Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols que hi donen accés són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés el Programa de Doctorat en Enginyeria Civil correspondrà, en un futur pròxim, a la dels graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, el Màster en Enginyeria Civil o un màster afí a l’àmbit científic del programa (en alguna de les àrees següents: enginyeria d’estructures i construcció, enginyeria del terreny i sísmica, enginyeria de l’aigua i medi ambient, enginyeria marítima, enginyeria del transport, enginyeria computacional).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Així, per accedir al Programa de Doctorat en Enginyeria Civil en el període de recerca serà necessari que el candidat aporti:
• Títol oficial de màster universitari en l’àmbit de l’enginyeria civil. Excepcionalment, es podrà considerar un màster en una àrea afí.
• Títol equivalent al màster universitari, expedit per un país membre de l’EEES.*
• Títol expedit per un país aliè a l’EEES, prèvia comprovació d’equivalència.*

* Aquests títols han de facultar al país d’origen per a l’accés als estudis de postgrau.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda, detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits investigadors.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins el seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.
g) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.

Nombre de places

15

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Cervera Ruiz, Miguel

• Casas Rius, Joan Ramon
• Cervera Ruiz, Miguel
• Chiumenti, Michele
• Jimenez Quintana, Jose Antonio
• Ledesma Villalba, Alberto
• Robuste Anton, Robus
• Rodriguez Ferran, Antonio

• Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 094
Correu electrònic: doctorat.ec.camins@upc.edu

Convenis amb altres institucions

Centres d'investigació

Desenvolupen també recerca i transferència de tecnologia en l'àmbit de l'enginyeria civil i el medi ambient diversos centres i laboratoris de recerca aplicada d'alt nivell científic i de prestigi reconegut

- Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)
- Centre d'Innovació del Transport (CENIT)
- Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC)

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols que hi donen accés són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés el Programa de Doctorat en Enginyeria Civil correspondrà, en un futur pròxim, a la dels graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, el Màster en Enginyeria Civil o un màster afí a l’àmbit científic del programa (en alguna de les àrees següents: enginyeria d’estructures i construcció, enginyeria del terreny i sísmica, enginyeria de l’aigua i medi ambient, enginyeria marítima, enginyeria del transport, enginyeria computacional).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Així, per accedir al Programa de Doctorat en Enginyeria Civil en el període de recerca serà necessari que el candidat aporti:
• Títol oficial de màster universitari en l’àmbit de l’enginyeria civil. Excepcionalment, es podrà considerar un màster en una àrea afí.
• Títol equivalent al màster universitari, expedit per un país membre de l’EEES.*
• Títol expedit per un país aliè a l’EEES, prèvia comprovació d’equivalència.*

* Aquests títols han de facultar al país d’origen per a l’accés als estudis de postgrau.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

L’admissió al Programa de Doctorat en Enginyeria Civil és competència de la Comissió del Programa de Doctorat a la vista del currículum de cada candidat o candidata i de l’adequació del projecte de tesi doctoral a les línies de recerca del programa. L’admissió dels estudiants pot quedar condicionada a la realització d’una sèrie de complements formatius personalitzats del mateix programa oficial de postgrau o d’altres programes oficials.

En qualsevol cas, és requisit imprescindible per a la presentació de la tesi haver superat els complements de formació que s’hagin establert com a condicionants en el procés d’admissió.

L’admissió al Programa de Doctorat en Enginyeria Civil significarà adscripció a una de les línies de recerca previstes en el programa i l’assignació oficial del director o la directora de tesi doctoral.

A la vista del currículum dels candidats (considerant en particular el seu expedient en el període de formació i la seva capacitat de treball en equip, així com la seva possible participació en projectes d’investigació, congressos i publicacions), l’adequació del projecte de tesi doctoral a les línies de recerca del programa i el compromís de finançament del treball de tesi per part d’un grup de recerca, decidirà sobre la seva admissió.

Tots els tràmits relatius a la gestió acadèmica es regiran per la Normativa Acadèmica General dels Estudis de Doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya que aprova el Vicerectorat de Recerca.

Criteris d’admissió i ponderació
Títols que donen accés directe (no requereixen complements de formació):
• Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports
• Màster en Enginyeria Civil
• Màster afí a l’àmbit científic del programa

Títols que tenen accés amb la superació prèvia de complements de formació:
No hi ha un col·lectiu de títols predeterminat per al qual es puguin definir uns complements formatius específics. En el cas que la Comissió del programa decideixi admetre un determinat perfil de màster diferent dels que donen accés directe, establirà els complements formatius adequats.

Amb caràcter general, l’òrgan responsable de l’admissió fonamentarà la seva resolució d’admissió o no admissió d’acord amb els criteris següents:
• Expedient acadèmic (ponderació del 60%).
• Motivació (ponderació del 20%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació del 10%).
• Experiència investigadora (ponderació del 10%).

Complements formatius

Període de matrícula dels nous doctorands

Matrícula ordinària: mesos de setembre i octubre.

Matrícula extraordinària: febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Mesos de setembre i octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm d’hores: 288.
Caràcter: obligatori.

Activitat: Cursos i seminaris (organitzats en cada grup de recerca, setmanalment).
Núm d’hores: 30.
Caràcter: optatiu.

Activitat: ’Workshops’ (vinculats a projectes de recerca en què s’emmarqui el doctorand o doctoranda, amb una mitjana d’1 per any).
Núm d’hores: 60.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Publicacions (en acabar el Doctorat es recomana disposar d’uns tres articles en revista amb índex d’impacte.)
Núm d’hores: 120.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Mobilitat.
Núm d’hores: 480.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Pla de recerca, elaboració del document, preparació de la defensa pública.
Núm d’hores: 40.
Caràcter: obligatori.

activitat: Metodologia de la investigació.
Núm d’hores: 12.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm d’hores: 18.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla d’investigació.
Núm d’hores: 4.
Caràcter: obligatori.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• REGALADO LÓPEZ, FRANCISCO JAVIER: Evaluación de proyectos de infraestructuras de transporte en dos etapas con impactos de no directa monetización
  
  Autor/a: REGALADO LÓPEZ, FRANCISCO JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/04/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CAMPOS CACHEDA, JOSÉ MAGÍN | SAURI MARCHAN, SERGI
  Tribunal:
       PRESIDENT: MOURA BERODIA, JOSE LUIS
       SECRETARI: MARTINEZ REGUERO, ADRIANA HAYDEE
       VOCAL: GONZALO ORDEN, HERNÁN
  Resum de tesi: El constante y rápido crecimiento poblacional va de la mano con una mayor demanda de servicios que los gobiernos tienen el deber de satisfacer. A su vez, tienen el problema de tener recursos financieros limitados. Las infraestructuras de transporte son una de las formas en la que se cubre la necesidad de movimiento de las personas y fomentan el crecimiento económico al conectar regiones y ciudades para un intercambio de mercancías y servicios. El seleccionar los proyectos correctos es crucial para lograr el objetivo planteado, por lo que, se realiza un proceso de evaluación de proyectos para conocer si la alternativa analizada tiene el suficiente beneficio social neto para ser seleccionada como una propuesta viable. El parámetro principal para la evaluación de proyectos es el descuento de los costes y beneficios económicos que se generan debido a la infraestructura, comúnmente mediante el Análisis Coste-Beneficio (ACB), que aun siendo de diferente naturaleza son monetizados para poder realizar el análisis.Los costes y beneficios, impactos que se consideran dentro del ACB han evolucionado en los últimos veinte años, pasando de considerar solamente impactos completamente convertibles a términos monetarios a impactos ambientales y sociales que han tenido un gran trabajo de estudio para lograr su cuantificación y monetización. Existen impactos que son de mayor dificultad para cuantificar y monetizar, que han necesitado un gran trabajo de investigación como se muestra en la literatura científica para considerarse en la evaluación de proyectos de infraestructuras de transporte. Se ha llegado a una fase en la evaluación de proyectos en la que estamos entendiendo como cuantificar este tipo de impactos sin valor de mercado, pero aún tenemos la problemática de poder integrarlos en el ACB debido a la asignación de su precio. La importancia de estos impactos está demostrada mediante la literatura científica, por lo que es necesario encontrar la manera de considerarlos en la evaluación de las infraestructuras.Finalmente se presenta una propuesta de análisis de dos etapas para considerar impactos sin valor de mercado dentro de la evaluación de proyectos. En la primera etapa se identifican los impactos de la infraestructura, cuantificándolos y llevando a cabo el descuento de los impactos con valor de mercado. En la segunda etapa se construye una función con los resultados del valor presente neto de cada impacto monetizado y los impactos sin valor de mercado. Posteriormente mediante un problema de programación lineal se puede encontrar el beneficio máximo entregado por la alternativa de proyecto. La solución del problema entrega los precios absolutos por lo que se puede encontrar el valor neto total de la cada alternativa de proyecto. Además, distingue las alternativas de proyecto que aportan un mayor beneficio social.
  
• RIBA PORRAS, SERGI: Anàlisi de susceptibilitat torrencial en conques d¿alta muntanya a partir de la proposta de paràmetres indicadors. Construcció d'una base de dades multidisciplinària per al desenvolupament d'una zonificació de perillositat torrencial. Cas específic d¿Andorra
  
  Autor/a: RIBA PORRAS, SERGI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/04/2022
  Data de lectura: 14/06/2022
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB VIDEOCONFERENCIA Estat alarma Covid-19: https://meet.google.com/zob-pezk-nsc
  Director/a de tesi: GOMEZ VALENTIN, MANUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: LOPEZ ALONSO, RAUL
       SECRETARI: HURLIMANN ZIEGLER, MARCEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: NANIA ESCOBAR, LEONARDO SANTOS
  Resum de tesi: Durant els darrers 40 anys, a Europa en general i concretament en moltes regions de muntanya s¿han vist grans afectacions per forts episodis d¿inundacions (més de 100) que han provocat més de 700 morts i milers de milions d¿euros de pèrdues econòmiques. A nivell europeu podem destacar els desbordaments del Danubi i l¿Elba l¿estiu de 2002. A nivell mes específic en zones de muntanya i per tant a escala mes regional, podem remarcar desastres causats per fenòmens torrencials, com els aiguats d¿Andorra del 1982, la tragèdia del Càmping las Nieves a Biescas l¿any 1998 o el desbordament del Riu Garona l¿estiu de l¿any 2013. Gràcies a aquesta successió d¿episodis i l¿auge dels efectes del canvi climàtic cada vegada mes evidents en les regions de muntanya, tant les administracions com la població en general han anat prenent consciència respecte la perillositat i els riscos associats a fenòmens naturals, i com a tals, els relacionats amb la hidràulica fluvial i torrencial. Aquesta conscienciació combinada amb els avenços tècnics experimentats els últims anys en el camp de la hidràulica, han fet que es comencin a desenvolupar directives, lleis i plans de prevenció de riscos naturals (inundacions), els quals han tingut ¿a posteriori¿ grans repercussions a nivell urbanístic i per tant a nivell socioeconòmic. Malgrat la successió de normatives i directives aplicades els últims anys (tant a l¿estat Andorrà, com en general a països amb problemàtiques torrencials), totes elles han estat principalment de caràcter estatal i orientades a planes d¿inundació fluvial; quedant les zones de muntanya amb afectacions torrencials, absents de cartografia i normativa associada.La detecció, zonificació i avaluació de zones propenses a desencadenar fenòmens torrencials, o fenòmens tipus corrent d¿arrossegalls, són difícils de preveure si no hi ha indicatius geomorfològics molt evidents i detectables amb treball de camp, memòria històrica, orto-imatges o fotografies aèries de varis anys, i sobretot dades de camp com: un històric de precipitacions, lectures de calats i cabals, sedimentogrames en fons de canals, anàlisi del sediment en torrents desbordats, anàlisis de seccions hidràuliques en punts de desguàs o anàlisis de sediments dipositats en cons de dejecció etc. Aquesta falta d¿informació o un tractament limitat i mal estructurat de la poca informació de la que sovint es disposa, fa que sigui excessivament complicat el coneixement, estudi i realització d¿una zonificació d¿aquest tipus de perills associats a la dinàmica torrencial, a escala regional (exemple del Principat d¿Andorra a escala 1/5000) i sense que sigui necessari desenvolupar estudis i simulacions numèriques de detall.En aquesta tesi s¿han estudiat detingudament tots aquells paràmetres i indicadors torrencials, tant a nivell de conca com a nivell de llera, que poden tenir relació amb la dinàmica torrencial, i que per tant poden constituir indicis sobre la susceptibilitat de que es produeixin aquest tipus de successos en àrees determinades. Una vegada analitzats i classificats tots els paràmetres potencialment indicadors de dinàmiques torrencials en conca i llera, s¿ha proposat una metodologia basada en l¿agrupació dels paràmetres tractats en grans blocs analítics: anàlisis històriques , hidro-meteorològiques, hidràuliques, anàlisis geològiques-geotècniques i morfomètriques. L¿anàlisi i estudi d¿aquets grans blocs analítics i tots els paràmetres que els componen, s¿ha elaborat amb l¿objectiu últim de realitzar un tractament estadístic i obtenir uns criteris de decisió que permetin crear una zonificació qualitativa a escala regional, en funció de la perillositat potencial de les zones exposades.El resultat obtingut de la zonificació a escala regional, també ens ha de permetre, prendre la decisió de quins fenòmens s¿analitzen, segons la seva rell
  
• VALDÉS ALONZO, GABRIEL ROLANDO: Identification of material properties and phase distribution of heterogeneous materials through data-driven computational methods: Towards an enhanced constitutive space
  
  Autor/a: VALDÉS ALONZO, GABRIEL ROLANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 06/05/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GARCIA GONZALEZ, ALBERTO | BINETRUY, CHRISTOPHE | LEYGUE, ADRIEN
  Tribunal:
       PRESIDENT: AMMAR, AMINE
       SECRETARI: ALFARO RUIZ, ICIAR
       VOCAL: REESE, STEFANIE
  Resum de tesi: Identificar las relaciones constitutivas de los materiales es una tarea esencial para entender su comportamiento. Los métodos clásicos como los ensayos, pueden ser eficaces para comprender estas relaciones, pero la introducción de modelos puede conducir a formulaciones sesgadas y errores. Además, no todas las relaciones constitutivas pueden determinarse directamente mediante expresiones matemáticas o puede haber parámetros que se obtengan fácilmente a través de técnicas habituales.La identificación impulsada por datos (DDI), desarrollada por Leygue et al. (2018), es un algoritmo en el que la relación constitutiva de los materiales elásticos se define mediante una base de datos de puntos materiales que deben ser calculados a partir de los campos de deformación medidos, las fuerzas aplicadas y la geometría conocida de las muestras ensayadas del material. El algoritmo estima simultáneamente los valores correspondientes de los campos de tensión que surgen debido a las deformaciones medidas en las muestras.En esta tesis nos enfocamos en apartarnos de la elasticidad para abarcar comportamientos de materiales más complejos con el algoritmo DDI. En un primer paso, el método se aplica a muestras heterogéneas, donde se realiza un postproceso con Análisis de Correspondencias para separar las diferentes fases de una muestra e identificar su comportamiento separado. A continuación, el DDI se aplica también a materiales con viscoelasticidad lineal, donde se utiliza un enfoque de espacio de fases ampliado para tener en cuenta la dependencia temporal del comportamiento. Finalmente, se consideran diferentes variaciones del algoritmo combinando DDI con diferentes técnicas estadísticas como el Análisis de Componentes Principales, en una búsqueda por mejorar la velocidad y precisión de las predicciones a través de la reducción de dimensiones. Paralelamente, el método fue probado en muestras heterogéneas de materiales compuestos y fueron comparadas con los resultados esperados obtenidos a través de métodos clásicos.
  

Darrera actualització: 25/05/2022 04:45:18.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 25/05/2022 04:30:20.

Llistat de tesis defensades per any

• CAVALIERE, FABIOLA: Static and dynamic global stiffness analysis for automotive pre-design
  
  Autor/a: CAVALIERE, FABIOLA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674162
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 06/04/2022
  Director/a de tesi: DIEZ MEJIA, PEDRO | SEVILLA CÁRDENAS, RUBÉN | ZLOTNIK MARTINEZ, SERGIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: HUERTA CEREZUELA, ANTONIO
       SECRETARI: CUETO PRENDES, ELIAS
       VOCAL NO PRESENCIAL: HASSAN, OUBAY
       VOCAL NO PRESENCIAL: EICHMÜLLER, GEORG DIETRICH
       VOCAL NO PRESENCIAL: CIRAK, FEHMI
  Resum de tesi: Para ser competitiva en todo el mundo, la industria del automóvil se enfrenta constantemente al reto de producir vehículos de mayor calidad en el menor tiempo posible y con los mínimos costes de producción. La mayor parte de los problemas de los nuevos productos derivan de la mala calidad de los procesos de diseño, que a menudo conduce a problemas no deseados en una fase en la que los cambios son extremadamente caros. Durante la fase de diseño preliminar, los diseñadores tienen que enfrentarse a complejos problemas paramétricos en los que se desconocen las características materiales y geométricas de los componentes del coche. Cualquier cambio en estos parámetros puede afectar significativamente al comportamiento global del coche. Un objetivo muy sensible a pequeñas variaciones de los parámetros es la respuesta al ruido y las vibraciones del vehículo (estudio NVH), que depende estrictamente de su rigidez global estática y dinámica. Para encontrar la solución óptima, es necesario probar muchas configuraciones que exploren todas las combinaciones paramétricas posibles. El estado actual de la técnica en el contexto del diseño de automóviles sigue basándose en simulaciones numéricas estándar, que son muy costosas desde el punto de vista de cálculo cuando se aplican a este tipo de problemas multidimensionales. Como consecuencia, se suele analizar un número limitado de configuraciones, lo que conduce a productos subóptimos. Una alternativa la representan las técnicas de reduced order modelling (ROM), que se basan en la idea de que el comportamiento esencial de los sistemas complejos puede describirse con precisión mediante modelos simplificados. Esta tesis propone una nueva extensión del método de proper generalised decomposition (PGD) para optimizar el proceso de diseño de la estructura de un automóvil con respecto a sus propiedades globales de rigidez estática y dinámica. En particular, el método PGD se acopla con la técnica de inertia relief (IR) y el inverse power method (IPM) para resolver, respectivamente, el análisis paramétrico de la rigidez estática y dinámica de una estructura de coche sin restricciones y extraer sus propiedades de ruido y vibraciones. Una de las principales ventajas es que, a diferencia de muchos otros métodos ROM, el enfoque propuesto no requiere ninguna fase de preprocesamiento para recoger el conocimiento previo de la solución. Además, la solución del PGD se calcula con un solo cálculo fuera de línea y presenta una dependencia explícita de las variables de diseño introducidas. Esto permite calcular las soluciones con un coste computacional insignificante y, por tanto, abre la puerta a estudios de optimización rápidos y a la visualización en tiempo real de los resultados en un rango predefinido de parámetros.También se propone un nuevo enfoque algebraico que permite involucrar tanto el material como los parámetros geométricos complejos, de manera que se pueden realizar estudios de optimización de la forma. Además, el método se desarrolla en un formato no intrusivo, de forma que es posible la interacción con software comercial, lo que lo hace especialmente interesante para aplicaciones industriales. Por último, para apoyar a los diseñadores en el proceso de toma de decisiones, se desarrolla una aplicación de interfaz gráfica que permite visualizar en tiempo real cómo los cambios en las variables de diseño afectan a las cantidades de interés predefinidas.
  

• DELGADILLO AYALA, RICK MILTON: Development of a machine learning based methodology for bridge health monitoring
  
  Autor/a: DELGADILLO AYALA, RICK MILTON
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674150
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 23/03/2022
  Director/a de tesi: CASAS RIUS, JUAN RAMON
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TURMO CODERQUE, JOSE
       SECRETARI: BOROSCHEK KRAUSKOPF, RUBEN LUIS
       VOCAL NO PRESENCIAL: SALINAS BASUALDO, RAFAEL ROLANDO
  Resum de tesi: En los últimos años la comunidad científica ha desarrollado nuevas técnicas en monitoreo de salud estructural (SHM) para identificar los daños en estructuras civiles especialmente en puentes. Los sistemas de monitoreo de puentes (BHM) sirven para reducir los costos generales de mantenimiento del ciclo de vida, ya que su principal objetivo es prevenir daños y fallas catastróficas. En el BHM que utiliza datos dinámicos, existen varios problemas relacionados con el procesamiento posterior de las señales de vibración, tales como: (i) cuando se utilizan características dinámicas modales como frecuencias naturales, formas de modos y amortiguamiento, presentan una limitación en relación con la localización del daño, ya que se basan en una respuesta global de la estructura; (ii) presencia de ruido en la medición de las respuestas de vibración; (iii) uso inadecuado de los algoritmos existentes para la extracción de características de daño debido a la no linealidad y la no estacionariedad de las señales registradas; (iv) las condiciones ambientales y operativas también pueden generar falsas detecciones de daños en los puentes; (v) los inconvenientes de los algoritmos tradicionales para procesar grandes cantidades de datos obtenidos del BHM.Esta tesis propone nuevos parámetros y métodos basados en vibraciones con enfoque en la detección, localización y cuantificación de daños, considerando una metodología robusta que incluye métodos de procesamiento de señales y aprendizaje automático. El creciente volumen de datos de monitoreo de puentes hace que sea interesante estudiar la capacidad de herramientas y sistemas avanzados para extraer información útil de variables dinámicas y estáticas. En el campo del Machine Learning (ML) y la Inteligencia Artificial (IA) se han desarrollado potentes algoritmos para afrontar problemas donde la cantidad de datos es mucho mayor (big data). Aquí se analizaron las posibilidades de las técnicas ML (algoritmos no supervisados) teniendo en cuenta tanto las condiciones operativas como ambientales.Se realizó una revisión crítica de la literatura y se llevó a cabo un estudio profundo de la precisión y el rendimiento de un conjunto de algoritmos para la detección de daños en tres puentes reales y un modelo numérico. En la revisión de literatura se han estudiado varios métodos que no consideran la naturaleza de los datos y las características de la excitación aplicada (posible no linealidad, no estacionariedad, presencia o ausencia de efectos ambientales y/u operativos) y el nivel de ruido de los sensores. Además, la mayoría de las investigaciones utilizan características de daño modales que tienen algunas limitaciones. Estos métodos realizan una normalización deficiente de los datos y no se tiene en cuenta la variabilidad operativa y ambiental. Asimismo, la gran cantidad de datos registrados requiere de procedimientos automáticos para reducir la posibilidad de falsas alarmas. Por otro lado, muchas investigaciones tienen limitaciones ya que solo se estudian casos numéricos o de laboratorio. Por ello, se propone una metodología mediante la combinación de varios algoritmos.Las conclusiones muestran una metodología robusta basada en algoritmos de ML capaces de detectar, localizar y cuantificar daños. Permite a los ingenieros verificar puentes y anticipar daños estructurales. Además, los parámetros no modales propuestos muestran su viabilidad como características de daño utilizando vibraciones ambientales y forzadas. La Transformada de Hilbert-Huang (HHT) junto con el Espectro Marginal de Hilbert y la Diferencia de Fase Instantánea muestran una gran capacidad para analizar las señales de respuesta no lineales y no estacionarias para la identificación de daños en condiciones operativas. La estrategia propuesta combina algoritmos para el procesamiento de señales (ICEEMDAN y HHT) y ML (k-means) para detectar y localizar daños en puentes mediante
  

• HASHEMI, MOHAMMAD REZA: Direct Numerical Simulation of Multi-phase Flow in Complex Media
  
  Autor/a: HASHEMI, MOHAMMAD REZA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673617
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 22/02/2022
  Director/a de tesi: RYZHAKOV, PAVEL | ROSSI BERNECOLI, RICCARDO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BUSCAGLIA, GUSTAVO CARLOS
       SECRETARI: CODINA ROVIRA, RAMON
       VOCAL NO PRESENCIAL: SEVENO, DAVID
  Resum de tesi: Existen numerosas aplicaciones industriales en las que transporte bifásico (líquido-gas) a escalas submilimétricas resulta crucial para la determinación del comportamiento del sistema en cuestión. Entre todas ellas, el presente trabajo se centra en las pilas de combustible con membrana de electrolito polimérico (PEMFC). El rendimiento deseable y la vida útil operativa de esta clase de dispositivos de conversión de energía de alto rendimiento requieren una gestión eficaz del agua (conocida como ¿water management¿), que per se depende de la predicción adecuada de los mecanismos de transporte de agua y aire. Así pues, el análisis del flujo microfluídico de dos fases obliga considerar fuerzas y fenómenos interfaciales, tales como la histéresis, que están asociados con las propiedades fisicoquímicas del líquido, el gas y, si está presente, el sustrato sólido. En este contexto, la modelización numérica es una alternativa viable para obtener una predicción precisa de los mecanismos de transporte, especialmente en aquellos casos en los que los análisis experimentales son prohibitivos, ya sea por su complejidad o coste económico.En este trabajo, se desarrolla un marco eficiente, basado en la combinación del método de elementos finitos y el método de ¿level-set¿, para la simulación tridimensional de flujos bifásicos. Con el fin de lograr una herramienta numérica robusta para aplicaciones prácticas, las complejidades físicas se incluyen consistentemente y los problemas numéricos involucrados se abordan adecuadamente. Concretamente, la discontinuidad de la presión en la interfaz líquido-gas se captura consistentemente utilizando un espacio de elementos finitos enriquecido. La estabilización del método se consigue mediante la introducción de la técnica de multiescalas variacionales. Asimismo, se propone también un tratamiento novedoso para el problema de la inestabilidad de tipo ¿small-cut¿. Se muestra que el modelo propuesto puede proporcionar resultados precisos minimizando las corrientes espurias en la interfaz liquido-gas. Complementariamente, se presenta una nueva metodología para filtrar el ruido en el campo de ¿level-set¿. Esta metodología resulta ser crucial para prevenir las irregularidades provocadas por el remanente persistente de las corrientes espurias. El comportamiento de la línea de contacto es considerado a través de la inclusión los modelos correspondientes en la formulación variacional. A este respecto, el presente trabajo aborda la importancia de la inclusión de la hidrodinámica subelemental. Los resultados presentados se basan en la combinación de la cinética molecular linealizada y las teorías hidrodinámicas. Para representación del comportamiento realista de los líquidos en contacto con sustratos sólidos, el fenómeno de histéresis del ángulo de contacto se tiene en cuenta imponiendo un mecanismo de anclado / desanclado consistente desarrollado en el marco del método de level-set. Aparte de los desarrollos principales, también se propone una técnica novedosa para la convección de la función ¿level-set¿. Ésta permite mejorar significativamente la precisión, minimizando a su vez la pérdida en las características geométricas de la interfaz asociadas al transporte. Esta nueva metodología está basada en el algoritmo de corrección de compensación de errores (BFECC). La herramienta numérica desarrollada en esta tesis es validada para varios casos que involucran burbujas de gas en un líquido y pequeñas gotas de líquido en un gas. Para el último escenario, además de las gotas libres, se evalúa la precisión de la herramienta propuesta para capturar la dinámica de las gotas sobre sustratos sólidos. A continuación, se analiza el rendimiento del modelo para capturar la configuración de una gota de agua sobre un sustrato inclinado en presencia de la histéresis del ángulo de contacto. El método propuesto finalmente se aplica
  

• KHADIVIPANAH, PEIMAN: Modelling thermo-mechanical response of metal canister disposed in engineered barrier systems
  
  Autor/a: KHADIVIPANAH, PEIMAN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673618
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 03/02/2022
  Director/a de tesi: OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN | VAUNAT, JEAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: KRISTENSSON, OLA
       SECRETARI: RODRIGUEZ DONO, ALFONSO
       VOCAL NO PRESENCIAL: PINTADO LLURBA, XAVIER CESAR
  Resum de tesi: El principal objetivo de esta tesis es describir e implementar una ecuación constitutiva dependiente de la velocidad (viscoplástica) para un contenedor a base de cobre usando una única variable de estado interna y usarlo para modelar esquemas de almacenamiento sujetos a condiciones de cizallamiento.Para ello se considera el modelo de Bodner y Partom (BP) (Bodner & Partom, 1975). Para evaluar la respuesta del cobre a las variaciones en la velocidad de deformación a lo largo de un rango de temperatura, este modelo utiliza ecuaciones constitutivas viscoplásticas basadas en una única variable de estado interno que es una función del trabajo plástico. El modelo constitutivo de BP se ha implementado en programa de ordenador CODE_BRIGHT (DIT-UPC, 2021; Olivella et al., 1994; Olivella et al., 1996). La ecuación constitutiva se verifica con los resultados existentes y su validación se lleva a cabo evaluando la capacidad para reproducir experimentos. Para la verificación, se simuló la respuesta tensión-deformación de una barra en condiciones de tracción uniaxial a velocidad constante con CODE_BRIGHT y se compararon los resultados con la solución obtenida de Stealth Finite Difference Code y las soluciones semi-analíticas.Además, se analiza la reacción de un contenedor instalado dentro de una barrera de ingeniería, que sufre hidratación e hinchazón hasta que alcanza la saturación completa antes del cizallamiento. El modelo elasto-viscoplástico implementado realmente representa el comportamiento del contenedor en condiciones de plastidad. Aunque el contenedor es muy rígido y resistente en comparación con los componentes de arcilla donde se colocará, las deformaciones por cizallamiento que ocurren en el sistema de barrera de ingeniería (EBS) tendrán un impacto en el contenedor (Börgesson, 1986). Por último, el contenedor de combustible nuclear gastado se podrá analizar en condiciones extremas, ya que es un sistema de larga duración y debe resistir todo tipo de condiciones ambientales, por ejemplo, terremotos y glaciaciones.Después de la implementación y verificación del modelo en CODE BRIGHT, este programa se ha utilizado para modelar las pruebas de cizallamiento en 2D y 3D. En la escala Mock-up y Full-scale en modelos 2D y 3D, se ha llevado a cabo una comparación entre el método de tensiones totales (solo análisis mecánico) y el método de tensiones efectivas (análisis hidromecánico). Los resultados experimentales de una prueba de cizallamiento canister en arcilla (Börgesson, 1986) se han comparado con los resultados del modelo numérico utilizando CODE BRIGHT. El análisis de sensibilidad sobre la viscosidad para los cálculos de tensión total y la permeabilidad para los cálculos de tensión efectiva se han realizado en la escala Mock-up y Full-scale. En la prueba de cizalla de contenedor-arcilla, se ha realizado un análisis de sensibilidad de la malla y también una comparación entre el método que actualiza la malla con los desplazamientos (método Lagrangiano) y el método de malla fija.Finalmente, en dos y tres dimensiones, se ha realizado la simulación de ensayos de cizallamiento contenedor-arcilla basados en el impacto de la presencia de una discontinuidad (la discontinuidad está en la roca y por ello hay cizallamiento en el sistema), así como análisis de sensibilidad de parámetros. y malla en análisis mecánico e hidromecánico acoplado.
  

Darrera actualització: 25/05/2022 05:00:44.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• ANiComp-Analisi numerica i computacio cientifica
• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• BIT-Barcelona Innovacio en Transport
• CRAHI-Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia
• EC-Enginyeria de la Construccio
• EGEO-Enginyeria Geomatica
• EnGeoModels-Monitoratge i Modelitzacio en Enginyeria Geologica
• EScGD-Ciencies de l'Enginyeria i Desenvolupament Global
• FLUMEN-Dinamica Fluvial i Enginyeria Hidrologica
• GEMMA-Grup d'Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient
• GHS-Grup d'Hidrologia Subterrania
• GIES-Geofisica i Enginyeria Sismica
• GMNE-Grup de Metodes Numerics en Enginyeria
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• LESEC-Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil
• LIM/UPC-Laboratori d'Enginyeria Maritima
• MATCAR-Materials de Construccio i Carreteres
• MECMAT-Mecanica de Materials
• MSR-Mecanica del Sols i de les Roques
• RMEE-Grup de Resistencia de Materials i Estructures en Enginyeria

Professorat

• Aguado de Cea, Antonio
• Alarcon Fernandez, Daniel
• Arias Vicente, Irene
• Arroyo Balaguer, Marino
• Bateman Pinzon, Allen
• Blade Castellet, Ernest
• Casas Rius, Joan Ramon
• Cervera Ruiz, Miguel
• Chiumenti, Michele
• Codina Rovira, Ramon
• Diez Mejia, Pedro
• Espino Infantes, Manolo
• Estrada Romeu, Miquel
• Fernandez Garcia, Daniel
• Garcia Gonzalez, Alberto
• Gens Sole, Antonio
• Gomez Valentin, Manuel
• Grifoll Colls, Manuel
• Jimenez Quintana, Jose Antonio
• Ledesma Villalba, Alberto
• Martin Vide, Juan Pedro
• Molins Borrell, Climent
• Mujica Delgado, Luis Eduardo
• Olivella Pastalle, Sebastià
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Perez Foguet, Agusti
• Poblet Puig, Jordi
• Prat Catalan, Pere
• Robuste Anton, Robus
• Rodellar Benede, Jose
• Rodriguez Ferran, Antonio
• Rossi, Riccardo
• Sanchez Juny, Marti
• Sanchez Vila, Xavier
• Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin
• Sarrate Ramos, Jose
• Sempere Torres, Daniel
• Soriguera Marti, Francesc
• Zlotnik Martinez, Sergio

• Badia, Santiago
• Baiges Aznar, Joan
• Berenguer Ferrer, Marc
• Campos Cacheda, Magin
• Candela Lledo, Lucila
• Carreño Tibaduiza, Martha Liliana
• Dadvand, Pooyan
• de Pouplana Sarda, Ignasi
• Folch Sancho, Albert
• Garcia Espinosa, Julio
• Garcia Gonzalez, Alberto
• Giacomini, Matteo
• Gironella i Cobos, Xavi
• Gomez Soberon, Jose Manuel
• Gracia Garcia, Vicente
• Lantada Zarzosa, Nieves
• Martinez Reguero, Adriana
• Mösso Aranda, Cesar
• Principe Rubio, Ricardo Javier
• Pujadas Alvarez, Pablo
• Romero Morales, Enrique
• Russo, Beniamino
• Saaltink, Maarten W.
• Sauri Marchan, Sergi
• Sierra Pedrico, Juan Pablo
• Soudah Prieto, Eduardo
• Turro Calvet, Mateu
• Ubach de Fuentes, Pere Andreu
• Vaunat, Jean
• Vazquez, Mariano
• Zarate Araiza, Jose Francisco