Escola de Doctorat

Data de lectura: 14/10/2024

• FLORES VÁZQUEZ, CARLOS ALBERTO: CeCi: Design, Development and Validation of an Affordable Consumer Service Robot as a Social Robot
  
  Autor/a: FLORES VÁZQUEZ, CARLOS ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/07/2024
  Data de lectura: 14/10/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ANGULO BAHON, CECILIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: VALLÈS PERIS, NÚRIA
       SECRETARI: REPISO POLO, ELY
       VOCAL: TREJO RAMÍREZ, KARLA ANDREA
  Resum de tesi: Aquesta investigació analitza els elements que cal tenir en compte per dissenyar, desenvolupar i validar un robot de serveis que exerceixi les seves tasques en diferents entorns socials. A causa de l'enfocament social dels serveis prestats, s'exigeixen consideracions tècniques per fer la tasca, així com l'acceptabilitat d'ús per part de les persones que interactuen amb el robot. La primera etapa de la investigació considera casos previs sobre la implementació de robots mòbils de servei, la seva anàlisi, la motivació de com resoldre la seva acceptabilitat i ús per part de les persones. La part de desenvolupament presenta les consideracions tècniques i socials per a la implementació del robot social CeCi (Computer Electronic Communication Interface). S'aborden dos problemes principals dels robots socials i els robots de servei en entorns socials que existeixen actualment al mercat, i que constitueixen el focus principal d'aquesta investigació: El primer és que els costos no són assequibles per a moltes empreses, universitats o persones particulars de països en desenvolupament. La segona és que el seu disseny està orientat exclusivament a la part funcional amb un punt de vista inherent als enginyers que els creen sense tenir en compte les opinions, les preferències o els requisits dels usuaris finals, especialment per a la seva interacció social. Aquesta darrera raó acaba provocant una certa aversió a l'ús d'aquest tipus de robots.En resposta a les interrogants plantejades, es proposa un prototip assequible i de baix cost, partint d'una plataforma comercial per al desenvolupament de la investigació i utilitzant codi de font oberta. El disseny del robot que aquí es presenta se centra en els criteris i les preferències de l'usuari final, prioritzant l'acceptabilitat per a la interacció social. Aquest document detalla el procés de selecció i les capacitats de maquinari del robot. A més a més, es proporciona una secció de programació per introduir els diferents paquets de programari utilitzats i adaptats per a la interacció social, les principals funcions implementades, així com la part nova i original de la proposta. Es discuteix una llista d'aplicacions desenvolupades actualment amb el robot i possibles aplicacions per a investigacions futures.Com a pas final, s‟explica la implementació completa del robot social a partir de dos elements de disseny. El primer element és l'ús de la metodologia Design Thinking per al desenvolupament i la implementació del robot. El segon element, de caràcter tècnic, és una taxonomia prèvia generada per definir assistents robòtics amb enfocament social. Per tant, en el procés de construcció es fa especial èmfasi en la realització de prototips i el seu ajustament a les preferències dels usuaris. Entrevistes amb usuaris que desconeixien les capacitats del robot van servir per millorar i validar el prototip. Aquests prototips i la seva evolució es presentaran a partir dels ajustaments realitzats. Més enllà dels comentaris dels usuaris, per a l'evolució d'aquest robot es van tenir en compte experiències prèvies exposades a l'estat de l'art. Tot el procés metodològic es valida amb enquestes, i els resultats es presenten en forma danàlisi FODA (fortaleses, oportunitats, debilitats i amenaces) per a futures millores.
  

• HURTADO ILLANES, MARISOL CAROL: Diseño de un Modelo Integrado para el Empoderamiento Individual y el Apoyo Social en la Gestión del Conocimiento de Enfermedades Crónicas
  
  Autor/a: HURTADO ILLANES, MARISOL CAROL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/07/2024
  Data de lectura: 14/10/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Defensa pública al Seminari I - Dept. Organitació d'Empreses, planta 7 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: VIEDMA MARTI, JOSE M. | COLL BERTRAN, JOSEP
  Tribunal:
       PRESIDENT: CANALS PARERA, AGUSTI
       SECRETARI: BARTOLOME COMAS, ROSA MARIA
       VOCAL: SERRADELL LÓPEZ, ENRIC
  Resum de tesi: Aquesta investigació transdisciplinària es centra en la gestió del coneixement i el desenvolupament del capital humà en el context de les malalties cròniques, investigant mecanismes d'empoderament en comunitats virtuals. Viure amb una malaltia crònica implica enfrontar incertesa i estrès elevats, resultants en limitacions i reptes socials. No obstant això, la condició de salut no altera l'essència de l'individu ni la seva necessitat de participar activament en la societat. Les malalties cròniques incrementen la morbiditat i mortalitat global, representant una càrrega econòmica considerable per als sistemes de salut. En aquest context, l'empoderament individual i comunitari és crucial per millorar el benestar i la qualitat de vida dels pacients.L'estudi desenvolupa un Model Integrat per a l'Empoderament Individual i el Suport Social en la Gestió del Coneixement de Malalties Cròniques, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida i potenciar l'autonomia dels pacients. Els seus objectius inclouen analitzar la influència de l'empoderament individual en el compromís dels pacients, explorar la connexió entre empoderament individual i desenvolupament comunitari en comunitats virtuals, i examinar l'impacte de les pràctiques sostenibles en l'empoderament a llarg termini. Utilitzant una metodologia mixta que combina la metodologia de Dubin per al desenvolupament teòric, l'enfocament TDR (Investigació Transdisciplinària) i mètodes qualitatius, es va validar el model en una comunitat virtual de pacients crònics.El model es centra en aspectes clau com l'Empoderament Individual (IE), la Participació Activa (IEG), el Desenvolupament Comunitari (CD) i les Pràctiques Sostenibles (SP). A més, descriu estats que van des de nivells inicials de baix empoderament fins a aconseguir completa autonomia i compromís, mitjançant la formulació de proposicions teòriques i la identificació d'etapes intermèdies que connecten aquests elements i descriuen les seves interrelacions.L'autoeficàcia es va manifestar en relats i testimonis que van revelar la confiança i el control dels participants. La participació activa es va evidenciar en contribucions i activitats comunitàries, demostrant un compromís amb l'autocura. El suport social es va detectar en les interaccions, reflectint solidaritat i col·laboració. La col·laboració es va observar en el treball en equip i l'ajuda mútua. El desenvolupament comunitari es va fer evident a través de pràctiques que buscaven el benestar col·lectiu. L'accés al coneixement es va manifestar en la participació i recerca de recursos, i les pràctiques sostenibles es van identificar en accions encaminades cap a un canvi positiu a llarg termini.Els resultats van revelar un reforçament individual entre els membres del grup de suport en línia, destacant la sensació de control personal i resiliència fomentada mitjançant suport emocional i autoeficàcia. Els membres de la comunitat virtual van mostrar adaptabilitat en fer front als reptes de la seva salut mitjançant estratègies innovadores i suport comunitari, reflectint millores significatives en hàbits de vida i benestar. Aquests aspectes subratllen la influència crucial del suport en línia en la promoció de l'autocura, resiliència i salut integral.En conclusió, la recerca destaca que l'empoderament a través de comunitats virtuals és fonamental per a la gestió efectiva de malalties cròniques, emfatitzant la importància d'un enfocament holístic que abasti suport social, psicològic i autogestió de la salut. Aquests descobriments enriqueixen el coneixement existent i influeixen en decisions i polítiques de salut, subratllant la necessitat d'integrar pràctiques sostenibles en polítiques de salut per al benestar general. El model unificat d'empoderament individual i comunitari mostra potencial per a ser aplicat en altres aspectes del desenvolupament personal, centrat en el capital humà i la gestió del coneixement.
  

• MARTINEZ SUAREZ, FRANK: Sistema de electrocardiografía ambulatoria para el análisis de la variabilidad de los intervalos de repolarización ventricular del ECG en la progresión de la enfermedad renal crónica en pacientes diabéticos e hipertensos
  
  Autor/a: MARTINEZ SUAREZ, FRANK
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 29/07/2024
  Data de lectura: 14/10/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Auditorio del Departamento de Ingeniería Eléctrica del Cinvestav Unidad Zacatenco.
  Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR | ALVARADO SERRANO, CARLOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: LEIJA SALAS, LORENZO
       SECRETARI: ALVARADO SERRANO, CARLOS
       VOCAL: GUTIERREZ SALGADO, JUAN MANUEL
  Resum de tesi: La malaltia renal crònica és considerada com un factor de risc per al desenvolupament de malaltia cardiovascular, ja que és una de les principals complicacions de la diabetis mellitus i la hipertensió arterial, que són considerades com a factors de risc cardiovascular. Per això, és important avaluar periòdicament la funció renal en grups de risc de pacients diabètics, hipertensos o amb malaltia cardiovascular. En aquesta tesi doctoral, es proposen sis paràmetres de l'activitat ventricular de l'ECG per avaluar la progressió del dany renal en persones diabètiques amb i sense hipertensió i tractament d'hemodiàlisi. Per obtenir registres d'ECG de subjectes i pacients, es va desenvolupar un monitor ambulatori de baix consum i llarga durada per a l'adquisició simultània de tres derivacions de l'ECG, que incorpora un algoritme basat en la transformada wavelet contínua (TWC) per mesurar la freqüència cardíaca batec a batec en temps real. Té un CMRR major a 80 dB a 60 Hz, un ample de banda de 0 a 150 Hz, una freqüència de mostreig de 1 kHz, un consum de corrent de 50 mA per una durada mitjana de la bateria de 84 h. També detecta falsos contactes d'elèctrodes, emmagatzema les dades en una memòria microSD i té una interfície d'usuari que facilita la interacció amb el monitor.Per a la lectura, emmagatzematge, visualització i anàlisi dels registres d'ECG, a més de la informació personal del pacient, es va desenvolupar un programari específic per a ordinador personal. Per a la gestió de registres, els resultats de l'anàlisi corresponent i les dades dels pacients, es va implementar una base de dades en SQL Server. El programari utilitza arxius de Microsoft Excel per a l'intercanvi d'informació d'entrada i sortida amb formats de fàcil creació i interpretació en altres aplicacions de desenvolupament de programari. Els algoritmes del programari basats en la TWC, són robustos davant la presència de soroll, artefactes i derives de la línia de base en el registre, incloent-hi la detecció i classificació de les ones T i els complexos QRS, adaptació a canvis en la freqüència cardíaca i el càlcul dels intervals. Aquests algoritmes basats en la TWC utilitzen funcions de base B-splines, per la qual cosa poden manejar qualsevol escala entera i l'anàlisi no està restringit a escales que siguin potències de dos. El programari permet l'anàlisi de registres d'ECG amb diferents freqüències de mostreig mitjançant la selecció automàtica de l'escala de la TWC. El detector del complex QRS avaluat amb les bases de dades MIT-BIH, ST-T i QT, va obtenir un rendiment excel·lent amb una sensibilitat i predictivitat positiva del 99% d'un total de 986,467 complexos QRS analitzats. Per al delineador dels punts característics del complex QRS i ona T avaluat amb les bases de dades CSE, PTB i QT, els errors en els punts Qi, J i Te estan dins dels límits de tolerància per a desviacions respecte a la mesura manual dels experts de la CSE. Per al punt Tp, comparat amb un altre algoritme similar, la desviació va ser d'1 mostra (4 ms). D'acord amb aquests resultats, els algoritmes desenvolupats permeten una mesura fiable dels intervals d'activitat ventricular de l'ECG.Per a l'anàlisi de la progressió del dany renal en pacients diabètics amb i sense hipertensió i tractament d'hemodiàlisi, s'han utilitzat registres d'ECG de les següents bases de dades de pacients diabètics: GE-71, GE-75 i HR-48H. Per analitzar les 5 etapes de la nefropatia diabètica, de les 3 bases de dades anteriors, es van crear 3 grups de registres de pacients diabètics: 39 pacients sense Hipertensió i sense Hemodiàlisi (DSH_SH), 22 pacients amb Hipertensió i sense Hemodiàlisi (DH_SH) i 20 pacients amb Hipertensió i amb Hemodiàlisi (DH_CH). Els paràmetres proposats que representen l'activitat ventricular de l'ECG i de la freqüència cardíaca són: els intervals (QpTe)c, (RTp)c i (SpTp)c, i les ràtios TpQp/RR, TpSp/RR i RTe/TeR que relacionen dos batecs consecutius del cicle cardíac.
  

• ROCA MUSACH, MARC: Automatismes, usuaris i arquitectura. Aplicació a la gestió energètica dels edificis
  
  Autor/a: ROCA MUSACH, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2024
  Data de lectura: 14/10/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Room Sala de Grados. ETSAB. Main floor
  Director/a de tesi: CRESPO CABILLO, ISABEL | COCH ROURA, HELENA
  Tribunal:
       PRESIDENT: LUNA NAVARRO, ALESSANDRA
       SECRETARI: LÓPEZ BESORA, JUDIT
       VOCAL: AGUACIL MORENO, SERGI
  Resum de tesi: La digitalització i l’automatització s’apliquen a diversos àmbits de la societat, inclosos els edificis amb els anomenats Building Automation and Control Systems (BACS). Aquests sistemes fan que sigui possible, per exemple, gestionar els elements mòbils de la façana mitjançant criteris energètics que potenciïn l'aprofitament de les fonts d’energia natural. Tanmateix, sovint ho fan reemplaçant completament el paper de l’usuari en la gestió de l’arquitectura, podent, fins i tot, generar situacions molestes i indesitjades. L’acceptació dels BACS està àmpliament estudiada a la literatura científica, ara bé, és un problema que està limitat als moments que hi ha persones a l’edifici. Alguns tipus d’edificis tenen un índex d’ocupació anual baix, com els edificis no residencials amb horaris regulars (oficines, escoles, universitats i edificis administratius), que estan ocupats entre una sisena i una tercera part de l’any. Això vol dir que no hi ha ningú al seu interior durant la major part del temps. Aquesta tesi se centra a quantificar què passaria si apliquéssim sistemes de control només quan els edificis no estan en ús (a les nits, caps de setmana i períodes de vacances), moments que els automatismes podrien funcionar lliurement sense generar cap incompatibilitat amb les persones. Per fer-ho, es dissenya un mètode de simulació energètica amb tres escenaris de control: (i) un de totalment manual, (ii) un de totalment automàtic i (iii) un sistema combinat segons l’ocupació de l’edifici, anomenat híbrid, que és automàtic, però deixa el control manual a les persones quan hi són. Aquest mètode s’aplica a nou casos d’estudi. El sistema híbrid de control de les proteccions solars redueix la demanda energètica entre un 5% i un 15% respecte d’un sistema de control manual gràcies a un major aprofitament de la radiació solar. El sistema totalment automàtic duplica els valors de reducció de la demanda del sistema híbrid, però pot causar desconfort a l’usuari, com l’enlluernament. Es conclou que, en edificis de ritme regular, els sistemes híbrids són un bon punt de partida per implementar BACS, ja que ofereixen els avantatge dels sistemes automàtics, amb un bon aprofitament de les condicions naturals de l’entorn, alhora que permeten el control manual de les persones quan hi són, evitant, així, problemes d’acceptació.
  

Data de lectura: 15/10/2024

• GUANCHEZ REYES, EDINSON ASDRUBAL: ESTUDIO DE LA INFLUENCIA DE LOS FENÓMENOS DE INTERACCIÓN SUELO-ESTRUCTURA EN LA RESPUESTA SÍSMICA DE ESTRUCTURAS TÍPICAS DE ACERO CON ARRIOSTRAMIENTOS CONCÉNTRICOS
  
  Autor/a: GUANCHEZ REYES, EDINSON ASDRUBAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria (RMEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2024
  Data de lectura: 15/10/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala Àgora del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya
  Director/a de tesi: SANCHEZ ROMERO, MONTSERRAT | WEYLER PEREZ, RAFAEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: DEL COZ DÍAZ, JUAN JOSÉ
       SECRETARI: VELAZQUEZ AMEIJIDE, JUAN
       VOCAL: CITO, SALVATORE
  Resum de tesi: Les estructures d'acer tipus CBF es consideren eficients per resistir forces laterals pel fet que subministren una resistència i rigidesa lateral elevada, la qual cosa és particularment beneficiós en zones sísmiques. No obstant això, aquesta tipologia d'estructura posseeix una sobre-resistència important que no és considerada durant el disseny de la fonamentació, la qual cosa pot conduir a l'aixecament de sabates ubicades per sota dels membres arriostrats i propiciar mecanismes de balanceig. D'altra banda, els fenòmens d'interacció sòl-estructura (ISE) generalment no són considerats en anàlisi d'exercici d'estructures noves o existents. En aquesta investigació s'avalua la influència que té evidenciar els fenòmens d'ISE en la resposta sísmica de pòrtics d'acer arriostrats concèntricament (CBF), considerant per això la resposta no lineal de sabates embegudes utilitzant l'enfocament BNWF. Per modelar el comportament tensió-desplaçament vertical de les sabates, és possible definir una corba de resposta total que s'obté de combinar en sèrie el comportament de la zona de compressió i la de tracció. Quan s'evidencia l'aixecament de la fonamentació, es demostra que cal considerar les tensions horitzontals del sòl nadiu in situ i el grau de compactació del farciment per sobre de la sabata per evitar desviacions significatives entre els resultats de l'anàlisi i la resposta real. La zona de tracció en les corbes de resposta s'ha calibrat tenint en compte aquests paràmetres, i atesa la dificultat associada al seu calibratge, es reporten estimacions que poguessin ser utilitzades com a referència en aplicacions pràctiques. La implementació s'ha validat mitjançant diferents anàlisis estàtiques no lineals sobre un arquetip de CBF d'acer assajat originalment en condició de base rígida, i s'han realitzat prediccions per a condició de base flexible considerant diferents tipus de sòl i diferents profunditats d'encastat (Df) de sabates. Els resultats demostren que hi ha una relació directa entre la resposta estàtica no lineal de pòrtics d'acer CBF i el mecanisme d'aixecament de les sabates embegudes, i la profunditat Df i la forma de la corba tracció-desplaçament són les variables que majoritàriament influeixen en la resposta. El model ha estat incorporat en processos d'anàlisi temps-història considerant registres sísmics de terratrèmols reals sobre un arquetip d'acer del tipus CBF àmpliament conegut, evidenciant de manera conjunta la no linealitat de la superestructura i del sistema sòl-fonamentació. Els resultats obtinguts suggereixen que, en analitzar el mecanisme de resposta de pòrtics d'acer CBF en condició de base flexible no lineal, és possible reportar variacions a la seqüència de cedència de la superestructura respecte a la condició de base rígida. Es reporta que la profunditat de desplantament de la sabata, en estar directament relacionada amb la magnitud de la rigidesa a l'aixecament de la fonamentació, és capaç de modificar la resposta global de la superestructura. D'altra banda, el mecanisme de resposta cíclica de la fonamentació determina un procés de dissipació d'energia per esmorteïment histerètic que es reflecteix en una reducció de força sísmica sobre el sistema d'arriostrament de l'estructura. D'aquesta manera, el mecanisme de dissipació d'energia a causa de resposta vertical és molt més eficient per als suports situats sota els pòrtics arrossegats en comparació amb aquelles sabates situades sota pilars no arriostrats, i l'efecte és molt més evident en sòls tous o solts. La metodologia proposada es pot aplicar tant en processos d'anàlisi estàtica com dinàmica, amb la finalitat d'efectuar prediccions de comportament més realistes en processos d'avaluació d'acompliment d'estructures recolzades sobre sabates embegudes, particularment en el cas d'estructures d'acer CBF.