Perfil d'acces

El Programa de Doctorat en Ciències del Mar està dirigit a estudiants amb una sòlida formació a nivell de grau i màster, d’acord amb el que especifica el Reial decret 99/2011, en l’àmbit de les ciències del mar o en àmbits relacionats.

Està, per tant, dirigit també a estudiants provinents de titulacions en els àmbits de la biologia, la geologia, les ciències ambientals, la física, la química, les matemàtiques, la geografia i àmbits afins. És també un programa concebut i dissenyat per i per a enginyers, preferentment de l’àmbit de les enginyeries civil i naval, obert igualment als enginyers industrials, de telecomunicacions i arquitectes. També hi són benvinguts els estudiants amb una titulació equivalent atorgada per una universitat estrangera.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostraran les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats a la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per a realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en el qual es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, si s’escau, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin

• Espino Infantes, Manolo
• Gironella i Cobos, Xavi
• Jimenez Quintana, Jose Antonio
• Mösso Aranda, Cesar
• Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin
• Sierra Pedrico, Juan Pablo

Universitat de Barcelona

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
• Laboratori d'Enginyeria Marítima

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.CMAR.camins@upc.edu

Convenis amb altres institucions

Convenio colaboración_UB_UPC Ciencias del Mar.pdf

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat en Ciències del Mar està dirigit a estudiants amb una sòlida formació a nivell de grau i màster, d’acord amb el que especifica el Reial decret 99/2011, en l’àmbit de les ciències del mar o en àmbits relacionats.

Està, per tant, dirigit també a estudiants provinents de titulacions en els àmbits de la biologia, la geologia, les ciències ambientals, la física, la química, les matemàtiques, la geografia i àmbits afins. És també un programa concebut i dissenyat per i per a enginyers, preferentment de l’àmbit de les enginyeries civil i naval, obert igualment als enginyers industrials, de telecomunicacions i arquitectes. També hi són benvinguts els estudiants amb una titulació equivalent atorgada per una universitat estrangera.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

El principal criteri d'admissió és una formació de títol oficial espanyol de grau, o equivalent, més màster, o equivalent, que permetin seguir amb aprofitament el plantejament formatiu de recerca del Programa de Doctorat en Ciències del Mar.

Per aquest motiu es consideraran preferentment:

• Qualificacions acadèmiques i pla docent del màster, o equivalent, dels sol·licitants.
• Qualificacions acadèmiques i pla docent del grau, o equivalent, dels sol·licitants.
• Altres mèrits acreditats documentalment, com estades en centres relacionats amb l’àmbit de les ciències del mar, publicacions o experiència professional prèvia.

El procés d’admissió es concreta en els passos següents:

I. S’examina el títol d’accés de tots els sol·licitants i es preadmet de manera automàtica els que provenen de titulacions plenament compatibles amb el Programa de Doctorat, en concret:

a) Ciències del Mar i Oceanografia;
b) Enginyeria Civil i Naval;
c) Biologia, Geologia, Química, Física, Ciències Ambientals i Matemàtiques.

Per a altres estudis, la Comissió del programa analitza el pla d’estudis del sol·licitants i eleva una proposta a la universitat on aquest hagi de fer la seva matrícula.

En tots els casos, la Secretaria del Programa de Doctorat en Ciències del Mar fa una comprovació d’ofici, en la qual verifica que el pla d’estudis seguit inclogui les assignatures més relacionades amb les quatre branques bàsiques de les ciències de la mar. D’aquesta comprovació en podria desprendre la necessitat de fer complements formatius per part de l’alumne o l’alumna, la qual es concretaria amb una entrevista prèvia individualitzada amb aquest o aquesta.

II. Amb el conjunt d’estudiants preadmesos es portarà a terme una priorització en la qual es consideren, amb les ponderacions que s’indiquen entre parèntesis, els elements següents:

a) les notes d’estudis previs (55%);
b) treballs d’iniciació a la recerca (p. ex., en màsters), publicacions i contribucions a congressos i reunions científiques esmentats en el CV (30%);
c) beques i ajuts obtinguts (10%);
d) altres mèrits (5%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics, que estaran lligats a crèdits de recerca. Aquests crèdits tindran caràcter obligatori per als estudiants que hagin cursat un grau de 300 ECTS o més que doni accés al Programa de Doctorat i que no inclogui crèdits d’aquesta naturalesa. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai no podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la UPC figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst que es modifiquin per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els complements de formació s’estableixen en el Programa de Doctorat en Ciències de la Mar a partir de la proposta de tutor o la tutora i amb el vistiplau de la comissió interuniversitària del Programa de Doctorat en Ciències de la Mar. Es procurarà sempre evitar complements per als alumnes procedents del Màster Interuniversitari en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí, conjunt entre la UB i la UPC, o títols assimilables.

Per als alumnes la trajectòria anterior dels quals suggereixi al tutor o la tutora la necessitat d’una formació addicional, es plantejaran crèdits basats en el màster conjunt en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí. El criteri general que utilitzaran els tutors serà seleccionar els mòduls d’especialitat del màster de manera que signifiquin un valor afegit per a la formació de l’alumnat. Per exemple, als alumnes que accedeixin al Programa de Doctorat en Ciències del Mar i mostrin deficiències en el camp de la química o el de l’enginyeria, se’ls recomanaran mòduls de formació corresponents

Període de matrícula dels nous doctorands

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Febrer (matrícula extraordinària) per a alumnes en espera de visats i beques principalment.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

- Activitat: Tutories.

Hores: 432.

Caràcter: obligatòria.

- Activitat: Cursos.

Hores: 72.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Seminaris.

Hores: 25.

Caràcter: optativa.

- Activitat: ‘Workshops’.

Hores: 10.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Estades de recerca.

Hores: 480.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Hores: 8.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Metodologia de la recerca.

Hores: 12.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Innovació i creativitat.

Hores: 8.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Hores: 18.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Avaluació del seguiment del DAD y del pla de recerca.

Hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 31/03/2023 04:45:11.

Llistat de tesis en dipòsit

• RODERO GARCÍA, CARLOS: Citizen sciences technologies for operational monitoring of aquatic ecosystems.
  
  Autor/a: RODERO GARCÍA, CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/03/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PIERA FERNANDEZ, JAIME | OLMEDO CASAL, ESTRELLA
  Tribunal:
       PRESIDENT: ESPINOSA DURO, VIRGINIA
       SECRETARI: DEL RIO FERNANDEZ, JOAQUIN
       VOCAL: GONZALEZ BLANCO, SUSANA
  Resum de tesi: En los ecosistemas acuáticos, la atenuación de la luz es un factor crítico que influye en muchos procesos físicos y biológicos. La transparencia del agua es esencial para comprender las variaciones del entorno ecológico en el agua, especialmente en las áreas costeras y continentales. Monitorizar la transparencia del agua sirve como indicador de su calidad e informa sobre las concentraciones de fitoplancton, de los niveles de compuestos orgánicos disueltos, o bien de la materia particulada.El método tradicional para medir la transparencia del agua es el disco de Secchi, aunque presenta algunas limitaciones. En aguas poco profundas y transparentes, el disco puede llegar al fondo sin desaparecer. Además, la precisión de las observaciones sobre la distancia del disco de Secchi está sujeta a la visión de cada persona. Debido a la dificultad para cuantificar la incertidumbre de esta medida, no es posible incluirla como medida oceanográfica operacional. Estos problemas contrastan con la objetividad de los equipos tecnológicos, que pueden proporcionar mediciones precisas y completas que ayudan con las evaluaciones a largo plazo.El objetivo principal de esta tesis es evaluar la viabilidad de un sistema operativo de monitorización de la calidad del agua basado en tecnologías ópticas de bajo coste que aseguren una alta densidad de estaciones de medida (completitud) y, al mismo tiempo, un sistema automatizado para controlar la calidad de las observaciones (exactitud). Para ello, se ha propuesto validar el concepto de Óptica Marina Operacional (OMO): Hacia mediciones rutinarias sistemáticas y a largo plazo de las propiedades ópticas del agua y su rápida interpretación y difusión. En primer lugar, se ha desarrollado un dispositivo de monitoreo operacional de bajo coste, el KduPRO, que puede ser utilizado en aguas costeras y continentales. Este dispositivo estima el Kd (el coeficiente de atenuación difusa, que describe la extinción de la luz con la profundidad), con un sistema automatizado de control de calidad. Los resultados se han comparado con otros instrumentos de referencia en Loch Leven (Escocia) y se ha hecho un análisis de la incertidumbre sobre la medida proporcionada. Además, se ha llevado a cabo un ejercicio de co-diseño por voluntarios en la Reserva de Lobo (Brasil) en que sus recomendaciones se integrarán en la nueva fase de desarrollo del KduPRO.A continuación, se ha diseñado un nuevo dispositivo, el KnuSTICK, que consiste en un instrumento tubular estanco, con sensores que miden la luz en su interior. Es fácil de manejar, mantener, y de conectarse a las redes de Internet de las Cosas (IoT), por lo que es ideal para su uso en ciencia ciudadana. Debido a sus requerimientos de diseño, es necesario un nuevo concepto de medida de la irradiancia de forma anular, Ea. La teórica irradiancia anular se ha calculado utilizando un modelo de transferencia radiativa (Hydrolight), colocando los sensores en diferentes ángulos de orientación y evaluando varias configuraciones, seleccionando la de mayor rendimiento. Además, se ha comprobado la robustez del correspondiente coeficiente de atenuación difusa, Ka, en diferentes condiciones de tipos de agua, ángulos solares, nubosidad, tipos de suelo y profundidades. Por último, para asegurar una alta densidad de medidas, se ha evaluado la cobertura de una red de IoT para demostrar que es factible el despliegue de bajo coste de esta tecnología para llevar a cabo un monitoreo operacional en un territorio concreto, como la costa de Catalunya. Para comprobar la conectividad de la red, se han puesto a prueba diferentes prototipos desarrollados durante el proyecto europeo H2020 MONOCLE, como el KnuSTICK y el KduMIC (un dispositivo paramétrico modular con sensores multiespectrales y de temperatura), enviando datos en tiempo real.Las conclusiones de esta tesis suponen una importante contribución en la gestión de la calidad del agua para las Administracione
  

Darrera actualització: 31/03/2023 04:30:25.

Llistat de tesis defensades per any

• BALLESTEROS MASCARELL, AINARA: Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa) como un modelo de investigación industrial: Mejoras en las técnicas de acuicultura y medidas preventivas contra sus picaduras.
  
  Autor/a: BALLESTEROS MASCARELL, AINARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/01/2023
  Director/a de tesi: GILI SARDÁ, JOSEP MARIA | JOURDAN RENE, ERIC
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MILISENDA, GIACOMO
       SECRETARI: SALVO, VANESSA-SARAH
       VOCAL NO PRESENCIAL: BOSCH BELMAR, MARIA DEL MAR
  Resum de tesi: Las picaduras de medusas provocan molestias a los usuarios del medio marino e incluso, en ocasiones, requieren asistencia médica. A pesar de que son comunes hoy en día, la comunidad científica permanece en desacuerdo sobre cómo actuar en los protocolos de primeros auxilios. La mayoría de compuestos recomendados se basan en conocimientos empíricos, y son de difícil transferencia a la industria cosmética o farmacéutica por el desconocimiento de sus mecanismos de acción. En el mar Mediterráneo, el aguijón malva Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa) es la medusa más importante debido a su alta frecuencia, abundancia, amplia distribución y gravedad de su picadura. Esta medusa es la causante de un alto número de picaduras, por lo que se considera una especie objetivo en el desarrollo de herramientas de prevención y mitigación de las picaduras de medusas. P. noctiluca es una de las pocas medusas con un ciclo de vida holoplanctónico, una peculiaridad que ha limitado su estudio en diferentes áreas del conocimiento en condiciones controladas. El principal objetivo de la presente tesis doctoral fue inhibir la descarga de las células urticantes (cnidocitos) de P. noctiluca a través de principios activos que pudieran ser incorporados en productos cosméticos destinados a prevenir y mitigar los efectos de las picaduras de medusas. Como objetivos secundarios destacaron: ampliar el conocimiento en la biología de P. noctiluca, sus técnicas de acuicultura, y la implicación de las soluciones tópicas en los protocolos de primeros auxilios. En el Capítulo 1 se describieron las características morfológicas y anatómicas de P. noctiluca, incluyendo la primera descripción del cnidoma ¿ conjunto de células urticantes ¿ a través del crecimiento en acuicultura. Los cnidocitos se clasificaron en cuatro tipos de nematocistos: a-isorhiza, A-isorhiza, O-isorhiza y eurytele; siendo los tipos a-isorhiza y eurytele los más importantes a lo largo del ciclo de vida, y O-isorhiza y eurytele los principales implicados en su picadura. En el Capítulo 2 se optimizó el ciclo de P. noctiluca en acuicultura. Se monitorizó el diámetro total del cuerpo, la tasa de crecimiento instantánea y la tasa de supervivencia en presencia de diferentes regímenes de alimentación. Por primera vez se obtuvo la tercera generación de individuos en presencia y ausencia de presas gelatinosas (Aurelia sp.). Con el fin de mejorar las técnicas de acuicultura de medusas, en el Capítulo 3, se presentó el diseño de un acuario para el crecimiento de los primeros estadios del ciclo de vida de las medusas en sistemas de flujo continuo y cerrado. Su configuración permite cambiar la pantalla de malla in situ, ajustando el tamaño de la malla según los estadios del ciclo, así como las presas ofrecidas. El uso de vinagre, un compuesto ampliamente utilizado como solución enjuague después de picaduras de medusas, fue contraindicado en el Capítulo 4. Este compuesto desencadenó la descarga de todos los tipos de nematocistos mediante el tentacle solution assay (TSA). Además, el vinagre no disminuyó las áreas hemolíticas producidas tras la inoculación del veneno mediante el tentacle skin blood agarose assay (TSBAA). Finalmente, en el Capítulo 5, se inhibió la descarga de nematocistos de P. noctiluca con hidroxiacetofenona y Symsitive¿ en combinación con butilenglicol, dos principios activos ampliamente utilizados en el sector cosméticos. Además, las áreas hemolíticas disminuyeron tras el evento de picadura en comparación con el agua de mar, un compuesto no inhibidor. Estos compuestos se consideraron de alto valor por ser también beneficiosos para tratar daños en la piel, aliviar la sensación de dolor y quemazón; síntomas y signos clínicos propios de picadura de medusas. En conjunto, la presente tesis doctoral aportó avances significativos en el área de conocimiento de la biología de P. noctiluca, acuicultura y gestión de la
  

• LATORRE PÉREZ, FRANCISCO: Population dynamics, interactions and evolution of marine microbes using genomic approaches.
  
  Autor/a: LATORRE PÉREZ, FRANCISCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 03/02/2023
  Director/a de tesi: LOGARES HAURIE, RAMIRO ERNESTO | JAILLON, OLIVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, JOSÉ MANUEL
       SECRETARI: GONZÁLEZ ACINAS, SILVIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: DELMONT, TOM
  Resum de tesi: Existen un sinfín de microorganismos que contribuyen a los ciclos biogeoquímicos globales. En la superficie oceánica, los microbios más pequeños (picoplancton) son responsables de fijar una gran parte del total de carbono y nitrógeno terrestre. El picoplancton agrupa tanto a procariotas (bacterias y arqueas) como a pequeños eucariotas unicelulares (protistas). A pesar de su importancia en el funcionamiento de la biosfera, existen aún muchas preguntas sin respuesta relacionadas con su biogeografía, dinámica poblacional, interacciones, y evolución. Responder dichas preguntas es esencial en el contexto del cambio climático, ya que alteraciones en la microbiota marina podría impactar en el funcionamiento de múltiples ecosistemas. El principal objetivo de la tesis es llenar el vacío existente sobre los temas mencionados a través de la aplicación de técnicas de secuenciación de alto rendimiento (HTS) y de métodos genómicos, usando datos recolectados durante las expediciones globales de Tara Oceans y Malaspina-2010, el Golfo de Maine (Océano Atlántico Norte), y dos observatorios situados en la costa noroeste del mar Mediterráneo (BBMO y SOLA). Los capítulos 1 y 2 están dedicados a un grupo de pequeños protistas flagelados heterótrofos (HF): los Stramenopilos Marinos (MAST)-4, relevantes en el consumo de picoplancton y la re-mineralización de nutrientes. Debido a su distribución generalizada y su abundancia relativa elevada, MAST-4 se ha convertido en un grupo microbiano modelo para estudiar a los HF. Hemos reconstruido los genomas de cuatro especies relacionadas evolutivamente de MAST-4 (A, B, C, y E) usando datos de genómica de célula única (SCG). En el capítulo 1, los análisis de coocurrencia y biogeografía en la superficie oceánica global indicaron patrones contrastantes relacionados con la temperatura. Aunque las especies de MAST-4 compartían funciones metabólicas, su contenido genético relacionado con la degradación de comida era diferente. Por lo tanto, propusimos que la adaptación a diferentes nichos promovió la evolución de MAST-4. En el capítulo 2, exploramos la divergencia genómica global dentro de cada especie individual usando datos metagenómicos. Encontramos poblaciones altamente diferenciadas en MAST-4A y C, pero poco diferenciadas en las especies B y E. La selección positiva de genes específicos señaló a una adaptación por zona oceánica en base a temperatura y salinidad. Las condiciones ambientales oscilan en el tiempo, pero el efecto que tienen sobre las poblaciones en la escala temporal es poco conocido. En el capítulo 3, comparamos la diferenciación genómica de 495 genomas de procariotas abundantes en 12 y 7 años de datos temporales en las estaciones de BBMO y SOLA, y a través del océano global. Nuestros resultados sugirieron una diferenciación poblacional mayor en el espacio que en el tiempo modulada por la temperatura y la salinidad. Sin embargo, detectamos estructura poblacional subyacente en ambas series temporales con distintos patrones de selección en los mismos genes. Aunque los protistas y los procariotas son muy diferentes en cuanto a estructura celular, alimentación, y diversidad, están conectados a través de las redes tróficas y biogeoquímicas. En el capítulo 4, desarrollamos un nuevo método para predecir interacciones potenciales entre estos grupos basado en la anotación de genes funcionales dentro de genomas de célula única (SAGs). Con una colección de más de 3000 SAGs, corroboramos interacciones predichas en trabajos previos y describimos otras nuevas involucrando protistas marinos no cultivados que podrían jugar papeles importantes en el funcionamiento del ecosistema. En conclusión, la presente tesis no solo contribuye a un mejor entendimiento de la biogeografía, dinámica poblacional, interacciones, y evolución de microorganismos marinos, sino que constituye una fuente de referencia para testear futuras hipótesis que in
  

• OBIOL PLANA, ALEIX: Return of the marine heterotrophic flagellates: diversity, distribution and gene expression patterns.
  
  Autor/a: OBIOL PLANA, ALEIX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 27/01/2023
  Director/a de tesi: MASSANA MOLERA, RAMON
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ARNDT, HARTMUT
       SECRETARI: RICHTER, DANIEL
       VOCAL: ALONSO SAEZ, LAURA
  Resum de tesi: Els flagel·lats heterotròfics marins (HF) són protists no pigmentats de mida molt petita (2-5 µm). Són els principals bacterívors a l'oceà i tenen un paper clau a la cadena tròfica com a enllaç en la transferència de carboni de les cèl·lules bacterianes cap a nivells tròfics superiors. A través de la seva activitat, també actuen com aremineralitzadors de nutrients, tot permetent una contínua producció primària, i són responsables parcialment de mantenir estable la concentració de bacteris a l'oceà. Els HFs es troben al llarg de tot l'arbre eucariota de la vida, tenen una gran presència en ambients planctònics i mostren una gran diversitat funcional. Durant les últimes dècades del segle XX, l'atenció cap aquest grup funcional va créixer de forma notable, i es van dur a terme estudis per caracteritzar millor el seu paper ecològic. Tanmateix, aquest interès va anar disminuint a causa de la dificultat per estudiar-ne les espècies naturals, atès que aquestes tenen pocs trets morfològics per a la seva identificació igeneralment no han pogut ser cultivades. Com a conseqüència, els HFs han estat sovint oblidats en les campanyes oceanogràfiques, fins al punt de convertir-se en un dels components menys estudiats del microbioma marí. Amb el naixement de les tècniques de seqüenciació massiva i la reducció dels seus costos, l'estudi detallat d'aquests protists ha passat a ser possible. Aquesta tesi representa un retorn a l'estudi dels HF utilitzant aquestes noves eines. En primer lloc, hem investigat els patrons de distribució de la diversitat eucariota al llarg de la columna d'aigua de l'oceàper mitjà de dades de metagenòmica i els hem comparat amb els resultats obtinguts a partir de seqüències del gen ribosomal 18S (metabarcoding). Aquesta anàlisi mostra una clara separació taxonòmica entre les fraccions pico (0.2-3 µm) i nanoplanctòniques (3-20 µm), així com entre les regions fòtiques (0-200 m) i afòtiques (>200 m). Tot i que alguns dels grups no estan ben representats en l'anàlisi feta a través del gen 18S a causa de biaxos tècnics, la majoria dels HF no es veuen afectats per aquests. A continuació, hem estudiat la diversitat i distribució dels HFs al'oceà utilitzant conjunts de dades globals de metabarcoding. Amb això, hem identificat unes poques espècies d¿HFs, majoritàriament no cultivades, com les dominants en aigües superficials i profundes de l'oceà. Moltes d'aquestesespècies dominants es troben presents en abundàncies relativament constants, mentre que d'altres estan influenciades per la temperatura o mostren distribucions irregulars. Finalment, hem passat de l'anàlisi de patrons globals a l'estudi de l'expressió gènica de comunitats naturals d¿HFs mitjançant una sèrie d'incubacions on la bacterivoria ha estat estimulada. Els resultats obtinguts fent servir dades de metatranscriptòmica mostren una dinàmica funcional similar entre experiments duts a terme en diferents estacions de l'any, amb diferències marcades entre els temps d'incubació. Els gens relacionats amb les peptidases de cisteïna, així com algunes hidrolases glicosídiques es presenten com a components clau implicats en el procés de bacterivoria. Amb tot, amb aquesta tesi hem tornat a posar els HFs al centre d'atenció i hem creat una base sòlida sobre la qual realitzar una investigaciórenovada de l'ecologia i el paper funcional d'aquest grup.
  

Darrera actualització: 31/03/2023 05:00:28.

Grups de recerca

• LIM/UPC-Laboratori d'Enginyeria Maritima

- Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC)

- Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC)

- Empresa Oceans CAT

- Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)

- Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)

- Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners

- Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO)

- Grup de Recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques (Bentonic)

- Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)

- Centre de Recerca i Desenvolupament (CID)

- Grup de Recerca en Geociències Marines (Geociema)

Línies d’investigació:

• Oceanografia física i química
• Geociències marines
• Biologia marina
• Ecologia marina
• Enginyeria marítima
• Gestió de la zona costanera i de les àrees marines

Professorat

• Andre Sanchez, Michel
• Caceres Rabionet, Ivan
• Calvete Manrique, Daniel
• del Rio Fernandez, Joaquin
• Espino Infantes, Manolo
• Garcia Serrano, Joan
• Gironella i Cobos, Xavi
• Gonzalez Marco, Daniel
• Gracia Garcia, Vicente
• Grifoll Colls, Manuel
• Jimenez Quintana, Jose Antonio
• Mestres Ridge, Marc
• Mösso Aranda, Cesar
• Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin
• Sierra Pedrico, Juan Pablo
• Valdemoro Garcia, Herminia