Perfil d'acces

El Programa de Doctorat en Ciències del Mar està dirigit a estudiants amb una sòlida formació a nivell de grau i màster, d’acord amb el que especifica el Reial decret 99/2011, en l’àmbit de les ciències del mar o en àmbits relacionats.

Està, per tant, dirigit també a estudiants provinents de titulacions en els àmbits de la biologia, la geologia, les ciències ambientals, la física, la química, les matemàtiques, la geografia i àmbits afins. És també un programa concebut i dissenyat per i per a enginyers, preferentment de l’àmbit de les enginyeries civil i naval, obert igualment als enginyers industrials, de telecomunicacions i arquitectes. També hi són benvinguts els estudiants amb una titulació equivalent atorgada per una universitat estrangera.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostraran les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats a la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per a realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en el qual es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, si s’escau, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Mösso Aranda, Cesar

• Mösso Aranda, Cesar
• Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin

Universitat de Barcelona

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
• Laboratori d'Enginyeria Marítima

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.CMAR.camins@upc.edu

Convenis amb altres institucions

Convenio colaboración_UB_UPC Ciencias del Mar.pdf

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat en Ciències del Mar està dirigit a estudiants amb una sòlida formació a nivell de grau i màster, d’acord amb el que especifica el Reial decret 99/2011, en l’àmbit de les ciències del mar o en àmbits relacionats.

Està, per tant, dirigit també a estudiants provinents de titulacions en els àmbits de la biologia, la geologia, les ciències ambientals, la física, la química, les matemàtiques, la geografia i àmbits afins. És també un programa concebut i dissenyat per i per a enginyers, preferentment de l’àmbit de les enginyeries civil i naval, obert igualment als enginyers industrials, de telecomunicacions i arquitectes. També hi són benvinguts els estudiants amb una titulació equivalent atorgada per una universitat estrangera.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

El principal criteri d'admissió és una formació de títol oficial espanyol de grau, o equivalent, més màster, o equivalent, que permetin seguir amb aprofitament el plantejament formatiu de recerca del Programa de Doctorat en Ciències del Mar.

Per aquest motiu es consideraran preferentment:

• Qualificacions acadèmiques i pla docent del màster, o equivalent, dels sol·licitants.
• Qualificacions acadèmiques i pla docent del grau, o equivalent, dels sol·licitants.
• Altres mèrits acreditats documentalment, com estades en centres relacionats amb l’àmbit de les ciències del mar, publicacions o experiència professional prèvia.

El procés d’admissió es concreta en els passos següents:

I. S’examina el títol d’accés de tots els sol·licitants i es preadmet de manera automàtica els que provenen de titulacions plenament compatibles amb el Programa de Doctorat, en concret:

a) Ciències del Mar i Oceanografia;
b) Enginyeria Civil i Naval;
c) Biologia, Geologia, Química, Física, Ciències Ambientals i Matemàtiques.

Per a altres estudis, la Comissió del programa analitza el pla d’estudis del sol·licitants i eleva una proposta a la universitat on aquest hagi de fer la seva matrícula.

En tots els casos, la Secretaria del Programa de Doctorat en Ciències del Mar fa una comprovació d’ofici, en la qual verifica que el pla d’estudis seguit inclogui les assignatures més relacionades amb les quatre branques bàsiques de les ciències de la mar. D’aquesta comprovació en podria desprendre la necessitat de fer complements formatius per part de l’alumne o l’alumna, la qual es concretaria amb una entrevista prèvia individualitzada amb aquest o aquesta.

II. Amb el conjunt d’estudiants preadmesos es portarà a terme una priorització en la qual es consideren, amb les ponderacions que s’indiquen entre parèntesis, els elements següents:

a) les notes d’estudis previs (55%);
b) treballs d’iniciació a la recerca (p. ex., en màsters), publicacions i contribucions a congressos i reunions científiques esmentats en el CV (30%);
c) beques i ajuts obtinguts (10%);
d) altres mèrits (5%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics, que estaran lligats a crèdits de recerca. Aquests crèdits tindran caràcter obligatori per als estudiants que hagin cursat un grau de 300 ECTS o més que doni accés al Programa de Doctorat i que no inclogui crèdits d’aquesta naturalesa. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai no podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la UPC figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst que es modifiquin per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els complements de formació s’estableixen en el Programa de Doctorat en Ciències de la Mar a partir de la proposta de tutor o la tutora i amb el vistiplau de la comissió interuniversitària del Programa de Doctorat en Ciències de la Mar. Es procurarà sempre evitar complements per als alumnes procedents del Màster Interuniversitari en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí, conjunt entre la UB i la UPC, o títols assimilables.

Per als alumnes la trajectòria anterior dels quals suggereixi al tutor o la tutora la necessitat d’una formació addicional, es plantejaran crèdits basats en el màster conjunt en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí. El criteri general que utilitzaran els tutors serà seleccionar els mòduls d’especialitat del màster de manera que signifiquin un valor afegit per a la formació de l’alumnat. Per exemple, als alumnes que accedeixin al Programa de Doctorat en Ciències del Mar i mostrin deficiències en el camp de la química o el de l’enginyeria, se’ls recomanaran mòduls de formació corresponents

Període de matrícula dels nous doctorands

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Febrer (matrícula extraordinària) per a alumnes en espera de visats i beques principalment.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

- Activitat: Tutories.

Hores: 432.

Caràcter: obligatòria.

- Activitat: Cursos.

Hores: 72.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Seminaris.

Hores: 25.

Caràcter: optativa.

- Activitat: ‘Workshops’.

Hores: 10.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Estades de recerca.

Hores: 480.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Hores: 8.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Metodologia de la recerca.

Hores: 12.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Innovació i creativitat.

Hores: 8.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Hores: 18.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Avaluació del seguiment del DAD y del pla de recerca.

Hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• LOMELI QUINTERO, VICTOR MANUEL: El costo del impacto sobre el Litoral Debido al cambio climático en Cataluña.
  
  Autor/a: LOMELI QUINTERO, VICTOR MANUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2023
  Data de lectura: 13/10/2023
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. Escola de Camins, Edifici C1 planta baixa Aula 002 - UPC C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR | SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN
  Tribunal:
       PRESIDENT: CAJUEIRO CARNEIRO PEREIRA, LUCI
       SECRETARI: GRACIA GARCIA, VICENTE
       VOCAL: GONZÁLEZ DÍAZ, MARTA
  Resum de tesi: La alteración del clima es una cuestión de gran importancia que está teniendo un impacto significativo en las zonas costeras a nivel global. Este fenómeno está generando procesos de erosión, inundaciones y aumento del nivel del mar, lo que resulta sumamente preocupante. Estos impactos no solo tienen consecuencias ambientales y sociales, sino que también tienen un impacto significativo en la economía local. Este estudio se centra en analizar los costos del cambio climático en la línea costera de Cataluña. Para ello, se ha desarrollado GCIFS (Georefernced Impact Forecast System), una herramienta innovadora en Python que utiliza mediciones LIDAR, cartografía y bases de datos en línea para determinar la nueva línea de costa y evaluar las afectaciones económicas. Además, se ha propuesto una nueva metodología que considera escenarios únicos para cada playa, produciendo vectores múltiples con dirección y altitud, identificando zonas de difícil erosión y protecciones existentes. La herramienta se aplicó en 262 playas de la zona de estudio, utilizando siete análisis diferentes según el pronóstico del aumento del nivel del mar y considerando o no la geomorfología costera. Los costos se calcularon teniendo en cuenta factores locales de afectación y futura protección, proporcionando datos detallados sobre la afectación en la infraestructura y edificios por su tipología. Los resultados mostraron un costo estimado de 8,846.00 millones de euros para el año 2100 en el peor pronóstico, un costo de 3,587.36 millones de euros para una predicción conservadora y considerando la geomorfología, y un costo de 822.67 millones de euros para una predicción basada en datos de erosión local y la geomorfología. Los resultados de protección indicaron que se requerirían 170,676 metros de estructuras de protección para salvaguardar toda la infraestructura detrás de las playas analizadas.Este estudio no solo evidenció el alto costo que tendrán estos eventos sobre la economía costera de la zona, sino que también demostró las grandes diferencias que existen en los resultados al utilizar diferentes análisis y tecnologías.
  

Darrera actualització: 27/09/2023 04:45:27.

Llistat de tesis en dipòsit

• FRANCESCANGELI, MARCO: Technologically-sustained ecological monitoring of a coastal fish community with a highly integrated biological and environmental data.
  
  Autor/a: FRANCESCANGELI, MARCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 20/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: DEL RIO FERNANDEZ, JOAQUIN | AGUZZI, JACOPO
  Tribunal:
       PRESIDENT: COSTA, CORRADO
       SECRETARI: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR
       VOCAL: CATALÁN ALEMANY, IGNACIO
  Resum de tesi: La monitorització d'ecosistemes marins costaners tradicionalment s'ha dut a terme amb metodologies assistides per l'home i embarcacions. Les darreres dècades han estat progressivament integrades noves tecnologies gràcies a plataformes amb diferents nivells d'autonomia teleoperada. Totes aquestes plataformes estan equipades amb càmeres de vídeo d'alta definició, per tal d'obtenir dades biològiques a partir de la classificació dels individus identificats, donant com a resultat un recompte espaciotemporal de les diferents espècies i els seus dimensionaments. Els videoobservatoris cablejats de fons marí s'utilitzen cada cop més per monitoritzar el comportament dels peixos a diferents escales temporals, però malauradament, són sense protocols estandarditzats de recollida i processament de dades. Les dades biològiques són proporcionades per càmeres a través del recompte i classificació manual d'organismes. Per això, calen noves rutines per a la classificació automatitzada d'organismes. Amb estudis temporals, comparant dades biològiques i ambientals al llarg dels anys podem observar els efectes de diferents variables oceanogràfiques i meteorològiques a la fenologia de les espècies. Quan es compilen sèries temporals llargues, aquestes poden ser usades com a aproximació del canvi en abundància de les diferents espècies a nivell diari, estacional, i també anual, sent les amplituds de les fluctuacions dels recomptes relacionades també al subjacent règim de canvi climàtic.Els principals objectius d'aquesta tesi doctoral contribueixen a la metodologia en la recopilació de dades i anàlisis en relació al monitoratge ecològic marí a través d'observatoris cablejats. Per aquest motiu, aquesta tesi es va dur a terme utilitzant un conjunt de dades d'imatges de gairebé una dècada de dades biològiques (és a dir, recomptes de peixos costaners de 37 tàxons) amb dades oceanogràfiques (temperatura de l'aigua, salinitat, canvi de profunditat resultant del canvi de pressió, velocitat i direcció del corrent) i meteorològics (temperatura de l'aire, velocitat i direcció del vent, irradiància solar i pluja) multiparamètrics sincrònics proporcionats pel videoobservatori cablejat de fons marí OBSEA (www.obsea.es) . Aquest està situat a la Mediterrània nord-occidental, a 4 km de Vilanova i la Geltrú (Barcelona, Espanya) i a 20 m de profunditat.El primer capítol de la tesi se centra en l'autoecologia d'un important recurs pesquer, el dèntol (Dentex dentex), per establir directives per al processament i l'anàlisi de sèries temporals multiparamètriques d'alta freqüència (30 minuts), llargues (és a dir, desennals ) i multiparamètriques (és a dir, recomptes de peixos amb dades oceanogràfiques i meteorològiques), per descriure amb eficàcia les fluctuacions diàries i estacionals (com a proxy de l'abundància local).El segon capítol està dedicat al desenvolupament de procediments de captura i anàlisi d'imatges per detectar automàticament peixos i classificar-los en espècies com a categories, per accelerar el tractament de grans quantitats de material d'imatges, en un context d'aplicació per a bones pràctiques de videomonitoreig ecològic. Per això, el segon capítol descriu la creació d'una base de dades per a rutines de processament d'imatges automatitzades amb espècies etiquetades de dos anys de durada, amb relativa informació ambiental com a indicador de qualitat de la nitidesa de les imatges.Finalment, el tercer capítol de la Tesi s'enfoca al monitoratge de la dinàmica de carronyaires relacionats amb carcasses de cetacis en ambient costaner. Un experiment específic va ser dut a terme desplegant la carcassa d'un dofí a l'observatori com a experiment in situ, per comprendre l'impacte de grans aportacions orgàniques puntuals a les comunitats marines costaneres en un marc d'augment global d'espècies d'animals marins grans a les costes.
  

Darrera actualització: 27/09/2023 04:30:23.

Llistat de tesis defensades per any

• BALLESTEROS MASCARELL, AINARA: Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa) como un modelo de investigación industrial: Mejoras en las técnicas de acuicultura y medidas preventivas contra sus picaduras.
  
  Autor/a: BALLESTEROS MASCARELL, AINARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/01/2023
  Director/a de tesi: GILI SARDÁ, JOSEP MARIA | JOURDAN RENE, ERIC
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MILISENDA, GIACOMO
       SECRETARI: SALVO, VANESSA-SARAH
       VOCAL NO PRESENCIAL: BOSCH BELMAR, MARIA DEL MAR
  Resum de tesi: Las picaduras de medusas provocan molestias a los usuarios del medio marino e incluso, en ocasiones, requieren asistencia médica. A pesar de que son comunes hoy en día, la comunidad científica permanece en desacuerdo sobre cómo actuar en los protocolos de primeros auxilios. La mayoría de compuestos recomendados se basan en conocimientos empíricos, y son de difícil transferencia a la industria cosmética o farmacéutica por el desconocimiento de sus mecanismos de acción. En el mar Mediterráneo, el aguijón malva Pelagia noctiluca (Cnidaria: Scyphozoa) es la medusa más importante debido a su alta frecuencia, abundancia, amplia distribución y gravedad de su picadura. Esta medusa es la causante de un alto número de picaduras, por lo que se considera una especie objetivo en el desarrollo de herramientas de prevención y mitigación de las picaduras de medusas. P. noctiluca es una de las pocas medusas con un ciclo de vida holoplanctónico, una peculiaridad que ha limitado su estudio en diferentes áreas del conocimiento en condiciones controladas. El principal objetivo de la presente tesis doctoral fue inhibir la descarga de las células urticantes (cnidocitos) de P. noctiluca a través de principios activos que pudieran ser incorporados en productos cosméticos destinados a prevenir y mitigar los efectos de las picaduras de medusas. Como objetivos secundarios destacaron: ampliar el conocimiento en la biología de P. noctiluca, sus técnicas de acuicultura, y la implicación de las soluciones tópicas en los protocolos de primeros auxilios. En el Capítulo 1 se describieron las características morfológicas y anatómicas de P. noctiluca, incluyendo la primera descripción del cnidoma ¿ conjunto de células urticantes ¿ a través del crecimiento en acuicultura. Los cnidocitos se clasificaron en cuatro tipos de nematocistos: a-isorhiza, A-isorhiza, O-isorhiza y eurytele; siendo los tipos a-isorhiza y eurytele los más importantes a lo largo del ciclo de vida, y O-isorhiza y eurytele los principales implicados en su picadura. En el Capítulo 2 se optimizó el ciclo de P. noctiluca en acuicultura. Se monitorizó el diámetro total del cuerpo, la tasa de crecimiento instantánea y la tasa de supervivencia en presencia de diferentes regímenes de alimentación. Por primera vez se obtuvo la tercera generación de individuos en presencia y ausencia de presas gelatinosas (Aurelia sp.). Con el fin de mejorar las técnicas de acuicultura de medusas, en el Capítulo 3, se presentó el diseño de un acuario para el crecimiento de los primeros estadios del ciclo de vida de las medusas en sistemas de flujo continuo y cerrado. Su configuración permite cambiar la pantalla de malla in situ, ajustando el tamaño de la malla según los estadios del ciclo, así como las presas ofrecidas. El uso de vinagre, un compuesto ampliamente utilizado como solución enjuague después de picaduras de medusas, fue contraindicado en el Capítulo 4. Este compuesto desencadenó la descarga de todos los tipos de nematocistos mediante el tentacle solution assay (TSA). Además, el vinagre no disminuyó las áreas hemolíticas producidas tras la inoculación del veneno mediante el tentacle skin blood agarose assay (TSBAA). Finalmente, en el Capítulo 5, se inhibió la descarga de nematocistos de P. noctiluca con hidroxiacetofenona y Symsitive¿ en combinación con butilenglicol, dos principios activos ampliamente utilizados en el sector cosméticos. Además, las áreas hemolíticas disminuyeron tras el evento de picadura en comparación con el agua de mar, un compuesto no inhibidor. Estos compuestos se consideraron de alto valor por ser también beneficiosos para tratar daños en la piel, aliviar la sensación de dolor y quemazón; síntomas y signos clínicos propios de picadura de medusas. En conjunto, la presente tesis doctoral aportó avances significativos en el área de conocimiento de la biología de P. noctiluca, acuicultura y gestión de la
  

• GROSSMANN, FLORIAN: The Sand Transport Processes of Bar Cross-shore Migration and Beach Recovery.
  
  Autor/a: GROSSMANN, FLORIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 05/09/2023
  Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ALSINA TORRENT, JOSE MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VAN DER WERF, JEBBE
       SECRETARI: GRACIA GARCIA, VICENTE
       VOCAL: MUSUMECI, ROSARIA
  Resum de tesi: La gestión sostenible de las regiones costeras exige un profundo conocimiento de los procesos físicos que las gobiernan. En este sentido, un aspecto central es la migración de las barras de arena hacia la costa y mar adentro, los cuales transportan grandes cantidades de sedimentos y remodelan el litoral. Los procesos que gobiernan el comportamiento de las barras a largo plazo, la migración hacia la costa, y su relación con la recuperación de las playas tras las tormentas siguen sin estar claros. Esto se debe en parte a la dificultad de medir los procesos de transporte de sedimentos a pequeña escala y reproducirlos con las herramientas de modelización numérica disponibles.En este sentido, esta tesis pretende mejorar la comprensión de los procesos físicos que gobiernan la migración transversal de las barras de arena y la recuperación de las playas. Para ello, se realizaron experimentos a gran escala con grupos de olas bicromáticas sobre una playa idealizada de arena. Se realizaron mediciones detalladas en la zonas de asomeramiento y de rompiente exterior alrededor de las barras de arena. Para ello, se utilizó una novedosa tecnología acústica capaz de proporcionar medidas de velocidad y concentración de sedimentos cerca del fondo marino (los 15 cm más próximos al fondo), incluyendo el transporte por arrastre de fondo y sheet flow con una resolución temporal y vertical extraordinariamente alta. Las medidas a diferentes posiciones transversales a lo largo del perfil de playa y a diferentes elevaciones con respecto al fondo móvil y la elevada resolución temporal han proporcionado nuevos detalles sobre los procesos de transporte. Además, los datos se utilizaron para comprobar las fórmulas prácticas disponibles de transporte de sedimentos y sugerir mejoras en su uso.Las olas cortas (periodo de ola inferior a 8,5 s) provocaron el transporte hacia la costa en una fina capa sobre el fondo marino. El sedimento se suspendió en la columna de agua a través de varios procesos y la rotura de las olas indujo una corriente hacia mar adentro (corriente de resaca) causando el transporte de sedimentos hacia mar adentro. El transporte en suspensión hacia mar adentro se produjo en una extensión vertical mayor y causó la migración mar adentro de la barra.La reducción de la energía de las olas tras la tormenta afectó a la magnitud del transporte relacionado con la corriente de forma más importante que a la magnitud del transporte relacionado con las olas cortas, dando lugar a una migración de la barra hacia la costa. Esto estaba relacionado con los efectos de la asimetría de las olas, el arrastre y procesos de mezcla de sedimentos y la magnitud de la corriente de resaca, todos ellos dependientes de la rotura del oleaje.Se observó que la diferente forma de los perfiles de playa tras la tormenta indujo diferentes tipos de evolución del perfil de playa bajo el mismo oleaje de baja energía. La barra se disipó y se fusionó con la barra interior durante la migración hacia la costa cuando las olas rompieron más cerca de la costa. La barra migró hacia la costa de forma constante cuando las olas rompían cerca de la barra. Esto se debió a la influencia de la rotura del oleaje en los procesos (y componentes) de transporte de sedimentos.Con un enfoque claro hacia el modelado de los procesos de transporte, el transporte relacionado con las olas cortas y las corrientes se reprodujo sobre la base del esfuerzo cortante en el fondo. Se investigaron diferentes métodos de estimación del esfuerzo cortante del fondo y se observó que la rugosidad hidráulica era un parámetro clave. El transporte en suspensión se reprodujo a partir de perfiles de Rouse, asumiendo un equilibrio entre la caída de grano y la mezcla difusiva ascendente. La concordancia entre el modelo y los datos mejoró al utilizar parámetros de rugosidad hidráulica y parametros de mezcla más elevados que los recomendados tradicionalmente en la bibli
  

• LATORRE PÉREZ, FRANCISCO: Population dynamics, interactions and evolution of marine microbes using genomic approaches.
  
  Autor/a: LATORRE PÉREZ, FRANCISCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 03/02/2023
  Director/a de tesi: LOGARES HAURIE, RAMIRO ERNESTO | JAILLON, OLIVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, JOSÉ MANUEL
       SECRETARI: GONZÁLEZ ACINAS, SILVIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: DELMONT, TOM
  Resum de tesi: Existen un sinfín de microorganismos que contribuyen a los ciclos biogeoquímicos globales. En la superficie oceánica, los microbios más pequeños (picoplancton) son responsables de fijar una gran parte del total de carbono y nitrógeno terrestre. El picoplancton agrupa tanto a procariotas (bacterias y arqueas) como a pequeños eucariotas unicelulares (protistas). A pesar de su importancia en el funcionamiento de la biosfera, existen aún muchas preguntas sin respuesta relacionadas con su biogeografía, dinámica poblacional, interacciones, y evolución. Responder dichas preguntas es esencial en el contexto del cambio climático, ya que alteraciones en la microbiota marina podría impactar en el funcionamiento de múltiples ecosistemas. El principal objetivo de la tesis es llenar el vacío existente sobre los temas mencionados a través de la aplicación de técnicas de secuenciación de alto rendimiento (HTS) y de métodos genómicos, usando datos recolectados durante las expediciones globales de Tara Oceans y Malaspina-2010, el Golfo de Maine (Océano Atlántico Norte), y dos observatorios situados en la costa noroeste del mar Mediterráneo (BBMO y SOLA). Los capítulos 1 y 2 están dedicados a un grupo de pequeños protistas flagelados heterótrofos (HF): los Stramenopilos Marinos (MAST)-4, relevantes en el consumo de picoplancton y la re-mineralización de nutrientes. Debido a su distribución generalizada y su abundancia relativa elevada, MAST-4 se ha convertido en un grupo microbiano modelo para estudiar a los HF. Hemos reconstruido los genomas de cuatro especies relacionadas evolutivamente de MAST-4 (A, B, C, y E) usando datos de genómica de célula única (SCG). En el capítulo 1, los análisis de coocurrencia y biogeografía en la superficie oceánica global indicaron patrones contrastantes relacionados con la temperatura. Aunque las especies de MAST-4 compartían funciones metabólicas, su contenido genético relacionado con la degradación de comida era diferente. Por lo tanto, propusimos que la adaptación a diferentes nichos promovió la evolución de MAST-4. En el capítulo 2, exploramos la divergencia genómica global dentro de cada especie individual usando datos metagenómicos. Encontramos poblaciones altamente diferenciadas en MAST-4A y C, pero poco diferenciadas en las especies B y E. La selección positiva de genes específicos señaló a una adaptación por zona oceánica en base a temperatura y salinidad. Las condiciones ambientales oscilan en el tiempo, pero el efecto que tienen sobre las poblaciones en la escala temporal es poco conocido. En el capítulo 3, comparamos la diferenciación genómica de 495 genomas de procariotas abundantes en 12 y 7 años de datos temporales en las estaciones de BBMO y SOLA, y a través del océano global. Nuestros resultados sugirieron una diferenciación poblacional mayor en el espacio que en el tiempo modulada por la temperatura y la salinidad. Sin embargo, detectamos estructura poblacional subyacente en ambas series temporales con distintos patrones de selección en los mismos genes. Aunque los protistas y los procariotas son muy diferentes en cuanto a estructura celular, alimentación, y diversidad, están conectados a través de las redes tróficas y biogeoquímicas. En el capítulo 4, desarrollamos un nuevo método para predecir interacciones potenciales entre estos grupos basado en la anotación de genes funcionales dentro de genomas de célula única (SAGs). Con una colección de más de 3000 SAGs, corroboramos interacciones predichas en trabajos previos y describimos otras nuevas involucrando protistas marinos no cultivados que podrían jugar papeles importantes en el funcionamiento del ecosistema. En conclusión, la presente tesis no solo contribuye a un mejor entendimiento de la biogeografía, dinámica poblacional, interacciones, y evolución de microorganismos marinos, sino que constituye una fuente de referencia para testear futuras hipótesis que in
  

• MARÍN VINDAS, CAROLINA ALEXANDRA: Patrones de conectividad de comunidades microbianes marinas.
  
  Autor/a: MARÍN VINDAS, CAROLINA ALEXANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/09/2023
  Director/a de tesi: GASOL PIQUÉ, JOSEP MARIA | SEBASTIÁN CAUMEL, MARTA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MASSANA MOLERA, RAMON
       SECRETARI: ORTEGA RETUERTA, EVA
       VOCAL NO PRESENCIAL: SÁNCHEZ MARTÍNEZ, OLGA
  Resum de tesi: Los microorganismos marinos son fundamentales para la vida en la Tierra. Por ejemplo, han producido la mayor parte del oxígeno de nuestro planeta y son esenciales en los ciclos biogeoquímicos y en el flujo de energía a los diferentes niveles tróficos. Uno de los aspectos críticos en la ecología microbiana es la distribución de los microorganismos a distintas escalas espaciales y temporales, ya que permite comprender el efecto de los factores ambientales sobre la estructura de las comunidades microbianas. El objetivo de esta tesis fue determinar la estructura de las comunidades microbianas en tres escalas espaciales: En el primer capítulo, se realizó un estudio sobre la dinámica espaciotemporal de las comunidades de bacterioplancton en un estuario tropical fuertemente impactado por la descarga del río Tempisque durante la temporada de lluvias. Los resultados muestran una alta heterogeneidad espacial en las comunidades, y representan el primer estudio sobre los patrones espaciales y temporales en los que se estructura el bacterioplancton del Golfo de Nicoya. En el segundo capítulo determinamos el efecto de varios gradientes ambientales sobre la distribución horizontal del bacterioplancton en el Mediterráneo noroccidental. Las muestras se tomaron desde la costa hasta mar abierto por lo que los gradientes son resultado del cambio de condiciones ambientales a lo largo del transecto y a una dilución del efecto antropogénico y terrestre. Se observó que la estructura de la comunidad variaba según los áreas de muestreo, pero se encontró que la gran mayoría de los microorganismos aparecían en todas las áreas muestreadas, lo que refleja una conectividad relativamente alta de las comunidades. El tercer capítulo presenta la distribución vertical de los microorganismos procariotas y eucariotas a través del máximo profundo de clorofila (DCM) en el NW del mar Mediterráneo, mediante un muestreo de alta resolución y separando dos fracciones de tamaño (0.2-3 y 2-20 µm). Los resultados muestran que el DCM actúa como una zona de transición (ecotono), pero que a pesar de los cambios drásticos en la abundancia relativa de los microorganismos en esta capa, el 70% de las comunidades de procariotas y eucariotas debajo del DCM están constituidas por taxones ya detectados en la superficie.
  

• OBIOL PLANA, ALEIX: Return of the marine heterotrophic flagellates: diversity, distribution and gene expression patterns.
  
  Autor/a: OBIOL PLANA, ALEIX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 27/01/2023
  Director/a de tesi: MASSANA MOLERA, RAMON
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ARNDT, HARTMUT
       SECRETARI: RICHTER, DANIEL
       VOCAL: ALONSO SAEZ, LAURA
  Resum de tesi: Els flagel·lats heterotròfics marins (HF) són protists no pigmentats de mida molt petita (2-5 µm). Són els principals bacterívors a l'oceà i tenen un paper clau a la cadena tròfica com a enllaç en la transferència de carboni de les cèl·lules bacterianes cap a nivells tròfics superiors. A través de la seva activitat, també actuen com aremineralitzadors de nutrients, tot permetent una contínua producció primària, i són responsables parcialment de mantenir estable la concentració de bacteris a l'oceà. Els HFs es troben al llarg de tot l'arbre eucariota de la vida, tenen una gran presència en ambients planctònics i mostren una gran diversitat funcional. Durant les últimes dècades del segle XX, l'atenció cap aquest grup funcional va créixer de forma notable, i es van dur a terme estudis per caracteritzar millor el seu paper ecològic. Tanmateix, aquest interès va anar disminuint a causa de la dificultat per estudiar-ne les espècies naturals, atès que aquestes tenen pocs trets morfològics per a la seva identificació igeneralment no han pogut ser cultivades. Com a conseqüència, els HFs han estat sovint oblidats en les campanyes oceanogràfiques, fins al punt de convertir-se en un dels components menys estudiats del microbioma marí. Amb el naixement de les tècniques de seqüenciació massiva i la reducció dels seus costos, l'estudi detallat d'aquests protists ha passat a ser possible. Aquesta tesi representa un retorn a l'estudi dels HF utilitzant aquestes noves eines. En primer lloc, hem investigat els patrons de distribució de la diversitat eucariota al llarg de la columna d'aigua de l'oceàper mitjà de dades de metagenòmica i els hem comparat amb els resultats obtinguts a partir de seqüències del gen ribosomal 18S (metabarcoding). Aquesta anàlisi mostra una clara separació taxonòmica entre les fraccions pico (0.2-3 µm) i nanoplanctòniques (3-20 µm), així com entre les regions fòtiques (0-200 m) i afòtiques (>200 m). Tot i que alguns dels grups no estan ben representats en l'anàlisi feta a través del gen 18S a causa de biaxos tècnics, la majoria dels HF no es veuen afectats per aquests. A continuació, hem estudiat la diversitat i distribució dels HFs al'oceà utilitzant conjunts de dades globals de metabarcoding. Amb això, hem identificat unes poques espècies d¿HFs, majoritàriament no cultivades, com les dominants en aigües superficials i profundes de l'oceà. Moltes d'aquestesespècies dominants es troben presents en abundàncies relativament constants, mentre que d'altres estan influenciades per la temperatura o mostren distribucions irregulars. Finalment, hem passat de l'anàlisi de patrons globals a l'estudi de l'expressió gènica de comunitats naturals d¿HFs mitjançant una sèrie d'incubacions on la bacterivoria ha estat estimulada. Els resultats obtinguts fent servir dades de metatranscriptòmica mostren una dinàmica funcional similar entre experiments duts a terme en diferents estacions de l'any, amb diferències marcades entre els temps d'incubació. Els gens relacionats amb les peptidases de cisteïna, així com algunes hidrolases glicosídiques es presenten com a components clau implicats en el procés de bacterivoria. Amb tot, amb aquesta tesi hem tornat a posar els HFs al centre d'atenció i hem creat una base sòlida sobre la qual realitzar una investigaciórenovada de l'ecologia i el paper funcional d'aquest grup.
  

• RODERO GARCÍA, CARLOS: Citizen sciences technologies for operational monitoring of aquatic ecosystems.
  
  Autor/a: RODERO GARCÍA, CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 29/05/2023
  Director/a de tesi: PIERA FERNANDEZ, JAIME | OLMEDO CASAL, ESTRELLA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ESPINOSA DURO, VIRGINIA
       SECRETARI: DEL RIO FERNANDEZ, JOAQUIN
       VOCAL: GONZALEZ BLANCO, SUSANA
  Resum de tesi: En los ecosistemas acuáticos, la atenuación de la luz es un factor crítico que influye en muchos procesos físicos y biológicos. La transparencia del agua es esencial para comprender las variaciones del entorno ecológico en el agua, especialmente en las áreas costeras y continentales. Monitorizar la transparencia del agua sirve como indicador de su calidad e informa sobre las concentraciones de fitoplancton, de los niveles de compuestos orgánicos disueltos, o bien de la materia particulada.El método tradicional para medir la transparencia del agua es el disco de Secchi, aunque presenta algunas limitaciones. En aguas poco profundas y transparentes, el disco puede llegar al fondo sin desaparecer. Además, la precisión de las observaciones sobre la distancia del disco de Secchi está sujeta a la visión de cada persona. Debido a la dificultad para cuantificar la incertidumbre de esta medida, no es posible incluirla como medida oceanográfica operacional. Estos problemas contrastan con la objetividad de los equipos tecnológicos, que pueden proporcionar mediciones precisas y completas que ayudan con las evaluaciones a largo plazo.El objetivo principal de esta tesis es evaluar la viabilidad de un sistema operativo de monitorización de la calidad del agua basado en tecnologías ópticas de bajo coste que aseguren una alta densidad de estaciones de medida (completitud) y, al mismo tiempo, un sistema automatizado para controlar la calidad de las observaciones (exactitud). Para ello, se ha propuesto validar el concepto de Óptica Marina Operacional (OMO): Hacia mediciones rutinarias sistemáticas y a largo plazo de las propiedades ópticas del agua y su rápida interpretación y difusión. En primer lugar, se ha desarrollado un dispositivo de monitoreo operacional de bajo coste, el KduPRO, que puede ser utilizado en aguas costeras y continentales. Este dispositivo estima el Kd (el coeficiente de atenuación difusa, que describe la extinción de la luz con la profundidad), con un sistema automatizado de control de calidad. Los resultados se han comparado con otros instrumentos de referencia en Loch Leven (Escocia) y se ha hecho un análisis de la incertidumbre sobre la medida proporcionada. Además, se ha llevado a cabo un ejercicio de co-diseño por voluntarios en la Reserva de Lobo (Brasil) en que sus recomendaciones se integrarán en la nueva fase de desarrollo del KduPRO.A continuación, se ha diseñado un nuevo dispositivo, el KnuSTICK, que consiste en un instrumento tubular estanco, con sensores que miden la luz en su interior. Es fácil de manejar, mantener, y de conectarse a las redes de Internet de las Cosas (IoT), por lo que es ideal para su uso en ciencia ciudadana. Debido a sus requerimientos de diseño, es necesario un nuevo concepto de medida de la irradiancia de forma anular, Ea. La teórica irradiancia anular se ha calculado utilizando un modelo de transferencia radiativa (Hydrolight), colocando los sensores en diferentes ángulos de orientación y evaluando varias configuraciones, seleccionando la de mayor rendimiento. Además, se ha comprobado la robustez del correspondiente coeficiente de atenuación difusa, Ka, en diferentes condiciones de tipos de agua, ángulos solares, nubosidad, tipos de suelo y profundidades. Por último, para asegurar una alta densidad de medidas, se ha evaluado la cobertura de una red de IoT para demostrar que es factible el despliegue de bajo coste de esta tecnología para llevar a cabo un monitoreo operacional en un territorio concreto, como la costa de Catalunya. Para comprobar la conectividad de la red, se han puesto a prueba diferentes prototipos desarrollados durante el proyecto europeo H2020 MONOCLE, como el KnuSTICK y el KduMIC (un dispositivo paramétrico modular con sensores multiespectrales y de temperatura), enviando datos en tiempo real.Las conclusiones de esta tesis suponen una importante contribución en la gestión de la calidad del agua para las Administracione
  

• SANZ LANZAS, CLAUDIA: Assessment of the biological risks associated to the use of biosolids and wastewater.
  
  Autor/a: SANZ LANZAS, CLAUDIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 26/05/2023
  Director/a de tesi: PIÑA CAPÓ, BENJAMIN | NAVARRO MARTÍN, LAIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TORREBLANCA TAMARIT, AMPARO
       SECRETARI: SUBIRATS MEDINA, JESSICA
       VOCAL: PROIA, LORENZO
  Resum de tesi: L'economia circular és un concepte emergent que es presenta com una solució per contrarestar els danys causats per l'esquema econòmic lineal en les últimes dècades. Es basa en el principi de "tancar el cicle de vida" i busca, a través de la reutilització i la revaloració, allargar la vida i el valor de productes, materials i recursos, com l'aigua i l'energia, minimitzant la generació de residus. En aquest context, la Unió Europea (UE) té com a objectiu construir un sistema alimentari resilient, garantint un subministrament d'aliments i aigua segur i sostenible per a tots els ciutadans aplicant els principis de la circularitat. Assegurar la disponibilitat d'aigua i fertilitzants per a l'agricultura és probablement el gran repte per assolir aquest objectiu. En aquest sentit, la UE contempla l'ús d'efluents de les estacions de depuració d'aigües residuals (EDAR) per al reg o la recuperació d'aqüífers. De la mateixa manera, l'ús de residus sòlids com els fangs de les EDAR, la fracció orgànica dels residus sòlids urbans (FORM) o els residus ramaders, a diferents nivells de processament, és una alternativa prometedora a la fertilització mineral/química, promovent un sistema alimentari autosostenible i circular. No obstant això, l'ús d'aquests subproductes no està exempt de riscos químics i biològics. Això és degut a què en la composició d'aquests efluents i residus es poden detectar concentracions (rellevants) de contaminants emergents (CE) (com ho són els medicaments, els disruptors endocrins i els antibiòtics), així com la presència d¿altres vectors de contaminació d'origen microbià (no només patògens regulats, sinó també bacteris resistents als antibiòtics coneguts per propagar la resistència a diferents antibiòtics a través dels microbiomes aquàtics i dels sòls i cultius). L'elaboració de polítiques que tenen com a objectiu promoure i regular el seu ús identifiquen la l¿avaluació de riscos associats a la salut ambiental i humana com el principal repte. Aquesta tesi té com a objectiu avaluar les activitats biològiques associades als residus ramaders, FORM i efluents d¿EDAR i biosòlids associats per tal de determinar els seus riscos potencials i el nivell d'exposició per al medi ambient i per a la població en general en el context del seu ús. Amb aquesta finalitat, hem avaluat específicament l'impacte de la fertilització orgànica en els agroecosistemes mitjançant la transmissió d'ABs, ARGs i ARBs i el monitoratge de la modulació del microbioma. A més, hem avaluat l'impacte vinculat als efluents de les EDAR mitjançant el cribratge d'ARGs i ARBs i activitats tòxiques associades. En conseqüència, aquset treball ha desenvolupat un marc d'anàlisi de riscos ambientals associat als biosòlids i a la reutilització d'aigües residuals tenint en compte l'ocurrència dels perills monitoritzats i els seus impactes potencials en els ambients exposats. En els estudis inclosos en aquesta tesi hem observat que la pressió selectiva que exerceixen els fertilitzants orgànics analitzats és suficient per afavorir la colonització del sòl per bacteris resistents als antibiòtics i per augmentar la transferència horitzontal de gens (THG) tant en sòls diana com en cultius. El fet que aquest impacte sigui transitori posa de manifest la importància de respectar les freqüències d'aplicació de fertilitzant als sòls i el temps transcorregut des de la fertilització fins a la collita. A més, s'ha identificat que el processament de residus afavorint la successió bacteriana és una eina molt valuosa/efectiva/útil per reduir aquest risc. D'altra banda, hem detectat altes càrregues de riscos tant químics com microbians als efluents de les EDAR, fet que evidencia la necessitat de tractaments terciaris capaços de reduir-los per garantir una reutilització segura de les aigües residuals. En aquest sentit, les tecnologies basades en la recàrrega artificial d'aqüífe
  

Darrera actualització: 27/09/2023 05:01:46.

Grups de recerca

• LIM/UPC-Laboratori d'Enginyeria Maritima

- Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC)

- Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC)

- Empresa Oceans CAT

- Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)

- Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)

- Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners

- Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO)

- Grup de Recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques (Bentonic)

- Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)

- Centre de Recerca i Desenvolupament (CID)

- Grup de Recerca en Geociències Marines (Geociema)

Línies d’investigació:

• Oceanografia física i química
• Geociències marines
• Biologia marina
• Ecologia marina
• Enginyeria marítima
• Gestió de la zona costanera i de les àrees marines

Professorat

• Andre Sanchez, Michel
• Caceres Rabionet, Ivan
• Calvete Manrique, Daniel
• del Rio Fernandez, Joaquin
• Espino Infantes, Manolo
• Garcia Serrano, Joan
• Gironella i Cobos, Xavi
• Gonzalez Marco, Daniel
• Gracia Garcia, Vicente
• Grifoll Colls, Manuel
• Jimenez Quintana, Jose Antonio
• Mestres Ridge, Marc
• Mösso Aranda, Cesar
• Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin
• Sierra Pedrico, Juan Pablo
• Valdemoro Garcia, Herminia