Escola de Doctorat

Data de lectura: 15/07/2024

• DIAZ PACHECO, RAUL ANTONIO: CAPACIDAD DE RESPUESTA DE LA CADENA DE SUMINISTRO: DEFINICIÓN DEL CONCEPTO Y MARCO PARA MEJORAR LA GESTIÓN
  
  Autor/a: DIAZ PACHECO, RAUL ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2024
  Data de lectura: 15/07/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula 28.8 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: BENEDITO BENET, ERNEST
  Tribunal:
       PRESIDENT: DE CASTRO VILA, RODOLFO
       SECRETARI: LUSA GARCIA, AMAIA
       VOCAL: RUBIO LACOBA, SERGIO
  Resum de tesi: La recerca en capacitat de resposta de la cadena de subministrament (CRCS) és un tema d'interès per a acadèmics i professionals perquè facilita el compliment de les expectatives dels clients en un temps adequat i contribueix a aconseguir els objectius de la cadena de subministrament (CS). A la literatura científica es troben diverses definicions i marcs de resposta de la cadena de subministrament (MRCS), i aquestes propostes s'han basat en que la CS respon a canvis de la demanda i que la resposta la dóna el procés de manufactura. Tanmateix, utilitzar aquestes definicions i els MRCS per respondre a situacions com les persones afectades per un desastre, els canvis en les regulacions ambientals, les aturades imprevistes d'una línia de producció, o l'absència no planejada del personal fa difícil la gestió eficient dels recursos de la cadena i l'assoliment dels objectius, ja siguin de la CS o dels que reben la resposta. En conseqüència, aquesta investigació pretén proposar una definició de CRCS i un MRCS que es puguin fer servir per a qualsevol situació en què la CS hagi de respondre.La tesi s’estructura en cinc capítols. El primer aborda la introducció al problema de recerca; el segon, el concepte de la CRCS; el tercer, els MRCS que s'han publicat a la literatura acadèmica i la proposta d'un de nou; el quart, la utilitat del marc; i el cinquè, les conclusions i futures línies de recerca.Al capítol dos es proposa una definició de CRCS. La definició de la CRCS es va plantejar seguint dos passos. Primer, es van fer servir l'anàlisi de contingut qualitatiu i l'anàlisi de concepte evolutiu de Rodgers per proposar dues definicions; després, mitjançant la comparació qualitativa dels mètodes d’anàlisi, es va seleccionar una definició que es va tenir en compte en la proposta dels MRCS. El MRCS que es mostra al capítol tres es va proposar seguint cinc passos. Primer, es va fer una revisió sistemàtica de literatura dels MRCS. Després es van analitzar diverses característiques dels marcs trobats. Després, es van determinar els components dels MRCS. Posteriorment, es va fer servir el model estímul-organisme-resposta per suggerir un nou marc. Finalment, es va fer servir un cas d'estudi múltiple on es va valorar la utilitat dels components del MRCS proposat.En aquest ordre d'idees, dissenyar un nou MRCS és important per a la comunitat interessada en CS perquè a) facilita la identificació dels aspectes que constitueixen la resposta a un estímul; b) és una guia per a la planificació del procés de RCS; i c) facilita la identificació dels aspectes en què s'han de formar els gestors de la CS per donar una millor resposta.El capítol quatre tracta de la valoració de la utilitat del MRCS proposat en aquesta investigació, per a aquest efecte, es va dur a terme un cas d’estudi múltiple que va abastar set empreses del sector de fabricació i tres del sector dels serveis. Les dades del cas d'estudi múltiple es van col·lectar mitjançant el desenvolupament d'un protocol i la realització d'entrevistes semiestructurades a experts en la CS. A més, l'anàlisi temàtica es va fer servir per demostrar la utilitat de l'MRCS en la resposta donada per la CS a un estímul. La valoració va mostrar que el marc podria ser útil per a la gestió de la resposta dels gestors davant de la CS, perquè els components del marc es van identificar en respostes reals de la CS a diversos estímuls.El capítol cinc mostra les conclusions i les futures línies de recerca. En aquesta investigació es conclou que estudiar la resposta com un procés en comptes de com un indicador aporta dues millores a la teoria de la CRCS: per una banda, es documenten els aspectes de la CS que fan part de la definició de CRCS; d'altra banda, es va aconseguir que aquests aspectes també ho fossin de l'estructura de l'MRCS exposat. A més, s'estén la noció que tracta la resposta com un indicador que l'entén com un procés.
  

• LIN, LI CHUN: Deciphering the role of mechanical stress during ageing and in neurodegenerative diseases
  
  Autor/a: LIN, LI CHUN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/04/2024
  Data de lectura: 15/07/2024
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: KRIEG, MICHAEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARTÍN BLANCO, ENRIQUE
       SECRETARI: SANDOVAL ÁLVAREZ, ÁNGEL
       VOCAL: PEREZ BROWNE, MARCOS FRANCISCO
  Resum de tesi: El característic sistema de locomoció del Caenorhabditis elegans (C. elegans) ofereix una plataforma única d’estudi de postures complexes i comportaments motrius. En aquest treball, vaig investigar els patrons de locomoció de C. elegans en diferents etapes vida i contexts genètics, mitjançant l’ús d’un sistema de seguiment d’individus i de tècniques d’anàlisi avançades. Vaig dur a terme una examinació exhaustiva del comportament locomotor d’aquests cucs mitjançant l’aproximació de l’”eigenworm”. Els “eigenworms”són els components principals de l’espai postural dels animals, i vaig identificar-ne uns d’específics associats a moviments cap endavant, girs i arronsaments exagerats del cos. Vaig poder veure que els animals mutants en espectrina mostrava una forta correlació entre el seu arronsament i un eigenworm específic pels girs en els no mutants. Aquests descobriments suggereixen que els eigenworms proporcionen un marc universal per a comparar diferents tipus de moviments, i permeten avaluar els efectes de diferents mutacions genètiques en la locomoció, obrint un nou camí per a una anàlisi més exhaustiva del comportament de l’animal, especialment quan es combina amb estudis sobre xarxes neuronals.D’altra banda, vaig investigar el paper de la propriocepció en la coordinació de les activitats motores dels C. elegans emprant diferents models genètics. La meva recerca es va centrar en els mecanismes que governen la realimentació proprioceptiva, incloent els estressos mecànics i les senyalitzacions neuronals. Els resultats indiquen que la xarxa d’espectrina –un component del citoesquelet - associada a una interneurona proprioceptiva DVA –modulador dels estats de tensió i compressió de l’organisme -, serveix com a determinant crític de la seva postura. Curiosament, es va observar una semblança extraordinària entre els animals que envelleixen prematurament i els mutants de β-espectrina, on tots dos es movien doblegant-se amb una curvatura exagerada. A més, vaig demostrar que les neurones proprioceptives que codifiquen la postura corporal presenten alteracions estructurals i funcionals que depenen de l’edat. És destacable que l’espectrina juga un paper clau en el manteniment de la integritat proprioceptiva durant l’envelliment.Addicionalment, vaig investigar les vies moleculars subjacents als defectes proprioceptius associats a l’envelliment, particularment, el paper de la proteasa CLP-1 en l’escissió d’UNC-70/β-espectrina. La supressió condicional o pan-neuronal de la CLP-1 en la interneurona DVA va revelar comportaments locomotors alterats, es pot suggerir que la CLP-1 regula l’espectrina durant la neurodegeneració associada a l’edat. Finalment, vaig explorar l’efecte de l’expressió ectòpica d’αβ-cristal·lina dels humans durant l’envelliment, on em vaig basar en la hipòtesis de que una petita proteïna de xoc tèrmic (sHsp) que conté l’αβ-cristal·lina (HSPB5), estabilitza la β-espectrina i la protegeix de la degradació proteolítica de la CLP-1 durant l’envelliment. Així mateix, vaig expressar ectòpicament el mutant 3E constitutivament actiu de l’αβ-cristal·lina de manera pan-neuronal i específica en DVA; mitjançant l’anàlisi de la locomoció dels animals des de l’edat adulta jove fins 6 dies més tard, vaig observar un rescat modest del patró del comportament en ambdós tipus de mutants. Així, especulem que l’αβ-cristal·lina pot unir-se als dominis/residus de la proteïna UNC-70 vulnerables a la proteòlisi, proporcionant protecció contra proteases com CLP-1. En conjunt, aquests descobriments contribueixen a la nostra comprensió dels mecanismes proprioceptius importants per l’envelliment, oferint noves perspectives sobre potencials dianes terapèutiques contra malalties neurodegeneratives relacionades amb l’edat.
  

Data de lectura: 16/07/2024

• RASTIEMADABADI, AYDA: Iranian bazaar as a living organism: Searching the patterns of Iranian bazaar complexes in the contemporary city
  
  Autor/a: RASTIEMADABADI, AYDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/06/2024
  Data de lectura: 16/07/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública presencial (ETSAB - Planta Baja - Sala de Grados)
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARTI CASANOVAS, MIQUEL
       SECRETARI: BRAVO, LUISA
       VOCAL: OKTAY, DERYA
  Resum de tesi: Els basars tradicionals de l'Iran, que han perdurat des dels inicis de les ciutats, representen complexos urbans essencials integrats al seu teixit històric i cultural. Amb la seva notable resistència i adaptabilitat física i funcional, van créixer i evolucionar en el teixit dens de les ciutats tradicionals iranianes al llarg del temps. Aquest estudi reconeix aquests basars com a entitats vives, que s'han desenvolupat i perdurat, algunes al llarg dels segles fins a arribar a l'era actual. Per això, els considerem tresors de planificació urbana, de la innovació arquitectònica i dipòsits de valors socials, significatius, un dels patrimonis nacionals més importants de l'Iran. Serveixen com a condensadors físics de l'art iranià i manifestacions del seu pensament, reflectint una unitat espacial i semàntica sota les seves diverses estructures físiques. Durant l'era pre-moderna, el basar servia com a nucli de les ciutats iranianes, actuant com a espai de reunió pública i configurava significativament la seva estructura soci espacial. No obstant això, el paper i el significat del basar en la ciutat postmoderna s'han anat difuminant, influenciats per una complexa interacció de transformacions polítiques, econòmiques, socials i de gestió urbana durant el darrer segle.La coexistència natural i la claredat del basar dins de la ciutat antiga van persistir durant segles. Tanmateix, l'adveniment de la modernitat ha fet que la relació entre la ciutat i els seus elements constituents sigui considerablement més intricada. Aquesta recerca intenta aclarir les dinàmiques actuals d'aquesta relació, emprenent una exploració històrica i contemporània del basar iranià, conceptualitzat com una entitat dinàmica i viva. Amb l'ajuda d'aquesta analogia, l'estudi cerca d’analitzar les etapes evolutives, els estils de vida, els patrons de comportament i els factors que contribueixen a la supervivència o el declivi d'aquests organismes urbans.Hem intentat retratar l'essència contemporània dels espais urbans més antics i nobles de l'Iran utilitzant diverses metodologies quantitatives i qualitatives, incloent-hi l'anàlisi descriptiva i la documentació visual. El mètode comparatiu es va utilitzar per analitzar un conjunt de basars iranians en termes de vida física i social en diferents períodes. Conseqüentment, es va realitzar una investigació inductiva recollint un conjunt de dades de diverses mostres de basars i sotmetent-les a una anàlisi morfològica i tipològica meticulosa. A més, la recerca va abordar la vitalitat dels basars iranians centrant-se en un estudi de cas específic, el basar de Shiraz, utilitzant un enfocament multifacètic que inclou observació, entrevistes i treball de camp. Finalment, els resultats de la investigació es van convertir en patrons simples i comprensibles, facilitant una comprensió coherent dels resultats.Els resultats d'aquesta investigació probablement contribuiran substancialment a la preservació i millor comprensió d'aquest valuós llegat urbà, ajudant a mantenir la posició d'aquests complexos urbans en les ciutats iranianes i en projectes relacionats en el futur.
  

• REFALIAN, GHAZAL: A study on the implementation of a string-rewriting system for digital modeling of the islamic geometric patterns
  
  Autor/a: REFALIAN, GHAZAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/06/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: COLOMA PICÓ, ELOI | MOYA SALA, JOAQUIM NARCÍS
  Tribunal:
       PRESIDENT: PONS VALLADARES, ORIOL
       SECRETARI: COSTA JUTGLAR, GONÇAL
       VOCAL: LIÉBANA CARRASCO, ÓSCAR
  Resum de tesi: Els patrons geomètrics islàmics representen una forma d'art única i intricada dins de l'art i l'arquitectura islàmica. Utilitzen precisos principis geomètrics per teselar superfícies. A causa de les seves característiques repetitives, ofereixen una solució econòmica per decorar superfícies com parets, sòls, sostres i objectes, a més d'un atractiu estètic. Aquests patrons han estat significatius en la història de l'art en diverses regions des d'Orient fins a Occident, amb un pic de creixement entre els segles VIII i XIV. En l'era digital, presenten desafiaments en el seu modelatge a causa de la seva estructura multifacètica. La complexitat geomètrica i cultural exigeix càlculs precisos i una profunda comprensió del seu context cultural per ser representats amb precisió en format digital, en cas contrari, els patrons resultants poden ser inacceptables o incorrectes.Per abordar aquests desafiaments, aquesta investigació pionera usa un mètode computacional basat en gramàtica formal, conegut com Sistemes de Reescriptura de Cadenes (SRS), per a la simulació en entorns virtuals de patrons geomètrics islàmics. Aquest mètode utilitza principis lingüístics com símbols i caràcters alfabètics, juntament amb comandes de sintaxi i regles gramaticals, representant i manipulant sistemes complexos de manera anàloga al processament del llenguatge. SRS ha estat utilitzat en lingüística, lògica i gràfics per computadora. En el disseny assistit per ordinador, un patró pot ser generat mitjançant la conversió pas a pas d'una forma inicial simple a l'estructura final. L'ús de cadenes i símbols, en lloc de formes o fórmules matemàtiques, proporciona un enllaç directe entre la geometria i el llenguatge de les màquines, facilitant la seva comunicació i oferint nous potencials que no son disponibles en mètodes convencionals.La metodologia va implicar la recollida de mostres de patrons geomètrics islàmics històrics (IGPs) i l'examen de tècniques de dibuix existents. Aquestes entrades van ser analitzades i comparades amb els requisits per aplicar SRS per modelar patrons, la qual cosa va portar al desenvolupament d'un nou enfocament morfològic per a IGPs, utilitzat per crear un algoritme que construeix IGPs amb SRS. El resultat és una solució integral per generar i manipular patrons geomètrics islàmics en un entorn digital. Es va desenvolupar un conjunt d'eines CAD com add-on per a Grasshopper, un plug-in per a RHINO3D, accessible per a arquitectes i dissenyadors. Elimina la necessitat de dissenyar una nova plataforma i permet combinar aquest conjunt d'eines amb altres existents dins del programari principal, ampliant les seves aplicacions potencials.Per avaluar l'efectivitat del mètode, es van dissenyar tallers experimentals, demostrant l'impacte de la metodologia amb una taxa d'èxit del 85% en la producció de patrons comparat amb el 55% de mètodes convencionals. La retroalimentació dels participants va validar l'eficàcia de SRS, assenyalant prometedors camins per a futures investigacions. Es van restaurar i modelar amb èxit 22 IGPs, ara disponibles públicament en l'eina desenvolupada. Aquest mètode tanca la bretxa entre les tecnologies digitals i el patrimoni tradicional, oferint un enfocament sistemàtic per al modelatge digital de IGPs, facilitant i accelerant el modelatge de nombrosos patrons mantenint-se fidel als dissenys originals, sense comprometre els detalls geomètrics.
  

• SSEMAKULA, JOHN BOSCO: Contribution to Network Management of Beyond 5G Networks: Management and Orchestration Architecture to Support Microservice-based Services
  
  Autor/a: SSEMAKULA, JOHN BOSCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/06/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GORRICHO MORENO, JUAN LUIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: BALIOSIAN, JAVIER ERNESTO
       SECRETARI: HESSELBACH SERRA, XAVIER
       VOCAL: RUBIO LOYOLA, JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi ha contribuït a la investigació en la gestió de xarxes per l’aprovisionament de futurs serveis, al que ens referim com el Future Service Deployment Problem (FSDP). En aquesta tesi diferents tècniques de desplegament afrontant el FSDP són investigades per aconseguir resoldre el problema de desplegament de forma efectiva en costos i eficient en recursos, sota diferents restriccions, mentre es compleixen els requeriments d’una selecció representativa de futures aplicacions, com un problema a resoldre en un espai temporal apropiat segons l’escenari de treball. Depenent del comportament operacional i els requeriments de xarxa i recursos, quatre aplicacions representatives han estat identificades i classificades en dues categories: i) Forwarding Applications (FAs), com les aplicacions de smart city, i ii) Closed Loop Applications (CLAs), com Virtual Reality (VR) o Vehicle Collision Avoidance (VCA). El FSDP pot ser vist en general com dos problemes interrelacionats, que haurien de ser resolts de forma coordinada. En particular, aquests són: i) a on desplegar un servei; i ii) cóm desplegar el servei. Pel primer considerem principalment un conjunt donat de recursos coordinats i cooperatius que conformen el substrat de xarxa. La solució al problema està en determinar un node computacional òptim o un subconjunt de nodes i els seus enllaços associats, per l’allotjament dels diferents micro-serveis de qualsevol petició de servei. Mentre el segon tracta l’aprovisionament apropiat de micro-serveis que té en compte diversos atributs clau depenents de l’estat de la xarxa i el QoS requerit per les peticions de servei, de forma eficient iefectiva en quant a recursos i costos, per ser executat en un temps raonable mentre es compleixen els requeriments exigits. A continuació es mencionen breument els diferents capítols de la tesi segons la tècnica proposada i l’escenari de treball considerat: els capítols 1 i 2 presenten els objectius de la tesi, escenaris de treball, estat de l’art del problema proposat, descripció dels casosd’us d’aplicació a desplegar, una formulació matemàtica del problema i un resum de les tècniques proposades per resoldre’l. Al capítol 3 es presenta l’algoritme: Optimization Deployment Algorithm (ODA) per aconseguir desplegaments quasi-òptims en temps raonable, l’escenari de treball és el Multi-access Edge Computing (MEC), a on diferents MEC State Features (MSFs) són considerades. El capítol 4 introdueix una tècnica que combina heurística e intelꞏligència artificial per acomodar els diferents serveis, amb l'objectiu d'afrontar de forma flexible i òptima un ampli ventall de requeriments i poder desplegar els diferents serveisdemandats sobre una xarxa compartida. El capítol 5 explora un escenari de treball més complex: un hybrid edge-cloud system, a on els recursos a la capa més externa de la xarxa es distribueixen geogràficament. A més, es proposa fer servir reinforcement learning (RL), i una nova heurística d’ubicació de micro-serveis a l’extrem de la xarxa. El capítol 6 presenta una meta-heurística denominadacustomized Genetic Algorithm, personalitzada per desplegar futures aplicacions basades en micro-serveis sobre xarxes multicapa.El capítol 7 conclou amb el resum dels principals resultats de la tesi, treball futur i conclusions.