Escola de Doctorat

Data de lectura: 15/10/2024

• GUANCHEZ REYES, EDINSON ASDRUBAL: ESTUDIO DE LA INFLUENCIA DE LOS FENÓMENOS DE INTERACCIÓN SUELO-ESTRUCTURA EN LA RESPUESTA SÍSMICA DE ESTRUCTURAS TÍPICAS DE ACERO CON ARRIOSTRAMIENTOS CONCÉNTRICOS
  
  Autor/a: GUANCHEZ REYES, EDINSON ASDRUBAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria (RMEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2024
  Data de lectura: 15/10/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala Àgora del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya
  Director/a de tesi: SANCHEZ ROMERO, MONTSERRAT | WEYLER PEREZ, RAFAEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: DEL COZ DÍAZ, JUAN JOSÉ
       SECRETARI: VELAZQUEZ AMEIJIDE, JUAN
       VOCAL: CITO, SALVATORE
  Resum de tesi: Les estructures d'acer tipus CBF es consideren eficients per resistir forces laterals pel fet que subministren una resistència i rigidesa lateral elevada, la qual cosa és particularment beneficiós en zones sísmiques. No obstant això, aquesta tipologia d'estructura posseeix una sobre-resistència important que no és considerada durant el disseny de la fonamentació, la qual cosa pot conduir a l'aixecament de sabates ubicades per sota dels membres arriostrats i propiciar mecanismes de balanceig. D'altra banda, els fenòmens d'interacció sòl-estructura (ISE) generalment no són considerats en anàlisi d'exercici d'estructures noves o existents. En aquesta investigació s'avalua la influència que té evidenciar els fenòmens d'ISE en la resposta sísmica de pòrtics d'acer arriostrats concèntricament (CBF), considerant per això la resposta no lineal de sabates embegudes utilitzant l'enfocament BNWF. Per modelar el comportament tensió-desplaçament vertical de les sabates, és possible definir una corba de resposta total que s'obté de combinar en sèrie el comportament de la zona de compressió i la de tracció. Quan s'evidencia l'aixecament de la fonamentació, es demostra que cal considerar les tensions horitzontals del sòl nadiu in situ i el grau de compactació del farciment per sobre de la sabata per evitar desviacions significatives entre els resultats de l'anàlisi i la resposta real. La zona de tracció en les corbes de resposta s'ha calibrat tenint en compte aquests paràmetres, i atesa la dificultat associada al seu calibratge, es reporten estimacions que poguessin ser utilitzades com a referència en aplicacions pràctiques. La implementació s'ha validat mitjançant diferents anàlisis estàtiques no lineals sobre un arquetip de CBF d'acer assajat originalment en condició de base rígida, i s'han realitzat prediccions per a condició de base flexible considerant diferents tipus de sòl i diferents profunditats d'encastat (Df) de sabates. Els resultats demostren que hi ha una relació directa entre la resposta estàtica no lineal de pòrtics d'acer CBF i el mecanisme d'aixecament de les sabates embegudes, i la profunditat Df i la forma de la corba tracció-desplaçament són les variables que majoritàriament influeixen en la resposta. El model ha estat incorporat en processos d'anàlisi temps-història considerant registres sísmics de terratrèmols reals sobre un arquetip d'acer del tipus CBF àmpliament conegut, evidenciant de manera conjunta la no linealitat de la superestructura i del sistema sòl-fonamentació. Els resultats obtinguts suggereixen que, en analitzar el mecanisme de resposta de pòrtics d'acer CBF en condició de base flexible no lineal, és possible reportar variacions a la seqüència de cedència de la superestructura respecte a la condició de base rígida. Es reporta que la profunditat de desplantament de la sabata, en estar directament relacionada amb la magnitud de la rigidesa a l'aixecament de la fonamentació, és capaç de modificar la resposta global de la superestructura. D'altra banda, el mecanisme de resposta cíclica de la fonamentació determina un procés de dissipació d'energia per esmorteïment histerètic que es reflecteix en una reducció de força sísmica sobre el sistema d'arriostrament de l'estructura. D'aquesta manera, el mecanisme de dissipació d'energia a causa de resposta vertical és molt més eficient per als suports situats sota els pòrtics arrossegats en comparació amb aquelles sabates situades sota pilars no arriostrats, i l'efecte és molt més evident en sòls tous o solts. La metodologia proposada es pot aplicar tant en processos d'anàlisi estàtica com dinàmica, amb la finalitat d'efectuar prediccions de comportament més realistes en processos d'avaluació d'acompliment d'estructures recolzades sobre sabates embegudes, particularment en el cas d'estructures d'acer CBF.
  

Data de lectura: 17/10/2024

• BARRAJÓN RASTROLLO, JOSE LUIS: Navigating Organizational Change for Successful Implementation of HR Analytics
  
  Autor/a: BARRAJÓN RASTROLLO, JOSE LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FERNANDEZ ALARCON, VICENÇ | GALLARDO GALLARDO, EVA
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARIN GARCIA, JUAN A.
       SECRETARI: PONS PEREGORT, OLGA
       VOCAL: ORTIZ DE URBINA CRIADO, MARTA
  Resum de tesi: Context:Diversos estudis afirmen l'impacte positiu de l'analítica de recursos humans (HRA) en l'obtenció d'una avantatge competitiva i en la millora del paper estratègic dels recursos humans (HR). Per tant, donada la importància de saber com implementar una funció d'HRA en les organitzacions amb èxit, aquesta tesi doctoral aporta coneixements rellevants sobre les variables més crítiques i les barreres a afrontar durant aquest procés, perquè futurs investigadors i professionals tinguin el coneixement i les eines suficients per abordar-ho amb èxit.Propòsit:La tesi doctoral es divideix en dos propòsits interrelacionats: (1) identificar els factors més crucials sobre els quals les organitzacions basen la seva implementació d'HRA i (2) les barreres d'aprenentatge a afrontar durant el canvi organitzatiu que suposa implementar aquests factors per convertir-se en una organització de presa de decisions basada en dades.Mètode:Per a la culminació de tots dos propòsits, hem realitzat un estudi inductiu/exploratori utilitzant entrevistes semiestructurades com a mètode de recollida de dades qualitatives. En aquest cas, la mostra consta de deu gerents, set líders de la funció d'HRA i tres del departament de RH que han dut a terme projectes analítics. Aquests deu líders treballen per a deu organitzacions diferents en diversos sectors i amb diferents nivells de maduresa analítica. Ens hem basat en un parell de marcs teòrics, un d'aprenentatge organitzatiu i un altre d'HRA, per dissenyar i crear el nostre propi marc que guiï la investigació.Resultats:A través d'una investigació qualitativa empírica, vam obtenir els cinc factors clau de HRA destacats en la literatura: Dades, Suport Tecnològic, Cultura, Persones i Disseny de Projectes. A més, vam considerar el nivell de maduresa analítica de la mostra de la nostra organització i, en relació amb això, els resultats mostren que la qualitat i l'accessibilitat de les Dades són crucials en les etapes descriptiva i predictiva. Per contra, les organitzacions prescriptives semblen estar més enfocades en la Tecnologia, per donar suport a models analítics avançats. Pel que fa al canvi organitzatiu, els nostres resultats mostren que la intensitat de les barreres d'aprenentatge en HRA disminueix a mesura que les organitzacions augmenten el seu nivell de maduresa analítica. A més, els problemes de comunicació semblen estar presents en les organitzacions descriptives, especialment amb els departaments de Dades i Tecnologia i la direcció. D'altra banda, en les organitzacions predictives, els departaments de RH i/o HRA semblen mancar d'autonomia per accedir a les Dades, construir els seus equips i triar la tecnologia que necessiten per madurar la funció. Finalment, altres factors com l'ètica, el pressupost i la confiança en la funció de RH també es van mostrar en els resultats.Conclusions / Implicacions:Això permet als investigadors i professionals dissenyar i implementar una funció d'HRA recolzada per un marc que garanteixi l'èxit en el procés.Originalitat:Aquesta tesi doctoral amplia la teoria existent sobre els factors d'èxit de HRA (SSFF), així com l'aprenentatge organitzatiu, desenvolupant un nou model que inclou ambdues disciplines per implementar amb èxit la funció d'HRA en les organitzacions.
  

• LEI, JIANGTAO: A micromechanical investigation of pile set-up effect in sands
  
  Autor/a: LEI, JIANGTAO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/09/2024
  Data de lectura: 17/10/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building D2. Classroom: 216 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS | CIANTIA, MATTEO
  Tribunal:
       PRESIDENT: BROWN, MICHAEL JOHN
       SECRETARI: ALONSO PEREZ DE AGREDA, EDUARDO
       VOCAL: GONZALEZ TEJADA, IGNACIO
  Resum de tesi: Els pilons clavats en sòls granulars guanyen capacitat de fust després de la instal·lació en un fenomen conegut com a "maduració". La maduració no s'ha incorporat en gran mesura als procediments de disseny perquè els mecanismes subjacents no s'entenen bé. Aquesta tesi descriu una investigació micromecànica de l'efecte del muntatge de pilons en sorra utilitzant un model DEM basat en fractures desenvolupat recentment per simular el comportament dependent del temps en sorra.La fluència i la relaxació de la tensió al voltant del pilot han estat àmpliament discutides com a possibles mecanismes subjacents per a l'efecte de maduració del fust. Seguint la idea que la fluència i la relaxació de la tensió a sorres solen anar acompanyades de trencament de grans, es proposa un nou model basat en el mètode d'elements discrets (DEM) per simular fluència i relaxació en sorres. El model apunta a la simplicitat conceptual, l'eficiència computacional i la facilitat de calibratge. A aquest efecte, s'incorpora una nova forma de llei de potència de Charles normalitzada en un model DEM per a sorres fragmentables rugoses basat en la tècnica de divisió de partícules. El temps de fluència/relaxació de la tensió s'avança fent servir una estratègia d'envelliment fora de DEM. El model es valida simulant la fluència/relaxació de la tensió en sorres de quars en condicions edomètriques i triaxials. Es demostra que les prediccions del model es comparen favorablement amb els resultats experimentals de fluència en termes de deformació per fluència, taxes de deformació per fluència i evolució de trencament de partícules/GSD, i amb els resultats experimentals de relaxació de la tensió en termes de tensió relaxada, taxa de relaxació de la tensió i evolució de GSD.Posteriorment, el model DEM de fractura diferida es va implementar en una cambra DEM centrífuga per simular la fluència i la maduració de pilons. Els assentaments simulats de fluència de pilons coincideixen amb les observacions en termes del paràmetre de fluència de pilons m i la taxa de fluència de pilons. La maduració simulada en pilons clavats cauen dins el rang d'observacions de camp per a aquest tipus de pilons. Els resultats obtinguts indiquen que el trencament de partícules pot tenir un paper important en el muntatge i representen el primer intent de modelatge validat daquest fenomen complex.Per familiaritzar-se amb el modelatge DEM de problemes de penetració, també es va dur a terme una simulació CPT i SPT basada en DEM en una sorra volcànica, utilitzant una càmera de calibratge virtual (VCC). Els resultats simulats del CPT reflecteixen bé els experiments de la literatura sobre un rang de densitat i tensió de confinament. Es pot observar una bona correlació entre la resistència de la punta de l'SPT equivalent basada en energia i la resistència de la punta del CPT si es descompten els efectes de la resistència de l'eix. L'esquema d'avenç de l'SPT es pot utilitzar per simular el del pilotatge en estudis futurs una vegada es determinin els paràmetres de clavament adequats.Paraules clau: materials granulars, mètode d'elements discrets, sorra, fluència, trituració de partícules, propagació d'esquerdes, relaxació de la tensió, dependència del temps, centrífuga, piló, fluència del piló, maduració de fust, envelliment fora de DEM.
  

• LUO, DA-SHUANG: Recovery of antimony and bismuth from copper metallurgical industry process streams
  
  Autor/a: LUO, DA-SHUANG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2024
  Data de lectura: 17/10/2024
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: EEBE (Escola d'Enginyeria Barcelona), Sala Polivalent, Ed. A, Campus Diagonal - Besòs
  Director/a de tesi: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS | LÓPEZ RODRÍGUEZ, JULIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: GIBERT AGULLO, ORIOL
       SECRETARI: CAMA I ROBERT, JORDI
       VOCAL: BRINGAS ELIZALDE, EUGENIO
  Resum de tesi: La indústria pirometal·lúrgica s'enfronta a reptes per mantenir la puresa del coure a causa de l'augment d'impureses en els recursos primaris (Sb, Bi i As) que poden arribar a la unitat d'electrorefí formant minerals insolubles, i compromet la puresa del Cu. Per abordar això, la indústria està desenvolupant accions per reduir la presència d'aquestes impureses al llarg de diferents etapes del procés actuant a: i) les etapes finals del procés d'electrorefí o ii) a les etapes de concentració del mineral (flotació). El principal objectiu d’aquesta tesi doctoral s’ha centrat en l’avaluació de solucions tecnològiques per reduir aquestes impureses (Sb, Bi i As) introduint un concepte de sostenibilitat, on es pretén recuperar els elements considerats crítics (Sb i Bi) per la Unió Europea (UE).En el cas d'actuar a l'etapa final d'electrorefí, es fa servir la tecnologia d'intercanvi iònic (IX) a escala industrial per tractar l'electròlit del coure, eliminant Sb i Bi i assegurant una alta puresa del coure. Després de la saturació de la resina, la seva regeneració amb HCl 6 M produeix un eluat que conté Sb, Bi (7-14 g/l cadascun) i As (1-4 g/l). Actualment, el seu tractament amb calç elimina aquestes impureses produint grans volums de fangs rics en As, Sb i Bi. Per això, es van avaluar dues rutes de valorització de l'eluat basades en extracció amb solvents (SX) i precipitació selectiva.La ruta de SX es va basar en l'ús d'una barreja solvatada d'òxids d'alquilfosfina (comercialitzada com a Cyanex 923) dissolta en querosè i alcohol 1-decílic (10%) com a modificador de fase. Es van avaluar i optimitzar els factors de separació de Sb, Bi i As en funció de la concentració de l'extractant i la relació de fase aquosa a orgànica (A/O). Els resultats van mostrar que es podia extreure el 39% de Bi i 78% de Sb amb una baixa co-extracció d'As (<2,5%) treballant amb la concentració més baixa de Cyanex 923 (0,15 mol/L) i una relació A/O de 1/3. Utilitzant 8 M HNO3 com a agent regenerant, tant el Sb com el Bi es van recuperar amb més del 90%.Durant la precipitació de l'eluat, l'As(V) forma un arseniat d'antimoni insoluble (SbAsO4(s)). Per tant, cal pretratar l'eluent amb SO2(g) o NaHSO3(s) per reduir l'As(V) a (+III). En aquest cas, els oxiclorurs de Sb (Sb4O5Cl2, puresa >93%) i de Bi (BiOCl, puresa >95%) es poden obtenir seqüencialment usant NaOH, NaHCO3 i/o Na2CO3 sota un control de pH adequat. Els oxiclorurs recuperats, encara amb un baix contingut d'As, es poden convertir en òxids a pH bàsic, millorant així la puresa final i fent-los adequats per a ús comercial. L'anàlisi tecno-econòmica va mostrar que la recuperació de BiOCl(s)/Sb4O5Cl2(s) i BiOCl(s)/Sb2O3(s) és econòmicament factible, especialment quan els preus de Sb i Bi són més alts que 8,5 i 9 ,5 €/kg, respectivament. En general, els resultats van ressaltar el potencial econòmic i tècnic d'implementar rutes de recuperació de Sb i Bi en plantes metal·lúrgiques de coure, en línia amb els objectius d'economia circular ambiciosos establerts per la UE.En cas d'abordar la reducció de la presència d'impureses als concentrats minerals de coure, es va seleccionar com a cas d'estudi la tetraedrita (Cu12Sb4S13(s)). Es va investigar la lixiviació selectiva assistida per microones de Sb a diferents concentracions de Na2S i NaOH, relació sòlid/líquid, temperatura i potència de microones. Els resultats van indicar que la dissolució del Sb depèn de les concentracions de Na2S/NaOH i de la temperatura. El contingut de Sb es va reduir de l'1,1% a menys del 0,2%, el que fa que sigui adequat per al processament metal·lúrgic del concentrat de Cu. Una possible proposta per al tractament d’aquest mineral inclou la lixiviació alcalina i la precipitació selectiva del Sb, que podria proporcionar una solució sostenible, promovent la recuperació d’una matèria primera crítica per a la UE.
  

• WIERNA QUIROGA, PABLO NICOLÁS: A Novel Computational Homogenization Theory for Multilayered Plates: The Multiscale 2D+ Approach.
  
  Autor/a: WIERNA QUIROGA, PABLO NICOLÁS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/09/2024
  Data de lectura: 17/10/2024
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: Sala O.C. Zienkievicz, Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria (CIMNE) C. Gran Capità, s/n, Mòdul C1, 2a planta/https://meet.google.com/gwt-ajmy-bdv
  Director/a de tesi: OLIVER OLIVELLA, FRANCISCO JAVIER | LLOBERAS VALLS, ORIOL
  Tribunal:
       PRESIDENT: ARTEIRO, ALBERTINO
       SECRETARI: CANTE TERAN, JUAN CARLOS
       VOCAL NO PRESENCIAL: SANCHEZ, PABLO JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta una nova teoria multiescala per a l'anàlisi d'estructures de plaques multicapa (laminades), anomenada "Model Multiescala 2D+" o, simplement, "2D+". Basat en el formalisme de la teoria de l'homogeneïtzació computacional, aquesta metodologia està específicament dissenyada per tenir en compte el comportament mecànic dels materials laminats, que contenen una distribució heterogènia de capes fines al llarg del seu gruix i sovint exhibeixen un comportament material no lineal substancial. Després d'identificar l'escala macroscòpica com el pla de referència (2D) de la placa, l'estratègia modela l'heterogeneïtat al llarg del gruix mitjançant un filament a escala mesoscòpica (1D), ortogonal a aquest pla i que abasta la profunditat de la placa. A nivell macroscòpic, s'adopten les cinemàtiques de la Teoria de Deformació per Tall de Primer Ordre (FSDT). A nivell de microescala, la cinemàtica de l'Element de Volum Representatiu (RVE) es deriva inicialment mitjançant la linealització del camp de desplaçaments a escala macroscòpica al llarg de l’espessor, d'acord amb la teoria d'homogeneïtzació computacional de primer ordre. A continuació, el RVE es dota d'un camp de desplaçament fluctuant, que té com a objectiu capturar els desplaçaments en zig-zag (d'ordre superior) observats al llarg del gruix dels laminats compostos. El principi de Hill-Mandel s'utilitza per establir l'equilibri d'energia mecànica a través d’ambdues escales, resultant en un problema de contorn unidimensional (BVP) que cal resoldre a nivell mesoscòpic en termes del camp de desplaçament fluctuant. A més, el problema variacional del RVE permet imposar una condició addicional: el compliment de les equacions de l'equilibri de moment lineal en cada punt al llarg del gruix. Això produeix un entorn computacional amb significat físic, on ambdues escales es representen mitjançant descripcions cinemàtiques simples (degenerades), tenint en compte el comportament mecànic essencial observat a cada nivell, però mantenint-se econòmic en termes computacionals. El mètode Multiescala 2D+ es pot veure, per tant, com una teoria moderna de plaques, on el comportament mecànic al llarg de l’espessor de la placa s'obté mitjançant la solució del problema d'equilibri d'un filament a escala mesoscòpica. Particularment adequat per a escenaris dominats per la flexió, proporciona distribucions de tensió precises a nivell de capa en simulacions no lineals, properes a les dels models 3D, a un cost computacional similar al dels models 2D. La tesi comprèn el desenvolupament tant de la formulació com del model numèric multiescala corresponent en el context del mètode d'elements finits. A través d'una sèrie de simulacions representatives, incloent-hi avaluacions d'exactitud, rendiment computacional i modelatge de materials no lineals, es demostren clarament els mèrits de la tecnologia 2D+ per a explicar amb èxit el comportament mecànic de les plaques multicapa.