Escola de Doctorat

Data de lectura: 15/12/2025

• MARTÍ ELÍAS, JOAN MARIA: Hidrografies urbanes. Cicle de l’aigua, forma urbana i estructura territorial al la Vall Baixa i al Delta del Llobregat
  
  Autor/a: MARTÍ ELÍAS, JOAN MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/10/2025
  Data de lectura: 15/12/2025
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: CROSAS ARMENGOL, CARLES
  Resum de tesi: La recerca analitza la relació entre morfologia urbana i cicle de l’aigua des d’una perspectiva ecosistèmica que integra components físics, territorials i infraestructurals. L’objectiu és demostrar que la forma urbana condiciona directament el comportament hidrològic i que, per tant, pot esdevenir una eina clau per redefinir estratègies de gestió hídrica en contextos metropolitans. Aquesta tesi parteix de l’exploració intensiva d’un territori concret (la Vall Baixa i el Delta del Llobregat) a través de cinc mirades successives, que aborden el territori des de l’escala metropolitana fins als teixits urbans locals. Es construeix així una lectura multiescalar que posa en relació les condicions físiques, infraestructurals i morfològiques de la ciutat amb el seu comportament hidrològic. L’aproximació territorial es veu enriquida per una dimensió històrica i conceptual que reconstrueix una genealogia del pensament urbanístic en clau ecosistèmica, a partir de figures i projectes que van concebre la ciutat com a un sistema viu, dependent dels seus intercanvis amb el territori. La recerca recupera també els projectes del segle XIX que, amb una mirada higienista, van anticipar visions “protoecològiques”. En aquest sentit, la proposta de sanejament de l’Eixample i desviació del riu Llobregat de Garcia Fària és un cas paradigmàtic que anticipa una lectura territorial integrada, constituint un valuós precedent per a la pràctica contemporània de l’urbanisme. Sobre aquesta base, s’estudia el tram final del riu Llobregat, on el riu es presenta com una infraestructura ecològica i productiva, un espai on la persistència de traces hidràuliques i agrícoles conviu amb la pressió urbanitzadora metropolitana. A partir d’aquí, la investigació s’endinsa en la dimensió subterrània, analitzant l’aqüífer del delta com a element clau per a l’equilibri ambiental. S’estudien les dinàmiques d’infiltració, les alteracions derivades de la urbanització i les oportunitats de reconversió d’espais industrials i logístics a partir de criteris hidrogeològics. La lectura tridimensional del territori permet vincular superfície i subsol i proposar dispositius d’infiltració i regulació que restableixin les funcions naturals.En la part central de la tesi s’apliquen aquests criteris a una escala d’anàlisi intermèdia, plantejant la subconca com a unitat funcional d’anàlisi i projecte, per la seva capacitat de recollir continuïtats topogràfiques, estructures viàries i espais lliures. Amb aquesta base, es desenvolupa una metodologia paramètrica articulada en sis accions (captació, consum, tractament, infiltració, retenció i reutilització) aplicada a diversos teixits metropolitans. Un anàlisi multiescalar permet identificar indicadors hidromorfològics que orienten decisions de projecte segons context i estructura urbana. El resultat és un atles operatiu que proposa rangs d’actuació i criteris adaptatius per a la transformació urbana amb criteris hidrològics. Finalment, la recerca proposa un canvi de paradigma: l’aigua esdevé vector de projecte, no només condicionant tècnic. L’espai públic, la xarxa viària i els buits urbans es reconeixen com a dispositius hídrics multifuncionals, mentre que la dimensió subterrània es considera capa activa i indissociable del sistema urbà. Aquesta visió tridimensional i complexa vincula metabolisme i forma, i articula alhora escala regional i projecte urbà.En conjunt, la tesi contribueix a crear una cultura del projecte urbanístic que integra l’aigua com a vector d’intel·ligibilitat i ordenació, on el terme d’hidrografia no s’entén en el sentit tradicional de descripció dels cursos fluvials, sinó com un instrument crític per cartografiar la presència, el moviment i la capacitat estructurant de l’aigua en totes les seves formes.
  

• TRULLENQUE ORTIZ, MARTÍN: A Cross-Layer Perspective on Radio Resource Management and User Quality of Experience in V2X-Enabled 5G Networks.
  
  Autor/a: TRULLENQUE ORTIZ, MARTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/10/2025
  Data de lectura: 15/12/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament. Edifici B3, Campus Nord
  Director/a de tesi: SALLENT ROIG, JOSE ORIOL | CAMPS MUR, DANIEL
  Resum de tesi: Les comunicacions vehiculars es troben entre els sectors que més es beneficiaran del desplegament massiu del 5G. Les latències de l'ordre de mil·lisegons, combinades amb el network slicing i la cobertura global de les xarxes cel·lulars públiques proporcionen les condicions necessàries per operar les comunicacions de V2X sobre el 5G. Aquest sector introduirà nous serveis que generaran demandes de trànsit addicionals a la infraestructura ràdio, plantejant desafiaments específics per als operadors de xarxes mòbils. Des de la perspectiva del servei, els serveis V2X requereixen baixa latència i alta fiabilitat. Per exemple, en un intercanvi periòdic de posicionament entre vehicles, la pèrdua d’un sol paquet pot augmentar els errors d’estimació de la posició i posar en perill la seguretat viària. Des de la perspectiva de la xarxa, els serveis vehiculars demanaran recursos de manera diferent als usuaris genèrics d'Internet, cosa que sovint genera altes densitats d'usuaris a les carreteres, on la densitat d'usuaris i del desplegament ràdio acostuma a ser baixa. Així mateix, la mobilitat vehicular pot provocar llargs períodes en què les cel·les atenen molt pocs usuaris, seguits d'altres períodes d'alta demanda que poden comprometre la disponibilitat de recursos, per exemple, durant els embussos. Amb aquest objectiu, aquesta tesi investiga solucions per a les sobrecàrregues de cel·les causades per embussos de trànsit quan els serveis V2X operen sobre xarxes cel·lulars públiques.La primera contribució d'aquesta tesi és una anàlisi de la mobilitat vehicular basada en un conjunt de traces vehiculars realistes, amb l'objectiu de comprendre com la congestió vehicular consumeix recursos ràdio. L'estudi dels fluxos de vehicles entre cel·les revela concentracions d'usuaris en punts específics de la via, cosa que ofereix oportunitats per a mecanismes de control de la congestió. La segona contribució avalua la repetibilitat de situacions de càrrega alta en un desplegament real de 5G. Les mesures sobre una xarxa 5G NSA mostren que la congestió presenta patrons diaris, durada i característiques de càrrega consistents, cosa que motiva estratègies deterministes de control de la congestió. Partint d’aquests coneixements, aquesta tesi proposa i implementa dos enfocaments complementaris. D'una banda, un algorisme de balanceig de càrrega a la capa de xarxa que desvia els vehicles a les vores de les cel·les a cel·les veïnes durant els embussos. D'altra banda, es proposa un mecanisme a la capa d'aplicació que gestiona la degradació del servei per controlar la pèrdua de paquets en condicions de sobrecàrrega. Combinant tots dos enfocaments, aquesta tesi ha concebut, dissenyat, implementat i avaluat FOM-5G, un entorn capaç de trobar la millor estratègia de control de congestió per a cada sobrecàrrega de cel·la. L’entorn aprofita la informació històrica de congestió per optimitzar la prevenció de congestió de les cel·les. A més del disseny i l'avaluació, la tesi també proposa una integració arquitectònica de FOM-5G dins de l'arquitectura O-RAN i l'API definides a la xarxa troncal del 5G. Finalment, l’entorn es valida mitjançant simulacions que utilitzen diferents traces vehiculars que capturen escenaris de congestió urbana. Els resultats confirmen la capacitat de FOM-5G per distingir entre diferents esdeveniments de congestió i seleccionar l’estratègia de mitigació òptima, demostrant la seva eficàcia per garantir comunicacions V2X fiables a través de xarxes cel·lulars públiques.
  

Data de lectura: 16/12/2025

• AL AWAD, ABDULRAHMAN: Multiscale Multiphysics Investigation of Helium Bubble Formation and Dynamics in Liquid Lead-Lithium Eutectic
  
  Autor/a: AL AWAD, ABDULRAHMAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/11/2025
  Data de lectura: 16/12/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula C4 (porta 31.07) Secció d'Enginyeria Nuclear, pavelló C, ETSEIB (Campus Sud)
  Director/a de tesi: BATET MIRACLE, LLUIS | SEDANO MIGUEL, LUIS ANGEL
  Resum de tesi: Els metalls líquids (LMs) i els seus aliatges es caracteritzen per les seves excel·lents propietats termofísiques i dinàmiques per al transport de calor, cosa que els converteix en bons candidats per a tecnologies avançades de generació d'energia, com ara l'energia de fusió nuclear. L'aliatge eutèctic líquid de plom-liti (LLE) continua sent un material clau de diversos conceptes d'embolcall regenerador (BB) del disseny DEMO de la UE. Als BBs de LLE, es produeix heli en una proporció mol-a-mol amb el triti per reaccions nuclears, i des de la dècada de 1990 s'han plantejat preocupacions tècniques sobre l'estat de l’heli a l'aliatge LLE líquid. La nucleació de bombolles de gas en solucions febles líquid-gas ha estat un tema desafiant, especialment atesa la baixa solubilitat esperada de l’heli en LM i l'escassetat de dades experimentals. Tot i els continus esforços, la nucleació d’heli encara manca de resultats concloents i estimacions sòlides de paràmetres rellevants, i l'objectiu principal d'aquesta tesi és explotar les simulacions ab initio (AIMD) i de dinàmica molecular clàssica (CMD) per tal de fer llum sobre la física i la teoria subjacents, i estimar les condicions termodinàmiques i cinètiques necessàries perquè les bombolles d’heli nucleïn i creixin, d'una manera que faciliti la integració dels resultats en models macroscòpics destinats a disseny d'enginyeria i seguretat nuclear. A la primera part d'aquesta tesi, s'utilitzen els valuosos mètodes AIMD mitjançant SIESTA per donar suport i justificar la selecció i construcció de potencials interatòmics clàssics, investigant sistemàticament els aliatges líquids de Li, Pb i LLE. A la segona part, es parametritza un potencial clàssic del tipus del mètode de l'àtom embegut per a Li líquid utilitzant propietats mecàniques i no mecàniques. S'introdueix un esquema de mescla per reproduir les propietats de l'aliatge LLE líquid. Per minimitzar l'arbitrarietat de les formes funcionals, els esquemes de parametrització tenen present el problema d’unicitat. Es realitzen simulacions CMD amb LAMMPS per investigar i estimar exhaustivament les propietats estàtiques i dinàmiques dels sistemes LM purs i He/LM. A la tercera part, en analogia amb els avenços recents en els estudis de cristal·lització i formació de gotes, es revisen i implementen l'estabilització del blindatge difusiu, els mecanismes d'irreversibilitat termodinàmica de les nanobombolles en volum (bNBs) i la teoria del temps mitjà de primer pas per caracteritzar l’estabilitat de les bNBs en LLE líquid, inspirats en les teories i els experiments d'estabilitat de bombolles en sistemes tancats i de volum finit. Concretament, s'estableixen un enfocament de pertorbació analítica amb una equació d'estat apropiada per a bNBs d’heli i un enfocament estocàstic i cinètic a través de simulacions CMD directes, i es demostra i discuteix a fons la consistència i l'equivalència dels dos enfocaments. El marc general proposat resol les ambigüitats sobre la influència del domini de simulació i el temps en les bNBs observades a les simulacions CMD. Essencialment, es proporciona una explicació nova i plausible per a l'existència i la persistència de bNBs d’heli mitjançant l'avaluació i l'estimació acurades de les condicions d'equilibri termodinàmic; en conseqüència, es demostra que la seva estabilitat i longevitat no violen les lleis fonamentals de solubilitat i difusivitat, almenys a les simulacions de CMD i donats els nivells de supersaturació relativament alts. Finalment, s'infereixen les condicions termodinàmiques i cinètiques necessàries perquè els fenòmens de nucleació d'heli tinguin lloc a les condicions d'operació de BBs de LLE, sobre la base de les diverses teories investigades i càlculs realitzats i, de manera coherent, es proporcionen suggeriments i recomanacions de modelatge macroscòpic.
  

• MIRZAY SHAHIM, MAAHIN: Catalytic Properties of Amorphous Alloys
  
  Autor/a: MIRZAY SHAHIM, MAAHIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/11/2025
  Data de lectura: 16/12/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent, Edifici I planta 0, espai I.0.1, EEBE Campus Besós
  Director/a de tesi: PINEDA SOLER, ELOY | SOLER TURU, LLUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi explora el potencial catalític dels vidres metàl·lics (Metallic Glasses, MG, en anglès) i la seva combinació amb òxid de ceri (CeO2) per a l’oxidació de monòxid de carboni (CO) a baixa temperatura i per a la reacció d’oxidació preferencial de CO (COPrOx). Els vidres metàl·lics, gràcies a la seva estructura no cristal·lina i una composició fàcilment modificable, poden esdevenir una opció prometedora per al disseny de nous materials per a aplicacions de catàlisi. L’estudi es centra en tres sistemes principals de MGs: Ce65Al35, Pd77Si16.5Cu6.5 i Cu48Zr48Al4, examinant-ne les característiques estructurals i el comportament catalític. Els resultats d’aquest treball han mostrat que el vidre metàl·lic Ce65Al35 té una activitat catalítica limitada, fins i tot després de diversos tractaments d’activació com la molta mecànica, la calcinació o la combinació amb CeO2. No obstant això, dopar el sistema binari Ce-Al amb Pd, obtenint l’aliatge Ce61Al35Pd4, va millorar notablement el rendiment, aconseguint una conversió del 100 % de CO a 300 °C després de la molta. Curiosament, barrejar aquest MG ternari amb CeO₂ no va aportar cap millora addicional, indicant que el paper del Pd és dominant i no sinèrgic amb els cristalls de cèria. El vidre metàl·lic Pd77Si16.5Cu6.5 va resultar ser el catalitzador més eficaç per si sol, assolint una conversió completa de CO a només 240 °C, cosa que podria atribuir-se a la presència de Pd i la seva distribució optimitzada dins la matriu amorfa. Experiments de control amb aliatges binaris (Pd77Si23 i Cu6Si94) van destacar la importància tant de la composició com del processament, especialment la necessitat de tècniques de solidificació ràpida, com el melt spinning, i la molta mecànica per generar estructures actives de partícules fines.Una altra contribució rellevant d’aquest treball és el desenvolupament i la caracterització detallada dels materials compostos combinant MGs amb contingut de Cu i CeO2, en particular usant l’aliatge Cu48Zr48Al4. Aquests sistemes van mostrar una elevada activitat catalítica i estabilitat en les reaccions de CO i COPrOx, amb un rendiment millorat mitjançant la molta mecànica. Les anàlisis estructurals in operando (XPS, EXAFS, NEXAFS i XRD) van confirmar una reorganització superficial dels catalitzadors durant la reacció, estabilitzant àtoms de Cu(I) catalíticament actius. La observació d’un fenomen d’envelliment espontani i d’un canvi similar generat per un pretractament de reducció amb hidrogen, suggereixen una evolució dinàmica dels llocs actius en condicions reals d’operació. Aquest estudi demostra que la síntesi mecano-química i el disseny estructural acurat dels compostos MG/CeO2 permeten desenvolupar catalitzadors d’oxidació eficients, estables i de baix cost. Aquests resultats ofereixen noves estratègies per crear materials altament actius per al control de la contaminació i tecnologies de purificació d’hidrogen, obrint el camí a l’ús de metalls amorfs per aplicacions de catàlisi heterogènia.
  

• XIE, JIACHONG: Study on the long-term mechanical behaviour of segmental tunnel-ground system under localised leakage
  
  Autor/a: XIE, JIACHONG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 24/11/2025
  Data de lectura: 16/12/2025
  Hora de lectura: 08:00
  Lloc de lectura: Tongji University, China
  Director/a de tesi: MOLINS BORRELL, CLIMENT
  Resum de tesi: Els defectes de filtració constitueixen un dels principals problemes en els túnels de dovelles prefabricades, que es produeixen principalment a les juntes entre dovelles. A llarg termini i malgrat les juntes d’estanqitat, la filtració pot provocar moviments del terreny, assentaments i deformacions del revestiment, amenaçant la seguretat operativa del túnel. A més, el fenomen de filtració bidireccional, observat sovint en túnels pressuritzats, complica encara més els mecanismes d’interacció terreny-túnel induïts per la filtració.Aquesta tesi se centra en el problema de la filtració en túnels de dovelles prefabricades i en les seves conseqüències geotècniques-estructurals associades, i ofereix eines útils per predir el rendiment a llarg termini de les juntes d’estanquitat, identificar el comportament localitzat de la filtració i avaluar l’impacte de la filtració en el sistema túnel-terreny. El treball principal desenvolupat en aquesta tesi es resumeix de la manera següent:L’estudi comença amb el desenvolupament d’un model teòric per avaluar la capacitat d’impermeabilització de les juntes afectades per la seva deformació , aplicant teories de contacte i de percolació a múltiples escales per capturar l’efecte advers de la rugositat de la superfície de la junta d’estanquitat. Aquest model s’amplia posteriorment per predir el rendiment a llarg termini de la junta d’estanquitat durant el període operatiu, incorporant els comportaments dependents del temps del cautxú de la junta.Tot seguit, per caracteritzar el comportament localitzat de la filtració a les juntes d’estanquitat, es proposa un nou enfocament basat en un algorisme de cerca de camins, que tracta la interfície de la junta com a espai de cerca, obtenint simultàniament la trajectòria òptima de filtració i la capacitat d’impermeabilització sota diferents deformacions de la junta. Mitjançant aquest enfocament, s’identifiquen els mecanismes d’estanquitat diferenciats de les juntes contínues i en T.Per abordar el problema de la interacció túnel-terreny induïda per la filtració, es duu a terme una investigació inicial en un escenari desfavorable, suposant absència de la capacitat d’impermeabilització a les juntes. Es desenvolupa un model teòric per calcular les pressions hidràuliques i de terres en condicions de filtració bidireccional, combinant el mètode de les imatges i la fórmula de Terzaghi per obtenir els esforços del terreny dins la zona relaxada. Paral·lelament, s’introdueix un enfocament basat en el model de zona cohesiva (CZM) per avaluar els impactes a llarg termini de la infiltració i l’exfiltració.Finalment, a partir del treball previ d’aquesta tesi, s’estableix un marc computacional per avaluar els impactes a llarg termini de la filtració en les respostes mecàniques del sistema túnel-terreny segmentat en escenaris 2D i 3D. En incorporar el comportament acoblat hidro-mecànic de les juntes amb juntes d’estanquitat, el marc il·lustra l’evolució progressiva de la filtració al llarg del temps, influïda per les deformacions de la junta, les configuracions de la junta d’estanquitat i les condicions internes de l’aigua, abordant de manera integral les conseqüències resultants de les interaccions terreny-estructura i de les respostes estructurals.