Autor/a: AGULLO GALILEA, DAVID
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: (THATC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2020
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: LAHUERTA ALSINA, JUAN JOSE
Tribunal:
     PRESIDENT: BRUFAU NIUBÓ, ROBERTO
     SECRETARI: FAULÍ OLLER, JORDI
     VOCAL NO PRESENCIAL: GARCÍA VERGARA, MARISA
Resum de tesi: Les construccions modernistes dels jardins de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), dutes a terme entre 1903 i 1912 per un arquitecte del qual no tenim constància del seu nom, al·ludeixen, anticipen o són coetànies a obres d¿Antoni Gaudí, com ara el banc ondulat del Park Güell (1909-1913), la Casa Milà (1906-1912), la cripta de la Colònia Güell (1908-1914) i la maqueta dels sostres de la Sagrada Família (1915-1921).L¿edificació del sanatori de Sant Boi de Llobregat, sota una construcció descurada i rudimentària, atesa la participació dels malalts mentals en la seva elaboració, presenta una arquitectura de gran complexitat geomètrica i d¿un elaborat discurs simbòlic que ens remet, també, a la participació d¿un arquitecte de primer ordre. Així, la tesi exposa que, donades les característiques que presenta, la construcció de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat articularia, com a obra inèdita i junt amb la cripta de la Colònia Güell, el gran canvi estilístic i conceptual que va portar Antoni Gaudí a fer les seves últimes obres arquitectòniques.L¿objectiu de la tesi és crear una àmplia àrea d¿exploració en el període coetani a l¿objecte d¿estudi, la Catalunya de mitjan segle XIX i principis del segle XX, referint-se tant al context social, cultural, econòmic com religiós. Així, el conjunt modernista de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat pot esdevenir un observatori i eix de referència que permeti, des d¿una altra perspectiva, interrogar-nos i formular connexions que generin noves mirades i aproximacions a la història.Perquè tot això sigui possible s¿estudiarà, a més, la biografia referent als diferents agents que formen aquest entorn coetani a la construcció del conjunt modernista objecte d¿estudi: Jacint Verdaguer i el mateix Antoni Gaudí seran els personatges clau, i s¿analitzarà el vincle ideològic-artístic que s¿estableix entre ambdós. Cal remarcar que la societat de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, regida per un sistema polític liberal i una economia plenament capitalista, es trobava en un procés importantíssim de canvi i transformació cap a la modernitat i la contemporaneïtat, fet que provoca, en una part important de la societat, una resposta i un discurs, en clau catòlica, totalment confrontats a totes aquestes modificacions. Gaudí i Verdaguer són els dos personatges paradigmàtics d¿aquest discurs i, enfront d¿aquesta experiència «traumàtica» de la modernitat, estableixen un complex i ric vincle ideològic-artístic que els portarà a materialitzar elements tan singulars i excepcionals com el text dels «Exorcismes» de Verdaguer i el projecte del temple de la Sagrada Família d¿Antoni Gaudí. Cal considerar, a més, que la lectura i interpretació que el noucentisme va fer de l¿obra de Gaudí, la situa lluny de tot el contingut simbòlic profund i complex que conté; i aquesta tesi pretén explorar un àmbit que, directament relacionat amb el món catòlic i, concretament amb el text de l¿Apocalipsi de Sant Joan, pot enriquir i donar una nova dimensió a la visió i interpretació de l¿obra arquitectònica de Gaudí.

Autor/a: RODRÍGUEZ RAUSIS, KWON BOK
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 29/09/2020
Data de lectura: 03/11/2020
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: ETSECCPB: Defensa per videoconferència per COVID-19 https://meet.google.com/ofw-akkg-zqi
Director/a de tesi: CASANOVA HORMAECHEA, IGNACIO
Tribunal:
     PRESIDENT: MOLINERO HUGUET, JORGE JOSE
     SECRETARI: VALLS DEL BARRIO, SUSANA
     VOCAL: CAMA ROBERT, JORDI
Resum de tesi: Aquest treball mostra noves percepcions sobre la formaci ó i l¿evolució dels carbonats de Mg, així com els processos de carbonatació d¿òxids i s ilicats rics en Mg amb l¿objectiu de proporcionar un emmagatzematge s egur i permanent d¿antropogènic CO2, ajudant a fer front als pitjors efectes del canvi climàtic. Les reaccions de carbonatació es van dur a terme en un sistema de carbonatació dissenyat específicament per al des envolupament d¿aques ta tes i. Els experimentss ¿han realitzat a intervals de temperatura i de pres s i ó entre 50-205 ºC i 1 a 10 bar, respectivament.Un carbonat de Mg amorf hidratat es va identificar despr és de la carbonatació de silicats i òxids rics en Mg a 50 ºC. Aquest material pot tenir una composició i un comportament de deshidratació tèrmica similars a la de la nesquehonita. Els resultatsd'aquesta tesi van aportar una visi ó nova de la transició enigmàtica d'aquesta fase amorfa a fases menys hidratades.L¿evolució, via deshidratació, de les fases de carbonat de Mg és controlada principalment per la lenta deshidrataci ó de Mg2+ en lloc d¿evolucionar cap a una fas e termodin àmicament més estable o estructuralment similar. Tot i que s'ha previst que aquest material es podria transformar directament en magnesita, es defensa que aquesta transici ó està inhibida a causa de les vies de nucleació preferents a les fases de Mg-carbonat menys hidratades. Les fases del grup Mg5(CO3)4(OH)2 ·XH2O(11=X=4) permeten una deshidratació progressiva mentre que MgCO3·nH2O (n=0) aparentment no.L'evolució progressiva de les fases semblants a la dypingita es controla mitjan çant l'eliminació d'aigua molecular. A mesura que es deshidrata es produeix la contracció de l¿es tructura interna, donant com a res ultat una es tructura hidratada cris tal ·linaamb el nom d¿hidromagnes ita. Això podria explicar les incoherències en les dades de solubilitat i de descomposici ó tèrmica per a aquestes fases.Els res ultats d¿aques t treball van donar llum a l¿encara enigm àtica evolució de les fas es de carbonat de Mg. L¿enteniment d¿aques ts proces s os és d¿importància per accelerar la cinètica de transició i/o deshidratació entre aquestes fases ipossiblement desbloquejar vies de nucleaci ó preferents.S¿ha obs ervat que la carbonatació de la brucita succeeix ràpidament, fins i tot en condicions de gasos de combusti ó simulades, recalcant el potencial dels processos de carbonataci ó mineral per a la captació i l'ús d'emmagatzematge de CO2.La carbonatació de silicats rics en Mg és encara un camp difícil en les condicions estudiades, fins i tot per a la serpentina activada, malgrat la seva alta reactivitat atribuïda a la presència d'una fase rica en Mg amorfa altament reactiva. No obstantaixò, també es va observar la presència d'una fase amorfa poc reactiva, formada després de l'activació de la lizardita.Aquesta observació podria aportar noves visions sobre la baixa carbonataci ó directa de la serpentina activada, la qual encara és desconeguda.Es van observar rendiments similars de carbonataci ó per a dunitas serpentinitzades en comparaci ó amb la lizardita activada. L¿obtenció estratègica de dunites serpentinitzades amb un contingut més elevat de brucita augmentarà el potencialde carbonatació d¿aques ts materials .La carbonatació de cris talls d¿ens tatita i fors terita tamb é es va es tudiar individualment a condicions rellevants a l¿antic Mars .La dissolució de l¿ens tatita es va obs ervar inequ ívocament mitjançant la formació d¿una capa pas s ivadora rica en Si, on Si i Mg es distribueixen de forma heterogènia. Aquesta observació és coherent amb els canvis morfol ògics dins d'aquesta capa

Autor/a: MATAS CASADO, GERARD
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
Departament: (DECA)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 17/09/2020
Data de lectura: 04/11/2020
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: ETSECCPB - Defensa per videoconferència per COVID-19: meet.google.com/add-vtgx-nea
Director/a de tesi: COROMINAS DULCET, JORDI | LANTADA ZARZOSA, MARIA DE LAS NIEVES
Tribunal:
     PRESIDENT: MATEOS RUIZ, ROSA MARÍA
     SECRETARI: GILI RIPOLL, JOSE ANTONIO
     VOCAL NO PRESENCIAL: HANTZ, DIDIER
Resum de tesi: La fragmentació en despreniments rocosos és un fenomen complex, poc comprès i només alguns models de simulació de caigudes de roques la consideren explícitament. La fragmentació afecta l¿avaluació del perill i conseqüentment l¿avaluació del risc. L¿objectiu d¿aquesta tesi és desenvolupar un model de propagació de despreniments rocosos capaç de reproduir la fragmentació i avaluar les conseqüències de considerar-la en l'anàlisi del risc. Per millorar la comprensió del fenomen, s¿han realitzat quatre assajos a escala real i un assaig al laboratori. L'anàlisi de les dades experimentals adquirides confirma que la distribució de volums produïda per un procés de fragmentació d'un bloc es pot descriure adequadament mitjançant la teoria del fractal. A més, han permès confirmar la hipòtesi que les trajectòries dels fragments que resulten de la fragmentació d¿un bloc es mantenen dins d¿un límit en forma de con. El coneixement recollit en aquestes campanyes experimentals ha permès el desenvolupament de RockGIS, un programa estocàstic basat en una aproximació puntual de la massa per a la simulació numèrica de despreniments rocosos i la fragmentació mitjançant un model fractal. El model simula les trajectòries dels blocs basant-se en les metodologies més recents i implementa un mòdul de fragmentació innovador que contempla la ruptura dels blocs gràcies a un model de fragmentació fractal desenvolupat en el marc del projecte Rockmodels (https://rockmodels.upc.edu). Segons les condicions cinemàtiques, a cada impacte es calculen els paràmetres del model de fragmentació que defineixen els volums dels nous fragments. Aquest enfocament permet reproduir diferents escenaris de fraccionament en funció de les condicions energètiques dels impactes. El funcionament del codi RockGIS ha estat verificat i validat per mitjà d¿assajos a escala real i segons tres despreniments rocosos naturals inventariats que han tingut lloc a Espanya: un despreniment de 10.000 m³ a prop del poble de Vilanova de Banat (Pirineus orientals) el 2011, una caiguda de 800 m³ a Monasterio de Piedra el 2017 (Saragossa) i una caiguda de roca de 10 m³ a la carretera Ma-10 (Mallorca). Per calibrar el model es van considerar diferents indicadors de bondat d¿ajust segons les dades disponibles en cada cas d¿estudi. Es van utilitzar dos criteris principals de calibratge: l¿abast, o distància recorreguda, dels fragments generats i la distribució de volums. A més, en alguns dels escenaris estudiats es van considerar criteris addicionals de calibratge com ara la dispersió lateral dels fragments al llarg del vessant, el nombre de fragments que traspassaven una línia de referència, la posició del centre de gravetat de tot el dipòsit, etc. Els resultats del model desenvolupat són satisfactoris i compleixen amb l¿objectiu de representar la fragmentació en els despreniments rocosos, ja que és capaç de reproduir les observacions de camp de manera precisa. Per emprar la metodologia proposada en l¿estimació del risc i el disseny de mesures de protecció, cal un calibratge precís per tal de garantir que els paràmetres seran adequats a cada cas d'estudi considerat. Pel que fa a l¿anàlisi del risc, la fragmentació té un efecte significatiu i contrastat sobre el valor del risc i no s¿ha d¿ignorar. Principalment afecta al càlcul de l¿abast màxim dels blocs. La fragmentació pot reduir significativament la propagació dels despreniments si el pendent és prou suau i llarg. En aquest cas, els nous fragments generats mobilitzen menys energia i poden quedar atrapats per les irregularitats topogràfiques, els obstacles i les obres de protecció. Per contra, una àmplia gamma de mides de blocs poden arribar als elements exposats que es troben sota de vessants amb inclinacions altes. En aquests casos, la fragmentació facilita la divergència de les trajectòries de blocs, cosa que augmenta la probabilita

Autor/a: POLIOTTI, MAURO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/09/2020
Data de lectura: 04/11/2020
Hora de lectura: 17:00
Lloc de lectura: ETSECCPB: Defensa epr videoconferència. https://meet.google.com/gnh-gwma-eye
Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | MÖLLER, OSCAR
Tribunal:
     PRESIDENT: MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
     SECRETARI: MURCIA DELSO, JUAN
     VOCAL NO PRESENCIAL: AYALA MILIAN, AMADO GUSTAVO
Resum de tesi: Las guías modernas de diseño y evaluación de estructuras de hormigón armado sometidas a sismo u a otras cargas extremas requieren del análisis no lineal. La compleja respuesta estructural puede ser obtenida mediante modelos tridimensionales de elementos finitos, aunque su aplicación está limitada debido a su alto costo computacional. Alternativamente, si la estructura puede ser idealizada mediante elementos lineales, la estructura puede ser simulada por medio de elementos de barra. Estas formulaciones han demostrado ser robustas y eficientes. La mayor desventaja de la mayoría de los modelos de viga-columna es que los mismos desprecian o consideran de una forma simplificada la interacción entre los esfuerzos internos normales y tangenciales. Por esto, la mayoría de los modelos de barra no son capaces de reproducir diferentes modos de falla como las fallas por cortante o torsión. Además, las simplificaciones hechas en dichos modelos afectan su capacidad de reproducir modos más comunes como la falla por flexión o fuerza axial.El objetivo principal de esta tesis es desarrollar una herramienta numérica robusta y eficiente capaz de reproducir distintos tipos de falla de elementos de barra de hormigón armado. También se desea que el modelo sea capaz de reproducir fenómenos complejos como el confinamiento pasivo de manera objetiva. La herramienta desarrollada tiene por objeto ser usada en el diseño o evaluación de estructuras de escala completa bajo cargas genéricas. Para esto, el problema es abordado mediante un marco multinivel.A nivel constitutivo, se desarrolla un nuevo modelo de daño-plástico para hormigón que incorpora un parámetro de dilatancia variable. Se demuestra que la dilatancia afecta la libre expansión del hormigón, el comportamiento en ablandamiento bajo esfuerzos cortantes y la respuesta de elementos pasivamente confinados. El modelo se basa en un reconocido modelo de daño-plástico, al cual se incorpora un parámetro de dilatancia que depende de los estados de daño-plástico y de tensiones.A nivel seccional, se desarrolla un nuevo modelo que introduce una eficiente técnica numérica. El nuevo modelo se basa en un modelo seccional con interacción total que reproduce el comportamiento cinemático de la sección por medio de un campo de desplazamientos de dos componentes. Una componente satisface la tradicional hipótesis de Euler-Bernoulli mientras que el campo complementario reproduce el alabeo y la distorsión. Este último campo permite al modelo obtener los tensores tridimensionales de tensión y deformación en cada punto de la sección. Dicho campo es obtenido a través de considerar el equilibrio tridimensional entre fibras. El campo de desplazamientos es expresado mediante un conjunto de funciones b-spline predefinidas en el dominio de la sección transversal. Así, se obtiene una reducción significativa de los grados de libertad requeridos en la solución del problema seccional comparado con una solución de elementos finitos. Esto hace al modelo adecuado para su implementación a nivel elemento.A nivel del elemento se utiliza una formulación basada en fuerzas la cual satisface de forma estricta el equilibrio entre fuerzas nodales y esfuerzos internos. En cada punto de integración, el modelo seccional es utilizado para representar el comportamiento seccional. Los modelos son implementados en un programa de código abierto y colaborativo enfocado en el análisis sísmico no lineal de estructuras.Los modelos presentados son validados de forma separada y conjunta, mediante la comparación de resultados numéricos con ensayos experimentales disponibles en la literatura. Se incluye un amplio rango de resistencias de hormigón, materiales de refuerzo, geometrías de secciones y configuraciones de refuerzo. Se simulan varias condiciones de carga haciendo énfasis en la capacidad del modelo de reproducir distintos modos de falla. Finalmente, se simula un puente real de escala com

Autor/a: TADIC, DORDE
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
Departament: (DEAB)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 28/09/2020
Data de lectura: 04/11/2020
Hora de lectura: 15:00
Lloc de lectura: Sala Polivalent de l¿Escola Superior d¿Agricultura de Barcelona, Campus del Baix Llobregat de la UPC, C. Esteve Terradas 8, Ed D4 (Castelldefels)videoconferència: https://meet.google.com/wvj-fdhq-dak
Director/a de tesi: BAYONA TERMENS, JOSEP | PIÑA CAPÓ, BENJAMIN
Tribunal:
     PRESIDENT: LACORTE BRUGUERA, SILVIA
     SECRETARI: HIDALGO MUÑOZ, MANUELA
     VOCAL: PRICE, GORDON
Resum de tesi: El descobriment d¿antibiòtics (AB) i la seva producció a gran escala va donar lloc a una revolució de la medicina a mitjans del segle XX a escala mundial. Tot seguit, les malalties infecciones amb alta morbiditat i mortalitat es van tornar tractables. A partir de llavors, els AB es van fer servir excessivament (malament) i, conseqüentment, es van tornar en víctimes del seu propi èxit. La resistència bacteriana als AB, tot i que és un fenomen antic, s'ha convertit en una de les majors amenaces per a la salut a escala mundial i la seguretat alimentaria. La contaminació per AB s'ha registrat en tot el món i en diversos entorns. També s'ha detectat la presencia d'AB en aigües residuals, aigües superficials, aigües subterrànies, fems, sòls agrícoles, aliments d'origen animal (carn i productes làctics) i verdures. Els últims anys, diversos estudis realitzats en hivernacles han demostrat que els AB es poden absorbir i translocar a cultius.En aquesta Tesi s'ha desenvolupat i aplicat una metodologia analítica per la detecció d'ABs i els seus productes de transformació en cultius vegetals. Se sap que l'anàlisi d'AB és una tasca complexa degut a la composició de les matrius vegetals implicades en la seva quantificació, especialment si els AB són presents a un nivells de concentració relativament baixos, inferior a ng g-1. Per tant, el Capítol II presenta un mètode analític perla determinació de 10 ABs diana i 6 dels seus metabòlits. El mètode es basa en la cromatografia líquida acoblada a l'espectrometria de masses en combinació amb fluxes de treball que incorporen l¿aïllament i purificació dels extractes. Sorprenentment, en el 73% de les mostres analitzades, la concentració d'un producte de biotransformació va ser superior que la del compost original.Tot i que hi ha nombrosos estudis que confirmen l'absorció i la translocació d'AB en vegetals en condicions controlades o condicions de camp simulades, falten dades sobre la seva presencia en vegetals en condicions de camp a escala real. Per tant, es va realitzar una campanya de mostreig integral (Capítol III) on es van incloure quatre tipus diversos de verdures. A més, es van considerar diverses practiques agrícoles i totes les mostres recol·lectades representen verdures reals disponibles comercialment i destinades al consum humà. Les majors càrregues d'AB es van quantificar en les parcel·les agrícoles on es van aplicar fems com a fertilitzant i es va fer servir aigua del riu Llobregat per regar. El tipus de cultiu va ser un altre factor important que va determinar el nivell d'AB. En entorns agrícoles reals, les variacions de diversos factors creen interaccions complexes i especifiques, que s'han d'observar com a tals.Una àrea poc coneguda que necessita dedicar-li atenció està relacionada amb les vies de biotransformació d'AB en el sistema aigua instersticial-planta. El flux de treball innovador presentat per a l¿anàlisi no dirigida ens va permetre l'anotació i identificació d'11 metabòlits de l'ofloxacina (Capítol IV), dels quals cinc metabòlits es van informar per primera vegada en plantes, que s'haurien d'incorporar en la vigilància si es demostra la seva toxicitat i/o activitat antimicrobiana. Les vies principals de transformació proposades revelen com l'ofloxacina i d'altres productes químics relacionats estructuralment, es metabolitzen en l'enciam.Finalment, als Capítols V i VI, es presenta una discussió general de tots els resultats i conclusions resumint les idees i hipòtesis principals