Autor/a: ALCÁZAR GARCÍA, DÉSIRÉE
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
Modalitat: Embargament temporal
Data de dipòsit: 07/07/2022
Data de lectura: 05/09/2022
Hora de lectura: 12:00
Lloc de lectura: ETSEIAAT - TR1 Sala de conferències
Director/a de tesi: ROMERAL MARTINEZ, JOSE LUIS
Tribunal:
     PRESIDENT: SAAVEDRA ORDÓÑEZ, HAROLD
     SECRETARI: AMANTE GARCIA, BEATRIZ
     VOCAL: GAGO CALDERON, ALFONSO
Resum de tesi: Actualment estem immersos a la quarta revolució industrial que implica, entre d'altres, tecnologia per tal de prevenir el canvi climàtic, la transformació del sector del transport, la digitalització i la intel·ligència artificial. Una qüestió important en relació a l'optimització del disseny de vehicles i la cura del medi ambient són l'estratègia de gestió d'energia i la determinació de l'eficiència. Hi ha diferents tipus de tecnologia per a pal·liar aquesta problemática, com aquelles que s'utilitzen en vehicles elèctrics purs, híbrids, híbrids endollables o amb cel·les de combustible. Les marques automobílistiques treballen amb una àmplia gamma de tecnologies i es considera que la mobilitat electrificada és una de les solucions a la creixent qüestió mediambiental.La meva tesi doctoral pretén contribuir al desenvolupament tecnològic, a accelerar el disseny de vehicles ecològics i a la seva introducció a les ciutats intel·ligents o smart cities. Es presenta un nou enfocament d'un model que prediu les especificacions d'un futur vehicle per a permetre trobar la seva estructura òptima en relació al seu volum, pes i/o cost per reduir els impactes socials, ambientals i/o econòmics i, en conseqüència, mitigar el canvi climàtic i contribueix a les estratègies generals de conservació.L'objectiu de la meva tesi doctoral és desenvolupar una metodologia matemàtica flexible, ampliable i senzilla d'optimització del disseny de vehicles, capaç de maximitzar l'abast de vehicles amb el màxim esforç computacional, gràcies a un algoritme genètic i de proporcionar informació predictiva per a minimitzar el cost, el volum i el pes del tren de tracció a l'estructura del vehicle tot seguint el desig del/de la dissenyador/a. A més, es realitza una anàlisi de l'eficiència del vehicle, el consum d'energia, els costos de la bateria i les cel·les de combustible, les densitats d'energia, els costos del motor elèctric i les densitats de potència. També es proporciona el càlcul del CO2 originat en el procés de producció d'electricitat.La fiabilitat del sistema s'ha comprovat tot fent una revisió component a component mitjançant vehicles de 4 rodes disponibles al mercat (per exemple, Tesla X P90D, MIA electric, Twizy 45 i Twizy 80, BMW i3 Rex, Toyota Prius, Ford C-MAX Energi , Toyota Mirai, etc.) tot tenint en compte les seves especificacions tècniques com ara el tipus de motor elèctric (per exemple, d'inducció, imant permanent i motor elèctric híbrid), la tecnologia del sistema d'emmagatzematge d'energia (per exemple, NiMH o bateria de ions de liti i pila de combustible), amb diferents graus d'electrificació (p. ex. vehicle elèctric pur, (endollable o plug-in) vehicle elèctric híbrid sèrie / paral·lel / sèrie-paral·lel i vehicle amb pila de combustible) i la seva categoria (quadricicle lleuger [L6e], quadricicle pesat [L7e], turismes [M1] , furgonetes [N1] i vehicles de baixa velocitat [LSV]) per a diferents cicles coneguts / estàndards (és a dir, cicle EPA, NEDC, JC08, WLTP, etc.) o cicles personalitzats.Els resultats obtinguts demostren que el model és capaç de donar un resultat amb gran eficàcia i eficiència perquè la discrepància entre els valors reals i els calculats és inferior al 15 %.El futur treball de recerca se centrarà en l'ampliació de la casuística en relació a les configuracions dels vehicles i el nombre de components que componen el tren motriu d'un EV, (P)HEV i FCV. També es preveu desenvolupar una aplicació amb el procediment i programari desenvolupat.

Autor/a: ESPINOZA CATERIANO, EDGARD EDUARDO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/06/2022
Data de lectura: 05/09/2022
Hora de lectura: 16:30
Lloc de lectura: ETSAB- AULA CS4 UPC
Director/a de tesi: CRESPO CABILLO, ISABEL
Tribunal:
     PRESIDENT: ROGORA, ALESSANDRO
     SECRETARI: GARCÍA GIL, MANUEL
     VOCAL: BLANCA GIMÉNEZ, VICENTE
Resum de tesi: La investigación se enfoca en la manera de iluminar espacios con recorrido y baja intensidad lumínica. Este tipo de espacios, pero con diferentes usos, servirán de punto de partida para repensar el diseño lumínico. Las características de la luz, la superficie y la visión son fundamentales para fortalecer el vínculo entre el símbolo y el significado del objeto. El presente estudio consiste en evaluar la iluminación de lugares destinados a la concentración; reduciendo el nivel de luz sin perjuicio en la visión de los objetos. Los museos son uno de esos espacios en donde las condiciones lumínicas deben estar muy controladas por motivos de conservación. No obstante, observamos la predisposición de mantener niveles altos de luz en los espacios interiores con la premisa de tener más luz para tener una mejor visión. Existen reglamentos que estipulan los niveles mínimos y máximos de luz para espacios de trabajo, fábricas, oficinas, escuelas, etc. donde los requerimientos parten de una condición de intensidades lumínicas altas. Cuando nos encontramos en un espacio de baja intensidad de luz los parámetros a considerar en el diseño lumínico tienen un orden de prioridad distinto al de los espacios con mucha luz. El cambio en la intensidad de luz produce cambios en el tipo de visión y, por tanto, en la percepción visual de la escena. En la visión escotópica la capacidad de distinguir los colores de las superficies se reduce y la sensibilidad de la visión periférica aumenta; al contrario de lo que sucede en la visión fotópica. En cambio, la visión mesópica, la transición entre los dos tipos de visión anteriores, se caracteriza por tener las ventajas y desventajas de ambos tipos de visión. Los cambios en los tipos de visión nos llevan a pensar en buscar distintas estrategias de diseño lumínico dependiendo del nivel de luz del entorno. En situaciones de muy baja intensidad lumínica en que el observador está en condiciones de visión escotópica o mesópica, los parámetros a considerar en el diseño lumínico tienen diferente jerarquía que en espacios con alto nivel de luz. Algunas de las variables lumínicas pasan a ser secundarias y las características del color de la luz se sitúan en un primer plano de importancia entre los componentes del diseño lumínico. Este trabajo ha analizado este tipo de situaciones, a partir del análisis de casos concretos para establecer cómo y cuánto cambian las prioridades de un diseño lumínico que se desarrolle en estas condiciones, como por ejemplo centros de meditación, baños termales, ciertos restaurantes, museos o exposiciones de patrimonio arqueológico, o cualquier otro sitio donde se requiera un bajo nivel de luz para conducirnos a un estado de calma y concentración. De este estudio se desprende que en visión mesópica y escotópica, cuando los valores de luminancias predominantes están por debajo de 10 cd/m2, los contrastes de luminancias tienen menos margen de valores en comparación con la visión fotópica que abarca desde 0.1 cd/m2 hasta 100 000 cd/m2. En espacios de baja intensidad lumínica la información cromática de las superficies disminuye y los valores de luminancias de las superficies se parecen mucho entre sí. En estos casos es preciso señalar tres estrategias eficaces en el diseño lumínico. Primero, utilizar la temperatura de color para diferenciar superficies con luminancias similares, pero con distinto significado para el observador. Segundo, emplear la temperatura de color alta para resaltar los elementos extraños al uso principal del espacio, pero que complementan la información visual del usuario. Tercero, evitar la intrusión lumínica del exterior o cualquier escena visual con contrastes de luminancias que sobrepasen la proporción de 1:10. Por lo tanto, podemos concluir que, en un espacio con muy poca intensidad lumínica, el uso de diferentes temperaturas de color de la luz, si está asociado a distintos roles qu

Autor/a: POORZARE, REZA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 07/07/2022
Data de lectura: 05/09/2022
Hora de lectura: 14:00
Lloc de lectura: ETSETB, videoconferència meet.google.com/cuf-urde-bft
Director/a de tesi: CALVERAS AUGE, ANA M.
Tribunal:
     PRESIDENT: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
     SECRETARI: DEMIRKOL, ILKER SEYFETTIN
     VOCAL: DARROUDI, SEYED MAHDI
Resum de tesi: La comunicació cel·lular 5G, es pecialment amb l¿amplada de banda molt dis ponible que proporciona l¿ona mil·limètrica, és una tecnologia prometedora per s atis fer l¿elevada demanda de grans velocitats de dades . Aques tes xarxes poden admetrecas os d¿ús nous, com ara Vehicle to Vehicle i realitat augmentada, a causa de les seves novetats, com ara el tall de xarxa juntament amb la velocitat de dades mWave de multi-gigabit per segon. Tot i això, les xarxes cel·lulars 5G pateixen algunes deficiències, sobretot en freqüències altes a causa de la naturalesa intermitent dels canals quan augmenta la freqüència. L¿es tat de no vis ió és un dels problemes significatius que troba la nova generació. Aquest inconvenient es deu a la intensa susceptibilitat de freqüències més altes al bloqueig causat per obstacles i esalineació. Aquesta característica única pot perjudicar el rendiment del protocol TCP, àmpliament desplegat, de capa de transport fiable en aconseguir un alt rendiment i una latència baixa en tota una xarxa jus ta. Com a res ultat, el protocol ha d¿ajus tar la mida de la fines tra de congestió en funció de la situació actual de la xarxa. Tot i això, TCP no pot ajustar la seva finestra de congestió de manera eficient, cosa que provoca una egradació del rendiment del protocol. Aquesta tesi presenta una anàlisi completa decomunicacions extremes a extremes en xarxes 5G i analitza el comportament de TCP en un dels escenaris coneguts del 3GPP anomenat desplegament urbà. A més, s'han proposat dos TCP nous basats en intel·ligència artificial per tractar aquest tema. El primer protocol utilitza la lògica Fuzzy, un s ubconjunt d¿intel·ligència artificial, i el segon es basa en l¿aprenentatge profund. Les s imulacions àmpliament realitzades van mostrar que els protocols proposats recentment podrien assolir un rendiment superior als TCP habituals, com ara BBR, HighSpeed, Cubic i NewReno, en termes derendiment, RTT i ajus t d¿índex d¿enviament en l¿es cenari urbà. La s uperioritat dels nous protocols s ¿acons egueix utilitzant la intel·ligència en el mecanisme de control de congestions de TCP, que és un poderós facilitador per fomentar la funcionalitatde TCP. En resum, la xarxa 5G és una prometedora infraestructura de elecomunicacions que revolucionarà diversos aspectes de la comunicació. No obstant això, diferents parts d¿Internet, com ara les seves regulacions i la seva pila deprotocols , s ¿enfrontaran a nous reptes , que cal res oldre per explotar la capacitat 5G, i s ens e regles i protocols intel·ligents, l¿amplada de banda elevada de 5G, es pecialment 5G mmWave s er des aprofitat. S'han propos at dos nous es quemes perresoldre els problemes basats en una tècnica de subconjunt d'Intel·ligència Artificial anomenada difusa i un enfocament basat en l'aprenentatge automàtic anomenat Aprenentatge profund per millorar el rendiment de 5G mmWave millorant lafuncionalitat de la capa de transport. Els resultats obtinguts van indicar que els nous esquemes podrien millorar la funcionalitat de TCP donant intel·ligència al protocol. Com que el protocol funciona de manera més intel·ligent, pot prendre decisions suficients en diferents condicions

Autor/a: ÁLVAREZ FARRÉ, XAVIER
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/05/2022
Data de lectura: 05/09/2022
Hora de lectura: 11:30
Lloc de lectura: ESEIAAT - Presencialment es farà a la sala de conferències del TR5, ESEIAAT, Terrassa. - Enllaç de la videotrucada: https://meet.google.com/tvs-pbbc-zmf
Director/a de tesi: GOROBETS, ANDREY | OLIVA LLENA, ASENSIO
Tribunal:
     PRESIDENT: PASCAU BENITO, ANTONIO
     SECRETARI: PEREZ SEGARRA, CARLOS DAVID
     VOCAL: MOULINEC, CHARLES
Resum de tesi: La millora contínua en tecnologies de la informàtica possibilita a la comunitat de computació científica avançar incessantment i assolir ulteriors objectius. Des de l'inici de la cursa global per a la computació d'alt rendiment (HPC) d¿exa-escala, s'han incorporat dispositius massivament paral·lels de diverses arquitectures als supercomputadors més nous, donant lloc a una creixent hibridació dels sistemes HPC. En aquest context d'innovació accelerada, la portabilitat i l'eficiència del programari esdevenen crucials.Tradicionalment, el desenvolupament de programari informàtic científic es basa en càlculs en bucles de patrons iteratius (ISL) sobre una geometria discretitzada: la malla. Tot i ser intuïtiva i versàtil, la interdependència entre algorismes i les seves implementacions computacionals en aplicacions de patrons sol donar lloc a un gran nombre de subrutines i introdueix una complexitat inevitable quan es tracta de portabilitat i sostenibilitat. Una alternativa és trencar la interdependència entre l'algorisme i la implementació per reduir els càlculs a un conjunt minimalista de subrutines.El model d'implementació portable objecte d'aquesta tesi no es limita a un mètode o problema numèric concret. No obstant això, i a causa de la llarga tradició del CTTC en dinàmica de fluids computacional (CFD) i sense pèrdua de generalitat, aquest treball està dirigit a resoldre simulacions CFD transitòries. Mitjançant la conversió d'operadors discrets i funcions de malla en matrius (disperses) i vectors, es demostra que tots els càlculs d'un algorisme CFD típic es redueixen a les següents subrutines bàsiques d'àlgebra lineal: el producte dispers matriu-vector, la combinació lineal de vectors, i el producte escalar. La formulació proposada facilita el desplegament de programari de computació científica en sistemes informàtics híbrids massivament paral·lels i es demostra el seu rendiment en la simulació numèrica directa de gran escala de fluxos turbulents transitoris.

Autor/a: ALOY BIBILONI, GUILLEM
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: (THATC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 06/07/2022
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: RAMON GRAELLS, ANTONI | MAS VIVES, JOAN
Tribunal:
     PRESIDENT: LLORENTE DIAZ, MARTA
     SECRETARI: FERRER FORES, JAIME JOSE
     VOCAL: PIRES CASTANHEIRA, JOSÉ MANUEL
     VOCAL: PACE, SERGIO
     VOCAL: DE BLAS GÓMEZ, FELISA
Resum de tesi: La investigació del lloc del teatre a Palma mostra els espais existents, desapareguts i tancats al llarg de la història de la ciutat. Parteix d¿una catalogació que recull 113 espais escènics, alguns amb voluntat ostentosa, però la majoria humils. Un sistema tipològic de l¿arquitectura de l¿oci i de la cultura que obre una sèrie de preguntes: Quin és el motiu de la seva construcció? Qui són els seus agents i la seva arquitectura? Quin és el lloc del teatre a Palma?En aquest recorregut històric i urbà, l¿estudi de l¿espai del teatre esdevé un mitjà per a llegir la relació de l¿arquitectura amb la cultura al llarg dels segles. Més enllà de la seva estructura arquitectònica s¿ha partit de l¿esdeveniment teatral i performatiu, amb una mirada àmplia, per a la selecció i la definició dels espais del teatre; on l¿arquitectura i l¿escenografia de l¿edifici dramàtic s¿entenen com el lloc de trobada, en un mateix temps, en un mateix espai, d¿actors i de públic. Paraules clauArquitectura, Urbanisme, Història, Espai Escènic, Teatre, Palma, Mallorca