Escola de Doctorat

Data de lectura: 26/11/2024

• FIALLO CARDONA, GLORIA CAROLINA: INTERACCIONES LÍQUIDAS. Dibujar el agua de la ciudad de Bogotá
  
  Autor/a: FIALLO CARDONA, GLORIA CAROLINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/10/2024
  Data de lectura: 26/11/2024
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: Face-to-face (Room Sala de Grados ETSAB. Main floor) Videoconference: meet.google.com/fuy-hpct-jsp
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  Tribunal:
       PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
       SECRETARI: GALLEGO PICARD, ELISA
       VOCAL: LONGHIN, ELENA
       VOCAL NO PRESENCIAL: OSORIO GUZMAN, ANA MARIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: MEDINA ACOSTA, MERCEDES
  Resum de tesi: Bogotà, situada en una sabana lacustre envoltada per páramos i zones humides, ha estat modelada al llarg de la seva història per la seva relació amb l’aigua. Des dels camellons muiscas fins als processos moderns d’urbanització, la ciutat ha integrat rius, canals i torrents dins el seu teixit urbà. L’aigua, “sie”, ha estat objecte d’estudi des de diverses disciplines, subratllant la seva rellevància ambiental, econòmica i social. No obstant això, l’enfocament tradicional a Bogotà s’ha centrat en el subministrament i el control de riscos, sovint provocant una sobreexplotació del recurs, i una representació reduccionista en els mapes, que mostra l’aigua com una simple línia blava, desconnectada del seu context i resultant en una pèrdua de qualitat ambiental.Davant la crisi climàtica actual, és imperatiu reexaminar la relació entre aigua i territori amb un enfocament més holístic i sensible, especialment des d’una perspectiva ambiental. La investigació parteix de la hipòtesi que Bogotà actua com una interfície entre páramos i zones humides, cosa que revela la necessitat de noves interpretacions sobre com l’aigua interactua amb el territori. L’objectiu principal és explicar les interaccions entre l’aigua i la ciutat de Bogotà, per tal de donar compte del paper de l’aigua a la ciutat, utilitzant dos enfocaments epistemològics: l’aigua com a subjecte de dret i com a agent en xarxa.La tesi utilitza hidrocartografies, combinant tècniques d’anàlisi de dades amb dibuixos interpretatius i observacions empíriques per oferir una visió integral de les diferents representacions de l’aigua i la seva influència en la configuració territorial. L’enfocament transescalar i multidimensional proposat permet qüestionar les anàlisis tradicionals i explorar noves solucions basades en la comprensió dels cicles naturals de l’aigua.Concloem que, a Bogotà, l’aigua actua com un agent dinàmic en el diàleg espacial entre l’entorn urbà i els cossos d’aigua, redefinint els límits mitjançant un enfocament transescalar que desafia els límits tradicionals i proposa una integració més harmònica dels components territorials. Atès que cap cartografia és definitiva i cada representació reflecteix processos en constant canvi, l’estudi suggereix una nova forma d’apreciar els atributs del territori, promovent una reconciliació entre l’aigua i la ciutat i destacant la constància del canvi, allò líquid. Aquesta comprensió més profunda posa de relleu la necessitat d’adaptar la planificació urbana per considerar l’aigua no només com un recurs estàtic, sinó com un subjecte de dret i un agent en constant influència sobre el desenvolupament urbà. La visió de Bogotà com una ciutat de zones humides, interactuant amb páramos i conques, visibilitzaria les dinàmiques hídriques en la planificació urbana, desafiant models territorials que han ignorat la seva presència.
  

• LECHTENBERG, FABIAN: Multi-actor multi-criteria decision-making methods and tools for the implementation of industrial symbiosis and circular economy solutions in the process industry
  
  Autor/a: LECHTENBERG, FABIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2024
  Data de lectura: 26/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública EEBE, Sala Polivalent, Ed. I, I0.1, Campus Diagonal - Besós.
  Director/a de tesi: GRAELLS SOBRE, MOISES | ESPUÑA CAMARASA, ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: CABALLERO SUÁREZ, JOSÉ ANTONIO
       SECRETARI: MONTASTRUC, LUDOVIC
       VOCAL NO PRESENCIAL: LEONARD, GRÉGOIRE
  Resum de tesi: Aconseguir un model de desenvolupament més sostenible és una tasca tan urgent com complexa. Paradigmes com l’economia circular (CE) i la simbiosi industrial (IS) pretenen abordar aquest desafiament promovent estratègies per aconseguir un ús més eficient dels recursos disponibles i una reducció dels residus generats.. Tanmateix, la implementació d’aquests paradigmes afronta reptes pràctics que dificulten la seva aplicació. Malgrat la disponibilitat de mètodes i eines d’integració de processos (PI) per identificar oportunitats per compartir recursos i tancar cicles de materials en la indústria de processos, i tot i que la creixent potència computacional disponible permet la seva aplicació a problemes cada vegada més complexos, el desafiament pràctic continua sent demostrar de manera quantitativa, justa i transparent que les solucions proposades satisfan els objectius de tots els decisors implicats.Impulsada per aquest repte, aquesta Tesi té com a objectiu desenvolupar entorns de modelització i optimització que facilitin la presa de decisions davant problemes multi-actor i multi-criteri. Per aconseguir això, es proposa utilitzar mètodes basats en la Teoria de Jocs (GT) per abordar el problema multi-actor, valorant les alternatives a partir d’una Avaluació del Cicle de Vida dels materials (ACV) que permeti obtenir indicadors quantitatius, comparables i transparents en un entorn multi-criteri. La Tesi se centra en la indústria de procés i els mètodes de solució desenvolupats aprofiten conceptes de l’enginyeria de processos i la programació matemàtica.En la primera part d'aquesta Tesi, s’utilitza la GT com una eina per trobar solucions que siguin justes i acceptables per a tots els actors implicats. S'apliquen mètodes d'assignació de beneficis a problemes de PI, dissenyats mitjançant un mètode proposat per assolir beneficis específics (econòmics i ambientals) mitjançant la introducció de tecnologies de conversió de residus en recursos. A més, es proposa i aplica un mètode basat en situacions de competència de Stackelberg per a la identificació de resultats estables en la negociació no cooperativa entre els actors involucrats en els sistemes de conversió de residus en recursos, aplicat a un cas de reciclatge de residus plàstics.La segona part utilitza l’ACV com una eina per quantificar els beneficis ambientals de la implementació de solucions de CE i IS, com a procediment per considerar de manera sistemàtica els efectes en cadena de factors com el desplaçament de càrregues i els efectes de rebot. A més, aquesta Tesi avança en l’optimització del cicle de vida (OCV) integrant la programació matemàtica amb l’ACV per aprofitar l’extensa informació de les bases de dades comercials d’inventaris del cicle de vida (ICV). Les contribucions pràctiques inclouen el desenvolupament del mètode ``Optimització del Cicle de Vida basada en Python’’ (PULPO), explota les bases de dades d’ICV per valorar globalment les decisions individuals dels processos involucrats i les seves interdependències. Aquest enfocament permet la consideració d’objectius de la cadena de subministrament global en la presa de decisions d'enllaços concrets de la cadena.La tercera part sintetitza els coneixements desenvolupats en les dues parts anteriors i proposa l'entorn PI-MAMCA, que inclou procediments quantitatius d’avaluació de l’estabilitat en l'assignació de beneficis basats en procediments prèviament establerts per a la presa de decisions en problemes multi-actor i multi-criteri. Per primera vegada, es proposa una assignació simultània de diversos beneficis entre múltiples actors, demostrant que, fins i tot considerant múltiples criteris, existeixen solucions justes i acceptables.
  

Data de lectura: 28/11/2024

• GAL, EYAL: Clinical comparison of two specialty soft lenses for Keratoconus
  
  Autor/a: GAL, EYAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2024
  Data de lectura: 28/11/2024
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió - https://meet.google.com/vqk-vvvz-poh
  Director/a de tesi: GANTZ, LIAT
  Tribunal:
       PRESIDENT: SHNEOR, EINAT
       SECRETARI: LAMARCA MATEU, JOSE
       VOCAL: TRAVE HUARTE, SONIA
  Resum de tesi: A causa dels instruments diagnòstics avançats per a la detecció del queratocon (QC) en fases primerenques, i de procediments que n’aturen la progressió com el cross-linking (CXL), a les consultes d'optometria ara s’estan atenent casos menys avançats de còrnies irregulars. Com a resultat, els optometristes tracten fases més primerenques del QC, i les solucions de lents de contacte (LC) per a aquestes etapes inicials són necessàries. Aquesta tesi va avaluar exhaustivament la utilitat de dues lents toves especialitzades per al QC, amb diferents diàmetres i gruixos, en 40 ulls (N=20, edat mitjana: 39±10, rang: 23-55 anys) amb QC grau 1 o 2 (segons Amsler-Krumeich) utilitzant un disseny clínic aleatoritzat, creuat, prospectiu i longitudinal (amb seguiment de fins a un any). Es van comparar la qualitat visual, la sensibilitat al contrast, les aberracions d'alt ordre (HOA), la satisfacció subjectiva i la preferència dels usuaris entre les lents toves SoftK2 i les Semi-esclerals SoftK. També es van comparar els resultats visuals amb els obtinguts amb les lents RGP, que són el patró de referència. Ambdós dissenys de lents toves van millorar significativament l'agudesa visual en alt contrast (SoftK2 0,05±0,07, Semi-escleral SoftK 0,10±0,09 LogMAR) en comparació amb l'estat habitual (0,23±0,27 LogMAR). Les lents SoftK2 van proporcionar agudesa visual en baix contrast (0,29±0,15 LogMAR), agudesa visual en alt contrast (0,04±0,06 LogMAR), sensibilitat al contrast (1,55±0,12 unitats Log) i HOA similars a les lents RGP (agudesa visual en baix contrast 0,27±0,17 LogMAR, agudesa visual en alt contrast 0,07±0,07 LogMAR i sensibilitat al contrast 1,55±0,10 unitats LogMAR). Pel que fa al baix contrast, les lents Semi-esclerals SoftK no vanmostrar una diferencia estadísticament significativa en comparació amb les SoftK2 ni amb l'estat habitual (0,40±0,2 Semi-escleral SoftK 0,52±0,3 habitual). No es van observar raccions adverses, ni enrogiment limbal o conjuntival, ni reacció papil·lar, ni aparences inusuals, ni queixes dels pacients que requerissin acció clínica en cap de les visites de seguiment amb cap dels dos tipus de lents. El 75% dels participants van preferir les lents SoftK2 i hi va haver menys participants que reportessin esdeveniments adversos de sensació de sequedat després de dues setmanes d’ús. Més participants van continuar utilitzant LC durant un període de 12 mesos amb SoftK2 (7 participants encara utilitzaven SoftK2 després de 12 mesos, mentre que ningú ho feia amb les Semi-esclerals SoftK). Les lents SoftK2, Semi-escleral SoftK i esclerals GP van mostrar millores significatives en coma, trèvol i tetrafoil de les HOA en comparació amb l'estat sense correcció, sense diferències significatives entre les lents. Les lents SoftK2 i Semi-escleral SoftK van induir edema corneal amb valors clínicament significatius a la perifèria (un 7%-9% més que l'estat habitual), cosa que implica la necessitat de controlar amb cura els possibles canvis d'adaptació fisiològica a causa de la hipòxia sostinguda induïda per la lent amb el temps.S'esperava que les lents toves només corregissin parcialment l'error refractiu dels participants amb QC, deixant un petit astigmatisme residual. Com que actualment no hi ha cap prova clínica per detectar alteracions en la percepció visual causades per l’astigmatisme residual no corregit, una part inicial de la tesi es va dedicar a examinar la utilitat d’una prova innovadora desenvolupada pel professor Arnold Wilkins (Regne Unit), el test de l'Ou i la Pilota de Wilkins (WEBT), per abordar aquesta qüestió. Els resultats del WEBT es van comparar entre tres cohorts: 32 participants normals (edat mitjana: 24±5) en condicions de base i cilindre induït, 22 ulls queratocònics (N=13, edat mitjana: 36±12) i 23 participants amb astigmatisme (edat mitjana: 36±12). Es va trobar que el WEBT era sensible al desenfocament general, però no al desenfocament astigmàtic residual. Les seves mesures amb SoftK2 en comparació amb les le
  

• RICO FLOR, CRISTINA: Un planteamiento metodológico acerca de la mejora en el sector público del Principado de Andorra. La tramitación administrativa
  
  Autor/a: RICO FLOR, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 28/11/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Seminari I - Dept. Organitació d'Empreses, planta 7 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: CAÑABATE CARMONA, ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: PEÑA LÓPEZ, ISMAEL
       SECRETARI: COLL BERTRAN, JOSEP
       VOCAL: ALET VILAGINES, JOSEP
  Resum de tesi: El tràmit administratiu és la forma més comuna d’interactuació entre el ciutadà i l'Administració, sent l'element mitjançant el qual s'articula la prestació dels serveis públics. L'objectiu d'aquesta tesi és demostrar que es pot millorar la tramitació administrativa mitjançant l'aplicació de la gestió per processos i de la teoria de jocs.La pregunta de recerca que es planteja és Es pot millorar la tramitació administrativa mitjançant l'aplicació de la gestió per processos i de la definició d'un equilibri de Nash, per a les estratègies que poden seguir l'Administrat i l'Administració? Com veurem, l'aplicació de la metodologia proposada ens permet identificar oportunitats de millora significatives, que seran d'utilitat per a millorar el tràmit administratiu. A partir d'aquesta experiència, s' obtindrà un coneixement fonamental, que servirà tant per a la seva aplicació en futurs projectes de millora dels processos d'altres àrees d'aquesta Administració, com en altres administracions públiques.La recerca es planteja amb tres objectius: 1) Identificar quins aspectes de la tramitació administrativa, es podrien millorar amb la finalitat d'incrementar la satisfacció de l'usuari, 2) Definir la millor estratègia a seguir pel ciutadà per a realitzar el tràmit de manera satisfactòria i 3) Definir la millor estratègia a seguir per l' Administració, per a incrementar la satisfacció dels usuaris del servei de tràmits, considerant prioritari l' optimització de la gestió dels recursos públics.El treball realitzat s'ha estructurat en dues parts, en cadascuna de les quals s'ha aplicat una metodologia diferent. Aquesta manera d'enfocar la recerca es basa en les tendències metodològiques actuals que s' apliquen per a l'avaluació de polítiques públiques.En la primera part de la recerca s'ha plantejat la millora en el proveïdor de serveis mitjançant l'aplicació de la Gestió per processos per a l'Administració Pública (GPAP). Aquesta metodologia ha estat creada específicament per a dissenyar processos de millora en l'Administració Pública.La segona part de la tesi se centra en considerar el tràmit administratiu com una situació estratègica en la qual intervenen dos agents, que són l'Administració (A) i l'Administrat (O). Sobre la base d'aquesta consideració es va definir la següent hipòtesi: “Donada la situació estratègica entre l'Administració i l'Administrat, que suposa la realització del tràmit administratiu, s'arribarà a la solució òptima quan ni l'Administració ni l'Administrat tinguin motius per a canviar d'estratègia, trobant-se en una situació d'equilibri”.La identificació de la millora es resol mitjançant l'elaboració d'un model matemàtic que s'obté de l'aplicació de la teoria de jocs. Aquest model serveix per a identificar un equilibri de Nash i analitzar com a vària aquest punt d'equilibri en funció de les diferents estratègies que poden adoptar l'Administració i l'Administrat quan s' enfronten a la tramitació administrativa.Els resultats de la primera part de la recerca permeten identificar quins aspectes concrets dels processos poden millorar-se i com fer-ho. En la segona part, la identificació de les estratègies que porten a un punt d' equilibri de Nash, permet concretar que ha de fer l'usuari quan s'enfronta a la tramitació administrativa, perquè el resultat sigui satisfactori i quina és la millor estratègia per a l'Administració per a donar el millor servei als ciutadans, considerant les limitacions dels seus recursos.La recerca se centra en la millora de la tramitació administrativa en el marc d'una administració simplificada, com ho és la d'Andorra i en l'àmbit de l'avaluació de les polítiques públiques, que cada vegada més s'està convertint és un aspecte clau per als gestors públics.
  

• WANG, YIAN: Detection and Dynamic Update of Landslide Deformation in Plateau Reservoir Area Using Time Series InSAR
  
  Autor/a: WANG, YIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 31/10/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN | GONG, JIANYA
  Tribunal:
       PRESIDENT: LI, ZENGYUAN
       SECRETARI: DONG, JIE
       VOCAL: WAN, CHANGCHENG
       VOCAL NO PRESENCIAL: BROQUETAS IBARS, ANTONI
       VOCAL NO PRESENCIAL: ZHAO, FENG
  Resum de tesi: La interferometría de radar espacial (InSAR) ha demostrado ventajas significativas en la extracción de información de deformación de la superficie de los deslizamientos de tierra. Sin embargo, el terreno escarpado, la cobertura de vegetación densa y las condiciones meteorológicas rápidamente cambiantes en áreas de reservorios complejos plantean desafíos sustanciales para la aplicación de la tecnología InSAR de series temporales para la detección de deformaciones de deslizamientos de tierra y el monitoreo dinámico. Por lo tanto, lograr una detección de deformaciones de deslizamientos de tierra confiable, eficiente y de alta precisión basada en InSAR y actualizaciones dinámicas en regiones montañosas complejas se ha convertido en un foco de investigación en los campos de la teledetección por radar y la geología de ingeniería. Este documento aborda los desafíos antes mencionados y lleva a cabo el desarrollo de algoritmos teóricos e investigación aplicada, con los principales contenidos y contribuciones de investigación que incluyen lo siguiente:1) Método de estimación de aplicabilidad de InSAR para detección de deslizamientos de tierra. 2) Método de optimización secuencial para fase interferométrica polarimétrica de dispersor distribuido. 3) Corrección de fase de retardo troposférico para InSAR montañoso considerando heterogeneidad espacial. 4) Método de detección automática y catalogación dinámica de deslizamientos activos a gran escala mediante InSAR.