Escola de Doctorat

Data de lectura: 01/07/2026

• SANCLEMENTE CANIZALES, HOLVER: Vivienda y clima en el trópico húmedo: análisis tipológico-bioclimático en Buenaventura
  
  Autor/a: SANCLEMENTE CANIZALES, HOLVER
  Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LÓPEZ BESORA, JUDIT | COCH ROURA, HELENA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda l'adaptació de l'habitatge urbà al clima tropical humit de Buenaventura (Colòmbia), una regió que enfronta desafiaments habitacionals exacerbats per models constructius no pertinents i el canvi climàtic. A través d'un enfocament que transcendeix la simple descripció arquitectònica, la recerca se centra a comprendre i sistematitzar les tipologies espacials de l'habitatge des d'una perspectiva bioclimàtica.En el curs d'aquesta investigació es va realitzar una exhaustiva recopilació i sistematització de 471 casos d'habitatge al municipi de Buenaventura, un cos empíric sense precedents per a l'anàlisi de l'habitatge a la regió. La metodologia es va articular al voltant de la identificació i anàlisi d'estratègies passives clau: ventilació natural (creuada i vertical), protecció solar (porxos i voladissos) i el potencial de gestió de la humitat (patis). La ventilació és l'aspecte que s'ha considerat clau per al benestar dins de l'habitatge, i per això, l'anàlisi s'articula al voltant d'aquest concepte.Les troballes principals estableixen una classificació tipològica bioclimàtica robusta que revela tres realitats d'acompliment diferenciades. Per una banda, l'habitatge cantoner destaca pel seu potencial inherent per a la ventilació creuada, tot i que requereix optimitzar el control solar i la ventilació per coberta per al confort. Per altra banda, l'habitatge mitger amb pati exterior valida l'eficàcia de l'arquitectura tradicional, confirmant el pati com el motor climàtic o "sifó bioclimàtic" essencial per a la succió d'aire calent i la circulació central. En contrast, l'habitatge mitger sense pati s'identifica com la tipologia més vulnerable bioclimàticament; requereix la introducció forçada d'un "pulmó" interior (pati o buit) per restablir la ventilació i l'efecte xemeneia.La conclusió és contundent: ¿la solució sostenible i resilient per al confort tèrmic resideix en la validació i optimització rigorosa de la pràctica arquitectònica local? Depèn. Si bé existeixen aspectes de la tradició constructiva local que continuen sent vàlids, el temps i l'evolució els ha anat relegant a un segon pla. En tot aquest procés no cal oblidar els recursos disponibles i la tradició cultural dels bonaerencs i la seva manera d'habitar. Per això, es proposa un paradigma de disseny passiu que integri la Doble Acció Tèrmica (ventilació creuada + convecció per coberta) i la redefinició de l'espai buit, establint les directrius de disseny bioclimàtic per a futurs habitatges a Buenaventura que siguin eficients, saludables i culturalment pertinents.
  

Data de lectura: 02/07/2026

• ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO: Modelo de gestión para la restauración del suelo dedicados a la actividad ganadera en el departamento de Córdoba, Colombia. Un aporte de la ganadería regenerativa al desarrollo sostenible del territorio- estudios de casos comparativos
  
  Autor/a: ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: S'ha discutit àmpliament la incidència de la ramaderia en la deterioració del sòl, atribuint-se a la producció bovina un impacte significatiu tant a nivell mundial com local. Aquesta recerca, titulada “Model de gestió per a la restauració del sòl dedicat a l'activitat ramadera en el departament de Còrdova, Colòmbia. Una aportació de la ramaderia regenerativa al desenvolupament sostenible del territori - Estudis de casos comparatius”, analitza l'evolució de la ramaderia regenerativa, especialment a Amèrica Llatina, i adapta una metodologia per a avaluar l'eficiència d'aquest model sobre el sòl mitjançant indicadors biològics i espacials, comparant amb un model convencional en finques de Còrdova. També avalua la contribució d'aquests models als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i proposa un model conceptual per a la gestió i restauració sostenible de sòls ramaders.Es va realitzar una anàlisi sobre l'avanç de la ramaderia regenerativa a nivell mundial i a Amèrica Llatina, trobant un augment significatiu en la seva adopció des de 2018, especialment en 2019, quan es va començar a valorar la preservació de la biodiversitat, l'aigua i la salut del sòl.Es van definir macroindicadors de l'estat del sòl i es van seleccionar 12 finques per a analitzar els models de producció convencional i regeneratiu. Es va avaluar la macro i mesofauna edàfica, es van analitzar imatges satel·litàries i es va recopilar informació sobre la cobertura vegetal, utilitzant indicadors biològics i espacials per a mesurar la capacitat restaurativa dels models. També es va realitzar una anàlisi DOFA (Febleses, Oportunitats, Fortaleses i Amenaces), concloent que el model regeneratiu és més eficient en pràctiques de pasturatge, rendibilitat i biodiversitat, permetent una restauració passiva de l'ecosistema.Es va desenvolupar una metodologia per a analitzar l'eficiència de la ramaderia regenerativa, establint mètodes per a recol·lectar dades biòtiques i espacials, la qual cosa facilita un diagnòstic i monitoratge continu del sòl. Es van definir l'àrea d'estudi, la durada de l'anàlisi, les fases del procés, els indicadors i l'anàlisi multitemporal del component vegetal mitjançant tecnologies de teledetecció i SIG, proporcionant les dades necessàries per a una anàlisi detallada. Es va concloure que la ramaderia regenerativa és un model econòmic i sostenible amb baix cost, que millora la productivitat sense agroquímics i evita processos erosius, promovent la restauració de sòls mitjançant pràctiques sostenibles.Aquest model també contribueix al compliment dels ODS, especialment en seguretat alimentària, acció climàtica i restauració d'ecosistemes, promovent major biodiversitat biològica i cobertura vegetal en les zones d'estudi. Els resultats mostren un impacte positiu en la salut del sòl, el desenvolupament de la vegetació i la macrofauna, amb un creixement notable d'arrels i absència de sòls degradats. La ramaderia regenerativa treballa en harmonia amb la naturalesa, millorant les condicions de vida i salut del bestiar.La ramaderia regenerativa es presenta com una eina clau per a enfrontar els desafiaments ambientals, socials i productius de la ramaderia, restaurant sòls i ecosistemes, revertint el mal causat per la sobrepastura i l'ús d'agroquímics en els models convencionals. Recupera la fertilitat del sòl, promou un cicle natural de regeneració i facilita la recuperació d'espècies natives de flora i fauna, augmentant la resistència de l'ecosistema enfront de pertorbacions externes.En relació a l'abundància d'espècies, es van quantificar 763 individus en total entre tots dos sistemes, distribuïts en 19 ordres taxonòmics, amb 630 individus en el model regeneratiu i 133 en el convencional. L'Índex de Shannon-*Wiener (H') sota el model regeneratiu va ser de 2,06, la qual cosa reflecteix una alta diversitat biològica i eficiència en la restauració i sostenibilitat a llarg termini.
  

• RODRIGUEZ AGUIRRE, STEPHANIA MABEL: Assessment of Sediment Production, Connectivity, and Delivery in Mountainous Catchments under Environmental Changes. The Role of Shallow Landslides in the Upper Llobregat Basin (Pre-Pyrenees, Catalonia)
  
  Autor/a: RODRIGUEZ AGUIRRE, STEPHANIA MABEL
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/06/2026
  Data de lectura: 02/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding D2. Classroom: 216C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: HÜRLIMANN ZIEGLER, MARCEL | DE MEDINA IGLESIAS, VICENTE CÉSAR
  Resum de tesi: L’erosió del sòl en paisatges muntanyosos està fortament condicionada pels despreniments superficials, especialment durant episodis de precipitació extrema. Tot i la seva rellevància geomorfològica, els estudis quantitatius sovint se centren en la dinàmica dels sediments fins i en calibracions vinculades a l’ús agrícola del sòl, subestimant la complexitat dels processos de despreniment, els quals depenen de paràmetres intrínsecs d’estabilitat i de forces externes desencadenants.Aquest estudi analitza la producció i la conectivitat de sediments derivats de despreniments superficials sota escenaris de canvi climàtic i transicions en la cobertura del sòl. L’objectiu principal és quantificar la mobilització de sediments des d’inestabilitats de vessant cap a les xarxes fluvials, calibrant el model a la conca del riu Saldes (102 km²) i aplicant els resultats a la conca alta del riu Llobregat (504 km²).La metodologia de quantificació va emprar un enfocament distribuït i basat en esdeveniments mitjançant el model d’estabilitat de vessants FSLAM. Els escenaris de canvi climàtic apunten a un augment d’episodis de precipitació extrema, on les simulacions indiquen increments en la mobilització de sediments d’aproximadament un 10%, amb pics del 16% en esdeveniments de període de retorn de 20 anys.Per abordar la conectivitat de sediments, s’introdueix el model Random Connect (RC), que utilitza un càlcul de trajectòria aleatòria i aplica l’Índex de Conectivitat (IC) per estimar volums de fluxos de sediments des de les àrees font cap a les xarxes de drenatge. Les dades d’entrada inclouen models digitals d’elevació, mapes d’IC i mapes de fonts de sediments. Els resultats consisteixen en mapes de recepció que mostren volums acumulats al llarg de les trajectòries de transferència, mentre que els mapes de liberació indiquen les cel·les font que aporten sediments al riu objectiu.L’estudi de conectivitat a la conca del Saldes va identificar punts crítics de sedimentació i va validar les zones de transferència, incorporant la cobertura forestal en la metodologia de l’IC. Això va permetre delimitar rutes de transferència, millorant la representació del flux superficial en les simulacions RC. La validació va mostrar un pressupost anual mitjà de sediments de 1545 t·km⁻²·any⁻¹, amb una relació d’aportació de sediments (SDR) estimada en 0,34. Els valors de SDR en la colmatació d’embassaments van oscil·lar entre 0,12 i 0,24, il·lustrant l’impacte dels llindars de conectivitat.Un anàlisi de la cobertura vegetal a la conca alta del Llobregat mostra que les àrees escassament vegetades han augmentat un 43%, mentre que l’increment en zones boscoses actua com a amortidor, reduint l’aportació de sediments. Tanmateix, les projeccions climàtiques suggereixen que pluges intensificades i sequeres prolongades poden disminuir la resiliència de la vegetació, reactivant les rutes de sedimentació. Els resultats mostren que la producció de sediments augmenta fins a un 22% durant pluges extremes, mentre que l’expansió forestal redueix l’aportació en un 14%. Els escenaris combinats de clima i cobertura del sòl indiquen respostes no lineals, amb esdeveniments que generen fins a un 18% més de sediments que les condicions de referència.Les troballes milloren la comprensió de la dinàmica de sediments en conques on el monitoratge tradicional té dificultats per separar processos geomorfològics. L’estudi destaca la doble influència de la recuperació forestal i de la pluja extrema en la producció i conectivitat de sediments. El marc de modelització ofereix una eina robusta per a l’avaluació de pressupostos de sediments, donant suport a la gestió de conques en àrees muntanyoses propenses a l’erosió.
  

• SUVORKIN, VLADIMIR: Robust positioning using hybridization of GNSS with other measurements of opportunity
  
  Autor/a: SUVORKIN, VLADIMIR
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 02/07/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes, Edifici B3, Campus Nord
  Director/a de tesi: ROVIRA GARCIA, ADRIÀ | GONZÁLEZ CASADO, GUILLERMO
  Resum de tesi: Assolir un posicionament robust en plataformes terrestres i UAV continua sent un repte en presencia de multipath, visibilitat satel·lital parcial i canvis rapids en la qualitat de les observacions, especialment en escenaris urbans i embeguts. Al mateix temps, els telefons intel·ligents i els receptors embeguts moderns proporcionen cada cop mes observacions multiconstel·lacio i de doble frequencia, mesures de fase portadora i fluxos IMU aprofitables per al posicionament assistit.La present tesi aborda aquestes condicions mitjancant un marc robust d'integracio GNSS/IMU, avaluat en sensors de diferents graus, des de plataformes de grau de navegacio fins a telefons intel·ligents de consum.El marc esta concebut no nomes per al post-processament fora de linia, sino tambe per a operacio en temps real i en sistemes encastats, seguint una estructura d'execucio determinista adequada per a aquest tipus de desplegament.Les conclusions de la recerca son:Primer, s'ha desenvolupat un marc unificat de processament per a la integracio GNSS/IMU utilitzant observables GNSS crus, no diferenciats i no combinats (codi, fase portadora i Doppler) i mesures inercials.Segon, s'ha adoptat una arquitectura de Filtre d'Informacio en Arrel Quadrada (SRIF) com a nucli de l'estimador, la qual cosa permet una implementacio numericament robusta i una estructura de programari compartida per al processament GNSS-only, la fusio en acoblament lax (LC) i la fusio en acoblament estret (TC).Tercer, l'analisi de desviacio d'Allan s'ha utilitzat de manera sistematica per identificar parametres de soroll inercial i per configurar el model de soroll de proces del filtre de navegacio en diferents classes d'IMU, millorant la coherencia de l'ajust quan les especificacions del fabricant son incompletes.Quart, la validacio experimental en multiples conjunts de dades independents, que abasten diferents condicions GNSS i graus d'equipament, mostra que la fusio LC aporta les millores practiques mes consistents, especialment en continuitat i robustesa davant degradacions breus de GNSS, i sovint millora el comportament tipic de la solucio quan la qualitat de les dades inercials es adequada.Cinque, en entorns urbans densos, amb multipath intens i emmascarament, el rendiment del posicionament continua limitat de manera fonamental per la qualitat de la mesura GNSS i el nivell de correccions; l'ajuda inercial mitiga interrupcions de curt termini, pero no elimina el sostre d'error del costat GNSS.Finalment, en conjunt, la tesi demostra un marc d'integracio GNSS/IMU transferible i numericament estable, una metodologia reproduible basada en Allan per configurar IMUs heterogenis al filtre, i una via realista cap a un posicionament robust en condicions de camp.
  

Data de lectura: 03/07/2026

• GIL RAMS, DÍDAC: Splitting of separatrices in generalized standard maps
  
  Autor/a: GIL RAMS, DÍDAC
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: 03/07/2026
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud Enllaç videoconferència: https://meet.google.com/ghn-dzuh-gte
  Director/a de tesi: MARTIN DE LA TORRE, PAU | BALDOMA BARRACA, INMACULADA CONCEPCION
  Resum de tesi: Considerem les aplicacions estàndard generalitzades, és a dir, famílies d'aplicacions que preserven àrea sobre el pla F:(x,y) = (x+ y+f(x;h), y+f(x;h)) amb h el paràmetre pertorbatiu i f complint unes assumpcions prou generals. Aquesta generalització inclou, entre altres, l'aplicació estàndard de Chirikov, l'aplicació d'Hénon i l'aplicació de McMillan pertorbada.Estudiem les interseccions transversals entre les varietats invariants (estable i inestable) associades a un punt fix hiperbòlic de F. Aquestes interseccions donen lloc a òrbites homoclíniques relacionades amb el punt fix hiperbòlic. L'existència d'aquests tipus d'òrbites és un dels mètodes més preuats per provar l'existència d'òrbites caòtiques en un sistema. De fet, el Teorema Homoclínic de Birkhoff-Smale assegura que, si existeixen interseccions transversals entre les varietats invariants del mateix objecte invariant, el sistema és localment conjugat a una ferradura de Smale amb infinits símbols.La teoria clàssica de Melnikov és una teoria pertorbativa de primer ordre que s'utilitza sovint per mesurar l'angle d'intersecció entre varietats invariants. Tanmateix, quan la funció de Melnikov és exponencialment petita respecte al paràmetre pertorbatiu, l'anàlisi de primer ordre falla. Tot i el seu caràcter exponencialment petit, la funció de Melnikov encara proveeix la mida correcta de l'escissió de les separatrius en alguns sistemes. Aquest no és el nostre cas, que és singular. Per tractar-lo, utilitzem una tècnica d'emparellament a temps complex que involucra l'equació inner relacionada amb F.A la primera part de la tesi, considerant el paràmetre pertorbatiu h prou petit, obtenim una fórmula assimptòtica per a l'invariant de Lazutkin, una quantitat anàloga a l'angle d'intersecció entre varietats invariants, relacionat amb els punts homoclínics primaris d'una ampla classe d'aplicacions del tipus de F. Una cota superior exponencialment petita va ser obtinguda per Fontich. Després, proveïm d'una fórmula assimptòtica per a un exemple controvertit exponencialment més gran que l'esperada de manera naïf.El terme dominant de les fórmules assimptòtiques obtingudes depèn d'una constant, sovint anomenada constant de Stokes, que ve de l'estudi de l'equació inner. La segona part de la tesi conté un algoritme general, basat en l'estudi de l'equació inner relacionada amb F de la forma f(x;h)=e f_0(x), amb e=4 sinh^2(h/2) i f_0 un polinomi de grau 2<= d_0<= 970 o polinomi trigonomètric de qualsevol grau, són diferents de zero (incloses les aplicacions estàndard i d'Hénon). També donem un exemple d'aplicació estàndard generalitzada que té la constant d'Stokes igual a zero.