Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici

Les raons per fer un doctorat a la UPC

Video Home 1

Per l'excel·lència

La UPC es posiciona als principals rànquings internacionals com una de les principals universitats tecnològiques i de recerca del sud d'Europa i està entre les 40 millors universitats joves del món.

El millor: les persones

La satisfacció amb la tasca del director o directora de la tesi és el tret diferencial més destacat per 7 de cada 10 doctorands UPC. El suport rebut i l’accessibilitat reben les millors valoracions.

La internacionalització

Més de la meitat dels estudiants de l’Escola de Doctorat de la UPC són internacionals i un terç obté la menció internacional al seu títol.

 

Una inserció laboral de qualitat

Els doctors i doctores UPC gaudeixen d'ocupació laboral quasi plena i majoritàriament en posicions corresponents a la seva titulació.

El millor doctorat industrial

La UPC lidera l'oferta amb un terç dels programes del doctorat industrial de Catalunya i un centenar d'empreses implicades.

L'entorn industrial

La ubicació geogràfica de la UPC en un ecosistema industrial, tecnològic i especialment creatiu i innovador és un valor afegit per als doctorats UPC.

Agenda de tesis per a defensa

Data de lectura: 25/11/2020
  • AGULLO GALILEA, DAVID: Gaudí i els jardins de l¿antic «manicomi de Sant Boi de Llobregat»
    Autor/a: AGULLO GALILEA, DAVID
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/10/2020
    Data de lectura: 25/11/2020
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB - UPC Campus Sud - Av Diagonal 649 - videoconferència: meet.google.com/bxd-iosp-xse
    Director/a de tesi: LAHUERTA ALSINA, JUAN JOSE
    Tribunal:
         PRESIDENT: BRUFAU NIUBÓ, ROBERTO
         SECRETARI: FAULÍ OLLER, JORDI
         VOCAL NO PRESENCIAL: GARCÍA VERGARA, MARISA
    Resum de tesi: Les construccions modernistes dels jardins de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat (Barcelona), dutes a terme entre 1903 i 1912 per un arquitecte del qual no tenim constància del seu nom, al·ludeixen, anticipen o són coetànies a obres d¿Antoni Gaudí, com ara el banc ondulat del Park Güell (1909-1913), la Casa Milà (1906-1912), la cripta de la Colònia Güell (1908-1914) i la maqueta dels sostres de la Sagrada Família (1915-1921).L¿edificació del sanatori de Sant Boi de Llobregat, sota una construcció descurada i rudimentària, atesa la participació dels malalts mentals en la seva elaboració, presenta una arquitectura de gran complexitat geomètrica i d¿un elaborat discurs simbòlic que ens remet, també, a la participació d¿un arquitecte de primer ordre. Així, la tesi exposa que, donades les característiques que presenta, la construcció de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat articularia, com a obra inèdita i junt amb la cripta de la Colònia Güell, el gran canvi estilístic i conceptual que va portar Antoni Gaudí a fer les seves últimes obres arquitectòniques.L¿objectiu de la tesi és crear una àmplia àrea d¿exploració en el període coetani a l¿objecte d¿estudi, la Catalunya de mitjan segle XIX i principis del segle XX, referint-se tant al context social, cultural, econòmic com religiós. Així, el conjunt modernista de l¿antic manicomi de Sant Boi de Llobregat pot esdevenir un observatori i eix de referència que permeti, des d¿una altra perspectiva, interrogar-nos i formular connexions que generin noves mirades i aproximacions a la història.Perquè tot això sigui possible s¿estudiarà, a més, la biografia referent als diferents agents que formen aquest entorn coetani a la construcció del conjunt modernista objecte d¿estudi: Jacint Verdaguer i el mateix Antoni Gaudí seran els personatges clau, i s¿analitzarà el vincle ideològic-artístic que s¿estableix entre ambdós. Cal remarcar que la societat de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, regida per un sistema polític liberal i una economia plenament capitalista, es trobava en un procés importantíssim de canvi i transformació cap a la modernitat i la contemporaneïtat, fet que provoca, en una part important de la societat, una resposta i un discurs, en clau catòlica, totalment confrontats a totes aquestes modificacions. Gaudí i Verdaguer són els dos personatges paradigmàtics d¿aquest discurs i, enfront d¿aquesta experiència «traumàtica» de la modernitat, estableixen un complex i ric vincle ideològic-artístic que els portarà a materialitzar elements tan singulars i excepcionals com el text dels «Exorcismes» de Verdaguer i el projecte del temple de la Sagrada Família d¿Antoni Gaudí. Cal considerar, a més, que la lectura i interpretació que el noucentisme va fer de l¿obra de Gaudí, la situa lluny de tot el contingut simbòlic profund i complex que conté; i aquesta tesi pretén explorar un àmbit que, directament relacionat amb el món catòlic i, concretament amb el text de l¿Apocalipsi de Sant Joan, pot enriquir i donar una nova dimensió a la visió i interpretació de l¿obra arquitectònica de Gaudí.
  • AMÉZAGA SÀRRIES, ADRIÀ: Design and implementation of an SDR-based multi-frequency ground-based SAR system
    Autor/a: AMÉZAGA SÀRRIES, ADRIÀ
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Confidencialitat
    Data de dipòsit: 23/10/2020
    Data de lectura: 25/11/2020
    Hora de lectura: 14:00
    Lloc de lectura: etseb- Aula Teleensenyament - B3 - Campus Nord- Videoonferència (COVID-19) meet.google.com/ebk-vsgg-ire
    Director/a de tesi: LOPEZ MARTINEZ, CARLOS | JOVÉ CASULLERAS, ROGER
    Tribunal:
         PRESIDENT: PIPIA, LUCA
         SECRETARI: AGUASCA SOLE, ALBERTO
         VOCAL NO PRESENCIAL: POTTIER, ERIC
    Resum de tesi: El radar d'obertura sintètica (SAR) ha demostrat ser una eina valuosa en el monitoratge de la Terra, sigui a escala global o local. El SAR és un sistema de radar coherent capaç d¿obtenir imatges de zones extenses amb alta resolució i té aplicacions en moltes àrees com la silvicultura, l¿agricultura, la mineria, la inspecció d¿estructures o les operacions de seguretat.Tot i que els sistemes SAR embarcats en plataformes orbitals poden obtenir imatges d'àrees extenses, la seva principal limitació és el temps de revisita, que no són adequats per a aplicacions on l'objectiu experimenta canvis ràpids, en una escala de minuts a pocs dies. Els sistemes GBSAR han demostrat ser útils per omplir aquesta bretxa de temps, obtenint imatges d'àrees relativament petites de manera contínua, amb extensions generalment inferiors a uns pocs quilòmetres quadrats. Els sistemes SAR terrestres (GBSAR) s¿han utilitzat àmpliament per al control de la inestabilitat de talussos i esllavissades i són una eina comuna al sector miner.El desenvolupament del GBSAR és relativament recent i s¿han produït diversos desenvolupaments des de la dècada de 2000, passant de l¿ús d¿analitzadors de xarxes vectorials (VNA) a nuclis de radar personalitzats i adaptats a aquesta aplicació. Aquesta transició s¿acompanya d¿una reducció del cost, però al mateix temps d¿una pèrdua de flexibilitat operativa. Concretament, la majoria dels sensors GBSAR funcionen a una única freqüència, perdent el valor de l¿operació en múltiples bandes que proporcionaven els VNA.Aquesta tesi està motivada per la idea de recuperar el valor de les mesures GBSAR multifreqüència, mantenint un cost del sistema limitat. Per tal d¿implementar un GBSAR amb aquestes característiques, s¿adona que els dispositius de ràdio definida per software (SDR) són una bona opció per a la implementació ràpida i flexible dels transceptors de banda ampla.Aquesta tesi detalla el procés de disseny i implementació d¿un sistema GBSAR d¿ona contínua modulada en freqüència (FMCW) basat en la tecnologia SDR, presentant els principals problemes relacionats amb l¿ús de l¿arquitectura analògica de SDR més comuna, el transceptor Zero-IF. Es determina que el problema principal és el comportament dels espuris relacionats amb el balanç de les cadenes de fase i quadratura del transceptor analògic amb el procés de desmodulació FMCW. S¿implementen i comproven dues tècniques efectives per minimitzar aquests problemes basades en la reconstrucció de la senyal contaminada per espuris: la tècnica anomenada Super Spatial Variant Apodization (SSVA) i una tècnica basada en la transformada de Fourier amb finestra (STFT). La tesi també tracta la implementació digital del generador de senyal i del receptor digital, que s¿implementen sobre una arquitectura RF Network-on-Chip (RFNoC). Un altre aspecte important d¿aquesta tesi és el desenvolupament d¿un front-end de radiofreqüència que amplia les capacitats de la SDR, implementant filtratge, amplificació, millora de l'aïllament entre transmissió i recepció i conversió a banda X. Finalment, es descriu un conjunt de campanyes de prova en què es verifica el funcionament del sistema i es mostra el valor de les observacions GBSAR multifreqüència.
  • FEBRER NAFRÍA, MIRIAM: Optimal control prediction of assisted walking using torque-driven models
    Autor/a: FEBRER NAFRÍA, MIRIAM
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de dipòsit: 22/10/2020
    Data de lectura: 25/11/2020
    Hora de lectura: 14:00
    Lloc de lectura: Aula Capella de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Avinguda Diagonal, 6
    Director/a de tesi: FONT LLAGUNES, JOSEP MARIA | FREGLY, BENJAMIN J.
    Tribunal:
         PRESIDENT: TAVARES DA SILVA, MIGUEL
         SECRETARI: BARJAU CONDOMINES, ANA
         VOCAL: GONZÁLEZ VARELA, FRANCISCO JAVIER
    Resum de tesi: El deteriorament de la marxa després d'una lesió medul·lar disminueix la qualitat de vida, i porta com a conseqüència altres limitacions de salut i un alt cost sanitari. És per això que el restabliment de la marxa és una prioritat per totes les persones amb lesió medul·lar. Aquest restabliment pot ser assolit parcialment utilitzant exoesquelets o ortesis actives, amb l'ajuda d'algun suport extern per mantenir l'equilibri, com crosses o un caminador. La personalització del algorismes de control de les ortesis actives per tal de maximitzar el rendiment de la marxa de cada pacient actualment es fa a través de mètodes de prova i error. Això fa que sigui difícil (si no pràcticament impossible) identificar els millors paràmetres de control per cada pacient. Un mètode objectiu basat en simulació i que tingui en compte les necessitats específiques de cada pacient podria portar-nos cap a un procés de desenvolupament de dispositius d'assistència personalitzats al pacient. La dinàmica de sistemes multisòlid s'ha utilitzat durant bastants anys per a l'anàlisi biomecànica i la simulació del moviment humà. A més, s'estan utilitzant mètodes de control òptim per predir el moviment humà, i s'estan investigant altres mètodes per desenvolupar models neuro-musculo-esquelètics adaptats al pacient. Hi ha estudis publicats que mostren el potencial que tenen les simulacions que utilitzen models personalitzats al pacient de millorar els tractaments de rehabilitació i l'adaptació de dispositius d'assistència a pacients concrets. Tot i així, els investigadors no han demostrat encara l'efectivitat d'aquests mètodes usant un nombre gran de pacients i una varietat més gran de tractaments.En aquesta tesi, hem investigat l'ús de formulacions de control òptim per a predir marxa assistida amb crosses i ortesis actives mitjançant models dinàmics multisòlid a nivell esquelètic. L'objectiu principal ha estat desenvolupar una eina de simulació per tal de predir marxa assistida amb crosses i ortesis actives que pugui servir en el futur com a base per donar suport al disseny i el control d'una ortesi activa de genoll. La metodologia utilitzada inclou el desenvolupament d'un model adaptat al subjecte a nivell esquelètic basant en un model disponible en OpenSim, al qual se li han afegit les crosses i les ortesis. Les interaccions entre els peus i el terra i entre les crosses i el terra s'han modelat amb elements visco-elàstics. Els diferents problemes de control òptim s'han resolt utilitzant un mètode de col·locació directa utilitzant el programari de control òptim GPOPS-II.En primer lloc, s'han desenvolupat i comparat vuit formulacions de control òptim diferents, per tal de fer un seguiment de marxa normal i assistida amb crosses. Després, s'han desenvolupat i calibrat els models de contacte peu-terra i crossa-terra, i s'han utilitzat per obtenir cicles de la marxa sencers dinàmicament consistents, per mitjà d'un problema de control òptim de seguiment de dades experimentals. A més, s'ha implementat un entorn de simulació amb control òptim per a la predicció de marxa normal i assistida amb crosses. S'han predit cicles de marxa normals usant diferents criteris d'optimalitat, i els resultats s'han analitzat i comparat. També s'han predit cicles de marxa amb crosses usant diferents criteris d'optimalitat, seguint diferents patrons de marxa amb crosses (de quatre punts, de dos punts i d'oscil·lació), i a diferents velocitats de marxa. Finalment, s'han realitzat prediccions de marxa assistida amb crosses i ortesis actives per un subjecte sa i un subjecte amb lesió medul·lar, i els resultats s'han avaluat amb dades experimentals utilitzant unes ortesis actives reals. Aquestes simulacions representen un pas endavant cap al desenvolupament d'una eina predictiva per a la personalització d'ortesis actives a pacients específics, que podria maximitzar el rendiment de la marxa de cada pacient.
  • HORMIGO VENTURA, JUAN PEDRO: Nuevo modelo de peaje urbano vinculado a una segregación del tráfico por niveles de calidad
    Autor/a: HORMIGO VENTURA, JUAN PEDRO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA CIVIL
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 17/09/2020
    Data de lectura: 25/11/2020
    Hora de lectura: 12:30
    Lloc de lectura: Aula C1 002 - Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona - Campus Nord - Jordi Girona, 1, 08034 Barcelona
    Director/a de tesi: TURRO CALVET, MATEU
    Tribunal:
         PRESIDENT: MONZÓN DE CACERES, ANDRÉS
         SECRETARI: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
         VOCAL: MATAS PRAT, ANNA
    Resum de tesi: Los peajes urbanos constituyen hoy en día uno de los instrumentos más esperanzadores para regular la entrada de vehículos en las ciudades, dada la flexibilidad y versatilidad que les otorga la tecnología disponible. Aunque pueden influir, inicialmente, un elevado grado de rechazo social han demostrado, en ciudades como Singapur, Londres o Estocolmo que intervienen con éxito en la reducción de la circulación de automóviles y permiten transferir a sus usuarios las externalidades que generan, consiguiendo reducir los problemas de congestión y deterioro ambiental de sus centros urbanos. En la primera parte de la tesis se hace un repaso de la experiencia internacional existente, focalizada en las principales ciudades donde se ha aplicado algún tipo de peaje urbano.Las directivas europeas vigentes permiten, en cierta medida, aplicar tarifas reguladas, específicamente concebidas para reducir la congestión del tráfico y luchar contra sus externalidades medioambientales. De hecho, hay cada vez más ciudades que utilizan este instrumento para gestionar la demanda de movilidad. La aceptación pública para su implementación no es fácil, pero la experiencia demuestra que, a medio y largo plazo, se consigue gracias a las mejoras ambientales y de congestión generadas. En cualquier caso, es esencial para dicha aceptación que los ingresos generados por el peaje urbano se dediquen a la mejora del sistema de transporte público.Los actuales esquemas tarifarios de peaje urbano suelen ser de tipo cordón o de área. En ambos esquemas los usuarios suelen pagar una tarifa fija por entrar en una determinada zona de la ciudad, sin que existan alternativas gratuitas. Estos esquemas no se ajustan al uso real que los vehículos hacen de la infraestructura urbana. En esta tesis se plantea un nuevo modelo urbano de peaje que, además de ayudar a reducir la congestión y contaminación en las ciudades, permita a sus usuarios disfrutar de un mejor servicio pagando una tarifa que se ajuste al uso real que hacen del viario urbano. Se demuestra que el nuevo modelo es socioeconómicamente eficiente y financieramente sostenible, de manera que permite emplear recursos adicionales a mejorar la movilidad de las ciudades. La evolución tecnológica de los últimos años permite una implementación relativamente fácil del nuevo sistema de peaje urbano. El futuro es la total conexión del coche con su entorno, pero ya en la actualidad, el posicionamiento satelital unido al desarrollo de las comunicaciones C-V2X y el despliegue de las redes 5G abren posibilidades de identificación y de pago que hacen técnicamente viable su implantación. En la última parte del documento, se hace una propuesta de aplicación del nuevo modelo de peaje urbano a la ciudad de Barcelona con el fin de analizar su impacto socioeconómico, ambiental y financiero. El documento se cierra con unas conclusiones globales y propuestas de investigación para el futuro.
  • ORDOÑO FERNÁNDEZ, JESÚS: Lactate: unraveling the regenerative potential for cardiac tissue engineering
    Autor/a: ORDOÑO FERNÁNDEZ, JESÚS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
    Departament: (CEM)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de dipòsit: 29/09/2020
    Data de lectura: 25/11/2020
    Hora de lectura: 12:00
    Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona. Videoconferència per COVID-19 meet.google.com/ufd-vtgp-gmd
    Director/a de tesi: ENGEL LOPEZ, ELISABET | PEREZ AMODIO, SOLEDAD GRACIELA
    Tribunal:
         PRESIDENT: SEMINO MARGRETT, CARLOS EDUARDO
         SECRETARI: CANAL BARNILS, CRISTINA
         VOCAL: MORONI, LORENZO
    Resum de tesi: La tendencia creciente de las enfermedades cardiovasculares y su elevado impacto sanitario y socioeconómico urgen al desarrollo de nuevas terapias eficientes para el restablecimiento de la función cardíaca. El corazón tiene una capacidad regenerativa muy limitada y la pérdida de cardiomiocitos provoca daños permanentes. Estas células experimentan diferentes cambios metabólicos durante su desarrollo, cruciales para su maduración y función adulta. Durante la fase fetal, las células cardíacas proliferan y residen en un ambiente bajo en oxígeno con concentraciones elevadas de lactato. Sin embargo, tras el nacimiento, los cardiomiocitos cesan su proliferación y cambian su metabolismo a la oxidación de ácidos grasos. En este trabajo, evaluamos la respuesta de las células cardiacas a la presencia de lactato, imitando así el ambiente metabólico de las primeras etapas del desarrollo.Los cardiomiocitos primarios de ratón expuestos a lactato, así como los cardiomiocitos humanos derivados de células madre pluripotentes inducidas, adquieren rápidamente un fenotipo desdiferenciado con mayor actividad proliferativa, determinada por la expresión de efectores de ciclo celular (Ki67) y de citoquinesis (AurB). Caracterizamos dicha desdiferenciación a través de secuenciación de ARN y el análisis de la expresión génica, e identificamos una mayor expresión de BMP10 (implicado en la proliferación e inmadurez de los cardiomiocitos embrionarios), LIN28 (importante regulador del fenotipo y metabolismo de las células madre) y otros genes asociados a la regulación de células madre (P63, GATA4 o TCIM). Por otro lado, se observa también una menor expresión de genes asociados a la maduración cardiaca, relacionados con el metabolismo lipídico (DGKK) o la regulación del impulso eléctrico (GRIK1). Un análisis más detallado de los resultados sugiere la activación señales de hipoxia, indicando que el lactato actúa como elemento clave en las respuestas regenerativas del corazón en situaciones de falta de oxígeno.Los cardiomiocitos sólo representan un 30 o 40% de la población total de células cardíacas. El resto se compone de fibroblastos y células endoteliales, cuyas interacciones contribuyen en gran medida a la reparación del corazón y homeostasis del tejido. Nuestros resultados muestran que el lactato no afecta a la proliferación de fibroblastos, la producción de colágeno, la migración o la activación de miofibroblastos, factores perjudiciales para una regeneración cardíaca eficaz. Se ha demostrado también que el lactato reduce la expresión de citoquinas inflamatorias implicadas en el fallo cardíaco y la muerte de cardiomiocitos (Fas, Fractalquina o IL-12p40) y promueve la producción de señales protectoras y regenerativas (IL-13 y SDF1a). Además, las células precursoras endoteliales demostraron ser capaces de utilizar el lactato como fuente de energía para su supervivencia y proliferación. En conjunto, la respuesta sinérgica de las principales células cardíacas es capaz de mejorar la regeneración cardiaca en presencia de lactato, promoviendo el crecimiento y la supervivencia de nuevos cardiomiocitos en la lesión isquémica.El uso de lactato en constructos 3D de tejido cardiaco y corazones neonatos resulta en un comportamiento electromecánico más inmaduro, con funciones cardiacas prolongadas y mejoras en la proliferación y en la integridad del tejido. Finalmente exploramos la utilización de andamios liberadores de lactato utilizando distintos biomateriales, como PLA, PLGA, alginato o polímeros conductores, así como diferentes técnicas de fabricación, como el electrohilado. Estos andamios demuestran ser una terapia muy atractiva y simple para promover una regeneración eficaz del tejido cardíaco.En conjunto, el uso de lactato como modulador metabólico es capaz de activar in situ los programas endógenos de regeneración cardíaca y revolucionar así el diseño de nuevas terapias

L'Escola de Doctorat avui

  • 45programes de doctorat
  • 2328doctorands/des 18/19
  • 290directors/es de tesi 18/19
  • 328tesis llegides 2019
  • 107tesis doctorals 2019 amb M.I. i/o D.I.
  • 183projectes  D.I. (30% del total de la G.C.)

M.I.: Menció Internacional, D.I.: Doctorat Industrial, G.C.: Generalitat de Catalunya