Escola de Doctorat

Data de lectura: 21/01/2025

• PUY CONTRERAS, ANDREU: Dynamic social patterns and information transfer in schooling fish
  
  Autor/a: PUY CONTRERAS, ANDREU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/11/2024
  Data de lectura: 21/01/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes Manuel Martí Recobert, Edfici B6 - planta 0, C/ Jordi Girona 1-3 Barcelona, Campus Nord UPC. https://meet.google.com/ors-abxa-idx
  Director/a de tesi: PASTOR SATORRAS, ROMUALDO
  Tribunal:
       PRESIDENT: ZAPPERI, STEFANO
       SECRETARI: ALONSO MUÑOZ, SERGIO
       VOCAL: REINA, ANDREAGIOVANNI
  Resum de tesi: Grups d'animals en moviment, com ara estols d’ocells, bancs de peixos, eixams d’insectes, ramats de mamífers i multituds humanes, poden exhibir comportaments altament intricats i coordinats. Aquesta tesi explora els mecanismes subjacents del moviment col·lectiu analitzant dades experimentals extensives i d'alta resolució de trajectòries de bancs de peixos en un entorn controlat.Primer, introduïm una tècnica de mapa de forces per investigar les forces d'alineament que experimenten els peixos individuals. Després de validar el mètode amb un model basat en agents, l'apliquem en dades experimentals i trobem evidència d'alineament efectiu amb veïns que es mouen més ràpid, així com un inesperat anti-alineament amb veïns que es mouen més lents. Enlloc d'interpretar aquesta observació com un comportament d'anti-alineament explícit, suggerim que prové d'un mecanisme d'atenció selectiva, on els peixos presten menys atenció als veïns més lents. Això implica l'existència de dinàmiques de lideratge temporals basades en velocitats relatives, una hipòtesis que donem suport a través de simulacions basades en agents i l'anàlisi de relacions de lideratge en les dades experimentals. A continuació, examinem com variacions en la percepció de risc influencien el comportament i les interaccions dels peixos dintre el grup. En fusionar dos subgrups de peixos amb diferents nivells d'habituació al tanc experimental, observem que els individus amb més percepció de risc tendeixen a ocupar posicions més centrals i formen grups més cohesionats, d'acord amb la hipòtesis del ramat egoista. A part de posicions espacials, també observem adaptacions de comportament en la coordinació, en les dinàmiques de lideratge i en els patrons d'explosió i frenada en el moviment dels peixos. Per acabar de validar aquests resultats, desenvolupem una eina d'aprenentatge automàtic capaç d'identificar la identitat del subgrup dels peixos individuals a partir del seu comportament.També investiguem cascades de comportament espontani en bancs de peixos a partir d'allaus de gir, on grans canvis direccionals es propaguen a través del grup. Utilitzant eines de la física de la matèria condensada i de sismologia, analitzem diverses mètriques d’allaus i revelem un comportament lliure d'escala a través de distribucions de llei de potència, col·lapses i relacions d'escala. D'aquesta manera confirmem una condició necessària per a la criticalitat en bancs de peixos. També explorem el paper biològic de les allaus de gir, vinculant-les amb processos de presa de decisions col·lectives de canvis de direcció del grup. També identifiquem efectes d'interaccions amb les parets del tanc i rols influents dels individus que ocupen posicions en la perifèria. A més, aplicant la tècnica de declustering de veí més proper, basada en la identificació d’esdeveniments principals i rèpliques, descobrim correlacions espaciotemporals en esdeveniments d'allaus i una llei d'Omori amb un decaïment més ràpid en comparació amb la dinàmica típica dels terratrèmols.Finalment, explorem i extenem la tècnica de declustering del veí més proper per analitzar correlacions en processos puntuals. Mitjançant l'ús de catàlegs de terratrèmols, demostrem que aquest mètode pot, en alguns casos, produir relacions espúries d'Omori-Utsu i productivitat en absència de correlacions reals. No obstant això, avaluant la robustesa dels resultats sota variacions de nous paràmetres, demostrem que el mètode pot distingir de manera fiable rèpliques reals.En resum, aquesta tesi aporta noves perspectives sobre els mecanismes que impulsen el comportament col·lectiu en grups d'animals, destacant el paper de les interaccions socials selectives i les dinàmiques crítiques. El nostre enfocament empíric i basat en dades subratlla la complexitat dels col·lectius animals i posa les bases per a futurs estudis sobre la presa de decisions col·lectives, el lideratge i la transferència d'informació en sistemes biològics.
  

Data de lectura: 22/01/2025

• BERTOL GROS, ANA: Between rigor and imagination. Creativity in structures education
  
  Autor/a: BERTOL GROS, ANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/12/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LÓPEZ ÁLVAREZ, DAVID | BARDÍ MILÀ, BERTA
  Tribunal:
       PRESIDENT: COUSO LAGARÓN, DIGNA
       SECRETARI: ALIER FORMENT, MARC
       VOCAL: LLORENS LARGO, FARAÓN
  Resum de tesi: La creativitat ha estat definida com una competència del segle XXI.A l'enginyeria, la creativitat és un component vital per a l'èxit i l'avanç de la professió. Permet als enginyers abordar els reptes des de noves perspectives, generar idees originals, plantejar preguntes noves i idear solucions a problemes complexos. Aquesta competència fomenta la interdisciplinarietat, permetent la col·laboració en diversos camps per desenvolupar projectes integrals que compleixin amb normatives sense sacrificar funcionalitat ni estètica. Ensenyar creativitat als enginyers és essencial, ja que els capacita per idear solucions innovadores, adaptar-se a tecnologies emergents, millorar la sostenibilitat i excel·lar en un mercat laboral competitiu.Tradicionalment, l'educació en enginyeria s'ha estructurat amb metodologies centrades en conferències teòriques i exercicis amb respostes úniques. Aquests estudis, organitzats en silos amb currículums rigorosos, deixen poc espai per a l'exploració. Per tant, per promoure la creativitat, les metodologies educatives han d'adaptar-se als processos cognitius dels estudiants i a les demandes de la professió i la societat.Aquesta tesi doctoral se centra en el camp de les estructures, posicionant-se a la intersecció de l'enginyeria i l'arquitectura. Aquest context presenta una oportunitat per explorar la creativitat i contribuir amb idees innovadores per millorar l'educació en enginyeria. L'objectiu és analitzar les teories i metodologies utilitzades en l'ensenyament dels cursos d'estructures per millorar la creativitat. En concentrar esforços en aquesta àrea, la tesi busca aconseguir resultats reproduïbles i aplicables que puguin avançar en el camp educatiu.El treball es basa en un paradigma d'investigació qualitativa i es divideix en tres pilars. El primer és una revisió de la literatura que defineix el marc teòric, sintetitzant resultats de cinc àrees rellevants per a la creativitat. Els resultats mostren que, en l'educació superior, la creativitat efectiva combina habilitats innates amb coneixements específics. En enginyeria, això implica explicar el procés creatiu per resoldre problemes reals. La investigació indica que tothom té potencial creatiu, però cal fomentar-lo a través de l'educació.El segon pilar examina perspectives professionals sobre la creativitat en enginyeria. Entrevistes amb experts revelen opinions sobre la integració de la creativitat en l'educació superior. Hi ha consens en aspectes generals, però les opinions divergeixen en el camp de les estructures. Alguns professors qüestionen la necessitat de creativitat, sovint per limitacions de temps que dificulten l'exploració de noves metodologies.El tercer pilar comprèn experiències de camp. Es van realitzar tres estades de recerca en universitats europees i dos projectes d'innovació docent. Els resultats mostren que millorar el disseny del currículum requereix col·laboració i metodologies diverses, sent la més recomanada pensar amb les mans.Aquesta investigació ha revelat la necessitat de proporcionar pautes accessibles que puguin ser aplicades per educadors, independentment de la seva experiència en creativitat. Els resultatsconvergeixen en la creació de nou pautes pràctiques per guiar el desenvolupament de la creativitat en estructures. En implementar aquests resultats, l'educació en enginyeria pot reformular la percepció de la creativitat i demostrar el seu valor en la pràctica. La creativitat no s'ha de veure com una entitat separada, sinó integrada al llarg del currículum, permeant tots els aspectes del trajecte educatiu. Això requereix un esforç conjunt de tot el personal implicat, on cadascú tingui un paper fonamental en fomentar una cultura de creativitat.Paraules clau: Creativitat; Educació Universitària; Enginyeria; Arquitectura; Estructures; Entrevistes; Estudis de Camp; Pràctica docent; Directrius pràctiques.
  

• ORTEGA CASTILLO, IVÁN: Protocol d'anàlisi del sòl urbà consolidat en l'àmbit de la regeneració urbana: el cas de Ca n'Anglada - Terrassa (Barcelona)
  
  Autor/a: ORTEGA CASTILLO, IVÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/12/2024
  Data de lectura: 22/01/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Videoconferencia + Presencialmente :Aula Sala de Actos- EPSEB / meet.google.com/aup-xctk-zrx
  Director/a de tesi: LACASTA PALACIO, ANA MARIA | GIRALDO FORERO, MARIA DEL PILAR
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARTÍNEZ DURAN, ANNA
       SECRETARI: MARTI CASANOVAS, MIQUEL
       VOCAL NO PRESENCIAL: RIVERA ROGEL, CARMEN ALICIA
  Resum de tesi: El propòsit principal d'aquesta tesi és crear un protocol d’anàlisi per als sòls urbans consolidats a través dels indicadors territorials com a part principal de la metodologia, analitzant l'arquitectura urbana contemporània amb factors numèrics que relacionen les temàtiques transversals dels territoris, per poder facilitar la proposta d’intervencions d’actuació en matèria de regeneració urbana. Els assentaments urbans des de mitjans del segle XX han experimentat un creixement demogràfic a causa de l'augment de moviments migratoris del camp a la ciutat, i a conseqüència de l'expansió territorial de la trama urbana. Això ha originat que molts territoris es desenvolupessin de forma abrupta, sense una regulació urbanística, i presentant greus definicions de forma actualment. Una d'aquestes és el barri de Ca n'Anglada, situat al municipi de Terrassa, què serveix com a exemple representatiu d’un sòl urbà consolidat amb fortes problemàtiques interdisciplinàries, i que ha estat objecte d'intervencions per part l'administració pública sense un èxit aparent. Amb la finalitat doncs de poder entendre les problemàtiques actuals, es presenta una anàlisi prèvia que aborda factors interdisciplinaris mitjançant les perspectives sociològiques, territorials i urbanístiques que han conformat la zona d'estudi des dels seus orígens fins a una actualitat marcada per una societat i un territori que es troben fortament dividits.En l’actualitat les operacions de regeneració urbana en sòls urbans consolidats impliquen una gran feina prèvia d’anàlisi. En molts casos implica una gran recerca de dades que es troba en diverses fonts, el que dificulta poder fer-se una idea de la globalitat de les problemàtiques dels territoris. Per aquest motiu, posteriorment amb el desenvolupament d'una recerca sistemàtica de les referències bibliogràfiques existents i de la seva ponderació segons el contingut i fons de cada una, se seleccionen els principals indicadors territorials en matèria urbanística que són utilitzats per analitzar el barri de Ca n'Anglada de manera objectiva. Les referències seleccionades com a vàlides pel protocol, també ajuden a definir un conjunt de valors òptims i rangs de resultats per a cada un dels indicadors territorials que serveixen per a determinar quin és el valor més favorable a obtenir pels territoris en les categories analitzades. L’estudi presenta la idea de tractar tot aquest gran volum de dades procedents de diverses fonts d’informació per a calcular cada un dels indicadors, a través d'una base de dades amb llenguatge estructurat que permeti una gestió més eficaç i simple del conjunt dels valors, així com la posterior representació dels resultats obtinguts amb la geolocalització de les dades.Aquest protocol es presenta amb l'anàlisi de fases diferenciades segons el seu espai temporal des d’un punt de vista objectiu. Una primera que analitza l'estat actual del barri en el seu moment present amb la presentació d'una radiografia en els aspectes reflectits segons els indicadors territorials. Una segona fase que valora els resultats dels indicadors seleccionats en l'estudi de les principals operacions urbanístiques en matèria de regeneració urbana que s'han portat a terme fins al moment i que han tingut un impacte a la zona. I una última on es presenten propostes de regeneració urbana a la zona tenint en compte les seves preexistències i el seu estat actual reflectit pels valors òptims dels indicadors. Observant com aplicant el protocol s’obté una imatge acurada de les problemàtiques i de quines són les seves oportunitats d’actuació per a resoldre-les. Amb l'elaboració d'aquest protocol d'anàlisi dels sòls urbans consolidats prenent com a exemple Ca n'Anglada, es creen un conjunt de metodologies d'anàlisi que ajudaran a poder automatitzar tots els processos actuals, permeten una major agilitat en els fluxos de treball en què els tècnics redactors de les modificacions dels planejaments d'ordenació duen a terme l'anàlisi.
  

Data de lectura: 23/01/2025

• MAUREIRA ALEGRÍA, GRACE KELLY: A Multi-Objective Integer Programming Approach for Synergistic Tenant Mix Optimization in Shopping Centers
  
  Autor/a: MAUREIRA ALEGRÍA, GRACE KELLY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/12/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HEREDIA CERVERA, FRANCISCO JAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: HASHEMKHANI ZOLFANI, SARFARAZ
       SECRETARI: SOLÀ VILALTA, ALBERT
       VOCAL: GARCIA GONZALEZ, JAVIER
  Resum de tesi: La rendibilitat d’un centre comercial està influenciada significativament pel seu Tenant Mix, que fa referència a la combinació i ubicació estratègica de les diferents categories de retail dins del centre. Tradicionalment, la selecció del Tenant Mix òptim s’ha basat en l’experiència i la intuïció, més que en enfocaments basats en dades. Aquest estudi aborda aquesta llacuna desenvolupant un model d’optimització basat en dades, dissenyat per maximitzar la rendibilitat mitjançant la ubicació òptima dels llogaters.La metodologia emprada implica un model de Programació Entera Multiobjectiu, que maximitza tres objectius: ingressos per lloguer, vendes i sinergia entre llogaters. Les restriccions inclouen l’àrea llogable per categoria i configuracions sinèrgiques que influeixen en la ubicació dels llogaters. Les dades analitzades provenen de 27 centres comercials gestionats per CBRE Espanya entre 2015 i 2022, excloent 2020 pel tancament durant la pandèmia de COVID-19.Per incorporar els ingressos per lloguer a la funció objectiu, es va desenvolupar un model de regressió semilogarítmica que considera el lloguer mensual per m² com a variable dependent, i factors com la mida de la botiga, la ubicació, la categoria, les vendes estimades per m², l’estatus de botiga ancorada, la distància a l’ancoratge més proper i el tipus de centre comercial com a variables independents. L’anàlisi va identificar que la mida de la botiga, la ubicació, l’estatus d’ancoratge i la categoria de retail afecten significativament les tarifes de lloguer. Les botigues a les plantes inferiors tendeixen a tenir tarifes més altes, mentre que la distància a l’ancoratge no té un impacte significatiu.Una contribució clau és la incorporació de sinergies entre llogaters al model, capturant interaccions beneficioses entre categories veïnes. A partir de dades històriques, es van identificar configuracions específiques amb potencial per augmentar els ingressos per vendes. Aquestes configuracions es van puntuar segons el seu impacte, maximitzant-se juntament amb els ingressos per lloguer i vendes per assolir un Tenant Mix òptim.El model es va aplicar a sis centres comercials: un per clúster i un analitzat en més profunditat, sota tres escenaris: "Última Configuració", "Només Vacants" i "Des de Zero". En tots els casos, el model va utilitzar 50 combinacions d’objectius ponderats, produint una frontera de Pareto tridimensional. A "Última Configuració", aplicat només a les unitats ocupades en la configuració de desembre de 2022, els centres petits van millorar la sinergia, mentre que els grans van registrar augments generals en ingressos per lloguer, vendes i sinergia.A "Només Vacants", el model va optimitzar unitats desocupades, confirmant que configuracions sinèrgiques històriques van oferir solucions òptimes, demostrant la flexibilitat del model. A "Des de Zero", es va reconfigurar completament el Tenant Mix, amb ingressos estables però més variabilitat en sinergia. Aquest escenari ofereix perspectives estratègiques per als propietaris interessats en reinventar el Tenant Mix i millorar el rendiment financer i les sinergies.Els resultats destaquen la utilitat pràctica i el potencial estratègic del model per gestionar espais comercials, convertint-lo en una eina fiable per optimitzar el Tenant Mix. Els propietaris poden utilitzar aquestes idees per prendre decisions informades sobre la selecció i ubicació de llogaters alineades amb els seus objectius a llarg termini. A més, el model serveix com a referència per a futures investigacions en optimització del Tenant Mix, aportant contribucions valuoses tant a l’acadèmia com a la gestió comercial pràctica.
  

Data de lectura: 24/01/2025

• FIOL DURAN, VICTÒRIA INMACULADA: A Mallorca, S'Arenal. Dibuixos d'un paisatge encobert. Traçats per a un nou model territorial.
  
  Autor/a: FIOL DURAN, VICTÒRIA INMACULADA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/12/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA, FRANCISCO JAVIER | CORTELLARO, STEFANO
  Tribunal:
       PRESIDENT: PARCERISA BUNDO, JOSEP
       SECRETARI: GALINDO GONZALEZ, JULIAN
       VOCAL: SIMÓN ROJO, MARIAN
       VOCAL: HORRACH ESTARELLAS, GABRIEL PERE
       VOCAL: ANASTASIA, CATERINA
  Resum de tesi: La Platja de Palma, Mallorca, és un lloc estratègic per la seva combinació d'atractius naturals i ubicació geogràfica, així com un evident escenari de construcció i transformació de paisatge preexistent. No sols per haver estat uns dels laboratoris d'experimentació de paisatges turístics, sinó també per haver protagonitzat en els últims anys algunes de les principals accions de millora de destinacions turístiques madures.Tot això, amb l'objectiu de regenerar un territori que va ser un lloc paradisíac per a estiuejants i que conserva qualitats emmascarades, amb riscos i amenaces per al futur, però amb capacitat de ser reestructurades.La present tesi doctoral té per objectiu analitzar, descriure, descobrir, identificar, potenciar i classificar el territori de la Platja de Palma a partir dels espais lliures oberts -places, parcs, boscos, espais residuals, sorra, platja...-, des del seu estat original i considerant l'evolució dels elements que persisteixen, els que es transformen, els que desapareixen, els ques'agrupen, els que es disgreguen. És a dir, entendre l'estructura del seu paisatge i trobar un equilibri entre el construït i el no construït. Treballant el concepte de construït en el sentit més literal de la paraula, però en cap moment considerat l'espai no urbà ni urbanitzat com exempt de forma, construcció o ús. De fet, tot el territori és un espai construït en diferents gradients, i es demostra en aquesta investigació: que hi hagi menys densitat i solidesa del construït voldrà dir que té més valor.Amb l'objectiu d'explorar noves maneres de continuar compartint el turisme, que va venir per quedar-se, i el paisatge que el suporta, per oferir un projecte actual.Aquesta investigació també té com a finalitat comprometre la metodologia de zonificació, classificació i nomenclatura de l'espai públic i el seus sistemes, assajat i aplicat en el planejament urbanístic convencional. De tal manera que s'evidencia la singularitat del territori litoral i la necessitat d'oferir especificitats pels nous sistemes dels espais desocupats i les seves dinàmiques dins el territori de s’Arenal, sempre vinculats al seu suport, al seu paisatge.Les particularitats extretes pretenen entendre les particularitats dels espais lliures del territori costaner de Platja de Palma. Aquestes permeten ser la clau per a crear estructures que, junt amb l'estudi de les seves relacions i articulacions sobre el suport analitzat, reajusten el model territorial existent. Actualment, amb nous reptes a atendre i amb l'objectiu intrínsec d'utilitzar la cartografia per a aconseguir-ho.Els mapes i plans són descripcions referides al present i passat de territoris i ciutats. Però també són interpretacions que parlen de la concepció de l'espai i de les relacions que els habitants estableixen amb aquest, deixant de ser només una representació del conegut per a fer aflorar elements, valors i relacions desconegudes, anticipant i induint transformacions en el paisatge. Per tant, aportant “projecte” a futur. Així doncs, condicionaran els desenvolupaments i modificacionsesdevenidores de regeneració per a la Platja de Palma.En definitiva, es reconeix la rellevància del suport biogeofísic que determina el seu desenvolupament. La xarxa abordarà la gestió dels fluxos i la millora de la permeabilitat dels límits actuals, així com la transició entre usos urbans i rurals. I dibuixarà una barreja equilibrada de bosc, agricultura i ciutat, integrada en una seqüència de paisatges articulats fins el mar. Només restablint els cicles metabòlics del sòl i l'aigua, augmentant la biodiversitat i enfortint la seva funcionalitat ecològica, es podrà convertir la Platja de Palma en s'Arenal: un lloc privilegiat que combinarà els valors urbans, rurals i agrícoles restablint un paisatge identitari.