Escola de Doctorat

Data de lectura: 19/01/2026

• VALVERDE BURNEO, DAVID ENRIQUE: Desarrollo de nuevos materiales cementicios multifuncionales
  
  Autor/a: VALVERDE BURNEO, DAVID ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/10/2025
  Data de lectura: 19/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C1-002
  Director/a de tesi: SEGURA PEREZ, IGNACIO | GARCIA TRONCOSO, NATIVIDAD LEONOR
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral s'enfoca en el desenvolupament de materials de ciment multifuncional, integrant resistència estructural amb capacitats d'autodetecció mitjançant la piezoresistividad, a més d'afegir la capacitat de dissipació d'energia de deformació mitjançant els cossos auxètics. La investigació explora la integració de fibres conductores i estructurals en matrius cimentícies, això sumat a l'ús de tècniques de fabricació com la impressió 3D i l'ús de silicones flexibles per obtenir motlles amb arquitectures complexes. L'objectiu és obtenir materials de ciment que, a més de posseir la capacitat estructural, tinguin capacitats de funció afegida. S'espera que aquests materials puguin ser utilitzats en edificis amb automonitorització, per a prevenció de danys, paviments que siguin capaços de detectar esforços, elements estructurals amb més resistència a impacte i capacitat de dissipar energia.El treball comença amb una revisió bibliogràfica exhaustiva, d'on s'han seleccionat els materials més prometedors per assolir els objectius plantejats. S'ha definit la campanya experimental i el tractament/anàlisi de dades. El treball continua amb la realització dels experiments planificats, l'anàlisi dels resultats, l'optimització de la composició i les propietats dels nous materials de ciment, el desenvolupament de prototips testejant les aplicacions potencials.Dels èxits obtinguts en aquesta tesi doctoral es té el següent: s'ha aconseguit abordar en la investigació i publicació d'un compost cementici reforçat amb fibres de carboni reciclades per obtenir un formigó conductor piezoresitivo, el qual presenta una variació de la conductivitat elèctrica respecte a la deformació unitària força evident quan els continguts d'addició. Això ho converteix en un material cimentici sostenible ideal per a detecció de deformacions i/o esforços. Aquesta publicació es troba a la revista Construction and Building Materials.Una altra investigació aborda la caracterització mecànica de compostos cementicis auxètics cel·lulars (els quals aconsegueixen la seva auxeticitat mitjançant la presència de forats el·lipsoïdals a la seva estructura) reforçats amb fibres d'acer reciclat. Aquesta investigació aconsegueix caracteritzar amb èxit la influència del contingut de fibra en la resposta mecànica a compressió i dissipació denergia de deformació, al mateix temps que deixa en evidència la viabilitat de lús de recursos reciclats. Dins aquesta mateixa publicació es va presentar una família de funcions que aconsegueix ajustar-se amb èxit a les corbes de resposta mecànica (Esforç-deformació, Energia dissipada per la deformació) que es van obtenir de forma experimental. Aquesta publicació es troba a Journal of Building Engineering.Un tercer article aconseguit en aquesta tesi aborda el desenvolupament d'un nou tipus de formigó piezoresistiu amb capacitat auxètica. Aquest material, obtingut mitjançant la combinació de compostos cementicis auxètics cel·lulars i fibres de carboni reciclades, és capaç de detectar deformacions des de nivells molt baixos fins a alts. Les seves aplicacions potencials en el monitoratge estructural són prometedores, i els resultats d'aquesta investigació han estat publicats a Case Studies in Construction Materials.
  

Data de lectura: 20/01/2026

• BUSTO ABADIA, JAIME: Estudio y mejora del flujo armónico de cargas
  
  Autor/a: BUSTO ABADIA, JAIME
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/11/2025
  Data de lectura: 20/01/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: ETSEIB, aula H4.2
  Director/a de tesi: MESAS GARCIA, JUAN JOSE | SAINZ SAPERA, LUIS
  Resum de tesi: La presència d'harmònics de tensió i intensitat en les instal·lacions elèctriques és un antic desafiament en l'àmbit de la qualitat del subministrament elèctric, desafiament que encara continua sent vigent en l'actualitat a causa del permanent increment de càrregues no lineals connectades a aquestes instal·lacions, a la sensibilitat creixent dels dispositius elèctrics a les pertorbacions, i a la necessitat de poder predir i prevenir els problemes derivats de tot l'anterior. Per a això, s'han desenvolupat tant normatives que avaluen i quantifiquen els límits tolerables de distorsió harmònica per al sistema elèctric i les càrregues connectades a ell, com diverses eines basades en la formulació i resolució numèrica del sistema d'equacions plantejat en el flux harmònic de càrregues, a més d'estudiar-se procediments per a mitigar el problema harmònic. En aquest context, el desenvolupament de la formulació del flux harmònic de càrregues sempre ha perseguit l'estudi del problema amb el menor nombre d'equacions possible que proporcioni resultats correctes, aconseguint així reduir els problemes numèrics que impliquen la seva resolució matemàtica sense perdre precisió en els resultats. Encara que aquesta formulació ja ha estat extensament estudiada, els investigadors continuen proposant encara aspectes de millora en la mateixa que permetin aconseguir els objectius esmentats anteriorment.Considerant tot l'anterior, els objectius plantejats en la tesi, i que finalment s'han aconseguit, són:1.- Desenvolupament i programació d'una nova formulació del flux harmònic de càrregues que millora les propietats de convergència de les formulacions actuals.2.- Anàlisi de la sensibilitat harmònica dels 4 tipus de càrregues no lineals més habituals en les instal·lacions elèctriques (rectificadors monofàsics i trifàsics amb filtre capacitiu, rectificadors trifàsics de 6 polsos i làmpades de descàrrega) i incorporació dels resultats a la nova formulació.3.- Validació de la nova formulació amb les existents en la literatura utilitzant una xarxa acadèmica de 3 busos i una xarxa IEEE 14 busos ampliada a 23 busos.4.- Estudi del fenomen de la cancel·lació harmònica utilitzant la nova formulació i la xarxa IEEE 14 busos ampliada a 23 busos.Per a la seva consecució s'ha seguit la següent metodologia:En la primera part de la tesi s'han analitzat l'estat de l'art de les formulacions del flux harmònic de càrregues existents en la literatura, el tractament que es dona a les variables, les seves equacions i els problemes que presenten. Seguidament s'ha passat a descriure els 4 tipus de càrregues no lineals habituals en les instal·lacions elèctriques, la seva modelització i la seva resposta en tensió i intensitat davant excitacions harmòniques.Posteriorment s'ha presentat la nova formulació, els fonaments en què es basa, les etapes de càlcul en què es divideix, així com les dades utilitzades i les incògnites que ha de calcular. També s'ha mostrat l'anàlisi de sensibilitat harmònica de les càrregues no lineals, la qual determinarà el tractament diferenciat que es farà a cadascuna d'elles en la nova formulació.A continuació, s'han mostrat dos exemples d'aplicació que validen els resultats obtinguts. S'ha aplicat la nova formulació a 2 xarxes de distinta complexitat, analitzant els resultats i comparant-los amb els quals s'obtindrien a partir d'altres formulacions ja existents, tant amb càrregues úniques com agregades.La part final ha abordat l'estudi de la cancel·lació harmònica en diversos grups de càrregues no lineals agregades, calculant la taxa de cancel·lació harmònica en cada cas a partir de la nova formulació desenvolupada.
  

• IRAWAN, AMIR MUSTOFA: Explainable Artificial Intelligence Applied to Geoscience and Remote Sensing: Development and Application to Wild Fire Forecasting Related to Climate Change
  
  Autor/a: IRAWAN, AMIR MUSTOFA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/11/2025
  Data de lectura: 20/01/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, Edifici B3, Campus Nord UPC, BarcelonaEnllaç de la defensa: meet.google.com/sbf-gtxz-ojc
  Director/a de tesi: VALL-LLOSSERA FERRAN, MERCEDES MAGDALENA | LOPEZ MARTINEZ, CARLOS
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta una exploració progressiva de la predicció d’incendis forestals mitjançant la integració del coneixement basat en processos amb tècniques d’aprenentatge automàtic i inferència causal. El Capítol 3 se centra en la importància i sensibilitat de les variables mitjançant intervencions basades en pertorbacions, modificant factors clau com el dèficit de pressió de vapor (VPD), la humitat del sòl (SM) i les mètriques del corrent en jet fins a ±25 % per simular condicions ambientals intensificades i avaluar-ne l’impacte sobre la superfície cremada. En canvi, el Capítol 4 aplica inferència causal formal mitjançant el càlcul do, que permet realitzar anàlisis contrafactuals dins d’un model causal estructural (SCM). A diferència de les intervencions contínues del Capítol 3, aquí els escenaris es generen fent bootstrap de les variables d’entrada i fixant-les als percentils 25, 50, 75 i 100. Això permet simular l’impacte de cada variable en diferents condicions, des de les típiques fins a les extremes, i quantificar els efectes directes i indirectes sobre la superfície cremada, especialment per ∆Z500 i v300.El Capítol 5 amplia el raonament causal a escala global utilitzant grafs derivats de PCMCI com a estructures causals dins un marc d’aprenentatge profund. S’hi introdueixen gràfics acíclics dirigits (DAGs) específics per règim, generats mitjançant agrupament espacial amb l’algoritme DBSCAN, que permeten identificar interaccions terra–atmosfera específiques per regió. Aquests grafs s’integren en Xarxes d’Atenció de Grafs (GAT), fet que permet al model aprendre connexions ponderades guiades per l’estructura causal, millorant tant el rendiment predictiu com la interpretabilitat física.Finalment, el Capítol 6 sintetitza aquests avenços incorporant grafs causals en una GAT per simular intervencions complexes i multiescala. S’hi introdueixen escenaris contrafactuals explícits com un Niño intensificat (duplicant el SOI negatiu) i un reforç del corrent en jet (increment de ∆Z500, v300 i el nucli del jet), mostrant respostes espacials diferenciades del foc. Les diferents estratègies d’intervenció emprades reflecteixen el progrés metodològic: des de l’avaluació de la sensibilitat (Capítol 3), la inferència de mecanismes causals (Capítol 4), la validació de grafs causals per regions (Capítol 5), fins a la quantificació d’escenaris basats en contrafactuals (Capítol 6).Sobre aquesta base, el Capítol 6 presenta una GAT causal capaç de predir la superfície cremada a escala global mitjançant la integració de grafs causals derivats de PCMCI. Aquest enfocament permet que el model segueixi interaccions terra–atmosfera significatives, millorant la interpretabilitat i alineant les prediccions amb processos físics coneguts. Els resultats mostren que la GAT causal supera els models amb grafs completament connectats. L’excés d’enllaços pot provocar un sobre-afinament, un problema habitual en les GNN, on el pas repetit de missatges entre nodes connectats de manera redundant difumina les representacions clau. Això pot ocultar trets predictius importants i reduir el rendiment del model. En eliminar connexions espúries o poc informatives, la GAT causal conserva representacions més nítides i coherents, evitant la pèrdua de precisió causada per estructures sobreparametritzades. En conjunt, aquests avenços mostren que els models basats en correlació no capten les interaccions complexes i no lineals entre fonts d’ignició, dinàmica de la vegetació i retroalimentacions climàtiques, i aposten per models híbrids basats en processos i aprenentatge automàtic que representin millor els mecanismes multifactorials que governen els règims d’incendis en un món en escalfament.
  

• YI, TIEYAN: UAV SAR Interferometry: ARBRES-X Data
  
  Autor/a: YI, TIEYAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/11/2025
  Data de lectura: 20/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula MERIT D5-010, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN
  Resum de tesi: Els UAV petits són plataformes SAR atractives, però les seves trajectòries inestables i els registres GPS/IMU imperfectes introdueixen errors de moviment significatius que degraden la qualitat de la imatge. El sistema ARBRES-X utilitza adquisicions de feix ample i squint alt que afavoreixen les observacions d'obertura curta, alhora que redueixen la sensibilitat als errors de moviment. Aquesta tesi primer revisa els fonaments de les imatges SAR i la interferometria de trajectòria creuada, i després analitza les característiques del sistema ARBRES-X en detall, amb especial atenció a com les obertures curtes i els feixos amples afecten el processament. Es quantifiquen els requisits de precisió per a l'estat de la plataforma en les imatges SAR i la interferometria de trajectòria creuada, cosa que revela que les solucions INS estàndard són insuficients. Per abordar aquesta mancança, es proposa i valida un algoritme d'estimació d'errors de moviment mitjançant dades simulades. A partir d'aquests resultats, es desenvolupa i s'aplica un marc de processament integral per a les imatges SAR i la interferometria de trajectòria creuada a les dades ARBRES-X. El marc produeix interferogrames altament coherents, i els interferogrames diferencials detecten clarament els canvis de fase PARC induïts per la deformació controlada, en estreta concordança amb les prediccions teòriques. A més, també es demostra un mètode d'optimització de velocitat adequat per a imatges de curta obertura.
  

Data de lectura: 22/01/2026

• ALONSO, MATÍAS: Hydro-mechanical modelling of a sealing concept for a deep geological radioactive waste repository
  
  Autor/a: ALONSO, MATÍAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: L’Emmagatzematge Geològic Profund (EGP) s’ha consolidat com la solució més viable per a l’eliminació definitiva dels residus radioactius, ja que ofereix el potencial de confinar i aïllar permanentment aquests residus respecte de la biosfera durant períodes de temps molt prolongats. Diversos països han fet avenços significatius en el desenvolupament de conceptes d’EGP per a la gestió final d’aquests materials. La seguretat a llarg termini d’aquestes instal·lacions depèn principalment de la roca hostatgera —la barrera natural que exerceix el paper principal— complementada pels components que conformen el denominat sistema de barreres d’enginyeria (SBE). El SBE inclou els contenidors, els rebliments, els materials d’aïllament i altres estructures dissenyades per garantir condicions favorables a l’aïllament de llarga durada dels residus radioactius. El disseny i l’avaluació de la seguretat d’un EGP —i, en particular, dels seus components del SBE— són, per tant, aspectes essencials per al desenvolupament sostenible de l’energia nuclear, convertint-ne l’estudi en un àmbit clau dins de l’enginyeria geotècnica.En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta investigació és contribuir a la comprensió i avaluació del comportament a llarg termini d’un concepte de segellat de gran diàmetre desenvolupat en el marc del projecte Cigéo, liderat per l’Agència Nacional Francesa per a la Gestió dels Residus Radioactius (Andra). Per assolir aquest objectiu, s’ha adoptat una estratègia de modelització numèrica multiescala i en diverses etapes. L’enfocament combina una caracterització detallada dels materials amb una modelització constitutiva avançada del nucli expansiu, dels materials de rebliment i de la roca hostatgera, tenint en compte aspectes com l’anisotropia inherent i l’estructura doble. El marc de modelització incorpora processos hidromecànics acoblats, que permeten analitzar fenòmens clau com la hidratació natural del nucli de segellat, el desenvolupament de la pressió de cabiment, la resaturació i recompressió de la zona afectada per l’excavació (ZAE), l’equilibri global del sistema de segellat i el possible desconfinament del nucli juntament amb la pèrdua associada de la seva capacitat de cabiment. Les simulacions aborden la complexitat del problema integrant geometries tridimensionals a gran escala, formulacions constitutives avançades i detalls geomètrics crítics a escala decimètrica. Els resultats ofereixen informació valuosa sobre el rendiment i la integritat a llarg termini de les estructures de segellat, establint un marc sòlid i una eina eficaç per millorar la comprensió del comportament d’aquests sistemes de barreres d’enginyeria i, així, contribuir a l’optimització del disseny i la seguretat dels emmagatzematges geològics.