Perfil d'acces

Donant per descomptat que ens referim als àmbits científics i tecnològics propis de l’enginyeria del terreny, el perfil d’ingrés dels estudiants es pot resumir mitjançant tres paraules:
1) coneixement,
2) capacitat, i
3) motivació.

És a dir:
1) Han de disposar del bagatge formatiu suficient que els permeti accedir a la frontera del coneixement en l’àmbit d’una temàtica pròpia del programa.
2) Han de tenir una maduresa acadèmica i capacitats suficients per anar més enllà, de manera que els permetin realitzar una aportació original i nova a l’estat del coneixement o de la tecnologia en l’àmbit de la tesi doctoral. En conseqüència, han de ser capaços d’investigar, desenvolupar i crear, han de tenir capacitat d’anàlisi i síntesi, esperit crític, capacitat de treball i capacitat i habilitats per al treball en equip i per a la comunicació oral i escrita, i així mateix és imprescindible un cert domini de la llengua anglesa. També és important disposar d’una bona font de finançament.
3) Han d’estar realment motivats i preparats per a un treball de llarg recorregut, han de ser ambiciosos però realistes, amb maduresa personal i intel·ligència emocional i amb un projecte de futur que els permeti rendibilitzar l’esforç i el cost que comporten uns estudis de doctorat.
Històricament la majoria dels estudiants del nostre Programa de Doctorat ha respost a aquest perfil. Molts són en l’actualitat professors o investigadors en universitats, institucions de servei i centres de recerca d’Espanya, Iberoamèrica i la resta de món.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster Universitari en Enginyeria del Terreny de la UPC. En aquest cas no cal cursar assignatures addicionals de màster (complements de formació).

Aquells estudiants que provinguin d’altres màsters és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit de l’enginyeria del terreny. Si no disposen d’aquests coneixements, hauran de fer complements de formació en assignatures del Màster Universitari en Enginyeria del Terreny de la UPC per obtenir-los. La Comissió Acadèmica del programa estipularà les assignatures a cursar per a cada estudiant en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència.

Principals títols d’accés:
Enginyers o graduats superiors, preferentment en els àmbits d’enginyeria de camins, canals i ports, enginyeria civil, enginyeria geològica i arquitectura. Cal, a més, tenir un màster en l’àrea d’enginyeria civil, ciències de la terra o àrees afins. Altres currículums i perfils formatius seran avaluats per la Comissió del programa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

15

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Olivella Pastalle, Sebastià

• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Olivella Pastalle, Sebastià
• Pinyol Puigmarti, Nuria Merce
• Sanchez Vila, Xavier

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)

Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 011 784
Correu electrònic: doctorat.ET.camins@upc.edu

Perfil d'acces

Donant per descomptat que ens referim als àmbits científics i tecnològics propis de l’enginyeria del terreny, el perfil d’ingrés dels estudiants es pot resumir mitjançant tres paraules:
1) coneixement,
2) capacitat, i
3) motivació.

És a dir:
1) Han de disposar del bagatge formatiu suficient que els permeti accedir a la frontera del coneixement en l’àmbit d’una temàtica pròpia del programa.
2) Han de tenir una maduresa acadèmica i capacitats suficients per anar més enllà, de manera que els permetin realitzar una aportació original i nova a l’estat del coneixement o de la tecnologia en l’àmbit de la tesi doctoral. En conseqüència, han de ser capaços d’investigar, desenvolupar i crear, han de tenir capacitat d’anàlisi i síntesi, esperit crític, capacitat de treball i capacitat i habilitats per al treball en equip i per a la comunicació oral i escrita, i així mateix és imprescindible un cert domini de la llengua anglesa. També és important disposar d’una bona font de finançament.
3) Han d’estar realment motivats i preparats per a un treball de llarg recorregut, han de ser ambiciosos però realistes, amb maduresa personal i intel·ligència emocional i amb un projecte de futur que els permeti rendibilitzar l’esforç i el cost que comporten uns estudis de doctorat.
Històricament la majoria dels estudiants del nostre Programa de Doctorat ha respost a aquest perfil. Molts són en l’actualitat professors o investigadors en universitats, institucions de servei i centres de recerca d’Espanya, Iberoamèrica i la resta de món.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster Universitari en Enginyeria del Terreny de la UPC. En aquest cas no cal cursar assignatures addicionals de màster (complements de formació).

Aquells estudiants que provinguin d’altres màsters és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit de l’enginyeria del terreny. Si no disposen d’aquests coneixements, hauran de fer complements de formació en assignatures del Màster Universitari en Enginyeria del Terreny de la UPC per obtenir-los. La Comissió Acadèmica del programa estipularà les assignatures a cursar per a cada estudiant en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència.

Principals títols d’accés:
Enginyers o graduats superiors, preferentment en els àmbits d’enginyeria de camins, canals i ports, enginyeria civil, enginyeria geològica i arquitectura. Cal, a més, tenir un màster en l’àrea d’enginyeria civil, ciències de la terra o àrees afins. Altres currículums i perfils formatius seran avaluats per la Comissió del programa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

L’adequació al perfil es valorarà d’acord amb els criteris següents:

a) Adequació del perfil acadèmic dels estudiants (matèries cursades) a les disciplines del programa.

L’adequació del perfil dels estudiants es valora en els termes següents:
a1) Perfil acadèmic adequat.
a2) Perfil acadèmic adequat amb complements de formació.
a3) Perfil inadequat.
Les valoracions a1 i a2 indiquen que poden ser admesos al programa sense necessitat i amb necessitat de cursar complements de formació, respectivament, mentre que la valoració a3 indica que no són admesos.

Complements formatius

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster en Enginyeria del Terreny i Enginyeria Sísmica de la UPC. En aquest cas no cal cursar complements de formació.

Els estudiants que hi accedeixin des d’altres màsters hauran de fer complements de formació (un màxim de 60 ECTS) en assignatures del Màster en Enginyeria del Terreny i Enginyeria Sísmica de la UPC. La Comissió Acadèmica del programa estipularà les assignatures a cursar per cada estudiant en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència i de la línia de recerca que segueixi la tesi. A continuació s’indiquen les assignatures del màster de referència en funció de la línia de recerca.

Per als estudiants que segueixin línies de recerca en l’àmbit de mecànica de terra i de les roques i mecànica i nanotecnologia de materials d’enginyeria, els complements formatius se seleccionaran d’entre la llista següent d’assignatures procedents del Màster en Enginyeria del Terreny de la UPC (o similars):
• Mecànica de Roques
• Excavacions Subterrànies
• Flux d’Aigua i Calor en Medis Porosos Deformables
• Mecànica de Sòls No Saturats
• Models Numèrics en Enginyeria Geotècnica
• Tècniques Modernes de Monitorització de Moviments del Terreny
• Comportament dels Sòls i Modelatge Avançat
• Equacions Constitutives de Materials
• Modelatge de Flux i Transport en Medis Porosos
• Sistemes d’Informació Geogràfica
• Geomecànica i Enginyeria del Terreny
• Projecte i Construcció Geotècnics
• Geomecànica de Trencaments
• Geologia del Quaternari
• Estabilitat de Talussos

Per als estudiants que segueixin línies de recerca en l’àmbit de la hidrologia subterrània, els complements formatius es seleccionaran d’entre la llista següent d’assignatures del Màster en Enginyeria del Terreny de la UPC (o similars):
• Recursos Hídrics i Infraestructures Hidràuliques
• Mecànica de Sòls
• Flux d’Aigua i Calor en Medis Porosos Deformables
• Tècniques Isotòpiques Ambientals en Hidrologia Subterrània
• Recàrrega i Balanç d’Aqüífers
• Transport Reactiu
• Mètodes Estadístics en Hidrologia Subterrània
• Modelització Hidrogeoquímica
• Aigües Subterrànies i Medi Ambient
• Sistemes d’Informació Geogràfica
• Modelació i ’Upscaling’ de Transports de Soluts al Subsòl
• Mecànica d’Aqüífers
• Hidrogeologia i Obra Civil
• Flux de Densitat Variable i Multifase
• Geologia del Quaternari

El desenvolupament de les assignatures del Màster en Enginyeria del Terreny, vinculat al programa, cadascuna de les quals compta amb objectius, metodologies i processos d’avaluació concrets, permetrà preparar l’alumnat per a l’adquisició de les competències. S’adjunta l’enllaç del programa: https://camins.upc.edu/ca/estudis/master/met

Període de matrícula dels nous doctorands

Dates a concretar cada curs entre els mesos de setembre i octubre. Període extraordinari al mes de febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Dates a concretar cada curs entre els mesos de setembre i octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria (obligatòria).
- 288 hores.

Activitat: Cursos i seminaris.
- 60 hores.

Activitat: ‘Workshops’.
- 30 hores.

Activitat: Publicacions.
- 30 hores.

Activitat: Mobilitat.
- 480 hores.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- 1,5 hores.

Activitat: Metodologia de la recerca.
- 12 hores.

Activitat: Innovació i creativitat.
- 8 hores.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- 18 hores.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- 4 hores.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• JANERAS CASANOVA, MARC: Formació de despreniments rocosos a la Muntanya de Montserrat
  
  Autor/a: JANERAS CASANOVA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 05/07/2023
  Data de lectura: 23/10/2023
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: UPC, Campus Nord Building D2. Classroom: 216 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: GILI RIPOLL, JOSE ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: COROMINAS DULCET, JORDI
       SECRETARI: ABELLAN FERNÁNDEZ, ANTONIO
       VOCAL: ABANCÓ MARTÍNEZ DE ARENZANA, CLÀUDIA
  Resum de tesi: A la Muntanya de Montserrat hi conflueixen una elevada perillositat de caiguda de roques i una elevada exposició humana per part dels visitants al recinte del Monestir i al conjunt del Parc Natural. En resulta un risc geològic singular i de difícil mitigació, atès que cal compaginar els requeriments de seguretat de béns i persones amb els de preservació de l¿entorn natural. És un cas que planteja un repte de gestió del risc; per tal de superar-lo, es necessita una millora en el coneixement de la formació dels despreniments, que és l¿objectiu d¿aquesta tesi.L¿anàlisi de la perillositat de sortida dels despreniments de roques s¿ha plantejat des de dues perspectives paral·leles. Per una banda, la perillositat difusa corresponent a l¿activitat distribuïda en espai i temps; d¿altra banda, la perillositat focal o concreta de blocs potencialment inestables i la seva valoració d¿estabilitat en base a indicis de progressió de ruptura. Els desenvolupaments inclosos en la tesi han permès articular una estratègia de monitoratge integrada en la gestió del risc amb aquesta doble mirada. Per arribar a aquest punt, s¿ha explorat diverses tècniques de monitoratge del massís rocós amb diferents graus de continuïtat en espai i temps, de les quals s¿ha pogut concloure la seva elevada idoneïtat i complementarietat en la informació aportada, així com la progressivitat amb la qual es poden aplicar per tal d¿assolir un sistema de monitoratge robust.S¿ha desenvolupat metodologies per a l¿anàlisi quantitativa de la perillositat a través de les relacions entre magnitud i freqüència d¿ocurrència dels despreniments. La teledetecció amb escàner làser terrestre, complementada amb els inventaris observacionals i històrics, han permès maximitzar la cobertura del mostreig i optimitzar-ne els resultats extrets. S¿ha constatat la variabilitat de la perillositat en l¿espai i s¿ha analitzat a escala de massís i de vessant o paret. La variabilitat en el temps s¿ha analitzat com la pròpia dispersió estadística de la perillositat, fet que permet identificar cicles de comportament dels vessants al llarg del temps a diferents intervals. Se¿n fa la lectura en termes d¿escenaris de perillositat que permet afrontar la seva zonificació per a l¿ordenació dels usos del sòl, així com el disseny i avaluació de l¿efectivitat de mesures de protecció. Les dades obtingudes de la instrumentació de diversos blocs del massís, amb sensors geotècnics de contacte i amb diferents topologies de xarxa, han permès caracteritzar diversos aspectes de la mecànica de formació de despreniments sota diferents configuracions. S¿ha posat de manifest l¿efecte termomecànic de les condicions ambientals sobre els blocs i plaques dels diferents mecanismes de despreniment definits pel cas. S¿ha identificat indicis precursors d¿alguns despreniments, que posen les bases de la predicció i de futurs sistemes d¿alerta locals com a recurs en la gestió del risc. Les tècniques geomàtiques emprades en el monitoratge (principalment LiDAR i fotogrametria digital) aporten uns models 3D d¿alta resolució de la superfície del massís rocós, en general en forma de núvols de punts. Es constata les barreres existents en la difusió dels resultats d¿aquesta naturalesa cap altres agents no especialistes en la matèria, però que son determinants en la presa de decisions individuals i col·lectives per a la gestió del risc. S¿han assajat noves tecnologies per a la visualització de la geoinformació 3D de la forma més intuïtiva, immersiva i interactiva possible. En aquest sentit, s¿ha demostrat com la realitat mixta, usant dispositius de visió hologràfica, permet trencar moltes barreres de comprensió de la tridimensionalitat derivades de la seva complexitat geomètrica. L¿elevada resolució i qualitat dels models son un avantatge a l¿hora de facilitar als diferents perfils d¿usuari perceb
  

Darrera actualització: 23/09/2023 04:45:29.

Llistat de tesis en dipòsit

• PRADES VALLS, ALBERT: Aportaciones de técnicas geomáticas al análisis de los desprendimientos rocosos
  
  Autor/a: PRADES VALLS, ALBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LANTADA ZARZOSA, MARIA DE LAS NIEVES | COROMINAS DULCET, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: PRAT CATALAN, PERE
       SECRETARI: BLANCH GÓRRIZ, XABIER
       VOCAL: COPONS LLORENS, RAMON
  Resum de tesi: S'entén per despreniments rocosos les masses de roca que, per algun motiu, se separen d'una paret i es propaguen pelpendent en caiguda lliure, rebotant, rodant i fragmentant-se. Aquest fenomen t é un gran potencial destructiu a causa de lagran energia cinètica que poden assolir els blocs durant la propagaci ó. Els edificis, les infraestructures civils i les xarxes detransport es veuen sovint amenaçats per despreniments de roques. Aquest fenomen es fa més complex si es pren enconsideració la fragmentació dels blocs durant la caiguda. Aquesta tesi pretén contribuir al coneixement del procés dedespreniments rocosos mitjançant l'ús de tècniques geomàtiques i el desenvolupament de models específics quecontribueixin a monitorar els penya-segats rocosos.El monitoratge té un paper rellevant en la gesti ó dels riscos deguts als despreniments rocosos en un ampli espectred'aplicacions. L'escaneig làser terrestre o aeri i la fotogrametria s ón tècniques que se solen fer servir per a quantificar lesmasses rocoses despreses al llarg del temps. Aquestes observacions permeten estimar la magnitud-freq üència esperadadel massís, que és necessària, finalment, per avaluar quantitativament el risc. En aquesta tesi s'ha desenvolupat iimplementat un sistema automatitzat de baix cost amb càmeres fixes per a monitorar un penya-segat bas àltic. L'objectiu eraprovar la capacitat de detecció de moviments precursors de possibles despreniments i quantificar el volum de la massa deroca mobilitzada en cas que es produeixi el despreniment. S'ha desenvolupat una metodologia per fer servir les imatgescapturades en diferents dates i detectar els possibles moviments precursors a partir de trobar difer ències entre elles. Aquestprocediment requereix que, prèviament, s'eliminin els efectes que resten sensibilitat al sistema, com ara la pres ència devegetació, els canvis d'il·luminació i els petits desplaçaments que es donen a la càmera. Posteriorment es comparenmitjançant un procés de correlació creuada. Si es detecta un desplaçament, es construeix un model 3D per quantificar-lo. Elsistema basat en el processament d'imatges pot detectar moviments precursors al voltant d'un cent ímetre.Per a l'estudi de la propagació dels despreniments rocosos, es van fer quatre assajos a escala real. Les traject òries deblocs i fragments van ser enregistrades per tres càmeres de vídeo d'alta velocitat. En aquesta tesi s'ha implementat un codiespecífic per seguir aquestes trajectòries a l'espai i permet mesurar les velocitats abans i despr és de l'impacte. S'hanimplementat dos programes diferents, un per als blocs que es trenquen i un altre per als que no. Els par àmetres capturatspermeten obtenir la distribució de velocitats dels fragments, els coeficients de restituci ó i el balanç energètic dels impactes.Els res ultats d¿aques tes proves s ¿han incorporat al s imulador de propagaci ó de despreniments de roques RockGIS.Una darrera qüestió que s'ha abordat és la caracterització de la rugositat, que és un paràmetre fonamental de la propagacióde blocs en dipòsits formats per acumulacions de fragments. Una de les limitacions de considerar un enfocament delumped mass a l'hora de simular la propagaci ó de blocs és que se'n desconeix la posició relativa en el moment de l'impacteamb el terreny, ja que no es té en compte explícitament la geometria. En aquesta tesi s'han desenvolupat diferentsalgorismes per quantificar volums de fragments de roca i definir la rugositat espacialment distribu ïda del terreny fent servirnúvols de punts 3D d'alta resolució recollits amb TLS o fotogrametria.
  

Darrera actualització: 23/09/2023 04:30:25.

Llistat de tesis defensades per any

• BERTRAN OLLER, ORIOL: On the evaluation of mixing in heterogeneous porous media: from laboratory characterization to the design of engineered chaotic flows for practical application
  
  Autor/a: BERTRAN OLLER, ORIOL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 11/07/2023
  Director/a de tesi: FERNANDEZ GARCIA, DANIEL | RODRIGUEZ ESCALES, PAULA FELICIDAD
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PEDRETTI, DANIELE
       SECRETARI: SAALTINK, MAARTEN WILLEM
       VOCAL: POOL RAMIREZ, MARIA
  Resum de tesi: L'aigua subterrània ha passat a trobar-se sota una situació de sobreexplotació, essent la seva qualitat i quantitat un dels factors que se'ns plantegen com a interessants i necessaris per abordar. Aquesta tesi doctoral es focalitza en la qualitat de l'aigua subterrània: des de l'estudi de reaccions químiques a partir d'experiments de laboratori fins al disseny d'un mètode enginyeril capaç de promoure les reaccions a nivell d'escala de camp. Les reaccions químiques són produïdes per la mescla entre dues aigües, així que entendre i predir la mescla s'esdevé primordial per preveure el transport reactiu i la remediació de l'aigua subterrània. Les interfícies abruptes i la heterogeneïtat al medi porós, controlen la mescla. A aquesta tesi s'han conduit experiments de laboratori per d'estudiar el paper que tenen aquestes interfícies abruptes, que separen dos granulometries amb diferents propietats de transport, sobre la mescla. Els experiments s'executen utilitzant columnes de laboratori reomplertes amb una capa de material fi i una altra de groller. Per comparació, també se'n reomplen dues homogèniament. Per analitzar les particularitats que una interfície abrupta té sobre el transport i les reaccions químiques, s'estudia com evolucionen les concentracions i els moments espacials d'un producte colorimètric a través tant d'aquests sistemes bicapa com de les columnes reblertes homogèniament. Aquest producte colorimètric es forma un cop dos reactants incolors es mesclen, podent ser considerat el seu anàlisi com un resultat explícit de la mescla. La quantificació d'aquest producte es fa a través d'anàlisi d'imatges. Dels resultats obtinguts dels experiments es conclou que la transició de groller-a-fi tendeix a promoure i millorar les reaccions químiques en comparació a les transicions de groller-a-fi. L'assimetria en el transport també queda demostrada mitjançant l'anàlisi dels moments espacials de la distribució de concentracions. Addicionalment, també es demostra que les solucions analítiques basades en l'equació d'advecció-dispersió, ajusten bé els temps d'arribada enregistrats tant per les imatges com per les mostres a la sortida de la columna, encara que fracassen en simular les singularitats dels sistemes bicapa amb interfície sobre el transport reactiu. La mescla és un fenomen essencial per produir reaccions químiques i per assolir resultats exitosos en remediacions d'aigua subterrània in-situ. No obstant, l'atenuació natural comporta un procés de mescla lent. Alguns autors van resoldre aquesta problemàtica usant el sistema EIE (de l'anglès, Engineered Injection-Extraction). EIE ha demostrat ser una metodologia eficaç a l'hora de promoure la dilució d'una solució de tractament, facilitant la seva mescla amb l'aigua subterrània contaminada. Aquesta millora en la mescla permet les reaccions químiques i la biodegradació dels contaminants. Tot i això, els treballs previs que havien estudiat els beneficis del sistema EIE, no ho havien fet considerant la presència de connectivitat o fluxos preferencials. Com que els fluxos preferencials poden transportar principalment el fluid, la seva presencia és limitant per la reacció dintre de l'emplaçament contaminat i, per tant, obviar-los acaba precipitant una sobre-estimació de l'EIE. En aquesta tesi doctoral s'estudia la capacitat del sistema EIE a l'hora de diluir una solució de tractament tant en medis escassament connectats i medis altament connectats. Per cada tipus de medi s'analitza quina és la seqüencia IE que estimula més la mescla dins el sistema. Les mètriques que es proposen són per mesurar l'extensió de la mescla dintre de la zona afectada, així com per la caracterització de les partícules per tal d'estudiar si s'ha sigut capaç de trencar aquests camins preferencials. Els resultats obtinguts d'aquestes mètriques mostren que la tècnica EIE és consistent i i independent de la connectivitat del s
  

• JAQUÉS ADELL, IRENE: Visco-plasticity of zero-thickness interfaces with softening, and application to the study of fault reactivation.
  
  Autor/a: JAQUÉS ADELL, IRENE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 10/02/2023
  Director/a de tesi: CAROL VILARASAU, IGNACIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ALEJANO MONGE, LEANDRO
       SECRETARI: VAUNAT, JEAN
       VOCAL: GONZALEZ MOLANO, NUBIA AURORA
  Resum de tesi: En el context actual de necessitats tant energètiques com ambientals, s¿ha produït un increment de les activitats relacionades amb l¿extracció i injecció de fluids al subsòl. Com és ben sabut, una de les possibles conseqüències d¿aquestes activitats és la reactivació de falles i, per aquesta raó, l¿interès per entendre millor sota quines condicions es produeixen aquests esdeveniments s¿ha incrementat amb la intenció d¿intentar evitar-los o minimitzar els seus efectes. En aquest context, l¿objectiu principal d¿aquesta tesi és proporcionar les eines necessàries que permetin entendre millor els processos geomecànics que es produeixen en els esdeveniments de reactivació de falles, tant si es produeixen de forma natural com si son induïts per qualsevol activitat humana.En aquesta tesi es proposa una metodologia per identificar quan es pot desencadenar una inestabilitat i, també, avaluar la quantitat d'energia alliberada durant el procés inestable. A més, la metodologia proposada es pot aplicar tant en casos mecànics com hidro-mecànics, la qual cosa implica que la inestabilitat es pot generar tant per accions mecàniques com per injeccions/extraccions de fluids. El model numèric es basa en el mètode d¿Elements Finits on les fractures estan representades per elements junta de gruix zero equipades amb lleis constitutives basades en els principis de la Mecànica de Fractura. El procediment desenvolupat consisteix en la reformulació de la ja existent llei constitutiva no lineal per fractures anomenada "Normal/Shear Cracking Model" en termes de visco-plasticitat amb ¿Hardening/Softening¿.També s'han implementat dues estratègies de control de la inestabilitat: (1) un nou mètode de control de desplaçament indirecte basat en la dissipació visco-plàstica (IDC-Wvp) i (2) una adaptació del mètode de Relaxació Visco-plàstica (VPR). Pel que fa al primer, s'ha comprovat que el mètode només es pot aplicar fàcilment en casos purament mecànics, i per aquest motiu l¿estratègia VPR ha estat finalment el mètode utilitzat per modelar casos inestables incloent mecànics i hidro-mecànics.Una de les contribucions més importants d'aquesta tesi és el desenvolupament d'un procediment capaç d'identificar l'aparició d'inestabilitats mecàniques com ara ¿snap-back¿ o altres esdeveniments semblants que es produeixen de forma sobtada. Aquest procediment es basa en l¿anàlisi de l¿evolució dels diferents tipus de dissipació d'energia que es produeixen al llarg de la discontinuïtat a nivell del model constitutiu visco-plàstic. S'ha vist que quan es produeix una inestabilitat mecànica, s'observa un salt en els diagrames de dissipació, i sorgeix una diferència entre dos tipus de dissipació visco-plàstica: la dissipació VP total i la dissipació VP basada en les tensions projectades. Aquesta diferència correspon a l'energia Viscosa dissipada per la junta durant el trànsit per la inestabilitat, i, per tant, es podria associar a l'energia alliberada per l'esdeveniment inestable.Finalment, s'ha verificat la metodologia proposada en aquesta tesi a través de diversos exemples acadèmics els quals representen diferents mecanismes de fractura que es poden produir en l'àmbit de la Geomecànica. A més, també es presenten alguns exemples més realistes on la inestabilitat és induïda pels efectes de pressió o cabal imposats de fluid.Globalment, aquesta tesi intenta contribuir al desenvolupament de mètodes numèrics per l'avaluació dels problemes de reactivació de falles, no només identificant l'existència d'una inestabilitat, sinó també quantificant l'energia alliberada en aquests processos, energia que després es podria relacionar directament amb la magnitud del terratrèmol.
  

• NAJDI, ABDALLAH: Experimental and Numerical Analysis of the Unsaturated Soil Shrinkage and Swelling Behaviour under Different Compaction Conditions
  
  Autor/a: NAJDI, ABDALLAH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 20/06/2023
  Director/a de tesi: LEDESMA VILLALBA, ALBERTO | PRAT CATALAN, PERE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: JOMMI, CRISTINA
       SECRETARI: ROMERO MORALES, ENRIQUE EDGAR
       VOCAL: CUI, YU-YUN
  Resum de tesi: Esta tesis presenta parte de una investigación en curso sobre el comportamiento termo-hidro-mecánico (THM) y el agrietamiento de suelos no saturados deformables sometidos a ciclos de secado y humectación. Primero se adoptó un enfoque experimental para comprender los principales mecanismos del comportamiento THM de los suelos no saturados. La presión de poros negativa (succión matricial) es una variable principal que caracteriza las diferentes leyes y parámetros constitutivos de los suelos no saturados. Las mediciones directas para rangos de succión altos solo son posibles actualmente utilizando tensiómetros de alta capacidad (HCT). Para ello se han desarrollado los nuevos tensiómetros Northumbria HCT (N-HCT), con un rango extendido (3.5 MPa). Los N-HCT se han empleado con otras técnicas de directas e indirectas ya establecidas o propuestas, para proporcionar el rango completo de la succión (saturación hasta las condiciones secas). Además, se ha propuesto una técnica de medición volumétrica unificadora, basada en la definición de un modelo matemático para las curvas de retracción e hinchamiento del suelo (SSC). Tener una SSC bien definida, junto con las mediciones de rango completo de succión permite obtener las curvas de retención (SWRC), para las trayectorias de secado y mojado. Las SWRC son principales componentes de los modelos constitutivos para describir la capacidad de retención de humedad y las características de flujo. La obtención de las SWRC y las SSC proporciona la relación entre la evolución de las tres variables principales: agua intersticial, succión e índice de poros. Por otra parte, se han calculado también las velocidades de desaturación y saturación. Finalmente, se propone un enfoque novedoso para dividir el secado del suelo en cinco etapas, y el mojado en otras cuatro etapas. Se sugieren diferentes puntos de transición con significado hidromecánico acoplado. Algunos de los puntos son bien conocidos, el papel del punto de inflexión de la SWRC aún no se ha establecido. Se ha verificado una buena correlación entre este último y el límite de retracción para varios suelos a partir de la literatura que abarca diferentes tipos de suelo, estructuras y texturas. Finalmente, se ha estudiado la implicación sobre las relaciones constitutivas mecánicas.El objetivo principal ha sido la obtención de un modelo numérico que pueda replicar, con una alta precisión, el comportamiento THM de los suelos expuestos a condiciones atmosféricas externas. Tener un modelo tan capaz reduciría significativamente las incertidumbres durante el proceso de diseño de proyectos de infraestructura (terraplenes, revestimientos, taludes, vertederos). La campaña experimental implementada proporcionó el componente mecánico, las SWRC y las conductividades hidráulicas y térmicas de las ecuaciones constitutivas y sus parámetros correspondientes para los suelos a simular.Las condiciones atmosféricas aplicadas en la superficie del suelo deben traducirse adecuadamente en condiciones de contorno impuestas, implementando todos los factores relevantes: viento (coeficientes de transferencia), temperatura (flujo de calor), humedad relativa (concentración de vapor), precipitaciones (velocidad de infiltración) y radiación solar (velocidad del flujo de calor). La formulación relevante se obtuvo comparando con las ecuaciones de balance de energía clásicas y con las de la meteorología. El modelo desarrollado reproduce con precisión el comportamiento THM y permite estimar la intensidad de agrietamiento del suelo expuesto a diferentes condiciones atmosféricas para probetas de laboratorio y un ensayo de campo a mayor escala expuesto a condiciones atmosféricas libres. Un modelo capaz de simular suelos preparados con una amplia variedad de condiciones iniciales diferentes, y expuestos a diferentes condiciones atmosféricas es una herramienta valiosa para predecir el comportamiento del agrietamiento y ret
  

Darrera actualització: 23/09/2023 05:01:38.

Grups de recerca

• GHS-Grup d'Hidrologia Subterrania
• MECMAT-Mecanica de Materials
• MSR-Mecanica del Sols i de les Roques

Professorat

• Alonso Perez de Agreda, Eduardo
• Arroyo Alvarez de Toledo, Marcos
• Buill Pozuelo, Felipe
• Carol Vilarasau, Ignacio
• Corominas Dulcet, Jordi
• Fernandez Garcia, Daniel
• Folch Sancho, Albert
• Gens Sole, Antonio
• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Hurlimann Ziegler, Marcel
• Josa Garcia-Tornel, Alejandro
• Lantada Zarzosa, Nieves
• Ledesma Villalba, Alberto
• Lloret Morancho, Antonio
• Lopez Garello, Carlos Maria
• Moya Sanchez, Jose
• Nuñez Andres, M. Amparo
• Olivella Pastalle, Sebastià
• Pinyol Puigmarti, Nuria Merce
• Prat Catalan, Pere
• Puig Polo, Càrol
• Romero Morales, Enrique
• Saaltink, Maarten W.
• Sanchez Vila, Xavier
• Sempere Torres, Daniel
• Vaunat, Jean