Perfil d'acces

Els candidats que s’ajusten al perfil desitjat per ingressar al Programa de Doctorat en Enginyeria Electrònica i que podran ser admesos sense necessitat de complements formatius són aquells que acreditin les tres condicions següents:

• Haver adquirit formació en recerca específica de l’àmbit de la tecnologia electrònica.
• Capacitat de comunicació, oral i escrita, en llengua anglesa.
• Haver establert contacte personal amb un professor vinculat al programa i que aquest en valori positivament les aptituds i motivació per iniciar una tesi doctoral en alguna de les àrees temàtiques.

La primera condició s’acredita mitjançant la superació d’un mínim de 60 ECTS de màster oficial de l’EEES amb orientació en recerca, o títol que acrediti un nivell de formació equivalent i que doni accés al Doctorat en el país d’expedició, i que aquests crèdits de màster corresponguin a formació en l’àmbit de la tecnologia electrònica o alguna de les quatre àrees temàtiques del programa. Mitjançant la llista de principals títols d’accés, es poden identificar els que acrediten aquesta condició i els posseïdors dels quals podran ser admesos sense l’encàrrec de complements formatius. També es poden identificar altres títols que poden adaptar-se al perfil d’ingrés, en funció de l’especialitat o itinerari acadèmic seguit pels estudiants.

La segona condició del perfil d’ingrés s’acredita bé per la condició de llengua materna, bé a través de certificats oficials reconeguts internacionalment (First Certificate, TOEFL, acadèmies oficials d’idiomes) o bé a través d’entrevista personal.

La tercera condició del perfil d’ingrés se satisfà quan, després del contacte personal candidat-professor, aquest comunica al coordinador del programa la seva valoració positiva.

Principals títols d’ingrés
Alguns títols oficials espanyols que acrediten la primera condició del perfil d’ingrés. Els candidats que els posseeixin podran ser admesos sense l’encàrrec de complements formatius. Són:
• Màster en Enginyeria Electrònica
• Màster en Enginyeria de Sistemes Automàtics i Electrònica Industrial
• Màster en Enginyeria Electrònica i Automàtica
• Màster en Enginyeria de Telecomunicació, esp. Electrònica
• Màster en Enginyeria de Xarxes i Telecomunicacions, esp. Electrònica
• Màster en Enginyeria i Gestió de les Telecomunicacions, esp. Recerca
• Màster en Enginyeria Micro- i Nanoelectrònica
• Màster en Nanociència i Nanotecnologia, esp. Physical Sciences and Technologies, Information Technologies, Energy and Environment
• Màster Universitari en Energia i Electrònica de Potència

Altres títols ofereixen algunes especialitats o itineraris acadèmics que permeten acreditar la primera condició del perfil d’ingrés. Entre aquests, i no exclusivament:
• Màster en Enginyeria Industrial
• Màster en Enginyeria de l’Energia
• Màster en Enginyeria Biomèdica
• Màster en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions
• Màster Universitari en Física
• Master in Photonics

En aquests casos els estudiants podran ser admesos, però és responsabilitat de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat examinar l’expedient acadèmic dels candidats i dictaminar si han obtingut formació en recerca específica en l’àmbit de la tecnologia electrònica o si, per contra, requereixen complements formatius.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de fer avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Moll Echeto, Francesc

• del Rio Fernandez, Joaquin
• Martinez Garcia, Herminio
• Moll Echeto, Francesc
• Puigdollers Gonzalez, Joaquim
• Rodriguez Montañes, Rosa

Universitat dels Illes Balears (UIB)

• Departament d'Enginyeria Electrònica (PROMOTORA)

doctorat.eel@upc.edu

Perfil d'acces

Els candidats que s’ajusten al perfil desitjat per ingressar al Programa de Doctorat en Enginyeria Electrònica i que podran ser admesos sense necessitat de complements formatius són aquells que acreditin les tres condicions següents:

• Haver adquirit formació en recerca específica de l’àmbit de la tecnologia electrònica.
• Capacitat de comunicació, oral i escrita, en llengua anglesa.
• Haver establert contacte personal amb un professor vinculat al programa i que aquest en valori positivament les aptituds i motivació per iniciar una tesi doctoral en alguna de les àrees temàtiques.

La primera condició s’acredita mitjançant la superació d’un mínim de 60 ECTS de màster oficial de l’EEES amb orientació en recerca, o títol que acrediti un nivell de formació equivalent i que doni accés al Doctorat en el país d’expedició, i que aquests crèdits de màster corresponguin a formació en l’àmbit de la tecnologia electrònica o alguna de les quatre àrees temàtiques del programa. Mitjançant la llista de principals títols d’accés, es poden identificar els que acrediten aquesta condició i els posseïdors dels quals podran ser admesos sense l’encàrrec de complements formatius. També es poden identificar altres títols que poden adaptar-se al perfil d’ingrés, en funció de l’especialitat o itinerari acadèmic seguit pels estudiants.

La segona condició del perfil d’ingrés s’acredita bé per la condició de llengua materna, bé a través de certificats oficials reconeguts internacionalment (First Certificate, TOEFL, acadèmies oficials d’idiomes) o bé a través d’entrevista personal.

La tercera condició del perfil d’ingrés se satisfà quan, després del contacte personal candidat-professor, aquest comunica al coordinador del programa la seva valoració positiva.

Principals títols d’ingrés
Alguns títols oficials espanyols que acrediten la primera condició del perfil d’ingrés. Els candidats que els posseeixin podran ser admesos sense l’encàrrec de complements formatius. Són:
• Màster en Enginyeria Electrònica
• Màster en Enginyeria de Sistemes Automàtics i Electrònica Industrial
• Màster en Enginyeria Electrònica i Automàtica
• Màster en Enginyeria de Telecomunicació, esp. Electrònica
• Màster en Enginyeria de Xarxes i Telecomunicacions, esp. Electrònica
• Màster en Enginyeria i Gestió de les Telecomunicacions, esp. Recerca
• Màster en Enginyeria Micro- i Nanoelectrònica
• Màster en Nanociència i Nanotecnologia, esp. Physical Sciences and Technologies, Information Technologies, Energy and Environment
• Màster Universitari en Energia i Electrònica de Potència

Altres títols ofereixen algunes especialitats o itineraris acadèmics que permeten acreditar la primera condició del perfil d’ingrés. Entre aquests, i no exclusivament:
• Màster en Enginyeria Industrial
• Màster en Enginyeria de l’Energia
• Màster en Enginyeria Biomèdica
• Màster en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions
• Màster Universitari en Física
• Master in Photonics

En aquests casos els estudiants podran ser admesos, però és responsabilitat de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat examinar l’expedient acadèmic dels candidats i dictaminar si han obtingut formació en recerca específica en l’àmbit de la tecnologia electrònica o si, per contra, requereixen complements formatius.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

La Comissió Acadèmica verifica el compliment de les condicions d’accés segons la legislació vigent, i decideix sobre l’admissió i sobre la necessitat d’encarregar complements de formació, atenent a la documentació aportada i respectant els principis de mèrit i igualtat d’oportunitats.

Per a cada candidat o candidata, es valoraran els aspectes següents i s’atorgaran punts per cada un d’aquests:

• Adequació de les competències adquirides pels estudiants en els seus estudis d’accés al doctorat (fins a 3 punts).
• Expedient acadèmic (fins a 3 punts).
• Coneixement de llengua anglesa (fins a 1 punt).
• Valoració del grup de recerca i integració en projectes (fins a 3 punts).

Se sumaran les diverses valoracions, la qual cosa produirà per a cada candidat o candidata una puntuació d’accés. En general, s’admetran els candidats que acreditin les condicions del perfil d’ingrés i que obtinguin una puntuació d’accés d’almenys 6 punts. En el cas que la demanda superi l’oferta de places, s’ordenaran els candidats segons la puntuació obtinguda i s’admetrà primer els que obtinguin més puntuació.

Criteris d’establiment dels complements de formació

Per als següents tres supòsits d’admissió:

1. Candidats que comptin amb un títol oficial espanyol de grau (o equivalent) i de màster universitari.
2. Candidats que estiguin en possessió d’un títol universitari oficial espanyol o d’un altre país integrant de l’Espai Europeu d’Educació Superior que habiliti per a l’accés a estudis de màster i que hagin superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d’estudis universitaris oficials, dels quals 60 com a mínim siguin d’estudis de màster.
3. Candidats que estiguin en possessió d’un títol obtingut en sistemes educatius estrangers, sense necessitat d’homologació, amb la comprovació prèvia de la universitat de la qual aquest acredita un nivell de formació equivalent al del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta en l país expedidor del títol per a l’accés a estudis de doctorat.

• Si el candidat acredita els tres requisits especificats en el perfil d’ingrés, és admès al programa sense encàrrec de complements formatius, i se li assigna tutor o tutora.
  
• Si, després d’examinar l’expedient acadèmic de màster, els candidats no acrediten suficient formació de recerca específica en l’àmbit de la tecnologia electrònica però compten amb el vistiplau d’un grup investigador per a la realització de la tesi doctoral, són admesos amb encàrrec de crèdits formatius, amb consulta prèvia al tutor o la tutora proposats.

4. Per al supòsit en què la persona candidata estigui en possessió d’un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, segons les normes de dret comunitari, sigui com a mínim de 300 crèdits ECTS:

• Si els candidats acrediten els tres requisits especificats en el perfil d’ingrés, ja que el pla d’estudis del corresponent títol de grau inclou crèdits de formació en recerca, equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d’estudis de màster, són admesos al programa sense encàrrec de complements formatius, i se’ls assigna tutor o tutora.
• Si el pla d’estudis del corresponent títol de grau no inclou crèdits de formació en recerca, equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d’estudis de màster, però els candidats compten amb el vistiplau d’un grup investigador per a la confecció de la tesi doctoral, són admesos amb encàrrec de crèdits formatius, amb la consulta prèvia al tutor o la tutora proposats.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Com s’ha detallat en els criteris d’admissió, l’encàrrec de complements formatius només es fa als estudiants admesos que no acreditin haver adquirit formació investigadora específica en l’àmbit de la tecnologia electrònica. Els estudiants que acreditin un dels principals títols d’ingrés especificades en els criteris d’admissió no rebran encàrrec de complements de formació.

Els complements formatius encarregats consistiran sempre en crèdits ECTS matriculats en assignatures de recerca del Màster en Enginyeria Electrònica de la UPC o de la UIB, o altres màsters afins, a proposta del tutor o la tutora.

En el cas d’estudiants indicats en els supòsits 1, 2 o 3 descrits a l’apartat de criteris d’admissió, el nombre de crèdits estarà entre 5 i 30, i serà establert en funció de l’expedient acadèmic dels candidats i després de consultar el tutor o la tutora proposats.

En el cas d’estudiants que indica el supòsit 4 descrit en l’apartat de criteris d’admissió, el nombre de crèdits estarà entre 15 i 50, i serà establert en funció de l’expedient acadèmic dels candidats i amb consulta prèvia al tutor o la tutora proposats.

Els complements formatius hauran de ser superats en el termini màxim d’un any des de la primera matrícula, i la Comissió Acadèmica del programa és l’encarregada de verificar-ho coincidint amb l’avaluació anual de tutoria. La superació dels complements formatius s’acredita superant les avaluacions establertes en les assignatures de màster matriculades.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.

Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Hores: 288.
Caràcter: obligatòria.
Descripció:
Assessorament, ajuda, seguiment i control dels doctorands amb l’objecte que assoleixin les competències definides en el perfil de sortida.
La tutoria es fa de manera periòdica durant tot el programa.

Activitat: Elaboració d’informes de recerca en el marc de projectes de recerca finançats.
Hores: 20.
Caràcter: opcional.
Descripció: Participació en projectes de recerca finançats i elaboració d’informes de progrés i finals, com a formació de realització de recerca conjuntament amb equips de la pròpia i altres institucions, i amb estructuració contractual.

Activitat: Assistència a congressos.
Hores: 24.
Caràcter: opcional.
Descripció: Assistència a congressos científics relacionats amb la temàtica de recerca, preferentment internacionals i de contrastada rellevància, amb l’objectiu de conèixer els últims avenços en la temàtica de recerca dels doctorands, i poder contactar, presentar i discutir el progrés de la recerca amb altres investigadors de la mateixa temàtica.

Activitat: Publicacions.
Hores: 30.
Caràcter: obligatòria.
Descripció: Publicació dels resultats de la tesi en revistes indexades, preferentment d’alt impacte (índex JCR), patents acceptades o publicacions en actes de congressos internacionals de contrastada rellevància (congrés notable, segons classificació UPC).
Caràcter: obligatòria. Estimació en nombre d’hores per a la redacció d’un article de 4 pàgines = 30 hores.
S’espera que els doctorands portin a terme aquesta activitat entre el segon i tercer any de la tesi.
És un requisit justificar una publicació en l’avaluació anual de tutoria del segon any.
També és un requisit justificar una publicació rellevant abans d’autoritzar el dipòsit de la tesi. En tots els casos, el doctorand o doctoranda n’ha de ser el primer autor.

Activitat: Jornades de doctorat o doctorat-empresa.
Hores: 8.
Caràcter: opcional.
Descripció: Participació en jornades de doctorat, amb l’objectiu de difondre el treball investigador dins de la comunitat universitària i en l’entorn social i empresarial proper, amb la perspectiva de la inserció professional.

Activitat: Mobilitat.
Hores: 480.
Caràcter: opcional.
Descripció: Estada en centres estrangers per confeccionar part de la tesi, amb l’objectiu de participar d’equips/sistemes de treball diferents de l’habitual, establir col·laboracions i beneficiar-se de l’experiència i mitjans d’altres equips de treball.
Estades: Càlcul de 40 hores setmanals per 12 setmanes aproximadament.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter: obligatòria.
Descripció: Validació del progrés acadèmic dels doctorands i dels objectius i metodologia que segueixen en el treball de recerca.

Activitat: Cursos i conferències.
Hores: 10.
Caràcter: opcional.
Descripció: Millora dels coneixements de temàtica relacionada amb la recerca de la tesi doctoral, a través de l’assistència a cursos i conferències impartits per professors externs al programa. Exemples previs: http://eel.postgrau.upc.edu/informacion-academica/cursos-y-seminarios.

Activitat: Participació en seminaris específics interns dels grups de recerca.
Hores: 10.
Caràcter: opcional.
Descripció: Participació en seminaris interns organitzats pels grups de recerca, com a fòrum intern de presentació i discussió del progrés investigador individual i conjunt.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• ARELLANO ESPITIA, FRANCISCO: Deep Learning Based Methodologies applied to Industrial Electromechanical Systems Monitoring
  
  Autor/a: ARELLANO ESPITIA, FRANCISCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2023
  Data de lectura: 10/10/2023
  Hora de lectura: 09:30
  Lloc de lectura: Aula TR14, ESEIAAT, Campus Terrassa.
  Director/a de tesi: DELGADO PRIETO, MIGUEL | OSORNIO RIOS, ROQUE ALFREDO
  Tribunal:
       PRESIDENT: MORIÑIGO SOTELO, DANIEL
       SECRETARI: ROMERAL MARTINEZ, JOSE LUIS
       VOCAL: BUSTILLO IGLESIAS, ANDRÉS
  Resum de tesi: En los últimos años, el campo de mantenimiento basado en la condición de los sistemas rotativos ha recibido atención tanto del sector académico como de la industria. Esto se debe a la gran relevancia de estos sistemas en el sector industrial, especialmente para los procesos de producción y manufactura. Para garantizar la alta eficiencia, seguridad y correcto desempeño de los diferentes componentes que pueden formar un sistema rotativo, tales como motores, rodamientos, cajas de engranes y ejes, es fundamental contar con sistemas de monitoreo, esquemas y metodologías con la capacidad de diagnosticar y detectar mal funcionamientos de las mismas. Sin embargo, los esquemas de monitoreo presentan grandes desafíos al tratar con la complejidad de estos sistemas, que implica un ambiente de trabajo sujeto a diferentes condiciones de operación, configuraciones con múltiples componentes y la presencia de fallas de diferente naturaleza, es decir, mecánicas, eléctricas, electromagnéticas, bajo condiciones aisladas o escenarios combinados. Recientemente, las técnicas basadas en inteligencia artificial se han utilizado ampliamente en esquemas de monitoreo, especialmente las redes neuronales artificiales. Debido a su gran capacidad de caracterización y de extracción de características, se ha hecho un esfuerzo por estudiar metodologías basadas en estas técnicas. Además, las arquitecturas multicapa, conocidas como redes neuronales profundas, representan un avance considerable en el campo del reconocimiento de patrones. Sin embargo, la implantación de estos esquemas en entornos industriales aún presenta un desafío continúo debido a los requerimientos, como la alta confiabilidad, robustez y escalabilidad que deben cumplirse, especialmente en el nuevo paradigma de Industria 4.0.En este sentido, esta tesis consiste en la investigación y propuesta de una serie de metodologías complementarias basadas en aprendizaje profundo que conducen a la implementación de esquemas de mantenimiento predictivo para el sector industrial. Inicialmente, se propone una metodología de monitoreo de datos basada en aprendizaje profundo para el diagnóstico de fallas para entornos de sistemas electromecánicos complejos. A continuación, se propone un proceso metodológico para la identificación de anomalías compuesto por estrategias de aprendizaje profundo y herramientas de aprendizaje automático. Finalmente, se propone un modelo de diagnóstico inteligente utilizando herramientas basadas en la adaptación de dominio contradictorio. Esto conduce a la creación de un modelo escalable con la capacidad de diagnosticar de manera general, escenarios de fallas bajo diferentes condiciones de operación y resolver el problema de degradación de rendimiento. El estudio y la validación de las metodologías propuestas se han llevado a cabo mediante bases de datos experimentales de sistemas electromecánicos producidos en laboratorio. Se implementaron métricas de rendimiento cuantificables y también procedimientos de validación cualitativa.
  
• EL GHARBI, MARIAM: Design and Characterization of Wearable Antenna Sensors for Healthcare Applications
  
  Autor/a: EL GHARBI, MARIAM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 24/07/2023
  Data de lectura: 06/10/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències TR1-ESEIAAT (Terrassa)
  Director/a de tesi: GIL GALI, IGNACIO | FERNANDEZ GARCIA, RAUL
  Tribunal:
       PRESIDENT: BONACHE ALBACETE, JORDI
       SECRETARI: AMANTE GARCIA, BEATRIZ
       VOCAL: GIL BARBA, MARTA
  Resum de tesi: Los sensores de antena portátiles son una tecnología prometedora para el desarrollo de nuevas aplicaciones en el campo de la salud, ya que los textiles son ampliamente utilizados por todos debido a la madurez de los métodos de fabricación textil. De acuerdo con el comportamiento del mercado de la última década, se espera que los consumidores reclamen sistemas de comunicaciones más pequeños e inteligentes que mejoren su calidad de vida. En este sentido, la tecnología de sensor de antena portátil es una de las implementaciones clave del futuro campo de la ropa inteligente y puede encontrar su lugar en nuestra vida diaria. Actualmente, las investigaciones sobre sensores de antena portátiles están recibiendo un interés creciente, mientras que los sensores de antena portátiles en textiles han sido sometidos a menor investigación, por lo que es una novedad y motivación de esta tesis. Esta tesis aborda los desafíos relacionados con el diseño, la caracterización y las mediciones de sensores antena portátiles.En base al análisis del estado del arte actual, hay varias investigaciones nuevas que merecen ser exploradas y que constituyen los objetivos específicos de esta tesis. El primer objetivo es desarrollar nuevos sensores de antena textil con alto rendimiento que incluyan bajo perfil, alta sensibilidad, bajo costo y alta durabilidad; el segundo objetivo es explorar sensores portátiles basados en antenas que se puedan integrarse en la ropa para propósitos de comunicación y monitoreo de señales corporales/salud; el tercer objetivo es probar el rendimiento del sensor de antena en escenarios del mundo real, como el control de la respiración, y el cuarto objetivo es desarrollar sensores de antena que se puedan integrar en la ropa para para monitorear la respiración junto con otros componentes electrónicos comerciales, como el transmisor Bluetooth/WIFI.Para lograr el primer objetivo, se propone un sensor basado en una antena totalmente textil bordado para detectar diferentes concentraciones de sal y azúcar utilizando señales de microondas. Las diferentes concentraciones de sal y azúcar se identifican a través de variaciones en los cambios de frecuencia y los niveles de magnitud observados en las mediciones del coeficiente de reflexión. Además, se realizan las medidas de validación de la fiabilidad del enjuague. El sensor propuesto ofrece alta sensibilidad y tamaño compacto. Para lograr el segundo objetivo, se propone un sensor de antena textil para el diagnóstico in vitro de diabetes para monitorear los niveles de glucosa en sangre. Los experimentos se realizan para detectar diferentes condiciones diabéticas que incluyen hipoglucemia, normoglucemia e hiperglucemia. Para lograr el tercer objetivo, se propone un nuevo sensor basado en una antena dipolo de meandro bordado para la detección de la respiración en tiempo real utilizando la técnica basada en el análisis del movimiento del pecho. Para el cuarto objetivo, se integra un sensor basado en antena bordado en la camiseta para demostrar el mecanismo de detección basado en la detección de diferentes patrones de respiración a través de la frecuencia de cambio de resonancia y el indicador de intensidad de la señal recibida (RSSI) usando un transmisor Bluetooth. Los resultados muestran un buen rendimiento de detección y su capacidad para detectar y monitorear diferentes patrones de respiración.Esta tesis ha sido desarrollada en el grupo RFLEX (Identificación por Radio Frecuencia y Electrónica Flexible), que forma parte del Departamento de Ingeniería Electrónica en la UPC apoyado parcialmente por los proyectos: TEC2016-79465-R, TED2021-131209B-I0, y PID2021-124288OB-I0. Esta tesis doctoral se ha escrito bajo la modalidad de compendio de artículos. Cinco artículos indexados en el Journal Citation Report ya están publicados y uno adicional está en proceso de presentación, los cuales se incluyen como anexo en esta tesis.
  
• GONZALEZ MARIÑO, ANGELA: Contributions to the Design, Development and Evaluation of Network
  
  Autor/a: GONZALEZ MARIÑO, ANGELA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2023
  Data de lectura: 27/10/2023
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula de graus (edifici C4-porta 002), ETSETB, campus nord
  Director/a de tesi: MORENO AROSTEGUI, JUAN MANUEL | FONS LLUÍS, FRANCISCO
  Tribunal:
       PRESIDENT: MATA BURGAROLAS, M. NURIA
       SECRETARI: MADRENAS BOADAS, JORDI
       VOCAL NO PRESENCIAL: HÜBNER, MICHAEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral analitza l'evolució de les xarxes vehiculars i se centra en la principal plataforma de processament de xarxa integrada: el Gateway (GW). Primer es realitza una anàlisi exhaustiva de les tecnologies capdavanteres involucrades en lesxarxes vehiculars, que porta a la definició dels requisits de les futures plataformes de processament de xarxes. Després, s'analitzen les opcions disponibles a l'estat de l'art per al processament de xarxes, tant a la indústria com al món acadèmic.Aquesta anàlisi mostra una bretxa en aquesta àrea: actualment no hi ha cap arquitectura que compleixi amb tots els requisits dels futurs controladors GW per a automòbils. A més, els acceleradors de hardware (HW) i el disseny de processadors dedicats s'identifiquen com un factor de diferenciació clau que augmenta el rendiment dels dispositius.Vinculant el resultat d'aquesta anàlisi amb la tendència actual cap als processadors d'aplicació específica, aquesta tesi proposa una nova arquitectura anomenada Elastic Gateway (eGW) System on Chip (SoC) com a processador de xarxes d'alt rendimentper als futurs controladors GW. L'arquitectura proposada té com a objectiu cobrir la bretxa identificada i avançar cap a futures solucions GW SoC. El concepte Elastic Gateway SoC té com a objectiu sintetitzar una arquitectura escalable i preparada per al futur que inclogui totes les funcions i característiques noves i ja establertes que s'exigeixen en un controlador \textit{gateway} per a la nova era de la mobilitat.El desafiament ara no és només dissenyar el processador correcte que pugui complir amb els requisits disponibles actualment, sinó també fer que aquest disseny sigui adequat per al futur. Per això, la modularitat, la flexibilitat, l'escalabilitat i laconfigurabilitat d'aquests futurs processadors cobren, més que mai, un paper protagonista en les primeres etapes de disseny. Aquesta tesi també proporciona una metodologia de cicle de vida completa per al disseny i la validació de diferents productes de processament de xarxa basats en larquitectura proposada de eGW SoC.Al llarg d'aquest treball s'avalua l'arquitectura des d'una perspectiva funcional, demostrant com s'integren a eGW les diferents tecnologies requerides en xarxes vehiculars futures i com es compleixen els requisits definits anteriorment. Per tant,s'implementa una prova de concepte que mostra la viabilitat del concepte i la metodologia proposada, proporcionant detalls dels resultats experimentals. L'arquitectura també s'avalua des del punt de vista de l'escalabilitat, considerant el cost de recursos HW i el consum d'energia, demostrant que eGW pot proporcionar un nivell alt de rendiment a un cost raonable. Tot plegat, el concepte i la metodologia d'eGW SoC proposen una alternativa que pot contribuir a superar els desafiamentsexistents, avançant sobre l'estat de l'art.
  
• PALMA CARMONA, KENNETH: Exploration of FDSOI Back-Biasing Techniques to Hinder Cryptographic Attacks Based on Leakage Current
  
  Autor/a: PALMA CARMONA, KENNETH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/07/2023
  Data de lectura: 18/10/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de ¿Teleensenyament¿, edificio B3 (ETSETB) del Campus Nord de la UPC.
  Director/a de tesi: MOLL ECHETO, FRANCESC DE BORJA
  Tribunal:
       PRESIDENT: ACOSTA JIMÉNEZ, ANTONIO JOSÉ
       SECRETARI: RUBIO SOLA, JOSE ANTONIO
       VOCAL: SERRA GRAELLS, FRANCESC
  Resum de tesi: La criptografia és la ciència que estudia com obtenir una comunicació segura. Sota la premissa que qualsevol missatge transmès serà, en última instància, interceptat, els esforços de la criptografia estan orientats a assegurar que els missatges a transmetre siguin ininterpretables per malintencionades terceres parts. Per a això, la criptografia ha tradicionalment fet ús de funcions matemàtiques que defineixen mapejats no lineals. D¿aquesta manera, durant la seva formalització al llarg del segle 20, la seguretat dels algoritmes d¿encriptació s¿ha basat demostracions matemàtiques per assegurar-se que, sense la clau secreta emprada durant el procés d¿encriptació, el missatge original no pot ser recuperat. Tot i així, les implementacions físiques de sistemes d¿encriptació, ja siguin mecàniques, analògiques o digitals, estan limitades per les lleis de la naturalesa, més enllà de les seves representacions matemàtiques. D¿aquesta manera, aquestes implementacions poden produir vibracions, dissipar calor, emetre radiacions electromagnètiques o consumir potència de maneres que traeixin el seu estat intern. Aquestes magnituds físiques, anomenades canals lateral, poder filtrar informació sobre el funcionament del criptosistema. Així, els canals laterals representen una important vulnerabilitat dels circuits criptogràfics. En particular, la mesura del consum de potència d'un criptosistema digital pot ser suficient per a descobrir la clau secreta al cor del circuit. Aquest anomenats Atacs d'Anàlisis de Potència (AAP) tradicionalment han mesurat la potència dinàmica durant l'execució. Tot i això, amb la reducció de nodes tecnològics, el consum de potència estàtica cada cop representa una percentatge major del consum total, convertint-se en una vulnerabilitat més a través d'Atacs d'Anàlisis de Potència Estàtica (AAPE). Per això, contramesures, circuits amb l'objectiu de reduir l'efectivitat dels AAP són estudiats i desenvolupats. Al mateix temps, noves tecnologies de transistors continuen sent explorades i desenvolupades. Entre les produïdes, els transistors Fully Depleted Silicon-on-Insulator (FDSOI) han demostrat ser altament efectius en la reducció d¿efectes de canal curt, com les corrents de leakage. Donada la seva estructura, els transistors FDSOI poden, al mateix temps, veure el seu body bias modificat dinàmicament. Aquesta tesi explora el desenvolupament de contramesures contra AAPE aprofitant les propietats dels transistors FDSOI. Aquest, donada la seva estructura, permeten l'aplicació d'un rang ampli de valors de body bias a través del 4t terminal. Com el body bias modifica la tensió llindar dels transistors, és possible modificar indirectament el perfil de corrent estàtica d'elements digitals que implementen un criptosistema. Amb aquestes consideracions, aquesta tesi, explorant la relació entre body bias i consum estàtic de d'elements lògica seqüencial FDSOI, analitza i proposa esquemes de body bias que actuïn com a contramesures. L'efectivitat d'aquestes contramesures és investigada a través de la modelització amb paràmetres tecnològics i simulacions matemàtiques d'atacs. La tesi presenta una contramesura prova-de-concepte que dificulta la realització d'AAPE, reduint les disparitats de consum estàtic dependent de dades. El circuit, que implementa un algoritme de cerca de body bias de corrent balancejada, és funcional per un elevat rang de temperatures, i en presència de variacions de procés.
  

Darrera actualització: 27/09/2023 04:45:27.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 27/09/2023 04:30:23.

Llistat de tesis defensades per any

• ACOSTA CAMBRANIS, FERNANDO GEOVANY: Design and multiparameter optimization of a multiphase SiC converter with operation under faults applied to an electric traction system
  
  Autor/a: ACOSTA CAMBRANIS, FERNANDO GEOVANY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 11/07/2023
  Director/a de tesi: ROMERAL MARTINEZ, JOSE LUIS | ZARAGOZA BERTOMEU, JORDI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: POU FELIX, JOSEP
       SECRETARI: LAMICH AROCAS, MANUEL
       VOCAL: CEBALLOS RECIO, SALVADOR
  Resum de tesi: El creciente interés por los sistemas eléctricos multifásicos ha hecho que se utilicen cada vez más en la tracción eléctrica, la generación de energías renovables, la transmisión de energía y diversas aplicaciones industriales. Esta tesis aborda el diseño y funcionamiento de un inversor de fuente de tensión (VSI) de dos niveles y cinco fases basado en semiconductores de amplio ancho de banda. Los semiconductores de amplio ancho de banda, permiten mejorar la densidad de potencia y la eficiencia en los diseños de VSI. El objetivo principal de esta tesis es desarrollar nuevas técnicas de modulación que funcionen con semiconductores de amplio ancho de banda operando a altas frecuencias. Las técnicas de modulación propuestas tienen en cuenta diversos desempeños, como las pérdidas de potencia en los semiconductores del convertidor, la calidad de la forma de onda de la tensión salida, la forma de onda de tensión en modo común y la generación de interferencias electromagnéticas conducidas. Además, el VSI contará con una rama adicional para aplicaciones de tolerancia a fallos.Primero, esta tesis propone dos nuevas técnicas de modulación sigma-delta para un VSI de cinco fases y dos niveles (5PS¿-1 y 5PS¿-2). La técnica de modulación 5PS¿-1 aplica los mismos vectores de tensión que las técnicas SVM de cinco fases convencionales, mientras que la técnica 5PS¿-2 utiliza todos los vectores de tensión disponibles. Se estudian, evalúan y comparan el desempeño del convertidor bajo estas técnicas de modulación con el obtenido mediante el uso de técnicas de modulación convencionales para cinco fases. Esta comparación tiene en cuenta la distorsión armónica de la tensión de salida, la eficiencia del convertidor, las interferencias electromagnéticas generadas y la tensión en modo común (CMV). Segundo, esta tesis presenta un grupo de técnicas de modulación sigma-delta de cinco fases diseñadas para mitigar los efectos del CMV: las modulaciones sigma-delta de reducción de tensión en modo común de cinco fases (5PS¿-CMVR). Estas técnicas de modulación utilizan un conjunto de vectores de tensión que reducen la amplitud pico a pico del CMV en un 80%. Además, se reduce el número de transiciones de nivel CMV durante un periodo de la frecuencia de conmutación, mejorando así la compatibilidad electromagnética. Las prestaciones de estas técnicas de modulación se comparan con las obtenidas por otras técnicas de modulación que consiguen la misma reducción de la amplitud pico a pico del CMV.Tercero, esta tesis propone un grupo de técnicas de modulación sigma-delta de cinco fases especialmente diseñadas para generar una CMV constante: las modulaciones sigma-delta de tensión en modo común constante de cinco fases (5PS¿-CCMV). Estas técnicas de modulación implementan un conjunto de vectores de tensión que producen el mismo valor de CMV, eliminando así las transiciones de nivel de CMV y mejorando el rendimiento electromagnético del convertidor.Por último, esta tesis propone una técnica de modulación de cinco fases y seis ramas para la reducción del CMV y tolerancia a fallos basada en moduladores sigma-delta (3D5PS¿). La rama seis del convertidor se conecta al punto neutro de la carga o a través de filtros LC conectados al resto de fases del VSI. Esta técnica de modulación propuesta permite disminuir la amplitud de la CMV (3D5PS¿-RCMV) o hacerla nula (3D5PS¿-ZCMV). Además, esta estrategia de modulación propuesta puede utilizarse como estrategia para tolerancia a fallos de una fase abierta. Con esta estrategia, los fasores de corriente vuelven a su posición original.
  

• ALMACHE HERNANDEZ, ROSA ESTEFANIA: Contactos Selectivos De Portadores Basados En Óxidos Metálicos De Transición Para Células Solares De Kesterita
  
  Autor/a: ALMACHE HERNANDEZ, ROSA ESTEFANIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 29/06/2023
  Director/a de tesi: ORTEGA VILLASCLARAS, PABLO RAFAEL | PUIGDOLLERS GONZALEZ, JOAQUIN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ASENSI LÓPEZ, JOSÉ MIGUEL
       SECRETARI: VOZ SANCHEZ, CRISTOBAL
       VOCAL: VIDAL FUENTES, PEDRO
  Resum de tesi: En los últimos años, ha aumentado la necesidad de encontrar una alternativa respetuosa con el medio ambiente y de baja contaminación para la producción de energía eléctrica mediante la absorción de la luz solar. Desde 1950, los investigadores en el ámbito fotovoltaico han estado trabajando en encontrar una tecnología fotovoltaica de bajo costo que permita un mayor acceso de la población mundial a la energía fotovoltaica. A pesar de que las células de silicio cristalino dominan el mercado fotovoltaico, la búsqueda de nuevos materiales que permitan la fabricación de células solares con nuevas funcionalidades continua muy activa.Entre estas nuevas funcionalidades podemos destacar la fabricación de células solares flexibles, semitransparentes o con una energía del gap controlable. Dichas nuevas funcionalidades permitirían fabricar células solares compatibles con las fachadas de losedificios, o compatibles con la fabricación de células tándem. Las células solares de capa fina basadas en kesterita, surgen como una alternativa a las tecnologías tradicionales de silicio, con el fin de reducir el costo de fabricación y materiales, y permitir su compatibilidad con tecnologías emergentes como las células solares tándem, bifaciales y su aplicación o integración en fachadas de edificios. Además las células solares de kesterita tienen un límite teórico de eficiencia de conversión fotovoltaica del 33%, que es superior al calculado para células solares de silicio. Esta tecnología tiene como principal ventaja el utilizar materiales abundantes enla superficie terrestre y su proceso de fabricación es relativamente sencillo. No obstante, la forma convencional de realizar el contacto selectivo de electrones en células de Kesterita es mediante capas de sulfuro de cadmio, cuyo compuesto principal (el cadmio) es reconocido como tóxico y cancerígeno.El objetivo de esta tesis es implementar capas selectoras de cargas (electrones y huecos) a partir del uso de óxidos metálicos de transición para células solares de kesterita. La experiencia del grupo MNT-UPC en la aplicación de estos materiales en capas selectivas de cargas en tecnologías de silicio y la experiencia del IREC en el crecimiento y fabricación de células solares de kesterita son aliados para el desarrollo de esta investigación. Se analiza la posibilidad de incluir al V2Ox depositado por ALD como capa transportadora de huecos. La utilización de un contacto trasero transparente basado en este material abre la puerta a la fabricación de células solares semitransparentes, obteniéndose una célula solar de aproximadamente el 4%.En cuanto a la capa selectora de electrones, se han analizado diferentes alternativas libres de Cd. Concretamente, se han estudiado combinaciones (stacks) de Al2O3/TiO2 y de ZnO(i)/AZO, todas ellas depositadas por ALD. También se ha explorado laaplicación de dipolos basados en polímeros (PEI/Glicina) para la mejora de la selectividad de los comentados ETLs, mejorando las prestaciones de las células solares fabricadas. Como resultado de esta investigación se han fabricado células solares bifaciales de CZTSe libres de cadmio que utilizan contactos transparentes basados en ZnO como capa de transporte de electrones (ETL) y V2Ox como capa de transporte de huecos (HTL). Estas nuevas células han logrado alcanzar una eficiencia de aproximadamente el 3.5%.
  

• MARTÍNEZ ESTRADA, MARC: Development of textile capacitive sensor
  
  Autor/a: MARTÍNEZ ESTRADA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 10/03/2023
  Director/a de tesi: FERNANDEZ GARCIA, RAUL | GIL GALI, IGNACIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ABADAL, GABRIEL
       SECRETARI: ARUMI DELGADO, DANIEL
       VOCAL: YILMAZAR, NURI
  Resum de tesi: En la actualidad, la industria de la moda está buscando nuevas formas de añadir valor a sus productos. El desarrollo en los ensores textiles integrados en los tejidos, empieza a demostrar su utilidad y posibilidades. El contexto actual de Internet de lascosas (IoT), está provocando que las compañías busquen nuevas formas de obtener información de nuestro alrededor, para así, poder reaccionar activamente, en tiempo real, a las situaciones que estamos viviendo. Durante años, la integración de sensorestextiles ha sido rechazada, sobre todo por los posibles usuarios. Estos no se sentían cómodos usando tejidos con sensores integrados, debido a la modificación que estos provocaban en las propiedades de los mismos.En los últimos años, los avances en los procesos tecnológicos y la integración de materiales conductores en los material es textiles han provisto a los investigadores de nuevas oportunidades para poder integrar sensores en los tejidos. Los hilos conductores producidos mediante técnicas textiles resultan ser unos hilos suaves, flexibles y conductores. El material conductor pasa a ser indetectable visualmente, lo cual es muy importante para las sensaciones del usuario final. Estos hilos conductores son usados para desarrollar tejidos o patrones conductores que no dan la sensación de ser sensores o conductores de la electricidad.Los sensores juegan un papel muy importante a la hora de hacer nuestra vida diaria más fácil y cómoda. Pero, debido a una serie de características, los sensores convencionales no pueden ser usados en ciertas aplicaciones. Los sensores textiles aparecen como alternativa viable para responder a desventajas que pueden tener los sensores convencionales a la hora de ser integrados.Los sensores textiles pueden llegar a ser una opción para introducir sensores en nuevas aplicaciones, antes inexploradas. Las ventajas que aportan los sensores textiles son su flexibilidad, cobertura de un área amplia y la proximidad al estímulo medido.La tesis se centra en el desarrollo de sensores textiles. Los materiales conductores, el efecto de los materiales en el comportamiento del sensor y los procesos de integración serán estudiados durante esta tesis. El sensor textil capacitivo se basaen la variación de la permitividad, la cual puede ser provocada por un cambio en dicha propiedad en el tejido o en las cercanías del sensor. El sensor textil capacitivo, gracias a su flexibilidad, podría llegar a ser relevante en aplicaciones de monitoreo diario, algunas de ellas relacionadas con personas dependientes o pacientes en hospitales.Los resultados obtenidos a lo largo de esta tesis extienden el estado del arte de los sensores textiles capacitivos. Los sensores textiles producidos y las aplicaciones desarrolladas respaldan la viabilidad de la tecnología presentada.
  

• SALEHI, NAVID: Energy Management in Collaborative Power Electronics-Based Microgrid Integrated With Renewable Energies
  
  Autor/a: SALEHI, NAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 08/02/2023
  Director/a de tesi: MARTINEZ GARCIA, HERMINIO | VELASCO QUESADA, GUILLERMO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GUINJOAN GISPERT, FRANCISCO JUAN
       SECRETARI: EL AROUDI, ABDELALI
       VOCAL: ZUMEL VAQUERO, PABLO
  Resum de tesi: En aquesta tesi es presenta la recerca realitzada en aplicacions de microxarxes, especialment en mode de funcionament cooperatiu. La investigació es porta a terme considerant dos aspectes de l'operació de les microxarxes que han estat fonamentals durant els últims anys. El funcionament fiable i òptim de les microxarxes s'estudia centrant-se en els sistemes de gestió d'energia, específicament en el funcionament col·laboratiu de microxarxes i en les interfícies d'electrònica de potència robustes.Aquesta tesi presenta una revisió exhaustiva dels mètodes d'optimització per a microxarxes individuals i comunitàries. A més, s'estudien diferents estratègies de control aplicades en sistemes de microxarxes. S'analitzen els avantatges i els inconvenients potencials de diverses estratègies de control i els estudis de fons aporten noves solucions per a un control òptim en una microxarxa connectada a la xarxa de distribució.Es desenvolupa una estratègia d¿agrupació basada en aprenentatge supervisat i no supervisat per controlar una microxarxa connectada a xarxa i formada per microxarxes industrials, comercials i residencials. Aquestes agrupacions es realitzen en funció de la demanda de càrrega màxima i de la reserva operativa de la microxarxa. A més, es presenta un procediment de dimensionament dels elements per a unitats distribuïbles en una microxarxa connectada a la xarxa. L'algorisme proposat avalua el dimensionat de l¿element tenint en compte la reserva operativa de les microxarxes. Per disminuir l'efecte advers de la reducció de la mida dels elements sobre la fiabilitat de les microxarxes, el factor de reducció proposat es modifica atenent a la càrrega màxima i a la correlació del perfil de càrrega.A continuació es presenten un funcionament òptim, una nova topologia i uns nous mètodes de control de diverses interfícies d'electrònica de potència per a la seva aplicació en microxarxes. El funcionament òptim del convertidor ressonant LLC s'investiga tenint en compte la variació de càrrega i la freqüència de commutació. A continuació, es proposa un convertidor DC-DC de font Z en cascada modificat d'alt guany en tensió i baixa tensió d¿estres en els interruptors. Finalment, es presenta un nou mètode de control per a un inversor de font Z monofàsica. Una xarxa neuronal feed-forward prediu la resposta forçada del control predictiu generalitzat per millorar el rendiment transitori de l'inversor.
  

• SELSELEH JONBAN, MANSOUR: Intelligent secondary control for energy management in a micro-grid by using multi-agent system
  
  Autor/a: SELSELEH JONBAN, MANSOUR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 09/06/2023
  Director/a de tesi: ROMERAL MARTINEZ, JOSE LUIS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SHAHPARASTI, MAHDI
       SECRETARI: DELGADO PRIETO, MIGUEL
       VOCAL: ABDOLLAHI, MOSTAFA
  Resum de tesi: Hoy en dla, los recursos energeticos distribuidos se utilizan ampliamente para satisfacer la demanda en microrredes, especialmente en edificios ecológicos. Estos recursos suelen conectarse mediante conwrtidores electr6nicos de potencia, que actuan como actuadores, al sis tern a, ypermiten inyectar la potencia activa y reactiva deseada, seg un lo determinen los control adores inteligentes. La operaci 6n y el rendim iento general de un conwrtidor en dicho sis tern a de pen de de la estabilidad y robustezde las tecnicas de control. Esta tesis presenta dos enfoques de control inteligente de abajo hacia arnba para gestionar la energla en microrredes de CC que dividen la demanda entre varios generadores. En primer lugar, se desarrolla un sistema de gesti6n de energla (EMS) basado en controladores de sistema multiagente (MAS) para gestionar la energla, controlar el 1/0ltaje y crear un equilibrio entre la oferta y la demanda en el sistema con el objeti\O de respaldar la caracterlstica de confiabilidad. En el enfoque propuesto, se implementa un algoritrno jerarquico reconfigurado para controlar la interacci6n de los agentes, donde se utiliza un bus CAN para establecer la comunicaci6n entre ellos. Este marco de operaci6 tiene la capacidad de controlar el sis tern a, incluso si aparece una falla en la unidad de decisi 6n. El segundo enfoque de inwstigaci6n presenta un sistema de gesti6n de energla basado en un sistema multiagente bajo la supervisi6n de un contrato inteligente con un enfoque de abajo hacia arriba para una m icrorred de CC conectada a la red que esta equipada con paneles sol ares foto110ltaicos (PV), turbina e61ica ( WT) y micro-turbina (MT) y almacenamiento de en erg la (BES). En el enfoque presentado, cada unidad controla y gestiona su operaci 6n a !raves de una estructura de decisi6n distribuida. El agente BES esta gestionado por una estructura inteligente basada en un modelo de aprendizaje por refuerzo. Dado que cargar y descargar la bater la es un proceso gradual, en esta inwstigaci6n se entrena un proceso de decis16n de Markovmediante el uso de un algoritrno Q-leaming. El resto de agentes son controlados ygestionados por algoritrnos heurlsticos. Para crear interacci6n ycoordinaci6n entre los agentes, se utiliza un proceso de licitaci6n en el que cad a agente bajo la estructura de control suoervisado oresenta su oferta al artlculo licitado en cada oerlodo de tiem oo. La organizaci6n licitadora asigna la potencia solicitada a !raves del algoritmo de oferta en sobre cerrado de primer precio entre los licitadores para optimizar el costo de la energla en la microrred. Los dos enfoques propuestos presentan slstemas inteligentes en I lnea que pueden garantizar tolerancia a fallas, estabilidad yconfiabilidad en la microrred, especialmente para edificios sostenibles yciudades inteligentes, respectivamente. Se han publicado o se encuentran en proceso de revisi6n diwrsos trabajos cientlficos que demuestran yvalidan los obieti\Os alcanzados voarantizan la calidad de la tesis.
  

• URBANO GONZÁLEZ, EVA MARÍA: Modelling and optimization of Industrial Prosumers with Renewable Energy Sources
  
  Autor/a: URBANO GONZÁLEZ, EVA MARÍA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 01/06/2023
  Director/a de tesi: ROMERAL MARTINEZ, JOSE LUIS | KAMPOUROPOULOS, KONSTANTINOS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TARANTOLA, STEFANO
       SECRETARI: MORENO EGUILAZ, JUAN MANUEL
       VOCAL: DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Resum de tesi: La actual transición energética fomenta la inserción de energías renovables y la descentralización del sistema con el objetivo de conseguir un mercado energético más seguro, sostenible y eficiente. La industria puede desempeñar un papel clave en estatransición debido a la digitalización resultante de la revolución industrial 4.0 y a la contemporánea revolución 5.0, que promueve su renovación mediante soluciones resilientes y centradas en el ser humano. De todas las entidades industriales, las PYMES son especialmente interesantes, ya que consumen más del 13% de la energía mundial y tienen más dificultades que las grandes empresas para adoptar nuevas estrategias de gestión energética. Con la intención de favorecer la transición energética y mejorar la competitividad industrial, esta tesis aborda su situación energética para transformar las infraestructuras de consumo de las PYMES industriales en infraestructuras prosumidoras capaces de intercambiar energía verde con la red eléctrica, impulsando también la descentralización del mercado.Para ello, la presente tesis propone un marco completo para la optimización de la inversión en equipos energéticos que deben realizar las PYMES industriales, con el objetivo de mejorar su rendimiento adoptando un papel de prosumidor en el mercadoeléctrico. Esta optimización se basa en el desarrollo de una metodología que incluye la modelización de la infraestructura energética de la planta industrial, la de los factores cuantitativos y cualitativos junto con sus incertidumbres, y la resolución deun problema de optimización de doble etapa. Este problema de optimización analiza los costes y beneficios de las inversiones, así como la operación prosumidora de la infraestructura a lo largo de su vida. También se introducen en el problemaincertidumbres en los parámetros cuantitativos y cualitativos, y se evalúan y minimizan los riesgos a los que se enfrenta la PYME industrial al actualizar su sistema energético.La metodología propuesta se ha aplicado a varios casos de estudio, cuyos resultados han demostrado los beneficios de transformar una PYME industrial de consumidora a prosumidora. La optimización de la inversión, teniendo en cuenta los factores cuantitativos y cualitativos, los riesgos y el funcionamiento prosumidor del sistema a lo largo de su vida, da lugar a soluciones técnica y financieramente sólidas. De esta manera, se ha podido comprobar la utilidad del marco metodológico propuesto para ser aplicado a las PYMES industriales, promoviendo su transformación en entidades activas en los mercados energéticos y aumentando su competitividad.
  

Darrera actualització: 27/09/2023 05:01:46.

Grups de recerca

• DISEN-Distributed Sensor Networks
• e-CAT-Circuits i Transductors Electronics
• EPIC-Disseny de circuits analogics integrats i de convertidors de potencia conmutats
• GREP-Grup de Recerca en Electronica de Potencia
• GRUP ISI-Grup d'Instrumentacio, Sensors i Interficies
• GSS-Grup Sistemes Sensors
• HIPICS-Grupo de Circuitos y Sistemas Integrados de Altas Prestaciones
• IEB-Instrumentacio Electronica i Biomedica
• ISSET-Sensors Intel·ligents Integrats i Tecnologies per a la Salut
• MCIA-Grup de Recerca Accionaments Electrics i Aplicacions Industrials
• MNT-Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies
• QINE-Disseny de Baix Consum, Test, Verificacio i Circuits Integrats de Seguretat
• RFEMC-Grup de Radiofrequencia i Compatibilitat Electromagnetica en Xarxes de Comunicacions
• SARTI-MAR-Sistemes d'Adquisicio Remota de dades i Tractament de la Informacio en el Medi Mari
• SEPIC-Sistemes Electronics de Potencia i de Control
• TIEG-Terrassa Industrial Electronics Group

Grup de recerca Electronic Systems Group (GSE), UIB

Grup de recerca Electronic Engineering Group (GEE), UIB

Professorat

• Alarcon Cot, Eduard
• Alepuz Menendez, Salvador
• Altet Sanahujes, Josep
• Aragones Cervera, Xavier
• Arias Pujol, Antoni
• Arumi Delgado, Daniel
• Balado Suarez, Luz Maria
• Bermejo Broto, Sandra
• Biel Sole, Domingo
• Bordonau Farrerons, Josep
• Bragos Bardia, Ramon
• Busquets Monge, Sergio
• Cabestany Moncusi, Joan
• Carrasco Lopez, Juan Antonio
• Casanella Alonso, Ramon
• Casas Piedrafita, Jaime Oscar
• Castilla Fernandez, Miquel
• Chavez Dominguez, Juan Antonio
• Cosp Vilella, Jordi
• Cuadras Tomas, Angel
• del Rio Fernandez, Joaquin
• Delgado Prieto, Miquel
• Dominguez Pumar, Manuel M.
• Fernandez Chimeno, Mireya
• Fernandez Garcia, Raul
• Gago Barrio, Javier
• Garcia de Vicuña Muñoz de la Nava, Jose Luis
• Garcia Gonzalez, Miquel A.
• Garcia Hernandez, Miguel Jesus
• Gasulla Forner, Manel
• Gil Gali, Ignacio
• Gomariz Castro, Spartacus
• Gonzalez Diez, David
• Guinjoan Gispert, Francesc
• Jimenez Serres, Vicente
• Lamich Arocas, Manuel
• Lopez Garcia, Mariano
• Lopez Gonzalez, Juan Miguel
• Lopez Lapeña, Oscar
• Lopez Martinez, Antonio Miguel
• Madrenas Boadas, Jordi
• Manich Bou, Salvador
• Martin Garcia, Isidro
• Martinez Garcia, Herminio
• Matas Alcala, Jose
• Mateo Peña, Diego
• Miret Tomas, Jaume
• Moll Echeto, Francesc
• Mon Gonzalez, Juan
• Moreno Arostegui, Juan Manuel
• Moreno Eguilaz, Juan M.
• Nescolarde Selva, Lexa Digna
• Orpella Garcia, Albert
• Ortega Redondo, Juan Antonio
• Ortega Villasclaras, Pablo Rafael
• Pallàs Areny, Ramon
• Parisi Baradad, Vicenç
• Polo Cantero, Jose
• Pons Nin, Joan
• Puigdollers Gonzalez, Joaquim
• Quilez Figuerola, Marcos
• Ramos Castro, Juan Jose
• Ramos Lara, Rafa
• Reverter Cubarsi, Ferran
• Riu Costa, Pere Joan
• Rodriguez Martinez, Angel
• Rodriguez Montañes, Rosa
• Romeral Martinez, J.L.
• Rosell Ferrer, Javier
• Rubio Sola, Jose Antonio
• Salaet Pereira, Joan Ferran
• Salazar Soler, Jorge
• Serrano Finetti, Roberto Ernesto
• Silva Martinez, Ferran
• Silvestre Berges, Santiago
• Torrents Dolz, Josep Maria
• Turo Peroy, Antonio
• Voz Sanchez, Cristobal
• Zaragoza Bertomeu, Jordi

• Ovejas Benedicto, Victòria Júlia