Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al programa són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés correspon a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat un dels màsters següents:

- Màster en Enginyeria Nuclear
- Màster en Enginyeria Biomèdica.

També hi podran ser acceptats els estudiants amb un màster afí a l’àmbit científic del programa, sempre que la Comissió Acadèmica ho consideri oportú. Es consideren també com a trets importants l’interès general per les temàtiques que es desenvolupen en el programa, la capacitat analítica i la capacitat per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita en anglès.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauràn de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement .
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de fer avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat d’investigació a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Cortes Rossell, Guillem

• Calviño Tavares, Francisco
• Cortes Rossell, Guillem
• Vargas Drechsler, Arturo

• Institut de Tècniques Energètiques (PROMOTORA)
• Departament de Física

Àrea de Doctorat - UTGAEIB - ETSEIB. Pavelló I (Campus Sud)
Tel.: 934 016 562
Correu electrònic: doctoratd.utgaeib@upc.edu

Convenis amb altres institucions

Universitat de Barcelona: recerca sobre dosimetria i radiofísica mèdica. Públic.
C2. Universität Duisburg-Essen: recerca sobre radiofísica mèdica. Públic.
C3. Institut de Radioprotection et de Sûreté Nucléaire (IRSN): intercanvi d’estudiants en el camp de la medicina nuclear. Públic.
C4. Skobeltsyn Institute of Nuclear Physics: col·laboració en el camp de la física d’acceleradors i per a la construcció d’un microtró. Públic.
C5. Consell de Seguretat Nuclear: col·laboració per a la creació de la Càtedra de Seguretat Nuclear Argos a l’ETSEIB de Barcelona.

Altres col·laboracions:

Institució participant: Cooperation for Higher Education on Radiological and Nuclear Engineering.

Descripció de la col·laboració: CHERNE és una xarxa acadèmica europea oberta per a la cooperació en l’ensenyament universitari sobre enginyeria radiològica i nuclear.
Naturalesa de la institució: pública.

Institució participant: Joint Universities Accelerator School (juas).
Descripció de la col·laboració: cursos sobre física i tecnologia d’acceleradors de partícules.
Naturalesa de la institució: privada.

Institució participant: International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER).
Descripció de la col·laboració: estudis sobre plasmes i reactors de fusió (diversos contractes).
Naturalesa de la institució: pública.

Institució participant: Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II.
Descripció de la col·laboració: recerca per al desenvolupament de mètodes d’anàlisi probabilístics de seguretat en la valoració de riscos econòmics i tecnològics en centrals nuclears (diversos contractes). Naturalesa de la institució: privada.

Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al programa són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés correspon a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat un dels màsters següents:

- Màster en Enginyeria Nuclear
- Màster en Enginyeria Biomèdica.

També hi podran ser acceptats els estudiants amb un màster afí a l’àmbit científic del programa, sempre que la Comissió Acadèmica ho consideri oportú. Es consideren també com a trets importants l’interès general per les temàtiques que es desenvolupen en el programa, la capacitat analítica i la capacitat per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita en anglès.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Dels estudiants que vulguin sol·licitar l’admissió s’espera que, com a mínim, hagin cursat 60 crèdits en un màster oficial la temàtica del qual sigui afí a l’enginyeria nuclear o a les radiacions ionitzants.

En qualsevol cas, correspon a la Comissió Acadèmica del present programa la decisió sobre l’admissió. Les sol·licituds que no s’ajustin a les condicions descrites anteriorment han de ser consultades amb aquesta Comissió, i es poden acceptar excepcions si hi ha motius justificats i es considera oportú.

Complements formatius

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del M. Sc. en Enginyeria Nuclear de la UPC o del M. Sc. en Enginyeria Biomèdica de la UPC. En els dos casos no s’exigiran complements de formació si es disposa d’almenys 60 ECTS dels títols esmentats. Es podrà exigir que els estudiants que accedeixin des d’altres màsters facin complements de formació específics de recerca segons el criteri de la Comissió Acadèmica. En aquest cas, es farà un seguiment dels complements cursats. No podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat superior a 60 ECTS.

La Comissió Acadèmica del programa serà l’òrgan responsable d’estipular els complements de formació per a cada estudiant, en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència i de la línia de recerca triada per a la tesi. A continuació s’indiquen les possibles assignatures a cursar en funció de la formació obtinguda prèviament.

A títol indicatiu:

- Els estudiants que procedeixin de l’àmbit de la biologia, la medicina o, en general, de les ciències de la vida seran preferentment encaminats cap a línies de recerca associades al camp de la radiofísica mèdica. Els complements formatius es podran seleccionar d’entre les assignatures afins a aquest camp.

- Els estudiants que procedeixin de l’àmbit de la física, la química o l’enginyeria seran preferentment encaminats cap a línies de recerca associades a la radiofísica mèdica o l’enginyeria nuclear.

Les assignatures dels màsters vinculats al programa compten amb objectius, metodologies i processos d’avaluació ben definits que permetran preparar l’alumnat per a l’adquisició de les competències definides en apartats anteriors. En qualsevol cas, en funció del currículum de cada estudiant, la Comissió Acadèmica podrà ajustar els complements de formació a cursar. Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Hores: 144.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 11/12/2023 05:45:35.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 11/12/2023 05:30:23.

Llistat de tesis defensades per any

• NAVARRO FERNÁNDEZ, ARACELI: Understanding Secondary Emission Processes and Beam Matter interactions for Optimization of Diagnostic Wire Grid System in Particle Accelerators
  
  Autor/a: NAVARRO FERNÁNDEZ, ARACELI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 21/03/2023
  Director/a de tesi: RONCAROLO, FEDERICO | CALVIÑO TAVARES, FRANCISCO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SAPINSKI, MARIUSZ
       SECRETARI: CORTES ROSSELL, GUILLEM PERE
       VOCAL: FORCK, PETER
  Resum de tesi: Blancos finos, en forma de laminas, bandas o hilos, son comúnmente usados en el mundo de la instrumentación de haces para medir varios parámetros del haz de partículas, por ejemplo la intensidad, posición y medida. Dependiendo de los parámetros del haz, tales como la intensidad, la energía, el tamaño longitudinal y transversal, los detectores pueden sufrir un grave estrés termodinámico. Esto puede potencialmente perturbar la precisión de las medidas y degradar la integridad del detector. La parte principal de esta contribución presenta la implementación de un modelo basado en diferencias finitas, desarrollado para simular las interacciones entre las partículas y el detector y predecir el calentamiento del material y el daño. Este trabajo ha sido realizado principalmente en el contexto del LINAC4, que es el primer acelerador en la cadena de aceleradores del CERN. Algunas otras instalaciones (CERN PS Booster, CERN SPS, GSI ). También se mencionan en este documento. Sin embargo, la mayoría de los estudios y las conclusiones se refieren al rango de energías ( 45 keV - 160 MeV) y tipos de detectores disponibles en el LINAC4 (SEM grids y Wire Scanners). Para entender el propósito, la funcionalidad y las limitaciones de los detectores de blanco fino, este documento introduce los principios básicos de la dinámica transversal de haces y las interacciones haz-materia, prestando especial atención a procesos como: Deposición de energía, emisión secundaria de electrones (SEE), back-scattering de electrones, etc. El modelo termico implementados durante este trabajo (PyTT) simula la evolución térmica de un detector fino y esta discutido en detalle en este documento. Para comprobar la precisión de las simulaciones, se presenta un experimento realizado en el LINAC4. La temperatura de los detectores se pudo medir de forma indirecta gracias a la teoría de emision de electrones thermoionicos. El rendimiento de las simulaciones se discute en terminos de sensitividad y incertidumbres en los parametros. Las incertidumbres en las propiedades de los materiales, como la emissividad, resultan en grandes incertidumbres en los resultados de las simulaciones. Para mejorar nuestro conocimiento sobre la emissividad de hilos de tungsteno, se implemento un experimento basado en el metodo calorimetrico. El set-up experimental, el calculo de la emisividad y los resultados se describen detalladamente en este trabajo. Algunos ejemplos de como este trabajo ha sido util para el funcionamiento del CERN, y de otras instalaciones (como GSI) se presentan en estas paginas. Estos ejemplos incluyen, el calculo de limites de potencia para el haz en el LINAC4 y en el SPS. Medidas de la intensidad y del perfil del haz en el LINAC4. La calibracion de detectores (H0H-), pruebas en los prototipos de SEM grid en GSI, etc.
  

• SABOUNCHI, SAEED: Cylindrical Microplane Model for Fiber Reinforced Polymer Composites
  
  Autor/a: SABOUNCHI, SAEED
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Institut de Tècniques Energètiques (INTE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/04/2023
  Director/a de tesi: CANER BASKURT, FERHUN CEM
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MAIMÍ VERT, PERE
       SECRETARI: TURON TRAVESA, ALBERT
       VOCAL: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL
  Resum de tesi: Los polímeros reforzados con fibras largas son materiales compuestos más utilizados en muchas aplicaciones de ingeniería, desde mangos de escobas hasta la estructura principal de aeronaves avanzadas. A pesar de la enorme investigación realizada sobre estos materiales hasta la fecha, muchos aspectos de su comportamiento necesitan más estudio. El avance en los recursos computacionales permite cálculos a escalas grandes brinda oportunidades para desarrollar nuevos modelos constitutivos con mayor precisión y aplicabilidad. Por un lado, la mayoría de los modelos existentes están limitados a las situaciones de caminos de cargas específicas y no pueden hacer predicciones razonables en otros caminos de cargas. Además, estos modelos no se han suficientemente verificado en condiciones generales de cargas tridimensionales. Este estudio presenta un modelo constitutivo basado en el planteamiento de microplanos en el que se adopta una geometría cilíndrica para el análisis de tensión tridimensional general de polímeros reforzados con fibras unidireccionales (o transversalmente isotrópos). El eje del cilindro coincide con la dirección de las fibras en la lámina, lo que permite desacoplar los comportamientos en la dirección de la fibra y en el plano de la matriz. El modelo se ha implementado fácilmente en un software de elementos finitos llamado Abaqus/Explicit utilizando la interfaz VUMAT. A diferencia de otros modelos de microplanos basados en geometría esférica desarrollados para predecir el comportamiento mecánico de los polímeros reforzados con fibras, este modelo es más intuitivo y fácil de calibrar. Las leyes constitutivas a nivel de microplano entre los componentes de la tensión y la deformación a nivel de microplanos se desarrollan para el comportamiento inelástico y de fractura de tales materiales en tracción, en compresión y en corte. La ecuación de equilibrio de tensiones micro-macro para la geometría cilíndrica se desarrolla y se emplea para calcular el tensor de tensión de Cauchy utilizando los componentes de tensiones a nivel de los microplanos. Un algoritmo computacional explícito para el modelo de microplano cilíndrico se presenta. También se presenta un procedimiento de calibración fácil de usar para parámetros ajustables en las leyes constitutivas a nivel de microplanos. La calibración del modelo necesita datos de ensayos uniaxiales simples en tracción y en compresión en el plano de isotropía y en la dirección de la fibra para cualquier polímero reforzado con fibra dado. El modelo se calibra utilizando datos experimentales obtenidos de la literatura sobre cuatro tipos diferentes de compuestos poliméricos reforzados con fibras. El modelo se verifica utilizando envolventes de agotamiento biaxial y pruebas de efecto de tamaño de flexión de 3 puntos obtenido de la literatura.
  

• SUAREZ I CAMBRA, DANIEL: Heat transfer correlations for liquid metal flows under nuclear fusion conditions
  
  Autor/a: SUAREZ I CAMBRA, DANIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/07/2023
  Director/a de tesi: BATET MIRACLE, LLUIS | MAS DE LES VALLS ORTIZ, ELISABET
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: KHODAK, ANDREI
       SECRETARI: RAPISARDA SOCORRO, DAVID
       VOCAL: DEL NEVO, ALESSANDRO
  Resum de tesi: Aquesta tesis se centra en simulacions de la circulació de metalls líquids per canals dins dels mantells regeneratius de reactors de fusió nuclear de tipus tokamak. A banda d'extreure la calor produïda per les reaccions de fusió al plasma, el metall líquid desenvolupa dues funcions addicionals: reproduir combustible (el triti) i blindar els components externs, com les bobines dels imants del tokamak, de la radiació que els podria danyar.Actualment diferents centres de recerca investiguen els millors dissenys per a construir un reactor de fusió econòmicament viable que permeti abastir la societat d'energia neta. En aquests dissenys es tenen en compte els mecanismes de transferència de calor que s'estableixen entre el metall líquid que capta la calor per radiació de les reaccions nuclears i les parets del seu entorn.El metall líquid que rep aquesta forta radiació està exposat al mateix temps als camps magnètics que sostenen el plasma i a una convecció forcada que l'impulsa a traves dels canals de refrigeració. Com a bon conductor de la corrent elèctrica, la circulació del metall líquid sota camps magnètics indueix corrents elèctriques que li provoquen les forces de Lorentz, provocant l'efecte que s'anomena magnetohidrodinàmica (MHD).Quan el canal a través del qual circula un flux magnetohidrodinàmic té parets elèctricament conductores, les corrents induïdes poden bai passejar el fluid i provocar perfils de velocitat molt característics en forma de M. La combinació dels efectes de convecció forcada, convecció natural, efecte magnetohidrodinàmic, interacció fluid-sòlid, transferència de calor entre materials i generació volumètrica de calor, converteix aquesta disciplina en digne d'estudi.Aquesta tesis planteja una metodologia per a l'estudi de la transferència de calor dels metalls líquids cap a les parets exteriors en els mantells regeneratius tenint en compte tots els fenòmens mencionats. El seu objectiu es l'obtenció d'una correlació per la predicció de la transferència de calor en el flux de metall líquid. La metodologia emprada contempla l'ús d'experiments numèrics basats en simulacions de dinàmica de fluids computacional (CFD) utilitzant com a punt de partida el codi de OpenFOAM desenvolupat a Mas de les Valls 2011.Els càlculs MHD tridimensionals en les condicions nominals de disseny poden representar un consum de recursos de computació insostenible en el marc del present treball. Per aquest motiu, s'estudien mètodes simplificats que permetrien calcular un gran nombre de casos per poder concloure tendències o correlacions.De manera sistemàtica s'analitza mitjançant mètodes numèrics la validesa dels models de fluxos tridimensionals MHD de metall líquid, de les simplificacions en el pla totalment desenvolupat, de les simplificacions en el pla perpendicular al camp magnètic, i per últim de la simplificació que permet trobar un perfil de flux unidimensional totalment desenvolupat en un canal poloidal. Per tant, demostrar la validesa de les simplificacions del flux és crucial per permetre els investigadors estudiar de manera eficient el funcionament del mantell regeneratiu i millorar-ne el disseny. Per aquest motiu, la metodologia proposada per obtenir els models simplificats és un dels principals resultats de la tesis.Finalment es proposa una correlació basada en els paràmetres adimensionals que caracteritzen el flux i es quantifica el seu error amb el conjunt de casos disponible.Mas de les Valls, E. (2011). ¿Development of a simulation tool for MHD flows under nuclear fusion conditions¿. PhD dissertation. Dept. of Physics and Nuclear Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya.
  

Darrera actualització: 11/12/2023 06:01:46.

Grups de recerca

• ANT-Grup de Recerca en Tecnologies Nuclears Avancades
• IONHE-Ionising Radiation, Health and Environment
• NEMEN-Nanoenginyeria de materials aplicats a l'energia

Professorat

• Batet Miracle, Lluis
• Blas del Hoyo, Alfredo de
• Calviño Tavares, Francisco
• Caner, Ferhun Cem
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Cortes Rossell, Guillem
• Duch Guillen, M. Amor
• Freixa Terradas, Jordi
• Futatani, Shimpei
• Ginjaume Egido, Merce
• Koubychine Merkulov, Youri
• Llorca Pique, Jordi
• Pretel Sanchez, Maria del Carmen
• Sempau Roma, Josep
• Vargas Drechsler, Arturo

• Martinez Quiroga, Victor Manuel
• Mas de les Valls Ortiz, Elisabet
• Pericas Casals, Raimon
• Sedano Miguel, Luis Angel
• Tarifeño Saldivia, Ariel Esteban