Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.

En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.

Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.

També s’estableixen els requisits següents:

• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupin a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tota mena de públics.

Nombre de places

8

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Ramon Graells, Antoni

• Azara Nicolas, Pedro
• Montaner Martorell, Jose M.
• Pizza de Nanno, Antonio
• Rossello Nicolau, Maribel

• Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (PROMOTORA)

Convenis amb altres institucions

A nivell internacional, el programa ha col·laborat de manera sostinguda, des de fa més de deu anys, amb professors de diferents programes de doctorat dels organismes següents: Politecnico di Torino, Politecnico di Milà, Facoltà d’Architettura de la Università di Ferrara, Università di Roma La Sapienza, Università di Bologna, Università di Venezia (IUAV), Università degli Studi di Trieste, Università degli Studi dell’Aquila, Instituto Superior Técnico, UTL Lisboa, Facultat d’Arquitectura de la Universidad de Oporto, École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais, Hafen City Universität Hamburg, Aristotle University of Thessaloniki. També amb professors de diferents universitats d’Amèrica Llatina, molts d’ells sortits del mateix programa, com per exemple: Universidad del Litorial (Santa Fe, l’Argentina), Universidade Presbiteriana Mackenzie (Sao Paulo, Brasil), Universidad Federal de Bahia (Salvador de Bahia, Brasil), Universidad de Palermo (Buenos Aires, l’Argentina), Universidad Nacional de la Plata, UNC (Córdoba, Argentina), Facultat d’Arquitectura de la Universidad Nacional Autónoma (Mèxic)…

En raó de les línies de recerca vinculades al programa, aquest ha mantingut una estreta relació amb diferents institucions, com són l’Arxiu Històric del COAC, el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Art Santa Mònica i el Museo Centro de Arte Nacional Reina Sofía de Madrid. Pel que es preveu en el nou Decret, s’ha arribat a acords amb algunes d’aquestes institucions perquè s’integrin com a aliats externs del programa. Les dues primeres institucions, en funció de la col·laboració habitual i per sintonitzar amb algunes de les missions estratègiques de recerca del programa, seran l’Arxiu Històric del COAC i el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA).

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.

En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.

Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.

També s’estableixen els requisits següents:

• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

És molt important un bon coneixement previ dels candidats a ser admesos, per a la valoració adequada i perquè completin amb èxit i en el temps requerit la seva recerca de tesi.
• Expedient acadèmic (ponderació: 15%).
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic i entrevistes telefòniques (ponderació: 30%).
• Carta de motivació (ponderació: 30%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 15%). Valor que pot veure’s alterat segons la mena de recerca que es vulgui emprendre.
• Experiència en recerca (ponderació: 10%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa podrà exigir que hagin de superar-se complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

En el moment de l’admissió, la Comissió Acadèmica assignarà un tutor o tutora a cada nou admès al Doctorat i, per a aquells que no provinguin del Màster Universitari en Teoria i Història de l’Arquitectura o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línia d’especialització en Teoria, Història i Cultura, s’establirà la formació complementària mitjançant assignatures d’aquest màster.

En funció de la formació prèvia dels sol·licitants i de les expectatives descrites en la seva carta d’intencions, es determinarà el nombre i tipus d’assignatures idònies per complementar la seva formació.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula es fa després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

La matrícula, habitualment, es fa al mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Obligatòria.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 200.
Està previst que es portin a terme en la fase de redacció de la tesi.
Optativa.

Activitat: Participació en projectes de recerca vinculats al Programa de Doctorat.
Núm. d’hores: 120.
La dedicació dependrà de l’afinitat entre temes de recerca, però convé que sigui d’un mínim de 10 hores a la setmana durant almenys un període de tres mesos.
Optativa.

Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Obligatòria.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 50.
Està previst que es portin a terme al començament de la formació.
Optativa.

Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 15.
Optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 23/09/2023 04:45:29.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 23/09/2023 04:30:25.

Llistat de tesis defensades per any

• CELIENTO, ILIA: Spazi e corpi architettonici di Enric Miralles. Pensieri e costruzioni guardando a progetti italiani
  
  Autor/a: CELIENTO, ILIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: (THATC)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 07/07/2023
  Director/a de tesi: MONTANER MARTORELL, JOSE M. | MOLINARI, LUCA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ
       SECRETARI: FORINO, IMMACOLATA CONCEZIONE
       VOCAL: MARINI, SARA
  Resum de tesi: Esta tesis es el resultado de las intuiciones, las mismas, pero de forma diferente, que han guiado al arquitecto español Enric Miralles a lo largo de su corta pero prolífica carrera. Intuiciones que dan lugar a reflexiones sobre una forma convencional de "hacer arquitectura". El sujeto no es sólo quien escribe, estudia, elabora, piensa, dibuja. En este caso, el sujeto es también Enric Miralles, el arquitecto catalán muerto prematuramente a los 45 años. Además, el sujeto es el cuerpo arquitectónico en tensión con su espacio: el cuerpo que funde el edificio y el paisaje sin verter en ellos otra dicotomía (sobre)reiterada. En esta relación, es habitual definir el tiempo de una arquitectura: cuando empieza, cuando acaba, qué vida tiene. La arquitectura no muere. O, mejor dicho, no debería morir a menos que acabe la intuición. La relación entre sujeto y objeto es lo que luego se desborda en arquitectura en una descripción de hechos, en un análisis de un proyecto, en una definición de una idea y, no siempre, en la construcción de una obra.Para Enric Miralles, el espacio y el cuerpo arquitectónico están en continua tensión y, de este modo, la arquitectura es emocionante. La intuición debe ser visible en su "hacer arquitectura". Esa arquitectura que nunca está acabada, aunque esté construida. Esa arquitectura que aún consigue emocionar porque el sujeto es visible en el objeto. Probablemente sea todavía demasiado pronto para afirmar con certeza cuál es su verdadero legado, pero su "hacer arquitectura" puede ser un ejemplo para recordar el origen de una originalidad perdida (cf. cap. 5).El mundo de Enric Miralles es vasto y complejo y, como afirma Rafael Moneo (cf. Prefacio), difícil de estudiar en unos pocos proyectos concretos. Sin embargo, para iniciarse, la investigación siempre necesita un lugar en el que centrar una narración. En este caso, es Italia, punto de encuentro y retorno en este viaje de investigación, lugar de formación e inspiración para Miralles. En la primera parte del trabajo de tesis, conocemos a un Miralles apasionado, pero también inconformista. En los años setenta y ochenta, la Escuela de Barcelona estaba fascinada por la arquitectura milanesa, pero el péndulo de Miralles osciló hacia otro lado para definir su propia metodología y lenguaje: su propio camino cuando, de hecho, en aquella época la necesidad de conformarse era vital para olvidar el largo periodo de totalitarismo. Si no hubieran existido estas atenciones a lo ordinario -los estudios sobre Rossi, lo más ordinario, la participación en ILAUD- no se habría creado el diálogo entre pensamiento y construcción (segunda parte): una conversación que luego genera la comunicación entre espacio, cuerpo y tiempo. Por último, no se habría derivado la continuidad de lo inacabado, la originalidad de recordar y rememorar el origen de la idea (tercera parte). El trasfondo de actuación de la investigación es Italia como lugar de inspiración de Miralles, de modo que, a través de grandes estudios de caso italianos, no construidos, se recuerda, memoriza y otorga a la obra de Miralles un aprendizaje útil para formular nuevas teorías y proyectos afines, así como para reflexionar sobre una posible crisis del lenguaje arquitectónico. Hoy, la fortuna es que la obra iniciada por Miralles continúa. Benedetta Tagliabue dirige el timón de un barco que hace dos décadas se creía que se hundía. Los cambios suscitan perplejidad e incluso miedo, pero pueden habitarse, como si se tratara de casas reformadas al uso. Así, lo inacabado que para Miralles persistía incluso en la construcción acabada, aún persiste: es presente para volverse hacia un futuro desconocido. En cierto modo, los orígenes en una idea -es decir, la manera de autentificar el nacimiento de una forma, la importancia de una geometría, la existencia del tiempo- continúan, aunque de forma diferente, adaptándose al cambio y revelando una originalidad prese
  

• MARTIN NIEVA, HELENA: Around and about the arts in Barcelona (1939-1960): Supporting roles, select circles and small venues
  
  Autor/a: MARTIN NIEVA, HELENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/06/2023
  Director/a de tesi: LAHUERTA ALSINA, JUAN JOSE | GAN QUESADA, GERMAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FREIXA SERRA, MIREIA DEL RIPOLL
       SECRETARI: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ
       VOCAL: PEREZ ZALDUONDO, MARIA GEMMA
  Resum de tesi: "Around and about the Arts in Barcelona" explora la lenta i difícil introducció de la música i les arts plàstiques d'avantguarda a la ciutat entre els anys 1939 i 1960, així com la gestació d'un petit públic afí a aquestes manifestacions artístiques, en un moment que ni artistes com Miró ni, encara menys, la música de Schoenberg tenien cabuda a la vida cultural de Barcelona.Una primera hipòtesi d'aquesta tesi és l'existència d'una aliança entre alguns actors secundaris que formaren cercles selectes per a conrear la modernitat a petites seus alternatives, davant l'ambient desolador del primer franquisme. Aquests cercles selectes, entusiastes de les arts plàstiques d'avantguarda, van interessar-se amb la mateixa intensitat per la música més nova, ja fos per la Segona Escola de Viena com per les propostes més trencadores dels Cursos d'Estiu de Darmstadt.Aquests actors secundaris van assolir una destacada autonomia més enllà dels artistes que promocionaven i són essencials per a comprendre la vida artística i musical de la Barcelona del període 1939-1960. Així, Joan Prats i el fotògraf Joaquim Gomis impulsaren un relat que propicià la comprensió de l'obra de Miró i, alhora, van donar suport a diversos projectes per a rescatar a Gaudí des d'una mirada d'avantguarda. Una aproximació idèntica a la que Prats mantingué en organitzar audicions de disc de Bartók per a Club 49.Així mateix, aquesta tesi apunta que només en algunes petites seus (Sala Gaspar, Institut Français o Casa Bartomeu) fou possible disposar de la calma i la curiositat necessàries per a una formació en l'art nou. Aquests espais de socialització acolliren als cercles selectes que aquesta tesi aborda: el sofisticat Club 49, l'especialitzat Cercle Manuel de Falla i les actives Juventudes Musicales Españolas.Amb l'objectiu d'afavorir la claredat expositiva, es dedica la primera part a les arts plàstiques, centrada en l'experiència del "fotoscop", i la segona a la música contemporània. Però, en realitat, el marc sociocultural i polític d'ambdues parts és comú, pel que, tot sovint, els fets i els protagonistes coincidiren al temps i l'espai, ordint-se una rica xarxa de relacions gairebé impossible de descabdellar, però que s'ha teixit al llarg del text.Els relats que s'esbossen a cadascuna de les dues parts empren estratègies diferents. Primer, Gomis i Prats es pregunten de quina manera s'ha de fotografiar una obra d'art. Al relat s'entrelliguen dos creadors: Miró, l'amic íntim amb qui comparteixen anhels, confidències i projectes; i Gaudí, l'heroi ja desaparegut, de qui només restaven les seves obres arquitectòniques als carrers de la ciutat. El "fotoscop" vehicula aquests interrogants i llança interpretacions d'un impacte gens menyspreable sobre els estudis previs. En canvi, a la segona part, ha calgut partir de zero. Per tal d'explicar la singularitat dels cicles de "Música oberta", que impulsaren Juan Hidalgo i Josep Maria Mestres Quadreny, era necessari reconstruir arqueològicament les trajectòries dels músics, mecenes i plataformes de difusió de la música a Barcelona des del final de la guerra civil espanyola. En definitiva, tractaments anteriors havien establert aspectes parcials d'un tema que aquesta tesi doctoral aborda des d'una perspectiva de més complexitat: la constitució fonamental d'una rica xarxa entre els diversos agents.Els dos objectes d'estudi, els "fotoscop" i "Música oberta", es prolonguen fins a la mort de Joan Prats el 1970. Tanmateix, s'intenta demostrar que, al 1960, ja eren prou definits en el seu concepte i forma, en el procés d'institucionalització de l'avantguarda. D'aquesta manera, la tesi estableix les bases per a una anàlisi de la situació artística d'avantguarda a la Barcelona de la dècada dels seixanta que tingui en compte l'evolució dels modes d'intervenció cultural que s'havien forjat durant els anys anteriors.
  

• SALDAÑA PUERTO, CESAR: Para una sociología de la intelectualidad outsider. Manierismo (1964), de Arnold Hauser, y los marxismos heterodoxos
  
  Autor/a: SALDAÑA PUERTO, CESAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/09/2023
  Director/a de tesi: AZARA NICOLAS, PEDRO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: HERNANDEZ SANCHEZ, DOMINGO
       SECRETARI: LAHUERTA ALSINA, JUAN JOSE
       VOCAL: SANTAMARIA FERNANDEZ, ALBERTO
  Resum de tesi: El manierismo es uno de los conceptos más controvertidos de la historia del arte occidental, y resulta significativo que un autor tan polémico como Arnold Hauser (1892-1978) le dedicase buena parte de sus esfuerzos. Las controversias en torno al manierismo y en torno a Hauser son casos particulares de un problema general: el establecimiento de un marco común de rigor científico para las ciencias sociales. La tesis explora su alineamiento con los debates epistemológicos, al tiempo que trata de contextualizarlas en la encarnizada lucha por la supervivencia de sus protagonistas: intelectuales exiliados, buscando un hueco en las instituciones de los países de acogida, en un ambiente marcado por la Guerra Fría y por un rígido proceso de disciplinarización que había perdido el empuje utópico desde el que fuera proyectado a principios de siglo. Con ello, tratamos de contribuir a los esfuerzos recientes por reevaluar la figura de Hauser. Quizás puedan encontrarse en su supuesto diletantismo, en su resistencia a la especialización y en su orfandad institucional, rasgos que hacen entrever un posible modelo en tiempos en los que la omnipresencia de términos como `interdisciplinar¿ o `multidisciplinar¿ son el correlato de su ausencia efectiva. El Bloque I trata de comprender las motivaciones de Hauser, delineando las claves de la tesis: la obra Manierismo (1964) como manifiesto del marxismo heterodoxo, entendido como cosmovisión. Matizamos aquellos análisis que enfatizan su anticapitalismo romántico. Trazando puentes con Benjamin, Marcuse y Adorno, insistimos en aquellos marxismos relacionados con el momento post-utópico en que ya no es posible la revolución, de donde se deriva la importancia de una lucha aparentemente solipsista, afín al aparente solipsismo post-utópico del arte manierista. Los cap. 2 y 3 reconstruyen la vida de Hauser y de la gestación del libro recurriendo a diversos archivos y documentando su condición de outsider, precariedad y exilios, así como el nexo entre la cuestión de la educación de las masas y la problemática del cine, y el manierismo. El Bloque II aborda las controversias en las instituciones que legitiman la ciencia: esbozamos algunos correlatos ideológicos y políticos de las disputas epistemológicas, metodológicas y estilísticas. Los cap. 4, 5 y 6 articulan un mismo recorrido histórico, examinado desde ángulos distintos; la totalidad deviene inasible debido a la reificación del conocimiento (Lukács, Adorno), pero sigue ejerciendo su hechizo; se constata el retorno a un relativismo y pluralismo afín al de principios del sXX. Esto explica, en parte, la pertinencia de los marxismos heterodoxos, que renuncian al sistema, pero no a la búsqueda de la verdad en el forcejeo con la forma, en la configuración del discurso. El Bloque III sopesa la vigencia de Manierismo en diálogo con su recepción. Por un lado, los problemas metodológicos y teóricos en torno al libro; por otro, la praxis que aflora a partir de las diversas lecturas que encontramos en la historiografía. Los hilos argumentales ¿la necesidad de lo heterodoxo y lo outsider; de negar una visión optimista del progreso; de constatar que toda pretensión de sistema tiene algo de deshonesto, siendo más rigurosa la renuncia a ciertos tipos de rigor¿ se despliegan aquí de modo más general: las utopías y mitos de lo moderno, correlato de la voluntad de sistematización y rigor formal, naturalizan el capitalismo, remitiendo a una pulsión arcaizante: negar la historicidad. El tipo de alienación redentora (cap. 1, 6 y 8), es una reificación que permite tomar el control del pesado fardo de la cultura, sin naturalizarlo. Si las utopías y los sistemas facilitan lidiar con un legado inasible, lo hacen simplificándonos y deshistorizándonos. La semilla de redención que los marxismos heterodoxos encuentran en lo moderno pasa por el pastiche y el montaje porque, como en el arte paradójico de algunos manie
  

Darrera actualització: 23/09/2023 05:01:38.

Grups de recerca

• ACC-Arquitectura, Ciutat i Cultura
• ACM-Analisis Critiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat

Professorat

• Azara Nicolas, Pedro
• Garcia Estevez, Carolina Beatriz
• Garcia Fuentes, Jose Maria
• Giner Olcina, Josep
• Granell Trias, Enrique
• Graus Rovira, Ramon
• Hernandez Falagan, David
• Lahuerta Alsina, Juan Jose
• Llorente Diaz, Marta
• Martinez Martinez, Raul
• Montaner Martorell, Jose M.
• Muxi Martinez, Zaida
• Oliveras Samitier, Jordi
• Oyon Bañales, Jose Luis
• Pizza de Nanno, Antonio
• Ramon Graells, Antoni
• Rosell Colomina, Jaume
• Rossello Nicolau, Maribel
• Sanz Esquide, Jose Angel
• Serra Permanyer, Marta
• Usandizaga Calparsoro, Miguel

• Guardia Bassols, Manel
• Rovira Gimeno, Jose Maria