Tesis autoritzades per defensa

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• ALCAYDE ROMO, BARBARA: Numerical modelling of the fatigue behaviour of composites. Application to the automotive industry.
  
  Autor/a: ALCAYDE ROMO, BARBARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2025
  Data de lectura: 06/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: BARBU, LUCIA GRATIELA | CORNEJO VELÁZQUEZ, ALEJANDRO
  Resum de tesi: En un escenari en què l’enginyeria s’orienta cada vegada més cap al disseny optimitzat, l’ús de materials lleugers i el rendiment multifuncional, la predicció precisa del comportament a fatiga dels materials compostos sota condicions de servei realistes resulta essencial. Els plantejaments tradicionals per a l’anàlisi de la fatiga en polímers reforçats amb fibra (FRP) sovint es basen en extrapolacions simplificades de dades de laboratori o en models homogeneïtzats que no consideren les interaccions complexes entre els materials constituents i els efectes de l'entorn. A més, aquests plantejaments generalment no contemplen les variacions de temperatura. Aquesta visió simplificada limita la capacitat de capturar els mecanismes acoblats de degradació mecànica i tèrmica inherents als materials avançats. La present tesi proposa un marc numèric unificat basat en el Mètode dels Elements Finits (FE), que integra una estratègia fenomenològica d’homogeneïtzació, la Teoria de Mescles Sèrie-Paral·lel (SP-RoM), amb una nova Llei Constitutiva (CL) per a la Fatiga d’Alt Nombre de Cicles (HCF). Aquest enfocament permet la representació simultània de les respostes diferenciades a fatiga de les fibres i la matriu en laminats compostos amb apilaments estratificats, tot tenint en compte les variacions en la seqüència de capes i l’orientació de les fibres. Una innovació clau és una metodologia de calibratge que infereix els paràmetres de fatiga a nivell dels constituents a partir de dades experimentals a escala de laminat, superant així les dificultats associades a l’assaig directe dels components individuals. A més, es presenta un model de fatiga acoblat termomecànicament que incorpora propietats materials dependents de la temperatura i la dilatació tèrmica, generalitzant les corbes clàssiques de predicció de vida a fatiga per a camps de temperatura fluctuants i espacialment variables. Per afrontar l’elevada demanda computacional de les simulacions de fatiga, s’ha desenvolupat una estratègia d’avanç en el temps (AITS) amb salt de cicle (CJ), que permet una simulació eficient de l’evolució del dany a fatiga a llarg termini sense sacrificar la precisió. Validada amb referències experimentals i dades bibliogràfiques, la metodologia proposada suposa un avenç en la predicció de la vida a fatiga dels materials compostos, oferint una eina flexible, robusta i computacionalment eficient. Així mateix, la formulació de fatiga ha estat millorada per capturar efectes termomecànics complexos. Aquest treball estableix les bases per a futures investigacions sobre el modelatge integrat de la fatiga i els fenòmens de degradació multifísica en estructures compostes avançades.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• SAMADI GHARAJEH, MOHAMMAD: Mapping of Real-Time Computation to Parallel Platforms
  
  Autor/a: SAMADI GHARAJEH, MOHAMMAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de lectura: 19/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: PINHO, LUIS MIGUEL | ROYUELA ALCÁZAR, SARA
  Resum de tesi: Els sistemes crítics de temps real són un tipus especial d’aplicacions que han de completar les tasques computacionals dins de límits de temps específics per tal de garantir el nivell de servei requerit. En els darrers anys aquests sistemes s’han anat tornant més complexos, incloent-hi requisits de rendiment cada cop més elevats. Això implica la necessitat d’utilitzar plataformes de maquinari més potents, que ofereixin un rendiment superior. El rendiment d’aquests sistemes es pot millorar usant processadors multinucli i models de programació paral·lela (per exemple, OpenMP). No obstant això, la predictibilitat i la programabilitat d’aquestes aplicacions paral·leles es compliquen degut a la potencial complexitat de l’estructura del graf d’execució i dels diversos recursos disponibles en les arquitectures modernes. Per tant, l’assignació de tasques als recursos de computació ha de realitzar-se de manera eficient per a millorar la conservació del treball en el procés d’assignació i l’equilibri de càrrega de les cues de treball. Aquest procés pot conduir a reduir el temps de resposta de l’aplicació (i el WCRT), així com la seva variabilitat.Per tal d’abordar els problemes esmentats anteriorment, aquesta tesi afronta el repte de mantenir la predictibilitat i la programabilitat del sistema tot maximitzant el rendiment en sistemes de computació paral·lela en temps real. En conseqüència, (i) proposa mètodes de mapatge de tasques a fils basats en tècniques heurístiques que exploten coneixements sobre el comportament d'aplicacions paral·leles predictibles, considerant tant el disseny del sistema com la fase d’execució, per a reduir la variabilitat dels temps de resposta i el WCRT, així com per millorar el temps de resposta mitjà en aplicacions OpenMP; (ii) utilitza mètodes eficients per mesurar les tasques paral·leles en termes de programabilitat i predictibilitat, així com per descobrir el camí d’execució més llarg durant l’execució paral·lela (és a dir, el WCRT); (iii) avalua l’impacte de les configuracions dels algorismes de mapatge (per exemple, mapatge estàtic i dinàmic) i de les plataformes de maquinari sobre el temps d’execució de les tasques i el temps de resposta de l’aplicació; i (iv) proposa i avalua el rendiment del mapatge de tasques a acceleradors mitjançant diferents heurístiques per reduir el temps de resposta executant tasques d’alta càrrega de treball a l’accelerador.Els resultats de l’avaluació mitjançant simulacions i experiments basats en grafs aleatoris i aplicacions reals mostren que els nous enfocaments, en la majoria dels casos, minimitzen el temps de resposta (i el WCRT) i redueixen la variabilitat dels temps de resposta en comparació amb els mètodes de mapatge existents. A més, s’avaluà una implementació prototip de les principals heurístiques utilitzant aplicacions reals, mostrant que el WCRT i la variabilitat del temps de resposta obtinguts amb els nous mètodes són inferiors als obtinguts amb el planificador per defecte de LLVM en la majoria de les configuracions. Aquests èxits demostren que els mètodes proposats poden millorar la predictibilitat i la programabilitat d’aplicacions paral·leles en temps real.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• MEDRANO DÍAZ, MANUEL ALEJANDRO: Estimación de series de tiempo de imágenes mediante técnicas de aprendizaje profundo
  
  Autor/a: MEDRANO DÍAZ, MANUEL ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de lectura: 19/02/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Aula Maestría de Ciencias de la Computación, Instituto Tecnológico de Culiacán, MéxicoEnlace Videoconferencia: https://meet.google.com/cya-jyje-zeq
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | RODRÍGUEZ RANGEL, HÉCTOR
  Resum de tesi: Una sèrie de temps d'imatges (STI) és una seqüència d'imatges ordenades cronològicament mostrant el canvi espacial dels seus elements a través del temps. Les imatges satellitàries d'esdeveniments meteorològics poden ser tractades com STI en mostrar els seus valors mitjançant la intensitat del color del píxel.Estimar a partir d'una STI amb un model d'aprenentatge profund és un problema complex que requereix analitzar diverses configuracions que determinin la forma en què les imatges són processades. És un problema polinòmic intensiu, que a causa de les seves característiques no deterministes es requereix combinar diferents configuracions de paràmetres per a extreure les relacions espaciotemporals. De manera que, la complexitat del problema augmenta conforme augmenten les dimensions a avaluar.Per a resoldre aquest problema, es proposa un model conceptual robust i escalable per a estimació de STI que extregui les relacions espaciotemporals entre els píxels i els seus veïnatges. A partir de les especificacions del model plantejat, es desenvolupa una proposta metodològica que permeti l'estimació de mapes meteorològics mitjançant models d'aprenentatge profund. La metodologia proposada és implementada a través del disseny d'una arquitecta de programari que tradueix els elements abstractes a components de programari, permetent avaluar la metodologia a través de l'ús de models d'aprenentatge profund en diferents casos d'estudi.En el cas d'estudi del monitor de sequeres dels Estats Units (EU), l'experimentació amb models d'aprenentatge profund basats en ConvLSTM i Multi-CNN presenten en la seva majoria un F1-score de més del 0.90 per a l'estimació del pas t+1, on el millor model va obtenir un F1-score de 0.9953. A causa de l'alta demanda de memòria per les dimensions de les dades, juntament amb les limitacions físiques de l'equip de maquinari, es van aplicar tècniques de reducció de dimensions sobre les imatges. Utilitzant la tècnica per fragmentació amb l'arquitectura ConvLSTM es té un resultat de F1-score de 0.9684 per reduir en un 48% la dimensió de les mostres. En aplicar estratègies d'estimació a múltiples passos recursiva i directa es van poder fer estimacions a mitjà termini, no obstant això, a causa de la complexitat de l'anàlisi espaciotemporal existeix un error acumulat que afecta la qualitat de l'estimació a mitjà termini.En un segon cas d'estudi sobre mapes de l'índex estandarditzat de precipitació (SPI) d'EU, es fa ús d'una arquitectura ConvLSTM per a fer l'estimació del pas t+1. Els resultats mostren que el millor model d'aprenentatge obté un F1-score de 0.5268, mentre que el model Naïve obté un F1-score de 0.3408. Els resultats obtinguts demostren les capacitats dels models d'aprenentatge profund per a extreure relacions espaciotemporals sobre una seqüència d'imatges, la qual cosa permet establir les bases per a una branca de recerca enfocada en l'estimació d'imatges.
  
• VINARDELL MAGRE, LAURA: FULL-SCALE WATER DISTRIBUTION NETWORKS MODELLING FOR DISINFECTION BY-PRODUCTS ESTIMATION
  
  Autor/a: VINARDELL MAGRE, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/01/2026
  Data de lectura: 20/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la seu d'EURECAT a Manresa, Plaça de la Ciència, 2, 08242 Manresa
  Director/a de tesi: PEREZ MAGRANE, RAMON | JUBANY GUELL, IRENE
  Resum de tesi: La qualitat de l’aigua que arriba a les nostres llars depèn de múltiples factors: l’origen de l’aigua, el tractament aplicat i la xarxa de distribució que la transporta. Per tal de garantir que l’aigua sigui segura no només a la sortida de la planta de tractament, sinó també en els punts de consum, sovint s’hi afegeixen desinfectants químics. El clor és un dels desinfectants més utilitzats arreu del món, gràcies al seu baix cost, la seva versatilitat i la seva capacitat de mantenir un efecte desinfectant residual al llarg de la xarxa. Malgrat els avantatges d’aquest compost, en determinades condicions pot generar subproductes potencialment nocius per a la salut humana. Per aquest motiu, el darrer decret de la Unió Europea (2023) obliga a regular certs subproductes de la desinfecció: trihalometans (THMs), àcids haloacètics (HAAs), clorat, clorit i bromat.Aquesta tesi presenta el desenvolupament de diversos models per estimar la concentració de subproductes derivats de l’ús d’hipoclorit com a desinfectant. S’han estudiat dos casos d’estudi: una xarxa de distribució en alta i una altra amb distribució en alta i baixa. Al llarg d’un any, s’han dut a terme diferents campanyes de mostreig amb l’objectiu de recopilar dades suficients per calibrar i validar els models d’estimació. Prèviament s’han ajustat els models hidràulics per tal d’utilitzar-ne els resultats com a entrada per als models de qualitat de l’aigua.L’estudi se centra en tres tipus de subproductes regulats per la normativa europea: la família dels THMs, la dels HAAs i el clorat. S’ha observat que l’especiació dels THMs i HAAs està fortament condicionada per l’origen de l’aigua. A més, l’evolució de la concentració d’aquests compostos varia en funció de la gestió operativa de la xarxa i del nombre d’estacions de recloració. Pel que fa al clorat, s’ha analitzat la seva formació a partir de l’ús i l’emmagatzematge d’hipoclorit concentrat, tant en la desinfecció primària com en les estacions de recloració.Per a la modelització dels THMs i HAAs s’han aplicat dos enfocaments: models mecanístics i models basats en dades. Els primers es fonamenten en la relació entre la formació d’aquests compostos i el decaïment del clor residual, mentre que els segons identifiquen patrons entre variables sense basar-se explícitament en els processos físics o químics subjacents. En aquest darrer cas, s’han desenvolupat models específics per a cada cas d’estudi, així com un model global aplicable a ambdues xarxes, tot i les seves diferències en mida, origen de l’aigua i operació.Tots els models desenvolupats per a THMs i HAAs s’han aplicat tant a compostos individuals com als totals regulats (TTHMs i THAAs). S’ha avaluat quina estratègia proporciona millors estimacions: la suma dels models individuals o la modelització directa dels totals. En aquest estudi, la segona opció ha proporcionat lleugerament millors resultats. No obstant això, l’estudi detallat de cada compost individual pot aportar un valor afegit important, tant des d’un enfocament de gestió del risc (ja que cada compost pot tenir un impacte diferent) com per a una comprensió més profunda dels mecanismes de formació.Finalment, pel que fa al clorat, s’ha desenvolupat un model mecanístic basat en la cinètica coneguda de degradació de l’hipoclorit. La formació de clorat en els dipòsits d’hipoclorit concentrat s’ha integrat amb un model hidràulic que simula el comportament del dipòsit d’aigua on es duu a terme la cloració, permetent estimar la concentració de clorat a la sortida. Aquest model ha proporcionat estimacions acurades i és aplicable a altres xarxes de distribució.
  

ENGINYERIA CIVIL

• CHASCO GOÑI, UXUE: Innovative techniques for the 3D numerical simulation of high mountain torrent flows.
  
  Autor/a: CHASCO GOÑI, UXUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/12/2025
  Data de lectura: 27/02/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | ZORRILLA MARTÍNEZ, RUBÉN
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa una eina numèrica per a l'anàlisi de fluxos torrencials en zones d'alta muntanya. La formulació es basa en un enfocament Eulerià bifàsic, newtonià i incompressible, combinat amb un mètode level set per a la captura de la superfície lliure.Una de les principals contribucions de la tesi és la millora de les propietats de conservació de massa i energia en formulacions en el marc Eulerià per a fluxos bifàsics. S'introdueix un terme font en la ecuacion de conservacion de massa de Navier Stokes per a abordar les pèrdues intrínseques del mètode level set, i es proposa una estratègia de three-step splitting que garanteix les propietats de preservació de l'energia de l'esquema numèric en el problema acoblat de Navier–Stokes i la convecció de la superfície lliure.La formulació també s'amplia a reologies no newtonianes, la qual cosa permet reproduir els comportaments de flux més complexos característics dels esdeveniments de moviment de masses. A més, es proposa un mètode que adapta les condicions de contorn estàndard de CFD, dins d'un marc bifàsic, a fluxos hidràulics, permetent capturar amb precisió règims tant supercrítics com subcrítics.Així mateix, es desenvolupa una eina black box per a la generació de malles tridimensionals del terreny, obtenint geometries derivades de dades topogràfiques reals i habilitant la seva aplicació en escenaris de perillositat per moviments de massa.El marc proposat es valguda mitjançant casos teòrics, experimentals i a escala real. Un dels casos més rellevants és el col·lapse glacial–rocós de Chamoli (l'Índia, 2021), que demostra la capacitat de l'eina desenvolupada per a reproduir un esdeveniment torrencial de gran escala i confirma la seva idoneïtat per a l'anàlisi de risc associats a fluxos de massa en alta muntanya.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ALONSO, MATÍAS: Hydro-mechanical modelling of a sealing concept for a deep geological radioactive waste repository
  
  Autor/a: ALONSO, MATÍAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de lectura: 16/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: L’Emmagatzematge Geològic Profund (EGP) s’ha consolidat com la solució més viable per a l’eliminació definitiva dels residus radioactius, ja que ofereix el potencial de confinar i aïllar permanentment aquests residus respecte de la biosfera durant períodes de temps molt prolongats. Diversos països han fet avenços significatius en el desenvolupament de conceptes d’EGP per a la gestió final d’aquests materials. La seguretat a llarg termini d’aquestes instal·lacions depèn principalment de la roca hostatgera —la barrera natural que exerceix el paper principal— complementada pels components que conformen el denominat sistema de barreres d’enginyeria (SBE). El SBE inclou els contenidors, els rebliments, els materials d’aïllament i altres estructures dissenyades per garantir condicions favorables a l’aïllament de llarga durada dels residus radioactius. El disseny i l’avaluació de la seguretat d’un EGP —i, en particular, dels seus components del SBE— són, per tant, aspectes essencials per al desenvolupament sostenible de l’energia nuclear, convertint-ne l’estudi en un àmbit clau dins de l’enginyeria geotècnica.En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta investigació és contribuir a la comprensió i avaluació del comportament a llarg termini d’un concepte de segellat de gran diàmetre desenvolupat en el marc del projecte Cigéo, liderat per l’Agència Nacional Francesa per a la Gestió dels Residus Radioactius (Andra). Per assolir aquest objectiu, s’ha adoptat una estratègia de modelització numèrica multiescala i en diverses etapes. L’enfocament combina una caracterització detallada dels materials amb una modelització constitutiva avançada del nucli expansiu, dels materials de rebliment i de la roca hostatgera, tenint en compte aspectes com l’anisotropia inherent i l’estructura doble. El marc de modelització incorpora processos hidromecànics acoblats, que permeten analitzar fenòmens clau com la hidratació natural del nucli de segellat, el desenvolupament de la pressió de cabiment, la resaturació i recompressió de la zona afectada per l’excavació (ZAE), l’equilibri global del sistema de segellat i el possible desconfinament del nucli juntament amb la pèrdua associada de la seva capacitat de cabiment. Les simulacions aborden la complexitat del problema integrant geometries tridimensionals a gran escala, formulacions constitutives avançades i detalls geomètrics crítics a escala decimètrica. Els resultats ofereixen informació valuosa sobre el rendiment i la integritat a llarg termini de les estructures de segellat, establint un marc sòlid i una eina eficaç per millorar la comprensió del comportament d’aquests sistemes de barreres d’enginyeria i, així, contribuir a l’optimització del disseny i la seguretat dels emmagatzematges geològics.
  
• ESCANELLAS TUR, ANDREU: Time-dependence of rock salt fracture mechanics: Experimental an Numerical study
  
  Autor/a: ESCANELLAS TUR, ANDREU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/01/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CAROL VILARASAU, IGNACIO | LIAUDAT, JOAQUÍN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi experimental i numèric sobre la influència del temps en la mecànica de fractura a la roca salina. Aquesta recerca intenta aportar coneixement sobre la mecànica en la roca salina, la qual és crucial per aplicacions com per exemple l’emmagatzematge de residus perillosos i d’energia, ja que la seva estabilitat a llarg termini és difícil de predir degut a l’efecte combinat de fluència (creep) i fractura. Malgrat la seva importància, els estudis sobre la combinació de creep i mecànica de fractura en roca salina, són escasses a la literatura.Amb la intenció d’omplir aquest buit, s’ha portat a terme una campanya experimental usant mostres extretes de la Formació de Cardona (Espanya). S’han efectuat Wedge Splitting Tests (WST) a quatre velocitats de càrrega diferents, cobrint més de tres ordres de magnitud, complementats per assaigs de fluència uniaxial a càrregues constants de constant entre 2.5 i 10 MPa. Els resultats dels WST han mostrat una clara dependència amb la velocitat de càrrega: la força pic d’apertura s’incrementa amb la velocitat de càrrega, mentre que el treball mecànic necessari per fracturar decreix. Indicant un contribució significativa del processos de fluència al procés de fractura per velocitats més lentes. A més, els assaigs de fluència mostren un que la deformació és no lineal, però sí que a tensions baixes, l deformació sí es pot aproximar a lineal.Seguidament, es dugueren a terme modelitzacions numèriques utilitzant el codi d’elements finits del grup de recerca, que combinen elements junta amb un llei constitutiva elastoplàstica i elements del continu viscoelàstics. Aquests resultats preliminars, només reproduïren les tendències trobades experimentalment de manera parcial, confirmant que tant la fluència al continu i els processos de fractura contribueixen a la dependència del temps observada, però sense ajustar quantitativament els resultats experimentals.Per millorar la modelització, s’han proposat dues noves lleis constitutives per a elements junta, les quals incorporen degradació elàstica, comportament friccional, viscoelasticitat i processos de dissipació a causa de la viscositat.Aquestes noves formulacions milloren la representació de la dependència del temps de la fractura, possibilitant la modelització de la fractura en roca salina a un gran espectre de velocitats de càrrega.Els càlculs que han implementat el nou model visco-elastic-damage proposat, mostren una millor correlació amb els resultats experimentals, reproduint, també, quantitativament les tendències observades a la energia de fractura aparent i força pic en relació a la velocitat de càrrega.
  
• RODRÍGUEZ ROMERO, CARLOS EDUARDO: Analysis of coupled hydro-mechanical processes in double-structure geomaterials for nuclear waste storage
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ ROMERO, CARLOS EDUARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de lectura: 19/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: L’aïllament segur i a llarg termini dels residus radioactius d’alta activitat requereix l’ús de barreres d’enginyeria capaces de mantenir una baixa permeabilitat i una estabilitat mecànica adequada sota condicions termo-hidro-mecàniques (THM) complexes. Entre els materials candidats, la bentonita compactada presenta un comportament característic de doble estructura, governat per la coexistència de dominis micro i macroporosos. Aquesta tesi se centra en l’anàlisi dels processos acoblats hidro-mecànics en geomaterials de doble estructura, amb especial atenció a les mescles de blocs i grànuls de bentonita emprades en els sistemes de barrera dels dipòsits geològics profunds.La recerca revisa primer les bases geomecàniques dels sòls de doble estructura i identifica l’evidència experimental que confirma la seva naturalesa de doble porositat. Posteriorment, es desenvolupa un marc constitutiu THM ampliat, que incorpora: (i) el paràmetre ακ per controlar la deformació microestructural; (ii) una llei d’estructuració dependent de la fàbrica del material per representar la memòria i degradació de compresió; i (iii) la resistència friccional a les interfícies bloc–grànul i bloc–paret.El model es va implementar i calibrar utilitzant dades experimentals de laboratori i de maquetes a escala reduïda provinents del projecte BEACON, incloent-hi els experiments MGR22, MGR23 i MGR27, els assaigs de trajectòries diferents de l’EPFL i l’assaig POSIVA. Les simulacions numèriques van reproduir amb èxit l’evolució de la pressió de dilatació, la relació de buits, la densitat seca, el contingut i l’entrada d’aigua observats experimentalment. Els resultats van confirmar que la fricció té un paper decisiu en la redistribució d’esforços entre blocs i grànuls, mentre que l’evolució microestructural governa el procés d’homogeneïtzació a llarg termini. La formulació millorada va captar la homogeneïtzació parcial de densitat i la persistència de la porositat microestructural, en coherència amb les observacions de laboratori.En conjunt, la tesi aporta una comprensió més profunda del comportament hidro-mecànic acoblat de les bentonites de doble estructura i proposa un marc constitutiu robust capaç de reproduir-ne les característiques essencials sota condicions representatives d’un dipòsit. El treball posa de manifest la necessitat de considerar tant l’evolució microestructural com els efectes de fricció en els models predictius de barreres de bentonita, contribuint així a la fiabilitat de les avaluacions de seguretat a llarg termini dels dipòsits geològics profunds.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• BRAGANTINI, ANDREA: Learning-based State Estimation for Low Voltage Distribution Grids Using Neural Networks
  
  Autor/a: BRAGANTINI, ANDREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de lectura: 27/02/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Aula Capella - ETSEIB
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral investiga com els mètodes basats en aprenentatge, en particular les xarxes neuronals artificials (ANNs), poden proporcionar una solució pràctica i rendible per a l’estimació de l’estat en xarxes de distribució de baixa tensió (BT), on la infraestructura de mesura sol ser escassa o inexistent. Els enfocaments tradicionals d’estimació de l’estat (SE), com el mètode de Weighted Least Squares (WLS), són eficaços a nivell de transmissió i, amb adaptacions, a mitja tensió, però resulten econòmicament i tècnicament inviables per a les xarxes de BT. La seva topologia radial, el funcionament desequilibrat, els elevats quocients R/X i el gran nombre de nodes fan prohibitifs els sistemes de mesura i comunicació densos per als operadors de sistemes de distribució (DSOs).Aquest treball proposa una metodologia basada en simulació per entrenar estimadors d’estat basats en ANN (ANNSEs), capaços de monitoritzar xarxes de BT en quasi temps real utilitzant un conjunt limitat de mesures sincronitzades, principalment disponibles als centres de transformació secundaris.La recerca comença definint un marc estandarditzat de disseny i avaluació per als ANNSEs. S’empren simulacions de flux de potència probabilístic basades en Monte Carlo per generar conjunts de dades sintètics a partir d’informació mínima de la xarxa. Inicialment s’adopta una aproximació monofàsica i s’entrenen models ANN per mapar mesures bàsiques de subestació a les tensions nodals. S’introdueix una avaluació bidimensional del rendiment que combina l’error absolut mitjà (MAE) i el coeficient R². Els estudis de cas en xarxes rurals i suburbanes mostren MAE típicament inferiors a 1 V, amb una major robustesa en xarxes de major dimensió.Posteriorment, la metodologia es compara amb altres models d’aprenentatge automàtic. Tot i que la precisió és comparable, les xarxes neuronals feed-forward (FFNNs) demostren una major escalabilitat i flexibilitat arquitectònica, fet que en justifica la selecció com a arquitectura ANNSE preferida.La contribució principal estén la metodologia a xarxes reals de BT trifàsiques de quatre conductors. Una arquitectura FFNN multinivell, amb subxarxes independents per a cada fase i el neutre, es combina amb un flux de potència probabilístic trifàsic. La validació amb dades reals d’un pilot confirma una predicció precisa de les tensions fase-terra, incloent-hi caigudes severes de tensió i elevacions del neutre, amb MAE inferiors a 0,3 V i fins a 0,2 V quan s’incorpora un dispositiu de mesura addicional de manera òptima.L’estudi final aborda la robustesa i els reptes de desplegament. Les anàlisis de sensibilitat quantifiquen l’impacte d’inexactituds del model de xarxa, l’evolució del sistema i els errors de mesura. Errors moderats en els paràmetres de línia, el creixement de la càrrega o la penetració fotovoltaica només afecten marginalment el rendiment, mentre que una assignació incorrecta de fases i mesures de tensió esbiaixades degraden significativament la precisió. L’Anàlisi de Sensibilitat Local mostra que les prediccions s’ancoren principalment a les mesures de tensió, generant patrons físicament interpretables.En conjunt, aquests estudis defineixen una metodologia coherent per desplegar estimadors d’estat basats en ANN com una eina escalable i rendible per a la monitorització de xarxes de BT. La tesi demostra que els ANNSEs, entrenats offline sobre bessons digitals amb dades generades per simulació, poden desplegar-se a la pràctica per millorar l’observabilitat i la fiabilitat de xarxes de BT actualment no monitoritzades.
  
• NOLASCO BENITEZ, EDITH: Evaluación de programas de electrificación rural desde un enfoque de sostenibilidad: Análisis del impacto del BID-FERUM II en Ecuador
  
  Autor/a: NOLASCO BENITEZ, EDITH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de lectura: 20/03/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala de Conferències de l'ETSEIB
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL
  Resum de tesi: L’accés a l’energia és un factor clau per al desenvolupament econòmic i social, ja que promou la generació d’ingressos, contribueix a l’eradicació de la pobresa i millora la qualitat de vida. La seva importància ha estat reconeguda a escala global, especialment en iniciatives com l’Agenda 2030, que estableix com a prioritat garantir l’accés universal a una energia neta i moderna. Tanmateix, malgrat els avenços, milions de persones al món continuen sense accés als serveis elèctrics, concentrant-se principalment en zones rurals de països en desenvolupament. L’Àfrica és una de les regions més afectades, mentre que altres, com Amèrica Llatina, el Carib i l’Àsia Oriental, han assolit avenços significatius cap a l’accés universal. Factors com la pandèmia, la inflació i la crisi energètica mundial han limitat aquest progrés, afectant l’equitat i la sostenibilitat de l’accés elèctric.Davant d’aquest panorama, l’electrificació rural s’ha abordat mitjançant diverses estratègies tècniques, com l’extensió de la xarxa, sistemes autònoms i minixarxes. No obstant això, persisteixen reptes importants relacionats amb la sostenibilitat i l’eficàcia dels programes implementats. La necessitat d’avaluacions integrals ha impulsat el desenvolupament de marcs metodològics orientats a la sostenibilitat energètica.Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar un programa d’electrificació rural mitjançant una metodologia basada en un marc de sostenibilitat compost per cinc dimensions: tècnica, econòmica, social, ambiental i institucional. L’avaluació es desenvolupa a escala local, prenent com a cas d’estudi el Programa d’Electrificació Rural i Urbà-Marginal FERUM II, implementat a la província d’Esmeraldas, a l’Equador. A partir d’aquesta anàlisi territorial, s’identifiquen els aspectes clau per a l’avaluació d’aquest tipus de programes i es defineixen indicadors específics per mesurar el compliment d’objectius en cada dimensió. La proposta metodològica pretén oferir una guia pràctica, contextualitzada i replicable per a països en desenvolupament interessats a realitzar avaluacions rigoroses d’electrificació rural.La recerca s’estructura en diverses fases: primer, una revisió sistemàtica de la literatura per contextualitzar el problema i construir el marc teòric; després, el desenvolupament de la metodologia d’avaluació, aplicada al cas equatorià mitjançant entrevistes semiestructurades, qüestionaris i treball de camp en comunitats rurals. A través de l’anàlisi de les dades recopilades localment, es responen dues preguntes fonamentals: Quins elements s’han de considerar en avaluar programes d’electrificació rural? i Quins resultats sorgeixen de l’aplicació del marc de sostenibilitat al cas FERUM II?Els resultats preliminars mostren que el programa ha generat millores substancials en l’accés al servei elèctric i en la qualitat de vida de la població beneficiària a Esmeraldas. Això evidencia que el marc de sostenibilitat proposat permet capturar de manera integral els impactes multidimensionals de l’electrificació rural en contextos vulnerables. La dimensió econòmica presenta algunes debilitats, especialment pel que fa a l’impuls d’activitats productives i l’accés al crèdit. En canvi, la dimensió social reflecteix un impacte positiu, amb avenços en educació, comunicacions i seguretat. Des d’una perspectiva ambiental, s’observa una reducció en l’ús de combustibles fòssils gràcies a la incorporació d’electricitat de xarxa. Pel que fa al component institucional, tot i que el rendiment és generalment acceptable, s’identifiquen deficiències en la relació entre les empreses distribuïdores i les comunitats beneficiàries, especialment pel que fa a l’atenció a l’usuari i la comunicació.Paraules clau: electrificació rural, sostenibilitat energètica, avaluació de programes, accés a l’energia, desenvolupament social i econòmic, desenvolupament.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• ROSERO POZO, CARLOS ALBERTO: CONTRIBUTION TO THE DESIGN OF INSTRUMENTATION FOR THE SURFACE AND SUBSURFACE OF MARS
  
  Autor/a: ROSERO POZO, CARLOS ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de lectura: 19/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3
  Director/a de tesi: DOMINGUEZ PUMAR, MANUEL MARIA | JIMENEZ SERRES, VICENTE
  Resum de tesi: La caracterització in situ de l’entorn atmosfèric i de la seva interacció amb les superfícies planetàries, així com de les propietats termofísiques d’aquestes superfícies, és essencial per comprendre els processos superfície–atmosfera, contribuir al desenvolupament de models climàtics predictius i permetre el disseny de sistemes d’exploració per a missions robòtiques i humanes. A Mart, aquestes mesures estan fortament condicionades per la baixa pressió atmosfèrica, els grans gradients de temperatura, amb missions sotmeses a estrictes limitacions de massa, potència i autonomia. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant l’anàlisi, el modelatge i la validació d’instrumentació i metodologies per a l’exploració de superfícies planetàries.La principal contribució d’aquest treball és l’adaptació i validació d’una estructura de sensor de vent com a sonda tèrmica esfèrica per a la caracterització de les propietats termofísiques de la regolita, basada en el concepte d’impedància tèrmica. Mitjançant la injecció d’una excitació tèrmica periòdica controlada i l’anàlisi de la resposta en temperatura en el domini de la freqüència, l’enfocament proposat permet l’obtenció de la conductivitat tèrmica i la difusivitat tèrmica. Es desenvolupa un model tèrmic analític i realista, que inclou paràmetres específics de la sonda per millorar el rendiment del sensor, juntament amb la implementació de tècniques de compensació de les pèrdues tèrmiques estructurals, fet que permet capturar l’espectre d’impedància tèrmica més representatiu en un rang de freqüències ampliat. La metodologia es valida experimentalment mitjançant mesures realitzades amb microesferes de vidre buides i el simulant MMS-2, aquest últim representatiu de condicions marcianes realistes, mostrant un bon acord amb instruments de referència.Addicionalment, aquesta tesi investiga el comportament tèrmic del sensor de vent marcià de l’instrument MEDA, amb èmfasi en les estructures de suport que interactuen amb l’atmosfera circumdant. El model tèrmic analític unidimensional utilitzat per descriure la resposta del sensor s’avalua mitjançant simulacions tridimensionals per elements finits sota condicions atmosfèriques de baixa densitat. S’analitza l’aplicabilitat de diferents correlacions de transferència de calor per convecció, mostrant que els efectes de rarefacció tenen un paper clau en estructures primes com els bond-wires. Els resultats confirmen la validesa de la formulació analítica simplificada i proporcionen una millor comprensió dels mecanismes de transferència de calor en sondes detecció de vent a Mart.En conjunt, aquest treball contribueix a millorar la fiabilitat de les mesures in situ i al desenvolupament de solucions compactes adequades per a la seva integració en mòduls d’aterratge, rovers i petites plataformes robòtiques per a futures missions de superfície a Mart o en altres cossos celestes.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• CUELLAR SANTIAGO, FATIMA: Optical and visual quality of presbyopia-correcting intraocular lenses
  
  Autor/a: CUELLAR SANTIAGO, FATIMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de lectura: 20/02/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó del Ce (CUV) Facultat d'Òptica i Optometria de TerrassaAvgda. 22 de Juliol, 660. 08222 Terrassameet.google.com/wbu-qxqi-hkj
  Director/a de tesi: MILLAN GARCIA VARELA, MARIA SAGRARIO
  Resum de tesi: El desenvolupament de nous dissenys de lents intraoculars (LIO) correctores de la presbícia, amb la seva fabricació i llançament al mercat, fa que la caracterització òptica sigui altament recomanable, permetent una comprensió més objectiva i quantitativa de les seves propietats abans de la implantació, evitant així la influència de factors subjectius i individuals. Les normatives internacionals exigeixen l'avaluació de la qualitat òptica i visual de les LIOs tant en entorns de laboratori com clínics.Aquesta investigació es centra en la interacció dels nous dissenys de LIOs correctores de la presbícia amb les aberracions òptiques oculars (en còrnies normals i astigmàtiques), l'efecte de la descentrament i la inclinació de les LIOs sobre la qualitat de la imatge i el risc potencial de fenòmens òptics no desitjats. En tots aquests casos, estudiar el comportament òptic d'un conjunt de LIOs trifocals difractives, de profunditat de focus estesa (EDOF) i monofocals millorades (EM) en condicions controlades in vitro serveix com un complement valuós als estudis clínics. La qualitat òptica de les LIOs s'avalua mitjançant mètriques preclíniques basades en la funció de transferència de modulació (MTF), l'estimació de l'agudesa visual postoperatòria, el rang de visió i els halos. La caracterització s'ha dut a terme mitjançant un banc òptic equipat amb un ull model que consisteix en una cambra plena de solució salina en la qual s'immergeixen, d’una en una, les LIOs comercials correctores de presbícia en estudi. S'ha utilitzat òptica adaptativa per introduir quantitats controlades d'aberració corneal. Aquesta configuració permet una avaluació objectiva i independent del pacient i permet controlar factors com la mida de la pupil·la, les aberracions corneals i l'alineació de la lent, aspectes difícils de controlar a la pràctica clínica. Les configuracions experimentals van reproduir aproximadament les condicions en què la lent s'implanta a l'ull, d'acord amb els estàndards internacionals actuals (ISO 11979-2-2024 i ANSI Z80.35-2018). S'ha iniciat una actualització de la configuració òptica per permetre l'escombrat de la profunditat de camp a l'espai de l'objecte amb la caracterització de lents de focal sintonitzable.Per complementar i validar la caracterització de les LIOs al banc òptic, aquest treball també inclou l'estudi de la qualitat visual mitjançant el simulador visual SimVis Gekko, que permet la reproducció dinàmica de la visió amb diferents dissenys de LIOs abans de la cirurgia de cataractes. També proporcionem resultats clínics, obtinguts a través de la investigació col·laborativa, que demostren una excel·lent concordança amb els resultats de laboratori. Aquestes dades inclouen avaluacions visuals (amb i sense astigmatisme) de pacients pseudofàquics implantats amb les mateixes LIOs correctores de presbícia provades al laboratori òptic.
  
• LARROSA EXPÓSITO, MANEL: Viabilidad de un nuevo diseño de lentes de contacto de gran diámetro para ojos con queratocono. Estudio clínico.
  
  Autor/a: LARROSA EXPÓSITO, MANEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de lectura: 05/03/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Auditori del Centre Universitari de la Visió
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Introducció:El queratocon és una malaltia ocular que afecta a milions de persones arreu del món i representa una causa important de discapacitat visual. L’adaptació de lents de contacte és l’estratègia més emprada per a la compensació dels defectes refractius que provoca, ja que ha demostrat ser una opció eficaç i segura. Tanmateix, tots els dissenys de lents disponibles a l’actualitat presenten limitacions i dificultats que els impedeixen oferir uns resultats satisfactoris en tots els casos.Treball realitzat:L’objectiu principal d’aquesta tesi va ser avaluar l’eficàcia i la seguretat d’un nou disseny de lent de contacte rígida corneal de gran diàmetre, amb recolzament a la perifèria corneal i cúpula sobre el con, i, paral·lelament, optimitzar el procés personalitzat d’adaptació de la lent.En un primer estudi es va avaluar la idoneïtat de la perifèria corneal com a zona de recolzament. Es va a analitzar la simetria de revolució de la còrnia en ulls amb queratocon i en ulls sans a partir de mesures d’altures sagitals. Els resultats van indicar que la simetria de revolució a la zona perifèrica de la còrnia era comparable entre ambdós grups, fet que recolza la viabilitat del disseny proposat pel que fa a la zona de recolzament de les lents.En un segon treball es va dur a terme un estudi clínic prospectiu en el qual es van analitzar els resultats després d’un any d’ús de les lents en ulls amb queratocon. L’anàlisi va mostrar nivells d’eficàcia i seguretat comparables als d’altres dissenys, un alt nivell de satisfacció dels usuaris, i, finalment, taxes elevades d’adaptació i retenció.Per últim, es va desenvolupar una proposta de caixa de proves basada en el nou disseny de lents, que posteriorment va ser validada de manera preliminar a partir d’adaptacions simulades en ulls amb queratocon de diferents graus de severitat.Conclusions:Els resultats obtinguts en aquesta tesi posen de manifest que el nou disseny de lents corneals de gran diàmetre és una opció segura i eficaç per a la compensació visual en ulls amb queratocon.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• BARRERA GÓMEZ, JOSE ANTONIO: Extension of statistical methods for time series analysis with applications in environmental epidemiology
  
  Autor/a: BARRERA GÓMEZ, JOSE ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/12/2025
  Data de lectura: 25/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FMECampus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: BASAGAÑA FLORES, XAVIER | GINEBRA MOLINS, JOSEP
  Resum de tesi: Part de la recerca en epidemiologia ambiental se centra en estimar associacions entre l'exposició a factors ambientals i indicadors de salut basades en dades longitudinals agregades en una determinada població. Per fer-ho, habitualment es fa servir l'anàlisi de sèries temporals, on les unitats d'informació són punts temporals (v.gr. dies). Una mesura agregada de l'indicador de salut a cada punt temporal (v.gr. recompte de mortalitat diària) es relaciona amb una mesura agregada de l'exposició al factor ambiental al mateix punt temporal (v.gr. mitjana diària de la temperatura ambient) fent servir un model de regressió adient (v.gr. lineal o de Poisson). En aquest context, aquesta tesi desenvolupa dos estudis.El primer estudi concerneix la col.linealitat. Els models de retards distribuı̈ts (DLNMs) s'estan fent servir cada vegada més per modelar efectes retardats de factors ambientals sobre la salut. Els DLNMs inclouen com a predictors els valors de l'exposició a diferents retards respecte la resposta. Això freqüentment resulta en una elevada correlació que provoca una correlació entre les estimacions dels efectes als diferents punts temporals, podent portar a resultats poc fiables. Primer il.lustrem aquests problemes i després proposem una eina visual de diagnosi per avaluar les conseqüències de la col.linealitat. Bàsicament, es simulen nous valors de la resposta sota un hipotètic efecte alternatiu de l'exposició. A continuació, el model original s'estima de nou però ara fent servir les dades simulades. Finalment, els resultats originals i els nous són comparats gràficament per avaluar si resultats inesperats obtinguts a l'anàlisi original podrien ser deguts a col.linealitat. Implementem l’eina en el paquet collin de R amb una guia i exemples.El segon estudi estén el model de regressió de Poisson per a l'anàlisi multi-zona de sèries temporals per a una resposta de tipus recompte. Aquests models requereixen controlar les tendències i l'estacionalitat que pot fer-se incloent-hi indicadors d'estrats temporals (v.gr. combinacions de l'any, mes i dia de la setmana). Això implica un nombre típicament elevat de paràmetres molestos que poden causar problemes computacionals. Aquest problema es pot evitar amb el model de regressió condicional de Poisson, condicionant per la suma del recompte d'events de la variable resposta a cada estrat, resultant en un model de regressió multinomial. Fent això, no és necessari estimar els paràmetres molestos alhora que el model proporciona riscos relatius que estan ajustats per les tendències a llarg termini i l'estacionalitat. En casos de dades de diferents zones geogràfiques, generalment es realitza un modelat en dues etapes, primer analitzant cada zona per separat i després combinant els resultats específics de les diferents zones en una única mesura global fent servir, per exemple, una metanàlisi. Alternativament, podria considerar-se una anàlisi en una única etapa, analitzant simultàniament les dades de totes les zones geogràfiques, incloent-hi un efecte aleatori al pendent d'interès a nivell de zona però el programari freqüentista disponible per a la regressió condicional de Poisson no permet la inclusió d'efectes aleatoris. Proposem i desenvolupem un enfocament de modelat en una única etapa, computacionalment factible, a saber, el model bayesià de Poisson condicional mixte, que analitza totes les zones simultàniament alhora que manté les bones propietats de l'anàlisi en dues etapes. El nostre enfocament es basa en el condicionament per la suma del recompte d'events a cada estrat zona-temps i la inclusió d'un efecte aleatori per modelar l'especificitat de l'associació a cada zona. La nostra proposta permet incloure una estructura espacial dels efectes aleatoris així com tenir en compte possible sobredispersió. En l'estudi, derivem les equacions dels models i implementem el procediment en R. Proporcionem exemples il.lustratius, codi i dades.
  
• BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN: Optimización bayesiana en técnicas machine Learning clásicas: redes neuronales y XGBoost y su aplicación como modelos predictores de diabetes en pacientes ecuatorianos
  
  Autor/a: BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MONLEON GETINO, ANTONIO | GIBERT OLIVERAS, CARINA
  Resum de tesi: El machine learning (ML) és una branca de la intel·ligència artificial que permet imitar les capacitats humanes, mitjançant diversos algorismes i tècniques que aprenen de les dades mitjançant processos d'aprenentatge (supervisat, no supervisat o per reforç) per a la presa de decisions amb una mínima intervenció humana. Els models clàssics de ML han generat grans resultats a l'automatització de processos de classificació i regressió en diverses àrees. Dins de la classificació, les xarxes neuronals artificials (ANN) han guanyat rellevància per la capacitat d'aprendre i modelar relacions no lineals complexes. De la mateixa manera, el model XGBoost basat en arbres de decisió ha demostrat una gran eficiència, velocitat, escalabilitat i rendiment, imposant-se en diverses competicions. D'altra banda, la inferència bayesiana ha proporcionat un marc probabilístic i revolucionari en les optimitzacions dels models de machine learning, amb la implementació de la incertesa en el procés d'estimació, combinant l'evidència amb les creences prèvies, amb la finalitat de reduir sobreajustaments i millorar les prediccions ajustant paràmetre.Aquesta investigació té com a objectiu optimitzar dues tècniques clàssiques de machine learning (xarxes neuronals artificials i XGBoost), per al cas de classificació mitjançant inferència bayesiana i construir un model de prevenció de diabetis per a la població equatoriana. L'estudi parteix d'una conceptualització teòrica i matemàtica de cada algorisme, seguida d'una anàlisi dels diversos punts d'intervenció, programació i implementació dels models bayesians amb tècniques d'estimació de cadenes de Markov Monte Carlo (MCMC) i inferència variacional (IV), validació mitjançant bases de dades públiques, implementació d'un sistema client-servidor com a predictors de diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional.Com a resultat, a les xarxes neuronals artificials (ANN) es va implementar un model bayesià en dos punts d'inferència. El primer va ajustar els paràmetres a cada pas de retropropagació; tot i això, es va presentar com una opció amb una sobrecàrrega computacional prohibitiva. Com a segona intervenció es va realitzar un ajustament sobre la funció dactivació a la capa final, obtenint resultats positius i viables computacionalment. Per al cas de XGBoost es van ajustar les prediccions a cada pas boosting abans de la vectorització, evidenciant una alta capacitat predictiva tant en l'ús de la tècnica de MCMC com a IV. La validació amb la base Pima Indians Diabetes i l'ús de diverses funcions de distribució van demostrar la robustesa i sensibilitat dels models implementats, mentre que la generalització i la consistència es va comprovar a través de l'aplicació en diverses bases de dades. En tots els casos, es van obtenir resultats superiors o iguals a lús del model tradicional, depenent de les característiques de les dades.Addicionalment, es va implementar una aplicació web (client-servidor) amb les propostes bayesianes, que permeten a l'usuari interactuar amb els models de forma fàcil i intuïtiva, amb opcions de càrrega de dades, configuració de paràmetres i distribucions de probabilitat, tècniques d'estimació (MCMC o IV), procés d'entrenament-validació o ús de model. L'aplicació de la proposta bayesiana a un cas real com és el cas de la predicció de la diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional, amb dades de pacients equatorians, va presentar resultats encoratjadors (accuracy=99.47%), convertint-se en el primer model predictor dels tres tipus de diabetis a nivell regional i nacional, confirmant que machine learning.
  

FOTÒNICA

• BELSA CARNÉ, BLANCA MARIA: Engineering Catalyst-Ionomer Interfaces for Carbon-Efficient CO2 Electrolysis and Technology Prospects
  
  Autor/a: BELSA CARNÉ, BLANCA MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/01/2026
  Data de lectura: 20/02/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ARQUER, FRANCISCO PELAYO
  Resum de tesi: La reducció electroquímica de CO2 (CO2E) ofereix una via prometedora per convertir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en combustibles i productes químics de valor afegit. Tot i això, assolir mètriques de rendiment que facin possible la viabilitat tecno econòmica i sostenible de la CO2E continua sent un repte. Això és especialment crític en el cas dels productes multicarboni (C2+), precursors importants a la indústria, on la combinació de selectivitat i utilització del carboni es veu limitada per reaccions competitives no desitjades. Aquesta tesi explora el disseny i la implementació de noves estratègies per modular les interfícies electroquímiques en CO2E amb l’objectiu de superar aquesta barrera. Aquestes estratègies es basen en la implementació de recobriments de ionòmer que aborden específicament reactius i intermediaris clau en la CO2E.Una contribució clau és el desenvolupament i l’elucidació mecanística dels canals de gestió iònica (IMC), formats mitjançant la codistribució de ionòmers d’intercanvi catiònic i aniònic (CEI i AEI) dins la capa catalítica. Aquesta arquitectura permet regular localment les poblacions d’hidròxid i cations, mitigant l’enverinament per *OH i millorant l’adsorció de *CO, passos crítics per afavorir l’acoblament C–C i la formació de productes C2+.La interfície ionòmer–catalitzador es caracteritza exhaustivament mitjançant SEM–EDS, FTIR, XPS, KPFM, mesures d’angle de contacte, voltamperometria cíclica i EIS. L’espectroscòpia Raman in situ revela l’evolució dinàmica de les espècies superficials, confirmant que l’acumulació excessiva de *OH suprimeix la selectivitat cap a C₂⁺, mentre que els IMC restableixen condicions interficials favorables. Aquests coneixements es correlacionen amb millores en el rendiment electroquímic, l’eficiència de carboni i l’estabilitat en un ampli rang de condicions operatives, inclosos entorns altament àcids.El concepte d’IMC s’implementa també en conjunts d’elèctrodes de membrana (MEA, per les seves sigles en anglès) que operen a pH neutre. Els resultats preliminars mostren una millora del rendiment i una reducció dels voltatges de cel·la en els elèctrodes basats en IMC, indicant la seva compatibilitat amb plataformes de reactors escalables i components comercialment viables.La tesi conclou amb una anàlisi més àmplia dels reptes que afronta la CO2E a escala. S’avaluen críticament colls d’ampolla clau, com la dependència d’ànodes d’iridi i membranes fluorades, i es proposen objectius de materials i rendiment per a la implementació a escala de giga tona. Una anàlisi tecno econòmica i de cicle de vida descriu els compromisos entre rendiment, cost i sostenibilitat, mentre que es revisen els esforços globals d’escalat. Es proposen protocols de referència per reduir la bretxa entre la recerca de laboratori i la implementació industrial.En conjunt, aquest treball avança un marc coherent d’enginyeria interficial per a la CO2E, vinculant la comprensió a escala molecular amb la integració a escala de dispositiu i proporcionant vies cap a la implementació industrial.
  
• LAMICH, TOMÁŠ: A single emitter emitting resonance fluorescence into a coherent beam
  
  Autor/a: LAMICH, TOMÁŠ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/01/2026
  Data de lectura: 26/02/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium https://teams.microsoft.com/meet/35229889030806?p=LCcjpiwWFwQJd0iAQs
  Director/a de tesi: MITCHELL, MORGAN | VEYRON, ROMAIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l'estadística de la llum produïda per un sol àtom atrapat en l'espai lliure quan s'interconnecta amb dos feixos coherents ortogonals. L'àtom dispersa la llum en el mateix mode espacial que un feix de sondeig coherent i feble, la qual cosa dona lloc a una estadística de fotons que pot ser controlada. La capacitat de controlar l'estadística dels fotons d'una font pot ser útil per a aplicacions en les quals es desitgen fotons amb distint tipus d'estadística.Un únic emissor en l'espai lliure, quan es deixa interactuar amb un únic feix de bombament, només pot dispersar un fotó en un moment donat. Això dona lloc a una estadística de fotons anti-agrupats. Tanmateix, Goncalves et al. (2021) van estudiar la possibilitat d'interconnectar l'àtom amb un feix de bombament fort i un feix de sondeig feble, la qual cosa dona lloc a una estadística de fotons que pot ser controlada, en la qual es poden aconseguir estadístiques super-poissonianas i sub-poissonianas variant la relació entre el bombament i el sondeig o la fase relativa entre tots dos. En controlar la relació bombo-sondeig, també és possible controlar la transmissió del sondeig a través de l'àtom.La implementació experimental de l'esquema "GMC" mostra el comportament previst, en el qual la transmissió pot suprimir-se fins al 62 % i ajustar-se canviant la relació bombament-sondeig. També mostra que l'estadística dels fotons pot passar de super-poissoniana a sub-poissoniana canviant la fase relativa de bombament-sondejo, i que l'agrupament dels fotons aconseguit també depèn de la relació bombament-sondeig.A més, en aquesta tesi es presenta la mesura de la temperatura de l'àtom, en la qual la interferència dels feixos de bombament i sondeig en l'àtom condueix a mesuraments directes del desplaçament rms de l'àtom dins del parany, que està directament relacionat amb la temperatura de l'àtom. Aquests mesuraments demostren un nou mètode no destructiu per a estimar la temperatura de l'àtom.
  
• WRAGG, JOSEPH ALAN WINDLEY: Action Microspectroscopy for Nanophotonics
  
  Autor/a: WRAGG, JOSEPH ALAN WINDLEY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/01/2026
  Data de lectura: 27/02/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: VAN HULST, NIEK | BOLZONELLO, LUCA
  Resum de tesi: Estimular un objecte i observar com respon constitueix la base del descobriment científic. Això és igualment cert per a gran part de la nanofotònica experimental, on un material és estimulat amb llum i observem com respon amb precisió nanomètrica. En aquesta tesi descric el desenvolupament d’un nou enfocament de la nanofotònica experimental: la Microspectroscòpia d’Acció.L’exploració de com interactuen la llum i la matèria és clau per comprendre i, posteriorment, aprofitar les propietats de la matèria. Per exemple, els materials de captació de llum requereixen una comprensió profunda de la seva interacció amb l’energia per tal d’enginyar una combinació òptima d’absorció de llum i la conversió subseqüent en càrrega. La síntesi de nous materials optoelectrònics amb propietats exòtiques necessita tècniques d’alta precisió per observar aquestes propietats en funcionament i les conseqüències inesperades que poden tenir. A mesura que la frontera tecnològica s’endinsa cada vegada més en la nanoescala, cal desenvolupar enfocaments que permetin explorar la matèria a la mateixa escala per tal de mantenir el ritme.La Microspectroscòpia d’Acció és una plataforma d’espectroscòpia d’excitació per transformada de Fourier dissenyada per diagnosticar, des del punt de vista energètic, espacial i temporal, l’estat excitat en sistemes atòmics. El seu desenvolupament es va dur a terme per etapes, cadascuna avaluada en un capítol d’aquesta tesi. En primer lloc, vaig demostrar que la resposta espectral de nombroses molècules individuals en una imatge de camp ampli es podia adquirir simultàniament, fet que va permetre combinar informació espacial i espectral amb una precisió limitada únicament per la difracció.El segon pas va consistir a centrar-se en el resultat de l’estat excitat en un semiconductor bidimensional, WSe₂. Mitjançant l’estudi de la resposta del material en fluorescència i fotocorrent, va ser possible determinar quins estats excitònics (electrons excitats lligats a forats positius) tenien més probabilitats de conduir a la conversió en càrrega i quins eren més propensos a tornar a alliberar la seva energia en forma de fotó.Finalment, en combinar el detall espacial amb la resolució temporal en la detecció de fotocorrent, demostro que es pot mesurar la transferència d’energia específica dels excitons en materials. Obtingo mesures bomba-sonda espacialment resoltes d’estats excitònics en WSe₂, amb vista a una espectroscòpia electrònica bidimensional amb resolució espacial.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• SIFUENTES MUÑOZ, BLANCA CAROLINA: Transformación urbana y movilidad sostenible: construyendo una Barcelona car-free
  
  Autor/a: SIFUENTES MUÑOZ, BLANCA CAROLINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de lectura: 02/03/2026
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: ETSAB - Pl. Baja - Sala GradosAv. Diagonal, 649-BCN(Enlace a videoconf: https://meet.google.com/uko-xgpp-byk - Inicio conexión: 16:00 hora Bcn)
  Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
  Resum de tesi: La configuració de les ciutats contemporànies ha estat profundament condicionada per l’hegemonia de l’automòbil com a eix estructurant del territori, la mobilitat i l’espai públic. Aquest model, consolidat des de mitjans del segle XX, ha generat formes urbanes disperses, excloents i insostenibles, limitant la qualitat de vida i dificultant la construcció d’entorns més equitatius i resilients. Davant d’aquest panorama, emergeixen enfocaments crítics que aposten per un canvi de paradigma cap a ciutats centrades en les persones, el dret a la ciutat i la mobilitat sostenible.En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu construir escenaris prospectius cap a l’any 2050 per a una Barcelona sense cotxes (car-free), mitjançant una anàlisi estructural i multiescalar del seu sistema de mobilitat, la seva planificació urbana i l’ús de l’espai públic. S’adopta un enfocament mixt que integra sis línies metodològiques: (1) recopilació i pretractament de dades de mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); (2) anàlisi factorial exploratòria (AFE) sobre una base de dades longitudinal de l’AMB; (3) anàlisi de tendències amb models de regressió i ARIMA per projectar l’evolució modal; (4) anàlisi comparativa d’Amsterdam i Copenhaguen com a referents de transició car-free; (5) consulta a experts mitjançant el mètode Delphi desagregat; i (6) construcció d’escenaris de futur contrastats.Els resultats permeten identificar estructures latents del sistema de mobilitat, tensions entre les polítiques urbanes i les pràctiques reals de desplaçament, i reptes institucionals associats a la governança multinivell. Els escenaris desenvolupats projecten futurs urbans alternatius, des de models de continuïtat fins a transformacions profundes, i permeten reflexionar sobre les seves implicacions en termes d’equitat, sostenibilitat i dret a la ciutat.La recerca aporta una contribució original en integrar enfocaments de mobilitat sostenible, planificació prospectiva i anàlisi multiescalar. Els seus resultats orienten la formulació de polítiques públiques i estratègies urbanes cap a ciutats postautomobilístiques més justes, saludables i sostenibles. Finalment, proposa eines conceptuals i metodològiques per repensar l’urbanisme en clau de transformació profunda, davant d’un futur marcat per la incertesa climàtica, social i territorial.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• FERRANDO MONSONÍS, JAVIER: Interpretability in Natural Language Processing and Machine Translation
  
  Autor/a: FERRANDO MONSONÍS, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/11/2025
  Data de lectura: 13/02/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala MERIT D5010, Edifici D5, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un conjunt de mètodes i anàlisis destinats a millorar la nostra comprensió dels mecanismes interns dels models basats en Transformers en l'àmbit del processament del llenguatge natural i la traducció automàtica.En primer lloc, el treball analitza el paper dels pesos d’atenció en els Transformers encoder-decoder, mostrant que, tot i que no proporcionen alineaments precisos entre paraules, sí que ajuden a explicar les prediccions del model i contribueixen a una comprensió més profunda de la qualitat de la traducció.Una contribució central d’aquesta tesi és el desenvolupament d’ALTI i les seves extensions, que ofereixen un nou enfocament per a l’atribució de prediccions als tokens d’entrada. Aquests mètodes qüestionen supòsits previs sobre el poder explicatiu dels mecanismes d’atenció i revelen com es propaga la informació entre els components de l’encoder i el decoder. En fer-ho, també aporten llum sobre les fonts d’al·lucinacions en els sistemes de traducció.A més, la tesi introdueix tècniques per atribuir les prediccions a components i posicions individuals, fet que permet generar explicacions contrastives del comportament lingüístic. Aquestes explicacions aclareixen com els models de llenguatge representen i resolen diferents fenòmens lingüístics.La tesi també proposa una metodologia per seguir el flux d’informació durant la inferència, oferint una visió detallada de com contribueixen els diferents components del model a les seves prediccions. Això permet identificar components especialitzats per domini i comprendre millor com es transformen les representacions al llarg de les capes.Finalment, l’anàlisi de similituds estructurals entre circuits en diferents llengües revela patrons comuns en la manera com els models processen diversos idiomes. Aquests resultats apunten a l’existència de mecanismes universals en els models de llenguatge.En conjunt, aquesta tesi suposa un avenç en la interpretabilitat dels models Transformer, en proporcionar eines i marcs per analitzar, atribuir i comprendre el comportament de sistemes complexos de processament del llenguatge natural.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA: On families of prime ideals with an unbounded minimal number of generators in a three-dimensional power series ring
  
  Autor/a: GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/01/2026
  Data de lectura: 27/03/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
  Director/a de tesi: PLANAS VILANOVA, FRANCESC D'ASSIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l'existència de famílies d'ideals primers en l'anell de sèries de potències k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat.Comencem estudiant en profunditat els resultats de Moh en aquesta àrea. Tornem a provar i generalitzem un resultat de Moh que proporciona una cota inferior per al nombre mínim de generadors d'un ideal a k[[x,y,z]]. En fer-ho, demostrem que el nombre mínim de generadors de l'ideal primer P3 de Moh pot disminuir depenent de la característica del cos k. Aquest resultat contradiu una afirmació prèvia de Sally i deixa com a problema obert la cerca de famílies d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat quan la característica de k és diferent de zero.El resultat principal d'aquesta tesi és la construcció d'una nova família d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat, descrita explícitament, llevat coeficients constants, la qual millora tots els resultats anteriors. La construcció i l'anàlisi d'aquestes famílies depèn de la teoria de semigrups numèrics i de l'estudi de matrius binomials.Primer estudiem el semigrup numèric S generat per tres nombres naturals consecutius, a,a+1,a+2. Definim i caracteritzem el conjunt d'elements les factoritzacions dels quals tenen totes la mateixa longitud, ULF(S). Proporcionem una descripció explícita dels seus conjunts de factorització i una partició natural basada en la longitud i el denumerant. A més, mitjançant l'ús de conjunts d'Apéry i elements de Betti, som capaços d'estendre alguns d'aquests resultats a qualsevol semigrup numèric general G. Aquests resultats vinculen les propietats estructurals de S directament amb els ideals definidors dels anells de semigrup k[t^a,t^b,t^c], connectant la teoria de factorització i els conjunts minimals de generadors dels ideals primers corresponents.A més del nostre estudi concret sobre el semigrup numèric S, treballem amb matrius binomials. Obtenim fórmules tancades per a determinants binomials i calculem bases per als nuclis per l'esquerra de certes matrius binomials. A més, proporcionem una demostració alternativa de la positivitat dels determinants binomials, demostrada originalment per Gessel i Viennot.Finalment, presentem la nostra nova família d'ideals primers amb un nombre mínim de generadors no acotat a k[[x,y,z]], on k és un cos de característica zero. Aquests ideals primers s'obtenen com el nucli d'un homomorfisme d'àlgebres quasi-monomial.Proporcionem una descripció dels seus conjunts minimals de polinomis generadors, llevat coeficients constants. L'avantatge de la nostra família respecte a treballs anteriors és la descripció explícita dels conjunts minimals de generadors i la simplicitat dels exponents de la presentació monomial.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• MUÑOZ GALAN, HELENA: Sensor design and development for autonomous devices for disease diagnosis and therapy
  
  Autor/a: MUÑOZ GALAN, HELENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | PÉREZ MADRIGAL, MARIA DEL MAR
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda els principals reptes en la gestió de la diabetis mitjançant la integració de materials sostenibles, sistemes de monitoratge no invasiu i tecnologies avançades d’alliberament d’insulina dins d’un marc unificat. La diabetis mellitus és un trastorn metabòlic crònic que requereix monitoratge continu de la glucosa i una administració precisa d’insulina per mantenir el control glucèmic i reduir complicacions. Responent a aquestes necessitats, la tesi es divideix en tres aportacions principals.En primer lloc, es millora un dispositiu previ de monitoratge no invasiu de glucosa incorporant polietilè de baixa densitat (LDPE) reciclat en el disseny del sensor. L’ús de LDPE reciclat incrementa la sostenibilitat, l’eficiència econòmica i la compatibilitat ambiental sense comprometre’n el rendiment, demostrant la viabilitat de reutilitzar residus plàstics en tecnologies biomèdiques.En segon lloc, la recerca desenvolupa noves estratègies per a l’alliberament controlat d’insulina mitjançant hidrogels sensibles a estímuls. Es van crear hidrogels basats en àcid poli(γ-glutàmic) i polietilenglicol (PEG) multibraç capaços de proporcionar una alliberació sostinguda i regulable. La incorporació del polímer conductor PEDOT permet un alliberament elèctric i sota demanda, oferint una alternativa mínimament invasiva als mètodes tradicionals.Finalment, s’investigaren les propietats nanomecàniques dels hidrogels de PEG multibraç utilitzant un sensor optomecànic amb microcantilever, aportant informació clau sobre el seu comportament estructural, estabilitat i rendiment a llarg termini.En conjunt, aquestes aportacions constitueixen una estratègia completa per avançar en la gestió de la diabetis mitjançant solucions biomèdiques sostenibles i plataformes intel·ligents d’alliberament terapèutic.
  
• PUERTAS SEGURA, ANTONIO JESUS: Nano-enabled hydrogel coating for prevention of catheter-associated urinary tract infections
  
  Autor/a: PUERTAS SEGURA, ANTONIO JESUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de lectura: 06/03/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: UPC-ESEIATTSala de conferències - TR5C. Colom, 1 - TERRASSAhttps://utgct.upc.edu/ca/imatges/espais-i-recursos/zones-destudi/espai-tr5
  Director/a de tesi: TZANOV, TZANKO KALOYANOV | CIARDELLI, GIANLUCA
  Resum de tesi: Les infeccions del tracte urinari associades a catèters (CAUTIs) representen un repte crític per a la sanitat, ja que constitueixen una proporció substancial de les infeccions nosocomials arreu del món i imposen càrregues econòmiques significatives als sistemes de salut a causa de l’allargament de les hospitalitzacions, els tractaments addicionals i l’augment dels costos sanitaris. Aquestes infeccions s’inicien principalment amb l’adhesió bacteriana a les superfícies del catèter, seguida de la formació de biofilms estructurats que protegeixen els patògens contra les defenses immunitàries de l’hoste i els tractaments antimicrobians. Els bacteris incrustats en el biofilm presenten una tolerància antibiòtica significativament augmentada i faciliten la transferència horitzontal de gens, accelerant així l’aparició de soques multiresistents. Les estratègies clíniques actuals, que inclouen la substitució del catèter, la teràpia antimicrobiana sistèmica i els recobriments superficials convencionals, sovint resulten inadequades a causa de la seva durada limitada d’eficàcia, la baixa selectivitat o les preocupacions de citotoxicitat. Això posa de manifest la necessitat urgent de solucions innovadores, multifuncionals i biocompatibles capaces de prevenir l’establiment del biofilm alhora que mantenen una excel·lent compatibilitat biològica.La present tesi doctoral aborda aquests reptes mitjançant el disseny i el desenvolupament de recobriments avançats basats en hidrògels potenciats amb nanotecnologia, específicament concebuts per millorar el rendiment dels catèters urinaris. Es van dissenyar recobriments innovadors que incorporen diversos nanomaterials antibacterians i antibiofilm, incloent nanopartícules basades en galat de lauril, plata, ceragenina i lignina, utilitzant metodologies verdes i econòmiques com la deposició sonoquímica i el grefatge enzimàtic. Aquests nanoactius es van incorporar en polímers d’origen biològic i antifouling, com la quitosana, la gelatina modificada amb catecol i els polizwitterions. Els recobriments híbrids resultants van ser dissenyats per combinar mecanismes antimicrobians sinèrgics de contacte i d’alliberament sostingut amb una hidratació superficial millorada i una resistència superior a l’adhesió bacteriana.La caracterització fisicoquímica exhaustiva va confirmar la integració amb èxit dels recobriments amb nanotecnologia en catèters urinaris de permanència, revelant una morfologia superficial adaptada, alta estabilitat i perfils d’alliberament controlats del compost actiu. Els assajos in vitro van demostrar una activitat bactericida potent i una inhibició del biofilm contra uropatògens clínicament rellevants, com Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus, tant en condicions estàtiques com en flux dinàmic que simulen entorns fisiològics. Els estudis de citotoxicitat van revelar una alta biocompatibilitat amb fibroblasts i queratinòcits humans, confirmant la seva seguretat per a aplicacions mèdiques prolongades. És important destacar que els experiments in vivo utilitzant un model de cateterització en conills van mostrar reduccions significatives en la colonització microbiana i una excel·lent biocompatibilitat en els animals equipats amb catèters recoberts, validant el rendiment protector d’aquests dispositius en condicions fisiològiques realistes.Aquesta tesi estableix un marc per al disseny i la implementació de recobriments amb nanotecnologia que combinen sinèrgicament l’eficàcia antimicrobiana, la resistència al biofilm i la compatibilitat amb l’hoste. Els resultats presenten vies prometedores per a l’avanç de les tecnologies de catèters urinaris de nova generació i proporcionen una base sòlida per a la seva translació clínica, amb l’objectiu final de minimitzar la incidència de les CAUTIs i reduir la càrrega global de la resistència antimicrobiana.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• CASTRO CARRASCO, REBECA IGNACIA: Characterization of sulfate-reducing biofilms using an amperometric printed H₂S sensor
  
  Autor/a: CASTRO CARRASCO, REBECA IGNACIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GABRIEL BUGUÑA, GEMMA | GUIMERÀ VILLALBA, XAVIER
  Resum de tesi: Una comprensió completa dels processos sulfidogènics en bioreactors continua sent limitada a causa de la poca disponibilitat d’eines per a avaluar l’activitat sulfatoreductora de la biomassa immobilitzada. Per abordar aquesta limitació, el present treball es basa en el desenvolupament d’alternatives adequades per a la caracterització de biomassa sulfatoreductora mitjançant microsensors electroquímics. Per a això, es va desenvolupar un bioreactor de cel·la de flux per a la monitorització en temps real emprant biomassa artificialment immobilitzada, en substitució de la immobilització natural derivada d’exopolisacàrids. Les avaluacions físiques i biològiques van permetre identificar una matriu polimèrica capaç de preservar l’activitat sulfatoreductora, garantint al mateix temps una retenció microbiana adequada i una integritat estructural; a més, es va avaluar un conjunt de condicions operatives per generar perfils detallats de producció d’H₂S en el bioreactor de cel·la de flux. Paral·lelament, es va fabricar un microsensor d’H₂S imprès, mitjançant tecnologia inkjet printing, utilitzant com a substrat tereftalat de polietilè, imprimint amb tintes de plata i or, i realitzant una modificació amb nanotubs de carboni reforçats amb alcohol polivinílic i clorur de polidialildimetilamoni, que promou la dispersió de la tinta, l’adhesió i l’estabilitat mecànica. La formulació optimitzada va proporcionar estabilitat operativa a llarg termini, respostes lineals en diferents medis i un rendiment comparable al de microsensors comercials, malgrat una disminució inicial de la sensibilitat. A més, l’estudi va avaluar el comportament operatiu de grànuls artificials sulfatoreductors en reactors de columna i de tanc agitat tractats, demostrant altes eficiències d’eliminació de sulfat a càrregues moderades, una estabilitat superior en configuracions de columna, acumulació d’àcids grassos volàtils associada a l’oxidació incompleta del glicerol i l’eficàcia d’una estratègia de bioreforç basada en bacteris sulfatoreductors acetat-oxidants immobilitzats en grànuls artificials. Finalment, la plataforma integrada es va validar per a l’anàlisi de la producció d’H₂S en biopel·lícules reductores de sulfat immobilitzades, combinant el bioreactor de cel·la de flux amb microsensors impresos per a la monitorització simultània i in situ d’H₂S i pH. L’adquisició de dades va revelar marcats gradients d’H₂S impulsats per limitacions de transferència de matèria i dispersió hidrodinàmica, mentre que els elèctrodes impresos van mostrar respostes amperomètriques lineals i un rendiment estable durant operacions prolongades, confirmant així l’idoneïtat de la plataforma proposada per a la caracterització d’alta resolució i en temps real de biopel·lícules sulfidogèniques.
  

SOSTENIBILITAT

• VALLEJOS CARTES, ROSANA: Examinando preferencias, motivaciones y actitudes de los consumidores para mejorar la sostenibilidad de los sistemas agroalimentarios. Una aplicación a los sistemas agropastorales extensivos.
  
  Autor/a: VALLEJOS CARTES, ROSANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de lectura: 20/03/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: Salón de grados de la EEABB en Castelldefels
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA
  Resum de tesi: En el context de les transformacions globals del sistema agroalimentari —marcat per pressions ambientals, pèrdua de biodiversitat, concentració dels mercats i homogeneïtzació de les dietes— s’ha configurat un escenari crític per a la sostenibilitat. En aquest marc, la ramaderia extensiva, basada en el pasturatge i els maneigs tradicionals, es presenta com una alternativa viable al model intensiu, en integrar dimensions ecològiques, econòmiques i socioculturals. Tanmateix, la seva viabilitat depèn en gran mesura del reconeixement per part dels consumidors, els quals, mitjançant les seves decisions de compra, poden impulsar la transició cap a sistemes més sostenibles. La tesi parteix de la premissa que el consumidor és un agent de canvi, però afronta limitacions vinculades a la manca d’informació, la percepció de preus elevats i la feble diferenciació de l’oferta. L’objectiu general fou analitzar la viabilitat econòmica i social de la ramaderia extensiva a partir de l’estudi de les preferències, motivacions i actituds dels consumidors envers la carn de xai produïda sota esquemes sostenibles, per generar coneixement que orienti estratègies de diferenciació i polítiques públiques.La recerca va adoptar un enfocament mixt estructurat en dues fases. La primera, qualitativa, va incloure entrevistes semiestructurades i tallers participatius amb productors ovins per identificar factors que condicionen la sostenibilitat i establir atributs potencialment valorats al mercat. La segona fase, quantitativa, va aplicar Experiments d’Elecció Discreta (EED) a consumidors de Catalunya en dues etapes: un estudi exploratori (n = 396) per refinar atributs i optimitzar el disseny, i un estudi ampliat (n = 1.003) que va incorporar l’escala New Ecological Paradigm (NEP) per mesurar actituds ambientals. Les dades es van analitzar amb models logit mixts i models de classes latents, permetent captar l’heterogeneïtat de preferències, estimar la disposició a pagar i relacionar les eleccions amb valors ambientals i ètics.Els resultats evidencien una interacció complexa entre coneixement, actituds i valors en la configuració de les preferències. Malgrat el baix nivell de coneixement sobre els sistemes productius —especialment l’extensiu— els consumidors valoren fortament l’origen local, el benestar animal i l’autenticitat territorial. L’etiquetatge i les certificacions apareixen com a mecanismes essencials per generar confiança i facilitar decisions informades. Les disposicions a pagar més altes s’associen amb la producció ecològica i el benestar animal, mentre que atributs sensorials com el color i el greix visible exerceixen una influència complementària.La recerca confirma l’existència d’una bretxa entre actituds declarades i comportaments reals, condicionada per factors econòmics, hàbits de compra i manca d’informació. Així i tot, identifica un segment de consumidors informats i coherents amb els seus valors ètics, fet que obre oportunitats per diferenciar productes extensius mitjançant estratègies de comunicació, certificació i educació. En conjunt, la tesi aporta una comprensió integral del vincle entre consum i sostenibilitat, i proposa revalorar els sistemes agropastorals com a béns públics que proveeixen aliments i serveis ecosistèmics i culturals essencials. Els resultats contribueixen a orientar polítiques agroalimentàries i estratègies de mercat que reconeguin el rol de la demanda en la transició cap a sistemes productius més sostenibles, reforçant el paper del consumidor com a actor clau en la construcció d’una economia agroalimentària ètica, territorial i ambientalment responsable.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• PÉREZ GUIJARRO, JORDI: On Quantum Supervised Learning and Learning Techniques for Quantum Error Mitigation
  
  Autor/a: PÉREZ GUIJARRO, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de lectura: 13/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula D5-007, Edifici D5, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JAVIER | PAGES ZAMORA, ALBA MARIA
  Resum de tesi: El desenvolupament dels ordinadors quàntics promet reduir dràsticament el temps necessari per a resoldre certs problemes computacionals. Entre les seues aplicacions més prometedores hi és l’aprenentatge automàtic. Tanmateix, encara persisteix una gran incertesa en aquest àmbit. En particular, encara no està clar en quins escenaris d’aprenentatge els algorismes quàntics superaran els seus homòlegs clàssics. Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en la nostra comprensió de quan es poden esperar acceleracions quàntiques en les tasques d’aprenentatge automàtic. En concret, examinem la connexió entre l’avantatge quàntic en l’aprenentatge i el fenomen més estudiat de l’avantatge quàntic computacional. Concloem que, en els casos en què el conjunt d’entrenament pot generar-se clàssicament, tots dos són conceptes equivalents, i proporcionem exemples d’aquestes funcions basats en el problema de la factorització.És important destacar que l’aprenentatge automàtic quàntic no només se centra a millorar els algorismes d’aprenentatge clàssic mitjançant la computació quàntica, sinó també a aprendre de dades quàntiques. En aquest context, investiguem un escenari d’aprenentatge en què les entrades a les funcions objectiu són estats quàntics, generalitzant així el marc clàssic d’aprenentatge supervisat. Per això, ens centrem primer en el problema de quantum hypothesis testing, que pot servir com a subrutina tant per a l’avaluació com per a l’aprenentatge de funcions. En concret, dissenyem diversos mètodes seqüencials per resoldre el problema de quantum hypothesis testing, juntament amb una cota inferior per als recursos necessaris. Aquesta cota inferior implica immediatament cotes inferiors corresponents per a l’aprenentatge i l’avaluació de funcions. A més, desenvolupem un mètode d’aprenentatge basat en la tècnica de classical shadows.Finalment, després d’explorar com els processos quàntics poden facilitar l’aprenentatge, examinem com les tècniques clàssiques d’aprenentatge poden, al seu torn, millorar la computació quàntica. En particular, estudiem com es poden utilitzar els mètodes clàssics d’aprenentatge automàtic per mitigar els efectes del soroll en dispositius quàntics, centrant-nos en la mitigació d’errors quàntics. En concret, es proposen nous vectors d’atributs per a la tècnica coneguda com a regressió de dades de Clifford. En primer lloc, es proporciona una justificació teòrica d’aquests vectors d’atributs, seguida d’una anàlisi i una posterior avaluació del seu rendiment mitjançant experiments numèrics. Es conclou que, per a alguns dels vectors d’atributs proposats, s’aconsegueix una millora del rendiment.