Tesis autoritzades per defensa
- MARTÍNEZ MÉNDEZ, MIGUEL: Relación entre la Cultura Organizacional dominante y los Estilos de Liderazgos en la Policía de Puerto RicoAutor/a: MARTÍNEZ MÉNDEZ, MIGUEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa:
Departament: Departament de Projectes d'Enginyeria (PE)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 25/06/2014
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: FIGUEROA GONZÁLEZ, JOSE MANUEL
Tribunal:
PRESIDENT: TEJEDOR CALVO, SANTIAGO
SECRETARI: GONZALEZ BENITEZ, MARIA MARGARITA
VOCAL: ARZAMENDI SÁEZ DE IBARRA, JESÚS
Resum de tesi: Históricamente, los teóricos han intentado desarrollar un modelo efectivo para los conceptos filosóficos de liderazgo que consideramos en la actualidad. Al presente los teóricos continúan identificando y definiendo el liderazgo transformacional como un estilo de liderazgo efectivo en los cuales los líderes motivan a los subordinados a comprometerse con las metas, visión y misión organizacional por medio del apoderamiento para tomar acción en la persecución de la efectividad organizacional. Este esfuerzo por mejorar la efectividad organizacional es también evidente en la historia de la sicología industrial organizacional, con los trabajos de Gilbreths (1911) y de Henry Ford 1913 en la industria automotriz en los Estados Unidos Shenhaw (1999).En este estudio se investiga la relación entre la cultura organizacional y los estilos de liderazgos en la Policía de Puerto Rico. La cultura organizacional es un importante factor que influencia las fortalezas competitivas de cualquier entidad organizacional. El liderato, es además, un componente crítico en los logros de una organización Muchinsky (2000).Es importante entender cómo estas dos fuerzas son determinantes en el desarrollo organizacional, cultural y del propio liderazgo, mediante el efecto que ejerce uno al otro. Las investigaciones son importantes para determinar cuáles son los tipos específicos de cultura organizacional que favorecen un estilo particular de liderazgo. Esto, permitirá a los líderes organizacionales identificar cuál estilo de liderazgo es más adecuado para conseguir los resultados deseados en sus culturas. Más aún, si el deseo de la organización es cambiar su estilo de liderazgo, puede que tenga que comenzar modificando su cultura para apoyar un estilo de liderazgo diferente. En este estudio se utiliza el Modelo de Referencias de Valores Competitivos para definir las culturas organizacionales como: clan, adhocracia, jerarquía o mercado. Los estilos de liderazgo fueron definidos como transformacional, transaccional o dejar hacer. La cultura organizacional fue medida usando el Instrumento de Medición de la Cultura Organizacional (OCAI) y los estilos de liderazgo fueron determinados por el MLQ 5X Survey. La correlación de Pearson y regresión se utilizó para determinar las relaciones entre las variables.Los tres estilos de liderazgo transaccional, transformacional y dejar hacer no fueron identificados de modo estadísticamente significativo en la cultura jerárquica. Por otro lado, los resultados de este estudio indican que no hay una relación significativa entre la cultura dominante organizacional y los estilos de liderazgos.
ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
- AHMADIAN, SEYED MORTEZA: Artificial intelligence solutions for quantum communicationsAutor/a: AHMADIAN, SEYED MORTEZA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
Departament: (DAC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 10/05/2023
Data de lectura: 16/06/2023
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober B6 - Planta 0
Director/a de tesi: VELASCO ESTEBAN, LUIS DOMINGO | RUIZ RAMÍREZ, MARC
Tribunal:
PRESIDENT: APARICIO PARDO, RAMÓN
SECRETARI: JUNYENT GIRALT, GABRIEL
VOCAL: NADIMI GOKI, PANTEA
Resum de tesi: Esta tesis de doctorado se centra en la aplicación de modelos de inteligencia artificial (IA) al protocolo de distribución de clave cuántica con variable discreta (DV-QKD).El primer objetivo se centra en proporcionar un método de compensación de cambios de estado de polarización (SOP) basado en IA que suceden al transmitir fotones discretos a través de un canal cuántico. Para lograr este objetivo, debemos abordar dos subobjetivos específicos. En primer lugar, el seguimiento del SOP basado en IA está diseñado paracompensar la deriva de polarización en los canales cuánticos. La trayectoria del SOP se predice con anticipación bajo diferentes eventos ambientales que causan la distorsión del SOP. Aquí, usamos el procedimiento de reconocimiento de SOP en el receptor cuántico y evaluamos diferentes métodos de interpolación para planificar una rotación compensatoria. Por otro lado, se ha propuesto un gestor de rotación basado en una heurística adaptada al protocolo BB84 para minimizar el número de rotaciones aplicadas a los fotones recibidos para evitar la reducción en la tasa de generación claves.El segundo objetivo se centra en comprobar la viabilidad del m étodo propuesto para la compensación de polarización en sistemas DV-QKD. Aquí, los problemas son principalmente: a) los requisitos estrictos para los transmisores y receptores cuánticos y, b) la necesidad de seleccionar cuidadosamente las fibras que soportan el canal cu ántico para minimizar los efectos ambientales que podrían cambiar drásticamente el SOP de los fotones. Para alcanzar este objetivo, se han realizado pruebas experimentales sobre un sistema QKD codificado por polarización. Además, se necesitan módulossoftware para que un sistema QKD inteligente compense los componentes ópticos no calibrados. Finalmente, se evalúan y analizan los resultados experimentales y las mediciones, incluida la validación del banco de pruebas, el ajuste fino y laresolución de problemas.El objetivo final apunta al desarrollo de un Gemelo Digital (Digital Twin, DT) que pueda abordar las deficiencias del sistema DV-QKD, que no se pueden lograr mediante el uso de sistemas basados en IA desarrolaldos comp parte del primer objetivo. Para lograr este objetivo, debemos abordar dos subobjetivos específicos. Por un lado, la mejora de lacompensación SOP basada en IA utilizando el DT. Específicamente, el DT ayuda a seleccionar, entre diferentes modelos de IA, cuál debe usarse en el receptor para tomar las acciones adecuadas contra los diferentes eventos ambientales detectados. Por otro lado, el DT tiene como objetivo discernir entre acciones de escucha y de los eventos ambientales en el canal cuántico, ya que ambos aumentan la tasa de error de bits cuánticos (qBER).
- ALCAIDE PORTET, SERGI: Hardware/software solutions to enable the use of high-performance processors in the most stringent safety-critical systemsAutor/a: ALCAIDE PORTET, SERGI
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
Departament: (DAC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 23/05/2023
Data de lectura: 19/07/2023
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: Sala E101 - Edifici C6 - FACULTAT D'INFORMÀTICA DE BARCELONA, UPC
Director/a de tesi: KOSMIDIS, LEONIDAS | ABELLA FERRER, JAIME
Tribunal:
PRESIDENT: ITURBE LILI, XABIER
SECRETARI: CANAL CORRETGER, RAMON
VOCAL: RECH, PAOLO
Resum de tesi: Els futurs sistemes de fiabilitat critica necessitaran un increment en el rendiment garantit per tal de salisfer l'elevada demanda de computaci6 del complex programari que actualment es l'estat de l'art. Una estrategia per aconseguir aquest rendiment es utilitzar components del camp de la computaci6 d'altes prestacions (HPC), ja que poden aportar mes poder de computaci6 que els actuals components de fiabilitat critica. Tanmateix, el suport de fiabilitat que tenen aquests HPC components no es el mateix que tenen els components de fiabilitat crilica, i l'us dels components HPC pot amenar;:ar la seguretat funcional de tot el sistema, especialment si algunes de les funcionalitats d'alta criticalitat poden ser totalment executades en algun d'aquests components (perexemple, xarxes neuronals dins d'una unitatde computaci6 grafica (GPU)). Basant-se en els requisits de fiabilitat de les aplicacions que requereixen una gran potencia de computaci6, com les d'operaci6 aut6noma, aquests components d'altes prestacions han de complir els maxims nivells de fiabilitat i per tan incloure mecanismes que aportin aquesta fiabilitat. L'objectiu general d'aquesta tesi es presentar tecniques per aconseguir aquests nivells en component d'altes prestacions. En concret, fem enfasis en unitats de computaci6 grafiques i sistemes multinucli. Les tecniques presentades tenen la intenci6 de proveir una execuci6 redundant i diversa, la qual es necessita per evitar les fallades de causa comuna (CCF), que s6n el tipus de fallades de les quals no poden ser protegides utilitzant metodes de fiabilitat (com simple redundancia) i que tenen un unic punt de fallada (una fallada que afecti les dues instancies redundants identicament). Aquestes solucions s6n comparables a l'execuci6 en lockstep (pas de bloqueig) emprada en sistemes de fiabilitat critica.El primer grup de contribucions d'aquesta tesis es bas en a habilitar una execuci6 redundant i diversa en una sola unitat de computaci6 grafica. Proposem per aix6, dues solucions diferents: (1) una minima modificaci6 en el maquinari que afecta el planificador intern de la unitat de com putaci6 grafica i (2) una soluci6 purament de programari que requereix coneixement dels recursos interns de la unitat de computaci6 grafica. En aquestes contribucions, tambe analitzem la desincronitzaci6 creat a causa de la interacci6 inherent de la dupla CPU-GPU.Finalment, l'ultima contribuci6 se centra en els sistemes multinucli. De manera similar ales contribucions previes, l'emfasi d'aquesta contribuci6 es basa en habilitar una execuci6 redundant i divers a per6 aquesta vegada en sistemes multinucli. Executar una tasca de forma redundant en dos nuclis es relativam ent simpie emprant models de program aci6 moderns com OpenMP o OpenMPI. El gran repte es tracta en ulilitzar els limitats canals d'observaci6 i de controlament interns per mantenir i garanlir que la diversitat temporal d'aquestes dues execucions redundants es mante, de manera similar a la tecnica de lockstep. Cal mencionar que el lockstep es una tecnica molt costosa ja que "segresta" la meitat dels nuclis que es tornen invisibles de cara a l'usuari i que resten inactius en aplicacions no critiques. En canvi amb una soluci6 flexible i purament de programari existis per a sistemes multinucli generics, tots els nuclis podrien ser utilitzats per les aplicacions no critiques quan no fossin necessitats per les aplicacions critiques, per tant millorant la utilitzaci6 d'aquests recursos. Per tal d'assolir aquest objectiu, aquesta tesi proposa una soluci6 purament de programari que te uns requisits minims que assoleixen la majoria dels sistemes multinucli del mercat.
- CRUZ DE LA CRUZ, STALIN LEONEL: Scaling deep learning workloads. Applications in computer vision and seismologyAutor/a: CRUZ DE LA CRUZ, STALIN LEONEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
Departament: (DAC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/05/2023
Data de lectura: 06/07/2023
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: Sala E106 - Edifici C6 - FIB
Director/a de tesi: TOUS LIESA, RUBÉN | OTERO CALVIÑO, BEATRIZ
Tribunal:
PRESIDENT: MARTI ESCALE, RAMON
SECRETARI: CANAL CORRETGER, RAMON
VOCAL: CARRERAS COCH, ANNA
Resum de tesi: Les tecniques de Deep Learning tenen un impacte enorme en l'estat de l'art en molts camps, com ara la visi6 artificial, el processament del llenguatge natural, l'analisi i la sfntesi d'audio, i molts altres. El poder de comput cada vegada mes gran, la quantitat cada vegada mes gran de dades disponibles i l'evoluci6 dels algorismes fomenten aquest impacte. D'una banda, aquesta tesi aplica tecniques de Deep Leaming a grans sistemes paral·lels per entrenar i validar models de Xarxes Neuronals per a diferents aplicacions. Primer, es dissenya i s'avalua un stack de tecnologies per permetre la distribuci6 de carregues de treball de Deep Learning en una configuraci6 tradicional de computaci6 d'alt rendiment (High Performance Computing o HPC) com el superordinador MareNostrum. Lelement clau de larquitectura per capes desplegada es Apache Spark, que permet arllar les aplicacions daprenentafge automatic de les particularitats de la infraestructura, en aquest cas, MareNostrum. El desplegament de clusters habilitats per a Spark sobre MareNostrum no es trivial i s'ha fet amb l'ajuda de Spark4MN, una capa d'interoperabilitat personalitzada. A la part superior de l'stack (compost per Marenostrum, Spark4MN i Spark) es col·loca una capa especifica d'aprenentatge profund, DL4J. L'objectiu es proporcionar informaci6 sobre com es pot optimitzar la configuraci6 del treball en una configuraci6 d'HPC tradicional per executar de manera eficient aquest tipus de workloads. Les conclusions derivades haurien de ser utils per guiar implementacions igualment complexes en el futur. En segon lloc, en un treball derivat s'explora un cas d'us. Dissenyem i entrenem xarxes neuronals convolucionals (convolutional neural networks o CNNs) per anotar i filtrar imatges de les xarxes socials (lnstagram i Twitter). Capturem les imatges en temps real i les.processem amb multiples CNN que automaticament enriqueixen les seves metadades amb etiquetes queen descriuen el contingut visual i tambe com s'ajusten a la identitat visual d'una marca (Visual Brand Identity o VBI). Amb aquest metode hem entrenat classificadors VBI per a mes de 10 marques reals i mes de 100 classificadors per a descripci6 generica d'imatges de xarxes socials. D'altra banda, aquesta tesi aplica tecniques de Deep Learning a un cluster d'ordinadors per entrenar multiples configuracions d'una CNN emprada per a la detecci6 i localitzaci6 de terratremols. Primer, desenvolupem un nou metode anomenat UPC-UCV, que consisteix a aplicar una CNN a formes d'ona de 3 canals d'una sola estaci6 per a la detecci6 de terratremols d'ona P i l'estimaci6 de la regi6 font al centre nord de Vene,;:uela . Aquesta part inclou la creaci6 d'un dataset nou, CARABOBO, que s'ha fet public amb finalitats de reproductibilitat i avaluaci6 comparativa. Tant la xarxa UPC-UCV com el dataset CARABOBO s6n els primers desenvolupats per a aquesta regi6 geografica. El metode obte millors resultats que l'estat de l'art (SOA), cosa que produeix mes precisi6 de detecci6 (augment de 13,3 punts percentuals) per a la nova sismicitat objectiu. UPC-UCV aconsegueix una precisi6 de detecci6 del 95,27%. En segon lloc, en un treball derivat ens centrem en el problema d'estimaci6 de la regi6 font. L'estimaci6 de la regi6 font es una versi6 relaxada del problema de localitzaci6 de terratremols que consisteix, primer, a dividir una area d'estudi a K subdivisions geografiques i, segon, intentar determinar a quin pertany !'epicentre del terratremol. A la feina anterior, realitzem la partici6 amb k-means. En aquesta part experimentem amb una subdivisi6 geografica proporcionada per un sismoleg, consistent en poligons irregulars que cobreixen les principals falles sismiques de Vene,;:uela. Toti que els resultats obtinguts per a un petit nombre de subdivisions geografiques no s6n millors que els obtinguts amb l'agrupament de k-means, elsbons resultats obtinguts amb una gran quantitat de subdivisions (91.78% amb K=10) superen l'enfocament de k- means (66.10%).
AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
- JIMÉNEZ ROJAS, JORGE IVÁN: Characterization of a novel HgCdTe focal plane array for ground and space astronomy through innovative infrared setupsAutor/a: JIMÉNEZ ROJAS, JORGE IVÁN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 11/05/2023
Data de lectura: 14/06/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Institut de Robotica IRI, sala de reunions 8, Campus Sud, Facultat de Matemàtiques i Estadistica (FME), c/ Pau Gargallo, 14, 08028-Barcelona
Director/a de tesi: GRAU SALDES, ANTONI | PADILLA ARANDA, CRISTÓBAL
Tribunal:
PRESIDENT: PALACÍN ROCA, JORGE
SECRETARI: SANFELIU CORTES, ALBERTO
VOCAL: GUBERMAN, DANIEL
Resum de tesi: Actualmente, los detectores infrarrojos de mercurio-cadmio-telurio (MCT) de longitud de onda corta se utilizan ampliamente en la mayoría de las misiones espaciales y telescopios terrestres. Esto responde a la principal ventaja que las longitudes de onda infrarrojas ofrecen: el polvo y los gases del espacio-profundo son casi transparentes a la mayor parte del espectro infrarrojo, por lo que la luz desplazada hacia el infrarrojo, que proviene del universo más lejano y joven, llega fácilmente a los detectores.A pesar de la madurez de la tecnología infrarroja, los detectores de gran tamaño (>4 millones de píxeles) aún están en desarrollo. Para avanzar en esta dirección, el programa H2020-COMPET ha financiado el proyecto ASTEROID, el cual busca producir en Europa detectores de 2k x 2k pixels con un paso de píxel de 15 µm. El éxito de este detector depende de la fiabilidad que se consiga, durante su fabricación, en el proceso de hibridación. Este proceso utiliza contactos de indio (In) para unir el detector (MCT) y el circuito electrónico de lectura (ROIC por sus siglas en inglés), pero debido a los diferentes coeficientes de expansión térmica y que la temperatura de operación del detector ASTEROID es de 100K, se inducen deformaciones plásticas y elásticas en todo el detector que podrían dañar la hibridación.Pero, ¿cómo afecta la temperatura y el estrés térmico al rendimiento de un detector de gran tamaño? Para obtener respuesta a esta pregunta, se construyeron dos bancos de pruebas: un criostato con capacidad para realizar varios ciclados térmicos sobre el detector ASTEROID y un banco óptico con una configuración adecuada para iluminar el detector mientras es sometido al estrés térmico. De esta manera, el detector fue sometido a 30 ciclos térmicos entre 293K y 50K. Cada ciclo comienza con e detector a temperatura ambiente (293K) y luego se enfría hasta 100K, temperatura a la cual el detector se ilumina y se capturan las imágenes. Después éste se enfría hasta 50K para finalmente terminar el ciclo con el detector a 293K y comenzar nuevamente.Durante el diseño del criostato, la estabilidad de la temperatura del detector demandó especial atención; gracias a las simulaciones térmicas y del control, se alcanzó una estabilidad en la temperatura del detector <0.5 mK para todas las consignas de temperatura (293K, 100K y 50K).Con respecto al banco óptico, éste se desarrolló para cubrir todo el rango de longitudes de onda del detector ASTEROID con luz monocromática y una resolución espectral de 10 nm utilizando un monocromador y una lámpara estabilizada de cuarzotungsteno- halógeno (QTH). La luz es homogeneizada mediante una esfera integradora de baja emisividad, instalada justo delante de la ventana del criostato. Dentro de éste, el camino óptico se extiende a través de un deflector óptico y un filtro pasabajos, ambos enfriados con el fin de reducir la radiación térmica.El detector ASTEROID ha sido desarrollado utilizando una original configuración de píxeles, de tal manera que se identifican dos niveles: ¿ciegos¿ y ¿activos¿. Éstos se distribuyen intercalados por todo el detector formando una especie de "tablero de ajedrez" con valores que rondan los 10 kADU entre niveles. Además, el hecho de que el detector tenga 32 canales de salida y cada uno disponga de su propio nivel de umbral, agrega cierta complejidad al proceso de clasificación. Al final, las imágenes se binarizaron utilizando hasta cuatro algoritmos de clasificación y umbralización, para finalmente escoger el mejor de ellos resolviendo píxeles dañados y con la menor incertidumbre.Finalmente, la degradación del detector debido al estrés térmico se midió contando el número de píxeles dañados en cada ciclado térmico, los cuales fueron realizados durante casi un mes, demostrando que el detector ASTEROID y su proceso de hibridación son mínimamente afectados por el estrés térmico, siendo despr
CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
- GALLEGUILLOS POZO, ROSA ELIZABETH: Diseño de sistemas de electrificación autónomos para comunidades rurales considerando incertidumbre en la estimación de la demanda.Autor/a: GALLEGUILLOS POZO, ROSA ELIZABETH
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 27/04/2023
Data de lectura: 19/06/2023
Hora de lectura: 16:00
Lloc de lectura: Seminari 1-Dept. Organització d'Empreses- Pl. 7, ETSEIB-UPC
Director/a de tesi: DOMÉNECH LÉGA, BRUNO | FERRER MARTI, LAIA
Tribunal:
PRESIDENT: VITORIANO VILLANUEVA, BEGOÑA
SECRETARI: PONSICH, ANTONIN SEBASTIEN
VOCAL: MORA FLOREZ, JUAN JOSÉ
Resum de tesi: El objetivo de las Naciones Unidas de asegurar el acceso a la energía para todos aún está lejos de completarse, particularmente en zonas rurales de países en desarrollo. Para ampliar el acceso a la electricidad, se están impulsando los sistemas aislados, individuales o microrredes, principalmente basados en fuentes de energía renovables (eólica-solar). Sin embargo, el diseño de estos sistemas es un problema complejo, ya que se deben estudiar multitud de ubicaciones y tamaños para los generadores, así como todas las conexiones posibles entre puntos de demanda. Además, el diseño está sujeto a incertidumbre en la estimación de la demanda para poblaciones previamente sin electricidad, lo que puede tener una influencia muy significativa en el coste de los proyectos.En este contexto, el objetivo principal de esta tesis doctoral es resolver el problema de diseño de proyectos eólico-solares con microrredes y sistemas individuales, teniendo en cuenta la incertidumbre en la demanda. Para ello, se propone un modelo de programación lineal entera y mixta (PLEM) difuso, que proporciona a los promotores de la electrificación rural en países en desarrollo una herramienta fácil para diseñar proyectos de acceso a la electricidad. En concreto, se comparan distintos enfoques basados en la lógica difusa, identificando el más eficiente para equilibrar el coste del proyecto y la satisfacción de los usuarios con la demanda suministrada.Más específicamente, tras analizar el problema de la incertidumbre en la demanda, se determina que el modo más adecuado para modelizar esta situación es definir dos escenarios: una demanda esencial, para cubrir las necesidades básicas de los usuarios finales, y una demanda mejorada, por encima de la cual las soluciones serían demasiado caras. Así, se desarrollan cinco enfoques de PLEM difuso, considerando diferentes opciones para equilibrar la satisfacción con respecto al coste, la energía y la potencia. Para determinar el mejor enfoque, primero se desarrolla un modelo básico que facilita la ejecución de experimentos computacionales; y luego un modelo completo que incluye todos los elementos de los sistemas eléctricos. Los experimentos se aplican a casos reales de tres países de América Latina (Ecuador, México y Perú) y los resultados muestran que el mejor enfoque logra un equilibrio adecuado entre el coste y la demanda suministrada, de forma mucho más sencilla a como se haría con los modelos deterministas de la literatura.Como resultado de esta tesis doctoral, los promotores disponen de una herramienta de ayuda a la toma de decisiones para implementar proyectos en países en desarrollo, que permite obtener soluciones robustas que no dependen de la estimación exacta de la demanda.
CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
- DA SILVA LIMA, MARCOS NATAN: Effect of deformation on the mechanical behavior of an advanced steel of high resistance with high manganese contentAutor/a: DA SILVA LIMA, MARCOS NATAN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
Departament: (CEM)
Modalitat: Conveni Cotutela
Data de dipòsit: 23/05/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: CABRERA MARRERO, JOSE MARIA | CALVO MUÑOZ, JESICA
Tribunal:
PRESIDENT: PARDAL, JUAN MANUEL
SECRETARI: MUÑOZ BOLAÑOS, JAIRO ALBERTO
VOCAL: TAVARES, SERGIO
Resum de tesi: La exploración de petróleo en el presal significa un nuevo camino de desarrollo para Brasil. Esta actividad estimula inversiones de empresas nacionales y extranjeras, impulsa la producción de tecnología, promueve una mayor calificación profesional y genera empleo e ingresos. Los ductos flexibles (risers) utilizados en la extracción de gas y petróleo del lecho marino cuentan con un refuerzo de tracción fabricado en acero que debe soportar diversos esfuerzos como tracción axial, fatiga, alta presión, torsión y corrosión cuando esté en servicio. La presente investigación realizó un estudio del comportamiento mecánico de un acero especial con alto manganeso y medio cromo, con el objetivo de establecer un grado comparativo de resistencia mecánica, tenacidad y corrosión de este acero con los aceros perlíticos utilizados actualmente en ductos flexibles. Para ello se aplicaron deformaciones plásticas ordinarias y severas (Deformación plástica severa-DPS) al acero con alto contenido de manganeso. El acero utilizado en este trabajo tiene un efecto TWIP (Twinning Induced Plasticity - Plasticidad Inducida por Maclas), lo que provocó la aparición de maclas mecánicas tras la deformación plástica. Se investigó sistemáticamente la correlación entre la microestructura, la orientación cristalográfica y las características del límite de grano del acero austenítico con alto contenido de manganeso. En la primera etapa se realizó la laminación en frío. Las muestras tal como se recibieron y laminadas en frío con una reducción del 50 % y el 70 % se analizaron mediante microscopía electrónica de barrido (SEM), difracción de electrones retrodispersados (EBSD) y técnicas de difracción de rayos X. Se encontró un aumento significativo en la fracción de límites de macla S3 de baja energía, del 16,21 % al 24,41 %, en la muestra deformada un 70 %. Esto se combinó con la formación de una estructura austenítica {011} y la aparición de plasticidad inducida por maclas. El modo de fractura dúctil-frágil observado en la muestra laminada en frío un 70% se puede atribuir a la formación de la alta fracción de límites de macla S3 de baja energía, lo que minimizó tanto la energía de deformación almacenada localizada como el desajuste de la red y promovió el deslizamiento de las dislocaciones. Para mejorar las propiedades del material, se utilizaron procesos de deformación plástica severa como ECAP (presión en canal angular de sección costante). Así, en la segunda etapa se obtuvo un acero con tamaño de grano ultrafino después de una deformación plástica severa por ECAP a dos temperaturas de proceso (350 ¿C y 250 ¿C), utilizando una matriz con un ángulo interno ¿=120°, y un ángulo ¿ =30° que define el arco de curvatura exterior donde se cortan los dos canales. Se procesó siguiendo la ruta (Bc) para diferentes números de pasadas (1, 2, 4 y 8 pasadas). Las texturas obtenidas después de cada pasada muestran una orientación predominante con distribuciones continuas a lo largo de la orientación de las fibras con corte puro. Se realizaron ensayos de dureza mecánica y tracción uniaxial. Según estos ensayos mecánicos, la resistencia del material aumenta con la deformación hasta alcanzar un aumento de resistencia de ~2 veces en relación al material recibido. En la tercera etapa, el acero se sometió a una prueba de torsión en caliente. Muestras de acero con alto contenido de manganeso fueron sometidas a pruebas continuas de torsión isotérmica. Se utilizó dos rutas de deformación, ¿ = 2,5 (ruta A) y ¿ = 3,0 (ruta B), con una velocidad de deformación de 0,05 s-1 a una temperatura de 900°C. Los resultados mostraron una competencia entre los mecanismos dinámicos de endurecimiento y ablandamiento (es decir, recuperación y recristalización). Esta observación también es una consecuencia de la variación de la energía de falla de apilamiento (SFE) y el efecto de plasticidad indu
- SOLÉ MARTÍ, XAVIER: Effects of cold atmospheric plasmas on biomaterials: hydrogels and composites with calcium phosphatesAutor/a: SOLÉ MARTÍ, XAVIER
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
Departament: (CEM)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 23/05/2023
Data de lectura: 13/07/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: EEBE (Escola d'Enginyeria Barcelona Est), Aula A2.09, Edifici A, 2a planta, Campus Diagonal-Besòs
Director/a de tesi: CANAL BARNILS, CRISTINA | GINEBRA MOLINS, MARIA PAU
Tribunal:
PRESIDENT: CVELBAR, URO¿
SECRETARI: GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL
VOCAL: VÉLEZ VILLA, ROBERTO
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral esta emmarcada dins del projecte European Research Council Starting Grant anomenat "Atmospheric Pressure plAsma meets biomaterials for bone Cancer Healing" {APACHE). El projecte APACHE esta focalitzat l'estudi de noves teràpies contra el càncer d'os mitjançant biomaterials combinats amb la tecnologia de plasmes.El plasma atmosfèric fred (CAP) és un gas ionitzat compost per una mescla de ions, electrons, radiació ultravioleta, radicals i molècules excitades que, en presencia de aire i aigua, formen un entorn ric en especies reactives en oxigen i nitrogen (RONS). Aquestes RONS es poden transferir a un líquid per difusió o bé a través de reaccions secundaries, generant un líquid tractat amb plasma (PTL). S'ha demostrat que les RONS generades per plasma es poden utilitzar per a tractar tumors malignes, induint apoptosis a les cèl·lules cancerígenes sense afectar les cèl·lules o teixits sans. En aquest context, els PTL es podrien injectar intratumoralment o a prop del tumor, per tal de tractar tumors localitzats a òrgans interns que no són accessibles per al tractament directe amb CAP. Els efectes anticancerigens deis PTL s'han demostrat en diversos estudis, tant utilitzant models in vitro com in vivo. Tanmateix, la eficàcia i eficiència deis PTL es pot veure reduïda quan s'injecta a la zona tumoral, ja que el líquid injectat pot difondre ràpidament per tot el cos degut als fluids corporals. Per aquest motiu, en aquesta tesi, s'han investigat noves estratègies amb hidrogels tractats amb plasma (PTH), amb l'objectiu de dissenyar vehicles eficients que permetin l'alliberament localitzat de RONS directament a la zona tumoral.El Capítol 1 d'aquesta tesi doctoral es revisen els coneixements generals de la utilització de PTL pera tractaments de tumors cancerígens in vivo, i esdiscuteixen els aspectes clau per al tractament d'aquests tumors. Al Capítol 2, es sintetitza un andami cel·lular oteomimetic pera tal d'obtenir un model 3D d'osteosarcoma. Aquest model de tumor 3D és utilitzat posteriorment pera l'avaluació deis tractaments amb PTL en un entorn 3D.Per avançar cap a vehicles de RONS més avançats, en el Capítol 3 es desenvolupa un hidrogel termosensible de metilcel·lulosa pera l'alliberació local de RONS. A banda de la quantificació de RONS generada a la solució de metilcel·lulosa, es realitza una caracterització fisicoquímica de la seva estructura abans i després del tractament amb CAP, pera avaluar qualsevol modificació potencial degut al tractament amb CAP. Finalment, el Capítol 4 explora la capacitat osteogenica in vivo d'un material compòsit basat en un hidrogel tractat amb plasma (combinació de gelatina i alginat) i un material ceràmic (fet de fosfat de calci), i s'avalua especialment la seguretat d'aquesta nova combinació.En resum, els resultats d'aquesta tesi doctoral demostren que tant el tipus com la quantitat de RONS presents en els PTL i PTH són les responsables deis efectes citotòxics vers les cèl·lules canceroses. La concentració de RONS en un líquid es pot modificar variant els paràmetres experimentals de tractament. En aquesta línia, s'ha demostrat quan es tracten solucions polimèriques (aquí metilcel·lulosa, gelatina i alginat) amb CAP es generen concentracions de RONS més altes comparat amb els seus respectius solvents. A més, els PTH estudiats en aquesta tesi permeten un tractament local a la zona d¿interès, amb una alliberació de RONS lleugerament més lenta comparat amb els PTL. Els materials compòsits basats en PTH i materials osteogenics (com ara els fosfats de calci) poden tenir aplicacions prometedores com a teràpies adjuvants després de la resecció d'un tumor ossi.
- XIMENES CARBALLO, CELIA: Bioactive ion-releasing platforms for regenerative medicine applicationsAutor/a: XIMENES CARBALLO, CELIA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
Departament: (CEM)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 27/03/2023
Data de lectura: 07/07/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística, C. Pau Gargallo, 14. 08028 Barcelona, Campus Sud
Director/a de tesi: ENGEL LOPEZ, ELISABET | CASTAÑO LINARES, OSCAR | PEREZ AMODIO, SOLEDAD GRACIELA
Tribunal:
PRESIDENT: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE
SECRETARI: CAMALHAO LOPES DE OLIVEIRA, HUGO FERNANDO
VOCAL: SEMINO MARGRETT, CARLOS EDUARDO
Resum de tesi: Una de las estrategias más explotadas actualmente en el campo de la bioingeniería de tejidos se basa en usar materiales que estimulan el tejido localmente, incrementando la efectividad de la terapia y disminuyendo la toxicidad de esta. Para ese propósito, normalmente se usan moléculas bioactivas, o incluso células, para estimular los mecanismos de regeneración. Aunque estas estrategias pueden ser efectivas, hay una preocupación generalizada sobre su seguridad, así como sus elevados costes y su aplicabilidad a gran escala.Los macro y micronutrientes son componentes esenciales en el organismo humano. Muchos de ellos, como el calcio o el zinc, actúan como moléculas señalizadoras secundarias, permitiendo el funcionamiento del tejido. Específicamente, el calcio y el zinc modulan el proceso de curación de heridas mediante deposición de matriz extracelular, así como migración y proliferación celular. Por otro lado, el calcio y el fosfato afectan la señalización en el hueso mediante su remodelado y mineralización. Además, el calcio ha sido reconocido como un estimulante del proceso angiogénico, altamente necesario para favorecer la regeneración de tejidos.Teniendo esto en cuenta, los investigadores han usado estos iones en el campo de regeneración de tejidos, a través de hidrogeles, partículas metálicas o MOFs. La principal desventaja de esos materiales es su aplicabilidad limitada debido a su rápida liberación iónica. Los materiales cerámicos como el Bioglass también se han usado para aplicaciones biomédicas, especialmente para regeneración de hueso. Aun así, muchas veces su procesabilidad y modificación puede ser difícil, limitando su aplicación.En esta tesis, hemos explorado la fabricación de diferentes plataformas liberadoras de iones para su aplicación en la regeneración de hueso y piel. Primeramente, se exploró la incorporación de iones en plataformas poliméricas. Aunque los iones fueron encapsulados con éxito, su liberación era muy rápida.De esta forma, se exploró la fabricación de un sistema de liberación dual basado en calcio y zinc para su aplicación en regeneración de tejidos blandos. Este sistema evita el uso de fosfatos, el cual puede inducir calcificación de tejido a largo plazo,así como el uso de silicatos, cuya metabolización no es del todo conocida. Se obtuvieron diferentes tipos de partículas, que se caracterizaron exhaustivamente.Cuando se testearon in vitro con células primarias de la piel, estas partículas demostraron favorecer la quimiotaxis celular, la producción de colágeno y VEGF, e influenciaron la diferenciación celular y contracción.Posteriormente, se realizó un estudio preliminar sobre la incorporación de las partículas en un hidrogel impreso en 3D basado en quitosano y colágeno. Nuestros resultados demostraron que las concentraciones de quitosano ideales para realizar una buena impresión de los materiales eran toxicas para las células. Se necesita profundizar en los ensayos y estrategias a seguir para poder fabricar estos materiales.Finalmente, se usaron partículas basadas en calcio y fosfato incorporadas en disoluciones de ácido poli láctico para producir materiales impresos en 3D. La incorporación de las partículas mejoró las propiedades angiogénicas de los materiales. In vitro, los materiales promovieron la liberación de VEGF producido por células mesenquimales. In vivo, estos permitieron la infiltración de vasos sanguíneos y promovieron su maduración, mejorando la integración material-tejido.En conclusión, esta tesis ha contribuido en el desarrollo de nuevos materiales donde los iones son los principales efectores en la estimulación del tejido, y que pueden ser empleados como alternativas con buenos niveles de efectividad / coste para su aplicación local en regeneración de hueso y piel.
- ZHANG, JUNHUI: Integration of sensors on 3D-printed Zirconia Ceramics to be Used in structural applicationsAutor/a: ZHANG, JUNHUI
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
Departament: (CEM)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 04/05/2023
Data de lectura: 22/06/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: EEBE, Sala Polivalent de l'Edifici A, planta baixa, Campus Diagonal-Besòs
Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL | FARGAS RIBAS, GEMMA
Tribunal:
PRESIDENT: SÁNCHEZ HERENCIA, ANTONIO JAVIER
SECRETARI: SALAN BALLESTEROS, MARIA NURIA
VOCAL: TORRES HERNANDEZ, YADIR
Resum de tesi: Los materiales cerámicos base circona presentan una combinación única de propiedades mecánicas, térmicas y químicas que los convierte en materiales idóneos para muchas aplicaciones. Sin embargo, la fabricación de componentes base circona todavía tiene importantes limitaciones de producción, sobre todo por lo que refiere a la obtención de estructuras complejas. Hoy en día, las tecnologías de impresión 3D ofrecen la posibilidad de lograr este tipo de estructuras mediante la adición capa a capa de material. Entre las técnicas de impresión 3D, la escritura directa con tinta (DIW) se considera a menudo para producir estructuras cerámicas finas y densas, con una morfología geométricamente compleja y con alta resistencia.En esencia, un sensor es un dispositivo que detecta estímulos o cambios en el entorno, transformando dicha información en una señal eléctrica que puede ser interpretada por un equipo electrónico (por ejemplo, un ordenador). La aplicación de sensores ha ido aumentando progresivamente en diversos sectores industriales, como son los relacionados con la fabricación y maquinaria aeroespacial y aeronáutica, los dispositivos médicos y biomédicos, y la robótica, principalmente debido al fuerte desarrollo de la micro maquinaria y los avances en las plataformas de microcontroladores. En los últimos años, se ha prestado una atención especial al uso de la tecnología de impresión 3D para la fabricación de sensores, dado que es posible insertarlos en estructuras impresas o imprimirlos intrínsecamente. Teniendo en cuenta los diferentes procesos de fabricación modernos, la impresión serigráfica ha demostrado su posibilidad con gran potencial para la fabricación de sensores y componentes electrónicos mediante el uso de tintas conductoras sobre diversos soportes rígidos o flexibles. La impresión serigráfica es un método sencillo, económico y rápido.La fabricación avanzada de materiales de circona con funciones de detección, actuación y control para resolver los problemas que puedan surgir durante su uso es fundamental para garantizar su funcionalidad y rendimiento a largo plazo. Con tecnologías de impresión avanzadas, es posible imprimir tintas conductoras en sustratos de circona, con la capacidad de detectar el desplazamiento de la superficie, temperatura o pH.En este contexto, el objetivo principal de esta tesis es dar un paso adelante y no sólo lograr la impresión 3D de muestras densas de circona con una buena integridad mecánica, sino también monitorear la emergencia y propagación de defectos en muestras impresas base circona mediante la introducción de sensores capaces de detectarlo. El esfuerzo de la investigación se centra en tres aspectos: preparación de materiales de circona con itria (8Y-ZIO2) a través de escritura directa de tinta, formulación de tintas conductoras para impresión serigráfica, e integración de sensores en circona a base de tinta 3D.
CIÈNCIES DEL MAR
- MARÍN VINDAS, CAROLINA ALEXANDRA: Patrones de conectividad de comunidades microbianes marinas.Autor/a: MARÍN VINDAS, CAROLINA ALEXANDRA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: CIÈNCIES DEL MAR
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 14/04/2023
Data de lectura: 06/09/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Institut de Ciències del Mar (ICM)-Sala d'Actes Ramón Margalef-Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49 08003 Barcelona
Director/a de tesi: GASOL PIQUÉ, JOSEP MARIA | SEBASTIÁN CAUMEL, MARTA
Tribunal:
PRESIDENT: MASSANA MOLERA, RAMON
SECRETARI: ORTEGA RETUERTA, EVA
VOCAL NO PRESENCIAL: SÁNCHEZ MARTÍNEZ, OLGA
Resum de tesi: Los microorganismos marinos son fundamentales para la vida en la Tierra. Por ejemplo, han producido la mayor parte del oxígeno de nuestro planeta y son esenciales en los ciclos biogeoquímicos y en el flujo de energía a los diferentes niveles tróficos. Uno de los aspectos críticos en la ecología microbiana es la distribución de los microorganismos a distintas escalas espaciales y temporales, ya que permite comprender el efecto de los factores ambientales sobre la estructura de las comunidades microbianas. El objetivo de esta tesis fue determinar la estructura de las comunidades microbianas en tres escalas espaciales: En el primer capítulo, se realizó un estudio sobre la dinámica espaciotemporal de las comunidades de bacterioplancton en un estuario tropical fuertemente impactado por la descarga del río Tempisque durante la temporada de lluvias. Los resultados muestran una alta heterogeneidad espacial en las comunidades, y representan el primer estudio sobre los patrones espaciales y temporales en los que se estructura el bacterioplancton del Golfo de Nicoya. En el segundo capítulo determinamos el efecto de varios gradientes ambientales sobre la distribución horizontal del bacterioplancton en el Mediterráneo noroccidental. Las muestras se tomaron desde la costa hasta mar abierto por lo que los gradientes son resultado del cambio de condiciones ambientales a lo largo del transecto y a una dilución del efecto antropogénico y terrestre. Se observó que la estructura de la comunidad variaba según los áreas de muestreo, pero se encontró que la gran mayoría de los microorganismos aparecían en todas las áreas muestreadas, lo que refleja una conectividad relativamente alta de las comunidades. El tercer capítulo presenta la distribución vertical de los microorganismos procariotas y eucariotas a través del máximo profundo de clorofila (DCM) en el NW del mar Mediterráneo, mediante un muestreo de alta resolución y separando dos fracciones de tamaño (0.2-3 y 2-20 µm). Los resultados muestran que el DCM actúa como una zona de transición (ecotono), pero que a pesar de los cambios drásticos en la abundancia relativa de los microorganismos en esta capa, el 70% de las comunidades de procariotas y eucariotas debajo del DCM están constituidas por taxones ya detectados en la superficie.
ENGINYERIA AMBIENTAL
- GASPARINI, ANDREA: Experimental and numerical modelling of CO2 behaviour in the soil-atmosphere interface. lmplications far risk assessment of carbon capture storage projects.Autor/a: GASPARINI, ANDREA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
Departament: (DECA)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 07/02/2020
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: GRANDIA I BORRÀS, FIDEL | BRUNO I SALGOT, JORGE
Tribunal:
PRESIDENT: VOLTATTORNI, NUNZIA
SECRETARI: FOLCH DURAN, ARNAU
VOCAL: MAZADIEGO MARTINEZ, LUIS FELIPE
Resum de tesi: L'emmagatzematge geológic de CO2 es considera una de les opcions tecnológicament viables per tal de reduir les emissions industrials d'aquest gas que contribueix fortament a l'efecte hivernacle a l'atmosfera (IPCC, 2005 ). Tal i com s'observa a la natura, tant el petroli i com els hidrocarburs gasosos s'emmagatzemen en roques parases que tenen les mateixes característiques geológiques necessaries per a l'emmagatzematge de CO2, de manera que la tecnología de captura i emmagatzematge geológic de carboni (CCS) pretén recrear un procés natural per atrapar el dióxid de carboni en aqüífers salins profunds o en camps de gas i petroli esgotats. L'emissió episódica de CO2 des del subsól pot produir-se a partir de processos naturals pero també poden ocórrer en un projecte industrial de CCS; per tant, la monitorització deis fluxos de gasas presenta un paper important no només durant i després de la injecció, sinó també en l'etapa pre-operacional, en la que es pretén conéixer les condicions originals de la zona d'emmagatzematge, des del reservori profund fins a la superficie. L'objectiu d'aquest projecte de doctorat consisteix a entendre millar el comportament del CO2 a la zona no saturada del sol i durant la seva dispersió atmosférica. Els resultats s'han obtingut a partir de la modelació numérica deis experiments realitzats en una planta pilot dissenyada per entendre la dinamica del CO2 en aquest entorn, i a partir de la informació obtinguda en sistemes analegs naturals que presenten condicions equivalents a les esperades en un context de fuita de gas en un magatzem artificial. La primera part de la recerca ha consistit en una contribució al projecte PISCO2 a les instal·lacions de l'ES.CO2 situades a Ponferrada (Espanya). L'objectiu particular d'aquest projecte era predir com el CO2 injectat es mouria lateralment i verticalment a la zona no saturada i determinar els parametres crítics que afectarien els ecosistemes. Aquesta part ha estat publicada en un article revisat per experts internacionals i presentada en un congrés internacional. La segona part del doctorat s'ha centrat en l'estudi de dos analegs naturals en zones volcaniques. Els analegs naturals proporcionen evidéncies de )'impacte de les fugues de CO2, i proporcionen una informació valuosa sobre l'avaluació i la quantificació deis riscos potencials relacionats amb la fuga de emmagatzematge subterrani de carboni. A causa de la física del dióxid de carboni, per exemple, de densitat incolora, inodora i més alta en comparació amb l'aire, la seva acumulació pot resultar perillosa i fins i tot letal per a la vida. Per als dos llocs estudiats s'ha seguit la mateixa metodología: a) mesurament directe de la concentració de CO2 en l'aire i b) modelització atmosférica numérica amb el codi TWODEE2. Els principals resultats obtinguts en aquest doctorat han estat: ¿ Comparació de dades experimentals i numériques per tal de validar métodes i eines de calcul numéric;¿ Nous aspectes per al coneixement del comportament del CO2 a la zona no saturada;¿ Aplicació de noves técniques de monitorització de gas no invasives per a futurs llocs d'emmagatzematge de CO2;¿ Refon;:ar la utilitat de l'estudi deis analegs naturals en el camp de l'emmagatzematge geológic;¿ L'eficiéncia de la modelació de la dispersió atmosférica de gasas com a metodologia important en l'avaluació de riscos;¿ La necessitat de la generació de mapes de predicció per avaluar escenaris perillosos.¿ Demostració que els models numérics de transport multifasic i dispersió atmosférica de gasas són útils per predir el comportament del gas a la zona de vadosa i en els primers metres de l'atmosfera en contacte amb el sól.
ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
- SU, HANG: Structural Performance of Continuous Composite Bridges with Partial Shear Connection and Double Composite Action.Autor/a: SU, HANG
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
Departament: (DECA)
Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 17/05/2023
Data de lectura: 19/06/2023
Hora de lectura: 09:00
Lloc de lectura: Hora 9.00 (Barcelona), 15.00 (Shangai) Lloc: Room 201, Department of Bridge Engineering, Tongji University, No. 1239 Siping Road, Shanghai, China, 200092.
Director/a de tesi: CASAS RIUS, JUAN RAMON | SU, QINGTIAN
Tribunal:
PRESIDENT: WU, CHONG
SECRETARI: HUANG, QIAO
VOCAL NO PRESENCIAL: YANG, GUOTAO
Resum de tesi: La solución mixta acero-hormigón se ha utilizado ampliamente en la construcción de puentes simplemente apoyados, ya que en esta configuración longitudinal es como mejor se aprovecha la alta resistencia a compresión del hormigón junto con la alta resistencia a tracción del acero. Sin embargo, la solución se vuelve contraproducente en la zona de flexión negativa de puentes continuos, donde la fisuración a tracción del hormigón y la abolladura del acero son fenómenos probables. Los puentes mixtos adoptan ua solución de conexión completa (CC) debido a la facilidad constructiva y respuesta estructural. Para reducir las tensiones de tracción en la zona de flexión negativa, una solución alternativa es la conexión parcial (CP), que ayuda a reducir la interacción entre la losa de hormigón y la viga de acero, reduciendo la fisuración en el hormigón aunque manteniendo la resistencia y la rigidez global de la estructura. Por otro lado, colocar un recrecido de hormigón en la zona inferior de la zona de apoyos (doble acción mixta) puede prevenir la abolladura de las chapas metálicas y mejorar la respuesta de los puentes mixtos continuos. Con el objetivo de estudiar el comportamiento estructural de puentes mixtos continuos con conexión parcial y doble acción mixta, en esta tesis se desarrolla un estudio completo combinando experimentación con soluciones numérica y analíticas con el siguiente contenido: (1) Estudiar las propiedades mecánicas del conector enfundado en neopreno (CEN), mediante el ensayo push-out en laboratorio de 5 grupos de 15 muestras y establecer modelos numéricos de su comportamiento estructural. Los resultados experimentales y estudios numéricos han puesto de manifiesto que este tipo de conector reduce de manera efectiva la rigidez transversal sin variar la capacidad de carga. (2) Estudiar el desempeño de vigas mixtas con conexión parcial, mediante el ensayo en laboratorio de 4 vigas simplemente apoyadas y dos vigas continuas mixtas, cargadas estáticamente hasta rotura. Mediante la comparación de la respuesta estructural en la zona de flexion negativa de cada viga se han obtenido conclusiones en relación a la aplicación práctica de la conexión parcial en puentes mixtos continuos. (3) Analizar la posibilidad de la solución de puentes mixtos semi-continuos y conexión parcial a través de la construcción del puente Qiwu en la provincia de Jiangxi (China). Mediante un modelo de elementos finitos (ABAQUS) del puente se ha simulado la respuesta estructural, analizando los efectos de la conexión parcial en varios parámetros de diseño. Al mismo tiempo, se ha llevado a cabo la monitorización durante las fases de construcción y servicio para verificar los resultados del estudio. (4) Se ha hecho un estudio experimental y teórico de la doble acción mixta, lo cual ha permitido obtener unos criterios de diseño para puentes continuos con este tipo de solución.
ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
- LAPO CALDERÓN, BYRON: Lignocellulosic wastes and chitosan composites applied to recover rare earth elements by liquid-solid separationAutor/a: LAPO CALDERÓN, BYRON
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 04/05/2023
Data de lectura: 12/07/2023
Hora de lectura: 11:30
Lloc de lectura: Sala de presentacions 28.8, ETSEIB, planta 1, Campus Sud
Director/a de tesi: SASTRE REQUENA, ANA MARIA
Tribunal:
PRESIDENT: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS
SECRETARI: ALGUACIL PRIEGO, FRANCISCO JOSÉ
VOCAL: REGEL-ROSOCKA, MAGDALENA
Resum de tesi: Los elementos de tierras raras (ETR) son elementos cruciales para el futuro de la tecnología, especialmente en los campos de la generación de energía y transporte terrestre. Uno de los procesos sustentables aplicados a la recuperación de ETR es la bioadsorción. En el presente trabajo, dos materiales adsorbentes, basados en residuos lignocelulósicos y quitosano fueron desarrollados y evaluados en la recuperación de ETRs. Los materiales lignocelulósicos incluyeron tres residuos de banano (raquis, pseudo-tallo y cáscara de banano) y un residuo proveniente de un proceso de sacarificación usando raquis de banano como material base. Mientras que los materiales basados en quitosano incluyeron tres materiales, incluidos un composite en forma de perlas basado en quitosano-hidróxido férrico, perlas de quitosano con manganeso-ferrita y una emulsión estabilizada por partículas de quitosano y Cyanex 923 (Cy923) encapsulado.Los residuos de banano fueron evaluados sin previa modificación. La capacidad de adsorción obtenida por el raquis de banano fue de alrededor 100 mg/g para las cinco ETRs críticas evaluadas (Nd, Eu, Y, Dy y Tb). Los mecanismos de adsorción mostraron que los grupos funcionales oxigenados, especialmente los grupos carboxílicos fueron los responsables de la adsorción de ETRs. Adicionalmente, el raquis de banano presentó cinética de reacción de 8 minutos. En una siguiente investigación, el residuo de raquis de banano luego de ser sometido a un proceso de sacarificación basado en hidrólisis enzimática con polietilenglicol (BR-PEG) y evaluado en la recuperación de Nd. La cinética de adsorción mostrada por el material BR-PEG resultó en 20 min, presentando una máxima capacidad de adsorción de 44.11 mg/g. El material fue reusado por cinco veces durante la evaluación de la desorción de Nd, usando HNO3 0.1 M.Respecto a los materiales basados en quitosano, perlas de quitosano- hidróxido férrico (ChiFer(III)) fueron obtenidas y aplicadas a la recuperación de Nd. La capacidad de adsorción de las perlas liofilizadas mostró una capacidad de adsorción de 13.8 mg/g a pH 4, lo cual significó una mejora de la capacidad de adsorción de 4 veces, comparado con quitosano puro. Adicionalmente, fue llevada a cabo una evaluación dinámica en columnas, en las cuales fueron testeadas soluciones Nd-B, confirmando la selectividad a los iones neodimio. Un segundo material basado en perlas de quitosano magnético, consistentes en nanopartículas magnéticas de manganeso-ferrita (MnFe2O3) incrustadas en quitosano fueron obtenidas y aplicadas en la recuperación de Nd. Los experimentos de adsorción mostraron una capacidad máxima de adsorción de 44.29 mg/g a pH 4. Este material pudo ser reusado hasta por 4 ciclos de adsorción-desorción. Finalmente, un nuevo material de tipo emulsión, que consistió en el encapsulamiento de Cy923 en nanopartículas de quitosano mediante síntesis de ultrasonido de alta frecuencia. El material mostro su mejor desempeæo de adsorción a pH 2, equilibrio cinético de menos que cinco minutos y capacidad de adsorción de 90 mg/g. El material mostró excelente selectividad a ETRs en tres sistemas que contenían tierras raras, incluyendo Y/Ca, Gd/Ca y La/Ni. Comparado con la extracción líquido-líquido, el material obtenido mostró varias ventajas, tales como menor uso de Cy923 y no necesidad de diluyentes orgánicos.En general, la presente tesis muestra varias alternativas de materiales sustentables para la recuperación de tierras raras mediante separación líquido-sólida, contribuyendo con alternativas de ingeniería verde para la recuperación de tierras raras y la valorización de varios materiales considerados residuos. En total fueron evaluados cinco materiales, los cuales son presentados en cinco publicaciones científicas por separado.
- TORRES RIVERO ANDRADE, KARINA VICTORIA ALEJANDRA: Nano-enabled screen-printed electrodes for the determination of trace elements in aqueous environmental samplesAutor/a: TORRES RIVERO ANDRADE, KARINA VICTORIA ALEJANDRA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 30/03/2023
Data de lectura: 12/07/2023
Hora de lectura: 12:00
Lloc de lectura: EEBE, Sala Polivalent de l'Edifici A, planta baixa, Campus Diagonal-Besòs
Director/a de tesi: FLORIDO PEREZ, ANTONIO | MARTI GREGORIO, VICENÇ
Tribunal:
PRESIDENT: DIAZ CRUZ, JOSE MANUEL
SECRETARI: DE PABLO RIBAS, JOAN
VOCAL: BAEZA LABAT, MARIA DEL MAR
Resum de tesi: El drenaje acido de mina (AMD) es un agua residual originada a partir de procesos complejos de oxidación convirtiéndose en uno de los mayores desafíos que enfrenta la industria minera mundial, debido a su acidez, alto contenido de S042- y de metales como Cu, Ni, Zn, Co, Cr, Cd, Pb y metaloides como As. Debido a que las AMDs pueden representar una amenaza importante para la calidad del agua superficial y subterránea, se requieren sistemas de detección temprana para metales y metaloides, y técnicas efectivas de tratamiento de agua y de bajo costo para prevenir y gestionar el daño ambiental asociado a este problema. En la presente Tesis, se utilizó la síntesis química de nanopartículas de plata (Ag-NPs) a través del método de semilla para modificar electrodos serigrafiados de nanofibras de carbono (SPCNFE), usando diferentes métodos de deposición como in situ, drop-casting y spin-coating. Posteriormente, se evaluó el electrodo modificada con NPs de plata para la determinación de Pb(II) y Cd(II) mediante DPASV. Los LODs fueron 2. 8 y2.1 ug L-1, para Pb(II) y Cd(II), respectivamente. Además, se utilizaron dos tamaños diferentes de Ag-NPs para modificar los SPCNFEs y se realizó la determinación directa de As(V). Se utilizó EIS para estudiar el efecto de la incorporación de Ag-NPs en la superficie del electrodo de trabajo, confirmando una mayor respuesta electrocatalítica para el electrodo modificada en comparación con el sensor sin modificar. El sensor propuesto se probó en una muestra de agua de grifo enriquecida con As(V), obteniendo resultados que concuerdan con las mediciones de ICP-MS. Además, para evaluar el efecto del mismo tipo de NPs en la respuesta del electrodo, se realizó un estudio de los SPCNFEs con nanosemillas de Ag para la determinación de diferentes analitos, Pb(II), Cd(II) y As(V) utilizando DPASV. Se concluyó, que los analitos se detectaron a niveles muy bajos de concentración de (ug L-1), exhibiendo rangos lineales más amplios para Pb(II) y Cd(II), pero valores de sensibilidad más bajos en comparación con el As(V). En el último enfoque relacionada con SPCNFEs, se investigó la síntesis verde de NPs, de Ag y Au. Las NPs metálicas se obtuvieron utilizando extracto de raspo de uva que actúa como agente reductor. Además, utilizando la metodología de deposición spin-coating, las nanopartículas verdes de Au y Ag se utilizaron para funcionalizar SPCNFEs. El electrodo modificado se utilizó para determinar Cd(II), Pb(II) y U(V1); este último por su importancia en la industria de la seguridad nuclear. El mejor LOD se obtuvo con el SPCNFE basada en NPs verdes de Ag (G-AgNPs-SPCNFE), 0.12 ug L-1. Se evaluó la idoneidad del G-AgNPs-SPCNFE para la determinación de U(VI) en muestras de agua del grifo enriquecidas obteniendo resultados comparables con la técnica de ICP-MS con buena reproducibilidad. Esta Tesis también ha explorado la valorización de AMD y/o residuos de AMD en un contexto de circularidad. Por lo tanto, los enfoques probados consistieron en el uso de AMD como fuente para sintetizar nanopartículas para electrodos serigrafiados y el tratamiento de residuos de AMD como adsorbente de arsénico. Hoy en día, los tratamientos activos para AMD implican el uso de productos químicos alcalinos para neutralizar y precipitar metales y sulfatos. En consecuencia, se obtuvieron dos precipitados del tratamiento AMD con cal y calcita. Dichos sólidos se caracterizaron confirmándose la presencia de hidróxido de hierro, yeso y jurbanita. Luego, se utilizaron como potencial adsorbente de As, obteniendo una eficiencia de remoción de As similar a adsorbentes como el Bayoxíde® sonicado y la nanohematita. En conclusión, se exploraron dos enfoques de economía circular. En primer lugar, un residuo producido en grandes cantidades de la industria del vino, como el raspo de uva, que se usó posteriormente en la síntesis de NPs metálicas, y en segundo lugar el precipitado de AMD que
ENGINYERIA DEL TERRENY
- BERTRAN OLLER, ORIOL: On the evaluation of mixing in heterogeneous porous media: from laboratory characterization to the design of engineered chaotic flows for practical applicationAutor/a: BERTRAN OLLER, ORIOL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 18/05/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: FERNANDEZ GARCIA, DANIEL | RODRIGUEZ ESCALES, PAULA FELICIDAD
Tribunal:
PRESIDENT: PEDRETTI, DANIELE
SECRETARI: SAALTINK, MAARTEN WILLEM
VOCAL: POOL RAMIREZ, MARIA
Resum de tesi: L'aigua subterrània ha passat a trobar-se sota una situació de sobreexplotació, essent la seva qualitat i quantitat un dels factors que se'ns plantegen com a interessants i necessaris per abordar. Aquesta tesi doctoral es focalitza en la qualitat de l'aigua subterrània: des de l'estudi de reaccions químiques a partir d'experiments de laboratori fins al disseny d'un mètode enginyeril capaç de promoure les reaccions a nivell d'escala de camp. Les reaccions químiques són produïdes per la mescla entre dues aigües, així que entendre i predir la mescla s'esdevé primordial per preveure el transport reactiu i la remediació de l'aigua subterrània. Les interfícies abruptes i la heterogeneïtat al medi porós, controlen la mescla. A aquesta tesi s'han conduit experiments de laboratori per d'estudiar el paper que tenen aquestes interfícies abruptes, que separen dos granulometries amb diferents propietats de transport, sobre la mescla. Els experiments s'executen utilitzant columnes de laboratori reomplertes amb una capa de material fi i una altra de groller. Per comparació, també se'n reomplen dues homogèniament. Per analitzar les particularitats que una interfície abrupta té sobre el transport i les reaccions químiques, s'estudia com evolucionen les concentracions i els moments espacials d'un producte colorimètric a través tant d'aquests sistemes bicapa com de les columnes reblertes homogèniament. Aquest producte colorimètric es forma un cop dos reactants incolors es mesclen, podent ser considerat el seu anàlisi com un resultat explícit de la mescla. La quantificació d'aquest producte es fa a través d'anàlisi d'imatges. Dels resultats obtinguts dels experiments es conclou que la transició de groller-a-fi tendeix a promoure i millorar les reaccions químiques en comparació a les transicions de groller-a-fi. L'assimetria en el transport també queda demostrada mitjançant l'anàlisi dels moments espacials de la distribució de concentracions. Addicionalment, també es demostra que les solucions analítiques basades en l'equació d'advecció-dispersió, ajusten bé els temps d'arribada enregistrats tant per les imatges com per les mostres a la sortida de la columna, encara que fracassen en simular les singularitats dels sistemes bicapa amb interfície sobre el transport reactiu. La mescla és un fenomen essencial per produir reaccions químiques i per assolir resultats exitosos en remediacions d'aigua subterrània in-situ. No obstant, l'atenuació natural comporta un procés de mescla lent. Alguns autors van resoldre aquesta problemàtica usant el sistema EIE (de l'anglès, Engineered Injection-Extraction). EIE ha demostrat ser una metodologia eficaç a l'hora de promoure la dilució d'una solució de tractament, facilitant la seva mescla amb l'aigua subterrània contaminada. Aquesta millora en la mescla permet les reaccions químiques i la biodegradació dels contaminants. Tot i això, els treballs previs que havien estudiat els beneficis del sistema EIE, no ho havien fet considerant la presència de connectivitat o fluxos preferencials. Com que els fluxos preferencials poden transportar principalment el fluid, la seva presencia és limitant per la reacció dintre de l'emplaçament contaminat i, per tant, obviar-los acaba precipitant una sobre-estimació de l'EIE. En aquesta tesi doctoral s'estudia la capacitat del sistema EIE a l'hora de diluir una solució de tractament tant en medis escassament connectats i medis altament connectats. Per cada tipus de medi s'analitza quina és la seqüencia IE que estimula més la mescla dins el sistema. Les mètriques que es proposen són per mesurar l'extensió de la mescla dintre de la zona afectada, així com per la caracterització de les partícules per tal d'estudiar si s'ha sigut capaç de trencar aquests camins preferencials. Els resultats obtinguts d'aquestes mètriques mostren que la tècnica EIE és consistent i i independent de la connectivitat del s
- NAJDI, ABDALLAH: Experimental and Numerical Analysis of the Unsaturated Soil Shrinkage and Swelling Behaviour under Different Compaction ConditionsAutor/a: NAJDI, ABDALLAH
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 04/05/2023
Data de lectura: 20/06/2023
Hora de lectura: 12:00
Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
Director/a de tesi: LEDESMA VILLALBA, ALBERTO | PRAT CATALAN, PERE
Tribunal:
PRESIDENT: JOMMI, CRISTINA
SECRETARI: ROMERO MORALES, ENRIQUE EDGAR
VOCAL: CUI, YU-YUN
Resum de tesi: Esta tesis presenta parte de una investigación en curso sobre el comportamiento termo-hidro-mecánico (THM) y el agrietamiento de suelos no saturados deformables sometidos a ciclos de secado y humectación. Primero se adoptó un enfoque experimental para comprender los principales mecanismos del comportamiento THM de los suelos no saturados. La presión de poros negativa (succión matricial) es una variable principal que caracteriza las diferentes leyes y parámetros constitutivos de los suelos no saturados. Las mediciones directas para rangos de succión altos solo son posibles actualmente utilizando tensiómetros de alta capacidad (HCT). Para ello se han desarrollado los nuevos tensiómetros Northumbria HCT (N-HCT), con un rango extendido (3.5 MPa). Los N-HCT se han empleado con otras técnicas de directas e indirectas ya establecidas o propuestas, para proporcionar el rango completo de la succión (saturación hasta las condiciones secas). Además, se ha propuesto una técnica de medición volumétrica unificadora, basada en la definición de un modelo matemático para las curvas de retracción e hinchamiento del suelo (SSC). Tener una SSC bien definida, junto con las mediciones de rango completo de succión permite obtener las curvas de retención (SWRC), para las trayectorias de secado y mojado. Las SWRC son principales componentes de los modelos constitutivos para describir la capacidad de retención de humedad y las características de flujo. La obtención de las SWRC y las SSC proporciona la relación entre la evolución de las tres variables principales: agua intersticial, succión e índice de poros. Por otra parte, se han calculado también las velocidades de desaturación y saturación. Finalmente, se propone un enfoque novedoso para dividir el secado del suelo en cinco etapas, y el mojado en otras cuatro etapas. Se sugieren diferentes puntos de transición con significado hidromecánico acoplado. Algunos de los puntos son bien conocidos, el papel del punto de inflexión de la SWRC aún no se ha establecido. Se ha verificado una buena correlación entre este último y el límite de retracción para varios suelos a partir de la literatura que abarca diferentes tipos de suelo, estructuras y texturas. Finalmente, se ha estudiado la implicación sobre las relaciones constitutivas mecánicas.El objetivo principal ha sido la obtención de un modelo numérico que pueda replicar, con una alta precisión, el comportamiento THM de los suelos expuestos a condiciones atmosféricas externas. Tener un modelo tan capaz reduciría significativamente las incertidumbres durante el proceso de diseño de proyectos de infraestructura (terraplenes, revestimientos, taludes, vertederos). La campaña experimental implementada proporcionó el componente mecánico, las SWRC y las conductividades hidráulicas y térmicas de las ecuaciones constitutivas y sus parámetros correspondientes para los suelos a simular.Las condiciones atmosféricas aplicadas en la superficie del suelo deben traducirse adecuadamente en condiciones de contorno impuestas, implementando todos los factores relevantes: viento (coeficientes de transferencia), temperatura (flujo de calor), humedad relativa (concentración de vapor), precipitaciones (velocidad de infiltración) y radiación solar (velocidad del flujo de calor). La formulación relevante se obtuvo comparando con las ecuaciones de balance de energía clásicas y con las de la meteorología. El modelo desarrollado reproduce con precisión el comportamiento THM y permite estimar la intensidad de agrietamiento del suelo expuesto a diferentes condiciones atmosféricas para probetas de laboratorio y un ensayo de campo a mayor escala expuesto a condiciones atmosféricas libres. Un modelo capaz de simular suelos preparados con una amplia variedad de condiciones iniciales diferentes, y expuestos a diferentes condiciones atmosféricas es una herramienta valiosa para predecir el comportamiento del agrietamiento y ret
ENGINYERIA ELECTRÒNICA
- RILLO MORAL, FRANCESC IU: New Autonomous sensor system for the continous monitoring of the composting process from the insideAutor/a: RILLO MORAL, FRANCESC IU
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 11/01/2016
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR
Tribunal:
PRESIDENT: BRETTERKLIEBER, THOMAS
SECRETARI: QUILEZ FIGUEROLA, MARCOS
VOCAL: CASAS NEBRA, ROBERTO JOSE
Resum de tesi: El procès de compostatge és la forma que té la natura de reciclar els residus organics amb un fertilitzant orgànic de bona qualitat com a resultat. Aquest procès, però, necesita d¿una monitorització de la temperatura i la humitat per a obtener un bon material resultant. Durant aquesta tesi doctoral s¿ha desenvolupat un sistema autònom sense fils de mesura de temperatura i humitat des de dins del compost. El fet de que la mesura i la tranmissió s¿hagin fet des de dins comporta la necesitat d¿un material protector per l¿electrònica, la qual cosa esdevé un problema en la mesura.La temperatura pateix retards quan es mesura des de dins d¿un material protector, i per això, s¿ha desenvolupat un algoritme implemetanble en microcontroladors per contrarrestar els efectes de respostes esglaó de primer ordre. S'ha optimitzat el condicionament des del punt de vista de components i consum, obtenint una comparativa teòrica i experimental entre els mètodes de condicionamient clàssic i l'ús d'interfícies directes.Els sensors de humitat comercials necessiten estar en contacte directe amb l¿ambient a mesurar. Això no és possible en el compost ja que es poden malmetre. Per això s¿ha dissenyat un sensor d¿humitat basat en electrodes capacitius plans que poden mesurar a través de capes de protecció. S'han extret models teòrics per l'optimitzacio fisica tant del sensor com de la influencia de la capa protectoraEl compost no ha estat mai caracteritzat com un medi de transmissió, y per tant, les comunicacions dins del compost suposen una novetat. La heterogeneitat del material i els seus canvis en temperatura, humitat i densitat fan de la transmissió un tema complex. S¿ha trobat, a més, la banda de freqüència òptima per treballar comercialment y el seu model de transmissió RF estimant l¿atenuació en funció de la distància.
ENGINYERIA I INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT
- STAMATOPOULOS, GEORGIOS: Modeling of Container Throughput in the European Port System-Analysis of Container Liner shipping NetworksAutor/a: STAMATOPOULOS, GEORGIOS
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA I INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 28/03/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: SAURI MARCHAN, SERGI
Tribunal:
PRESIDENT: MARTÍNEZ MARÍN, JESÚS EZEQUIEL
SECRETARI: CAMPOS CACHEDA, JOSÉ MAGÍN
VOCAL: CAMARERO ORIVE, ALBERTO
Resum de tesi: Esta tesis a) registra la evolución de la dinámica del tráfico de contenedores del sistema portuario europeo desde 2001-2020 b) analiza la dinámica de la jerarquía portuaria de contenedores europea con metodologías que no se han utilizado en ese contexto c) aplica el análisis de redes en las redes de transporte marítimo de línea de compañías navieras individuales y d) propone un modelo de pronósticos del movimiento de contenedores a corto plazo y de los intervalos de predicción correspondientes.El capítulo 2 explora la dinámica del tráfico de contenedores en el sistema portuario europeo entre 2001 y 2020, tanto a nivel de conjuntos de puertos como de casos individuales (Notteboom, 2010). La evolución del movimiento de contenedores se examina mediante la aplicación de indicadores de concentración. Para este propósito, se utiliza la cuota del mercado de los grupos portuarios o puertos en el rendimiento total del sistema, el índice Herfindahl-Hirschman normalizado y una forma de ¿shift-share¿ análisis adaptada. Se explora también la influencia en la dinámica del tráfico de contenedores de los dos crisis que ocurrieron durante el periodo examinado, es decir la crisis financiera mundial de 2009 y la crisis de salud de 2020. En el capítulo 3 se analiza la dinámica de la jerarquía portuaria europea de contenedores mediante la aplicación de 3 metodologías. En primer lugar, se utilizan dos tipos de modelos de tamaño de rango para investigar la formación de las jerarquías y la dinámica de la distribución del rendimiento de los contenedores. En segundo lugar, se introduce una metodología basada en los principios del Proceso Jerárquico Analítico (AHP) combinado con un modelo de crecimiento alométrico para explorar el crecimiento relativo de los puertos grandes como grupo sobre grupos de puertos medianos y pequeños. En tercer lugar, se aplica un modelo de cadena de Markov para investigar la movilidad de los puertos dentro de la jerarquía del sistema portuario europeo de contenedores. El conjunto de datos que se utiliza en todas las metodologías consiste en el rendimiento anual de los puertos de contenedores en TEU de los 100 principales puertos de contenedores europeos cada año entre 2001 y 2020.El capítulo 4 analiza las redes de transporte marítimo de contenedores de línea de los operadores Maersk y COSCO Shipping en 2001, 2007 y 2010. Primero, toda la red de los operadores se analiza a través de indicadores de red global y visualización de las redes. En segundo lugar, la red de transporte marítimo se investiga en busca de propiedades de red complejas ajustando una distribución de ley de la potencia a la distribución de grados de las redes. En tercer lugar, se exploran las posiciones de los puertos en las redes de las empresas calculando su centralidad de grado y su centralidad de intermediación. En cuarto lugar, se presenta el grado ponderado de los puertos y los enlaces interportuarios más fuertes utilizando la frecuencia (llamadas semanales) como peso de los enlaces. Finalmente, el capítulo se centra en las redes regionales de las empresas y su evolución.En el capítulo 5 se propone un modelo combinado SARIMA-(G) ARCH para producir pronósticos a corto plazo del movimiento de contenedores e intervalos de predicción de estos pronósticos. La incertidumbre de los pronósticos se expresa mediante los intervalos de predicción asociados con los pronósticos puntuales. Los pronósticos puntuales se generan a partir de la parte SARIMA y los intervalos de predicción a partir de la parte ARCH o GARCH. Los modelos ARCH/GARCH se utilizan para que se modele y pronostique la volatilidad de las series temporales de rendimiento de contenedores. El modelo SARIMA-(G)ARCH se aplica a los datos mensuales de tráfico de contenedores del puerto de Barcelona para producir pronósticos puntuales a corto plazo y los intervalos de predicción que lo acompañan.Palabras clave: puertos de cont
ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
- MONSHI TOUSI, NAVID: Active Flow Control Optimization on Selig Donovan 7003 AirfoilAutor/a: MONSHI TOUSI, NAVID
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/03/2023
Data de lectura: 16/06/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Edifici B4 ETSEIB - Aula 212 Campus Nord
Director/a de tesi: BERGADÀ GRANYÓ, JOSEP MARIA | MELLIBOVSKY ELSTEIN, FERNANDO PABLO
Tribunal:
PRESIDENT: BUGEDA CASTELLTORT, GABRIEL
SECRETARI: PUJOL SAGARO, ANTONI
VOCAL: HERRERO SABARTÉS, JUAN
Resum de tesi: La tesi es centra en l'estudi del flux al voltant de un perfil alar per diferents angles d'atac (AoA) i quan la técnica de control actiu de flux (AFC) es aplicada, la comparació amb el cas base clarifica les avantatges de la utilització de AFC. Tot l'estudi es fa per un número de Reynolds de 60000.La tesi es pot dividir en tres grans blocs:1.- Estudi del flux bidimensional al voltant del perfil triat i per diferents AoA utilitzant el model de turbulencia Spalart Allmaras. Una nova metodologia per optimitzar els cinc paràmetres associats a la técnica AFC ha sigut dissenyada i aplicada per primera vegada en aquesta tesi.2.-Simulacions tridimensionals utilitzant el model de turbulencia LES es aplicada a un angle d'atac determinat tant per el cas base com quan es consideren els cinc paràmetres AFC optimitzats en l'estudi bidimensional inicial. La comparació entre els paràmetres associats al flux amb sense AFC i entre les simulacions 2D-SA i les 3D-LES, han permès clarificar la precisió dels models 2D.3.- El efecte de l'aplicació de la técnica AFC sobre el punt de separació de la capa límit, i els coefficients de pressió, fricció, arrastre i sustentació, son avaluats per diferents valors del paràmetre nutilde associat al model de turbulecia Spalart Allmaras donat com a condicions de contorn a l'entrada del domini computacional i del synthetic jet. En aquest tercer bloc, s'han definit per primera vegada quins son els valors de nutilde que fan que les simulacions bidimensional siguin més properes a les 3D-LES.
ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
- BARAHONA FUENTES, CLAUDIA: Gender mainstreaming in Maritime Education and Training: Strategies and proposals for an effective implementationAutor/a: BARAHONA FUENTES, CLAUDIA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 24/04/2023
Data de lectura: 14/07/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Facultat Nàutica de Barcelona-Sala de Juntes de la FNB
Director/a de tesi: CASTELLS SANABRA, MARCEL·LA
Tribunal:
PRESIDENT: DE LA CAMPA PORTELA, ROSA MARY
SECRETARI: MUJAL COLILLES, ANNA
VOCAL: BOLMSTEN, CARL JOHAN THOMAS
Resum de tesi: En l'àmbit de l'Educació i Formació Marítima (Maritime Education and Training, MET), la bretxa de gènere existent constitueix un motiu de preocupació generalitzat. Malgrat un augment significatiu del nombre de dones en els estudis de l¿àmbit de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM) en les últimes dècades, el desequilibri de gènere en l'àmbit MET continua persistint. Aquest problema es trasllada a la indústria naviliera, on la bretxa de gènere pel que fa a llocs de treball i càrrecs directius s'agreuja encara més a causa de les condicions laborals desfavorables per a les dones, que es tradueixen en una pobre contractació i retenció de dones en aquest àmbit professional. En aquest context, la transversalitat de gènere constitueix una oportunitat per abordar la greu bretxa de gènere en l¿àmbit MET, així com la discriminació i les dificultats a què s'enfronten les dones en aquesta àrea de coneixement. D¿acord amb això, el present treball de recerca examina la situació actual en l'àmbit MET, pel que fa a les xifres d'estudiantat, les polítiques de gènere i els programes per obtenir una millor imatge de la situació i poder així plantejar propostes per avançar cap a la igualtat de gènere. Amb un enfocament centrat en l'educació, aquest treball de recerca aborda el problema des de diverses perspectives i presenta diferents esquemes i estratègies per tractar el problema de manera més eficient. L'estudi de cas de la Facultat de Nàutica de Barcelona il·lustra una implementació pràctica d'una política de transversalització de gènere. Una regulació de l¿ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya, motiva la incorporació de la perspectiva de gènere a les titulacions de l'àrea d'enginyeria naval, marina i nàutica. Les estratègies i propostes presentades en aquest treball de recerca ajuden a la seva implementació, que posteriorment s'avalua per determinar-ne l'impacte. Els resultats obtinguts mostren un alt grau de satisfacció dels participants, professorat i estudiants, respecte a les intervencions destinades a fomentar un entorn d'aprenentatge més inclusiu. Els resultats també informen d'un augment de la consciència de gènere, una millora de la implicació i la motivació a l'aula i d¿un progrés cap a la humanització de la disciplina mitjançant la formació de futurs professionals amb una perspectiva de gènere més útil per a la societat. Aquest treball de recerca conclou que l'estudi de cas de la Facultat de Nàutica de Barcelona constitueix un assoliment important que contribueix la recerca encara emergent sobre pràctiques i intervencions per incorporar la perspectiva de gènere a l'àrea d'educació superior d¿estudis marítims. Per ajudar les institucions de l¿àmbit MET en aquesta tasca, cal dissenyar i implementar polítiques d'igualtat de gènere que persegueixin la transformació de l'àrea. En relació amb això, l'estudi de cas descrit també serveix per demostrar com les institucions de l¿àmbit MET poden beneficiar-se de metodologies ascendents per a la implementació de legislació d¿igualtat de gènere, fomentant accions a nivells inferiors de l¿escala jeràrquica i animant al personal docent a participar activament en l'aplicació d¿aquestes polítiques. Així, malgrat possibles mancances i millores, aquesta investigació revela oportunitats prometedores d'avenç i transformació de l'àmbit MET en clau de gènere amb efectes beneficiosos per a la professió, i, de manera més àmplia, per a la societat en general.Paraules clau: Educació i Formació Marítima (MET); transversalitat de gènere; igualtat de gènere, diversitat i inclusió; legislació de gènere en l¿àmbit MET; la perspectiva de gènere en l'ensenyament superior; pedagogies feministes; metodologies d'aprenentatge col·laboratiu i participatiu; estratègies, pràctiques i intervencions d'incorporació de la perspectiv
- TORNÉ REVERTÉ, ALFREDO: Análisis y propuestas en las operaciones para reducir los accidentes en buques de pesca artesanal españolesAutor/a: TORNÉ REVERTÉ, ALFREDO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 18/04/2023
Data de lectura: 13/07/2023
Hora de lectura: 17:00
Lloc de lectura: Facultat Nàutica de Barcelona-Sala de Juntes de la FNB
Director/a de tesi: ISALGUE BUXEDA, ANTONIO | MARTINEZ DE OSÉS, FRANCISCO JAVIER
Tribunal:
PRESIDENT: MARTÍNEZ MARÍN, JESÚS EZEQUIEL
SECRETARI: GONZÁLEZ LA FLOR, JOSÉ FRANCISCO
VOCAL: DE LA CAMPA PORTELA, ROSA MARY
Resum de tesi: Aquesta tesi tracta sobre l'anàlisi dels accidents marítims ocorreguts a la pesca. És important el concepte d'accident marítim, ja que en aquest treball ens centrem en aquests accidents i alhora ens allunyem dels accidents, que podrien considerar-se laborals, encara que realment, tots els accidents són laborals, ja que es produeixen en un entorn de treball, encara que, com hem dit, l'estudi se centrarà a la part marítima de l'accident. Per al anàlisi dels accidents, les dades es van obtenir de tots els accidents marítims publicats per la CIAIM al llarg dels anys 2000 al 2016 en un primer període i del 2016 fins al 2021en un de posterior.El filtratge i anàlisi de tots aquests accidents, proporciona una visió dels successos ocorreguts, la qual, posteriorment ens permet realitzar la confecció de les possibles mesures a aplicar per la reducció d'aquests accidents i per tant, la pèrdua de vides humanes i béns materials, com poden ser els vaixells.
ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
- SUAREZ I CAMBRA, DANIEL: Heat transfer correlations for liquid metal flows under nuclear fusion conditionsAutor/a: SUAREZ I CAMBRA, DANIEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 11/05/2023
Data de lectura: 06/07/2023
Hora de lectura: 16:00
Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'Edifici Vèrtex del Campus Nord (plaça Eusebi Güell, n.6)
Director/a de tesi: BATET MIRACLE, LLUIS | MAS DE LES VALLS ORTIZ, ELISABET
Tribunal:
PRESIDENT: KHODAK, ANDREI
SECRETARI: RAPISARDA SOCORRO, DAVID
VOCAL: DEL NEVO, ALESSANDRO
Resum de tesi: Aquesta tesis se centra en simulacions de la circulació de metalls líquids per canals dins dels mantells regeneratius de reactors de fusió nuclear de tipus tokamak. A banda d'extreure la calor produïda per les reaccions de fusió al plasma, el metall líquid desenvolupa dues funcions addicionals: reproduir combustible (el triti) i blindar els components externs, com les bobines dels imants del tokamak, de la radiació que els podria danyar.Actualment diferents centres de recerca investiguen els millors dissenys per a construir un reactor de fusió econòmicament viable que permeti abastir la societat d'energia neta. En aquests dissenys es tenen en compte els mecanismes de transferència de calor que s'estableixen entre el metall líquid que capta la calor per radiació de les reaccions nuclears i les parets del seu entorn.El metall líquid que rep aquesta forta radiació està exposat al mateix temps als camps magnètics que sostenen el plasma i a una convecció forcada que l'impulsa a traves dels canals de refrigeració. Com a bon conductor de la corrent elèctrica, la circulació del metall líquid sota camps magnètics indueix corrents elèctriques que li provoquen les forces de Lorentz, provocant l'efecte que s'anomena magnetohidrodinàmica (MHD).Quan el canal a través del qual circula un flux magnetohidrodinàmic té parets elèctricament conductores, les corrents induïdes poden bai passejar el fluid i provocar perfils de velocitat molt característics en forma de M. La combinació dels efectes de convecció forcada, convecció natural, efecte magnetohidrodinàmic, interacció fluid-sòlid, transferència de calor entre materials i generació volumètrica de calor, converteix aquesta disciplina en digne d'estudi.Aquesta tesis planteja una metodologia per a l'estudi de la transferència de calor dels metalls líquids cap a les parets exteriors en els mantells regeneratius tenint en compte tots els fenòmens mencionats. El seu objectiu es l'obtenció d'una correlació per la predicció de la transferència de calor en el flux de metall líquid. La metodologia emprada contempla l'ús d'experiments numèrics basats en simulacions de dinàmica de fluids computacional (CFD) utilitzant com a punt de partida el codi de OpenFOAM desenvolupat a Mas de les Valls 2011.Els càlculs MHD tridimensionals en les condicions nominals de disseny poden representar un consum de recursos de computació insostenible en el marc del present treball. Per aquest motiu, s'estudien mètodes simplificats que permetrien calcular un gran nombre de casos per poder concloure tendències o correlacions.De manera sistemàtica s'analitza mitjançant mètodes numèrics la validesa dels models de fluxos tridimensionals MHD de metall líquid, de les simplificacions en el pla totalment desenvolupat, de les simplificacions en el pla perpendicular al camp magnètic, i per últim de la simplificació que permet trobar un perfil de flux unidimensional totalment desenvolupat en un canal poloidal. Per tant, demostrar la validesa de les simplificacions del flux és crucial per permetre els investigadors estudiar de manera eficient el funcionament del mantell regeneratiu i millorar-ne el disseny. Per aquest motiu, la metodologia proposada per obtenir els models simplificats és un dels principals resultats de la tesis.Finalment es proposa una correlació basada en els paràmetres adimensionals que caracteritzen el flux i es quantifica el seu error amb el conjunt de casos disponible.Mas de les Valls, E. (2011). ¿Development of a simulation tool for MHD flows under nuclear fusion conditions¿. PhD dissertation. Dept. of Physics and Nuclear Engineering, Universitat Politècnica de Catalunya.
ENGINYERIA ÒPTICA
- IFRAH, REUT: Meibomian gland dysfunction and Dry Eye Symptoms of Fitted and Over the Counter Contact Lens Wearers compared with non-Contact Lens Wearing ControlsAutor/a: IFRAH, REUT
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 09/05/2023
Data de lectura: 26/06/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: presencial: Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió(Terrassa) / online: enllaç meet: meet.google.com/wrw-nejb-vzy
Director/a de tesi: QUEVEDO JUNYENT, LUISA JESUS | GANTZ, LIAT
Tribunal:
PRESIDENT: GONZÁLEZ GARCÍA, MARÍA JESÚS
SECRETARI: GISPETS PARCERISAS, JOAN
VOCAL: BEN-ELI, HADAS
Resum de tesi: La disfunció de les glàndules de Meibomi (MGD) és una anomalia crònica i difusa de les glàndules de Meibomi (MG) que ocorre en el 38% dels usuaris de lents de contacte (LC), encara que la seva influència a la MGD és equívoca. Una revisió de la literatura especialitzada va trobar 15 estudis que van informar d¿un efecte de les LC a les MG enfront de set que no. Les discrepàncies poden ser degudes a les diferents definicions de MGD, tipus de qüestionaris, mètodes d'avaluació, tipus de LC i mesurament d'una o de les dues parpelles. Es va concloure que la influència de les LC a la MGD hauria d'abordar-se amb estudis prospectius que incloguin controls no usuaris i una avaluació objectiva.El meibògraf Cobra HD és un instrument de recerca del qual no s¿han constatat la repetibilitat entre sessions (ISR), reproductibilitat inter examinadors (IER) i variabilitat intra subjecte (WSV). Aquestes mesures es van avaluar en participants amb símptomes d'ull sec i sense (DE) segons el qüestionari de l'Índex de malaltia de la superfície ocular (OSDI). 72 participants (23±5 anys, 36 asimptomàtics) van ser avaluats per l'examinador 1 a les sessions S1 i S2 per calcular la ISR, i 74 (23±5 anys, 37 asimptomàtics) el mateix dia pels examinadors E1 i E2 per a determinar la IER. La WSV es va establir a partir de tres mesures consecutives de la mateixa parpella. La pèrdua mitjana de MG de les parpelles superior (S1:13.5±9.5%, S2:12.8±8.5%, E1:12.7±8.2%, E2:13.1±8%) i inferior (S1:7.5±6.9 %, S2:7.3± 6.3%, E1:7±6.2%, E2:7.4±6.2%) no va ser significativament diferent entre sessions ni examinadors per a totes les cohorts i per a les dues parpelles. Les desviacions estàndard (Sw) de la ISR intra subjecte per a les parpelles superior i inferior van ser 1.3 % i 1 %; la diferència mitjana (md) va ser 0.7±3.5% i 0.1±2.1%, respectivament. Els valors de IER ICC van ser >0.86 per a totes les condicions, la Sw 1.3% i 1.2% amb md -0.4±3.2% i -0.4±2.9%, respectivament. La Sw WSV <1.4 % i els valors d'ICC >0.89 per a les dues parpelles, examinadors i sessions. Per tant, el meibògraf Cobra és repetible, reproduïble i té una baixa WSV. La relació entre l¿ús de LC i la MGD es va avaluar en 31 usuaris de LC adaptades, 43 usuaris de venda sense recepta (OTC) i 54 controls no usuaris. Es van valorar l'agudesa visual (AV) LogMAR habitual, i les puntuacions de qualitat (MQS) i d'expressivitat de Meibomi (MES), la pèrdua de MG, les anomalies al marge de la parpella i els símptomes de DE dels ulls drets de les cohorts i es van comparar utilitzant test de Kruskal-Wallis per a variables ordinals i prova de Chi-quadrat de Pearson per a variables categòriques. La regressió logística univariant va determinar si les LC són un factor de risc independent per a les disfuncions de MG. Els usuaris de LC sense recepta tenien una AV més baixa que els controls (p=0.002) i més símptomes de DE (p=0.002). Els usuaris de LC (Adaptades, p<0.01 i OTC, p<0.0008) tenien pitjor MES que els controls i més pèrdua de MG (Adaptades, p=0.02 i OTC, p=0.001) que els controls. L'ús de LC es va associar amb tincions corneals (odds ratio (OR)=3.42, interval de confiança (IC) del 95%: 1.16-10.11, p=0.03 i OR=5.23, IC del 95%: 1.89-14.48, p=0.001, respectivament) i pèrdua de MG (OR=10.47, IC 95%: 1.14-96.29, p=0.04 i OR=16.63, IC 95%: 1.96-140.86, p=0.01, respectivament). L'ús de LC sense recepta també es va associar amb MQS anormal (OR=12.87, IC del 95%: 1.12-148.41, p=0.04), tinció conjuntival (OR=12.18, IC del 95%: 3.66-40.51, p=0.0005 ) i telangiectàsia en marge palpebral (OR=3.78, IC95%:1.55-9.21, p=0.003). Els usuaris de LC van mostrar més anomalies morfològiques i funcionals que els controls. Els usuaris sense recepta van evidenciar més símptomes de DE i pitjor AV, i van ser un predictor independent de més anomalies funcionals i morfològiques que els usuaris de LC adaptades, cosa que
ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
- BAQUERO MOSQUERA, JUAN SEBASTIÁN: Soil-Structure Interaction in the Performance-Based Seismic Design of Reinforced-Concrete BuildingsAutor/a: BAQUERO MOSQUERA, JUAN SEBASTIÁN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 18/04/2023
Data de lectura: 22/06/2023
Hora de lectura: 16:00
Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | LEDESMA VILLALBA, ALBERTO
Tribunal:
PRESIDENT: AYALA MILIAN, AMADO GUSTAVO
SECRETARI: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS
VOCAL NO PRESENCIAL: PINZÓN, LUIS ALEJANDRO
Resum de tesi: En análisis estructural destinado al diseño y evaluación del desempeño sísmico, ha sido común suponer que los movimientos del suelo o sus representaciones equivalentes corresponden a aquellos de campo libre. Implícito en esta suposición está la reducida o nula comprensión de cómo el comportamiento del suelo debajo de las estructuras estudiadas modifica su respuesta dinámica global y la del suelo a nivel de cimentación. Si bien el empleo de las características de campo libre para la demanda sísmica podría reflejar acertadamente la respuesta real de las estructuras cimentadas sobre suelos firmes y rígidos, suelos con características más pobres modifican la forma en la que se propagan las ondas sísmicas en el medio; sobre todo ante la presencia de una estructura. Además, los cambios en los movimientos del suelo a nivel de cimentación no vienen solos, sino que las respuestas estructurales también se modifican debido dada la baja capacidad portante de suelos blandos. La razón de estas alteraciones en la respuesta es que el suelo blando se considera parte del sistema suelo-estructura analizado (SSS), aumentando su deformabilidad. Estos efectos sobre la respuesta han sido estudiados desde hace ya varias décadas y su comprensión ha crecido constantemente hasta el punto de convertirse en la actualidad en una amplia área de investigación dedicada al estudio de los llamados efectos de interacción suelo-estructura (SSI). Se ha vuelto más común encontrar capítulos especializados en estándares de diseño alrededor del mundo dedicados a dar pautas para el diseño sísmico de edificios considerando estos efectos de interacción. Normativa norteamericana, por ejemplo, las normas ASCE-7 y ASCE-41, respectivamente, entregan requisitos de evaluación de desempeño y diseño sísmico que toman en cuenta los efectos SSI. Sin embargo, los requisitos y recomendaciones en dichas normas se basan en resultados de modelos simplificados lineales equivalentes de la estructura y el suelo de soporte, reflejando solamente los efectos beneficiosos del fenómeno SSI, aunque se conoce ya que los efectos pueden ser también perjudiciales para la respuesta estructural. Basado en la respuesta de la evaluación del desempeño sísmico de edificios de hormigón armado, se determinan y proponen un par de factores dedicados a modificar la demanda de diseño sísmico y las deformaciones inelásticas esperadas para mejorar el diseño sísmico. Los factores a y aCd tienen como objetivo mejorar las características de resistencia y rigidez de los edificios, respectivamente, logrando niveles adecuados de desempeño estructural de Seguridad de Vida y Prevención de Colapso; considerando no solo los efectos beneficiosos del fenómeno SSI sino también los perjudiciales, buscando cambiar los paradigmas actuales de requisitos de norma para el diseño y la evaluación del desempeño sísmico. Para cumplir con estos objetivos, se generaron modelos de estimación para los factores a - y aCd a través de métodos de análisis de regresión. Se utilizaron herramientas computacionales avanzadas como OpenSeesPy para el diseño y evaluación de los edificios en la base de datos y técnicas de regresión de aprendizaje automático para generar los modelos de estimación. Se demuestra que los modelos de correlación generados pueden traducir los indicadores de desempeño obtenidos a través de procedimientos y modelos de análisis simples en comparación de aquellos determinados usando contrapartes más complejas. Esto representa un avance en el proceso de evaluación del desempeño, ya que el análisis no-lineal tiempo-historia (NLTHA, por sus siglas en inglés) que es demandante computacionalmente, se puede omitir utilizando un modelo y procedimientos de análisis menos complejos. Además, los valores de los factores a y aCd demostraron producir con éxito diseños de edificios seguros que logran los niveles de desempeño estructural esperados al consid
- MARTIN BALET, ALEJO: Determinación del grado de daño de una estructura mediante el análisis de la variación de frecuenciasAutor/a: MARTIN BALET, ALEJO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 18/05/2023
Data de lectura: 23/06/2023
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
Director/a de tesi: CASELLES MAGALLON, JOSE ORIOL | VARGAS ALZATE, YEUDY FELIPE
Tribunal:
PRESIDENT: BENAVENT CLIMENT, AMADEO
SECRETARI: MUJICA DELGADO, LUIS EDUARDO
VOCAL NO PRESENCIAL: FOTI, DORA
Resum de tesi: Esta tesis propone determinar el daño de una estructura mediante el Análisis de Componentes Principales (PCA) de la variación de las frecuencias modales en varias configuraciones dañadas y sin dañar. Los estima dores que se utilizan son la varianza acumulada y los estimadores T2 y Q. Las estructuras no dañadas única mente necesitan una componente principal (CP) para explicar la evolución de las frecuencias, mientras que las estructuras más dañadas necesitan más componentes principales. Además, el estudio propone relacionar el número mínimo de componentes principales con el índice de daño en las diferentes configuraciones de la estructura con el objetivo de conocer el daño estructural únicamente sabiendo el número de componente prin cipales. Este método es muy útil puesto que no es necesario saber la configuración sin daño para detectar el daño.El presente trabajo-propone un índice de daño basado en el decremento del coeficiente de flexibilidad asociada al giro (Cf); este cambio de las características de la estructura genera una respuesta con un decremento de frecuencia (DF). Los resultados se han sintetizado en la gráfica índice de daño vs el decremento de frecuencia que permitirá establecer de manera explícita la relación entre el índice de daño, los decrementos de frecuencias y las componentes principales. Para realizar el estudio desde una perspectiva probabilista, se ha desarrollado un programa de ordenador para generar suficientes datos aleatorios por el método de Monte Carlo. De esta manera no sólo se calcula el índice de daño de manera probabilista, sino también las curvas de excedencia y los índices de daño medio. Este programa se ha calibrado con unos tests experimentales para poder generar a posteriori una simulación automática para 5000 daños diferentes (realizaciones) mediante el Método de Monte Carlo y así poder efectuar el estudio probabilístico del índice de daño.Para aplicar esta metodología se ha realizado, experimentalmente, ensayos dinámicos en el laboratorio sobre una estructura metálica a escala reducida formada por 6 columnas y 35 barras. Este ensayo consiste en moni torizar las aceleraciones horizontales de 6 nodos con el objetivo de estimar las frecuencias modales de la estructura y poder validar/calibrar el modelo numérico. Cada test consistió en una serie de excitaciones me diante impactos en la base a una temperatura constante. La temperatura se midió con una cámara termográfica y se Varió en cada test para poder obtener las frecuencias modales bajo diferentes temperaturas. Para cada.test experimental se calcularon las componentes principales para explicar la variación de frecuencia modal con la temperatura.
ENGINYERIA TELEMÀTICA
- AGUILAR ROMERO, SERGIO: Contributions to IPv6 support over Low Rate Low Power Wireless NetworksAutor/a: AGUILAR ROMERO, SERGIO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 25/04/2023
Data de lectura: 06/07/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: sala 001 (sala d'actes) de l'EETAC (Campus del Baix Llobregat).
Director/a de tesi: GOMEZ MONTENEGRO, CARLOS | VIDAL FERRÉ, RAFAEL
Tribunal:
PRESIDENT: HOEBEKE, JEROEN
SECRETARI: PARADELLS ASPAS, JOSE
VOCAL: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
Resum de tesi: El principal objetivo de esta tesis es contribuir al soporte de IPv6 sobre Redes Inalámbricas de Baja Velocidad y Baja Potencia (LRLPWN). Una familia de LRLPWN son las redes de área amplia de baja potencia (LPWAN), que incluyen tecnologías como LoRaWAN y Sigfox. Las LPWAN no soportan IPv6 de fábrica. Con este fin, la IETF creó un sistema llamado Compresión de encabezados de contexto estático y fragmentación (SCHC). SCHC tiene un enfoque independiente de la tecnología y, como un nuevo sistema, se desconocían su rendimiento y sus valores de configuración óptimos. En esta tesis se evaluaron todos los modos de fragmentación SCHC sobre LoRaWAN y se obtuvo su desempeño en términos de ocupación de canal, goodput y retardo, para los tamaños de paquete requeridos por IPv6. Un modo supera a los demás para comunicación confiable: el modo SCHC ACK-on-Error. Las LPWAN tienen un cuello de botella en el tráfico de descendente debido a las restricciones del ciclo de trabajo y la capacidad de la red. Por lo tanto, optimizar el número y el tamaño de los mensajes descendente se vuelve fundamental, especialmente para el tráfico de confirmación (ACK). Se construyó un modelo matemático de la carga de ACK de SCHC ACK-on-Error y se propusieron los valores de configuración para los principales parámetros de SCHC ACK-on-Error, optimizados sobre Sigfox y LoRaWAN, y se cuantificaron sus ventajas. Para minimizar y optimizar el tamaño del ACK, esta tesis evaluó la técnica de retroalimentación del receptor (RFT) de SCHC, es decir, mapa de bits comprimido, y comparó su rendimiento con 5 RFT alternativos que se proponen en esta tesis. Todos los RFT se evaluaron con respecto al tamaño de ACK, el número de datagramas L2 por ACK y el tiempo en el aire, utilizando un mapa de bits sin comprimir como RFT de referencia. Se obtuvieron resultados para todas las regiones del mundo de LoRaWAN. Las pruebas se realizaron utilizando Sim-RFT, un simulador de errores de canal desarrollado en esta tesis. Tras el desarrollo de SCHC, se diseñaron versiones específicas de SCHC para LPWAN específicas. En esta tesis se ha estudiado en profundidad la adaptación de SCHC sobre Sigfox, proporcionando modelos matemáticos para el número de mensajes y ACKs, tiempo de transferencia de paquetes y pruebas en redes en vivo. Los resultados curen todas las regiones del mundo de Sigfox y validan SCHC sobre Sigfox. Como parte de los resultados, se encontró un exceso de tráfico ACK, lo que brinda mayores oportunidades de optimización. Dado que los dispositivos LPWAN generalmente funcionan con baterías, se desarrolló y validó un modelo de consumo de energía de las transferencias de paquetes SCHC a través de Sigfox en hardware real. Se evaluaron dos estrategias y se proporcionan resultados para el consumo promedio de corriente y energía, la vida útil del dispositivo, según el tamaño del paquete y el período de transferencia. Otra familia de LRLPWN son canales de baja velocidad sobre Wake-Up Radio (WuR) para Cross Technology Communication (CTC). En esta tesis se presenta el diseño, implementación y evaluación de una capa de adaptación para dar soporte a IPv6 sobre WuR-CTC, adaptando SCHC. Los resultados muestran que esta solución permite transferir paquetes entre dispositivos IEEE 802.15.4 y IEEE 802.11, sin una puerta de enlace, compatible con aplicaciones de latencia estricta en entornos inteligentes, donde se espera una interacción en tiempo real entre dispositivos. Los resultados de esta tesis mostraron que la carga de ACK de SCHC ACK-on-Error aumenta según la tasa de error y la agrupación de errores es optimza en tasas de error altas. Por lo tanto, el mensaje ACK compuesto fue propuesto y adoptado por el IETF LPWAN WG, lo que permite la retroalimentación agregada del receptor en un solo mensaje, lo que reduce la cantidad total de ACK, lo que ayuda a aliviar el cuello de botella del enlace descendente. Además, se pre
ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
- ESNAOLA ACEBES, MIKEL: Statistical methods for the analysis of complex epidemiology dataAutor/a: ESNAOLA ACEBES, MIKEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 26/04/2023
Data de lectura: 23/06/2023
Hora de lectura: 12:00
Lloc de lectura: Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) , c/Pau Gargallo, 14. Campus nord. 08028- Barcelona
Director/a de tesi: GONZALEZ RUIZ, JUAN RAMON | SUNYER DEU, JORDI
Tribunal:
PRESIDENT: MORENO AGUADO, VICTOR RAUL
SECRETARI: MORIÑA SOLER, DAVID
VOCAL: CÁCERES DOMINGUEZ, ALEJANDRO
Resum de tesi: La epidemiología es una ciencia relativamente joven pero en constante evolución. Los enormes avances tecnológicos de las últimas décadas han permitido a los epidemiólogos modernos plantearse preguntas científicas cada vez más ambiciosas. Esto ha originado grandes cantidades de datos, lo que a su vez ha llevado a una explosión de nueva metodología estadística. En esta tesis presentamos cuatro artículos que tratan sobre el análisis de datos epidemológicos complejos. En el primer artículo estudiamos la utilidad y validez de dos tests computerizados para cuantificar la Memoria de Trabajo y la Atención. Para ello nos servimos de Redes Bayesianas para inferir la estructura subyacente de interdependencias entre un conjunto de variables que comprenden proxies sociodemográficos y de desarrollo neurológico. Los resultados demuestran que ambos tests tienen buenas propiedades psicométricas y permiten obtener una mejor comprensión de la estructura subyacente de los datos. Los artículos 2 y 3 tratan sobre el estudio de efectos de pequeña magnitud de contaminantes ambientales en el neurodesarrollo de niños y niñas prepúber. En el artículo 2 estudiamos el impacto sobre el neurodesarrollo de diversos contaminantes como por ejemplo el dióxido de nitrógeno o las partículas ultrafinas. Nuestros resultados apuntan a que algunos de estos contaminantes son potencialmente perniciosos para el desarrollo neurológico. En el artículo 3 exploramos más detalladamente el rol de uno de estos contaminantes (la materia particulada 2.5 o PM2.5). Para ello nos valemos de la factorización no negativa de matrices para estimar las fuentes de los diferentes componentes hallados en PM2.5. Tanto en el artículo 2 como en el artículo 3 aplicamos modelos de efectos mixtos con varios efectos aleatorios anidados para tener en cuenta la naturaleza jerárquica y correlacionada de los datos. Por último, en el artículo 4 presentamos nuestro propio método para el análisis de datos de expresión RNA-Seq y, más especificamente, para la detección de genes diferencialmente expresados entre dos o más condiciones. Primero utilizamos ejemplos reales para mostrar por qué la metodología previamente existente basada en las distribuciones de Poisson o Binomial Negativa no es suficientemente flexible para capturar la distribución real de los datos de expresión obtenidos mediante RNA-Seq. A continuación explicamos nuestro método basado en la familia de distribuciones Poisson-Tweedie. Por último demostramos utilizando tanto datos reales como simulados que la flexibilidad de la Poisson-Tweedie permite a nuestro método capturar con mayor precisión las dinámicas de la expresión de dichos datos.
- IVANOVA, ANZHELIKA: Optimal PMU Placement in active distribution networks.Autor/a: IVANOVA, ANZHELIKA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/05/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: CORCHERO GARCIA, CRISTINA | DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS
Tribunal:
PRESIDENT: KRKOLEVA MATESKA, ALEKSANDRA
SECRETARI: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO
VOCAL: COMECH MORENO, MARIA PAZ
Resum de tesi: El concepto de redes eléctricas inteligentes en las redes de distribución ha ido en aumento debido a la rápida integración y desarrollo de las TIC, que han conllevado la transformación de la red eléctrica en una red activa, incorporando diferentes tecnologías innovadoras. Uno de los principales componentes que pueden permitir que esto suceda es el sistema de monitorización que incluye dispositivos de medición, sensores y automatización. Debido a las características topológicas y eléctricas de las redes de distribución y, a la necesidad de mantener los gastos controlados, se genera un reto puesto que y no se pueden colocar sensores y dispositivos de automatización en cada punto de la red. Esto hace que la red tenga partes no monitorizadas, lo que lleva a la necesidad de optimizar la ubicación de los sensores (unidades de medición fasorial - PMUs) y realizar una estimación del estado para garantizar el esquema de control y monitorización óptimo. La tesis presenta un metodo de estimación de estados y de localización óptima de los PMUs.La colocación de dispositivos de medición, como las PMUs, mejora la observabilidad y controlabilidad de la red de distribución y permite nuevas funciones de operación de la red. Estas nuevas características deberían hacer que la red sea resistente para que la interrupción del servicio para los usuarios finales después de un evento de contingencia se minimice tanto como sea posible. Esto se puede lograr a través de dos métodos principales, la reconfiguración de la red modificando la ruta de la electricidad para aislar la línea o el equipo defectuoso, o permitiendo el funcionamiento en isla de algunas partes de la red. La generación distribuida ayuda a la operación en isla proporcionando el suministro de energía necesaria en las partes aisladas de la red de distribución.Otro aspecto importante para los gestores del sistema de distribución al reconfigurar la red para hacer frente a fallas es mantener la observabilidad de la red. Esto significa que al seguir un proceso de aislamiento intencional, es importante tener dispositivos de monitorización en cada isla, para que los operadores no pierdan las capacidades de observación y control dentro de las islas creadas.El enfoque para resolver los problemas explicados anteriormente depende del tipo de red de distribución. Estos pueden variar en topología dependiendo del nivel de voltaje. Las redes de distribución de media tensión tienen predominantemente estructuras de malla débil que pueden operar en modo radial, mientras que las redes de distribución de baja tensión tienen estructuras radiales. Esta diferencia en las topologías significa dos direcciones de investigación diferentes. Por ello, la investigación de esta tesis se centra en las redes de distribución de media tensión.Los problemas aparentemente diferentes presentados están fuertemente interconectados dentro de una red de distribución activa. Como parte de este trabajo, se ha identificado la falta de un enfoque integrado para resolver estos problemas complejos, especialmente dentro de las redes de media tensión. Por lo tanto, la principal contribución de esta tesis es presentar enfoques integrados para resolver estos problemas: analizando las diferentes técnicas de solución y probando las relevantes en las redes elegidas, desarrollando procesos para evaluar la independencia de las diferentes técnicas presentadasy desarrollando una nueva herramienta. que ayuda al proceso de formación de islas intencionales después de una falla que tiene en cuenta la observabilidad de las islas formadas.
- PALOMINO GAYETE, ARTURO: Metodologia d'identificació de seqüències Web per a business intelligence basada en tècniques de mineria de dades.Autor/a: PALOMINO GAYETE, ARTURO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 23/05/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: GIBERT OLIVERAS, CARINA
Tribunal:
PRESIDENT: SOLE CASALS, JORDI
SECRETARI: MONTERO MERCADÉ, LIDIA
VOCAL: HERRERA FERNANDEZ, MANUEL
Resum de tesi: Internet ha canviat la forma en què les empreses venen i els usuaris compren. Avui dia tenir presència en línia és una oportunitat, mentre que no fer-ho suposa un desavantatge competitiu, i les empreses esforcen per aparèixer com la primera opció quan els usuaris busquen un producte i la publicitat encadenada és una de les eines més utilitzades actualment per aconseguir-ho.La clau en aquestes campanyes de publicitat encadenada és triar correctament en quina seqüència de dominis web es col·locaran les peces de la campanya per a que resulti exitosa, i aquest és un problema obert actualment, de naturalesa altament combinatòria, amb una solució molt costosa computacionalment de partida. Aquesta tesi dóna resposta al problema de com garantir que els usuaris siguin realment impactats per una campanya de publicitat encadenada veient tots els bàners que la composen en l¿ordre adient, incrementant així les possibilitats que arribin a realitzar una compra online. La tesi proposa un mètode per descobrir les millors seqüències de webs per a la compra d'espais publicitaris òptims per ubicar bàners de campanyes de publicitat encadenada que guïin el consumidor cap a una compra potencial de forma menys intrusiva.El model proposat s¿ha construït a partir de dades de clickstream de tipus user-centric de manera original i nova i s¿ha pogut formular un mètode basat en dades que troba aquestes seqüències en temps gairebé constant. El mètode proposat, Quick Sequence Detector (QSD) es basa en una combinació estratègica de fórmules matemàtiques que permeten transformar les seqüències a codis numèrics sobre els que operar de forma eficient, i operacions d¿enginyeria de dades molt concretes, que formen part de gairebé tots els conjunts de primitives dels llenguatges de programació estàndard, i de baixíssima complexitat algorísmica. Aquests dos recursos formals es combinen en articular un càlcul molt eficient en temps computacional de la funció de probabilitat conjunta de l¿espai producte de dominis web, amb una potència igual a la longitud de les seqüències desitjades, la qual va directament lligada a la naturalesa de la campanya publicitària encadenada que es vol llençar. La proposta QSD redueix de forma tan significativa els temps d¿execució en el càlcul d¿aquesta funció de probabilitat conjunta que es passa de desenes d¿anys de computació a pocs segons en aplicacions reals d¿envergadura, per aquest motiu el mètode és objecte de patent actualment en tramit. Per damunt de la conceptualització de la solució, s¿ha realitzat una millora addicional que utilitza la paral.lelització i la programació de processadors gràfics per accelerar encara més el processament de les dades i obtenir resultats encara més millorats. Cal dir que la solució que es proposa no es circumscriu a l¿àmbit del màrqueting digital sinó que es presenta una formalització general que permet traslladar el mètode a altres àmbits d¿aplicació. En una segona part de la tesi s¿estén el mètode a la introducció de condicionants sobre les característiques sociodemogràfiques de l¿usuari de manera que les campanyes es puguin orientar a les poblacions diana adequades, i aquesta extensió del mètode, que anomenem COND-QSD, va acompanyada d¿una proposta addicional sobre com realitzar la inferència necessària per identificar quines pàgines realment són significatives i específiques del perfil respecte població general.Per altra banda també s¿ha desenvolupat una eina software amb una interfície d¿usuari que permet fer una proba pilot amb una mostra d¿internautes reals, tot recollint dades user-centric, i comparar els resultats amb els resultats dels algoritmes per confirmar les hipòtesis. Mentre l¿usuari navega per internet també és impactat per una campanya de publicitat encadenada dissenyada per a l¿ocasió i d¿aquesta manera mesurar si els usuaris del perfil diana seg
FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
- RODRÍGUEZ SUÑÉ, LAURA: Nonlinear optics at nanoscale:frequency conversion at interracesAutor/a: RODRÍGUEZ SUÑÉ, LAURA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 23/05/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: COJOCARU, CRINA MARIA | TRULL SILVESTRE, JOSE FRANCISCO
Tribunal:
PRESIDENT: ROSO FRANCO, LUIS
SECRETARI: ARTIGAS GARCIA, DAVID
VOCAL: GALLO, KATIA
Resum de tesi: L'ús de semiconductors, metalls o dielèctrics en el procés de fabricació de nanodispositius es troba al davant de la tecnologia actual. Durant l'última dècada s'ha fet un impressionant progrés tecnològic cap al procés de miniaturització, donant lloc al camp de la nanotecnologia. Actualment, nanoestructures es fabriquen rutinàriament i s'integren en diferents dispositius fotònics per a una varietat de propòsits i aplicacions. A l'escala nanomètrica, la interacció llum-matèria pot mostrar nous fenòmens, diferents dels que ocorren en materials homogenis o fins i tot en estructures i dispositius òptics micromètrics. En aquest escenari les aproximacions convencionals per descriure la dinàmica de les interaccions llum-matèria deixen de ser aplicables i s'han de buscar noves estratègies per estudiar, entendre i, en última instància, aprofitar el rendiment dels materials òptics no lineals de dimensions més petites que la longitud d'ona. Aquest és el cas de les interaccions no lineals i, en particular, de la conversió de freqüència no lineal, un procés físic fonamental que es troba a la base de moltes disciplines modernes, des de la bioimatge en nanomedicina fins a la caracterització de materials en ciència de materials i nanotecnologia. La fotònica no lineal també te futur potencial en la física del làser amb aplicacions en tecnologia de la informació per al processament de senyals òptics i en el desenvolupament de noves fonts de llum coherent. Per tant, una comprensió profunda dels aspectes específics de la interacció llum-materia a l'escala nanomètrica és crucial per tal de dissenyar adequadament nanodispositius.En aquesta tesi presentem estudis comparatius experimentals i teòrics de conversió de freqüència no lineal en diferents materials estratègics per a la fotònica amb dimensions nanomètriques. Comencem el nostre estudi amb capes homogènies i projectem els nostres resultats a nanoestructures, on les eficiències de conversió de segon i tercer harmònic disminueixen dràsticament en comparació amb les condicions típiques de treball d'òptica no lineal. Hem desenvolupat muntatges experimentals capaços de mesurar eficiències de generació de segon i tercer harmònic que sorgeixen de semiconductors, òxids conductors i metalls. El nostre enfocament experimental ens permet estimar eficiències de conversió molt baixes, i està dissenyat per realitzar un estudi exhaustiu de la generació d'harmònics analitzant les senyals no lineals com a funció de l'angle d'incidència, longitud d'ona i polarització, paràmetres importants que determinen i distingeixen l'origen del procés no lineal. A l'escala nanomètrica, les condicions d'acoplament de fase i fins i tot l'absorció ja no juguen un paper primordial o significatiu, i noves fonts lineals i no lineals esdevenen rellevants, incloent les no linealitats de dipol magnètic i quadrupol elèctric (superfície) que sorgeixen tant dels electrons lliures com dels lligats, així com els efectes no locals, la convecció i les no linealitats dels electrons calents, associats amb la dinàmica dels electrons lliures, i el fenòmen de "phase-locking". Hem realitzat simulacions numèriques basades en un model hidrodinàmic microscòpic únic que considera totes aquestes contribucions a la polarització no lineal. Comparant els resultats experimentals amb les simulacions numèriques, som capaços d'identificar i distingir els diferents mecanismes que generen les senyals harmòniques generades en longituds d'ona visibles i ultraviolades, mentre extraiem propietats físiques bàsiques del material. Amb aquest coneixement, som capaços de fer un pas endavant i predir les eficiències de conversió en estructures complexes que estan dissenyades específicament per millorar la generació harmònica. La capacitat de generar harmònics eficientment a escala nanomètrica tindrà un enorme impacte en els camps de la nanomedicina i la nanotecnologi
FOTÒNICA
- CHISHOLM, CRAIG STERLING: Raman Dressed Bose-Einstein Condensates with Tunable Interactions: Topological Gauge Theories and SupersolidsAutor/a: CHISHOLM, CRAIG STERLING
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FOTÒNICA
Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 12/05/2023
Data de lectura: 19/06/2023
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
Director/a de tesi: TARRUELL, LETICIA
Tribunal:
PRESIDENT: MITCHELL, MORGAN
SECRETARI: OBERTHALER, MARKUS
VOCAL: STRINGARI, SANDRO
Resum de tesi: El control exquisit disponible en els experiments de gasos quàntics ultrafreds els converteix en un candidat ideal per la simulació quàntica de temes diversos que van des de la física d¿altes energies i models anàlegs de gravetat quàntica fins a sistemes de matèria condensada fortament correlacionats i estats exòtics de la matèria. En aquesta tesi s¿hi descriu l¿ús d¿acoblament Raman per dissenyar noves interaccions quirals i una relació de dispersió amb dos mínims amb condensats de Bose-Einstein de potassi, i s¿exploten per realitzar una teoria gauge topològica i un estat exòtic de la matèria conegut com supersòlid, respectivament.Una característica comuna de molts temes d¿interès per la simulació quàntica és la possibilitat de descriure¿ls des de la perspectiva d¿una teoria gauge. L¿acoblament Raman s¿ha utilitzat per produir camps gauge artificials durant més d¿una dècada, però normalment als camps gauge els manquen restriccions de simetria necessàries per construir una teoria gauge. Una teoria gauge ben coneguda que s¿utilitza per descriure estats quàntics de Hall fraccionat és la teoria de Chern-Simons. La teoria de Chern-Simons és una teoria gauge topològica, de manera que no té dinàmica de camp gauge en absència de matèria. Aquí utilitzem acoblament òptic per dissenyar interaccions quirals en un condensat de Bose-Enstein d¿àtoms de potassi i codificar la dinàmica d¿una reducció unidimensional de la teoria de Chern-Simons coneguda com teoria BF quiral en la dinàmica de la matèria. Hem observat solitons quirals i un camp elèctric dependent de la densitat. Els nostres resultats experimentals representen la primera simulació quàntica amb èxit d¿una teoria gauge topològica en el continu.Els supersòlids van ser predits teòricament fa més de cinquanta anys i s¿han fet realitat en els condensats de Bose-Einstein en els últims anys. En una segona sèrie d¿experiments, hem aprofitat les propietats d¿interacció úniques del potassi per crear un supersòlid en un condensat de Bose-Einstein amb acoblament Raman amb major estabilitat i contrast del que es pot aconseguir amb altres àtoms alcalins. Fent servir tècniques d¿òptica d¿ones de matèria hem obtingut per primera vegada imatges de les modulacions de densitat característiques d¿un supersòlid en un condensat de Bose-Einstein amb acoblament Raman. Explorem un règim de paràmetres prèviament inaccessible i demostrem que el període de les franges depèn de la intensitat òptica, a diferencia d¿una xarxa òptica poc profunda en la qual el període de les franges ve donat pel vector d¿ona de la xarxa òptica.El nostre mètode d¿enginyeria d¿interaccions quirals amplia el camp de la simulació quàntica de teories gauge incloent teories gauge topològiques en el continu i suposa un pas endavant cap a la simulació de la teoria de Chern-Simons en dues dimensions. La nostra aplicació de la òptica d¿ones de la matèria a la fase supersòlida en un condensat de Bose-Einstein amb acoblament Raman introdueix una nova eina per detectar els modes de Goldstone de baixa energia i les propietats de coherència de fase.
- DOMINGUES ALVES, NATALIA: Single-atom motional dynamics in an optical dipole trapAutor/a: DOMINGUES ALVES, NATALIA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FOTÒNICA
Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/05/2023
Data de lectura: 16/06/2023
Hora de lectura: 15:00
Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
Director/a de tesi: MITCHELL, MORGAN
Tribunal:
PRESIDENT: DE RIEDMATTEN, HUGUES
SECRETARI: KUHN, AXEL RUDOLF
VOCAL: CELISTRINO TEIXEIRA, RAUL
Resum de tesi: Aquesta tesi estudia, mitjançant simulació i experiments, la dinàmica del moviment d'un sol àtom en un parany de dipol òptic. El parany de dipol òptic que estudiem és un parany fora de ressonància (far-off-resonance trap, FORT) d'un sol feix, dessintonitzat cap al vermell. Aquesta FORT està situada en el centre de quatre lents d'alta obertura numèrica en la configuració ¿ Maltese cross¿ , que facilita els mesuraments basats en la fluorescència de l'àtom. Realitzem un estudi detallat, combinant simulacions i experiments, de la temperatura de l'àtom en aquest sistema. Assenyalem les raons per les quals el model de l'àtom amb una temperatura única pot fallar en descriure les estadístiques del seu moviment en el parany. A més, estudiem la sensibilitat del ja establert mètode ¿ release and recapture¿ a una possible distribució anisotròpica de la temperatura de l'àtom. També mesurem l'extinció òptica causada per l'àtom, a partir de la qual extraiem un limiti inferior de la força d'interacció. Finalment, vam demostrar amb resultats experimentals i de simulacions, com l'excitació paramètrica de l'àtom a la FORT pot ser utilitzada per a manipular la distribució del seu espai de fase, portant a una disminució o augment efectiu de la seva energia cinètica.
- MARTÍNEZ CERCÓS, DANIEL: Highly Percolated Ultra-Thin Metal Films for Reconfigurable MetasurfacesAutor/a: MARTÍNEZ CERCÓS, DANIEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FOTÒNICA
Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 04/05/2023
Data de lectura: 21/06/2023
Hora de lectura: 15:00
Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
Director/a de tesi: PRUNERI, VALERIO | PAULILLO, BRUNO
Tribunal:
PRESIDENT: ARTIGAS GARCIA, DAVID
SECRETARI: HERRANZ, GERVASI
VOCAL: THELEN, DEAN MICHAEL
Resum de tesi: Actualment existeix un gran interès científic i tecnològic en materials ultrafins, amb almenys una dimensió en el rang del nanòmetre o inclús inferior, ja que aquests posseeixen característiques no assolibles pels seus homòlegs de major gruix. La gran modulació elèctrica i l'intens confinament de camp assolibles mitjançant l'ús de grafè i altres materials bidimensionals (2D), proporcionen un clar exemple de les propietats elèctriques i òptiques úniques que poden ser utilitzades per demostrar dispositius sense precedents. A més dels materials 2D, les làmines ultrafines de metall (UTMFs) estan emergint com a potencials candidats per a revolucionar el camp de l'optoelectrònica. No obstant, la deposició estàndard de metalls per mètodes de fabricació escalables, com ara sputtering o evaporació, resulta en la formació d'illes desconnectades de metall a petits gruixos. Per tant, generalment és necessari l'ús de tècniques per a la modificació de l'energia superficial del substrat que promoguin la percolació primerenca de les làmines de metall. A més, la sintonització de les propietats físiques dels UTMFs després de la seva fabricació ha estat elusiva durant molt de temps atès que la gran densitat de càrrega dels metalls juntament amb les dificultats en l'obtenció de làmines de metall contínues a gruixos prou fins. Recentment, UTMFs d'argent (Ag) i or (Au) amb gruixos nanomètrics han estat obtinguts mitjançant l'ús de seed layers. Gràcies al reduït gruix de les làmines obtingudes mitjançant aquesta tècnica, una gran modulació electro-òptica de plasmons en UTMFs mitjançant gating d'electròlits va ser demostrada per primera vegada.Seguint aquests avenços, al llarg d'aquesta tesi introduïm, per primera vegada al nostre coneixement, una nova tècnica de deposició basada en el seeding de metalls nobles mitjançant una capa sub-nanomètrica d'òxid cúpric. Aquesta tècnica promou la percolació primerenca de Ag i Au sobre òxid de silici i fluorur de calci deixant inalterades les seves propietats òptiques. La tècnica reportada és escalable i és potencialment extensible al creixement d'altres metalls nobles, mostrant així un gran potencial per al seu ús en aplicacions tecnològiques reals. Així mateix, les propietats morfològiques, elèctriques i òptiques dels UTMFs d'Ag i Au resultants són estudiades en funció del seu gruix, demostrant la seva gran qualitat demostrant la seva gran qualitat en casos en què làmines conductives amb gran transparència i/o superfícies ultra-llises són necessàries.En relació a la sintonitzabilitat dels UTMFs, en primer lloc mostrem un nou mètode per sintonitzar les propietats elèctriques i òptiques dels UTMFs d'Au mitjançant foto-reducció. Aquesta tècnica és utilitzada per demostrar que superfícies conductives transparents i plasmòniques poden ser sintonitzades de forma contínua i, si s'afegeix oxidació, poden ser ciclades consecutivament. Aquesta sintonització possibilita estructures reconfigurables basades en UTMFs i l'ajustament de la seva resposta a punts de treball específics. Aquest mètode és per tant important en la producció a gran escala d'aquestes superfícies ja que permet la compensació d'irregularitats en el material, així com errors morfològics i en les dimensions estructurals ocorreguts durant la seva fabricació. En segon lloc, demostrem canvis reversibles en les propietats òptiques de superfícies semi-reflectives i plasmòniques en l'infraroig (IR) mitjançant la combinació d'UTMFs d'Au amb gating d'electròlits, amb especial atenció en mesures en una geometria de reflexió. Els resultats demostren el potencial del mètode en dispositius de modulació electro-òptica en el règim IR, i estén la seva aplicació a situacions en què treballar en una configuració de reflexió és necessària o beneficiosa. Exemples d'això inclouen finestres intel·ligents o sensors químics o biològics com, per exe
- RAKONJAC, JELENA VELIBOR: Light-matter entanglement between telecom photons and solid-state quantum memoriesAutor/a: RAKONJAC, JELENA VELIBOR
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FOTÒNICA
Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 23/05/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: DE RIEDMATTEN, HUGUES
Tribunal:
PRESIDENT: MITCHELL, MORGAN
SECRETARI: LEDINGHAM, PATRICK
VOCAL: HUNGER, DAVID
Resum de tesi: Future networks for quantum communication will require a new form of technology in order to operate over long distances. The no-cloning theorem precludes the use of amplification, so quantum repeater schemes have been proposed to achieve long-distance quantum communication through the distribution of entanglement. A key device for this setup is a quantum memory, which is required in order to store entanglement and synchronise its distribution.Among the many physical systems than can be used as a quantum memory, rare-earth ion-doped crystals stand out due to their long coherence times and potential for multiplexing and integration. This thesis reports the use of one such system, Pr3+:Y2SiO5, as a quantum memory using the atomic frequency comb (AFC) protocol. Building on previous work, we improved the performance of the memory to be able to demonstrate light-matter entanglement with a telecommunications wavelength photon and the quantum memory, for both a bulk memory and an integrated version.To measure light-matter entanglement, we use photon pairs generated through cavity-enhanced spontaneous parametric down conversion, where one photon (the signal) is stored in the memory and the other (the idler) is at a telecommunications wavelength. These photon pairs exhibit energy-time entanglement, which we analyse in the time basis using fibre- and AFC-based Mach-Zehnder interferometers. In the first experiment, we demonstrate light-matter entanglement where the bulk quantum memory is used with on-demand retrieval via storage in a spin-wave. We measure interference fringes with average visibilities of 89(2)% for AFC storage, and 70(3)% for spin-wave storage, sufficient to demonstrate entanglement. This is the first such demonstration using an on-demand multimode solid-state memory and telecom photon. We show that entanglement is maintained for up to 47.7 µs of storage. These results were made possible through improvements in the AFC efficiency and the noise filtering. Furthermore, we perform on-demand storage and retrieval of up to 30 temporal modes.We take the next step towards implementing our system in a real world scenario by measuring entanglement over a distance. To do so, we send the idler photons through both optical fibre spools and deployed fibre in the metropolitan area of Barcelona, Spain, while the photon detection still occurs in the same lab. The resulting visibilities (80% or higher) demonstrate that the photonic qubit does not decohere during transmission through the optical fibre. We then decouple the photon creation and detection by measuring non-classical correlations between signal photons detected in the lab, and idler photons detected 16 km away (44 km in fibre) in a different location.The final experiment uses a fibre-integrated memory for light-matter entanglement. We use a Pr3+:Y2SiO5 crystal containing a Type I laser-written waveguide, interfaced directly with optical fibre. The fibre-integration allows for improved transmission and AFC efficiency compared to a free-space coupled waveguide memory. To analyse the performance of the memory, we demonstrate non-classical correlations for storage times up to 28 µs. We perform qubit tomography in the time basis for storage times of 3 and 10 µs, measuring two-qubit fidelities of 86(2)% and 86(4)%, respectively, demonstrating storage of entanglement.These experiments demonstrate the potential of our system for use as part of a quantum repeater, with many opportunities for further improvement to the storage time, efficiency, and multiplexing capability.
GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
- MACDONALD, JAMES DUNCAN: Mitigating the anthropocene extinction via agrivoltaics and ecovoltaicsAutor/a: MACDONALD, JAMES DUNCAN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 03/05/2023
Data de lectura: 03/07/2023
Hora de lectura: 17:00
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO
Tribunal:
PRESIDENT: MARMOLEJO DUARTE, CARLOS RAMIRO
SECRETARI: RACON-LEJA, KINGA HANNA
VOCAL NO PRESENCIAL: PEREZ, MARC JAMES ROBERT
Resum de tesi: Esta tesis examina la agrivoltaica, la ecovoltaica y la agriecovoltaica (A/E/ÆPV): formatos alternativos innovadores de proyectos solares fotovoltaicos (PV) montados en suelo que integran la producción agrícola y/o las especies de plantas que prestan servicios ecosistémicos dentro de las extensas áreas de generación de electricidad. . La principal pregunta de investigación es cómo A/E/ÆPV puede desempeñar un papel en la mitigación de la Extinción del Antropoceno (AX). Las preguntas secundarias examinan los desafíos contemporáneos que enfrenta la expansión de A/E/ÆPV, como la ambigüedad lingüística, el greenwashing (quizás no intencional), áreas de investigación poco exploradas y roles poco definidos para los sectores público y privado.Para construir una base para estas consultas, la tecnología PV convencional se presenta y clasifica junto con actividades tales como la agricultura y la silvicultura en la nueva categoría propuesta de ¿operaciones antropocenos de transformación de fotones¿ (APTO). Se explora la larga historia de APTO, entrelazada con la deforestación y la pérdida de especies durante muchos milenios, al igual que los vínculos entre extinciones masivas anteriores y AX. Los impulsores de AX se dividen en cinéticos (destrucción física; provocada por el fuego) y acinéticos (contaminación; desestabilización atmosférica), una lente bajo la cual se inspecciona APTO.Se observa que las transgresiones ambientales atribuidas a la agricultura impulsaron el enfoque original de la investigación en la agricultura vertical (VF, por sus siglas en inglés) como un medio potencial para liberar grandes áreas de tierra para el rewilding, al cambiar el cultivo de cultivos de campo a ultraeficientes (aunque exigentes de recursos) torres de cultivo de ambiente controlado. Se ofrece una visión general de la VF, junto con descripciones de los esfuerzos realizados por el autor para obtener datos y conocimientos profesionales en este campo, frente a la escasa investigación académica existente en 2017-`19. Finalmente, se detalla la investigación e inserción profesional del autor en la industria A/E/ÆPV.Los 3 artículos de la tesis abordan las preguntas de investigación mencionadas anteriormente. ¿Photovoltaic + photosynthetic coexistence¿ ofrece una amplia visión general del panorama FV global, destacando las mejores opciones de integración FV en una amplia variedad de paisajes urbanos y rurales, con énfasis en un mayor espacio entre y debajo de los conjuntos FV como un importante facilitador de la biodiversidad y la agricultura. El artículo también confronta la interacción de la FV con la silvicultura, los biocombustibles, la estética y la resiliencia regional. En ¿Opportunities and Challenges for Scaling Agrivoltaics in Rural and Urban Africa¿, las cantidades de alimentos y energía que se pueden generar por metro cuadrado de área APV se comparan con la demanda variable de alimentos y electricidad. Se muestra que, si bien los proyectos APV fuera de la red muy pequeños generarán cantidades insignificantes de alimentos per cápita, los proyectos más grandes ubicados más cerca de las ciudades y los puertos parecen encajar mejor para APV. En ¿Groundcover impacts on utility-scale solar operations and maintenance practices and costs¿, se analizan datos de proyectos existentes para argumentar que EPV y ÆPV no subsidiados tienen una gran oportunidad de ofrecer un ROI mejorado en comparación con los proyectos FV convencionales de bajo costo y baja biodiversidad.La tesis se cierra con evaluaciones de la efectividad potencial de E/ÆPV para mitigar AX, junto con reflexiones sobre la sostenibilidad y la esencia compleja de AX, el marco temporal poco claro y su confusa ubicuidad e invisibilidad dual en las sociedades modernas.
MATEMÀTICA APLICADA
- CHAHARE, NIMESH RAMESH: Mechanics of Epithelial tissue subjected to controlled pressureAutor/a: CHAHARE, NIMESH RAMESH
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: MATEMÀTICA APLICADA
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 03/04/2023
Data de lectura: 20/06/2023
Hora de lectura: 15:00
Lloc de lectura: Facultat de Matemàtiques i Estadística-Sala d'Actes FME, Edifici U, Campus Sud
Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO | TREPAT GUIXER, XAVIER
Tribunal:
PRESIDENT: TRIVEDI, VIKAS
SECRETARI: MUÑOZ ROMERO, JOSE JAVIER
VOCAL: SUZANNE, MAGALI
Resum de tesi: Les làmines epitelials formen estructures 3D especialitzades adequades als seus rols fisiològics, com ara alvèols ramificats als pulmons, tubs al ronyó i vellositats a l'intestí. Per generar i mantenir aquestes estructures, els epitelis han de patir deformacions 3D complexes en longitud i temps. La manera en què la forma epitelial sorgeix de tensions actives, viscoelàsticitat i pressió luminal encara és poc entesa. Per abordar aquesta qüestió, hem desenvolupat un xip microfluídic i un marc computacional per dissenyar teixits epitelials 3D amb forma i pressió controlades. En aquest sistema, una monocapa epitelial es cultiva sobre una superfície porosa amb zones circulars de baixa adhesió. En aplicar pressió hidrostàtica, la monocapa es delamina i forma una estructura esfèrica a la zona circular. Aquesta forma simple ens permet calcular la tensió epitelial utilitzant la llei de Laplace. A través d'aquest enfocament, sotmetem la monocapa a una gamma de pressions luminals a diferents velocitats i, per tant, sondegem la relació entre deformació i tensió en diferents règims mentre seguim computacionalment la dinàmica de l'actina i el seu efecte mecànic a escala de teixit. Canvis de pressió lents en relació amb la dinàmica de l'actina permeten que el teixit acomodi grans variacions de deformació. No obstant això, sota reduccions sobtades de pressió, el teixit desenvolupa patrons de vinclament i plecs amb diferents graus de trencament de simetria per emmagatzemar l'àrea de teixit sobrant. Aquestes idees ens permeten modelar plecs epitelials a través d'uns plegaments dirigits racionalment. El nostre estudi estableix una nova estratègia per dissenyar esdeveniments morfogenètics epitelials.
- JIMÉNEZ RAMOS, ALBERT: Nodal distributions on the high-dimensional simplex for high-order interpolation and integrationAutor/a: JIMÉNEZ RAMOS, ALBERT
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: MATEMÀTICA APLICADA
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 25/05/2023
Data de lectura: 28/06/2023
Hora de lectura: 15:00
Lloc de lectura: Sala d'Actes FME, Edifici U, Campus Sud
Director/a de tesi: ROCA NAVARRO, FRANCISCO JAVIER | GARGALLO PEIRO, ABEL
Tribunal:
PRESIDENT: PERSSON, PER-OLOF
SECRETARI: FERNANDEZ MENDEZ, SONIA
VOCAL: RAPETTI GABELLINI, FRANCESCA
Resum de tesi: Per tal de simular fenòmens no estacionaris en geometria complexa en moviment, els científics i enginyers computacionals s'han interessat en discretitzacions de l'espai-temps no estructurades. Aquestes discretitzacions de l'espai-temps tenen com a objectiu resoldre alguns problemes dels mètodes estàndards d¿integració temporal per passes considerant una única malla que discretitzi la geometria espai-temps estacionària descrita per la geometria espacial en moviment. Desafortunadament, aquestes discretitzacions no s'han adoptat de forma extensa per simulacions no estacionàries d'alta fidelitat en 3D perquè moltes capacitats fonamentals relacionades amb l'aproximació d'alt ordre de la geometria i de la solució no han estat encara desenvolupades en 4D. Aquestes capacitats inclouen dur a terme interpolació i integració numèrica d'alt ordre en geometria espai-temps complexa.Per tal de resoldre aquests problemes, aquesta tesi té com a objectiu demostrar l'optimització de distribucions nodal en el símplex d'altes dimensions tenint en compte la interpolació i restringida a satisfer o interpolació o integració factible amb les coordenades dels punts com a variables de disseny. Amb aquesta finalitat, aquesta tesi proposa les següents contribucions. Primer, per interpolar un model de subdivisió corb obtingut a partir d'una malla lineal de triangles, ideem un mètode de representació de geometria fent servir distribucions de punts equiespaiats. Segon, per addicionalment preservar la intenció de simulació, ideem un mètode de modelatge nodal. Tercer, per estimar l'error d'interpolació d'una distribució nodal, proposem un mètode de refinament de punts. Quart, per explorar les distribucions nodals que, de manera heurística, són els millors mínims locals d'una aproximació de l'error d'interpolació, proposem un mètode d'optimització de finalitat específica. Cinquè, per minimitzar l'error d'interpolació d'una distribució de nodes inicial, proposem un mètode d'optimització amb restriccions. Finalment, per forçar errors d'interpolació petits i integració exacta, proposem un mètode d'optimització amb restriccions.En conclusió, aquesta tesi demostra l'optimització de distribucions nodals tenint en compte la interpolació en el símplex d'altes dimensions per interpolació i integració factible. Amb aquesta finalitat, aquesta tesi proposa nous mètodes nodals per modelar i representar la intenció de simulació i per explorar i optimitzar distribucions de nodes. Aquestes novetats contribuiran a dur a terme interpolació i integració numèrica d'alt ordre en geometria complexa en 4D. Així, ajudaran a explotar els beneficis de la simulació espai-temps 4D d'alta fidelitat per geometries complexes 3D en moviment.
- MOHAMMADI, HOSSEIN: Mathematical and computational modeling of geometrically nonlinear electromechanicalAutor/a: MOHAMMADI, HOSSEIN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: MATEMÀTICA APLICADA
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 19/04/2023
Data de lectura: 16/06/2023
Hora de lectura: 15:30
Lloc de lectura: Facultat de Matemàtiques i Estadística, Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
Director/a de tesi: ARIAS VICENTE, IRENE
Tribunal:
PRESIDENT: LATORRE FERRUS, MARCOS
SECRETARI: RODRIGUEZ FERRAN, ANTONIO
VOCAL: SHARMA, PRADEEP
Resum de tesi: El efecto flexoeléctrico, el acoplamiento lineal bidireccional entre el gradiente de deformación y la polarización eléctrica (flexoelectricidad directa) o el gradiente de campo eléctrico y la deformación (flexoelectricidad inversa) universalmente presente en cualquier dieléctrico, ha dado lugar a una nueva área de investigación denominada ingeniería de gradiente de deformación. En contraste con la sabiduría convencional que considera que los gradientes de tensión son indeseables, los investigadores buscan movilizar los gradientes de tensión de una manera inteligente para diseñar sensores, actuadores y dispositivos de recolección de energía para sistemas electromecánicos micro/nano de próxima generación. Los cristales iónicos con alta dielectricidad, como las perovskitas ferroeléctricas en su fase paraeléctrica, logran las mejores propiedades flexoeléctricas y, por lo tanto, han sido los favoritos para explorar el efecto flexoeléctrico. Sin embargo, se requieren grandes gradientes de deformación para que el efecto flexoeléctrico sea perceptible. En estos materiales, los gradientes de deformación lo suficientemente grandes solo se logran a escalas muy pequeñas. Los materiales blandos y deformables, por otro lado, pueden soportar grandes tensiones a escalas mayores antes de fallar, lo que los convierte en candidatos adecuados para el desarrollo de dispositivos electromecánicos. El enfoque de esta tesis es doble. Por un lado, explora nuevas formas de generar electricidad en materiales blandos, incluidos elastómeros dieléctricos no piezoeléctricos, bajo campos no homogéneos. En particular, se exploran en profundidad las inestabilidades superficiales en la película flexoeléctrica/sustrato dieléctrico. Por otro lado, se exploran las manifestaciones de la flexoelectricidad sobre el comportamiento de los materiales, en particular en torno a singularidades de tensión.
- OKS LEVIS, DAVID: High-performance computing fluid-structure interaction model of bioprosthetic aortic valve replacementsAutor/a: OKS LEVIS, DAVID
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: MATEMÀTICA APLICADA
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/03/2023
Data de lectura: 17/07/2023
Hora de lectura: 15:00
Lloc de lectura: Facultat de Matemàtiques i Estadística, Sala d'Actes FME, Edifici U, Campus Sud
Director/a de tesi: SAMANIEGO, CRISTOBAL | HOUZEAUX, GUILLAUME PASCAL
Tribunal:
PRESIDENT: ARZAMENDI AIZPURUA, DABIT
SECRETARI: SOUDAH PRIETO, EDUARDO
VOCAL: PALMER, MARK
Resum de tesi: El modelado y simulación computacional (CM&S por sus siglas en inglés) proporciona una poderosa herramienta para acceder a información mecanística detallada de problemas biomédicos, a la que no se puede acceder mediante imágenes clínicas o estudios in-vitro. Esto permite eficientemente evaluar el funcionamiento de dispositivos médicos en una amplio rango de parámetros de diseño y condiciones de trabajo, determinadas por las características específicas del paciente, como la edad, el sexo, el origen étnico o las comorbilidades. Además, los modelos computacionales se pueden utilizar para simular no solo pacientes individuales o configuraciones de prueba de banco, sino también poblaciones de pacientes virtuales, ya sea a partir de bases de datos clínicos o generados sintéticamente para obtener estadísticas informativas. Estos estudios, conocidos como ensayos clínicos in-silico, se pueden utilizar para reducir, refinar y aumentar las pruebas en animales y de banco. De este modo, CM&S permite reducir costos y acelerar los tiempos de comercialización de dispositivos médicos, al mismo tiempo mejorando su seguridad y eficacia antes de la primer implantación en un humano.En esta tesis, se desarrolló un modelo computacional predictivo de interacción fluido-estructura (FSI por sus siglas en inglés) de reemplazos de válvulas cardíacas bioprotésicas, diseñado para ser ejecutado eficientemente en superordenadores. Este modelo fue aplicado a problemas de interés biomédico y clínico. El objetivo final es proporcionar un marco para probar y optimizar diseños de prótesis de la válvula aórtica. Dado que los reemplazos de válvula aórtica transcatéter (TAVR por sus siglas en inglés) se están implantando en pacientes más jóvenes y de menor riesgo, los efectos a largo plazo, como la trombosis valvular, se han convertido en un problema crítico para pacientes, médicos y fabricantes de dispositivos. Este trabajo se centra en la predicción del riesgo trombogénico y el rendimiento hemodinámico general de los reemplazos bioprostéticos de la válvula aórtica. Motivados por minimizar el desajuste entre el paciente y el dispositivo, las principales preguntas de interés abordadas involucran la evaluación del efecto de múltiples parámetros geométricos y materiales sobre el desempeño de la prótesis. Algunos de estos parámetros incluyen la excentricidad del anillo aórtico, el diámetro de la unión sinotubular, la alineación coronaria y la rigidez de las valvas. En esta tesis se modelaron escenarios tanto in-vitro como paciente-específicos, según la aplicación de interés. Para que el modelo se ejecute en tiempos computacionales prácticos, el método FSI de elementos finitos inmersos fue diseñado para cumplir con los estándares de computación de alto rendimiento (HPC por sus siglas en inglés) y se implementó en el código multifísico interno de Barcelona Supercomputing Center, Alya. El método numérico se validó contra pruebas de referencia de FSI, y su rendimiento se analizó utilizando herramientas de HPC. El modelo resuelve el acoplamiento bidireccional entre la mecánica de fluidos y sólidos, junto con la dinámica de fluidos y partículas para modelar el riesgo de activación de plaquetas. La integridad y la eficiencia de la herramienta abren la puerta a una serie de posibilidades para predecir el rendimiento de los dispositivos en entornos específicos del paciente. Por lo tanto, esta tesis representa un paso para que la medicina in-silico se convierta en el estándar en I+D de nuevos dispositivos, procesos de aprobación regulatoria y en planificación clínica.
- OUZERI, ADAM AMINE: Theory and computation of multiscale epithelial mechanics : from active gels to vertex modelsAutor/a: OUZERI, ADAM AMINE
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: MATEMÀTICA APLICADA
Departament: (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 02/05/2023
Data de lectura: 14/06/2023
Hora de lectura: 16:30
Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO
Tribunal:
PRESIDENT: JOANNY, JEAN FRANÇOIS
SECRETARI: SAEZ VIÑAS, PABLO
VOCAL: FOUCHARD, JONATHAN
Resum de tesi: Les monocapes epitelials realitzen diverses funcions mecàniques, que inclouen el manteniment d'una barrera cohesionada o el desenvolupament de formes 3D, mentre es sotmeten a estiraments en una àmplia gamma de magnituds i taxes de càrrega. Per dur a terme aquestes funcions, es basen en una organització jeràrquica, que abasta molècules, xarxes citoesquelètiques, complexos d'adhesió i xarxes d'unió fins a l'escala dels teixits. Tot i que la comprensió molecular i la capacitat de manipular components citoesquelètics dins de les cèl·lules augmenta ràpidament, com s'integren aquests components per controlar la mecànica dels teixits s'entén molt menys, en part a causa de la desconnexió entre els models teòrics de dinàmica subcel·lular i els a escala de teixits. Per omplir aquest buit, aquí proposem un formalisme que uneix models de gel actiu de l'escorça d'actomiosina i models semblants a vèrtex 3D a escala de teixit. Mostrem que aquest marc unificat recapitula una sèrie de fenomenologies epitelials aparentment desconnectades que depenen del temps, inclosa la relaxació de l'estrès després de les maniobres d'estirament/desestirament, l'aplanament actiu després del pandeig, les contraccions pulsàtils no afins, l'encrespament o la superelasticitat activa. A més, apliquem el marc de modelització proposat per entendre i predir la mecànica i la remodelació de l'epiteli 3D en el context de les cúpules epitelials. Més específicament, examinem l'efecte de la mida, la forma i la taxa de deformació sobre la mecànica de les monocapes de cèl·lules a pressió. Mostrem com la viscoelasticitat activa de l'escorça d'actomiosina permet el plegament dirigit de cúpules que es desinflan ràpidament en patrons de pany predefinits. En general, el marc proposat connecta sistemàticament la dinàmica cortical subcel·lular i la mecànica dels teixits, i lliga una varietat de fenomenologies epitelials a un origen subcel·lular comú.
- PARADELA DIAZ, JAIME: Unstable motions in the Three Body ProblemAutor/a: PARADELA DIAZ, JAIME
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: MATEMÀTICA APLICADA
Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 05/05/2023
Data de lectura: 30/06/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Sala d'Actes FME, Edifici U, Campus Sud
Director/a de tesi: GUARDIA MUNARRIZ, MARCEL | MARTINEZ-SEARA ALONSO, MARIA TERESA
Tribunal:
PRESIDENT: TERRACINI, SUSANNA
SECRETARI: DELSHAMS I VALDES, AMADEU
VOCAL: FEJOZ, JACQUES
Resum de tesi: El problema de 3 cuerpos (3BP) describe el movimiento de tres cuerpos que interactúan mediante gravitación Newtoniana. Se llama restringido cuando un cuerpo tiene masa nula y los otros dos, los primarios, tienen masas estrictamente positivas. En la región del espacio de fases en que un cuerpo está lejos de los otros dos (los primarios en el caso restringido) ambos modelos pueden estudiarse como un Hamiltoniano cercano a integrable. Este es el llamado régimen jerárquico.Esta tesis trata sobre la existencia de inestabilidades en el 3BP y/o en sus versiones restringidas. En particular, analizamos la existencia de inestabilidad topológica, conjuntos hiperbólicos y movimientos oscilatorios (órbitas completas no acotadas pero que vuelven infinitas veces a una región acotada). Por un lado, la existencia de (una forma fuerte) de inestabilidad topológica en el problema de N cuerpos fue considerada por Herman "la pregunta más antigua en sistemas dinámicos". Por otro lado, los movimientos oscilatorios son el único tipo de movimientos completos para el 3BP que no existen en la aproximación integrable. Su conexión con la existencia de conjuntos hiperbólicos no triviales ha dado lugar a la formulación de conjeturas fundamentales, aún abiertas, sobre su abundancia.Establecemos la existencia de difusión de Arnold, un mecanismo robusto que da lugar a inestabilidad topológica, en el problema restringido para cualquier valor de las masas de los primarios. La cadena de transición que da lugar a la difusión de Arnold está contenida en la región jeraárquica. Extendemos un resultado previo de Kaloshin, Delshams, De la Rosa y Seara, válido para ratio de masas arbitrariamente pequeño. Su setting, que explota el truco, usado por Arnold en su artículo original, de hacer uso de dos parámetros perturbativos, da lugar a un modelo a priori inestable. En nuestro setting, nos enfrentamos a algunas de las difcultades presentes en sistemas a priori estables.Presentamos varios resultados sobre la existencia de movimientos oscilatorios y conjuntos hiperbólicos no triviales en el 3BP y versiones restringidas. Por un lado, desarrollamos nuevas herramientas, que mezclan ideas geométricas con técnicas variacionales para probar que existen movimientos oscilatories en un régimen no cercano a integrable del problema restringido. Por otro lado, probamos la existencia de conjuntos hiperbólicos no triviales y movimientos oscilatorios en el 3BP para cualquier valor de las masas. El conjunto hiperbólico, contenido en un subsconjunto de la región jerárquica, está asociado a una intersección transversal entre las variedades estable e inestable de una variedad normalmente hiperbólica. La existencia de direcciones centrales complica de manera considerable tanto el análisis de la existencia de intersecciones transversales entre estas variedades invariantes como la construcción del conjunto hiperbólico. La contribución del autor ha consistido en completar el primero de estos dos pasos.Finalmente, estudiamos la existencia de difusión de Arnold en el 3BP para cualquier valor de las masas. Como el mecanismo utilizado para probar la existencia de difusión de Arnold en el problema restringido es robusto, la cadena de transición admite una continuación al 3BP si una masa es sucientemente pequeña. La gran diferencia es que cuando las masas están fijadas, es posible construir una cadena de transición a lo largo de la cual hay un intercambio signifcativo de momento entre los cuerpos internos y el exterior, resultando en un cambio grande en la excentricidad de los cuerpos internos. Esto requiere un trabajo considerablemente mayor que en la construcción de la cadena de transición en el problema restringido y nuestra construcción de conjuntos hiperbólicos en el 3BP. El primer paso hacia establecer este resultado, que constituye el último capítulo de esta tesis, es el análisis de la aproximación de Melnikov asociada a la cadena de tra
- URTIAGA ERNETA, IÑIGO: Elliptic problems: regularity of stable solutions and a nonlocal Weierstrass extremal field theoryAutor/a: URTIAGA ERNETA, IÑIGO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: MATEMÀTICA APLICADA
Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 23/05/2023
Data de lectura: 04/07/2023
Hora de lectura: 17:00
Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat Matem. i Estadíst., Edifici U, Campus Sud, Universitat Politècnica de Catalunya
Director/a de tesi: CABRE VILAGUT, XAVIER
Tribunal:
PRESIDENT: DE PHILIPPIS, GUIDO
SECRETARI: SAARI, OLLI
VOCAL: SERRA MONTOLÍ, JOAQUIM
Resum de tesi: imos una calibración para funcionales de energía no locales, bajo el supuesto de que el punto crítico está embebido en una familia de sub/supersoluciones cuyas gráficas producen una foliación. Como consecuencia, deducimos que la solución es un mínimo respecto a competidores tomando valores en la región foliada. Nuestro resultado extiende, por primera vez, la teoría clásica de campos extremales de Weierstrass del Cálculo de Variaciones a un marco no local. Encontrar una calibración para el funcional fraccionario más básico, la seminorma de Gagliardo-Sobolev, era un importante problema abierto que hemos resuelto.
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
- PARK, JEONGSOO: Masía urbana: El papel arquitectónico y urbanístico de la masía en el área suburbana de Barcelona durante el siglo XXAutor/a: PARK, JEONGSOO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
Departament: (RA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/05/2023
Data de lectura: 27/06/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB. Planta Baixa (E.T.S. Arquitectura de Barcelona)
Director/a de tesi: ESCODA PASTOR, MARIA CARMEN | XIQUÉS TRIQUELL, JORDI
Tribunal:
PRESIDENT: ARÉVALO RODRÍGUEZ, FEDERICO MANUEL
SECRETARI: ESQUINAS DESSY, JESÚS
VOCAL: PLANAS ROSELLO, MIGUEL ANGEL
Resum de tesi: Esta tesis se fundamenta en un nuevo concepto de la masía urbana aplicado a la ciudad de Barcelona, generada desde la década de 1860 hasta el presente. La Masía Urbana no sólo significa masía como tal en la zona urbana, sino que también incluye un 'sistema urbano' derivado de los componentes de la forma espacial de la masía. De esta manera, la tesis abarca también la desaparición de las masías en el crecimiento urbano como material principal de investigación.Los estudios establecidos de la masía suelen partir de una evaluación negativa de la situación en la que se encuentran las masías rurales. El propósito que pretenden es la conservación o restauración de las masías existentes. Esto no permite mirar la Masía Urbana como un fenómeno nuevo para la sociedad moderna. Mi tesis tiene el valor de ofrecer un nuevo punto de vista al estudio de la masía.Los libros de Danés, Moner y Curós pueden tomar como base para repasar los contenidos generales de la masía. Son representativos de cada generación, y luego cada vez que necesitaba algo más concreto buscaba datos de otros libros, periódicos, archivos históricos de los distritos y municipios, etc. La tesis está organizada en seis capítulos.El primer capítulo es la introducción que representa el objeto y metodología de la tesis. El estado del arte revisa la tendencia actual de los temas relacionados con mi tesis que ayudan a entender el escenario teórico. El segundo capítulo critica la ideología hegemónica en el estudio de la masía catalana. Muchas ideas producidas durante el último siglo resultan ser las que impiden la nueva interpretación por su carácter hegemónico. Este capítulo no sólo intenta entender la esencia positiva de 'lo ya definido' de la masía, sino también deja dudas sobre lo que se ha vuelto absoluto y mítico, por lo cual ayuda a definir el nuevo concepto de la 'Masía Urbana'. El tercer y cuarto capítulo describen la Masía Urbana. El tercer capítulo investiga el trasfondo generativo de la Masía Urbana, define la Masía Urbana con ''los componentes de la forma espacial'' y realiza una clasificación por períodos y prototipos. El cuarto capítulo muestra los dieciocho casos representativos según la clasificación hecha en el capítulo anterior. Cada caso muestra el proceso de adaptación sistemática de la masía con el conjunto territorial confrontado con el problema producido en el cambio urbano. Trece casos pertenecen a los distritos de Barcelona y cuatro casos son de los municipios adyacentes. Todos los casos son elegidos en el área metropolitana de Barcelona, considerado como unidad que se comparte el sistema urbano. El caso de Can Negre también se utiliza para tratar la influencia de la masía en el modernismo. El quinto capítulo verifica el efecto sistemático de la Masía Urbana. Demuestra el sistema urbano generado por las condiciones propias de la masía en los elementos como el límite, densidad, infraestructura y paisaje a través de lo cual la Masía Urbana adquiere la universalidad y particularidad del lugar como sistema urbano de Barcelona. También se busca evaluar la influencia de la masía en las viviendas habituales de Barcelona. Por lo tanto, puede entender que la masía contribuye a la formación de la ciudad moderna con su sistema propio y moderno. El sexto capítulo resume los capítulos anteriores e insiste en el cambio de paradigma, ya que la conversión de suelo rural en urbano es un tema que existe a nivel universal que se comparte en el mundo. Actualmente, la masía parece un tema que tiene la particularidad regional solamente dentro de Cataluña, creo que la 'Masía Urbana', según mi estudio, puede prolongar su esencia universal al mundo fuera de esa región. Por esta razón, me parece un tema interesante.
PROJECTES ARQUITECTÒNICS
- BUENO GARCÍA, CRISTINA VANESSA: El Panecillo de Quito, de monte-artificio a artefacto urbanoAutor/a: BUENO GARCÍA, CRISTINA VANESSA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 11/05/2023
Data de lectura: 13/07/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB. Planta Baixa
Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA | MONTEYS ROIG, FCO JAVIER
Tribunal:
PRESIDENT: RUBERT DE VENTOS, MARIA
SECRETARI: MUSQUERA FELIP, SILVIA
VOCAL: SENTIERI OMARREMENTERIA, CARLA MARIA
VOCAL: BATALLER ALBEROLA, MARIA DE LOS DOLORES
VOCAL: SANCHEZ LAMPREAVE, RICARDO
Resum de tesi: Las tramas urbanas de muchas ciudades, al crecer, engulleron montes que se encontraban en los bordes del trazado colonial. La ciudad y sus habitantes desarrollaron con estas protuberancias una relación compleja que cuestionaba los límites entre lo natural y lo artificial. Este ha sido el caso de Quito y el monte junto a su casco histórico llamado el Panecillo. La complejidad de esta relación se evidenció en la representación temprana de la ciudad, pues ésta captó la distinción formal del monte con respecto al resto del relieve anguloso de los Andes. Desde este punto de vista, el Panecillo se parecía más a un objeto construido que a una protuberancia geológica de génesis natural. Pero, ¿cuánto condicionó la representación del Panecillo a la imagen artificial que el monte transmitía?, ¿los mapas coloniales y republicanos fueron solo un testimonio de esta artificialidad o fueron actores activos en la fabricación del imaginario colectivo del monte y su posterior uso? Frente a estas preguntas, la tesis se propuso demostrar que la representación gráfica del Panecillo en la cartografía anterior a la estandarización por curvas de nivel no solo reflejó, sino que condicionó. Para ello, se cuestionaron objetos manufacturados que han sido utilizados por historiadores como Luciano Andrade Marín y Javier Gomezjurado para relatar los procesos que el monte ha sufrido (templo, túnel, monumento) o para explicar el rol del Panecillo en la teoría urbana de Jorge Benavides Solís (borde, límite). Fueron analizados a través de datos históricos alrededor del Panecillo y relacionados a la representación del monte en la planimetría urbana de la época. Se los clasificó en dos grandes grupos bajo los cuales se han descrito las cosas artificiales: el artificio y el artefacto.Estamos conscientes de que analizar un monte bajo conceptos referidos a lo manufacturado resulta problemático, pero esta hibridación permitió poner a prueba los juicios y valores que otorgamos a la naturaleza. Mirar al Panecillo bajo la perspectiva de lo artificial lo introdujo dentro de una categoría de paisaje arquitectonizado. Se puso en valor el monte vinculándolo a otros de similares características en la región y se extrapolaron las lecciones sobre su relación con la urbe. Más allá de la reflexión sobre la artificialidad como una ficción colectivamente aceptada, se concluyó que la libertad artística del retrato del relieve en estos planos ayudó a introducir posturas propias del grabador o de la institución que financiaba el mapa delineando una imagen colectiva. A través de los parecidos entre ¿Panecillos¿ dibujados se establecieron influencias y líneas de pensamiento que configuraron la imagen artificial del monte. La aparente artificialidad del Panecillo se explicó ya sea por pensar el Panecillo como una montaña sagrada fabricada por un ente divino, ya sea por pensar el Panecillo como un producto de la racionalidad del hombre. En los dos casos, se miraba lo que se anhelaba ver.La tesis explicó la razón de que el Panecillo se haya vuelto una expresión sintética de la ciudad de Quito y, al mismo tiempo, una tipología del paisaje urbano recurrente en las ciudades de la región.
RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
- FERNÁNDEZ IRIARTE, AMAIA: Air quality inside city public commuting buses: physico-chemical and biological characterisation.Autor/a: FERNÁNDEZ IRIARTE, AMAIA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 23/05/2023
Data de lectura: 06/07/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Sala d'Actes IDAEA-CSIC (C/ Jordi Girona, 18-26 - Barcelona)
Director/a de tesi: MORENO PÉREZ, TERESA | AMATO, FULVIO
Tribunal:
PRESIDENT: LACORTE BRUGUERA, SILVIA
SECRETARI: LAO LUQUE, CONCEPCION
VOCAL: RIVAS LARA, IOAR
Resum de tesi: Esta tesis doctoral se centra en la identificación de los factores que controlan las concentraciones departículas inhalables, gases contaminantes y bioaerosoles en el interior de los autobuses públicos deBarcelona. El estudio se llevó a cabo en el sistema de transporte público de la ciudad, que es de particularinterés debido a la renovación activa de la flota de autobuses y a la geografía de piedemonte costero enpendiente de la ciudad, que afecta a los patrones de emisión de los autobuses a lo largo de rutas"verticales" frente a rutas "horizontales". La metodología empleada consistió en mediciones físicas,análisis químicos y análisis de datos. El estudio se llevó a cabo en autobuses en funcionamiento desde2005 e incluyó autobuses con motores diésel, gas natural comprimido, híbridos y eléctricos. Serealizaron campañas intensivas de medición durante un periodo más cálido y otro más frío, y seefectuaron mediciones en once líneas de autobuses de la ciudad. Los resultados mostraron que lacalidad del aire en el interior de los autobuses está influida por diversos factores, como la antigüedaddel autobús, la calidad del aire exterior, la densidad del tráfico, la ventilación, la densidad de pasajerosy la autocontaminación. Los valores medios de los contaminantes eran superiores a las concentracionesde fondo urbano, siendo los autobuses eléctricos los que presentaban los valores más bajos y los diésellos más altos. Los picos de las concentraciones másicas de contaminantes en el interior de los autobusescoinciden con los puntos conflictivos del tráfico rodado, los túneles y los niveles de fondo urbano decontaminación atmosférica exterior en la ciudad. El estudio demuestra que las concentraciones decontaminantes en los autobuses pueden verse influidas por la calidad del aire exterior y la friccióngenerada por las pendientes. El estudio aporta ideas para mejorar la calidad del aire en los sistemas detransporte público, sobre todo en las zonas urbanas.
SOSTENIBILITAT
- BORGES MARTINS, PATRICIA ALEXANDRA: Modelització energètica d¿edificis a escala urbana a Andorra. Reducció dels desajustos dels models mitjançant dades de consum d'energia desagregades.Autor/a: BORGES MARTINS, PATRICIA ALEXANDRA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: SOSTENIBILITAT
Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 25/04/2023
Data de lectura: 16/06/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, Mòdul C1, sala 002. Campus Nord. Barcelona
Director/a de tesi: PAGES RAMON, ANNA | TRAVESSET BARÓ, ORIOL
Tribunal:
PRESIDENT: ROGORA, ALESSANDRO
SECRETARI: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO
VOCAL: GALOBARDES REYES, ISAAC
Resum de tesi: El sector de l¿edificació s¿ha convertit a hores d¿ara en un punt clau per a les polítiques i estratègies de reducció d¿energia i emissions de gasos d¿efecte hivernacle. L¿important expansió urbana sense precedents soferta durant els darrers anys encara persistent a dia d¿avui, així com l¿elevat consum energètic del sector de l¿edificació i la longevitat dels edificis construïts abans de l¿aparició dels reglaments energètics són algunes de les raons que han posat al sector de l¿edificació en el punt de mira per atènyer l¿ambiciós objectiu de neutralitat carboni per l¿any 2050.Per reduir notablement el consum d¿energia i les emissions, tant en edificis existents com de nova construcció, i assolir així els objectius climàtics, les ciutats necessiten d¿una millor comprensió, no només del comportament energètic actual dels edificis sinó també de quins efectes futurs podrien tenir els programes integrals de reconversió energètica i els canvis en la infraestructura de subministrament d¿energia. En aquest sentit, els models energètics d¿edificis a escala urbana de tipus bottom-up, coneguts com a UBEM, estan considerats com una de les eines més prometedores en l¿àmbit de la simulació urbana capaç d¿incorporar diferents conjunts de dades sobre el parc edificat així com els factors externs que l¿afecten. Malauradament, els desajustos entre els resultats d¿aquests i les dades reals de consum energètic representen una barrera per a la seva utilització generalitzada en la presa de decisions polítiques. La reducció d¿aquests desajustos és un dels principals reptes d¿aquest camp d¿estudi. Mentre la majoria de recerca realitzada amb aquest propòsit assenyala al calibratge dels UBEM com la solució a aquest desajust, pocs estudis aborden la qüestió de la fragmentació del parc edificat necessària per poder implementar models energètics a escala urbana. Amb l¿objectiu de reduir els desajustos entre els UBEM i la realitat energètica del parc edificat, l¿eix central d¿aquesta tesi consisteix en la definició d¿una nova metodologia de fragmentació del parc edificat per l¿obtenció d¿arquetips representatius de la heterogeneïtat i diversitat energètica dels edificis utilitzant dades de consum energètic desagregades. Per poder-ne avaluar la seva validesa, aquesta s¿ha implementat en un UBEM dels edificis residencials de la parròquia d¿Escaldes-Engordany, al Principat d¿Andorra. Els resultats obtinguts es comparen amb els de la metodologia de fragmentació més habitual, la fragmentació determinista, demostrant que la metodologia proposada s¿ajusta millor a la realitat energètica del parc edificat.Aquesta tesi contribueix en la transició energètica eficaç del sector de l¿edificació mitjançant la generació d¿eines que donen suport a la presa de decisions. A més de l¿exploració d¿aquesta nova metodologia, durant el transcurs de la present tesi doctoral, s¿han generat una sèrie d¿aportacions específiques d¿utilitat per Escaldes-Engordany i, de forma extensiva, per al Principat d¿Andorra. Entre aquestes destaca l¿UBEM implementat, el primer model a escala urbana d¿Andorra sobre el qual poder avaluar el potencial de les mesures d¿estalvi energètic a implementar en el sector de la edificació.
TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
- VALENCIA BARBA, YOVANNA ELENA: Análisis de ciclo de vida de particiones interiores en la vivienda plurifamiliar de España. Análisis comparativo de los sistemas permutables usualesAutor/a: VALENCIA BARBA, YOVANNA ELENA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 12/04/2023
Data de lectura: 19/07/2023
Hora de lectura: 17:00
Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'ETSAV - C/ Pere Serra, 1-15 - 08173 Sant Cugat del Vallès-videoconference: meet.google.com/ywf-jdev-vbo
Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE
Tribunal:
PRESIDENT: CORRAL HIGUERA, RAMON
SECRETARI: CABRERA COVARRUBIAS, FRANCISCA GUADALUPE
VOCAL NO PRESENCIAL: VALDERRAMA ULLOA, CLAUDIA ALEJANDRA
Resum de tesi: El crecimiento y desarrollo del sector de la construcción posee un potencial significativo para las estrategias del desarrollo sostenible, ya que consume considerables cantidades de recursos, materiales y energía a nivel mundial, además de ser uno de los sectores con mayor generación de residuos. Asimismo, se ha establecido que los gases de efecto invernadero asociados a la construcción, podrían ser disminuidos si se integrase el enfoque circular en el manejo de los recursos. En la búsqueda de atender la problemática y mitigar el impacto ambiental generado, se han desarrollado diversas metodologías para identificar, cuantificar y evaluar el impacto ambiental de los sistemas y productos, entre ellos el análisis de ciclo de vida (ACV). El objetivo principal de la tesis es el de evaluar y valorar la idoneidad de la integración del ACV dentro de los criterios de selección durante la etapa de diseño en la edificación. Con enfoque en establecer y equiparar el perfil ambiental de diversos sistemas constructivos utilizados como particiones interiores en la vivienda plurifamiliar en España. En la presente tesis se generaron tres artículos, en los cuales se analizaron cuatro sistemas constructivos de particiones interiores horizontales (forjados) con un enfoque ¿de la cuna a la entrega¿, incluyendo etapas adicionales que tienen potencial de generación de residuos (como la etapa de mantenimiento, reemplazo y fin de vida). Se comparó su rendimiento ambiental en dos escenarios de unidad funcional, uno con un metro cuadrado homogéneo y otro con un metro cuadrado compuesto. Además, se evaluaron 44 sistemas constructivos de particiones interiores verticales: primero, combinando los requerimientos técnicos con la evaluación del impacto ambiental incorporado de los sistemas con un enfoque ¿de la cuna a la entrega¿; y segundo, extendiendo el enfoque de análisis a ¿de la cuna a la tumba¿ e incorporando parámetros dinámicos en el ACV. Los artículos que conforman la tesis fueron realizados siguiendo los lineamientos establecidos por los estándares ISO 14044-15804 para la elaboración del ACV y con enfoque en el impacto ambiental incorporado establecido en el Anexo 57. Las bases de datos utilizadas fueron BEDEC y CYPE ingenieros para la cuantificación de los sistemas constructivos; y Ecoinvent como base de datos relativa a las emisiones e impacto ambiental de los sistemas. Las metodologías de impacto ambiental utilizadas fueron CML 2001, Eco-indicador 99 y ReCiPe. Y, los programas utilizados para la evaluación ambiental de ACV fueron LCA manager y Brightway 2, en conjunto con hojas de cálculo como complemento en el procesamiento de datos. Entre los resultados obtenidos se destaca que la etapa con mayor contribución al impacto ambiental es la de producción de los materiales. Además, se observó que las emisiones generadas en esta etapa serán determinantes cuando el enfoque del análisis es extendido a las etapas de reparación, sustitución y renovación. Entre los elementos que integran los sistemas constructivos, la contribución al impacto ambiental varía dependiendo de la naturaleza de los materiales, siendo los derivados de hormigón los que presentan mayor impacto ambiental. Además, se observó que la contribución al impacto ambiental de cada componente del sistema constructivo mantiene una dependencia directa con la vida útil del sistema analizado. El desarrollo de la tesis permite concluir la importancia de evaluar el perfil ambiental del conjunto de materiales que integran los sistemas constructivos y de considerar la vida útil de los elementos y del edificio, a fin de obtener resultados de mayor representatividad y fiabilidad. Además, los hallazgos de la tesis permiten corroborar el potencial y la idoneidad de utilizar el ACV para establecer el perfil ambiental de los sistemas constructivos, a fin de incorporar los resultados de la evaluación como criterios de análisis sostenible, en el
- VELÁZQUEZ ROBLES, JANI FERNANDA: Resilient incremental social housing design: Mexico City, MexicoAutor/a: VELÁZQUEZ ROBLES, JANI FERNANDA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 09/05/2023
Data de lectura: 19/06/2023
Hora de lectura: 16:00
Lloc de lectura: presencial: Sala de Graus ETSAB. Planta Baixa / connexió a la videoconferència: meet.google.com/ftt-dprd-tcn
Director/a de tesi: COLOMA PICÓ, ELOI | HOSSEINI, SEYED MOHAMMAD AMIN
Tribunal:
PRESIDENT: ZAMORA MESTRE, JOAN LLUIS
SECRETARI: COSTA JUTGLAR, GONÇAL
VOCAL: ALBINO GERVACIO, FELIPE
Resum de tesi: El rápido crecimiento de la población urbana de México y la vulnerabilidad altamente expuesta del país a los peligros naturales y el riesgo climático son aspectos que deben considerarse para la adaptación de la infraestructura y garantizar la seguridad y el bienestar de todos los residentes. La década pasada, empresas constructoras privadas y la administración pública en México construyeron diferentes proyectos de vivienda social de gran escala para ocupantes de bajos ingresos y en algunos consideraron en el diseño los peligros naturales de las diferentes zonas. La calidad de estas edificaciones va empeorando con el tiempo provocando problemas de salubridad, espacios no inclusivos, poca flexibilidad arquitectónica, mantenimiento constante debido a la precaria calidad de los materiales, un pobre desempeño ambiental, entre otros. Dicho esto, la pregunta principal de este estudio es: ¿Cómo diseñar una vivienda social incremental más sostenible y resiliente en la Ciudad de México considerando aspectos sociales, ambientales y económicos? La principal limitación de esta propuesta es respetar el presupuesto de la administración pública mexicana destinado a este tipo de desarrollos de vivienda. Para hacer frente a las restricciones económicas de la administración pública mexicana, la estrategia de vivienda incremental, es propuesta en este estudio.Esta estrategia podría usarse para: (1) responder a las necesidades actuales de vivienda para la mayoría de las familias de ingresos bajos en la Ciudad de México, (2) proporcionar una vivienda básica inicial asequible con flexibilidad espacial para la futura expansión, (3) proporcionar un diseño de vivienda social más sostenible ambientalmente en todo su ciclo de vida considerando el consumo de energía y agua, y las emisiones de CO2 . Dicho esto, esta investigación presenta una metodología, que en combinación de BIM (Building Information Modelling) y MIVES (Modelo Integrado de Valor para una Evaluación Sostenible), evalúa los tres pilares principales de la sostenibilidad en el diseño de vivienda social incremental. Para validar esta metodología, está se aplica a tres casos de vivienda incremental existentes, que son los casos de estudio A, B y C, y que comparten características similares como área de construcción, costo de construcción por m2 y localización en una zona de alto riesgo de inundación en economías en desarrollo, entre otras. Asimismo, esta metodología es aplicada a un diseño elaborado por el autor, para encontrar las mejores soluciones arquitectónicas para la vivienda social incremental en la Ciudad de México. Los resultados muestran que la nueva metodología propuesta de BIM-MIVES es útil para la toma de decisiones para mejorar la sustentabilidad del diseño de vivienda social en la Ciudad de México. En este estudio, el diseño de la propuesta (MICASA) muestra un 45% menos de emisiones de CO2 , un 38% menos de consumo de energía y un 68% menos de residuos sólidos que el escenario A. MICASA es 2,5 veces más caro por m2 que el escenario A, sin embargo, MICASA respeta el límite de costo asignado por la administración pública para la construcción de una vivienda de interés social en la Ciudad de México con un costo de construcción de 546,45 euros/m2 . Teniendo en cuenta los requisitos sociales y ambientales, MICASA es el estudio de caso más sostenible en comparación con los escenarios A, B y C. Finalmente, este estudio sugiere que es factible diseñar desarrollos de vivienda social más sostenibles en la Ciudad de México considerando la reducción del impacto ambiental, el costo del ciclo de vida y la aceptación social respetando las limitaciones del presupuesto de construcción.
TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
- ARAUJO DA SILVA, MARCOS PAULO: Remote sensing for atmospheric observation and wind energy: over-land boundary layer and off-shore atmospheric stabilityAutor/a: ARAUJO DA SILVA, MARCOS PAULO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 28/04/2023
Data de lectura: 29/06/2023
Hora de lectura: 10:30
Lloc de lectura: Aula multimedia, edifici B3, ETSETB
Director/a de tesi: ROCADENBOSCH BURILLO, FRANCISCO
Tribunal:
PRESIDENT: BAY HASAGER, CHARLOTTE
SECRETARI: BALDASANO RECIO, JOSE M.
VOCAL: O\'CONNOR, EWAN JAMES
Resum de tesi: L'observació de la capa límit de l'atmosfera és d'interès per diferents aplicacions com ara en prediccions meteorològiques, en energia eòlica i en models de dispersió de partícules contaminants. Aquesta capa és la més turbulenta de la troposfera i rep l'efecte directe de la superfície terrestre. Per tant, la seva observació és una tasca complexa i requereix una millora contínua de les eines de teledetecció. Aquesta tesi doctoral explota la teledetecció com a tecnologia clau per estimar diferents paràmetres de la capa límit tant en zones marítimes com terrestres. En el context terrestre s'estudia la mesura de l'alçada de la capa límit i en el marítim s'adreça l'estimació de l'estabilitat atmosfèrica amb només mesures de perfils verticals de vent. Pel que fa al context terrestre, es proposa un mètode sinergètic per estimar l'alçada de la capa límit combinant radiòmetres de microones i ceilòmetres lidar. El mètode sinergètic utilitza aquests dos instruments cooperativament per aconseguir estimacions d'alta resolució de l'alçada de la capa límit. Per validar la robustesa del mètode s'han emprat dades mesurades per instruments de teledetecció durant la campanya de mesures HOPE a Jülich, Alemanya, utilitzant radio sondejos com a referència. Pel que fa al context marítim, es presenta l'algorisme paramètric "2D" com a mètode alternatiu per estimar diferents paràmetres de la capa superficial de l'atmosfera a partir de mesures del perfil vertical de vent de LiDARs Doppler flotants. Fent servir com a referència mesures del màstil meteorològic IJmuiden, s'ha pogut validar la capacitat del mètode 2D per poder estimar amb precisió la "friction velocity" així com per classificar l'estabilitat atmosfèrica a partir d'estimacions de la longitud d'"Obukhov". Així doncs, l'algorisme 2D reforça la posició dels LiDAR Doppler flotants com a tecnologia clau per a reemplaçar els màstils meteorològics marítims.
- DE CABRERA ESTANYOL, FERRAN: Data-driven information-theoretic tools under a second-order statistics perspectiveAutor/a: DE CABRERA ESTANYOL, FERRAN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/03/2023
Data de lectura: 03/07/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Aula de teleensenyament, edifici B3, ETSETB
Director/a de tesi: RIBA SAGARRA, JAUME
Tribunal:
PRESIDENT: RAMIREZ GARCÍA, DAVID
SECRETARI: FONT SEGURA, JOSEP
VOCAL: LAMARCA OROZCO, M. MERITXELL
Resum de tesi: Les estadístiques de segon ordre són una eina àmpliament coneguda i utilitzada gràcies al fet que les tècniques de processat de senyal clàssiques basades en aquestes són òptimes sota l'assumpció de Gaussianitat. No obstant això, avui dia el processat requereix tractar amb dades d'una complexitat incrementada, deixant obsolet la formulació amb estadístiques de segon ordre. Últimament, ha crescut l'interès en la utilització de descriptors de dades que provenen del camp de la teoria de la informació, en substitució del primer i segon ordre. La divergència, l'entropia i la informació són la base d'aquest altre enfocament, dotats amb la capacitat de descobrir la riquesa de la distribució subjacent. Així i tot, la seva inherent no-linealitat i una estimació enrevessada dificulta utilització d'aquestes mesures en la majoria dels casos.Paral·lelament, el camp de l'aprenentatge automàtic també ha avançat en l'anàlisi no lineal de dades. Per exemple, els mètodes de nucli ofereixen una manera que és, aparentment, senzilla de tractar les no-linealitats. Aquest s'anomena el ¿truc¿ del nucli, però que amaga un fons matemàtic molt rigorós. Aquests nuclis permeten efectuar operacions lineals una vegada les dades són traslladades a un espai de característiques d'alta dimensió, però sense la necessitat d'explícitament operar en aquest espai. Gràcies a això, aquests tenen el potencial de ser utilitzats en mètodes no paramètrics que d'altra manera podrien esdevenir inviables, com per exemple l'estimació de les mesures esmentades anteriorment. Aquest plantejament, però, té també els seus problemes. Ja que l'espai de característiques no es visita, l'operació lineal es fa cegament. També són propicis a requerir una regularització, donat l'augment de dimensionalitat, el qual s'ha de fer, altre cop, cegament. I, a més, solen comportar una complexitat computacional elevada, car creixen exponencialment amb el nombre de dades.Aquesta tesi desenvolupa les dues idees anteriors i les ajunta en un sol marc de treball per a l'anàlisi de fenòmens complexos presents en les dades, aprofitant també les estadístiques de segon ordre i el seu llarg recorregut en aquesta àrea de coneixement. Per a tal, ho analitzem de dues formes diferents. En primera instància, busquem una manera de tractar amb les no-linealitats de les dades de forma lineal, similar a com ho fan els mètodes de nucli, però limitant la dimensió de l'espai de característiques per tal de guanyar en ambdues interpretacions i complexitat computacional. Per a obtenir el millor dels dos mons, la dimensió és major a la de les dades, però menor que en mètodes de nucli. És llavors en aquest espai on calculem correlació i covariància, i ho traslladem a mesures d'informació. Si bé la regularització es manté necessària donat l'increment en la dimensió del problema, el fet que coneixem l'espai de característiques ens permet analitzar el procediment i proposar una regularització adequada, la qual acaba mostrant una forta connexió amb tècniques clàssiques d'estimació espectral.La segona part de la tesi es centra en l'aplicació d'aquestes mesures d'informació, però en problemes que normalment es resolen amb la utilització de tècniques de segon ordre. En concret, utilitzem l'entropia, una mesura d'incertesa, per tal d'avaluar les propietats d'una funció de densitat de probabilitat que no pas la variància, ja que aquesta no només depèn de les estadístiques de primer i segon ordre, sinó també d'estadístiques d'ordre superior. Els mètodes que fan servir aquest plantejament guanyen en robustesa quan les dades no són Gaussianes, però sense perdre de vista la seva relació intrínseca amb la variància. Per a tal, fem ús d'un estimador concret que, mentre que prové de mètodes de nucli, és una estadística no esbiaixada i manté una forta relació amb el moment de segon ordre. Amb això, l'anàlisi dona la volta s
- MAULE, MASSIMILIANO: Dynamic resource optimization and orchestration techniques for 5G new radio and beyondAutor/a: MAULE, MASSIMILIANO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/03/2023
Data de lectura: 16/06/2023
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, Edifici B3, Campus Nord, ETSETB
Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | VARDAKAS, JOHN
Tribunal:
PRESIDENT: KSENTINI, ADLEN
SECRETARI: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
VOCAL: LOGOTHETIS, MICHAEL
Resum de tesi: Designado como el habilitador clave revolucionario 5G, Network Slicing (NS) es la encarnación del concepto de ejecutar múltiples lógicas redes como operaciones comerciales prácticamente independientes en una infraestructura física común de manera eficiente y económica[2]. NS permite compartir elementos funcionales RAN 5G y la red de transporte (TN), asegurando la asignación efectiva y priorización de los limitados recursos disponibles, y oferta al cliente de mejora en la flexibilidad y escalabilidad del servicio. Por combinando soluciones 5G y NS, los proveedores de servicios (SP) allanarán el camino hacia campos industriales de vanguardia como Massive IoT, servicios de video bajo demanda de alta resolución, fabricación inteligente y soluciones avanzadas como Realidad Aumentada (AR), Realidad Virtual (VR) y juegos en la nube, obteniendo acceso a posibles nuevas fuentes de ingresos y soluciones más inteligentes para ayudar a los clientes finales[3].Esta disertación proporciona una contribución al diseño, análisis y evaluación de técnicas novedosas de RAN NS multiusuario para la orquestación dinámica de los recursos de radio en 5G NR. Nuestra investigación tiene como objetivo definir en tiempo real la asignación óptima de recursos por segmento, capaz de superar el problema de aprovisionamiento insuficiente de los recursos, al explotar las últimas características y flexibilidad de 5G NR principios de la infraestructura 5G. Todos los modelos matemáticos propuestos han sido ampliamente validados utilizando la simulación 5G plataformas y/o configuraciones reales de banco de pruebas 4G-5G. Las principales contribuciones de tesis se dividen en dos partes. En la primera parte,comenzando a partir de un escenario de referencia común, se presentan cuatro marcos de orquestación de recursos diferentes, donde el problema de optimización se refina gradualmente a través de la explotación de distintos modelos matemáticos, características 5G y métricas. En la segunda parte, el se ha propuesto el diseño de una nueva arquitectura Open-RAN (O-RAN) Functional Split (FS) para radio definida por software (SDR); este concepto innovador representa un paso adelante en la creación de un entorno RAN compartido para la coexistencia justa de múltiples proveedores soluciones, como se promueve masivamente en 5G. Durante la elaboración de esta tesis, se han planteado dos conclusiones generales clave extraído. En primer lugar, se puede lograr un mayor rendimiento, estabilidad del sistema y personalización avanzada del servicio utilizando NS en tiempo real en la RAN, superando las limitaciones actuales del estado de la técnica. Esto es posible a través del nuevo conjunto de capacidades, compartir principio y escalabilidad de infraestructura introducidos en 5G NR. En segundo lugar, destacamos el papel de la virtualización\softwareización de lafuncionalidades de red en 5G, que ilustran las ventajas de una infraestructura compartida en comparación con el enfoque de un solo proveedor. [2] Asociación GSMA, ¿Introducción a la división de redes¿, White Paper, 2017.2Asociación GSMA, ¿Introducción a la división de redes¿, White Paper, 2017. [3] Ericsson, ¿5G RAN Slicing: Capture nuevos ingresos comerciales en la era 5G¿, Ericsson Business Review, octubre de 2021.
- OJAGHI KAHJOGH, BEHNAM: Converged RAN/MEC slicing in beyond 5G (B5G)NetworksAutor/a: OJAGHI KAHJOGH, BEHNAM
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/05/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: ADELANTADO FREIXER, FERRAN | VERIKOUKIS, CHRISTOS
Tribunal:
PRESIDENT: PALAU SALVADOR, CARLOS ENRIQUE
SECRETARI: SANCHEZ GONZALEZ, JUAN
VOCAL: GELABERT DORAN, XAVIER
Resum de tesi: El principal objetivo de esta tesis es proponer soluciones para implementar RAN slicing dinámico y División funcional (FS) junto con ubicaciones MEC en 5G/B5G. En particular, esta tesis se divide en tres partes. En la primera parte (Capítulo 3), modelamos la optimizaci´on conjunta de slicing y FS en 5G RAN con los objetivos de optimizar el grado de centralizaci´on y el rendimiento. En este trabajo, RAN slicing permiti´o una implementaci´on personalizada de FS por slice, optimizando as´i los recursos disponibles, por ejemplo, la capacidad de la red de transporte y de los Remote Radio Heads (RRH) o de la Unidad Central (CU). A continuaci´on, presentamos la segunda parte en el Cap´itulo 4, que es una extensi´on del primer trabajo y propone SlicedRAN, un marco para el slicing de redes de acceso 5G basado en los servicios, que crea FSs personalizados para cada slice. El marco propuesto investiga la cuellos de botella en la capacidad de los RRH, la capacidad de la red Fronthaul/Backhaul (FH/BH) junto con una nivel m´inimo de Service Level Agreement (SLA) para cada slice. Finalmente, en la ´ultima parte presentada en el Cap´itulo 5, investigamos el marco para el RAN/MEC slicing din´amico en la arquitectura Open-RAN (O-RAN) y as´i colocar din´amicamente la pila de protocolos RAN de Funciones de Red Virtuales (VNF) y el servidor MEC por slice. Este marco contiene los cuellos de botella en la capacidad de las unidades de radio Open-RAN (O-RU), la capacidad de c´omputo del servidor MEC, y el FS personalizado por slice, y permite resolver conjuntamente un doble desaf´io: operar la red de forma eficiente en t´erminos de coste; y mantener el tr´afico servido con distintos criterios de calidad de servicio. Utilizamos un algoritmo robusto de descomposici´on de Benders, que reduce la complejidad de c´alculo al tiempo que garantiza una soluci´on global exacta y ´optima. El algoritmo propuesto optimiza con ´exito el rendimiento conjunto y el coste del sistema para ´ varios tipos de escenarios de tr´afico mientras se satisfacen los criterios de QoS, tal y como se muestra en los resultados de la simulaci´on. Por lo tanto, para determinar la configuraci´on correcta de MEC para el tr´afico bajo demanda y modificar el tipo de MEC para satisfacer los requisitos de QoS de varios Equipos de Usuario (UE) pertenecientes a diferentes slices, exploramos la capacidad de c´omputo y almacenamiento para varios servicios MEC. La conclusi´on general de los hallazgos demuestra compromiso entre el rendimiento obtenido y el coste incurrido por la red.Como resultado, investigamos la optimizaci´on multiobjetivo para construir slices mientras optimizamos el rendimiento y disminuimos los objetivos de coste, y comparamos su rendimiento con el de un solo objetivo (maximizar el rendimiento). Los hallazgos demuestran que, cuando las prioridades para los dos objetivos son iguales, se puede lograr un aumento del rendimiento de hasta un 160 % aumentando el coste de computaci´on en un 78%. Adem´as, cuando se prioriza el rendimiento, el aumento en el rendimiento es de aproximadamente un 82%, mientras que el coste de c´omputo aumenta un 17%.
- SALCEDO BOSCH, ANDREU: Artificial intelligence, lidar and co-operative remote sensing for atmospheric observation and off-shore wind energyAutor/a: SALCEDO BOSCH, ANDREU
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 28/04/2023
Data de lectura: 30/06/2023
Hora de lectura: 10:30
Lloc de lectura: Aula multimedia, edifici B3, ETSETB
Director/a de tesi: ROCADENBOSCH BURILLO, FRANCISCO
Tribunal:
PRESIDENT: BAY HASAGER, CHARLOTTE
SECRETARI: BALDASANO RECIO, JOSE M.
VOCAL: O\'CONNOR, EWAN JAMES
Resum de tesi: La indústria eòlica utilitza la teledetecció de l'atmosfera com a eina per identificar futurs emplaçaments de camps eòlics així com per optimitzar el seu funcionament. En les últimes dècades, amb l'increment de camps eòlics marins, la teledetecció ha esdevingut fonamental per reduïr el cost de les seves instal·lacions. Especialment, els LiDAR Doppler flotants han guanyat terreny en la indústria eòlica marina com a instrument estandard per a la evaluació del recurs eòlic gràcies al seu baix cost, la seva flexibilitat i la seva precisió en mesurar el vent en comparació amb altres mètodes existents. L'objectiu principal d'aquesta tesi és l'estudi i explotació de les capacitats d'instruments de teledetecció ja existents, amb especial èmfasi en el LiDAR Doppler flotant. Per a fer-ho, s'analitzaren una sèrie de mètodes de processat de senyal i "machine learning". En primer lloc s'estudia la correcció de l'efecte del vent vertical en mesures del radar de pluja "micro-rain-radar" emprant mètodes inversos. En segon lloc s'abordaren les possibles aplicacions del LiDAR flotant en la mesura de paràmetres oceanogràfics. En aquest sentit, es presenta un nou mètode basat en estimació espectral per poder estimar el període de les onades a partir de mesures de la inclinació del LiDAR flotant. En tercer lloc, la part principal de la tesi aborda l'estimació i la correcció de l'error causat per l'onatge en les mesures dels LiDAR Doppler flotants. Pel que fa a l'estimació de l'error, es desenvolupa una formulació analítica per estimar el biaix de la velocitat horitzontal del vent així com l'increment de la intensitat de turbulència. Pel que fa a la correcció de l'error, es presenta un "Unscented Kalman filter" capaç de corregir l'error en les mesures del vent causat per l'onatge en LiDARs flotants. A més a més, el seu rendiment s'estudia en diferents escenaris atmosfèrics i d'onatge d'interès.Els mètodes desenvolupats en aquesta tesi s'han validat amb mesures de LiDARs fixes i anemòmetres com a referència. Les dades experimentals provenen principalment de dues campanyes de mesures: la campanya de Pont del Petroli i la campanya d'"IJmuiden". S'han utilitzat eines de clusterització de dades per tal d'estudiar la qualitat dels productes de dades obtinguts en escenaris d'interès per a la indústria eòlica.Els resultats assolits pels mètodes presentats en aquesta tesi mostren les capacitats i possibles aplicacions futures dels LiDARs flotants i reforcen la seva posició com a instrument clau dins la indústria eòlica marina.
TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
- MARTIN NIEVA, HELENA: Around and about the arts in Barcelona (1939-1960): Supporting roles, select circles and small venuesAutor/a: MARTIN NIEVA, HELENA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: (THATC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 24/03/2023
Data de lectura: 15/06/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Defensa presencial a la Sala de Graus de l'ETSAB
Director/a de tesi: LAHUERTA ALSINA, JUAN JOSE | GAN QUESADA, GERMAN
Tribunal:
PRESIDENT: FREIXA SERRA, MIREIA DEL RIPOLL
SECRETARI: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ
VOCAL: PEREZ ZALDUONDO, MARIA GEMMA
Resum de tesi: "Around and about the Arts in Barcelona" explora la lenta i difícil introducció de la música i les arts plàstiques d'avantguarda a la ciutat entre els anys 1939 i 1960, així com la gestació d'un petit públic afí a aquestes manifestacions artístiques, en un moment que ni artistes com Miró ni, encara menys, la música de Schoenberg tenien cabuda a la vida cultural de Barcelona.Una primera hipòtesi d'aquesta tesi és l'existència d'una aliança entre alguns actors secundaris que formaren cercles selectes per a conrear la modernitat a petites seus alternatives, davant l'ambient desolador del primer franquisme. Aquests cercles selectes, entusiastes de les arts plàstiques d'avantguarda, van interessar-se amb la mateixa intensitat per la música més nova, ja fos per la Segona Escola de Viena com per les propostes més trencadores dels Cursos d'Estiu de Darmstadt.Aquests actors secundaris van assolir una destacada autonomia més enllà dels artistes que promocionaven i són essencials per a comprendre la vida artística i musical de la Barcelona del període 1939-1960. Així, Joan Prats i el fotògraf Joaquim Gomis impulsaren un relat que propicià la comprensió de l'obra de Miró i, alhora, van donar suport a diversos projectes per a rescatar a Gaudí des d'una mirada d'avantguarda. Una aproximació idèntica a la que Prats mantingué en organitzar audicions de disc de Bartók per a Club 49.Així mateix, aquesta tesi apunta que només en algunes petites seus (Sala Gaspar, Institut Français o Casa Bartomeu) fou possible disposar de la calma i la curiositat necessàries per a una formació en l'art nou. Aquests espais de socialització acolliren als cercles selectes que aquesta tesi aborda: el sofisticat Club 49, l'especialitzat Cercle Manuel de Falla i les actives Juventudes Musicales Españolas.Amb l'objectiu d'afavorir la claredat expositiva, es dedica la primera part a les arts plàstiques, centrada en l'experiència del "fotoscop", i la segona a la música contemporània. Però, en realitat, el marc sociocultural i polític d'ambdues parts és comú, pel que, tot sovint, els fets i els protagonistes coincidiren al temps i l'espai, ordint-se una rica xarxa de relacions gairebé impossible de descabdellar, però que s'ha teixit al llarg del text.Els relats que s'esbossen a cadascuna de les dues parts empren estratègies diferents. Primer, Gomis i Prats es pregunten de quina manera s'ha de fotografiar una obra d'art. Al relat s'entrelliguen dos creadors: Miró, l'amic íntim amb qui comparteixen anhels, confidències i projectes; i Gaudí, l'heroi ja desaparegut, de qui només restaven les seves obres arquitectòniques als carrers de la ciutat. El "fotoscop" vehicula aquests interrogants i llança interpretacions d'un impacte gens menyspreable sobre els estudis previs. En canvi, a la segona part, ha calgut partir de zero. Per tal d'explicar la singularitat dels cicles de "Música oberta", que impulsaren Juan Hidalgo i Josep Maria Mestres Quadreny, era necessari reconstruir arqueològicament les trajectòries dels músics, mecenes i plataformes de difusió de la música a Barcelona des del final de la guerra civil espanyola. En definitiva, tractaments anteriors havien establert aspectes parcials d'un tema que aquesta tesi doctoral aborda des d'una perspectiva de més complexitat: la constitució fonamental d'una rica xarxa entre els diversos agents.Els dos objectes d'estudi, els "fotoscop" i "Música oberta", es prolonguen fins a la mort de Joan Prats el 1970. Tanmateix, s'intenta demostrar que, al 1960, ja eren prou definits en el seu concepte i forma, en el procés d'institucionalització de l'avantguarda. D'aquesta manera, la tesi estableix les bases per a una anàlisi de la situació artística d'avantguarda a la Barcelona de la dècada dels seixanta que tingui en compte l'evolució dels modes d'intervenció cultural que s'havien forjat durant els anys anteriors.
URBANISME
- ROA LOPEZ, JOSE MIGUEL: Periferia y Ciudad. El caso del Baix LLobregat en BarcelonaAutor/a: ROA LOPEZ, JOSE MIGUEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: URBANISME
Departament: (DUTP)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 11/05/2023
Data de lectura: 26/06/2023
Hora de lectura: 11:30
Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB. Planta Baixa
Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
Tribunal:
PRESIDENT: FONT ARELLANO, ANTONIO
SECRETARI: VASSALO SANTOS CABRAL, JOAO CARLOS
VOCAL: MOYA GONZÁLEZ, LUIS
Resum de tesi: El continuo urbano de Barcelona se extiende por el Baix Llobregat, la movilidad forma también un todo indisociable, lo mismo sucede con la economía, con la vida social y cultural; la geografía y el medio ambiente vuelven a ratificar que la comarca y la ciudad central son un mismo ámbito. Sin embargo, en términos urbanos y de gobernanza aparecen disrupciones y discontinuidades, que no reconocen el conjunto como una ciudad. La periferia del Baix Llobregat se conforma durante el periodo fordista que concluye en los años 70, (de la misma manera que sucede con la mayoría de las grandes ciudades europeas). ¿Por qué cuatro décadas no han sido suficientes para que esa periferia se incorpore de pleno derecho a la ciudad? Para dar contestación a esa pregunta, y al mismo tiempo detectar las patologías urbanas que se derivan de esa circunstancia, hemos investigado en cuatro campos:1. Primeras exploraciones del Baix Llobregat (años 70). Matrices ambiental, urbana y territorial.La Matriz Ambiental se conceptualiza atendiendo a tres tipos de terrenos, a tres líneas de carena, y a tres tríos de rieras. La Matriz Urbana en los 70 se formaliza atendiendo a las grandes infraestructuras de la movilidad y del riego, a las manchas de suelo urbano en cada municipio, y a las nuevas morfologías: polígonos residenciales, industriales, y urbanizaciones de montaña. El cruce de ambas matrices es especialmente fértil.2. Periferia. ¿Ciudad o metrópoli? El caso de BarcelonaHay una reflexión sobre los principales debates sobre periferias de los 80 en Europa, y por otra parte un análisis de cinco ciudades europeas, comparando las demografías de los diferentes ámbitos administrativos (ciudad, área metropolitana, y región) y las gobernanzas y planeamiento de cada uno de ellos. Esta parte es una base ideológica y conceptual que ponemos en relación con Barcelona.3. Barcelona, dentro y fuera de las rondas.Ya en los 70, la Barcelona-ciudad desborda las rondas. En esta parte se estudian los sucesivos ámbitos de la administración local y general entorno a Barcelona, los orígenes de la Barcelona ciudad (años 70), el planeamiento urbano en el área de Barcelona, y la transformación urbana de la Barcelona-ciudad (1975-2020). 4. La construcción por fragmentos del Baix Llobregat en Barcelona.Volvemos aquí al Baix Llobregat para analizar su construcción por fragmentos en estas 4 décadas. Estudiamos la continuidad de las autovías frente a la discontinuidad de las avenidas, la construcción por fragmentos al interior de cada municipio. Para finalizar con dos estudios que abordan temáticamente el conjunto del Baix Llobregat, como son las Áreas Residenciales Estratégicas y las urbanizaciones de montaña. Cada Parte tiene sus conclusiones que juntas, constituyen propiamente las conclusiones de la tesis. Para finalizar, se abre un apartado de Hipótesis de Futuro que ayudan a contextualizar algunos aspectos de la propia tesis y a la vez sugieren caminos de implementación urbana de sus postulados.
Darrera actualització: 10/06/2023 04:45:36.