Tesis autoritzades per defensa

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

  • JOSEPH, DIYA: Improving memory access efficiency for real-time rendering in tile-based GPU architectures
    Autor/a: JOSEPH, DIYA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 30/04/2024
    Data de lectura: 26/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala d'Actes FIB - Edifici B6 - Campus Nord - Barcelona
    Director/a de tesi: GONZÁLEZ COLÁS, ANTONIO MARIA | ARAGÓN ALCARAZ, JUAN LUIS
    Tribunal:
         PRESIDENT: XEKALAKIS, POLYCHRONIS
         SECRETARI: JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL
         VOCAL: DE LUCAS CASAMAYOR, ENRIQUE
    Resum de tesi: De resultes dels creixents requeriments de les aplicacions, les GPUs per a mòbils han evolucionat enormement en la passada dècada, i s'espera que continuïn progressant. Aquests desenvolupaments han de donar resposta a exigències de rendiment creixents i han de prioritzar l'eficiència energètica per cenyir-se a les restriccions d'energia i temperatura de dispositius portàtils alimentats per bateries. Els accessos a memòria principal de les GPUs són una de les majors fonts de consum d'energia i ocasionalment la causa de colls d'ampolla del rendiment.L'objectiu d'aquesta tesi és millorar l'eficiència en l'accés a memòria d'una GPU amb arquitectura del tipus Tile-Base Rendering (TBR) per a aplicacions gràfiques (habitual en GPUs per a mòbils)Les arquitectures TBR introdueixen un cost afegit ja que requereixen una estructura de dades especialitzada per al "tiling", la qual s'emmagatzema en memòria i s’hi accedeix per mitjà d'una memòria cau L1 i una L2 compartida. La política de reemplaçament OPT ha estat formalment demostrada òptima per a minimitzar fallades però és quasi impossible d'implementar en hardware. La primera proposta d'aquesta tesi dona vida a OPT per a aquesta estructura de dades. Juntament amb altres millores de la L2, aquesta proposta anomenada TCOR produeix una reducció del 13,8% en l'energia consumida per la jerarquia de memòria, i un augment de productivitat en el Tiling Engine.DTexL, la segona proposta d'aquesta tesi, augmenta la capacitat agregada de certes memòries cau L1 reduint-hi la replicació de blocs de memòria. Les GPUs contemporànies tenen múltiples nuclis i un planificador que distribueix les tasques (warps) entre ells centrant-se en equilibrar la càrrega. Aquestes tècniques d'equilibri de càrrega perjudiquen la localitat de les textures a les memòries cau L1. Nosaltres proposem un nou planificador de tasques per afavorir la localitat de les textures, així com una petita modificació de l'arquitectura per tal de vèncer el desequilibri de càrrega resultant. DTexL resulta en una reducció del 46,8% dels accessos a L2, un 19,3% d'augment del rendiment i un 6,3% de reducció de l'energia total de la GPU. Tot això amb un cost addicional insignificant.La literatura és plena de treballs que exploten la localitat en GPUs. La majoria exploren polítiques de reemplaçament o de bypass. En la nostra tercera proposta anem més enllà d'aquesta exploració inventant una demostració formal d'una tècnica sense cost i quasi òptima per a textures a la L2 compartida. Explotem la reutilització de textures entre fotogrames per mitjà de recórrer-los en ordre bustrofèdic en comptes de l'ordre convencional dels tiles fotograma a fotograma. Primer aproximem la traça dels accessos a textures a una traça circular, i llavors demostrem formalment que la nostra proposta és òptima per a tals traces. La nostra proposta l'anomenem Boustrophedonic Frames.Ocultar la latència de memòria està esdevenint un problema en les GPUs actuals. Per encarar aquest repte, introduïm WaSP com a darrer treball d'aquesta tesi, un planificador de tasques lleuger fet a mida per a GPUs en aplicacions gràfiques. WaSP imita estratègicament una prebúsqueda tot iniciant precoçment l'execució d'un subgrup seleccionat de warps, que anomenem prioritaris, per tal de reduir la latència dels warps subsegüents. Alhora que es maximitza el paral·lelisme en l'ús de la memòria, WaSP prevé la saturació de les memòries cau amb fallades per evitar que s'omplin els MSHRs. Aquest enfoc redueix les parades de la memòria cau que n'aturarien posteriors accessos. En general, WaSP produeix un guany de rendiment del 3,9% amb un cost addicional insignificant.
  • LEDOUX, LOUIS EDUARDO YVES: Floating-point arithmetic paradigms for high-performance computing: software algorithms and hardware designs
    Autor/a: LEDOUX, LOUIS EDUARDO YVES
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 03/07/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC
    Tribunal:
         PRESIDENT: PETIT, ERIC
         SECRETARI: MARTORELL BOFILL, XAVIER
         VOCAL: GARCIA, RÉMI
    Resum de tesi: Aquesta dissertació explora els desafiaments i avenços en les representacions i càlculs aritmètics dins les arquitectures de computadors, centrant-se en les limitacions de l'estàndard IEEE754.Les demandes modernes de la informàtica, impulsades per avenços en IA, HPC i simulacions científiques, fan que les representacions numèriques eficients i precises siguin crucials. Aquest treball investiga aquests desafiaments i proposa solucions innovadores, avaluant el seu impacte en l'eficiència i precisió computacional.El problema central són les ineficiències de l'estàndard IEEE 754 per l'aritmètica de punt flotant, que no satisfà les necessitats de les càrregues de treball modernes. Aquestes ineficiències resulten en un major consum d'energia, precisió inadequada i rendiment subòptim, especialment en entorns amb restriccions d'energia i aplicacions d'alta precisió.Per abordar aquests desafiaments, aquesta tesi explora diverses facetes del càlcul aritmètic, des de conceptes algorísmics fins a les estructures de metall i silici. Introdueix mecanismes per millorar l'adaptabilitat de les representacions numèriques, permetent ajustos de precisió segons les tasques computacionals, resultant en circuits més eficients. En centrar-se en millorar el rendiment aritmètic, aquesta tesi aborda els perfils de consum d'energia i subratlla la importància de les unitats lògiques aritmètiques eficients. També mostra com aquestes solucions es poden integrar en diversos marcs de programari, revelant una correlació entre els requisits numèrics i la precisió interna necessària, destacant un aspecte subexplotat dels formats de punt flotant de propòsit general.En primer lloc, desenvolupa un marc per generar operadors Posit en maquinari, millorant la precisió i rendiment en tasques com la classificació d'imatges. El Marc d'Operadors Posit, descrit en SystemVerilog, permet construir Perceptrons Multicapa per a motors d'inferència, aplicables en entorns POWER9/CAPI2 amb acceleració FPGA.En segon lloc, presenta un generador per a Matrius Sistòliques optimitzades per a la Multiplicació de Matrius (MMM), mostrant l'impacte de configuracions de maquinari personalitzades en la precisió i eficiència energètica. Les unitats MMM són totalment parametrizables i adaptades a les especificacions numèriques de la càrrega de treball, facilitades per un generador central amb canalització automatitzada. Aquestes unitats permeten avaluacions amb CAPI2 en sistemes FPGA i POWER9, assolint fins a dos Tera operacions de punt flotant per segon. També han demostrat èxit en la generació d'ASIC.A més, estableix un marc de codi obert per integrar les unitats MMM en programari d'alt nivell, oferint estalvis d'energia i major precisió per a aplicacions com la IA i càlculs científics. La metodologia implica mapar les crides de Multiplicació de Matrius Generals en les biblioteques HPC BLAS als acceleradors a través de l'enllaç coherent OpenCAPI, saturant l'ample de banda de 22 GBps ajustant els formats de computadora per acomodar més Elements de Processament mentre es preserva la precisió.Finalment, el ressorgiment del processament vectorial porta a una reavaluació dels algorismes de divisió, revelant oportunitats per utilitzar unitats de càlcul més petites i lentes, permetent la inclusió de més unitats dins de diversos pressupostos d'energia i potència. Aquest enfocament exhibeix una àmplia Exploració de l'Espai de Disseny. Hem desenvolupat el nostre propi flux EDA ASIC de codi obert, que facilita la generació paral·lela de múltiples dissenys de xips, permetent una exploració sistemàtica de potència, rendiment i àrea a través de diversos kits de disseny de processos per identificar configuracions òptimes.
  • SHARMA, ROBIN KUMAR: Parallelizing recurrent neural network and variants
    Autor/a: SHARMA, ROBIN KUMAR
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/07/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC
    Tribunal:
         PRESIDENT: QUINTANA ORTI, ENRIQUE SALVADOR
         SECRETARI: ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ
         VOCAL: VALLEJO GUTIÉRREZ, ENRIQUE
    Resum de tesi: Les xarxes neuronals recurrents (RNN) han aconseguit un èxit notable en diversos dominis, com ara el Reconeixement automàtic de veu, l'Anàlisi de Sentiments, la predicció de sèries temporals i la Traducció Automàtica. Tot i la seva versatilitat, les RNN presenten desafiaments significatius a causa de les seves complexes estructures internes, cosa que dificulta l'ús efectiu del paral·lelisme dels models. Això sovint porta a una dependència en el paral·lelisme de dades per accelerar el rendiment de les RNN. A més, les RNN requereixen extensos recursos computacionals a causa de la gran quantitat de paràmetres. Aquesta investigació doctoral proposa estratègies innovadores de Computació d'Alt Rendiment (HPC) per optimitzar la implementació de les RNN a CPU, millorant-ne l'eficiència en entorns amb recursos limitats. A través de millores algorítmiques i tècniques eficients en l'ús de la memòria, aquest treball cerca maximitzar el potencial de la computació paral·lela per a les RNN, transformant així el panorama dels sistemes paral·lels a Intel·ligència Artificial(AI).Aquesta tesi introdueix la "Wavefront-Parallelization" (W-Par), que integra el paral·lelisme de models a RNN unidireccionals per millorar la inferència i l'entrenament en CPU. W-Par utilitza el paral·lelisme de canalització de gra fi a través de càlculs de fronts d'ona, que són particularment efectius per a RNN de múltiples capes a CPU multinucli. Aquestes tècniques permeten una distribució eficient de la càrrega de treball a través de tasques paral·leles mentre es gestionen les dependències de cada cèl·lula RNN. Els resultats empírics mostren que W-Par supera significativament les implementacions existents, aconseguint acceleracions de fins a 6.6 vegades en arquitectures modernes de CPU multinucli i mantenint un rendiment robust en diverses configuracions de nuclis i memòria sense necessitat de modificacions en el codi font.A més, la tesi presenta la "Paral·lització Bidireccional" (B-Par), un nou model d'execució per a Xarxes Neuronals Recurrents Bidireccionals (BRNN). B-Parell aprofita les dependències inherents de dades i control a les RNN d'ordre directe i invers a BRNN, dividint eficientment la càrrega de treball a través de tasques paral·leles sense necessitat de barreres de sincronització específiques. Les proves a la base de dades de veu TIDIGITS i el conjunt de dades de Wikipedia demostren que B-Par supera significativament el rendiment de marcs de treball líders com TensorFlow-Keras i PyTorch, amb acceleracions de fins a 2.34 vegades i 9.16 vegades, respectivament, mantenint la precisió.Finalment, aquesta tesi introdueix la "RNN Semi-Bidireccional" (SB-RNN), una arquitectura nova que integra sinèrgicament les fortaleses de les RNN unidireccionals i bidireccionals. SB-RNN manté la quantitat de paràmetres de les RNN unidireccionals mentre incorpora connexions enrere a través de les capes per millorar la capacitat de retenció d'informació. Aquesta arquitectura permet que SB-RNN iguali i potencialment superi la precisió de les RNN unidireccionals i bidireccionals (BRNN) tant en entorns de CPU com de GPU. Específicament, en la tasca d'anàlisi de sentiments del conjunt de dades Stanford Sentiment Treebank (SST), SB-RNN demostra un rendiment superior amb un 56.61% menys de paràmetres que els seus contraparts unidireccionals, fet que porta a una reducció significativa del temps d'entrenament un 52.94%.En general, aquesta tesi introdueix tres tècniques avançades: W-Par, B-Par i SB-RNN, que milloren significativament l'eficiència i el rendiment dels models RNN i BRNN en CPU i GPU multinucli, facilitant una millora en el processament en diverses aplicacions sense alteracions significantives al codi.
  • TARANCO SERNA, RAÚL: Architectural strategies to enhance the latency and energy efficiency of mobile continuous visual localization systems
    Autor/a: TARANCO SERNA, RAÚL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 05/07/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: ARNAU MONTAÑES, JOSÉ MARÍA | GONZÁLEZ COLÁS, ANTONIO MARIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: BEIVIDE PALACIO, JULIO RAMON
         SECRETARI: BARRADO MUXI, CRISTINA
         VOCAL: REDDI, VIJAY JANAPA
    Resum de tesi: L’aparició de noves aplicacions com màquines autònomes (per exemple, robots o cotxes autònoms) i RE (Realitat Estesa) promet revolucionar la interacció de la societat amb la tecnologia una era digital. Aquestes aplicacions, desplegades en dispositius edge, sovint depenen de SoCs mòbils que operen amb pipelines de VC (Visió Contínua) per capturar i analitzar la llum ambiental.Un SoC típic de VC consta de dos components principals: un frontend per a la captura d’imatges i un backend per al processament dels algoritmes de visió. El frontend inclou un sensor d’imatges i un ISP (Image Signal Processor), que converteix les dades sense processar del sensor en imatges d’alta qualitat. El backend, que inclou components com la CPU, GPU o acceleradors, analitza les imatges emmagatzemades en un buffer de la memòria principal per permetre la presa de decisions.Les investigacions actuals identifiquen la localització i la detecció i seguiment d’objectes com els principals colls d’ampolla en les aplicacions emergents de visió. Aquests algorismes s’enfronten a dos desafiaments en sistemes mòbils de VC: latència i consum d’energia. La latència pot causar marejos als usuaris d’un casc de RE que utilitzi la localització per estimar la posició del cap i renderitzar els frames. En els cotxes autònoms, la localització assegura una precisió de centímetres, de manera que un error o retard compromet greument la seguretat. A més, el consum d’energia limita l’operació dels sistemes alimentats per bateries.Aquesta tesi emprèn un viatge estratègic per millorar el rendiment i l’eficiència energètica dels sistemes mòbils de VC a través de diverses contribucions clau:Comencem analitzant un motor de localització visual d’avantguarda en una CPU. El motor de localització processa imatges de càmera, extraient i seguint característiques per estimar la posició de la càmera. Les nostres avaluacions revelen que l’extracció de característiques és el principal coll d’ampolla, representant del 60% al 90% de la latència total de localització.Més tard, investiguem dissenys d’acceleradors hardware per a imatges. La primera contribució és LOCATOR, un accelerador dissenyat per a l’extracció de característiques ORB. LOCATOR processa les imatges amb dos pipelines paral·leles per a la detecció i descripció de característiques, emprant tècniques com patrons d’accés optimitzats, mecanismes de caché i replicació selectiva de ports. LOCATOR aconsegueix un speedup de 16.8× en l’extracció d’ORB, de 1.9× de punta a punta i una reducció del 2.1× en el consum d’energia respecte a una CPU mòbil.Reconeixent la necessitat de solucions més programables, la nostra segona contribució, SLIDEX, introdueix una extensió vectorial per a CPUs enfocada a processament d’imatges. SLIDEX explota el dataflow sliding window, interpretant registres vectorials com grups d’elements superposades per maximitzar el paral·lelisme a nivell de dades. SLIDEX redueix l’accés i moviment de dades, millorant les convolucions i stencils, resultant en un speedup de 1.2× i una reducció del 19% en l’energia.La tercera contribució, δLTA, desacobla el mostreig de frames de la càmera del processament del backend. δLTA permet al frontend identificar i ometre regions d’imatges redundants, enfocant el processament només en canvis significatius. δLTA redueix accessos innecessaris a la memòria i càlculs redundants, disminuint la latència de cua i la latència mitjana en un 7.2% i 15.2%, respectivament, i el consum d’energia en un 17%.Finalment, IRIS reutilitza els càlculs realitzats pel ISP del frontend, segmentant i prioritzant regions de la imatge basades en el detall i el moviment. IRIS permet que el backend processi primer les regions rellevants, reduint la latència i el consum d’energia fins a un 9% en latència de cua, un 20% en latència mitjana i un 16% en estalvi d’energia sense costos addicionals.

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

  • FLORES VÁZQUEZ, CARLOS ALBERTO: CeCi: Design, Development and Validation of an Affordable Consumer Service Robot as a Social Robot
    Autor/a: FLORES VÁZQUEZ, CARLOS ALBERTO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 02/07/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: ANGULO BAHON, CECILIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: VALLÈS PERIS, NÚRIA
         SECRETARI: REPISO POLO, ELY
         VOCAL: TREJO RAMÍREZ, KARLA ANDREA
    Resum de tesi: Aquesta investigació analitza els elements que cal tenir en compte per dissenyar, desenvolupar i validar un robot de serveis que exerceixi les seves tasques en diferents entorns socials. A causa de l'enfocament social dels serveis prestats, s'exigeixen consideracions tècniques per fer la tasca, així com l'acceptabilitat d'ús per part de les persones que interactuen amb el robot. La primera etapa de la investigació considera casos previs sobre la implementació de robots mòbils de servei, la seva anàlisi, la motivació de com resoldre la seva acceptabilitat i ús per part de les persones. La part de desenvolupament presenta les consideracions tècniques i socials per a la implementació del robot social CeCi (Computer Electronic Communication Interface). S'aborden dos problemes principals dels robots socials i els robots de servei en entorns socials que existeixen actualment al mercat, i que constitueixen el focus principal d'aquesta investigació: El primer és que els costos no són assequibles per a moltes empreses, universitats o persones particulars de països en desenvolupament. La segona és que el seu disseny està orientat exclusivament a la part funcional amb un punt de vista inherent als enginyers que els creen sense tenir en compte les opinions, les preferències o els requisits dels usuaris finals, especialment per a la seva interacció social. Aquesta darrera raó acaba provocant una certa aversió a l'ús d'aquest tipus de robots.En resposta a les interrogants plantejades, es proposa un prototip assequible i de baix cost, partint d'una plataforma comercial per al desenvolupament de la investigació i utilitzant codi de font oberta. El disseny del robot que aquí es presenta se centra en els criteris i les preferències de l'usuari final, prioritzant l'acceptabilitat per a la interacció social. Aquest document detalla el procés de selecció i les capacitats de maquinari del robot. A més a més, es proporciona una secció de programació per introduir els diferents paquets de programari utilitzats i adaptats per a la interacció social, les principals funcions implementades, així com la part nova i original de la proposta. Es discuteix una llista d'aplicacions desenvolupades actualment amb el robot i possibles aplicacions per a investigacions futures.Com a pas final, s‟explica la implementació completa del robot social a partir de dos elements de disseny. El primer element és l'ús de la metodologia Design Thinking per al desenvolupament i la implementació del robot. El segon element, de caràcter tècnic, és una taxonomia prèvia generada per definir assistents robòtics amb enfocament social. Per tant, en el procés de construcció es fa especial èmfasi en la realització de prototips i el seu ajustament a les preferències dels usuaris. Entrevistes amb usuaris que desconeixien les capacitats del robot van servir per millorar i validar el prototip. Aquests prototips i la seva evolució es presentaran a partir dels ajustaments realitzats. Més enllà dels comentaris dels usuaris, per a l'evolució d'aquest robot es van tenir en compte experiències prèvies exposades a l'estat de l'art. Tot el procés metodològic es valida amb enquestes, i els resultats es presenten en forma danàlisi FODA (fortaleses, oportunitats, debilitats i amenaces) per a futures millores.
  • SHEN, JIANXIONG: Incorporating Uncertainty into Neural Rendering for Interpretable 3D Modeling
    Autor/a: SHEN, JIANXIONG
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/06/2024
    Data de lectura: 23/07/2024
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de Barcelona
    Director/a de tesi: MORENO NOGUER, FRANCESC D'ASSIS | RUIZ OVEJERO, ADRIÀ
    Tribunal:
         PRESIDENT: HARO ORTEGA, GLORIA
         SECRETARI: SÁNCHEZ RIERA, JORDI
         VOCAL: PORZI, LORENZO
    Resum de tesi: El modelatge d'escenes en 3D es refereix al procés de crear una representaci6 digital d'entorns del món real per a una millorcomprensió i manipulació posterior. Les primeres obres van implicar l'ús de representacions estrictament estructurades com aramalles o quadricules de vòxels. L'èxit recent de l'aprenentatge profund ha permès representacions implícites de les escenesutilitzant xarxes neuronals profundes, que normalment són d'alta eficiència en l'aprenentatge automàtic de dades i en el maneigd'escenes complexes d'alta resolució. No obstant això, aquestes representacions implícites sovint no són explicables amb unprocés d'aprenentatge automàtic de característiques, la qual cosa dificulta les seves aplicacions posteriors en escenaris pràctics.Per exemple, per reduir possibles fallades catastròfiques en camps d'alt risc com ara la salut o la conducció autònoma, laincertesa associada amb els resultats del modelatge ha d'estar inclosa en el procés de presa de decisions.Amb l'objectiu d'un modelatge d'escenes en 3D mes interpretable, aquesta tesi explora diversos mètodes per quantificar laincertesa en el procés de modelatge d'escenes en 3D que utilitza la representació neuronal implícita. En primer lloc, proposemcamps de radiància neuronal estocàstics per modelar un mare probabilístic per capturar la incertesa en les imatges RGBrenderitzades i la profunditat estimada a partir del model d'escena après, amb una reducció dràstica de la complexitat del modelen comparació amb els mètodes probabilístics basats en Bayes anteriors. Per millorar la seva capacitat de manejar escenesmes complexes amb geometria i aparença variables, a continuació ampliem l'expressivitat del model incorporant modelsgeneratius basats en flux per aprendre automàticament distribucions de densitat arbitràriament complicades de manera flexible.Encara que aquests mètodes poden aconseguir un modelatge en 3D precís amb una estimació d'incertesa fiable, encarapateixen del procés d'optimització que consumeix molt temps, impedint les seves aplicacions posteriors en escenaris pràctics.Per tant, després explorem una representació hibrida amb quadricules de vòxels incorporades per aprendre explícitament ladensitat volumètrica de cada posici6 en 3D, millorant dràsticament l'eficiència del model tant en optimització com en inferència.Fins ara, el mare actual està inherentment dissenyat per estimar la incertesa predictiva per les àrees de l'escena que es podenobservar en les imatges d'entrenament, i no aconsegueixen produir una incertesa fiable que impliqui continguts d'escena noobservats com ara l'oclusió per a l'exploració robòtica en experiments desconeguts. Per aquesta finalitat, finalment proposemintroduir un camp d'incertesa en 3D basal en el model entrenat, que mostra una incertesa consistentment alta per lesprediccions d'aquelles regions d'escena no observades.En resum, dissenyem un mare probabilístic eficient i fiable per al modelatge d'escenes en 3D per quantificar la incertesa integralassociada a les prediccions tant de les regions d'escena observades com de les no observades. Aquest mare proporciona unaeina sòlida per a la presa de decisions i anàlisi conscient de la incertesa en una varietat d'aplicacions que depenen delmodelatge d'escenes en 3D.
  • SUÁREZ HERNÁNDEZ, ALEJANDRO: New methods for bridging symbolic-geometric reasoning, addressing uncertainty and action learning in task planning for robotics
    Autor/a: SUÁREZ HERNÁNDEZ, ALEJANDRO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/06/2024
    Data de lectura: 25/07/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
    Director/a de tesi: TORRAS GENIS, CARMEN | ALENYÀ RIBAS, GUILLEM
    Tribunal:
         PRESIDENT: ANGULO BAHON, CECILIO
         SECRETARI: MORENO RIBAS, ANTONIO
         VOCAL: UGUR, EMRE
    Resum de tesi: El món real o físic presenta un ampli ventall d'obstacles a l'aplicació de robòtica en moltes tasques. En múltiples indústries (e.g. cadenes de muntatge de cotxes) s'utilitzen comportaments predeterminats i/o programes teleoperats perquè ofereixen robustesa i fiabilitat. No obstant això, el seu abast és limitat i es queden curts en entorns menys controlats. Explorem les possibilitats de planificació de tasques, o planificació des de la Intel·ligència Artificial (IA), per a resoldre tasques de forma més flexible i no predeterminada. A diferència de la planificació de moviments, la planificació IA se centra en la presa de decisions a alt nivell, més que en qüestions com ara la computació de trajectòries o la dinàmica. La planificació de tasques és una eina molt poderosa per a agents situats en entorns virtuals (e.g. videojocs o serveis web). Un dels seus principals avantatges és que permet comportament deliberatiu, explicable i adaptatiu, sempre que hi hagi disponible un model fiable de l'entorn. No obstant això, el món real presenta alguns desafiaments que dificulten l'aplicació de planificació IA. Aquesta tesi té els següents objectius, cadascun d'ells vinculat a un desafiament diferent: (O1) integració de planificació IA i de moviment; (O2) gestió dels efectes no intencionats de les accions preses pel robot; (O3) realització de tasques fins i tot quan el robot no coneix tota la informació rellevant; i (O4) aprenentatge automàtic de models d'acció, per a evitar crear-los manualment. Les nostres primeres contribucions se centren principalment en els objectius O1-O3. Consisteixen a planificar i actuar. Proposem paradigmes jeràrquics de planificació; explotar les propietats topològiques de les tasques per a simplificar els Processos de Decisió de Markov (MDPs) subjacents; i planificar amb l'ajuda de simuladors físics per a minimitzar el risc d'efectes no intencionats. La segona part de les nostres contribucions se centren en l'objectiu O4, i consisteixen en diferents algoritmes per a aprendre i reconèixer accions tipus STRIPS. Proporcionem resultats publicats per a donar suport a cada contribució, juntament amb exemples d'escenaris de manipulació, com per exemple desmuntatge automàtic de dispositius electromecànics, i interaccions d'assistència social.
  • WANG, CHUANSHENG: Research on signal and image denoising techniques
    Autor/a: WANG, CHUANSHENG
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 03/07/2024
    Data de lectura: 30/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
    Director/a de tesi: GRAU SALDES, ANTONI | GUERRA PARADAS, EDMUNDO
    Tribunal:
         PRESIDENT: PALACÍN ROCA, JORGE
         SECRETARI: SANFELIU CORTES, ALBERTO
         VOCAL: RIBAS XIRGO, LLUÍS
    Resum de tesi: Aquesta dissertació té com a objectiu investigar dues tasques crucials en el camp del processament de senyals i imatges: l'eliminació de soroll de senyals i l'enfortiment d'imatges. En primer lloc, per al processament de senyals, proposem tres algoritmes innovadors d'eliminació de soroll dissenyats específicament per a senyals EEG unidimensionals. Aquests algoritmes combinen les forces de l'aprenentatge profund i les tècniques tradicionals de processament de senyals per adaptar-se eficaçment a diversos tipus de soroll associats amb diferents tasques cognitives, millorant així la qualitat i precisió de les senyals. En segon lloc, en l'àmbit del processament d'imatges, presentem tres nous algoritmes d'enfortiment d'imatges dissenyats per abordar múltiples tipus de soroll en escenes naturals. Integrant metodologies d'aprenentatge profund amb coneixements previs, aquests algoritmes milloren la nitidesa de la imatge, el contrast i la reproducció de detalls, demostrant adaptabilitat i fiabilitat en diferents condicions d'il·luminació, climàtiques i equips fotogràfics. Finalment, realitzem una anàlisi exhaustiva de les similituds i diferències entre les tasques d'enfortiment d'imatges i eliminació de soroll de senyals. En comparar les metodologies emprades per cadascuna per manejar diversos tipus de soroll, en derivem conclusions significatives per guiar la recerca futura. Aquestes contribucions estan destinades a avançar significativament les capacitats tecnològiques i la comprensió teòrica en tots dos camps.

COMPUTACIÓ

  • YUN, HAORAN: Real-time Avatar Animation Synthesis in Virtual Reality
    Autor/a: YUN, HAORAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: COMPUTACIÓ
    Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/06/2024
    Data de lectura: 22/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: FIB, Sala d'actes Manuel Martí Recober, edifici B6, planta 0
    Director/a de tesi: PELECHANO GOMEZ, NURIA | ANDUJAR GRAN, CARLOS ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: ARGELAGUET SANZ, FERNANDO
         SECRETARI: SUSIN SANCHEZ, ANTONIO
         VOCAL: MALPICA MALLO, SANDRA
    Resum de tesi: El ràpid desenvolupament dels sistemes de realitat virtual (RV) per a consumidors ha canviat la manera com els usuaris interactuen dins els entorns virtuals. Això obre oportunitats emocionants per a diversos dominis, com ara l'educació, les interaccions socials i els jocs. No obstant això, la tecnologia actual de RV sovint només proporciona el seguiment del cap i les mans, el que restringeix significativament el potencial per oferir una animació realista de cos complet i crear experiències immersives de RV. Això és especialment problemàtic per a activitats en RV que requereixen que els usuaris utilitzin tot el seu cos, com ara l'ergonomia, l'educació física, la rehabilitació i l'entrenament. A més de la limitació del que només hi hagi seguiment per a un conjunt escàs de parts del cos, el camp enfronta molts altres desafiaments significatius, incloent el requisit de rendiment en temps real, la falta de suficients conjunts de dades de moviment en RV, i els desafiaments sobre com avaluar aquestes tecnologies.Per tant, com a contribucions tècniques, aquesta tesi presenta dues innovadores solucions basades en dades per a l'animació d'avatars de cos complet en RV que només requereixen el seguiment d'un petit conjunt de parts del cos. El primer mètode descompon el procés d'animació en tres parts: orientació del cos, part inferior del cos i part superior, resolent-les mitjançant diferents mecanismes. Una petita xarxa neuronal s'utilitza per estimar la direcció del cos des del casc de realitat virtual (HMD) i els controladors. Després, es cerca una base de dades de moviments per a trobar el que millor coincideix amb el moviment de l'usuari, evitant animacions fixes de caminar. Solucionadors de cinemàtica inversa s'utilitzen per animar la part superior del cos i per refinar la postura final. El segon mètode utilitza un nou aprenentatge profund per reconstruir el moviment del cos complet a partir de les posicions i rotacions de sis dispositius de seguiment sense separar les diferents parts del cos. Un cop entrenat, el model pren dades en temps real dels dispositius de RV i produeix un avatar de cos complet animat amb precisió que l'usuari pot controlar com el seu cos físic. També hem capturat diversos conjunts de dades que presenten moviments d'interacció i locomoció més rellevants per a l'animació d'avatars de RV, que s'han fet públics.A més dels seus avenços tècnics, aquesta tesi també contribueix a una millor comprensió de les experiències dels usuaris en realitat virtual a través d'estudis amb usuaris. S'han realitzat dos estudis per avaluar l'impacte de la qualitat de l'animació i la retroalimentació de col·lisió en com els usuaris perceben i interactuen dins els entorns de RV. A través de mètriques objectives, avaluacions subjectives i entrevistes, s'ha identificat com millorar l'animació d'avatars i les interaccions virtuals. Les troballes inclouen que combinar el seguiment d'un petit conjunt de parts del cos amb cinemàtica inversa d'alta qualitat pot igualar als vestits de captura de moviment avançats per a certes tasques, però no és suficient per a tasques que requereixen postures precises. A més, els nostres estudis indiquen que aconseguir una interacció realista amb altres humans virtuals requereix no només mètodes d'animació avançats sinó també una retroalimentació de col·lisió creïble, com induir als participants a esperar que pugui ocórrer un xoc físic contra una persona real. En resum, aquesta recerca ha avançat l'estat de l'art en l'animació d'avatars de cos complet en RV i ha profunditzat la nostra comprensió de les millores potencials en aquest camp.

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

  • MAZZATURA, ISABELLA: An integral methodology for the special inspection of concrete bridges with bonded post-tensioned cables.
    Autor/a: MAZZATURA, ISABELLA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Conveni Cotutela
    Data de dipòsit: 20/06/2024
    Data de lectura: 26/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: AULA VILLAGGIO, SCHOOL OF ENGINEERING, Largo Lazzarino, 1 (Pisa, Itàlia) https://meet.google.com/oez-rwer-cry
    Director/a de tesi: CASAS RIUS, JUAN RAMON | CAPRILI, SILVIA | SALVATORE, WALTER
    Tribunal:
         PRESIDENT: BARTOLI, GIANNI
         SECRETARI: MORELLI, FRANCESCO
         VOCAL: SAS, GABRIEL
         VOCAL: STRAUSS, ALFRED
         VOCAL: SILVA CARVALHO CAMPOS E MATOS, JOSE ANTONIO
    Resum de tesi: La inspecció i avaluació dels ponts de formigó pretensat amb armadura post-tesa es molt complexa. Aquest sistema de pretensat es va concebre en una època en la que no hi havia dubtes sobre la durabilitat del formigó. A més, evitar la fissuració del formigó implicava la protecció total dels cables de pretensat pel que fa la corrosió. També existia la protecció addicional de la injecció, per la qual cosa els primers projectistes no es van preocupar massa en preveure com es podrien inspeccionar aquestes estructures en el futur. Quan es van produir les primeres falles sobtades, els enginyers es van preocupar pels possibles mecanismes de fallo. Avui encara falta un mètode d´inspecció consolidat. La recerca es centra en 2 temes: com realitzar la inspecció i quants assaigs s´han de fer per a obtindré un resultat fiable. S´han seleccionat alguns assaigs no destructius (AND) i s´han provat al laboratori i “in situ”. Les característiques que es valoren són la facilitat d´aplicació, el baix cost i la seva fiabilitat. Les campanyes de laboratori s´han executat principalment amb l´objectiu de calibrar els procediments i recopilar dades. S´han seleccionat el Ground Penetrating Radar (GPR) per a localitzar els cables i la tomografia ultrasònica (TU) per a localitzar les zones no injectades dintre de una beina de pretensat. Tot i que la falta de morter no sigui causa suficient per a que s´activi la corrosió, la hipòtesi de correspondència entre beina buida i corrosió es conservadora. S´han executat 7 provetes per a comprovar la precisió de les tècniques. El GPR es va mostrar molt precís en la localització dels cables. S´ha obtingut una distribució de tipus normal per al error en la posició, amb un valor mitja de 0,702 cm i una desviació típica de 1,52 cm. La fiabilitat de la TU s´ha valorat mitjançant el model de probabilitat de detecció. El resultat ha estat que, amb un nivell de confiança del 95 % i una probabilitat de detecció del 90 %, la tècnica pot detectar buits a la beina de més de 30 cm. La estimació de la força de pretensat permet establir la quantia de les pèrdues i indirectament identificar danys. La tècnica seleccionada va ser la de difracció de raigs X per a la estimació de la tensió als tendons. A la primera campanya de laboratori només es van assajar fils. Els resultats van posar de manifest que la metodologia es precisa sempre i quan es coneguin les tensions residuals a l´acer. El nivell de càrrega no influeix als resultats. Per això, es va realitzar una nova campanya i es va comprovar que les variacions de tensions residuals dintre de grups similars, no són menyspreables ( en el cas dels fils oscil·len entre -30 i -190 MPa). Si es tenen en compte les tensions residuals, s´obté un error relatiu constant al voltant de un 20 %. Es va escollir el mètode saw-cut per a estimar les tensions al formigó. Les mostres assajades al laboratori van ser molt simples, amb la finalitat d´avaluar la precisió del procediment. Els resultats no van ser satisfactoris. De dotze proves, només en un cas es va estimar correctament la tensió real. La campanya “in situ” es va fer a 7 ponts similars per a avaluar la aplicabilitat dels AND. El treball tracta també la qüestió del nombre de mostres a considerar per a diferents nivells, en base al procediment proposat per la Federal Highway Administration (FHWA), adaptat al cas italià i a diferents nivells de confiança per a realitzar avaluacions més exactes. Finalment, es proposa un protocol general que intenta resumir els principals resultats de la recerca mitjançant la definició de una metodologia d´inspecció i avaluació de ponts post-tensats. La proposta segueix la mateixa línia que les normes italianes, dedicant un major esforç ( i proves) a les estructures més deficients, tractant de optimitzar recursos. La part final de la tesi estudia com obtenir i utilitzar els resultat de la inspecció dels ponts que requereixen de una avaluació més acurada.
  • VINYETA MEDINA, GIL: Modelo de priorización de inversiones de soluciones tecnológicas en Smart Buildings con criterios de desarrollo sostenible.
    Autor/a: VINYETA MEDINA, GIL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/05/2024
    Data de lectura: 22/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula 28.8 (ETSEIB) Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona - Campus Sud UPC
    Director/a de tesi: CUERVA CONTRERAS, EVA | PUJADAS ÁLVAREZ, PABLO
    Tribunal:
         PRESIDENT: ARMENGOU ORÚS, JAUME
         SECRETARI: PARDO BOSCH, FRANCESC
         VOCAL: ECHARRI IRIBARREN, VICTOR
    Resum de tesi: Aquesta Tesi Doctoral aborda aspectes d'interès per als dissenyadors, promotors, propietaris i gestors d'edificis d’oficines, amb la intenció de proporcionar claredat sobre el paradigma Smart Building, així com la identificació de les eines de suport a la presa de decisions necessàries per accelerar la transformació tecnològica, sense menysprear el desenvolupament sostenible, del sector de l'edificació.L'objectiu és desenvolupar una nova metodologia per a la priorització de les inversions de solucions tecnològiques per a Smart Buildings que permeti realitzar un repartiment objectiu, transparent, traçable i participatiu utilitzant criteris de desenvolupament sostenible al llarg de les diferents etapes del cicle de vida d'un edifici. Per materialitzar la metodologia, es desenvolupen tres eines: (1) el Catàleg de solucions tecnològiques i (2) el Model de priorització de solucions tecnològiques, ambdues com a eines de suport a la presa de decisions de les fases de disseny i conceptualització, i (3) la Plataforma d'integració de solucions tecnològiques per a millorar la gestió dels actius durant la fase d'operació.En primer lloc, es desenvolupa una metodologia d'anàlisi i classificació de l'univers de solucions tecnològiques existents amb possibilitat de ser aplicades al sector de l'edificació, amb l'objectiu d'identificar el seu veritable potencial i els seus requeriments d'implantació, per així posteriorment tenir la informació necessària per poder seleccionar les més adequades en cada projecte.En segon lloc, un cop classificades les solucions, és necessari prioritzar les actuacions a dur a terme per aconseguir el nivell Smart Building desitjat i assegurar cobrir les necessitats reals del client i els usuaris finals que interactuaran amb l'edifici. Per aquest motiu, es desenvolupa un model de priorització de solucions tecnològiques multicriteri basat en criteris de desenvolupament sostenible que fa partícip l'usuari final alhora que es recolza en els estàndards de referència del sector. Per comprovar la robustesa del model desenvolupat es realitza una anàlisi de sensibilitat.En tercer lloc, després de la priorització i selecció de solucions, es fa necessària la implementació d'una plataforma base, modular, flexible i escalable per garantir que totes les solucions tecnològiques que s'implantin, presents i futures, puguin ser gestionades de manera integral, amb l'objectiu de poder recollir, estandarditzar, analitzar i visualitzar totes les dades generades de forma centralitzada i poder optimitzar el rendiment global de l'edifici.Finalment, s'ha verificat el funcionament de les eines desenvolupades amb dues aplicacions pràctiques reals. Primer en un àmbit més delimitat com són les pròpies oficines de JG Ingenieros i després en un projecte d'un client real de JG, com és la nova seu corporativa de Simon, SWITCH.

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

  • VALLÉS NEBOT, VÍCTOR: Recovery of critical raw materials from saltwork by integration of sorption processes
    Autor/a: VALLÉS NEBOT, VÍCTOR
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 21/06/2024
    Data de lectura: 24/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: EEBE (Escola d'Enginyeria Barcelona Est), Sala Polivalent de l'Edifici A, Edifici A, planta baixa, Campus Diagonal-Besòs
    Director/a de tesi: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS | LÓPEZ RODRÍGUEZ, JULIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: SASTRE REQUENA, ANA MARIA
         SECRETARI: SIRÉS SADORNIL, IGNACIO
         VOCAL NO PRESENCIAL: KOLODYNSKA, DOROTA
    Resum de tesi: La creixent demanda de matèries primeres a causa del creixement demogràfic i la industrialització impulsà la Unió Europea (EU) a millorar l’eficiència dels recursos i es creà la llista de Matèries Primeres Crítiques/Matèries Primeres Estratègiques (CRMs/SRMs), que inclou aquelles matèries primeres amb importància econòmica i/o risc de subministrament per a l’EU. La mineria d’aigua de mar ha sorgit en els darrers anys com una potencial soluci ó a l’escassetat de recursos. No obstant, molts minerals d’interès presents a l’aigua de mar es consideren Elements Tra ça (TEs) a causa de la seva baixa concentració (mg/L o µg/L), provocant la necessitat de m ètodes energètics i selectius per extreure’ls, que al final poden comprometre la seva recuperaci ó des del punt de vista tècnic i econòmic. L’estudi de les salines de Trapani (Sicília, Itàlia) i arreu del Mediterrani revelà que el procés d’evaporació natural a les basses on es cristal· litza la sal concentra els components de l’aigua de mar, produint un bittern (salmorra generada arran de la cristal ·lització de NaCl(s) a les salines) amb una concentraci ó 40 vegades superior a l’aigua de mar. Per això, aquests bitterns, que acostumen a considerar-se com a residus, constitueixen una potencial font viable per extreure TEs considerats CRMs/SRMs. L’avaluació de l’extracció de TEs dels bitterns mitjançant diferents sorbents (adaptat de l’anglès) mostrà resultats prometedors. Mentre que els sorbents amb N metilglucamina (S108, CRB03, CRB05) foren molt efica ços en termes de sorció/desorció per recuperar B, Co, Ga i Ge, els que contenien grups aminofosfònics (S940, IRC747) centraren la seva eficàcia en Co, Ga i Sr. Un sorbent impregnat (MTX8010) mostrà una selectivitat excepcional cap al Ga. Basats en l’especiació dels bitterns i les propietats del grup funcional dels sorbents, es proposaren mecanismes de sorci ó per explicar l’extracció i selectivitat que s’ observaren. Considerant que alguns dels TEs es trobaven en concentracions de 0,5 mg/L als bitterns, les columnes de llit empacat d’aquests sorbents a escala de laboratori mostraren una retenci ó eficaç de TEs i elevades capacitats de sorció (e.g., 11 mg/g B per a CRB03, >2,7 mg/g Co per a S940, 0,9 mg/g Ga per a MTX8010). Els TEs retinguts es recuperaren posteriorment dels sorbents mitjançant una desorció àcida, fet que produí un corrent ric en TEs amb una concentració de B fins a 11 vegades més gran que l’aigua de mar quan s’us à el CRB03, 710 vegades superior en Co quan s’emprà el S940 o 154 vegades més elevada quan s’utilitzà el MTX8010, potenciant així la seva viabilitat d’extracció. La Diàlisi per Difusió (DD) facilità la recuperació de l’excés d’àcid utilitzat en l’elució dels sorbents de llit empacat. S’avaluà l’efecte del cabal i de la relació entre els cabals d’aigua i d’àcid sobre la recuperació d’àcid i les pèrdues de metalls. En condicions òptimes (relació de cabals d’1 treballant a 2,11 L/(m2·h)), es recuperà un 60% d’HCl mentre que els cations metàl·lics dels TEs (i.e., Co, Ga, Ge) es rebutjaren completament (>99%). Tanmateix, es produ ïren pèrdues de B (34%) i Ge (22%) a causa de la seva pres ència com a espècies neutres (H3BO3(aq) and Ge(OH)4(aq)). Els TEs pogueren recuperar-se mitjançant precipitació/cristal·lització a partir dels eluats de les columnes de llit empacat després de tractar-los amb DD. El Co(OH)2(s), el GaOOH(s) i el SrSO4(s) es precipitaren amb èxit utilitzant NaOH com a agent precipitant. El H3BO3(s) es cristal·litzà a partir d’un eluat recollit després de processar un bittern real amb columnes de llit empacat de sorbents de N metilglucamina, donant lloc a un 70% de recuperaci ó de B. A més, una reacció amb àcid tànnic permeté recuperar el 92% de Ge. La integració dels processos de sorció/desorció, DD i precipitació/cristal·lització permeté definir potencials i exitosos esquemes de recuperació de diversos minerals de TEs dels bitterns, evidenciant el seu potencial com a fonts alternatives de CRMs/SRMs

ENGINYERIA DEL TERRENY

  • ALCOVERRO BASSOLS, JORDI: Constitutive Models for Unsaturated Soils. A Thermodynamic Approach
    Autor/a: ALCOVERRO BASSOLS, JORDI
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 30/05/2024
    Data de lectura: 25/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building D2. Classroom: 216 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
    Director/a de tesi: GENS SOLE, ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: NAVARRO GAMIR, VICENTE
         SECRETARI: RAMON TARRAGONA, ANNA
         VOCAL: PINTADO LLURBA, XAVIER CESAR
    Resum de tesi: Els sòls no saturats són casos particulars de medis porosos, caracteritzats per un esquelet sòlid i un conjunt de fluids que es poden moure a través de l'esquelet. A microescala, un medi porós està format per entitats interactuants de vàries dimensions (fases 3D, interfases 2D, línies comunes 1D, punts comuns 0D), que contenen vàries espècies (mineral, aigua, aire,...). Si es poden definir elements de volum representatius (REV), fent una mitjana s'obté un conjunt de continus macroescala interactuants, que es poden modelar usant la teoria de mescles. Després d'amitjanar, es perden les característiques geomètriques microescala de les entitats i les distribucions microescala de les propietats termodinàmiques a les entitats. Per recuperar part d'aquesta informació, es defineixen variables macroescala geomètriques (volum, àrea, longitud o nombre de punts de cada entitat al REV) i variables macroescala de densitat (per exemple, massa de cada espècie en cada entitat al REV). Es suposa que l'estat d'un medi porós ve donat per la deformació de l'esquelet sòlid, la mesura (volum, àrea, longitud, nombre de punts) de cada entitat microescala per unitat REV, la massa de cada espècie a cada entitat microescala al REV, la temperatura i un conjunt de variables internes. El nombre de variables d'estat es pot reduir significativament suposant que l'evolució del medi porós és al llarg d'estats d'equilibri local. Aquests estats són tals que, per a valors prescrits del tensor de deformacions de l'esquelet sòlid, la massa total de cada espècie per unitat de volum de referència, la temperatura i les variables internes, la mesura de cada entitat microescala al REV i la massa de cada espècie a cada entitat microescala al REV prenen valors únics, tals que l'energia lliure total per unitat de volum de referència és mínima. Per tant, l'estat d'un medi porós ve donat pel tensor de deformacions de l'esquelet sòlid, la massa total de cada espècie per unitat de volum de referència, la temperatura i les variables internes.El model constitutiu d'un medi porós es deriva usant el marc de la termodinàmica amb variables internes, en què el medi porós es considera un sistema termodinàmic obert. Les equacions d'estat es deriven de l'energia lliure i les equacions d'evolució de les variables internes es deriven de la dissipació o d'un potencial de dissipació. Per a sòls no saturats, es fan hipòtesis simplificadores addicionals: (1) petites deformacions de l'esquelet sòlid; (2) condicions atmosfèriques isotèrmiques; (3) tres espècies: mineral sòlid, aigua i gas; i (4) resposta elastoplàstica de la deformació de l'esquelet sòlid i del contingut de massa d'aigua. En alguns sòls forces d'interacció de curt abast lliguen l'aigua a l'esquelet sòlid. L'aigua veïnal està lligada a l'esquelet sòlid, mentre que l'aigua lliure no ho està. El comportament de l'aigua lliure és com si estigués fora del sòl, de manera que les distribucions microescala de pressió són uniformes (sense tenir en compte la gravetat) i els potencials químics i la temperatura permeten definir una pressió macroescala. En canvi, el comportament de l'aigua veïnal depèn de les forces d'interacció, pel que les distribucions de pressió microescala no són uniformes. S'accepta que el comportament d'un sòl ve donat per tres règims diferents: (1) saturat (aigua veïnal fixa, aigua lliure variable, sense fase gasosa); (2) capil•lar (aigua veïnal fixa, aigua lliure variable, fase gasosa); i (3) sec (aigua veïnal variable, sense aigua lliure, fase gasosa). En cadascun d'aquests règims s'usa un model constitutiu diferent per al sòl. Es donen exemples genèrics d'aquests models: elastoplàstic per al règim saturat, elastoplàstic amb histèresi del contingut d'aigua per al règim capil•lar i elastoplàstic per al règim sec.
  • AVILES MURCIA, LUIS ANGEL: Numerical modelling of unsaturated soils with the material point method
    Autor/a: AVILES MURCIA, LUIS ANGEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/06/2024
    Data de lectura: 26/09/2024
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building C2. Classroom: 212 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
    Director/a de tesi: PINYOL PUIGMARTI, NURIA MERCE
    Tribunal:
         PRESIDENT: LIZCANO, ARCESIO
         SECRETARI: OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
         VOCAL: CUOMO, SABATINO
    Resum de tesi: El Mètode de Punt Material (MPM) es presenta com un mètode numèric avançat emprat per simular problemes geotècnics sotmesos a grans deformacions i problemes d'interacció sòl-estructura, com esllavissades, problemes de penetració i de col·lapse d'estructures geotècniques. El seu avantatge és la capacitat per simular grans moviments sense els problemes relacionats amb el mallat dels models, típics del Mètode d'Elements Finits (FEM) estàndard.La simulació de diferents estats dels materials i condicions externes és un aspecte desafiador en l'enginyeria geotècnica. Aquest procés requereix una anàlisi detallada sobre com abordar fenòmens com la pluja i el flux d'aigua a través del sòl. A més, és fonamental incorporar de manera precisa les relacions constitutives del material per replicar o predir adequadament el comportament esforç-deformació.La modelització de sòls no saturats és necessària en diversos camps, especialment en obres geotècniques que utilitzin materials compactats, com terraplens, preses i rebliments, així com en vessants naturals. L'estudi i anàlisi d'aquests sòls requereix la modelització de tot el procés de l'obra, des de la seva construcció, si escau, fins al comportament post-ruptura.Fins a la data, la simulació de l'estat no saturat del material s'ha realitzat principalment emprant FEM, sota la hipòtesi de petites deformacions a nivell teòric. Això inclou el desenvolupament de models constitutius tant mecànics com hidràulics de forma acoblada i la implementació d'eines numèriques avançades.En aquesta tesi es presenten avanços en la modelització de sòls no saturats en problemes de grans deformacions mitjançant el desenvolupament del MPM. S'ha aplicat la formulació d'un únic punt i múltiples fases, demostrant el seu potencial per millorar la precisió i la fiabilitat de les simulacions amb grans deformacions.Primer, es presenten els desenvolupaments per simular condicions de contorn per sòls no saturats (flux imposat i condició de rebuf). Són condicions complexes especialment si es té en compte que el contorn on s'apliquen no es manté fix i ha de determinar-se durant els càlculs. La validació de les condicions es realitza per al cas d'una columna de sòl sotmesa a flux per infiltració. Els resultats es comparen amb els obtinguts a partir d'un codi d'elements finits extensament utilitzat, donant resultats similars.Després, es proposa la modelització, del col·lapse per mullat en MPM. Per a això s'implementa un model constitutiu que permet modelar les principals característiques del comportament de materials no saturats. El model està basat en la teoria de l'estat crític i treballa amb dues formulacions alternatives; la tensió de Bishop o la tensió neta, juntament amb la succió. La validació es duu a terme mitjançant assaigs de laboratori convencionals.A continuació, s'analitza la pèrdua de volum per mullat, una característica associada a sòls no saturats amb estructura oberta. La pèrdua de succió del material comporta una pèrdua de resistència i, en conseqüència, la possibilitat de ruptura. Aquest és el cas d'un assaig físic realitzat en centrífuga d'un talús sotmès a un procés d'augment del nivell freàtic des de la base, el que genera l'evolució del front de saturació, deformacions induïdes per col·lapse i, finalment, un desplaçament en assolir condicions crítiques de saturació.Finalment, es va implementar un esquema numèric que simula la construcció per etapes, la qual cosa representa un avenç significatiu en l'aplicació del MPM per analitzar el comportament dels materials durant l'etapa de pre-fallada.La modelització de la construcció és rellevant ja que la seva simulació no només representa el procés de construcció i els desplaçaments ocorreguts durant aquest, sinó que també estableix l'estat inicial de l'estructura per a les etapes posteriors d'anàlisi
  • ZHOU, YUNFENG: Multiphase fluid flow in heterogeneous / anisotropic deformable geomaterials
    Autor/a: ZHOU, YUNFENG
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 21/06/2024
    Data de lectura: 26/07/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building D2. Classroom: 216 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
    Director/a de tesi: RODRIGUEZ DONO, ALFONSO | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
    Tribunal:
         PRESIDENT: CARRERA RAMIREZ, JESUS
         SECRETARI: SAALTINK, MAARTEN WILLEM
         VOCAL: DE SIMONE, SILVIA
    Resum de tesi: L'emmagatzematge geológic profund és actualment l'opció preferida per gestionar els residus radioactius de vida llarga i que emeten calor. Aquest métode implica confinar els residus duran! un periode extremadament llarg, potencialment de centenars de milers d'anys, col· locant-los en una formació geológica profunda. Per tan!, comprendre la migració deis gasos produ'its per la corrosió deis metalls, la degradació microbiana i la radiólisi de l'aigua dins d'un dipósit geológic profund és crucial per avaluar el rendiment del dipósit i l'evolució a llarg termini. L'objectiu principal d'aquest estudi és millorar la capacita! predictiva deis models numérics per comprendre els processos i mecanismes d'iniciació i creixement de fractures en argil· lites amb heterogene'ilat i anisotropia inherents, especialment sota increments rapids de la sobrepressió del gas. Per aconseguir aixó, es van aplicar geoestadistiques en el programari de métode d'elements finits CODE_BRIGHT per generar un camp heterogeni correlaciona! espacialment per a la porositat. En CODE_BRIGHT, propietats com el módul de Young, la permeabilitat intrínseca i la conductivitat térmica són funcions de la porositat, cosa que fa que aquestes propietats també siguin heterogénies. A més, es va implementar la solució del problema d'Eshelby per introduir tan! l'heterogene'ilat com l'anisotropia en el módul de Young. És crucial seleccionar les lleis constitutives adequades per introduir efectivament l'anisotropia en la permeabilitat intrínseca. Es van realitzar simulacions per validar el marc proposat i es van fer analisis de sensibilitat tan! a escala de laboratori com d'experiment in situ per avaluar el rendiment del model. Els resultats indiquen que el model proposat capta amb éxit les principals característiques observades de les argil·lites heterogénies anisotrópiques duran! la injecció de gas, incloent-hi la formació de camins preferents de gas.

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

  • CAMPOS SALAZAR, JOSE MANUEL: Design and Analysis of Battery Chargers for Electric Vehicles Based on Multilevel Neutral-Point-Clamped Technology
    Autor/a: CAMPOS SALAZAR, JOSE MANUEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 30/05/2024
    Data de lectura: 23/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ETSEIB: Defensa pública a la Sala de Presentacions 28.8-Avda. Diagonal, 647-Campus Sud, Barcelona
    Director/a de tesi: BUSQUETS MONGE, SERGIO | FILBÀ MARTÍNEZ, ÀLBER
    Tribunal:
         PRESIDENT: TRILLA ROMERO, LLUÍS
         SECRETARI: BORDONAU FARRERONS, JOSE
         VOCAL: BARAIA-ETXABURU ZUBIAURRE, IGOR
    Resum de tesi: Aquesta tesi presenta una exploració en el camp del disseny i control avançat de carregadors de bateria, abordant necessitats crítiques a través d'un espectre d'aplicacions modernes. En primer lloc, s'obre l'augment de la importància dels carregadors de bateria en diversos àmbits, destacant els requisits d'eficiència, adaptabilitat i fiabilitat. Una revisió detallada de les tecnologies i estratègies de control existents subratlla la necessitat urgent d'innovació en el disseny del carregador.El focus d'aquesta recerca és el disseny i desenvolupament d'una topologia de carregador de bateria. Aquesta topologia es basa en convertidors multinivell en cascada que proporcionen flux bidireccional de potència i aïllament galvànic. Aborda els requisits de càrrega de múltiples bateries connectades en sèrie i incorpora dos enllaços de cc distinctes. El carregador evoluciona d'una configuració de tres nivells a una configuració de quatre nivells, acabant finalment en un carregador n-nivell generalitzat.Integral a aquest treball és la formulació de models lineals comprensibles, des de representacions d'estat-espai fins a representacions de domini s, que destaquen la dinàmica complexa del carregador. Això permet una comprensió aprofundida del seu comportament operatiu i característiques de control.La tesi també introdueix un sistema de control ben ajustat que sincronitza l'operació dels dos convertidors multinivell. Això garanteix una operació òptima del carregador. El convertidor ac-dc regula la tensió del enllaç de cc i el factor de potència de la xarxa, mentre que el convertidor dc-dc regula la tensió compartida del enllaç de cc i les corrents de càrrega del banc de bateries.Una innovació clau és el control de càrrega independent per a cada banc de bateries. Aquesta característica permet que les bateries arribin a la càrrega completa de manera independent, independentment del seu estat de càrrega inicial o capacitat nominal. Això millora l'eficiència global i la gestió de bateries.A més, la tesi proporciona una metodologia de disseny pràctica i senzilla per a compensadors basats en els esquemes lineals del carregador. Empra bucles de guany sense compensar i utilitza diagrames de Bode per a l'ajust efectiu dels paràmetres del compensador.Finalment, la tesi descriu les direccions de recerca futures, incloent la validació experimental, la integració vehicle-xarxa, sistemes de control no lineals, viabilitat del carregador fora de la placa, integració d'energies renovables, funcionalitats de suport de la xarxa, escalabilitat i eficiència, i aplicacions del món real. Aquestes iniciatives prometen avançar i optimitzar el carregador de bateries proposat, situant-lo com a element central en el camp dels sistemes d'energia eficients i sostenibles.
  • IÑIGUEZ AMIGOT, JOSÉ IGNACIO: Estrategias de Control de Potencia en Inversores de Generación Distribuida ante un Fallo Desbalanceado de la Red Eléctrica
    Autor/a: IÑIGUEZ AMIGOT, JOSÉ IGNACIO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 11/06/2024
    Data de lectura: 23/07/2024
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula Màster, Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG)
    Director/a de tesi: MIRET TOMAS, JAUME | CAMACHO SANTIAGO, ANTONIO
    Tribunal:
         PRESIDENT: GARCERÁ SANFELIU, GABRIEL
         SECRETARI: GARCIA DE VICUÑA MUÑOZ DE LA NAVA, JOSE LUIS
         VOCAL: FIGUERES AMORÓS, EMILIO
    Resum de tesi: La tesi doctoral es centra en tècniques i estratègies d'injecció de corrent reactiu per abordar eficaçment els desafiaments associats amb la gestió de la xarxa elèctrica durant condicions anormals. L'objectiu és oferir noves perspectives i solucions pràctiques per millorar l'operació i la fiabilitat del sistema elèctric. Per això es presenten tres contribucions. La primera contribució es centra en un nou enfocament per a la injecció de corrent reactiu en sistemes de generació distribuïda. Es proposa un mètode que permet la injecció de corrent reactiu independent per a cada fase, cosa que optimitza la capacitat del sistema per gestionar desequilibris de càrrega i esdeveniments de falla. A més, incorpora un control de corrent màxim per protegir els inversors, garantint un rendiment segur i eficient. La segona contribució s'enfoca a la millora del suport de tensió en microxarxes aïllades durant esdeveniments de curtcircuit. Introdueix una estratègia innovadora que utilitza vehicles elèctrics per proporcionar suport de tensió injectant potència activa, en comptes d'injeccions reactives convencionals. Aquest enfocament no només millora l'estabilitat del sistema durant les pertorbacions, sinó que també evita sobretensions no desitjades mitjançant un control coordinat entre els generadors distribuïts i els vehicles elèctrics. La tercera contribució proposa un esquema de control per a l'eliminació remota del desequilibri de tensió a inversors connectats a la xarxa. Aquest enfocament utilitza el concepte de xarxa virtual per compensar la tensió de seqüència negativa en punts remots del sistema de potència. A més, integra un control de corrent màxim per protegir els inversors i garantir un rendiment òptim amb un baix trànsit de dades de control. En resum, aquestes contribucions aborden diferents aspectes relacionats amb l'operació i el control de sistemes de generació distribuïda i microxarxes, des de la injecció de corrent reactiu fins a la compensació de desequilibris de tensió, proporcionant solucions innovadores i eficients per millorar l'estabilitat i la seguretat de la xarxa elèctrica.

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

  • TERRONES FERNÁNDEZ, INÉS: Innovative Modular Pour Plating Microbiology Culture Media Technology
    Autor/a: TERRONES FERNÁNDEZ, INÉS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
    Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/06/2024
    Data de lectura: 10/09/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala de Juntes de l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya.
    Director/a de tesi: GAMEZ MONTERO, PEDRO JAVIER | CASTILLA LOPEZ, ROBERTO
    Tribunal:
         PRESIDENT: GRILLO DOLSET, MARIA JESUS
         SECRETARI: ESCALER PUIGORIOL, FRANCESC XAVIER
         VOCAL: VERNET PEÑA, ANTON
    Resum de tesi: Els mètodes actuals utilitzats en l'anàlisi de la qualitat microbiològica es basen en l'ús de mètodes tradicionals i manuals, com el mètode de la sembra en massa. La necessitat de realitzar més anàlisi de matrius diferents fa necessari millorar aquests mètodes. Per això, aquesta tesi es centra en el disseny de sistemes en els quals es disminueixi el treball manual dels tècnics de laboratori.Per a complir amb l'objectiu principal, aquesta tesi s'ha dividit en dues matèries, la microbiologia i l'enginyeria mecànica i de fluids. La unió d'aquests dos camps és essencial per a aconseguir i satisfer aquesta necessitat.El punt de partida de la microbiologia es va centrar en la separació dels medis de cultiu en les seves diferents fases. Aquesta separació permetria tant un manteniment més fàcil dels medis com un dosatge més senzill d'aquests. A més, es van realitzar estudis i es va establir un protocol per a l'esterilització dels medis de cultiu en un forn microones.Mitjançant dinàmica de fluids computacional (CFD), es van realitzar estudis per a dissenyar un homogeneïtzador estàtic de manera que el medi de cultiu es barregés completament en ser abocat en les plaques. A més, es va dissenyar un dispositiu amb el qual fos possible el dosatge del medi de cultiu, una vegada separat en els seus components.Els resultats favorables obtinguts tant als estudis microbiològics com als d'enginyeria demostren que és possible un sistema d'automatització del mètode de sembra en massa. Per això, es continuarà amb el desenvolupament d'aquesta nova línia de recerca, ja que aquest estudi és només el punt de partida per al desenvolupament d'aquest sistema.

ENGINYERIA ÒPTICA

  • ROVIRA GAY, CRISTINA: Objective Evaluation on the Effectiveness of Vergence Vision Training Based on the Analysis of Eye Movements
    Autor/a: ROVIRA GAY, CRISTINA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
    Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/07/2024
    Data de lectura: 05/09/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió
    Director/a de tesi: MESTRE FERRER, CLARA | ARGILÉS SANS, MARC
    Tribunal:
         PRESIDENT: PIÑERO LLORENS, DAVID PABLO
         SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
         VOCAL: JOLLY, JASLEEN K
    Resum de tesi: Quan es detecta un objecte d'interès al camp visual, es produeix un moviment sacàdic i l'atenció i la mirada es centren en ell.Durant aquesta fixació visual, es produeixen moviments oculars optocinètics per mantenir estable la posició de la imatge retinal i, al mateix temps, es produeixen petits moviments oculars de fixació. Els moviments oculars vestibulars també intervenen en aquesta acció per garantir l'estabilitat precisa dels ulls durant rotacions i translacions del cap. Si l'objecte d'interès es mou en el pla frontal, els moviments oculars de seguiment permeten seguir l'objecte mentre es mou. Si l'objecte es mou en profunditat, els moviments oculars de vergència alineen els dos ulls amb l'objecte a diferents distàncies.Específicament, el sistema de vergència, que controla l'alienació binocular, alinea ambdues fòvees amb l'objecte d'interès permetent la fusió de les imatges retinals en una sola. Els moviments oculars de vergència es descriuran amb més detall en aquesta Tesi Doctoral, ja que són els tipus de moviments oculars més rellevants per a l'objectiu d'aquesta Tesi.Els prismes rotatoris del foròpter i la barra de prismes s'utilitzen habitualment per avaluar l'amplitud tant de les vergències fusionals positives (convergència) com de les negatives (divergència), mesurant el punt de borrositat, el punt de ruptura i el punt de recuperació de la visió simple. El punt de borrositat informa sobre la quantitat de vergència fusional relativa que pot ser estimuladasense la intervenció de l'acomodació. El punt de ruptura avalua l'amplitud total de les vergències fusionals, i el punt de recuperació indica la capacitat del pacient de recuperar la fusió després que s'hagi produït la diplopia. Aquests dos tests són subjectius i depenen de les respostes dels pacients, de l'experiència de l'optometrista, de la destresa manual i dels criteris d'examen, la qual cosa provoca una variabilitat dels resultats i una baixa repetibilitat. Un dels objectius d'aquesta Tesi Doctoral és avaluar objectivament les amplituds de les vergències fusionals i comparar els resultats amb els tests clínics subjectius convencionals.La teràpia visual o entrenament visual, també anomenat teràpia ortòptica, ha demostrat ser un tractament efectiu per a la insuficiència de convergència (IC), entre altres disfuncions binoculars. L'objectiu d'aquest tractament és augmentar l'amplitud, la velocitat, la precisió de les respostes acomodatives i de vergència, i el confort visual. Des de 1855, la teràpia visual ha estat eltractament principal per a la IC i hi ha protocols validats per millorar les habilitats del sistema de visió binocular. El seguiment objectiu de l'efectivitat d'aquest tractament per als participants amb visió binocular normal és una novetat d'aquesta Tesi Doctoral.En aquesta Tesi Doctoral, les respostes de vergència s'avaluen de manera subjectiva i objectiva utilitzant procediments convencionals i l’eyetracker EyeLink 1000 Plus (SR Research Ltd., Ontario, Canadà). L’objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral ésavaluar de manera objectiva l'eficàcia d'un protocol de teràpia visual convencional per l’entrenament de les respostes de vergència.

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

  • FERNÁNDEZ SANTOS, JULIA: DESARROLLO DE NUEVAS ESTRUCTURAS LAMINARES DE NANOCELULOSA CON PROPIEDADES AVANZADAS PARA EL PACKAGING
    Autor/a: FERNÁNDEZ SANTOS, JULIA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
    Departament: Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny (DEGD)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 03/07/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: RONCERO VIVERO, MARIA BLANCA | VALLS VIDAL, CRISTINA
    Tribunal:
         PRESIDENT: CAMINAL SAPERAS, GLÒRIA
         SECRETARI: VIDAL LLUCIA, TERESA
         VOCAL: GRIFOLL RUIZ, MAGDALENA
    Resum de tesi: El canvi, tant de la utilització de les matèries primeres com de l’estil de vida de la societat dels països del primer món, ha provocatl'ús massiu dels materials derivats del petroli en un ampli ventall d'aplicacions. Els residus plàstics s'han convertit en un residuomnipresent en el medi ambient, generant greus problemàtiques, mediambientals i en la salut humana. Per tant, és indispensable eldesenvolupament d'alternatives a aquests materials finits, contaminants i no biodegradables. És en aquest context en quès'emmarca la present tesi doctoral, on a partir d'un dels biopolímers naturals més abundants del planeta (la cel·lulosa) es vanconstruir nous biomaterials laminars, transparents, amb propietats barrera i biodegradables, aptes per al seu ús en l'embalatgealimentari. Concretament, es va utilitzar nanocel·lulosa la qual es va combinar amb additius naturals o es va funcionalitzar químicao enzimàticament per tal d’aconseguir les propietats requerides. Per a la consecució de l'objectiu de la present tesi doctoral es vanseguir tres línies de treball.En la primera línia de treball, a partir de nanocel·lulosa cristal·lina (CNC) es van obtenir films i es va avaluar l'efecte de l'addició a lamatriu de CNC diferents additius naturals com el sorbitol, glicerol, maltitol, xilitol, manitol, goma gellan i etilenglicol, a diferents dosis.Es van obtenir films transparents i a més amb un efecte protector de la llum UV. La majoria dels additius van mostrar bons resultatsa dosis baixes, tant a nivell d'elongació i resistència a la tracció, com en homogeneïtat, llisor i propietats barrera a l'oxigen i a l'aigua(fins i tot en condicions d'elevada humitat relativa). Amb totes les dosis addicionades es va observar un augment de labiodegradabilitat. Amb els dos additius que van proporcionar les millors propietats (maltitol i xilitol) es va avaluar la potencialitat deproduir un efecte sinèrgic entre ells i es va observar una millora en la transparència, resistència i elongació, així com una millora enles propietats de barrera al vapor d'aigua i a l'oxigen.En la segona línia de treball, de nou es va partir de CNC, però aquesta es va barrejar amb nanocel·lulosa fibril·lar (CNF) i/ocarboximetilcel·lulosa (CMC) en diferents percentatges. Els films obtinguts també van mostrar bones propietats barrera imecàniques. Tant la CNF com la CMC van augmentar la resistència a la tracció i l'elasticitat en els films de CNC, proporcionant-los,a més, major resistència al pas de la llum UV i de l'aire. Així mateix, ambdues van augmentar la hidrofobicitat, i la resistència al pasdel vapor d'aigua i de l'oxigen. Aquests efectes van ser corroborats amb un assaig de simulació d'embalatge alimentari, on els filmsamb CMC van ser els que millor van preservar l'aliment. Finalment, es va demostrar que els films obtinguts van ser biodegradables,veient-se aquesta propietat augmentada en presència de CMC o CNF.Finalment, en la tercera línia de treball, es va partir de films de CNF i es va estudiar l'efecte que l'oxidació selectiva amb periodatsòdic va tenir sobre la generació de grups aldehids. Aquests grups van formar enllaços hemiacetal i hemialdal, i conseqüentmentels films resultants van ser altament transparents, elàstics i resistents fins i tot en condicions de saturació d'humitat. De fet, eltractament d'oxidació amb periodat va reduir la polaritat dels films, i va millorar considerablement les seves propietats barrera al'aigua. Però, a més, la presència de grups aldehids va permetre la immobilització de l'enzim lacasa, la qual és capaç de capturareficaçment l'oxigen i evitar així la descomposició dels aliments. Els films que contenien lacasa van oxidar el 80% del colorant blaude metilè i van conservar la seva activitat enzimàtica després d'un mes d'emmagatzematge i 12 cicles de reutilització, la qual cosaobre la porta a la possible creació d'un envàs reutilitzable que substitueixi als d'un sol ús.

FOTÒNICA

  • CIRAUQUI GARCÍA, DAVID: Optimization with spin glass models
    Autor/a: CIRAUQUI GARCÍA, DAVID
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 20/06/2024
    Data de lectura: 27/09/2024
    Hora de lectura: 10:30
    Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
    Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | MARTÍNEZ SAAVEDRA, JOSÉ RAMÓN | RYSZARD GRZYBOWSKI, PRZEMYSLAW
    Tribunal:
         PRESIDENT: MAZZANTI CASTRILLEJO, FERNANDO PABLO
         SECRETARI: PRUNERI, VALERIO
         VOCAL: DELLANTONIO, LUCA
    Resum de tesi: Amb aplicacions en gairebé tots els aspectes de les nostres vides, els problemes d’optimització són omnipresents en un rang molt ample de camps pertanyents tant a la recerca científica com als ambients industrials. Com a tals, aquests problemes estan creixent en mida i en complexitat a un ritme accelerat, i no s’espera que deixin de fer-ho. Així doncs, la urgència per obtenir mètodes capaços de trobar solucions més òptimes en menys temps no para de créixer i, mentre que el desenvolupament de les tecnologies de computació quàntica capaces d’afrontar aquests problemes avança sense pausa, ho fa a un ritme massa lent per als reptes que les necessitats de la societat actual representen. Conseqüentment, actualment una gran quantitat d’esforços està essent invertida en millorar els mètodes de resolució clàssics i les plataformes específicament dissenyades per a executar-los, per tal de poder resoldre problemes d’optimització de grandàries suficientment rellevants. La present tesi està emmarcada en aquest paradigma: s’estudien tècniques d’optimització clàssiques des de diferents perspectives, amb l’objectiu d’incrementar-ne la seva eficiència.Amb aquesta finalitat, en primer lloc ens endinsem en qüestions relacionades amb les propietats físiques dels sistemes que permeten formular problemes d’optimització rellevants des del punt de vista industrial en un llenguatge matemàtic convenient: els cristalls de spín amb acoblaments fixes. Entendre’n les seves propietats és de màxima importància per a un disseny apropiat dels procediments de refredament utilitzats en els algoritmes d’optimització basats en la simulació de processos tèrmics. Seguidament s’estudia l’impacte que les correlacions ocultes en les seqüències de nombres pseudoaleatoris utilitzats en aquestes simulacions tenen en els seus resultats, comparant simulacions que utilitzen generadors pseudoaleatoris de diverses qualitats i un generador de nombres aleatoris quàntic. Per finalitzar, s’investiguen nous mecanismes, inspirats en processos de caràcter quàntic, de millorar la forma en què els algoritmes clàssics naveguen els perfils d’energia dels cristalls d’espín, amb la finalitat d’evitar que les simulacions quedin atrapades en mínims d’energia locals i així obtenint solucions més òptimes.
  • GRATSEA, AIKATERINI: Introducing tools to quantify the performance of quantum computing algorithms and their applications.
    Autor/a: GRATSEA, AIKATERINI
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/05/2024
    Data de lectura: 23/07/2024
    Hora de lectura: 14:30
    Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
    Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | HÜMBELI, PATRICK
    Tribunal:
         PRESIDENT: TORRONTEGUI MUÑOZ, ERIK
         SECRETARI: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO
         VOCAL: TOMZA, MICHAL
    Resum de tesi: En aquesta tesi, m'he centrat en la presentació d'eines per quantificar el rendiment dels algorismes de computació quàntica i les seves aplicacions. L'enfocament principal és en dues de les àrees d'aplicació més populars de la computació quàntica, l'aprenentatge automàtic quàntic i la química quàntica. Per a això, analitzo les propietats dels models d'aprenentatge automàtic quàntic seguint tècniques estadístiques, que poden ajudar-nos a construir el nostre coneixement sobre les capacitats d'aquests models quàntics. A més, introdueixo l'esquema mestre-alumne com a eina computacional per avaluar el rendiment de diferents models quàntics i les seves capacitats de formació. Fins que estigui disponible una avaluació a gran escala, aquestes eines ens poden ajudar a comprendre el potencial de l'aprenentatge automàtic quàntic i guiar la recerca en la direcció correcta. A continuació, en els últims anys s'ha dedicat un esforç substancial al desenvolupament d'algorismes quàntics per a aplicacions de química quàntica. Presento eines per avaluar la utilitat de diverses combinacions d'algorismes de química quàntica. Realitzo simulacions numèriques extenses en sistemes de mida intermèdia computacionalment assequibles per explorar com els mètodes quàntics poden accelerar tasques de química quàntica. Aquestes obres estableixen una base des de la qual explorar més els requisits per aconseguir avantatge quàntic en la química quàntica. Finalment, discuteixo com la recerca en computació quàntica ha tendit a caure en un dels dos camps: la computació quàntica d'escala intermèdia a curt termini (NISQ) i la computació quàntica tolerant a falles (FTQC). Mitjançant una aplicació de química quàntica, exploro com utilitzar ordinadors quàntics en la transició entre aquestes dues èpoques, coneguda com el règim de computació quàntica tolerant a falles inicial (EFTQC).
  • HÄGELE, SEBASTIAN: Compact Phase Imaging Platform and its Application to Material Science and Manufacturing
    Autor/a: HÄGELE, SEBASTIAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 20/06/2024
    Data de lectura: 23/07/2024
    Hora de lectura: 14:30
    Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
    Director/a de tesi: PRUNERI, VALERIO | TERBORG, ROLAND ALFONSO
    Tribunal:
         PRESIDENT: FELIX PEREIRA, SILVANIA
         SECRETARI: ARTIGAS GARCIA, DAVID
         VOCAL: VOGL, ULRICH
    Resum de tesi: A mesura que el món avança cap a tecnologies i dispositius cada vegada més miniaturitzats i complexos, la necessitat d'eines d'imatge i metrologia per a la caracterització precisa de materials i el control del procés de fabricació està augmentant en conseqüència. Per a estructures i mostres altament transparents i ultrafines (per exemple, recobriments òptics, estructures litogràfiques o cèl·lules biològiques), les tècniques d'imatge basades en la intensitat es queden curtes a causa del contrast insuficient, així com per no proporcionar informació quantitativa.Per superar aquestes limitacions, ha sorgit el camp de la imatge de fase, basat en la superposició i la interferència de la llum. Per tal de crear contrast d'imatge, les imatges de fase no aprofiten els canvis d'intensitat, sinó més aviat, com el seu nom indica, els canvis en la fase de l'ona electromagnètica. Amb una llarga trajectòria, i premis Nobel atorgats el 1953 al "microscopi de contrast en fase" de Zernike i 1971 als mètodes hologràfics de Gabor, el camp ha evolucionat a "imatge de fase quantitativa" (QPI, de l’anglès “quantitative phase imaging”), utilitzant mètodes i configuracions sofisticats per controlar i manipular l'estat de la llum per tal de recuperar la informació de fase quantitativament. En aquest sentit, la categoria de tècniques de “camí comú” (“common-path” en anglès) prometen dispositius d'imatge adaptables, compactes, robustos ieconòmiques, que permeten l'ús en aplicacions industrials fora d'un entorn de laboratori ben controlat.En aquesta tesi, descriurem el desenvolupament i les innovacions tecnològiques d'una plataforma d'imatge de fase “common-path” basada en la tecnologia “lateral-shearing interferometric microscopy” (LIM). Implementarem i adaptarem la plataforma a diverses configuracions òptiques, per exemple, la generació d’imatges d’una área gran sense l’ús de lents i la generació imatges microscòpiques d'alta resolució. També demostrarem el rendiment i la versatilitat de la plataforma explorant diferents aplicacions, amb un enfocament a la ciència de materials i la fabricació.En concret, realitzarem imatges volumètriques dels canvis més petits de l'índex de refracció (RI, de l’anglès “refractive index”) escrits per làser de femtosegon dins del vidre. A continuació, es caracteritzará pel·lícules semitransparents d'or ultrafina, utilitzant imatges multiespectrals d'intensitat i fase, que ens permetran determinar el RI complex de pel·lícules amb diferent gruix. Per últim, aplicarem la plataforma a la imatge de graus de curat i canvis RI en fotopolímers, com els que s'utilitzen en impressió 3D basada en resina. Altres aplicacions de la plataforma podrien incloure metrologia de superfície, imatges de materials 2D, així com imatges quantitatives de fase per a aplicacions en biologia i en imatge cel·lular, amb la possibilitat d'integrar tota la plataforma en un complement compacte que es podria afegir a qualsevol microscopi comercial.En resum, aquesta tesi posarà de manifest el significatiu potencial de la imatge en fase tant en entorns de recerca com industrials, possible gràcies a la compacta plataforma d'imatge en fase proposada. El treball construeix les bases per a futures innovacions i desenvolupaments amb un impacte potencialment durador en la indústria de la fotònica.
  • HERKERT, EDIZ: Advanced Nanoantenna Platforms for Enhanced Single-Molecule Detection at High Concentrations
    Autor/a: HERKERT, EDIZ
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/06/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: GARCÍA PARAJO, MARÍA
    Tribunal:
         PRESIDENT: ACUNA, GUILLERMO
         SECRETARI: VAN HULST, NIEK
         VOCAL: ZIJLSTRA, PETER
    Resum de tesi: La capacitat d'estudiar la dinàmica de biomolècules de forma individual és crucial per comprendre la complexa organització dels sistemes biològics amb molta més precisió i detall que l'estudi conjunt. En sistemes biològics, la dinàmica de molècules individuals passa sovint en concentracions elevades, on les tècniques òptiques convencionals no són capaces d'aïllar molècules individuals a causa de lleis físiques fonamentals. Aquesta tesi explora el disseny, la fabricació i l'aplicació de plataformes avançades de nanoantenes per estudiar amb més sensibilitat molècules fluorescents individuals a concentracions elevades.En primer lloc, es proporcionen les bases teòriques per entendre les interaccions entre molècules fluorescents i nanoantennes, avaluant la sensibilitat de detecció de molècules individuals mitjançant models analítics i simulacions numèriques. Com a conseqüència d'aquests estudis, les plataformes d'antenna-in-box s'identifiquen com aquelles que proporcionen una detecció superior i s'estableixen els processos de fabricació adequats.En segon lloc, s'aporten resultats computacionals i experimentals que demostren que la combinació de materials a plataformes híbrides d'antenna-in-box millora significativament la sensibilitat de detecció de molècules individuals a concentracions micromolars. Aquestes millores es deuen a la disminució de senyals de fons i l'ús de mecanismes d'acoblament que fins ara no havien estat explorats. A més, es presenten plataformes d'antenna-in-box densament agrupades hexagonalment que permeten la detecció altament paral·lela de molècules individuals. En particular, aquestes plataformes ordenades hexagonalment constitueixen la primera demostració de plataformes d'antenna-in-box capaces de detectar molècules individuals a través del rang espectral visible.Finalment, es presenta un enfocament correlatiu que combina fluorescència no lineal i espectroscòpia vibracional per estudiar l'organització de la membrana plasmàtica de cèl·lules vives amb nanoantenes. Es discuteixen mesures de protecció per garantir la supervivència tant de les nanoantenes com de les cèl·lules vives i se'n comprova l'eficàcia.En resum, aquesta tesi presenta nous enfocaments per estudiar la dinàmica de molècules individuals a altes concentracions amb una sensibilitat millorada gràcies a la modelització analítica i numèrica, tècniques de fabricació innovadores i mètodes experimentals apropiats. Aquests avenços prometen aportar coneixements fins ara inaccessibles sobre la dinàmica dels sistemes biològics.
  • LUQUE MERINO, RAFAEL: Optoelectronic studies of strongly correlated 2D materials
    Autor/a: LUQUE MERINO, RAFAEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/06/2024
    Data de lectura: 02/09/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
    Director/a de tesi: EFETOV, DMITRI K.
    Tribunal:
         PRESIDENT: POCCIA, NICOLA
         SECRETARI: KOPPENS, FRANK
         VOCAL: TÖRMÄ, PÄIVI
    Resum de tesi: L'estudi de la materia fortament correlacionada en materials bidimensionals ha sorgit com una perspectiva engrescadora per a l'exploració de la física de la materia condensada, així com el disseny de nous dispositius . L'enginyeria de moiré, on les capes 20 presenten un angle de gir intercapa, ha demostrat ser una potent eina per a induir correlacions electróniques . En el graté bicapa ton;:ada d'angle magic (MATBG en anglés), un angle de gir de 1.1º entre les capes de graté genera un patró de moiré o superxarxa. Una banda electrónica plana apareix a nivel! de Fermi, en la qua! poden sorgir una varietat de fases quantiques de molts cossos impulsades per la interacció.Una altra via per a estudiar correlacions electróniques en 20 és l'exfoliació al límit atómic de materials 30 intrínsecament correlacionats .L'estudi optoelectrónic de sistemes fortament correlacionats en heteroestructures 20 destaca com una eina molt útil, ja que pot proporcionar informació tant sobre les propietats de transport electrónic com sobre la interacció fonamental llum-matéria en aquests sistemes. En aquesta tesi, estudiem dos materials 20 fortament correlacionats : MATBG i el cuprat superconductor Bi2Sr2CaCu208-delta (BSCC0-2212) . Aprofitem diferents técniques optoelectróniques per estudiar les propietats fonamentals deis electrons correlacionats en les bandes planes MATBG i el potencial de les capes bidimensionals BSCC0-2212 per a aplicacions en la detecció quantica .En primer lloc, investiguem l'espectre electrónic de les bandes planes MATBG mitjani;:ant l'estudi del seu transport termoeléctric. Utilitzem una excitació óptica per induir un gradient térmic, que al seu torn genera un corren! de carrega . L'anomalia observada en la termoelectricitat de MATBG constata la coexistencia de portadors de carrega localitzats i deslocalitzats en les bandes planes correlacionades.A continuació, estudiem la dinamica de refrigeració per portadors calents a les bandes planes de MATBG, una técnica de mescla de lasers continus amb resolució de freqüéncia. Observem que els portadors calents poden relaxar la seva energia eficientment a temperatures criogeniques, al contrari que en les mostres de grate bicapa. Proposem un mecanisme nou per a la dispersió entre electrons i fonons en MATBG, basat en un procés Umklapp que sorgeix a conseqüéncia del potencial de moiré.Finalment, explorem el desenvolupament de fotodetectors superconductors d'alta temperatura basats en flocs ultrafins de BSCC0-2212. Fabriquem mostres d'alta qualitat que exhibeixen un notable rendiment en longituds d'ona de telecomunicacions . Observem una resposta bolometrica rapida i sensible a T = 77 K, tant en guies d'ones com en espai lliure. A més, vam demostrar la detecció de fotó únic a altes temperatures (T = 20 K) a través d'una resposta d'allau no bolometrica .

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

  • ZHANG, XIAO: Soft computing strategies for resolving key data challenges in organ transplantation
    Autor/a: ZHANG, XIAO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
    Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/06/2024
    Data de lectura: 25/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala de Juntes de la FIB, edifici B6, planta 1, campus Barcelona Diagonal Nord
    Director/a de tesi: NEBOT CASTELLS, MARIA ANGELA
    Tribunal:
         PRESIDENT: RIBAS RIPOLL, VICENTE JORGE
         SECRETARI: VELLIDO ALCACENA, ALFREDO
         VOCAL: ARMENGOL VOLTAS, EVA
    Resum de tesi: En el camp del trasplantament d’òrgans, hi ha una bretxa crítica: la disponibilitat d’òrgans està molt per sota de la demanda, la qual cosa resulta en la mort de nombrosos receptors abans que puguin rebre un trasplantament. Recentment, les tecnologies d'intel·ligència artificial, especialment l'aprenentatge automàtic i l'aprenentatge profund, han mostrat un gran potencial per millorar la precisió en la selecció d’òrgans i la gestió de riscos post-trasplantament, però enfronten desafiaments com la interpretabilitat dels models, el desequilibri de dades, la mida reduïda dels conjunts de dades i la insuficiència de mostres etiquetades. Aquesta tesi es centra en l'aplicació i exploració de tècniques de soft computing en l'anàlisi i modelatge de dades de trasplantaments d’òrgans. Integrant aquestes tècniques amb models d'aprenentatge automàtic, aquest estudi busca desenvolupar nous enfocaments computacionals per abordar els principals desafiaments de dades en el domini del trasplantament d'òrgans. A través d'aquesta investigació, es pretén proporcionar una visió més profunda de l'anàlisi i el modelatge de dades en escenaris de trasplantament d'òrgans, oferint així un suport de decisió més precís i personalitzat per a metges i pacients.Aquesta tesi demostra com es pot millorar la interpretabilitat en els models d'aprenentatge automàtic (ML) per avaluar els riscos en el trasplantament d'òrgans, particularment abordant les llacunes en la comprensió de l'impacte de les característiques al llarg del temps de seguiment i en diferents subgrups de pacients. S’ha mostrat que el model d'Extreme Gradient Boosting (XGBoost) supera els punts de risc tradicionals i altres models de ML en diversos períodes de seguiment. Utilitzant les SHapley Additive exPlanations (SHAP), aquesta tesi proporciona una visió detallada de com les característiques específiques afecten dinàmicament a diferents subgrups de pacients durant aquests períodes, millorant així la interpretabilitat tant global com específica de subgrups en el context del trasplantament d'òrgans.Per abordar el desafiament prevalent del desequilibri de dades en el camp del trasplantament d’òrgans, es proposen dos mètodes nous basats en regles, Ad-RuLer i ARUST. Ad-RuLer millora la representació de classes minoritàries a través de la comparació iterativa de regles. Basant-se en això, ARUST refina encara més la segmentació de l’espai de mostres mitjançant l’agrupament de pics de densitat (DPC), augmentant la granularitat de la síntesi de dades. Simultàniament, millora la detecció i eliminació de mostres superposades i sorolloses, millorant així el rendiment de classificació de les mostres sintetitzades. Aquests mètodes superen les tècniques tradicionals de re-muestreig en la predicció de neoplàsies malignes sòlides de novo en receptors de trasplantament de fetge, demostrant la seva robustesa i capacitat per manejar dades desequilibrades de manera efectiva.Per abordar els problemes de mida reduïda de mostra i insuficiència de mostres etiquetades, la tesi presenta un sistema neuro-difús nou, D-DMR-FBLS. Aquest sistema integra Xarxes de Creences Profundes (DBN) i sistemes Takagi-Sugeno-Kang (TSK) dins del marc d’un Sistema d’Aprenentatge Ampli (BLS) per millorar la capacitat d’aprenentatge de representació durant la fase d’entrenament no supervisat (UTP). A més, es proposen dos tipus d’estratègies de regularització: basades en mostres i basades en característiques. Adaptat a un mètode d’aprenentatge semi-supervisat, aprofita les similituds entre les mostres, incloses les no etiquetades, i les correlacions entre característiques dins de l'espai de característiques difuses, millorant encara més el rendiment predictiu del model en escenaris de mides de mostra petites i mostres etiquetades insuficients.

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

  • LOZANO HERNÁNDEZ, NEKANE: Microtexturization of liquid silicone rubber surfaces by injection moulding
    Autor/a: LOZANO HERNÁNDEZ, NEKANE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
    Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 29/05/2024
    Data de lectura: 03/09/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala Polivalent de l'Edifici I, Edifici I, planta baixa, Campus Diagonal-Besòs
    Director/a de tesi: PUIGGALI BELLALTA, JORGE | DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER
    Tribunal:
         PRESIDENT: RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, ISABEL
         SECRETARI: CASELLAS PADRO, DANIEL
         VOCAL: TYLKOWSKI, BARTOSZ
    Resum de tesi: La natura es troba en continu canvi i evoluci6 als canvis del medi. Es per això que en algunes fulles de plantes o pells dlnsectes han sorgit diferents micro- i nanotextures. Aquests patrons superficials els permeten tenir algunes propietats superficials avançades. Alguns exemples son les tulles superhidrofóbiques i autonetajables del lotus, o l'adhesió seca que te el gecko a les seves mans. Existeix una forta tendència en els ultims anys d'intentar traslladar aquestes textures superficials a aplicacions en la industria que permetin substituir diferents recobriments que s'usen actualment. El desenvolupament de tecnologies de transformació i l'ampli coneixement en materials desenvolupat en les últimes dècades ha permès estendre els materials sobre els quals aquestes microtextures poden replicar-se.En el cas de la Silicona Líquida (Liquid Silicone Rubber) els estudis sobre replicació se centren en tecnologies a escala laboratori que permeten una gran replicació, però una baixa cadència productiva. No obstant això, aquests materials posseeixen unes propietats de gran interès i que poden tenir moltes sinergies amb el microtexturitzat: bona biocompatibilitat per a l'ús en dispositius mèdics, resistència a la intempèrie, per a superfícies autonetajables o superhidrofòbiques, o bona resistència mecànica i a químics que poden estendre la vida útil de les microtexturessabre la superfície. Amb la finalitat d'estendre els estudis sobre tècniques de replicació de les microtextures en superfícies de silicona líquida, aquesta tesi s'ha desenvolupat en la replicació mitjançant injecció d'inserts microtexturitzats. Existeixen alguns treballs previs de replicació amb aquesta tecnologia, però no aconsegueixen un bon desmotllament ni textures homogènies en altura a causa de la utilització d'inserts metàl·lics texturitzats. Es per aixó que en aquesta tesi es va proposar la utilització de films texturitzats per a, a més de facilitar el desmotllament gràcies a la flexibilitat del film.Aquesta tesi està dividida en dues grans parts: La primera part consisteix en el desenvolupament d'utillatges i tecnologia per a la replicació de peces de silicona líquida per injecció. Primerament, es realitza una optimització sobre la fabricació de films texturitzats per nanoimprint lithography que permetin resistir les condicions d'injecció d'aquest material. Després d'aquesta primera optimització i amb la fabricació dels utillatges necessaris es realitza un estudi i optimització de diferents geometries de peça per a les diferents microtextures estudiades (pilars, linies i forats d'entre 1 i 50 micres). La segona part de la tesi consisteix en un ampli estudi de diferents propietats superficials avançades degudes al microtexturitzat. Tant de propietats com mullabilitat superficial o estudi de rugositats fins a diferents estudis de durabilitat de les peces per a laplicació de diferents esforços mecànics. A més, es fa èmfasi en l'estudi de propietats biològiques, d'interés en el sector mèdic. Els estudis se centren en la variació del creixement i adhesió cel·lular per la presència de les microtextures. Amb tots els resultats obtinguts es planteja un cas d'ús d'un implant optogenètic.A partir dels resultats obtinguts, es pot concloure que el mètode de replicació proposat i desenvolupat en aquesta tesi és un mètode òptim per a l'escalat industrial d'aquestes microtextures en silicona líquida. No només per la seva alta cadència productiva sinó també per la versatilitat de geometries de peça i de microtextura que permet. Aquesta versatilitat de microtextures permet l'obtenció dun ampli ventall de propietats superficials d'alt interés a nivell industrial. En particular en el cas del sector mèdic, on s'ha mostrat un cas d'ús dun dispositiu implantable microtexturitzat amb aquesta tecnologia, la qual cosa pot ser extensible a altres aplicacions.

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

  • GONZÁLEZ TORRADO, CRISTIAN: Aspectos ambientales en la Casa Aversú de Alejandro de la Sota: El proceso del proyecto
    Autor/a: GONZÁLEZ TORRADO, CRISTIAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/07/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: VALOR MONTERO, JAUME
    Tribunal:
         PRESIDENT: RAVETLLAT MIRA, PEDRO JUAN
         SECRETARI: BLANCO GRANADO, JAIME
         VOCAL: DEVESA DEVESA, RICARDO
         VOCAL: PASCUAL RUBIO, ANA
         VOCAL: PRIETO GONZALEZ, EDUARDO ANTONIO
    Resum de tesi: La present investigació sorgeix de dos interessos personals: la consciència climàtica i Alejandro de la Sota. Atenent a aquesta premissa, l'objectiu de la investigació és trobar la vinculació entre els aspectes ambientals i l'arquitectura, particularment en el procés del projecte. D'aquesta manera, s'utilitzarà la investigació per donar resposta a la pregunta:En quins moments i de quina manera els aspectes ambientals incideixen en la forma arquitectònica?Per a això, la present investigació analitzarà la Casa Arvesú de Sota, estructurant el seu estudi en quatre parts.La primera part atén al concepte d'aspectes ambientals, establint el vocabulari que s'utilitzarà. L'objectiu d'aquesta primera part és tornar a l'origen del concepte i revisar les postures actuals en quant a la repercussió de les decisions ambientals en el projecte, ja que es tracta de desprendre's de tòpics per redefinir l'arquitectura com a mitjà i no com a suport de les solucions ambientals. Al final d'aquest primer apartat es procedeix, també, a la vinculació dels aspectes ambientals amb Alejandro de la Sota.La segona part correspon a l'estudi descriptiu de l'habitatge. Es fa un recorregut pel context nacional i internacional en el moment de la seva concepció i construcció. A més, es reconeix l'obra dins de la trajectòria professional d'Alejandro de la Sota. Posteriorment es caracteritza la casa en tant que ús, lloc i tècnica a través del procés del projecte, doncs s'analitzen les seves diferents versions —esbossos— fins a arribar a la seva formalització final.La tercera part correspon a l'estudi analític. Per a això, s'ha realitzat un “bessó digital” de l'obra —enderrocada el 1987—, de manera que permet la quantificació de les repercussions ambientals en quant a geometria, llum, sistemes o comprovacions energètiques o de dinàmica de fluids de l'habitatge. L'objectiu del model digital és la comprovació numèrica del que Alejandro de la Sota aplicava empíricament. Amb aquest punt de partida, en primera instància es cataloguen les solucions com a sistemes per, posteriorment, examinar l'habitatge a partir de cinc accions característiques que relacionen l'obra amb els aspectes ambientals. Les cinc categories són les següents:- Elevar, densificar i distanciar [com a implantació]- Permeabilitzar, assentar i plantar [com a apropiació de l'entorn]- Contraposar, discórrer i colmatar [com a programa]- Parapetar, projectar i estendre [com a definició dels límits]- Ombrejar, ventilar i retenir [com a estratègies passives]Finalment, aquesta tercera part acaba amb la identificació i incorporació dels objectius ambientals en el projecte amb un gràfic que relaciona transversalment el procés de disseny.La quarta part correspon amb les conclusions de la investigació. És a dir, la resposta a la pregunta que va donar origen a la present investigació en 4 fases:- Caracterització del mitjà, l'usuari i el problema.- Formulació d'objectius.- Establir l'estructura interna del projecte.- L’“esforç per reduir esforç”.
  • TERÉS CASTÁN, JUDITH: La repetición en un modelo habitacional urbano: De las terraced houses londinenses tardogeorgianas a los apartment houses neoyorquinos de la Era Metropolitana
    Autor/a: TERÉS CASTÁN, JUDITH
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 25/06/2024
    Data de lectura: 26/07/2024
    Hora de lectura: 11:30
    Lloc de lectura: ETSAB - Planta Baja - Sala de Grados
    Director/a de tesi: GONZALEZ RAVENTOS, AQUILES | GARCIA ESCUDERO, DANIEL
    Tribunal:
         PRESIDENT: NAVARRA, MARCO
         SECRETARI: RUBERT DE VENTOS, MARIA
         VOCAL: MORAGAS SPA, ANTONIO
         VOCAL: LLORACH HERRERO, ENRIC
         VOCAL: FREDIANI I SARFATI, ARTURO
    Resum de tesi: L'arquitectura domèstica és un dels eixos vertebradors de la ciutat històrica per la seva capacitat ambivalent, manifesta en els models residencials urbans, de proporcionar l'hàbitat dels ciutadans, alhora de contribuir a tramar el teixit, estructurar la morfologia i definir la identitat urbana.La recerca de dos models a priori dispars, el de les terraced houses londinenques tardogeorgianas i el dels apartment houses novaiorquesos de l'Era Metropolitana”, entre els quals no obstant es detecta un paral·lelisme formal, ha permès exposar on radica l'essencialitat de la repetició arquitectònica en la definició d'un model residencial urbà. L'establiment d'un cànon repetitiu és condició sine qua non per a la seva conformació i prevalença; de manera que, quan la repetició és objectivada i aplicada a la pràctica, apareix implícita en els codis projectuals que regeixen el model. Es detecta que la repetició ha d'abastar tres magnituds: la gran escala, que contempla la implantació a la ciutat; l'escala intermèdia, d'índole tipològica, compresa per les diferents tipologies que integren el model; i l'escala més petita de detall, que focalitza l'atenció en aquells elements arquitectònics que, compartint un disseny similar, se succeeixen regularment. El resultat és un paisatge urbà en el qual impera la uniformitat arquitectònica, atorgada per la seqüència rítmica que brinda a la ciutat la repetició ordenada d'uns determinats paràmetres vinculats amb l'arquitectura domèstica; una preuada, encara que a vegades oblidada, uniformitat que permet asserenar la voràgine urbana i singularitzar aquella arquitectura que requereix ser destacada.Perquè un model residencial urbà es consolidi i perduri en el temps, el cànon repetitiu que el configura ha d'admetre un cert grau de transgressió, de flexibilitat davant els diferents condicionants socials i de projecte que puguin ser requerits en cadascuna de les innombrables unitats d'habitatge que ho conformen. Un model residencial urbà, regit per un cànon repetitiu amb capacitat d'adaptabilitat, pot arribar fins i tot a ser extrapolat contextualment, com es demostra amb la tesi de la translació del model de les sòbries i elegants terraced houses de Londres a Nova York on, després d'un procés d'adaptació, incloent-hi una magnificació escalar, es va transformar en el model definit pels magnífics apartment houses erigits entorn del Central Park durant les dècades finals del segle XIX i principis del segle XX.

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

  • CUBIDES PAEZ, DAVID FERNANDO: Biological technologies for nitric oxide abatement
    Autor/a: CUBIDES PAEZ, DAVID FERNANDO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
    Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/07/2024
    Data de lectura: 26/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala d'Actes EPSEM (Av.Bases de Manresa, 61-73, 08242 Manresa)
    Director/a de tesi: JUBANY GUELL, IRENE | GAMISANS NOGUERA, XAVIER
    Tribunal:
         PRESIDENT: RAMÍREZ MUÑOZ, MARTÍN
         SECRETARI: DORADO CASTAÑO, ANTONIO DAVID
         VOCAL: MARTIN SANCHEZ, MARIA JOSE
    Resum de tesi: Afrontar el repte generalitzat de la contaminació atmosfèrica, especialment la reducció dels òxidsde nitrogen (NOx), és fonamental per millorar la salut pública i la qualitat ambiental a Europa.Anualment, els problemes relacionats amb la qualitat de l'aire contribueixen a morts prematuresa tot Europa, la qual cosa subratlla la necessitat urgent d'estratègies eficaces de control de lacontaminació. Aquesta tesi doctoral explora processos biotecnològics innovadors per al'eliminació de NOx, centrant-se en el potencial dels tractaments biològics com alternativessostenibles i rendibles als mètodes convencionals.Realitzada al Departament de Mines, Enginyeria Industrial i TIC de la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC) i a la Unitat Tecnològica Aigua, l'Aire i el Sòl d'Eurecat, aquesta investigacióforma part d'un esforç de col·laboració per establir un pont entre els estudis acadèmics i lesaplicacions industrials. La tesi investiga l'eficàcia dels líquids iònics (LIs) i els líquids en fase noaquosa (NAPs) com a vectors de transferència de massa per millorar la solubilitat de l'òxid denitrogen (NO) i, al seu torn, millorar la biodisponibilitat de NO per a la degradació microbiana.Aquests vectors tenen el potencial de revolucionar el disseny i funcionament dels sistemes detractament biològic de gasos poc solubles en aigua millorant la seva eficiència i escalabilitat.La tesi revisa sistemàticament les tecnologies de control de NO existents per establir les bases dela introducció d'alternatives de base biològica. Profunditza en la selecció i optimització dematerials i mètodes, fent èmfasi en dissenys experimentals que facilitin resultats robustos i fiables.En millorar la transferència de massa del gas a la fase líquida, la investigació pretén abordar unade les principals limitacions a les quals s'enfronten els tractaments biològics actuals a l'hora detractar gasos hidròfobs com el NO.Aquesta investigació ha comptat amb el suport de diverses subvencions acadèmiques igovernamentals, la qual cosa reflecteix la seva importància i impacte potencial. S'espera que elsresultats obrin una porta a l'estudi d'una nova tecnologia industrial, proporcionant una basecientífica sòlida per continuar investigant en noves alternatives pel tractament de gasos.

SOSTENIBILITAT

  • PAZMIÑO FLORES, YADIRA CARMEN: Evaluación de los usos de suelo y valor ecosistémico del páramo de la Subcuenca Chambo (Ecuador)
    Autor/a: PAZMIÑO FLORES, YADIRA CARMEN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: SOSTENIBILITAT
    Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 17/04/2024
    Data de lectura: 23/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ETSECCPB, Sala Conferències C2-212 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C2, Campus Nord, Barcelona).
    Director/a de tesi: FELIPE BLANCH, JOSE JUAN DE | VALLBE MUMBRU, MARC
    Tribunal:
         PRESIDENT: AGUILERA BENAVENTE, FRANCISCO
         SECRETARI: ALCARAZ SENDRA, OLGA
         VOCAL: GUAITA PRADAS, INMACULADA
         VOCAL NO PRESENCIAL: HERNÁNDEZ CLEMENTE, ROCÍO
         VOCAL NO PRESENCIAL: GILABERT NAVARRO, M. DESAMPARADOS
    Resum de tesi: L'escassetat d'informació que permeti entendre la importància dels recursos naturals des d'un enfocament econòmic és un limitant per a establir paràmetres relacionats amb la inversió ambiental en plans de conservació. Aquesta recerca proposa una metodologia que permet modelar la variabilitat dels usos del sòl de l'erm i la Valoració Ecosistèmica (VEU) de la subcuenca Chambo-l'Equador a partir d'un monitoratge bioeconómico que vincula la renda econòmica dels usos del sòl de l'erm amb eines de teledetecció i sistemes d'informació geogràfica. Els principals resultats de la metodologia van determinar que el monitoratge temporal de les cobertures terrestres és essencial per a identificar les àrees de major vulnerabilitat a la degradació de la VEU. Els llindars, funcions i interrelacions determinats en els models de Cart Decision Tree (CDT), Percepció multicapa (MLP), multivariant Adaptative Regression Splines (MARS) i Màquines de Vectors Suport (SVM) per al reconeixement de les cobertures terrestres van ser eficients; els models van tenir un rendiment del 88%, 85%, 83% i 81% respectivament. La hibridació dels models, cadenes de Màrkov i autómas cel·lulars va ser apropiada per a predir futurs canvis de cobertura de la terra en les zones andines en relació amb la seva VEU, els mètodes van aconseguir una precisió acceptable per a reconèixer els usos de la terra de l'erm. Les variables triades per a la classificació de les cobertures terrestres van ser adequades per a identificar les particularitats de les cobertures terrestres.Els mètodes de cost d'oportunitat i transferència de beneficis proposats, van obtenir un bon rendiment en l'avaluació de les trajectòries de producció d'aliments vinculades als serveis ambientals (SA) d'aprovisionament i concentració de carboni associades als SA indirectes i de suport, per la qual cosa es va determinar que la informació provinent de la dinàmica dels serveis ambientals és un indicador important per a entendre l'estat real del recurs i conseqüentment permet comprendre les estratègies necessàries per a emprendre accions sustentables de maneig ecològic.La cartografia generada va permetre determinar que l'erm va disminuir un 13% entre 2000-2010 i un 19% entre 2010-2020. Es va estimar que la pèrdua de l'ecosistema entre 2000 i 2030 augmentarà a 28%. Des del primer any de l'estudi fins a l'últim considerat en el treball, l'erm passarà d'ocupar el 92% al 64% de l'àrea estudiada. Els canvis de la VEU revelen que les categories amb activitat antropogènica analitzades mantenen un creixement constant que impacta directament en la VEU de l'erm. Les zones més afectades són les compreses fins als 3500 msnm. La VEU de la Subcuenca Chambo del 2000 al 2020 passarà de 2.86×108 USD a 2.59×108 USD i s'estima que per al 2030 la VEU disminuirà a 2.48×108 USD, la qual cosa ens porta a reconèixer que, si bé la pèrdua de la VEU del recurs natural no és crítica, la seva degradació va en augment.A través d'aquesta metodologia serà possible obtenir, de manera pràctica, dades sobre l'estat de conservació del recurs al llarg del temps, permetent resoldre problemes relacionats amb l'escassetat de dades i conduint a la comprensió dels canvis en la zona des d'un enfocament socioecològic, és a dir, abastant els impactes ambientals de les activitats humanes sobre els sistemes naturals. La base del mètode desenvolupat permet replicar la metodologia.La informació generada per aquest estudi serà de vital importància per a entendre les causes dels canvis en els sistemes andins en termes monetaris i ambientals, la qual cosa permetrà el desenvolupament de plans de maneig i polítiques de conservació orientades a la protecció i maneig sostenible des d'un enfocament econòmic.

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

  • ORTEGA DONOSO, SARA ISABEL: Luz y aprendizaje dentro de los espacios educativos. Aproximaciones desde el color.
    Autor/a: ORTEGA DONOSO, SARA ISABEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 01/07/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MUROS ALCOJOR, ADRIAN | BAUTISTA PEREZ, GUILLERMO
    Tribunal:
         PRESIDENT: ESCOFET ROIG, ANNA MARIA
         SECRETARI: DAUMAL DOMENECH, FRANCESC DE PAULA
         VOCAL: HIGUERA TRUJILLO, JUAN LUIS
    Resum de tesi: Vivim en un entorn visualment exigent. La majoria dels nostres estímuls cognitius provenen de la percepció visual. En aquest entorn de dependència generalitzada del sentit de la vista, l'estudi del vincle entre la llum artificial i les tasques cognitives és clau per interactuar amb la nostra memòria i atenció, cada cop més acostumades a entorns dinàmics.L'objectiu d'aquesta investigació és fer una anàlisi de les disciplines que més poden condicionar l'aprenentatge: ciències cognitives, arquitectura i educació, per:En primer lloc, analitzar com poden influir alguns dels paràmetres de la llum en l'aprenentatge, prestant especial atenció a la incidència de la llum en la percepció i l'atenció humanes i en com aquestes condicionen la memòria.Després, analitzar les metodologies docents innovadores i com s'han inclòs les tecnologies de comunicació i aprenentatge a l'aula.I, finalment, analitzar quina ha estat l'evolució dels espais educatius a través de l'estudi de casos d'escoles de tot el món al llarg de les darreres dècades, aprofundint en les maneres com s'han incorporat les tecnologies d'il·luminació i control segons les necessitats dels mètodes educatius dins de l'aula.De l'anàlisi de les implicacions de la llum en l'atenció i la memòria, obtindrem les possibilitats que ens ofereix treballar diferents paràmetres de llum a l'aula; de l'anàlisi de les metodologies docents, obtindrem les necessitats reals de l'aula actual; i de l'anàlisi dels casos d’estudi, obtindrem capacitat d'innovació a l'aula amb noves estratègies d'il·luminació.La intersecció d'aquestes tres disciplines origina tres usos alternatius de la il·luminació en espais educatius, que se sotmeten a un anàlisi experimental comparant el rendiment en una tasca en les escenes proposades amb el rendiment en condicions de llum tradicionals, per concloure noves solucions a l'aula i futures línies de recerca.S'ha utilitzat una metodologia de revisió narrativa àmplia per als casos d’estudi que permet donar una visió general de la problemàtica d'adaptació de la il·luminació a l'ús i a l'usuari dins dels centres escolars. Per això, s'han revisat fonts publicades en revistes d'arquitectura i exemples significatius amb espais educatius que desenvolupen metodologies docents innovadores, i s'han establert criteris d'anàlisi d'il·luminació natural i artificial considerats al llarg d'aquests casos.S'ha utilitzat una metodologia experimental que analitza la incidència de tres propostes d'il·luminació alternatives basades en situacions no considerades fins al moment. En els tres casos es consideren un grup de control i un grup d'estudi de dues escoles públiques de la província de Barcelona. Aquestes propostes neixen de l'observació d'una falta de consideració d'un paràmetre de la llum important en la transmissió d'informació d'un entorn visual: el color.Finalment, els resultats reflecteixen la necessitat d'adaptar i flexibilitzar les aules segons les diferents necessitats d'aprenentatge dins de l'aula i la possibilitat de fer-ho amb propostes no considerades fins ara de paràmetres de color i dinamisme.
  • REFALIAN, GHAZAL: A study on the implementation of a string-rewriting system for digital modeling of the islamic geometric patterns
    Autor/a: REFALIAN, GHAZAL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/06/2024
    Data de lectura: 23/07/2024
    Hora de lectura: 12:30
    Lloc de lectura: Defensa pública Presencial (ETSAB - Planta Baja - Sala de Grados).
    Director/a de tesi: COLOMA PICÓ, ELOI | MOYA SALA, JOAQUIM NARCÍS
    Tribunal:
         PRESIDENT: PONS VALLADARES, ORIOL
         SECRETARI: COSTA JUTGLAR, GONÇAL
         VOCAL: LIÉBANA CARRASCO, ÓSCAR
    Resum de tesi: Els patrons geomètrics islàmics representen una forma d'art única i intricada dins de l'art i l'arquitectura islàmica. Utilitzen precisos principis geomètrics per teselar superfícies. A causa de les seves característiques repetitives, ofereixen una solució econòmica per decorar superfícies com parets, sòls, sostres i objectes, a més d'un atractiu estètic. Aquests patrons han estat significatius en la història de l'art en diverses regions des d'Orient fins a Occident, amb un pic de creixement entre els segles VIII i XIV. En l'era digital, presenten desafiaments en el seu modelatge a causa de la seva estructura multifacètica. La complexitat geomètrica i cultural exigeix càlculs precisos i una profunda comprensió del seu context cultural per ser representats amb precisió en format digital, en cas contrari, els patrons resultants poden ser inacceptables o incorrectes.Per abordar aquests desafiaments, aquesta investigació pionera usa un mètode computacional basat en gramàtica formal, conegut com Sistemes de Reescriptura de Cadenes (SRS), per a la simulació en entorns virtuals de patrons geomètrics islàmics. Aquest mètode utilitza principis lingüístics com símbols i caràcters alfabètics, juntament amb comandes de sintaxi i regles gramaticals, representant i manipulant sistemes complexos de manera anàloga al processament del llenguatge. SRS ha estat utilitzat en lingüística, lògica i gràfics per computadora. En el disseny assistit per ordinador, un patró pot ser generat mitjançant la conversió pas a pas d'una forma inicial simple a l'estructura final. L'ús de cadenes i símbols, en lloc de formes o fórmules matemàtiques, proporciona un enllaç directe entre la geometria i el llenguatge de les màquines, facilitant la seva comunicació i oferint nous potencials que no son disponibles en mètodes convencionals.La metodologia va implicar la recollida de mostres de patrons geomètrics islàmics històrics (IGPs) i l'examen de tècniques de dibuix existents. Aquestes entrades van ser analitzades i comparades amb els requisits per aplicar SRS per modelar patrons, la qual cosa va portar al desenvolupament d'un nou enfocament morfològic per a IGPs, utilitzat per crear un algoritme que construeix IGPs amb SRS. El resultat és una solució integral per generar i manipular patrons geomètrics islàmics en un entorn digital. Es va desenvolupar un conjunt d'eines CAD com add-on per a Grasshopper, un plug-in per a RHINO3D, accessible per a arquitectes i dissenyadors. Elimina la necessitat de dissenyar una nova plataforma i permet combinar aquest conjunt d'eines amb altres existents dins del programari principal, ampliant les seves aplicacions potencials.Per avaluar l'efectivitat del mètode, es van dissenyar tallers experimentals, demostrant l'impacte de la metodologia amb una taxa d'èxit del 85% en la producció de patrons comparat amb el 55% de mètodes convencionals. La retroalimentació dels participants va validar l'eficàcia de SRS, assenyalant prometedors camins per a futures investigacions. Es van restaurar i modelar amb èxit 22 IGPs, ara disponibles públicament en l'eina desenvolupada. Aquest mètode tanca la bretxa entre les tecnologies digitals i el patrimoni tradicional, oferint un enfocament sistemàtic per al modelatge digital de IGPs, facilitant i accelerant el modelatge de nombrosos patrons mantenint-se fidel als dissenys originals, sense comprometre els detalls geomètrics.

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

  • MOLINA ORDÓÑEZ, CARLOS: Ionospheric Scintillation in GNSS Signals: a Tool for Earth Observation
    Autor/a: MOLINA ORDÓÑEZ, CARLOS
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 05/07/2024
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK
    Tribunal:
         PRESIDENT: WICKERT, JENS
         SECRETARI: SANZ SUBIRANA, JAIME
         VOCAL: GARCÍA RIGO, ALBERTO
    Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral pretén estudiar el centelleig ionosfèric i la seva relació amb algunes de les seves fonts, en particular la correlació observada entre la pertorbació ionosfèrica i la litosfera. No obstant això, abans d'abordar aquest tema, s'han desenvolupat alguns simuladors i models.En aquesta tesi s'ha desenvolupat un traçador de raigs transionosfèric per a simular els efectes d'una ona electromagnètica que viatja a través de la ionosfera terrestre. Consisteix en una versió actualitzada d'un antic algorisme incloent els models més recents de densitat ionosfèrica, camp geomagnètic i composició atmosfèrica, a més d'un model de bombolles ionosfèriques.El centelleig ionosfèric és el canvi ràpid d'intensitat i fase sofert per les ones electromagnètiques travessant la ionosfera. Està motivat per les fluctuacions turbulentes de densitat d'electrons en la ionosfera en diferents escales temporals i espacials. El centelleig ionosfèric és més probable a les regions equatorials després de la posta de sol i en els pols, però es veu també afectat per la meteorologia espacial. El seu comportament s'estudia mitjançant models matemàtics com el de Rino, que utilitza una pantalla de fase per a calcular els canvis de fase i intensitat. Aquest model és capaç d'estimar els índexs de centelleig (S4, i sigma phi) per a qualsevol geometria de raig, però necessita unes certes entrades que caracteritzin les condicions ionosfèriques. Aquestes entrades es refereixen a la intensitat i la distribució espectral de les fluctuacions (CkL, i q), i a la seva forma i velocitat.El model WBMOD és un dels models climatològics àmpliament fets servir per a proporcionar globalment els paràmetres de centelleig ionosfèric en funció de la data, l'hora, el lloc i les condicions geomagnètiques/solars. No obstant això, aquest model no és de lliure accés. El treball presentat en aquesta tesi doctoral és el desenvolupament d'un model bessó aproximat de WBMOD basat en xarxes neuronals entrenades amb les dades disponibles de WBMOD.El centelleig ionosfèric pot estimar-se a partir de senyals GNSS, mitjançant diferents tècniques. En primer lloc, mitjançant el mesurament directe del senyal GNSS en estacions terrestres. Segon, mitjançant la tècnica de reflectometria GNSS, que usa l'ona reflectida sobre l'oceà. Tercer, emprant la tècnica de ràdio-ocultació GNSS, que estudia el senyal procedent dels satèl·lits GNSS prop de l'horitzó, travessant tangencialment la ionosfera. Aquestes tres tècniques juntes permeten una cobertura sobre regions en les quals no existeixen les estacions terrestres tradicionals, és a dir, els oceans.Molts estudis realitzats en les últimes dècades han posat de manifest un acoblament entre la litosfera, l'atmosfera i la ionosfera, el denominat LAIC. Aquests estudis informen de canvis en el contingut total d'electrons de la ionosfera, de pertorbacions en el camp magnètic o de la detecció de radiacions de freqüència extremadament baixa, entre altres fenòmens, tant abans com després dels fenòmens sísmics. En aquesta tesi s'ha estudiat la relació entre el centelleig ionosfèric detectat pels tres mètodes abans esmentats i els fenòmens sísmics, centrant-se en les signatures precursores. Per a això, s'ha dut a terme un estudi preliminar per a avaluar l'eficàcia de la reflectometria GNSS per a detectar el centelleig ionosfèric utilitzant dades GNSS-R de CYGNSS.Finalment, aquesta tesi doctoral presenta l'estudi estadístic sobre la relació entre les anomalies de centelleig ionosfèric i els terratrèmols a escala global i, en un segon pas, en relació amb l'activitat sísmica localitzada produïda per una erupció volcànica a la Palma en 2021. Els resultats d'aquestes parts van trobar una petita signatura de les anomalies de centelleig ionosfèric com a senyals precursors de terratrèmols. No obstant això, aquesta evidència és tan petita que no permet el seu ús directe com a sistema d'alarma primerenca de l'activitat sísmica.
  • PALACIOS ARIAS, CESAR AUGUSTO: Design, Implementation, and Experimental Validation of Microsystems for Near-field Communications and Sensing at X-waves
    Autor/a: PALACIOS ARIAS, CESAR AUGUSTO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 01/07/2024
    Data de lectura: 24/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3, Sala 103 Planta 1, ETSETB, Campus Nord, Barcelona
    Director/a de tesi: JOFRE ROCA, LUIS | JOFRE CRUANYES, MARC
    Tribunal:
         PRESIDENT: FERRANDO BATALLER, MIGUEL
         SECRETARI: RIUS CASALS, JUAN-MANUEL
         VOCAL NO PRESENCIAL: RAMÍREZ ARROYAVE, GERMÁN AUGUSTO
    Resum de tesi: Aquesta tesi aprofundeix en el procés intricat de disseny i implementació de sistemes d'escala micromètrica per a aplicacions "x-ones", un terme utilitzat en aquesta tesi per abastar microones, ones mil·limètriques, òptica i ones de terahertz. Els resultats inicialshan estatS'aconsegueix amb microsistemes que operen a freqüències de microones, integrats amb tecnologies de microfluídica per a lacomunicació i detecció de biopartícules en camp proper. En particular, les tecnologies de microones i microfluídiques han sorgitcom un enfocament prometedorper a la detecció i anàlisi de biopartícules. Aquest camp interdisciplinari, situat a la intersecció de l'enginyeria de la comunicació, lafísica a microescala i la biologia, aprofita les propietats úniques de les microones i el control precís que ofereixen les microfluídiquesExplorar el comportament i la funcionalitat de les cèl·lules vives. Aquesta tesi engloba tres estudis interconnectats que explorenconjuntament la integració de tecnologies de microones i microfluídiques per a la detecció, diferenciació i anàlisi de biopartícules.El primer estudi se centra en el disseny i optimització d'un sistema de mesura d'alta sensibilitat capaç de detectar biopartícules enun rang de freqüència de 0,01-10 GHz utilitzant diverses configuracions d'elèctrodes coplanars en una plataforma microfluídica. Laconfiguració de mesurament proposada aborda la bretxa de detecció en microones amb un sistema de detecció de microones desuperheterodí en temps real basat en l'optimització d'un Lock-In-Amplifier (LIA) per a la detecció de partícules individuals. El segonestudi demostra la capacitat del sistema per diferenciar biopartícules vives/mortes individuals. Incorpora un Amplificador deTransimpedància (TIA) en el sistema de mesuramillorar la relació senyal-soroll (SNR) per 4 dB. A més, el receptor de superheterodí es va optimitzar en termes de potència ifreqüència d'operació de l'oscil·lador local. El sistema microfluídic s'ha ajustat per confinar biopartícules a la línia central delmicrocanal. El tercer estudi presenta un sistema que mesura la variació de susceptibilitat electromagnètica no lineal d'organismesvius. La tècnica es basa en la mesura dels productes d'intermodulació a freqüències de microones produïdes per diversesmostres, incloent etanol pur, una barreja d'etanol i dimetil-sulfòxid (DMSO), viu Escherichia coli (E. coli), i E. coli, que ha estat matatper calor. Col·lectivament, aquests estudis destaquen el potencial d'aquesta plataforma integrada de microones-microfluídic enprocessos industrials, recerca biomèdica i aplicacions de monitoratge ambiental. La investigació obre una via inexplorada en elcamp de les microones per entendre el comportament i la funcionalitat de les cèl·lules vives.
  • SHAABANZADEH, SEYEDEH SOHEILA: Contribution to the Development of Wi-Fi Networks through Machine Learning based Prediction and Classification Techniques
    Autor/a: SHAABANZADEH, SEYEDEH SOHEILA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 18/06/2024
    Data de lectura: 22/07/2024
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3, Campus Nord
    Director/a de tesi: SANCHEZ GONZALEZ, JUAN
    Tribunal:
         PRESIDENT: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
         SECRETARI: PEREZ ROMERO, JORGE
         VOCAL: KOUTLIA, KATERINA
    Resum de tesi: El creixent nombre d'usuaris Wi-Fi i l'aparició de serveis de banda ampla requereix un increment en la densitat de punts d'accés (AP), cosa que provoca tasques de configuració, optimització i gestió de xarxa més complexes. Per altra banda, els avenços en la tecnologia de monitorització i anàlisi de xarxes sense fils ofereix la oportunitat d'extreure coneixement valuós del comportament de la xarxa i els usuaris, cosa que facilita una gestió de xarxa més eficient. En aquesta tesi es proposen diferents tècniques de Machine Learning per millorar la gestió de xarxa Wi-Fi posant el focus en tres aspectes: predicció de connectivitat d'usuari, predicció de tràfic Wi-Fi i classificació de tràfic Wi-Fi.El primer aspecte d'aquest treball es centra la predicció del proper punt d'accés al qual un usuari es connectarà. Es proposa una metodologia basada en l'històric dels APs als quals ha estat connectat un usuari i que extreu patrons de connectivitat a diferents escales temporals (horària, diària, setmanal). La predicció es fa mitjançant tècniques basades en xarxes neuronals i algoritmes de Random Forest. La metodologia proposada s'avalua mitjançant dades reals d'una xarxa Wi-Fi d'un Campus Universitari. La predicció del proper AP permet una reconfiguració de xarxa proactiva, millorant la eficiència de tècniques de Pairwise Master Key caching and Opportunistic Key Caching que permeten reduir els temps de re-autentificació. A més, aquesta predicció permet identificar la regió geogràfica de l'usuari i pot ser utilitzada per fins comercials, com per exemple publicitat personalitzada, mitjançant missatges personalitzats basats en la ubicació de l'usuari.Per altra banda, es proposa una metodologia de predicció del tràfic agregat als punts d'accés utilitzant correlacions amb APs veïns en el domini de l'espai i el temps per millorar la predicció. Utilitzant mesures reals, s'avaluen diferents metodologies basades en Deep Learning com Convolutional Neural Networks (CNN), Simple Recurrent Neural Networks (SRNN), Gated Recurrent Units (GRU), Long Short-Term Memory (LSTM) i Transformer. També es presenta una proposta híbrida que combina CNN pel processament al domini de l'espai i RNN per la predicció temporal. Aquesta metodologia híbrida millora la predicció a costa d'un increment reduït en el temps d'entrenament i un impacte menyspreable en el temps de predicció. La predicció del tràfic a cada AP proporciona una millor distribució de la càrrega, i pot ser útil per tècniques de gestió de recursos ràdio com el control d'admissió, control de congestió i balanceig de càrrega. A més, la predicció de períodes amb poc tràfic pot ajudar a tècniques de reducció de consum energètic permetent desactivar punts d'accés amb poc tràfic en alguns períodes de temps.Per últim, la classificació de tràfic és essencial per millorar el funcionament de la xarxa permetent una millor assignació de recursos i la priorització de serveis amb requeriments estrictes de retard. L'increment a la demanda de serveis de realitat virtual (VR) representa un repte significant per les xarxes Wi-Fi per garantir aquests requeriments estrictes de retard. Per millorar la qualitat de serveis VR, la clau està en poder diferenciar tràfic VR de tràfic no VR. Es proposa l'ús de metodologies basades en Machine Learning per identificar tràfic VR en un entorn Cloud-Edge VR analitzant correlacions de dades tant en l'enllaç ascendent com el descendent i extraient característiques del tràfic. Es comparen sis tècniques de classificació (Logistic Regression, Support Vector Machines, k-Nearest Neighbors, Decision Tree, Random Forest i Naive Bayes). El resultat de la classificació s'utilitza per la priorització del tràfic VR sobre tràfic no VR. L'avaluació es fa utilitzant datasets de diferents aplicacions VR i mitjançant simulacions d'una xarxa Wi-Fi. Els resultats obtinguts mostren una reducció significativa del retard del tràfic VR amb un lleuger increment en el retard del tràfic No VR.

URBANISME

  • MEDINA ESTRADA, ISAURA: Tijuana, un puzle de fragmentos urbanos. Origen y evolución de una ciudad fronteriza
    Autor/a: MEDINA ESTRADA, ISAURA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: URBANISME
    Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 15/05/2024
    Data de lectura: 05/09/2024
    Hora de lectura: 15:30
    Lloc de lectura: Room CB4 ETSAB. Main floor - Public link for the videoconference: meet.google.com/ggv-noef-nic
    Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PEREMIQUEL LLUCH, FRANCISCO
    Tribunal:
         PRESIDENT: CASTIÑEIRA PALOU, MARIA ISABEL
         SECRETARI: PAGLIUSO DE ANDRADE, ANA CAROLINA
         VOCAL NO PRESENCIAL: IRACHETA CENECORTA, ALFONSO XAVIER
    Resum de tesi: Aquesta investigació és un estudi urbà sobre Tijuana, el propòsit del qual és comprendre els processos històrics que l'han delineat des dels seus orígens regionals, l'evolució dels processos urbans i la seva materialitat construïda, en perspectiva, d'on venim i cap a on anem. Proposa desvetllar les arrels i les implicacions de la seva materialitat, que es reflecteixen en una manera de fer, en unes formes pròpies d'habitar, que ens plantegen diverses interrogants. Per què la ciutat és com és? Quin és l'origen d'aquestes formes? Què la fa diferent de ciutats d'altres latituds i, fins i tot, de la mateixa regió? Com n'ha estat la transformació? Quins processos urbans l'han delineat? Quines són les implicacions d'aquesta materialitat en la forma de vida dels habitants?La investigació se sustenta en tres mètodes d'anàlisi: históricoregional, evolució urbana i morfològica. El primer fa referència a l'anàlisi del context regional, des dels processos de colonització fins a la formació de les noves ciutats i l'origen d'algunes pràctiques urbanes arrelades que revelen les arrels d'una identitat regional. En segon lloc, l'enfocament d'evolució estudia la transformació de les pràctiques urbanes, de les maneres d'habitar i de construir i de les formes del creixement que van canviant en etapes identificables al llarg del temps. L'enfocament morfològic se centra en el teixit urbà residencial a diverses escales, desvetllant les maneres d'habitar i de construir, mitjançant la categorització dels diferents elements del teixit: l'habitatge, la parcel·la i la poma.L'abordatge d'aquests enfocaments es fa mitjançant l'anàlisi de tres factors que constitueixen eixos transversals de l'estudi: territori, societat i planejament urbà. La forma del territori planteja diversos reptes al creixement urbà, especialment en una ciutat com Tijuana, amb una topografia accidentada. L'àmbit social té vida pròpia, amb uns referents culturals i de manera de vida que, en el cas de Tijuana, és una ciutat de migrants de diferents regions del país, una ciutat pluricultural de creació recent. El paper de la planejació urbana és intermediària entre territori-societat i la construcció material, mitjançant l'aplicació de normes, polítiques i accions de l'àmbit públic.L'estructura metodològica es compon de treball d'escriptori i de treball de camp. El primer consisteix en anàlisi documental, estadística i cartogràfica, les principals fonts d'informació de la qual són els estudis urbans de Tijuana, bases estadístiques, cartogràfiques i fotogràfiques de diferents fonts locals, nacionals i internacionals. El treball de camp consisteix en entrevistes a actors clau, recorreguts a les diferents zones de la ciutat per observació in situ, entrevistes informals a habitants i conformació d'un àlbum fotogràfic. És una investigació aplicada que genera coneixement pràctic sobre àrees, processos i intervencions concretes per a la planejació urbana. Alhora, la investigació es recolza en un cos teòric que sustenta les seves troballes, especialment en un enfocament característic dels estudis desenvolupats al Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura Barcelona.Una de les aportacions principals de l'estudi es troba en el seu enfocament morfològic que brinda una base dibuixada a diferents escales de l'estructuració física de la ciutat que permet una millor comprensió de les parts que la componen, i alhora de la seva materialitat com un tot. En general, l'estudi aporta un coneixement interdisciplinari i teoricopràctic com a punt de partida per a la intervenció, per al plantejament de projectes de transformació, regeneració i rehabilitació urbana, especialment del teixit residencial, així com elements de reflexió per a la construcció d'un model propi de ciutat, una ciutat pensada.

Darrera actualització: 22/07/2024 04:45:25.