Tesis autoritzades per defensa

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• BARRAJÓN RASTROLLO, JOSE LUIS: Navigating Organizational Change for Successful Implementation of HR Analytics
  
  Autor/a: BARRAJÓN RASTROLLO, JOSE LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2024
  Data de lectura: 13/12/2024
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Defensa pública Sala Juntes, planta 1, FIB - UPC
  Director/a de tesi: FERNANDEZ ALARCON, VICENÇ | GALLARDO GALLARDO, EVA
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARIN GARCIA, JUAN A.
       SECRETARI: PONS PEREGORT, OLGA
       VOCAL: ORTIZ DE URBINA CRIADO, MARTA
  Resum de tesi: Context:Diversos estudis afirmen l'impacte positiu de l'analítica de recursos humans (HRA) en l'obtenció d'una avantatge competitiva i en la millora del paper estratègic dels recursos humans (HR). Per tant, donada la importància de saber com implementar una funció d'HRA en les organitzacions amb èxit, aquesta tesi doctoral aporta coneixements rellevants sobre les variables més crítiques i les barreres a afrontar durant aquest procés, perquè futurs investigadors i professionals tinguin el coneixement i les eines suficients per abordar-ho amb èxit.Propòsit:La tesi doctoral es divideix en dos propòsits interrelacionats: (1) identificar els factors més crucials sobre els quals les organitzacions basen la seva implementació d'HRA i (2) les barreres d'aprenentatge a afrontar durant el canvi organitzatiu que suposa implementar aquests factors per convertir-se en una organització de presa de decisions basada en dades.Mètode:Per a la culminació de tots dos propòsits, hem realitzat un estudi inductiu/exploratori utilitzant entrevistes semiestructurades com a mètode de recollida de dades qualitatives. En aquest cas, la mostra consta de deu gerents, set líders de la funció d'HRA i tres del departament de RH que han dut a terme projectes analítics. Aquests deu líders treballen per a deu organitzacions diferents en diversos sectors i amb diferents nivells de maduresa analítica. Ens hem basat en un parell de marcs teòrics, un d'aprenentatge organitzatiu i un altre d'HRA, per dissenyar i crear el nostre propi marc que guiï la investigació.Resultats:A través d'una investigació qualitativa empírica, vam obtenir els cinc factors clau de HRA destacats en la literatura: Dades, Suport Tecnològic, Cultura, Persones i Disseny de Projectes. A més, vam considerar el nivell de maduresa analítica de la mostra de la nostra organització i, en relació amb això, els resultats mostren que la qualitat i l'accessibilitat de les Dades són crucials en les etapes descriptiva i predictiva. Per contra, les organitzacions prescriptives semblen estar més enfocades en la Tecnologia, per donar suport a models analítics avançats. Pel que fa al canvi organitzatiu, els nostres resultats mostren que la intensitat de les barreres d'aprenentatge en HRA disminueix a mesura que les organitzacions augmenten el seu nivell de maduresa analítica. A més, els problemes de comunicació semblen estar presents en les organitzacions descriptives, especialment amb els departaments de Dades i Tecnologia i la direcció. D'altra banda, en les organitzacions predictives, els departaments de RH i/o HRA semblen mancar d'autonomia per accedir a les Dades, construir els seus equips i triar la tecnologia que necessiten per madurar la funció. Finalment, altres factors com l'ètica, el pressupost i la confiança en la funció de RH també es van mostrar en els resultats.Conclusions / Implicacions:Això permet als investigadors i professionals dissenyar i implementar una funció d'HRA recolzada per un marc que garanteixi l'èxit en el procés.Originalitat:Aquesta tesi doctoral amplia la teoria existent sobre els factors d'èxit de HRA (SSFF), així com l'aprenentatge organitzatiu, desenvolupant un nou model que inclou ambdues disciplines per implementar amb èxit la funció d'HRA en les organitzacions.
  
• CARBONELL LAUNOIS, NICOLAS: ENTREPRENDRE AU BURKINA FASO : Quelles sont les contraintes au développement des entreprises et les facteurs de succès pour entreprendre au Burkina Faso, un pays pauvre et enclavé au coeur de l’Afrique?
  
  Autor/a: CARBONELL LAUNOIS, NICOLAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/10/2024
  Data de lectura: 17/12/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Seminari 1- DOE, planta 7 de l' ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: VAN WUNNIK, LUCAS PHILIPPE
  Tribunal:
       PRESIDENT: SIRI, ALAIN
       SECRETARI: GRIMALDI, DIDIER CAMILLE
       VOCAL: CHAPUS, QUENTIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi examina les limitacions al desenvolupament empresarial i identifica els factors clau d'èxit per a l'emprenedoria a Burkina Faso, un país pobre i sense litoral situat al cor d'Àfrica. El treball parteix d'una anàlisi en profunditat dels obstacles geogràfics, històrics, institucionals i culturals que dificulten el desenvolupament econòmic del país, i explora com determinats emprenedors aconsegueixen superar aquestes dificultats.La tesi desenvolupa una tipologia d'obstacles al desenvolupament, classificats segons la seva profunditat: obstacles profunds (geogràfics i històrics), obstacles intermedis (culturals i tecnològics) i obstacles immediats (govern i accés al finançament). Aquests elements es comparen amb les estratègies dels emprenedors burkinabè que han sabut fer créixer els seus negocis en aquestes difícils condicions.L'estudi teòric identifica cinc factors clau d'èxit que contribueixen a l'èxit de les empreses a Burkina Faso: el nivell educatiu dels emprenedors, el seu lideratge empresarial, el seu posicionament estratègic, l'eficàcia organitzativa i la seva capacitat d'adaptació a l'entorn. Per tal de determinar la importància relativa dels factors d'èxit i el rendiment de l'empresa, es realitzaran enquestes i anàlisis comptables.De la discussió dels resultats d'aquesta investigació sorgeixen recomanacions a emprenedors, responsables polítics i investigadors per donar suport al desenvolupament empresarial a Burkina Faso.
  
• RICO FLOR, CRISTINA: Un planteamiento metodológico acerca de la mejora en el sector público del Principado de Andorra. La tramitación administrativa
  
  Autor/a: RICO FLOR, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 28/11/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Seminari I - Dept. Organitació d'Empreses, planta 7 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: CAÑABATE CARMONA, ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: PEÑA LÓPEZ, ISMAEL
       SECRETARI: COLL BERTRAN, JOSEP
       VOCAL: ALET VILAGINES, JOSEP
  Resum de tesi: El tràmit administratiu és la forma més comuna d’interactuació entre el ciutadà i l'Administració, sent l'element mitjançant el qual s'articula la prestació dels serveis públics. L'objectiu d'aquesta tesi és demostrar que es pot millorar la tramitació administrativa mitjançant l'aplicació de la gestió per processos i de la teoria de jocs.La pregunta de recerca que es planteja és Es pot millorar la tramitació administrativa mitjançant l'aplicació de la gestió per processos i de la definició d'un equilibri de Nash, per a les estratègies que poden seguir l'Administrat i l'Administració? Com veurem, l'aplicació de la metodologia proposada ens permet identificar oportunitats de millora significatives, que seran d'utilitat per a millorar el tràmit administratiu. A partir d'aquesta experiència, s' obtindrà un coneixement fonamental, que servirà tant per a la seva aplicació en futurs projectes de millora dels processos d'altres àrees d'aquesta Administració, com en altres administracions públiques.La recerca es planteja amb tres objectius: 1) Identificar quins aspectes de la tramitació administrativa, es podrien millorar amb la finalitat d'incrementar la satisfacció de l'usuari, 2) Definir la millor estratègia a seguir pel ciutadà per a realitzar el tràmit de manera satisfactòria i 3) Definir la millor estratègia a seguir per l' Administració, per a incrementar la satisfacció dels usuaris del servei de tràmits, considerant prioritari l' optimització de la gestió dels recursos públics.El treball realitzat s'ha estructurat en dues parts, en cadascuna de les quals s'ha aplicat una metodologia diferent. Aquesta manera d'enfocar la recerca es basa en les tendències metodològiques actuals que s' apliquen per a l'avaluació de polítiques públiques.En la primera part de la recerca s'ha plantejat la millora en el proveïdor de serveis mitjançant l'aplicació de la Gestió per processos per a l'Administració Pública (GPAP). Aquesta metodologia ha estat creada específicament per a dissenyar processos de millora en l'Administració Pública.La segona part de la tesi se centra en considerar el tràmit administratiu com una situació estratègica en la qual intervenen dos agents, que són l'Administració (A) i l'Administrat (O). Sobre la base d'aquesta consideració es va definir la següent hipòtesi: “Donada la situació estratègica entre l'Administració i l'Administrat, que suposa la realització del tràmit administratiu, s'arribarà a la solució òptima quan ni l'Administració ni l'Administrat tinguin motius per a canviar d'estratègia, trobant-se en una situació d'equilibri”.La identificació de la millora es resol mitjançant l'elaboració d'un model matemàtic que s'obté de l'aplicació de la teoria de jocs. Aquest model serveix per a identificar un equilibri de Nash i analitzar com a vària aquest punt d'equilibri en funció de les diferents estratègies que poden adoptar l'Administració i l'Administrat quan s' enfronten a la tramitació administrativa.Els resultats de la primera part de la recerca permeten identificar quins aspectes concrets dels processos poden millorar-se i com fer-ho. En la segona part, la identificació de les estratègies que porten a un punt d' equilibri de Nash, permet concretar que ha de fer l'usuari quan s'enfronta a la tramitació administrativa, perquè el resultat sigui satisfactori i quina és la millor estratègia per a l'Administració per a donar el millor servei als ciutadans, considerant les limitacions dels seus recursos.La recerca se centra en la millora de la tramitació administrativa en el marc d'una administració simplificada, com ho és la d'Andorra i en l'àmbit de l'avaluació de les polítiques públiques, que cada vegada més s'està convertint és un aspecte clau per als gestors públics.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• LAPLAZA GALINDO, JAVIER: Human motion and intention prediction/detection for human-robot collaboration
  
  Autor/a: LAPLAZA GALINDO, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/10/2024
  Data de lectura: 05/12/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sala Juntes Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, Distrito de Les Corts, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO | MORENO NOGUER, FRANCESC D'ASSIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZALEZ SABATE, JORDI
       SECRETARI: ANGULO BAHON, CECILIO
       VOCAL: ALAMI, RACHID
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral desenvolupa i avalua models avançats de predicció del moviment humà per millorar les interaccions entre humans i robots en tasques de lliurament i collita. La investigació crea tres conjunts de dades únics i utilitza algorismes de detecció de posicions i càmeres RGBD per a la reconstrucció 3D d'esquelets humans.Es proposa un model d'aprenentatge profund basat en Xarxes d'Atenció i Xarxes de Convolució Gràfica (GCN) per millorar la precisió de les prediccions integrant la posició de l'efector final del robot. La investigació mostra una major precisió quan es consideren per separat les fases d'aproximació i pre-contacte.A més, incloent obstacles i intencions humanes en els models, la precisió de la predicció millora encara més, i un estudi amb usuaris confirma que això millora la qualitat de la interacció en termes de sociabilitat, naturalitat i comoditat. La tesi també investiga els gestos corporals com a canal de comunicació, trobant que els usuaris prefereixen la comunicació basada en gestos en lloc dels mètodes tradicionals.En resum, la investigació contribueix significativament a la interacció entre humans i robots proporcionant conjunts de dades robustos i models de predicció avançats, millorant la naturalitat i l'efectivitat de les tasques col·laboratives.
  
• MASIP ALVAREZ, ALBERT: Contribució a la identificació de models LTI intervalars en el domini de la freqüència
  
  Autor/a: MASIP ALVAREZ, ALBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 16/12/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Videoconferències del TR1 del Campus de Terrassa, Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-TR5) Carrer de Colom, 11, 08222 Terrassa
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | QUEVEDO CASIN, JOSEBA-JOKIN
  Tribunal:
       PRESIDENT: VEHI CASELLAS, JOSEP
       SECRETARI: ESCOBET CANAL, TERESA
       VOCAL: BONDIA COMPANY, JORGE
  Resum de tesi: L'objectiu principal d'aquesta Tesi és proporcionar un algorisme per a la identificació robusta de models en forma de funció de transferència amb paràmetres intervalars. Les dades incertes de partida es troben al domini de la freqüència; la seva representació consistirà en bandes d'incertesa, polígons o altres figures planes al pla complex.Per assolir la fita principal del treball, primerament es fa una extensa anàlisi de les eines matemàtiques i de les mesures característiques dels senyals candidats a excitar el procés. S'estudïen diferents alternatives per excitar convenientment un procés i es comprova que, sempre que sigui possible, cal aplicar senyals harmònics de banda limitada per obtenir informació rica en contingut espectral. Així, les dades per a la identificació seran significatives i el model obtingut podrà representar de la forma més fidel possible el comportament (parcialment desconegut) de la planta.Abans de procedir a la pròpia identificació robusta es fa una revisió històrica de tècniques d'identificació nominal. Es fa èmfasi sobre el plantejament en forma de regressor del problema. S'estudïa l'aproximació del retard pur de la planta i un mètode per decidir l'ordre més escaient per al model a identificar.Donada la insuficiència del model nominal a l'hora de contemplar les dades cal incorporar incertesa sobre el model identificat. Es fa en forma de paràmetres intervalars a la funció de transferència.Tot l'estudi de robustesa del model pivota entorn del teorema de Kharitonov, que assumeix independència entre els paràmetres del polinomi. Es dedica un capítol a determinar la resposta freqüencial d'una funció de transferència amb paràmetres intervalars fonamentant-se en aquest teorema.Dins els algorismes proposats per a la identificació robusta, es comença per una extensió de l'enfocament lineal en paràmetres al cas intervalar. Però aquesta manera d'abordar el problema, malgrat presenta garanties de convergència i optimalitat, mostra una fal·lència important a l'hora de considerar la resposta freqüencial del model identificat: resulta ser insuficient per garantir la inclusió de totes les dades observades, ja que omet part de la resposta quan estableix les restriccions del problema.Per aquest motiu cal reformular el problema com a un problema d'optimització no lineal. El plantejament tindrà com a funció objectiu obtenir els paràmetres del model amb la menor dilatació possible i que la resposta del model ajusti de la manera més adaptada possible a les dades incertes de partida. Les restriccions contemplaran la propietat d'inclusió de les dades per part del model o viceversa. Però aquestes restriccions venen donades en forma de regles o bé en forma de problema d'optimització aniuat. És per aquest motiu que cal condicionar bé el problema des d'un bon inici.En tractar-se d'un problema d'optimització no convex, sense garantia de solució malgrat s'endevini l'ordre escaient del model, es fa un estudi previ d'estabilitat i sensibilitat per proporcionar una llavor i uns límits dels intervals a trobar que facilitin l'arribada a la millor solució possible.Al llarg de la Tesi apareixen exemples d'aplicació, sintètics i experimentals, que mostren l'ampli abast del mètode proposat i la diversitat de plantes sobre les que és aplicable.La Tesi abasta únicament models lineals, continus i invariants en el temps (LTI). Una futura investigació seria estendre els resultats d'aquesta Tesi al cas lineal amb paràmetres variants (LPV). Això permetria posar els coeficients intervalars dels polinomis de la funció de transferència identificada en funció d'un o més paràmetres que depenguin, per exemple, del punt d'operació de la planta. Per eludir l'inconvenient que suposen els salts provocats per les restriccions en forma de regles al problema d'optimització plantejat es proposa, com a treball futur, traduir les regles com a lògica proposicional.
  
• OLIVARES ALARCOS, ALBERTO: Foundations of ontology-based explainable robots
  
  Autor/a: OLIVARES ALARCOS, ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 18/12/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | FOIX SALMERON, SERGIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: BEETZ, MICHAEL
       SECRETARI: RODRIGUEZ AGUILAR, JUAN ANTONIO
       VOCAL: SRIDHARAN, MOHAN
  Resum de tesi: Un desafiament crític en el disseny de robots que operen mentre interactuen amb humans és garantir l'entesa mutu, fet que contribueix a construir interaccions fiables entre humans i robots. És una tasca àrdua ja que els escenaris interactius solen ser incerts, cosa que exposa els robots a situacions exògenes que afecten les seves activitats en curs. En aquests casos, els robots han de percebre i reconèixer canvis inesperats a l'entorn, representar-los, raonar sobre ells i decidir com adaptar-s'hi. Sens dubte això modificarà el coneixement intern dels robots, i és just suposar que part de les noves creences dels robots podrien estar ocultes a altres agents com els humans. Per tant, els robots també han de ser capaços de comunicar o d'explicar el coneixement rellevant sobre les actualitzacions d'aquestes creences. En aquest context, aquesta tesi investiga l'ús d'ontologies com un marc integrador per a la construcció d'explicacions de robots, particularment dins d'entorns interactius que involucren a humans. A aquest efecte, la tesi comença formulant l'abast del coneixement del domini rellevant a conceptualitzar i continua proposant nous models i mètodes ontològics per a la generació d'explicacions robòtiques basades en ontologies. La primera part de la tesi analitza dues contribucions principals: una revisió i una classificació sistemàtica de l'estat de l'art que redueix el possible conjunt de fenòmens de la realitat a conceptualitzar, i la investigació i el desenvolupament de nous mètodes de percepció de robots per extreure'n a partir dexperiències realistes dun robot els patrons comuns de la conceptualització objectiu. La segona part analitza les dues contribucions restants: l'anàlisi ontològica i el modelatge del coneixement del domini objectiu, i el disseny i el desenvolupament d'algorismes per construir explicacions de robots basades en ontologies. Cal assenyalar que els diferents models i algorismes ontològics es van validar principalment en escenaris robòtics col·laboratius i adaptatius. Tot i això, van ser concebuts des d'una perspectiva fonamental i creiem que el seu valor científic s'extrapola a altres dominis d'aplicació (per exemple, la robòtica assistencial). En general, les contribucions científiques daquesta tesi estableixen una base sòlida per al domini dels robots explicables basats en ontologies, impulsant el disseny de robots interactius fiables.
  

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS

• ANICH GUTIÉRREZ, NICOLAS ENRIQUE: Metodología para el rediseño de cadenas de suministro multinegocio
  
  Autor/a: ANICH GUTIÉRREZ, NICOLAS ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 02/12/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: MATEO DOLL, MANUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: DE CASTRO VILA, RODOLFO
       SECRETARI: LUSA GARCIA, AMAIA
       VOCAL: BENEDITO BENET, ERNEST
  Resum de tesi: Cada cadena de subministrament sorgeix com a resposta a una nova necessitat, ja sigui per nous grups de clients o noves formes de comunicació amb els clients. A mesura que la realitat evoluciona es dissenyen noves cadenes desubministrament, moltes semblants a les ja existents. Actualment, es poden gestionar de forma independent diverses cadenes de subministrament d’una mateixa organització, ja sigui per a diferents grups de clients o diferents canals de màrqueting. És un cas multinegoci. Alhora, els canvis a l’entorn porten els ges tors a modificar la configuració de les cadenes de subministrament, cosa que és un redisseny. Complementàriament, la literatura acadèmica tracta àmpliament del disseny de les cadenes de subministrament, mentre del redisseny ho fa de forma limitada; així mateix, tampoc no és freqüent tractar la reconfiguració multinegoci.En aquest treball, es desenvolupa una metodologia de redisseny de diverses cadenes de subministrament corresponents a sengles negocis en una estructura de xarxa anomenada REDNURS (Re-Design Network Under Risk and Synergies).Aquesta metodologia, basada en una successió de passos, determina les etapes i els nivells de complementarietat d’una cadena pivot respecte a altres. Els efectes de les sinergies no només comprenen simples complementarietats d’activitats, sinó que tenen en compte els diferents nivells de decisió (estratègic, tàctic i operatiu) i les dimensions (estàtica i dinàmica) a les cadenes de subministrament.Per això, es desenvolupa el mètode MESHAV (Methodology of Evaluated Synergies Horizontally And Vertically). El seu objectiu és, per una banda, assolir el mesurament de les fonts sinèrgiques i obtenir un Factor Sinèrgic Horitzontal. D’altra banda, cal avaluar el comportament dinàmic, cos a que s ’aconsegueix mitjançant un Factor Sinèrgic Vertical derivat dels resultats obtinguts en la fase estructural. Tots aquests canvis estructurals i dinàmics permeten obtenir el Factor Sinèrgic Global de la xarxa, el resultat del qual es reflecteix en un redisseny a priori de cada cadena multinegoci.L’ús d'eines qualitatives i quantitatives permet obtenir, a partir d’una solució a priori lliurada per MESHAV, un grup de diferents tipus d’arquitectures que tenen en compte nivells d’inventari, temps de processament, cos tos i nivells de s servei.Per això, es des envolupen algorismes per optimitzar el redisseny d’aquesta xarxa multinegoci, per a això es parteix de models estàtics, per a la dimensió estructural i dinàmics, per a l’evolució dels fluxos. Les eines utilitzades són, en primer lloc, models de simulació en conjunt amb sistemes AHP (Analytic Hierarchy Process) i TOPSIS (Technique for Order of Preferences by Similarity to Ideal Solution). La simulació permet analitzar la dimensió dinàmica; a partir d’un conjunt d'escenaris i configuracions , s ’obtenen indicadors dinàmics com ara els temps i els nivells d'inventari. Aquest resultat serveix com a dada de partida per a la resolució de la dimensió estàtica mitjançant models de programació lineal, sigui per a l’etapa de fabricació o per a la de distribució.Durant aquest treball es demostra l’aplicabilitat de la investigació en desenvolupar el redisseny de tres cadenes de subministrament del sector farmacèutic d'un país de Sud-Amèrica i també el redisseny per a un grup mundial fabricantd'automòbils de diferents marques.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• DE LA CRUZ JESUS, LUCIA GUADALUPE: Multifunctional eco-friendly aerogel composites for thermal insulation and fire resistant applications.
  
  Autor/a: DE LA CRUZ JESUS, LUCIA GUADALUPE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 01/10/2024
  Data de lectura: 22/11/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Defensa pública EEBE, Sala Polivalente del Edificio A, planta baja, Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: SANCHEZ SOTO, MIGUEL ANGEL | ABT, TOBIAS MARTIN
  Tribunal:
       PRESIDENT: MASPOCH RULDUA, MARIA LLUÏSA
       SECRETARI: CASTILLO LÓPEZ, GERMAN
       VOCAL: ECEIZA MENDIGUREN, MARÍA ARÁNZAZU
  Resum de tesi: La substitució dels polímers derivats del petroli per alternatives naturals requereix superar nombroses limitacions, com ara les que es deriven de les seves baixes propietats tèrmiques i mecàniques, o de la seva inherent baixa resistència al foc. Un mètode habitual per aconseguir un millor aïllament tèrmic és l'ús de sistemes porosos com poden ser les escumes tècniques. Els aerogels, en ser molt porosos i lleugers, són barreres eficaces per a aquest fi. Tot i això, el repte consisteix a trobar una solució en la qual les anteriorment esmentades propietats estiguin optimitzades.Aquesta tesi pretén demostrar que, mitjançant l'ús de materials i processos respectuosos amb el medi ambient, és possible crear aerogels multifuncionals amb propietats optimitzades, posicionant-los com a alternatives viables, entre d'altres, a les escumes convencionals.En primer lloc s'estudià el comportament de l'alcohol polivinílic (PVA), que fou modificat a través de la introducció d'alginat, àcid tànnic (TA) i d'argila. Els enllaços per ponts d'hidrogen entre els grups polars dels diversos components van donar com a resultat una millora de les propietats mecàniques en un factor de deu. Tot i això, va ser necessari afegir NaOH i treballar en medi bàsic per superar l'alta atracció entre TA i PVA que inhibia la formació del gel. La matriu d'aerogel de PVA es va entrecreuar utilitzant ions de calci i borat, fet que va conduir a una millora addicional de la estabilitat tèrmica i resistència al foc. Representativament, el pic d'alliberament de calor (PHRR) va disminuir cinc vegades respecte al PVA sense modificar.La gelatina, es va utilitzar com un nou sistema per desenvolupar aerogels híbrids. L'àcid tànnic va jugar un paper crucial, a causa de l'establiment de forts enllaços amb els nuclis actius de la gelatina. Aquest enfoc va donar com a resultat aerogels excepcionalment resistents, aconseguint un augment de fins a 15 vegades en la tensió de fluència. Tant l'acció protectora de les partícules de nanoargila, com la formació d'una capa carbonitzada promoguda per l'acció de l'àcid tànnic, van imparti els aerogels d'excel·lents propietats retardants de flama. A través d'un tractament de recobriment per immersió amb polidimetilsiloxà i nanopartícules de SiO2, va ser possible aconseguir superfícies superhidròfobes.Finalment, es va estudiar el rendiment dels compostos d'alginat d'amoni modificats amb argila i TA en funció de l'orientació induïda durant la liofilització. Es va triar aquest polisàcarid per a la matriu perquè el possible alliberament de nitrogen durant el seu escalfament hauria de reduir la quantitat de gasos combustibles, augmentant doncs, la resistència a foc. L'orientació i la reticulació van demostrar ser passos clau per a la millora de les propietats mecàniques, aconseguint valors tan alts com 305 MPa i de 7 MPa cm³/g per el mòdul i la tensió de fluència respectivament; col·locant aquests sistemes entre els més alts reportats a la literatura. L'evolució de la conductivitat tèrmica va ser coherent amb la predicció dels models existents, augmentant a les mostres orientades axialment a causa de la contribució del mecanisme de convecció. L'estabilitat tèrmica i la resistència al foc van millorar significativament mitjançant l'addició d'àcid tànnic, cosa que va donar com a resultat una taxa d'alliberament de calor de tan sols 21 kW/m² juntament amb l'absència de flama.Així doncs, s'han desenvolupat nous tipus d'aerogels ecològics porosos i ultralleugers que han estat fabricats utilitzant tècniques de liofilització i post-reticulació, aconseguint un excel·lent equilibri entre resistència mecànica, estabilitat tèrmica i resistència al foc. En resum, aquest treball demostra que els aerogels biodegradables i amb base biològica poden esdevenir un enfoc viable quan es busquen alternatives més ecològiques amb propietats comparables als materials escumats tradicionals.
  
• REZAYAT, MOHAMMAD: Effect of Laser Surface Texturing on Metastable Austenitic Stainless Steel AISI 301LN
  
  Autor/a: REZAYAT, MOHAMMAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 18/10/2024
  Data de lectura: 13/12/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: EEBE, aula AA1.06, Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: MATEO GARCIA, ANTONIO MANUEL | ROA ROVIRA, JOAN JOSEP
  Tribunal:
       PRESIDENT: CASALINO, GIUSEPPE
       SECRETARI: FARGAS RIBAS, GEMMA
       VOCAL: LAGUNA BERCERO, MIGUEL ÁNGEL
  Resum de tesi: La texturització superficial amb làser (LST en anglès Laser Surface Texturing) ha emergit com una tècnica versàtil i efectiva per modificar les propietats superficials de materials metàl·lics, oferint un control precís sobre la topografia i microestructura de la superfície. Aquesta tesi doctoral presenta una investigació exhaustiva sobre els efectes de la LST en l'acer inoxidable austenític metaestable AISI 301LN, centrant-se en l'evolució microestructural, la integritat superficial i el comportament de resistència a la corrosió. L'estudi comença amb una caracterització completa de l'AISI 301LN, incloent-hi una anàlisi detallada de la seva composició química, microestructura i propietats mecàniques a diferents escales. Les propietats inherents del material serveixen com a base per avaluar els efectes de la LST. Es realitza una anàlisi experimental mitjançant un Disseny d'Experiments (DoE, en anglès Dessign of Experiments) dels paràmetres clau per al procés de LST, buscant obtenir un coneixement profund dels efectes de la potència del làser, la velocitat d'escaneig i de la distància focal. Es dissenyen i executen una sèrie d'experiments per variar sistemàticament aquests paràmetres, permetent un examen detallat del seu impacte en la morfologia de la superfície, l'estructura dels grans i la composició de fases. L'evolució microestructural resultant de la LST s'investiga utilitzant microscòpia electrònica de rastreig (SEM, en anglès Scanning Electron Microscopy) i espectroscòpia de dispersió d'energia de raigs X (EDS, en anglès Energy-Dispersive X-ray Spectroscopy). Les micrografies de SEM revelen canvis significatius en la topografia de la superfície, incloent-hi la formació de solcs, crestes i altres característiques a la microescala induïdes pel feix làser. L'anàlisi EDS proporciona informació sobre els canvis en la composició i/o transformació de fases, com la formació de la martensita (α'-) prop de la superfície degut als cicles tèrmic d’escalfament i refredament ràpid induïts durant el processament làser. Les propietats mecàniques de les mostres tractades amb LST s'avaluen a diferents escales dimensionals (micro- i macromètrica) utilitzant la tècnica de duresa Vickers, establint una correlació entre els paràmetres del làser i la duresa del material. En aquest sentit, la duresa superficial augmenta amb una major potència del làser i velocitats d'escaneig més baixes, atribuït als canvis microestructurals induïts mitjançant l'energia tèrmica induïda durant el procés. S'utilitza una anàlisi estadística per quantificar la profunditat de la zona d'evolució microestructural, revelant la influència de la potència del làser, la velocitat d'escaneig i la posició de la distància focal en el perfil de profunditat. Aquests anàlisis proporcionen informació valuosa sobre les condicions òptimes de processament per aconseguir les propietats superficials desitjades. La resistència a la corrosió de la LST s'avalua mitjançant proves d'immersió en ambients salins; concretament en una sal de carbonat fos, simulant condicions operatives adverses trobades en aplicacions industrials. L'anàlisi posterior mitjançant SEM-EDS permet examinar la formació de l'òxid i poder conèixer els mecanismes de corrosió associats. Les provetes tractades mitjançant LST, presenten una millor resistència a la corrosió. En general, aquesta tesi doctoral contribueix a una comprensió més profunda de les complexes interaccions entre els paràmetres clau de la LST i la integritat superficial des d'una perspectiva diferent de l'acer inoxidable austenític metaestable AISI 301LN. L'enfoc experimental, combinat amb tècniques avançades de caracterització, millora el coneixement sobre l'evolució microestructural, el comportament mecànic i la resistència a la corrosió en materials metàl·lics modificats superficialment mitjançant la tècnica de LST.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• SAMPER GARCIA, YAIZA JULIA: RENEWAL TIME AS A TOOL FOR WATER QUALITY CONTROL IN PORTS ENVIRONMENTS.
  
  Autor/a: SAMPER GARCIA, YAIZA JULIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 12/07/2024
  Data de lectura: 25/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula C2-212 de l'ETSECCPB
  Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ESPINO INFANTES, MANUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCÍA SOTILLO, MARCOS
       SECRETARI: GRIFOLL COLLS, MANUEL
       VOCAL: LORENTE JIMENEZ, PABLO
  Resum de tesi: Actualment, el transport marítim exerceix un paper fonamental en la distribució global de mercaderies, convertint els ports en punts clau de la cadena de subministrament. A més de la seva funció comercial, estan guanyant cada vegada més importància en el sector recreatiu i turístic. En conseqüència, els ports i zones properes estan sotmesos a forts impactes ambientals, especialment a l’entorn aquàtic. Aquesta investigació analitza en sis ports espanyols les variables meteo-oceanogràfiques que influeixen en els fluxos d’entrada i sortida d’aigua i, alhora, en el temps de renovació dels ports. Aquest paràmetre pot servir com a indicador de la qualitat de l’aigua en un domini semiconfinat, ja que està influenciat per una àmplia varietat de factors, incloent-hi condicions ambientals, característiques hidrodinàmiques i la mateixa morfologia del port. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és calcular i plantejar l’ús del temps de renovació com a eina per al control i la millora de la qualitat de l’aigua en entorns portuaris.La primera part d’aquest treball es basa únicament en dades d’observacions obtingudes a partir de campanyes de mesures realitzades als ports de Barcelona, Tarragona i Castelló. En aquesta secció, s’analitzen les condicions meteorològiques i hidrodinàmiques durant les campanyes i s’investiga l’ocurrència de fenòmens de downwelling sota condicions de vent del N/NE; així com d’upwelling durant episodis de vent del S/O. A més, es relacionen aquests esdeveniments amb variacions en el temps de renovació del port i es planteja que, sota condicions anticiclòniques intenses, el temps de renovació augmenta.El segon estudi combina observacions i simulacions numèriques per investigar els dies amb temps de renovació per sobre de la mitjana del període de campanya als ports de Huelva, Gijón i Cartagena. Utilitzant els resultats del sistema SAMOA, s’analitza la influència de forçaments atmosfèrics com el vent i la pressió atmosfèrica en els intercanvis d’aigua entre el port i l’exterior. Els resultats revelen que la majoria dels dies amb un temps de renovació elevat es poden explicar per episodis de vent que afavoreixen l’entrada d’aigua a cada port. Així mateix, les variacions de pressió atmosfèrica generen diferències en el nivell de l’aigua entre l’interior i l’exterior del port, cosa que genera fluxos d’entrada o sortida d’aigua que afecten significativament el temps de renovació.A la tercera part de la tesi, es torna a calcular el temps de renovació als ports de Barcelona, Tarragona i Gijón fent ús del model LOCATE, el qual inclou informació hidrodinàmica euleriana procedent de SAMOA i PARCELS, que és un model numéric de partícules lagrangianes. En aquest cas, es simulen llançaments de partícules a l’interior dels ports per estudiar la circulació i renovació de l’aigua. Els resultats mostren variacions espacials tant horitzontals com verticals en tots els ports. A més, als ports mediterranis (micromareals), el temps de renovació obtingut al fons és superior al de la superfície; no obstant això, al port de Gijón (mesomareal) passa el contrari, és més alt a la superfície.Al llarg dels tres articles que la formen, s’ha caracteritzat la hidrodinàmica de sis ports espanyols, combinant l’ús de dades observacionals amb simulacions numèriques. Aquesta caracterització permet estudiar els intercanvis d’aigua entre el port i l’exterior, així com calcular el temps de renovació, que és clau per garantir la qualitat de l’aigua en aquests dominis semiconfinat. Després d’aquest càlcul, els resultats han revelat diferències significatives en el temps de renovació dels diferents ports en funció de la mida i forma del port, de les condicions i forçaments ambientals i de la ubicació i el règim de marees. Per això, es constata la importància de desenvolupar estratègies de gestió adaptades i basades en les necessitats de cada port per garantir una qualitat de l’aigua adequada.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• ALTAMIRA ALGARRA, BEATRIZ: Bioplastic production by cyanobacteria-rich microbiomes. From field samples to productive cultures
  
  Autor/a: ALTAMIRA ALGARRA, BEATRIZ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/11/2024
  Data de lectura: 17/12/2024
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Campus Diagonal Besòs, Edifici A (EEBE). Sala polivalent, edifici A Av. Eduard Maristany, 16 08019 Barcelona
  Director/a de tesi: GARCIA SERRANO, JOAN | GONZALEZ FLO, EVA
  Tribunal:
       PRESIDENT: KRÖMER, JENS
       SECRETARI: UGGETTI, ENRICA
       VOCAL: BORIN, SARA
  Resum de tesi: Els plàstics biobasats i biodegradables, com els polihidroxialcanoats (PHA), ofereixen una alternativa als plàstics tradicionals, reduint el consum energètic i els residus plàstics. Entre aquests, el polihidroxibutirat (PHB) és el més estudiat, però els seus alts costos de producció fan necessari buscar sistemes més viables, com l’ús de cianobacteris, bacteris fotoautotròfics. A més, en la recerca d'estratègies eficients, l'ús de microbiomes rics en cianobacteris - compostos per diverses espècies de cianobacteris i altres microorganismes - és una opció prometedora. No obstant, la investigació sobre microbiomes de cianobacteris per a la producció de PHB és relativament escassa. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu contribuir en aquest recerca explorant el potencial dels microbiomes enriquits amb cianobacteris, detallant tot el procés experimental, des de la recollida de mostres de camp fins al desenvolupament de microbiomes productius en fotobiorreactors de 3 litres (L). Així mateix, també es pretén proporcionar coneixements fonamentals per millorar el procés de producció de PHB. Per assolir l'objectiu, es van recollir set mostres de diferents llocs per obtenir diversos microbiomes. Es va aplicar una baixa concentració de fòsfor (0,2 mg·L-1) per afavorir la dominància dels cianobacteris. En un primer assaig per optimitzar la producció de PHB, es van avaluar tres factors: la suplementació amb carboni orgànic, carboni inorgànic i els cicles de llum. Els resultats van mostrar que l'addició de carboni orgànic, en forma d'acetat, va augmentar la producció de PHB en totes les mostres, aconseguint fins a un 14% de PHB en pes sec (dcw). Per desenvolupar una metodologia efectiva per obtenir un microbioma fotosintètic productiu, es van avaluar diferents factors un fotobiorreactor de 3 L en condicions no estèrils. Es va implementar un mètode de dues fases: set dies per al creixement de biomassa i set dies per a l'acumulació de PHB. En la fase d'acumulació, la suplementació amb acetat (600 mg·L⁻¹) i l'exposició a la foscor va generar diferents nivells de producció de PHB entre els microbiomes.Dels set microbiomes analitzats, dos van destacar per la seva producció elevada de PHB, assolint pics del 28 % i 37 %dcw, uns dels nivells més alts reportats en cianobacteris. Tres altres microbiomes van mantenir una producció sostinguda però menor (12-15 %dcwPHB), mentre que els dos restants van mostrar produccions molt baixes (<5 %dcw PHB) a causa de la presència d'organismes no productors, com algues verdes. L'anàlisi del 16S rRNA i de l'expressió gènica va revelar que els alts nivells de PHB estaven associats amb la sobreexpressió dels gens phaC, responsable de la síntesi de PHB, i glgp1, implicat en el catabolisme del glucogen, indicant una relació entre ambdues rutes metabòliques. La baixa producció de PHB es va vincular a la sobreexpressió del gen gltA, que desvia recursos cap al cicle de Krebs, allunyant-los de la síntesi de PHB.Tècniques de microscòpia van confirmar la presència de grànuls de PHB en els cianobacteris. La identificació del PHB es va validar amb espectroscòpia Raman, espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier i ressonància magnètica nuclear de protons. Finalment, es va aconseguir la producció simultània de PHB (12 %dcw) i EPS (fins a 205 mg·L⁻¹) en un fotobiorreactor de 3 L. La presència d'àcid urònic en l'EPS afavorint la floculació de la biomassa.En conclusió, aquesta tesi pretén demostrar la viabilitat de l'ús de microbiomes rics en cianobacteris per a la producció de PHB a llarg termini en un sistema no estèril. La investigació aporta informació valuosa sobre les rutes metabòliques implicades i la comunitat microbiana que contribueix al procés, oferint un enfocament multidisciplinari per optimitzar els factors de cultiu i apropar aquesta tecnologia a un procés a escala pilot, obrint camí cap a mètodes d'obtenció de bioplàstics més sostenibles i econòmics.
  
• ARFELIS ESPINOSA, SERGI: Life cycle assessment as a tool for the industrialisation of chemical and mechanochemical processes
  
  Autor/a: ARFELIS ESPINOSA, SERGI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 21/11/2024
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Defensa pública lloc ETSECCPB UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: FULLANA PALMER, PERE | BALA GALA, ALBA | MALPARTIDA GARCIA, IRENE
  Tribunal:
       PRESIDENT: MAIRELES, PEDRO JESÚS
       SECRETARI: DELGADO AGUILAR, MARC
       VOCAL: CANALES MUÑOZ, ROBERTO IVAN
  Resum de tesi: El sector químic és un negoci global de 4 bilions de dòlars i un important ocupador, amb substàncies químiques presents en gairebé tots els productes manufacturats. L'augment de la inversió i de la capacitat innovadora de la indústria química per proporcionar productes segurs i sostenibles serà vital per oferir noves solucions i donar suport a la transició ecològica de la nostra economia i societat. S'han creat múltiples enfocaments i eines per ajudar els químics en el desenvolupament, disseny i aplicació de productes químics. L'enfocament de l'Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) aplicat al disseny de productes químics i processos ha ajudat els científics a examinar els impactes ambientals amb una perspectiva de cicle de vida. Proporciona una visió global de les càrregues mediambientals, abastant un ampli conjunt d'indicadors ambientals com l'Escalfament Global, el Consum d'Energia Primària, l'Ús de l'Aigua, l'Ús del Sòl o l'Esgotament de Recursos.La present tesi està relacionada amb l'aplicació de l'ACV a la industrialització de processos químics i mecanoquímics. El primer article presenta la revisió bibliogràfica d'ACV de processos químics. El segon article és una altra revisió de processos mecanoquímics. La química i la mecanoquímica són sectors capdavanters en l'aplicació de l'ACV i la seva metodologia és escassa. El desenvolupament d'aquests articles pretén aportar una guia per al desenvolupament d'aquests temes. A més, la tesi prossegueix amb l'avaluació de tecnologies innovadores per a processos químics: producció de zincat càlcic com a ingredient per a bateries recarregables, extracció de cel·lulosa a partir d'encenalls de fusta o extracció de nicotina a partir de fulles de tabac, per exemple.S'ha conclòs que l'elecció de la matèria primera sol ser la principal font d'impacte ambiental d'un procés químic. A més, els balanços de massa i energia, així com el tipus d'energia subministrada per alimentar el procés, són de gran importància com a part de l'inventari del cicle de vida. En seleccionar la unitat funcional (UF) de processos del sector industrial químic, on s'ha de subministrar una quantitat de producte en un temps donat, s'ha de prestar especial atenció. Encara que quedi fora de la pràctica de l'ACV de la cuna a la porta, hi ha variables com el temps de residència de la reacció que fan que el producte final tingui més unitats de servei o més funcions. Per tant, això s'ha de considerar com a informació addicional valuosa en decidir entre alternatives. El resultat de l'ACV amb una UF que depèn només de la massa no té en compte això. Hi ha diversos documents d'ACV químic que ja fan l'estudi amb un cabal com a UF. Un altre exemple és la consideració del mòdul D dins de la EN 15804:2012+A2:2019 per a la consideració d'informació fora de l'abast de la cuna a la porta en els ACV de productes de construcció. D'altra banda, l'escalabilitat dels fluxos de materials des de l'escala de laboratori, on s'obtenen les dades, fins a l'escala pilot o industrial, on s'aplicarà el procés, és de crucial importància. Amb aquest propòsit, s'han utilitzat diferents marcs basats en equacions termodinàmiques, així com modelatge de processos i eines de simulació durant la tesi. Per exemple, s'ha observat que l'optimització energètica des de l'escala de laboratori fins a la industrial és del 20%, de mitjana, arribant a valors màxims del 90% per a alguns equips com el reactor utilitzat en els laboratoris de Deasyl. Finalment, en les comparacions d'ACV, es porta a terme un estudi de l'evolució de l'impacte ambiental tenint en compte la previsió de les barreges d'electricitat en els propers anys segons els informes del Pacte Verd Europeu per interpretar el comportament dels resultats en els pròxims anys.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• TOST ABADÍAS, ANA: Cognitive function evaluation in pediatric patients with neurodevelopmental disorders by means of EEG data
  
  Autor/a: TOST ABADÍAS, ANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 01/10/2024
  Data de lectura: 22/11/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula 4.2, planta 4, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Campus Diagonal Sud, Edifici PI (Pavelló I). Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: MAÑANAS VILLANUEVA, MIGUEL ANGEL | BACHILLER MATARRANZ, ALEJANDRO
  Tribunal:
       PRESIDENT: POZA CRESPO, JESÚS
       SECRETARI: TAUSTE CAMPO, ADRIÁN FRANCISCO
       VOCAL: SOLE CASALS, JORDI
  Resum de tesi: Els trastorns del neurodesenvolupament abasten condicions marcades per endarreriments en habilitats motores, socials, del llenguatge i cognitives.Aquests trastorns comparteixen característiques clíniques que fan crucial la identificació de biomarcadors per al diagnòstic, la predicció de resultats i elseguiment de tractaments. La investigació cerebral se centra a entendre funcions normals i anormals mitjançant l'anàlisi de l'activitat cerebral, essencial peravançar en el nostre coneixement.L'electroencefalografia (EEG) és una eina clau per estudiar aquests trastorns. Aquesta tècnica no invasiva ofereix una excel·lent resolució temporal, quepermet mesurar l'activitat cerebral i avaluar les oscil·lacions neurofisiològiques. La seva portabilitat facilita els registres en diversos entorns, incloent-hiinfants petits, i ajuda a comprendre el desenvolupament cerebral típic i atípic.Aquest estudi se centra en biomarcadors basats en EEG per a la síndrome de Rett (RTT), un rar trastorn neurodegeneratiu que afecta principalment lesnenes a causa de mutacions en el gen MECP2 del cromosoma X. Els símptomes apareixen entre els 6 i 18 mesos i progressen causant endarreriments en eldesenvolupament, epilèpsia, dificultats motores i dèficits en la comunicació.Avaluar aspectes cognitius i socials en pacients amb RTT és un desafiament a causa de l'absència de parla i la disminució de moviments intencionats. Noobstant això, la investigació mostra que aquests pacients poden comunicar-se mitjançant la mirada, especialment amb tecnologia de seguiment ocular, laqual cosa permet avaluacions quantificables.L'estudi va investigar les respostes neuronals en pacients amb RTT durant tasques cognitives utilitzant seguiment ocular i EEG sense fils. L'objectiu eramillorar les habilitats neuropsicològiques i proporcionar entrenament cognitiu per corregir dèficits de comunicació. Treballar amb pacients pediàtricsdesperts amb discapacitats intel·lectuals i motores presenta desafiaments a causa d'artefactes, per la qual cosa va ser necessari desenvolupar un mètodeòptim de rebuig d'artefactes per obtenir resultats fiables.La tesi va desenvolupar una estratègia de rebuig d'artefactes eficaç per a tota mena de senyals, explorant mètodes basats en l'energia i la distribució dedades. La validació va incloure la classificació de dades per variabilitat i l'ús d'estimadors de densitat per a la visualització i categorització probabilística.El segon objectiu va ser avaluar canvis en l'activació cerebral per l'entrenament cognitiu durant quatre dies, utilitzant anàlisi espectral d'EEG en estat derepòs amb els ulls oberts (EO-RS), entrenament actiu (AT) i passiu (PT). L'objectiu era entendre com l'entrenament influeix en els patrons d'activitat cerebralamb el temps i entre estats.El tercer objectiu va ser avaluar la connectivitat durant una sessió, comparant AT i PT amb EO-RS. Es va avaluar utilitzant la coherència espectral (MSC) i lafunció d'informació mútua creuada (CMIF) per determinar si l'estimulació cognitiva millora la connectivitat cerebral i el flux d'informació, amb la finalitatd'identificar el protocol més efectiu i guiar intervencions terapèutiques.En conclusió, aquesta tesi avança en la comprensió del RTT i les seves intervencions terapèutiques. L'estratègia de rebuig d'artefactes va abordardesafiaments en l'anàlisi d'EEG per a pacients pediàtrics amb trastorns del neurodesenvolupament. Els resultats van mostrar beneficis de l'entrenamentcognitiu, com canvis cap a bandes de freqüències ràpides, major connectivitat i menor asimetria cerebral. Aquests coneixements recolzen eldesenvolupament de teràpies personalitzades per millorar els resultats en el RTT.
  

ENGINYERIA CIVIL

• GARRIDO SALSAS, FRANCISCO JAVIER: THE IMPACTS OF MAIN TRENDS ON THE PORT SECTOR. EVOLUTION TOWARDS A NEW GENERATION OF GREEN AND DIGITAL PORTS
  
  Autor/a: GARRIDO SALSAS, FRANCISCO JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 02/12/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
  Director/a de tesi: SAURI MARCHAN, SERGI
  Tribunal:
       PRESIDENT: TRUJILLO CASTELLANO, LOURDES
       SECRETARI: CAMPOS CACHEDA, JOSÉ MAGÍN
       VOCAL: CAMARERO ORIVE, ALBERTO
  Resum de tesi: Les tendències en logística, tecnologia i energia estan resultant en canvis en els models de negoci tradicionals i en els rols dels ports. Atès que l'ecosistema portuari serà considerablement diferent en les pròximes dues dècades, els responsables de la presa de decisions han d'estar al corrent d'aquestes tendències per a prioritzar inversions i construir nous plans estratègics d'una manera més dinàmica. Els resultats d'aquesta tesi contribuiran a l'estat de l'art dels Ports del Futur en identificar les principals tendències que impactaran en els ports a llarg termini (2040). Els impactes s'identifiquen a través de la metodologia Delphi, aplicant-la en la Comunitat Portuària de Barcelona. La recerca ha permès identificar quins són els factors clau que transformaran els ports: les mesures per a descarbonitzar el transport marítim i les cadenes de subministrament; els projectes d'economia circular per a produir productes in situ i sota demanda en les àrees portuàries; noves infraestructures físiques i digitals per a vehicles i terminals portuàries automatitzades i connectades; i, finalment, una digitalització completa per a oferir nous serveis (traçabilitat, optimització d'escales, etc.). Aquestes tendències canviaran l'ecosistema empresarial portuari a llarg termini. La recerca utilitza la metodologia de Business Canvas Model per a identificar les futures dinàmiques de gestió portuària, els rols i les estratègies. Els resultats delineen accions conceptuals a considerar i introduir en la planificació portuària per a assegurar el seu creixement sostenible en harmonia amb les seves societats pròximes. Les conclusions basades en l'estudi de cas del Port de Barcelona s'han estès a altres ports europeus. La tesi estudia l'evolució de les dimensiones dels vaixells, un factor rellevant per a planificar les inversions necessàries en la infraestructura portuària. L'anàlisi se centra en el segment de contenidors, que és un dels més rellevants en el comerç marítim. Des del naixement del vaixell portacontenidors, hem vist un impressionant augment de les seves dimensions amb l'objectiu d'aprofitar les economies d'escala. Malgrat el creixement exponencial experimentat en aquest sector, es qüestiona si és possible aconseguir unes dimensions màximes, com ha ocorregut amb els vaixells de càrrega a granel i, recentment, amb els avions. Basat en l'economia d'escala, infraestructura portuària, demanda, tendències ambientals i criteris de disseny naval, s'ha estimat el les dimensiones màximes dels portacontenidors. Els resultats suggereixen que encara són possibles lleugers increments en la grandària dels vaixells. Aquesta tesi permet a les Autoritats Portuàries comprendre les necessitats de la indústria de contenidors per a planificar l'expansió i inversió necessària en els seus ports.En termes de sostenibilitat social, la recerca explora com impactaran les tendències identificades en el capital humà dels ports, centrant-se en la introducció de noves tecnologies. Entre altres, les TIC, la tecnologia cloud, 5G, automatització, realitat augmentada, intel·ligència artificial, blockchain i Big Data Analytics conduiran a diversos canvis importants en el mercat laboral portuari. La tesi analitza els impactes d'aquests canvis en les capacitats i formació del personal portuari, basant-se en qüestionaris i entrevistes a ports rellevants de diferents continents.Finalment, en termes de sostenibilitat ambiental, la tesi explora mesures per a la descarbonització dels ports, atès que s'espera que sigui un factor estratègic clau. En aquesta dimensió, la tesi es focalitza en una de les mesures amb major impacte en la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i la contaminació de l'aire, que és l'electrificació dels molls, presentant l'estat d'art, les barreres, els desafiaments i els impactes sobre l'estratègia de Transició Energètica.
  
• MALIKOSKI VIEIRA, LUAN: Low-order face-based approaches for incompressible computational fluid dynamics
  
  Autor/a: MALIKOSKI VIEIRA, LUAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 29/11/2024
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Defensa pública ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona)
  Director/a de tesi: HUERTA CEREZUELA, ANTONIO | GIACOMINI, MATTEO | SEVILLA CÁRDENAS, RUBÉN
  Tribunal:
       PRESIDENT: HASSAN, OUBAY
       SECRETARI: NOGUEIRA GAREA, XESÚS ANTÓN
       VOCAL: CARDIFF, PHILIP
  Resum de tesi: Les simulacions de fluxos incompressibles laminars i turbulents eficients, robustes i precises són essencials en molts problemes que es presenten en ciència i enginyeria. Les estratègies numèriques de baix ordre, és a dir, els mètodes de volums finits (FV) basats en cel·les i en vèrtexs, continuen sent els més habituals en la dinàmica de fluids computacional (CFD). Això és especialment freqüent en entorns industrials, ja que els mètodes FV són força robustos i tenen un bon equilibri entre el cost computacional i la precisió. No obstant això, aquests mètodes presenten encara reptes importants com, per exemple, l'estabilització dels fluxos dominats per la convecció, la incompressibilitat per les aproximacions velocitat-pressió o la reconstrucció dels fluxos numèrics en malles no perfectament ortogonals.El mètode de volums finits centrats en cares (FCFV) és una alternativa als mètodes de FV estàndards. Derivat d'una formulació mixta del mètode de Galerkin discontinu, l'FCFV evita la reconstrucció dels fluxos a les cares de les cel·les, fent que la seva precisió i convergència siguin pràcticament insensibles a la qualitat de la malla. A més, compleix la condició de Ladyzhenskaya-Babuška-Brezzi (LBB) sense necessitat d'un tractament especial per a l'acoblament velocitat-pressió.Aquesta tesi presenta per primera vegada l'aplicació del mètode FCFV per a la simulació de fluxos incompressibles laminars i turbulents. La formulació es basa en les equacions de Navier-Stokes fent la mitjana per Reynolds (RANS) acoblades amb el model negatiu de Spalart-Allmaras (SA). També es proposen tres noves tècniques d'estabilització de la convecció inspirades en mètodes numèrics dissenyats per a resoldre el problema de Riemann, juntament amb estratègies de solució monolítiques o fraccionades per al sistema RANS-SA, a més de dues estratègies de relaxació per avançar en pseudotemps. Així mateix, s'introdueix una nova formulació amb pressió híbrida per millorar la precisió del mètode FCFV en simulacions de flux laminar, enriquint l'espai de pressió mitjançant condicions d'incompressibilitat relaxades.Tant l'FCFV com el mètode de pressió híbrida aconsegueixen una convergència de primer ordre en la velocitat, en el tensor gradient de velocitat i en la pressió. Això permet determinar amb precisió magnituds d'interès habituals en enginyeria com la resistència de fricció del fluid, fonamental per a l'arrossegament i la sustentació, tant en malles estructurades com no estructurades. Evitant la reconstrucció de gradients, aquests mètodes són menys sensibles a la qualitat de la malla, fins i tot en malles molt distorsionades. Exemples numèrics, tant laminars com turbulents, així com estacionaris o transitoris, permeten avaluar el funcionament, la precisió i la robustesa de les metodologies proposades. Aquests mètodes, que s'han implementat en Fortran 90, posen les bases per a la incorporació de les tècniques FCFV a la comunitat de CFD. El treball conclou amb una discussió detallada sobre la implementació del codi FCFV en Fortran 90.
  
• SANZ RAMOS, MARCOS: Numerical modelling of non-Newtonian shallow flows
  
  Autor/a: SANZ RAMOS, MARCOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/09/2024
  Data de lectura: 18/12/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Defensa pública ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST
  Tribunal:
       PRESIDENT: SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
       SECRETARI: SANCHEZ JUNY, MARTI
       VOCAL: LÓPEZ GÓMEZ, DAVID
  Resum de tesi: La modelització numèrica de fenòmens naturals, especialment els relacionats amb el clima, que suposen el 90% dels desastres mundials, és essencial per analitzar i predir situacions de risc per a les persones, l’economia i el medi ambient. L’evolució d’aquestes eines numèriques, des de simples models unidimensionals a complexos models tridimensionals, per simular riscos hidrològics com inundacions, moviments de masses i allaus és un desafiament, especialment aquells en què el fluid es pot caracteritzar com a fluxos no Newtonians.Aquesta tesi doctoral es centra en l’extensió d’Iber, una eina numèrica hidrodinàmica bidimensional mitjana en profunditat, per simular fluxos superficials no Newtonians. Per això, s’ha desenvolupat un esquema numèric propi basat en una discretització descentrada per garantir que els termes d’esforços tensionals no dependents de la velocitat contrarestin les forces de pressió. Això garanteix la detenció del fluid d’acord amb les propietats reològiques del mateix, fins i tot en pendents pronunciats i geometries complexes. El codi a més d’estar validat i aplicat en situacions reals de fluxos superficials no Newtonians comuns i no comuns, ha estat completament integrat a la interfície gràfica d’usuari d'Iber. Això facilita la construcció del model, la seva configuració i la visualització de resultats, convertint el nou codi en una suite de programari completament operativa per a tots els professionals.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• MENDUIÑA MONTERO, RAUL: Estudio teórico y experimental del refuerzo mediante recrecido de encepados rígidos de hormigón armado
  
  Autor/a: MENDUIÑA MONTERO, RAUL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/10/2024
  Data de lectura: 16/12/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSECCPB UPC- Aula C1002 - C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
  Tribunal:
       PRESIDENT: TORRES LLINAS, LLUÍS
       SECRETARI: OLLER IBARS, EVA MARIA
       VOCAL: FERNANDEZ PEREZ, IGNASI
  Resum de tesi: La necessitat de reforçar fonaments en estructures existents ha adquirit gran rellevància a causa de l'envelliment de les construccions i a la creixent demanda de major capacitat estructural, com a conseqüència de canvis en el seu ús o d'actualitzacions normatives. En el cas de fonaments rígids de formigó armat, aquests solen comportar-se com a regions D, zones on les tensions i deformacions no segueixen un patró lineal, cosa que requereix enfocaments de disseny especialitzats. Tot i que el reforç de regions B ha estat objecte de nombrosos estudis, les investigacions sobre el comportament de regions D, com els fonaments rígids, són escasses. Aquesta tesi aborda aquesta llacuna, analitzant el comportament i les tècniques de reforç mitjançant recrescut d’enceps rígids de formigó armat, una solució que incrementa la seva capacitat estructural. Es posa especial èmfasi en l'aplicació del Mètode de Bieles i Tirants (MBT), particularment adequat per a regions D, ja que simplifica el comportament no lineal de les tensions en aquestes estructures, facilitant la comprensió dels mecanismes estructurals involucrats.La investigació combina una revisió exhaustiva de la literatura amb una campanya experimental, en la qual es van avaluar reforços d’enceps rígids de formigó armat mitjançant el seu recrescut. Els assajos experimentals i les Anàlisis No Lineals mitjançant Elements Finits (NLFEA) van permetre estudiar el comportament estructural dels enceps en diferents configuracions. L'anàlisi dels resultats mostra que el recrescut és una tècnica eficaç per millorar la capacitat estructural dels fonaments, tot i que el seu èxit depèn de factors com la qualitat de les juntes entre el formigó nou i l'existent, així com, en menor mesura, de la disposició de les armadures secundàries. Així mateix, es va analitzar el comportament en Estat Límit de Servei (ELS) i es van plantejar models de bieles i tirants, amb tirants de formigó la tensió dels quals varia amb l'evolució de l'amplada de les fissures. Aquests models són capaços d'explicar de manera coherent el comportament observat experimentalment en tot el rang de càrrega.Després de la presentació dels resultats experimentals, es comparen diferents metodologies de disseny i es proposa l'ús del MBT per a enceps reforçats, amb un enfocament particular en la verificació de les bieles que travessen les juntes entre la part original i la recrescuda. Els resultats no només són aplicables a diversos escenaris estructurals, sinó que també estableixen una base sòlida per a futures investigacions sobre reforç de regions D, contribuint significativament a la preservació i millora de les estructures existents.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• ARMENGOL PROFITÓS, MARINA: Cobalt-Ruthenium Bimetallic Catalysts for Dry Reforming of Methane
  
  Autor/a: ARMENGOL PROFITÓS, MARINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2024
  Data de lectura: 03/12/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: EEBE - Sala Polivalent - Edifici A - Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: MEDINA CABELLO, FRANCISCO
       SECRETARI: CABOT CODINA, ANDREU
       VOCAL: VELASCO VÉLEZ, JUAN JESÚS
  Resum de tesi: Els processos utilitzats a dia d avui per a la producci d hidrogen i gas de s ntesi requereix alternatives m s sostenibles per tal d avan ar en la necess ria descarbonitzaci per lluitar contra la crisis clim tica. Actualment, el proc s de producci principal s el reformat de met amb pres ncia d aigua utilitzant gas natural. En la present tesis, l s del reformat sec de met (DRM) es proposa com a m tode de producci del gas de s ntesi. El DRM s una alternativa atractiva ja que els dos reactius, met i di xid de carboni, s n gasos amb un alt potencial d escalfament global. A m s a m s, aquests dos gasos es troben conjuntament en el biog s resultant de la digesti anaer bica de la mat ria org nica. En l actual estat de l art, els catalitzadors de n quel suportats en un ampli rang d xids met l lics han estat extensament estudiats. Malgrat aix , el principal desavantatge que presenten s l acumulaci de carboni que causa la seva desactivaci . En el cap tol 4, s ha estudiat l aplicaci d un catalitzador bimet l lic de Co-Ru suportat en CeO2. Els diferents catalitzadors han estat preparats mitjan ant la impregnaci convencional i un m tode mecanoqu mic. S ha realitzat un cribratge de l activitat catal tica i s ha utilitzat la caracteritzaci in-situ (NAP-XPS i XRD) per con ixer la naturalesa i el comportaments dels centres actius catal tics. S ha observat com l addici de ruteni afecta directament la reductibilitat de les esp cies de cobalt i d na lloc a nanopart cules m s petites, com es mostra en la reducci programada per temperatura (H2-TPR) i XRD, respectivament. Els resultats de NAP-XPS mostren com el ruteni s capa de modificar la interacci metall-suport, evidenciat per una proporci de Ce3+/Ce m s gran a les mostres bimet l liques. El m tode de s ntesi influeix en la dispersi de Co i Ru en la superf cie; les dades de NAP-XPS suggereixen una concentraci de Ru m s alta en la superf cie de les mostres bimet l liques sintetitzades per ball-milling, cosa que indica la formaci de petits cl sters de Ru durant la s ntesi, tal i com es confirma per les imatges de TEM. Les mostres preparades per mecanoqu mica, tant monomet l liques com bimet l liques, presenten una major activitat i estabilitat que les sintetitzades pel m tode d impregnaci convencional, aconseguint majors conversions de CH4 i CO2. El catalitzador CoRu/CeO2-BM s estable durant 24 hores a 700 C i amb un rati H2/Co mitjana propera a 1. En el cap tol 5, s'ha estudiat l aplicaci de la mateixa formulaci CoRu suportada en l xid mix Mg-Al-O. Per aquests catalitzadors, l efecte de l adici de Ru i l s de diferents precursors tamb s ha estudiat, observant un efecte en l activitat catal tica i l estabilitat relacionada amb una sin rgia entre el Co i el Ru. Mitjan ant l eina del Disseny d Experiments , l impacte de diferents par metres de la s ntesi mecanoqu mica, com ara la freq ncia de molta, el temps de molta i l odre addici dels precursors s ha estudiat. Cal destacar que les mostres sintetitzades per mecanoqu mica mostres una menor quantitat de dip sits de carboni, que s atribueix a l arquitectura particular del centres actius catal tics. Finalment, en el cap tol 6, s ha caracteritzat en condicions d operaci (espectrosc pia d absorci de raigs X i difracci de raigs X) les principals mostres sintetitzades en els cap tols previs. Addicionalment a l estudi del reformat en sec, petites quantitats de vapor d aigua s han afegit a la reacci per tal d estudiar la combinaci de reformats de met (CRM), on tenen lloc simult niament la reacci del reformat en pres ncia d aigua i la del reformat en sec. S observa tamb com en el CRM els dip sits de carboni per la mostra preparada per mecanoqu mica s substancialment menor que en aquella sintetitzada per impregnaci convencional.
  
• LECHTENBERG, FABIAN: Multi-actor multi-criteria decision-making methods and tools for the implementation of industrial symbiosis and circular economy solutions in the process industry
  
  Autor/a: LECHTENBERG, FABIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2024
  Data de lectura: 26/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública EEBE, Sala Polivalent, Ed. I, I0.1, Campus Diagonal - Besós.
  Director/a de tesi: GRAELLS SOBRE, MOISES | ESPUÑA CAMARASA, ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: CABALLERO SUÁREZ, JOSÉ ANTONIO
       SECRETARI: MONTASTRUC, LUDOVIC
       VOCAL NO PRESENCIAL: LEONARD, GRÉGOIRE
  Resum de tesi: Aconseguir un model de desenvolupament més sostenible és una tasca tan urgent com complexa. Paradigmes com l’economia circular (CE) i la simbiosi industrial (IS) pretenen abordar aquest desafiament promovent estratègies per aconseguir un ús més eficient dels recursos disponibles i una reducció dels residus generats.. Tanmateix, la implementació d’aquests paradigmes afronta reptes pràctics que dificulten la seva aplicació. Malgrat la disponibilitat de mètodes i eines d’integració de processos (PI) per identificar oportunitats per compartir recursos i tancar cicles de materials en la indústria de processos, i tot i que la creixent potència computacional disponible permet la seva aplicació a problemes cada vegada més complexos, el desafiament pràctic continua sent demostrar de manera quantitativa, justa i transparent que les solucions proposades satisfan els objectius de tots els decisors implicats.Impulsada per aquest repte, aquesta Tesi té com a objectiu desenvolupar entorns de modelització i optimització que facilitin la presa de decisions davant problemes multi-actor i multi-criteri. Per aconseguir això, es proposa utilitzar mètodes basats en la Teoria de Jocs (GT) per abordar el problema multi-actor, valorant les alternatives a partir d’una Avaluació del Cicle de Vida dels materials (ACV) que permeti obtenir indicadors quantitatius, comparables i transparents en un entorn multi-criteri. La Tesi se centra en la indústria de procés i els mètodes de solució desenvolupats aprofiten conceptes de l’enginyeria de processos i la programació matemàtica.En la primera part d'aquesta Tesi, s’utilitza la GT com una eina per trobar solucions que siguin justes i acceptables per a tots els actors implicats. S'apliquen mètodes d'assignació de beneficis a problemes de PI, dissenyats mitjançant un mètode proposat per assolir beneficis específics (econòmics i ambientals) mitjançant la introducció de tecnologies de conversió de residus en recursos. A més, es proposa i aplica un mètode basat en situacions de competència de Stackelberg per a la identificació de resultats estables en la negociació no cooperativa entre els actors involucrats en els sistemes de conversió de residus en recursos, aplicat a un cas de reciclatge de residus plàstics.La segona part utilitza l’ACV com una eina per quantificar els beneficis ambientals de la implementació de solucions de CE i IS, com a procediment per considerar de manera sistemàtica els efectes en cadena de factors com el desplaçament de càrregues i els efectes de rebot. A més, aquesta Tesi avança en l’optimització del cicle de vida (OCV) integrant la programació matemàtica amb l’ACV per aprofitar l’extensa informació de les bases de dades comercials d’inventaris del cicle de vida (ICV). Les contribucions pràctiques inclouen el desenvolupament del mètode ``Optimització del Cicle de Vida basada en Python’’ (PULPO), explota les bases de dades d’ICV per valorar globalment les decisions individuals dels processos involucrats i les seves interdependències. Aquest enfocament permet la consideració d’objectius de la cadena de subministrament global en la presa de decisions d'enllaços concrets de la cadena.La tercera part sintetitza els coneixements desenvolupats en les dues parts anteriors i proposa l'entorn PI-MAMCA, que inclou procediments quantitatius d’avaluació de l’estabilitat en l'assignació de beneficis basats en procediments prèviament establerts per a la presa de decisions en problemes multi-actor i multi-criteri. Per primera vegada, es proposa una assignació simultània de diversos beneficis entre múltiples actors, demostrant que, fins i tot considerant múltiples criteris, existeixen solucions justes i acceptables.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• DADJO TAVAKOLI, SAMAN: Control Design for Converters in Modern Power System
  
  Autor/a: DADJO TAVAKOLI, SAMAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/09/2024
  Data de lectura: 22/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 - ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | PRIETO ARAUJO, EDUARDO
  Tribunal:
       PRESIDENT: WANG, XIONGFEI
       SECRETARI: RENEDO ANGLADA, FRANCISCO JAVIER
       VOCAL: LINDNER, MARCO
  Resum de tesi: El comportament dinàmic del sistema de potència modern està cada vegada més influenciat per la dinàmica dels convertidors de potència. A nivell de generació, un gran volum d'energia eòlica i solar amb els seus convertidors de potència a gran escala està substituint els generadors síncrons convencionals. A nivell de transmissió, molts projectes de corrent continu d'alta tensió (HVDC) basats en la tecnologia Modular Multilevel Converter (MMC) s'encarreguen de transferir l'eòlica marina als centres de càrrega o interconnectar dues xarxes de CA per millorar la seguretat del subministrament. El nivell de consum també s'enfronta a una integració tan alta dels convertidors de potència, ja que les càrregues flexibles modernes, com ara vehicles elèctrics, accionaments de motors industrials i electrolitzadors d'hidrogen recents, es connecten al sistema elèctric mitjançant convertidors de potència. Aquesta transformació en els nivells de generació, transmissió i consum condueix a una dinàmica de potència que mai s'havia experimentat abans en els sistemes de potència convencionals.L'elevada penetració dels convertidors de potència pot provocar diversos reptes: reducció de la inèrcia total del sistema i de la potència de curtcircuit, excitació d'interaccions indesitjables entre llaços de control, reducció del marge d'estabilitat i pèrdua de dispositius en el context de fallada (FRT). Aquests reptes es poden abordar mitjançant ajustos adequats en els sistemes de control dels convertidors de potència.A nivell de transmissió, aquesta tesi se centra en la millora del comportament dinàmic dels sistemes HVDC. Es proposa una metodologia per estudiar l'estabilitat del senyal petit i avaluar les interaccions potencials que poden passar entre els bucles de control de dues estacions convertidores HVDC. A continuació, es desenvolupa un controlador multivariable basat en la pràctica de disseny H-inf per optimitzar el comportament dinàmic del sistema. Com a estudi de seguiment, s'adopta un enfocament de control de sintetització-mu per fer que el control HVDC sigui resistent a les variacions en la impedància de la xarxa de CA. En el context del rendiment FRT, el funcionament de falla del sistema HVDC es millora mitjançant les modificacions adequades als bucles de control MMC. Finalment, es realitza un breu estudi sobre el disseny de control de caiguda de tensió de CC en un sistema HVDC multiterminal.A nivell de generació, aquesta tesi investiga el comportament dinàmic del control de formació de xarxa durant esdeveniments de falla en un sistema d'energia de baixa inèrcia. Investiga la complicació relacionada amb els codis de xarxa existents i suggereix dos controls FRT per al suport de la tensió de CA durant la recuperació de fallades.Com a darrer pas, aquesta tesi avalua la viabilitat de càrregues flexibles modernes per proporcionar serveis de formació de xarxa a la xarxa elèctrica de baixa resistència. Com a exemple s'utilitza un electrolitzador d'hidrogen i les limitacions operatives relacionades amb la producció d'hidrogen estan vinculades a les funcionalitats de formació de la xarxa.
  
• DAKIC, JOVANA: Tools for analysis of novel concepts of transmission systems for offshore wind power plants
  
  Autor/a: DAKIC, JOVANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/11/2024
  Data de lectura: 02/12/2024
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: Aula Capella- ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | CHEAH MAÑÉ, MARC
  Tribunal:
       PRESIDENT: ERGUN, HAKAN
       SECRETARI: BULLICH MASSAGUÉ, EDUARD
       VOCAL: RUEDA TORRES, JOSE LUIS
  Resum de tesi: Assolir els objectius establerts per l'Acord de París requereix reduir a la meitat les emissions mundials de gasos d'efectehivernacle l'any 2030. Una part significativa de les tecnologies d'altes emissions s'hauria de substituir per alternatives zero obaixes en carboni en menys de sis anys. L'expansió de les energies renovables és crucial per a la transició cap a un paisatgeenergètic sostenible. Actualment, la indústria eòlica marina es troba a la vora d'una important expansió, considerada com unafont d'energia eficient a causa de les altes velocitats del vent al mar, la gran consistència i la manca d'interferències físiques quesón habituals a terra o d'estructures fetes per l'home. A més, els notables avenços tecnològics en la mida dels aerogeneradors iles potències fan que augmenti el volum de projectes i inversions. D'altra banda, les noves connexions de nombrosos inversorsa la xarxa aporten regles que canvien ràpidament en els codis de la xarxa i desafien la línia de temps de desenvolupament. Amés, les altes taxes d'inflació afecten els costos del projecte i frenen la transició energètica.La planificació precoç dels projectes eòlics marins és un dels passos principals que facilita la superació dels reptes esmentatsanteriorment. El benefici consisteix en desenvolupar un model digital d'un projecte potencial de central eòlica per poder anticiparles condicions futures i planificar a escala global. Per tant, aquesta tesi se centra a determinar solucions rendibles de sistemesde transmissió per a la integració de centrals eòliques offshore. Es desenvolupa una eina per permetre una avaluació exhaustivade les característiques tècniques i financeres clau de diferents tipus de configuracions de transmissió i l'avaluació de la viabilitat.En primer lloc, el focus és el disseny òptim dels sistemes de corrent altern d'alta tensió, incloent la minimització del cost amb unèmfasi especial en els avantatges d'instal·lar un reactor de cable mitjà. La coneguda rivalitat entre l'ús de sistemes de correntaltern d'alta tensió i de corrent continu d'alta tensió s'analitza en detall per a una sèrie de potències nominals de centralseòliques offshore i distàncies de la costa.A més, l'eina s'amplia amb la possibilitat de dissenyar el sistema per aconseguir el compliment de la potència reactiva del codi dexarxa. A més, es modela amb més detall la central eòlica marina, per tant s'estudia la màxima contribució dels aerogeneradors alsistema de transmissió. La col·laboració amb Vattenfall va permetre l'aplicació i validació de l'eina a partir de dades de projectesexistents i futurs.Finalment, s'investiga el disseny d'un nou sistema de transmissió que inclou la tecnologia de corrent altern de baixa freqüència.S'explica la conseqüència de la baixa freqüència en el dimensionament i el cost del sistema, alhora que inclou una gamma defreqüències no estàndard. A més, es presenta la comparació i la distància d'equilibri de les tres tecnologies.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• BANDAHALLI MALLAPPA, PRASAD KUMAR: Design and Implementation of High-Level Multilevel Inverters: Focusing on 15-level, 25-level, and 33-level Topologies with Asymmetrical Configuration and Optimal Component Choices
  
  Autor/a: BANDAHALLI MALLAPPA, PRASAD KUMAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 21/11/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sala Polivalente A0.03. Planta 0. Edificio "A" de la EEBE del Campus Diagonal-Besòs.
  Director/a de tesi: MARTINEZ GARCIA, HERMINIO | VELASCO QUESADA, GUILLERMO
  Tribunal:
       PRESIDENT: BARGALLO PERPIÑA, RAMON
       SECRETARI: VIDAL IDIARTE, ENRIQUE
       VOCAL: FERNÁNDEZ HERRERO, CRISTINA
  Resum de tesi: L'objectiu principal d'aquesta tesi és establir topologies d'inversors multinivell (MLI) per utilitzar-los en entorns industrials. A causa dels seus nombrosos beneficis, inclosa la baixadissipació de potència i el baix contingut d'harmònics, les topologies MLI s'utilitzen en aplicacions de potència mitjana i alta, com ara filtres de potència actius, dispositius FACTS i drivers demàquines elèctriques. Les estratègies de commutació triades són crucials per eliminar la distorsió harmònica al voltatge de sortida proporcionat pel MLI. Depenent dels requisits de potència del’inversor, es poden triar diferents topologies i estratègies de control. Tot i això, els inversors multinivell tenen l'inconvenient de la necessitat de fonts d'energia independents per a les sevesetapes. En conseqüència, es fa servir MATLAB/SIMULINK per simular el comportament complet dels MLI proposats. L´objectiu d´aquest treball és oferir una topologia única per a un MLI asimètric monofàsic de 15 nivells amb l´objectiu de minimitzar els requisits de components. El disseny suggerit utilitza fonts de CC asimètriques per assolir un voltatge de sortida màxim de 15 nivells mitjançant l’úsduna topologia de pont H. Per permetre una versió de 25 nivells apropiada per aplicacions d’energia renovable, l’estructura MLI original de 15 nivells es millora encara més, reduint així elscostos i les dimensions del sistema. No obstant això, el nombre més gran de components en MLI presenta problemes de fiabilitat, particularment pel que fa a la disminució de la distorsió harmònicatotal, que continua sent un focus de recerca. Per al MLI proposat de 15 nivells i l'estès de 25 nivells, s'examinen una sèrie de factors, inclòs el voltatge permanent total, la funció de cost de l'inversormultinivell i les pèrdues energètiques. A continuació, facilita la integració de fonts d'energia renovables i agilitza l'ús de components en contribuir a una nova topologia per a MLI asimètricade 15 nivells. Tot i que els inversors multinivell tenen molts beneficis, els desenvolupaments futurs en aquest camp han d'abordar qüestions de confiança relacionades amb la reducció general de ladistorsió harmònica. Després, es proposa un MLI monofàsic asimètric exclusiu de 33 nivells, que utilitza menys components i un voltatge permanent total (TSV) més baix als interruptors. Per reduirel cost total de l'inversor, es fan servir interruptors de classificació variable i s'examina amb cura la distribució de tensió entre els interruptors. El disseny suggerit combina quatre fonts de CCasimètriques amb dotze interruptors per generar 33 nivells de sortida de voltatge. El rendiment de l’inversor està determinat per una sèrie de factors crucials, inclosos TSV, eficiència, pèrdues depotència i funció de cost (CF). Utilitzant una varietat de càrregues combinades, l'MLI es va avaluar en condicions de càrrega dinàmica amb pertorbacions de càrrega imprevistes i es va descobrir queera estable durant tota l'operació. Es fa una comparació exhaustiva basada en la tensió entre els interruptors, la distribució de la tensió, el recompte d'interruptors, el recompte de fonts de CC, elscircuits de controlador de porta, el factor de recompte de components, TSV, CF i altres topologies existents. Està demostrat que és més eficient i millor en tots els sentits. Segons la simulació i elsexperiments, la distorsió harmònica total (THD) és dins de les pautes de l'IEEE. El marc suggerit es va crear a MATLAB/SIMULINK i es va posar a prova utilitzant maquinari en un entorn delaboratori.
  
• GON MEDAILLE, AXEL: Advanced characterization and modelling of innovative low-dimensional materials for solar cells applications
  
  Autor/a: GON MEDAILLE, AXEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/11/2024
  Data de lectura: 20/12/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública en la Sala A2.14 del Edificio A del Campus Besós-EEBE
  Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | JEHL, ZACHARIE VICTOR SAMUEL NATHANAEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: PÉREZ RODRÍGUEZ, ALEJANDRO
       SECRETARI: ORTEGA VILLASCLARAS, PABLO RAFAEL
       VOCAL: DIMITRIEVSKA, MIRJANA
  Resum de tesi: La transició energètica segueix el seu curs mentre emergeixen nous materials amb un millor impacte ambiental. Entre aquests, elschalco-halurs Q-1D, que utilitzen Bi, Sb, S, Se i I, Br, ofereixen àmplies combinacions. La majoria presenten una estructura cristal·logràfica Pnma, que els permet créixer en una direcció preferencial, donant-los propietats optoelectròniques desitjades per a cèl·lules solars de pel·lícula fina. Fins ara, el Sb2Se3 és el material més investigat d’aquesta classe, amb una eficiència del 10,7% enconfiguració de substrat sota il·luminació AM1.5. Malgrat els avenços, les cèl·lules basades en Sb2Se3 han arribat a un colld’ampolla en termes d’eficiència. En termes més generals, els chalco-halurs Q-1D manquen de dades de caracterització per laseva recent aparició.Aquesta tesi aborda els colls d’ampolla del Sb2Se3 i presenta solucions per permetre que les cèl·lules solars basades en Sb2Se3 ialtres chalco-halurs Q-1D aconsegueixin millors rendiments mitjançant la modelització de dispositius i la caracterització avançadade materials com BiSeBr i SbSeI. També es presenta l’ús d’un nou material, MXenes Ti3C2Tx, com a contacte selectiu per aaquests absorbidors.S’ofereix una introducció als paràmetres de modelització del Sb2Se3, i es presenten resultats de BiSeBr i SbSeI obtingutsmitjançant espectroscòpia Raman i fotoluminescència resolta en el temps (TRPL). Una investigació multionda realitzada perRaman, juntament amb la Teoria del Funcional de la Densitat (DFT), ofereix informació sobre la composició dels materials il’impacte de la síntesi en BiSeBr i SbSeI. Les mesures de TRPL van destacar la dinàmica dels portadors i van donar pistes sobreels defectes d’aquests materials, cosa que va ajudar a avaluar el seu potencial com a foto-absorbidors segons una nova figura demèrit.S’emfatitza la modelització de dispositius utilitzant SCAPS-1D i referències prèvies per generar un model qualitatiu de cèl·lulessolars Sb2Se3/CdS en configuració de substrat. Posteriorment, es van dissenyar dues solucions numèriques per superar els collsd’ampolla: una capa ultrafina d’òxid d’Al2O3 intercalada entre Sb2Se3 i CdS, o una sulfuració parcial de la capa de Sb2Se3. Es vacrear una estructura simplificada amb BiSeBr i dos contactes selectius per identificar els requisits elèctrics, i tot i que leslimitacions del programari van impedir considerar amb precisió els contactes selectius òptics, es van determinar les primeresaproximacions.Finalment, es va desenvolupar l’ús de MXenes Ti3C2Tx com a contacte selectiu en cèl·lules solars basades en Sb2Se3. A més deles tècniques de deposició i aplicació, les propietats dels MXenes es poden modular segons la seva síntesi. Inicialment, es varealitzar la caracterització mitjançant espectroscòpia Raman i difracció de raigs X (XRD), variant l’agent intercalant i els paràmetresdel tractament post-deposició (PDT) per destacar la seva capacitat de modulació. Posteriorment, es van sintetitzar dispositius ambTi3C2Tx com a capa de transport de forats (HTL) i Sb2Se3 com a absorbidor. Per millorar l’extracció de portadors, es va incorporarSe a la capa de Ti3C2Tx sota diferents configuracions de PDT. Tot i que les prestacions fotovoltaiques encara eren baixes encomparació amb el dispositiu de referència sense Ti3C2Tx, alguns paràmetres van mostrar millores després de la incorporació deSe a la superfície de Ti3C2Tx.
  
• JIMENEZ ARGUIJO, ALEX: Advanced strategies for the defect management in high efficiency kesterite solar cells
  
  Autor/a: JIMENEZ ARGUIJO, ALEX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 24/10/2024
  Data de lectura: 13/01/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala Polivalent del Campus EEBE (Besós)
  Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | GIRALDO MUÑOZ, SERGIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: GROSSBERG-KUUSK, MAARJA
       SECRETARI: CAZORLA SILVA, CLAUDIO
       VOCAL: CALVO BARRIO, LORENZO
  Resum de tesi: Les cèl·lules solars basades en kesterita representen una via prometedora cap a la producció d'energia sostenible degut a la seva dependència de materials abundants i no tòxics, alineant-se amb les iniciatives globals per minimitzar l'impacte ambiental i millorar la seguretat energètica. Aquesta tesi contribueix significativament al camp avançant en la comprensió i eficiència de les cèl·lules solars de kesterita a través d'estratègies innovadores de gestió de defectes i el desenvolupament de models de dispositius d'alt rendiment.La recerca inicialment es centra en desenvolupar un model comprensiu i realista de les cèl·lules solars de kesterita, que integra diversos paràmetres de materials, estructures de defectes i configuracions de dispositius. Aquest model és clau per tancar la bretxa entre les prediccions teòriques i les realitats experimentals, proporcionant un marc robust per diagnosticar limitacions d'eficiència i identificar vies per a la seva millora. En incorporar una representació realista de com els defectes influeixen en el rendiment del dispositiu, el model estableix un nou referent per a l'avaluació i optimització de cèl·lules solars de pel·lícula fina.Central en la tesi és l'enfocament innovador per al control de defectes dins dels materials de kesterita. La recerca demostra que mitjançant el dopatge precís amb àtoms petits, com l'hidrogen i el liti, és possible modular significativament els paisatges de defectes dels absorbidors de kesterita. Aquestes modificacions condueixen a la desvinculació de la densitat de portadors majoritaris de la vida útil dels portadors minoritaris, millorant efectivament el rendiment i l'eficiència de les cèl·lules solars. Aquest enfocament no només millora les propietats elèctriques dels materials, sinó que també proporciona un mètode per abordar sistemàticament les limitacions intrínseques dels semiconductors de kesterita.A més, la tesi presenta avanços en la síntesi i processament de cèl·lules solars de kesterita, emprant tècniques com el processament per solució, el dopatge i la passivació d'interfícies. Aquests mètodes han demostrat millorar considerablement la uniformitat compositiva i les propietats optoelectròniques dels materials, portant les eficiències més a prop de les requerides per a la viabilitat comercial. Notablement, el desenvolupament de cèl·lules solars de kesterita processades per solució emergeix com un mètode escalable i ambientalment benigne, indicant un pas significatiu cap a la industrialització d'aquesta tecnologia fotovoltaica.La tesi conclou que les estratègies i metodologies desenvolupades en aquest document milloren substancialment la comprensió i el rendiment de les cèl·lules solars de kesterita. Els descobriments subratllen el potencial d'aquests materials en la transició cap a fonts d'energia renovables, destacant el seu paper en la promoció d'un futur sostenible. Amb més refinament i optimització, les cèl·lules solars de kesterita podrien jugar un paper crucial en el paisatge energètic global, oferint una solució viable, rendible i ambientalment sostenible per satisfer les creixents demandes d'energia.En resum, el treball presentat en aquesta tesi exemplifica un avanç significatiu en el camp de la fotovoltaica, oferint solucions pràctiques i idees noves que obrin el camí per a futures recerques i desenvolupaments cap a l'assoliment de tecnologies d'energia solar sostenibles i d'alta eficiència.
  
• JIMENEZ GUERRA, MAYKEL: Innovative bulk and interfaces management on Q-1D Sb2Se3 based solar cells
  
  Autor/a: JIMENEZ GUERRA, MAYKEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/10/2024
  Data de lectura: 24/01/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula A1.08, EEBE, campus Besós
  Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | SÁNCHEZ GONZÁLEZ, YUDANIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: SPALATU, NICOLAE
       SECRETARI: PLACIDI, MARCEL JOSE
       VOCAL: GARCÍA SÁNCHEZ SÁNCHEZ, MARIO FIDEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi ha investigat cèl·lules solars basades en antimoni (Sb) amb baixa dimensionalitat com una alternativa prometedora per a la generació d'energia sostenible, abordant reptes crítics relacionats amb les propietats dels materials, les interfícies i l'arquitectura dels dispositius. S'han desenvolupat estratègies innovadores per optimitzar les propietats optoelectròniques i millorar l'eficiència de conversió, centrant-se en Sb2Se3 i en els estudis inicials de la solució sòlida Sb2(S,Se)3, així com en noves materials lliures de cadmi (Cd) com a capes de transport selectiu d'electrons (ETL).Un dels assoliments més importants ha estat l'optimització de la interfície Sb2Se3/CdS mitjançant processos químics, com el tractament amb KCN, que va augmentar l'eficiència mitjana de les cèl·lules solars del 4% al 5%, arribant a un 5.3% en la millor sub-cèl·lula. Aquests tractaments no només van millorar la passivació de la superfície, sinó que també van modificar la polaritat superficial, afavorint la formació d'una "unió enterrada" que va incrementar el fill factor i l'eficiència general de conversió.Els tractaments a alta pressió han demostrat ser eficaços per millorar la qualitat cristal·lina, augmentant la mida del gra, afavorint orientacions cristal·lines preferencials i reduint la densitat de defectes, la qual cosa va permetre assolir una eficiència del 5.8% utilitzant un nou mètode de co-evaporació. Aquests resultats evidencien la viabilitat d'aquestes tècniques per millorar el rendiment i la reproductibilitat dels dispositius solars.S'han explorat configuracions amb una reducció significativa o eliminació del Cd, aconseguint una eficiència del 6.6% en dispositius amb configuració superstrat basats en Sb2(S,Se)3, aproximant-se a la referència del 7.6% obtinguda amb CdS. En la configuració substrat, es va aconseguir una eficiència del 5.2% en cèl·lules Sb2Se3 lliures de Cd, superant l'eficiència del 4.8% obtinguda amb CdS, destacant el potencial dels materials alternatius per substituir el cadmi.Malgrat aquests avanços, encara persisteixen reptes importants, com la estabilitat de les interfícies Sb2Se3 sota condicions operatives i l'optimització de nous materials com SbSeI i SbSeBr. També és crucial millorar la escalabilitat dels processos de fabricació i la rendibilitat dels nous tractaments per avançar cap a aplicacions comercials. Els resultats d'aquesta tesi estableixen una base sòlida per al desenvolupament de cèl·lules solars basades en Sb2Se3 més eficients i sostenibles, subratllant la necessitat de continuar innovant en ciència de materials i enginyeria de dispositius per superar els reptes restants i avançar cap a tecnologies fotovoltaiques més escalables i eficients.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• KARIMZADEGAN, KAVOOS: Fluidic Oscillator Numerical Modelling Considering Dimensional Modifications
  
  Autor/a: KARIMZADEGAN, KAVOOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 12/12/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Defensa pública presencial a l'aula 118-Edifici TR5-ETSEIAAT (Terrassa).
  Director/a de tesi: BERGADÀ GRANYÓ, JOSEP MARIA | MIRZAEI, MASOUD
  Tribunal:
       PRESIDENT: CASALS TERRE, JASMINA
       SECRETARI: GONZÁLEZ CASTRO, JOSEP RAMON
       VOCAL: HERRERO SABARTÉS, JUAN
  Resum de tesi: Els oscil·ladors fluids (FO) poden millorar significativament la barreja i el refredament del flux. No obstant això, s'utilitzen principalment en aplicacions de control actiu de flux (AFC), on el flux pulsatori que generen interacciona amb la capa límit per posposar normalment la seva separació. Abans d'utilitzar qualsevol FO en una aplicació, és crucial analitzar les freqüències i amplituds que pot produir en funció del flux de massa entrant i les seves dimensions. El treball actual se centra a explicar aquest aspecte particular en una configuració de FO bastant innovadora. Hem realitzat un estudi numèric d'una disposició FO convencional utilitzant enfocaments bidimensionals (2D) i tridimensionals (3D). Després de comparar les dades 3D i 2D i analitzar les disparitats primàries, vam fer ajustos a les dimensions internes de l'OP per avaluar l'impacte en el seu rendiment dinàmic. Les troballes actuals aclareixen quines són les alteracions dimensionals internes que proporcionen majors freqüències de sortida i amplituds en el camp de velocitat. S'ha fet un esforç per examinar l'origen de les oscil·lacions autosostenides. Segons els resultats de les investigacions numèriques, les modificacions dimensionals van influir en el flux invers dins dels canals de retroalimentació, augmentant-lo/disminuint-lo a les sortides dels canals de retroalimentació, la qual cosa va tenir un efecte clar en la freqüència i en el funcionament del dispositiu. Quan s'avaluen les forces que actuen sobre el doll en entrar a la cambra de mescla, la quantitat de moviment deguda a la pressió (força de pressió) es en totes les condicions estudiades, diverses vegades superior a la de flux de massa, de la qual cosa es pot concloure que aquest oscil·lador fluídic és impulsat per pressió. Com era d'esperar, l'augment del nombre de Reynolds del flux entrant té una relació directa amb la freqüència de sortida de l'oscil·lador fuídic. La present investigació estableix per primera vegada una relació entre el flux de massa invers en els canals de retroalimentació i la freqüència de sortida de l'oscil·lador fluídic, com més gran sigui el flux de massa del canal de retroalimentació, menor serà la freqüència de sortida de l'oscil·lador fluídic. També s'ha observat que, les simulacions 2D-CFD, sobreestimen el flux invers del canal de retroalimentació.
  
• MORALES AVALOS, JORGE EDUARDO: Modeling of orthopedic surgeries using advanced biomechanical computational techniques
  
  Autor/a: MORALES AVALOS, JORGE EDUARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2024
  Data de lectura: 13/12/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la sala Polivalent de l'EEBE.Campus Diagonal Besòs.
  Director/a de tesi: SERRANCOLÍ MASFERRER, GIL | SÁNCHEZ EGEA, ANTONIO JOSÉ
  Tribunal:
       PRESIDENT: GILL, RICHIE
       SECRETARI: NOAILLY, JEROME BERNARD
       VOCAL: PELFORT LOPEZ, XAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi tracta sobre el modelatge i la simulació de cirugies ortopèdiques amb tècniques biomecàniques computacionals. Aquestes intervencions quirúrgiques es caracteritzen pels canvis en la geometria anatòmica i les interaccions mecàniques entre els components, les quals s’han de traslladar adequadament a l’entorn virtual. A part de les simulacions, la planificació preoperatòria, el desenvolupament de tractaments específics per a cada pacients i la innovació en noves tècniques quirúrgiques són alguns dels beneficis que poden derivar-se del desenvolupament de models ortopèdics in silico precisos i fiables. Per proporcionar models digitals detallats en diferents àmbits d’investigació, s’ha col·laborat estretament amb cirurgians experts.Durant les darreres dècades, han sorgit noves oportunitats en cirurgies ortopèdiques de genoll per minimitzar l’efecte de l’osteoartitis de genoll. Una osteotomia de tibia (àmpliament utilitzada) o de peroné (menys comuna al nostre continent) poden ser solucions que retardin la implantació d’una pròtesi de genoll. El modelatge computacional pot ajudar a investigar les variables biomecàniques in silico i simular la cirurgia virtualment. Aquesta tesi es centra en el desenvolupament sistemàtic de models in silico que es poden utilitzar posteriorment per crear representacions virtuals adequades i fiables de la resposta a tractaments quirúrgics específics per a cada pacient.Un dels princials reptes a l’hora de representar correctament models natòmics en entorns virtuals és el desevolupament d’una metodologia coherent d’adquisició de dades i mètodes de reconstrucció de models. Mitjançant l’ús d’anàlisis de models d’elements finits, la generació de models mecànics precisos de sistemes ortopèdics per una condició específica pot proporcionar una base fiable per a futurs estudis de modelatge virtual. Per tant, s’han formulat simulacions numèriques basades en casos clínics reals proporcionats per personal mèdic col·laborador dels estudis. D’aquesta manera, els models mecànics no només s’han analitzat virtualment, sinó que també s’han comparat amb tractaments específics de pacients. S’ha investigat la resposta biomecànica de les articulacions humanes, amb especial interès en el genoll, abans i després d’intervencions quirúrgiques. Aquestes intervencions es van planificar prèviament sense que aquest estudi d’investigació afectés la seva atenció mèdica.La innovació principal d’aquesta investigació rau en l’anàlisi quantitativa de l’impacte de l’osteotomia fibular (al peroné) en la biomecànica de l’articulació del genoll. Els resultats aporten dades quantitatives que demostren que l’osteotomia fibular pot redistribuir i homogeneïtzar eficaçment les tensions articulars, a més de reposicionar el centre de pressions cap al centre del genoll, de forma similar al que s’observa després d’una osteotomia tibial alta de cunya oberta. Els resultats d’aquesta tesi proposen l’osteotomia fibular proximal com una alternativa potencialment viable i més senzilla que els mètodes quirúrgics convencionals per tractar l’osteoartritis de genoll, específicament en pacients amb genu varum al compartiment medial.A més, les tècniques computacionals implementades s’han optimitzat per produir els millors resultats possibles de forma més eficient. Aquesta investigació també marca la primera aplicació del mètode d’elements finits que pot explicar una de les teories que donen suport a l’osteotomia fibular proximal, proporcionant una base per a futurs estudis clínics in silico.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• CURCOLL MASANES, ROGER: Enhancing greenhouse gases flux estimates through improved atmospheric radon monitoring using the Radon Tracer Method
  
  Autor/a: CURCOLL MASANES, ROGER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Institut de Tècniques Energètiques (INTE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 05/12/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a la Secció d'Enginyeria Nuclear, pavelló C', planta 1, porta 31.07, ETSEIB.
  Director/a de tesi: VARGAS DRECHSLER, ARTURO | GROSSI, CLAUDIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: FONT GUITERAS, LLUÍS
       SECRETARI: PINO GONZALEZ, DAVID
       VOCAL: HERNANDEZ CEBALLOS, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: Les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle (GEH) són les principals responsables de l'escalfament global i el canvi climàtic. Malgrat els avenços, persisteixen incerteses importants en les estimacions de les emissions biogèniques i antropogèniques de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4) recollides en els inventaris. Els acords de París han incrementat la necessitat de reduir aquestes incerteses mitjançant observacions i metodologies independents.Aquest treball s'ha centrat a millorar l'estimació dels fluxos de GEH mitjançant l'aplicació del Radon Tracer Method (RTM). Aquesta metodologia combina mesures d'alta qualitat de radó atmosfèric i dels GEH d'interès amb dades del flux de radó de la zona d'influència de les estacions per quantificar els fluxos de GEH. Els fluxos de radó s'obtenen combinant mapes de flux d'aquest gas amb models de transport atmosfèric.A la primera part de la tesi, es va desenvolupar, calibrar i comparar un monitor (ARMON v2) d'alta sensibilitat per mesurar radó atmosfèric. L'ARMON v2 és una versió millorada d'un equip anterior dissenyat per l'Institut de Tècniques Energètiques (INTE). El seu principi de detecció es basa en la deposició de partícules de 218Po+ en un detector semiconductor aplicant un voltatge de 10kV en un volum de detecció. L'ARMON v2 es va dissenyar tenint en compte els requeriments necessaris per mesurar radó en estacions atmosfèriques i per ser un monitor de referència en el calibratge "in situ" d'altres equips. És més robust, transportable i fàcil d'utilitzar que el seu predecessor, i compta amb un programari que permet el seu control total i la visualització de dades en temps real.L'eficiència de detecció del nou ARMON v2 es va obtenir de manera teòrica i experimental. Teòricament, es va simular la recol·lecció de partícules de 218Po+ sobre la superfície del detector. Experimentalment, es va calibrar en càmeres de radó de l'INTE i el PTB (Alemanya), obtenint valors d’eficiència de 0.0057 s-1 Bq m-3 i 0.0059 s-1 Bq m-3 respectivament. La incertesa total calculada és inferior al 10% per a concentracions de radó superiors a 5 Bq m-3. A més, es va comparar la resposta de l'ARMON v2 amb altres equips en estacions atmosfèriques de França i Alemanya. L'ARMON v2 serà comercialitzat per Radonova, empresa a la qual s'ha cedit la llicència d'ús.A la segona part, es van validar el model de transport atmosfèric Flexpart-WRF i els mapes de flux de radó desenvolupats en el projecte traceRadon, ambdós utilitzats en la posterior aplicació de l'RTM. La validació es va dur a terme modelitzant la concentració de radó combinant les simulacions de Flexpart-WRF amb els mapes de flux de radó en tres estacions: SAC (prop de París), DEC (Delta de l'Ebre, Espanya) i BII (Barcelona, Espanya). Les dues últimes estacions presenten orografies complexes per la seva proximitat al mar i el règim de brises.A l'última part, es va aplicar l'RTM a DEC i BII. A DEC, es van quantificar els fluxos de CH4 associats al cultiu de l'arròs, i a BII les emissions metropolitanes de CO2 i CH4. Els resultats a DEC mostren una alta correlació amb estudis previs realitzats amb càmeres d'acumulació. A més, revelen que inventaris com EDGAR no contemplen adequadament les emissions agrícoles del Delta de l'Ebre. A BII, els resultats de l'RTM es van comparar amb EDGAR per a CH4 i amb quatre inventaris per a CO2. Els fluxos estimats amb l'RTM coincideixen amb els inventaris pel que fa a baixa estacionalitat i ordre de magnitud, però la variabilitat entre els valors dels inventaris dificulta la seva avaluació.L'aplicació de l'RTM, juntament amb models de transport atmosfèric com Flexpart-WRF, ofereix una metodologia alternativa i independent per quantificar i observar la variabilitat estacional dels fluxos de GEH en zones complexes i amb emissions antropogèniques. Així mateix, es subratlla la necessitat de millorar la precisió dels mapes de flux de radó per augmentar la fiabilitat de les estimacions.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• GAL, EYAL: Clinical comparison of two specialty soft lenses for Keratoconus
  
  Autor/a: GAL, EYAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2024
  Data de lectura: 28/11/2024
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió - https://meet.google.com/vqk-vvvz-poh
  Director/a de tesi: GANTZ, LIAT
  Tribunal:
       PRESIDENT: SHNEOR, EINAT
       SECRETARI: LAMARCA MATEU, JOSE
       VOCAL: TRAVE HUARTE, SONIA
  Resum de tesi: A causa dels instruments diagnòstics avançats per a la detecció del queratocon (QC) en fases primerenques, i de procediments que n’aturen la progressió com el cross-linking (CXL), a les consultes d'optometria ara s’estan atenent casos menys avançats de còrnies irregulars. Com a resultat, els optometristes tracten fases més primerenques del QC, i les solucions de lents de contacte (LC) per a aquestes etapes inicials són necessàries. Aquesta tesi va avaluar exhaustivament la utilitat de dues lents toves especialitzades per al QC, amb diferents diàmetres i gruixos, en 40 ulls (N=20, edat mitjana: 39±10, rang: 23-55 anys) amb QC grau 1 o 2 (segons Amsler-Krumeich) utilitzant un disseny clínic aleatoritzat, creuat, prospectiu i longitudinal (amb seguiment de fins a un any). Es van comparar la qualitat visual, la sensibilitat al contrast, les aberracions d'alt ordre (HOA), la satisfacció subjectiva i la preferència dels usuaris entre les lents toves SoftK2 i les Semi-esclerals SoftK. També es van comparar els resultats visuals amb els obtinguts amb les lents RGP, que són el patró de referència. Ambdós dissenys de lents toves van millorar significativament l'agudesa visual en alt contrast (SoftK2 0,05±0,07, Semi-escleral SoftK 0,10±0,09 LogMAR) en comparació amb l'estat habitual (0,23±0,27 LogMAR). Les lents SoftK2 van proporcionar agudesa visual en baix contrast (0,29±0,15 LogMAR), agudesa visual en alt contrast (0,04±0,06 LogMAR), sensibilitat al contrast (1,55±0,12 unitats Log) i HOA similars a les lents RGP (agudesa visual en baix contrast 0,27±0,17 LogMAR, agudesa visual en alt contrast 0,07±0,07 LogMAR i sensibilitat al contrast 1,55±0,10 unitats LogMAR). Pel que fa al baix contrast, les lents Semi-esclerals SoftK no vanmostrar una diferencia estadísticament significativa en comparació amb les SoftK2 ni amb l'estat habitual (0,40±0,2 Semi-escleral SoftK 0,52±0,3 habitual). No es van observar raccions adverses, ni enrogiment limbal o conjuntival, ni reacció papil·lar, ni aparences inusuals, ni queixes dels pacients que requerissin acció clínica en cap de les visites de seguiment amb cap dels dos tipus de lents. El 75% dels participants van preferir les lents SoftK2 i hi va haver menys participants que reportessin esdeveniments adversos de sensació de sequedat després de dues setmanes d’ús. Més participants van continuar utilitzant LC durant un període de 12 mesos amb SoftK2 (7 participants encara utilitzaven SoftK2 després de 12 mesos, mentre que ningú ho feia amb les Semi-esclerals SoftK). Les lents SoftK2, Semi-escleral SoftK i esclerals GP van mostrar millores significatives en coma, trèvol i tetrafoil de les HOA en comparació amb l'estat sense correcció, sense diferències significatives entre les lents. Les lents SoftK2 i Semi-escleral SoftK van induir edema corneal amb valors clínicament significatius a la perifèria (un 7%-9% més que l'estat habitual), cosa que implica la necessitat de controlar amb cura els possibles canvis d'adaptació fisiològica a causa de la hipòxia sostinguda induïda per la lent amb el temps.S'esperava que les lents toves només corregissin parcialment l'error refractiu dels participants amb QC, deixant un petit astigmatisme residual. Com que actualment no hi ha cap prova clínica per detectar alteracions en la percepció visual causades per l’astigmatisme residual no corregit, una part inicial de la tesi es va dedicar a examinar la utilitat d’una prova innovadora desenvolupada pel professor Arnold Wilkins (Regne Unit), el test de l'Ou i la Pilota de Wilkins (WEBT), per abordar aquesta qüestió. Els resultats del WEBT es van comparar entre tres cohorts: 32 participants normals (edat mitjana: 24±5) en condicions de base i cilindre induït, 22 ulls queratocònics (N=13, edat mitjana: 36±12) i 23 participants amb astigmatisme (edat mitjana: 36±12). Es va trobar que el WEBT era sensible al desenfocament general, però no al desenfocament astigmàtic residual. Les seves mesures amb SoftK2 en comparació amb les le
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• DUQUE GIJON, MARIA: Experimental study of the coherence of the light emitted by a semiconductor laser with optical feedback
  
  Autor/a: DUQUE GIJON, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 05/12/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Conferencias del TR5, c/ Colom 11, Campus Terrassa
  Director/a de tesi: MASOLLER, CRISTINA | TIANA ALSINA, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: CORNELLES SORIANO, MIGUEL
       SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
       VOCAL: HONG, YANHUA
  Resum de tesi: Els làsers de semiconductor són presents en molts àmbits de la nostra vida quotidiana fruit de la seva mida compacta, eficàcia i versatilitat. Trobem aplicacions en telecomunicacions, sensors, metrologia i biomedicina. Aquesta tesi investiga l'impacte de la retroalimentació òptica en la coherència temporal i espacial dels làsers de semiconductor utilitzant una tècnica basada en patrons d’intensitat aleatòria, i. e, speckle.La retroalimentació òptica consisteix en reinjectar part de la llum del làser a través d'un reflector extern, induint una dinàmica altament no lineal. Tot i que el seu efecte en la coherència temporal ha estat àmpliament investigat, el seu impacte en la coherència espacial és menys conegut. En aquesta tesi es proposa utilitzar l'anàlisi del contrast de speckle per quantificar la coherència de la llum emesa per un làser de semiconductor sota retroalimentació òptica. Els patrons de speckle sorgeixen de la interferència de la llum coherent en un medi difusiu i permeten quantificar la coherència espacial de la llum làser. Els patrons de speckle amb alt contrast revelen informació útil tant de la llum làser com del medi difusor. D’altra banda, en aplicacions d'imatge, l'efecte de l’speckle degrada la qualitat de la mateixa, per la qual cosa és necessari mitigar-lo. L'objectiu és examinar com la retroalimentació òptica afecta la coherència de la llum dels làsers de semiconductor, reduint la coherència de la llum i, en conseqüència, el contrast de l’speckle.La primera part d'aquesta tesi estudia l'aparició i evolució de la coherència durant l'engegada del làser en diferents escenaris de retroalimentació òptica, comparats amb un escenari sense retroalimentació, utilitzant un mirall i una xarxa de difracció i emprant una fibra multimode com a medi difusor.La segona part proposa un mètode per diferenciar la coherència temporal i espacial analitzant patrons de speckle amb tres medis difusors: fibra multimode, fibra multimode amb difusor òptic i fibra monomode amb difusor òptic. En relacionar el contrast del speckle amb mesures de l'espectre òptic, es revela l'evolució de la coherència en un làser de semiconductor, tant en solitari com amb retroalimentació òptica, al llarg d'un ampli rang de corrents d'injecció, ressaltant les diferències entre coherència temporal i espacial. Juntament amb la tècnica de contrast de speckle, hem utilitzat la mesura d'entropia espacial per descobrir correlacions no lineals entre els píxels de les imatges de motlleA més, s'investiga l'impacte de la modulació sinusoidal en la corrent d'injecció sobre la coherència dels làsers de semiconductor amb retroalimentació òptica, avaluant com l'amplitud i freqüència de la modulació afecten la coherència espacial i temporal en comparació amb escenaris sense modulació.Finalment, aquesta tesi inclou un capítol sobre l'impacte de la injecció òptica d'un làser de semiconductor. Aquesta variabilitat es refereix a les fluctuacions en el temps d'emissió dels polsos de llum emesos pel làser de semiconductor, la qual cosa pot afectar significativament la precisió de sistemes òptics, com els convertidors òptics d'analògic a digital. Aquest estudi es va realitzar al Laboratori de Fotònica de l'IFCA (Institut de Física de Cantàbria) sota la supervisió de la Dra. Ana Quirce, com a part d'una estada de recerca predoctoral.Aquesta tesi presenta un estudi experimental dels efectes de la retroalimentació òptica o la injecció òptica en les característiques temporals i espacials de l'emissió dels làsers de semiconductor.
  
• ZENG, MING: Barocaloric and multicaloric effects under hydrostatic pressure and electric field
  
  Autor/a: ZENG, MING
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/11/2024
  Data de lectura: 04/12/2024
  Hora de lectura: 09:45
  Lloc de lectura: Aula A2.1- Escola d'Enginyeria de Barcelona Est. (EEBE)
  Director/a de tesi: LLOVERAS MUNTANE, POL MARCEL | TAMARIT MUR, JOSE LUIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: NATAF, GUILLAUME
       SECRETARI: ROMANINI, MICHELA
       VOCAL NO PRESENCIAL: LI, JUNNING
  Resum de tesi: En l'actualitat, els refrigerants HFC, amb un potencial d'escalfament global milers de vegades superior al del CO2, són àmpliament utilitzats en aparells d’aire condicionat i neveres. A causa de la manca de manteniment, una mala gestió i eficiències baixes o moderades, els dispositius de refrigeració contribueixen a aproximadament el 8% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle. Degut a l'escalfament global, és urgent trobar noves tecnologies de refrigeració amb baixes emissions de carboni. Una de les alternatives més prometedores és els mètodes de refrigeració basats en efectes calòrics d'estat sòlid (canvis de temperatura adiabàtics ∆T i canvis d'entropia isotèrmics ∆S) impulsats per camps externs. Aquesta tesi se centra en els efectes calòrics impulsats per la pressió hidrostàtica (barocalòric, BC) i/o el camp elèctric (electrocalòric, EC) prop de transicions de fase de primer ordre. En particular, s'han investigat els efectes BC en diferents famílies de materials: sals inorgàniques, antiperovskites basades en Mn, cristalls plàstics superiònics i la fusió d'àcid esteàric encapsulat en estructures metal–orgàniques (MOFs). També s’han investigat els efectes multicalòrics sota l'aplicació simultània de pressió i camp elèctric en Tantalat de Plom i Escandi (PbSc0.5Ta0.5O3, PST). Amb aquesta finalitat, s’han dut a terme experiments de calorimetria diferencial d'exploració estàndard i modulada, i anàlisi tèrmica diferencial sota diferents pressions i/o camps elèctrics aplicats sobre els materials esmentats. Les dades obtingudes s’han combinat amb dades de volum dependents de la temperatura per construir les corbes d'entropia a partir de les quals es van calcular els efectes calòrics utilitzant el mètode quasi-directe. Pel que fa a les antiperovskites de Mn: Mn3Cu1 – xSnxN, es van obtenir efectes BC inversos gegants. Curiosament, totes aquestes mostres exhibeixen |∆S| reversible > 20 J K−1 kg−1 a pressions inferiors a 100 MPa gràcies a una histèresi inferior a 1 K, que es minimitza en la composició equiatòmica x = 0.5. Pel que fa al LiCB11H12, aquest compost presenta una fase d'alta temperatura que combina conductivitat superiònica i desordre molecular orientacional que apareix després d'una transició de fase amb una calor latent colossal. En aquest cas, es van obtenir valors excepcionals de |∆S| reversible ~ 200 J K−1 kg−1 i |∆T| ~ 10 K sota només ∆p ~ 100 MPa, que augmenten fins a |∆S| ~ 280 J K−1 kg−1 i |∆T| ~ 32 K sota ∆p ~ 230 MPa. Pel que fa al sistema MIL−101 (Cr)−NH2+x% d'àcid esteàric (SA), aquell amb x = 80% SA exhibeix |∆T| ~ 25 K i |∆S| ~ 550 J K−1 kg−1 sota ∆p ~ 200 MPa. Aquests resultats suggereixen que els MOFs poden utilitzar-se com un marc sòlid adequat per a l'encapsulació de materials BC amb un gran rendiment, no sòlids. Finalment, també s'han estudiat els efectes multicalòrics en el ferroelectric prototípic PST. S’han dut a terme experiments de calorimetria sense precedents, sota camps elèctrics simultanis E de fins a aproximadament 7 kV cm−1 i pressions hidrostàtiques p de fins a 400 MPa a través de la transició ferroelèctrica. Es va obtenir i analitzar el diagrama de fases tridimensional T(p,E), que fins ara no s'havia explorat experimentalment en cap material. Es va demostrar que els efectes multicalòrics poden oferir oportunitats que no es poden aconseguir amb efectes monocalòrics, com ara l'ajust o l'ampliació dels rangs de temperatura i la millora de l'eficiència. Aquesta investigació ha demostrat la viabilitat, novetat i impacte dels efectes multicalòrics sota p i E, obrint així un nou camp en els efectes calòrics que hauria de proporcionar noves perspectives físiques sobre la gran família dels compostos ferroelèctrics.
  

FOTÒNICA

• BERNAL TEXCA, FRANCISCO GUMARO: Photonic based approaches to overcome intrinsic losses in organic solar cells
  
  Autor/a: BERNAL TEXCA, FRANCISCO GUMARO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/10/2024
  Data de lectura: 29/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: MARTORELL PENA, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: PUIGDOLLERS GONZALEZ, JOAQUIN
       SECRETARI: LIGUORI, NICOLETTA
       VOCAL: ARMIN, ARDALAN
  Resum de tesi: La gran dependència dels combustibles fòssils va provocar una greu crisi ambiental, evident en l'acceleració del canvi climàtic provocat per l'efecte hivernacle. Aquest model insostenible ha portat a una reavaluació de la nostra infraestructura energètica, que ha iniciat un canvi cap a fonts d'energia més sostenibles. Les fonts d'energia renovables, com l'eòlica, la hidràulica i especialment la solar, proporcionen una alternativa més sostenible. L'energia solar, que es pot transformar en energia elèctrica mitjançant cèl·lules fotovoltaiques (PV), destaca per la seva abundant disponibilitat i el mínim impacte ambiental. Tanmateix, les pèrdues fonamentals intrínseques en la conversió d'energia solar limiten l'eficiència de conversió d'energia (PCE) dels dispositius de cèl·lules solars de geometria plana d'unió única al 33,1%, tal com descriu el model d'equilibri detallat de Shockley-Queisser. En aquesta tesi, abordem l'estudi de dues pèrdues fonamentals que limiten la màxima eficiència assolible per les cèl·lules solars d'unió única de geometria plana. Considerem l'enfocament de les cèl·lules solars orgàniques (OSC) perquè ofereixen avantatges importants sobre les cèl·lules tradicionals basades en inorgàniques. Els OSC, fets amb materials basats en carboni, poden ser flexibles, integrables, lleugers i potencialment menys costosos de produir. Aquestes qualitats fan que els OSC siguin una innovació prometedora per incorporar l'energia solar en una gamma més àmplia d'aplicacions, avançant en la recerca d'un futur energètic més net i sostenible. La tesi s'organitza en quatre capítols principals. Al capítol 1 parlem de la demanda global d'energia i del posicionament de l'energia solar com una alternativa sostenible. També cobreix una discussió sobre les pèrdues intrínseques que condueixen als límits fonamentals en la conversió d'energia solar. El capítol 1 també ofereix una visió general dels OSC d'última generació, incloses les propietats dels materials semiconductors orgànics i la fotofísica dels dispositius, i conclou amb una justificació de la investigació desenvolupada i descrita a la resta de la tesi. El capítol 2 se centra a mitigar les pèrdues de transmissió i termalització mitjançant l'ús d'una estratègia en tàndem. Per superar algunes de les limitacions de la configuració de dos terminals, desenvolupem una estructura en tàndem de quatre terminals composta per un frontal transparent i una cel·la posterior opaca, millorant així la viabilitat de la fabricació i el rendiment general. Els capítols 3 i 4 aprofundeixen en les pèrdues de Boltzmann lligades a un desajust entre els cons d'absorció i d'emissió que afecten directament la tensió de circuit obert màxima assolible (Voc). Al capítol 3, investiguem els mecanismes que regeixen la dinàmica de divisió de nivell quasi-Fermi (QFLS) en OSC. El nostre estudi identifica la recombinació radiativa directa i la recombinació mitjançant estats de captura com els dos processos competitius principals que controlen el QFLS a les cèl·lules solars PM6: Y6. Proposem una estratègia per passivar els estats de trampa, que condueixi a una reducció de la densitat d'estats de trampa mitjana i, en conseqüència, a un augment de Voc. Destaquem el paper que juga la recombinació radiativa en la regulació del Voc final d'aquesta cèl·lula solar PM6:Y6. El capítol 4 es basa en aquestes troballes aprofitant els fotons emesos per demostrar experimentalment una millora de Voc mitjançant la restricció de l'emissió de fotons, reduint així les pèrdues de Boltzmann. Demostrem que utilitzant una configuració de dues cavitats de ressonància òptica, podem obtenir una reducció del desajust entre els cons d'absorció i emissió en els OSC. Demostrem experimentalment un augment de Voc basat exclusivament en òptica superior a 30 mV. En resum, els resultats de la present tesi estableixen un camí basat en l'òptica per augmentar el Voc i el rendiment de les cèl·lules solars i, finalment, superar el límit PCE de Shockley-Quei
  
• BUOB, SANDRA: Quantum-gas microscopy of strontium Bose- and Fermi-Hubbard systems
  
  Autor/a: BUOB, SANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2024
  Data de lectura: 22/11/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: TARRUELL PELLEGRIN, LETICIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: HOLGER ESSLINGER, TILMAN
       SECRETARI: LOZA ALVAREZ, PABLO
       VOCAL: GROSS, CHRISTIAN
  Resum de tesi: Els àtoms ultrafreds han demostrat ser un recurs valuós per l’estudi i la comprensió de sistemes quàntics de molts cossos en un entorn controlat. En particular, els microscopis de gasos quàntics proporcionen un accés sense precedents a observables locals i permeten investigar aquests sistemes a nivell de cada partícula individual, oferint noves perspectives sobre el seu comportament. Malgrat que fins ara la majoria d’aquests microscopis han utilitzat àtoms alcalins, s’espera que les propietats distintives dels àtoms alcalinoterris, en particular l’estronci, combinades amb la microscòpia de gasos quàntics, aportin nova llum a una àmplia varietat de problemes de molts cossos. Aquesta tesi descriu la realització d’imatges amb resolució d’un sol punt de xarxa per a àtoms d’estronci bosònics i fermiònics en una xarxa òptica al règim de Hubbard. Aquest resultat desbloqueja la possibilitat d’estudiar nous tipus de sistemes de Bose-Hubbard i Fermi-Hubbard SU(N).Un pas essencial en els experiments d’àtoms ultrafreds és la preparació d’un núvol quàntic degenerat. A la primera part d’aquesta tesi, discutim els mètodes implementats al nostre aparell per aconseguir aquest objectiu. Hem desenvolupat un nou mètode de protecció en ressonància que duplica el nombre d’àtoms a la primera etapa de refredament, la trampa magneto-òptica blava de transició ampla. Durant la segona etapa de refredament en una trampa magneto-òptica vermella de línia estreta, l’estructura hiperfina dels àtoms fermiònics presenta nous reptes, que abordem barrejant els estats hiperfins amb un làser addicional per atrapar i refredar els àtoms eficientment. Després de les etapes de refredament làser, realitzem refredament per evaporació en una trampa dipolar abans de carregar els àtoms en una xarxa òptica bidimensional. El làser de la xarxa opera a la longitud d’ona màgica per a la transició rellotge de l’estronci (813.4nm), que permetrà mesures d’alta precisió en experiments futurs.Per prendre imatges dels àtoms individuals a la xarxa òptica, col·loquem un objectiu de microscopi d’alta obertura numèrica a poca distància dels àtoms. Hem demostrat la detecció d’àtoms individuals per a estronci bosònic i fermiònic, i hem reconstruït l’ocupació a la xarxa per a ambdós, assolint fidelitats de fins a un 96%. Per a l’isòtop bosònic de 84-Sr, hem induït fluorescència en la transició ampla blava i simultàniament hem realitzat refredament atractiu de Sísif en la transició estreta vermella. A més, mitjançant la combinació d’aquest mètode i la detecció en l’espai de moments, hem aconseguit observar la interferència de l’ona de matèria que sorgeix de la coherència de fase del superfluid Bose-Hubbard. Per als àtoms fermiònics de 87-Sr, només hem utilitzat la transició vermella per a la fluorescència, cosa que ens permet obtenir per primera vegada tant la resolució d’àtoms individuals com la detecció de l’estat d’espín en àtoms alcalinoterris.Aquesta tesi ha combinat, per primera vegada, la microscòpia de gasos quàntics amb l’estronci ultrafred i les seves propietats espectrals distintives. Aquesta plataforma habilita una àmplia varietat d’estudis en el futur. Per als bosons, desbloqueja la investigació de sistemes Bose-Hubbard dissipatius amb detecció d’àtoms individuals, així com l’exploració de la interacció col·lectiva d’àtoms i fotons en matrius ordenades d’àtoms. Per als fermions, la detecció individual d’àtoms i el seu estat d’espín proporciona l’entorn ideal per investigar les correlacions antiferromagnètiques en sistemes SU(N≤10) de Fermi-Hubbard i la realització de fases magnètiques exòtiques.
  
• FRAUENDORF BRANCO CENNI, MARINA: Correlations and Measurements​ as Resources for ​Quantum Information Tasks
  
  Autor/a: FRAUENDORF BRANCO CENNI, MARINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2024
  Data de lectura: 25/11/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: SANPERA TRIGUEROS, ANNA
       SECRETARI: LEWENSTEIN, MACIEJ
       VOCAL: PERARNAU LLOBET, MARTI
  Resum de tesi: L'arribada de la mecànica quàntica, que va predir efectes i fenòmens estranys i contraintuïtius, que no podien ser imitats per les teories físiques clàssiques, va revolucionar l'abast i la comprensió de la investigació física al segle XIX. A mesura que passava el temps i la teoria quàntica es va entendre millor, es va produir un canvi de paradigma: el que abans era només un objecte d'investigació i anàlisi es va convertir també en una eina, ja que es va adonar que les característiques extraordinàries i exòtiques dels sistemes que treballaven en règim quàntic també es podrien aprofitar com a recursos que es podrien utilitzar en el nostre benefici en diferents tasques. Aquest canvi de paradigma va marcar l'inici d'una segona revolució quàntica, que es va caracteritzar per l'auge de la ciència i les tecnologies de la informació quàntica. Els recursos quàntics centrals, com ara les correlacions quàntiques, inclòs l'entrellat, i també la no-classicitat i la no gaussianitat, van demostrar ser útils per a tasques de processament de dades com la comunicació, la computació i l'estimació de paràmetres, per citar-ne algunes. En aquesta tesi, ens submergim en el camp de l'estimació de paràmetres, o Metrologia, i discutim el paper de les correccions físiques en la precisió de la recuperació d'informació de variables codificades en sistemes físics. Comencem explorant el paper d'un tipus específic de correlacions, les que sorgeixen indirectament entre sondes quàntiques mitjançant la interacció amb un entorn comú, en la recuperació d'informació de temperatura d'un bany bosònic fred. A continuació, analitzem el paper de restringir l'elecció de mesura de les sondes a un conjunt limitat, el de mesures gaussianes, i mostrem la seva utilitat per caracteritzar la temperatura dels sistemes gaussians. Finalment, anem més enllà de l'àmbit de la metrologia i la termometria, i busquem maneres efectives de certificar la presència d'una sèrie de recursos quàntics rellevants en estats produïts per la interacció llum-matèria de tercer ordre, també coneguda com a generació de tres fotons. Allà, mostrem que els testimonis quàntics adaptats correctament poden certificar eficaçment la presència de fenòmens quàntics sense anàlegs clàssics en processos fotònics no lineals.
  
• MACARONE PALMIERI, ADRIANO: Deep learning for boosted quantum state estimation and bath parameter extraction
  
  Autor/a: MACARONE PALMIERI, ADRIANO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2024
  Data de lectura: 11/12/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ
  Tribunal:
       PRESIDENT: HA KYAV, THI
       SECRETARI: LIGUORI, NICOLETTA
       VOCAL: GARZANITI, NICOLA
  Resum de tesi: La tesi explora l'aplicació de l'aprenentatge profund supervisat (DL) per mitigar el soroll en protocols d'estimació d'estat quàntic, per oferir una eina viable per al desenvolupament de tecnologies quàntiques, que aprofiti propietats quàntiques, com ara l'entrellat. Això és vital per al processament de la informació quàntica i s'utilitza en aplicacions com la teletransportació quàntica, la distribució de claus quàntiques i la codificació superdensa. Tanmateix, la implementació pràctica d'aquestes tecnologies es veu desafiada pel soroll i els errors, la qual cosa fa que la certificació precisa dels estats quàntics és essencial.Tradicionalment, la tomografia d'estat és el millor desiderata possible, però requereix recursos intensius. S'han proposat mètodes alternatius amb una millor escala, com els estats i les ombres permutacionalment invariants, tot i que tenen un abast limitat, perquè es limiten a classes específiques d'estats o només poden estimar algunes propietats quàntiques. La tesi investiga específicament si la DL supervisada es pot utilitzar per mitigar el soroll i aconseguir una estimació completa de l'estat quàntic en diverses condicions, inclosos recursos limitats, diferents fonts sorolloses i, finalment, informació incompleta.La investigació introdueix un nou enfocament que utilitza el paradigma fora de distribució per ampliar l'aplicabilitat de l'aprenentatge profund supervisat a distribucions de dades desconegudes, com ara estats quàntics sorollosos mesurats amb configuracions imperfectes. Aquest estudi a una profunditat més gran de la capacitat de generalització dels protocols d'aprenentatge profund mantenint la simplicitat de les xarxes neuronals supervisades entrenades. D'aquesta manera, es permet l'aplicació perfecta de dades sintètiques a experimentals. Al mateix temps, l'aspecte computacional implica analitzar la complexitat de diferents models i les seves capacitats d'aprenentatge i capacitats de mitigació del soroll, i mostrar models basats en transformadors per certificar l'enredament genuí de k-body com a superior.Finalment, la tesi aborda la caracterització del soroll mitjançant l'aprenentatge profund, especialment com això pot inferir paràmetres de soroll ambiental a partir d'una sonda d'un sol qubit sense condicions de temps fix. Això contribueix a una millor reducció de soroll i control del sistema en tecnologies quàntiques.
  
• ORSINI, LORENZO: A Topological Nanophotonics platform based on hyperbolic phonon-polaritons
  
  Autor/a: ORSINI, LORENZO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/10/2024
  Data de lectura: 19/12/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK
  Tribunal:
       PRESIDENT: ALONSO GONZÁLEZ, PABLO
       SECRETARI: GARCÍA DE ABAJO, JAVIER
       VOCAL: GIANNINI, VICENZO
  Resum de tesi: La Nanofotònica Topològica és un camp interdisciplinari emergent que ofereix un enfocament revolucionari per controlar i manipular la llum a escala nanomètrica. Combina principis de la Topologia, la Fotònica i la Nanotecnologia per investigar el comportament fascinant de la llum quan es confina a estructures a escala nanomètrica. Un objectiu principal de la comunitat és aconseguir estats de vorera topològics profundament confinats per sota del límit de difracció. Malgrat el progrés teòric i experimental, aconseguir aquests estats de vorera en un sistema nanofotònic havia estat elusiu fins ara.Aquesta tesi es dedica a aconseguir estats de vorera topològics en un sistema nanofotònic mitjançant diversos mètodes. Utilitzem materials hiperbòlics naturals per aprofitar els seus modes electromagnètics d'alta qualitat i sub-difracció, coneguts com a polaritons de fonons hiperbòlics. Emprenem una tècnica de patró indirecte per fabricar dispositius nanofotònics, resolent problemes de fabricació i permetent un control precís de les nanoestructures. Finalment, caracteritzem aquests sistemes amb microscòpia òptica de camp proper. Aconseguir estats de vorera topològics de sublongitud d'ona profunda va requerir diversos assoliments fonamentals:Anàlisi Quantitativa de Camp Proper Polaritònic:La microscòpia òptica de camp proper és crucial per estudiar materials més enllà del límit de difracció, però interpretar aquestes mesures és desafiant. Per resoldre això, desenvolupem una teoria basada en el mètode de matriu de transferència per simular la resposta de estructures polaritòniques unidimensionals, relacionant eficientment la resposta de camp proper amb propietats físiques ben definides i millorant la comprensió dels fenòmens polaritònics. Avançant en la Plataforma Hiperbòlica:La física de la nostra plataforma hiperbòlica estava poc explorada, creant una bretxa en la comprensió de les seves propietats i mètodes de control. Els nostres estudis van revelar nous coneixements sobre els polaritons de fonó hiperbòlics en sistemes amb patrons indirectes. Aconseguim tres resultats clau: primer, vam obtenir nous coneixements sobre el comportament fonamental dels polaritons de fonó hiperbòlics, proporcionant una comprensió més profunda de les seves interaccions dins de sistemes amb patrons indirectes; segon, vam investigar nanocavitats amb patrons indirectes, aconseguint factors de qualitat rècord d'aproximadament 80, mentre manteníem el volum del mode cinc ordres de magnitud més petit que la longitud d'ona d'excitació en l'espai lliure; i tercer, vam descobrir que l'acoblament entre cavitats és radiatiu, afectant el disseny de xarxes i cristalls fotònics. Aconseguint Estats de Vorera Topològics de Sublongitud d'Ona Profunda:Vam demostrar experimentalment estats de vorera topològics de sublongitud d'ona profunda implementant una xarxa unidimensional basada en el model de Su-Schrieffer-Heeger. L'estat de vorera topològic es va confinar en un volum de sub-difracció de 0,021μm³, quatre ordres de magnitud més petit que el volum de la longitud d'ona d'excitació en l'espai lliure utilitzat per sondar el sistema, mentre mantenia un factor de qualitat de ressonància superior a 100.
  
• VINCENT, STEPHY: Solution Processed Colloidal Quantum Dot-Based Short Wave Infrared Light Emitters
  
  Autor/a: VINCENT, STEPHY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/10/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: ANTHOPOULOS, THOMAS
       SECRETARI: BURGUES CEBALLOS, IGNASI
       VOCAL: CHRISTODOULOU, SOTIRIOS
  Resum de tesi: Les fonts de llum infrarroja d'ona curta (SWIR) son molt importants gràcies a la seva capacitat d'interacció amb la vibració dels enllaços moleculars i la seva capacitat de penetració en el materials amb una dispersió i una absorció de la llum baixa. Aquestes característiques les converteixen en unes candidates valuoses en múltiples aplicacions. Tanmateix, les fonts de llum SWIR tradicionals solen ser grans, ineficients, treballen a temperatures altes amb temps d'escalfament llargs, tenen capacitats d’atenuació limitada, vides útils bastant curtes i un cost elevat. Per tant, la demanda de fonts més eficients, compactes i econòmiques ha augmentat en els últims anys. Els punts quàntics en dispersió col·loidal (CQDs) es perfilen com a materials prometedors pel desenvolupament de fonts innovadores de llum SWIR gràcies al control precís de la longitud d'ona de la banda prohibida, l'elevat rendiment quàntic de fotoluminiscència (PLQY) i el baix cost de síntesis. Aquesta tesi explora l'ús de CQDs processats en solució per al desenvolupament d'emisors de llum SWIR d'alta eficiència i flexibles mitjançant un mètode de fabricació simple i econòmic. S'han desenvolupat emissors de llum SWIR amb una longitud d'ona de 1350nm utilitzant la tècnica Down-conversion (DC), en la qual CQDs de sulfur de plom (PbS) absorbeixen fotons d'alta energia i els reemeten amb una energia inferior. S'ha utilitzat una mescla binària formada per una matriu de QDs amb una banda prohibida gran i uns QDs amb una banda prohibida petita com a emissors, ja que s'ha reportat anteriorment una millora del valor de PLQY d'aquesta combinació. Inicialment s'han fabricat pel·lícules flexibles de DC sobre un substrat de PET utilitzant la tècnica de recobriment per centrifugació (spin coating) i el posterior intercanvi de lligand en estat sòlid, estudiant varis lligands: àcid 3-mercaptopropiònic (MPA), una combinació de iodur de zinc i MPA, i una combinació de iodur de 1-etil-3-metilimidazol i MPA. El millor rendiment es va obtenir utilitzant MPA com a lligand i es va comprovar que l'excitació selectiva dels QDs emissors resulta més eficient que l’excitació col·lectiva dels dos materials. Aquesta pel·lícula va produir una irradiància de 0.19 mW mm⁻². A pesar d'aquests resultats prometedors, el spin coating és una tècnica de fabricació ineficient, laboriosa i dificilment escalable. S'ha desenvolupat un mètode de fabricació alternatiu usant el polímer etilcelulosa (EC). Els QDs, funcionalitzats amb àcid oleic (OA), es mesclen amb el polímer per formar un compòsit QD-EC flexible. Aquest mètode proporciona una solució industrialment viable, redueix, per un factor 20, l'ús de QDs, disminuint-ne el malbaratament i requereix menys treball manual. A més a més, permet la producció de pel·lícules de diferents mides i formes. La màxima irradiància assolida per una pel·lícula DC amb QDs de PbS recoberts amb OA va ser de 0.18 mW mm⁻². Amb l'objectiu d'augmentar l'eficiència, s'ha emprat un intercanvi de lligand en fase líquida per millorar la passivació de la superfície i reduir el camins de recombinació no radiativa. Les pel·lícules DC formades amb QDs tractats amb 1-dodecantiol (DDT) van provar un augment de tres vegades la potència de sortida SWIR i una reducció de l'eficiència del 37% a una major potència d'excitació. La pel·lícula amb el millor rendiment, composta per una matriu de QDs tractat amb DDT i QDs recoberts amb OA com a emissors, va aconseguir una irradiància de 0.54 mW mm⁻². A més a més, aquests emissors van ser testats en condicions reals, demostrant exitosament la seva habilitat de penetrar a través del fum. En resum, s'han desenvolupat fonts de llum SWIR eficients i flexibles utilitzant un nou mètode de fabricació amb CQDs en solució econòmic i industrialment adaptable. Aquest treball contribueix en els esforços d'investigació conjunts per afrontar la creixent demanda d'emissors de llum SWIR, superant les limitacions de les fonts convencionals.
  

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

• PÉREZ SANDOVAL, MIGUEL ÁNGEL: Integración de BIM en la educación arquitectónica: Impacto del aprendizaje basado en proyectos y equipos distribuidos globalmente
  
  Autor/a: PÉREZ SANDOVAL, MIGUEL ÁNGEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de lectura: 22/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Videoconference meet.google.com/zso-esei-wse+ Face-to-face (Room Sala de Graus. ETSAB. Main floor)
  Director/a de tesi: VALLS DALMAU, FRANCISCO | NAVARRO DELGADO, ISIDRO
  Tribunal:
       PRESIDENT: MINAYA HERNANDEZ, FERNANDO RAFAEL
       SECRETARI: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
       VOCAL: FONSECA ESCUDERO, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aprofundeix en l'experiència de l'usuari de la metodologia de Modelat d'Informació per a la Construcció (BIM, per les sigles en anglès) a la pedagogia de l'arquitectura, a través de quatre estudis de cas exhaustius. Aquesta recerca proposa un enfocament d'innovació educativa que integra la metodologia BIM en tallers interuniversitaris implementant Equips Distribuïts Globalment (GDT, per les sigles en anglès) i l'enfocament d'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL, per les sigles en anglès), amb l'objectiu de millorar l'experiència educativa i formar els estudiants per a una col·laboració efectiva a la indústria d'Arquitectura, Enginyeria i Construcció (AEC, per les sigles en anglès).Els tallers interuniversitaris es van fer amb la participació d'estudiants i professors de prestigioses escoles d'arquitectura a Mèxic i Espanya: la Universitat Autònoma Metropolitana Azcapotzalco (UAM-Azc), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i l'Escola Tècnica Superior de Arquitectura La Salle (URL). Així mateix, s'hi van integrar altres institucions de renom, com ara la Universitat de Guadalajara (UdeG) i la Universitat Politècnica de València (UPV).Durant quatre anys consecutius, els participants van abordar desafiaments de disseny d'instal·lacions socials, incloent-hi una Clínica Familiar de Primer Contacte (2020), un Centre Cultural (2021), un Centre de Teràpia Intermèdia per a COVID-19 (2022) i un Camp de refugiats , crisi d'Ucraïna (2023).La investigació va utilitzar un enfocament metodològic mixt que va combinar l'anàlisi quantitativa de dades recopilades a través d'enquestes, amb l'anàlisi qualitativa de dades derivades d'entrevistes i observació dels participants. Amb aquest enfocament, es demostra en aquesta investigació que millora l'experiència d'usuari a través de la col·laboració i l'intercanvi entre estudiants situats en ubicacions geogràfiques distants, alhora que cerca identificar les millors pràctiques en l'ús de BIM per enriquir la formació de futurs arquitectes a la indústria AEC. Es projecta que les troballes d'aquests tallers interuniversitaris amb GDT i PBL seran molt útils tant per a les institucions educatives com per exemple metodològic.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• BALLESTAR DE LAS HERAS, RICARDO LUIS: Manufacturing and recycling of polyolefins and biopolymers in a circular economy model. Mechanical, thermal and morphological characterization of polymers and high-performance films.
  
  Autor/a: BALLESTAR DE LAS HERAS, RICARDO LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/07/2024
  Data de lectura: 22/11/2024
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a ESEIAAT (Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa) Edifici TR1. C. Colom, 1 08222 Terrassa
  Director/a de tesi: COLOM FAJULA, XAVIER | CAÑAVATE AVILA, FRANCISCO JAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: SAURINA CANALS, JOAN
       SECRETARI: GARRIGA SOLE, PERE
       VOCAL: MARÍN GENESCÀ, MARC
  Resum de tesi: El 29 d'abril del 2015, la UE va promulgar la Directiva 2015/720 per tal de fomentar la reducció del consum de plàstic, promoure l'ús de bosses reutilitzables i impulsar la substitució de les bosses de plàstic d'un sol ús per altres biodegradables. Aquesta legislació europea es va traslladar a nivell nacional al Reial Decret 293/2018 de 18 de maig, sobre reducció del consum de bosses de plàstic. Totes aquestes legislacions i les reglamentacions derivades tenen un fort impacte sobre el sector de transformació, que ha estat obligat a reinventar-se per continuar la seva activitat.Aquest treball pretén aportar respostes als reptes a què s'enfronten els transformadors davant de les noves regulacions, així com a les necessitats que els provoca. El caràcter pràctic del projecte i l'escala industrial en què s'ha desenvolupat són les senyes principals d'identitat.Un primer objectiu consisteix a establir les finestres de processabilitat i qualitat del material reciclat postindustrial i postconsum per obtenir un producte final amb una qualitat prefixada.Per a aquest estudi s'ha partit de tres conjunts de polietilens: verge, postindustrial i postconsum. Cadascú s'ha sotmès a un cicle de processament que s'ha iterat fins a dotze vegades en el cas del material postindustrial i quatre vegades en el cas del material postconsum. Reproduir l'esquema de circularitat al llarg del cicle de vida de les borses és el principi que sosté la metodologia de cicles utilitzada per obtenir les mostres a caracteritzar.Per a cadascun dels cicles, consistents en una extrusió i un reciclatge, s'ha estudiat l'evolució a nivell micro i macroscòpic que es produeix, analitzant els canvis morfològics, estructurals (mitjançant les tècniques de DSC, TGA, GPC i FTIR) i la evolució en les propietats mecàniques (resistència a la tracció i elongació a la ruptura, esquinçada, impacte (dart test) i evolució colorimètrica).A nivell microestructural, s'han observat dos tipus d'estructures cristal·lines que evolucionen de manera diferent al llarg dels cicles a causa dels fenòmens de degradació termooxidativa a què es veuen sotmeses. Els canvis microestructurals són complexos, s'observa una tendència a la disminució dels nivells de cristal·linitat a causa del trencament de les cadenes amb una estructura més lineal i menor ramificació, així com una tendència a l'entrecreuament de les estructures més ramificades. Aquests canvis afecten de forma diferent al polietilè reciclat postindustrial i postconsum.A nivell macroscòpic, des del punt de vista mecànic, la propietat més crítica a mesura que transcorren els cicles de reciclatge és l'esquinçada, que arriba fins a una disminució del 40% del valor de partida i pot ser considerada com el limitant principal a la successiva reutilització dels polímers considerats.Seguint les prescripcions de les normatives esmentades anteriorment, els polímers biodegradables, amb què es fabriquen les bosses d'un sol ús, constitueixen un segon focus d'interès.A l'estudi s'estableix el temps en què les borses mantenen les propietats d'usabilitat en condicions d'emmagatzematge estàndard. Per això, es van analitzar mostres durant dotze mesos consecutius.A nivell macroscòpic, el fenomen més significatiu va ser una pèrdua progressiva a les propietats de tracció, elongació i impacte.A nivell micro, dos mecanismes de degradació es van trobar i van presentar una evolució al llarg del temps estudiat, sent el primer la hidròlisi i el segon la termooxidació del material, que van tenir lloc en la fase amorfa.L'estudi conclou que les borses assajades tenen una vida útil, en condicions d'estocatge estàndard, de més de dotze mesos.
  
• DE LAMA ODRÍA, MARÍA DEL CARMEN ELIZABETH: Applications of hydroxyapatite nanoparticles in the field of biomedicine
  
  Autor/a: DE LAMA ODRÍA, MARÍA DEL CARMEN ELIZABETH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/10/2024
  Data de lectura: 02/12/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa publica EEBE, Sala Polivalente del Edificio A, planta baja, Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER | DEL VALLE MENDOZA, JUANA MERCEDES
  Tribunal:
       PRESIDENT: REINA DEL POZO, MANUEL
       SECRETARI: ESPAÑOL PONS, MONTSERRAT
       VOCAL: GIMÉNEZ BONAFÉ, JOSEFA
  Resum de tesi: n el camp de la biomedicina, els fosfats de calci atrauen l'atenció dels investigadors a causa de la seva biocompatibilitat i bioactivitat. Aquests minerals es poden trobar en diverses fases individuals (per exemple, el fosfat de calci amorf, el tricalci fosfat, el tetracalci fosfat, l’octocalci fosfat i la hidroxiapatita), les quals varien en la seva composició, proporció Ca/P, estructura cristal·lina, percentatge de substitució i propietats. Entre elles, la hidroxiapatita carbonatada i de baixa cristal·linitat i la hidroxiapatita altament cristal·lina (CHAp i HAp, ambdues per les seves sigles en anglès, respectivament) han estat principalment considerades per al disseny de sistemes d'administració de fàrmacs dirigits (DDS per les seves sigles en anglès) i recobriment d'implants.Pel que fa a l'estudi de les fases minerals esmentades, la investigació està comunament focalitzada en modificar la seva morfologia o variar la seva estructura química mitjançant diverses substitucions iòniques que comporten una detallada caracterització de les propietats fisicoquímiques dels sistemes. En contrast, l'efecte biològic de les nanopartícules sol limitar-se a una anàlisi bàsica de viabilitat o adherència cel·lular al biomaterial. Per aquest motiu, l'objectiu principal d'aquesta tesi va ser ampliar el coneixement sobre la resposta bioquímica de diverses línies cel·lulars (per exemple, línies tumorals i osteoblàstiques).En el primer capítol, es va estudiar el potencial de CHAp com a portador de l'antibiòtic doxiciclina (DOX). El sistema va ser dissenyat per facilitar el transport i alliberament del fàrmac, el qual va ser replantejat com a agent antitumoral. Així mateix, l'efecte additiu dels ions constituents de CHAp va ser demostrat tant en una línia normal com en una tumoral. A aquest respecte, la principal aportació d'aquesta investigació correspon a la descripció dels canvis en els perfils proteics i lipídics en ambdues línies cel·lulars mitjançant l’espectroscòpia infraroja transformada de Fourier basada en radiació de sincrotró (SR-FTIR, per les seves sigles en anglès). L'anàlisi de les micrografies obtingudes per microscòpia electrònica de transmissió (TEM, per les seves sigles en anglès) va contribuir en la determinació dels canvis morfològics induïts en les línies cel·lulars tractades amb nanopartícules de CHAp o DOX-CHAp, oferint evidència que aquests sistemes minerals desencadenen mecanismes de mort diferents i dependents del tipus cel·lular. Basant-se en aquests resultats, les nanopartícules van ser incloses en fibres de PLA o PLA-PEG electrofilades en el següent capítol. L'objectiu va ser millorar l'alliberament del fàrmac i disminuir els efectes dels ions constituents de CHAp en les línies normals. Entre ambdues, els bastides de PLA-PEG van ser els únics que van demostrar l'alliberament de l'antibiòtic.El següent capítol va ser destinat a la síntesi de HAp amb una morfologia tipus eriçó (UHAp). Simultàniament, es van elaborar nanopartícules de UHAp substituïdes amb fluor (FUHAp) i, posteriorment, es va analitzar per primera vegada el potencial d'ambdues tipologies per encapsular gentamicina i actuar com a portadores de l'antibiòtic. Els resultats van ser comparats amb els obtinguts amb CHAp. Els sistemes d'administració de gentamicina produïts van ser inicialment concebuts com a recobriments d'implants que podrien ajudar a prevenir la infecció de les estructures protètiques, la qual es manté com la principal causa de complicacions de les cirurgies ortopèdiques. Les nanopartícules van ser exitosament electrodepositades sobre implants de titani prèviament recoberts amb polidopamina i col·lagen, seguit pel recobriment amb una última capa electrodepositada de polilisina.
  
• MATOS RESINA, MARIA LEONOR: New multiresponsive materials platforms for cancer treatment: Smart electroconductive nanoparticles and transdermal devices
  
  Autor/a: MATOS RESINA, MARIA LEONOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 07/10/2024
  Data de lectura: 16/12/2024
  Hora de lectura: 14:30
  Lloc de lectura: Anfiteatro PA-3 (Piso -1 do Pavilhão de Matemática) do Instituto Superior Técnico de Lisboa.(13:30 hora de Lisboa - 14:30 hora local)
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | ALVES FERREIRA, FREDERICO CASTELO | ARAÚJO ESTEVES, TERESA SOFIA
  Tribunal:
       PRESIDENT: ESTRELA RODRIGUES CONDE, JOAO PEDRO
       SECRETARI: FERREIRA MORGADO, JORGE MANUEL
       VOCAL: GELMI, MARIAL LUISA
       VOCAL: VAZAO DE ALMEIDA, HENRIQUE MARTINIANO
       VOCAL: ACCARDO, ANTONELLA
  Resum de tesi: El càncer continua sent la principal causa de mort en molts països desenvolupats. Tot i els avenços significatius en el tractament del càncer, molts desafiaments persisteixen, com ara efectes secundaris greus, danys als teixits sans a causa de la distribució no específica dels fàrmacs i una alta toxicitat sistèmica.Els sistemes de biomaterials multiresponsius han emergit com a eines poderoses per a aplicacions biomèdiques, especialment en el tractament del càncer. Aquesta recerca té com a objectiu avançar en els materials per a la teràpia del càncer mitjançant el desenvolupament de noves plataformes de materials electroresponents, incorporant nanopartícules (NPs) intel·ligents i dispositius transdèrmics o implantables. Per exemple, es van utilitzar NPs per a l'alliberament controlat de fàrmacs desencadenat per estimulació elèctrica, mentre que els dispositius també van respondre a estímuls secundaris com el pH àcid o la presència de biomarcadors tumorals. Aquesta combinació d'estímuls externs i endògens proporciona un control espai temporal millorat sobre l'alliberament de fàrmacs.Es van provar diversos agents terapèutics, incloent-hi un pentapèptid anticancerós (CR(NMe)EKA), o fàrmacs com la curcumina i el cloranfenicol. Els agents terapèutics es van carregar en NPs de poli(3,4-etilendioxitiofè) (PEDOT NPs), que proporcionaven la resposta a l'estímul elèctric. Aquestes NPs carregades de fàrmacs es van incorporar en diverses estructures de biomaterials, com ara hidrogels pH-responsius i fibres bio-responsives, creant dispositius multiresponsius. Per exemple, per aconseguir un sistema injectable multiresponsiu per a l'alliberament controlat del pèptid anticancerós CR(NMe)EKA, es va sintetitzar un hidrogel biocompatible i pH-responsiu, format per àcid fenilborònic empeltat amb quitosan, i carregat amb PEDOT NPs. Es va preparar un hidrogel electroquímio-responsiu per a l'alliberament de cloranfenicol mitjançant l'empelt de àcid poliacrílic sobre alginat de sodi i encapsulant PEDOT NPs in situ. A més, es va desenvolupar un sistema de electroestimulació sense fils basat en biomaterials per permetre l'alliberament controlat i a demanda de fàrmacs anticancerosos, promovent la mort de cèl·lules de càncer humanes in vitro. Aquest sistema utilitzava PEDOT NPs carregades de curcumina encapsulades en fibres coaxials electrofilades de poli(glicerol sebacat)/poli(caprolactona).En general, aquest treball estableix les bases per dissenyar i desenvolupar sistemes de alliberament controlat de fàrmacs basats en biomaterials més intel·ligents i efectius per a la teràpia anticancerosa.Paraules clau: teràpia del càncer; alliberament controlat de fàrmacs; nanopartícules electroresponsives; biomaterials multiresponsius; dirigint cèl·lules canceroses.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• SIMONA PUJADÓ, JOSEP: A proposal for a new method to assess road traffic noise in the United Kingdom
  
  Autor/a: SIMONA PUJADÓ, JOSEP
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2024
  Data de lectura: 21/11/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes EPSEM
  Director/a de tesi: VALLBE MUMBRU, MARC | ROSSELL GARRIGA, JOSEP MARIA
  Tribunal:
       PRESIDENT NO PRESENCIAL: TORIJA MARTÍNEZ, ANTONIO
       SECRETARI: JORGE SANCHEZ, JUAN
       VOCAL NO PRESENCIAL: AUSEJO PRIETO, MIGUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi proposa un enfocament innovador per a l’avaluació del soroll del trànsit rodat al Regne Unit, amb l’objectiu de revisar parcialment la metodologia existent descrita en el Design Manual for Roads and Bridges (DMRB). Aquesta avaluació transcendeix els mandats de la llei i la política de planificació, abastant les obligacions imposades tant per la llei comuna com per la legislació ambiental.El document reexamina les estipulacions legals i reglamentàries que les avaluacions de soroll han de satisfer. Ofereix un examen minuciós i clar de la progressió de la legislació sobre el soroll a Anglaterra, traçant la història del soroll ferroviari, rodat i aeri des del seu inici fins al present.Un cop establerts els prerequisits legals i reglamentaris, la tesi realitza una anàlisi crítica de les polítiques de planificació vigents en matèria de soroll, considerant factors com la sostenibilitat i els principis de bon disseny. Posteriorment, examina la metodologia actualment prescrita en el DMRB.La tesi després s’endinsa en l’anàlisi cost-benefici, explorant la seva aplicació en l’avaluació del soroll del trànsit rodat i la implementació d’estratègies d’atenuació del soroll. Amb aquesta base, presenta una proposta per modificar la metodologia existent del DMRB.Les esmenes proposades abasten quatre aspectes clau:1. Ampliar l’informe d’impactes per incloure tant els receptors individuals com la comunitat més àmplia, abordant així les estipulacions de la llei comuna i ambiental.2. Canviar el focus de reportar impactes a reportar efectes.3. Aclarir l’anàlisi cost-benefici implicat en l’adopció de mesures de reducció del soroll.4. Assignar un valor monetari als efectes del soroll, que podria servir com a indicador de la importància d’un projecte.Aquest enfocament refinat té com a objectiu millorar el marc per a l’avaluació del soroll, assegurant una avaluació més holística i efectiva de les implicacions del soroll del trànsit rodat.A més, la recerca presentada en aquesta tesi investiga els factors que s’han de considerar en qualsevol proposta que contempli substituir la metodologia actual de predicció del soroll del trànsit rodat (CRTN) per un nou mètode basat en el projecte de recerca europeu Harmonoise. Es centra específicament en el procés de presa de decisions respecte a la idoneïtat d’introduir una tanca acústica en una ubicació determinada, considerant no només la seva eficàcia en la reducció del soroll sinó també el seu impacte en la compensació per la pèrdua de valor del terreny sota la Land Compensation Act 1973.
  

SOSTENIBILITAT

• ESPINOZA AGUILAR, YURI PATRICIO: De la explotación extractiva a la recuperación ambiental, paisajes mineros su transición. Portovelo – Ecuador
  
  Autor/a: ESPINOZA AGUILAR, YURI PATRICIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2024
  Data de lectura: 29/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública Aula DECA - B1-005.
  Director/a de tesi: MAYORGA CÁRDENAS, MIGUEL YURY
  Tribunal:
       PRESIDENT: GALINDO DÍAZ, JORGE ALBERTO
       SECRETARI: PESOA MARCILLA, MELISA
       VOCAL: ALVAREZ PALAU, EDUARD JOSEP
  Resum de tesi: A l'Equador l'explotació extractiva constitueix un dels sectors productius més rellevants per la seva capacitat per a la generació de recursos econòmics, alhora que la mineria moltes vegades ha provocat severs impactes ambientals. Aquesta qualificació pot ser conseqüència tant dels processos amb escàs desenvolupament tecnològic, com de les característiques geogràfiques i el medi ambient en què s'ubiquen els jaciments aurífers. Aquest estudi es fonamenta en la importància de la transformació ambiental, social i econòmica que ha ocasionat al llarg del temps l'extracció d'or a Portovelo, cantó ubicat al sud de l'Equador a la província de El Oro i considerat el primer centre miner del país.Vivim en una època en què la humanitat ha concedit una importància evident a la protecció del medi ambient, en els processos d'explotació extractiva la crisi ambiental no és més que un dels símptomes més perceptible per la relació entre societat i naturalesa, a la forma insostenible pel canvi en el patrimoni natural i la cultura. L'augment de la resiliència davant les transformacions per activitats mineres a través de la recuperació, protecció, defensa i ús sostenible del patrimoni miner que es manifesta paisatgísticament com a indicador ambiental i cultural dels components, processos i característiques combinades. La recuperació dels paisatges miners és un element d‟afinitat, identitat i manifestació de la diversitat que resulta de l‟articulació del llegat miner del lloc. No obstant això, altres factors intervenen i han intervingut en el modelatge, la fragmentació i la transformació. La infraestructura i l'equipament associats a l'activitat extractiva, així com la implantació de modes de vida i treball totalment diferents dels tradicionals dels pobles miners han deixat una empremta de caire cultural totalment perceptible per la societat actual. D'aquesta manera, els paisatges miners, millor o pitjor conservats, presenten unes característiques pròpies que varien d'altres paisatges i alhora tenen prou elements diferenciadors que els distingeixen entre si.Per a aquesta investigació es consideren de manera integrada les fases dexplotació extractiva i les conseqüències socioambientals al patrimoni i la seva transició que al llarg del temps han patit com a conseqüència del creixement poblacional, canvis en els seus costums i identitat cultural, per mitjà de metodologies específiques de gestió amb criteris de sostenibilitat que contribueixin a la recuperació ambiental del valor paisatgístic de tots els elements constitutius aplicables al llegat adquirit. És important avaluar d'una manera articulada el desenvolupament, el creixement i la planificació del patrimoni miner de Portovelo, orientat a identificar les qualitats estètiques, l'estat i la condició del paisatge històric que determini la constant interacció amb l'ambient, el grau d'alteració que presentin els factors ambientals i socials identificats i la seva valoració paisatgística. El model també es fonamentarà en un treball bibliogràfic i experimentació de camp, plasmat en fitxes de transició, mapes temàtics i sistemes dinformació geogràfica, que corroborin el trobat al lloc destudi.
  
• VIDAL MONÉS, BERTA: Unravelling the complexity of food loss and waste: towards sustainable food systems
  
  Autor/a: VIDAL MONÉS, BERTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 29/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a - D4-002a - Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB)
  Director/a de tesi: DÍAZ RUIZ, RAQUEL | LOPEZ I GELAT, FELIU
  Tribunal:
       PRESIDENT: TORRES MORENO, MIRIAM
       SECRETARI: KALLAS CALOT, ZEIN
       VOCAL NO PRESENCIAL: VITTUARI, MATTEO
  Resum de tesi: Els sistemes alimentaris globals representen tant amenaces com solucions per mantenir la qualitat en vida al nostre planeta. El 40% dels aliments produïts per al consum humà es perden o malbaraten mundialment, empitjorant la insostenibilitat dels sistemes. És urgent actuar per reduir la quantitat d'aliments que es perden i es malbaraten, però el progrés cap a l'ODS 12.3 és lent. Sostenim que un aspecte crucial d'aquest desafiament rau en una comprensió incompleta del problema, particularment als extrems de la cadena alimentària on es perden i es malbaraten més aliments. Mentre que la producció primària està poc estudiada, les etapes de consum (llars i serveis de restauració) han estat àmpliament analitzades i el problema persisteix. L'objectiu principal d'aquesta tesi és contribuir a millorar-ne la caracterització de les causes per promoure accions de prevenció efectives, abordant tres subdominis del problema: 1) caracteritzar la complexitat de les pèrdues alimentàries a producció primària; 2) identificar les dinàmiques que promouen el malbaratament alimentari a les llars en condicions d'esdeveniments extrems, i 3) avaluar el potencial de mesures de prevenció del malbaratament alimentari en serveis de restauració col·lectiva.Aquesta tesi consta de tres capítols on s'apliquen metodologies diverses. El Capítol 1 examina extensament el sector de les fruites i verdures a Catalunya, millorant la comprensió de la complexitat estructural que comporta la generació de pèrdues alimentàries al camp, a través d'una revisió de literatura, entrevistes semiestructurades i observació participant. Les causes identificades es revisen i s'organitzen utilitzant mètodes de resolució de problemes complexos per identificar-ne les causes fonamentals. El Capítol 2 realitza una enquesta en línia durant el confinament per COVID-19 a Espanya per explorar els comportaments relacionats amb el malbaratament d'aliments a les llars. El Capítol 3 proposa i valida un marc metodològic per codissenyar estratègies de prevenció del malbaratament alimentari amb el personal de quatre menjadors escolars a Barcelona. S'apliquen quantificació directe i observació participant per dissenyar accions de prevenció efectives, basades en el canvi de comportament dels consumidors.Aquesta tesi ofereix contribucions basades en evidència per promoure l’acció en la prevenció de la pèrdua i el malbaratament d’aliments. El Capítol 1 demostra el caràcter multifacètic de les pèrdues alimentàries, descrivint-ne les 9 dimensions de les causes, revelant i caracteritzant la seva interconnexió. Al Capítol 2 s'identifiquen dinàmiques relacionades amb el malbaratament alimentari a les llars durant el confinament per COVID-19, emfatitzant la importància de considerar la disponibilitat de temps personal i la salut mental al dissenyar mesures efectives de prevenció. Finalment, el Capítol 3 evidencia l'efectivitat d'accions basades en el canvi de comportament dels consumidors per prevenir el malbaratament alimentari en menjadors, i especialment quan es dissenyen amb les treballadores. Aquests resultats són valuosos per a investigadors, legisladors i agents del sector que actuen per prevenir la pèrdua i el malbaratament alimentaris.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• ROY, SWASTIKA: Beyond XAI for Trustworthy Federated Learning in 6G Zero-Touch Network Slicing
  
  Autor/a: ROY, SWASTIKA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/09/2024
  Data de lectura: 16/12/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Defensa pública: Edifici B3 Sala de Teleenseyament, ETSETB, Campus Nord
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | CHERGUI, HATIM
  Tribunal:
       PRESIDENT: ALONSO ZARATE, LUIS GONZAGA
       SECRETARI: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
       VOCAL NO PRESENCIAL: SPYROPOULOS, THRASYVOULOS
  Resum de tesi: En l'era imminent de les xarxes 6G, la necessitat d'automatització de xarxes sense intervenció humanaimpulsada per la IA es posa de manifest per la necessitat de donar suport a múltiples talls de xarxa pera diversos casos d'ús. El slicing de xarxa (NS), una innovació significativa més enllà del 5G, dependràde la IA per gestionar de manera eficaç xarxes de comunicació complexes. No obstant això, l'enfocamentcentralitzat tradicional per monitoritzar i controlar les dades en brut afronta diversos reptes.L'Aprenentatge Federat (FL) sota un paradigma descentralitzat ofereix avantatges, incloent millora de laseguretat, menys intercanvis de dades, escalabilitat, costos computacionals més baixos, i facilitaciód'anàlisis locals ràpides i presa de decisions.A més, la IA explicable (XAI) juga un paper crucial en establir la confiança en les caixes negres de la IAdurant el desplegament, cosa que esdevé imperativa, especialment quan la IA és responsable de lagestió complexa de recursos i la detecció d'anomalies. Els actors interessats busquen models d'IA d'altrendiment per a l'assignació eficient de recursos, tot garantint justícia, responsabilitat i complimentnormatiu. A més, es necessita una gestió flexible i intel·ligent de la Xarxa d'Accés de Ràdio (RAN), laxarxa central, el núvol i la perifèria per proporcionar una connectivitat revolucionària en el context mésampli de l'era 6G. L'impuls de l'Aliança O-RAN per una arquitectura Open RAN i eines de gestióimpulsades per IA reforça aquesta visió.Aquesta tesi se centra en millorar l'eficiència, l'escalabilitat, la transparència i la confiança de les xarxes6G mitjançant enfocaments innovadors en FL, gestió de recursos de xarxa i metodologiesd'IA/aprenentatge automàtic (IA/ML). Els objectius principals inclouen reduir les violacions dels SLA,millorar el temps de convergència i optimitzar els costos computacionals en motors analítics basats enFL. Addicionalment, l'objectiu és abordar el compromís entre rendiment i explicabilitat, garantintprediccions fiables i una presa de decisions transparent en el context del slicing de xarxa 6G. Elsenfocaments proposats aprofiten l'automatització de cicle tancat, XAI i nous models d'aprenentatgefederat per assolir aquests objectius mentre s'alineen amb les demandes i desafiaments del paisatge O-RAN 6G en evolució.En primer lloc, s'ha proposat un model de FL natiu del núvol impulsat per SLA per millorar l'escalabilitati el rendiment per a dades no IID a la RAN-Edge. Aquest model ha demostrat la seva superioritat en lareducció de violacions de SLA i costos computacionals en comparació amb diferents línies base de FL.En segon lloc, inspirats per l'automatització de cicle tancat i XAI, hem dissenyat un model d'AprenentatgeProfund Federat Explicable (FDL) per predir la probabilitat de tràfic caigut per slice a la RAN, donantprioritat a mètriques d'explicabilitat i superant els models de referència.En tercer lloc, hem proposat un enfocament d'aprenentatge federat guiat per explicacions (in-hoc) perabordar el compromís entre el rendiment de la IA i l'explicabilitat per a la gestió fiable de recursos deslicing de xarxa 6G en un entorn RAN-Edge.En quart lloc, motivats per l'automatització de cicle tancat i l'aprenentatge guiat per explicacions (EGL),hem presentat un esquema d'aprenentatge federat guiat per explicacions (EGFL) per garantir prediccionsfiables i millorar l'equitat del model. Finalment, per abordar els reptes crítics de provisió de recursos entre diverses instàncies de l'estacióbase virtualitzada (vBS) en el paisatge O-RAN 6G, hem proposat un marc de Raonament Màquina Federat(FLMR) per optimitzar la predicció de demanda de CPU per a la vBS, garantir decisions transparents d'IAi mostrar un rendiment superior en comparació amb la línia base DeepCog.Aquests mètodes avancen en l'escalabilitat, l'eficiència i la transparència de les xarxes 6G, contribuint aldesenvolupament de solucions de gestió de xarxes impulsade
  
• WANG, YIAN: Detection and Dynamic Update of Landslide Deformation in Plateau Reservoir Area Using Time Series InSAR
  
  Autor/a: WANG, YIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 31/10/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN | GONG, JIANYA
  Tribunal:
       PRESIDENT: LI, ZENGYUAN
       SECRETARI: DONG, JIE
       VOCAL: WAN, CHANGCHENG
       VOCAL NO PRESENCIAL: BROQUETAS IBARS, ANTONI
       VOCAL NO PRESENCIAL: ZHAO, FENG
  Resum de tesi: La interferometría de radar espacial (InSAR) ha demostrado ventajas significativas en la extracción de información de deformación de la superficie de los deslizamientos de tierra. Sin embargo, el terreno escarpado, la cobertura de vegetación densa y las condiciones meteorológicas rápidamente cambiantes en áreas de reservorios complejos plantean desafíos sustanciales para la aplicación de la tecnología InSAR de series temporales para la detección de deformaciones de deslizamientos de tierra y el monitoreo dinámico. Por lo tanto, lograr una detección de deformaciones de deslizamientos de tierra confiable, eficiente y de alta precisión basada en InSAR y actualizaciones dinámicas en regiones montañosas complejas se ha convertido en un foco de investigación en los campos de la teledetección por radar y la geología de ingeniería. Este documento aborda los desafíos antes mencionados y lleva a cabo el desarrollo de algoritmos teóricos e investigación aplicada, con los principales contenidos y contribuciones de investigación que incluyen lo siguiente:1) Método de estimación de aplicabilidad de InSAR para detección de deslizamientos de tierra. 2) Método de optimización secuencial para fase interferométrica polarimétrica de dispersor distribuido. 3) Corrección de fase de retardo troposférico para InSAR montañoso considerando heterogeneidad espacial. 4) Método de detección automática y catalogación dinámica de deslizamientos activos a gran escala mediante InSAR.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• HEINONEN, PIJATTA MAARIA: Beyond planning: Prefiguring horizontal practices of architecture in the context of autonomous geographies
  
  Autor/a: HEINONEN, PIJATTA MAARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/09/2024
  Data de lectura: 20/12/2024
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Face-to-face (Room Sala de Graus. ETSAB. Main floor)
  Director/a de tesi: MONTANER MARTORELL, JOSE MARIA | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
  Tribunal:
       PRESIDENT: OYON BAÑALES, JOSE LUIS
       SECRETARI: FERRERI, MARA
       VOCAL: GARCÍA VÁZQUEZ, CARLOS
  Resum de tesi: L'organització hegemònica de l'espai i l'arquitectura com el seu mitjà essencial responen a intencions polítiques i econòmiques la determinació de les quals està fora de l'abast de la majoria. Les representacions de les pràctiques dominants s'incrusten en l'ordre i la forma de l'espai, aconseguint espais i pràctiques de la vida quotidiana. S'ha entès la reforma de l'arquitectura per si sola com a insuficient per a abordar el desequilibri de poder, la qual cosa indica la necessitat de canvis més fonamentals en el context social del qual depèn l'arquitectura. S'han abordat teòricament les possibles polítiques de l'espai que es basarien en la descentralització i l'autodeterminació. No obstant això, són escasses les recerques sobre pràctiques arquitectòniques que estan tenint lloc en contextos contra-hegemònics.Aquest estudi va investigar l'arquitectura que sorgeix en la prefiguració del canvi social, i se centra en moviments socials les polítiques autònomes dels quals es caracteritzen per principis horitzontals, igualitaris i no-capitalistes. Les preguntes de recerca van ser: Quines són les característiques de la presa de decisions arquitectòniques, i, quines són les característiques de l'arquitectura duta a terme en geografies ocupades autònomes i majorment d'autoconstrucció? En la recerca es van aplicar mètodes de la teoria fonamentada; es va fer mitjançant la recopilació i l'anàlisi de dades de manera simultània, així com amb un mostreig teòric. Les dades es van recopilar en tres geografies autònomes distintes d'Europa Central. Els mètodes de recollida de dades van ser l'observació participant, el dibuix, la cartografia i les entrevistes. L'anàlisi es va basar en la codificació qualitativa i va seguir el mètode comparatiu constant.L'estudi va constatar en primer lloc que, en les geografies examinades, l'organització col·lectiva de l'espai es fa de manera transparent i mitjançant democràcia directa. La presa de decisions col·lectiva posa en relleu la participació directa de tots en les decisions rellevants, des dels principis fundacionals de l'organització fins a les pautes i formes específiques de l'espai. En segon lloc, l'organització col·lectiva de l'espai és voluntària i parcial, i es combina amb la descentralització de les decisions i l'autonomia individual per a intervenir en l'espai. L'autonomia facilita una certa llibertat per a transformar l'espai i les relacions socials implícites en ell, més enllà de la seva determinació col·lectiva. L'organització espacial es desenvolupa mitjançant intervencions col·lectives i autònomes de manera simultània i parcialment no planificada. En tercer lloc, les conclusions indiquen que els habitants posen en escac la propietat de l'espai i la permanència de la forma arquitectònica. Aquesta relació i interacció amb l'espai permet la seva transformació segons línies horitzontals, que remeten directament als habitants presents.Els resultats aporten noves perspectives sobre una arquitectura basada en la política participativa. Mentre l'estudi dona suport a teoritzacions anteriors, una de les seves principals aportacions és el desenvolupament de com es relaciona la participació arquitectònica amb la negociació canviant entre l'individual i el col·lectiu. La principal implicació teòrica d'aquest estudi és el qüestionament i la negació de la planificació global que suggereixen els resultats. En comptes d'instruments exhaustius com el pla urbanístic, els resultats indiquen una idea menys invasiva de coordinació que sorgeix voluntàriament de baix a dalt. Finalment, mentre qüestiona uns certs preceptes de la planificació normativa, l'estudi també apunta per a continuar explorant les possibilitats d'una organització no-determinada i horitzontal de l'espai.
  

URBANISME

• BARRIOS AVALOS, JUAN JOSE: Reestructuración urbana de la Región Hidrológica 36 Nazas - Aguanaval, México: Modelos agroproductivos y sus sistemas hidrográficos
  
  Autor/a: BARRIOS AVALOS, JUAN JOSE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2024
  Data de lectura: 22/11/2024
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Face-to-face (Room C-B1. ETSAB. Main floor)
  Director/a de tesi: FRANQUESA SANCHEZ, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
       SECRETARI: MENDOZA ARROYO, MARIA DEL CARMEN
       VOCAL: SAINZ GUTIERREZ, VICTORIANO
  Resum de tesi: La Regió Hidrològica 36 (RH36) és una de les 37 regions hidrològiques identificades a Mèxic per la Comissió Nacional de l'Aigua. Dins d' aquesta regió es localitzen les conques dels rius Nazas i Aguanaval, dos rius endorreics del nord-oest mexicà. Les aigües d'aquests dos rius han permès que la Zona Metropolitana de la Laguna sigui una regió pròspera amb una gran indústria agroproductiva. Això va poder aconseguir-se amb la regulació dels rius (principalment el riu Nazas) mitjançant la construcció de preses i canals entre 1930 i 1990. No obstant això, el control establert sobre el riu Nazas amb les preses Lázaro Cárdenas, Francisco Zarco i la xarxa de canals a la conca baixa, va intensificar la pèrdua de la Laguna de Mayrán a la seva desembocadura, a més de la desaparició del cabal a la conca baixa davant les ciutats de Torreón, Gómez Palacio i Lerdo.A les conques baixes de la RH36 hi ha un elevat estrès hídric, conseqüència de la sobreexplotació dels aqüífers principals i la baixa disponibilitat de recursos hídrics pels efectes del canvi climàtic. En el context d' aquesta recerca, es parteix d'una hipòtesi que sosté que l'elevat estrès hídric és en part ocasionat per la desconnexió entre la infraestructura regional d'emmagatzematge i distribució de l'aigua, els sistemes d'irrigació agrícola, les poblacions rurals, urbanes, i les seves superfícies agroproductives. Addicionalment, s’argumenta que les infraestructures hidràuliques han estat planificades al marge del context urbà regional de la conca baixa i les seves dimensions lògiques, la qual cosa ha ocasionat alteracions a la matriu ecològica i l'organització de les poblacions rurals.En la recerca s'utilitza un enfocament de conca per determinar els límits de l'objecte d' estudi. És a dir, se sosté que per a la reestructuració de les poblacions i la potencial restauració fluvial dels rius Nazas i Aguanaval, cal comprendre l'organització de totes les comunitats dins dels límits geogràfics. Cadascuna de les 33 subconques que componen la RH36 és subjecta a una anàlisi profunda dels seus teixits urbans i rurals. A més de les poblacions, l'estudi de les superfícies agroproductives, la infraestructura hidràulica i viària és part fonamental de l'enfocament de conca. La tesi es desenvolupa en quatre capítols. En el primer capítol s'expliquen la metodologia, hipòtesis, objectius i l'estructura general de la RH36. Addicionalment, s'integren referències sobre estructures d'emmagatzematge d'aigua en diversos contextos que comparteixen condicions geogràfiques similars a la RH36. El segon capítol és un atles dirigit a construir informació morfològica de les 33 subconques de la regió, els seus teixits urbans, rurals i superfícies agroproductives. Aquest atles és una de les principals aportacions de la recerca i serveix de preàmbul per als capítols III i IV. El tercer capítol, explora referències globals sobre la restauració fluvial i remoció de preses. Les referències són un punt de partida per al capítol IV on es presenta l' abordi estratègic per a la restauració fluvial de la RH36.Finalment, la recerca presenta conclusions basades en lanàlisi profunda dels teixits, la xarxa hidrogràfica i la infraestructura hidrològica. Es defensa que les infraestructures hidràuliques localitzades en la transició urbà-rural a les ciutats intermèdies de la RH36 poden oferir serveis ecosistèmics i propiciar l'equilibri ecològic-productiu de la regió. Addicionalment, se sosté que la restauració hídrica en el curs baix dels rius Nazas i Aguanaval depèn directament d'una reestructuració de la infraestructura hidràulica de les poblacions urbanes i rurals a tota la regió hidrològica 36.
  
• FIALLO CARDONA, GLORIA CAROLINA: INTERACCIONES LÍQUIDAS. Dibujar el agua de la ciudad de Bogotá
  
  Autor/a: FIALLO CARDONA, GLORIA CAROLINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/10/2024
  Data de lectura: 26/11/2024
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: Face-to-face (Room Sala de Grados ETSAB. Main floor) Videoconference: meet.google.com/fuy-hpct-jsp
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  Tribunal:
       PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
       SECRETARI: GALLEGO PICARD, ELISA
       VOCAL: LONGHIN, ELENA
       VOCAL NO PRESENCIAL: OSORIO GUZMAN, ANA MARIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: MEDINA ACOSTA, MERCEDES
  Resum de tesi: Bogotà, situada en una sabana lacustre envoltada per páramos i zones humides, ha estat modelada al llarg de la seva història per la seva relació amb l’aigua. Des dels camellons muiscas fins als processos moderns d’urbanització, la ciutat ha integrat rius, canals i torrents dins el seu teixit urbà. L’aigua, “sie”, ha estat objecte d’estudi des de diverses disciplines, subratllant la seva rellevància ambiental, econòmica i social. No obstant això, l’enfocament tradicional a Bogotà s’ha centrat en el subministrament i el control de riscos, sovint provocant una sobreexplotació del recurs, i una representació reduccionista en els mapes, que mostra l’aigua com una simple línia blava, desconnectada del seu context i resultant en una pèrdua de qualitat ambiental.Davant la crisi climàtica actual, és imperatiu reexaminar la relació entre aigua i territori amb un enfocament més holístic i sensible, especialment des d’una perspectiva ambiental. La investigació parteix de la hipòtesi que Bogotà actua com una interfície entre páramos i zones humides, cosa que revela la necessitat de noves interpretacions sobre com l’aigua interactua amb el territori. L’objectiu principal és explicar les interaccions entre l’aigua i la ciutat de Bogotà, per tal de donar compte del paper de l’aigua a la ciutat, utilitzant dos enfocaments epistemològics: l’aigua com a subjecte de dret i com a agent en xarxa.La tesi utilitza hidrocartografies, combinant tècniques d’anàlisi de dades amb dibuixos interpretatius i observacions empíriques per oferir una visió integral de les diferents representacions de l’aigua i la seva influència en la configuració territorial. L’enfocament transescalar i multidimensional proposat permet qüestionar les anàlisis tradicionals i explorar noves solucions basades en la comprensió dels cicles naturals de l’aigua.Concloem que, a Bogotà, l’aigua actua com un agent dinàmic en el diàleg espacial entre l’entorn urbà i els cossos d’aigua, redefinint els límits mitjançant un enfocament transescalar que desafia els límits tradicionals i proposa una integració més harmònica dels components territorials. Atès que cap cartografia és definitiva i cada representació reflecteix processos en constant canvi, l’estudi suggereix una nova forma d’apreciar els atributs del territori, promovent una reconciliació entre l’aigua i la ciutat i destacant la constància del canvi, allò líquid. Aquesta comprensió més profunda posa de relleu la necessitat d’adaptar la planificació urbana per considerar l’aigua no només com un recurs estàtic, sinó com un subjecte de dret i un agent en constant influència sobre el desenvolupament urbà. La visió de Bogotà com una ciutat de zones humides, interactuant amb páramos i conques, visibilitzaria les dinàmiques hídriques en la planificació urbana, desafiant models territorials que han ignorat la seva presència.