Tesis autoritzades per defensa

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• BORGES CAVALCANTI, DANILO: Finite Element Method with Embedded Strong Discontinuities for Coupled Hydro-Mechanical Problems
  
  Autor/a: BORGES CAVALCANTI, DANILO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 09/03/2026
  Data de lectura: 20/04/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: DE POUPLANA SARDÀ, IGNASI | CAMPOS RAMOS MARTHA, LUIZ FERNANDO | DE MESQUITA ROEHL, DEANE
  Resum de tesi: Els processos hidromecànics (HM) acoblats en medis porosos fracturats governen el rendiment i la seguretat de diverses aplicacions d’enginyeria del subsòl, en què els canvis de tensió i permeabilitat induïts per la pressió poden controlar la injectivitat, les vies de fugida i el potencial de reactivació de falles. Aquesta tesi desenvolupa una formulació d’elements finits robusta i versàtil per a problemes HM transitoris en presència de discontinuïtats fortes preexistents, i que es manté pràctica per a la integració en fluxos de treball estàndard d’elements finits. L’enfocament proposat es formula en el marc del Mètode d’Elements Finits Encabit (E-FEM) i es fonamenta en l’Approach de Discontinuïtat Forta (SDA), cosa que permet una representació implícita de fractures i falles sense requerir conformitat de malla. S’introdueix una descripció unificada per modelar discontinuïtats que actuen tant com a camins preferents de flux com com a barreres hidràuliques, capturant el flux longitudinal al llarg de la discontinuïtat i l’intercanvi transversal amb la matriu porosa en règims estacionari i transitori. La formulació es verifica sistemàticament en comparació amb models de fractura discreta amb elements d’interfície i s’aplica a problemes de referència representatius de condicions de reservoris fracturats, incloent-hi un escenari acoblat de reactivació de falles. A més, la tesi investiga l’aparició d’osci{\lgem}acions espúries en camps de tracció cohesiva al llarg de discontinuïtats encabides i demostra que l’elecció d’una formulació encabida basada en SDA pot millorar de manera notable la suavitat i la fiabilitat de les traccions, reforçant l’ús d’E-FEM per a avaluacions HM que impliquin fractures i falles preexistents.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• DOBLAS FONT, MAX: High-Performance Sequence Alignment: Co-Designing Algorithms and Hardware Architectures for Efficient and Scalable Acceleration
  
  Autor/a: DOBLAS FONT, MAX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: 07/04/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: C6-E106
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | MARCO SOLA, SANTIAGO
  Resum de tesi: Durant la darrera dècada, el creixement exponencial de les dades genòmiques ha impulsat avenços significatius en genòmica i salut, permetent descobriments en estudis genòmics a gran escala, medicina personalitzada i vigilància epidemiològica. No obstant això, aquesta ràpida expansió de dades també ha plantejat reptes computacionals substancials, especialment en l'alineament de seqüències, una pedra angular de l'anàlisi genòmica. L'alineament de seqüències és crític per a aplicacions com el diagnòstic de malalties, la investigació genètica a nivell poblacional i el seguiment de brots, però requereix solucions escalables i eficients per gestionar els volums creixents de dades i els diversos casos d'ús.Aquesta tesi aborda el desequilibri entre eficiència i flexibilitat en l'alineament de seqüències mitjançant tres contribucions clau. En primer lloc, introdueix QuickEd, un nou algorisme d'alineament de seqüències que redueix la complexitat computacional combinant l'acotació heurística amb l'alineament òptim. QuickEd aconsegueix una complexitat de O(nŝ), on n és la longitud de la seqüència i ŝ és un límit superior estimat de la puntuació d'alineament, millorant significativament la complexitat de O(n²) dels algorismes tradicionals de programació dinàmica. Mitjançant l'acotació eficient de la puntuació màxima d'alineament, QuickEd redueix la càrrega computacional mantenint l'exactitud, cosa que el fa adequat per a seqüenciació de lectura larga i altres aplicacions exigents.En segon lloc, aquesta tesi proposa GMX, un conjunt d'extensions de l'arquitectura del conjunt d'instruccions (ISA) dissenyades per millorar l'eficiència dels algorismes d'alineament basats en programació dinàmica. GMX proporciona operacions fonamentals per a càlculs ràpids i en blocs de la matriu de programació dinàmica, reduint la petjada de memòria i la sobrecàrrega computacional. Aquestes extensions permeten una integració fluida en algorismes i eines àmpliament utilitzats, oferint una alternativa eficient als acceleradors específics de domini (DSAs) alhora que aconsegueix millores de rendiment comparables.En tercer lloc, la tesi presenta SMX, una arquitectura heterogènia que equilibra flexibilitat i rendiment per abordar els requisits diversos de les tasques d'alineament de seqüències del món real. SMX integra una extensió ISA (SMX-1D) per a tasques irregulars i seqüencials i un coprocessador especialitzat (SMX-2D) per a tasques regulars i paral·leles, tot orquestrat per un nucli de propòsit general. Aquesta arquitectura admet diverses configuracions per a diferents tipus de seqüències (ADN, proteïnes i text ASCII) i models d'alineament, incloent-hi insercions ponderates i matrius de substitució. Combinant un alt rendiment amb adaptabilitat, SMX permet una acceleració eficient d'una àmplia gamma d'aplicacions d'alineament de seqüències.En conjunt, aquestes contribucions avancen l'estat de l'art en l'alineament de seqüències, proporcionant solucions escalables, flexibles i eficients per satisfer les demandes de l'anàlisi genòmica moderna. Les innovacions presentades en aquesta tesi obren el camí per a anàlisis genòmiques més ràpides i fiables, facilitant aplicacions crítiques com la medicina personalitzada, la seqüenciació a escala poblacional i la vigilància epidemiològica en l'era de les tecnologies de seqüenciació de lectura larga.
  
• VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO: Design, parallelization and acceleration of algorithms to discover three-dimensional patterns in proteins
  
  Autor/a: VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/03/2026
  Data de lectura: 09/04/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL | NUÑEZ VIVANCO, GABRIEL
  Resum de tesi: El ràpid creixement de les bases de dades d'estructura de proteïnes, com el Protein Data Bank (més de 230.000) i AlphaFold (més de 200 milions), requereix algorismes eficients i escalables capaços d'aprofitar les arquitectures de computació d'alt rendiment (HPC) per permetre l'anàlisi estructural a gran escala en temps raonable. Aquesta tesi se centra en el disseny i la implementació d'algorismes optimitzats i paral·lels per descobrir, analitzar i agrupar patrons 3D conservats d'aminoàcids en proteïnes. El treball se centra en Geomfinder (A multi-feature identifier of similar 3D protein patterns: a ligand-independent approach), que compara patrons 3D entre parells de proteïnes, i el nou algorisme 3D-PP (A tool for discovering conserved 3D protein patterns), proposat en aquesta tesi, que descobreix i agrupa patrons 3D comuns dins de conjunts de proteïnes. Ambdós algorismes són independents del lligand i la seqüència i no requereixen patrons predefinits, cosa que permet la identificació de llocs funcionals prèviament desconeguts. Tot i això, les seves implementacions seqüencials originals limiten la seva aplicabilitat a grans conjunts de dades. Per Geomfinder, es van introduir diverses optimitzacions seqüencials per reduir la complexitat algorísmica i les operacions de llarga latència. La incorporació d'una estratègia basada en Merge Join va reduir la complexitat de la puntuació parcial d'O(NxM) a O(N+M), garantint que cada element del descriptor s'avaluï només una vegada. L'estratègia Lazy Evaluation i la reordenació de les trucades a funcions de puntuació parcial van reduir encara més el temps. Aquestes optimitzacions van aconseguir acceleracions entre 6,2x i 19x, segons el rang de cerca. Es van explorar múltiples estratègies de paral·lelització: OpenMP, MPI, híbrid MPI+OpenMP i CUDA. OpenMP, amb descomposició de dades de gra fi que, combinada amb reduccions parcials per fil, mitiga la sobrecàrrega de sincronització, va aconseguir acceleracions gairebé ideals, aconseguint 32,6x amb 64 ​​fils. La paral·lelització basada en MPI va aconseguir una acceleració de fins a 19,4x amb 64 ​​processos, mentre que la combinació híbrida MPI+OpenMP va millorar encara més el rendiment, aconseguint 67,4x amb 1024 fils. L'acceleració amb CUDA va proporcionar acceleracions de fins a 8,6x, amb un augment del rendiment per a càrregues de treball més grans. Després d'aplicar les optimitzacions algorísmiques a la versió seqüencial original, el perfilat va revelar un canvi al coll d'ampolla; es va aplicar una etapa addicional de paral·lelització d'OpenMP, aconseguint una acceleració de fins a 494x respecte a la versió seqüencial original. En un cas pràctic, el temps dexecució es va reduir de més duna hora a ~3,4 segons. Per a 3D-PP, el perfilat va revelar que més del 96% del temps es va dedicar al processament de cadenes de proteïnes. Es van avaluar tres enfocaments OpenMP; la millor solució, basada en tasques explícites i imbricades, va aconseguir una acceleració de 22,3x i va reduir el temps de 1,25 hores a 201,5 segons. Les estratègies amb MPI es van centrar a minimitzar la comunicació mitjançant la reducció primerenca de patrons, aconseguint acceleracions de 32x amb 64 ​​processos. Les implementacions MPI+OpenMP van millorar encara més el rendiment; el millor enfocament va aconseguir una acceleració de 162,5x i va reduir el temps a 27 segons. Aquest enfocament híbrid va mitigar la sobrecàrrega de sincronització inherent a les implementacions pures d'OpenMP i va demostrar una eficiència weak-scaling (90-100%) fins a 8 processos, encara que l'eficiència va disminuir a aproximadament el 72% en utilitzar 16 processos a causa del desequilibri més gran de càrrega i sincronització. Els resultats mostren que el paral·lelisme explícit de tasques i la reducció primerenca de dades milloren substancialment el rendiment i l'escalabilitat de 3D-PP. Totes aquestes millores ens ajudaran a abordar el processament de bases de dades de proteïnes més grans.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN: DATA-DRIVEN MODELLING, STATE ESTIMATION, CELL CONTROL AND MOTION PLANNING FOR PEM FUEL CELL-POWERED VEHICLES
  
  Autor/a: AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HUSAR, ATTILA PETER | ANDRADE CETTO, JUAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta nous avenços a les àrees de modelatge, estimació d'estat, planificació de trajectòries i control per millorar l'eficiència energètica i la durabilitat del tren motriu de robots autònoms i vehicles elèctrics propulsats per piles de combustible de membrana d'intercanvi protònic (PEM). L'objectiu principal del present treball és dissenyar i implementar algorismes que, partint d'un coneixement profund dels sistemes en qüestió, millorin les característiques i superin els mètodes més avançats. Es proven els algorismes desenvolupats amb dades de perfils experimentals dinàmics.A l'àmbit de la modelització de piles de combustible tipus PEM, es proposa un model físic computacionalment eficient. A continuació, es desenvolupa i es valida un model amb una estructura basada en xarxes neuronals, construït exclusivament a partir de dades. Aquest model s‟emmarca dins d‟un nou paradigma d‟aprenentatge automàtic, la computació per reservoris. Posteriorment, es construeix un model híbrid, que combina tots dos models mitjançant un algorisme de fusió basat en funcions de base radial. Els tres models es proven amb un conjunt de dades experimentals dinàmiques, i es demostra com l'estructura híbrida proposada supera cadascun dels models per separat.A l'àrea d'estimació d'estats, es desenvolupa un filtre de partícules amb l'objectiu d'estimar els estats interns (o paràmetres) de la pila de combustible, tenint en compte la no-linealitat del sistema i la incertesa en el model. L'algorisme és capaç d'estimar les variables internes d'un sistema no lineal amb distribució probabilística no gaussiana. L'algorisme s'implementa per estimar la densitat de corrent d'intercanvi d'una pila de combustible i es prova amb dos conjunts de dades experimentals, superant dos algorismes d'estimació actuals. A continuació, la variable estimada es fa servir per ajustar un model autoregressiu i predir l'evolució del voltatge de la pila a llarg termini.A l'àmbit del control, es proposa una arquitectura composta per un controlador d'alt nivell que s'encarrega de calcular els valors òptims de temperatura amb l'objectiu de minimitzar la degradació de la capa de catalitzador de la pila de combustible PEM i, alhora, maximitzar-ne el rendiment. Aquests valors òptims són enviats al controlador local del sistema de regulació de temperatura de la pila de combustible. El controlador proposat es basa en el paradigma del control predictiu per models; per fer-ho, es dissenya una funció de costos multiobjectiu, basada en models de l'estat de l'art del procés de degradació del platí que té lloc durant el funcionament de la pila. El controlador es valida en simulació i es mostra com adapta la temperatura en funció de les condicions de càrrega, optimitzant el rendiment del catalitzador i minimitzant-ne la degradació.A l'àrea de la planificació de trajectòries, es desenvolupa un nou algorisme de planificació que pren en compte els mecanismes de degradació al catalitzador causats pel perfil de càrrega. L'algorisme desenvolupat és una extensió de l'algorisme A*, incloent noves funcions de cost i heurístiques basades en els darrers models de degradació disponibles a la literatura. Aquestes funcions incorporen penalitzacions relacionades amb el perfil de càrrega esperat a les rutes més perjudicials per a la integritat del catalitzador. Es fan proves de simulació amb diferents escenaris i es compara el rendiment del planificador de rutes desenvolupat amb l'algorisme A* convencional.En làmbit eficiència energètica, es desenvolupa un control per optimitzar lenergia en un sistema dassistència a la conducció. Es dissenya el controlador, incloent-hi el model del sistema, la funció de cost i restriccions. Es realitzen proves de simulació comparant el controlador proposat amb un covencional.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CANO LARROTTA, ANA MARIA JOSE CANDELARIA: VALORISATION OF BIOSOLIDS FROM SLUDGE TREATMENT WETLANDS FOR AGRICULTURAL USE
  
  Autor/a: CANO LARROTTA, ANA MARIA JOSE CANDELARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: UGGETTI, ENRICA
  Resum de tesi: Els aiguamolls de tractament de fangs (sludge treatment wetlands, STWs) són sistemes basats en la natura cada vegada més utilitzats per al tractament i la deshidratació del fang de depuradora, especialment en petites i mitjanes estacions depuradores d’aigües residuals. Mitjançant l’alternança de períodes d’alimentació i repòs, aquests sistemes afavoreixen la deshidratació natural, l’estabilització de la matèria orgànica i l’atenuació parcial de contaminants, generant un subproducte estabilitzat conegut com a biosòlids. Malgrat el seu ús creixent, l’aprofitament agrícola dels biosòlids procedents dels STWs continua sent poc conegut, principalment pel nombre limitat d’estudis agronòmics i la preocupació persistent pels contaminants.En aquest context, aquesta tesi doctoral va analitzar l’estat actual del coneixement sobre l’ús agrícola dels biosòlids derivats dels STWs, identificant una clara manca d’informació en comparació amb els biosòlids produïts mitjançant tecnologies convencionals de tractament de fangs. Aquesta manca s’atribueix principalment a les incerteses sobre la qualitat dels biosòlids, als riscos potencials associats als contaminants i a la manca d’evidència experimental i econòmica que doni suport al seu ús en sistemes agrícoles.L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va ser avaluar la viabilitat de la valorització dels biosòlids procedents dels STWs per a aplicacions agrícoles mitjançant l’anàlisi del procés d’estabilització, la qualitat resultant, la funcionalitat agronòmica i les implicacions econòmiques. Un aspecte clau va ser l’avaluació del període final de repòs necessari abans de la retirada segura dels biosòlids. La caracterització després de diferents períodes de repòs va mostrar que cal una fase adequada d’estabilització, sent necessari un període d’aproximadament sis mesos després de l’últim cicle d’alimentació en condicions mediterrànies. Després d’aquest període, els biosòlids van assolir un grau mitjà de deshidratació proper al 51% de sòlids totals i una estabilització de la matèria orgànica d’aproximadament el 41% (TS/VS), indicant la seva idoneïtat per a l’ús agrícola.La valorització agronòmica va mostrar que, com a esmenes del sòl, els biosòlids derivats dels STWs van incrementar significativament les reserves totals de carboni orgànic i nitrogen del sòl, assolint fins a 18,1 Mg·ha⁻¹ i 1,8 Mg·ha⁻¹, respectivament. Així mateix, van augmentar les fraccions de carboni orgànic estable i recalcitrant fins a un 46% i un 57%, respectivament, i van millorar la fertilitat biològica del sòl, amb un increment del 76% del carboni de la biomassa microbiana respecte al control. En assaigs amb enciam, rave i raigràs, els biosòlids van mostrar efectes fertilitzants comparables als biofertilitzants habituals. En el cas del rave, la biomassa fresca i seca va augmentar un 93% i un 32%, respectivament, i el contingut proteic va superar el control en un 6%, un 9% i un 17% en enciam, raigràs i rave. A més, les pèrdues de nitrogen per lixiviació es van reduir en comparació amb la fertilització amb urea.Finalment, una anàlisi tecnoeconòmica quantitativa va comparar els STWs amb la centrifugació en un horitzó de 20 anys. Tot i que els STWs van requerir una inversió inicial més elevada, els costos d’operació van ser substancialment menors, amb despeses operatives entre 4,6 i 6,6 vegades inferiors. Una anàlisi econòmica addicional va mostrar que la combinació de biosòlids amb fertilitzants inorgànics va reduir els costos de fertilització entre un 29% i un 116% respecte a la fertilització mineral convencional, fins i tot sota escenaris conservadors amb el fòsfor com a nutrient limitant.En conjunt, aquesta tesi demostra que els biosòlids derivats dels STWs poden ser valoritzats de manera eficaç i sostenible en agricultura quan s’apliquen períodes d’estabilització i pràctiques de gestió adequades, afavorint la seva integració en estratègies circulars i sostenibles.
  
• CORREA GONZÁLEZ, SANDRA: Anaerobic digestion-based biorefineries to advance circularity in the olive oil sector
  
  Autor/a: CORREA GONZÁLEZ, SANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de lectura: 21/04/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, IVET | PASSOS LOPES, FABIANA
  Resum de tesi: Cada any, la indústria de l'oli d'oliva genera grans quantitats de pinyolada, un subproducte que actualment representa un problema ambiental, però amb un gran potencial per a la recuperació de bioproductes i bioenergia dins d'un enfocament de biorefineria.En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser desenvolupar i avaluar estratègies de biorefineria basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada. En concret, es van avaluar les limitacions de la mono-digestió de la pinyolada i es va investigar la co-digestió com a estratègia per a millorar l'estabilitat del procés i la producció de metà. També es van estudiar models de biorefineria per a l'obtenció de bioproductes i biogàs, es va analitzar el potencial agronòmic dels digestats resultants, i finalment es va explorar la fermentació anaeròbia com a via alternativa de valorització.Els resultats van demostrar que la mono-digestió de la pinyolada és inestable a causa de les propietats del substrat (pH àcid, falta d'alcalinitat i nutrients, ràtio C/N elevat, i presència de fenols). Aquestes limitacions van provocar l'acumulació d'àcids grassos volàtils, la inhibició de la metanogènesis i el col·lapse de la comunitat microbiana, donant lloc a rendiments de metà molt baixos.La co-digestió amb co-substrats rics en nitrogen, específicament del sector porcí, va resultar ser una estratègia eficaç per a superar aquestes limitacions. En particular, el purí de porc va aportar alcalinitat, nutrients i aigua, permetent una operació estable, un increment de la diversitat microbiana i un augment del rendiment de metà (145 ml CH₄·g⁻¹ VS). Per part seva, el fem porcí va permetre aconseguir majors rendiments de metà (289 ml CH₄·g⁻¹ VS), però va mostrar una menor resiliència en condicions d'estrès.En aquesta tesi es van desenvolupar dos models de biorefineria basats en digestió anaeròbia. En el primer d'ells es va emprar un pretractament amb un líquid iònic ([Et₃NH][HSO₄], 120 °C, 1 h) per a l'obtenció de nanopartícules de lignina a partir de la pinyolada, i posteriorment es va estudiar la digestió anaeròbia de la fracció residual. L'anàlisi de la pinyolada residual va revelar una superfície menys compacta i major bioaccessibilitat per als microorganismes, donant lloc a majors rendiments de metà durant la co-digestió amb purí de porc en comparació amb la pinyolada sense tractar (173 ml CH₄·g⁻¹ VS). En el segon model de biorefineria, es va utilitzar un procés tèrmic (aigua, 100 °C, 45 min) per a obtenir colorants naturals per a aplicacions tèxtils. La fracció residual de la pinyolada va conservar el 88% del potencial metanogènic inicial. Durant l'operació de reactors semicontinus, la co-digestió d'aquesta fracció amb purí de porc va aconseguir un rendiment de metà de 157 ml CH₄·g⁻¹ VS.Els digestats procedents de la co-digestió de pinyolada sense tractar i residual amb purí de porc van presentar propietats agronòmiques favorables, com un pH gairebé neutre, un contingut equilibrat de nutrients i matèria orgànica parcialment estabilitzada. No obstant això, la fitotoxicitat a altes dosis d'aplicació i l'alta concentració de Hg posen de manifest les limitacions de dites digestats i la necessitat de barrejar-los amb altres fertilitzants orgànics per a garantir una aplicació segura al sòl.La fermentació es va identificar com una via alternativa o complementària per a la valorització de la pinyolada. Es va veure que la temperatura i el temps de retenció hidràulica influeixen de manera important en el rendiment i perfil d'àcids grassos volàtils, així com en la comunitat microbiana present.En conjunt, aquesta tesi demostra el potencial de les biorefineries basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada i l'obtenció bioproductes d'alt valor, energia renovable i fertilitzants orgànics, contribuint al desenvolupament de sistemes agroindustrials circulars i resilients.
  
• SOUSSE VILLA, RUBEN: Dust in the atmosphere: Integrated modeling of heterogeneous chemistry, mineralogy, and optical properties
  
  Autor/a: SOUSSE VILLA, RUBEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 29/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | JORBA CASELLAS, ORIOL
  Resum de tesi: La pols mineral en suspensió és un dels principals aerosols de l’atmosfera i exerceix un paper central en el sistema terrestre mitjançant múltiples interaccions amb altres components atmosfèrics i amb la radiació. Malgrat la seva importància, la seva representació en models atmosfèrics i climàtics continua associada a importants incerteses, especialment pel que fa a la seva química heterogènia. Aquest conjunt de reaccions entre partícules de pols i gasos és especialment rellevant en regions afectades per intrusions de pols, pel seu paper dominant en la formació d’aerosols inorgànics secundaris, com el nitrat, l’amoni i el sulfat particulats, i la seva modelització encara depèn d'importants simplificacions i parametritzacions que condueixen a discrepàncies notables entre models pel que fa als seus impactes atmosfèrics i climàtics.Aquesta Tesi té com a objectiu avançar en la comprensió de la química atmosfèrica de la pols mineral, la seva dependència de la mineralogia i les seves implicacions per a les propietats òptiques dels aerosols. Amb aquesta finalitat, en aquesta Tesi s'implementen i s'avaluen sistemàticament múltiples mecanismes per representar la química heterogènia de la pols i la seva composició mineralògica dins del model de química atmosfèrica MONARCH, avaluant-ne els impactes sobre la composició atmosfèrica, l’acidesa dels aerosols i les propietats òptiques. Cal destacar que aquest treball constitueix la primera integració en un model atmosfèric de mapes mineralògics amb restriccions observacionals de superfícies àrides, a partir de les dades de l’espectròmetre Earth Surface Mineral Dust Source Investigation (EMIT) de la NASA.L'estudi de diferents mecanismes de química heterogènia mostra que la representació de la formació reversible d’aerosols inorgànics secundaris sobre partícules fines i gruixudes, conjuntament amb la representació de l’alcalinitat de la pols i de la sal marina, és necessària per aconseguir nivells consistents de nitrogen, d’acidesa, i reproduir els nivells de nitrat particulat observats.La comparació de diferents atles mineralògics, centrada en la calcita com a principal contribuent a l’alcalinitat de la pols, indica que EMIT proporciona la representació més coherent del seu cicle atmosfèric. L’ús d’una mineralogia que resol geogràficament la composició de les fonts, enfront de l’assumpció habitual d’una mineralogia global mitjana, revela contrastos espacials marcats en l’abundància de calcita, especialment en regions afectades per intrusions de pols, com l’Orient Mitjà, el Sàhara i l’Àsia Oriental, amb un impacte directe sobre l’acidesa dels aerosols i la formació d’aerosols inorgànics secundaris. Els efectes són especialment rellevants durant episodis intensos i de curta durada de formació de nitrat, mentre que els efectes globals i a llarg termini són més moderats.Les implicacions òptiques associades a la química heterogènia i a la representació mineralògica de la pols són, en general, modestes, amb una contribució més important de les partícules fines que de les gruixudes, però que són secundàries en comparació amb el rol de minerals fortament absorbents com els òxids de ferro. Tanmateix, les limitacions en la representació d’aerosols carbonats absorbents i l’absència d’interaccions núvol–aerosol restringeixen l’avaluació dels efectes radiatius.En conjunt, aquesta Tesi demostra que la combinació d’una representació reversible de la química heterogènia de la pols amb una mineralogia resolta geogràficament basada en EMIT millora substancialment la representació de les interaccions pols–gas i dels seus impactes químics i òptics. Les incerteses persistents posen de manifest la necessitat de continuar desenvolupant bases de dades mineralògiques i parametritzacions químiques, d’incorporar fonts de pols antropogèniques i gasos addicionals, així com de dur a terme simulacions d’alta resolució i ampliar la cobertura observacional sobre regions urbanes afectades per pols mineral.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• BARRANCO ALTIRRIBA, MARIA: Computational metabolomics to uncover alterations in diabetes mellitus and its complications
  
  Autor/a: BARRANCO ALTIRRIBA, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PERERA LLUNA, ALEXANDRE | MAURICIO PUENTE, DIDAC
  Resum de tesi: La metabolòmica és la disciplina centrada en l'estudi del metaboloma, definit com el conjunt de petites molècules presents en un sistema biològic. Els metabòlits tenen un paper clau en els processos cel·lulars i interactuen amb altres capes òmiques, com el genoma, el transcriptoma i el proteoma. Per aquests motius, la metabolòmica s’ha convertit en una eina eficaç per descobrir nous mecanismes biològics relacionats amb condicions mèdiques o exposicions ambientals. La lipidòmica, subdisciplina de la metabolòmica, se centra en el lipidoma, és a dir, el contingut total de lípids d’un sistema. La metabolòmica ha mostrat un gran potencial per comprendre les malalties metabòliques, un problema creixent de salut pública que inclou tant la diabetis tipus 1 (DT1) com la tipus 2 (DT2). La DT1 és la forma més freqüent de diabetis infantil, mentre que la DT2 s’adquireix amb més freqüència a l’edat adulta i la seva incidència augmenta de manera alarmant. Ambdues poden donar lloc a complicacions microvasculars i macrovasculars greus.Tècniques analítiques com la cromatografia líquida acoblada a l'espectrometria de masses (LC-MS) permeten caracteritzar el metaboloma. La metabolòmica no dirigida busca detectar el màxim nombre possible de metabòlits. Tot i així, les dades resultants són complexes i requereixen un tractament adequat, la qual cosa destaca la importància de la metabolòmica computacional per al preprocessament, filtratge, anàlisi i interpretació. La interpretació continua sent l’etapa més oberta i inclou tant l’anotació de dades de LC-MS com els anàlisis d'enriquiment per a la interpretació biològica. En lipidòmica, la manca de bases de dades específiques sobre rutes lipídiques dificulta encara més aquest pas.Aquesta tesi es divideix en dues parts: una centrada en la metabolòmica computacional i una altra en la lipidòmica computacional. En la primera part, es mostra com la difusió en grafs basats en coneixement biològic pot donar suport a l’anotació de dades de LC-MS prioritzant candidats. A partir d’aquest enfocament, es proposa el paquet R mWISE per a l’anotació de dades LC-MS. Posteriorment, mWISE s’aplica a un conjunt de dades relacionades amb la diabetis, i les anotacions s’utilitzen per fer una anàlisi d’enriquiment de rutes. Aquesta anàlisi permet identificar l'associació entre la incidència de DT2 i la guanina, el sulfat de pregnenolona i la citrulina, així com el metabolisme dels nucleòtids i les rutes dels transportadors ABC.En la part dedicada a la lipidòmica, s’identifica un conjunt ampli de lípids alterats en DT1 i DT2. A més, es detecten lípids associats exclusivament amb la DT2 en dones i altres vinculats només amb la DT1 en homes, que podrien contribuir a les diferències segons el sexe en la prevalença de complicacions diabètiques. En la mateixa població, s’identifica una alteració del perfil lipídic associada a l’aterosclerosi carotídia subclínica exclusivament en persones amb DT2. Es planteja que aquests lípids podrien estar implicats en la progressió més severa de l’aterosclerosi en la DT2 mitjançant mecanismes moleculars específics. A més, aquesta alteració lipídica és més pronunciada en persones amb DT2 que són fumadores actives o exfumadores, així com en aquelles sense tractament hipolipemiant. Finalment, es proposa un algoritme d’enriquiment funcional per a dades de lipidòmica que s’utilitza per interpretar ambdós estudis. L’algoritme es basa en representacions moleculars de lípids generades amb un model de llenguatge avaluat i comparat amb models similars. Els resultats d’enriquiment són consistents amb les interpretacions prèvies i, a més, permeten descobrir una associació entre la DT1 i nivells reduïts d'àcid docosahexaenoic que havia passat desapercebuda.
  
• FUENTES LLANOS, JUDITH: Development of 3D Bioengineered Skeletal Muscle-based Bioactuators for Biorobotic and Biomedical Applications
  
  Autor/a: FUENTES LLANOS, JUDITH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/02/2026
  Data de lectura: 10/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes, Edifici Vèrtex, Campus Diagonal Nord, Vèrtex (VX), Plaça d'Eusebi Güell, 6, 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ ORDÓÑEZ, SAMUEL | GUIX NOGUERA, MARIA
  Resum de tesi: Els sistemes biohíbrids integren materials vius, com cèl·lules o teixits, amb components sintètics, aprofitant capacitats úniques dels materials biològics, autoassemblatge, resposta a estímuls, adaptabilitat i autoregeneració, combinades amb la robustesa de les estructures artificials. Així, emergeixen com a plataformes versàtils capaces d’adaptar-se i actuar en entorns dinàmics. Entre els components biològics emprats, destaca el múscul esquelètic per la seva contracció controlable, el bon ràtio força-pes i la compatibilitat amb tècniques de biofabricació 3D, fet que el converteix en un bioactuador ideal en biorrobòtica i com a plataforma in vitro per a assajos farmacològics.Aquesta tesi se centra en el desenvolupament de bioactuadors 3D basats en múscul esquelètic, abordant la biofabricació, la funcionalitat, el control de l’actuació i la capacitat regenerativa. Primer, s’ha desenvolupat un mètode de bioimpressió coaxial assistida amb Pluronic (PACA-3D), utilitzat per fabricar bioactuadors amb estructures fasciculars biomimètiques més properes al múscul natiu. Aquests presenten una maduració cel·lular superior, millor formació de sarcòmers i més força contràctil que els obtinguts per extrusió convencional.Amb l’objectiu de millorar l’actuació i el control direccional, es va introduir una biotinta magnètica amb ferrofluids per fabricar els anomenats Ferromuscles (amb la Universitat de Waterloo i Aalto). Aquests bioactuadors van mostrar una major alineació cel·lular, més força i actuació guiada magnèticament. Paral·lelament, amb la Universitat de Cagliari es va explorar la integració de sensors de deformació flexibles basats en transistors orgànics d’efecte de camp (OFET), que van permetre monitorar la força en temps real amb sensitivitat ajustable i sense interferències de l’estimulació elèctrica, obrint la porta a estratègies d’estimulació en bucle tancat i a plataformes automatitzades de cribratge de fàrmacs.També es va avaluar la capacitat d’autoregeneració dels bioactuadors després de danys que imiten l’estrès mecànic experimentat durant la manipulació i l’actuació. Amb el temps, es va observar una recuperació parcial o completa de la força i un remodelatge estructural sense intervencions externes, mostrant el seu potencial d’autoreparació, tot i que els mecanismes biològics implicats encara no s’han elucidat completament.Finalment, es presenten diversos treballs col·laboratius que han enriquit aquesta recerca. Entre ells, la integració d’estructures tipus tendó per generar unitats múscul-tendó (ETH Zürich), que han millorat el disseny biomimètic, l’estabilitat i el rendiment dels bioactuadors. També s’inclouen projectes sobre mecanismes flexibles biohíbrids accionats per múscul esquelètic, on es va estudiar com l’arquitectura de l’esquelet i el tipus d’estimulació (voltge o corrent) influeixen en la resposta contràctil (SSA i UniCa).En conjunt, aquesta tesi contribueix al camp de la robòtica biohíbrida combinant tècniques de fabricació avançades, estratègies de control, sensors integrats i l’estudi de la regeneració. Aquests avenços apropen el desenvolupament de màquines biohíbrides robustes, autònomes i funcionals per a aplicacions en robòtica tova, enginyeria de teixits i recerca biomèdica.
  
• PRATS BISBE, ALBA: Nous entorns interactius de realitat virtual immersiva aplicats a la neurorehabilitació de funcions cognitives i sensoriomotores
  
  Autor/a: PRATS BISBE, ALBA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/01/2026
  Data de lectura: 08/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'Institut Guttmann (Carretera de Can Ruti, s/n, 08916 Badalona, Barcelona)
  Director/a de tesi: JANE CAMPOS, RAIMON | OPISSO SALLERAS, ELOY
  Resum de tesi: La recuperació després d’un dany cerebral adquirit (DCA) és un repte que té un gran impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones afectades i que comporta implicacions socioeconòmiques importants. Els millors resultats s’observen avui gràcies als avenços en la medicina i la neurorehabilitació —una pràctica clínica personalitzada que reforça l’autonomia i la participació en la societat. La tecnologia esdevé un pilar essencial d’aquesta evolució, i la realitat virtual (RV) ha emergit com una eina amb potencial per donar suport terapèutic. Les propietats immersives, interaccions ergonòmiques, fidelitat a la realitat i els avantatges intrínsecs de la digitalització, faciliten l’aprenentatge motor i la millora cognitiva. Tanmateix, encara no hi ha evidència concloent sobre els seus efectes clínics rellevants ni la constància del seu ús dins la pràctica hospitalària. La present tesi té com a objectiu estudiar les barreres d’aplicació i definir els requisits mínims necessaris per implementar la tecnologia de la RV com a eina de suport efectiva per a la neurorehabilitació. Per assolir aquest propòsit, en primer lloc s’ha dut a terme una revisió sistemàtica de les aplicacions actuals, per identificar les metodologies i característiques d’aquelles que han mostrat resultats d’eficàcia significativa. Això ha permès constatar la gran heterogeneïtat entre protocols clínics i el tipus de maquinari i programari emprats, posant de manifest la manca d’estàndards i criteris de qualitat que dificulten la generalització de resultats. Seguidament, i com a resposta a aquest buit, s’ha elaborat un nou marc conceptual d’avaluació dels requisits tècnics dels equips, de desenvolupament dels entorns virtuals, funcionals i de seguretat de les eines de RV aplicades en entorns clínics, anomenat Virtual Reality-tools Quality Assessment Framework (VR-tools QAF). Per últim, s’ha desenvolupat una nova metodologia global per al disseny centrat en l’usuari, el desenvolupament iteratiu i la validació clínica d’entorns interactius de RV immersiva, denominada Virtual Reality-tools Design and Development Guide (VR-tools DDG). Amb l’aplicació del model combinat (VR-tools QAF + DDG) s’han desenvolupat onze entorns multimodals de RV enfocats a la rehabilitació de funcions cognitives i sensoriomotores per a pacients que han sofert un DCA, que integren principis de pràctica repetitiva, retroalimentació multisensorial, dificultat adaptativa i mecanismes de personalització. La validació d’aquests entorns s’ha dut a terme en col·laboració amb un hospital de referència en neurorehabilitació i salut cerebral, on s’han realitzat proves d’usabilitat i viabilitat amb professionals assistencials i pacients amb DCA. Els resultats de l’aplicació dels nous entorns de RV en proves de concepte han mostrat una bona acceptació i facilitat d’ús de les eines per part del personal sanitari (n = 26) de diferents especialitats, així com una bona tolerància i absència d’efectes adversos per part dels 20 pacients amb DCA. L’aplicació longitudinal de la RV dins el marc d’un estudi clínic d’eficàcia ha permès validar la viabilitat i seguretat d’una intervenció de 9 hores d’exposició amb 21 pacients amb DCA, distribuïdes en sessions de 20 a 30 minuts, de 2 a 3 cops per setmana, per donar suport a la rehabilitació cognitiva. En conjunt, la recerca en aquest camp ha permès establir un model metodològic complet per a la integració efectiva de la RV immersiva en la neurorehabilitació hospitalària, combinant el rigor científic amb la viabilitat tècnica i assistencial. Els resultats obtinguts consoliden una base per al desenvolupament de futurs estudis d’eficàcia que permetin concretar protocols de tractament per a pacients amb DCA.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• FORERO QUINTERO, JOSE FERNANDO: Flexibility Management System with Distributed Energy Resources
  
  Autor/a: FORERO QUINTERO, JOSE FERNANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/02/2026
  Data de lectura: 20/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala de Conferències. ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO | MONTESINOS MIRACLE, DANIEL
  Resum de tesi: El repte del canvi climàtic exigeix cada cop més esforços, tant tecnològics com polítics, per fer front adequadament als seus efectes adversos, que podrien posar en risc la vida al planeta. S’han proposat diversos plans per incorporar generació renovable i digitalitzar el sistema elèctric en un marc de transició energètica i descarbonització. Tanmateix, aquests plans no s’estan duent a terme o són insuficients segons l’Acord de París. Al mateix temps, tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, la automatització i sensors d’alt rendiment i els sistemes d’informació i comunicació en temps real, entre d’altres, estan transformant les xarxes elèctriques en xarxes intel·ligents, afegint m´es complexitat.Aquesta tesi, basada en un compendi d’articles, examina primer els sistemes de gestió d’energia existents amb recursos energètics distribuïts, aprofundint en la seva configuració, fonts d’energia i flexibilitat, sistemes d’informació i comunicació, anàlisi i indicadors de rendibilitat conjuntament amb els serveis de flexibilitat. Després de revisar l’estat de l’art, aquesta tesi es centra en impulsar els sistemes de gestió cap a l’horitzó del temps real, proposant un sistema de gestió de la flexibilitat. Aquest sistema està compost per tres nivells jerarquics basats en un algorisme d’autoregressió adaptativa, una anàlisi cost-benefici i submòduls de redispatching i reassignació per controlar i gestionar l’energia i les sol·licituds de flexibilitat a curt termini.Per validar el sistema proposat, no només es duen a terme diverses simulacions i anàlisis de sensibilitat, sinó que també es gestionen actius energètics del món real des del laboratori de microxarxes PVZEN a Torí, Itàlia. Els resultats demostren que el sistema pot reduir els sobrecostos de les desviacions de potència en temps real dels recursos distribuïts, aprofitar l’excés d’energia renovable i generar beneficis proporcionant serveis de flexibilitat a la xarxa. Els capítols 2, 3 i 4 mostrenels articles relacionats amb aquesta tesi, començant per la revisió de l’estat de l’art, passant per les simulacions i l’anàlisi, i acabant amb els assajos sobre actius energètics del món real. Les principals conclusions i els possibles futurs treballs es mostren al final del document.
  
• JENÉ VINUESA, MARC: Data-Driven and Generative Methodologies for Enhanced Grid-Edge Visibility in Distribution Grids
  
  Autor/a: JENÉ VINUESA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA | SUMPER, ANDREAS
  Resum de tesi: El ràpid desplegament de recursos energètics distribuïts (DERs), com ara instal\textperiodcentered lacions fotovoltaiques (PV) residencials, bombes de calor i vehicles elèctrics, està accelerant la transició energètica alhora que transforma les xarxes elèctriques de distribució. Malgrat que aquestes tecnologies permeten la descarbonització i aporten flexibilitat a la xarxa, la seva s'instal\textperiodcentered lació darrere del comptador (BTM), juntament amb la granularitat de mesura limitada, l’accés restringit a les dades i l’absència de sistemes de mesura dedicats, genera punts cecs que dificulten l’operació fiable, la planificació i la supervisió de la xarxa en escenaris d’alta penetració de DERs. Aquesta tesi doctoral aborda la visibilitat limitada als extrems de la xarxa mitjançant el desenvolupament de metodologies per inferir fenòmens no observats a nivell de distribució a partir de dades de baixa resolució obtingudes mitjançant comptadors intel\textperiodcentered ligents sota restriccions operatives realistes. La visibilitat als extrems de la xarxa es defineix com la capacitat de reconstruir tant els intercanvis de potència lícits com els il\textperiodcentered lícits, incloent-hi el comportament dels recursos energètics distribuïts darrere del comptador i les pèrdues no tècniques. Les contribucions proposades tenen com a objectiu ddonar suport a la presa de decisions operatives i de planificació dels operadors de xarxa en sistemes de distribució cada vegada més descentralitzats.La primera part de la tesi se centra en la detecció i caracterització de les pèrdues no tècniques. Es proposa un sistema integral per identificar pèrdues anòmales mitjançant balanços energètics i tècniques d’aprenentatge automàtic utilitzant mesures de potència activa a nivell de transformador i de client final. La metodologia permet la detecció i classificació de fraus, mentre que un mòdul no supervisat d'identificació de clients sospitosos dona suport a estratègies d’inspecció dirigides. La validació amb dades reals de xarxes de distribució de Catalunya demostra un rendiment robust sota condicions realistes de dades pel que fa a disponibilitat i desequilibri de classes. La segona part aborda la desagregació de PV a nivell de client. S’introdueix una metodologia híbrida determinista i adaptativa per detectar sitemes fotovoltaics, estimar-ne la potència instal\textperiodcentered lada i desagregar la generació a partir de mesures de consum net. Mitjançant la combinació de models basats en dades, models físics i tècniques de processament de senyals, la metodologia captura variacions específiques del sistema i de l'estació, tot mantenint la seva practicitat. Diversos cas d'estudi demostren la seva solidesa davant el volum de dades, la variabilitat estacional i el monitoreig agregat, i en en demostren la capacitat de generalitzar entre dominis. Finalment, la tesi explora la desagregació probabilístic mitjançant intel\textperiodcentered ligència artificial generativa. Es proposa una metodologia basad en models condicionals de difusió per modelar la distribució de la generació PV condicionada al consum net i a variables exògenes. La metodologia proporciona estimacions probabilístiques calibrades i precises, i s’estén per desagregar conjuntament múltiples DERs, com ara les bombes de calor. La validació amb conjunts de dades reals demostra que la metodologia és capaç de capturar fiablement la incertesa i pot generalitzar amb dades d’entrenament limitades.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• KHOSRAVI, HAMID: Enhancing microfluidic and electrochemical sensors for biological and environmental analysis
  
  Autor/a: KHOSRAVI, HAMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de lectura: 13/04/2026
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Sala de conferències del TR5, ESEIAAT.
  Director/a de tesi: CASALS TERRE, JASMINA
  Resum de tesi: La transició cap a tecnologies analítiques portàtils, de baix cost i ambientalment responsables ha intensificat la recerca d’alternatives sostenibles a la instrumentació de laboratori convencional. Aquesta tesi desenvolupa plataformes de detecció electroquímiques i basades en paper que prioritzen els principis de l’economia circular mitjançant l’ús de materials renovables i derivats de residus. Es van seleccionar fibres de cel·lulosa no llenyosa com a substrat per a dispositius microfluídics analítics de paper (μPADs), mentre que l’escorça de laminació industrial es va valoritzar per sintetitzar nanopartícules de magnetita per a la modificació d’elèctrodes, demostrant que la sostenibilitat i l’alt rendiment analític poden ser sinèrgics.En el primer estudi, es van avaluar μPADs fabricats a partir de fonts alternatives de cel·lulosa. La seva morfologia fibrosa i porositat van influir fortament en el flux capil·lar i en les respostes colorimètriques. En comparació amb els papers de cel·lulosa comercials, els substrats no llenyosos van permetre una absorció molt més ràpida i una reducció significativa del temps de detecció, evidenciant la seva idoneïtat per a diagnòstics ràpids en entorns amb recursos limitats.El segon estudi es va centrar en la detecció de lactat mitjançant elèctrodes modificats amb magnetita. Les nanopartícules de Fe₃O₄ derivades de residus van millorar la transferència electrònica i la immobilització enzimàtica, permetent un rang de detecció excepcionalment ampli juntament amb una alta sensibilitat i un baix límit de detecció. Fins on arriba el nostre coneixement, aquest treball representa la primera demostració d’una plataforma biosensora de lactat capaç d’assolir simultàniament un rang dinàmic tan ampli mantenint una elevada sensibilitat analítica, fent-la adequada per a aplicacions que van des del monitoratge fisiològic fins a entorns alimentaris i de fermentació d’alta concentració.Finalment, es va desenvolupar una nova estratègia electroquímica per a la quantificació de microplàstics de polietilè tereftalat (PET) en aigua. Aprofitant l’afinitat natural entre el PET i les nanopartícules de magnetita, aquest enfocament evoluciona de l’ús tradicional de la magnetita per a la preconcentració magnètica cap a una mesura electroquímica directa i quantitativa, validada amb èxit en mostres d’aigua sintètica i real.En conjunt, aquesta tesi demostra que materials renovables i derivats de residus des de la cel·lulosa no llenyosa fins a la magnetita obtinguda de l’escorça de laminació poden actuar com a components funcionals en plataformes de detecció avançades, impulsant tecnologiesanalítiques sostenibles per a aplicacions biomèdiques i mediambientals.
  
• SABÁN FOSCH, ALEJANDRO: End-to-end design and development of an Autonomous Flight Safety System enabling reusable space missions in Europe
  
  Autor/a: SABÁN FOSCH, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: 14/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ESEIAAT - Aula 3.6
  Director/a de tesi: SORIA GUERRERO, MANUEL | DIEZ LLEDO, EDUARD | SUREDA ANFRES, MIQUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el disseny, desenvolupament i validació d'un Sistema Autònom de Seguretat en Vol (Autonomous Flight Safety System, AFSS), concebut per a respondre a les necessitats operatives i reguladores de llançadors reutilitzables a Europa. Impulsada per la transició de coets d'un sol ús a sistemes reutilitzables i per la necessitat de solucions autònomes, la recerca s'ha situat en la intersecció entre tecnologia, seguretat i certificació.El treball ha seguit un enfocament basat en requisits, alineat amb normativa europea i internacional. La revisió de sistemes actuals i marcs reguladors va permetre derivar requisits estructurats mitjançant enginyeria de sistemes basada en models, implementada a ARCÀDIA i SysML. Es va definir una arquitectura en tres capes que va integrar quatre mòduls: navegació, avaluació de dinàmica de vol, presa de decisions i gestió integrada de l'estat del vehicle (IVHM).Cada mòdul va ser implementat i validat de manera independent. El subsistema de navegació va complir requisits de tolerància a pèrdues i va gestionar interrupcions de dades. La dinàmica de vol va integrar comprovacions 3D i prediccions d'impacte amb baix cost computacional. En llançadors reutilitzables, el IVHM va ser essencial: va classificar anomalies amb precisió, equilibrant enfocaments experts i basats en dades, sensibles a la parametrització. La lògica de decisió va executar regles de terminació en condicions nominals i degradades, confirmant robustesa.Una anàlisi RAMS (Reliability, Availability, Maintainability and Safety) va permetre avaluar la maduresa. La navegació i la presa de decisions van ser identificades com a funcions crítiques: la redundància va mitigar riscos, encara que van persistir vulnerabilitats de mode comú. El maquinari es va seleccionar segons criteris de Nivell de Maduresa Tecnològica (TRL), vàlid per a validació en terra en TRL 7, centrat en programari i arquitectura. El maquinari espacial qualificat va quedar fora de l'abast.Les proves d'integració van garantir el funcionament del prototip abans de la campanya en Kiruna per a aconseguir TRL 7, fita europea en AFSS. El prototip va mostrar coherència en processadors, sincronització eficaç entre cadenes redundants i telemetria en temps real. Encara que les càrregues van aconseguir els límits del maquinari, es va validar la cadena completa de programari. No obstant això, sota unes certes condicions la resiliència va dependre d'eleccions algorítmiques, parametrització i marges d'execució.La recerca va demostrar la viabilitat tècnica i reguladora del AFSS, encara que persisteixen reptes. Entre les línies futures destaquen: escalabilitat amb processadors multinucli i qualificats per a l'espai; reforçar navegació enfront d'interferències i suplantació GNSS; estendre el IVHM cap a funcions de pronòstic; i avaluar arquitectures de navegació (IMU sola enfront de IMU/GNSS integrades). Igualment crucial ha estat el progrés institucional: certificar un AFSS exigeix nous marcs reguladors i programes experimentals conjunts que alineïn validació tècnica i evolució normativa.En combinar consciència reguladora, enginyeria rigorosa i validació fins a TRL 7, aquesta tesi aporta un prototip i un full de ruta. Ha demostrat la viabilitat del AFSS i aclarit reptes pendents, oferint una base sòlida per al desplegament segur de la seguretat autònoma en vol en llançadors reutilitzables europeus.
  

ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL

• ORTEGA OLIVA, NARCISO: FRONTEX Y LA FRONTERA MEDITERRÁNEA: UN NUEVO MODELO PARA RECUPERAR LA HUMANIDAD EN EL MAR
  
  Autor/a: ORTEGA OLIVA, NARCISO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: RODRIGO DE LARRUCEA, JAIME
  Resum de tesi: L'informe ofereix una anàlisi crítica i raonada de l'evolució de FRONTEX i de la gestió fronterera europea, combinant aspectes jurídics, polítics, sociològics i operatius. Utilitza una metodologia sòlida amb dades empíriques, treball de camp, anàlisis comparatives internacionals, eines estadístiques avançades com l'anàlisi de correspondència múltiple i les proves de qui-quadrat, així com gràfics i taules que faciliten la comprensió dels resultats. Identifica problemes estructurals com la militarització encoberta, l'externalització de responsabilitats i la crisi de legitimitat de FRONTEX, i proposa solucions concretes i viables per a una reforma estructural cap a un model més ètic, transparent i respectuós amb els drets humans. Pretén contribuir al debat acadèmic i jurídic sobre la gestió fronterera europea amb rigor científic.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN: Optimización bayesiana en técnicas machine Learning clásicas: redes neuronales y XGBoost y su aplicación como modelos predictores de diabetes en pacientes ecuatorianos
  
  Autor/a: BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de lectura: 10/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Dia 10 d’ abril de 2026 a les 11h del matí a la Sala de Juntes de la FIB
  Director/a de tesi: MONLEON GETINO, ANTONIO | GIBERT OLIVERAS, CARINA
  Resum de tesi: El machine learning (ML) és una branca de la intel·ligència artificial que permet imitar les capacitats humanes, mitjançant diversos algorismes i tècniques que aprenen de les dades mitjançant processos d'aprenentatge (supervisat, no supervisat o per reforç) per a la presa de decisions amb una mínima intervenció humana. Els models clàssics de ML han generat grans resultats a l'automatització de processos de classificació i regressió en diverses àrees. Dins de la classificació, les xarxes neuronals artificials (ANN) han guanyat rellevància per la capacitat d'aprendre i modelar relacions no lineals complexes. De la mateixa manera, el model XGBoost basat en arbres de decisió ha demostrat una gran eficiència, velocitat, escalabilitat i rendiment, imposant-se en diverses competicions. D'altra banda, la inferència bayesiana ha proporcionat un marc probabilístic i revolucionari en les optimitzacions dels models de machine learning, amb la implementació de la incertesa en el procés d'estimació, combinant l'evidència amb les creences prèvies, amb la finalitat de reduir sobreajustaments i millorar les prediccions ajustant paràmetre.Aquesta investigació té com a objectiu optimitzar dues tècniques clàssiques de machine learning (xarxes neuronals artificials i XGBoost), per al cas de classificació mitjançant inferència bayesiana i construir un model de prevenció de diabetis per a la població equatoriana. L'estudi parteix d'una conceptualització teòrica i matemàtica de cada algorisme, seguida d'una anàlisi dels diversos punts d'intervenció, programació i implementació dels models bayesians amb tècniques d'estimació de cadenes de Markov Monte Carlo (MCMC) i inferència variacional (IV), validació mitjançant bases de dades públiques, implementació d'un sistema client-servidor com a predictors de diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional.Com a resultat, a les xarxes neuronals artificials (ANN) es va implementar un model bayesià en dos punts d'inferència. El primer va ajustar els paràmetres a cada pas de retropropagació; tot i això, es va presentar com una opció amb una sobrecàrrega computacional prohibitiva. Com a segona intervenció es va realitzar un ajustament sobre la funció dactivació a la capa final, obtenint resultats positius i viables computacionalment. Per al cas de XGBoost es van ajustar les prediccions a cada pas boosting abans de la vectorització, evidenciant una alta capacitat predictiva tant en l'ús de la tècnica de MCMC com a IV. La validació amb la base Pima Indians Diabetes i l'ús de diverses funcions de distribució van demostrar la robustesa i sensibilitat dels models implementats, mentre que la generalització i la consistència es va comprovar a través de l'aplicació en diverses bases de dades. En tots els casos, es van obtenir resultats superiors o iguals a lús del model tradicional, depenent de les característiques de les dades.Addicionalment, es va implementar una aplicació web (client-servidor) amb les propostes bayesianes, que permeten a l'usuari interactuar amb els models de forma fàcil i intuïtiva, amb opcions de càrrega de dades, configuració de paràmetres i distribucions de probabilitat, tècniques d'estimació (MCMC o IV), procés d'entrenament-validació o ús de model. L'aplicació de la proposta bayesiana a un cas real com és el cas de la predicció de la diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional, amb dades de pacients equatorians, va presentar resultats encoratjadors (accuracy=99.47%), convertint-se en el primer model predictor dels tres tipus de diabetis a nivell regional i nacional, confirmant que machine learning.
  
• ROGNON, PAUL JORIS DENIS: Improving variable selection properties by leveraging external data.
  
  Autor/a: ROGNON, PAUL JORIS DENIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/03/2026
  Data de lectura: 20/04/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FMECampus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSELL RIBERA, DAVID | ZWIERNIK, PÌOTR
  Resum de tesi: La correcta identificació del conjunt de variables actives en alta dimensió és possible només sota certes condicions sobre el nombre de paràmetres, la mida de la mostra, la força del senyal i l'esparsitat subjacent. Mostro que fer servir informació externa, com és possible integrant diverses fonts de dades o la transferència d'aprenentatge, permet empènyer aquests límits matemàtics. En concret, considero penalitats l0 i mètodes Bayesians de selecció de variables que depenen d'informació externa, mostro que són consistents sota condicions més suaus que els mètodes estàndards, i que també milloren les taxes de convergència. En primer lloc, obtinc resultats per a penalitats i probabilitats d'inclusió prèvies que són oracles, és a dir, que tenen accés a informació perfecta d'esparsitat i de força del senyal. Aquests resultats proporcionen una comprensió de com i quan la informació externa ajuda a la selecció de variables. També ofereixen un punt de referència per avaluar mètodes pràctics de selecció de variables que fan servir informació externa. De seguida, proposo mètodes concrets basats en mètodes bayesians empírics que fan servir informació externa per facilitar la selecció de variables i no requereixen un oracle. Derivo les seves propietats en el cas particular en què la informació externa parteix el conjunt de variables en blocs amb característiques potencialment diferents. Finalment, tracto mètodes computacionals per a la incorporació d'informació externa en la selecció de variables bayesiana amb mètodes bayesians empírics en el cas general.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• PERA I FERRERUELA, JORDI: Itinerant ferromagnetism and polarons in SU(N) Fermi gases
  
  Autor/a: PERA I FERRERUELA, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CASULLERAS AMBROS, JOAQUIN | BORONAT MEDICO, JORDI
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi aprofundit de les propietats magnètiques dels gasos de Fermi repulsius en el continu. Antigament eren considerats un tema purament acadèmic, actualment els gasos de Fermi es poden realitzar experimentalment en laboratoris d’àtoms ultrafreds, cosa que fa que una comprensió teòrica del seu comportament sigui oportuna i necessària. La nostra anàlisi se centra principalment en determinar si aquests sistemes afavoreixen una transició cap a un estat ferromagnètic o bé si romanen paramagnètics. Metodològicament, utilitzem un enfocament pertorbatiu que inclou sistemàticament els efectes de termes d’ordre superior, la temperatura i el desequilibri de masses. A la part final de la tesi, també estudiem el problema del polaró fermiònic. En primer lloc, examinem un cas senzill: un gas de Fermi amb masses iguals a temperatura zero fins a segon ordre en teoria de pertorbacions. Com que aquest capítol pot considerar-se una introducció a la fenomenologia magnètica dels gasos de Fermi, comparem els resultats de l’anàlisi de segon ordre amb l’escenari conegut del model de Stoner, que correspon al primer ordre. En ambdós casos, sempre es produeix una transició ferromagnètica. En passar del model de Stoner al de segon ordre, cal destacar dues diferències: la transició de fase contínua que s'observa per S=1/2 esdevé discontínua i la fase ferromagnètica apareix a densitats més baixes. El pas següent consisteix a millorar la descripció de la interacció, i doncs ampliem l’estudi fins a tercer ordre en teoria de pertorbacions. Aquesta millora comporta una major complexitat del problema. Dividim l’anàlisi en dues parts. Primer considerem un potencial d’esferes dures sense interacció d’ona p intraparticular. Observem les mateixes tendències que en el pas de primer a segon ordre, però, importantment, recuperem la transició contínua per S=1/2. Amb les energies de tercer ordre, explorem un ampli ventall de potencials. Sorprenentment, per a cada espín S observem una gran riquesa d’escenaris: transicions contínues, discontínues, combinacions d’ambdues, casos en forma d’escala i fins i tot absència de transició. Tot seguit, introduïm la temperatura com a nova variable. Els efectes tèrmics no eliminen la fase ferromagnètica per a qualsevol potencial, però hi actuen en contra: o bé forcen el sistema a romandre paramagnètic o bé desplacen la transició cap a densitats més altes. No obstant això, els espins més grans resisteixen millor aquests efectes. A més, la temperatura redueix la diversitat del comportament magnètic, de manera que obtenim patrons més universals: transicions contínues per S=1/2 i discontínues per a espins més grans. Fins aquest punt hem suposat que teníem masses iguals. El pas següent és considerar relacions de masses diferents. Aquesta nova variable incrementa la complexitat i, per tant, l’estudiem només a segon ordre i a temperatura zero. Igual que abans, sempre hi ha una transició ferromagnètica, però amb matisos: les partícules més massives són sempre les que es promouen, fins i tot a baixes densitats. Per S=1/2 aquest és simplement l'escenari, però per espins més grans hi ha una gran varietat de configuracions. Finalment, ampliem l’estudi més enllà de les propietats magnètiques per analitzar el problema del polaró fermiònic, ço és, una impuresa immersa en un mar de Fermi. Ens centrem en com les impureses afecten el sistema, i estudiem les propietats principals del polaró fins a tercer ordre i els efectes de la massa. Concretament, el polaró massiu és estable, mentre que el lleuger és inestable. En conjunt, aquest treball ofereix una exploració detallada dels gasos de Fermi, cosa que proporciona tant una comprensió qualitativa com unes prediccions quantitatives rellevants per als esforços experimentals.
  
• PUCH GINER, IGNASI: Optimization of Monte Carlo and Molecular Dynamics Techniques for Receptor–Ligand Binding Studies
  
  Autor/a: PUCH GINER, IGNASI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 16/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala TeleensenyamentEdifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1Campus Nord
  Director/a de tesi: GUALLAR TASIES, VÍCTOR
  Resum de tesi: El descobriment de fàrmacs és un procés complex i amb un alt consum de recursos que requereix la identificació de molècules candidates amb propietats òptimes d’unió a les seves proteïnes corresponents. Les tècniques computacionals tenen un paper essencial en la racionalització d’aquest procés, ja que permeten predir interaccions biomoleculars, optimitzar-ne les propietats i accelerar les primeres etapes del desenvolupament de fàrmacs.Aquesta tesi se centra en l’avanç de les estratègies computacionals per al modelatge biomolecular, integrant eines de mecànica molecular, com ara les simulacions de Monte Carlo i de dinàmica molecular, amb mètodes d’aprenentatge automàtic. L’objectiu és millorar les mètriques d’avaluació, augmentar la precisió de les simulacions i desenvolupar un marc de treball que permeti aplicar aquests mètodes a reptes farmacològics reals.Una de les principals contribucions d’aquest treball és la millora del marc d’utilització de PELE (Protein Energy Landscape Exploration) mitjançant la caracterització dels estimadors d’energia d’unió, així com de la seva capacitat predictiva i eficiència computacional. Aquests estudis comparatius aborden el buit de coneixement existent en les funcions d’avaluació de PELE i faciliten prediccions més precises de les interaccions proteïna–lligand, que ajudaran a prioritzar determinades molècules per a la seva avaluació experimental.Més enllà de les millores metodològiques, aquesta tesi aplica els desenvolupaments computacionals a casos d’estudi de rellevància farmacològica. La caracterització estructural del transportador d’aminoàcids (Asc1/CD98hc) s’ha realitzat mitjançant simulacions computacionals que aporten nova informació sobre els seus mecanismes d’unió i de transport facilitat. D’altra banda, l’estudi dels factors de transcripció Meis1–Hoxb13 explora noves interaccions fàrmac–ADN amb implicacions en teràpies dirigides. Una altra aplicació se centra en la malaltia neurodegenerativa de Charcot–Marie–Tooth, on les simulacions computacionals han contribuït a entendre la disfunció d’unió GDAP1–LAMP1 i les seves possibles vies terapèutiques. Aquests exemples demostren la versatilitat de les estratègies computacionals proposades en diversos contextos biològics.Els resultats d’aquesta recerca proposen un marc pràctic per a la millora de les prediccions d’unió de lligands. Les metodologies explorades reforcen el modelatge molecular combinant tècniques basades en la física amb diferents equilibris entre velocitat i precisió, i estableixen un pont entre els mètodes de simulació tradicionals i les prediccions impulsades per la intel·ligència artificial.Les conclusions d’aquest treball tenen implicacions tant per a la recerca acadèmica com per al descobriment de fàrmacs en la indústria, oferint solucions escalables per al desenvolupament de nous medicaments en diferents fases de la investigació.
  

FOTÒNICA

• PUJOL CLOSA, MARIA DEL PILAR: Wave Propagation in Hyperbolic Metamaterial Waveguides
  
  Autor/a: PUJOL CLOSA, MARIA DEL PILAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/03/2026
  Data de lectura: 15/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: ARTIGAS GARCIA, DAVID
  Resum de tesi: Les guies d’ona de baixa pèrdua són essencials per als circuits fotònics eficients energèticament, comunicacions òptiques i aplicacions de detecció. Durant l’últim segle, s’han descobert dos fenòmens sense pèrdues: els modes de Dyakonov i els estats lligats en el continu (BICs), en guies d’ones anisotròpiques, on les permitivitats difereixen però tenen el mateix signe. Els metamaterials hiperbòlics (HMMs) presenten anisotropia extrema, amb permitivitats ordinàries i extraordinàries de signes oposats, cosa que permet manipular la llum de manera no convencional. Les seves propietats han atret un gran interès per a aplicacions com la imatge de subdifracció, el control de l’emissió espontània i la millora de les interaccions llum-matèria. Això planteja una pregunta fonamental: pot l’anisotropia hiperbòlica sostenir nous règims de confinament sense pèrdues? La recerca prèvia sobre guies hiperbòliques s’ha limitat a models simplificats o a la propagació al llarg dels eixos principals, deixant altres direccions de propagació i fenòmens associats sense explorar.Per fer front a aquest buit, aquesta tesi desenvolupa un marc computacional semianalític que combina una formulació de matrius de transferència amb el mètode de Newton-Raphson per trobar arrels en el pla complex, i permet el seguiment de modes guiats i amb pèrdues per a direccions de propagació arbitràries. Aquesta eina permet l’exploració sistemàtica d’una àmplia gamma de paràmetres i configuracions difícils d’estudiar.Aquesta tesi proporciona la investigació més exhaustiva actualment de la propagació de la llum en guies hiperbòliques planes. Per primera vegada, aquest treball analitza guies hiperbòliques tant de tipus I com de tipus II per totes les direccions de propagació en el pla i amb orientacions arbitràries de l’eix òptic. Així revela com l’anisotropia hiperbòlica influeix fonamentalment en la polarització, el confinament, l’intercanvi de polarització i l’ordenació de modes, així com en els mecanismes de radiació i la llum lenta associada a transicions topològiques. Estableix tendències generals, identifica nous règims guiats i cartografia els fenòmens en aquests sistemes hiperbòlics.Quan es consideren pèrdues, es du a terme un descobriment clau: els punts de Dirac incrustats en el continu (DECs), una nova classe topològica en sistemes no hermítics. Els DECs sorgeixen en la intersecció lineal d’un BIC protegit per simetria i un BIC interferomètric. En aquest punt, el sistema presenta un valor propi real, dos modes ortogonals i pèrdues radiatives nul·les, i és localment hermític malgrat estar en un entorn no hermític. La presència dels dos BICs impedeix l’existència de punts excepcionals (EPs) i l’arc de Fermi col·lapsa en aquest punt. Atès que els DECs sorgeixen d’interaccions universals de BIC i no de propietats del material, aquest fenomen també existeix en medis no hiperbòlics, amb implicacions en els camps de la fotònica topològica i la física no hermítica.Aquesta tesi demostra la generalitat i fiabilitat del marc computacional en guies de cristall líquid, on les prediccions coincideixen amb observacions experimentals de BICs, i en metasuperfícies σ-quasi-zero, on el codi reprodueix amb precisió resultats publicats. Aquestes validacions confirmen la seva aplicabilitat a configuracions no hiperbòliques.Aquesta tesi estableix una comprensió teòrica i computacional completa de la propagació d’ones en guies HMM planes —per a tipus I i tipus II i totes les direccions de propagació— i descobreix els DECs, amb implicacions que s’estenen més enllà dels medis hiperbòlics. En revelar com l’anisotropia extrema permet nous règims de propagació sense pèrdues, aquest treball amplia la comprensió del confinament de la llum en sistemes oberts altament anisotròpics i proporciona noves vies per al disseny de dispositius fotònics de baixa pèrdua.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• COLOMBI, SAMUELE: Soft and Conductive Material Architectures for Flexible Electronics: from Hydrogels to Nanomembranes
  
  Autor/a: COLOMBI, SAMUELE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: 14/04/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: EEBE - UPCSala Polivalent, Ed. Ahttps://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL
  Resum de tesi: Els materials tous són facilitadors clau de la pròxima generació de sistemes flexibles i multifuncionals per a aplicacions que abasten la biomedicina, l’energia i les tecnologies mediambientals. Aquesta tesi se centra en el disseny, la fabricació i la implementació de materials polimèrics (nano)enginyeritzats amb propietats ajustades per al seu ús en dispositius electrònics tous, sistemes d’alliberament de fàrmacs, evaporadors d’aigua impulsats per energia solar i bastides funcionals per a enginyeria de teixits. Amb aquest objectiu, es van desenvolupar tres famílies principals de materials: hidrogels compostos basats en alginat (Alg), hidrogels compostos basats en gelatina metacrilada (GelMA) i nanomembranes basades en àcid polilàctic (PLA). Per a cada plataforma de materials, es van investigar de manera sistemàtica les relacions estructura–propietat–funció en diferents escenaris biotecnològics amb la finalitat d’assolir un rendiment millorat. Els hidrogels compostos basats en Alg es van dissenyar com a plataformes versàtils i riques en aigua mitjançant la incorporació de nanomaterials funcionals (com ara nanofibres de PLA i nanopartícules d’or), enzims i polímers conductors (per exemple, PEDOT:PSS). Aquests sistemes es van dissenyar per presentar una robustesa mecànica millorada, porositat controlada i propietats fisicoquímiques i funcionals ajustables, tot mantenint la seva biocompatibilitat intrínseca. Mitjançant la modulació de la composició, els hidrogels basats en Alg es van aplicar amb èxit com a matrius d’alliberament controlat per a l’alliberament sostingut de lactat, com a plataformes electròniques toves per a la detecció de temperatura i H₂O₂, i com a dispositius flexibles d’emmagatzematge d’energia. A més, es va explorar la introducció d’un entrecreuament covalent secundari com a estratègia per millorar l’estabilitat operativa en aplicacions de biosensatge de H₂O₂ i generació de vapor impulsada per energia solar. En paral·lel, es van fabricar nanomembranes bilaminars de PANI–PLA que incorporen nanopilars d’or alineats com a plataformes autoportants, lleugeres, conformables i mecànicament estables per a electrònica cutània. Aquestes nanomembranes van permetre la detecció simultània de pH i NADH no enzimàtic, demostrant la seva idoneïtat per a la monitorització de la fisiologia de la pell i de biomarcadors relacionats amb infeccions. Finalment, els hidrogels de GelMA es van nanoenginyeritzar amb nanomaterials magnetoelèctrics i/o basats en grafè per desenvolupar bastides bioactives destinades a la regeneració del teixit cardíac. La incorporació d’aquests nanomaterials va permetre un ajust precís de les propietats mecàniques, elèctriques, magnètiques i biològiques dels hidrogels. La seva capacitat per afavorir l’adhesió i la proliferació cel·lular, combinada amb la seva aptitud per detectar l’activitat cel·lular, posa de manifest el seu potencial com a bastides multifuncionals per a teixits bioenginyeritzats i interfícies bioelectròniques. En conjunt, aquesta tesi demostra que un disseny racional de materials a múltiples escales de longitud permet el desenvolupament de sistemes de matèria tova amb funcionalitats ajustades i sinèrgiques, obrint el camí cap a dispositius electrònics flexibles de pròxima generació, plataformes terapèutiques controlades i tecnologies sostenibles per al tractament de l’aigua.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA: Geothermal Potential Assessment in Catalonia, Spain: Innovative AI-Powered 3D Mapping using Advanced Hybrid Multitask and Semi-Supervised Learning Frameworks
  
  Autor/a: MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HIMI BENOMAR, MAHJOUB
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc interdisciplinari innovador que fusiona la intel·ligència artificial amb l'optimització metaheurística per avançar en l'exploració de l’energia geotèrmica a Catalunya, Espanya. Integrant tècniques d’aprenentatge automàtic com l’aprenentatge profund, les xarxes neuronals i els arbres de decisió amb mètodes d’optimització avançats, com l’Algorisme de la Cuca de Llum i un nou Algorisme Ratpenat Modificat Multiobjectiu (MoBA), l’estudi millora significativament la precisió en la predicció de temperatures subterranies, redueix els costos d’exploració i optimitza l’avaluació i la gestió dels recursos geotèrmics.La recerca genera mapes geotèrmics tridimensionals d’alta resolució a profunditats de 50, 120, 150 i 180 metres, cobrint una àrea extensa d’aproximadament 7.942 km². El MoBA va demostrar un rendiment excepcional en la predicció de temperatures subterranies, superant els mètodes convencionals gràcies a la seva capacitat d’adaptació a condicions geològiques complexes i variables, minimitzant la intervenció manual i equilibrant múltiples objectius d’optimització. Aquest enfocament va permetre identificar zones d’alt potencial, especialment al Vallès i el Penedès, la Selva, l’Empordà, la Fossa d’Olot, la Plana de Vic i la Depressió Central.Les troballes clau revelen que el potencial geotèrmic augmenta significativament amb la profunditat, amb capacitats mitjanes estimades que passen de 15.408,5 MWh/any a 50 metres a 19.260,6 MWh/any a 150 metres. Aproximadament el 24% de les localitzacions estudiades van ser classificades com a “molt bones”, indicant una forta idoneïtat per a sistemes geotèrmics a petita i mitjana escala. Els resultats també van confirmar una correlació feble entre la conductivitat tèrmica i el gradient geotèrmic (r² = 0,02), posant de manifest l’heterogeneïtat geològica de la regió i la importància de realitzar avaluacions específiques per a cada lloc.Els models basats en intel·ligència artificial es van alinear estretament amb investigacions prèvies (per exemple, Colmenar-Santos et al., 2016), validant la fiabilitat d’aquest enfocament i oferint alhora un nivell més alt de detall i resolució espacial. Les prediccions basades en MoBA i els mapes de distribució espacial proporcionen informació aplicable per a responsables polítics i planificadors energètics, identificant zones adequades per a calefacció urbana, sistemes híbrids i integració d’energies renovables descentralitzades.Malgrat reptes com la disponibilitat de dades i la demanda computacional, la integració d’intel·ligència artificial amb algorismes metaheurístics representa un mètode escalable, rendible i precís per a l’exploració geotèrmica. Aquest treball no només aporta una eina potent per a l’explotació sostenible de recursos a Catalunya, sinó que també ofereix un model transferible per millorar les estratègies d’energies renovables en altres regions geològicament diverses.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL: Proyectos de recuperación de zonas vulnerables con materiales de ciclo cerrado. Casos de estudio, proyectos URBE.
  
  Autor/a: ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: La República Dominicana, especialment la seva capital Santo Domingo, s'enfronta des de fa dècades a la problemàtica de la urbanització no planificada en zones d'alta vulnerabilitat, com les riberes del riu Ozama. Això genera un risc socioambiental intensificat per la sobrepoblació i la manca de polítiques públiques concretes. D'altra banda, l'absència d'un sistema integral per a la gestió dels Residus de la Construcció i Demolició (RCD), disposats habitualment de forma inadequada, provoca impactes mediambientals crítics al país. Aquesta investigació aborda la integració de la gestió dels RCD i els materials de cicle tancat en els projectes de readequació urbana que l'Estat dominicà promou en aquestes àrees crítiques, prenent com a casos d'estudi La Nueva Barquita i Domingo Savio (Projectes URBE), perquè serveixin com a punt de partida per a projectes futurs.L'objectiu central de la tesi és proposar alternatives constructives mitjançant l'ús sistemàtic de materials de cicle tancat i sistemes de valorització dels RCD. Es busca aportar coneixement estratègic perquè aquestes intervencions urbanes esdevinguin possibles "embornals de residus", impulsant un desenvolupament sostenible, socialment compromès i viable.La investigació ha seguit una metodologia mixta que ha combinat: l'estudi documental i anàlisi crítica de la normativa local; referències internacionals; i l'estat de l'art sobre vulnerabilitat i projectes d'intervenció en rius. S'han avaluat els assentaments de cas d'estudi, el sector de la construcció, els seus actors principals i el marc normatiu, a més d'experiències d'èxit en urbanització amb productes reciclats. La recerca de camp ha inclòs visites als projectes i enquestes tant a habitants com a actors clau (stakeholders). Finalment, s'ha realitzat un anàlisi tecnicoeconòmic de partides d'obra utilitzant eines de quantificació com TCQ/BEDEC. Aquest triple enfocament ha permès una comprensió integral de les barreres i oportunitats locals.Els resultats s'han emmarcat en tres vectors de transformació:Vector Normatiu/Institucional: Tot i que existeix un marc legal, es necessiten instruments tècnics i clàusules contractuals que integrin la gestió de RCD com a requisit obligatori en l'obra pública.Vector Socioeconòmic: La investigació ha identificat un mercat informal actiu de reutilització, fet que demostra una demanda latent. La formalització d'aquest sector pot generar un nou teixit econòmic competitiu.Vector Tècnic/Territorial: Es valida la viabilitat de la substitució de materials convencionals per RCD en projectes de readequació, optimitzant la resiliència en riberes mitjançant solucions combinades amb enfocaments basats en la natura (NBS).Les troballes demostren que, si bé l'Estat dominicà té un compromís social en la reubicació de poblacions vulnerables, persisteix una bretxa crítica en l'aplicació de la normativa i la integració tècnica dels RCD. La contribució principal d'aquesta tesi rau en haver integrat un diagnòstic tècnic, normatiu i territorial que valida la hipòtesi que els projectes urbans poden funcionar com a "embornals de residus" en el context dominicà.La investigació estableix les bases perquè el país adopti un model d'economia circular en la construcció. El robust creixement del sector es presenta com una oportunitat excepcional per implementar aquest nou model, atraient inversió sostenible i enfortint la competitivitat internacional. Això converteix el desafiament dels residus en una palanca estratègica per al desenvolupament urbà resilient i la prosperitat econòmica del país.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• GORT JELMER DIRK, BEREND: AI-Driven Zero-Touch Orchestration of Edge-Cloud Services
  
  Autor/a: GORT JELMER DIRK, BEREND
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/03/2026
  Data de lectura: 24/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSETB B3 Teleensenyament, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: ANTONOPOULOS, ANGELOS | UMBERT JULIANA, ANNA
  Resum de tesi: Les xarxes 6G requereixen sistemes d'orquestració capaços de gestionar milers de microserveis distribuïts sota restriccions de latència inferiors al mil·lisegon. Els enfocaments centralitzats tradicionals introdueixen retards inacceptables, generen punts únics de fallada en infraestructures heterogènies edge-cloud, i requereixen atenció constant d'operadors humans. Aquesta tesi aborda tres desafiaments crítics: (1) les restriccions computacionals que impedeixen el desplegament de models predictius en dispositius edge, (2) la manca de generalització de models entre diversos tipus d'aplicacions, i (3) l'absència d'orquestració autònoma validada sense intervenció humana.Per abordar aquests desafiaments, aquesta tesi desenvolupa tres marcs complementaris que combinen aprenentatge automàtic lleuger, aprenentatge profund basat en mecanismes d'atenció, i intel·ligència artificial agèntica per a la gestió zero-touch de serveis en entorns distribuïts 6G edge-cloud.La primera contribució, AERO (Adaptive Edge-cloud Resource Orchestration), aborda el desafiament d'executar prediccions en dispositius edge amb recursos limitats. Els models transformer actuals requereixen milions de paràmetres (p. ex., Pathformer: 2.4M), fent-los impracticables per a desplegament edge. AERO aconsegueix precisió competitiva amb només 599 paràmetres, fent viable el desplegament edge i reduint la dependència de comunicacions amb el núvol quan es prefereix inferència local. Les avaluacions demostren inferència inferior al mil·lisegon (0.38ms), 13% d'estalvi energètic, i 99% menys violacions d'SLA en comparació amb la programació reactiva, que assigna recursos només després que es produeixen canvis en la demanda.La segona contribució, OmniFORE (Framework for Optimization of Resource Forecasts in Edge-cloud networks), aborda el desafiament operacional de mantenir models separats per aplicació. Un únic model OmniFORE generalitza entre càrregues de treball heterogènies sense reentrenament, eliminant la necessitat de models dedicats per aplicació. L'avaluació creuada en benchmarks estàndard de la indústria (traces de producció de Google i Alibaba) demostra 30% millor precisió que ModernTCN mantenint inferència 15× més ràpida que AGCRN.La tercera contribució, AgentEdge, aborda el desafiament de l'orquestració agèntica en entorns distribuïts edge-cloud. Els marcs d'agents existents es dirigeixen a dominis genèrics o infraestructures cloud centralitzades, deixant els entorns 6G distribuïts sense solucions de gestió autònoma. AgentEdge introdueix orquestració multi-agent en aquest domini, traduint intencions en llenguatge natural (p. ex., "desplegar amb baixa latència") en accions d'orquestració validades sobre infraestructura heterogènia. Les avaluacions demostren 78.3% de taxa d'èxit (2.76× superior a línies base d'agent únic), reducció de 10× en variabilitat de crides API, i estalvis de potència fins a 300.8W en desplegaments escalant de 8 a 35 nodes.La recerca ha produït 5 publicacions en revistes, 3 articles en conferències internacionals en venues IEEE, i 1 capítol de llibre d'Elsevier.
  
• KASULURU, VAISHNAVI: AI-Driven Network Service Management for Efficient and Sustainable Open-RAN Systems in 6G and Beyond
  
  Autor/a: KASULURU, VAISHNAVI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de lectura: 15/05/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: ETSETB B3 Teleensenyament, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: BLANCO BOTANA, LUIS | ZEYDAN, ENGIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc sostenible de gestió de recursos basat en Intel·ligència Artificial (IA) per a xarxes d’accés ràdio obertes de nova generació (O-RAN) en el context de l’emergent era de la Sisena Generació (6G). El marc opera dins d’un entorn 6G natiu al núvol i transforma la intel·ligència predictiva en una orquestració fiable i eficient energèticament. Combina models predictius avançats amb control basat en optimització per abordar reptes com la demanda estocàstica, l’alta dimensionalitat de les dades de recursos, la multitenència i la complexitat computacional pròpia d’O-RAN. L’arquitectura de predicció constitueix el nucli del marc, ja que permet quantificar la incertesa i les interdependències entre els recursos de xarxa de múltiples inquilins. Els models de predicció probabilística generen distribucions de les demandes futures de recursos, permetent als proveïdors de serveis dur a terme una orquestració més informada i conscient del risc en entorns multitenant complexos.Inicialment, el marc utilitza estimadors probabilístics univariants, com ara xarxes Simple Feed-Forward (SFF), xarxes recurrents autoregressives profundes (DeepAR) i Transformers, per predir demandes individuals de recursos i donar suport a una provisió eficient en O-RAN. Aquests models proporcionen prediccions àgils, eficients i conscients de la incertesa, que s’integren en una nova estratègia d’orquestració basada en percentils anomenada Enfocament Dinàmic d’Ajust de Percentils (DYNp). La selecció d’un percentil adequat és clau per equilibrar el malbaratament de recursos i la fiabilitat del servei. Tanmateix, els models univariants no capturen les dependències entre recursos, fet que pot conduir a decisions subòptimes. Per superar aquesta limitació, el marc incorpora models de predicció probabilística multivariant. En particular, models com la Vector Autoregressió amb Processos Gaussians (GPVAR) i el Transformer de Fusió Temporal (TFT) processen conjuntament múltiples sèries temporals i proporcionen estimacions robustes de les futures demandes de recursos, aprenent dependències complexes entre diferents recursos, talls de xarxa i inquilins. A més, la introducció d’aproximacions de baix rang en GPVAR millora l’escalabilitat i la robustesa del model.L’objectiu principal d’aquesta tesi és assolir l’eficiència energètica i una compartició efectiva dels recursos. Mitjançant la integració d’intel·ligència predictiva amb un model òptim de consum energètic, el marc optimitza de manera proactiva l’activació i desactivació dels recursos ràdio, reduint significativament el consum energètic sense comprometre l’experiència d’usuari ni les garanties dels Acords de Nivell de Servei (SLA). El marc amplia l’arquitectura cel·lular tradicional d’O-RAN per incloure xarxes Massive MIMO sense cel·les (CF-mMIMO), alineant-se amb l’evolució arquitectònica prevista per a 6G i oferint una solució escalable per a desplegaments ultra densos i energèticament eficients. A més, les funcions de predicció i orquestració s’implementen com a aplicacions modulars natives al núvol. Cada mòdul es conteneïtza amb Docker i exposa la seva funcionalitat mitjançant interfícies REST, permetent una arquitectura de microserveis amb desplegament flexible, execució escalable i integració fluida dins l’entorn O-RAN. En conjunt, la tesi estableix una base matemàtica i arquitectònica per al desplegament d’O-RAN sostenible, optimitzat energèticament i basat en IA amb adaptació a la incertesa, contribuint al desenvolupament de xarxes 6G intel·ligents, autònomes i estables.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• DE SANTIAGO GARCIA, JAVIER NICOLAS: La imagen poética en los procesos de producción, proyectuales y habitar de la vivienda de autoproducción en Lomas del Centinela.
  
  Autor/a: DE SANTIAGO GARCIA, JAVIER NICOLAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/02/2026
  Data de lectura: 08/04/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Técn.Sup.Arquitect.Bcn)-Sala GradosAv. Diagonal, 649-BCNVideoconfer.: https://meet.google.com/qfv-wpcj-hnoInicio conexión: 15:30h local
  Director/a de tesi: USANDIZAGA CALPARSORO, MIGUEL M. | SERRA PERMANYER, MARTA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda la cerca de la imatge poètica en l’habitatge d’autoproducció a la colònia Lomas del Centinela, a Zapopan, Jalisco, Mèxic. Aquesta cerca se centra en alguns dels processos que s’identifiquen amb l’autoproducció de l’habitatge, especialment en els processos de producció, els processos projectuals i el procés d’habitar.El concepte d’imatge poètica es construeix a través dels discursos dels autors Gaston Bachelard, Carlos González y Lobo, Steven Holl, Manuel Martín Hernández, Juhanni Pallasmaa i Alberto Pérez-Gómez. Es pot definir com l’element que resulta d’haver imaginat amb un propòsit en ment. Se’n diu element perquè pot manifestar-se com un pensament, un escrit, una meta, un dibuix propositiu, un mètode per assolir un fi, una manera de viure el lloc, d’apropiar-se’n i de reconèixer-se en aquest camí recorregut.Aquest treball estudia dones de Lomas del Centinela que han autoproduït el seu habitatge a través d’un acostament a la seva història i a les formes de producció que van tenir durant els anys en què, juntament amb la seva família, van emprendre el somni de construir per elles mateixes casa seva.Durant aquesta recerca, se les va entrevistar cercant en els seus discursos elements que es poguessin considerar imatges poètiques, amb l’objectiu de trobar una perspectiva en què s’exploressin els seus processos d’autoproducció sota la imatge poètica. A través d’aquesta cerca, es valora no només la importància de la imaginació, sinó també el fet que els processos d’autoproducció no són espontanis, sinó que, en gran part de la seva ideació, construcció i habitació, responen —més enllà de la gestió d’uns recursos mínims— a un fort component imaginatiu. Això comporta una profunda reflexió sobre el potencial de l’autoproducció d’habitatge en termes d’assoliment creatiu.
  
• ZIAIEBIGDELI, MOHAMMADAMIN: Computing quality in housing: examining the evolution and systematization in computational design in architectural plan design and analysis
  
  Autor/a: ZIAIEBIGDELI, MOHAMMADAMIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/02/2026
  Data de lectura: 10/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc. Técn. Sup. Arquitectura Bcn)-Sala GradosAv. Diagonal, 649-BCNVideoconfer.: https://meet.google.com/uoh-cdjb-mdpInicio conexión: 11:30h
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta investigació emprèn una exploració meticulosa sobre la sistematització i l’anàlisi dels plànols arquitectònics, tot traçant la seva evolució a través del prisma del pensament de disseny computacional des del segle XX fins a l’actualitat. El context específic són els espais habitables, on la qualitat i la funcionalitat estan intrínsecament lligades a l’extracció sistemàtica i l’aplicació de paràmetres de disseny. Aquesta tesi explora l’evolució del pensament computacional en arquitectura tot establint un pont entre els paradigmes teòrics introduïts pels pioners Alexander Klein, Cedric Price, Christopher Alexander i Nicholas Negroponte, i les pràctiques contemporànies de disseny.Mitjançant una metodologia inductiva, s’analitzen tres estudis de cas per demostrar com les eines i tecnologies computacionals milloren la qualitat espacial, l’adaptabilitat i el compromís de l’usuari. Cada estudi de cas correspon als indicadors clau establerts per aquests pioners —geometria espacial, adaptabilitat temporal, disseny participatiu i computació digital— i il·lustra la seva influència persistent en l’arquitectura moderna. En connectar aquestes idees fundacionals amb pràctiques avançades com la modelació paramètrica, els sistemes intel·ligents i la fabricació digital, aquesta recerca destaca la rellevància pràctica d’aquests paradigmes per afrontar els reptes arquitectònics contemporanis i dissenyar espais innovadors centrats en les persones.El recorregut comença amb el concepte d’*Existenzminimum* d’Alexander Klein a les dècades de 1920 i 1930. El seu enfocament científic del disseny posava èmfasi en l’optimització de l’espai i en la sistematització dels plànols mitjançant paràmetres qualitatius i quantitatius, establint així les bases dels futurs mètodes de disseny computacional. A la dècada de 1960, trobem el “Llenguatge de Patrons” de Christopher Alexander. Alexander va aportar una nova perspectiva a la sistematització del plànol, mitjançant l’ús de regles i sistemes per extreure paràmetres de disseny i analitzar la planificació arquitectònica. Les seves metodologies constitueixen un pilar fonamental del disseny computacional actual.Als anys 70, Cedric Price va introduir un enfocament més dinàmic. La seva visió de l’arquitectura, exemplificada en el projecte *24 Hour Living Toy*, s’adaptava a les necessitats i comportaments canviants dels usuaris. L’èmfasi que va posar en els paràmetres centrats en l’usuari va marcar un punt d’inflexió en el pensament de disseny computacional cap a l’adaptabilitat i la flexibilitat. Actualment, el pensament de disseny computacional en el context dels espais habitables busca sintetitzar les lliçons d’aquestes figures clau, posant èmfasi en l’anàlisi i extracció de paràmetres de disseny. Aquests paràmetres, enriquits pels avenços tecnològics i un enfocament cada vegada més centrat en l’usuari, s’utilitzen per optimitzar i millorar la qualitat dels espais habitables.La trajectòria d’aquesta investigació, des de metodologies del passat fins a pràctiques contemporànies, proporciona una comprensió profunda de com han evolucionat el pensament computacional i l’anàlisi dels plànols. Mitjançant l’extracció i l’estudi dels diversos paràmetres utilitzats al llarg del temps, aquesta recerca pretén enriquir el discurs del disseny computacional i impulsar el disseny d’espais habitables.