Escola de Doctorat

Data de lectura: 25/11/2024

• FRAUENDORF BRANCO CENNI, MARINA: Correlations and Measurements​ as Resources for ​Quantum Information Tasks
  
  Autor/a: FRAUENDORF BRANCO CENNI, MARINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2024
  Data de lectura: 25/11/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: SANPERA TRIGUEROS, ANNA
       SECRETARI: LEWENSTEIN, MACIEJ
       VOCAL: PERARNAU LLOBET, MARTI
  Resum de tesi: L'arribada de la mecànica quàntica, que va predir efectes i fenòmens estranys i contraintuïtius, que no podien ser imitats per les teories físiques clàssiques, va revolucionar l'abast i la comprensió de la investigació física al segle XIX. A mesura que passava el temps i la teoria quàntica es va entendre millor, es va produir un canvi de paradigma: el que abans era només un objecte d'investigació i anàlisi es va convertir també en una eina, ja que es va adonar que les característiques extraordinàries i exòtiques dels sistemes que treballaven en règim quàntic també es podrien aprofitar com a recursos que es podrien utilitzar en el nostre benefici en diferents tasques. Aquest canvi de paradigma va marcar l'inici d'una segona revolució quàntica, que es va caracteritzar per l'auge de la ciència i les tecnologies de la informació quàntica. Els recursos quàntics centrals, com ara les correlacions quàntiques, inclòs l'entrellat, i també la no-classicitat i la no gaussianitat, van demostrar ser útils per a tasques de processament de dades com la comunicació, la computació i l'estimació de paràmetres, per citar-ne algunes. En aquesta tesi, ens submergim en el camp de l'estimació de paràmetres, o Metrologia, i discutim el paper de les correccions físiques en la precisió de la recuperació d'informació de variables codificades en sistemes físics. Comencem explorant el paper d'un tipus específic de correlacions, les que sorgeixen indirectament entre sondes quàntiques mitjançant la interacció amb un entorn comú, en la recuperació d'informació de temperatura d'un bany bosònic fred. A continuació, analitzem el paper de restringir l'elecció de mesura de les sondes a un conjunt limitat, el de mesures gaussianes, i mostrem la seva utilitat per caracteritzar la temperatura dels sistemes gaussians. Finalment, anem més enllà de l'àmbit de la metrologia i la termometria, i busquem maneres efectives de certificar la presència d'una sèrie de recursos quàntics rellevants en estats produïts per la interacció llum-matèria de tercer ordre, també coneguda com a generació de tres fotons. Allà, mostrem que els testimonis quàntics adaptats correctament poden certificar eficaçment la presència de fenòmens quàntics sense anàlegs clàssics en processos fotònics no lineals.
  

• SAMPER GARCIA, YAIZA JULIA: RENEWAL TIME AS A TOOL FOR WATER QUALITY CONTROL IN PORTS ENVIRONMENTS.
  
  Autor/a: SAMPER GARCIA, YAIZA JULIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 12/07/2024
  Data de lectura: 25/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula C2-212 de l'ETSECCPB
  Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ESPINO INFANTES, MANUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCÍA SOTILLO, MARCOS
       SECRETARI: GRIFOLL COLLS, MANUEL
       VOCAL: LORENTE JIMENEZ, PABLO
  Resum de tesi: Actualment, el transport marítim exerceix un paper fonamental en la distribució global de mercaderies, convertint els ports en punts clau de la cadena de subministrament. A més de la seva funció comercial, estan guanyant cada vegada més importància en el sector recreatiu i turístic. En conseqüència, els ports i zones properes estan sotmesos a forts impactes ambientals, especialment a l’entorn aquàtic. Aquesta investigació analitza en sis ports espanyols les variables meteo-oceanogràfiques que influeixen en els fluxos d’entrada i sortida d’aigua i, alhora, en el temps de renovació dels ports. Aquest paràmetre pot servir com a indicador de la qualitat de l’aigua en un domini semiconfinat, ja que està influenciat per una àmplia varietat de factors, incloent-hi condicions ambientals, característiques hidrodinàmiques i la mateixa morfologia del port. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és calcular i plantejar l’ús del temps de renovació com a eina per al control i la millora de la qualitat de l’aigua en entorns portuaris.La primera part d’aquest treball es basa únicament en dades d’observacions obtingudes a partir de campanyes de mesures realitzades als ports de Barcelona, Tarragona i Castelló. En aquesta secció, s’analitzen les condicions meteorològiques i hidrodinàmiques durant les campanyes i s’investiga l’ocurrència de fenòmens de downwelling sota condicions de vent del N/NE; així com d’upwelling durant episodis de vent del S/O. A més, es relacionen aquests esdeveniments amb variacions en el temps de renovació del port i es planteja que, sota condicions anticiclòniques intenses, el temps de renovació augmenta.El segon estudi combina observacions i simulacions numèriques per investigar els dies amb temps de renovació per sobre de la mitjana del període de campanya als ports de Huelva, Gijón i Cartagena. Utilitzant els resultats del sistema SAMOA, s’analitza la influència de forçaments atmosfèrics com el vent i la pressió atmosfèrica en els intercanvis d’aigua entre el port i l’exterior. Els resultats revelen que la majoria dels dies amb un temps de renovació elevat es poden explicar per episodis de vent que afavoreixen l’entrada d’aigua a cada port. Així mateix, les variacions de pressió atmosfèrica generen diferències en el nivell de l’aigua entre l’interior i l’exterior del port, cosa que genera fluxos d’entrada o sortida d’aigua que afecten significativament el temps de renovació.A la tercera part de la tesi, es torna a calcular el temps de renovació als ports de Barcelona, Tarragona i Gijón fent ús del model LOCATE, el qual inclou informació hidrodinàmica euleriana procedent de SAMOA i PARCELS, que és un model numéric de partícules lagrangianes. En aquest cas, es simulen llançaments de partícules a l’interior dels ports per estudiar la circulació i renovació de l’aigua. Els resultats mostren variacions espacials tant horitzontals com verticals en tots els ports. A més, als ports mediterranis (micromareals), el temps de renovació obtingut al fons és superior al de la superfície; no obstant això, al port de Gijón (mesomareal) passa el contrari, és més alt a la superfície.Al llarg dels tres articles que la formen, s’ha caracteritzat la hidrodinàmica de sis ports espanyols, combinant l’ús de dades observacionals amb simulacions numèriques. Aquesta caracterització permet estudiar els intercanvis d’aigua entre el port i l’exterior, així com calcular el temps de renovació, que és clau per garantir la qualitat de l’aigua en aquests dominis semiconfinat. Després d’aquest càlcul, els resultats han revelat diferències significatives en el temps de renovació dels diferents ports en funció de la mida i forma del port, de les condicions i forçaments ambientals i de la ubicació i el règim de marees. Per això, es constata la importància de desenvolupar estratègies de gestió adaptades i basades en les necessitats de cada port per garantir una qualitat de l’aigua adequada.
  

Data de lectura: 26/11/2024

• FIALLO CARDONA, GLORIA CAROLINA: INTERACCIONES LÍQUIDAS. Dibujar el agua de la ciudad de Bogotá
  
  Autor/a: FIALLO CARDONA, GLORIA CAROLINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/10/2024
  Data de lectura: 26/11/2024
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: Face-to-face (Room Sala de Grados ETSAB. Main floor) Videoconference: meet.google.com/fuy-hpct-jsp
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  Tribunal:
       PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
       SECRETARI: GALLEGO PICARD, ELISA
       VOCAL: LONGHIN, ELENA
       VOCAL NO PRESENCIAL: OSORIO GUZMAN, ANA MARIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: MEDINA ACOSTA, MERCEDES
  Resum de tesi: Bogotà, situada en una sabana lacustre envoltada per páramos i zones humides, ha estat modelada al llarg de la seva història per la seva relació amb l’aigua. Des dels camellons muiscas fins als processos moderns d’urbanització, la ciutat ha integrat rius, canals i torrents dins el seu teixit urbà. L’aigua, “sie”, ha estat objecte d’estudi des de diverses disciplines, subratllant la seva rellevància ambiental, econòmica i social. No obstant això, l’enfocament tradicional a Bogotà s’ha centrat en el subministrament i el control de riscos, sovint provocant una sobreexplotació del recurs, i una representació reduccionista en els mapes, que mostra l’aigua com una simple línia blava, desconnectada del seu context i resultant en una pèrdua de qualitat ambiental.Davant la crisi climàtica actual, és imperatiu reexaminar la relació entre aigua i territori amb un enfocament més holístic i sensible, especialment des d’una perspectiva ambiental. La investigació parteix de la hipòtesi que Bogotà actua com una interfície entre páramos i zones humides, cosa que revela la necessitat de noves interpretacions sobre com l’aigua interactua amb el territori. L’objectiu principal és explicar les interaccions entre l’aigua i la ciutat de Bogotà, per tal de donar compte del paper de l’aigua a la ciutat, utilitzant dos enfocaments epistemològics: l’aigua com a subjecte de dret i com a agent en xarxa.La tesi utilitza hidrocartografies, combinant tècniques d’anàlisi de dades amb dibuixos interpretatius i observacions empíriques per oferir una visió integral de les diferents representacions de l’aigua i la seva influència en la configuració territorial. L’enfocament transescalar i multidimensional proposat permet qüestionar les anàlisis tradicionals i explorar noves solucions basades en la comprensió dels cicles naturals de l’aigua.Concloem que, a Bogotà, l’aigua actua com un agent dinàmic en el diàleg espacial entre l’entorn urbà i els cossos d’aigua, redefinint els límits mitjançant un enfocament transescalar que desafia els límits tradicionals i proposa una integració més harmònica dels components territorials. Atès que cap cartografia és definitiva i cada representació reflecteix processos en constant canvi, l’estudi suggereix una nova forma d’apreciar els atributs del territori, promovent una reconciliació entre l’aigua i la ciutat i destacant la constància del canvi, allò líquid. Aquesta comprensió més profunda posa de relleu la necessitat d’adaptar la planificació urbana per considerar l’aigua no només com un recurs estàtic, sinó com un subjecte de dret i un agent en constant influència sobre el desenvolupament urbà. La visió de Bogotà com una ciutat de zones humides, interactuant amb páramos i conques, visibilitzaria les dinàmiques hídriques en la planificació urbana, desafiant models territorials que han ignorat la seva presència.
  

• LECHTENBERG, FABIAN: Multi-actor multi-criteria decision-making methods and tools for the implementation of industrial symbiosis and circular economy solutions in the process industry
  
  Autor/a: LECHTENBERG, FABIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2024
  Data de lectura: 26/11/2024
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública EEBE, Sala Polivalent, Ed. I, I0.1, Campus Diagonal - Besós.
  Director/a de tesi: GRAELLS SOBRE, MOISES | ESPUÑA CAMARASA, ANTONIO
  Tribunal:
       PRESIDENT: CABALLERO SUÁREZ, JOSÉ ANTONIO
       SECRETARI: MONTASTRUC, LUDOVIC
       VOCAL NO PRESENCIAL: LEONARD, GRÉGOIRE
  Resum de tesi: Aconseguir un model de desenvolupament més sostenible és una tasca tan urgent com complexa. Paradigmes com l’economia circular (CE) i la simbiosi industrial (IS) pretenen abordar aquest desafiament promovent estratègies per aconseguir un ús més eficient dels recursos disponibles i una reducció dels residus generats.. Tanmateix, la implementació d’aquests paradigmes afronta reptes pràctics que dificulten la seva aplicació. Malgrat la disponibilitat de mètodes i eines d’integració de processos (PI) per identificar oportunitats per compartir recursos i tancar cicles de materials en la indústria de processos, i tot i que la creixent potència computacional disponible permet la seva aplicació a problemes cada vegada més complexos, el desafiament pràctic continua sent demostrar de manera quantitativa, justa i transparent que les solucions proposades satisfan els objectius de tots els decisors implicats.Impulsada per aquest repte, aquesta Tesi té com a objectiu desenvolupar entorns de modelització i optimització que facilitin la presa de decisions davant problemes multi-actor i multi-criteri. Per aconseguir això, es proposa utilitzar mètodes basats en la Teoria de Jocs (GT) per abordar el problema multi-actor, valorant les alternatives a partir d’una Avaluació del Cicle de Vida dels materials (ACV) que permeti obtenir indicadors quantitatius, comparables i transparents en un entorn multi-criteri. La Tesi se centra en la indústria de procés i els mètodes de solució desenvolupats aprofiten conceptes de l’enginyeria de processos i la programació matemàtica.En la primera part d'aquesta Tesi, s’utilitza la GT com una eina per trobar solucions que siguin justes i acceptables per a tots els actors implicats. S'apliquen mètodes d'assignació de beneficis a problemes de PI, dissenyats mitjançant un mètode proposat per assolir beneficis específics (econòmics i ambientals) mitjançant la introducció de tecnologies de conversió de residus en recursos. A més, es proposa i aplica un mètode basat en situacions de competència de Stackelberg per a la identificació de resultats estables en la negociació no cooperativa entre els actors involucrats en els sistemes de conversió de residus en recursos, aplicat a un cas de reciclatge de residus plàstics.La segona part utilitza l’ACV com una eina per quantificar els beneficis ambientals de la implementació de solucions de CE i IS, com a procediment per considerar de manera sistemàtica els efectes en cadena de factors com el desplaçament de càrregues i els efectes de rebot. A més, aquesta Tesi avança en l’optimització del cicle de vida (OCV) integrant la programació matemàtica amb l’ACV per aprofitar l’extensa informació de les bases de dades comercials d’inventaris del cicle de vida (ICV). Les contribucions pràctiques inclouen el desenvolupament del mètode ``Optimització del Cicle de Vida basada en Python’’ (PULPO), explota les bases de dades d’ICV per valorar globalment les decisions individuals dels processos involucrats i les seves interdependències. Aquest enfocament permet la consideració d’objectius de la cadena de subministrament global en la presa de decisions d'enllaços concrets de la cadena.La tercera part sintetitza els coneixements desenvolupats en les dues parts anteriors i proposa l'entorn PI-MAMCA, que inclou procediments quantitatius d’avaluació de l’estabilitat en l'assignació de beneficis basats en procediments prèviament establerts per a la presa de decisions en problemes multi-actor i multi-criteri. Per primera vegada, es proposa una assignació simultània de diversos beneficis entre múltiples actors, demostrant que, fins i tot considerant múltiples criteris, existeixen solucions justes i acceptables.
  

Data de lectura: 28/11/2024

• GAL, EYAL: Clinical comparison of two specialty soft lenses for Keratoconus
  
  Autor/a: GAL, EYAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2024
  Data de lectura: 28/11/2024
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió - https://meet.google.com/vqk-vvvz-poh
  Director/a de tesi: GANTZ, LIAT
  Tribunal:
       PRESIDENT: SHNEOR, EINAT
       SECRETARI: LAMARCA MATEU, JOSE
       VOCAL: TRAVE HUARTE, SONIA
  Resum de tesi: A causa dels instruments diagnòstics avançats per a la detecció del queratocon (QC) en fases primerenques, i de procediments que n’aturen la progressió com el cross-linking (CXL), a les consultes d'optometria ara s’estan atenent casos menys avançats de còrnies irregulars. Com a resultat, els optometristes tracten fases més primerenques del QC, i les solucions de lents de contacte (LC) per a aquestes etapes inicials són necessàries. Aquesta tesi va avaluar exhaustivament la utilitat de dues lents toves especialitzades per al QC, amb diferents diàmetres i gruixos, en 40 ulls (N=20, edat mitjana: 39±10, rang: 23-55 anys) amb QC grau 1 o 2 (segons Amsler-Krumeich) utilitzant un disseny clínic aleatoritzat, creuat, prospectiu i longitudinal (amb seguiment de fins a un any). Es van comparar la qualitat visual, la sensibilitat al contrast, les aberracions d'alt ordre (HOA), la satisfacció subjectiva i la preferència dels usuaris entre les lents toves SoftK2 i les Semi-esclerals SoftK. També es van comparar els resultats visuals amb els obtinguts amb les lents RGP, que són el patró de referència. Ambdós dissenys de lents toves van millorar significativament l'agudesa visual en alt contrast (SoftK2 0,05±0,07, Semi-escleral SoftK 0,10±0,09 LogMAR) en comparació amb l'estat habitual (0,23±0,27 LogMAR). Les lents SoftK2 van proporcionar agudesa visual en baix contrast (0,29±0,15 LogMAR), agudesa visual en alt contrast (0,04±0,06 LogMAR), sensibilitat al contrast (1,55±0,12 unitats Log) i HOA similars a les lents RGP (agudesa visual en baix contrast 0,27±0,17 LogMAR, agudesa visual en alt contrast 0,07±0,07 LogMAR i sensibilitat al contrast 1,55±0,10 unitats LogMAR). Pel que fa al baix contrast, les lents Semi-esclerals SoftK no vanmostrar una diferencia estadísticament significativa en comparació amb les SoftK2 ni amb l'estat habitual (0,40±0,2 Semi-escleral SoftK 0,52±0,3 habitual). No es van observar raccions adverses, ni enrogiment limbal o conjuntival, ni reacció papil·lar, ni aparences inusuals, ni queixes dels pacients que requerissin acció clínica en cap de les visites de seguiment amb cap dels dos tipus de lents. El 75% dels participants van preferir les lents SoftK2 i hi va haver menys participants que reportessin esdeveniments adversos de sensació de sequedat després de dues setmanes d’ús. Més participants van continuar utilitzant LC durant un període de 12 mesos amb SoftK2 (7 participants encara utilitzaven SoftK2 després de 12 mesos, mentre que ningú ho feia amb les Semi-esclerals SoftK). Les lents SoftK2, Semi-escleral SoftK i esclerals GP van mostrar millores significatives en coma, trèvol i tetrafoil de les HOA en comparació amb l'estat sense correcció, sense diferències significatives entre les lents. Les lents SoftK2 i Semi-escleral SoftK van induir edema corneal amb valors clínicament significatius a la perifèria (un 7%-9% més que l'estat habitual), cosa que implica la necessitat de controlar amb cura els possibles canvis d'adaptació fisiològica a causa de la hipòxia sostinguda induïda per la lent amb el temps.S'esperava que les lents toves només corregissin parcialment l'error refractiu dels participants amb QC, deixant un petit astigmatisme residual. Com que actualment no hi ha cap prova clínica per detectar alteracions en la percepció visual causades per l’astigmatisme residual no corregit, una part inicial de la tesi es va dedicar a examinar la utilitat d’una prova innovadora desenvolupada pel professor Arnold Wilkins (Regne Unit), el test de l'Ou i la Pilota de Wilkins (WEBT), per abordar aquesta qüestió. Els resultats del WEBT es van comparar entre tres cohorts: 32 participants normals (edat mitjana: 24±5) en condicions de base i cilindre induït, 22 ulls queratocònics (N=13, edat mitjana: 36±12) i 23 participants amb astigmatisme (edat mitjana: 36±12). Es va trobar que el WEBT era sensible al desenfocament general, però no al desenfocament astigmàtic residual. Les seves mesures amb SoftK2 en comparació amb les le