Escola de Doctorat

Data de lectura: 01/09/2025

• ALVAREZ BEAUMONT GRAYEB, LORENA DENISSE: Alvar Aalto. Maison Louis Carré. Del concepto a la obra: Procesos compositivos e influencias culturales
  
  Autor/a: ALVAREZ BEAUMONT GRAYEB, LORENA DENISSE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SAUQUET LLONCH, ROGER JOAN | LINARES SOLER, ALFREDO
  Resum de tesi: Alvar Aalto va ser un dels arquitectes més importants del segle XX i una figura clau en la història del disseny. Va formar part del que s’anomena el Moviment Modern i és considerat un dels grans mestres de l’arquitectura d’aquell període. Tot i que gran part de la seva obra ha estat àmpliament estudiada, la Maison Louis Carré ha rebut menys atenció degut al seu caràcter privat fins a l’any 2007. Construïda entre 1957 i 1959 a Bazoches-sur-Guyonne (Yvelines), prop de París, aquesta casa va ser dissenyada per a Louis Carré, un reconegut marxant i col·leccionista d’art modern francès. Donada la limitada disponibilitat de fonts publicades, tant específiques com generals, aquest estudi pretén ser una aportació que ofereixi noves dades sobre la Maison Louis Carré i l’arquitectura d’Alvar Aalto.La informació continguda en aquesta recerca s’ha anat “construint” principalment a través de la recopilació de documents d’època, visites in situ i entrevistes amb persones vinculades a l’edifici. Té com a objectiu analitzar el procés subjacent en el disseny i la construcció de l’obra, mitjançant la identificació d’estratègies projectuals emprades per l’arquitecte.En primer lloc, s’aborda una aproximació al context històric, social, artístic i arquitectònic tant de l’època de l’arquitecte com anterior; així mateix, s’analitzen algunes influències de diverses tradicions arquitectòniques —particularment de Finlàndia, Grècia, Itàlia i el Japó— la presència de les quals es reconeix en certs elements formals i conceptuals de l’habitatge, cosa que suggereix una possible font d’inspiració en aquestes cultures.A continuació, s’estudia la influència de la relació entre el client i l’arquitecte, que va ser determinant en la definició del programa arquitectònic i les decisions de projecte. També es considera la implicació dels Aalto i de Louis Carré en la realització de l’edifici, ja que es tracta d’una obra de gran complexitat logística que no hauria estat viable sense el compromís sostingut de les tres parts. Igualment, s’examinen els elements finesos i nòrdics incorporats per l’arquitecte, integrats en el disseny en funció de l’estil de vida del client, així com de la cultura i el paisatge francesos, la qual cosa va permetre una síntesi coherent entre ambdues cultures.Finalment, es proposa una anàlisi amb un enfocament més tècnic del procés projectual desenvolupat per l’arquitecte, des de la visita inicial al lloc fins a la finalització de l’obra, abordant aspectes de disseny, estratègies mediambientals, funcionalitat, materialitat i estructura, amb la voluntat d’oferir una visió integral de la realització de la Maison Louis Carré.Aquest edifici és especial dins del repertori d’Alvar Aalto, no només perquè es troba en un context nou com és França, sinó perquè, més enllà de la seva estètica i atemporalitat, pertany a un període en què l’arquitecte ja havia assolit gran part de la seva maduresa professional. Això es fa evident en el seu enfocament projectual i en la intervenció del paisatge, que integren una sèrie de tècniques constructives totalment innovadores que aconsegueixen projectar la cultura i les interpretacions de la seva època, però que, al mateix temps, fan que l’obra encara avui mantingui un llenguatge propi, suggeridor, dinàmic i d’una qualitat i originalitat excepcionals conservades al llarg del temps.Però, què podem aprendre avui d’Alvar Aalto? De quina manera l’arquitectura actual podria assolir aquella qualitat i originalitat reflectides clarament en la bellesa atemporal d’aquesta obra? Respondre aquestes qüestions i demostrar que la vigència dels valors conceptuals, compositius i estètics presents a la Maison Louis Carré podria enriquir la pràctica arquitectònica contemporània si es reinterpreten d’acord amb les possibilitats tècniques i productives actuals, és el que ens porta a desenvolupar aquesta recerca.
  

• ARIOLI, MATTEO: Novel polyamides containing bio-based units: thermal properties, polymorphic transitions, chemical modifications and evaluation of processing conditions.
  
  Autor/a: ARIOLI, MATTEO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FRANCO GARCIA, MARIA LOURDES
  Resum de tesi: Els nilons, una classe de poliamides lineals, són materials àmpliament coneguts i utilitzats en una gran varietat d'aplicacions. Des de la seva primera producció als darrers anys de la dècada de 1940, aquests polímers han demostrat la seva capacitat per ser utilitzats com a polímers tècnics en la fabricació de cordes, fils, xarxes i peces modelades per injecció destinades a la indústria de l'automòbil i a utensilis domestics. Les seves propietats característiques, com l'alta resistència mecànica i la resistència química i tèrmica, deriven de les seves peculiars conformacions moleculars, caracteritzades per la presència d'enllaços d'hidrogen fortament desenvolupats entre els grups amídics de les macromolècules. Les diferents organitzacions de les cadenes polimèriques confereixen als nilons una estructura cristal·lina múltiple. Amb el desenvolupament de la tecnologia, els nilons han estat utilitzats en aplicacions modernes, com la impressió 3D, en el camp de l'electrònica com a materials triboelèctrics i en biomedicina com a sutures, parts de pròtesis, implants dentals i catèters.En les darreres dècades, s’ha dedicat una atenció creixent a l’estudi de nilons no convencionals, basats en monòmers derivats de recursos naturals o que contenen cadenes de carboni amb nombres senars, fet que ha permès una comprensió més profunda d’aquests materials i ha obert el camí a noves aplicacions.En aquest sentit, aquesta tesi doctoral s'ha desenvolupat tenint en compte una nova sèrie de nilons derivats de derivats biobasats del pimèlic i que contenen monòmers amb un nombre senar de carbonis. El treball de la primera part es dedicarà a la seva síntesi, la caracterització cristal·lina i l’estudi del comportament tèrmic, aprofitant diverses tècniques, incloent instruments analítics basats en llum de sincrotró.La segona part de la tesi s’ha centrat en la síntesi de polèsteramides que contenen una unitat bioactiva d’anell de triazol. La inclusió d’enllaços èster a les cadenes macromoleculars permet la introducció d’un grup degradable, obtenint un material que posseeix les característiques d'una poliamida combinades amb la bioaplicabilitat d'un polièster. L’anell de triazol, incorporat a les macromolècules mitjançant una reacció "click" alquí-azida en un sol pas, ha estat estudiat posteriorment per la seva bioactivitat com a agent antimicrobià, antibacterià i antiinflamatori.Finalment, s’ha testat una aplicació real d’un niló comercial de tipus senar-parell. S’ha utilitzat una màquina de motlleig per injecció per a mesures de raigs X in situ, instal·lant l’equip directament en una línia de feix de sincrotró. Amb aquesta configuració, la màquina s’ha utilitzat per a l’estudi directe del comportament dels materials polimèrics durant el procés de motlleig per injecció.
  

• BACH, ANNA KAARINA: Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser and the Hexenhaus. The added value of the conglomerate ordering
  
  Autor/a: BACH, ANNA KAARINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
  Resum de tesi: Entre 1985 i 2002, els arquitectes britànics Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, un modest edifici d'entramat de fusta a Bad Karlshafen, Alemanya, en una de les cases més notables de finals del segle XX. Mitjançant addicions, extraccions, edificis satèl·lit, operacions de mobiliari i rutes alternatives, van redefinir la relació entre la casa i el seu entorn. Aquest procés va fomentar una estreta relació amb el seu client, Axel Bruchhäuser, que encara resideix a la casa.Aquesta investigació proporciona un estudi detallat del procés de disseny i construcció de la Hexenhaus, utilitzant nous materials gràfics per il·lustrar la seva evolució cronològica. La tesi examina 22 intervencions diferents, considerant-les tant com a elements individuals com a parts del projecte general. Ofereix una visió d'un període important però menys conegut en les carreres dels Smithson, que abasta des de finals dels anys 70 fins a les seves morts (Alison el 1993 i Peter el 2003). La Hexenhaus resumeix els temes recurrents dels Smithson, com el territori i la estructura, la resposta al lloc, la lògica interna del projecte i l'efímer enfront del permanent.L'arquitectura de la Hexenhaus s'examina en el context de l'obra més àmplia dels Smithson i les condicions úniques del projecte, marcades per un procés de disseny estès que va transcendir la relació convencional entre arquitecte i client. La tesi se centra en la Hexenhaus, aprenent de les seves condicions i estratègies úniques, i il·luminant un període obscur de la trajectòria professional dels Smithson. La casa s'interpreta a través del concepte d'Ordenació Conglomerada, vinculant la seva forma a les idees i observacions madures dels Smithson.Dues visites preliminars el 2013 i 2015 i els viatges de recerca posteriors a la casa i a l'Arxiu Tecta el 2018, 2019 i 2023 van proporcionar informació essencial de primera mà i arxivística. La reorganització dels documents de la Hexenhaus a l'Arxiu Tecta el 2018 va oferir una visió crucial de materials com plans, esbossos, actes de reunions, notes, cartes i postals, que es van convertir en el focus d'un estudi detallat. El material gràfic produït pels Smithson i la seva correspondència amb Axel Bruchhäuser il·lustren la seva estreta relació intel·lectual i revelen les complexitats del procés de disseny.L'examen directe de la Hexenhaus va proporcionar informació precisa, incloent-hi mesures exactes, fotografies i entrevistes gravades en àudio amb Axel Bruchhäuser. La tesi considera la Hexenhaus com una col·lecció de microarquitectures i objectes que formen un organisme viu i en evolució. En conseqüència, la investigació s'estén més enllà de la casa per incloure un inventari detallat del seu mobiliari i objectes diversos que juguen un paper crucial en l'experiència arquitectònica i el procés de disseny de la Hexenhaus.La tesi exemplifica una arquitectura acumulativa que respon a la preexistència, abraçant el 'trobat' com una situació de la qual aprendre i contribuir. El temps incrustat en el procés permet que l'arquitectura sigui provada, ajustada i corregida al llarg d'un desenvolupament estès, posicionant la Hexenhaus com una conclusió oberta al treball de tota la vida d'Alison i Peter Smithson.
  

• KOKABEE, OMID: High-power ultrafast optical parametric oscillators from the visible to mid-infrared
  
  Autor/a: KOKABEE, OMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: EBRAHIM-ZADEH, MAJID
  Resum de tesi: In a synchronously pumped optical parametric oscillator (SPOPO), the pump laser pulses are timed to arrive at the OPO crystal in synchronism with the circulating signal pulses, enabling efficient energy transfer and the generation of high-power, high-repetition-rate, widely tunable, ultrashort pulses. This synchronization allows SPOPOs to achieve high conversion efficiencies and excellent temporal, spectral and spatial characteristics. The research presented in this thesis focuses on the development of high-power ultrafast SPOPOs at repetition rates from 76 MHz to as high as 1 GHz covering the visible to mid-infrared spectrum.First, we presented a method for efficient generation of femtosecond pulses with wide tuning in the red spectrum using a periodically-poled LiNbO3 (PPLN) as the nonlinear gain crystal combined with bismuth triborate (BIBO) for internal frequency doubling. High nonlinear gain in both PPLN and BIBO, combined with collinear pumping, results in a conversion efficiency of 17.2%, providing tunable coverage across the 665-785 nm range. The large spectral acceptance in PPLN and BIBO facilitates convenient wavelength tuning by adjusting the SPOPO cavity delay, without modifying other parameters such as PPLN crystal temperature, BIBO phase-match angle, or pump wavelength.Further, we reported the implementation of a femtosecond SPOPO operating at an approximate repetition rate of 1 GHz using a novel technique to enhance the MHz pump repetition rate. The system uses PPLN as the nonlinear medium and features an innovative cavity design exceeding the fundamental synchronous cavity length. Driven by a Kerr-lens mode-locked (KLM) Ti:sapphire laser operating at 76 MHz, the system generates near-transform-limited pulses at the 13th harmonic of the pump laser frequency, corresponding to 988 MHz. Internal dispersion compensation using a pair of SF11 prisms in the linear cavity configuration achieves stable near-transform-limited output signal pulses up to the 14th harmonic of the pump laser repetition rate, corresponding to 1064 MHz.Later, we introduced a universal method for maximizing output power from optical oscillators through interferometry. By incorporating an antiresonant ring interferometer into one arm of the oscillator cavity, continuously variable output coupling is achieved over a broad spectral range and under any operating conditions. Demonstrated using a femtosecond SPOPO, this technique enables continuously adjustable output coupling from 1% to 60%. At an optimized output coupling of approximately 30%, around 200 mW of power is extracted, more than double the output compared to a conventional output coupler with around 4%. The method maintains a Gaussian beam profile and near-transform-limited pulse durations.Additionally, we detailed the development and characterization of a highly efficient and stable picosecond SPOPO system based on magnesium oxide-doped PPLN (MgO:PPLN), pumped by a ytterbium (Yb) fiber laser. The system achieves exceptional performance in power output and conversion efficiency, with a total average power extraction of 11.7 W. This includes 7.1 W of signal radiation at 1.56 μm and 4.6 W of idler radiation at 3.33 μm, with a remarkable extraction efficiency of 73%. This performance is accompanied by superior spectral and spatial beam characteristics, exhibiting exceptional output power stability.
  

• ROURA SALIETTI, MIREYA: Reuse of ICT devices as commons: A property rights governance model for collective access
  
  Autor/a: ROURA SALIETTI, MIREYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Comprendre el paper dels drets de propietat en la gestió dels dispositius de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, principalment ordinadors, és fonamental per abordar el malbaratament de recursos i aconseguir els objectius d'inclusió digital i sostenibilitat. Tot i que l'adquisició, l'ús i la disposició dels dispositius TIC estan predominantment regits per la propietat individual, els ecosistemes de reutilització demostren beneficis significatius. En aquests ecosistemes, diversos actors col·laboren per recuperar dispositius TIC descartats, reacondicionar-los, mantenir-los i lliurar-los a poblacions vulnerables amb un cost ambiental i econòmic mínim.Basada en la teoria dels Recursos d’Us Comú, aquesta tesi introdueix un model que aplica un enfocament de propietat comunitària per governar la reutilització dels dispositius TIC, utilitzant el marc del paquet de drets per organitzar i gestionar els ecosistemes de reutilització. Basat en la iniciativa eReuse, desenvolupada mitjançant investigació-acció per una comunitat multilateral involucrada en el reacondicionament d'ordinadors per a la inclusió social a Espanya, el model captura patrons d'acció col·lectiva, classifica els participants segons els seus rols i mapeja els drets de propietat que subjeuen les seves interaccions, assegurant relacions justes dins l'ecosistema. Per avaluar la seva idoneïtat i aplicació en contextos iberoamericans, el model va ser avaluat en tres ecosistemes de reutilització a l'Argentina i l'Uruguai. Els resultats indiquen que, tot i que sovint és necessària una adaptació local, el model funciona en la pràctica i mostra un gran potencial per informar el disseny de la governança en ecosistemes de reutilització TIC culturalment alineats.El model s’operacionalitza a través de dues eines digitals, DeviceHub i Workbench, que faciliten la traçabilitat dels canvis de propietat en els dispositius al llarg del seu cicle de vida, a més de capturar mètriques detallades d'ús i rendiment. En eReuse, es va trobar que aproximadament el 46% dels dispositius descartats i donats podrien ser reutilitzats, el que posa de manifest el reciclatge prematur dels equips funcionals a causa de criteris com l'obsolescència comptable o per programari. Dades recollides a través d'aquestes eines també permeten una mesura més precisa de l'estimació de l'impacte i donen suport a la creació d'indicadors per comparar estratègies d'inclusió digital en diverses regions i escenaris. Els resultats mostren que l'eficiència en termes de CO2 equivalent de la reutilització de dispositius varia des d'un 30% en àrees amb una major proporció d'energies renovables fins a un 5% en regions dependents de fonts d'energia fòssil, en comparació amb l'adquisició de dispositius nous. Això subratlla que la reutilització no és inherentment eficient, sinó que depèn de factors contextuals. A més, aquests resultats ressalten la necessitat de comptar amb dades més granulars per ajustar aquestes estimacions i obtenir una millor comprensió de l'impacte de la reutilització de les TIC en diferents contextos.Finalment, aquest model de governança va ser avaluat a través d'estudis de cas pràctics en contextos del món real. Els nostres resultats demostren que l'èxit o fracàs de la reutilització depèn del context sociocultural i de barreres com assegurar el manteniment a llarg termini i la usabilitat, barreres que es mitiguen més eficaçment en iniciatives de reutilització servititzades, on els mantenidors i agents TIC asseguren el rendiment dels dispositius davant els ràpids canvis tecnològics. Aquests resultats contribueixen a tancar la bretxa entre els objectius de sostenibilitat i la governança TIC, destacant el paper dels ecosistemes de reutilització habilitats digitalment en la promoció de transicions digitals equitatives i de baix carboni, així com en la generació d'oportunitats d'ocupació local.