Escola de Doctorat

Data de lectura: 29/07/2026

• EL GHARBI EL AOUFI, MARIAM: Análisis de los parámetros biométricos oculares en escolares de 8 a 11 años: Influencia de los factores refractivos, sociodemográficos antropométricos y perinatales. Proyecto CISViT
  
  Autor/a: EL GHARBI EL AOUFI, MARIAM
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de lectura: 29/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Auditorio del Centro Universitario de la Visión (Paseo 22 de Julio, 660. 08222 TerrassaMeet: meet.google.com/oje-tiad-dmj
  Director/a de tesi: VILA VIDAL, NÚRIA | GUISASOLA VALENCIA, LAURA
  Resum de tesi: La miopia és un dels trastorns visuals més prevalents a escala mundial i un problema emergent de salut pública, especialment en la població infantil, on l'aparició primerenca s'associa amb una progressió més ràpida i un risc major de complicacions en l'edat adulta. En aquest context, resulta clau disposar d'eines que permetin anticipar el desenvolupament de la miopia abans de la seva manifestació clínica.Aquesta tesi aborda aquesta problemàtica mitjançant l'anàlisi de la biometria ocular en una cohort d'escolars de 8 a 11 anys del sud d'Europa (projecte CISViT), avaluant l'evolució de la longitud axial (LA), el radi corneal (RC) i la ratio LA/RC, així com la seva associació amb factors refractius, sociodemogràfics, antropomètrics i perinatals.A través d'un seguiment longitudinal, s'han identificat patrons de creixement ocular i perfils de risc específics en aquesta població. Els resultats demostren que els canvis en la biometria ocular són detectables abans de l'aparició clínica de la miopia. En particular, la ratio LA/RC emergeix com un indicador robust i consistent, capaç d'integrar la informació biomètrica i d'identificar subgrups amb major vulnerabilitat. Així mateix, s'ha trobat que, mentre la longitud axial i el radi de curvatura corneal es veuen influenciats pels factors sociodemogràfics, antropomètrics i perinatals, la ratio LA/RC no es veu afectada per aquests factors individuals i, per tant, emergeix com un paràmetre predictiu universal.
  

• MOODE, SESHADRI NAIK: Platooning of Connected Autonomous Vehicles on Freeways: Microscopic Modelling and Management Strategies
  
  Autor/a: MOODE, SESHADRI NAIK
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2026
  Data de lectura: 29/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edifici C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: SORIGUERA MARTÍ, FRANCESC
  Resum de tesi: La formació de combois (platooning) de Vehicles Connectats i Autònoms (CAV) mitjançant comunicacions V2X és una estratègia transformadora. Els trens de carretera coordinats amb distàncies de separació curtes augmenten la capacitat, harmonitzen el trànsit i redueixen emissions. Aconseguir aquests beneficis en trànsit mixt requereix integrar la dinàmica microscòpica de combois amb la gestió macroscòpica del corredor. Aquesta tesi desenvolupa nous models a nivell de vehicle i estratègies de gestió d'autopistes per abordar-ho.Microscòpicament, la tesi introdueix el Control de Creuer Adaptatiu per a Combois (PACC), un marc de seguiment basat en espais segurs. El PACC optimitza eficiència, estabilitat i seguretat, mantenint estabilitat asimptòtica en diversos contextos. Davant d'incidents greus, la seva frenada d'emergència evita col·lisions per a desacceleracions instantànies de fins a 1g. En escenaris extrems, les col·lisions residuals es localitzen estrictamente en els seguidors immediats, demostrant que el PACC millora substancialment la seguretat respecte a la conducció humana.Macroscòpicament, s'avaluen quatre polítiques de gestió de carrils per a combois de CAV en trànsit mixt (penetració 0–75%): dedicació estricta del carril esquerre (D1), carril esquerre compartit (S1), híbrida dedicada-més-compartida (D1S1) i dos carrils compartits (S2). Usant una arquitectura híbrida PACC/CACC, els beneficis en capacitat depenen de la política. El control dedicat (D1) assoleix els fluxos màxims més alts, però indueix desequilibri entre carrils, combois a ràfegues, col·lapse esglaonat i turbulència. Les polítiques compartidas (S1, S2) generen un trànsit compacte i predictible. La política híbrida (D1S1) equilibra capacitat i estabilitat a penetracions intermèdies, però mostra combois erràtics a penetracions altes, requerint un ajust per etapes.Els impactes ambientals s'avaluen mitjançant potència de tracció física i VT-Micro. Normalitzant respecte a les línies base del 0% de CAV per aïllar els efectes de l'automatització, la tesi demostra que els beneficis ambientals depenen de la formació local real de combois (r = -0.92 per a energia respecte a taxa de formació), no de la penetració nominal. L'ús compartit de dos carrils (S2) assoleix reduccions robustes de fins a 14,6% en energia/CO2 i 68,3% en NOx. En contrast, la dedicació estricta (D1) amplifica les maniobres agressives d'atrapament; ocupant un 3–6% de la distància, aporten fins al 43% de les emissions de NOx, produint un benefici energètic del 8,6% i un augment de l'1,8% en NOx.Per integrar dinàmicament els CAV, es proposa un marc de control òptim jeràrquic per a canvis de carril discrecionals en trànsit mixt no cooperatiu. La capa tàctica utilitza un planificador de Programació Dinàmica (DP) informat per la física que penalitza ones de xoc incipients i desajustos de velocitat. La capa operativa empra un Problema de Control Òptim (OCP) longitudinal amb marges d'incertesa adaptatius, juntament amb un filtre de seguretat de Funcions de Barrera de Control (CBF) en temps continu. Operant sense negociació V2V, l'arquitectura DP+OCP+CBF maximitza el rendiment i minimitza les ones de xoc. Tot i ser viable en línia, les mètriques revelen un compromís entre eficiència i confort.En conjunt, la tesi demostra que els beneficis sistèmics dels combois de CAV depenen fonamentalment del disseny conjunt d'un control robust del vehicle, polítiques adaptatives de carrils i la distribució local de CAV, no només de la seva penetració. Aquests marcs ofereixen un full de ruta per al desplegament segur i sostenible dels CAV.
  

Data de lectura: 30/07/2026

• GANCIO VAZQUEZ, JUAN: Characterizing and detecting changes in complex multidimensional data with permutation entropy
  
  Autor/a: GANCIO VAZQUEZ, JUAN
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 25/06/2026
  Data de lectura: 30/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de conferencias, Edificio TR5, puerta 1.41, Campus Terrassa
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: L'anàlisi de senyals obtingudes de sistemes dinàmics complexos és molt important, no només des de el punt de vista de moltes aplicacions pràctiques interdisciplinàries, sinó també des del punt de vista de la ciència fonamental, per elucidar els mecanismes subjacents que generen comportaments complexos. D'una banda, grans quantitats de dades són utilitzades actualment amb propòsits que tenen un impacte significatiu per la societat, per example, per la detecció i predicció del contagi de malalties, per l'anàlisi de tendències de mobilitat i xarxes de transport, i pel pronòstic meteorològic, entre altres. D'altre banda, molts dels esforços científics més retadors pretenen desentranyar molts d'aquests sistemes complexos, com el clima global i el cervell humà, depenen del anàlisi de les senyals que poden obtenir-se d'ells. L'anàlisi de aquestes senyals, fins i tot fent ús de les tècniques més modernes com l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, es basa en l'extracció de característiques que contenen la informació rellevant que un necessita per un fi específic.Una de les possibles tècniques utilitzades per l'extracció de característiques és l'anàlisi ordinal, proposat més de 20 anys enrere i que mira l'ordre relatiu de les dades per determinar diferents aspectes dels sistemes, com quan predictibles, complexos o eficient són. Tot i que ha sigut extensament aplicada a una gran varietat de sistemes, i generalitzada per incloure aspectes addicionals de les dades, així com també per extreure característiques temporals i espacials, encara existeixin aspectes de la seva implementació que resten per ser investigats. L'objectiu principal d'aquesta tesi és demostrar noves aplicacions de l'anàlisi de patrons ordinals per revelar les estructures temporals i espacials en les dades de sistemes reals i complexos. Específicament, analitzo dades experimentals obtinguts durant l'encesa d'un làser multimode complexo, senyals d'EEG provinents de subjectes sans en diferents condicions experimentals (ulls oberts o ulls tancats), i analitzo i comparo dos conjunts de dades climàtics molt coneguts de la temperatura de la superfície de la mar, en dues regions geogràfiques importants (El Niño i la corrent del Golf).En el primer capítol de la secció de resultats, presento l'anàlisi experimental d'un làser de semiconductor amb una cavitat llarga, amb el fi d'anticipar i identificar la bifurcació de llindar que ocorre durant l'encesa. En el segon capítol de la secció de resultats, presento l'anàlisi de dades d'activitat cerebral obtinguts per electroencefalogrames (EEG): gravacions de la activitat elèctrica del cervell des del cuir cabellut en dues condicions, els subjectes mantenint el seus ulls oberts (EO) o tancats (EC). Aquí mostro com de bé les característiques temporals i espacials funcionen per classificar els dos estats EO i EC, i com, per les característiques espacials, avaluar les correlacions amb orientacions especifiques pot millorar aquest funcionament.Finalment, en el últim capítol de aquesta secció de resultats, analitzo dos conjunts de dades de la anomalia de la temperatura de la superfície de la mar, i mostro com les característiques espacials permeten detectar transicions causades per canvis en la adquisició i processament de aquestes dades, mostrant també com el seu acord millora amb el temps. Tots junts, els estudis realitzats en aquesta tesi demostren que l'anàlisi ordinal ofereixi gran flexibilitat, permetent la selecció de diferents escales temporals i espacials, o diferents formes i orientacions dels patrons, el que permet obtenir característiques rellevants que encapsulen informació complementària per caracteritzar dades espai-temporalment complexes.
  

• MONTERO VEGA, MARIANA: Joint Operations of Autonomous Delivery Robots and Mobile Micro Hubs: A Continuous-Approximation and Game-Theoretic Assessment for Urban E-Commerce Logistics
  
  Autor/a: MONTERO VEGA, MARIANA
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: La logística d’última milla és un dels segments que genera un major consum de recursos i més externalitats dins dels sistemes urbans de distribució de mercaderies. Tot i això, les forces del mercat sovint no aconsegueixen alinear els incentius privats amb els objectius socials. Aquesta tesi investiga les condicions sota les quals els Robots Autònoms de Repartiment (ADR) poden actuar com a catalitzadors d’un model logístic urbà més sostenible i equitatiu, mitjançant el marc Desitjabilitat-Factibilitat-Viabilitat i quatre estudis interconnectats. En l’àmbit de la desitjabilitat, una enquesta global a 1.344 usuaris de comerç electrònic d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord mostra que l’acceptació dels ADR és real, però desigual. Factors com el gènere, l’edat i el grau d’urbanització condicionen les preferències de lliurament i tenen implicacions directes per al disseny d’infraestructures i les estratègies de desplegament. Les taquilles de paqueteria apareixen com la modalitat preferida a escala global, fet que justifica la seva incorporació com a actor rellevant en l’anàlisi de viabilitat. A més, un estudi multiregional basat en models d’equacions estructurals i un model logit ordenat identifica la competència percebuda com el principal factor que impulsa la intenció d’ús. La sensibilitat al risc i les barreres de preu només resulten significatives en mercats on els ADR encara no han assolit una implantació comercial. En l’àmbit de la factibilitat, s’introdueix el concepte de Microhub Mòbil, un sistema de dos nivells que combina Vehicles Hub Autònoms i ADR. Mitjançant un model d’aproximació contínua aplicat a diversos escenaris urbans, es demostra que aquest sistema redueix els costos de lliurament entre un 40 % i un 55 % respecte a les alternatives convencionals, alhora que disminueix significativament el potencial d’escalfament global. La capacitat de càrrega dels ADR emergeix com el principal determinant dels costos, mentre que la velocitat operativa té un impacte reduït. Les preferències dels usuaris identificades en els estudis de desitjabilitat, com l’alçada del robot, el disseny multicompartiment o les finestres de lliurament fora de les hores punta, s’incorporen directament als paràmetres operatius del sistema, establint un vincle quantitatiu entre les necessitats dels usuaris i el rendiment logístic. En l’àmbit de la viabilitat, un model de teoria de jocs en dues etapes demostra que la cooperació entre operadors tradicionals, operadors de Microhub Mòbil i operadors de taquilles de paqueteria no emergeix espontàniament en condicions de mercat. Els resultats mostren que la subvenció pública constitueix una necessitat estructural per assolir l’estabilitat de la coalició. Una capa reguladora basada en un model de Stackelberg evidencia que els impostos pigouvians i diferenciats poden aconseguir una estabilitat gairebé lliure de subvencions amb un esforç fiscal molt inferior al dels peatges uniformes, alhora que generen una distribució més equitativa dels beneficis i preserven la viabilitat dels tres operadors. A més, es demostra que la subvenció mínima requerida és inferior als estalvis derivats de la reducció d’externalitats, fet que converteix el suport públic en una eina fiscalment eficient per promoure la sostenibilitat urbana. En conjunt, els resultats indiquen que el futur de la logística d’última milla no dependrà únicament de la tecnologia. Els ADR són operativament viables i ambientalment beneficiosos, però el seu potencial transformador requereix reguladors capaços d’internalitzar les externalitats, dissenyadors que alineïn els sistemes amb les necessitats reals dels usuaris i responsables polítics que entenguin que la cooperació estable entre operadors heterogenis és, sobretot, un repte de governança i no un resultat natural del mercat.
  

Data de lectura: 31/07/2026

• HARBA, MOHANAD: Musculoskeletal simulations Integrating a smooth knee contact pressure model
  
  Autor/a: HARBA, MOHANAD
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2026
  Data de lectura: 31/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent de l'EEBE
  Director/a de tesi: SERRANCOLÍ MASFERRER, GIL
  Resum de tesi: L'osteoartritis de genoll és una de les condicions musculoesquelètiques més freqüents al món, que afecta centenars de milions de persones i provoca dolor crònic, pèrdua de mobilitat i discapacitat. Comprendre com es distribueixen les forces mecàniques a l'articulació del genoll durant activitats com caminar és clau per millorar el diagnòstic,la planificació del tractament i el disseny d'implants. Tanmateix, mesurar directament aquestes forces en un entorn clínic no és possible, i els models computacionals existents sovint no poden estimar la distribució espacial completa de la pressió de contacte sobre la superfície articular, si no, només el torsor de contacte resultant a l'articulació.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions a través de tres estudis. El primer estudi presenta un mètode per reduir la complexitat de les parametritzacions de la longitud del múscul-tendó i dels braços de palanca dels músculs en simulacions musculoesquelètiques. Mitjançant l'aplicació d'un criteri basat en un cert llindar d'error per eliminar coeficients polinomials redundants, el mètode redueix el nombre de paràmetresnecessaris en aproximadament un 50 % per als músculs que afecten el genoll i el turmell, tot preservant la precisió en la cinemàtica articular i el seguiment de les forces de contacte al genoll. Això va comportar una reducció del 15,6 % en el temps mitjà de càlcul.En el segon estudi, es va desenvolupar i validar un model de pressió de contacte de genoll suavitzat basat en malles, integrat en una simulació de moviment de cos complet. El model calcula la pressió de contacte a cada cara triangular de la superfície tibial, utilitzant una detecció de penetració suavitzada i una relació penetració-pressió elàstica lineal. Es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat per avaluar la influència dels paràmetres clau del model sobre el temps de càlcul, la convergència i la precisió del seguiment. El model va ser validat en vuit moviments de marxa del conjunt de dades del Grand Challenge to predict in vivo knee loads, i també es va utilitzar en una simulació predictiva, demostrant la seva capacitat per generar nous patrons de moviment tenint en compte la mecànica del contacte articular.En el tercer estudi, es va investigar la relació espacial entre la pressió de contacte tibiofemoral i la composició del cartílag tibial, avaluada mitjançant el temps de relaxació T₂ obtingut per ressonància magnètica quantitativa, en un grup de 23 subjectes que incloïa 5 individus sans i 18 pacients amb osteoartritis primerenca. En els subjectes sans no es va trobar cap relació coherent entre la pressió de contacte i els valors T₂. En el grup d'osteoartritis primerenca, però, les regions del cartílag amb major càrrega tendien a mostrar valors T₂ per sobre de la mitjana, suggerint que els canvis de composició primerencs del cartílag estan espacialment vinculats a la càrrega mecànica. Aquesta observació va ser consistent en tots els llindars de pressió avaluats.En conjunt, aquest treball demostra que és possible estimar com es distribueix la pressió de contacte al genoll durant la marxa dins d'un marc de simulacions musculoesquelètiques computacionalment eficient. El model de contacte suavitzat desenvolupat en aquests estudis elimina una barrera clau que durant molt de temps ha impedit integrar l'estimació de la pressió en simulacions de moviment de cos complet. Aquestes troballes ens acosten un pas més a reduir la bretxa entre la biomecànica computacional i la pràctica clínica, on comprendre la relació entre la càrrega articular i la salut del cartílag podria, en darrer terme, orientar estratègies més específiques per a la prevenció i el tractament de l'osteoartritis.