Escola de Doctorat

Data de lectura: 07/01/2026

• GONZÁLEZ GUTIÉRREZ, CÉSAR: Analyzing and Leveraging the Structure of Pre-trained Embeddings
  
  Autor/a: GONZÁLEZ GUTIÉRREZ, CÉSAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/11/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: QUATTONI, ARIADNA JULIETA
  Resum de tesi: El desenvolupament de models amb pressupostos d'anotació limitats (aprenentatge amb pocs exemples o few-shot learning) és molt important a causa dels alts costos associats a l'anotació de dades.Els darrers avenços en classificació de text han demostrat que les representacions derivades de models de llenguatge preentrenats (espais embeguts o embeddings) tenen un paper crucial, especialment en contextos de baixa anotació. Aquests nous avenços ens porten naturalment a plantejar dues qüestions fonamentals:1) Quines propietats dels embedding preentrenats aconsegueixen explicar-ne l'eficàcia en escenaris de few-shot learning?2) Podem aprofitar aquestes propietats per millorar el rendiment dels classificadors en condicions d'anotació limitada?A la primera part d'aquest treball, abordem la primera qüestió i mostrem que l'efectivitat de les representacions preentrenades en escenaris de few-shot learning es pot explicar pel grau d'alineament entre les etiquetes de la tasca supervisada il'estructura jeràrquica de l'espai de representacions. A la segona part, proposem un mètode de propagació d'etiquetes dissenyat per explotar aquest alineament, fet que condueix a una millora del rendiment en tasques de classificació amb pocs exemples.
  

Data de lectura: 08/01/2026

• ALCÓN DOGANOC, MIGUEL: Verification and Validation Solutions for the Safety Compliance of Autonomous Driving Frameworks Performance Aspects
  
  Autor/a: ALCÓN DOGANOC, MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/12/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ABELLA FERRER, JAIME | MEZZETTI, ENRICO
  Resum de tesi: La Conducció Autònoma (CA) ha passat de ser un concepte de recerca a convertir-se en una realitat. Les creixents demandes computacionals dels vehicles autònoms han motivat l'ús de sistemes multiprocessador en xip, que ofereixen tant un alt rendiment com una gran eficiència energètica. Tot i això, garantir el compliment dels requisits de seguretat en sistemes tan complexos continua sent un gran repte. Els marcs de programari utilitzats per implementar les funcionalitats de CA, que sovint integren algoritmes d'Intel·ligència Artificial (IA), no es dissenyen seguint processos de desenvolupament orientats a la seguretat, i el seu comportament no determinista entra en conflicte amb el determinisme exigit pels estàndards de seguretat. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament de solucions de Verificació i Validació (ViV) orientades a millorar el compliment dels requisits de seguretat en marcs de CA, amb un enfocament centrat en el rendiment.La tesi comença analitzant les principals fonts no deterministes en els sistemes de CA en tres nivells: algorísmic, arquitectura del programari i plataforma del maquinari. Tot i que la variabilitat és present en tots ells, identifiquem el nivell d'arquitectura del programari com un contribuent clau a la variabilitat global. Aquest nivell no només introdueix les seves pròpies fonts de variabilitat, sinó que també amplifica aquelles heretades de les altres capes. Per això, l'arquitectura del programari es presenta com un punt clau per millorar el determinisme del sistema i la garantia de seguretat.La tesi també aborda els reptes que aquest programari presenta en les proves unitàries definides als estàndards de seguretat. Per fer-ho, s'utilitza Apollo, un programari de CA de codi obert. A causa de les fortes dependències entre els seus mòduls, no és fàcil validar de manera independent cada mòdul. Per permetre una verificació adequada, la tesi proposa una metodologia per aïllar i reconfigurar els mòduls d'Apollo en unitats independents, cosa que permet dur a terme proves unitàries en un programari de CA complex.El treball avança per garantir la seguretat del sistema mitjançant el desenvolupament de vistes dinàmiques i d'execució d'Apollo. Les vistes dinàmiques descriuen les interaccions entre els components del programari, vinculant els requisits de seguretat amb la seva implementació i proves de validació. Per complementar aquestes vistes, la tesi introdueix les vistes d'execució, que afegeixen informació sobre el paral·lelisme i la concurrència de l'aplicació. Les vistes d'execució milloren l'observabilitat de l'ús de recursos, el comportament temporal i la concurrència, cosa que permet tant una millor verificació com una optimització de l'ús del maquinari.Finalment, la tesi aborda el comportament temporal i la variabilitat entre els components del programari. Identifica, formalitza i aplica un conjunt de mètriques temporals capaces de capturar les interaccions entre mòduls i les propietats de latència d'extrem a extrem en aplicacions de CA. Les mètriques temporals tradicionals no aconsegueixen reflectir les dependències entre components en sistemes com Apollo. Mitjançant l'adopció de mètriques complementàries, com ara el temps màxim de reacció i el desplaçament màxim en el temps, s'ofereix una visió més profunda de les dependències temporals, cosa que permet la detecció primerenca d'anomalies temporals.En resum, aquesta tesi proporciona un conjunt de metodologies i eines per millorar la ViV del programari de CA des d'un prisma de seguretat i rendiment. Les contribucions proposades redueixen l'escletxa entre el programari d'alt rendiment basat en IA i el determinisme requerit pels estàndards de seguretat. Aquests avenços donen suport a la garantia de la seguretat en els marcs de programari de CA, contribuint finalment al desplegament segur i certificable de vehicles autònoms sobre plataformes encastades d'alt rendiment.
  

Data de lectura: 09/01/2026

• CASTELLARNAU VISUS, MARIA ANGELES: Cosecha de lo invisible. Paisaje de agua en la Val de Ayerbe
  
  Autor/a: CASTELLARNAU VISUS, MARIA ANGELES
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/09/2025
  Data de lectura: 09/01/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc. Técnica Sup. Arquitect) - Pl.Baja - S.Grados Av. Diagonal, 649 - 08028 - BCN (Videoconf: https://meet.google.com/vfh-ownh-czn; Inicio: 12:00 h)
  Director/a de tesi: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO
  Resum de tesi: En un context de crisi ambiental evidenciat en la pèrdua de biodiversitat, la sequera, la percolació en les estructures funcionals dels paisatges productius, l'escalfament global i les tendències a posicions d'irreversibilitat; de crisi social que delata la forta despoblació de les zones rurals , el desequilibri, la pèrdua d'estructura social comunitària, i la pèrdua de vincle de les persones amb el medi natural. I de crisi econòmica derivant en una pèrdua d'usos del sòl, els canvis de sistema de propietat, la fragilitat de les activitats agrícoles i ramaderes cada vegada més sotmeses als costos d'industrialització i inputs del sector, i les tensions dels mercats de producció i distribució d'aliments. Els territoris de l'interior del nord-est peninsular es veuen llançats a una vulnerabilitat ambiental i social crítica que posa en escac la la sostenibilitat de l'habitabilitat en aquests territoris i la seva funcionalitat sistèmica com a territoris productors de recursos i aliments.La present recerca té com a objectiu, a través de l'anàlisi de la gestió dels fluxos materials en els paisatges culturals de la zona pre-pirinenca d'Osca, trobar les claus que en la interrelació entre arquitectura i agricultura delaten les estratègies que possibiliten a l'ésser humà organitzat en societat habitar aquests els territoris àrids.L'anàlisi sistèmica de la matriu biofísica sobre la qual societats preindustrials organitzades en comunitat gestionen els recursos per a habitar el territori llança els fonaments de gestió de recursos materials que possibiliten la sostenibilitat dels sistemes productius i per tant de l'habitabilitat en aquests territoris.Conèixer i entendre els principis fonamentals que regeixen el funcionament sistèmic de les dinàmiques d'intercanvis micro sistèmics i macro sistèmics i de gestió dels recursos materials que han aplicat les societats preindustrials , permetrà desenvolupar estratègies per a la consecució d'habitabilitat en aquests territoris , i en territoris amb matriu biofísica i climàtica similar, en un escenari post-*oil.La present recerca analitza aquesta gestió en l'àmbit de la *val de *Ayerbe, un territori eminentment agrícola típic *pre-pirinenc d'Osca. D'aquesta anàlisi de la matriu biofísica , el grup social preindustrial i la seva estructura i les seves dinàmiques de gestió comunitària i les estratègies de gestió d'aigua i sòl es depuren unes estratègies tecnològiques que permeten mantenir la viabilitat d'habitar aquests territoris.La metodologia emprada consisteix en l'estudi cartogràfic,l'entrevista, l'estudi d'un *amillaramiento de l'any 1856,l'anàlisi dels reglaments interns de les comunitats de regants, el treball de camp i l'estudi de cas dels diferents sistemes de gestió del sòl i del reg.Els resultats de la recerca descriuen aquestes tecnologies de modelatge del sistema hidrològic natural i de la geomorfologia del sòl, que es despleguen en uns sistemes de collita d'aigua i sòl i de reg que regeixen com a lleis fonamentals al construcció dels paisatges culturals d'aquest territori. Així doncs es descriuen les tecnologies d'inundació, infiltració, drenatge, escorrentia, captació, conducció, decantació, magatzematge, evapotranspiració, *aterrazado,etc. que persegueixen la reposició de nutrients, el manteniment de la fertilitat del sòl, eviten l'erosió, optimitzen l'obtenció d'aigua, adaptades al règim de pluges local, i als cicles i maneig dels cultius i a l'estructura del sòl.En conclusió les estratègies tecnològiques detectades es regeixen per uns fonaments basats en les lleis de la naturalesa adaptades a aquest clima i a aquesta *matríz biofísica i per tant són susceptibles de reconsiderar-se per al desenvolupament d'estratègies de gestió dels fluxos dels recursos materials no basades en l'ús de combustibles fòssils en el futur.
  

Data de lectura: 12/01/2026

• ADAMO, ANGELA: Contribution to the decarbonisation of energy intensive industries in the path of the European Union objectives. Application to the case study of SEAT
  
  Autor/a: ADAMO, ANGELA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 18/11/2025
  Data de lectura: 12/01/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala polivalent, EEBE, Edifici A, Campus Diagonal-Besós
  Director/a de tesi: MARTIN CAÑADAS, MARIA ELENA | DE LA HOZ CASAS, JORGE
  Resum de tesi: L’emergència climàtica està accelerant els esforços globals per descarbonitzar tots els sectors, especialment l’industrial, un dels més complexos degut a les seves altes demandes tèrmiques i operacions intricades. Una de les vies més prometedores és l’electrificació mitjançant bombes de calor d’alta temperatura (HTHPs), sovint combinades amb calderes elèctriques.Aquesta tesi analitza el potencial de descarbonització de les HTHPs en sistemes de cogeneració industrial, emprant com a cas d’estudi real la planta de cogeneració de la fàbrica SEAT a Martorell, Catalunya. Actualment alimentada amb gas natural, la planta subministra aigua sobreescalfada (SHW) i és una font important d’emissions de CO₂, en un context de pressió ambiental i reguladora creixent.A diferència d’altres estudis basats en models idealitzats, es desenvolupa un model termodinàmic híbrid d’alta fidelitat, basat en un any complet de dades operatives i amb restriccions tecnològiques realistes. Es van explorar dos enfocaments: un model purament termodinàmic i un model híbrid amb correlacions empíriques per compensar mancances de dades. El model híbrid, amb menor error, es va utilitzar per a l’anàlisi.El model inclou components clau de la planta: turbines de gas i vapor, caldera de recuperació postcombustió (HRB), refrigeradors per absorció, refrigeradors d’aire i calderes auxiliars. Això permet simular el comportament real de la planta en condicions operatives. Es va estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de substituir la producció tèrmica amb gas per HTHPs i calderes elèctriques, tenint en compte limitacions tecnològiques, fonts tèrmiques disponibles i el mercat elèctric.Una aportació rellevant és l’anàlisi de com el marc regulador actual, que afavoreix la cogeneració amb gas, afecta la competitivitat de les solucions electrificades. La tesi conclou amb el dimensionament òptim de les HTHPs segons escenaris de preu de CO₂, perfils de demanda i dinàmiques de planta.Els resultats mostren que, tot i ser tècnicament viable, l’electrificació depèn fortament del context econòmic i normatiu. Es posa en relleu la importància d’una modelització rigorosa i una estratègia realista. A més, s’identifica una problemàtica general: moltes indústries encara no disposen de la infraestructura ni la planificació per una descarbonització profunda. Aquest treball ofereix una metodologia transferible i eines útils per a enginyers, operadors i responsables polítics.
  

• RAMIREZ PEREZ, ALEXIS JOHARIV: Comportamiento a flexión y cortante de un tablero continuo de vigas pretensadas con tendones de polímeros reforzados con fibras (FRP)
  
  Autor/a: RAMIREZ PEREZ, ALEXIS JOHARIV
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2025
  Data de lectura: 12/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C1-002
  Director/a de tesi: OLLER IBARS, EVA MARIA | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
  Resum de tesi: La durabilitat de les estructures de formigó armat es veu compromesa principalment per la corrosió de l’acer, la qual cosa genera costos de manteniment elevats i redueix la seguretat estructural. Els polímers reforçats amb fibres (FRP) constitueixen una alternativa de gran interès, ja que ofereixen una elevada resistència mecànica i no són susceptibles a la corrosió. No obstant això, la seva aplicació com a armadura activa en elements pretensats continus continua sent molt limitada, a causa de la reduïda recerca experimental sobre les seves prestacions estructurals i a l’absència de criteris normatius específics.L’objectiu principal d’aquesta tesi és analitzar el comportament a flexió i tallant d’un pont continu de dos vans a escala 1/3, construït amb bigues prefabricades pretensades i tauler superior formigonat in situ, emprant tendons de polímers reforçats amb fibra de carboni, “CFCC”, com a armadura activa. La investigació es va organitzar en tres fases: (1) caracterització de barres de fibres de carboni (CFRP), fibres de vidre (GFRP) i tendons CFCC, seleccionant-se aquests darrers per la seva idoneïtat per al pretensat; (2) assaig a flexió aplicant una càrrega puntual creixent al centre d’un van, per estudiar el comportament en servei i en estat límit últim; i (3) assaig a tallant al van 2, amb càrrega puntual a 1.6 m del recolzament extrem, per avaluar la resistència a tallant, l’eficàcia de l’armadura transversal de GFRP i la influència del pretensat amb CFCC.Els resultats es van comparar amb simulacions numèriques mitjançant el programa d’elements finits CONS i amb el model analític CCCM adaptat a tendons FRP. Els assaigs van mostrar que els tendons CFCC van assolir tensions del 62–76% de la seva resistència última sense lliscaments als ancoratges en l’assaig a flexió, confirmant-ne la fiabilitat com a armadura activa. La fallada va estar governada per la ruptura a tallant a la interfície biga–tauler. En tallant, es va assolir la càrrega última, després de la fissuració diagonal característica i la redistribució progressiva d’esforços entre vans, evitant-se la fallada a tallant mitjançant un reforç posterior a l’assaig a flexió, previ a l’assaig a tallant.L’aportació global de la tesi consisteix a generar la primera evidència experimental, analítica i numèrica integral sobre un pont continu pretensat amb CFCC. Les troballes reforcen la confiança en l’ús de FRP en estructures de formigó i obren noves línies de recerca cap a l’optimització del reforç transversal i la seva futura incorporació normativa.