AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN: DATA-DRIVEN MODELLING, STATE ESTIMATION, CELL CONTROL AND MOTION PLANNING FOR PEM FUEL CELL-POWERED VEHICLES
  
  Autor/a: AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: 11/05/2026
  Hora de lectura: 17:30
  Lloc de lectura: Aula 28.8, Av. Diagonal, 647, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Campus Sud, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: HUSAR, ATTILA PETER | ANDRADE CETTO, JUAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta nous avenços a les àrees de modelatge, estimació d'estat, planificació de trajectòries i control per millorar l'eficiència energètica i la durabilitat del tren motriu de robots autònoms i vehicles elèctrics propulsats per piles de combustible de membrana d'intercanvi protònic (PEM). L'objectiu principal del present treball és dissenyar i implementar algorismes que, partint d'un coneixement profund dels sistemes en qüestió, millorin les característiques i superin els mètodes més avançats. Es proven els algorismes desenvolupats amb dades de perfils experimentals dinàmics.A l'àmbit de la modelització de piles de combustible tipus PEM, es proposa un model físic computacionalment eficient. A continuació, es desenvolupa i es valida un model amb una estructura basada en xarxes neuronals, construït exclusivament a partir de dades. Aquest model s‟emmarca dins d‟un nou paradigma d‟aprenentatge automàtic, la computació per reservoris. Posteriorment, es construeix un model híbrid, que combina tots dos models mitjançant un algorisme de fusió basat en funcions de base radial. Els tres models es proven amb un conjunt de dades experimentals dinàmiques, i es demostra com l'estructura híbrida proposada supera cadascun dels models per separat.A l'àrea d'estimació d'estats, es desenvolupa un filtre de partícules amb l'objectiu d'estimar els estats interns (o paràmetres) de la pila de combustible, tenint en compte la no-linealitat del sistema i la incertesa en el model. L'algorisme és capaç d'estimar les variables internes d'un sistema no lineal amb distribució probabilística no gaussiana. L'algorisme s'implementa per estimar la densitat de corrent d'intercanvi d'una pila de combustible i es prova amb dos conjunts de dades experimentals, superant dos algorismes d'estimació actuals. A continuació, la variable estimada es fa servir per ajustar un model autoregressiu i predir l'evolució del voltatge de la pila a llarg termini.A l'àmbit del control, es proposa una arquitectura composta per un controlador d'alt nivell que s'encarrega de calcular els valors òptims de temperatura amb l'objectiu de minimitzar la degradació de la capa de catalitzador de la pila de combustible PEM i, alhora, maximitzar-ne el rendiment. Aquests valors òptims són enviats al controlador local del sistema de regulació de temperatura de la pila de combustible. El controlador proposat es basa en el paradigma del control predictiu per models; per fer-ho, es dissenya una funció de costos multiobjectiu, basada en models de l'estat de l'art del procés de degradació del platí que té lloc durant el funcionament de la pila. El controlador es valida en simulació i es mostra com adapta la temperatura en funció de les condicions de càrrega, optimitzant el rendiment del catalitzador i minimitzant-ne la degradació.A l'àrea de la planificació de trajectòries, es desenvolupa un nou algorisme de planificació que pren en compte els mecanismes de degradació al catalitzador causats pel perfil de càrrega. L'algorisme desenvolupat és una extensió de l'algorisme A*, incloent noves funcions de cost i heurístiques basades en els darrers models de degradació disponibles a la literatura. Aquestes funcions incorporen penalitzacions relacionades amb el perfil de càrrega esperat a les rutes més perjudicials per a la integritat del catalitzador. Es fan proves de simulació amb diferents escenaris i es compara el rendiment del planificador de rutes desenvolupat amb l'algorisme A* convencional.En làmbit eficiència energètica, es desenvolupa un control per optimitzar lenergia en un sistema dassistència a la conducció. Es dissenya el controlador, incloent-hi el model del sistema, la funció de cost i restriccions. Es realitzen proves de simulació comparant el controlador proposat amb un covencional.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• PAVO FERNÁNDEZ, EVA: Coastal dynamics and resilience in the low-engineered coast of Mozambique
  
  Autor/a: PAVO FERNÁNDEZ, EVA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSETB Sala TeleensenyamentEdifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1Campus Nord Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: GRACIA GARCIA, VICENTE | GRIFOLL COLLS, MANUEL
  Resum de tesi: Les zones costaneres són entorns crucials i sensibles que estan cada cop més en risc a causa del canvi climàtic. Tot i això, persisteix una bretxa de recerca significativa en la integració de les diverses escales d'anàlisi costanera, des de contextos geomorfològics a llarg termini fins a curt termini (esdeveniments extrems), en zones amb escassa informació, com és el cas de Moçambic.Aquesta tesi aborda aquesta bretxa mitjançant un enfocament integral i multiescala per estudiar la costa dinàmica i poc investigada de Moçambic.La regió serveix com a cas d'estudi, presentant una geomorfologia diversa i una alta vulnerabilitat als ciclons tropicals dins d'un context d'escassetat de dades.La recerca utilitza imatges de satèl·lit d'alta resolució, dades hidrodinàmiques, cartografia geomorfològica i modelat numèric basat en processos per proporcionar una avaluació holística dels processos costaners.En unir les escales entre la teledetecció, el context geomorfològic i el modelat numèric, aquesta tesi pretén avançar en la comprensió predictiva del canvi costaner a Moçambic. S'espera que els resultats proporcionin una base científica per a una gestió costanera informada, donin suport a la resiliència climàtica i ofereixin una plantilla transferible per estudiar altres costes vulnerables i amb escassetat de dades a nivell mundial.
  
• SÁNCHEZ-ARCILLA ROSANAS, AGUSTÍN: PREDICTIVE MAINTENANCE OF HARBOUR STRUCTURES AND COASTAL SYSTEMS
  
  Autor/a: SÁNCHEZ-ARCILLA ROSANAS, AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ALTOMARE, CORRADO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral contribueix a la comprensió i gestió dels sistemes costaners, tant mediterranis com atlàntics, davant les pressions creixents del canvi climàtic i l’acció humana. La metodologia proposada combina l’anàlisi morfodinàmica de platges, l’estudi del comportament de les infraestructures a la zona de costa i les rutes i acords per a una adaptació basada en la restauració. Aquesta metodologia considera les barreres per a la restauració de la costa, proposant “activadors” que es recolzen en tècniques d’enginyeria costanera, models basats en processos, tècniques d’aprenentatge automàtic i marcs de governança de l’adaptació per obtenir un enfocament integral del sistema costaner. Així es pot predir y analitzar com una platja típica pot evolucionar sota escenaris climàtics futurs i quines són les respostes socials més adequades.La metodologia d’adaptació climàtica s’ha desenvolupat per dues platges mediterrànies, sistemes dinàmics però caracteritzats per l’escassetat de sediments, la pressió de la urbanització i la reduïda disponibilitat d’espai d’acomodació. Aquests factors, juntament amb la pressió antròpica, incrementen el risc d’erosió i redueixin la resiliència de les platges. La primera contribució d’aquesta tesi desenvolupa, dins l’article “Coastal Adaptation Pathways and Tipping Points for Typical Mediterranean Beaches under Future Scenarios”, una metodologia per a identificar els punts límit per a l’adaptació de platges mediterrànies sota temporals amb períodes de retorn de 50 i 100 anys, combinats amb l’augment projectat del nivell del mar. La recerca quantifica el moment en què mesures convencionals com l’aportació artificial de sorra, el reforç dunar o la protecció estructural perden eficàcia, proposant les trajectòries d’adaptació més adients des d’un punt de vista tècnic, econòmic i social. Els resultats proporcionen una base per a decisions proactives, la qual cosa permet gestionar la costa de manera flexible, tot evitant una protecció reactiva amb alt impacte i empremta de carboni.A partir d’aquesta comprensió sistèmica, la segona contribució de la tesi es presenta en l’article “Morphodynamic Predictions Based on Machine Learning: Performance and Limits for Pocket Beaches near the Bilbao Port”. Aquest treball analitza l’ús de la intel·ligència artificial en la predicció i projecció costanera. A partir de conjunts de dades hidro-morfodinàmiques d’alta resolució, associats a platges encaixades afectades per intervencions portuàries, el rendiment predictiu dels models d’aprenentatge automàtic (ML) es comparen amb metodologies convencionals. Els resultats mostren que els models basats en ML presenten una elevada capacitat predictiva a curt i mitjà termini per capturar respostes complexes de la línia de costa, tot i que el seu rendiment és més limitat sota condicions extrapolades o extremes. Aquest estudi contribueix a integrar l’enginyeria costanera amb la intel·ligència artificial, proporcionant eines escalables per a sistemes d’alerta primerenca i monitoratge costaner adaptatiu.La clau de volta per a una restauració costanera sostenible, tercera contribució de la Tesi, es desenvolupa en l’article “Coastal Restoration Agreements under Climate Change: Barriers and Enablers”. Aquest treball lliga l’anàlisi des dels processos físics amb els mecanismes de governança per a solucionar el dèficit d’adaptació present a les zones costaneres. Fins i tot quan les trajectòries tècniques o físiques d’adaptació són conegudes, la seva implementació es veu condicionada per la fragmentació institucional, la rigidesa normativa i la percepció social. Mitjançant una anàlisi basada en casos, aquesta recerca identifica les principals barreres i factors facilitadors de la restauració costanera sota la incertesa climàtica.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• HOUCHMAND, LAURA JO: Integrated assessment of passive rooftop strategies and photovoltaic on building energy demand and urban heat island effects under current and future Mediterranean climates
  
  Autor/a: HOUCHMAND, LAURA JO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GASSO DOMINGO, SANTIAGO | MACARULLA MARTÍ, MARCEL
  Resum de tesi: La mitigació i adaptació al canvi climàtic són reptes urgents, en particular en les ciutats mediterrànies on l’augment de la temperatura, els creixents efectes d’Illa de Calor Urbana (UHI) que incrementen la demanda de refrigeració i l'escassetat d’aigua intersecten. Les teulades representen una interfície crítica per a la transformació responsiva al clima dels edificis, ja que ofereixen un potencial substancial per a estratègies passives, com teulades fredes i teulades verdes, i tecnologies renovables actives, particularment sistemes fotovoltaics (PV). Malgrat la investigació exhaustiva sobre tecnologies de teulades, persisteixen quatre bretxes clau en el coneixement: (1) la insuficient avaluació durant tot l’any de l’impacte de UHI dels sistemes PV muntats a teulades combinats amb estratègies de coberta passives; (2) la limitada avaluació integrada de teulades verdes amb sistemes PV considerant tots dos la demanda energètica de l’edifici i les implicacions climàtiques urbanes; (3) la falta d’anàlisis comparatives de l’impacte d’estratègies de coberta passives sota els futurs escenaris climàtics mediterranis projectats sobre la demanda energètica dels edificis; i (4) la quantificació insuficient dels impactes de la integració de sistemes fotovoltaics amb estratègies passives de coberta en la demanda energètica dels edificis sota escenaris futurs de canvi climàtic.Aquesta investigació doctoral aborda aquestes bretxes mitjançant un marc metodològic, estructurat i basat en simulacions. El treball comença amb una dirigida revisió de la literatura per establir el context científic de les estratègies de coberta actives i passives en climes mediterranis i definir les qüestions de la investigació.Constituint-se sobre aquestes bretxes, les simulacions dinàmiques energètiques d’edificis són dutes a terme fent servir DesignBuilder amb EnergyPlus com a motor de càlcul.Barcelona (classificació climàtica Csa) serveix com a ubicació del cas d’estudi. Les condicions climàtiques actuals són representades amb dades (1975-2021) d’Any Meteorològic Típic (TMY) d’alta resolució, mentre les condicions futures són avaluades utilitzant arxius TMY transformats basats en la metodologia de l’annex 80 de IEA EBC, sota els escenaris RCP4.5 i RCP8.5 per a horitzons de mitjà termini (2047-2060) i llarg termini (2087-2100).Una teulada mediterrània típica com teulada bàsica (BR) serveix com a cas de referència i és comparat amb estratègies passives, incloent-hi teulada freda (CR), teulada amb substrat sense vegetació (SR) i grans teulades verdes sota diferents regims d’irrigació (EGR, EGRmin, EGRmax), així com les seves integracions amb sistemes PV de teulada. Els indicadors clau de rendiment inclouen fluxos de calor convectiu de les superfícies de PV i teulades (contribució a UHI), fluxos de calor conductiu a través de la teulada, i demanda anual de calefacció i refrigeració (demanda d’energia de l’edifici), així com la generació elèctrica PV.Les troballes d’aquesta tesi destaquen les compensacions entre eficiència energètica, calor urbà, ús d’aigua impactes al clima futur, emfatitzant la necessitat d’estratègies de coberta sensibles al clima i específiques de la tipologia.
  

ENGINYERIA CIVIL

• DAR, ZULKEEFAL: Artificial Neural Networks Augmented Reduced Order Models for Fluid-Based Optimization Problems
  
  Autor/a: DAR, ZULKEEFAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CODINA ROVIRA, RAMON | BAIGES AZNAR, JOAN
  Resum de tesi: Aquest treball presenta un marc de modelització d’ordre reduït augmentat mitjançant xarxes neuronals artificials (ANN) per a problemes d’optimització transitoris basats en fluids. La metodologia es basa en un model d’ordre reduït basat en projecció (PROM) derivat d’una formulació d’elements finits estabilitzada mitjançant multiescala variacional. Tot i que els PROM ofereixen importants estalvis computacionals, la seva capacitat predictiva es deteriora en règims fortament no lineals i sota variacions paramètriques, especialment quan s’empren dins de bucles d’optimització transitoris. Per garantir l’eficiència computacional durant les avaluacions repetides requerides pel procediment d’optimització i la naturalesa transitòria del problema, s’incorpora la hiper-reducció en el marc reduït. Tot i que això redueix encara més el cost computacional, introdueix una aproximació addicional que pot amplificar la pèrdua de precisió ja causada per la truncació modal.Per abordar aquestes limitacions, s’introdueix una estratègia de correcció basada en dades en la qual una ANN s’entrena per aproximar l’error en el sistema reduït completament discret. En lloc de substituir el model reduït o corregir directament la solució, la ANN s’integra com un terme de correcció additiu en les equacions reduïdes completament discretes. En aquest sentit, actua com un model de tancament que compensa els efectes combinats de la truncació modal i la hiper-reducció. La correcció restableix la consistència entre l’evolució reduïda i la solució d’alta fidelitat subjacent, preservant al mateix temps l’estructura original de projecció de Galerkin.El marc proposat s’avalua en el context de l’optimització de forma aerodinàmica a baix nombre de Reynolds i alt angle d’atac, on les característiques no lineals del flux desafien els models reduïts estàndard. L’optimització es duu a terme mitjançant una estratègia basada en gradients, i el model reduït augmentat amb ANN s’utilitza com a substitut per accelerar l’avaluació de la funció objectiu dins del bucle d’optimització. Els resultats demostren que l’enfocament proposat millora significativament la precisió predictiva en comparació amb el model reduït clàssic basat en projecció, mantenint al mateix temps estalvis computacionals substancials respecte al model d’ordre complet.
  
• FORERO ORTIZ, EDWAR ANDRÉS: Long-term renewal framework for urban water distribution networks: an application in the Barcelona Metropolitan Area
  
  Autor/a: FORERO ORTIZ, EDWAR ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/03/2026
  Data de lectura: 15/05/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
  Director/a de tesi: SANCHEZ JUNY, MARTI | MARTÍNEZ GOMARIZ, EDUARDO
  Resum de tesi: Context i antecedentsLa gestió de les infraestructures urbanes d’abastament al segle XXI està marcada per la necessitat de conciliar l’envelliment generalitzat dels actius amb unes exigències de servei cada vegada més elevades i amb l’augment de l’estrès climàtic. En xarxes metropolitanes madures, les polítiques de renovació basades en el manteniment reactiu o en regles simples sustentades únicament en l’edat resulten, cada cop més, insuficients per mitigar els riscos en cascada associats a les avaries de les canonades. Garantir la sostenibilitat de les Xarxes de Distribució d’Aigua requereix avui un canvi cap a marcs de gestió proactiva capaços d’optimitzar l’assignació de capital en horitzons de diverses dècades, incorporant també les interdependències del nexe aigua‑energia i de la mobilitat urbana.Plantejament del problemaPersisteix una desconnexió fonamental entre la modelització estocàstica del deteriorament a escala d’actiu i la planificació estratègica de la renovació a escala de sistema. Els models existents de predicció d’avaries sovint es desenvolupen de manera aïllada respecte dels sistemes operatius de suport a la decisió, i no tradueixen adequadament les seues sortides probabilístiques en polítiques longitudinals accionables. Així mateix, la integritat de les dades d’infraestructura es veu compromesa per la fragmentació administrativa dels registres de canonades i pel biaix de supervivència, fet que pot conduir a una infravaloració significativa del risc d’avaria. Per tant, hi ha una bretxa metodològica crítica a l’hora d’integrar Machine Learning (ML) d’alta fidelitat amb Survival Analysis (SA) per projectar trajectòries de Nivell de Servei (Level‑of‑Service, LoS) que internalitzen externalitats socials i ambientals com a objectius de planificació co‑iguals.Objectius de la recercaL’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és formular i validar un marc computacional multicapa —el simulador (comparador) d’estratègies de renovació “REPIPE”— concebut per avaluar de manera sistemàtica estratègies alternatives de renovació de canonades del sistema de distribució d’aigua potable a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En concret, la tesi persegueix: (i) millorar la classificació d’avaries a curt termini mitjançant una optimització d’hiperparàmetres orientada al negoci; (ii) desenvolupar models de supervivència estratificats que contemplen el doble censurament temporal i els esdeveniments de fallada recurrent; i (iii) dissenyar un marc algorísmic iteratiu que tradueixi pronòstics a escala d’actiu en trajectòries coherents de rendiment de xarxa al llarg d’un horitzó de planificació de 25 anys.MetodologiaLa recerca implementa una cadena unificada “de dades a decisió”, sustentada en tres pilars computacionals. En primer lloc, es va desenvolupar un inventari basat en arbres genealògics per traçar els trams de canonada fins als identificadors de les seues Seccions Originals de Canonada, resolent discontinuïtats històriques de l’inventari d’actius. En segon lloc, es va construir un nucli predictiu híbrid que acobla un algoritme eXtreme Gradient Boosting (XGBoost) per al cribatge tàctic amb un model Cox Proportional Hazards (CPH) estratificat per al pronòstic multidecenal. En tercer lloc, aquests models es van integrar en un motor de simulació que empra funcions de valor basades en MIVES i probabilitats de supervivència condicionals per projectar deu indicadors de Nivells de Servei en sis escenaris d’inversió anual (€0M–€30M).
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• CUADROS ROJAS, EMERSON JULIO: Out-of-Plane Flexural Behaviour of Masonry Walls Reinforced with High-Strength Steel Cord Mesh
  
  Autor/a: CUADROS ROJAS, EMERSON JULIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/02/2026
  Data de lectura: 05/05/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETS d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de BarcelonaEdifici C2, 2a planta, Sala de conferències 212Campus Nord
  Director/a de tesi: PELA, LUCA | ROCA FABREGAT, PEDRO
  Resum de tesi: Les façanes d’obra de fàbrica amb maó perforat són un element habitual en la construcció contemporà-nia; tanmateix, sovint presenten una resposta fora del pla que les fa susceptibles a l’acció del vent i dels sismes. Paral·lelament, en la pràctica s’estan adoptant cada vegada més sistemes innovadors de reforç en juntes horitzontals mitjançant malles d’acer d’alta resistència, tot i que encara manquen disposicions es-pecífiques de disseny. La present tesi investiga el comportament mecànic de murs de fàbrica de maó per-forat reforçats amb malles d’acer d’alta resistència. L’estudi se centra en la resposta a flexió fora del pla i combina tres programes experimentals de laboratori amb modelització numèrica.En primer lloc, es va dur a terme la caracterització experimental dels materials constituents de murs de fàbrica. Es van realitzar assaigs sobre maons ceràmics perforats i morter M5 per determinar-ne les resis-tències a compressió i a flexió. Així mateix, es van assajar prismes de murs de fàbrica a compressió, mo-nitoritzats mitjançant correlació digital d’imatges (DIC), amb la finalitat de determinar resistència a la compressió de la fàbrica, el mòdul de Young i el coeficient de Poisson. Es va proposar una metodologia basada en un enfocament d’àrea efectiva cobaricèntrica per tenir en compte l’excentricitat induïda pel patró asimètric de perforacions en l’avaluació de la resistència i la rigidesa a compressió.El comportament a tallant de murs de fàbrica de maó perforat va ser objecte d’un segon programa expe-rimental, que va incloure assaigs amb tripletes realitzats a tres nivells de precompressió. L’ús de la DIC va permetre l’observació dels mecanismes de dany i l’estimació dels paràmetres de resistència de Mohr-Coulomb.El nucli de la recerca se centra en l’execució d’assaigs de flexió fora del pla en cinc murs de fàbrica no reforçats i sis murs reforçats amb malla d’acer d’alta resistència disposada amb dues separacions dife-rents (0.6 m i 0.4 m, corresponents a relacions geomètriques de reforç del 0.015% i del 0.022%). El pro-grama experimental es va dur a terme d’acord amb el mètode de flexió en quatre punts especificat a la norma EN 1052-2, i el procés de dany es va monitoritzar mitjançant correlació digital d’imatges tridi-mensional (3D DIC). Els murs de fàbrica reforçats van mostrar una millora substancial de la resistència i la ductilitat en comparació amb els murs no reforçats, relacions de sobrerresistència més elevades i des-plaçaments últims significativament superiors. Els murs amb una major quantitat de reforç de junta de llit van presentar una distribució més uniforme de les esquerdes amb amplades reduïdes, demostrant el con-trol de les esquerdes amb relacions geomètriques de reforç baixes en comparació amb els sistemes de re-forç tradicionals.Finalment, a partir dels resultats experimentals, es van desenvolupar i calibrar un model analític per a la resposta moment–curvatura i micromodels d’elements finits.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• BADAKHSHAN, EHSAN: Thermo-Hydro-Mechanical Modeling of Unsaturated Vegetated Slopes
  
  Autor/a: BADAKHSHAN, EHSAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN
  Resum de tesi: La capa superior del sòl en un talús és altament dinàmica, influïda per les forces atmosfèriques i la presència de vegetació. L’estat de la vegetació té un paper crucial en la determinació de la quantitat de transpiració i evaporació d’aigua des de la superfície del talús, afectant així el seu comportament mitjançant l’alteració de la temperatura, el contingut d’aigua i la pressió intersticial dins de la massa de sòl. Molts models numèrics sovint descuiden l’impacte de la vegetació en el comportament del sòl. Per capturar aquests efectes, aquest estudi utilitza un model d’elements finits a CODE_BRIGHT que integra les interaccions impulsades per la vegetació i el clima, amb l’objectiu de reduir la bretxa entre la realitat i la simulació. Es desenvolupa una condició de contorn especialitzada per simular els processos sòl–vegetació–atmosfera (SVA) amb histèresi hidràulica, vinculant la resistència del dosser amb la radiació solar, el dèficit de pressió de vapor i la saturació del sòl. La validació del model amb tres anys de dades de camp del talús d’Agropolis a Barcelona mostra una forta concordança, confirmant la seva capacitat per reproduir els efectes de la vegetació en el comportament hidrotermal del talús. Els resultats revelen variacions diàries pronunciades de temperatura a la zona radicular, temperatures més elevades als talussos orientats al sud i un assecat més intens sota vegetació durant períodes càlids i secs.L’anàlisi paramètrica identifica l’índex d’àrea foliar (LAI), la densitat radicular i la fracció de vegetació com a factors clau que influeixen en la humitat del sòl. La densitat radicular i el LAI afecten amb més intensitat la retenció d’aigua: arrels denses poden reduir la saturació estival fins a un 40%, mentre que un LAI elevat disminueix l’assecat superficial en un 30%. La fracció de vegetació millora l’emmagatzematge hivernal, però intensifica l’assecat estival.Per representar millor els sòls no saturats, s’implementa a CODE_BRIGHT un model histèric de retenció sòl–aigua que acobla la succió i els canvis en el volum de buits per millorar la precisió en escenaris com ara esllavissades induïdes per la pluja.Finalment, es formula un Model Bàsic de Barcelona millorat (BBM-VEG) dins d’un marc termo-hidro-mecànic (THM). El model introdueix un factor de reforç dependent de la deformació (Rpveg), correlacionat amb la fracció de massa radicular i la deformació d’activació, permetent que la rigidesa i la resistència del sòl evolucionin dinàmicament. Validat mitjançant assaigs triaxials i de tracció, el model captura amb precisió la resposta mecànica dels sòls amb arrels. Les simulacions de talussos sota cicles hidràulics (taxes d’infiltració de 0,001–0,003 i 0,0005 kg/s) i tèrmics (15–60 °C) mostren que la vegetació limita la infiltració, potencia l’evapotranspiració, amplia la zona no saturada i redueix la deformació fins a un 70% en comparació amb talussos nus.
  
• PINEDO VILCAHUAMÁN, PAUL JOSÉ: Simulation of blast-induced liquefaction with an unconventional elastoplasticity model
  
  Autor/a: PINEDO VILCAHUAMÁN, PAUL JOSÉ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/03/2026
  Data de lectura: 05/05/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: La liqüefacció dels sòls és un fenomen que es produeix típicament després dels terratrèmols, tot i que també pot ser desencadenat per càrregues no sísmiques. Durant la liqüefacció, es produeix una reducció ràpida i substancial de la resistència i la rigidesa dels sòls a causa de la generació de pressions intersticials. La liqüefacció dels sòls s'investiga sistemàticament al laboratori mitjançant assajos d'element i models físics; no obstant això, certs aspectes que resulten crítics en la liqüefacció de camp (per exemple, la fàbrica del sòl, la càrrega dinàmica, les condicions de drenatge i els efectes d'envelliment) són difícils de reproduir al laboratori. Això ha impulsat els investigadors a estudiar la liqüefacció directament sobre el terreny mitjançant assajos de voladures, és a dir, experiments en què la liqüefacció és induïda per detonacions explosives controlades.Actualment, la simulació numèrica s'empra amb freqüència per modelitzar l'inici i el desenvolupament de la liqüefacció del sòl. En aquest context, l'objectiu principal d'aquest estudi és la simulació numèrica d'un assaig de liqüefacció induïda per voladura controlada, dut a terme en un emplaçament de sorra llimosa a Bondeno (Ferrara, Itàlia). Amb aquesta finalitat, s'ha implementat un model constitutiu anomenat CASM-SM per reproduir el comportament del sòl sota càrrega cíclica, el qual ha estat reformulat dins d'un marc de plasticitat de subfluència. La modelització del comportament del sòl sota càrregues de voladura resulta complexa a causa de diversos factors, incloent-hi les característiques de la deformació del sòl a prop de l'explosiu, la degradació de la rigidesa del sòl, les altes freqüències en els registres d'acceleració (superiors a 100 Hz) i un augment significatiu de l'excés de pressió intersticial en un curt període de temps (de l'ordre de mil·lisegons). La simulació de l'assaig de voladura de Bondeno ha servit com una excel·lent plataforma per validar el rendiment del model CASM-SM. S'ha prestat especial atenció a la reproducció dels registres d'acceleració, així com a les velocitats, la intensitat d'Arias, els espectres de Fourier i l'acceleració espectral. A més, els excessos de pressió intersticial s'han comparat amb les dades dels transductors de pressió. Els resultats obtinguts a partir de la simulació numèrica proporcionen coneixements rellevants sobre la liqüefacció induïda per voladures dins de l'estrat de sorra llimosa.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• BAREA SANCHEZ, GUILLEM: Wall-Bounded Supercritical Fluid Turbulence: Flow Topology & Modal Decomposition
  
  Autor/a: BAREA SANCHEZ, GUILLEM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/04/2026
  Data de lectura: 08/05/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: Sala polivalent de l'edifici A, campus Diagonal-Besòs Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)
  Director/a de tesi: JOFRE CRUANYES, LLUÍS
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga com les fortes variacions termofísiques en turbulència transcritica a alta pressió reorganitzen el flux. Motivat al Capítol 1, s'analitzen DNS (Direct Numerical Simulation) de nitrogen i CO2​ travessant la regió de pseudo-boiling. El Capítol 2 estableix un rigorós inner-product framework (Favre-weighted i Chu) per garantir la comparabilitat en aquests règims de densitat variable.El Capítol 3 caracteritza la topologia multiescala. Prop de la paret calenta, el flux imita el comportament de la capa externa amb làmines de vorticitat, impulsades per producció baroclínica deguda als gradients de densitat. A escales del gruix de gradient, dominen les estructures tubulars, evidenciant com la termodinàmica transcritica reconfigura la jerarquia estructural respecte al flux incompressible.Per avaluar la coherència energètica, el Capítol 4 utilitza la Proper Orthogonal Decomposition (POD) en casos de CO2​ que abasten des de règims laminars fins a turbulents. Els espectres d'autovalors demostren que, mentre que els moviments portadors d'energia cinètica admeten representacions compactes, els camps termodinàmics (temperatura i calor específic isobàric) es caracteritzen per una major intermitència i localització, requerint subespais de dimensions superiors. Les anàlisis creuades revelen una pronunciada coorganització dels modes hidrodinàmics i termodinàmics dins de les capes de pseudo-boiling, fet que fa necessaris estats multivariables per a descripcions d'ordre reduït precises.En el domini freqüencial, s'utilitza la Spectral Proper Orthogonal Decomposition (SPOD) al Capítol 5 per revelar una bastida d'estructures coherents per a la turbulència transcritica en un Minimal Flow Unit. Una estructura de baixa freqüència (f^​≈0.27) persisteix a través de les condicions operatives, manifestant-se com una làmina allargada en la direcció del flux i adherida a la paret, amb una gran separació en la direcció spanwise. A diferència d'aquesta característica hidrodinàmica universal, apareix condicionalment una branca tèrmica d'alta freqüència a pressions properes al punt crític i grans diferències de temperatura, exhibint estructures compactes i una activitat termodinàmica millorada.Finalment, les implicacions d'aquests resultats per a la modelització es sintetitzen al Capítol 6. L'evidència dona suport a estratègies de Reduced Order Models (ROM) que integren variables termodinàmiques al vector d'estat i respecten la separació espectral identificada. La tesi conclou esbossant vies per integrar resolvent analysis basat en operadors amb modes derivats de dades per desenvolupar ROMs físicament consistents per a sistemes de fluids reals a alta pressió.
  
• WANG, HAOJIE: Study on Surface Performance Enhancement Mechanism and Control of 42CrMo Steel by Ultrasonic Rolling Composite Processing
  
  Autor/a: WANG, HAOJIE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 14/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: JEREZ MESA, RAMON | VELÁZQUEZ CORRAL, ERIC
  Resum de tesi: L’acer 42CrMo s’utilitza àmpliament en components estructurals clau sotmesos a condicions de servei de baixa velocitat, càrrega elevada i esforços cíclics, on la fallada per fatiga està fortament determinada per l’estat de tensions residuals, l’estabilitat microestructural i la integritat superficial. El URCP, que combina pressió estàtica i vibració d’alta freqüència, pot induir deformació plàstica severa i introduir tensions residuals compressives beneficioses, millorant significativament la resistència a la fatiga. Tanmateix, el mecanisme de càrrega acoblada, l’evolució microestructural i l’optimització coordinada de múltiples indicadors de rendiment superficial encara no s’han comprès completament. Aquesta tesi investiga de manera sistemàtica el mecanisme de reforç superficial i el control del rendiment de l’acer 42CrMo sota URCP mitjançant modelització mecànica, simulació termo-mecànica, validació experimental, caracterització microestructural i optimització multiobjectiu.En primer lloc, es va establir un model mecànic de càrrega composta que acobla pressió estàtica i vibració ultrasònica, juntament amb un model cinemàtic tridimensional de la trajectòria de laminació. Es va desenvolupar un model constitutiu Johnson–Cook modificat, adequat per a condicions d’impacte a alta velocitat de deformació, i es va derivar un model analític per a la distribució en profunditat de les tensions residuals. Els resultats mostren que la vibració ultrasònica genera cicles periòdics de càrrega–descàrrega a la zona de contacte, promovent l’acumulació de deformació plàstica i una atenuació exponencial de la tensió residual compressiva amb la profunditat.En segon lloc, es va construir un model d’elements finits termo-mecànicament acoblat que incorpora l’estat inicial de tensions residuals induït pel tornejat. Es van aclarir sistemàticament els efectes de la pressió estàtica, l’amplitud, la velocitat de rotació i l’avanç sobre l’evolució del camp de tensions, el camp tèrmic i la zona plàstica. Es va identificar un llindar de resposta energètica proper als 7 μm d’amplitud, en el qual la profunditat de la capa reforçada i el pic de tensió compressiva augmenten significativament, mantenint alhora una característica de reforç a baixa temperatura.En tercer lloc, experiments comparatius entre URCP i CR van confirmar que URCP millora notablement la tensió residual compressiva, la duresa i la morfologia superficial, així com la capacitat portant i la resistència a la fatiga. Els assaigs de fatiga per flexió rotativa van mostrar un desplaçament ascendent clar de la corba S–N i una prolongació significativa de la vida a fatiga en règims de mig i alt nombre de cicles. Els resultats numèrics i experimentals van mostrar una bona concordança, amb un error relatiu màxim inferior al 10 %.En quart lloc, es va aclarir l’evolució microestructural multiescala sota URCP. Es van observar refinament de gra, augment de la densitat de dislocacions i una major proporció de límits de gra de baix angle, formant una capa estable de deformació en gradient. L’orientació cristal·logràfica va evolucionar de <101> cap a <001> i <111>, revelant la correlació intrínseca entre evolució microestructural i efecte de reforç.Finalment, es va proposar un algoritme d’optimització multiobjectiu que integra recuit simulat i optimització per eixam de partícules (PSSAO). Combinat amb un model de superfície de resposta, es va obtenir un front de Pareto estable en 250 generacions, permetent l’optimització coordinada de la tensió residual, la duresa i la rugositat superficial. El domini òptim de paràmetres va assolir tensions residuals compressives de −1283 a −1296 MPa, dureses de 60.9–61.6 HRC i rugositats superficials de 0.120–0.156 μm, demostrant l’eficàcia del URCP per al control precís del rendiment superficial.
  

ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL

• ORTEGA OLIVA, NARCISO: FRONTEX Y LA FRONTERA MEDITERRÁNEA: UN NUEVO MODELO PARA RECUPERAR LA HUMANIDAD EN EL MAR
  
  Autor/a: ORTEGA OLIVA, NARCISO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de lectura: 21/05/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FNB
  Director/a de tesi: RODRIGO DE LARRUCEA, JAIME
  Resum de tesi: L'informe ofereix una anàlisi crítica i raonada de l'evolució de FRONTEX i de la gestió fronterera europea, combinant aspectes jurídics, polítics, sociològics i operatius. Utilitza una metodologia sòlida amb dades empíriques, treball de camp, anàlisis comparatives internacionals, eines estadístiques avançades com l'anàlisi de correspondència múltiple i les proves de qui-quadrat, així com gràfics i taules que faciliten la comprensió dels resultats. Identifica problemes estructurals com la militarització encoberta, l'externalització de responsabilitats i la crisi de legitimitat de FRONTEX, i proposa solucions concretes i viables per a una reforma estructural cap a un model més ètic, transparent i respectuós amb els drets humans. Pretén contribuir al debat acadèmic i jurídic sobre la gestió fronterera europea amb rigor científic.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• NAVARRO GRANADOS, JORDI: Theoretical and Experimental Study on Cold-Formed Elements for Steel Framing in Seismic Areas
  
  Autor/a: NAVARRO GRANADOS, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: ETSEIBUPC, Campus SudAula CapellaAv. Diagonal, 647.08028 Barcelona
  Director/a de tesi: CASAFONT RIBERA, MIQUEL | BOVÉ TOUS, ORIOL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi teòric i experimental sobre elements conformats en fred per a sistemes estructurals d’acer resistents als sismes. L’objectiu principal és avaluar la viabilitat d’utilitzar edificis de baixa i mitjana alçada basats en estructures d’acer conformades en fred amb tirants plans com a elements diagonals, i perfils compostos d’acer o seccions d’acer farcides amb formigó com a muntants extrems, per resistir accions sísmiques en zones de sismicitat moderada a elevada. S’han estudiat tres edificis residencials prototip de cinc, set i deu plantes, situats en zones amb acceleracions màximes del terreny (PGA) de 0.2 g, 0.3 g i 0.4 g.Aquest treball consta de sis capítols: el primer és una introducció, el segon descriu l’estat de l’art, i el darrer presenta les conclusions i les línies futures de recerca. Els capítols 3, 4 i 5 constitueixen el cos principal de la tesi, i el seu contingut es descriu a continuació.El capítol 3 presenta una investigació teòrica sobre el comportament a compressió d’elements individuals d’acer conformats en fred (CFS) amb seccions transversals en forma de C, així com diverses configuracions compostes (back-to-back, toe-to-toe, nested i un paquet de quatre muntants) derivades de perfils Ce. L’avaluació inicial es realitza mitjançant expressions analítiques tancades, complementades posteriorment amb dissenys basats en el Mètode de Tires Finetes (FSM) i simulacions addicionals mitjançant la Teoria Generalitzada de Bigues (GBT). Es proporcionen resultats detallats tenint en compte diferents gruixos de secció, qualitats d’acer i longituds de vinclament.El capítol 4 descriu la investigació experimental realitzada sobre el comportament a compressió de seccions compostes d’acer conformades en fred, tant buides com farcides amb formigó. L’estudi inclou el disseny i la preparació dels assaigs, els resultats experimentals, la resistència a compressió estimada i una comparació entre els valors previstos i els observats. Es posa especial èmfasi en l’increment de l’àrea efectiva a causa del farciment amb formigó; avaluada teòricament i validada experimentalment mitjançant modificacions als enfocaments de disseny existents. A més, el capítol 4 analitza la resistència a compressió de dues configuracions compostes farcides amb formigó —anomenades 4-pack CF CFS i 6-pack CF CFS— per a una gamma de classes de resistència del formigó, des de C20/25 fins a C50/60.El capítol 5 desenvolupa el disseny de tres edificis prototip d’estructura d’acer de 5, 7 i 10 plantes, ubicats en regions de sismicitat moderada (PGA 0.2 g) i elevada (PGA 0.3 g i 0.4 g), mitjançant programari basat en el Mètode dels Elements Finits, complementat amb càlculs manuals. L’objectiu principal és obtenir els esforços interns en els elements més crítics dels edificis (concretament els muntants extrems i els tirants diagonals dels panells de paret). Tal com es detalla al capítol 5, les ordenades espectrals, les forces de tall a la base, i la seva distribució al llarg de l’alçada dels edificis s’han determinat mitjançant càlculs manuals d’acord amb les disposicions del segon Eurocodi, ja que aquestes disposicions encara no estan implementades en el programari FEM. Es presenten els resultats de l’anàlisi sísmica per a cada edifici prototip i nivell de sismicitat, així com una proposta de dimensionament dels muntants extrems basada en els esforços interns i el comportament a compressió de les seccions farcides amb formigó estudiades als capítols 3 i 4.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• BLANCO CASARES, ANTONIO: A Numerical Framework for Solving Complex Flow Regimes with Continuous Galerkin
  
  Autor/a: BLANCO CASARES, ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/02/2026
  Data de lectura: 08/05/2026
  Hora de lectura: 10:15
  Lloc de lectura: Sala de Tesines, Edifici C1, Planta baixa, Aula 002, Escola de Camins, Campus Nord - UPC
  Director/a de tesi: LEHMKUHL BARBA, ORIOL | MIRA MARTÍNEZ, DANIEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga una formulació numèrica estable i d'alt ordre per resoldre una varietat de problemes de flux utilitzant el mètode de Galerkin continu, incloent-hi fluxos reactius, compressibles i incompressibles. Disposar d'eines numèriques fiables i precises per a aquests problemes és crucial en moltes aplicacions del món real, que van des de l'aerodinàmica i els processos industrials fins a estudis mèdics, on es requereixen simultàniament alta fidelitat i eficiència computacional. Aconseguir solucions estables en problemes dominats per l'advecció, particularment en malles no uniformes, continua sent un repte fonamental.Per abordar això, la tesi desenvolupa una estratègia d'estabilització adequada per a elements d'alt ordre, com els espectrals, dissenyada per eliminar eficaçment les inestabilitats numèriques introduint al mateix temps una dissipació numèrica mínima per aconseguir una solució d'alta precisió. Basant-nos en la literatura recent, ens hem centrat en mètodes d'estabilització basats en la projecció de gradients, la qual cosa permet detectar les fluctuacions numèriques per estabilitzar el sistema de manera efectiva. L'esquema numèric presenta una combinació d'estabilització d'alt i baix ordre regida per un sensor de suavitat. L'estabilització d'alt ordre s'aplica en regions suaus per mantenir els perfils físics, mentre que l'estabilització de baix ordre s'activa només a prop de gradients forts per suprimir oscil·lacions no físiques. Aquesta metodologia es formula per a una llei de conservació genèrica i es posa a prova en problemes d'advecció lineal, transport escalar en fluxos reactius, i problemes de Navier-Stokes compressibles i incompressibles.Els resultats numèrics mostren que, per a la combustió turbulenta premesclada sota la hipòtesi de baix nombre de Mach, el mètode suporta química tabulada amb el model de flamelet, oferint una representació adequada del front de flama. Per a fluxos compressibles, s'ha desenvolupat un sensor de suavitat basat en el nombre de Mach, gestionant eficaçment característiques de flux complexes com les ones de xoc. Per a fluxos incompressibles, l'algorisme empra un mètode de pas fraccionat amb condicions de contorn ben definides, mantenint els mateixos principis d'estabilització inherents a aquest mètode. En tots els casos, l'estabilització introdueix una dissipació numèrica decreixent en augmentar l'ordre polinòmic, aconseguint una convergència òptima tant amb el refinament de la malla com amb l'augment de l'ordre polinòmic.Aquests desenvolupaments contribueixen a simulacions numèriques pràctiques a gran escala que equilibren l'eficiència computacional amb resultats d'alta fidelitat, permetent la predicció precisa de fenòmens físics del món real. El marc proposat proporciona una eina robusta i escalable per a aplicacions de dinàmica de fluids computacional, amb un impacte potencial en la recerca científica i el modelatge industrial.
  

FOTÒNICA

• MALLA, ADITYA JAGADEESH: COLLOIDAL QUANTUM DOT EMITTERS IN THE SHORTWAVE INFRARED REGION
  
  Autor/a: MALLA, ADITYA JAGADEESH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
  Resum de tesi: Les fonts de llum infraroja d'ona curta (SWIR) són indispensables per a aplicacions de visió, espectroscòpia i detecció; tanmateix, la seva adopció generalitzada es veu obstaculitzada per l'elevat cost i la limitada escalabilitat de les tecnologies de semiconductors epitaxials com l'InGaAs. Els punts quàntics col·loidals (QDs) ofereixen una alternativa atractiva gràcies al seu alt rendiment quàntic de fotoluminescència, l'emissió sintonitzable segons la mida i la compatibilitat amb fabricacions de baix cost basades en solucions líquides. Aquesta tesi es centra en dues tecnologies complementàries basades en QDs de sulfur de plom: els díodes emissors de llum (QLEDs), excitats elèctricament, i els convertidors descendents (DCs), bombejats òpticament.La primera part aborda la millora del rendiment dels QLEDs (que emeten a 1380 nm) mitjançant enginyeria de dispositius sistemàtica. Atès que el desequilibri de càrrega limita l’eficiència i la radiància, es va modular la injecció d’electrons mitjançant l’optimització de la capa de transport de ZnO ajustant la temperatura de recuit, assolint una eficiència quàntica externa (EQE) del 20%. A més, optimitzant l’espessor de la capa emissiva per equilibrar les càrregues, la radiància màxima va augmentar de 5 a 17,5 W.sr-1.m.-2. A partir d'aquí, es va implementar una arquitectura de doble capa de transport d'electrons per desacoblar la qualitat interfacial i el transport d'electrons, permetent una millora addicional de la radiància màxima fins als 30 W.sr-1.m.-2, mantenint una EQE comparable.L’extracció de llum i l’escalfament per efecte Joule representen un factor limitant en el desenvolupament de QLEDs d’alt rendiment. Per mitigar les pèrdues òptiques substancials en els modes del substrat, inherents als bottom-emission QLED convencionals, s’han investigat arquitectures de QLED de top-emission. Aquestes ofereixen una millor extracció de llum i permeten l’ús de substrats de silici opacs d’alta conductivitat tèrmica per gestionar la dissipació de la calor. Mitjançant l’ús d’una arquitectura optimitzada amb espaiadors òptics d’ITO integrats i un elèctrode superior de tipus dielèctric/metall/dielèctric, s’ha configurat una microcavitat de baix factor Q. Aquesta estructura ha modificat el patró de radiació de camp llunyà cap a un perfil dirigit frontalment, estrenyent l’amplada de banda d’emissió. La sinergia entre aquest disseny òptic ressonant i la dissipació tèrmica millorada ha permès assolir una radiància rècord superior a 100 W.sr-1.m.-2, tot possibilitant la primera demostració d’imatge activa en l’infraroig d’ona curta transparent, il·luminada únicament amb QLEDs.Els QD-DCs pateixen una degradació del rendiment en ser sotmesos a altes densitats de potència d'excitació, a causa de la generació de calor durant l'absorció de llum. En conseqüència, en aquest treball s'ha desenvolupat DCs de SWIR de banda estreta i banda ampla (1000 nm- 1600 nm) d'alta potència, estables i sintonitzables espectralment. Explotant el fenomen de transferència d’energia per ressonància de Förster i la reabsorció de fotons en mescles de QDs de diferents mides, es va obtenir un sistema binari amb un rendiment quàntic de fotoluminiscència del 35%. La incorporació dels QDs en una matriu de polimetilmetacrilat mitiga l'estrès tèrmic local, aconseguint DCs autoportants amb una alta densitat de potència d'emissió (EmPD) de 110 mW.cm-2 a 1380 nm. Així mateix, introduint un reflector de Bragg distribuït espectralment selectiu per millorar l'extracció de llum i un substrat de safir per a una dissipació de calor més eficient, es va arribar a una EmPD rècord de 385 mW.cm-2 a 1380 nm amb una eficiència de conversió de potència òptica del 10% i una estabilitat operativa superior a les 230 hores a una EmPD de 190 mW.cm-2. Aquests resultats demostren una via escalable cap a fonts de llum SWIR de baix cost, reduint la bretxa de rendiment entre els DCs processats en solució i els semiconductors epitaxials convencionals.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER: Artificial Virtuous Agents in water management scenarios
  
  Autor/a: OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober B6-planta 0Campus Nord
  Director/a de tesi: CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES | CORTÉS MARTÍNEZ, ATIA
  Resum de tesi: A mesura que les poblacions humanes continuen creixent, el consum de recursos augmenta inexorablement, el que condueix a un eventual esgotament, com afirma Malthus i especialment la Tragèdia dels comuns de Hardin. Per mantenir la sostenibilitat dels recursos, és necessari coordinar l'acció col·lectiva dels qui busquen beneficiar-se del consum d'aquest recurs. No obstant això, hi ha una petita part de tot el conjunt de participants que poden actuar de manera egoista i ignorar qualsevol norma o convenció social que restringeixi el consum excessiu o reguli la forma en què es consumeix. Això passa perquè l'acció col·lectiva, tal com explica Olson a Logics of Collective Action (Olson, 1971), pot enfrontar-se a dos dilemes socials diferents: El dilema del presoner i el dilema del polissó. El primer explica com l'elecció individual condueix a un òptim local (és a dir, un benefici personal) però a costa d'un mal resultat global (és a dir, el bé comú s'esgota i, finalment, ja ningú es beneficia). Aquest últim explica com els polissons, és a dir, els agents egoistes o deshonestos, poden carregar el manteniment del bé comú a mesura que el grup de consumidors creix, ja que evitar pagar el cost per preservar-lo pot no ser percebut (per exemple, reduir la taxa de consum o pagar impostos) mentre que el bé comú encara es proporciona i els consumidors no poden ser exclosos.Aquesta tesi explora l'ús de l'ètica de la virtut en el procés de presa de decisions dels agents. Les virtuts s'associen normalment amb l'excel·lència moral o una conformitat amb un estàndard de dret. En el nostre cas, l'objectiu és representar, en certa manera, el virtuosisme segons l'ètica clàssica, concretament, les escoles ètiques de pensament de Plató i Aristòtil. En els escrits de Plató i Aristòtil, les virtuts es defineixen normalment com a trets de caràcter que impulsen com un agent ha de comportar-se en el món. En tots dos enfocaments l'objectiu de l'agent és actuar de la manera correcta, d'acord amb les virtuts, per aconseguir un estat d'eudaimonia (tenir una vida abundant i plena). Entenem que la raó d'un agent no només està determinada pel que vol fer, sinó també per com equilibren les seves accions per dur-les a terme (és a dir, actuant d'acord amb els seus valors i virtuts). Volem modelar valors i virtuts per representar, fins a cert punt, una forma platònica i eudaimonista de l'ètica de la virtut. El nostre model de valors i virtuts utilitza l'enfocament centrat en l'objectiu de Swanton a l'ètica de la virtut.En tots dos enfocaments ètics, no només és necessari considerar l'individu, sinó també la societat en la qual viuen aquests individus. Aquestes societats haurien de fomentar que els seus individus siguin virtuosos. Atès que els valors i les virtuts es consideren incommensurables, vam decidir centrar-nos en un context específic al qual és el consum d'aigua. Per aquest motiu, la tesi es divideix en dos capítols principals: un centrat en el consum individual d'aigua dolça a les llars d'una ciutat mediterrània de mida mitjana, i un altre a nivell social, que utilitza un model de gestió d'aigües residuals industrials a la conca del riu Besòs, la captació del qual es troba a Barcelona, i és un exemple típic d'una captació complexa mediterrània. L'àrea de captació és una de les més poblades de Catalunya, amb més de 2 milions de persones connectades, la població activa de les quals està principalment ocupada en activitats industrials i en el sector serveis. Aquestes indústries són de diverses activitats amb una important presència dels sectors químic, metal·lúrgic, plàstic, tèxtil, paperer i alimentari. Cadascun d'aquests sectors té diferents necessitats pel que fa a l'ús de l'aigua.Plantegem la hipòtesi que els agents virtuosos poden tenir un millor rendiment que els agents utilitaris clàssics pel que fa al consum sostenible de recursos comuns.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA: Geothermal Potential Assessment in Catalonia, Spain: Innovative AI-Powered 3D Mapping using Advanced Hybrid Multitask and Semi-Supervised Learning Frameworks
  
  Autor/a: MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: 21/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa
  Director/a de tesi: HIMI BENOMAR, MAHJOUB
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc interdisciplinari innovador que fusiona la intel·ligència artificial amb l'optimització metaheurística per avançar en l'exploració de l’energia geotèrmica a Catalunya, Espanya. Integrant tècniques d’aprenentatge automàtic com l’aprenentatge profund, les xarxes neuronals i els arbres de decisió amb mètodes d’optimització avançats, com l’Algorisme de la Cuca de Llum i un nou Algorisme Ratpenat Modificat Multiobjectiu (MoBA), l’estudi millora significativament la precisió en la predicció de temperatures subterranies, redueix els costos d’exploració i optimitza l’avaluació i la gestió dels recursos geotèrmics.La recerca genera mapes geotèrmics tridimensionals d’alta resolució a profunditats de 50, 120, 150 i 180 metres, cobrint una àrea extensa d’aproximadament 7.942 km². El MoBA va demostrar un rendiment excepcional en la predicció de temperatures subterranies, superant els mètodes convencionals gràcies a la seva capacitat d’adaptació a condicions geològiques complexes i variables, minimitzant la intervenció manual i equilibrant múltiples objectius d’optimització. Aquest enfocament va permetre identificar zones d’alt potencial, especialment al Vallès i el Penedès, la Selva, l’Empordà, la Fossa d’Olot, la Plana de Vic i la Depressió Central.Les troballes clau revelen que el potencial geotèrmic augmenta significativament amb la profunditat, amb capacitats mitjanes estimades que passen de 15.408,5 MWh/any a 50 metres a 19.260,6 MWh/any a 150 metres. Aproximadament el 24% de les localitzacions estudiades van ser classificades com a “molt bones”, indicant una forta idoneïtat per a sistemes geotèrmics a petita i mitjana escala. Els resultats també van confirmar una correlació feble entre la conductivitat tèrmica i el gradient geotèrmic (r² = 0,02), posant de manifest l’heterogeneïtat geològica de la regió i la importància de realitzar avaluacions específiques per a cada lloc.Els models basats en intel·ligència artificial es van alinear estretament amb investigacions prèvies (per exemple, Colmenar-Santos et al., 2016), validant la fiabilitat d’aquest enfocament i oferint alhora un nivell més alt de detall i resolució espacial. Les prediccions basades en MoBA i els mapes de distribució espacial proporcionen informació aplicable per a responsables polítics i planificadors energètics, identificant zones adequades per a calefacció urbana, sistemes híbrids i integració d’energies renovables descentralitzades.Malgrat reptes com la disponibilitat de dades i la demanda computacional, la integració d’intel·ligència artificial amb algorismes metaheurístics representa un mètode escalable, rendible i precís per a l’exploració geotèrmica. Aquest treball no només aporta una eina potent per a l’explotació sostenible de recursos a Catalunya, sinó que també ofereix un model transferible per millorar les estratègies d’energies renovables en altres regions geològicament diverses.
  

SOSTENIBILITAT

• LARVOE, NOAH: FROM FARM TO FORK: THE ROLE OF FARMERS AND CONSUMERS IN PESTICIDE REDUCTION IN EUROPEAN VINEYARDS AND OLIVE GROVES
  
  Autor/a: LARVOE, NOAH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/04/2026
  Data de lectura: 18/05/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Sala de Grau, Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona-EEABB
  Director/a de tesi: KALLAS CALOT, ZEIN
  Resum de tesi: Les transicions cap a la sostenibilitat en els sistemes agroalimentaris requereixen ajustos coordinats tant pel costat de l’oferta com pel de la demanda de les cadenes de valor alimentàries. Els sectors vitivinícola i oliverer mediterranis continuen depenent majoritàriament dels pesticides químics per controlar plagues i malalties. En aquests sectors, la reducció de l’ús de pesticides sintètics, d’acord amb l’objectiu de la Unió Europea de reduir-ne l’ús a la meitat abans de 2030, depèn tant del suport dels consumidors als productes amb menys ús de pesticides com de la disposició dels agricultors a adoptar les innovacions que ho fan possible. Aquesta tesi examina si és factible, i amb quines condicions, que la demanda del mercat i el comportament dels agricultors puguin afavorir la reducció dels pesticides en els sistemes agrícoles mediterranis mitjançant quatre estudis empírics.El primer estudi analitza les preferències dels consumidors per l’oli d’oliva verge extra elaborat amb un ús reduït de pesticides a partir d’una enquesta de valoració contingent dependent de referència feta a 5.091 consumidors de França, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya. Aproximadament el 73 % de les persones enquestades estan disposades a pagar un sobrepreu per un oli d’oliva produït amb una reducció del 40 % de pesticides. Els sobrepreus mitjans estimats oscil·len entre el 22 % a Itàlia i el 26 % a França en comparació amb els productes elaborats segons les pràctiques convencionals.El segon estudi examina els consumidors de vi ecològic per estimar la proporció del sobrepreu dels vins ecològics atribuïble al fet de no utilitzar pesticides sintètics. S’hi empra un experiment d’elecció discreta dependent del preu de referència amb una mostra de 1.070 consumidors. Els resultats mostren que la no utilització de pesticides sintètics representa el 74 % del preu mitjà de referència del vi ecològic declarat a l’estudi, que supera la contribució d’altres atributs ecològics, mentre que la certificació per tercers genera un efecte positiu addicional. L’anàlisi de classes latents identifica tres segments de consumidors: els motivats per la consciència ambiental, els motivats per la certificació i els sensibles al preu, que difereixen de manera sistemàtica en actituds, coneixements i experiència de compra.El tercer estudi amplia l’anàlisi del mercat del vi convencional mitjançant un experiment d’elecció discreta dinàmica dependent de referència amb 4.000 consumidors dels mateixos països. Els resultats indiquen que els vins produïts amb una reducció del 40 % de pesticides tenen uns sobrepreus significatius, que oscil·len aproximadament entre el 26 % a França i el 30 % a Itàlia i Portugal. Les actituds mediambientals, el preu de compra anterior i el coneixement subjectiu influeixen de manera considerable en les preferències dels consumidors, tot i que la magnitud d’aquests elements varia entre països.El quart estudi analitza les intencions dels agricultors d’adoptar innovacions per reduir l’ús de pesticides a partir de dades procedents de 16 entrevistes amb experts i d’una enquesta estructurada a 354 fructicultors, dins del marc d’una versió ampliada de la teoria del comportament planificat. Les intencions d’adopció estan impulsades per actituds positives envers la reducció de pesticides i per percepcions favorables de la facilitat d’ús, mentre que els costos percebuts i la impressió que les pràctiques existents tenen un rendiment superior constitueixen barreres significatives. Les normes subjectives i el control conductual percebut no prediuen intencions d’adopció. A partir d’aquests resultats es desenvolupa una eina predictiva que determina la probabilitat que els agricultors adoptin innovacions per reduir l’ús de pesticides.En conjunt, els resultats suggereixen que l’alineació entre els incentius de mercat, les decisions dels agricultors i les estratègies polítiques constitueix un pilar essencial per avançar en la reducció de l’ús de pesticides.
  
• VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT: Design and Application of an AI-Enabled Adaptive Framework for Assessing Circularity in Socio-Ecological and Technical Systems (SETs) within the WEFE Nexus
  
  Autor/a: VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: La sostenibilitat i les transicions de l'economia circular en els sistemes socioambientals contemporanis es troben cada vegada més desafiades per la complexitat, la incertesa i les fortes interdependències entre els recursos naturals, les infraestructures i les estructures de governança. Els enfocaments tradicionals, d'avaluació sectorial basada en indicadors, han demostrat ser insuficients per capturar aquestes interaccions, sovint ignorant les compensacions sistèmiques, els comportaments emergents i les restriccions específiques del context. En resposta a aquestes limitacions, la present tesi doctoral desenvolupa, aplica i valida marcs d'avaluació integrats, participatius i adaptatius per a la sostenibilitat i la circularitat, basats en el pensament de sistemes i el Nexe Aigua-Energia-Alimentació-Ecosistemes.La tesi s'estructura com a compendi de la manera següent. El primer capítol és la introducció, a on es presenta el context de recerca dels principals conceptes, els antecedents i fonaments de la recerca, axí com el disseny, que comença amb les preguntes i hipòtesis de la recerca, la identificació de la bretxa de recerca, així com les línies i objectius. El segon capítol, s’endinsa en l’estat de l’art dels principals conceptes, presentant l’anàlisi bibliomètric a més del contexte institucional i els projectes que han proporcionat l’escenari per la part aplicada de la recerca. El tercer capítol, es dedica a la metodolgia, començant amb el marc metodològic global per posteriorment enfocar-se en el WEFE Nexus i l’avaluació integrada. El quart capítol, proposa un marc multicriteri integrat per avaluar el rendiment de la sostenibilitat i l'economia circular en els serveis públics d'aigua que operen en contextos mediterranis, combinant petjades ambientals, serveis ecosistèmics, governança i rendiment operatiu dins d'una estructura analítica orientada a la presa de decisions. El cinqué capítol, aplica una eina d'avaluació del WEFE Nexus activada per la intel·ligència artificial (IA) a les solucions de bioeconomia circular (específicament al biochar i les pràctiques agroforestales), les quals destaquen les compensacions, les sinergies i els resultats dependents del context i la seva dinàmica en escenaris futurs. El sisè capítol, consolida aquestes idees en un marc metodològic transferible per a l'avaluació de la circularitat participativa i activada per IA mitjançant sistemes socioambientals heterogenis. El capítol setè, es centra en la discussió dels resultats obtinguts a través de la recerca teòrica i aplicada, específicament per demostrar si la circularitat s'ha implementat com un conjunt estàtic de cicles de materials, o si s’ha assolit la seva implementació com una propietat de sistema emergent resultant de les interaccions entre els sistemes de recursos, els ecosistemes, les institucions i els valors dels grups d'interès, dins del marc de la present tesis. El capítol vuitè i últim, recull les conclusions per tal de mesurar el grau en què la metodologia i les seves aplicacions, ajuden a integrar l'anàlisi de decisions multi-criteri, els processos participatius, la intel·ligència artificial i els conceptes bessons digitals per donar suport a una avaluació de sostenibilitat transparent, adequada al context i adaptativa. Finalment, es dibuixen limitacions i futures línies de recerca per establir alguns principis bàsics per a la replicació i adaptació de l'eina d'anàlisi en altres contextes.En general, la tesi pretén contribuir a l'avanç de l'estat de l'art en la ciència de la sostenibilitat mitjançant l'operativitat del WEFE Nexus a través de marcs d'avaluació participatius i habilitats per la IA, reduint la bretxa entre la integració conceptual i el suport pràctic a la pressa de decisións.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL: Proyectos de recuperación de zonas vulnerables con materiales de ciclo cerrado. Casos de estudio, proyectos URBE.
  
  Autor/a: ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: 15/05/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: EPSEB (Escuela Politécnica Superior de Edificación BCN) - Sala de ActosAv. Doctor Marañón, 44-50 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: La República Dominicana, especialment la seva capital Santo Domingo, s'enfronta des de fa dècades a la problemàtica de la urbanització no planificada en zones d'alta vulnerabilitat, com les riberes del riu Ozama. Això genera un risc socioambiental intensificat per la sobrepoblació i la manca de polítiques públiques concretes. D'altra banda, l'absència d'un sistema integral per a la gestió dels Residus de la Construcció i Demolició (RCD), disposats habitualment de forma inadequada, provoca impactes mediambientals crítics al país. Aquesta investigació aborda la integració de la gestió dels RCD i els materials de cicle tancat en els projectes de readequació urbana que l'Estat dominicà promou en aquestes àrees crítiques, prenent com a casos d'estudi La Nueva Barquita i Domingo Savio (Projectes URBE), perquè serveixin com a punt de partida per a projectes futurs.L'objectiu central de la tesi és proposar alternatives constructives mitjançant l'ús sistemàtic de materials de cicle tancat i sistemes de valorització dels RCD. Es busca aportar coneixement estratègic perquè aquestes intervencions urbanes esdevinguin possibles "embornals de residus", impulsant un desenvolupament sostenible, socialment compromès i viable.La investigació ha seguit una metodologia mixta que ha combinat: l'estudi documental i anàlisi crítica de la normativa local; referències internacionals; i l'estat de l'art sobre vulnerabilitat i projectes d'intervenció en rius. S'han avaluat els assentaments de cas d'estudi, el sector de la construcció, els seus actors principals i el marc normatiu, a més d'experiències d'èxit en urbanització amb productes reciclats. La recerca de camp ha inclòs visites als projectes i enquestes tant a habitants com a actors clau (stakeholders). Finalment, s'ha realitzat un anàlisi tecnicoeconòmic de partides d'obra utilitzant eines de quantificació com TCQ/BEDEC. Aquest triple enfocament ha permès una comprensió integral de les barreres i oportunitats locals.Els resultats s'han emmarcat en tres vectors de transformació:Vector Normatiu/Institucional: Tot i que existeix un marc legal, es necessiten instruments tècnics i clàusules contractuals que integrin la gestió de RCD com a requisit obligatori en l'obra pública.Vector Socioeconòmic: La investigació ha identificat un mercat informal actiu de reutilització, fet que demostra una demanda latent. La formalització d'aquest sector pot generar un nou teixit econòmic competitiu.Vector Tècnic/Territorial: Es valida la viabilitat de la substitució de materials convencionals per RCD en projectes de readequació, optimitzant la resiliència en riberes mitjançant solucions combinades amb enfocaments basats en la natura (NBS).Les troballes demostren que, si bé l'Estat dominicà té un compromís social en la reubicació de poblacions vulnerables, persisteix una bretxa crítica en l'aplicació de la normativa i la integració tècnica dels RCD. La contribució principal d'aquesta tesi rau en haver integrat un diagnòstic tècnic, normatiu i territorial que valida la hipòtesi que els projectes urbans poden funcionar com a "embornals de residus" en el context dominicà.La investigació estableix les bases perquè el país adopti un model d'economia circular en la construcció. El robust creixement del sector es presenta com una oportunitat excepcional per implementar aquest nou model, atraient inversió sostenible i enfortint la competitivitat internacional. Això converteix el desafiament dels residus en una palanca estratègica per al desenvolupament urbà resilient i la prosperitat econòmica del país.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• AREIAS FANZERES, LEONARDO: Sound-to-Image Translation Through Direct Cross-Modal Learning: An Exploratory and Architectural Study
  
  Autor/a: AREIAS FANZERES, LEONARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: El so ambient transmet una rica informació semàntica i contextual sobre esdeveniments, objectes i dinàmiques espacials. Tanmateix, els enfocaments computacionals predominants per a l’anàlisi de l’àudio ambiental, com la Detecció d’Esdeveniments Acústics (Acoustic Event Detection, AED), solen reduir aquesta complexitat a etiquetes textuals discretes. Tot i que aquestes representacions són eficaces per a tasques de monitoratge automatitzat, simplifiquen excessivament les escenes acústiques i resulten insuficients quan la informació auditiva s’ha de comunicar entre diferents modalitats. La traducció de so a imatge (Sound-to-Image, S2I) ofereix un enfocament alternatiu en què un model sintetitza imatges que representen visualment les fonts emissores de so i els entorns que les envolten.Aquesta tesi introdueix i desenvolupa la traducció directa de so a imatge, un paradigma que estableix una connexió entre les modalitats auditiva i visual sense recórrer a mediació textual, supervisió per classes o alineament basat en clústers durant l’entrenament. La hipòtesi central és que les abstraccions d’alt nivell apreses per xarxes neuronals profundes proporcionen un espai semàntic compartit en què modalitats heterogènies poden connectar-se directament, permetent generar imatges que siguin interpretables i semànticament coherents amb el so d’origen. Aquestes sortides s’anomenen informatives, en el sentit que comuniquen visualment aspectes significatius de l’esdeveniment acústic.La primera part de la tesi presenta, fins on arriba el nostre coneixement, el primer estudi dedicat a la traducció directa S2I. Es desenvolupa una xarxa generativa antagònica (Generative Adversarial Network, GAN) densament connectada i condicionada mitjançant incrustacions d’àudio, amb l’objectiu de sintetitzar imatges directament a partir del so. Atès que múltiples imatges plausibles poden correspondre a un mateix esdeveniment acústic, la qualitat de la traducció no es pot avaluar mitjançant la reconstrucció a nivell de píxel. Per abordar aquest repte, es proposa un marc d’avaluació basat en la informativitat, que utilitza classificadors dedicats per determinar si les imatges generades són interpretables i semànticament coherents amb l’àudio d’origen. Els experiments revelen que, malgrat la dificultat inherent de la tasca, el model generalitza a sons no vistos i produeix sortides informatives en una proporció significativa de les traduccions. L’anàlisi també mostra que la dimensionalitat del coll d’ampolla latent influeix en el comportament de la traducció, revelant un compromís entre la convergència en l’espai de píxels i la informativitat.Sobre aquesta base, la segona part investiga si els mecanismes d’atenció poden reforçar l’alineament entre modalitats. Mòduls d’autoatenció i d’atenció creuada s’integren al generador i s’avaluen en múltiples configuracions. Els resultats mostren que l’atenció millora el rendiment de la traducció quan s’aplica en les primeres etapes de la xarxa, incrementant la informativitat en comparació amb la línia base purament convolucional, alhora que preserva la naturalesa plenament directa de la connexió àudio–visual.En conjunt, aquestes contribucions defineixen, validen i amplien formalment la traducció directa S2I com un paradigma de recerca diferenciat. Més enllà del disseny arquitectònic i de les estratègies d’entrenament, aquesta tesi avança principis metodològics per a l’avaluació quantitativa de la traducció entre modalitats en absència d’una veritat visual determinista. Els resultats contribueixen a una millor comprensió de l’aprenentatge de representacions multimodals i destaquen el potencial de la traducció directa S2I per a aplicacions en la interacció multimodal i en tecnologies orientades a l’accessibilitat, especialment per millorar la consciència situacional en persones sordes o amb pèrdua auditiva.
  
• KASULURU, VAISHNAVI: AI-Driven Network Service Management for Efficient and Sustainable Open-RAN Systems in 6G and Beyond
  
  Autor/a: KASULURU, VAISHNAVI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de lectura: 15/05/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: ETSETB B3 Teleensenyament, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: BLANCO BOTANA, LUIS | ZEYDAN, ENGIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc sostenible de gestió de recursos basat en Intel·ligència Artificial (IA) per a xarxes d’accés ràdio obertes de nova generació (O-RAN) en el context de l’emergent era de la Sisena Generació (6G). El marc opera dins d’un entorn 6G natiu al núvol i transforma la intel·ligència predictiva en una orquestració fiable i eficient energèticament. Combina models predictius avançats amb control basat en optimització per abordar reptes com la demanda estocàstica, l’alta dimensionalitat de les dades de recursos, la multitenència i la complexitat computacional pròpia d’O-RAN. L’arquitectura de predicció constitueix el nucli del marc, ja que permet quantificar la incertesa i les interdependències entre els recursos de xarxa de múltiples inquilins. Els models de predicció probabilística generen distribucions de les demandes futures de recursos, permetent als proveïdors de serveis dur a terme una orquestració més informada i conscient del risc en entorns multitenant complexos.Inicialment, el marc utilitza estimadors probabilístics univariants, com ara xarxes Simple Feed-Forward (SFF), xarxes recurrents autoregressives profundes (DeepAR) i Transformers, per predir demandes individuals de recursos i donar suport a una provisió eficient en O-RAN. Aquests models proporcionen prediccions àgils, eficients i conscients de la incertesa, que s’integren en una nova estratègia d’orquestració basada en percentils anomenada Enfocament Dinàmic d’Ajust de Percentils (DYNp). La selecció d’un percentil adequat és clau per equilibrar el malbaratament de recursos i la fiabilitat del servei. Tanmateix, els models univariants no capturen les dependències entre recursos, fet que pot conduir a decisions subòptimes. Per superar aquesta limitació, el marc incorpora models de predicció probabilística multivariant. En particular, models com la Vector Autoregressió amb Processos Gaussians (GPVAR) i el Transformer de Fusió Temporal (TFT) processen conjuntament múltiples sèries temporals i proporcionen estimacions robustes de les futures demandes de recursos, aprenent dependències complexes entre diferents recursos, talls de xarxa i inquilins. A més, la introducció d’aproximacions de baix rang en GPVAR millora l’escalabilitat i la robustesa del model.L’objectiu principal d’aquesta tesi és assolir l’eficiència energètica i una compartició efectiva dels recursos. Mitjançant la integració d’intel·ligència predictiva amb un model òptim de consum energètic, el marc optimitza de manera proactiva l’activació i desactivació dels recursos ràdio, reduint significativament el consum energètic sense comprometre l’experiència d’usuari ni les garanties dels Acords de Nivell de Servei (SLA). El marc amplia l’arquitectura cel·lular tradicional d’O-RAN per incloure xarxes Massive MIMO sense cel·les (CF-mMIMO), alineant-se amb l’evolució arquitectònica prevista per a 6G i oferint una solució escalable per a desplegaments ultra densos i energèticament eficients. A més, les funcions de predicció i orquestració s’implementen com a aplicacions modulars natives al núvol. Cada mòdul es conteneïtza amb Docker i exposa la seva funcionalitat mitjançant interfícies REST, permetent una arquitectura de microserveis amb desplegament flexible, execució escalable i integració fluida dins l’entorn O-RAN. En conjunt, la tesi estableix una base matemàtica i arquitectònica per al desplegament d’O-RAN sostenible, optimitzat energèticament i basat en IA amb adaptació a la incertesa, contribuint al desenvolupament de xarxes 6G intel·ligents, autònomes i estables.
  
• LIU, JINGLONG: Estimation of Crop Above Ground Biomass Density (AGBD) based on the Integration of Remote Sensing Data and Crop Growth Models
  
  Autor/a: LIU, JINGLONG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda les limitacions de la teledetecció (RS) i els models de creixement de cultius (CGMs) en l'estimació de la Densitat de Biomassa Aèria (AGBD). Si bé la RS òptica es veu limitada per la nuvolositat i la saturació del senyal, i els CGMs sovint requereixen una calibració complexa i tenen dificultats per capturar l'heterogeneïtat espacial, la seva integració ofereix una estratègia prometedora per al monitoratge continu.La recerca millora l'estimació d'AGBD mitjançant tres contribucions principals: (1) El desenvolupament d'un Model Paramètric Millorat (IPAM) que incorpora correccions basades en Fibonacci per millorar la precisió i reduir la sobreestimació; (2) Un nou algorisme per recuperar l'alçada del cultiu i l'AGBD basant-se únicament en la retrodispersió SAR de polarització dual; i (3) Un sistema d'Assimilació de Dades que integra observacions de RS en un model WOFOST modificat, validat utilitzant conjunts de dades multianuals de dues granges als EUA. Els resultats demostren que la integració de RS amb CGMs millora significativament la interpretabilitat, transferibilitat i fiabilitat operativa de l'estimació de biomassa a gran escala.
  
• MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA: Resource Management in Sliced Converged Optical-Wireless 6G Networks: From Strategic Dimensioning to Dynamic Service Provisioning
  
  Autor/a: MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Room C4-021B at the Castelldefels Campus
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | VARDAKAS, JOHN
  Resum de tesi: L’evolució cap a les xarxes 6G es basa en infraestructures convergents òptico-sense fils i tecnologies com la Virtualització de Funcions de Xarxa (NFV) per suportar serveis via Network Slicing. Tot i la flexibilitat, aquests paradigmes compliquen la gestió de recursos compartits. Aquesta tesi aborda el repte identificant una dualitat temporal en la gestió: des de la planificació estratègica de capacitat fins a l’aprovisionament tàctic en temps real. Aquesta complexitat s’agreuja per la coexistència de slices amb diferents requisits de Qualitat de Servei (QoS). Per resoldre aquesta dicotomia, es desenvolupen metodologies específiques.Per abordar el domini estratègic, on els Operadors de Xarxes Virtuals (MVNOs) requereixen eines de dimensionament ràpid per a l’arrendament flexible de recursos, aquesta tesi doctoral desenvolupa un marc analític computacionalment eficient basat en cadenes de Markov unidimensionals. De manera única, aquest model captura l’ocupació de recursos en dos nivells: recursos físics que governen la instanciació de Cadenes de Funcions de Servei (SFC), i recursos virtuals que governen l’admissió d’usuaris. Aquest modelatge estratificat evita l’explosió de l’espai d’estats mentre calcula amb precisió les taxes d’admissió, assolint errors relatius típicament inferiors al 2% en comparació amb simulacions. El marc s’aplica per determinar els recursos mínims requerits per assolir taxes d’admissió objectiu sota taxes d’arribada variables, així com per identificar la capacitat necessària per complir amb diferents objectius d’admissió sota càrregues de trànsit constants. Aquesta capacitat permet un dimensionament ràpid fora de línia per garantir llindars de QoS, oferint una alternativa escalable a simulacions que consumeixen molt de temps i enfocaments d’optimització exhaustius en recursos. Complementant això, s’aborda el repte tàctic de la Incrustació de SFC en línia (SFCE). Reconeixent la duresa NP del problema d’incrustació amb l’objectiu de minimitzar conjuntament el consum d’energia holístic i la probabilitat de bloqueig, es desenvolupa HORIZON, una nova heurística holística dissenyada per optimitzar l’eficiència operativa dels MVNO. Utilitza una estratègia de col·locació proactiva cap enrere acoblada amb enrutament segmentat conscient de potència i latència, i integra models de potència integrals tant per a servidors com per a Multiplexors d’Inserció-Extracció Òptica Reconfigurables (ROADMs). En imposar un estricte aïllament entre slices mentre maximitza l’eficiència intra-slice, HORIZON assoleix una eficiència energètica dins del 15% dels límits òptims ILP en escenaris amb recursos limitats. Les avaluacions en quatre topologies realistes demostren temps d’execució de 10–18 ms per sol·licitud (38–67 vegades més ràpid que solucions òptimes), estalvis d’energia de fins al 23.6% comparat amb heurístiques de l’estat de l’art, i baixes taxes de bloqueig, permetent als MVNO minimitzar OPEX mentre s’adhereixen estrictament als SLAs.
  
• NOURMOHAMMADI, FARZANEH: Deep Learning Driven Blocking Prediction in Elastic Optical Networks using Spatio-Temporal Hybrid Neural Network
  
  Autor/a: NOURMOHAMMADI, FARZANEH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/03/2026
  Data de lectura: 11/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord D4-012 Sala de Juntes TSC
  Director/a de tesi: COMELLAS COLOME, JAUME
  Resum de tesi: El creixement explosiu de serveis d’alt consum d’amplada de banda, com l’streaming de vídeo en ultra alta definició, els jocs al núvol i la realitat virtual, està empenyent les xarxes de transport òptic cap a una flexibilitat i una eficiència més grans. Les Xarxes Òptiques Elàstiques (EON, per les seves sigles en anglès) responen a aquestes demandes assignant espectre en ranures de freqüència de mida variable en lloc de canals de graella fixa. Tanmateix, l’establiment i el desmantellament dinàmics de camins de llum heterogenis fragmenten l’espectre òptic, cosa que sovint provoca el bloqueig de connexions fins i tot quan existeix capacitat total suficient. Una predicció primerenca i acurada dels esdeveniments de bloqueig permet als controladors de xarxa activar de manera proactiva la desfragmentació de l’espectre i la reassignació de recursos, millorant la continuïtat del servei i la utilització de la xarxa.Aquesta tesi doctoral investiga enfocaments basats en aprenentatge profund per a la predicció del bloqueig en EON utilitzant informació de l’estat de la xarxa representada com a matrius d’ocupació de l’espectre. En primer lloc, introduïm Xarxes Neuronals Convolucionals unidimensionals i bidimensionals (1D-CNN i 2D-CNN) per extreure automàticament patrons espacials de fragmentació a partir de topologies EON simulades. La 2D-CNN proposada assoleix una precisió de predicció del 92,17\% i supera línies base convencionals d’aprenentatge automàtic com les Màquines de Vectors de Suport i els k-Veins Més Propers. A partir d’això, proposem arquitectures híbrides espaciotemporals que integren l’extracció de característiques per convolució amb unitats de Memòria a Curt i Llarg Termini (LSTM) i LSTM Bidireccional (BiLSTM) per capturar tant els patrons espacials com l’evolució temporal de la fragmentació de l’espectre. El model CNN–BiLSTM aconsegueix una precisió de predicció del 94,1\% mantenint una complexitat computacional raonable, i el model CNN–LSTM ofereix un equilibri favorable entre precisió i velocitat d’entrenament.En unificar tècniques d’aprenentatge profund espacials i temporals, aquest treball proporciona un marc integral per a la predicció primerenca i fiable del bloqueig en entorns EON dinàmics. Els models proposats poden integrar-se en controladors de xarxes òptiques elàstiques per habilitar accions oportunes de desfragmentació, reduint la probabilitat de bloqueig i millorant l’eficiència global de la xarxa. Els resultats fan avançar l’aplicació de la intel·ligència artificial a les xarxes òptiques i estableixen les bases per a una futura integració amb estratègies d’encaminament intel·ligent, assignació d’espectre i automatització de xarxes.
  
• RUIZ CARREGAL, GERARD: High-Resolution Drone-Based Repeat-pass SAR Interferometry for 3D displacement estimation
  
  Autor/a: RUIZ CARREGAL, GERARD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LOPEZ MARTINEZ, CARLOS | IGLESIAS GONZÁLEZ, RUBÉN | LORT CUENCA, MARC
  Resum de tesi: La caracterització precisa dels processos de deformació del terreny és essencial per a l’avaluació del risc i les aplicacions d’alerta precoç, ja que el desplaçament sovint és un precursor de col·lapses catastròfics. Durant les darreres dues dècades, el Radar d’Obertura Sintètica (SAR) i la Interferometria SAR Diferencial Multi-Temporal (MT-DInSAR) han permès l’estimació de desplaçaments mil·limètrics sobre àrees grans i amb una densitat espacial alta. En aquest context, el SAR satel·lital ofereix una cobertura global regular i a llarg termini, mentre que el SAR Terrestre (GBSAR) proporciona monitoratge gairebé en temps real, adequat per a processos de deformació ràpida i localitzada. Malgrat aquests avantatges, ambdós sistemes presenten limitacions inherents. El SAR satel·lital no pot mesurar desplaçaments ràpids a causa dels intervals de revisita de diversos dies i no és sensible als desplaçaments orientats en la direcció Nord-Sud (NS) a causa de les seves òrbites quasi polars. El GBSAR ofereix una resolució temporal excel·lent, però el seu desplegament és limitat en zones d’accés difícil i la seva geometria fixa sovint condueix a una subestimació del desplaçaments.Els sistemes SAR aerotransportats mitiguen diverses d’aquestes limitacions oferint temps de revisita controlats i mesures des de punts de vista múltiples, permetent recuperar el vector de desplaçament tridimensional (3D). En aquest context, els drons multirotor han sorgit com una plataforma aerotransportada econòmica i adaptable. El SAR embarcat en dron hereta reptes relacionats amb el moviment de la plataforma i les incerteses de navegació, es veu afectat per restriccions addicionals com limitacions de càrrega útil, i requereix l’adaptació dels algorismes MT-DInSAR a plataformes de baixa altitud i temps de revisita irregulars.L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és demostrar la capacitat dels sistemes SAR embarcats en dron per estimar sèries temporals de desplaçament del terreny mitjançant conjunts de dades interferomètriques multi-temporals en escenaris operacionals reals. Amb aquesta finalitat, la tesi desenvolupa un marc integral que inclou el desenvolupament del sensor, el processament interferomètric i metodologies MT-DInSAR. Es desenvolupa un radar de banda Ku de doble canal amb modulació de freqüència contínua (FMCW) i s’integra en una plataforma multirotor. A més, es proposa una cadena de processament interferomètric per generar interferogrames de passada múltiple calibrats en fase, combinant el refinament del Model Digital d’Elevacions (DEM) mitjançant interferometria de passada única amb una estratègia específica de coregistrat, on s’introdueix l’algorisme MTCD-MSQ com un nou mètode de coregistrat dissenyat per a SAR aerotransportat d’alta freqüència. Així mateix, es proposen dos fluxos de treball MT-DInSAR complementaris per abordar diferents règims de deformació. El mètode SD-MT-DInSAR recupera sèries temporals de desplaçament acumulat quan la coherència interferomètrica es preserva entre adquisicions consecutives, mentre que el mètode SDVEL-MT-DInSAR explota la flexibilitat dels drons per realitzar vols intra-diaris repetits i estimar sèries temporals de velocitat de desplaçament en zones amb deformació ràpida, on la decorrelació es produeix en poques hores. Finalment, la tesi empra adquisicions multi-geometria per recuperar el vector complet de desplaçament 3D.El marc es valida mitjançant experiments controlats amb Reflectors de Cantonada (CR) i en condicions operacionals reals sobre una mina a cel obert activa, demostrant sensibilitat submil·limètrica, el monitoratge de desplaçaments de l’ordre d’un metre durant diversos dies i la recuperació de vectors de desplaçament 3D en escenaris complexos.La tesi confirma que la interferometria SAR embarcada en dron és una eina fiable per al monitoratge de deformacions que complementa els sistemes satel·litals i GBSAR, obrint noves oportunitats en geotècnia, mineria i avaluació de riscos naturals.
  

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR: Comportamiento Ético: Identidad Moral, Atención Moral y su papel en la Construcción del Liderazgo Ético
  
  Autor/a: GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 14/05/2026
  Director/a de tesi: OLIVELLA NADAL, JORGE | GIROTTO, MICHELE
  Resum de tesi: Quan un líder actua sense ètica, tota l’organització es veu sacsejada; quan exerceix el lideratge amb integritat, inspira cultures sostenibles i reforça la confiança social. Aquesta tesi doctoral aborda el repte de comprendre com els líders perceben i exerceixen el seu propi comportament ètic, posant el focus en dos motors interns fonamentals: la identitat moral i l’atenció moral. Aquests factors, sovint invisibles en el discurs quotidià de les organitzacions, diferencien un lideratge formal d’un lideratge autèntic, capaç de generar legitimitat, resiliència i compromís en contextos complexos.La recerca parteix d’un diagnòstic clar: els escàndols financers, les males pràctiques corporatives i les creixents exigències socials de transparència han situat l’ètica al centre de l’agenda empresarial. Tanmateix, la majoria dels estudis previs han analitzat el lideratge ètic des de la perspectiva dels subordinats o en contextos anglosaxons, deixant de banda el punt de vista del propi líder i l’anàlisi de realitats culturals específiques, com ara el context espanyol. Aquesta és la bretxa que la tesi pretén abordar.L’estudi es desenvolupa en dues fases. La primera presenta una anàlisi bibliomètrica i una revisió sistemàtica de més de trenta anys de literatura científica, que identifica tres pilars teòrics del lideratge ètic: les teories basades en valors, la teoria del desenvolupament moral cognitiu i la teoria de l’aprenentatge social. Aquesta revisió posa de manifest la fragmentació dels enfocaments existents i l’escassetat d’estudis empírics centrats en l’autopercepció dels líders, així com la necessitat d’incorporar variables com el gènere, l’edat i el nivell jeràrquic.La segona fase construeix un model empíric aplicat al context espanyol. Amb aquesta finalitat, l’escala clàssica de lideratge ètic es valida i s’adapta psicomètricament a l’autopercepció dels líders mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries, proves de fiabilitat i models d’equacions estructurals. El procés inclou la revisió per part d’experts, proves pilot i l’administració de qüestionaris a una mostra de directius de diferents sectors. El resultat és una escala robusta i adaptada al context que identifica tres dimensions del lideratge ètic autopercbut: la presa de decisions integradora, el reforç dels comportaments ètics i l’exemple personal del líder com a model de conducta.Els resultats mostren que la identitat moral i l’atenció moral influeixen de manera significativa en aquestes dimensions, tot i que de forma diferenciada. La internalització de la identitat moral prediu la integració de principis ètics en la presa de decisions, mentre que la simbolització de la identitat moral i l’atenció moral reflexiva expliquen la tendència a reforçar els comportaments ètics. A més, variables com el gènere, l’edat, l’experiència directiva i la posició jeràrquica actuen com a moderadores, indicant que el lideratge ètic emergeix de la interacció entre característiques personals i professionals.En conjunt, aquesta tesi demostra que el lideratge ètic no és un codi abstracte ni un discurs superficial, sinó una pràctica arrelada en la coherència interna del líder, reflectida en la presa de decisions i projectada en la cultura organitzativa, contribuint al desenvolupament d’organitzacions més justes i sostenibles.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• ANTONELLI, NICOLÒ: CFD techniques for IBRA-type discretizations
  
  Autor/a: ANTONELLI, NICOLÒ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/05/2026
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | ZORRILLA MARTÍNEZ, RUBÉN
  Resum de tesi: L’Anàlisi Isogeomètrica (IGA) permet la representació exacta de la geometria a partir del CAD i proporciona espais d’aproximació d’alt ordre i elevada continuïtat. Malgrat aquests avantatges, la seva adopció industrial continua sent limitada a causa de l’estructura multipedaç dels models CAD i de la dificultat de construir parametritzacions volumètriques adequades per a l’anàlisi. Les tècniques d’IGA immersa i basades en trimming redueixen les restriccions de mallat, però hereten el problema de les petites cel·les tallades (small cut-cell problem), que sovint condueix a un mal condicionament sever i a una degradació del rendiment dels solvers.Aquesta tesi investiga si la filosofia lliure de cel·les tallades del Shifted Boundary Method (SBM) es pot transferir al context isogeomètric per combinar fidelitat geomètrica, alta precisió i robustesa en el condicionament. En primer lloc, es desenvolupa una formulació SBM--IGA lliure de penalització per a problemes el·líptics. S’obtenen taxes de convergència òptimes per a condicions de contorn de Dirichlet, i els sistemes resultants presenten l’escalat esperat del nombre de condició, evitant el deteriorament típic dels enfocaments basats en trimming.Posteriorment, el marc s’estén a formulacions mixtes i a fluxos de Stokes incompressibles, incloent-hi models viscoplàstics no newtonians. Finalment, el Gap--Shifted Boundary Method es generalitza a l’acoblament multipedaç no conforme. S’admeten discrepàncies arbitràries de malla, heterogeneïtat en el grau polinòmic i refinament local sense introduir graus de llibertat addicionals, mantenint una convergència òptima i un condicionament favorable.En conjunt, la tesi estableix un marc isogeomètric immers geomètricament flexible i intrínsecament ben condicionat, adequat per a la simulació integrada amb CAD.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• PÉREZ QUINTANA, MARC: Multimodal Data Fusion for Multiple Object Tracking: A Reference Perception System for ADAS and AV Functions Validation
  
  Autor/a: PÉREZ QUINTANA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/05/2026
  Director/a de tesi: AGUDO MARTÍNEZ, ANTONIO
  Resum de tesi: L'any 2021, 1,19 milions de persones van morir en accidents de trànsit, sent aquests la principal causa de mort en persones de 5 a 29 anys. La majoria daquests accidents són causats pel conductor; per tant, els vehicles automatitzats representen una oportunitat única per reduir la mortalitat i millorar la seguretat viària. Tot i això, la implementació i adopció a gran escala de vehicles automatitzats segurs requereixen un procediment de validació robust, que inclogui proves a la carretera, que són significativament més complexes que les proves en pistes d'assaig o en simulació, ja que no es disposa de dades de referència sobre els objectes que envolten el vehicle que s'està avaluant. Aquesta tesi estudia com construir un sistema de percepció de referència que suporti la validació de vehicles automatitzats a la carretera. Analitzem la detecció d'objectes en núvols de punts i presentem un mètode d'agrupament de punts per detectar objectes independentment de la seva classe. Aquestes deteccions es poden projectar al pla imatge per combinar-se amb deteccions basades en imatges, millorant la robustesa i afegint la informació de classe. També presentem un mètode que fa servir prototips de classe, definits com la mitjana i la covariància de les característiques d'aquesta classe, per millorar el rendiment d'un detector d'objectes basat en aprenentatge en núvols de punts. Les deteccions d'objectes de diferents modalitats es poden combinar en el mètode de seguiment de múltiples objectes presentat, que funciona sense assumir la sincronització de sensors i es pot adaptar per incloure informació d'objectes de qualsevol font, com les comunicacions entre vehicles, i inclou la gestió d'errors comuns poc estudiats a la literatura: errors en les classificacions i estimacions parcials de la mida de l'objecte. Aquests detectors d'objectes i el mètode de seguiment de múltiples objectes poden avaluar-se amb una nova metodologia proposada per avaluar sistemes de percepció centrada en la seguretat, que utilitzem per avaluar l'efecte en el rendiment de la detecció d'objectes de diferents condicions meteorològiques i les capes de robustesa incloses en protocols de prova recents. També presentem una metodologia per extreure escenaris en formats estandarditzats, a partir d'enregistraments d'imatges i núvols de punts, que es poden utilitzar directament en un simulador. Finalment, analitzem com l'extracció d'escenaris, combinada amb altres eines, pot ajudar a validar vehicles automatitzats a la carretera.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• SUVORKIN, VLADIMIR: Robust positioning using hybridization of GNSS with other measurements of opportunity
  
  Autor/a: SUVORKIN, VLADIMIR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/05/2026
  Director/a de tesi: ROVIRA GARCIA, ADRIÀ | GONZÁLEZ CASADO, GUILLERMO
  Resum de tesi: Assolir un posicionament robust en plataformes terrestres i UAV continua sent un repte en presencia de multipath, visibilitat satel·lital parcial i canvis rapids en la qualitat de les observacions, especialment en escenaris urbans i embeguts. Al mateix temps, els telefons intel·ligents i els receptors embeguts moderns proporcionen cada cop mes observacions multiconstel·lacio i de doble frequencia, mesures de fase portadora i fluxos IMU aprofitables per al posicionament assistit.La present tesi aborda aquestes condicions mitjancant un marc robust d'integracio GNSS/IMU, avaluat en sensors de diferents graus, des de plataformes de grau de navegacio fins a telefons intel·ligents de consum.El marc esta concebut no nomes per al post-processament fora de linia, sino tambe per a operacio en temps real i en sistemes encastats, seguint una estructura d'execucio determinista adequada per a aquest tipus de desplegament.Les conclusions de la recerca son:Primer, s'ha desenvolupat un marc unificat de processament per a la integracio GNSS/IMU utilitzant observables GNSS crus, no diferenciats i no combinats (codi, fase portadora i Doppler) i mesures inercials.Segon, s'ha adoptat una arquitectura de Filtre d'Informacio en Arrel Quadrada (SRIF) com a nucli de l'estimador, la qual cosa permet una implementacio numericament robusta i una estructura de programari compartida per al processament GNSS-only, la fusio en acoblament lax (LC) i la fusio en acoblament estret (TC).Tercer, l'analisi de desviacio d'Allan s'ha utilitzat de manera sistematica per identificar parametres de soroll inercial i per configurar el model de soroll de proces del filtre de navegacio en diferents classes d'IMU, millorant la coherencia de l'ajust quan les especificacions del fabricant son incompletes.Quart, la validacio experimental en multiples conjunts de dades independents, que abasten diferents condicions GNSS i graus d'equipament, mostra que la fusio LC aporta les millores practiques mes consistents, especialment en continuitat i robustesa davant degradacions breus de GNSS, i sovint millora el comportament tipic de la solucio quan la qualitat de les dades inercials es adequada.Cinque, en entorns urbans densos, amb multipath intens i emmascarament, el rendiment del posicionament continua limitat de manera fonamental per la qualitat de la mesura GNSS i el nivell de correccions; l'ajuda inercial mitiga interrupcions de curt termini, pero no elimina el sostre d'error del costat GNSS.Finalment, en conjunt, la tesi demostra un marc d'integracio GNSS/IMU transferible i numericament estable, una metodologia reproduible basada en Allan per configurar IMUs heterogenis al filtre, i una via realista cap a un posicionament robust en condicions de camp.
  

ENGINYERIA CIVIL

• LOPEZ CHACON, SERGIO RICARDO: Enhanced short-term prediction of high streamflow combining physically based and machine learning models
  
  Autor/a: LOPEZ CHACON, SERGIO RICARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 05/05/2026
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
  Resum de tesi: Els models d’aprenentatge automàtic han demostrat un gran potencial en l’última dècada per a la predicció de cabals. Tot i assolir una precisió considerable, aquests models encara presenten algunes limitacions i aspectes poc explorats en aquest àmbit: la disminució de la precisió en cabals elevats, les aplicacions d’estimació de la incertesa i la interpretació hidrològica dels models. Els valors de cabal elevat són els més rellevants per als sistemes d’alerta primerenca de mitigació d’inundacions. Tanmateix, aquests registres són escassos en les dades. Per això, s’observa una disminució de la precisió, que s’accentua en escenaris extrapolats. Aquesta tesi proposa dues metodologies que donen suport als models d’aprenentatge automàtic amb les sortides d’un model basat en principis físics per millorar les capacitats de predicció en cabals elevats. La primera metodologia produeix un model d’aprenentatge automàtic entrenat amb una combinació d’esdeveniments observats i esdeveniments sintètics de cabals elevats generats per un model basat en principis físics. La segona metodologia crea un model híbrid que combina sortides d’un model basat en principis físics i la predicció dels seus residus mitjançant un model d’aprenentatge automàtic. Ambdues metodologies han mostrat millores en la precisió en comparació amb models entrenats únicament amb dades observades, assolint reduccions de l’error quadràtic mitjà superiors al 23% per a valors de cabal superiors al període de retorn de 3 anys a l’àrea d’estudi. Tanmateix, la segona metodologia aconsegueix aproximacions més properes al valor màxim observat, amb capacitats significatives d’extrapolació.Malgrat la precisió, la incertesa associada al model és un tema principal a explorar. En la tesi es desenvolupa una metodologia per estimar la incertesa de la sortida d’un model de predicció de cabals mitjançant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats de la metodologia mostren que les distribucions dels residus es poden descriure de manera acceptable. En conseqüència, l’interval d’incertesa cobreix el 87,9% dels valors observats superiors al període de retorn de 3 anys, amb una amplada d’interval significativament menor que la del mètode Box-Cox àmpliament utilitzat. Finalment, s’aborda la interpretació hidrològica d’un model d’aprenentatge automàtic per a la predicció de cabals. Els resultats mostren que el model pot identificar àrees de la conca la escorrentia de les quals contribueix de manera considerable al punt de control, així com períodes de saturació prèvia del sòl i l’impacte dels valors més elevats de precipitació en la predicció del model. Quan l’hidrograma presenta una pujada pronunciada, el model considera de manera acceptable la precipitació acumulada recent com la característica més rellevant, juntament amb la saturació prèvia. A mesura que s’apropa el pic de l’hidrograma i durant la fase de descens, el cabal previ adquireix més rellevància, recolzat per l’escorrentia de regions distants. El model d’aprenentatge automàtic pot interpretar adequadament el sistema de la conca i proporcionar informació valuosa.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• VILELLA VEGA, MANEL: Enhanced modulation strategies for a high-efficiency energy conversion system for electric vehicles
  
  Autor/a: VILELLA VEGA, MANEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 06/05/2026
  Director/a de tesi: ZARAGOZA BERTOMEU, JORDI | BERBEL ARTAL, NÉSTOR
  Resum de tesi: La transició global cap als vehicles elèctrics (VE) ha intensificat la demanda d’electrònica de potència d’alta eficiència. Els carregadors embarcats On-Board Chargers (OBC) i els sistemes de conversió d’energia bidireccionals són essencials per gestionar el flux d’energia entre la xarxa elèctrica i la bateria del vehicle. Aquests sistemes han de ser compactes, lleugers i capaços d’oferir una alta densitat de potència per satisfer els requisits de l’automoció moderna. En aquest context, la conversió DC-DC bidireccional aïllada, i en particular el convertidor DAB, ha emergit com una tecnologia clau gràcies al seu aïllament galvànic inherent i al seu alt rendiment. Per assolir una elevada densitat de potència i eficiència, aquesta recerca utilitza semiconductors de banda ampla (WBG), concretament dispositius de Nitrur de Gal·li (GaN), que permeten freqüències de commutació més elevades en comparació amb el silici tradicional.L’objectiu principal d’aquest treball doctoral és optimitzar les tècniques de control i modulació per explotar tot el potencial dels semiconductors de GaN, tot mitigant els reptes associats al funcionament a alta freqüència, com ara els efectes paràsits, la gestió tèrmica i les interferències electromagnètiques (EMI). La recerca s’estructura al voltant de quatre contribucions principals.En primer lloc, la tesi avalua experimentalment un convertidor DAB no ressonant basat en GaN, analitzant els compromisos entre la freqüència de commutació, l’eficiència i les EMI. Es demostra que amb l’augment de la freqüència de commutació fins a 200 kHz es manté una alta eficiència, alhora que permet una reducció significativa de la mida dels components passius sense comprometre la compatibilitat electromagnètica.En segon lloc, s’introdueix una quantificació matemàtica del corrent DC en règim estacionari en convertidors DAB no ressonants. La formulació, que té en compte les variacions de la resistència dels semiconductors i els desajustos temporals, es valida experimentalment i s’acobla a una estratègia de control de compensació de tensió en bucle tancat per mitigar de manera efectiva aquests corrents DC paràsits.En tercer lloc, es desenvolupa una modulació de freqüència variable per reduir els corrents de pic transitoris durant l’arrencada i les variacions de càrrega.Finalment, la tesi explora la connexió modular en sèrie-paral·lel de convertidors per escalar el sistema a diferents tensions de bateria dels VE.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• GUZMÁN ALBIOL, MARC: An Exploration of Constraint Systems in Verifiable Computation
  
  Autor/a: GUZMÁN ALBIOL, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 07/05/2026
  Director/a de tesi: MUÑOZ TAPIA, JOSE LUIS
  Resum de tesi: L’adopció accelerada de serveis digitals ha posat en relleu la necessitat de computació amb confiança mínima, on les parts poden verificar la correcció dels càlculs sense haver de tornar-los a executar ni revelar dades sensibles. Els sistemes de proves de coneixement zero, incloent-hi SNARKs i STARKs, ofereixen garanties criptogràfiques de correcció, privacitat i verificabilitat concisa, permetent aplicacions en blockchains escalables, identitat preservant la privacitat i aprenentatge federat verificable.Aquesta tesi aborda les principals ineficiències en els sistemes de proves ZK basats en restriccions a la capa d’aritmetització. La recerca se centra en dos problemes complementaris: optimitzar les comparacions binàries dins dels Rank-1 Constraint Systems (R1CS) i ampliar l’expressivitat dels STARKs mitjançant una Representació Intermèdia Algebraica Estesa (eAIR).La primera contribució presenta un mètode d’acumulació ponderada per implementar comparacions binàries estrictes en R1CS. Els enfocaments tradicionals generen un gran nombre de restriccions a causa de la manca d’operacions natives de comparació i de control de flux en el model R1CS, obligant a descomposicions costoses bit a bit i creant colls d’ampolla en el rendiment. El mètode d’acumulació ponderada proposat redueix de manera significativa la sobrecàrrega de restriccions sense comprometre la seguretat o la correcció del sistema, aconseguint millores substancials d’eficiència respecte a l’enfocament lexicogràfic.La segona contribució introdueix el protocol eSTARK, que amplia els STARKs estàndard permetent la gestió concisa de restriccions complexes com ara lookups, permutacions i restriccions de còpia. Aquestes operacions són difícils d’encodear de manera eficient en l’AIR estàndard. El protocol eSTARK integra arguments de compromís vectorial i optimitzacions polinòmiques, oferint un marc flexible i fàcil d’utilitzar per representar una classe més àmplia de càlculs sense introduir sobrecàrrega d’aritmetització innecessària.Totes dues contribucions aborden limitacions pràctiques dels sistemes de proves de coneixement zero actuals, amb la primera centrada en reduir la complexitat de restriccions per a operacions comunes i la segona en expandir l’expressivitat del sistema de proves en si. Conjuntament, demostren la importància de les optimitzacions a nivell d’aritmetització per millorar l’eficiència i la usabilitat de les proves de coneixement zero.
  

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

• LEZECK, HENDRICK: Application of essential oils microcapsules on the fabric surface to get antibacterial properties.
  
  Autor/a: LEZECK, HENDRICK
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny (DEGD)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 12/05/2026
  Director/a de tesi: LIS ARIAS, MANUEL JOSÉ
  Resum de tesi: Els olis essencials (OE) s'utilitzen àmpliament en la medicina tradicional, la farmàcia, l'alimentació i les aplicacions cosmètiques a causa del seu origen natural, la biodegradabilitat i l'àmplia activitat antimicrobiana. Malgrat aquests avantatges, la seva alta volatilitat i naturalesa hidrofòbica limiten significativament la seva aplicació directa en substrats tèxtils. En els darrers anys, la creixent demanda de tèxtils sostenibles i funcionals ha impulsat la investigació per integrar compostos bioactius en teixits, preservant alhora la seva eficàcia i durabilitat.Aquesta tesi doctoral investiga l'aplicació de microcàpsules d'olis essencials en substrats tèxtils com a estratègia per superar les limitacions intrínseques de l'OE i per impartir propietats biofuncionals als teixits. Mitjançant l'ús de tècniques de microencapsulació, aquest treball pretén millorar l'estabilitat, la retenció i l'alliberament controlat d'olis essencials en tèxtils, permetent el desenvolupament de materials sostenibles amb un rendiment bioactiu de llarga durada.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• JURADO ROMERO, ARNAU: Self-Propulsion of Molecular Swimmers
  
  Autor/a: JURADO ROMERO, ARNAU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 12/05/2026
  Director/a de tesi: REY ORIOL, ROSENDO | CALERO BORRALLO, CARLOS
  Resum de tesi: Els sistemes de matèria activa tenen la capacitat d'exhibir autopropulsió mitjançant el consum d'energia per produir treball mecànic, mantenint-se fora d'equilibri. Ocorren en una àmplia gamma d'escales, des de mamífers ramaders i aus en bandada fins a bacteris. La comprensió d'aquests sistemes requereix l'estudi dels mecanismes que condueixen el sistema fora d'equilibri i els fenòmens col·lectius emergents que resulten de l'activitat. Totes dues qüestions requereixen un enfocament multidisciplinari, l'aplicació innovadora de la física clàssica del no equilibri, així com el desenvolupament de nous marcs teòrics.Un objectiu important en aquest camp és el desenvolupament de partícules artificials a micro i nanoescala capaços d'autopropulsió, els anomenats "nedadors". Aquests nedadors tenen potencial en aplicacions innovadores, com el lliurament dirigit de fàrmacs, la microcirurgia no invasiva i la purificació d'aigua.Aquest objectiu tecnològic global es troba amb una sèrie de reptes teòrics i pràctics, dels quals la recerca de mecanismes de propulsió viables a nanoescala és un d'ells. Aconseguir propulsió a escales tan petites està limitat pel règim hidrodinàmic característic d'aquestes escales, en les quals les deformacions recíproques no poden produir propulsió neta. A més, la difusió rotacional, que dificulta la capacitat d'autopropulsió d'un nedador, augmenta ràpidament amb la disminució de la mida. Aquesta tesi demostra un mecanisme de propulsió per a una molècula petita, el nitrometà, mitjançant simulacions de dinàmica molecular. La molècula està sotmesa a una excitació vibracional d'alta energia que després s'allibera anisotròpicament a l’aigua circumdant. Això dóna lloc a pics de velocitat de propulsió que són capaços d’augmentar la difusió translacional de la molècula. La propulsió s'explica mecanísticament i en termes d'autotermoforesi, un mecanisme comú en els col·loides micromètrics autopropulsats. El model de nitrometà constitueix així l'exemple més petit d'una partícula autopropulsada.Motivats per aquests descobriments, s'investiga la dinàmica de les partícules autopropulsades sota velocitats de propulsió periòdiques dependents del temps. Ampliant el popular model de partícules Brownianes actives, obtenim la difusió translacional sota una propulsió en exponencials decreixents. Els resultats mostren que els pics d'activitat estrets i intensos, prou espaiats en el temps, són capaços d’incrementar en gran mesura la difusió del nedador. Aquesta estratègia ofereix noves vies per mitigar l'efecte negatiu de la difusió rotacional a mesura que es redueix la mida del nedador.També s'investiga la dinàmica col·lectiva d'un sistema de partícules autopropulsades sota una activitat periòdica. Un fenomen col·lectiu ben conegut en matèria activa és l'aparició de la separació de fases induïda per la mobilitat. La inclusió de la modulació temporal en el sistema dona com a resultat una alteració significativa del diagrama de fases, que s'ha caracteritzat en detall. En alguns casos, la separació de fases es suprimeix severament, permetent que el sistema romangui com una sola fase homogènia mentre es mantenen partícules d'alta mobilitat. Finalment, s’ha presentat una classe de potencials interatòmics d'aprenentatge automàtic, basats en xarxes neuronals, per a l'estudi de la termoforesis, un fenomen estretament relacionat amb el mecanisme de propulsió del nitrometà i amb una marcada sensibilitat a les interaccions entre el solut i el solvent. Els potencials de la xarxa neuronal permeten explorar sistemes a gran escala amb una precisió que rivalitza amb els càlculs quàntics a partir de primers principis. Aquest camp de recerca s'està desenvolupant a un ritme ràpid i permeten la caracterització cada cop més precisa dels sistemes de matèria condensada, un ingredient crític en el desenvolupament de partícules autopropulsades funcionalitzades.
  

FOTÒNICA

• POPOV, PAVEL PEYCHEV: Quantum simulation of lattice gauge theories with qudit systems
  
  Autor/a: POPOV, PAVEL PEYCHEV
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 13/05/2026
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | KASPER, VALENTIN
  Resum de tesi: El progrés espectacular en el control de la matèria quàntica ha obert noves vies per a l'estudi de la física fonamental. Diverses plataformes experimentals ja integren centenars d'unitats quàntiques, capaces d'enginyar estars quàntics, simulació d'Hamiltonians i computació universal, superant ja el que és clàssicament tractable. Notablement, la versatilitat d'aquests simuladors quàntics permet investigar la física des de les escales d'energia més altes fins a les més baixes.Tot i que l'objectiu a llarg termini és poder realitzar computació quàntica tolerant a errors, els dispositius quàntics de mida intermèdia i amb soroll (NISQ) són propensos a errors, i els algorismes quàntics han de ser adaptats a la plataforma física subjacent aprofitant els seus avantatges. En aquest sentit, els qudits ofereixen una dimensió de l'espai de Hilbert per portador d'informació major que els qubits, cosa que permet una reducció significativa de les costoses operacions d'entrellaçament. A més, l'espai de Hilbert de major dimensió dels qudits allotja de manera nativa models complexos de molts cossos, minimitzant així el cost algorítmic.En aquesta tesi, investiguem les oportunitats que els dispositius de qudits ofereixen per a la simulació quàntica de teories de gauge a la xarxa. En ser un marc no perturbatiu extremadament reeixit per estudiar tres de les quatre interaccions fonamentals —l'electrodinàmica i les forces feble i forta—, les teories de gauge a la xarxa poden formular-se com a sistemes de molts cossos aptes per a la simulació quàntica. Aquest enfocament supera les dificultats intrínsiques dels mètodes clàssics i permet explorar fenòmens fora de l'equilibri i estats d'equilibri de densitat finita.La primera part d'aquesta tesi està dedicada al desenvolupament de procediments de codificació per a teories de gauge a la xarxa amb simetria abeliana i no abeliana en sistema quàntic de qudits. Basant-nos en els avenços en la comprensió de l'estructura de l'espai de Hilbert invariant de gauge per a grups de simetria específics, proposem una implementació escalable de qudits per a models de teoria de gauge en dimensions espacials arbitràries i dissenyem protocols variacionals per a la seva simulació tant en equilibri com fora d'ell. Crucialment, els nostres mètodes s'apliquen a teories de gauge amb matèria fermiònica dinàmica sense necessitat de codificacions no locals per als fermions, ja que aquests s'eliminen de forma unitària en el procés de codificació.En la segona part d'aquesta tesi, utilitzem tècniques numèriques d'inspiració quàntica per revelar part de la gran quantitat de fenòmens físics que allotgen els models senzills de molts cossos amb simetria local. Utilitzant el model de Schwinger multiflavor (electrodinàmica quàntica en una dimensió espacial) com a exemple, mostrem com identificar signatures de fractons —configuracions de camps de gauge amb càrrega toplògica fraccionària. A més, en examinar teories de gauge pures amb simetria diedral no abeliana, identifiquem la importància del subgrup central per a l'espectre i la dinàmica del model de molts cossos, relacionant regles de fusió no trivials amb la manca de confinament i la presència d'excitacions de partícules exòtiques. El més important és que els models de gauge a la xarxa per als dos exemples anteriors, a causa de la seva simplicitat, són aptes per a una implementació a curt termini en maquinari quàntic de qudits.En última instància, aquest treball representa un pas significatiu cap a l'aprofitament dels dispositius quàntics de qudits per a la simulació de sistemes d'alta energia i de matèria condensada. En detallar implementacions de maquinari eficients en recursos i proposar aplicacions a curt termini, els nostres resultats proporcionen una motivació convincent per a la simbiosi contínua entre el disseny teòric i la realització experimental.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• ESPINOZA ZAMBRANO, PAÚL ANDRÉS: Libro del Edificio Electrónico (LdE-e). Una herramienta para impulsar la rehabilitación de edificios residenciales en España
  
  Autor/a: ESPINOZA ZAMBRANO, PAÚL ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 13/05/2026
  Director/a de tesi: MARMOLEJO DUARTE, CARLOS RAMIRO
  Resum de tesi: L'emergència climàtica i el Pacte Verd Europeu exigeixen transformar l'edificació, sector clau en consum energètic i emissions. A Espanya, el repte és major per un parc residencial envellit i ineficient, agreujat per la complexa gestió de la propietat horitzontal. Malgrat els avanços normatius, la rehabilitació energètica segueix estancada. Aquesta tesi sosté que el problema no és només tècnic o econòmic, sinó una fallada de mercat per asimetria informativa i fragmentació documental. Els "vòrtexs d'informació" impedeixen valorar l'eficiència energètica, perpetuant la inacció.Per a resoldre-ho, es proposa el Llibre de l'Edifici Electrònic (LdE-e), un model integral de gestió d'informació. El model integra dues eines de la Directiva (UE) 2024/1275: el Llibre Digital de l'Edifici (DBL), com a arxiu tècnic estàtic, i el Passaport de Renovació (BRP), com a full de ruta dinàmic per a rehabilitacions per fases. La innovació clau és el seu desenvolupament tecnològic mitjançant BIM i Blockchain. Es dissenya una arquitectura que extreu dades d'arxius IFC per a evitar duplicitats i una passarel·la de tokenitzación que garanteix la inmutabilitat, traçabilitat i validesa jurídica de la informació.La metodologia combina fases qualitatives i quantitatives. Primer, es va validar el model amb 21 experts del sector immobiliari sostenible, refinant la seva estructura, gestió i governança —amb la proposta d'un Consorci LdE-e— i adaptant la tecnologia per a facilitar el seu ús professional.En la fase quantitativa, es va realitzar un estudi de percepció social mitjançant enquesta a 4.041 llars en 14 àrees metropolitanes. Es van aplicar tècniques avançades com a Anàlisis de Classes Latents (LCA) per a perfilar l'adopció, i Xarxes Neuronals Denses (DNN) optimitzades amb algorismes bayesians per a modelar la complexitat de la presa de decisions.Els resultats mostren dues troballes clau. Primer, la tecnologia és necessària però no suficient: el factor determinant per a l'adopció del LdE-e és l'acompanyament a través de Finestretes Úniques (OSS), que converteixen a usuaris reticents en adoptants actius. Segon, l'estrès financer modula les motivacions: llars amb baixa despesa energètica prioritzen valors ambientals o d'estil de vida, mentre que els vulnerables actuen per pragmatisme econòmic, buscant subvencions i millora estètica de l'immoble.En conclusió, aquesta tesi aporta un model LdE-e robust i alineat amb la normativa europea, que resol la fragmentació informativa del mercat espanyol. La seva viabilitat operativa depèn d'integrar-se en un ecosistema on BIM i Blockchain aportin seguretat tècnica, i les Finestretes Úniques (OSS) proporcionin la confiança i el suport humà necessaris per a mobilitzar a la ciutadania cap a la descarbonització. La combinació de tecnologia avançada i acompanyament personalitzat es revela com la fórmula indispensable per a superar les barreres actuals i activar el cercle virtuós de la rehabilitació energètica al parc residencial espanyol.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• HERNÀNDEZ CARNERERO, ÀLVAR: Generalizable Time Series Classification Models for Complex Real-World Applications
  
  Autor/a: HERNÀNDEZ CARNERERO, ÀLVAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 07/05/2026
  Director/a de tesi: SANCHEZ MARRE, MIQUEL | VAZQUEZ SALCEDA, JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa un marc integral per a la Classificació de Sèries Temporals (TSC, per les seves sigles en anglès), centrat en aplicacions del món real caracteritzades per una disponibilitat de dades limitada, conjunts de dades heterogenis i una estructura temporal complexa, que culmina amb el disseny d'una arquitectura generalitzable i adaptativa. Aquesta recerca duu a terme una revisió exhaustiva dels mètodes recents, identificant-ne els punts forts i les limitacions, amb un enfocament en dominis específics com ara la predicció de resistència als antimicrobians, l'astronomia i la monitorització fisiològica. A partir d’aquests coneixements, es desenvolupen tècniques de preprocessament per a les sèries temporals considerades, incloent-hi la generació de noves característiques amb informació temporal basada en coneixement del domini, una estimació robusta de la importància de les característiques i una selecció de característiques basada en mètodes wrapper. Metodològicament, es desenvolupen estratègies de segmentació (windowing) per mitigar l’escassetat de dades i els canvis de distribució temporal, es proposa una arquitectura modular híbrida que integra mecanismes adaptats a les necessitats específiques de les dades, i es formula una adaptació del mecanisme d’atenció additiva. La metodologia empra conjunts de models (ensembles) per millorar l’estabilitat predictiva i avalua la interpretabilitat del model analitzant com els models entrenats prioritzen les característiques i visualitzant valors d’atenció al llarg de la seqüència per revelar patrons de rellevància temporal.Una contribució central de la tesi és CLAIM (Content-modulated Low-rank Adaptive Isotropic Mixer), una arquitectura nova per a TSC que sintetitza coneixements derivats de la nostra recerca i d’avenços recents en el modelatge de seqüències. CLAIM combina la mescla dinàmica (de punts temporals i característiques) modulada pel contingut, biaixos inductius adaptatius i un disseny de blocs isòtrops de baix rang, que dona com a resultat un model eficient i interpretable. Experiments realitzats en conjunts de dades heterogenis (incloent trajectòries de pacients d’unitats de cures intensives, senyals de trànsit exoplanetari i formes d’ona d’electrocardiogrames) mostren que CLAIM sovint obté el millor rendiment en escenaris amb poques dades, en comparació amb transformers temporals i amb Multilayer Perceptron Mixers (MLP-Mixers). CLAIM també ofereix avantatges pràctics en interpretabilitat, gràcies als seus pesos dinàmics i als components de biaix inductiu explícits. A més, presenta una gran eficiència computacional, especialment durant la inferència. El model modula biaixos estructurals, com ara la localitat, la causalitat i la invariància espacial, d’una manera guiada per les dades, alineant-se amb els principis de disseny recents més efectius per al modelatge temporal. Així mateix, adapta la seva atenció segons el domini, tal com es reflecteix en la ponderació dinàmica dels components temporals, que concorda amb el coneixement consolidat dels dominis.La tesi contribueix una perspectiva unificada de la TSC de dades del món real, combinant mètodes guiats pel domini amb un enfocament de disseny generalitzable. L’arquitectura CLAIM resultant ofereix una solució interpretable, eficient i adaptativa que fa avançar el camp de TSC amb conjunts de dades limitats.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• BRUERA MÉNDEZ, RENZO: Stable solutions to some local and nonlocal elliptic problems
  
  Autor/a: BRUERA MÉNDEZ, RENZO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 12/05/2026
  Director/a de tesi: CABRE VILAGUT, XAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi tracta sobre les solucions estables d'algunes equacions en derivades parcials i integro-diferencials el·líptiques de tipus variacional. Les solucions estables són punts crítics del funcional d'energia associat a l'equació en els quals la segona variació de l'energia és no negativa. És a dir, essencialment, són minimitzants locals del funcional d'energia. Com a tals, les solucions estables constitueixen habitualment l'estat observat de molts sistemes físics. Des d'una perspectiva matemàtica, gaudeixen de propietats interessants que no comparteixen les solucions generals. La tesi es divideix en dues parts. A la primera part, abordem la qüestió de la regularitat de les solucions estables per a una classe d'equacions de reacció-difusió el·líptiques semilineals amb no-linearitats singulars (és a dir, no-linearitats que no estan acotades). Aquestes s'anomenen habitualment equacions de tipus MEMS. La nostra contribució principal és demostrar que les solucions estables d'aquests problemes són suaus fins a la dimensió òptima n = 6 sempre que la no-linearitat f satisfaci una hipòtesi de convexitat. A més, demostrem, per primera vegada a la literatura, estimacions a priori interiors per a les solucions d'aquests problemes que es compleixen independentment de la condició de contorn que satisfaci la solució. També donem estimacions globals per al problema de Dirichlet amb condició de contorn nul·la. A la segona part, primer estudiem l'existència de superfícies de revolució periòdiques de curvatura mitjana anisotròpica no local constant, que anomenem superfícies de Delaunay no locals anisotròpiques. Demostrem que aquestes superfícies sorgeixen com a minimitzants d'una versió periòdica del perímetre no local anisotròpic, i també les construïm com a pertorbacions de cilindres rectes en el pla (que anomenem quasi-cilindres). Finalment, a l'últim capítol, caracteritzem l'estabilitat d'aquests quasi-cilindres en el cas homogeni i isotròpic, i demostrem que els únics minimitzants a R2 del perímetre periòdic no local que són propers a cilindres rectes són, tal vegada, els mateixos cilindres rectes.
  

SOSTENIBILITAT

• RHOUMA, ALI: Operationalizing the Water–Energy–Food–Ecosystems Nexus for the Sustainability Assessment of Mediterranean Farming Systems
  
  Autor/a: RHOUMA, ALI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/05/2026
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA | BROUWER, FLOOR
  Resum de tesi: Els sistemes agrícoles afronten pressions creixents derivades de l’escassetat d’aigua, el canvi climàtic i la degradació ambiental, especialment a la regió mediterrània, on les limitacions de recursos s’intensifiquen progressivament. Afrontar aquests reptes interconnectats requereix enfocaments analítics integrats capaços de capturar les complexes interaccions entre l’aigua, l’energia, la producció d’aliments i els ecosistemes. En aquest context, el nexe Aigua–Energia–Aliments–Ecosistemes (WEFE) ha emergit com un marc prometedor per donar suport a la gestió sostenible dels recursos; tanmateix, la seva aplicació operativa a escala d’explotació agrícola encara és limitada. Aquesta tesi té com a objectiu avançar en l’aplicació del nexe WEFE per a l’avaluació de la sostenibilitat dels sistemes agrícoles mitjançant el desenvolupament d’un marc analític integrat i eines pràctiques d’avaluació.La recerca adopta un enfocament metodològic progressiu. En primer lloc, s’apliquen indicadors de sostenibilitat relacionats amb l’aigua —en particular la petjada hídrica i la petjada d’escassetat hídrica— per avaluar les pressions que la producció agrícola exerceix sobre els recursos hídrics. Aquests indicadors proporcionen una comprensió inicial de l’eficiència en l’ús dels recursos i permeten identificar els principals reptes relacionats amb l’aigua en els sistemes agrícoles. Sobre aquesta base, la tesi desenvolupa un marc d’avaluació del nexe WEFE basat en models de dinàmica de sistemes, que permet analitzar les interaccions entre l’ús de l’aigua, el consum d’energia, la producció d’aliments i els impactes sobre els ecosistemes. Aquest marc s’implementa mitjançant una eina de suport a la presa de decisions fàcil d’utilitzar, dissenyada per facilitar l’avaluació de la sostenibilitat a escala d’explotació agrícola.Posteriorment, el marc desenvolupat s’aplica per avaluar solucions del nexe WEFE en sistemes agrícoles, amb especial atenció a les pràctiques agroecològiques. Mitjançant la integració de múltiples indicadors relacionats amb l’eficiència en l’ús dels recursos, el rendiment ambiental i la productivitat agrícola, l’anàlisi explora com els enfocaments agroecològics influeixen en el rendiment dels sistemes agrícoles dins del nexe WEFE. Els resultats mostren que les pràctiques agroecològiques poden millorar l’eficiència en l’ús dels recursos, reduir les pressions ambientals i reforçar la resiliència dels sistemes agrícoles.Finalment, els resultats de l’avaluació del nexe WEFE es tradueixen en indicadors clau de rendiment vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquest enfocament permet quantificar com les pràctiques agrícoles basades en el nexe WEFE contribueixen a objectius més amplis de sostenibilitat i desenvolupament global. En conjunt, aquesta tesi contribueix a reduir la bretxa entre el marc conceptual del nexe WEFE i la seva aplicació pràctica en l’avaluació de la sostenibilitat agrícola, proporcionant eines analítiques i coneixement útil per a responsables polítics, investigadors i actors del sector interessats a promoure sistemes agrícoles resilients i eficients en l’ús dels recursos a la regió mediterrània i més enllà.