ANÀLISI ESTRUCTURAL

• VENGHAUS, HENNING: Advanced Finite Element Methods for Metal Forming and Manufacturing Process Simulation: An Application to Friction Stir Welding Analysis.
  
  Autor/a: VENGHAUS, HENNING
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de lectura: 10/11/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus NorthGran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: CHIUMENTI, MICHELE | BAIGES AZNAR, JOAN | JUHRE, DANIEL
  Resum de tesi: Aquest treball explora els beneficis i desafiaments dels mètodes d’elements finits (FEM) avançats aplicats a la conformació de metalls i processos de fabricació. A mesura que aquests processos esdevenen més complexos, el FEM ha emergit com una eina crucial. Permet predir magnituds físiques, ajudant els enginyers en la presa de decisions i millorant l’eficiència de les cadenes de desenvolupament i producció.La conformació de metalls sovint implica un comportament (gairebé) isocòric a causa de les deformacions plàstiques, la qual cosa pot provocar que el mètode d’elements finits estàndard es torni inestable. Per abordar aquest comportament isocòric i assegurar la convergència local de les deformacions i tensions, aquest estudi utilitza formulacions mixtes d’elements finits, incloent les formulacions desplaçament-pressió (u/p), desplaçament-deformació (u/ε) i desplaçament-pressió-deformació desviatòria (u/p/e). Per mitigar l’elevat cost computacional de les formulacions u/ε i u/p/e, es desenvolupa la tècnica de Refinament Adaptatiu de Formulació (AFR). Aquesta tècnica activa selectivament les formulacions millorades basant-se en criteris físics o en l’estimació d’errors. L’exactitud i la taxa de convergència del mètode s’estudien i es comparen favorablement amb solucions de referència. El mètode s’aplica amb èxit a l’anàlisi de fallades estructurals quasi-fràgils.Aquest treball també aborda l’aplicació pràctica de mètodes numèrics avançats a problemes complexos de fabricació, en particular la soldadura per fregament (Friction Stir Welding, FSW), que és una tècnica de soldadura en estat sòlid. La FSW es caracteritza per deformacions isocòriques, taxes de deformació extremadament elevades i un comportament del material altament no lineal i dependent de la temperatura. S’empra un mètode d’elements finits incrustat per simplificar el modelatge de geometries complexes i condicions de frontera mòbils. Aquest mètode utilitza un marc purament eulerià i una funció nivell discret per al modelatge de l’eina, i treballa directament amb geometries CAD de l’eina. Els resultats de la simulació concorden bé amb les dades experimentals. Es realitza un estudi paramètric dels paràmetres de procés per avaluar el seu impacte sobre les forces de soldadura i l’evolució de la temperatura, demostrant la utilitat de l’eina en el suport als processos de desenvolupament.Per millorar la usabilitat, es desenvolupa una interfície gràfica d’usuari (GUI) per a la creació de fitxers d’entrada de simulació i la gestió de les simulacions. A més, s’implementa un algorisme de traçat de partícules per visualitzar el flux de material. Aquest treball pretén reduir la bretxa entre la recerca acadèmica i les aplicacions d’enginyeria pràctica. Proporciona eines numèriques avançades, però robustes i eficients, per simular processos de conformació de metalls i fabricació.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• ESCUDERO RODRIGO, DIEGO: Dealing with the Anchoring Problem in Robotic Kitting using Behavior Trees
  
  Autor/a: ESCUDERO RODRIGO, DIEGO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/09/2025
  Data de lectura: 15/10/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sala Polivalent de l'INTE, Campus Diagonal Sud, Edifici PC (Pavelló C)., ETSEIB, Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ARANDA LÓPEZ, JUAN | ALQUEZAR MANCHO, RENATO
  Resum de tesi: La fabricació industrial flexible és un mètode de producció dissenyat per adaptar-se ràpidament als canvis en la varietat i el volum de productes. Això s'aconsegueix mitjançant robots i sistemes de percepció capaços de gestionar la producció d'alta barreja i gran volum, assegurant la qualitat i la facilitat de programació. Les màquines flexibles reben diferents tipus de peces mitjançant sistemes d'alimentació, i quins tipus s'utilitzen depén del producte que s'ha de construir. Un pas important és proporcionar a aquestes màquines totes les peces necessàries per a ser utilitzades durant la producció; aquest pas s'anomena "kitting" robòtic.El "kitting" robòtic significa la creació d'un assortiment de peces que s'utilitzaran posteriorment i aquestes peces es seleccionen d'un o més contenidors en els quals hi ha diferents tipus d'elles distribuïdes aleatòriament. El procediment consisteix a reunir les diferents peces a moure i col·locar-les en una zona de preparació. En aquesta zona, les diferents peces es tornen a muntar en un "kit".L'objectiu d'aquesta investigació va ser desenvolupar un marc d'ancoratge per al "kitting" 'intel·ligent' robòtic, una generalització de "kitting" robòtic que incorpora símbols i la seva manipulació. Com que es requereixen símbols per resoldre aquest problema, s'havia de considerar el problema de l'ancoratge. Aquest marc d'ancoratge hauria de permetre als robots generalistes anclar objectes i accions necessàries per a una nova tasca, mitjançant la interacció humà-robot i els mecanismes d'aprenentatge.El nostre marc d'ancoratge es basa en codi generat automàticament i en un enfocament supervisat per humans, en què l'aprenentatge del robot i la interacció humà-robot s'utilitzen per anclar percepcions i instruccions als símbols durant la fase de posada en marxa o de reconfiguració. La programació genètica és una tècnica coneguda per a la generació de codi que permet aprendre programes des de zero. Per tant, es va combinar amb arbres de comportament per a anclar accions simbòliques (p.ex., trobar-part) a instruccions del robot a nivell sensori-motor (p.ex., moure-braç-a).Es proposa un algorisme que combina programació genètica amb arbres de comportament condicional (GP-CBT). El nucli de l'algorisme està format per operadors genètics específics, un criteri d'avaluació i el "fallback swapper". Com que facilitar la interacció amb l'operador és essencial per al nostre marc, aquest algorisme s'ha ampliat per a generar nodes d'acció automàticament, permetre a l'usuari afegir requisits de tasques, i actualitzar el coneixement previ a partir de tasques apreses anteriorment.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• AL ZEYADI, NOORA TALIB MOHAMMED: 3D printing of aluminum alloys under different extrusion techniques
  
  Autor/a: AL ZEYADI, NOORA TALIB MOHAMMED
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2025
  Data de lectura: 17/11/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: UPC Facultat de Matemàtiques i Estadística Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, Distrito de Les Corts, 08028 Barcelona SALA D'ACTES
  Director/a de tesi: CABRERA MARRERO, JOSE MARIA | FENOLLOSA ARTÉS, FELIP
  Resum de tesi: Aquesta investigació doctoral va avaluar la viabilitat d'utilitzar diverses matèries primeres basades en alumini en la fabricació additiva (AM) per desenvolupar alternatives rendibles i respectuoses amb el medi ambient a la fabricació de metalls tradicional. L'estudi va examinar sistemàticament el filament AA6061, els grànuls d'AlSi10Mg (comercials i reciclats) i la pasta de pols d'AlSi10Mg a través de tres tècniques d'AM: Modelatge per Deposició Fusionada (FDM), extrusió basada en cargol i Escriptura Directa amb Tinta (DIW). Els objectius principals eren optimitzar els paràmetres d'impressió, desaglomeració tèrmica i sinterització per a cada matèria primera i tècnica d'AM, i avaluar les propietats mecàniques i microestructures resultants de les peces fabricades. Per a la impressió, el filament AA6061 processat mitjançant FDM va aconseguir resultats òptims amb un diàmetre de broquet de 0,8 mm a 205 °C. Els grànuls d'AlSi10Mg (comercials i reciclats) i la pasta de pols d'AlSi10Mg, utilitzats en l'extrusió basada en cargol i DIW respectivament, van tenir un millor rendiment amb broquets de 0,6 mm i temperatures més baixes. Aquestes optimitzacions van establir unes condicions de referència crítiques per als passos de processament posteriors, emfatitzant els requisits diferents de cada material i tècnica. El desaglomerant tèrmic, essencial per eliminar els aglutinants polimèrics abans de la sinterització, es va optimitzar per a cada matèria primera. Per al filament AA6061, 550 °C amb temps de retenció de fins a 3 hores va ser el més efectiu. Per als grànuls comercials d'AlSi10Mg, 350 °C durant 3 hores va donar resultats òptims, una condició que també va funcionar per a grànuls reciclats i pasta en pols. Aquests paràmetres van minimitzar els defectes i van preparar les peces per a una sinterització reeixida. Els paràmetres de sinterització es van optimitzar rigorosament per garantir la densificació i les propietats mecàniques desitjades. El filament AA6061 es va sinteritzar millor a 635 °C, mentre que els grànuls comercials d'AlSi10Mg i la pasta en pols van aconseguir resultats òptims a 600 °C. Els grànuls reciclats d'AlSi10Mg van assolir el rendiment màxim a 620 °C. Tota la sinterització es va dur a terme durant 3 hores sota una atmosfera de nitrogen amb trampes de buit i oxigen. L'anàlisi SEM va confirmar una densificació més gran i microestructures uniformes en aquestes condicions. Es va introduir una tècnica de premsat preselector per millorar encara més la densificació i reduir la porositat. Aquest pas va millorar significativament la densitat relativa de les peces sinteritzades entre un 19,25 i un 45,55%, i les mostres premsades van assolir densitats de fins al 93,65%. Les proves mecàniques van mostrar que els grànuls d'AlSi10Mg reciclats van proporcionar la resistència a la compressió més alta (168,34 MPa), seguits dels grànuls comercials, el filament AA6061 i la pasta en pols.
  
• GARCÍA DE ALBÉNIZ LÓPEZ DE ABERÁSTURI, NEREA: Engineering zirconia surfaces with cell instructive and antibacterial properties
  
  Autor/a: GARCÍA DE ALBÉNIZ LÓPEZ DE ABERÁSTURI, NEREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/07/2025
  Data de lectura: 13/10/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)934137400Planta 2 Aula A A2.13https://meet.google.com/ztp-qftd-pqu
  Director/a de tesi: JIMENEZ PIQUÉ, EMILIO | MAS MORUNO, CARLOS
  Resum de tesi: La zircona policristal·lina tetragonal dopada amb un 3% d’itria (3Y-TZP) s’ha convertit en una alternativa prometedora al titani per als implants dentals, gràcies a la seva excel·lent biocompatibilitat, alta resistència mecànica, resistència a la corrosió i bones propietats estètiques. Malgrat aquests avantatges, l’èxit clínic dels implants de zirconi encara depèn de la seva capacitat per afavorir l’osteointegració, minimitzant alhora el risc de colonització bacteriana, un procés competitiu conegut com a “race for the surface”. Les propietats superficials dels implants dentals, com la topografia, influeixen críticament en la resposta biològica a la interfície teixit-implant. En particular, les micro- i nanotopografies impacten directament en la interacció entre les cèl·lules i el material, i poden modular diverses funcions cel·lulars com l’adhesió, la migració, la proliferació i la diferenciació. Igualment, aquestes característiques topogràfiques també afecten la resposta bacteriana, afavorint o reduint la colonització mitjançant efectes antifouling o bactericides. Per aquest motiu, les modificacions superficials s’han convertit en una estratègia àmpliament explorada per millorar el rendiment biològic dels implants. No obstant això, el repte continua sent dissenyar superfícies que puguin afavorir alhora la osteointegració i evitar l’adhesió bacteriana.Aquesta tesi doctoral ha abordat aquest repte investigant diferents estratègies de modificació superficial per millorar el comportament biològic dels implants dentals de 3Y-TZP. L’objectiu ha estat crear topografies capaces de millorar simultàniament el comportament cel·lular i presentar propietats antibacterianes. Concretament, es van desenvolupar i caracteritzar diverses superfícies de zircona micro- i nanostructurades, i es va avaluar el seu comportament biològic tant en termes de resposta de cèl·lules mare mesenquimals humanes (hMSCs) com de l’adhesió bacteriana. Prèviament al treball experimental, es va dur a terme una revisió bibliogràfica exhaustiva sobre les estratègies de modificació topogràfica de 3Y-TZP (Capítol I), que va permetre identificar mancances i orientar la selecció dels tractaments superficials. A continuació, es van aplicar diferents tècniques de modificació, incloent l’atac amb àcid fluorhídric (HF) per generar nanotopografies (Capítol II) i el gravat làser amb làser de nanosegons (ns-) i femtosegons (fs-) per obtenir microestructures definides (Capítol III). També es van combinar aquestes tècniques per avaluar un possible efecte sinèrgic de les topografies jeràrquicament rugoses (Annex I). Els resultats obtinguts demostren que tant l’atac químic com el gravat làser van millorar amb èxit el comportament biològic de la zircona, millorant el comportament cel·lular i reduint l’adhesió bacteriana. No obstant això, la seva combinació no va produir una millora sinèrgica. Entre totes les superfícies analitzades, el patró lineal de 3 μm (L3), creat mitjançant làser de femtosegons, va oferir el millor balanç, millorant simultàniament l’adhesió, la migració i la diferenciació osteogènica de les hMSC, alhora que va reduir significativament l’adhesió de Staphylococcus aureus i Pseudomonas aeruginosa. També va conduir al millor resultat biològic en condicions de co-cultiu competitiu. A més, la biofuncionalització d’aquesta topografia amb un pèptid multifuncional amb propietats antimicrobianes i d’adhesió cel·lular va mostrar efectes sinèrgics prometedors (Annex II). Aquestes millores es van aconseguir sense comprometre la integritat mecànica de la superfície (Annex III).En conclusió, aquesta tesi doctoral ha demostrat que la modificació topogràfica de zircona ofereix estratègies prometedores per al desenvolupament d’implants amb un rendiment biològic millorat, afavorint tant la osteointegració com la resposta antibacteriana. Futures investigacions haurien d’incloure la integració de senyals bioquímiques, validació in vivo i anàlisi de la integritat mecànica.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• ENRIQUEZ HIDALGO, ANDRES MAURICIO: Decision Support System for Coastal Area Management in Response to Flooding and Coastal Erosion: A Case Study of Tumaco-Nariño
  
  Autor/a: ENRIQUEZ HIDALGO, ANDRES MAURICIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2025
  Data de lectura: 14/10/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Pontificia Universidad Javeriana Ak 7#40-62 Bogota Colombia
  Director/a de tesi: MESTRES RIDGE, MARC | ESPINO INFANTES, MANUEL | TORRES ABELLO, ANDRES EDUARDO
  Resum de tesi: La gestió del risc d’inundació i erosió en zones costaneres afectades per aquests processos requereix enfocaments integrats i, quan les condicions ho permeten, acoblats, que combinin factors físics, socioeconòmics i culturals. Aquesta tesi desenvolupa una metodologia basada en un sistema de suport a la presa de decisions (DSS), que opera en contextos amb escassetat de dades i alta incertesa. Aquest DSS integra modelització numèrica acoblada (FLOW+SWAN), anàlisi geoespacial, lògica difusa (FL), aprenentatge automàtic (ML) i anàlisi multicriteri (MCDA) amb simulacions Monte Carlo, oferint una plataforma orientada tant a la caracterització del risc com a la priorització espacial de trajectòries de desenvolupament (DP) proposades al sisè informe (AR6) del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC). El seu disseny flexible permet combinar índexs que consideren l’amenaça, la vulnerabilitat i l’exposició, i avaluar les DP, com ara mesures d’enginyeria dura, blana, adaptació de l’entorn construït, retrocés o avanç planificat i solucions basades en la natura (NBS), adaptades a arquetips costaners.L’amenaça d’inundació i erosió s’estima a partir del nivell de l’aigua adjacent a la costa que supera l’elevació del terreny i els pendents costaners, considerant l’alçada significativa de l’onatge (SWH) i el rang mareal obtinguts mitjançant modelització numèrica, i integrant com a factors additius la influència del període de pic de l’onatge (PWP) i la seva direcció (WDI). El grau d’influència del forçament oceànic sobre el desplaçament de la línia de costa (SLD), analitzada amb 30 anys de dades de les col·leccions Landsat 5, 7, 8 i 9 mitjançant CoastSat, es quantifica amb un bosc aleatori. La vulnerabilitat es defineix a partir de l’elevació, el pendent del terreny i l’índex de vegetació normalitzada (NDVI), mentre que l’exposició es basa en l’ús i la cobertura del sòl (LULC) i en els assentaments humans (HS); totes aquestes variables es deriven d’imatges Sentinel-2 processades amb una arquitectura de xarxa neuronal convolucional (ResNet). Aquestes capes es normalitzen i combinen mitjançant funcions de pertinença difusa i simulacions Monte Carlo, generant mapes probabilístics de risc derivats de l’amenaça, vulnerabilitat i exposició. Paral·lelament, les DP es prioritzen mitjançant MCDA, utilitzant el mètode Technique for Order Preference by Similarity to Ideal Solution (TOPSIS), reforçat amb Monte Carlo per incorporar la incertesa associada al judici expert. Finalment, les solucions òptimes s’assignen espacialment segons la distribució del risc, els escenaris d’augment del nivell del mar (SSP1-2.6, SSP2-4.5 i SSP5-8.5) projectats per la NASA, i les projeccions de LULC i HS per al present, 2050 i 2100.La metodologia desenvolupada constitueix el principal resultat d’aquesta tesi. En la seva aplicació a les illes El Morro i Tumaco, a la badia de Tumaco (Nariño – Colòmbia), l’assignació espacial de les DP mostra una combinació predominant de NBS, enginyeria blana i adaptació de l’entorn construït, distribuïdes segons el nivell de risc, el LULC i els HS. En comparar escenaris amb i sense modelització numèrica, s’observa que l’omissió d’aquesta condueix a una sobreestimació significativa de les àrees en risc, fet que implica gestionar aproximadament 284 hectàrees més de les realment necessàries. Així mateix, la inclusió de l’augment del nivell del mar (SLR) projectat pels escenaris SSP permet identificar 52 hectàrees addicionals que requereixen intervenció a llarg termini. Aquestes diferències demostren que el DSS no només és robust, sinó també flexible, ja que permet avaluar escenaris amb diferents graus de complexitat tècnica i ajustar el llindar de risc —establert en aquest cas en el percentil 95% segons el nivell de tolerància del decisor.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• SAVADKOOHI, MARJAN: An Advanced Control Strategy for Optimizing HVAC System Performance in Non-Residential Buildings
  
  Autor/a: SAVADKOOHI, MARJAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de lectura: 24/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: CASALS CASANOVA, MIQUEL | MACARULLA MARTÍ, MARCEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda els reptes científics i pràctics en la implementació de sistemes de control avançats (ACS) per optimitzar la climatització (HVAC) en edificis no residencials. Tot i que estratègies com el control predictiu basat en models (MPC) i les xarxes neuronals (NN) han donat bons resultats en recerca, l'aplicació pràctica és encara molt limitada. Les barreres inclouen la manca de dades històriques, limitacions tècniques dels sistemes HVAC, absència d’estàndards en els sistemes de gestió energètica (BEMS) i poca preparació institucional. Per abordar-ho, la tesi adopta un enfocament dual que combina anàlisi empírica i experimentació amb simulació.Primer, es realitza una enquesta a 676 edificis no residencials per avaluar les pràctiques BEMS, centrant-se en el control HVAC, l'emmagatzematge de dades i l'adopció del control predictiu. Tot i que els sensors i comptadors intel·ligents són habituals, només el 0,6 % fa servir control predictiu. Es detecten barreres com la manca de registre ambiental, sistemes HVAC obsolets, poca formació tècnica i manca d'inversió, sobretot al sector públic.Com a resposta, la segona part desenvolupa i avalua controladors predictius basats en NN amb un model energètic calibrat. S’entrenen vuit models amb diferents volums de dades per avaluar-ne la precisió i el rendiment HVAC. Es fan servir indicadors clau (KPIs) sobre confort tèrmic i eficiència energètica. Els resultats indiquen que calen entre 1 i 4 mesos de dades per a un rendiment acceptable, amb un llindar de millora limitada al cap de dos anys. El preprocessament és útil amb pocs casos (<100), però aporta poc amb conjunts grans, indicant un valor condicionat al context. L’anàlisi identifica sensibilitats operatives i climàtiques. En climes freds i després de pauses (com els dilluns), els models fallen per manca de dades similars. El rendiment millora a mitja setmana i en climes càlids, mostrant la importància de dades variades i adaptades al clima. En comparació amb la programació tradicional, els controladors NN milloren de forma consistent el consum i el confort, si disposen de dades i configuració adequada.Aquesta tesi aporta coneixement pràctic per aplicar sistemes intel·ligents de control HVAC. Defineix llindars mínims de dades, aclareix el rol del preprocessament i ofereix guies per adaptar els models al clima i funcionament real. També destaca la necessitat d’estandarditzar la recollida de dades, formar tècnics i impulsar la col·laboració públic-privada. Les conclusions donen suport a la implantació escalable del control predictiu, contribuint a l’eficiència energètica, la gestió intel·ligent i la descarbonització dels edificis.
  
• TUCI, FRANCESCA: Identification of Critical Issues and Development of Strategies to Increase the Environmental Sustainability of Textile Districts in Europe
  
  Autor/a: TUCI, FRANCESCA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/07/2025
  Data de lectura: 06/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Room 138 School of EngineeringVia S.Marta 3, Florence
  Director/a de tesi: LOPEZ GRIMAU, VICTOR | GORI, RICCARDO
  Resum de tesi: La indústria tèxtil és intensiva en aigua. Amb un consum de 200-400 litres d'aigua per kg de producte, és el 3r major consumidor d’aigua de la UE. El document de referència sobre les millors tècniques disponibles per a la indústria tèxtil (TXT Bref) destaca que el volum i la càrrega química de l'aigua descarregada són preocupacions ambientals clau a la UE, incloses Itàlia i Espanya. Aquest estudi aborda els reptes relacionats amb l'aigua als districtes tèxtils de Prato (Itàlia) i Catalunya (Espanya), buscant desenvolupar estratègies de sostenibilitat mitjançant una gestió innovadora de les aigües residuals, el reciclatge de recursos i el tractament de llots. Les conclusions del TXT BAT introdueixen nivells d'emissió associats (BAT-AELs) per a les descàrregues directes i indirectes d'aigües residuals. Les empreses tèxtils amb descàrregues indirectes hauran de complir aquests nivells, llevat que l’estació depuradora d'aigües residuals (EDAR)que rebi els seus efluents pugui eliminar els contaminants. En aquest estudi, es van realitzar càlculs de balanç de massa en dues EDAR de Prato per verificar que l'eliminació de contaminants originats pels processos tèxtils fos el resultat d'un procés de tractament eficaç i no només de la dilució. Els resultats van confirmar l'eliminació de compostos com DQO, BiAS, sulfurs, fenols i hidrocarburs, i una reducció superior al 50% de Zn, Cu, Ba, Crtot i Sb , tot i que els resultats variaven segons els procediments de mostreig. Les conclusions del TXT BAT promouen la reutilització i el reciclatge per reduir l'ús d'aigua potable i la generació d'aigües residuals. Prato, on es troba la major planta de reciclatge d'aigües residuals d'Europa, s'enfronta a problemes relacionats amb l'elevada duresa de les aigües residuals procedents de la planta de Baciacavallo. Es va demostrar que una planta pilot d'ultrafiltració-nanofiltració (UF-NF) redueix la duresa de l'aigua en més del 98%, independentment de les condicions operatives. Un model simplificat del cicle del clorur va mostrar que substituir la tecnologia de resines d'intercanvi iònic, utilitzada a Prato per a l'estovament de l'aigua, per UF-NF redueix la concentració de clorurs, permetent l'ús de l'aigua reciclada per a reg.La investigació també va demostrar que la NF pot tractar aigües residuals de tintura i reutilitzar el permeat en el propi procés de tintura, evitant el consum d'aigua descalcificada i recuperant sals. En un pilot de NF, el tractament i reutilització d'aigües residuals de la tintura de cotó amb colorants reactius va presentar un estalvi de fins al 24% de NaCl i un 32% de Na2CO3 sense afectar la reproducibilitat del color. A més, es va aplicar una oxidació electroquímica sobre el concentrat de NF, aconseguint una degradació del color superior al 95%, el que suggereix la viabilitat de la seva reutilització i la recuperació de recursos. La disposició de llots tèxtils (TXS) en abocadors o la seva incineració presenta reptes ambientals. Es van realitzar proves de potencial bioquímic de metà (BMP) en tres tipus de llots (municipals, tèxtils i mixtes) per avaluar la digestió anaeròbica (AD) com a alternativa sostenible. Els resultats van demostrar la viabilitat de la AD per a la valorització dels TXS, amb la codigestió com a enfocament prometedor per maximitzar l'eficiència de la producció de biogàs. Finalment, l'estudi va abordar la contaminació per microplàstics (MP), proposant un mètode per quantificar-los a les aigües residuals. Comprendre l'eficiència de les EDAR en l'eliminació de MPs és crucial per mitigar aquesta preocupació emergent. Aquest estudi proposa estratègies per millorar la sostenibilitat ambiental dels districtes tèxtils mitjançant tecnologies com la NF i la AD, reduint l'ús de recursos, millorant el tractament d'aigües residuals i recuperant subproductes. També destaca la necessitat d'abordar la presència de microplàstics amb un monitoratge avançat, promovent pràctiques sostenibles al sector tèxtil europeu.
  

ENGINYERIA CIVIL

• ALARCÓN FERNÁNDEZ, DANIEL: A model for the aero‐hydro‐servo‐elastic analysis of floating offshore wind turbines based on a co‐rotational formulation
  
  Autor/a: ALARCÓN FERNÁNDEZ, DANIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/09/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MOLINS BORRELL, CLIMENT
  Resum de tesi: Actualment hi ha un nombre creixent, tot i que reduït, de models capaços de realitzar simulacions aero‐hidro‐servoelàstiquestotalment acoblades en el domini del temps per a l'anàlisi d'aerogeneradors marins flotants (FOWT).Històricament, en els seus inicis, aquests models van adoptar àmpliament formulacions de sistemes multi‐cossosrígids (RMS) per descriure la resposta dinàmica global del sistema complet. No obstant això, la seva incapacitat perdeterminar l'estat de tensió‐deformació intern dels components hiperestàtics, juntament amb la irrupció deconceptes de plataforma amb una complexitat estructural més alta, van promoure el desenvolupament d'una segonageneració de models que adopten formulacions de sistemes multi‐cossos flexibles (FMS). L'estratègia principal delsquals, donat que eren fonamentalment una evolució dels primers, es basava en descriure la resposta dinàmica delscomponents flexibles superposant una anàlisi deformacional de primer ordre sobre la seva configuració espacial decos rígid. No obstant això, a la vegada que la indústria està ràpidament mostrant una tendència en les últimes dècadescap a aerogeneradors més grans i potents, alguns components del sistema han augmentat en esveltesa i flexibilitat.Com per exemple les pales del rotor o la torre, que comencen a requerir l'adopció d'anàlisis no lineals per avaluaradequadament la seva resposta dinàmica i el seu estat tensional intern.En aquest context, avui dia hi ha un nombre incipient però reduït de models capaços de realitzar anàlisis estructuralsdinàmics no lineals totalment acoblades de FOWTs. No obstant això, la majoria estan estrictament restringits aelements unidimensionals del tipus biga, forçant l'adopció de procediments de mapeig de càrregues locals aproximatsdurant la fase de disseny de detall. Per aquest motiu, en aquesta Tesi es proposa un nou model avançat totalmentacoblat basat en el mètode dels elements finits (FEM). Els principals avantatges del qual resideixen en la capacitat derealitzar anàlisis dinàmiques no lineals en el domini del temps de models estructurals complexos composats permúltiples elements finits de diferent naturalesa. Aquesta característica permet una definició més precisa delcomportament estructural real i, per tant, condueix a una descripció més detallada de l’estat intern tensodeformacionalsense la necessitat d'adoptar tècniques addicionals.Les equacions de balanç subjacents del model s'han derivat a partir del mètode Co‐Rotacional Independent del’Element (EICR), els fonaments del qual es van establir en el treball desenvolupat per C. C. Rankin i F. A. Brogan alsanys 80 i posteriorment readaptat i millorat per C.A. Felippa i B. Haugen als anys 2000. Tanmateix, com que inicialmentel mètode es va centrar principalment en anàlisis estructurals quasi‐estàtics no lineals, en el marc de la present tesis'ha desenvolupat una extensió detallada i consistent a la dinàmica no lineal basada en la teoria de la mecànica demedis continus.Per avaluar el rendiment del model estructural proposat, aquest s'ha verificat a partir d'un conjunt d’exemples dereferència disponibles a la literatura de l’anàlisi dinàmic no lineal de cossos flexibles mitjançant la mecànicacomputacional. Mentre que el model aero‐hidro‐servo‐elàstic totalment acoblat per a l'anàlisi de FOWTs s'ha validata partir de les dades experimentals proporcionades en el marc del projecte internacional Offshore Code Comparison,Collaboration, Continued, with Correlation and unCertainty (OC6) promogut per l'Agència Internacional de l'Energia(IEA).
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• SANG, XIAOHAN: Real-time Data-driven Safety Assessment for Building Structures
  
  Autor/a: SANG, XIAOHAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: KONG, QINGZHAO | ROCA FABREGAT, PEDRO
  Resum de tesi: El mecanisme d'evolució del comportament estructural continua sent un tema de recerca fonamental en la mecànica estructural. Les esquerdes, com a indicadors de deteriorament del comportament, es manifesten físicament a escala mesoscòpica com a processos d'iniciació i propagació de fissures, mentre que a escala macroscòpica es corresponen amb respostes globals de degradació de la rigidesa estructural i atenuació de la capacitat portant. Els mètodes tradicionals d'inspecció manual requereixen molt de temps i esforç, i les dades obtingudes solen ser inadequades per a la seva aplicació directa en l'anàlisi de l'evolució estructural. En conseqüència, aquest estudi se centra en desenvolupar metodologies d'evolució del comportament per a edificis danyats per esquerdes, amb l'objectiu de millorar l'eficiència de l'avaluació i proporcionar un suport robust per a la gestió de seguretat al llarg del cicle de vida de grans estructures edificatòries urbanes.Aquesta investigació aborda principalment la predicció de l'evolució d'esquerdes, tècniques de modelatge d'elements finits amb esquerdes incrustades, mètodes ràpids de modelatge d'elements finits i enfocaments automatitzats d'incrustació d'esquerdes. En primer lloc, basant-se en les característiques de curvatura dels elements de formigó armat (FA), es proposa un mètode per predir la ubicació d'esquerdes segons les variacions de curvatura, la precisió del qual es valida mitjançant assaigs de flexió en quatre punts. En segon lloc, per millorar encara més la precisió de la predicció, s'introdueix un mètode de predicció d'esquerdes sense condicions inicials. Aquest enfocament, fonamentat en la teoria no lineal del lliscament d'adherència, és capaç de descriure escenaris extrems de desenganxament entre l'armadura i el formigó, i la seva viabilitat es verifica experimentalment.Pel que fa a la incrustació d'esquerdes en models d'elements finits, aquest estudi presenta un mètode per calcular la matriu de flexibilitat d'elements esquerdats basat en la teoria de la taxa d'alliberament d'energia de deformació, juntament amb tècniques de modificació adaptables a diverses condicions de contorn. Simultàniament, es proposa un nou mètode de simulació que utilitza elements moll no lineals per a estructures de maçoneria no reforçada, i l'eficiàcia del qual es valida experimentalment. Sobre aquesta base, es desenvolupa a més un mètode per incrustar esquerdes en estructures de maçoneria. Aquest mètode simula les alteracions en el comportament tenso-compressiu i tallant dels elements esquerdats mitjançant l'ajust de les propietats mecàniques dels elements plans i els elements moll.Finalment, es proposa un mètode de modelatge d'elements finits modular, geomètricament adaptable i basat en dades de visió per computadora. Aquesta tècnica permet l'adquisició ràpida d'informació geomètrica d'estructures portants, facilitant un modelatge ràpid i una avaluació de l'estat. Addicionalment, per abordar el repte de la incrustació automatitzada d'esquerdes en elements finits, s'introdueix un mètode d'incrustació d'esquerdes etiquetades. En assignar etiquetes que contenen informació sobre la posició, orientació i condicions de contorn de les esquerdes, s'aconsegueix una integració ràpida de les dades d'esquerdes.En resum, aquest estudi aconsegueix avenços significatius en els mètodes d'anàlisi del comportament d'edificis danyats. Estableix formulacions teòriques per a la predicció de la ubicació d'esquerdes i desenvolupa enfocaments de modelatge per a bigues, pilars i murs danyats, establint així una base científica per a la construcció d'un marc d'anàlisi de l'evolució del comportament estructural.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• MONCADA RAMÍREZ, ANÍBAL ANDRÉS: Coupled modelling and sustainability assessment of polymeric reinforced soil retaining structures subjected to environmental conditions
  
  Autor/a: MONCADA RAMÍREZ, ANÍBAL ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/09/2025
  Data de lectura: 20/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PUIG DAMIANS, IVAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: Aquesta Tesi doctoral es centra en les estructures de sòl reforçat amb elements de reforç polimèrics (o geosintètios). Aquest tipus de materialha mostrat tenir una resposta mecànica dependent del temps, la càrrega, la temperatura i, fins a un cert punt, la humitat. Depenent de la ubicació geogràfica de l'estructura, les condicions ambientals de temperatura i humitat a l'aire i al sòl poden variar àmpliament. A més, les condicions actuals de canvi climàtic, que es preveu que empitjorin amb el temps, han mostrat canvis dràstics en els patrons climàtics locals i globals, donant especial importància a un millor i major coneixement sobre la resposta de totes les estructures de sòl reforçat sotmeses a diferents condicions climàtiques. Dins del marc de la Tesi, s'han dut a terme simulacions numèriques termo-hidràuliques per a comprendre com influeixen diferents climes en les condicions internes de temperatura, contingut d'humitat i grau de saturació d'una massa de sòl reforçat.. Els resultats permeten comprendre millor la resposta del sòl als canvis de les condicions atmosfèriques i constitueixen un valuós precursor per a futurs intents de modelització acoblada.Es van realitzar assajos d'extracció utilitzant bandes polimèriques de reforç compostes de polièster per a estudiar l'efecte de la temperatura del sòl en la resposta mecànica de la interacció sòl-reforç (és a dir, la resistència a l'extracció i la deformació del reforç així com els factors d'interacció friccionals resultants). Així mateix, es van considerar diferents geometries, pressions verticals i procediments d'instal·lació per avaluar la resposta global a l'arrencament dels reforços, i els possibles danys deguts als desplaçaments, així com la rigidesa i extensibilitat del reforç. Els resultats són útils tant per a l’entorn científic com professional, ja que permeten determinar el factor d'interacció sòl-reforç en una àmplia gamma de condicions, així com proporcionar una millor comprensió de les dependències de la temperatura en la resposta mecànica dels reforços de polièster.Enfront d'escenaris de càrrega constant, els materials polimèrics presenten deformacions a llarg termini. Aquest fenomen, conegut com fluència (o fluència lenta), dependrà del nivell de càrrega, el temps, i les condicions de contorn (per exemple, de la temperatura). Els models analítics i numèrics solen basar-se en la selecció d'un valor de rigidesa únic per a determinar la resposta d'estructures de sòl reforçat. La selecció d'aquest valor no és trivial. Amb l'objectiu de proporcionar una eina numèrica per a simular la resposta a llarg termini d'estructures de sòl reforçat, es va desenvolupar un model constitutiu visco-plàstic acoblat amb dependències de temperatura, càrrega tensional i humitat relativa. Els paràmetres del model es van calibrar utilitzant un ampli conjunt de mesures al laboratori i, posteriorment, es van implementar en un programari d'elements finits.Els materials polimèrics abasten una àmplia gamma de solucions en els camps de l'enginyeria geotècnica. Un avantatge clau d'aquests materials és el seu reduït impacte ambiental, atribuït a la reducció de l'ús de material de reblert i els consegüents esforços de transport d'aquest. Aquesta Tesi doctoral va un pas més enllà de l'impacte ambiental, centrant-se en l'avaluació de la sostenibilitat dels murs de sòl reforçat amb paraments rígids. Per a això, s'han analitzat diferents elements de revestiment (paraments) i alternatives de material de reblert. Les avaluacions inclouen requisits mediambientals, socials/funcionals i econòmics. Per als requisits mediambientals i econòmics es va utilitzar un enfocament probabilístic. Els resultats utilitzen escenaris idealitzats per a evidenciar els avantatges i/o desavantatges de diferents alternatives. Finalment, el procediment i els resultats serveixen d'exemple i/o punt de partida per a futures avaluacions de sostenibilitat, que s'espera siguin determinants en futurs projectes geotècnics.
  
• YAZDANI CHERATI, DAVOOD: Hydromechanical Simulation of Argillaceous Rocks for Radioactive Waste Disposal Applications
  
  Autor/a: YAZDANI CHERATI, DAVOOD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: Les argil·listes estan compostes principalment per partícules d’argila d’origen sedimentari i contenen una quantitat considerable de ciment precipitat químicament, sovint carbonat de calci, que actua com a agent aglutinant. Gràcies a les seves propietats favorables—com ara baixa permeabilitat, difusió molecular mínima, capacitat d’auto-segellat i elevada capacitat de retenció de radionúclids—es consideren geomaterials hostes adequats per a la disposició geològica profunda de residus radioactius. No obstant això, les fractures dins d’aquests geomaterials, induïdes per excavacions o processos posteriors a la disposició, poden crear vies preferents per a la migració de radionúclids, cosa que pot influir en el rendiment del sistema de disposició. Per aquest motiu, aquests problemes s’han d’avaluar numèricament. Tot i això, a causa del seu comportament complex, la modelització de les roques argiloses presenta un repte important. Sota esforços de cisalla, aquests geomaterials mostren anisotropia, fluència i una fallida quasi-fràgil caracteritzada per un marcat estovament post-pic i localització de deformacions. Aquest estudi té com a objectiu investigar la resposta hidromecànica de les argil·listes del Callovo-Oxfordià (COx) mitjançant assaigs de laboratori, excavacions de camp i processos posteriors a la disposició, emprant els models d’argilita implementats en el programa CODE-BRIGHT. S’adopten aquests models d’argilita perquè poden reproduir de manera eficaç les característiques clau dels materials argilosos. A més, al llarg d’aquesta tesi s’apliquen diversos altres models constitutius per simular el comportament dels materials que interactuen amb el COx, incloent-hi suports tous i rígids, així com materials expansius. Els resultats d’aquesta tesi proporcionen una visió significativa del comportament hidromecànic de les roques argiloses, contribuint així a una avaluació més precisa del procés de disposició.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• CAMÓS VIDAL, ROBERT: Design and characterization of an unobtrusive ECG monitoring system for wheelchairs
  
  Autor/a: CAMÓS VIDAL, ROBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ROSELL FERRER, FRANCISCO JAVIER | SUDRIA ANDREU, ANTONI
  Resum de tesi: Aquest treball es va dur a terme en el marc del programa “Doctorats Industrials”, en col·laboració amb Regner Engineering S.L., una empresa especialitzada en la fabricació de solucions per a cadires de rodes, i la Universitat Politècnica de Catalunya.Atès que les malalties cardiovasculars (MCV) continuen sent la principal causa de mort a nivell mundial, i que les persones amb discapacitat presenten un risc incrementat, la necessitat de monitoratge cardíac continu i no intrusiu esdevé urgent.Es van analitzar tres mercats amb un alt índex de creixement per la monitoratge d’electrocardiografia (ECG) en cadires de rodes. En primer lloc, el mercat global de cadires de rodes creix de manera constant, amb una forta demanda de models elèctrics. En segon lloc, els mercats de dispositius wearables generals i mèdics s’estan expandint ràpidament, impulsats pels avenços en la integració de sensors i les necessitats sanitàries. Finalment, els sectors de salut mòbil (mHealth) i d’Internet de les coses aplicat a la salut (IoHT) estan experimentant un creixement important a causa de les tendències en salut digital i monitoratge remot. En conjunt, aquests mercats posen de manifest un fort potencial comercial pel sistema proposat.Aquesta tesi doctoral presenta el disseny i la validació d’un sistema innovador de monitoratge ECG no intrusiu, completament integrat en una cadira de rodes i adaptat a les necessitats diàries de persones amb mobilitat reduïda.La solució desenvolupada integra sensors ECG d’una única derivació als reposa-braços de la cadira, utilitzant elèctrodes actius alimentats mitjançant una font flotant (bootstrapped, en angles) per garantir una impedància d’entrada molt elevada i una alta relació de rebuig en mode comú (CMRR), fins i tot davant desajustos d’impedància entre elèctrodes. Aquest disseny permet que el sistema funcioni tant amb contacte directe conductiu (similar als elèctrodes secs) com amb acoblament capacitiu indirecte (a través de la roba), sense necessitat de modificacions en el maquinari.A més, el sensor ECG inclou un circuit de protecció contra descàrregues electrostàtiques (ESD), conforme amb la norma IEC 61000-4-2, precisament dissenyat i simulat per no degradar l’elevada impedància d’entrada. El sistema també incorpora connectivitat Bluetooth i un backend modular, amb la mirada posada en l’escalabilitat futura i l’aplicació industrial.La caracterització del sensor es va dur a terme mitjançant un muntatge experimental original, amb un acoblament en AC del sensor dins d’una gàbia de Faraday, que va permetre mesurar valors molt elevats d’impedància d’entrada a baixes freqüències, com ara 191 fF a 50 Hz, i relacions de rebuig en mode comú (CMRR) de fins a 76,1 dB. Les proves d’adquisició d’un ECG realitzades amb un voluntari vestint una samarreta de cotó van confirmar un registre precisa de la senyal ECG, amb una amplitud RMS de 117 µV i una relació senyal-soroll (SNR) de 31 dB.La investigació va assolir amb èxit els seus objectius, dissenyant i validant un sistema fiable d’ECG no intrusiu per a cadires de rodes, complint tant amb els estàndards clínics com amb els industrials. Estableix una base sòlida per a futurs desenvolupaments en el monitoratge de la salut. La solució proposada estableix les bases per a una futura integració en cadires, llits, seients de vehicles i fins i tot en tecnologies wearables. Representa un avenç important cap a un monitoratge ECG fiable i no intrusiu per a persones amb mobilitat reduïda, amb un enfocament tant cap a la comercialització i l’entorn clínic.
  

FOTÒNICA

• FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, GABRIEL: Learning particle dynamics: from diffusion to interactions
  
  Autor/a: FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, GABRIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/09/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | MANZO, CARLO
  Resum de tesi: Entendre com funciona un sistema complex a partir dels seus components, com ara un virus envaint una cèl·lula o l'agregació de partícules en un líquid, és una qüestió primordial a l'estudi de la natura que proporciona grans beneficis a nivell biològic. Per resoldre-la és interessant observar el camí que recorren els components d'un sistema, perquè aquest conté informació valuosa que ens serveix per caracteritzar-los i comprendre com interaccionen entre ells. Els avenços de la darrera dècada en el camp de l'aprenentatge automàtic (machine learning) ofereixen una eina numèrica prometedora, ja que permeten l'extracció automàtica de característiques i relacions rellevants, alhora que prediuen el comportament del sistema.En aquesta tesi, ens enfoquem en l'anàlisi de trajectòries de partícules observades en sistemes complexos,abordant dos aspectes fonamentals: el comportament individual aleatori i, per tant, difícil de caracteritzar, com passa als pulmons, on en respirar inhalem aire i l'oxigen es difon cap als capil·lars dels alvèols; i el comportament que s’esdevé de les interaccions, desconegudes en alguns casos, com el d'una gran bandada d'ocells migrant en conjunt.En particular, considerem tres problemes:1) l'estimació precisa de paràmetres que caracteritzen la difusió anòmala observada en processos biològics,2) la identificació de paràmetres considerables per descriure processos estocàstics,i 3) l'extracció de la forma funcional de les múltiples forces presents a sistemes de partícules.Per tractar cadascun dels problemes, desenvolupem un model d'aprenentatge automàtic específic dissenyat per extreure informació significativa a partir de trajectòries, i ho avaluem rigorosament en una sèrie de sistemes simulats amb dinàmiques conegudes.El primer mètode, KISTEP, prediu propietats de difusió anòmala a cada pas de temps, per segments de la trajectòria i en el conjunt de trajectòries, cosa que permet una anàlisi detallada a cada nivell a partir de trajectòries individuals. Amb aquest mètode, hem participat en l'AnDi Challenge 2, una competició científica per comparar mètodes computacionals dedicats a caracteritzar trajectòries de Moviment Brownià (MB) fraccional que s'assemblen a fenòmens biològics observats en experiments com l'endocitosi cel·lular o la immobilització de proteïnes.El segon mètode, SPIVAE, ajuda a identificar la mínima representació de processos estocàstics gràcies al fet que és un model no supervisat, interpretable i generatiu. A més, és capaç de generar noves trajectòries que reprodueixen les característiques apreses del procés. L'anàlisi realitzada amb SPIVAE ha revelat els paràmetres esperats de l'MB, el MB fraccionari i el MB confinat, mentre que aquest ha après una combinació no lineal en el cas de l'MB escalat.El tercer mètode, FISGAE, utilitza una xarxa neuronal de grafs per inferir de manera no supervisada la forma funcional de les forces que actuen entre partícules. FISGAE ha après amb èxit les forces entre 21 partícules interactuant amb forces lineals no recíproques, mentre que a l'escenari més complex d'un gas de Lennard-Jones ha après bé la força a distàncies curtes.En conclusió, aquesta investigació proporciona mètodes per facilitar l'anàlisi de sistemes de partícules directament des de les seves trajectòries, fet que permet obtenir informació que altrament no estaria disponible. Els mètodes proposats tenen el potencial de beneficiar tant els investigadors experimentals com els teòrics, i fins i tot, els desenvolupadors d'intel·ligència artificial, en fer possible una comprensió més completa dels sistemes complexos. A més, els mètodes desenvolupats estan preparats per a futures millores, que es podrien aconseguir mitjançant la integració d'arquitectures més sofisticades, aplanant així el camí per a aplicacions encara més avançades i descobriments.
  
• KOKABEE, OMID: High-power ultrafast optical parametric oscillators from the visible to mid-infrared
  
  Autor/a: KOKABEE, OMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/07/2025
  Data de lectura: 11/11/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: EBRAHIM-ZADEH, MAJID
  Resum de tesi: The introduction of electric lighting in Architecture marked a profound transformation in its design conception, establishing artificial light as a fundamental element in the configuration of space. Unlike other artistic and architectural disciplines, artificial architectural lighting lacks a formalised Art History. Existing specialist literature remains largely focused on technical and quantitative aspects, frequently relegating the qualitative dimensions of light in space to a secondary status. Consequently, there is a notable absence of a specific vocabulary capable of accurately describing the qualitative effects of lighting in architecture. This lexical gap hampers the effective communication of lighting-related spatial concepts, ultimately to the detriment of architectural practice. In light of these challenges, and with the aim of improving both design and pedagogical methodologies, this research advocates for the establishment of a dedicated vocabulary for qualitative architectural lighting. It is predicated on the hypothesis that it is feasible to construct a consensual glossary that enables the precise articulation of the formal and spatial attributes of lighting effects within architectural environments. To substantiate this hypothesis, the research sets out two principal objectives: first, to identify the parameters that define the qualitative aspects of lighting and to compile the associated terminological corpus; second, to develop a lexical and visual dictionary in which each term is clearly defined and illustrated, thereby facilitating its comprehension and application in both academic and professional contexts, and contributing to the standardisation of a specific and practical language.The study adopts a qualitative methodological framework, centred on the linguistic analysis of texts describing architectural lighting projects, which have been published in specialised Spanish-language media. A rigorous, systematic, and replicable terminology methodology has been employed, drawing upon established principles from the field of Terminology studies and related research on lighting perception. The process integrates automated term extraction methods, enabling efficient handling of large data sets, and applies linguistic techniques adapted to the visual domain. The research identifies the principal parameters defining the formal qualities of architectural lighting as direction, colour, and distribution, followed by quantity, luminance, sources, informational content, perceptual effects, and others. Among these, the distribution parameter emerges as the most frequently cited and, thus, the most critical for both configuring and describing architectural lighting. Accordingly, the dictionary focuses on the most recurrent terms related to distribution, listed alphabetically as follows: accent lighting, ambient lighting, composed lighting, diffuse lighting, direct lighting, directed lighting, dispersed lighting, focalized lighting, general lighting, grazing lighting, homogeneous lighting, horizontal lighting, indirect lighting, integrated lighting, precise lighting, projected lighting, reflected lighting, uniform lighting, and vertical lighting. It has been demonstrated that each of these terms can be defined in a manner that supports clear, precise, and intelligible communication within architectural lighting discourse. Furthermore, it is feasible to identify corresponding visual representations that exemplify each definition, reinforcing their pedagogical and practical applicability. In conclusion, this research affirms the viability of developing a consensual glossary of terms to imporve the communication of the formal and spatial characteristics of lighting effects within architectural practice, which constitutes a foundational step toward the recognition and standardisation of qualitative lighting vocabulary in the discipline.
  
• MORTIMER, LUKE BAILEY: A Variety of Optimization Techniques Applied In the Context of Quantum Information Theory
  
  Autor/a: MORTIMER, LUKE BAILEY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/09/2025
  Data de lectura: 06/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO
  Resum de tesi: La tesi discorre sobre un nombre de tècniques d’optimització que poden aplicar-se en el context de la teoria de la informació quàntica. Després d’una introducció pedagògica tant de la teoria de la informació quàntica com de l’optimització, té en compte tres línies principals de recerca. En primer lloc, una de prou coneguda, el problema obert i fonamental de les bases mútuament imparcials, que consisteix en trobar conjunts de bases ortonormals que siguin imparcials entre si. En concret, encara es desconeix si hom pot trobar un conjunt de 4 bases mútuament imparcials amb la dimensió 6. S’hi apliquen diverses tècniques d’optimització, entre les quals hi ha la programació semidefinida no lineal, l’optimització cíclica, les relaxacions en programació semidefinida, el mètode Branch and cut, mètodes de gradient descendent i el mètode dels multiplicadors de Lagrange, i cadascuna aprofundeix amb noves perspectives al problema. La segona línia és la de la no localitat de Bell, en particular amb la intenció de simplificar la jerarquia de la programació semidefinida que rep el nom de jerarquia d'NPA (Navascués-Pironio-Acín), que s’utilitzen per trobar fites als valors que maximitzen quànticament la violació de les desigualtats de Bell. Pel cas en què hi ha un gran nombre d'entrades per cada part, es demostra l’avantatge tant en memòria com en temps envers els solucionadors més avançats utilitzant una combinació de diverses tècniques d’optimització. La tercera línia és la de la física quàntica de molts cossos, que abraça un ampli ventall de temes. La tesi considera els problemes de fitar els valors esperats dels observables en els estats estacionaris de sistemes quàntics oberts, per trobar millors aplicacions de fermions a qubits i resoldre el problema de coloració de grafs mitjançant un nou algorisme d’optimització inspirat en qudits. En cada cas, es demostra un avantatge respecte a mètodes comparables.
  
• WU, YINA: Theoretical aspects of the interaction of free and tunneling electrons with low-dimensional photonic systems
  
  Autor/a: WU, YINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de lectura: 24/10/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ABAJO, JAVIER
  Resum de tesi: En aquesta tesi hem proporcionat una descripció teòrica de com els feixos d’electrons focalitzats interactuen amb excitacions de baixa energia i generen llum a escala nanomètrica, un tema d’enorme interès en el camp de la nanofotònica. A més, hem descrit la generació de llum mitjançant electrons en túnel i hem aplicat aquest fenomen a la detecció d’analits a partir dels canvis que produeixen en la intensitat emesa al camp llunyà. Concretament, mitjançant models detallats, hem investigat el comportament plasmònic en materials nanostructurats, les respostes fonòniques en cristalls polars i la generació de llum a través del túnel electrònic inelàstic. També hem calculat la distribució espectral de pèrdues d’energia experimentades per electrons ràpids en interactuar amb aquestes excitacions i hem obtingut espectres de pèrdua d’energia d’electrons amb resolució espacial per a diversos sistemes. A continuació resumim els resultats principals:Al Capítol 2, hem demostrat que la resposta plasmònica infraroja de dímeres de nanocubs d’òxid d’indi dopat amb fluor depèn de com es toquen els cubs: els contactes puntuals i de vora produeixen un mode dipolar de baixa energia que desapareix quan s’obre el buit, mentre que els contactes de cara mostren un desplaçament espectral suau. Les mesures d’espectroscòpia de pèrdua d’energia d’electrons i les simulacions confirmen aquest comportament dependent de la geometria, posant en dubte l’assumpció que tots els dímeres són idèntics. Aquests resultats aporten nous coneixements sobre plasmons de buit aplicables a sensors i a òptica no lineal.Al Capítol 3, l’estudi de nano-el·lipsoides de nitrur de bor hexagonal revela que els efectes no locals dominen els fonon‑polaritons de baixa energia quan la mida de la partícula baixa de unes poques desenes de nanòmetres. Un model atomístic que inclou interaccions dipol‑dipol de llarg abast explica tant els modes confinats a la superfície com els modes de tipus volum observats mitjançant microscòpia electrònica de transmissió d’escombratge amb espectroscòpia de pèrdua d’energia d’electrons monocromada, mentre que un model dielèctric local simple no capta el mode de superfície. També hem trobat que la mida finita i la polarització superficial remodelen l’espectre vibracional. Aquests resultats subratllen que qualsevol disseny realista de dispositius d’hBN al mig infraroig ha de tenir en compte la dispersió espacial a escala atòmica. La integració de microscòpia avançada, teoria atomística i modelatge computacional ofereix un full de ruta per estudiar excitacions vibracionals en materials polars de baixa dimensionalitat.Al Capítol 5, hem presentat un biosensor plasmònic autoil·luminat impulsat pel túnel electrònic. El dispositiu utilitza una unió de túnel metall‑aïllant‑metall coberta amb una metasuperfície de nanofils d’or, la qual millora la conversió d’electrons en llum mitjançant ressonància plasmònica. El sensor desenvolupat presenta emissió uniforme en grans àrees i alta sensibilitat per detectar pel·lícules fines de polímer i capes biomoleculars. Aquest treball proporciona una plataforma pràctica per al biosensing integrat sense necessitat de fonts d’il·luminació externes. A més, la fotodetecció amb resolució angular podria oferir una comprensió més profunda de l’estructura dels modes plasmònics, afavorint una selectivitat espectral i sensibilitat millorades.La interacció entre sondes electròniques, excitacions i generació de llum a escala nanomètrica obre nombroses oportunitats de recerca futura. Creiem que les aportacions i els mètodes presentats en aquesta tesi contribuiran significativament a explorar aquestes prometedores línies de treball.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• BAGHERZADE GHAZVINI, MINA: A Data-driven Intelligent Decision Support Framework for Process Operation Management. An Application to Gas Turbine Process.
  
  Autor/a: BAGHERZADE GHAZVINI, MINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SANCHEZ MARRE, MIQUEL | ANGULO BAHON, CECILIO
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc de treball basat en dades per millorar la gestió i el manteniment de processos industrials, exemplificat a través d’un cas d’estudi que involucra turbines de gas. La recerca se centra en diverses àrees clau: pre-processament de dades d’operació, identificació de modes d’operació, anàlisi de transicions entre aquests modes d’operació i detecció de patrons per manteniment predictiu. La proposta de recerca comença amb un pre-processament detallat de les dades per assegurar-ne la seva qualitat i usabilitat. A continuació, introdueix mètodes per reconèixer automàticament modes d’operació diferents utilitzant un conjunt de tècniques d’agrupament (“clustering”). La recerca també explora el modelatge de transicions entre aquests estats d’operació, tot i capturant la naturalesa dinàmica dels processos industrials. A més a més, es proposa el mètode del “Perfil de Matriu basat en Clústers” per detectar patrons d’operació significatius que indiquen problemes potencials o eficiències, essencial per desenvolupar estratègies de manteniment predictiu. En general, el marc desenvolupat en aquesta tesi ofereix un enfocament sistemàtic per millorar la presa de decisions, la fiabilitat i l’eficiència en la gestió de processos industrials. Encara que inicialment aplicat a turbines de gas, aquest marc té un ampli potencial d’aplicació a diversos sistemes industrials.
  
• POU MULET, BARTOMEU: Supervised and Reinforcement Learning for Extreme Adaptive Optics with Application to Exoplanet Imaging
  
  Autor/a: POU MULET, BARTOMEU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 05/09/2025
  Data de lectura: 06/10/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes Marti Recover de la FIB
  Director/a de tesi: MARTÍN MUÑOZ, MARIO | GRATADOUR, DAMIEN | QUIÑONES MORENO, EDUARDO
  Resum de tesi: Aquesta tesi demostra que aplicar una combinació de models d’aprenentatge profund (AP) en el camp de l’òptica adaptativa (OA), cadascun dirigit a un tipus d’error present en l’OA, pot incrementar significativament el rendiment, proporcionant als telescopis una millor resolució angular.La primera part d’aquesta tesi es centra en desenvolupar models d’AP per mitigar errors específics dins del circuit d’OA. Aquests inclouen un model d’aprenentatge per reforç entrenat en línia per reduir l’error temporal (causat per l'evolució atmosfèrica i pel retard del sistema de control) i models d’aprenentatge supervisat entrenats fora de línia per corregir errors no lineals (que apareixen a causa de les no linealitats d’un sensor específic) i soroll. Cada capítol proporciona una anàlisi exhaustiva per interpretar el comportament d’aquests models d’AP i demostra millores sobre els mètodes de referència seleccionats. Com a conclusió de la primera part, mostram l’aplicació d’aquests mètodes a l’observació directa d’exoplanetes. A la segona part, canviam el focus a desplegar aquests mètodes en sistemes reals. Per això, adaptam l’entorn de treball COSMIC per donar suport a xarxes neuronals i optimitzam el temps d’entrenament i inferència amb la introducció de llibreries especialitzades (com TensorRT) o reduint la precisió de punt flotant. En conjunt, la integració de models d’aprenentatge profund, cadascun enfocat en diferents fonts d’error dins del bucle d’òptica adaptativa, juntament amb la implementació en temps real, permet avançar cap a una òptica adaptativa extrema, amb implicacions prometedores per a l’obtenció d’imatges d’alt contrast i la detecció directa d’exoplanetes.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• SAVADKOOHI, MARJAN: Evaluating harmonized equivalent black carbon mass concentration and source apportionment for air quality assessment
  
  Autor/a: SAVADKOOHI, MARJAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/06/2025
  Data de lectura: 06/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Multimèdia B3 - Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona
  Director/a de tesi: PANDOLFI, MARCO | ALASTUEY UROS, JOSE ANDRES
  Resum de tesi: El carboni negre (BC), estimat de mesures d’absorció òptica, s’ha convertit en una mètrica clau per a la qualitat de l’aire (QA) pel seu impacte en el clima i la salut. Com que no es pot mesurar directament, la seva estimació comporta inconsistències. La nova directiva europea sobre QA n’exigeix el control en supersitges de monitoratge i el recomana en zones crítiques de contaminació atmosfèrica, definint-lo com aerosols carbonosos mesurats per absorció de llum. En ciència atmosfèrica, el carboni negre equivalent (eBC) és la concentració de massa derivada de l’atenuació de llum per partícules captades en filtres, mesurada mitjançant fotòmetres d’absorció (FAP). L’atenuació es transforma en coeficient d’absorció (babs) i després en eBC, utilitzant valors predefinits d’absorció de massa (MAC), o poden ser calibrades amb carboni elemental (EC). Tot i els avenços normatius, persisteixen reptes per quantificar l’eBC i contribuir a les fonts, a causa de la manca d’un mètode de referència i de diferències operatives entre ubicacions. Aquesta tesi aborda aquestes limitacions harmonitzant mesures, refinant l’estimació d’eBC i millorant els mètodes de contribució de fonts, integrant eines computacionals avançades per millorar la interpretabilitat de les mesures d’eBC.S’han analitzat dades ambientals d’eBC de més de 50 llocs a Europa de fons urbà (UB), trànsit (TR), suburbà (SUB) i fons regional (RB) per estudiar-ne la variabilitat espacial i temporal. En una primera fase, les mesures harmonitzades van mostrar una disminució clara d’eBC: TR > UB > SUB > RB, amb un gradient nord coherent amb altres contaminants. Es va observar una gran variabilitat estacional, amb màxims a l’hivern en UB i SUB per l’ús de calefaccions domèstiques i la reduïda barreja atmosfèrica. Aquesta metodologia també es va aplicar als EUA, on les emissions de gasolina i dièsel van disminuir, però l’eBC va augmentar per incendis forestals. Es va estimar l’eBC de fonts líquides (eBCLF) i sòlides (eBCSF) amb dades de l’Aethalòmetre (AE33) i el seu model comú. Tot i les limitacions, el mètode va mostrar domini d’eBCLF, mentre que eBCSF es va mantenir estable. La tendència descendent de l’eBCLF es va associar a la reducció del dièsel, mentre que l’eBCSF es va mantenir o va augmentar, indicant un ús persistent de combustibles sòlids. A la segona fase es va explorar la variabilitat espaiotemporal dels valors MAC segons el lloc i l’instrument, utilitzant dades conjuntes d’EC i absorció. L’ús de MAC nominals va sobreestimar l’eBC fins a un 50%, mentre que els MAC específics en van millorar la precisió. La forta dependència estacional va indicar la necessitat d’una calibració contínua. En la tercera fase, es van refinar les contribucions de fonts derivant exponents d’absorció (AAE) específics per lloc amb les dades de l’AE33. Un mètode percentil validat amb traçadors químics va permetre estimar AAELF i AAESF. Els resultats van mostrar que els valors fixos d’AAE no són aplicables universalment, cosa que reforça l’ús de valors específics per lloc i estació. Finalment, la integració de dades òptiques i químiques amb anàlisis de factors va millorar l’estimació de fonts. Es van desenvolupar models d’aprenentatge automàtic com a sensors virtuals d’eBC, amb bona transferència entre llocs i utilitat per al monitoratge de la QA. Aquesta tesi estableix les bases per a una estandardització del monitoratge de l’eBC, donant suport a la seva inclusió com a contaminant regulat i reforçant el seu paper en les polítiques d’aire i clima.
  
• YOUSEFIAN, MOHAMMAD: Evaluating the Impact of Corporate Social Responsibility on Financial Performance, Productivity, and Critical Success Factors in the European Mining Industry
  
  Autor/a: YOUSEFIAN, MOHAMMAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2025
  Data de lectura: 21/10/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa. EPSEM
  Director/a de tesi: BASCOMPTA MASSANÈS, MARC | SANMIQUEL PERA, LLUIS
  Resum de tesi: Les pràctiques empresarials responsables i ètiques han guanyat importància, especialment mitjançant la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Durant quatre dècades, la divulgació de la RSC ha evolucionat significativament, apareixent cada cop més en informes específics. Cada sector econòmic ha establert pràctiques i estàndards diferents de RSC, inclòs el sector miner. A Europa, aquestes pràctiques són voluntàries per a les petites i mitjanes empreses (PIME), tot i que, les empreses més grans segueixen pautes reconegudes internacionalment, les PIME dubten a adoptar la RSC a causa de les implicacions financeres poc clares. Encara que l'escala de la mineria europea és modesta, aquesta és essencial per assolir la sostenibilitat i la transició cap a una economia circular.Aquesta tesi investiga l'impacte de la RSC en el creixement econòmic i la gestió dins del sector miner europeu, examinant específicament indicadors macroeconòmics i microeconòmics, el rendiment financer i la presa de decisions. S'han analitzat dades de 45 empreses mineres europees cotitzades en borsa entre 2018 i 2021, utilitzant anàlisi de contingut i models de regressió de panell amb efectes fixos. Els indicadors financers estudiats inclouen el retorn sobre actius (ROA), retorn sobre el patrimoni (ROE), marge net de benefici (NPM), la Q de Tobin i la productivitat laboral, juntament amb qualificacions de RSC de CSRHub. Els resultats han revelat una relació consistentment positiva entre el rendiment en RSC i els indicadors financers, així com efectes parcialment positius en la productivitat laboral.A més, s'ha estudiat la relació entre la RSC i la Productivitat Total dels Factors (PTF) utilitzant l'Anàlisi Envoltant de Dades (DEA) i anàlisi de regressió de panell amb dades de 40 empreses mineres i del Banc Mundial. Els resultats han indicat que les iniciatives de RSC influeixen positivament en la PTF, identificant-se la transparència, la formació, la salut i seguretat, i la gestió de recursos com a factors significatius.Finalment, la investigació ha identificat Factors Crítics d'Èxit (FCE) per a la implementació exitosa de la RSC utilitzant metodologies Fuzzy Delphi i Decision-Making Trial and Evaluation Laboratory (DEMATEL). Un panell d'experts va refinar 16 factors inicials fins a 12, identificant la conservació de la biodiversitat, la gestió de residus i l'eficiència energètica com els factors d'èxit més crítics i fortament interconnectats amb altres elements de la RSC. Aquest estudi integral ressalta el valor de la RSC per millorar el rendiment financer i econòmic a la indústria minera europea, proporcionant un marc clar per a la implementació efectiva de la RSC.
  

SOSTENIBILITAT

• ROURA SALIETTI, MIREYA: Reuse of ICT devices as commons: A property rights governance model for collective access
  
  Autor/a: ROURA SALIETTI, MIREYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/07/2025
  Data de lectura: 09/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Campus Nord, C6-E106
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Comprendre el paper dels drets de propietat en la gestió dels dispositius de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, principalment ordinadors, és fonamental per abordar el malbaratament de recursos i aconseguir els objectius d'inclusió digital i sostenibilitat. Tot i que l'adquisició, l'ús i la disposició dels dispositius TIC estan predominantment regits per la propietat individual, els ecosistemes de reutilització demostren beneficis significatius. En aquests ecosistemes, diversos actors col·laboren per recuperar dispositius TIC descartats, reacondicionar-los, mantenir-los i lliurar-los a poblacions vulnerables amb un cost ambiental i econòmic mínim.Basada en la teoria dels Recursos d’Us Comú, aquesta tesi introdueix un model que aplica un enfocament de propietat comunitària per governar la reutilització dels dispositius TIC, utilitzant el marc del paquet de drets per organitzar i gestionar els ecosistemes de reutilització. Basat en la iniciativa eReuse, desenvolupada mitjançant investigació-acció per una comunitat multilateral involucrada en el reacondicionament d'ordinadors per a la inclusió social a Espanya, el model captura patrons d'acció col·lectiva, classifica els participants segons els seus rols i mapeja els drets de propietat que subjeuen les seves interaccions, assegurant relacions justes dins l'ecosistema. Per avaluar la seva idoneïtat i aplicació en contextos iberoamericans, el model va ser avaluat en tres ecosistemes de reutilització a l'Argentina i l'Uruguai. Els resultats indiquen que, tot i que sovint és necessària una adaptació local, el model funciona en la pràctica i mostra un gran potencial per informar el disseny de la governança en ecosistemes de reutilització TIC culturalment alineats.El model s’operacionalitza a través de dues eines digitals, DeviceHub i Workbench, que faciliten la traçabilitat dels canvis de propietat en els dispositius al llarg del seu cicle de vida, a més de capturar mètriques detallades d'ús i rendiment. En eReuse, es va trobar que aproximadament el 46% dels dispositius descartats i donats podrien ser reutilitzats, el que posa de manifest el reciclatge prematur dels equips funcionals a causa de criteris com l'obsolescència comptable o per programari. Dades recollides a través d'aquestes eines també permeten una mesura més precisa de l'estimació de l'impacte i donen suport a la creació d'indicadors per comparar estratègies d'inclusió digital en diverses regions i escenaris. Els resultats mostren que l'eficiència en termes de CO2 equivalent de la reutilització de dispositius varia des d'un 30% en àrees amb una major proporció d'energies renovables fins a un 5% en regions dependents de fonts d'energia fòssil, en comparació amb l'adquisició de dispositius nous. Això subratlla que la reutilització no és inherentment eficient, sinó que depèn de factors contextuals. A més, aquests resultats ressalten la necessitat de comptar amb dades més granulars per ajustar aquestes estimacions i obtenir una millor comprensió de l'impacte de la reutilització de les TIC en diferents contextos.Finalment, aquest model de governança va ser avaluat a través d'estudis de cas pràctics en contextos del món real. Els nostres resultats demostren que l'èxit o fracàs de la reutilització depèn del context sociocultural i de barreres com assegurar el manteniment a llarg termini i la usabilitat, barreres que es mitiguen més eficaçment en iniciatives de reutilització servititzades, on els mantenidors i agents TIC asseguren el rendiment dels dispositius davant els ràpids canvis tecnològics. Aquests resultats contribueixen a tancar la bretxa entre els objectius de sostenibilitat i la governança TIC, destacant el paper dels ecosistemes de reutilització habilitats digitalment en la promoció de transicions digitals equitatives i de baix carboni, així com en la generació d'oportunitats d'ocupació local.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• MAS I MÉNDEZ, MIREIA: RADAR-BASED TECHNIQUES FOR CONTINUOUS MONITORING OF SOIL MOISTURE AND VEGETATION USING TIME SERIES ANALYSIS
  
  Autor/a: MAS I MÉNDEZ, MIREIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de lectura: 28/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament ETSETB, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: FABREGAS CANOVAS, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: Els canvis recents en el clima i els patrons meteorològics han posat de manifest la necessitat de millorar l’observació i la comprensió de les interaccions ràpides entre la superfície terrestre i l’atmosfera, especialment les relacionades amb el cicle de l’aigua. Aquesta tesi explora l’ús del SAR d’alta resolució temporal per monitorar la dinàmica del sòl i dels conreus, amb l’objectiu de donar suport al desenvolupament de futures missions d’observació de la Terra, especialment aquelles en òrbita geoestacionària amb intervals de revisita curts.La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte HydroSoil, finançat per l’ESA, que va establir una instal·lació única d’observació terrestre basada en SAR. El sistema permet la monitorització contínua de camps de conreu amb una resolució temporal de 10 minuts i espacial d’1 m² en el boresight. Amb dades meteorològiques i de camp detallades, s’ha disposat d’un entorn ideal per estudiar les dinàmiques a curt termini de la humitat del sòl i el desenvolupament del conreu, centrant-se en ordi i blat de moro.La primera part de l’estudi analitza els cicles diürns en les sèries de retrodispersió del radar i la seva relació amb variables ambientals com la humitat atmosfèrica, la temperatura i la rosada. Es van aplicar tècniques temps-freqüència amb ondetes per quantificar les correlacions entre senyals radar i variables meteorològiques a diferents escales. A continuació, un model de dispersió superficial de dues capes va permetre representar millor les variacions diürnes de la humitat del sòl, considerant la formació d’una capa humida durant la nit i la seva evaporació durant el dia. Integrat amb un mètode de detecció de canvis a curt termini, aquest enfocament va millorar la recuperació de la humitat del sòl, especialment amb angles d’incidència alts i durant canvis ràpids després de pluges.La segona part se centra en la resposta del radar al desenvolupament dels conreus. Es mostra que la retrodispersió i la coherència interferomètrica són sensibles a l’alçada i a l’estadi fenològic de la planta, tot i que aquestes relacions es debiliten amb vegetació densa. S’ha introduit la mètrica de taxa de creixement diària per caracteritzar millor l’evolució del conreu, mostrant una correlació més forta amb les observables radar que els paràmetres estructurals estàtics. També es van observar cicles diürns en la retrodispersió, causats principalment per la rosada i la humitat.La darrera part de la tesi investiga els mecanismes de dispersió del senyal radar mitjançant diverses tècniques de descomposició polarimètrica. Aquestes eines van permetre caracteritzar temporalment com el radar respon a les condicions ambientals i al creixement del conreu. Tots els mètodes van aportar informació útil, però amb limitacions en condicions de biomassa elevada, on els models tradicionals sovint sobreestimaven la dispersió volumètrica per saturació.Per arreglar-ho, es va aplicar la tècnica NNED, que redueix artefactes inconsistents i millora la robustesa, especialment en canòpies denses. L’estudi també assenyala que atribuir tota la dispersió volumètrica als canals de polarització creuada és massa simplista. Es proposa combinar tècniques de descomposició i aprofitar l’anàlisi de sèries temporals per refinar la interpretació de les interaccions entre conreu i entorn.En conclusió, aquest treball demostra el potencial del SAR d’alta resolució temporal per monitorar variacions a curt termini en el sòl i la vegetació. Integrant modelització, anàlisi de coherència i tècniques polarimètriques, la tesi ofereix un marc sòlid per a la comprensió dels processos de la superfície terrestre. Els resultats contribueixen al desenvolupament de mètodes SAR per a l’agricultura de precisió i ofereixen orientació pràctica per a futures missions de radar ambientals i agrícoles.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• RODRIGUEZ FERRANDEZ, IVAN: Mixed software/hardware-based fault-tolerance techniques for complex COTS system-on-chip in radiation environments
  
  Autor/a: RODRIGUEZ FERRANDEZ, IVAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: KOSMIDIS, LEONIDAS | TALI, MARIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi, titulada "Mixed Software/Hardware-based Fault-tolerance Techniques for Complex COTS System-on-Chip in Radiation Environments" (Tècniques mixtes de tolerància a fallades basades en programari i maquinari per a sistemes en xip COTS complexos en entorns de radiació) , en concret GPU, en aplicacions espacials. Aquests sistemes d‟ús automotriu ofereixen una gran capacitat de càlcul, però s‟enfronten a reptes únics en els entorns de radiació intensa típics de l‟espai. La investigació analitza aquests reptes i proposa solucions per millorar la fiabilitat dels sistemes esmentats. Un component clau de la tesi consisteix en l‟avaluació exhaustiva de les GPU integrades modernes en condicions similars a les de l‟espai, inclosa l‟exposició a la radiació de protons i ions pesats. Aquesta anàlisi identifica vulnerabilitats com els Single Event Effects (SEE), que poden causar errors com Single Event Upset (SEU), els Single Event Functional Interrupt (SEFI) i Single Event Latch-up (SEL). Per avaluar aquestes condicions, l'autor desenvolupa la suite OBPMark, un benchmark de codi obert dissenyat per avaluar el rendiment i l'eficiència de les GPU en tasques computacionals específiques de l'espai. Per abordar les fallades identificades, la tesi proposa estratègies innovadores de mitigació de fallades basades en programari. Aquestes inclouen el disseny de kernels de GPU tolerants a fallades i solucions de middleware que milloren la detecció i recuperació derrors. L‟eficàcia d‟aquests mètodes es demostra mitjançant simulacions i proves de radiació. A més, la investigació presenta innovacions a nivell de maquinari, com ara el desenvolupament de circuits integrats d'aplicació específica (ASIC) i plaques de circuit imprès (PCB) especialitzades, per millorar la resistència del sistema sense comprometre'n el rendiment. Aquest treball contribueix significativament al camp de la computació espacial en crear un marc sòlid per avaluar i mitigar els efectes de la radiació en complexos SoC COTS. S'estén un pont entre la rendibilitat i el rendiment de les tecnologies comercials i les exigències de fiabilitat de les aplicacions espacials. Els resultats d‟aquesta tesi aplanen el camí per al‟adopció de GPU integrades d‟alt rendiment en futures missions espacials.
  

ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT

• CASTELLARNAU VISUS, MARIA ANGELES: Cosecha de lo invisible. Paisaje de agua en la Val de Ayerbe
  
  Autor/a: CASTELLARNAU VISUS, MARIA ANGELES
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/10/2025
  Director/a de tesi: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO
  Resum de tesi: En un context de crisi ambiental evidenciat en la pèrdua de biodiversitat, la sequera, la percolació en les estructures funcionals dels paisatges productius, l'escalfament global i les tendències a posicions d'irreversibilitat; de crisi social que delata la forta despoblació de les zones rurals , el desequilibri, la pèrdua d'estructura social comunitària, i la pèrdua de vincle de les persones amb el medi natural. I de crisi econòmica derivant en una pèrdua d'usos del sòl, els canvis de sistema de propietat, la fragilitat de les activitats agrícoles i ramaderes cada vegada més sotmeses als costos d'industrialització i inputs del sector, i les tensions dels mercats de producció i distribució d'aliments. Els territoris de l'interior del nord-est peninsular es veuen llançats a una vulnerabilitat ambiental i social crítica que posa en escac la la sostenibilitat de l'habitabilitat en aquests territoris i la seva funcionalitat sistèmica com a territoris productors de recursos i aliments.La present recerca té com a objectiu, a través de l'anàlisi de la gestió dels fluxos materials en els paisatges culturals de la zona pre-pirinenca d'Osca, trobar les claus que en la interrelació entre arquitectura i agricultura delaten les estratègies que possibiliten a l'ésser humà organitzat en societat habitar aquests els territoris àrids.L'anàlisi sistèmica de la matriu biofísica sobre la qual societats preindustrials organitzades en comunitat gestionen els recursos per a habitar el territori llança els fonaments de gestió de recursos materials que possibiliten la sostenibilitat dels sistemes productius i per tant de l'habitabilitat en aquests territoris.Conèixer i entendre els principis fonamentals que regeixen el funcionament sistèmic de les dinàmiques d'intercanvis micro sistèmics i macro sistèmics i de gestió dels recursos materials que han aplicat les societats preindustrials , permetrà desenvolupar estratègies per a la consecució d'habitabilitat en aquests territoris , i en territoris amb matriu biofísica i climàtica similar, en un escenari post-*oil.La present recerca analitza aquesta gestió en l'àmbit de la *val de *Ayerbe, un territori eminentment agrícola típic *pre-pirinenc d'Osca. D'aquesta anàlisi de la matriu biofísica , el grup social preindustrial i la seva estructura i les seves dinàmiques de gestió comunitària i les estratègies de gestió d'aigua i sòl es depuren unes estratègies tecnològiques que permeten mantenir la viabilitat d'habitar aquests territoris.La metodologia emprada consisteix en l'estudi cartogràfic,l'entrevista, l'estudi d'un *amillaramiento de l'any 1856,l'anàlisi dels reglaments interns de les comunitats de regants, el treball de camp i l'estudi de cas dels diferents sistemes de gestió del sòl i del reg.Els resultats de la recerca descriuen aquestes tecnologies de modelatge del sistema hidrològic natural i de la geomorfologia del sòl, que es despleguen en uns sistemes de collita d'aigua i sòl i de reg que regeixen com a lleis fonamentals al construcció dels paisatges culturals d'aquest territori. Així doncs es descriuen les tecnologies d'inundació, infiltració, drenatge, escorrentia, captació, conducció, decantació, magatzematge, evapotranspiració, *aterrazado,etc. que persegueixen la reposició de nutrients, el manteniment de la fertilitat del sòl, eviten l'erosió, optimitzen l'obtenció d'aigua, adaptades al règim de pluges local, i als cicles i maneig dels cultius i a l'estructura del sòl.En conclusió les estratègies tecnològiques detectades es regeixen per uns fonaments basats en les lleis de la naturalesa adaptades a aquest clima i a aquesta *matríz biofísica i per tant són susceptibles de reconsiderar-se per al desenvolupament d'estratègies de gestió dels fluxos dels recursos materials no basades en l'ús de combustibles fòssils en el futur.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• DALMASSO BLANCH, MARC: Cooperative Planning and Negotiation in Human-Robot Teams
  
  Autor/a: DALMASSO BLANCH, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO
  Resum de tesi: A mesura que els robots s’integren cada cop més en entorns quotidians, els paradigmes rígids de rols d’interacció i els models de control unilateral resulten insuficients per permetre una col·laboració significativa. Preservar l’autonomia dels humans alhora que es permet als robots contribuir proactivament en tasques de presa de decisions compartida introdueix la necessitat d’alineació i negociació entre agents. La negociació no sorgeix només com una preferència de disseny, sinó com un requisit quan entitats autònomes amb coneixement parcial, capacitats diferents o objectius desalineats han d’actuar conjuntament en entorns reals.Aquesta tesi investiga el repte d’integrar robots en equips humans en entorns no estructurats, amb un enfocament particular en la Navegació Col·laborativa Humà-Robot (HRCN). Pretén capacitar els robots com a agents actius en la presa de decisions, que s’adaptin de manera flexible i crítica a les preferències i necessitats humanes. Aquest desenvolupament tecnològic es planteja com una necessitat social: sense ell, els robots restarien confinats a entorns controlats, o les persones perdrien capacitat d’agència en haver-se d’adaptar a comportaments robòtics rígids.Les contribucions principals de la tesi són tres. En primer lloc, introdueix el model de Fonts de Recompensa Social (SRS), una representació compartida de l’espai i de les tasques per a Equips Humà-Robot (HRT). En segon lloc, presenta un sistema de planificació multiagent que utilitza el model SRS per generar plans col·laboratius per a equips heterogenis. En tercer lloc, proposa un marc teòric de negociació per a la Negociació de Plans Humà-Robot (HRPN), que incorpora un nou model de caracterització de plans, l’espai de cooperativitat. Aquestes i altres contribucions secundàries es validen mitjançant experiments en entorns reals dins del cas d’ús de cerca col·laborativa d’objectes.En conjunt, la tesi ofereix un camí per al desplegament de robots com a agents col·laboratius capaços de negociar, i així donar suport a una interacció humà-robot que preservi l’autonomia de les persones en la presa de decisions en contextos de món obert.
  
• GARCIA CAMACHO, IRENE: Benchmarking cloth manipulation
  
  Autor/a: GARCIA CAMACHO, IRENE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2025
  Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | BORRÀS SOL, JÚLIA
  Resum de tesi: Els marcs d'avaluació són eines crucials en la recerca per a assegurar el progrés. L'experimentació i l'avaluació comparativa requereix de marcs de referència normalitzats amb els quals quantificar el rendiment d'un sistema en comparació amb treballs anteriors per a determinar les millores i el l'avanç realitzat. La manipulació robòtica de roba presenta molts reptes a causa de la naturalesa deformable dels objectes tèxtils. Aquesta és una àrea interdisciplinària que integra diversos components, inclosos el control, la percepció i el sistema robòtic, per a resoldre tasques de manipulació tèxtil amb una àmplia varietat de plataformes i pinces robòtiques, objectes i estratègies. Aquesta variabilitat dificulta el disseny de procediments d'avaluació generals que puguin ser adoptats pels investigadors de l'àrea de manipulació i percepció robòtica tèxtil.Aquesta tesi aborda la necessitat d'estandarditzar els mètodes d'experimentació en la manipulació de roba, proporcionant solucions als aspectes clau: descripció del sistema i objectes, descripció de les tasques i mètriques d'avaluació. La tesi comença amb el disseny de punts de referència per a tasques rellevants de manipulació de roba, proposant procediments clars i mètriques per a avaluar el rendiment del sistema. Després es millora l'estandardització dels objectes tèxtils, els quals repercuteixen directament en les manipulacions requerides i els resultats obtinguts, proposant un conjunt definit d'objectes de la llar. A més, es proposa un sistema de caracterització per a descriure objectes tèxtils de manera estàndard a través de les seves propietats físiques i mecàniques, amb la condició de bregar amb el desgast per l'ús dels objectes tèxtils, mantenint l'estandardització i estenent-la a altres categories d'objectes tèxtils. Posteriorment vam proposar una definició de l'estat de les escenes durant la manipulació tèxtil basada en la configuració de la roba, el tipus i ubicació d'agafada, per a representar les tasques de manipulació de tela i crear mètriques d'avaluació més informades. Més tard s'aprofundeix en l'estimació d'estats per a la presa de decisions i avaluació. La tesi culmina amb l'organització de la competició robòtica de manipulació i percepció de teles, realitzada per a unir a grups de recerca en l'avaluació i comparació dels seus sistemes en igualtat de condicions, conscienciant de la importància de dissenyar i adoptar processos d'avaluació estandarditzats per a progressar en l'àrea.En resum, aquesta tesi aborda l'avaluació comparativa, la normalització, la representació de tasques i la presa de decisions en el context de la manipulació de teles.
  
• IZQUIERDO BADIOLA, SILVIA: Hybrid Systems for Human-Centered Robotics: Combining Symbolic and Generative AI for Flexible and Adaptive Plan Generation and Execution
  
  Autor/a: IZQUIERDO BADIOLA, SILVIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/10/2025
  Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | RIZZO, CARLOS ERNESTO
  Resum de tesi: Els robots estan abandonant ràpidament els entorns estructurats de les fàbriques per entrar en espais rics en presència humana com llars, hospitals i llocs de treball compartits. Perquè la col·laboració sigui efectiva i els robots siguin acceptats en entorns dinàmics, és essencial que el desenvolupament del seu comportament tingui un enfocament centrat en les persones. Això implica capacitar els robots per generar plans que s’adaptin de manera contínua a l’entorn canviant i a l’estat dels humans, anticipant i prevenint possibles errors, tot permetent que aquests plans i models es defineixin de forma flexible i comprensible per a les persones. Aquesta tesi avança cap a aquest objectiu mitjançant un enfocament basat en dues estratègies complementàries: (i) tècniques fonamentades de planificació estructurada i modelatge d’agents, i (ii) la seva extensió amb capacitats pròpies de grans models de llenguatge (LLM), donant lloc a sistemes híbrids capaços de comportaments més generals i adaptatius.S’han desenvolupat quatre contribucions principals, cadascuna orientada a un repte específic. En primer lloc, per resoldre la manca d’integració efectiva dels estats humans en la planificació de la col·laboració humà-robot (HRC), sovint origen de fallades, proposem un marc que incorpora un model d’agent en la planificació de tasques mitjançant la modulació del cost de les accions, amb l’objectiu d’anticipar i evitar errors. En segon lloc, per afrontar la dificultat d’estimar els costos d’accions específics d’un agent en entorns amb escassetat de dades, presentem un marc d’aprenentatge basat en simulació. En tercer lloc, per superar la rigidesa i l’esforç de modelatge dels sistemes actuals, desenvolupem un entorn de planificació que tradueix objectius humans i condicions d’agents expressats en llenguatge natural en problemes estructurats de planificació, fent més flexible i intuïtiva la generació de plans. En quart lloc, reconeixent que l’execució d’un pla pot trobar dificultats no previstes durant la seva planificació, presentem un agent per detectar, explicar i resoldre problemes de manera contextual, aprofitant una interacció regulada entre un LLM i eines de percepció i interacció. Conjuntament, aquestes contribucions, sostingudes per resultats publicats, aborden tres objectius centrals: (O1) integrar la planificació de tasques amb el modelatge d’agents per generar plans adaptats a les persones; (O2) proposar tècniques flexibles per definir models de planificació, acció i agents; i (O3) implementar mecanismes de prevenció d’errors en entorns dinàmics centrats en les persones.Aquesta tesi defensa el pas de sistemes rígids i orientats a tasques especifiques cap a una robòtica més adaptativa i generalitzable, combinant mètodes simbòlics estructurats amb IA generativa. S’identifiquen els principals reptes d’aquesta transició i es proposen solucions per orientar i impulsar els avenços futurs en robòtica centrada en les persones. Amb enfocaments híbrids, aquesta recerca permet una generació de plans flexible i natural, els quals s’adapten a les preferències i estats humans, anticipant-se a possibles fallades durant l’execució, i establint les bases per a un futur sistema unificat, capaç de funcionar i adaptar-se eficaçment al món real.
  
• PUERTO SANTANA, CRISTIAN: Design, implementation, and evaluation of novel fault detection methodologies for time varying industrial mechanical systems
  
  Autor/a: PUERTO SANTANA, CRISTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2025
  Director/a de tesi: OCAMPO MARTINEZ, CARLOS AUGUSTO | DÍAZ ROZO, JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda el desenvolupament de mètodes escalables i robusts de detecció de fallades en sistemes mecànics industrials que operen en condicions complexes, sorolloses i variables. Aquests sistemes, compostos per components com ara rotors, engranatges i estructures, tenen un paper vital en les operacions industrials, i els seus errors poden provocar una degradació substancial del rendiment, riscos de seguretat i un augment dels costos de manteniment. Davant d'aquests reptes, aquesta recerca proposa metodologies basades en dades dissenyades per millorar la precisió, la fiabilitat i l'escalabilitat de la monitorització de condicions en aquests entorns. A diferència dels mètodes tradicionals basats en models, que depenen en gran mesura del coneixement específic del sistema i la simulació, els enfocaments desenvolupats en aquest treball prioritzen l'adaptabilitat, el calibratge mínim i l'aplicabilitat al món real. La tesi comença amb una anàlisi detallada dels sistemes mecànics industrials i una revisió crítica dels mètodes de detecció d'errors existents, en particular els que aborden el desequilibri mecànic, els defectes d'engranatges i la ressonància estructural. Aquesta base destaca les limitacions de les tecnologies actuals i estableix les bases per al desenvolupament de sis contribucions originals.Una innovació central en aquesta investigació és un mètode per identificar automàticament règims transitoris i estacionaris en sistemes multivariables mitjançant eines estadístiques, processament de senyals i geometria de corbes espacials. Aquesta classificació de règims és essencial per segmentar les dades amb precisió i aplicar estratègies adequades de detecció de fallades. Basant-se en aquest mètode, la tesi introdueix dos nous indicadors de condició: un per detectar desequilibris mecànics mitjançant tècniques de processament de senyals no intrusius, i un altre per identificar fallades en engranatges en condicions de velocitat fluctuant mitjançant models de mixtura gaussiana i la divergència de Cauchy-Schwarz. Tots dos indicadors estan dissenyats per funcionar de manera fiable en entorns sorollosos i estan validats en plataformes experimentals que repliquen condicions industrials reals. Una altra contribució important amplia les capacitats de monitorització tant a elements rotordinàmics com a components estructurals dins d'un mateix sistema, com es va demostrar mitjançant una configuració de generació d'energia. Aquest enfocament de monitorització creuada integra el modelatge basat en dades per detectar anomalies que puguin resultar de fallades mecàniques o inestabilitats estructurals, oferint una eina de detecció de fallades més completa.A més de millorar la detecció de fallades en maquinària rotativa, la tesi explora tècniques avançades de monitorització de la salut estructural. Utilitzant dades de ponts a llarg termini, la investigació aplica la perspectiva alternativa de Hankel a l'anàlisi de Koopman per extreure'n característiques significatives i avaluar la sensibilitat dels paràmetres. Això es complementa amb una nova estratègia dextracció de característiques que aprofita la classificació de règims per millorar la resiliència al soroll i reduir els costos computacionals. La contribució final és un mètode de modelatge probabilístic basat en funcions Copula, que permet un modelatge flexible i tolerant al soroll de les distribucions de característiques, incorporant alhora el coneixement previ. Tot plegat, aquestes metodologies conformen un marc unificat capaç d'operar sota les restriccions de les condicions industrials. La investigació no només demostra un alt rendiment en diversos tipus de falles i sistemes, sinó que també impulsa el camp en oferir eines que s'adapten a condicions multivariades, dinàmiques i incertes sense requerir un modelatge exhaustiu del sistema ni configuracions manuals.
  
• VERMA, PARIKSHIT: Control strategies for the traffic management of AGV-based transportation systems
  
  Autor/a: VERMA, PARIKSHIT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: OLM MIRAS, JOSEP MARIA | SUAREZ FEIJOO, RAUL
  Resum de tesi: La recerca actual en el control de flotes de Vehicles de Guiatge Automàtic (AGVs) se centra en millorar-ne l’eficiència i la integració dins d’entorns industrials tals com plantes de producció i magatzems. Aquests AGVs s’utilitzen principalment per al transport de materials i, quan s’integren eficaçment en els fluxos de treball de les fàbriques, ofereixen avantatges significatius en flexibilitat i escalabilitat. Aquesta integració permet distribuir dinàmicament les estacions de processament i ampliar el sistema afegint nous AGVs o estacions de treball amb una mínima interrupció. Un repte important és gestionar diversos tipus d’AGVs sota un sistema de control unificat per mantenir la fluïdesa operativa davant variacions en la demanda de transport. Així, un dels aspectes fonamentals en la gestió de flotes d’AGVs és el control de trànsit en espais compartits. Normalment, aquests espais interiors estan premapats i tots els AGVs tenen accés compartit a aquest mapa, que inclou la xarxa de camins i Punts d’Interès (POIs), com ara zones de càrrega i descàrrega, estacions de recàrrega i àrees d’aparcament. Com que aquests POIs només poden ser ocupats per un AGV a la vegada, els sistemes de gestió del trànsit han de determinar quin AGV ocupa cada punt, identificar possibles conflictes, programar la sortida dels AGVs dels aparcaments i decidir quin té prioritat en punts compartits. Un altre component clau és l’assignació de tasques —determinar quin AGV ha de realitzar una tasca concreta i quan. Aquesta decisió depèn de múltiples factors dinàmics, com la ubicació actual de l’AGV, l’estat de la bateria, la capacitat de càrrega, les condicions del trànsit i la urgència de la tasca. L’assignació eficient de tasques i el control del trànsit estan profundament interrelacionats; gestionar-ne un implica considerar l’altre. Per exemple, si es decideix el moment òptim per executar una tasca, el sistema pot reduir conflictes i millorar-ne el rendiment global. Tot i que els enfocaments actuals de gestió de flotes aborden molts d’aquests aspectes, encara hi ha molt marge per millorar la coordinació, l’adaptabilitat i l’optimització dels sistemes de transport basats en AGVs.Aquesta tesi explora les diverses funcions d’un sistema de transport basat en múltiples AGVs, oferint una visió general completa dels seus aspectes operatius. Tot i això, les contribucions principals d’aquest treball es centren en tres àrees clau. En primer lloc, es presenta una estratègia eficient de gestió del trànsit dissenyada per millorar el flux d’AGVs dins d’un Sistema de Fabricació Flexible (FMS). Aquest enfocament s’avalua mitjançant una anàlisi comparativa amb mètodes d’última generació, demostrant-ne l’eficàcia per optimitzar el trànsit i minimitzar els retards.En segon lloc, la tesi aprofundeix en l’aplicació pràctica de l’estratègia proposada de gestió del trànsit en entorns industrials reals. S’avalua la discretització espacial de l’espai de treball dels AGVs i els períodes de control en la implementació de l’estratègia, oferint coneixement valuós per salvar la distància entre els models teòrics i la seva aplicació pràctica, assegurant així una integració efectiva als processos industrials existents.Finalment, la recerca investiga l’impacte de diferents criteris d’assignació de tasques en l’eficiència global del sistema AGV. A través de l’anàlisi de diverses estratègies d’assignació de tasques als AGVs, la tesi identifica factors clau que influeixen en el rendiment tant de la gestió del trànsit com del sistema de transport en general. Aquesta anàlisi pretén perfeccionar els mètodes d’assignació per millorar encara més l’eficiència operativa de les flotes d’AGVs, contribuint així a uns fluxos de treball industrials més àgils i productius.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• ANGELINI, RICCARDO: Coastal environment monitoring through satellite, terrestrial and airborne remote sensing
  
  Autor/a: ANGELINI, RICCARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: MASIERO, ANDREA | LUZI, GUIDO | RIBAS PRATS, FRANCESCA
  Resum de tesi: Les zones costaneres estan cada cop més amenaçades per la pujada del nivell del mar induïda pel canvi climàtic i per pressions antropogèniques, fet que requereix eines de monitoratge robustes i escalables. La primera fase d’aquesta tesi implementa una metodologia integral per a l’extracció semiautomàtica de línies de costa mitjançant imatges satel·litals multiespectrals Sentinel-2 (S2) i PlanetScope (PLN). Les línies de costa extretes es validen mitjançant mesures GNSS in situ i ortomosaics d’alta resolució en tres platges de sorra mediterrànies. L’eina d’extracció utilitza diversos índexs espectrals combinats amb mètodes de segmentació basats en llindars i clustering no supervisat. S’assoleix un alt rendiment amb S2, amb una precisió mitjana subpíxel de 4 m (desviació mitjana absoluta, MAD) a partir de píxels de 10 m, is’obté una precisió mitjana de 2 m amb les imatges de 3 m de resolució de PLN. En la segona fase del treball, les línies extretes s’utilitzen per caracteritzar morfologies costaneres conegudes com a megacusps, undulacions de la línia de costa amb espaiats longitudinals de centenars de metros i amplituds transversals de fins a poques desenes de metros, que poden afectar significativament la usabilitat de les platges. La validació amb dades de referència demostra que les línies derivades per satèl·lit poden descriure amb solidesa i precisió paràmetres com l’amplitud i la longitud d’ona. A més, l’evolució dels megacusps pot caracteritzar-se eficaçment combinant diferents tipus d’imatges (S2 i PLN), permetent identificar fases de creixement, erosió i migració fins i tot a escales setmanals. Això pot ser útil per gestionar el seu impacte en les platges mediterrànies.Una altra fase consisteix a avaluar i corregir les línies extretes segons les excursions de marea i el setup de l’onatge. Les correccions basades en dades de mareògrafs i boies mostren que, tot i que els desplaçaments absoluts són limitats, la seva anàlisi ajuda a eliminar una font potencial d’error, justificant-ne la integració en fluxos de treball d’alta precisió. Això també permetria aplicar la metodologia desenvolupada a platges meso- i macro-mareals.Finalment, la recerca incorpora imatges de radar d’obertura sintètica (SAR) Sentinel-1 (S1) i TerraSAR-X (TSX) per ampliar l’eina d’extracció a periodes sense llum o amb núvols, incloent-hi dues platges mediterrànies addicionals amb sediments de grava. El mòdul SAR empra un filtratge avançat i la detecció de valors atípics, però manté la metodologia bàsica de la primera fase, demostrant la flexibilitat de l’enfocament. Els resultats mostren una excel·lent precisió i estabilitat per a platges de grava (MAD d’uns 6 m) i de sorra (uns 7 m), partint de píxels de 10 m. En una comparació entre dues imatges TSX i la més propera en le temps de S1, la primera aconsegueix una millor precisió (MAD de 2.5 m enfront de 6.5 m), però només en condicions meteorològiques favorables (no diferències en l’altra data). L’estudi també analitza la influència de paràmetres com la polarització, la longitud d’ona, la geometria d’adquisició i les condicions ambientals en la precisió de les línies de costa de SAR. Els resultats indiquen que un contrast més alt entre la retrodispersió produit per la terra i el mar, típic de platges de grava, i un vent moderat milloren la detecció. Per contra, un vent o onatge forts redueixen el contrast i augmenten l’error.En conjunt, aquest treball ofereix eines robustes i escalables per al monitoratge d’alta resolució de la morfologia costanera de platges mediterrànies mitjançant dades satel·litals. Aquestes metodologies podrien estendre’s a platges amb marea i a altres àmbits relacionats com la cartografia d’inundacions. Els algoritmes desenvolupats podrien integrarse en plataformes operatives com sistemes d’alerta primerenca o aplicacions WebGIS interactives, contribuint significativament a les estratègies adaptatives de gestió costanera per part de les autoritats locals.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• JAMES, CHRISTOPHER WILLIAM VINCENT: Biomaterials for Cardiac Regeneration
  
  Autor/a: JAMES, CHRISTOPHER WILLIAM VINCENT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: ENGEL LOPEZ, ELISABET
  Resum de tesi: Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món, i degut a la limitada capacitat regenerativa del cor, el trasplantament continua sent el tractament més efectiu després d’una lesió. L'enginyeria de teixits in situ ha despertat un gran interès com a mètode per promoure la regeneració endògena de les àrees danyades. Dins d’aquest camp, els biomaterials ofereixen múltiples enfocaments gràcies a la seva biocompatibilitat, biodegradació i bioactivitat ajustables. Aquest treball desenvolupa i caracteritza diversos biomaterials injectables per a la regeneració cardíaca.Els hidrogels injectables que proporcionen suport físic al teixit danyat o encapsulen components bioactius han demostrat ser prometedors. Els estudis en humans amb hidrogels de matriu extracel·lular miocàrdica (cECM) han demostrat seguretat i millores clíniques potencials. Aquí, vam aïllar i caracteritzar una cECM porcina, i avaluem el creixement cel·lular associat a la regeneració cardíaca. També vam millorar les propietats viscoelàstiques dels hidrogels amb alginat (ALG), mantenint la seva biocompatibilitat.El lactat, prèviament considerat un residu metabòlic, ha demostrat promoure la cicatrització, l’angiogènesi i la proliferació de cardiomiòcits. Basant-nos en aquesta evidència, vam desenvolupar un injectable amb nanopartícules de PLGA, que permeten alliberar lactat de manera controlada i que han estat associades amb l’estimulació de l’angiogènesi.A més, el potencial terapèutic de les cèl·lules mare per a malalties cardíaques es deu a la secreció de molècules bioactives (secretoma). El secretoma de cèl·lules estromals de medul·la òssia (BMSC) pot protegir el cor lesionat i millorar la contracció cardíaca. Vam avaluar diversos mètodes per millorar el secretoma de BMSC i incorporar-lo, sol o en nanopartícules de PLGA, dins de la plataforma cECM-ALG.En conjunt, aquesta tesi presenta biomaterials injectables prometedors per a la regeneració cardíaca. Els resultats preliminars justifiquen futurs estudis sobre biomaterials, secretomes i l'impacte del lactat en les cèl·lules del cor.
  

ENGINYERIA CIVIL

• ARES DE PARGA REGALADO, SEBASTIAN: Reduced order models and machine learning techniques for digital twin applications
  
  Autor/a: ARES DE PARGA REGALADO, SEBASTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | HERNANDEZ ORTEGA, JOAQUIN ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa els models d’ordre reduït intrusius basats en projecció (PROM) com a base escalable i amb consistència física per habilitar bessons digitals industrials amb operació en temps real. En integrar mètodes numèrics d’alta fidelitat amb tècniques sòlides de reducció de models, aborda els colls d’ampolla computacionals que dificulten el desplegament de simulacions a gran escala per a disseny, optimització i monitoratge de l’operació.Estructurada com un compendi d’articles revisats per parells, la tesi presenta tres contribucions metodològiques principals. En primer lloc, es proposa un marc d’hiperreducció per a PROM de Petrov–Galerkin que elimina la necessitat de malles complementàries i permet un mostreig a nivell d’element plenament compatible amb els fluxos de treball estàndard d’elements finits (per exemple, Kratos Multiphysics). En segon lloc, es planteja un flux de treball escalable habilitat per a la computació d’alt rendiment (HPC) per a l’entrenament i el desplegament de PROM, que aprofita la generació paral·lela d’instantànies (snapshots), la descomposició en valors singulars (SVD) distribuïda i una versió paral·lela del mètode de cubatura empírica (ECM), demostrada en un bessó digital tèrmic industrial d’un motor elèctric. En tercer lloc, s’estenen les metodologies PROM a règims no lineals mitjançant estratègies de tancament en l’espai latent, incloses PROM-ANN (xarxes neuronals artificials) i models substituts interpretables basats en kernel, com PROM-GPR (regressió per processos gaussians) i PROM-RBF (funcions de base radial), amb l’objectiu de superar la barrera de l’amplada n de Kolmogórov en fluxos dominats per la convecció. Aquesta extensió incorpora una estratègia d’entrenament informat per la física discreta que alinea les varietats apreses amb xarxes neuronals amb el comportament del residu de l’esquema numèric subjacent i en garanteix la consistència física.Els mètodes desenvolupats es validen de manera sistemàtica en problemes canònics, com l’equació de Burgers unidimensional inviscida, i s’apliquen a configuracions industrials com l’estela del cos d’Ahmed mitjançant l’entorn AERO-F. Així mateix, es revisen tècniques clàssiques, com les varietats lineals a trossos i les quadràtiques, per contextualitzar les limitacions dels subespais lineals globals i motivar les estratègies no lineals proposades.Totes les contribucions s’han implementat en els marcs de codi obert Kratos Multiphysics i AERO-F, cosa que subratlla la seva aplicabilitat pràctica en fluxos de treball d’enginyeria a gran escala. Tot i que aquesta tesi no implementa un bessó digital de bucle tancat, proporciona una base sòlida per a futurs bessons digitals de component i d’actiu, i estableix un pont entre la modelització d’alta fidelitat i les capacitats predictives en temps real.Finalment, la tesi impulsa la transferència tecnològica mitjançant la iniciativa SimTwins, que ofereix ombres digitals i bessons digitals escalables i de codi obert, adaptats a les demandes emergents de la Indústria 4.0 i 5.0. En conjunt, aquestes contribucions situen els PROM intrusius basats en projecció com a eines robustes, interpretables i d’alt rendiment, essencials per als ecosistemes de bessons digitals de pròxima generació.
  
• MAJORAL OLLER, GENÍS: Designing Robust Transport Policy Mechanisms for Multiple Economic and Institutional Settings under Uncertainty
  
  Autor/a: MAJORAL OLLER, GENÍS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: SAURI MARCHAN, SERGI
  Resum de tesi: La planificació del transport i l’elaboració de polítiques s’enfronten cada vegada més a problemes complexos. L’era de la planificació en condicions greenfield s’han acabat, i les noves polítiques s’han d’implementar dins d’una societat complexa i dinàmica, navegant entre reptes que van des del canvi climàtic fins a canvis tecnològics ràpids, sovint amb demandes contradictòries del sector. Malgrat l’extensa literatura sobre temes individuals de política, al camp li manca un marc integrat per al procés de disseny de polítiques, cosa que condueix a intervencions vulnerables al fracàs o a riscos passats per alt.Aquesta tesi doctoral aborda el repte de dissenyar polítiques en el transport més robustes des de múltiples perspectives. La recerca duta a terme té com a objectiu proporcionar el fonament per a un enfocament més sistèmic. Un marc així aborda l’elaboració de polítiques des d’un nivell més estratègic, amb l’objectiu de guiar cap a polítiques més robustes abordant sistemàticament mecanismes de fallida comuns, i transferint coneixement de polítiques entre diferents intervencions i escenaris, tot i ser sensible a contextos específics.Per fer-ho, es proposa una anàlisi de polítiques de baix a dalt, construint una taxonomia de clústers de polítiques del transport a partir de la combinació de dominis d’elaboració de polítiques de transport (característiques del sistema de transport) i instruments. A continuació, es deriva a partir de múltiples fonts d’informació un Marc de Mecanismes de Fallada de la Política de Transport, i serveix com a eina de diagnòstic per identificar les causes arrel de la vulnerabilitat de les polítiques.Després d’això, seguint un enfocament inductiu, l’aplicació del marc a quatre estudis sintetitza les troballes contra els mecanismes de fallada i condueix a la contribució principal d’aquest treball: un conjunt de principis pel disseny de polítiques en dos nivells. Aquests són un conjunt de principis fonamentals dels estudis de cas, i a partir d’això la tesi realitza una síntesi posterior per derivar principis d’ordre superior i generals. Aquests revelen patrons recurrents més generals i ocults a través de múltiples i variats escenaris, que poden ajudar a testar el disseny de polítiques per millorar-ne la robustesa.Els estudis de cas realitzats per fer-ho giren al voltant d’un impost d’e-commerce al consumidor, la innovació tecnològica per a l’automatització de terminals de contenidors, les superilles, i la descarbonització del transport de mercaderies per carretera.Finalment, la tesi proposa un nou enfocament per moure la discussió de la resolució de problemes ad hoc cap a una disciplina sistèmica de la ciència del disseny de polítiques, on tant un enfocament sistemàtic del disseny com la generalització de principis per garantir la robustesa es puguin incorporar en una nova manera d’elaborar polítiques.
  
• PERELLÓ RIBAS, RAFEL: Data assimilation for real-time dynamic prediction of wind-induced forces in vehicle platooning
  
  Autor/a: PERELLÓ RIBAS, RAFEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: HUERTA CEREZUELA, ANTONIO | ZLOTNIK MARTINEZ, SERGIO
  Resum de tesi: Considerem el problema del comboi de vehicles des d'un punt de vista aerodinàmic. Això és, el problema multiparamètric de predir les forces aerodinàmiques que actuen en un vehicle que, al seu torn, en segueix un altre. Desenvolupem una metodologia RANS per simular de forma precisa la física que governa el problema i concebem una metodologia multiparamètrica per aproximar el problema emprant tan pocs recursos computacionals com sia possible. En la primera part de la tesi desenvolupem i analitzem la metodologia del model substitut en el context del mètode d'aproximació d'Smolyak. Estenem el mètode de col·locació estocàstica multi-índex (MISC) per resoldre el problema d'una manera més eficient. Això inclou la possibilitat de construir un sol model substitut per una funció vectorial, així com l'ús d'un domini paramètric amb variables categòriques que representen un nombre finit de possibles de vehicles davanters.Per això, formulem el mètode d'aproximació d'Smolyak en una forma més abstracta i l'implementem en C++ amb un enfocament modular emprant algorismes eficients i numèricament estables. També proporcionem algunes desigualtats de convergència originals del mètode que són validades amb exemples numèrics. Encarem el problema de la inestabilitat manifestada en forma d'oscil·lacions en alguns problemes en què MISC ha estat aplicat. Identifiquem irregularitats en les dades de baixa fidelitat com el motiu d'aquestes oscil·lacions i demostrem un teorema en el context general de multifidelitat que demostra que aquestes irregularitats han d'esser evitades per tal d'assegurar la convergència del model substitut.En la segona part de la tesi estudiem diverses metodologies de dinàmica de fluids computacional (CFD) per tal de simular de manera precisa el flux al voltant d'un vehicle en condicions realistes trobades en carretera. Això inclou la presència de vent transversal, així com pertorbacions al flux provocades per la presència d'altres vehicles en maniobres típiques d'avançament i comboi. Finalment, apliquem la metodologia MISC estesa a un problema de comboi de vehicles per construir un model substitut de les tres components de la força aerodinàmica que actua en un vehicle en condicions realistes de comboi.
  
• PRATS PUNTÍ, ARNAU: Estudi experimental de la resistència al flux de la canya americana (Arundo Donax) en condicions de vegetació emergent. Aplicació a rius mediterranis.
  
  Autor/a: PRATS PUNTÍ, ARNAU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/10/2025
  Director/a de tesi: FERRER BOIX, CARLES | NUÑEZ GONZÁLEZ, FRANCISCO
  Resum de tesi: La presència de canya americana (Arundo Donax) a les lleres de rius i rieres provoca un increment del risc d’inundació. A les zones de ribera amb clima mediterrani, aquesta planta invasora de gran alçada i densitat espacial suposa un augment important de la resistència al flux ja que colonitza espais prèviament ocupats per vegetació autòctona o sorrals i codolars. La resistència al flux de l'Arundo Donax no estava quantificada i conèixer-la és necessari per calcular la capacitat hidràulica de les lleres on hi és present, millorant així la gestió del risc d'inundació.Les característiques principals de la planta necessàries pel seu estudi s'han obtingut d'un treball de camp realitzat al curs baix del riu Llobregat (proper a Barcelona). Les canyes tenen una alçada mitjana de 6 m i la densitat espacial és molt variable, amb una mitjana de 23 plantes/m2 però amb un màxim de 78 i un mínim de 4. Fins a una alçada de 3 m respecte la base no hi creixen fulles i l’àrea frontal d'oposició per unitat de volum (a) mitjana és de 0.575 m-1 i la fracció sòlida de 0.011.Degut a les grans dimensions de la planta s’ha optat per realitzar un estudi experimental en un canal de laboratori mitjançant un model físic a escala amb semblança de Froude. L’estudi és en condicions de vegetació emergent, és a dir quan el nivell de l’aigua és inferior a l'alçada de les plantes, i així no cal representar la seva flexió. L'escala geomètrica del model és de 8 i les canyes es representen mitjançant cilindres rígids d'acer de 3.4 mm de diàmetre.L'objectiu principal és determinar el coeficient d'arrossegament (CD) dels extensos canyars d'Arundo Donax en condicions de vegetació emergent. Mitjançant aquest coeficient es pot calcular la força d'arrossegament i la resistència al flux dels canyars per qualsevol nivell d'aigua inferior a 3 m, que és el llindar màxim en què són aplicables les hipòtesis assumides.Al canal de laboratori s'hi ha representat la distribució espacial de canyes mesurada a la llera (model heterogeni). Per analitzar l'efecte que té en el flux una distribució espacial dels obstacles molt variable s'ha instal·lat un segon model que serveix de comparació, el qual té les mateixes característiques i nombre de cilindres, però amb la diferència que es col·loquen de forma homogènia seguint una distribució equiespaiada a portell (model homogeni). L'anàlisi de les mesures de velocitat obtingudes amb l’aparell ADV s'ha realitzat aplicant la seva mitjana temporal i espacial (Double-Averaging Method). El balanç de quantitat de moviment, necessari pel càlcul de CD, s'ha realitzat amb les equacions Double-Averaged Navier-Stokes.La mitjana del resultat de CD del model heterogeni és 1.06 i no s'observa una relació clara entre CD i la velocitat del flux pel rang assajat (0.26-0.81 m/s, escala del prototip). El resultat del model homogeni és més elevat (1.34) i suposa que la distribució espacial heterogènia que tenen les canyes provoca que la seva força d'arrossegament i resistència al flux sigui menor respecte si es situessin seguint un patró homogeni. Els perfils verticals de la velocitat longitudinal no tenen una forma logarítmica sinó que són bastant constants. Es proposa la utilització dels resultats en cursos fluvials amb presència massiva d'Arundo Donax mitjançant una equació de resistència al flux vàlida en condicions de vegetació emergent, que fa servir la xifra del producte de les variables CDa igual a 0.61 m-1 obtinguda en aquesta recerca. La resistència al flux dels canyars és monòtona creixent amb el calat i té valors molt superiors respecte els del fons al·luvial o d'altres espècies de ribera, demostrant així el seu gran impacte en el risc d'inundació. L'aplicació dels resultats del model s'ha dut a terme en dos casos reals. Pel cas d’una riera plena de canyars que creua una zona urbana s’ha estimat que aquests suposen una reducció del 60% de la capacitat hidràulica.
  
• RENDON DÁVILA, VÍCTOR OSCAR: COMPORTAMIENTO HIDRÁULICO DE ALIVIADEROS DE PERFIL ESTRICTO EN ZONAS DE GRAN ALTITUD
  
  Autor/a: RENDON DÁVILA, VÍCTOR OSCAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: SANCHEZ JUNY, MARTI
  Resum de tesi: Aquest treball explora la influència de l'altitud sobre la forma dels sobreeixidors de perfil estricte i els seus coeficients de desguàs, camp de pressions i risc de cavitació. S'ha dut a terme una campanya experimental junt a la presa de Condoroma, al Perú, a una alçada de 4075 m s.n.m. i les dades registrades han estat comparades amb les referències existents clàssiques. Inicialment s’ha analitzat la influència de l’altura en el perfil del sobreeixidor. Per fer-ho s’ha analitzat funcionament d’un vessador rectangular de llavi fi, considerant fins a 5 alçades de vessament de 0,05, 0,10, 0,20, 0,30 i 0,35 m i cabals fins a un màxim de 285 l/s. Els perfils clàssics de Creager (1917), Scimemi (1930), Creager et al. (1945), Hager (1987) i WES (1977) mostren diferències respecte al perfil resultant dels experiments de Condoroma per a totes les relacions P⁄Hd .L'equació proposada en base a les dades de Condoroma permet definir el perfil estàndard d'un sobreeixidor a zones d'altitud al voltant dels 4000 m s.n.m. A prop de la cresta 0<x⁄Hd <0.50, per als perfils adimensionalitzats, hi ha la tendència que els valors de Condoroma es solapin amb els perfils clàssics. Per a valors x⁄Hd >1, el perfil obtingut a Condoroma tendeix a separar-se de tots els perfils clàssics donant un perfil més ample. Per avaluar els coeficients de desguàs s’han analitzat fins a cinc altures de sobreeixidor (P) diferents, caracteritzades pel valor adimensional P⁄Hd . Els resultats indiquen que els coeficients de desguàs presenten diferències substancials, amb valors sistemàticament inferiors als obtinguts fins ara, en treballs previs realitzats a altituds inferiors. Pel que fa al camp de pressions i el risc de cavitació en sobreeixidors de perfil estàndard dissenyats amb els criteris de la USBR per a les 5 altures diferents, els resultats es presenten en gràfics normalitzats i es comparen amb estudis anteriors, on es destaca que els rangs de pressions obtinguts són similars. A més, es comparen les recomanacions estructurals per al disseny d’aquests sobreeixidors i es comprova que en la majoria dels casos són més restrictives que en zones de menor altitud. En relació, al risc de cavitació es presenten nous gràfics pel que fa a P⁄Hd d'on es desprèn que hi ha un valor crític de H⁄Hd i sent aquest més limitant que la càrrega de pressió, per a tots els P⁄Hd estudiats.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• LOA CANALES, GUSTAVO JUAN FRANKLIN: Seismic performance and loss assessment of Peruvian RC wall buildings designed under current codes
  
  Autor/a: LOA CANALES, GUSTAVO JUAN FRANKLIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 25/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2025
  Director/a de tesi: MURCIA DELSO, JUAN | TARQUE RUIZ, SABINO NICOLA
  Resum de tesi: Als països amb alta sismicitat, com el Perú, Xile i Colòmbia, els edificis de mitjana i gran alçada utilitzen habitualment sistemes de murs de formigó armat, els quals han demostrat en general un comportament sísmic adequat. No obstant això, casos com l’esfondrament de l’edifici Alto Río durant el terratrèmol de Xile de 2010 i els greus danys reportats en altres edificis amb estructures de murs revelen que, sota certes condicions, aquests sistemes poden ser vulnerables. Els edificis moderns de murs de formigó al Perú encara no han estat sotmesos a un terratrèmol sever, per la qual cosa no és clar si els procediments actuals de disseny establerts a les normes peruanes són suficients per garantir la seguretat o aconseguir un estat reparable després d’un gran sisme.Les característiques típiques de disseny i detallat de 20 edificis peruans amb murs de formigó armat construïts entre els anys 2010 i 2023 van ser utilitzades per desenvolupar 20 edificis prototip conformes amb la normativa vigent. Les configuracions dels edificis prototip i el disseny estructural dels murs, pilars i bigues es van obtenir automàticament mitjançant un script de MATLAB, seguint totes les directrius de les normes actuals.Es va desenvolupar i implementar a OpenSees un model computacional eficient basat en elements de biga que considera la interacció axial-tallant-flexió per analitzar sistemes d'edificis complets. El model combina un element de biga basat en forces amb una secció de fibres per capturar la resposta a flexió i un element de longitud zero per a la resposta al tallant. El model té en compte la reducció de la resistència al tallant causada per les deformacions de flexió inelàstiques per reproduir falles per interacció tallant-flexió. El model proporciona bones prediccions, de mitjana, per a la rigidesa efectiva, la resistència lateral i el desplaçament últim en 52 assaigs de murs, amb ràtios mitjanes entre resultats numèrics i experimentals de 1,13, 1,02 i 1,00, respectivament.S’han dut a terme anàlisis no lineals estàtiques i dinàmiques (anàlisi d’història temporal) dels 20 edificis prototip utilitzant el modelatge basat en bigues per als murs. Els resultats de l’anàlisi estàtica mostren valors mitjans d’una deriva màxima de coberta de 1.35%, una ràtio de sobrerresistència de 2.43, i un mode de falla principal corresponent a l’esclafament del formigó als extrems dels murs degut a deformacions de flexió. De mitjana, els desplaçaments màxims de coberta per al terratrèmol de disseny (DBE) obtinguts mitjançant anàlisi no lineal van ser 1.6 vegades superiors a les expectatives del codi i van correspondre a ràtios de demanda/capacitat de desplaçament entre 0.25 i 0.83.Les pèrdues sísmiques esperades de dotze edificis prototip es van avaluar seguint la metodologia FEMA P-58. La capacitat lateral dels edificis baixos era superior a la dels edificis més alts, la qual cosa va generar alguns casos de col·lapse en edificis de 8 a 16 nivells. Els resultats mostren una ràtio mitjana de pèrdua (MLR) per a terratrèmols de nivell de disseny del 28.5%, 31.5%, 33.5% i 32.6% per als edificis de 4, 8, 12 i 16 pisos, respectivament.Es conclou que les demandes de desplaçament en edificis peruans amb murs de formigó armat són superiors a les estimades pels procediments convencionals de les normes peruanes vigents, i que els danys estimats són més severs que els esperats. Per tant, es proposen actualitzacions a les normes peruanes que inclouen: (1) canvis en el càlcul dels desplaçaments sísmics esperats, (2) la classificació dels murs estructurals en ordinàris i especials amb diferents límits de deriva entre pisos, (3) la revisió obligatòria per parells i l’anàlisi d’història temporal no lineal per a determinats edificis, i (4) el càlcul explícit de les acceleracions horitzontals de planta per assegurar el disseny adequat dels components no estructurals.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• RODRÍGUEZ ALEGRE, RUBÉN: Wastewater treatments in real case studies: separation & purification in the framework of the circular economy
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ ALEGRE, RUBÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 02/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 15/10/2025
  Director/a de tesi: PEREZ MOYA, MONTSERRAT | GARCIA MONTAÑO, JULIA | YOU CHEN, XIALEI
  Resum de tesi: Aquesta tesi explora estratègies innovadores per a la recuperació de recursos i la reutilització d’aigua a partir de corrents residuals en tres sectors clau (agroalimentari, industrial i urbà) mitjançant la integració de tecnologies de membrana i processos de precipitació química. Tot i que els tractaments amb membranes i els químics han estat àmpliament estudiats de manera independent, aquest treball és un dels primers que demostra la seva aplicació combinada i sectorial específica en escenaris reals o a escala pilot, dins del marc dels principis de l’economia circular.En el sector agroalimentari, es va utilitzar la fracció líquida del purí porcí com a efluent representatiu. Aquesta tesi és la primera que avalua tant estratègies d’acidificació com de basificació per a la recuperació de nutrients a partir del purí mitjançant un tren de tractament basat en membranes. L’acidificació, combinada amb la microfiltració i l’òsmosi directa, va permetre recuperar més del 80 % dels nutrients NPK. En canvi, la basificació va afavorir la recuperació selectiva de nitrogen mitjançant precipitació i stripping assistit per membrana. A partir d’aquestes estratègies, el tractament bàsic es va validar en condicions reals de granja durant dos anys, demostrant robustesa estacional i recuperacions de nitrogen d’entre el 46 % i el 56 %. La recuperació d’aigua per a reutilització en reg va oscil·lar entre el 39 % i el 75 %, confirmant la viabilitat de sistemes descentralitzats en entorns rurals i marcant un avenç significatiu respecte als enfocaments a escala de laboratori.Pel que fa al sector industrial, aquesta tesi presenta un tren de tractament circular innovador per al drenatge àcid de mina, que integra òsmosi inversa amb electrodiàlisi de membrana bipolar i precipitació química, una combinació no aplicada prèviament a aquesta matriu. Això va permetre la recuperació selectiva de metalls de gran valor (Al, Zn, Cu, Mn, Mg, Ca) amb eficiències superiors al 60 %, juntament amb una recuperació d’aigua del 97 % i la regeneració in situ de NaOH. Aquest enfocament canvia el paradigma de l’eliminació de contaminants a la valorització de recursos, oferint un model replicable per al tractament sostenible d’aigües residuals mineres amb cicles de reutilització de reactius.En el context urbà, es va abordar la contaminació per microplàstics mitjançant el primer estudi sistemàtic sobre com la configuració de les membranes de microfiltració afecta l’eficiència de recuperació. Utilitzant aigües residuals sintètiques i variant les geometries i mides dels espaiadors, es va comprovar que les geometries corrugades o en forma de diamant més petites milloraven significativament el rendiment, amb taxes de recuperació superiors al 99 % i una reutilització d’aigua del 80 %. Aquest treball aporta orientacions pràctiques de disseny per a futures aplicacions en la retenció de microplàstics en condicions reals d’aigües residuals.A més, es van aplicar indicadors de circularitat (recuperació de recursos i d’aigua) en cada cas d’estudi, permetent una avaluació quantitativa del rendiment circular. Tots els productes i aigües recuperats es van analitzar segons la legislació espanyola vigent, confirmant el seu potencial de reutilització en reg, aplicacions industrials i de neteja. En conjunt, aquesta tesi no només demostra la viabilitat tècnica dels sistemes integrats membrana-química, sinó que també estableix el seu paper com a solucions escalables i circulars per al tractament d’aigües residuals en múltiples sectors.
  

ENGINYERIA I INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT

• TEJEDOR FUENTETAJA, JOSÉ: Análisis en la afección de infraestructuras ferroviarias convencionales, con la incorporación de líneas de alta velocidad, durante la construcción y explotación.
  
  Autor/a: TEJEDOR FUENTETAJA, JOSÉ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA I INFRAESTRUCTURES DEL TRANSPORT
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: CAMPOS CACHEDA, JOSÉ MAGÍN | GRANDE ANDRADE, ZACARIAS
  Resum de tesi: Aquest treball intenta analitzar l'afecció a la xarxa convencional causada per la construcció de la nova línia d'alta velocitat a Catalunya, un cop ha entrat en explotació i les seves obres de construcció han finalitzat, excepte en el cas de l'estació de Barcelona La Sagrera, que el juliol del 2025 es troba en fase constructiva.La implantació de l'Alta Velocitat ha provocat la remodelació i la construcció de nous trams de via i estacions, circumstància especialment accentuada a l'entorn de la ciutat de Barcelona.Per poder fer l'anàlisi, cal observar les condicions en què es trobava la infraestructura ferroviària i la superestructura i els sistemes tècnics d'explotació de la xarxa convencional l'any 2.000.Posteriorment es determinarà com va poder afectar la construcció de la nova infraestructura en l'explotació ferroviària en cadascuna de les línies convencionals, quant al nombre de circulacions en cadascun dels diferents trams de les mateixes, i al tipus de serveis de transport que hi presten servei, tant de llarga distància, mitjana distància, rodalies o mercaderies, a fi de conèixer si aquesta construcció de la nova.Els resultats obtinguts serviran per conèixer en quina situació queda la xarxa convencional, per detectar mancances i propostes de millora que puguin servir per a una millor explotació ferroviària, a més d'una millor gestió i amb això una major eficiència i seguretat. Així mateix, serviran per ajudar en la presa de decisions de futures actuacions a les infraestructures ferroviàries.Un cop liberalitzat el sector ferroviari, al principi amb els serveis de transport de mercaderies l'any 2007 i amb la nova entrada d'empreses privades a partir de l'any 2019, i que l'any 2021 a part de Renfe amb els productes comercials d'AVE i AVLO, també es troben OUIGO, i Iryo, prestant.Però per part de la Unió Europea la seva normativa obliga que els estats membres han d'incorporar la competència no només als serveis de transport de mercaderies i viatgers, aquesta competència també ha de ser extensiva als serveis de transport de viatgers de Mitja distància i Rodalies, i com a molt tard, estar implantat l'any 2.033.Per tant, l'anàlisi del comportament de la infraestructura ferroviària, així com dels serveis de transport, durant la realització de la construcció de les obres d'infraestructura de la xarxa d'alta velocitat a Catalunya, i amb les actuacions que s'haurien de portar prèviament a la xarxa convencional, per poder oferir una millor qualitat de servei als viatgers de mitja distància i rodalies, quan la seva liberalització sigui efectiva, aquesta anàlisi pot ajudar per poder veure el comportament nacional, ja que la liberalització afectarà tot l'Estat.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• MASSAROTTI, GIORGIO PAOLO: New Dual Steering System in a Compact Tractor
  
  Autor/a: MASSAROTTI, GIORGIO PAOLO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: GAMEZ MONTERO, PEDRO JAVIER | CODINA MACIA, ESTEBAN
  Resum de tesi: Per aconseguir una controlabilitat efectiva en un tractor de doble-direcció (un tractor amb rodes isodiamètriques, articulació central i rodes davanteres direccionals equipat amb un sistema de direcció oleohidràulica dual), aquesta tesi proposa un enfocament combinat de treball experimental (amb un tractor agrícola específic) amb l'anàlisi numèrica de tot el vehicle. Després d'una revisió exhaustiva de la literatura científica, es mostra que el tractor compacte amb doble direcció encara no ha estat analitzat en profunditat. A l'inici de la tesi, s'identifiquen les raons que van portar a fer aquest extens treball i els objectius plantejats inicialment. Aquests objectius van sorgir del coneixement de l’estat de l’art de la doble direcció al sector tot terreny, centrant-se especialment en el cas d’un tractor vitivinícola. Tot això, partint dels fonaments bàsics, la maniobrabilitat i bondat de la direcció, així com de les variants disponibles al mercat actual. A partir de la informació sobre la seva construcció i configuració, es presenta el model del tractor estudiat, indagant en la literatura mètodes i models que en descriguin el comportament dinàmic. Primer, es desenvolupa el circuit oleohidràulic seleccionat segons els requisits que es descriuen al capítol corresponent i seguidament se n'introdueix el modelitzat combinat amb el model dinàmic del tractor mitjançant Bond Graph. En paral·lel, es van dur a terme proves experimentals amb un tractor prototip que incorporava el circuit oleohidràulic descrit prèviament, juntament amb el model dinàmic obtingut mitjançant el modelatge físic. L'anàlisi numèrica aporta resultats que concorden significativament amb les dades experimentals i proporcionen l'entrada per comprendre els factors clau que caracteritzen la capacitat de direcció del tractor. En aquest sentit, es pot establir un llindar, relatiu a la velocitat del vehicle, per desactivar el mode de direcció dual en superar una velocitat determinada. Després dels resultats experimentals obtinguts, aquest llindar se situa al voltant dels 8,5 km/h. En conclusió, hi ha oportunitats de desenvolupament futur que portarien el sistema descrit a un nou circuit capaç d'estimar, no sols els factors que determinen la maniobrabilitat del tractor, sinó també de gestionar possibles condicions de perill per a l'usuari.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• MONT I GELI, NIL: Characterization of underground neutron fluxes by experimental measurements, Monte Carlo simulations and improvement of (α,n) nuclear data
  
  Autor/a: MONT I GELI, NIL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
  Director/a de tesi: CALVIÑO TAVARES, FRANCISCO | TARIFEÑO SALDIVIA, ARIEL
  Resum de tesi: La radiació còsmica ionitzant interactua amb qualsevol material present a la superfície terrestre, en particular amb els detectors de radiació ionitzant que es fan servir en investigacions científiques. El resultat és un fons de radiació que pot ser un dels factors més importants que limiten la nostra capacitat de fer una mesura. Per evitar aquest problema, els experiments on la taxa de detecció és molt baixa, en camps com la física de neutrons, la cerca de matèria fosca o l’astrofísica nuclear, han de fer-se en laboratoris subterranis. En aquest tipus d’instal·lacions l’escorça terrestre absorbeix la major part de la radiació. Tot i això, segueix sent necessari protegir els experiment fent servir blindatges específicament dissenyats per reduir el fons de radiació. Sota terra, aquesta radiació prové majoritàriament de la radioactivitat intrínseca de les parets del laboratori, sobretot neutrons emesos en fissions espontànies i en reaccions induïdes per partícules alfa, també dites reaccions (α,n). Conseqüentment, un bon coneixement sobre els fluxos de radiació als laboratoris subterranis és crucial per molts experiments.Els neutrons són un dels tipus de radiació ironitzant que més impacte té en experiments subterranis. Per caracteritzar-ne el seu flux ja fa anys que es va dissenyar l’espectròmetre HENSA (de l’anglès High Efficiency Neutron Spectrometry Array). Fins avui HENSA s’ha fet servir al Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC), a Espanya, al laboratori subterrani de Felsenkeller, a Alemanya, i al Laboratori Nacional del Gran Sasso (LNGS), a Itàlia.Aquest treball tracta sobretot de la caracterització del flux de neutrons al LSC, en particular dins la sala B de la instal·lació anomenada LAB2400. Per fer-ho, s’han combinat mesures experimentals amb HENSA i simulacions Monte Carlo. Durant més de quatre anys HENSA ha adquirit dades en un lloc fix dins la sala B. Els resultats mostren un flux de neutrons molt estable. Qualsevol possible fluctuació és menor que la resolució mensual de l’espectròmetre. Els resultats, sobretot la intensitat total del flux de neutrons i el seu espectre d’energies, s’han fet servir per estudiar l’impacte que aquests neutrons tenen en l’experiment de matèria fosca ANAIS-112, que es troba a pocs metres del detector HENSA. En col·laboració amb l’equip de l’experiment ANAIS hem vist que l’impacte d’aquests neutrons és negligible. Finalment, s’ha estudiat també l’impacte de les dades nuclears sobre reaccions (α,n) en les simulacions Monte Carlo del flux subterrani de neutrons.En diverses reunions tècniques organitzades recentment per la Organització Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA en anglès) s’ha conclòs que hi ha una necessitat de millorar l’estatus de les dades nuclears sobre reaccions (α,n). Aquest tipus de reaccions, com s’ha mencionat, tenen molt d’interès en la física subterrània. A més a més, les reaccions (α,n) també són d’interès en camps com l’astrofísica nuclear, la física mèdica, les tecnologies nuclears i els assajos no destructius en fuel nuclear. Per tal de millorar-ne les dades disponibles es formà la col·laboració MANY (de l’anglès Measurement of Alpha Neutron Yields and spectra). La col·laboració fa servir els feixos de partícules alfa produïts al Centre de Micro-Anàlisis de Materials (CMAM), a Madrid, i al Centre Nacional d’Acceleradors (CNA), a Sevilla. En el context de la col·laboració MANY, la part final d’aquest treball tracta sobre el disseny i desenvolupament d’un nou detector moderat de neutrons, miniBELEN, per fer-lo servir en mesures de taxes producció de neutrons i seccions eficaç en reaccions (α,n). També es descriu l’anàlisi de la campanya experimental fent servir un blanc d’alumini i se’n presenten els resultats, que són consistents amb els treballs previs ja existents. A més a més, s’han obtingut dades noves per la secció eficaç de la reacció 27Al(α,n)30P a energies de les partícules alfa superiors als 5.5 MeV.
  
• PALLÀS I SOLÍS, MAX: Study of neutron-rich β-delayed emitters relevant for understanding the formation of the r-process rare earth-peak around mass A~160
  
  Autor/a: PALLÀS I SOLÍS, MAX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
  Director/a de tesi: TARIFEÑO SALDIVIA, ARIEL | TOLOSA DELGADO, ALVARO
  Resum de tesi: El procés r és el responsable de la formació de gairebé la meitat de tots els nuclis més pesants que el ferro. En aquest procés es sintetitzen nous elements, implicant nuclis rics en neutrons que es caracteritzen per l'emissió de neutrons després de la desintegració β. Els càlculs de xarxa precisos són crucials per a la comprensió de les condicions astrofísiques del procés r i per reproduir les distribucions d'abundància observades. Aquests càlculs depenen en gran manera de les dades de l'estructura nuclear, sovint basades en estimacions teòriques per a isòtops que no són accessibles experimentalment. Les dades experimentals d'alta precisió per a isòtops lluny de l'estabilitat tenen un paper crucial en la millora dels models d'estructura nuclear, la qual cosa, al seu torn, augmenta la fiabilitat dels càlculs de xarxa del procés r.En aquest context, la col·laboració β-delayed neutrons at RIKEN (BRIKEN) va realitzar mesures d'alta precisió del període de semidesintegració i les probabilitats d'emissió de neutrons de núclids rics en neutrons. El muntatge experimental consistia en l'Advanced Implantation Detector Array (AIDA), col·locat dins del comptador de neutrons BRIKEN, que és un conjunt de comptadors de neutrons de 3He integrats en una matriu de polietilè. L'experiment es va realitzar al Rare Isotope Beam Factory (RIBF) del RIKEN Nishina center al Japó.Aquesta tesi es centra en l'anàlisi de l'experiment BRIKEN RIBF-148, específicament en els nuclis entre el 146Ba al 162Nd. Aquests isòtops son clau en la nucleosíntesi d'elements que formen part de les terres rares del procés r. Les conclusions d'aquesta recerca inclouen 36 valors de T1/2 que són consistents amb dades experimentals anteriors. D'aquests, 13 mesures proporcionen una reducció en la incertesa en comparació amb els valors publicats prèviament. Pel que fa al P1n, aquest és el primer experiment en aquesta regió. Per tant, 22 dels 24 valors presentats en aquesta tesi són mesures fetes per primer cop.També hem desenvolupat una revisió d’un model RHB+RQRPA d'estructura nuclear, incorporant nombroses millores. Les capacitats predictives del model s'han millorat refinant la seva parametrització amb les dades experimentals presentades en aquesta tesi.Per concloure aquest treball, hem presentat una discussió preliminar de l'impacte astrofísic d'aquestes noves dades experimentals i del model nuclear refinat sobre les abundàncies del procés r a la regió de la REP, mitjançant càlculs de xarxa de reacció nuclear.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• TIRADO GUTIERREZ, RODOLFO JAVIER: EVALUATION OF STRUCTURAL RELIABILITY. REVIEW OF DESIGN METHODOLOGIES AND SEISMIC PERFORMANCE EVALUATION OF REINFORCED CONCRETE STRUCTURES
  
  Autor/a: TIRADO GUTIERREZ, RODOLFO JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2025
  Director/a de tesi: VARGAS ALZATE, YEUDY FELIPE | GONZALEZ DRIGO, JOSE RAMON
  Resum de tesi: El risc sísmic i la confiança estructural són conceptes fonamentals en el disseny i l'avaluació d'edificacions segures i resilients. Cal destacar que la majoria de víctimes, lesions i pèrdues econòmiques durant un terratrèmol estan associades amb danys a estructures civils. En aquest context, hi ha una necessitat urgent de millorar les metodologies de disseny i d'avaluació d'aquest tipus d'estructures. Des d'una perspectiva numèrica, diverses estratègies aborden aquesta necessitat, des de millores en el modelatge i mètodes d'anàlisi avançats, fins a l'anàlisi probabilística de les variables involucrades, incloent-hi la revisió de la configuració i les propietats dels materials de construcció. Per tant, aquesta investigació proposa una metodologia per avaluar la confiança estructural utilitzant un enfocament probabilístic, validat mitjançant anàlisi dinàmica no lineal i un estudi estadístic de núvols. Aquesta metodologia és una eina robusta i potent, aplicable no només a nivell d'edificació, sinó també a escala urbana i regional. Per això, es proposa estudiar un conjunt d'edificis de reforç concret amb configuracions variables tant en planta com en alçada. Aquests models representen edificacions reals, ubicats a zones d'alta sismicitat de Colòmbia, per als quals s'han seguit estàndards de disseny sismoresistent moderns. Aquesta tesi es divideix en tres seccions principals: 1) Càlcul de mesures d‟intensitat millorades en termes d‟eficiència i estabilitat; 2) Desenvolupament duna metodologia danàlisi que permet estimar amb alta precisió estadística i en un temps reduït la resposta dinàmica dedificis mitjançant funcions de transferència; i 3) Avaluació de la confiança estructural, basats en la probabilitat d'excedir diferents llindars de dany per a diferents nivells d'intensitat sísmica. La primera part se centra en la identificació i el desenvolupament de mesures d'intensitat òptimes i millorades, basades en l'eficiència i l'estabilitat de la correlació amb la resposta estructural. Una mesura d‟intensitat òptima permet el desenvolupament de corbes de fragilitat més precises, essencials per avaluar la probabilitat de dany d‟una estructura sota diferents nivells d‟intensitat sísmica. La segona part se centra en el desenvolupament d‟un mètode d‟anàlisi estructural basat en el concepte de funcions de transferència (TF). Aquest model matemàtic estableix la relació entre la resposta d‟un sistema il‟excitació d‟entrada. L'enfocament proposat permet l'estimació probabilística mantenint la precisió estadística de la resposta dinàmica no lineal. L'objectiu és superar les limitacions de l'alt cost computacional associat a l'anàlisi dinàmica no lineal. Finalment, la tercera part se centra en el càlcul de la confiança estructural de dos edificis ubicats en una zona d'alta sismicitat, avaluant la probabilitat de superar diferents llindars de dany. Els resultats obtinguts mostren que les mesures d'intensitat basades en la velocitat presenten una correlació més gran amb la resposta estructural, independentment de si s'analitzen en conjunt. Això permetrà avaluar escenaris de risc en grans àrees mitjançant corbes de fragilitat que representin adequadament diferents tipologies estructurals, facilitant una millor caracterització dels entorns urbans. Així mateix, s'observa que el mètode desenvolupat, en utilitzar un nombre reduït de registres sísmics, permet obtenir resultats de confiança en termes dels principals moments estadístics de la resposta estructural, i, el que és més important, en un temps considerablement menor. En conclusió, aquesta investigació presenta una sèrie d'eines numèriques avançades que permeten calcular escenaris de dany, considerant de manera òptima l'amenaça sísmica i utilitzant metodologies que redueixen significativament el temps requerit per estimar la confiança estructural.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• GROTTO, ANDREA: Optimal transition towards zero tailpipe emission mobility in urban and suburban areas
  
  Autor/a: GROTTO, ANDREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: FONSECA CASAS, PAU | ZUBARYEVA, ALYONA
  Resum de tesi: Aquesta recerca doctoral presenta un marc metodològic innovador per desenvolupar Bessons Digitals de Mobilitat Urbana mitjançant formalització usant el Llenguatge d'Especificació i Descripció (SDL). L'estudi aborda els reptes de gestió de mobilitat urbana en el context de transformació digital i principis de Societat 5.0, on la tecnologia serveix les necessitats humanes.La recerca combina SUMO amb el seu mòdul integrat SAGA, formalitzat a través d'SDL per permetre validació del model conceptual per stakeholders. Aquesta metodologia habilita validació contínua de models de bessons digitals mitjançant integració de dades en temps real de sensors IoT i sistemes de monitoratge de trànsit distribuïts en xarxes urbanes.El model conceptual es demostra mitjançant implementació de prova de concepte a la Ciutat de Bolzano. En aquesta implementació, el bloc BSc integra modelatge basat en activitats amb microsimulació de trànsit, amb optimització multiobjectiu considerant consum energètic, emissions de CO2 i congestió de trànsit urbà. Com a exemple, la implementació se centra en escenaris d'optimització d'adopció de vehicles elèctrics.La recerca es condueix en col·laboració amb Urban Resilience, empresa que desenvolupa hubs de mobilitat sostenible SUMOSU que integren infraestructura de càrrega elèctrica, vehicles compartits i sistemes d'energia renovable fotovoltaica. Aquesta col·laboració demostra l'aplicabilitat pràctica del marc en avaluació de solucions de mobilitat integrades i sostenibles.Es desenvolupen protocols de validació comprensibles formalitzats a través d'SDL, incloent procediments específics per validació de dades, validació operacional, validació experimental basada en metodologia de Disseny d'Experiments, i validació de solucions. Aquests protocols asseguren processos de validació sistemàtics i reproduïbles sota diferents condicions ambientals i estacionals.Les contribucions principals inclouen: desenvolupament d'un model conceptual per Bessons Digitals de Mobilitat Urbana facilitant comunicació entre stakeholders independentment de la seva formació tècnica; establiment de protocols de validació contínua distingint Bessons Digitals veritables de models de simulació estàtics; integració de sistemes de mobilitat i energia dins d'un marc unificat recolzant avaluacions de sostenibilitat; alineació amb principis de Societat 5.0 transformant sistemes tècnics complexos en eines de presa de decisions accessibles.RetryClaude can make mistakes. Please double-check responses.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• EIXIMENO FRANCH, BENET: High performance computing and artificial intelligence algorithms for dimensionality reduction of turbulent flows
  
  Autor/a: EIXIMENO FRANCH, BENET
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/10/2025
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ PEREZ, IVETTE MARIA | LEHMKUHL BARBA, ORIOL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un conjunt de metodologies per a la reducció de la dimensionalitat de dades de fluxos turbulents, amb un enfocament en simulacions d’alta fidelitat d’aerodinàmica externa en contextos industrials, com ara el flux al voltant d'automòbils simplificats. Aquestes simulacions, normalment realitzades en malles no estructurades amb centenars de milions de graus de llibertat, requereixen eines escalables per a l’anàlisi i la modelització. Tots els desenvolupaments s’han implementat a pyLOM, una biblioteca de Python oberta dissenyada per a reduir dimensionalitat de dades de l'ordre de magnitud de terabytes.El treball avança en quatre etapes principals, totes elles publicades i detallades en el seu corresponent article. En primer lloc, les tècniques clàssiques de reducció basades en la descomposició en valors singulars (SVD), com la descomposició ortogonal pròpia (POD), descomposició en modes dinàmics (DMD) i POD espectral (SPOD), s’han adaptat a la computació d’altes prestacions aprofitant la factorització QR en paral·lel. Les proves d'escalabilitat demostren una alta eficiència, identificant la comunicació durant la factorització QR com el principal coll d’ampolla. Aquests guanys de rendiment, juntament amb les capacitats d’entrada i sortida de dades en paral·lel de pyLOM, han permès aplicar aquests algorismes a conjunts de dades de diversos terabytes, com la simulació numèrica directa del flux en el difusor de Stanford.En segon lloc, s’ha desenvolupat un autoencodificador variacional (VAE) basat en xarxes neuronals convolucionals (CNN) per a la reducció no lineal de la dimensionalitat. Aquesta estratègia és capaç de capturar amb èxit la dinàmica temporal de la pressió posterior del cotxe Windsor amb només dues variables latents. El model comprimeix de manera efectiva instantànies de la pressió a la superfície posterior del vehicle preses a angles de guinyada de 2.5º, 5º i 10º. La projecció del coeficient mitjà de pressió a l’espai latent mostra una evolució lineal creixent de les dues variables latents amb l’angle de guinyada. La distribució del coeficient mitjà de pressió a l’angle de guinyada 7.5º es prediu amb un error mitjà del 3.13% en comparació amb els resultats obtinguts mitjançant simulacions de grans escales amb model de paret (WMLES) després de calcular els valors de l’espai latent mitjançant interpolació lineal.Ambdues metodologies s’han combinat per crear un mètode nou anomenat Geometry-Agnostic Variational-autoencoder Integration (GAVI), substituint el pas SVD per un VAE que opera sobre dades factoritzades amb QR. GAVI proporciona espais latents compactes sense necessitat de malles estructurades, assolint una alta recuperació d’energia en diversos casos de prova: cilindre, cotxe Windsor i fluxos urbans, amb espais latents de 3–6 variables que recuperen més del 90% de l’energia del flux. L’únic pas que requereix computació d'altes prestacions (HPC) en el GAVI és el càlcul de la factorització QR. Aquesta operació es realitza en paral·lel amb pyLOM i el cost econòmic per a tots els casos provats és inferior a 10€. L’ajust del VAE a la matriu R es pot fer amb una GPU que càpiga en un ordinador de sobretaula o portàtil.Finalment, es proposa una estratègia basada en transformers per compensar la pèrdua d’energia en els models reduïts. Mitjançant l’aprenentatge de la distribució espacial de les fluctuacions no resoltes, millora l’exactitud de la reconstrucció en dominis no estructurats complexos, superant els enfocaments basats en xarxes generatives adverses de super resolució (SRGAN) tant en esteles de vehicles com en fluxes urbans. El model transformer aprèn la funció de densitat de probabilitat de les fluctuacions que falten condicionades a les fluctuacions ja recuperades pel model. Afegir aquestes fluctuacions tanca la bretxa energètica entre les dades originals i les reconstruïdes i millora l’exactitud tant dels camps instantanis com del valor quadràtic mitjà de les fluctuacions.
  
• RIU I VICENTE, JORDI: Scaling Quantum Optimization Algorithms: Advancing Techniques for Handling Industrial-Level Workloads with Artificial Intelligence
  
  Autor/a: RIU I VICENTE, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: GARCIA SAEZ, ARTURO | MONRAS BLASI, ALEXANDRE
  Resum de tesi: Aquesta tesi integra mètodes d’optimització tradicionals i tècniques d’intel·ligència artificial amb algoritmes quàntics de pròxim termini per accelerar l’adopció de protocols híbrids en problemes de decisió a gran escala i sensibles al temps. Aquestes tècniques poden gestionar milions de variables, però són molt costoses en termes de càlcul. En canvi, enfocaments quàntics com el “quantum annealing” i l’algorisme QAOA prometen una exploració més eficient de paisatges de solució complexos, tot i estar limitats per severes restriccions de maquinari i reptes de formació pronunciats, com els “barren plateaus”. Combinant ambdós paradigmes, aquest treball deriva subproblemes adequats per a recursos clàssics i reserva circuits quàntics per als nuclis més exigents.En primer lloc, presentem la formulació d’un cas d’ús rellevant: una xarxa logística de drons mèdics modelitzada en el relleu muntanyós de Catalunya. Un MILP en temps discret amb milions de variables binàries en capta les propietats essencials, però sobrepassa la capacitat de l’actual maquinari quàntic. Posteriorment, una reformulació en temps continu redueix el nombre de variables. Les estimacions de recursos confirmen que només escalar el maquinari no permet tancar la bretxa, emfasitzant la necessitat de noves estratègies algorítmiques.Per abordar la profunditat de circuits de l’era NISQ, la tesi introdueix RL‑ZX, un compilador quàntic impulsat per aprenentatge per reforç basat en el marc ZX‑Càlcul. Els circuits quàntics es tradueixen en diagrames ZX amb anotacions de característiques, que codifica una Xarxa d’Atenció sobre Grafs. Un agent entrenat amb optimització de polítiques proximal (PPO) aplica regles de reescriptura ZX per minimitzar les portes de dos qubits segons mètriques de cost específiques del dispositiu. A l’avaluar-lo en circuits grans i inèdits, RL‑ZX supera gairebé universalment les heurístiques punteres, generant circuits més plans i de fidelitat superior.Tot seguit, automatitzem el procés d’incloure restriccions estrictes en formulacions QUBO. Dissenyem una Xarxa Neuronal de Grafs i l’entrenem per predir la magnitud dels termes de penalització en una única passada d’inferència, tractant variables i restriccions com a nodes i arestes anotades amb característiques de diferència d’energia. Integrat de forma end‑to‑end amb un simulador diferenciable de QAOA, aquest enfocament utilitza la probabilitat de mostreig de l’estat fonamental com a senyal d’entrenament. Experiments en instàncies aleatòries del problema de la motxilla, el TSP i tasques d’assignació demostren millores significatives en la probabilitat de solució respecte de les cotes analítiques.El tercer tema d’estudi és l’elecció de l’estat inicial per a VQA. Mesurant la coherència mitjançant entropia relativa, demostrem que estats inicials d’alta coherència produeixen millors ràtios d’aproximació en QAOA de profunditat fixa en instàncies petites de Max‑Cut. Un protocol d’evolució en temps imaginari amb xarxa de tensors genera estats de producte de matrius que aproximen estats de Gibbs purs, que més endavant es projecten en circuits quàntics poc profunds. Aquesta estratègia d’inicialització assenyala un camí clar cap a un millor rendiment a mesura que el maquinari quàntic evoluciona.Finalment, es desenvolupen dos ansätze per preparar solucions vàlides de manera directa, eliminant els termes de penalització. El primer construeix les assignacions incrementalment amb rotacions multi‑controlades, mentre que el segon crea superposicions d’assignacions parcials abans de completar-les de manera determinista amb qubits ancilla.En unir aquests avanços—descomposició híbrida clàssic/quàntic, compilació guiada per RL, afinament de penalitzacions amb GNN, inicialització conscient de la coherència i preparació d’estats només factibles—, la tesi estableix una base escalable i modular per assolir l’avantatge quàntic en problemes d’optimització del món real.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• CARRILLO CERVERA, ALEJANDRO: Efecto del área verde en la salud: parques y enfermedades cardiovasculares en Mérida (2020)
  
  Autor/a: CARRILLO CERVERA, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2025
  Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
  Resum de tesi: El present estudi doctoral analitza la relació entre les àrees verdes urbanes i la mortalitat per malalties cardiovasculars (MCV) a la ciutat de Mèrida, Yucatán (Mèxic), mitjançant una metodologia pionera a escala de parcel·la urbana. La investigació combina tècniques d’anàlisi espacial, estadística i observació directa per avaluar l’impacte de la cobertura vegetal, la qualitat (NDVI) i l’accessibilitat als parcs urbans en la salut pública.A Mèrida, l’anàlisi revela que la proximitat quotidiana a espais verds, especialment a parcs petits o mitjans situats a menys de 300 metres, té un efecte estadísticament significatiu (β = –0,001; p < 0,001). Aquests parcs presenten la millor qualitat de verd urbà i el millor estat de salut de la flora existent. En contrast, els parcs de més de 5 hectàrees, amb una qualitat i estat fitosanitari deficients, no mostren un efecte significatiu (β = 0,000; p = 0,006). Això suggereix que no només importa la quantitat de sòl permeable dins dels parcs, sinó també la qualitat del verd urbà i la seva accessibilitat immediata.Per franges d’edat, els adults joves (18-24 anys) van mostrar un millor accés als parcs, mentre que els infants i les persones grans van enfrontar més barreres. Les persones amb alguna discapacitat són especialment vulnerables a patir MCV (β = 0,324; p = 0,010). Els resultats també indiquen un increment de la mortalitat associat a l’ús del vehicle privat com a mitjà de transport (β = 0,261; p = 0,007). Per contra, una major despesa en aliments consumits dins de la llar té un efecte protector (β = –0,165; p < 0,001).Tot i que hi ha altres factors que poden explicar els canvis en la taxa de mortalitat, el verd urbà i la qualitat de l’entorn construït influeixen de manera significativa en la salut de la població. L’equació de regressió va resultar estadísticament significativa F(5, 10036) = 0,001. El valor de R² va ser de 0,202, la qual cosa indica que el 20,2 % de la variació en la taxa de mortalitat per MCV pot ser explicada pel model, que inclou les variables d’accessibilitat als parcs urbans, el percentatge de persones amb discapacitat, la despesa en l’ús del vehicle privat i la despesa en aliments consumits a la llar.La taxa de mortalitat disminueix en –0,001 punts per cada metre quadrat addicional de verd urbà en parcs. Sense incloure camells ni voreres, la població disposa d’una mitjana de 7,17 m² de verd urbà per habitant en tots els parcs existents dins de l’anell perifèric, i de 5,79 m² per habitant si es consideren només els parcs de 5 hectàrees o més. La mitjana de la taxa de mortalitat per MCV és del 29,78 % per illa urbana.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• BRAVO ROCCA, GUSSEPPE JESUS: Human-on-the-loop Continual Learning: Data, Knowledge and Agents for Model Adaptation
  
  Autor/a: BRAVO ROCCA, GUSSEPPE JESUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/10/2025
  Director/a de tesi: GUITART FERNANDEZ, JORDI
  Resum de tesi: Com adaptem eficaçment un model d'Aprenentatge Automàtic (ML) quan les dades del món real canvien? Aquesta pregunta aparentment senzilla subjau a un dels reptes més persistents en el desplegament de sistemes ML en entorns de producció. A mesura que les distribucions de dades inevitablement canvien amb el temps, els models ML experimenten degradació en el seu rendiment, requerint enfocaments sistemàtics d'adaptació. El nostre treball comença amb tècniques basades en dades i incorpora progressivament enfocaments basats en coneixement, culminant en un paradigma "human-on-the-loop" on especialistes humans proporcionen expertise que guia processos autònoms d'IA. Aquesta tesi aborda la pregunta d'investigació: Com podem desenvolupar sistemes intel·ligents per a l'adaptació de models ML que aprofitin eficaçment l'expertise humà?La nostra investigació abasta quatre contribucions interconnectades, evolucionant des d'enfocaments fonamentals d'Aprenentatge Continu (CL) fins a sofisticats sistemes basats en agents. Primer, desenvolupem Task-Agnostic Domain-Incremental Learning (TADIL), un enfocament no supervisat basat en dades que permet als models reconèixer quan necessiten adaptació sense límits de tasques explícits, superant a mètodes previs d'identificació de tasques en un 6% en precisió. Això aborda el repte fonamental de determinar quan són necessaris canvis en el model en entorns que evolucionen contínuament. A continuació, proposem un mètode de repetició d'experiències (TADILER) millorat mitjançant descripcions generades per LLM i agrupament zero-shot, on l'expertise humà guia el disseny de plantilles i descripcions per a tasques d'imatge mèdica. Aquest enfocament millora el CL reduint el forgetting en un 3.1% respecte a tècniques tradicionals, mentre manté la privacitat en camps sensibles com l'atenció sanitària.Basant-nos en aquests fonaments de CL, desenvolupem agents basats en LLM que incorporen les perspectives estructurals obtingudes dels nostres enfocaments anteriors. La nostra Cognitive Architecture for Monitoring Agent (CAMA) aplica principis d'enginyeria de característiques a través d'un procediment de decisió que transforma dades complexes de monitorització en percepcions accionables mitjançant tres passos clau: Refactoritzar, Desglossar i Compilar. Amb humans proporcionant expertise i llindars de deriva, CAMA supera les línies base d'interpretació de monitorització de l'estat de l'art en un 33.3% en precisió, requerint només un 6% de sobrecàrrega computacional. Finalment, presentem el Kahneman-Clear Agent (KC-Agent), una arquitectura cognitiva inspirada en la teoria de processos duals que combina respostes ràpides basades en patrons (Sistema 1) i millores analítiques deliberades (Sistema 2). Aquesta arquitectura integra descripcions de conjunts de dades proporcionades per humans i principis de ciència cognitiva per oferir garanties teòriques de millora segura de models, millorant el rendiment d'adaptació en un 5.7% en noves distribucions de dades comparat amb enfocaments convencionals.Mitjançant una experimentació rigorosa en múltiples camps, incloent conducció autònoma, imatge mèdica i tasques de predicció financera, demostrem que els nostres enfocaments superen significativament els mètodes d'adaptació convencionals mantenint eficiència computacional. Les nostres contribucions avancen l'estat de l'art en manteniment de models ML proporcionant solucions pràctiques i teòricament fonamentades per al repte crític d'adaptar-se a distribucions de dades en evolució. Les tècniques proposades permeten sistemes d'IA més robustos, fiables i eficients que poden mantenir el rendiment durant períodes operatius perllongats en entorns dinàmics del món real, marcant un pas important cap a sistemes d'IA que aprenen contínuament mentre preserven el coneixement prèviament adquirit.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• JIN, ANYI: Polyhydroxyalkanoates (PHAs): Processing, Property Modulation, and Biomedical Applications
  
  Autor/a: JIN, ANYI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 15/10/2025
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un estudi exhaustiu sobre les relacions entre estructura i propietats, el comportament durant el processat i les característiques funcionals dels polihidroxialcanoats (PHAs), amb l’objectiu de millorar la seva aplicabilitat com a alternatives sostenibles als plàstics convencionals. El treball se centra en diversos materials basats en PHA i explora la seva modificació mitjançant estratègies de barreja i la incorporació d’additius funcionals.Es va fer servir una àmplia gamma de tècniques de processat, incloent-hi l’extrusió, injecció, la injecció per ultrasons, la formació de films per evaporació de dissolvent i l’electrofilamentació. Aquests mètodes van permetre la fabricació de formulacions basades en PHA adaptades a aplicacions específiques. La caracterització fisicoquímica es va dur a terme mitjançant espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN), espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR), calorimetria diferencial d’escaneig (DSC), anàlisi termogravimètrica (TGA), difracció de raigs X (XRD), microscòpia electrònica d’escombratge (SEM), microscòpia òptica de llum polaritzada (POM), assaigs de tracció i microscòpia FTIR basada en radiació de sincrotró (SR-FTIR). Aquestes tècniques van permetre investigar l’estructura molecular, la cinètica de cristal·lització, la morfologia, l’estabilitat tèrmica i les propietats mecàniques.Els resultats demostren que la composició del copolímer juga un paper fonamental en la definició de la cristallinitat, el comportament tèrmic i el rendiment mecànic dels PHAs. La incorporació de comonòmers com el 3-hidroxivalerat (3HV), el 3-hidroxihexanoat (3HHx) i el 4-hidroxibutirat (4HB) va permetre ajustar eficaçment les propietats del material. L’addició d’agents nucleants, com el nitrur de bor (BN) i el poli(3-hidroxibutirat) (PHB), va accelerar significativament la velocitat de cristal·lització del P3HBHHx sense afectar negativament la seva estabilitat molecular ni tèrmica. La barreja de P3HBHHx amb altres biopolímers, com l’àcid polilàctic (PLA), el poli(adipat-co-tereftalat de butilè) (PBAT), el succinat de polibutilè (PBS) i el poli(3-hidroxibutirat-co-4-hidroxibutirat) (P34HB), va permetre modular encara més el seu rendiment, tot i que la compatibilitat continuava essent un repte en algunes formulacions.També es van explorar aplicacions biomèdiques mitjançant electrofilamentació i injecció per ultrasons. Les nanofibres de poli(3-hidroxibutirat-co-3-hidroxivalerat) (PHBV) carregades amb fàrmacs van mostrar cinètiques d’alliberament ajustables i activitat antibacteriana, mentre que el P34HB va demostrar una excel·lent processabilitat i resistència tèrmica sota condicions d’injecció per ultrasons. Finalment, la microscòpia SR-FTIR va revelar patrons d’orientació espacial dins d’esferúlites de PHBV, aportant nous coneixements sobre l’organització molecular dels PHAs.En conjunt, aquesta tesi estableix un marc integral per a l’adaptació dels materials de PHA mitjançant innovacions en formulació i processat. Contribueix a l’avenç científic i tecnològic dels PHAs com a materials sostenibles viables en diversos sectors.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• FERNANDEZ-MOSCOSO LOPEZ-DURAN, EDUARDO: La sustitución como recurso de proyecto. Hormigón armado y madera en la última etapa del Movimiento Moderno
  
  Autor/a: FERNANDEZ-MOSCOSO LOPEZ-DURAN, EDUARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/10/2025
  Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO | FERRATER ARQUER, BORJA
  Resum de tesi: La tesi parteix d’una observació crítica: la substitució de materials en arquitectura sense alterar la lògica constructiva original, com ocorre en temples dòrics reconstruïts en pedra o en el Pavelló Nòrdic de Sverre Fehn. Aquesta pràctica qüestiona la idea de que cada material ha de ser utilitzat segons les seves propietats físiques. L’autor proposa una suspensió crítica d’aquest paradigma, inspirada en Husserl, per obrir el disseny arquitectònic a una lògica experimental i simbòlica.Des d’una perspectiva interdisciplinària que combina tècnica, història, teoria i filosofia, es defensa que la tècnica no és només funcional, sinó també narrativa. Conceptes com la histèresi projectual o l’encofrat com a memòria material mostren com allò tècnic pot ser interpretatiu. A més, l’ús de materials contemporanis com el CLT permet pensar la substitució des de la sostenibilitat.S’analitzen quatre fites històriques: els temples grecs, les stavekirker noruegues, l’Ironbridge i el sistema Hennebique. En tots aquests casos, la substitució no només manté la forma arquitectònica, sinó que obre noves possibilitats tècniques i expressives. L’anàlisi d’autors com Vitruvi, Wright, Nervi o Arup revela que fins i tot els discursos més normatius han admès ajustos i reinterpretacions materials.La segona part estudia tres casos contemporanis. A la Casa Tremaine, Neutra substitueix la fusta pel formigó per actualitzar la relació entre casa i paisatge. A les oficines de la Prefectura de Kagawa, Tange substitueix estructures tradicionals de fusta per formigó armat, mantenint la lògica formal de l’arquitectura japonesa. Al Pavelló Nòrdic, Fehn empra el formigó com si fos fusta, creant una arquitectura híbrida entre tradició i modernitat.La tesi conclou que la substitució és una operació arquitectònica vàlida, capaç d’enriquir el projecte des del vessant tècnic, simbòlic i cultural. Proposar materials alternatius no debilita una obra, sinó que n’amplia el significat. A més, es planteja que la tècnica s’ha d’entendre com un procés obert i narratiu, i que substituir materials no equival a negar-ne l’origen, sinó a projectar-ne noves lectures.Finalment, es convida a estendre l’estudi de la substitució a altres materials, processos de prefabricació i elements immaterials com les tipologies o els programes, obrint així noves línies d’investigació en el disseny arquitectònic contemporani.
  

SOSTENIBILITAT

• MEHABA, WAFA: The effect of promotions on consumer purchasing behavior
  
  Autor/a: MEHABA, WAFA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 15/10/2025
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA
  Resum de tesi: El sector detallista ha hagut de lluitar durant molt de temps amb un entorn cada cop més competitiu i complex. Els canvis en el comportament dels consumidors, les estructures del mercat i les preocupacions de salut pública han alterat dràsticament aquest entorn en els darrers 20 anys. A més, la importància de la diferenciació promocional ha augmentat com a resultat de les crisis econòmiques, la inflació i la disminució del poder adquisitiu dels consumidors. Les promocions de vendes al detall presenten oportunitats significatives per remodelar i influir en el comportament dels consumidors. Tenint en compte el seu impacte directe en els patrons de despesa, és crucial comprendre els efectes multifacètics de les promocions.En aquest context, l'objectiu general d’aquesta tesi és estudiar l’efecte de les promocions de vendes en el comportament de compra dels consumidors en diferents contextos. Es van dur a terme tres estudis de consumidors, en què s’examinen els efectes promocionals en l’assignació pressupostària, els canvis de comportament impulsats per la crisi i les implicacions polítiques relacionades amb la salut, utilitzant dades Homescan de Kantar Worldpanel.En primer lloc, es va investigar l’efecte de les promocions de vendes al detall en l’assignació del pressupost alimentari de la llar entre els articles de la cistella de la compra a Catalunya, a la regió nord-est d’Espanya. Utilitzant dades de compres d’un supermercat procedents del panel, es van calcular les elasticitats pròpies i de promoció creuada mitjançant l’Exact Affine Stone Index (EASI). Els resultats revelen efectes positius de les promocions en la despesa de les llars i, principalment, un efecte creuat asimètric negatiu, cosa que implica una reassignació pressupostària petita però significativa.En segon lloc, es van analitzar els canvis en el comportament de compra durant els períodes de crisi, utilitzant la pandèmia de la COVID-19 com a estudi de cas. Es va examinar la sensibilitat al preu i la resposta a les promocions en diferents fases de la crisi i nivells de despesa, mitjançant models de regressió d’efectes fixos i regressió per quantils. Es van utilitzar dades Homescan que cobreixen el primer any de la COVID-19 i l’any anterior. Els resultats indiquen que les llars presenten una disminució de la sensibilitat al preu i una resposta reduïda a les promocions durant el primer confinament, seguida d’un augment de la sensibilitat durant el període de nova normalitat. A més, durant el primer confinament, les llars amb una despesa baixa són més sensibles als preus i a les promocions que les llars amb una despesa elevada.En tercer lloc, es duu a terme una anàlisi comparativa entre països. S’examina la relació entre les promocions de vendes al detall i l’índex de massa corporal (IMC) utilitzant el sistema de demanda EASI, comparant les regions del nord (Escòcia) i del sud (Espanya). L’anàlisi se centra en aliments amb un alt contingut en greixos, sucre i sodi (HFSS), en diferents perfils d’IMC. Les troballes indiquen que els consumidors amb un IMC poc saludable presenten una major sensibilitat als canvis de preus i de despesa en comparació amb aquells amb un IMC saludable. A més, les llars escoceses mostren una major sensibilitat als canvis de despesa i a les promocions en comparació amb les seves contraparts espanyoles.La investigació duta a terme en aquesta tesi proporciona informació valuosa per als detallistes, responsables polítics i altres parts interessades involucrades en el sector detallista d’aliments. Els resultats d’aquesta tesi poden orientar el disseny d’estratègies promocionals, decisions de preus i intervencions polítiques per satisfer les necessitats dels consumidors, alhora que s’aborden preocupacions socials més àmplies, com ara la gestió de crisis i els objectius de salut pública.
  
• URIOSTE DAZA, SERGIO ALEJANDRO: Advancing Reform of European Union Plant Variety Registration: Institutional, Empirical, and Policy Insights for Sustainable Agri-Food Governance
  
  Autor/a: URIOSTE DAZA, SERGIO ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/10/2025
  Director/a de tesi: TAGHOUTI, IBTISSEM | GIL ROIG, JOSE MARIA
  Resum de tesi: El registre de varietats vegetals és un procés regulador clau entre el desenvolupament de varietats millorades i la seva adopció a escala de finca. A la Unió Europea, però, aquest sistema està sent superat pels avenços tecnològics i els reptes de sostenibilitat. Actualment, es duu a terme una reforma legislativa per abordar aquestes mancances, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficiència integrant noves tecnologies, incorporant criteris de sostenibilitat en l’avaluació i fomentant una major harmonització entre Estats membres. Malgrat que les reformes són generalment ben rebudes, persisteixen posicions divergents entre els grups d’interès i les institucions europees.Superar aquestes diferències requereix evidències sòlides per guiar les negociacions en curs. Aquesta tesi respon a aquesta necessitat amb una avaluació rigorosa de les ineficiències del sistema actual i proposa vies de reforma realistes per conciliar tensions entre la rigidesa reguladora i la productivitat, els interessos divergents dels actors i la bretxa entre objectius polítics i la realitat al camp. Per a això, la recerca presenta un marc integrat que involucra tots els actors clau en les proves de varietats i combina anàlisi economètrica, modelització de decisions i anàlisi qualitativa.A partir d’un ampli conjunt de dades de panell sobre registre i productivitat de cultius, es realitza una anàlisi d’efectes fixos que demostra l’impacte negatiu dels retards reguladors en els guanys de productivitat, especialment en cultius sotmesos a proves de Valor de Cultiu i Utilització. L’evidència d’actors clau aprofundeix en els factors d'aquests retards i identifica vies per superar ineficiències sistèmiques, com l’adopció de tecnologies habilitadores i l'harmonització dels processos.Posteriorment, s'analitzen les alternatives de política més controvertides integrant l'opinió d'experts i del públic general, amb mètodes de decisió multicriteri. Els resultats mostren un consens clar en la prioritat d'adoptar avenços tecnològics per millorar l'eficiència i precisió del sistema. No obstant això, també s'evidencien desacords sobre els esforços per harmonitzar el sistema i incorporar criteris de sostenibilitat, revelant una notable heterogeneïtat entre els grups d'interès.Per aprofundir en la controvertida addició de criteris de sostenibilitat, un estudi a escala de finca analitza les preferències dels productors de poma a Espanya. Mitjançant un experiment d'elecció discreta, s'examinen les preferències per atributs de sostenibilitat en noves varietats i la seva relació amb el comportament davant el risc. Els resultats mostren una demanda positiva però heterogènia per aquests atributs, amb una disposició a pagar determinada principalment per les característiques de la finca més que per les actituds de risc mesurades.En conjunt, aquestes troballes demostren que reformes basades en dades i participació poden reduir friccions institucionals, establint punts en comú per a la negociació. Les prioritats dels actors i les demandes dels agricultors apunten a la necessitat de prioritzar l'adopció tecnològica i dissenyar mecanismes que facilitin varietats resilients al clima i eficients en recursos. La participació efectiva i l'evidència contínua són essencials per avançar en la via reguladora. En integrar evidència de les dimensions institucional, tecnològica i conductual, aquesta recerca contribueix als objectius del Pacte Verd Europeu i de l'Estratègia “De la Granja a la Taula”, i ofereix un marc transferible per a futures avaluacions de polítiques agrícoles i d’innovació.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• CANO LÓPEZ, ALICIA: Novel strategies to reduce persistent, mobile, and toxic substances in groundwater and wastewater: Impact on agriculture and human health
  
  Autor/a: CANO LÓPEZ, ALICIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
  Director/a de tesi: MATAMOROS MERCADAL, VÍCTOR | ESCOLÀ CASAS, MÒNICA
  Resum de tesi: L'escassetat d'aigua és un dels reptes globals més urgents, especialment en regions àrides i semiàrides com la conca mediterrània. En països com Espanya, on l'agricultura és un dels principals consumidors dels recursos hídrics, l’us d'aigua regenerada s'ha convertit en essencial per garantir la seguretat hídrica i alimentària. Tanmateix, els efluents d'aigües residuals tractades i fins i tot les aigües subterrànies poden contenir microcontaminants orgànics que els tractaments convencionals eliminen només parcialment. Entre aquests, les substàncies persistents, mòbils i tòxiques (PMT) preocupen per la seva resistència a la degradació, mobilitat en el medi aquàtic i potencial toxicitat ambiental, amb riscos per ecosistemes, cultius i salut humana. Aquesta tesi doctoral estudia la reducció i l'impacte de les substàncies PMT en quatre experiments. Dos sobre tecnologies de tractament, un enfocament químic (procés d'oxidació avançada, AOP) i un sistema biològic (solució basada en la natura, NBS), per eliminar substàncies PMT d'aigües subterrànies i residuals. Els altres dos avaluen els efectes del reg amb aigua contaminada per substàncies PMT en cultius hidropònics i en sòl. El Capítol 3 compara vuit tractaments oxidatius per a l'eliminació de dissolvents clorats en aigües subterrànies contaminades, juntament amb una avaluació del risc per a la salut humana. El Capítol 4 investiga quatre configuracions de NBS per eliminar PFAS de cadena curta i altres substàncies PMT d'aigües subterrànies i residuals, analitzant la influència de factors com material filtrant, mida del gra, vegetació i comunitat microbiana. El Capítol 5 avalua l'absorció i bioacumulació de substàncies PMT en enciams cultivats en hidropònic, juntament amb avaluacions de la salut vegetal, resposta metabolòmica i implicacions per a la seguretat alimentària. El Capítol 7 explora un estudi de reg en sòl que segueix en curs comparant efluent secundari i quaternari, analitzant l’absorció de substàncies PMT, i la qualitat del cultiu, complementant els resultats hidropònics. En conjunt, la tesi aporta nous coneixements sobre les substàncies PMT en recursos hídrics i sistemes agrícoles, oferint avaluacions de tractaments i perspectives basades en riscos que poden orientar futures estratègies de reutilització d'aigua i marcs reguladors.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• BILBAO VILLA, AINARA: Palabras de luz: Herramientas léxicas y gráficas para la definición de los principales términos empleados en la descripción de la distribución lumínica en el espacio arquitectónico.
  
  Autor/a: BILBAO VILLA, AINARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: MUROS ALCOJOR, ADRIAN
  Resum de tesi: The introduction of electric lighting in Architecture marked a profound transformation in its design conception, establishing artificial light as a fundamental element in the configuration of space. Unlike other artistic and architectural disciplines, artificial architectural lighting lacks a formalised Art History. Existing specialist literature remains largely focused on technical and quantitative aspects, frequently relegating the qualitative dimensions of light in space to a secondary status. Consequently, there is a notable absence of a specific vocabulary capable of accurately describing the qualitative effects of lighting in architecture. This lexical gap hampers the effective communication of lighting-related spatial concepts, ultimately to the detriment of architectural practice. In light of these challenges, and with the aim of improving both design and pedagogical methodologies, this research advocates for the establishment of a dedicated vocabulary for qualitative architectural lighting. It is predicated on the hypothesis that it is feasible to construct a consensual glossary that enables the precise articulation of the formal and spatial attributes of lighting effects within architectural environments. To substantiate this hypothesis, the research sets out two principal objectives: first, to identify the parameters that define the qualitative aspects of lighting and to compile the associated terminological corpus; second, to develop a lexical and visual dictionary in which each term is clearly defined and illustrated, thereby facilitating its comprehension and application in both academic and professional contexts, and contributing to the standardisation of a specific and practical language.The study adopts a qualitative methodological framework, centred on the linguistic analysis of texts describing architectural lighting projects, which have been published in specialised Spanish-language media. A rigorous, systematic, and replicable terminology methodology has been employed, drawing upon established principles from the field of Terminology studies and related research on lighting perception. The process integrates automated term extraction methods, enabling efficient handling of large data sets, and applies linguistic techniques adapted to the visual domain. The research identifies the principal parameters defining the formal qualities of architectural lighting as direction, colour, and distribution, followed by quantity, luminance, sources, informational content, perceptual effects, and others. Among these, the distribution parameter emerges as the most frequently cited and, thus, the most critical for both configuring and describing architectural lighting. Accordingly, the dictionary focuses on the most recurrent terms related to distribution, listed alphabetically as follows: accent lighting, ambient lighting, composed lighting, diffuse lighting, direct lighting, directed lighting, dispersed lighting, focalized lighting, general lighting, grazing lighting, homogeneous lighting, horizontal lighting, indirect lighting, integrated lighting, precise lighting, projected lighting, reflected lighting, uniform lighting, and vertical lighting. It has been demonstrated that each of these terms can be defined in a manner that supports clear, precise, and intelligible communication within architectural lighting discourse. Furthermore, it is feasible to identify corresponding visual representations that exemplify each definition, reinforcing their pedagogical and practical applicability. In conclusion, this research affirms the viability of developing a consensual glossary of terms to imporve the communication of the formal and spatial characteristics of lighting effects within architectural practice, which constitutes a foundational step toward the recognition and standardisation of qualitative lighting vocabulary in the discipline.
  
• GONZÁLEZ ZABALA, STEVEN: Inhabind, desarrollo de un instrumento de evaluación multicriterio para valorar la calidad constructiva del soporte físico de los polígonos de actividad económica: aplicación a un caso de la Región Metropolitana de Barcelona.
  
  Autor/a: GONZÁLEZ ZABALA, STEVEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/10/2025
  Director/a de tesi: ZAMORA MESTRE, JOAN LLUIS | SERRA FABREGÀ, RAÜL
  Resum de tesi: Segons les darreres dades publicades, el 40% del sòl industrial català es troba desocupat i més de la meitat està format per polígons industrials amb superfícies inferiors a 5 hectàrees, dels quals un 50% es troba en una situació d’obsolescència total. Aquesta conjuntura desfavorable de partida s’afegeix al ràpid canvi actual dels models de producció i fabricació provocat per:la globalització i deslocalització geogràfica de les indústries,el fraccionament de la producció,la terciarització creixent de les activitats empresarials,la creixent digitalització dels processos industrials.Aquests canvis han provocat que les àrees urbanes especialitzades en la producció, recentment denominades com a Polígons d’Activitat Econòmica (PAE), requereixin amb urgència actuacions a curt i mitjà termini per tal d’actualitzar i adaptar el seu suport construït. Diverses entitats público-privades han impulsat en els darrers anys iniciatives per reactivar el sector industrial com a motor econòmic del país, fet que comporta inversions orientades a la rehabilitació del suport físic existent. Per tal de dotar d’eficiència aquestes inversions, cal disposar d’un diagnòstic compartit i contrastat de l’estat d’aquest suport construït en cada moment, amb l’objectiu de prioritzar aquelles actuacions que ofereixin una millor relació benefici/cost.L’objectiu d’aquesta recerca és iniciar el desenvolupament d’una eina d’avaluació de la qualitat del suport físic construït, basada en la metodologia multicriteri. Aquesta metodologia, a partir d’informació disponible, actualitzada i contrastada, podria donar lloc a un índex de valor, anomenat Inhabind, que reflecteixi la qualitat constructiva del suport físic de cada PAE.Disposar d’aquesta eina permetria en el futur no només conèixer la situació puntual de cada PAE en un moment donat, sinó també orientar la programació dels plans de millora més adequats.Per a aquest propòsit s’ha optat per la eina multicriteri MIVES, ja desenvolupada a la UPC, la qual ha demostrat al llarg dels anys una gran flexibilitat, operativitat i rigor tècnic per avaluar de manera senzilla els indicadors propis de qualitat d’un PAE. Així doncs, aquesta tesi es centra en l’elaboració dels Requeriments, Criteris, Paràmetres i Indicadors (RCPI) pertinents per a procedir a l’avaluació. Es tracta d’una tasca complexa degut a diversos factors:els PAE actuals han estat posats en funcionament en èpoques diverses,no tots els PAE disposen de gestors amb la informació necessària per a l’avaluació,part d’aquesta informació no està documentada, actualitzada o fàcilment accessible.Un cop establerta l’eina, denominada InHABind 0.0, es va procedir a realitzar un estudi de cas sobre un PAE seleccionat al municipi de Polinyà, a partir del reconeixement de la diversitat de PAE existents al territori de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la predisposició a col·laborar en la investigació demostrada pels agents implicats.La participació d’aquests agents en el procés ha de permetre la ponderació i jerarquització dels RCPI, així com la seva depuració i simplificació d’acord amb la informació realment disponible, i la incorporació d’aspectes relacionats amb la gestió de la qualitat com ara els plans de manteniment, els programes d’inversió, etc.Aquesta recerca ha desenvolupat únicament el mòdul relatiu a la dimensió d’urbanitat, que inclou els requeriments referents a les xarxes de vialitat, enllumenat, sanejament, servei d’aigua, servei de telecomunicacions i servei d’energia. En futures línies d’investigació es desenvoluparan la resta de mòduls.Paraules clau: avaluació multicriteri, índex d’habitabilitat industrial, polígons d’activitat econòmica, qualitat constructiva, suport físic.
  
• REZK, JOSEPHIN: Sustainability assessment model for post-war reconstruction of blast-damaged RC buildings without structural collapse risk: A multi-criteria decision-making framework applied to the tourism sector in Damascus, Syria
  
  Autor/a: REZK, JOSEPHIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/10/2025
  Director/a de tesi: PONS VALLADARES, ORIOL | MUÑOZ BLANC, CARLOS
  Resum de tesi: La reconstrucció en contextos postbèl·lics presenta una sèrie de desafiaments complexos que van més enllà de la restauració física de les estructures. En regions afectades per conflictes, les decisions sobre la reconstrucció d'edificis danyats han de prendre's en condicions de limitació extrema de recursos, interrupció d'infraestructures i fragilitat sociocultural. Tanmateix, la majoria dels marcs actuals d'avaluació de sostenibilitat no són adequats per a aquestes condicions. Sovint manquen de l'adaptabilitat i la practicitat necessàries perdonar suport a la presa de decisions a escala d'edifici individual en entorns postconflicte. Aquesta tesi doctoral respon a aquesta mancança mitjançant el desenvolupament d’un nou model de suport a la decisió per avaluar la sostenibilitat d’estratègies de reconstrucció per a edificis de formigó armat danyats per explosions externes però estructuralment estables.La tesi proposa una metodologia innovadora que integra el Model Integrat de Valor per a l'Avaluació Sostenible (MIVES) amb el mètode Delphi, formant un marc de presa de decisions multicriteri capaç d'avaluar quatre alternatives de reconstrucció: rehabilitació, demolició, reconstrucció amb identitat conservada i preservació per a intervencions futures. Una contribució clau de la tesi és el desenvolupament d’un formulari tècnic d’avaluació especialment pensat per a zones de conflicte amb recursos limitats. Aquest formulari permet classificar el nivell de dany mitjançant inspecció visual i consulta amb experts, constituint una alternativa pràctica i accessible als mètodes d'avaluació en laboratori. És una eina fonamental per determinar l’elegibilitat de l’edifici per a ser avaluat en termes de sostenibilitat amb el model proposat.Per validar el model MIVES-Delphi, la tesi l’aplica a tres casos d’estudi reals d’edificis de formigó armat dedicats al sector turístic a Damasc, Síria. Dos dels edificis es troben dins d’àrees històriques protegides i el tercer en un important corredor turístic. Els informes tècnics van confirmar que cap dels edificis presenta risc de col·lapse estructural. Els resultats demostren que no hi ha una alternativa universalment òptima. En un cas, la rehabilitació va ser la més sostenible en termes econòmics i socials, mentre que en un altre la preservació va destacar com l'opció ambientalment més favorable. Aquests resultats evidencien la capacitat del model per adaptar-se als contextos específics i guiar decisions equilibrades basades en evidències.Aquesta tesi conclou que el model de suport a la decisió i el formulari tècnic desenvolupats ofereixen un marc transparent, replicable i sensible al context per orientar la reconstrucció sostenible en entorns postbèl·lics. Tot i que el model ha estat validat amb casos d’estudi a Síria, està dissenyat per ser aplicable a una àmplia varietat de regions afectades per conflictes. El treball suposa una contribució significativa a l’avenç de la recuperació postconflicte sostenible, proporcionant eines pràctiques per als agents implicats a l’hora d’alinear la reconstrucció immediata amb objectius de resiliència i desenvolupament a llarg termini.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• MARTÍNEZ GOST, MARC: The DCT as the Basis for Nonlinear Signal Processing and Task-Oriented Communications
  
  Autor/a: MARTÍNEZ GOST, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: PEREZ NEIRA, ANA ISABEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda dos reptes fonamentals i cada cop més interconnectats en el processament modern de la informació: l’aprenentatge no lineal i les comunicacions orientades a tasques. Ambdós camps requereixen representacions compactes, interpretables i eficients de funcions no lineals. Aquestes representacions són essencials tant per a la construcció de models d’aprenentatge com per a la transmissió d’informació rellevant per a una tasca posterior. Els enfocaments tradicionals, sovint dominats per arquitectures de tipus "caixa negra" i aproximacions basades en grans volums de dades, presenten limitacions en interpretabilitat, escalabilitat i robustesa. Això motiva la recerca d’alternatives estructurades i fonamentades.Al centre d’aquest treball hi trobem la transformada cosinus discreta (DCT), una eina clàssica del processament de senyal que es reinterpreta aquí com un marc unificador per al modelatge no lineal i la comunicació. Aprofitant propietats matemàtiques com l’ortogonalitat, la compactació d’energia i l’estructura oscil·latòria, es demostra que la DCT ofereix avantatges molt més enllà del seu ús tradicional en la compressió d’imatges. La tesi explora com la DCT pot donar suport tant al disseny d’algorismes d’aprenentatge eficients com a l’elaboració d’estratègies de modulació que codifiquen conjuntament dades i computació.L’estudi comença amb la integració de la DCT en algorismes d’aprenentatge adaptatius per a funcions univariables no lineals, on les propietats estructurals de la DCT permeten una convergència ràpida i solucions de baixa complexitat. El mètode s’aplica amb èxit a la compensació de no linealitats en canals de comunicacions. L’enfocament combina l’estructura i interpretabilitat dels blocs clàssics de processament de senyal amb la flexibilitat i el rendiment dels mètodes basats en dades.El treball s’estén posteriorment a entorns multivariable amb la introducció de l'Expressive Neural Network (ENN), un perceptró multicapa que incorpora la DCT dins de les funcions d’activació. Aquesta arquitectura conserva la interpretabilitat de la DCT alhora que permet un modelatge expressiu i escalable. Gràcies a l’estructura proporcionada per la DCT, fins i tot xarxes petites poden aprendre mapes no lineals complexos.En l’àmbit de les comunicacions, la tesi investiga el paradigma emergent de les comunicacions orientades a tasques, on l’objectiu passa a ser la transmissió de dades rellevants per a una tasca computacional. En aquest context, s’utilitza la naturalesa oscil·latòria de la DCT per dissenyar esquemes de modulació que integrin la computació dins la pròpia ona física. Es proposa una nova modulació basada en la DCT, i es revisen modulacions clàssiques des del punt de vista de la DCT, permetent el càlcul de funcions mitjançant modulacions en freqüència. Aquests conceptes s’estenen a sistemes multiusuari, on la DCT guia el disseny d’un nou esquema d’accés múltiple adaptat per a l’aprenentatge federat (FEEL). Aquest enfocament permet una agregació robusta, eficient i de baix consum de dades distribuïdes per a l’aprenentatge col·laboratiu.En conjunt, aquest treball demostra que la DCT, una eina clàssica introduïda fa gairebé 50 anys, pot ser revitalitzada com a pilar fonamental del processament de senyal modern. La seva estructura ofereix una base potent, interpretable i eficient per fer front als reptes contemporanis del processament intel·ligent de la informació. En connectar el processament de senyal clàssic amb els desafiaments actuals de l’aprenentatge automàtic i les comunicacions, la tesi presenta un marc unificat per a la representació, aprenentatge i comunicació de funcions no lineals.
  
• MHATRE, SUVIDHA SUDHAKAR: AI-Enabled Network Slicing and Resource Management for Open and Programmable Next-Generation (6G) Networks
  
  Autor/a: MHATRE, SUVIDHA SUDHAKAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/10/2025
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | RAMANTAS, KONSTANTINOS
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda els reptes emergents en la gestió de recursos per a les xarxes 6G mitjançant la proposta de solucions intel·ligents, escalables i explicables basades en tècniques d’aprenentatge per reforç profund (Deep Reinforcement Learning, DRL) i altres enfocaments d’intel·ligència artificial. Amb l’evolució de les xarxes de 5G a 6G, la creixent heterogeneïtat d’aplicacions i serveis introdueix requisits complexos pel que fa a latència, amplada de banda, eficiència computacional i qualitat de servei (QoS) d’extrem a extrem. Aquesta recerca presenta un conjunt de solucions impulsades per IA per a l’assignació dinàmica i adaptativa de recursos, orientades a l’ús de segmentació de xarxa (network slicing) en arquitectures obertes i programables.El treball comença amb el desenvolupament d’un marc d’assignació de recursos basada en DRL i conscient de la QoS, que integra una parametrització de l’associació d’usuaris per a entorns O-RAN més enllà del 5G. Es presenta un model jeràrquic de DRL que permet gestionar eficaçment les compensacions entre les necessitats globals i locals de recursos. Aquest model es complementa amb un marc de gestió de recursos a múltiples escales temporals, dins del paradigma d’Intel·ligència Artificial com a Servei (AI-as-a-Service, AIaaS), per atendre les demandes heterogènies dels serveis 6G.Per millorar la interpretabilitat i la confiança en les decisions automatitzades de la xarxa, la tesi incorpora tècniques d’aprenentatge per reforç explicable (XRL) en les estratègies de segmentació i gestió de la RAN. Finalment, s’explora l’ús de l’aprenentatge per transferència (transfer learning) en models DRL per millorar l’adaptació de les polítiques en dominis intra i inter-slice, accelerant l’aprenentatge i millorant el rendiment en condicions de xarxa dinàmiques.La tesi inclou simulacions exhaustives i validacions experimentals que demostren la superioritat dels mètodes proposats en termes d’escalabilitat, eficiència i generalització respecte als enfocaments existents. En conjunt, aquestes contribucions ofereixen una ruta innovadora i pràctica per a la gestió intel·ligent, fiable i adaptable de recursos en els futurs sistemes de comunicacions sense fils 6G.
  
• RAFIEIAN, BARDIA: Enhancing Word and Document Embeddings for Natural Language Processing Tasks
  
  Autor/a: RAFIEIAN, BARDIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 15/10/2025
  Director/a de tesi: VÁZQUEZ ALCOCER, PERE PAU
  Resum de tesi: Aquesta tesi aprofundeix en diversos aspectes del processament del llenguatge natural, centrant-se en la traducció automàtica neuronal específica de domini, les incrustacions de paraules especialitzades, l'augment de dades, els sistemes de recomanació, les tècniques d'incrustació de documents i la classificació jeràrquica amb models de llenguatge grans. El treball s'estructura al voltant de contribucions clau.El Capítol 4 introdueix un nou enfocament de preparació de dades i tokenització (Hybrid-BTS) per a la Tècnica de Traducció Automàtica Neuronal (NMT) biomèdica, juntament amb una tècnica de post-especialització que aprofita les GANs de Wasserstein per millorar les incrustacions de paraules amb restriccions multilingües. El Capítol 5 proposa una estratègia d'adaptació de domini per a la traducció biomèdica que implica la traducció directa, l'optimització de BPE i la manipulació de la freqüència de termes. També detalla el desenvolupament de dos sistemes de recomanació de comerç electrònic de moda: un basat en el contingut i un altre col·laboratiu, ambdós integrant regles d'estil pràctiques. Finalment, el Capítol 6 presenta una avaluació dels models d'incrustació de documents (Doc2vec, SciBERT, Longformer, LLaMA-3, GEMMA-2B) per a la classificació de documents llargs, i una pipeline modular dissenyada per a la classificació jeràrquica de patents de múltiples etiquetes utilitzant models basats en transformers, optimitzada per a l'eficiència amb LoRA i quantificació. Col·lectivament, aquestes contribucions impulsen l'estat de l'art tant en aspectes aplicats com teòrics del PNL, proporcionant nous mètodes per augmentar el rendiment, l'adaptabilitat i l'eficiència en tasques a gran escala i específiques de domini.
  

URBANISME

• CRIOLLO ALIENDRES, CRUZ ARMANDO: Caracas Cinética: La transformación del paisaje urbano a partir de la inserción de obras de arte en los edificios públicos y privados, en los espacios públicos, la infraestructura vial y los sistemas masivos de transporte 1950-2012.
  
  Autor/a: CRIOLLO ALIENDRES, CRUZ ARMANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/10/2025
  Director/a de tesi: RUBERT DE VENTOS, MARIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi analitza el paper de l'art públic en la transformació simbòlica i social de l'espai urbà de Caracas, amb un èmfasi especial en el potencial transformador en entorns marcats per la fragmentació espacial i el dèficit d'espai públic.La investigació es basa en un doble enfocament quantitatiu i qualitatiu, que articula història urbana, la catalogació i estudi de casos singulars ubicats en diferents entorns urbans de la ciutat (edificis, infraestructura viària, el Metro i el carrer) així com una anàlisi urbana des de la dècada de 1950 fins al 2010. S'analitzen casos emblemàtics com les obres d'art i autopistes, i les obres monumentals com les de Gego, Carlos Cruz Diez, Jesús Soto i Alejandro Otero.Les troballes revelen que l'art públic a Caracas compleix múltiples funcions: resignifica espais urbans, reforça identitats locals i metropolitanes, a més a més democratitza l'accés a la cultura. l'art emplaçat als espais urbans compleix un rol vinculant entre els programes institucionals i els actors socials.Finalment, la tesi compila i organitza una part de l'evolució urbana de la ciutat, on l'art públic va funcionar com a catalitzador d'una ciutat més justa, plural i participativa.