Agenda de tesis per a defensa
Data de lectura: 09/10/2026
- PASCUA SOLÉ, LAIA: Elucidating Structure-Activity Relationships in Bimetallic Pd-Based Catalysts for Methane Oxidation Reactions via Multi-Technique CharacterisationAutor/a: PASCUA SOLÉ, LAIA
Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 28/07/2026
Data de lectura: 09/10/2026
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: UPC, ESCOLA D'ENGINYERIA DE BARCELONA EST (EEBE)Sala Polivalent, Edifici IPlanta 0. Espai I.0.1Av. d'Eduard Maristany, 16.08019 de Barcelona
Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
Resum de tesi: Aquesta tesi estudia dues reaccions d'oxidació del metà amb catalitzadors de Pd: l'oxidació total (MTO) per a vehicles de gas natural i l'oxidació parcial (POM) per produir gas de síntesi. L'MTO presenta problemes d'enverinament per aigua i estabilitat, i el POM, formació de coc i inestabilitat. Per abordar-ho, es van caracteritzar els catalitzadors en condicions operando i in situ, avaluant l'efecte d'un segon metall (Co, Ni), el suport (CeO₂ vs. Al₂O₃) i el mètode de preparació (mòlta de boles, BM, vs. impregnació incipient, IWI). En MTO (cap. 4), els catalitzadors sobre Al₂O₃, preparats per BM i amb Pd monometàl·lic van donar millors resultats. El Co i el CeO₂ estabilitzen la fase PdO, però cal una relació òptima PdO:Pd⁰. En presència de vapor d'aigua, les mostres bimetàl·liques de BM van mostrar un efecte estabilitzador. En POM (cap. 5), els sistemes PdNi-BM i PdCo-BM van mostrar sinergia i superioritat respecte als d'IWI. El PdNi-BM va tenir millor activitat i estabilitat. Les mostres de BM mantenien els metalls propers, mentre que les d'IWI patien separació i sinterització. Es van identificar partícules Janus úniques en el PdCo-BM. La caracterització operando (cap. 6) va revelar que les mostres bimetàl·liques de BM tenien una disposició diferent, explicant la sinergia. El sistema PdCo va presentar oscil·lacions auto-sostingudes en productes i estats d'oxidació, correlacionades amb la producció de gas de síntesi. Finalment (cap. 7), es van modelar les interaccions amb AP-HAXPES. L'exposició al metà generava espècies intermèdies per adsorció carbonàcia i reduïa el metall. Els sistemes amb Co es reduïen més ràpid i formaven menys intermedis que els de Ni, i el suport de CeO₂ ajudava a prevenir l'adsorció carbonàcia.
Data de lectura: 13/10/2026
- CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO: Estudio de eficiencia térmica de bloques de tierra (adobe), y propuesta de desarrollo de prototipo para clima frío. Caso de estudio altoandino Perú.Autor/a: CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO
Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 28/07/2026
Data de lectura: 13/10/2026
Hora de lectura: 16:00
Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Téc.Sup.Arquit.Bcn)-Pl. Baja-Sala GradosAv. Diagonal, 649Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/xki-ujnw-hqvConnexión 15:30h
Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE | GOMEZ SOBERON, MARIA CONSOLACION
Resum de tesi: Les edificacions que utilitzen la terra com a component dels seus sistemes constructius representen entre el 30 i el 50% a nivell mundial, sent la major part d'aquestes estructures residencials i que es troben en zones rurals o en països en vies de desenvolupament sent una solució econòmica, sostenible i amb una excel·lent regulació higrotèrmica. No obstant això, presenta limitacions com ara una menor resistència mecànica i baixa durabilitat davant de la humitat. Per mitigar-les, de manera habitual es recorre a l'estabilització química (mitjançant calç o ciment), o mitjançant compressió, cosa que incrementa els costos de producció, l'energia incorporada i les emissions de CO2.Paral·lelament, la generació de diferents tipus de residus com ara de construcció i demolició, residus minerals o altres com els pneumàtics fora d'ús representen un greu problema ambiental. La incorporació d'aquests residus com a primeres matèries de segona generació en blocs de terra no cuits sorgeixen com a alternatives d'economia circular per millorar-ne les propietats sense additius o mitjans d'estabilització.Per això es planteja l'objectiu d'avaluar la viabilitat tècnica i la compatibilitat de la incorporació de diferents tipus d'àrids reciclats com ara ceràmics triturats (CCB), esteatita en pols (PSR) i de pneumàtics fora d'ús (CTW), mitjançant l'anàlisi dels seus efectes en les diferents propietats en blocs de terra sota criteris de fabricació tradicional, sense estabilitzants ni cocció.La metodologia experimental es va estructurar en tres etapes: En la primera es va desenvolupar la caracterització del sòl i dels diferents àrids. A la segona etapa es va desenvolupar la dosificació i fabricació definint els percentatges de reemplaçament i curat. I a la tercera etapa es va desenvolupar la campanya experimental avaluant sota assajos estandarditzats la densitat, porositat, expansió higroscòpica, resistència mecànica a compressió i flexió, mòdul elàstic, anàlisi termogravimètrica, assaigs tèrmics i assajos de durabilitat; assajos abordats en els articles que constitueixen aquesta tesi.Dels àrids reciclats estudiats es van assolir resultats que demostren la possibilitat del seu ús mitjançant la incorporació en matrius de terra sota estàndards normatius, representant alternatives de reducció de demanda energètica, reducció de costos de producció, millores de la capacitat aïllant per als casos de CCB i CTW, i en el cas del PSR es va presentar com un estabilitzador mineral la tèrmic per a l'absorció d'energia, presentant-se així com alternatives constructives per a climes freds, representant a més alternatives per a la gestió d'aquests residus.
- HALDANKAR, RAJASHREE: Strain-Induced Buckling in Suspended Graphene–hBN and Ferroelectric Moiré Domains in Twisted hBNAutor/a: HALDANKAR, RAJASHREE
Programa: FOTÒNICA
Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 03/09/2026
Data de lectura: 13/10/2026
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: ICFO Auditorium
Director/a de tesi: BACHTOLD, ADRIAN
Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el comportament mecànic i electrostàtic d’heteroestructures de van der Waals basades en grafè i nitrur de bor hexagonal (hBN). El treball se centra en dues qüestions relacionades: com afecta la deformació induïda per la fabricació als dispositius suspesos de grafè-hBN, i com es poden fer servir les mesures de microscòpia de sonda d’escombratge per estudiar els dominis moiré en hBN girat. La primera part de la tesi se centra en heteroestructures suspeses de grafè-hBN. Aquests dispositius es van fabricar mitjançant transferència en sec sobre rases prepatronades, seguida de l’alliberament de la suspensió mitjançant assecat amb CO2 supercrític. Després de l’alliberament, les piles suspeses no van romandre planes, sinó que van desenvolupar perfils vinclats fora del pla suaus. Les mesures de microscòpia de força atòmica mostren que aquest vinclament és consistent amb una deformació compressiva intrínseca introduïda durant la fabricació. El desajust d’expansió tèrmica, la tensió induïda per la transferència i l’ancoratge als contactes probablement contribueixen tots a l’estat mecànic final. Les mesures elèctriques sota polarització de porta mostren a més que la càrrega electrostàtica estova la configuració vinclada cap amunt i pot provocar una transició de tipus snap-through cap a un estat vinclat cap avall. En els dispositius actuals, aquesta transició s’observa de l’estat cap amunt a l’estat cap avall, mentre que la commutació controlada de tornada a l’estat cap amunt no es demostra. La segona part de la tesi estudia la ferroelectricitat per lliscament en hBN lleugerament girat. En aquests dispositius, el petit gir relatiu entre les capes d’hBN produeix un patró moiré reconstruït format per dominis d’apilament alterns. Es va emprar microscòpia de força de sonda Kelvin per mesurar la resposta electrostàtica local d’aquests dominis. Les mesures dependents de la polarització mostren que els dos tipus de domini presenten posicions de nul Kelvin diferents, amb una regió de referència d’hBN sense girar situada aproximadament entre totes dues. La comparació entre les respostes de primer i segon harmònic dona suport a la interpretació que el contrast de domini observat està governat principalment per diferències locals de potencial de contacte, més que no pas per variacions purament capacitives. La imatge de dominis KPFM també s’analitza com un mapa en l’espai real de la xarxa moiré reconstruïda. S’extreuen centres de domini representatius de la imatge i s’empren per quantificar la geometria moiré local. Aquesta anàlisi proporciona una descripció a escala moiré de la longitud d’ona local, la variació efectiva de l’angle de gir i el desordre de la xarxa. Aquestes magnituds s’interpreten com a descriptors geomètrics del patró de dominis reconstruït, no com a mesures directes de la deformació a escala atòmica. En conjunt, aquesta tesi mostra que la deformació, l’electrostàtica i la polarització interfacial són fonamentals per al comportament de les heteroestructures de grafè-hBN i d’hBN girat. Els dispositius suspesos de grafè-hBN demostren com la deformació residual controla l’estabilitat mecànica i l’actuació electrostàtica, mentre que les mesures d’hBN girat mostren com es pot emprar el KPFM per estudiar dominis moiré. En conjunt, aquests resultats proporcionen una base per a futurs estudis de nanomecànica controlada per deformació i mapatge de dominis electrostàtics en materials bidimensionals.
Data de lectura: 14/10/2026
- RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER: Development of computational tools and pipelines for enhanced interpretation of Raman spectroscopy in biomedical applicationsAutor/a: RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER
Programa: FOTÒNICA
Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 07/07/2026
Data de lectura: 14/10/2026
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: ICFO Auditorium
Director/a de tesi: LOZA ALVAREZ, PABLO
Resum de tesi: L’espectroscòpia Raman ha guanyat una creixent atenció durant les darreres dècades gràcies a la seva habilitat per extreure informació química de mostres de manera no destructiva. Tot i els avenços en instrumentació, encara no s’ha establert de manera rutinària en l’àmbit biomèdic. Una de les raons principals és la dificultat d’interpretar i extreure la informació química codificada en el senyal Raman, per tal de validar així la tècnica amb altres mètodes complementaris i ja ben establerts.Considerant això, l’objectiu d’aquesta Tesi es desenvolupar eines i fluxos analítics que millorin la interpretació bioquímica dels espectres Raman i demostrar la seva utilitat en dues línies de recerca biomèdica rellevants: la resistència del càncer de mama a tractaments neoadjuvants i el diagnòstic del melanoma de coroides. En primer lloc, hem desenvolupat i validat RamanBiolib, una biblioteca d’espectres Raman de codi obert, acompanyada d’algoritmes de cerca, amb l’objectiu de proporcionar una identificació ràpida i objectiva de biomolècules. En segon lloc, hem utilitzat RamanBiolib, després de la descomposició espectral, per identificar i quantificar la molècula de citocrom c en cèl·lules de càncer de mama resistents a tractaments neoadjuvants. Això ha revelat un desplaçament cap al seu estat reduït, com a mecanisme per evitar l’apoptosi i adquirir resistència als fàrmacs. També hem caracteritzat gotes lipídiques en cèl·lules tiple negatives, ressaltant la rellevància de l’anàlisi d’importància de variables en models de classificació. Aquest enfocament permet interpretar bioquímicament el rendiment de classificació i avaluar possibles contribucions de fons que poden contribuir a la seva precisió. Mitjançant aquest procediment, s’han detectat canvis significatius en la seva insaturació lipídica. A més, hem desenvolupat i validat RamanTF, un algoritme basat en transformadors, el qual quantifica automàticament biomolècules rellevants directament a partir d’espectres sense processament previ.Finalment, per estudiar mostres riques en melanina, hem establert un flux de processament i anàlisi per corregir interferències instrumentals observades en estudis previs, però que no s’havien corregit. Amb aquesta metodologia, s’han identificat propietats clau de la melanina, com ara el seu desordre estructural o abundància de defectes, que poden servir com a marcador biològic per diagnosticar melanomes de coroides. En conjunt, les eines, discussions i resultats presentats en aquesta Tesi fan avançar l’espectroscòpia Raman cap a la seva translació clínica i fonamenten la seva adopció més generalitzada com a tècnica rutinària en la recerca biomèdica i diagnòstica.
- SIRACUSA, MARCO: Hardware-Software Co-Design for Accelerating Sparse Tensor AlgebraAutor/a: SIRACUSA, MARCO
Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 23/07/2026
Data de lectura: 14/10/2026
Hora de lectura: 17:00
Lloc de lectura: C6-E101
Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ
Resum de tesi: Moltes càrregues de treball científiques i d’aprenentatge automàtic modernes presenten una estructura inherentment dispersa i irregular. Tanmateix, els superordinadors i centres de dades tradicionals estan optimitzats per a computació densa i regular. Com a resultat, les càrregues de treball disperses només utilitzen una fracció dels recursos disponibles del sistema, deixant sense aprofitar un rendiment significatiu. Tot i que s’han proposat solucions prèvies, aquestes solen adreçar-se a classes estretes d’operacions d’àlgebra de tensors dispersos, no aprofiten plenament els nuclis vectorials moderns, o deixen gran part de la càrrega de programabilitat a l’usuari, cosa que en limita l’adopció generalitzada. Per abordar aquesta mancança, aquesta tesi presenta un codisseny hardware–software per a l’execució eficient d’operacions generals d’àlgebra de tensors dispersos. Comencem analitzant les implicacions arquitectòniques de la dispersió en una àmplia gamma d’aplicacions científiques i d’aprenentatge automàtic. La nostra anàlisi revela que els nuclis de còmput tradicionals són fonamentalment poc adequats per al recorregut irregular de tensors i la fusió de coordenades necessaris per operar sobre formats de tensors dispersos. A partir d’aquestes observacions, dissenyem una arquitectura Decoupled Access–Execute (DAE) que descarrega aquestes operacions a una unitat especialitzada, la Tensor Marshaling Unit (TMU), mentre manté la computació al nucli. Demostrem que l’arquitectura DAE resultant supera les CPU i GPU tradicionals fins a un ordre de magnitud. Per oferir aquests guanys sense exposar la complexitat de la programació DAE als usuaris finals, també presentem Ember, un compilador que tradueix operacions disperses d’aprenentatge automàtic a codi DAE per a arquitectures com ara els sistemes TMU–CPU. Ember està implementat en MLIR, fet que permet una integració natural amb PyTorch i TensorFlow. Mitjançant l’automatització d’aquesta transformació, Ember desbloqueja tot el potencial de rendiment de la TMU sense imposar cap càrrega addicional de programabilitat.