Arquitectura, Energia i Medi Ambient
COORDINADOR/A
CONTACTE
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel: 934 011 875
Correu electrònic: secretariadoctorat.utgab@upc.edu
Aquest programa de doctorat s’emmarca en la recerca bàsica i específica sobre els diferents aspectes de l’energia i el medi ambient aplicats a l’arquitectura i a l’urbanisme. Atén a tots els aspectes específics que configuren l’ambient (tèrmic, lumínic o acústic) de l’arquitectura i la ciutat i incorpora el component sociopolític que es considera intrínsec en el disseny arquitectònic i urbà. El programa encaixa en les polítiques de recerca de les diferents administracions, tant en l’entorn d’aquesta universitat com en la política estratègica de la Generalitat de Catalunya, del Govern d’Espanya i de la Comissió Europea. Aquest encaix es porta a terme en dos aspectes clau per a la política acadèmica i universitària proposada per les diferents institucions implicades: un té a veure amb formar experts (en les seves facetes científica, tècnica i creativa) en àrees d’energies aplicades a l’arquitectura, l’edificació i el medi ambient. Aquest aspecte s’alinea amb els objectius estratègics dels últims anys, que s’han definit en els successius programes marc de la Comissió Europea, els plans de recerca i innovació de la Generalitat de Catalunya i els plans nacionals de recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica del Govern d’Espanya. En tots aquests plans d’actuació s’han definit com a accions prioritàries els avenços en matèria d’eficiència d’ús de les energies, l’aprofitament dels recursos, el suport a les polítiques implicades en l’avaluació de l’impacte ambiental de les activitats humanes i la formació de tècnics responsables de dissenyar una política basada en la informació contrastada. L’altre aspecte té a veure amb el caràcter interdepartamental del grup de recerca AIEM, que condueix el programa de doctorat i la seva internacionalització, ja que té una xarxa de treball amb investigadors d’altres universitats europees i iberoamericanes. Els dos aspectes han caracteritzat els successius programes de doctorat precursors de l’actual.
Informació general
Perfil d'acces
Per la seva condició de disciplina que es troba entre l’art i la ciència, en el perfil d’ingrés es prioritzen candidats i candidates capaços de comprendre conceptes abstractes i transversals. La capacitat analítica i de representació gràfica i el rigor científic es valoren positivament, així com l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa.
El perfil d’ingrés òptim és el d’estudiants que siguin arquitectes i que hagin cursat el màster universitari en Arquitectura, Energia i Medi Ambient o la línia d’especialitat d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient del màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona de l’ETSAB, o bé un màster afí a l’àmbit del programa de doctorat.
A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són la capacitat crítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i l’habilitat per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.
Perfil de sortida
En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):
a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.
Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:
a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.
Finalment, els doctorands i doctorandes han de demostrar les competències següents:
Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda, detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises i en què aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per efectuar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de fer avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
Haver justificat que són capaços de participar en els debats científics que es desenvolupen a escala internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tota mena de públics.
Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins el seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
Nombre de places
5
Durada dels estudis i règim de dedicació
Durada
La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.
En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.
La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial.
Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmia del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.
A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les situacions d'incapacitat temporal, naixement, adopció i guarda amb finalitat d'adopció, acolliment, risc per embaràs, risc en període de lactància i violència de gènere o qualsevol altra situació prevista en la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar l'Escola de Doctorat.
El doctorand o doctoranda pot sol·licitar períodes de baixa temporal al programa fins a un total de dos anys. La sol·licitud ha de ser justificada i s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica responsable del programa, que ha de resoldre si accepta o no la sol·licitud del doctorand o doctoranda.
Pròrroga dels estudis
Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.
Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:
- La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
- No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
- No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
- Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
- Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
- La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
- No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
- Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.
La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.
Marc normatiu
Organització
COORDINADOR/A:COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
- Alonso Montolio, Carlos
- Coch Roura, Helena
- Crespo Cabillo, Isabel
- Isalgue Buxeda, Antonio
- Pages Ramon, Anna
- Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (PROMOTORA)
- Departament de Física Aplicada
- Departament de Representació Arquitectònica
https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado
CONTACTE:
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel: 934 011 875
Correu electrònic: secretariadoctorat.utgab@upc.edu
Convenis amb altres institucions
Politecnico di Milano, Dipartimento BEST, Scienze e Tecnologie dell’Ambiente Costruito (Itàlia)
Docència per part dels professors i professores del Politècnic de Milà com a visitants. Intercanvi de professorat i estudiants de doctorat. Facilitar les estades a les dues institucions. Presència dels professors i professores del Politècnic en els tribunals de tesi. Aquesta col·laboració ha estat contínua des de fa més de vint anys. Les estades han afavorit l’elaboració de tesis doctorals amb menció europea i esperem que en el futur amb menció internacional.
Sapienza Università di Roma (Itàlia) Dipartimento di Ingegneria Civile, Edile e Ambientale
Conveni per a la codirecció de tesis doctorals, amb reconeixement d’ambdues institucions. La col·laboració en recerca ha afavorit la publicació compartida d’articles. Es compta amb la presència de doctors i doctores de Roma en les diferents fases d’avaluació de les tesis doctorals. Aquesta col·laboració s’estén a la docència.
Altres tipus de col·laboracions
Hi ha una estreta col·laboració amb diverses universitats europees basada en la presència de professors i professores com a docents habituals en el màster universitari en Arquitectura, Energia i Medi Ambient, així com en estades que fan els doctorands i doctorandes, i en la seva presència en els tribunals de tesi doctoral.
La relació també s’estén a diverses universitats llatinoamericanes en què es troben professors i professores que són doctors per la Universitat Politècnica de Catalunya i que van elaborar la seva tesi doctoral en l’àmbit d’aquest programa. Cal destacar-ne diverses de mexicanes, xilenes, argentines i brasileres principalment. Amb els investigadors d’aquestes universitats es mantenen relacions habituals, es forma part de xarxes internacionals i es participa en projectes de recerca comuns. A continuació s’enumeren en una llista única totes les col·laboracions que el programa té de manera més o menys habitual.
Entre les universitats europees amb què hi ha col·laboració cal destacar:
Les universitats ja esmentades anteriorment, que són:
a) Politecnico di Milano (Itàlia), Dipartimento BEST
b) Université de Pau et des Pays de l’Adour ISA-BTP (França)
c) Sapienza Università di Roma (Itàlia), Dipartimento di Ingegneria Civile, Edile e Ambientale,
Altres universitats europees amb freqüents relacions d’intercanvis:
d) Università degli Studi Roma Tre (Itàlia)
La Universitat de Roma col·labora amb el programa de doctorat des de fa més de deu anys, en la valoració de propostes de tesi, en els tribunals de tesi, en l’intercanvi d’estudiants per a estades i en la presència de professorat de la Universitat italiana com a visitants en programes de doctorat amb menció de qualitat.
e) Technische Universität Dortmund (Alemanya)
Acollida en els seus laboratoris, des de fa set anys, de doctorands i doctorandes en la fase d’experimentació, tant al laboratori de materials com en el d’il·luminació. Les estades han afavorit la realització de tesis doctorals amb menció europea.
f) Brunel University London (Regne Unit)
Programa d’intercanvi de professorat i avaluació de tesis.
g) Università degli Studi di Enna ‘Kore’ (Itàlia)
Conveni per a la codirecció de tesis.
Universitats llatinoamericanes
h) Universitat de Sonora (Mèxic)
Estreta col·laboració en el desenvolupament de programes de recerca que impliquen estudiants de la nostra entitat. Estades de professorat d’ambdues institucions i intercanvi d’estudiants en el desenvolupament de les seves tesis. Valoració dels projectes de tesi i presència en els tribunals, des de fa més de deu anys. Membres de la xarxa temàtica RAB.
i) Universidad Católica del Norte (Xile)
La relació amb la Universitat Catòlica d’Antofagasta és estable des de fa més de quinze anys. Recentment s’han incorporat als seus equips docents doctorands i doctorandes a través d’un conveni d’intercanvi de professorat. El director de l’Escola d’Arquitectura és doctorand per aquest programa i altres doctors i doctores formats en el mateix programa, d’altres països d’Europa, s’han incorporat al seu elenc de professorat.
j) Universidad de Guadalajara (Mèxic)
Programa d’intercanvi de professorat.
k) Universidade de São Paulo, USP (Brasil)
Conveni per a codirecció de tesis.
Els projectes de recerca en programes de la Unió Europea faciliten el contacte i les possibles aliances amb les universitats i centres de recerca amb què hi ha relació. A part de les entitats esmentades anteriorment, amb les quals hi ha una relació estable, hi ha la possibilitat d’establir convenis concrets amb les següents:
La Rochelle Université
University College Dublin
Brunel University London
Università degli Studi di Firenze
Politecnico di Torino
Universidade do Porto
Athens University
Universität zu Köln
Col·laboracions amb empreses del sector
També s’estableixen convenis en casos puntuals amb diferents empreses, com ha estat el cas d’ERCO i iGuzzini, per a tesis relacionades amb l’enllumenat artificial.
Accés, admissió i matrícula
Perfil d'acces
Per la seva condició de disciplina que es troba entre l’art i la ciència, en el perfil d’ingrés es prioritzen candidats i candidates capaços de comprendre conceptes abstractes i transversals. La capacitat analítica i de representació gràfica i el rigor científic es valoren positivament, així com l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa.
El perfil d’ingrés òptim és el d’estudiants que siguin arquitectes i que hagin cursat el màster universitari en Arquitectura, Energia i Medi Ambient o la línia d’especialitat d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient del màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona de l’ETSAB, o bé un màster afí a l’àmbit del programa de doctorat.
A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són la capacitat crítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i l’habilitat per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.
Requisits d'accés
Amb caràcter general, per a l'accés a un programa oficial de doctorat és necessari estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau o equivalent i de màster universitari o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer).
Així mateix, hi poden accedir els qui estiguin en algun dels supòsits següents:
a) Estar en possessió de títols universitaris oficials espanyols o títols espanyols equivalents, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests estudis, i acreditar un nivell 3 del Marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior.
b) Tenir un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers pertanyents a l'espai europeu d'educació superior (EEES), sense que en calgui l'homologació, que acrediti un nivell 7 del Marc europeu de qualificacions, sempre que aquest títol faculti per a l'accés a estudis de doctorat en el país que l'ha expedit.
c) Ser titular d'un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers aliens a l'EEES, sense que en calgui l'homologació, prèvia comprovació per part de la Universitat que aquest títol acredita un nivell de formació equivalent al del títol oficial espanyol de màster universitari i que habilita en el país d'expedició del títol per a l'accés als estudis de doctorat.
d) Ser titular d'un altre títol de doctor o doctora.
e) Tenir un títol de grau universitari i, després d'obtenir una plaça de formació en la corresponent prova d'accés a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut
Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014).
Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014).
Marc normatiu
Criteris d'admissió i valoració de mèrits
Requisits específics d’admissió
Tenen accés al programa, sense necessitat de complements de formació, els estudiants i les estudiants que estiguin en disposició dels títols següents:
• Màster universitari en Arquitectura, Energia i Medi Ambient
• Màster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona (MBArch), en la línia d’especialitat d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient
Per als estudiants i les estudiants que accedeixin amb títols de màster afins a l’àmbit del programa diferents dels indicats anteriorment, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat pot establir els complements formatius a cursar en cada cas en funció del perfil i la formació prèvia acreditada pel candidat o la candidata.
En qualsevol cas, aquesta possibilitat ha d’assegurar que l’estudiant obtingui les competències necessàries per cursar el programa de doctorat.
Criteris de valoració de mèrits i ponderació
Per valorar la capacitat de crítica i de síntesi, la capacitat d’expressió gràfica, la capacitat per a la recerca d’informació i la capacitat de comunicació oral i escrita se sol·liciten els documents següents:
• Currículum acadèmic i professional resumit
• Carta de motivació
• Dossier gràfic personal
• Qüestionari sobre els continguts específics de coneixement bàsic
La Comissió Acadèmica del programa de doctorat, responsable de l’admissió dels estudiants i les estudiants, resol les sol·licituds dels candidats i candidates sobre la base dels criteris de ponderació següents:
• Adequació de la titulació, valorant les competències adquirides en la formació prèvia acreditada (50%)
• Currículum acadèmic i professional resumit (10%)
• Carta de motivació (10%)
• Dossier gràfic personal (15%)
• Qüestionari sobre els continguts específics de coneixement bàsic (15%)
Igualment, la Comissió Acadèmica del programa de doctorat resol els casos de candidats que presentin característiques particulars.
Complements formatius
Per als estudiants i les estudiants que hagin cursat els màsters d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient o bé la línia d’especialitat d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient del màster en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, no s’exigeixen complements de formació.
Per a altres títols, la Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, porta a terme un seguiment dels complements de formació cursats i estableix els criteris convenients per limitar-ne la durada.
Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal i no han de superar en cap cas els 60 ECTS.
La Comissió Acadèmica del programa analitza la formació prèvia acreditada pel candidat o candidata i defineix, en funció del seu perfil d’ingrés, les assignatures que hagi de cursar d’entre l’oferta de la línia d’especialització d’Arquitectura, Energia i Medi Ambient del màster MBArch que s’enumeren a continuació.
Les tres primeres aporten competències transversals en metodologia de la recerca, mentre que les següents s’orienten a línies de recerca concretes en què els doctorands i doctorandes desenvolupen les seves tesis. Segons la seva procedència i preparació prèvia se’ls orienta cap a unes assignatures o altres. Quan l’objectiu és l’aprofundiment en una matèria determinada, es poden recomanar complements de formació en màsters afins.
Assignatures
Arquitectura, Medi Ambient i Tecnologia (grup AEMA): 5 ECTS
Arquitectura, Ciutat i Projecte (grup AEMA): 5 ECTS
Arquitectura, Teoria i Crítica (grup AEMA): 5 ECTS
Espai i Llum: 5 ECTS
Acústica en l’Arquitectura: 5 ECTS
Energia i Confort: 5 ECTS
Impacte Ambiental de l’Arquitectura: 5 ECTS
Avaluació Ambiental: 5 ECTS
Visions del Projecte: 5 ECTS
En el següent enllaç es poden consultar les guies docents corresponents a aquestes assignatures:
https://www.upc.edu/ca/masters/estudis-avancats-en-arquitectura-barcelona-mbarch
Període de matrícula dels nous doctorands
La primera matrícula es porta a terme després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix després del període de matrícula general.
Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands
Període de matrícula
Durant la primera quinzena del mes d’octubre.
Seguiment i avaluació del doctorand
Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca
El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.
Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.
Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.
En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.
Activitats formatives del programa
Hores: 12.
Hores: 8.
Hores: 18.
Hores: 50
Activitat: publicacions (optativa).
Hores: 100.
Hores: 30.
Activitat: mobilitat (optativa).
Hores: 480.
Activitat: cursos (optativa).
Hores: 30.
Activitat: participació en congressos (optativa).
Hores 1.
Activitat: seminaris (optativa).
Hores: 10.
Activitat: workshops (optativa).
Hores: 24.
Activitat: estades de recerca (obligatòria per a menció internacional).
Hores: 480.
Activitat: formació en habilitats informacionals (optativa).
Hores: 1,5.
Procediment d'assignació de tutor i director de tesi
La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.
El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.
Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.
La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.
El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.
La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.
Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.
El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.
Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.
Permanència
La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.
En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.
Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.
Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:
- La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
- No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
- No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
- Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
- Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
- La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
- No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
- Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.
La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.
Marc normatiu
Recursos d'aprenentage
El Departament de Tecnologia de l’Arquitectura té una aula a l’ETSAB dedicada al Doctorat, equipada amb els mitjans necessaris. L’espai de laboratori principal està ubicat a la 7a planta de l’ETSAB i és on se centralitzen els aparells de mesura i altres recursos científics, però també es disposa d’espai i recursos a l’ETSAV, atès que el professorat del programa i del grup de recerca està assignat a les dues escoles d’arquitectura. Es disposa també de programari desenvolupat pel mateix grup de recerca i que està a disposició de l’estudiant, així com d’altres recursos informàtics específics sobre els temes tractats en el màster i desenvolupats per altres universitats o empreses col·laboradores.
Tesis Doctorals
Llistat de tesis autoritzades per a defensa
Darrera actualització: 21/11/2024 05:45:30.
Llistat de tesis en dipòsit
- ROMANO, MARCELLO: La urbe como conjunto ciudad-campo para su gestión ecológicamente más sostenible. Regeneración de los suelos hasta Pristinia: una nueva pauta de la planificación urbanística y del desarrollo regionalAutor/a: ROMANO, MARCELLO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 11/11/2024
Data de FINAL de diposit: 22/11/2024
Director/a de tesi: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO | VALERO CAPILLA, ANTONIO
Resum de tesi: Aquest treball explora les possibilitats de millora del grau de sostenibilitat ecològica de la ciutat, un concepte essencialment econòmic i energètic. Es refereix, això és, a una gestió de la nostra casa, la ciutat (de l'origen de la paraula economia, οἶκος, casa + νέμω, administrar), de naturalesa energètica, ja que l'ecologia esprem els serveis útils proporcionats pel medi ambient, i el treball útil dels recursos naturals equival al valor de la seva exergía (energia útil per a dur a terme un propòsit productiu). Per aquesta raó, es considera que l'aproximació més convenient al problema de la sostenibilitat ecològica de la ciutat sigui des del camp del saber de la termoeconomía, ja que combina l'anàlisi econòmica i termodinàmica.Millorar el grau de sostenibilitat ecològica de la ciutat suposa, evidentment, que aquest grau sigui mesurable. En cas contrari, no estaríem en les condicions per a esbrinar l'efecte de les intervencions de millora planificades. No obstant això, totes les anàlisis termodinàmiques i termoeconòmiques de sistemes (anàlisis exergética, anàlisis exergoecològica, anàlisi temporal) antecedents a aquest treball de tesi, s'han ocupat d'identificar el cost del sistema, mitjançant les unitats de mesura de la exergía o del temps, per a determinar les pèrdues físiques degudes al procés de quo (cost exergético de producció) i el cost físic per a reposar-les (cost exergético de reposició). Clar, en un món finit, com el que tenim, menys es consumeixi i més temps es pot continuar fent -sostenir- el que es fa. Sens dubte, aquesta és una forma possible, i en línies generals també coherent amb el significat de la paraula, d'entendre la sostenibilitat. No obstant això, en aquest treball s'entén la sostenibilitat ecològica com la qualitat de mantenir el més temps possible els serveis ecològics planificats i realitzats per l'ésser humà, per als seus territoris culturals, sobre la base de la disponibilitat de treball útil contingut en els recursos naturals. Amb la qual cosa, s'ha revelat necessari elaborar una metodologia de càlcul del grau de sostenibilitat ecològica d'un sistema, basada en la combinació de l'anàlisi exergética amb l'anàlisi temporal, per a poder determinar, això és, el cost físic del procés de quo, no sols en termes energètics (exergía), si no també en termes de temps necessari per a regenerar els recursos naturals empleats. Ja que, de cara a la possibilitat d'assegurar en el temps un determinat propòsit productiu, no és el mateix regenerar la exergía d'un bosc que regenerar la exergía d'un pou de petroli. De tots els territoris culturals, que l'ésser humà ha creat al llarg de la història, dues revesteixen particular importància, la ciutat i el camp, ja que serveixen per a habitar i per a produir (part de) aliments necessaris per a viure. El model hidràulic de sanejament domèstic urbà actualment més adoptat i implementat en el món, generalment, es basa en el consum d'aigua potable i en cicles oberts de la matèria orgànica del sòl. Entre altres efectes, això genera una relació ciutat-camp de tipus unidireccional, ecològicament desfavorable. Per aquesta raó, sobre la base de l'estudi del sanejament domèstic urbà, s'ha elaborat una proposta de millorar del grau de sostenibilitat ecològica de la gestió del flux de matèria orgànica del sòl que “circula” entre camp i ciutat. A aquest efecte, s'ha desenvolupat una eina de càlcul del grau de sostenibilitat d'un sistema productiu. Per a validar la teoria elaborada, s'ha fet per primera vegada un acoblament de la demanda exergética del camp amb l'oferta exergética de la ciutat, en matèria orgànica del sòl, de la qual cosa ha resultat un valor aproximat de 300m2/hab·any, fonamentat i contrastat per quatre procediments de càlcul, del potencial d'aportació d'un territori urbà a una àrea agrícola, per a regenerar el sòl fèrtil fins al seu estat òptim de Pristinia.
Darrera actualització: 21/11/2024 05:30:24.
Llistat de tesis defensades per any
- ROCA MUSACH, MARC: Automatismes, usuaris i arquitectura. Aplicació a la gestió energètica dels edificisAutor/a: ROCA MUSACH, MARC
Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de lectura: 14/10/2024
Director/a de tesi: CRESPO CABILLO, ISABEL | COCH ROURA, HELENATribunal:
PRESIDENT: LUNA NAVARRO, ALESSANDRA
SECRETARI: LÓPEZ BESORA, JUDIT
VOCAL: AGUACIL MORENO, SERGI
Resum de tesi: La digitalització i l’automatització s’apliquen a diversos àmbits de la societat, inclosos els edificis amb els anomenats Building Automation and Control Systems (BACS). Aquests sistemes fan que sigui possible, per exemple, gestionar els elements mòbils de la façana mitjançant criteris energètics que potenciïn l'aprofitament de les fonts d’energia natural. Tanmateix, sovint ho fan reemplaçant completament el paper de l’usuari en la gestió de l’arquitectura, podent, fins i tot, generar situacions molestes i indesitjades. L’acceptació dels BACS està àmpliament estudiada a la literatura científica, ara bé, és un problema que està limitat als moments que hi ha persones a l’edifici. Alguns tipus d’edificis tenen un índex d’ocupació anual baix, com els edificis no residencials amb horaris regulars (oficines, escoles, universitats i edificis administratius), que estan ocupats entre una sisena i una tercera part de l’any. Això vol dir que no hi ha ningú al seu interior durant la major part del temps. Aquesta tesi se centra a quantificar què passaria si apliquéssim sistemes de control només quan els edificis no estan en ús (a les nits, caps de setmana i períodes de vacances), moments que els automatismes podrien funcionar lliurement sense generar cap incompatibilitat amb les persones. Per fer-ho, es dissenya un mètode de simulació energètica amb tres escenaris de control: (i) un de totalment manual, (ii) un de totalment automàtic i (iii) un sistema combinat segons l’ocupació de l’edifici, anomenat híbrid, que és automàtic, però deixa el control manual a les persones quan hi són. Aquest mètode s’aplica a nou casos d’estudi. El sistema híbrid de control de les proteccions solars redueix la demanda energètica entre un 5% i un 15% respecte d’un sistema de control manual gràcies a un major aprofitament de la radiació solar. El sistema totalment automàtic duplica els valors de reducció de la demanda del sistema híbrid, però pot causar desconfort a l’usuari, com l’enlluernament. Es conclou que, en edificis de ritme regular, els sistemes híbrids són un bon punt de partida per implementar BACS, ja que ofereixen els avantatge dels sistemes automàtics, amb un bon aprofitament de les condicions naturals de l’entorn, alhora que permeten el control manual de les persones quan hi són, evitant, així, problemes d’acceptació.
- ROIG MAYORAL, ORIOL: Paràmetres definitoris de la façana ventilada i la seva influència sobre el funcionament energètic del sistemaAutor/a: ROIG MAYORAL, ORIOL
Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de lectura: 19/07/2024
Director/a de tesi: PARDAL MARCH, CRISTINA | ISALGUE BUXEDA, ANTONIOTribunal:
PRESIDENT: BASTERRA OTERO, LUIS ALFONSO
SECRETARI: COLL LOPEZ, JAIME
VOCAL: LUNA NAVARRO, ALESSANDRA
Resum de tesi: Les repercussions negatives del canvi climàtic i l’escalfament global són cada cop més evidents. Cal cercar estratègies per reduir el nostre impacte ambiental i alhora adaptar-nos a aquestes noves condicions. La façana ventilada és un sistema constructiu que pot ser útil per evitar el sobreescalfament dels edificis i millorar el confort dels usuaris.Els sistemes de càlcul energètic que estableixen les normatives i que s’utilitzen habitualment no tenen en compte molts dels paràmetres de la façana ventilada, cosa que pot condicionar la ventilació de la cambra i el comportament energètic del tancament. Per aquesta raó, pot ser que amb aquests sistemes no n’hi hagi prou per argumentar la presa de decisions en relació amb els aspectes implicats en el funcionament energètic del conjunt de la façana.En aquesta tesi es planteja la hipòtesi que els sistemes de càlcul simplificat no tenen en compte paràmetres de la façana ventilada que poden tenir molta influència en el funcionament energètic del conjunt. Per demostrar-ho, es desenvolupa un algoritme que relaciona els paràmetres definitoris de la façana ventilada i les variables que hi estan relacionades. Es tracta d’un algoritme que té en compte les característiques de la façana, del conjunt de l’edifici i de l’entorn proper, juntament amb les condicions meteorològiques. A partir d’aquesta informació, relaciona els fluxos d’energia basant-se en les equacions de transferència corresponents. La conducció transitòria es considera seguint el mètode explícit, amb elements finits superficials. El flux d’aire a través de les obertures i dins la cambra depèn de la pressió del vent i de l’efecte xemeneia, i les pèrdues dinàmiques i friccionals estan condicionades per la geometria i les característiques del canal. Aquest model s’incorpora en una eina de càlcul programada amb Python i es valida comparant-ne els resultats amb la mesura de les temperatures en cinc edificis. S’han escollit casos que donin resposta a situacions diferents, sobretot en els àmbits en què hi ha més dubtes, com ara la circulació de l’aire i la manera com està condicionada per la geometria de la cambra i les interrupcions i discontinuïtats.L’eina es valida en dos nivells: gràfic i numèric. El primer permet obtenir una imatge del seu funcionament i analitzar en quines situacions s’aproxima millor a la realitat; el segon permet obtenir uns valors estadístics objectius. L’eina es valida amb un coeficient de determinació (R²) mínim de 0,87 per a cada un dels períodes, xifra que comporta una molt bona correlació. Un cop validada, l’eina s’utilitza per analitzar la influència de diversos paràmetres sobre el funcionament energètic de l’envolupant: el color de la superfície exterior, les dimensions del canal de ventilació i el material del full exterior, els quals suposen una variació de la temperatura mitjana superficial exterior del full interior d’entre 0,64 °C i 7,97 °C, xifres que demostren la hipòtesi.En un futur es planteja estudiar en profunditat la influència de diversos paràmetres en diferents climes i situacions, de manera que aquesta informació es pugui extrapolar i utilitzar com a guia de disseny. D’aquesta manera, els arquitectes podran estimar raonadament com influeixen les seves propostes tècniques i projectuals en el funcionament energètic del tancament. Adequant la façana a les condicions d’entorn, climàtiques, d’edifici o de sistema es pot aconseguir una menor demanda energètica de climatització. A més, aquest coneixement es pot utilitzar per implementar propostes innovadores a la façana que en puguin millorar l’eficàcia i l’eficiència. Finalment, també es pot incidir en la normativa i els sistemes de càlcul simplificat, amb l’objectiu que reflecteixin amb més rigor el funcionament energètic real de la façana ventilada.
Darrera actualització: 21/11/2024 06:01:48.
Publicacions associades a les tesis
AUTOR/A: | VILLANUEVA RETAMALES, LAURA ALICIA |
---|---|
Títol: | Entendiendo los Parques Nacionales como reflejo de nuestra capacidad para vivir en un medio natural. Una mirada a través de la habitabilidad, Parque Torres del Paine |
Data lectura: | 22/11/2022 |
Director/a: | CUCHÍ BURGOS, ALBERTO |
Menció: | Sense menció |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
HABITABILIDAD EN ÁREAS SILVESTRES PROTEGIDAS, PROPUESTA DE MODELO DE GESTIÓN en el Parque Nacional Torres del Paine. PRIMER CONGRESO NACIONAL DE ÁREAS SILVESTRES PROTEGIDAS Data de presentació: 23/11/2016 Presentació de treball en congressos MODELO DE GESTIÓN DE HABITABILIDAD EN ÁREAS SILVESTRES PROTEGIDAS (ASP) CASO DE ESTUDIO PARQUE NACIONAL TORRES DEL PAINE (PNTP), PATAGONIA CHILENA IDA: Advanced Doctoral Research in Architecture Sevilla: Universidad de Sevilla, 2017. Data de presentació: 28/11/2017 Presentació de treball en congressos Entendiendo los Parques Nacionales como reflejo de nuestra capacidad para vivir en un medio natural. Una mirada a la Sostenibilidad a través de la Habitabilidad. Parque Torres del Paine. 11° Congreso de la Sociedad de Investigadores en Turismo de Chile, 2019 Data de presentació: 25/04/2019 Presentació de treball en congressos Entendiendo las relaciones espaciales del habitar antártico, como metodología para la formación de la arquitectura a través del ejercicio académico de una Base Científica X Congreso Chileno de Investigaciones Antárticas Data de presentació: 04/10/2021 Presentació de treball en congressos | |
AUTOR/A: | ESPINOZA CATERIANO, EDGARD EDUARDO |
Títol: | El recorrido en espacios de baja intensidad lumínica |
Data lectura: | 05/09/2022 |
Director/a: | CRESPO CABILLO, ISABEL |
Menció: | Sense menció |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
Evaluation of three lighting software in the use of different light intensity spaces Espinoza, E.; Lopez-Besora, J.; Isalgue, A.; Coch, H.; Crespo, I. Springer Data de publicació: 08/12/2020 Capítol en llibre The value of the colour temperature in a low light intensity design Espinoza, E.; Lopez-Besora, J.; Alonso-Montolio, C.; Coch, H.; Crespo, I. Springer Data de publicació: 29/09/2021 Capítol en llibre Characterization of library lighting design: a study of dynamic and static space 35th International Conference on Passive and Low Energy Architecture Data de presentació: 01/09/2020 Presentació de treball en congressos | |
AUTOR/A: | OLIVEIRA SANTANA, BRUNO |
Títol: | Comportamiento térmico de cerramientos opacos verticales en edificios universitarios de Bahia (Brasil) |
Data lectura: | 23/11/2021 |
Director/a: | COCH ROURA, HELENA |
Menció: | Sense menció |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
Monitoring and calculation study in Mediterranean residential spaces: thermal performance comparison for the winter season Santana, B. O.; Torres-Quezada, J.; Coch, H.; Isalgue, A. Buildings, ISSN: 2075-5309 (JCR Impact Factor-2022: 3.8; Quartil: Q2) Data de publicació: 09/03/2022 Article en revista Desempeño energético de la envolvente térmica de edificaciones universitarias construidas en Bahia / Brasil 1st IDA - Sevilla Data de presentació: 11/2017 Presentació de treball en congressos Desempenho energético de edificações universitárias: estudo de caso sobre pavilhões de aulas construídos em distintas cidades da Bahia / Brasil XXII Seminario Internacional APEC Data de presentació: 10/2017 Presentació de treball en congressos | |
AUTOR/A: | LÓPEZ ORDÓÑEZ, CARLOS FERNANDO |
Títol: | Planificación urbana en ciudades dispersas de clima desértico: la densificación vertical como estrategia para la mejora ambiental. El caso de Hermosillo (México) |
Data lectura: | 30/11/2020 |
Director/a: | CRESPO CABILLO, ISABEL |
Codirector/a: | ROSET CALZADA, JAIME |
Menció: | Sense menció |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
Reshaping the city: containing the urban sprawl and reducing solar access on the streets in a hot desert climate city XIII Congreso Internacional Ciudad y Territorio Virtual: retos y paradigmas de la ciudad contemporánea Data de presentació: 04/10/2019 Presentació de treball en congressos How much does it cost to go off-grid with renewables? A case study of a polygeneration system for a neighbourhood in Hermosillo, Mexico International Conference on Sustainability in Energy and Buildings 2019 Data de presentació: 05/07/2019 Presentació de treball en congressos How density affects energy demand in urban grids: the case study of the Eixample district of Barcelona 36th International Conference on Passive and Low Energy Architecture Data de presentació: 11/2022 Presentació de treball en congressos | |
AUTOR/A: | GARCÍA NEVADO, ELENA |
Títol: | Termografía del cañón urbano. Uso de la perspectiva para una evaluación térmica global de la calle |
Data lectura: | 10/04/2019 |
Director/a: | COCH ROURA, HELENA |
Menció: | Menció Internacional |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
Assessing the cooling effect of urban textile shading devices through time-lapse thermography Garcia-Nevado, E.; Beckers, B.; Coch, H. Sustainable cities and society, ISSN: 2210-6707 (JCR Impact Factor-2020: 7.587; Quartil: Q1) Data de publicació: 2020 Article en revista |
Projectes de recerca
DATA INICI | DATA FI | ACTIVITAT | ENTITAT FINANÇADORA |
---|---|---|---|
01/10/2023 | 30/09/2026 | Implementació de l’òptim ambiental en la rehabilitació i regeneració urbana | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
25/09/2023 | 25/09/2023 | REVESTIMIENTO AISLANTE Y DE CULTIVO PARA FACHADA | |
05/07/2023 | 31/12/2025 | Treball de recerca sobre habitat urba pel Govern Vasc | ADM. GENERAL O ADM. DE LA COMUNIDAD |
25/05/2023 | 25/05/2024 | Conveni de col.laboració per la Realització de les Actuacions al mur cortina del MACBA | CONSORCI DEL MUSEU D`ART CONTEMPORA |
01/05/2023 | 31/12/2023 | L’objecte del contracte és la realització de l’assessorament en assumptes normatius tècnics d’àmbit estatal pels quals el COAC hagi de tenir opinió fonamentada. | COL.LEGI OFI. ARQUITECTES CATALUNYA |
01/04/2023 | 31/05/2023 | Asesoramiento para la redacción del Plan Director de la Alameda de Santa Susana (Santiago de Compostela). El promotor de este proyecto es el Consorcio de Santiago. El proyecto está encomendado mediant | ASISTENCIA TECNICA CLAVE, S.L.U. |
01/12/2022 | 30/11/2024 | Nueva metodología de apoyo a la rehabilitación energética de edificios. Incorporación del análisis de sensibilidad e incertidumbre en la definición del parque edificado | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
12/10/2022 | 11/07/2023 | Sistema per la rehabilitació energètica dels tancaments de façana obsolets, capaç de minvar l'efecte illa de calor a l espai urbà. | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
21/07/2022 | 31/12/2023 | Estudi eficiencia energetica edificis Euskadi | ADM. GENERAL O ADM. DE LA COMUNIDAD |
04/02/2022 | 04/02/2022 | Sistema de depuración fotocatalítica. | |
01/09/2021 | 31/08/2025 | Remansos urbanos en barrios vulnerables | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
14/05/2021 | 13/11/2022 | Barcelona Ciutat Fràgil | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
04/05/2021 | 31/10/2021 | Diagnosi de la transformació de l’ús de les terrasses en espai públic. Impacte sobre la zonificació de les ordenances de taxes fiscals de les terrasses. | Ajuntament de Barcelona |
01/03/2020 | 28/02/2021 | Development of a low-cost and do-it-yourself hydrodynamic measurement device for monitoring oceanographic variables in developing countries. | Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC |
18/02/2020 | 18/02/2020 | Sistema de depuración fotocatalítica | |
21/01/2020 | 21/01/2020 | Dispositivo para depuracion de aire con lamas con propiedades fotocataliticas | |
16/12/2019 | 17/02/2020 | REALITZACIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE L’OBRA DE REFORMA INTERIOR DE LES NOVES OFICINES DE PIXIE SERVICES A BARCELONA | Pixie Hub SL |
01/10/2019 | 31/03/2023 | Consulta Local para la Optimización de Políticas Territoriales sobre Energía Rural | Commission of European Communities |
03/07/2019 | 31/10/2019 | Realització del Projecte Bàsic Executiu de l'obra de reforma interior de les noves oficines de Viscaweb a Barcelona | VISCA WEB, S.L.U. |
01/05/2019 | 31/01/2020 | DISSENY D'UN SISTEMA DE LAMEL·LES FILTRANTS I FOTOCATALÍTIQUES PEL SANEJAMENT DE L'AIRE DE VENTILACIÓ DELS EDIFICIS. SISTEMA APTE PER SER INCORPORAT EN DIVERSES CONFIGURACIONS DE FAÇANA DE DOBLE PELL | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
23/03/2019 | 30/09/2019 | Maqueta Museo Carnavalet | Etablessiment PublicParis Musees |
20/02/2019 | 16/02/2026 | Según Convenio Marco, establecer los honorarios relativos al asesoramiento, soporte académico y cualquier otra actividad que implique remuneración, que de común acuerdo se establecen entre el COACádiz | COLEGIO OFICIAL ARQUITECTOS-CÁDIZ |
Professorat i grups de recerca
Professorat
Professorat del programa de doctorat
- Alonso Montolio, Carlos
- Coch Roura, Helena
- Crespo Cabillo, Isabel
- Cuchi Burgos, Alberto
- Garcia Nevado, Elena
- Isalgue Buxeda, Antonio
- Lopez Besora, Judit
- Pages Ramon, Anna
- Pardal March, Cristina
- Salvati, Agnese
Altre professorat vinculat al programa de doctorat
- Beckers, Benoit
- Garcia Gil, Manu
- Morganti, Michele
- Muntane Raich, Oriol
- Rogora, Alessandro
- Sierra Garriga, Carlos
Projectes de recerca
DATA INICI | DATA FI | ACTIVITAT | ENTITAT FINANÇADORA |
---|---|---|---|
01/10/2023 | 30/09/2026 | Implementació de l’òptim ambiental en la rehabilitació i regeneració urbana | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
25/09/2023 | 25/09/2023 | REVESTIMIENTO AISLANTE Y DE CULTIVO PARA FACHADA | |
05/07/2023 | 31/12/2025 | Treball de recerca sobre habitat urba pel Govern Vasc | ADM. GENERAL O ADM. DE LA COMUNIDAD |
25/05/2023 | 25/05/2024 | Conveni de col.laboració per la Realització de les Actuacions al mur cortina del MACBA | CONSORCI DEL MUSEU D`ART CONTEMPORA |
01/05/2023 | 31/12/2023 | L’objecte del contracte és la realització de l’assessorament en assumptes normatius tècnics d’àmbit estatal pels quals el COAC hagi de tenir opinió fonamentada. | COL.LEGI OFI. ARQUITECTES CATALUNYA |
01/04/2023 | 31/05/2023 | Asesoramiento para la redacción del Plan Director de la Alameda de Santa Susana (Santiago de Compostela). El promotor de este proyecto es el Consorcio de Santiago. El proyecto está encomendado mediant | ASISTENCIA TECNICA CLAVE, S.L.U. |
01/12/2022 | 30/11/2024 | Nueva metodología de apoyo a la rehabilitación energética de edificios. Incorporación del análisis de sensibilidad e incertidumbre en la definición del parque edificado | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
12/10/2022 | 11/07/2023 | Sistema per la rehabilitació energètica dels tancaments de façana obsolets, capaç de minvar l'efecte illa de calor a l espai urbà. | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
21/07/2022 | 31/12/2023 | Estudi eficiencia energetica edificis Euskadi | ADM. GENERAL O ADM. DE LA COMUNIDAD |
04/02/2022 | 04/02/2022 | Sistema de depuración fotocatalítica. | |
01/09/2021 | 31/08/2025 | Remansos urbanos en barrios vulnerables | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
14/05/2021 | 13/11/2022 | Barcelona Ciutat Fràgil | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
04/05/2021 | 31/10/2021 | Diagnosi de la transformació de l’ús de les terrasses en espai públic. Impacte sobre la zonificació de les ordenances de taxes fiscals de les terrasses. | Ajuntament de Barcelona |
01/03/2020 | 28/02/2021 | Development of a low-cost and do-it-yourself hydrodynamic measurement device for monitoring oceanographic variables in developing countries. | Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC |
18/02/2020 | 18/02/2020 | Sistema de depuración fotocatalítica | |
21/01/2020 | 21/01/2020 | Dispositivo para depuracion de aire con lamas con propiedades fotocataliticas | |
16/12/2019 | 17/02/2020 | REALITZACIÓ DEL PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE L’OBRA DE REFORMA INTERIOR DE LES NOVES OFICINES DE PIXIE SERVICES A BARCELONA | Pixie Hub SL |
01/10/2019 | 31/03/2023 | Consulta Local para la Optimización de Políticas Territoriales sobre Energía Rural | Commission of European Communities |
03/07/2019 | 31/10/2019 | Realització del Projecte Bàsic Executiu de l'obra de reforma interior de les noves oficines de Viscaweb a Barcelona | VISCA WEB, S.L.U. |
01/05/2019 | 31/01/2020 | DISSENY D'UN SISTEMA DE LAMEL·LES FILTRANTS I FOTOCATALÍTIQUES PEL SANEJAMENT DE L'AIRE DE VENTILACIÓ DELS EDIFICIS. SISTEMA APTE PER SER INCORPORAT EN DIVERSES CONFIGURACIONS DE FAÇANA DE DOBLE PELL | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
23/03/2019 | 30/09/2019 | Maqueta Museo Carnavalet | Etablessiment PublicParis Musees |
20/02/2019 | 16/02/2026 | Según Convenio Marco, establecer los honorarios relativos al asesoramiento, soporte académico y cualquier otra actividad que implique remuneración, que de común acuerdo se establecen entre el COACádiz | COLEGIO OFICIAL ARQUITECTOS-CÁDIZ |
Qualitat
El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.
Verificació
- Memòria de Verificació (Programa de Doctorat) - 2021
- Resolució de Verificació (MECD)
- Acord del Consell de Ministres (BOE)
Seguiment
- Informe de Seguiment d'Universitat (Escola de Doctorat) - 2016
- Informe de Seguiment (Programa de Doctorat) - 2016
- Informe de Seguiment i Acreditació d'Universitat (Escola de Doctorat) - 2018
- Informe de Valoració del Seguiment (AQU) - 2017
- Informe de Valoració del Seguiment (AQU) - 2020
- Informe de Valoració del Seguiment (AQU) - 2021
Acreditació
- Informe d'Acreditació (Programa de Doctorat) - 2018
- Informe d'Avaluació d'Acreditació de Títol Oficial (AQU) - 2018