Autor/a: SALAS I BARENYS, BERNAT
Tesi completa: (contacteu amb
l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 09/01/2025
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: GIL MOYA, EMILIO | SALCEDO CIDONCHA, RAMON
Tribunal: PRESIDENT: BAPTISTA, FÁTIMA DE JESUS FOLGÔA
SECRETARI:
CAMPOS TOBAJAS, JAVIER VOCAL: GIOELLI, FABRIZIO STEFANO
Resum de tesi: En els últis anys s'han realitzat importants esforços de recerca a Europa centrats en el desenvolupament de tecnologia innovadora per a l'aplicació de PPP. Un exemple va ser el projecte OPTIMA de la UE en el marc del H2020 (Optimised Pest Integrated Management), que estableix el marc del treball de la present tesis doctoral. Més específicament, la part que defineix aquesta tesis, va ser l'adaptació d'un polvoritzador comercial perquè la seva aplicació de productes fitosanitaris s'ajustés a les característiques físiques del cultiu, fins i tot en les diferències presentades en una mateixa parcel·la. Aquest equip va ser dissenyat per tenir la capacitat d'ajustar la quantitat de líquid polvoritzat en funció de l'amplada i densitat de les copes de les pomeres objectiu, evitant així la sobre-dosificació de productes fitosanitaris en la vegetació objectiu. Per fer-ho, el sistema utilitza un conjunt de sensors d'ultrasons per a la detecció del cultiu i un conjunt de vàlvules motoritzades per regular el cabal que flueix a través dels broquets.Amb aquestes directrius, la present tesi engloba, en una primera part, la calibració d'un polvoritzador hidropneumàtic caracteritzant detalladament el seu comportament amb diferents configuracions de broquets i del ventilador. Després es detalla el disseny i la implementació de l'automatització del mateix polvoritzador. Aquest procés, inclou la descripció tant de la caracterització del conjunt de sensors i actuadors seleccionats, el muntatge dels mateixos en l'atomitzador, com la descripció del principi de funcionament de l'algoritme que dirigeix el comportament del prototip. Finalment, l'última part de la tesi realitza una validació amb uns assajos de camp del polvoritzador modificat, comparant-lo amb altres dos polvoritzadors convencionals. En aquests assajos s'avalua el recobriment, deposició i pèrdues dels tres polvoritzadors.Els resultats de la primera part de la tesi van concloure que, en augmentar el volum d'aire del polvoritzador, es marcava més l'asimetria del mateix. D'altra banda, es va veure que, utilitzant broquets de gota gran juntament amb les configuracions del ventilador de major cabal d'aire, la homogeneïtat del recobriment a la copa dels arbres augmenta. Aquests resultats van ajudar a definir la configuració establerta del prototip durant els assajos de validació, tant de l'equip d'aire com del tamany dels broquets utilitzats durant l'aplicació. Pel que fa als resultats de la segona part, es va poder comprovar la capacitat del prototip d'adaptar el cabal a les característiques del cultiu amb suficient rapidesa i bona precisió. Es va avaluar, amb èxit, l'eficiència i robustesa del prototip i els seus components. Cal destacar que es va fer una anàlisi en profunditat de les configuracions dels sensors d'ultrasons, donant unes diferències significatives a l'hora de caracteritzar la vegetació. Tot això va permetre seleccionar la configuració adequada tant dels sensors i actuadors com dels paràmetres introduïts a l'algoritme per poder realitzar l'última part de la tesi, la validació en camp. Els resultats obtinguts en aquesta tesi demostren l'èxit del sistema VRA en aconseguir els seus objectius fonamentals: reduir el volum de productes fitosanitaris i minimitzar l'impacte mediambiental. El sistema intel·ligent de polvorització va permetre una reducció significativa del 45% en l'ús de líquid en comparació amb els atomitzadors convencionals, mantenint nivells òptims de deposició foliar. Aquesta optimització no només millora l'eficiència dels tractaments fitosanitaris, sinó que també redueix les pèrdues directes de producte al sòl, disminuint el risc de contaminació ambiental. Així, la implementació d'aquesta tecnologia contribueix a una agricultura més sostenible, alineant-se amb els principis de la Directiva d'Ús Sostenible de Plaguicides de la Unió Europea i altres marcs normatius que promouen la reducció de la dependència de productes químics en la protecció de cultius.