ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA: L'orientació de client a partir de l'experiència educativa: la perspectiva d'estudiants de pregrau a les universitats privades del Perú
  
  Autor/a: GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CONSOLACION SEGURA, CAROLINA MARIA | BARREDO IBAÑEZ, DANIEL
  Resum de tesi: El neoliberalisme, com a model de governabilitat global, ha promogut la competència i l'eficiència del mercat com a pilars del progrés econòmic i social. La seva influència s'ha estès a diversos sectors, i l'educació superior no n'ha estat l'excepció. En aquest àmbit, aquesta ideologia ha impulsat l'aparició del màrqueting, una tendència que concep el sistema educatiu sota un model d'oferta i demanda, on l'educació és entesa com un bé o servei que es pot adquirir, i el valor del qual es mesura principalment pel retorn econòmic que genera per a l'individu i la seva contribució a l'economia en general. En aquest context, sorgeix la metàfora de l'estudiant com a client, un concepte d'origen empresarial que posiciona l'estudiant com a consumidor central d'un servei educatiu experiencial, orientat a oferir una formació acadèmica satisfactòria per al desenvolupament professional. Aquest fenomen ha generat un ampli debat a la literatura, amb postures tant a favor com en contra. Tot i això, les investigacions existents han aprofundit poc en l'experiència educativa com a variable determinant en la configuració del perfil de l'estudiant client. A més, la majoria dels estudis s'han concentrat a Europa i als Estats Units, deixant Llatinoamèrica —i particularment el Perú— com un context encara poc explorat.En aquest marc, el propòsit d‟aquesta tesi doctoral és analitzar com es configura l‟orientació de client en estudiants de pregrau d‟universitats privades del Perú, considerant les dimensions de la seva experiència educativa, la influència de variables demogràfiques i la perspectiva d'experts acadèmics. Per això, es va adoptar un enfocament metodològic mixt. En primer lloc, es va fer una revisió sistemàtica de la literatura sobre la metàfora de l'estudiant com a client (2000–2022) a les bases de dades Scopus i Web of Science, i es van identificar 83 estudis que van complir els criteris d'elegibilitat. En segon lloc, es va adaptar al context peruà l'escala SCOQ (Student Customer Orientation Questionnaire) de Koris i Nokelainen (2015), a partir de la qual es van recol·lectar 798 enquestes a tres universitats privades. Les dades van ser analitzades mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, que va permetre identificar les dimensions de l'experiència educativa que defineixen l'orientació de clients en estudiants peruans. Posteriorment, es va aplicar un model de regressió múltiple per avaluar la influència de variables demogràfiques. Finalment, els resultats van ser triangulats amb 12 entrevistes en profunditat a experts acadèmics, per tal de contrastar i enriquir les troballes. Els resultats de la investigació revelen quatre troballes principals. En primer lloc, la literatura s'estructura en dos enfocaments predominants: una perspectiva crítica, centrada en els riscos de mercantilització i debilitament del rigor acadèmic, i una perspectiva relacional, que concep l'estudiant com a coproductor del servei educatiu. En segon lloc, l'adaptació de l'instrument SCOQ al context peruà va permetre, mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, identificar cinc factors de l'experiència educativa, evidenciant-se que en quatre els estudiants exhibeixen una orientació de client. En contrast, l'autoexigència positiva constitueix l'únic factor en què no s'observa aquesta orientació, cosa que evidencia un perfil híbrid i multidimensional de l'estudiant peruà, que combina demandes de servei amb responsabilitat acadèmica. En tercer lloc, l'anàlisi de regressió múltiple, si bé amb capacitat explicativa limitada, va mostrar que algunes variables demogràfiques tenen valor predictiu i l'any d'estudis destaca com a factor més influent. Finalment, la triangulació amb experts va evidenciar que els docents adopten una postura d'acceptació condicionada, en què reconeixen certes expectatives pròpies d'una lògica de servei per part dels estudiants, però en subordinen la validesa a la preservació del rigor acadèmic i l'autonomia docent.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• GUO, ZHIMING: Study on HTPB propellant passivation, mixing, casting and curing processes by experiment and simulation
  
  Autor/a: GUO, ZHIMING
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de lectura: 04/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | FU, XIAOLONG
  Resum de tesi: Aquest estudi investiga els aspectes físics clau implicats en els quatre passos de producció de propel·lent (passivació, pastat, fosa i curat) mitjançant una combinació de simulacions experimentals i numèriques.En aquest estudi experimental que utilitza ingredients de propel·lent HTPB com a matèries primeres, primer investiguem la passivació i la deshidratació (similar a la microebullició a pressió reduïda) d'aquesta matèria primera (N-butilnitroxietilnitramina (BuNENA)). A continuació, afegim altres materials (inclosos líquids i grànuls) a la matèria primera passivada i els barregem en una amassadora vertical. La suspensió de propel·lent resultant es fosa en un motlle específic. Finalment, investiguem la solidificació de les mostres de propel·lent formades al motlle.En aquest estudi de simulació numèrica, primer es va estudiar el procés de passivació (generació i moviment de bombolles) del material BuNENA mitjançant simulació numèrica. A continuació, es va investigar el procés de barreja del propel·lent en una amassadora vertical. Es van estudiar les característiques d'uniformitat i flux del material propulsor HTPB en condicions d'agitació. Finalment, es va simular el procés de colada en suspensió i, finalment, es va simular el curat del model propulsor colat.Aquest article conté els següents continguts de recerca:(1) Es va establir un dispositiu experimental de passivació i es van dur a terme experiments utilitzant un principi similar a la microebullició a pressió reduïda; en el model de simulació de dinàmica de fluids, es va aplicar el marc lagrangià per rastrejar la formació i el moviment de bombolles, i les bombolles en si es van modelar com a esferes rígides sotmeses a forces de flotabilitat i viscoses. Es va utilitzar el marc d'Euler basat en multiescala variacional (VMS) per simular el fluid al voltant de les bombolles. Es va analitzar el moviment de les bombolles. Combinant mètodes experimentals i de simulació, es va analitzar en detall el procés de passivació de BuNENA, cosa que té una importància substancial en el camp de la passivació de propulsors sòlids compostos.(2) Es va utilitzar un mètode de dinàmica de fluids computacional (CFD) per establir un model de simulació digital del procés de mescla de l'amassadora vertical. Es van analitzar els canvis en diverses característiques relacionades amb el camp de flux de l'amassadora vertical. Es va estudiar el rendiment de mescla de la suspensió de propel·lent a l'amassadora establint un mètode d'anàlisi de l'índex d'uniformitat de mescla. La precisió dels resultats de la simulació es va verificar mitjançant experiments reals d'amassat, SEM-EDS i experiments de densitat.(3) El procés de colada al buit es va optimitzar combinant experiments i simulacions numèriques. En primer lloc, es va revelar el comportament d'aprimament per cisallament mitjançant proves reològiques, i els paràmetres del model Herschel-Bulkley van confirmar les característiques del fluid no newtonià. Es va utilitzar el mètode d'elements finits multiescala variacional per simular i analitzar el procés de colada al buit de la suspensió de propel·lent HTPB. En segon lloc, es van estudiar el cabal i la força d'impacte de les gotes sota diferents pressions de buit combinant el reconeixement d'imatges en temps real amb la visió artificial i el filtratge de Kalman.(4) Finalment, es va estudiar el model cinètic de la reacció de curat del propel·lent HTPB mitjançant el mètode DSC no isotèrmic. Es va analitzar la distribució i l'evolució de la temperatura interna i el grau de temperatura del propel·lent durant el procés de modelat mitjançant un model termoquímic. El gradient de temperatura i la variació del temps de curació del propel·lent es van explorar mitjançant el mètode integrat de termopar.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• GARCIA RECASENS, POL: Optimizing efficiency and integrity in collaborative AI systems
  
  Autor/a: GARCIA RECASENS, POL
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: 16/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: C6-E106
  Director/a de tesi: BERRAL GARCÍA, JOSEP LLUÍS | TORRES VIÑALS, JORDI
  Resum de tesi: Els sistemes moderns d'intel·ligència artificial (IA) es despleguen cada vegada més en entorns col·laboratius on usuaris comparteixen dades, computació o infraestructura. El disseny d'aquests sistemes es basa en assumpcions cooperatives que s'incompleixen rutinàriament a la pràctica. Aquestes infraccions degraden tant l'eficiència com la integritat al llarg de tot el cicle de la IA, malgastant recursos computacionals i corrompent els resultats del sistema. Per exemple, els participants poden no contribuir de manera honesta a l'aprenentatge federat, la memòria pot sobreassignar-se en entorns de servei a múltiples usuaris, i els exemples utilitzats per a la generació de dades poden estar esbiaixats o manipulats de manera adversària. Aquesta tesi demostra que dissenyant mecanismes que continuen sent efectius quan fallen les assumpcions cooperatives, el cicle de vida de la IA es pot adaptar a desplegaments descentralitzats tot mantenint la robustesa davant participants desalineats o maliciosos. Demostrem aquesta afirmació mitjançant tres contribucions orientades a l'entrenament, el servei i la generació de dades, respectivament.En primer lloc, aquesta tesi proposa FRIDA, un sistema de detecció que readapta els atacs maliciosos de privacitat per detectar usuaris aprofitats (free-riders) en l'aprenentatge federat. En lloc de fer servir senyals estadístics indirectes que els free-riders avançats poden imitar, FRIDA mesura directament l'evidència d'un entrenament local genuí. La nostra avaluació mostra que FRIDA detecta free-riders adaptatius que evadeixen les defenses existents basades en característiques.En segon lloc, aquesta tesi caracteritza la frontera de rendiment-latència en el servei de models de llenguatge petits (SLM) i identifica que el límit de rendiment òptim de Pareto és assolible dins d'un únic accelerador. Mitjançant una anàlisi de baix nivell de la GPU, demostrem que aquest límit és causat per la saturació de les comunicacions a la memòria DRAM quan s'executa el mecanisme d'atenció, i no per la saturació de còmput com s'assumeix habitualment. Partint d'aquesta anàlisi, introduïm l'Assessor de Configuració de Lots (Batching Configuration Advisor), que recomana mides de lot i assignacions de memòria que respecten les restriccions de latència sense sobreaprovisionar, alliberant recursos per a càrregues de treball concurrents i assolint millores de rendiment de fins al 33,7%.En tercer lloc, aquesta tesi caracteritza la propagació de biaixos maliciosos en context com una nova superfície d'atac en la generació de dades tabulars de forma col·laborativa basades en grans models de llenguatge (LLM). Demostrem que els biaixos estadístics en els exemples del prompt es propaguen sistemàticament a les dades sintètiques generades, i que un usuari maliciós pot amplificar aquest efecte injectant exemples alineats amb les característiques per atacar subgrups específics sense degradar les mètriques d'utilitat estàndard. Avaluem estratègies de mitigació, incloent-hi restriccions de paritat estadística i l'equilibri de freqüències, demostrant que, si bé atenuen la propagació del biaix, la sensibilitat dels LLM als exemples maliciosos en context continua sent un repte persistent.Aquests resultats demostren que tenir en compte explícitament el fracàs de les suposicions cooperatives permet obtenir sistemes d'IA significativament més eficients i fiables en la totalitat de l'entrenament, l'execució i la generació de dades.
  
• SORIA PARDOS, VICTOR: Advanced Atomics: Leveraging Memory Hierarchies to Improve Atomic Memory Operations for Next Generation Coherent Manycores
  
  Autor/a: SORIA PARDOS, VICTOR
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de lectura: 14/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Edifici C4 Aula 002
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | SUAREZ GRACIA, DARIO
  Resum de tesi: L'evolució contínua dels sistemes de computació multiprocessador i heterogènia ha provocat un augment dràstic en la complexitat arquitectònica, proporcionant un rendiment i una eficiència energètica més alts. Aquests avenços han estat impulsats pel desenvolupament tecnològic de les arquitectures basades en chiplets, que permeten una escalabilitat més gran en el nombre de transistors per reticle. L'inconvenient és que els problemes fonamentals dels multinúclis, com la sincronització i l'intercanvi de dades, continuen empitjorant. Al cor de la sincronització es troben les operacions atòmiques de memòria (AMO), primitives de lectura-modificació-escriptura suportades pel hardware que garanteixen l'execució correcta i la coordinació entre fils concurrents. No obstant això, a mesura que els sistemes escalen cap a centenars de nuclis, integren unitats de còmput heterogènies i adopten empaquetaments basats en chiplets, les implementacions tradicionals d'AMO s'enfronten a colls de botella greus d'escalabilitat i de latència.Aquesta tesi presenta un conjunt d'innovacions arquitectòniques i microarquitectòniques per millorar l'eficiència, la flexibilitat i l'adaptabilitat de les AMO en futurs sistemes coherents multinúcli i heterogenis. La tesi aborda tres desafiaments fonamentals. Primer, els conjunts d'instruccions (ISA) existents no tenen suport directe per a operacions atòmiques de coma flotant, obligant als programadors a emular-les mitjançant bucles de compare-and-swap (CAS) que degraden el rendiment i augmenten la contenció. Segon, les implementacions actuals d'AMO fan servir polítiques estàtiques que determinen el lloc d'execució, ja sigui prop del nucli (a la memòria cache L1) o lluny en la jerarquia de memòria (p. ex., a la memòria cache d'últim nivell o al directori), sense adaptar-se al comportament de l'aplicació. Tercer, les AMO remotes solen estar centralitzades, cosa que significa que totes les actualitzacions es serialitzen en un únic punt, generant contenció i tràfic de coherència que limiten l'escalabilitat en arquitectures de memòria cache distribuïdes i basades en chiplets.La primera contribució estén l'arquitectura Arm amb Operacions Atòmiques de Memòria de Punt Flotant (FAMOs). Les FAMOs permeten operacions atòmiques en hardware sobre dades de coma flotant, eliminant la necessitat de construccions de software ineficients basades en CAS. Una avaluació exhaustiva en càrregues de treball de computació d'alt rendiment (HPC), anàlisi de gràfics i aprenentatge automàtic demostra que les FAMOs assoleixen una millora de rendiment de fins a 1.58x i redueixen la latència de sincronització en més d'un 30%.La segona contribució proposa DynAMO, un mecanisme dinàmic en temps d'execució que selecciona dinàmicament la ubicació òptima d'execució d'AMO basant-se en la localitat de les dades i els patrons de reutilització.En analitzar la reutilització temporal i l'activitat de coherència, DynAMO prediu si realitzar una AMO local o remota minimitzarà la latència i el moviment de dades. Els resultats experimentals mostren que DynAMO supera la millor política estàtica en una mitjana de 1.09x en totes les càrregues de treball, i fins a 1.31x en aplicacions intensives en AMO, millorant tant el rendiment com l'eficiència energètica.La tercera contribució introdueix dues noves classes d'AMOs, delegades i migratòries, que eliminen les limitacions de les AMO remotes centralitzades. Addicionalment, es proposa Delegato, un predictor de localització d'AMOs en el nivell del directori. Delegato permet que el directori de coherència delegui l'execució d'una AMO al propietari actual de les dades o migri l'operació atòmica a un nivell de memòria cache més adequat, distribuint eficaçment la sincronització a través de la jerarquia de memòria. Delegato combinat amb mecanismes predictius que rastregen la localitat i la reutilització, Delegato assoleix una acceleració de fins a 1.13× sobre l'estat de l'art
  
• ÁLVAREZ ROBERT, DAVID: On the co-design of runtimes, systems and programming interfaces for HPC
  
  Autor/a: ÁLVAREZ ROBERT, DAVID
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/06/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la FIB, Edifici B6, planta 0, Campus Nord UPC
  Director/a de tesi: BELTRAN QUEROL, VICENÇ
  Resum de tesi: Les plataformes de Computació d'Altes Prestacions (HPC) estan evolucionant cap a arquitectures cada cop més complexes: processadors amb grans quantitats de nuclis i amb jerarquies de memòria d'accés no uniforme (NUMA) multi-nivell, heterogeneïtat en els sistemes amb múltiples tipus d'acceleradors, i interconnexions de més capacitat. L'increment de complexitat i la varietat de recursos en aquestes màquines complica la feina d'utilitzar-les de forma eficient i efectiva, la qual recau en les persones que les programen. El resultat és que, als centres de dades moderns, molts recursos acaben sent infrautilitzats, empitjorant la seva eficiència energètica i limitant la seva capacitat.Aquesta tesi proposa abordar aquests reptes mitjançant el disseny conjunt de components a totes les capes del programari, anant des dels mecanismes d'execució i les interfícies de programació fins al programari de sistema de baix nivell. Primerament, estudiem els mecanismes d'execució basats en tasques i identifiquem oportunitats per reduir el cost computacional associat a la gestió de tasques i millorar l'escalabilitat en sistemes amb molts nuclis, introduint noves tècniques de planificació i gestió de dependències que mantenen el rendiment fins i tot en nivells extrems de concurrència. A continuació, abordem els problemes de programabilitat i rendiment en sistemes heterogenis, proposant noves interfícies i sistemes d'execució per superposar de manera més efectiva el moviment de dades, l'execució en acceleradors i el càlcul al processador principal.També argumentem a favor d'un disseny conjunt entre aplicacions i models de programació mitjançant l'estudi d'una classe d'aplicacions cada vegada més habituals: els càlculs iteratius basats en dependències de dades, utilitzats sovint en simulacions, mètodes matemàtics iteratius i intel·ligència artificial. A partir d'aquest estudi, proposem optimitzacions específiques per a aquesta classe d'aplicacions, mostrant com el disseny conjunt pot conduir a millores de rendiment significatives.Finalment, presentem el programari de gestió de tasques nOS-V amb l'objectiu de millorar la utilització global del sistema mitjançant la coplanificació d'aplicacions, i posteriorment apliquem la mateixa metodologia per aconseguir models de programació realment interoperables, permetent que diversos models i biblioteques paral·leles convisquin dins d'una mateixa aplicació minimitzant la interferència mútua.En conjunt, les contribucions d'aquesta tesi proporcionen tècniques d'execució, abstraccions de programació i mecanismes de sistema que, de manera conjunta, milloren el rendiment global, l'eficiència i la composabilitat dels sistemes HPC de nova generació.
  

ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT

• SANCLEMENTE CANIZALES, HOLVER: Vivienda y clima en el trópico húmedo: análisis tipológico-bioclimático en Buenaventura
  
  Autor/a: SANCLEMENTE CANIZALES, HOLVER
  Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de lectura: 20/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: LÓPEZ BESORA, JUDIT | COCH ROURA, HELENA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda l'adaptació de l'habitatge urbà al clima tropical humit de Buenaventura (Colòmbia), una regió que enfronta desafiaments habitacionals exacerbats per models constructius no pertinents i el canvi climàtic. A través d'un enfocament que transcendeix la simple descripció arquitectònica, la recerca se centra a comprendre i sistematitzar les tipologies espacials de l'habitatge des d'una perspectiva bioclimàtica.En el curs d'aquesta investigació es va realitzar una exhaustiva recopilació i sistematització de 471 casos d'habitatge al municipi de Buenaventura, un cos empíric sense precedents per a l'anàlisi de l'habitatge a la regió. La metodologia es va articular al voltant de la identificació i anàlisi d'estratègies passives clau: ventilació natural (creuada i vertical), protecció solar (porxos i voladissos) i el potencial de gestió de la humitat (patis). La ventilació és l'aspecte que s'ha considerat clau per al benestar dins de l'habitatge, i per això, l'anàlisi s'articula al voltant d'aquest concepte.Les troballes principals estableixen una classificació tipològica bioclimàtica robusta que revela tres realitats d'acompliment diferenciades. Per una banda, l'habitatge cantoner destaca pel seu potencial inherent per a la ventilació creuada, tot i que requereix optimitzar el control solar i la ventilació per coberta per al confort. Per altra banda, l'habitatge mitger amb pati exterior valida l'eficàcia de l'arquitectura tradicional, confirmant el pati com el motor climàtic o "sifó bioclimàtic" essencial per a la succió d'aire calent i la circulació central. En contrast, l'habitatge mitger sense pati s'identifica com la tipologia més vulnerable bioclimàticament; requereix la introducció forçada d'un "pulmó" interior (pati o buit) per restablir la ventilació i l'efecte xemeneia.La conclusió és contundent: ¿la solució sostenible i resilient per al confort tèrmic resideix en la validació i optimització rigorosa de la pràctica arquitectònica local? Depèn. Si bé existeixen aspectes de la tradició constructiva local que continuen sent vàlids, el temps i l'evolució els ha anat relegant a un segon pla. En tot aquest procés no cal oblidar els recursos disponibles i la tradició cultural dels bonaerencs i la seva manera d'habitar. Per això, es proposa un paradigma de disseny passiu que integri la Doble Acció Tèrmica (ventilació creuada + convecció per coberta) i la redefinició de l'espai buit, establint les directrius de disseny bioclimàtic per a futurs habitatges a Buenaventura que siguin eficients, saludables i culturalment pertinents.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• HAUBENSAK, LUKAS: Optimization and control of multiple fuel cell systems
  
  Autor/a: HAUBENSAK, LUKAS
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/05/2026
  Data de lectura: 21/07/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula Capella, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB),Planta Baixa, Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: COSTA CASTELLO, RAMON | STRAHL, STEPHAN
  Resum de tesi: La descarbonització del transport pesant és un repte urgent en la mitigació del canvi climàtic. Els vehicles elèctrics de pila de combustible ofereixen una solució prometedora de zero emissions que combina l'autonomia estesa dels combustibles químics amb les capacitats de recàrrega ràpida que requereix la indústria del transport de mercaderies. Els camions comercials adopten cada vegada més sistemes de piles de combustible multi-stack per satisfer les demandes de potència i redundància. No obstant això, la viabilitat comercial d'aquests vehicles depèn de la minimització del cost total de propietat. Aquesta mètrica econòmica reflecteix directament el consum d'hidrogen i la degradació de totes les piles de combustible i la bateria de tracció.Minimitzar aquest cost total de propietat requereix estratègies de control òptimes que equilibrin l'economia de combustible amb la longevitat dels components. Aquest problema de control és complex a causa de les dinàmiques de sistema rígides amb escales de temps àmpliament distribuïdes. Les estratègies de control convencionals basades en regles reaccionen a les condicions presents i no aconsegueixen anticipar càrregues futures. Consegüentment, planifiquen deficientment les transicions d'arrencada i parada, tenen dificultats per prevenir la reducció de potència per motius tèrmics (thermal derating), i no es poden adaptar a un estat de salut (state-of-health) decreixent.Per superar aquestes limitacions, aquesta tesi desenvolupa un marc de control predictiu de model (model predictive control) jeràrquic, computacionalment tractable i adaptatiu al temps de vida. Una Capa de Planificació resol un problema d'enters mixts multi-horitzó per optimitzar el repartiment de potència entre piles, la planificació d'arrencada i parada, i la gestió tèrmica al llarg de la ruta de conducció restant. Simultàniament, una Capa Operacional de mostreig ràpid gestiona les dinàmiques restringides del sistema d'aire per satisfer les demandes de potència mentre equilibra l'eficiència del combustible amb la pèrdua de superfície electroquímica. Un esquema d'estimació en llaç tancat monitora la degradació de les piles i reajusta automàticament els models de predicció interns per mantenir la precisió del controlador.Les simulacions en cicles de conducció estandarditzats demostren que aquest controlador jeràrquic s'aproxima a l'òptim global. Consumeix només un 1,3% més d'hidrogen que una referència retrospectiva (in-hindsight benchmark) mentre manté la viabilitat en temps real. La gestió tèrmica i energètica integrada precondiciona el circuit de refrigeració per prevenir la reducció de potència tèrmica i permet un dimensionament menys conservador dels components. A més, el controlador adaptatiu proposat canvia la seva estratègia operativa al llarg de la vida útil de la pila de combustible. A l'inici de la vida útil (Begin-of-Life), el controlador minimitza la degradació de la pila de combustible i redueix la pèrdua de superfície electroquímica fins a un 96,8%. A mesura que la pila envelleix i les sensibilitats de voltatge disminueixen, l'estratègia transita cap a la minimització del consum d'hidrogen.Aquest marc tradueix els mecanismes de degradació física directament en un objectiu de control econòmic, integrant l'estat de salut electroquímic en la gestió del tren de potència a nivell de sistema. Demostra que el control predictiu i integrat de les dinàmiques tèrmiques, de fluids i de potència és un requisit previ per explotar tot el potencial del maquinari dels trens de potència híbrids multi-stack. Resoldre aquests conflictes entre l'economia de combustible, la longevitat dels components i els límits computacionals redueix les barreres econòmiques per a l'adopció generalitzada dels vehicles elèctrics de pila de combustible.
  
• MARTÍ FLORENCES, MIQUEL: Regression-Based Estimation of Internal Variables in Lithium-Ion Batteries
  
  Autor/a: MARTÍ FLORENCES, MIQUEL
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/06/2026
  Data de lectura: 16/07/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: COSTA CASTELLO, RAMON | CECILIA PIÑOL, ANDREU
  Resum de tesi: La descarbonització dels sistemes energètics, la creixent penetració de la generació renovable i l'electrificació del transport han convertit les bateries d'ió liti en una tecnologia clau en les aplicacions energètiques modernes. La seva versatilitat i elevada densitat energètica expliquen el seu paper central en els vehicles elèctrics i en l'emmagatzematge estacionari d'energia. Tanmateix, el seu funcionament segur i eficient depèn de sistemes de gestió de bateries capaços d'estimar magnituds internes que no es poden mesurar directament, com ara l'estat de càrrega, la tensió de circuit obert i paràmetres elèctrics rellevants. Aquesta tasca és difícil perquè el comportament de la bateria és no lineal, les condicions d'operació són variables i les mesures disponibles en la pràctica són limitades.Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant un marc pràctic d'estimació orientat a aplicacions de gestió de bateries en temps real. El treball revisa els principals enfocaments de modelatge i estimació per a bateries d'ió liti i justifica l'ús de models de circuits equivalents de baix ordre com un compromís adequat entre rellevància física i implementabilitat en línia. També revisa desenvolupa la base teòrica d'estimació necessària per treballar en condicions d'operació realistes, amb una atenció especial a l'observabilitat i a l'excitació. Un punt central és que els estimadors recursius clàssics sovint depenen de l'excitació persistent, mentre que els perfils de corrent de la bateria solen venir imposats per l'operació i poden ser informatius només durant intervals finits. Per superar aquesta limitació, la tesi adopta noves eines basades en regressió com el generalised parameter estimation based observer, el dynamic regressor extension and mixing i els estimadors de mínims quadrats no asimptòtics.Sobre aquesta base, es desenvolupen dues arquitectures d'estimació orientades a l'aplicació. La primera estima conjuntament els paràmetres dominants d'un model de circuit equivalent de primer ordre i la tensió instantània en circuit obert a partir de mesures en línia de corrent i tensió terminal, i es valida mitjançant simulacions i experiments. La segona amplia la perspectiva plug-and-play a la identificació en línia de relacions parametritzades entre la tensió en circuit obert i l'estat de càrrega a partir d'intervals finits informatius. En conjunt, la tesi mostra que és possible dur a terme un monitoratge útil de bateries sense recórrer a campanyes extenses de parametrització fora de línia ni a excitació persistent artificial, i així donar suport a solucions de gestió de bateries més pràctiques.
  
• URBANIAK, DOMINIK: Autonomous and Collaborative Robotic Systems in 5G Smart Factories
  
  Autor/a: URBANIAK, DOMINIK
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/06/2026
  Data de lectura: 22/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)Campus Diagonal Sud, Av. Diagonal, 647, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSELL GRATACOS, JOAN | SUAREZ FEIJOO, RAUL | ROSELL GRATACOS, JOAN | SUAREZ FEIJOO, RAUL | SUPPA, MICHAEL
  Resum de tesi: S'espera que els manipuladors mòbils autònoms i col·laboratius tinguin un paper central en les fàbriques intel·ligents del futur, en permetre una producció flexible i centrada en l'ésser humà. Per assolir aquesta visió calen sistemes robòtics que puguin reaccionar de manera segura al comportament humà dinàmic, alhora que executen de forma eficient tasques de manipulació complexes. Aquests requisits imposen altes demandes computacionals a la percepció, la planificació i el control, les quals poden superar les capacitats de les plataformes robòtiques mòbils. Les arquitectures de control distribuït que aprofiten el processament en el límit de la xarxa i la comunicació sense fils ofereixen una solució prometedora en permetre la delegació de càrrega computacional. No obstant això, la seva eficàcia depèn de factors estretament vinculats i interdisciplinaris que abasten la comunicació, la visió per computador i el control. Més enllà de la delegació de càlcul, els sistemes de control distribuït també permeten la percepció distribuïda mitjançant la integració de sensors visuals externs, ampliant el camp perceptiu del robot més enllà de les limitacions dels sensors a bord.Aquesta tesi investiga com es poden dissenyar arquitectures de control distribuït per a manipuladors mòbils autònoms i col·laboratius per aprofitar de manera segura i eficient la comunicació sense fils i el processament en el límit (edge computing) en entorns industrials. Es desenvolupen i avaluen dues arquitectures complementàries que difereixen fonamentalment en la ubicació de la percepció, l'estratègia de control i el paper de la latència de la comunicació.La primera arquitectura, un sistema habilitat per a la vora (Edge-Enabled), està orientada a escenaris col·laboratius de seguretat crítica que utilitzen sensors RGB-D a bord amb una càrrega lateral opcional a la vora. S'implementa un bucle complet de percepció i control distribuït sobre xarxes 5G privades, que integra comunicació sense fils, processament d'imatges basat en la vora i control de velocitat cartesiana en bucle tancat. Amplis experiments simulats i reals analitzen com la velocitat de captació, la resolució i la compressió d'imatges, la latència de càlcul, la tecnologia de comunicació i la configuració de la qualitat de servei afecten conjuntament el temps de reacció de principi a fi. Els resultats mostren que la computació en el límit només redueix la latència en condicions específiques i que un comportament de seguretat robust requereix mecanismes explícits per gestionar la variància i els errors de percepció.La segona arquitectura, un sistema dependent de l'edge (Edge-Dependent), aborda la manipulació deliberativa sota restriccions distribuïdes fixes, on la percepció i la planificació es duen a terme externament. Es presenta un marc de planificació de moviments basat en l'aprenentatge que genera trajectòries 3D suaus, gairebé òptimes i lliures de col·lisions amb un temps de computació en línia baix, utilitzant dades visuals externes. Les simulacions i els experiments amb robots reals demostren la generalització a través de configuracions d'obstacles i un rendiment competitiu en comparació amb línies de base de planificació establertes.En conjunt, aquestes contribucions aclareixen quan la computació edge sense fils millora el rendiment robòtic i quan introdueix limitacions fonamentals, proporcionant dissenys de sistema pràctics i perspectives conceptuals per al control robòtic distribuït en entorns industrials de nova generació.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA: Hot deformation behaviour of WC–Co cemented carbides
  
  Autor/a: COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de lectura: 10/09/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)EDIFICI A planta 0, SALA D'ACTEShttps://meet.google.com/pcm-czdv-rxr
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL | GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un enfoc sistemàtic per descriure i modelar el comportament en calent dels carburs cimentats—materials compostos basats en carbur de tungstè (WC) i cobalt (Co)–en condicions properes a les de servei. L’objectiu principal és superar les limitacions dels estudis a temperatura ambient i abordar les exigències mecàniques a temperatures elevades. Aquests materials s’utilitzen en aplicacions d’alt rendiment, com eines de tall, mineria i conformació. La recerca s’ha centrat tradicionalment en propietats a temperatura ambient, fet que ha permès optimitzacions, però sense capturar el comportament complex a alta temperatura, on la deformació plàstica domina.Els estudis previs s’han basat sobretot en assaigs de termofluència (creep) a taxes molt baixes i esforços constants. Tot i revelar règims de deformació i mecanismes com el lliscament de límits de gra i la infiltració de cobalt, no representen les condicions dinàmiques del mecanitzat. De manera similar, la duresa en calent mostra que el WC de gra fi és més dur a baixa temperatura però perd aquesta avantatge més ràpidament en escalfar-se, evidenciant la necessitat d’entendre millor els efectes microestructurals sota sol·licitacions tèrmiques.Aquesta tesi aborda aquest buit mitjançant l’estudi del comportament en calent dels metalls durs en condicions representatives de servei, amb taxes de deformació entre 0.0005 i 0.1 s⁻¹ i temperatures de 700–1000 °C. En primer lloc, s’analitza el cobalt sinteritzat, aglutinant metàl·lic dels compostos WC–Co. Els assaigs de compressió mostren un exponent de fluència n = 5 i una energia d’activació coherent amb l’autodifusió en cobalt, indicant que el lliscament i l’escalada de dislocacions governen la deformació.Amb aquests resultats es desenvolupa una equació constitutiva física que expressa la tensió màxima com la suma de la contribució de l’aglutinant, la fase ceràmica i la interacció entre fases. El WC presenta una energia d’activació de 585 kJ/mol, atribuïda a la difusió per límit de gra del tungstè, i un exponent n = 19, propi de materials ceràmics poc sensibles a temperatura i taxa de deformació. El terme d’interacció es modela a partir de paràmetres microestructurals com el camí lliure de l’aglutinant i la rigidesa de l’esquelet ceràmic.Finalment, s’incorpora la mida de gra del WC al model. Els resultats mostren que els grans fins incrementen la resistència a baixa temperatura per efecte Hall–Petch, però aquest benefici disminueix amb la temperatura, on dominen el lliscament de límits i la infiltració de l’aglutinant. Els grans gruixuts, tot i ser menys resistents a temperatura ambient, mantenen millor la integritat estructural en condicions tèrmiques. L’anàlisi via EBSD confirma el paper dels límits de gra, les transformacions de fase i les interficies en la plasticitat a alta temperatura.En conjunt, la tesi estableix un marc predictiu per optimitzar el comportament mecànic dels metalls durs a alta temperatura. La integració de la caracterització microestructural amb el model físic representa un avenç respecte als enfocaments basats en condicions ambientals o de termofluència i proporciona eines per al disseny de materials capaços de suportar entorns de mecanitzat i útils d’alt rendiment amb càrregues termomecàniques severes.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• CUMELLES CÉSPEDES, JOEL: System Identification of High-Performance Paraglider-Harness/Pilot Dynamics: From Modelling to Flight Test Data
  
  Autor/a: CUMELLES CÉSPEDES, JOEL
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/06/2026
  Data de lectura: 17/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala C4-001 de l'escola EETAC del campus de Castelldefels
  Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR | ORTEGA AGODINO, ENRIQUE
  Resum de tesi: Tot i l'evolució significativa en les pràctiques de disseny, desenvolupament i anàlisi dels sistemes parapents-arnès/pilot d’alt rendiment, els mètodes d’avaluació continuen sent predominantment qualitatius i depenen en gran mesura d’assajos de prova i error. Les dades experimentals quantitatives en vol per a aquestes configuracions encara són escasses, i els models tradicionals de parafoil–payload sovint no aconsegueixen capturar la geometria complexa, les interaccions aerodinàmiques i el comportament dinàmic característics dels parapents moderns d’alt rendiment.Aquesta tesi proposa un marc de treball que combina un model dinàmic d’alta fidelitat, específicament adaptat a aquests sistemes, amb una plataforma instrumental de baix cost per a la validació del model mitjançant dades experimentals en vol. Es deriva un model dinàmic no lineal de vuit graus de llibertat del sistema parapent-arnès/pilot d’alt rendiment, incorporant explícitament els efectes de massa aparent. Les forces i els moments aerodinàmics s’obtenen mitjançant l’acoblament del model amb un solver basat en Horseshoe Vortex Method (HVM), fonamentat en la teoria de la línia sustentadora de Prandtl i ampliat amb correccions de resistència viscosa derivades de les polars de seccions de perfil aerodinàmic. Això permet el càlcul directe de les càrregues aerodinàmiques a partir de l’arquitectura real de la vela. S’hi incorporen refinaments addicionals per millorar la fidelitat del model, incloent-hi un model aerodinàmic paramètric del conjunt arnès/pilot, una formulació generalitzada de la resistència aerodinàmica de les línies de suspensió i una representació distribuïda de l’acció de frenada al llarg de l’envergadura i la corda.Per donar suport a la validació del model i generar un conjunt de dades quantitatives, es va desenvolupar una plataforma instrumental modular, sense fils i de baix cost. Aquesta integra acceleròmetres, giroscopis, magnetòmetres; sensors de pressió baromètrica, de temperatura i d’humitat, juntament amb un mòdul GPS i una sonda multiorifici instal·lada en una de les línies de suspensió del sistema parapent. La plataforma es va implementar en un parapent comercial d’alt rendiment i es va avaluar mitjançant dues campanyes específiques d’assajos en vol.Finalment, es va implementar un enfocament d’identificació de sistemes basat en Output Error Methods (OEM) per ajustar els paràmetres del model, permetent la comparació entre les dades de vol i les prediccions del model sota diferents maniobres. Els resultats mostren una forta concordança tant en la resposta dinàmica com en el comportament aerodinàmic, confirmant la idoneïtat del marc de modelatge i instrumentació proposats. Això permet, de cara al futur, la realització d’estudis futurs en sistemes parapent-arnès/pilot d’altes prestacions, basats en dades quantitatives ajudin a la comprensió i millora d’aquests sistemes.
  
• SHAHBAZI, SAEEDEH: Differential Deformation Maps Using EGMS Data
  
  Autor/a: SHAHBAZI, SAEEDEH
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CROSETTO, MICHELE | BARRA, ANNA
  Resum de tesi: La investigació de la deformació dels edificis deguda a assentaments diferencials és una tasca complexa, especialment en àrees extenses; tanmateix, amb l’avanç de les tècniques de teledetecció, aquest tipus d’estudis s’ha tornat actualment viable. L’European Ground Motion Service (EGMS), com a part del Copernicus Land Monitoring Service, representa el major servei d’Interferometria SAR (InSAR) a gran escala desenvolupat fins ara. Gràcies a les seves característiques tècniques i a la disponibilitat oberta i gratuïta dels seus productes, l’EGMS facilita l’accés a mapes de desplaçament. El repte ara rau en desenvolupar metodologies i eines adequades per aprofitar eficaçment aquesta gran quantitat d’informació i generar mapes fàcils d’interpretar, orientats a l’avaluació del dany en edificis i a la mitigació del risc urbà.Aquesta tesi doctoral aborda aquest repte mitjançant la proposta d’una metodologia i una eina de programari innovadora que transformen les dades de desplaçament derivades d’InSAR en mapes geoespacials complets, a través d’una anàlisi de deformació diferencial espacial a escala d’edifici. Això permet la identificació i classificació d’edificis urbans susceptibles de patir danys a causa de moviments diferencials. En particular, es posa el focus en la deformació diferencial espacial (és a dir, el gradient espacial de deformació) a nivell individual d’edifici, ja que la majoria dels danys significatius en estructures i infraestructures estan associats a gradients espacials de deformació. El resultat final de la metodologia proposada és l’anomenat “Mapa de Deformació Diferencial d’Edificis” (BDD). Aquesta metodologia és innovadora perquè, a diferència d’estudis previs centrats principalment en àrees reduïdes, permet la cartografia sobre àrees extenses mantenint una anàlisi detallada a nivell d’edifici. La metodologia requereix únicament dos tipus de dades d’entrada: mapes de desplaçament derivats d’InSAR, independentment de la font de dades, i un mapa vectorial de la petjada dels edificis.Aquest treball il·lustra l’ús dels productes bàsics de l’EGMS per realitzar una anàlisi multiescala, incloent l’àrea metropolitana de Barcelona, la regió de Catalunya i, finalment, el mapa BDD de tota Espanya. Aquest mapa inclou 2.958 edificis vulnerables a patir danys a causa d’assentaments diferencials. Donada la gran extensió espacial d’aquest mapa, s’ha desenvolupat una plataforma web per facilitar-ne la visualització i millorar l’accessibilitat de la informació per a tots els usuaris. Com a pas addicional per millorar l’anàlisi, s’han integrat dades complementàries. El mapa BDD s’ha combinat amb la velocitat de deformació, l’antiguitat dels edificis (considerada com un indicador de vulnerabilitat) i dades de població, amb la finalitat de proporcionar una primera avaluació de l’impacte potencial sobre els residents. Aquesta integració ha donat lloc al desenvolupament d’un “Mapa d’Impacte Potencial”, que permet identificar àrees que requereixen atenció prioritària i recursos per a una mitigació eficaç del risc.La robustesa de la metodologia proposada s’ha avaluat mitjançant un procediment específic de validació. Aquesta avaluació ha analitzat tant la metodologia com els seus resultats sota diferents geometries d’adquisició, demostrant que el gradient espacial de deformació és independent de la geometria, així com sota diferents intervals temporals. Així mateix, la validació s’ha complementat amb campanyes de camp per avaluar els danys en edificis, centrant-se en indicadors de deformació diferencial, com esquerdes i fissures en parets i al voltant de finestres.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• ROCUTS PABON, SCHWEITZER: Developing and Piloting an Implementation Framework for Transdisciplinary Undergraduate Collaboration, Without Curricular Change: Mathematics as an Integrating Resource and Game-Based Assessment as a Supporting Tool
  
  Autor/a: ROCUTS PABON, SCHWEITZER
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/06/2026
  Data de lectura: 13/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FIB. Edifici B6, planta 1
  Director/a de tesi: ALIER FORMENT, MARC
  Resum de tesi: L'educació transdisciplinària de grau és àmpliament defensada però rarament implementada dins de les estructures universitàries rígides. Aquesta tesi doctoral aborda aquest repte mitjançant un estudi de Recerca de Disseny Educatiu (Educational Design Research, EDR) de tres iteracions (2023–2024) que va desenvolupar, pilotar i validar un nou marc d'implementació de deu passos per a la col·laboració transdisciplinària, sense requerir canvis curriculars. La intervenció va acoblar un curs de grau d'enginyeria de sistemes amb un curs de medicina al voltant d'un problema compartit de salut pública utilitzant microdades de l'Enquesta Multipropòsit del DANE (n ≈ 600.000). Va implicar ≈320 estudiants i 46 avaluadors externs de sis disciplines (enginyeria, medicina, salut pública, biomedicina, analítica de dades i estadística), guiada per tres conjectures teòriques: terreny epistèmic comú, fricció productiva i avaluació com a senyal d'integració.Els resultats dels estudiants es van classificar mitjançant l'esquema M-I-T (Multidisciplinari, Interdisciplinari, Transdisciplinari), amb les fronteres I/T operacionalitzades com a integració en artefactes explicatius unificats. Les troballes principals són una taxa d'assoliment de nivell I del 86,4 %, una taxa de nivell T del 32,1 % i una taxa condicional T|I del 37,2 % (un indicador clau que distingeix l'aprenentatge que va més enllà de les expectatives de la integració de coneixements). L'AVJ exploratòria (Avaluació basada en Jocs, Game-Based Assessment; Iteració 3, n = 7 equips) va produir +12,4 pp de nivell T (43,8 % vs. 31,4 %) i +9,1 pp de T|I (43,5 % vs. 34,4 %), amb un 19,75 % dels estudiants generant perfils profunds (en matemàtiques aplicades i resolució de problemes), emprats com a entrada de frontera i no com a criteri de selecció.La contribució principal és el marc basat en evidència (Capítol 7; Figura 7.1), traçable a les dades pilot (Capítols 5–6; Taula 7.1), que incorpora les matemàtiques com a pont disciplinari i l'AVJ com a diagnòstic perifèric (Passos 3 i 7; "augmentar, no substituir"). Transferible a aparellaments enginyeria–medicina sobre problemes rics en dades, inclou regles d'entrada, disparadors d'iteració, omissions i adaptacions. Una llista de verificació de decisions dona suport a un ús ètic i equitatiu de l'AVJ, i el marc operacionalitza resultats pràctics mitjançant un model d'equip híbrid instructor–AVJ. (Translated using Claude Opus 4.7)
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CUESTA I MOTA, DÍDAC: Desenvolupament de tecnologies electroquímiques per a l’obtenció d’hidrogen en el tractament d’efluents industrials tèxtils
  
  Autor/a: CUESTA I MOTA, DÍDAC
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2026
  Data de lectura: 14/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: INTEXTERUPC, ESEIAAT, TerrassaBuilding TR7. Sala d'ActesC/ Colom 1508222 Terrassa (Barcelona)
  Director/a de tesi: LOPEZ GRIMAU, VICTOR | CANALS CASALS, LLUC
  Resum de tesi: En l’actual context d’emergència climàtica i estrès hídric, la indústria tèxtil s’enfronta al repte de reduir el seu elevat consum d’aigua i les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta tesi investiga la viabilitat d’un sistema electroquímic innovador capaç de realitzar simultàniament la depuració d’efluents residuals complexos i la producció d’hidrogen, integrant així el tractament d’aigües residuals amb la generació d’un vector energètic sense emissions directes de CO2.L’estudi identifica els efluents de tintura amb colorants reactius i els de merceritzat com els més adients per a la integració d’un sistema dual, gràcies a la seva elevada conductivitat i alcalinitat. Mentre que els efluents de merceritzat actuen com un electròlit ideal per a l’electròlisi alcalina, degut al seu 20% de NaOH, els de tintura contenen colorants reactius azoics recalcitrants que no es poden eliminar amb mètodes biològics convencionals, però que són altament sensibles a l’oxidació electroquímica.Un dels pilars de la tesi és el disseny i validació d’una cel·la electroquímica bicompartimentada tipus sandvitx amb una membrana d’intercanvi aniònic (AEM). Aquesta configuració permet separar l’efluent residual a l’ànode de l’electròlit alcalí del càtode, evitant la contaminació de l’hidrogen i millorant l’eficiència energètica del tractament. Els resultats experimentals demostren una eficàcia de decoloració superior al 99% per diversos colorants reactius i una generació d’hidrogen amb una puresa del 98,7%. També es determina la configuració òptima que equilibra eficiència energètica, temps de tractament i cost material pel tractament, amb una densitat de corrent de 150 mA/cm2 i una combinació de càtode de Ni i ànode de Ir-Ru/MMO o BDD segons l’efluent contingui NaCl o Na2SO4.A més, s’ha desenvolupat un model informàtic mitjançant la llibreria eCherry (Modelica) que permet predir el comportament del sistema amb un error màxim del 5% en la decoloració esperada i del 2,1% en la tensió de treball.En conclusió, el treball demostra que el tractament electroquímic no només és una solució eficaç per la decoloració dels efluents de tintura, sinó que esdevé una via estratègica per a l’economia circular, permetent la recuperació energètica de l’hidrogen, a partir del "blending" en calderes, i obrint la porta a la reutilització d’aigua, sals i àlcali.
  

ENGINYERIA CIVIL

• ASURZA VELIZ, FLAVIO ALEXANDER: Multi-hazard modelling of hydro-geomorphological events for early warning systems. Application to the Val d’Aran (Central Pyrenees, Spain)
  
  Autor/a: ASURZA VELIZ, FLAVIO ALEXANDER
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/05/2026
  Data de lectura: 15/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: HÜRLIMANN ZIEGLER, MARCEL | DE MEDINA IGLESIAS, VICENTE CÉSAR
  Resum de tesi: Els perills hidrogeomorfològics desencadenats per la pluja, com les inundacions i , ocorren sovint en regions muntanyoses, i estan impulsats per un mateix esdeveniment meteorològic però es regeixen per mecanismes hidrològics i geotècnics diferents. La seva anticipació requereix marcs de modelització capaços de representar de manera consistent el condicionament hidrològic del subsol i la seva interacció amb processos d’activació transitoris.Aquesta tesi desenvolupa i avalua un marc de modelització multiperill, basat en models físics i orientat a la predicció, per a la seva aplicació en un sistema d’alerta a la capçalera de la concadel riu Garona (Val d’Aran, Pirineus Centrals, Espanya). La recerca s’estructura en tres etapes. En primer lloc, es millora el model d’estabilitat de vessants basat en esdeveniments mitjançant una estratègia de calibració multiobjectiu que representa explícitament les condicions prèvies i finals d’estabilitat. Els resultats mostren que una representació inadequada dels estats hidrològics del subsol condueix a inestabilitats que són físicament inconsistents abans de l’episodi de pluja desencadenant, posant en evidència la sensibilitat a la humitat antecedent.A partir d’aquest resultat, es desenvolupa un sistema continu i distribuït de modelització hidrològica–geotècnica (SCLAM) que simula el desgel, l’escorrentiu, la redistribució de les aigües subterrànies i l’estabilitat de vessants en un marc unificat. En substituir les condicions antecedents imposades per estats hidrològics simulats, el model millora la coherència física i identifica l'excés de cabal de base com a indicador integrador de les condicions desestabilitzants del subsòl.El marc s’amplia a un prototip de sistema d’alerta primerenca multiperill que integra la predicció d’inundacions i esllavissaments sota esdeveniments meteorològics en conjunt corregits per biaix. El sistema opera a 30 m de resolució sobre més d’un milió de cel·les i completa un cicle de simulació en aproximadament un minut, demostrant la seva viabilitat operativa. Els resultats indiquen que el perill d’inundació respon principalment a la intensitat de la precipitació a curt termini, mentre que el d’esllavissades depèn del condicionant acumulat del subsòl. Aquest comportament asimètric, però acoblat, reforça la necessitat d’un enfocament unificat i basat en estats hidrològics subsuperficials.En conjunt, la tesi demostra que la modelització multiperill és t consistent amb la física, computacionalment eficient i és viable per a la seva implementació en sistemes d’alerta de manera operativa en regions muntanyoses, oferint un marc transferible que integra una representació millorada de l’estat hidrològic subsuperficial, l’acoblament hidrogeotècnic i la incorporació de forçaments de predicció meteorològica.
  
• GARCIA RIVERA, JUAN PABLO: ESTUDIO EXPERIMENTAL DE LA CONFLUENCIA DE LOS RÍOS TOLTÉN Y ALLIPÉN (CHILE): RESULTADOS HIDRODINÁMICOS
  
  Autor/a: GARCIA RIVERA, JUAN PABLO
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/05/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: MARTÍN VIDE, JUAN PEDRO | FERRER BOIX, CARLES
  Resum de tesi: Aquesta tesi va ser motivada per la necessitat de comprendre el comportament hidrodinàmic de la confluència dels rius Toltén i Allipén (Xile), on l'any 2013 per espai de 90 dies es va realitzar una campanya de mesurament de càrrega de fons utilitzant un mostrador Helley-Smith. En aquesta campanya es va registrar transport de graves i sorres amb una distribució espacial transversal no uniforme a la secció de mesurament (transecte), denominada en aquesta tesi com a secció 9. No obstant això, l'absència de mesuraments hidrodinàmics simultànies va impedir establir relacions causa-efecte entre el flux i la distribució del transport sòlid.Durant la campanya de camp també es van registrar cabals individuals i totals, amb valors entre 180 i 900 m³/s, informació que va servir de base per al plantejament descenaris experimentals en el model físic.L'objectiu general de la tesi va ser comprendre el comportament hidrodinàmic (camp tridimensional de velocitats) d'aquesta confluència per identificar patrons que puguin ser generalitzables a confluències amb característiques similars.El model físic va ser construït al Laboratori d'Hidràulica de la Universitat de Piura (Perú), definint-se una escala geomètrica de 1:57.9 condicionada per restriccions espacials de la platja de models. El rang de cabals assajats al model va variar entre 7.7 i 32.8 l/s.Els experiments es van dissenyar considerant diferents combinacions de cabal, caracteritzades mitjançant una relació de cabals Q_tributari/Q_principal, els valors dels quals van oscil·lar entre 0.33 i 3.97.La campanya experimental va incloure el calibratge d'abocadors triangulars per a control de cabal i la definició de condicions de contorn mitjançant modelació unidimensional, utilitzant informació del prototip.Es van mesurar 16 seccions transversals, amb un èmfasi especial en les seccions 6, 8, 9 i 11, properes al transsecte de referència. En total es van realitzar 1641 mesuraments tridimensionals de velocitat (u, v, w), registrats a 25 Hz durant 120 segons per punt, generant més de 3000 dades per mesurament.El processament de dades es va realitzar a Matlab mitjançant algoritmes propis que van incloure filtratge per correlació i soroll (AADV i CADV), aplicació del mètode Space-Phase Thresholding i descomposició Wavelet. Aquesta darrera va permetre separar el senyal en components de baixa freqüència (pulsacions) i alta freqüència (fluctuacions turbulentes), facilitant una anàlisi més profunda de l'estructura temporal del flux.Addicionalment, es van identificar pulsacions de baixa freqüència que es presentaven a cada mesurament, a l'espai de temps de 2 minuts es va poder apreciar que es repetien 6 vegades. L'aplicació de tints va confirmar visualment aquests patrons periòdics de mescla.A partir del camp tridimensional de velocitats es van estimar diferents components de tensió: tensió de Reynolds, tensió de baixa freqüència, tensió total, tensions creuades i tensions properes al fons. Es van comparar les tensions obtingudes amb la tensió crítica d'inici de moviment per a un paràmetre adimensional de Shields de 0,03 (sorres i graves), permetent identificar zones potencials de mobilització del llit.Finalment, la principal aportació d'aquesta tesi rau en la caracterització experimental detallada del camp hidrodinàmic tridimensional en una confluència amb discordança morfològica, mitjançant el mesurament directe de les tres components instantànies de la velocitat i l'anàlisi de les fluctuacions. Els resultats obtinguts proporcionen criteris físics i metodològics transferibles a lestudi de confluències de rius amb característiques geomètriques i hidràuliques similars.
  
• RAHMANI, SAMAN: Scalable error-driven adaptive embedded finite element methods for fluid flow simulations
  
  Autor/a: RAHMANI, SAMAN
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/06/2026
  Data de lectura: 14/07/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: BAIGES AZNAR, JOAN | PRINCIPE RUBIO, RICARDO JAVIER
  Resum de tesi: La simulació numèrica precisa i eficient del flux de fluids al voltant de geometries complexes i en moviment continua essent un repte central en la dinàmica de fluids computacional. Els enfocaments tradicionals basats en malles ajustades al domini requereixen que la malla computacional s’adapti als límits geomètrics, cosa que sovint condueix a distorsions de la malla, remallats costosos i una robustesa limitada per a formes intricades, capes límit fines o grans moviments. Els mètodes de malla incrustada ofereixen una alternativa atractiva, ja que permeten incrustar dominis físics complexos dins de malles de fons simples, simplificant la generació de la malla i millorant l’automatització i l’escalabilitat. Tanmateix, l’ús predominant de malles cartesianes de fons comporta una precisió espacial uniforme i una resolució insuficient en regions d’alt error, com les capes límit i els forts gradients de flux, especialment a nombres de Reynolds elevats.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions mitjançant el desenvolupament d’estratègies híbrides escalables que acoblen formulacions incrustades amb tècniques d’adaptació de malla. S’empren dos enfocaments complementaris: el mètode r, que millora la precisió mitjançant la deformació contínua de la malla sense canviar-ne la topologia, i el mètode h, que refina o desrefina localment la malla en funció d’indicadors d’error. El mètode r es combina inicialment amb el mètode d’elements finits incrustat per formar el r-EFEM, que permet elements anisòtrops amb elevada relació d’aspecte alineats amb les capes límit, tot preservant l’eficiència computacional i l’escalabilitat en paral·lel. S’introdueix una estratègia de linealització robusta per resoldre eficientment el problema no lineal d’optimització de la malla.Per capturar característiques locals del flux fora de les capes límit, el r-EFEM es combina posteriorment amb una estratègia jeràrquica de refinament h amb nodes penjants, donant lloc al r–h EFEM. Aquesta formulació híbrida integra la resolució anisòtropa de les capes límit mitjançant deformació de la malla, el refinament local en regions d’alt error i una discretització independent de la geometria dins del marc incrustat. Les contribucions dels nodes penjants s’incorporen directament a la formulació d’elements finits per preservar la conformitat i l’estabilitat numèrica, mentre que un estimador d’error guia el refinament adaptatiu i la redistribució de la malla.Els mètodes es validen mitjançant problemes de referència que inclouen geometries fixes i en moviment, incloent fluxos a alt nombre de Reynolds amb capes límit fines i dinàmiques de vòrtex complexes. Els resultats demostren millores substancials de precisió respecte als enfocaments incrustats estàndard, mantenint alhora la robustesa i l’eficiència computacional. En simulacions amb dominis en moviment, el marc híbrid elimina la necessitat de remallat i evita la degradació de la malla, permetent simulacions transitòries estables i escalables. Aquest treball estableix un marc adaptatiu unificat per a simulacions precises amb elements finits incrustats en geometries complexes i evolutives.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• NEPAL, ANIMESH: Origins of interface jumps, pinning and hysteresis during cyclic fluid displacements
  
  Autor/a: NEPAL, ANIMESH
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/06/2026
  Data de lectura: 17/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding B1. Classroom: 003C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: DENTZ, MARCO | HIDALGO GONZÁLEZ, JUAN JOSÉ
  Resum de tesi: Els desplaçaments de fluids immiscibles en medis porosos estan governats per la interacció entre les forces capil·lars, la geometria del porus, la humectabilitat i les condicions de força impulsora. En condicions quasiestàtiques, aquesta interacció dona lloc a configuracions interfacials metaestables, reorganitzacions abruptes de la interfície (salts de Haines), ancoratge interfacial i histèresi macroscòpica de pressió--saturació. Aquesta tesi desenvolupa un marc a escala de porus per explicar com emergeixen aquests fenòmens i com es poden predir. El treball combina experiments de laboratori, simulacions numèriques en dues i tres dimensions espacials, i models analítics derivats del balanç hidrostàtic--capil·lar de pressions i d'arguments d'energia interfacial. La investigació avança des de geometries simples que representen un porus únic (ink-bottle i capil·lars ondulats) fins a medis porosos connectats (medis porosos homogenis i heterogenis), fet que permet identificar directament els mecanismes fonamentals i els seus efectes col·lectius.A les geometries de porus únic (ink-bottle), els resultats mostren que el comportament interfacial està controlat per una condició geomètrica crítica: per sota d'aquest llindar, les interfícies evolucionen de manera suau; per sobre, les interfícies es tornen inestables i salten, produint histèresi durant la imbibició i el drenatge. L'ocurrència i la magnitud dels salts depenen de manera sistemàtica de l'angle de contacte, la tensió superficial i l'angle de constricció, i són capturades amb precisió per la teoria. La tesi també demostra que el mode de força impulsora és també un paràmetre de control principal mitjançant l'anàlisi de dos capil·lars diferents (ink-bottle i capil·lar ondulat). Sota desplaçament cíclic controlat per pressió, els salts i la histèresi sorgeixen per la pèrdua d'estabilitat interfacial. En canvi, sota desplaçament controlat per volum, les restriccions de volum imposades suprimeixen les transicions per salt, eliminen la histèresi capil·lar i obliguen la interfície a retracar camins idèntics d'imbibició i drenatge, tot i que l'ancoratge interfacial encara pot produir-se. En el règim controlat per volum, el fluid pot recórrer configuracions interfacials tensionals altrament inaccessibles en desplaçament controlat per pressió, confirmant que l'elecció del mode de força impulsora pot desacoblar ancoratge i histèresi. En capil·lars ondulats, el canvi suau de curvatura evita l'ancoratge interfacial, però el desplaçament controlat per pressió encara pot activar salts interfacials. Una anàlisi basada en l'energia mostra que els canvis de pressió impulsen transicions sella-node entre mínims locals d'energia, produint salts i histèresi. Això condueix a un criteri simple de salt que relaciona l'angle de contacte amb la geometria del capil·lar ondulat. Estenent aquests resultats als medis porosos, la tesi mostra que els canals porosos homogenis es poden representar mitjançant capil·lars ondulats que reprodueixen signatures clau de pressió--saturació, inclosos salts i bucles d'histèresi. En medis porosos heterogenis, una variabilitat geomètrica més alta genera reorganitzacions col·lectives intermitents, també conegudes com a salts de Haines, histèresi i memòria de punt de retorn durant cicles interns, fet que evidencia un paisatge energètic rugós amb trajectòries dependents de la història. En conjunt, aquests resultats estableixen un vincle mecanístic coherent entre la metaestabilitat a escala de porus i la histèresi macroscòpica. Aquest marc proporciona eines predictives per controlar l'eficiència del desplaçament i la dissipació d'energia en aplicacions com el segrest de CO2, la recuperació millorada de petroli, la microfluídica i el transport capil·lar en sistemes porosos naturals i d'enginyeria.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• BORREGO ORPINELL, GERARD: Modelling and Optimal Energy Management of Battery-Based Energy Storage Systems for Transport and Industrial Applications
  
  Autor/a: BORREGO ORPINELL, GERARD
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/06/2026
  Data de lectura: 13/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 sala Conferències. ETSEIB -UPC
  Director/a de tesi: DÍAZ GONZÁLEZ, FRANCISCO | CAPÓ LLITERAS, MACIÀ
  Resum de tesi: La transició global cap a un sistema energètic més sostenible i de baixes emissions de carboni està impulsant l'electrificació del transport i la integració a gran escala de les fonts d'energia renovable. Aquestes transformacions són essencials per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i mitigar el canvi climàtic, tal com destaquen iniciatives internacionals com el Protocol de Kyoto i l'Acord de París. En aquest context, els sistemes d'emmagatzematge d'energia tenen un paper clau en la millora de la flexibilitat energètica, en permetre la integració de les energies renovables i en donar suport al funcionament dels sistemes de transport electrificats.Malgrat la rellevància dels sistemes d'emmagatzematge d'energia, la integració i l'operació òptimes dels sistemes d'emmagatzematge d'energia basats en bateries continuen sent un repte. Les bateries estan subjectes a mecanismes de degradació que depenen en gran mesura de les seves condicions d'operació, mentre que diferents aplicacions imposen requisits de potència i energia significativament diferents. Per exemple, els vehicles elèctrics requereixen respostes de potència altament dinàmiques a causa dels freqüents esdeveniments d'acceleració i de frenada regenerativa, mentre que els entorns industrials sovint exigeixen una subministració de potència sostinguda durant períodes prolongats. Aquestes diferències compliquen el disseny i l'operació dels sistemes d'emmagatzematge i posen de manifest la necessitat d'eines avançades de modelització i gestió energètica.Aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar eines de modelització, experimentals i d'optimització per a la integració i la gestió energètica òptimes de sistemes d'emmagatzematge d'energia basats en bateries al llarg de les diferents etapes del seu cicle de vida operatiu. El marc proposat permet la representació digital del comportament de la bateria en diferents entorns elèctrics i dona suport al desenvolupament d'estratègies de gestió energètica que consideren tant les limitacions de la bateria com els requisits operatius específics de l'aplicació.Per donar suport a la validació d'aquests enfocaments, es desenvolupa un banc de proves experimental flexible i rendible per a sistemes d'emmagatzematge d'energia híbrids, que permet l'avaluació en temps real d'estratègies de gestió energètica mitjançant una configuració de maquinari en bucle. Les metodologies proposades combinen la modelització del sistema, eines de simulació i algorismes de control avançats per a la gestió energètica, la qual cosa permet una avaluació realista i la validació experimental de diferents configuracions d'emmagatzematge.Les eines proposades s'apliquen a dos escenaris representatius. En aplicacions de tracció elèctrica, s'investiguen sistemes d'emmagatzematge d'energia híbrids que combinen bateries i supercondensadors per gestionar els perfils de potència altament dinàmics dels vehicles elèctrics. Es desenvolupa i valida experimentalment una estratègia optimitzada de gestió d'energia de doble nivell, que aconsegueix reduccions significatives en la degradació de les bateries mentre es manté l'eficiència i el rendiment dinàmic del sistema. A més, s'explora la integració de bateries de segona vida en entorns industrials com a estratègia d'economia circular. Es proposen un marc basat en bessons digitals i un enfocament de gestió energètica multiobjectiu per avaluar el funcionament combinat de bateries de segona vida i generació fotovoltaica, tenint en compte tant criteris econòmics com mediambientals.En general, aquest treball proporciona noves plataformes experimentals, eines de modelització i estratègies de gestió energètica que faciliten la integració de sistemes d'emmagatzematge d'energia basats en bateries en diferents entorns elèctrics, donant suport al desplegament de sistemes energètics més sostenibles i flexibles.
  
• MONTALÀ PALAU, MONTSERRAT: Resilience in Power Systems: From Technology to System-Level Perspectives
  
  Autor/a: MONTALÀ PALAU, MONTSERRAT
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula Capella - ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | CHEAH MAÑÉ, MARC
  Resum de tesi: La present tesi s’articula al voltant d’un concepte que recentment s’ha vinculat als sistemes elèctrics: la resiliència. Aquests sistemes han esdevingut fonamentals per al funcionament de les societats actuals i, per aquest motiu, cal continuar transformant-los tot garantint-ne el correcte funcionament.Aquesta tesi aborda el concepte de resiliència en els sistemes elèctrics des de dos vessants complementaris. La primera es focalitza en el desenvolupament d’una metodologia, que permet quantificar la resiliència del sistema elèctric i analitzar com la implantació de diferents tecnologies la pot modificar. La segona se centra en tecnologies específiques i s’articula al voltant del concepte de límit de rampa.Pel que fa a la primera part, el concepte de resiliència en els sistemes elèctrics és relativament recent i ha emergit amb l’objectiu de superar les limitacions del concepte tradicional de fiabilitat. La resiliència pretén considerar un ampli ventall d’esdeveniments que poden afectar el sistema elèctric, inclosos aquells de baixa probabilitat però d’alt impacte, i quantificar-ne les conseqüències en termes energètics, socials i econòmics. Tot i que el concepte de resiliència s’ha incorporat en noves polítiques, fulls de ruta i desenvolupaments tecnològics, la seva mesura i quantificació continuen essent un repte.En aquest context, el desenvolupament de sistemes elèctrics resilients requereix tant la recopilació de dades sobre els sistemes actuals com la identificació dels possibles esdeveniments futurs que els poden afectar. Això fa necessari disposar de metodologies capaces d’integrar i avaluar aquesta informació de manera coordinada. Per donar resposta a aquest repte, la tesi proposa una metodologia que combina eines tradicionals d’anàlisi dels sistemes elèctrics, com els Fluxos de Potència Òptims, amb Sistemes d’Informació Geogràfica. En aquesta aproximació, la resiliència es quantifica a partir de l’energia que un sistema elèctric posa en risc a causa de l’exposició a un conjunt de perills específics. Aquesta metodologia ha estat implementada en una eina que té com a objectiu facilitar-ne l’ús amb coneixements elèctrics bàsics, de manera que pugui ser utilitzada per un ampli ventall d’usuaris.En relació amb la segona part, el límit de rampa es defineix com una estratègia per controlar la velocitat de les variacions de potència activa de les centrals generadores, principalment plantes eòliques i solars fotovoltaiques. A més, com que les plantes d’energies renovables poden operar encara avui sota un factor de potència constant i sense un control actiu de la tensió. Així, limitar les variacions de potència activa es tradueix també en una limitació de les variacions de potència reactiva.Malgrat la seva rellevància, l’aplicació dels límits de rampa continua representant un repte per als diferents agents del sistema elèctric. En aquest sentit, la tesi proposa una metodologia que permet als operadors del sistema determinar el valor requerit del límit de rampa segons característiques tècniques del sistema, com ara la inèrcia, l’amortiment o les constants de temps. Així mateix, es presenta una metodologia dirigida als desenvolupadors de plantes d’energies renovables per tal de dissenyar instal·lacions que compleixin aquests requisits. Atès que això sovint implica la incorporació de sistemes d’emmagatzematge, la metodologia proposada és flexible i permet explorar l’ús de diverses tecnologies d’emmagatzematge.Cada part inclou casos d’estudi que han permès validar la robustesa de les metodologies i eines desenvolupades, mostrant com les diferents estratègies i tecnologies afecten la resiliència i l’estabilitat del sistema elèctric.En conjunt, la present tesi doctoral aporta una contribució significativa al desenvolupament de sistemes elèctrics resilients, amb l’objectiu de garantir-ne el correcte funcionament i, amb això, sostenir la vida i les activitats essencials de les societats contemporànies.
  
• MOSHARI MAMAGHANI, VAHID: Grid-forming converter control for modern high-voltage transmission networks
  
  Autor/a: MOSHARI MAMAGHANI, VAHID
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: 27/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala de Conferències. ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | PRIETO ARAUJO, EDUARDO
  Resum de tesi: El convertidor de font de tensió (VSC) que opera en mode de grid-forming (GFM) és un dels enfocaments de control més prometedors per a la integració de fonts d'energia renovable en els futurs sistemes elèctrics. La tecnologia GFM ofereix nombrosos avantatges a causa del seu comportament inherent de font de tensió, la qual cosa permet una estabilitat del sistema millorada, així com el suport als serveis de restabliment de la xarxa. Les tecnologies capaces de proporcionar funcionalitats GFM inclouen els sistemes d'alta tensió en corrent continu (HVDC), els sistemes de transmissió flexibles de corrent altern (FACTS), els mòduls de parc energètic (PPM) i els sistemes d'emmagatzematge d'energia en bateries (BESS).En els darrers anys, el concepte de control GFM ha guanyat una atenció significativa a causa dels seus beneficis potencials en l'estabilització de la xarxa i els serveis auxiliars. Diversos fabricants ja ofereixen actius amb capacitats de control GFM; no obstant això, les estratègies de control, les limitacions i les interaccions a nivell de sistema associades encara no s'han abordat de manera exhaustiva en la bibliografia. Aquest treball se centra en l'aplicació del control GFM a un sistema HVDC i a un compensador síncron estàtic (STATCOM) integrat amb emmagatzematge d'energia.En primer lloc, es presenten models detallats de transitoris electromagnètics (EMT) i implementacions de control de STATCOMs que operen tant en mode de control de freqüència i fase (GFM) com en mode de seguiment de la xarxa (GFL), juntament amb un model genèric de condensador síncron per a la comparació. S'analitzen diferents configuracions de bucles de control de tensió i corrent. S'ha desenvolupat i ajustat un esquema de control de convertidor complet, que inclou controladors d'energia interns i de la banda de la xarxa per a la topologia MMC, d'acord amb els requisits GFM de TransnetBW, incloent-hi funcions de limitació de corrent altern i de tensió contínua.El rendiment a nivell de sistema s'avalua mitjançant una xarxa de referència de 9 busos desenvolupada basada en la xarxa de TransnetBW. Es duen a terme simulacions inicials en el domini temporal per a millorar i refinar el control del GFM-STATCOM. S'analitza i es compara l'impacte de diferents ubicacions de fallades en el rendiment de la fault ride-through (FRT) del GFM-STATCOM, utilitzant tant simulacions en el domini temporal com mètodes d'escanneig.Finalment, basant-se en l'experiència i els resultats obtinguts de la modelització amb PSCAD, la sintonització del control i el desenvolupament del banc de proves de 9 busos, es proposa un conjunt de proves de conformitat per als GFM-STATCOM.
  
• ROSSI, FRANCESCA: Machine Learning Tools for Power Systems Optimal and Stable Operation
  
  Autor/a: ROSSI, FRANCESCA
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/05/2026
  Data de lectura: 14/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala Conferències. ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: PRIETO ARAUJO, EDUARDO | GOMIS BELLMUNT, ORIOL
  Resum de tesi: La ràpida descarbonització dels sistemes elèctrics i la integració a gran escala de recursos basats en inversors (*inverter based resources*, IBR), enllaços de corrent continu d'alta tensió (*high voltage direct current*, HVDC) i tecnologies dominades per l'electrònica de potència estan transformant profundament el comportament dinàmic de les xarxes elèctriques modernes. Aquests canvis introdueixen nous reptes d’estabilitat, especialment relacionats amb l’estabilitat de petit senyal, que no són adequadament abordats per les eines operatives convencionals. Al mateix temps, els operadors del sistema s'enfronten a requisits creixents per a una presa de decisions ràpida, fiable i òptima sota condicions d'operació altament variables.Aquesta tesi proposa un marc integral basat en tècniques d'aprenentatge automàtic (*machine learning*, ML) per donar suport a l'operació òptima i estable dels sistemes elèctrics moderns. La contribució principal és el desenvolupament de models substitutius basats en dades per a l'avaluació de l’estabilitat de petit senyal i dels indicadors de rendiment d’estabilitat, que permeten la seva integració eficient en els processos de presa de decisions operatives. Per gestionar l'escassetat de dades d'entrenament representatives, es desenvolupa una metodologia eficient per a la generació de dades sintètiques a gran escala i l'exploració multidimensional de l'espai operatiu, amb una atenció especial als sistemes amb una elevada penetració d'IBR.A partir d'aquests models substitutius, la tesi introdueix restriccions d'estabilitat de petit senyal basades en una regressió que es poden integrar en marcs d'optimització. En particular, es proposa una formulació de flux òptim de potència amb restriccions d'estabilitat (SSSC-OPF) per calcular punts d'operació estàticament factibles i dinàmicament estables tant en l’operació en línia com en la planificació operativa, mentre que també es desenvolupa un marc d'optimització amb retroalimentació en línia restringida per l'estabilitat de petit senyal (SSSC-OFO) per permetre l'ajustament continu, sense model i en temps real, del repartiment de generació basat en mesures.A més, el treball aborda el paper crític del control dels convertidors electrònics de potència mitjançant la proposta de mètodes basats en dades per a la selecció i assignació dels rols de control dels convertidors en xarxes híbrides AC/DC. S'empren tècniques de *clustering*, reducció de dimensionalitat i extracció de coneixement per identificar configuracions de control que milloren l'estabilitat al llarg de l'espai d'operació del sistema.Finalment, es presenta un marc de presa de decisions multicriteri basat en dades per donar suport a l'assignació en temps real dels rols de control dels convertidors, combinant la predicció del rendiment basada en ML amb criteris operatius.Els casos d'estudi sobre models realistes de sistemes elèctrics i sistemes de prova acadèmics demostren l'eficàcia, l'escalabilitat i els avantatges computacionals dels enfocaments proposats. En conjunt, la tesi mostra que les eines basades en ML poden millorar significativament la capacitat dels operadors del sistema per garantir una operació òptima i estable en petit senyal en futures xarxes dominades per l'electrònica de potència.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• GAMEL, MANSUR MOHAMMED ALI: Development of Epitaxial-free c-Ge Thermophotovoltaic Devices: from Double-Side Towards Interdigitated Back Contacted Structures
  
  Autor/a: GAMEL, MANSUR MOHAMMED ALI
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: 23/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3
  Director/a de tesi: MARTIN GARCIA, ISIDRO | GARIN ESCRIVA, MOISES
  Resum de tesi: Satisfer la demanda mundial d’electricitat i mitigar el canvi climàtic requereix tecnologies que superin la intermitència de les energies renovables. La conversió termofotovoltaica (TPV) és una solució prometedora d'estat sòlid per a aplicacions com l'emmagatzematge tèrmic i la recuperació de calor residual. Els dispositius TPV recents superen el 40% d'eficiència, rivalitzant amb els motors Stirling i Brayton, però depenen de semiconductors III-V cars i amb tecnologia epitaxial, cosa que en limita la viabilitat econòmica.Aquesta tesi se centra en el germani cristal·lí (c-Ge) com a absorbidor alternatiu de baix cost i desenvolupa mètodes de fabricació sense epitaxia (PECVD, ALD, processat amb làser) per a dispositius TPV de c-Ge, progressant des de contactes de doble cara fins a estructures de contacte interdigitat a la part posterior (IBC).Primer, es desenvolupen contactes selectius per a substrats de c-Ge tipus p. Per al contacte selectiu de forats, s'utilitza un contacte òhmic nou amb una passivació dielèctrica (a-SiCₓ/Al₂O₃/a-SiC) i processat amb làser UV (355 nm), aconseguint contactes puntuals amb radis de ~6µm, una velocitat de recombinació de 1,7×10³ cm/s, una resistivitat de contacte de 0,057 mΩ·cm² i una reflectivitat sub-gap superior al 90%. Per al contacte selectiu d'electrons, desenvolupem capes nanocristal·lines de silici tipus n (nc-Si(n)) sobre c-Ge(p) amb alta conductivitat (42 Ω⁻¹cm⁻¹), baixa energia d'activació (0,013 eV) i un dopatge de ~1×10²⁰cm-3. Una capa interfacial prima de silici amorf millora la passivació, però dificulta significativament el transport de portadors; per tant, es tria el nc-Si(n) sense aquesta capa per a la integració al dispositiu.Després del desenvolupament i la caracterització dels contactes selectius d'electrons i forats, la segona part d'aquesta tesi se centra en la fabricació de dispositius TPV basats en c-Ge. Es realitza un estudi sistemàtic que compara substrats de c-Ge amb nivells de dopatge alt (2 × 10¹⁶ cm⁻³) i baix (2 × 10¹⁵ cm⁻³), cadascun integrat amb una arquitectura de contacte del darrere completamente metal·litzat (FRC) o de contacte puntual (PERC). Es va caracteritzar el rendiment elèctric i òptic de cada disseny i els resultats demostren que un dopatge alt del substrat és essencial per minimitzar la resistència en sèrie. Tot i això, el reciclatge de fotons habilitat per l'arquitectura PERC sorgeix com el factor dominant per a la millora de l'eficiència, aconseguint el dispositiu PERC amb alt dopatge una una eficiència de conversió màxima estimada màxima del 8,41 % a una temperatura d'emissor de 1500 K.Finalment, es va dissenyar un procés de fabricació i es va finalitzar el primer lot d'estructures IBC amb resultats prometedors. Per millorar els dispositius TPV IBC, proposem incorporar germani negre nanotexturitzat (b-Ge) a la superfície frontal. Per això, vam resoldre el desafiament crític de passivació del b-Ge sobre substrats altament dopats, permetent la seva integració en dispositius TPV IBC. Mentre que la passivació estàndard amb Al₂O₃ es degrada en els nivells de dopatge requerits (>10¹⁵ cm⁻³), una combinació de capes a-SiCₓ(i)/Al₂O₃ proporciona tant passivació química com de camp, aconseguint velocitats de recombinació superficial molt per sota de 100 cm/s. Les simulacions de dispositius que incorporen la superfície frontal de b-Ge passivada indiquen una alta densitat de potència, superant els dispositius TPV de c-Ge de l'estat de l'art.En conjunt, els resultats obtinguts en aquesta tesi demostren el primer dispositiu TPV basat en c-Ge amb heterounió no epitaxial, contribuint significativament cap a una tecnologia TPV rendible.
  
• VILELLA VEGA, MANEL: Enhanced modulation strategies for a high-efficiency energy conversion system for electric vehicles
  
  Autor/a: VILELLA VEGA, MANEL
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/04/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències (TR1-085), campus de Terrassa
  Director/a de tesi: ZARAGOZA BERTOMEU, JORDI | BERBEL ARTAL, NÉSTOR
  Resum de tesi: La transició global cap als vehicles elèctrics (VE) ha intensificat la demanda d’electrònica de potència d’alta eficiència. Els carregadors embarcats On-Board Chargers (OBC) i els sistemes de conversió d’energia bidireccionals són essencials per gestionar el flux d’energia entre la xarxa elèctrica i la bateria del vehicle. Aquests sistemes han de ser compactes, lleugers i capaços d’oferir una alta densitat de potència per satisfer els requisits de l’automoció moderna. En aquest context, la conversió DC-DC bidireccional aïllada, i en particular el convertidor DAB, ha emergit com una tecnologia clau gràcies al seu aïllament galvànic inherent i al seu alt rendiment. Per assolir una elevada densitat de potència i eficiència, aquesta recerca utilitza semiconductors de banda ampla (WBG), concretament dispositius de Nitrur de Gal·li (GaN), que permeten freqüències de commutació més elevades en comparació amb el silici tradicional.L’objectiu principal d’aquest treball doctoral és optimitzar les tècniques de control i modulació per explotar tot el potencial dels semiconductors de GaN, tot mitigant els reptes associats al funcionament a alta freqüència, com ara els efectes paràsits, la gestió tèrmica i les interferències electromagnètiques (EMI). La recerca s’estructura al voltant de quatre contribucions principals.En primer lloc, la tesi avalua experimentalment un convertidor DAB no ressonant basat en GaN, analitzant els compromisos entre la freqüència de commutació, l’eficiència i les EMI. Es demostra que amb l’augment de la freqüència de commutació fins a 200 kHz es manté una alta eficiència, alhora que permet una reducció significativa de la mida dels components passius sense comprometre la compatibilitat electromagnètica.En segon lloc, s’introdueix una quantificació matemàtica del corrent DC en règim estacionari en convertidors DAB no ressonants. La formulació, que té en compte les variacions de la resistència dels semiconductors i els desajustos temporals, es valida experimentalment i s’acobla a una estratègia de control de compensació de tensió en bucle tancat per mitigar de manera efectiva aquests corrents DC paràsits.En tercer lloc, es desenvolupa una modulació de freqüència variable per reduir els corrents de pic transitoris durant l’arrencada i les variacions de càrrega.Finalment, la tesi explora la connexió modular en sèrie-paral·lel de convertidors per escalar el sistema a diferents tensions de bateria dels VE.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• CHÁVEZ PEREDA, ERICK DAVID: Study and identification of mechanical parameters while cutting tissues with vibrating hypodermic needles
  
  Autor/a: CHÁVEZ PEREDA, ERICK DAVID
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de lectura: 21/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Biblioteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ EGEA, ANTONIO JOSÉ
  Resum de tesi: La inserció d’agulles assistida per robot es troba actualment en desenvolupament per a la seva aplicació en procediments percutanis mínimament invasius, pel seu potencial per oferir alta precisió i repetibilitat. Malgrat això, la interacció entre l’agulla i el teixit tou produeix de manera inherent dany tissular, fet que pot comprometre la precisió del posicionament i el rendiment global del procediment. La fricció en la interfície agulla–teixit és el principal factor que determina el grau de dany. Per tant, aquesta tesi investiga i modela el paper de la fricció en la interacció agulla–teixit amb l’objectiu d’identificar les condicions d’inserció que minimitzen el dany tissular.Els factors que influeixen en la fricció i el dany tissular considerats en aquest estudi van ser la velocitat d’inserció i el moviment vibratori relatiu de l’agulla. Per avaluar-ne els efectes en pit de gall dindi ex vivo, seleccionat com a teixit model, es van utilitzar dos criteris de dany tissular: la mida de l’orifici permanent al teixit després de l’extracció i la força de fricció mesurada durant la retirada. Es va desenvolupar un model dinàmic de fricció de la interacció agulla–teixit, basat en el model de Dahl, utilitzant aquests dos criteris. En primer lloc, es va investigar la influència de la velocitat d’inserció en el dany tissular mitjançant experiments controlats a velocitats constants. Els paràmetres del model es van identificar a partir de les dades experimentals utilitzant el mètode dels mínims quadrats. Posteriorment, es va dur a terme una optimització basada en el model per determinar la velocitat d’inserció que minimitza el dany tissular, obtenint-se un valor òptim de 4,4 mm/s. En segon lloc, es va analitzar l’efecte de la inserció amb vibració assistida en el dany tissular utilitzant els mateixos criteris de dany. Es va desenvolupar un actuador vibratori dissenyat a mida per generar oscil·lacions axials durant la inserció de l’agulla. El model dinàmic de fricció es va estendre per tenir en compte el moviment vibratori relatiu, i els paràmetres corresponents es van identificar mitjançant el mètode dels mínims quadrats. Posteriorment, es va dur a terme una optimització basada en el model estès per determinar la freqüència de vibració òptima, donant un rang òptim de 800–1100 Hz. Aquesta optimització es va realitzar mantenint fixa la velocitat d’inserció òptima. En conjunt, la combinació d’una velocitat d’inserció de 4,4 mm/s i una freqüència de vibració de 800–1100 Hz va ser identificada com la condició òptima per minimitzar el dany tissular en pit de gall dindi ex vivo.Aquesta tesi proposa una metodologia per optimitzar els paràmetres d’inserció d’agulla en teixits tous, basada en els principis fonamentals de la interacció agulla–teixit. El model dinàmic de fricció desenvolupat es pot estendre a altres teixits tous mitjançant l’aplicació del mateix procediment experimental per identificar els paràmetres d’interacció corresponents. Això permet utilitzar un marc d’optimització basat en el model desenvolupat per determinar les condicions òptimes d’inserció en diversos casos d’estudi.
  
• LÓPEZ MOLES, ORIOL: Estudi fluid dinàmic del procés de mescla sòlid-líquid i líquid-líquid en agitadors industrials
  
  Autor/a: LÓPEZ MOLES, ORIOL
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de lectura: 15/07/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: aula I 28.8, edifici H de l'ETSEIB
  Director/a de tesi: VALENTIN RUIZ, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta l’estudi fluid dinàmic del procés de mescla sòlid–líquid i líquid–líquid en agitadors industrials, amb l’objectiu de desenvolupar i validar una metodologia numèrica basada en CFD i validada experimentalment per analitzar, optimitzar i escalar equips de mescla. El treball respon a la necessitat industrial de disposar d’eines predictives capaces de reduir iteracions experimentals, millorar l’eficiència energètica i de procés i transformar el coneixement hidrodinàmic local en criteris útils de disseny i operació. La recerca s’ha estructurat en dues línies complementàries. La primera línia de recerca es centra en el desenvolupament d’un nou mesclador en línia d’alta cisalla de tipus rotor–estator per a processos de mescla líquid–líquid, especialment emulsions complexes. Mitjançant simulacions CFD s’ha analitzat l’efecte dels principals paràmetres geomètrics del capçal sobre la generació de cisalla, el consum de potència i la capacitat d’emulsificació. Els resultats mostren que la taxa de cisalla es concentra principalment al shear gap i a les arestes del dentat del capçal de mescla, i han permès dentificar una configuració òptima, que combina elevada eficiència de cisalla i viabilitat constructiva. La seva caracterització hidrodinàmica i adimensional ha permès establir constants útils per al dimensionament i l’escalat. La validació experimental confirma la millora del nou disseny respecte a l’equip de referència, amb una reducció significativa de la mida de gota d’emulsió. La segona línia aborda el desenvolupament i la validació d’un model CFD multifàsic sòlid–líquid per predir el manteniment de sòlids en suspensió i el grau d’homogeneïtzació en tancs agitats. A partir d’un enfocament Euler–Euler, el model s’ha validat amb dades experimentals de la literatura i s’ha seleccionat el model d’arrossegament Vslip com a configuració de referència per la seva millor capacitat de reproduir la transició entre règims de suspensió. Amb el model validat, s’ha dut a terme un estudi paramètric de variables d’agitació i configuració geomètrica, i s’han identificat les configuracions geomètriques i operatives més favorables per maximitzar l’homogeneïtzació de la suspensió i s’ha determinat un criteri d’escalat adequat per a processos de suspensió sòlid-líquid. En conjunt, la tesi aporta una metodologia robusta de modelització i validació i estableix criteris quantitatius transferibles a la selecció, optimització i escalat d’agitadors i mescladors en línia.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL: ANÁLISIS DE LA INFORMACIÓN INSTITUCIONAL Y EL TRATAMIENTO DE LA PRENSA DE LOS INCIDENTES NUCLEARES ESPAÑOLES (1989-2009)
  
  Autor/a: TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: REVENTOS PUIGJANER, FRANCESC-JOSEP | PONT SORRIBES, CARLES
  Resum de tesi: L’objectiu general d’aquesta investigació és analitzar la seguretat del parc nuclear a Espanya en el període comprès entre els anys 1989 i 2009, mitjançant una anàlisi exhaustiva de la informació institucional i del tractament de la premsa dels incidents nuclears. La metodologia emprada inclou un model mixt qualitatiu i quantitatiu. S’ha analitzat la producció científica sobre incidents nuclears mitjançant bases de dades d’informació tècnica, bases de dades acadèmiques (Wos i Scopus) i recursos hemerogràfics. L’elecció dels diaris ABC, La Vanguardia i El País s’ha fet en base al criteri de ser alguns dels diaris amb més seguidors a Espanya en el període estudiat, considerant la premsa com el millor mitjà de seguiment dels incidents a finals dels anys vuitanta.L’any 1990, després de l’accident de Txernòbil, apareix l’Escala INES creada per l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) i l’Agència d’Energia Nuclear, amb l’objectiu de facilitar la comunicació internacional al públic i als mitjans. En aquest treball s’analitzen els incidents classificats com a nivell dos o superior seguint els criteris de l’OIEA.Els resultats del treball contemplen la utilització de l’Escala INES en la informació institucional i en els mitjans de comunicació.Les conclusions permeten aprofundir en el tractament de la informació al públic i determinar el tractament dels mitjans dels incidents nuclears. L’anàlisi de les lliçons apreses dels quatre incidents estudiats i el seu seguiment permeten concloure avenços en la seguretat nuclear i en la informació institucional i al públic amb la consolidació de l’Escala INES en matèria de comunicació nuclear a Espanya. Tanmateix, es determina que la finalització de les accions correctores no arriba a l’opinió pública malgrat la seva rellevància.La investigació aporta propostes de millora amb l’objectiu de promoure en el futur la millora de la comunicació incloent-hi la participació dels experts.La comunicació és una de les qüestions més rellevants en les crisis nuclears i ha de ser clara, oportuna, precisa, transparent i proactiva.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• KANJ BONGARD, SEBASTIEN: Contribution to the Systematic Study of Threat Actor Tools and Techniques in Real-World Cyber Incidents
  
  Autor/a: KANJ BONGARD, SEBASTIEN
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PEGUEROLES VALLES, JOSEP RAFEL
  Resum de tesi: La recerca en resposta a incidents de ciberseguretat i anàlisi forense digital (DFIR) s’enfronta cada vegada més a un equilibri entre el rigor acadèmic i les realitats operatives de les investigacions en entorns reals. Mentre que els estudis acadèmics sovint es basen en conjunts de dades controlats i escenaris sintètics, els professionals han d’operar sota pressió temporal, amb evidències incompletes i estrictes restriccions de confidencialitat. Aquesta recerca doctoral aborda aquesta bretxa mitjançant un programa de Doctorat Industrial dut a terme en col·laboració amb Incide Digital Data S.L., que ha permès accedir a dades d’incidents reals i als fluxos de treball dels professionals, tot mantenint alhora una metodologia científica rigorosa.La tesi investiga com les eines, tècniques i comportaments dels actors d’amenaça poden analitzar-se de manera sistemàtica i transformar-se en artefactes reutilitzables, validats i operativament significatius. S’exploren tres línies de recerca complementàries. En primer lloc, es proposa una metodologia forense integrada per a l’anàlisi de l’ús abusiu d’eines legítimes i de l’activitat en dispositius mòbils, que combina investigacions centrades en eines amb una caracterització estructurada de l’activitat a iOS per donar suport a una reconstrucció precisa, l’automatització i una anàlisi jurídicament sòlida en contextos reals de resposta a incidents. En segon lloc, la recerca desenvolupa un mapatge específic per a Business Email Compromise (BEC) de tàctiques, tècniques i procediments utilitzant el marc MITRE ATT&CK, abordant les limitacions dels informes sobre BEC basats en narratives. La matriu proposada es valida amb casos reals i demostra millores en la comparació de comportaments, l’agrupació d’incidents i l’alineament defensiu. En tercer lloc, la tesi dissenya i avalua empíricament una biblioteca de detecció basada en YARA orientada a tècniques d’anti-anàlisi de malware, amb especial atenció al comportament anti-màquina virtual i anti-sandbox, posant de manifest tant els punts forts com les limitacions de la detecció estàtica en contextos operatius.A través d’aquestes contribucions, la tesi demostra que els indicadors basats en comportaments i eines proporcionen un valor defensiu durador i que els fluxos analítics híbrids són necessaris per abordar amenaces evasives modernes. En fonamentar la innovació metodològica en la pràctica industrial, aquest treball contribueix a avançar el camp del DFIR cap a una recerca més sistemàtica, reproduïble i operativament rellevant, facilitant investigacions més ràpides i una presa de decisions defensives més consistent.
  

ENGINYERIA TÈRMICA

• BAHRAMIAN, LINDA: Numerical assessment of parcel modeling and inertial particle separator efficiency in polydisperse two-phase flows
  
  Autor/a: BAHRAMIAN, LINDA
  Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
  Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de lectura: 17/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Conferències TR5
  Director/a de tesi: OLIET CASASAYAS, CARLES | PEREZ SEGARRA, CARLOS DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda aspectes fonamentals i aplicats del modelatge de fluxos bifàsics dispersos dins de l’enfocament Eulerià–Lagrangià, amb especial èmfasi en el desenvolupament i avaluació del modelatge de paquets i de l’enfocament d’acoblament bidireccional consistent amb la conservació, avançant cap a l’aplicació a un separador inercial de partícules (IPS).Primer, les propietats de conservació de la formulació d’acoblament bidireccional s’analitzen per assegurar un intercanvi de quantitat de moviment consistent entre la fase portadora i la fase dispersa. La implementació numèrica preserva els principis de conservació global i una evolució de l’energia cinètica físicament consistent. El mètode numèric s’avalua primer en Simulació Numèrica Directa per proporcionar una solució de referència i posteriorment s’estén a Simulació de Grans Escales (LES) per abordar règims de flux més reals alineats amb casos d’aplicació.Sobre aquesta base, es desenvolupa una nova estratègia híbrida de modelatge de paquets combinant el Model de Nombre Fix i el Model de Volum Fix per a una distribució de partícules. L’enfocament proposat es valida posteriorment amb casos de referència i ofereix un compromís efectiu entre el cost computacional i la precisió predictiva.Posteriorment, es realitza una investigació numèrica exhaustiva d’un dispositiu IPS utilitzant models de turbulència LES, Improved Delayed Detached Eddy Simulation i Reynolds-Averaged Navier-Stokes. La influència de la resolució de la turbulència, la relació de divisió de flux i el nombre de Reynolds en l’eficiència de separació s’analitza per a diferents mides de partícula. Els resultats indiquen que el modelatge de la turbulència afecta les partícules dominades per l’arrossegament, mentre que la segregació de partícules de major mida està impulsada principalment per efectes inercials. Aquest estudi presenta una avaluació comparativa de les estratègies de modelatge de la turbulència i el seu impacte en la predicció del rendiment de l’IPS.El marc numèric s’estén llavors a condicions de formació de gel. L’impacte de gotes d’aigua i l’acumulació de gel es valida primer utilitzant un cas de referència cilíndric. La metodologia s’aplica després a la configuració IPS, on el creixement de gel altera la geometria interna.Després de l’acumulació de gel, s’injecten partícules sòlides en la geometria modificada per avaluar l’eficiència de separació utilitzant seguiment Lagrangià, mostrant una reducció de l’eficiència per a partícules dominades per la inèrcia com a resultat del bloqueig de purgat i d’interaccions modificades amb la paret. En aquest context, una contribució original clau d’aquest estudi és el desenvolupament i implementació d’un model específic de col·lisió partícula–paret de gel. Per abordar la manca de models adequats per a l’impacte de partícules sòlides sobre superfícies cobertes de gel en IPS, es va desenvolupar una formulació basada en restitució mitjançant una revisió estructurada i adaptació de models de col·lisió existents. Aquest enfocament assegura una predicció físicament consistent del comportament de rebot de partícules sobre superfícies cobertes de gel.En conjunt, aquesta tesi avança la capacitat predictiva de les eines de Dinàmica de Fluids Computacional per a fluxos bifàsics dispersos mitjançant la millora de la implementació de l’acoblament bidireccional consistent amb la conservació, la proposta d’un model híbrid de paquets guiat per la física, la quantificació de la sensibilitat del modelatge de la turbulència en l’eficiència de l’IPS i la introducció d’un nou model de col·lisió partícula–paret sota condicions adverses de formació de gel. Els resultats contribueixen tant al desenvolupament metodològic del modelatge Eulerià–Lagrangià com a la simulació fiable de sistemes aeronàutics de separació de partícules.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• ALVAREZ GALERA, EDGAR: HELIUM NUCLEATION IN LIQUID ALKALI METALS AND LEAD–LITHIUM ALLOYS
  
  Autor/a: ALVAREZ GALERA, EDGAR
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/06/2026
  Data de lectura: 22/07/2026
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FIB, Edifici B6, planta 1, Campus Nord UPC
  Director/a de tesi: MARTÍ RABASSA, JORDI | BATET MIRACLE, LLUIS
  Resum de tesi: En aquesta tesi s’estudia la barreja d’heli amb metalls líquids mitjançant el mètode de dinàmica molecular clàssica. L’objectiu principal és comprendre els mecanismes microscòpics que governen la nucleació de l’heli en diversos metalls líquids, amb èmfasi en l’eutèctic de plom--liti.Els resultats obtinguts contribueixen a una millor comprensió dels processos en sistemes metall--gas, amb aplicacions en ciència de materials i enginyeria nuclear. Aquestes mescles són relativament exòtiques i escassament estudiades, a causa de la dificultat de tractar-les experimentalment. El treball compilat en aquesta tesi respon a la necessitat de caracteritzar les mantes reproductores de triti dels futurs reactors de fusió, basades en la col·lisió de neutrons lliures amb àtoms de liti presents en l’aliatge eutèctic de plom--liti. Aquest procés produeix triti i allibera heli com a subproducte. La coneguda baixa solubilitat de l’heli en diversos metalls líquids suggereix una forta tendència a la formació de nanobombolles dins dels mòduls reproductors. Per tant, comprendre aquests mecanismes és essencial per millorar l’eficiència i la seguretat dels sistemes de fusió.Mitjançant simulacions numèriques, es van analitzar les interaccions entre els àtoms d’heli i de metall, així com els mecanismes físics responsables de la segregació del gas noble. Al llarg d’aquesta tesi, es van investigar els efectes de les condicions termodinàmiques, és a dir, de la temperatura i de la composició del dissolvent. Tot i que el focus principal es va situar en el sistema eutèctic plom--liti, l’estudi no es va limitar a aquesta composició. Es van estudiar diverses proporcions de plom i liti, així com altres metalls alcalins líquids purs.En la primera part de la tesi, es van proposar models d’interacció per als metalls líquids i les seves mescles amb heli. En aquesta etapa, com a primera aproximació, es van negligir els efectes del triti durant el procés de nucleació. Els camps de forces que descriuen totes les interaccions dins de les mescles es van adaptar a partir de potencials interatòmics disponibles en la literatura. Els models de metall líquid incorporaven la contribució efectiva dels núvols electrònics, i el seu rendiment es va avaluar mitjançant l’estudi de propietats termodinàmiques, estructurals i volumètriques.Com a segona aproximació, l’heli es va tractar sense contribucions electròniques explícites. Diverses propietats termofísiques es van reproduir satisfactòriament, proporcionant així una validació parcial del model proposat. En conseqüència, els camps de forces resultants es basaven en la hipòtesi de transferibilitat dels potencials interatòmics a les condicions termodinàmiques investigades en aquest treball.En la segona part de la tesi, es van presentar els estudis més innovadors. Aquests corresponen a l’estudi de la solubilitat de l’heli (constants de Henry) en metalls alcalins i aliatges de plom--liti, així com de la tensió interfacial i les inhomogeneïtats de pressió entre fases. Sota la hipòtesi que aquests processos estan governats per la teoria clàssica de la nucleació, aquests estudis permeten determinar les contribucions volumètrica i interfacial a la formació de bombolles. La primera està determinada pel grau de sobresaturació d’una mescla en què l’heli es troba inicialment dissolt i està intrínsecament lligada a la solubilitat. La segona és proporcional a l’àrea de la superfície divisòria, amb la tensió interfacial actuant com a factor multiplicatiu.Finalment, per obtenir una representació més acurada de les mescles, es va incloure el triti mitjançant models de potencial desenvolupats en aquest treball, amb l’objectiu de predir els efectes de l’isòtop de l’hidrogen sobre els resultats anteriors.
  
• GANCIO VAZQUEZ, JUAN: Characterizing and detecting changes in complex multidimensional data with permutation entropy
  
  Autor/a: GANCIO VAZQUEZ, JUAN
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 25/06/2026
  Data de lectura: 30/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de conferencias, Edificio TR5, puerta 1.41, Campus Terrassa
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: L'anàlisi de senyals obtingudes de sistemes dinàmics complexos és molt important, no només des de el punt de vista de moltes aplicacions pràctiques interdisciplinàries, sinó també des del punt de vista de la ciència fonamental, per elucidar els mecanismes subjacents que generen comportaments complexos. D'una banda, grans quantitats de dades són utilitzades actualment amb propòsits que tenen un impacte significatiu per la societat, per example, per la detecció i predicció del contagi de malalties, per l'anàlisi de tendències de mobilitat i xarxes de transport, i pel pronòstic meteorològic, entre altres. D'altre banda, molts dels esforços científics més retadors pretenen desentranyar molts d'aquests sistemes complexos, com el clima global i el cervell humà, depenen del anàlisi de les senyals que poden obtenir-se d'ells. L'anàlisi de aquestes senyals, fins i tot fent ús de les tècniques més modernes com l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, es basa en l'extracció de característiques que contenen la informació rellevant que un necessita per un fi específic.Una de les possibles tècniques utilitzades per l'extracció de característiques és l'anàlisi ordinal, proposat més de 20 anys enrere i que mira l'ordre relatiu de les dades per determinar diferents aspectes dels sistemes, com quan predictibles, complexos o eficient són. Tot i que ha sigut extensament aplicada a una gran varietat de sistemes, i generalitzada per incloure aspectes addicionals de les dades, així com també per extreure característiques temporals i espacials, encara existeixin aspectes de la seva implementació que resten per ser investigats. L'objectiu principal d'aquesta tesi és demostrar noves aplicacions de l'anàlisi de patrons ordinals per revelar les estructures temporals i espacials en les dades de sistemes reals i complexos. Específicament, analitzo dades experimentals obtinguts durant l'encesa d'un làser multimode complexo, senyals d'EEG provinents de subjectes sans en diferents condicions experimentals (ulls oberts o ulls tancats), i analitzo i comparo dos conjunts de dades climàtics molt coneguts de la temperatura de la superfície de la mar, en dues regions geogràfiques importants (El Niño i la corrent del Golf).En el primer capítol de la secció de resultats, presento l'anàlisi experimental d'un làser de semiconductor amb una cavitat llarga, amb el fi d'anticipar i identificar la bifurcació de llindar que ocorre durant l'encesa. En el segon capítol de la secció de resultats, presento l'anàlisi de dades d'activitat cerebral obtinguts per electroencefalogrames (EEG): gravacions de la activitat elèctrica del cervell des del cuir cabellut en dues condicions, els subjectes mantenint el seus ulls oberts (EO) o tancats (EC). Aquí mostro com de bé les característiques temporals i espacials funcionen per classificar els dos estats EO i EC, i com, per les característiques espacials, avaluar les correlacions amb orientacions especifiques pot millorar aquest funcionament.Finalment, en el últim capítol de aquesta secció de resultats, analitzo dos conjunts de dades de la anomalia de la temperatura de la superfície de la mar, i mostro com les característiques espacials permeten detectar transicions causades per canvis en la adquisició i processament de aquestes dades, mostrant també com el seu acord millora amb el temps. Tots junts, els estudis realitzats en aquesta tesi demostren que l'anàlisi ordinal ofereixi gran flexibilitat, permetent la selecció de diferents escales temporals i espacials, o diferents formes i orientacions dels patrons, el que permet obtenir característiques rellevants que encapsulen informació complementària per caracteritzar dades espai-temporalment complexes.
  

FOTÒNICA

• MORENO ABAJO, ÁLVARO: Optical investigation of 2D materials with in-plane engineering: exciton confinement and chirality sensing
  
  Autor/a: MORENO ABAJO, ÁLVARO
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | RESERBAT-PLANTEY, ANTOINE
  Resum de tesi: Els materials bidimensionals (2D) proporcionen una plataforma potent per a l’enginyeria a nanoescala i el control de la geometria i dels entorns energètics sense modificar directament el material, a causa de la seva naturalesa interfacial. Aquesta tesi explora com podem aprofitar aquest potencial mitjançant l’enginyeria en el pla en heteroestructures de van der Waals. Presentem dos casos d’estudi: en un, es redueix la dimensionalitat de l’excitó utilitzant una trampa electrostàtica 1D; en l’altre, s’obté una configuració quiral en rotar una monocapa respecte d’una altra, cosa que modifica la interacció amb altres sistemes quirals. En conjunt, aquestes dues parts demostren com el trencament de la simetria en el pla (simetria translacional i simetria especular, respectivament) en les plataformes de materials 2D habilita noves oportunitats de control i detecció.En la primera part, investiguem el confinament electrostàtic d’excitons en MoSe2. S’indueix una unió p–i–n a la monocapa mitjançant elèctrodes asimètrics, creant un potencial 1D estret amb una longitud efectiva de confinament d’excitons de fins a 10nm. Combinant la fotoluminescència i l’espectroscòpia de contrast de reflectància, mesurem un espectre discret corresponent als estats localitzats que sorgeixen de la quantització del centre de masses, amb polarització lineal alineada amb la geometria del potencial, d’acord amb les interaccions d’intercanvi vall–vall intensificades pel confinament. De manera rellevant per al desenvolupament d’aquesta tècnica, demostrem que el potencial de confinament no es pot entendre com un efecte purament electrostàtic. La il·luminació reconfigura el funcionament del dispositiu induïnt el fotodopatge degut a la dissociació d’excitons i l’extracció de càrrega assistida per mecanismes d’Auger, estabilitzant així una configuració p–i–n funcional. Observem dinàmiques de redistribució de portadors en una escala de segons i demostrem que la seva dependència amb la posició d’excitació produeix un canvi abrupte entre respostes excitòniques confinades i no confinades. Una descripció mitjançant equacions de velocitat captura la competència entre els processos de dissociació i d’Auger, posant de manifest una via per al control òptic no local de la densitat de portadors i, en conseqüència, del potencial de confinament. Aconseguir potencials excitònics programables que assoleixin el límit 0D podria habilitar tecnologies quàntiques com fonts de fotó únic o qubits òptics, i obrir una via cap a interaccions excitó–excitó fortes i física de Bose–Hubbard.En la segona part, aprofitem la quiralitat estructural del grafè bicapa rotat (TBG) per dur a terme una nova estratègia de detecció enantiomèrica basada en transferència d’energia no radiativa dependent de la quiralitat. En presència del TBG, la freqüència de decaïment de fluoròfors quirals es modifica en funció de la quiralitat relativa entre molècula i substrat, cosa que mesurem a través del temps de vida de fluorescència. L’asimetria observada es comprova estadísticament escanejant espacialment el contrast enantioselectiu, observant una inversió de signe en invertir la quiralitat del TBG i explorant el paper de l’angle de rotació com a paràmetre de control. Quantifiquem l’efecte de la quiralitat mitjançant un factor de dissimetria basat en el temps de vida que arriba a valors de 1 – 10%, la qual cosa implica una millora de diversos ordres de magnitud respecte al dicroisme circular natural tant de la molècula com del TBG. L’enfoc presentat és conceptualment diferent dels esquemes basats en enginyeria de camps electromagnètics, i assoleix sensibilitats de fins a una sola capa molecular sense necessitat de funcionalitzar la superfície. Això obre la porta al desenvolupament d’una plataforma amb interaccions quirals llum–matèria fortes i sintonitzables, amb implicacions en òptica, detecció i química, incloent la catàlisi i la síntesi homoquiral.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• HARO GUTIERREZ, PILAR ADRIANA: CONDUCTIVE AND INTERACTIVE MULTIFUNCTIONAL PLATFORMS FOR BIOMEDICAL APPLICATIONS
  
  Autor/a: HARO GUTIERREZ, PILAR ADRIANA
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/06/2026
  Data de lectura: 27/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Barcelona East School of Engineering (EEBE)C/ Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)(Aula Polivalent del edifici A (A0.03)
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | PÉREZ MADRIGAL, MARIA DEL MAR
  Resum de tesi: Malgrat els avenços recents en el desenvolupament de biomaterials intel·ligents per a l'enginyeria de teixits i l'administració controlada de fàrmacs, encara hi ha limitacions significatives pel que fa a la integració de les propietats electroactives, la resposta a estímuls externs i la biocompatibilitat adequada dins de plataformes biodegradables i estructuralment estables. En aquest context, aquesta tesi doctoral es va centrar en el desenvolupament i la caracterització de biomaterials electroactius i electrosensibles basats en polímers biodegradables, principalment àcid polilàctic (PLA), àcid hialurònic (HA) i policaprolactona (PCL), destinats a aplicacions en enginyeria de teixits, medicina regenerativa i sistemes d'administració controlada de fàrmacs. Es van dissenyar i fabricar bastides i membranes multifuncionals capaces de respondre a estímuls elèctrics externs per modular l'alliberament sostingut de compostos bioactius, com el lactat i el cloramfenicol, amb possibles aplicacions en la regeneració cardíaca i la cicatrització de ferides. Els materials desenvolupats van incorporar polímers conductors i partícules magnètiques híbrides, permetent la producció d'estructures biocompatibles amb propietats electroactives, magnètiques i mecàniques millorades adequades per interactuar amb teixits biològics i respondre dinàmicament a estímuls externs. Per optimitzar el rendiment d'aquests sistemes, es van implementar modificacions estructurals i superficials, incloent-hi tractaments amb plasma, immobilització enzimàtica i recobriments de PCL, que van permetre la regulació de la degradació del material, la modificació de la porositat i l'ajust dels perfils d'alliberament de compostos terapèutics. En particular, les bastides desenvolupades van demostrar la capacitat d'alliberar lactat de manera sostinguda durant períodes prolongats, assolint diferents concentracions segons la temperatura i les condicions d'electroestimulació aplicades. Així mateix, les membranes carregades de cloramfenicol van permetre l'alliberament tant passiu com induït elèctricament, preservant alhora l'activitat antimicrobiana de l'antibiòtic contra bacteris com ara Escherichia coli i Staphylococcus aureus.Els resultats obtinguts van demostrar que l'aplicació d'estímuls elèctrics promou l'alliberament controlat, progressiu i prolongat de molècules bioactives, mentre que la integració de components conductors i magnètics millora la funcionalitat i la versatilitat dels biomaterials. En general, aquest treball demostra que la combinació de materials multifuncionals, estratègies de modificació estructural i sistemes electrosensibles constitueix un enfocament innovador i prometedor per al desenvolupament de plataformes intel·ligents capaces de respondre amb precisió a requisits terapèutics específics, obrint així noves oportunitats per al disseny de dispositius biomèdics avançats en medicina regenerativa i administració localitzada de fàrmacs.Com a perspectives futures, els estudis desenvolupats en aquesta tesi obren la possibilitat d'explorar noves estratègies d'estimulació electroactiva utilitzant senyals elèctrics més complexos i dinàmics, així com avançar encara més en la validació biològica dels materials mitjançant models cel·lulars avançats i fins i tot estudis in vivo. A més, pot ser d'interès avaluar l'escalabilitat i la reproductibilitat d'alguns dels sistemes més prometedors amb vista a la seva transferència tecnològica i el desenvolupament de prototips clínics.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• MORELL LLORENS, JOAN: Development of an integrated biological base process for the recovery of copper from electronic waste: Advances in pre-treatment, aeration intensification, monitoring and electrochemical recovery
  
  Autor/a: MORELL LLORENS, JOAN
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 23/06/2026
  Data de lectura: 17/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'EPSEM
  Director/a de tesi: DORADO CASTAÑO, ANTONIO DAVID | GUIMERÀ VILLALBA, XAVIER
  Resum de tesi: L’augment accelerat de la generació de residus electrònics (RAEE) representa tant un important repte ambiental com una oportunitat per a la recuperació de metalls valuosos dins d’un model d’economia circular. Entre les diferents tecnologies de recuperació, la biolixiviació ha emergit com una alternativa sostenible prometedora gràcies als seus baixos requeriments energètics i a la reduïda dependència de reactius químics. En particular, els sistemes de biolixiviació en circuit tancat permeten la regeneració i reutilització contínua de l’agent lixiviant, minimitzant el consum de reactius i la generació de residus.Aquesta tesi doctoral investiga el potencial tecnològic i l’aplicabilitat de la biolixiviació en circuit tancat per a la recuperació de metalls a partir de RAEE mitjançant un enfocament integrat d’enginyeria de processos centrat en la intensificació del procés, la simplificació operacional, la monitorització contínua i la integració de la recuperació final de metalls. El treball s’estructura al voltant de quatre etapes interconnectades: (I) bioproducció de ferro fèrric, (II) pretractament dels RAEE, (III) biolixiviació de metalls i (IV) recuperació selectiva de metalls.La primera etapa abordada va ser la regeneració biològica del ferro fèrric, responsable de l’oxidació dels metalls durant la biolixiviació. Com que l’oxidació de Fe²⁺ està sovint limitada per la transferència d’oxigen, es va implementar un sistema intensiu d’aireació basat en un jet venturi en un bioreactor amb Acidithiobacillus ferrooxidans immobilitzat. Aquest sistema va incrementar significativament l’oxigen dissolt i va millorar les velocitats d’oxidació del Fe²⁺ fins a 3,5 vegades respecte als sistemes convencionals, facilitant una operació més contínua i intensificada.La segona etapa es va centrar en simplificar el pretractament dels RAEE mantenint una recuperació eficient dels metalls. Les rutes convencionals de pretractament sovint impliquen tractaments mecànics extensius i operacions manuals de desmuntatge que augmenten la complexitat operacional i el temps de processament. Mitjançant la caracterització de 850 telèfons mòbils fora d’ús després de processos industrials de trituració i garbellat, es va demostrar que estratègies mecàniques simplificades permeten concentrar metalls valuosos en fraccions accessibles aptes per a les etapes posteriors de biolixiviació.Durant l’etapa de biolixiviació, es va desenvolupar un dispositiu RGB-Arduino no invasiu per a la monitorització en temps real de Fe³⁺ i Cu²⁺ mitjançant anàlisi òptica. El sistema va permetre estimar les concentracions dels analits sota condicions altament corrosives sense necessitat de mostreig continu, facilitant el control del procés i reduint els temps d’espera entre etapes.Finalment, la tesi demostra la viabilitat de l’electrodeposició directa de coure a partir de lixiviats rics en ferro sense necessitat d’eliminar-lo prèviament. Tot i que la presència de Fe²⁺ afecta l’eficiència de corrent, es van obtenir dipòsits de coure amb pureses properes al 99,9%. A més, el Fe²⁺ romanent en dissolució pot ser recirculat cap a l’etapa d’oxidació biològica, on és regenerat a Fe³⁺ i reutilitzat com a agent lixiviant. Aquesta estratègia tanca el cicle del ferro, minimitza el consum de reactius i redueix la generació de residus secundaris.En conjunt, aquesta tesi contribueix al desenvolupament d’un procés de biolixiviació en circuit tancat més compacte, eficient i operacionalment simplificat per a la mineria urbana sostenible i el reciclatge de RAEE.
  
• MULERO JIMÉNEZ, LORENA: Bosc i Sostenibilitat: proposta educativa a l’entorn dels serveis ecosistèmics del bosc i els ODS amb pedagogia de ciència oberta a secundària
  
  Autor/a: MULERO JIMÉNEZ, LORENA
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/06/2026
  Data de lectura: 03/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de l'EPSEM
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Vivim en una societat que normalitza les crisis. Les crisis afecten els pilars de la civilització i l’educació és el motor que mou el món. I que seria de la societat i l’educació de les noves generacions sense tenir cura del medi ambient, de la natura?En aquesta tesi s’han desenvolupat un seguit d’accions relacionades amb el bosc i la seva contribució a la sostenibilitat mitjançant la seva vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest és un procés de conscienciació dels estudiants de secundària, del seu paper essencial en el camí cap a una societat sostenible i respectuosa. Així mateix, s’analitza l’impacte de la implementació del Projecte Bosc i Sostenibilitat, aplicant la innovadora metodologia d’ensenyament anomenada Open Science Schooling en la presa de consciència dels estudiants de secundària i del seu paper com a element clau per canviar la societat i dirigir-la cap a la sostenibilitat.Es realitza un estudi de cas amb material docent creat i desenvolupat en la mateixa tesi. Les activitats s’implementen en instituts de secundària d’arreu de Catalunya. També es duen a terme activitats dins del programa de l’Exploratori dels Recursos de la Natura que té per objectiu incentivar la ciència i la tècnica en els joves i que porta a terme activitats adreçades al professorat de secundària i als propis joves.
  

SOSTENIBILITAT

• KHEZRINEJADGHARAEI, MAHDIEH: Sustainability, Resilience, Vulnerability and Climate Change Effects within the Farming Ecosystem in Catalonia
  
  Autor/a: KHEZRINEJADGHARAEI, MAHDIEH
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GUESMI, BOUALI | BUYSSE, JEROEN FIRMIN
  Resum de tesi: Els sistemes agraris arreu del món s'enfronten a pressions creixents del canvi climàtic, la volatilitat dels mercats i les limitacions de recursos, fet que fa clau avaluar la sostenibilitat, la resiliència i la vulnerabilitat per a la seguretat alimentària. A Catalunya, aquests reptes són intensos per la diversitat dels cultius mediterranis i l'estrès climàtic recurrent. Aquesta tesi aborda quatre qüestions: com mesurar la sostenibilitat agrària i la seva sensibilitat metodològica, com es relaciona amb la resiliència segons el cultiu, com la vulnerabilitat afecta la productivitat, i com l'aprenentatge automàtic i l'optimització econòmica poden orientar l'adaptació.El primer capítol examina l'ecosistema agrari de Catalunya holísticament. Mitjançant anàlisi factorial, integrem 21 indicadors econòmics, ambientals i socials de la FADN. Les puntuacions oscil·len entre 3 i 4, amb millors resultats econòmics en explotacions grans. Apareixen diferències significatives segons dimensió i temps, suggerint polítiques específiques per mida centrades en petits agricultors i adaptació climàtica. La metodologia ofereix una eina pràctica per monitorar la sostenibilitat en sistemes mediterranis.Com a anàlisi complementària, examinem la sensibilitat a cinc metodologies d'índex compost. Mitjançant regressió GLS amb efectes aleatoris i anàlisi de sensibilitat basada en variància, demostrem que les decisions metodològiques influeixen significativament. La ponderació experta dóna resultats similars a la igualitària, mentre que l'anàlisi factorial amb normalització min-max és la més consistent teòricament. L'anàlisi de components principals mostra forta estabilitat estadística, però amb limitacions per a dades quantitatives. És la primera integració sistemàtica d'anàlisi de sensibilitat amb validació economètrica per a índexs de sostenibilitat agrària, amb un marc de robustesa per a la selecció de mètodes.El segon capítol analitza la interacció entre els pilars de la sostenibilitat i la resiliència. Mitjançant equacions estructurals per a cereals, arròs, vinya i olivera, es revelen patrons que contradiuen la teoria convencional. La sostenibilitat econòmica és el principal motor de la resiliència en cereals, arròs i olivera, mentre que els factors ambientals predominen en la vinya. Contràriament a les expectatives, la sostenibilitat social mostra efectes directes negatius en cereals i arròs, però positius en l'olivera, qüestionant les sinergies universals. Els resultats ajuden a desenvolupar estratègies específiques per cultiu.El tercer capítol avalua la vulnerabilitat dels quatre cultius amb un índex que combina exposició, sensibilitat i capacitat adaptativa. S'aplica un enfocament en tres etapes amb índex multicriteri, correlació i panell dinàmic. L'olivera té la vulnerabilitat més alta, seguida dels cereals; la vinya, la més baixa. Lleida presenta la vulnerabilitat regional més alta, Barcelona la més baixa. La temperatura és el determinant principal. System GMM confirma una relació negativa significativa entre vulnerabilitat i productivitat, amb efectes a llarg termini més intensos que els immediats.El quart capítol desenvolupa el primer marc integrat que combina prediccions d'aprenentatge automàtic amb optimització econòmica per analitzar l'especialització regional i la priorització d'inversions. S'utilitzen models XGBoost amb programació matemàtica positiva multiperíode sota RCP4.5 i RCP8.5. Tot i que els beneficis agregats varien poc, els patrons d'especialització canvien substancialment: les regions especialitzades es concentren més, mentre que les diversificades mantenen carteres resilients. Els retorns són més alts en zones amb restriccions hídriques. Les diversificades guanyen resiliència via efectes de cartera, mentre que les especialitzades afronten vulnerabilitat amplificada, indicant que l'adaptació està limitada per la infraestructura més que pel clima. És una eina robusta de planificació sota incertesa.
  
• RHOUMA, ALI: Operationalizing the Water–Energy–Food–Ecosystems Nexus for the Sustainability Assessment of Mediterranean Farming Systems
  
  Autor/a: RHOUMA, ALI
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2026
  Data de lectura: 16/07/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: Salón de Grados de la EEABB Campus of Castelldefels
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA | BROUWER, FLOOR
  Resum de tesi: Els sistemes agrícoles afronten pressions creixents derivades de l’escassetat d’aigua, el canvi climàtic i la degradació ambiental, especialment a la regió mediterrània, on les limitacions de recursos s’intensifiquen progressivament. Afrontar aquests reptes interconnectats requereix enfocaments analítics integrats capaços de capturar les complexes interaccions entre l’aigua, l’energia, la producció d’aliments i els ecosistemes. En aquest context, el nexe Aigua–Energia–Aliments–Ecosistemes (WEFE) ha emergit com un marc prometedor per donar suport a la gestió sostenible dels recursos; tanmateix, la seva aplicació operativa a escala d’explotació agrícola encara és limitada. Aquesta tesi té com a objectiu avançar en l’aplicació del nexe WEFE per a l’avaluació de la sostenibilitat dels sistemes agrícoles mitjançant el desenvolupament d’un marc analític integrat i eines pràctiques d’avaluació.La recerca adopta un enfocament metodològic progressiu. En primer lloc, s’apliquen indicadors de sostenibilitat relacionats amb l’aigua —en particular la petjada hídrica i la petjada d’escassetat hídrica— per avaluar les pressions que la producció agrícola exerceix sobre els recursos hídrics. Aquests indicadors proporcionen una comprensió inicial de l’eficiència en l’ús dels recursos i permeten identificar els principals reptes relacionats amb l’aigua en els sistemes agrícoles. Sobre aquesta base, la tesi desenvolupa un marc d’avaluació del nexe WEFE basat en models de dinàmica de sistemes, que permet analitzar les interaccions entre l’ús de l’aigua, el consum d’energia, la producció d’aliments i els impactes sobre els ecosistemes. Aquest marc s’implementa mitjançant una eina de suport a la presa de decisions fàcil d’utilitzar, dissenyada per facilitar l’avaluació de la sostenibilitat a escala d’explotació agrícola.Posteriorment, el marc desenvolupat s’aplica per avaluar solucions del nexe WEFE en sistemes agrícoles, amb especial atenció a les pràctiques agroecològiques. Mitjançant la integració de múltiples indicadors relacionats amb l’eficiència en l’ús dels recursos, el rendiment ambiental i la productivitat agrícola, l’anàlisi explora com els enfocaments agroecològics influeixen en el rendiment dels sistemes agrícoles dins del nexe WEFE. Els resultats mostren que les pràctiques agroecològiques poden millorar l’eficiència en l’ús dels recursos, reduir les pressions ambientals i reforçar la resiliència dels sistemes agrícoles.Finalment, els resultats de l’avaluació del nexe WEFE es tradueixen en indicadors clau de rendiment vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquest enfocament permet quantificar com les pràctiques agrícoles basades en el nexe WEFE contribueixen a objectius més amplis de sostenibilitat i desenvolupament global. En conjunt, aquesta tesi contribueix a reduir la bretxa entre el marc conceptual del nexe WEFE i la seva aplicació pràctica en l’avaluació de la sostenibilitat agrícola, proporcionant eines analítiques i coneixement útil per a responsables polítics, investigadors i actors del sector interessats a promoure sistemes agrícoles resilients i eficients en l’ús dels recursos a la regió mediterrània i més enllà.
  
• VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT: Design and Application of an AI-Enabled Adaptive Framework for Assessing Circularity in Socio-Ecological and Technical Systems (SETs) within the WEFE Nexus
  
  Autor/a: VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2026
  Data de lectura: 17/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC ESEIAAT edifici TR1Planta 0 Porta 085
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: La sostenibilitat i les transicions de l'economia circular en els sistemes socioambientals contemporanis es troben cada vegada més desafiades per la complexitat, la incertesa i les fortes interdependències entre els recursos naturals, les infraestructures i les estructures de governança. Els enfocaments tradicionals, d'avaluació sectorial basada en indicadors, han demostrat ser insuficients per capturar aquestes interaccions, sovint ignorant les compensacions sistèmiques, els comportaments emergents i les restriccions específiques del context. En resposta a aquestes limitacions, la present tesi doctoral desenvolupa, aplica i valida marcs d'avaluació integrats, participatius i adaptatius per a la sostenibilitat i la circularitat, basats en el pensament de sistemes i el Nexe Aigua-Energia-Alimentació-Ecosistemes.La tesi s'estructura com a compendi de la manera següent. El primer capítol és la introducció, a on es presenta el context de recerca dels principals conceptes, els antecedents i fonaments de la recerca, axí com el disseny, que comença amb les preguntes i hipòtesis de la recerca, la identificació de la bretxa de recerca, així com les línies i objectius. El segon capítol, s’endinsa en l’estat de l’art dels principals conceptes, presentant l’anàlisi bibliomètric a més del contexte institucional i els projectes que han proporcionat l’escenari per la part aplicada de la recerca. El tercer capítol, es dedica a la metodolgia, començant amb el marc metodològic global per posteriorment enfocar-se en el WEFE Nexus i l’avaluació integrada. El quart capítol, proposa un marc multicriteri integrat per avaluar el rendiment de la sostenibilitat i l'economia circular en els serveis públics d'aigua que operen en contextos mediterranis, combinant petjades ambientals, serveis ecosistèmics, governança i rendiment operatiu dins d'una estructura analítica orientada a la presa de decisions. El cinqué capítol, aplica una eina d'avaluació del WEFE Nexus activada per la intel·ligència artificial (IA) a les solucions de bioeconomia circular (específicament al biochar i les pràctiques agroforestales), les quals destaquen les compensacions, les sinergies i els resultats dependents del context i la seva dinàmica en escenaris futurs. El sisè capítol, consolida aquestes idees en un marc metodològic transferible per a l'avaluació de la circularitat participativa i activada per IA mitjançant sistemes socioambientals heterogenis. El capítol setè, es centra en la discussió dels resultats obtinguts a través de la recerca teòrica i aplicada, específicament per demostrar si la circularitat s'ha implementat com un conjunt estàtic de cicles de materials, o si s’ha assolit la seva implementació com una propietat de sistema emergent resultant de les interaccions entre els sistemes de recursos, els ecosistemes, les institucions i els valors dels grups d'interès, dins del marc de la present tesis. El capítol vuitè i últim, recull les conclusions per tal de mesurar el grau en què la metodologia i les seves aplicacions, ajuden a integrar l'anàlisi de decisions multi-criteri, els processos participatius, la intel·ligència artificial i els conceptes bessons digitals per donar suport a una avaluació de sostenibilitat transparent, adequada al context i adaptativa. Finalment, es dibuixen limitacions i futures línies de recerca per establir alguns principis bàsics per a la replicació i adaptació de l'eina d'anàlisi en altres contextes.En general, la tesi pretén contribuir a l'avanç de l'estat de l'art en la ciència de la sostenibilitat mitjançant l'operativitat del WEFE Nexus a través de marcs d'avaluació participatius i habilitats per la IA, reduint la bretxa entre la integració conceptual i el suport pràctic a la pressa de decisións.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• CASTILLO DE LEON DE ROMERO, ROSNERY NAYARITH: Desarrollo de un módulo de celosía para envolvente en clima húmedo tropical (Panamá), mediante hormigón con árido de reciclado de Residuo mixto de la Construcción y Demolición (RCD) y Neumáticos Fuera de Uso (NFU).
  
  Autor/a: CASTILLO DE LEON DE ROMERO, ROSNERY NAYARITH
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT | PARIS VIVIANA, ORIOL
  Resum de tesi: La present tesi doctoral investiga el desenvolupament d’un mòdul de gelosia per a envolvents en clima humit tropical, elaborat amb microformigó que incorpora àrids reciclats procedents de residus mixts de construcció i demolició (CDW) i pneumàtics fora d’ús (ELT), en forma de cautxú granulat (CR).L’estudi aborda dues línies de recerca complementàries: 1) el desenvolupament i la caracterització d’un microformigó amb incorporació d’àrid reciclat procedent de CDW i ELT, amb potencial d’aplicació en mòduls de gelosia de petit format per a façana; i 2) l’anàlisi i el desenvolupament del mòdul i del sistema de gelosia com a estratègia passiva de l’envolupant.La metodologia integra una revisió bibliomètrica i sistemàtica de la utilització de l’ELT en el desenvolupament de formigons; dues campanyes experimentals de caracterització física, mecànica, tèrmica i de reacció al foc del material; el desenvolupament d’una taxonomia per parametritzar gelosies amb eines de modelatge energètic d’edificis (BEM); un estudi del comportament tèrmic de gelosies a Panamà mitjançant monitoratge in situ i simulació dinàmica; i, finalment, l’avaluació d’una gelosia de petit format fabricada amb el microformigó desenvolupat, comprovant-ne el comportament tèrmic.Els resultats obtinguts en aquest estudi indiquen que les dosificacions amb àrids reciclats poden ser utilitzades en l’envolupant mitjançant sistemes autoportants. En el cas de la gelosia, es va seleccionar la dosificació que va presentar les prestacions més favorables dins del conjunt de resultats obtinguts. També es constata que el comportament tèrmic de la gelosia està condicionat no només per les característiques intrínseques dels materials emprats, sinó també per la seva geometria, el percentatge d’obertura, la configuració de l’envolvent i la ventilació natural de l’espai entre les dues pells.La tesi conclou que és possible avançar cap a solucions de façana més sostenibles des de la perspectiva de l’economia circular, integrant alts percentatges de residus amb el disseny de components passius adaptats al clima.
  
• KHALIL, MARWA MOSTAFA ABDELAZIM: Towards the sustainability of earthen heritage conservation: a new decision-making methodology for guiding the adaptive reuse of earthen complexes in desert oases
  
  Autor/a: KHALIL, MARWA MOSTAFA ABDELAZIM
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/06/2026
  Data de lectura: 13/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: PONS VALLADARES, ORIOL | BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: Recentment, la reutilització adaptativa s'ha considerat gradualment com un enfocament sostenible per allargar la vida útil dels edificis patrimonials, preservant alhora els seus valors autèntics. En contextos de patrimoni de terra, especialment en oasis desèrtics, la reutilització adaptativa juga un paper important en la prevenció de l'abandonament i el deteriorament dels edificis de terra. En aquests contextos, com ara l’oasi de Siwa (Egipte), les tecnologies de construcció utilitzades en aquests projectes de reutilització adaptativa han demostrat el seu impacte no només en el rendiment ambiental i econòmic, sinó també en la coherència cultural de l'edifici reutilitzat i la seva acceptació per part de la comunitat local. Tanmateix, la selecció de materials per a projectes de reutilització adaptativa continua estant subestimada en els processos de presa de decisions.La tesi aborda aquesta bretxa de recerca desenvolupant una eina que pretén guiar les parts interessades en la selecció de la tecnologia de construcció més sostenible per garantir la sostenibilitat a llarg termini del patrimoni de terra. L'eina de presa de decisions proposada combina la metodologia MIVES (Integrated Value Model for Sustainability Assessment) amb la tècnica de comunicació estructurada Delphi. Està composta per un arbre de requisits estructurat d'indicadors culturals, econòmics, ambientals i socials. Combina el rendiment quantitatiu i les percepcions qualitatives, traduint-les en funcions de valor sense unitats per obtenir índexs de sostenibilitat comparables.L'eina es va aplicar a tres estudis de cas a l'oasi de Siwa: Adrere Amellal, Albabenshal i l'extensió dels ecologges de Kenooz Shali, que representen complexos residencials de terra que s'han reutilitzat com a ecologges. Es van seleccionar tres alternatives de tecnologia de construcció per a la seva avaluació: el Karshif tradicional, els maons vermells industrials i els blocs de sal innovadors impresos en 3D. Els indicadors quantitatius es van avaluar utilitzant la literatura i els estàndards internacionals, mentre que els indicadors qualitatius es van avaluar mitjançant processos Delphi amb participants locals i experts. En els tres casos, el Karshif va aconseguir l'índex de sostenibilitat global més alt a causa de la seva forta relació amb el patrimoni i la identitat cultural de Siwan, l'acceptació social i els avantatges ambientals. Tanmateix, els resultats van revelar les seves debilitats econòmiques i els seus elevats requisits de manteniment i, en conseqüència, van suggerir l'ús de solucions de construcció híbrides per millorar la seva durabilitat mantenint alhora el seu valor. Es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat per validar la robustesa del model, l'estabilitat en tots els casos i l'adaptabilitat a les perspectives de les parts interessades.Finalment, la recerca contribueix a l'avaluació de la sostenibilitat en la conservació del patrimoni de terra canviant l'enfocament de l'avaluació de noves funcions a la selecció de tecnologies de construcció adequades en projectes de reutilització adaptativa. La recerca destaca la influència de la selecció de materials i la importància del desenvolupament socioeconòmic en la sostenibilitat a llarg termini dels edificis patrimonials reutilitzats. La integració de les parts interessades en totes les fases de desenvolupament del marc proporciona un procés transparent que es pot replicar en oasis patrimonials de terra similars arreu del món.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• JADOON, MUHAMMAD AWAIS: Machine Learning-based Random Access Techniques for Massive Connectivity
  
  Autor/a: JADOON, MUHAMMAD AWAIS
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2026
  Data de lectura: 16/07/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Auditorium B6 Building, Av. Carl Friedrich Gauss, 11, PMT, Castelldefels (Barcelona)
  Director/a de tesi: NAVARRO RODERO, MÒNICA | PASTORE, ADRIANO
  Resum de tesi: El 5G i la seva evolució a nous sistemes d’informació i comunicació contempla la comunicació massiva entre sensors i dispositius màquina (mMTC) com un dels principals casos d’ús. Més enllà de donar suport a xarxes ultradenses de dispositius de baixa complexitat, baix consum i que funcionen amb bateries, les característiques de tràfic de dades difereixen significativament de les comunicacions tradicionals, on la implicació humana és més explícita. Les comunicacions associades a mMTC es caracteritzen per ser molt més esporàdiques, descoordinades i sovint basades en esdeveniments. Gestionar l'accés al medi per a un nombre massiu de dispositius és un dels reptes centrals en mMTC. Els esquemes tradicionals basats en l’assignació prèvia de recursos (scheduling), o bé els enfocaments d'accés aleatori (RA) sense reserva, sovint incorren en senyalització excessiva, altes taxes de col·lisió i ofereixen una adaptabilitat limitada en entorns on els patrons de tràfic varien. Aquestes necessitats requereixen el disseny de nous esquemes d'accés al medi que puguin escalar en nombre de dispositius, fins a valors molt elevats.En aquesta tesi, utilitzem l'aprenentatge per reforç multiagent (MARL) per dissenyar polítiques distribuïdes d’accés aleatori sense reserva prèvia dels recursos, que s'adaptin a les condicions de tràfic de dades dinàmiques i siguin factibles per donar servei de forma massiva. Primer hem desenvolupat un entorn d’aprenentatge automàtic per un sol canal on els dispositius aprenen la política de transmissió mitjançant la retroalimentació d’un bit pel canal de difusió, així com a partir de la memòria intermèdia local (buffer) amb els estats dels paquets, aplicant un algorisme d’aprenentatge de valors Q profund (DQN). Tot i que, sota tràfic regular de Poisson, aquesta solució supera en rendiment de taxa de transmissió i equitat a les tècniques convencionals basades en retrocés exponencial (EB), es basa en un marc d'entrenament d'un sol agent i no aprofita completament el principi d’entrenament central i execució distribuïda (CTDE). Reconeixent la importància de l'escalabilitat i la coordinació efectiva en xarxes grans, hem adoptat algorismes avançats MARL, com ara les xarxes de descomposició de valors (VDN) i QMIX, en els quals es calcula un valor Q global a partir de valors Q individuals, aprofitant així la informació de la xarxa global durant l'entrenament.Per avaluar l'equitat, introduïm la mètrica anomenada edat dels paquets (AoP), que quantifica l'obsolèscencia dels paquets no transmesos en les memòries intermèdies del dispositiu. A continuació, ampliem els nostres models per adaptar-nos a altres models de tràfic amb arribades a ràfegues i correlades, demostrant que els esquemes MARL proposats poden adaptar-se eficaçment a l'activació sobtada del dispositiu o als patrons d'arribada canviants. També investiguem com la identificació dels usuaris afecta l'aprenentatge i l'equitat de les polítiques, ja que els dispositius poden unir-se o sortir dinàmicament de la xarxa. Mostrem com aquestes opcions de disseny poden influir en l'equitat i permetre que els dispositius surtin o s'uneixin a la xarxa. També, hem ampliat l'abast del model més enllà d'un sol canal, incorporant múltiples recursos ortogonals, demostrant la generalització d'aquests enfocaments. Al llarg de les extenses simulacions, s’ha observat com tots els mètodes basats en MARL superen de forma consistent els esquemes EB. Les nostres troballes subratllen el potencial de les solucions basades en MARL per a escenaris mMTC i futurs sistemes sense fils.
  
• TSIAMAS, IOANNIS: Robust and Data-Efficient End-to-End Speech Translation: Segmentation, Cross-Modal Alignment, and Prosody-Aware Evaluation
  
  Autor/a: TSIAMAS, IOANNIS
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Aula MERIT D5010, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN | RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
  Resum de tesi: La traducció de la parla (ST, per les seves sigles en anglès) d'extrem a extrem (E2E) ofereix una alternativa optimitzada als sistemes tradicionals en cascada, prometent una menor latència i una reducció en la propagació d'errors. No obstant això, la seva adopció en escenaris del món real es veu actualment obstaculitzada per tres colls d'ampolla crítics: els reptes en el processament d'entrada (el desajust entre les dades estàtiques i l'àudio continu), l'escassetat de dades d'entrenament i les limitacions d'avaluació pel que fa a la informació paralingüística.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions a través d'un conjunt cohesiu d'innovacions metodològiques i arquitectòniques. En primer lloc, abordem el repte de la segmentació i el processament de l'entrada. Presentem la “Supervised Hybrid Audio Segmentation” (SHAS), un mètode que redueix eficaçment la bretxa entre la segmentació manual d'entrenament i la segmentació automàtica d'inferència, permetent als models E2E processar fluxos d'àudio continus amb una pèrdua de rendiment mínima. A partir d'això, proposem SEGAUGMENT, una estratègia d'augment de dades que utilitza la resegmentació de les dades d'entrenament per maximitzar la utilitat dels conjunts de dades existents, millorant significativament el rendiment en entorns de baixos recursos.En segon lloc, abordem l'escassetat de dades desenvolupant mètodes per a la traducció de la parla zero-shot a través de l'alineació intermodal. Introduïm ZEROSWOT, que aprofita el Transport Òptim per alinear codificadors de veu amb models de traducció automàtica massivament multilingües a nivell de subparaula, la qual cosa permet la traducció sense dades d'ST aparellades. Posteriorment, perfeccionem aquest enfocament amb CHARSONAR, demostrant que el modelatge a nivell de caràcter millora significativament la transferència interlingüística i intermodal, aconseguint resultats de l'estat de l'art, tot i ser un mètode zero-shot.Finalment, investiguem la riquesa semàntica de les traduccions E2E. Presentem una avaluació centrada en la prosòdia, la qual revela que, tot i que les arquitectures E2E actuals posseeixen la capacitat interna de representar característiques paralingüístiques com l'entonació i l'accent, sovint fallen a l'hora de manifestar-les en la traducció final.En conjunt, aquestes contribucions suposen un avanç en l'estat de l'art mitjançant la creació de sistemes d'ST E2E que són més robustos davant d'entrades no segmentades i més eficients en l'ús de dades, alhora que proporcionen informació sobre les limitacions dels sistemes E2E actuals per preservar els matisos de la comunicació oral.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• BRAU, GRAZIANO: Alejandro Zohn: Vivienda colectiva como proyecto urbano. Valores arquitectónicos en la construcción de lo social
  
  Autor/a: BRAU, GRAZIANO
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID | MONTANER MARTORELL, JOSE MARIA
  Resum de tesi: L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és analitzar l’aportació de l’arquitecte mexicà Alejandro Zohn Rosenthal al camp de l’habitatge col·lectiu. A través de l’estudi dels seus projectes, s’identifiquen els valors arquitectònics, urbans i socials presents en la seva producció residencial.En un context contemporani caracteritzat per la producció massiva desvinculada del seu entorn urbà i de les necessitats dels seus habitants, aquesta recerca recupera una sèrie de criteris projectuals presents en l’obra de Zohn, la vigència dels quals permet reconsiderar alternatives per a la construcció d’entorns urbans més integrats, equitatius i inclusius.La tesi s’estructura en cinc grans parts que permeten reconstruir, analitzar i projectar críticament el pensament i l’obra d’Alejandro Zohn entorn de l’habitatge col·lectiu:La primera part correspon a la introducció metodològica, en la qual s’estableixen l’objecte d’estudi, els recursos, l’enfocament multiescalar i els resultats esperats, definint així les bases conceptuals i operatives del treball.La segona part construeix el marc històric, biogràfic i disciplinari de la recerca, abordant la trajectòria de l’arquitecte, l’oficina AZA i el context de l’habitatge col·lectiu en diferents escales i períodes.La tercera part aprofundeix en la dimensió intel·lectual i operativa de la producció de Zohn, a través de l’anàlisi de projectes, escrits i accions vinculades a l’habitatge social i a la difusió teòrica.La quarta part constitueix el nucli analític, on es desenvolupa l’estudi comparatiu de sis conjunts d’habitatge, permetent identificar estratègies projectuals i formes d’habitar.Finalment, la tesi conclou amb una síntesi dels resultats obtinguts i una reflexió crítica sobre el procés de recerca i les seves projeccions futures.
  

ENGINYERIA CIVIL

• KALLINGER, MAGNUS DANIEL: Layout Optimization in Floating Offshore Wind with Focus on Subsea Components
  
  Autor/a: KALLINGER, MAGNUS DANIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/07/2026
  Director/a de tesi: DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS | TRUBAT CASAL, PAU
  Resum de tesi: El vent flotant en alta mar és considerat com una tecnologia clau per explotar els recursos eòlics d'aigües profundes on els fonaments fixos de fons es tornen econòmicament poc competitius. No obstant això, els desplegaments de vent flotant a gran escala es mantenen limitats per un alt cost, una maduresa limitada i un fort acoblament multidisciplinari entre subsistemes que determinen conjuntament la viabilitat i el rendiment de la granja. Els components del subsol són centrals per a aquest acoblament: els sistemes de manteniment d'estació i els cables d'energia dinàmic/estàtic governen no només la resposta estructural i el rendiment elèctric, sinó que també imposen restriccions de primer ordre en el disseny de la granja de vent (col·locació de les torbines, ancoratges de petjades, topologia del cable i corredors d'encaminament). A més, la limitada practicitat de la instrumentació submarina motiva estratègies de monitoratge que poden reduir la càrrega d'O&M i donar suport al funcionament basat en condicions. En aquest context, aquesta tesi aborda l'optimització de la disposició per al vent flotant amb un enfocament en els components del subsol. La tesi s'organitza al voltant de tres línies de recerca, alineades amb els capítols de contribució posteriors. En primer lloc, desenvolupa un marc d'optimització en etapes primerenques per al disseny de manteniment d'estació que combina simulacions computacionalment eficients de domini de freqüència amb l'optimització personalitzada de l'eixam de partícules per a vigilar espais de disseny grans (disposicions, materials i components auxiliars). El marc s'aplica tant a plataformes de vent flotant convencionals com a un concepte de meteorologia amarrada d'un sol punt. En segon lloc, investiga la detecció virtual per a les turbines eòliques flotants per estimar l'amarratge crític i les càrregues estructurals a partir de mesures accessibles, motivades per l'alt esforç d'instal·lació i manteniment dels sensors submarins i per la necessitat de monitoratge escalable. En tercer lloc, avança el disseny interarray de vent flotant a través de (i) optimització de topologia a nivell de granja que incorpora efectes de longitud de cable específics flotants i rendiment tecno-econòmic, i (ii) enrutament informat físicament que explica explícitament compensacions de flotadors, restriccions d'interacció d'amarratge-cable, viabilitat de touchdown i batimetria tridimensional. Els resultats mostren, en primer lloc, que l'optimització de l'estació en etapes primerenques es pot dur a terme de manera eficient mentre es produeixen dissenys tècnicament significatius i rendibles, i posa en relleu la importància de la funcionalitat específica de la línia, el tipus de subestructura i les opcions dependents del lloc. En segon lloc, els estudis de detecció virtual demostren que les càrregues crítiques es poden estimar amb precisió útil i millorar la robustesa quan l'estructura física s'insereix en el procés d'aprenentatge, permetent una dependència reduïda de la instrumentació submarina. En tercer lloc, en el domini elèctric, la topologia i els mètodes d'encaminament proposats milloren la consistència física i la viabilitat de les disposicions de cables de vent flotant i produeixen reduccions mesurables en la longitud del cable i el cost d'inversió, que es propaguen a un cost d'energia anivellat més baix. Les millores relatives són modestes, però l'estalvi absolut es fa significatiu a escala agrícola.
  
• MONTERO VEGA, MARIANA: Joint Operations of Autonomous Delivery Robots and Mobile Micro Hubs: A Continuous-Approximation and Game-Theoretic Assessment for Urban E-Commerce Logistics
  
  Autor/a: MONTERO VEGA, MARIANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/07/2026
  Director/a de tesi: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: La logística d’última milla és un dels segments que genera un major consum de recursos i més externalitats dins dels sistemes urbans de distribució de mercaderies. Tot i això, les forces del mercat sovint no aconsegueixen alinear els incentius privats amb els objectius socials. Aquesta tesi investiga les condicions sota les quals els Robots Autònoms de Repartiment (ADR) poden actuar com a catalitzadors d’un model logístic urbà més sostenible i equitatiu, mitjançant el marc Desitjabilitat-Factibilitat-Viabilitat i quatre estudis interconnectats. En l’àmbit de la desitjabilitat, una enquesta global a 1.344 usuaris de comerç electrònic d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord mostra que l’acceptació dels ADR és real, però desigual. Factors com el gènere, l’edat i el grau d’urbanització condicionen les preferències de lliurament i tenen implicacions directes per al disseny d’infraestructures i les estratègies de desplegament. Les taquilles de paqueteria apareixen com la modalitat preferida a escala global, fet que justifica la seva incorporació com a actor rellevant en l’anàlisi de viabilitat. A més, un estudi multiregional basat en models d’equacions estructurals i un model logit ordenat identifica la competència percebuda com el principal factor que impulsa la intenció d’ús. La sensibilitat al risc i les barreres de preu només resulten significatives en mercats on els ADR encara no han assolit una implantació comercial. En l’àmbit de la factibilitat, s’introdueix el concepte de Microhub Mòbil, un sistema de dos nivells que combina Vehicles Hub Autònoms i ADR. Mitjançant un model d’aproximació contínua aplicat a diversos escenaris urbans, es demostra que aquest sistema redueix els costos de lliurament entre un 40 % i un 55 % respecte a les alternatives convencionals, alhora que disminueix significativament el potencial d’escalfament global. La capacitat de càrrega dels ADR emergeix com el principal determinant dels costos, mentre que la velocitat operativa té un impacte reduït. Les preferències dels usuaris identificades en els estudis de desitjabilitat, com l’alçada del robot, el disseny multicompartiment o les finestres de lliurament fora de les hores punta, s’incorporen directament als paràmetres operatius del sistema, establint un vincle quantitatiu entre les necessitats dels usuaris i el rendiment logístic. En l’àmbit de la viabilitat, un model de teoria de jocs en dues etapes demostra que la cooperació entre operadors tradicionals, operadors de Microhub Mòbil i operadors de taquilles de paqueteria no emergeix espontàniament en condicions de mercat. Els resultats mostren que la subvenció pública constitueix una necessitat estructural per assolir l’estabilitat de la coalició. Una capa reguladora basada en un model de Stackelberg evidencia que els impostos pigouvians i diferenciats poden aconseguir una estabilitat gairebé lliure de subvencions amb un esforç fiscal molt inferior al dels peatges uniformes, alhora que generen una distribució més equitativa dels beneficis i preserven la viabilitat dels tres operadors. A més, es demostra que la subvenció mínima requerida és inferior als estalvis derivats de la reducció d’externalitats, fet que converteix el suport públic en una eina fiscalment eficient per promoure la sostenibilitat urbana. En conjunt, els resultats indiquen que el futur de la logística d’última milla no dependrà únicament de la tecnologia. Els ADR són operativament viables i ambientalment beneficiosos, però el seu potencial transformador requereix reguladors capaços d’internalitzar les externalitats, dissenyadors que alineïn els sistemes amb les necessitats reals dels usuaris i responsables polítics que entenguin que la cooperació estable entre operadors heterogenis és, sobretot, un repte de governança i no un resultat natural del mercat.
  
• MOODE, SESHADRI NAIK: Platooning of Connected Autonomous Vehicles on Freeways: Microscopic Modelling and Management Strategies
  
  Autor/a: MOODE, SESHADRI NAIK
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/07/2026
  Director/a de tesi: SORIGUERA MARTÍ, FRANCESC
  Resum de tesi: La formació de combois (platooning) de Vehicles Connectats i Autònoms (CAV) mitjançant comunicacions V2X és una estratègia transformadora. Els trens de carretera coordinats amb distàncies de separació curtes augmenten la capacitat, harmonitzen el trànsit i redueixen emissions. Aconseguir aquests beneficis en trànsit mixt requereix integrar la dinàmica microscòpica de combois amb la gestió macroscòpica del corredor. Aquesta tesi desenvolupa nous models a nivell de vehicle i estratègies de gestió d'autopistes per abordar-ho.Microscòpicament, la tesi introdueix el Control de Creuer Adaptatiu per a Combois (PACC), un marc de seguiment basat en espais segurs. El PACC optimitza eficiència, estabilitat i seguretat, mantenint estabilitat asimptòtica en diversos contextos. Davant d'incidents greus, la seva frenada d'emergència evita col·lisions per a desacceleracions instantànies de fins a 1g. En escenaris extrems, les col·lisions residuals es localitzen estrictamente en els seguidors immediats, demostrant que el PACC millora substancialment la seguretat respecte a la conducció humana.Macroscòpicament, s'avaluen quatre polítiques de gestió de carrils per a combois de CAV en trànsit mixt (penetració 0–75%): dedicació estricta del carril esquerre (D1), carril esquerre compartit (S1), híbrida dedicada-més-compartida (D1S1) i dos carrils compartits (S2). Usant una arquitectura híbrida PACC/CACC, els beneficis en capacitat depenen de la política. El control dedicat (D1) assoleix els fluxos màxims més alts, però indueix desequilibri entre carrils, combois a ràfegues, col·lapse esglaonat i turbulència. Les polítiques compartidas (S1, S2) generen un trànsit compacte i predictible. La política híbrida (D1S1) equilibra capacitat i estabilitat a penetracions intermèdies, però mostra combois erràtics a penetracions altes, requerint un ajust per etapes.Els impactes ambientals s'avaluen mitjançant potència de tracció física i VT-Micro. Normalitzant respecte a les línies base del 0% de CAV per aïllar els efectes de l'automatització, la tesi demostra que els beneficis ambientals depenen de la formació local real de combois (r = -0.92 per a energia respecte a taxa de formació), no de la penetració nominal. L'ús compartit de dos carrils (S2) assoleix reduccions robustes de fins a 14,6% en energia/CO2 i 68,3% en NOx. En contrast, la dedicació estricta (D1) amplifica les maniobres agressives d'atrapament; ocupant un 3–6% de la distància, aporten fins al 43% de les emissions de NOx, produint un benefici energètic del 8,6% i un augment de l'1,8% en NOx.Per integrar dinàmicament els CAV, es proposa un marc de control òptim jeràrquic per a canvis de carril discrecionals en trànsit mixt no cooperatiu. La capa tàctica utilitza un planificador de Programació Dinàmica (DP) informat per la física que penalitza ones de xoc incipients i desajustos de velocitat. La capa operativa empra un Problema de Control Òptim (OCP) longitudinal amb marges d'incertesa adaptatius, juntament amb un filtre de seguretat de Funcions de Barrera de Control (CBF) en temps continu. Operant sense negociació V2V, l'arquitectura DP+OCP+CBF maximitza el rendiment i minimitza les ones de xoc. Tot i ser viable en línia, les mètriques revelen un compromís entre eficiència i confort.En conjunt, la tesi demostra que els beneficis sistèmics dels combois de CAV depenen fonamentalment del disseny conjunt d'un control robust del vehicle, polítiques adaptatives de carrils i la distribució local de CAV, no només de la seva penetració. Aquests marcs ofereixen un full de ruta per al desplegament segur i sostenible dels CAV.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• KOMARIZADEH ASL, SEYED MAHYAD: Real-Time Temperature-Compensated Atmospheric Corrosion Monitoring at Low Cost: The CORTEX System and a Validated IoT Framework for Structural Health Monitoring
  
  Autor/a: KOMARIZADEH ASL, SEYED MAHYAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 14/07/2026
  Director/a de tesi: TOSIC, NIKOLA | TURMO CODERQUE, JOSE
  Resum de tesi: La infraestructura civil constitueix el substrat físic de l'activitat econòmica contemporània, però els components metàl·lics del seu esquelet resistent es deterioren contínuament sota atac atmosfèric, amb un cost anual que s'aproxima al 3 o 4 per cent del producte interior brut en qualsevol economia industrialitzada. Tot i aquesta magnitud, aproximadament el 98 per cent de l'inventari mundial de ponts s'avalua exclusivament mitjançant inspecció visual periòdica en lloc de monitoratge instrumentat continu. La mesura de la resistència elèctrica (ER) ha estat l'estàndard reconegut per al monitoratge de corrosió en servei a la indústria del petroli durant dècades, però la seva adaptació a la infraestructura civil s'ha vist obstaculitzada pel cost dels sistemes comercials dedicats d'adquisició de dades necessaris per interrogar les sondes, amb preus entre 1.800 i 11.700 dòlars americans per canal.Aquesta tesi desenvolupa i valida una alternativa de baix cost i codi obert. El sistema Low-cost Electrical Resistance Ohm analYzer (LEROY), desenvolupat en la fase inicial del programa doctoral, va assolir una resolució pràctica de 7 a 30 microohms en maquinari tipus Arduino i es va validar contra la pèrdua de massa gravimètrica amb un marge del 3,31 per cent al llarg d'un assaig accelerat de 125 dies. El programa LEROY també va quantificar les raons per les quals el maquinari Arduino bàsic no pot gestionar la dependència amb la temperatura de la resistència sota condicions contínues de camp, la qual cosa restringeix aquest maquinari a lectures estàtiques.Pràcticament tots els instruments comercials ACM aborden el problema de la temperatura per maquinari, afegint una sonda de referència recoberta. L'estratègia és estructuralment fràgil perquè la massa tèrmica i les característiques de transferència de calor superficial de la sonda de referència difereixen de les de la sonda activa exposada, produint errors de compensació dependents de la fase precisament quan la temperatura canvia amb major rapidesa. La decisió científica central va ser abordar el problema de la temperatura algorítmicament: eliminar completament la sonda de referència i reformular la compensació com una operació firmware en temps real fonamentada en la física de l'estat sòlid de la resistivitat metàl·lica. D'aquí sorgeix el sistema CORrosion Temperature EXpert (CORTEX), contribució tècnica central de la tesi i objecte de la sol·licitud de patent europea EP25382628.CORTEX integra un ADC delta-sigma de 18 bits codissenyat amb una font de corrent de precisió de 156,23 mA, de manera que el bit menys significatiu correspon a 0,1 mil·liohms, un canal Kelvin de quatre fils, i un sensor digital de temperatura SHT35 col·locat al costat de la sonda. Un pipeline firmware autònom de 12 etapes executa un algoritme de compensació de temperatura en temps real derivat de primers principis i validat en un programa de 30 assajos. El coeficient de temperatura es va confirmar com a propietat material estable de l'AISI 1010 (mitjana 0,448 ± 0,007 per cent per grau Celsius); el retard tèrmic va resultar dependent de l'entorn. L'anàlisi d'Allan segons IEEE Std 952-1997 va establir un límit de detecció en camp de 0,038 ± 0,009 μm (3σ). La plataforma va completar 22,4 dies de desplegament autònom IoT a Barcelona amb neutralitat energètica mitjançant un panell solar de 100 W.La tesi conclou amb una campanya accelerada de cicles humit i sec segons ASTM G44 durant 11 dies, en la qual sondes AISI 1010 van ser sotmeses a immersió alternada en electròlit NaCl al 3,5 per cent en pes. La mesura de la progressió de la corrosió obtinguda amb l'algoritme, després de la correcció de la geometria d'immersió parcial i un escalat de temps d'humectació, es va reconciliar amb la mesura gravimètrica ASTM G1 amb un marge del 2,0 per cent sota exposició ISO 9223 Categoria CX.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• HARBA, MOHANAD: Musculoskeletal simulations Integrating a smooth knee contact pressure model
  
  Autor/a: HARBA, MOHANAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/07/2026
  Director/a de tesi: SERRANCOLÍ MASFERRER, GIL
  Resum de tesi: L'osteoartritis de genoll és una de les condicions musculoesquelètiques més freqüents al món, que afecta centenars de milions de persones i provoca dolor crònic, pèrdua de mobilitat i discapacitat. Comprendre com es distribueixen les forces mecàniques a l'articulació del genoll durant activitats com caminar és clau per millorar el diagnòstic,la planificació del tractament i el disseny d'implants. Tanmateix, mesurar directament aquestes forces en un entorn clínic no és possible, i els models computacionals existents sovint no poden estimar la distribució espacial completa de la pressió de contacte sobre la superfície articular, si no, només el torsor de contacte resultant a l'articulació.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions a través de tres estudis. El primer estudi presenta un mètode per reduir la complexitat de les parametritzacions de la longitud del múscul-tendó i dels braços de palanca dels músculs en simulacions musculoesquelètiques. Mitjançant l'aplicació d'un criteri basat en un cert llindar d'error per eliminar coeficients polinomials redundants, el mètode redueix el nombre de paràmetresnecessaris en aproximadament un 50 % per als músculs que afecten el genoll i el turmell, tot preservant la precisió en la cinemàtica articular i el seguiment de les forces de contacte al genoll. Això va comportar una reducció del 15,6 % en el temps mitjà de càlcul.En el segon estudi, es va desenvolupar i validar un model de pressió de contacte de genoll suavitzat basat en malles, integrat en una simulació de moviment de cos complet. El model calcula la pressió de contacte a cada cara triangular de la superfície tibial, utilitzant una detecció de penetració suavitzada i una relació penetració-pressió elàstica lineal. Es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat per avaluar la influència dels paràmetres clau del model sobre el temps de càlcul, la convergència i la precisió del seguiment. El model va ser validat en vuit moviments de marxa del conjunt de dades del Grand Challenge to predict in vivo knee loads, i també es va utilitzar en una simulació predictiva, demostrant la seva capacitat per generar nous patrons de moviment tenint en compte la mecànica del contacte articular.En el tercer estudi, es va investigar la relació espacial entre la pressió de contacte tibiofemoral i la composició del cartílag tibial, avaluada mitjançant el temps de relaxació T₂ obtingut per ressonància magnètica quantitativa, en un grup de 23 subjectes que incloïa 5 individus sans i 18 pacients amb osteoartritis primerenca. En els subjectes sans no es va trobar cap relació coherent entre la pressió de contacte i els valors T₂. En el grup d'osteoartritis primerenca, però, les regions del cartílag amb major càrrega tendien a mostrar valors T₂ per sobre de la mitjana, suggerint que els canvis de composició primerencs del cartílag estan espacialment vinculats a la càrrega mecànica. Aquesta observació va ser consistent en tots els llindars de pressió avaluats.En conjunt, aquest treball demostra que és possible estimar com es distribueix la pressió de contacte al genoll durant la marxa dins d'un marc de simulacions musculoesquelètiques computacionalment eficient. El model de contacte suavitzat desenvolupat en aquests estudis elimina una barrera clau que durant molt de temps ha impedit integrar l'estimació de la pressió en simulacions de moviment de cos complet. Aquestes troballes ens acosten un pas més a reduir la bretxa entre la biomecànica computacional i la pràctica clínica, on comprendre la relació entre la càrrega articular i la salut del cartílag podria, en darrer terme, orientar estratègies més específiques per a la prevenció i el tractament de l'osteoartritis.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• EL GHARBI EL AOUFI, MARIAM: Análisis de los parámetros biométricos oculares en escolares de 8 a 11 años: Influencia de los factores refractivos, sociodemográficos antropométricos y perinatales. Proyecto CISViT
  
  Autor/a: EL GHARBI EL AOUFI, MARIAM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/07/2026
  Director/a de tesi: VILA VIDAL, NÚRIA | GUISASOLA VALENCIA, LAURA
  Resum de tesi: La miopia és un dels trastorns visuals més prevalents a escala mundial i un problema emergent de salut pública, especialment en la població infantil, on l'aparició primerenca s'associa amb una progressió més ràpida i un risc major de complicacions en l'edat adulta. En aquest context, resulta clau disposar d'eines que permetin anticipar el desenvolupament de la miopia abans de la seva manifestació clínica.Aquesta tesi aborda aquesta problemàtica mitjançant l'anàlisi de la biometria ocular en una cohort d'escolars de 8 a 11 anys del sud d'Europa (projecte CISViT), avaluant l'evolució de la longitud axial (LA), el radi corneal (RC) i la ratio LA/RC, així com la seva associació amb factors refractius, sociodemogràfics, antropomètrics i perinatals.A través d'un seguiment longitudinal, s'han identificat patrons de creixement ocular i perfils de risc específics en aquesta població. Els resultats demostren que els canvis en la biometria ocular són detectables abans de l'aparició clínica de la miopia. En particular, la ratio LA/RC emergeix com un indicador robust i consistent, capaç d'integrar la informació biomètrica i d'identificar subgrups amb major vulnerabilitat. Així mateix, s'ha trobat que, mentre la longitud axial i el radi de curvatura corneal es veuen influenciats pels factors sociodemogràfics, antropomètrics i perinatals, la ratio LA/RC no es veu afectada per aquests factors individuals i, per tant, emergeix com un paràmetre predictiu universal.
  
• GALDÓN FLORES, ALBA: Estudio de la evolución del error refractivo y su asociación con factores protectores y de riesgo en una cohorte infantil (CISViT).
  
  Autor/a: GALDÓN FLORES, ALBA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 13/07/2026
  Director/a de tesi: VILA VIDAL, NÚRIA | GUISASOLA VALENCIA, LAURA
  Resum de tesi: Aquest estudi longitudinal va seguir una cohort d'1.189 escolars de 8-9 anys a Terrassa (Barcelona) durant un i tres anys per analitzar l'evolució del error refractiu, la incidència i progressió de la miopia, així com els factors de risc i les desigualtats socioeconòmiques en salut visual. Els resultats mostren un augment progressiu de la miopia amb l'edat, passant del 12,3% a l'inici al 28,7% als 11-12 anys, acompanyat d'una disminució de l'emetropia i la hipermetropia, sense diferències significatives per sexe en la prevalença.La incidència anual de miopia va ser del 5,4% i va assolir el 15,8% als tres anys. La progressió de l'equivalent esfèric no va ser lineal, sinó que es va accelerar amb l'edat, especialment a partir dels 9-10 anys, amb un pendent mitjà de -0,29 dioptries per any. Els nens miops des de l'inici van mostrar una progressió contínua, mentre que els no miops van romandre estables en edats primerenques i posteriorment van tendir cap a la miopia. La identificació d'un punt d'inflexió en +0,75 dioptries va permetre comprendre millor el procés d'emetropització i destacar la rellevància clínica de la premiopía com a fase de risc previ al desenvolupament de la miopia.Entre els factors de risc, la miopia parental, especialment la materna, va destacar com el predictor més potent, juntament amb condicions com ara un nivell socioeconòmic més baix, un nivell d'educació matern més baix, l'ètnia no caucàsica i l'estrabisme en visió llunyana. En canvi, l'augment del temps a l'aire lliure i de les hores de son es va confirmar com els principals factors protectors modificables de la miopia. No es van trobar associacions significatives entre les activitats en visió propera i la progressió i incidència miòpica.L'astigmatisme refractiu va ser freqüent però inestable, mentre que el corneal va resultar més prevalent i estable, reflectint així la seva base anatòmica. L'anisometropia va presentar una baixa prevalença, tot i que es va associar a errors refractius elevats. L'estudi també va evidenciar desigualtats socioeconòmiques, ja que els nens d'entorns més desfavorits van presentar pitjor agudesa visual corregida, especialment les nenes, la qual cosa suggereix barreres en l'accés o ús de la correcció òptica. En conjunt, les troballes indiquen que la miopia infantil a Espanya està augmentant i que la franja d'edat entre els 8 i els 10 anys constitueix una finestra clau per a la prevenció, especialment mitjançant intervencions dirigides a augmentar el temps a l'aire lliure i detectar precoçment la premiopia.
  

FOTÒNICA

• PINILLA SANCHEZ, ADRIAN: Advanced Catalytic Interface Analysis Through In Situ Studies and Automated Experimental Platforms
  
  Autor/a: PINILLA SANCHEZ, ADRIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 21/07/2026
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ARQUER, FRANCISCO PELAYO
  Resum de tesi: Les tecnologies electroquímiques poden descarbonitzar sectors claus (energia, química i fertilitzants) convertint compostos abundants com el CO₂ i el nitrat en combustibles i matèries primeres amb electricitat renovable. Fer-ho possible exigeix electrocatalitzadors amb viabilitat tecnoeconòmica, relacionats amb activitat, selectivitat i estabilitat; la seva implantació topa amb la comprensió incompleta d’interfícies electroquímiques dinàmiques i amb fluxos de treball manuals lents que impedeixen explorar espais de disseny d’alta dimensionalitat. En reaccions electrocatalítiques, el rendiment emergeix de la interacció dinàmica entre l’estructura del catalitzador i l’entorn local en interfícies polaritzades; calen eines que revelin i permetin controlar aquesta interfície en operació. Aquesta tesi combina SERS operando, marcs automàtics d’anàlisi de dades i laboratoris autònoms per accelerar el desenvolupament d’electrocatalitzadors en condicions rellevants per a la reducció de CO₂ i de nitrat.SERS operando estudia la CO₂RR en medi àcid sobre elèctrodes de difusió de gas de coure fins a 0,2 A cm⁻², mostrant com evolucionen amb el potencial i el pH espècies interfacials (sulfat, hidròxid, CO i intermedis carbonats). Observem que el sulfat fortament adsorbit bloqueja llocs actius i retarda l’inici de la reacció a baixos sobrepotencials, mentre que l’hidròxid i el carboni coadsorbits en superfícies reconstruïdes estabilitzen cobertures de *CO que afavoreixen l’acoblament C-C i la formació de productes multicarboni; els anions de l’electròlit i l’alcalinització local són, per tant, palanques clau de l’inici, l’estabilització d’intermedis i la selectivitat.Per gestionar la complexitat experimental s’introdueix SERSFlow, un marc modular per a dades SERS operando i pipelines reutilitzables; implementat com a servei Python local amb interfície web, integra preprocessament, extracció de característiques i anàlisi multivariant en fluxos deterministes que reprodueixen tendències expertes i redueixen l’anàlisi d’hores a minuts. L’avaluació comparativa mostra que la substracció de la línia base pot canviar entre un 40 i un 100% les àrees ajustades de pics febles o solapats, i el mapatge espaciotemporal revela heterogeneïtat micromètrica en adsorbats i en la doble capa.Autoammonia és un laboratori autònom distribuït per a la reducció de nitrat a amoníac amb dos nodes en institucions diferents; integra electrodeposició in situ, cel·les de flux per la reducció i quantificació automatitzada d’amoníac en un bucle tancat gestionat per programari d’orquestració, planificació i seguretat. Campanyes autònomes amb catalitzadors de coure demostren la viabilitat de l’experimentació autònoma en cel·les de flux realistes i electròlits complexos amb maquinari accessible i programari de codi obert.En conjunt, la tesi mostra que la caracterització mecanística operando, els fluxos de dades reproduïbles i l’experimentació autònoma es reforcen mútuament, i proporcionen una base per a enfocaments més sistemàtics, rics en dades i escalables per al disseny i optimització d’electrocatalitzadors i interfícies electroquímiques per a una producció química electrificada i sostenible.
  
• PRELAT, LEILA ROCIO: Free-electron interaction with nanophotonic excitations
  
  Autor/a: PRELAT, LEILA ROCIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/07/2026
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ABAJO, JAVIER
  Resum de tesi: Els electrons lliures constitueixen una plataforma poderosa per controlar excitacions òptiques a escala nanomètrica, ja que transporten camps electromagnètics fortament localitzats i amb components evanescents de gran vector d'ona que són inaccessibles per a la llum propagant. Tot i que aquesta propietat fa que els feixos d'electrons siguin ideals per abordar modes òptics confinats, el seu potencial tecnològic segueix en desenvolupament actiu. Aquesta Tesi pretén contribuir a aquest esforç explorant fenòmens novel·lescs que sorgeixen en incorporar feixos d'electrons en diferents sistemes òptics.Com a introducció, el Capítol 1 resumeix els marcs teòrics utilitzats per descriure excitacions electromagnètiques, emfatitzant fenòmens òptics lineals i no lineals, ones superficials com els polaritons i els modes de guia d'ona, i feixos d'electrons.El Capítol 2 explora l'excitació de polaritons superficials induïda per electrons mitjançant dispersors ressonants. L'electró incident polaritza una petita partícula ressonant, la qual llança modes superficials amb un espectre determinat per la seva resposta. El nostre model semianalític revela una separació òptima entre el dispersor i la superfície que maximitza l'emissió de polaritons. Aquest enfocament s'estén a matrius periòdiques de dispersors, donant lloc a un anàleg polaritònic de l'efecte Smith-Purcell, on els polaritons superficials s'emeten direccionalment en ordres de difracció controlats pel període de la xarxa, la velocitat de l'electró i la dispersió del polaritó. S'identifiquen nanodiscs de nitrur de boro hexagonal acoblats a plasmons de grafè com una implementació realista en l'infraroig, amb una eficiència comparable a la de partícules sense pèrdues.En el Capítol 3, introduïm la catodoluminescència per mescla d'ones com a tècnica d'espectromicroscòpia no lineal per detectar excitacions de baixa freqüència mitjançant lectura òptica en el rang visible. El camp evanescent d'un electró ràpid es mescla amb un bombeig òptic extern en el rang visible a través de la resposta no lineal de segon ordre d'una mostra. El mètode converteix empremtes espectrals de l'infraroig llunyà al rang visible, evitant utilitzar fonts o detectors de baixa freqüència. Els càlculs realitzats per a nanobarres de plata recobertes amb retinal mostren que es pot accedir a les signatures vibracionals moleculars amb resolució espacial nanomètrica sota il·luminació externa i detecció òptica en el rang visible.El Capítol 4 explora el control electrostàtic de trajectòries electròniques per ajustar l'acoblament a modes guiats en guies d'ona de silici. En desviar els electrons cap a trajectòries rasants mitjançant un camp estàtic repulsiu extern, la separació mínima entre l'electró i la guia d'ona es converteix en un paràmetre per controlar la intensitat de l'acoblament i la selectivitat modal. Es consideren tres guies d'ona de silici sobre un substrat de safir, on els dos elements laterals actuen com a estructures de comporta. Incloent forces imatge i llindars de col·lisió, l'anàlisi prediu rendiments fotònics sintonitzables per voltatge de diversos fotons per electró.En el Capítol 5, s'estudien guies d'ona cilíndriques com a intermediàries entre electrons lliures i absorbidors nanomètrics. Un electró rasant controlat per comporta llança un paquet d'ones guiat que excita una partícula ressonant propera. La guia d'ona concentra el camp electrònic de banda ampla tant espectralment com espacialment, produint augments significatius de l'absorció en comparació amb l'excitació directa.En resum, aquesta Tesi estableix les interaccions entre electrons lliures i sistemes nanofotònics com una plataforma versàtil per a l'excitació, espectroscòpia i control a escala nanomètrica de modes òptics, polaritònics i guiats, amb aplicacions potencials en fotònica integrada, sensat molecular i nanofotònica quàntica.
  
• RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER: Development of computational tools and pipelines for enhanced interpretation of Raman spectroscopy in biomedical applications
  
  Autor/a: RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/07/2026
  Director/a de tesi: LOZA ALVAREZ, PABLO
  Resum de tesi: L’espectroscòpia Raman ha guanyat una creixent atenció durant les darreres dècades gràcies a la seva habilitat per extreure informació química de mostres de manera no destructiva. Tot i els avenços en instrumentació, encara no s’ha establert de manera rutinària en l’àmbit biomèdic. Una de les raons principals és la dificultat d’interpretar i extreure la informació química codificada en el senyal Raman, per tal de validar així la tècnica amb altres mètodes complementaris i ja ben establerts.Considerant això, l’objectiu d’aquesta Tesi es desenvolupar eines i fluxos analítics que millorin la interpretació bioquímica dels espectres Raman i demostrar la seva utilitat en dues línies de recerca biomèdica rellevants: la resistència del càncer de mama a tractaments neoadjuvants i el diagnòstic del melanoma de coroides. En primer lloc, hem desenvolupat i validat RamanBiolib, una biblioteca d’espectres Raman de codi obert, acompanyada d’algoritmes de cerca, amb l’objectiu de proporcionar una identificació ràpida i objectiva de biomolècules. En segon lloc, hem utilitzat RamanBiolib, després de la descomposició espectral, per identificar i quantificar la molècula de citocrom c en cèl·lules de càncer de mama resistents a tractaments neoadjuvants. Això ha revelat un desplaçament cap al seu estat reduït, com a mecanisme per evitar l’apoptosi i adquirir resistència als fàrmacs. També hem caracteritzat gotes lipídiques en cèl·lules tiple negatives, ressaltant la rellevància de l’anàlisi d’importància de variables en models de classificació. Aquest enfocament permet interpretar bioquímicament el rendiment de classificació i avaluar possibles contribucions de fons que poden contribuir a la seva precisió. Mitjançant aquest procediment, s’han detectat canvis significatius en la seva insaturació lipídica. A més, hem desenvolupat i validat RamanTF, un algoritme basat en transformadors, el qual quantifica automàticament biomolècules rellevants directament a partir d’espectres sense processament previ.Finalment, per estudiar mostres riques en melanina, hem establert un flux de processament i anàlisi per corregir interferències instrumentals observades en estudis previs, però que no s’havien corregit. Amb aquesta metodologia, s’han identificat propietats clau de la melanina, com ara el seu desordre estructural o abundància de defectes, que poden servir com a marcador biològic per diagnosticar melanomes de coroides. En conjunt, les eines, discussions i resultats presentats en aquesta Tesi fan avançar l’espectroscòpia Raman cap a la seva translació clínica i fonamenten la seva adopció més generalitzada com a tècnica rutinària en la recerca biomèdica i diagnòstica.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• CARRINO, CASIMIRO PIO: Multilingual and Cross-Lingual Machine Reading Comprehension in Few-Resource Settings: Synthetic Data, Cross-Lingual Transfer, and Domain-Specific Evaluation
  
  Autor/a: CARRINO, CASIMIRO PIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/07/2026
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN
  Resum de tesi: La comprensió lectora màquina (MRC) és una mètrica clau per avaluar els sistemes de comprensió del llenguatge natural. Malgrat els avenços en les arquitectures basades en transformadors i els models de llenguatge a gran escala (LLMs), encara hi ha reptes en entorns multilingües i interlingüístics, especialment en condicions de recursos limitats i específics d'un domini. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant tres contribucions principals, que abasten des de la comprensió lectora màquina extractiva fins a la generativa, i cobreixen règims de dades des de la supervisió a gran escala en el mateix idioma fins a la transferència interlingüística sense entrenament previ en dominis específics.La primera contribució presenta la metodologia Translate-Align-Retrieve (TAR), que preserva l'alineació dels intervals de resposta durant la traducció de conjunts de dades de preguntes i respostes extractives. TAR integra la traducció automàtica neuronal, l'alineació de paraules no supervisada i la recuperació de respostes basada en l'alineació, la qual cosa permet la construcció de dades d'entrenament multilingües d'alta qualitat per a llengües amb pocs recursos. Aquest enfocament va donar lloc a SQuAD-es v1.1, el primer conjunt de dades extractiu a gran escala (87.599 parells) en espanyol. Els models entrenats igualen o superen els models de l'estat de l'art en els benchmarks en espanyol, la qual cosa demostra l'eficàcia de la traducció basada en l'alineació per mitigar l'escassetat de dades.La segona contribució desenvolupa un marc de distil·lació de coneixement propi amb mostreig multilingüe per millorar l'aprenentatge per transferència amb recursos limitats i dades paral·leles. El mètode aborda la transferència interlingüística (XLT) i la transferència interlingüística generalitzada (G-XLT), integrant la mostreig multilingüe com a tècnica d'augment de dades i introduint un coeficient de precisió mitjana a k (mAP@k) per modular la pèrdua de destil·lació. Les avaluacions en MLQA, XQuAD i TyDiQA-GoldP demostren millores constants respecte a l'entrenament fin (fine-tuning) estàndard, i ofereixen una alternativa robusta a l'augment basat en la traducció automàtica.La tercera contribució presenta una metodologia semiautomatitzada per crear bancs de proves multilingües de preguntes i respostes que preserven la privacitat en dominis sensibles, il·lustrada amb JobResQA en el domini de recursos humans (RRHH). La metodologia combina la desidentificació de dades, la síntesi basada en LLM, la traducció assistida per humans i les anotacions MQM. JobResQA comprèn 105 parells sintètics de currículums i descripcions de llocs de treball i 581 parells de preguntes i respostes en cinc idiomes i quatre tipus de preguntes. L'avaluació mitjançant G-Eval LLM-as-judge en nou models de codi obert revela reptes interlingüístics persistents, i només els models més grans aconsegueixen una alta precisió en tots els idiomes.En conjunt, aquestes contribucions demostren que l'escassetat de dades, la transferència interlingüística i l'especificitat de domini continuen sent reptes fonamentals en tots els paradigmes arquitectònics. Tots els recursos es publiquen com a codi obert. La metodologia TAR ha estat àmpliament adoptada, amb més de 100 citacions, generant conjunts de dades per a diverses llengües i scripts. Tot i que el rendiment ha millorat amb els LLM, els reptes tractats en aquesta tesi continuen sent clau per avançar en la comprensió de textos multilingües i interlingües.