ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA: L'orientació de client a partir de l'experiència educativa: la perspectiva d'estudiants de pregrau a les universitats privades del Perú
  
  Autor/a: GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSETB- UPC, Aula B3 Teleensenyament Enllaç públic: meet.google.com/ipt-evpc-xzc
  Director/a de tesi: CONSOLACION SEGURA, CAROLINA MARIA | BARREDO IBAÑEZ, DANIEL
  Resum de tesi: El neoliberalisme, com a model de governabilitat global, ha promogut la competència i l'eficiència del mercat com a pilars del progrés econòmic i social. La seva influència s'ha estès a diversos sectors, i l'educació superior no n'ha estat l'excepció. En aquest àmbit, aquesta ideologia ha impulsat l'aparició del màrqueting, una tendència que concep el sistema educatiu sota un model d'oferta i demanda, on l'educació és entesa com un bé o servei que es pot adquirir, i el valor del qual es mesura principalment pel retorn econòmic que genera per a l'individu i la seva contribució a l'economia en general. En aquest context, sorgeix la metàfora de l'estudiant com a client, un concepte d'origen empresarial que posiciona l'estudiant com a consumidor central d'un servei educatiu experiencial, orientat a oferir una formació acadèmica satisfactòria per al desenvolupament professional. Aquest fenomen ha generat un ampli debat a la literatura, amb postures tant a favor com en contra. Tot i això, les investigacions existents han aprofundit poc en l'experiència educativa com a variable determinant en la configuració del perfil de l'estudiant client. A més, la majoria dels estudis s'han concentrat a Europa i als Estats Units, deixant Llatinoamèrica —i particularment el Perú— com un context encara poc explorat.En aquest marc, el propòsit d‟aquesta tesi doctoral és analitzar com es configura l‟orientació de client en estudiants de pregrau d‟universitats privades del Perú, considerant les dimensions de la seva experiència educativa, la influència de variables demogràfiques i la perspectiva d'experts acadèmics. Per això, es va adoptar un enfocament metodològic mixt. En primer lloc, es va fer una revisió sistemàtica de la literatura sobre la metàfora de l'estudiant com a client (2000–2022) a les bases de dades Scopus i Web of Science, i es van identificar 83 estudis que van complir els criteris d'elegibilitat. En segon lloc, es va adaptar al context peruà l'escala SCOQ (Student Customer Orientation Questionnaire) de Koris i Nokelainen (2015), a partir de la qual es van recol·lectar 798 enquestes a tres universitats privades. Les dades van ser analitzades mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, que va permetre identificar les dimensions de l'experiència educativa que defineixen l'orientació de clients en estudiants peruans. Posteriorment, es va aplicar un model de regressió múltiple per avaluar la influència de variables demogràfiques. Finalment, els resultats van ser triangulats amb 12 entrevistes en profunditat a experts acadèmics, per tal de contrastar i enriquir les troballes. Els resultats de la investigació revelen quatre troballes principals. En primer lloc, la literatura s'estructura en dos enfocaments predominants: una perspectiva crítica, centrada en els riscos de mercantilització i debilitament del rigor acadèmic, i una perspectiva relacional, que concep l'estudiant com a coproductor del servei educatiu. En segon lloc, l'adaptació de l'instrument SCOQ al context peruà va permetre, mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, identificar cinc factors de l'experiència educativa, evidenciant-se que en quatre els estudiants exhibeixen una orientació de client. En contrast, l'autoexigència positiva constitueix l'únic factor en què no s'observa aquesta orientació, cosa que evidencia un perfil híbrid i multidimensional de l'estudiant peruà, que combina demandes de servei amb responsabilitat acadèmica. En tercer lloc, l'anàlisi de regressió múltiple, si bé amb capacitat explicativa limitada, va mostrar que algunes variables demogràfiques tenen valor predictiu i l'any d'estudis destaca com a factor més influent. Finalment, la triangulació amb experts va evidenciar que els docents adopten una postura d'acceptació condicionada, en què reconeixen certes expectatives pròpies d'una lògica de servei per part dels estudiants, però en subordinen la validesa a la preservació del rigor acadèmic i l'autonomia docent.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• ERBS, FLORENCE AMANDINE: AI-enhanced Passive Acoustic Monitoring of Tropical Freshwater Environments
  
  Autor/a: ERBS, FLORENCE AMANDINE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 28/05/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: ANDRE SANCHEZ, MICHEL
  Resum de tesi: Els ecosistemes tropicals d'aigua dolça, especialment a la conca de l'Amazones, es troben entre els entorns més vulnerables del món i s'enfronten a pressions creixents derivades d'activitats humanes com la sobreexplotació, la contaminació i la degradació de l'hàbitat. L'eficàcia dels esforços de conservació es veu limitada per l'escassetat de dades de monitoratge a llarg termini, ja que els mètodes tradicionals de mostreig visual solen ser inadequats a causa de l'alta turbiditat de l’aigua de l’Amazones i els complexos mosaics d'hàbitats de les planes inundables, on els llacs, canals i boscos inundats estacionalment dificulten la detecció d'espècies. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament d'un marc de monitoratge innovador i escalable que utilitza el Monitoratge Acústic Passiu (PAM, per les seves sigles en anglès) optimitzat amb Intel·ligència Artificial (IA), centrat en tres espècies indicadores: el dofí rosat (Inia geoffrensis), el tucuxi (Sotalia fluviatilis) i el manatí amazònic (Trichechus inunguis).La investigació es presenta com un compendi de dues publicacions científiques que integren el monitoratge acústic autònom a llarg termini amb tècniques d'aprenentatge profund (Deep Learning), específicament xarxes neuronals convolucionals (CNN), per automatitzar la detecció d'espècies en paisatges sonors d'aigua dolça complexos i sorollosos. El primer estudi es centra en els dofins de riu amazònics, aprofitant la seva producció gairebé contínua de clics d'ecolocalització per a la detecció de presència. El classificador CNN desenvolupat va assolir una precisió mitjana alta de 0,95 i va discriminar amb èxit entre els clics dels dofins i les interferències impulsives, com la pluja i el soroll dels motors de les embarcacions. Aquesta automatització va permetre el seguiment dels moviments estacionals sincronitzats cap a les badies de les planes inundables i els canals dels rius seguint el pols d'inundació anual. Així mateix, l'estudi va aportar dades inèdites sobre l'ús estacional dels boscos inundats, revelant una presència regular de dofins durant els períodes d'aigües altes. A més, es va quantificar el solapament espai-temporal entre els dofins i el trànsit d'embarcacions, establint una base de referència per avaluar l'exposició al soroll antropogènic en hàbitats clau.El segon estudi va aplicar un enfocament similar basat en IA per a la detecció del manatí amazònic, una espècie críptica caracteritzada per un comportament de superfície imperceptible i un repertori vocal prèviament poc descrit en estat salvatge. Mitjançant l'entrenament d'un model CNN amb vocalitzacions salvatges, la investigació va proporcionar la primera caracterització detallada del repertori vocal del manatí amazònic en llibertat, identificant quatre tipus de crides diferents i aportant noves perspectives sobre el comportament vocal de l'espècie a les planes inundables. L'anàlisi dels paràmetres vocals, incloses les taxes de repetició i les característiques de freqüència, va revelar que el llac Mamirauá, on es presumia que l'espècie era absent, funciona com un hàbitat de cria crític.Aquesta tesi demostra que la integració del PAM i l'aprenentatge automàtic ofereix una eina no invasiva, rendible i eficaç per al monitoratge de la biodiversitat en entorns remots d'aigua dolça tropical. La transició de l'anàlisi acústica manual al processament automatitzat permet la conversió eficient de grans conjunts de dades acústiques en coneixement ecològic, tot facilitant la identificació d'hàbitats crítics, el suport a la comprensió dels processos ecològics de les planes al·luvials i avançant en l'avaluació dels impactes antropogènics i la salut dels ecosistemes. Aquestes troballes proporcionen una base sòlida per a un marc de monitoratge estandarditzat a l'Amazònia que doni suport a una conservació basada en l'evidència per a aquestes espècies en perill d'extinció i els seus ecosistemes.
  
• MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE: COASTAL HAZARDS, RISKS AND ADAPTATION IN THE BARRA DE SALAMANCA (COLOMBIA)
  
  Autor/a: MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2026
  Data de lectura: 23/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: Les barres de sorra costaneres són relleus generalment allargades que brinden protecció als ecosistemes ambientals, soci econòmics i infraestructura d'esdeveniments extrems, però molt sensibles a canvis en la seva superfície impulsats per processos naturals i antròpics. L'anterior, es fa més complex amb la incertesa de l'augment del nivell de la mar esperada per als pròxims anys. Aquestes dinàmiques generen pressions i motiven als gestors del territori, a conèixer la gènesi de la seva evolució morfològica, agents físics que la modulen, riscos associats a la diversitat dels seus ecosistemes exposats amb un límit de tolerància i proposar mesures d'adaptació sostenibles cap al futur.Aquest treball reconstrueix l'evolució morfològica de la barra costanera de Salamanca (Colòmbia), situada en un parc natural de conservació nacional i internacional en els últims 40 anys, els agents físics presents a escala decennal i episòdica, la valoració de les amenaces associades a l'erosió, inundacions. Entenent el passat i amb les projeccions d'augment de nivell de la mar a 2050, es va generar una àrea de projecció susceptible a sofrir danys on es va avaluar les condicions d'exposició i vulnerabilitat dels elements exposats i que a l'integrés amb les amenaces, van permetre estimar els riscos ambientals, a l'estructura física i soci econòmica. Sent conscients que el risc no pot desaparèixer perquè és intrínsec al desenvolupament costaner, hem plantejat un model de nivell de risc tolerable, un llistat de mesures d'adaptació agrupades en estratègies segons les implicacions en la zona costanera. Els resultats van mostrar que la barra està disminuint les seves taxes de transport de sediments indicant la cerca d'un equilibri morfològic, no obstant això les taxes d'erosió al voltant dels -20 m/a, en els punts més crítics, deterioren els serveis ambientals que sumat als impactes de tempesta i la creixent instal·lació d'obres dures han empitjorat i augmentat l'exposició de la infraestructura terrestre principal que comunica les poblacions més importants de la regió amb l'interior del País, posant en risc les activitats de comerç i turisme principalment. Les poblacions situades es troben en condicions soci econòmiques d'alta vulnerabilitat, generant una pressió sobre el litoral d'urgent intervenció. El risc tolerable en les tipologies ambiental, d'infraestructura física i soci econòmica va ser construït acord el grau d'afectació de l'element exposat, la seva perduda de valor natural amb repercussions en la qualitat de vida dels pobladors. Aquest criteri facilita l'equilibri de desenvolupament sostenible entre els pobladors i el seu entorn. Les estratègies per a la reducció del risc van evidenciar que actuant soles no s'aconsegueixen els riscos tolerables i només una estratègia integral permet acostar-nos als objectius proposats. Es necessita actuar amb promptitud per a disminuir la incertesa i augmentar l'objectivitat sobre el futur esperat. Concloem que, la metodologia desenvolupada ens va permetre entendre que ha passat, perquè, en quines condicions han evolucionat les amenaces, l'evolució morfològica, les tipologies de risc, que podria succeir i com disminuir la probabilitat per a disminuir els canvis esperats. Aquest procés metodològic, creiem pot ser replicat i adaptat a qualsevol zona costanera amb les particularitats que es requereixin. Paraules Clau: Morfologia, riscos, mesures d'adaptació.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• PASCUA SOLÉ, LAIA: Elucidating Structure-Activity Relationships in Bimetallic Pd-Based Catalysts for Methane Oxidation Reactions via Multi-Technique Characterisation
  
  Autor/a: PASCUA SOLÉ, LAIA
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia dues reaccions d'oxidació del metà amb catalitzadors de Pd: l'oxidació total (MTO) per a vehicles de gas natural i l'oxidació parcial (POM) per produir gas de síntesi. L'MTO presenta problemes d'enverinament per aigua i estabilitat, i el POM, formació de coc i inestabilitat. Per abordar-ho, es van caracteritzar els catalitzadors en condicions operando i in situ, avaluant l'efecte d'un segon metall (Co, Ni), el suport (CeO₂ vs. Al₂O₃) i el mètode de preparació (mòlta de boles, BM, vs. impregnació incipient, IWI). En MTO (cap. 4), els catalitzadors sobre Al₂O₃, preparats per BM i amb Pd monometàl·lic van donar millors resultats. El Co i el CeO₂ estabilitzen la fase PdO, però cal una relació òptima PdO:Pd⁰. En presència de vapor d'aigua, les mostres bimetàl·liques de BM van mostrar un efecte estabilitzador. En POM (cap. 5), els sistemes PdNi-BM i PdCo-BM van mostrar sinergia i superioritat respecte als d'IWI. El PdNi-BM va tenir millor activitat i estabilitat. Les mostres de BM mantenien els metalls propers, mentre que les d'IWI patien separació i sinterització. Es van identificar partícules Janus úniques en el PdCo-BM. La caracterització operando (cap. 6) va revelar que les mostres bimetàl·liques de BM tenien una disposició diferent, explicant la sinergia. El sistema PdCo va presentar oscil·lacions auto-sostingudes en productes i estats d'oxidació, correlacionades amb la producció de gas de síntesi. Finalment (cap. 7), es van modelar les interaccions amb AP-HAXPES. L'exposició al metà generava espècies intermèdies per adsorció carbonàcia i reduïa el metall. Els sistemes amb Co es reduïen més ràpid i formaven menys intermedis que els de Ni, i el suport de CeO₂ ajudava a prevenir l'adsorció carbonàcia.
  

ENGINYERIA CIVIL

• KALLINGER, MAGNUS DANIEL: Layout Optimization in Floating Offshore Wind with Focus on Subsea Components
  
  Autor/a: KALLINGER, MAGNUS DANIEL
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de lectura: 02/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS | TRUBAT CASAL, PAU
  Resum de tesi: El vent flotant en alta mar és considerat com una tecnologia clau per explotar els recursos eòlics d'aigües profundes on els fonaments fixos de fons es tornen econòmicament poc competitius. No obstant això, els desplegaments de vent flotant a gran escala es mantenen limitats per un alt cost, una maduresa limitada i un fort acoblament multidisciplinari entre subsistemes que determinen conjuntament la viabilitat i el rendiment de la granja. Els components del subsol són centrals per a aquest acoblament: els sistemes de manteniment d'estació i els cables d'energia dinàmic/estàtic governen no només la resposta estructural i el rendiment elèctric, sinó que també imposen restriccions de primer ordre en el disseny de la granja de vent (col·locació de les torbines, ancoratges de petjades, topologia del cable i corredors d'encaminament). A més, la limitada practicitat de la instrumentació submarina motiva estratègies de monitoratge que poden reduir la càrrega d'O&M i donar suport al funcionament basat en condicions. En aquest context, aquesta tesi aborda l'optimització de la disposició per al vent flotant amb un enfocament en els components del subsol. La tesi s'organitza al voltant de tres línies de recerca, alineades amb els capítols de contribució posteriors. En primer lloc, desenvolupa un marc d'optimització en etapes primerenques per al disseny de manteniment d'estació que combina simulacions computacionalment eficients de domini de freqüència amb l'optimització personalitzada de l'eixam de partícules per a vigilar espais de disseny grans (disposicions, materials i components auxiliars). El marc s'aplica tant a plataformes de vent flotant convencionals com a un concepte de meteorologia amarrada d'un sol punt. En segon lloc, investiga la detecció virtual per a les turbines eòliques flotants per estimar l'amarratge crític i les càrregues estructurals a partir de mesures accessibles, motivades per l'alt esforç d'instal·lació i manteniment dels sensors submarins i per la necessitat de monitoratge escalable. En tercer lloc, avança el disseny interarray de vent flotant a través de (i) optimització de topologia a nivell de granja que incorpora efectes de longitud de cable específics flotants i rendiment tecno-econòmic, i (ii) enrutament informat físicament que explica explícitament compensacions de flotadors, restriccions d'interacció d'amarratge-cable, viabilitat de touchdown i batimetria tridimensional. Els resultats mostren, en primer lloc, que l'optimització de l'estació en etapes primerenques es pot dur a terme de manera eficient mentre es produeixen dissenys tècnicament significatius i rendibles, i posa en relleu la importància de la funcionalitat específica de la línia, el tipus de subestructura i les opcions dependents del lloc. En segon lloc, els estudis de detecció virtual demostren que les càrregues crítiques es poden estimar amb precisió útil i millorar la robustesa quan l'estructura física s'insereix en el procés d'aprenentatge, permetent una dependència reduïda de la instrumentació submarina. En tercer lloc, en el domini elèctric, la topologia i els mètodes d'encaminament proposats milloren la consistència física i la viabilitat de les disposicions de cables de vent flotant i produeixen reduccions mesurables en la longitud del cable i el cost d'inversió, que es propaguen a un cost d'energia anivellat més baix. Les millores relatives són modestes, però l'estalvi absolut es fa significatiu a escala agrícola.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• HUSSAIN, TAUSEEF: Metamaterial-inspired Flexible Microwave Resonant Structures for RFID Sensing and Shielding
  
  Autor/a: HUSSAIN, TAUSEEF
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 20/07/2026
  Data de lectura: 10/11/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències TR1 – ESEIAAT, UPC
  Director/a de tesi: GIL GALI, IGNACIO | FERNANDEZ GARCIA, RAUL
  Resum de tesi: Els metamaterials són estructures electromagnètiques dissenyades artificialment que permeten interaccions ona–matèria més enllà de les assolibles amb materials naturals. Quan s’implementen en formes flexibles i compatibles amb tèxtils, les estructures ressonants inspirades en metamaterials ofereixen avantatges únics per a tecnologies vestibles, com ara conformabilitat mecànica, baix pes i respostes electromagnètiques altament sintonitzables. Aquestes característiques les fan especialment atractives per a plataformes de sensat vestible basades en identificació per radiofreqüència (RFID), on la sensibilitat, la robustesa i la seguretat de l’usuari s’han d’abordar de manera simultània. Aquesta tesi investiga el disseny i la integració d’estructures ressonants flexibles inspirades en metamaterials amb sistemes RFID per habilitar sensors amb prestacions millorades i una major seguretat electromagnètica.Els sensors RFID convencionals solen basar-se exclusivament en la deformació de l’antena o en pertorbacions del substrat per transduir estímuls físics o bioquímics. Tot i que són eficaços en entorns controlats, aquests enfocaments presenten una sensibilitat limitada i una forta dependència de les condicions de càrrega ambiental en escenaris vestibles. En bandes d’ultra alta freqüència (UHF), la proximitat al cos humà provoca desadaptació d’impedància i una reducció de la fiabilitat de l’abast de lectura, mentre que en freqüències de microones, la major absorció electromagnètica en els teixits biològics genera preocupacions relacionades amb la taxa d’absorció específica (SAR). Aquestes limitacions motiven l’ús d’estructures ressonants dissenyades que proporcionen un major confinament de camp i un millor control de la interacció antena–entorn.En primer lloc, aquesta tesi investiga el sensat passiu RFID en banda UHF assistit per ressonadors per a la monitorització biomecànica i bioquímica. S’explota l’acoblament electromagnètic entre antenes RFID UHF impreses i elements ressonants compactes per millorar la sensibilitat més enllà dels enfocaments convencionals basats únicament en l’antena. Així mateix, s’integren ressonadors de línia meandrada amb etiquetes RFID per habilitar el sensat de desplaçament, demostrant una monitorització fiable de la respiració i de la flexió del genoll. Aquest enfocament s’estén posteriorment al sensat bioquímic mitjançant la integració d’un ressonador d’anell partit complementari (CSRR) acoblat capacitativament a una antena RFID de tipus H-slot, permetent la monitorització sense fils passiva de la concentració de glucosa mitjançant la modulació de l’abast de lectura.Posteriorment, la tesi aborda l’estabilitat electromagnètica i la seguretat de l’usuari en sistemes RFID que operen en freqüències de microones, on les longituds d’ona més curtes permeten la realització de matrius compactes de ressonadors en forma de metasuperfícies. Es desenvolupa un conductor magnètic artificial de tipus reixeta (GG-AMC) transpirable per mitigar la desadaptació induïda pel cos, suprimir la radiació cap enrere i reduir significativament la SAR, preservant alhora la comoditat de l’usuari. A més, s’introdueixen absorbedors metamaterials acoblats en camp proper com a estructures de doble funcionalitat, capaces de proporcionar simultàniament apantallament electromagnètic i modulació ressonant sensible a la deformació, permetent la monitorització de la respiració en banda de microones.Les contribucions científiques fonamentals d’aquesta recerca es documenten en cinc articles publicats en revistes indexades al JCR i en dues publicacions en congressos IEEE revisats per parells, i la tesi es presenta en forma de compendi d’articles.Paraules clau – Sensat RFID, sensors vestibles, ressonadors de microones, metasuperfícies, monitorització biomecànica, sensat bioquímic, conductor magnètic artificial, absorbedor metamaterial, blindatge electromagnètic.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL: ANÁLISIS DE LA INFORMACIÓN INSTITUCIONAL Y EL TRATAMIENTO DE LA PRENSA DE LOS INCIDENTES NUCLEARES ESPAÑOLES (1989-2009)
  
  Autor/a: TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula I 28.8 de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, ETSEIB
  Director/a de tesi: REVENTOS PUIGJANER, FRANCESC-JOSEP | PONT SORRIBES, CARLES
  Resum de tesi: L’objectiu general d’aquesta investigació és analitzar la seguretat del parc nuclear a Espanya en el període comprès entre els anys 1989 i 2009, mitjançant una anàlisi exhaustiva de la informació institucional i del tractament de la premsa dels incidents nuclears. La metodologia emprada inclou un model mixt qualitatiu i quantitatiu. S’ha analitzat la producció científica sobre incidents nuclears mitjançant bases de dades d’informació tècnica, bases de dades acadèmiques (Wos i Scopus) i recursos hemerogràfics. L’elecció dels diaris ABC, La Vanguardia i El País s’ha fet en base al criteri de ser alguns dels diaris amb més seguidors a Espanya en el període estudiat, considerant la premsa com el millor mitjà de seguiment dels incidents a finals dels anys vuitanta.L’any 1990, després de l’accident de Txernòbil, apareix l’Escala INES creada per l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) i l’Agència d’Energia Nuclear, amb l’objectiu de facilitar la comunicació internacional al públic i als mitjans. En aquest treball s’analitzen els incidents classificats com a nivell dos o superior seguint els criteris de l’OIEA.Els resultats del treball contemplen la utilització de l’Escala INES en la informació institucional i en els mitjans de comunicació.Les conclusions permeten aprofundir en el tractament de la informació al públic i determinar el tractament dels mitjans dels incidents nuclears. L’anàlisi de les lliçons apreses dels quatre incidents estudiats i el seu seguiment permeten concloure avenços en la seguretat nuclear i en la informació institucional i al públic amb la consolidació de l’Escala INES en matèria de comunicació nuclear a Espanya. Tanmateix, es determina que la finalització de les accions correctores no arriba a l’opinió pública malgrat la seva rellevància.La investigació aporta propostes de millora amb l’objectiu de promoure en el futur la millora de la comunicació incloent-hi la participació dels experts.La comunicació és una de les qüestions més rellevants en les crisis nuclears i ha de ser clara, oportuna, precisa, transparent i proactiva.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• FARAHPOOR, MOHAMMADALI: Secure and Auditable Data Management for IoT-Driven Smart Transportation
  
  Autor/a: FARAHPOOR, MOHAMMADALI
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ESPARZA MARTIN, OSCAR
  Resum de tesi: L'adopció creixent de l'Internet de les Coses (IoT) en el transport industrial ha permès la monitorització contínua, el manteniment predictiu i la presa de decisions basada en dades en entorns com la mineria, la construcció i altres operacions amb maquinària pesada. Tanmateix, aquests mateixos sistemes generen grans volums de dades crítiques el valor de les quals va més enllà del seu ús en temps real. Quan aquestes dades es comparteixen entre múltiples parts interessades, els reptes relacionats amb la confiança, la integritat, la confidencialitat, la recuperabilitat i l'auditabilitat esdevenen centrals. Aquesta tesi aborda aquest problema mitjançant dues línies de recerca connectades.En primer lloc, presenta TrackTruck, una infraestructura de gestió de flotes basada en IoT per a vehicles industrials. TrackTruck demostra com la sensorització embeguda, la comunicació flexible, l'analítica al núvol i el suport a la presa de decisions operatives es poden integrar en una plataforma pràctica de transport intel·ligent per a flotes heterogènies en condicions de camp exigents. Els resultats mostren que aquesta arquitectura pot millorar la visibilitat operativa, el suport al manteniment, l'eficiència del despatx i la productivitat global.En segon lloc, aquesta tesi presenta FileTrust, un marc de còpies de seguretat auditables basat en blockchain i dissenyat per a entorns IoT multiagent amb baix nivell de confiança. FileTrust combina un Algorisme de Dispersió de la Informació (IDA), l'InterPlanetary File System (IPFS), contractes intel·ligents en blockchain, compartició verificable de secrets, generació distribuïda de claus i xifratge llindar per protegir les metadades que habiliten l'accés i permetre la recuperació verificable i governada per polítiques de dades crítiques. El seu disseny preserva l'eficiència de l'emmagatzematge fora de la cadena, alhora que afegeix auditabilitat en cadena i control d'accés governat per llindars.En conjunt, aquestes contribucions mostren que un IoT industrial fiable requereix més que telemetria i analítica eficients. També requereix una governança segura de les dades a llarg termini. Per això, aquesta tesi proposa una perspectiva més àmplia en què el transport intel·ligent basat en IoT s'estudia com un cicle de vida complet de les dades, que inclou la seva generació, transmissió, ús operatiu, preservació, accés controlat i recuperació. Els resultats aporten tant un cas d'estudi aplicat d'IoT industrial com un marc segur de còpies de seguretat descentralitzades, establint una base per a futures arquitectures de transport intel·ligent fiables.
  
• KANJ BONGARD, SEBASTIEN: Contribution to the Systematic Study of Threat Actor Tools and Techniques in Real-World Cyber Incidents
  
  Autor/a: KANJ BONGARD, SEBASTIEN
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Aula C3-304a (Seminari de Telemàtica), Campus Nord
  Director/a de tesi: PEGUEROLES VALLES, JOSEP RAFEL
  Resum de tesi: La recerca en resposta a incidents de ciberseguretat i anàlisi forense digital (DFIR) s’enfronta cada vegada més a un equilibri entre el rigor acadèmic i les realitats operatives de les investigacions en entorns reals. Mentre que els estudis acadèmics sovint es basen en conjunts de dades controlats i escenaris sintètics, els professionals han d’operar sota pressió temporal, amb evidències incompletes i estrictes restriccions de confidencialitat. Aquesta recerca doctoral aborda aquesta bretxa mitjançant un programa de Doctorat Industrial dut a terme en col·laboració amb Incide Digital Data S.L., que ha permès accedir a dades d’incidents reals i als fluxos de treball dels professionals, tot mantenint alhora una metodologia científica rigorosa.La tesi investiga com les eines, tècniques i comportaments dels actors d’amenaça poden analitzar-se de manera sistemàtica i transformar-se en artefactes reutilitzables, validats i operativament significatius. S’exploren tres línies de recerca complementàries. En primer lloc, es proposa una metodologia forense integrada per a l’anàlisi de l’ús abusiu d’eines legítimes i de l’activitat en dispositius mòbils, que combina investigacions centrades en eines amb una caracterització estructurada de l’activitat a iOS per donar suport a una reconstrucció precisa, l’automatització i una anàlisi jurídicament sòlida en contextos reals de resposta a incidents. En segon lloc, la recerca desenvolupa un mapatge específic per a Business Email Compromise (BEC) de tàctiques, tècniques i procediments utilitzant el marc MITRE ATT&CK, abordant les limitacions dels informes sobre BEC basats en narratives. La matriu proposada es valida amb casos reals i demostra millores en la comparació de comportaments, l’agrupació d’incidents i l’alineament defensiu. En tercer lloc, la tesi dissenya i avalua empíricament una biblioteca de detecció basada en YARA orientada a tècniques d’anti-anàlisi de malware, amb especial atenció al comportament anti-màquina virtual i anti-sandbox, posant de manifest tant els punts forts com les limitacions de la detecció estàtica en contextos operatius.A través d’aquestes contribucions, la tesi demostra que els indicadors basats en comportaments i eines proporcionen un valor defensiu durador i que els fluxos analítics híbrids són necessaris per abordar amenaces evasives modernes. En fonamentar la innovació metodològica en la pràctica industrial, aquest treball contribueix a avançar el camp del DFIR cap a una recerca més sistemàtica, reproduïble i operativament rellevant, facilitant investigacions més ràpides i una presa de decisions defensives més consistent.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• GARÍ GALÍNDEZ, JON: Developing Artificial Intelligence Strategies to Accelerate Scientific Research: Application to Thin-Film Photovoltaic Technologies
  
  Autor/a: GARÍ GALÍNDEZ, JON
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 14/09/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Edifici A, 1a planta, aula A1.07Campus Diagonal-Besòs – UPCAv. d'Eduard Maristany, 1608930 Sant Adrià de Besòs (Barcelona) https://meet.google.com/qmy-zzfx-xnx
  Director/a de tesi: IZQUIERDO ROCA, VICTOR | GUC, MAXIM
  Resum de tesi: El cicle de desenvolupament de noves tecnologies basades en materials normalment triga entre 15-25 anys degut a la constant creixent complexitat dels processos de recerca experimentals. Accelerar aquest procés és essencial per permetre la implementació a gran escala de tecnologies sostenibles que donin suport a la transició energètica i garanteixin l’electrificació de la societat. Les tecnologies fotovoltaiques (PV) tenen un paper central en aquesta transició, en particular les noves tecnologies fotovoltaiques de capa fina (TFPV), que prometen ampliar significativament l’aplicació de mòduls solars en el nostre dia a dia. Per tant, accelerar el seu desenvolupament i transferència és clau per assolir aquest objectiu. En aquest context, els recents avenços en intel·ligència artificial (IA), intel·ligència artificial explicable (XAI), robòtica, i automatització han establert un nou paradigma: la ciència de materials basada en dades, capaç d’accelerar el descobriment i l’optimització de materials. No obstant això, malgrat el creixent ús de l’aprenentatge automàtic (ML) en la ciència de materials, l’aplicació d’enfocaments XAI a conjunts de dades (datasets) experimentals reals de caracterització segueix sent limitada, i la traducció de les sortides dels models de ML en informació amb significat físic continua sent un repte important.Aquest treball aborda aquest repte mitjançant l’exploració i el desenvolupament d’estratègies basades en IA per analitzar i interpretar dades experimentals de caracterització, seguint un marc d’interpretabilitat proposat en aquesta tesi, orientat tant a accelerar la recerca com a millorar l’explicabilitat dels models de ML. El treball comença amb la implementació i optimització de diferents estratègies d’entrenament per màquines de Boltzmann restringides (RBMs) utilitzant datasets de referència. Aquest estudi està alineat amb el primer nivell del marc d’interpretabilitat (Nivell 1: Utilitzant IA) i estableix les bases per la implementació d’algoritmes de ML en datasets experimentals de caracterització. Posteriorment, es desenvolupa un primer enfocament basat en XAI per extraure informació rellevant de dades experimentals de caracterització de dispositius TFPV basats en kesterita (Nivell 2: Utilitzant XAI), demostrant el potencial dels models de ML interpretables per identificar correlacions entre les propietats fisicoquímiques dels materials i el rendiment fotovoltaic dels dispositius.Finalment, aquesta progressió culmina en la implementació d’una metodologia integrada basada en XAI per analitzar datasets multimodals obtinguts a partir d’una caracterització holística de cèl·lules solars de kesterita. Aquesta metodologia integra completament el cicle de recerca, des de la síntesi i la caracterització fins a l’anàlisi de les dades, la interpretació, i l’extracció d’informació rellevant per continuar optimitzant la tecnologia. Es posa especial èmfasis en la interpretabilitat, on la combinació de models de XAI intrínsecs amb tècniques de XAI post-hoc permet la identificació de les propietats fisicoquímiques que governen el rendiment i la reproductibilitat dels dispositius, relacionant les regions espectrals rellevants amb les seves corresponents propietats físiques. Aquesta estratègia assoleix el tercer nivell del marc d’interpretabilitat (Nivell 3: Utilitzant XAI+) i proporciona informació significativa per guiar els posteriors cicles de recerca. Aquesta informació es validada mitjançant la modificació de diversos processos de fabricació, donant lloc a una millora en el rendiment fotovoltaic dels nous dispositius. A més, redueix substancialment els temps del cicle de recerca, accelerant l’optimització de materials des d’escales superiors a un any fins a menys d’una setmana. Aquests resultats contribueixen al desenvolupament d’estratègies de laboratoris autònoms (SDLs) i al avenç de la ciència de materials basada en dades, impulsant així la transició energètica.
  

FOTÒNICA

• RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER: Development of computational tools and pipelines for enhanced interpretation of Raman spectroscopy in biomedical applications
  
  Autor/a: RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2026
  Data de lectura: 14/10/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: LOZA ALVAREZ, PABLO
  Resum de tesi: L’espectroscòpia Raman ha guanyat una creixent atenció durant les darreres dècades gràcies a la seva habilitat per extreure informació química de mostres de manera no destructiva. Tot i els avenços en instrumentació, encara no s’ha establert de manera rutinària en l’àmbit biomèdic. Una de les raons principals és la dificultat d’interpretar i extreure la informació química codificada en el senyal Raman, per tal de validar així la tècnica amb altres mètodes complementaris i ja ben establerts.Considerant això, l’objectiu d’aquesta Tesi es desenvolupar eines i fluxos analítics que millorin la interpretació bioquímica dels espectres Raman i demostrar la seva utilitat en dues línies de recerca biomèdica rellevants: la resistència del càncer de mama a tractaments neoadjuvants i el diagnòstic del melanoma de coroides. En primer lloc, hem desenvolupat i validat RamanBiolib, una biblioteca d’espectres Raman de codi obert, acompanyada d’algoritmes de cerca, amb l’objectiu de proporcionar una identificació ràpida i objectiva de biomolècules. En segon lloc, hem utilitzat RamanBiolib, després de la descomposició espectral, per identificar i quantificar la molècula de citocrom c en cèl·lules de càncer de mama resistents a tractaments neoadjuvants. Això ha revelat un desplaçament cap al seu estat reduït, com a mecanisme per evitar l’apoptosi i adquirir resistència als fàrmacs. També hem caracteritzat gotes lipídiques en cèl·lules tiple negatives, ressaltant la rellevància de l’anàlisi d’importància de variables en models de classificació. Aquest enfocament permet interpretar bioquímicament el rendiment de classificació i avaluar possibles contribucions de fons que poden contribuir a la seva precisió. Mitjançant aquest procediment, s’han detectat canvis significatius en la seva insaturació lipídica. A més, hem desenvolupat i validat RamanTF, un algoritme basat en transformadors, el qual quantifica automàticament biomolècules rellevants directament a partir d’espectres sense processament previ.Finalment, per estudiar mostres riques en melanina, hem establert un flux de processament i anàlisi per corregir interferències instrumentals observades en estudis previs, però que no s’havien corregit. Amb aquesta metodologia, s’han identificat propietats clau de la melanina, com ara el seu desordre estructural o abundància de defectes, que poden servir com a marcador biològic per diagnosticar melanomes de coroides. En conjunt, les eines, discussions i resultats presentats en aquesta Tesi fan avançar l’espectroscòpia Raman cap a la seva translació clínica i fonamenten la seva adopció més generalitzada com a tècnica rutinària en la recerca biomèdica i diagnòstica.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• FACCIOTTI, BENEDETTA: Groupoids of local systems and decorated representations on marked bordered surfaces
  
  Autor/a: FACCIOTTI, BENEDETTA
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 20/10/2026
  Hora de lectura: 18:00
  Lloc de lectura: Sala 327 SYMCREA, planta 3 de l'EPSEB, Campus Sud Join Zoom Meetinghttps://us06web.zoom.us/j/85064553889?pwd=hlFbcaUadWq4QQLS7FYGpUhbVNbUhH.1
  Director/a de tesi: MAZZOCCO, MARTA | NIKOLAEV, NIKITA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia, fins a isomorfisme, representacions de grupoides fonamentals de superfícies $\Sigma$ amb vora, amb valors en $G:=\operatorname{GL}_n(\mathbb C)$. Quan no hi ha punts marcats a la vora, els objectes corresponents admeten diverses descripcions equivalents: com a sistemes locals lineals sobre $\Sigma$, com a representacions del grupoide fonamental $\Pi_1(\Sigma)$, com a dades de monodromia i com a punts de la varietat de caràcters associada. La introducció de punts marcats a la vora, motivada per la necessitat de codificar singularitats irregulars de connexions meromorfes, ha donat lloc en la literatura a diverses generalitzacions d’aquesta descripció de tipus Betti. Tot i que generalment s’entén que aquests enfocaments descriuen essencialment els mateixos objectes matemàtics, la relació precisa entre ells encara no ha estat formulada explícitament. Motivats pel programa més ampli d’establir una relació precisa i conceptualment coherent entre els enfocaments existents de la descripció en termes de representacions de les singularitats irregulars de connexions meromorfes, en aquesta tesi desenvolupem un marc categòric per a la definició d’objectes de Betti decorats associats a superfícies amb vora marcades que codifiquen pols d’ordre superior, en una forma dissenyada per especialitzar-se als diferents punts de vista presents en la literatura.
  
• ORTEGA SÁNCHEZ COLOMER, MIQUEL: Arithmetic patterns in unstructured sets
  
  Autor/a: ORTEGA SÁNCHEZ COLOMER, MIQUEL
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/07/2026
  Data de lectura: 22/09/2026
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus SudEnllaç de la videotrucada: https://meet.google.com/jbq-uiua-zbi
  Director/a de tesi: SERRA ALBO, ORIOL | RUE PERNA, JUAN JOSÉ
  Resum de tesi: El principal objectiu d'aquesta tesi és presentar un seguit de resultats extremals dins la combinatòria additiva. En termes planers, s'estudien qüestions relacionades amb l'aparició de certs patrons aritmètics en un determinat conjunt només a partir de la seva mida. Més concretament, es centra en dos patrons, els productes i les progressions aritmètiques. En el primer cas, es resol el problema de densitat per a conjunts lliures de productes al grup lliure, i s'estudien diferents problemes quantitatius en relació amb una versió multiplicativa del teorema de Schur. En el segon cas, es demostra un teorema de van der Waerden canònic en conjunts aleatoris d'enters, i es milloren els resultats de comptatge existents sobre el nombre de conjunts d'enters lliures de progressions aritmètiques d'una determinada longitud. Dos temes recurrents són l'ús d'arguments probabilístics i del mètode de contenidors en hipergrafs.
  

SOSTENIBILITAT

• ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO: Modelo de gestión para la restauración del suelo dedicados a la actividad ganadera en el departamento de Córdoba, Colombia. Un aporte de la ganadería regenerativa al desarrollo sostenible del territorio- estudios de casos comparativos
  
  Autor/a: ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/06/2026
  Data de lectura: 24/09/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències, Campus ESEIAAT C/ Colom 1. Edifici TR1 Planta 0 Porta 085. 08222. Terrassa.
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: S'ha discutit àmpliament la incidència de la ramaderia en la deterioració del sòl, atribuint-se a la producció bovina un impacte significatiu tant a nivell mundial com local. Aquesta recerca, titulada “Model de gestió per a la restauració del sòl dedicat a l'activitat ramadera en el departament de Còrdova, Colòmbia. Una aportació de la ramaderia regenerativa al desenvolupament sostenible del territori - Estudis de casos comparatius”, analitza l'evolució de la ramaderia regenerativa, especialment a Amèrica Llatina, i adapta una metodologia per a avaluar l'eficiència d'aquest model sobre el sòl mitjançant indicadors biològics i espacials, comparant amb un model convencional en finques de Còrdova. També avalua la contribució d'aquests models als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i proposa un model conceptual per a la gestió i restauració sostenible de sòls ramaders.Es va realitzar una anàlisi sobre l'avanç de la ramaderia regenerativa a nivell mundial i a Amèrica Llatina, trobant un augment significatiu en la seva adopció des de 2018, especialment en 2019, quan es va començar a valorar la preservació de la biodiversitat, l'aigua i la salut del sòl.Es van definir macroindicadors de l'estat del sòl i es van seleccionar 12 finques per a analitzar els models de producció convencional i regeneratiu. Es va avaluar la macro i mesofauna edàfica, es van analitzar imatges satel·litàries i es va recopilar informació sobre la cobertura vegetal, utilitzant indicadors biològics i espacials per a mesurar la capacitat restaurativa dels models. També es va realitzar una anàlisi DOFA (Febleses, Oportunitats, Fortaleses i Amenaces), concloent que el model regeneratiu és més eficient en pràctiques de pasturatge, rendibilitat i biodiversitat, permetent una restauració passiva de l'ecosistema.Es va desenvolupar una metodologia per a analitzar l'eficiència de la ramaderia regenerativa, establint mètodes per a recol·lectar dades biòtiques i espacials, la qual cosa facilita un diagnòstic i monitoratge continu del sòl. Es van definir l'àrea d'estudi, la durada de l'anàlisi, les fases del procés, els indicadors i l'anàlisi multitemporal del component vegetal mitjançant tecnologies de teledetecció i SIG, proporcionant les dades necessàries per a una anàlisi detallada. Es va concloure que la ramaderia regenerativa és un model econòmic i sostenible amb baix cost, que millora la productivitat sense agroquímics i evita processos erosius, promovent la restauració de sòls mitjançant pràctiques sostenibles.Aquest model també contribueix al compliment dels ODS, especialment en seguretat alimentària, acció climàtica i restauració d'ecosistemes, promovent major biodiversitat biològica i cobertura vegetal en les zones d'estudi. Els resultats mostren un impacte positiu en la salut del sòl, el desenvolupament de la vegetació i la macrofauna, amb un creixement notable d'arrels i absència de sòls degradats. La ramaderia regenerativa treballa en harmonia amb la naturalesa, millorant les condicions de vida i salut del bestiar.La ramaderia regenerativa es presenta com una eina clau per a enfrontar els desafiaments ambientals, socials i productius de la ramaderia, restaurant sòls i ecosistemes, revertint el mal causat per la sobrepastura i l'ús d'agroquímics en els models convencionals. Recupera la fertilitat del sòl, promou un cicle natural de regeneració i facilita la recuperació d'espècies natives de flora i fauna, augmentant la resistència de l'ecosistema enfront de pertorbacions externes.En relació a l'abundància d'espècies, es van quantificar 763 individus en total entre tots dos sistemes, distribuïts en 19 ordres taxonòmics, amb 630 individus en el model regeneratiu i 133 en el convencional. L'Índex de Shannon-*Wiener (H') sota el model regeneratiu va ser de 2,06, la qual cosa reflecteix una alta diversitat biològica i eficiència en la restauració i sostenibilitat a llarg termini.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• SOLER CAMPRECIÓS, JORDI: AVALUACIÓ DELS REQUERIMENTS REPRODUCTIUS I DEL CONTROL QUÍMIC DE L’AILANT (AILANTHUS ALTISSIMA), COM A ESPÈCIE INVASORA D’ESPAIS NATURALS
  
  Autor/a: SOLER CAMPRECIÓS, JORDI
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 25/09/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala Syngenta de l'EEABB. Edifici D4, Campus del Baix Llobregat de la UPC. C. Esteve Terradas 8, Castelldefels
  Director/a de tesi: IZQUIERDO FIGAROLA, JORDI
  Resum de tesi: Les plantes invasores, com l’Ailanthus altissima, tenen una gran capacitat d’expansió i establiment i causen danys a la biodiversitat dels espais naturals. És essencial conèixer bé els requeriments per a la germinació i quins són els millors mètodes i matèries actives per al seu control per poder elaborar estratègies d’erradicació efectives.Les llavors d’A. altissima posseeixen una alta dormició. Durant la revisió bibliogràfica no s’ha trobat prou informació sobre com trencar la latència de les llavors mitjançant mètodes químics. Alguns estudis han determinat que els règims de temperatures alternes afavoreixen la germinació d’algunes espècies. Tanmateix, aplicar temperatures alternes per determinar la temperatura base de les llavors dificulta l’estimació d’aquest paràmetre. No s’ha determinat mai la temperatura base de les llavors ni de les arrels d’ailant, i només existeixen alguns estudis relacionats amb el potencial hídric base de les llavors, però realitzats lluny de la nostra regió. Conèixer la temperatura base permet elaborar models predictius de germinació a partir de dades climàtiques. Ambdues tasques, temperatura base i models predictius, s’han inclòs en aquest estudi per desenvolupar eines que ajudin a planificar futures accions de gestió sobre aquesta planta invasora. Els resultats obtinguts amb diversos tractaments mostren una resposta baixa en el trencament de la latència, aconseguint-se la millor germinació mitjançant una estratificació freda a 10 °C durant 21 dies. La temperatura base de llavors i arrels estimada va ser molt similar (9,6 i 9 °C respectivament) i, sota condicions d’estrès hídric, tant la germinació de llavors com la brotació d’arrels van disminuir significativament.Per altra banda hem avaluat l’eficàcia d’herbicides comercials que estaven disponibles en el moment de realitzar la tesi. Es va avaluar l’eficàcia en diferents èpoques de l’any, herbicides i tècniques d’aplicació. Alguns herbicides van proporcionar un control molt bo, com el triclopir combinat amb 2,4-D i/o aminopiralid. La tècnica més efectiva va ser la injecció a la soca tallada a la tardor. Afegir que es va avaluar per primera vegada l’efecte de la matèria activa flazasulfuron sobre A. altissima amb resultats satisfactoris.Hem identificat per primera vegada a Catalunya l’àcar eriòfid Aculus taihagensis, una espècie que ja ha estat reportada en altres països com a possible agent de control biològic contra l’arbre.En conclusió, l’Ailanthus altissima pot ser erradicat si s’utilitzen els mètodes adequats, mentre que els models predictius ajuden els gestors a organitzar les erradicacions.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO: Estudio de eficiencia térmica de bloques de tierra (adobe), y propuesta de desarrollo de prototipo para clima frío. Caso de estudio altoandino Perú.
  
  Autor/a: CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE | GOMEZ SOBERON, MARIA CONSOLACION
  Resum de tesi: Les edificacions que utilitzen la terra com a component dels seus sistemes constructius representen entre el 30 i el 50% a nivell mundial, sent la major part d'aquestes estructures residencials i que es troben en zones rurals o en països en vies de desenvolupament sent una solució econòmica, sostenible i amb una excel·lent regulació higrotèrmica. No obstant això, presenta limitacions com ara una menor resistència mecànica i baixa durabilitat davant de la humitat. Per mitigar-les, de manera habitual es recorre a l'estabilització química (mitjançant calç o ciment), o mitjançant compressió, cosa que incrementa els costos de producció, l'energia incorporada i les emissions de CO2.Paral·lelament, la generació de diferents tipus de residus com ara de construcció i demolició, residus minerals o altres com els pneumàtics fora d'ús representen un greu problema ambiental. La incorporació d'aquests residus com a primeres matèries de segona generació en blocs de terra no cuits sorgeixen com a alternatives d'economia circular per millorar-ne les propietats sense additius o mitjans d'estabilització.Per això es planteja l'objectiu d'avaluar la viabilitat tècnica i la compatibilitat de la incorporació de diferents tipus d'àrids reciclats com ara ceràmics triturats (CCB), esteatita en pols (PSR) i de pneumàtics fora d'ús (CTW), mitjançant l'anàlisi dels seus efectes en les diferents propietats en blocs de terra sota criteris de fabricació tradicional, sense estabilitzants ni cocció.La metodologia experimental es va estructurar en tres etapes: En la primera es va desenvolupar la caracterització del sòl i dels diferents àrids. A la segona etapa es va desenvolupar la dosificació i fabricació definint els percentatges de reemplaçament i curat. I a la tercera etapa es va desenvolupar la campanya experimental avaluant sota assajos estandarditzats la densitat, porositat, expansió higroscòpica, resistència mecànica a compressió i flexió, mòdul elàstic, anàlisi termogravimètrica, assaigs tèrmics i assajos de durabilitat; assajos abordats en els articles que constitueixen aquesta tesi.Dels àrids reciclats estudiats es van assolir resultats que demostren la possibilitat del seu ús mitjançant la incorporació en matrius de terra sota estàndards normatius, representant alternatives de reducció de demanda energètica, reducció de costos de producció, millores de la capacitat aïllant per als casos de CCB i CTW, i en el cas del PSR es va presentar com un estabilitzador mineral la tèrmic per a l'absorció d'energia, presentant-se així com alternatives constructives per a climes freds, representant a més alternatives per a la gestió d'aquests residus.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• TSIAMAS, IOANNIS: Robust and Data-Efficient End-to-End Speech Translation: Segmentation, Cross-Modal Alignment, and Prosody-Aware Evaluation
  
  Autor/a: TSIAMAS, IOANNIS
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Aula MERIT D5010, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN | RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
  Resum de tesi: La traducció de la parla (ST, per les seves sigles en anglès) d'extrem a extrem (E2E) ofereix una alternativa optimitzada als sistemes tradicionals en cascada, prometent una menor latència i una reducció en la propagació d'errors. No obstant això, la seva adopció en escenaris del món real es veu actualment obstaculitzada per tres colls d'ampolla crítics: els reptes en el processament d'entrada (el desajust entre les dades estàtiques i l'àudio continu), l'escassetat de dades d'entrenament i les limitacions d'avaluació pel que fa a la informació paralingüística.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions a través d'un conjunt cohesiu d'innovacions metodològiques i arquitectòniques. En primer lloc, abordem el repte de la segmentació i el processament de l'entrada. Presentem la “Supervised Hybrid Audio Segmentation” (SHAS), un mètode que redueix eficaçment la bretxa entre la segmentació manual d'entrenament i la segmentació automàtica d'inferència, permetent als models E2E processar fluxos d'àudio continus amb una pèrdua de rendiment mínima. A partir d'això, proposem SEGAUGMENT, una estratègia d'augment de dades que utilitza la resegmentació de les dades d'entrenament per maximitzar la utilitat dels conjunts de dades existents, millorant significativament el rendiment en entorns de baixos recursos.En segon lloc, abordem l'escassetat de dades desenvolupant mètodes per a la traducció de la parla zero-shot a través de l'alineació intermodal. Introduïm ZEROSWOT, que aprofita el Transport Òptim per alinear codificadors de veu amb models de traducció automàtica massivament multilingües a nivell de subparaula, la qual cosa permet la traducció sense dades d'ST aparellades. Posteriorment, perfeccionem aquest enfocament amb CHARSONAR, demostrant que el modelatge a nivell de caràcter millora significativament la transferència interlingüística i intermodal, aconseguint resultats de l'estat de l'art, tot i ser un mètode zero-shot.Finalment, investiguem la riquesa semàntica de les traduccions E2E. Presentem una avaluació centrada en la prosòdia, la qual revela que, tot i que les arquitectures E2E actuals posseeixen la capacitat interna de representar característiques paralingüístiques com l'entonació i l'accent, sovint fallen a l'hora de manifestar-les en la traducció final.En conjunt, aquestes contribucions suposen un avanç en l'estat de l'art mitjançant la creació de sistemes d'ST E2E que són més robustos davant d'entrades no segmentades i més eficients en l'ús de dades, alhora que proporcionen informació sobre les limitacions dels sistemes E2E actuals per preservar els matisos de la comunicació oral.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• CARO ROCA, MARTÍ: Efficient Tailoring of AI-based Solutions for Safety-Critical Systems
  
  Autor/a: CARO ROCA, MARTÍ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 25/09/2026
  Director/a de tesi: ABELLA FERRER, JAIME
  Resum de tesi: El creixent rendiment de les plataformes de computació permet l’ús de Xarxes Neuronals Profundes (DNNs, de l’anglès) de dimensions més grans, capaces d’assolir la precisió requerida per aplicacions en temps real com la Detecció d’Objectes Basada en Càmeres (CBOD, de l’anglès) en Conducció Autònoma (AD, de l’anglès). Tot i que una elevada precisió d’inferència és essencial en Sistemes Encastats Crítics de Temps Real (CRTES, de l’anglès), l’amplada de banda de memòria i el consum energètic també són factors determinants, ja que limiten el rendiment assolible i condicionen el compliment dels requisits de l’aplicació. Per aquest motiu, alguns models DNN molt precisos han de ser optimitzats per operar sota aquestes restriccions.A més, les aplicacions d’automoció amb requisits de seguretat han de complir estàndards com l’ISO 26262, que exigeixen redundància diversa per al nivell més alt d’integritat (ASIL-D) amb l’objectiu de mitigar fallades de causa comuna, és a dir, fallades aleatòries del hardware que poden afectar de la mateixa manera a components redundants i podrien no ser detectats. La Redundància Modular Dual (DMR, de l’anglès), també coneguda com a "Dual-Core LockStep" (DCLS) en processadors, i la Redundància Modular Triple (TMR, de l’anglès), habitualment combinada amb algun tipus de diversitat, s’utilitzen àmpliament per proporcionar detecció i tolerància a fallades. Tanmateix, implementar de manera eficient la redundància diversa en tasques basades en DNNs relacionades amb la seguretat, com la detecció d’objectes, continua sent un repte obert, ja que aquestes aplicacions poden aprofitar redundància semàntica en lloc d’equivalència a nivell de bits.En aquesta tesi primer fem una avaluació a gran escala de diverses tècniques d’aproximació per optimitzar models DNN. En particular, ens centrem en models CBOD, fonamentals per detectar els objectes que envolten el vehicle. Analitzem de manera individual i conjunta tècniques com l’aritmètica de precisió reduïda, la computació aproximada i l’operació a baix voltatge, amb l’objectiu d’avaluar com es poden combinar per reduir significativament l’àrea, la latència i el consum energètic de sistemes d’IA. Així mateix, estudiem l’impacte de l’agrupament de pesos ("weight clustering") en diferents representacions aritmètiques, proporcionant informació útil per al desenvolupament d’acceleradors CBOD de baix consum amb un impacte mínim en la precisió.A continuació, dissenyem un esquema eficient de redundància diversa per a aplicacions d’IA basat en precisió reduïda. L’esquema proposat descarta determinats bits de les dades llegides per l’accelerador principal per generar una versió redundant més eficient. D’aquesta manera, permet mitigar fallades aleatòries de maquinari reduint simultàniament la latència, l’àrea i el consum energètic respecte a implementacions DCLS tradicionals, sense pèrdues apreciables de precisió.També proposem una segona tècnica de redundància diversa amb un cost similar al de les solucions de tipus DCLS, però amb una millora significativa de la precisió gràcies a la mitigació de les inexactituds dels models d’IA i sense requerir suport específic de hardware. Aquest esquema aplica transformacions sobre les dades d'entrada i utilitza algorismes de fusió per combinar les deteccions generades pels components redundants. A més, n’avaluem la capacitat per mitigar atacs adversaris, cosa que permet que un únic mecanisme afronti simultàniament fallades aleatòries de maquinari, inexactituds dels models DNN i atacs adversaris. Finalment, demostrem la seva generalització a altres models i tasques d’IA.En conjunt, aquesta tesi estudia tècniques d’aproximació per optimitzar models d’IA en CRTES i proposa dos esquemes avançats de redundància diversa: un orientat a l’eficiència energètica i un altre enfocat a millorar la precisió del sistema redundant amb un cost afegit mínim.
  
• NIU, YUYAO: Hardware-Aware Algorithms for Efficient Graph Traversal on High-End Parallel Architectures
  
  Autor/a: NIU, YUYAO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/09/2026
  Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC
  Resum de tesi: El recorregut de grafs és un component fonamental en la computació científica, l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial. Entre els mètodes de recorregut, Breadth First Search (BFS) i Depth First Search (DFS) són dues primitives essencials per a algorismes de grafs de nivell superior. A mesura que les dades estructurades com a grafs continuen creixent, l’eficiència del recorregut depèn cada vegada més de la capacitat d’explotar arquitectures paral·leles d’altes prestacions. Tanmateix, les arquitectures modernes es basen en motors d’execució estructurats i orientats al rendiment, com ara processadors de vectors llargs, acceleradors de matrius denses i GPUs massivament paral·leles, mentre que el recorregut de grafs presenta accessos irregulars a memòria, flux de control dependent de les dades i càrregues de treball dinàmiques.Aquesta tesi sosté que la bretxa de rendiment entre el recorregut de grafs i el maquinari modern sorgeix de tres desajustos principals: un desajust estructural entre unitats d’execució regulars i l’estructura irregular dels grafs, un desajust computacional entre l’acceleració orientada a operacions aritmètiques i el recorregut basat en relacions, i un desajust arquitectònic entre el paral·lelisme orientat al rendiment i el comportament dependent del recorregut. Per abordar aquests reptes, la tesi desenvolupa un paradigma de disseny conscient del maquinari, en què els algorismes de recorregut de grafs es reformulen d’acord amb les característiques i restriccions de l’arquitectura objectiu.La primera contribució és ALBBA, un algorisme algebraic de BFS per a arquitectures de vectors llargs. ALBBA reformula el BFS optimitzat per direcció mitjançant una representació dispersa favorable a la vectorització, cerca vectoritzada i un mecanisme de bypass de dos nivells. Aquestes tècniques permeten que les operacions algebraiques clau de BFS, sparse matrix-vector multiplication (SpMV) i sparse matrix-sparse vector multiplication (SpMSpV), explotin millor l’execució amb vectors llargs, tot reduint accessos innecessaris a la matriu i còmput redundant. Això mostra que la irregularitat estructural es pot mitigar mitjançant un disseny de dades i execució conscient del maquinari.La segona contribució és BerryBees, un marc de BFS per a GPUs basades en Tensor Cores. BerryBees introdueix el format Binarized Row Slice, que utilitza representacions a nivell de bits per donar suport tant a SpMV com a SpMSpV dins d’un disseny de dades unificat, reduint alhora el cost de memòria. A més, empra un algorisme a nivell de warp que aprofita instruccions Tensor Core de matrix-multiply-accumulate per accelerar el recorregut. Això mostra que la computació de grafs basada en relacions es pot reorganitzar per explotar maquinari dissenyat originalment per a operacions amb matrius denses.La tercera contribució és DiggerBees, un algorisme paral·lel de DFS per a GPUs massivament paral·leles. DiggerBees introdueix una estructura de pila de dos nivells alineada amb la jerarquia de memòria de la GPU, execució DFS a nivell de warp dins dels blocs de fils i robatori jeràrquic de treball entre warps i blocs. Aquestes tècniques exposen paral·lelisme escalable per a recorreguts dependents i milloren el balanç de càrrega a la GPU. Això mostra que DFS, malgrat les seves dependències inherents, es pot adaptar eficaçment al maquinari paral·lel orientat al rendiment.En conjunt, aquestes contribucions demostren que BFS i DFS es poden accelerar eficaçment quan les seves representacions de dades, formulacions computacionals i estructures d’execució es dissenyen considerant les restriccions arquitectòniques com a elements centrals. De manera més àmplia, aquesta tesi estableix la reformulació conscient del maquinari com una metodologia general per repensar algorismes irregulars de grafs en maquinari paral·lel cada vegada més especialitzat.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• VILELLA I CROSAS, TÀNIA: Biocompatible superelastic TiNb-based alloys produced by additive manufacturing
  
  Autor/a: VILELLA I CROSAS, TÀNIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/09/2026
  Director/a de tesi: FARGAS RIBAS, GEMMA | RODRÍGUEZ RIUS, DANIEL
  Resum de tesi: L'èxit clínic dels implants ortopèdics de càrrega està limitat fonamentalment per dues grans limitacions mecàniques i biològiques: el fenomen de l'apantallament de tensions (stress-shielding), induït pel desajust del mòdul elàstic entre els aliatges de Ti estàndard i l'os cortical humà, i el risc a llarg termini de toxicitat sistèmica o hipersensibilitat associada als aliatges amb memòria de forma superelàstics com el NiTi. Els sistemes de TiNb de tipus β lliures de Ni ofereixen una alternativa biocompatible ideal gràcies a la seva baixa rigidesa inherent i la seva capacitat de comportament superelàstic. Tanmateix, els mètodes de processament convencionals provoquen una forta segregació de fases, mentre que les rutes de fabricació additiva (AM) actuals solen estar restringides per l'alt cost i la rigidesa de processament de les pols pre-aliades esfèriques. Per abordar aquesta bretxa, aquesta tesi estableix noves rutes d'AM rendibles per fabricar arquitectures complexes que mimetitzen l'os directament a partir de barreges de pols elementals irregulars mitjançant dos enfocaments diferents: el Direct Ink Writing (DIW) combinat amb sinterització al buit, i la fusió en llit de pols mitjançant feix d'electrons (PBF-EB) d'alta energia.La primera part d'aquest treball optimitza la ruta de DIW per a configuracions binàries de TiNb, on l'anàlisi reològica identifica una càrrega sòlida òptima del 75% en pes. Aquesta concentració maximitza la densitat metàl·lica en verd alhora que manté el comportament pseudoplàstic i el límit elàstic necessaris per a la retenció de la forma després de la impressió. Augmentar la càrrega al 80% en pes provoca una transició de bloqueig (jamming) micro-reològica impulsada per la fricció interna entre les partícules elementals irregulars. Els cicles de sinterització al buit a 1400°C permeten controlar la densificació i l'evolució de la porositat, consolidant les xarxes de porus tubulars en porositat interna aïllada mentre es preserva la macro-arquitectura. El Nb actua com a estabilitzador β i suprimeix la formació de fase α, donant lloc a una matriu cúbica centrada en el cos (bcc) amb una rigidesa que mimetitza amb èxit la de l'os cortical humà.En la segona part d'aquesta tesi, la formulació de les tintes s’amplia a sistemes ternaris (TiNbZr, TiNbTa) i quaternaris (TiNbTaZr), aconseguint l'aliatge in-situ amb èxit. La tercera part de la tesi investiga la consolidació en estat líquid en un sol pas mitjançant PBF-EB, on la barreja hidrodinàmica supera la diferència de temperatures de fusió entre el Ti i el Nb refractari. El buit elevat i el recuit tèrmic in-situ eliminen la macro-segregació, resultant en microestructures homogènies de fase β única o de fases martensítiques α′′ metaestables. Aquesta fase β deformable s’integra amb dissenys avançats de superfícies mínimes triplement periòdiques (TPMS giroide) per mitigar l'apantallament de tensions. Finalment, la validació biològica in vitro amb cèl·lules SaOS-2 mostra una citocompatibilitat excel·lent en tots els casos.En conclusió, aquesta tesi demostra una estratègia de fabricació versàtil i rendible que tanca la bretxa entre les matèries primeres elementals de baix cost i els materials funcionals d'alt rendiment. Mitjançant la integració de la complexitat arquitectònica amb un control microestructural precís, aquest treball estableix un camí sòlid per al desenvolupament de la propera generació d'implants superelàstics que mimetitzen l'os, millorant en última instància la seguretat del pacient i la fiabilitat clínica a llarg termini.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• AGUILERA VIDAL, MARIA: Compound Rainfall-Wave Extremes in the Spanish Mediterranean: dependence structure, spatio-temporal variability, and climate change attribution
  
  Autor/a: AGUILERA VIDAL, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/09/2026
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: La inundació costanera composta al llarg de la costa mediterrània espanyola està determinada principalment per la interacció entre precipitacions intenses i temporals d'onatge, que constitueixen, respectivament, els principals forçaments terrestre i marí en un ambient micromareal. Aquesta tesi desenvolupa un marc metodològic integrat per a caracteritzar els esdeveniments composts pluja-onatge mitjançant la combinació de dades instrumentals, reanàlisi d'onatge, anàlisi de dependència basat en còpules, classificació sinòptica de situacions meteorològiques i tècniques d'atribució mitjançant models climàtics. Aquest enfocament permet analitzar com els esdeveniments composts varien espacialment, evolucionen temporalment, responen al canvi climàtic i generen impactes connectats a escala regional.Els resultats revelen una marcada organització espacial de la perillositat composta. El nord de Catalunya i la Comunitat Valenciana central emergeixen com els principals punts crítics, on els esdeveniments composts ocorren amb major freqüència, presenten una dependència estadística més intensa i aconsegueixen magnituds sistemàticament superiors a les dels esdeveniments associats a un únic forçament. L'anàlisi temporal mostra, a més, que la dependència entre precipitacions extremes i temporals d'onatge s'ha intensificat durant les últimes dècades en les conques més al nord de la costa catalana, incrementant-se la sincronització entre tots dos processos i la probabilitat d'ocurrència d'esdeveniments extrems conjunts. Aquesta evolució va acompanyada d'un augment en la probabilitat de precipitacions extremes i està associada a una major freqüència de determinades configuracions sinòptiques, en particular ciclons mediterranis i situacions de bloqueig anticiclònic sobre el nord de la Península Ibèrica, que afavoreixen la ocurrència conjunta de pluges intenses i onatge energètic.Les anàlisis d'atribució climàtica demostren així mateix que els esdeveniments composts més severs ja presenten un senyal detectable del canvi climàtic antropogènic a través de la intensificació de les precipitacions extremes, augmentant de manera significativa la probabilitat d'ocurrència dels esdeveniments composts més excepcionals sota les condicions climàtiques actuals. Més enllà de la ocurrència conjunta local dels forçaments, aquesta tesi demostra que la perillositat composta presenta també un marcat caràcter espacial. Les mateixes configuracions atmosfèriques responsables dels esdeveniments composts més intensos són capaços de generar impactes simultanis al llarg de múltiples sectors del litoral, des de Catalunya fins a la Comunitat Valenciana central, sent el temporal Gloria un exemple representatiu d'aquest règim sinòptic.En conjunt, aquesta tesi demostra que la perillositat associada a la inundació costanera composta en el Mediterrani occidental no pot comprendre's adequadament mitjançant enfocaments basats en un únic forçament, hipòtesi de estacionarietat o anàlisis exclusivament locals. Per contra, una avaluació robusta requereix considerar explícitament la interacció multivariant entre els diferents forçaments, l'evolució temporal de la seva dependència estadística, el paper de la circulació atmosfèrica i la connectivitat espacial dels esdeveniments extrems. El marc metodològic desenvolupat constitueix una eina transferible per a millorar l'avaluació de la inundació costanera composta, donar suport a la planificació de l'adaptació al canvi climàtic i avançar en el coneixement dels riscos costaners composts en ambients mediterranis i altres litorals micromareals dominats per l'onatge.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• GARATACHEA SOLÉ, ROGER: Domestic and Transboundary Air Pollution across European countries: health impacts and policy implications
  
  Autor/a: GARATACHEA SOLÉ, ROGER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 21/09/2026
  Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | JORBA CASELLAS, ORIOL
  Resum de tesi: La contaminació atmosfèrica continua sent un dels principals problemes ambientals i de salut pública a Europa, malgrat dècades de regulació i millores en la qualitat de l'aire. Les partícules fines (PM2.5) i l'ozó troposfèric (O3) segueixen sent dos dels contaminants més nocius. La seva formació, transport i impactes responen a interaccions complexes entre les emissions locals, la contaminació transfronterera, les fonts naturals, la química atmosfèrica i la meteorologia. Aquesta complexitat dificulta determinar quines fonts són responsables dels nivells de contaminació observats.Aquesta tesi estudia els orígens geogràfics de l'O3, així com els orígens geogràfics i sectorials del PM2.5 a Europa, i n'avalua les implicacions per a la salut i per a les polítiques de qualitat de l'aire. Mitjançant el sistema regional de modelització CALIOPE, s'aplica un mètode d'etiquetatge per quantificar les contribucions nacionals, transfrontereres, marítimes i hemisfèriques a les concentracions d'O3 i a la mortalitat associada a curt termini. Pel que fa al PM2.5, es combina un mètode basat en pertorbacions amb una metodologia d'ajust a partir d'observacions per quantificar les diferents contribucions i els seus impactes en la mortalitat; a més, aquestes contribucions es desagreguen per sectors econòmics i fonts naturals. La tesi també avalua la viabilitat d'assolir els valors límit de PM2.5 l'any 2030 sota dos escenaris d'emissions: la legislació vigent (CLE) i la màxima reducció factible (MFR).Els resultats mostren que la contaminació atmosfèrica a Europa està fortament condicionada per fonts situades més enllà de la jurisdicció on es produeix l'exposició. En el cas de l'O3, les contribucions hemisfèriques i transfrontereres són les fonts principals, fet que posa de manifest la importància del transport a llarga distància. Els impactes sobre la salut també estan dominats per la contaminació importada, la qual representa el 88% de les morts atribuïbles a l'O3 a Europa. Ara bé, durant els episodis d'altes concentracions d'O3, les contribucions locals guanyen pes, i reduccions en les emissions nacionals poden ser especialment rellevants. Pel que fa al PM2.5, els impactes sobre la mortalitat a curt termini també estan fortament influïts pel transport transfronterer i per la composició sectorial de les emissions. Les emissions antropogèniques expliquen el 55% de les morts atribuïbles al PM2.5, de les quals el 35% correspon al transport transfronterer dins d'Europa. El sector residencial és la principal font antropogènica, tot i que l'agricultura, el transport per carretera, la indústria i la generació d'energia també hi poden fer contribucions importants segons la regió i l'estació de l'any.L'anàlisi del compliment normatiu del PM2.5 mostra que les reduccions d'emissions previstes haurien de millorar substancialment la qualitat de l'aire de cara al 2030. El CLE permetria que moltes zones de qualitat de l'aire europees complissin els valors límit de PM2.5, amb millores encara més grans sota el MFR. Tanmateix, bona part de les zones que assoleixen el compliment sota el CLE continuen depenent de la cooperació internacional. Si s'exclouen les contribucions de fonts naturals, el compliment augmenta encara més, fet que subratlla el pes de fonts que no es poden controlar mitjançant polítiques nacionals. Així, l'incompliment no reflecteix únicament la insuficiència o límits de les polítiques estatals, sinó també la importància de les contribucions transfrontereres i naturals. En conjunt, aquesta tesi demostra que la modelització amb desagregació per fonts és clau per entendre la contaminació atmosfèrica, estimar-ne els impactes en la salut i dissenyar estratègies de mitigació. Assolir els estàndards europeus de qualitat de l'aire exigirà no només reduccions ambicioses de les emissions, sinó també una acció internacional coordinada i marcs reguladors que tinguin en compte el caràcter transfronterer de la contaminació atmosfèrica.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• ARBOLEDA CARVAJAL, ALEJANDRO: Nuevos índices para la predicción del momento óptimo de la extubación de pacientes asistidos mediante ventilación mecánica a partir de señales electromiográficas y cardíacas
  
  Autor/a: ARBOLEDA CARVAJAL, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/09/2026
  Director/a de tesi: GIRALDO GIRALDO, BEATRIZ FABIOLA
  Resum de tesi: La ventilació mecànica invasiva constitueix un dels suports vitals crítics a les Unitats de Cures Intensives per a pacients amb insuficiència respiratòria aguda. La desconnexió prematura pot provocar insuficiència respiratòria, necessitat de reintubació i augment de la morbimortalitat. Per contra, el retard en l’extubació incrementa el risc de pneumònia associada al ventilador i d’atròfia diafragmàtica per desús. Atès que els índexs tradicionals fallen sovint en no capturar la complexitat sistèmica del pacient, aquesta tesi aborda el problema amb la hipòtesi que la dinàmica neuromuscular i l’acoblament cardiorespiratori mesurats de manera no invasiva durant la prova de respiració espontània (SBT) contenen patrons predictius sobre la reserva funcional del pacient per mantenir la ventilació autònoma.Es va estructurar un disseny experimental basat en un estudi observacional prospectiu que va reclutar una cohort de 39 pacients adults. Els criteris d’inclusió exigien un període de suport ventilatori d’almenys 48 hores, garantint que haguessin superat la fase aguda de la malaltia i que complissin els requisits clínics per iniciar l’extubació. Es va implementar un nou protocol per registrar l’activitat respiratòria d’aquests pacients a partir de senyals electromiogràfiques (EMG) i electrocardiogràfiques (ECG). La cohort va ser monitoritzada longitudinalment durant les 48 hores posteriors a l’extubació del pacient; aquest seguiment va permetre classificar els pacients en el grup d’èxit –van mantenir la respiració espontània– o en el grup de fracàs –van presentar intolerància a la SBT o van requerir reintubació dins de les 48 hores.D’acord amb el protocol proposat, es van registrar simultàniament senyals EMG diafragmàtica superficial multicanal (sEMGdi) i ECG, a més de variables clíniques i ventilatòries que reflectien l’estat del pacient en el moment de la prova d’extubació. Les senyals es van sotmetre a etapes de filtratge i reducció d’artefactes. Seguidament, es van derivar noves senyals: l’envolupant electromiogràfica per quantificar l’amplitud del reclutament muscular, la senyal sEMG interpolada per homogeneïtzar l’anàlisi, les fluctuacions dels intervals R-R de l’ECG per analitzar la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV) com a reflex del to autonòmic simpaticoparasimpàtic, i la respiració derivada de l’electrocardiograma (EDR), que reconstrueix l’activitat respiratòria a partir de les variacions de l’eix elèctric del cor induïdes per canvis en el volum toràcic.Les senyals derivades es van caracteritzar de manera multidimensional. En el domini temporal es van avaluar amplituds i durades dels cicles d’activació; en el domini de la freqüència es van analitzar els desplaçaments de les freqüències mitjanes i centrals per detectar fatiga muscular, així com la distribució de potència en les bandes de baixa i alta freqüència de la HRV. A més, es van aplicar mètriques d’anàlisi no lineal, com ara entropies, per quantificar la pèrdua de complexitat dels sistemes. L’estudi de l’acoblament cardiorespiratori es va analitzar mitjançant la correlació creuada i la coherència espectral, avaluant com l’esforç mecànic i neurològic de la respiració modula la resposta hemodinàmica i cardíaca.Finalment, l’anàlisi estadística va permetre identificar un conjunt de paràmetres amb diferències estadísticament significatives entre els grups d’èxit i fracàs en l’extubació. Aquestes propietats van reflectir alteracions en l’eficiència de l’esforç diafragmàtic, una menor variabilitat cardíaca i una pèrdua de la sincronització entre els ritmes cardíac i respiratori en el grup de pacients que fracassen. A partir d’aquests biomarcadors seleccionats es van implementar models de classificació supervisada: Naïve Bayes, màquina de vectors de suport i k-veïns. El model optimitzat va demostrar una exactitud del 92% i una especificitat superior al 90%.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID: Mechanochemical Preparation of Pd-Cu/CeO₂ Catalysts for Carbon Monoxide Oxidation
  
  Autor/a: MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 14/09/2026
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | VENDRELL VILLAFRUELA, XAVIER
  Resum de tesi: Els catalitzadors basats en òxid de ceri (CeO2) són àmpliament estudiats per a reaccions d’oxidació a causa de les seves propietats redox, la seva capacitat d’emmagatzematge d’oxigen i la seva habilitat per estabilitzar llocs interficials metall-suport. Entre aquests sistemes, els catalitzadors Pd/CeO2 i Cu/CeO2 presenten un especial interès per a l’oxidació de CO a baixa temperatura. Tanmateix, el seu comportament catalític depèn del mètode de síntesi, la dispersió metàl·lica i els defectes estructurals. En aquesta tesi es va investigar la síntesi mecanoquímica mitjançant mòlta planetària de boles com una ruta sostenible per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2, així com diferents tractaments destinats a modificar les seves propietats estructurals i catalítiques.La primera part del treball es va centrar en catalitzadors Pd/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària sota atmosferes controlades. Els resultats van demostrar que la síntesi mecanoquímica afavoreix la formació d’estructures interficials actives Pd-Ce. Els catalitzadors preparats a 250 rpm en aire durant 10 min van mostrar la major activitat en l’oxidació de CO, superant els obtinguts per impregnació convencional. Aquest comportament es va atribuir a la formació d’espècies interficials PdOx-Ce i a fortes interaccions metall-suport. La microscòpia electrònica va revelar nanopartícules i clústers de Pd altament dispersos sobre la superfície de la cèria.La segona part va investigar catalitzadors Cu/CeO2 preparats mitjançant mètodes mecanoquímics emprant diferents precursors, temperatures de calcinació, condicions de mòlta i tractaments de reducció. Els resultats van mostrar que la síntesi mecanoquímica pot generar catalitzadors més actius que els obtinguts per mètodes convencionals. Els catalitzadors preparats a partir de nitrat de coure i calcinats a 300 °C van presentar el millor rendiment. El pretractament reductor en H2/N2 va millorar addicionalment l’activitat catalítica. La microscòpia electrònica va confirmar l’absència de grans agregats de CuOx i la presència d’espècies de coure altament disperses. A més, experiments operando amb radiació de sincrotró van evidenciar un cicle redox dinàmic Cu+/Cu2+ sota condicions de reacció, contribuint a l’estabilitat i a l’activació progressiva dels catalitzadors.La tercera part va abordar catalitzadors bimetàl·lics Pd-Cu/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària. Es van avaluar diferents relacions Cu/Pd, càrregues metàl·liques i seqüències de deposició. En condicions no reduïdes, la incorporació de Pd no va produir millores significatives respecte als catalitzadors monometàl·lics Cu/CeO2. No obstant això, després d’un tractament reductor amb H2, els catalitzadors bimetàl·lics van mostrar una activitat superior, evidenciant la importància de la pre-reducció en la formació d’estructures interficials favorables Pd-Cu-Ce.També es va estudiar la irradiació amb feix d’electrons com a tractament post-síntesi per a catalitzadors Pd/CeO2. La irradiació va millorar l’activitat catalítica i va reduir l’energia d’activació aparent per a l’oxidació de CO. Les anàlisis Raman i XPS van revelar un augment de defectes estructurals, espècies peròxid i nous llocs interficials PdOx-Ce.Finalment, el flash sintering es va aplicar a materials basats en cèria. Tot i que el tractament va induir importants modificacions microestructurals i elèctriques, els materials obtinguts van presentar una activitat catalítica inferior a la del CeO2 no tractat, principalment a causa dels efectes tèrmics associats a l’escalfament Joule.En conjunt, aquesta tesi demostra que la síntesi mecanoquímica constitueix una estratègia eficaç per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2 altament actius. El comportament catalític dels sistemes Pd/CeO2, Cu/CeO2 i Pd-Cu/CeO2 està governat per les estructures interficials metall-cèria, la dispersió metàl·lica i les propietats redox del suport.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• DURÁN CABALLERO, DIEGO ENRIQUE: Applications of the Geotechnical Particle Finite Element Method to CPTu and Statnamic Pile Load test interpretation
  
  Autor/a: DURÁN CABALLERO, DIEGO ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/09/2026
  Director/a de tesi: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS | MONFORTE VILA, LLUÍS
  Resum de tesi: Aquesta tesi utilitza i estén el Mètode de Partícules i Elements Finits en Geotècnia (G-PFEM) per a modelar problemes acoblats complexos en enginyeria geotècnica, especialment aquells relacionats amb la inserció d’objectes sòlids en el terreny, com l’assaig de penetració de con (CPTu) o la instal·lació de pilots. La inserció d’objectes sòlids en el terreny constitueix el principi de funcionament de diversos assajos in situ, les mesures dels quals s’utilitzen posteriorment per a inferir paràmetres geotècnics de disseny. Aquests mètodes d’inversió continuen essent en gran part empírics i presenten una incertesa significativa, especialment quan s’apliquen fora de les condicions per a les quals van ser desenvolupats originalment. Aquesta incertesa es transfereix directament al disseny geotècnic i pot, en alguns casos, conduir a dissenys insegurs. Part d’aquesta incertesa es deu a la complexitat del mateix procés d’inserció, que mobilitza simultàniament diversos mecanismes del sòl i que, per tant, només queda parcialment representat per les anàlisis simplificades en què es basen les correlacions existents.Aquest problema s’estudia reproduint la mecànica completa de dos assajos in situ: el CPTu i l’assaig de càrrega Statnamic en pilots. Tots dos s’analitzen per a diferents tipus de sòl, condicions de drenatge i velocitats de càrrega. En cada aplicació, el model constitutiu es selecciona en funció de les característiques que governen la resposta: SCLAY-1 s’utilitza per a representar l’anisotropia de fàbrica en argiles, CASM i SIMSAND per a descriure el comportament en estat crític de sorres i sorres llimoses, i CASM-Visco per a capturar la resposta viscosa mobilitzada durant la càrrega ràpida.Per a la penetració de con no drenada en argiles, l’estudi identifica el mode de cisallament que governa la resposta sota la punta del con i determina quina resistència al cisallament no drenada s’ha d’utilitzar com a referència per a normalitzar la resistència de punta. També s’avalua com l’anisotropia de fàbrica afecta els factors de con resultants. Per a l’assaig Statnamic, es realitza una retroanàlisi del programa experimental dut a terme a la Universitat de Sheffield, reproduint la seqüència completa de penetració del pilot, consolidació i càrrega ràpida, cosa que permet comprendre els mecanismes que governen la resposta mesurada durant l’assaig. Per al CPTu en sorres, l’estudi analitza com l’ús d’una representació log-lineal de la línia d’estat crític afecta la inferència del paràmetre d’estat. Per a les sorres llimoses, s’investiga la influència de les condicions parcialment drenades i del contingut de fins sobre la resposta del con, incorporant-ne els efectes al comportament constitutiu d’una sorra neta de referència.En resum, la tesi estén l’aplicació de G-PFEM a la interpretació del CPTu i dels assajos de càrrega Statnamic en pilots sota diferents condicions. Els resultats permeten aclarir els mecanismes del sòl que controlen la resposta mesurada i contribueixen a l’avaluació i al desenvolupament de procediments d’interpretació més precisos.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• HURTÁN DÍAZ, ENRIQUE: Experimental Characterization of Microconfined High-Pressure Transcritical Fluid Turbulence
  
  Autor/a: HURTÁN DÍAZ, ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/09/2026
  Director/a de tesi: JOFRE CRUANYES, LLUÍS | CASALS TERRE, JASMINA
  Resum de tesi: Els sistemes microfluídics han emergit com una tecnologia clau per al desenvolupament de dispositius compactes i altament integrats en aplicacions biomèdiques i químiques. Tanmateix, el seu rendiment en aplicacions relacionades amb la transferència d’energia continua limitat pel predomini de règims de flux laminars a escales microscòpiques, on els processos de transport estan governats principalment per la difusió molecular. Aquesta tesi investiga l’aparició de fluxes turbulents en fluids transcrítics a alta pressió i confinats en microcanals com una nova via per superar aquestes limitacions. En particular, el treball es centra en el paper dels forts gradients de propietats termofísiques que es generen a prop del punt crític, i durant la transició del fluid per la línia de pseudo-ebullició, en la desestabilització dels fluxos microscòpics i en la millora del transport d’energía.La recerca comença establint el marc experimental i metodològic necessari per investigar fluxos transcrítics a la microescala sota condicions termodinàmiques extremes. Per a això, es desenvolupa una plataforma microfluídica capaç d’operar a alta pressió que integra sistemes avançats de control tèrmic i diagnòsis d’alta resolució basats en velocimetria per imatge de micropartícules bidimensional i resolta en el temps (2D TR-μPIV). S’ha prestat atenció especial a la identificació de les escales espaials i temporals característiques que governen aquests fluxos i a l’avaluació de les limitacions de les tècniques convencionals per resoldre aquestes escales turbulents més petites. L’anàlisi revela que les escales termofísiques associades als gradients de densitat esdevenen comparables a les escales hidrodinàmiques més petites del flux, donant lloc a un fort acoblament termodinàmic–hidrodinàmic que altera fonamentalment la interpretació del transport a microescala.A partir d’aquest marc, la tesi demostra experimentalment l’existència de règims de tipus turbulent induïts per inestabilitats en microcanals operant sota condicions transcrítiques a alta pressió. Els resultats mostren que els forts gradients de densitat generen un parell de tipus baroclínic que contribueixen a desencadenar, mantenir i amplificar les pertorbacions del flux, desenvolupant estructures multiescala fins i tot a valors de Reynolds significativament inferiors als llindars de transició dels fluxos incompressibles clàssics. Les visualitzacions del flux mostren la presència de fluctuacions representades per distorsions òptiques i migració turboforètica de partícules, proporcionant evidència experimental directa de dinàmiques de tipus turbulent prèviament predites mitjançant simulacions numèriques directes.L’impacte d’aquests règims sobre els processos de transport s’investiga posteriorment mitjançant el desenvolupament d’una plataforma d’intercanviadors de calor amb microcanals. Per donar suport a aquests experiments, es desenvolupa una nova plataforma híbrida de fabricació pròpia basada en microcanals de Ostemer–coure, capaç de suportar operació a alta pressió mantenint alhora accessibilitat òptica i control tèrmic. Les mesures de transferència de calor demostren una millora substancial del transport convectiu sota condicions transcrítiques, directament relacionada amb l’aparició d’estructures multiescala i mecanismes de barreja induïts per inestabilitats. Aquests resultats estableixen una connexió directa entre la física del flux subjacent i el comportament termofluídic macroscòpic observat.En conjunt, els resultats d’aquesta tesi demostren que els fluxos turbulents en sistemes microfluídics es poden assolir no només mitjançant l’increment de les forces inercials, sinó també explotant el comportament termodinàmic dels fluids en estat supercrític. Aquest treball estableix un nou paradigma que obre noves oportunitats per a aplicacions de gestió tèrmica, conversió d’energia i intensificació de processos.
  
• MACERATESI, FILIPPO: Personalized musculoskeletal modeling for predictive gait simulation in individuals with spinal cord injury
  
  Autor/a: MACERATESI, FILIPPO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/09/2026
  Director/a de tesi: FONT LLAGUNES, JOSEP MARIA | FEBRER NAFRÍA, MÍRIAM
  Resum de tesi: Les simulacions predictives de la marxa humana basades en models musculoesquelètics tenen un gran potencial per donar suport als processos de presa de decisions clíniques. De fet, si fóssim capaços de modelar els efectes de diferents tractaments o dispositius d’assistència dins d’aquesta metodologia de predicció, això ens permetria assajar prèviament diversos escenaris (“what-if”) i identificar aquell amb més potencial per maximitzar els resultats terapèutics per a un pacient concret. Per als pacients amb lesió medul·lar (LM), les simulacions predictives de la marxa podrien ajudar a dissenyar tractaments i estratègies de rehabilitació específics per a cada persona. Per tal d’emprar simulacions predictives en aplicacions clíniques, és fonamental que els models musculoesquelètics utilitzats en aquestes simulacions representin tan fidelment com sigui possible els pacients estudiats. Per aquest motiu, es requereixen nivells elevats de personalització en el desenvolupament d’aquests models. Per tant, l’objectiu principal d’aquesta tesi és desenvolupar i avaluar models musculoesquelètics personalitzats per a simulacions predictives de la marxa, i determinar si són capaços de reproduir la marxa específica de pacients amb LM. El primer estudi té com a objectiu investigar els efectes de diferents mètodes de calibració dels paràmetres múscul-tendó tant en simulacions de seguiment de dades experimentals com en simulacions predictives de la marxa en tres subjectes sans. En les simulacions de seguiment, els models calibrats funcionalment van conduir a estimacions més precises dels moments articulars. Pel que fa a les simulacions predictives, els models escalats de forma no lineal van produir estimacions més precises dels moments d’inversió/eversió subtalar i dels angles de flexió del genoll en comparació amb els models calibrats funcionalment. Els resultats suggereixen que, tot i que els models calibrats funcionalment van proporcionar estimacions més precises dels moments articulars en les simulacions de seguiment, aquests no van superar els models escalats de forma no lineal en les simulacions predictives de la marxa.El segon estudi té com a objectiu avaluar si el nostre marc de simulació predictiva, combinat amb diferents nivells de personalització, pot captar i distingir les característiques específiques de la marxa de quatre pacients amb LM, en lloc de predir una marxa assistida genèrica. Els resultats suggereixen que el marc de simulació predictiva desenvolupat és capaç de reproduir determinades mètriques de la marxa de manera específica per a cada persona amb LM, tot i que el nivell de concordança va variar entre mètriques i subjectes. Tanmateix, la variabilitat inter-subjecte predita pel que fa a la cinemàtica va ser generalment estadísticament inferior a l’observada experimentalment. També, en comparar subjectes per parelles, en alguns casos les simulacions predictives van ser capaces de captar les similituds o discrepàncies en la cinemàtica i en les mètriques de la marxa entre dos pacients.El tercer estudi té com a objectiu estimar i analitzar els perfils de rigidesa articular durant la marxa en tres subjectes amb LM, així com analitzar paràmetres múscul-tendó calibrats a partir de valors de rigidesa de referència en simulacions predictives de la marxa. En conjunt, els perfils estimats de rigidesa articular van mostrar coherència biomecànica en analitzar-los respecte als esdeveniments de la marxa i als senyals d'electromiografia. Els models basats en electromiografia van reproduir amb més precisió els moments articulars i la rigidesa de referència en les articulacions del turmell i del maluc, en comparació amb el genoll. A més, en les simulacions predictives, els dos models musculoesquelètics van produir resultats molt similars; no obstant això, el model calibrat tant amb dades de rigidesa com de moments articulars va predir perfils de rigidesa del turmell més elevats i més pròxims als valors de referència.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• CUESTA ARRILLAGA, JOKIN: Physics-integrated artificial intelligence prognostics for wind turbine components under uncertainty and data scarcity
  
  Autor/a: CUESTA ARRILLAGA, JOKIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/09/2026
  Director/a de tesi: VIDAL SEGUI, YOLANDA | LETURIONDO ZUBIZARRETA, URKO | POZO MONTERO, FRANCESC
  Resum de tesi: L'energia eòlica exerceix un paper fonamental en la transició global cap a sistemes energètics sostenibles. No obstant això, els costos d'operació i manteniment associats als aerogeneradors continuen sent un desafiament important a causa de les fallades inesperades dels seus components i de la dificultat de predir amb precisió la seva vida útil romanent. En aquest context, la gestió de la salut i el pronòstic de fallades constitueix una eina clau per al manteniment predictiu. Tanmateix, els enfocaments de pronòstic actuals presenten limitacions relacionades amb l'escassetat i la qualitat de les dades, la limitada observabilitat dels processos de degradació, la manca de coherència física i una quantificació insuficient de la incertesa.Aquesta tesi aborda aquests desafiaments mitjançant el desenvolupament de metodologies adaptatives de pronòstic informades per la física per a components d'aerogeneradors sota incertesa i amb dades de degradació escasses. Es proposa un marc unificat de pronòstic que integra coneixement físic en models basats en dades segons el nivell d'observabilitat de la degradació. Per a escenaris en els quals la degradació és directament observable, es desenvolupen arquitectures de xarxes neuronals informades per la física, basades en transformers per a sèries temporals, que incorporen lleis de degradació en l'aprenentatge. Per a escenaris en els quals la degradació no és directament observable, s'introdueix un marc guiat per la física que permet construir indicadors de salut a partir de dades operatives mitjançant residus del comportament saludable.Les metodologies proposades es validen mitjançant una estratègia experimental de dos nivells. En primer lloc, es dissenya un banc d'assajos específic per generar dades de desgast controlades fins a la fallada. En segon lloc, el marc desenvolupat s'avalua amb dades SCADA reals de casos de degradació de caixes multiplicadores d'aerogeneradors per demostrar la seva aplicabilitat en entorns operatius.En tots dos escenaris s'investiguen i comparen múltiples tècniques de quantificació de la incertesa per caracteritzar la confiança en les prediccions i donar suport a la presa de decisions en manteniment. Els resultats demostren que la integració de coneixement físic en arquitectures avançades d'aprenentatge profund millora la precisió i la robustesa de la predicció de la degradació i de l'estimació de la vida útil romanent, en comparació amb enfocaments exclusivament basats en dades. Així mateix, el marc proposat proporciona estimacions fiables de la confiança associada a les prediccions, millorant-ne la interpretabilitat i la utilitat operativa. En conjunt, els resultats contribueixen al desenvolupament de sistemes híbrids de pronòstic fiables per a l'energia eòlica, afavorint l'optimització del manteniment i la disponibilitat dels parcs eòlics.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• GARCÍA CARRASCO, VÍCTOR: El nexe aigua-energia de Catalunya davant la transició energètica: simulació horària, dessalinització oportunista i optimització multi-objectiu
  
  Autor/a: GARCÍA CARRASCO, VÍCTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/09/2026
  Director/a de tesi: FONSECA CASAS, PAU
  Resum de tesi: Catalunya afronta simultàniament dues crisis estructurals: la transició cap a un sistema elèctric descarbonitzat i l'agreujament de l'estrès hídric en un context de canvi climàtic. La sequera de 2021-2024, que va portar els embassaments del sistema Ter-Llobregat a nivells d'emergència, i l'acceleració del desplegament renovable previst pel PROENCAT evidencien la necessitat d'eines de planificació que integrin ambdós subsistemes. Aquesta tesi aporta les eines per desenvolupar el primer bessó digital del sistema acoblat aigua-energia de Catalunya amb resolució horària, especificat formalment mitjançant el llenguatge SDL (Specification and Description Language) segons el paradigma DT = DM + DS.El model integra la generació elèctrica (nuclear, eòlica, fotovoltaica, hidràulica, emmagatzematge i cicles combinats), la gestió hídrica (embassaments, dessalinització, regeneració) i les polítiques de sequera (restriccions progressives per fases) en un únic marc de simulació. S'ha validat retrospectivament contra el mix elèctric del 2024 (errors < 2%), prospectivament contra les projeccions del PROENCAT per als horitzons 2030 i 2040, i sota estrès mitjançant 5 escenaris de pertorbació hidrològica. L'espai de solucions, amb fins 14 variables de decisió, s'ha explorat amb Random Grid Search i NSGA-II, permetent una comparació metodològica d'ambdós enfocaments d'optimització multi-objectiu.Els resultats demostren que la capacitat de dessalinització planificada de 160 hm³/any és necessària però insuficient sota escenaris de canvi climàtic sever, i que 240 hm³/any sí proporcionen un marge de seguretat robust. Es proposa i avalua una estratègia de dessalinització oportunista que vincula l'operació de les plantes a la disponibilitat d'excedents renovables, aconseguint que entre el 49% i el 75% de l'aigua es produeixi en hores amb excedents, amb una reducció del consum de gas del 20-34%. El model confirma la viabilitat dels objectius del PROENCAT per al 2040 i identifica 14,8 TWh d'excedents renovables com a sinèrgia fonamental entre la transició energètica i la seguretat hídrica.Aquesta tesi aporta contribucions en tres àmbits: la integració formal del nexe aigua-energia a escala de conca regional, la formulació d'una estratègia de dessalinització oportunista sense precedent a la literatura, i una metodologia d'optimització multi-objectiu comparada transferible a altres conques mediterrànies.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN: Optimal Metrics in Odd-Dimensional Geometry: Reeb Dynamics and Applications in Fluid Mechanics
  
  Autor/a: DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/09/2026
  Director/a de tesi: MIRANDA GALCERÁN, EVA | GONZÁLEZ PRIETO, ÁNGEL
  Resum de tesi: Les partícules descrites mitjançant la mecànica hamiltoniana solen romandre en hipersuperfícies de dimensió senar de varietats simplèctiques. En aquesta tesi s'estudia una generalització de les estructures geomètriques que apareixen en aquest tipus de subvarietats. Totes aquestes estructures admeten un camp vectorial de Reeb i, en dimensió tres, coincideixen amb les estructures hamiltonianes estables, una classe que engloba tant les estructures cosimplèctiques com les estructures de contacte. En aquest context, s'aborden dos problemes relatius a mètriques compatibles amb aquestes estructures.En primer lloc, es consideren les equacions de Navier-Stokes, que descriuen la dinàmica de fluids viscosos incompressibles. Es demostra que els camps vectorials de Reeb associats a estructures cosimplèctiques són solucions estacionàries d'aquestes equacions per a tota mètrica compatible. A partir d'una construcció de Cardona, Miranda, Peralta-Salas i Presas, que representa màquines de Turing utilitzant camps vectorials, s'elabora un plug cosimplèctic. La construcció original es va usar en geometria de contacte per estendre aquests camps vectorials a solucions estacionàries de les equacions d'Euler tridimensionals, que modelitzen fluids ideals (no viscosos). En aquesta tesi s'amplia aquest resultat mitjançant l'encaix del plug, obtenint camps de Reeb cosimplèctics i, en conseqüència, solucions estacionàries de les equacions de Navier-Stokes tridimensionals, capaces de simular qualsevol màquina de Turing.En segon lloc, s'estudia un funcional d'energia definit en l'espai de mètriques compatibles, que, originalment, tant Blair com Chern i Hamilton van considerar per a varietats de contacte. En dimensió tres, les mètriques d'energia mínima per a varietats de contacte ja han estat classificades. En aquesta tesi es generalitzen tant el funcional com aquesta classificació al context de les estructures hamiltonianes estables tridimensionals, i es demostra que les mètriques crítiques d'energia positiva corresponen als fluxos d'Anosov algebraics.Finalment, en dimensió superior s'obté un resultat anàleg quan existeixen determinades primeres integrals que satisfan una condició de no-degeneració. Així mateix, es classifica una família d'exemples de mètriques crítiques en dimensió cinc, incloent-ne alguns que no satisfan la condició de no-degeneració.
  

FOTÒNICA

• BERTINI, RICCARDO: Optoelectronic probes of quantum geometry and out-of-equilibrium phenomena in graphene moiré superlattices
  
  Autor/a: BERTINI, RICCARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/09/2026
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | KRISHNA KUMAR, ROSHAN
  Resum de tesi: Els materials bidimensionals de moiré han inaugurat una nova era en els materials quàntics, en oferir una plataforma versàtil per dissenyar bandes electròniques i accedir a fases correlacionades i topològiques. Les seves minibandes intrínsecament estretes, obtingudes mitjançant la rotació o l'alineació de cristalls bidimensionals de gruix atòmic, afavoreixen les interaccions electròniques fortes. A més, el control electrostàtic mitjançant elèctrodes permet ajustar in situ la densitat de portadors, l'amplada de banda i els gaps, estabilitzant una àmplia varietat de fases quàntiques, entre les quals hi ha la superconductivitat, els estats aïllants correlacionats, el ferromagnetisme, i els aïllants de Chern i de Chern fraccionari.La major part del coneixement experimental sobre aquests sistemes prové d'experiments de transport quàntic, sondes locals o òptics, en el règim de resposta lineal. Aquest treball amplia la caixa d'eines experimental mitjançant mètodes optoelectrònics no lineals criogènics. En aplicar aquestes tècniques a materials moiré de grafè, explorem dos règims de difícil accés amb experiments convencionals: la geometria quàntica de bandes planes i els estats fora de l'equilibri generats per grans corrents en el pla.Utilitzant radiació de terahertzs ressonant amb les bandes planes del grafè bicapa d'angle màgic (MATBG, per les seves sigles en anglès), observem un fotocorrent resolt en polarització l'eix principal del qual rota abruptament quan la densitat de portadors assoleix un ompliment enter de la zona de Brillouin moiré. Identifiquem aquesta resposta com una "shift current", un fotocorrent de segon ordre governat per la geometria quàntica interbanda. Microscòpicament, l'efecte sorgeix de la interacció entre la ruptura extrínseca de simetria del cristall moiré, atribuïda a l'alineació amb nitrur de bor hexagonal o a la deformació mecànica, i la reconstrucció de les bandes planes del MATBG induïda pel potencial de Hartree. Així mateix, es presenten mesures preliminars de fotocorrent en el mig infraroig orientades a resoldre la distribució espacial d'aquests estats de simetria trencada.La segona part d'aquest treball estudia la resposta no lineal corrent–tensió del grafè bicapa alineat amb nitrur de bor hexagonal sota gran corrent elèctric en el material. Mapegem la dependència amb la densitat i el camp de desplaçament de la transició crítica fora de l'equilibri que té lloc quan el transport d'una única banda es trenca, acompanyada de conductància diferencial negativa (NDC). El corrent crític escala amb l'amplada de banda de la minibanda, relació verificada en múltiples dispositius i sistemes moiré. Combinant mesures dependents de la temperatura amb simulacions de transport de Boltzmann, trobem evidència d'un fort sobreescalfament electrònic en la transició, seguit de la formació d'un plasma d'electrons i forats en què les col·lisions entre ells dominen la resposta de transport. La microscòpia de fotocorrent a 4 K revela que la transició es localitza en un punt calent en el material; prop del llindar biestable del règim NDC, aquest punt calent actua també com la regió activa per a la detecció de fotons individuals.En conjunt, aquests resultats demostren el valor de les tècniques optoelectròniques per investigar materials quàntics de moiré i obren múltiples direccions per a estudis futurs. L'espectroscòpia de fotocorrent de terahertzs resolta en polarització permet accedir a la geometria quàntica de les bandes moiré correlacionades, mentre que el transport a alt voltatge ofereix un control directe sobre la dispersió electrònica del material i la dinàmica de portadors fora de l'equilibri. Aquestes tècniques són directament aplicables a una àmplia gamma de materials. A més, els nostres resultats obren el camí cap a nous dispositius optoelectrònics basats en materials moiré que operen a longituds d'ona llargues.
  
• HALDANKAR, RAJASHREE: Strain-Induced Buckling in Suspended Graphene–hBN and Ferroelectric Moiré Domains in Twisted hBN
  
  Autor/a: HALDANKAR, RAJASHREE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/09/2026
  Director/a de tesi: BACHTOLD, ADRIAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el comportament mecànic i electrostàtic d’heteroestructures de van der Waals basades en grafè i nitrur de bor hexagonal (hBN). El treball se centra en dues qüestions relacionades: com afecta la deformació induïda per la fabricació als dispositius suspesos de grafè-hBN, i com es poden fer servir les mesures de microscòpia de sonda d’escombratge per estudiar els dominis moiré en hBN girat. La primera part de la tesi se centra en heteroestructures suspeses de grafè-hBN. Aquests dispositius es van fabricar mitjançant transferència en sec sobre rases prepatronades, seguida de l’alliberament de la suspensió mitjançant assecat amb CO2 supercrític. Després de l’alliberament, les piles suspeses no van romandre planes, sinó que van desenvolupar perfils vinclats fora del pla suaus. Les mesures de microscòpia de força atòmica mostren que aquest vinclament és consistent amb una deformació compressiva intrínseca introduïda durant la fabricació. El desajust d’expansió tèrmica, la tensió induïda per la transferència i l’ancoratge als contactes probablement contribueixen tots a l’estat mecànic final. Les mesures elèctriques sota polarització de porta mostren a més que la càrrega electrostàtica estova la configuració vinclada cap amunt i pot provocar una transició de tipus snap-through cap a un estat vinclat cap avall. En els dispositius actuals, aquesta transició s’observa de l’estat cap amunt a l’estat cap avall, mentre que la commutació controlada de tornada a l’estat cap amunt no es demostra. La segona part de la tesi estudia la ferroelectricitat per lliscament en hBN lleugerament girat. En aquests dispositius, el petit gir relatiu entre les capes d’hBN produeix un patró moiré reconstruït format per dominis d’apilament alterns. Es va emprar microscòpia de força de sonda Kelvin per mesurar la resposta electrostàtica local d’aquests dominis. Les mesures dependents de la polarització mostren que els dos tipus de domini presenten posicions de nul Kelvin diferents, amb una regió de referència d’hBN sense girar situada aproximadament entre totes dues. La comparació entre les respostes de primer i segon harmònic dona suport a la interpretació que el contrast de domini observat està governat principalment per diferències locals de potencial de contacte, més que no pas per variacions purament capacitives. La imatge de dominis KPFM també s’analitza com un mapa en l’espai real de la xarxa moiré reconstruïda. S’extreuen centres de domini representatius de la imatge i s’empren per quantificar la geometria moiré local. Aquesta anàlisi proporciona una descripció a escala moiré de la longitud d’ona local, la variació efectiva de l’angle de gir i el desordre de la xarxa. Aquestes magnituds s’interpreten com a descriptors geomètrics del patró de dominis reconstruït, no com a mesures directes de la deformació a escala atòmica. En conjunt, aquesta tesi mostra que la deformació, l’electrostàtica i la polarització interfacial són fonamentals per al comportament de les heteroestructures de grafè-hBN i d’hBN girat. Els dispositius suspesos de grafè-hBN demostren com la deformació residual controla l’estabilitat mecànica i l’actuació electrostàtica, mentre que les mesures d’hBN girat mostren com es pot emprar el KPFM per estudiar dominis moiré. En conjunt, aquests resultats proporcionen una base per a futurs estudis de nanomecànica controlada per deformació i mapatge de dominis electrostàtics en materials bidimensionals.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• KHAN, AHMAD KAMAL: Cell Geometrical Configurations and Extrusion at Mechanical Equilibrium in Vertex Models
  
  Autor/a: KHAN, AHMAD KAMAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/09/2026
  Director/a de tesi: MUÑOZ ROMERO, JOSE JAVIER
  Resum de tesi: Els teixits epitelials mantenen la seva integritat estructural i experimenten canvis de forma controlats mitjançant un equilibri precís de forces mecàniques a escala cel·lular. Aquestes forces, que provenen de la contractilitat cortical, l'adhesió cèl·lula-cèl·lula i l'adhesió cèl·lula-substrat, determinen tant la geometria d'equilibri de les cèl·lules individuals com l'estabilitat mecànica col·lectiva del teixit. Els models de vèrtex, en els quals les cèl·lules es representen com a polígons o poliedres la forma dels quals està governada per un funcional d'energia, proporcionen un marc matemàtic natural per a l'estudi d'aquest equilibri de forces. Malgrat el seu ús generalitzat en biologia epitelial computacional, les solucions analítiques per a models de vèrtex tridimensionals continuen sent escasses, les conseqüències quantitatives de l'elecció entre termes d'energia superficial lineals i quadràtics no s'entenen bé, i no s'ha desenvolupat prèviament una descripció rigorosa basada en energia de l'extrusió cel·lular basal que incorpori l'adhesió al substrat.Aquesta tesi aborda aquestes mancances a través de dues contribucions interconnectades. La primera fa referència a l'estudi analític de la forma cel·lular en models de vèrtex tridimensionals. Es deriven expressions en forma tancada per al radi d'equilibri d'una cèl·lula aïllada i per al factor de forma de sistemes de dues cèl·lules simètrics i asimètrics, tant per a funcionals d'energia superficial lineals com quadràtics en dues i tres dimensions. Un resultat clau és que els funcionals lineals donen prediccions de forma idèntiques en dues i tres dimensions, coherents amb la relació de Young-Laplace de la teoria clàssica de capil·laritat, mentre que els funcionals quadràtics produeixen prediccions sistemàticament diferents en les dues geometries. Això estableix que els models de vèrtex bidimensionals amb termes d'energia superficial quadràtics no poden servir com a substituts quantitatius de les configuracions tridimensionals, una conclusió amb implicacions directes per a la selecció de models i la calibració experimental de paràmetres. Una derivació variacional de la solució de casquet esfèric confirma que l'esfera és la forma que minimitza l'energia per a una cèl·lula amb volum restringit, proporcionant la base geomètrica per a la parametrització utilitzada al llarg de la tesi. Tots els resultats analítics es validen amb un model de vèrtex discret tridimensional basat en superfícies cel·lulars triangulades i minimització d'energia mitjançant Newton-Raphson. Aquests resultats han estat publicats a l'International Journal for Numerical Methods in Biomedical Engineering.La segona contribució fa referència a la base mecànica de l'extrusió cel·lular basal en monocapes epitelials. Es desenvolupa un model de vèrtex bidimensional que incorpora l'adhesió al substrat com un tipus de frontera mecànicament diferent, amb el seu propi coeficient de tensió de línia, separat de la tensió de les unions cèl·lula-cèl·lula i de la tensió cortical externa. Les simulacions d'un teixit de cèl·lules reposant sobre un substrat revelen que l'extrusió basal de la cèl·lula central pot emergir com una inestabilitat mecànica espontània i contínua a partir de la competència entre l'adhesió al substrat, la tensió de les unions i la contractilitat cortical, sense cap transició topològica prescrita ni senyalització bioquímica. Es construeix un mapa de fases mecànic en l'espai de ràtios de tensió adimensionals, i es confirma que la seva frontera de fases correspon a configuracions d'energia mecànica total menor en el costat extruït. Estudis paramètrics estesos mostren que el llindar d'extrusió disminueix amb una major adhesió al substrat de la cèl·lula extruïda, amb una tensió cortical externa reduïda, amb forces dipolars localitzades que imiten la contracció basal d'actomiosina, i amb la compressió de contorn a nivell de teixit que imita l'acumulació proliferativa. S'identifica una dependència no ...
  

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

• GARCIA SALANOVA, ANTONIO: Arquitectura amb propòsit per a una gestió sostenible dels equipaments públics
  
  Autor/a: GARCIA SALANOVA, ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/09/2026
  Director/a de tesi: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
  Resum de tesi: ARQUITECTURA AMB PROPÒSIT PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS EQUIPAMENTS PÚ­BLICSAquesta investigació analitza, formula i contrasta raonadament un model integral de gestió sostenible dels equipaments públics al llarg del seu cicle de vida, des de la planificació i el disseny fins a l’explotació i el desmuntatge i incorpora una governança basada en dades orientada a facilitar una presa de decisions col·laborativa entre els diferents agents implicats. Parteix de la hipòtesi que l'adopció d'un model integral de gestió sostenible, basat en metodologies digitals col·laboratives —especialment el Building Information Modeling (BIM)—, en criteris de sostenibilitat i en l'anàlisi del cicle de vida (ACV), permet superar les limitacions dels models tradicionals de gestió dels equipaments públics, caracteritzats per la fragmentació dels processos, la manca de traçabilitat de la informació i la baixa optimització de la fase d'explotació. El treball adopta un enfocament metodològic mixt que combina revisió sistemàtica de la literatura, anàlisi comparativa entre models de gestió, entrevistes a experts del sector públic i privat, validació quantitativa i el desenvolupament d'un instrument metodològic original: un marc metodològic de 100 criteris tècnics sostenibles aplicables al conjunt del cicle de vida, que operativitza el model de gestió proposat. A diferència d'aproximacions predominantment teòriques, la recerca es desenvolupa en un context real de gestió pública d'equipaments educatius i incorpora dades i experiències professionals recents (2024–2025), especialment en relació amb la implantació del BIM en la fase d'explotació.La recerca desenvolupa també un cas pràctic, un hipotètic Institut d'FP de l'Audiovisual de Catalunya, ubicat al recinte de les Tres Xemeneies del Besòs, que actua com a prova de concepte del model integral de gestió proposat. Aquest cas permet contrastar la coherència i la viabilitat del model, així com la seva traducció arquitectònica en relació amb els requeriments pedagògics dels ensenyaments professionalitzadors.Els resultats evidencien positivament les tres hipòtesis formulades. En primer lloc, el model integral de gestió basat en BIM–ACV millora l’eficiència, la qualitat i la sostenibilitat dels processos. En segon lloc, la seva aplicació determina una nova tipologia arquitectònica flexible, modular i orientada al manteniment eficient. En tercer lloc, el model integral s’adapta de manera coherent als requeriments funcionals i pedagògics de la Formació Professional, reforçant la connexió entre arquitectura, gestió, innovació educativa i processos de governança participativa. Especial rellevància té l’aportació en l’àmbit de l’explotació digital, encara poc desenvolupat en la pràctica institucional actual.Finalment, la tesi planteja línies futures orientades a l'explotació basada en dades, la integració de sistemes intel·ligents i el desenvolupament de nous professionals vinculats a la gestió del cicle de vida.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• BISCAMPS DALMAU, JORDI: Generació de mapes de vigor mitjançant sensors remots i proximals per a l’aplicació a dosis variable de productes fitosanitaris en vinya utilitzant tecnologia de modulació d’ample de pols (PWM).
  
  Autor/a: BISCAMPS DALMAU, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/09/2026
  Director/a de tesi: GIL MOYA, EMILIO | GARCIA RUIZ, FRANCISCO JOSE
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral contribueix al desenvolupament i la validació de tecnologies d’aplicació variable de productes fitosanitaris en vinya mitjançant sistemes de regulació del cabal basats en modulació de l’amplada de pols (PWM) i mètodes de caracterització de la vegetació amb sensors remots i proximals. En primer lloc, es va desenvolupar i validar un prototip basat en vàlvules PWM que utilitzava mapes de prescripció generats a partir d’imatges multiespectrals obtingudes amb un vehicle aeri no tripulat per identificar zones de vigor i modificar automàticament el cabal. Els assaigs es van realitzar en vinyes conduïdes en emparrat i en vas, en dos estadis fenològics. Les vàlvules van mostrar una resposta pràcticament lineal entre el 20 i el 80% del cicle de treball. En camp, el sistema va reduir el volum de brou aplicat fins a un 23,8%, amb una reducció mitjana del 18,6%, sense diferències significatives en la deposició normalitzada respecte al tractament convencional. En segon lloc, es van comparar tres estratègies d’aplicació: un sistema convencional a volum constant, un sistema variable regulat per pressió i el sistema PWM. Els resultats van mostrar que la pressió de treball i l’espectre de gotes influeixen més en la deriva que el volum total aplicat. El sistema convencional va generar pèrdues al sòl pròximes al 40% en condicions de vigor baix, mentre que el sistema PWM va reduir les pèrdues al sòl i la deriva aèria en totes les condicions estudiades. Finalment, es va dissenyar un dispositiu de caracterització massiva de la vegetació basat en sensors d’ultrasons, GNSS i una unitat de control embarcada. El sistema es va validar en laboratori i en camp i es va comparar amb models tridimensionals generats mitjançant fotogrametria UAV. Els dos mètodes van proporcionar estimacions comparables dels principals paràmetres estructurals de la vinya, amb errors percentuals absoluts mitjans inferiors al 10%. Tot i que la fotogrametria va oferir una resolució espacial superior, els sensors d’ultrasons van constituir una alternativa robusta i operativa en condicions de camp.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• MA, ZHONGMIN: Flood Extent, Water Level, and Surface Water Storage Retrieval Using Spaceborne GNSS Reflectometry
  
  Autor/a: MA, ZHONGMIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 08/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/09/2026
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK | ZHANG, SHUANGCHENG
  Resum de tesi: Les inundacions són un dels desastres naturals més freqüents i destructius a escala mundial. Amb la intensificació del canvi climàtic i les activitats humanes, la freqüència i severitat dels episodis d’inundació han augmentat significativament, fet que posa de manifest la necessitat de desenvolupar mètodes de monitorització amb alta resolució espaciotemporal i capacitat d’observació en qualsevol condició meteorològica.La reflectometria GNSS espacial (GNSS-R) és una tècnica emergent de teledetecció per microones que utilitza els senyals GNSS reflectits per la superfície terrestre per recuperar paràmetres geofísics a escala global. Gràcies a la seva capacitat d’observació contínua, cobertura global i baix cost, la GNSS-R presenta un gran potencial per a la monitorització d’inundacions. Tanmateix, encara existeixen limitacions relacionades amb l’ús d’una única constel·lació GNSS, la manca d’estimació quantitativa de la severitat de les inundacions i la baixa resolució espaciotemporal dels productes actuals.Aquesta tesi se centra en la recuperació de l’extensió d’inundació, el nivell de l’aigua i l’emmagatzematge d’aigua superficial mitjançant GNSS-R espacial. Les principals contribucions són les següents:(1) Es va analitzar la sensibilitat de les observacions GNSS-R multiconstel·lació als paràmetres de superfície. Els resultats mostren que els senyals reflectits de GPS, BeiDou i Galileo presenten sensibilitats similars a la humitat del sòl, mentre que la relació entre la reflectivitat superficial i la humitat del sòl és no lineal. També es va demostrar que els paràmetres de rugositat derivats de microones passives no poden representar adequadament els efectes de rugositat superficial a petita escala en GNSS-R.(2) Per superar la limitació dels mètodes basats en llindars, que només permeten una classificació binària inundat/no inundat, es va desenvolupar un model de recuperació de la fracció d’aigua superficial mitjançant la integració d’un algoritme de calibratge físic i dades de temperatura de brillantor en banda L. Aquest enfocament permet estimar quantitativament la intensitat de les inundacions.(3) Es va proposar un mètode innovador per recuperar el nivell de l’aigua combinant models digitals d’elevació d’alta resolució amb informació d’extensió d’inundació derivada de GNSS-R. El mètode permet estimar tant nivells d’inundació com variacions a llarg termini del nivell d’aigua en llacs i embassaments.(4) Es va desenvolupar un mètode per estimar l’emmagatzematge d’aigua superficial integrant dades topogràfiques i observacions GNSS-R. En comparació amb els mètodes tradicionals basats en gravimetria satel·litària, aquest enfocament proporciona estimacions directes de l’aigua superficial amb una resolució espaciotemporal potencialment superior.En conjunt, aquesta tesi amplia les capacitats de la GNSS-R espacial per a la monitorització d’inundacions, proporcionant noves metodologies per a l’estimació quantitativa de la dinàmica de les aigües superficials i contribuint al desenvolupament de sistemes avançats d’observació i gestió del risc d’inundacions.
  
• VILÀ INSA, MARC: Noncoherent detection and spatial cyclostationarity with massive arrays
  
  Autor/a: VILÀ INSA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 21/09/2026
  Director/a de tesi: RIBA SAGARRA, JAUME
  Resum de tesi: Des de l'aparició de les tecnologies digitals de comunicació, els sistemes sense fils han depès del coneixement precís i regularment actualitzat del medi físic, anomenat informació de l'estat del canal (CSI). Aquest recurs ha jugat un paper central en el desplegament de les xarxes sense fils modernes, fent possible el creixement sense precedents en les velocitats de transmissió i la cobertura de dades que exigeix l'era de la informació actual. En els darrers temps, però, diversos casos d'ús emergents estan revelant escenaris pràctics en els quals l'adquisició d'una CSI fiable esdevé espectralment ineficient o fins i tot inviable. Se'n poden trobar exemples clars en l'internet industrial de les coses (IIoT), on la comunicació es realitza mitjançant petits paquets de dades i els requisits de latència superen les necessitats de cabal. Aquestes característiques semblen antagòniques a la detecció coherent basada en pilots, discrepància també present en sistemes amb alta mobilitat, caracteritzats per blocs de coherència molt curts. Això ha portat alguns autors a replantejar-se si els enfocaments coherents són les solucions més adequades per implementar aquestes aplicacions, previstes per als sistemes sense fils de nova generació.Aquest canvi en els desenvolupaments recents de la teoria de la comunicació ha revifat l'interès per enfocaments alternatius a la transmissió de dades sense fils; en particular, la detecció incoherent. Els sistemes que operen incoherentment són aquells que no necessiten CSI instantània i es basen en canvi en una descripció estadística de l'esvaniment i el soroll. És precisament en aquest context on s'emmarca la present tesi. Aquest treball contribueix al corpus de la comunicació incoherent explorant les limitacions fonamentals dels sistemes sense fils basats en agrupacions massives d'antenes. En particular, s'hi deriven les condicions necessàries i suficients per assolir una comunicació asimptòticament lliure d'errors augmentant la potència transmesa i el nombre d'antenes en recepció, que es relacionen amb terres d'error presents en la literatura. Aquests resultats s'obtenen a partir de principis bàsics de la teoria de la detecció, de tal manera que siguin interpretables i reveladors a l'hora d'investigar el disseny de codis.Posteriorment, la teoria desenvolupada s'aplica per delinear sistemes incoherents basats en l'energia que utilitzen agrupacions massives d'antenes per millorar la fiabilitat de la comunicació. Ens centrem especialment en un problema de detecció de tir únic i concebem una família de receptors subòptims basats en estadístics quadràtics de les dades. Aquestes tècniques s'utilitzen a continuació com a peces fonamentals d'un esquema de modulació per índex sobre multiplexatge per divisió ortogonal de freqüència (OFDM). La solució obtinguda mostra resultats prometedors, amb un rendiment proper a l'òptim en diversos escenaris i a un cost computacional molt inferior al del detector de màxima versemblança.Paral·lelament, estudiem la teoria espectral dels processos estocàstics periòdicament correlats, que apareixen de manera natural en alguns problemes incoherents sota esvaniment espacialment estacionari. Desenvolupem un tractament nou fonamentat en la representació de Karhunen-Loève dels processos cicloestacionaris i el relacionem amb enfocaments clàssics temps-freqüència sota un marc comú. Com a aplicació d'interès, utilitzem aquestes tècniques per establir límits essencials en una selecció de problemes de filtratge de Wiener des d'una perspectiva unificada. Finalment, fem servir aquest conjunt d'eines en l'anàlisi de problemes de detecció incoherent i per implementar receptors de baixa complexitat que aprofiten aproximacions espectrals de les dades.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• TANOK, MERVE TUBA: Feminist political ecology of the right to the city: production of space in Istanbul (2000–2020)
  
  Autor/a: TANOK, MERVE TUBA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/09/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/09/2026
  Director/a de tesi: MUXI MARTINEZ, ZAIDA | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
  Resum de tesi: ResumAquesta tesi examina la producció de l’espai urbà a Istanbul entre 2000 i 2020 des de la perspectiva de l’ecologia política feminista i el dret a la ciutat. L’estudi defensa que els processos de transformació urbana a Istanbul durant el període analitzat han estat modelats per polítiques urbanes neoliberals i neoconservadores, juntament amb relacions de poder patriarcals i masculines hegemòniques. En conseqüència, l’espai urbà s’aborda no com un entorn físic neutral, sinó com una estructura socioespacial generitzada que reprodueix desigualtat, exclusió i destrucció ecològica.El marc teòric de l’estudi es fonamenta en el feminisme, l’ecologia política feminista i el concepte del dret a la ciutat. En aquest sentit, la tesi analitza la relació entre gènere, poder, ecologia i urbanització centrant-se en com l’organització espacial reflecteix i materialitza estructures ideològiques. L’estudi també discuteix la producció d’espai fàl·lic i examina com els processos de transformació urbana normalitzen jerarquies de gènere a través de l’arquitectura, les polítiques de planejament i les pràctiques de la vida quotidiana.Metodològicament, la recerca està dissenyada com un estudi qualitatiu basat principalment en una revisió crítica de la literatura i una anàlisi urbana interpretativa. S’analitzen diversos materials qualitatius, incloent-hi literatura acadèmica, informes institucionals, estadístiques, diaris, materials visuals, fotografies i entrevistes, per tal d’investigar les dinàmiques socioespacials de la transformació urbana d’Istanbul. Dins d’aquest marc, la tesi se centra especialment en grans projectes urbans i desenvolupaments residencials neoconservadors com a casos representatius de la producció d’espai urbà generitzat.Els resultats de l’estudi demostren que la producció de l’espai urbà a Istanbul ha operat cada vegada més mitjançant la mercantilització, la segregació socioespacial, la destrucció ecològica i l’organització espacial patriarcal. Els megaprojec¬tes, les comunitats tancades i les polítiques urbanes neoliberals han contribuït a la transformació de la ciutat en una estructura urbana fragmentada i desigual. Simultàniament, aquests processos han reconfigurat la vida quotidiana, la mobilitat, l’espai públic i les relacions amb la natura d’acord amb les prioritats ideològiques i econòmiques dominants.Finalment, la tesi aborda perspectives futures sobre la recuperació de la ciutat a través de la consciència ecològica, la igualtat, la participació col·lectiva i una praxi urbana emancipadora. En aquest sentit, l’estudi defensa la necessitat de formes alternatives de producció urbana que prioritzin la cura, la participació democràtica, la sostenibilitat ecològica i la justícia socioespacial.