ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• DÍAZ MEDIAVILLA, MARIA ESTELA: Estudio comparativo de la percepción del riesgo laboral entre diferentes colectivos dentro del sector de la construcción
  
  Autor/a: DÍAZ MEDIAVILLA, MARIA ESTELA
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ABAD PUENTE, JESUS
  Resum de tesi: Objectiu — L’objectiu central d’aquest estudi és avaluar empíricament les divergències perceptives entre els treballadors d’obra i els responsables de seguretat i salut. Així mateix, es pretén determinar l’efecte de l’experiència laboral i l’accidentabilitat (sofregida i presenciada) sobre les dimensions racional i emocional d’aquesta percepció.Metodologia — S’adopta un disseny quantitatiu transversal mitjançant un qüestionari validat psicomètricament. La mostra definitiva va estar composta per 349 professionals del sector de la construcció a Catalunya. Les dades s’analitzen mitjançant Anàlisi de Components Principals i Anàlisi Factorial Confirmatori per validar l’estructura del constructe, seguits de models de regressió lineal múltiple amb termes d’interacció per contrastar les hipòtesis.Resultats — Els resultats demostren empíricament que en la mostra d’anàlisi la percepció del risc és tridimensional, articulant-se en: Percepció Racional del Risc (PRR), Percepció Emocional davant riscos de gravetat moderada i Percepció Emocional davant riscos de gravetat elevada. Es va identificar una "desconnexió de seguretat" significativa: els responsables en seguretat presenten nivells de Percepció Emocional davant riscos de gravetat elevada superiors als treballadors. A més, tant l’experiència laboral com l’experiència en accidents tenen efectes diferents en la percepció segons la seva dimensió i el col·lectiu considerat.Conclusions — La percepció del risc en el sector de la construcció presenta una estructura més complexa que la tradicional concepció bidimensional. L’evidència empírica obtinguda indica que la percepció racional del risc es manté com una dimensió unitària, mentre que la percepció emocional es descomposa en dues subdimensions diferenciades en funció de la severitat del dany associat al risc: una vinculada a riscos de gravetat moderada i una altra associada a riscos d’elevada gravetat. Així mateix, les diferències perceptives entre treballadors i responsables de seguretat es manifesten exclusivament en la resposta emocional davant riscos d’elevada gravetat. Finalment, els factors experiencials influeixen en la percepció del risc de forma diferenciada segons el rol professional.Implicacions — Es recomana abandonar els enfocaments de seguretat de "talla única". Els sistemes de gestió han d’integrar metodologies d’entrenament d’alt impacte emocional (com la realitat virtual) per als treballadors, amb la finalitat de tancar la seva tolerància al risc. Per als responsables en seguretat, resulta aconsellable incorporar mecanismes de recalibratge, com auditories creuades i rotació de projectes, per mitigar el biaix d’excés de confiança associat als anys d’experiència.Limitacions — L’estudi és de naturalesa transversal, la qual cosa impedeix establir una causalitat estricta en l’evolució de la percepció. Així mateix, les dades es basen en autoinformes, fet que podria generar discrepàncies amb la percepció real a l’obra. Finalment, el context es limita al sector de la construcció en un àmbit geogràfic específic.Futures línies d'investigació — Es proposa la realització d’estudis longitudinals que permetin rastrejar com la percepció del risc evoluciona després de l’exposició a esdeveniments crítics. Així mateix, resultaria de gran interès incorporar mesuraments neurofisiològics per capturar la resposta emocional immediata del treballador davant el risc.
  
• GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR: Comportamiento Ético: Identidad Moral, Atención Moral y su papel en la Construcción del Liderazgo Ético
  
  Autor/a: GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/04/2026
  Data de lectura: 25/06/2026
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Seminari 1 DOE - Planta 7 de l'ETSEIB-UPCDefensa, acte públic: meet.google.com/afg-drtc-azc
  Director/a de tesi: OLIVELLA NADAL, JORGE | GIROTTO, MICHELE
  Resum de tesi: Quan un líder actua sense ètica, tota l’organització es veu sacsejada; quan exerceix el lideratge amb integritat, inspira cultures sostenibles i reforça la confiança social. Aquesta tesi doctoral aborda el repte de comprendre com els líders perceben i exerceixen el seu propi comportament ètic, posant el focus en dos motors interns fonamentals: la identitat moral i l’atenció moral. Aquests factors, sovint invisibles en el discurs quotidià de les organitzacions, diferencien un lideratge formal d’un lideratge autèntic, capaç de generar legitimitat, resiliència i compromís en contextos complexos.La recerca parteix d’un diagnòstic clar: els escàndols financers, les males pràctiques corporatives i les creixents exigències socials de transparència han situat l’ètica al centre de l’agenda empresarial. Tanmateix, la majoria dels estudis previs han analitzat el lideratge ètic des de la perspectiva dels subordinats o en contextos anglosaxons, deixant de banda el punt de vista del propi líder i l’anàlisi de realitats culturals específiques, com ara el context espanyol. Aquesta és la bretxa que la tesi pretén abordar.L’estudi es desenvolupa en dues fases. La primera presenta una anàlisi bibliomètrica i una revisió sistemàtica de més de trenta anys de literatura científica, que identifica tres pilars teòrics del lideratge ètic: les teories basades en valors, la teoria del desenvolupament moral cognitiu i la teoria de l’aprenentatge social. Aquesta revisió posa de manifest la fragmentació dels enfocaments existents i l’escassetat d’estudis empírics centrats en l’autopercepció dels líders, així com la necessitat d’incorporar variables com el gènere, l’edat i el nivell jeràrquic.La segona fase construeix un model empíric aplicat al context espanyol. Amb aquesta finalitat, l’escala clàssica de lideratge ètic es valida i s’adapta psicomètricament a l’autopercepció dels líders mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries, proves de fiabilitat i models d’equacions estructurals. El procés inclou la revisió per part d’experts, proves pilot i l’administració de qüestionaris a una mostra de directius de diferents sectors. El resultat és una escala robusta i adaptada al context que identifica tres dimensions del lideratge ètic autopercbut: la presa de decisions integradora, el reforç dels comportaments ètics i l’exemple personal del líder com a model de conducta.Els resultats mostren que la identitat moral i l’atenció moral influeixen de manera significativa en aquestes dimensions, tot i que de forma diferenciada. La internalització de la identitat moral prediu la integració de principis ètics en la presa de decisions, mentre que la simbolització de la identitat moral i l’atenció moral reflexiva expliquen la tendència a reforçar els comportaments ètics. A més, variables com el gènere, l’edat, l’experiència directiva i la posició jeràrquica actuen com a moderadores, indicant que el lideratge ètic emergeix de la interacció entre característiques personals i professionals.En conjunt, aquesta tesi demostra que el lideratge ètic no és un codi abstracte ni un discurs superficial, sinó una pràctica arrelada en la coherència interna del líder, reflectida en la presa de decisions i projectada en la cultura organitzativa, contribuint al desenvolupament d’organitzacions més justes i sostenibles.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• RUBIO SERRANO, RAUL: DEVELOPMENT AND APPLICATION OF AN EIFEM-BASED SURROGATE MODEL FOR STRUCTURAL MODELLING, PRECONDITIONING AND OPTIMIZATION
  
  Autor/a: RUBIO SERRANO, RAUL
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: HERNANDEZ ORTEGA, JOAQUIN ALBERTO | FERRER FERRE, ALEX
  Resum de tesi: La contínua demanda de rendiment a l'enginyeria moderna ha conduït al disseny d'estructures altament complexes. L'anàlisi d'aquests dissenys mitjançant el Mètode dels Elements Finits (FEM) requereix resoldre sistemes d'alta dimensió amb un cost computacional elevat, el qual esdevé prohibitiu quan es requereixen múltiples resolucions, com en l'optimització estructural o en problemes no lineals. Per mitigar-ho, els Models d'Ordre Reduït (ROM) busquen aproximacions en un espai de menor dimensió. Els ROM globals obtenen aproximacions ràpides i precises, però manquen de flexibilitat topològica per gestionar variacions geomètriques contínues, fet que impedeix un desacoblament eficient entre l'entrenament offline i l'execució online.Per superar aquestes limitacions, aquesta tesi es basa en el Empirical Interscale Finite Element Method (EIFEM), introduït originàriament per a l'anàlisi multiescala d'estructures heterogènies. L'EIFEM se situa dins del paradigma estàndard del FEM, substituint les funcions de forma clàssiques per operadors precalculats en una fase offline, d'acord amb els principis basats en dades (data-driven). A diferència d'enfocaments multiescala basats en jerarquies nested, l'EIFEM relaciona directament els comportaments a escala fina i a escala coarse mitjançant aquests operadors. Partint d'aquesta base, aquest treball n'investiga l'aplicació al modelatge estructural de bigues, l'acceleració de solvers i l'optimització.En primer lloc, s'aborda el modelatge d'estructures compostes complexes mitjançant l'EIFEM, on els graus de llibertat coarse coincideixen amb els d'una biga estàndard. Aquest bROM (Model d'Ordre Reduït de biga) connecta l'elasticitat 3D de camp complet amb models 1D reduïts. Les hipòtesis cinemàtiques ja no es prescriuen a priori, sinó que s'aprenen de simulacions 3D offline. La reducció inherent a l'EIFEM genera un element de biga basat en dades capaç de capturar comportaments complexos, com l'ortotropia, mantenint una compatibilitat total amb les implementacions estàndard del FEM.En segon lloc, l'atenció se centra en l'acceleració de solvers numèrics exactes. L'EIFEM s'utilitza com a precondicionador d'espai coarse dins del solvers iteratiu Gradient Conjugat (CG). Aprofitant la condensació estàtica localitzada en un espai reduït, es disminueix dràsticament el nombre de condició dels sistemes a gran escala. Això permet obtenir solucions ràpides d'alta fidelitat en computadors d'escriptori sense dependre d'entorns de Computació d'Alt Rendiment (HPC).Finalment, la tesi aborda el cost computacional del disseny estructural estenent el marc de l'EIFEM a entorns paramètrics. El repte principal és avaluar eficientment els operadors inter-escala per a configuracions geomètriques variables de la cel·la unitat durant l'optimització. Com que interpolar totes les entrades d'aquests mapatges d'alta dimensió seria prohibitiu, s'usa el Mètode d'Interpolació Empírica Discreta (DEIM) per identificar un conjunt reduït d'entrades representatives. Aquestes s'interpolen respecte als paràmetres geomètrics per reconstruir els operadors complets. Aquesta estratègia permet avaluacions ràpides i localitzades sense requerir el reensamblatge global de la matriu, accelerant l'optimització i preservant la modularitat del marc.En conclusió, aquesta tesi explota el paradigma offline/online del modelatge d'ordre reduït utilitzant l'EIFEM, el qual proporciona operadors precalculables que codifiquen el comportament a escala fina. Aquest enfocament deriva models de biga basats en dades a partir de l'elasticitat 3D, accelera solvers exactes mitjançant espais coarse informats per dades, i permet una optimització eficient interpolant operadors paramètrics, alineant així la pràctica estàndard del FEM amb el paradigma de l'aprenentatge automàtic.
  
• SHANG, CHENGSHUN: A Numerical Framework Based on the Discrete Element Method for Modeling Weakly and Strongly Cemented Sands
  
  Autor/a: SHANG, CHENGSHUN
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2026
  Data de lectura: 12/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: BARBU, LUCIA GRATIELA | CELIGUETA JORDANA, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: Les sorres cimentades es troben àmpliament en sistemes naturals i d'enginyeria, des de sòls biocimentats fins a gresos, on la cimentació interparticular juga un paper clau en el comportament mecànic. Modelar amb precisió la influència de la cimentació en la deformació i la fallada continua sent un repte a causa de l'acoblament complex entre la fàbrica granular i les característiques de la cimentació a escala de partícula. Aquesta tesi estableix un marc numèric integral basat en el Mètode dels Elements Discrets (DEM) per modelar sorres dèbilment i fortament cimentades, integrant desenvolupaments numèrics, modelització micromecànica i validació experimental.Seguint una filosofia de modelització que progressa de simple a complex, la sorra cimentada es representa com la combinació d'un esquelet de sorra neta i una cimentació superposada. Aquest enfocament permet una separació clara entre les contribucions granulars i d'enllaç, millora la interpretabilitat física i redueix la calibració numèrica excessiva. La recerca inclou desenvolupaments teòrics en la metodologia DEM i estudis d'aplicació que abasten materials granulars no cimentats, dèbilment cimentats i fortament cimentats, validats sistemàticament amb dades experimentals.A nivell teòric, es proposa un marc estandarditzat per a la generació d'empaquetaments de partícules, formalitzant explícitament el coneixement tàcit incorporat en procediments empírics. S'introdueix un algorisme d'Expansió de Radi Millorada amb control servo i desplaçament aleatori per garantir un control robust de l'estat tensional i mitigar els efectes de contorn, i es desenvolupa l'eina de codi obert DEMGen per generar i caracteritzar empaquetaments representatius. S'estableixen dos models de partícules lligades: un Parallel Bond Model (PBM) millorat i un Parallel Bond Bilinear Damage Model (PBBDM), aquest darrer incorporant dany progressiu i estovament post-pic governats per l'energia de fractura. A més, es desenvolupa una estratègia de calibratge de paràmetres accelerada per aprenentatge automàtic (ML) per millorar l'eficiència del calibratge mantenint la precisió.El marc proposat s'aplica a sorres no cimentades, dèbilment cimentades i fortament cimentades. Les sorres biocimentades es modelen utilitzant característiques de calcita derivades de micro-CT, mentre que el gres de Fontainebleau es simula mitjançant un enfocament de sobrecreixement de partícules basat en consideracions físiques. Els resultats revelen una transició d'un comportament dominat pels contactes a un de dominat pels enllaços amb l'augment de la cimentació, demostrant la robustesa i la generalitat del marc proposat.
  
• TORRES LERMA, JOSE ANTONIO: Additive manufacturing constraints in topology optimization using a perimeter functional and a null space algorithm
  
  Autor/a: TORRES LERMA, JOSE ANTONIO
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FERRER FERRE, ALEX | OTERO GRUER, FERMÍN ENRIQUE
  Resum de tesi: En el marc del disseny d'estructures lleugeres, aquesta tesi aborda la incorporació de restriccions de fabricació additiva en l’optimització topològica de manera simple, general i computacionalment eficient. En particular, el treball es centra en dues limitacions clau pròpies dels processos de fabricació additiva: mínim gruix i restriccions de voladís. Els mètodes existents sovint es basen en modificacions complexes de la física o en la introducció de restriccions mecàniques, cosa que comporta un augment del cost computacional i de la complexitat d’implementació.Per tal de superar aquestes limitacions, en aquest treball es proposa un marc unificat basat en restriccions de perímetre regularitzat, aplicable de manera consistent tant a formulacions basades en densitat com en mètodes de level-set. Fins on arriba el coneixement de l’autor, aquest enfocament representa la primera extensió dels mètodes basats en perímetre a la imposició local de restriccions de fabricació additiva. S’introdueixen extensions de suavitzat no lineal per abordar les restriccions de voladís, mentre que la restricció de mínim gruix es defineix per analogia amb la desigualtat isoperimètrica. Així mateix, es desenvolupa una estratègia de discretització dual per garantir el control local de les restriccions.Paral·lelament, es proposa l'extensió d'un algorisme d’optimització basat en l’espai nul, capaç de tractar de manera eficient problemes amb múltiples restriccions i amb un nombre reduït de paràmetres d’ajust. Es demostra que el mètode és aplicable a mètodes basats en densitat, optimització de forma i mètodes de level-set amb derivades topològiques. A més, s’investiguen dues estratègies d’acceleració - un enfocament basat en subiteracions i un mètode quasi-Newton - que mostren una millora en el comportament de convergència mitjançant la incorporació de no linealitats en els funcionals geomètrics.Els resultats obtinguts mostren que la metodologia proposada proporciona un marc eficaç i computacionalment eficient per a la imposició de restriccions de fabricació additiva, mantenint alhora flexibilitat en diferents representacions del disseny. La combinació de restriccions basades en el perímetre i un algorisme d’optimització robust constitueix una alternativa prometedora als enfocaments existents, especialment en aplicacions de gran escala i alta complexitat.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• ROCA NONELL, ALEIX: On the interaction between the Linux kernel and runtime systems
  
  Autor/a: ROCA NONELL, ALEIX
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/05/2026
  Data de lectura: 30/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala C6-E106
  Director/a de tesi: AYGUADÉ PARRA, EDUARD | BELTRAN QUEROL, VICENÇ
  Resum de tesi: La Computació d'Alt Rendiment (HPC) sustenta el descobriment científic i la innovació industrial, però el seu progrés depèn de l'eficàcia amb què les aplicacions exploten els supercomputadors moderns, compostos per milers de nodes i centenars de CPUs. La majoria dels centres de supercomputació utilitzen el nucli Linux com a base del seu Sistema Operatiu (SO). Tot i que Linux destaca en càrregues de treball seqüencials i lleugerament paral·leles, pot no ser suficient per a demandes altament paral·leles. Per salvar aquesta bretxa, els desenvolupadors recorren a models de programació que expressen el paral·lelisme mitjançant dependències fork-join o de flux de dades, delegant la distribució del treball als runtimes. Aquests simplifiquen la programació paral·lela ocultant la complexitat de Linux i permetent als desenvolupadors centrar-se en els seus algorismes. L'acoblament entre Linux i els runtimes és essencial per mapejar eficientment la càrrega de treball sobre els recursos del sistema i maximitzar la localitat espacial i temporal. Això és especialment rellevant atès que la convergència de HPC, l'anàlisi de dades i la intel·ligència artificial està transformant les càrregues de treball HPC tradicionals en un ecosistema de serveis que interactuen entre si, obrint nous reptes de cooperació.Aquesta tesi explora les oportunitats per estretar el vincle entre Linux i els runtimes des dels subsistemes d'E/S, memòria, planificació i instrumentació. Analitzem colls d'ampolla en escenaris reals i dissenyem solucions tant a nivell de nucli com d'usuari per millorar el rendiment global, el cabal i la latència.En el subsistema d'E/S, explorem la integració d'operacions bloquejants en els runtimes. Aquestes operacions són invisibles per a la gestió de CPUs del runtime i afecten la seva capacitat per mantenir-les ocupades. Una detecció més precisa podria facilitar la superposició d'E/S i còmput.En el subsistema de memòria, abordem la transició dels sistemes homogenis cap a sistemes heterogenis. Una solució transparent a nivell de nucli o runtime podria permetre que les aplicacions existents aprofitin el nou paradigma sense modificacions.En el subsistema de planificació, analitzem l'impacte del canvi de context en tasques suspensibles de granularitat fina. Aquestes aplicacions exposen gran quantitat de paral·lelisme amb petites ràfegues computacionals, cosa que suposa una càrrega tant per al runtime com per al nucli. En aquests casos, la latència del canvi de context esdevé un coll d'ampolla, i la seva millora pot incrementar considerablement el rendiment.A més, analitzem l'impacte de la sobresuscripció en càrregues de treball multiprocés i multi-runtime. Tot i que s'acostumen a evitar, l'adopció de la intel·ligència artificial els fa cada vegada més freqüents. Replantejant les polítiques de planificació, és possible millorar el rendiment de forma transparent.Finalment, en el subsistema d'instrumentació, explorem eines de perfilat per al runtime i el nucli, i els beneficis d'una solució conjunta per comprendre millor les seves interaccions, com la detecció de desequilibris causats pel soroll del SO.
  
• SHAKESPEAR MILES, HAILEY JOSEPHINE: Multi-Agent Systems for Optical Networks
  
  Autor/a: SHAKESPEAR MILES, HAILEY JOSEPHINE
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: 09/07/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala de Actos Manuel Martí Recober, FIBC. Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: VELASCO ESTEBAN, LUIS DOMINGO | BARZEGAR, SIMA
  Resum de tesi: A diferència de les generacions mòbils anteriors, s'espera que el 6G admeti una àmplia gamma d'aplicacions com ara comunicacions immersives, atenció mèdica remota, transport autònom i ciutats intel·ligents. Aquests casos d'ús augmentaran significativament el nombre de dispositius connectats i imposaran requisits estrictes sobre l'amplada de banda, la latència, la fiabilitat i l'eficiència energètica. Com a resultat, les xarxes que donen suport a aquests serveis s'enfrontaran a grans reptes en escalabilitat, gestió de recursos i control. En aquest context, aquesta tesi doctoral investiga l'ús de sistemes multiagent (MAS) com a base per al control de xarxa de nova generació. L'objectiu d'aquesta tesi és dissenyar i avaluar solucions basades en MAS que millorin la intel·ligència, l'escalabilitat i l'eficiència energètica de les xarxes òptiques tant a la capa òptica com a la de paquets.El primer objectiu aborda la capa òptica investigant enfocaments centralitzats i distribuïts basats en MAS per al control dinàmic de l'espectre en connexions punt a multipunt (P2MP). Una solució centralitzada basada en la predicció de trànsit i la programació lineal entera calcula assignacions òptimes sota restriccions gairebé en temps real, aconseguint una alta utilització de l'espectre però introduint limitacions de sincronització i escalabilitat. Per superar aquests problemes, es proposen arquitectures distribuïdes en què els agents transponedors prenen decisions localment. S'estudien tres estratègies: un model de joc d'estratègia mixta, un algoritme determinista distribuït i un enfocament d'aprenentatge per reforç multiagent (MARL). La solució MARL aconsegueix el millor rendiment general anticipant les variacions del trànsit i assignant la capacitat de manera proactiva, mentre que els mètodes distribuïts milloren significativament l'escalabilitat i la robustesa. També s'estudia l'eficiència de la comunicació amb l'enfocament MARL que permet el funcionament asíncron i redueix la missatgeria interagent. Els resultats mostren que el MAS distribuït pot aproximar-se al rendiment centralitzat evitant els colls d'ampolla i els punts únics de fallada.El segon objectiu se centra en la capa de paquets, on una arquitectura MAS estesa permet el control de punta a punta en temps gairebé real dels serveis de xarxa (NS) mitjançant el funcionament autònom del flux. Les decisions d'encaminament es controlen mitjançant telemetria i s'optimitzen mitjançant l'aprenentatge per reforç profund (DRL) per minimitzar el retard i el cost operatiu, mentre que els agents supervisen el rendiment i es coordinen amb el controlador de xarxa definida per programari (SDN). L'arquitectura dóna suport al cicle de vida complet d'una xarxa de xarxa (NS), incloent-hi el desplegament, la reconfiguració dinàmica i els escenaris de traspàs. Es proposa un enfocament de selecció de models basat en l'entrenament fora de línia i la telemetria en temps real, juntament amb un mecanisme actiu de proves de sondes i una predicció de trànsit basada en memòria a curt termini (LSTM) entrenada en línia per agents de flux. Les simulacions demostren que la transferència de models entrenats entre agents permet prediccions precises i generació de coneixement que permeten prendre decisions de reconfiguració ràpides mentre es manté la QoS sobre la NS.Aquesta arquitectura MAS proporciona la base per al tercer objectiu, on els resultats experimentals demostren un manteniment fiable de la QoS i una reconfiguració MAS eficaç durant el funcionament.En conclusió, aquesta tesi demostra que el MAS combinat amb la presa de decisions basada en l'aprenentatge, l'anàlisi predictiva i el control distribuït proporciona un marc flexible i eficaç per a la gestió de les xarxes futures. Les solucions proposades milloren l'escalabilitat, l'adaptabilitat i l'eficiència energètica, mantenint alhora garanties de rendiment estrictes, establint el MAS com un factor clau per a les xarxes 6G intel·ligents i autònomes.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• PÉREZ QUINTANA, MARC: Multimodal Data Fusion for Multiple Object Tracking: A Reference Perception System for ADAS and AV Functions Validation
  
  Autor/a: PÉREZ QUINTANA, MARC
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula Capella, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Campus Sud, Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: AGUDO MARTÍNEZ, ANTONIO
  Resum de tesi: L'any 2021, 1,19 milions de persones van morir en accidents de trànsit, sent aquests la principal causa de mort en persones de 5 a 29 anys. La majoria daquests accidents són causats pel conductor; per tant, els vehicles automatitzats representen una oportunitat única per reduir la mortalitat i millorar la seguretat viària. Tot i això, la implementació i adopció a gran escala de vehicles automatitzats segurs requereixen un procediment de validació robust, que inclogui proves a la carretera, que són significativament més complexes que les proves en pistes d'assaig o en simulació, ja que no es disposa de dades de referència sobre els objectes que envolten el vehicle que s'està avaluant. Aquesta tesi estudia com construir un sistema de percepció de referència que suporti la validació de vehicles automatitzats a la carretera. Analitzem la detecció d'objectes en núvols de punts i presentem un mètode d'agrupament de punts per detectar objectes independentment de la seva classe. Aquestes deteccions es poden projectar al pla imatge per combinar-se amb deteccions basades en imatges, millorant la robustesa i afegint la informació de classe. També presentem un mètode que fa servir prototips de classe, definits com la mitjana i la covariància de les característiques d'aquesta classe, per millorar el rendiment d'un detector d'objectes basat en aprenentatge en núvols de punts. Les deteccions d'objectes de diferents modalitats es poden combinar en el mètode de seguiment de múltiples objectes presentat, que funciona sense assumir la sincronització de sensors i es pot adaptar per incloure informació d'objectes de qualsevol font, com les comunicacions entre vehicles, i inclou la gestió d'errors comuns poc estudiats a la literatura: errors en les classificacions i estimacions parcials de la mida de l'objecte. Aquests detectors d'objectes i el mètode de seguiment de múltiples objectes poden avaluar-se amb una nova metodologia proposada per avaluar sistemes de percepció centrada en la seguretat, que utilitzem per avaluar l'efecte en el rendiment de la detecció d'objectes de diferents condicions meteorològiques i les capes de robustesa incloses en protocols de prova recents. També presentem una metodologia per extreure escenaris en formats estandarditzats, a partir d'enregistraments d'imatges i núvols de punts, que es poden utilitzar directament en un simulador. Finalment, analitzem com l'extracció d'escenaris, combinada amb altres eines, pot ajudar a validar vehicles automatitzats a la carretera.
  

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS

• MAQUIRRIAIN ANTOÑANZAS, JAVIER: Algoritmos matheurísticos para la programación de mantenimientos preventivos
  
  Autor/a: MAQUIRRIAIN ANTOÑANZAS, JAVIER
  Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Seminari de l'IOC, planta 11, ETSEIB.
  Director/a de tesi: GARCÍA VILLORIA, ALBERTO | PASTOR MORENO, RAFAEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda el problema de programació cíclica de manteniments preventius en sistemes industrials, un problema de naturalesa NP-hard. Aquest problema consisteix a definir una política de manteniments P que programi els manteniments de M màquines al llarg d’una seqüència cíclica de T períodes de temps, en la qual en cada període només es pot revisar una màquina com a màxim. L’objectiu és resoldre el problema trobant una política que minimitzi els costos incorreguts i, per a això, es desenvolupen i s’avaluen models matemàtics i algorismes matheurístics.En aquest cas es proposa una estructura de costos que combina costos d’operació lineals i costos de manteniment esglaonats, representant de manera més realista un comportament observat en entorns industrials. Sobre aquesta base, es defineixen dues versions del problema:• Seqüenciació cíclica de manteniments preventius amb longitud de cicle predeterminada (SECIMAP_Tpred), en què la longitud del cicle de manteniment T es considera un valor preestablert.• Seqüenciació cíclica de manteniments preventius amb longitud de cicle variable (SECIMAP_Tvar), en què T s’incorpora com una variable de decisió a determinar dins del problema.En primer lloc, per a la variant SECIMAP_Tpred es formula un model matemàtic exacte (MMat) i un model relaxat d’aquest (MPR) que permet calcular cotes inferiors, les quals s’utilitzen posteriorment per avaluar la qualitat dels algorismes (mat)heurístics dissenyats. Atès que el model MMat resulta ineficient per a instàncies de mida industrial, es desenvolupen tres matheurístiques (MH1P, MH2P i MHFI) que integren programació matemàtica i estratègies heurístiques. Finalment, es dissenya un procediment seqüencial (MHSEC) que executa les tres matheurístiques, conservant la millor solució obtinguda. Aquest enfocament aconsegueix una desviació mitjana igual o inferior al 3,19% respecte de la solució òptima. Addicionalment es desenvolupa un còctel de matheurístiques (COMH) que, aplicant la tècnica de terminació anticipada (priorització adaptativa de subalgorismes que permet la cancel·lació de solucions en curs quan aquestes no presenten potencial de millora), obté els mateixos resultats que MHSEC però aconseguint un estalvi en temps d’execució del 53,37%.En segon lloc, es resol el cas SECIMAP_Tvar, on la longitud de cicle T és una variable a optimitzar. Per a aquesta variant es desenvolupa un nou programa matemàtic per al problema relaxat (MTI), quatre algorismes híbrids que uneixen procediments metaheurístics amb algorismes matheurístics (MTI+MHFI, ALG1P, ALG2P i ALGFI), un algorisme seqüencial (ALGSEC) i un còctel d’algorismes (COALG) dissenyat per minimitzar els temps d’execució. Els millors procediments de resolució dissenyats amb T variable (ALGSEC i COALG) aconsegueixen una desviació mitjana menor o igual a l’1,43% respecte de la solució òptima. A més, l’algorisme COALG obté els mateixos resultats que ALGSEC, però utilitzant tècniques de terminació anticipada i poda intel·ligent (evita explorar configuracions de solució que no són capaces d’obtenir un cost inferior al de la millor solució en curs) redueix els temps d’execució en un 33,2%.L’anàlisi comparativa dels resultats obtinguts en ambdues variants del problema (SECIMAP_Tpred i SECIMAP_Tvar) mostra que considerar T com una variable de decisió amplia l’espai de solucions i, en conseqüència, permet obtenir polítiques de manteniment que redueixen els costos en un 2,68%.Finalment, la tesi presenta les conclusions generals, les aportacions metodològiques (entre elles, la introducció d’estructures de costos esglaonades o l’ús sistemàtic de cotes inferiors calculades mitjançant programació matemàtica per guiar la cerca heurística), així com les línies de treball futures.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• SUVORKIN, VLADIMIR: Robust positioning using hybridization of GNSS with other measurements of opportunity
  
  Autor/a: SUVORKIN, VLADIMIR
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 02/07/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes, Edifici B3, Campus Nord
  Director/a de tesi: ROVIRA GARCIA, ADRIÀ | GONZÁLEZ CASADO, GUILLERMO
  Resum de tesi: Assolir un posicionament robust en plataformes terrestres i UAV continua sent un repte en presencia de multipath, visibilitat satel·lital parcial i canvis rapids en la qualitat de les observacions, especialment en escenaris urbans i embeguts. Al mateix temps, els telefons intel·ligents i els receptors embeguts moderns proporcionen cada cop mes observacions multiconstel·lacio i de doble frequencia, mesures de fase portadora i fluxos IMU aprofitables per al posicionament assistit.La present tesi aborda aquestes condicions mitjancant un marc robust d'integracio GNSS/IMU, avaluat en sensors de diferents graus, des de plataformes de grau de navegacio fins a telefons intel·ligents de consum.El marc esta concebut no nomes per al post-processament fora de linia, sino tambe per a operacio en temps real i en sistemes encastats, seguint una estructura d'execucio determinista adequada per a aquest tipus de desplegament.Les conclusions de la recerca son:Primer, s'ha desenvolupat un marc unificat de processament per a la integracio GNSS/IMU utilitzant observables GNSS crus, no diferenciats i no combinats (codi, fase portadora i Doppler) i mesures inercials.Segon, s'ha adoptat una arquitectura de Filtre d'Informacio en Arrel Quadrada (SRIF) com a nucli de l'estimador, la qual cosa permet una implementacio numericament robusta i una estructura de programari compartida per al processament GNSS-only, la fusio en acoblament lax (LC) i la fusio en acoblament estret (TC).Tercer, l'analisi de desviacio d'Allan s'ha utilitzat de manera sistematica per identificar parametres de soroll inercial i per configurar el model de soroll de proces del filtre de navegacio en diferents classes d'IMU, millorant la coherencia de l'ajust quan les especificacions del fabricant son incompletes.Quart, la validacio experimental en multiples conjunts de dades independents, que abasten diferents condicions GNSS i graus d'equipament, mostra que la fusio LC aporta les millores practiques mes consistents, especialment en continuitat i robustesa davant degradacions breus de GNSS, i sovint millora el comportament tipic de la solucio quan la qualitat de les dades inercials es adequada.Cinque, en entorns urbans densos, amb multipath intens i emmascarament, el rendiment del posicionament continua limitat de manera fonamental per la qualitat de la mesura GNSS i el nivell de correccions; l'ajuda inercial mitiga interrupcions de curt termini, pero no elimina el sostre d'error del costat GNSS.Finalment, en conjunt, la tesi demostra un marc d'integracio GNSS/IMU transferible i numericament estable, una metodologia reproduible basada en Allan per configurar IMUs heterogenis al filtre, i una via realista cap a un posicionament robust en condicions de camp.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• CARRILLO LOSADA, MARÍA PAULA: Effects of pollution on invertebrate-associated microbiomes across freshwater and marine systems
  
  Autor/a: CARRILLO LOSADA, MARÍA PAULA
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 20/05/2026
  Data de lectura: 19/06/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: BARATA MARTI, CARLOS | VILA COSTA, MARIA
  Resum de tesi: Les activitats humanes han provocat profundes alteracions ambientals, entre les quals destaca la producció i l'alliberament de substàncies químiques sintètiques, un procés que supera la nostra capacitat per avaluar-ne els efectes. Els ecosistemes aquàtics, principals receptors i embornals de contaminants, estan exposats a mescles complexes que varien en persistència, bioacumulació i toxicitat. Tanmateix, l’ecotoxicologia tradicional, basada en anàlisis químiques i escenaris d’exposició simplificats, no capta adequadament els efectes biològics de les exposicions cròniques, a baixes dosis o derivades de mescles. A més, manquen indicadors primerencs i integradors d’exposició, i les aproximacions òmiques presenten un fort biaix cap als vertebrats, cosa que limita el coneixement sobre els invertebrats, els grups dominants dels ecosistemes aquàtics.Aquesta tesi avalua la resposta dels microbiomes associats a invertebrats com a potencials bioindicadors d’exposició a contaminants en sistemes d’aigua dolça i marins, integrant experiments controlats i estudis de camp. Es van utilitzar organismes model com Daphnia magna i el copèpode marí Paracartia grani, juntament amb poblacions naturals d’amfípodes antàrtics. Els estudis de camp van incloure larves d’Hydropsyche exocellata en rius mediterranis afectats per abocaments d’aigües residuals i copèpodes en un gradient latitudinal de l’Atlàntic. Les respostes del microbioma es van caracteritzar mitjançant la seqüenciació del gen ARNr 16S, complementada amb anàlisis químiques, paràmetres de salut de l’hoste i, quan va ser possible, altres enfocaments òmics.En tots els estudis, l’exposició a contaminants va alterar l’estructura i la composició dels microbiomes associats a l’hoste, independentment de l’hàbitat, l’espècie o la classe de contaminant. Aquests canvis van ser reproduïbles i van incloure l’enriquiment o la reducció de tàxons específics, fet que confirma que els microbiomes capten respostes biològiques primerenques a l’estrès químic. A més, els microbiomes associats a invertebrats van ser generalment més sensibles que les comunitats bacterianes ambientals, especialment davant de contaminants bioacumulables i hidrofòbics, com els èsters organofosforats i els hidrocarburs aromàtics policíclics.Tot i que no es va identificar un indicador microbià universal, les respostes van ser consistents dins de contextos ecològics definits. En sistemes marins, tàxons com Pseudoalteromonas, Alteromonas i Rhodobacteraceae es van associar repetidament amb l’exposició a contaminants orgànics. En aigua dolça, van destacar tàxons vinculats a la resistència als antibiòtics i a la influència d’aigües residuals, com Microbacterium i Microtrichaceae. A més, l’enriquiment recurrent de grups amplis com Proteobacteria suggereix que determinats trets funcionals, com la degradació de xenobiòtics, podrien sustentar respostes consistents.També es va explorar la relació entre les pertorbacions del microbioma i la salut de l’hoste. En D. magna, l’exposició a microplàstics va reduir la presència de Limnohabitans i va augmentar la de Pseudomonas, coincidint amb alteracions en la reproducció, el comportament i la transcriptòmica. En els copèpodes, els canvis en el microbioma central es van associar amb un menor rendiment reproductiu. Tot i que aquests resultats recolzen l'existència d'un vincle entre la disbiosi i els efectes sobre la salut, la causalitat encara roman oberta.En conjunt, aquesta tesi demostra que els microbiomes associats a invertebrats constitueixen un enfocament sensible, ecològicament rellevant i informatiu per avaluar l’exposició a contaminants en ecosistemes aquàtics. Mitjançant la integració de resultats de laboratori i de camp, es proposa un marc conceptual alineat amb les noves metodologies d’enfocament (NAMs), amb el potencial de desenvolupar estratègies de biomonitoratge holístiques i d’alt rendiment davant la creixent pressió química global.
  
• CARRION BERTRAN, NIL: Influence of topobathymetric and offshore forcing uncertainties on beach morphodynamic predictability
  
  Autor/a: CARRION BERTRAN, NIL
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de lectura: 19/06/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: FIB. Campus Nord. Sala d'Actes Manuel Martí Recober B6 Planta 0
  Director/a de tesi: CALVETE MANRIQUE, DANIEL | RIBAS PRATS, FRANCESCA
  Resum de tesi: Les platges sorrenques són un dels entorns més importants, i vulnerables de la Terra. Acullen més del 30% de la població mundial i moltes activitats socioeconòmiques. Com a interfície mar-terra, són sistemes molt dinàmics amb nombrosos processos a diferents escales temporals i espacials, que remodelen contínuament la morfologia de la costa. El canvi climàtic podria modificar aquests processos, produint efectes a llarg termini, però també a curt i mitjà termini, impactes que afecten significativament la morfologia de les platges.Per investigar aquests efectes, els models numèrics morfodinàmics són eines clau, ja que permeten analitzar condicions passades i presents, així com explorar escenaris futurs. No obstant això, la seva aplicació comporta diverses fonts d’incertesa. Aquesta tesi se centra en les incerteses relacionades amb el forçament marí i les condicions topobatimètriques inicials a múltiples escales temporals i espacials.A curt termini, es va utilitzar el model basat en processos XBeach per desenvolupar un model conceptual de com la topobatimetria inicial influeix en la generació de dipòsits d'inundació en una platja sintètica inspirada en dades de Castelldefels (Espanya) durant una tempesta. L’estudi va destacar la importància d’utilitzar topobatimetries inicials amb possibles patrons morfològics per analitzar la generació de dipòsits d'inundació. En particular, es va demostrar que la inclusió de patrons morfològics amb diferents longituds d’ona afecta significativament el comportament hidrodinàmic i els patrons de transport de sediments, influint així en la distribució, l’extensió i el volum dels dipòsits. Per exemple, la presència de megacusps de determinades característiques podia quadriplicar el dipòsit d'inundació en comparació amb escenaris sense aquests patrons. Aquest estudi va evidenciar l’incertesa en el modelatge associat no només en la topobatimetria inicial, sinó també a la cronologia dels grups d’onatge incident, que es pot incloure en el model i que pot tenir una influència major en la formació de dipòsits que les variacions en el perfil transversal inicial.A mitjà termini, el model basat en processos XBeach i el model de complexitat reduïda Q2Dmorfo es van utilitzar per investigar com diferents fonts de forçament hidrodinàmic d’onatge i el nivell del mar, afecten el modelatge de la platja encaixada de Castell (Palamós, Espanya) durant sis mesos. L’estudi va demostrar que representacions imprecises de l’onatge poden afectar significativament el modelatge d’una platja encaixada a mitjà termini, mentre que diferents fonts de nivell del mar produeixen resultats similars. En particular, biaixos en la direcció de l’onatge de dades de hindcast van donar lloc a males representacions de l’evolució de la línia de costa, tot i que el model podia recuperar-se si aquestes dades només s’empraven durant un parell de mesos. Aquests resultats posen de manifest les incerteses associades a la selecció de fonts de forçament per simular l’evolució d’una platja encaixada.A llarg termini, es va utilitzar el model Q2Dmorfo per investigar la influència de la cronologia de les tempestes en l’evolució projectada del delta del Llobregat fins a l’any 2100. L’estudi va destacar la forta dependència de la resposta del model respecte al període inicial d’adaptació, que semblava estar influït per la cronologia de l’onatge. Tot i així, quan el model assolia un estat de quasi equilibri durant aquesta fase d’adaptació, el dinamisme posterior, relativament baix degut a la calibració del model, estava controlat principalment per la topobatimetria resultant més que per la cronologia de l’onatge. En conseqüència, les múltiples realitzacions convergien cap a una resposta morfològica similar fins a l’any 2100, limitant la capacitat d’avaluar el paper de la cronologia de les tempestes en l’evolució de la línia de costa a llarg termini. Per abordar aquesta limitació, es proposen diverses millores metodològiques per a treballs futurs.
  
• ERBS, FLORENCE AMANDINE: AI-enhanced Passive Acoustic Monitoring of Tropical Freshwater Environments
  
  Autor/a: ERBS, FLORENCE AMANDINE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 28/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ANDRE SANCHEZ, MICHEL
  Resum de tesi: Els ecosistemes tropicals d'aigua dolça, especialment a la conca de l'Amazones, es troben entre els entorns més vulnerables del món i s'enfronten a pressions creixents derivades d'activitats humanes com la sobreexplotació, la contaminació i la degradació de l'hàbitat. L'eficàcia dels esforços de conservació es veu limitada per l'escassetat de dades de monitoratge a llarg termini, ja que els mètodes tradicionals de mostreig visual solen ser inadequats a causa de l'alta turbiditat de l’aigua de l’Amazones i els complexos mosaics d'hàbitats de les planes inundables, on els llacs, canals i boscos inundats estacionalment dificulten la detecció d'espècies. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament d'un marc de monitoratge innovador i escalable que utilitza el Monitoratge Acústic Passiu (PAM, per les seves sigles en anglès) optimitzat amb Intel·ligència Artificial (IA), centrat en tres espècies indicadores: el dofí rosat (Inia geoffrensis), el tucuxi (Sotalia fluviatilis) i el manatí amazònic (Trichechus inunguis).La investigació es presenta com un compendi de dues publicacions científiques que integren el monitoratge acústic autònom a llarg termini amb tècniques d'aprenentatge profund (Deep Learning), específicament xarxes neuronals convolucionals (CNN), per automatitzar la detecció d'espècies en paisatges sonors d'aigua dolça complexos i sorollosos. El primer estudi es centra en els dofins de riu amazònics, aprofitant la seva producció gairebé contínua de clics d'ecolocalització per a la detecció de presència. El classificador CNN desenvolupat va assolir una precisió mitjana alta de 0,95 i va discriminar amb èxit entre els clics dels dofins i les interferències impulsives, com la pluja i el soroll dels motors de les embarcacions. Aquesta automatització va permetre el seguiment dels moviments estacionals sincronitzats cap a les badies de les planes inundables i els canals dels rius seguint el pols d'inundació anual. Així mateix, l'estudi va aportar dades inèdites sobre l'ús estacional dels boscos inundats, revelant una presència regular de dofins durant els períodes d'aigües altes. A més, es va quantificar el solapament espai-temporal entre els dofins i el trànsit d'embarcacions, establint una base de referència per avaluar l'exposició al soroll antropogènic en hàbitats clau.El segon estudi va aplicar un enfocament similar basat en IA per a la detecció del manatí amazònic, una espècie críptica caracteritzada per un comportament de superfície imperceptible i un repertori vocal prèviament poc descrit en estat salvatge. Mitjançant l'entrenament d'un model CNN amb vocalitzacions salvatges, la investigació va proporcionar la primera caracterització detallada del repertori vocal del manatí amazònic en llibertat, identificant quatre tipus de crides diferents i aportant noves perspectives sobre el comportament vocal de l'espècie a les planes inundables. L'anàlisi dels paràmetres vocals, incloses les taxes de repetició i les característiques de freqüència, va revelar que el llac Mamirauá, on es presumia que l'espècie era absent, funciona com un hàbitat de cria crític.Aquesta tesi demostra que la integració del PAM i l'aprenentatge automàtic ofereix una eina no invasiva, rendible i eficaç per al monitoratge de la biodiversitat en entorns remots d'aigua dolça tropical. La transició de l'anàlisi acústica manual al processament automatitzat permet la conversió eficient de grans conjunts de dades acústiques en coneixement ecològic, tot facilitant la identificació d'hàbitats crítics, el suport a la comprensió dels processos ecològics de les planes al·luvials i avançant en l'avaluació dels impactes antropogènics i la salut dels ecosistemes. Aquestes troballes proporcionen una base sòlida per a un marc de monitoratge estandarditzat a l'Amazònia que doni suport a una conservació basada en l'evidència per a aquestes espècies en perill d'extinció i els seus ecosistemes.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• JULIAN TRUJILLO, EDWIN CRISTIAN: Modelización Flexible y actividad matemática en Ingeniería: análisis de la interpretación, simulación y validación de sistemas dinámicos no lineales
  
  Autor/a: JULIAN TRUJILLO, EDWIN CRISTIAN
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2026
  Data de lectura: 25/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula ferroviària. 2.08. Edifici VGA. EPSEVGAvda. Victor Balaguer 108800 Vilanova i la Geltrú
  Director/a de tesi: GOMEZ URGELLES, JOAN VICENÇ
  Resum de tesi: L’ensenyament de les equacions diferencials en enginyeria continua marcat per una dissociació entre el rigor procedimental i la necessitat d’interpretar, simular i validar sistemes dinàmics en escenaris professionals. Aquesta tesi examina com un enfocament de Modelització Flexible transforma l’activitat matemàtica d’estudiants d’enginyeria quan el treball amb equacions diferencials deixa de centrar-se en la resolució aïllada i s’orienta cap a l’exploració, el contrast i la defensa del model.Des d’un disseny longitudinal, mixt i situat, la recerca va articular unitats didàctiques, laboratoris computacionals i projectes d’especialitat, analitzats mitjançant la triangulació de productes acadèmics, auditoria d’intel·ligència artificial, treball de laboratori i defenses tècniques. L’anàlisi revela un desplaçament consistent cap a formes d’activitat matemàtica centrades en la sensibilitat paramètrica, la lectura dinàmica del sistema i la validació tècnica dels resultats.En particular, la simulació es va configurar com un entorn de contrast epistemològic, mentre que l’auditoria de respostes automatitzades va reforçar la capacitat de qüestionar resultats incompatibles amb el jacobià, el pla de fases i la plausibilitat física del fenomen. Es conclou que la Modelització Flexible desplaça l’eix de l’ensenyament des de l’execució algorísmica cap a la interpretació, la validació i la justificació tècnica de decisions, tot i que aquest procés presenta una apropiació desigual segons la base matemàtica prèvia dels estudiants. D’aquesta manera, es redefineix el paper de la matemàtica com a llenguatge de diagnosi i auditoria en l’era de l’automatització.Paraules clau: modelització flexible; activitat matemàtica; equacions diferencials; sistemes dinàmics; simulació computacional; auditoria d’intel·ligència artificial; pensament crític.​
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CUESTA I MOTA, DÍDAC: Desenvolupament de tecnologies electroquímiques per a l’obtenció d’hidrogen en el tractament d’efluents industrials tèxtils
  
  Autor/a: CUESTA I MOTA, DÍDAC
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2026
  Data de lectura: 14/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: LOPEZ GRIMAU, VICTOR | CANALS CASALS, LLUC
  Resum de tesi: En l’actual context d’emergència climàtica i estrès hídric, la indústria tèxtil s’enfronta al repte de reduir el seu elevat consum d’aigua i les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta tesi investiga la viabilitat d’un sistema electroquímic innovador capaç de realitzar simultàniament la depuració d’efluents residuals complexos i la producció d’hidrogen, integrant així el tractament d’aigües residuals amb la generació d’un vector energètic sense emissions directes de CO2.L’estudi identifica els efluents de tintura amb colorants reactius i els de merceritzat com els més adients per a la integració d’un sistema dual, gràcies a la seva elevada conductivitat i alcalinitat. Mentre que els efluents de merceritzat actuen com un electròlit ideal per a l’electròlisi alcalina, degut al seu 20% de NaOH, els de tintura contenen colorants reactius azoics recalcitrants que no es poden eliminar amb mètodes biològics convencionals, però que són altament sensibles a l’oxidació electroquímica.Un dels pilars de la tesi és el disseny i validació d’una cel·la electroquímica bicompartimentada tipus sandvitx amb una membrana d’intercanvi aniònic (AEM). Aquesta configuració permet separar l’efluent residual a l’ànode de l’electròlit alcalí del càtode, evitant la contaminació de l’hidrogen i millorant l’eficiència energètica del tractament. Els resultats experimentals demostren una eficàcia de decoloració superior al 99% per diversos colorants reactius i una generació d’hidrogen amb una puresa del 98,7%. També es determina la configuració òptima que equilibra eficiència energètica, temps de tractament i cost material pel tractament, amb una densitat de corrent de 150 mA/cm2 i una combinació de càtode de Ni i ànode de Ir-Ru/MMO o BDD segons l’efluent contingui NaCl o Na2SO4.A més, s’ha desenvolupat un model informàtic mitjançant la llibreria eCherry (Modelica) que permet predir el comportament del sistema amb un error màxim del 5% en la decoloració esperada i del 2,1% en la tensió de treball.En conclusió, el treball demostra que el tractament electroquímic no només és una solució eficaç per la decoloració dels efluents de tintura, sinó que esdevé una via estratègica per a l’economia circular, permetent la recuperació energètica de l’hidrogen, a partir del "blending" en calderes, i obrint la porta a la reutilització d’aigua, sals i àlcali.
  

ENGINYERIA CIVIL

• APARICIO URIBE, CARLOS HUMBERTO: EXPERIMENTAL AND NUMERICAL ANALYSIS OF FLOOD-RELATED HAZARD ASSOCIATED WITH THE EVACUATION OF UNDERGROUND STAIRS
  
  Autor/a: APARICIO URIBE, CARLOS HUMBERTO
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de lectura: 12/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: RUSSO, BENIAMINO | TELLEZ ALVAREZ, JACKSON DAVID
  Resum de tesi: El ritme accelerat d’urbanització ha provocat el desenvolupament generalitzat d’infraestructures subterrànies arreu del món. Actualment, aquestes infraestructures s’han tornat cada vegada més vulnerables als fenòmens meteorològics extrems induïts pel canvi climàtic, com ara les inundacions, especialment a les estacions de metro. Donades les característiques singulars dels nuclis subterranis urbans, les escales tenen un paper doble i crític durant les emergències: sovint són la principal via d’evacuació, alhora que actuen com a principal camí d’entrada de l’aigua d’inundació. Aquesta tesi doctoral explora la interacció entre les forces hidrodinàmiques i l’evacuació humana en escales inundades dins d’entorns subterranis. L’estudi té com a objectiu millorar el coneixement sobre aquestes interaccions per identificar llindars d’estabilitat, establir criteris de seguretat i desenvolupar estratègies d’evacuació eficaces. S’ha adoptat un enfocament integral del problema, integrant mètodes experimentals i numèrics.Es va dur a terme una revisió exhaustiva de l’estat de l’art per identificar l’estat actual del coneixement, destacant-ne els principals resultats, les limitacions i possibles línies d’investigació futures. El component experimental d’aquest treball es va basar en una rèplica a escala real construïda al laboratori d’hidràulica de l’escola de Camins de l’Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC). Aquesta rèplica representava les escales d’accés susceptibles d’inundació de l’estació de metro Paral·lel, que forma part de la xarxa de metro de Barcelona. La caracterització hidràulica de les escales va ser seguida per una sèrie de proves amb individus caminant per les escales inundades sota diverses condicions de cabal i tipus de calçat. Es van fer proves addicionals, sota el cabal màxim de la instal·lació, amb individus caminant simultàniament en grups de dos i tres. La primera campanya amb individus en solitari va tenir com a objectiu identificar llindars d’inestabilitat dels vianants, mentre que la segona es va centrar en optimitzar l’evacuació segons les diferents configuracions de grups estudiades.Per complementar les observacions experimentals, es van dur a terme diverses simulacions tridimensionals de Dinàmica de Fluids Computacional (3D-CFD) amb el programari comercial FLOW-3D. Aquestes van analitzar la força d’arrossegament de l’aigua considerant configuracions individuals i grupals de vianants, proporcionant una identificació detallada dels paràmetres hidràulics i de les forces de l’aigua al llarg del domini de les escales. Aquesta recerca aporta nous coneixements sobre la gestió del risc d’inundació en entorns urbans, considerant-ne les limitacions específiques, especialment l’accés a espais subterranis mitjançant escales. Es presta una atenció especial a la evacuació simultània de persones i a les estratègies òptimes per gestionar evacuacions en grup. Els resultats ofereixen dades útils i aplicables per a enginyers, urbanistes i equips d’emergència. D’aquesta manera, es contribueix a millorar la seguretat en evacuacions i la comprensió hidràulica de les escales subterrànies inundades mitjançant una anàlisi integrada experimental i numèrica, fomentant la resiliència urbana i la planificació d’evacuacions en infraestructures subterrànies susceptibles d’inundació.
  
• ASURZA VELIZ, FLAVIO ALEXANDER: Multi-hazard modelling of hydro-geomorphological events for early warning systems. Application to the Val d’Aran (Central Pyrenees, Spain)
  
  Autor/a: ASURZA VELIZ, FLAVIO ALEXANDER
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/05/2026
  Data de lectura: 15/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: HÜRLIMANN ZIEGLER, MARCEL | DE MEDINA IGLESIAS, VICENTE CÉSAR
  Resum de tesi: Els perills hidrogeomorfològics desencadenats per la pluja, com les inundacions i , ocorren sovint en regions muntanyoses, i estan impulsats per un mateix esdeveniment meteorològic però es regeixen per mecanismes hidrològics i geotècnics diferents. La seva anticipació requereix marcs de modelització capaços de representar de manera consistent el condicionament hidrològic del subsol i la seva interacció amb processos d’activació transitoris.Aquesta tesi desenvolupa i avalua un marc de modelització multiperill, basat en models físics i orientat a la predicció, per a la seva aplicació en un sistema d’alerta a la capçalera de la concadel riu Garona (Val d’Aran, Pirineus Centrals, Espanya). La recerca s’estructura en tres etapes. En primer lloc, es millora el model d’estabilitat de vessants basat en esdeveniments mitjançant una estratègia de calibració multiobjectiu que representa explícitament les condicions prèvies i finals d’estabilitat. Els resultats mostren que una representació inadequada dels estats hidrològics del subsol condueix a inestabilitats que són físicament inconsistents abans de l’episodi de pluja desencadenant, posant en evidència la sensibilitat a la humitat antecedent.A partir d’aquest resultat, es desenvolupa un sistema continu i distribuït de modelització hidrològica–geotècnica (SCLAM) que simula el desgel, l’escorrentiu, la redistribució de les aigües subterrànies i l’estabilitat de vessants en un marc unificat. En substituir les condicions antecedents imposades per estats hidrològics simulats, el model millora la coherència física i identifica l'excés de cabal de base com a indicador integrador de les condicions desestabilitzants del subsòl.El marc s’amplia a un prototip de sistema d’alerta primerenca multiperill que integra la predicció d’inundacions i esllavissaments sota esdeveniments meteorològics en conjunt corregits per biaix. El sistema opera a 30 m de resolució sobre més d’un milió de cel·les i completa un cicle de simulació en aproximadament un minut, demostrant la seva viabilitat operativa. Els resultats indiquen que el perill d’inundació respon principalment a la intensitat de la precipitació a curt termini, mentre que el d’esllavissades depèn del condicionant acumulat del subsòl. Aquest comportament asimètric, però acoblat, reforça la necessitat d’un enfocament unificat i basat en estats hidrològics subsuperficials.En conjunt, la tesi demostra que la modelització multiperill és t consistent amb la física, computacionalment eficient i és viable per a la seva implementació en sistemes d’alerta de manera operativa en regions muntanyoses, oferint un marc transferible que integra una representació millorada de l’estat hidrològic subsuperficial, l’acoblament hidrogeotècnic i la incorporació de forçaments de predicció meteorològica.
  
• GARCIA RIVERA, JUAN PABLO: ESTUDIO EXPERIMENTAL DE LA CONFLUENCIA DE LOS RÍOS TOLTÉN Y ALLIPÉN (CHILE): RESULTADOS HIDRODINÁMICOS
  
  Autor/a: GARCIA RIVERA, JUAN PABLO
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/05/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: MARTÍN VIDE, JUAN PEDRO | FERRER BOIX, CARLES
  Resum de tesi: Aquesta tesi va ser motivada per la necessitat de comprendre el comportament hidrodinàmic de la confluència dels rius Toltén i Allipén (Xile), on l'any 2013 per espai de 90 dies es va realitzar una campanya de mesurament de càrrega de fons utilitzant un mostrador Helley-Smith. En aquesta campanya es va registrar transport de graves i sorres amb una distribució espacial transversal no uniforme a la secció de mesurament (transecte), denominada en aquesta tesi com a secció 9. No obstant això, l'absència de mesuraments hidrodinàmics simultànies va impedir establir relacions causa-efecte entre el flux i la distribució del transport sòlid.Durant la campanya de camp també es van registrar cabals individuals i totals, amb valors entre 180 i 900 m³/s, informació que va servir de base per al plantejament descenaris experimentals en el model físic.L'objectiu general de la tesi va ser comprendre el comportament hidrodinàmic (camp tridimensional de velocitats) d'aquesta confluència per identificar patrons que puguin ser generalitzables a confluències amb característiques similars.El model físic va ser construït al Laboratori d'Hidràulica de la Universitat de Piura (Perú), definint-se una escala geomètrica de 1:57.9 condicionada per restriccions espacials de la platja de models. El rang de cabals assajats al model va variar entre 7.7 i 32.8 l/s.Els experiments es van dissenyar considerant diferents combinacions de cabal, caracteritzades mitjançant una relació de cabals Q_tributari/Q_principal, els valors dels quals van oscil·lar entre 0.33 i 3.97.La campanya experimental va incloure el calibratge d'abocadors triangulars per a control de cabal i la definició de condicions de contorn mitjançant modelació unidimensional, utilitzant informació del prototip.Es van mesurar 16 seccions transversals, amb un èmfasi especial en les seccions 6, 8, 9 i 11, properes al transsecte de referència. En total es van realitzar 1641 mesuraments tridimensionals de velocitat (u, v, w), registrats a 25 Hz durant 120 segons per punt, generant més de 3000 dades per mesurament.El processament de dades es va realitzar a Matlab mitjançant algoritmes propis que van incloure filtratge per correlació i soroll (AADV i CADV), aplicació del mètode Space-Phase Thresholding i descomposició Wavelet. Aquesta darrera va permetre separar el senyal en components de baixa freqüència (pulsacions) i alta freqüència (fluctuacions turbulentes), facilitant una anàlisi més profunda de l'estructura temporal del flux.Addicionalment, es van identificar pulsacions de baixa freqüència que es presentaven a cada mesurament, a l'espai de temps de 2 minuts es va poder apreciar que es repetien 6 vegades. L'aplicació de tints va confirmar visualment aquests patrons periòdics de mescla.A partir del camp tridimensional de velocitats es van estimar diferents components de tensió: tensió de Reynolds, tensió de baixa freqüència, tensió total, tensions creuades i tensions properes al fons. Es van comparar les tensions obtingudes amb la tensió crítica d'inici de moviment per a un paràmetre adimensional de Shields de 0,03 (sorres i graves), permetent identificar zones potencials de mobilització del llit.Finalment, la principal aportació d'aquesta tesi rau en la caracterització experimental detallada del camp hidrodinàmic tridimensional en una confluència amb discordança morfològica, mitjançant el mesurament directe de les tres components instantànies de la velocitat i l'anàlisi de les fluctuacions. Els resultats obtinguts proporcionen criteris físics i metodològics transferibles a lestudi de confluències de rius amb característiques geomètriques i hidràuliques similars.
  
• LOPEZ CHACON, SERGIO RICARDO: Enhanced short-term prediction of high streamflow combining physically based and machine learning models
  
  Autor/a: LOPEZ CHACON, SERGIO RICARDO
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 11/06/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
  Resum de tesi: Els models d’aprenentatge automàtic han demostrat un gran potencial en l’última dècada per a la predicció de cabals. Tot i assolir una precisió considerable, aquests models encara presenten algunes limitacions i aspectes poc explorats en aquest àmbit: la disminució de la precisió en cabals elevats, les aplicacions d’estimació de la incertesa i la interpretació hidrològica dels models. Els valors de cabal elevat són els més rellevants per als sistemes d’alerta primerenca de mitigació d’inundacions. Tanmateix, aquests registres són escassos en les dades. Per això, s’observa una disminució de la precisió, que s’accentua en escenaris extrapolats. Aquesta tesi proposa dues metodologies que donen suport als models d’aprenentatge automàtic amb les sortides d’un model basat en principis físics per millorar les capacitats de predicció en cabals elevats. La primera metodologia produeix un model d’aprenentatge automàtic entrenat amb una combinació d’esdeveniments observats i esdeveniments sintètics de cabals elevats generats per un model basat en principis físics. La segona metodologia crea un model híbrid que combina sortides d’un model basat en principis físics i la predicció dels seus residus mitjançant un model d’aprenentatge automàtic. Ambdues metodologies han mostrat millores en la precisió en comparació amb models entrenats únicament amb dades observades, assolint reduccions de l’error quadràtic mitjà superiors al 23% per a valors de cabal superiors al període de retorn de 3 anys a l’àrea d’estudi. Tanmateix, la segona metodologia aconsegueix aproximacions més properes al valor màxim observat, amb capacitats significatives d’extrapolació.Malgrat la precisió, la incertesa associada al model és un tema principal a explorar. En la tesi es desenvolupa una metodologia per estimar la incertesa de la sortida d’un model de predicció de cabals mitjançant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats de la metodologia mostren que les distribucions dels residus es poden descriure de manera acceptable. En conseqüència, l’interval d’incertesa cobreix el 87,9% dels valors observats superiors al període de retorn de 3 anys, amb una amplada d’interval significativament menor que la del mètode Box-Cox àmpliament utilitzat. Finalment, s’aborda la interpretació hidrològica d’un model d’aprenentatge automàtic per a la predicció de cabals. Els resultats mostren que el model pot identificar àrees de la conca la escorrentia de les quals contribueix de manera considerable al punt de control, així com períodes de saturació prèvia del sòl i l’impacte dels valors més elevats de precipitació en la predicció del model. Quan l’hidrograma presenta una pujada pronunciada, el model considera de manera acceptable la precipitació acumulada recent com la característica més rellevant, juntament amb la saturació prèvia. A mesura que s’apropa el pic de l’hidrograma i durant la fase de descens, el cabal previ adquireix més rellevància, recolzat per l’escorrentia de regions distants. El model d’aprenentatge automàtic pot interpretar adequadament el sistema de la conca i proporcionar informació valuosa.
  
• TANGIRALA, SRI KALYAN: Understanding coupled processes in Unconventional Geothermal Systems for enhancing safety and longevity
  
  Autor/a: TANGIRALA, SRI KALYAN
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VILARRASA RIAÑO, VÍCTOR
  Resum de tesi: Per ampliar l'electrificació mitjançant energia geotèrmica, cal un desplegament generalitzat de sistemes no convencionals, com els Sistemes Geotèrmics Millorats (EGS), fins i tot en regions situades lluny dels punts calents tectònics. Aquesta tesi investiga els processos acoblats que governen aquests sistemes, centrant-se especialment en (i) l'estimulació hidràulica i la sismicitat induïda associada dels EGS basats en fractures naturals, (ii) l'intercanvi de calor i la viabilitat econòmica dels Sistemes Geotèrmics de Circuit Tancat (CLGS), (iii) la circulació a llarg termini en EGS basats en fractures hidràuliques i (iv) l'optimització dels Dispositius de Control de Flux (FCD) per mitigar l'irrupció tèrmica en EGS basats en fractures hidràuliques i garantir una generació d'electricitat consistent durant la vida útil d'aquests sistemes.Inicialment, la tesi descriu com el camp de l'energia geotèrmica ha evolucionat al llarg de les dècades pel que fa a la seva capacitat de generació d'electricitat, des dels sistemes hidrotermals tradicionals fins als desenvolupaments recents en EGS basats en fractures hidràuliques. Per explorar la influència del volum total d'aigua injectada sobre el terratrèmol de magnitud màxima en EGS, s'han dut a terme models hidromecànics (HM) acoblats d'estimulació per cisallament d'una sola fractura preexistent utilitzant un conjunt de protocols d'injecció i taxes d'injecció. Els resultats de la simulació indiquen que no hi ha cap protocol d'injecció en particular millor (més segur) que la resta pel que fa a la sismicitat induïda i la millora de la permeabilitat. Els resultats suggereixen que el protocol d'injecció emprat té un efecte més fort sobre el terratrèmol de magnitud màxima que el volum total d'aigua injectada.Aquesta tesi avalua el rendiment pràctic del CLGS mitjançant models termohidràulics (TH) acoblats. L'avaluació se centra en la disminució de la temperatura de producció i la capacitat de generació d'electricitat d'aquests sistemes durant la circulació a llarg termini, juntament amb la seva rendibilitat econòmica. Els resultats demostren que els cabals de circulació elevats, necessaris per generar nivells de MW d'electricitat, condueixen a una ràpida caiguda de la temperatura de producció i la capacitat de generació d'electricitat. Quan es combinen amb costos de perforació molt elevats, aquests factors fan que el CLGS sigui econòmicament no rendible en regions fora dels gradients geotèrmics elevats, desafiant les afirmacions d'escalabilitat universal.Finalment, es modelen les complexitats dels processos termohidromecànics (THM) acoblats en EGS basats en fractures hidràuliques durant la circulació a llarg termini. El refredament de la matriu rocosa indueix un augment termoelàstic en les obertures de les fractures, cosa que redueix eficaçment la potència de bombament, però que, al seu torn, també pot conduir a un augment de la no uniformitat del flux i la ruptura tèrmica si no es gestiona adequadament. També s'han estudiat mesures per prevenir la ruptura tèrmica, com ara l'ús de FCD. Si bé els FCD augmenten la potència de bombament necessària al sistema, restringeixen la no uniformitat del flux durant la circulació i eviten eficaçment la ruptura tèrmica, garantint una tendència constant en la generació neta d'electricitat durant la vida útil prolongada del projecte EGS. En resum, aquesta tesi reitera la importància de comprendre els processos acoblats en els sistemes d'energia subterrània per millorar tant la seguretat com la longevitat de les operacions geotèrmiques. En identificar les limitacions clau i proposar estratègies físicament fonamentades per reduir els seus impactes, aquest treball contribueix a allargar la vida útil dels sistemes geotèrmics no convencionals durant dècades més enllà del període estàndard de 30 anys.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• FERNANDEZ, LORETTE SYLVIE JACQUELINE: Design and Characterization of More Sustainable Molecular Solar Thermal Energy Storage Systems
  
  Autor/a: FERNANDEZ, LORETTE SYLVIE JACQUELINE
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MOTH-POULSEN, KASPER
  Resum de tesi: La demanda i el consum d’energia associats al creixement de la població mundial estan impulsant una transició energètica dels combustibles fòssils cap a alternatives més sostenibles, amb l’emmagatzematge d'energia al centre d’aquesta revolució. Entre els diversos enfocaments, l’emmagatzematge molecular d’energia solar tèrmica (MOST) està guanyant cada vegada més interès. Els sistemes MOST, lliures d’emissions, capturen l’energia solar, l’emmagatzemen químicament i l’alliberen sota demanda en forma de calor. En la present tesi doctoral s'examinen tres estratègies per promoure encara més la sostenibilitat dels sistemes MOST. La primera es basa en millorar el rendiment d’un petit dispositiu líquid de captació d’energia solar mitjançant la introducció de diversos elements reflectors sota el col·lector. D'aquesta manera s'ha aconseguit un augment del 0,1 % en l’eficiència d’emmagatzematge d’energia solar en comparació amb un fons no reflectant. La segona estratègia se centra en l’ús de tensioactius per dispersar fotointerruptors orgànics MOST en aigua. En aquestes formulacions s'ha demostrat tant la captació de llum solar (simulada) com l’alliberament macroscòpic de calor (en condicions ambientals) de 4,7 °C. La tercera examina les propietats òptiques de recobriments MOST basats en nanocristalls de cel·lulosa per al desenvolupament de dispositius en estat sòlid. En conjunt, aquestes estratègies obren el camí cap a futures línies de recerca sostenibles per als sistemes MOST.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ALHARFOUCH, LOUJAIN: Integrating ecohydrological, isotopic, and numerical approaches to assess water use by montane Scots pine under varying wetness conditions
  
  Autor/a: ALHARFOUCH, LOUJAIN
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HIDALGO GONZÁLEZ, JUAN JOSÉ | LATRON, JÉRÔME
  Resum de tesi: L’ecohidrologia proporciona un marc fonamental per comprendre les interaccions entre la vegetació i el cicle hidrològic, especialment en els ecosistemes forestals que regulen de manera decisiva els fluxos d’aigua i la resiliència dels ecosistemes. A les regions mediterrànies de muntanya, l’augment de la variabilitat climàtica i la recurrència de les sequeres situen els boscos prop dels seus límits hidràulics, d’altra banda persisteixen moltes incerteses sobre com els arbres accedeixen a l’aigua, l’emmagatzemen i la utilitzen sota condicions contrastades d’humitat, o sobre com aquests processos poden representar-se en models ecohidrològics.Aquesta tesi investiga la dinàmica de l’absorció d’aigua pels arbres i la seva representació combinant observacions de camp d’alta resolució temporal i espacial, isòtops estables de l’aigua i modelització basada en processos. L’estudi s’ha dut a terme a les conques d’investigació de Vallcebre (NE de l’Estat espanyol), i l’espècie estudiada ha estat el pi roig (Pinus sylvestris L.). S’han combinat mesures de: variables meteorològiques, flux de saba, variacions del diàmetre del tronc, contingut i potencial de l’aigua al sòl i nivells freàtics, amb mostrejos setmanals d’isòtops estables a la precipitació, l’aigua del sòl, l’aigua subterrània i l’aigua del xilema. Aquestes dades s’han analitzat mitjançant aproximacions estadístiques i modelització numèrica, amb la finalitat d’examinar l’absorció d’aigua pels arbres a escala de parcel·la forestal en períodes secs i humits contrastats.Les anàlisis ecohidrològiques i isotòpiques basades en les mesures de camp han posat de manifest que l’ús de l’aigua pel pi roig està fortament limitat pel potencial hídric del sòl durant les sequeres, durant aquest períodes els arbre depenen del magatzem intern d’aigua al tronc i responen poc a les aportacions recents de precipitació. Els isòtops estables han mostrat una contribució dominant de l’aigua del sòl recarregada a l’hivern i emmagatzemada en porus petits, i per tant fortament lligada, fins i tot després d’episodis intensos de precipitació estival. Només després d’una humectació prolongada del sòl els arbres comencen a incorporar la precipitació d’estiu, utilitzant finalment una mescla d’aigua de precipitacions hivernals i estivals. Aquests resultats indiquen una clara preferència per reserves d’aigua més estables, amb temps de residència més llargs, i destaquen el paper clau de la precipitació hivernal en el manteniment del funcionament hidràulic dels arbres en boscos mediterranis de muntanya.A partir d’aquestes observacions a escala de parcel·la, la segona part de la tesi desenvolupa una parametrització de l’absorció radicular de l’aigua de base física i sense calibratge, basada en les taxes de reducció del contingut d’aigua del sòl i restringida per la transpiració, derivada del flux de saba. Implementat en un model numèric, aquest enfoc supera de manera consistent les funcions empíriques de distribució radicular habitualment utilitzades per a reproduir la dinàmica del contingut i del potencial hídric del sòl. La validació independent utilitzant els isòtops estables de l’aigua ha confirmat la robustesa del marc de modelització proposat i ha revelat patrons d’ús de l’aigua pels arbres sota condicions seques i humides coherents amb els resultats ecohidrològics i isotòpics obtinguts al camp.L’acord entre els resultats basats en observacions de camp i els derivats de la modelització demostra que la integració d’observacions ecohidrològiques, isòtops estables i modelització de base física proporciona un marc coherent i robust per avançar en la comprensió de l’absorció d’aigua pels arbres.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• ROSSI, FRANCESCA: Machine Learning Tools for Power Systems Optimal and Stable Operation
  
  Autor/a: ROSSI, FRANCESCA
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PRIETO ARAUJO, EDUARDO | GOMIS BELLMUNT, ORIOL
  Resum de tesi: La ràpida descarbonització dels sistemes elèctrics i la integració a gran escala de recursos basats en inversors (*inverter based resources*, IBR), enllaços de corrent continu d'alta tensió (*high voltage direct current*, HVDC) i tecnologies dominades per l'electrònica de potència estan transformant profundament el comportament dinàmic de les xarxes elèctriques modernes. Aquests canvis introdueixen nous reptes d’estabilitat, especialment relacionats amb l’estabilitat de petit senyal, que no són adequadament abordats per les eines operatives convencionals. Al mateix temps, els operadors del sistema s'enfronten a requisits creixents per a una presa de decisions ràpida, fiable i òptima sota condicions d'operació altament variables.Aquesta tesi proposa un marc integral basat en tècniques d'aprenentatge automàtic (*machine learning*, ML) per donar suport a l'operació òptima i estable dels sistemes elèctrics moderns. La contribució principal és el desenvolupament de models substitutius basats en dades per a l'avaluació de l’estabilitat de petit senyal i dels indicadors de rendiment d’estabilitat, que permeten la seva integració eficient en els processos de presa de decisions operatives. Per gestionar l'escassetat de dades d'entrenament representatives, es desenvolupa una metodologia eficient per a la generació de dades sintètiques a gran escala i l'exploració multidimensional de l'espai operatiu, amb una atenció especial als sistemes amb una elevada penetració d'IBR.A partir d'aquests models substitutius, la tesi introdueix restriccions d'estabilitat de petit senyal basades en una regressió que es poden integrar en marcs d'optimització. En particular, es proposa una formulació de flux òptim de potència amb restriccions d'estabilitat (SSSC-OPF) per calcular punts d'operació estàticament factibles i dinàmicament estables tant en l’operació en línia com en la planificació operativa, mentre que també es desenvolupa un marc d'optimització amb retroalimentació en línia restringida per l'estabilitat de petit senyal (SSSC-OFO) per permetre l'ajustament continu, sense model i en temps real, del repartiment de generació basat en mesures.A més, el treball aborda el paper crític del control dels convertidors electrònics de potència mitjançant la proposta de mètodes basats en dades per a la selecció i assignació dels rols de control dels convertidors en xarxes híbrides AC/DC. S'empren tècniques de *clustering*, reducció de dimensionalitat i extracció de coneixement per identificar configuracions de control que milloren l'estabilitat al llarg de l'espai d'operació del sistema.Finalment, es presenta un marc de presa de decisions multicriteri basat en dades per donar suport a l'assignació en temps real dels rols de control dels convertidors, combinant la predicció del rendiment basada en ML amb criteris operatius.Els casos d'estudi sobre models realistes de sistemes elèctrics i sistemes de prova acadèmics demostren l'eficàcia, l'escalabilitat i els avantatges computacionals dels enfocaments proposats. En conjunt, la tesi mostra que les eines basades en ML poden millorar significativament la capacitat dels operadors del sistema per garantir una operació òptima i estable en petit senyal en futures xarxes dominades per l'electrònica de potència.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• VILELLA VEGA, MANEL: Enhanced modulation strategies for a high-efficiency energy conversion system for electric vehicles
  
  Autor/a: VILELLA VEGA, MANEL
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/04/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències (TR1-085), campus de Terrassa
  Director/a de tesi: ZARAGOZA BERTOMEU, JORDI | BERBEL ARTAL, NÉSTOR
  Resum de tesi: La transició global cap als vehicles elèctrics (VE) ha intensificat la demanda d’electrònica de potència d’alta eficiència. Els carregadors embarcats On-Board Chargers (OBC) i els sistemes de conversió d’energia bidireccionals són essencials per gestionar el flux d’energia entre la xarxa elèctrica i la bateria del vehicle. Aquests sistemes han de ser compactes, lleugers i capaços d’oferir una alta densitat de potència per satisfer els requisits de l’automoció moderna. En aquest context, la conversió DC-DC bidireccional aïllada, i en particular el convertidor DAB, ha emergit com una tecnologia clau gràcies al seu aïllament galvànic inherent i al seu alt rendiment. Per assolir una elevada densitat de potència i eficiència, aquesta recerca utilitza semiconductors de banda ampla (WBG), concretament dispositius de Nitrur de Gal·li (GaN), que permeten freqüències de commutació més elevades en comparació amb el silici tradicional.L’objectiu principal d’aquest treball doctoral és optimitzar les tècniques de control i modulació per explotar tot el potencial dels semiconductors de GaN, tot mitigant els reptes associats al funcionament a alta freqüència, com ara els efectes paràsits, la gestió tèrmica i les interferències electromagnètiques (EMI). La recerca s’estructura al voltant de quatre contribucions principals.En primer lloc, la tesi avalua experimentalment un convertidor DAB no ressonant basat en GaN, analitzant els compromisos entre la freqüència de commutació, l’eficiència i les EMI. Es demostra que amb l’augment de la freqüència de commutació fins a 200 kHz es manté una alta eficiència, alhora que permet una reducció significativa de la mida dels components passius sense comprometre la compatibilitat electromagnètica.En segon lloc, s’introdueix una quantificació matemàtica del corrent DC en règim estacionari en convertidors DAB no ressonants. La formulació, que té en compte les variacions de la resistència dels semiconductors i els desajustos temporals, es valida experimentalment i s’acobla a una estratègia de control de compensació de tensió en bucle tancat per mitigar de manera efectiva aquests corrents DC paràsits.En tercer lloc, es desenvolupa una modulació de freqüència variable per reduir els corrents de pic transitoris durant l’arrencada i les variacions de càrrega.Finalment, la tesi explora la connexió modular en sèrie-paral·lel de convertidors per escalar el sistema a diferents tensions de bateria dels VE.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• HAULANI EL HARAK, HANAN: ESTUDIO DE LAS CAUSAS Y PROPUESTA DE MEDIDAS PARA REDUCIR LA TASA DE ABANDONO EN USUARIOS DE LENTES DE CONTACTO
  
  Autor/a: HAULANI EL HARAK, HANAN
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: TORRENTS GÓMEZ, AURORA | GISPETS PARCERISAS, JOAN
  Tribunal:
       PRESIDENT: GIRÁLDEZ FERNÁNDEZ, MARIA JESÚS
       SECRETARI: CARDONA TORRADEFLOT, GENIS
       VOCAL: DURBÁN FORNIELES, JUAN JOSÉ
  Resum de tesi: IntroduccióL’ús de LC s’ha consolidat com una opció òptica eficaç i àmpliament acceptada. Tot i això, una proporció rellevant d’usuaris n’abandona l’ús, sovint de manera precoç i no planificada, a causa de dificultats no resoltes o expectatives no complertes. L’abandonament de les LC és un fenomen multifactorial associat principalment a la incomoditat ocular, la sequedat, les dificultats de manipulació i la manca de seguiment clínic, i continua representant un repte clínic malgrat els avenços tecnològics.Treball realitzatAquesta tesi analitza l’abandonament de les LC i desenvolupa estratègies per prevenir-lo mitjançant tres línies principals: una revisió de la literatura, tres estudis observacionals en entorns clínic, universitari i d’òptica, i el disseny i implementació d’una guia de bones pràctiques clíniques amb seguiment estructurat aplicada al CUV.ResultatsL’abandonament es confirma com un fenomen freqüent i consistent entre entorns, amb taxes similars a les descrites a la literatura. La sequedat, la incomoditat i la sensació de cos estrany són els factors més associats, juntament amb les dificultats de manipulació inicial i la manca de seguiment. La qualitat visual no es comporta com a factor determinant. L’acompanyament clínic estructurat, l’educació del pacient i l’estandardització de protocols s’associen a una menor taxa d’abandonament, mentre que en l’entorn d’òptica es detecten barreres d’accés i deficiències en el procés d’adaptació. Determinades condicions ambientals poden actuar com a factors moduladors.ConclusionsLa incomoditat i la sequedat ocular es mantenen com a principals causes d’abandonament, sovint relacionades amb un seguiment insuficient. La implementació d’una guia estructurada d’adaptació i seguiment pot reduir l’abandonament i millorar la satisfacció i la retenció. Aquesta tesi aporta evidència sobre la situació a Espanya i proposa un model aplicable a la pràctica clínica.
  
• RAMÍREZ CANO, NATALIA: Medida morfológica de la tortuosidad de los vasos retinianos mediante análisis digital de imagen
  
  Autor/a: RAMÍREZ CANO, NATALIA
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 07/05/2026
  Data de lectura: 12/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Auditorio del Centro Universitario de la Visión. Paseo 22 de Julio, 660. 08222 Terrassay tambien por MEET: meet.google.com/sti-qkko-ihk
  Director/a de tesi: MILLAN GARCIA VARELA, MARIA SAGRARIO
  Tribunal:
       PRESIDENT NO PRESENCIAL: ARINES PIFERRER, JUSTO
       SECRETARI: MOLINERO ALBAREDA, XAVIER
       VOCAL NO PRESENCIAL: CONDE PORTILLA, OLGA MARÍA
  Resum de tesi: La tortuositat dels vasos retinians ha estat àmpliament identificada per la comunitat mèdica com un biomarcador directe i no invasiu del desenvolupament de malalties oculars vasculars i sistèmiques, a causa del fet que la xarxa vascular de la retina és una estructura fina i altament sensible als canvis de pressió arterial i altres factors hemodinàmics. Aquestes alteracions produeixen canvis observables en els seus vasos, modificant els paràmetres morfològics de gruix, curvatura, desviació i nivell de tortuositat, cosa que converteix la xarxa vascular de la retina en un òrgan diana privilegiat per a la detecció precoç de processos patològics oculars i vasculars.L'anàlisi quantitativa de la tortuositat a la xarxa vascular retiniana se sol dur a terme a partir del processament de retinografies digitals mitjançant l'ús d'algoritmes que permeten l'avaluació d'índexs de tortuositat; locals (que caracteritzen la tortuositat dels segments de vasos lliures de bifurcacions), i globals (que sintetitzen informació sobre la tortuositat de tota la xarxa vascular). Tanmateix, el càlcul d'aquests índexs està condicionat per factors tècnics com la resolució espacial de les imatges, el marc en l'adquisició de la retinografia (centrada en la màcula o en la papil·la), així com l'elecció de combinacions d'esquemes de ponderació i índexs per al càlcul d'índexs de tortuositat globals.Aquesta tesi doctoral, presentada com un compendi de tres publicacions científiques, aborda de manera exhaustiva aquests reptes. En primer lloc, s'estudia l'impacte del marc (macular o papil·la) de les retinografies en l'estimació de la tortuositat local. En segon lloc, s'avalua la influència de la resolució de la imatge en la robustesa del càlcul dels índexs locals. Finalment, proposa un marc de validació objectiu i quantitatiu per a índexs globals basat en la composició matemàtica de les mesures de l'índex de tortuositat local.Els resultats obtinguts permeten establir criteris d'ús per a la selecció d'índexs locals fiables, demostrar les limitacions derivades de les condicions d'adquisició i proposar un punt metodològic entre les mesures locals i globals. Amb això, la tesi contribueix a l'estandardització de l'anàlisi de la tortuositat en imatges retinals, amb l'objectiu de millorar la seva aplicabilitat clínica i el seu valor com a biomarcador de malalties sistèmiques.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• MOMIN, SAMAR: An AI-Augmented Scalable Framework for High-Resolution Exposure and Seismic Risk Assessment
  
  Autor/a: MOMIN, SAMAR
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/05/2026
  Data de lectura: 06/07/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: CARREÑO TIBADUIZA, MARTHA LILIANA
  Resum de tesi: Les avaluacions probabilístiques de risc sísmic i multi-risc a gran escala i alta resolució depenen críticament de com es representa l’exposició i de com s’assignen adequadament les funcions de vulnerabilitat a parcs edificats heterogenis. Mentre que la modelització del perill ha assolit un alt grau d’harmonització i la modelització de la vulnerabilitat ha assolit un alt nivell de maduresa computacional, la interfície exposició–vulnerabilitat continua sent manual, basada en tipologies i difícil d’escalar de manera consistent. A Barcelona i arreu de Catalunya, les funcions de vulnerabilitat derivades d’edificis individuals o mostres limitades han estat sovint extrapolades a portafolis utilitzant classificacions gruixudes. Quan els models de perill, exposició i dany a pèrdua es mantenen constants, aquesta pràctica produeix una gran dispersió en les mètriques de pèrdua a nivell de portafoli. Primer quantifica aquesta variabilitat mitjançant una anàlisi de sensibilitat controlada centrada exclusivament en la vulnerabilitat per a Barcelona. Utilitzant una base consistent de perill sísmic probabilístic i una correspondència unificada de dany a pèrdua, els conjunts de funcions de vulnerabilitat publicats s’intercanvien mentre tots els altres components es mantenen fixos. Els resultats mostren que la Pèrdua Anual Mitjana (AAL) varia aproximadament entre 25,6 milions d’euros i 348,0 milions d’euros depenent únicament del conjunt de vulnerabilitat seleccionat, demostrant una sensibilitat d’ordre de magnitud atribuïble a l’assignació de funcions. Un estudi pilot focalitzat al districte de l’Eixample confirma que la reassiganció manual detallada (per exemple, posicions de cantonada versus centre d’illa) millora el realisme local, però no és escalable a portafolis a escala de ciutat o regió.Per abordar aquesta limitació estructural, el segon pas passa d’una assignació ad hoc cap a una exposició repetible i transparent. La tesi desenvolupa un flux de treball d’estructuració de l’exposició basat en la geometria mitjançant Anàlisi, Classificació i Agrupació de Petjades d’Edificis (BFA/BFC/BFG). Les petjades cadastrals d’edificis d’alta resolució de Catalunya s’utilitzen per extreure dimensions i es transformen en classes de forma en planta interpretables i reproduïbles utilitzant mètriques de forma prèviament calculades per definir classes basades en costats. Els resultats de l’anàlisi comparativa de diverses mètriques de forma mostren que les mesures simples de compacitat coincideixen en rectangles i quadrats regulars, però difuminen diferències importants en plantes allargades, irregulars i basades en obertures. Això revela redundància entre els índexs escalars de compacitat i una capacitat discriminatòria limitada per a geometries articulades i basades en obertures, destacant la necessitat d’una alternativa aprenable capaç de preservar distincions fines rellevants per al comportament estructural.El marc d’Anàlisi, Reconeixement i Classificació de Petjades d’Edificis (BFARC-YOLO) es basa en aquesta base per permetre una classificació escalable de l’exposició augmentada amb intel·ligència artificial. Aproximadament 1,8 milions de petjades d’edificis es representen com a siluetes orientades i es processen mitjançant un entrenament progressiu amb ~0,34% de mostres etiquetades. El model final assoleix una precisió mitjana (mAP@0.5:0.95) ≈ 0,96 en 44 classes de gran detall. L’optimització amb GPU redueix el temps d’inferència regional de més de 490 hores (referència CPU) a ~72 hores, demostrant la seva viabilitat operativa. La interoperabilitat amb la taxonomia GEM permet la integració directa en plataformes de risc existents i una interfície web lleugera permet inferències per lots auditables.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• RAMOS LOPEZ, DANIEL: Contribution to TCP Congestion Control Algorithms and Active Queue Management in PEP-Based Geosynchronous Satellite Networks
  
  Autor/a: RAMOS LOPEZ, DANIEL
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MATA DIAZ, JORGE | ALINS DELGADO, JUAN JOSE
  Resum de tesi: L’optimització dels algorismes de control de congestió del Transmission Control Protocol (TCP) en xarxes satel·litàries geoestacionàries continua sent un repte de recerca significatiu a causa dels elevats retards de propagació, l’amplada de banda limitada i les condicions dinàmiques dels enllaços. Aquesta tesi presenta una anàlisi exhaustiva de diversos mecanismes de control de congestió TCP i polítiques de Active Queue Management (AQM) en entorns satel·litaris geoestacionaris basats en Performance Enhancing Proxy (PEP).L’estudi avalua tres variants principals de TCP, CUBIC, YeAH i BBRv1 sota diferents configuracions d’AQM, incloent-hi CoDel, FQ-CoDel i FQ-PIE. Mitjançant la nostra plataforma d’emulació, el TCP-Splitting Satellite Emulation Framework (TSEF), s’analitza la interacció entre aquests algorismes de control de congestió i tècniques d’AQM per identificar estratègies òptimes per equilibrar l’utilització, la latència i l’equitat en l’ús de l’amplada de banda. Els resultats indiquen que, tot i que TCP CUBIC continua tenint un rendiment sòlid en xarxes satel·litàries geoestacionàries, la seva efectivitat es veu millorada amb l’aplicació de polítiques AQM adequades, com FQ-PIE i FQ-CoDel, especialment amb ECN activat. Aquests mecanismes d’AQM demostren una millor gestió de la latència i una distribució equitativa de l’amplada de banda entre els diferents fluxos TCP. Aquesta recerca contribueix al desenvolupament continu dels protocols de comunicació per satèl·lit, oferint informació empírica sobre el comportament del TCP en entorns satel·litaris i proporcionant recomanacions per a l’optimització del control de congestió i la gestió de cues. Els resultats serveixen de base per millorar el rendiment real d’Internet per satèl·lit, especialment en aplicacions que requereixen una baixa latència i una alta velocitat de transmissió de dades.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• LOPEZ ALVAREZ, CIBRAN: Unveiling correlated charge dynamics and recombination pathways in energy materials via quantum simulations and machine learning
  
  Autor/a: LOPEZ ALVAREZ, CIBRAN
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/05/2026
  Data de lectura: 29/06/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent de l'edifici A del Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: CAZORLA SILVA, CLAUDIO | SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR
  Resum de tesi: Entendre com els mecanismes a escala atòmica governen el transport iònic i electrònic és essencial per al disseny de materials energètics de nova generació. En aquest treball, combinem simulacions de primers principis i tècniques d’aprenentatge automàtic per proporcionar enfocaments predictius i transferibles per a la modelització i la comprensió, a escala atomística, d’electròlits d’estat sòlid i materials fotovoltaics basats en calcohalurs de pnictògens (MChX, amb M = Bi, Sb; Ch = S, Se; i X = I, Br).Els nostres càlculs de primers principis i els estudis d’aprenentatge no supervisat van revelar que la difusió iònica en electròlits d’estat sòlid està fonamentalment governada pel moviment correlacionat de múltiples ions. Aquests esdeveniments cooperatius estan fortament influenciats per les vibracions de la xarxa cristal·lina, establint un vincle entre la conductivitat iònica, la dinàmica vibracional i les propietats elàstiques de la xarxa cristal·lina no difusiva. Es van identificar longituds de correlació característiques, notablement independents de la temperatura, que proporcionen nous descriptors per al disseny de conductors iònics ràpids. A més, es van desenvolupar una base de dades exhaustiva de simulacions de primers principis i eines d’anàlisi automatitzada, oferint una plataforma escalable per comprendre el transport iònic en diverses famílies de materials i composicions.Paral·lelament, simulacions de primers principis combinades amb aprenentatge profund i modelització a nivell de dispositiu van permetre identificar i validar experimentalment solucions sòlides basades en MChX amb amplades de banda ajustables (1.2–2.1 eV) i coeficients d’absorció elevats (fins a 66 μm⁻¹), demostrant el potencial dels tàndems MChX per assolir corrents de curtcircuit superiors a 18 mA/cm². Càlculs ab initio addicionals van revelar que les vacants de calcogen actuen com a centres no radiatius dominants en MChX, limitant potencialment l’eficiència fins al 24% en BiSeI. Tanmateix, es va demostrar que la substitució aniònica dirigida i les condicions de síntesi adequades poden suprimir aquests centres de recombinació perjudicials.En conjunt, el treball realitzat durant aquest doctorat estableix marcs generalitzables que connecten els mecanismes atomístics amb el rendiment macroscòpic dels dispositius. Les metodologies introduïdes són fàcilment transferibles a altres famílies de materials i aplicacions funcionals, proporcionant un full de ruta per al disseny racional de tecnologies energètiques sostenibles i d’alt rendiment.
  

FOTÒNICA

• HERNANDEZ RUIZ, MARÍA: Cavity-Enhanced, Optically Pumped Magnetometry and its Miniaturization
  
  Autor/a: HERNANDEZ RUIZ, MARÍA
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/05/2026
  Data de lectura: 07/07/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: MITCHELL, MORGAN | LUCIVERO, VITO GIOVANNI
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el desenvolupament i la implementació experimental cap a l'obtenció d'un magnetòmetre atòmic miniaturitzat potenciat per l'us d'una cavitat òptica, dissenyat per a una alta sensibilitat i una alta resolució espacial. La tècnica proposada es fonamenta en la lectura òptica de la polarització atòmica mitjançant una cavitat, utilitzant la tècnica Pound–Drever–Hall.El magnetòmetre s'ha realitzat experimentalment i s'ha caracteritzat, incloent un disseny compatible amb les mesures biològiques. Aquest magnetòmetre pot funcionar amb un extrem obert en un entorn de d'apantallament magnètic feble (amb només una capa de mu-metall). El sistema s'ha aplicat a l'estudi de bacteris magnetotàctics, la resposta magnètica dels quals sorgeix de la dinàmica d'alineació i relaxació de les cadenes de magnetosomes intracel·lulars. Les mesures del senyal magnètic resoltes en el temps han sigut analitzades assumint una relaxació exponencial. A més, l'anàlisi teòrica s'ha ampliat utilitzant un model estocàstic per detectar desviacions del comportament exponencial associades a l'evaporació de la mostra.La sensibilitat i estabilitat assolides del magnetòmetre han permès la detecció fiable de senyals magnètics en l'escala de nanotesla, amb una longitud característica de detecció Lat=1.5 mm. Aquests resultats demostren el potencial de la magnetometria atòmica potenciada per l'us d'una cavitat òptica per a la investigació de sistemes magnètics biològics. Aquest treball estableix una plataforma versàtil per a mesures magnètiques d'alta sensibilitat i obre perspectives prometedores per a futures aplicacions en biofísica i microscòpia magnètica.
  
• MORENO ABAJO, ÁLVARO: Optical investigation of 2D materials with in-plane engineering: exciton confinement and chirality sensing
  
  Autor/a: MORENO ABAJO, ÁLVARO
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | RESERBAT-PLANTEY, ANTOINE
  Resum de tesi: Els materials bidimensionals (2D) proporcionen una plataforma potent per a l’enginyeria a nanoescala i el control de la geometria i dels entorns energètics sense modificar directament el material, a causa de la seva naturalesa interfacial. Aquesta tesi explora com podem aprofitar aquest potencial mitjançant l’enginyeria en el pla en heteroestructures de van der Waals. Presentem dos casos d’estudi: en un, es redueix la dimensionalitat de l’excitó utilitzant una trampa electrostàtica 1D; en l’altre, s’obté una configuració quiral en rotar una monocapa respecte d’una altra, cosa que modifica la interacció amb altres sistemes quirals. En conjunt, aquestes dues parts demostren com el trencament de la simetria en el pla (simetria translacional i simetria especular, respectivament) en les plataformes de materials 2D habilita noves oportunitats de control i detecció.En la primera part, investiguem el confinament electrostàtic d’excitons en MoSe2. S’indueix una unió p–i–n a la monocapa mitjançant elèctrodes asimètrics, creant un potencial 1D estret amb una longitud efectiva de confinament d’excitons de fins a 10nm. Combinant la fotoluminescència i l’espectroscòpia de contrast de reflectància, mesurem un espectre discret corresponent als estats localitzats que sorgeixen de la quantització del centre de masses, amb polarització lineal alineada amb la geometria del potencial, d’acord amb les interaccions d’intercanvi vall–vall intensificades pel confinament. De manera rellevant per al desenvolupament d’aquesta tècnica, demostrem que el potencial de confinament no es pot entendre com un efecte purament electrostàtic. La il·luminació reconfigura el funcionament del dispositiu induïnt el fotodopatge degut a la dissociació d’excitons i l’extracció de càrrega assistida per mecanismes d’Auger, estabilitzant així una configuració p–i–n funcional. Observem dinàmiques de redistribució de portadors en una escala de segons i demostrem que la seva dependència amb la posició d’excitació produeix un canvi abrupte entre respostes excitòniques confinades i no confinades. Una descripció mitjançant equacions de velocitat captura la competència entre els processos de dissociació i d’Auger, posant de manifest una via per al control òptic no local de la densitat de portadors i, en conseqüència, del potencial de confinament. Aconseguir potencials excitònics programables que assoleixin el límit 0D podria habilitar tecnologies quàntiques com fonts de fotó únic o qubits òptics, i obrir una via cap a interaccions excitó–excitó fortes i física de Bose–Hubbard.En la segona part, aprofitem la quiralitat estructural del grafè bicapa rotat (TBG) per dur a terme una nova estratègia de detecció enantiomèrica basada en transferència d’energia no radiativa dependent de la quiralitat. En presència del TBG, la freqüència de decaïment de fluoròfors quirals es modifica en funció de la quiralitat relativa entre molècula i substrat, cosa que mesurem a través del temps de vida de fluorescència. L’asimetria observada es comprova estadísticament escanejant espacialment el contrast enantioselectiu, observant una inversió de signe en invertir la quiralitat del TBG i explorant el paper de l’angle de rotació com a paràmetre de control. Quantifiquem l’efecte de la quiralitat mitjançant un factor de dissimetria basat en el temps de vida que arriba a valors de 1 – 10%, la qual cosa implica una millora de diversos ordres de magnitud respecte al dicroisme circular natural tant de la molècula com del TBG. L’enfoc presentat és conceptualment diferent dels esquemes basats en enginyeria de camps electromagnètics, i assoleix sensibilitats de fins a una sola capa molecular sense necessitat de funcionalitzar la superfície. Això obre la porta al desenvolupament d’una plataforma amb interaccions quirals llum–matèria fortes i sintonitzables, amb implicacions en òptica, detecció i química, incloent la catàlisi i la síntesi homoquiral.
  
• NIMJE, KARTIKA NARAYAN: Photonic Strategies for Approaching Fundamental Limits in Thermophotovoltaic Energy Conversion
  
  Autor/a: NIMJE, KARTIKA NARAYAN
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium and Microsoft Teams Meetinghttps://teams.microsoft.com/meet/396755562864232?p=sfg2ZBdHKIuPmehIJj
  Director/a de tesi: PAPADAKI, GEORGIA THENO
  Resum de tesi: Els sistemes termofotovoltaics (TPV) converteixen la radiació tèrmica en electricitat mitjançant l’acoblament d’un emissor calent amb una cèl·lula fotovoltaica (PV). Malgrat els avenços recents, el seu rendiment continua limitat per un compromís fonamental entre potència i eficiència: un intercanvi radiatiu de banda ampla entre emissor i cèl·lula pot generar una potència elèctrica elevada, però penalitza l’eficiència, mentre que un intercanvi de banda estreta afavoreix una eficiència elevada a costa d’una menor potència. Des d’un punt de vista més empíric, aquesta limitació també es manifesta en la dificultat de millorar simultàniament el corrent i el voltatge de la cèl·lula. Comprendre aquest compromís és, per tant, essencial per optimitzar el rendiment dels TPV. Aquesta tesi desenvolupa un marc unificat per interpretar-lo i identificar estratègies de disseny fotòniques i electròniques capaces de desplaçar favorablement aquest equilibri, sempre dins dels límits termodinàmics.La primera part de la tesi estableix la base conceptual i quantitativa del problema. Una visió fotònica de la radiació tèrmica connecta la llei de Planck i el límit de Stefan–Boltzmann amb la densitat d’estats òptics, la coherència i els polaritons de superfície, i permet distingir clarament entre l’intercanvi en camp llunyà i en camp proper. Aquest marc es combina amb els blocs pràctics dels TPV — control espectral i angular de l’emissió, física de la unió, recombinació i eficiència quàntica — per construir un conjunt d’eines de disseny. A partir d’aquí, les anàlisis de balanç detallat i de termodinàmica radiativa situen els TPV en un paisatge de potència–eficiència delimitat pels límits de Carnot i d’exergia (Landsberg), i identifiquen l’amplada de banda espectral com un paràmetre clau de control del rendiment.Sobre aquesta base, la tesi explora tres vies per mitigar aquest compromís. En primer lloc, els TPV de portadors calents introdueixen un nou grau de llibertat termodinàmic en tractar els portadors com un reservori amb temperatura i potencial químic propis, i en extreure’ls mitjançant contactes selectius en energia. En el límit radiatiu ideal, això permet que una sola unió reprodueixi un comportament equivalent al d’un dispositiu multicolor i s’aproximi a l’eficiència de Carnot a potència finita. En segon lloc, es desenvolupa un marc analític de TPV de camp proper basat en electrodinàmica fluctuacional que obté expressions per al tunelament fotònic entre medis plasmònics i semiconductors, i estableix lleis d’escala que mostren com els modes evanescents poden generar fluxos super-Planckians i espectralment concentrats, afavorint alhora una potència elevada i una eficiència elevada. En tercer lloc, es demostra que l’enginyeria de substrats és decisiva en el disseny de TPV de camp proper: en un cas d’estudi basat en ITO/InAs, l’optimització de films plasmònics prims i de baixes pèrdues, amb freqüència de plasma i gruix ajustats, reconfigura l’espectre de tunelament, concentra la transferència útil per sobre del llindar de banda i suprimeix les pèrdues per sota d’aquest, desplaçant cap enfora les corbes de potència elèctrica–eficiència.En conjunt, aquesta tesi replanteja el compromís entre potència i eficiència en els TPV com una magnitud mal·leable més que no pas fixa. Tot i que les fronteres termodinàmiques globals són immutables, la frontera efectiva accessible a arquitectures pràctiques pot modificar-se mitjançant intervencions controlades sobre els espectres radiatius, els modes electromagnètics i l’energètica dels portadors. Els models analítics, els referents termodinàmics i les estratègies d’optimització desenvolupats proporcionen una base sòlida per dissenyar i avaluar sistemes TPV que combinin control fotònic, extracció de portadors calents i acoblament de camp proper, així com per situar aquests resultats teòrics en relació amb les limitacions reals dels materials i dels dispositius.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• VILALTA ARIAS, ARMAND: Semantic Embeddings in Deep Convolutional Neural Networks
  
  Autor/a: VILALTA ARIAS, ARMAND
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/03/2026
  Data de lectura: 15/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FIB - Edifici B6, Campus Nord Barcelona
  Director/a de tesi: GARCÍA GASULLA, DARIO | CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES
  Resum de tesi: Una de les preguntes fonamentals en la Intel·ligència Artificial (IA) és com representar el coneixement de manera eficaç. El principal repte rau en dissenyar una representació que pugui ser útil per a realitzar computació “intel·ligent”. Des del 2012, quan les Xarxes Neuronals Profundes (XNP) es van consolidar com l’estat de l’art en visió per computador, el seu ús s’ha expandit ràpidament a una àmplia gamma de camps dins de la IA. Aquest èxit generalitzat prové de la seva naturalesa com a tècniques d’aprenentatge de representacions. Tanmateix, les XNP requereixen grans volums de dades i considerables recursos computacionals per aprendre aquestes representacions, cosa que en limita significativament l’aplicació directa a un conjunt reduït de problemes.En aquesta tesi explorem la possibilitat de reutilitzar el coneixement après per una XNP en un problema específic per resoldre’n un altre diferent, una pràctica coneguda com aprenentatge per transferència. Ens centrem en les representacions apreses per una XNP, codificades en les activacions de les seves neurones com a resposta a una entrada, és a dir, les immersions vectorials.Tot aquest treball parteix d’un primer anàlisi per entendre on s’encapsula la informació valuosa dins de les Xarxes Neuronals Convolucionals (XNC) en el context de l’aprenentatge per transferència. Volem aportar noves perspectives sobre el comportament de les característiques de les XNC, especialment aquelles provinents de capes convolucionals, que no havien estat explorades prèviament en la literatura. Descobrim que totes les característiques de les XNC poden ser utilitzades per representar coneixement. També estudiem la quantitat d’informació irrellevant (soroll) que poden incloure aquestes característiques i proposem una tècnica per descartar-ne la major part.Això ens permet definir una metodologia per millorar la capacitat de generalització de les representacions de XNC, que anomenem Immersió Vectorial de Xarxa Completa (Full-Network Embedding, FNE), que integra amb èxit característiques convolucionals i de capes completament connectades. Per fer-ho, la immersió normalitza les característiques en el context del problema i en discretitza els valors per reduir el soroll i regularitzar l’espai d’immersió. Significativament, això també redueix el cost computacional del processament de les representacions resultants. El mètode proposat supera les immersions vectorials de capa única en diverses tasques de classificació d’imatges, a més de ser més robust davant l’elecció del model pre-entrenat utilitzat per obtenir les característiques inicials. També es redueix la diferència de precisió de classificació entre solucions altament ajustades i la immersió de xarxa completa, convertint l’enfocament proposat en una solució competitiva per a un gran conjunt d’aplicacions. Considerem que el FNE és més semàntic, ja que entén les activacions de XNC com a conceptes semàntics. De manera similar a moltes llengües humanes, considera si una característica de l’entrada és significativa en un context determinat, i si ho és per la seva presència o per la seva absència.Una primera línia de treball és l’ús del FNE com a base per a una representació de graf de coneixements on s’apliquen tècniques de xarxes complexes. Proposem la construcció d’un espai d’immersió en forma de graf, introduint una metodologia per transformar el coneixement codificat dins d’una XNC en un espai topològic.La segona línia empra les mateixes tècniques en el context de les immersions vectorials multimodals que representen text i imatges. El FNE proporciona una representació multiescala de les imatges, que resulta en caracteritzacions més riques alhora que es focalitza en la informació rellevant mitjançant la seva discretització semàntica. Els resultats en tasques d’anotació i recuperació d’imatges mostren una millora constant quan s’aplica a diferents metodologies existents.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• GIL RAMS, DÍDAC: Splitting of separatrices in generalized standard maps
  
  Autor/a: GIL RAMS, DÍDAC
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: 03/07/2026
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud Enllaç videoconferència: https://meet.google.com/ghn-dzuh-gte
  Director/a de tesi: MARTIN DE LA TORRE, PAU | BALDOMA BARRACA, INMACULADA CONCEPCION
  Resum de tesi: Considerem les aplicacions estàndard generalitzades, és a dir, famílies d'aplicacions que preserven àrea sobre el pla F:(x,y) = (x+ y+f(x;h), y+f(x;h)) amb h el paràmetre pertorbatiu i f complint unes assumpcions prou generals. Aquesta generalització inclou, entre altres, l'aplicació estàndard de Chirikov, l'aplicació d'Hénon i l'aplicació de McMillan pertorbada.Estudiem les interseccions transversals entre les varietats invariants (estable i inestable) associades a un punt fix hiperbòlic de F. Aquestes interseccions donen lloc a òrbites homoclíniques relacionades amb el punt fix hiperbòlic. L'existència d'aquests tipus d'òrbites és un dels mètodes més preuats per provar l'existència d'òrbites caòtiques en un sistema. De fet, el Teorema Homoclínic de Birkhoff-Smale assegura que, si existeixen interseccions transversals entre les varietats invariants del mateix objecte invariant, el sistema és localment conjugat a una ferradura de Smale amb infinits símbols.La teoria clàssica de Melnikov és una teoria pertorbativa de primer ordre que s'utilitza sovint per mesurar l'angle d'intersecció entre varietats invariants. Tanmateix, quan la funció de Melnikov és exponencialment petita respecte al paràmetre pertorbatiu, l'anàlisi de primer ordre falla. Tot i el seu caràcter exponencialment petit, la funció de Melnikov encara proveeix la mida correcta de l'escissió de les separatrius en alguns sistemes. Aquest no és el nostre cas, que és singular. Per tractar-lo, utilitzem una tècnica d'emparellament a temps complex que involucra l'equació inner relacionada amb F.A la primera part de la tesi, considerant el paràmetre pertorbatiu h prou petit, obtenim una fórmula assimptòtica per a l'invariant de Lazutkin, una quantitat anàloga a l'angle d'intersecció entre varietats invariants, relacionat amb els punts homoclínics primaris d'una ampla classe d'aplicacions del tipus de F. Una cota superior exponencialment petita va ser obtinguda per Fontich. Després, proveïm d'una fórmula assimptòtica per a un exemple controvertit exponencialment més gran que l'esperada de manera naïf.El terme dominant de les fórmules assimptòtiques obtingudes depèn d'una constant, sovint anomenada constant de Stokes, que ve de l'estudi de l'equació inner. La segona part de la tesi conté un algoritme general, basat en l'estudi de l'equació inner relacionada amb F de la forma f(x;h)=e f_0(x), amb e=4 sinh^2(h/2) i f_0 un polinomi de grau 2<= d_0<= 970 o polinomi trigonomètric de qualsevol grau, són diferents de zero (incloses les aplicacions estàndard i d'Hénon). També donem un exemple d'aplicació estàndard generalitzada que té la constant d'Stokes igual a zero.
  
• KHAN, SHERAZ AHMED: A posteriori error estimates for the finite element approximation of flow problems based on the variational multiscale concept
  
  Autor/a: KHAN, SHERAZ AHMED
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
  Director/a de tesi: CODINA ROVIRA, RAMON
  Resum de tesi: Els mètodes numèrics s'han popularitzat per resoldre problemes de flux complexos en les darreres dècades. Els mètodes d'elements finits han atret l'atenció de científics i enginyers oferint solucions computacionals a equacions diferencials parcials, àmpliament utilitzades per abordar problemes d'enginyeria. En mecànica de fluids, el mètode estàndard d'elements finits de Galerkin presenta solucions inestables i oscil·latòries quan es tracta de problemes dominats per la convecció. Per superar aquestes limitacions, han sorgit mètodes d'elements finits estabilitzats que proporcionen solucions estables incorporant termes d'estabilització addicionals a la formulació estàndard de Galerkin. Predir i controlar l'error de les aproximacions numèriques continua sent un repte computacional. L'estimació d'errors a posteriori ha fet progressos significatius i s'ha convertit en una eina essencial per als professionals dels elements finits, avaluant i controlant la precisió de les solucions numèriques i guiant estratègies de refinament adaptatiu.La part inicial d'aquest estudi desenvolupa estimacions d'errors a posteriori per a l'equació de convecció-difusió-reacció utilitzant el marc multiescala variacional. Presentem els resultats de l'anàlisi a priori i dues estratègies de l'anàlisi d'errors a posteriori per al mètode d'escala de submalla ortogonal. La nostra proposta és utilitzar una norma escalada de les escales de la submalla com a estimació d'error a posteriori en la norma estabilitzada del problema, que proporciona control sobre el terme convectiu. L'anàlisi de convergència d'errors es duu a terme utilitzant la norma L2 i la norma estabilitzada. Exemples numèrics demostren el rendiment fiable de l'estimador d'errors proposat en comparació amb altres estimadors que pertanyen a la família multiescala variacional.La segona part desenvolupa un marc d'estimació d'errors a posteriori orientat a objectius per a funcionals lineals en la discretització d'elements finits estabilitzada de l'equació estacionària de convecció-difusió-reacció. Proposem un enfocament explícit utilitzant el mètode d'escala de submalla ortogonal, basat en l'avaluació de l'escala de submalla en la quantitat de funcionals d'interès, i el comparem amb un mètode basat en la dualitat que requereix la solució d'un problema adjunt addicional. Els resultats indiquen que tots dos mètodes produeixen estimacions d'error similars, mentre que l'enfocament explícit basat en VMS és computacionalment menys costós. Les proves numèriques demostren l'eficàcia de les tècniques proposades en termes de la quantitat de funcionals d'interès. La tercera part està dedicada a desenvolupar una estratègia de refinament de malla adaptativa guiada per estimadors d'error a posteriori per a les equacions transitòries de Navier-Stokes de fluxos incompressibles. Es deriva un estimador d'error espacial a posteriori basat en VMS utilitzant el mètode d'escala de submalla ortogonal, i es proposa i valida una estratègia de refinament h impulsada per l'indicador d'error local en problemes de flux de referència.En general, aquesta tesi desenvolupa estimacions d'error a posteriori per a discretitzacions d'escala de submalla ortogonal de problemes de flux dins del marc multiescala variacional. Es demostra que les estratègies d'estimació d'errors proposades són robustes per a aplicacions en mecànica de fluids.
  

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

• PAMIES SAURET, CARLES: Sillerías góticas españolas. Reconstrucción digital mediante fotogrametría de las sillerías góticas españolas: Análisis de la ubicación y funciones del Coro en las Catedrales de los siglos XV-XVI
  
  Autor/a: PAMIES SAURET, CARLES
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de lectura: 16/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta Baixa - Sala de GrausAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: NAVARRO DELGADO, ISIDRO | SÁNCHEZ RIERA, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi analitza la disposició, evolució i funcions del cor en les catedrals gòtiques espanyoles dels segles XV i XVI, caracteritzades per la seva ubicació en la nau central enfront del model europeu habitual. Mitjançant una metodologia interdisciplinària que combina història, arquitectura i iconografia amb tecnologies avançades de fotogrametria, es documenten i analitzen diversos conjunts corals. Els models tridimensionals obtinguts permeten una lectura renovada del denominat model espanyol del cor, evidenciant el seu paper litúrgic, simbòlic i sociopolític, així com el seu valor com a dispositiu de representació del poder eclesiàstic. La recerca contribueix, a més, al desenvolupament de protocols digitals *replicables per a la documentació, conservació i difusió del patrimoni coral gòtic.
  

SOSTENIBILITAT

• RHOUMA, ALI: Operationalizing the Water–Energy–Food–Ecosystems Nexus for the Sustainability Assessment of Mediterranean Farming Systems
  
  Autor/a: RHOUMA, ALI
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2026
  Data de lectura: 16/07/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: Salón de Grados de la EEABB Campus of Castelldefels
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA | BROUWER, FLOOR
  Resum de tesi: Els sistemes agrícoles afronten pressions creixents derivades de l’escassetat d’aigua, el canvi climàtic i la degradació ambiental, especialment a la regió mediterrània, on les limitacions de recursos s’intensifiquen progressivament. Afrontar aquests reptes interconnectats requereix enfocaments analítics integrats capaços de capturar les complexes interaccions entre l’aigua, l’energia, la producció d’aliments i els ecosistemes. En aquest context, el nexe Aigua–Energia–Aliments–Ecosistemes (WEFE) ha emergit com un marc prometedor per donar suport a la gestió sostenible dels recursos; tanmateix, la seva aplicació operativa a escala d’explotació agrícola encara és limitada. Aquesta tesi té com a objectiu avançar en l’aplicació del nexe WEFE per a l’avaluació de la sostenibilitat dels sistemes agrícoles mitjançant el desenvolupament d’un marc analític integrat i eines pràctiques d’avaluació.La recerca adopta un enfocament metodològic progressiu. En primer lloc, s’apliquen indicadors de sostenibilitat relacionats amb l’aigua —en particular la petjada hídrica i la petjada d’escassetat hídrica— per avaluar les pressions que la producció agrícola exerceix sobre els recursos hídrics. Aquests indicadors proporcionen una comprensió inicial de l’eficiència en l’ús dels recursos i permeten identificar els principals reptes relacionats amb l’aigua en els sistemes agrícoles. Sobre aquesta base, la tesi desenvolupa un marc d’avaluació del nexe WEFE basat en models de dinàmica de sistemes, que permet analitzar les interaccions entre l’ús de l’aigua, el consum d’energia, la producció d’aliments i els impactes sobre els ecosistemes. Aquest marc s’implementa mitjançant una eina de suport a la presa de decisions fàcil d’utilitzar, dissenyada per facilitar l’avaluació de la sostenibilitat a escala d’explotació agrícola.Posteriorment, el marc desenvolupat s’aplica per avaluar solucions del nexe WEFE en sistemes agrícoles, amb especial atenció a les pràctiques agroecològiques. Mitjançant la integració de múltiples indicadors relacionats amb l’eficiència en l’ús dels recursos, el rendiment ambiental i la productivitat agrícola, l’anàlisi explora com els enfocaments agroecològics influeixen en el rendiment dels sistemes agrícoles dins del nexe WEFE. Els resultats mostren que les pràctiques agroecològiques poden millorar l’eficiència en l’ús dels recursos, reduir les pressions ambientals i reforçar la resiliència dels sistemes agrícoles.Finalment, els resultats de l’avaluació del nexe WEFE es tradueixen en indicadors clau de rendiment vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquest enfocament permet quantificar com les pràctiques agrícoles basades en el nexe WEFE contribueixen a objectius més amplis de sostenibilitat i desenvolupament global. En conjunt, aquesta tesi contribueix a reduir la bretxa entre el marc conceptual del nexe WEFE i la seva aplicació pràctica en l’avaluació de la sostenibilitat agrícola, proporcionant eines analítiques i coneixement útil per a responsables polítics, investigadors i actors del sector interessats a promoure sistemes agrícoles resilients i eficients en l’ús dels recursos a la regió mediterrània i més enllà.
  
• VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT: Design and Application of an AI-Enabled Adaptive Framework for Assessing Circularity in Socio-Ecological and Technical Systems (SETs) within the WEFE Nexus
  
  Autor/a: VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2026
  Data de lectura: 17/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC ESEIAAT edifici TR1Planta 0 Porta 085
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: La sostenibilitat i les transicions de l'economia circular en els sistemes socioambientals contemporanis es troben cada vegada més desafiades per la complexitat, la incertesa i les fortes interdependències entre els recursos naturals, les infraestructures i les estructures de governança. Els enfocaments tradicionals, d'avaluació sectorial basada en indicadors, han demostrat ser insuficients per capturar aquestes interaccions, sovint ignorant les compensacions sistèmiques, els comportaments emergents i les restriccions específiques del context. En resposta a aquestes limitacions, la present tesi doctoral desenvolupa, aplica i valida marcs d'avaluació integrats, participatius i adaptatius per a la sostenibilitat i la circularitat, basats en el pensament de sistemes i el Nexe Aigua-Energia-Alimentació-Ecosistemes.La tesi s'estructura com a compendi de la manera següent. El primer capítol és la introducció, a on es presenta el context de recerca dels principals conceptes, els antecedents i fonaments de la recerca, axí com el disseny, que comença amb les preguntes i hipòtesis de la recerca, la identificació de la bretxa de recerca, així com les línies i objectius. El segon capítol, s’endinsa en l’estat de l’art dels principals conceptes, presentant l’anàlisi bibliomètric a més del contexte institucional i els projectes que han proporcionat l’escenari per la part aplicada de la recerca. El tercer capítol, es dedica a la metodolgia, començant amb el marc metodològic global per posteriorment enfocar-se en el WEFE Nexus i l’avaluació integrada. El quart capítol, proposa un marc multicriteri integrat per avaluar el rendiment de la sostenibilitat i l'economia circular en els serveis públics d'aigua que operen en contextos mediterranis, combinant petjades ambientals, serveis ecosistèmics, governança i rendiment operatiu dins d'una estructura analítica orientada a la presa de decisions. El cinqué capítol, aplica una eina d'avaluació del WEFE Nexus activada per la intel·ligència artificial (IA) a les solucions de bioeconomia circular (específicament al biochar i les pràctiques agroforestales), les quals destaquen les compensacions, les sinergies i els resultats dependents del context i la seva dinàmica en escenaris futurs. El sisè capítol, consolida aquestes idees en un marc metodològic transferible per a l'avaluació de la circularitat participativa i activada per IA mitjançant sistemes socioambientals heterogenis. El capítol setè, es centra en la discussió dels resultats obtinguts a través de la recerca teòrica i aplicada, específicament per demostrar si la circularitat s'ha implementat com un conjunt estàtic de cicles de materials, o si s’ha assolit la seva implementació com una propietat de sistema emergent resultant de les interaccions entre els sistemes de recursos, els ecosistemes, les institucions i els valors dels grups d'interès, dins del marc de la present tesis. El capítol vuitè i últim, recull les conclusions per tal de mesurar el grau en què la metodologia i les seves aplicacions, ajuden a integrar l'anàlisi de decisions multi-criteri, els processos participatius, la intel·ligència artificial i els conceptes bessons digitals per donar suport a una avaluació de sostenibilitat transparent, adequada al context i adaptativa. Finalment, es dibuixen limitacions i futures línies de recerca per establir alguns principis bàsics per a la replicació i adaptació de l'eina d'anàlisi en altres contextes.En general, la tesi pretén contribuir a l'avanç de l'estat de l'art en la ciència de la sostenibilitat mitjançant l'operativitat del WEFE Nexus a través de marcs d'avaluació participatius i habilitats per la IA, reduint la bretxa entre la integració conceptual i el suport pràctic a la pressa de decisións.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• MORROS CARDONA, JORDI: Segons ús i costum de bon mestre d’obres. Estudi de les tècniques constructives documentades en les esglésies catalanes durant els segles XVII i XVIII.
  
  Autor/a: MORROS CARDONA, JORDI
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2026
  Data de lectura: 12/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta Baixa - Sala de GrausAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: ONECHA PEREZ, ANA BELEN
  Resum de tesi: Durant els segles XVII i XVIII es desenvolupà una intensa activitat constructiva a Catalunya. En el cas de les esglésies, es tracta d’un període històric que va produir una gran quantitat d’intervencions arquitectòniques, una part important de les quals s’han conservat. Actualment es poden consultar diversos estudis sobre les obres edificades a l’època del barroc català, però la major part s’han centrat en aspectes fonamentalment historiogràfics, compositius i estilístics. Moltes investigacions s’han focalitzat en un àmbit territorial comarcal, i algunes d’elles en edificis concrets. Per tant, no s’ha realitzat, fins a l’actualitat, cap descripció de les tècniques constructives usuals en les obres a esglésies durant els segles XVII i XVIII globalment en el territori català. Mitjançant l’anàlisi crítica de les aportacions científic-acadèmiques realitzades, s’ha constatat l’existència de mancances en el coneixement de la tècnica constructiva utilitzada i s’ha dut a terme un estudi específic, que ha permès descriure-la amb major precisió i exhaustivitat.El mètode d’investigació ha inclòs l’elaboració d’un inventari d’esglésies amb intervencions documentades, l’extracció i classificació temàtica de la informació, i la descripció final dels coneixements constructius. Com a conseqüència de l’aplicació d’aquest mètode als casos d’estudi, s’han pogut matisar, completar i ampliar la concepció i materialització d’obres en esglésies per part dels seus constructors.S’ha constatat l’existència d’un procés seqüencial constructiu d’execució de les obres, basat en el domini dels oficis de la construcció per part dels mestres d’obres implicats; amb un repertori específic d’elements i materials. En aquest sentit, per exemple, ha resultat especialment interessant la identificació de l’explicació dels processos constructius d’execució de grans obertures en murs existents, d’ampliació del gruix de murs existents, d’execució de la col·locació de teules, d’enderroc ordenat de l’obra de fàbrica de voltes de pedra pel reaprofitament dels materials, de l’ús d’imprimacions protectores antioxidants superficials, o de l’ús del betum com a material segellant de juntes d’obra de fàbrica. També s’ha pogut analitzar el coneixement transmès documentalment sobre la conservació, el deteriorament i la reparació d’esglésies. S’han identificat una sèrie de processos patològics habituals i reiterats consistents en: humitats i filtracions a cobertes i murs, esquerdes i fissures a voltes i murs, i acumulació de brutícia a revestiments interiors. Les causes d’aquestes problemàtiques es relacionaven amb la manca d’un manteniment adient, amb la pròpia porositat material i l’exposició perllongada als agents atmosfèrics, amb deficiències de la fonamentació i el terreny, o amb la manca de ventilació natural suficient. Mentre que s’ha pogut comprovar que les descripcions dels processos de reparació d’aquestes problemàtiques són bastant poc explícites. En qualsevol cas, la persistència de l’aparició de lesions i deterioraments constructius motivà la redacció de documents amb instruccions de conservació i manteniment específiques per a esglésies. El desenvolupament de la investigació ha requerit un treball complementari d’identificació de la terminologia de la construcció pròpia d’aquest període, que ha fet aflorar la riquesa de continguts tecnològics del llenguatge arquitectònic analitzat. Es tracta en molts casos d’expressions actualment desconegudes, per la pròpia desaparició dels processos constructius descrits, així com de termes substituïts progressivament per d’altres d’acord amb la pròpia evolució dels idiomes. Per tant, els resultats aconseguits són de gran utilitat per comprendre i valorar adequadament la tècnica constructiva emprada en les intervencions arquitectòniques d’aquest període a Catalunya, i com a base de coneixement per a l’exercici professional dels tècnics que han d’intervenir-hi actualment i en el futur.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• AREIAS FANZERES, LEONARDO: Sound-to-Image Translation Through Direct Cross-Modal Learning: An Exploratory and Architectural Study
  
  Autor/a: AREIAS FANZERES, LEONARDO
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: El so ambient transmet una rica informació semàntica i contextual sobre esdeveniments, objectes i dinàmiques espacials. Tanmateix, els enfocaments computacionals predominants per a l’anàlisi de l’àudio ambiental, com la Detecció d’Esdeveniments Acústics (Acoustic Event Detection, AED), solen reduir aquesta complexitat a etiquetes textuals discretes. Tot i que aquestes representacions són eficaces per a tasques de monitoratge automatitzat, simplifiquen excessivament les escenes acústiques i resulten insuficients quan la informació auditiva s’ha de comunicar entre diferents modalitats. La traducció de so a imatge (Sound-to-Image, S2I) ofereix un enfocament alternatiu en què un model sintetitza imatges que representen visualment les fonts emissores de so i els entorns que les envolten.Aquesta tesi introdueix i desenvolupa la traducció directa de so a imatge, un paradigma que estableix una connexió entre les modalitats auditiva i visual sense recórrer a mediació textual, supervisió per classes o alineament basat en clústers durant l’entrenament. La hipòtesi central és que les abstraccions d’alt nivell apreses per xarxes neuronals profundes proporcionen un espai semàntic compartit en què modalitats heterogènies poden connectar-se directament, permetent generar imatges que siguin interpretables i semànticament coherents amb el so d’origen. Aquestes sortides s’anomenen informatives, en el sentit que comuniquen visualment aspectes significatius de l’esdeveniment acústic.La primera part de la tesi presenta, fins on arriba el nostre coneixement, el primer estudi dedicat a la traducció directa S2I. Es desenvolupa una xarxa generativa antagònica (Generative Adversarial Network, GAN) densament connectada i condicionada mitjançant incrustacions d’àudio, amb l’objectiu de sintetitzar imatges directament a partir del so. Atès que múltiples imatges plausibles poden correspondre a un mateix esdeveniment acústic, la qualitat de la traducció no es pot avaluar mitjançant la reconstrucció a nivell de píxel. Per abordar aquest repte, es proposa un marc d’avaluació basat en la informativitat, que utilitza classificadors dedicats per determinar si les imatges generades són interpretables i semànticament coherents amb l’àudio d’origen. Els experiments revelen que, malgrat la dificultat inherent de la tasca, el model generalitza a sons no vistos i produeix sortides informatives en una proporció significativa de les traduccions. L’anàlisi també mostra que la dimensionalitat del coll d’ampolla latent influeix en el comportament de la traducció, revelant un compromís entre la convergència en l’espai de píxels i la informativitat.Sobre aquesta base, la segona part investiga si els mecanismes d’atenció poden reforçar l’alineament entre modalitats. Mòduls d’autoatenció i d’atenció creuada s’integren al generador i s’avaluen en múltiples configuracions. Els resultats mostren que l’atenció millora el rendiment de la traducció quan s’aplica en les primeres etapes de la xarxa, incrementant la informativitat en comparació amb la línia base purament convolucional, alhora que preserva la naturalesa plenament directa de la connexió àudio–visual.En conjunt, aquestes contribucions defineixen, validen i amplien formalment la traducció directa S2I com un paradigma de recerca diferenciat. Més enllà del disseny arquitectònic i de les estratègies d’entrenament, aquesta tesi avança principis metodològics per a l’avaluació quantitativa de la traducció entre modalitats en absència d’una veritat visual determinista. Els resultats contribueixen a una millor comprensió de l’aprenentatge de representacions multimodals i destaquen el potencial de la traducció directa S2I per a aplicacions en la interacció multimodal i en tecnologies orientades a l’accessibilitat, especialment per millorar la consciència situacional en persones sordes o amb pèrdua auditiva.
  
• MARTÍ ESPELT, ANIOL: Physically consistent wireless communications with statistical channel state information
  
  Autor/a: MARTÍ ESPELT, ANIOL
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/05/2026
  Data de lectura: 17/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, Edifici B3, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: RIBA SAGARRA, JAUME | LAMARCA OROZCO, M. MERITXELL
  Resum de tesi: El desplegament de les xarxes sense fils 5G i 6G imposa un canvi de paradigma en el disseny dels sistemes de comunicació, impulsat per l'avenç cap a les freqüències sub-THz i les agrupacions extremadament grans d'antenes. Aquests avenços deixen la modelització de canal tradicional —que sovint es basa en hipòtesis de camp llunyà i negligeix les interaccions electromagnètiques entre antenes— físicament inconsistent. A més a més, la càrrega associada a l'adquisició de la informació del canal (CSI) instantània en sistemes amb canal d'entrada i sortida múltiples massius (mMIMO) representa un coll d'ampolla crític, especialment per a comunicacions de baixa latència o alta mobilitat.Aquesta tesi afronta els reptes anteriors mitjançant el desenvolupament d'un marc per al disseny i l'anàlisi de sistemes de comunicació sense fils no coherents que operen únicament amb CSI estadística, en lloc d'instantània. El nucli d'aquest treball és l'establiment d'un model de canal físicament consistent que incorpora amb precisió els efectes de les ones esfèriques en camp proper i de l'acoblament mutu. Demostrem que aquests fenòmens físics complexos poden ser representats de manera efectiva dins d'un model d'esvaïment de Rayleigh correlat, proporcionant una base tractable però realista per a l'anàlisi del sistema.Amb aquest marc, investiguem el rendiment d'esquemes de comunicació de tir únic basats en energia, especialment adequats per a aplicacions de baixa latència. Un resultat clau és l'existència d'un terra d'error a relacions senyal-soroll (SNR) altes, per a constel·lacions amb més de dos nivells d'energia i quan no hi ha CSI al transmissor. Tanmateix, també demostrem que aquest error desapareix a mesura que creix el nombre d'antenes receptores, destacant els beneficis de l'enduriment de canal quan s'utilitzen agrupaments massius d'antenes.Un receptor habitual en sistemes no coherents basats en energia és l'anomenat detector d'energia. Tot i que és òptim en esvaïment incorrelat, el seu rendiment es deteriora considerablement en canals correlats. Per superar aquesta limitació, introduïm una nova classe de detectors quadràtics, incloent-hi el millor detector quadràtic no esbiaixat (BQUE) i una implementació pràctica anomenada BQUE assistit. Aquests detectors aprofiten la CSI estadística per assolir un rendiment gairebé òptim. A més, es proposen i s'avaluen dues estratègies per millorar la fiabilitat del sistema: un mètode de disseny de constel·lacions que minimitza la probabilitat d'error aprofitant la CSI al transmissor, i un esquema de modulació amb permutació d'índexs (PIM) que introdueix guany de codificació amb una complexitat mínima.Finalment, la tesi revela que els sistemes no coherents són més robustos a l'acoblament mutu que els coherents. També demostrem que la curvatura del front d'ona és aprofitable més enllà de la distància de Fraunhofer. Així mateix, les grans agrupacions d'antenes permeten multiplexar i detectar usuaris amb baixa complexitat, inclús amb processament no coherent.
  
• TSIAMAS, IOANNIS: Robust and Data-Efficient End-to-End Speech Translation: Segmentation, Cross-Modal Alignment, and Prosody-Aware Evaluation
  
  Autor/a: TSIAMAS, IOANNIS
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN | RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
  Resum de tesi: La traducció de la parla (ST, per les seves sigles en anglès) d'extrem a extrem (E2E) ofereix una alternativa optimitzada als sistemes tradicionals en cascada, prometent una menor latència i una reducció en la propagació d'errors. No obstant això, la seva adopció en escenaris del món real es veu actualment obstaculitzada per tres colls d'ampolla crítics: els reptes en el processament d'entrada (el desajust entre les dades estàtiques i l'àudio continu), l'escassetat de dades d'entrenament i les limitacions d'avaluació pel que fa a la informació paralingüística.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions a través d'un conjunt cohesiu d'innovacions metodològiques i arquitectòniques. En primer lloc, abordem el repte de la segmentació i el processament de l'entrada. Presentem la “Supervised Hybrid Audio Segmentation” (SHAS), un mètode que redueix eficaçment la bretxa entre la segmentació manual d'entrenament i la segmentació automàtica d'inferència, permetent als models E2E processar fluxos d'àudio continus amb una pèrdua de rendiment mínima. A partir d'això, proposem SEGAUGMENT, una estratègia d'augment de dades que utilitza la resegmentació de les dades d'entrenament per maximitzar la utilitat dels conjunts de dades existents, millorant significativament el rendiment en entorns de baixos recursos.En segon lloc, abordem l'escassetat de dades desenvolupant mètodes per a la traducció de la parla zero-shot a través de l'alineació intermodal. Introduïm ZEROSWOT, que aprofita el Transport Òptim per alinear codificadors de veu amb models de traducció automàtica massivament multilingües a nivell de subparaula, la qual cosa permet la traducció sense dades d'ST aparellades. Posteriorment, perfeccionem aquest enfocament amb CHARSONAR, demostrant que el modelatge a nivell de caràcter millora significativament la transferència interlingüística i intermodal, aconseguint resultats de l'estat de l'art, tot i ser un mètode zero-shot.Finalment, investiguem la riquesa semàntica de les traduccions E2E. Presentem una avaluació centrada en la prosòdia, la qual revela que, tot i que les arquitectures E2E actuals posseeixen la capacitat interna de representar característiques paralingüístiques com l'entonació i l'accent, sovint fallen a l'hora de manifestar-les en la traducció final.En conjunt, aquestes contribucions suposen un avanç en l'estat de l'art mitjançant la creació de sistemes d'ST E2E que són més robustos davant d'entrades no segmentades i més eficients en l'ús de dades, alhora que proporcionen informació sobre les limitacions dels sistemes E2E actuals per preservar els matisos de la comunicació oral.
  
• WU, RUOCHEN: Millimeter-Wave Radar-on-Chip Based Techniques for Robust Contactless Vital Sensing and Smart Healthcare
  
  Autor/a: WU, RUOCHEN
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/05/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula MERIT, Dept. TSC, Edif. D5-010, Campus Nord UPC, 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN | BROQUETAS IBARS, ANTONI
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda els reptes del monitoratge vital sense contacte mitjançant la tecnologia de Sistema de Radar en Xip (RSoC) d'Ones Mil·limètriques (mmWave) per a la Internet de les Coses Mèdiques (IoMT). Tot i que la detecció per radar permet extreure signes vitals com la Freqüència Respiratòria (RR) i la Freqüència Cardíaca (HR) a través de les vibracions toràciques , aquests micromoviments són intrínsecament febles i altament susceptibles a interferències. Per tant, maximitzar la Relació Senyal a Interferència més Soroll (SINR) mitjançant un processament de senyals robust és crucial.Per millorar la precisió i robustesa de la detecció, aquesta tesi proposa una sèrie de solucions innovadores. En primer lloc, presenta un RSoC mmWave desenvolupat de manera independent i integrat amb un nou Filtre Adaptat Adaptatiu de Forma d'Ona Repetitiva (RWAMF), aconseguint extreure RR, HR i l'ona de pressió arterial a partir de dades d'eco sorolloses. En segon lloc, es presenta mmVital, un sistema de direccionament millorat que compta amb una Unitat de Direccionament de Feix (BSU) basada en un mirall pla servocontrolat. Aquest sistema optimitza autònomament l'apuntament 2D del feix i genera un mapa toràcic multibiomètric punt per punt. En tercer lloc, la investigació amplia l'extracció biomètrica per incloure senyals dinàmics palpebrals basats en radar, centrant-se en la detecció de patrons de moviment i la compensació d'interferències facials. Finalment, en col·laboració amb l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP), es va construir i publicar un conjunt de dades sincronitzades d'alta qualitat sobre senyals vitals humans per facilitar el desenvolupament de futurs algorismes.En definitiva, aquests treballs avancen significativament en la fiabilitat de les tecnologies de radar per a l'atenció sanitària intel·ligent i posa unes bases teòriques i pràctiques sòlides per a futures aplicacions d'IoMT.
  

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA: L'orientació de client a partir de l'experiència educativa: la perspectiva d'estudiants de pregrau a les universitats privades del Perú
  
  Autor/a: GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/06/2026
  Director/a de tesi: CONSOLACION SEGURA, CAROLINA MARIA | BARREDO IBAÑEZ, DANIEL
  Resum de tesi: El neoliberalisme, com a model de governabilitat global, ha promogut la competència i l'eficiència del mercat com a pilars del progrés econòmic i social. La seva influència s'ha estès a diversos sectors, i l'educació superior no n'ha estat l'excepció. En aquest àmbit, aquesta ideologia ha impulsat l'aparició del màrqueting, una tendència que concep el sistema educatiu sota un model d'oferta i demanda, on l'educació és entesa com un bé o servei que es pot adquirir, i el valor del qual es mesura principalment pel retorn econòmic que genera per a l'individu i la seva contribució a l'economia en general. En aquest context, sorgeix la metàfora de l'estudiant com a client, un concepte d'origen empresarial que posiciona l'estudiant com a consumidor central d'un servei educatiu experiencial, orientat a oferir una formació acadèmica satisfactòria per al desenvolupament professional. Aquest fenomen ha generat un ampli debat a la literatura, amb postures tant a favor com en contra. Tot i això, les investigacions existents han aprofundit poc en l'experiència educativa com a variable determinant en la configuració del perfil de l'estudiant client. A més, la majoria dels estudis s'han concentrat a Europa i als Estats Units, deixant Llatinoamèrica —i particularment el Perú— com un context encara poc explorat.En aquest marc, el propòsit d‟aquesta tesi doctoral és analitzar com es configura l‟orientació de client en estudiants de pregrau d‟universitats privades del Perú, considerant les dimensions de la seva experiència educativa, la influència de variables demogràfiques i la perspectiva d'experts acadèmics. Per això, es va adoptar un enfocament metodològic mixt. En primer lloc, es va fer una revisió sistemàtica de la literatura sobre la metàfora de l'estudiant com a client (2000–2022) a les bases de dades Scopus i Web of Science, i es van identificar 83 estudis que van complir els criteris d'elegibilitat. En segon lloc, es va adaptar al context peruà l'escala SCOQ (Student Customer Orientation Questionnaire) de Koris i Nokelainen (2015), a partir de la qual es van recol·lectar 798 enquestes a tres universitats privades. Les dades van ser analitzades mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, que va permetre identificar les dimensions de l'experiència educativa que defineixen l'orientació de clients en estudiants peruans. Posteriorment, es va aplicar un model de regressió múltiple per avaluar la influència de variables demogràfiques. Finalment, els resultats van ser triangulats amb 12 entrevistes en profunditat a experts acadèmics, per tal de contrastar i enriquir les troballes. Els resultats de la investigació revelen quatre troballes principals. En primer lloc, la literatura s'estructura en dos enfocaments predominants: una perspectiva crítica, centrada en els riscos de mercantilització i debilitament del rigor acadèmic, i una perspectiva relacional, que concep l'estudiant com a coproductor del servei educatiu. En segon lloc, l'adaptació de l'instrument SCOQ al context peruà va permetre, mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, identificar cinc factors de l'experiència educativa, evidenciant-se que en quatre els estudiants exhibeixen una orientació de client. En contrast, l'autoexigència positiva constitueix l'únic factor en què no s'observa aquesta orientació, cosa que evidencia un perfil híbrid i multidimensional de l'estudiant peruà, que combina demandes de servei amb responsabilitat acadèmica. En tercer lloc, l'anàlisi de regressió múltiple, si bé amb capacitat explicativa limitada, va mostrar que algunes variables demogràfiques tenen valor predictiu i l'any d'estudis destaca com a factor més influent. Finalment, la triangulació amb experts va evidenciar que els docents adopten una postura d'acceptació condicionada, en què reconeixen certes expectatives pròpies d'una lògica de servei per part dels estudiants, però en subordinen la validesa a la preservació del rigor acadèmic i l'autonomia docent.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• SORIA PARDOS, VICTOR: Advanced Atomics: Leveraging Memory Hierarchies to Improve Atomic Memory Operations for Next Generation Coherent Manycores
  
  Autor/a: SORIA PARDOS, VICTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/06/2026
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | SUAREZ GRACIA, DARIO
  Resum de tesi: L'evolució contínua dels sistemes de computació multiprocessador i heterogènia ha provocat un augment dràstic en la complexitat arquitectònica, proporcionant un rendiment i una eficiència energètica més alts. Aquests avenços han estat impulsats pel desenvolupament tecnològic de les arquitectures basades en chiplets, que permeten una escalabilitat més gran en el nombre de transistors per reticle. L'inconvenient és que els problemes fonamentals dels multinúclis, com la sincronització i l'intercanvi de dades, continuen empitjorant. Al cor de la sincronització es troben les operacions atòmiques de memòria (AMO), primitives de lectura-modificació-escriptura suportades pel hardware que garanteixen l'execució correcta i la coordinació entre fils concurrents. No obstant això, a mesura que els sistemes escalen cap a centenars de nuclis, integren unitats de còmput heterogènies i adopten empaquetaments basats en chiplets, les implementacions tradicionals d'AMO s'enfronten a colls de botella greus d'escalabilitat i de latència.Aquesta tesi presenta un conjunt d'innovacions arquitectòniques i microarquitectòniques per millorar l'eficiència, la flexibilitat i l'adaptabilitat de les AMO en futurs sistemes coherents multinúcli i heterogenis. La tesi aborda tres desafiaments fonamentals. Primer, els conjunts d'instruccions (ISA) existents no tenen suport directe per a operacions atòmiques de coma flotant, obligant als programadors a emular-les mitjançant bucles de compare-and-swap (CAS) que degraden el rendiment i augmenten la contenció. Segon, les implementacions actuals d'AMO fan servir polítiques estàtiques que determinen el lloc d'execució, ja sigui prop del nucli (a la memòria cache L1) o lluny en la jerarquia de memòria (p. ex., a la memòria cache d'últim nivell o al directori), sense adaptar-se al comportament de l'aplicació. Tercer, les AMO remotes solen estar centralitzades, cosa que significa que totes les actualitzacions es serialitzen en un únic punt, generant contenció i tràfic de coherència que limiten l'escalabilitat en arquitectures de memòria cache distribuïdes i basades en chiplets.La primera contribució estén l'arquitectura Arm amb Operacions Atòmiques de Memòria de Punt Flotant (FAMOs). Les FAMOs permeten operacions atòmiques en hardware sobre dades de coma flotant, eliminant la necessitat de construccions de software ineficients basades en CAS. Una avaluació exhaustiva en càrregues de treball de computació d'alt rendiment (HPC), anàlisi de gràfics i aprenentatge automàtic demostra que les FAMOs assoleixen una millora de rendiment de fins a 1.58x i redueixen la latència de sincronització en més d'un 30%.La segona contribució proposa DynAMO, un mecanisme dinàmic en temps d'execució que selecciona dinàmicament la ubicació òptima d'execució d'AMO basant-se en la localitat de les dades i els patrons de reutilització.En analitzar la reutilització temporal i l'activitat de coherència, DynAMO prediu si realitzar una AMO local o remota minimitzarà la latència i el moviment de dades. Els resultats experimentals mostren que DynAMO supera la millor política estàtica en una mitjana de 1.09x en totes les càrregues de treball, i fins a 1.31x en aplicacions intensives en AMO, millorant tant el rendiment com l'eficiència energètica.La tercera contribució introdueix dues noves classes d'AMOs, delegades i migratòries, que eliminen les limitacions de les AMO remotes centralitzades. Addicionalment, es proposa Delegato, un predictor de localització d'AMOs en el nivell del directori. Delegato permet que el directori de coherència delegui l'execució d'una AMO al propietari actual de les dades o migri l'operació atòmica a un nivell de memòria cache més adequat, distribuint eficaçment la sincronització a través de la jerarquia de memòria. Delegato combinat amb mecanismes predictius que rastregen la localitat i la reutilització, Delegato assoleix una acceleració de fins a 1.13× sobre l'estat de l'art
  

ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT

• SANCLEMENTE CANIZALES, HOLVER: Vivienda y clima en el trópico húmedo: análisis tipológico-bioclimático en Buenaventura
  
  Autor/a: SANCLEMENTE CANIZALES, HOLVER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/06/2026
  Director/a de tesi: LÓPEZ BESORA, JUDIT | COCH ROURA, HELENA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda l'adaptació de l'habitatge urbà al clima tropical humit de Buenaventura (Colòmbia), una regió que enfronta desafiaments habitacionals exacerbats per models constructius no pertinents i el canvi climàtic. A través d'un enfocament que transcendeix la simple descripció arquitectònica, la recerca se centra a comprendre i sistematitzar les tipologies espacials de l'habitatge des d'una perspectiva bioclimàtica.En el curs d'aquesta investigació es va realitzar una exhaustiva recopilació i sistematització de 471 casos d'habitatge al municipi de Buenaventura, un cos empíric sense precedents per a l'anàlisi de l'habitatge a la regió. La metodologia es va articular al voltant de la identificació i anàlisi d'estratègies passives clau: ventilació natural (creuada i vertical), protecció solar (porxos i voladissos) i el potencial de gestió de la humitat (patis). La ventilació és l'aspecte que s'ha considerat clau per al benestar dins de l'habitatge, i per això, l'anàlisi s'articula al voltant d'aquest concepte.Les troballes principals estableixen una classificació tipològica bioclimàtica robusta que revela tres realitats d'acompliment diferenciades. Per una banda, l'habitatge cantoner destaca pel seu potencial inherent per a la ventilació creuada, tot i que requereix optimitzar el control solar i la ventilació per coberta per al confort. Per altra banda, l'habitatge mitger amb pati exterior valida l'eficàcia de l'arquitectura tradicional, confirmant el pati com el motor climàtic o "sifó bioclimàtic" essencial per a la succió d'aire calent i la circulació central. En contrast, l'habitatge mitger sense pati s'identifica com la tipologia més vulnerable bioclimàticament; requereix la introducció forçada d'un "pulmó" interior (pati o buit) per restablir la ventilació i l'efecte xemeneia.La conclusió és contundent: ¿la solució sostenible i resilient per al confort tèrmic resideix en la validació i optimització rigorosa de la pràctica arquitectònica local? Depèn. Si bé existeixen aspectes de la tradició constructiva local que continuen sent vàlids, el temps i l'evolució els ha anat relegant a un segon pla. En tot aquest procés no cal oblidar els recursos disponibles i la tradició cultural dels bonaerencs i la seva manera d'habitar. Per això, es proposa un paradigma de disseny passiu que integri la Doble Acció Tèrmica (ventilació creuada + convecció per coberta) i la redefinició de l'espai buit, establint les directrius de disseny bioclimàtic per a futurs habitatges a Buenaventura que siguin eficients, saludables i culturalment pertinents.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• MARTÍ FLORENCES, MIQUEL: Regression-Based Estimation of Internal Variables in Lithium-Ion Batteries
  
  Autor/a: MARTÍ FLORENCES, MIQUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/06/2026
  Director/a de tesi: COSTA CASTELLO, RAMON | CECILIA PIÑOL, ANDREU
  Resum de tesi: La descarbonització dels sistemes energètics, la creixent penetració de la generació renovable i l'electrificació del transport han convertit les bateries d'ió liti en una tecnologia clau en les aplicacions energètiques modernes. La seva versatilitat i elevada densitat energètica expliquen el seu paper central en els vehicles elèctrics i en l'emmagatzematge estacionari d'energia. Tanmateix, el seu funcionament segur i eficient depèn de sistemes de gestió de bateries capaços d'estimar magnituds internes que no es poden mesurar directament, com ara l'estat de càrrega, la tensió de circuit obert i paràmetres elèctrics rellevants. Aquesta tasca és difícil perquè el comportament de la bateria és no lineal, les condicions d'operació són variables i les mesures disponibles en la pràctica són limitades.Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant un marc pràctic d'estimació orientat a aplicacions de gestió de bateries en temps real. El treball revisa els principals enfocaments de modelatge i estimació per a bateries d'ió liti i justifica l'ús de models de circuits equivalents de baix ordre com un compromís adequat entre rellevància física i implementabilitat en línia. També revisa desenvolupa la base teòrica d'estimació necessària per treballar en condicions d'operació realistes, amb una atenció especial a l'observabilitat i a l'excitació. Un punt central és que els estimadors recursius clàssics sovint depenen de l'excitació persistent, mentre que els perfils de corrent de la bateria solen venir imposats per l'operació i poden ser informatius només durant intervals finits. Per superar aquesta limitació, la tesi adopta noves eines basades en regressió com el generalised parameter estimation based observer, el dynamic regressor extension and mixing i els estimadors de mínims quadrats no asimptòtics.Sobre aquesta base, es desenvolupen dues arquitectures d'estimació orientades a l'aplicació. La primera estima conjuntament els paràmetres dominants d'un model de circuit equivalent de primer ordre i la tensió instantània en circuit obert a partir de mesures en línia de corrent i tensió terminal, i es valida mitjançant simulacions i experiments. La segona amplia la perspectiva plug-and-play a la identificació en línia de relacions parametritzades entre la tensió en circuit obert i l'estat de càrrega a partir d'intervals finits informatius. En conjunt, la tesi mostra que és possible dur a terme un monitoratge útil de bateries sense recórrer a campanyes extenses de parametrització fora de línia ni a excitació persistent artificial, i així donar suport a solucions de gestió de bateries més pràctiques.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA: Hot deformation behaviour of WC–Co cemented carbides
  
  Autor/a: COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/06/2026
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL | GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un enfoc sistemàtic per descriure i modelar el comportament en calent dels carburs cimentats—materials compostos basats en carbur de tungstè (WC) i cobalt (Co)–en condicions properes a les de servei. L’objectiu principal és superar les limitacions dels estudis a temperatura ambient i abordar les exigències mecàniques a temperatures elevades. Aquests materials s’utilitzen en aplicacions d’alt rendiment, com eines de tall, mineria i conformació. La recerca s’ha centrat tradicionalment en propietats a temperatura ambient, fet que ha permès optimitzacions, però sense capturar el comportament complex a alta temperatura, on la deformació plàstica domina.Els estudis previs s’han basat sobretot en assaigs de termofluència (creep) a taxes molt baixes i esforços constants. Tot i revelar règims de deformació i mecanismes com el lliscament de límits de gra i la infiltració de cobalt, no representen les condicions dinàmiques del mecanitzat. De manera similar, la duresa en calent mostra que el WC de gra fi és més dur a baixa temperatura però perd aquesta avantatge més ràpidament en escalfar-se, evidenciant la necessitat d’entendre millor els efectes microestructurals sota sol·licitacions tèrmiques.Aquesta tesi aborda aquest buit mitjançant l’estudi del comportament en calent dels metalls durs en condicions representatives de servei, amb taxes de deformació entre 0.0005 i 0.1 s⁻¹ i temperatures de 700–1000 °C. En primer lloc, s’analitza el cobalt sinteritzat, aglutinant metàl·lic dels compostos WC–Co. Els assaigs de compressió mostren un exponent de fluència n = 5 i una energia d’activació coherent amb l’autodifusió en cobalt, indicant que el lliscament i l’escalada de dislocacions governen la deformació.Amb aquests resultats es desenvolupa una equació constitutiva física que expressa la tensió màxima com la suma de la contribució de l’aglutinant, la fase ceràmica i la interacció entre fases. El WC presenta una energia d’activació de 585 kJ/mol, atribuïda a la difusió per límit de gra del tungstè, i un exponent n = 19, propi de materials ceràmics poc sensibles a temperatura i taxa de deformació. El terme d’interacció es modela a partir de paràmetres microestructurals com el camí lliure de l’aglutinant i la rigidesa de l’esquelet ceràmic.Finalment, s’incorpora la mida de gra del WC al model. Els resultats mostren que els grans fins incrementen la resistència a baixa temperatura per efecte Hall–Petch, però aquest benefici disminueix amb la temperatura, on dominen el lliscament de límits i la infiltració de l’aglutinant. Els grans gruixuts, tot i ser menys resistents a temperatura ambient, mantenen millor la integritat estructural en condicions tèrmiques. L’anàlisi via EBSD confirma el paper dels límits de gra, les transformacions de fase i les interficies en la plasticitat a alta temperatura.En conjunt, la tesi estableix un marc predictiu per optimitzar el comportament mecànic dels metalls durs a alta temperatura. La integració de la caracterització microestructural amb el model físic representa un avenç respecte als enfocaments basats en condicions ambientals o de termofluència i proporciona eines per al disseny de materials capaços de suportar entorns de mecanitzat i útils d’alt rendiment amb càrregues termomecàniques severes.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• CUMELLES CÉSPEDES, JOEL: System Identification of High-Performance Paraglider-Harness/Pilot Dynamics: From Modelling to Flight Test Data
  
  Autor/a: CUMELLES CÉSPEDES, JOEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 15/06/2026
  Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR | ORTEGA AGODINO, ENRIQUE
  Resum de tesi: Tot i l'evolució significativa en les pràctiques de disseny, desenvolupament i anàlisi dels sistemes parapents-arnès/pilot d’alt rendiment, els mètodes d’avaluació continuen sent predominantment qualitatius i depenen en gran mesura d’assajos de prova i error. Les dades experimentals quantitatives en vol per a aquestes configuracions encara són escasses, i els models tradicionals de parafoil–payload sovint no aconsegueixen capturar la geometria complexa, les interaccions aerodinàmiques i el comportament dinàmic característics dels parapents moderns d’alt rendiment.Aquesta tesi proposa un marc de treball que combina un model dinàmic d’alta fidelitat, específicament adaptat a aquests sistemes, amb una plataforma instrumental de baix cost per a la validació del model mitjançant dades experimentals en vol. Es deriva un model dinàmic no lineal de vuit graus de llibertat del sistema parapent-arnès/pilot d’alt rendiment, incorporant explícitament els efectes de massa aparent. Les forces i els moments aerodinàmics s’obtenen mitjançant l’acoblament del model amb un solver basat en Horseshoe Vortex Method (HVM), fonamentat en la teoria de la línia sustentadora de Prandtl i ampliat amb correccions de resistència viscosa derivades de les polars de seccions de perfil aerodinàmic. Això permet el càlcul directe de les càrregues aerodinàmiques a partir de l’arquitectura real de la vela. S’hi incorporen refinaments addicionals per millorar la fidelitat del model, incloent-hi un model aerodinàmic paramètric del conjunt arnès/pilot, una formulació generalitzada de la resistència aerodinàmica de les línies de suspensió i una representació distribuïda de l’acció de frenada al llarg de l’envergadura i la corda.Per donar suport a la validació del model i generar un conjunt de dades quantitatives, es va desenvolupar una plataforma instrumental modular, sense fils i de baix cost. Aquesta integra acceleròmetres, giroscopis, magnetòmetres; sensors de pressió baromètrica, de temperatura i d’humitat, juntament amb un mòdul GPS i una sonda multiorifici instal·lada en una de les línies de suspensió del sistema parapent. La plataforma es va implementar en un parapent comercial d’alt rendiment i es va avaluar mitjançant dues campanyes específiques d’assajos en vol.Finalment, es va implementar un enfocament d’identificació de sistemes basat en Output Error Methods (OEM) per ajustar els paràmetres del model, permetent la comparació entre les dades de vol i les prediccions del model sota diferents maniobres. Els resultats mostren una forta concordança tant en la resposta dinàmica com en el comportament aerodinàmic, confirmant la idoneïtat del marc de modelatge i instrumentació proposats. Això permet, de cara al futur, la realització d’estudis futurs en sistemes parapent-arnès/pilot d’altes prestacions, basats en dades quantitatives ajudin a la comprensió i millora d’aquests sistemes.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• GONZÁLEZ MOTOS, SERGIO: Long-term dynamics of marine microbiomes: From communities to populations
  
  Autor/a: GONZÁLEZ MOTOS, SERGIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/06/2026
  Director/a de tesi: LOGARES HAURIE, RAMIRO ERNESTO
  Resum de tesi: La superfície oceànica alberga una enorme diversitat de microorganismes, inclosos procariotes (bacteris i arqueus), clau en els cicles biogeoquímics globals. Comprendre com responen a la variabilitat ambiental requereix connectar patrons a diferents escales biològiques, des del nivell de comunitat fins a la dinàmica de poblacions i soques, així com les conseqüències moleculars de les mutacions adaptatives.El Capítol 1 investiga dos microbiomes costaners connectats al nord-oest del Mediterrani: BBMO i SOLA. Utilitzant set anys de dades metagenòmiques comparables, vam quantificar la ritmicitat estacional i la sincronia entre localitats en funcions metabòliques, gens (ORFs) i tàxons (OTUs). Vam trobar una ritmicitat estacional consistent dins de cada microbioma en els diferents nivells d’organització, mentre que la sincronia entre ambdós microbiomes es va mantenir baixa. En centrar-nos en 45 funcions biogeoquímiques clau, vam observar que diverses continuaven sent altament rítmiques i sincròniques fins i tot quan els gens dominants que hi contribuïen mostraven una ritmicitat feble. Aquests resultats suggereixen que la redundància funcional i les dinàmiques complementàries en nivells inferiors d’organització poden generar dinàmiques funcionals coherents mitjançant una autoorganització emergent.Més enllà dels patrons a nivell de comunitat, el Capítol 2 va estendre l’anàlisi a conques oceàniques distants mitjançant la comparació de poblacions resoltes a nivell genòmic de BBMO (15 anys) i MiCRO, Califòrnia (10 anys). Vam reconstruir 1.535 MAGs a BBMO i 1.068 MAGs, juntament amb 187 SAGs, a MiCRO. Tot i que ambdós llocs estan molt allunyats geogràficament, el solapament a nivell d’espècie va ser considerable: 615 genomes van presentar representants intraespecífics (>95% de similitud genòmica) en tots dos llocs. En canvi, el solapament a nivell de soca va ser molt menor, ja que només 17 genomes de BBMO van coincidir amb 20 genomes de MiCRO (>99% de similitud genòmica), fet que revela una forta estructuració biogeogràfica a nivell de soca. Els genomes detectats en ambdós llocs amb una similitud més elevada es van associar més estretament amb ambients costaners temperats i van tendir a ser lleugerament més grans, cosa que suggereix una adaptació de nínxol a les condicions costaneres. La variació genòmica estacional va ser generalitzada en tots dos llocs (~70% dels genomes), mentre que a MiCRO una població de Prochlorococcus va mostrar, a més, increments en pN/pS i en abundància associats a ENSO durant els anys d’El Niño més intensos, fet que indica que les oscil·lacions climàtiques de llarg termini poden modelar les poblacions microbianes marines més enllà de l’estacionalitat.El Capítol 3 va examinar l’adaptació a nivell de gen i proteïna mitjançant la identificació de selecció positiva en 1.505 MAGs de BBMO i SOLA. Els gens sotmesos a una forta selecció positiva van representar menys del 0,01% del repertori metagenòmic, però diversos es van detectar en ambdós llocs, fet que apunta a una selecció no aleatòria. Aquests gens estaven vinculats al metabolisme energètic, la resposta a l’estrès, la regulació, la traducció i el metabolisme de l’ARN, les estructures de superfície cel·lular, el recanvi proteic i la motilitat, així com al biofilm i a les interaccions amb l’ambient, i van mostrar patrons estacionals compatibles amb una selecció heterogènia entre períodes freds i càlids. Entre els gens sota selecció positiva compartits entre BBMO i SOLA, el 70,6% també va presentar valors elevats de pN/pS en almenys un subconjunt de mostres de Tara, fet que suggereix que molts d’aquests gens estan sotmesos a selecció positiva a una escala geogràfica més àmplia. Un exemple destacat, la pseudouridina sintasa de l’ARN (RluA), va mostrar substitucions recurrents que, segons el modelatge estructural, es van associar amb un augment de la flexibilitat local de la proteïna, un mecanisme plausible per mantenir l’activitat en condicions fredes.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• BEA TORRAS, OSCAR: Disseny experiencial d’un mètode per a la planificació estratègica de la transformació digital a les pimes.
  
  Autor/a: BEA TORRAS, OSCAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 11/06/2026
  Director/a de tesi: PASTOR COLLADO, JUAN ANTONIO
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta la feina de recerca aplicada desenvolupada en els darrers anys pel doctorand investigador dins un projecte de doctorat industrial, a partir de la seva llarga experiència com a directiu i consultor informàtic i del seu estudi acadèmic del tema, amb la supervisió del seu director i la col·laboració de la PIMEC, en el disseny, construcció i validació d’un nou mètode per a la planificació estratègica de la transformació digital per a les petites i mitjanes empreses (PIME), especialment les catalanes. Aquest mètode, fins a on nosaltres sabem, serà el primer mètode publicat al món amb aquest propòsit específic.El mètode es fonamenta en l’estudi de l’estat de la qüestió en la temàtica relacionada, principalment en la planificació estratègica de sistemes i tecnologies d’informació per a grans empreses i en la transformació digital empresarial, i en l’experiència professional del doctorand investigador en l’acompanyament directiu de PIME en reptes informàtics, incloent-hi la planificació de sistemes. A partir de l’estat de la qüestió, el projecte de recerca industrial s’ha basat en l’ús de la metodologia d’investigació anomenada action design research (ADR), la més adient per a la situació teoricopràctica plantejada. L’objectiu ha estat produir una proposta de mètode de planificació rigorós, ad hoc, adaptatiu i aplicable a contextos empresarials reals de PIME, dissenyat per a les particularitats de negoci, organitzatives, humanes i tecnològiques d’aquest tipus d’empreses.El mètode articula el procés de transformació digital al voltant del tres eixos que la componen —l’estratègia empresarial, les aplicacions i tecnologies digitals, i les persones— i proporciona un conjunt d’eines pràctiques, guiades per taules de suport a l’anàlisi, integració i formulació prospectiva d’aquests àmbits, i l’agregació i formalització sistemàtica d’un pla o full de ruta de projectes de transformació digital, incloent-hi el pla de projectes organitzatius i informàtics, acompanyat del pla de formació de persones, necessaris i convenients per a la gestió del canvi organitzatiu i el posterior desplegament satisfactori del conjunt del pla de transformació digital a la PIME.El disseny del mètode el prepara perquè sigui adaptable i es pugui aplicar iterativament, cosa que permet diferents nivells d’aplicació segons la maduresa digital i la disponibilitat de recursos de cada PIME. Aquesta flexibilitat facilita que les organitzacions avancin progressivament i satisfactòria en el seu procés de transformació digital, amb la qual cosa s’assegura que les decisions estratègiques estiguin ben fonamentades en unes anàlisis sòlides i alineades amb la naturalesa del negoci de la PIME i amb les seves possibilitats reals d’innovació empresarial mitjançant projectes, aplicacions i tecnologies digitals actuals.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• MARANESI, ALESSIA: Elucidating the potential of antimicrobial peptides through biomaterials and advanced in vitro models
  
  Autor/a: MARANESI, ALESSIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/06/2026
  Director/a de tesi: FERRARI, ALDO | CERDA CUELLAR, MARTA
  Resum de tesi: La resistència antimicrobiana (RAM) representa un repte crític per a la salut global, complicant la gestió de les infeccions i impulsant la necessitat d’alternatives als antibiòtics convencionals. La RAM es reconeix actualment com un repte clau dins d’un enfocament de “One Health”, ja que les seves causes i conseqüències afecten la salut humana, animal i el medi ambient. En aquest marc, els dispositius mèdics implantables constitueixen un entorn clínic especialment vulnerable. Entre aquests, els dispositius electrònics cardíacs implantables (CIEDs) són altament susceptibles a la colonització bacteriana i a la formació de biopel·lícules, provocant infeccions persistents, un augment de la morbiditat i intervencions terapèutiques complexes. La creixent prevalença de patògens resistents posa en relleu les limitacions de les estratègies preventives basades en antibiòtics i evidencia la necessitat d’enfocaments innovadors.En aquest context, els pèptids antimicrobians sintètics (AMPs) han emergit com a candidats prometedors atès el seu ampli espectre d’activitat i la seva major estabilitat. Tanmateix, la seva translació a la pràctica clínica continua sent un repte a causa de la complexitat estructural, possibles efectes citotòxics i la susceptibilitat a la pèrdua d’activitat en condicions fisiològiques.Aquesta tesi se centra en l’AMP tetrabrancat SET-M33 com a compost model, amb l’objectiu d’impulsar la seva translació clínica en l’àmbit dels CIEDs. Aquest objectiu s’aborda mitjançant la investigació de les interaccions material–pèptid i el desenvolupament de sistemes d’alliberament basats en biomaterials per a l’administració antimicrobiana local. Paral·lelament, aquest treball incorpora una metodologia basada en organoides per avaluar l’eficàcia i la biocompatibilitat dels AMPs sintètics.La primera part del treball examina com les propietats fisicoquímiques dels materials relacionats amb implants influeixen en l’activitat antimicrobiana de SET-M33. Els materials utilitzats en CIEDs i els seus embolcalls protectors, incloent titani, silicona, cel·lulosa biosintetitzada, malles polimèriques i membranes electrofilades, es van caracteritzar en termes de morfologia superficial, humectabilitat i porositat. El transport del pèptid es va quantificar mitjançant assajos de difusió, mentre que l’eficàcia antimicrobiana es va avaluar amb estudis d’inhibició del creixement davant patògens rellevants. Els resultats indiquen que les arquitectures poroses faciliten la difusió del pèptid, tot i que l’equilibri entre difusió i retenció determina críticament l’eficàcia antimicrobiana. La cel·lulosa biosintetitzada va proporcionar un entorn favorable per mantenir l’activitat del pèptid.La segona part de la tesi es centra en el desenvolupament d’un sistema d’alliberament controlat de SET-M33 adaptat a superfícies de CIEDs. Es va dissenyar un hidrogel de metacrilat de gelatina (GelMA) per encapsular el pèptid i actuar com a recobriment sobre substrats de titani. El recobriment va permetre un alliberament sostingut del pèptid i va demostrar una forta activitat antibacteriana.La tercera part de la tesi aborda les limitacions dels models preclínics actuals per a l’avaluació d’AMPs mitjançant una plataforma in vitro basada en organoides. Els organoides es van adaptar en monocapes epitelials per permetre estudis d’infecció i citotoxicitat controlats. SET-M33 va mostrar una activitat antimicrobiana eficaç en concentracions compatibles amb el teixit.En conjunt, aquesta tesi demostra que l’eficàcia dels AMPs sintètics està fortament influenciada per la seva interacció amb materials i sistemes biològics. La combinació de caracterització de materials, estratègies d’alliberament controlat i models in vitro avançats proporciona un marc per al desenvolupament de teràpies basades en AMPs.
  
• RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, HELENA: Statistical characterization of laboratory results in pediatric patients for the establishment of reference intervals: a methodological framework for clinical laboratory interpretation
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, HELENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 02/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 15/06/2026
  Director/a de tesi: PERERA LLUNA, ALEXANDRE | ARTUCH IRIBERRI, RAFAEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral es desenvolupa en el context del Laboratori d’Errors Congènits del Metabolisme de l’Hospital Sant Joan de Déu i sorgeix de la necessitat clínica de millorar la interpretació dels resultats de bioquímica en pacients pediàtrics amb malalties metabòliques rares. En aquest àmbit, l’avaluació de metabolits en sang i líquid cefalorraquidi (LCR) en nens presenta diversos reptes: una forta dependència amb l’edat, la influència de múltiples factors fisiològics i clínics, i l’absència de pacients control reals. Aquestes limitacions dificulten l’establiment d’intervals de referència fiables mitjançant enfocaments tradicionals basats en poblacions sanes estratificades per grups d’edat.L’objectiu principal d’aquesta tesi és desenvolupar i validar un enfocament analític unificat per definir intervals de referència, avaluar factors de confusió —com la medicació o la inflamació— i caracteritzar perfils metabòlics en diferents condicions pediàtriques. Per això, es van identificar diversos casos d’ús representatius d’aquestes limitacions, que permeten avaluar l’aplicabilitat de l’enfocament proposat en diferents tipus de biomarcadors i contextos clínics.Com a primer cas d’ús, es van estudiar els neurotransmissors en LCR, concretament els metabolits àcid homovanílic (HVA) i àcid 5-hidroxiindolacètic (5-HIAA), productes finals de les vies de la dopamina i la serotonina. Aquest escenari presenta la dificultat addicional de l’absència de controls sans, ja que la punció lumbar no es realitza de manera rutinària en població sana. A partir d’una cohort de 1.533 pacients pediàtrics, es van emprar models de regressió per capturar la dependència amb l’edat i models de mescles gaussianes per discriminar poblacions amb dèficit i sense dèficit. D’aquesta manera, es van definir intervals de referència continus que reflecteixen de forma més realista l’evolució biològica d’aquests metabolits. Aquest enfocament va permetre identificar correctament dèficits primaris i reduir la detecció d’alteracions secundàries sense correlació clínica.En un segon estudi, es va analitzar el perfil d’aminoàcids en LCR en una cohort de 410 pacients pediàtrics, que incloïa pacients amb epilèpsia i controls amb altres patologies neurològiques. Es van establir intervals de referència ajustats per edat i es va avaluar l’impacte de la medicació antiepilèptica i de variables clíniques mitjançant models de regressió i anàlisis multivariants. Els resultats van evidenciar un marcat efecte de l’edat i de determinats tractaments farmacològics, especialment sobre els nivells de glutamina, i van permetre identificar patrons bioquímics associats a subgrups clínics específics.Finalment, es va desenvolupar una prova de concepte per a l’establiment d’intervals de referència de coure sèric ajustats per edat i inflamació, a partir d’una cohort de 1.141 pacients pediàtrics. Es va construir un índex inflamatori multivariant mitjançant regressió per mínims quadrats parcials, integrant tres biomarcadors de fase aguda. La incorporació d’aquest índex al model va permetre corregir l’efecte de la inflamació sobre els nivells de coure i millorar-ne la interpretació clínica.En conjunt, aquests treballs demostren que l’ús de la metodologia estadística proposada permet millorar de manera significativa la interpretació de biomarcadors en pediatria, tant en líquid cefalorraquidi com en sèrum. Les metodologies proposades redueixen falsos positius, integren factors de confusió rellevants i proporcionen eines transferibles a altres analits i contextos clínics.
  

ENGINYERIA CIVIL

• RAHMANI, SAMAN: Scalable error-driven adaptive embedded finite element methods for fluid flow simulations
  
  Autor/a: RAHMANI, SAMAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/06/2026
  Director/a de tesi: BAIGES AZNAR, JOAN | PRINCIPE RUBIO, RICARDO JAVIER
  Resum de tesi: La simulació numèrica precisa i eficient del flux de fluids al voltant de geometries complexes i en moviment continua essent un repte central en la dinàmica de fluids computacional. Els enfocaments tradicionals basats en malles ajustades al domini requereixen que la malla computacional s’adapti als límits geomètrics, cosa que sovint condueix a distorsions de la malla, remallats costosos i una robustesa limitada per a formes intricades, capes límit fines o grans moviments. Els mètodes de malla incrustada ofereixen una alternativa atractiva, ja que permeten incrustar dominis físics complexos dins de malles de fons simples, simplificant la generació de la malla i millorant l’automatització i l’escalabilitat. Tanmateix, l’ús predominant de malles cartesianes de fons comporta una precisió espacial uniforme i una resolució insuficient en regions d’alt error, com les capes límit i els forts gradients de flux, especialment a nombres de Reynolds elevats.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions mitjançant el desenvolupament d’estratègies híbrides escalables que acoblen formulacions incrustades amb tècniques d’adaptació de malla. S’empren dos enfocaments complementaris: el mètode r, que millora la precisió mitjançant la deformació contínua de la malla sense canviar-ne la topologia, i el mètode h, que refina o desrefina localment la malla en funció d’indicadors d’error. El mètode r es combina inicialment amb el mètode d’elements finits incrustat per formar el r-EFEM, que permet elements anisòtrops amb elevada relació d’aspecte alineats amb les capes límit, tot preservant l’eficiència computacional i l’escalabilitat en paral·lel. S’introdueix una estratègia de linealització robusta per resoldre eficientment el problema no lineal d’optimització de la malla.Per capturar característiques locals del flux fora de les capes límit, el r-EFEM es combina posteriorment amb una estratègia jeràrquica de refinament h amb nodes penjants, donant lloc al r–h EFEM. Aquesta formulació híbrida integra la resolució anisòtropa de les capes límit mitjançant deformació de la malla, el refinament local en regions d’alt error i una discretització independent de la geometria dins del marc incrustat. Les contribucions dels nodes penjants s’incorporen directament a la formulació d’elements finits per preservar la conformitat i l’estabilitat numèrica, mentre que un estimador d’error guia el refinament adaptatiu i la redistribució de la malla.Els mètodes es validen mitjançant problemes de referència que inclouen geometries fixes i en moviment, incloent fluxos a alt nombre de Reynolds amb capes límit fines i dinàmiques de vòrtex complexes. Els resultats demostren millores substancials de precisió respecte als enfocaments incrustats estàndard, mantenint alhora la robustesa i l’eficiència computacional. En simulacions amb dominis en moviment, el marc híbrid elimina la necessitat de remallat i evita la degradació de la malla, permetent simulacions transitòries estables i escalables. Aquest treball estableix un marc adaptatiu unificat per a simulacions precises amb elements finits incrustats en geometries complexes i evolutives.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• NEPAL, ANIMESH: Origins of interface jumps, pinning and hysteresis during cyclic fluid displacements
  
  Autor/a: NEPAL, ANIMESH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/06/2026
  Director/a de tesi: DENTZ, MARCO | HIDALGO GONZÁLEZ, JUAN JOSÉ
  Resum de tesi: Els desplaçaments de fluids immiscibles en medis porosos estan governats per la interacció entre les forces capil·lars, la geometria del porus, la humectabilitat i les condicions de força impulsora. En condicions quasiestàtiques, aquesta interacció dona lloc a configuracions interfacials metaestables, reorganitzacions abruptes de la interfície (salts de Haines), ancoratge interfacial i histèresi macroscòpica de pressió--saturació. Aquesta tesi desenvolupa un marc a escala de porus per explicar com emergeixen aquests fenòmens i com es poden predir. El treball combina experiments de laboratori, simulacions numèriques en dues i tres dimensions espacials, i models analítics derivats del balanç hidrostàtic--capil·lar de pressions i d'arguments d'energia interfacial. La investigació avança des de geometries simples que representen un porus únic (ink-bottle i capil·lars ondulats) fins a medis porosos connectats (medis porosos homogenis i heterogenis), fet que permet identificar directament els mecanismes fonamentals i els seus efectes col·lectius.A les geometries de porus únic (ink-bottle), els resultats mostren que el comportament interfacial està controlat per una condició geomètrica crítica: per sota d'aquest llindar, les interfícies evolucionen de manera suau; per sobre, les interfícies es tornen inestables i salten, produint histèresi durant la imbibició i el drenatge. L'ocurrència i la magnitud dels salts depenen de manera sistemàtica de l'angle de contacte, la tensió superficial i l'angle de constricció, i són capturades amb precisió per la teoria. La tesi també demostra que el mode de força impulsora és també un paràmetre de control principal mitjançant l'anàlisi de dos capil·lars diferents (ink-bottle i capil·lar ondulat). Sota desplaçament cíclic controlat per pressió, els salts i la histèresi sorgeixen per la pèrdua d'estabilitat interfacial. En canvi, sota desplaçament controlat per volum, les restriccions de volum imposades suprimeixen les transicions per salt, eliminen la histèresi capil·lar i obliguen la interfície a retracar camins idèntics d'imbibició i drenatge, tot i que l'ancoratge interfacial encara pot produir-se. En el règim controlat per volum, el fluid pot recórrer configuracions interfacials tensionals altrament inaccessibles en desplaçament controlat per pressió, confirmant que l'elecció del mode de força impulsora pot desacoblar ancoratge i histèresi. En capil·lars ondulats, el canvi suau de curvatura evita l'ancoratge interfacial, però el desplaçament controlat per pressió encara pot activar salts interfacials. Una anàlisi basada en l'energia mostra que els canvis de pressió impulsen transicions sella-node entre mínims locals d'energia, produint salts i histèresi. Això condueix a un criteri simple de salt que relaciona l'angle de contacte amb la geometria del capil·lar ondulat. Estenent aquests resultats als medis porosos, la tesi mostra que els canals porosos homogenis es poden representar mitjançant capil·lars ondulats que reprodueixen signatures clau de pressió--saturació, inclosos salts i bucles d'histèresi. En medis porosos heterogenis, una variabilitat geomètrica més alta genera reorganitzacions col·lectives intermitents, també conegudes com a salts de Haines, histèresi i memòria de punt de retorn durant cicles interns, fet que evidencia un paisatge energètic rugós amb trajectòries dependents de la història. En conjunt, aquests resultats estableixen un vincle mecanístic coherent entre la metaestabilitat a escala de porus i la histèresi macroscòpica. Aquest marc proporciona eines predictives per controlar l'eficiència del desplaçament i la dissipació d'energia en aplicacions com el segrest de CO2, la recuperació millorada de petroli, la microfluídica i el transport capil·lar en sistemes porosos naturals i d'enginyeria.
  
• RODRIGUEZ AGUIRRE, STEPHANIA MABEL: Assessment of Sediment Production, Connectivity, and Delivery in Mountainous Catchments under Environmental Changes. The Role of Shallow Landslides in the Upper Llobregat Basin (Pre-Pyrenees, Catalonia)
  
  Autor/a: RODRIGUEZ AGUIRRE, STEPHANIA MABEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2026
  Director/a de tesi: HÜRLIMANN ZIEGLER, MARCEL | DE MEDINA IGLESIAS, VICENTE CÉSAR
  Resum de tesi: L’erosió del sòl en paisatges muntanyosos està fortament condicionada pels despreniments superficials, especialment durant episodis de precipitació extrema. Tot i la seva rellevància geomorfològica, els estudis quantitatius sovint se centren en la dinàmica dels sediments fins i en calibracions vinculades a l’ús agrícola del sòl, subestimant la complexitat dels processos de despreniment, els quals depenen de paràmetres intrínsecs d’estabilitat i de forces externes desencadenants.Aquest estudi analitza la producció i la conectivitat de sediments derivats de despreniments superficials sota escenaris de canvi climàtic i transicions en la cobertura del sòl. L’objectiu principal és quantificar la mobilització de sediments des d’inestabilitats de vessant cap a les xarxes fluvials, calibrant el model a la conca del riu Saldes (102 km²) i aplicant els resultats a la conca alta del riu Llobregat (504 km²).La metodologia de quantificació va emprar un enfocament distribuït i basat en esdeveniments mitjançant el model d’estabilitat de vessants FSLAM. Els escenaris de canvi climàtic apunten a un augment d’episodis de precipitació extrema, on les simulacions indiquen increments en la mobilització de sediments d’aproximadament un 10%, amb pics del 16% en esdeveniments de període de retorn de 20 anys.Per abordar la conectivitat de sediments, s’introdueix el model Random Connect (RC), que utilitza un càlcul de trajectòria aleatòria i aplica l’Índex de Conectivitat (IC) per estimar volums de fluxos de sediments des de les àrees font cap a les xarxes de drenatge. Les dades d’entrada inclouen models digitals d’elevació, mapes d’IC i mapes de fonts de sediments. Els resultats consisteixen en mapes de recepció que mostren volums acumulats al llarg de les trajectòries de transferència, mentre que els mapes de liberació indiquen les cel·les font que aporten sediments al riu objectiu.L’estudi de conectivitat a la conca del Saldes va identificar punts crítics de sedimentació i va validar les zones de transferència, incorporant la cobertura forestal en la metodologia de l’IC. Això va permetre delimitar rutes de transferència, millorant la representació del flux superficial en les simulacions RC. La validació va mostrar un pressupost anual mitjà de sediments de 1545 t·km⁻²·any⁻¹, amb una relació d’aportació de sediments (SDR) estimada en 0,34. Els valors de SDR en la colmatació d’embassaments van oscil·lar entre 0,12 i 0,24, il·lustrant l’impacte dels llindars de conectivitat.Un anàlisi de la cobertura vegetal a la conca alta del Llobregat mostra que les àrees escassament vegetades han augmentat un 43%, mentre que l’increment en zones boscoses actua com a amortidor, reduint l’aportació de sediments. Tanmateix, les projeccions climàtiques suggereixen que pluges intensificades i sequeres prolongades poden disminuir la resiliència de la vegetació, reactivant les rutes de sedimentació. Els resultats mostren que la producció de sediments augmenta fins a un 22% durant pluges extremes, mentre que l’expansió forestal redueix l’aportació en un 14%. Els escenaris combinats de clima i cobertura del sòl indiquen respostes no lineals, amb esdeveniments que generen fins a un 18% més de sediments que les condicions de referència.Les troballes milloren la comprensió de la dinàmica de sediments en conques on el monitoratge tradicional té dificultats per separar processos geomorfològics. L’estudi destaca la doble influència de la recuperació forestal i de la pluja extrema en la producció i conectivitat de sediments. El marc de modelització ofereix una eina robusta per a l’avaluació de pressupostos de sediments, donant suport a la gestió de conques en àrees muntanyoses propenses a l’erosió.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• CHÁVEZ PEREDA, ERICK DAVID: Study and identification of mechanical parameters while cutting tissues with vibrating hypodermic needles
  
  Autor/a: CHÁVEZ PEREDA, ERICK DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/06/2026
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ EGEA, ANTONIO JOSÉ
  Resum de tesi: La inserció d’agulles assistida per robot es troba actualment en desenvolupament per a la seva aplicació en procediments percutanis mínimament invasius, pel seu potencial per oferir alta precisió i repetibilitat. Malgrat això, la interacció entre l’agulla i el teixit tou produeix de manera inherent dany tissular, fet que pot comprometre la precisió del posicionament i el rendiment global del procediment. La fricció en la interfície agulla–teixit és el principal factor que determina el grau de dany. Per tant, aquesta tesi investiga i modela el paper de la fricció en la interacció agulla–teixit amb l’objectiu d’identificar les condicions d’inserció que minimitzen el dany tissular.Els factors que influeixen en la fricció i el dany tissular considerats en aquest estudi van ser la velocitat d’inserció i el moviment vibratori relatiu de l’agulla. Per avaluar-ne els efectes en pit de gall dindi ex vivo, seleccionat com a teixit model, es van utilitzar dos criteris de dany tissular: la mida de l’orifici permanent al teixit després de l’extracció i la força de fricció mesurada durant la retirada. Es va desenvolupar un model dinàmic de fricció de la interacció agulla–teixit, basat en el model de Dahl, utilitzant aquests dos criteris. En primer lloc, es va investigar la influència de la velocitat d’inserció en el dany tissular mitjançant experiments controlats a velocitats constants. Els paràmetres del model es van identificar a partir de les dades experimentals utilitzant el mètode dels mínims quadrats. Posteriorment, es va dur a terme una optimització basada en el model per determinar la velocitat d’inserció que minimitza el dany tissular, obtenint-se un valor òptim de 4,4 mm/s. En segon lloc, es va analitzar l’efecte de la inserció amb vibració assistida en el dany tissular utilitzant els mateixos criteris de dany. Es va desenvolupar un actuador vibratori dissenyat a mida per generar oscil·lacions axials durant la inserció de l’agulla. El model dinàmic de fricció es va estendre per tenir en compte el moviment vibratori relatiu, i els paràmetres corresponents es van identificar mitjançant el mètode dels mínims quadrats. Posteriorment, es va dur a terme una optimització basada en el model estès per determinar la freqüència de vibració òptima, donant un rang òptim de 800–1100 Hz. Aquesta optimització es va realitzar mantenint fixa la velocitat d’inserció òptima. En conjunt, la combinació d’una velocitat d’inserció de 4,4 mm/s i una freqüència de vibració de 800–1100 Hz va ser identificada com la condició òptima per minimitzar el dany tissular en pit de gall dindi ex vivo.Aquesta tesi proposa una metodologia per optimitzar els paràmetres d’inserció d’agulla en teixits tous, basada en els principis fonamentals de la interacció agulla–teixit. El model dinàmic de fricció desenvolupat es pot estendre a altres teixits tous mitjançant l’aplicació del mateix procediment experimental per identificar els paràmetres d’interacció corresponents. Això permet utilitzar un marc d’optimització basat en el model desenvolupat per determinar les condicions òptimes d’inserció en diversos casos d’estudi.
  
• LÓPEZ MOLES, ORIOL: Estudi fluid dinàmic del procés de mescla sòlid-líquid i líquid-líquid en agitadors industrials
  
  Autor/a: LÓPEZ MOLES, ORIOL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/06/2026
  Director/a de tesi: VALENTIN RUIZ, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta l’estudi fluid dinàmic del procés de mescla sòlid–líquid i líquid–líquid en agitadors industrials, amb l’objectiu de desenvolupar i validar una metodologia numèrica basada en CFD i validada experimentalment per analitzar, optimitzar i escalar equips de mescla. El treball respon a la necessitat industrial de disposar d’eines predictives capaces de reduir iteracions experimentals, millorar l’eficiència energètica i de procés i transformar el coneixement hidrodinàmic local en criteris útils de disseny i operació. La recerca s’ha estructurat en dues línies complementàries. La primera línia de recerca es centra en el desenvolupament d’un nou mesclador en línia d’alta cisalla de tipus rotor–estator per a processos de mescla líquid–líquid, especialment emulsions complexes. Mitjançant simulacions CFD s’ha analitzat l’efecte dels principals paràmetres geomètrics del capçal sobre la generació de cisalla, el consum de potència i la capacitat d’emulsificació. Els resultats mostren que la taxa de cisalla es concentra principalment al shear gap i a les arestes del dentat del capçal de mescla, i han permès dentificar una configuració òptima, que combina elevada eficiència de cisalla i viabilitat constructiva. La seva caracterització hidrodinàmica i adimensional ha permès establir constants útils per al dimensionament i l’escalat. La validació experimental confirma la millora del nou disseny respecte a l’equip de referència, amb una reducció significativa de la mida de gota d’emulsió. La segona línia aborda el desenvolupament i la validació d’un model CFD multifàsic sòlid–líquid per predir el manteniment de sòlids en suspensió i el grau d’homogeneïtzació en tancs agitats. A partir d’un enfocament Euler–Euler, el model s’ha validat amb dades experimentals de la literatura i s’ha seleccionat el model d’arrossegament Vslip com a configuració de referència per la seva millor capacitat de reproduir la transició entre règims de suspensió. Amb el model validat, s’ha dut a terme un estudi paramètric de variables d’agitació i configuració geomètrica, i s’han identificat les configuracions geomètriques i operatives més favorables per maximitzar l’homogeneïtzació de la suspensió i s’ha determinat un criteri d’escalat adequat per a processos de suspensió sòlid-líquid. En conjunt, la tesi aporta una metodologia robusta de modelització i validació i estableix criteris quantitatius transferibles a la selecció, optimització i escalat d’agitadors i mescladors en línia.
  

FOTÒNICA

• DOSIL GARCÍA, MIGUEL: Optical Spectroscopy of Infrared--Emitting Colloidal Quantum Dots: From Ensemble to Single Particles
  
  Autor/a: DOSIL GARCÍA, MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/06/2026
  Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
  Resum de tesi: Els punts quàntics col·loidals (CQDs) s'han consolidat com una tecnologia clau en l'àmbit de l'optoelectrònica gràcies a la seva elevada eficiència, versatilitat i baix cost de fabricació. La seva aplicació en la generació de llum ha evolucionat des de l'emissió tèrmica estadística en LEDs visibles i convertidors de fluorescència cap a fonts sofisticades, com ara làsers i emissors de llum quàntica. No obstant això, la seva implementació en l'infraroig (IR) és més complexa a causa d'un baix rendiment quàntic de fotoluminescència (PLQY) intrínsec; sorgint només recentment les primeres aplicacions eficients. Davant el creixent interès en tecnologies quàntiques, els fotons individuals en la banda C de telecomunicacions són un pilar fonamental on aquestes tecnologies col·loidals ofereixen gran flexibilitat. Els CQDs basats en calcogenurs de Pb i aliatges III-V cobreixen l'escletxa entre cost i integració gràcies a la sintonitzabilitat de la seva emissió en aquesta regió espectral. Aquest treball realitza una caracterització mitjançant espectroscòpia òptica de dispersions i pel·lícules de CQDs de PbS i InSb, emprant micro-fotoluminescència (u-PL) d'estat estacionari i resolta en el temps a baixes temperatures. Es detalla el disseny i la implementació íntegra del sistema òptic utilitzat, incloent-hi protocols d'alineació i optimització, així com els algorismes desenvolupats per realitzar mapejos confocals de u-PL amb resolució micromètrica. Els estudis de PL en funció de la potència en pel·lícules de PbS revelen un comportament col·lectiu caracteritzat per un règim de recombinació bimolecular en una banda amb densitat d'estats (DOS) de tipus exponencial; això contrasta amb el comportament excitònic observat en dissolució. El PLQY d'aquestes mostres presenta una marcada dependència lineal amb la mida, assolint un màxim de ~30% per a punts amb pics excitònics entorn de 1,5 eV i disminuint cap a partícules més grans. Les mesures de PL resolta en temps indiquen mecanismes de transferència d'energia entre CQDs amb temps de difusió prolongats. Els assajos d'encapsulació confirmen que l'oxigen actua com un agent altament degradant, extingint l'emissió després d'una moderada exposició ambiental. Els CQDs de InSb mostren sensibilitat extrema a l'oxidació, perdent la seva PL en segons al contacte amb l'aire. Les mesures de PL vs. temperatura revelen una banda d'emissió associada a la superfície a temperatures criogèniques, que desapareix en escalfar la mostra o en afegir una fina capa de InP. S'han explorat dues estratègies per assolir el règim de partícula individual. Enfront de l'spin-coating, el dip-coating de solucions diluïdes va demostrar ser eficaç per obtenir CQDs aïllats amb densitat areal controlada, encara que a costa d'una degradació de la luminescència que suggereix danys superficials per desprès de lligands i posterior oxidació. Com a alternativa, es van encapsular CQDs de PbS en capes gruixudes de sílice mitjançant microemulsió després de modificar la seva química de superfície, aconseguint incorporar un únic CQD per esfera amb un rendiment molt elevat. Els resultats d'aquesta tesi exposen limitacions crítiques en la implementació actual de CQDs emissors d'IR com a fonts de llum quàntica, subratllant la necessitat de noves rutes de síntesi i recobriments que millorin les seves propietats òptiques i estabilitat. Addicionalment, els experiments en pel·lícules aporten perspectives rellevants per optimitzar tecnologies basades en CQDs d'infraroig, com ara LEDs, fotodetectors o làsers.
  
• SRIVASTAVA, ANUBHAV KUMAR: Quantum simulations of spin systems for optimal quantum metrology
  
  Autor/a: SRIVASTAVA, ANUBHAV KUMAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2026
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | PLODZIEN, MARCIN
  Resum de tesi: La mecànica quàntica restringeix i alhora potencia la precisió de mesura: el principi d'incertesa imposa límits fonamentals a l'estimació de paràmetres, que recursos com l'entrellaçament i la superposició permeten saturar. La metrologia quàntica desenvolupa protocols que exploten estats sonda no clàssics i processament òptim de dades per superar el límit quàntic estàndard. A la pràctica, però, aquest avantatge requereix resoldre tres problemes: dissenyar estats de molts cossos experimentalment factibles amb sensibilitat gairebé òptima, certificar recursos metrològics a partir de dades de mesura incompletes i implementar esquemes de lectura òptims que segueixin sent tractables a gran escala. Aquesta tesi desenvolupa un marc unificat per als tres reptes, combinant simulació quàntica, optimització convexa i tècniques de shadows clàssiques per apropar la metrologia millorada quànticament a la realitat experimental.La primera part se centra en la termometria quàntica a escales nano i subnanokelvin. Emprant la informació quàntica de Fisher (QFI) com a mesura de sensibilitat, mostrem que un sistema experimentalment accessible de fermions sense espín en una xarxa òptica unidimensional descrita pel model de Rice–Mele (RM) realitza un termòmetre quàntic local quasi òptim, proper al límit fonamental de Cramér–Rao. Caracteritzem com els règims topològic i trivial, la població de la xarxa i un potencial esglaonat ajustable en controlen la sensibilitat, i demostrem que la sonda s'equilibra amb un bany acoblat sense pertorbar-lo. A més, analitzem un esquema global basat en tomografia shadow clàssica d'estats tèrmics i en comparem la complexitat de mostra amb els protocols estàndard.La segona part desenvolupa dues eines complementàries per a la detecció millorada quànticament i la seva certificació. Introduïm un sensor basat en un trímer de Kitaev frustrat de tres espíns la resposta espectral no lineal del qual implementa un detector rectificador amb llindar: per a un senyal omnidireccional de mitjana zero la fase acumulada s'esvaeix per sota d'un llindar sintonitzable i, per sobre, és proporcional al segon moment del senyal. Les configuracions multi-trímer entrellaçades assoleixen una sensibilitat limitada de Heisenberg. Tot seguit formulem un programa semidefinit (SDP) que calcula el QFI mínim compatible amb dades de valor esperat incompletes, proporcionant límits inferiors rigorosos sense tomografia d'estat complet. Aplicat a estats de gat multicapçats generats per la dinàmica de torsió d'un sol eix, l'SDP certifica la utilitat metrològica a partir de moments d'ordre baix de manera més estricta que les desigualtats de compressió convencionals.La tercera part aborda la bretxa entre els esquemes de mesura òptims i les mesures assolibles en les plataformes quàntiques actuals. La mesura òptima que satura el límit quàntic de Cramér–Rao és genèricament un operador altament no local, amb un pes de Pauli que creix amb la mida del sistema. Introduïm la lent de Clifford, un marc en què circuits de Clifford clàssicament simulables transformen la mesura òptima en un operador de pes de Pauli reduït, reenfocant la informació de fase distribuïda en menys qubits. Establim una correspondència entre codis correctors d'errors quàntics i construccions interferomètriques que imposen un retrocés de fase determinista, i desenvolupem protocols de tomografia shadow parcial metrològicament suficients que preserven el QFI complet. Els esquemes resultants requereixen exponencialment menys mostres que l'estimació shadow ingènua i es validen en sistemes de ressonància magnètica nuclear (RMN) d'estat líquid de fins a 15 qubits.En conjunt, demostrem que la metrologia quàntica gairebé òptima és assolible amb sondes accessibles, certificació eficient en dades i lectura escalable, proporcionant una ruta unificada des dels límits metrològics fonamentals fins a la detecció quàntica pràctica.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• BRESSANELLI TEIXEIRA, ARTUR: Aggregates Production from Construction and Demolition Waste (CDW)
  
  Autor/a: BRESSANELLI TEIXEIRA, ARTUR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 11/06/2026
  Director/a de tesi: OLIVA MONCUNILL, JOSEP | HOFFMANN SAMPAIO, CARLOS
  Resum de tesi: El sector de la construcció és la principal font de residus sòlids a la Unió Europea (UE), amb una producció entre 310 i 700 milions de tones. Més del 30% dels residus sòlids generats provenen d'activitats de construcció, demolició i renovació, incloent-hi els residus domèstics. Els residus generats pel sector de la construcció es denominen Residus de Construcció i Demolició (RCD), compostos principalment per materials inerts com formigó, maó, ceràmica, guix i àrids, que representen més del 75% del volum de residus. Materials com a fusta, metalls, vidre i matèria orgànica representen el 25% restant. La demanda de primeres matèries utilitzades com a àrids supera els 2.700 milions de tones anuals, i el sector extractiu és responsable de l'emissió de 6.000 milions de tones de CO2. A mesura que la societat moderna es desenvolupa i augmenta la necessitat d‟infraestructures, vies d‟accés, edificació i renovació, es preveu un augment en la generació de RCD. Aquesta tendència ha suscitat debats acadèmics sobre el reciclatge d‟aquest material i la reutilització dels àrids que conté.El principal ús industrial d'aquest material és la subbase de carreteres, cosa que en redueix el valor afegit i, en alguns casos, fa inviable l'operació. Actualment s'estan duent a terme diversos projectes de recerca per recuperar materials de RCD i reutilitzar-los, reduint així la petjada de carboni al sector de la construcció civil i l'extracció de matèries primeres per a la indústria. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar la viabilitat de la recuperació i la reutilització d'àrids de RCD mitjançant jigging com a procés de concentració gravimètrica. Aquest procés de concentració es basa en l'estratificació dels materials de RCD segons la relació de densitat entre partícules, cosa que permet la recuperació de les partícules denses (àrids). Paral·lelament a aquesta investigació, es va fer una anàlisi econòmica de la inversió, considerant el CAPEX, l'OPEX, els ingressos, la TIR, la TIRM, el VPN i el PPP de les diferents plantes de concentració i recuperació d'àrids. A l'anàlisi, es van analitzar tres RCD amb diferents característiques en plantes de concentració que utilitzen jigs d'aigua, jigs d'aire i classificació basada en sensors.Aquesta tesi examina la dinàmica del material durant el procés de jigging, centrant-se en les propietats físiques. Es quantifiquen factors com ara la densitat específica, la densitat aparent, el factor de forma, l'absorció d'aigua, la distribució densimètrica, l'anàlisi del substrat de formigó i la proporció de pasta de ciment adherida al material per comprendre com el jigging separa els àrids de les impureses. Es van realitzar estudis en barreges ternàries (formigó, maons i pedres d'habitatges antics), binàries (formigó i maons) i unitàries (formigó) per avaluar l'eficàcia del jigging en la recuperació d'àrids. Posteriorment, els àrids recuperats es van utilitzar per produir noves barreges de formigó i avaluar la viabilitat de la seva reutilització mitjançant assaigs de compressió amb una substitució del 25%, 50%, 75% i 100% d'àrids naturals (AN) per àrids reciclats (AR). Aquest estudi exhaustiu va permetre el desenvolupament d'un procés de recuperació d'àrids a RCD, en va confirmar la reproductibilitat i va demostrar l'alt potencial de puresa dels àrids recuperats. Les proves per a la producció de nous formigons amb material reciclat també van confirmar la viabilitat per a la reintegració en formigó nou. Els resultats de l'anàlisi econòmica van indicar que els jigs d'aigua són el mètode més rendible per concentrar àrids, en comparació dels jigs d'aigua combinats amb classificació basada en sensors. Aquesta investigació va establir una ruta de benefici de RCD, analitzant la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica del seu processament.
  

SOSTENIBILITAT

• ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO: Modelo de gestión para la restauración del suelo dedicados a la actividad ganadera en el departamento de Córdoba, Colombia. Un aporte de la ganadería regenerativa al desarrollo sostenible del territorio- estudios de casos comparativos
  
  Autor/a: ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 17/06/2026
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: S'ha discutit àmpliament la incidència de la ramaderia en la deterioració del sòl, atribuint-se a la producció bovina un impacte significatiu tant a nivell mundial com local. Aquesta recerca, titulada “Model de gestió per a la restauració del sòl dedicat a l'activitat ramadera en el departament de Còrdova, Colòmbia. Una aportació de la ramaderia regenerativa al desenvolupament sostenible del territori - Estudis de casos comparatius”, analitza l'evolució de la ramaderia regenerativa, especialment a Amèrica Llatina, i adapta una metodologia per a avaluar l'eficiència d'aquest model sobre el sòl mitjançant indicadors biològics i espacials, comparant amb un model convencional en finques de Còrdova. També avalua la contribució d'aquests models als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i proposa un model conceptual per a la gestió i restauració sostenible de sòls ramaders.Es va realitzar una anàlisi sobre l'avanç de la ramaderia regenerativa a nivell mundial i a Amèrica Llatina, trobant un augment significatiu en la seva adopció des de 2018, especialment en 2019, quan es va començar a valorar la preservació de la biodiversitat, l'aigua i la salut del sòl.Es van definir macroindicadors de l'estat del sòl i es van seleccionar 12 finques per a analitzar els models de producció convencional i regeneratiu. Es va avaluar la macro i mesofauna edàfica, es van analitzar imatges satel·litàries i es va recopilar informació sobre la cobertura vegetal, utilitzant indicadors biològics i espacials per a mesurar la capacitat restaurativa dels models. També es va realitzar una anàlisi DOFA (Febleses, Oportunitats, Fortaleses i Amenaces), concloent que el model regeneratiu és més eficient en pràctiques de pasturatge, rendibilitat i biodiversitat, permetent una restauració passiva de l'ecosistema.Es va desenvolupar una metodologia per a analitzar l'eficiència de la ramaderia regenerativa, establint mètodes per a recol·lectar dades biòtiques i espacials, la qual cosa facilita un diagnòstic i monitoratge continu del sòl. Es van definir l'àrea d'estudi, la durada de l'anàlisi, les fases del procés, els indicadors i l'anàlisi multitemporal del component vegetal mitjançant tecnologies de teledetecció i SIG, proporcionant les dades necessàries per a una anàlisi detallada. Es va concloure que la ramaderia regenerativa és un model econòmic i sostenible amb baix cost, que millora la productivitat sense agroquímics i evita processos erosius, promovent la restauració de sòls mitjançant pràctiques sostenibles.Aquest model també contribueix al compliment dels ODS, especialment en seguretat alimentària, acció climàtica i restauració d'ecosistemes, promovent major biodiversitat biològica i cobertura vegetal en les zones d'estudi. Els resultats mostren un impacte positiu en la salut del sòl, el desenvolupament de la vegetació i la macrofauna, amb un creixement notable d'arrels i absència de sòls degradats. La ramaderia regenerativa treballa en harmonia amb la naturalesa, millorant les condicions de vida i salut del bestiar.La ramaderia regenerativa es presenta com una eina clau per a enfrontar els desafiaments ambientals, socials i productius de la ramaderia, restaurant sòls i ecosistemes, revertint el mal causat per la sobrepastura i l'ús d'agroquímics en els models convencionals. Recupera la fertilitat del sòl, promou un cicle natural de regeneració i facilita la recuperació d'espècies natives de flora i fauna, augmentant la resistència de l'ecosistema enfront de pertorbacions externes.En relació a l'abundància d'espècies, es van quantificar 763 individus en total entre tots dos sistemes, distribuïts en 19 ordres taxonòmics, amb 630 individus en el model regeneratiu i 133 en el convencional. L'Índex de Shannon-*Wiener (H') sota el model regeneratiu va ser de 2,06, la qual cosa reflecteix una alta diversitat biològica i eficiència en la restauració i sostenibilitat a llarg termini.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• KHALIL, MARWA MOSTAFA ABDELAZIM: Towards the sustainability of earthen heritage conservation: a new decision-making methodology for guiding the adaptive reuse of earthen complexes in desert oases
  
  Autor/a: KHALIL, MARWA MOSTAFA ABDELAZIM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 25/06/2026
  Director/a de tesi: PONS VALLADARES, ORIOL | BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: Recentment, la reutilització adaptativa s'ha considerat gradualment com un enfocament sostenible per allargar la vida útil dels edificis patrimonials, preservant alhora els seus valors autèntics. En contextos de patrimoni de terra, especialment en oasis desèrtics, la reutilització adaptativa juga un paper important en la prevenció de l'abandonament i el deteriorament dels edificis de terra. En aquests contextos, com ara l’oasi de Siwa (Egipte), les tecnologies de construcció utilitzades en aquests projectes de reutilització adaptativa han demostrat el seu impacte no només en el rendiment ambiental i econòmic, sinó també en la coherència cultural de l'edifici reutilitzat i la seva acceptació per part de la comunitat local. Tanmateix, la selecció de materials per a projectes de reutilització adaptativa continua estant subestimada en els processos de presa de decisions.La tesi aborda aquesta bretxa de recerca desenvolupant una eina que pretén guiar les parts interessades en la selecció de la tecnologia de construcció més sostenible per garantir la sostenibilitat a llarg termini del patrimoni de terra. L'eina de presa de decisions proposada combina la metodologia MIVES (Integrated Value Model for Sustainability Assessment) amb la tècnica de comunicació estructurada Delphi. Està composta per un arbre de requisits estructurat d'indicadors culturals, econòmics, ambientals i socials. Combina el rendiment quantitatiu i les percepcions qualitatives, traduint-les en funcions de valor sense unitats per obtenir índexs de sostenibilitat comparables.L'eina es va aplicar a tres estudis de cas a l'oasi de Siwa: Adrere Amellal, Albabenshal i l'extensió dels ecologges de Kenooz Shali, que representen complexos residencials de terra que s'han reutilitzat com a ecologges. Es van seleccionar tres alternatives de tecnologia de construcció per a la seva avaluació: el Karshif tradicional, els maons vermells industrials i els blocs de sal innovadors impresos en 3D. Els indicadors quantitatius es van avaluar utilitzant la literatura i els estàndards internacionals, mentre que els indicadors qualitatius es van avaluar mitjançant processos Delphi amb participants locals i experts. En els tres casos, el Karshif va aconseguir l'índex de sostenibilitat global més alt a causa de la seva forta relació amb el patrimoni i la identitat cultural de Siwan, l'acceptació social i els avantatges ambientals. Tanmateix, els resultats van revelar les seves debilitats econòmiques i els seus elevats requisits de manteniment i, en conseqüència, van suggerir l'ús de solucions de construcció híbrides per millorar la seva durabilitat mantenint alhora el seu valor. Es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat per validar la robustesa del model, l'estabilitat en tots els casos i l'adaptabilitat a les perspectives de les parts interessades.Finalment, la recerca contribueix a l'avaluació de la sostenibilitat en la conservació del patrimoni de terra canviant l'enfocament de l'avaluació de noves funcions a la selecció de tecnologies de construcció adequades en projectes de reutilització adaptativa. La recerca destaca la influència de la selecció de materials i la importància del desenvolupament socioeconòmic en la sostenibilitat a llarg termini dels edificis patrimonials reutilitzats. La integració de les parts interessades en totes les fases de desenvolupament del marc proporciona un procés transparent que es pot replicar en oasis patrimonials de terra similars arreu del món.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• JADOON, MUHAMMAD AWAIS: Machine Learning-based Random Access Techniques for Massive Connectivity
  
  Autor/a: JADOON, MUHAMMAD AWAIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/06/2026
  Director/a de tesi: NAVARRO RODERO, MÒNICA | PASTORE, ADRIANO
  Resum de tesi: El 5G i la seva evolució a nous sistemes d’informació i comunicació contempla la comunicació massiva entre sensors i dispositius màquina (mMTC) com un dels principals casos d’ús. Més enllà de donar suport a xarxes ultradenses de dispositius de baixa complexitat, baix consum i que funcionen amb bateries, les característiques de tràfic de dades difereixen significativament de les comunicacions tradicionals, on la implicació humana és més explícita. Les comunicacions associades a mMTC es caracteritzen per ser molt més esporàdiques, descoordinades i sovint basades en esdeveniments. Gestionar l'accés al medi per a un nombre massiu de dispositius és un dels reptes centrals en mMTC. Els esquemes tradicionals basats en l’assignació prèvia de recursos (scheduling), o bé els enfocaments d'accés aleatori (RA) sense reserva, sovint incorren en senyalització excessiva, altes taxes de col·lisió i ofereixen una adaptabilitat limitada en entorns on els patrons de tràfic varien. Aquestes necessitats requereixen el disseny de nous esquemes d'accés al medi que puguin escalar en nombre de dispositius, fins a valors molt elevats.En aquesta tesi, utilitzem l'aprenentatge per reforç multiagent (MARL) per dissenyar polítiques distribuïdes d’accés aleatori sense reserva prèvia dels recursos, que s'adaptin a les condicions de tràfic de dades dinàmiques i siguin factibles per donar servei de forma massiva. Primer hem desenvolupat un entorn d’aprenentatge automàtic per un sol canal on els dispositius aprenen la política de transmissió mitjançant la retroalimentació d’un bit pel canal de difusió, així com a partir de la memòria intermèdia local (buffer) amb els estats dels paquets, aplicant un algorisme d’aprenentatge de valors Q profund (DQN). Tot i que, sota tràfic regular de Poisson, aquesta solució supera en rendiment de taxa de transmissió i equitat a les tècniques convencionals basades en retrocés exponencial (EB), es basa en un marc d'entrenament d'un sol agent i no aprofita completament el principi d’entrenament central i execució distribuïda (CTDE). Reconeixent la importància de l'escalabilitat i la coordinació efectiva en xarxes grans, hem adoptat algorismes avançats MARL, com ara les xarxes de descomposició de valors (VDN) i QMIX, en els quals es calcula un valor Q global a partir de valors Q individuals, aprofitant així la informació de la xarxa global durant l'entrenament.Per avaluar l'equitat, introduïm la mètrica anomenada edat dels paquets (AoP), que quantifica l'obsolèscencia dels paquets no transmesos en les memòries intermèdies del dispositiu. A continuació, ampliem els nostres models per adaptar-nos a altres models de tràfic amb arribades a ràfegues i correlades, demostrant que els esquemes MARL proposats poden adaptar-se eficaçment a l'activació sobtada del dispositiu o als patrons d'arribada canviants. També investiguem com la identificació dels usuaris afecta l'aprenentatge i l'equitat de les polítiques, ja que els dispositius poden unir-se o sortir dinàmicament de la xarxa. Mostrem com aquestes opcions de disseny poden influir en l'equitat i permetre que els dispositius surtin o s'uneixin a la xarxa. També, hem ampliat l'abast del model més enllà d'un sol canal, incorporant múltiples recursos ortogonals, demostrant la generalització d'aquests enfocaments. Al llarg de les extenses simulacions, s’ha observat com tots els mètodes basats en MARL superen de forma consistent els esquemes EB. Les nostres troballes subratllen el potencial de les solucions basades en MARL per a escenaris mMTC i futurs sistemes sense fils.