ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA: L'orientació de client a partir de l'experiència educativa: la perspectiva d'estudiants de pregrau a les universitats privades del Perú
  
  Autor/a: GOYZUETA MEJÍA, ZARELA MÓNICA
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/06/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSETB- UPC, Aula B3 Teleensenyament Enllaç públic: meet.google.com/ipt-evpc-xzc
  Director/a de tesi: CONSOLACION SEGURA, CAROLINA MARIA | BARREDO IBAÑEZ, DANIEL
  Resum de tesi: El neoliberalisme, com a model de governabilitat global, ha promogut la competència i l'eficiència del mercat com a pilars del progrés econòmic i social. La seva influència s'ha estès a diversos sectors, i l'educació superior no n'ha estat l'excepció. En aquest àmbit, aquesta ideologia ha impulsat l'aparició del màrqueting, una tendència que concep el sistema educatiu sota un model d'oferta i demanda, on l'educació és entesa com un bé o servei que es pot adquirir, i el valor del qual es mesura principalment pel retorn econòmic que genera per a l'individu i la seva contribució a l'economia en general. En aquest context, sorgeix la metàfora de l'estudiant com a client, un concepte d'origen empresarial que posiciona l'estudiant com a consumidor central d'un servei educatiu experiencial, orientat a oferir una formació acadèmica satisfactòria per al desenvolupament professional. Aquest fenomen ha generat un ampli debat a la literatura, amb postures tant a favor com en contra. Tot i això, les investigacions existents han aprofundit poc en l'experiència educativa com a variable determinant en la configuració del perfil de l'estudiant client. A més, la majoria dels estudis s'han concentrat a Europa i als Estats Units, deixant Llatinoamèrica —i particularment el Perú— com un context encara poc explorat.En aquest marc, el propòsit d‟aquesta tesi doctoral és analitzar com es configura l‟orientació de client en estudiants de pregrau d‟universitats privades del Perú, considerant les dimensions de la seva experiència educativa, la influència de variables demogràfiques i la perspectiva d'experts acadèmics. Per això, es va adoptar un enfocament metodològic mixt. En primer lloc, es va fer una revisió sistemàtica de la literatura sobre la metàfora de l'estudiant com a client (2000–2022) a les bases de dades Scopus i Web of Science, i es van identificar 83 estudis que van complir els criteris d'elegibilitat. En segon lloc, es va adaptar al context peruà l'escala SCOQ (Student Customer Orientation Questionnaire) de Koris i Nokelainen (2015), a partir de la qual es van recol·lectar 798 enquestes a tres universitats privades. Les dades van ser analitzades mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, que va permetre identificar les dimensions de l'experiència educativa que defineixen l'orientació de clients en estudiants peruans. Posteriorment, es va aplicar un model de regressió múltiple per avaluar la influència de variables demogràfiques. Finalment, els resultats van ser triangulats amb 12 entrevistes en profunditat a experts acadèmics, per tal de contrastar i enriquir les troballes. Els resultats de la investigació revelen quatre troballes principals. En primer lloc, la literatura s'estructura en dos enfocaments predominants: una perspectiva crítica, centrada en els riscos de mercantilització i debilitament del rigor acadèmic, i una perspectiva relacional, que concep l'estudiant com a coproductor del servei educatiu. En segon lloc, l'adaptació de l'instrument SCOQ al context peruà va permetre, mitjançant una anàlisi factorial exploratòria, identificar cinc factors de l'experiència educativa, evidenciant-se que en quatre els estudiants exhibeixen una orientació de client. En contrast, l'autoexigència positiva constitueix l'únic factor en què no s'observa aquesta orientació, cosa que evidencia un perfil híbrid i multidimensional de l'estudiant peruà, que combina demandes de servei amb responsabilitat acadèmica. En tercer lloc, l'anàlisi de regressió múltiple, si bé amb capacitat explicativa limitada, va mostrar que algunes variables demogràfiques tenen valor predictiu i l'any d'estudis destaca com a factor més influent. Finalment, la triangulació amb experts va evidenciar que els docents adopten una postura d'acceptació condicionada, en què reconeixen certes expectatives pròpies d'una lògica de servei per part dels estudiants, però en subordinen la validesa a la preservació del rigor acadèmic i l'autonomia docent.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• GONÇALVES JUNIOR, LUIS ANTONIO: Modeling the influence of manufacturing processes on the fatigue behavior of metallic materials through a continuum damage-based constitutive framework
  
  Autor/a: GONÇALVES JUNIOR, LUIS ANTONIO
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/06/2026
  Data de lectura: 07/09/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: BARBU, LUCIA GRATIELA | OLLER MARTINEZ, SERGIO HORACIO
  Resum de tesi: Des de mitjan segle XIX, l’estudi de la fatiga en metalls s’ha consolidat com un camp d’interès fonamental per als científics dels materials i els enginyers estructurals, principalment perquè la fatiga representa un dels principals mecanismes de fallada en les estructures metàl·liques d’enginyeria. Inicialment basades en enfocaments empírics, com les corbes tensió–vida (S–N) derivades dels estudis pioners de Wöhler, les capacitats de predicció de la fatiga han evolucionat considerablement fins al desenvolupament de sofisticats models numèrics capaços de predir no només la vida a fatiga, sinó també el deteriorament progressiu de les propietats del material associat al fenomen de la fatiga, incloent-hi la iniciació i propagació d’esquerdes fins a la fallada completa del component.Malgrat aquests avenços, la incorporació sistemàtica dels efectes dels processos de fabricació —com el mecanitzat, la conformació, el retallat o el punxonat— dins les formulacions de fatiga continua essent limitada. La majoria dels enfocaments actuals encara es basen en simples modificacions de les corbes S–N mitjançant factors reductors, fet que restringeix la seva aplicabilitat principalment a provetes de laboratori i impedeix predir adequadament patrons d’iniciació i propagació d’esquerdes.En aquest context, la present tesi proposa un marc constitutiu per incorporar els efectes induïts pels processos de fabricació en la resposta a fatiga dels metalls en règim de gran nombre de cicles. El model es formula de manera general, permetent considerar diferents processos de fabricació mitjançant especialitzacions adequades basades en dades rellevants del procés, com tensions residuals, rugositat superficial, porositat o fracció volumètrica de defectes.Per desenvolupar aquest marc, s’analitzen diversos enfocaments de modelatge de fatiga, amb especial èmfasi en la mecànica de la fractura, la mecànica del dany continu i les formulacions de camp de fase, habitualment implementades mitjançant mètodes numèrics com el mètode dels elements finits i el mètode dels elements finits estesos. Entre aquests enfocaments, es selecciona un model de fatiga de gran nombre de cicles basat en la mecànica del dany continu com a marc base, a causa de la seva elevada eficiència computacional i de la seva capacitat per modelar estats tensio-deformacionals complexos durant el procés de degradació del material, des de la condició intacta fins a la fallada completa.El marc constitutiu es millora inicialment mitjançant la introducció d’una nova corba tensió-deformació amb enduriment–estovament per al dany. A més, es proposa una metodologia per convertir dades S–N basades en valors mitjans obtingudes d’assajos normalitzats en informació local a nivell de punt material, assegurant una calibració coherent dels paràmetres de fatiga amb la naturalesa local de la formulació. El model millorat es valida amb dades experimentals obtingudes d’assajos ràpids de fatiga basats en rigidesa i d’assajos de durabilitat sobre components reals de vehicles lleugers, demostrant una sòlida capacitat predictiva tant a escala de proveta com de component, mantenint una elevada eficiència computacional.Finalment, el marc s’estén per incorporar explícitament els efectes induïts pels processos de fabricació. Es proposa un model de relaxació de tensions residuals i una formulació per considerar l’efecte d’entalles associades a determinades operacions de fabricació. El model resultant es particularitza per a operacions de cisallament i tall, com el retallat i el punxonat, utilitzant tensions residuals obtingudes de simulacions de procés i mesures de rugositat superficial com a dades d’entrada. La formulació es valida mitjançant assajos de fatiga uniaxial sobre provetes d’acers de fase complexa retallades i punxonades, demostrant la seva capacitat per predir amb precisió la vida a fatiga i les localitzacions d’iniciació d’esquerdes.
  
• GUO, ZHIMING: Study on HTPB propellant passivation, mixing, casting and curing processes by experiment and simulation
  
  Autor/a: GUO, ZHIMING
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de lectura: 04/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | FU, XIAOLONG
  Resum de tesi: Aquest estudi investiga els aspectes físics clau implicats en els quatre passos de producció de propel·lent (passivació, pastat, fosa i curat) mitjançant una combinació de simulacions experimentals i numèriques.En aquest estudi experimental que utilitza ingredients de propel·lent HTPB com a matèries primeres, primer investiguem la passivació i la deshidratació (similar a la microebullició a pressió reduïda) d'aquesta matèria primera (N-butilnitroxietilnitramina (BuNENA)). A continuació, afegim altres materials (inclosos líquids i grànuls) a la matèria primera passivada i els barregem en una amassadora vertical. La suspensió de propel·lent resultant es fosa en un motlle específic. Finalment, investiguem la solidificació de les mostres de propel·lent formades al motlle.En aquest estudi de simulació numèrica, primer es va estudiar el procés de passivació (generació i moviment de bombolles) del material BuNENA mitjançant simulació numèrica. A continuació, es va investigar el procés de barreja del propel·lent en una amassadora vertical. Es van estudiar les característiques d'uniformitat i flux del material propulsor HTPB en condicions d'agitació. Finalment, es va simular el procés de colada en suspensió i, finalment, es va simular el curat del model propulsor colat.Aquest article conté els següents continguts de recerca:(1) Es va establir un dispositiu experimental de passivació i es van dur a terme experiments utilitzant un principi similar a la microebullició a pressió reduïda; en el model de simulació de dinàmica de fluids, es va aplicar el marc lagrangià per rastrejar la formació i el moviment de bombolles, i les bombolles en si es van modelar com a esferes rígides sotmeses a forces de flotabilitat i viscoses. Es va utilitzar el marc d'Euler basat en multiescala variacional (VMS) per simular el fluid al voltant de les bombolles. Es va analitzar el moviment de les bombolles. Combinant mètodes experimentals i de simulació, es va analitzar en detall el procés de passivació de BuNENA, cosa que té una importància substancial en el camp de la passivació de propulsors sòlids compostos.(2) Es va utilitzar un mètode de dinàmica de fluids computacional (CFD) per establir un model de simulació digital del procés de mescla de l'amassadora vertical. Es van analitzar els canvis en diverses característiques relacionades amb el camp de flux de l'amassadora vertical. Es va estudiar el rendiment de mescla de la suspensió de propel·lent a l'amassadora establint un mètode d'anàlisi de l'índex d'uniformitat de mescla. La precisió dels resultats de la simulació es va verificar mitjançant experiments reals d'amassat, SEM-EDS i experiments de densitat.(3) El procés de colada al buit es va optimitzar combinant experiments i simulacions numèriques. En primer lloc, es va revelar el comportament d'aprimament per cisallament mitjançant proves reològiques, i els paràmetres del model Herschel-Bulkley van confirmar les característiques del fluid no newtonià. Es va utilitzar el mètode d'elements finits multiescala variacional per simular i analitzar el procés de colada al buit de la suspensió de propel·lent HTPB. En segon lloc, es van estudiar el cabal i la força d'impacte de les gotes sota diferents pressions de buit combinant el reconeixement d'imatges en temps real amb la visió artificial i el filtratge de Kalman.(4) Finalment, es va estudiar el model cinètic de la reacció de curat del propel·lent HTPB mitjançant el mètode DSC no isotèrmic. Es va analitzar la distribució i l'evolució de la temperatura interna i el grau de temperatura del propel·lent durant el procés de modelat mitjançant un model termoquímic. El gradient de temperatura i la variació del temps de curació del propel·lent es van explorar mitjançant el mètode integrat de termopar.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA: Hot deformation behaviour of WC–Co cemented carbides
  
  Autor/a: COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de lectura: 10/09/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)EDIFICI A planta 0, SALA D'ACTEShttps://meet.google.com/pcm-czdv-rxr
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL | GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un enfoc sistemàtic per descriure i modelar el comportament en calent dels carburs cimentats—materials compostos basats en carbur de tungstè (WC) i cobalt (Co)–en condicions properes a les de servei. L’objectiu principal és superar les limitacions dels estudis a temperatura ambient i abordar les exigències mecàniques a temperatures elevades. Aquests materials s’utilitzen en aplicacions d’alt rendiment, com eines de tall, mineria i conformació. La recerca s’ha centrat tradicionalment en propietats a temperatura ambient, fet que ha permès optimitzacions, però sense capturar el comportament complex a alta temperatura, on la deformació plàstica domina.Els estudis previs s’han basat sobretot en assaigs de termofluència (creep) a taxes molt baixes i esforços constants. Tot i revelar règims de deformació i mecanismes com el lliscament de límits de gra i la infiltració de cobalt, no representen les condicions dinàmiques del mecanitzat. De manera similar, la duresa en calent mostra que el WC de gra fi és més dur a baixa temperatura però perd aquesta avantatge més ràpidament en escalfar-se, evidenciant la necessitat d’entendre millor els efectes microestructurals sota sol·licitacions tèrmiques.Aquesta tesi aborda aquest buit mitjançant l’estudi del comportament en calent dels metalls durs en condicions representatives de servei, amb taxes de deformació entre 0.0005 i 0.1 s⁻¹ i temperatures de 700–1000 °C. En primer lloc, s’analitza el cobalt sinteritzat, aglutinant metàl·lic dels compostos WC–Co. Els assaigs de compressió mostren un exponent de fluència n = 5 i una energia d’activació coherent amb l’autodifusió en cobalt, indicant que el lliscament i l’escalada de dislocacions governen la deformació.Amb aquests resultats es desenvolupa una equació constitutiva física que expressa la tensió màxima com la suma de la contribució de l’aglutinant, la fase ceràmica i la interacció entre fases. El WC presenta una energia d’activació de 585 kJ/mol, atribuïda a la difusió per límit de gra del tungstè, i un exponent n = 19, propi de materials ceràmics poc sensibles a temperatura i taxa de deformació. El terme d’interacció es modela a partir de paràmetres microestructurals com el camí lliure de l’aglutinant i la rigidesa de l’esquelet ceràmic.Finalment, s’incorpora la mida de gra del WC al model. Els resultats mostren que els grans fins incrementen la resistència a baixa temperatura per efecte Hall–Petch, però aquest benefici disminueix amb la temperatura, on dominen el lliscament de límits i la infiltració de l’aglutinant. Els grans gruixuts, tot i ser menys resistents a temperatura ambient, mantenen millor la integritat estructural en condicions tèrmiques. L’anàlisi via EBSD confirma el paper dels límits de gra, les transformacions de fase i les interficies en la plasticitat a alta temperatura.En conjunt, la tesi estableix un marc predictiu per optimitzar el comportament mecànic dels metalls durs a alta temperatura. La integració de la caracterització microestructural amb el model físic representa un avenç respecte als enfocaments basats en condicions ambientals o de termofluència i proporciona eines per al disseny de materials capaços de suportar entorns de mecanitzat i útils d’alt rendiment amb càrregues termomecàniques severes.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• ERBS, FLORENCE AMANDINE: AI-enhanced Passive Acoustic Monitoring of Tropical Freshwater Environments
  
  Autor/a: ERBS, FLORENCE AMANDINE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 28/05/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: ANDRE SANCHEZ, MICHEL
  Resum de tesi: Els ecosistemes tropicals d'aigua dolça, especialment a la conca de l'Amazones, es troben entre els entorns més vulnerables del món i s'enfronten a pressions creixents derivades d'activitats humanes com la sobreexplotació, la contaminació i la degradació de l'hàbitat. L'eficàcia dels esforços de conservació es veu limitada per l'escassetat de dades de monitoratge a llarg termini, ja que els mètodes tradicionals de mostreig visual solen ser inadequats a causa de l'alta turbiditat de l’aigua de l’Amazones i els complexos mosaics d'hàbitats de les planes inundables, on els llacs, canals i boscos inundats estacionalment dificulten la detecció d'espècies. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament d'un marc de monitoratge innovador i escalable que utilitza el Monitoratge Acústic Passiu (PAM, per les seves sigles en anglès) optimitzat amb Intel·ligència Artificial (IA), centrat en tres espècies indicadores: el dofí rosat (Inia geoffrensis), el tucuxi (Sotalia fluviatilis) i el manatí amazònic (Trichechus inunguis).La investigació es presenta com un compendi de dues publicacions científiques que integren el monitoratge acústic autònom a llarg termini amb tècniques d'aprenentatge profund (Deep Learning), específicament xarxes neuronals convolucionals (CNN), per automatitzar la detecció d'espècies en paisatges sonors d'aigua dolça complexos i sorollosos. El primer estudi es centra en els dofins de riu amazònics, aprofitant la seva producció gairebé contínua de clics d'ecolocalització per a la detecció de presència. El classificador CNN desenvolupat va assolir una precisió mitjana alta de 0,95 i va discriminar amb èxit entre els clics dels dofins i les interferències impulsives, com la pluja i el soroll dels motors de les embarcacions. Aquesta automatització va permetre el seguiment dels moviments estacionals sincronitzats cap a les badies de les planes inundables i els canals dels rius seguint el pols d'inundació anual. Així mateix, l'estudi va aportar dades inèdites sobre l'ús estacional dels boscos inundats, revelant una presència regular de dofins durant els períodes d'aigües altes. A més, es va quantificar el solapament espai-temporal entre els dofins i el trànsit d'embarcacions, establint una base de referència per avaluar l'exposició al soroll antropogènic en hàbitats clau.El segon estudi va aplicar un enfocament similar basat en IA per a la detecció del manatí amazònic, una espècie críptica caracteritzada per un comportament de superfície imperceptible i un repertori vocal prèviament poc descrit en estat salvatge. Mitjançant l'entrenament d'un model CNN amb vocalitzacions salvatges, la investigació va proporcionar la primera caracterització detallada del repertori vocal del manatí amazònic en llibertat, identificant quatre tipus de crides diferents i aportant noves perspectives sobre el comportament vocal de l'espècie a les planes inundables. L'anàlisi dels paràmetres vocals, incloses les taxes de repetició i les característiques de freqüència, va revelar que el llac Mamirauá, on es presumia que l'espècie era absent, funciona com un hàbitat de cria crític.Aquesta tesi demostra que la integració del PAM i l'aprenentatge automàtic ofereix una eina no invasiva, rendible i eficaç per al monitoratge de la biodiversitat en entorns remots d'aigua dolça tropical. La transició de l'anàlisi acústica manual al processament automatitzat permet la conversió eficient de grans conjunts de dades acústiques en coneixement ecològic, tot facilitant la identificació d'hàbitats crítics, el suport a la comprensió dels processos ecològics de les planes al·luvials i avançant en l'avaluació dels impactes antropogènics i la salut dels ecosistemes. Aquestes troballes proporcionen una base sòlida per a un marc de monitoratge estandarditzat a l'Amazònia que doni suport a una conservació basada en l'evidència per a aquestes espècies en perill d'extinció i els seus ecosistemes.
  
• MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE: COASTAL HAZARDS, RISKS AND ADAPTATION IN THE BARRA DE SALAMANCA (COLOMBIA)
  
  Autor/a: MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: Les barres de sorra costaneres són relleus generalment allargades que brinden protecció als ecosistemes ambientals, soci econòmics i infraestructura d'esdeveniments extrems, però molt sensibles a canvis en la seva superfície impulsats per processos naturals i antròpics. L'anterior, es fa més complex amb la incertesa de l'augment del nivell de la mar esperada per als pròxims anys. Aquestes dinàmiques generen pressions i motiven als gestors del territori, a conèixer la gènesi de la seva evolució morfològica, agents físics que la modulen, riscos associats a la diversitat dels seus ecosistemes exposats amb un límit de tolerància i proposar mesures d'adaptació sostenibles cap al futur.Aquest treball reconstrueix l'evolució morfològica de la barra costanera de Salamanca (Colòmbia), situada en un parc natural de conservació nacional i internacional en els últims 40 anys, els agents físics presents a escala decennal i episòdica, la valoració de les amenaces associades a l'erosió, inundacions. Entenent el passat i amb les projeccions d'augment de nivell de la mar a 2050, es va generar una àrea de projecció susceptible a sofrir danys on es va avaluar les condicions d'exposició i vulnerabilitat dels elements exposats i que a l'integrés amb les amenaces, van permetre estimar els riscos ambientals, a l'estructura física i soci econòmica. Sent conscients que el risc no pot desaparèixer perquè és intrínsec al desenvolupament costaner, hem plantejat un model de nivell de risc tolerable, un llistat de mesures d'adaptació agrupades en estratègies segons les implicacions en la zona costanera. Els resultats van mostrar que la barra està disminuint les seves taxes de transport de sediments indicant la cerca d'un equilibri morfològic, no obstant això les taxes d'erosió al voltant dels -20 m/a, en els punts més crítics, deterioren els serveis ambientals que sumat als impactes de tempesta i la creixent instal·lació d'obres dures han empitjorat i augmentat l'exposició de la infraestructura terrestre principal que comunica les poblacions més importants de la regió amb l'interior del País, posant en risc les activitats de comerç i turisme principalment. Les poblacions situades es troben en condicions soci econòmiques d'alta vulnerabilitat, generant una pressió sobre el litoral d'urgent intervenció. El risc tolerable en les tipologies ambiental, d'infraestructura física i soci econòmica va ser construït acord el grau d'afectació de l'element exposat, la seva perduda de valor natural amb repercussions en la qualitat de vida dels pobladors. Aquest criteri facilita l'equilibri de desenvolupament sostenible entre els pobladors i el seu entorn. Les estratègies per a la reducció del risc van evidenciar que actuant soles no s'aconsegueixen els riscos tolerables i només una estratègia integral permet acostar-nos als objectius proposats. Es necessita actuar amb promptitud per a disminuir la incertesa i augmentar l'objectivitat sobre el futur esperat. Concloem que, la metodologia desenvolupada ens va permetre entendre que ha passat, perquè, en quines condicions han evolucionat les amenaces, l'evolució morfològica, les tipologies de risc, que podria succeir i com disminuir la probabilitat per a disminuir els canvis esperats. Aquest procés metodològic, creiem pot ser replicat i adaptat a qualsevol zona costanera amb les particularitats que es requereixin. Paraules Clau: Morfologia, riscos, mesures d'adaptació.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• RIVERA TORRES, PEDRO JUAN: Complex Engineering Systems: Expanding the Bioengineering Toolset with Biomimetic and Complexity Science-Based Solutions to Engineering Problems.
  
  Autor/a: RIVERA TORRES, PEDRO JUAN
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: KANAAN IZQUIERDO, SAMIR
  Resum de tesi: Aquesta tesi té com a propòsit l'expansió del grup d'eines disponibles per a la solució de problemes en enginyeria a través de l'ús de les xarxes booleanes probabilístiques, amb el propòsit de validar els seus beneficis com a mecanismes de solucionar problemes en enginyeria; per a aprenentatge automàtic (incloent aprenentatge reforçat) i detecció de fallades en fabricació industrial. L'ús de Xarxes Booleanes Probabilístiques (PBN, utilitzades en la simulació i modelització de xarxes de regulació genètica) ha estat comprovat com a mecanisme de sistemes de potència elèctrica intel·ligents. La modelació de sistemes amb PBN permet construir models de dispositius dissenyats, com ara metges i científics, conèixer els seus diferents modes de fallada, i incrementar la robustesa dels mateixos usant aprenentatge automàtic per reaccionar predictivament fallades i avaries. Presentarem a més l'ús de Xarxes Booleanes Probabilístiques com a mecanisme constructor de models per determinar la confiança diferents processos, i el control de la seva evolució utilitzant Aprenentatge per Reforç. Els models ens permetran estudiar com evadir estats on poguessin trobar-se en mode de fallada o avaria, millorant la confiança dels sistemes i produint es presenta un sistema de fabricació i un sistema de xarxa intel·ligent de potència elèctrica modelat com a Red Booleanes Probabilístiques que a les quals se li ensenya a evitar fallades i avaries similar a com ho faria una xarxa neuronal artificial, però sense l'entrenament que aquestes requereixen, permetent que el sistema eviti fallades i modes d'operació -parcial en avaria.
  

ENGINYERIA CIVIL

• KALLINGER, MAGNUS DANIEL: Layout Optimization in Floating Offshore Wind with Focus on Subsea Components
  
  Autor/a: KALLINGER, MAGNUS DANIEL
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de lectura: 02/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS | TRUBAT CASAL, PAU
  Resum de tesi: El vent flotant en alta mar és considerat com una tecnologia clau per explotar els recursos eòlics d'aigües profundes on els fonaments fixos de fons es tornen econòmicament poc competitius. No obstant això, els desplegaments de vent flotant a gran escala es mantenen limitats per un alt cost, una maduresa limitada i un fort acoblament multidisciplinari entre subsistemes que determinen conjuntament la viabilitat i el rendiment de la granja. Els components del subsol són centrals per a aquest acoblament: els sistemes de manteniment d'estació i els cables d'energia dinàmic/estàtic governen no només la resposta estructural i el rendiment elèctric, sinó que també imposen restriccions de primer ordre en el disseny de la granja de vent (col·locació de les torbines, ancoratges de petjades, topologia del cable i corredors d'encaminament). A més, la limitada practicitat de la instrumentació submarina motiva estratègies de monitoratge que poden reduir la càrrega d'O&M i donar suport al funcionament basat en condicions. En aquest context, aquesta tesi aborda l'optimització de la disposició per al vent flotant amb un enfocament en els components del subsol. La tesi s'organitza al voltant de tres línies de recerca, alineades amb els capítols de contribució posteriors. En primer lloc, desenvolupa un marc d'optimització en etapes primerenques per al disseny de manteniment d'estació que combina simulacions computacionalment eficients de domini de freqüència amb l'optimització personalitzada de l'eixam de partícules per a vigilar espais de disseny grans (disposicions, materials i components auxiliars). El marc s'aplica tant a plataformes de vent flotant convencionals com a un concepte de meteorologia amarrada d'un sol punt. En segon lloc, investiga la detecció virtual per a les turbines eòliques flotants per estimar l'amarratge crític i les càrregues estructurals a partir de mesures accessibles, motivades per l'alt esforç d'instal·lació i manteniment dels sensors submarins i per la necessitat de monitoratge escalable. En tercer lloc, avança el disseny interarray de vent flotant a través de (i) optimització de topologia a nivell de granja que incorpora efectes de longitud de cable específics flotants i rendiment tecno-econòmic, i (ii) enrutament informat físicament que explica explícitament compensacions de flotadors, restriccions d'interacció d'amarratge-cable, viabilitat de touchdown i batimetria tridimensional. Els resultats mostren, en primer lloc, que l'optimització de l'estació en etapes primerenques es pot dur a terme de manera eficient mentre es produeixen dissenys tècnicament significatius i rendibles, i posa en relleu la importància de la funcionalitat específica de la línia, el tipus de subestructura i les opcions dependents del lloc. En segon lloc, els estudis de detecció virtual demostren que les càrregues crítiques es poden estimar amb precisió útil i millorar la robustesa quan l'estructura física s'insereix en el procés d'aprenentatge, permetent una dependència reduïda de la instrumentació submarina. En tercer lloc, en el domini elèctric, la topologia i els mètodes d'encaminament proposats milloren la consistència física i la viabilitat de les disposicions de cables de vent flotant i produeixen reduccions mesurables en la longitud del cable i el cost d'inversió, que es propaguen a un cost d'energia anivellat més baix. Les millores relatives són modestes, però l'estalvi absolut es fa significatiu a escala agrícola.
  
• MONTERO VEGA, MARIANA: Joint Operations of Autonomous Delivery Robots and Mobile Micro Hubs: A Continuous-Approximation and Game-Theoretic Assessment for Urban E-Commerce Logistics
  
  Autor/a: MONTERO VEGA, MARIANA
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/07/2026
  Data de lectura: 08/09/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edific C2, Sala 212 (Sala Conferències), Barcelona
  Director/a de tesi: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: La logística d’última milla és un dels segments que genera un major consum de recursos i més externalitats dins dels sistemes urbans de distribució de mercaderies. Tot i això, les forces del mercat sovint no aconsegueixen alinear els incentius privats amb els objectius socials. Aquesta tesi investiga les condicions sota les quals els Robots Autònoms de Repartiment (ADR) poden actuar com a catalitzadors d’un model logístic urbà més sostenible i equitatiu, mitjançant el marc Desitjabilitat-Factibilitat-Viabilitat i quatre estudis interconnectats. En l’àmbit de la desitjabilitat, una enquesta global a 1.344 usuaris de comerç electrònic d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord mostra que l’acceptació dels ADR és real, però desigual. Factors com el gènere, l’edat i el grau d’urbanització condicionen les preferències de lliurament i tenen implicacions directes per al disseny d’infraestructures i les estratègies de desplegament. Les taquilles de paqueteria apareixen com la modalitat preferida a escala global, fet que justifica la seva incorporació com a actor rellevant en l’anàlisi de viabilitat. A més, un estudi multiregional basat en models d’equacions estructurals i un model logit ordenat identifica la competència percebuda com el principal factor que impulsa la intenció d’ús. La sensibilitat al risc i les barreres de preu només resulten significatives en mercats on els ADR encara no han assolit una implantació comercial. En l’àmbit de la factibilitat, s’introdueix el concepte de Microhub Mòbil, un sistema de dos nivells que combina Vehicles Hub Autònoms i ADR. Mitjançant un model d’aproximació contínua aplicat a diversos escenaris urbans, es demostra que aquest sistema redueix els costos de lliurament entre un 40 % i un 55 % respecte a les alternatives convencionals, alhora que disminueix significativament el potencial d’escalfament global. La capacitat de càrrega dels ADR emergeix com el principal determinant dels costos, mentre que la velocitat operativa té un impacte reduït. Les preferències dels usuaris identificades en els estudis de desitjabilitat, com l’alçada del robot, el disseny multicompartiment o les finestres de lliurament fora de les hores punta, s’incorporen directament als paràmetres operatius del sistema, establint un vincle quantitatiu entre les necessitats dels usuaris i el rendiment logístic. En l’àmbit de la viabilitat, un model de teoria de jocs en dues etapes demostra que la cooperació entre operadors tradicionals, operadors de Microhub Mòbil i operadors de taquilles de paqueteria no emergeix espontàniament en condicions de mercat. Els resultats mostren que la subvenció pública constitueix una necessitat estructural per assolir l’estabilitat de la coalició. Una capa reguladora basada en un model de Stackelberg evidencia que els impostos pigouvians i diferenciats poden aconseguir una estabilitat gairebé lliure de subvencions amb un esforç fiscal molt inferior al dels peatges uniformes, alhora que generen una distribució més equitativa dels beneficis i preserven la viabilitat dels tres operadors. A més, es demostra que la subvenció mínima requerida és inferior als estalvis derivats de la reducció d’externalitats, fet que converteix el suport públic en una eina fiscalment eficient per promoure la sostenibilitat urbana. En conjunt, els resultats indiquen que el futur de la logística d’última milla no dependrà únicament de la tecnologia. Els ADR són operativament viables i ambientalment beneficiosos, però el seu potencial transformador requereix reguladors capaços d’internalitzar les externalitats, dissenyadors que alineïn els sistemes amb les necessitats reals dels usuaris i responsables polítics que entenguin que la cooperació estable entre operadors heterogenis és, sobretot, un repte de governança i no un resultat natural del mercat.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• GARCÍA LIMÓN, JOSÉ ALBERTO: Diseño e implementación de un sistema de medida no invasiva de parámetros cardiovasculares en calzado
  
  Autor/a: GARCÍA LIMÓN, JOSÉ ALBERTO
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 29/06/2026
  Data de lectura: 03/09/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Auditorio del departamento de Ingeniería Eléctrica del CINVESTAV, México
  Director/a de tesi: CASANELLA ALONSO, RAMON | ALVARADO SERRANO, CARLOS
  Resum de tesi: Les malalties cardiovasculars constitueixen la principal causa de mortalitat a escala mundial, fet que ha impulsat el desenvolupament de tecnologies de monitorització contínua. Entre els biomarcadors més rellevants es troben la freqüència cardíaca (FC), la seva variabilitat (VFC) i el temps de trànsit del pols (PTT), aquest últim estretament relacionat amb la rigidesa i la pressió arterial. Tanmateix, l'estimació precisa del PTT en dispositius wearable continua sent un repte, especialment a causa de la dificultat d'obtenir referències proximals que no estiguin afectades pel període de preejecció cardíaca (PEP).Aquesta tesi proposa una nova aproximació a la monitorització cardiovascular basada en l'adquisició plantar de senyals fisiològics mitjançant la integració de sensors en una plantilla de calçat. Es va desenvolupar un sistema basat en un sensor piezoelèctric situat a la zona del taló, capaç de registrar el balistocardiograma (BCG), un senyal mecànic associat a l'ejecció sanguínia. Els models fisiològics relacionen la seva morfologia amb els gradients de pressió a l'aorta, la qual cosa permet obtenir informació tant proximal com distal del segment aòrtic. El sistema va ser validat davant del BCG estàndard de bàscula i es va emprar per a l'estimació de diferents paràmetres cardiovasculars.Així mateix, es va validar un algorisme basat en la transformada wavelet contínua (TWC) per a la detecció robusta del pic J del BCG. El mètode va ser avaluat utilitzant múltiples bases de dades amb diferents sensors, posicions i interfícies mecàniques, obtenint els següents valors de sensibilitat (Se) i predictivitat positiva (P+): cadira (99.87% i 98.48%), llit (99.64% i 97.60%) i bàscula (99% i 88%) sobre un total de 9266 batecs, demostrant un rendiment robust per a l'estimació de la FC. Aquest comportament també es va observar en els registres del BCG plantar proposat, obtenint en bipedestació i sedestació valors de P+ i Se de (97.07% i 84.85%) i (98.20% i 93.42%), respectivament, amb factors de cobertura superiors al 95%. D'altra banda, es va obtenir una estimació robusta de la VFC en posició asseguda i es va observar una relació significativa (r = 0.8, p < 0.001) entre l'interval I–J del BCG plantar i el temps de trànsit carotidofemoral, fet que suggereix el seu potencial com a marcador indirecte de la rigidesa arterial.Com a complement, es va explorar l'ús de la pletismografia per impedància (IPG) per obtenir el temps d'arribada de pols (PAT) distal al peu. Els resultats mostren que, tot i que la fotopletismografia sol proporcionar una major qualitat de senyal, és més sensible a la pressió de contacte i a la vasoconstricció. En contrast, la IPG permet una detecció robusta en condicions d'ús reals, incloent-hi la presència de materials tèxtils, cosa que la converteix en una alternativa especialment adequada per a sistemes integrats en calçat.Finalment, la combinació dels senyals BCG i IPG va permetre l'estimació del temps de trànsit del pols de cos complet (wb-PTT), obtenint una relació significativa (r = 0.72, p = 0.001) respecte al sistema de referència basat en tonometria carotídia i fotopletismografia. Aquesta aproximació supera les limitacions dels wearables convencionals basats en trajectòries curtes i possibilita una monitorització contínua, no invasiva i compatible amb les activitats quotidianes. En conjunt, els resultats obtinguts demostren la viabilidad d'una nova generació de plantilles intel·ligents. La integració de BCG i IPG en una única plataforma permet una caracterització més completa de l'estat cardiovascular i obre noves oportunitats en salut digital, medicina preventiva i seguiment clínic remot.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• BANDARRINHA MONTEIRO, CARLOS ALEXANDRE: Pseudo-Boiling Wall-Bounded Turbulence in Supercritical Flows: Direct Numerical Simulation & Flow Physics
  
  Autor/a: BANDARRINHA MONTEIRO, CARLOS ALEXANDRE
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 14/07/2026
  Data de lectura: 04/09/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sala Polivalent, Edifici A, Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: JOFRE CRUANYES, LLUÍS
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el desenvolupament i l’aplicació d’una metodologia computacional d’alta fidelitat per a la simulació numèrica directa (DNS) de fluxos turbulents transcrítics a alta pressió. Aquests fluxos, caracteritzats per variacions intenses de les propietats termofísiques a les proximitats de la regió de pseudoebullició, presenten interaccions complexes entre la turbulència, la termodinàmica i els processos de transport, que no poden ser reproduïdes adequadament mitjançant enfocaments de modelització clàssics. L’objectiu principal d’aquest treball és avançar tant en l’eina de simulació numèrica com en la comprensió física necessària per simular i analitzar de manera fiable aquest tipus de règims. Amb aquest propòsit, el solver multifísic RHEA (Reproducible Hybrid-architecture flow solver Engineered for Academia) es redissenya per donar lloc a una versió resident en GPU, denominada RHEA-X. El solver combina discretitzacions espacials de baixa dissipació amb esquemes temporals de Runge–Kutta amb preservació forta de l’estabilitat, així com models avançats de termodinàmica i transport, incloent-hi equacions d’estat per a fluids reals. El seu disseny modular i orientat a objectes permet tractar, dins d’un marc unificat, fluxos compressibles, transcrítics a alta pressió, carregats amb partícules i amb fronteres immerses. La implementació es basa en MPI i OpenACC per mantenir les dades de manera persistent a la GPU i permetre la comunicació directa entre dispositius, fet que possibilita una execució eficient en sistemes moderns de computació d’altes prestacions amb arquitectures heterogènies. Les anàlisis de rendiment mostren una escalabilitat forta i feble propera a la ideal, així com reduccions substancials del temps de càlcul respecte d’implementacions basades en CPU, fins i tot per a un nombre elevat de GPUs.A partir d’aquesta metodologia computacional, la tesi investiga en primer lloc els requisits de resolució de malla per a la DNS de turbulència transcrítica a alta pressió en fluxos confinats per parets. Es demostra que els criteris clàssics de resolució, desenvolupats per a fluxos incompressibles, resulten insuficients en presència de forts gradients termofísics. En particular, la regió de pseudoebullició indueix una amplificació localitzada de la intensitat turbulenta i de la dissipació d’energia, fet que exigeix una resolució més refinada per capturar amb precisió estadístiques fins a segon ordre. Sobre aquesta base, es proposen noves directrius de resolució fonamentades en arguments d’escalat hidrodinàmic i termodinàmic. A continuació, s’analitza el comportament físic dels fluxos transcrítics en configuracions microconfinades de conducte quadrat, abastant des de règims subcrítics fins a supercrítics. Els resultats mostren que, sota condicions transcrítiques, el flux pot passar d’un estat laminar a un estat amb característiques turbulentes sense modificar la geometria ni les escales globals de velocitat. Aquesta transició és impulsada pels forts gradients de densitat associats a la regió de pseudoebullició, i dona lloc a una amplificació significativa de les fluctuacions de velocitat, a una intensificació dels moviments secundaris i a un augment substancial de la transferència de calor.Finalment, s’estudia el paper de la flotabilitat en fluxos turbulents transcrítics en conductes quadrats. Es demostra que la flotabilitat influeix en el flux principalment mitjançant la modulació dels moviments secundaris, els quals actuen com el mecanisme dominant de redistribució del moment i de reorganització de la turbulència. La interacció, dependent de cada configuració, entre flotabilitat, gradients termofísics i fluxos secundaris genera una marcada heterogeneïtat espacial, un comportament turbulent fora de l’equilibri i, en conseqüència, variacions pronunciades de la tensió tallant a la paret i dels processos de transport.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL: ANÁLISIS DE LA INFORMACIÓN INSTITUCIONAL Y EL TRATAMIENTO DE LA PRENSA DE LOS INCIDENTES NUCLEARES ESPAÑOLES (1989-2009)
  
  Autor/a: TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula I 28.8 de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, ETSEIB
  Director/a de tesi: REVENTOS PUIGJANER, FRANCESC-JOSEP | PONT SORRIBES, CARLES
  Resum de tesi: L’objectiu general d’aquesta investigació és analitzar la seguretat del parc nuclear a Espanya en el període comprès entre els anys 1989 i 2009, mitjançant una anàlisi exhaustiva de la informació institucional i del tractament de la premsa dels incidents nuclears. La metodologia emprada inclou un model mixt qualitatiu i quantitatiu. S’ha analitzat la producció científica sobre incidents nuclears mitjançant bases de dades d’informació tècnica, bases de dades acadèmiques (Wos i Scopus) i recursos hemerogràfics. L’elecció dels diaris ABC, La Vanguardia i El País s’ha fet en base al criteri de ser alguns dels diaris amb més seguidors a Espanya en el període estudiat, considerant la premsa com el millor mitjà de seguiment dels incidents a finals dels anys vuitanta.L’any 1990, després de l’accident de Txernòbil, apareix l’Escala INES creada per l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) i l’Agència d’Energia Nuclear, amb l’objectiu de facilitar la comunicació internacional al públic i als mitjans. En aquest treball s’analitzen els incidents classificats com a nivell dos o superior seguint els criteris de l’OIEA.Els resultats del treball contemplen la utilització de l’Escala INES en la informació institucional i en els mitjans de comunicació.Les conclusions permeten aprofundir en el tractament de la informació al públic i determinar el tractament dels mitjans dels incidents nuclears. L’anàlisi de les lliçons apreses dels quatre incidents estudiats i el seu seguiment permeten concloure avenços en la seguretat nuclear i en la informació institucional i al públic amb la consolidació de l’Escala INES en matèria de comunicació nuclear a Espanya. Tanmateix, es determina que la finalització de les accions correctores no arriba a l’opinió pública malgrat la seva rellevància.La investigació aporta propostes de millora amb l’objectiu de promoure en el futur la millora de la comunicació incloent-hi la participació dels experts.La comunicació és una de les qüestions més rellevants en les crisis nuclears i ha de ser clara, oportuna, precisa, transparent i proactiva.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• KANJ BONGARD, SEBASTIEN: Contribution to the Systematic Study of Threat Actor Tools and Techniques in Real-World Cyber Incidents
  
  Autor/a: KANJ BONGARD, SEBASTIEN
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Aula C3-304a (Seminari de Telemàtica), Campus Nord
  Director/a de tesi: PEGUEROLES VALLES, JOSEP RAFEL
  Resum de tesi: La recerca en resposta a incidents de ciberseguretat i anàlisi forense digital (DFIR) s’enfronta cada vegada més a un equilibri entre el rigor acadèmic i les realitats operatives de les investigacions en entorns reals. Mentre que els estudis acadèmics sovint es basen en conjunts de dades controlats i escenaris sintètics, els professionals han d’operar sota pressió temporal, amb evidències incompletes i estrictes restriccions de confidencialitat. Aquesta recerca doctoral aborda aquesta bretxa mitjançant un programa de Doctorat Industrial dut a terme en col·laboració amb Incide Digital Data S.L., que ha permès accedir a dades d’incidents reals i als fluxos de treball dels professionals, tot mantenint alhora una metodologia científica rigorosa.La tesi investiga com les eines, tècniques i comportaments dels actors d’amenaça poden analitzar-se de manera sistemàtica i transformar-se en artefactes reutilitzables, validats i operativament significatius. S’exploren tres línies de recerca complementàries. En primer lloc, es proposa una metodologia forense integrada per a l’anàlisi de l’ús abusiu d’eines legítimes i de l’activitat en dispositius mòbils, que combina investigacions centrades en eines amb una caracterització estructurada de l’activitat a iOS per donar suport a una reconstrucció precisa, l’automatització i una anàlisi jurídicament sòlida en contextos reals de resposta a incidents. En segon lloc, la recerca desenvolupa un mapatge específic per a Business Email Compromise (BEC) de tàctiques, tècniques i procediments utilitzant el marc MITRE ATT&CK, abordant les limitacions dels informes sobre BEC basats en narratives. La matriu proposada es valida amb casos reals i demostra millores en la comparació de comportaments, l’agrupació d’incidents i l’alineament defensiu. En tercer lloc, la tesi dissenya i avalua empíricament una biblioteca de detecció basada en YARA orientada a tècniques d’anti-anàlisi de malware, amb especial atenció al comportament anti-màquina virtual i anti-sandbox, posant de manifest tant els punts forts com les limitacions de la detecció estàtica en contextos operatius.A través d’aquestes contribucions, la tesi demostra que els indicadors basats en comportaments i eines proporcionen un valor defensiu durador i que els fluxos analítics híbrids són necessaris per abordar amenaces evasives modernes. En fonamentar la innovació metodològica en la pràctica industrial, aquest treball contribueix a avançar el camp del DFIR cap a una recerca més sistemàtica, reproduïble i operativament rellevant, facilitant investigacions més ràpides i una presa de decisions defensives més consistent.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• GARÍ GALÍNDEZ, JON: Developing Artificial Intelligence Strategies to Accelerate Scientific Research: Application to Thin-Film Photovoltaic Technologies
  
  Autor/a: GARÍ GALÍNDEZ, JON
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 14/09/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Edifici A, 1a planta, aula A1.07Campus Diagonal-Besòs – UPCAv. d'Eduard Maristany, 1608930 Sant Adrià de Besòs (Barcelona)
  Director/a de tesi: IZQUIERDO ROCA, VICTOR | GUC, MAXIM
  Resum de tesi: El cicle de desenvolupament de noves tecnologies basades en materials normalment triga entre 15-25 anys degut a la constant creixent complexitat dels processos de recerca experimentals. Accelerar aquest procés és essencial per permetre la implementació a gran escala de tecnologies sostenibles que donin suport a la transició energètica i garanteixin l’electrificació de la societat. Les tecnologies fotovoltaiques (PV) tenen un paper central en aquesta transició, en particular les noves tecnologies fotovoltaiques de capa fina (TFPV), que prometen ampliar significativament l’aplicació de mòduls solars en el nostre dia a dia. Per tant, accelerar el seu desenvolupament i transferència és clau per assolir aquest objectiu. En aquest context, els recents avenços en intel·ligència artificial (IA), intel·ligència artificial explicable (XAI), robòtica, i automatització han establert un nou paradigma: la ciència de materials basada en dades, capaç d’accelerar el descobriment i l’optimització de materials. No obstant això, malgrat el creixent ús de l’aprenentatge automàtic (ML) en la ciència de materials, l’aplicació d’enfocaments XAI a conjunts de dades (datasets) experimentals reals de caracterització segueix sent limitada, i la traducció de les sortides dels models de ML en informació amb significat físic continua sent un repte important.Aquest treball aborda aquest repte mitjançant l’exploració i el desenvolupament d’estratègies basades en IA per analitzar i interpretar dades experimentals de caracterització, seguint un marc d’interpretabilitat proposat en aquesta tesi, orientat tant a accelerar la recerca com a millorar l’explicabilitat dels models de ML. El treball comença amb la implementació i optimització de diferents estratègies d’entrenament per màquines de Boltzmann restringides (RBMs) utilitzant datasets de referència. Aquest estudi està alineat amb el primer nivell del marc d’interpretabilitat (Nivell 1: Utilitzant IA) i estableix les bases per la implementació d’algoritmes de ML en datasets experimentals de caracterització. Posteriorment, es desenvolupa un primer enfocament basat en XAI per extraure informació rellevant de dades experimentals de caracterització de dispositius TFPV basats en kesterita (Nivell 2: Utilitzant XAI), demostrant el potencial dels models de ML interpretables per identificar correlacions entre les propietats fisicoquímiques dels materials i el rendiment fotovoltaic dels dispositius.Finalment, aquesta progressió culmina en la implementació d’una metodologia integrada basada en XAI per analitzar datasets multimodals obtinguts a partir d’una caracterització holística de cèl·lules solars de kesterita. Aquesta metodologia integra completament el cicle de recerca, des de la síntesi i la caracterització fins a l’anàlisi de les dades, la interpretació, i l’extracció d’informació rellevant per continuar optimitzant la tecnologia. Es posa especial èmfasis en la interpretabilitat, on la combinació de models de XAI intrínsecs amb tècniques de XAI post-hoc permet la identificació de les propietats fisicoquímiques que governen el rendiment i la reproductibilitat dels dispositius, relacionant les regions espectrals rellevants amb les seves corresponents propietats físiques. Aquesta estratègia assoleix el tercer nivell del marc d’interpretabilitat (Nivell 3: Utilitzant XAI+) i proporciona informació significativa per guiar els posteriors cicles de recerca. Aquesta informació es validada mitjançant la modificació de diversos processos de fabricació, donant lloc a una millora en el rendiment fotovoltaic dels nous dispositius. A més, redueix substancialment els temps del cicle de recerca, accelerant l’optimització de materials des d’escales superiors a un any fins a menys d’una setmana. Aquests resultats contribueixen al desenvolupament d’estratègies de laboratoris autònoms (SDLs) i al avenç de la ciència de materials basada en dades, impulsant així la transició energètica.
  

FOTÒNICA

• PINILLA SANCHEZ, ADRIAN: Advanced Catalytic Interface Analysis Through In Situ Studies and Automated Experimental Platforms
  
  Autor/a: PINILLA SANCHEZ, ADRIAN
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/07/2026
  Data de lectura: 07/09/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium i https://teams.microsoft.com/meet/393968795433086?p=iOTHwY4gw6m1ZfoLbp
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ARQUER, FRANCISCO PELAYO
  Resum de tesi: Les tecnologies electroquímiques poden descarbonitzar sectors claus (energia, química i fertilitzants) convertint compostos abundants com el CO₂ i el nitrat en combustibles i matèries primeres amb electricitat renovable. Fer-ho possible exigeix electrocatalitzadors amb viabilitat tecnoeconòmica, relacionats amb activitat, selectivitat i estabilitat; la seva implantació topa amb la comprensió incompleta d’interfícies electroquímiques dinàmiques i amb fluxos de treball manuals lents que impedeixen explorar espais de disseny d’alta dimensionalitat. En reaccions electrocatalítiques, el rendiment emergeix de la interacció dinàmica entre l’estructura del catalitzador i l’entorn local en interfícies polaritzades; calen eines que revelin i permetin controlar aquesta interfície en operació. Aquesta tesi combina SERS operando, marcs automàtics d’anàlisi de dades i laboratoris autònoms per accelerar el desenvolupament d’electrocatalitzadors en condicions rellevants per a la reducció de CO₂ i de nitrat.SERS operando estudia la CO₂RR en medi àcid sobre elèctrodes de difusió de gas de coure fins a 0,2 A cm⁻², mostrant com evolucionen amb el potencial i el pH espècies interfacials (sulfat, hidròxid, CO i intermedis carbonats). Observem que el sulfat fortament adsorbit bloqueja llocs actius i retarda l’inici de la reacció a baixos sobrepotencials, mentre que l’hidròxid i el carboni coadsorbits en superfícies reconstruïdes estabilitzen cobertures de *CO que afavoreixen l’acoblament C-C i la formació de productes multicarboni; els anions de l’electròlit i l’alcalinització local són, per tant, palanques clau de l’inici, l’estabilització d’intermedis i la selectivitat.Per gestionar la complexitat experimental s’introdueix SERSFlow, un marc modular per a dades SERS operando i pipelines reutilitzables; implementat com a servei Python local amb interfície web, integra preprocessament, extracció de característiques i anàlisi multivariant en fluxos deterministes que reprodueixen tendències expertes i redueixen l’anàlisi d’hores a minuts. L’avaluació comparativa mostra que la substracció de la línia base pot canviar entre un 40 i un 100% les àrees ajustades de pics febles o solapats, i el mapatge espaciotemporal revela heterogeneïtat micromètrica en adsorbats i en la doble capa.Autoammonia és un laboratori autònom distribuït per a la reducció de nitrat a amoníac amb dos nodes en institucions diferents; integra electrodeposició in situ, cel·les de flux per la reducció i quantificació automatitzada d’amoníac en un bucle tancat gestionat per programari d’orquestració, planificació i seguretat. Campanyes autònomes amb catalitzadors de coure demostren la viabilitat de l’experimentació autònoma en cel·les de flux realistes i electròlits complexos amb maquinari accessible i programari de codi obert.En conjunt, la tesi mostra que la caracterització mecanística operando, els fluxos de dades reproduïbles i l’experimentació autònoma es reforcen mútuament, i proporcionen una base per a enfocaments més sistemàtics, rics en dades i escalables per al disseny i optimització d’electrocatalitzadors i interfícies electroquímiques per a una producció química electrificada i sostenible.
  
• PRELAT OLIVARES, LEILA ROCIO: Free-electron interaction with nanophotonic excitations
  
  Autor/a: PRELAT OLIVARES, LEILA ROCIO
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2026
  Data de lectura: 10/09/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium i https://teams.microsoft.com/meet/322181711925000?p=OtJ34OjGTLMTdTXLs6
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ABAJO, JAVIER
  Resum de tesi: Els electrons lliures constitueixen una plataforma poderosa per controlar excitacions òptiques a escala nanomètrica, ja que transporten camps electromagnètics fortament localitzats i amb components evanescents de gran vector d'ona que són inaccessibles per a la llum propagant. Tot i que aquesta propietat fa que els feixos d'electrons siguin ideals per abordar modes òptics confinats, el seu potencial tecnològic segueix en desenvolupament actiu. Aquesta Tesi pretén contribuir a aquest esforç explorant fenòmens novel·lescs que sorgeixen en incorporar feixos d'electrons en diferents sistemes òptics.Com a introducció, el Capítol 1 resumeix els marcs teòrics utilitzats per descriure excitacions electromagnètiques, emfatitzant fenòmens òptics lineals i no lineals, ones superficials com els polaritons i els modes de guia d'ona, i feixos d'electrons.El Capítol 2 explora l'excitació de polaritons superficials induïda per electrons mitjançant dispersors ressonants. L'electró incident polaritza una petita partícula ressonant, la qual llança modes superficials amb un espectre determinat per la seva resposta. El nostre model semianalític revela una separació òptima entre el dispersor i la superfície que maximitza l'emissió de polaritons. Aquest enfocament s'estén a matrius periòdiques de dispersors, donant lloc a un anàleg polaritònic de l'efecte Smith-Purcell, on els polaritons superficials s'emeten direccionalment en ordres de difracció controlats pel període de la xarxa, la velocitat de l'electró i la dispersió del polaritó. S'identifiquen nanodiscs de nitrur de boro hexagonal acoblats a plasmons de grafè com una implementació realista en l'infraroig, amb una eficiència comparable a la de partícules sense pèrdues.En el Capítol 3, introduïm la catodoluminescència per mescla d'ones com a tècnica d'espectromicroscòpia no lineal per detectar excitacions de baixa freqüència mitjançant lectura òptica en el rang visible. El camp evanescent d'un electró ràpid es mescla amb un bombeig òptic extern en el rang visible a través de la resposta no lineal de segon ordre d'una mostra. El mètode converteix empremtes espectrals de l'infraroig llunyà al rang visible, evitant utilitzar fonts o detectors de baixa freqüència. Els càlculs realitzats per a nanobarres de plata recobertes amb retinal mostren que es pot accedir a les signatures vibracionals moleculars amb resolució espacial nanomètrica sota il·luminació externa i detecció òptica en el rang visible.El Capítol 4 explora el control electrostàtic de trajectòries electròniques per ajustar l'acoblament a modes guiats en guies d'ona de silici. En desviar els electrons cap a trajectòries rasants mitjançant un camp estàtic repulsiu extern, la separació mínima entre l'electró i la guia d'ona es converteix en un paràmetre per controlar la intensitat de l'acoblament i la selectivitat modal. Es consideren tres guies d'ona de silici sobre un substrat de safir, on els dos elements laterals actuen com a estructures de comporta. Incloent forces imatge i llindars de col·lisió, l'anàlisi prediu rendiments fotònics sintonitzables per voltatge de diversos fotons per electró.En el Capítol 5, s'estudien guies d'ona cilíndriques com a intermediàries entre electrons lliures i absorbidors nanomètrics. Un electró rasant controlat per comporta llança un paquet d'ones guiat que excita una partícula ressonant propera. La guia d'ona concentra el camp electrònic de banda ampla tant espectralment com espacialment, produint augments significatius de l'absorció en comparació amb l'excitació directa.En resum, aquesta Tesi estableix les interaccions entre electrons lliures i sistemes nanofotònics com una plataforma versàtil per a l'excitació, espectroscòpia i control a escala nanomètrica de modes òptics, polaritònics i guiats, amb aplicacions potencials en fotònica integrada, sensat molecular i nanofotònica quàntica.
  
• RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER: Development of computational tools and pipelines for enhanced interpretation of Raman spectroscopy in biomedical applications
  
  Autor/a: RUÍZ GONZÁLEZ, JOSÉ JAVIER
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2026
  Data de lectura: 14/10/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: LOZA ALVAREZ, PABLO
  Resum de tesi: L’espectroscòpia Raman ha guanyat una creixent atenció durant les darreres dècades gràcies a la seva habilitat per extreure informació química de mostres de manera no destructiva. Tot i els avenços en instrumentació, encara no s’ha establert de manera rutinària en l’àmbit biomèdic. Una de les raons principals és la dificultat d’interpretar i extreure la informació química codificada en el senyal Raman, per tal de validar així la tècnica amb altres mètodes complementaris i ja ben establerts.Considerant això, l’objectiu d’aquesta Tesi es desenvolupar eines i fluxos analítics que millorin la interpretació bioquímica dels espectres Raman i demostrar la seva utilitat en dues línies de recerca biomèdica rellevants: la resistència del càncer de mama a tractaments neoadjuvants i el diagnòstic del melanoma de coroides. En primer lloc, hem desenvolupat i validat RamanBiolib, una biblioteca d’espectres Raman de codi obert, acompanyada d’algoritmes de cerca, amb l’objectiu de proporcionar una identificació ràpida i objectiva de biomolècules. En segon lloc, hem utilitzat RamanBiolib, després de la descomposició espectral, per identificar i quantificar la molècula de citocrom c en cèl·lules de càncer de mama resistents a tractaments neoadjuvants. Això ha revelat un desplaçament cap al seu estat reduït, com a mecanisme per evitar l’apoptosi i adquirir resistència als fàrmacs. També hem caracteritzat gotes lipídiques en cèl·lules tiple negatives, ressaltant la rellevància de l’anàlisi d’importància de variables en models de classificació. Aquest enfocament permet interpretar bioquímicament el rendiment de classificació i avaluar possibles contribucions de fons que poden contribuir a la seva precisió. Mitjançant aquest procediment, s’han detectat canvis significatius en la seva insaturació lipídica. A més, hem desenvolupat i validat RamanTF, un algoritme basat en transformadors, el qual quantifica automàticament biomolècules rellevants directament a partir d’espectres sense processament previ.Finalment, per estudiar mostres riques en melanina, hem establert un flux de processament i anàlisi per corregir interferències instrumentals observades en estudis previs, però que no s’havien corregit. Amb aquesta metodologia, s’han identificat propietats clau de la melanina, com ara el seu desordre estructural o abundància de defectes, que poden servir com a marcador biològic per diagnosticar melanomes de coroides. En conjunt, les eines, discussions i resultats presentats en aquesta Tesi fan avançar l’espectroscòpia Raman cap a la seva translació clínica i fonamenten la seva adopció més generalitzada com a tècnica rutinària en la recerca biomèdica i diagnòstica.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• FACCIOTTI, BENEDETTA: Groupoids of local systems and decorated representations on marked bordered surfaces
  
  Autor/a: FACCIOTTI, BENEDETTA
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 20/10/2026
  Hora de lectura: 18:00
  Lloc de lectura: Sala 327 SYMCREA, planta 3 de l'EPSEB, Campus Sud Join Zoom Meetinghttps://us06web.zoom.us/j/85064553889?pwd=hlFbcaUadWq4QQLS7FYGpUhbVNbUhH.1
  Director/a de tesi: MAZZOCCO, MARTA | NIKOLAEV, NIKITA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia, fins a isomorfisme, representacions de grupoides fonamentals de superfícies $\Sigma$ amb vora, amb valors en $G:=\operatorname{GL}_n(\mathbb C)$. Quan no hi ha punts marcats a la vora, els objectes corresponents admeten diverses descripcions equivalents: com a sistemes locals lineals sobre $\Sigma$, com a representacions del grupoide fonamental $\Pi_1(\Sigma)$, com a dades de monodromia i com a punts de la varietat de caràcters associada. La introducció de punts marcats a la vora, motivada per la necessitat de codificar singularitats irregulars de connexions meromorfes, ha donat lloc en la literatura a diverses generalitzacions d’aquesta descripció de tipus Betti. Tot i que generalment s’entén que aquests enfocaments descriuen essencialment els mateixos objectes matemàtics, la relació precisa entre ells encara no ha estat formulada explícitament. Motivats pel programa més ampli d’establir una relació precisa i conceptualment coherent entre els enfocaments existents de la descripció en termes de representacions de les singularitats irregulars de connexions meromorfes, en aquesta tesi desenvolupem un marc categòric per a la definició d’objectes de Betti decorats associats a superfícies amb vora marcades que codifiquen pols d’ordre superior, en una forma dissenyada per especialitzar-se als diferents punts de vista presents en la literatura.
  
• ORTEGA SÁNCHEZ COLOMER, MIQUEL: Arithmetic patterns in unstructured sets
  
  Autor/a: ORTEGA SÁNCHEZ COLOMER, MIQUEL
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/07/2026
  Data de lectura: 22/09/2026
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus SudEnllaç de la videotrucada: https://meet.google.com/jbq-uiua-zbi
  Director/a de tesi: SERRA ALBO, ORIOL | RUE PERNA, JUAN JOSÉ
  Resum de tesi: El principal objectiu d'aquesta tesi és presentar un seguit de resultats extremals dins la combinatòria additiva. En termes planers, s'estudien qüestions relacionades amb l'aparició de certs patrons aritmètics en un determinat conjunt només a partir de la seva mida. Més concretament, es centra en dos patrons, els productes i les progressions aritmètiques. En el primer cas, es resol el problema de densitat per a conjunts lliures de productes al grup lliure, i s'estudien diferents problemes quantitatius en relació amb una versió multiplicativa del teorema de Schur. En el segon cas, es demostra un teorema de van der Waerden canònic en conjunts aleatoris d'enters, i es milloren els resultats de comptatge existents sobre el nombre de conjunts d'enters lliures de progressions aritmètiques d'una determinada longitud. Dos temes recurrents són l'ús d'arguments probabilístics i del mètode de contenidors en hipergrafs.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• BELLAFIORE, GASPARE: Résidence Le Parc à Meudon-la-Forêt. Tectónica y decoro urbano en la obra de Fernand Pouillon.
  
  Autor/a: BELLAFIORE, GASPARE
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta investigació examina la relació entre els procediments compositius i els mètodes constructius en l'arquitectura de Fernand Pouillon, prenent com a cas d'estudi paradigmàtic el conjunt de la Résidence Le Parc a Meudon-la-Forêt (1959-1962). L'estudi parteix d'un diagnòstic sobre la condició de l'arquitectura contemporània, marcada per la fractura creixent entre l'acte de projectar i l'acte de construir. S'observa una deriva cap a una producció que confia la seva expressivitat a la imatge, al gest autoral o a la sofisticació tècnica abans que a les raons internes de l'obra. Davant d'aquest desplaçament, la investigació recupera el concepte de tectònica —no com a categoria estilística ni com a sinònim de tecnicitat, sinó com la sintaxi mitjançant la qual la construcció esdevé llenguatge arquitectònic— i sosté que l'obra de Pouillon a Meudon-la-Forêt constitueix una verificació material privilegiada d'aquesta hipòtesi. El marc teòric articula dues tradicions crítiques que la literatura sol tractar per separat: l'analítica tectònica de matís anglogermànic (Bötticher, Semper, Sekler, Frampton) i la teoria llatina del decorum analògic desenvolupada a França per Quatremère de Quincy i Julien Guadet. La investigació argumenta que la conjunció de totes dues és necessària per llegir l'obra de Pouillon, i reconstrueix la genealogia del racionalisme constructiu francès —de Philibert de l'Orme a Auguste Perret— com l'horitzó cultural que fa intel·ligibles les seves eleccions. Pouillon emergeix, en aquesta lectura, no com una excepció dins de la modernitat de postguerra, sinó com un "continuador transformador": un arquitecte que reactiva la tradició clàssica francesa i la tradueix a les condicions operatives de la reconstrucció i l'habitatge social massiu. L'estructura del treball s'organitza en tres parts. La primera reconstrueix el marc teòric de la tectònica. La segona traça la genealogia cultural del pensament de Pouillon i analitza el context operatiu del París de postguerra. La tercera part desenvolupa l'anàlisi multiescalar de la Résidence Le Parc, recorrent els problemes del mur entramat, de la pedra com a nucli tectònic i ètic, de la travée com a dispositiu d'ordre. L'estudi assoleix quatre tesis principals:Primera: El sistema constructiu híbrid de Meudon —pedra portant de Fontvieille articulada amb forjats de formigó armat— no constitueix un compromís tècnic, sinó una nova síntesi tectònica que reactiva la lògica de la massa portant en condicions de prefabricació industrial. Segona: La travée funciona a Meudon com a "operador total" del projecte, coordinant simultàniament la lògica constructiva, la composició de la façana i l'organització de l'espai interior, fins a projectar-se a l'escala urbana com a ritme de l'espai públic. Tercera: El decorum en Pouillon no respon a la veritat estricta de l'armazó perretià, sinó a una "versemblança lítica" (vraisemblance) —una adequació expressiva entre forma, construcció i caràcter civil— que reformula el principi quatremèrià del decorum analògic per a les condicions de la modernitat. Quarta: La dimensió cívica de l'obra no és un suplement ètic afegit a les decisions formals, sinó l'efecte directe de la pròpia gramàtica constructiva assumida com a llenguatge compartit. La investigació es basa en bibliografia crítica especialitzada (Lucan, Bonillo, Ferlenga, Sayen), en fonts primàries de l'arxiu de Pouillon, en la documentació patrimonial publicada pel Ministeri de Cultura francès i en mesuraments directes presos als arxius municipals de Meudon-la-Forêt. La seva aportació principal consisteix a articular dins d'un mateix dispositiu analític l'analítica tectònica i la teoria del decorum, a proposar una lectura sistemàtica de la travée com a àtom sintàctic del projecte, i a defensar la pertinença de la lliçó lítica de Pouillon per al debat contemporani sobre l'arquitectura cívica i l'habitatge col·lectiu.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• MULERO JIMÉNEZ, LORENA: Bosc i Sostenibilitat: proposta educativa a l’entorn dels serveis ecosistèmics del bosc i els ODS amb pedagogia de ciència oberta a secundària
  
  Autor/a: MULERO JIMÉNEZ, LORENA
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/06/2026
  Data de lectura: 03/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de l'EPSEM
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Vivim en una societat que normalitza les crisis. Les crisis afecten els pilars de la civilització i l’educació és el motor que mou el món. I que seria de la societat i l’educació de les noves generacions sense tenir cura del medi ambient, de la natura?En aquesta tesi s’han desenvolupat un seguit d’accions relacionades amb el bosc i la seva contribució a la sostenibilitat mitjançant la seva vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest és un procés de conscienciació dels estudiants de secundària, del seu paper essencial en el camí cap a una societat sostenible i respectuosa. Així mateix, s’analitza l’impacte de la implementació del Projecte Bosc i Sostenibilitat, aplicant la innovadora metodologia d’ensenyament anomenada Open Science Schooling en la presa de consciència dels estudiants de secundària i del seu paper com a element clau per canviar la societat i dirigir-la cap a la sostenibilitat.Es realitza un estudi de cas amb material docent creat i desenvolupat en la mateixa tesi. Les activitats s’implementen en instituts de secundària d’arreu de Catalunya. També es duen a terme activitats dins del programa de l’Exploratori dels Recursos de la Natura que té per objectiu incentivar la ciència i la tècnica en els joves i que porta a terme activitats adreçades al professorat de secundària i als propis joves.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• SOLER CAMPRECIÓS, JORDI: AVALUACIÓ DELS REQUERIMENTS REPRODUCTIUS I DEL CONTROL QUÍMIC DE L’AILANT (AILANTHUS ALTISSIMA), COM A ESPÈCIE INVASORA D’ESPAIS NATURALS
  
  Autor/a: SOLER CAMPRECIÓS, JORDI
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: IZQUIERDO FIGAROLA, JORDI
  Resum de tesi: Les plantes invasores, com l’Ailanthus altissima, tenen una gran capacitat d’expansió i establiment i causen danys a la biodiversitat dels espais naturals. És essencial conèixer bé els requeriments per a la germinació i quins són els millors mètodes i matèries actives per al seu control per poder elaborar estratègies d’erradicació efectives.Les llavors d’A. altissima posseeixen una alta dormició. Durant la revisió bibliogràfica no s’ha trobat prou informació sobre com trencar la latència de les llavors mitjançant mètodes químics. Alguns estudis han determinat que els règims de temperatures alternes afavoreixen la germinació d’algunes espècies. Tanmateix, aplicar temperatures alternes per determinar la temperatura base de les llavors dificulta l’estimació d’aquest paràmetre. No s’ha determinat mai la temperatura base de les llavors ni de les arrels d’ailant, i només existeixen alguns estudis relacionats amb el potencial hídric base de les llavors, però realitzats lluny de la nostra regió. Conèixer la temperatura base permet elaborar models predictius de germinació a partir de dades climàtiques. Ambdues tasques, temperatura base i models predictius, s’han inclòs en aquest estudi per desenvolupar eines que ajudin a planificar futures accions de gestió sobre aquesta planta invasora. Els resultats obtinguts amb diversos tractaments mostren una resposta baixa en el trencament de la latència, aconseguint-se la millor germinació mitjançant una estratificació freda a 10 °C durant 21 dies. La temperatura base de llavors i arrels estimada va ser molt similar (9,6 i 9 °C respectivament) i, sota condicions d’estrès hídric, tant la germinació de llavors com la brotació d’arrels van disminuir significativament.Per altra banda hem avaluat l’eficàcia d’herbicides comercials que estaven disponibles en el moment de realitzar la tesi. Es va avaluar l’eficàcia en diferents èpoques de l’any, herbicides i tècniques d’aplicació. Alguns herbicides van proporcionar un control molt bo, com el triclopir combinat amb 2,4-D i/o aminopiralid. La tècnica més efectiva va ser la injecció a la soca tallada a la tardor. Afegir que es va avaluar per primera vegada l’efecte de la matèria activa flazasulfuron sobre A. altissima amb resultats satisfactoris.Hem identificat per primera vegada a Catalunya l’àcar eriòfid Aculus taihagensis, una espècie que ja ha estat reportada en altres països com a possible agent de control biològic contra l’arbre.En conclusió, l’Ailanthus altissima pot ser erradicat si s’utilitzen els mètodes adequats, mentre que els models predictius ajuden els gestors a organitzar les erradicacions.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• CARRINO, CASIMIRO PIO: Multilingual and Cross-Lingual Machine Reading Comprehension in Few-Resource Settings: Synthetic Data, Cross-Lingual Transfer, and Domain-Specific Evaluation
  
  Autor/a: CARRINO, CASIMIRO PIO
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de lectura: 04/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula MERIT D5010, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN
  Resum de tesi: La comprensió lectora màquina (MRC) és una mètrica clau per avaluar els sistemes de comprensió del llenguatge natural. Malgrat els avenços en les arquitectures basades en transformadors i els models de llenguatge a gran escala (LLMs), encara hi ha reptes en entorns multilingües i interlingüístics, especialment en condicions de recursos limitats i específics d'un domini. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant tres contribucions principals, que abasten des de la comprensió lectora màquina extractiva fins a la generativa, i cobreixen règims de dades des de la supervisió a gran escala en el mateix idioma fins a la transferència interlingüística sense entrenament previ en dominis específics.La primera contribució presenta la metodologia Translate-Align-Retrieve (TAR), que preserva l'alineació dels intervals de resposta durant la traducció de conjunts de dades de preguntes i respostes extractives. TAR integra la traducció automàtica neuronal, l'alineació de paraules no supervisada i la recuperació de respostes basada en l'alineació, la qual cosa permet la construcció de dades d'entrenament multilingües d'alta qualitat per a llengües amb pocs recursos. Aquest enfocament va donar lloc a SQuAD-es v1.1, el primer conjunt de dades extractiu a gran escala (87.599 parells) en espanyol. Els models entrenats igualen o superen els models de l'estat de l'art en els benchmarks en espanyol, la qual cosa demostra l'eficàcia de la traducció basada en l'alineació per mitigar l'escassetat de dades.La segona contribució desenvolupa un marc de distil·lació de coneixement propi amb mostreig multilingüe per millorar l'aprenentatge per transferència amb recursos limitats i dades paral·leles. El mètode aborda la transferència interlingüística (XLT) i la transferència interlingüística generalitzada (G-XLT), integrant la mostreig multilingüe com a tècnica d'augment de dades i introduint un coeficient de precisió mitjana a k (mAP@k) per modular la pèrdua de destil·lació. Les avaluacions en MLQA, XQuAD i TyDiQA-GoldP demostren millores constants respecte a l'entrenament fin (fine-tuning) estàndard, i ofereixen una alternativa robusta a l'augment basat en la traducció automàtica.La tercera contribució presenta una metodologia semiautomatitzada per crear bancs de proves multilingües de preguntes i respostes que preserven la privacitat en dominis sensibles, il·lustrada amb JobResQA en el domini de recursos humans (RRHH). La metodologia combina la desidentificació de dades, la síntesi basada en LLM, la traducció assistida per humans i les anotacions MQM. JobResQA comprèn 105 parells sintètics de currículums i descripcions de llocs de treball i 581 parells de preguntes i respostes en cinc idiomes i quatre tipus de preguntes. L'avaluació mitjançant G-Eval LLM-as-judge en nou models de codi obert revela reptes interlingüístics persistents, i només els models més grans aconsegueixen una alta precisió en tots els idiomes.En conjunt, aquestes contribucions demostren que l'escassetat de dades, la transferència interlingüística i l'especificitat de domini continuen sent reptes fonamentals en tots els paradigmes arquitectònics. Tots els recursos es publiquen com a codi obert. La metodologia TAR ha estat àmpliament adoptada, amb més de 100 citacions, generant conjunts de dades per a diverses llengües i scripts. Tot i que el rendiment ha millorat amb els LLM, els reptes tractats en aquesta tesi continuen sent clau per avançar en la comprensió de textos multilingües i interlingües.
  
• TSIAMAS, IOANNIS: Robust and Data-Efficient End-to-End Speech Translation: Segmentation, Cross-Modal Alignment, and Prosody-Aware Evaluation
  
  Autor/a: TSIAMAS, IOANNIS
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Aula MERIT D5010, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN | RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
  Resum de tesi: La traducció de la parla (ST, per les seves sigles en anglès) d'extrem a extrem (E2E) ofereix una alternativa optimitzada als sistemes tradicionals en cascada, prometent una menor latència i una reducció en la propagació d'errors. No obstant això, la seva adopció en escenaris del món real es veu actualment obstaculitzada per tres colls d'ampolla crítics: els reptes en el processament d'entrada (el desajust entre les dades estàtiques i l'àudio continu), l'escassetat de dades d'entrenament i les limitacions d'avaluació pel que fa a la informació paralingüística.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions a través d'un conjunt cohesiu d'innovacions metodològiques i arquitectòniques. En primer lloc, abordem el repte de la segmentació i el processament de l'entrada. Presentem la “Supervised Hybrid Audio Segmentation” (SHAS), un mètode que redueix eficaçment la bretxa entre la segmentació manual d'entrenament i la segmentació automàtica d'inferència, permetent als models E2E processar fluxos d'àudio continus amb una pèrdua de rendiment mínima. A partir d'això, proposem SEGAUGMENT, una estratègia d'augment de dades que utilitza la resegmentació de les dades d'entrenament per maximitzar la utilitat dels conjunts de dades existents, millorant significativament el rendiment en entorns de baixos recursos.En segon lloc, abordem l'escassetat de dades desenvolupant mètodes per a la traducció de la parla zero-shot a través de l'alineació intermodal. Introduïm ZEROSWOT, que aprofita el Transport Òptim per alinear codificadors de veu amb models de traducció automàtica massivament multilingües a nivell de subparaula, la qual cosa permet la traducció sense dades d'ST aparellades. Posteriorment, perfeccionem aquest enfocament amb CHARSONAR, demostrant que el modelatge a nivell de caràcter millora significativament la transferència interlingüística i intermodal, aconseguint resultats de l'estat de l'art, tot i ser un mètode zero-shot.Finalment, investiguem la riquesa semàntica de les traduccions E2E. Presentem una avaluació centrada en la prosòdia, la qual revela que, tot i que les arquitectures E2E actuals posseeixen la capacitat interna de representar característiques paralingüístiques com l'entonació i l'accent, sovint fallen a l'hora de manifestar-les en la traducció final.En conjunt, aquestes contribucions suposen un avanç en l'estat de l'art mitjançant la creació de sistemes d'ST E2E que són més robustos davant d'entrades no segmentades i més eficients en l'ús de dades, alhora que proporcionen informació sobre les limitacions dels sistemes E2E actuals per preservar els matisos de la comunicació oral.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• PAREDES AHUMADA, JUAN ANTONIO: Improving Data-Driven Estimations of Physical Fields in IoT Sensor Networks
  
  Autor/a: PAREDES AHUMADA, JUAN ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 09/09/2026
  Director/a de tesi: GARCÍA VIDAL, JORGE | BARCELÓ ORDINAS, JOSE MARIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi explora estratègies basades en dades per a millorar el monitoratge de camps físics utilitzant xarxes de sensors basades en la Internet de les Coses (IoT). En aquest context, s'aborden dos nivells complementaris d'estimació de magnituds físiques. Primer, a nivell local, s'utilitzen mesuraments de nodes individuals per a crear un sensor virtual basat en tècniques d'aprenentatge automàtic (ML), capaç d'estimar una magnitud no monitorada prèviament. En segon lloc, a nivell de xarxa, s'utilitza una representació de baixa dimensionalitat dels mesuraments distribuïts espacialment, per a determinar la posició òptima de sensors que permeti reconstruir el camp físic sobre una àrea extensa.La primera part d'aquesta tesi s'enfoca en el desenvolupament de sensors virtuals basats en models indirectes per a estimar la concentració de contaminants no regulats i escassament monitorats, com el carboni negre (BC), a partir de mesuraments d'altres variables mediambientals. Així, s'han identificat les variables rellevants i s'ha estudiat l'impacte de diferents condicions meteorològiques, com l'estacionalitat, en l'acompliment del model. L'avaluació d'aquesta tècnica basada en dades revela que el model pot contribuir a reduir l'alt cost d'infraestructura i millorar l'avaluació de l'exposició personal en entorns urbans del Mediterrani. A més, el model s'ha adaptat per a ser utilitzat juntament amb nodes de sensors de baix cost (LCS), abordant els desafiaments de qualitat de dades que afecten l'obtenció d'estimacions fiables en escenaris reals, com ara la presència de soroll, dades que manca o diferències en l'interval de mostreig. Així, s'ha desenvolupat un model robust basat en ML per a estimar la concentració de BC, que incorpora tasques clau de preprocessament de dades i constitueix una millora en l'acompliment respecte a un model d'estimació bàsic que ignora aquests fenòmens.La segona part d'aquesta tesi estudia el problema d'ubicació òptima de sensors per a reconstruir adequadament un senyal en una regió extensa. En representar el senyal en termes d'una estructura de baixa dimensionalitat, és possible reduir significativament el nombre d'ubicacions necessàries per a estimar els valors del camp físic en les ubicacions restants. En particular, el problema de posicionament de sensors és formulat per a xarxes de monitoratge multiclasse, compostes per dispositius de diferent precisió. Els resultats mostren que l'algorisme proposat és apropiat per a xarxes de monitoratge que presenten una gran disparitat de precisió entre classes o en escenaris amb una limitada quantitat de sensors. Addicionalment, la grandària de la xarxa i el posicionament de sensors s'aborden de manera conjunta per a controlar rigorosament l'error de reconstrucció. En conseqüència, es proposa l'algorisme Sizing and Placement with Coordinate Reconstruction Error Constraint (SP-CREC), que delimita la variància de l'error per coordenada. Això permet assignar llindars específics a diferents regions d'interès dins de la xarxa, on la variància de l'error pot estar delimitada en major o menor grau, segons les necessitats de monitoratge. Els resultats mostren que l'algorisme SP-CREC s'exerceix reeixidament en escenaris amb llindars heterogenis de reconstrucció, alhora que desplega un nombre reduït de sensors. En conjunt, els mètodes proposats milloren la capacitat de monitoratge de xarxes de sensors IoT, permetent reconstruccions precises de magnituds físiques a partir de dades limitades i baix diferents restriccions durant el desplegament.
  
• SIRACUSA, MARCO: Hardware-Software Co-Design for Accelerating Sparse Tensor Algebra
  
  Autor/a: SIRACUSA, MARCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 03/09/2026
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ
  Resum de tesi: Moltes càrregues de treball científiques i d’aprenentatge automàtic modernes presenten una estructura inherentment dispersa i irregular. Tanmateix, els superordinadors i centres de dades tradicionals estan optimitzats per a computació densa i regular. Com a resultat, les càrregues de treball disperses només utilitzen una fracció dels recursos disponibles del sistema, deixant sense aprofitar un rendiment significatiu. Tot i que s’han proposat solucions prèvies, aquestes solen adreçar-se a classes estretes d’operacions d’àlgebra de tensors dispersos, no aprofiten plenament els nuclis vectorials moderns, o deixen gran part de la càrrega de programabilitat a l’usuari, cosa que en limita l’adopció generalitzada. Per abordar aquesta mancança, aquesta tesi presenta un codisseny hardware–software per a l’execució eficient d’operacions generals d’àlgebra de tensors dispersos. Comencem analitzant les implicacions arquitectòniques de la dispersió en una àmplia gamma d’aplicacions científiques i d’aprenentatge automàtic. La nostra anàlisi revela que els nuclis de còmput tradicionals són fonamentalment poc adequats per al recorregut irregular de tensors i la fusió de coordenades necessaris per operar sobre formats de tensors dispersos. A partir d’aquestes observacions, dissenyem una arquitectura Decoupled Access–Execute (DAE) que descarrega aquestes operacions a una unitat especialitzada, la Tensor Marshaling Unit (TMU), mentre manté la computació al nucli. Demostrem que l’arquitectura DAE resultant supera les CPU i GPU tradicionals fins a un ordre de magnitud. Per oferir aquests guanys sense exposar la complexitat de la programació DAE als usuaris finals, també presentem Ember, un compilador que tradueix operacions disperses d’aprenentatge automàtic a codi DAE per a arquitectures com ara els sistemes TMU–CPU. Ember està implementat en MLIR, fet que permet una integració natural amb PyTorch i TensorFlow. Mitjançant l’automatització d’aquesta transformació, Ember desbloqueja tot el potencial de rendiment de la TMU sense imposar cap càrrega addicional de programabilitat.
  

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS

• VIDES PRADO, ANDRÉS DAVID: Estrategia sostenible para proyectos de suministro eléctrico en comunidades rurales. Caso de estudio La Guajira.
  
  Autor/a: VIDES PRADO, ANDRÉS DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 30/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2026
  Director/a de tesi: DOMÉNECH LÉGA, BRUNO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral desenvolupa una estratègia integral per a la planificació de programes d’electrificació rural en comunitats aïllades, prenent com a cas d’estudi el departament de La Guajira, Colòmbia. Emmarcats en el procés de transició energètica, molts projectes de generació i transmissió pretenen enfortir el Sistema Interconnectat Nacional (SIN); tanmateix, no sempre contemplen l’accés a l’energia de les comunitats indígenes, particularment en zones no interconnectades (ZNI). Aquesta tesi reconeix l’energia elèctrica com un dinamitzador del desenvolupament humà i proposa abordar-ne la planificació com un procés sostenible en què convergeixen les dimensions tècnica, econòmica, ambiental, social i institucional. El marc metodològic incorpora eines de decisió multicriteri, simulació tècnica i mecanismes de participació comunitària perquè la presa de decisions reflecteixi les prioritats locals, la cosmovisió indígena i les capacitats de les comunitats, alhora que considera les expectatives dels aliats. Els resultats constitueixen aportacions metodològiques i empíriques que aborden de manera integral la planificació de l’electrificació rural sostenible. En primer lloc, mitjançant una revisió de la literatura especialitzada, es van identificar quatre buits de coneixement que limiten els programes d’electrificació rural. En segon lloc, es va desenvolupar un diagnòstic sociocultural de la població indígena Wayuu a La Guajira mitjançant treball de camp. En tercer lloc, es va construir un model d’avaluació multicriteri que integra quinze criteris en cinc dimensions, amb ponderacions assignades per comunitats, experts i líders del govern local, per a la selecció de l’alternativa més apropiada per a l’electrificació. En quart lloc, es va proposar una metodologia de redisseny de quatre etapes que permet l’avaluació de projectes existents i el desenvolupament d’estratègies d’expansió que millorin el subministrament i aprofitin la infraestructura actual. En cinquè lloc, es proposa una metodologia per a l’avaluació multidimensional dels impactes de l’electrificació que, mitjançant un procés de cinc etapes, recull els beneficis percebuts per les comunitats mentre identifica accions de millora basades en l’evidència. Finalment, es va formular un programa pilot d’electrificació rural susceptible de finançament que articula els productes d’aquest projecte de recerca en una intervenció real per a la regió. En conjunt, les aportacions d’aquesta recerca busquen contribuir a la planificació de programes d’electrificació més robustos i apropiats, oferint estratègies replicables i adaptables a altres regions del món.Paraules clau: Electrificació rural, sostenibilitat, transició energètica, presa de decisions multicriteri, participació comunitària.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• PASCUA SOLÉ, LAIA: Elucidating Structure-Activity Relationships in Bimetallic Pd-Based Catalysts for Methane Oxidation Reactions via Multi-Technique Characterisation
  
  Autor/a: PASCUA SOLÉ, LAIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/09/2026
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia dues reaccions d'oxidació del metà amb catalitzadors de Pd: l'oxidació total (MTO) per a vehicles de gas natural i l'oxidació parcial (POM) per produir gas de síntesi. L'MTO presenta problemes d'enverinament per aigua i estabilitat, i el POM, formació de coc i inestabilitat. Per abordar-ho, es van caracteritzar els catalitzadors en condicions operando i in situ, avaluant l'efecte d'un segon metall (Co, Ni), el suport (CeO₂ vs. Al₂O₃) i el mètode de preparació (mòlta de boles, BM, vs. impregnació incipient, IWI). En MTO (cap. 4), els catalitzadors sobre Al₂O₃, preparats per BM i amb Pd monometàl·lic van donar millors resultats. El Co i el CeO₂ estabilitzen la fase PdO, però cal una relació òptima PdO:Pd⁰. En presència de vapor d'aigua, les mostres bimetàl·liques de BM van mostrar un efecte estabilitzador. En POM (cap. 5), els sistemes PdNi-BM i PdCo-BM van mostrar sinergia i superioritat respecte als d'IWI. El PdNi-BM va tenir millor activitat i estabilitat. Les mostres de BM mantenien els metalls propers, mentre que les d'IWI patien separació i sinterització. Es van identificar partícules Janus úniques en el PdCo-BM. La caracterització operando (cap. 6) va revelar que les mostres bimetàl·liques de BM tenien una disposició diferent, explicant la sinergia. El sistema PdCo va presentar oscil·lacions auto-sostingudes en productes i estats d'oxidació, correlacionades amb la producció de gas de síntesi. Finalment (cap. 7), es van modelar les interaccions amb AP-HAXPES. L'exposició al metà generava espècies intermèdies per adsorció carbonàcia i reduïa el metall. Els sistemes amb Co es reduïen més ràpid i formaven menys intermedis que els de Ni, i el suport de CeO₂ ajudava a prevenir l'adsorció carbonàcia.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• CLARAMUNT MOLET, MIREIA: Development of a novel clinical gait assessment tool for monitoring and stratifying neuromuscular diseases
  
  Autor/a: CLARAMUNT MOLET, MIREIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 04/09/2026
  Director/a de tesi: FONT LLAGUNES, JOSEP MARIA | IDELSOHN ZIELONKA, SEBASTIAN
  Resum de tesi: Les malalties neuromusculars són patologies cròniques i degeneratives de la musculatura esquelètica que comprometen progressivament la marxa, un dels principals determinants de la independència funcional. La seva monitorització, tant en la pràctica clínica com en assajos clínics, es fonamenta en escales i proves funcionals amb biaixos observacionals, efectes sostre i sensibilitat insuficient per detectar canvis subtils. En un moment en què noves teràpies estan emergint, disposar d'una eina objectiva, portable i integrable en la pràctica habitual per a l'anàlisi biomecànica de la mobilitat representa una necessitat clínica no coberta.Per donar resposta, la present tesi desenvolupa els algorismes biomecànics per obtenir paràmetres espai-temporals, cinemàtica articular sagital, activació muscular, distribució de la petjada i freqüència cardíaca a partir de dades crues de sensors portàtils. Per a la captura de dades s'utilitza el sistema Ephion Mobility, que integra i sincronitza sensors inercials, electromiografia de superfície, plantilles de pressió plantar i sensor cardíac en una aplicació mòbil. Amb aquest sistema s’han recollit dades de 176 voluntaris, 90 pacients i 86 controls, en dos països i entorns hospitalaris estàndard.El primer estudi, en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Déu, constitueix la prova de concepte del sistema. Valida una puntuació multidimensional de la marxa per a la distròfia muscular de Duchenne, derivada de dades multisensorials per aprenentatge no supervisat, que mostra bones correlacions amb les mètriques clíniques actuals i una capacitat prometedora per al seguiment de la malaltia.Confirmada la validesa de l'enfocament, el segon estudi, realitzat al Copenhagen Neuromuscular Center, n'explora l'aplicabilitat en dues patologies amb distribucions de debilitat muscular marcadament diferents: la distròfia muscular de Becker i la distròfia miotònica tipus 1. Es demostra que la valoració biomecànica discrimina patrons específics de malaltia i de severitat que els tests funcionals no reflecteixen. Finalment, el tercer estudi, en col·laboració amb l'Associació Espanyola de Pacients de Pompe, aborda la pregunta més exigent: si l'eina és capaç de detectar progressió longitudinal en una malaltia d'evolució lenta. El Pompe-MDPI desenvolupat assoleix significació estadística en un any de seguiment on les mètriques actuals no detecten canvis en el mateix interval.En conjunt, els resultats aporten evidència preliminar que l'avaluació biomecànica multidimensional portàtil és factible en l'entorn clínic, sensible a la severitat funcional i capaç de detectar progressió longitudinal on les mesures convencionals presenten limitacions. Les puntuacions derivades representen candidats prometedors a biomarcadors digitals per a estudis d'història natural i assajos clínics de teràpies modificadores de la malaltia.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID: Mechanochemical Preparation of Pd-Cu/CeO₂ Catalysts for Carbon Monoxide Oxidation
  
  Autor/a: MARÍN RIVAS, ENRIQUE DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 14/09/2026
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | VENDRELL VILLAFRUELA, XAVIER
  Resum de tesi: Els catalitzadors basats en òxid de ceri (CeO2) són àmpliament estudiats per a reaccions d’oxidació a causa de les seves propietats redox, la seva capacitat d’emmagatzematge d’oxigen i la seva habilitat per estabilitzar llocs interficials metall-suport. Entre aquests sistemes, els catalitzadors Pd/CeO2 i Cu/CeO2 presenten un especial interès per a l’oxidació de CO a baixa temperatura. Tanmateix, el seu comportament catalític depèn del mètode de síntesi, la dispersió metàl·lica i els defectes estructurals. En aquesta tesi es va investigar la síntesi mecanoquímica mitjançant mòlta planetària de boles com una ruta sostenible per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2, així com diferents tractaments destinats a modificar les seves propietats estructurals i catalítiques.La primera part del treball es va centrar en catalitzadors Pd/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària sota atmosferes controlades. Els resultats van demostrar que la síntesi mecanoquímica afavoreix la formació d’estructures interficials actives Pd-Ce. Els catalitzadors preparats a 250 rpm en aire durant 10 min van mostrar la major activitat en l’oxidació de CO, superant els obtinguts per impregnació convencional. Aquest comportament es va atribuir a la formació d’espècies interficials PdOx-Ce i a fortes interaccions metall-suport. La microscòpia electrònica va revelar nanopartícules i clústers de Pd altament dispersos sobre la superfície de la cèria.La segona part va investigar catalitzadors Cu/CeO2 preparats mitjançant mètodes mecanoquímics emprant diferents precursors, temperatures de calcinació, condicions de mòlta i tractaments de reducció. Els resultats van mostrar que la síntesi mecanoquímica pot generar catalitzadors més actius que els obtinguts per mètodes convencionals. Els catalitzadors preparats a partir de nitrat de coure i calcinats a 300 °C van presentar el millor rendiment. El pretractament reductor en H2/N2 va millorar addicionalment l’activitat catalítica. La microscòpia electrònica va confirmar l’absència de grans agregats de CuOx i la presència d’espècies de coure altament disperses. A més, experiments operando amb radiació de sincrotró van evidenciar un cicle redox dinàmic Cu+/Cu2+ sota condicions de reacció, contribuint a l’estabilitat i a l’activació progressiva dels catalitzadors.La tercera part va abordar catalitzadors bimetàl·lics Pd-Cu/CeO2 preparats mitjançant mòlta planetària. Es van avaluar diferents relacions Cu/Pd, càrregues metàl·liques i seqüències de deposició. En condicions no reduïdes, la incorporació de Pd no va produir millores significatives respecte als catalitzadors monometàl·lics Cu/CeO2. No obstant això, després d’un tractament reductor amb H2, els catalitzadors bimetàl·lics van mostrar una activitat superior, evidenciant la importància de la pre-reducció en la formació d’estructures interficials favorables Pd-Cu-Ce.També es va estudiar la irradiació amb feix d’electrons com a tractament post-síntesi per a catalitzadors Pd/CeO2. La irradiació va millorar l’activitat catalítica i va reduir l’energia d’activació aparent per a l’oxidació de CO. Les anàlisis Raman i XPS van revelar un augment de defectes estructurals, espècies peròxid i nous llocs interficials PdOx-Ce.Finalment, el flash sintering es va aplicar a materials basats en cèria. Tot i que el tractament va induir importants modificacions microestructurals i elèctriques, els materials obtinguts van presentar una activitat catalítica inferior a la del CeO2 no tractat, principalment a causa dels efectes tèrmics associats a l’escalfament Joule.En conjunt, aquesta tesi demostra que la síntesi mecanoquímica constitueix una estratègia eficaç per a la preparació de catalitzadors basats en CeO2 altament actius. El comportament catalític dels sistemes Pd/CeO2, Cu/CeO2 i Pd-Cu/CeO2 està governat per les estructures interficials metall-cèria, la dispersió metàl·lica i les propietats redox del suport.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• DIAZ MOTTA, ARMANDO: Large Scale Wind-Powered Offshore Ammonia Production
  
  Autor/a: DIAZ MOTTA, ARMANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2026
  Director/a de tesi: DÍAZ GONZÁLEZ, FRANCISCO | VILLA ARRIETA, MANUEL RICARDO
  Resum de tesi: L’hidrogen i l’amoníac renovable poden contribuir a la descarbonització dels sectors on l’electrificació directa no és viable, amb l’amoníac verd actuant com a vector d’hidrogen entre les zones de producció renovable i els centres de demanda llunyans.Entre les vies a gran escala proposades en els darrers anys, la producció d’amoníac verd basada en electricitat verda i electròlisi de l’aigua desperta un interès creixent. Tanmateix, s’ha prestat poca atenció a la viabilitat a llarg termini de la producció d’amoníac offshore i off-grid basada en electròlisi SOEC i alimentada íntegrament amb energia eòlica marina. Aquesta tesi aborda específicament aquest buit de coneixement investigant si la producció d’amoníac verd a gran escala, off-grid i offshore, basada en electròlisi d’òxid sòlid (SOEC), un cicle de síntesi Haber-Bosch (HB) i energia eòlica marina, pot esdevenir una via factible l’any 2050.Aquesta recerca té com a objectiu avaluar la viabilitat tècnica i econòmica a llarg termini de la producció d’amoníac basada en energia eòlica marina.Per assolir aquest objectiu, la tesi combina una anàlisi de l’estat de l’art amb un model termodinàmic en règim estacionari d’una planta d’amoníac SOEC–Haber-Bosch de 3 000 t d- 1 i amb un marc integrat pseudodinàmic que acobla la planta, la generació eòlica marina, l’emmagatzematge en bateries i l’emmagatzematge d’hidrogen. Aquest marc inclou un model econòmic i un algorisme d’optimització de capacitats per minimitzar el cost nivellat de l’amoníac (LCOA). El model pseudodinàmic simula l’operació flexible de la planta en un ampli rang de càrrega sota condicions de vent específiques de cada emplaçament. En aquesta tesi s’avaluen tres localitzacions offshore amb recursos eòlics d’alta qualitat: La Guajira (Colòmbia), el mar del Nord (Dinamarca) i el golf de Roses (Espanya).Els resultats mostren que, en règim estacionari i a plena càrrega, la planta requereix 1 030 MW i assoleix una eficiència global del 63% en base al PCI-NH₃, mentre que l’electròlisi SOEC arriba al 87% en base al PCI-H₂. El cicle Haber-Bosch subministra el 57% de la potència tèrmica necessària per a l’evaporació de l’aigua d’alimentació en el procés d’electròlisi. En operació a càrrega parcial, la unitat SOEC pot operar a càrregues mínimes del 61% i del 72% per a escenaris de conversió de vapor del 70% i del 85%, respectivament, amb variacions de temperatura de l’stack de ±30 °C. En condicions d’operació offshore, l’eficiència global arriba al 60%, i el factor de capacitat de la planta assoleix el 80% al millor emplaçament, aproximadament un 10% per sota del d’una planta convencional d’amoníac connectada a xarxa.Pel que fa a la viabilitat econòmica, els resultats indiquen que La Guajira i el mar del Nord podrien assolir el cost nivellat de l’amoníac més baix l’any 2050, amb 472 i 436 USD t⁻¹, respectivament, mentre que el golf de Roses es manté menys competitiu, al voltant de 720 USD t⁻¹.La comparació entre els emplaçaments seleccionats mostra, a més, que l’operació inflexible del procés Haber-Bosch --és a dir, a càrrega del 100%-- comporta només diferències marginals en el cost de producció en relació amb l’operació flexible en el rang 10-100%, però incrementa els períodes de hot standby del Haber-Bosch, revelant un compromís entre estabilitat operativa i requisits d’emmagatzematge.La tesi proporciona un marc d’avaluació tecnoeconòmica per a la producció d’amoníac verd offshore, alhora que dona suport a la planificació de capacitats dels recursos renovables marins. A més, els resultats indiquen que l’amoníac offshore basat en SOEC podria esdevenir competitiu en costos l’any 2050, sempre que es redueixin els costos de l’eòlica flotant i de l’electròlisi d’òxid sòlid, i tenint en compte factors exògens com condicions de mercat favorables i marcs polítics de suport.
  
• MASSANA RAURICH, JOAQUIM: Data-driven methodologies to reduce energy consumption and increase flexibility in electric scenarios
  
  Autor/a: MASSANA RAURICH, JOAQUIM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2026
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | COLOMER LLINAS, JUAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi, titulada “Data-driven methodologies to reduce energy consumption andincrease flexibility in electric scenarios”, investiga el paper de les eines basades en la intel·ligència artificial en la millora de l’eficiència operativa i la flexibilitat dels sistemes energètics distribuïts. El treball se situa en un context en què la integració massiva de fonts renovables i l’electrificació creixent de la demanda, especialment a través d’actius flexibles com els punts de càrrega de vehicles elèctrics, els sistemes d’emmagatzematge i les càrregues industrials programables, plantegen nous reptes per a la gestió energètica. L’objectiu central és desenvolupar i validar enfocaments intel·ligents, basats en dades, que permetin als sistemes energètics operar de manera més eficient i adaptativa, responent tant a les condicions de mercat com a les necessitats de la xarxa elèctrica. El primer article que es presenta a aquesta tesi se centra en la implementació d’un planificador d’operacions òptim dins d’un sistema de gestió energètica multivectorial (MVEMS) aplicat a un microgrid real ubicat en un entorn portuari. L’estudi aborda la coordinació d’actius flexibles com grues portuàries, punts de càrrega per a vehicles elèctrics i sistemes d’emmagatzematge d’energia, la programació dels quals es planifica diàriament amb l’objectiu de minimitzar els costos energètics i maximitzar l’ús d’energia renovable local. La metodologia combina models de predicció, restriccions operatives i algoritmes d’optimització heurística per calcular una planificació d’operacions horària viable. A través de la seva aplicació amb dades i escenaris reals, l’estudi demostra com una planificació intel·ligent pot contribuir a augmentar l’autosuficiència energètica i reduir la dependència de la xarxa exterior, posant especial èmfasi en la viabilitat computacional i la integració de limitacions pràctiques. El segon article complementa aquesta perspectiva abordant la flexibilitat des del costat de la demanda i la participació en mercats elèctrics. Concretament, analitza el potencial dels operadors de punts de càrrega de vehicles elèctrics (CPOs) per actuar com a proveïdors de serveis de flexibilitat (FSPs) en mercats locals de gestió de congestions. La metodologia proposada se centra en la predicció de la flexibilitat disponible, tant a escala agregada com de sessió individual, permetent als CPOs fer ofertes al mercat sense afectar negativament el servei a l’usuari. L’enfocament empra models d’aprenentatge automàtic que integren dades de calendari, meteorologia i característiques socioeconòmiques del territori, així com tècniques de perfilat d’usuaris que eviten la necessitat de tractar informació personal. Aquesta estratègia permet a les infraestructures urbanes de càrrega elèctrica participar activament en la gestió de la xarxa i contribuir a la mitigació de congestions.Els dos estudis, tot i centrar-se en escenaris i objectius diferents, il·lustren maneres complementàries d’aplicar metodologies d’intel·ligència artificial basades en dades per reduir el consum energètic i augmentar la flexibilitat del sistema. El primer se situa en l’àmbit de la planificació operativa dins d’un microgrid, mentre que el segon aborda la integració estratègica en mercats elèctrics. Tots dos aprofiten dades reals, modelen les restriccions del sistema i utilitzen tècniques d’optimització o aprenentatge automàtic per gestionar la incertesa i millorar el rendiment. Aquesta doble perspectiva reflecteix la naturalesa multidimensional dels reptes de la transició energètica, que exigeix excel·lència operativa i integració amb els mecanismes de mercat. En conjunt, la tesi demostra que la intel·ligència artificial, quan s’aplica amb coneixement del domini i tenint en compte les condicions reals de desplegament, pot oferir solucions robustes als desafiaments actuals de la gestió energètica.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• FARAHPOOR, MOHAMMADALI: Secure and Auditable Data Management for IoT-Driven Smart Transportation
  
  Autor/a: FARAHPOOR, MOHAMMADALI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/09/2026
  Director/a de tesi: ESPARZA MARTIN, OSCAR
  Resum de tesi: L'adopció creixent de l'Internet de les Coses (IoT) en el transport industrial ha permès la monitorització contínua, el manteniment predictiu i la presa de decisions basada en dades en entorns com la mineria, la construcció i altres operacions amb maquinària pesada. Tanmateix, aquests mateixos sistemes generen grans volums de dades crítiques el valor de les quals va més enllà del seu ús en temps real. Quan aquestes dades es comparteixen entre múltiples parts interessades, els reptes relacionats amb la confiança, la integritat, la confidencialitat, la recuperabilitat i l'auditabilitat esdevenen centrals. Aquesta tesi aborda aquest problema mitjançant dues línies de recerca connectades.En primer lloc, presenta TrackTruck, una infraestructura de gestió de flotes basada en IoT per a vehicles industrials. TrackTruck demostra com la sensorització embeguda, la comunicació flexible, l'analítica al núvol i el suport a la presa de decisions operatives es poden integrar en una plataforma pràctica de transport intel·ligent per a flotes heterogènies en condicions de camp exigents. Els resultats mostren que aquesta arquitectura pot millorar la visibilitat operativa, el suport al manteniment, l'eficiència del despatx i la productivitat global.En segon lloc, aquesta tesi presenta FileTrust, un marc de còpies de seguretat auditables basat en blockchain i dissenyat per a entorns IoT multiagent amb baix nivell de confiança. FileTrust combina un Algorisme de Dispersió de la Informació (IDA), l'InterPlanetary File System (IPFS), contractes intel·ligents en blockchain, compartició verificable de secrets, generació distribuïda de claus i xifratge llindar per protegir les metadades que habiliten l'accés i permetre la recuperació verificable i governada per polítiques de dades crítiques. El seu disseny preserva l'eficiència de l'emmagatzematge fora de la cadena, alhora que afegeix auditabilitat en cadena i control d'accés governat per llindars.En conjunt, aquestes contribucions mostren que un IoT industrial fiable requereix més que telemetria i analítica eficients. També requereix una governança segura de les dades a llarg termini. Per això, aquesta tesi proposa una perspectiva més àmplia en què el transport intel·ligent basat en IoT s'estudia com un cicle de vida complet de les dades, que inclou la seva generació, transmissió, ús operatiu, preservació, accés controlat i recuperació. Els resultats aporten tant un cas d'estudi aplicat d'IoT industrial com un marc segur de còpies de seguretat descentralitzades, establint una base per a futures arquitectures de transport intel·ligent fiables.
  

ENGINYERIA TÈRMICA

• PLANA RIU, JOSEP: Marching faster in time: advanced time-integration for incompressible flows
  
  Autor/a: PLANA RIU, JOSEP
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
  Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/09/2026
  Director/a de tesi: PEREZ SEGARRA, CARLOS DAVID
  Resum de tesi: El cost computacional de les simulacions de fluxos incompressibles que resolen les escales turbulentes, com la Simulació Numèrica Directa (DNS) de la turbulència i el mètode Large-Eddy Simulation (LES), està dictat en gran mesura per la integració temporal de les equacions de Navier-Stokes incompressibles. Les estratègies tradicionals d'avanç temporal sovint depenen de criteris d'estabilitat conservadors, com la condició estàndard de Courant-Friedrichs-Lewy (CFL), que típicament subestima el pas de temps màxim estable en ignorar la complexa interacció entre les escales convectives i difusives. Aquesta tesi aborda el desafiament d'"avançar més ràpid en el temps" mitjançant el desenvolupament d'un marc que integra un pas de temps adaptatiu basat en l'estabilitat amb tècniques d'àlgebra lineal dispersa optimitzades per al maquinari.La primera part d'aquesta tesi se centra en el desenvolupament i l'extensió de mètodes d'integració temporal autoadaptatius basats en l'anàlisi espectral dels operadors que governen les equacions. En implementar algorismes com AlgEigCD en malles staggered, es demostra que el pas de temps màxim estable es pot determinar amb precisió analitzant l'evolució dels valors propis dels operadors, en lloc de dependre de la condició conservadora CFL. Aquest enfocament permet passos de temps significativament majors sense comprometre l'estabilitat o la precisió del mètode, la qual cosa porta a reduccions substancials en el temps computacional per a les simulacions de fluxos incompressibles, sense sacrificar la precisió dels resultats.Així mateix, aquesta tesi estén aquests conceptes a l'àmbit del modelatge d'ordre reduït (ROM, per les seves sigles en anglès). Utilitzant el teorema de separació de Poincaré per a valors singulars, s'estableix una base teòrica per demostrar que els límits d'estabilitat dels operadors convectius reduïts estan acotats pels del sistema d'ordre complet. L'algorisme RedEigCD resultant permet als ROM sostenir passos de temps més grans, aprofitant de manera efectiva la seva menor dimensionalitat per reduir encara més el temps total d'execució.Finalment, la investigació aborda el coll d'ampolla a nivell de maquinari inherent als solvers de CFD moderns, que freqüentment es veuen limitats per l'ample de banda de la memòria durant les operacions algebraiques disperses. En explotar l'estructura matricial repetida que es troba simulant múltiples estats de flux simultàniament en el temps, els productes matriu esparsa-vector es reemplacen per productes matriu esparsa-matriu. Aquesta transformació augmenta la intensitat aritmètica dels càlculs, permetent un major rendiment en les arquitectures de maquinari modernes. L'efectivitat d'aquestes estratègies matemàtiques i computacionals combinades es valida a través d'una sèrie de casos de prova acadèmics i industrials, demostrant que es poden aconseguir acceleracions significatives sense comprometre la precisió o l'estabilitat de les simulacions. Aquest treball proporciona un camí pràctic per accelerar les simulacions CFD en aplicacions del món real, al mateix temps que contribueix a la comprensió teòrica de l'estabilitat en els mètodes numèrics per a fluxos incompressibles.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• ZHANG, XU: Urban expansion and its environmental consequences: Green space, thermal environment, and climate responses from a remote sensing perspective
  
  Autor/a: ZHANG, XU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/09/2026
  Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
  Resum de tesi: En el context de la urbanització global i de l'agreujament dels riscos climàtics, l'expansió urbana s'ha convertit en un procés clau que transforma l'estructura espacial i el funcionament ambiental de les regions metropolitanes. Aquesta expansió no només modifica els usos del sòl i els límits urbans, sinó que també afecta l'entorn tèrmic, la qualitat ecològica i la biodiversitat mitjançant la reorganització de l'estructura espacial urbana. No obstant això, molts estudis analitzen aquests processos des d'enfocaments parcials i sense integrar adequadament escales, regions i mecanismes ambientals.Aquesta tesi desenvolupa un marc integrat per analitzar la relació entre expansió urbana, estructura espacial i respostes ambientals. Basant-se en dades de teledetecció multiorigen, s'integren dades de llum nocturna, índexs espectrals, temperatura superficial terrestre, vegetació i biodiversitat per identificar l'expansió urbana i delimitar les àrees urbanitzades de manera coherent entre regions. Mitjançant indicadors d'ecologia del paisatge es quantifiquen la morfologia, la connectivitat i la fragmentació de l'espai urbà. Paral·lelament, s'analitzen les relacions entre configuració espacial, distribució de l'energia superficial, intensitat de les onades de calor i estabilitat ecològica.Les àrees d'estudi inclouen regions de ràpida urbanització a la Xina i àrees metropolitanes madures d'Europa, fet que permet comparar diferents contextos climàtics i etapes d'urbanització. Els resultats mostren que els impactes ambientals de l'expansió urbana no depenen únicament de la quantitat de sòl urbanitzat, sinó principalment de la configuració espacial i del grau de connectivitat dels espais verds. La fragmentació espacial altera la relació entre calor sensible i latent, modifica les rutes de difusió de la refrigeració urbana i afecta la connectivitat ecològica, generant respostes diferenciades de l'entorn tèrmic i dels ecosistemes.En fases d'urbanització accelerada, l'augment de superfícies impermeables i la fragmentació dels espais verds amplifiquen els riscos tèrmics i redueixen la resiliència ecològica. En regions metropolitanes més madures, els efectes ambientals tendeixen a ser més heterogenis i localitzats, encara que continuen condicionats per l'estructura espacial. A més, fins i tot amb variacions reduïdes en la superfície verda total, la fragmentació pot provocar una degradació progressiva de les xarxes ecològiques i de la biodiversitat.La comparació entre regions confirma que la intensitat de l'expansió, el context climàtic i l'etapa d'urbanització influeixen en el ritme i l'expressió espacial de les respostes ambientals, però no alteren els mecanismes estructurals fonamentals que connecten expansió urbana i canvi ambiental.Com a aportació teòrica, aquesta tesi proposa que els impactes ambientals de l'expansió urbana són essencialment efectes sistèmics derivats de la reorganització de l'estructura espacial. Mitjançant la integració de l'anàlisi de l'expansió urbana, l'estructura del paisatge, l'entorn tèrmic i les funcions ecològiques, l'estudi construeix un marc multiescalar i transferible per comprendre les conseqüències ambientals de la urbanització i proporcionar suport científic a la planificació urbana sostenible i a les estratègies d'adaptació climàtica.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO: Estudio de eficiencia térmica de bloques de tierra (adobe), y propuesta de desarrollo de prototipo para clima frío. Caso de estudio altoandino Perú.
  
  Autor/a: CASAPINO ESPINOZA, CARLOS ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 28/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/09/2026
  Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE | GOMEZ SOBERON, MARIA CONSOLACION
  Resum de tesi: Les edificacions que utilitzen la terra com a component dels seus sistemes constructius representen entre el 30 i el 50% a nivell mundial, sent la major part d'aquestes estructures residencials i que es troben en zones rurals o en països en vies de desenvolupament sent una solució econòmica, sostenible i amb una excel·lent regulació higrotèrmica. No obstant això, presenta limitacions com ara una menor resistència mecànica i baixa durabilitat davant de la humitat. Per mitigar-les, de manera habitual es recorre a l'estabilització química (mitjançant calç o ciment), o mitjançant compressió, cosa que incrementa els costos de producció, l'energia incorporada i les emissions de CO2.Paral·lelament, la generació de diferents tipus de residus com ara de construcció i demolició, residus minerals o altres com els pneumàtics fora d'ús representen un greu problema ambiental. La incorporació d'aquests residus com a primeres matèries de segona generació en blocs de terra no cuits sorgeixen com a alternatives d'economia circular per millorar-ne les propietats sense additius o mitjans d'estabilització.Per això es planteja l'objectiu d'avaluar la viabilitat tècnica i la compatibilitat de la incorporació de diferents tipus d'àrids reciclats com ara ceràmics triturats (CCB), esteatita en pols (PSR) i de pneumàtics fora d'ús (CTW), mitjançant l'anàlisi dels seus efectes en les diferents propietats en blocs de terra sota criteris de fabricació tradicional, sense estabilitzants ni cocció.La metodologia experimental es va estructurar en tres etapes: En la primera es va desenvolupar la caracterització del sòl i dels diferents àrids. A la segona etapa es va desenvolupar la dosificació i fabricació definint els percentatges de reemplaçament i curat. I a la tercera etapa es va desenvolupar la campanya experimental avaluant sota assajos estandarditzats la densitat, porositat, expansió higroscòpica, resistència mecànica a compressió i flexió, mòdul elàstic, anàlisi termogravimètrica, assaigs tèrmics i assajos de durabilitat; assajos abordats en els articles que constitueixen aquesta tesi.Dels àrids reciclats estudiats es van assolir resultats que demostren la possibilitat del seu ús mitjançant la incorporació en matrius de terra sota estàndards normatius, representant alternatives de reducció de demanda energètica, reducció de costos de producció, millores de la capacitat aïllant per als casos de CCB i CTW, i en el cas del PSR es va presentar com un estabilitzador mineral la tèrmic per a l'absorció d'energia, presentant-se així com alternatives constructives per a climes freds, representant a més alternatives per a la gestió d'aquests residus.