Erasmus Mundus en Serveis Energètics Sostenibles (SELECT+) # PROGRAMA EN EXTINCIÓ #

COORDINADOR/A

CONTACTE

Informació general

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.

En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial.

Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmia del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les situacions d'incapacitat temporal, naixement, adopció i guarda amb finalitat d'adopció, acolliment, risc per embaràs, risc en període de lactància i violència de gènere o qualsevol altra situació prevista en la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar l'Escola de Doctorat.

El doctorand o doctoranda pot sol·licitar períodes de baixa temporal al programa fins a un total de dos anys. La sol·licitud ha de ser justificada i s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica responsable del programa, que ha de resoldre si accepta o no la sol·licitud del doctorand o doctoranda.

Pròrroga dels estudis
Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
  • Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
  • Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
  • La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
  • No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
  • Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.

Marc normatiu

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
    UNITATS ESTRUCTURALS:
      CONTACTE:

      Accés, admissió i matrícula

      Requisits d'accés

      Amb caràcter general, per a l'accés a un programa oficial de doctorat és necessari estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau o equivalent i de màster universitari o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer).

      Així mateix, hi poden accedir els qui estiguin en algun dels supòsits següents:

      a) Estar en possessió de títols universitaris oficials espanyols o títols espanyols equivalents, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests estudis, i acreditar un nivell 3 del Marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior.
      b) Tenir un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers pertanyents a l'espai europeu d'educació superior (EEES), sense que en calgui l'homologació, que acrediti un nivell 7 del Marc europeu de qualificacions, sempre que aquest títol faculti per a l'accés a estudis de doctorat en el país que l'ha expedit.
      c) Ser titular d'un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers aliens a l'EEES, sense que en calgui l'homologació, prèvia comprovació per part de la Universitat que aquest títol acredita un nivell de formació equivalent al del títol oficial espanyol de màster universitari i que habilita en el país d'expedició del títol per a l'accés als estudis de doctorat.
      d) Ser titular d'un altre títol de doctor o doctora.
      e) Tenir un títol de grau universitari i, després d'obtenir una plaça de formació en la corresponent prova d'accés a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut

      Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014).

      Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014).

      Marc normatiu

      Seguiment i avaluació del doctorand

      Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

      El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

      Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

      Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

      En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

      Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

      La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

      El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

      Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

      La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

      El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

      La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

      Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

      El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

      Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

      Més informació a la secció de tesis doctorals

      Permanència

      La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.

      En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.

      Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.

      Baixa del programa de doctorat
      Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

      • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
      • No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
      • No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
      • Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
      • Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
      • La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
      • No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
      • Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.

      La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

      La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.

      Marc normatiu

      Recursos d'aprenentage

      Tesis Doctorals

      Llistat de tesis autoritzades per a defensa

      ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

      • BARRAJÓN RASTROLLO, JOSE LUIS: Navigating Organizational Change for Successful Implementation of HR Analytics
        Autor/a: BARRAJÓN RASTROLLO, JOSE LUIS
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
        Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 19/09/2024
        Data de lectura: 13/12/2024
        Hora de lectura: 13:00
        Lloc de lectura: Defensa pública Sala Juntes, planta 1, FIB - UPC
        Director/a de tesi: FERNANDEZ ALARCON, VICENÇ | GALLARDO GALLARDO, EVA
        Tribunal:
             PRESIDENT: MARIN GARCIA, JUAN A.
             SECRETARI: PONS PEREGORT, OLGA
             VOCAL: ORTIZ DE URBINA CRIADO, MARTA
        Resum de tesi: Context:Diversos estudis afirmen l'impacte positiu de l'analítica de recursos humans (HRA) en l'obtenció d'una avantatge competitiva i en la millora del paper estratègic dels recursos humans (HR). Per tant, donada la importància de saber com implementar una funció d'HRA en les organitzacions amb èxit, aquesta tesi doctoral aporta coneixements rellevants sobre les variables més crítiques i les barreres a afrontar durant aquest procés, perquè futurs investigadors i professionals tinguin el coneixement i les eines suficients per abordar-ho amb èxit.Propòsit:La tesi doctoral es divideix en dos propòsits interrelacionats: (1) identificar els factors més crucials sobre els quals les organitzacions basen la seva implementació d'HRA i (2) les barreres d'aprenentatge a afrontar durant el canvi organitzatiu que suposa implementar aquests factors per convertir-se en una organització de presa de decisions basada en dades.Mètode:Per a la culminació de tots dos propòsits, hem realitzat un estudi inductiu/exploratori utilitzant entrevistes semiestructurades com a mètode de recollida de dades qualitatives. En aquest cas, la mostra consta de deu gerents, set líders de la funció d'HRA i tres del departament de RH que han dut a terme projectes analítics. Aquests deu líders treballen per a deu organitzacions diferents en diversos sectors i amb diferents nivells de maduresa analítica. Ens hem basat en un parell de marcs teòrics, un d'aprenentatge organitzatiu i un altre d'HRA, per dissenyar i crear el nostre propi marc que guiï la investigació.Resultats:A través d'una investigació qualitativa empírica, vam obtenir els cinc factors clau de HRA destacats en la literatura: Dades, Suport Tecnològic, Cultura, Persones i Disseny de Projectes. A més, vam considerar el nivell de maduresa analítica de la mostra de la nostra organització i, en relació amb això, els resultats mostren que la qualitat i l'accessibilitat de les Dades són crucials en les etapes descriptiva i predictiva. Per contra, les organitzacions prescriptives semblen estar més enfocades en la Tecnologia, per donar suport a models analítics avançats. Pel que fa al canvi organitzatiu, els nostres resultats mostren que la intensitat de les barreres d'aprenentatge en HRA disminueix a mesura que les organitzacions augmenten el seu nivell de maduresa analítica. A més, els problemes de comunicació semblen estar presents en les organitzacions descriptives, especialment amb els departaments de Dades i Tecnologia i la direcció. D'altra banda, en les organitzacions predictives, els departaments de RH i/o HRA semblen mancar d'autonomia per accedir a les Dades, construir els seus equips i triar la tecnologia que necessiten per madurar la funció. Finalment, altres factors com l'ètica, el pressupost i la confiança en la funció de RH també es van mostrar en els resultats.Conclusions / Implicacions:Això permet als investigadors i professionals dissenyar i implementar una funció d'HRA recolzada per un marc que garanteixi l'èxit en el procés.Originalitat:Aquesta tesi doctoral amplia la teoria existent sobre els factors d'èxit de HRA (SSFF), així com l'aprenentatge organitzatiu, desenvolupant un nou model que inclou ambdues disciplines per implementar amb èxit la funció d'HRA en les organitzacions.
      • CARBONELL LAUNOIS, NICOLAS: ENTREPRENDRE AU BURKINA FASO : Quelles sont les contraintes au développement des entreprises et les facteurs de succès pour entreprendre au Burkina Faso, un pays pauvre et enclavé au coeur de l’Afrique?
        Autor/a: CARBONELL LAUNOIS, NICOLAS
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
        Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 18/10/2024
        Data de lectura: 17/12/2024
        Hora de lectura: 12:00
        Lloc de lectura: Seminari 1- DOE, planta 7 de l' ETSEIB- UPC - Avda. Diagonal, 647, Barcelona
        Director/a de tesi: VAN WUNNIK, LUCAS PHILIPPE
        Tribunal:
             PRESIDENT: SIRI, ALAIN
             SECRETARI: GRIMALDI, DIDIER CAMILLE
             VOCAL: CHAPUS, QUENTIN
        Resum de tesi: Aquesta tesi examina les limitacions al desenvolupament empresarial i identifica els factors clau d'èxit per a l'emprenedoria a Burkina Faso, un país pobre i sense litoral situat al cor d'Àfrica. El treball parteix d'una anàlisi en profunditat dels obstacles geogràfics, històrics, institucionals i culturals que dificulten el desenvolupament econòmic del país, i explora com determinats emprenedors aconsegueixen superar aquestes dificultats.La tesi desenvolupa una tipologia d'obstacles al desenvolupament, classificats segons la seva profunditat: obstacles profunds (geogràfics i històrics), obstacles intermedis (culturals i tecnològics) i obstacles immediats (govern i accés al finançament). Aquests elements es comparen amb les estratègies dels emprenedors burkinabè que han sabut fer créixer els seus negocis en aquestes difícils condicions.L'estudi teòric identifica cinc factors clau d'èxit que contribueixen a l'èxit de les empreses a Burkina Faso: el nivell educatiu dels emprenedors, el seu lideratge empresarial, el seu posicionament estratègic, l'eficàcia organitzativa i la seva capacitat d'adaptació a l'entorn. Per tal de determinar la importància relativa dels factors d'èxit i el rendiment de l'empresa, es realitzaran enquestes i anàlisis comptables.De la discussió dels resultats d'aquesta investigació sorgeixen recomanacions a emprenedors, responsables polítics i investigadors per donar suport al desenvolupament empresarial a Burkina Faso.

      ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT

      • ROMANO, MARCELLO: La urbe como conjunto ciudad-campo para su gestión ecológicamente más sostenible. Regeneración de los suelos hasta Pristinia: una nueva pauta de la planificación urbanística y del desarrollo regional
        Autor/a: ROMANO, MARCELLO
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
        Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 11/11/2024
        Data de lectura: 12/12/2024
        Hora de lectura: 11:00
        Lloc de lectura: Presencial (ETSAB. Sala de Graus)
        Director/a de tesi: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO | VALERO CAPILLA, ANTONIO
        Tribunal:
             PRESIDENT: NAREDO PEREZ, JOSE MANUEL
             SECRETARI: ECHAVE MARTINEZ, CYNTHIA
             VOCAL: ASCASO MALO, SONIA
        Resum de tesi: Aquest treball explora les possibilitats de millora del grau de sostenibilitat ecològica de la ciutat, un concepte essencialment econòmic i energètic. Es refereix, això és, a una gestió de la nostra casa, la ciutat (de l'origen de la paraula economia, οἶκος, casa + νέμω, administrar), de naturalesa energètica, ja que l'ecologia esprem els serveis útils proporcionats pel medi ambient, i el treball útil dels recursos naturals equival al valor de la seva exergía (energia útil per a dur a terme un propòsit productiu). Per aquesta raó, es considera que l'aproximació més convenient al problema de la sostenibilitat ecològica de la ciutat sigui des del camp del saber de la termoeconomía, ja que combina l'anàlisi econòmica i termodinàmica.Millorar el grau de sostenibilitat ecològica de la ciutat suposa, evidentment, que aquest grau sigui mesurable. En cas contrari, no estaríem en les condicions per a esbrinar l'efecte de les intervencions de millora planificades. No obstant això, totes les anàlisis termodinàmiques i termoeconòmiques de sistemes (anàlisis exergética, anàlisis exergoecològica, anàlisi temporal) antecedents a aquest treball de tesi, s'han ocupat d'identificar el cost del sistema, mitjançant les unitats de mesura de la exergía o del temps, per a determinar les pèrdues físiques degudes al procés de quo (cost exergético de producció) i el cost físic per a reposar-les (cost exergético de reposició). Clar, en un món finit, com el que tenim, menys es consumeixi i més temps es pot continuar fent -sostenir- el que es fa. Sens dubte, aquesta és una forma possible, i en línies generals també coherent amb el significat de la paraula, d'entendre la sostenibilitat. No obstant això, en aquest treball s'entén la sostenibilitat ecològica com la qualitat de mantenir el més temps possible els serveis ecològics planificats i realitzats per l'ésser humà, per als seus territoris culturals, sobre la base de la disponibilitat de treball útil contingut en els recursos naturals. Amb la qual cosa, s'ha revelat necessari elaborar una metodologia de càlcul del grau de sostenibilitat ecològica d'un sistema, basada en la combinació de l'anàlisi exergética amb l'anàlisi temporal, per a poder determinar, això és, el cost físic del procés de quo, no sols en termes energètics (exergía), si no també en termes de temps necessari per a regenerar els recursos naturals empleats. Ja que, de cara a la possibilitat d'assegurar en el temps un determinat propòsit productiu, no és el mateix regenerar la exergía d'un bosc que regenerar la exergía d'un pou de petroli. De tots els territoris culturals, que l'ésser humà ha creat al llarg de la història, dues revesteixen particular importància, la ciutat i el camp, ja que serveixen per a habitar i per a produir (part de) aliments necessaris per a viure. El model hidràulic de sanejament domèstic urbà actualment més adoptat i implementat en el món, generalment, es basa en el consum d'aigua potable i en cicles oberts de la matèria orgànica del sòl. Entre altres efectes, això genera una relació ciutat-camp de tipus unidireccional, ecològicament desfavorable. Per aquesta raó, sobre la base de l'estudi del sanejament domèstic urbà, s'ha elaborat una proposta de millorar del grau de sostenibilitat ecològica de la gestió del flux de matèria orgànica del sòl que “circula” entre camp i ciutat. A aquest efecte, s'ha desenvolupat una eina de càlcul del grau de sostenibilitat d'un sistema productiu. Per a validar la teoria elaborada, s'ha fet per primera vegada un acoblament de la demanda exergética del camp amb l'oferta exergética de la ciutat, en matèria orgànica del sòl, de la qual cosa ha resultat un valor aproximat de 300m2/hab·any, fonamentat i contrastat per quatre procediments de càlcul, del potencial d'aportació d'un territori urbà a una àrea agrícola, per a regenerar el sòl fèrtil fins al seu estat òptim de Pristinia.

      AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

      • LAPLAZA GALINDO, JAVIER: Human motion and intention prediction/detection for human-robot collaboration
        Autor/a: LAPLAZA GALINDO, JAVIER
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
        Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 29/10/2024
        Data de lectura: 05/12/2024
        Hora de lectura: 11:30
        Lloc de lectura: Sala Juntes Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, Distrito de Les Corts, 08028 Barcelona
        Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO | MORENO NOGUER, FRANCESC D'ASSIS
        Tribunal:
             PRESIDENT: GONZALEZ SABATE, JORDI
             SECRETARI: ANGULO BAHON, CECILIO
             VOCAL: ALAMI, RACHID
        Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral desenvolupa i avalua models avançats de predicció del moviment humà per millorar les interaccions entre humans i robots en tasques de lliurament i collita. La investigació crea tres conjunts de dades únics i utilitza algorismes de detecció de posicions i càmeres RGBD per a la reconstrucció 3D d'esquelets humans.Es proposa un model d'aprenentatge profund basat en Xarxes d'Atenció i Xarxes de Convolució Gràfica (GCN) per millorar la precisió de les prediccions integrant la posició de l'efector final del robot. La investigació mostra una major precisió quan es consideren per separat les fases d'aproximació i pre-contacte.A més, incloent obstacles i intencions humanes en els models, la precisió de la predicció millora encara més, i un estudi amb usuaris confirma que això millora la qualitat de la interacció en termes de sociabilitat, naturalitat i comoditat. La tesi també investiga els gestos corporals com a canal de comunicació, trobant que els usuaris prefereixen la comunicació basada en gestos en lloc dels mètodes tradicionals.En resum, la investigació contribueix significativament a la interacció entre humans i robots proporcionant conjunts de dades robustos i models de predicció avançats, millorant la naturalitat i l'efectivitat de les tasques col·laboratives.
      • MASIP ALVAREZ, ALBERT: Contribució a la identificació de models LTI intervalars en el domini de la freqüència
        Autor/a: MASIP ALVAREZ, ALBERT
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
        Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 27/09/2024
        Data de lectura: 16/12/2024
        Hora de lectura: 12:00
        Lloc de lectura: Sala de Videoconferències del TR1 del Campus de Terrassa, Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-TR5) Carrer de Colom, 11, 08222 Terrassa
        Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | QUEVEDO CASIN, JOSEBA-JOKIN
        Tribunal:
             PRESIDENT: VEHI CASELLAS, JOSEP
             SECRETARI: ESCOBET CANAL, TERESA
             VOCAL: BONDIA COMPANY, JORGE
        Resum de tesi: L'objectiu principal d'aquesta Tesi és proporcionar un algorisme per a la identificació robusta de models en forma de funció de transferència amb paràmetres intervalars. Les dades incertes de partida es troben al domini de la freqüència; la seva representació consistirà en bandes d'incertesa, polígons o altres figures planes al pla complex.Per assolir la fita principal del treball, primerament es fa una extensa anàlisi de les eines matemàtiques i de les mesures característiques dels senyals candidats a excitar el procés. S'estudïen diferents alternatives per excitar convenientment un procés i es comprova que, sempre que sigui possible, cal aplicar senyals harmònics de banda limitada per obtenir informació rica en contingut espectral. Així, les dades per a la identificació seran significatives i el model obtingut podrà representar de la forma més fidel possible el comportament (parcialment desconegut) de la planta.Abans de procedir a la pròpia identificació robusta es fa una revisió històrica de tècniques d'identificació nominal. Es fa èmfasi sobre el plantejament en forma de regressor del problema. S'estudïa l'aproximació del retard pur de la planta i un mètode per decidir l'ordre més escaient per al model a identificar.Donada la insuficiència del model nominal a l'hora de contemplar les dades cal incorporar incertesa sobre el model identificat. Es fa en forma de paràmetres intervalars a la funció de transferència.Tot l'estudi de robustesa del model pivota entorn del teorema de Kharitonov, que assumeix independència entre els paràmetres del polinomi. Es dedica un capítol a determinar la resposta freqüencial d'una funció de transferència amb paràmetres intervalars fonamentant-se en aquest teorema.Dins els algorismes proposats per a la identificació robusta, es comença per una extensió de l'enfocament lineal en paràmetres al cas intervalar. Però aquesta manera d'abordar el problema, malgrat presenta garanties de convergència i optimalitat, mostra una fal·lència important a l'hora de considerar la resposta freqüencial del model identificat: resulta ser insuficient per garantir la inclusió de totes les dades observades, ja que omet part de la resposta quan estableix les restriccions del problema.Per aquest motiu cal reformular el problema com a un problema d'optimització no lineal. El plantejament tindrà com a funció objectiu obtenir els paràmetres del model amb la menor dilatació possible i que la resposta del model ajusti de la manera més adaptada possible a les dades incertes de partida. Les restriccions contemplaran la propietat d'inclusió de les dades per part del model o viceversa. Però aquestes restriccions venen donades en forma de regles o bé en forma de problema d'optimització aniuat. És per aquest motiu que cal condicionar bé el problema des d'un bon inici.En tractar-se d'un problema d'optimització no convex, sense garantia de solució malgrat s'endevini l'ordre escaient del model, es fa un estudi previ d'estabilitat i sensibilitat per proporcionar una llavor i uns límits dels intervals a trobar que facilitin l'arribada a la millor solució possible.Al llarg de la Tesi apareixen exemples d'aplicació, sintètics i experimentals, que mostren l'ampli abast del mètode proposat i la diversitat de plantes sobre les que és aplicable.La Tesi abasta únicament models lineals, continus i invariants en el temps (LTI). Una futura investigació seria estendre els resultats d'aquesta Tesi al cas lineal amb paràmetres variants (LPV). Això permetria posar els coeficients intervalars dels polinomis de la funció de transferència identificada en funció d'un o més paràmetres que depenguin, per exemple, del punt d'operació de la planta. Per eludir l'inconvenient que suposen els salts provocats per les restriccions en forma de regles al problema d'optimització plantejat es proposa, com a treball futur, traduir les regles com a lògica proposicional.
      • OLIVARES ALARCOS, ALBERTO: Foundations of ontology-based explainable robots
        Autor/a: OLIVARES ALARCOS, ALBERTO
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
        Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 27/09/2024
        Data de lectura: 18/12/2024
        Hora de lectura: 11:00
        Lloc de lectura: Defensa pública Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
        Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | FOIX SALMERON, SERGIO
        Tribunal:
             PRESIDENT: BEETZ, MICHAEL
             SECRETARI: RODRIGUEZ AGUILAR, JUAN ANTONIO
             VOCAL: SRIDHARAN, MOHAN
        Resum de tesi: Un desafiament crític en el disseny de robots que operen mentre interactuen amb humans és garantir l'entesa mutu, fet que contribueix a construir interaccions fiables entre humans i robots. És una tasca àrdua ja que els escenaris interactius solen ser incerts, cosa que exposa els robots a situacions exògenes que afecten les seves activitats en curs. En aquests casos, els robots han de percebre i reconèixer canvis inesperats a l'entorn, representar-los, raonar sobre ells i decidir com adaptar-s'hi. Sens dubte això modificarà el coneixement intern dels robots, i és just suposar que part de les noves creences dels robots podrien estar ocultes a altres agents com els humans. Per tant, els robots també han de ser capaços de comunicar o d'explicar el coneixement rellevant sobre les actualitzacions d'aquestes creences. En aquest context, aquesta tesi investiga l'ús d'ontologies com un marc integrador per a la construcció d'explicacions de robots, particularment dins d'entorns interactius que involucren a humans. A aquest efecte, la tesi comença formulant l'abast del coneixement del domini rellevant a conceptualitzar i continua proposant nous models i mètodes ontològics per a la generació d'explicacions robòtiques basades en ontologies. La primera part de la tesi analitza dues contribucions principals: una revisió i una classificació sistemàtica de l'estat de l'art que redueix el possible conjunt de fenòmens de la realitat a conceptualitzar, i la investigació i el desenvolupament de nous mètodes de percepció de robots per extreure'n a partir dexperiències realistes dun robot els patrons comuns de la conceptualització objectiu. La segona part analitza les dues contribucions restants: l'anàlisi ontològica i el modelatge del coneixement del domini objectiu, i el disseny i el desenvolupament d'algorismes per construir explicacions de robots basades en ontologies. Cal assenyalar que els diferents models i algorismes ontològics es van validar principalment en escenaris robòtics col·laboratius i adaptatius. Tot i això, van ser concebuts des d'una perspectiva fonamental i creiem que el seu valor científic s'extrapola a altres dominis d'aplicació (per exemple, la robòtica assistencial). En general, les contribucions científiques daquesta tesi estableixen una base sòlida per al domini dels robots explicables basats en ontologies, impulsant el disseny de robots interactius fiables.

      CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

      • REZAYAT, MOHAMMAD: Effect of Laser Surface Texturing on Metastable Austenitic Stainless Steel AISI 301LN
        Autor/a: REZAYAT, MOHAMMAD
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
        Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
        Modalitat: Compendi de publicacions
        Data de dipòsit: 18/10/2024
        Data de lectura: 13/12/2024
        Hora de lectura: 12:00
        Lloc de lectura: EEBE, aula AA1.06, Campus Diagonal-Besòs
        Director/a de tesi: MATEO GARCIA, ANTONIO MANUEL | ROA ROVIRA, JOAN JOSEP
        Tribunal:
             PRESIDENT: CASALINO, GIUSEPPE
             SECRETARI: FARGAS RIBAS, GEMMA
             VOCAL: LAGUNA BERCERO, MIGUEL ÁNGEL
        Resum de tesi: La texturització superficial amb làser (LST en anglès Laser Surface Texturing) ha emergit com una tècnica versàtil i efectiva per modificar les propietats superficials de materials metàl·lics, oferint un control precís sobre la topografia i microestructura de la superfície. Aquesta tesi doctoral presenta una investigació exhaustiva sobre els efectes de la LST en l'acer inoxidable austenític metaestable AISI 301LN, centrant-se en l'evolució microestructural, la integritat superficial i el comportament de resistència a la corrosió. L'estudi comença amb una caracterització completa de l'AISI 301LN, incloent-hi una anàlisi detallada de la seva composició química, microestructura i propietats mecàniques a diferents escales. Les propietats inherents del material serveixen com a base per avaluar els efectes de la LST. Es realitza una anàlisi experimental mitjançant un Disseny d'Experiments (DoE, en anglès Dessign of Experiments) dels paràmetres clau per al procés de LST, buscant obtenir un coneixement profund dels efectes de la potència del làser, la velocitat d'escaneig i de la distància focal. Es dissenyen i executen una sèrie d'experiments per variar sistemàticament aquests paràmetres, permetent un examen detallat del seu impacte en la morfologia de la superfície, l'estructura dels grans i la composició de fases. L'evolució microestructural resultant de la LST s'investiga utilitzant microscòpia electrònica de rastreig (SEM, en anglès Scanning Electron Microscopy) i espectroscòpia de dispersió d'energia de raigs X (EDS, en anglès Energy-Dispersive X-ray Spectroscopy). Les micrografies de SEM revelen canvis significatius en la topografia de la superfície, incloent-hi la formació de solcs, crestes i altres característiques a la microescala induïdes pel feix làser. L'anàlisi EDS proporciona informació sobre els canvis en la composició i/o transformació de fases, com la formació de la martensita (α'-) prop de la superfície degut als cicles tèrmic d’escalfament i refredament ràpid induïts durant el processament làser. Les propietats mecàniques de les mostres tractades amb LST s'avaluen a diferents escales dimensionals (micro- i macromètrica) utilitzant la tècnica de duresa Vickers, establint una correlació entre els paràmetres del làser i la duresa del material. En aquest sentit, la duresa superficial augmenta amb una major potència del làser i velocitats d'escaneig més baixes, atribuït als canvis microestructurals induïts mitjançant l'energia tèrmica induïda durant el procés. S'utilitza una anàlisi estadística per quantificar la profunditat de la zona d'evolució microestructural, revelant la influència de la potència del làser, la velocitat d'escaneig i la posició de la distància focal en el perfil de profunditat. Aquests anàlisis proporcionen informació valuosa sobre les condicions òptimes de processament per aconseguir les propietats superficials desitjades. La resistència a la corrosió de la LST s'avalua mitjançant proves d'immersió en ambients salins; concretament en una sal de carbonat fos, simulant condicions operatives adverses trobades en aplicacions industrials. L'anàlisi posterior mitjançant SEM-EDS permet examinar la formació de l'òxid i poder conèixer els mecanismes de corrosió associats. Les provetes tractades mitjançant LST, presenten una millor resistència a la corrosió. En general, aquesta tesi doctoral contribueix a una comprensió més profunda de les complexes interaccions entre els paràmetres clau de la LST i la integritat superficial des d'una perspectiva diferent de l'acer inoxidable austenític metaestable AISI 301LN. L'enfoc experimental, combinat amb tècniques avançades de caracterització, millora el coneixement sobre l'evolució microestructural, el comportament mecànic i la resistència a la corrosió en materials metàl·lics modificats superficialment mitjançant la tècnica de LST.

      ENGINYERIA AMBIENTAL

      • ALTAMIRA ALGARRA, BEATRIZ: Bioplastic production by cyanobacteria-rich microbiomes. From field samples to productive cultures
        Autor/a: ALTAMIRA ALGARRA, BEATRIZ
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 05/11/2024
        Data de lectura: 17/12/2024
        Hora de lectura: 10:30
        Lloc de lectura: Campus Diagonal Besòs, Edifici A (EEBE). Sala polivalent, edifici A Av. Eduard Maristany, 16 08019 Barcelona
        Director/a de tesi: GARCIA SERRANO, JOAN | GONZALEZ FLO, EVA
        Tribunal:
             PRESIDENT: KRÖMER, JENS
             SECRETARI: UGGETTI, ENRICA
             VOCAL: BORIN, SARA
        Resum de tesi: Els plàstics biobasats i biodegradables, com els polihidroxialcanoats (PHA), ofereixen una alternativa als plàstics tradicionals, reduint el consum energètic i els residus plàstics. Entre aquests, el polihidroxibutirat (PHB) és el més estudiat, però els seus alts costos de producció fan necessari buscar sistemes més viables, com l’ús de cianobacteris, bacteris fotoautotròfics. A més, en la recerca d'estratègies eficients, l'ús de microbiomes rics en cianobacteris - compostos per diverses espècies de cianobacteris i altres microorganismes - és una opció prometedora. No obstant, la investigació sobre microbiomes de cianobacteris per a la producció de PHB és relativament escassa. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu contribuir en aquest recerca explorant el potencial dels microbiomes enriquits amb cianobacteris, detallant tot el procés experimental, des de la recollida de mostres de camp fins al desenvolupament de microbiomes productius en fotobiorreactors de 3 litres (L). Així mateix, també es pretén proporcionar coneixements fonamentals per millorar el procés de producció de PHB. Per assolir l'objectiu, es van recollir set mostres de diferents llocs per obtenir diversos microbiomes. Es va aplicar una baixa concentració de fòsfor (0,2 mg·L-1) per afavorir la dominància dels cianobacteris. En un primer assaig per optimitzar la producció de PHB, es van avaluar tres factors: la suplementació amb carboni orgànic, carboni inorgànic i els cicles de llum. Els resultats van mostrar que l'addició de carboni orgànic, en forma d'acetat, va augmentar la producció de PHB en totes les mostres, aconseguint fins a un 14% de PHB en pes sec (dcw). Per desenvolupar una metodologia efectiva per obtenir un microbioma fotosintètic productiu, es van avaluar diferents factors un fotobiorreactor de 3 L en condicions no estèrils. Es va implementar un mètode de dues fases: set dies per al creixement de biomassa i set dies per a l'acumulació de PHB. En la fase d'acumulació, la suplementació amb acetat (600 mg·L⁻¹) i l'exposició a la foscor va generar diferents nivells de producció de PHB entre els microbiomes.Dels set microbiomes analitzats, dos van destacar per la seva producció elevada de PHB, assolint pics del 28 % i 37 %dcw, uns dels nivells més alts reportats en cianobacteris. Tres altres microbiomes van mantenir una producció sostinguda però menor (12-15 %dcwPHB), mentre que els dos restants van mostrar produccions molt baixes (<5 %dcw PHB) a causa de la presència d'organismes no productors, com algues verdes. L'anàlisi del 16S rRNA i de l'expressió gènica va revelar que els alts nivells de PHB estaven associats amb la sobreexpressió dels gens phaC, responsable de la síntesi de PHB, i glgp1, implicat en el catabolisme del glucogen, indicant una relació entre ambdues rutes metabòliques. La baixa producció de PHB es va vincular a la sobreexpressió del gen gltA, que desvia recursos cap al cicle de Krebs, allunyant-los de la síntesi de PHB.Tècniques de microscòpia van confirmar la presència de grànuls de PHB en els cianobacteris. La identificació del PHB es va validar amb espectroscòpia Raman, espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier i ressonància magnètica nuclear de protons. Finalment, es va aconseguir la producció simultània de PHB (12 %dcw) i EPS (fins a 205 mg·L⁻¹) en un fotobiorreactor de 3 L. La presència d'àcid urònic en l'EPS afavorint la floculació de la biomassa.En conclusió, aquesta tesi pretén demostrar la viabilitat de l'ús de microbiomes rics en cianobacteris per a la producció de PHB a llarg termini en un sistema no estèril. La investigació aporta informació valuosa sobre les rutes metabòliques implicades i la comunitat microbiana que contribueix al procés, oferint un enfocament multidisciplinari per optimitzar els factors de cultiu i apropar aquesta tecnologia a un procés a escala pilot, obrint camí cap a mètodes d'obtenció de bioplàstics més sostenibles i econòmics.

      ENGINYERIA CIVIL

      • SANZ RAMOS, MARCOS: Numerical modelling of non-Newtonian shallow flows
        Autor/a: SANZ RAMOS, MARCOS
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA CIVIL
        Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
        Modalitat: Compendi de publicacions
        Data de dipòsit: 30/09/2024
        Data de lectura: 18/12/2024
        Hora de lectura: 11:30
        Lloc de lectura: Defensa pública ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
        Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST
        Tribunal:
             PRESIDENT: SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
             SECRETARI: SANCHEZ JUNY, MARTI
             VOCAL: LÓPEZ GÓMEZ, DAVID
        Resum de tesi: La modelització numèrica de fenòmens naturals, especialment els relacionats amb el clima, que suposen el 90% dels desastres mundials, és essencial per analitzar i predir situacions de risc per a les persones, l’economia i el medi ambient. L’evolució d’aquestes eines numèriques, des de simples models unidimensionals a complexos models tridimensionals, per simular riscos hidrològics com inundacions, moviments de masses i allaus és un desafiament, especialment aquells en què el fluid es pot caracteritzar com a fluxos no Newtonians.Aquesta tesi doctoral es centra en l’extensió d’Iber, una eina numèrica hidrodinàmica bidimensional mitjana en profunditat, per simular fluxos superficials no Newtonians. Per això, s’ha desenvolupat un esquema numèric propi basat en una discretització descentrada per garantir que els termes d’esforços tensionals no dependents de la velocitat contrarestin les forces de pressió. Això garanteix la detenció del fluid d’acord amb les propietats reològiques del mateix, fins i tot en pendents pronunciats i geometries complexes. El codi a més d’estar validat i aplicat en situacions reals de fluxos superficials no Newtonians comuns i no comuns, ha estat completament integrat a la interfície gràfica d’usuari d'Iber. Això facilita la construcció del model, la seva configuració i la visualització de resultats, convertint el nou codi en una suite de programari completament operativa per a tots els professionals.
      • SARWAR, SAMRA: Transport Planning Strategies in the Context of Autonomous Vehicles
        Autor/a: SARWAR, SAMRA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA CIVIL
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 01/10/2024
        Data de lectura: 17/12/2024
        Hora de lectura: 12:00
        Lloc de lectura: ETSECCPB, C/Jordi Girona 1-3, building C1, room 002, Campus North, Barcelona (https://camins.upc.edu/en/school/location)
        Director/a de tesi: SAURI MARCHAN, SERGI
        Tribunal:
             PRESIDENT: VASALLO MAGRO, JOSÉ MANUEL
             SECRETARI: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
             VOCAL: MASEGOSA ARREDONDO, ANTONIO DAVID
        Resum de tesi: Amb els avenços constants de les tecnologies de conducció autònoma i la creixent popularitat de l'urbanisme tàctic en la reorganització de carrers, és essencial dur a terme investigacions per avaluar els efectes d'aquestes noves formes de mobilitat en les xarxes de transport. Aquesta tesi de recerca explora els seus efectes en diferents variables dels sistemes de transport, com ara els preus de la congestió i els preus de l'aparcament durant les hores punta de desplaçament. També investiga com les superilles i els vehicles autònoms afecten el flux de trànsit a més gran escala. A més, avalua l'efectivitat del transport públic mitjançant la integració de vehicles autònoms compartits per reduir la congestió en llocs crítics.Aquesta tesi utilitza el model de coll d'ampolla de Vickery per calcular el cost total de viatge dels patrons de trànsit dinàmics durant els desplaçaments al matí i al vespre en presència de vehicles automatitzats. Per aconseguir l'òptim del sistema, aquesta investigació utilitza una estratègia de preus de peatge de congestió i aparcament social depenent del temps. Aquesta tesi aplica el model formulat a un estudi numèric amb un enllaç de xarxa suposat. Les conclusions de l'estudi de cas numèric van aclarir la importància dels AV a la xarxa per reduir els peatges de congestió i els preus d'aparcament.Aquesta tesi proposa el model de superilla com una manera de fer habitables els carrers en presència d'AV. La investigació empra un algorisme genètic per implementar el model de superbloc en una xarxa amb una estructura de quadrícula. Aborda l'assignació dinàmica d'equilibri d'usuari per a la segmentació de la demanda i la topologia. En aquest context, la tesi analitza el rendiment d'una xarxa amb superilles i AV mitjançant un diagrama fonamental macroscòpic.A més, pel que fa a la planificació del transport públic sostenible, els AV també tenen un paper important en l'augment del rendiment del sistema. Per tant, aquesta tesi va formular una metodologia de transport multimodal que combina transport públic i AV compartit per millorar l'eficiència de la xarxa. En aquest context, la investigació mesura les mètriques de rendiment del transport públic, com ara el temps total de viatge dels passatgers (que inclou caminar, esperar i temps del vehicle), després d'implementar l'estratègia de transport multimodal òptima. Els resultats suggereixen que la integració d'AV compartits en llocs crítics del transport públic millora l'eficiència i la connectivitat generals de la xarxa.Finalment, els estudis numèrics que es presenten en aquesta tesi afegeixen valor a l'estat actual de l'art pel que fa a la tarificació òptima dels peatges, els preus d'aparcament, el model de superilles, els AV compartits i el rendiment del transport públic en presència de tecnologies emergents com ara "Vehicles autònoms". " Les metodologies dissenyades en aquesta tesi poden ser utilitzades per altres investigadors, planificadors de mobilitat i responsables polítics per aconseguir els peatges de congestió òptims, optimitzar la xarxa amb superilles i millorar el rendiment de la xarxa de transport públic.

      ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

      • MENDUIÑA MONTERO, RAUL: Estudio teórico y experimental del refuerzo mediante recrecido de encepados rígidos de hormigón armado
        Autor/a: MENDUIÑA MONTERO, RAUL
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 25/10/2024
        Data de lectura: 16/12/2024
        Hora de lectura: 11:30
        Lloc de lectura: ETSECCPB UPC- Aula C1002 - C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
        Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
        Tribunal:
             PRESIDENT: TORRES LLINAS, LLUÍS
             SECRETARI: OLLER IBARS, EVA MARIA
             VOCAL: FERNANDEZ PEREZ, IGNASI
        Resum de tesi: La necessitat de reforçar fonaments en estructures existents ha adquirit gran rellevància a causa de l'envelliment de les construccions i a la creixent demanda de major capacitat estructural, com a conseqüència de canvis en el seu ús o d'actualitzacions normatives. En el cas de fonaments rígids de formigó armat, aquests solen comportar-se com a regions D, zones on les tensions i deformacions no segueixen un patró lineal, cosa que requereix enfocaments de disseny especialitzats. Tot i que el reforç de regions B ha estat objecte de nombrosos estudis, les investigacions sobre el comportament de regions D, com els fonaments rígids, són escasses. Aquesta tesi aborda aquesta llacuna, analitzant el comportament i les tècniques de reforç mitjançant recrescut d’enceps rígids de formigó armat, una solució que incrementa la seva capacitat estructural. Es posa especial èmfasi en l'aplicació del Mètode de Bieles i Tirants (MBT), particularment adequat per a regions D, ja que simplifica el comportament no lineal de les tensions en aquestes estructures, facilitant la comprensió dels mecanismes estructurals involucrats.La investigació combina una revisió exhaustiva de la literatura amb una campanya experimental, en la qual es van avaluar reforços d’enceps rígids de formigó armat mitjançant el seu recrescut. Els assajos experimentals i les Anàlisis No Lineals mitjançant Elements Finits (NLFEA) van permetre estudiar el comportament estructural dels enceps en diferents configuracions. L'anàlisi dels resultats mostra que el recrescut és una tècnica eficaç per millorar la capacitat estructural dels fonaments, tot i que el seu èxit depèn de factors com la qualitat de les juntes entre el formigó nou i l'existent, així com, en menor mesura, de la disposició de les armadures secundàries. Així mateix, es va analitzar el comportament en Estat Límit de Servei (ELS) i es van plantejar models de bieles i tirants, amb tirants de formigó la tensió dels quals varia amb l'evolució de l'amplada de les fissures. Aquests models són capaços d'explicar de manera coherent el comportament observat experimentalment en tot el rang de càrrega.Després de la presentació dels resultats experimentals, es comparen diferents metodologies de disseny i es proposa l'ús del MBT per a enceps reforçats, amb un enfocament particular en la verificació de les bieles que travessen les juntes entre la part original i la recrescuda. Els resultats no només són aplicables a diversos escenaris estructurals, sinó que també estableixen una base sòlida per a futures investigacions sobre reforç de regions D, contribuint significativament a la preservació i millora de les estructures existents.

      ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

      • ARMENGOL PROFITÓS, MARINA: Cobalt-Ruthenium Bimetallic Catalysts for Dry Reforming of Methane
        Autor/a: ARMENGOL PROFITÓS, MARINA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
        Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 16/09/2024
        Data de lectura: 03/12/2024
        Hora de lectura: 11:30
        Lloc de lectura: EEBE - Sala Polivalent - Edifici A - Campus Diagonal-Besòs
        Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
        Tribunal:
             PRESIDENT: MEDINA CABELLO, FRANCISCO
             SECRETARI: CABOT CODINA, ANDREU
             VOCAL: VELASCO VÉLEZ, JUAN JESÚS
        Resum de tesi: Els processos utilitzats a dia d avui per a la producci d hidrogen i gas de s ntesi requereix alternatives m s sostenibles per tal d avan ar en la necess ria descarbonitzaci per lluitar contra la crisis clim tica. Actualment, el proc s de producci principal s el reformat de met amb pres ncia d aigua utilitzant gas natural. En la present tesis, l s del reformat sec de met (DRM) es proposa com a m tode de producci del gas de s ntesi. El DRM s una alternativa atractiva ja que els dos reactius, met i di xid de carboni, s n gasos amb un alt potencial d escalfament global. A m s a m s, aquests dos gasos es troben conjuntament en el biog s resultant de la digesti anaer bica de la mat ria org nica. En l actual estat de l art, els catalitzadors de n quel suportats en un ampli rang d xids met l lics han estat extensament estudiats. Malgrat aix , el principal desavantatge que presenten s l acumulaci de carboni que causa la seva desactivaci . En el cap tol 4, s ha estudiat l aplicaci d un catalitzador bimet l lic de Co-Ru suportat en CeO2. Els diferents catalitzadors han estat preparats mitjan ant la impregnaci convencional i un m tode mecanoqu mic. S ha realitzat un cribratge de l activitat catal tica i s ha utilitzat la caracteritzaci in-situ (NAP-XPS i XRD) per con ixer la naturalesa i el comportaments dels centres actius catal tics. S ha observat com l addici de ruteni afecta directament la reductibilitat de les esp cies de cobalt i d na lloc a nanopart cules m s petites, com es mostra en la reducci programada per temperatura (H2-TPR) i XRD, respectivament. Els resultats de NAP-XPS mostren com el ruteni s capa de modificar la interacci metall-suport, evidenciat per una proporci de Ce3+/Ce m s gran a les mostres bimet l liques. El m tode de s ntesi influeix en la dispersi de Co i Ru en la superf cie; les dades de NAP-XPS suggereixen una concentraci de Ru m s alta en la superf cie de les mostres bimet l liques sintetitzades per ball-milling, cosa que indica la formaci de petits cl sters de Ru durant la s ntesi, tal i com es confirma per les imatges de TEM. Les mostres preparades per mecanoqu mica, tant monomet l liques com bimet l liques, presenten una major activitat i estabilitat que les sintetitzades pel m tode d impregnaci convencional, aconseguint majors conversions de CH4 i CO2. El catalitzador CoRu/CeO2-BM s estable durant 24 hores a 700 C i amb un rati H2/Co mitjana propera a 1. En el cap tol 5, s'ha estudiat l aplicaci de la mateixa formulaci CoRu suportada en l xid mix Mg-Al-O. Per aquests catalitzadors, l efecte de l adici de Ru i l s de diferents precursors tamb s ha estudiat, observant un efecte en l activitat catal tica i l estabilitat relacionada amb una sin rgia entre el Co i el Ru. Mitjan ant l eina del Disseny d Experiments , l impacte de diferents par metres de la s ntesi mecanoqu mica, com ara la freq ncia de molta, el temps de molta i l odre addici dels precursors s ha estudiat. Cal destacar que les mostres sintetitzades per mecanoqu mica mostres una menor quantitat de dip sits de carboni, que s atribueix a l arquitectura particular del centres actius catal tics. Finalment, en el cap tol 6, s ha caracteritzat en condicions d operaci (espectrosc pia d absorci de raigs X i difracci de raigs X) les principals mostres sintetitzades en els cap tols previs. Addicionalment a l estudi del reformat en sec, petites quantitats de vapor d aigua s han afegit a la reacci per tal d estudiar la combinaci de reformats de met (CRM), on tenen lloc simult niament la reacci del reformat en pres ncia d aigua i la del reformat en sec. S observa tamb com en el CRM els dip sits de carboni per la mostra preparada per mecanoqu mica s substancialment menor que en aquella sintetitzada per impregnaci convencional.

      ENGINYERIA ELECTRÒNICA

      • GON MEDAILLE, AXEL: Advanced characterization and modelling of innovative low-dimensional materials for solar cells applications
        Autor/a: GON MEDAILLE, AXEL
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 05/11/2024
        Data de lectura: 20/12/2024
        Hora de lectura: 11:00
        Lloc de lectura: Defensa pública en la Sala A2.14 del Edificio A del Campus Besós-EEBE
        Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | JEHL, ZACHARIE VICTOR SAMUEL NATHANAEL
        Tribunal:
             PRESIDENT: PÉREZ RODRÍGUEZ, ALEJANDRO
             SECRETARI: ORTEGA VILLASCLARAS, PABLO RAFAEL
             VOCAL: DIMITRIEVSKA, MIRJANA
        Resum de tesi: La transició energètica segueix el seu curs mentre emergeixen nous materials amb un millor impacte ambiental. Entre aquests, elschalco-halurs Q-1D, que utilitzen Bi, Sb, S, Se i I, Br, ofereixen àmplies combinacions. La majoria presenten una estructura cristal·logràfica Pnma, que els permet créixer en una direcció preferencial, donant-los propietats optoelectròniques desitjades per a cèl·lules solars de pel·lícula fina. Fins ara, el Sb2Se3 és el material més investigat d’aquesta classe, amb una eficiència del 10,7% enconfiguració de substrat sota il·luminació AM1.5. Malgrat els avenços, les cèl·lules basades en Sb2Se3 han arribat a un colld’ampolla en termes d’eficiència. En termes més generals, els chalco-halurs Q-1D manquen de dades de caracterització per laseva recent aparició.Aquesta tesi aborda els colls d’ampolla del Sb2Se3 i presenta solucions per permetre que les cèl·lules solars basades en Sb2Se3 ialtres chalco-halurs Q-1D aconsegueixin millors rendiments mitjançant la modelització de dispositius i la caracterització avançadade materials com BiSeBr i SbSeI. També es presenta l’ús d’un nou material, MXenes Ti3C2Tx, com a contacte selectiu per aaquests absorbidors.S’ofereix una introducció als paràmetres de modelització del Sb2Se3, i es presenten resultats de BiSeBr i SbSeI obtingutsmitjançant espectroscòpia Raman i fotoluminescència resolta en el temps (TRPL). Una investigació multionda realitzada perRaman, juntament amb la Teoria del Funcional de la Densitat (DFT), ofereix informació sobre la composició dels materials il’impacte de la síntesi en BiSeBr i SbSeI. Les mesures de TRPL van destacar la dinàmica dels portadors i van donar pistes sobreels defectes d’aquests materials, cosa que va ajudar a avaluar el seu potencial com a foto-absorbidors segons una nova figura demèrit.S’emfatitza la modelització de dispositius utilitzant SCAPS-1D i referències prèvies per generar un model qualitatiu de cèl·lulessolars Sb2Se3/CdS en configuració de substrat. Posteriorment, es van dissenyar dues solucions numèriques per superar els collsd’ampolla: una capa ultrafina d’òxid d’Al2O3 intercalada entre Sb2Se3 i CdS, o una sulfuració parcial de la capa de Sb2Se3. Es vacrear una estructura simplificada amb BiSeBr i dos contactes selectius per identificar els requisits elèctrics, i tot i que leslimitacions del programari van impedir considerar amb precisió els contactes selectius òptics, es van determinar les primeresaproximacions.Finalment, es va desenvolupar l’ús de MXenes Ti3C2Tx com a contacte selectiu en cèl·lules solars basades en Sb2Se3. A més deles tècniques de deposició i aplicació, les propietats dels MXenes es poden modular segons la seva síntesi. Inicialment, es varealitzar la caracterització mitjançant espectroscòpia Raman i difracció de raigs X (XRD), variant l’agent intercalant i els paràmetresdel tractament post-deposició (PDT) per destacar la seva capacitat de modulació. Posteriorment, es van sintetitzar dispositius ambTi3C2Tx com a capa de transport de forats (HTL) i Sb2Se3 com a absorbidor. Per millorar l’extracció de portadors, es va incorporarSe a la capa de Ti3C2Tx sota diferents configuracions de PDT. Tot i que les prestacions fotovoltaiques encara eren baixes encomparació amb el dispositiu de referència sense Ti3C2Tx, alguns paràmetres van mostrar millores després de la incorporació deSe a la superfície de Ti3C2Tx.
      • JIMENEZ ARGUIJO, ALEX: Advanced strategies for the defect management in high efficiency kesterite solar cells
        Autor/a: JIMENEZ ARGUIJO, ALEX
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
        Modalitat: Compendi de publicacions
        Data de dipòsit: 24/10/2024
        Data de lectura: 13/01/2025
        Hora de lectura: 10:00
        Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala Polivalent del Campus EEBE (Besós)
        Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | GIRALDO MUÑOZ, SERGIO
        Tribunal:
             PRESIDENT: GROSSBERG-KUUSK, MAARJA
             SECRETARI: CAZORLA SILVA, CLAUDIO
             VOCAL: CALVO BARRIO, LORENZO
        Resum de tesi: Les cèl·lules solars basades en kesterita representen una via prometedora cap a la producció d'energia sostenible degut a la seva dependència de materials abundants i no tòxics, alineant-se amb les iniciatives globals per minimitzar l'impacte ambiental i millorar la seguretat energètica. Aquesta tesi contribueix significativament al camp avançant en la comprensió i eficiència de les cèl·lules solars de kesterita a través d'estratègies innovadores de gestió de defectes i el desenvolupament de models de dispositius d'alt rendiment.La recerca inicialment es centra en desenvolupar un model comprensiu i realista de les cèl·lules solars de kesterita, que integra diversos paràmetres de materials, estructures de defectes i configuracions de dispositius. Aquest model és clau per tancar la bretxa entre les prediccions teòriques i les realitats experimentals, proporcionant un marc robust per diagnosticar limitacions d'eficiència i identificar vies per a la seva millora. En incorporar una representació realista de com els defectes influeixen en el rendiment del dispositiu, el model estableix un nou referent per a l'avaluació i optimització de cèl·lules solars de pel·lícula fina.Central en la tesi és l'enfocament innovador per al control de defectes dins dels materials de kesterita. La recerca demostra que mitjançant el dopatge precís amb àtoms petits, com l'hidrogen i el liti, és possible modular significativament els paisatges de defectes dels absorbidors de kesterita. Aquestes modificacions condueixen a la desvinculació de la densitat de portadors majoritaris de la vida útil dels portadors minoritaris, millorant efectivament el rendiment i l'eficiència de les cèl·lules solars. Aquest enfocament no només millora les propietats elèctriques dels materials, sinó que també proporciona un mètode per abordar sistemàticament les limitacions intrínseques dels semiconductors de kesterita.A més, la tesi presenta avanços en la síntesi i processament de cèl·lules solars de kesterita, emprant tècniques com el processament per solució, el dopatge i la passivació d'interfícies. Aquests mètodes han demostrat millorar considerablement la uniformitat compositiva i les propietats optoelectròniques dels materials, portant les eficiències més a prop de les requerides per a la viabilitat comercial. Notablement, el desenvolupament de cèl·lules solars de kesterita processades per solució emergeix com un mètode escalable i ambientalment benigne, indicant un pas significatiu cap a la industrialització d'aquesta tecnologia fotovoltaica.La tesi conclou que les estratègies i metodologies desenvolupades en aquest document milloren substancialment la comprensió i el rendiment de les cèl·lules solars de kesterita. Els descobriments subratllen el potencial d'aquests materials en la transició cap a fonts d'energia renovables, destacant el seu paper en la promoció d'un futur sostenible. Amb més refinament i optimització, les cèl·lules solars de kesterita podrien jugar un paper crucial en el paisatge energètic global, oferint una solució viable, rendible i ambientalment sostenible per satisfer les creixents demandes d'energia.En resum, el treball presentat en aquesta tesi exemplifica un avanç significatiu en el camp de la fotovoltaica, oferint solucions pràctiques i idees noves que obrin el camí per a futures recerques i desenvolupaments cap a l'assoliment de tecnologies d'energia solar sostenibles i d'alta eficiència.
      • JIMENEZ GUERRA, MAYKEL: Innovative bulk and interfaces management on Q-1D Sb2Se3 based solar cells
        Autor/a: JIMENEZ GUERRA, MAYKEL
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 31/10/2024
        Data de lectura: 24/01/2025
        Hora de lectura: 10:00
        Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula A1.08, EEBE, campus Besós
        Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | SÁNCHEZ GONZÁLEZ, YUDANIA
        Tribunal:
             PRESIDENT: SPALATU, NICOLAE
             SECRETARI: PLACIDI, MARCEL JOSE
             VOCAL: GARCÍA SÁNCHEZ SÁNCHEZ, MARIO FIDEL
        Resum de tesi: Aquesta tesi ha investigat cèl·lules solars basades en antimoni (Sb) amb baixa dimensionalitat com una alternativa prometedora per a la generació d'energia sostenible, abordant reptes crítics relacionats amb les propietats dels materials, les interfícies i l'arquitectura dels dispositius. S'han desenvolupat estratègies innovadores per optimitzar les propietats optoelectròniques i millorar l'eficiència de conversió, centrant-se en Sb2Se3 i en els estudis inicials de la solució sòlida Sb2(S,Se)3, així com en noves materials lliures de cadmi (Cd) com a capes de transport selectiu d'electrons (ETL).Un dels assoliments més importants ha estat l'optimització de la interfície Sb2Se3/CdS mitjançant processos químics, com el tractament amb KCN, que va augmentar l'eficiència mitjana de les cèl·lules solars del 4% al 5%, arribant a un 5.3% en la millor sub-cèl·lula. Aquests tractaments no només van millorar la passivació de la superfície, sinó que també van modificar la polaritat superficial, afavorint la formació d'una "unió enterrada" que va incrementar el fill factor i l'eficiència general de conversió.Els tractaments a alta pressió han demostrat ser eficaços per millorar la qualitat cristal·lina, augmentant la mida del gra, afavorint orientacions cristal·lines preferencials i reduint la densitat de defectes, la qual cosa va permetre assolir una eficiència del 5.8% utilitzant un nou mètode de co-evaporació. Aquests resultats evidencien la viabilitat d'aquestes tècniques per millorar el rendiment i la reproductibilitat dels dispositius solars.S'han explorat configuracions amb una reducció significativa o eliminació del Cd, aconseguint una eficiència del 6.6% en dispositius amb configuració superstrat basats en Sb2(S,Se)3, aproximant-se a la referència del 7.6% obtinguda amb CdS. En la configuració substrat, es va aconseguir una eficiència del 5.2% en cèl·lules Sb2Se3 lliures de Cd, superant l'eficiència del 4.8% obtinguda amb CdS, destacant el potencial dels materials alternatius per substituir el cadmi.Malgrat aquests avanços, encara persisteixen reptes importants, com la estabilitat de les interfícies Sb2Se3 sota condicions operatives i l'optimització de nous materials com SbSeI i SbSeBr. També és crucial millorar la escalabilitat dels processos de fabricació i la rendibilitat dels nous tractaments per avançar cap a aplicacions comercials. Els resultats d'aquesta tesi estableixen una base sòlida per al desenvolupament de cèl·lules solars basades en Sb2Se3 més eficients i sostenibles, subratllant la necessitat de continuar innovant en ciència de materials i enginyeria de dispositius per superar els reptes restants i avançar cap a tecnologies fotovoltaiques més escalables i eficients.

      ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

      • KARIMZADEGAN, KAVOOS: Fluidic Oscillator Numerical Modelling Considering Dimensional Modifications
        Autor/a: KARIMZADEGAN, KAVOOS
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
        Departament: Departament de Mecànica de Fluids (MF)
        Modalitat: Conveni Cotutela
        Data de dipòsit: 27/09/2024
        Data de lectura: 12/12/2024
        Hora de lectura: 10:00
        Lloc de lectura: Defensa pública presencial a l'aula 118-Edifici TR5-ETSEIAAT (Terrassa).
        Director/a de tesi: BERGADÀ GRANYÓ, JOSEP MARIA | MIRZAEI, MASOUD
        Tribunal:
             PRESIDENT: CASALS TERRE, JASMINA
             SECRETARI: GONZÁLEZ CASTRO, JOSEP RAMON
             VOCAL: HERRERO SABARTÉS, JUAN
        Resum de tesi: Els oscil·ladors fluids (FO) poden millorar significativament la barreja i el refredament del flux. No obstant això, s'utilitzen principalment en aplicacions de control actiu de flux (AFC), on el flux pulsatori que generen interacciona amb la capa límit per posposar normalment la seva separació. Abans d'utilitzar qualsevol FO en una aplicació, és crucial analitzar les freqüències i amplituds que pot produir en funció del flux de massa entrant i les seves dimensions. El treball actual se centra a explicar aquest aspecte particular en una configuració de FO bastant innovadora. Hem realitzat un estudi numèric d'una disposició FO convencional utilitzant enfocaments bidimensionals (2D) i tridimensionals (3D). Després de comparar les dades 3D i 2D i analitzar les disparitats primàries, vam fer ajustos a les dimensions internes de l'OP per avaluar l'impacte en el seu rendiment dinàmic. Les troballes actuals aclareixen quines són les alteracions dimensionals internes que proporcionen majors freqüències de sortida i amplituds en el camp de velocitat. S'ha fet un esforç per examinar l'origen de les oscil·lacions autosostenides. Segons els resultats de les investigacions numèriques, les modificacions dimensionals van influir en el flux invers dins dels canals de retroalimentació, augmentant-lo/disminuint-lo a les sortides dels canals de retroalimentació, la qual cosa va tenir un efecte clar en la freqüència i en el funcionament del dispositiu. Quan s'avaluen les forces que actuen sobre el doll en entrar a la cambra de mescla, la quantitat de moviment deguda a la pressió (força de pressió) es en totes les condicions estudiades, diverses vegades superior a la de flux de massa, de la qual cosa es pot concloure que aquest oscil·lador fluídic és impulsat per pressió. Com era d'esperar, l'augment del nombre de Reynolds del flux entrant té una relació directa amb la freqüència de sortida de l'oscil·lador fuídic. La present investigació estableix per primera vegada una relació entre el flux de massa invers en els canals de retroalimentació i la freqüència de sortida de l'oscil·lador fluídic, com més gran sigui el flux de massa del canal de retroalimentació, menor serà la freqüència de sortida de l'oscil·lador fluídic. També s'ha observat que, les simulacions 2D-CFD, sobreestimen el flux invers del canal de retroalimentació.
      • MORALES AVALOS, JORGE EDUARDO: Modeling of orthopedic surgeries using advanced biomechanical computational techniques
        Autor/a: MORALES AVALOS, JORGE EDUARDO
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 30/09/2024
        Data de lectura: 13/12/2024
        Hora de lectura: 10:00
        Lloc de lectura: Defensa pública a la sala Polivalent de l'EEBE.Campus Diagonal Besòs.
        Director/a de tesi: SERRANCOLÍ MASFERRER, GIL | SÁNCHEZ EGEA, ANTONIO JOSÉ
        Tribunal:
             PRESIDENT: GILL, RICHIE
             SECRETARI: NOAILLY, JEROME BERNARD
             VOCAL: PELFORT LOPEZ, XAVIER
        Resum de tesi: Aquesta tesi tracta sobre el modelatge i la simulació de cirugies ortopèdiques amb tècniques biomecàniques computacionals. Aquestes intervencions quirúrgiques es caracteritzen pels canvis en la geometria anatòmica i les interaccions mecàniques entre els components, les quals s’han de traslladar adequadament a l’entorn virtual. A part de les simulacions, la planificació preoperatòria, el desenvolupament de tractaments específics per a cada pacients i la innovació en noves tècniques quirúrgiques són alguns dels beneficis que poden derivar-se del desenvolupament de models ortopèdics in silico precisos i fiables. Per proporcionar models digitals detallats en diferents àmbits d’investigació, s’ha col·laborat estretament amb cirurgians experts.Durant les darreres dècades, han sorgit noves oportunitats en cirurgies ortopèdiques de genoll per minimitzar l’efecte de l’osteoartitis de genoll. Una osteotomia de tibia (àmpliament utilitzada) o de peroné (menys comuna al nostre continent) poden ser solucions que retardin la implantació d’una pròtesi de genoll. El modelatge computacional pot ajudar a investigar les variables biomecàniques in silico i simular la cirurgia virtualment. Aquesta tesi es centra en el desenvolupament sistemàtic de models in silico que es poden utilitzar posteriorment per crear representacions virtuals adequades i fiables de la resposta a tractaments quirúrgics específics per a cada pacient.Un dels princials reptes a l’hora de representar correctament models natòmics en entorns virtuals és el desevolupament d’una metodologia coherent d’adquisició de dades i mètodes de reconstrucció de models. Mitjançant l’ús d’anàlisis de models d’elements finits, la generació de models mecànics precisos de sistemes ortopèdics per una condició específica pot proporcionar una base fiable per a futurs estudis de modelatge virtual. Per tant, s’han formulat simulacions numèriques basades en casos clínics reals proporcionats per personal mèdic col·laborador dels estudis. D’aquesta manera, els models mecànics no només s’han analitzat virtualment, sinó que també s’han comparat amb tractaments específics de pacients. S’ha investigat la resposta biomecànica de les articulacions humanes, amb especial interès en el genoll, abans i després d’intervencions quirúrgiques. Aquestes intervencions es van planificar prèviament sense que aquest estudi d’investigació afectés la seva atenció mèdica.La innovació principal d’aquesta investigació rau en l’anàlisi quantitativa de l’impacte de l’osteotomia fibular (al peroné) en la biomecànica de l’articulació del genoll. Els resultats aporten dades quantitatives que demostren que l’osteotomia fibular pot redistribuir i homogeneïtzar eficaçment les tensions articulars, a més de reposicionar el centre de pressions cap al centre del genoll, de forma similar al que s’observa després d’una osteotomia tibial alta de cunya oberta. Els resultats d’aquesta tesi proposen l’osteotomia fibular proximal com una alternativa potencialment viable i més senzilla que els mètodes quirúrgics convencionals per tractar l’osteoartritis de genoll, específicament en pacients amb genu varum al compartiment medial.A més, les tècniques computacionals implementades s’han optimitzat per produir els millors resultats possibles de forma més eficient. Aquesta investigació també marca la primera aplicació del mètode d’elements finits que pot explicar una de les teories que donen suport a l’osteotomia fibular proximal, proporcionant una base per a futurs estudis clínics in silico.

      ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

      • CURCOLL MASANES, ROGER: Enhancing greenhouse gases flux estimates through improved atmospheric radon monitoring using the Radon Tracer Method
        Autor/a: CURCOLL MASANES, ROGER
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
        Departament: Institut de Tècniques Energètiques (INTE)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 27/09/2024
        Data de lectura: 05/12/2024
        Hora de lectura: 12:00
        Lloc de lectura: Defensa pública a la Secció d'Enginyeria Nuclear, pavelló C', planta 1, porta 31.07, ETSEIB.
        Director/a de tesi: VARGAS DRECHSLER, ARTURO | GROSSI, CLAUDIA
        Tribunal:
             PRESIDENT: FONT GUITERAS, LLUÍS
             SECRETARI: PINO GONZALEZ, DAVID
             VOCAL: HERNANDEZ CEBALLOS, MIGUEL ANGEL
        Resum de tesi: Les emissions antropogèniques de gasos d'efecte hivernacle (GEH) són les principals responsables de l'escalfament global i el canvi climàtic. Malgrat els avenços, persisteixen incerteses importants en les estimacions de les emissions biogèniques i antropogèniques de diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4) recollides en els inventaris. Els acords de París han incrementat la necessitat de reduir aquestes incerteses mitjançant observacions i metodologies independents.Aquest treball s'ha centrat a millorar l'estimació dels fluxos de GEH mitjançant l'aplicació del Radon Tracer Method (RTM). Aquesta metodologia combina mesures d'alta qualitat de radó atmosfèric i dels GEH d'interès amb dades del flux de radó de la zona d'influència de les estacions per quantificar els fluxos de GEH. Els fluxos de radó s'obtenen combinant mapes de flux d'aquest gas amb models de transport atmosfèric.A la primera part de la tesi, es va desenvolupar, calibrar i comparar un monitor (ARMON v2) d'alta sensibilitat per mesurar radó atmosfèric. L'ARMON v2 és una versió millorada d'un equip anterior dissenyat per l'Institut de Tècniques Energètiques (INTE). El seu principi de detecció es basa en la deposició de partícules de 218Po+ en un detector semiconductor aplicant un voltatge de 10kV en un volum de detecció. L'ARMON v2 es va dissenyar tenint en compte els requeriments necessaris per mesurar radó en estacions atmosfèriques i per ser un monitor de referència en el calibratge "in situ" d'altres equips. És més robust, transportable i fàcil d'utilitzar que el seu predecessor, i compta amb un programari que permet el seu control total i la visualització de dades en temps real.L'eficiència de detecció del nou ARMON v2 es va obtenir de manera teòrica i experimental. Teòricament, es va simular la recol·lecció de partícules de 218Po+ sobre la superfície del detector. Experimentalment, es va calibrar en càmeres de radó de l'INTE i el PTB (Alemanya), obtenint valors d’eficiència de 0.0057 s-1 Bq m-3 i 0.0059 s-1 Bq m-3 respectivament. La incertesa total calculada és inferior al 10% per a concentracions de radó superiors a 5 Bq m-3. A més, es va comparar la resposta de l'ARMON v2 amb altres equips en estacions atmosfèriques de França i Alemanya. L'ARMON v2 serà comercialitzat per Radonova, empresa a la qual s'ha cedit la llicència d'ús.A la segona part, es van validar el model de transport atmosfèric Flexpart-WRF i els mapes de flux de radó desenvolupats en el projecte traceRadon, ambdós utilitzats en la posterior aplicació de l'RTM. La validació es va dur a terme modelitzant la concentració de radó combinant les simulacions de Flexpart-WRF amb els mapes de flux de radó en tres estacions: SAC (prop de París), DEC (Delta de l'Ebre, Espanya) i BII (Barcelona, Espanya). Les dues últimes estacions presenten orografies complexes per la seva proximitat al mar i el règim de brises.A l'última part, es va aplicar l'RTM a DEC i BII. A DEC, es van quantificar els fluxos de CH4 associats al cultiu de l'arròs, i a BII les emissions metropolitanes de CO2 i CH4. Els resultats a DEC mostren una alta correlació amb estudis previs realitzats amb càmeres d'acumulació. A més, revelen que inventaris com EDGAR no contemplen adequadament les emissions agrícoles del Delta de l'Ebre. A BII, els resultats de l'RTM es van comparar amb EDGAR per a CH4 i amb quatre inventaris per a CO2. Els fluxos estimats amb l'RTM coincideixen amb els inventaris pel que fa a baixa estacionalitat i ordre de magnitud, però la variabilitat entre els valors dels inventaris dificulta la seva avaluació.L'aplicació de l'RTM, juntament amb models de transport atmosfèric com Flexpart-WRF, ofereix una metodologia alternativa i independent per quantificar i observar la variabilitat estacional dels fluxos de GEH en zones complexes i amb emissions antropogèniques. Així mateix, es subratlla la necessitat de millorar la precisió dels mapes de flux de radó per augmentar la fiabilitat de les estimacions.

      ENGINYERIA TELEMÀTICA

      • ROMÁN GARCÍA, FERNANDO: Contribucions per a l'impuls d'un ecosistema digital de mercat just, fiable i usable
        Autor/a: ROMÁN GARCÍA, FERNANDO
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 14/10/2024
        Data de lectura: 04/12/2024
        Hora de lectura: 11:00
        Lloc de lectura: Defensa pública a l’Aula de Teleensenyament del L'ETSETB, campus nord -meet: https://meet.google.com/bqf-gvwk-efs
        Director/a de tesi: HERNANDEZ SERRANO, JUAN BAUTISTA
        Tribunal:
             PRESIDENT: HERNÁNDEZ GAÑÁN, CARLOS
             SECRETARI: LEÓN ABARCA, OLGA
             VOCAL: AGUDO RUIZ, ISAAC
        Resum de tesi: En l'economia digital moderna, els mercats digitals són plataformes clau per a les interaccions entre proveïdors i consumidors, on la confiança tradicionalment depèn de mecanismes de reputació com ressenyes i valoracions. Encara que aquests mecanismes són efectius, són susceptibles a la manipulació i el biaix, i poden dificultar als nous participants que intenten construir una reputació. Aquesta dependència de la reputació pot soscavar l'equitat i l'accessibilitat en els mercats de dades.Les tecnologies de llibre major distribuït (DLTs) ofereixen una alternativa en desplaçar la reputació en certeses, actuant com a notaris distribuïts que garanteixen la immutabilitat, transparència i fiabilitat de les dades emmagatzemades. No obstant això, la complexitat de les DLTs pot dificultar la seva adopció, especialment per als usuaris sense habilitats tècniques especialitzades.Aquesta tesi busca abordar aquestes barreres simplificant el desenvolupament i ús d'aplicacions basades en DLTs en els mercats de dades digitals.Aquesta investigació introdueix protocols i eines per a millorar la usabilitat de les DLTs. Les principals contribucions inclouen: l'aparellament segur entre aplicacions descentralitzades (DApps) i carteres (wallets) per a l'intercanvi de material criptogràfic; i el no repudi dels intercanvis de dades, assegurant que es compleixin les obligacions sense dependre d'una tercera part de confiança centralitzada (TTP).També explora la gestió descentralitzada d'identitats mitjançant l'ús d'identitats autosobiranes (SSIs) amb OpenID Connect (OIDC), millorant la privacitat i el control dels usuaris sobre les seves pròpies identitats. A més, la recerca presenta un wallet modular que pot sincronitzar-se de manera segura en el núvol, brindant als usuaris accés a una gran varietat de recursos criptogràfics.Les solucions proposades, validades mitjançant la verificació formal i avaluacions de rendiment, demostren robustesa i eficiència. En reduir la complexitat tècnica dels sistemes basats en DLTs i fer-los més accessibles, aquesta tesi contribueix al desenvolupament d'un ecosistema de mercats digitals més segur, just i fiable, on la confiança es basa en certeses en lloc de la reputació.

      FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

      • DUQUE GIJON, MARIA: Experimental study of the coherence of the light emitted by a semiconductor laser with optical feedback
        Autor/a: DUQUE GIJON, MARIA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
        Departament: Departament de Física (FIS)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 27/09/2024
        Data de lectura: 05/12/2024
        Hora de lectura: 11:00
        Lloc de lectura: Sala Conferencias del TR5, c/ Colom 11, Campus Terrassa
        Director/a de tesi: MASOLLER, CRISTINA | TIANA ALSINA, JORDI
        Tribunal:
             PRESIDENT: CORNELLES SORIANO, MIGUEL
             SECRETARI: VILASECA RICART, MERITXELL
             VOCAL: HONG, YANHUA
        Resum de tesi: Els làsers de semiconductor són presents en molts àmbits de la nostra vida quotidiana fruit de la seva mida compacta, eficàcia i versatilitat. Trobem aplicacions en telecomunicacions, sensors, metrologia i biomedicina. Aquesta tesi investiga l'impacte de la retroalimentació òptica en la coherència temporal i espacial dels làsers de semiconductor utilitzant una tècnica basada en patrons d’intensitat aleatòria, i. e, speckle.La retroalimentació òptica consisteix en reinjectar part de la llum del làser a través d'un reflector extern, induint una dinàmica altament no lineal. Tot i que el seu efecte en la coherència temporal ha estat àmpliament investigat, el seu impacte en la coherència espacial és menys conegut. En aquesta tesi es proposa utilitzar l'anàlisi del contrast de speckle per quantificar la coherència de la llum emesa per un làser de semiconductor sota retroalimentació òptica. Els patrons de speckle sorgeixen de la interferència de la llum coherent en un medi difusiu i permeten quantificar la coherència espacial de la llum làser. Els patrons de speckle amb alt contrast revelen informació útil tant de la llum làser com del medi difusor. D’altra banda, en aplicacions d'imatge, l'efecte de l’speckle degrada la qualitat de la mateixa, per la qual cosa és necessari mitigar-lo. L'objectiu és examinar com la retroalimentació òptica afecta la coherència de la llum dels làsers de semiconductor, reduint la coherència de la llum i, en conseqüència, el contrast de l’speckle.La primera part d'aquesta tesi estudia l'aparició i evolució de la coherència durant l'engegada del làser en diferents escenaris de retroalimentació òptica, comparats amb un escenari sense retroalimentació, utilitzant un mirall i una xarxa de difracció i emprant una fibra multimode com a medi difusor.La segona part proposa un mètode per diferenciar la coherència temporal i espacial analitzant patrons de speckle amb tres medis difusors: fibra multimode, fibra multimode amb difusor òptic i fibra monomode amb difusor òptic. En relacionar el contrast del speckle amb mesures de l'espectre òptic, es revela l'evolució de la coherència en un làser de semiconductor, tant en solitari com amb retroalimentació òptica, al llarg d'un ampli rang de corrents d'injecció, ressaltant les diferències entre coherència temporal i espacial. Juntament amb la tècnica de contrast de speckle, hem utilitzat la mesura d'entropia espacial per descobrir correlacions no lineals entre els píxels de les imatges de motlleA més, s'investiga l'impacte de la modulació sinusoidal en la corrent d'injecció sobre la coherència dels làsers de semiconductor amb retroalimentació òptica, avaluant com l'amplitud i freqüència de la modulació afecten la coherència espacial i temporal en comparació amb escenaris sense modulació.Finalment, aquesta tesi inclou un capítol sobre l'impacte de la injecció òptica d'un làser de semiconductor. Aquesta variabilitat es refereix a les fluctuacions en el temps d'emissió dels polsos de llum emesos pel làser de semiconductor, la qual cosa pot afectar significativament la precisió de sistemes òptics, com els convertidors òptics d'analògic a digital. Aquest estudi es va realitzar al Laboratori de Fotònica de l'IFCA (Institut de Física de Cantàbria) sota la supervisió de la Dra. Ana Quirce, com a part d'una estada de recerca predoctoral.Aquesta tesi presenta un estudi experimental dels efectes de la retroalimentació òptica o la injecció òptica en les característiques temporals i espacials de l'emissió dels làsers de semiconductor.
      • ZENG, MING: Barocaloric and multicaloric effects under hydrostatic pressure and electric field
        Autor/a: ZENG, MING
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
        Departament: Departament de Física (FIS)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 05/11/2024
        Data de lectura: 04/12/2024
        Hora de lectura: 09:45
        Lloc de lectura: Aula A2.1- Escola d'Enginyeria de Barcelona Est. (EEBE)
        Director/a de tesi: LLOVERAS MUNTANE, POL MARCEL | TAMARIT MUR, JOSE LUIS
        Tribunal:
             PRESIDENT: NATAF, GUILLAUME
             SECRETARI: ROMANINI, MICHELA
             VOCAL NO PRESENCIAL: LI, JUNNING
        Resum de tesi: En l'actualitat, els refrigerants HFC, amb un potencial d'escalfament global milers de vegades superior al del CO2, són àmpliament utilitzats en aparells d’aire condicionat i neveres. A causa de la manca de manteniment, una mala gestió i eficiències baixes o moderades, els dispositius de refrigeració contribueixen a aproximadament el 8% de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle. Degut a l'escalfament global, és urgent trobar noves tecnologies de refrigeració amb baixes emissions de carboni. Una de les alternatives més prometedores és els mètodes de refrigeració basats en efectes calòrics d'estat sòlid (canvis de temperatura adiabàtics ∆T i canvis d'entropia isotèrmics ∆S) impulsats per camps externs. Aquesta tesi se centra en els efectes calòrics impulsats per la pressió hidrostàtica (barocalòric, BC) i/o el camp elèctric (electrocalòric, EC) prop de transicions de fase de primer ordre. En particular, s'han investigat els efectes BC en diferents famílies de materials: sals inorgàniques, antiperovskites basades en Mn, cristalls plàstics superiònics i la fusió d'àcid esteàric encapsulat en estructures metal–orgàniques (MOFs). També s’han investigat els efectes multicalòrics sota l'aplicació simultània de pressió i camp elèctric en Tantalat de Plom i Escandi (PbSc0.5Ta0.5O3, PST). Amb aquesta finalitat, s’han dut a terme experiments de calorimetria diferencial d'exploració estàndard i modulada, i anàlisi tèrmica diferencial sota diferents pressions i/o camps elèctrics aplicats sobre els materials esmentats. Les dades obtingudes s’han combinat amb dades de volum dependents de la temperatura per construir les corbes d'entropia a partir de les quals es van calcular els efectes calòrics utilitzant el mètode quasi-directe. Pel que fa a les antiperovskites de Mn: Mn3Cu1 – xSnxN, es van obtenir efectes BC inversos gegants. Curiosament, totes aquestes mostres exhibeixen |∆S| reversible > 20 J K−1 kg−1 a pressions inferiors a 100 MPa gràcies a una histèresi inferior a 1 K, que es minimitza en la composició equiatòmica x = 0.5. Pel que fa al LiCB11H12, aquest compost presenta una fase d'alta temperatura que combina conductivitat superiònica i desordre molecular orientacional que apareix després d'una transició de fase amb una calor latent colossal. En aquest cas, es van obtenir valors excepcionals de |∆S| reversible ~ 200 J K−1 kg−1 i |∆T| ~ 10 K sota només ∆p ~ 100 MPa, que augmenten fins a |∆S| ~ 280 J K−1 kg−1 i |∆T| ~ 32 K sota ∆p ~ 230 MPa. Pel que fa al sistema MIL−101 (Cr)−NH2+x% d'àcid esteàric (SA), aquell amb x = 80% SA exhibeix |∆T| ~ 25 K i |∆S| ~ 550 J K−1 kg−1 sota ∆p ~ 200 MPa. Aquests resultats suggereixen que els MOFs poden utilitzar-se com un marc sòlid adequat per a l'encapsulació de materials BC amb un gran rendiment, no sòlids. Finalment, també s'han estudiat els efectes multicalòrics en el ferroelectric prototípic PST. S’han dut a terme experiments de calorimetria sense precedents, sota camps elèctrics simultanis E de fins a aproximadament 7 kV cm−1 i pressions hidrostàtiques p de fins a 400 MPa a través de la transició ferroelèctrica. Es va obtenir i analitzar el diagrama de fases tridimensional T(p,E), que fins ara no s'havia explorat experimentalment en cap material. Es va demostrar que els efectes multicalòrics poden oferir oportunitats que no es poden aconseguir amb efectes monocalòrics, com ara l'ajust o l'ampliació dels rangs de temperatura i la millora de l'eficiència. Aquesta investigació ha demostrat la viabilitat, novetat i impacte dels efectes multicalòrics sota p i E, obrint així un nou camp en els efectes calòrics que hauria de proporcionar noves perspectives físiques sobre la gran família dels compostos ferroelèctrics.

      FOTÒNICA

      • MACARONE PALMIERI, ADRIANO: Deep learning for boosted quantum state estimation and bath parameter extraction
        Autor/a: MACARONE PALMIERI, ADRIANO
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FOTÒNICA
        Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 22/10/2024
        Data de lectura: 11/12/2024
        Hora de lectura: 10:00
        Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
        Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ
        Tribunal:
             PRESIDENT: HA KYAV, THI
             SECRETARI: LIGUORI, NICOLETTA
             VOCAL: GARZANITI, NICOLA
        Resum de tesi: La tesi explora l'aplicació de l'aprenentatge profund supervisat (DL) per mitigar el soroll en protocols d'estimació d'estat quàntic, per oferir una eina viable per al desenvolupament de tecnologies quàntiques, que aprofiti propietats quàntiques, com ara l'entrellat. Això és vital per al processament de la informació quàntica i s'utilitza en aplicacions com la teletransportació quàntica, la distribució de claus quàntiques i la codificació superdensa. Tanmateix, la implementació pràctica d'aquestes tecnologies es veu desafiada pel soroll i els errors, la qual cosa fa que la certificació precisa dels estats quàntics és essencial.Tradicionalment, la tomografia d'estat és el millor desiderata possible, però requereix recursos intensius. S'han proposat mètodes alternatius amb una millor escala, com els estats i les ombres permutacionalment invariants, tot i que tenen un abast limitat, perquè es limiten a classes específiques d'estats o només poden estimar algunes propietats quàntiques. La tesi investiga específicament si la DL supervisada es pot utilitzar per mitigar el soroll i aconseguir una estimació completa de l'estat quàntic en diverses condicions, inclosos recursos limitats, diferents fonts sorolloses i, finalment, informació incompleta.La investigació introdueix un nou enfocament que utilitza el paradigma fora de distribució per ampliar l'aplicabilitat de l'aprenentatge profund supervisat a distribucions de dades desconegudes, com ara estats quàntics sorollosos mesurats amb configuracions imperfectes. Aquest estudi a una profunditat més gran de la capacitat de generalització dels protocols d'aprenentatge profund mantenint la simplicitat de les xarxes neuronals supervisades entrenades. D'aquesta manera, es permet l'aplicació perfecta de dades sintètiques a experimentals. Al mateix temps, l'aspecte computacional implica analitzar la complexitat de diferents models i les seves capacitats d'aprenentatge i capacitats de mitigació del soroll, i mostrar models basats en transformadors per certificar l'enredament genuí de k-body com a superior.Finalment, la tesi aborda la caracterització del soroll mitjançant l'aprenentatge profund, especialment com això pot inferir paràmetres de soroll ambiental a partir d'una sonda d'un sol qubit sense condicions de temps fix. Això contribueix a una millor reducció de soroll i control del sistema en tecnologies quàntiques.
      • NOWAKOWSKI, KRYSTIAN: Graphene-based Moiré superlattices under opto-electronic spotlight: Bloch oscillations, single photon detection, and polarization-resolved photocurrents
        Autor/a: NOWAKOWSKI, KRYSTIAN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FOTÒNICA
        Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 07/11/2024
        Data de lectura: 11/12/2024
        Hora de lectura: 09:00
        Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
        Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK
        Tribunal:
             PRESIDENT: POLINI, MARCO
             SECRETARI: RUBIO VERDÚ, CARMEN
             VOCAL: TIELROOIJ, KLAAS-JAN
        Resum de tesi: En les dues últimes dècades, els materials bidimensionals (2D) han captivat la comunitat científica gràcies a les seves sorprenents característiques i potencial tecnològic. Els avenços en la comprensió de les seves propietats han obert promeses d'aplicacions en sectors com l'electrònica, la fotònica, la detecció i l'energia.Una de les propietats més sorprenents és la capacitat de combinar diversos materials 2D en heteroestructures. Les capes 2D es poden rotar entre si, obrint u nou grau de llibertat en la física de l'estat sòlid. Un petit angle entre capes crea un superpotencial periòdic a causa de l'efecte moiré, permetent ajustar l'estructura de bandes del material. Els superpotencials moiré basades en grafè s'han convertit en un punt focal de recerca, facilitant el disseny de fenòmens exòtics i establint un pont entre el camps de la física d'electrons fortament correlacionats, materials 2D i física topològica. Les mesures òptiques d’aquests materials eren inexistents al començament d’aquesta tesi, motivant la investigació presentada.A la primera part d’aquesta tesi, l’objectiu inicial era entendre els mecanismes de fotoresposta d’aquests materials mitjançant tècniques optoelectròniques en el rang de mid-IR. El nostre estudi revela una resposta no trivial de fotocorrent en funció de la polarització en materials basats en grafè, que afectant significativament els senyals mesurats i mostra patrons espacials complexos. Es va desenvolupar un nou mètode per mapejar les components que depenen de la polarització.Un posible mecanisme responsable pot ser la resposta de l'efecte fotovoltaic massiu (BPVE, per les sigles en anglès). El BPVE és un mecanisme de generació de fotocorrent de segon ordre que està intrínsicament relacionat amb el tensor geomètric quàntic, que reflecteix la fase de les funcions d'ona dels electrons i les distàncies entre estats quàntics. Mesurar els BPVE pot revelar la natura quàntica dels estats electrònics en materials moiré. Discutim el paper dels BPVE en els nostres resultats, els possibles artefactes que el poden imitar, així com la metodologia per discernir aquestes contribucions.A la segona part d’aquesta tesi, informem sobre el descobriment de la conducció diferencial negativa (NDC) en grafè de doble capa alineat amb nitrur de bor hexagonal. La NDC probablement sorgeix de mecanismes similars a les oscil·lacions de Bloch, habilitades per una estructura de bandes plegada del superpotencial moiré. Des de la NDC, vam dissenyar un estat biestable i vam demostrar la seva sensibilitat a fotons individuals. Aquest detector de fotons individuals moiré (MSPD) pot operar a longituds d'ona de 675 nm fins a 11.3 nm i fins a 20 K, una combinació que continua sent elusiva en el camp dels detectors de fotons individuals. El disseny és compacte, compatible amb CMOS i integrable en matrius, oferint grans oportunitats per a l'escalabilitat.Aquesta és la primera observació d'oscil·lacions de Bloch en un sistema 2D, cosa que permet l'ús del versàtils mètodes experimentals dissenyats per aquests plataformes materials. Introduïm mesures de fotocorrent amb resolució espacial com a tècnica pionera per visualitzar les regions d’oscil·lació de Bloch. Aquest avanç podria conduir a noves aplicacions en electrònica d’alta freqüència i optoelectrònica, a més de la detecció de fotons individuals.Aquesta tesi estableix les bases per a una exploració més profunda dels efectes BPVE i dels fenòmens deguts a grans diferències de potencial en superpotencials moiré i per a avenços prometedors en oscil·lacions de Bloch, optoelectrònica 2D i tecnologies de fotodetectors. Aquests descobriments milloren significativament la comprensió tant de la física aplicada com fonamental en aquests sistemes, mentre introdueixen innovacions metodològiques crucials per a futures investigacions en optoelectrònica i fotodetecció.
      • ORSINI, LORENZO: A Topological Nanophotonics platform based on hyperbolic phonon-polaritons
        Autor/a: ORSINI, LORENZO
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FOTÒNICA
        Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 10/10/2024
        Data de lectura: 19/12/2024
        Hora de lectura: 12:00
        Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
        Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK
        Tribunal:
             PRESIDENT: ALONSO GONZÁLEZ, PABLO
             SECRETARI: GARCÍA DE ABAJO, JAVIER
             VOCAL: GIANNINI, VICENZO
        Resum de tesi: La Nanofotònica Topològica és un camp interdisciplinari emergent que ofereix un enfocament revolucionari per controlar i manipular la llum a escala nanomètrica. Combina principis de la Topologia, la Fotònica i la Nanotecnologia per investigar el comportament fascinant de la llum quan es confina a estructures a escala nanomètrica. Un objectiu principal de la comunitat és aconseguir estats de vorera topològics profundament confinats per sota del límit de difracció. Malgrat el progrés teòric i experimental, aconseguir aquests estats de vorera en un sistema nanofotònic havia estat elusiu fins ara.Aquesta tesi es dedica a aconseguir estats de vorera topològics en un sistema nanofotònic mitjançant diversos mètodes. Utilitzem materials hiperbòlics naturals per aprofitar els seus modes electromagnètics d'alta qualitat i sub-difracció, coneguts com a polaritons de fonons hiperbòlics. Emprenem una tècnica de patró indirecte per fabricar dispositius nanofotònics, resolent problemes de fabricació i permetent un control precís de les nanoestructures. Finalment, caracteritzem aquests sistemes amb microscòpia òptica de camp proper. Aconseguir estats de vorera topològics de sublongitud d'ona profunda va requerir diversos assoliments fonamentals:Anàlisi Quantitativa de Camp Proper Polaritònic:La microscòpia òptica de camp proper és crucial per estudiar materials més enllà del límit de difracció, però interpretar aquestes mesures és desafiant. Per resoldre això, desenvolupem una teoria basada en el mètode de matriu de transferència per simular la resposta de estructures polaritòniques unidimensionals, relacionant eficientment la resposta de camp proper amb propietats físiques ben definides i millorant la comprensió dels fenòmens polaritònics. Avançant en la Plataforma Hiperbòlica:La física de la nostra plataforma hiperbòlica estava poc explorada, creant una bretxa en la comprensió de les seves propietats i mètodes de control. Els nostres estudis van revelar nous coneixements sobre els polaritons de fonó hiperbòlics en sistemes amb patrons indirectes. Aconseguim tres resultats clau: primer, vam obtenir nous coneixements sobre el comportament fonamental dels polaritons de fonó hiperbòlics, proporcionant una comprensió més profunda de les seves interaccions dins de sistemes amb patrons indirectes; segon, vam investigar nanocavitats amb patrons indirectes, aconseguint factors de qualitat rècord d'aproximadament 80, mentre manteníem el volum del mode cinc ordres de magnitud més petit que la longitud d'ona d'excitació en l'espai lliure; i tercer, vam descobrir que l'acoblament entre cavitats és radiatiu, afectant el disseny de xarxes i cristalls fotònics. Aconseguint Estats de Vorera Topològics de Sublongitud d'Ona Profunda:Vam demostrar experimentalment estats de vorera topològics de sublongitud d'ona profunda implementant una xarxa unidimensional basada en el model de Su-Schrieffer-Heeger. L'estat de vorera topològic es va confinar en un volum de sub-difracció de 0,021μm³, quatre ordres de magnitud més petit que el volum de la longitud d'ona d'excitació en l'espai lliure utilitzat per sondar el sistema, mentre mantenia un factor de qualitat de ressonància superior a 100.

      POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

      • MATOS RESINA, MARIA LEONOR: New multiresponsive materials platforms for cancer treatment: Smart electroconductive nanoparticles and transdermal devices
        Autor/a: MATOS RESINA, MARIA LEONOR
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
        Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
        Modalitat: Conveni Cotutela
        Data de dipòsit: 07/10/2024
        Data de lectura: 16/12/2024
        Hora de lectura: 14:30
        Lloc de lectura: Anfiteatro PA-3 (Piso -1 do Pavilhão de Matemática) do Instituto Superior Técnico de Lisboa.(13:30 hora de Lisboa - 14:30 hora local)
        Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | ALVES FERREIRA, FREDERICO CASTELO | ARAÚJO ESTEVES, TERESA SOFIA
        Tribunal:
             PRESIDENT: ESTRELA RODRIGUES CONDE, JOAO PEDRO
             SECRETARI: FERREIRA MORGADO, JORGE MANUEL
             VOCAL: VAZAO DE ALMEIDA, HENRIQUE MARTINIANO
             VOCAL: GELMI, MARIAL LUISA
             VOCAL: ACCARDO, ANTONELLA
        Resum de tesi: El càncer continua sent la principal causa de mort en molts països desenvolupats. Tot i els avenços significatius en el tractament del càncer, molts desafiaments persisteixen, com ara efectes secundaris greus, danys als teixits sans a causa de la distribució no específica dels fàrmacs i una alta toxicitat sistèmica.Els sistemes de biomaterials multiresponsius han emergit com a eines poderoses per a aplicacions biomèdiques, especialment en el tractament del càncer. Aquesta recerca té com a objectiu avançar en els materials per a la teràpia del càncer mitjançant el desenvolupament de noves plataformes de materials electroresponents, incorporant nanopartícules (NPs) intel·ligents i dispositius transdèrmics o implantables. Per exemple, es van utilitzar NPs per a l'alliberament controlat de fàrmacs desencadenat per estimulació elèctrica, mentre que els dispositius també van respondre a estímuls secundaris com el pH àcid o la presència de biomarcadors tumorals. Aquesta combinació d'estímuls externs i endògens proporciona un control espai temporal millorat sobre l'alliberament de fàrmacs.Es van provar diversos agents terapèutics, incloent-hi un pentapèptid anticancerós (CR(NMe)EKA), o fàrmacs com la curcumina i el cloranfenicol. Els agents terapèutics es van carregar en NPs de poli(3,4-etilendioxitiofè) (PEDOT NPs), que proporcionaven la resposta a l'estímul elèctric. Aquestes NPs carregades de fàrmacs es van incorporar en diverses estructures de biomaterials, com ara hidrogels pH-responsius i fibres bio-responsives, creant dispositius multiresponsius. Per exemple, per aconseguir un sistema injectable multiresponsiu per a l'alliberament controlat del pèptid anticancerós CR(NMe)EKA, es va sintetitzar un hidrogel biocompatible i pH-responsiu, format per àcid fenilborònic empeltat amb quitosan, i carregat amb PEDOT NPs. Es va preparar un hidrogel electroquímio-responsiu per a l'alliberament de cloranfenicol mitjançant l'empelt de àcid poliacrílic sobre alginat de sodi i encapsulant PEDOT NPs in situ. A més, es va desenvolupar un sistema de electroestimulació sense fils basat en biomaterials per permetre l'alliberament controlat i a demanda de fàrmacs anticancerosos, promovent la mort de cèl·lules de càncer humanes in vitro. Aquest sistema utilitzava PEDOT NPs carregades de curcumina encapsulades en fibres coaxials electrofilades de poli(glicerol sebacat)/poli(caprolactona).En general, aquest treball estableix les bases per dissenyar i desenvolupar sistemes de alliberament controlat de fàrmacs basats en biomaterials més intel·ligents i efectius per a la teràpia anticancerosa.Paraules clau: teràpia del càncer; alliberament controlat de fàrmacs; nanopartícules electroresponsives; biomaterials multiresponsius; dirigint cèl·lules canceroses.

      TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

      • PARRA ZEBADÚA, AMALIA: Identidad y raíces. Caracterización y puesta en valor del patrimonio arquitectónico tradicional. El Barrio Santo Domingo, Tuxtla Gutiérrez, Chiapas.
        Autor/a: PARRA ZEBADÚA, AMALIA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
        Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 11/11/2024
        Data de lectura: 13/12/2024
        Hora de lectura: 11:30
        Lloc de lectura: Defensa pública Aula Sala de Grados, ETSAB. Planta Baja - Enlace público: meet.google.com/gme-wpdc-dft
        Director/a de tesi: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA | GENIS VIÑALS, MARIONA
        Tribunal:
             PRESIDENT: CRISTINI, VALENTINA
             SECRETARI: DOMÈNECH RODRÍGUEZ, MARTA
             VOCAL: COSTA JOVER, AGUSTI
        Resum de tesi: Per tal de reprendre les arrels que van donar origen a Tuxtla Gutiérrez, i a falta d'un model de protecció que reconegui el seu patrimoni arquitectònic tradicional, es proposa la caracterització i la posada en valor de l'herència constructiva d'un dels barris més antics d'aquesta ciutat: el Barri Santo Domingo.El desenvolupament d'aquesta investigació es fa a partir d'una anàlisi més àmplia per comprendre de manera integral la problemàtica que envolta aquest patrimoni i així poder proporcionar eines per generar lineaments més encertats de cara a salvaguardar-lo. L’anàlisi és fa des de diversos enfocs: des de la dimensió urbana, com a part d’un conjunt urbà en un territori específic; des de la dimensió social, amb la perspectiva de les persones que l'habiten i, des de la dimensió arquitectònico-constructiva, per identificar i posar en valor els tipus edificatoris, a més de detectar un patró de lesions comú.La tesi doctoral suposa una base metodològica per contribuir a la salvaguarda del patrimoni arquitectònic tradicional tant en el cas específic d’estudi com en altres àmbits geogràfics amb problemàtiques similars, així com per la regeneració urbana integral de conjunts històrics. Es parteix del fet que la posada en valor del patrimoni construït va lligada a la dinàmica dels usos i, per tant, a la cultura local, cosa que equival al reforçament del sentiment d’identitat i de pertinença dels seus habitants, dels llaços comunitaris i a la millora de la seva qualitat de vida.

      TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

      • CARRASCO RIBELLES, LUCÍA AMALIA: Multimorbidity and frailty trajectories and explainable prediction models for health-related outcomes using longitudinal electronic health records of the ageing Catalan population
        Autor/a: CARRASCO RIBELLES, LUCÍA AMALIA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
        Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 07/11/2024
        Data de lectura: 20/12/2024
        Hora de lectura: 10:30
        Lloc de lectura: Aula Teleensenyament, Edifici B3, ETSETB, Campus Nord, Barcelona
        Director/a de tesi: CABRERA BEAN, MARGARITA ASUNCION | VIOLÁN FORS, CONCEPCIÓN
        Tribunal:
             PRESIDENT: GARCÍA GÓMEZ, JUAN MIGUEL
             SECRETARI: HERNANDO PERICAS, FRANCISCO JAVIER
             VOCAL: CATALÀ SABATÉ, MARTÍ
        Resum de tesi: A mesura que augmenta l'esperança de vida, les persones majors de 65 anys constitueixen una proporció més gran de la població. S'ha de considerar que una esperança de vida més alta no implica un envelliment saludable. Les persones grans són més propenses a desenvolupar múltiples malalties cròniques i altres condicions discapacitants, com ara la fragilitat. Aquestes condicions no sols redueixen la qualitat de vida, sinó que també imposen una demanda significativa sobre un sistema de salut ja sobrecarregat. Aquesta tesi va tenir com a objectius: 1) millorar la comprensió de la relació i l'evolució de la fragilitat i la multimorbiditat, 2) estudiar com la fragilitat modifica els patrons i trajectòries de la multimorbiditat, i 3) desenvolupar models predictius explicables utilitzant història clínica electrònica (HCE) longitudinal. Tots els estudis es van centrar en tres outcomes: mortalitat, admissió en residència i necessitat d'atenció domiciliària. L'ús del SIDIAP, la base de dades d'HCE d'atenció primària a Catalunya, va permetre el desenvolupament d'estudis poblacionals longitudinals a gran escala, amb més generalitzabilitat, i l'aplicació de tècniques analítiques més sofisticades.La tesi va assolir diversos resultats i recomanacions importants. En primer lloc, es va demostrar com la caracterització de la multimorbiditat i la fragilitat i el seu impacte en els resultats relacionats amb la salut evolucionen amb l'edat. L'acumulació de malalties augmenta la probabilitat de mort, però les persones grans amb menys malalties i més dèficits relacionats amb la fragilitat tenen més probabilitats de necessitar atenció centrada a les cures. Amb això, els plans de tractament han d'adaptar-se no sols en funció de l'edat, sinó també de la caracterització específica del pacient en cada moment. En segon lloc, l'estudi va trobar que els patrons i trajectòries de la multimorbiditat es modifiquen quan es considera la fragilitat, cosa que en millora el poder predictiu per a alguns outcomes. Per tant, futures investigacions sobre la multimorbiditat en la població gran han d'integrar la informació sobre la fragilitat. En tercer lloc, es va desenvolupar un model predictiu, l'ARIADNEhr, que supera els desafiaments tècnics propis de l'HCE longitudinal i incorpora mecanismes per a augmentar la transparència. Durant el desenvolupament de l'ARIADNEhr, es va trobar que l'augment de la complexitat del model no necessàriament millora la capacitat de discriminació, però sí que millora la plausibilitat clínica dels mapes d'atenció resultants. Aquest model generalment va superar els models que utilitzaven dades transversals. A més, es va validar el rendiment del model amb una població externa, la del Regne Unit.Aquesta tesi és un exemple de transferència tecnològica de tècniques d'anàlisi avançades, com l'anàlisi de clústers (clustering) i l'aprenentatge profund (deep learning), al camp de la salut, sostinguda per rigoroses validacions per garantir-ne la fiabilitat. Ofereix idees per als futurs estudis en la tercera edat, per als quals emfatitza la necessitat de disposar de dades longitudinals i d'alta qualitat, com els de l'atenció primària. Les troballes tenen com a objectiu millorar la personalització del tractament, augmentar la qualitat de vida dels pacients i reduir els costos per al sistema nacional de salut.
      • ROY, SWASTIKA: Beyond XAI for Trustworthy Federated Learning in 6G Zero-Touch Network Slicing
        Autor/a: ROY, SWASTIKA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
        Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 27/09/2024
        Data de lectura: 16/12/2024
        Hora de lectura: 10:00
        Lloc de lectura: Defensa pública: Edifici B3 Sala de Teleenseyament, ETSETB, Campus Nord
        Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | CHERGUI, HATIM
        Tribunal:
             PRESIDENT: ALONSO ZARATE, LUIS GONZAGA
             SECRETARI: ADELANTADO FREIXER, FERRAN
             VOCAL NO PRESENCIAL: SPYROPOULOS, THRASYVOULOS
        Resum de tesi: En l'era imminent de les xarxes 6G, la necessitat d'automatització de xarxes sense intervenció humanaimpulsada per la IA es posa de manifest per la necessitat de donar suport a múltiples talls de xarxa pera diversos casos d'ús. El slicing de xarxa (NS), una innovació significativa més enllà del 5G, dependràde la IA per gestionar de manera eficaç xarxes de comunicació complexes. No obstant això, l'enfocamentcentralitzat tradicional per monitoritzar i controlar les dades en brut afronta diversos reptes.L'Aprenentatge Federat (FL) sota un paradigma descentralitzat ofereix avantatges, incloent millora de laseguretat, menys intercanvis de dades, escalabilitat, costos computacionals més baixos, i facilitaciód'anàlisis locals ràpides i presa de decisions.A més, la IA explicable (XAI) juga un paper crucial en establir la confiança en les caixes negres de la IAdurant el desplegament, cosa que esdevé imperativa, especialment quan la IA és responsable de lagestió complexa de recursos i la detecció d'anomalies. Els actors interessats busquen models d'IA d'altrendiment per a l'assignació eficient de recursos, tot garantint justícia, responsabilitat i complimentnormatiu. A més, es necessita una gestió flexible i intel·ligent de la Xarxa d'Accés de Ràdio (RAN), laxarxa central, el núvol i la perifèria per proporcionar una connectivitat revolucionària en el context mésampli de l'era 6G. L'impuls de l'Aliança O-RAN per una arquitectura Open RAN i eines de gestióimpulsades per IA reforça aquesta visió.Aquesta tesi se centra en millorar l'eficiència, l'escalabilitat, la transparència i la confiança de les xarxes6G mitjançant enfocaments innovadors en FL, gestió de recursos de xarxa i metodologiesd'IA/aprenentatge automàtic (IA/ML). Els objectius principals inclouen reduir les violacions dels SLA,millorar el temps de convergència i optimitzar els costos computacionals en motors analítics basats enFL. Addicionalment, l'objectiu és abordar el compromís entre rendiment i explicabilitat, garantintprediccions fiables i una presa de decisions transparent en el context del slicing de xarxa 6G. Elsenfocaments proposats aprofiten l'automatització de cicle tancat, XAI i nous models d'aprenentatgefederat per assolir aquests objectius mentre s'alineen amb les demandes i desafiaments del paisatge O-RAN 6G en evolució.En primer lloc, s'ha proposat un model de FL natiu del núvol impulsat per SLA per millorar l'escalabilitati el rendiment per a dades no IID a la RAN-Edge. Aquest model ha demostrat la seva superioritat en lareducció de violacions de SLA i costos computacionals en comparació amb diferents línies base de FL.En segon lloc, inspirats per l'automatització de cicle tancat i XAI, hem dissenyat un model d'AprenentatgeProfund Federat Explicable (FDL) per predir la probabilitat de tràfic caigut per slice a la RAN, donantprioritat a mètriques d'explicabilitat i superant els models de referència.En tercer lloc, hem proposat un enfocament d'aprenentatge federat guiat per explicacions (in-hoc) perabordar el compromís entre el rendiment de la IA i l'explicabilitat per a la gestió fiable de recursos deslicing de xarxa 6G en un entorn RAN-Edge.En quart lloc, motivats per l'automatització de cicle tancat i l'aprenentatge guiat per explicacions (EGL),hem presentat un esquema d'aprenentatge federat guiat per explicacions (EGFL) per garantir prediccionsfiables i millorar l'equitat del model. Finalment, per abordar els reptes crítics de provisió de recursos entre diverses instàncies de l'estacióbase virtualitzada (vBS) en el paisatge O-RAN 6G, hem proposat un marc de Raonament Màquina Federat(FLMR) per optimitzar la predicció de demanda de CPU per a la vBS, garantir decisions transparents d'IAi mostrar un rendiment superior en comparació amb la línia base DeepCog.Aquests mètodes avancen en l'escalabilitat, l'eficiència i la transparència de les xarxes 6G, contribuint aldesenvolupament de solucions de gestió de xarxes impulsade
      • WANG, YIAN: Detection and Dynamic Update of Landslide Deformation in Plateau Reservoir Area Using Time Series InSAR
        Autor/a: WANG, YIAN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
        Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
        Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
        Data de dipòsit: 31/10/2024
        Data de lectura: 05/12/2024
        Hora de lectura: 13:00
        Lloc de lectura: Meeting room on the 3rd floor of the Institute of Aerospace, Wuhan University
        Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN | GONG, JIANYA
        Tribunal:
             PRESIDENT: LI, ZENGYUAN
             SECRETARI: DONG, JIE
             VOCAL: WAN, CHANGCHENG
             VOCAL NO PRESENCIAL: BROQUETAS IBARS, ANTONI
             VOCAL NO PRESENCIAL: ZHAO, FENG
        Resum de tesi: La interferometría de radar espacial (InSAR) ha demostrado ventajas significativas en la extracción de información de deformación de la superficie de los deslizamientos de tierra. Sin embargo, el terreno escarpado, la cobertura de vegetación densa y las condiciones meteorológicas rápidamente cambiantes en áreas de reservorios complejos plantean desafíos sustanciales para la aplicación de la tecnología InSAR de series temporales para la detección de deformaciones de deslizamientos de tierra y el monitoreo dinámico. Por lo tanto, lograr una detección de deformaciones de deslizamientos de tierra confiable, eficiente y de alta precisión basada en InSAR y actualizaciones dinámicas en regiones montañosas complejas se ha convertido en un foco de investigación en los campos de la teledetección por radar y la geología de ingeniería. Este documento aborda los desafíos antes mencionados y lleva a cabo el desarrollo de algoritmos teóricos e investigación aplicada, con los principales contenidos y contribuciones de investigación que incluyen lo siguiente:1) Método de estimación de aplicabilidad de InSAR para detección de deslizamientos de tierra. 2) Método de optimización secuencial para fase interferométrica polarimétrica de dispersor distribuido. 3) Corrección de fase de retardo troposférico para InSAR montañoso considerando heterogeneidad espacial. 4) Método de detección automática y catalogación dinámica de deslizamientos activos a gran escala mediante InSAR.

      TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

      • HEINONEN, PIJATTA MAARIA: Beyond planning: Prefiguring horizontal practices of architecture in the context of autonomous geographies
        Autor/a: HEINONEN, PIJATTA MAARIA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
        Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 25/09/2024
        Data de lectura: 20/12/2024
        Hora de lectura: 12:00
        Lloc de lectura: Face-to-face (Room Sala de Graus. ETSAB. Main floor)
        Director/a de tesi: MONTANER MARTORELL, JOSE MARIA | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
        Tribunal:
             PRESIDENT: OYON BAÑALES, JOSE LUIS
             SECRETARI: FERRERI, MARA
             VOCAL: GARCÍA VÁZQUEZ, CARLOS
        Resum de tesi: L'organització hegemònica de l'espai i l'arquitectura com el seu mitjà essencial responen a intencions polítiques i econòmiques la determinació de les quals està fora de l'abast de la majoria. Les representacions de les pràctiques dominants s'incrusten en l'ordre i la forma de l'espai, aconseguint espais i pràctiques de la vida quotidiana. S'ha entès la reforma de l'arquitectura per si sola com a insuficient per a abordar el desequilibri de poder, la qual cosa indica la necessitat de canvis més fonamentals en el context social del qual depèn l'arquitectura. S'han abordat teòricament les possibles polítiques de l'espai que es basarien en la descentralització i l'autodeterminació. No obstant això, són escasses les recerques sobre pràctiques arquitectòniques que estan tenint lloc en contextos contra-hegemònics.Aquest estudi va investigar l'arquitectura que sorgeix en la prefiguració del canvi social, i se centra en moviments socials les polítiques autònomes dels quals es caracteritzen per principis horitzontals, igualitaris i no-capitalistes. Les preguntes de recerca van ser: Quines són les característiques de la presa de decisions arquitectòniques, i, quines són les característiques de l'arquitectura duta a terme en geografies ocupades autònomes i majorment d'autoconstrucció? En la recerca es van aplicar mètodes de la teoria fonamentada; es va fer mitjançant la recopilació i l'anàlisi de dades de manera simultània, així com amb un mostreig teòric. Les dades es van recopilar en tres geografies autònomes distintes d'Europa Central. Els mètodes de recollida de dades van ser l'observació participant, el dibuix, la cartografia i les entrevistes. L'anàlisi es va basar en la codificació qualitativa i va seguir el mètode comparatiu constant.L'estudi va constatar en primer lloc que, en les geografies examinades, l'organització col·lectiva de l'espai es fa de manera transparent i mitjançant democràcia directa. La presa de decisions col·lectiva posa en relleu la participació directa de tots en les decisions rellevants, des dels principis fundacionals de l'organització fins a les pautes i formes específiques de l'espai. En segon lloc, l'organització col·lectiva de l'espai és voluntària i parcial, i es combina amb la descentralització de les decisions i l'autonomia individual per a intervenir en l'espai. L'autonomia facilita una certa llibertat per a transformar l'espai i les relacions socials implícites en ell, més enllà de la seva determinació col·lectiva. L'organització espacial es desenvolupa mitjançant intervencions col·lectives i autònomes de manera simultània i parcialment no planificada. En tercer lloc, les conclusions indiquen que els habitants posen en escac la propietat de l'espai i la permanència de la forma arquitectònica. Aquesta relació i interacció amb l'espai permet la seva transformació segons línies horitzontals, que remeten directament als habitants presents.Els resultats aporten noves perspectives sobre una arquitectura basada en la política participativa. Mentre l'estudi dona suport a teoritzacions anteriors, una de les seves principals aportacions és el desenvolupament de com es relaciona la participació arquitectònica amb la negociació canviant entre l'individual i el col·lectiu. La principal implicació teòrica d'aquest estudi és el qüestionament i la negació de la planificació global que suggereixen els resultats. En comptes d'instruments exhaustius com el pla urbanístic, els resultats indiquen una idea menys invasiva de coordinació que sorgeix voluntàriament de baix a dalt. Finalment, mentre qüestiona uns certs preceptes de la planificació normativa, l'estudi també apunta per a continuar explorant les possibilitats d'una organització no-determinada i horitzontal de l'espai.

      Darrera actualització: 03/12/2024 05:45:25.

      Llistat de tesis en dipòsit

      ENGINYERIA DEL TERRENY

      • ENCALADA LÓPEZ, DAVID ALEJANDRO: Soil Deterioration and Crack Formation during Drying. Mitigation Strategies
        Autor/a: ENCALADA LÓPEZ, DAVID ALEJANDRO
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 29/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 13/12/2024
        Director/a de tesi: LEDESMA VILLALBA, ALBERTO | PRAT CATALAN, PERE
        Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el comportament de fissuració dels sòls sotmesos a l'intercanvi d'humitat amb l'entorn. La investigació combina enfocaments experimentals i modelatge numèric per entendre les propietats que controlen la fissuració del sòl durant els cicles de dessecació i humectació.El treball experimental abasta: mesura de la deformació, mesura de la succió, avaluació de la interacció sòl-atmosfera i anàlisi de la fissuració del sòl.La deformació del sòl es va avaluar utilitzant: mesura directa, desplaçament de volum i anàlisi d’imatges digitals (DIA). El DIA va resultar efectiu, oferint simplicitat i rapidesa en l’adquisició de corbes de contracció del sòl (SSC), a més de proporcionar informació addicional sobre els canvis de color del sòl a causa del contingut d’aigua. Les dades recollides van validar un model proposat capaç de capturar diverses formes de corbes, incloses les corbes en forma de J i S, amb paràmetres físicament significatius.Les mesures de succió van utilitzar diverses tècniques, incloent-hi tensiòmetres d’alta capacitat (HCT), tensiòmetres convencionals, sensors de potencial hídric, higròmetres i paper de filtre. Els HCT van destacar per la seva àmplia gamma i la seva bona superposició amb mètodes que estimen la succió a partir de la humitat relativa. Aquestes mesures van facilitar la construcció de corbes de retenció d’aigua en el sòl (SWRC) per a diferents mostres de sòl.Les mesures volumètriques i de succió en condicions no confinades, a través de SSC i SWRC, van permetre la construcció d’una part de la superfície d’estat (e-s-p). Aquestes dades milloren els models constitutius per a sòls no saturats en considerar el comportament no lineal de la rigidesa induïda per la succió. Es va derivar una solució analítica per a la corba e-s a partir del model proposat, que té com a objectiu estendre’s a condicions confinades i vincular el comportament deformacional del sòl amb l'inflament confinada i la pressió de l'inflament.Les proves d’interacció sòl-atmosfera es van fer en un ambient obert, en una cambra ambiental i en gran escala. Aquests experiments van avaluar les etapes d’evaporació del sòl i van provar un model que considera la resistència a la difusió i la humitat relativa a la superfície del sòl. L’impacte d’aquests factors va variar segons el tipus de sòl: la resistència a la difusió va afectar significativament els sòls granulars, la humitat relativa va influir les sòl plastics. Es va avaluar una barrera capil·lar utilitzant un geosintètic com a estratègia de mitigació, demostrant la seva efectivitat en la reducció de l’evaporació i la prevenció de la fissuració sota la barrera.La fissuració del sòl es va avaluar utilitzant dos enfocaments: avaluació superficial amb DIA i tomografia computeritzada (CT) de raigs X per a l’anàlisi de profunditat. Els resultats van mostrar una bona concordança amb SSC, revelant que la fissuració representava un percentatge dels canvis de volum durant la contracció induïda, depenent del tipus de sòl i el contingut inicial d’aigua. Les CTs van revelar la influència de defectes preexistents en la formació d’esquerdes i va demostrar un segellat incomplet de les esquerdes durant els cicles d’humectació.Es va provar l’addició de fibres com a mètode de reducció de fissures, mostrant efectivitat en el primer cicle de dessecació però amb eficàcia reduïda en cicles posteriors. Les observacions de la CT de raigs X van destacar la persistència de les esquerdes segellades com a punts febles, cosa que va conduir a la reobertura d’esquerdes al llarg de les trajectòries prèvies.El modelatge numèric es va centrar a simular la deformació del sòl en proves d’interacció sòl-atmosfera. Els models van emfatitzar la importància dels coeficients de transferència de massa i calor, en la representació de les condicions de contorn. Les simulacions van corroborar l'efectivitat dels geosintètics per a la preservació de la humitat i la prevenció de fissures.

      ENGINYERIA ELECTRÒNICA

      • NIKSERESHT, SASAN: Self-Powered Integrated Circuits with Optical Communication
        Autor/a: NIKSERESHT, SASAN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 26/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 10/12/2024
        Director/a de tesi: COSP VILELLA, JORDI | FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, DANIEL
        Resum de tesi: El ràpid desenvolupament de les tecnologies de l'Internet de les Coses (IoT) està transformant la recollida, l'anàlisi i l'ús de dades en diverses indústries, des d'aplicacions industrials fins a biomèdiques. Una classe especialitzada d'IoT, coneguda com a Smart Dust Motes (SDMs), ha cridat recentment l'atenció. Aquests dispositius ultra-miniaturitzats i autosuficients són capaços de realitzar tasques de detecció, computació i comunicació a escala mil·limètrica. No obstant això, malgrat el seu enorme potencial, les aplicacions SDM i IoT s'enfronten a importants desafiaments, especialment en la gestió de l'energia, la miniaturització i l'eficiència de la comunicació.Un dels principals reptes en la distribució de la tecnologia SDM és la gestió del consum d'energia. A mesura que augmenta el nombre d’SDMs i es despleguen en entorns remots, es necessitaran fonts d'energia sostenibles per a un funcionament autònom durant llargs períodes sense manteniment. Les solucions d'energia tradicionals, com les bateries, són poc pràctiques per a aquests sistemes a causa de les limitacions de mida i les necessitats freqüents de manteniment. A més, la comunicació sense fils, especialment a través de Radiofreqüència (RF), consumeix una quantitat significativa d'energia, cosa que afecta els requeriments d'aquestes aplicacions. Com a resultat, els enfocaments actuals, com les bateries i la comunicació RF, sovint tenen dificultats per oferir solucions sostenibles i a llarg termini per mantenir tant l'eficiència energètica com la de comunicació.Aquesta tesi proposa el disseny d'un Circuit Integrat d'Aplicació Específica (ASIC) autosuficient desenvolupat específicament per a aplicacions SDM i IoT, amb l'objectiu d'abordar aquests reptes. El sistema proposat incorpora diversos components clau, incloent un transceptor híbrid òptic i RF i unitats de captació d'energia. Al cor del sistema hi ha la integració de fotodíodes negatius, que funcionen tant com a captadors d'energia lumínica com a receptors de dades òptiques, minimitzant significativament la mida i el consum d'energia del sistema. Els fotodíodes negatius ofereixen una eficiència superior als fotodíodes positius tradicionals, milloren la conversió d'energia i redueixen tant l'àrea del xip com el cost. L'energia generada pel fotodíode integrat es guarda i es regula mitjançant un convertidor de voltatge integrat, que augmenta de manera eficient l'energia captada per alimentar tot el sistema. Els mètodes de comunicació híbrida proporcionen flexibilitat per a aplicacions SDM, on la comunicació òptica en línia de visió pot ser complementada per transmissió RF per millorar l'abast i la fiabilitat. Un transmissor RF reconfigurable de baix consum, capaç d'operar en múltiples modes de modulació, millora la comunicació fiable fins i tot en condicions en que no hi ha línia de visió directa.Per validar el disseny proposat, es van fabricar tres xips prototips utilitzant tecnologia CMOS de 0.18 µm i es van provar experimentalment. El primer prototip, amb la plataforma de comunicació híbrida òptica/RF, va aconseguir una velocitat de transmissió de dades de 20 kb/s amb un consum d'energia del receptor òptic de 11 pJ/bit i una potència de transmissió RF de −18.65 dBm utilitzant energia captada de la llum. El segon receptor òptic va millorar la sensibilitat a les dades de llum mitjançant la tècnica del bloc comparador amb adaptació de corrent continu. Va consumir 60 nW de potència i 1.5 pJ/bit a una velocitat de transmissió de 40 kb/s amb un voltatge d'alimentació 0.5 V. El sistema de captació d'energia va demostrar una eficiència del 57% i va generar fins a 8.7 µW de potència a partir d'una àrea de fotodíode negatiu de 240 × 480 µm². Aquests resultats demostren la capacitat del sistema per operar de manera autònoma durant períodes prolongats, sense la necessitat de substitució de bateries o fonts d'energia externes.

      ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

      • OLLÉ BERNADES, MARC: Wall-bounded high-pressure transcritical turbulence at low Reynolds regimes
        Autor/a: OLLÉ BERNADES, MARC
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
        Modalitat: Compendi de publicacions
        Data de dipòsit: 26/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 10/12/2024
        Director/a de tesi: JOFRE CRUANYES, LLUÍS | CAPUANO, FRANCESCO
        Resum de tesi: La miniaturització supercrítica de turbulències a les parets té el potencial per superar la frontera energètica microfluidic - petites taxes de barreja i transferència a causa dels règims de flux laminar induïts, que resulta en eficiències significativament baixes en comparació amb els sistemes macroesfèrics en què normalment es turbulència. En particular, aquests dispositius es caracteritzen per diàmetres hidràulics petits i velocitats de flux baixes i, per tant, limitats a règims de nombre de Mach/Reynolds baixos. Per tant, aquest treball se centra a explorar l'aplicació de fluids supercrítics per assolir turbulències sota aquestes condicions. Els resultats confirmen que es poden aconseguir fluxos totalment turbulents malgrat el camp de flux de baixa velocitat, cosa que resulta en una millora de les taxes de mescla i el rendiment de transferència de calor relacionats amb aplicacions de transferència de calor, cicles de potència i sistemes de conversió d'energia. No obstant això, el desenvolupament posterior d'un marc compatible amb la física es troba encara al començament.La naturalesa de banda ampla inherent al flux requereix mètodes amb errors mínims de dissipació i dispersió, per capturar l'àmplia gamma d'escales de temps/longitud i representar correctament la transferència d'energia entre escales. A més, el fracàs en mantenir l'equilibri de pressió, especialment en la pseudointerfície, pot resultar en oscil·lacions de pressió espúries i pot conduir a la divergència de solucions. En aquesta mesura, es proposa un mètode de discretització per preservar l'energia cinètica per convecció i mantenir simultàniament l'equilibri de pressió en fluxos de gas real compressible sense discontinuïtat. En aquest marc, es deriva el conjunt filtrat d'equacions adequades per a la simulació de grans remolins i les propietats dels termes resultants de subfiltre-escala es caracteritzen per la realització d'anàlisis a priori i posterior de Fluxos turbulents transcrítics d'alta pressió per a estratègies de paret -resolta i modelada per la paret. En detall, l'activitat dels termes i l'autodescomposició del tensor d'estrès del subfiltre podrien posar les bases per als esforços de modelatge consegüents.En aquest sentit, els mecanismes de flux subjacents d'aquests sistemes s'han d'investigar amb cura mitjançant càlculs. En detall, la turbulència supercrítica s'analitza mitjançant simulacions numèriques directes de flux no isotèrmic transcrític d'alta pressió. Els resultats indiquen que aquesta configuració condueix a grans nivells d'estrofia i de vorticitat induïda. Cal assenyalar que la física del flux a prop de la paret es desvia d'una teoria de capa límit monofàsica a causa de la presència d'una inestabilitat baroclina a les proximitats de la paret calenta/superior. Per investigar més a fons aquests mecanismes físics, la naturalesa d'aquesta inestabilitat es caracteritza meticulosament per mitjà de la teoria d'anàlisi d'estabilitat lineal de resolució adaptativa. Es troba que, en condicions isotèrmiques transcrítiques, la termodinàmica no lineal exhibida prop de la regió pseudo-ebullició accelera la transició laminar a turbulenta respecte als estats termodinàmics sub- i súper-crítics, que és més exacerbada per a no-fluxos isotèrmics fins i tot quan s'opera en règims de números baixos de Mach/Reynolds.
      • SAL ANGLADA, GASTON: Computational analysis and design of metamaterial-based panels for high-performance acoustic applications
        Autor/a: SAL ANGLADA, GASTON
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 28/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 12/12/2024
        Director/a de tesi: OLIVER OLIVELLA, FRANCISCO JAVIER | ROCA CAZORLA, DAVID
        Resum de tesi: El concepte de metamaterials ha emergit com una frontera captivadora. Aquests són estructures dissenyades per posseir propietats úniques, sovint inassolibles en la naturalesa. Aquest concepte no només ha captat la imaginació de la comunitat científica, sinó que també s’ha convertit en un punt d'interès en diverses indústries. Entre les diverses aplicacions dels metamaterials, el camp de l'acústica destaca notablement. La capacitat de crear materials amb atenuació de soroll precisa i eficient en intervals de freqüència específics té una importància profunda en una varietat de sectors.En aquest panorama d'exploració de metamaterials, els metamaterials acústics multicapa multiresonants (MLAM) han sorgit com una solució particularment prometedora. A diferència dels metamaterials acústics de ressonància local convencionals, els MLAM aprofiten l'acoblament intrincat de ressonàncies dins d'estructures en capes, mostrant capacitats excepcionals de bloqueig del so en intervals de freqüència més amplis. A través del seu disseny, els panells MLAM aborden amb èxit dos desafiaments crucials en acústica. En primer lloc, sobresurten en l'atenuació del so en intervals de freqüència amplis específics, superant l'eficiència de les solucions convencionals. En segon lloc, l'estructura en capes dels MLAM no només millora l'atenuació a través de nous mecanismes d'acoblament, sinó que també facilita la producció a gran escala de manera senzilla i rendible. Aquesta característica de disseny inherent posiciona els MLAM com una solució viable i escalable, superant les limitacions de producció trobades en altres metamaterials acústics.Reconèixer el paper fonamental del disseny estructural en la conformació de les propietats dels metamaterials acústics és crucial en aquesta tesi doctoral. La recerca presenta avenços significatius en el disseny i l'optimització d’aquests materials, amb un enfocament particular en els MLAM i les seves aplicacions innovadores. Les contribucions clau inclouen el desenvolupament de paradigmes avançats de disseny, la integració de l’aprenentatge automàtic en l'optimització del disseny i noves propostes estructurals.Aquesta recerca introdueix un marc computacional pioner basat en l'homogeneïtzació multiescala, que permet una avaluació ràpida i precisa de la pèrdua de transmissió del so (STL) en diversos espectres de freqüència. Aquest marc facilita la parametrització i l’optimització dels dissenys de MLAM, tenint en compte limitacions pràctiques com el pes, el gruix i les toleràncies geomètriques. Mitjançant l’ús de tècniques d’aprenentatge automàtic, aquest treball millora els processos de modelatge i optimització de metamaterials acústics.En resum, aquesta tesi representa una investigació integral sobre els avenços en el disseny i l'optimització de metamaterials acústics, contribuint al desenvolupament de solucions eficients, escalables i pràctiques per a l'atenuació del so, abordant desafiaments crítics en diverses aplicacions industrials.

      FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

      • AKHTER, MOHAMMAD NAYEEM: Non-Hermitian mode management in optical fibers and waveguides
        Autor/a: AKHTER, MOHAMMAD NAYEEM
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
        Departament: Departament de Física (FIS)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 29/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 13/12/2024
        Director/a de tesi: STALIUNAS, KESTUTIS | BOTEY CUMELLA, MURIEL
        Resum de tesi: Aquesta tesi demostra un nou mètode per la transformació de feixos òptics en fibres multimode (MMF) amb gradient d’índex (GRIN) mitjançant el control no hermític de modes. Recentment, ha augmentat l’interès de les MMF pel seu ús en comunicacions òptiques, làsers d'alta potència, detecció òptica i imatge. Les MMF presenten fenòmens espaciotemporals complexos i un dels seus principals inconvenients és la mala qualitat del feix propagat. Qualsevol feix injectat en aquestes fibres evoluciona espontàniament cap a una configuració multimode, generant speckle a la sortida. Aquesta aleatorietat resulta de les diferents constants de propagació dels modes de la fibra. Això indueix diferències de fase aleatòries durant la propagació. El problema persisteix fins i tot en MMF GRIN parabòliques, dissenyades per tenir constants de propagació equidistants que teòricament produirien una autoimatge periòdica. Malgrat tot, petites imperfeccions alteren l'equidistància d'aquests modes, introduint aleatorietat. Hi ha hagut diversos intents de fer front als problemes de desfasament i aleatorietat basats en l'ajust de fase adaptatiu i la neteja dissipativa del feix d'entrada com a tècniques més habituals. Recentment, per reduir els efectes de l'aleatorietat s'ha proposat l’autoneteja del feix, basada en l'acoblament no lineal de modes, i per tant requerint una elevada potència incident. A més, l'autoneteja redistribueix l'energia entre els modes i manté les propietats integrals del feix, com el moment de segon ordre en l’espai real i en el recíproc i el factor de qualitat del feix. En general, els mètodes convencionals com la modulació d'índex, la dispersió o la no linealitat al llarg de les fibres òptiques, que indueixen l'acoblament de modes, i les inestabilitats paramètriques o de Faraday, no redueixen de manera eficient la turbulència, ja que generalment amplien l’espectre angular del feix. Aquesta tesi proposa un enfoc potencialment transformador que permet una neteja eficaç dels modes reduint-ne la turbulència. La proposta es basa en la introducció d’una modulació periòdica no Hermítica, mitjançant la modulació de l'índex de refracció i el coeficient de guany/pèrdua al llarg de les fibres o guies d'ona, permetent un control precís de l’acoblament de modes. De fet, el camp de la Fotònica no Hermítica s'ha convertit recentment en una plataforma idònia per descobrir nous fenòmens físics exòtics, com la ruptura de la simetria espacial i de la causalitat; amb aplicacions específiques per millorar el rendiment dels làsers o condensar la turbulència òptica utilitzant potencials no hermítics periòdics, per exemple. Així, la tesi pretén controlar l'acoblament de modes en MMF i guies d’ona, utilitzant la unidireccionalitat induïda per potencials no Hermítics. Aquest acoblament unidireccional entre els modes transversals, ja sigui cap a modes d'ordre inferior o cap a modes d'ordre superior, està principalment governat pel desplaçament espacial entre les parts real i imaginària del potencial complex. La principal aplicació potencial d’aquest esquema és la neteja de modes en fibres lineals i fibres no lineals actives reduint els moments de segon ordre en l’espai real i en l’angular. A més, també explorem la generació controlda de modes d'ordre superior en MMF GRIN. Finalment, mostrem que també és possible modelar el perfil del feix en MMF GRIN no lineals, no Hermítiques i actives. És rellevant esmentar que aquestes tècniques ja no requereixen d’alta potència o un ajust manual del feix d'entrada. Presentem prediccions analítiques basades en un model de feix Gaussià simplificat o en la tècnica d'expansió en modes estàndard. Les prediccions son demostrades numèricament resolent l'equació de propagació de l'ona amb el potencial no hermític amb periodicitat longitudinal. S’estudia la robustesa i l'eficàcia dels esquemes proposats i també s’estimen les condicions i els paràmetres per a la realització experimental dels fenòmens predits.
      • HU, ZHEYAO: In silico design of inhibitors of RAS oncogenic proteins and strategies for blocking of tumour growth
        Autor/a: HU, ZHEYAO
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
        Departament: Departament de Física (FIS)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 29/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 13/12/2024
        Director/a de tesi:
        Resum de tesi: En aquesta tesi hem realitzat simulacions de dinàmica molecular (MD) i metadinàmica ben temperada (WTM) de diversos sistemes d'interacció benzotiadiazina (DBD)-membrana, així com de sarcoma de rata (RAS) i RAS-Son of Sevenless (SOS1). La primera secció està dedicada a analitzar l'estructura local del DBD i els seus derivats incrustats en membranes bicapa. Els llocs més reactius de DBD són els hidrògens "H2" i "H4" i els oxígens, capaços de formar interaccions d'enllaç d'hidrogen (HB) amb els components de la membrana. Les interaccions HB més fortes corresponen a l'associació entre 'H2' de DBD i oxígens de DOPS en absència de colesterol. El colesterol pot debilitar les connexions DBD-lípid HB. A més, els substituents de DBD tenen un fort impacte en les interaccions DBD-membrana. Els substituents donants d'electrons milloraran les interaccions HB entre els grups de lípids DBD i fosfat, mentre que els grups d'acceptació d'electrons debilitaran les interaccions amb els grups fosfat i milloren les interaccions amb els grups èster de lípids. Més endavant, s’ha investigat l'impacte de les mutacions KRAS-G12. Hi ha dues noves butxaques d'aigua dinàmiques, situades al complex ternari KRAS-G12D-GDP-Mg2+. Posteriorment, basant-nos en el procediment de disseny de fàrmacs in silico, es va dissenyar el nou inhibidor potencial de KRAS-G12D anomenat DBD15-21-22, que pot fixar KRAS-G12D en el seu estat "desactivat". A més, les superfícies d'energia lliure del DBD15-21-22 i els seus derivats en solució aquosa també s'han avaluat mitjançant simulacions WTM. Les variables col·lectives potencials proposades per a la investigació de la dinàmica conformacional de molècules petites poden ajudar a facilitar el disseny de fàrmacs in silico mitjançant l'obtenció de les superfícies d'energia lliure corresponents. També s’han estudiat les característiques conformacionals de NRAS i les seves interaccions moleculars subjacents a nivell atòmic mitjançant simulacions MD exhaustives i anàlisi de trajectòries. Les mutacions NRAS Q61 carregades positivament lligades a GTP (Q61R i Q61K) es poden classificar en una categoria, que tenen una petita butxaca orientable entre l'hèlix α 3 i al “switch”-II. Mentre que la mutació no polar NRAS Q61L lligada a GTP cau en una altra classe i la L61 pot ser capturada per la butxaca hidrofòbica situada a l'hèlix α 3. Es va proposar el nou mètode d'iteració de l'estructura d'origen isòmer per dissenyar un inhibidor potencial (HM-387) per orientar la mutació NRAS carregada positivament. L'HM-387 pot unir-se estretament a NRAS-Q61R lligat a GTP i induir gradualment la transició de conformació de proteïnes cap a l'estat "apagat". A més, es van proposar les variables col·lectives que poden caracteritzar amb precisió els canvis conformacionals de les proteïnes NRAS, i després s'han avaluat les estructures locals precises de NRAS i les seves mutacions Q61 en solució aquosa mitjançant simulacions WTM.Finalment, s’ha descrit el procés d'extracció del GDP per SOS1 i les interaccions moleculars subjacents a nivell atòmic. Les regions intrínsecament desordenades (IDRs) 807-818 i els dominis αH de SOS1 participen de manera cooperativa en el procés d'extracció del PIB: αH s'obre i s'insereix al domini SW-I de KRAS de tipus “wild”, mentre que els IDRs807-818 interaccionen amb el grup fosfat de GDP. Entre ells, els residus Lys811, Glu812, Lys939 i Glu942 tenen el paper principal. Pel que fa a la mutació KRAS-G12D, la sinergia bàsica d'IDRs807-818 i αH està ben conservada durant els passos d'extracció del GDP i és crucial tant per als casos de tipus “wild” com per a KRAS-G12D. Tanmateix, amb l'aparició de la mutació G12D, es milloren les interaccions moleculars d'Asp12 amb IDRs807-818, especialment amb els residus Ser807, Trp809, Thr810 i Lys811, i augmenta significativament la taxa d'extracció de GDP.
      • PUY CONTRERAS, ANDREU: Dynamic social patterns and information transfer in schooling fish
        Autor/a: PUY CONTRERAS, ANDREU
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
        Departament: Departament de Física (FIS)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 26/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 10/12/2024
        Director/a de tesi: PASTOR SATORRAS, ROMUALDO
        Resum de tesi: Grups d'animals en moviment, com ara estols d’ocells, bancs de peixos, eixams d’insectes, ramats de mamífers i multituds humanes, poden exhibir comportaments altament intricats i coordinats. Aquesta tesi explora els mecanismes subjacents del moviment col·lectiu analitzant dades experimentals extensives i d'alta resolució de trajectòries de bancs de peixos en un entorn controlat.Primer, introduïm una tècnica de mapa de forces per investigar les forces d'alineament que experimenten els peixos individuals. Després de validar el mètode amb un model basat en agents, l'apliquem en dades experimentals i trobem evidència d'alineament efectiu amb veïns que es mouen més ràpid, així com un inesperat anti-alineament amb veïns que es mouen més lents. Enlloc d'interpretar aquesta observació com un comportament d'anti-alineament explícit, suggerim que prové d'un mecanisme d'atenció selectiva, on els peixos presten menys atenció als veïns més lents. Això implica l'existència de dinàmiques de lideratge temporals basades en velocitats relatives, una hipòtesis que donem suport a través de simulacions basades en agents i l'anàlisi de relacions de lideratge en les dades experimentals. A continuació, examinem com variacions en la percepció de risc influencien el comportament i les interaccions dels peixos dintre el grup. En fusionar dos subgrups de peixos amb diferents nivells d'habituació al tanc experimental, observem que els individus amb més percepció de risc tendeixen a ocupar posicions més centrals i formen grups més cohesionats, d'acord amb la hipòtesis del ramat egoista. A part de posicions espacials, també observem adaptacions de comportament en la coordinació, en les dinàmiques de lideratge i en els patrons d'explosió i frenada en el moviment dels peixos. Per acabar de validar aquests resultats, desenvolupem una eina d'aprenentatge automàtic capaç d'identificar la identitat del subgrup dels peixos individuals a partir del seu comportament.També investiguem cascades de comportament espontani en bancs de peixos a partir d'allaus de gir, on grans canvis direccionals es propaguen a través del grup. Utilitzant eines de la física de la matèria condensada i de sismologia, analitzem diverses mètriques d’allaus i revelem un comportament lliure d'escala a través de distribucions de llei de potència, col·lapses i relacions d'escala. D'aquesta manera confirmem una condició necessària per a la criticalitat en bancs de peixos. També explorem el paper biològic de les allaus de gir, vinculant-les amb processos de presa de decisions col·lectives de canvis de direcció del grup. També identifiquem efectes d'interaccions amb les parets del tanc i rols influents dels individus que ocupen posicions en la perifèria. A més, aplicant la tècnica de declustering de veí més proper, basada en la identificació d’esdeveniments principals i rèpliques, descobrim correlacions espaciotemporals en esdeveniments d'allaus i una llei d'Omori amb un decaïment més ràpid en comparació amb la dinàmica típica dels terratrèmols.Finalment, explorem i extenem la tècnica de declustering del veí més proper per analitzar correlacions en processos puntuals. Mitjançant l'ús de catàlegs de terratrèmols, demostrem que aquest mètode pot, en alguns casos, produir relacions espúries d'Omori-Utsu i productivitat en absència de correlacions reals. No obstant això, avaluant la robustesa dels resultats sota variacions de nous paràmetres, demostrem que el mètode pot distingir de manera fiable rèpliques reals.En resum, aquesta tesi aporta noves perspectives sobre els mecanismes que impulsen el comportament col·lectiu en grups d'animals, destacant el paper de les interaccions socials selectives i les dinàmiques crítiques. El nostre enfocament empíric i basat en dades subratlla la complexitat dels col·lectius animals i posa les bases per a futurs estudis sobre la presa de decisions col·lectives, el lideratge i la transferència d'informació en sistemes biològics.

      SOSTENIBILITAT

      • AGUDELO VALDERRAMA, VANESSA: Integración de la relación salud humana y cambio climático en el marco de la resiliencia urbana. Propuesta metodológica de evaluación y operacionalización en un contexto Latinoamericano
        Autor/a: AGUDELO VALDERRAMA, VANESSA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: SOSTENIBILITAT
        Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 22/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 05/12/2024
        Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
        Resum de tesi: El present estudi aborda la relació entre canvi climàtic i salut humana en el marc de la resiliència urbana sota un context llatinoamericà. El qual va buscar enfortir els components climàtics i de salut mitjançant l'harmonització i integració conceptual, així com la identificació d'indicadors dins dels models de mesurament de resiliència urbana. És així com es presenta la primera proposta d'un model de mesurament de l'índex de resiliència urbana adaptat a ciutats llatinoamericanes, abordant específicament la relació entre canvi climàtic i salut. Aquest model es va validar i operacionalizó mitjançant un estudi de cas en dues comunitats vulnerables en àrees de transició urbà-rural a Santiago de Cali, Colòmbia.L'enfocament va incloure l'estimació de cinc indicadors relacionats amb salut, desastres naturals i variabilitat climàtica, socioeconòmics, governança i satisfacció, on la resiliència presenta una relació negativa respecte a la vulnerabilitat. Donada la limitació en el monitoratge i sistematització d'informació en ciutats llatinoamericanes, es va recopilar gran part de les dades a través d'entrevistes estructurades. Els resultats van revelar patrons característics de comunitats llatines altament vulnerables, com l'alt grau d'autogestió per a resoldre problemes i millorar la qualitat de vida. Aquestes troballes proporcionen elements per a inferir i prioritzar comunitats amb un fort sentit de pertinença, permetent la implementació efectiva de mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic, donada l'alta probabilitat d'apropiació i continuïtat per part d'aquestes.

      TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

      • PERAFERRER PUIGPELAT, JORDI: L’edifici fabril a la Vila de Gràcia al segle XIX
        Autor/a: PERAFERRER PUIGPELAT, JORDI
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
        Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 03/12/2024
        Data de FINAL de diposit: 17/12/2024
        Director/a de tesi: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA | DIAZ GOMEZ, CESAR
        Resum de tesi: Actualment, Gràcia és un dels districtes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. És reconegut el carisma de les seves places i carrers estrets, l’encís dels edificis que van esquivar el desgavellament edificador dels anys seixanta i setanta del s. XX i la idiosincràsia particular dels graciencs i les gracienques.És menys conegut el remarcable passat industrial de la Vila. Durant la segona meitat del segle XIX, aquesta comptava amb centenars de fàbriques que reblien l’aleshores important municipi independent, convertint-lo la tercera població de Catalunya. Aquest fet va influenciar de manera determinant a l’afaiçonament i conformació de la Vila, contribuint tant en la confecció del teixit urbà com en forjar el caràcter revolucionari i associatiu dels seus habitants encara avui en dia, que sovint tenen avantpassats que hi van treballar.L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és documentar, analitzar i transmetre aquestes fàbriques a la societat a partir de la cerca i catalogació. A tal efecte es parteix de la recerca i l’estudi de les dades generals, constructives i urbanístiques del conjunt d’edificis fabrils edificats o ja existents dins del període estudiat delimitat per dos fets cabdals de la història de la Vila: la Revolta de les Quintes l’abril de 1870 i l’annexió a la ciutat de Barcelona el 20 d’abril de l’any 1897. La tesi inclou una anàlisi de l’espai urbà per a determinar els diferents models d’inserció urbana dels edificis, l’estudi dels processos productius per comprovar la seva influència en la conformació de l’espai fabril i la definició de les tipologies edificatòries adoptades per les indústries per a poder trobar un model específic per a la Vila de Gràcia dins d’aquest interval temporal i valorar-ne la posterior evolució i transformació.

      TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

      • NARAYANAN, SUBIN: Access Mechanisms for Massive Internet of Things in 5G and Beyond Networks
        Autor/a: NARAYANAN, SUBIN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
        Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 03/12/2024
        Data de FINAL de diposit: 17/12/2024
        Director/a de tesi: MERAKOS, LAZAROS | PASSAS, NIKOLAOS
        Resum de tesi: L'Internet de les Coses Massiu (MIoT) descriu un escenari de comunicació en què molts dispositius amb bateria realitzen transmissions de dades petites, poc freqüents i principalment orientades a l'enviament. La connectivitat i gestió d'un gran nombre d'aquests dispositius plantegen reptes, i aquesta tesi busca resoldre els problemes relacionats amb el mecanisme d'accés inicial del MIoT en el context de les xarxes 5G i més enllà. La tesi comença amb una anàlisi exhaustiva de les tecnologies de l'espectre llicenciat i no llicenciat per al MIoT i explora diferents bancs de proves i simuladors per a l'anàlisi. En la fase inicial, ens centrem en les tecnologies estandarditzades de MIoT, amb èmfasi especial en el Narrow-Band Internet of Things (NB-IoT) com a component essencial per donar suport al MIoT en xarxes 5G. Analitzem el rendiment del procediment d'accés NB-IoT sota diverses densitats de xarxa i paràmetres de configuració. Els resultats condueixen a un mecanisme d'accés adaptatiu que ajusta els paràmetres d'accés segons la densitat de xarxa anticipada, millorant el rendiment del procediment.En etapes posteriors, analitzem qualitativament solucions de retransmissió basades en xarxa i en dispositius d'usuari (UE) per a aplicacions IoT, ja que donar suport efectiu a l'IoT requereix servei cel·lular en àrees de cobertura profunda. La retransmissió és una opció prometedora per a ampliar la cobertura i satisfer els requisits de bateria dels dispositius IoT. Tot i que han sorgit diverses arquitectures de retransmissió en la investigació i estandardització, encara no queda clar quina és la millor per a aplicacions IoT. Per tant, examinem les arquitectures de retransmissió i avaluem la idoneïtat de les solucions basades en UE i xarxa per a aplicacions IoT. Analitzem les solucions de retransmissió pel que fa a l'establiment de connexions, arquitectura de protocols i assignació de recursos. Els nostres resultats suggereixen que, encara que la solució de retransmissió basada en xarxa de capa-2 estandarditzada (p. ex., xarxes d'accés integrades i de retrocés) pot ser millor per gestionar molts dispositius de baixa complexitat i consum d'energia baix amb una millor gestió de la interferència, qualsevol optimització per donar suport al tràfic IoT impactarà directament les xarxes existents, com la introducció de nous senyals de control a través de la interfície Uu. En canvi, la solució de retransmissió basada en UE de capa-3 es pot optimitzar per gestionar la retransmissió massiva de l'IoT amb un impacte mínim a les xarxes existents, ja que les optimitzacions es poden fer a la interfície PC-5 amb poc efecte sobre la interfície Uu.A partir dels resultats de l’estudi qualitatiu de l’arquitectura de retransmissió, analitzem la idoneïtat de la retransmissió de capa-3 a través de la interfície NR-PC5 per donar suport a aplicacions d’IoT massiu. En particular, estudiem el mecanisme d'establiment de connexions unicast sobre la interfície NR PC5 en un escenari de cobertura parcial. A més, es proposa i analitza un conjunt d'optimitzacions del procediment NR-PC5 per donar suport efectiu a aplicacions de MIoT. Els resultats d’avaluació del rendiment, presentats en termes de probabilitat d'èxit de dades, consum d'energia dels dispositius i sobrecàrrega de senyalització, quantifiquen com la interfície NR-PC5 pot donar suport als requisits de l'IoT en l'era 5G i més enllà. La proposta de transmissió de dades petites mitjançant l'enllaç lateral i accés a nivell de trama ofereix el major guany global i pot reduir el consum d'energia del dispositiu en un 68% de mitjana i la sobrecàrrega de senyalització en un 15%, mantenint una probabilitat d'èxit de dades superior al 90% en un escenari de trànsit IoT definit per les Telecomunicacions Mòbils Internacionals (IMT) -2020.

      TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

      • GRATACÒS BATLLE, RICARD: La Carta de l'hàbitat. Aproximacions etnogràfiques i instruments d’estudi de l’espai habitat en el marc del novè CIAM d'Aix-en-Provence (1953)
        Autor/a: GRATACÒS BATLLE, RICARD
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
        Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 21/11/2024
        Data de FINAL de diposit: 04/12/2024
        Director/a de tesi: LLORENTE DIAZ, MARTA
        Resum de tesi: La tesi doctoral pivota al voltant del novè CIAM celebrat a Aix-en-Provence l’any 1953. Se centra en el treball presentat per una sèrie d’arquitectes europeus que treballaven en contextos culturals aliens al propi. Davant la necessitat de conèixer “l’altre cultural” van incorporar a la seva feina dimensions pròpies del treball de camp etnogràfic. La principal hipòtesi de la investigació és que existeix un gir etnogràfic en el treball d’aquests arquitectes moderns com a conseqüència de la necessitat d’acostar-se i conèixer les necessitats vitals d’una societat diferent de la seva.El CIAM IX es va celebrar a la Provença en motiu de la inauguració de la Unité d'Habitation de Marsella l'any anterior i es van commemorar, sobre la seva coberta, els 25 anys d'història dels CIAM. El tema de debat escollit va ser l'hàbitat humà i l'objectiu prioritari de la trobada era la redacció d'una Carta de l'hàbitat que complementés la Carta d'Atenes. Es tractava d’acabar la trobada amb una declaració solemne que proclamés el dret a l’habitatge de tots els éssers humans. La tesi explora, en primer lloc, el moment precís en què va néixer la idea de treballar en una Carta de l’hàbitat i el camí que va emprendre el cercle dels CIAM cap a “l’hàbitat” com a centre de reflexió de l’arquitectura i de la ciutat moderna. La investigació reconstrueix les “grilles” presentades pels grups CIAM d’Alger i del Marroc i tracta de profunditzar en els instruments d’estudi analítics que van utilitzar per reconèixer les realitats construïdes del Magreb. En el marc de les profundes transformacions de la geopolítica internacional acabada la Segona Guerra Mundial, alguns arquitectes i urbanistes que treballaven al Marroc i Algèria van ser sensibles a les realitats socials i culturals amb les que treballaven i van elaborar estudis, polítiques i projectes d'habitatge per a les poblacions musulmanes. Es tracta d'arquitectes que orbitaven els preceptes de la ciutat funcional, però que els van creuar amb les especificitats del context on treballaven. Assumeixen el destí industrialitzat que assoliran el Marroc i Algèria, participant d'una economia d'intercanvi internacional i prenen consciència que treballen amb una societat en plena transformació. És per això que tenen la voluntat de desplegar un hàbitat capaç d'inserir-se en aquesta societat en metamorfosi. Devem a aquests arquitectes haver dirigit la mirada cap a ciutats fetes de bidons i altres residus industrials i al fet que advertissin que, en aquestes formes construïdes, hi havia lliçons per a l’arquitectura i la ciutat moderna. La tesi doctoral també aborda les contribucions presentades al congrés centrades en l'estudi de l'espai habitat de societats no industrialitzades. L'estudi i debat sobre l'espai habitat de “pobles primitius” té representació per part d'un grup de joves estudiants d'arquitectura de l'École de Beaux Arts de París que presenten una documentació extensa realitzada després d'una llarga estada al Camerun. En aquest context, alguns dels arquitectes presents al congrés enalteixen les ensenyances de l'arquitectura realitzada per “societats primitives” que, sense les nostres destreses tècniques industrialitzades, han estat capaces de donar forma al seu hàbitat a través d’una visió del món singular, d’una cultura que per ser tan equilibrada i justa amb les seves necessitats és tan bella a ulls dels arquitectes moderns. El CIAM d’Aix-en-Provence es va acabar sense aconseguir redactar la Carta de l’Hàbitat. El que ens queda de tot aquell temps és un esperit i una energia en què d’una època en què arquitectes i urbanistes van aspirar a resoldre el problema de l’habitatge a gran escala. Eren uns idealistes i van percebre la necessitat de col·laborar amb disciplines diverses. Van temptejar els mètodes propis de l’etnografia sense saber-ne i es van apropar a la sociologia per arribar a restablir la dignitat perduda de l’hàbitat dels éssers humans.

      Darrera actualització: 03/12/2024 05:30:28.

      Llistat de tesis defensades per any

      Loading...

      No hi ha registres per mostrar.

      Darrera actualització: 03/12/2024 06:01:40.

      Publicacions associades a les tesis

      Projectes de recerca

      DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
      01/01/202431/12/2027Unite! Doctoral Network in Energy StorageCommission of European Communities
      01/12/202330/11/2026J-03163AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/09/202231/08/2025Tecnologías energéticas del hidrógeno impulsadas por ingeniería de interfaz de catalizadores amorfos/cristalinosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      23/12/202122/12/2024Cátedra Argos de investigación y formación en seguridad nuclear y protección radiológica en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de CatalunyaCONSEJO DE SEGURIDAD NUCLEAR
      01/09/202131/08/2023Understanding the Dynamic Nature of Catalysts for Methane Abatement ReactionsCommission of European Communities
      01/09/202131/08/2025Remansos urbanos en barrios vulnerablesAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      20/07/202120/07/2021Electro-chemical sensor and coating method, production method and corresponding uses.
      01/06/202131/12/2024Microscopio electrónico de barrido de emisión de campo (alta resolución): SXES, EBSD, EDS y con accesorios de Nanoindentación in situAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      04/05/202131/10/2021Diagnosi de la transformació de l’ús de les terrasses en espai públic. Impacte sobre la zonificació de les ordenances de taxes fiscals de les terrasses.Ajuntament de Barcelona
      01/01/202131/12/2025Ayuda adicional RYC2019-026704-I para la ejecución de actividades de investigaciónAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      01/01/202131/12/2021Treball de mostres de control dins del Pla de vigilància radiològica ambiental de la Central Nuclear d'Ascó.GENCAT-DEP TERRITORI I SOSTENIB
      15/09/202015/12/2020Study of the photochemical reaction to synthesize ammonia from nitrogen and hydrogen using the catalyst based on permanently polarized hydroxyapatite doped with Pd nanoparticles.Optimization of reactiB. BRAUN SURGICAL, S.A.
      23/07/202022/06/2021MACROSENSE- Sensor espectroscòpic de metà basat en silici macroporós per a la monitoratge de gasoductes de gas naturalAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      13/07/202013/07/2020Filtro óptico pasa-banda con bandas laterales bloqueadas
      01/03/202028/02/2021Development of a low-cost and do-it-yourself hydrodynamic measurement device for monitoring oceanographic variables in developing countries.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
      02/02/202002/01/2024CONVENIO ENTRE EL CONSEJO DE SEGURIDAD NUCLEAR Y LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA, SOBRE UN PROGRAMA DE VIGILANCIA RADIOLÓGICA AMBIENTAL (RED DE ESTACIONES DE MUESTREO)CONSEJO DE SEGURIDAD NUCLEAR
      26/11/201931/12/2020Generación de hidrógeno solar empleando ópalos inversos de titania dopados y fotocatalíticosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      11/11/201920/12/2019Mesures d'absorció/desorció de CO2REFTRANS SA
      01/11/201931/10/2022University Network for Innovation, Technology and EngineeringEuropean Commission
      01/07/201931/12/2022001-P-001722_Fusió a Catalunya (Fusion Cat)GENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO
      01/05/201931/01/2020DISSENY D'UN SISTEMA DE LAMEL·LES FILTRANTS I FOTOCATALÍTIQUES PEL SANEJAMENT DE L'AIRE DE VENTILACIÓ DELS EDIFICIS. SISTEMA APTE PER SER INCORPORAT EN DIVERSES CONFIGURACIONS DE FAÇANA DE DOBLE PELLAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/04/201931/12/2023Bimetallic catalyst knowledge-based development for energy applicationsCommission of European Communities
      29/01/201928/07/2019Desenvolupament de tasques per a la millora de teixits d'altes prestacionsAPRESTOS DE LANERIA, S.A.
      14/01/201902/04/2022Simulació i desenvolupament de reactors catalítics per la tecnologia de l'hidrogen.AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/01/201930/09/2022Preparación mecanoquímica de catalizadores para aplicaciones energéticas: activación de metano y producción de hidrógenoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      01/01/201931/12/2022001-P-001646_BASE 3DGENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO

      Professorat i grups de recerca

      Grups de recerca

      Professorat

      Projectes de recerca

      DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
      01/01/202431/12/2027Unite! Doctoral Network in Energy StorageCommission of European Communities
      01/12/202330/11/2026J-03163AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/09/202231/08/2025Tecnologías energéticas del hidrógeno impulsadas por ingeniería de interfaz de catalizadores amorfos/cristalinosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      23/12/202122/12/2024Cátedra Argos de investigación y formación en seguridad nuclear y protección radiológica en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de CatalunyaCONSEJO DE SEGURIDAD NUCLEAR
      01/09/202131/08/2023Understanding the Dynamic Nature of Catalysts for Methane Abatement ReactionsCommission of European Communities
      01/09/202131/08/2025Remansos urbanos en barrios vulnerablesAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      20/07/202120/07/2021Electro-chemical sensor and coating method, production method and corresponding uses.
      01/06/202131/12/2024Microscopio electrónico de barrido de emisión de campo (alta resolución): SXES, EBSD, EDS y con accesorios de Nanoindentación in situAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      04/05/202131/10/2021Diagnosi de la transformació de l’ús de les terrasses en espai públic. Impacte sobre la zonificació de les ordenances de taxes fiscals de les terrasses.Ajuntament de Barcelona
      01/01/202131/12/2025Ayuda adicional RYC2019-026704-I para la ejecución de actividades de investigaciónAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      01/01/202131/12/2021Treball de mostres de control dins del Pla de vigilància radiològica ambiental de la Central Nuclear d'Ascó.GENCAT-DEP TERRITORI I SOSTENIB
      15/09/202015/12/2020Study of the photochemical reaction to synthesize ammonia from nitrogen and hydrogen using the catalyst based on permanently polarized hydroxyapatite doped with Pd nanoparticles.Optimization of reactiB. BRAUN SURGICAL, S.A.
      23/07/202022/06/2021MACROSENSE- Sensor espectroscòpic de metà basat en silici macroporós per a la monitoratge de gasoductes de gas naturalAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      13/07/202013/07/2020Filtro óptico pasa-banda con bandas laterales bloqueadas
      01/03/202028/02/2021Development of a low-cost and do-it-yourself hydrodynamic measurement device for monitoring oceanographic variables in developing countries.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
      02/02/202002/01/2024CONVENIO ENTRE EL CONSEJO DE SEGURIDAD NUCLEAR Y LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA, SOBRE UN PROGRAMA DE VIGILANCIA RADIOLÓGICA AMBIENTAL (RED DE ESTACIONES DE MUESTREO)CONSEJO DE SEGURIDAD NUCLEAR
      26/11/201931/12/2020Generación de hidrógeno solar empleando ópalos inversos de titania dopados y fotocatalíticosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      11/11/201920/12/2019Mesures d'absorció/desorció de CO2REFTRANS SA
      01/11/201931/10/2022University Network for Innovation, Technology and EngineeringEuropean Commission
      01/07/201931/12/2022001-P-001722_Fusió a Catalunya (Fusion Cat)GENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO
      01/05/201931/01/2020DISSENY D'UN SISTEMA DE LAMEL·LES FILTRANTS I FOTOCATALÍTIQUES PEL SANEJAMENT DE L'AIRE DE VENTILACIÓ DELS EDIFICIS. SISTEMA APTE PER SER INCORPORAT EN DIVERSES CONFIGURACIONS DE FAÇANA DE DOBLE PELLAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/04/201931/12/2023Bimetallic catalyst knowledge-based development for energy applicationsCommission of European Communities
      29/01/201928/07/2019Desenvolupament de tasques per a la millora de teixits d'altes prestacionsAPRESTOS DE LANERIA, S.A.
      14/01/201902/04/2022Simulació i desenvolupament de reactors catalítics per la tecnologia de l'hidrogen.AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/01/201930/09/2022Preparación mecanoquímica de catalizadores para aplicaciones energéticas: activación de metano y producción de hidrógenoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      01/01/201931/12/2022001-P-001646_BASE 3DGENCAT - DEPT. D'EMPRESA I OCUPACIO

      Qualitat

      El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

      Verificació

            Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

            Indicadors