ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR: Comportamiento Ético: Identidad Moral, Atención Moral y su papel en la Construcción del Liderazgo Ético
  
  Autor/a: GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: OLIVELLA NADAL, JORGE | GIROTTO, MICHELE
  Resum de tesi: Quan un líder actua sense ètica, tota l’organització es veu sacsejada; quan exerceix el lideratge amb integritat, inspira cultures sostenibles i reforça la confiança social. Aquesta tesi doctoral aborda el repte de comprendre com els líders perceben i exerceixen el seu propi comportament ètic, posant el focus en dos motors interns fonamentals: la identitat moral i l’atenció moral. Aquests factors, sovint invisibles en el discurs quotidià de les organitzacions, diferencien un lideratge formal d’un lideratge autèntic, capaç de generar legitimitat, resiliència i compromís en contextos complexos.La recerca parteix d’un diagnòstic clar: els escàndols financers, les males pràctiques corporatives i les creixents exigències socials de transparència han situat l’ètica al centre de l’agenda empresarial. Tanmateix, la majoria dels estudis previs han analitzat el lideratge ètic des de la perspectiva dels subordinats o en contextos anglosaxons, deixant de banda el punt de vista del propi líder i l’anàlisi de realitats culturals específiques, com ara el context espanyol. Aquesta és la bretxa que la tesi pretén abordar.L’estudi es desenvolupa en dues fases. La primera presenta una anàlisi bibliomètrica i una revisió sistemàtica de més de trenta anys de literatura científica, que identifica tres pilars teòrics del lideratge ètic: les teories basades en valors, la teoria del desenvolupament moral cognitiu i la teoria de l’aprenentatge social. Aquesta revisió posa de manifest la fragmentació dels enfocaments existents i l’escassetat d’estudis empírics centrats en l’autopercepció dels líders, així com la necessitat d’incorporar variables com el gènere, l’edat i el nivell jeràrquic.La segona fase construeix un model empíric aplicat al context espanyol. Amb aquesta finalitat, l’escala clàssica de lideratge ètic es valida i s’adapta psicomètricament a l’autopercepció dels líders mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries, proves de fiabilitat i models d’equacions estructurals. El procés inclou la revisió per part d’experts, proves pilot i l’administració de qüestionaris a una mostra de directius de diferents sectors. El resultat és una escala robusta i adaptada al context que identifica tres dimensions del lideratge ètic autopercbut: la presa de decisions integradora, el reforç dels comportaments ètics i l’exemple personal del líder com a model de conducta.Els resultats mostren que la identitat moral i l’atenció moral influeixen de manera significativa en aquestes dimensions, tot i que de forma diferenciada. La internalització de la identitat moral prediu la integració de principis ètics en la presa de decisions, mentre que la simbolització de la identitat moral i l’atenció moral reflexiva expliquen la tendència a reforçar els comportaments ètics. A més, variables com el gènere, l’edat, l’experiència directiva i la posició jeràrquica actuen com a moderadores, indicant que el lideratge ètic emergeix de la interacció entre característiques personals i professionals.En conjunt, aquesta tesi demostra que el lideratge ètic no és un codi abstracte ni un discurs superficial, sinó una pràctica arrelada en la coherència interna del líder, reflectida en la presa de decisions i projectada en la cultura organitzativa, contribuint al desenvolupament d’organitzacions més justes i sostenibles.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• ANTONELLI, NICOLÒ: CFD techniques for IBRA-type discretizations
  
  Autor/a: ANTONELLI, NICOLÒ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 18/05/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | ZORRILLA MARTÍNEZ, RUBÉN
  Resum de tesi: L’Anàlisi Isogeomètrica (IGA) permet la representació exacta de la geometria a partir del CAD i proporciona espais d’aproximació d’alt ordre i elevada continuïtat. Malgrat aquests avantatges, la seva adopció industrial continua sent limitada a causa de l’estructura multipedaç dels models CAD i de la dificultat de construir parametritzacions volumètriques adequades per a l’anàlisi. Les tècniques d’IGA immersa i basades en trimming redueixen les restriccions de mallat, però hereten el problema de les petites cel·les tallades (small cut-cell problem), que sovint condueix a un mal condicionament sever i a una degradació del rendiment dels solvers.Aquesta tesi investiga si la filosofia lliure de cel·les tallades del Shifted Boundary Method (SBM) es pot transferir al context isogeomètric per combinar fidelitat geomètrica, alta precisió i robustesa en el condicionament. En primer lloc, es desenvolupa una formulació SBM--IGA lliure de penalització per a problemes el·líptics. S’obtenen taxes de convergència òptimes per a condicions de contorn de Dirichlet, i els sistemes resultants presenten l’escalat esperat del nombre de condició, evitant el deteriorament típic dels enfocaments basats en trimming.Posteriorment, el marc s’estén a formulacions mixtes i a fluxos de Stokes incompressibles, incloent-hi models viscoplàstics no newtonians. Finalment, el Gap--Shifted Boundary Method es generalitza a l’acoblament multipedaç no conforme. S’admeten discrepàncies arbitràries de malla, heterogeneïtat en el grau polinòmic i refinament local sense introduir graus de llibertat addicionals, mantenint una convergència òptima i un condicionament favorable.En conjunt, la tesi estableix un marc isogeomètric immers geomètricament flexible i intrínsecament ben condicionat, adequat per a la simulació integrada amb CAD.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• PÉREZ QUINTANA, MARC: Multimodal Data Fusion for Multiple Object Tracking: A Reference Perception System for ADAS and AV Functions Validation
  
  Autor/a: PÉREZ QUINTANA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 02/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: AGUDO MARTÍNEZ, ANTONIO
  Resum de tesi: L'any 2021, 1,19 milions de persones van morir en accidents de trànsit, sent aquests la principal causa de mort en persones de 5 a 29 anys. La majoria daquests accidents són causats pel conductor; per tant, els vehicles automatitzats representen una oportunitat única per reduir la mortalitat i millorar la seguretat viària. Tot i això, la implementació i adopció a gran escala de vehicles automatitzats segurs requereixen un procediment de validació robust, que inclogui proves a la carretera, que són significativament més complexes que les proves en pistes d'assaig o en simulació, ja que no es disposa de dades de referència sobre els objectes que envolten el vehicle que s'està avaluant. Aquesta tesi estudia com construir un sistema de percepció de referència que suporti la validació de vehicles automatitzats a la carretera. Analitzem la detecció d'objectes en núvols de punts i presentem un mètode d'agrupament de punts per detectar objectes independentment de la seva classe. Aquestes deteccions es poden projectar al pla imatge per combinar-se amb deteccions basades en imatges, millorant la robustesa i afegint la informació de classe. També presentem un mètode que fa servir prototips de classe, definits com la mitjana i la covariància de les característiques d'aquesta classe, per millorar el rendiment d'un detector d'objectes basat en aprenentatge en núvols de punts. Les deteccions d'objectes de diferents modalitats es poden combinar en el mètode de seguiment de múltiples objectes presentat, que funciona sense assumir la sincronització de sensors i es pot adaptar per incloure informació d'objectes de qualsevol font, com les comunicacions entre vehicles, i inclou la gestió d'errors comuns poc estudiats a la literatura: errors en les classificacions i estimacions parcials de la mida de l'objecte. Aquests detectors d'objectes i el mètode de seguiment de múltiples objectes poden avaluar-se amb una nova metodologia proposada per avaluar sistemes de percepció centrada en la seguretat, que utilitzem per avaluar l'efecte en el rendiment de la detecció d'objectes de diferents condicions meteorològiques i les capes de robustesa incloses en protocols de prova recents. També presentem una metodologia per extreure escenaris en formats estandarditzats, a partir d'enregistraments d'imatges i núvols de punts, que es poden utilitzar directament en un simulador. Finalment, analitzem com l'extracció d'escenaris, combinada amb altres eines, pot ajudar a validar vehicles automatitzats a la carretera.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• SUVORKIN, VLADIMIR: Robust positioning using hybridization of GNSS with other measurements of opportunity
  
  Autor/a: SUVORKIN, VLADIMIR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ROVIRA GARCIA, ADRIÀ | GONZÁLEZ CASADO, GUILLERMO
  Resum de tesi: Assolir un posicionament robust en plataformes terrestres i UAV continua sent un repte en presencia de multipath, visibilitat satel·lital parcial i canvis rapids en la qualitat de les observacions, especialment en escenaris urbans i embeguts. Al mateix temps, els telefons intel·ligents i els receptors embeguts moderns proporcionen cada cop mes observacions multiconstel·lacio i de doble frequencia, mesures de fase portadora i fluxos IMU aprofitables per al posicionament assistit.La present tesi aborda aquestes condicions mitjancant un marc robust d'integracio GNSS/IMU, avaluat en sensors de diferents graus, des de plataformes de grau de navegacio fins a telefons intel·ligents de consum.El marc esta concebut no nomes per al post-processament fora de linia, sino tambe per a operacio en temps real i en sistemes encastats, seguint una estructura d'execucio determinista adequada per a aquest tipus de desplegament.Les conclusions de la recerca son:Primer, s'ha desenvolupat un marc unificat de processament per a la integracio GNSS/IMU utilitzant observables GNSS crus, no diferenciats i no combinats (codi, fase portadora i Doppler) i mesures inercials.Segon, s'ha adoptat una arquitectura de Filtre d'Informacio en Arrel Quadrada (SRIF) com a nucli de l'estimador, la qual cosa permet una implementacio numericament robusta i una estructura de programari compartida per al processament GNSS-only, la fusio en acoblament lax (LC) i la fusio en acoblament estret (TC).Tercer, l'analisi de desviacio d'Allan s'ha utilitzat de manera sistematica per identificar parametres de soroll inercial i per configurar el model de soroll de proces del filtre de navegacio en diferents classes d'IMU, millorant la coherencia de l'ajust quan les especificacions del fabricant son incompletes.Quart, la validacio experimental en multiples conjunts de dades independents, que abasten diferents condicions GNSS i graus d'equipament, mostra que la fusio LC aporta les millores practiques mes consistents, especialment en continuitat i robustesa davant degradacions breus de GNSS, i sovint millora el comportament tipic de la solucio quan la qualitat de les dades inercials es adequada.Cinque, en entorns urbans densos, amb multipath intens i emmascarament, el rendiment del posicionament continua limitat de manera fonamental per la qualitat de la mesura GNSS i el nivell de correccions; l'ajuda inercial mitiga interrupcions de curt termini, pero no elimina el sostre d'error del costat GNSS.Finalment, en conjunt, la tesi demostra un marc d'integracio GNSS/IMU transferible i numericament estable, una metodologia reproduible basada en Allan per configurar IMUs heterogenis al filtre, i una via realista cap a un posicionament robust en condicions de camp.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• PAVO FERNÁNDEZ, EVA: Coastal dynamics and resilience in the low-engineered coast of Mozambique
  
  Autor/a: PAVO FERNÁNDEZ, EVA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSETB Sala TeleensenyamentEdifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1Campus Nord Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: GRACIA GARCIA, VICENTE | GRIFOLL COLLS, MANUEL
  Resum de tesi: Les zones costaneres són entorns crucials i sensibles que estan cada cop més en risc a causa del canvi climàtic. Tot i això, persisteix una bretxa de recerca significativa en la integració de les diverses escales d'anàlisi costanera, des de contextos geomorfològics a llarg termini fins a curt termini (esdeveniments extrems), en zones amb escassa informació, com és el cas de Moçambic.Aquesta tesi aborda aquesta bretxa mitjançant un enfocament integral i multiescala per estudiar la costa dinàmica i poc investigada de Moçambic.La regió serveix com a cas d'estudi, presentant una geomorfologia diversa i una alta vulnerabilitat als ciclons tropicals dins d'un context d'escassetat de dades.La recerca utilitza imatges de satèl·lit d'alta resolució, dades hidrodinàmiques, cartografia geomorfològica i modelat numèric basat en processos per proporcionar una avaluació holística dels processos costaners.En unir les escales entre la teledetecció, el context geomorfològic i el modelat numèric, aquesta tesi pretén avançar en la comprensió predictiva del canvi costaner a Moçambic. S'espera que els resultats proporcionin una base científica per a una gestió costanera informada, donin suport a la resiliència climàtica i ofereixin una plantilla transferible per estudiar altres costes vulnerables i amb escassetat de dades a nivell mundial.
  
• SÁNCHEZ-ARCILLA ROSANAS, AGUSTÍN: PREDICTIVE MAINTENANCE OF HARBOUR STRUCTURES AND COASTAL SYSTEMS
  
  Autor/a: SÁNCHEZ-ARCILLA ROSANAS, AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ALTOMARE, CORRADO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral contribueix a la comprensió i gestió dels sistemes costaners, tant mediterranis com atlàntics, davant les pressions creixents del canvi climàtic i l’acció humana. La metodologia proposada combina l’anàlisi morfodinàmica de platges, l’estudi del comportament de les infraestructures a la zona de costa i les rutes i acords per a una adaptació basada en la restauració. Aquesta metodologia considera les barreres per a la restauració de la costa, proposant “activadors” que es recolzen en tècniques d’enginyeria costanera, models basats en processos, tècniques d’aprenentatge automàtic i marcs de governança de l’adaptació per obtenir un enfocament integral del sistema costaner. Així es pot predir y analitzar com una platja típica pot evolucionar sota escenaris climàtics futurs i quines són les respostes socials més adequades.La metodologia d’adaptació climàtica s’ha desenvolupat per dues platges mediterrànies, sistemes dinàmics però caracteritzats per l’escassetat de sediments, la pressió de la urbanització i la reduïda disponibilitat d’espai d’acomodació. Aquests factors, juntament amb la pressió antròpica, incrementen el risc d’erosió i redueixin la resiliència de les platges. La primera contribució d’aquesta tesi desenvolupa, dins l’article “Coastal Adaptation Pathways and Tipping Points for Typical Mediterranean Beaches under Future Scenarios”, una metodologia per a identificar els punts límit per a l’adaptació de platges mediterrànies sota temporals amb períodes de retorn de 50 i 100 anys, combinats amb l’augment projectat del nivell del mar. La recerca quantifica el moment en què mesures convencionals com l’aportació artificial de sorra, el reforç dunar o la protecció estructural perden eficàcia, proposant les trajectòries d’adaptació més adients des d’un punt de vista tècnic, econòmic i social. Els resultats proporcionen una base per a decisions proactives, la qual cosa permet gestionar la costa de manera flexible, tot evitant una protecció reactiva amb alt impacte i empremta de carboni.A partir d’aquesta comprensió sistèmica, la segona contribució de la tesi es presenta en l’article “Morphodynamic Predictions Based on Machine Learning: Performance and Limits for Pocket Beaches near the Bilbao Port”. Aquest treball analitza l’ús de la intel·ligència artificial en la predicció i projecció costanera. A partir de conjunts de dades hidro-morfodinàmiques d’alta resolució, associats a platges encaixades afectades per intervencions portuàries, el rendiment predictiu dels models d’aprenentatge automàtic (ML) es comparen amb metodologies convencionals. Els resultats mostren que els models basats en ML presenten una elevada capacitat predictiva a curt i mitjà termini per capturar respostes complexes de la línia de costa, tot i que el seu rendiment és més limitat sota condicions extrapolades o extremes. Aquest estudi contribueix a integrar l’enginyeria costanera amb la intel·ligència artificial, proporcionant eines escalables per a sistemes d’alerta primerenca i monitoratge costaner adaptatiu.La clau de volta per a una restauració costanera sostenible, tercera contribució de la Tesi, es desenvolupa en l’article “Coastal Restoration Agreements under Climate Change: Barriers and Enablers”. Aquest treball lliga l’anàlisi des dels processos físics amb els mecanismes de governança per a solucionar el dèficit d’adaptació present a les zones costaneres. Fins i tot quan les trajectòries tècniques o físiques d’adaptació són conegudes, la seva implementació es veu condicionada per la fragmentació institucional, la rigidesa normativa i la percepció social. Mitjançant una anàlisi basada en casos, aquesta recerca identifica les principals barreres i factors facilitadors de la restauració costanera sota la incertesa climàtica.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• HOUCHMAND, LAURA JO: Integrated assessment of passive rooftop strategies and photovoltaic on building energy demand and urban heat island effects under current and future Mediterranean climates
  
  Autor/a: HOUCHMAND, LAURA JO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/04/2026
  Data de lectura: 02/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC ESEIAATTerrassa, TR5, Aula 2.0a 226Carrer de Colom, 15, 08222 Terrassa, Barcelona
  Director/a de tesi: GASSO DOMINGO, SANTIAGO | MACARULLA MARTÍ, MARCEL
  Resum de tesi: La mitigació i adaptació al canvi climàtic són reptes urgents, en particular en les ciutats mediterrànies on l’augment de la temperatura, els creixents efectes d’Illa de Calor Urbana (UHI) que incrementen la demanda de refrigeració i l'escassetat d’aigua intersecten. Les teulades representen una interfície crítica per a la transformació responsiva al clima dels edificis, ja que ofereixen un potencial substancial per a estratègies passives, com teulades fredes i teulades verdes, i tecnologies renovables actives, particularment sistemes fotovoltaics (PV). Malgrat la investigació exhaustiva sobre tecnologies de teulades, persisteixen quatre bretxes clau en el coneixement: (1) la insuficient avaluació durant tot l’any de l’impacte de UHI dels sistemes PV muntats a teulades combinats amb estratègies de coberta passives; (2) la limitada avaluació integrada de teulades verdes amb sistemes PV considerant tots dos la demanda energètica de l’edifici i les implicacions climàtiques urbanes; (3) la falta d’anàlisis comparatives de l’impacte d’estratègies de coberta passives sota els futurs escenaris climàtics mediterranis projectats sobre la demanda energètica dels edificis; i (4) la quantificació insuficient dels impactes de la integració de sistemes fotovoltaics amb estratègies passives de coberta en la demanda energètica dels edificis sota escenaris futurs de canvi climàtic.Aquesta investigació doctoral aborda aquestes bretxes mitjançant un marc metodològic, estructurat i basat en simulacions. El treball comença amb una dirigida revisió de la literatura per establir el context científic de les estratègies de coberta actives i passives en climes mediterranis i definir les qüestions de la investigació.Constituint-se sobre aquestes bretxes, les simulacions dinàmiques energètiques d’edificis són dutes a terme fent servir DesignBuilder amb EnergyPlus com a motor de càlcul.Barcelona (classificació climàtica Csa) serveix com a ubicació del cas d’estudi. Les condicions climàtiques actuals són representades amb dades (1975-2021) d’Any Meteorològic Típic (TMY) d’alta resolució, mentre les condicions futures són avaluades utilitzant arxius TMY transformats basats en la metodologia de l’annex 80 de IEA EBC, sota els escenaris RCP4.5 i RCP8.5 per a horitzons de mitjà termini (2047-2060) i llarg termini (2087-2100).Una teulada mediterrània típica com teulada bàsica (BR) serveix com a cas de referència i és comparat amb estratègies passives, incloent-hi teulada freda (CR), teulada amb substrat sense vegetació (SR) i grans teulades verdes sota diferents regims d’irrigació (EGR, EGRmin, EGRmax), així com les seves integracions amb sistemes PV de teulada. Els indicadors clau de rendiment inclouen fluxos de calor convectiu de les superfícies de PV i teulades (contribució a UHI), fluxos de calor conductiu a través de la teulada, i demanda anual de calefacció i refrigeració (demanda d’energia de l’edifici), així com la generació elèctrica PV.Les troballes d’aquesta tesi destaquen les compensacions entre eficiència energètica, calor urbà, ús d’aigua impactes al clima futur, emfatitzant la necessitat d’estratègies de coberta sensibles al clima i específiques de la tipologia.
  

ENGINYERIA CIVIL

• DAR, ZULKEEFAL: Artificial Neural Networks Augmented Reduced Order Models for Fluid-Based Optimization Problems
  
  Autor/a: DAR, ZULKEEFAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2026
  Data de lectura: 18/05/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: CODINA ROVIRA, RAMON | BAIGES AZNAR, JOAN
  Resum de tesi: Aquest treball presenta un marc de modelització d’ordre reduït augmentat mitjançant xarxes neuronals artificials (ANN) per a problemes d’optimització transitoris basats en fluids. La metodologia es basa en un model d’ordre reduït basat en projecció (PROM) derivat d’una formulació d’elements finits estabilitzada mitjançant multiescala variacional. Tot i que els PROM ofereixen importants estalvis computacionals, la seva capacitat predictiva es deteriora en règims fortament no lineals i sota variacions paramètriques, especialment quan s’empren dins de bucles d’optimització transitoris. Per garantir l’eficiència computacional durant les avaluacions repetides requerides pel procediment d’optimització i la naturalesa transitòria del problema, s’incorpora la hiper-reducció en el marc reduït. Tot i que això redueix encara més el cost computacional, introdueix una aproximació addicional que pot amplificar la pèrdua de precisió ja causada per la truncació modal.Per abordar aquestes limitacions, s’introdueix una estratègia de correcció basada en dades en la qual una ANN s’entrena per aproximar l’error en el sistema reduït completament discret. En lloc de substituir el model reduït o corregir directament la solució, la ANN s’integra com un terme de correcció additiu en les equacions reduïdes completament discretes. En aquest sentit, actua com un model de tancament que compensa els efectes combinats de la truncació modal i la hiper-reducció. La correcció restableix la consistència entre l’evolució reduïda i la solució d’alta fidelitat subjacent, preservant al mateix temps l’estructura original de projecció de Galerkin.El marc proposat s’avalua en el context de l’optimització de forma aerodinàmica a baix nombre de Reynolds i alt angle d’atac, on les característiques no lineals del flux desafien els models reduïts estàndard. L’optimització es duu a terme mitjançant una estratègia basada en gradients, i el model reduït augmentat amb ANN s’utilitza com a substitut per accelerar l’avaluació de la funció objectiu dins del bucle d’optimització. Els resultats demostren que l’enfocament proposat millora significativament la precisió predictiva en comparació amb el model reduït clàssic basat en projecció, mantenint al mateix temps estalvis computacionals substancials respecte al model d’ordre complet.
  
• LOPEZ CHACON, SERGIO RICARDO: Enhanced short-term prediction of high streamflow combining physically based and machine learning models
  
  Autor/a: LOPEZ CHACON, SERGIO RICARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/04/2026
  Data de lectura: 11/06/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | SALAZAR GONZÁLEZ, FERNANDO
  Resum de tesi: Els models d’aprenentatge automàtic han demostrat un gran potencial en l’última dècada per a la predicció de cabals. Tot i assolir una precisió considerable, aquests models encara presenten algunes limitacions i aspectes poc explorats en aquest àmbit: la disminució de la precisió en cabals elevats, les aplicacions d’estimació de la incertesa i la interpretació hidrològica dels models. Els valors de cabal elevat són els més rellevants per als sistemes d’alerta primerenca de mitigació d’inundacions. Tanmateix, aquests registres són escassos en les dades. Per això, s’observa una disminució de la precisió, que s’accentua en escenaris extrapolats. Aquesta tesi proposa dues metodologies que donen suport als models d’aprenentatge automàtic amb les sortides d’un model basat en principis físics per millorar les capacitats de predicció en cabals elevats. La primera metodologia produeix un model d’aprenentatge automàtic entrenat amb una combinació d’esdeveniments observats i esdeveniments sintètics de cabals elevats generats per un model basat en principis físics. La segona metodologia crea un model híbrid que combina sortides d’un model basat en principis físics i la predicció dels seus residus mitjançant un model d’aprenentatge automàtic. Ambdues metodologies han mostrat millores en la precisió en comparació amb models entrenats únicament amb dades observades, assolint reduccions de l’error quadràtic mitjà superiors al 23% per a valors de cabal superiors al període de retorn de 3 anys a l’àrea d’estudi. Tanmateix, la segona metodologia aconsegueix aproximacions més properes al valor màxim observat, amb capacitats significatives d’extrapolació.Malgrat la precisió, la incertesa associada al model és un tema principal a explorar. En la tesi es desenvolupa una metodologia per estimar la incertesa de la sortida d’un model de predicció de cabals mitjançant tècniques d’aprenentatge automàtic. Els resultats de la metodologia mostren que les distribucions dels residus es poden descriure de manera acceptable. En conseqüència, l’interval d’incertesa cobreix el 87,9% dels valors observats superiors al període de retorn de 3 anys, amb una amplada d’interval significativament menor que la del mètode Box-Cox àmpliament utilitzat. Finalment, s’aborda la interpretació hidrològica d’un model d’aprenentatge automàtic per a la predicció de cabals. Els resultats mostren que el model pot identificar àrees de la conca la escorrentia de les quals contribueix de manera considerable al punt de control, així com períodes de saturació prèvia del sòl i l’impacte dels valors més elevats de precipitació en la predicció del model. Quan l’hidrograma presenta una pujada pronunciada, el model considera de manera acceptable la precipitació acumulada recent com la característica més rellevant, juntament amb la saturació prèvia. A mesura que s’apropa el pic de l’hidrograma i durant la fase de descens, el cabal previ adquireix més rellevància, recolzat per l’escorrentia de regions distants. El model d’aprenentatge automàtic pot interpretar adequadament el sistema de la conca i proporcionar informació valuosa.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• VILELLA VEGA, MANEL: Enhanced modulation strategies for a high-efficiency energy conversion system for electric vehicles
  
  Autor/a: VILELLA VEGA, MANEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ZARAGOZA BERTOMEU, JORDI | BERBEL ARTAL, NÉSTOR
  Resum de tesi: La transició global cap als vehicles elèctrics (VE) ha intensificat la demanda d’electrònica de potència d’alta eficiència. Els carregadors embarcats On-Board Chargers (OBC) i els sistemes de conversió d’energia bidireccionals són essencials per gestionar el flux d’energia entre la xarxa elèctrica i la bateria del vehicle. Aquests sistemes han de ser compactes, lleugers i capaços d’oferir una alta densitat de potència per satisfer els requisits de l’automoció moderna. En aquest context, la conversió DC-DC bidireccional aïllada, i en particular el convertidor DAB, ha emergit com una tecnologia clau gràcies al seu aïllament galvànic inherent i al seu alt rendiment. Per assolir una elevada densitat de potència i eficiència, aquesta recerca utilitza semiconductors de banda ampla (WBG), concretament dispositius de Nitrur de Gal·li (GaN), que permeten freqüències de commutació més elevades en comparació amb el silici tradicional.L’objectiu principal d’aquest treball doctoral és optimitzar les tècniques de control i modulació per explotar tot el potencial dels semiconductors de GaN, tot mitigant els reptes associats al funcionament a alta freqüència, com ara els efectes paràsits, la gestió tèrmica i les interferències electromagnètiques (EMI). La recerca s’estructura al voltant de quatre contribucions principals.En primer lloc, la tesi avalua experimentalment un convertidor DAB no ressonant basat en GaN, analitzant els compromisos entre la freqüència de commutació, l’eficiència i les EMI. Es demostra que amb l’augment de la freqüència de commutació fins a 200 kHz es manté una alta eficiència, alhora que permet una reducció significativa de la mida dels components passius sense comprometre la compatibilitat electromagnètica.En segon lloc, s’introdueix una quantificació matemàtica del corrent DC en règim estacionari en convertidors DAB no ressonants. La formulació, que té en compte les variacions de la resistència dels semiconductors i els desajustos temporals, es valida experimentalment i s’acobla a una estratègia de control de compensació de tensió en bucle tancat per mitigar de manera efectiva aquests corrents DC paràsits.En tercer lloc, es desenvolupa una modulació de freqüència variable per reduir els corrents de pic transitoris durant l’arrencada i les variacions de càrrega.Finalment, la tesi explora la connexió modular en sèrie-paral·lel de convertidors per escalar el sistema a diferents tensions de bateria dels VE.
  

ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL

• ORTEGA OLIVA, NARCISO: FRONTEX Y LA FRONTERA MEDITERRÁNEA: UN NUEVO MODELO PARA RECUPERAR LA HUMANIDAD EN EL MAR
  
  Autor/a: ORTEGA OLIVA, NARCISO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de lectura: 21/05/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FNB
  Director/a de tesi: RODRIGO DE LARRUCEA, JAIME
  Resum de tesi: L'informe ofereix una anàlisi crítica i raonada de l'evolució de FRONTEX i de la gestió fronterera europea, combinant aspectes jurídics, polítics, sociològics i operatius. Utilitza una metodologia sòlida amb dades empíriques, treball de camp, anàlisis comparatives internacionals, eines estadístiques avançades com l'anàlisi de correspondència múltiple i les proves de qui-quadrat, així com gràfics i taules que faciliten la comprensió dels resultats. Identifica problemes estructurals com la militarització encoberta, l'externalització de responsabilitats i la crisi de legitimitat de FRONTEX, i proposa solucions concretes i viables per a una reforma estructural cap a un model més ètic, transparent i respectuós amb els drets humans. Pretén contribuir al debat acadèmic i jurídic sobre la gestió fronterera europea amb rigor científic.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• NAVARRO GRANADOS, JORDI: Theoretical and Experimental Study on Cold-Formed Elements for Steel Framing in Seismic Areas
  
  Autor/a: NAVARRO GRANADOS, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: ETSEIBUPC, Campus SudAula CapellaAv. Diagonal, 647.08028 Barcelona
  Director/a de tesi: CASAFONT RIBERA, MIQUEL | BOVÉ TOUS, ORIOL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi teòric i experimental sobre elements conformats en fred per a sistemes estructurals d’acer resistents als sismes. L’objectiu principal és avaluar la viabilitat d’utilitzar edificis de baixa i mitjana alçada basats en estructures d’acer conformades en fred amb tirants plans com a elements diagonals, i perfils compostos d’acer o seccions d’acer farcides amb formigó com a muntants extrems, per resistir accions sísmiques en zones de sismicitat moderada a elevada. S’han estudiat tres edificis residencials prototip de cinc, set i deu plantes, situats en zones amb acceleracions màximes del terreny (PGA) de 0.2 g, 0.3 g i 0.4 g.Aquest treball consta de sis capítols: el primer és una introducció, el segon descriu l’estat de l’art, i el darrer presenta les conclusions i les línies futures de recerca. Els capítols 3, 4 i 5 constitueixen el cos principal de la tesi, i el seu contingut es descriu a continuació.El capítol 3 presenta una investigació teòrica sobre el comportament a compressió d’elements individuals d’acer conformats en fred (CFS) amb seccions transversals en forma de C, així com diverses configuracions compostes (back-to-back, toe-to-toe, nested i un paquet de quatre muntants) derivades de perfils Ce. L’avaluació inicial es realitza mitjançant expressions analítiques tancades, complementades posteriorment amb dissenys basats en el Mètode de Tires Finetes (FSM) i simulacions addicionals mitjançant la Teoria Generalitzada de Bigues (GBT). Es proporcionen resultats detallats tenint en compte diferents gruixos de secció, qualitats d’acer i longituds de vinclament.El capítol 4 descriu la investigació experimental realitzada sobre el comportament a compressió de seccions compostes d’acer conformades en fred, tant buides com farcides amb formigó. L’estudi inclou el disseny i la preparació dels assaigs, els resultats experimentals, la resistència a compressió estimada i una comparació entre els valors previstos i els observats. Es posa especial èmfasi en l’increment de l’àrea efectiva a causa del farciment amb formigó; avaluada teòricament i validada experimentalment mitjançant modificacions als enfocaments de disseny existents. A més, el capítol 4 analitza la resistència a compressió de dues configuracions compostes farcides amb formigó —anomenades 4-pack CF CFS i 6-pack CF CFS— per a una gamma de classes de resistència del formigó, des de C20/25 fins a C50/60.El capítol 5 desenvolupa el disseny de tres edificis prototip d’estructura d’acer de 5, 7 i 10 plantes, ubicats en regions de sismicitat moderada (PGA 0.2 g) i elevada (PGA 0.3 g i 0.4 g), mitjançant programari basat en el Mètode dels Elements Finits, complementat amb càlculs manuals. L’objectiu principal és obtenir els esforços interns en els elements més crítics dels edificis (concretament els muntants extrems i els tirants diagonals dels panells de paret). Tal com es detalla al capítol 5, les ordenades espectrals, les forces de tall a la base, i la seva distribució al llarg de l’alçada dels edificis s’han determinat mitjançant càlculs manuals d’acord amb les disposicions del segon Eurocodi, ja que aquestes disposicions encara no estan implementades en el programari FEM. Es presenten els resultats de l’anàlisi sísmica per a cada edifici prototip i nivell de sismicitat, així com una proposta de dimensionament dels muntants extrems basada en els esforços interns i el comportament a compressió de les seccions farcides amb formigó estudiades als capítols 3 i 4.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• GUZMÁN ALBIOL, MARC: An Exploration of Constraint Systems in Verifiable Computation
  
  Autor/a: GUZMÁN ALBIOL, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/04/2026
  Data de lectura: 03/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: sala Aula Màster del C3 (Sala C3005
  Director/a de tesi: MUÑOZ TAPIA, JOSE LUIS
  Resum de tesi: L’adopció accelerada de serveis digitals ha posat en relleu la necessitat de computació amb confiança mínima, on les parts poden verificar la correcció dels càlculs sense haver de tornar-los a executar ni revelar dades sensibles. Els sistemes de proves de coneixement zero, incloent-hi SNARKs i STARKs, ofereixen garanties criptogràfiques de correcció, privacitat i verificabilitat concisa, permetent aplicacions en blockchains escalables, identitat preservant la privacitat i aprenentatge federat verificable.Aquesta tesi aborda les principals ineficiències en els sistemes de proves ZK basats en restriccions a la capa d’aritmetització. La recerca se centra en dos problemes complementaris: optimitzar les comparacions binàries dins dels Rank-1 Constraint Systems (R1CS) i ampliar l’expressivitat dels STARKs mitjançant una Representació Intermèdia Algebraica Estesa (eAIR).La primera contribució presenta un mètode d’acumulació ponderada per implementar comparacions binàries estrictes en R1CS. Els enfocaments tradicionals generen un gran nombre de restriccions a causa de la manca d’operacions natives de comparació i de control de flux en el model R1CS, obligant a descomposicions costoses bit a bit i creant colls d’ampolla en el rendiment. El mètode d’acumulació ponderada proposat redueix de manera significativa la sobrecàrrega de restriccions sense comprometre la seguretat o la correcció del sistema, aconseguint millores substancials d’eficiència respecte a l’enfocament lexicogràfic.La segona contribució introdueix el protocol eSTARK, que amplia els STARKs estàndard permetent la gestió concisa de restriccions complexes com ara lookups, permutacions i restriccions de còpia. Aquestes operacions són difícils d’encodear de manera eficient en l’AIR estàndard. El protocol eSTARK integra arguments de compromís vectorial i optimitzacions polinòmiques, oferint un marc flexible i fàcil d’utilitzar per representar una classe més àmplia de càlculs sense introduir sobrecàrrega d’aritmetització innecessària.Totes dues contribucions aborden limitacions pràctiques dels sistemes de proves de coneixement zero actuals, amb la primera centrada en reduir la complexitat de restriccions per a operacions comunes i la segona en expandir l’expressivitat del sistema de proves en si. Conjuntament, demostren la importància de les optimitzacions a nivell d’aritmetització per millorar l’eficiència i la usabilitat de les proves de coneixement zero.
  

ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA

• LEZECK, HENDRICK: Application of essential oils microcapsules on the fabric surface to get antibacterial properties.
  
  Autor/a: LEZECK, HENDRICK
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈXTIL I PAPERERA
  Departament: Departament d’Enginyeria Gràfica i de Disseny (DEGD)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LIS ARIAS, MANUEL JOSÉ
  Resum de tesi: Els olis essencials (OE) s'utilitzen àmpliament en la medicina tradicional, la farmàcia, l'alimentació i les aplicacions cosmètiques a causa del seu origen natural, la biodegradabilitat i l'àmplia activitat antimicrobiana. Malgrat aquests avantatges, la seva alta volatilitat i naturalesa hidrofòbica limiten significativament la seva aplicació directa en substrats tèxtils. En els darrers anys, la creixent demanda de tèxtils sostenibles i funcionals ha impulsat la investigació per integrar compostos bioactius en teixits, preservant alhora la seva eficàcia i durabilitat.Aquesta tesi doctoral investiga l'aplicació de microcàpsules d'olis essencials en substrats tèxtils com a estratègia per superar les limitacions intrínseques de l'OE i per impartir propietats biofuncionals als teixits. Mitjançant l'ús de tècniques de microencapsulació, aquest treball pretén millorar l'estabilitat, la retenció i l'alliberament controlat d'olis essencials en tèxtils, permetent el desenvolupament de materials sostenibles amb un rendiment bioactiu de llarga durada.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• JURADO ROMERO, ARNAU: Self-Propulsion of Molecular Swimmers
  
  Autor/a: JURADO ROMERO, ARNAU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de lectura: 28/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FIB
  Director/a de tesi: REY ORIOL, ROSENDO | CALERO BORRALLO, CARLOS
  Resum de tesi: Els sistemes de matèria activa tenen la capacitat d'exhibir autopropulsió mitjançant el consum d'energia per produir treball mecànic, mantenint-se fora d'equilibri. Ocorren en una àmplia gamma d'escales, des de mamífers ramaders i aus en bandada fins a bacteris. La comprensió d'aquests sistemes requereix l'estudi dels mecanismes que condueixen el sistema fora d'equilibri i els fenòmens col·lectius emergents que resulten de l'activitat. Totes dues qüestions requereixen un enfocament multidisciplinari, l'aplicació innovadora de la física clàssica del no equilibri, així com el desenvolupament de nous marcs teòrics.Un objectiu important en aquest camp és el desenvolupament de partícules artificials a micro i nanoescala capaços d'autopropulsió, els anomenats "nedadors". Aquests nedadors tenen potencial en aplicacions innovadores, com el lliurament dirigit de fàrmacs, la microcirurgia no invasiva i la purificació d'aigua.Aquest objectiu tecnològic global es troba amb una sèrie de reptes teòrics i pràctics, dels quals la recerca de mecanismes de propulsió viables a nanoescala és un d'ells. Aconseguir propulsió a escales tan petites està limitat pel règim hidrodinàmic característic d'aquestes escales, en les quals les deformacions recíproques no poden produir propulsió neta. A més, la difusió rotacional, que dificulta la capacitat d'autopropulsió d'un nedador, augmenta ràpidament amb la disminució de la mida. Aquesta tesi demostra un mecanisme de propulsió per a una molècula petita, el nitrometà, mitjançant simulacions de dinàmica molecular. La molècula està sotmesa a una excitació vibracional d'alta energia que després s'allibera anisotròpicament a l’aigua circumdant. Això dóna lloc a pics de velocitat de propulsió que són capaços d’augmentar la difusió translacional de la molècula. La propulsió s'explica mecanísticament i en termes d'autotermoforesi, un mecanisme comú en els col·loides micromètrics autopropulsats. El model de nitrometà constitueix així l'exemple més petit d'una partícula autopropulsada.Motivats per aquests descobriments, s'investiga la dinàmica de les partícules autopropulsades sota velocitats de propulsió periòdiques dependents del temps. Ampliant el popular model de partícules Brownianes actives, obtenim la difusió translacional sota una propulsió en exponencials decreixents. Els resultats mostren que els pics d'activitat estrets i intensos, prou espaiats en el temps, són capaços d’incrementar en gran mesura la difusió del nedador. Aquesta estratègia ofereix noves vies per mitigar l'efecte negatiu de la difusió rotacional a mesura que es redueix la mida del nedador.També s'investiga la dinàmica col·lectiva d'un sistema de partícules autopropulsades sota una activitat periòdica. Un fenomen col·lectiu ben conegut en matèria activa és l'aparició de la separació de fases induïda per la mobilitat. La inclusió de la modulació temporal en el sistema dona com a resultat una alteració significativa del diagrama de fases, que s'ha caracteritzat en detall. En alguns casos, la separació de fases es suprimeix severament, permetent que el sistema romangui com una sola fase homogènia mentre es mantenen partícules d'alta mobilitat. Finalment, s’ha presentat una classe de potencials interatòmics d'aprenentatge automàtic, basats en xarxes neuronals, per a l'estudi de la termoforesis, un fenomen estretament relacionat amb el mecanisme de propulsió del nitrometà i amb una marcada sensibilitat a les interaccions entre el solut i el solvent. Els potencials de la xarxa neuronal permeten explorar sistemes a gran escala amb una precisió que rivalitza amb els càlculs quàntics a partir de primers principis. Aquest camp de recerca s'està desenvolupant a un ritme ràpid i permeten la caracterització cada cop més precisa dels sistemes de matèria condensada, un ingredient crític en el desenvolupament de partícules autopropulsades funcionalitzades.
  

FOTÒNICA

• MALLA, ADITYA JAGADEESH: COLLOIDAL QUANTUM DOT EMITTERS IN THE SHORTWAVE INFRARED REGION
  
  Autor/a: MALLA, ADITYA JAGADEESH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
  Resum de tesi: Les fonts de llum infraroja d'ona curta (SWIR) són indispensables per a aplicacions de visió, espectroscòpia i detecció; tanmateix, la seva adopció generalitzada es veu obstaculitzada per l'elevat cost i la limitada escalabilitat de les tecnologies de semiconductors epitaxials com l'InGaAs. Els punts quàntics col·loidals (QDs) ofereixen una alternativa atractiva gràcies al seu alt rendiment quàntic de fotoluminescència, l'emissió sintonitzable segons la mida i la compatibilitat amb fabricacions de baix cost basades en solucions líquides. Aquesta tesi es centra en dues tecnologies complementàries basades en QDs de sulfur de plom: els díodes emissors de llum (QLEDs), excitats elèctricament, i els convertidors descendents (DCs), bombejats òpticament.La primera part aborda la millora del rendiment dels QLEDs (que emeten a 1380 nm) mitjançant enginyeria de dispositius sistemàtica. Atès que el desequilibri de càrrega limita l’eficiència i la radiància, es va modular la injecció d’electrons mitjançant l’optimització de la capa de transport de ZnO ajustant la temperatura de recuit, assolint una eficiència quàntica externa (EQE) del 20%. A més, optimitzant l’espessor de la capa emissiva per equilibrar les càrregues, la radiància màxima va augmentar de 5 a 17,5 W.sr-1.m.-2. A partir d'aquí, es va implementar una arquitectura de doble capa de transport d'electrons per desacoblar la qualitat interfacial i el transport d'electrons, permetent una millora addicional de la radiància màxima fins als 30 W.sr-1.m.-2, mantenint una EQE comparable.L’extracció de llum i l’escalfament per efecte Joule representen un factor limitant en el desenvolupament de QLEDs d’alt rendiment. Per mitigar les pèrdues òptiques substancials en els modes del substrat, inherents als bottom-emission QLED convencionals, s’han investigat arquitectures de QLED de top-emission. Aquestes ofereixen una millor extracció de llum i permeten l’ús de substrats de silici opacs d’alta conductivitat tèrmica per gestionar la dissipació de la calor. Mitjançant l’ús d’una arquitectura optimitzada amb espaiadors òptics d’ITO integrats i un elèctrode superior de tipus dielèctric/metall/dielèctric, s’ha configurat una microcavitat de baix factor Q. Aquesta estructura ha modificat el patró de radiació de camp llunyà cap a un perfil dirigit frontalment, estrenyent l’amplada de banda d’emissió. La sinergia entre aquest disseny òptic ressonant i la dissipació tèrmica millorada ha permès assolir una radiància rècord superior a 100 W.sr-1.m.-2, tot possibilitant la primera demostració d’imatge activa en l’infraroig d’ona curta transparent, il·luminada únicament amb QLEDs.Els QD-DCs pateixen una degradació del rendiment en ser sotmesos a altes densitats de potència d'excitació, a causa de la generació de calor durant l'absorció de llum. En conseqüència, en aquest treball s'ha desenvolupat DCs de SWIR de banda estreta i banda ampla (1000 nm- 1600 nm) d'alta potència, estables i sintonitzables espectralment. Explotant el fenomen de transferència d’energia per ressonància de Förster i la reabsorció de fotons en mescles de QDs de diferents mides, es va obtenir un sistema binari amb un rendiment quàntic de fotoluminiscència del 35%. La incorporació dels QDs en una matriu de polimetilmetacrilat mitiga l'estrès tèrmic local, aconseguint DCs autoportants amb una alta densitat de potència d'emissió (EmPD) de 110 mW.cm-2 a 1380 nm. Així mateix, introduint un reflector de Bragg distribuït espectralment selectiu per millorar l'extracció de llum i un substrat de safir per a una dissipació de calor més eficient, es va arribar a una EmPD rècord de 385 mW.cm-2 a 1380 nm amb una eficiència de conversió de potència òptica del 10% i una estabilitat operativa superior a les 230 hores a una EmPD de 190 mW.cm-2. Aquests resultats demostren una via escalable cap a fonts de llum SWIR de baix cost, reduint la bretxa de rendiment entre els DCs processats en solució i els semiconductors epitaxials convencionals.
  
• POPOV, PAVEL PEYCHEV: Quantum simulation of lattice gauge theories with qudit systems
  
  Autor/a: POPOV, PAVEL PEYCHEV
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Elements Room i https://teams.microsoft.com/meet/339611996180202?p=2I9fTirIejfsIaqwoW
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ | KASPER, VALENTIN
  Resum de tesi: El progrés espectacular en el control de la matèria quàntica ha obert noves vies per a l'estudi de la física fonamental. Diverses plataformes experimentals ja integren centenars d'unitats quàntiques, capaces d'enginyar estars quàntics, simulació d'Hamiltonians i computació universal, superant ja el que és clàssicament tractable. Notablement, la versatilitat d'aquests simuladors quàntics permet investigar la física des de les escales d'energia més altes fins a les més baixes.Tot i que l'objectiu a llarg termini és poder realitzar computació quàntica tolerant a errors, els dispositius quàntics de mida intermèdia i amb soroll (NISQ) són propensos a errors, i els algorismes quàntics han de ser adaptats a la plataforma física subjacent aprofitant els seus avantatges. En aquest sentit, els qudits ofereixen una dimensió de l'espai de Hilbert per portador d'informació major que els qubits, cosa que permet una reducció significativa de les costoses operacions d'entrellaçament. A més, l'espai de Hilbert de major dimensió dels qudits allotja de manera nativa models complexos de molts cossos, minimitzant així el cost algorítmic.En aquesta tesi, investiguem les oportunitats que els dispositius de qudits ofereixen per a la simulació quàntica de teories de gauge a la xarxa. En ser un marc no perturbatiu extremadament reeixit per estudiar tres de les quatre interaccions fonamentals —l'electrodinàmica i les forces feble i forta—, les teories de gauge a la xarxa poden formular-se com a sistemes de molts cossos aptes per a la simulació quàntica. Aquest enfocament supera les dificultats intrínsiques dels mètodes clàssics i permet explorar fenòmens fora de l'equilibri i estats d'equilibri de densitat finita.La primera part d'aquesta tesi està dedicada al desenvolupament de procediments de codificació per a teories de gauge a la xarxa amb simetria abeliana i no abeliana en sistema quàntic de qudits. Basant-nos en els avenços en la comprensió de l'estructura de l'espai de Hilbert invariant de gauge per a grups de simetria específics, proposem una implementació escalable de qudits per a models de teoria de gauge en dimensions espacials arbitràries i dissenyem protocols variacionals per a la seva simulació tant en equilibri com fora d'ell. Crucialment, els nostres mètodes s'apliquen a teories de gauge amb matèria fermiònica dinàmica sense necessitat de codificacions no locals per als fermions, ja que aquests s'eliminen de forma unitària en el procés de codificació.En la segona part d'aquesta tesi, utilitzem tècniques numèriques d'inspiració quàntica per revelar part de la gran quantitat de fenòmens físics que allotgen els models senzills de molts cossos amb simetria local. Utilitzant el model de Schwinger multiflavor (electrodinàmica quàntica en una dimensió espacial) com a exemple, mostrem com identificar signatures de fractons —configuracions de camps de gauge amb càrrega toplògica fraccionària. A més, en examinar teories de gauge pures amb simetria diedral no abeliana, identifiquem la importància del subgrup central per a l'espectre i la dinàmica del model de molts cossos, relacionant regles de fusió no trivials amb la manca de confinament i la presència d'excitacions de partícules exòtiques. El més important és que els models de gauge a la xarxa per als dos exemples anteriors, a causa de la seva simplicitat, són aptes per a una implementació a curt termini en maquinari quàntic de qudits.En última instància, aquest treball representa un pas significatiu cap a l'aprofitament dels dispositius quàntics de qudits per a la simulació de sistemes d'alta energia i de matèria condensada. En detallar implementacions de maquinari eficients en recursos i proposar aplicacions a curt termini, els nostres resultats proporcionen una motivació convincent per a la simbiosi contínua entre el disseny teòric i la realització experimental.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• ESPINOZA ZAMBRANO, PAÚL ANDRÉS: Libro del Edificio Electrónico (LdE-e). Una herramienta para impulsar la rehabilitación de edificios residenciales en España
  
  Autor/a: ESPINOZA ZAMBRANO, PAÚL ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/04/2026
  Data de lectura: 01/06/2026
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: MARMOLEJO DUARTE, CARLOS RAMIRO
  Resum de tesi: L'emergència climàtica i el Pacte Verd Europeu exigeixen transformar l'edificació, sector clau en consum energètic i emissions. A Espanya, el repte és major per un parc residencial envellit i ineficient, agreujat per la complexa gestió de la propietat horitzontal. Malgrat els avanços normatius, la rehabilitació energètica segueix estancada. Aquesta tesi sosté que el problema no és només tècnic o econòmic, sinó una fallada de mercat per asimetria informativa i fragmentació documental. Els "vòrtexs d'informació" impedeixen valorar l'eficiència energètica, perpetuant la inacció.Per a resoldre-ho, es proposa el Llibre de l'Edifici Electrònic (LdE-e), un model integral de gestió d'informació. El model integra dues eines de la Directiva (UE) 2024/1275: el Llibre Digital de l'Edifici (DBL), com a arxiu tècnic estàtic, i el Passaport de Renovació (BRP), com a full de ruta dinàmic per a rehabilitacions per fases. La innovació clau és el seu desenvolupament tecnològic mitjançant BIM i Blockchain. Es dissenya una arquitectura que extreu dades d'arxius IFC per a evitar duplicitats i una passarel·la de tokenitzación que garanteix la inmutabilitat, traçabilitat i validesa jurídica de la informació.La metodologia combina fases qualitatives i quantitatives. Primer, es va validar el model amb 21 experts del sector immobiliari sostenible, refinant la seva estructura, gestió i governança —amb la proposta d'un Consorci LdE-e— i adaptant la tecnologia per a facilitar el seu ús professional.En la fase quantitativa, es va realitzar un estudi de percepció social mitjançant enquesta a 4.041 llars en 14 àrees metropolitanes. Es van aplicar tècniques avançades com a Anàlisis de Classes Latents (LCA) per a perfilar l'adopció, i Xarxes Neuronals Denses (DNN) optimitzades amb algorismes bayesians per a modelar la complexitat de la presa de decisions.Els resultats mostren dues troballes clau. Primer, la tecnologia és necessària però no suficient: el factor determinant per a l'adopció del LdE-e és l'acompanyament a través de Finestretes Úniques (OSS), que converteixen a usuaris reticents en adoptants actius. Segon, l'estrès financer modula les motivacions: llars amb baixa despesa energètica prioritzen valors ambientals o d'estil de vida, mentre que els vulnerables actuen per pragmatisme econòmic, buscant subvencions i millora estètica de l'immoble.En conclusió, aquesta tesi aporta un model LdE-e robust i alineat amb la normativa europea, que resol la fragmentació informativa del mercat espanyol. La seva viabilitat operativa depèn d'integrar-se en un ecosistema on BIM i Blockchain aportin seguretat tècnica, i les Finestretes Úniques (OSS) proporcionin la confiança i el suport humà necessaris per a mobilitzar a la ciutadania cap a la descarbonització. La combinació de tecnologia avançada i acompanyament personalitzat es revela com la fórmula indispensable per a superar les barreres actuals i activar el cercle virtuós de la rehabilitació energètica al parc residencial espanyol.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• HERNÀNDEZ CARNERERO, ÀLVAR: Generalizable Time Series Classification Models for Complex Real-World Applications
  
  Autor/a: HERNÀNDEZ CARNERERO, ÀLVAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/04/2026
  Data de lectura: 08/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FIB - Edifici B6 planta 0, Campus Nord
  Director/a de tesi: SANCHEZ MARRE, MIQUEL | VAZQUEZ SALCEDA, JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa un marc integral per a la Classificació de Sèries Temporals (TSC, per les seves sigles en anglès), centrat en aplicacions del món real caracteritzades per una disponibilitat de dades limitada, conjunts de dades heterogenis i una estructura temporal complexa, que culmina amb el disseny d'una arquitectura generalitzable i adaptativa. Aquesta recerca duu a terme una revisió exhaustiva dels mètodes recents, identificant-ne els punts forts i les limitacions, amb un enfocament en dominis específics com ara la predicció de resistència als antimicrobians, l'astronomia i la monitorització fisiològica. A partir d’aquests coneixements, es desenvolupen tècniques de preprocessament per a les sèries temporals considerades, incloent-hi la generació de noves característiques amb informació temporal basada en coneixement del domini, una estimació robusta de la importància de les característiques i una selecció de característiques basada en mètodes wrapper. Metodològicament, es desenvolupen estratègies de segmentació (windowing) per mitigar l’escassetat de dades i els canvis de distribució temporal, es proposa una arquitectura modular híbrida que integra mecanismes adaptats a les necessitats específiques de les dades, i es formula una adaptació del mecanisme d’atenció additiva. La metodologia empra conjunts de models (ensembles) per millorar l’estabilitat predictiva i avalua la interpretabilitat del model analitzant com els models entrenats prioritzen les característiques i visualitzant valors d’atenció al llarg de la seqüència per revelar patrons de rellevància temporal.Una contribució central de la tesi és CLAIM (Content-modulated Low-rank Adaptive Isotropic Mixer), una arquitectura nova per a TSC que sintetitza coneixements derivats de la nostra recerca i d’avenços recents en el modelatge de seqüències. CLAIM combina la mescla dinàmica (de punts temporals i característiques) modulada pel contingut, biaixos inductius adaptatius i un disseny de blocs isòtrops de baix rang, que dona com a resultat un model eficient i interpretable. Experiments realitzats en conjunts de dades heterogenis (incloent trajectòries de pacients d’unitats de cures intensives, senyals de trànsit exoplanetari i formes d’ona d’electrocardiogrames) mostren que CLAIM sovint obté el millor rendiment en escenaris amb poques dades, en comparació amb transformers temporals i amb Multilayer Perceptron Mixers (MLP-Mixers). CLAIM també ofereix avantatges pràctics en interpretabilitat, gràcies als seus pesos dinàmics i als components de biaix inductiu explícits. A més, presenta una gran eficiència computacional, especialment durant la inferència. El model modula biaixos estructurals, com ara la localitat, la causalitat i la invariància espacial, d’una manera guiada per les dades, alineant-se amb els principis de disseny recents més efectius per al modelatge temporal. Així mateix, adapta la seva atenció segons el domini, tal com es reflecteix en la ponderació dinàmica dels components temporals, que concorda amb el coneixement consolidat dels dominis.La tesi contribueix una perspectiva unificada de la TSC de dades del món real, combinant mètodes guiats pel domini amb un enfocament de disseny generalitzable. L’arquitectura CLAIM resultant ofereix una solució interpretable, eficient i adaptativa que fa avançar el camp de TSC amb conjunts de dades limitats.
  
• OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER: Artificial Virtuous Agents in water management scenarios
  
  Autor/a: OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober B6-planta 0Campus Nord
  Director/a de tesi: CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES | CORTÉS MARTÍNEZ, ATIA
  Resum de tesi: A mesura que les poblacions humanes continuen creixent, el consum de recursos augmenta inexorablement, el que condueix a un eventual esgotament, com afirma Malthus i especialment la Tragèdia dels comuns de Hardin. Per mantenir la sostenibilitat dels recursos, és necessari coordinar l'acció col·lectiva dels qui busquen beneficiar-se del consum d'aquest recurs. No obstant això, hi ha una petita part de tot el conjunt de participants que poden actuar de manera egoista i ignorar qualsevol norma o convenció social que restringeixi el consum excessiu o reguli la forma en què es consumeix. Això passa perquè l'acció col·lectiva, tal com explica Olson a Logics of Collective Action (Olson, 1971), pot enfrontar-se a dos dilemes socials diferents: El dilema del presoner i el dilema del polissó. El primer explica com l'elecció individual condueix a un òptim local (és a dir, un benefici personal) però a costa d'un mal resultat global (és a dir, el bé comú s'esgota i, finalment, ja ningú es beneficia). Aquest últim explica com els polissons, és a dir, els agents egoistes o deshonestos, poden carregar el manteniment del bé comú a mesura que el grup de consumidors creix, ja que evitar pagar el cost per preservar-lo pot no ser percebut (per exemple, reduir la taxa de consum o pagar impostos) mentre que el bé comú encara es proporciona i els consumidors no poden ser exclosos.Aquesta tesi explora l'ús de l'ètica de la virtut en el procés de presa de decisions dels agents. Les virtuts s'associen normalment amb l'excel·lència moral o una conformitat amb un estàndard de dret. En el nostre cas, l'objectiu és representar, en certa manera, el virtuosisme segons l'ètica clàssica, concretament, les escoles ètiques de pensament de Plató i Aristòtil. En els escrits de Plató i Aristòtil, les virtuts es defineixen normalment com a trets de caràcter que impulsen com un agent ha de comportar-se en el món. En tots dos enfocaments l'objectiu de l'agent és actuar de la manera correcta, d'acord amb les virtuts, per aconseguir un estat d'eudaimonia (tenir una vida abundant i plena). Entenem que la raó d'un agent no només està determinada pel que vol fer, sinó també per com equilibren les seves accions per dur-les a terme (és a dir, actuant d'acord amb els seus valors i virtuts). Volem modelar valors i virtuts per representar, fins a cert punt, una forma platònica i eudaimonista de l'ètica de la virtut. El nostre model de valors i virtuts utilitza l'enfocament centrat en l'objectiu de Swanton a l'ètica de la virtut.En tots dos enfocaments ètics, no només és necessari considerar l'individu, sinó també la societat en la qual viuen aquests individus. Aquestes societats haurien de fomentar que els seus individus siguin virtuosos. Atès que els valors i les virtuts es consideren incommensurables, vam decidir centrar-nos en un context específic al qual és el consum d'aigua. Per aquest motiu, la tesi es divideix en dos capítols principals: un centrat en el consum individual d'aigua dolça a les llars d'una ciutat mediterrània de mida mitjana, i un altre a nivell social, que utilitza un model de gestió d'aigües residuals industrials a la conca del riu Besòs, la captació del qual es troba a Barcelona, i és un exemple típic d'una captació complexa mediterrània. L'àrea de captació és una de les més poblades de Catalunya, amb més de 2 milions de persones connectades, la població activa de les quals està principalment ocupada en activitats industrials i en el sector serveis. Aquestes indústries són de diverses activitats amb una important presència dels sectors químic, metal·lúrgic, plàstic, tèxtil, paperer i alimentari. Cadascun d'aquests sectors té diferents necessitats pel que fa a l'ús de l'aigua.Plantegem la hipòtesi que els agents virtuosos poden tenir un millor rendiment que els agents utilitaris clàssics pel que fa al consum sostenible de recursos comuns.
  
• VILALTA ARIAS, ARMAND: Semantic Embeddings in Deep Convolutional Neural Networks
  
  Autor/a: VILALTA ARIAS, ARMAND
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/03/2026
  Data de lectura: 15/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FIB - Edifici B6, Campus Nord Barcelona
  Director/a de tesi: GARCÍA GASULLA, DARIO | CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES
  Resum de tesi: Una de les preguntes fonamentals en la Intel·ligència Artificial (IA) és com representar el coneixement de manera eficaç. El principal repte rau en dissenyar una representació que pugui ser útil per a realitzar computació “intel·ligent”. Des del 2012, quan les Xarxes Neuronals Profundes (XNP) es van consolidar com l’estat de l’art en visió per computador, el seu ús s’ha expandit ràpidament a una àmplia gamma de camps dins de la IA. Aquest èxit generalitzat prové de la seva naturalesa com a tècniques d’aprenentatge de representacions. Tanmateix, les XNP requereixen grans volums de dades i considerables recursos computacionals per aprendre aquestes representacions, cosa que en limita significativament l’aplicació directa a un conjunt reduït de problemes.En aquesta tesi explorem la possibilitat de reutilitzar el coneixement après per una XNP en un problema específic per resoldre’n un altre diferent, una pràctica coneguda com aprenentatge per transferència. Ens centrem en les representacions apreses per una XNP, codificades en les activacions de les seves neurones com a resposta a una entrada, és a dir, les immersions vectorials.Tot aquest treball parteix d’un primer anàlisi per entendre on s’encapsula la informació valuosa dins de les Xarxes Neuronals Convolucionals (XNC) en el context de l’aprenentatge per transferència. Volem aportar noves perspectives sobre el comportament de les característiques de les XNC, especialment aquelles provinents de capes convolucionals, que no havien estat explorades prèviament en la literatura. Descobrim que totes les característiques de les XNC poden ser utilitzades per representar coneixement. També estudiem la quantitat d’informació irrellevant (soroll) que poden incloure aquestes característiques i proposem una tècnica per descartar-ne la major part.Això ens permet definir una metodologia per millorar la capacitat de generalització de les representacions de XNC, que anomenem Immersió Vectorial de Xarxa Completa (Full-Network Embedding, FNE), que integra amb èxit característiques convolucionals i de capes completament connectades. Per fer-ho, la immersió normalitza les característiques en el context del problema i en discretitza els valors per reduir el soroll i regularitzar l’espai d’immersió. Significativament, això també redueix el cost computacional del processament de les representacions resultants. El mètode proposat supera les immersions vectorials de capa única en diverses tasques de classificació d’imatges, a més de ser més robust davant l’elecció del model pre-entrenat utilitzat per obtenir les característiques inicials. També es redueix la diferència de precisió de classificació entre solucions altament ajustades i la immersió de xarxa completa, convertint l’enfocament proposat en una solució competitiva per a un gran conjunt d’aplicacions. Considerem que el FNE és més semàntic, ja que entén les activacions de XNC com a conceptes semàntics. De manera similar a moltes llengües humanes, considera si una característica de l’entrada és significativa en un context determinat, i si ho és per la seva presència o per la seva absència.Una primera línia de treball és l’ús del FNE com a base per a una representació de graf de coneixements on s’apliquen tècniques de xarxes complexes. Proposem la construcció d’un espai d’immersió en forma de graf, introduint una metodologia per transformar el coneixement codificat dins d’una XNC en un espai topològic.La segona línia empra les mateixes tècniques en el context de les immersions vectorials multimodals que representen text i imatges. El FNE proporciona una representació multiescala de les imatges, que resulta en caracteritzacions més riques alhora que es focalitza en la informació rellevant mitjançant la seva discretització semàntica. Els resultats en tasques d’anotació i recuperació d’imatges mostren una millora constant quan s’aplica a diferents metodologies existents.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• BRUERA MÉNDEZ, RENZO: Stable solutions to some local and nonlocal elliptic problems
  
  Autor/a: BRUERA MÉNDEZ, RENZO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus SudEnllaç videoconferència: https://meet.google.com/faf-egfq-rsq
  Director/a de tesi: CABRE VILAGUT, XAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi tracta sobre les solucions estables d'algunes equacions en derivades parcials i integro-diferencials el·líptiques de tipus variacional. Les solucions estables són punts crítics del funcional d'energia associat a l'equació en els quals la segona variació de l'energia és no negativa. És a dir, essencialment, són minimitzants locals del funcional d'energia. Com a tals, les solucions estables constitueixen habitualment l'estat observat de molts sistemes físics. Des d'una perspectiva matemàtica, gaudeixen de propietats interessants que no comparteixen les solucions generals. La tesi es divideix en dues parts. A la primera part, abordem la qüestió de la regularitat de les solucions estables per a una classe d'equacions de reacció-difusió el·líptiques semilineals amb no-linearitats singulars (és a dir, no-linearitats que no estan acotades). Aquestes s'anomenen habitualment equacions de tipus MEMS. La nostra contribució principal és demostrar que les solucions estables d'aquests problemes són suaus fins a la dimensió òptima n = 6 sempre que la no-linearitat f satisfaci una hipòtesi de convexitat. A més, demostrem, per primera vegada a la literatura, estimacions a priori interiors per a les solucions d'aquests problemes que es compleixen independentment de la condició de contorn que satisfaci la solució. També donem estimacions globals per al problema de Dirichlet amb condició de contorn nul·la. A la segona part, primer estudiem l'existència de superfícies de revolució periòdiques de curvatura mitjana anisotròpica no local constant, que anomenem superfícies de Delaunay no locals anisotròpiques. Demostrem que aquestes superfícies sorgeixen com a minimitzants d'una versió periòdica del perímetre no local anisotròpic, i també les construïm com a pertorbacions de cilindres rectes en el pla (que anomenem quasi-cilindres). Finalment, a l'últim capítol, caracteritzem l'estabilitat d'aquests quasi-cilindres en el cas homogeni i isotròpic, i demostrem que els únics minimitzants a R2 del perímetre periòdic no local que són propers a cilindres rectes són, tal vegada, els mateixos cilindres rectes.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA: Geothermal Potential Assessment in Catalonia, Spain: Innovative AI-Powered 3D Mapping using Advanced Hybrid Multitask and Semi-Supervised Learning Frameworks
  
  Autor/a: MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: 21/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa
  Director/a de tesi: HIMI BENOMAR, MAHJOUB
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc interdisciplinari innovador que fusiona la intel·ligència artificial amb l'optimització metaheurística per avançar en l'exploració de l’energia geotèrmica a Catalunya, Espanya. Integrant tècniques d’aprenentatge automàtic com l’aprenentatge profund, les xarxes neuronals i els arbres de decisió amb mètodes d’optimització avançats, com l’Algorisme de la Cuca de Llum i un nou Algorisme Ratpenat Modificat Multiobjectiu (MoBA), l’estudi millora significativament la precisió en la predicció de temperatures subterranies, redueix els costos d’exploració i optimitza l’avaluació i la gestió dels recursos geotèrmics.La recerca genera mapes geotèrmics tridimensionals d’alta resolució a profunditats de 50, 120, 150 i 180 metres, cobrint una àrea extensa d’aproximadament 7.942 km². El MoBA va demostrar un rendiment excepcional en la predicció de temperatures subterranies, superant els mètodes convencionals gràcies a la seva capacitat d’adaptació a condicions geològiques complexes i variables, minimitzant la intervenció manual i equilibrant múltiples objectius d’optimització. Aquest enfocament va permetre identificar zones d’alt potencial, especialment al Vallès i el Penedès, la Selva, l’Empordà, la Fossa d’Olot, la Plana de Vic i la Depressió Central.Les troballes clau revelen que el potencial geotèrmic augmenta significativament amb la profunditat, amb capacitats mitjanes estimades que passen de 15.408,5 MWh/any a 50 metres a 19.260,6 MWh/any a 150 metres. Aproximadament el 24% de les localitzacions estudiades van ser classificades com a “molt bones”, indicant una forta idoneïtat per a sistemes geotèrmics a petita i mitjana escala. Els resultats també van confirmar una correlació feble entre la conductivitat tèrmica i el gradient geotèrmic (r² = 0,02), posant de manifest l’heterogeneïtat geològica de la regió i la importància de realitzar avaluacions específiques per a cada lloc.Els models basats en intel·ligència artificial es van alinear estretament amb investigacions prèvies (per exemple, Colmenar-Santos et al., 2016), validant la fiabilitat d’aquest enfocament i oferint alhora un nivell més alt de detall i resolució espacial. Les prediccions basades en MoBA i els mapes de distribució espacial proporcionen informació aplicable per a responsables polítics i planificadors energètics, identificant zones adequades per a calefacció urbana, sistemes híbrids i integració d’energies renovables descentralitzades.Malgrat reptes com la disponibilitat de dades i la demanda computacional, la integració d’intel·ligència artificial amb algorismes metaheurístics representa un mètode escalable, rendible i precís per a l’exploració geotèrmica. Aquest treball no només aporta una eina potent per a l’explotació sostenible de recursos a Catalunya, sinó que també ofereix un model transferible per millorar les estratègies d’energies renovables en altres regions geològicament diverses.
  

SOSTENIBILITAT

• LARVOE, NOAH: FROM FARM TO FORK: THE ROLE OF FARMERS AND CONSUMERS IN PESTICIDE REDUCTION IN EUROPEAN VINEYARDS AND OLIVE GROVES
  
  Autor/a: LARVOE, NOAH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/04/2026
  Data de lectura: 18/05/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Sala de Grau, Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona-EEABB
  Director/a de tesi: KALLAS CALOT, ZEIN
  Resum de tesi: Les transicions cap a la sostenibilitat en els sistemes agroalimentaris requereixen ajustos coordinats tant pel costat de l’oferta com pel de la demanda de les cadenes de valor alimentàries. Els sectors vitivinícola i oliverer mediterranis continuen depenent majoritàriament dels pesticides químics per controlar plagues i malalties. En aquests sectors, la reducció de l’ús de pesticides sintètics, d’acord amb l’objectiu de la Unió Europea de reduir-ne l’ús a la meitat abans de 2030, depèn tant del suport dels consumidors als productes amb menys ús de pesticides com de la disposició dels agricultors a adoptar les innovacions que ho fan possible. Aquesta tesi examina si és factible, i amb quines condicions, que la demanda del mercat i el comportament dels agricultors puguin afavorir la reducció dels pesticides en els sistemes agrícoles mediterranis mitjançant quatre estudis empírics.El primer estudi analitza les preferències dels consumidors per l’oli d’oliva verge extra elaborat amb un ús reduït de pesticides a partir d’una enquesta de valoració contingent dependent de referència feta a 5.091 consumidors de França, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya. Aproximadament el 73 % de les persones enquestades estan disposades a pagar un sobrepreu per un oli d’oliva produït amb una reducció del 40 % de pesticides. Els sobrepreus mitjans estimats oscil·len entre el 22 % a Itàlia i el 26 % a França en comparació amb els productes elaborats segons les pràctiques convencionals.El segon estudi examina els consumidors de vi ecològic per estimar la proporció del sobrepreu dels vins ecològics atribuïble al fet de no utilitzar pesticides sintètics. S’hi empra un experiment d’elecció discreta dependent del preu de referència amb una mostra de 1.070 consumidors. Els resultats mostren que la no utilització de pesticides sintètics representa el 74 % del preu mitjà de referència del vi ecològic declarat a l’estudi, que supera la contribució d’altres atributs ecològics, mentre que la certificació per tercers genera un efecte positiu addicional. L’anàlisi de classes latents identifica tres segments de consumidors: els motivats per la consciència ambiental, els motivats per la certificació i els sensibles al preu, que difereixen de manera sistemàtica en actituds, coneixements i experiència de compra.El tercer estudi amplia l’anàlisi del mercat del vi convencional mitjançant un experiment d’elecció discreta dinàmica dependent de referència amb 4.000 consumidors dels mateixos països. Els resultats indiquen que els vins produïts amb una reducció del 40 % de pesticides tenen uns sobrepreus significatius, que oscil·len aproximadament entre el 26 % a França i el 30 % a Itàlia i Portugal. Les actituds mediambientals, el preu de compra anterior i el coneixement subjectiu influeixen de manera considerable en les preferències dels consumidors, tot i que la magnitud d’aquests elements varia entre països.El quart estudi analitza les intencions dels agricultors d’adoptar innovacions per reduir l’ús de pesticides a partir de dades procedents de 16 entrevistes amb experts i d’una enquesta estructurada a 354 fructicultors, dins del marc d’una versió ampliada de la teoria del comportament planificat. Les intencions d’adopció estan impulsades per actituds positives envers la reducció de pesticides i per percepcions favorables de la facilitat d’ús, mentre que els costos percebuts i la impressió que les pràctiques existents tenen un rendiment superior constitueixen barreres significatives. Les normes subjectives i el control conductual percebut no prediuen intencions d’adopció. A partir d’aquests resultats es desenvolupa una eina predictiva que determina la probabilitat que els agricultors adoptin innovacions per reduir l’ús de pesticides.En conjunt, els resultats suggereixen que l’alineació entre els incentius de mercat, les decisions dels agricultors i les estratègies polítiques constitueix un pilar essencial per avançar en la reducció de l’ús de pesticides.
  
• RHOUMA, ALI: Operationalizing the Water–Energy–Food–Ecosystems Nexus for the Sustainability Assessment of Mediterranean Farming Systems
  
  Autor/a: RHOUMA, ALI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA | BROUWER, FLOOR
  Resum de tesi: Els sistemes agrícoles afronten pressions creixents derivades de l’escassetat d’aigua, el canvi climàtic i la degradació ambiental, especialment a la regió mediterrània, on les limitacions de recursos s’intensifiquen progressivament. Afrontar aquests reptes interconnectats requereix enfocaments analítics integrats capaços de capturar les complexes interaccions entre l’aigua, l’energia, la producció d’aliments i els ecosistemes. En aquest context, el nexe Aigua–Energia–Aliments–Ecosistemes (WEFE) ha emergit com un marc prometedor per donar suport a la gestió sostenible dels recursos; tanmateix, la seva aplicació operativa a escala d’explotació agrícola encara és limitada. Aquesta tesi té com a objectiu avançar en l’aplicació del nexe WEFE per a l’avaluació de la sostenibilitat dels sistemes agrícoles mitjançant el desenvolupament d’un marc analític integrat i eines pràctiques d’avaluació.La recerca adopta un enfocament metodològic progressiu. En primer lloc, s’apliquen indicadors de sostenibilitat relacionats amb l’aigua —en particular la petjada hídrica i la petjada d’escassetat hídrica— per avaluar les pressions que la producció agrícola exerceix sobre els recursos hídrics. Aquests indicadors proporcionen una comprensió inicial de l’eficiència en l’ús dels recursos i permeten identificar els principals reptes relacionats amb l’aigua en els sistemes agrícoles. Sobre aquesta base, la tesi desenvolupa un marc d’avaluació del nexe WEFE basat en models de dinàmica de sistemes, que permet analitzar les interaccions entre l’ús de l’aigua, el consum d’energia, la producció d’aliments i els impactes sobre els ecosistemes. Aquest marc s’implementa mitjançant una eina de suport a la presa de decisions fàcil d’utilitzar, dissenyada per facilitar l’avaluació de la sostenibilitat a escala d’explotació agrícola.Posteriorment, el marc desenvolupat s’aplica per avaluar solucions del nexe WEFE en sistemes agrícoles, amb especial atenció a les pràctiques agroecològiques. Mitjançant la integració de múltiples indicadors relacionats amb l’eficiència en l’ús dels recursos, el rendiment ambiental i la productivitat agrícola, l’anàlisi explora com els enfocaments agroecològics influeixen en el rendiment dels sistemes agrícoles dins del nexe WEFE. Els resultats mostren que les pràctiques agroecològiques poden millorar l’eficiència en l’ús dels recursos, reduir les pressions ambientals i reforçar la resiliència dels sistemes agrícoles.Finalment, els resultats de l’avaluació del nexe WEFE es tradueixen en indicadors clau de rendiment vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquest enfocament permet quantificar com les pràctiques agrícoles basades en el nexe WEFE contribueixen a objectius més amplis de sostenibilitat i desenvolupament global. En conjunt, aquesta tesi contribueix a reduir la bretxa entre el marc conceptual del nexe WEFE i la seva aplicació pràctica en l’avaluació de la sostenibilitat agrícola, proporcionant eines analítiques i coneixement útil per a responsables polítics, investigadors i actors del sector interessats a promoure sistemes agrícoles resilients i eficients en l’ús dels recursos a la regió mediterrània i més enllà.
  
• VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT: Design and Application of an AI-Enabled Adaptive Framework for Assessing Circularity in Socio-Ecological and Technical Systems (SETs) within the WEFE Nexus
  
  Autor/a: VILLANUEVA ESCOBEDO, BRENT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2026
  Data de lectura: 17/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC ESEIAAT edifici TR1Planta 0 Porta 085
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Resum de tesi: La sostenibilitat i les transicions de l'economia circular en els sistemes socioambientals contemporanis es troben cada vegada més desafiades per la complexitat, la incertesa i les fortes interdependències entre els recursos naturals, les infraestructures i les estructures de governança. Els enfocaments tradicionals, d'avaluació sectorial basada en indicadors, han demostrat ser insuficients per capturar aquestes interaccions, sovint ignorant les compensacions sistèmiques, els comportaments emergents i les restriccions específiques del context. En resposta a aquestes limitacions, la present tesi doctoral desenvolupa, aplica i valida marcs d'avaluació integrats, participatius i adaptatius per a la sostenibilitat i la circularitat, basats en el pensament de sistemes i el Nexe Aigua-Energia-Alimentació-Ecosistemes.La tesi s'estructura com a compendi de la manera següent. El primer capítol és la introducció, a on es presenta el context de recerca dels principals conceptes, els antecedents i fonaments de la recerca, axí com el disseny, que comença amb les preguntes i hipòtesis de la recerca, la identificació de la bretxa de recerca, així com les línies i objectius. El segon capítol, s’endinsa en l’estat de l’art dels principals conceptes, presentant l’anàlisi bibliomètric a més del contexte institucional i els projectes que han proporcionat l’escenari per la part aplicada de la recerca. El tercer capítol, es dedica a la metodolgia, començant amb el marc metodològic global per posteriorment enfocar-se en el WEFE Nexus i l’avaluació integrada. El quart capítol, proposa un marc multicriteri integrat per avaluar el rendiment de la sostenibilitat i l'economia circular en els serveis públics d'aigua que operen en contextos mediterranis, combinant petjades ambientals, serveis ecosistèmics, governança i rendiment operatiu dins d'una estructura analítica orientada a la presa de decisions. El cinqué capítol, aplica una eina d'avaluació del WEFE Nexus activada per la intel·ligència artificial (IA) a les solucions de bioeconomia circular (específicament al biochar i les pràctiques agroforestales), les quals destaquen les compensacions, les sinergies i els resultats dependents del context i la seva dinàmica en escenaris futurs. El sisè capítol, consolida aquestes idees en un marc metodològic transferible per a l'avaluació de la circularitat participativa i activada per IA mitjançant sistemes socioambientals heterogenis. El capítol setè, es centra en la discussió dels resultats obtinguts a través de la recerca teòrica i aplicada, específicament per demostrar si la circularitat s'ha implementat com un conjunt estàtic de cicles de materials, o si s’ha assolit la seva implementació com una propietat de sistema emergent resultant de les interaccions entre els sistemes de recursos, els ecosistemes, les institucions i els valors dels grups d'interès, dins del marc de la present tesis. El capítol vuitè i últim, recull les conclusions per tal de mesurar el grau en què la metodologia i les seves aplicacions, ajuden a integrar l'anàlisi de decisions multi-criteri, els processos participatius, la intel·ligència artificial i els conceptes bessons digitals per donar suport a una avaluació de sostenibilitat transparent, adequada al context i adaptativa. Finalment, es dibuixen limitacions i futures línies de recerca per establir alguns principis bàsics per a la replicació i adaptació de l'eina d'anàlisi en altres contextes.En general, la tesi pretén contribuir a l'avanç de l'estat de l'art en la ciència de la sostenibilitat mitjançant l'operativitat del WEFE Nexus a través de marcs d'avaluació participatius i habilitats per la IA, reduint la bretxa entre la integració conceptual i el suport pràctic a la pressa de decisións.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• AREIAS FANZERES, LEONARDO: Sound-to-Image Translation Through Direct Cross-Modal Learning: An Exploratory and Architectural Study
  
  Autor/a: AREIAS FANZERES, LEONARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: 18/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: El so ambient transmet una rica informació semàntica i contextual sobre esdeveniments, objectes i dinàmiques espacials. Tanmateix, els enfocaments computacionals predominants per a l’anàlisi de l’àudio ambiental, com la Detecció d’Esdeveniments Acústics (Acoustic Event Detection, AED), solen reduir aquesta complexitat a etiquetes textuals discretes. Tot i que aquestes representacions són eficaces per a tasques de monitoratge automatitzat, simplifiquen excessivament les escenes acústiques i resulten insuficients quan la informació auditiva s’ha de comunicar entre diferents modalitats. La traducció de so a imatge (Sound-to-Image, S2I) ofereix un enfocament alternatiu en què un model sintetitza imatges que representen visualment les fonts emissores de so i els entorns que les envolten.Aquesta tesi introdueix i desenvolupa la traducció directa de so a imatge, un paradigma que estableix una connexió entre les modalitats auditiva i visual sense recórrer a mediació textual, supervisió per classes o alineament basat en clústers durant l’entrenament. La hipòtesi central és que les abstraccions d’alt nivell apreses per xarxes neuronals profundes proporcionen un espai semàntic compartit en què modalitats heterogènies poden connectar-se directament, permetent generar imatges que siguin interpretables i semànticament coherents amb el so d’origen. Aquestes sortides s’anomenen informatives, en el sentit que comuniquen visualment aspectes significatius de l’esdeveniment acústic.La primera part de la tesi presenta, fins on arriba el nostre coneixement, el primer estudi dedicat a la traducció directa S2I. Es desenvolupa una xarxa generativa antagònica (Generative Adversarial Network, GAN) densament connectada i condicionada mitjançant incrustacions d’àudio, amb l’objectiu de sintetitzar imatges directament a partir del so. Atès que múltiples imatges plausibles poden correspondre a un mateix esdeveniment acústic, la qualitat de la traducció no es pot avaluar mitjançant la reconstrucció a nivell de píxel. Per abordar aquest repte, es proposa un marc d’avaluació basat en la informativitat, que utilitza classificadors dedicats per determinar si les imatges generades són interpretables i semànticament coherents amb l’àudio d’origen. Els experiments revelen que, malgrat la dificultat inherent de la tasca, el model generalitza a sons no vistos i produeix sortides informatives en una proporció significativa de les traduccions. L’anàlisi també mostra que la dimensionalitat del coll d’ampolla latent influeix en el comportament de la traducció, revelant un compromís entre la convergència en l’espai de píxels i la informativitat.Sobre aquesta base, la segona part investiga si els mecanismes d’atenció poden reforçar l’alineament entre modalitats. Mòduls d’autoatenció i d’atenció creuada s’integren al generador i s’avaluen en múltiples configuracions. Els resultats mostren que l’atenció millora el rendiment de la traducció quan s’aplica en les primeres etapes de la xarxa, incrementant la informativitat en comparació amb la línia base purament convolucional, alhora que preserva la naturalesa plenament directa de la connexió àudio–visual.En conjunt, aquestes contribucions defineixen, validen i amplien formalment la traducció directa S2I com un paradigma de recerca diferenciat. Més enllà del disseny arquitectònic i de les estratègies d’entrenament, aquesta tesi avança principis metodològics per a l’avaluació quantitativa de la traducció entre modalitats en absència d’una veritat visual determinista. Els resultats contribueixen a una millor comprensió de l’aprenentatge de representacions multimodals i destaquen el potencial de la traducció directa S2I per a aplicacions en la interacció multimodal i en tecnologies orientades a l’accessibilitat, especialment per millorar la consciència situacional en persones sordes o amb pèrdua auditiva.
  
• LIU, JINGLONG: Estimation of Crop Above Ground Biomass Density (AGBD) based on the Integration of Remote Sensing Data and Crop Growth Models
  
  Autor/a: LIU, JINGLONG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/04/2026
  Data de lectura: 21/05/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: TSC Aula MERIT D5010, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda les limitacions de la teledetecció (RS) i els models de creixement de cultius (CGMs) en l'estimació de la Densitat de Biomassa Aèria (AGBD). Si bé la RS òptica es veu limitada per la nuvolositat i la saturació del senyal, i els CGMs sovint requereixen una calibració complexa i tenen dificultats per capturar l'heterogeneïtat espacial, la seva integració ofereix una estratègia prometedora per al monitoratge continu.La recerca millora l'estimació d'AGBD mitjançant tres contribucions principals: (1) El desenvolupament d'un Model Paramètric Millorat (IPAM) que incorpora correccions basades en Fibonacci per millorar la precisió i reduir la sobreestimació; (2) Un nou algorisme per recuperar l'alçada del cultiu i l'AGBD basant-se únicament en la retrodispersió SAR de polarització dual; i (3) Un sistema d'Assimilació de Dades que integra observacions de RS en un model WOFOST modificat, validat utilitzant conjunts de dades multianuals de dues granges als EUA. Els resultats demostren que la integració de RS amb CGMs millora significativament la interpretabilitat, transferibilitat i fiabilitat operativa de l'estimació de biomassa a gran escala.
  
• MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA: Resource Management in Sliced Converged Optical-Wireless 6G Networks: From Strategic Dimensioning to Dynamic Service Provisioning
  
  Autor/a: MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Room C4-021B at the Castelldefels Campus
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | VARDAKAS, JOHN
  Resum de tesi: L’evolució cap a les xarxes 6G es basa en infraestructures convergents òptico-sense fils i tecnologies com la Virtualització de Funcions de Xarxa (NFV) per suportar serveis via Network Slicing. Tot i la flexibilitat, aquests paradigmes compliquen la gestió de recursos compartits. Aquesta tesi aborda el repte identificant una dualitat temporal en la gestió: des de la planificació estratègica de capacitat fins a l’aprovisionament tàctic en temps real. Aquesta complexitat s’agreuja per la coexistència de slices amb diferents requisits de Qualitat de Servei (QoS). Per resoldre aquesta dicotomia, es desenvolupen metodologies específiques.Per abordar el domini estratègic, on els Operadors de Xarxes Virtuals (MVNOs) requereixen eines de dimensionament ràpid per a l’arrendament flexible de recursos, aquesta tesi doctoral desenvolupa un marc analític computacionalment eficient basat en cadenes de Markov unidimensionals. De manera única, aquest model captura l’ocupació de recursos en dos nivells: recursos físics que governen la instanciació de Cadenes de Funcions de Servei (SFC), i recursos virtuals que governen l’admissió d’usuaris. Aquest modelatge estratificat evita l’explosió de l’espai d’estats mentre calcula amb precisió les taxes d’admissió, assolint errors relatius típicament inferiors al 2% en comparació amb simulacions. El marc s’aplica per determinar els recursos mínims requerits per assolir taxes d’admissió objectiu sota taxes d’arribada variables, així com per identificar la capacitat necessària per complir amb diferents objectius d’admissió sota càrregues de trànsit constants. Aquesta capacitat permet un dimensionament ràpid fora de línia per garantir llindars de QoS, oferint una alternativa escalable a simulacions que consumeixen molt de temps i enfocaments d’optimització exhaustius en recursos. Complementant això, s’aborda el repte tàctic de la Incrustació de SFC en línia (SFCE). Reconeixent la duresa NP del problema d’incrustació amb l’objectiu de minimitzar conjuntament el consum d’energia holístic i la probabilitat de bloqueig, es desenvolupa HORIZON, una nova heurística holística dissenyada per optimitzar l’eficiència operativa dels MVNO. Utilitza una estratègia de col·locació proactiva cap enrere acoblada amb enrutament segmentat conscient de potència i latència, i integra models de potència integrals tant per a servidors com per a Multiplexors d’Inserció-Extracció Òptica Reconfigurables (ROADMs). En imposar un estricte aïllament entre slices mentre maximitza l’eficiència intra-slice, HORIZON assoleix una eficiència energètica dins del 15% dels límits òptims ILP en escenaris amb recursos limitats. Les avaluacions en quatre topologies realistes demostren temps d’execució de 10–18 ms per sol·licitud (38–67 vegades més ràpid que solucions òptimes), estalvis d’energia de fins al 23.6% comparat amb heurístiques de l’estat de l’art, i baixes taxes de bloqueig, permetent als MVNO minimitzar OPEX mentre s’adhereixen estrictament als SLAs.
  
• RUIZ CARREGAL, GERARD: High-Resolution Drone-Based Repeat-pass SAR Interferometry for 3D displacement estimation
  
  Autor/a: RUIZ CARREGAL, GERARD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/04/2026
  Data de lectura: 27/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala D4 012, UPC Campus Nord.
  Director/a de tesi: LOPEZ MARTINEZ, CARLOS | IGLESIAS GONZÁLEZ, RUBÉN | LORT CUENCA, MARC
  Resum de tesi: La caracterització precisa dels processos de deformació del terreny és essencial per a l’avaluació del risc i les aplicacions d’alerta precoç, ja que el desplaçament sovint és un precursor de col·lapses catastròfics. Durant les darreres dues dècades, el Radar d’Obertura Sintètica (SAR) i la Interferometria SAR Diferencial Multi-Temporal (MT-DInSAR) han permès l’estimació de desplaçaments mil·limètrics sobre àrees grans i amb una densitat espacial alta. En aquest context, el SAR satel·lital ofereix una cobertura global regular i a llarg termini, mentre que el SAR Terrestre (GBSAR) proporciona monitoratge gairebé en temps real, adequat per a processos de deformació ràpida i localitzada. Malgrat aquests avantatges, ambdós sistemes presenten limitacions inherents. El SAR satel·lital no pot mesurar desplaçaments ràpids a causa dels intervals de revisita de diversos dies i no és sensible als desplaçaments orientats en la direcció Nord-Sud (NS) a causa de les seves òrbites quasi polars. El GBSAR ofereix una resolució temporal excel·lent, però el seu desplegament és limitat en zones d’accés difícil i la seva geometria fixa sovint condueix a una subestimació del desplaçaments.Els sistemes SAR aerotransportats mitiguen diverses d’aquestes limitacions oferint temps de revisita controlats i mesures des de punts de vista múltiples, permetent recuperar el vector de desplaçament tridimensional (3D). En aquest context, els drons multirotor han sorgit com una plataforma aerotransportada econòmica i adaptable. El SAR embarcat en dron hereta reptes relacionats amb el moviment de la plataforma i les incerteses de navegació, es veu afectat per restriccions addicionals com limitacions de càrrega útil, i requereix l’adaptació dels algorismes MT-DInSAR a plataformes de baixa altitud i temps de revisita irregulars.L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és demostrar la capacitat dels sistemes SAR embarcats en dron per estimar sèries temporals de desplaçament del terreny mitjançant conjunts de dades interferomètriques multi-temporals en escenaris operacionals reals. Amb aquesta finalitat, la tesi desenvolupa un marc integral que inclou el desenvolupament del sensor, el processament interferomètric i metodologies MT-DInSAR. Es desenvolupa un radar de banda Ku de doble canal amb modulació de freqüència contínua (FMCW) i s’integra en una plataforma multirotor. A més, es proposa una cadena de processament interferomètric per generar interferogrames de passada múltiple calibrats en fase, combinant el refinament del Model Digital d’Elevacions (DEM) mitjançant interferometria de passada única amb una estratègia específica de coregistrat, on s’introdueix l’algorisme MTCD-MSQ com un nou mètode de coregistrat dissenyat per a SAR aerotransportat d’alta freqüència. Així mateix, es proposen dos fluxos de treball MT-DInSAR complementaris per abordar diferents règims de deformació. El mètode SD-MT-DInSAR recupera sèries temporals de desplaçament acumulat quan la coherència interferomètrica es preserva entre adquisicions consecutives, mentre que el mètode SDVEL-MT-DInSAR explota la flexibilitat dels drons per realitzar vols intra-diaris repetits i estimar sèries temporals de velocitat de desplaçament en zones amb deformació ràpida, on la decorrelació es produeix en poques hores. Finalment, la tesi empra adquisicions multi-geometria per recuperar el vector complet de desplaçament 3D.El marc es valida mitjançant experiments controlats amb Reflectors de Cantonada (CR) i en condicions operacionals reals sobre una mina a cel obert activa, demostrant sensibilitat submil·limètrica, el monitoratge de desplaçaments de l’ordre d’un metre durant diversos dies i la recuperació de vectors de desplaçament 3D en escenaris complexos.La tesi confirma que la interferometria SAR embarcada en dron és una eina fiable per al monitoratge de deformacions que complementa els sistemes satel·litals i GBSAR, obrint noves oportunitats en geotècnia, mineria i avaluació de riscos naturals.
  

ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• DÍAZ MEDIAVILLA, MARIA ESTELA: Estudio comparativo de la percepción del riesgo laboral entre diferentes colectivos dentro del sector de la construcción
  
  Autor/a: DÍAZ MEDIAVILLA, MARIA ESTELA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/05/2026
  Director/a de tesi: ABAD PUENTE, JESUS
  Resum de tesi: Objectiu — L’objectiu central d’aquest estudi és avaluar empíricament les divergències perceptives entre els treballadors d’obra i els responsables de seguretat i salut. Així mateix, es pretén determinar l’efecte de l’experiència laboral i l’accidentabilitat (sofregida i presenciada) sobre les dimensions racional i emocional d’aquesta percepció.Metodologia — S’adopta un disseny quantitatiu transversal mitjançant un qüestionari validat psicomètricament. La mostra definitiva va estar composta per 349 professionals del sector de la construcció a Catalunya. Les dades s’analitzen mitjançant Anàlisi de Components Principals i Anàlisi Factorial Confirmatori per validar l’estructura del constructe, seguits de models de regressió lineal múltiple amb termes d’interacció per contrastar les hipòtesis.Resultats — Els resultats demostren empíricament que en la mostra d’anàlisi la percepció del risc és tridimensional, articulant-se en: Percepció Racional del Risc (PRR), Percepció Emocional davant riscos de gravetat moderada i Percepció Emocional davant riscos de gravetat elevada. Es va identificar una "desconnexió de seguretat" significativa: els responsables en seguretat presenten nivells de Percepció Emocional davant riscos de gravetat elevada superiors als treballadors. A més, tant l’experiència laboral com l’experiència en accidents tenen efectes diferents en la percepció segons la seva dimensió i el col·lectiu considerat.Conclusions — La percepció del risc en el sector de la construcció presenta una estructura més complexa que la tradicional concepció bidimensional. L’evidència empírica obtinguda indica que la percepció racional del risc es manté com una dimensió unitària, mentre que la percepció emocional es descomposa en dues subdimensions diferenciades en funció de la severitat del dany associat al risc: una vinculada a riscos de gravetat moderada i una altra associada a riscos d’elevada gravetat. Així mateix, les diferències perceptives entre treballadors i responsables de seguretat es manifesten exclusivament en la resposta emocional davant riscos d’elevada gravetat. Finalment, els factors experiencials influeixen en la percepció del risc de forma diferenciada segons el rol professional.Implicacions — Es recomana abandonar els enfocaments de seguretat de "talla única". Els sistemes de gestió han d’integrar metodologies d’entrenament d’alt impacte emocional (com la realitat virtual) per als treballadors, amb la finalitat de tancar la seva tolerància al risc. Per als responsables en seguretat, resulta aconsellable incorporar mecanismes de recalibratge, com auditories creuades i rotació de projectes, per mitigar el biaix d’excés de confiança associat als anys d’experiència.Limitacions — L’estudi és de naturalesa transversal, la qual cosa impedeix establir una causalitat estricta en l’evolució de la percepció. Així mateix, les dades es basen en autoinformes, fet que podria generar discrepàncies amb la percepció real a l’obra. Finalment, el context es limita al sector de la construcció en un àmbit geogràfic específic.Futures línies d'investigació — Es proposa la realització d’estudis longitudinals que permetin rastrejar com la percepció del risc evoluciona després de l’exposició a esdeveniments crítics. Així mateix, resultaria de gran interès incorporar mesuraments neurofisiològics per capturar la resposta emocional immediata del treballador davant el risc.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• GUO, ZHIMING: Study on HTPB propellant passivation, mixing, casting and curing processes by experiment and simulation
  
  Autor/a: GUO, ZHIMING
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/05/2026
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | FU, XIAOLONG
  Resum de tesi: Aquest estudi investiga els aspectes físics clau implicats en els quatre passos de producció de propel·lent (passivació, pastat, fosa i curat) mitjançant una combinació de simulacions experimentals i numèriques.En aquest estudi experimental que utilitza ingredients de propel·lent HTPB com a matèries primeres, primer investiguem la passivació i la deshidratació (similar a la microebullició a pressió reduïda) d'aquesta matèria primera (N-butilnitroxietilnitramina (BuNENA)). A continuació, afegim altres materials (inclosos líquids i grànuls) a la matèria primera passivada i els barregem en una amassadora vertical. La suspensió de propel·lent resultant es fosa en un motlle específic. Finalment, investiguem la solidificació de les mostres de propel·lent formades al motlle.En aquest estudi de simulació numèrica, primer es va estudiar el procés de passivació (generació i moviment de bombolles) del material BuNENA mitjançant simulació numèrica. A continuació, es va investigar el procés de barreja del propel·lent en una amassadora vertical. Es van estudiar les característiques d'uniformitat i flux del material propulsor HTPB en condicions d'agitació. Finalment, es va simular el procés de colada en suspensió i, finalment, es va simular el curat del model propulsor colat.Aquest article conté els següents continguts de recerca:(1) Es va establir un dispositiu experimental de passivació i es van dur a terme experiments utilitzant un principi similar a la microebullició a pressió reduïda; en el model de simulació de dinàmica de fluids, es va aplicar el marc lagrangià per rastrejar la formació i el moviment de bombolles, i les bombolles en si es van modelar com a esferes rígides sotmeses a forces de flotabilitat i viscoses. Es va utilitzar el marc d'Euler basat en multiescala variacional (VMS) per simular el fluid al voltant de les bombolles. Es va analitzar el moviment de les bombolles. Combinant mètodes experimentals i de simulació, es va analitzar en detall el procés de passivació de BuNENA, cosa que té una importància substancial en el camp de la passivació de propulsors sòlids compostos.(2) Es va utilitzar un mètode de dinàmica de fluids computacional (CFD) per establir un model de simulació digital del procés de mescla de l'amassadora vertical. Es van analitzar els canvis en diverses característiques relacionades amb el camp de flux de l'amassadora vertical. Es va estudiar el rendiment de mescla de la suspensió de propel·lent a l'amassadora establint un mètode d'anàlisi de l'índex d'uniformitat de mescla. La precisió dels resultats de la simulació es va verificar mitjançant experiments reals d'amassat, SEM-EDS i experiments de densitat.(3) El procés de colada al buit es va optimitzar combinant experiments i simulacions numèriques. En primer lloc, es va revelar el comportament d'aprimament per cisallament mitjançant proves reològiques, i els paràmetres del model Herschel-Bulkley van confirmar les característiques del fluid no newtonià. Es va utilitzar el mètode d'elements finits multiescala variacional per simular i analitzar el procés de colada al buit de la suspensió de propel·lent HTPB. En segon lloc, es van estudiar el cabal i la força d'impacte de les gotes sota diferents pressions de buit combinant el reconeixement d'imatges en temps real amb la visió artificial i el filtratge de Kalman.(4) Finalment, es va estudiar el model cinètic de la reacció de curat del propel·lent HTPB mitjançant el mètode DSC no isotèrmic. Es va analitzar la distribució i l'evolució de la temperatura interna i el grau de temperatura del propel·lent durant el procés de modelat mitjançant un model termoquímic. El gradient de temperatura i la variació del temps de curació del propel·lent es van explorar mitjançant el mètode integrat de termopar.
  
• RUBIO SERRANO, RAUL: DEVELOPMENT AND APPLICATION OF AN EIFEM-BASED SURROGATE MODEL FOR STRUCTURAL MODELLING, PRECONDITIONING AND OPTIMIZATION
  
  Autor/a: RUBIO SERRANO, RAUL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/05/2026
  Director/a de tesi: HERNANDEZ ORTEGA, JOAQUIN ALBERTO | FERRER FERRE, ALEX
  Resum de tesi: La contínua demanda de rendiment a l'enginyeria moderna ha conduït al disseny d'estructures altament complexes. L'anàlisi d'aquests dissenys mitjançant el Mètode dels Elements Finits (FEM) requereix resoldre sistemes d'alta dimensió amb un cost computacional elevat, el qual esdevé prohibitiu quan es requereixen múltiples resolucions, com en l'optimització estructural o en problemes no lineals. Per mitigar-ho, els Models d'Ordre Reduït (ROM) busquen aproximacions en un espai de menor dimensió. Els ROM globals obtenen aproximacions ràpides i precises, però manquen de flexibilitat topològica per gestionar variacions geomètriques contínues, fet que impedeix un desacoblament eficient entre l'entrenament offline i l'execució online.Per superar aquestes limitacions, aquesta tesi es basa en el Empirical Interscale Finite Element Method (EIFEM), introduït originàriament per a l'anàlisi multiescala d'estructures heterogènies. L'EIFEM se situa dins del paradigma estàndard del FEM, substituint les funcions de forma clàssiques per operadors precalculats en una fase offline, d'acord amb els principis basats en dades (data-driven). A diferència d'enfocaments multiescala basats en jerarquies nested, l'EIFEM relaciona directament els comportaments a escala fina i a escala coarse mitjançant aquests operadors. Partint d'aquesta base, aquest treball n'investiga l'aplicació al modelatge estructural de bigues, l'acceleració de solvers i l'optimització.En primer lloc, s'aborda el modelatge d'estructures compostes complexes mitjançant l'EIFEM, on els graus de llibertat coarse coincideixen amb els d'una biga estàndard. Aquest bROM (Model d'Ordre Reduït de biga) connecta l'elasticitat 3D de camp complet amb models 1D reduïts. Les hipòtesis cinemàtiques ja no es prescriuen a priori, sinó que s'aprenen de simulacions 3D offline. La reducció inherent a l'EIFEM genera un element de biga basat en dades capaç de capturar comportaments complexos, com l'ortotropia, mantenint una compatibilitat total amb les implementacions estàndard del FEM.En segon lloc, l'atenció se centra en l'acceleració de solvers numèrics exactes. L'EIFEM s'utilitza com a precondicionador d'espai coarse dins del solvers iteratiu Gradient Conjugat (CG). Aprofitant la condensació estàtica localitzada en un espai reduït, es disminueix dràsticament el nombre de condició dels sistemes a gran escala. Això permet obtenir solucions ràpides d'alta fidelitat en computadors d'escriptori sense dependre d'entorns de Computació d'Alt Rendiment (HPC).Finalment, la tesi aborda el cost computacional del disseny estructural estenent el marc de l'EIFEM a entorns paramètrics. El repte principal és avaluar eficientment els operadors inter-escala per a configuracions geomètriques variables de la cel·la unitat durant l'optimització. Com que interpolar totes les entrades d'aquests mapatges d'alta dimensió seria prohibitiu, s'usa el Mètode d'Interpolació Empírica Discreta (DEIM) per identificar un conjunt reduït d'entrades representatives. Aquestes s'interpolen respecte als paràmetres geomètrics per reconstruir els operadors complets. Aquesta estratègia permet avaluacions ràpides i localitzades sense requerir el reensamblatge global de la matriu, accelerant l'optimització i preservant la modularitat del marc.En conclusió, aquesta tesi explota el paradigma offline/online del modelatge d'ordre reduït utilitzant l'EIFEM, el qual proporciona operadors precalculables que codifiquen el comportament a escala fina. Aquest enfocament deriva models de biga basats en dades a partir de l'elasticitat 3D, accelera solvers exactes mitjançant espais coarse informats per dades, i permet una optimització eficient interpolant operadors paramètrics, alineant així la pràctica estàndard del FEM amb el paradigma de l'aprenentatge automàtic.
  
• SHANG, CHENGSHUN: A Numerical Framework Based on the Discrete Element Method for Modeling Weakly and Strongly Cemented Sands
  
  Autor/a: SHANG, CHENGSHUN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/05/2026
  Director/a de tesi: BARBU, LUCIA GRATIELA | CELIGUETA JORDANA, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: Les sorres cimentades es troben àmpliament en sistemes naturals i d'enginyeria, des de sòls biocimentats fins a gresos, on la cimentació interparticular juga un paper clau en el comportament mecànic. Modelar amb precisió la influència de la cimentació en la deformació i la fallada continua sent un repte a causa de l'acoblament complex entre la fàbrica granular i les característiques de la cimentació a escala de partícula. Aquesta tesi estableix un marc numèric integral basat en el Mètode dels Elements Discrets (DEM) per modelar sorres dèbilment i fortament cimentades, integrant desenvolupaments numèrics, modelització micromecànica i validació experimental.Seguint una filosofia de modelització que progressa de simple a complex, la sorra cimentada es representa com la combinació d'un esquelet de sorra neta i una cimentació superposada. Aquest enfocament permet una separació clara entre les contribucions granulars i d'enllaç, millora la interpretabilitat física i redueix la calibració numèrica excessiva. La recerca inclou desenvolupaments teòrics en la metodologia DEM i estudis d'aplicació que abasten materials granulars no cimentats, dèbilment cimentats i fortament cimentats, validats sistemàticament amb dades experimentals.A nivell teòric, es proposa un marc estandarditzat per a la generació d'empaquetaments de partícules, formalitzant explícitament el coneixement tàcit incorporat en procediments empírics. S'introdueix un algorisme d'Expansió de Radi Millorada amb control servo i desplaçament aleatori per garantir un control robust de l'estat tensional i mitigar els efectes de contorn, i es desenvolupa l'eina de codi obert DEMGen per generar i caracteritzar empaquetaments representatius. S'estableixen dos models de partícules lligades: un Parallel Bond Model (PBM) millorat i un Parallel Bond Bilinear Damage Model (PBBDM), aquest darrer incorporant dany progressiu i estovament post-pic governats per l'energia de fractura. A més, es desenvolupa una estratègia de calibratge de paràmetres accelerada per aprenentatge automàtic (ML) per millorar l'eficiència del calibratge mantenint la precisió.El marc proposat s'aplica a sorres no cimentades, dèbilment cimentades i fortament cimentades. Les sorres biocimentades es modelen utilitzant característiques de calcita derivades de micro-CT, mentre que el gres de Fontainebleau es simula mitjançant un enfocament de sobrecreixement de partícules basat en consideracions físiques. Els resultats revelen una transició d'un comportament dominat pels contactes a un de dominat pels enllaços amb l'augment de la cimentació, demostrant la robustesa i la generalitat del marc proposat.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• DE LIMAS SANTANA, ALEXANDRE: Beyond 512-bit vectors: Optimized and performance portable AI operators on vector-length-agnostic architectures
  
  Autor/a: DE LIMAS SANTANA, ALEXANDRE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/05/2026
  Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC | ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda els reptes de produir codi d’alt rendiment i portable per a operacions intensives en càlcul aritmètic en càrregues de treball de Xarxes Neuronals Profundes (DNN), com ara convolucions i multiplicacions de matrius.Se centra en arquitectures emergents vectorials i matricials que exposen interfícies de programari per programar acceleradors mitjançant extensions del Conjunt d’Instruccions (ISA).Proposa tècniques per abordar tres reptes principals relacionats amb l’acceleració de càrregues de treball de DNN en arquitectures contemporànies de CPU amb paral·lelisme de dades: i) extrapolar tècniques d’optimització de programari dissenyades principalment per a processadors vectorials de propòsit general d’alta gamma perquè també s’adaptin a dispositius edge i a maquinari accelerador de vectors llargs, ii) proporcionar portabilitat de rendiment per a ecosistemes d’ISA vectorials oberts, com RISC-V, caracteritzats per una discrepància microarquitectònica sense precedents entre implementacions, i iii) dissenyar extensions d’ISA per a la multiplicació de matrius que mantinguin els principis fonamentals de les arquitectures vectorials emergents pel que fa a la flexibilitat d’implementació, com ara l’agnosticisme respecte de la longitud del vector.Aquesta tesi presenta evidència empírica que les tècniques existents d’optimització de programari per generar implementacions d’alt rendiment d’operadors de DNN per a processadors vectorials moderns estan esbiaixades cap a sistemes de propòsit general d’alta gamma amb vectors de 512 bits (p. ex., Intel Cascade Lake, Fugaku A64FX).Les tècniques presentades en la tesi donen suport a la idea de co-disseny maquinari/programari i a la necessitat de considerar característiques microarquitectòniques, com la longitud del vector, subsistemes de memòria no convencionals i la presència o absència d’execució fora d’ordre, a l’hora de generar codi per a processadors vectorials i matricials.Concretament, aquesta tesi empra especialització en temps d’execució per adaptar algoritmes establerts de DNN a una gamma més àmplia de dissenys de processadors, dotant les aplicacions de generadors de codi flexibles que optimitzen dinàmicament els algoritmes segons la combinació específica de característiques microarquitectòniques de la plataforma i els hiperparàmetres de l’operació.La tesi fa tres contribucions clau.En primer lloc, proporciona la primera anàlisi de rendiment de càrregues de treball de convolució en un processador vectorial de 16.384 bits, identifica fallades de memòria cau per conflictes en tècniques existents i proposa correccions de programari que aconsegueixen acceleracions de fins a 1,83$\times$ respecte a enfocaments previs.En segon lloc, introdueix un generador dinàmic de codi per a multiplicació de matrius i convolucions que adapta tècniques d’optimització algorítmica, com el desenrotllament de registres, a l’amplada vectorial de la plataforma objectiu.Una anàlisi de rendiment en tres sistemes RISC-V disponibles comercialment executant càrregues de treball de visió per computador mostra acceleracions geomètriques que van d’1,43$\times$ a 3,58$\times$ en comparació amb biblioteques d’última generació.En tercer lloc, proposa una Extensió de Rajoles de Matriu (Matrix Tile Extension, MTE) per complementar ISAs agnòstiques a la longitud del vector amb operacions de multiplicació de matrius i memòria agnòstiques a la geometria.Es descriuen dues microarquitectures que suporten aquesta extensió: una extensió lleugera d’un processador vectorial de 8192 bits i un disseny basat en matrius sistòliques, ambdós utilitzant registres vectorials per a l’emmagatzematge de matrius i demostrant acceleracions mitjanes geomètriques d’1,35$\times$ en càrregues de treball de GEMM i convolucions.
  
• SHAKESPEAR MILES, HAILEY JOSEPHINE: Multi-Agent Systems for Optical Networks
  
  Autor/a: SHAKESPEAR MILES, HAILEY JOSEPHINE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 29/05/2026
  Director/a de tesi: VELASCO ESTEBAN, LUIS DOMINGO | BARZEGAR, SIMA
  Resum de tesi: A diferència de les generacions mòbils anteriors, s'espera que el 6G admeti una àmplia gamma d'aplicacions com ara comunicacions immersives, atenció mèdica remota, transport autònom i ciutats intel·ligents. Aquests casos d'ús augmentaran significativament el nombre de dispositius connectats i imposaran requisits estrictes sobre l'amplada de banda, la latència, la fiabilitat i l'eficiència energètica. Com a resultat, les xarxes que donen suport a aquests serveis s'enfrontaran a grans reptes en escalabilitat, gestió de recursos i control. En aquest context, aquesta tesi doctoral investiga l'ús de sistemes multiagent (MAS) com a base per al control de xarxa de nova generació. L'objectiu d'aquesta tesi és dissenyar i avaluar solucions basades en MAS que millorin la intel·ligència, l'escalabilitat i l'eficiència energètica de les xarxes òptiques tant a la capa òptica com a la de paquets.El primer objectiu aborda la capa òptica investigant enfocaments centralitzats i distribuïts basats en MAS per al control dinàmic de l'espectre en connexions punt a multipunt (P2MP). Una solució centralitzada basada en la predicció de trànsit i la programació lineal entera calcula assignacions òptimes sota restriccions gairebé en temps real, aconseguint una alta utilització de l'espectre però introduint limitacions de sincronització i escalabilitat. Per superar aquests problemes, es proposen arquitectures distribuïdes en què els agents transponedors prenen decisions localment. S'estudien tres estratègies: un model de joc d'estratègia mixta, un algoritme determinista distribuït i un enfocament d'aprenentatge per reforç multiagent (MARL). La solució MARL aconsegueix el millor rendiment general anticipant les variacions del trànsit i assignant la capacitat de manera proactiva, mentre que els mètodes distribuïts milloren significativament l'escalabilitat i la robustesa. També s'estudia l'eficiència de la comunicació amb l'enfocament MARL que permet el funcionament asíncron i redueix la missatgeria interagent. Els resultats mostren que el MAS distribuït pot aproximar-se al rendiment centralitzat evitant els colls d'ampolla i els punts únics de fallada.El segon objectiu se centra en la capa de paquets, on una arquitectura MAS estesa permet el control de punta a punta en temps gairebé real dels serveis de xarxa (NS) mitjançant el funcionament autònom del flux. Les decisions d'encaminament es controlen mitjançant telemetria i s'optimitzen mitjançant l'aprenentatge per reforç profund (DRL) per minimitzar el retard i el cost operatiu, mentre que els agents supervisen el rendiment i es coordinen amb el controlador de xarxa definida per programari (SDN). L'arquitectura dóna suport al cicle de vida complet d'una xarxa de xarxa (NS), incloent-hi el desplegament, la reconfiguració dinàmica i els escenaris de traspàs. Es proposa un enfocament de selecció de models basat en l'entrenament fora de línia i la telemetria en temps real, juntament amb un mecanisme actiu de proves de sondes i una predicció de trànsit basada en memòria a curt termini (LSTM) entrenada en línia per agents de flux. Les simulacions demostren que la transferència de models entrenats entre agents permet prediccions precises i generació de coneixement que permeten prendre decisions de reconfiguració ràpides mentre es manté la QoS sobre la NS.Aquesta arquitectura MAS proporciona la base per al tercer objectiu, on els resultats experimentals demostren un manteniment fiable de la QoS i una reconfiguració MAS eficaç durant el funcionament.En conclusió, aquesta tesi demostra que el MAS combinat amb la presa de decisions basada en l'aprenentatge, l'anàlisi predictiva i el control distribuït proporciona un marc flexible i eficaç per a la gestió de les xarxes futures. Les solucions proposades milloren l'escalabilitat, l'adaptabilitat i l'eficiència energètica, mantenint alhora garanties de rendiment estrictes, establint el MAS com un factor clau per a les xarxes 6G intel·ligents i autònomes.
  

CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS

• MAQUIRRIAIN ANTOÑANZAS, JAVIER: Algoritmos matheurísticos para la programación de mantenimientos preventivos
  
  Autor/a: MAQUIRRIAIN ANTOÑANZAS, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/05/2026
  Director/a de tesi: GARCÍA VILLORIA, ALBERTO | PASTOR MORENO, RAFAEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda el problema de programació cíclica de manteniments preventius en sistemes industrials, un problema de naturalesa NP-hard. Aquest problema consisteix a definir una política de manteniments P que programi els manteniments de M màquines al llarg d’una seqüència cíclica de T períodes de temps, en la qual en cada període només es pot revisar una màquina com a màxim. L’objectiu és resoldre el problema trobant una política que minimitzi els costos incorreguts i, per a això, es desenvolupen i s’avaluen models matemàtics i algorismes matheurístics.En aquest cas es proposa una estructura de costos que combina costos d’operació lineals i costos de manteniment esglaonats, representant de manera més realista un comportament observat en entorns industrials. Sobre aquesta base, es defineixen dues versions del problema:• Seqüenciació cíclica de manteniments preventius amb longitud de cicle predeterminada (SECIMAP_Tpred), en què la longitud del cicle de manteniment T es considera un valor preestablert.• Seqüenciació cíclica de manteniments preventius amb longitud de cicle variable (SECIMAP_Tvar), en què T s’incorpora com una variable de decisió a determinar dins del problema.En primer lloc, per a la variant SECIMAP_Tpred es formula un model matemàtic exacte (MMat) i un model relaxat d’aquest (MPR) que permet calcular cotes inferiors, les quals s’utilitzen posteriorment per avaluar la qualitat dels algorismes (mat)heurístics dissenyats. Atès que el model MMat resulta ineficient per a instàncies de mida industrial, es desenvolupen tres matheurístiques (MH1P, MH2P i MHFI) que integren programació matemàtica i estratègies heurístiques. Finalment, es dissenya un procediment seqüencial (MHSEC) que executa les tres matheurístiques, conservant la millor solució obtinguda. Aquest enfocament aconsegueix una desviació mitjana igual o inferior al 3,19% respecte de la solució òptima. Addicionalment es desenvolupa un còctel de matheurístiques (COMH) que, aplicant la tècnica de terminació anticipada (priorització adaptativa de subalgorismes que permet la cancel·lació de solucions en curs quan aquestes no presenten potencial de millora), obté els mateixos resultats que MHSEC però aconseguint un estalvi en temps d’execució del 53,37%.En segon lloc, es resol el cas SECIMAP_Tvar, on la longitud de cicle T és una variable a optimitzar. Per a aquesta variant es desenvolupa un nou programa matemàtic per al problema relaxat (MTI), quatre algorismes híbrids que uneixen procediments metaheurístics amb algorismes matheurístics (MTI+MHFI, ALG1P, ALG2P i ALGFI), un algorisme seqüencial (ALGSEC) i un còctel d’algorismes (COALG) dissenyat per minimitzar els temps d’execució. Els millors procediments de resolució dissenyats amb T variable (ALGSEC i COALG) aconsegueixen una desviació mitjana menor o igual a l’1,43% respecte de la solució òptima. A més, l’algorisme COALG obté els mateixos resultats que ALGSEC, però utilitzant tècniques de terminació anticipada i poda intel·ligent (evita explorar configuracions de solució que no són capaces d’obtenir un cost inferior al de la millor solució en curs) redueix els temps d’execució en un 33,2%.L’anàlisi comparativa dels resultats obtinguts en ambdues variants del problema (SECIMAP_Tpred i SECIMAP_Tvar) mostra que considerar T com una variable de decisió amplia l’espai de solucions i, en conseqüència, permet obtenir polítiques de manteniment que redueixen els costos en un 2,68%.Finalment, la tesi presenta les conclusions generals, les aportacions metodològiques (entre elles, la introducció d’estructures de costos esglaonades o l’ús sistemàtic de cotes inferiors calculades mitjançant programació matemàtica per guiar la cerca heurística), així com les línies de treball futures.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• CARRION BERTRAN, NIL: Influence of topobathymetric and offshore forcing uncertainties on beach morphodynamic predictability
  
  Autor/a: CARRION BERTRAN, NIL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/05/2026
  Director/a de tesi: CALVETE MANRIQUE, DANIEL | RIBAS PRATS, FRANCESCA
  Resum de tesi: Les platges sorrenques són un dels entorns més importants, i vulnerables de la Terra. Acullen més del 30% de la població mundial i moltes activitats socioeconòmiques. Com a interfície mar-terra, són sistemes molt dinàmics amb nombrosos processos a diferents escales temporals i espacials, que remodelen contínuament la morfologia de la costa. El canvi climàtic podria modificar aquests processos, produint efectes a llarg termini, però també a curt i mitjà termini, impactes que afecten significativament la morfologia de les platges.Per investigar aquests efectes, els models numèrics morfodinàmics són eines clau, ja que permeten analitzar condicions passades i presents, així com explorar escenaris futurs. No obstant això, la seva aplicació comporta diverses fonts d’incertesa. Aquesta tesi se centra en les incerteses relacionades amb el forçament marí i les condicions topobatimètriques inicials a múltiples escales temporals i espacials.A curt termini, es va utilitzar el model basat en processos XBeach per desenvolupar un model conceptual de com la topobatimetria inicial influeix en la generació de dipòsits d'inundació en una platja sintètica inspirada en dades de Castelldefels (Espanya) durant una tempesta. L’estudi va destacar la importància d’utilitzar topobatimetries inicials amb possibles patrons morfològics per analitzar la generació de dipòsits d'inundació. En particular, es va demostrar que la inclusió de patrons morfològics amb diferents longituds d’ona afecta significativament el comportament hidrodinàmic i els patrons de transport de sediments, influint així en la distribució, l’extensió i el volum dels dipòsits. Per exemple, la presència de megacusps de determinades característiques podia quadriplicar el dipòsit d'inundació en comparació amb escenaris sense aquests patrons. Aquest estudi va evidenciar l’incertesa en el modelatge associat no només en la topobatimetria inicial, sinó també a la cronologia dels grups d’onatge incident, que es pot incloure en el model i que pot tenir una influència major en la formació de dipòsits que les variacions en el perfil transversal inicial.A mitjà termini, el model basat en processos XBeach i el model de complexitat reduïda Q2Dmorfo es van utilitzar per investigar com diferents fonts de forçament hidrodinàmic d’onatge i el nivell del mar, afecten el modelatge de la platja encaixada de Castell (Palamós, Espanya) durant sis mesos. L’estudi va demostrar que representacions imprecises de l’onatge poden afectar significativament el modelatge d’una platja encaixada a mitjà termini, mentre que diferents fonts de nivell del mar produeixen resultats similars. En particular, biaixos en la direcció de l’onatge de dades de hindcast van donar lloc a males representacions de l’evolució de la línia de costa, tot i que el model podia recuperar-se si aquestes dades només s’empraven durant un parell de mesos. Aquests resultats posen de manifest les incerteses associades a la selecció de fonts de forçament per simular l’evolució d’una platja encaixada.A llarg termini, es va utilitzar el model Q2Dmorfo per investigar la influència de la cronologia de les tempestes en l’evolució projectada del delta del Llobregat fins a l’any 2100. L’estudi va destacar la forta dependència de la resposta del model respecte al període inicial d’adaptació, que semblava estar influït per la cronologia de l’onatge. Tot i així, quan el model assolia un estat de quasi equilibri durant aquesta fase d’adaptació, el dinamisme posterior, relativament baix degut a la calibració del model, estava controlat principalment per la topobatimetria resultant més que per la cronologia de l’onatge. En conseqüència, les múltiples realitzacions convergien cap a una resposta morfològica similar fins a l’any 2100, limitant la capacitat d’avaluar el paper de la cronologia de les tempestes en l’evolució de la línia de costa a llarg termini. Per abordar aquesta limitació, es proposen diverses millores metodològiques per a treballs futurs.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• JULIAN TRUJILLO, EDWIN CRISTIAN: Modelización Flexible y actividad matemática en Ingeniería: análisis de la interpretación, simulación y validación de sistemas dinámicos no lineales
  
  Autor/a: JULIAN TRUJILLO, EDWIN CRISTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/05/2026
  Director/a de tesi: GOMEZ URGELLES, JOAN VICENÇ
  Resum de tesi: L’ensenyament de les equacions diferencials en enginyeria continua marcat per una dissociació entre el rigor procedimental i la necessitat d’interpretar, simular i validar sistemes dinàmics en escenaris professionals. Aquesta tesi examina com un enfocament de Modelització Flexible transforma l’activitat matemàtica d’estudiants d’enginyeria quan el treball amb equacions diferencials deixa de centrar-se en la resolució aïllada i s’orienta cap a l’exploració, el contrast i la defensa del model.Des d’un disseny longitudinal, mixt i situat, la recerca va articular unitats didàctiques, laboratoris computacionals i projectes d’especialitat, analitzats mitjançant la triangulació de productes acadèmics, auditoria d’intel·ligència artificial, treball de laboratori i defenses tècniques. L’anàlisi revela un desplaçament consistent cap a formes d’activitat matemàtica centrades en la sensibilitat paramètrica, la lectura dinàmica del sistema i la validació tècnica dels resultats.En particular, la simulació es va configurar com un entorn de contrast epistemològic, mentre que l’auditoria de respostes automatitzades va reforçar la capacitat de qüestionar resultats incompatibles amb el jacobià, el pla de fases i la plausibilitat física del fenomen. Es conclou que la Modelització Flexible desplaça l’eix de l’ensenyament des de l’execució algorísmica cap a la interpretació, la validació i la justificació tècnica de decisions, tot i que aquest procés presenta una apropiació desigual segons la base matemàtica prèvia dels estudiants. D’aquesta manera, es redefineix el paper de la matemàtica com a llenguatge de diagnosi i auditoria en l’era de l’automatització.Paraules clau: modelització flexible; activitat matemàtica; equacions diferencials; sistemes dinàmics; simulació computacional; auditoria d’intel·ligència artificial; pensament crític.​
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CUESTA I MOTA, DÍDAC: Desenvolupament de tecnologies electroquímiques per a l’obtenció d’hidrogen en el tractament d’efluents industrials tèxtils
  
  Autor/a: CUESTA I MOTA, DÍDAC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/05/2026
  Director/a de tesi: LOPEZ GRIMAU, VICTOR | CANALS CASALS, LLUC
  Resum de tesi: En l’actual context d’emergència climàtica i estrès hídric, la indústria tèxtil s’enfronta al repte de reduir el seu elevat consum d’aigua i les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquesta tesi investiga la viabilitat d’un sistema electroquímic innovador capaç de realitzar simultàniament la depuració d’efluents residuals complexos i la producció d’hidrogen, integrant així el tractament d’aigües residuals amb la generació d’un vector energètic sense emissions directes de CO2.L’estudi identifica els efluents de tintura amb colorants reactius i els de merceritzat com els més adients per a la integració d’un sistema dual, gràcies a la seva elevada conductivitat i alcalinitat. Mentre que els efluents de merceritzat actuen com un electròlit ideal per a l’electròlisi alcalina, degut al seu 20% de NaOH, els de tintura contenen colorants reactius azoics recalcitrants que no es poden eliminar amb mètodes biològics convencionals, però que són altament sensibles a l’oxidació electroquímica.Un dels pilars de la tesi és el disseny i validació d’una cel·la electroquímica bicompartimentada tipus sandvitx amb una membrana d’intercanvi aniònic (AEM). Aquesta configuració permet separar l’efluent residual a l’ànode de l’electròlit alcalí del càtode, evitant la contaminació de l’hidrogen i millorant l’eficiència energètica del tractament. Els resultats experimentals demostren una eficàcia de decoloració superior al 99% per diversos colorants reactius i una generació d’hidrogen amb una puresa del 98,7%. També es determina la configuració òptima que equilibra eficiència energètica, temps de tractament i cost material pel tractament, amb una densitat de corrent de 150 mA/cm2 i una combinació de càtode de Ni i ànode de Ir-Ru/MMO o BDD segons l’efluent contingui NaCl o Na2SO4.A més, s’ha desenvolupat un model informàtic mitjançant la llibreria eCherry (Modelica) que permet predir el comportament del sistema amb un error màxim del 5% en la decoloració esperada i del 2,1% en la tensió de treball.En conclusió, el treball demostra que el tractament electroquímic no només és una solució eficaç per la decoloració dels efluents de tintura, sinó que esdevé una via estratègica per a l’economia circular, permetent la recuperació energètica de l’hidrogen, a partir del "blending" en calderes, i obrint la porta a la reutilització d’aigua, sals i àlcali.
  

ENGINYERIA CIVIL

• APARICIO URIBE, CARLOS HUMBERTO: EXPERIMENTAL AND NUMERICAL ANALYSIS OF FLOOD-RELATED HAZARD ASSOCIATED WITH THE EVACUATION OF UNDERGROUND STAIRS
  
  Autor/a: APARICIO URIBE, CARLOS HUMBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 05/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/05/2026
  Director/a de tesi: RUSSO, BENIAMINO | TELLEZ ALVAREZ, JACKSON DAVID
  Resum de tesi: El ritme accelerat d’urbanització ha provocat el desenvolupament generalitzat d’infraestructures subterrànies arreu del món. Actualment, aquestes infraestructures s’han tornat cada vegada més vulnerables als fenòmens meteorològics extrems induïts pel canvi climàtic, com ara les inundacions, especialment a les estacions de metro. Donades les característiques singulars dels nuclis subterranis urbans, les escales tenen un paper doble i crític durant les emergències: sovint són la principal via d’evacuació, alhora que actuen com a principal camí d’entrada de l’aigua d’inundació. Aquesta tesi doctoral explora la interacció entre les forces hidrodinàmiques i l’evacuació humana en escales inundades dins d’entorns subterranis. L’estudi té com a objectiu millorar el coneixement sobre aquestes interaccions per identificar llindars d’estabilitat, establir criteris de seguretat i desenvolupar estratègies d’evacuació eficaces. S’ha adoptat un enfocament integral del problema, integrant mètodes experimentals i numèrics.Es va dur a terme una revisió exhaustiva de l’estat de l’art per identificar l’estat actual del coneixement, destacant-ne els principals resultats, les limitacions i possibles línies d’investigació futures. El component experimental d’aquest treball es va basar en una rèplica a escala real construïda al laboratori d’hidràulica de l’escola de Camins de l’Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC). Aquesta rèplica representava les escales d’accés susceptibles d’inundació de l’estació de metro Paral·lel, que forma part de la xarxa de metro de Barcelona. La caracterització hidràulica de les escales va ser seguida per una sèrie de proves amb individus caminant per les escales inundades sota diverses condicions de cabal i tipus de calçat. Es van fer proves addicionals, sota el cabal màxim de la instal·lació, amb individus caminant simultàniament en grups de dos i tres. La primera campanya amb individus en solitari va tenir com a objectiu identificar llindars d’inestabilitat dels vianants, mentre que la segona es va centrar en optimitzar l’evacuació segons les diferents configuracions de grups estudiades.Per complementar les observacions experimentals, es van dur a terme diverses simulacions tridimensionals de Dinàmica de Fluids Computacional (3D-CFD) amb el programari comercial FLOW-3D. Aquestes van analitzar la força d’arrossegament de l’aigua considerant configuracions individuals i grupals de vianants, proporcionant una identificació detallada dels paràmetres hidràulics i de les forces de l’aigua al llarg del domini de les escales. Aquesta recerca aporta nous coneixements sobre la gestió del risc d’inundació en entorns urbans, considerant-ne les limitacions específiques, especialment l’accés a espais subterranis mitjançant escales. Es presta una atenció especial a la evacuació simultània de persones i a les estratègies òptimes per gestionar evacuacions en grup. Els resultats ofereixen dades útils i aplicables per a enginyers, urbanistes i equips d’emergència. D’aquesta manera, es contribueix a millorar la seguretat en evacuacions i la comprensió hidràulica de les escales subterrànies inundades mitjançant una anàlisi integrada experimental i numèrica, fomentant la resiliència urbana i la planificació d’evacuacions en infraestructures subterrànies susceptibles d’inundació.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ALHARFOUCH, LOUJAIN: Integrating ecohydrological, isotopic, and numerical approaches to assess water use by montane Scots pine under varying wetness conditions
  
  Autor/a: ALHARFOUCH, LOUJAIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/05/2026
  Director/a de tesi: HIDALGO GONZÁLEZ, JUAN JOSÉ | LATRON, JÉRÔME
  Resum de tesi: L’ecohidrologia proporciona un marc fonamental per comprendre les interaccions entre la vegetació i el cicle hidrològic, especialment en els ecosistemes forestals que regulen de manera decisiva els fluxos d’aigua i la resiliència dels ecosistemes. A les regions mediterrànies de muntanya, l’augment de la variabilitat climàtica i la recurrència de les sequeres situen els boscos prop dels seus límits hidràulics, d’altra banda persisteixen moltes incerteses sobre com els arbres accedeixen a l’aigua, l’emmagatzemen i la utilitzen sota condicions contrastades d’humitat, o sobre com aquests processos poden representar-se en models ecohidrològics.Aquesta tesi investiga la dinàmica de l’absorció d’aigua pels arbres i la seva representació combinant observacions de camp d’alta resolució temporal i espacial, isòtops estables de l’aigua i modelització basada en processos. L’estudi s’ha dut a terme a les conques d’investigació de Vallcebre (NE de l’Estat espanyol), i l’espècie estudiada ha estat el pi roig (Pinus sylvestris L.). S’han combinat mesures de: variables meteorològiques, flux de saba, variacions del diàmetre del tronc, contingut i potencial de l’aigua al sòl i nivells freàtics, amb mostrejos setmanals d’isòtops estables a la precipitació, l’aigua del sòl, l’aigua subterrània i l’aigua del xilema. Aquestes dades s’han analitzat mitjançant aproximacions estadístiques i modelització numèrica, amb la finalitat d’examinar l’absorció d’aigua pels arbres a escala de parcel·la forestal en períodes secs i humits contrastats.Les anàlisis ecohidrològiques i isotòpiques basades en les mesures de camp han posat de manifest que l’ús de l’aigua pel pi roig està fortament limitat pel potencial hídric del sòl durant les sequeres, durant aquest períodes els arbre depenen del magatzem intern d’aigua al tronc i responen poc a les aportacions recents de precipitació. Els isòtops estables han mostrat una contribució dominant de l’aigua del sòl recarregada a l’hivern i emmagatzemada en porus petits, i per tant fortament lligada, fins i tot després d’episodis intensos de precipitació estival. Només després d’una humectació prolongada del sòl els arbres comencen a incorporar la precipitació d’estiu, utilitzant finalment una mescla d’aigua de precipitacions hivernals i estivals. Aquests resultats indiquen una clara preferència per reserves d’aigua més estables, amb temps de residència més llargs, i destaquen el paper clau de la precipitació hivernal en el manteniment del funcionament hidràulic dels arbres en boscos mediterranis de muntanya.A partir d’aquestes observacions a escala de parcel·la, la segona part de la tesi desenvolupa una parametrització de l’absorció radicular de l’aigua de base física i sense calibratge, basada en les taxes de reducció del contingut d’aigua del sòl i restringida per la transpiració, derivada del flux de saba. Implementat en un model numèric, aquest enfoc supera de manera consistent les funcions empíriques de distribució radicular habitualment utilitzades per a reproduir la dinàmica del contingut i del potencial hídric del sòl. La validació independent utilitzant els isòtops estables de l’aigua ha confirmat la robustesa del marc de modelització proposat i ha revelat patrons d’ús de l’aigua pels arbres sota condicions seques i humides coherents amb els resultats ecohidrològics i isotòpics obtinguts al camp.L’acord entre els resultats basats en observacions de camp i els derivats de la modelització demostra que la integració d’observacions ecohidrològiques, isòtops estables i modelització de base física proporciona un marc coherent i robust per avançar en la comprensió de l’absorció d’aigua pels arbres.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• HERNÁNDEZ URREA, MARC: Design and Implementation of Novel Multiparametric Nonclinical Cardiovascular Assessment Devices Using Only Four Electrodes
  
  Autor/a: HERNÁNDEZ URREA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 21/05/2026
  Director/a de tesi: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR | CASANELLA ALONSO, RAMON
  Resum de tesi: Les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de resultats adversos i càrrega sanitària a escala mundial. El desenvolupament d’estratègies de monitorització cardiovascular extrahospitalària ha esdevingut més rellevant, especialment després de la COVID-19, que va evidenciar les limitacions dels sistemes sanitaris i la necessitat d’alternatives per reduir la congestió hospitalària. Organitzacions com l’OMS destaquen que els dispositius no clínics milloren l’adherència al tractament, la rehabilitació i la supervivència, i contribueixen a sistemes més sostenibles. També han despertat interès en la indústria farmacèutica, ja que els assaigs domiciliaris i la monitorització remota ofereixen avantatges com millor adherència, supervisió i control de cohorts.Actualment, la majoria de dispositius no clínics es basen en electrocardiograma (ECG) o fotopletismograma (PPG). L’ECG aporta informació elèctrica cardíaca (forma d’ona, intervals, freqüència i variabilitat), mentre que el PPG proporciona informació mecànica (ona de pols, freqüència, saturació d’oxigen i, de vegades, pressió arterial), limitada a artèries superficials. Altres tècniques per a artèries profundes, com SphygmoCor, ecocardiografia o cateterisme, es restringeixen a l’àmbit clínic per la seva complexitat i cost. De manera similar, la pletismografia per impedància es limita sovint a ús clínic o a una sola extremitat. No obstant això, estudis recents mostren que la IPG entre extremitats pot aportar informació sobre la propagació de l’ona de pols proximal a l’aorta.Aquesta tesi presenta el disseny i validació d’un dispositiu innovador per a l’avaluació cardiovascular, basat en l’adquisició simultània d’ECG, múltiples senyals IPG i balistocardiograma (BCG), utilitzant quatre elèctrodes en mans o peus i una bàscula domèstica. Es desenvolupen algoritmes per extreure indicadors de salut cardiovascular a partir d’intervals ECG–IPG, com el temps d’arribada del pols (PAT), amb informació proximal i distal. Aquestes mesures permeten estimar el temps de trànsit del pols (PTT), relacionat amb l’elasticitat arterial. La combinació de PAT entre mans i peus permet estimar un equivalent del PTT aòrtic (aPTT), associat a l’envelliment. El sistema també permet extreure la respiració a partir de senyals IPG sense sensors addicionals.El sistema es va validar amb cardiografia per impedància i tonometria com a referència. Es van obtenir valors adequats de relació senyal-soroll i rebuig en mode comú. Els estudis comparatius van mostrar bona concordança (r > 0,90). El PAT entre canells correlaciona amb el carotidi (r = 0,85) i entre peus amb el femoral (r = 0,86). El PTT carotidi-femoral derivat d’IPG mostra correlació moderada amb el de tonometria (r = 0,67).Aquests resultats validen la metodologia proposada i demostren l’extracció fiable de paràmetres cardiovasculars rellevants. En conjunt, el sistema permet obtenir informació arterial proximal i distal per a l’avaluació cardiovascular no clínica.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• MASCLANS SERRAT, NÚRIA: Scientific Machine Learning in Turbulent Flows: Observability, Reconstruction & Acceleration
  
  Autor/a: MASCLANS SERRAT, NÚRIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/05/2026
  Director/a de tesi: JOFRE CRUANYES, LLUÍS
  Resum de tesi: L'anàlisi i disseny de sistemes d'enginyeria regits per fluxos de fluids supercrítics turbulents limitats per parets es veuen fonamentalment restringits per dues barreres diferents: les limitacions intrínseques dels diagnòstics òptics per resoldre camps termodinàmics escalars sota règims de fluids extrems, i el cost computacional prohibitiu requerit per assolir estadístiques de flux completament convergents en simulacions d'alta fidelitat. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament de marcs avançats d'aprenentatge automàtic científic (SciML) que integren rigorosament el coneixement del domini físic en arquitectures d'aprenentatge profund.Per superar la bretxa d'observabilitat experimental inherent als fluxos transcrítics d'alta pressió, aquest treball proposa en primer lloc una nova xarxa neuronal informada per la termofísica (TINN). En integrar l'equació d'estat de gas real directament en la funció de pèrdua (loss function) de la xarxa com una restricció feble (soft constraint), alhora que s'imposen condicions de contorn físiques a través de restriccions fortes a l'arquitectura de la xarxa (hard constraints), aquesta estratègia reconstrueix amb èxit variables d'estat termodinàmiques ocultes, específicament la densitat i la temperatura, exclusivament a partir de les dades cinemàtiques de velocitat disponibles. Aquesta metodologia proporciona una alternativa fiable i no intrusiva per superar les severes distorsions òptiques que tradicionalment limiten les mesures escalars quantitatives en experiments amb fluids supercrítics.Per abordar la càrrega computacional de la integració numèrica temporal, la tesi introdueix un canvi de paradigma en la simulació de turbulència mitjançant l'adaptació de l'aprenentatge per reforç profund (DRL) per accelerar la convergència de les estadístiques del flux. Específicament, es formula una metodologia DRL basada en la pertorbació de l'espai propi del tensor de tensions de Reynolds (REP). El DRL multiagent actua com un sistema de control de flux actiu, interactuant iterativament amb el solucionador numèric (solver) per optimitzar la trajectòria instantània del flux. Establerts i validats inicialment en un model reduït de turbulència unidimensional (ODT), els agents apliquen pertorbacions matemàticament restringides directament a l'espai propi del tensor de tensions de Reynolds. Aquesta estricta restricció estructural garanteix que totes les modificacions dinàmiques a la magnitud, forma i orientació de les tensions de Reynolds mantinguin una rigorosa realitzabilitat física.Aquesta metodologia híbrida DRL-CFD s'escala posteriorment a simulacions numèriques directes (DNS) tridimensionals completament resoltes de fluxos de canal turbulents. En superar complexes barreres d'enginyeria de programari per assolir un acoblament en memòria de baixa latència entre el marc dinàmic REP-DRL basat en Python i un solucionador CFD en C++ paral·lelitzat, la implementació manipula dinàmicament els camps de flux instantanis. Mentre la simulació CFD opera dins d'un estat estadísticament estacionari, aquest control de flux actiu guia el sistema per assolir la convergència dels camps estadístics en un temps d'integració significativament reduït.En conjunt, aquesta tesi demostra que la integració de lleis físiques, equacions termodinàmiques i restriccions estructurals en algoritmes d'aprenentatge automàtic transforma interpoladors de dades passius en marcs escalables i físicament consistents, capaços tant de recuperar la física oculta del flux com d'accelerar activament les simulacions numèriques. Les metodologies proposades estableixen un camí fundacional per tancar la bretxa entre les limitacions de les mesures experimentals i la viabilitat computacional, facilitant així tant l'estudi fonamental com el disseny pràctic d'enginyeria de fluxos turbulents complexos.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• RAMÍREZ CANO, NATALIA: Medida morfológica de la tortuosidad de los vasos retinianos mediante análisis digital de imagen
  
  Autor/a: RAMÍREZ CANO, NATALIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 07/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/05/2026
  Director/a de tesi: MILLAN GARCIA VARELA, MARIA SAGRARIO
  Resum de tesi: La tortuositat dels vasos retinians ha estat àmpliament identificada per la comunitat mèdica com un biomarcador directe i no invasiu del desenvolupament de malalties oculars vasculars i sistèmiques, a causa del fet que la xarxa vascular de la retina és una estructura fina i altament sensible als canvis de pressió arterial i altres factors hemodinàmics. Aquestes alteracions produeixen canvis observables en els seus vasos, modificant els paràmetres morfològics de gruix, curvatura, desviació i nivell de tortuositat, cosa que converteix la xarxa vascular de la retina en un òrgan diana privilegiat per a la detecció precoç de processos patològics oculars i vasculars.L'anàlisi quantitativa de la tortuositat a la xarxa vascular retiniana se sol dur a terme a partir del processament de retinografies digitals mitjançant l'ús d'algoritmes que permeten l'avaluació d'índexs de tortuositat; locals (que caracteritzen la tortuositat dels segments de vasos lliures de bifurcacions), i globals (que sintetitzen informació sobre la tortuositat de tota la xarxa vascular). Tanmateix, el càlcul d'aquests índexs està condicionat per factors tècnics com la resolució espacial de les imatges, el marc en l'adquisició de la retinografia (centrada en la màcula o en la papil·la), així com l'elecció de combinacions d'esquemes de ponderació i índexs per al càlcul d'índexs de tortuositat globals.Aquesta tesi doctoral, presentada com un compendi de tres publicacions científiques, aborda de manera exhaustiva aquests reptes. En primer lloc, s'estudia l'impacte del marc (macular o papil·la) de les retinografies en l'estimació de la tortuositat local. En segon lloc, s'avalua la influència de la resolució de la imatge en la robustesa del càlcul dels índexs locals. Finalment, proposa un marc de validació objectiu i quantitatiu per a índexs globals basat en la composició matemàtica de les mesures de l'índex de tortuositat local.Els resultats obtinguts permeten establir criteris d'ús per a la selecció d'índexs locals fiables, demostrar les limitacions derivades de les condicions d'adquisició i proposar un punt metodològic entre les mesures locals i globals. Amb això, la tesi contribueix a l'estandardització de l'anàlisi de la tortuositat en imatges retinals, amb l'objectiu de millorar la seva aplicabilitat clínica i el seu valor com a biomarcador de malalties sistèmiques.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• MOMIN, SAMAR: An AI-Augmented Scalable Framework for High-Resolution Exposure and Seismic Risk Assessment
  
  Autor/a: MOMIN, SAMAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 27/05/2026
  Director/a de tesi: CARREÑO TIBADUIZA, MARTHA LILIANA
  Resum de tesi: Les avaluacions probabilístiques de risc sísmic i multi-risc a gran escala i alta resolució depenen críticament de com es representa l’exposició i de com s’assignen adequadament les funcions de vulnerabilitat a parcs edificats heterogenis. Mentre que la modelització del perill ha assolit un alt grau d’harmonització i la modelització de la vulnerabilitat ha assolit un alt nivell de maduresa computacional, la interfície exposició–vulnerabilitat continua sent manual, basada en tipologies i difícil d’escalar de manera consistent. A Barcelona i arreu de Catalunya, les funcions de vulnerabilitat derivades d’edificis individuals o mostres limitades han estat sovint extrapolades a portafolis utilitzant classificacions gruixudes. Quan els models de perill, exposició i dany a pèrdua es mantenen constants, aquesta pràctica produeix una gran dispersió en les mètriques de pèrdua a nivell de portafoli. Primer quantifica aquesta variabilitat mitjançant una anàlisi de sensibilitat controlada centrada exclusivament en la vulnerabilitat per a Barcelona. Utilitzant una base consistent de perill sísmic probabilístic i una correspondència unificada de dany a pèrdua, els conjunts de funcions de vulnerabilitat publicats s’intercanvien mentre tots els altres components es mantenen fixos. Els resultats mostren que la Pèrdua Anual Mitjana (AAL) varia aproximadament entre 25,6 milions d’euros i 348,0 milions d’euros depenent únicament del conjunt de vulnerabilitat seleccionat, demostrant una sensibilitat d’ordre de magnitud atribuïble a l’assignació de funcions. Un estudi pilot focalitzat al districte de l’Eixample confirma que la reassiganció manual detallada (per exemple, posicions de cantonada versus centre d’illa) millora el realisme local, però no és escalable a portafolis a escala de ciutat o regió.Per abordar aquesta limitació estructural, el segon pas passa d’una assignació ad hoc cap a una exposició repetible i transparent. La tesi desenvolupa un flux de treball d’estructuració de l’exposició basat en la geometria mitjançant Anàlisi, Classificació i Agrupació de Petjades d’Edificis (BFA/BFC/BFG). Les petjades cadastrals d’edificis d’alta resolució de Catalunya s’utilitzen per extreure dimensions i es transformen en classes de forma en planta interpretables i reproduïbles utilitzant mètriques de forma prèviament calculades per definir classes basades en costats. Els resultats de l’anàlisi comparativa de diverses mètriques de forma mostren que les mesures simples de compacitat coincideixen en rectangles i quadrats regulars, però difuminen diferències importants en plantes allargades, irregulars i basades en obertures. Això revela redundància entre els índexs escalars de compacitat i una capacitat discriminatòria limitada per a geometries articulades i basades en obertures, destacant la necessitat d’una alternativa aprenable capaç de preservar distincions fines rellevants per al comportament estructural.El marc d’Anàlisi, Reconeixement i Classificació de Petjades d’Edificis (BFARC-YOLO) es basa en aquesta base per permetre una classificació escalable de l’exposició augmentada amb intel·ligència artificial. Aproximadament 1,8 milions de petjades d’edificis es representen com a siluetes orientades i es processen mitjançant un entrenament progressiu amb ~0,34% de mostres etiquetades. El model final assoleix una precisió mitjana (mAP@0.5:0.95) ≈ 0,96 en 44 classes de gran detall. L’optimització amb GPU redueix el temps d’inferència regional de més de 490 hores (referència CPU) a ~72 hores, demostrant la seva viabilitat operativa. La interoperabilitat amb la taxonomia GEM permet la integració directa en plataformes de risc existents i una interfície web lleugera permet inferències per lots auditables.
  

ENGINYERIA TÈRMICA

• BAHRAMIAN, LINDA: Numerical assessment of parcel modeling and inertial particle separator efficiency in polydisperse two-phase flows
  
  Autor/a: BAHRAMIAN, LINDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
  Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/05/2026
  Director/a de tesi: OLIET CASASAYAS, CARLES | PEREZ SEGARRA, CARLOS DAVID
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda aspectes fonamentals i aplicats del modelatge de fluxos bifàsics dispersos dins de l’enfocament Eulerià–Lagrangià, amb especial èmfasi en el desenvolupament i avaluació del modelatge de paquets i de l’enfocament d’acoblament bidireccional consistent amb la conservació, avançant cap a l’aplicació a un separador inercial de partícules (IPS).Primer, les propietats de conservació de la formulació d’acoblament bidireccional s’analitzen per assegurar un intercanvi de quantitat de moviment consistent entre la fase portadora i la fase dispersa. La implementació numèrica preserva els principis de conservació global i una evolució de l’energia cinètica físicament consistent. El mètode numèric s’avalua primer en Simulació Numèrica Directa per proporcionar una solució de referència i posteriorment s’estén a Simulació de Grans Escales (LES) per abordar règims de flux més reals alineats amb casos d’aplicació.Sobre aquesta base, es desenvolupa una nova estratègia híbrida de modelatge de paquets combinant el Model de Nombre Fix i el Model de Volum Fix per a una distribució de partícules. L’enfocament proposat es valida posteriorment amb casos de referència i ofereix un compromís efectiu entre el cost computacional i la precisió predictiva.Posteriorment, es realitza una investigació numèrica exhaustiva d’un dispositiu IPS utilitzant models de turbulència LES, Improved Delayed Detached Eddy Simulation i Reynolds-Averaged Navier-Stokes. La influència de la resolució de la turbulència, la relació de divisió de flux i el nombre de Reynolds en l’eficiència de separació s’analitza per a diferents mides de partícula. Els resultats indiquen que el modelatge de la turbulència afecta les partícules dominades per l’arrossegament, mentre que la segregació de partícules de major mida està impulsada principalment per efectes inercials. Aquest estudi presenta una avaluació comparativa de les estratègies de modelatge de la turbulència i el seu impacte en la predicció del rendiment de l’IPS.El marc numèric s’estén llavors a condicions de formació de gel. L’impacte de gotes d’aigua i l’acumulació de gel es valida primer utilitzant un cas de referència cilíndric. La metodologia s’aplica després a la configuració IPS, on el creixement de gel altera la geometria interna.Després de l’acumulació de gel, s’injecten partícules sòlides en la geometria modificada per avaluar l’eficiència de separació utilitzant seguiment Lagrangià, mostrant una reducció de l’eficiència per a partícules dominades per la inèrcia com a resultat del bloqueig de purgat i d’interaccions modificades amb la paret. En aquest context, una contribució original clau d’aquest estudi és el desenvolupament i implementació d’un model específic de col·lisió partícula–paret de gel. Per abordar la manca de models adequats per a l’impacte de partícules sòlides sobre superfícies cobertes de gel en IPS, es va desenvolupar una formulació basada en restitució mitjançant una revisió estructurada i adaptació de models de col·lisió existents. Aquest enfocament assegura una predicció físicament consistent del comportament de rebot de partícules sobre superfícies cobertes de gel.En conjunt, aquesta tesi avança la capacitat predictiva de les eines de Dinàmica de Fluids Computacional per a fluxos bifàsics dispersos mitjançant la millora de la implementació de l’acoblament bidireccional consistent amb la conservació, la proposta d’un model híbrid de paquets guiat per la física, la quantificació de la sensibilitat del modelatge de la turbulència en l’eficiència de l’IPS i la introducció d’un nou model de col·lisió partícula–paret sota condicions adverses de formació de gel. Els resultats contribueixen tant al desenvolupament metodològic del modelatge Eulerià–Lagrangià com a la simulació fiable de sistemes aeronàutics de separació de partícules.
  

FOTÒNICA

• MORENO ABAJO, ÁLVARO: Optical investigation of 2D materials with in-plane engineering: exciton confinement and chirality sensing
  
  Autor/a: MORENO ABAJO, ÁLVARO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/05/2026
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | RESERBAT-PLANTEY, ANTOINE
  Resum de tesi: Els materials bidimensionals (2D) proporcionen una plataforma potent per a l’enginyeria a nanoescala i el control de la geometria i dels entorns energètics sense modificar directament el material, a causa de la seva naturalesa interfacial. Aquesta tesi explora com podem aprofitar aquest potencial mitjançant l’enginyeria en el pla en heteroestructures de van der Waals. Presentem dos casos d’estudi: en un, es redueix la dimensionalitat de l’excitó utilitzant una trampa electrostàtica 1D; en l’altre, s’obté una configuració quiral en rotar una monocapa respecte d’una altra, cosa que modifica la interacció amb altres sistemes quirals. En conjunt, aquestes dues parts demostren com el trencament de la simetria en el pla (simetria translacional i simetria especular, respectivament) en les plataformes de materials 2D habilita noves oportunitats de control i detecció.En la primera part, investiguem el confinament electrostàtic d’excitons en MoSe2. S’indueix una unió p–i–n a la monocapa mitjançant elèctrodes asimètrics, creant un potencial 1D estret amb una longitud efectiva de confinament d’excitons de fins a 10nm. Combinant la fotoluminescència i l’espectroscòpia de contrast de reflectància, mesurem un espectre discret corresponent als estats localitzats que sorgeixen de la quantització del centre de masses, amb polarització lineal alineada amb la geometria del potencial, d’acord amb les interaccions d’intercanvi vall–vall intensificades pel confinament. De manera rellevant per al desenvolupament d’aquesta tècnica, demostrem que el potencial de confinament no es pot entendre com un efecte purament electrostàtic. La il·luminació reconfigura el funcionament del dispositiu induïnt el fotodopatge degut a la dissociació d’excitons i l’extracció de càrrega assistida per mecanismes d’Auger, estabilitzant així una configuració p–i–n funcional. Observem dinàmiques de redistribució de portadors en una escala de segons i demostrem que la seva dependència amb la posició d’excitació produeix un canvi abrupte entre respostes excitòniques confinades i no confinades. Una descripció mitjançant equacions de velocitat captura la competència entre els processos de dissociació i d’Auger, posant de manifest una via per al control òptic no local de la densitat de portadors i, en conseqüència, del potencial de confinament. Aconseguir potencials excitònics programables que assoleixin el límit 0D podria habilitar tecnologies quàntiques com fonts de fotó únic o qubits òptics, i obrir una via cap a interaccions excitó–excitó fortes i física de Bose–Hubbard.En la segona part, aprofitem la quiralitat estructural del grafè bicapa rotat (TBG) per dur a terme una nova estratègia de detecció enantiomèrica basada en transferència d’energia no radiativa dependent de la quiralitat. En presència del TBG, la freqüència de decaïment de fluoròfors quirals es modifica en funció de la quiralitat relativa entre molècula i substrat, cosa que mesurem a través del temps de vida de fluorescència. L’asimetria observada es comprova estadísticament escanejant espacialment el contrast enantioselectiu, observant una inversió de signe en invertir la quiralitat del TBG i explorant el paper de l’angle de rotació com a paràmetre de control. Quantifiquem l’efecte de la quiralitat mitjançant un factor de dissimetria basat en el temps de vida que arriba a valors de 1 – 10%, la qual cosa implica una millora de diversos ordres de magnitud respecte al dicroisme circular natural tant de la molècula com del TBG. L’enfoc presentat és conceptualment diferent dels esquemes basats en enginyeria de camps electromagnètics, i assoleix sensibilitats de fins a una sola capa molecular sense necessitat de funcionalitzar la superfície. Això obre la porta al desenvolupament d’una plataforma amb interaccions quirals llum–matèria fortes i sintonitzables, amb implicacions en òptica, detecció i química, incloent la catàlisi i la síntesi homoquiral.
  
• NIMJE, KARTIKA NARAYAN: Photonic Strategies for Approaching Fundamental Limits in Thermophotovoltaic Energy Conversion
  
  Autor/a: NIMJE, KARTIKA NARAYAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/05/2026
  Director/a de tesi: PAPADAKI, GEORGIA THENO
  Resum de tesi: Els sistemes termofotovoltaics (TPV) converteixen la radiació tèrmica en electricitat mitjançant l’acoblament d’un emissor calent amb una cèl·lula fotovoltaica (PV). Malgrat els avenços recents, el seu rendiment continua limitat per un compromís fonamental entre potència i eficiència: un intercanvi radiatiu de banda ampla entre emissor i cèl·lula pot generar una potència elèctrica elevada, però penalitza l’eficiència, mentre que un intercanvi de banda estreta afavoreix una eficiència elevada a costa d’una menor potència. Des d’un punt de vista més empíric, aquesta limitació també es manifesta en la dificultat de millorar simultàniament el corrent i el voltatge de la cèl·lula. Comprendre aquest compromís és, per tant, essencial per optimitzar el rendiment dels TPV. Aquesta tesi desenvolupa un marc unificat per interpretar-lo i identificar estratègies de disseny fotòniques i electròniques capaces de desplaçar favorablement aquest equilibri, sempre dins dels límits termodinàmics.La primera part de la tesi estableix la base conceptual i quantitativa del problema. Una visió fotònica de la radiació tèrmica connecta la llei de Planck i el límit de Stefan–Boltzmann amb la densitat d’estats òptics, la coherència i els polaritons de superfície, i permet distingir clarament entre l’intercanvi en camp llunyà i en camp proper. Aquest marc es combina amb els blocs pràctics dels TPV — control espectral i angular de l’emissió, física de la unió, recombinació i eficiència quàntica — per construir un conjunt d’eines de disseny. A partir d’aquí, les anàlisis de balanç detallat i de termodinàmica radiativa situen els TPV en un paisatge de potència–eficiència delimitat pels límits de Carnot i d’exergia (Landsberg), i identifiquen l’amplada de banda espectral com un paràmetre clau de control del rendiment.Sobre aquesta base, la tesi explora tres vies per mitigar aquest compromís. En primer lloc, els TPV de portadors calents introdueixen un nou grau de llibertat termodinàmic en tractar els portadors com un reservori amb temperatura i potencial químic propis, i en extreure’ls mitjançant contactes selectius en energia. En el límit radiatiu ideal, això permet que una sola unió reprodueixi un comportament equivalent al d’un dispositiu multicolor i s’aproximi a l’eficiència de Carnot a potència finita. En segon lloc, es desenvolupa un marc analític de TPV de camp proper basat en electrodinàmica fluctuacional que obté expressions per al tunelament fotònic entre medis plasmònics i semiconductors, i estableix lleis d’escala que mostren com els modes evanescents poden generar fluxos super-Planckians i espectralment concentrats, afavorint alhora una potència elevada i una eficiència elevada. En tercer lloc, es demostra que l’enginyeria de substrats és decisiva en el disseny de TPV de camp proper: en un cas d’estudi basat en ITO/InAs, l’optimització de films plasmònics prims i de baixes pèrdues, amb freqüència de plasma i gruix ajustats, reconfigura l’espectre de tunelament, concentra la transferència útil per sobre del llindar de banda i suprimeix les pèrdues per sota d’aquest, desplaçant cap enfora les corbes de potència elèctrica–eficiència.En conjunt, aquesta tesi replanteja el compromís entre potència i eficiència en els TPV com una magnitud mal·leable més que no pas fixa. Tot i que les fronteres termodinàmiques globals són immutables, la frontera efectiva accessible a arquitectures pràctiques pot modificar-se mitjançant intervencions controlades sobre els espectres radiatius, els modes electromagnètics i l’energètica dels portadors. Els models analítics, els referents termodinàmics i les estratègies d’optimització desenvolupats proporcionen una base sòlida per dissenyar i avaluar sistemes TPV que combinin control fotònic, extracció de portadors calents i acoblament de camp proper, així com per situar aquests resultats teòrics en relació amb les limitacions reals dels materials i dels dispositius.
  
• STAMMER, PHILIPP MAXIMILIAN: Photons and Information -- A modern approach to strong-field quantum optics
  
  Autor/a: STAMMER, PHILIPP MAXIMILIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/05/2026
  Director/a de tesi: LEWENSTEIN, MACIEJ
  Resum de tesi: Els fotons i la informació són nocions indispensables per a les tecnologies quàntiques modernes, i la seva interacció proporciona la base per entendre la naturalesa quàntica de la llum. En particular, els fotons són portadors d'informació robustos i fonamenten la discretització inherent del camp de radiació electromagnètica. La informació dels fotons, i les seves fluctuacions quàntiques intrínseques, es manifesten en la mesura de les funcions de correlació del camp. La teoria quàntica de la coherència òptica és fonamental per entendre les fluctuacions dels fotons, i la signatura dels fotons es pot revelar en diferents propietats. A més, la mesura de correlacions és necessària des d'una perspectiva teòrica de la informació per distingir les signatures clàssiques de les quàntiques. Aquests conceptes condueixen finalment a l'objectiu original de la present Tesi:Com podem entendre la noció de fotons i informació des d'una perspectiva moderna de l'òptica quàntica de camps forts?L'òptica quàntica de camps forts té com a objectiu la generació, la caracterització i el control de la llum quàntica, més enllà del coneixement convencional de la física de camps forts. En l'enfocament tradicional dels fenòmens de camps forts, en particular el procés de conversió ascendent de fotons de la generació d'harmònics d'alt ordre, el camp es tractava merament de manera clàssica. I, per tant, la noció de fotó no podia existir en aquestes descripcions. No obstant això, els avenços recents en el camp de l'òptica quàntica de camps forts han revelat noves signatures inexplicables amb la teoria clàssica. Això inclou la generació d'estats de llum genuïnament no clàssics a partir de fenòmens de camps forts, revelant l'entrellaçament intrínsec entre tots els modes de camp en el procés de generació d'harmònics d'alt ordre, o la troballa de signatures quàntiques en el mateix procés d'emissió de fotons mitjançant l'antigrupament de fotons. En aquesta tesi, revelem totes aquestes propietats del camp de llum generat i establim les teories subjacents per a la descripció d'aquests fenòmens. Això inclou el desenvolupament de la teoria quàntica de la coherència òptica per a la generació d'harmònics d'alt ordre, així com la introducció de noves perspectives de teoria de la informació quàntica a l'òptica quàntica de camps forts. Per tant, el treball presentat en aquesta tesi proporciona la base per a la formulació moderna dels fenòmens òptics quàntics en la física de camps forts.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• CAZZARO, FRANCESCO: Advancing Text-to-Query Semantic Parsing Systems
  
  Autor/a: CAZZARO, FRANCESCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/05/2026
  Director/a de tesi: QUATTONI, ARIADNA JULIETA
  Resum de tesi: La tasca de Text-to-Query consisteix en transformar una oració en llenguatge natural en una representació formal o programa que pugui executar-se sobre una base de coneixement per recuperar informació. Aquesta tasca presenta diversos reptes. La variabilitat del llenguatge natural fa que el procés de traducció sigui intrínsecament complex i, alhora, les representacions de significat són estructures altament composicionals construïdes a partir d’unitats elementals. Com a conseqüència, els models han de mostrar una capacitat sòlida de generalització composicional, una habilitat que continua sent difícil d’assolir pels models actuals. A més, les dades anotades per a l’anàlisi semàntica són escasses, i la seva creació és laboriosa i costosa, fet que en dificulta l’entrenament.En aquesta tesi, el nostre objectiu és millorar i avançar l’estat de l’art dels sistemes de Text-to-Query. Introduïm una arquitectura que divideix el procés en dues etapes, una fase de traducció i una fase de reordenació, la qual cosa reforça les capacitats composicionals del model. Així mateix, proposem un mètode de generació de dades que recombina parelles anotades existents per crear nous exemples d’entrenament. Aquest enfocament millora la capacitat de generalització i, al mateix temps, mitiga el problema de l’escassetat de dades.A més, per abordar el repte de la disponibilitat limitada de dades anotades, dissenyem un nou enfocament per generar automàticament parelles de dades a partir d’un graf de coneixement donat, sense necessitat d’intervenció humana. Aquestes dades generades poden utilitzar-se posteriorment per entrenar un model específicament adaptat a aquest graf de coneixement. Finalment, aquesta tesi es troba entre les primeres a explorar la tasca de Text-to-Query per a grafs de propietats, un àmbit en què no només presentem un mètode de generació de dades, sinó que també proporcionem un conjunt de dades anotades de referència per a l’avaluació.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• GIL RAMS, DÍDAC: Splitting of separatrices in generalized standard maps
  
  Autor/a: GIL RAMS, DÍDAC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 29/05/2026
  Director/a de tesi: MARTIN DE LA TORRE, PAU | BALDOMA BARRACA, INMACULADA CONCEPCION
  Resum de tesi: Considerem les aplicacions estàndard generalitzades, és a dir, famílies d'aplicacions que preserven àrea sobre el pla F:(x,y) = (x+ y+f(x;h), y+f(x;h)) amb h el paràmetre pertorbatiu i f complint unes assumpcions prou generals. Aquesta generalització inclou, entre altres, l'aplicació estàndard de Chirikov, l'aplicació d'Hénon i l'aplicació de McMillan pertorbada.Estudiem les interseccions transversals entre les varietats invariants (estable i inestable) associades a un punt fix hiperbòlic de F. Aquestes interseccions donen lloc a òrbites homoclíniques relacionades amb el punt fix hiperbòlic. L'existència d'aquests tipus d'òrbites és un dels mètodes més preuats per provar l'existència d'òrbites caòtiques en un sistema. De fet, el Teorema Homoclínic de Birkhoff-Smale assegura que, si existeixen interseccions transversals entre les varietats invariants del mateix objecte invariant, el sistema és localment conjugat a una ferradura de Smale amb infinits símbols.La teoria clàssica de Melnikov és una teoria pertorbativa de primer ordre que s'utilitza sovint per mesurar l'angle d'intersecció entre varietats invariants. Tanmateix, quan la funció de Melnikov és exponencialment petita respecte al paràmetre pertorbatiu, l'anàlisi de primer ordre falla. Tot i el seu caràcter exponencialment petit, la funció de Melnikov encara proveeix la mida correcta de l'escissió de les separatrius en alguns sistemes. Aquest no és el nostre cas, que és singular. Per tractar-lo, utilitzem una tècnica d'emparellament a temps complex que involucra l'equació inner relacionada amb F.A la primera part de la tesi, considerant el paràmetre pertorbatiu h prou petit, obtenim una fórmula assimptòtica per a l'invariant de Lazutkin, una quantitat anàloga a l'angle d'intersecció entre varietats invariants, relacionat amb els punts homoclínics primaris d'una ampla classe d'aplicacions del tipus de F. Una cota superior exponencialment petita va ser obtinguda per Fontich. Després, proveïm d'una fórmula assimptòtica per a un exemple controvertit exponencialment més gran que l'esperada de manera naïf.El terme dominant de les fórmules assimptòtiques obtingudes depèn d'una constant, sovint anomenada constant de Stokes, que ve de l'estudi de l'equació inner. La segona part de la tesi conté un algoritme general, basat en l'estudi de l'equació inner relacionada amb F de la forma f(x;h)=e f_0(x), amb e=4 sinh^2(h/2) i f_0 un polinomi de grau 2<= d_0<= 970 o polinomi trigonomètric de qualsevol grau, són diferents de zero (incloses les aplicacions estàndard i d'Hénon). També donem un exemple d'aplicació estàndard generalitzada que té la constant d'Stokes igual a zero.
  
• KHAN, SHERAZ AHMED: A posteriori error estimates for the finite element approximation of flow problems based on the variational multiscale concept
  
  Autor/a: KHAN, SHERAZ AHMED
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 29/05/2026
  Director/a de tesi: CODINA ROVIRA, RAMON
  Resum de tesi: Els mètodes numèrics s'han popularitzat per resoldre problemes de flux complexos en les darreres dècades. Els mètodes d'elements finits han atret l'atenció de científics i enginyers oferint solucions computacionals a equacions diferencials parcials, àmpliament utilitzades per abordar problemes d'enginyeria. En mecànica de fluids, el mètode estàndard d'elements finits de Galerkin presenta solucions inestables i oscil·latòries quan es tracta de problemes dominats per la convecció. Per superar aquestes limitacions, han sorgit mètodes d'elements finits estabilitzats que proporcionen solucions estables incorporant termes d'estabilització addicionals a la formulació estàndard de Galerkin. Predir i controlar l'error de les aproximacions numèriques continua sent un repte computacional. L'estimació d'errors a posteriori ha fet progressos significatius i s'ha convertit en una eina essencial per als professionals dels elements finits, avaluant i controlant la precisió de les solucions numèriques i guiant estratègies de refinament adaptatiu.La part inicial d'aquest estudi desenvolupa estimacions d'errors a posteriori per a l'equació de convecció-difusió-reacció utilitzant el marc multiescala variacional. Presentem els resultats de l'anàlisi a priori i dues estratègies de l'anàlisi d'errors a posteriori per al mètode d'escala de submalla ortogonal. La nostra proposta és utilitzar una norma escalada de les escales de la submalla com a estimació d'error a posteriori en la norma estabilitzada del problema, que proporciona control sobre el terme convectiu. L'anàlisi de convergència d'errors es duu a terme utilitzant la norma L2 i la norma estabilitzada. Exemples numèrics demostren el rendiment fiable de l'estimador d'errors proposat en comparació amb altres estimadors que pertanyen a la família multiescala variacional.La segona part desenvolupa un marc d'estimació d'errors a posteriori orientat a objectius per a funcionals lineals en la discretització d'elements finits estabilitzada de l'equació estacionària de convecció-difusió-reacció. Proposem un enfocament explícit utilitzant el mètode d'escala de submalla ortogonal, basat en l'avaluació de l'escala de submalla en la quantitat de funcionals d'interès, i el comparem amb un mètode basat en la dualitat que requereix la solució d'un problema adjunt addicional. Els resultats indiquen que tots dos mètodes produeixen estimacions d'error similars, mentre que l'enfocament explícit basat en VMS és computacionalment menys costós. Les proves numèriques demostren l'eficàcia de les tècniques proposades en termes de la quantitat de funcionals d'interès. La tercera part està dedicada a desenvolupar una estratègia de refinament de malla adaptativa guiada per estimadors d'error a posteriori per a les equacions transitòries de Navier-Stokes de fluxos incompressibles. Es deriva un estimador d'error espacial a posteriori basat en VMS utilitzant el mètode d'escala de submalla ortogonal, i es proposa i valida una estratègia de refinament h impulsada per l'indicador d'error local en problemes de flux de referència.En general, aquesta tesi desenvolupa estimacions d'error a posteriori per a discretitzacions d'escala de submalla ortogonal de problemes de flux dins del marc multiescala variacional. Es demostra que les estratègies d'estimació d'errors proposades són robustes per a aplicacions en mecànica de fluids.
  

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

• PAMIES SAURET, CARLES: Sillerías góticas españolas. Reconstrucción digital mediante fotogrametría de las sillerías góticas españolas: Análisis de la ubicación y funciones del Coro en las Catedrales de los siglos XV-XVI
  
  Autor/a: PAMIES SAURET, CARLES
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 22/05/2026
  Director/a de tesi: NAVARRO DELGADO, ISIDRO | SÁNCHEZ RIERA, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi analitza la disposició, evolució i funcions del cor en les catedrals gòtiques espanyoles dels segles XV i XVI, caracteritzades per la seva ubicació en la nau central enfront del model europeu habitual. Mitjançant una metodologia interdisciplinària que combina història, arquitectura i iconografia amb tecnologies avançades de fotogrametria, es documenten i analitzen diversos conjunts corals. Els models tridimensionals obtinguts permeten una lectura renovada del denominat model espanyol del cor, evidenciant el seu paper litúrgic, simbòlic i sociopolític, així com el seu valor com a dispositiu de representació del poder eclesiàstic. La recerca contribueix, a més, al desenvolupament de protocols digitals *replicables per a la documentació, conservació i difusió del patrimoni coral gòtic.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• MORROS CARDONA, JORDI: Segons ús i costum de bon mestre d’obres. Estudi de les tècniques constructives documentades en les esglésies catalanes durant els segles XVII i XVIII.
  
  Autor/a: MORROS CARDONA, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 28/05/2026
  Director/a de tesi: ONECHA PEREZ, ANA BELEN
  Resum de tesi: Durant els segles XVII i XVIII es desenvolupà una intensa activitat constructiva a Catalunya. En el cas de les esglésies, es tracta d’un període històric que va produir una gran quantitat d’intervencions arquitectòniques, una part important de les quals s’han conservat. Actualment es poden consultar diversos estudis sobre les obres edificades a l’època del barroc català, però la major part s’han centrat en aspectes fonamentalment historiogràfics, compositius i estilístics. Moltes investigacions s’han focalitzat en un àmbit territorial comarcal, i algunes d’elles en edificis concrets. Per tant, no s’ha realitzat, fins a l’actualitat, cap descripció de les tècniques constructives usuals en les obres a esglésies durant els segles XVII i XVIII globalment en el territori català. Mitjançant l’anàlisi crítica de les aportacions científic-acadèmiques realitzades, s’ha constatat l’existència de mancances en el coneixement de la tècnica constructiva utilitzada i s’ha dut a terme un estudi específic, que ha permès descriure-la amb major precisió i exhaustivitat.El mètode d’investigació ha inclòs l’elaboració d’un inventari d’esglésies amb intervencions documentades, l’extracció i classificació temàtica de la informació, i la descripció final dels coneixements constructius. Com a conseqüència de l’aplicació d’aquest mètode als casos d’estudi, s’han pogut matisar, completar i ampliar la concepció i materialització d’obres en esglésies per part dels seus constructors.S’ha constatat l’existència d’un procés seqüencial constructiu d’execució de les obres, basat en el domini dels oficis de la construcció per part dels mestres d’obres implicats; amb un repertori específic d’elements i materials. En aquest sentit, per exemple, ha resultat especialment interessant la identificació de l’explicació dels processos constructius d’execució de grans obertures en murs existents, d’ampliació del gruix de murs existents, d’execució de la col·locació de teules, d’enderroc ordenat de l’obra de fàbrica de voltes de pedra pel reaprofitament dels materials, de l’ús d’imprimacions protectores antioxidants superficials, o de l’ús del betum com a material segellant de juntes d’obra de fàbrica. També s’ha pogut analitzar el coneixement transmès documentalment sobre la conservació, el deteriorament i la reparació d’esglésies. S’han identificat una sèrie de processos patològics habituals i reiterats consistents en: humitats i filtracions a cobertes i murs, esquerdes i fissures a voltes i murs, i acumulació de brutícia a revestiments interiors. Les causes d’aquestes problemàtiques es relacionaven amb la manca d’un manteniment adient, amb la pròpia porositat material i l’exposició perllongada als agents atmosfèrics, amb deficiències de la fonamentació i el terreny, o amb la manca de ventilació natural suficient. Mentre que s’ha pogut comprovar que les descripcions dels processos de reparació d’aquestes problemàtiques són bastant poc explícites. En qualsevol cas, la persistència de l’aparició de lesions i deterioraments constructius motivà la redacció de documents amb instruccions de conservació i manteniment específiques per a esglésies. El desenvolupament de la investigació ha requerit un treball complementari d’identificació de la terminologia de la construcció pròpia d’aquest període, que ha fet aflorar la riquesa de continguts tecnològics del llenguatge arquitectònic analitzat. Es tracta en molts casos d’expressions actualment desconegudes, per la pròpia desaparició dels processos constructius descrits, així com de termes substituïts progressivament per d’altres d’acord amb la pròpia evolució dels idiomes. Per tant, els resultats aconseguits són de gran utilitat per comprendre i valorar adequadament la tècnica constructiva emprada en les intervencions arquitectòniques d’aquest període a Catalunya, i com a base de coneixement per a l’exercici professional dels tècnics que han d’intervenir-hi actualment i en el futur.
  
• XIE, ZEYUE: Development of nonwoven-reinforced ECCCs and multifunctional smart textiles for energy harvesting and thermal management in buildings
  
  Autor/a: XIE, ZEYUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 19/05/2026
  Director/a de tesi: ARDANUY RASO, MONICA | VENTURA CASELLAS, HEURA
  Resum de tesi: La creixent demanda d’eficiència energètica en les infraestructures modernes ha impulsat el desenvolupament de materials de construcció intel·ligents capaços de gestionar la calor tant de manera activa com passiva. Tot i que els compostos cementicis elèctricament conductors (ECCCs) i els textils intel·ligents ofereixen solucions prometedores, la seva aplicació pràctica encara es veu limitada pels problemes de dispersió dels farciments tradicionals, el compromís entre les propietats mecàniques i elèctriques, i la manca d’integració multifuncional. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament de ECCCs reforçats amb teixits no teixits i composites tèxtils intel·ligents multifuncionals, amb l’objectiu de configurar un sistema sinèrgic de gestió tèrmica integral i adaptable a totes les condicions climàtiques per a interiors d’edificis intel·ligents. En primer lloc, aquest treball aborda la discrepància existent en la caracterització de la conductivitat dels teixits mitjançant l’establiment d’un marc d’avaluació basat en l’estructura. En lloc d’aplicar un mateix mètode de mesura a tots els materials, s’escullen tècniques de contacte i de no contacte en funció de si el teixit presenta conductivitat intrínseca o extrínseca, així com del seu rang de conductivitat, permetent així obtenir mesures més fiables per a diferents tipus de teixits. En segon lloc, es va fabricar un teixit intel·ligent multifuncional de Cotó/Polidopamina/Sulfur de Coure/TPU (CO/PDA/CuS/TPU) destinat a aplicacions de decoració interior. Aquest material avançat integra en una sola estructura conductivitat anisotròpica, escalfament actiu per efecte Joule, conversió fototèrmica passiva i captació d’energia termoelèctrica. El teixit va mostrar un escalfament actiu ràpid (fins a 72 °C) i una conversió fototèrmica eficient sota irradiació solar. A més, un generador termoelèctric integrat en el teixit va demostrar la seva capacitat per captar energia (350 nW a ΔT = 50 K) i funcionar com un sensor de temperatura autoalimentat. En tercer lloc, es va desenvolupar un ECCC innovador reforçat amb un teixit no teixit d’acer inoxidable/polièster (SS/PES) per superar els problemes d’aglomeració i degradació mecànica associats als farciments particulats tradicionals. L’estudi va revelar que la força d’adhesió de la matriu cimentosa contribueix de manera significativa a la formació de la xarxa conductora. Es va identificar un contingut òptim de fibra del 20 %, proper al llindar de percolació, que va assolir una eficiència electro-tèrmica superior (ΔT de 46,2 °C en 30 minuts a 21 V), fins i tot en comparació amb formulacions de conductivitat més elevada, d’acord amb l’optimització establerta per la llei de Joule. El material resultant va mostrar excel·lents propietats mecàniques, una elevada durabilitat i un comportament fiable en aplicacions de desgel. Finalment, la funcionalitat d’aquests materials es va validar mitjançant simulacions per elements finits i assajos experimentals sota condicions variables de temperatura i humitat. A partir d’aquests resultats, es va proposar un ecosistema sinèrgic de circuit tancat que combina l’ECCC (com a sistema de calefacció per terra radiant) i el teixit intel·ligent (com a cortines). Aquest sistema s’adapta dinàmicament a les condicions ambientals: utilitza escalfament fototèrmic passiu i monitoratge termoelèctric durant el dia, i canvia a escalfament actiu per efecte Joule durant la nit, mentre que les cortines recuperen la calor residual generada pel terra radiant d’ECCC. Aquesta recerca proporciona una solució integral per als edificis intel·ligents de nova generació, demostrant un alt potencial per a la conservació d’energia i el control ambiental intel·ligent.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• TSIAMAS, IOANNIS: Robust and Data-Efficient End-to-End Speech Translation: Segmentation, Cross-Modal Alignment, and Prosody-Aware Evaluation
  
  Autor/a: TSIAMAS, IOANNIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de FINAL de diposit: 29/05/2026
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN | RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
  Resum de tesi: La traducció de la parla (ST, per les seves sigles en anglès) d'extrem a extrem (E2E) ofereix una alternativa optimitzada als sistemes tradicionals en cascada, prometent una menor latència i una reducció en la propagació d'errors. No obstant això, la seva adopció en escenaris del món real es veu actualment obstaculitzada per tres colls d'ampolla crítics: els reptes en el processament d'entrada (el desajust entre les dades estàtiques i l'àudio continu), l'escassetat de dades d'entrenament i les limitacions d'avaluació pel que fa a la informació paralingüística.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions a través d'un conjunt cohesiu d'innovacions metodològiques i arquitectòniques. En primer lloc, abordem el repte de la segmentació i el processament de l'entrada. Presentem la “Supervised Hybrid Audio Segmentation” (SHAS), un mètode que redueix eficaçment la bretxa entre la segmentació manual d'entrenament i la segmentació automàtica d'inferència, permetent als models E2E processar fluxos d'àudio continus amb una pèrdua de rendiment mínima. A partir d'això, proposem SEGAUGMENT, una estratègia d'augment de dades que utilitza la resegmentació de les dades d'entrenament per maximitzar la utilitat dels conjunts de dades existents, millorant significativament el rendiment en entorns de baixos recursos.En segon lloc, abordem l'escassetat de dades desenvolupant mètodes per a la traducció de la parla zero-shot a través de l'alineació intermodal. Introduïm ZEROSWOT, que aprofita el Transport Òptim per alinear codificadors de veu amb models de traducció automàtica massivament multilingües a nivell de subparaula, la qual cosa permet la traducció sense dades d'ST aparellades. Posteriorment, perfeccionem aquest enfocament amb CHARSONAR, demostrant que el modelatge a nivell de caràcter millora significativament la transferència interlingüística i intermodal, aconseguint resultats de l'estat de l'art, tot i ser un mètode zero-shot.Finalment, investiguem la riquesa semàntica de les traduccions E2E. Presentem una avaluació centrada en la prosòdia, la qual revela que, tot i que les arquitectures E2E actuals posseeixen la capacitat interna de representar característiques paralingüístiques com l'entonació i l'accent, sovint fallen a l'hora de manifestar-les en la traducció final.En conjunt, aquestes contribucions suposen un avanç en l'estat de l'art mitjançant la creació de sistemes d'ST E2E que són més robustos davant d'entrades no segmentades i més eficients en l'ús de dades, alhora que proporcionen informació sobre les limitacions dels sistemes E2E actuals per preservar els matisos de la comunicació oral.