ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• DOBLAS FONT, MAX: High-Performance Sequence Alignment: Co-Designing Algorithms and Hardware Architectures for Efficient and Scalable Acceleration
  
  Autor/a: DOBLAS FONT, MAX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | MARCO SOLA, SANTIAGO
  Resum de tesi: Durant la darrera dècada, el creixement exponencial de les dades genòmiques ha impulsat avenços significatius en genòmica i salut, permetent descobriments en estudis genòmics a gran escala, medicina personalitzada i vigilància epidemiològica. No obstant això, aquesta ràpida expansió de dades també ha plantejat reptes computacionals substancials, especialment en l'alineament de seqüències, una pedra angular de l'anàlisi genòmica. L'alineament de seqüències és crític per a aplicacions com el diagnòstic de malalties, la investigació genètica a nivell poblacional i el seguiment de brots, però requereix solucions escalables i eficients per gestionar els volums creixents de dades i els diversos casos d'ús.Aquesta tesi aborda el desequilibri entre eficiència i flexibilitat en l'alineament de seqüències mitjançant tres contribucions clau. En primer lloc, introdueix QuickEd, un nou algorisme d'alineament de seqüències que redueix la complexitat computacional combinant l'acotació heurística amb l'alineament òptim. QuickEd aconsegueix una complexitat de O(nŝ), on n és la longitud de la seqüència i ŝ és un límit superior estimat de la puntuació d'alineament, millorant significativament la complexitat de O(n²) dels algorismes tradicionals de programació dinàmica. Mitjançant l'acotació eficient de la puntuació màxima d'alineament, QuickEd redueix la càrrega computacional mantenint l'exactitud, cosa que el fa adequat per a seqüenciació de lectura larga i altres aplicacions exigents.En segon lloc, aquesta tesi proposa GMX, un conjunt d'extensions de l'arquitectura del conjunt d'instruccions (ISA) dissenyades per millorar l'eficiència dels algorismes d'alineament basats en programació dinàmica. GMX proporciona operacions fonamentals per a càlculs ràpids i en blocs de la matriu de programació dinàmica, reduint la petjada de memòria i la sobrecàrrega computacional. Aquestes extensions permeten una integració fluida en algorismes i eines àmpliament utilitzats, oferint una alternativa eficient als acceleradors específics de domini (DSAs) alhora que aconsegueix millores de rendiment comparables.En tercer lloc, la tesi presenta SMX, una arquitectura heterogènia que equilibra flexibilitat i rendiment per abordar els requisits diversos de les tasques d'alineament de seqüències del món real. SMX integra una extensió ISA (SMX-1D) per a tasques irregulars i seqüencials i un coprocessador especialitzat (SMX-2D) per a tasques regulars i paral·leles, tot orquestrat per un nucli de propòsit general. Aquesta arquitectura admet diverses configuracions per a diferents tipus de seqüències (ADN, proteïnes i text ASCII) i models d'alineament, incloent-hi insercions ponderates i matrius de substitució. Combinant un alt rendiment amb adaptabilitat, SMX permet una acceleració eficient d'una àmplia gamma d'aplicacions d'alineament de seqüències.En conjunt, aquestes contribucions avancen l'estat de l'art en l'alineament de seqüències, proporcionant solucions escalables, flexibles i eficients per satisfer les demandes de l'anàlisi genòmica moderna. Les innovacions presentades en aquesta tesi obren el camí per a anàlisis genòmiques més ràpides i fiables, facilitant aplicacions crítiques com la medicina personalitzada, la seqüenciació a escala poblacional i la vigilància epidemiològica en l'era de les tecnologies de seqüenciació de lectura larga.
  

BIOINFORMÀTICA

• MANZINI, ENRICO: Deep Learning Strategies for Longitudinal EHRs: Patient Trajectory Modelling, Survival Analysis and Semantic Representations in Chronic Diseases
  
  Autor/a: MANZINI, ENRICO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: BIOINFORMÀTICA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 02/02/2026
  Data de lectura: 25/03/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes FMECampus SudEdifici U
  Director/a de tesi: PERERA LLUNA, ALEXANDRE
  Resum de tesi: La disponibilitat creixent d'EHR ofereix oportunitats sense precedents per avançar en la medicina personalitzada i millorar l'atenció al pacient. Motivada pels avenços recents en el DL i l'impacte transformador dels LLMs i dels models fundacionals en altres àmbits, aquesta tesi explora com es poden adaptar enfocaments computacionals similars a les complexitats de les dades sanitàries. El treball investiga com les arquitectures neuronals poden capturar patrons temporals, interaccions no lineals i estructures latents dins de conjunts de dades clíniques disperses i heterogènies, cosa que permet predir amb més precisió l'evolució de les malalties i els resultats clínics. Aquesta tesi se centra principalment en les malalties cròniques, en particular la diabetis tipus 2 i la malaltia pulmonar obstructiva crònica, en què les trajectòries dels pacients varien molt i els resultats depenen de les interaccions dinàmiques entre els biomarcadors, els tractaments i les comorbiditats. Mitjançant el desenvolupament i ladaptació de xarxes neuronals recurrents i basades en latenció, la tesi demostra que el DL pot predir levolució de la malaltia, identificar subgrups de pacients amb trajectòries clíniques diferents i estimar el risc desdeveniments clínics clau al llarg del temps. Per tant, en aprendre representacions significatives dels historials dels pacients, aquests models donen suport a la presa de decisions dinàmica i basada en dades que va més enllà de les puntuacions de risc estàtiques cap a una atenció veritablement personalitzada. En fer-ho, el treball mostra com els principis subjacents als models generatius fonamentals i els LLM, com el modelatge de seqüències, els mecanismes d'atenció i els embeddings contextuals, es poden traduir en aplicacions clíniques, cosa que permet al model de DL generar coneixements interpretables i aplicables a partir de dades longitudinals complexes. Més enllà del rendiment predictiu, aquesta tesi posa l'accent en la interpretabilitat, la usabilitat i la integració de les dades generades pels pacients. Les tècniques per traduir els símptomes comunicats pels pacients en ontologies mèdiques estructurades, per exemple, il·lustren com la intel·ligència artificial pot salvar les bretxes de comunicació, millorar la qualitat de les dades i facilitar la implementació al món real. El treball també reflexiona sobre consideracions metodològiques, destacant la importància d'adaptar les arquitectures a dades clíniques irregulars i multidimensionals, aprofitant el preentrenament i definint estratègies d'embedding per millorar-ne la robustesa, la generalització i la reproductibilitat. Concretament, aquesta tesi s'organitza al voltant de quatre línies de recerca complementàries, cadascuna de les quals aborda un aspecte diferent de l'aplicació de l'aprenentatge profund a les dades sanitàries. La primera se centra en tècniques no supervisades, agrupant trajectòries longitudinals a la diabetis tipus 2 i identificant subgrups de pacients amb patrons de progressió de la malaltia i perfils clínics diferents per donar suport a la gestió personalitzada. La segona i tercera línies se centren en l'aprenentatge supervisat: la segona desenvolupa un model basat en transformadors per predir resultats longitudinals, posant èmfasi en l'arquitectura del model i l'adaptació de xarxes basades en l'atenció a dades EHR irregulars i multidimensionals, mentre que la tercera se centra a modelar la complexa dinàmica dels resultats clínicament rellevants. Finalment, la quarta línia investiga la traducció de la terminologia mèdica per a llecs en ontologies estructurades, cosa que permet integrar les dades comunicades pels pacients en vocabularis clínics estandarditzats i facilita la usabilitat i les aplicacions de recerca.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CORREA GONZÁLEZ, SANDRA: Anaerobic digestion-based biorefineries to advance circularity in the olive oil sector
  
  Autor/a: CORREA GONZÁLEZ, SANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, IVET | PASSOS LOPES, FABIANA
  Resum de tesi: Cada any, la indústria de l'oli d'oliva genera grans quantitats de pinyolada, un subproducte que actualment representa un problema ambiental, però amb un gran potencial per a la recuperació de bioproductes i bioenergia dins d'un enfocament de biorefineria.En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser desenvolupar i avaluar estratègies de biorefineria basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada. En concret, es van avaluar les limitacions de la mono-digestió de la pinyolada i es va investigar la co-digestió com a estratègia per a millorar l'estabilitat del procés i la producció de metà. També es van estudiar models de biorefineria per a l'obtenció de bioproductes i biogàs, es va analitzar el potencial agronòmic dels digestats resultants, i finalment es va explorar la fermentació anaeròbia com a via alternativa de valorització.Els resultats van demostrar que la mono-digestió de la pinyolada és inestable a causa de les propietats del substrat (pH àcid, falta d'alcalinitat i nutrients, ràtio C/N elevat, i presència de fenols). Aquestes limitacions van provocar l'acumulació d'àcids grassos volàtils, la inhibició de la metanogènesis i el col·lapse de la comunitat microbiana, donant lloc a rendiments de metà molt baixos.La co-digestió amb co-substrats rics en nitrogen, específicament del sector porcí, va resultar ser una estratègia eficaç per a superar aquestes limitacions. En particular, el purí de porc va aportar alcalinitat, nutrients i aigua, permetent una operació estable, un increment de la diversitat microbiana i un augment del rendiment de metà (145 ml CH₄·g⁻¹ VS). Per part seva, el fem porcí va permetre aconseguir majors rendiments de metà (289 ml CH₄·g⁻¹ VS), però va mostrar una menor resiliència en condicions d'estrès.En aquesta tesi es van desenvolupar dos models de biorefineria basats en digestió anaeròbia. En el primer d'ells es va emprar un pretractament amb un líquid iònic ([Et₃NH][HSO₄], 120 °C, 1 h) per a l'obtenció de nanopartícules de lignina a partir de la pinyolada, i posteriorment es va estudiar la digestió anaeròbia de la fracció residual. L'anàlisi de la pinyolada residual va revelar una superfície menys compacta i major bioaccessibilitat per als microorganismes, donant lloc a majors rendiments de metà durant la co-digestió amb purí de porc en comparació amb la pinyolada sense tractar (173 ml CH₄·g⁻¹ VS). En el segon model de biorefineria, es va utilitzar un procés tèrmic (aigua, 100 °C, 45 min) per a obtenir colorants naturals per a aplicacions tèxtils. La fracció residual de la pinyolada va conservar el 88% del potencial metanogènic inicial. Durant l'operació de reactors semicontinus, la co-digestió d'aquesta fracció amb purí de porc va aconseguir un rendiment de metà de 157 ml CH₄·g⁻¹ VS.Els digestats procedents de la co-digestió de pinyolada sense tractar i residual amb purí de porc van presentar propietats agronòmiques favorables, com un pH gairebé neutre, un contingut equilibrat de nutrients i matèria orgànica parcialment estabilitzada. No obstant això, la fitotoxicitat a altes dosis d'aplicació i l'alta concentració de Hg posen de manifest les limitacions de dites digestats i la necessitat de barrejar-los amb altres fertilitzants orgànics per a garantir una aplicació segura al sòl.La fermentació es va identificar com una via alternativa o complementària per a la valorització de la pinyolada. Es va veure que la temperatura i el temps de retenció hidràulica influeixen de manera important en el rendiment i perfil d'àcids grassos volàtils, així com en la comunitat microbiana present.En conjunt, aquesta tesi demostra el potencial de les biorefineries basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada i l'obtenció bioproductes d'alt valor, energia renovable i fertilitzants orgànics, contribuint al desenvolupament de sistemes agroindustrials circulars i resilients.
  
• SOUSSE VILLA, RUBEN: Dust in the atmosphere: Integrated modeling of heterogeneous chemistry, mineralogy, and optical properties
  
  Autor/a: SOUSSE VILLA, RUBEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 29/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | JORBA CASELLAS, ORIOL
  Resum de tesi: La pols mineral en suspensió és un dels principals aerosols de l’atmosfera i exerceix un paper central en el sistema terrestre mitjançant múltiples interaccions amb altres components atmosfèrics i amb la radiació. Malgrat la seva importància, la seva representació en models atmosfèrics i climàtics continua associada a importants incerteses, especialment pel que fa a la seva química heterogènia. Aquest conjunt de reaccions entre partícules de pols i gasos és especialment rellevant en regions afectades per intrusions de pols, pel seu paper dominant en la formació d’aerosols inorgànics secundaris, com el nitrat, l’amoni i el sulfat particulats, i la seva modelització encara depèn d'importants simplificacions i parametritzacions que condueixen a discrepàncies notables entre models pel que fa als seus impactes atmosfèrics i climàtics.Aquesta Tesi té com a objectiu avançar en la comprensió de la química atmosfèrica de la pols mineral, la seva dependència de la mineralogia i les seves implicacions per a les propietats òptiques dels aerosols. Amb aquesta finalitat, en aquesta Tesi s'implementen i s'avaluen sistemàticament múltiples mecanismes per representar la química heterogènia de la pols i la seva composició mineralògica dins del model de química atmosfèrica MONARCH, avaluant-ne els impactes sobre la composició atmosfèrica, l’acidesa dels aerosols i les propietats òptiques. Cal destacar que aquest treball constitueix la primera integració en un model atmosfèric de mapes mineralògics amb restriccions observacionals de superfícies àrides, a partir de les dades de l’espectròmetre Earth Surface Mineral Dust Source Investigation (EMIT) de la NASA.L'estudi de diferents mecanismes de química heterogènia mostra que la representació de la formació reversible d’aerosols inorgànics secundaris sobre partícules fines i gruixudes, conjuntament amb la representació de l’alcalinitat de la pols i de la sal marina, és necessària per aconseguir nivells consistents de nitrogen, d’acidesa, i reproduir els nivells de nitrat particulat observats.La comparació de diferents atles mineralògics, centrada en la calcita com a principal contribuent a l’alcalinitat de la pols, indica que EMIT proporciona la representació més coherent del seu cicle atmosfèric. L’ús d’una mineralogia que resol geogràficament la composició de les fonts, enfront de l’assumpció habitual d’una mineralogia global mitjana, revela contrastos espacials marcats en l’abundància de calcita, especialment en regions afectades per intrusions de pols, com l’Orient Mitjà, el Sàhara i l’Àsia Oriental, amb un impacte directe sobre l’acidesa dels aerosols i la formació d’aerosols inorgànics secundaris. Els efectes són especialment rellevants durant episodis intensos i de curta durada de formació de nitrat, mentre que els efectes globals i a llarg termini són més moderats.Les implicacions òptiques associades a la química heterogènia i a la representació mineralògica de la pols són, en general, modestes, amb una contribució més important de les partícules fines que de les gruixudes, però que són secundàries en comparació amb el rol de minerals fortament absorbents com els òxids de ferro. Tanmateix, les limitacions en la representació d’aerosols carbonats absorbents i l’absència d’interaccions núvol–aerosol restringeixen l’avaluació dels efectes radiatius.En conjunt, aquesta Tesi demostra que la combinació d’una representació reversible de la química heterogènia de la pols amb una mineralogia resolta geogràficament basada en EMIT millora substancialment la representació de les interaccions pols–gas i dels seus impactes químics i òptics. Les incerteses persistents posen de manifest la necessitat de continuar desenvolupant bases de dades mineralògiques i parametritzacions químiques, d’incorporar fonts de pols antropogèniques i gasos addicionals, així com de dur a terme simulacions d’alta resolució i ampliar la cobertura observacional sobre regions urbanes afectades per pols mineral.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• FUENTES LLANOS, JUDITH: Development of 3D Bioengineered Skeletal Muscle-based Bioactuators for Biorobotic and Biomedical Applications
  
  Autor/a: FUENTES LLANOS, JUDITH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/02/2026
  Data de lectura: 10/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes, Edifici Vèrtex, Campus Diagonal Nord, Vèrtex (VX), Plaça d'Eusebi Güell, 6, 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ ORDÓÑEZ, SAMUEL | GUIX NOGUERA, MARIA
  Resum de tesi: Els sistemes biohíbrids integren materials vius, com cèl·lules o teixits, amb components sintètics, aprofitant capacitats úniques dels materials biològics, autoassemblatge, resposta a estímuls, adaptabilitat i autoregeneració, combinades amb la robustesa de les estructures artificials. Així, emergeixen com a plataformes versàtils capaces d’adaptar-se i actuar en entorns dinàmics. Entre els components biològics emprats, destaca el múscul esquelètic per la seva contracció controlable, el bon ràtio força-pes i la compatibilitat amb tècniques de biofabricació 3D, fet que el converteix en un bioactuador ideal en biorrobòtica i com a plataforma in vitro per a assajos farmacològics.Aquesta tesi se centra en el desenvolupament de bioactuadors 3D basats en múscul esquelètic, abordant la biofabricació, la funcionalitat, el control de l’actuació i la capacitat regenerativa. Primer, s’ha desenvolupat un mètode de bioimpressió coaxial assistida amb Pluronic (PACA-3D), utilitzat per fabricar bioactuadors amb estructures fasciculars biomimètiques més properes al múscul natiu. Aquests presenten una maduració cel·lular superior, millor formació de sarcòmers i més força contràctil que els obtinguts per extrusió convencional.Amb l’objectiu de millorar l’actuació i el control direccional, es va introduir una biotinta magnètica amb ferrofluids per fabricar els anomenats Ferromuscles (amb la Universitat de Waterloo i Aalto). Aquests bioactuadors van mostrar una major alineació cel·lular, més força i actuació guiada magnèticament. Paral·lelament, amb la Universitat de Cagliari es va explorar la integració de sensors de deformació flexibles basats en transistors orgànics d’efecte de camp (OFET), que van permetre monitorar la força en temps real amb sensitivitat ajustable i sense interferències de l’estimulació elèctrica, obrint la porta a estratègies d’estimulació en bucle tancat i a plataformes automatitzades de cribratge de fàrmacs.També es va avaluar la capacitat d’autoregeneració dels bioactuadors després de danys que imiten l’estrès mecànic experimentat durant la manipulació i l’actuació. Amb el temps, es va observar una recuperació parcial o completa de la força i un remodelatge estructural sense intervencions externes, mostrant el seu potencial d’autoreparació, tot i que els mecanismes biològics implicats encara no s’han elucidat completament.Finalment, es presenten diversos treballs col·laboratius que han enriquit aquesta recerca. Entre ells, la integració d’estructures tipus tendó per generar unitats múscul-tendó (ETH Zürich), que han millorat el disseny biomimètic, l’estabilitat i el rendiment dels bioactuadors. També s’inclouen projectes sobre mecanismes flexibles biohíbrids accionats per múscul esquelètic, on es va estudiar com l’arquitectura de l’esquelet i el tipus d’estimulació (voltge o corrent) influeixen en la resposta contràctil (SSA i UniCa).En conjunt, aquesta tesi contribueix al camp de la robòtica biohíbrida combinant tècniques de fabricació avançades, estratègies de control, sensors integrats i l’estudi de la regeneració. Aquests avenços apropen el desenvolupament de màquines biohíbrides robustes, autònomes i funcionals per a aplicacions en robòtica tova, enginyeria de teixits i recerca biomèdica.
  

ENGINYERIA CIVIL

• JEBBAD, RAGHDA: Impacts of climate change on the ports of the Southwestern coast of the Alboran Sea
  
  Autor/a: JEBBAD, RAGHDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR | SIERRA PEDRICO, JUAN PABLO
  Resum de tesi: El canvi climàtic està alterant les condicions costaneres per a les quals es dissenyen els ports, mitjançant l’augment del nivell del mar i les variacions en els règims d’onatge associats a tempestes. Aquests canvis poden reduir l’operativitat, incrementar els impactes per sobreescolament en estructures exposades i afectar tant l’agitació portuària com el comportament dels dics d’abric. Aquesta tesi desenvolupa un marc aplicat i integrat per traduir projeccions climàtiques en alta mar en indicadors d’impacte a escala portuària i en planificació de vies d’adaptació per als ports mediterranis del Marroc situats al sud-oest del mar d’Alborà.Les condicions d’onatge en alta mar es caracteritzen mitjançant un conjunt de quatre models Med‑CORDEX sota els escenaris RCP4.5 i RCP8.5, i es propaguen cap al litoral amb un model regional SWAN amb anidament a escala portuària. Combinades amb projeccions d’augment del nivell del mar, aquestes forçants s’utilitzen per quantificar quatre indicadors d’impacte portuari: inoperativitat d’atracament basada en la superació del nivell d’aigua en repòs respecte als requisits mínims de francbord; cabal de sobreescolament en estructures exposades; superació de llindars d’agitació dins de la dàrsena; i estabilitat del dic sota forçaments extrems. L’avaluació del sobreescolament s’aplica a vuit ports per establir l’exposició relativa i identificar els més exposats. Es desenvolupen la inoperativitat d’atracament i una estimació indicativa del cost d’elevació de molls per a Tànger‑Med. Per a Al Hoceima es realitza una avaluació multiprocés, juntament amb un estudi aplicat de vies d’adaptació que vincula els nivells d’impacte amb les opcions de resposta al llarg del temps. La tesi també desenvolupa un marc d’avaluació d’incerteses per donar suport a la interpretació de les projeccions d’impactes portuaris induïts per l’onatge.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ALONSO, MATÍAS: Hydro-mechanical modelling of a sealing concept for a deep geological radioactive waste repository
  
  Autor/a: ALONSO, MATÍAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de lectura: 16/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: L’Emmagatzematge Geològic Profund (EGP) s’ha consolidat com la solució més viable per a l’eliminació definitiva dels residus radioactius, ja que ofereix el potencial de confinar i aïllar permanentment aquests residus respecte de la biosfera durant períodes de temps molt prolongats. Diversos països han fet avenços significatius en el desenvolupament de conceptes d’EGP per a la gestió final d’aquests materials. La seguretat a llarg termini d’aquestes instal·lacions depèn principalment de la roca hostatgera —la barrera natural que exerceix el paper principal— complementada pels components que conformen el denominat sistema de barreres d’enginyeria (SBE). El SBE inclou els contenidors, els rebliments, els materials d’aïllament i altres estructures dissenyades per garantir condicions favorables a l’aïllament de llarga durada dels residus radioactius. El disseny i l’avaluació de la seguretat d’un EGP —i, en particular, dels seus components del SBE— són, per tant, aspectes essencials per al desenvolupament sostenible de l’energia nuclear, convertint-ne l’estudi en un àmbit clau dins de l’enginyeria geotècnica.En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta investigació és contribuir a la comprensió i avaluació del comportament a llarg termini d’un concepte de segellat de gran diàmetre desenvolupat en el marc del projecte Cigéo, liderat per l’Agència Nacional Francesa per a la Gestió dels Residus Radioactius (Andra). Per assolir aquest objectiu, s’ha adoptat una estratègia de modelització numèrica multiescala i en diverses etapes. L’enfocament combina una caracterització detallada dels materials amb una modelització constitutiva avançada del nucli expansiu, dels materials de rebliment i de la roca hostatgera, tenint en compte aspectes com l’anisotropia inherent i l’estructura doble. El marc de modelització incorpora processos hidromecànics acoblats, que permeten analitzar fenòmens clau com la hidratació natural del nucli de segellat, el desenvolupament de la pressió de cabiment, la resaturació i recompressió de la zona afectada per l’excavació (ZAE), l’equilibri global del sistema de segellat i el possible desconfinament del nucli juntament amb la pèrdua associada de la seva capacitat de cabiment. Les simulacions aborden la complexitat del problema integrant geometries tridimensionals a gran escala, formulacions constitutives avançades i detalls geomètrics crítics a escala decimètrica. Els resultats ofereixen informació valuosa sobre el rendiment i la integritat a llarg termini de les estructures de segellat, establint un marc sòlid i una eina eficaç per millorar la comprensió del comportament d’aquests sistemes de barreres d’enginyeria i, així, contribuir a l’optimització del disseny i la seguretat dels emmagatzematges geològics.
  
• ESCANELLAS TUR, ANDREU: Time-dependence of rock salt fracture mechanics: Experimental an Numerical study
  
  Autor/a: ESCANELLAS TUR, ANDREU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/01/2026
  Data de lectura: 19/03/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: CAROL VILARASAU, IGNACIO | LIAUDAT, JOAQUÍN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi experimental i numèric sobre la influència del temps en la mecànica de fractura a la roca salina. Aquesta recerca intenta aportar coneixement sobre la mecànica en la roca salina, la qual és crucial per aplicacions com per exemple l’emmagatzematge de residus perillosos i d’energia, ja que la seva estabilitat a llarg termini és difícil de predir degut a l’efecte combinat de fluència (creep) i fractura. Malgrat la seva importància, els estudis sobre la combinació de creep i mecànica de fractura en roca salina, són escasses a la literatura.Amb la intenció d’omplir aquest buit, s’ha portat a terme una campanya experimental usant mostres extretes de la Formació de Cardona (Espanya). S’han efectuat Wedge Splitting Tests (WST) a quatre velocitats de càrrega diferents, cobrint més de tres ordres de magnitud, complementats per assaigs de fluència uniaxial a càrregues constants de constant entre 2.5 i 10 MPa. Els resultats dels WST han mostrat una clara dependència amb la velocitat de càrrega: la força pic d’apertura s’incrementa amb la velocitat de càrrega, mentre que el treball mecànic necessari per fracturar decreix. Indicant un contribució significativa del processos de fluència al procés de fractura per velocitats més lentes. A més, els assaigs de fluència mostren un que la deformació és no lineal, però sí que a tensions baixes, l deformació sí es pot aproximar a lineal.Seguidament, es dugueren a terme modelitzacions numèriques utilitzant el codi d’elements finits del grup de recerca, que combinen elements junta amb un llei constitutiva elastoplàstica i elements del continu viscoelàstics. Aquests resultats preliminars, només reproduïren les tendències trobades experimentalment de manera parcial, confirmant que tant la fluència al continu i els processos de fractura contribueixen a la dependència del temps observada, però sense ajustar quantitativament els resultats experimentals.Per millorar la modelització, s’han proposat dues noves lleis constitutives per a elements junta, les quals incorporen degradació elàstica, comportament friccional, viscoelasticitat i processos de dissipació a causa de la viscositat.Aquestes noves formulacions milloren la representació de la dependència del temps de la fractura, possibilitant la modelització de la fractura en roca salina a un gran espectre de velocitats de càrrega.Els càlculs que han implementat el nou model visco-elastic-damage proposat, mostren una millor correlació amb els resultats experimentals, reproduint, també, quantitativament les tendències observades a la energia de fractura aparent i força pic en relació a la velocitat de càrrega.
  
• MORALES FLAUZÍN, GERARDO ABEL: Advances in geotechnical experimental techniques for unsaturated and liquefactable soils and tailings under different gravity accelerations (1g-Ng)
  
  Autor/a: MORALES FLAUZÍN, GERARDO ABEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 27/03/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PINYOL PUIGMARTI, NURIA MERCE | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: La licuefacció per flux en materials granulars contractius constitueix un dels mecanismes de fallada més complexos i perillosos de l’enginyeria geotècnica, especialment en preses de relaves. Es caracteritza per una pèrdua sobtada de resistència al tall sota condicions no drenades i per la ràpida mobilització de grans volums de material. Malgrat la seva rellevància pràctica i els nombrosos casos documentats, la comprensió detallada dels processos interns que governen la transició d’un lliscament inicial cap a un moviment de tipus flux continua sent limitada, principalment a causa de la dificultat d’obtenir evidència experimental durant grans deformacions i en les etapes posteriors a la fallada.Aquesta tesi doctoral aborda l’estudi experimental del comportament post-fallada, incloent-hi la localització de deformacions, la fallada retrogressiva i la licuefacció per flux, mitjançant el desenvolupament i l’aplicació de tècniques no invasives de mesura basades en imatges. L’objectiu principal és millorar l’observació, la quantificació i la interpretació dels mecanismes de deformació i dels processos hidromecànics que es desenvolupen sota condicions de grans deformacions, i aplicar aquestes eines a l’estudi experimental de fallades en relaves.Des d’un punt de vista metodològic, la tesi refina el mètode Euleriano–Lagrangià PIV-NP. Se n’analitzen de manera sistemàtica les principals limitacions, amb un èmfasi particular en els errors associats a les regions de vora, i es proposen estratègies específiques de correcció per millorar-ne la robustesa i la precisió. Aquests desenvolupaments es validen mitjançant casos sintètics que impliquen moviments rígids i deformacions controlades. A més, el mètode PIV-NP s’integra amb tècniques d’imatge en l’infraroig d’ona curta (SWIR), permetent la mesura no invasiva de la humitat superficial i del grau de saturació en sòls en moviment. Aquesta metodologia combinada, denominada PIV-NP-Sr, es basa en transformacions homogràfiques que garanteixen una correspondència espacial precisa entre les imatges visibles i infraroges.Les tècniques proposades s’apliquen inicialment a un assaig en 1g que reprodueix la fallada induïda per humectació d’un dic de sorra. Posteriorment, es presenta un ampli programa experimental basat en la modelització en centrífuga geotècnica, desenvolupat en el marc del projecte Geolab–SLIDAM. Aquest programa inclou la caracterització d’un relave miner i l’assaig de set models a petita escala sotmesos a diferents nivells d’acceleració, condicions de saturació i mecanismes d’activació de la fallada. La instrumentació convencional es va mantenir deliberadament al mínim, prioritzant l’ús d’imatges digitals no invasives per capturar l’evolució completa de la fallada sense alterar el comportament del material.Els resultats permeten interpretar amb detall el desenvolupament de bandes de cisallament, l’evolució de les deformacions volumètriques i la transició progressiva des d’un comportament de lliscament cap a un de tipus flux. Com a contribució innovadora, es documenta l’aparició d’erupcions superficials durant les etapes posteriors a la fallada, visualment similars a petits volcans. Es demostra que aquests esdeveniments es localitzen preferentment en zones on es concentren deformacions extensives. A partir del seguiment individual de bombolles de gas i de la seva correlació amb els camps de deformació obtinguts mitjançant PIV-NP, es proposa una interpretació preliminar basada en mecanismes d’atrapament, migració i pressurització del gas dins del medi granular saturat.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• FORERO QUINTERO, JOSE FERNANDO: Flexibility Management System with Distributed Energy Resources
  
  Autor/a: FORERO QUINTERO, JOSE FERNANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO | MONTESINOS MIRACLE, DANIEL
  Resum de tesi: El repte del canvi climàtic exigeix cada cop més esforços, tant tecnològics com polítics, per fer front adequadament als seus efectes adversos, que podrien posar en risc la vida al planeta. S’han proposat diversos plans per incorporar generació renovable i digitalitzar el sistema elèctric en un marc de transició energètica i descarbonització. Tanmateix, aquests plans no s’estan duent a terme o són insuficients segons l’Acord de París. Al mateix temps, tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, la automatització i sensors d’alt rendiment i els sistemes d’informació i comunicació en temps real, entre d’altres, estan transformant les xarxes elèctriques en xarxes intel·ligents, afegint m´es complexitat.Aquesta tesi, basada en un compendi d’articles, examina primer els sistemes de gestió d’energia existents amb recursos energètics distribuïts, aprofundint en la seva configuració, fonts d’energia i flexibilitat, sistemes d’informació i comunicació, anàlisi i indicadors de rendibilitat conjuntament amb els serveis de flexibilitat. Després de revisar l’estat de l’art, aquesta tesi es centra en impulsar els sistemes de gestió cap a l’horitzó del temps real, proposant un sistema de gestió de la flexibilitat. Aquest sistema està compost per tres nivells jerarquics basats en un algorisme d’autoregressió adaptativa, una anàlisi cost-benefici i submòduls de redispatching i reassignació per controlar i gestionar l’energia i les sol·licituds de flexibilitat a curt termini.Per validar el sistema proposat, no només es duen a terme diverses simulacions i anàlisis de sensibilitat, sinó que també es gestionen actius energètics del món real des del laboratori de microxarxes PVZEN a Torí, Itàlia. Els resultats demostren que el sistema pot reduir els sobrecostos de les desviacions de potència en temps real dels recursos distribuïts, aprofitar l’excés d’energia renovable i generar beneficis proporcionant serveis de flexibilitat a la xarxa. Els capítols 2, 3 i 4 mostrenels articles relacionats amb aquesta tesi, començant per la revisió de l’estat de l’art, passant per les simulacions i l’anàlisi, i acabant amb els assajos sobre actius energètics del món real. Les principals conclusions i els possibles futurs treballs es mostren al final del document.
  
• NOLASCO BENITEZ, EDITH: Evaluación de programas de electrificación rural desde un enfoque de sostenibilidad: Análisis del impacto del BID-FERUM II en Ecuador
  
  Autor/a: NOLASCO BENITEZ, EDITH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de lectura: 20/03/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala de Conferències de l'ETSEIB
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL
  Resum de tesi: L’accés a l’energia és un factor clau per al desenvolupament econòmic i social, ja que promou la generació d’ingressos, contribueix a l’eradicació de la pobresa i millora la qualitat de vida. La seva importància ha estat reconeguda a escala global, especialment en iniciatives com l’Agenda 2030, que estableix com a prioritat garantir l’accés universal a una energia neta i moderna. Tanmateix, malgrat els avenços, milions de persones al món continuen sense accés als serveis elèctrics, concentrant-se principalment en zones rurals de països en desenvolupament. L’Àfrica és una de les regions més afectades, mentre que altres, com Amèrica Llatina, el Carib i l’Àsia Oriental, han assolit avenços significatius cap a l’accés universal. Factors com la pandèmia, la inflació i la crisi energètica mundial han limitat aquest progrés, afectant l’equitat i la sostenibilitat de l’accés elèctric.Davant d’aquest panorama, l’electrificació rural s’ha abordat mitjançant diverses estratègies tècniques, com l’extensió de la xarxa, sistemes autònoms i minixarxes. No obstant això, persisteixen reptes importants relacionats amb la sostenibilitat i l’eficàcia dels programes implementats. La necessitat d’avaluacions integrals ha impulsat el desenvolupament de marcs metodològics orientats a la sostenibilitat energètica.Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar un programa d’electrificació rural mitjançant una metodologia basada en un marc de sostenibilitat compost per cinc dimensions: tècnica, econòmica, social, ambiental i institucional. L’avaluació es desenvolupa a escala local, prenent com a cas d’estudi el Programa d’Electrificació Rural i Urbà-Marginal FERUM II, implementat a la província d’Esmeraldas, a l’Equador. A partir d’aquesta anàlisi territorial, s’identifiquen els aspectes clau per a l’avaluació d’aquest tipus de programes i es defineixen indicadors específics per mesurar el compliment d’objectius en cada dimensió. La proposta metodològica pretén oferir una guia pràctica, contextualitzada i replicable per a països en desenvolupament interessats a realitzar avaluacions rigoroses d’electrificació rural.La recerca s’estructura en diverses fases: primer, una revisió sistemàtica de la literatura per contextualitzar el problema i construir el marc teòric; després, el desenvolupament de la metodologia d’avaluació, aplicada al cas equatorià mitjançant entrevistes semiestructurades, qüestionaris i treball de camp en comunitats rurals. A través de l’anàlisi de les dades recopilades localment, es responen dues preguntes fonamentals: Quins elements s’han de considerar en avaluar programes d’electrificació rural? i Quins resultats sorgeixen de l’aplicació del marc de sostenibilitat al cas FERUM II?Els resultats preliminars mostren que el programa ha generat millores substancials en l’accés al servei elèctric i en la qualitat de vida de la població beneficiària a Esmeraldas. Això evidencia que el marc de sostenibilitat proposat permet capturar de manera integral els impactes multidimensionals de l’electrificació rural en contextos vulnerables. La dimensió econòmica presenta algunes debilitats, especialment pel que fa a l’impuls d’activitats productives i l’accés al crèdit. En canvi, la dimensió social reflecteix un impacte positiu, amb avenços en educació, comunicacions i seguretat. Des d’una perspectiva ambiental, s’observa una reducció en l’ús de combustibles fòssils gràcies a la incorporació d’electricitat de xarxa. Pel que fa al component institucional, tot i que el rendiment és generalment acceptable, s’identifiquen deficiències en la relació entre les empreses distribuïdores i les comunitats beneficiàries, especialment pel que fa a l’atenció a l’usuari i la comunicació.Paraules clau: electrificació rural, sostenibilitat energètica, avaluació de programes, accés a l’energia, desenvolupament social i econòmic, desenvolupament.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• ROSERO POZO, CARLOS ALBERTO: CONTRIBUTION TO THE DESIGN OF INSTRUMENTATION FOR THE SURFACE AND SUBSURFACE OF MARS
  
  Autor/a: ROSERO POZO, CARLOS ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de lectura: 19/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3
  Director/a de tesi: DOMINGUEZ PUMAR, MANUEL MARIA | JIMENEZ SERRES, VICENTE
  Resum de tesi: La caracterització in situ de l’entorn atmosfèric i de la seva interacció amb les superfícies planetàries, així com de les propietats termofísiques d’aquestes superfícies, és essencial per comprendre els processos superfície–atmosfera, contribuir al desenvolupament de models climàtics predictius i permetre el disseny de sistemes d’exploració per a missions robòtiques i humanes. A Mart, aquestes mesures estan fortament condicionades per la baixa pressió atmosfèrica, els grans gradients de temperatura, amb missions sotmeses a estrictes limitacions de massa, potència i autonomia. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant l’anàlisi, el modelatge i la validació d’instrumentació i metodologies per a l’exploració de superfícies planetàries.La principal contribució d’aquest treball és l’adaptació i validació d’una estructura de sensor de vent com a sonda tèrmica esfèrica per a la caracterització de les propietats termofísiques de la regolita, basada en el concepte d’impedància tèrmica. Mitjançant la injecció d’una excitació tèrmica periòdica controlada i l’anàlisi de la resposta en temperatura en el domini de la freqüència, l’enfocament proposat permet l’obtenció de la conductivitat tèrmica i la difusivitat tèrmica. Es desenvolupa un model tèrmic analític i realista, que inclou paràmetres específics de la sonda per millorar el rendiment del sensor, juntament amb la implementació de tècniques de compensació de les pèrdues tèrmiques estructurals, fet que permet capturar l’espectre d’impedància tèrmica més representatiu en un rang de freqüències ampliat. La metodologia es valida experimentalment mitjançant mesures realitzades amb microesferes de vidre buides i el simulant MMS-2, aquest últim representatiu de condicions marcianes realistes, mostrant un bon acord amb instruments de referència.Addicionalment, aquesta tesi investiga el comportament tèrmic del sensor de vent marcià de l’instrument MEDA, amb èmfasi en les estructures de suport que interactuen amb l’atmosfera circumdant. El model tèrmic analític unidimensional utilitzat per descriure la resposta del sensor s’avalua mitjançant simulacions tridimensionals per elements finits sota condicions atmosfèriques de baixa densitat. S’analitza l’aplicabilitat de diferents correlacions de transferència de calor per convecció, mostrant que els efectes de rarefacció tenen un paper clau en estructures primes com els bond-wires. Els resultats confirmen la validesa de la formulació analítica simplificada i proporcionen una millor comprensió dels mecanismes de transferència de calor en sondes detecció de vent a Mart.En conjunt, aquest treball contribueix a millorar la fiabilitat de les mesures in situ i al desenvolupament de solucions compactes adequades per a la seva integració en mòduls d’aterratge, rovers i petites plataformes robòtiques per a futures missions de superfície a Mart o en altres cossos celestes.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• KHOSRAVI, HAMID: Enhancing microfluidic and electrochemical sensors for biological and environmental analysis
  
  Autor/a: KHOSRAVI, HAMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de lectura: 13/04/2026
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Sala de conferències del TR5, ESEIAAT.
  Director/a de tesi: CASALS TERRE, JASMINA
  Resum de tesi: La transició cap a tecnologies analítiques portàtils, de baix cost i ambientalment responsables ha intensificat la recerca d’alternatives sostenibles a la instrumentació de laboratori convencional. Aquesta tesi desenvolupa plataformes de detecció electroquímiques i basades en paper que prioritzen els principis de l’economia circular mitjançant l’ús de materials renovables i derivats de residus. Es van seleccionar fibres de cel·lulosa no llenyosa com a substrat per a dispositius microfluídics analítics de paper (μPADs), mentre que l’escorça de laminació industrial es va valoritzar per sintetitzar nanopartícules de magnetita per a la modificació d’elèctrodes, demostrant que la sostenibilitat i l’alt rendiment analític poden ser sinèrgics.En el primer estudi, es van avaluar μPADs fabricats a partir de fonts alternatives de cel·lulosa. La seva morfologia fibrosa i porositat van influir fortament en el flux capil·lar i en les respostes colorimètriques. En comparació amb els papers de cel·lulosa comercials, els substrats no llenyosos van permetre una absorció molt més ràpida i una reducció significativa del temps de detecció, evidenciant la seva idoneïtat per a diagnòstics ràpids en entorns amb recursos limitats.El segon estudi es va centrar en la detecció de lactat mitjançant elèctrodes modificats amb magnetita. Les nanopartícules de Fe₃O₄ derivades de residus van millorar la transferència electrònica i la immobilització enzimàtica, permetent un rang de detecció excepcionalment ampli juntament amb una alta sensibilitat i un baix límit de detecció. Fins on arriba el nostre coneixement, aquest treball representa la primera demostració d’una plataforma biosensora de lactat capaç d’assolir simultàniament un rang dinàmic tan ampli mantenint una elevada sensibilitat analítica, fent-la adequada per a aplicacions que van des del monitoratge fisiològic fins a entorns alimentaris i de fermentació d’alta concentració.Finalment, es va desenvolupar una nova estratègia electroquímica per a la quantificació de microplàstics de polietilè tereftalat (PET) en aigua. Aprofitant l’afinitat natural entre el PET i les nanopartícules de magnetita, aquest enfocament evoluciona de l’ús tradicional de la magnetita per a la preconcentració magnètica cap a una mesura electroquímica directa i quantitativa, validada amb èxit en mostres d’aigua sintètica i real.En conjunt, aquesta tesi demostra que materials renovables i derivats de residus des de la cel·lulosa no llenyosa fins a la magnetita obtinguda de l’escorça de laminació poden actuar com a components funcionals en plataformes de detecció avançades, impulsant tecnologiesanalítiques sostenibles per a aplicacions biomèdiques i mediambientals.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• KUMAR, SUNEEL: Leveraging Multi-Link Diversity for Reliable, Low-Latency Industrial Wi-Fi
  
  Autor/a: KUMAR, SUNEEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: 25/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: sala C4-001 de l'EETAC, campus Baix LlobregatPer videoconferència a l'enllaç: https://meet.google.com/vcm-onwi-xpc
  Director/a de tesi: GARCIA VILLEGAS, EDUARDO | CAMPS MUR, DANIEL
  Resum de tesi: Les aplicacions de l’Internet Industrial de les Coses (IIoT), com el control de moviment, la robòtica i la seguretat funcional, s’implementen cada vegada més sobre Wi-Fi per tal d’obtenir flexibilitat, mobilitat i una major capacitat d’adaptació operativa en comparació amb les alternatives cablejades. Tanmateix, els desplegaments actuals de Wi-Fi tenen dificultats per oferir les estrictes garanties de latència, fiabilitat i disponibilitat que exigeixen aquestes càrregues de treball crítiques en temps i seguretat. Aquesta tesi aborda com es pot fer perquè Wi-Fi sigui capaç de complir els Acords de Nivell de Servei (SLA) de cada flux, expressats en termes de retard. Per aquest motiu, s’investiga la combinació de funcionalitats de Time-Sensitive Networking (TSN), concretament Frame Replication and Elimination for Reliability (FRER) i la redundància adaptativa, amb característiques emergents de Wi-Fi 7/8 com Multi-Link Operation (MLO) i Multi-AP Coordination (MAP-Co), amb l’objectiu de proporcionar connectivitat sense fils predictible i eficient en entorns industrials exigents.En primer lloc, la tesi se centra en la planificació orientada a SLAs per a MLO a Wi-Fi 7. Es proposa SLA-MLO, un algoritme que ajusta les probabilitats de selecció d’enllaç per flux basant-se en el retard mesurat per enllaç, prioritzant el compliment de l’SLA per flux en lloc de minimitzar únicament el retard mitjà. Això s’estén a una variant cooperativa, C-SLA-MLO, en la qual diverses estacions MLO comparteixen informació sobre l’estat de l’SLA per prioritzar els fluxos que estan en risc de no complir-lo. Finalment, es presenta una solució anomenada Graph-driven Min-Max Link Scheduling (GMMLS) per a desplegaments densos amb múltiples punts d’accés amb cobertures solapades. Els resultats basats en simulacions amb NS-3 en escenaris de tipus industrial mostren que els mecanismes proposats milloren significativament el compliment dels SLA (fins a ≈90% de reducció en la desviació de l’SLA).Tanmateix, aquests mecanismes basats en MLO requereixen suport a nivell MAC en els xipsets Wi-Fi i, per tant, estan fortament lligats a les implementacions dels fabricants i al hardware futur de Wi-Fi 7/8. Per complementar aquesta línia de treball a llarg termini amb una solució que es pugui desplegar immediatament sobre la infraestructura Wi-Fi existent, la segona part de la tesi recorre als mecanismes TSN que operen per sobre de la capa MAC.La segona part de la tesi avalua TSN FRER per a aplicacions de seguretat crítica, com la transmissió Open Platform Communications Unified Architecture (OPC UA) Safety sobre Wi-Fi. Mitjançant un entorn d’emulació que combina piles reals d’OPC UA Safety amb models de Wi-Fi, la tesi mostra que FRER, funcionant sobre enllaços WLAN independents pot reduir dràsticament els retards d’anada i tornada dels missatges de seguretat i augmentar la disponibilitat de la comunicació des de pràcticament zero, en el cas d’una configuració amb una sola WLAN fins a més del 90% sota càrrega elevada, encara que a costa d’un important consum d’espectre. Com a pas següent per abordar aquest sobrecost, s’introdueix un planificador de Redundància Adaptativa Conscient de l’SLA (SAAR), que activa FRER de manera dinàmica només quan cal per protegir l’SLA de l’aplicació. SAAR utilitza retroacció a nivell d’aplicació (per exemple, temps d’anada i tornada i disponibilitat d’OPC UA Safety) i la utilització del canal per decidir quan i on replicar paquets, preservant la fiabilitat mentre redueix el sobrecost de replicació en gairebé dos ordres de magnitud en comparació amb FRER estàtic.En conjunt, aquesta tesi traça un camí des dels enllaços sense fils poc fiables (best-effort) actuals cap a un Wi-Fi industrial amb garanties d’SLA, unificant la redundància crítica per a la seguretat, l’operació multilink i la coordinació multi-AP en un conjunt coherent d’eines per satisfer els requisits heterogenis de l’IIoT.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• BARRERA GÓMEZ, JOSE ANTONIO: Extension of statistical methods for time series analysis with applications in environmental epidemiology
  
  Autor/a: BARRERA GÓMEZ, JOSE ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/12/2025
  Data de lectura: 25/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FMECampus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: BASAGAÑA FLORES, XAVIER | GINEBRA MOLINS, JOSEP
  Resum de tesi: Part de la recerca en epidemiologia ambiental se centra en estimar associacions entre l'exposició a factors ambientals i indicadors de salut basades en dades longitudinals agregades en una determinada població. Per fer-ho, habitualment es fa servir l'anàlisi de sèries temporals, on les unitats d'informació són punts temporals (v.gr. dies). Una mesura agregada de l'indicador de salut a cada punt temporal (v.gr. recompte de mortalitat diària) es relaciona amb una mesura agregada de l'exposició al factor ambiental al mateix punt temporal (v.gr. mitjana diària de la temperatura ambient) fent servir un model de regressió adient (v.gr. lineal o de Poisson). En aquest context, aquesta tesi desenvolupa dos estudis.El primer estudi concerneix la col.linealitat. Els models de retards distribuı̈ts (DLNMs) s'estan fent servir cada vegada més per modelar efectes retardats de factors ambientals sobre la salut. Els DLNMs inclouen com a predictors els valors de l'exposició a diferents retards respecte la resposta. Això freqüentment resulta en una elevada correlació que provoca una correlació entre les estimacions dels efectes als diferents punts temporals, podent portar a resultats poc fiables. Primer il.lustrem aquests problemes i després proposem una eina visual de diagnosi per avaluar les conseqüències de la col.linealitat. Bàsicament, es simulen nous valors de la resposta sota un hipotètic efecte alternatiu de l'exposició. A continuació, el model original s'estima de nou però ara fent servir les dades simulades. Finalment, els resultats originals i els nous són comparats gràficament per avaluar si resultats inesperats obtinguts a l'anàlisi original podrien ser deguts a col.linealitat. Implementem l’eina en el paquet collin de R amb una guia i exemples.El segon estudi estén el model de regressió de Poisson per a l'anàlisi multi-zona de sèries temporals per a una resposta de tipus recompte. Aquests models requereixen controlar les tendències i l'estacionalitat que pot fer-se incloent-hi indicadors d'estrats temporals (v.gr. combinacions de l'any, mes i dia de la setmana). Això implica un nombre típicament elevat de paràmetres molestos que poden causar problemes computacionals. Aquest problema es pot evitar amb el model de regressió condicional de Poisson, condicionant per la suma del recompte d'events de la variable resposta a cada estrat, resultant en un model de regressió multinomial. Fent això, no és necessari estimar els paràmetres molestos alhora que el model proporciona riscos relatius que estan ajustats per les tendències a llarg termini i l'estacionalitat. En casos de dades de diferents zones geogràfiques, generalment es realitza un modelat en dues etapes, primer analitzant cada zona per separat i després combinant els resultats específics de les diferents zones en una única mesura global fent servir, per exemple, una metanàlisi. Alternativament, podria considerar-se una anàlisi en una única etapa, analitzant simultàniament les dades de totes les zones geogràfiques, incloent-hi un efecte aleatori al pendent d'interès a nivell de zona però el programari freqüentista disponible per a la regressió condicional de Poisson no permet la inclusió d'efectes aleatoris. Proposem i desenvolupem un enfocament de modelat en una única etapa, computacionalment factible, a saber, el model bayesià de Poisson condicional mixte, que analitza totes les zones simultàniament alhora que manté les bones propietats de l'anàlisi en dues etapes. El nostre enfocament es basa en el condicionament per la suma del recompte d'events a cada estrat zona-temps i la inclusió d'un efecte aleatori per modelar l'especificitat de l'associació a cada zona. La nostra proposta permet incloure una estructura espacial dels efectes aleatoris així com tenir en compte possible sobredispersió. En l'estudi, derivem les equacions dels models i implementem el procediment en R. Proporcionem exemples il.lustratius, codi i dades.
  
• BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN: Optimización bayesiana en técnicas machine Learning clásicas: redes neuronales y XGBoost y su aplicación como modelos predictores de diabetes en pacientes ecuatorianos
  
  Autor/a: BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de lectura: 10/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Dia 10 d’ abril de 2026 a les 11h del matí a la Sala de Juntes de la FIB
  Director/a de tesi: MONLEON GETINO, ANTONIO | GIBERT OLIVERAS, CARINA
  Resum de tesi: El machine learning (ML) és una branca de la intel·ligència artificial que permet imitar les capacitats humanes, mitjançant diversos algorismes i tècniques que aprenen de les dades mitjançant processos d'aprenentatge (supervisat, no supervisat o per reforç) per a la presa de decisions amb una mínima intervenció humana. Els models clàssics de ML han generat grans resultats a l'automatització de processos de classificació i regressió en diverses àrees. Dins de la classificació, les xarxes neuronals artificials (ANN) han guanyat rellevància per la capacitat d'aprendre i modelar relacions no lineals complexes. De la mateixa manera, el model XGBoost basat en arbres de decisió ha demostrat una gran eficiència, velocitat, escalabilitat i rendiment, imposant-se en diverses competicions. D'altra banda, la inferència bayesiana ha proporcionat un marc probabilístic i revolucionari en les optimitzacions dels models de machine learning, amb la implementació de la incertesa en el procés d'estimació, combinant l'evidència amb les creences prèvies, amb la finalitat de reduir sobreajustaments i millorar les prediccions ajustant paràmetre.Aquesta investigació té com a objectiu optimitzar dues tècniques clàssiques de machine learning (xarxes neuronals artificials i XGBoost), per al cas de classificació mitjançant inferència bayesiana i construir un model de prevenció de diabetis per a la població equatoriana. L'estudi parteix d'una conceptualització teòrica i matemàtica de cada algorisme, seguida d'una anàlisi dels diversos punts d'intervenció, programació i implementació dels models bayesians amb tècniques d'estimació de cadenes de Markov Monte Carlo (MCMC) i inferència variacional (IV), validació mitjançant bases de dades públiques, implementació d'un sistema client-servidor com a predictors de diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional.Com a resultat, a les xarxes neuronals artificials (ANN) es va implementar un model bayesià en dos punts d'inferència. El primer va ajustar els paràmetres a cada pas de retropropagació; tot i això, es va presentar com una opció amb una sobrecàrrega computacional prohibitiva. Com a segona intervenció es va realitzar un ajustament sobre la funció dactivació a la capa final, obtenint resultats positius i viables computacionalment. Per al cas de XGBoost es van ajustar les prediccions a cada pas boosting abans de la vectorització, evidenciant una alta capacitat predictiva tant en l'ús de la tècnica de MCMC com a IV. La validació amb la base Pima Indians Diabetes i l'ús de diverses funcions de distribució van demostrar la robustesa i sensibilitat dels models implementats, mentre que la generalització i la consistència es va comprovar a través de l'aplicació en diverses bases de dades. En tots els casos, es van obtenir resultats superiors o iguals a lús del model tradicional, depenent de les característiques de les dades.Addicionalment, es va implementar una aplicació web (client-servidor) amb les propostes bayesianes, que permeten a l'usuari interactuar amb els models de forma fàcil i intuïtiva, amb opcions de càrrega de dades, configuració de paràmetres i distribucions de probabilitat, tècniques d'estimació (MCMC o IV), procés d'entrenament-validació o ús de model. L'aplicació de la proposta bayesiana a un cas real com és el cas de la predicció de la diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional, amb dades de pacients equatorians, va presentar resultats encoratjadors (accuracy=99.47%), convertint-se en el primer model predictor dels tres tipus de diabetis a nivell regional i nacional, confirmant que machine learning.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• BLANCO CASARES, ANTONIO: A Numerical Framework for Solving Complex Flow Regimes with Continuous Galerkin
  
  Autor/a: BLANCO CASARES, ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LEHMKUHL BARBA, ORIOL | MIRA MARTÍNEZ, DANIEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga una formulació numèrica estable i d'alt ordre per resoldre una varietat de problemes de flux utilitzant el mètode de Galerkin continu, incloent-hi fluxos reactius, compressibles i incompressibles. Disposar d'eines numèriques fiables i precises per a aquests problemes és crucial en moltes aplicacions del món real, que van des de l'aerodinàmica i els processos industrials fins a estudis mèdics, on es requereixen simultàniament alta fidelitat i eficiència computacional. Aconseguir solucions estables en problemes dominats per l'advecció, particularment en malles no uniformes, continua sent un repte fonamental.Per abordar això, la tesi desenvolupa una estratègia d'estabilització adequada per a elements d'alt ordre, com els espectrals, dissenyada per eliminar eficaçment les inestabilitats numèriques introduint al mateix temps una dissipació numèrica mínima per aconseguir una solució d'alta precisió. Basant-nos en la literatura recent, ens hem centrat en mètodes d'estabilització basats en la projecció de gradients, la qual cosa permet detectar les fluctuacions numèriques per estabilitzar el sistema de manera efectiva. L'esquema numèric presenta una combinació d'estabilització d'alt i baix ordre regida per un sensor de suavitat. L'estabilització d'alt ordre s'aplica en regions suaus per mantenir els perfils físics, mentre que l'estabilització de baix ordre s'activa només a prop de gradients forts per suprimir oscil·lacions no físiques. Aquesta metodologia es formula per a una llei de conservació genèrica i es posa a prova en problemes d'advecció lineal, transport escalar en fluxos reactius, i problemes de Navier-Stokes compressibles i incompressibles.Els resultats numèrics mostren que, per a la combustió turbulenta premesclada sota la hipòtesi de baix nombre de Mach, el mètode suporta química tabulada amb el model de flamelet, oferint una representació adequada del front de flama. Per a fluxos compressibles, s'ha desenvolupat un sensor de suavitat basat en el nombre de Mach, gestionant eficaçment característiques de flux complexes com les ones de xoc. Per a fluxos incompressibles, l'algorisme empra un mètode de pas fraccionat amb condicions de contorn ben definides, mantenint els mateixos principis d'estabilització inherents a aquest mètode. En tots els casos, l'estabilització introdueix una dissipació numèrica decreixent en augmentar l'ordre polinòmic, aconseguint una convergència òptima tant amb el refinament de la malla com amb l'augment de l'ordre polinòmic.Aquests desenvolupaments contribueixen a simulacions numèriques pràctiques a gran escala que equilibren l'eficiència computacional amb resultats d'alta fidelitat, permetent la predicció precisa de fenòmens físics del món real. El marc proposat proporciona una eina robusta i escalable per a aplicacions de dinàmica de fluids computacional, amb un impacte potencial en la recerca científica i el modelatge industrial.
  

FOTÒNICA

• ABDULLAH, SAAD: Extreme nanophotonics architectures for the control of light at deep-subwavelength scales
  
  Autor/a: ABDULLAH, SAAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: 19/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ICFO Elements Room
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ABAJO, JAVIER | MKHITARYAN, VAHAGN
  Resum de tesi: El progrés tecnològic del segle XXI es basa cada cop més en la capacitat de controlar la llum i els camps electromagnètics a través de múltiples escales espacials i espectrals. A mesura que les dimensions dels dispositius es redueixen, un fort confinament esdevé essencial, i els plasmons, les oscil·lacions col·lectives dels electrons de conducció en els metalls, proporcionen una via eficient per concentrar els camps òptics molt per sota del límit de difracció i millorar les interaccions entre la matèria i la llum. En aquesta tesi, dissenyem i estudiem camps òptics fortament confinats en sistemes metàl·lics nanoenginyeritzats, on les ressonàncies plasmòniques tenen un paper central en la configuració tant de la resposta lineal com de l'emissió no lineal.A la primera part, estudiem l'acoblament assistit per dispersió de la radiació de l'espai lliure en modes plasmònics suportats per la superfície, que no es poden excitar eficientment per il·luminació directa a causa d'un fort desajustament de moment. Demostrem que els nanodiscs metàl·lics col·locats a prop d'una interfície de suport de plasmons poden llançar plasmons de superfície, amb un acoblament governat per la posició del disc i la distància a la superfície. Ajustant la mida del nanodisc, controlem la seva longitud d'ona de ressonància i accedim a una àmplia regió espectral de l'infraroig proper fins a l'infraroig. Investiguem més a fons les matrius periòdiques de nanodiscs, on les ressonàncies de xarxa reformulen la resposta de dispersió i desplacen la distància òptima entre el dispersor i el substrat. Ajustant la geometria de la matriu, identifiquem configuracions que maximitzen l'acoblament i determinen les condicions òptimes de llançament. Els resultats es recolzen en models analítics i simulacions numèriques.La segona part se centra en pel·lícules de plata cristal·lines epitaxials ultrafines amb gruixos de només unes poques desenes de monocapes, que s'acosten al límit de la monocapa. Aquestes pel·lícules proporcionen un fort confinament intrínsec i admeten ressonàncies d'alta qualitat en un ampli rang espectral que abasta el visible i l'infraroig proper. Investiguem geometries patronades, incloent cintes, nanotriangles, antenes bow tie i barres, i demostrem una robusta sintonització amb factors de qualitat que s'acosten, i per a configuracions òptimes arriben, a valors de l'ordre d'11. Comparem enfocaments de fabricació pre patronats i post patronats i mostrem que les capes de recobriment adequades suprimeixen la deshumectació i garanteixen estabilitat a llarg termini. Malgrat el seu gruix reduït, mostrem que la seva resposta òptica es pot descriure mitjançant un model Drude modificat amb un amortiment augmentat per tenir en compte el confinament i les pèrdues relacionades amb la fabricació.Finalment, investiguem la resposta òptica no lineal d'aquests sistemes metàl·lics ultrafins amb èmfasi en la generació de segons harmònics. En pel·lícules cristal·lines ultrafines, la forta ruptura de la simetria interfacial i el confinament vertical permeten una resposta no lineal mesurable. Demostrem que la disminució del gruix de la pel·lícula millora el senyal del segon harmònic i que el nanopatroneig ressonant, en particular mitjançant matrius de nanocintes de plata amb tapa estable, produeix una àmplia sintonització i camps propers potenciats per plasmons, produint eficiències de conversió uns quants ordres de magnitud superiors a les pel·lícules planars sota excitació ressonant.En general, aquest treball destaca la nanoenginyeria habilitada per plasmons com una via potent per controlar i concentrar la llum més enllà del límit de difracció, permetent arquitectures fotòniques no lineals compactes, conversió de freqüència compatible amb silici i tecnologies fotòniques quàntiques emergents.
  
• CAGETTI, MARTA: Integrated Charge Sensing and Electromechanics in Suspended Carbon Nanotube Quantum Devices
  
  Autor/a: CAGETTI, MARTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/02/2026
  Data de lectura: 17/03/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Elements Room & Teams: Meeting ID: 382 823 036 636 54 Passcode: rd7ja2kU
  Director/a de tesi: BACHTOLD, ADRIAN | FORSTNER, STEFAN
  Resum de tesi: En aquesta tesi presentem una arquitectura de deteccio de carrega ultrasensible, rapida i ampliament sintonitzable, adequada per a la lectura tant d'estats electronics com del moviment mecanic. La plataforma s'implementa en dispositius de nanotubs de carboni (CNT) suspesos. El nostre enfocament utilitza un esquema de lectura per radiofrequencia (RF) que opera sense adaptacio d'impedancia, evitant aixi una de les principals limitacions practiques de la reflectometria convencional. La lectura assoleix sensibilitats de carrega que superen les tecniques de deteccio RF de referencia, tot basant-se en un sistema de mesura comparativament senzill. El dispositiu es basa en una plataforma integrada d'un sol nanotub, en la qual un sistema de punts quantics definits per portes i un sensor de carrega basat en un punt quantic proximal estan allotjats en el mateix CNT suspes i separats per un curt electrode metallic de drenatge. El drenatge esta connectat a un ressonador RLC amb una frequencia de ressonancia fRLC aproximadament 1.25 MHz i una amplada de banda de 50 kHz, cosa que permet la lectura RF del corrent del sensor de carrega a la ressonancia del circuit. Aquesta geometria proporciona un fort acoblament capacitiu, tot mantenint un control electrostatic independent del punt de funcionament del sensor i dels punts quantics objectiu. Utilitzant aquesta plataforma, assolim sensibilitats d'autocarrega de l'ordre de 10^-7 e/sqrt(Hz) i una infidelitat excepcionalment baixa en mesures d'un sol tret, 1 - F aproximadament 10^-15, per a un temps d'integracio de tau aproximadament 3.5 microsegons. Mes enlla de la lectura de transicions de carrega electroniques en els punts quantics objectiu, el mateix sensor de carrega proporciona un acces altament sensible als graus de llibertat mecanics del nanotub suspes a la regio del sistema. El desplacament mecanic es transdueix en variacions de la conductancia del punt quantic sensor, cosa que permet mesures que abasten des de dinamiques no lineals induides fins al moviment termomecanic en el regim de pocs fonons. De manera crucial, la nostra plataforma permet operar en un regim en que la retroaccio electromeccanica, tipica dels nanotubs de carboni suspesos que allotgen punts quantics, es troba fortament suprimida. Aixo aborda un dels reptes centrals de la nanomecanica basada en CNT: en arquitectures electromeccaniques de punt unic, assolir un acoblament fort o ultrastrong generalment requereix operar prop de la degeneracio de carrega, on l'acoblament amb reservoris electronics i el tunel estocastic condueixen a una dissipacio excessiva, soroll de frequencia i una reduccio marcada del factor de qualitat mecanic. De fet, en experiments previs en el regim d'acoblament ultrastrong, la retroaccio de la mesura va eixamplar la resposta mecanica fins al punt de perdre l'acces a les propietats mecaniques intrinseques. En contrast, en els nostres dispositius mantenim una alta sensibilitat de lectura sense una degradacio observable del factor de qualitat mecanic Q, cosa que permet realitzar espectroscopia quantitativa del ressonador preservant les seves propietats mecaniques intrinseques. Aquesta capacitat de dur a terme espectroscopia quantitativa d'un ressonador nanomecanic acoblat a un sistema de dos nivells en el regim de pocs fonons constitueix un requisit clau per avancar cap a experiments en el regim quantic, on preservar la coherencia mecanica intrinseca es essencial. L'alt grau de sintonitzabilitat de la nostra plataforma permet un control precis de l'ocupacio de carrega, dels acoblaments de tunel i dels potencials electrostatics, fet que possibilita estudis sistematics de l'acoblament electromeccanic des del regim d'un sol electro en un punt quantic simple fins a la configuracio de doble punt quantic. Demostrem acoblament electromeccanic ultrastrong, cosa que obre la porta a treballs futurs en nanomecanica no lineal, qubits mecanics, deslocalitzacio quantica i simulacio quantica basada en nanotubs de carb
  

MATEMÀTICA APLICADA

• GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA: On families of prime ideals with an unbounded minimal number of generators in a three-dimensional power series ring
  
  Autor/a: GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/01/2026
  Data de lectura: 27/03/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
  Director/a de tesi: PLANAS VILANOVA, FRANCESC D'ASSIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l'existència de famílies d'ideals primers en l'anell de sèries de potències k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat.Comencem estudiant en profunditat els resultats de Moh en aquesta àrea. Tornem a provar i generalitzem un resultat de Moh que proporciona una cota inferior per al nombre mínim de generadors d'un ideal a k[[x,y,z]]. En fer-ho, demostrem que el nombre mínim de generadors de l'ideal primer P3 de Moh pot disminuir depenent de la característica del cos k. Aquest resultat contradiu una afirmació prèvia de Sally i deixa com a problema obert la cerca de famílies d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat quan la característica de k és diferent de zero.El resultat principal d'aquesta tesi és la construcció d'una nova família d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat, descrita explícitament, llevat coeficients constants, la qual millora tots els resultats anteriors. La construcció i l'anàlisi d'aquestes famílies depèn de la teoria de semigrups numèrics i de l'estudi de matrius binomials.Primer estudiem el semigrup numèric S generat per tres nombres naturals consecutius, a,a+1,a+2. Definim i caracteritzem el conjunt d'elements les factoritzacions dels quals tenen totes la mateixa longitud, ULF(S). Proporcionem una descripció explícita dels seus conjunts de factorització i una partició natural basada en la longitud i el denumerant. A més, mitjançant l'ús de conjunts d'Apéry i elements de Betti, som capaços d'estendre alguns d'aquests resultats a qualsevol semigrup numèric general G. Aquests resultats vinculen les propietats estructurals de S directament amb els ideals definidors dels anells de semigrup k[t^a,t^b,t^c], connectant la teoria de factorització i els conjunts minimals de generadors dels ideals primers corresponents.A més del nostre estudi concret sobre el semigrup numèric S, treballem amb matrius binomials. Obtenim fórmules tancades per a determinants binomials i calculem bases per als nuclis per l'esquerra de certes matrius binomials. A més, proporcionem una demostració alternativa de la positivitat dels determinants binomials, demostrada originalment per Gessel i Viennot.Finalment, presentem la nostra nova família d'ideals primers amb un nombre mínim de generadors no acotat a k[[x,y,z]], on k és un cos de característica zero. Aquests ideals primers s'obtenen com el nucli d'un homomorfisme d'àlgebres quasi-monomial.Proporcionem una descripció dels seus conjunts minimals de polinomis generadors, llevat coeficients constants. L'avantatge de la nostra família respecte a treballs anteriors és la descripció explícita dels conjunts minimals de generadors i la simplicitat dels exponents de la presentació monomial.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• COLOMBI, SAMUELE: Soft and Conductive Material Architectures for Flexible Electronics: from Hydrogels to Nanomembranes
  
  Autor/a: COLOMBI, SAMUELE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL
  Resum de tesi: Els materials tous són facilitadors clau de la pròxima generació de sistemes flexibles i multifuncionals per a aplicacions que abasten la biomedicina, l’energia i les tecnologies mediambientals. Aquesta tesi se centra en el disseny, la fabricació i la implementació de materials polimèrics (nano)enginyeritzats amb propietats ajustades per al seu ús en dispositius electrònics tous, sistemes d’alliberament de fàrmacs, evaporadors d’aigua impulsats per energia solar i bastides funcionals per a enginyeria de teixits. Amb aquest objectiu, es van desenvolupar tres famílies principals de materials: hidrogels compostos basats en alginat (Alg), hidrogels compostos basats en gelatina metacrilada (GelMA) i nanomembranes basades en àcid polilàctic (PLA). Per a cada plataforma de materials, es van investigar de manera sistemàtica les relacions estructura–propietat–funció en diferents escenaris biotecnològics amb la finalitat d’assolir un rendiment millorat. Els hidrogels compostos basats en Alg es van dissenyar com a plataformes versàtils i riques en aigua mitjançant la incorporació de nanomaterials funcionals (com ara nanofibres de PLA i nanopartícules d’or), enzims i polímers conductors (per exemple, PEDOT:PSS). Aquests sistemes es van dissenyar per presentar una robustesa mecànica millorada, porositat controlada i propietats fisicoquímiques i funcionals ajustables, tot mantenint la seva biocompatibilitat intrínseca. Mitjançant la modulació de la composició, els hidrogels basats en Alg es van aplicar amb èxit com a matrius d’alliberament controlat per a l’alliberament sostingut de lactat, com a plataformes electròniques toves per a la detecció de temperatura i H₂O₂, i com a dispositius flexibles d’emmagatzematge d’energia. A més, es va explorar la introducció d’un entrecreuament covalent secundari com a estratègia per millorar l’estabilitat operativa en aplicacions de biosensatge de H₂O₂ i generació de vapor impulsada per energia solar. En paral·lel, es van fabricar nanomembranes bilaminars de PANI–PLA que incorporen nanopilars d’or alineats com a plataformes autoportants, lleugeres, conformables i mecànicament estables per a electrònica cutània. Aquestes nanomembranes van permetre la detecció simultània de pH i NADH no enzimàtic, demostrant la seva idoneïtat per a la monitorització de la fisiologia de la pell i de biomarcadors relacionats amb infeccions. Finalment, els hidrogels de GelMA es van nanoenginyeritzar amb nanomaterials magnetoelèctrics i/o basats en grafè per desenvolupar bastides bioactives destinades a la regeneració del teixit cardíac. La incorporació d’aquests nanomaterials va permetre un ajust precís de les propietats mecàniques, elèctriques, magnètiques i biològiques dels hidrogels. La seva capacitat per afavorir l’adhesió i la proliferació cel·lular, combinada amb la seva aptitud per detectar l’activitat cel·lular, posa de manifest el seu potencial com a bastides multifuncionals per a teixits bioenginyeritzats i interfícies bioelectròniques. En conjunt, aquesta tesi demostra que un disseny racional de materials a múltiples escales de longitud permet el desenvolupament de sistemes de matèria tova amb funcionalitats ajustades i sinèrgiques, obrint el camí cap a dispositius electrònics flexibles de pròxima generació, plataformes terapèutiques controlades i tecnologies sostenibles per al tractament de l’aigua.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• YARASCA AYBAR, CRISTIAN PEDRO: La arquitectura rural en el Qhapaq Ñan del Cusco: paisajes culturales y arquitecturas del borde
  
  Autor/a: YARASCA AYBAR, CRISTIAN PEDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CUROS VILA, JUAN
  Resum de tesi: El Qhapaq Ñan (Sistema Vial Andino) és la infraestructura prehispànica més gran d'Amèrica amb una extensió estimada de més de 30 mil quilòmetres, i ocupa actualment el territori de sis països sud-americans (Perú, Bolívia, Equador, Xile, Argentina, Equador i Colòmbia). El territori peruà alberga la major part (25 mil km) del total del Sistema Vial Andino. Tot i haver estat edificada al segle XV, durant l'imperi Inca, la funcionalitat d'aquesta gran xarxa caminera continua vigent a moltes comunitats andines peruanes que l'utilitzen per a les seves activitats quotidianes de comunicació, pasturatge i festivitats culturals. Per aquesta raó, el Qhapaq Ñan va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 2014 pel seu excepcional valor cultural transnacional.La regió del Cusco (ubicada a la zona sud dels andes peruans) conté aproximadament la meitat (13 mil quilòmetres) de l'extensió total del Qhapaq Ñan al Perú. Els trams del camí inca a Cusco, es troben en diversos contextos geogràfics, partint des de la ciutat principal fins a connectar diversos assentaments rurals en heterògenis ecosistemes andins. Aquests camins prehispànics en l'àmbit rural formen part del teixit social, cultural i espacial de les comunitats de Cusca conformant paisatges culturals en constant moviment i arquitectures rurals. L'arquitectura immediata del Qhapaq Ñan es compon de calçades, murs laterals, alineaments de pedres, sistemes de drenatge, ponts, escalinates i túnels; que configuren i protegeixen el camí andí. Aquests elements agrupats sota la denominació d'arquitectura de la vora travessen comunitats andines i s'associen a la seva arquitectura rural conformada per habitatges, parcel·les agrícoles, corrals i llocs arqueològics. L'arquitectura de la vora i l'arquitectura rural associada a Qhapaq Ñan s'integren en un paisatge cultural andí amb valor simbòlic, ritual i natural. Tot i això, les dinàmiques modernes com l'atracció turística, el despoblament rural i les construccions contemporànies són part d'aquesta confrontació entre el llegat històric patrimonial i les demandes actuals. Per aquesta raó, la tesi aborda l'anàlisi de l'arquitectura i els paisatges culturals dels Andes peruans, enfocant-se a les interaccions entre les comunitats humanes, l'entorn construït, el medi natural i el Qhapaq Ñan.La tesi pren com a cas d'estudi al tram “Cusco-La Raya” per ser el tram més extens i amb més rellevància cultural a la regió Cusqueña. Dins aquest tram, s'estudia específicament tres seccions declarades patrimoni mundial: Rumiqolqa-Chuspitakana, Santa Creu d'Occobamba i Raqchi-Qquea. Es va emprar l'observació i el registre directe mitjançant el recorregut de vianants sobre els trams estudiats, revisió documental, sistemes d'informació geogràfica i entrevistes. L'arquitectura rural associada al Qhapaq Ñan es presenta com a reflex de processos socioculturals i històrics, destacant-ne la rellevància per a la sostenibilitat territorial en el context contemporani. La tesi presenta els resultats mitjançant una sèrie de diagrames, cartografies, fotografies aèries, disseccions gràfiques i apunts arquitectònics sistematitzats. Els paisatges culturals es presenten com a espais multifuncionals, que combinen activitats agrícoles, habitacionals i simbòliques. La seva preservació és essencial per mantenir lequilibri entre la biodiversitat i les pràctiques sostenibles de les comunitats camperoles. Tot i això, es van identificar importants amenaces, com la urbanització incontrolada, la pèrdua de coneixements tradicionals i la introducció de materials moderns que alteren l'autenticitat de les estructures rurals. L'estudi conclou que la preservació i la revaloració de l'arquitectura i els paisatges culturals andins associats al Qhapaq Ñan és fonamental per promoure la sostenibilitat i la cohesió social davant dels desafiaments actuals als Andes peruans.
  

SOSTENIBILITAT

• RAMIREZ RODRIGUEZ, MARIA SARAY: Fisheries Sustainability: Environmental, Economic, and Social Vulnerabilities, Addressing the Problem Through Food Waste
  
  Autor/a: RAMIREZ RODRIGUEZ, MARIA SARAY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/02/2026
  Data de lectura: 16/03/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala de Graus del EEABB (Campus del Baix Llobregat)
  Director/a de tesi: REIG PUIG, MARIA LOURDES | FERNÁNDEZ GUERRERO, DAVID
  Resum de tesi: La seguretat alimentària i un sistema alimentari resilient són objectius que garanteixen el futur de la humanitat en un escenari marcat per diverses amenaces, com el canvi climàtic, la tendència a la disminució dels recursos disponibles, l'aparició de malalties virulentes, els conflictes globals que afecten les cadenes de subministrament, etc. Aportar solucions a aquestes qüestions és tan important que, dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la producció i el consum sostenibles són un objectiu declarat (núm. 12), i la reducció de les pèrdues i el malbaratament d'aliments (PMA) s'ha convertit en una de les eines per a aconseguir aquest objectiu (núm. 12.3).L'objectiu d'aquest estudi és contribuir a impulsar la reducció de les PMA en el sector pesquer, reduint els seus impactes negatius i augmentant la sostenibilitat de l'activitat del sector. A més, l'objectiu de la tesi és també contribuir a la reducció de la vulnerabilitat del sector pesquer, identificant alguns dels seus punts febles i possibles àrees de millora, amb un enfocament en la sostenibilitat econòmica i social, però sense oblidar l'enfocament mediambiental.La metodologia combina mètodes qualitatius i quantitatius. Es van utilitzar bases de dades públiques, però també es van generen dades pròpies mitjançant la inclusió de diversos agents del sector pesquer en el desenvolupament de l'estudi gràcies enquestes, entrevistes i dinàmiques participatives. Es va triar Espanya com a àrea d'estudi geogràfica a causa de diversos factors, com els seus elevats volums de captures, de consum i de comerç internacional per als productes de la pesca i l'aqüicultura, tant en el context europeu com mundial. La tesi s'estructura de la manera següent. El capítol 1 es va desenvolupar com un diagnòstic de les PDA en el sector pesquer. Es van quantificar les PDA i es van detectar les causes i les mesures de prevenció mitjançant l'ús d'una metodologia estandarditzada. Com a resultat, es van obtenir estimacions de les PDA utilitzant metodologies estandarditzades, la qual cosa permet la comparació amb futures recerques. A més, la nostra contribució permet formular mesures de mitigació i prevenció. Després de la fase de diagnòstic, es van dissenyar i van provar intervencions amb la finalitat d'abordar els problemes identificats en la primera fase.El capítol 2 tracta de millorar la resiliència del sector pesquer a Catalunya mitjançant el desenvolupament d'una intervenció en el mercat per a l'expansió d'espècies objectiu. Es dona prioritat a les espècies locals, afavorides pel canvi climàtic, i que actualment es malgasten tant des del punt de vista nutricional com econòmic, a causa del seu escàs interès comercialLa intervenció en el mercat contribueix a augmentar el valor econòmic de les captures en oferir productes alternatius elaborats a partir d'espècies de baix valor. A més, apropa als consumidors a les espècies locals.D'altra banda, en el capítol 3 es va proposar una altra mesura de mitigació amb la finalitat de reduir les PDA i la devaluació econòmica dels productes a causa de les preocupacions dels consumidors sobre la seguretat alimentària i per raons estètiques. Durant la fase de diagnòstic, es va detectar que l'Anisakis afecta negativament al sector i als productes pesquers. Això va ressaltar la necessitat d'informar correctament els consumidors.. Aquest projecte, proposa i prova diferents comunicacions amb l'objectiu de disminuir la percepció del risc alimentari cap a l'Anisakis i augmentar el consum de peix. Finalment, s'han formulat recomanacions per a cada agent implicat en la cadena de subministrament del peix. Aquestes recomanacions inclouen enfortir la col·laboració i la comunicació entre les baules, establir punts de trobada entre ells i els responsables polítics, i promocionar la pesca i els productes pesquer, amb la finalitat d'augmentar el consum i reduir les preocupacions sobre la seguretat alimentària.
  
• VALLEJOS CARTES, ROSANA: Examinando preferencias, motivaciones y actitudes de los consumidores para mejorar la sostenibilidad de los sistemas agroalimentarios. Una aplicación a los sistemas agropastorales extensivos.
  
  Autor/a: VALLEJOS CARTES, ROSANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de lectura: 20/03/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: Salón de grados de la EEABB en Castelldefels
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA
  Resum de tesi: En el context de les transformacions globals del sistema agroalimentari —marcat per pressions ambientals, pèrdua de biodiversitat, concentració dels mercats i homogeneïtzació de les dietes— s’ha configurat un escenari crític per a la sostenibilitat. En aquest marc, la ramaderia extensiva, basada en el pasturatge i els maneigs tradicionals, es presenta com una alternativa viable al model intensiu, en integrar dimensions ecològiques, econòmiques i socioculturals. Tanmateix, la seva viabilitat depèn en gran mesura del reconeixement per part dels consumidors, els quals, mitjançant les seves decisions de compra, poden impulsar la transició cap a sistemes més sostenibles. La tesi parteix de la premissa que el consumidor és un agent de canvi, però afronta limitacions vinculades a la manca d’informació, la percepció de preus elevats i la feble diferenciació de l’oferta. L’objectiu general fou analitzar la viabilitat econòmica i social de la ramaderia extensiva a partir de l’estudi de les preferències, motivacions i actituds dels consumidors envers la carn de xai produïda sota esquemes sostenibles, per generar coneixement que orienti estratègies de diferenciació i polítiques públiques.La recerca va adoptar un enfocament mixt estructurat en dues fases. La primera, qualitativa, va incloure entrevistes semiestructurades i tallers participatius amb productors ovins per identificar factors que condicionen la sostenibilitat i establir atributs potencialment valorats al mercat. La segona fase, quantitativa, va aplicar Experiments d’Elecció Discreta (EED) a consumidors de Catalunya en dues etapes: un estudi exploratori (n = 396) per refinar atributs i optimitzar el disseny, i un estudi ampliat (n = 1.003) que va incorporar l’escala New Ecological Paradigm (NEP) per mesurar actituds ambientals. Les dades es van analitzar amb models logit mixts i models de classes latents, permetent captar l’heterogeneïtat de preferències, estimar la disposició a pagar i relacionar les eleccions amb valors ambientals i ètics.Els resultats evidencien una interacció complexa entre coneixement, actituds i valors en la configuració de les preferències. Malgrat el baix nivell de coneixement sobre els sistemes productius —especialment l’extensiu— els consumidors valoren fortament l’origen local, el benestar animal i l’autenticitat territorial. L’etiquetatge i les certificacions apareixen com a mecanismes essencials per generar confiança i facilitar decisions informades. Les disposicions a pagar més altes s’associen amb la producció ecològica i el benestar animal, mentre que atributs sensorials com el color i el greix visible exerceixen una influència complementària.La recerca confirma l’existència d’una bretxa entre actituds declarades i comportaments reals, condicionada per factors econòmics, hàbits de compra i manca d’informació. Així i tot, identifica un segment de consumidors informats i coherents amb els seus valors ètics, fet que obre oportunitats per diferenciar productes extensius mitjançant estratègies de comunicació, certificació i educació. En conjunt, la tesi aporta una comprensió integral del vincle entre consum i sostenibilitat, i proposa revalorar els sistemes agropastorals com a béns públics que proveeixen aliments i serveis ecosistèmics i culturals essencials. Els resultats contribueixen a orientar polítiques agroalimentàries i estratègies de mercat que reconeguin el rol de la demanda en la transició cap a sistemes productius més sostenibles, reforçant el paper del consumidor com a actor clau en la construcció d’una economia agroalimentària ètica, territorial i ambientalment responsable.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• GHAFOURI JESHVAGHANI, NAVIDEH: Reinforcement Learning-Based Energy Efficient Network Orchestration, Slicing, and Resource Management for 6G Intelligent Networks
  
  Autor/a: GHAFOURI JESHVAGHANI, NAVIDEH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 16/03/2026
  Hora de lectura: 09:30
  Lloc de lectura: ETSETB B3 Teleensenyament
  Director/a de tesi: VARDAKAS, JOHN | VERIKOUKIS, CHRISTOS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral dona resposta als reptes emergents de la gestió de xarxes 6G basada en IA, amb l’objectiu de dissenyar estratègies intel·ligents i adaptatives que optimitzin el rendiment de la xarxa mentre redueixen la complexitat i el consum energètic. Des de la perspectiva del Aprenentatge per Reforç, l’estudi estableix les bases per a sistemes de comunicació sense fils autoorganitzats, rendibles i escalables, capaços de satisfer les diverses demandes de les aplicacions de nova generació.
  
• KASULURU, VAISHNAVI: AI-Driven Network Service Management for Efficient and Sustainable Open-RAN Systems in 6G and Beyond
  
  Autor/a: KASULURU, VAISHNAVI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: BLANCO BOTANA, LUIS | ZEYDAN, ENGIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc sostenible de gestió de recursos basat en Intel·ligència Artificial (IA) per a xarxes d’accés ràdio obertes de nova generació (O-RAN) en el context de l’emergent era de la Sisena Generació (6G). El marc opera dins d’un entorn 6G natiu al núvol i transforma la intel·ligència predictiva en una orquestració fiable i eficient energèticament. Combina models predictius avançats amb control basat en optimització per abordar reptes com la demanda estocàstica, l’alta dimensionalitat de les dades de recursos, la multitenència i la complexitat computacional pròpia d’O-RAN. L’arquitectura de predicció constitueix el nucli del marc, ja que permet quantificar la incertesa i les interdependències entre els recursos de xarxa de múltiples inquilins. Els models de predicció probabilística generen distribucions de les demandes futures de recursos, permetent als proveïdors de serveis dur a terme una orquestració més informada i conscient del risc en entorns multitenant complexos.Inicialment, el marc utilitza estimadors probabilístics univariants, com ara xarxes Simple Feed-Forward (SFF), xarxes recurrents autoregressives profundes (DeepAR) i Transformers, per predir demandes individuals de recursos i donar suport a una provisió eficient en O-RAN. Aquests models proporcionen prediccions àgils, eficients i conscients de la incertesa, que s’integren en una nova estratègia d’orquestració basada en percentils anomenada Enfocament Dinàmic d’Ajust de Percentils (DYNp). La selecció d’un percentil adequat és clau per equilibrar el malbaratament de recursos i la fiabilitat del servei. Tanmateix, els models univariants no capturen les dependències entre recursos, fet que pot conduir a decisions subòptimes. Per superar aquesta limitació, el marc incorpora models de predicció probabilística multivariant. En particular, models com la Vector Autoregressió amb Processos Gaussians (GPVAR) i el Transformer de Fusió Temporal (TFT) processen conjuntament múltiples sèries temporals i proporcionen estimacions robustes de les futures demandes de recursos, aprenent dependències complexes entre diferents recursos, talls de xarxa i inquilins. A més, la introducció d’aproximacions de baix rang en GPVAR millora l’escalabilitat i la robustesa del model.L’objectiu principal d’aquesta tesi és assolir l’eficiència energètica i una compartició efectiva dels recursos. Mitjançant la integració d’intel·ligència predictiva amb un model òptim de consum energètic, el marc optimitza de manera proactiva l’activació i desactivació dels recursos ràdio, reduint significativament el consum energètic sense comprometre l’experiència d’usuari ni les garanties dels Acords de Nivell de Servei (SLA). El marc amplia l’arquitectura cel·lular tradicional d’O-RAN per incloure xarxes Massive MIMO sense cel·les (CF-mMIMO), alineant-se amb l’evolució arquitectònica prevista per a 6G i oferint una solució escalable per a desplegaments ultra densos i energèticament eficients. A més, les funcions de predicció i orquestració s’implementen com a aplicacions modulars natives al núvol. Cada mòdul es conteneïtza amb Docker i exposa la seva funcionalitat mitjançant interfícies REST, permetent una arquitectura de microserveis amb desplegament flexible, execució escalable i integració fluida dins l’entorn O-RAN. En conjunt, la tesi estableix una base matemàtica i arquitectònica per al desplegament d’O-RAN sostenible, optimitzat energèticament i basat en IA amb adaptació a la incertesa, contribuint al desenvolupament de xarxes 6G intel·ligents, autònomes i estables.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• IAMPIERI, ARIANNA: Oriol Maspons, un archivio della memoria visiva del secondo ‘900. La fotografia come interpretazione del contesto abitato
  
  Autor/a: IAMPIERI, ARIANNA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de lectura: 25/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: PIZZA DE NANNO, ANTONIO | BERGERA SERRANO, JOSE IGNACIO
  Resum de tesi: Oriol Maspons va ser un dels protagonistes de l’escena fotogràfica de Barcelona en la segona meitat del segle XX i un actor clau en la renovació del llenguatge fotogràfic, en una època encara ancorada a cànons acadèmics i tradicionalistes. Encara que la seva vasta i eclèctica producció ha estat objecte d'estudi al llarg del temps, la seva contribució a la representació de l'espai arquitectònic i urbà continua sent poc explorada, a pesar que aquest àmbit de treball va representar una constant en la seva trajectòria fotogràfica. La tesi es proposa aprofundir la mirada d'Oriol Maspons sobre el context habitat, contribuint així al fascinant estudi de les interseccions entre fotografia, arquitectura i espai urbà.L'interès de Maspons per l'arquitectura i la ciutat emergeix des dels primers anys de la seva pràctica amateur, consolidant-se amb el temps, com demostren les nombroses col·laboracions professionals empreses, a vegades en solitari i altres al costat del seu soci Julio Ubiña, amb qui va fundar un estudi fotogràfic en 1957. Maspons i Ubiña van realitzar reportatges per a diversos arquitectes i projectes editorials del sector, entre ells Cuadernos de Arquitectura (revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - COAC), documentant les principals obres arquitectòniques i la transformació urbana en curs; un altre treball significatiu és el realitzat per al volum Arquitectura Española Contemporánea de Lluís Domènech i Girbau.A més de ser testimoni visual de la producció arquitectònica del seu temps, Maspons va dirigir també la seva càmera cap al patrimoni històric, retratant l'arquitectura modernista i la gòtica, aquesta última protagonista del llibre fotogràfic Arquitectura gótica catalana, amb textos d'Alexandre Cirici i disseny gràfic dels arquitectes Oscar Tusquets i Lluís Clotet. Paral·lelament, Maspons va oferir un relat visual de la seva ciutat, Barcelona, a través de les guies turístiques Això també és Barcelona (en col·laboració amb Ubiña) i Barcelona pam a pam, contribuint a la difusió d'una imatge inèdita de la ciutat; en el període olímpic, d'altra banda, va treballar al costat d'altres col·legues com Francesc Català-Roca, Colita i Xavier Miserachs, aportant un valuós testimoniatge de les transformacions arquitectòniques i urbanístiques radicals que van afectar a Barcelona en els anys vuitanta.Aquests exemples evidencien tant l'envergadura del treball de Maspons com la seva versatilitat. L'anàlisi en profunditat de la seva obra, mereixedora d'atenció, constitueix una important aportació tant a la història de la fotografia com a la història de l'arquitectura espanyola de la segona meitat del segle XX, donada la rellevància del paper de Maspons en el debat arquitectònic de l'època i en la construcció de l'imaginari visual de la capital catalana.A través de l'anàlisi de la bibliografia existent, l'estudi de material arxivístic inèdit i l'examen de les publicacions il·lustrades amb les seves fotografies, es pretén oferir una visió més àmplia i profunda del tema. L'objectiu és ampliar els coneixements previs amb noves aportacions, consolidar algunes posicions, desenvolupar reflexions crítiques sobre el treball de Maspons en la representació arquitectònica i urbana, i obrir noves perspectives de recerca.
  
• ROGER GONCE, JOAN: “El barrio que (nos) construimos” Creixement i desenvolupament urbà del barri de Roquetes de Barcelona, a través del Padró Municipal d’Habitants (1940-1978)
  
  Autor/a: ROGER GONCE, JOAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de lectura: 27/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | OYON BAÑALES, JOSE LUIS
  Resum de tesi: Aquest estudi aborda la història urbana del barri de Roquetes de Barcelona durant el període franquista, amb l’objectiu d’analitzar-ne la formació, consolidació i transformació al llarg de més de quaranta anys de dictadura. El treball pretén aportar dades i una reflexió crítica sobre els processos socials, econòmics i urbanístics que van configurar aquest barri obrer i marcadament immigrant, en un context de creixement accelerat, precarietat d’infraestructures i desigualtats territorials.L’anàlisi minuciosa del padró municipal d’habitants, creuat sistemàticament amb altres fonts demogràfiques, laborals i urbanístiques, ha permès aprofundir en qüestions clau per entendre la trajectòria del barri: les xarxes i cadenes migratòries que en van sostenir el creixement; les formes de treball i les oportunitats —o límits— de mobilitat social dels seus residents; les condicions d’habitatge i els models de producció urbana; i, finalment, la construcció del barri com a espai de convivència, identitat i sociabilitat en un marc d’abandonament institucional i respostes veïnals.A través d’aquesta combinació de perspectives i fonts, la recerca aporta una mirada integrada sobre Roquetes que contribueix al debat més ampli sobre les perifèries urbanes, el franquisme soci i les experiències quotidianes dels sectors populars a la Barcelona del segle XX.
  
• ZIAIEBIGDELI, MOHAMMADAMIN: Computing quality in housing: examining the evolution and systematization in computational design in architectural plan design and analysis
  
  Autor/a: ZIAIEBIGDELI, MOHAMMADAMIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/02/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta investigació emprèn una exploració meticulosa sobre la sistematització i l’anàlisi dels plànols arquitectònics, tot traçant la seva evolució a través del prisma del pensament de disseny computacional des del segle XX fins a l’actualitat. El context específic són els espais habitables, on la qualitat i la funcionalitat estan intrínsecament lligades a l’extracció sistemàtica i l’aplicació de paràmetres de disseny. Aquesta tesi explora l’evolució del pensament computacional en arquitectura tot establint un pont entre els paradigmes teòrics introduïts pels pioners Alexander Klein, Cedric Price, Christopher Alexander i Nicholas Negroponte, i les pràctiques contemporànies de disseny.Mitjançant una metodologia inductiva, s’analitzen tres estudis de cas per demostrar com les eines i tecnologies computacionals milloren la qualitat espacial, l’adaptabilitat i el compromís de l’usuari. Cada estudi de cas correspon als indicadors clau establerts per aquests pioners —geometria espacial, adaptabilitat temporal, disseny participatiu i computació digital— i il·lustra la seva influència persistent en l’arquitectura moderna. En connectar aquestes idees fundacionals amb pràctiques avançades com la modelació paramètrica, els sistemes intel·ligents i la fabricació digital, aquesta recerca destaca la rellevància pràctica d’aquests paradigmes per afrontar els reptes arquitectònics contemporanis i dissenyar espais innovadors centrats en les persones.El recorregut comença amb el concepte d’*Existenzminimum* d’Alexander Klein a les dècades de 1920 i 1930. El seu enfocament científic del disseny posava èmfasi en l’optimització de l’espai i en la sistematització dels plànols mitjançant paràmetres qualitatius i quantitatius, establint així les bases dels futurs mètodes de disseny computacional. A la dècada de 1960, trobem el “Llenguatge de Patrons” de Christopher Alexander. Alexander va aportar una nova perspectiva a la sistematització del plànol, mitjançant l’ús de regles i sistemes per extreure paràmetres de disseny i analitzar la planificació arquitectònica. Les seves metodologies constitueixen un pilar fonamental del disseny computacional actual.Als anys 70, Cedric Price va introduir un enfocament més dinàmic. La seva visió de l’arquitectura, exemplificada en el projecte *24 Hour Living Toy*, s’adaptava a les necessitats i comportaments canviants dels usuaris. L’èmfasi que va posar en els paràmetres centrats en l’usuari va marcar un punt d’inflexió en el pensament de disseny computacional cap a l’adaptabilitat i la flexibilitat. Actualment, el pensament de disseny computacional en el context dels espais habitables busca sintetitzar les lliçons d’aquestes figures clau, posant èmfasi en l’anàlisi i extracció de paràmetres de disseny. Aquests paràmetres, enriquits pels avenços tecnològics i un enfocament cada vegada més centrat en l’usuari, s’utilitzen per optimitzar i millorar la qualitat dels espais habitables.La trajectòria d’aquesta investigació, des de metodologies del passat fins a pràctiques contemporànies, proporciona una comprensió profunda de com han evolucionat el pensament computacional i l’anàlisi dels plànols. Mitjançant l’extracció i l’estudi dels diversos paràmetres utilitzats al llarg del temps, aquesta recerca pretén enriquir el discurs del disseny computacional i impulsar el disseny d’espais habitables.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• BORGES CAVALCANTI, DANILO: Finite Element Method with Embedded Strong Discontinuities for Coupled Hydro-Mechanical Problems
  
  Autor/a: BORGES CAVALCANTI, DANILO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 09/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/03/2026
  Director/a de tesi: DE POUPLANA SARDÀ, IGNASI | CAMPOS RAMOS MARTHA, LUIZ FERNANDO | DE MESQUITA ROEHL, DEANE
  Resum de tesi: Els processos hidromecànics (HM) acoblats en medis porosos fracturats governen el rendiment i la seguretat de diverses aplicacions d’enginyeria del subsòl, en què els canvis de tensió i permeabilitat induïts per la pressió poden controlar la injectivitat, les vies de fugida i el potencial de reactivació de falles. Aquesta tesi desenvolupa una formulació d’elements finits robusta i versàtil per a problemes HM transitoris en presència de discontinuïtats fortes preexistents, i que es manté pràctica per a la integració en fluxos de treball estàndard d’elements finits. L’enfocament proposat es formula en el marc del Mètode d’Elements Finits Encabit (E-FEM) i es fonamenta en l’Approach de Discontinuïtat Forta (SDA), cosa que permet una representació implícita de fractures i falles sense requerir conformitat de malla. S’introdueix una descripció unificada per modelar discontinuïtats que actuen tant com a camins preferents de flux com com a barreres hidràuliques, capturant el flux longitudinal al llarg de la discontinuïtat i l’intercanvi transversal amb la matriu porosa en règims estacionari i transitori. La formulació es verifica sistemàticament en comparació amb models de fractura discreta amb elements d’interfície i s’aplica a problemes de referència representatius de condicions de reservoris fracturats, incloent-hi un escenari acoblat de reactivació de falles. A més, la tesi investiga l’aparició d’osci{\lgem}acions espúries en camps de tracció cohesiva al llarg de discontinuïtats encabides i demostra que l’elecció d’una formulació encabida basada en SDA pot millorar de manera notable la suavitat i la fiabilitat de les traccions, reforçant l’ús d’E-FEM per a avaluacions HM que impliquin fractures i falles preexistents.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO: Design, parallelization and acceleration of algorithms to discover three-dimensional patterns in proteins
  
  Autor/a: VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 16/03/2026
  Director/a de tesi: JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL | NUÑEZ VIVANCO, GABRIEL
  Resum de tesi: El ràpid creixement de les bases de dades d'estructura de proteïnes, com el Protein Data Bank (més de 230.000) i AlphaFold (més de 200 milions), requereix algorismes eficients i escalables capaços d'aprofitar les arquitectures de computació d'alt rendiment (HPC) per permetre l'anàlisi estructural a gran escala en temps raonable. Aquesta tesi se centra en el disseny i la implementació d'algorismes optimitzats i paral·lels per descobrir, analitzar i agrupar patrons 3D conservats d'aminoàcids en proteïnes. El treball se centra en Geomfinder (A multi-feature identifier of similar 3D protein patterns: a ligand-independent approach), que compara patrons 3D entre parells de proteïnes, i el nou algorisme 3D-PP (A tool for discovering conserved 3D protein patterns), proposat en aquesta tesi, que descobreix i agrupa patrons 3D comuns dins de conjunts de proteïnes. Ambdós algorismes són independents del lligand i la seqüència i no requereixen patrons predefinits, cosa que permet la identificació de llocs funcionals prèviament desconeguts. Tot i això, les seves implementacions seqüencials originals limiten la seva aplicabilitat a grans conjunts de dades. Per Geomfinder, es van introduir diverses optimitzacions seqüencials per reduir la complexitat algorísmica i les operacions de llarga latència. La incorporació d'una estratègia basada en Merge Join va reduir la complexitat de la puntuació parcial d'O(NxM) a O(N+M), garantint que cada element del descriptor s'avaluï només una vegada. L'estratègia Lazy Evaluation i la reordenació de les trucades a funcions de puntuació parcial van reduir encara més el temps. Aquestes optimitzacions van aconseguir acceleracions entre 6,2x i 19x, segons el rang de cerca. Es van explorar múltiples estratègies de paral·lelització: OpenMP, MPI, híbrid MPI+OpenMP i CUDA. OpenMP, amb descomposició de dades de gra fi que, combinada amb reduccions parcials per fil, mitiga la sobrecàrrega de sincronització, va aconseguir acceleracions gairebé ideals, aconseguint 32,6x amb 64 ​​fils. La paral·lelització basada en MPI va aconseguir una acceleració de fins a 19,4x amb 64 ​​processos, mentre que la combinació híbrida MPI+OpenMP va millorar encara més el rendiment, aconseguint 67,4x amb 1024 fils. L'acceleració amb CUDA va proporcionar acceleracions de fins a 8,6x, amb un augment del rendiment per a càrregues de treball més grans. Després d'aplicar les optimitzacions algorísmiques a la versió seqüencial original, el perfilat va revelar un canvi al coll d'ampolla; es va aplicar una etapa addicional de paral·lelització d'OpenMP, aconseguint una acceleració de fins a 494x respecte a la versió seqüencial original. En un cas pràctic, el temps dexecució es va reduir de més duna hora a ~3,4 segons. Per a 3D-PP, el perfilat va revelar que més del 96% del temps es va dedicar al processament de cadenes de proteïnes. Es van avaluar tres enfocaments OpenMP; la millor solució, basada en tasques explícites i imbricades, va aconseguir una acceleració de 22,3x i va reduir el temps de 1,25 hores a 201,5 segons. Les estratègies amb MPI es van centrar a minimitzar la comunicació mitjançant la reducció primerenca de patrons, aconseguint acceleracions de 32x amb 64 ​​processos. Les implementacions MPI+OpenMP van millorar encara més el rendiment; el millor enfocament va aconseguir una acceleració de 162,5x i va reduir el temps a 27 segons. Aquest enfocament híbrid va mitigar la sobrecàrrega de sincronització inherent a les implementacions pures d'OpenMP i va demostrar una eficiència weak-scaling (90-100%) fins a 8 processos, encara que l'eficiència va disminuir a aproximadament el 72% en utilitzar 16 processos a causa del desequilibri més gran de càrrega i sincronització. Els resultats mostren que el paral·lelisme explícit de tasques i la reducció primerenca de dades milloren substancialment el rendiment i l'escalabilitat de 3D-PP. Totes aquestes millores ens ajudaran a abordar el processament de bases de dades de proteïnes més grans.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN: DATA-DRIVEN MODELLING, STATE ESTIMATION, CELL CONTROL AND MOTION PLANNING FOR PEM FUEL CELL-POWERED VEHICLES
  
  Autor/a: AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/03/2026
  Director/a de tesi: HUSAR, ATTILA PETER | ANDRADE CETTO, JUAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta nous avenços a les àrees de modelatge, estimació d'estat, planificació de trajectòries i control per millorar l'eficiència energètica i la durabilitat del tren motriu de robots autònoms i vehicles elèctrics propulsats per piles de combustible de membrana d'intercanvi protònic (PEM). L'objectiu principal del present treball és dissenyar i implementar algorismes que, partint d'un coneixement profund dels sistemes en qüestió, millorin les característiques i superin els mètodes més avançats. Es proven els algorismes desenvolupats amb dades de perfils experimentals dinàmics.A l'àmbit de la modelització de piles de combustible tipus PEM, es proposa un model físic computacionalment eficient. A continuació, es desenvolupa i es valida un model amb una estructura basada en xarxes neuronals, construït exclusivament a partir de dades. Aquest model s‟emmarca dins d‟un nou paradigma d‟aprenentatge automàtic, la computació per reservoris. Posteriorment, es construeix un model híbrid, que combina tots dos models mitjançant un algorisme de fusió basat en funcions de base radial. Els tres models es proven amb un conjunt de dades experimentals dinàmiques, i es demostra com l'estructura híbrida proposada supera cadascun dels models per separat.A l'àrea d'estimació d'estats, es desenvolupa un filtre de partícules amb l'objectiu d'estimar els estats interns (o paràmetres) de la pila de combustible, tenint en compte la no-linealitat del sistema i la incertesa en el model. L'algorisme és capaç d'estimar les variables internes d'un sistema no lineal amb distribució probabilística no gaussiana. L'algorisme s'implementa per estimar la densitat de corrent d'intercanvi d'una pila de combustible i es prova amb dos conjunts de dades experimentals, superant dos algorismes d'estimació actuals. A continuació, la variable estimada es fa servir per ajustar un model autoregressiu i predir l'evolució del voltatge de la pila a llarg termini.A l'àmbit del control, es proposa una arquitectura composta per un controlador d'alt nivell que s'encarrega de calcular els valors òptims de temperatura amb l'objectiu de minimitzar la degradació de la capa de catalitzador de la pila de combustible PEM i, alhora, maximitzar-ne el rendiment. Aquests valors òptims són enviats al controlador local del sistema de regulació de temperatura de la pila de combustible. El controlador proposat es basa en el paradigma del control predictiu per models; per fer-ho, es dissenya una funció de costos multiobjectiu, basada en models de l'estat de l'art del procés de degradació del platí que té lloc durant el funcionament de la pila. El controlador es valida en simulació i es mostra com adapta la temperatura en funció de les condicions de càrrega, optimitzant el rendiment del catalitzador i minimitzant-ne la degradació.A l'àrea de la planificació de trajectòries, es desenvolupa un nou algorisme de planificació que pren en compte els mecanismes de degradació al catalitzador causats pel perfil de càrrega. L'algorisme desenvolupat és una extensió de l'algorisme A*, incloent noves funcions de cost i heurístiques basades en els darrers models de degradació disponibles a la literatura. Aquestes funcions incorporen penalitzacions relacionades amb el perfil de càrrega esperat a les rutes més perjudicials per a la integritat del catalitzador. Es fan proves de simulació amb diferents escenaris i es compara el rendiment del planificador de rutes desenvolupat amb l'algorisme A* convencional.En làmbit eficiència energètica, es desenvolupa un control per optimitzar lenergia en un sistema dassistència a la conducció. Es dissenya el controlador, incloent-hi el model del sistema, la funció de cost i restriccions. Es realitzen proves de simulació comparant el controlador proposat amb un covencional.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CANO LARROTTA, ANA MARIA JOSE CANDELARIA: VALORISATION OF BIOSOLIDS FROM SLUDGE TREATMENT WETLANDS FOR AGRICULTURAL USE
  
  Autor/a: CANO LARROTTA, ANA MARIA JOSE CANDELARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/03/2026
  Director/a de tesi: UGGETTI, ENRICA
  Resum de tesi: Els aiguamolls de tractament de fangs (sludge treatment wetlands, STWs) són sistemes basats en la natura cada vegada més utilitzats per al tractament i la deshidratació del fang de depuradora, especialment en petites i mitjanes estacions depuradores d’aigües residuals. Mitjançant l’alternança de períodes d’alimentació i repòs, aquests sistemes afavoreixen la deshidratació natural, l’estabilització de la matèria orgànica i l’atenuació parcial de contaminants, generant un subproducte estabilitzat conegut com a biosòlids. Malgrat el seu ús creixent, l’aprofitament agrícola dels biosòlids procedents dels STWs continua sent poc conegut, principalment pel nombre limitat d’estudis agronòmics i la preocupació persistent pels contaminants.En aquest context, aquesta tesi doctoral va analitzar l’estat actual del coneixement sobre l’ús agrícola dels biosòlids derivats dels STWs, identificant una clara manca d’informació en comparació amb els biosòlids produïts mitjançant tecnologies convencionals de tractament de fangs. Aquesta manca s’atribueix principalment a les incerteses sobre la qualitat dels biosòlids, als riscos potencials associats als contaminants i a la manca d’evidència experimental i econòmica que doni suport al seu ús en sistemes agrícoles.L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va ser avaluar la viabilitat de la valorització dels biosòlids procedents dels STWs per a aplicacions agrícoles mitjançant l’anàlisi del procés d’estabilització, la qualitat resultant, la funcionalitat agronòmica i les implicacions econòmiques. Un aspecte clau va ser l’avaluació del període final de repòs necessari abans de la retirada segura dels biosòlids. La caracterització després de diferents períodes de repòs va mostrar que cal una fase adequada d’estabilització, sent necessari un període d’aproximadament sis mesos després de l’últim cicle d’alimentació en condicions mediterrànies. Després d’aquest període, els biosòlids van assolir un grau mitjà de deshidratació proper al 51% de sòlids totals i una estabilització de la matèria orgànica d’aproximadament el 41% (TS/VS), indicant la seva idoneïtat per a l’ús agrícola.La valorització agronòmica va mostrar que, com a esmenes del sòl, els biosòlids derivats dels STWs van incrementar significativament les reserves totals de carboni orgànic i nitrogen del sòl, assolint fins a 18,1 Mg·ha⁻¹ i 1,8 Mg·ha⁻¹, respectivament. Així mateix, van augmentar les fraccions de carboni orgànic estable i recalcitrant fins a un 46% i un 57%, respectivament, i van millorar la fertilitat biològica del sòl, amb un increment del 76% del carboni de la biomassa microbiana respecte al control. En assaigs amb enciam, rave i raigràs, els biosòlids van mostrar efectes fertilitzants comparables als biofertilitzants habituals. En el cas del rave, la biomassa fresca i seca va augmentar un 93% i un 32%, respectivament, i el contingut proteic va superar el control en un 6%, un 9% i un 17% en enciam, raigràs i rave. A més, les pèrdues de nitrogen per lixiviació es van reduir en comparació amb la fertilització amb urea.Finalment, una anàlisi tecnoeconòmica quantitativa va comparar els STWs amb la centrifugació en un horitzó de 20 anys. Tot i que els STWs van requerir una inversió inicial més elevada, els costos d’operació van ser substancialment menors, amb despeses operatives entre 4,6 i 6,6 vegades inferiors. Una anàlisi econòmica addicional va mostrar que la combinació de biosòlids amb fertilitzants inorgànics va reduir els costos de fertilització entre un 29% i un 116% respecte a la fertilització mineral convencional, fins i tot sota escenaris conservadors amb el fòsfor com a nutrient limitant.En conjunt, aquesta tesi demostra que els biosòlids derivats dels STWs poden ser valoritzats de manera eficaç i sostenible en agricultura quan s’apliquen períodes d’estabilització i pràctiques de gestió adequades, afavorint la seva integració en estratègies circulars i sostenibles.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• BARRANCO ALTIRRIBA, MARIA: Computational metabolomics to uncover alterations in diabetes mellitus and its complications
  
  Autor/a: BARRANCO ALTIRRIBA, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 25/03/2026
  Director/a de tesi: PERERA LLUNA, ALEXANDRE | MAURICIO PUENTE, DIDAC
  Resum de tesi: La metabolòmica és la disciplina centrada en l'estudi del metaboloma, definit com el conjunt de petites molècules presents en un sistema biològic. Els metabòlits tenen un paper clau en els processos cel·lulars i interactuen amb altres capes òmiques, com el genoma, el transcriptoma i el proteoma. Per aquests motius, la metabolòmica s’ha convertit en una eina eficaç per descobrir nous mecanismes biològics relacionats amb condicions mèdiques o exposicions ambientals. La lipidòmica, subdisciplina de la metabolòmica, se centra en el lipidoma, és a dir, el contingut total de lípids d’un sistema. La metabolòmica ha mostrat un gran potencial per comprendre les malalties metabòliques, un problema creixent de salut pública que inclou tant la diabetis tipus 1 (DT1) com la tipus 2 (DT2). La DT1 és la forma més freqüent de diabetis infantil, mentre que la DT2 s’adquireix amb més freqüència a l’edat adulta i la seva incidència augmenta de manera alarmant. Ambdues poden donar lloc a complicacions microvasculars i macrovasculars greus.Tècniques analítiques com la cromatografia líquida acoblada a l'espectrometria de masses (LC-MS) permeten caracteritzar el metaboloma. La metabolòmica no dirigida busca detectar el màxim nombre possible de metabòlits. Tot i així, les dades resultants són complexes i requereixen un tractament adequat, la qual cosa destaca la importància de la metabolòmica computacional per al preprocessament, filtratge, anàlisi i interpretació. La interpretació continua sent l’etapa més oberta i inclou tant l’anotació de dades de LC-MS com els anàlisis d'enriquiment per a la interpretació biològica. En lipidòmica, la manca de bases de dades específiques sobre rutes lipídiques dificulta encara més aquest pas.Aquesta tesi es divideix en dues parts: una centrada en la metabolòmica computacional i una altra en la lipidòmica computacional. En la primera part, es mostra com la difusió en grafs basats en coneixement biològic pot donar suport a l’anotació de dades de LC-MS prioritzant candidats. A partir d’aquest enfocament, es proposa el paquet R mWISE per a l’anotació de dades LC-MS. Posteriorment, mWISE s’aplica a un conjunt de dades relacionades amb la diabetis, i les anotacions s’utilitzen per fer una anàlisi d’enriquiment de rutes. Aquesta anàlisi permet identificar l'associació entre la incidència de DT2 i la guanina, el sulfat de pregnenolona i la citrulina, així com el metabolisme dels nucleòtids i les rutes dels transportadors ABC.En la part dedicada a la lipidòmica, s’identifica un conjunt ampli de lípids alterats en DT1 i DT2. A més, es detecten lípids associats exclusivament amb la DT2 en dones i altres vinculats només amb la DT1 en homes, que podrien contribuir a les diferències segons el sexe en la prevalença de complicacions diabètiques. En la mateixa població, s’identifica una alteració del perfil lipídic associada a l’aterosclerosi carotídia subclínica exclusivament en persones amb DT2. Es planteja que aquests lípids podrien estar implicats en la progressió més severa de l’aterosclerosi en la DT2 mitjançant mecanismes moleculars específics. A més, aquesta alteració lipídica és més pronunciada en persones amb DT2 que són fumadores actives o exfumadores, així com en aquelles sense tractament hipolipemiant. Finalment, es proposa un algoritme d’enriquiment funcional per a dades de lipidòmica que s’utilitza per interpretar ambdós estudis. L’algoritme es basa en representacions moleculars de lípids generades amb un model de llenguatge avaluat i comparat amb models similars. Els resultats d’enriquiment són consistents amb les interpretacions prèvies i, a més, permeten descobrir una associació entre la DT1 i nivells reduïts d'àcid docosahexaenoic que havia passat desapercebuda.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• JENÉ VINUESA, MARC: Data-Driven and Generative Methodologies for Enhanced Grid-Edge Visibility in Distribution Grids
  
  Autor/a: JENÉ VINUESA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 25/03/2026
  Director/a de tesi: ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA | SUMPER, ANDREAS
  Resum de tesi: El ràpid desplegament de recursos energètics distribuïts (DERs), com ara instal\textperiodcentered lacions fotovoltaiques (PV) residencials, bombes de calor i vehicles elèctrics, està accelerant la transició energètica alhora que transforma les xarxes elèctriques de distribució. Malgrat que aquestes tecnologies permeten la descarbonització i aporten flexibilitat a la xarxa, la seva s'instal\textperiodcentered lació darrere del comptador (BTM), juntament amb la granularitat de mesura limitada, l’accés restringit a les dades i l’absència de sistemes de mesura dedicats, genera punts cecs que dificulten l’operació fiable, la planificació i la supervisió de la xarxa en escenaris d’alta penetració de DERs. Aquesta tesi doctoral aborda la visibilitat limitada als extrems de la xarxa mitjançant el desenvolupament de metodologies per inferir fenòmens no observats a nivell de distribució a partir de dades de baixa resolució obtingudes mitjançant comptadors intel\textperiodcentered ligents sota restriccions operatives realistes. La visibilitat als extrems de la xarxa es defineix com la capacitat de reconstruir tant els intercanvis de potència lícits com els il\textperiodcentered lícits, incloent-hi el comportament dels recursos energètics distribuïts darrere del comptador i les pèrdues no tècniques. Les contribucions proposades tenen com a objectiu ddonar suport a la presa de decisions operatives i de planificació dels operadors de xarxa en sistemes de distribució cada vegada més descentralitzats.La primera part de la tesi se centra en la detecció i caracterització de les pèrdues no tècniques. Es proposa un sistema integral per identificar pèrdues anòmales mitjançant balanços energètics i tècniques d’aprenentatge automàtic utilitzant mesures de potència activa a nivell de transformador i de client final. La metodologia permet la detecció i classificació de fraus, mentre que un mòdul no supervisat d'identificació de clients sospitosos dona suport a estratègies d’inspecció dirigides. La validació amb dades reals de xarxes de distribució de Catalunya demostra un rendiment robust sota condicions realistes de dades pel que fa a disponibilitat i desequilibri de classes. La segona part aborda la desagregació de PV a nivell de client. S’introdueix una metodologia híbrida determinista i adaptativa per detectar sitemes fotovoltaics, estimar-ne la potència instal\textperiodcentered lada i desagregar la generació a partir de mesures de consum net. Mitjançant la combinació de models basats en dades, models físics i tècniques de processament de senyals, la metodologia captura variacions específiques del sistema i de l'estació, tot mantenint la seva practicitat. Diversos cas d'estudi demostren la seva solidesa davant el volum de dades, la variabilitat estacional i el monitoreig agregat, i en en demostren la capacitat de generalitzar entre dominis. Finalment, la tesi explora la desagregació probabilístic mitjançant intel\textperiodcentered ligència artificial generativa. Es proposa una metodologia basad en models condicionals de difusió per modelar la distribució de la generació PV condicionada al consum net i a variables exògenes. La metodologia proporciona estimacions probabilístiques calibrades i precises, i s’estén per desagregar conjuntament múltiples DERs, com ara les bombes de calor. La validació amb conjunts de dades reals demostra que la metodologia és capaç de capturar fiablement la incertesa i pot generalitzar amb dades d’entrenament limitades.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• SABÁN FOSCH, ALEJANDRO: End-to-end design and development of an Autonomous Flight Safety System enabling reusable space missions in Europe
  
  Autor/a: SABÁN FOSCH, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/03/2026
  Director/a de tesi: SORIA GUERRERO, MANUEL | DIEZ LLEDO, EDUARD | SUREDA ANFRES, MIQUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el disseny, desenvolupament i validació d'un Sistema Autònom de Seguretat en Vol (Autonomous Flight Safety System, AFSS), concebut per a respondre a les necessitats operatives i reguladores de llançadors reutilitzables a Europa. Impulsada per la transició de coets d'un sol ús a sistemes reutilitzables i per la necessitat de solucions autònomes, la recerca s'ha situat en la intersecció entre tecnologia, seguretat i certificació.El treball ha seguit un enfocament basat en requisits, alineat amb normativa europea i internacional. La revisió de sistemes actuals i marcs reguladors va permetre derivar requisits estructurats mitjançant enginyeria de sistemes basada en models, implementada a ARCÀDIA i SysML. Es va definir una arquitectura en tres capes que va integrar quatre mòduls: navegació, avaluació de dinàmica de vol, presa de decisions i gestió integrada de l'estat del vehicle (IVHM).Cada mòdul va ser implementat i validat de manera independent. El subsistema de navegació va complir requisits de tolerància a pèrdues i va gestionar interrupcions de dades. La dinàmica de vol va integrar comprovacions 3D i prediccions d'impacte amb baix cost computacional. En llançadors reutilitzables, el IVHM va ser essencial: va classificar anomalies amb precisió, equilibrant enfocaments experts i basats en dades, sensibles a la parametrització. La lògica de decisió va executar regles de terminació en condicions nominals i degradades, confirmant robustesa.Una anàlisi RAMS (Reliability, Availability, Maintainability and Safety) va permetre avaluar la maduresa. La navegació i la presa de decisions van ser identificades com a funcions crítiques: la redundància va mitigar riscos, encara que van persistir vulnerabilitats de mode comú. El maquinari es va seleccionar segons criteris de Nivell de Maduresa Tecnològica (TRL), vàlid per a validació en terra en TRL 7, centrat en programari i arquitectura. El maquinari espacial qualificat va quedar fora de l'abast.Les proves d'integració van garantir el funcionament del prototip abans de la campanya en Kiruna per a aconseguir TRL 7, fita europea en AFSS. El prototip va mostrar coherència en processadors, sincronització eficaç entre cadenes redundants i telemetria en temps real. Encara que les càrregues van aconseguir els límits del maquinari, es va validar la cadena completa de programari. No obstant això, sota unes certes condicions la resiliència va dependre d'eleccions algorítmiques, parametrització i marges d'execució.La recerca va demostrar la viabilitat tècnica i reguladora del AFSS, encara que persisteixen reptes. Entre les línies futures destaquen: escalabilitat amb processadors multinucli i qualificats per a l'espai; reforçar navegació enfront d'interferències i suplantació GNSS; estendre el IVHM cap a funcions de pronòstic; i avaluar arquitectures de navegació (IMU sola enfront de IMU/GNSS integrades). Igualment crucial ha estat el progrés institucional: certificar un AFSS exigeix nous marcs reguladors i programes experimentals conjunts que alineïn validació tècnica i evolució normativa.En combinar consciència reguladora, enginyeria rigorosa i validació fins a TRL 7, aquesta tesi aporta un prototip i un full de ruta. Ha demostrat la viabilitat del AFSS i aclarit reptes pendents, oferint una base sòlida per al desplegament segur de la seguretat autònoma en vol en llançadors reutilitzables europeus.
  

ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL

• ORTEGA OLIVA, NARCISO: FRONTEX Y LA FRONTERA MEDITERRÁNEA: UN NUEVO MODELO PARA RECUPERAR LA HUMANIDAD EN EL MAR
  
  Autor/a: ORTEGA OLIVA, NARCISO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/03/2026
  Director/a de tesi: RODRIGO DE LARRUCEA, JAIME
  Resum de tesi: L'informe ofereix una anàlisi crítica i raonada de l'evolució de FRONTEX i de la gestió fronterera europea, combinant aspectes jurídics, polítics, sociològics i operatius. Utilitza una metodologia sòlida amb dades empíriques, treball de camp, anàlisis comparatives internacionals, eines estadístiques avançades com l'anàlisi de correspondència múltiple i les proves de qui-quadrat, així com gràfics i taules que faciliten la comprensió dels resultats. Identifica problemes estructurals com la militarització encoberta, l'externalització de responsabilitats i la crisi de legitimitat de FRONTEX, i proposa solucions concretes i viables per a una reforma estructural cap a un model més ètic, transparent i respectuós amb els drets humans. Pretén contribuir al debat acadèmic i jurídic sobre la gestió fronterera europea amb rigor científic.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• ROGNON, PAUL JORIS DENIS: Improving variable selection properties by leveraging external data.
  
  Autor/a: ROGNON, PAUL JORIS DENIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 20/03/2026
  Director/a de tesi: ROSSELL RIBERA, DAVID | ZWIERNIK, PÌOTR
  Resum de tesi: La correcta identificació del conjunt de variables actives en alta dimensió és possible només sota certes condicions sobre el nombre de paràmetres, la mida de la mostra, la força del senyal i l'esparsitat subjacent. Mostro que fer servir informació externa, com és possible integrant diverses fonts de dades o la transferència d'aprenentatge, permet empènyer aquests límits matemàtics. En concret, considero penalitats l0 i mètodes Bayesians de selecció de variables que depenen d'informació externa, mostro que són consistents sota condicions més suaus que els mètodes estàndards, i que també milloren les taxes de convergència. En primer lloc, obtinc resultats per a penalitats i probabilitats d'inclusió prèvies que són oracles, és a dir, que tenen accés a informació perfecta d'esparsitat i de força del senyal. Aquests resultats proporcionen una comprensió de com i quan la informació externa ajuda a la selecció de variables. També ofereixen un punt de referència per avaluar mètodes pràctics de selecció de variables que fan servir informació externa. De seguida, proposo mètodes concrets basats en mètodes bayesians empírics que fan servir informació externa per facilitar la selecció de variables i no requereixen un oracle. Derivo les seves propietats en el cas particular en què la informació externa parteix el conjunt de variables en blocs amb característiques potencialment diferents. Finalment, tracto mètodes computacionals per a la incorporació d'informació externa en la selecció de variables bayesiana amb mètodes bayesians empírics en el cas general.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• PERA I FERRERUELA, JORDI: Itinerant ferromagnetism and polarons in SU(N) Fermi gases
  
  Autor/a: PERA I FERRERUELA, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/03/2026
  Director/a de tesi: CASULLERAS AMBROS, JOAQUIN | BORONAT MEDICO, JORDI
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi aprofundit de les propietats magnètiques dels gasos de Fermi repulsius en el continu. Antigament eren considerats un tema purament acadèmic, actualment els gasos de Fermi es poden realitzar experimentalment en laboratoris d’àtoms ultrafreds, cosa que fa que una comprensió teòrica del seu comportament sigui oportuna i necessària. La nostra anàlisi se centra principalment en determinar si aquests sistemes afavoreixen una transició cap a un estat ferromagnètic o bé si romanen paramagnètics. Metodològicament, utilitzem un enfocament pertorbatiu que inclou sistemàticament els efectes de termes d’ordre superior, la temperatura i el desequilibri de masses. A la part final de la tesi, també estudiem el problema del polaró fermiònic. En primer lloc, examinem un cas senzill: un gas de Fermi amb masses iguals a temperatura zero fins a segon ordre en teoria de pertorbacions. Com que aquest capítol pot considerar-se una introducció a la fenomenologia magnètica dels gasos de Fermi, comparem els resultats de l’anàlisi de segon ordre amb l’escenari conegut del model de Stoner, que correspon al primer ordre. En ambdós casos, sempre es produeix una transició ferromagnètica. En passar del model de Stoner al de segon ordre, cal destacar dues diferències: la transició de fase contínua que s'observa per S=1/2 esdevé discontínua i la fase ferromagnètica apareix a densitats més baixes. El pas següent consisteix a millorar la descripció de la interacció, i doncs ampliem l’estudi fins a tercer ordre en teoria de pertorbacions. Aquesta millora comporta una major complexitat del problema. Dividim l’anàlisi en dues parts. Primer considerem un potencial d’esferes dures sense interacció d’ona p intraparticular. Observem les mateixes tendències que en el pas de primer a segon ordre, però, importantment, recuperem la transició contínua per S=1/2. Amb les energies de tercer ordre, explorem un ampli ventall de potencials. Sorprenentment, per a cada espín S observem una gran riquesa d’escenaris: transicions contínues, discontínues, combinacions d’ambdues, casos en forma d’escala i fins i tot absència de transició. Tot seguit, introduïm la temperatura com a nova variable. Els efectes tèrmics no eliminen la fase ferromagnètica per a qualsevol potencial, però hi actuen en contra: o bé forcen el sistema a romandre paramagnètic o bé desplacen la transició cap a densitats més altes. No obstant això, els espins més grans resisteixen millor aquests efectes. A més, la temperatura redueix la diversitat del comportament magnètic, de manera que obtenim patrons més universals: transicions contínues per S=1/2 i discontínues per a espins més grans. Fins aquest punt hem suposat que teníem masses iguals. El pas següent és considerar relacions de masses diferents. Aquesta nova variable incrementa la complexitat i, per tant, l’estudiem només a segon ordre i a temperatura zero. Igual que abans, sempre hi ha una transició ferromagnètica, però amb matisos: les partícules més massives són sempre les que es promouen, fins i tot a baixes densitats. Per S=1/2 aquest és simplement l'escenari, però per espins més grans hi ha una gran varietat de configuracions. Finalment, ampliem l’estudi més enllà de les propietats magnètiques per analitzar el problema del polaró fermiònic, ço és, una impuresa immersa en un mar de Fermi. Ens centrem en com les impureses afecten el sistema, i estudiem les propietats principals del polaró fins a tercer ordre i els efectes de la massa. Concretament, el polaró massiu és estable, mentre que el lleuger és inestable. En conjunt, aquest treball ofereix una exploració detallada dels gasos de Fermi, cosa que proporciona tant una comprensió qualitativa com unes prediccions quantitatives rellevants per als esforços experimentals.
  

FOTÒNICA

• PUJOL CLOSA, MARIA DEL PILAR: Wave Propagation in Hyperbolic Metamaterial Waveguides
  
  Autor/a: PUJOL CLOSA, MARIA DEL PILAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 24/03/2026
  Director/a de tesi: ARTIGAS GARCIA, DAVID
  Resum de tesi: Les guies d’ona de baixa pèrdua són essencials per als circuits fotònics eficients energèticament, comunicacions òptiques i aplicacions de detecció. Durant l’últim segle, s’han descobert dos fenòmens sense pèrdues: els modes de Dyakonov i els estats lligats en el continu (BICs), en guies d’ones anisotròpiques, on les permitivitats difereixen però tenen el mateix signe. Els metamaterials hiperbòlics (HMMs) presenten anisotropia extrema, amb permitivitats ordinàries i extraordinàries de signes oposats, cosa que permet manipular la llum de manera no convencional. Les seves propietats han atret un gran interès per a aplicacions com la imatge de subdifracció, el control de l’emissió espontània i la millora de les interaccions llum-matèria. Això planteja una pregunta fonamental: pot l’anisotropia hiperbòlica sostenir nous règims de confinament sense pèrdues? La recerca prèvia sobre guies hiperbòliques s’ha limitat a models simplificats o a la propagació al llarg dels eixos principals, deixant altres direccions de propagació i fenòmens associats sense explorar.Per fer front a aquest buit, aquesta tesi desenvolupa un marc computacional semianalític que combina una formulació de matrius de transferència amb el mètode de Newton-Raphson per trobar arrels en el pla complex, i permet el seguiment de modes guiats i amb pèrdues per a direccions de propagació arbitràries. Aquesta eina permet l’exploració sistemàtica d’una àmplia gamma de paràmetres i configuracions difícils d’estudiar.Aquesta tesi proporciona la investigació més exhaustiva actualment de la propagació de la llum en guies hiperbòliques planes. Per primera vegada, aquest treball analitza guies hiperbòliques tant de tipus I com de tipus II per totes les direccions de propagació en el pla i amb orientacions arbitràries de l’eix òptic. Així revela com l’anisotropia hiperbòlica influeix fonamentalment en la polarització, el confinament, l’intercanvi de polarització i l’ordenació de modes, així com en els mecanismes de radiació i la llum lenta associada a transicions topològiques. Estableix tendències generals, identifica nous règims guiats i cartografia els fenòmens en aquests sistemes hiperbòlics.Quan es consideren pèrdues, es du a terme un descobriment clau: els punts de Dirac incrustats en el continu (DECs), una nova classe topològica en sistemes no hermítics. Els DECs sorgeixen en la intersecció lineal d’un BIC protegit per simetria i un BIC interferomètric. En aquest punt, el sistema presenta un valor propi real, dos modes ortogonals i pèrdues radiatives nul·les, i és localment hermític malgrat estar en un entorn no hermític. La presència dels dos BICs impedeix l’existència de punts excepcionals (EPs) i l’arc de Fermi col·lapsa en aquest punt. Atès que els DECs sorgeixen d’interaccions universals de BIC i no de propietats del material, aquest fenomen també existeix en medis no hiperbòlics, amb implicacions en els camps de la fotònica topològica i la física no hermítica.Aquesta tesi demostra la generalitat i fiabilitat del marc computacional en guies de cristall líquid, on les prediccions coincideixen amb observacions experimentals de BICs, i en metasuperfícies σ-quasi-zero, on el codi reprodueix amb precisió resultats publicats. Aquestes validacions confirmen la seva aplicabilitat a configuracions no hiperbòliques.Aquesta tesi estableix una comprensió teòrica i computacional completa de la propagació d’ones en guies HMM planes —per a tipus I i tipus II i totes les direccions de propagació— i descobreix els DECs, amb implicacions que s’estenen més enllà dels medis hiperbòlics. En revelar com l’anisotropia extrema permet nous règims de propagació sense pèrdues, aquest treball amplia la comprensió del confinament de la llum en sistemes oberts altament anisotròpics i proporciona noves vies per al disseny de dispositius fotònics de baixa pèrdua.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA: Geothermal Potential Assessment in Catalonia, Spain: Innovative AI-Powered 3D Mapping using Advanced Hybrid Multitask and Semi-Supervised Learning Frameworks
  
  Autor/a: MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 25/03/2026
  Director/a de tesi: HIMI BENOMAR, MAHJOUB
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc interdisciplinari innovador que fusiona la intel·ligència artificial amb l'optimització metaheurística per avançar en l'exploració de l’energia geotèrmica a Catalunya, Espanya. Integrant tècniques d’aprenentatge automàtic com l’aprenentatge profund, les xarxes neuronals i els arbres de decisió amb mètodes d’optimització avançats, com l’Algorisme de la Cuca de Llum i un nou Algorisme Ratpenat Modificat Multiobjectiu (MoBA), l’estudi millora significativament la precisió en la predicció de temperatures subterranies, redueix els costos d’exploració i optimitza l’avaluació i la gestió dels recursos geotèrmics.La recerca genera mapes geotèrmics tridimensionals d’alta resolució a profunditats de 50, 120, 150 i 180 metres, cobrint una àrea extensa d’aproximadament 7.942 km². El MoBA va demostrar un rendiment excepcional en la predicció de temperatures subterranies, superant els mètodes convencionals gràcies a la seva capacitat d’adaptació a condicions geològiques complexes i variables, minimitzant la intervenció manual i equilibrant múltiples objectius d’optimització. Aquest enfocament va permetre identificar zones d’alt potencial, especialment al Vallès i el Penedès, la Selva, l’Empordà, la Fossa d’Olot, la Plana de Vic i la Depressió Central.Les troballes clau revelen que el potencial geotèrmic augmenta significativament amb la profunditat, amb capacitats mitjanes estimades que passen de 15.408,5 MWh/any a 50 metres a 19.260,6 MWh/any a 150 metres. Aproximadament el 24% de les localitzacions estudiades van ser classificades com a “molt bones”, indicant una forta idoneïtat per a sistemes geotèrmics a petita i mitjana escala. Els resultats també van confirmar una correlació feble entre la conductivitat tèrmica i el gradient geotèrmic (r² = 0,02), posant de manifest l’heterogeneïtat geològica de la regió i la importància de realitzar avaluacions específiques per a cada lloc.Els models basats en intel·ligència artificial es van alinear estretament amb investigacions prèvies (per exemple, Colmenar-Santos et al., 2016), validant la fiabilitat d’aquest enfocament i oferint alhora un nivell més alt de detall i resolució espacial. Les prediccions basades en MoBA i els mapes de distribució espacial proporcionen informació aplicable per a responsables polítics i planificadors energètics, identificant zones adequades per a calefacció urbana, sistemes híbrids i integració d’energies renovables descentralitzades.Malgrat reptes com la disponibilitat de dades i la demanda computacional, la integració d’intel·ligència artificial amb algorismes metaheurístics representa un mètode escalable, rendible i precís per a l’exploració geotèrmica. Aquest treball no només aporta una eina potent per a l’explotació sostenible de recursos a Catalunya, sinó que també ofereix un model transferible per millorar les estratègies d’energies renovables en altres regions geològicament diverses.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL: Proyectos de recuperación de zonas vulnerables con materiales de ciclo cerrado. Casos de estudio, proyectos URBE.
  
  Autor/a: ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 18/03/2026
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: La República Dominicana, especialment la seva capital Santo Domingo, s'enfronta des de fa dècades a la problemàtica de la urbanització no planificada en zones d'alta vulnerabilitat, com les riberes del riu Ozama. Això genera un risc socioambiental intensificat per la sobrepoblació i la manca de polítiques públiques concretes. D'altra banda, l'absència d'un sistema integral per a la gestió dels Residus de la Construcció i Demolició (RCD), disposats habitualment de forma inadequada, provoca impactes mediambientals crítics al país. Aquesta investigació aborda la integració de la gestió dels RCD i els materials de cicle tancat en els projectes de readequació urbana que l'Estat dominicà promou en aquestes àrees crítiques, prenent com a casos d'estudi La Nueva Barquita i Domingo Savio (Projectes URBE), perquè serveixin com a punt de partida per a projectes futurs.L'objectiu central de la tesi és proposar alternatives constructives mitjançant l'ús sistemàtic de materials de cicle tancat i sistemes de valorització dels RCD. Es busca aportar coneixement estratègic perquè aquestes intervencions urbanes esdevinguin possibles "embornals de residus", impulsant un desenvolupament sostenible, socialment compromès i viable.La investigació ha seguit una metodologia mixta que ha combinat: l'estudi documental i anàlisi crítica de la normativa local; referències internacionals; i l'estat de l'art sobre vulnerabilitat i projectes d'intervenció en rius. S'han avaluat els assentaments de cas d'estudi, el sector de la construcció, els seus actors principals i el marc normatiu, a més d'experiències d'èxit en urbanització amb productes reciclats. La recerca de camp ha inclòs visites als projectes i enquestes tant a habitants com a actors clau (stakeholders). Finalment, s'ha realitzat un anàlisi tecnicoeconòmic de partides d'obra utilitzant eines de quantificació com TCQ/BEDEC. Aquest triple enfocament ha permès una comprensió integral de les barreres i oportunitats locals.Els resultats s'han emmarcat en tres vectors de transformació:Vector Normatiu/Institucional: Tot i que existeix un marc legal, es necessiten instruments tècnics i clàusules contractuals que integrin la gestió de RCD com a requisit obligatori en l'obra pública.Vector Socioeconòmic: La investigació ha identificat un mercat informal actiu de reutilització, fet que demostra una demanda latent. La formalització d'aquest sector pot generar un nou teixit econòmic competitiu.Vector Tècnic/Territorial: Es valida la viabilitat de la substitució de materials convencionals per RCD en projectes de readequació, optimitzant la resiliència en riberes mitjançant solucions combinades amb enfocaments basats en la natura (NBS).Les troballes demostren que, si bé l'Estat dominicà té un compromís social en la reubicació de poblacions vulnerables, persisteix una bretxa crítica en l'aplicació de la normativa i la integració tècnica dels RCD. La contribució principal d'aquesta tesi rau en haver integrat un diagnòstic tècnic, normatiu i territorial que valida la hipòtesi que els projectes urbans poden funcionar com a "embornals de residus" en el context dominicà.La investigació estableix les bases perquè el país adopti un model d'economia circular en la construcció. El robust creixement del sector es presenta com una oportunitat excepcional per implementar aquest nou model, atraient inversió sostenible i enfortint la competitivitat internacional. Això converteix el desafiament dels residus en una palanca estratègica per al desenvolupament urbà resilient i la prosperitat econòmica del país.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• GORT JELMER DIRK, BEREND: AI-Driven Zero-Touch Orchestration of Edge-Cloud Services
  
  Autor/a: GORT JELMER DIRK, BEREND
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/03/2026
  Director/a de tesi: ANTONOPOULOS, ANGELOS | UMBERT JULIANA, ANNA
  Resum de tesi: Les xarxes 6G requereixen sistemes d'orquestració capaços de gestionar milers de microserveis distribuïts sota restriccions de latència inferiors al mil·lisegon. Els enfocaments centralitzats tradicionals introdueixen retards inacceptables, generen punts únics de fallada en infraestructures heterogènies edge-cloud, i requereixen atenció constant d'operadors humans. Aquesta tesi aborda tres desafiaments crítics: (1) les restriccions computacionals que impedeixen el desplegament de models predictius en dispositius edge, (2) la manca de generalització de models entre diversos tipus d'aplicacions, i (3) l'absència d'orquestració autònoma validada sense intervenció humana.Per abordar aquests desafiaments, aquesta tesi desenvolupa tres marcs complementaris que combinen aprenentatge automàtic lleuger, aprenentatge profund basat en mecanismes d'atenció, i intel·ligència artificial agèntica per a la gestió zero-touch de serveis en entorns distribuïts 6G edge-cloud.La primera contribució, AERO (Adaptive Edge-cloud Resource Orchestration), aborda el desafiament d'executar prediccions en dispositius edge amb recursos limitats. Els models transformer actuals requereixen milions de paràmetres (p. ex., Pathformer: 2.4M), fent-los impracticables per a desplegament edge. AERO aconsegueix precisió competitiva amb només 599 paràmetres, fent viable el desplegament edge i reduint la dependència de comunicacions amb el núvol quan es prefereix inferència local. Les avaluacions demostren inferència inferior al mil·lisegon (0.38ms), 13% d'estalvi energètic, i 99% menys violacions d'SLA en comparació amb la programació reactiva, que assigna recursos només després que es produeixen canvis en la demanda.La segona contribució, OmniFORE (Framework for Optimization of Resource Forecasts in Edge-cloud networks), aborda el desafiament operacional de mantenir models separats per aplicació. Un únic model OmniFORE generalitza entre càrregues de treball heterogènies sense reentrenament, eliminant la necessitat de models dedicats per aplicació. L'avaluació creuada en benchmarks estàndard de la indústria (traces de producció de Google i Alibaba) demostra 30% millor precisió que ModernTCN mantenint inferència 15× més ràpida que AGCRN.La tercera contribució, AgentEdge, aborda el desafiament de l'orquestració agèntica en entorns distribuïts edge-cloud. Els marcs d'agents existents es dirigeixen a dominis genèrics o infraestructures cloud centralitzades, deixant els entorns 6G distribuïts sense solucions de gestió autònoma. AgentEdge introdueix orquestració multi-agent en aquest domini, traduint intencions en llenguatge natural (p. ex., "desplegar amb baixa latència") en accions d'orquestració validades sobre infraestructura heterogènia. Les avaluacions demostren 78.3% de taxa d'èxit (2.76× superior a línies base d'agent únic), reducció de 10× en variabilitat de crides API, i estalvis de potència fins a 300.8W en desplegaments escalant de 8 a 35 nodes.La recerca ha produït 5 publicacions en revistes, 3 articles en conferències internacionals en venues IEEE, i 1 capítol de llibre d'Elsevier.