ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• TORRES SOTO, JOSE LUIS: Talent Retention practices in Spanish IT SMEs
  
  Autor/a: TORRES SOTO, JOSE LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2025
  Data de lectura: 10/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de conferencias del edificio TR5 (Terrassa)
  Director/a de tesi: GALLARDO GALLARDO, EVA | FERNANDEZ ALARCON, VICENÇ
  Resum de tesi: Context: Contractar i retenir els millors empleats és una de les activitats empresarials més importants per mantenir un avantatge sostenible per a les empreses al llarg del temps. A més, aquestes activitats empresarials són més crucials en sectors intensius en coneixement, com el de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC), on els coneixements, les habilitats i les actituds de l'empleat defineixen la capacitat real de l'empresa per adaptar-se i competir en els mercats existents. Aquesta tesi doctoral explora els reptes existents de retenció de talent als quals s'enfronten les pimes TIC a Espanya, proposant un marc per ajudar les empreses del sector a afrontar-los.Propòsit: ajudar a avançar en la comprensió de l'àmbit de la Gestió del Talent (TM) mitjançant la identificació de pràctiques de Retenció de Talent adoptades per un segment de Petites i Mitjanes Empreses (PIMES) de la indústria de les Tecnologies de la Informació (TI) a Espanya. Els reptes en Gestió del Talent són més grans per a les empreses d'aquest tipus, ja que pateixen més limitacions que les empreses multinacionals (MNE), i l’èxit de l’empresa es troba molt vinculant al seu equip de persones.Mètode: la recerca utilitza un enfocament inductiu basat en entrevistes semi-estructurades. S'ha obtingut un llistat d'empreses d'un directori empresarial, seleccionant-ne aquelles que entren en la categoria de pimes, la seva activitat està vinculada al desenvolupament de software i estan ubicades a l'àrea de Barcelona. Després de filtrar i revisar la llista, es va contactar amb els representants i es van mantenir entrevistes semi-estructurades amb ells fins que vam arribar a la saturació de la mostra. Posteriorment, es van codificar i analitzar les dades.Resultats: es van identificar un conjunt de pràctiques que es podrien agrupar en quatre blocs, els quals poden ajudar les empreses TIC a establir un programa de retenció de talent i ajudar-les a seguir sent competitives en l'escenari actual de competència pel talent.Conclusions / Implicacions: el marc proposat pretén ajudar les empreses d'aquest sector competitiu a realitzar millors decisions de retenció de talent i facilitar, així, la seva supervivència i creixement en un entorn molt competitiu.Originalitat: aquesta tesi contribueix a la crida de la comunitat científica per disposar de més estudis exploratoris en gestió de recursos humans i de gestió del talent en pimes de la UE, alhora que proposa un marc perquè les empreses puguin fer front als reptes de la retenció de talent.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• LANGARITA BENÍTEZ, RUBÉN: Improving performance of genomics workloads through software optimizations and hardware acceleration
  
  Autor/a: LANGARITA BENÍTEZ, RUBÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de lectura: 06/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C6-E106
  Director/a de tesi: ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ | ALASTRUEY BENEDÉ, JESÚS
  Resum de tesi: Les arquitectures multinucli i els acceleradors moderns s'han convertit en la pedra angular per a accelerar moltes càrregues de treball en aplicacions científiques i d'enginyeria. S'han fet molts esforços per a accelerar aplicacions HPC en arquitectures hardware modernes com les CPUs i les GPUs, així com les FPGAs i acceleradors a mida (ASICs) per a càrregues de treball específiques. D'aquí ve que cada vegada es busquin més plataformes HPC per a manejar càrregues de treball a gran escala que explotin els diferents nivells de paral·lelisme disponibles als acceleradors.No obstant això, hi ha una classe emergent de càrregues de treball que no poden explotar plenament les capacitats de paral·lelisme massiu dels acceleradors convencionals. Moltes aplicacions HPC es veuen sovint limitades per execucions seqüencials compostes de petites seccions de càlcul intensiu que inclouen patrons complexos de dependències. Això és especialment notable en les aplicacions de ciències de la vida i de la salut, que implementen llargs fluxos de treball de processament de dades. Sovint basats en càlculs "stencil" i de programació dinàmica, aquests algorismes "dependency-bound" tendeixen a ser d'una mida moderada i implementen patrons complexos de dependències de dades que, en última instància, restringeixen l'aprofitament del paral·lelisme.La medicina de precisió pretén millorar l'assistència sanitària utilitzant dades genòmiques. En els últims anys, la forta reducció dels costos de la seqüenciació genòmica ha impulsat un augment espectacular de la quantitat de dades generades per al seu processament, la qual cosa ha plantejat un important repte computacional i d'emmagatzematge. L'alineació de seqüències, un dels problemes computacionals més exigents abordats en els estudis de seqüenciació, té nombroses aplicacions, entre elles el mapatge de "reads". L'objectiu del mapatge de "reads" és alinear les lectures extretes dels sistemes de seqüenciació contra un genoma de referència. S'utilitza un esquema de programació dinàmica per a assignar una puntuació d'alineament a cadascun dels candidats, la qual cosa condueix a una paral·lelització sub-optima de les dades a causa dels patrons "dependency-bound".L'objectiu principal d'aquest treball és millorar el rendiment de les aplicacions genòmiques mitjançant l'acceleració software i hardware. Presentem quatre contribucions a aquest camp. Les tres primeres són millores software, inclosa la proposta d'un algorisme, optimitzacions software i l'adaptació de diversos algorismes a l'arquitectura ARM. En l'última, ampliem el nostre camp d'estudi i proposem un nou accelerador hardware per a algorismes "dependency-bound", el qual aborda algorismes de programació dinàmica utilitzats en "pipelines" genòmics.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• CHICO VILLEGAS, JOSÉ PASCUAL: Técnicas Avanzadas de Control Aplicadas a Convertidores de Potencia
  
  Autor/a: CHICO VILLEGAS, JOSÉ PASCUAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/12/2025
  Data de lectura: 02/02/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: E.P.S.E. Aula Ferroviària Av. de Víctor Balaguer, 1, Vilanova i la Geltrú
  Director/a de tesi: GUZMAN SOLA, RAMON | GARCIA DE VICUÑA MUÑOZ DE LA NAVA, JOSE LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral se centra en el control de convertidors trifàsics de dos nivells, i s’estructura al voltant de dues línies principals de recerca i una tercera en desenvolupament. En primer lloc, es proposa una nova tècnica de control basada en una transformació no lineal combinada amb control en mode lliscant de primer ordre. Aquesta transformació permet assolir un desacoblament perfecte entre els llaços de control i ampliar el rang de control del convertidor, millorant així les propietats dinàmiques i la robustesa davant pertorbacions, en comparació amb les tècniques existents de control en mode lliscant aplicades en el marc abc. L’estratègia proposada s’ha aplicat amb èxit a tres convertidors trifàsics de dos nivells: un rectificador amb factor de potència unitari, un filtre actiu i un inversor. En segon lloc, s’ha desenvolupat un control predictiu continu basat en model per a un inversor trifàsic amb filtre LCL, en el qual s’introdueixen restriccions en la funció de cost per limitar el corrent injectat, respectant així les limitacions físiques del sistema i garantint un comportament dinàmic d’acord amb les especificacions. Finalment, s’està treballant en una tercera línia centrada en el disseny d’un controlador per a un rectificador trifàsic amb un únic llaç de control, que elimina l’estructura jeràrquica tradicional. Aquesta proposta utilitza un model linealitzat i la retroalimentació del corrent del condensador del filtre de sortida, fet que permet simplificar la implementació sense comprometre l’estabilitat ni la precisió del sistema. Les estratègies presentades en aquesta tesi doctoral s’han validat mitjançant simulació, i algunes també de manera experimental, demostrant-ne l’aplicabilitat en escenaris reals.
  
• VINARDELL MAGRE, LAURA: FULL-SCALE WATER DISTRIBUTION NETWORKS MODELLING FOR DISINFECTION BY-PRODUCTS ESTIMATION
  
  Autor/a: VINARDELL MAGRE, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/01/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PEREZ MAGRANE, RAMON | JUBANY GUELL, IRENE
  Resum de tesi: La qualitat de l’aigua que arriba a les nostres llars depèn de múltiples factors: l’origen de l’aigua, el tractament aplicat i la xarxa de distribució que la transporta. Per tal de garantir que l’aigua sigui segura no només a la sortida de la planta de tractament, sinó també en els punts de consum, sovint s’hi afegeixen desinfectants químics. El clor és un dels desinfectants més utilitzats arreu del món, gràcies al seu baix cost, la seva versatilitat i la seva capacitat de mantenir un efecte desinfectant residual al llarg de la xarxa. Malgrat els avantatges d’aquest compost, en determinades condicions pot generar subproductes potencialment nocius per a la salut humana. Per aquest motiu, el darrer decret de la Unió Europea (2023) obliga a regular certs subproductes de la desinfecció: trihalometans (THMs), àcids haloacètics (HAAs), clorat, clorit i bromat.Aquesta tesi presenta el desenvolupament de diversos models per estimar la concentració de subproductes derivats de l’ús d’hipoclorit com a desinfectant. S’han estudiat dos casos d’estudi: una xarxa de distribució en alta i una altra amb distribució en alta i baixa. Al llarg d’un any, s’han dut a terme diferents campanyes de mostreig amb l’objectiu de recopilar dades suficients per calibrar i validar els models d’estimació. Prèviament s’han ajustat els models hidràulics per tal d’utilitzar-ne els resultats com a entrada per als models de qualitat de l’aigua.L’estudi se centra en tres tipus de subproductes regulats per la normativa europea: la família dels THMs, la dels HAAs i el clorat. S’ha observat que l’especiació dels THMs i HAAs està fortament condicionada per l’origen de l’aigua. A més, l’evolució de la concentració d’aquests compostos varia en funció de la gestió operativa de la xarxa i del nombre d’estacions de recloració. Pel que fa al clorat, s’ha analitzat la seva formació a partir de l’ús i l’emmagatzematge d’hipoclorit concentrat, tant en la desinfecció primària com en les estacions de recloració.Per a la modelització dels THMs i HAAs s’han aplicat dos enfocaments: models mecanístics i models basats en dades. Els primers es fonamenten en la relació entre la formació d’aquests compostos i el decaïment del clor residual, mentre que els segons identifiquen patrons entre variables sense basar-se explícitament en els processos físics o químics subjacents. En aquest darrer cas, s’han desenvolupat models específics per a cada cas d’estudi, així com un model global aplicable a ambdues xarxes, tot i les seves diferències en mida, origen de l’aigua i operació.Tots els models desenvolupats per a THMs i HAAs s’han aplicat tant a compostos individuals com als totals regulats (TTHMs i THAAs). S’ha avaluat quina estratègia proporciona millors estimacions: la suma dels models individuals o la modelització directa dels totals. En aquest estudi, la segona opció ha proporcionat lleugerament millors resultats. No obstant això, l’estudi detallat de cada compost individual pot aportar un valor afegit important, tant des d’un enfocament de gestió del risc (ja que cada compost pot tenir un impacte diferent) com per a una comprensió més profunda dels mecanismes de formació.Finalment, pel que fa al clorat, s’ha desenvolupat un model mecanístic basat en la cinètica coneguda de degradació de l’hipoclorit. La formació de clorat en els dipòsits d’hipoclorit concentrat s’ha integrat amb un model hidràulic que simula el comportament del dipòsit d’aigua on es duu a terme la cloració, permetent estimar la concentració de clorat a la sortida. Aquest model ha proporcionat estimacions acurades i és aplicable a altres xarxes de distribució.
  

COMPUTACIÓ

• NJOKU, UCHECHUKWU FORTUNE: Towards Effective and Interpretable Many-Objective Feature Selection in Machine Learning
  
  Autor/a: NJOKU, UCHECHUKWU FORTUNE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de lectura: 03/02/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes Marti Recober de la FIBEnllaç: https://teams.microsoft.com/dl/launcher/launcher.html?url=%2F_%23%2Fl%2Fmeetup-join%2F19%3Ameeting_NGFmN
  Director/a de tesi: ABELLO GAMAZO, ALBERTO | BILALLI, BESIM | BONTEMPI, GIANLUCA
  Resum de tesi: L’aprenentatge automàtic (ML) eficaç requereix més que models precisos; també requereix la consideració de factors com ara la complexitat del model, l’equitat i altres requisits específics de la tasca. El compliment d’aquests requisits s’ha de tenir en compte de bon principi, a nivell de dades, seleccionant les característiques que contribueixen a resoldre el nostre problema de forma adequada (FS). Això es pot beneficiar d’utilitzar un enfocament d’optimització multi-objectiu per a dur a terme aquesta selecció.Així, aquesta tesi estudia la selecció multi-objectiu de característiques (MOFS) i contribueix al desenvolupament de solucions de ML eficients i responsables. Tanmateix, comporta un nou repte d’interpretabilitat a causa del gran nombre de solucions que obtenim en aplicar MOFS i, per tant, també pretenem proposar una metodologia per fer front a aquesta complexitat de MOFS.Tot i que FS s’ha investigat durant molt de temps, els treballs anterior (tant sobre mètodes tipus filtre com d’embolcall) no han abordat aquest problema i s’han centrat només en un o com a màxim dos objectius. També per a la interpretabilitat dels resultats de FS, no s’ha proposat cap enfocament metodològic i més aviat s’ha utilitzat una representació tabular bàsica.Conseqüentment, proposem un marc de treball que utilitza algorismes genètics d’ordenació no dominada per balancejar objectius rellevants i sovint conflictius per a FS. En particular, amb aquest mètode es podrien considerar més de quatre i fins a quinze objectius. Per a facilitar la interpretabilitat dels resultats, la nostra metodologia consta de sis passos que consideren tres punts de vista: objectius, solucions i variables (és a dir, característiques).Per assolir l’objectiu de la recerca, seguim un enfocament estructurat: primer, una extensa revisió de la literatura per tal d’establir l’estat de l’art i identificar els reptes oberts. A continuació, es realitzen anàlisis empíriques de mètodes de tipus filtre i embolcall d’un sol objectiu, així com de mètodes d’embolcall multi-objectiu, per avaluar-ne els seus punts forts i febles. A continuació, es proposa i s’avalua el nostre marc de MOFS mitjançant múltiples experiments, inclosa la seva aplicació al problema de l’equitat en ML. Finalment, la metodologia d’interpretabilitat s’instancia com un quadre de comandament interactiu, que es valida mitjançant un estudi experimental amb 50 participants, i la conseqüent anàlisi estadísticaper avaluar-ne la seva eficàcia.Les troballes posen de manifest que cap mètode de FS aïllat és universalment òptim; en canvi, el millor enfocament depèn de les característiques del conjunt de dades, els requisits de la tasca i els objectius del problema. Tot i que els mètodes de filtre són computacionalment eficients i els mètodes d’embolcall milloren el rendiment del model en configuracions d’un sol objectiu, el marc de treball MOFS proposat equilibra amb èxit múltiples indicadors conflictius relacionats amb el rendiment, la complexitat i l’equitat. A més, la metodologia d’interpretabilitat va resultar essencial per ajudar els científics de dades a entendre millor els resultats MOFS, permetent la presa de decisions informades en FS.
  

ENGINYERIA CIVIL

• CHASCO GOÑI, UXUE: Innovative techniques for the 3D numerical simulation of high mountain torrent flows.
  
  Autor/a: CHASCO GOÑI, UXUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/12/2025
  Data de lectura: 27/02/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | ZORRILLA MARTÍNEZ, RUBÉN
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa una eina numèrica per a l'anàlisi de fluxos torrencials en zones d'alta muntanya. La formulació es basa en un enfocament Eulerià bifàsic, newtonià i incompressible, combinat amb un mètode level set per a la captura de la superfície lliure.Una de les principals contribucions de la tesi és la millora de les propietats de conservació de massa i energia en formulacions en el marc Eulerià per a fluxos bifàsics. S'introdueix un terme font en la ecuacion de conservacion de massa de Navier Stokes per a abordar les pèrdues intrínseques del mètode level set, i es proposa una estratègia de three-step splitting que garanteix les propietats de preservació de l'energia de l'esquema numèric en el problema acoblat de Navier–Stokes i la convecció de la superfície lliure.La formulació també s'amplia a reologies no newtonianes, la qual cosa permet reproduir els comportaments de flux més complexos característics dels esdeveniments de moviment de masses. A més, es proposa un mètode que adapta les condicions de contorn estàndard de CFD, dins d'un marc bifàsic, a fluxos hidràulics, permetent capturar amb precisió règims tant supercrítics com subcrítics.Així mateix, es desenvolupa una eina black box per a la generació de malles tridimensionals del terreny, obtenint geometries derivades de dades topogràfiques reals i habilitant la seva aplicació en escenaris de perillositat per moviments de massa.El marc proposat es valguda mitjançant casos teòrics, experimentals i a escala real. Un dels casos més rellevants és el col·lapse glacial–rocós de Chamoli (l'Índia, 2021), que demostra la capacitat de l'eina desenvolupada per a reproduir un esdeveniment torrencial de gran escala i confirma la seva idoneïtat per a l'anàlisi de risc associats a fluxos de massa en alta muntanya.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ALONSO, MATÍAS: Hydro-mechanical modelling of a sealing concept for a deep geological radioactive waste repository
  
  Autor/a: ALONSO, MATÍAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de lectura: 16/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: L’Emmagatzematge Geològic Profund (EGP) s’ha consolidat com la solució més viable per a l’eliminació definitiva dels residus radioactius, ja que ofereix el potencial de confinar i aïllar permanentment aquests residus respecte de la biosfera durant períodes de temps molt prolongats. Diversos països han fet avenços significatius en el desenvolupament de conceptes d’EGP per a la gestió final d’aquests materials. La seguretat a llarg termini d’aquestes instal·lacions depèn principalment de la roca hostatgera —la barrera natural que exerceix el paper principal— complementada pels components que conformen el denominat sistema de barreres d’enginyeria (SBE). El SBE inclou els contenidors, els rebliments, els materials d’aïllament i altres estructures dissenyades per garantir condicions favorables a l’aïllament de llarga durada dels residus radioactius. El disseny i l’avaluació de la seguretat d’un EGP —i, en particular, dels seus components del SBE— són, per tant, aspectes essencials per al desenvolupament sostenible de l’energia nuclear, convertint-ne l’estudi en un àmbit clau dins de l’enginyeria geotècnica.En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta investigació és contribuir a la comprensió i avaluació del comportament a llarg termini d’un concepte de segellat de gran diàmetre desenvolupat en el marc del projecte Cigéo, liderat per l’Agència Nacional Francesa per a la Gestió dels Residus Radioactius (Andra). Per assolir aquest objectiu, s’ha adoptat una estratègia de modelització numèrica multiescala i en diverses etapes. L’enfocament combina una caracterització detallada dels materials amb una modelització constitutiva avançada del nucli expansiu, dels materials de rebliment i de la roca hostatgera, tenint en compte aspectes com l’anisotropia inherent i l’estructura doble. El marc de modelització incorpora processos hidromecànics acoblats, que permeten analitzar fenòmens clau com la hidratació natural del nucli de segellat, el desenvolupament de la pressió de cabiment, la resaturació i recompressió de la zona afectada per l’excavació (ZAE), l’equilibri global del sistema de segellat i el possible desconfinament del nucli juntament amb la pèrdua associada de la seva capacitat de cabiment. Les simulacions aborden la complexitat del problema integrant geometries tridimensionals a gran escala, formulacions constitutives avançades i detalls geomètrics crítics a escala decimètrica. Els resultats ofereixen informació valuosa sobre el rendiment i la integritat a llarg termini de les estructures de segellat, establint un marc sòlid i una eina eficaç per millorar la comprensió del comportament d’aquests sistemes de barreres d’enginyeria i, així, contribuir a l’optimització del disseny i la seguretat dels emmagatzematges geològics.
  
• RODRÍGUEZ ROMERO, CARLOS EDUARDO: Analysis of coupled hydro-mechanical processes in double-structure geomaterials for nuclear waste storage
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ ROMERO, CARLOS EDUARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de lectura: 19/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: L’aïllament segur i a llarg termini dels residus radioactius d’alta activitat requereix l’ús de barreres d’enginyeria capaces de mantenir una baixa permeabilitat i una estabilitat mecànica adequada sota condicions termo-hidro-mecàniques (THM) complexes. Entre els materials candidats, la bentonita compactada presenta un comportament característic de doble estructura, governat per la coexistència de dominis micro i macroporosos. Aquesta tesi se centra en l’anàlisi dels processos acoblats hidro-mecànics en geomaterials de doble estructura, amb especial atenció a les mescles de blocs i grànuls de bentonita emprades en els sistemes de barrera dels dipòsits geològics profunds.La recerca revisa primer les bases geomecàniques dels sòls de doble estructura i identifica l’evidència experimental que confirma la seva naturalesa de doble porositat. Posteriorment, es desenvolupa un marc constitutiu THM ampliat, que incorpora: (i) el paràmetre ακ per controlar la deformació microestructural; (ii) una llei d’estructuració dependent de la fàbrica del material per representar la memòria i degradació de compresió; i (iii) la resistència friccional a les interfícies bloc–grànul i bloc–paret.El model es va implementar i calibrar utilitzant dades experimentals de laboratori i de maquetes a escala reduïda provinents del projecte BEACON, incloent-hi els experiments MGR22, MGR23 i MGR27, els assaigs de trajectòries diferents de l’EPFL i l’assaig POSIVA. Les simulacions numèriques van reproduir amb èxit l’evolució de la pressió de dilatació, la relació de buits, la densitat seca, el contingut i l’entrada d’aigua observats experimentalment. Els resultats van confirmar que la fricció té un paper decisiu en la redistribució d’esforços entre blocs i grànuls, mentre que l’evolució microestructural governa el procés d’homogeneïtzació a llarg termini. La formulació millorada va captar la homogeneïtzació parcial de densitat i la persistència de la porositat microestructural, en coherència amb les observacions de laboratori.En conjunt, la tesi aporta una comprensió més profunda del comportament hidro-mecànic acoblat de les bentonites de doble estructura i proposa un marc constitutiu robust capaç de reproduir-ne les característiques essencials sota condicions representatives d’un dipòsit. El treball posa de manifest la necessitat de considerar tant l’evolució microestructural com els efectes de fricció en els models predictius de barreres de bentonita, contribuint així a la fiabilitat de les avaluacions de seguretat a llarg termini dels dipòsits geològics profunds.
  

ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL

• CAMPOS TORESANO, CRISTINA: Future implications of Maritime Autonomous Surface Ships (MASS) over seafarers’ jobs and Maritime Education and Training (MET). Spanish case- study.
  
  Autor/a: CAMPOS TORESANO, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de lectura: 06/02/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la Facultat de Nàutica de Barcelona
  Director/a de tesi: CASTELLS SANABRA, MARCEL·LA | BORÉN ALTÉS, CLARA
  Resum de tesi: L'objectiu principal d'aquesta Tesi Doctoral és revisar, actualitzar i implementar els requisits per a l'Educació i la Formació Marítima en relació amb els vaixells autònoms.Per assolir aquest objectiu, s'han estudiat els projectes en desenvolupament i els vaixells autònoms existents, així com les noves tecnologies emergents i, per tant, els nous coneixements que hauran d'adquirir les futures tripulacions. S'ha analitzat l'impacte de la navegació autònoma des de diferents perspectives, per tal d'obtenir les seves implicacions directes a la feina i formació de la gent de mar. Les necessitats futures de creació d'ocupació generaran noves competències i coneixements que s'hauran d'incorporar als cursos i titulacions actuals. Aquestes noves competències han estat analitzades des de diferents perspectives, amb l'objectiu de proposar una nova assignatura com a primer pas per completar la formació dels futurs professionals de la mar. En primer lloc, aquesta tesi realitza una anàlisi bibliomètrica amb l'objectiu d'explorar els avenços i les investigacions desenvolupades fins a l'inici del projecte, per tal d'identificar les publicacions científiques i els estudis més rellevants en l'àmbit de la formació marítima i els vaixells autònoms.En segon lloc, s'explora, mitjançant l'ús d'enquestes, les competències, els coneixements i les habilitats que es podrien afegir o adaptar, comparant els resultats obtinguts amb els avenços recents en educació i formació. Com a resultat, es presenta una proposta d'una possible nova assignatura que podria constituir una línia de desenvolupament futura en el camp de la formació sobre vaixells autònoms.Finalment, amb base als resultats obtinguts, s'ha dissenyat i implementat un curs model en col·laboració amb quatre universitats europees. Aquest curs inclou, una avaluació i anàlisi de resultats per establir una proposta de curs introductori que pugui ser adoptada per totes les Institucions d’Educació i Formació Marítimes.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• CUELLAR SANTIAGO, FATIMA: Optical and visual quality of presbyopia-correcting intraocular lenses
  
  Autor/a: CUELLAR SANTIAGO, FATIMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de lectura: 20/02/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Auditori Joan Salvadó del Ce (CUV) Facultat d'Òptica i Optometria de TerrassaAvgda. 22 de Juliol, 660. 08222 Terrassameet.google.com/wbu-qxqi-hkj
  Director/a de tesi: MILLAN GARCIA VARELA, MARIA SAGRARIO
  Resum de tesi: El desenvolupament de nous dissenys de lents intraoculars (LIO) correctores de la presbícia, amb la seva fabricació i llançament al mercat, fa que la caracterització òptica sigui altament recomanable, permetent una comprensió més objectiva i quantitativa de les seves propietats abans de la implantació, evitant així la influència de factors subjectius i individuals. Les normatives internacionals exigeixen l'avaluació de la qualitat òptica i visual de les LIOs tant en entorns de laboratori com clínics.Aquesta investigació es centra en la interacció dels nous dissenys de LIOs correctores de la presbícia amb les aberracions òptiques oculars (en còrnies normals i astigmàtiques), l'efecte de la descentrament i la inclinació de les LIOs sobre la qualitat de la imatge i el risc potencial de fenòmens òptics no desitjats. En tots aquests casos, estudiar el comportament òptic d'un conjunt de LIOs trifocals difractives, de profunditat de focus estesa (EDOF) i monofocals millorades (EM) en condicions controlades in vitro serveix com un complement valuós als estudis clínics. La qualitat òptica de les LIOs s'avalua mitjançant mètriques preclíniques basades en la funció de transferència de modulació (MTF), l'estimació de l'agudesa visual postoperatòria, el rang de visió i els halos. La caracterització s'ha dut a terme mitjançant un banc òptic equipat amb un ull model que consisteix en una cambra plena de solució salina en la qual s'immergeixen, d’una en una, les LIOs comercials correctores de presbícia en estudi. S'ha utilitzat òptica adaptativa per introduir quantitats controlades d'aberració corneal. Aquesta configuració permet una avaluació objectiva i independent del pacient i permet controlar factors com la mida de la pupil·la, les aberracions corneals i l'alineació de la lent, aspectes difícils de controlar a la pràctica clínica. Les configuracions experimentals van reproduir aproximadament les condicions en què la lent s'implanta a l'ull, d'acord amb els estàndards internacionals actuals (ISO 11979-2-2024 i ANSI Z80.35-2018). S'ha iniciat una actualització de la configuració òptica per permetre l'escombrat de la profunditat de camp a l'espai de l'objecte amb la caracterització de lents de focal sintonitzable.Per complementar i validar la caracterització de les LIOs al banc òptic, aquest treball també inclou l'estudi de la qualitat visual mitjançant el simulador visual SimVis Gekko, que permet la reproducció dinàmica de la visió amb diferents dissenys de LIOs abans de la cirurgia de cataractes. També proporcionem resultats clínics, obtinguts a través de la investigació col·laborativa, que demostren una excel·lent concordança amb els resultats de laboratori. Aquestes dades inclouen avaluacions visuals (amb i sense astigmatisme) de pacients pseudofàquics implantats amb les mateixes LIOs correctores de presbícia provades al laboratori òptic.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• BARRERA GÓMEZ, JOSE ANTONIO: Extension of statistical methods for time series analysis with applications in environmental epidemiology
  
  Autor/a: BARRERA GÓMEZ, JOSE ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/12/2025
  Data de lectura: 25/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FMECampus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: BASAGAÑA FLORES, XAVIER | GINEBRA MOLINS, JOSEP
  Resum de tesi: Part de la recerca en epidemiologia ambiental se centra en estimar associacions entre l'exposició a factors ambientals i indicadors de salut basades en dades longitudinals agregades en una determinada població. Per fer-ho, habitualment es fa servir l'anàlisi de sèries temporals, on les unitats d'informació són punts temporals (v.gr. dies). Una mesura agregada de l'indicador de salut a cada punt temporal (v.gr. recompte de mortalitat diària) es relaciona amb una mesura agregada de l'exposició al factor ambiental al mateix punt temporal (v.gr. mitjana diària de la temperatura ambient) fent servir un model de regressió adient (v.gr. lineal o de Poisson). En aquest context, aquesta tesi desenvolupa dos estudis.El primer estudi concerneix la col.linealitat. Els models de retards distribuı̈ts (DLNMs) s'estan fent servir cada vegada més per modelar efectes retardats de factors ambientals sobre la salut. Els DLNMs inclouen com a predictors els valors de l'exposició a diferents retards respecte la resposta. Això freqüentment resulta en una elevada correlació que provoca una correlació entre les estimacions dels efectes als diferents punts temporals, podent portar a resultats poc fiables. Primer il.lustrem aquests problemes i després proposem una eina visual de diagnosi per avaluar les conseqüències de la col.linealitat. Bàsicament, es simulen nous valors de la resposta sota un hipotètic efecte alternatiu de l'exposició. A continuació, el model original s'estima de nou però ara fent servir les dades simulades. Finalment, els resultats originals i els nous són comparats gràficament per avaluar si resultats inesperats obtinguts a l'anàlisi original podrien ser deguts a col.linealitat. Implementem l’eina en el paquet collin de R amb una guia i exemples.El segon estudi estén el model de regressió de Poisson per a l'anàlisi multi-zona de sèries temporals per a una resposta de tipus recompte. Aquests models requereixen controlar les tendències i l'estacionalitat que pot fer-se incloent-hi indicadors d'estrats temporals (v.gr. combinacions de l'any, mes i dia de la setmana). Això implica un nombre típicament elevat de paràmetres molestos que poden causar problemes computacionals. Aquest problema es pot evitar amb el model de regressió condicional de Poisson, condicionant per la suma del recompte d'events de la variable resposta a cada estrat, resultant en un model de regressió multinomial. Fent això, no és necessari estimar els paràmetres molestos alhora que el model proporciona riscos relatius que estan ajustats per les tendències a llarg termini i l'estacionalitat. En casos de dades de diferents zones geogràfiques, generalment es realitza un modelat en dues etapes, primer analitzant cada zona per separat i després combinant els resultats específics de les diferents zones en una única mesura global fent servir, per exemple, una metanàlisi. Alternativament, podria considerar-se una anàlisi en una única etapa, analitzant simultàniament les dades de totes les zones geogràfiques, incloent-hi un efecte aleatori al pendent d'interès a nivell de zona però el programari freqüentista disponible per a la regressió condicional de Poisson no permet la inclusió d'efectes aleatoris. Proposem i desenvolupem un enfocament de modelat en una única etapa, computacionalment factible, a saber, el model bayesià de Poisson condicional mixte, que analitza totes les zones simultàniament alhora que manté les bones propietats de l'anàlisi en dues etapes. El nostre enfocament es basa en el condicionament per la suma del recompte d'events a cada estrat zona-temps i la inclusió d'un efecte aleatori per modelar l'especificitat de l'associació a cada zona. La nostra proposta permet incloure una estructura espacial dels efectes aleatoris així com tenir en compte possible sobredispersió. En l'estudi, derivem les equacions dels models i implementem el procediment en R. Proporcionem exemples il.lustratius, codi i dades.
  

FOTÒNICA

• LAMICH, TOMÁŠ: A single emitter emitting resonance fluorescence into a coherent beam
  
  Autor/a: LAMICH, TOMÁŠ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/01/2026
  Data de lectura: 26/02/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium https://teams.microsoft.com/meet/35229889030806?p=LCcjpiwWFwQJd0iAQs
  Director/a de tesi: MITCHELL, MORGAN | VEYRON, ROMAIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l'estadística de la llum produïda per un sol àtom atrapat en l'espai lliure quan s'interconnecta amb dos feixos coherents ortogonals. L'àtom dispersa la llum en el mateix mode espacial que un feix de sondeig coherent i feble, la qual cosa dona lloc a una estadística de fotons que pot ser controlada. La capacitat de controlar l'estadística dels fotons d'una font pot ser útil per a aplicacions en les quals es desitgen fotons amb distint tipus d'estadística.Un únic emissor en l'espai lliure, quan es deixa interactuar amb un únic feix de bombament, només pot dispersar un fotó en un moment donat. Això dona lloc a una estadística de fotons anti-agrupats. Tanmateix, Goncalves et al. (2021) van estudiar la possibilitat d'interconnectar l'àtom amb un feix de bombament fort i un feix de sondeig feble, la qual cosa dona lloc a una estadística de fotons que pot ser controlada, en la qual es poden aconseguir estadístiques super-poissonianas i sub-poissonianas variant la relació entre el bombament i el sondeig o la fase relativa entre tots dos. En controlar la relació bombo-sondeig, també és possible controlar la transmissió del sondeig a través de l'àtom.La implementació experimental de l'esquema "GMC" mostra el comportament previst, en el qual la transmissió pot suprimir-se fins al 62 % i ajustar-se canviant la relació bombament-sondeig. També mostra que l'estadística dels fotons pot passar de super-poissoniana a sub-poissoniana canviant la fase relativa de bombament-sondejo, i que l'agrupament dels fotons aconseguit també depèn de la relació bombament-sondeig.A més, en aquesta tesi es presenta la mesura de la temperatura de l'àtom, en la qual la interferència dels feixos de bombament i sondeig en l'àtom condueix a mesuraments directes del desplaçament rms de l'àtom dins del parany, que està directament relacionat amb la temperatura de l'àtom. Aquests mesuraments demostren un nou mètode no destructiu per a estimar la temperatura de l'àtom.
  
• TYULNEV, IGOR: Investigation and Control of Phase Transitions by Ultrafast Strong-field Techniques
  
  Autor/a: TYULNEV, IGOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/12/2025
  Data de lectura: 05/02/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: BIEGERT, JENS
  Resum de tesi: Aquest treball presenta els experiments i els resultats sobre l'aplicació de fonts làser de mitjà infraroig a sistemes de matèria condensada per a l'estudi i el control de les interaccions de molts cossos dins de les fases materials i als límits de fase. Mitjançant les dècades de coneixement i desenvolupament de formes d'ona de pocs cicles intenses a altes taxes freqüències de repetició, les aplicacions que es demostren aquí aprofiten les longituds d'ona del mitjà infraroig per a estudiar i controlar fenòmens de camp fort a escales de temps ultraràpides i a través de transicions de fase. Amb aquesta finalitat, s'utilitzen tècniques no lineals per ampliar les capacitats de la font cap a una varietat d'ones de longitud d'ona per a impulsar i sondar, alhora que es modifiquen feixos multicolor d'impuls angular de spin com a camps impulsadors amb patrons únics. Amb la dinàmica impulsada per un camp fort que té lloc a escales de temps subcicle, s'apliquen tècniques com la generació d'harmònics alts (HHG) a una varietat de materials que experimenten transicions electròniques i estructurals. Per als dicalcogenurs de transició de metall en bloc, com el MoS2 investigat, la ruptura de la simetria espacial i temporal induïda per un camp fort modelat en forma de trifoli va permetre la detecció de la polarització de vall, és a dir, un desequilibri de la població de portadors entre els extrems adjacents de la bretxa d'energia. El control específic de les bandes d'energia en aquests llocs, en primer lloc, permet la realització d'un commutador de vall per a la computació òptica i, en segon lloc, realitza un sistema híbrid de llum i matèria amb una topologia de banda similar al model de Haldane, que obre el camí cap a transicions de fase topològiques induïdes i controlades per camp en materials bidimensionals. A més, els corrents induïts pel camp i els harmònics emergents s'utilitzen per sondar el paisatge de potencials de la xarxa i, per tant, detectar simultàniament les signatures de l'estructura cristal·lina i de banda codificades en un espectre estàtic. La interferència dins dels espectres revela encara més la dinàmica i els temps subjacents d'electró-forat. En ceràmiques superconductores a alta temperatura com el YBCO, els canvis induïts per la temperatura en les propietats electròniques també es detecten de manera sensible mitjançant l'HHG, fins i tot en fases materials més elusives. Mentrestant, les transicions d'ordre superior, com la fase de ona de densitat de càrrega correlacionada (CDW), mostren una barreja de canvis electrònics i estructurals en la cristal·lografia de HHG, tal com s'ha investigat en TiSe2. L'enfocament macroscòpic i no lineal produeix canvis importants en els espectres harmònics fins i tot a partir de petits canvis, per exemple, en el desplaçament atòmic, i identifica anisotropies de fase que escapen a les tècniques convencionals o microscòpiques.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• FERRANDO MONSONÍS, JAVIER: Interpretability in Natural Language Processing and Machine Translation
  
  Autor/a: FERRANDO MONSONÍS, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/11/2025
  Data de lectura: 13/02/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala MERIT D5010, Edifici D5, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un conjunt de mètodes i anàlisis destinats a millorar la nostra comprensió dels mecanismes interns dels models basats en Transformers en l'àmbit del processament del llenguatge natural i la traducció automàtica.En primer lloc, el treball analitza el paper dels pesos d’atenció en els Transformers encoder-decoder, mostrant que, tot i que no proporcionen alineaments precisos entre paraules, sí que ajuden a explicar les prediccions del model i contribueixen a una comprensió més profunda de la qualitat de la traducció.Una contribució central d’aquesta tesi és el desenvolupament d’ALTI i les seves extensions, que ofereixen un nou enfocament per a l’atribució de prediccions als tokens d’entrada. Aquests mètodes qüestionen supòsits previs sobre el poder explicatiu dels mecanismes d’atenció i revelen com es propaga la informació entre els components de l’encoder i el decoder. En fer-ho, també aporten llum sobre les fonts d’al·lucinacions en els sistemes de traducció.A més, la tesi introdueix tècniques per atribuir les prediccions a components i posicions individuals, fet que permet generar explicacions contrastives del comportament lingüístic. Aquestes explicacions aclareixen com els models de llenguatge representen i resolen diferents fenòmens lingüístics.La tesi també proposa una metodologia per seguir el flux d’informació durant la inferència, oferint una visió detallada de com contribueixen els diferents components del model a les seves prediccions. Això permet identificar components especialitzats per domini i comprendre millor com es transformen les representacions al llarg de les capes.Finalment, l’anàlisi de similituds estructurals entre circuits en diferents llengües revela patrons comuns en la manera com els models processen diversos idiomes. Aquests resultats apunten a l’existència de mecanismes universals en els models de llenguatge.En conjunt, aquesta tesi suposa un avenç en la interpretabilitat dels models Transformer, en proporcionar eines i marcs per analitzar, atribuir i comprendre el comportament de sistemes complexos de processament del llenguatge natural.
  
• GONZÁLEZ GUTIÉRREZ, CÉSAR: Analyzing and Leveraging the Structure of Pre-trained Embeddings
  
  Autor/a: GONZÁLEZ GUTIÉRREZ, CÉSAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/11/2025
  Data de lectura: 10/02/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Sala Juntas, Edificio B6, Campus Nord.
  Director/a de tesi: QUATTONI, ARIADNA JULIETA
  Resum de tesi: El desenvolupament de models amb pressupostos d'anotació limitats (aprenentatge amb pocs exemples o few-shot learning) és molt important a causa dels alts costos associats a l'anotació de dades.Els darrers avenços en classificació de text han demostrat que les representacions derivades de models de llenguatge preentrenats (espais embeguts o embeddings) tenen un paper crucial, especialment en contextos de baixa anotació. Aquests nous avenços ens porten naturalment a plantejar dues qüestions fonamentals:1) Quines propietats dels embedding preentrenats aconsegueixen explicar-ne l'eficàcia en escenaris de few-shot learning?2) Podem aprofitar aquestes propietats per millorar el rendiment dels classificadors en condicions d'anotació limitada?A la primera part d'aquest treball, abordem la primera qüestió i mostrem que l'efectivitat de les representacions preentrenades en escenaris de few-shot learning es pot explicar pel grau d'alineament entre les etiquetes de la tasca supervisada il'estructura jeràrquica de l'espai de representacions. A la segona part, proposem un mètode de propagació d'etiquetes dissenyat per explotar aquest alineament, fet que condueix a una millora del rendiment en tasques de classificació amb pocs exemples.
  
• ZHAO, RUI: Improving SAT and Pseudo-Boolean Solving Technology
  
  Autor/a: ZHAO, RUI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de lectura: 05/02/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sales d'Actes de la FIB, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: OLIVERAS LLUNELL, ALBERT
  Resum de tesi: El problema de la satisfactibilitat Booleana (SAT) ha experimentat un progrés notable, des dels primers mètodes de DPLL i resolució fins al modern paradigma d’Aprenentatge de Clàusules Impulsat per Conflictes (CDCL). No obstant, segueixen existint desafiaments significatius. Problemes teòricament "simples"però estructuralment complexos, com el pigeonhole problem, continuen desafiant els SAT solvers d’avantguarda, revelant limitacions inherents en algoritmes centrals com CDCL. Encara que l’enfocament Pseudo-Booleà (PB) basat en CDCL estén SAT amb restriccions aritmètiques lineals 0-1, permetent una modelització més natural i oferint possibles guanys exponencials, la seva complexitat addicional introdueix colls d’ampolla computacionals en propagació, anàlisi de conflictes i optimització. Aquests desafiaments posen de relleu la necessitat d’obtenir coneixements algorísmics més profunds i tècniques innovadores per avançar en el rendiment dels solvers per a SAT i PB. Aquesta tesi aborda aquestes bretxes mitjançant l’avenç dels algoritmes centrals i les tècniques d’implementació que subjauen als solucionadors moderns de SAT i PB. La tesi està estructurada en dues parts:• Part I: SAT solving – Analitzem les limitacions de CDCL mitjançant perspectives tant teòriques com pràctiques. Les contribucions són: (i) noves perspectives obtingudes de l’anàlisi de múltiples conflictes, amb l’objectiu d’identificar oportunitats per millorar CDCL o d’entendre les raons fonamentals de fracàs d’aquesta idea particular; (ii) un estudi empíric sobre la equivalència entre els CDCL solvers i la resolució, examinant com els solvers reprodueixen proves d’insatisfactibilitat i com interactuen les heurístiques de decisió i les proves per resolució .• Part II: Pseudo-Boolean solving – Introduïm optimitzacions en la propagació unitària i en l’anàlisi de conflictes. La propagació s’accelera mitjançant una tècnica híbrida acuradament dissenyada, mentre que l’anàlisi de conflictes millorat produeix restriccions més fortes per a una poda més efectiva de la cerca. Més enllà de les millores de rendiment, aquest treball ofereix coneixements profunds sobre el raonament amb restriccions booleanes, reduint les bretxes teòriques i obrint noves vies d’investigació en SAT, PB i més enllà.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• HASSANKALHORI, MAHDI: From Ion Channels to Industrial Enzymes: Modeling and Modulating Protein Functional Properties
  
  Autor/a: HASSANKALHORI, MAHDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/11/2025
  Data de lectura: 02/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)SALA POLIVALENT APlantA 0 (A.0.3) https://meet.google.com/arg-pefs-rqw
  Director/a de tesi: TORRAS COSTA, JUAN | LUCAS, MARIA FÁTIMA ASSUNÇAO
  Resum de tesi: Els avenços recents en el modelatge molecular computacional han millorat significativament la nostra comprensió de l'estructura i la funció de les proteïnes, permetent el disseny i l'optimització de biomolècules per a diverses aplicacions, per exemple, en la detecció de bioanalits i la biocatàlisi industrial. Aquesta tesi tenia com a objectiu aprofitar la integració de metodologies computacionals innovadores per investigar i modular les propietats funcionals de quatre dianes proteiques diferents pertanyent a dues famílies de proteïnes: canals iònics, concretament canals iònics humans sensibles a l'acidesa (hASIC1a i hASIC3), i enzims, incloent-hi un enzim artificial basat en l'estructura proteica del Regulador de Resistència Multidroga Lactococcal (LmrR), i la Tirosina Hidroxilasa termofílica Streptomyces sclerotialus (SsTyrH). Depenent del cas d’estudi i dels objectius específics, es va emprar un conjunt integrat de mètodes per a la predicció computacional de l'estructura de les proteïnes. Aquestes inclouen simulacions de dinàmica molecular, anàlisi de la xarxa de residus de proteïnes, una eina especialitzada de predicció de llocs d'unió d'ions i un model basat en l'aprenentatge automàtic per a la predicció de llocs funcionals per identificar posicions clau involucrades en la funció, la regulació i altres propietats rellevants de les proteïnes. Les nostres troballes inclouen el descobriment de nous llocs reguladors funcionals del canal hASIC1a i el disseny de mutacions que confereixen corrents sostinguts a aquest canal, la predicció dels possibles llocs d'unió de calci al canal hASIC3 per guiar la identificació experimental i la caracterització funcional d'aquestes posicions reguladores. A més, els conjunt d’enfocaments computacionals emprats van conduir amb èxit a la predicció de punts calents distals funcionals i variants millorades en el sistema enzimàtic basat en LmrR i SsTyrH, validats experimentalment. Aquesta investigació demostra l'eficàcia d'integrar metodologies computacionals per dissenyar proteïnes amb propietats funcionals personalitzades, proporcionant informació valuosa per al desenvolupament de canals iònics optimitzats per a aplicacions biotecnològiques i biocatalitzadors industrials, així com per avançar en la nostra comprensió de les relacions estructura-funció de les proteïnes.
  
• PUERTAS SEGURA, ANTONIO JESUS: Nano-enabled hydrogel coating for prevention of catheter-associated urinary tract infections
  
  Autor/a: PUERTAS SEGURA, ANTONIO JESUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de lectura: 06/03/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: UPC-ESEIATTSala de conferències - TR5C. Colom, 1 - TERRASSAhttps://utgct.upc.edu/ca/imatges/espais-i-recursos/zones-destudi/espai-tr5
  Director/a de tesi: TZANOV, TZANKO KALOYANOV | CIARDELLI, GIANLUCA
  Resum de tesi: Les infeccions del tracte urinari associades a catèters (CAUTIs) representen un repte crític per a la sanitat, ja que constitueixen una proporció substancial de les infeccions nosocomials arreu del món i imposen càrregues econòmiques significatives als sistemes de salut a causa de l’allargament de les hospitalitzacions, els tractaments addicionals i l’augment dels costos sanitaris. Aquestes infeccions s’inicien principalment amb l’adhesió bacteriana a les superfícies del catèter, seguida de la formació de biofilms estructurats que protegeixen els patògens contra les defenses immunitàries de l’hoste i els tractaments antimicrobians. Els bacteris incrustats en el biofilm presenten una tolerància antibiòtica significativament augmentada i faciliten la transferència horitzontal de gens, accelerant així l’aparició de soques multiresistents. Les estratègies clíniques actuals, que inclouen la substitució del catèter, la teràpia antimicrobiana sistèmica i els recobriments superficials convencionals, sovint resulten inadequades a causa de la seva durada limitada d’eficàcia, la baixa selectivitat o les preocupacions de citotoxicitat. Això posa de manifest la necessitat urgent de solucions innovadores, multifuncionals i biocompatibles capaces de prevenir l’establiment del biofilm alhora que mantenen una excel·lent compatibilitat biològica.La present tesi doctoral aborda aquests reptes mitjançant el disseny i el desenvolupament de recobriments avançats basats en hidrògels potenciats amb nanotecnologia, específicament concebuts per millorar el rendiment dels catèters urinaris. Es van dissenyar recobriments innovadors que incorporen diversos nanomaterials antibacterians i antibiofilm, incloent nanopartícules basades en galat de lauril, plata, ceragenina i lignina, utilitzant metodologies verdes i econòmiques com la deposició sonoquímica i el grefatge enzimàtic. Aquests nanoactius es van incorporar en polímers d’origen biològic i antifouling, com la quitosana, la gelatina modificada amb catecol i els polizwitterions. Els recobriments híbrids resultants van ser dissenyats per combinar mecanismes antimicrobians sinèrgics de contacte i d’alliberament sostingut amb una hidratació superficial millorada i una resistència superior a l’adhesió bacteriana.La caracterització fisicoquímica exhaustiva va confirmar la integració amb èxit dels recobriments amb nanotecnologia en catèters urinaris de permanència, revelant una morfologia superficial adaptada, alta estabilitat i perfils d’alliberament controlats del compost actiu. Els assajos in vitro van demostrar una activitat bactericida potent i una inhibició del biofilm contra uropatògens clínicament rellevants, com Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus, tant en condicions estàtiques com en flux dinàmic que simulen entorns fisiològics. Els estudis de citotoxicitat van revelar una alta biocompatibilitat amb fibroblasts i queratinòcits humans, confirmant la seva seguretat per a aplicacions mèdiques prolongades. És important destacar que els experiments in vivo utilitzant un model de cateterització en conills van mostrar reduccions significatives en la colonització microbiana i una excel·lent biocompatibilitat en els animals equipats amb catèters recoberts, validant el rendiment protector d’aquests dispositius en condicions fisiològiques realistes.Aquesta tesi estableix un marc per al disseny i la implementació de recobriments amb nanotecnologia que combinen sinèrgicament l’eficàcia antimicrobiana, la resistència al biofilm i la compatibilitat amb l’hoste. Els resultats presenten vies prometedores per a l’avanç de les tecnologies de catèters urinaris de nova generació i proporcionen una base sòlida per a la seva translació clínica, amb l’objectiu final de minimitzar la incidència de les CAUTIs i reduir la càrrega global de la resistència antimicrobiana.
  

SOSTENIBILITAT

• VALLEJOS CARTES, ROSANA: Examinando preferencias, motivaciones y actitudes de los consumidores para mejorar la sostenibilidad de los sistemas agroalimentarios. Una aplicación a los sistemas agropastorales extensivos.
  
  Autor/a: VALLEJOS CARTES, ROSANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de lectura: 20/03/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: Salón de grados de la EEABB en Castelldefels
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA
  Resum de tesi: En el context de les transformacions globals del sistema agroalimentari —marcat per pressions ambientals, pèrdua de biodiversitat, concentració dels mercats i homogeneïtzació de les dietes— s’ha configurat un escenari crític per a la sostenibilitat. En aquest marc, la ramaderia extensiva, basada en el pasturatge i els maneigs tradicionals, es presenta com una alternativa viable al model intensiu, en integrar dimensions ecològiques, econòmiques i socioculturals. Tanmateix, la seva viabilitat depèn en gran mesura del reconeixement per part dels consumidors, els quals, mitjançant les seves decisions de compra, poden impulsar la transició cap a sistemes més sostenibles. La tesi parteix de la premissa que el consumidor és un agent de canvi, però afronta limitacions vinculades a la manca d’informació, la percepció de preus elevats i la feble diferenciació de l’oferta. L’objectiu general fou analitzar la viabilitat econòmica i social de la ramaderia extensiva a partir de l’estudi de les preferències, motivacions i actituds dels consumidors envers la carn de xai produïda sota esquemes sostenibles, per generar coneixement que orienti estratègies de diferenciació i polítiques públiques.La recerca va adoptar un enfocament mixt estructurat en dues fases. La primera, qualitativa, va incloure entrevistes semiestructurades i tallers participatius amb productors ovins per identificar factors que condicionen la sostenibilitat i establir atributs potencialment valorats al mercat. La segona fase, quantitativa, va aplicar Experiments d’Elecció Discreta (EED) a consumidors de Catalunya en dues etapes: un estudi exploratori (n = 396) per refinar atributs i optimitzar el disseny, i un estudi ampliat (n = 1.003) que va incorporar l’escala New Ecological Paradigm (NEP) per mesurar actituds ambientals. Les dades es van analitzar amb models logit mixts i models de classes latents, permetent captar l’heterogeneïtat de preferències, estimar la disposició a pagar i relacionar les eleccions amb valors ambientals i ètics.Els resultats evidencien una interacció complexa entre coneixement, actituds i valors en la configuració de les preferències. Malgrat el baix nivell de coneixement sobre els sistemes productius —especialment l’extensiu— els consumidors valoren fortament l’origen local, el benestar animal i l’autenticitat territorial. L’etiquetatge i les certificacions apareixen com a mecanismes essencials per generar confiança i facilitar decisions informades. Les disposicions a pagar més altes s’associen amb la producció ecològica i el benestar animal, mentre que atributs sensorials com el color i el greix visible exerceixen una influència complementària.La recerca confirma l’existència d’una bretxa entre actituds declarades i comportaments reals, condicionada per factors econòmics, hàbits de compra i manca d’informació. Així i tot, identifica un segment de consumidors informats i coherents amb els seus valors ètics, fet que obre oportunitats per diferenciar productes extensius mitjançant estratègies de comunicació, certificació i educació. En conjunt, la tesi aporta una comprensió integral del vincle entre consum i sostenibilitat, i proposa revalorar els sistemes agropastorals com a béns públics que proveeixen aliments i serveis ecosistèmics i culturals essencials. Els resultats contribueixen a orientar polítiques agroalimentàries i estratègies de mercat que reconeguin el rol de la demanda en la transició cap a sistemes productius més sostenibles, reforçant el paper del consumidor com a actor clau en la construcció d’una economia agroalimentària ètica, territorial i ambientalment responsable.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• FERNANDEZ GONZALEZ, POL: Structural and functional characterization of rhodopsin mutants associated with retinitis pigmentosa and their modulation by small molecules
  
  Autor/a: FERNANDEZ GONZALEZ, POL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/01/2026
  Data de lectura: 12/02/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de conferències de l'edifici TR5 de l'ESEIAAT. Carrer de Colom, 1, 08222 Terrassa, Barcelona
  Director/a de tesi: GARRIGA SOLE, PERE
  Resum de tesi: Els receptors acoblats a proteïnes G constitueixen la superfamília més gran de proteïnes de membrana en mamífers i tenen un paper essencial en la transducció de senyals. Entre ells, la rodopsina serveix com a fotoreceptor primari en les cèl·lules bastonades, mediant la visió en condicions de llum tènue. Les mutacions en el gen de la rodopsina són la causa principal de la retinosi pigmentària, una malaltia degenerativa hereditària de la retina caracteritzada per la mort progressiva dels fotoreceptors i la ceguesa eventual. Malgrat la gravetat d'aquesta condició, les opcions terapèutiques romanen limitades, fent crucial el desenvolupament de noves estratègies d'estabilització.Aquesta tesi presenta una investigació exhaustiva de les mutacions de la rodopsina associades a la retinosi pigmentària i avalua el potencial terapèutic d'estabilitzadors de molècules petites com a xaperones farmacològiques. Mitjançant anàlisis sistemàtiques bioquímiques, biofísiques i estructurals, hem caracteritzat tres mutacions patogèniques localitzades en l'hèlix transmembrana 3 (T108P i G121R) i la regió N-terminal (M39R), revelant mecanismes moleculars diferents subjacents a la disfunció dels fotoreceptors. La mutació T108P va preservar el tràfic de proteïnes i la unió del cromòfor però va mostrar una estabilitat tèrmica reduïda i una activació de la proteïna G greument afectada degut a la rigidesa conformacional del motiu ERY. En contrast, la mutació G121R va mostrar un fenotip típic de mal plegament amb pèrdua completa de la unió del cromòfor i retenció intracel·lular parcial, probablement desencadenant l'apoptosi mediada per estrès del reticle endoplasmàtic. La variant M39R, associada amb la retinosi pigmentària sectorial, va mostrar característiques d'un mutant amb eficiència de plegament reduïda però amb una preservació significativa de l'estructura nadiua.L'anàlisi de la mutació G90V, a l’hèlix transmembranal II, en un fons conformacionalment estabilitzat (pont disulfur N2C/D282C) va demostrar que, tot i que l'estabilització estructural va millorar la resistència tèrmica i química, no va poder rescatar els defectes fonamentals de fotoactivació. L'espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d'estat sòlid va revelar pertorbacions subtils en la configuració del retinal i una flexibilitat conformacional reduïda en elements estructurals clau.Finalment, l'avaluació del geraniol com a potencial xaperona farmacològica va mostrar resultats prometedors, millorant l'estabilitat tèrmica de la rodopsina M39R sense afectar la regeneració del cromòfor, el fotoblanqueig o la dinàmica d'activació. La seva naturalesa hidrofòbica suggereix interacció amb l'entorn de membrana de l'opsina, establint-lo com a candidat per a un desenvolupament terapèutic posterior.Les simulacions de dinàmica molecular van proporcionar coneixements a nivell atòmic sobre els canvis conformacionals induïts per mutacions, recolzant els descobriments experimentals i revelant com les alteracions estructurals subtils condueixen a resultats patogènics diferents. Addicionalment, hem desenvolupat i optimitzat amb èxit protocols per a l'expressió, purificació i anàlisi per ressonància magnètica nuclear d'estat sòlid de la rodopsina, establint un prometedor marc metodològic aplicable a altres receptors acoblats a proteïnes G.Aquests descobriments avancen la nostra comprensió dels mecanismes de degeneració de la retina associats a la rodopsina i demostren la viabilitat de l'estabilització amb molècules petites com a estratègia terapèutica. El treball proporciona una base per desenvolupar intervencions dirigides per a la retinosi pigmentària i potencialment altres trastorns relacionats amb receptors acoblats a proteïnes G, mentre destaca la importància dels enfocaments terapèutics específics de mutació.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• RIVERA VIDAL, AMANDA CATALINA: EARTH & FIBERS, Local Technologies Earthen Composites (LoTEC). Local reuse of by-products for zero-waste building materials, appropriate building solutions in vernacular and contemporary architecture.
  
  Autor/a: RIVERA VIDAL, AMANDA CATALINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 16/01/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: NAVARRO EZQUERRA, MARIA ANTONIA | ACHENZA, MARIA MADDALENA
  Resum de tesi: Aquesta recerca doctoral aborda els reptes ambientals i culturals del sector de la construcció mitjançant la revalorització dels materials locals i els coneixements tradicionals a través de l’experimentació científica. Amb el títol EARTH & FIBERS Local Technologies Earthen Composites (LoTEC), la tesi investiga compostos de terra i fibres vegetals derivats de subproductes agrícoles i d’excavació com a materials de baix impacte, circulars i regeneratius per a la descarbonització de l’entorn construït.L’estudi integra anàlisis comparatives de la construcció vernacla, assaigs experimentals de materials i aplicacions arquitectòniques. Estudis de cas d’Europa i Amèrica Llatina documenten la lògica higrotèrmica i la intel·ligència cultural dels sistemes tradicionals de terra i fibres vegetals. Les anàlisis de laboratori caracteritzen les matèries primeres locals (sòls i residus vegetals), que condueixen a la formulació i a la prova de nous compostos de terra. Les seves propietats físiques, químiques i higrotèrmiques —incloent la conductivitat tèrmica, la permeabilitat al vapor, l’absorció acústica i la resposta al foc— s’avaluen de manera sistemàtica. Prototips a mitjana escala, construïts i monitorats en condicions reals, confirmen la seva viabilitat tècnica i aplicabilitat arquitectònica.Els resultats indiquen que els compostos LoTEC presenten un comportament higrotèrmic versàtil, que oscil·la entre l’aïllament tèrmic i l’acumulació de calor segons la densitat de la mescla i la composició de les fibres. Produïts sense transformació química de les matèries primeres —només amb terres tamisades i fibres vegetals tallades— requereixen una energia mínima per transformar-se de matèria primera en element constructiu. Al final de la seva vida útil poden rehidratar-se i reutilitzar-se sense pèrdua de prestacions o reintegrar-se de manera segura en el medi ambient. La seva capacitat de regulació higroscòpica els fan especialment compatibles amb la naturalesa permeable dels materials històrics, afavorint una rehabilitació adequada i una millora del confort interior, mentre contribueixen a preservar el patrimoni arquitectònic. També són eficients en noves construccions basades en l’ús racional dels recursos, la circularitat i la proximitat.Més enllà dels resultats tècnics, la recerca redefineix la sostenibilitat arquitectònica dins d’un paradigma de post creixement, desplaçant el focus des de l’expansió i el consum cap a la cura, l’adaptació i la responsabilitat material. En integrar el coneixement tradicional amb l’anàlisi científica i el disseny contemporani, EARTH & FIBERS proposa un model d’arquitectura que minimitza la dependència dels sistemes extractius i promou la regeneració ecològica i cultural, situant els materials de terra i fibres vegetals com a components essencials d’un entorn construït descarbonitzat i integrat en el seu context.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• PÉREZ GUIJARRO, JORDI: On Quantum Supervised Learning and Learning Techniques for Quantum Error Mitigation
  
  Autor/a: PÉREZ GUIJARRO, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/12/2025
  Data de lectura: 13/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula D5-007, Edifici D5, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JAVIER | PAGES ZAMORA, ALBA MARIA
  Resum de tesi: El desenvolupament dels ordinadors quàntics promet reduir dràsticament el temps necessari per a resoldre certs problemes computacionals. Entre les seues aplicacions més prometedores hi és l’aprenentatge automàtic. Tanmateix, encara persisteix una gran incertesa en aquest àmbit. En particular, encara no està clar en quins escenaris d’aprenentatge els algorismes quàntics superaran els seus homòlegs clàssics. Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en la nostra comprensió de quan es poden esperar acceleracions quàntiques en les tasques d’aprenentatge automàtic. En concret, examinem la connexió entre l’avantatge quàntic en l’aprenentatge i el fenomen més estudiat de l’avantatge quàntic computacional. Concloem que, en els casos en què el conjunt d’entrenament pot generar-se clàssicament, tots dos són conceptes equivalents, i proporcionem exemples d’aquestes funcions basats en el problema de la factorització.És important destacar que l’aprenentatge automàtic quàntic no només se centra a millorar els algorismes d’aprenentatge clàssic mitjançant la computació quàntica, sinó també a aprendre de dades quàntiques. En aquest context, investiguem un escenari d’aprenentatge en què les entrades a les funcions objectiu són estats quàntics, generalitzant així el marc clàssic d’aprenentatge supervisat. Per això, ens centrem primer en el problema de quantum hypothesis testing, que pot servir com a subrutina tant per a l’avaluació com per a l’aprenentatge de funcions. En concret, dissenyem diversos mètodes seqüencials per resoldre el problema de quantum hypothesis testing, juntament amb una cota inferior per als recursos necessaris. Aquesta cota inferior implica immediatament cotes inferiors corresponents per a l’aprenentatge i l’avaluació de funcions. A més, desenvolupem un mètode d’aprenentatge basat en la tècnica de classical shadows.Finalment, després d’explorar com els processos quàntics poden facilitar l’aprenentatge, examinem com les tècniques clàssiques d’aprenentatge poden, al seu torn, millorar la computació quàntica. En particular, estudiem com es poden utilitzar els mètodes clàssics d’aprenentatge automàtic per mitigar els efectes del soroll en dispositius quàntics, centrant-nos en la mitigació d’errors quàntics. En concret, es proposen nous vectors d’atributs per a la tècnica coneguda com a regressió de dades de Clifford. En primer lloc, es proporciona una justificació teòrica d’aquests vectors d’atributs, seguida d’una anàlisi i una posterior avaluació del seu rendiment mitjançant experiments numèrics. Es conclou que, per a alguns dels vectors d’atributs proposats, s’aconsegueix una millora del rendiment.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• IAMPIERI, ARIANNA: Oriol Maspons, un archivio della memoria visiva del secondo ‘900. La fotografia come interpretazione del contesto abitato
  
  Autor/a: IAMPIERI, ARIANNA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PIZZA DE NANNO, ANTONIO | BERGERA SERRANO, JOSE IGNACIO
  Resum de tesi: Oriol Maspons va ser un dels protagonistes de l’escena fotogràfica de Barcelona en la segona meitat del segle XX i un actor clau en la renovació del llenguatge fotogràfic, en una època encara ancorada a cànons acadèmics i tradicionalistes. Encara que la seva vasta i eclèctica producció ha estat objecte d'estudi al llarg del temps, la seva contribució a la representació de l'espai arquitectònic i urbà continua sent poc explorada, a pesar que aquest àmbit de treball va representar una constant en la seva trajectòria fotogràfica. La tesi es proposa aprofundir la mirada d'Oriol Maspons sobre el context habitat, contribuint així al fascinant estudi de les interseccions entre fotografia, arquitectura i espai urbà.L'interès de Maspons per l'arquitectura i la ciutat emergeix des dels primers anys de la seva pràctica amateur, consolidant-se amb el temps, com demostren les nombroses col·laboracions professionals empreses, a vegades en solitari i altres al costat del seu soci Julio Ubiña, amb qui va fundar un estudi fotogràfic en 1957. Maspons i Ubiña van realitzar reportatges per a diversos arquitectes i projectes editorials del sector, entre ells Cuadernos de Arquitectura (revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya - COAC), documentant les principals obres arquitectòniques i la transformació urbana en curs; un altre treball significatiu és el realitzat per al volum Arquitectura Española Contemporánea de Lluís Domènech i Girbau.A més de ser testimoni visual de la producció arquitectònica del seu temps, Maspons va dirigir també la seva càmera cap al patrimoni històric, retratant l'arquitectura modernista i la gòtica, aquesta última protagonista del llibre fotogràfic Arquitectura gótica catalana, amb textos d'Alexandre Cirici i disseny gràfic dels arquitectes Oscar Tusquets i Lluís Clotet. Paral·lelament, Maspons va oferir un relat visual de la seva ciutat, Barcelona, a través de les guies turístiques Això també és Barcelona (en col·laboració amb Ubiña) i Barcelona pam a pam, contribuint a la difusió d'una imatge inèdita de la ciutat; en el període olímpic, d'altra banda, va treballar al costat d'altres col·legues com Francesc Català-Roca, Colita i Xavier Miserachs, aportant un valuós testimoniatge de les transformacions arquitectòniques i urbanístiques radicals que van afectar a Barcelona en els anys vuitanta.Aquests exemples evidencien tant l'envergadura del treball de Maspons com la seva versatilitat. L'anàlisi en profunditat de la seva obra, mereixedora d'atenció, constitueix una important aportació tant a la història de la fotografia com a la història de l'arquitectura espanyola de la segona meitat del segle XX, donada la rellevància del paper de Maspons en el debat arquitectònic de l'època i en la construcció de l'imaginari visual de la capital catalana.A través de l'anàlisi de la bibliografia existent, l'estudi de material arxivístic inèdit i l'examen de les publicacions il·lustrades amb les seves fotografies, es pretén oferir una visió més àmplia i profunda del tema. L'objectiu és ampliar els coneixements previs amb noves aportacions, consolidar algunes posicions, desenvolupar reflexions crítiques sobre el treball de Maspons en la representació arquitectònica i urbana, i obrir noves perspectives de recerca.
  
• ROGER GONCE, JOAN: “El barrio que (nos) construimos” Creixement i desenvolupament urbà del barri de Roquetes de Barcelona, a través del Padró Municipal d’Habitants (1940-1978)
  
  Autor/a: ROGER GONCE, JOAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | OYON BAÑALES, JOSE LUIS
  Resum de tesi: Aquest estudi aborda la història urbana del barri de Roquetes de Barcelona durant el període franquista, amb l’objectiu d’analitzar-ne la formació, consolidació i transformació al llarg de més de quaranta anys de dictadura. El treball pretén aportar dades i una reflexió crítica sobre els processos socials, econòmics i urbanístics que van configurar aquest barri obrer i marcadament immigrant, en un context de creixement accelerat, precarietat d’infraestructures i desigualtats territorials.L’anàlisi minuciosa del padró municipal d’habitants, creuat sistemàticament amb altres fonts demogràfiques, laborals i urbanístiques, ha permès aprofundir en qüestions clau per entendre la trajectòria del barri: les xarxes i cadenes migratòries que en van sostenir el creixement; les formes de treball i les oportunitats —o límits— de mobilitat social dels seus residents; les condicions d’habitatge i els models de producció urbana; i, finalment, la construcció del barri com a espai de convivència, identitat i sociabilitat en un marc d’abandonament institucional i respostes veïnals.A través d’aquesta combinació de perspectives i fonts, la recerca aporta una mirada integrada sobre Roquetes que contribueix al debat més ampli sobre les perifèries urbanes, el franquisme soci i les experiències quotidianes dels sectors populars a la Barcelona del segle XX.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• SAMADI GHARAJEH, MOHAMMAD: Mapping of Real-Time Computation to Parallel Platforms
  
  Autor/a: SAMADI GHARAJEH, MOHAMMAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/02/2026
  Director/a de tesi: PINHO, LUIS MIGUEL | ROYUELA ALCÁZAR, SARA
  Resum de tesi: Els sistemes crítics de temps real són un tipus especial d’aplicacions que han de completar les tasques computacionals dins de límits de temps específics per tal de garantir el nivell de servei requerit. En els darrers anys aquests sistemes s’han anat tornant més complexos, incloent-hi requisits de rendiment cada cop més elevats. Això implica la necessitat d’utilitzar plataformes de maquinari més potents, que ofereixin un rendiment superior. El rendiment d’aquests sistemes es pot millorar usant processadors multinucli i models de programació paral·lela (per exemple, OpenMP). No obstant això, la predictibilitat i la programabilitat d’aquestes aplicacions paral·leles es compliquen degut a la potencial complexitat de l’estructura del graf d’execució i dels diversos recursos disponibles en les arquitectures modernes. Per tant, l’assignació de tasques als recursos de computació ha de realitzar-se de manera eficient per a millorar la conservació del treball en el procés d’assignació i l’equilibri de càrrega de les cues de treball. Aquest procés pot conduir a reduir el temps de resposta de l’aplicació (i el WCRT), així com la seva variabilitat.Per tal d’abordar els problemes esmentats anteriorment, aquesta tesi afronta el repte de mantenir la predictibilitat i la programabilitat del sistema tot maximitzant el rendiment en sistemes de computació paral·lela en temps real. En conseqüència, (i) proposa mètodes de mapatge de tasques a fils basats en tècniques heurístiques que exploten coneixements sobre el comportament d'aplicacions paral·leles predictibles, considerant tant el disseny del sistema com la fase d’execució, per a reduir la variabilitat dels temps de resposta i el WCRT, així com per millorar el temps de resposta mitjà en aplicacions OpenMP; (ii) utilitza mètodes eficients per mesurar les tasques paral·leles en termes de programabilitat i predictibilitat, així com per descobrir el camí d’execució més llarg durant l’execució paral·lela (és a dir, el WCRT); (iii) avalua l’impacte de les configuracions dels algorismes de mapatge (per exemple, mapatge estàtic i dinàmic) i de les plataformes de maquinari sobre el temps d’execució de les tasques i el temps de resposta de l’aplicació; i (iv) proposa i avalua el rendiment del mapatge de tasques a acceleradors mitjançant diferents heurístiques per reduir el temps de resposta executant tasques d’alta càrrega de treball a l’accelerador.Els resultats de l’avaluació mitjançant simulacions i experiments basats en grafs aleatoris i aplicacions reals mostren que els nous enfocaments, en la majoria dels casos, minimitzen el temps de resposta (i el WCRT) i redueixen la variabilitat dels temps de resposta en comparació amb els mètodes de mapatge existents. A més, s’avaluà una implementació prototip de les principals heurístiques utilitzant aplicacions reals, mostrant que el WCRT i la variabilitat del temps de resposta obtinguts amb els nous mètodes són inferiors als obtinguts amb el planificador per defecte de LLVM en la majoria de les configuracions. Aquests èxits demostren que els mètodes proposats poden millorar la predictibilitat i la programabilitat d’aplicacions paral·leles en temps real.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• MEDRANO DÍAZ, MANUEL ALEJANDRO: Estimación de series de tiempo de imágenes mediante técnicas de aprendizaje profundo
  
  Autor/a: MEDRANO DÍAZ, MANUEL ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/02/2026
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | RODRÍGUEZ RANGEL, HÉCTOR
  Resum de tesi: Una sèrie de temps d'imatges (STI) és una seqüència d'imatges ordenades cronològicament mostrant el canvi espacial dels seus elements a través del temps. Les imatges satellitàries d'esdeveniments meteorològics poden ser tractades com STI en mostrar els seus valors mitjançant la intensitat del color del píxel.Estimar a partir d'una STI amb un model d'aprenentatge profund és un problema complex que requereix analitzar diverses configuracions que determinin la forma en què les imatges són processades. És un problema polinòmic intensiu, que a causa de les seves característiques no deterministes es requereix combinar diferents configuracions de paràmetres per a extreure les relacions espaciotemporals. De manera que, la complexitat del problema augmenta conforme augmenten les dimensions a avaluar.Per a resoldre aquest problema, es proposa un model conceptual robust i escalable per a estimació de STI que extregui les relacions espaciotemporals entre els píxels i els seus veïnatges. A partir de les especificacions del model plantejat, es desenvolupa una proposta metodològica que permeti l'estimació de mapes meteorològics mitjançant models d'aprenentatge profund. La metodologia proposada és implementada a través del disseny d'una arquitecta de programari que tradueix els elements abstractes a components de programari, permetent avaluar la metodologia a través de l'ús de models d'aprenentatge profund en diferents casos d'estudi.En el cas d'estudi del monitor de sequeres dels Estats Units (EU), l'experimentació amb models d'aprenentatge profund basats en ConvLSTM i Multi-CNN presenten en la seva majoria un F1-score de més del 0.90 per a l'estimació del pas t+1, on el millor model va obtenir un F1-score de 0.9953. A causa de l'alta demanda de memòria per les dimensions de les dades, juntament amb les limitacions físiques de l'equip de maquinari, es van aplicar tècniques de reducció de dimensions sobre les imatges. Utilitzant la tècnica per fragmentació amb l'arquitectura ConvLSTM es té un resultat de F1-score de 0.9684 per reduir en un 48% la dimensió de les mostres. En aplicar estratègies d'estimació a múltiples passos recursiva i directa es van poder fer estimacions a mitjà termini, no obstant això, a causa de la complexitat de l'anàlisi espaciotemporal existeix un error acumulat que afecta la qualitat de l'estimació a mitjà termini.En un segon cas d'estudi sobre mapes de l'índex estandarditzat de precipitació (SPI) d'EU, es fa ús d'una arquitectura ConvLSTM per a fer l'estimació del pas t+1. Els resultats mostren que el millor model d'aprenentatge obté un F1-score de 0.5268, mentre que el model Naïve obté un F1-score de 0.3408. Els resultats obtinguts demostren les capacitats dels models d'aprenentatge profund per a extreure relacions espaciotemporals sobre una seqüència d'imatges, la qual cosa permet establir les bases per a una branca de recerca enfocada en l'estimació d'imatges.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• PRATS BISBE, ALBA: Nous entorns interactius de realitat virtual immersiva aplicats a la neurorehabilitació de funcions cognitives i sensoriomotores
  
  Autor/a: PRATS BISBE, ALBA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 11/02/2026
  Director/a de tesi: JANE CAMPOS, RAIMON | OPISSO SALLERAS, ELOY
  Resum de tesi: La recuperació després d’un dany cerebral adquirit (DCA) és un repte que té un gran impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones afectades i que comporta implicacions socioeconòmiques importants. Els millors resultats s’observen avui gràcies als avenços en la medicina i la neurorehabilitació —una pràctica clínica personalitzada que reforça l’autonomia i la participació en la societat. La tecnologia esdevé un pilar essencial d’aquesta evolució, i la realitat virtual (RV) ha emergit com una eina amb potencial per donar suport terapèutic. Les propietats immersives, interaccions ergonòmiques, fidelitat a la realitat i els avantatges intrínsecs de la digitalització, faciliten l’aprenentatge motor i la millora cognitiva. Tanmateix, encara no hi ha evidència concloent sobre els seus efectes clínics rellevants ni la constància del seu ús dins la pràctica hospitalària. La present tesi té com a objectiu estudiar les barreres d’aplicació i definir els requisits mínims necessaris per implementar la tecnologia de la RV com a eina de suport efectiva per a la neurorehabilitació. Per assolir aquest propòsit, en primer lloc s’ha dut a terme una revisió sistemàtica de les aplicacions actuals, per identificar les metodologies i característiques d’aquelles que han mostrat resultats d’eficàcia significativa. Això ha permès constatar la gran heterogeneïtat entre protocols clínics i el tipus de maquinari i programari emprats, posant de manifest la manca d’estàndards i criteris de qualitat que dificulten la generalització de resultats. Seguidament, i com a resposta a aquest buit, s’ha elaborat un nou marc conceptual d’avaluació dels requisits tècnics dels equips, de desenvolupament dels entorns virtuals, funcionals i de seguretat de les eines de RV aplicades en entorns clínics, anomenat Virtual Reality-tools Quality Assessment Framework (VR-tools QAF). Per últim, s’ha desenvolupat una nova metodologia global per al disseny centrat en l’usuari, el desenvolupament iteratiu i la validació clínica d’entorns interactius de RV immersiva, denominada Virtual Reality-tools Design and Development Guide (VR-tools DDG). Amb l’aplicació del model combinat (VR-tools QAF + DDG) s’han desenvolupat onze entorns multimodals de RV enfocats a la rehabilitació de funcions cognitives i sensoriomotores per a pacients que han sofert un DCA, que integren principis de pràctica repetitiva, retroalimentació multisensorial, dificultat adaptativa i mecanismes de personalització. La validació d’aquests entorns s’ha dut a terme en col·laboració amb un hospital de referència en neurorehabilitació i salut cerebral, on s’han realitzat proves d’usabilitat i viabilitat amb professionals assistencials i pacients amb DCA. Els resultats de l’aplicació dels nous entorns de RV en proves de concepte han mostrat una bona acceptació i facilitat d’ús de les eines per part del personal sanitari (n = 26) de diferents especialitats, així com una bona tolerància i absència d’efectes adversos per part dels 20 pacients amb DCA. L’aplicació longitudinal de la RV dins el marc d’un estudi clínic d’eficàcia ha permès validar la viabilitat i seguretat d’una intervenció de 9 hores d’exposició amb 21 pacients amb DCA, distribuïdes en sessions de 20 a 30 minuts, de 2 a 3 cops per setmana, per donar suport a la rehabilitació cognitiva. En conjunt, la recerca en aquest camp ha permès establir un model metodològic complet per a la integració efectiva de la RV immersiva en la neurorehabilitació hospitalària, combinant el rigor científic amb la viabilitat tècnica i assistencial. Els resultats obtinguts consoliden una base per al desenvolupament de futurs estudis d’eficàcia que permetin concretar protocols de tractament per a pacients amb DCA.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• GAO, YIMIN: Study on Mechanical Mechanism and Design Methods of Intersecting Segment Lining Structures
  
  Autor/a: GAO, YIMIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 27/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 09/02/2026
  Director/a de tesi: RAMOS SCHNEIDER, GONZALO | LIU, XIAN | MANG, HERBERT
  Resum de tesi: En el context del desenvolupament de l’espai subterrani urbà cap a una etapa d’alta densitat i configuració reticular, la interconnexió entre diferents estructures subterrànies és més necessària, fet que requereix l’adaptació d’estructures existents. El mètode tradicional d’excavació a cel obert presenta limitacions, com la congestió del trànsit, afeccions ambientals, llargs terminis d’execució i elevats costos, dificultant la seva aplicació urbana de qualitat. En conseqüència, l’excavació subterrània s’ha consolidat com la tècnica predominant per la seva reduïda afectació superficial, menor necessitat d’enderrocs i millor compatibilitat ambiental. No obstant això, la seva aplicació en interseccions introdueix problemes mecànics rellevants, com la modificació dels camins de transmissió de càrregues entre dovel·les i la redistribució de tensions, comprometen la seguretat estructural.En la present tesi doctoral s’analitzen els mecanismes mecànics de les estructures de revestiment de dovel·les durant l’excavació d’obertures en túnels amb tuneladora, combinant assajos a escala real, simulacions numèriques refinades i mètodes simplificats. S’analitza el comportament mecànic des del nivell de les juntes fins al revestiment multianell, i es proposa un mètode de disseny específic, verificat amb casos d’estudi. Les principals aportacions es resumeixen a continuació:(1) Es desenvolupa un sistema experimental de gran escala per a estructures de revestiment de dovel·les vertical multianell, amb assajos a escala real sota múltiples etapes de càrrega. S’analitza el mecanisme mecànic i el procés de fallada durant les obertures, establint per primera vegada la llei de conversió en quatre etapes i el mecanisme de doble funció del suport intern. El mode de fallada és un mode plàstic d’un sol anell, i es proposen mesures d’optimització estructural.(2) Per superar les limitacions del mètode RPS en la simulació del lliscament de juntes i grans rotacions, es proposa un model de junta amb acoblament pressió–flexió–tall basat en unitats de contacte no lineals. Es desenvolupa un model detallat d’elements finits closca–contacte, validat amb assajos a escala real, capaç de reproduir pre-suport, tall, obertura i descàrrega. S’analitza la influència de la profunditat, l’angle i la mida de l’obertura, així com la posició de la primera junta longitudinal, resumint el mecanisme de transferència d’esforços entre anells.(3) A partir de la derivació teòrica, la simulació numèrica i la validació experimental, es desenvolupa un mètode d’anàlisi simplificat aplicable a projectes d’enginyeria. Permet avaluar eficientment deformacions i distribució d’esforços interns en els anells, i realitzar la comprovació segons l’estat límit de fricció en voladís. S’introdueix el coeficient de no uniformitat de la fricció a les juntes circumferencials.(4) Mitjançant l’anàlisi teòric, simulacions i casos reals, s’estableix l’anàlisi estructural de les estructures de dovel·les en intersecció, definint l’objecte d’anàlisi, condicions de servei, esquema de càrregues, criteris de capacitat portant i càlcul de deformacions. Com a resultat, es formula un procediment sistemàtic de disseny estructural.(5) Finalment, mitjançant l’estudi de casos pràctics, s’analitzen les característiques de les accions estructurals, les condicions crítiques de control i les mesures d’optimització durant la fase constructiva, verificant l’aplicabilitat i eficàcia del mètode proposat.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ESCANELLAS TUR, ANDREU: Time-dependence of rock salt fracture mechanics: Experimental an Numerical study
  
  Autor/a: ESCANELLAS TUR, ANDREU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 06/02/2026
  Director/a de tesi: CAROL VILARASAU, IGNACIO | LIAUDAT, JOAQUÍN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi experimental i numèric sobre la influència del temps en la mecànica de fractura a la roca salina. Aquesta recerca intenta aportar coneixement sobre la mecànica en la roca salina, la qual és crucial per aplicacions com per exemple l’emmagatzematge de residus perillosos i d’energia, ja que la seva estabilitat a llarg termini és difícil de predir degut a l’efecte combinat de fluència (creep) i fractura. Malgrat la seva importància, els estudis sobre la combinació de creep i mecànica de fractura en roca salina, són escasses a la literatura.Amb la intenció d’omplir aquest buit, s’ha portat a terme una campanya experimental usant mostres extretes de la Formació de Cardona (Espanya). S’han efectuat Wedge Splitting Tests (WST) a quatre velocitats de càrrega diferents, cobrint més de tres ordres de magnitud, complementats per assaigs de fluència uniaxial a càrregues constants de constant entre 2.5 i 10 MPa. Els resultats dels WST han mostrat una clara dependència amb la velocitat de càrrega: la força pic d’apertura s’incrementa amb la velocitat de càrrega, mentre que el treball mecànic necessari per fracturar decreix. Indicant un contribució significativa del processos de fluència al procés de fractura per velocitats més lentes. A més, els assaigs de fluència mostren un que la deformació és no lineal, però sí que a tensions baixes, l deformació sí es pot aproximar a lineal.Seguidament, es dugueren a terme modelitzacions numèriques utilitzant el codi d’elements finits del grup de recerca, que combinen elements junta amb un llei constitutiva elastoplàstica i elements del continu viscoelàstics. Aquests resultats preliminars, només reproduïren les tendències trobades experimentalment de manera parcial, confirmant que tant la fluència al continu i els processos de fractura contribueixen a la dependència del temps observada, però sense ajustar quantitativament els resultats experimentals.Per millorar la modelització, s’han proposat dues noves lleis constitutives per a elements junta, les quals incorporen degradació elàstica, comportament friccional, viscoelasticitat i processos de dissipació a causa de la viscositat.Aquestes noves formulacions milloren la representació de la dependència del temps de la fractura, possibilitant la modelització de la fractura en roca salina a un gran espectre de velocitats de càrrega.Els càlculs que han implementat el nou model visco-elastic-damage proposat, mostren una millor correlació amb els resultats experimentals, reproduint, també, quantitativament les tendències observades a la energia de fractura aparent i força pic en relació a la velocitat de càrrega.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• BRAGANTINI, ANDREA: Learning-based State Estimation for Low Voltage Distribution Grids Using Neural Networks
  
  Autor/a: BRAGANTINI, ANDREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/02/2026
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral investiga com els mètodes basats en aprenentatge, en particular les xarxes neuronals artificials (ANNs), poden proporcionar una solució pràctica i rendible per a l’estimació de l’estat en xarxes de distribució de baixa tensió (BT), on la infraestructura de mesura sol ser escassa o inexistent. Els enfocaments tradicionals d’estimació de l’estat (SE), com el mètode de Weighted Least Squares (WLS), són eficaços a nivell de transmissió i, amb adaptacions, a mitja tensió, però resulten econòmicament i tècnicament inviables per a les xarxes de BT. La seva topologia radial, el funcionament desequilibrat, els elevats quocients R/X i el gran nombre de nodes fan prohibitifs els sistemes de mesura i comunicació densos per als operadors de sistemes de distribució (DSOs).Aquest treball proposa una metodologia basada en simulació per entrenar estimadors d’estat basats en ANN (ANNSEs), capaços de monitoritzar xarxes de BT en quasi temps real utilitzant un conjunt limitat de mesures sincronitzades, principalment disponibles als centres de transformació secundaris.La recerca comença definint un marc estandarditzat de disseny i avaluació per als ANNSEs. S’empren simulacions de flux de potència probabilístic basades en Monte Carlo per generar conjunts de dades sintètics a partir d’informació mínima de la xarxa. Inicialment s’adopta una aproximació monofàsica i s’entrenen models ANN per mapar mesures bàsiques de subestació a les tensions nodals. S’introdueix una avaluació bidimensional del rendiment que combina l’error absolut mitjà (MAE) i el coeficient R². Els estudis de cas en xarxes rurals i suburbanes mostren MAE típicament inferiors a 1 V, amb una major robustesa en xarxes de major dimensió.Posteriorment, la metodologia es compara amb altres models d’aprenentatge automàtic. Tot i que la precisió és comparable, les xarxes neuronals feed-forward (FFNNs) demostren una major escalabilitat i flexibilitat arquitectònica, fet que en justifica la selecció com a arquitectura ANNSE preferida.La contribució principal estén la metodologia a xarxes reals de BT trifàsiques de quatre conductors. Una arquitectura FFNN multinivell, amb subxarxes independents per a cada fase i el neutre, es combina amb un flux de potència probabilístic trifàsic. La validació amb dades reals d’un pilot confirma una predicció precisa de les tensions fase-terra, incloent-hi caigudes severes de tensió i elevacions del neutre, amb MAE inferiors a 0,3 V i fins a 0,2 V quan s’incorpora un dispositiu de mesura addicional de manera òptima.L’estudi final aborda la robustesa i els reptes de desplegament. Les anàlisis de sensibilitat quantifiquen l’impacte d’inexactituds del model de xarxa, l’evolució del sistema i els errors de mesura. Errors moderats en els paràmetres de línia, el creixement de la càrrega o la penetració fotovoltaica només afecten marginalment el rendiment, mentre que una assignació incorrecta de fases i mesures de tensió esbiaixades degraden significativament la precisió. L’Anàlisi de Sensibilitat Local mostra que les prediccions s’ancoren principalment a les mesures de tensió, generant patrons físicament interpretables.En conjunt, aquests estudis defineixen una metodologia coherent per desplegar estimadors d’estat basats en ANN com una eina escalable i rendible per a la monitorització de xarxes de BT. La tesi demostra que els ANNSEs, entrenats offline sobre bessons digitals amb dades generades per simulació, poden desplegar-se a la pràctica per millorar l’observabilitat i la fiabilitat de xarxes de BT actualment no monitoritzades.
  
• NOLASCO BENITEZ, EDITH: Evaluación de programas de electrificación rural desde un enfoque de sostenibilidad: Análisis del impacto del BID-FERUM II en Ecuador
  
  Autor/a: NOLASCO BENITEZ, EDITH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/02/2026
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL
  Resum de tesi: L’accés a l’energia és un factor clau per al desenvolupament econòmic i social, ja que promou la generació d’ingressos, contribueix a l’eradicació de la pobresa i millora la qualitat de vida. La seva importància ha estat reconeguda a escala global, especialment en iniciatives com l’Agenda 2030, que estableix com a prioritat garantir l’accés universal a una energia neta i moderna. Tanmateix, malgrat els avenços, milions de persones al món continuen sense accés als serveis elèctrics, concentrant-se principalment en zones rurals de països en desenvolupament. L’Àfrica és una de les regions més afectades, mentre que altres, com Amèrica Llatina, el Carib i l’Àsia Oriental, han assolit avenços significatius cap a l’accés universal. Factors com la pandèmia, la inflació i la crisi energètica mundial han limitat aquest progrés, afectant l’equitat i la sostenibilitat de l’accés elèctric.Davant d’aquest panorama, l’electrificació rural s’ha abordat mitjançant diverses estratègies tècniques, com l’extensió de la xarxa, sistemes autònoms i minixarxes. No obstant això, persisteixen reptes importants relacionats amb la sostenibilitat i l’eficàcia dels programes implementats. La necessitat d’avaluacions integrals ha impulsat el desenvolupament de marcs metodològics orientats a la sostenibilitat energètica.Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar un programa d’electrificació rural mitjançant una metodologia basada en un marc de sostenibilitat compost per cinc dimensions: tècnica, econòmica, social, ambiental i institucional. L’avaluació es desenvolupa a escala local, prenent com a cas d’estudi el Programa d’Electrificació Rural i Urbà-Marginal FERUM II, implementat a la província d’Esmeraldas, a l’Equador. A partir d’aquesta anàlisi territorial, s’identifiquen els aspectes clau per a l’avaluació d’aquest tipus de programes i es defineixen indicadors específics per mesurar el compliment d’objectius en cada dimensió. La proposta metodològica pretén oferir una guia pràctica, contextualitzada i replicable per a països en desenvolupament interessats a realitzar avaluacions rigoroses d’electrificació rural.La recerca s’estructura en diverses fases: primer, una revisió sistemàtica de la literatura per contextualitzar el problema i construir el marc teòric; després, el desenvolupament de la metodologia d’avaluació, aplicada al cas equatorià mitjançant entrevistes semiestructurades, qüestionaris i treball de camp en comunitats rurals. A través de l’anàlisi de les dades recopilades localment, es responen dues preguntes fonamentals: Quins elements s’han de considerar en avaluar programes d’electrificació rural? i Quins resultats sorgeixen de l’aplicació del marc de sostenibilitat al cas FERUM II?Els resultats preliminars mostren que el programa ha generat millores substancials en l’accés al servei elèctric i en la qualitat de vida de la població beneficiària a Esmeraldas. Això evidencia que el marc de sostenibilitat proposat permet capturar de manera integral els impactes multidimensionals de l’electrificació rural en contextos vulnerables. La dimensió econòmica presenta algunes debilitats, especialment pel que fa a l’impuls d’activitats productives i l’accés al crèdit. En canvi, la dimensió social reflecteix un impacte positiu, amb avenços en educació, comunicacions i seguretat. Des d’una perspectiva ambiental, s’observa una reducció en l’ús de combustibles fòssils gràcies a la incorporació d’electricitat de xarxa. Pel que fa al component institucional, tot i que el rendiment és generalment acceptable, s’identifiquen deficiències en la relació entre les empreses distribuïdores i les comunitats beneficiàries, especialment pel que fa a l’atenció a l’usuari i la comunicació.Paraules clau: electrificació rural, sostenibilitat energètica, avaluació de programes, accés a l’energia, desenvolupament social i econòmic, desenvolupament.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• ROSERO POZO, CARLOS ALBERTO: CONTRIBUTION TO THE DESIGN OF INSTRUMENTATION FOR THE SURFACE AND SUBSURFACE OF MARS
  
  Autor/a: ROSERO POZO, CARLOS ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 04/02/2026
  Director/a de tesi: DOMINGUEZ PUMAR, MANUEL MARIA | JIMENEZ SERRES, VICENTE
  Resum de tesi: La caracterització in situ de l’entorn atmosfèric i de la seva interacció amb les superfícies planetàries, així com de les propietats termofísiques d’aquestes superfícies, és essencial per comprendre els processos superfície–atmosfera, contribuir al desenvolupament de models climàtics predictius i permetre el disseny de sistemes d’exploració per a missions robòtiques i humanes. A Mart, aquestes mesures estan fortament condicionades per la baixa pressió atmosfèrica, els grans gradients de temperatura, amb missions sotmeses a estrictes limitacions de massa, potència i autonomia. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant l’anàlisi, el modelatge i la validació d’instrumentació i metodologies per a l’exploració de superfícies planetàries.La principal contribució d’aquest treball és l’adaptació i validació d’una estructura de sensor de vent com a sonda tèrmica esfèrica per a la caracterització de les propietats termofísiques de la regolita, basada en el concepte d’impedància tèrmica. Mitjançant la injecció d’una excitació tèrmica periòdica controlada i l’anàlisi de la resposta en temperatura en el domini de la freqüència, l’enfocament proposat permet l’obtenció de la conductivitat tèrmica i la difusivitat tèrmica. Es desenvolupa un model tèrmic analític i realista, que inclou paràmetres específics de la sonda per millorar el rendiment del sensor, juntament amb la implementació de tècniques de compensació de les pèrdues tèrmiques estructurals, fet que permet capturar l’espectre d’impedància tèrmica més representatiu en un rang de freqüències ampliat. La metodologia es valida experimentalment mitjançant mesures realitzades amb microesferes de vidre buides i el simulant MMS-2, aquest últim representatiu de condicions marcianes realistes, mostrant un bon acord amb instruments de referència.Addicionalment, aquesta tesi investiga el comportament tèrmic del sensor de vent marcià de l’instrument MEDA, amb èmfasi en les estructures de suport que interactuen amb l’atmosfera circumdant. El model tèrmic analític unidimensional utilitzat per descriure la resposta del sensor s’avalua mitjançant simulacions tridimensionals per elements finits sota condicions atmosfèriques de baixa densitat. S’analitza l’aplicabilitat de diferents correlacions de transferència de calor per convecció, mostrant que els efectes de rarefacció tenen un paper clau en estructures primes com els bond-wires. Els resultats confirmen la validesa de la formulació analítica simplificada i proporcionen una millor comprensió dels mecanismes de transferència de calor en sondes detecció de vent a Mart.En conjunt, aquest treball contribueix a millorar la fiabilitat de les mesures in situ i al desenvolupament de solucions compactes adequades per a la seva integració en mòduls d’aterratge, rovers i petites plataformes robòtiques per a futures missions de superfície a Mart o en altres cossos celestes.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN: Optimización bayesiana en técnicas machine Learning clásicas: redes neuronales y XGBoost y su aplicación como modelos predictores de diabetes en pacientes ecuatorianos
  
  Autor/a: BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 04/02/2026
  Director/a de tesi: MONLEON GETINO, ANTONIO | GIBERT OLIVERAS, CARINA
  Resum de tesi: El machine learning (ML) és una branca de la intel·ligència artificial que permet imitar les capacitats humanes, mitjançant diversos algorismes i tècniques que aprenen de les dades mitjançant processos d'aprenentatge (supervisat, no supervisat o per reforç) per a la presa de decisions amb una mínima intervenció humana. Els models clàssics de ML han generat grans resultats a l'automatització de processos de classificació i regressió en diverses àrees. Dins de la classificació, les xarxes neuronals artificials (ANN) han guanyat rellevància per la capacitat d'aprendre i modelar relacions no lineals complexes. De la mateixa manera, el model XGBoost basat en arbres de decisió ha demostrat una gran eficiència, velocitat, escalabilitat i rendiment, imposant-se en diverses competicions. D'altra banda, la inferència bayesiana ha proporcionat un marc probabilístic i revolucionari en les optimitzacions dels models de machine learning, amb la implementació de la incertesa en el procés d'estimació, combinant l'evidència amb les creences prèvies, amb la finalitat de reduir sobreajustaments i millorar les prediccions ajustant paràmetre.Aquesta investigació té com a objectiu optimitzar dues tècniques clàssiques de machine learning (xarxes neuronals artificials i XGBoost), per al cas de classificació mitjançant inferència bayesiana i construir un model de prevenció de diabetis per a la població equatoriana. L'estudi parteix d'una conceptualització teòrica i matemàtica de cada algorisme, seguida d'una anàlisi dels diversos punts d'intervenció, programació i implementació dels models bayesians amb tècniques d'estimació de cadenes de Markov Monte Carlo (MCMC) i inferència variacional (IV), validació mitjançant bases de dades públiques, implementació d'un sistema client-servidor com a predictors de diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional.Com a resultat, a les xarxes neuronals artificials (ANN) es va implementar un model bayesià en dos punts d'inferència. El primer va ajustar els paràmetres a cada pas de retropropagació; tot i això, es va presentar com una opció amb una sobrecàrrega computacional prohibitiva. Com a segona intervenció es va realitzar un ajustament sobre la funció dactivació a la capa final, obtenint resultats positius i viables computacionalment. Per al cas de XGBoost es van ajustar les prediccions a cada pas boosting abans de la vectorització, evidenciant una alta capacitat predictiva tant en l'ús de la tècnica de MCMC com a IV. La validació amb la base Pima Indians Diabetes i l'ús de diverses funcions de distribució van demostrar la robustesa i sensibilitat dels models implementats, mentre que la generalització i la consistència es va comprovar a través de l'aplicació en diverses bases de dades. En tots els casos, es van obtenir resultats superiors o iguals a lús del model tradicional, depenent de les característiques de les dades.Addicionalment, es va implementar una aplicació web (client-servidor) amb les propostes bayesianes, que permeten a l'usuari interactuar amb els models de forma fàcil i intuïtiva, amb opcions de càrrega de dades, configuració de paràmetres i distribucions de probabilitat, tècniques d'estimació (MCMC o IV), procés d'entrenament-validació o ús de model. L'aplicació de la proposta bayesiana a un cas real com és el cas de la predicció de la diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional, amb dades de pacients equatorians, va presentar resultats encoratjadors (accuracy=99.47%), convertint-se en el primer model predictor dels tres tipus de diabetis a nivell regional i nacional, confirmant que machine learning.
  

FOTÒNICA

• WRAGG, JOSEPH ALAN WINDLEY: Action Microspectroscopy for Nanophotonics
  
  Autor/a: WRAGG, JOSEPH ALAN WINDLEY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/02/2026
  Director/a de tesi: VAN HULST, NIEK | BOLZONELLO, LUCA
  Resum de tesi: Estimular un objecte i observar com respon constitueix la base del descobriment científic. Això és igualment cert per a gran part de la nanofotònica experimental, on un material és estimulat amb llum i observem com respon amb precisió nanomètrica. En aquesta tesi descric el desenvolupament d’un nou enfocament de la nanofotònica experimental: la Microspectroscòpia d’Acció.L’exploració de com interactuen la llum i la matèria és clau per comprendre i, posteriorment, aprofitar les propietats de la matèria. Per exemple, els materials de captació de llum requereixen una comprensió profunda de la seva interacció amb l’energia per tal d’enginyar una combinació òptima d’absorció de llum i la conversió subseqüent en càrrega. La síntesi de nous materials optoelectrònics amb propietats exòtiques necessita tècniques d’alta precisió per observar aquestes propietats en funcionament i les conseqüències inesperades que poden tenir. A mesura que la frontera tecnològica s’endinsa cada vegada més en la nanoescala, cal desenvolupar enfocaments que permetin explorar la matèria a la mateixa escala per tal de mantenir el ritme.La Microspectroscòpia d’Acció és una plataforma d’espectroscòpia d’excitació per transformada de Fourier dissenyada per diagnosticar, des del punt de vista energètic, espacial i temporal, l’estat excitat en sistemes atòmics. El seu desenvolupament es va dur a terme per etapes, cadascuna avaluada en un capítol d’aquesta tesi. En primer lloc, vaig demostrar que la resposta espectral de nombroses molècules individuals en una imatge de camp ampli es podia adquirir simultàniament, fet que va permetre combinar informació espacial i espectral amb una precisió limitada únicament per la difracció.El segon pas va consistir a centrar-se en el resultat de l’estat excitat en un semiconductor bidimensional, WSe₂. Mitjançant l’estudi de la resposta del material en fluorescència i fotocorrent, va ser possible determinar quins estats excitònics (electrons excitats lligats a forats positius) tenien més probabilitats de conduir a la conversió en càrrega i quins eren més propensos a tornar a alliberar la seva energia en forma de fotó.Finalment, en combinar el detall espacial amb la resolució temporal en la detecció de fotocorrent, demostro que es pot mesurar la transferència d’energia específica dels excitons en materials. Obtingo mesures bomba-sonda espacialment resoltes d’estats excitònics en WSe₂, amb vista a una espectroscòpia electrònica bidimensional amb resolució espacial.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA: On families of prime ideals with an unbounded minimal number of generators in a three-dimensional power series ring
  
  Autor/a: GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 09/02/2026
  Director/a de tesi: PLANAS VILANOVA, FRANCESC D'ASSIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l'existència de famílies d'ideals primers en l'anell de sèries de potències k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat.Comencem estudiant en profunditat els resultats de Moh en aquesta àrea. Tornem a provar i generalitzem un resultat de Moh que proporciona una cota inferior per al nombre mínim de generadors d'un ideal a k[[x,y,z]]. En fer-ho, demostrem que el nombre mínim de generadors de l'ideal primer P3 de Moh pot disminuir depenent de la característica del cos k. Aquest resultat contradiu una afirmació prèvia de Sally i deixa com a problema obert la cerca de famílies d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat quan la característica de k és diferent de zero.El resultat principal d'aquesta tesi és la construcció d'una nova família d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat, descrita explícitament, llevat coeficients constants, la qual millora tots els resultats anteriors. La construcció i l'anàlisi d'aquestes famílies depèn de la teoria de semigrups numèrics i de l'estudi de matrius binomials.Primer estudiem el semigrup numèric S generat per tres nombres naturals consecutius, a,a+1,a+2. Definim i caracteritzem el conjunt d'elements les factoritzacions dels quals tenen totes la mateixa longitud, ULF(S). Proporcionem una descripció explícita dels seus conjunts de factorització i una partició natural basada en la longitud i el denumerant. A més, mitjançant l'ús de conjunts d'Apéry i elements de Betti, som capaços d'estendre alguns d'aquests resultats a qualsevol semigrup numèric general G. Aquests resultats vinculen les propietats estructurals de S directament amb els ideals definidors dels anells de semigrup k[t^a,t^b,t^c], connectant la teoria de factorització i els conjunts minimals de generadors dels ideals primers corresponents.A més del nostre estudi concret sobre el semigrup numèric S, treballem amb matrius binomials. Obtenim fórmules tancades per a determinants binomials i calculem bases per als nuclis per l'esquerra de certes matrius binomials. A més, proporcionem una demostració alternativa de la positivitat dels determinants binomials, demostrada originalment per Gessel i Viennot.Finalment, presentem la nostra nova família d'ideals primers amb un nombre mínim de generadors no acotat a k[[x,y,z]], on k és un cos de característica zero. Aquests ideals primers s'obtenen com el nucli d'un homomorfisme d'àlgebres quasi-monomial.Proporcionem una descripció dels seus conjunts minimals de polinomis generadors, llevat coeficients constants. L'avantatge de la nostra família respecte a treballs anteriors és la descripció explícita dels conjunts minimals de generadors i la simplicitat dels exponents de la presentació monomial.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• MUÑOZ GALAN, HELENA: Sensor design and development for autonomous devices for disease diagnosis and therapy
  
  Autor/a: MUÑOZ GALAN, HELENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 04/02/2026
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | PÉREZ MADRIGAL, MARIA DEL MAR
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda els principals reptes en la gestió de la diabetis mitjançant la integració de materials sostenibles, sistemes de monitoratge no invasiu i tecnologies avançades d’alliberament d’insulina dins d’un marc unificat. La diabetis mellitus és un trastorn metabòlic crònic que requereix monitoratge continu de la glucosa i una administració precisa d’insulina per mantenir el control glucèmic i reduir complicacions. Responent a aquestes necessitats, la tesi es divideix en tres aportacions principals.En primer lloc, es millora un dispositiu previ de monitoratge no invasiu de glucosa incorporant polietilè de baixa densitat (LDPE) reciclat en el disseny del sensor. L’ús de LDPE reciclat incrementa la sostenibilitat, l’eficiència econòmica i la compatibilitat ambiental sense comprometre’n el rendiment, demostrant la viabilitat de reutilitzar residus plàstics en tecnologies biomèdiques.En segon lloc, la recerca desenvolupa noves estratègies per a l’alliberament controlat d’insulina mitjançant hidrogels sensibles a estímuls. Es van crear hidrogels basats en àcid poli(γ-glutàmic) i polietilenglicol (PEG) multibraç capaços de proporcionar una alliberació sostinguda i regulable. La incorporació del polímer conductor PEDOT permet un alliberament elèctric i sota demanda, oferint una alternativa mínimament invasiva als mètodes tradicionals.Finalment, s’investigaren les propietats nanomecàniques dels hidrogels de PEG multibraç utilitzant un sensor optomecànic amb microcantilever, aportant informació clau sobre el seu comportament estructural, estabilitat i rendiment a llarg termini.En conjunt, aquestes aportacions constitueixen una estratègia completa per avançar en la gestió de la diabetis mitjançant solucions biomèdiques sostenibles i plataformes intel·ligents d’alliberament terapèutic.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• CASTRO CARRASCO, REBECA IGNACIA: Characterization of sulfate-reducing biofilms using an amperometric printed H₂S sensor
  
  Autor/a: CASTRO CARRASCO, REBECA IGNACIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 04/02/2026
  Director/a de tesi: GABRIEL BUGUÑA, GEMMA | GUIMERÀ VILLALBA, XAVIER
  Resum de tesi: Una comprensió completa dels processos sulfidogènics en bioreactors continua sent limitada a causa de la poca disponibilitat d’eines per a avaluar l’activitat sulfatoreductora de la biomassa immobilitzada. Per abordar aquesta limitació, el present treball es basa en el desenvolupament d’alternatives adequades per a la caracterització de biomassa sulfatoreductora mitjançant microsensors electroquímics. Per a això, es va desenvolupar un bioreactor de cel·la de flux per a la monitorització en temps real emprant biomassa artificialment immobilitzada, en substitució de la immobilització natural derivada d’exopolisacàrids. Les avaluacions físiques i biològiques van permetre identificar una matriu polimèrica capaç de preservar l’activitat sulfatoreductora, garantint al mateix temps una retenció microbiana adequada i una integritat estructural; a més, es va avaluar un conjunt de condicions operatives per generar perfils detallats de producció d’H₂S en el bioreactor de cel·la de flux. Paral·lelament, es va fabricar un microsensor d’H₂S imprès, mitjançant tecnologia inkjet printing, utilitzant com a substrat tereftalat de polietilè, imprimint amb tintes de plata i or, i realitzant una modificació amb nanotubs de carboni reforçats amb alcohol polivinílic i clorur de polidialildimetilamoni, que promou la dispersió de la tinta, l’adhesió i l’estabilitat mecànica. La formulació optimitzada va proporcionar estabilitat operativa a llarg termini, respostes lineals en diferents medis i un rendiment comparable al de microsensors comercials, malgrat una disminució inicial de la sensibilitat. A més, l’estudi va avaluar el comportament operatiu de grànuls artificials sulfatoreductors en reactors de columna i de tanc agitat tractats, demostrant altes eficiències d’eliminació de sulfat a càrregues moderades, una estabilitat superior en configuracions de columna, acumulació d’àcids grassos volàtils associada a l’oxidació incompleta del glicerol i l’eficàcia d’una estratègia de bioreforç basada en bacteris sulfatoreductors acetat-oxidants immobilitzats en grànuls artificials. Finalment, la plataforma integrada es va validar per a l’anàlisi de la producció d’H₂S en biopel·lícules reductores de sulfat immobilitzades, combinant el bioreactor de cel·la de flux amb microsensors impresos per a la monitorització simultània i in situ d’H₂S i pH. L’adquisició de dades va revelar marcats gradients d’H₂S impulsats per limitacions de transferència de matèria i dispersió hidrodinàmica, mentre que els elèctrodes impresos van mostrar respostes amperomètriques lineals i un rendiment estable durant operacions prolongades, confirmant així l’idoneïtat de la plataforma proposada per a la caracterització d’alta resolució i en temps real de biopel·lícules sulfidogèniques.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• GONZÁLEZ SÁNCHEZ, BELÉN: Pavimentos de yeso: de la tradición al presente
  
  Autor/a: GONZÁLEZ SÁNCHEZ, BELÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/01/2026
  Data de FINAL de diposit: 09/02/2026
  Director/a de tesi: ROSELL AMIGÓ, JUAN RAMON | NAVARRO EZQUERRA, MARIA ANTONIA
  Resum de tesi: L’arquitectura tradicional es caracteritza per la utilització de tècniques adaptades a l’entorn geogràfic, mitjançant l'ús de materials de proximitat. En la meitat est de la Península Ibèrica, trobem que un dels materials més abundants i versàtils per al desenvolupament del seu patrimoni és el guix, en múltiples formes i usos, donant lloc a una arquitectura senzilla i plena de matisos. Malgrat la humilitat del guix com a material tradicional, la seva adaptabilitat ha permès utilitzar-lo en múltiples sistemes constructius com per exemple en la formació de forjats, escales interiors, murs portants, revestiments interiors i exteriors, paviments, decoracions, motllures en cornises, etc.No obstant això, en la construcció del segle XX i principis del segle XXI no sembla que existeixi lloc per a aquesta tradició constructiva tan important, i la seva utilització ha passat a un segon pla en favor dels nous sistemes constructius i materials industrialitzats. En l'actualitat, l'ús més estès per al guix, com a conglomerant, està vinculat a la producció de prefabricats, i a la realització de revestiments interiors i decoracions.De tots els sistemes constructius tradicionals on s’ha pogut evidenciar la utilització del guix com a conglomerant, els paviments, continus o discontinus, són els menys reconeguts. Al llarg de la història, existeixen petites referències sobre la utilització de paviments de guix, algunes d'elles imprecises, que mostren la seva utilització al llarg dels segles i les civilitzacions, però sense arribar a suposar una troballa de gran importància dins del conjunt monumental. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral es aprofundir en el coneixement de l'obtenció del guix tradicional, a partir de l'estudi teoricopràctic del procés de transformació per calcinació de la pedra d’algep, per a poder arribar a proposar una solució constructiva, compatible amb els sistemes tradicionals, per a paviments continus de guix. La metodologia utilitzada parteix d'una revisió bibliogràfica àmplia, on es recull la transformació i obtenció del conglomerant de guix tradicional, a partir de la formació de la pedra d’algep, la incorporació d'additius al conglomerant de guix i la seva aplicació com a paviment. També es recullen les característiques i prestacions que actualment es requereixen per a donar conformitat a un paviment continu. A partir d'aquesta cerca documental, s’han realitzat dues campanyes experimentals. La primera, desenvolupada en camp, ha permès comprendre millor els processos de transformació de la pedra de d’algep a conglomerant en una situació real, a través de la monitorització de 4 forns de guix experimentals, situats a Catalunya i Aragó. Gràcies a aquests treballs, ha estat possible demostrar que la cocció de la pedra d’algep es realitza a alta temperatura, amb valors que oscil·len entre 800 i 1.000 °C encara que poden arribar a superar-se aquests valors de manera puntual. La segona, desenvolupada en laboratori, ha permès reproduir, mitjançant un prototip experimental, un paviment continu de guix, compatible amb els sistemes tradicionals, però constructivament viable amb materials comercials i que compleix les exigències normatives vigents.