ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• ALLKA, XHENSILDA: Enhancing Data Quality in IoT Monitoring Sensor Networks
  
  Autor/a: ALLKA, XHENSILDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/10/2025
  Data de lectura: 30/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala C6-E101
  Director/a de tesi: BARCELÓ ORDINAS, JOSE MARIA | GARCÍA VIDAL, JORGE
  Resum de tesi: En els darrers anys, el desenvolupament tecnològic i l'augment del nombre de cotxes, entre altres factors, han influït en els nivells de contaminació atmosfèrica. Aquest augment dels nivells també ha augmentat la necessitat de monitoritzar-los, ja que estan directament relacionats amb la salut humana i l'economia. Per controlar la contaminació atmosfèrica, el govern ha desplegat estacions de monitorització precises, que són cares de desplegar i mantenir. A causa del seu cost, no estan àmpliament distribuïdes. Tanmateix, com que la contaminació atmosfèrica pot canviar en distàncies curtes, la distribució d'aquestes estacions pot ser insuficient. Recentment, ha sorgit una solució: l'ús de sensors de baix cost (LCS), que proporcionen una cobertura més àmplia a un cost molt menor. Tanmateix, aquests LCS tenen un inconvenient: la qualitat de les dades que proporcionen és deficient.La recerca actual en aquest camp ha utilitzat models d'aprenentatge automàtic (ML) per calibrar aquests LCS, millorant així la qualitat de les dades que proporcionen. En una xarxa de monitorització de l'Internet de les Coses (IoT), la qualitat de les dades està estretament associada amb els processos de presa de decisions. Aquesta tesi se centra en millorar la qualitat de les dades proporcionades pels LCS des de dues perspectives: millorar el rendiment de calibratge i detectar anomalies i valors atípics. L'objectiu d'ambdues perspectives és garantir la precisió i la fiabilitat de les dades.La primera part de la tesi se centra en la millora de les dades calibrades proporcionades pels LCS i la detecció de la deriva conceptual i l'actualització dels paràmetres del model de calibratge actual de manera que s'adapti a les noves condicions. Estem millorant la qualitat de les dades calibrades implementant un enfocament basat en patrons de model. Els nostres mètodes proposats, Temporal Pattern Based Denoising (TPB-D) i Temporal Pattern Based Calibration (TPB-C), milloren la qualitat de les dades calibrades. Atès que les condicions ambientals estan subjectes a canvis amb el temps, és essencial actualitzar els paràmetres del model de calibratge. Vam proposar Window-based Uncertainty Detection and Recalibration (W-UDDR), un sistema capaç de detectar la presència de deriva conceptual (és a dir, canvis ambientals).La segona part de la tesi se centra en la fiabilitat de les dades. Els sensors, independentment del seu cost, sovint són propensos a irregularitats com ara valors atípics, anomalies o deriva, que poden ser causades per diversos factors. És crític identificar aquestes irregularitats, ja que les dades s'incorporaran a l'entrenament del model relacionat amb altres tasques. En aquesta tesi, s'han examinat tres escenaris diferents. El primer està relacionat amb la detecció de valors atípics a la vora. En aquest cas, hem proposat el marc de treball Edge Streaming Outlier Detection (ESOD). ESOD és un marc de treball senzill i lleuger que pot identificar valors atípics a la vora amb una quantitat limitada de memòria. El sistema ofereix dos enfocaments: en temps real i gairebé en temps real. L'enfocament gairebé en temps real implica retards menors en la presa de decisions. El segon enfocament està relacionat amb la detecció d'irregularitats més complexes, com ara anomalies en un sensor determinat. Aquest escenari es diferencia del primer en què ofereix capacitats de detecció d'anomalies fora de línia. Hem proposat la detecció d'anomalies de l'autocodificador recurrent de correlació espaciotemporal (STC-RAAD), que ha demostrat un rendiment satisfactori. Cal destacar que el tercer escenari es refereix a la detecció i localització d'anomalies en una xarxa de sensors. Això és de particular rellevància en escenaris on la identificació i la ubicació precisa de la font d'una anomalia són crucials. Proposem un mètode de detecció d'anomalies d'autocodificadors recurrents d'atenció basat en patrons (PARAAD) dissenyat per detectar i localitzar anomalies en sensors.
  
• BANCHELLI GRACIA, FABIO FRANCISCO: Evaluation and methods to increase efficiency of HPC systems with different maturity levels
  
  Autor/a: BANCHELLI GRACIA, FABIO FRANCISCO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/11/2025
  Data de lectura: 18/12/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: C6-E106
  Director/a de tesi: MANTOVANI, FILIPPO | GARCIA GASULLA, MARTA
  Resum de tesi: La Computació d'Alta Rendiment (HPC) ha entrat en una era de creixent diversitat i complexitat arquitectònica, amb sistemes que van des de prototips experimentals fins a màquines de producció a gran escala. Aquesta evolució presenta un repte fonamental: com avaluar de manera consistent el rendiment, l'escalabilitat i l'eficiència a través de plataformes amb diferents nivells de maduresa tecnològica. Els mètodes d'avaluació tradicionals, tot i ser efectius per a sistemes completament desplegats, sovint no són suficients quan s'apliquen a prototips en etapes primerenques on les piles de programari estan incompletes o el maquinari encara està en desenvolupament.Aquesta tesi proposa i desenvolupa una metodologia d'avaluació integral capaç d'abordar aquests reptes. L'enfocament ofereix una perspectiva en múltiples capes sobre el rendiment i està estructurat al voltant de tres nivells complementaris: micro-benchmarks, benchmarks estàndard de HPC i aplicacions científiques completes. S'introdueixen els Nivells de Preparació Tecnològica (TRL) com a concepte orientador, permetent que la metodologia s'adapti segons la maduresa del sistema en estudi. En nivells alts de TRL, la metodologia permet avaluacions comparatives de supercomputadores de producció, mentre que en nivells baixos de TRL, ajuda a identificar coll d'ampolla i oportunitats d'optimització en les primeres etapes del cicle de disseny.La tesi contribueix tant amb eines conceptuals com pràctiques. Formalitza models de rendiment i eficiència (incloent Roofline, Top-Down i mètriques d'eficiència) i demostra el seu ús a través de múltiples arquitectures. A més, amplia les capacitats de traçabilitat i monitoratge per a processadors emergents, introdueix mètodes per accedir i interpretar comptadors de maquinari en arquitectures noves com \riscv, i avalua la integració de maquinari experimental a través de Vehicles de Desenvolupament de Programari (SDVs) i emulació basada en FPGA. Aquestes eines es validen a través d'estudis de cas en sistemes de producció, com la supercomputadora MareNostrum 5 i altres clústers de HPC desplegats al Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC), així com en prototips de projectes europeus, com EPAC.Els resultats mostren que la metodologia proposada proporciona informació útil en tots els nivells de maduresa: des de guiar el co-disseny de maquinari i programari en processadors en etapes primerenques fins a permetre comparacions de rendiment reproductibles en sistemes pre-exascale. Més enllà de l'avaluació, proporciona retroalimentació valuosa per a arquitectes de maquinari, desenvolupadors de programari de sistema i científics d'aplicacions per igual. En tancar la bretxa entre prototips de baix TRL i sistemes de HPC llestos per a producció, aquest treball contribueix a construir un marc consistent per a avaluar i millorar l'eficiència de les futures supercomputadores europees i globals.
  
• BARRERA HERRERA, JAVIER ENRIQUE: Improving Time Predictability and Code Coverage of Embedded GPUs for Real-Time Systems
  
  Autor/a: BARRERA HERRERA, JAVIER ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/11/2025
  Data de lectura: 23/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: CAZORLA ALMEIDA, FRANCISCO JAVIER | KOSMIDIS, LEONIDAS
  Resum de tesi: Aquesta Tesi aborda reptes existents en l'adopció de GPUs en sistemes encastat crítics (CES), concretament la predictibilitat temporal i la cobertura de codi. Els diferents camps que implementen CES afegeixen constantment funcions basades en intel·ligència artificial (IA), com la conducció autònoma, que exigeixen un alt rendiment. Els sistemes en xip multiprocessador (MPSoC) són utilitzats per a proveir aquest rendiment en estar equipats amb acceleradors, sent les unitats de processament gràfic (GPUs) una opció habitual. No obstant això, els CES han de superar un rigorós procés de verificació i validació (V&V), garantint un cert nivell de determinisme del temps d'execució (ETD). L'ús de diverses tasques per a augmentar la utilització general introdueix conflictes en els recursos compartits, la qual cosa introdueix variabilitat. Per a garantir ETD, la variabilitat del temps ha de mitigar-se o rastrejar-se i controlar-se. Un altre repte per a l'adopció de GPU en CES és que el procés de V&V exigeix proves de l'exhaustivitat de la fase de proves, per a això s'utilitza la cobertura de codi com a indicador de qualitat. No obstant això, la cobertura de codi, tal com s'entén tradicionalment per a CES seqüencials, no cobreix tots els escenaris possibles en els quals podria executar-se un fil de GPU.Per a CES de baixa criticitat i criticitat mixta, sostenim que les tasques poden compartir la cache d'últim nivell (LLC) si es proveeix de suport maquinari per al rastreig de conflictes. Entendre com les tasques competeixen entre si permet als desenvolupadors de CES equilibrar el rendiment i la predictibilitat. En el cas dels CES d'alta criticitat, és comú utilitzar particionament de LLC, permetent a les tasques accedir a LLC sense sofrir conflictes; no obstant això, les tasques poden sofrir una pèrdua de rendiment per falta de recursos. En aquesta Tesi proposem els comptadors de degradació, una tècnica que realitza un rastreig exhaustiu de quant s'ha degradat cada tasca fins a la seva expulsió de la LLC, quantificant el seu impacte en el CES. Finalment, avaluem l'ús de la funció Multi-Instance GPU (MIG) de NVIDIA com a mitjà per a millorar el ETD en CES d'alta criticitat.La cobertura de codi s'utilitza com a indicador de qualitat de les proves per a demostrar l'exhaustivitat requerida pel procés de V&V. No obstant això, el concepte tradicional ignora la dimensió de fils de les GPU. Els fils tenen regions privades de memòria, així com regions compartides a diferents nivells. Això implica que els errors que són innocus per a un fil són potencialment perjudicials per a un altre, per la qual cosa no cobreix tots els casos possibles en els quals poden executar-se els fils de la GPU. En aquesta tesi, proposem l'ús de la cobertura de sentències per fil (PTSC), que realitza un rastreig de la cobertura de codi a nivell de fil. Amb la finalitat de mitigar les sobrecàrregues causades per PTSC, també es proposen variants que apliquen diferents optimitzacions ortogonals. Finalment, avaluem els possibles beneficis d'utilitzar suport maquinari per a PTSC, mitigant el consum de memòria de PTSC, així com l'impacte en el temps d'execució en la fase de desplegament.En resum, aquesta tesi avança en l'estat de l'art en l'adopció de GPUs en CES. La proposta de suport maquinari per al rastreig de conflictes i l'avaluació de MIG de NVIDIA, com a mitjans per a millorar ETD, afronta de manera eficaç el desafiament de la predictibilitat en LLC compartida. La proposta de PTSC en programari proporciona als dissenyadors de CES una visió completa de l'execució per a GPUs disponibles en el mercat. L'ús de suport maquinari per a PTSC mitiga les sobrecàrregues de PTSC en la fase de desplegament, mentre que les diferents tècniques de compressió redueixen el volum de la informació durant la fase de prova sense pèrdua de dades. Per tant, aquesta tesi proporciona mitjans per a afrontar els reptes de la predictibilitat temporal i la cobertura de codi en GPUs en CES.
  
• GIESEN LEÓN, JEREMY JENS: Modeling and Optimization of Timing Interference for Time Critical Systems on Multicore COTS Platforms
  
  Autor/a: GIESEN LEÓN, JEREMY JENS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/11/2025
  Data de lectura: 15/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: MEZZETTI, ENRICO | CAZORLA ALMEIDA, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: Els sistemes empotrats de temps real crítics són essencials en sectors com l’automoció, l’aeronàutica, etc. Han de garantir un comportament determinista i certificable en les pitjors condicions. A mesura que la funcionalitat creix (fusió de sensors, IA, etc.), els uniprocessadors esdevenen insuficients, fet que impulsa l’adopció de multinuclis comercials. Tanmateix, els recursos compartits introdueixen interferències temporals que amenacen la previsibilitat i compliquen la certificació, especialment en dissenys heterogenis amb travessers, ponts i memòria jeràrquica.Aquesta tesi fa avançar la previsibilitat temporal en multinuclis complexos mitjançant tres pilars: observabilitat estandarditzada del maquinari, modelització de la contenció i optimització a nivell de sistema. Junts formen un camí coherent i auditable des de mesures de baix nivell fins a decisions de disseny.Primer, s’introdueixen marcs d’observabilitat que combinen comptadors locals amb traçat a nivell de sistema. Correlacionen esdeveniments de maquinari amb fases de tasques, reconstrueixen la planificació i la contenció entre nuclis i interconnexions, i estandarditzen configuració i interpretació entre dispositius heterogenis. Les mesures s’atribueixen a tasques (excloent l’activitat del sistema operatiu), tenen sobrecàrrega limitada i generen seqüències d’accés ordenades que conserven l’estructura temporal. Amb taules de latència per a memòries i ponts, aquests artefactes fan mesurables els fenòmens temporals i permeten calibrar models conservadors.Segon, es desenvolupen models de contenció basats en traces reals. Les tècniques tradicionals de recompte d’accessos són massa conservadores per a interconnexions paral·leles. Les tècniques sensibles a la seqüència aprofiten l’ordre de les peticions per eliminar solapaments inviables i ajustar marges. Es proposa ASCOM, un marc escalable que equilibra precisió i eficiència mitjançant aparellament compositiu i segmentació de traces llargues. Es deriven límits superiors i inferiors per quantificar marges, i s’hi afegeix consciència de pont per capturar travessies entre clústers i asimetries de memòria remota. En sistemes amb un o més travessers, l’anàlisi sensible a la seqüència ofereix límits més ajustats i fiables, mantenint-se viable a escala industrial.Tercer, s’analitza com la modelització orienta la col·locació de codi i dades en memòries heterogènies. La viabilitat considera capacitat i compatibilitat; la localitat i les latències no uniformes es capten amb models calibrats. L’exploració mostra gran sensibilitat a la col·locació: amb càrregues i calendaris idèntics, un canvi de mapeig pot duplicar la contenció del temps de referència per travessies de pont, asimetries o efectes de port. Els factors arquitectònics determinen la interferència en el pitjor cas, fent de la col·locació un paràmetre de disseny clau.Un flux de treball complet aplica aquestes idees. Les traces es capturen sobre maquinari industrial, es processen en seqüències d’accés ordenades i alimenten l’anàlisi sensible a la seqüència. Les campanyes empíriques construeixen taules de latència per a memòries i ponts. Amb aquestes dades calibrades, el model estima la contenció i el retard total per a diferents col·locacions.Els resultats mostren que una anàlisi de contenció robusta en multinuclis comercials és factible quan: (i) s’observen els senyals adequats amb instrumentació estandarditzada i poc intrusiva; (ii) els models tenen consciència de seqüència i pont amb marges explícits; i (iii) els resultats guien la col·locació amb coherència entre localitat i capacitat. Combinant instrumentació conscient del maquinari, modelatge realista i mapatge basat en contenció, la tesi ofereix un marc pràctic per millorar la previsibilitat temporal i reduir la bretxa entre les expectatives de certificació —traçabilitat, explicabilitat i repetibilitat— i el comportament de les interconnexions i memòries heterogènies en multinuclis actuals.
  

ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT

• CASTELLARNAU VISUS, MARIA ANGELES: Cosecha de lo invisible. Paisaje de agua en la Val de Ayerbe
  
  Autor/a: CASTELLARNAU VISUS, MARIA ANGELES
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA, ENERGIA I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/09/2025
  Data de lectura: 09/01/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc. Técnica Sup. Arquitect) - Pl.Baja - S.Grados Av. Diagonal, 649 - 08028 - BCN (Videoconf: https://meet.google.com/vfh-ownh-czn; Inicio: 12:00 h)
  Director/a de tesi: CUCHÍ BURGOS, ALBERTO
  Resum de tesi: En un context de crisi ambiental evidenciat en la pèrdua de biodiversitat, la sequera, la percolació en les estructures funcionals dels paisatges productius, l'escalfament global i les tendències a posicions d'irreversibilitat; de crisi social que delata la forta despoblació de les zones rurals , el desequilibri, la pèrdua d'estructura social comunitària, i la pèrdua de vincle de les persones amb el medi natural. I de crisi econòmica derivant en una pèrdua d'usos del sòl, els canvis de sistema de propietat, la fragilitat de les activitats agrícoles i ramaderes cada vegada més sotmeses als costos d'industrialització i inputs del sector, i les tensions dels mercats de producció i distribució d'aliments. Els territoris de l'interior del nord-est peninsular es veuen llançats a una vulnerabilitat ambiental i social crítica que posa en escac la la sostenibilitat de l'habitabilitat en aquests territoris i la seva funcionalitat sistèmica com a territoris productors de recursos i aliments.La present recerca té com a objectiu, a través de l'anàlisi de la gestió dels fluxos materials en els paisatges culturals de la zona pre-pirinenca d'Osca, trobar les claus que en la interrelació entre arquitectura i agricultura delaten les estratègies que possibiliten a l'ésser humà organitzat en societat habitar aquests els territoris àrids.L'anàlisi sistèmica de la matriu biofísica sobre la qual societats preindustrials organitzades en comunitat gestionen els recursos per a habitar el territori llança els fonaments de gestió de recursos materials que possibiliten la sostenibilitat dels sistemes productius i per tant de l'habitabilitat en aquests territoris.Conèixer i entendre els principis fonamentals que regeixen el funcionament sistèmic de les dinàmiques d'intercanvis micro sistèmics i macro sistèmics i de gestió dels recursos materials que han aplicat les societats preindustrials , permetrà desenvolupar estratègies per a la consecució d'habitabilitat en aquests territoris , i en territoris amb matriu biofísica i climàtica similar, en un escenari post-*oil.La present recerca analitza aquesta gestió en l'àmbit de la *val de *Ayerbe, un territori eminentment agrícola típic *pre-pirinenc d'Osca. D'aquesta anàlisi de la matriu biofísica , el grup social preindustrial i la seva estructura i les seves dinàmiques de gestió comunitària i les estratègies de gestió d'aigua i sòl es depuren unes estratègies tecnològiques que permeten mantenir la viabilitat d'habitar aquests territoris.La metodologia emprada consisteix en l'estudi cartogràfic,l'entrevista, l'estudi d'un *amillaramiento de l'any 1856,l'anàlisi dels reglaments interns de les comunitats de regants, el treball de camp i l'estudi de cas dels diferents sistemes de gestió del sòl i del reg.Els resultats de la recerca descriuen aquestes tecnologies de modelatge del sistema hidrològic natural i de la geomorfologia del sòl, que es despleguen en uns sistemes de collita d'aigua i sòl i de reg que regeixen com a lleis fonamentals al construcció dels paisatges culturals d'aquest territori. Així doncs es descriuen les tecnologies d'inundació, infiltració, drenatge, escorrentia, captació, conducció, decantació, magatzematge, evapotranspiració, *aterrazado,etc. que persegueixen la reposició de nutrients, el manteniment de la fertilitat del sòl, eviten l'erosió, optimitzen l'obtenció d'aigua, adaptades al règim de pluges local, i als cicles i maneig dels cultius i a l'estructura del sòl.En conclusió les estratègies tecnològiques detectades es regeixen per uns fonaments basats en les lleis de la naturalesa adaptades a aquest clima i a aquesta *matríz biofísica i per tant són susceptibles de reconsiderar-se per al desenvolupament d'estratègies de gestió dels fluxos dels recursos materials no basades en l'ús de combustibles fòssils en el futur.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• RAMIREZ PEREZ, ALEXIS JOHARIV: Comportamiento a flexión y cortante de un tablero continuo de vigas pretensadas con tendones de polímeros reforzados con fibras (FRP)
  
  Autor/a: RAMIREZ PEREZ, ALEXIS JOHARIV
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2025
  Data de lectura: 12/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C1-002
  Director/a de tesi: OLLER IBARS, EVA MARIA | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
  Resum de tesi: La durabilitat de les estructures de formigó armat es veu compromesa principalment per la corrosió de l’acer, la qual cosa genera costos de manteniment elevats i redueix la seguretat estructural. Els polímers reforçats amb fibres (FRP) constitueixen una alternativa de gran interès, ja que ofereixen una elevada resistència mecànica i no són susceptibles a la corrosió. No obstant això, la seva aplicació com a armadura activa en elements pretensats continus continua sent molt limitada, a causa de la reduïda recerca experimental sobre les seves prestacions estructurals i a l’absència de criteris normatius específics.L’objectiu principal d’aquesta tesi és analitzar el comportament a flexió i tallant d’un pont continu de dos vans a escala 1/3, construït amb bigues prefabricades pretensades i tauler superior formigonat in situ, emprant tendons de polímers reforçats amb fibra de carboni, “CFCC”, com a armadura activa. La investigació es va organitzar en tres fases: (1) caracterització de barres de fibres de carboni (CFRP), fibres de vidre (GFRP) i tendons CFCC, seleccionant-se aquests darrers per la seva idoneïtat per al pretensat; (2) assaig a flexió aplicant una càrrega puntual creixent al centre d’un van, per estudiar el comportament en servei i en estat límit últim; i (3) assaig a tallant al van 2, amb càrrega puntual a 1.6 m del recolzament extrem, per avaluar la resistència a tallant, l’eficàcia de l’armadura transversal de GFRP i la influència del pretensat amb CFCC.Els resultats es van comparar amb simulacions numèriques mitjançant el programa d’elements finits CONS i amb el model analític CCCM adaptat a tendons FRP. Els assaigs van mostrar que els tendons CFCC van assolir tensions del 62–76% de la seva resistència última sense lliscaments als ancoratges en l’assaig a flexió, confirmant-ne la fiabilitat com a armadura activa. La fallada va estar governada per la ruptura a tallant a la interfície biga–tauler. En tallant, es va assolir la càrrega última, després de la fissuració diagonal característica i la redistribució progressiva d’esforços entre vans, evitant-se la fallada a tallant mitjançant un reforç posterior a l’assaig a flexió, previ a l’assaig a tallant.L’aportació global de la tesi consisteix a generar la primera evidència experimental, analítica i numèrica integral sobre un pont continu pretensat amb CFCC. Les troballes reforcen la confiança en l’ús de FRP en estructures de formigó i obren noves línies de recerca cap a l’optimització del reforç transversal i la seva futura incorporació normativa.
  
• VALVERDE BURNEO, DAVID ENRIQUE: Desarrollo de nuevos materiales cementicios multifuncionales
  
  Autor/a: VALVERDE BURNEO, DAVID ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/10/2025
  Data de lectura: 19/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C1-002
  Director/a de tesi: SEGURA PEREZ, IGNACIO | GARCIA TRONCOSO, NATIVIDAD LEONOR
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral s'enfoca en el desenvolupament de materials de ciment multifuncional, integrant resistència estructural amb capacitats d'autodetecció mitjançant la piezoresistividad, a més d'afegir la capacitat de dissipació d'energia de deformació mitjançant els cossos auxètics. La investigació explora la integració de fibres conductores i estructurals en matrius cimentícies, això sumat a l'ús de tècniques de fabricació com la impressió 3D i l'ús de silicones flexibles per obtenir motlles amb arquitectures complexes. L'objectiu és obtenir materials de ciment que, a més de posseir la capacitat estructural, tinguin capacitats de funció afegida. S'espera que aquests materials puguin ser utilitzats en edificis amb automonitorització, per a prevenció de danys, paviments que siguin capaços de detectar esforços, elements estructurals amb més resistència a impacte i capacitat de dissipar energia.El treball comença amb una revisió bibliogràfica exhaustiva, d'on s'han seleccionat els materials més prometedors per assolir els objectius plantejats. S'ha definit la campanya experimental i el tractament/anàlisi de dades. El treball continua amb la realització dels experiments planificats, l'anàlisi dels resultats, l'optimització de la composició i les propietats dels nous materials de ciment, el desenvolupament de prototips testejant les aplicacions potencials.Dels èxits obtinguts en aquesta tesi doctoral es té el següent: s'ha aconseguit abordar en la investigació i publicació d'un compost cementici reforçat amb fibres de carboni reciclades per obtenir un formigó conductor piezoresitivo, el qual presenta una variació de la conductivitat elèctrica respecte a la deformació unitària força evident quan els continguts d'addició. Això ho converteix en un material cimentici sostenible ideal per a detecció de deformacions i/o esforços. Aquesta publicació es troba a la revista Construction and Building Materials.Una altra investigació aborda la caracterització mecànica de compostos cementicis auxètics cel·lulars (els quals aconsegueixen la seva auxeticitat mitjançant la presència de forats el·lipsoïdals a la seva estructura) reforçats amb fibres d'acer reciclat. Aquesta investigació aconsegueix caracteritzar amb èxit la influència del contingut de fibra en la resposta mecànica a compressió i dissipació denergia de deformació, al mateix temps que deixa en evidència la viabilitat de lús de recursos reciclats. Dins aquesta mateixa publicació es va presentar una família de funcions que aconsegueix ajustar-se amb èxit a les corbes de resposta mecànica (Esforç-deformació, Energia dissipada per la deformació) que es van obtenir de forma experimental. Aquesta publicació es troba a Journal of Building Engineering.Un tercer article aconseguit en aquesta tesi aborda el desenvolupament d'un nou tipus de formigó piezoresistiu amb capacitat auxètica. Aquest material, obtingut mitjançant la combinació de compostos cementicis auxètics cel·lulars i fibres de carboni reciclades, és capaç de detectar deformacions des de nivells molt baixos fins a alts. Les seves aplicacions potencials en el monitoratge estructural són prometedores, i els resultats d'aquesta investigació han estat publicats a Case Studies in Construction Materials.
  
• XIE, JIACHONG: Study on the long-term mechanical behaviour of segmental tunnel-ground system under localised leakage
  
  Autor/a: XIE, JIACHONG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 24/11/2025
  Data de lectura: 16/12/2025
  Hora de lectura: 08:00
  Lloc de lectura: Tongji University, China
  Director/a de tesi: MOLINS BORRELL, CLIMENT
  Resum de tesi: Els defectes de filtració constitueixen un dels principals problemes en els túnels de dovelles prefabricades, que es produeixen principalment a les juntes entre dovelles. A llarg termini i malgrat les juntes d’estanqitat, la filtració pot provocar moviments del terreny, assentaments i deformacions del revestiment, amenaçant la seguretat operativa del túnel. A més, el fenomen de filtració bidireccional, observat sovint en túnels pressuritzats, complica encara més els mecanismes d’interacció terreny-túnel induïts per la filtració.Aquesta tesi se centra en el problema de la filtració en túnels de dovelles prefabricades i en les seves conseqüències geotècniques-estructurals associades, i ofereix eines útils per predir el rendiment a llarg termini de les juntes d’estanquitat, identificar el comportament localitzat de la filtració i avaluar l’impacte de la filtració en el sistema túnel-terreny. El treball principal desenvolupat en aquesta tesi es resumeix de la manera següent:L’estudi comença amb el desenvolupament d’un model teòric per avaluar la capacitat d’impermeabilització de les juntes afectades per la seva deformació , aplicant teories de contacte i de percolació a múltiples escales per capturar l’efecte advers de la rugositat de la superfície de la junta d’estanquitat. Aquest model s’amplia posteriorment per predir el rendiment a llarg termini de la junta d’estanquitat durant el període operatiu, incorporant els comportaments dependents del temps del cautxú de la junta.Tot seguit, per caracteritzar el comportament localitzat de la filtració a les juntes d’estanquitat, es proposa un nou enfocament basat en un algorisme de cerca de camins, que tracta la interfície de la junta com a espai de cerca, obtenint simultàniament la trajectòria òptima de filtració i la capacitat d’impermeabilització sota diferents deformacions de la junta. Mitjançant aquest enfocament, s’identifiquen els mecanismes d’estanquitat diferenciats de les juntes contínues i en T.Per abordar el problema de la interacció túnel-terreny induïda per la filtració, es duu a terme una investigació inicial en un escenari desfavorable, suposant absència de la capacitat d’impermeabilització a les juntes. Es desenvolupa un model teòric per calcular les pressions hidràuliques i de terres en condicions de filtració bidireccional, combinant el mètode de les imatges i la fórmula de Terzaghi per obtenir els esforços del terreny dins la zona relaxada. Paral·lelament, s’introdueix un enfocament basat en el model de zona cohesiva (CZM) per avaluar els impactes a llarg termini de la infiltració i l’exfiltració.Finalment, a partir del treball previ d’aquesta tesi, s’estableix un marc computacional per avaluar els impactes a llarg termini de la filtració en les respostes mecàniques del sistema túnel-terreny segmentat en escenaris 2D i 3D. En incorporar el comportament acoblat hidro-mecànic de les juntes amb juntes d’estanquitat, el marc il·lustra l’evolució progressiva de la filtració al llarg del temps, influïda per les deformacions de la junta, les configuracions de la junta d’estanquitat i les condicions internes de l’aigua, abordant de manera integral les conseqüències resultants de les interaccions terreny-estructura i de les respostes estructurals.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• ESPEJO DELGADO, VICENÇ: Analysis and modelling of explosions in gas-fired combustion chambers
  
  Autor/a: ESPEJO DELGADO, VICENÇ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/10/2025
  Data de lectura: 17/12/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) Edifici A - Aula A0.02 Campus Diagonal-Besòs (CDB) https://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: CASAL FABREGA, JOAQUIM | PLANAS CUCHI, EULALIA
  Resum de tesi: Les cambres de combustió són àmpliament utilitzades en moltes indústries per a l’obtenció de calor a partir de combustibles (per exemple en calderes, forns i altres equips de combustió). Tot i que el perill d’explosió relacionat amb aquest tipus d’equipament és conegut, els accidents es continuen reportant periòdicament a la indústria. Les conseqüències d’aquests esdeveniments poden arribar a ser catastròfiques, provocant danys greus als propis equips, estructures o elements situats a l’entorn, així com danys personals severs que poden arribar a causar fatalitats.Aquesta tesi es centra en l’estudi dels escenaris d’explosió en cambres de combustió de gas, en cas d’acumulació de combustible sense cremar, i posterior ignició. Com a primer pas, s’ha realitzat una anàlisi històrica d’accidents per tal d’identificar les seqüències típiques que poden donar lloc als escenaris perillosos d’interès, i la consideració de la importància de les diferents causes i factors que contribueixen a l’evolució dels esdeveniments perillosos. El principal objectiu de la tesi es correspon amb l’estudi d’aquests esdeveniments perillosos per a un millor coneixement dels mateixos.En la recerca bibliogràfica prèvia realitzada s’han trobat estudis experimentals per explosions en equips amb geometries similars, però de menors dimensions, fins a 64 m3. Tanmateix, les cambres de combustió en aplicacions industrials poden assolir volums de milers de metres cúbics. La realització d’experiments a escala real en aquest tipus d’equips resultaria costosa i requeriria una gran infraestructura per tal de contenir, aïllar i monitoritzar correctament les sobrepressions generades. Com a alternativa, en aquesta recerca s’han utilitzat simulacions amb FLACS, un programari de Dinàmica de Fluids Computacional (CFD), àmpliament validat per a escenaris d’explosió.L’estudi avalua els efectes i evolució de les explosions i la seva relació amb diferents factors com la geometria de l’equip, panells de venteig o elements interns, així com el fuel utilitzat, en el desenvolupament de l’explosió i les pressions màximes assolides. Per a l’avaluació dels efectes de l’explosió sobre l’entorn, s’ha proposat una adaptació del model TNT equivalent per al càlcul d’explosions en forns, a partir de l’ajustament del factor de rendiment del model.Finalment, s’han simulat diferents escenaris de dispersió del combustible dins de la cambra a través dels cremadors, relacionats amb les seqüències d’explosió identificades a l’anàlisi històrica d’accidents. A partir de la dispersió i les concentracions assolides, s’ha considerat la ignició en diferents temps corresponents amb explosions amb diferents quantitats i concentracions de fuel, relacionats amb diferents etapes de l’evolució de l’escenari perillós.Els resultats d’aquesta tesi demostren l’efecte de factors característics de les cambres de combustió. L’evolució dels escenaris van identificar un període crític de “canvi de tendència”, corresponent amb el temps previ a l’assoliment de concentracions perilloses. S’han considerat sensibilitats amb diferents combustibles, premescla amb aire, cremadors o la potència màxima de l’equip per tal d’establir tendències generals aplicables a altres dissenys. En conjunt, les conclusions ofereixen una visió valuosa dels escenaris d’explosió en aquests equips i aporten criteris per al disseny de sistemes més segurs, així com una valoració de l’eficàcia de sistemes de protecció per a la seva consideració en estudis de risc.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• DAWI, MALIK ALI A: Process-Based Numerical Models to Assess Hydrogeochemical Effects of Microbial Biofilms in Porous Media
  
  Autor/a: DAWI, MALIK ALI A
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2025
  Data de lectura: 19/12/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: SANCHEZ VILA, FRANCISCO JAVIER | STARNONI, MICHELE
  Resum de tesi: La presència i distribució espacial de microorganismes al llarg del temps en medis porosos naturals, com sòls, sediments i aqüífers, exerceix un paper crític en la mediació de processos geoquímics, la influència sobre el destí de contaminants i el manteniment de la funcionalitat dels ecosistemes. En particular, les comunitats microbianes en forma de biopel·lícules medien reaccions complexes de biotransformació, alterant significativament les propietats hidràuliques del sistema porós hoste. Aquestes dinàmiques, juntament amb les interaccions físiques i químiques a múltiples escales, presenten grans reptes per a la modelització predictiva dels processos microbials en medis porosos. Aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar un conjunt de models computacionals que integrin el creixement i l'activitat microbianes dins de marcs de flux i transport. El treball s'estructura al voltant de tres contribucions principals. En primer lloc, es desenvolupa un model híbrid a escala de porus que coupla una representació micro-contínua de les biopel·lícules amb un solucionador de transport basat en partícules, permetent una anàlisi detallada de com la morfologia i estructura de la biopel·lícula influeixen en el transport de soluts conservatius. En segon lloc, aquest marc s’amplia per simular el desenvolupament dinàmic de la biopel·lícula i la seva interacció amb el flux subterrani, introduint un model cohesiu microporós per a biopel·lícules que incorpora el creixement, l’adhesió, l’expansió i el despreniment induït pel flux. S’introdueix un nou nombre adimensional per caracteritzar la interacció entre les forces hidrodinàmiques i la cohesió de la biopel·lícula. En tercer lloc, es revisen les cinètiques de Monod proposant un esquema de reacció mecanicista en dues etapes que linearitza l’expressió de la taxa de creixement, facilitant-ne la integració en models de transport reactiu basats en partícules. Aquesta formulació es valida mitjançant experiments en lots i s’aplica per simular la degradació microbiana en medis porosos. Finalment, la tesi sintetitza aquestes troballes i assenyala direccions futures per al desenvolupament de models i la integració experimental. Combinant coneixements teòrics amb avenços computacionals, aquest treball contribueix a una comprensió més profunda dels processos mediats per microorganismes en medis porosos i proporciona eines de modelització per donar suport tant a la formulació d’hipòtesis com a la recerca experimental en sistemes ambientals i d’enginyeria.
  
• SAYAD NOGHRETAB, BABAK: HYDRO-MECHANICAL MODELING OF GAS FLOW THROUGH CLAY-BASED ENGINEERED ISOLATION BARRIERS
  
  Autor/a: SAYAD NOGHRETAB, BABAK
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2025
  Data de lectura: 15/01/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PUIG DAMIANS, IVAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: La gestió segura dels residus radioactius d’alta activitat (RRAA) exigeix un aïllament durador de la biosfera a escala geològica. Els repositoris geològics profunds (RGP) es basen en barreres enginyades i naturals, amb la bentonita com a material clau de coixí i rebliment perquè segella fractures, sorbeix radionúclids i desenvolupa pressió d’inflament durant la hidratació. Durant l’operació i la fase inicial posterior al tancament, la resaturació i la corrosió generen gas, de manera que la predicció del comportament del sistema requereix models acoblats hidro-gas-mecànics que representin doble porositat, heterogeneïtat i camins preferents. Aquesta tesi dona resposta a aquesta necessitat integrant mecànica de camins explícits en coixinets compactats, lleis constitutives de doble porositat per a mescles de pèl·lets/pols, i estadística basada en imatge vinculada a simulacions d’elements finits a CODE_BRIGHT.En primer lloc, es formula un model tridimensional acoblat hidro-gas-mecànic de l’assaig d’injecció de gas a gran escala (LASGIT) amb permeabilitat inicial heterogènia, fractures incrustades amb dilatància i estats explícits de tancament de buit a la interfície entre el contenidor i el coixí, i s’aplica a anàlisis de sensibilitat dirigides. En segon lloc, la mescla de laboratori BENTOGAZ de parts iguals de pèl·lets i pols MX-80 es modela amb el Model Expansiu de Barcelona (BExM) per acoblar microestructura i macroestructura; els estudis sistemàtics de paràmetres es complementen amb una configuració d’heterogeneïtat definida manualment que assigna propietats diferenciades a dominis de pèl·lets i de pols distribuïts aleatòriament. En tercer lloc, un flux de treball d’imatge a model per a SEALEX enllaça la microtomografia computada de raigs X (micro-TC) amb la simulació: els talls binaritzats generen mapes de macroporositat, els variogrames direccionals quantifiquen anisotropia i longituds de correlació, i les estadístiques ajustades generen camps de porositat anisotròpics que permeten heterogeneïtat automàtica a la malla d’elements finits.En conjunt, aquestes metodologies constitueixen un conjunt de mètodes que acoblen fractures explícites amb dilatància, comportament de doble estructura i heterogeneïtat espacial informada per imatge per a l’avaluació, en condicions de repositori, de l’entrada de gas, la resaturació i la capacitat de segellat.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• BUSTO ABADIA, JAIME: Estudio y mejora del flujo armónico de cargas
  
  Autor/a: BUSTO ABADIA, JAIME
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/11/2025
  Data de lectura: 20/01/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: ETSEIB, aula H4.2
  Director/a de tesi: MESAS GARCIA, JUAN JOSE | SAINZ SAPERA, LUIS
  Resum de tesi: La presència d'harmònics de tensió i intensitat en les instal·lacions elèctriques és un antic desafiament en l'àmbit de la qualitat del subministrament elèctric, desafiament que encara continua sent vigent en l'actualitat a causa del permanent increment de càrregues no lineals connectades a aquestes instal·lacions, a la sensibilitat creixent dels dispositius elèctrics a les pertorbacions, i a la necessitat de poder predir i prevenir els problemes derivats de tot l'anterior. Per a això, s'han desenvolupat tant normatives que avaluen i quantifiquen els límits tolerables de distorsió harmònica per al sistema elèctric i les càrregues connectades a ell, com diverses eines basades en la formulació i resolució numèrica del sistema d'equacions plantejat en el flux harmònic de càrregues, a més d'estudiar-se procediments per a mitigar el problema harmònic. En aquest context, el desenvolupament de la formulació del flux harmònic de càrregues sempre ha perseguit l'estudi del problema amb el menor nombre d'equacions possible que proporcioni resultats correctes, aconseguint així reduir els problemes numèrics que impliquen la seva resolució matemàtica sense perdre precisió en els resultats. Encara que aquesta formulació ja ha estat extensament estudiada, els investigadors continuen proposant encara aspectes de millora en la mateixa que permetin aconseguir els objectius esmentats anteriorment.Considerant tot l'anterior, els objectius plantejats en la tesi, i que finalment s'han aconseguit, són:1.- Desenvolupament i programació d'una nova formulació del flux harmònic de càrregues que millora les propietats de convergència de les formulacions actuals.2.- Anàlisi de la sensibilitat harmònica dels 4 tipus de càrregues no lineals més habituals en les instal·lacions elèctriques (rectificadors monofàsics i trifàsics amb filtre capacitiu, rectificadors trifàsics de 6 polsos i làmpades de descàrrega) i incorporació dels resultats a la nova formulació.3.- Validació de la nova formulació amb les existents en la literatura utilitzant una xarxa acadèmica de 3 busos i una xarxa IEEE 14 busos ampliada a 23 busos.4.- Estudi del fenomen de la cancel·lació harmònica utilitzant la nova formulació i la xarxa IEEE 14 busos ampliada a 23 busos.Per a la seva consecució s'ha seguit la següent metodologia:En la primera part de la tesi s'han analitzat l'estat de l'art de les formulacions del flux harmònic de càrregues existents en la literatura, el tractament que es dona a les variables, les seves equacions i els problemes que presenten. Seguidament s'ha passat a descriure els 4 tipus de càrregues no lineals habituals en les instal·lacions elèctriques, la seva modelització i la seva resposta en tensió i intensitat davant excitacions harmòniques.Posteriorment s'ha presentat la nova formulació, els fonaments en què es basa, les etapes de càlcul en què es divideix, així com les dades utilitzades i les incògnites que ha de calcular. També s'ha mostrat l'anàlisi de sensibilitat harmònica de les càrregues no lineals, la qual determinarà el tractament diferenciat que es farà a cadascuna d'elles en la nova formulació.A continuació, s'han mostrat dos exemples d'aplicació que validen els resultats obtinguts. S'ha aplicat la nova formulació a 2 xarxes de distinta complexitat, analitzant els resultats i comparant-los amb els quals s'obtindrien a partir d'altres formulacions ja existents, tant amb càrregues úniques com agregades.La part final ha abordat l'estudi de la cancel·lació harmònica en diversos grups de càrregues no lineals agregades, calculant la taxa de cancel·lació harmònica en cada cas a partir de la nova formulació desenvolupada.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• LU, YONGGANG: Research on Transient Flow Characteristics and Dynamic Behaviour of hydraulic Pumps in Support of Energy transition
  
  Autor/a: LU, YONGGANG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/11/2025
  Data de lectura: 16/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula Laboratori Hidràulica, Pavelló D, planta -1, ETSEIB
  Director/a de tesi: PRESAS BATLLÓ, ALEXANDRE
  Resum de tesi: Enmig de la transició global cap a una energia de baix carboni, els sistemes d'energia complementària multi-energia són clau per aconseguir la neutralitat de carboni. L'energia nuclear, la hidroelèctrica d'emmagatzematge per bombeig i la recuperació d'energia dels residus industrials milloren la flexibilitat del sistema energètic, però augmenten les demandes sobre la transferència d'energia i el transport de fluids. Les bombes hidràuliques, vitals per a la conversió d'energia, afronten reptes: les RCP en reactors de plom-refredats de la Generació IV pateixen corrosió i vibracions; les unitats d'emmagatzematge per bombeig tenen problemes de estabilitat; i la recuperació de pressió de residus industrials és ineficient en condicions variables. Aquest estudi se centra en tres dispositius clau—les RCP, les bombes-turbines i les PAT—mitjançant anàlisi, simulació i experiments per investigar la seva dinàmica i proposar optimitzacions.En primer lloc, es va estudiar la interacció transitoria fluid-estructura de les RCP de eutèctic plom-bismut durant l'arrencada. Es va desenvolupar un model matemàtic per al cabal i la velocitat de rotació sota diversos modes d'arrencada. L'anàlisi bidireccional de la interacció fluid-estructura va mostrar que l'estrès màxim es produeix a l'arrel de la pala del rotor i la màxima deformació a la unió entre la pala i el cub de la pala. Un parell d'arrencada més alt va augmentar l'acceleració i el xoc torsional, amb l'estrès màxim vinculat a la velocitat de rotació instantània. Aquests resultats informen sobre el disseny segur de l'arrencada de les RCP.En segon lloc, es van estudiar les característiques dinàmiques de les bombes-turbines reversibles durant el rebuig de càrrega mitjançant simulacions transitories en 3D i la teoria de producció d'entropia per analitzar la pèrdua d'energia. L'estudi va trobar que la unitat travessa repetidament la regió en forma de S durant el rebuig de càrrega, amb un flux complex sota condicions de bomba inversa. Quan la velocitat superava el 110%, es van observar fluctuacions importants en la força hidràulica axial i el parell, i les càrregues de pressió a les pales es van tornar asimètriques. Aquests resultats milloren la comprensió del comportament transitori de les bombes-turbines.Finalment, es va estudiar un sistema de PAT de dues etapes per a la recuperació d'energia a alta pressió en aplicacions petroquímiques, centrant-se en l'evolució del vòrtex i les pulsacions de pressió. Les pulsacions de pressió al difusor es van originar principalment per la interacció rotor-estator a prop de la llengua, amb una interferència entre etapes més forta al impulsor d'entrada. Es van detectar pulsacions de baixa freqüència per despreniment de vòrtex a altes velocitats de flux, amenaçant l'estabilitat del sistema. Els experiments combinats amb simulacions van aclarir la propagació de les pulsacions entre els impulsores, ajudant a l'ajust entre etapes i a millorar l'eficiència.Els resultats innovadors d'aquest estudi s'han publicat en revistes líders en mecànica de fluids i energia. Aquests avancen en la comprensió teòrica de la dinàmica de les bombes hidràuliques i proporcionen solucions pràctiques per a la seguretat nuclear, la flexibilitat de la xarxa i la conservació d'energia industrial. El cos principal de la tesi detalla cada component de la recerca, amb tres articles de suport en revistes JCR Q1 annexats.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• AL AWAD, ABDULRAHMAN: Multiscale Multiphysics Investigation of Helium Bubble Formation and Dynamics in Liquid Lead-Lithium Eutectic
  
  Autor/a: AL AWAD, ABDULRAHMAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/11/2025
  Data de lectura: 16/12/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula C4 (porta 31.07) Secció d'Enginyeria Nuclear, pavelló C, ETSEIB (Campus Sud)
  Director/a de tesi: BATET MIRACLE, LLUIS | SEDANO MIGUEL, LUIS ANGEL
  Resum de tesi: Els metalls líquids (LMs) i els seus aliatges es caracteritzen per les seves excel·lents propietats termofísiques i dinàmiques per al transport de calor, cosa que els converteix en bons candidats per a tecnologies avançades de generació d'energia, com ara l'energia de fusió nuclear. L'aliatge eutèctic líquid de plom-liti (LLE) continua sent un material clau de diversos conceptes d'embolcall regenerador (BB) del disseny DEMO de la UE. Als BBs de LLE, es produeix heli en una proporció mol-a-mol amb el triti per reaccions nuclears, i des de la dècada de 1990 s'han plantejat preocupacions tècniques sobre l'estat de l’heli a l'aliatge LLE líquid. La nucleació de bombolles de gas en solucions febles líquid-gas ha estat un tema desafiant, especialment atesa la baixa solubilitat esperada de l’heli en LM i l'escassetat de dades experimentals. Tot i els continus esforços, la nucleació d’heli encara manca de resultats concloents i estimacions sòlides de paràmetres rellevants, i l'objectiu principal d'aquesta tesi és explotar les simulacions ab initio (AIMD) i de dinàmica molecular clàssica (CMD) per tal de fer llum sobre la física i la teoria subjacents, i estimar les condicions termodinàmiques i cinètiques necessàries perquè les bombolles d’heli nucleïn i creixin, d'una manera que faciliti la integració dels resultats en models macroscòpics destinats a disseny d'enginyeria i seguretat nuclear. A la primera part d'aquesta tesi, s'utilitzen els valuosos mètodes AIMD mitjançant SIESTA per donar suport i justificar la selecció i construcció de potencials interatòmics clàssics, investigant sistemàticament els aliatges líquids de Li, Pb i LLE. A la segona part, es parametritza un potencial clàssic del tipus del mètode de l'àtom embegut per a Li líquid utilitzant propietats mecàniques i no mecàniques. S'introdueix un esquema de mescla per reproduir les propietats de l'aliatge LLE líquid. Per minimitzar l'arbitrarietat de les formes funcionals, els esquemes de parametrització tenen present el problema d’unicitat. Es realitzen simulacions CMD amb LAMMPS per investigar i estimar exhaustivament les propietats estàtiques i dinàmiques dels sistemes LM purs i He/LM. A la tercera part, en analogia amb els avenços recents en els estudis de cristal·lització i formació de gotes, es revisen i implementen l'estabilització del blindatge difusiu, els mecanismes d'irreversibilitat termodinàmica de les nanobombolles en volum (bNBs) i la teoria del temps mitjà de primer pas per caracteritzar l’estabilitat de les bNBs en LLE líquid, inspirats en les teories i els experiments d'estabilitat de bombolles en sistemes tancats i de volum finit. Concretament, s'estableixen un enfocament de pertorbació analítica amb una equació d'estat apropiada per a bNBs d’heli i un enfocament estocàstic i cinètic a través de simulacions CMD directes, i es demostra i discuteix a fons la consistència i l'equivalència dels dos enfocaments. El marc general proposat resol les ambigüitats sobre la influència del domini de simulació i el temps en les bNBs observades a les simulacions CMD. Essencialment, es proporciona una explicació nova i plausible per a l'existència i la persistència de bNBs d’heli mitjançant l'avaluació i l'estimació acurades de les condicions d'equilibri termodinàmic; en conseqüència, es demostra que la seva estabilitat i longevitat no violen les lleis fonamentals de solubilitat i difusivitat, almenys a les simulacions de CMD i donats els nivells de supersaturació relativament alts. Finalment, s'infereixen les condicions termodinàmiques i cinètiques necessàries perquè els fenòmens de nucleació d'heli tinguin lloc a les condicions d'operació de BBs de LLE, sobre la base de les diverses teories investigades i càlculs realitzats i, de manera coherent, es proporcionen suggeriments i recomanacions de modelatge macroscòpic.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• GROTTO, ANDREA: Optimal transition towards zero tailpipe emission mobility in urban and suburban areas
  
  Autor/a: GROTTO, ANDREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 18/12/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober B6-planta 0
  Director/a de tesi: FONSECA CASAS, PAU | ZUBARYEVA, ALYONA
  Resum de tesi: Aquesta recerca doctoral presenta un marc metodològic innovador per desenvolupar Bessons Digitals de Mobilitat Urbana mitjançant formalització usant el Llenguatge d'Especificació i Descripció (SDL). L'estudi aborda els reptes de gestió de mobilitat urbana en el context de transformació digital i principis de Societat 5.0, on la tecnologia serveix les necessitats humanes.La recerca combina SUMO amb el seu mòdul integrat SAGA, formalitzat a través d'SDL per permetre validació del model conceptual per stakeholders. Aquesta metodologia habilita validació contínua de models de bessons digitals mitjançant integració de dades en temps real de sensors IoT i sistemes de monitoratge de trànsit distribuïts en xarxes urbanes.El model conceptual es demostra mitjançant implementació de prova de concepte a la Ciutat de Bolzano. En aquesta implementació, el bloc BSc integra modelatge basat en activitats amb microsimulació de trànsit, amb optimització multiobjectiu considerant consum energètic, emissions de CO2 i congestió de trànsit urbà. Com a exemple, la implementació se centra en escenaris d'optimització d'adopció de vehicles elèctrics.La recerca es condueix en col·laboració amb Urban Resilience, empresa que desenvolupa hubs de mobilitat sostenible SUMOSU que integren infraestructura de càrrega elèctrica, vehicles compartits i sistemes d'energia renovable fotovoltaica. Aquesta col·laboració demostra l'aplicabilitat pràctica del marc en avaluació de solucions de mobilitat integrades i sostenibles.Es desenvolupen protocols de validació comprensibles formalitzats a través d'SDL, incloent procediments específics per validació de dades, validació operacional, validació experimental basada en metodologia de Disseny d'Experiments, i validació de solucions. Aquests protocols asseguren processos de validació sistemàtics i reproduïbles sota diferents condicions ambientals i estacionals.Les contribucions principals inclouen: desenvolupament d'un model conceptual per Bessons Digitals de Mobilitat Urbana facilitant comunicació entre stakeholders independentment de la seva formació tècnica; establiment de protocols de validació contínua distingint Bessons Digitals veritables de models de simulació estàtics; integració de sistemes de mobilitat i energia dins d'un marc unificat recolzant avaluacions de sostenibilitat; alineació amb principis de Societat 5.0 transformant sistemes tècnics complexos en eines de presa de decisions accessibles.RetryClaude can make mistakes. Please double-check responses.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• CONESA ORTEGA, DAVID: Empirical and Structural Mathematical Models for Biological Systems: Case Studies in COVID-19 and Cardiac Dynamics
  
  Autor/a: CONESA ORTEGA, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/10/2025
  Data de lectura: 18/12/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de graus de l'EPSEB
  Director/a de tesi: ALVAREZ LACALLE, ENRIQUE
  Resum de tesi: En un món divers i complex com el que habitem, ens qüestionem com és el funcionament de tot el que ens envolta. Volem entendre què, com, per què, quan, i, en aquest context, es va començar a emprar el llenguatge matemàtic per modelitzar i explicar els successos d'aquest món. La biologia abasta molts temes variats, a multitud d'escales diferents, i els tipus de models emprats per al seu estudi canvien d'un a l'altre.En aquesta tesi s'elaboren models matemàtics empírics i predictius, també mecanístics, per a l'estudi i anàlisi de dues branques de la biologia: epidemiologia, en el context d'una pandèmia com la COVID-19, i dinàmica cardíaca.En primer lloc, s'elaboren models predictius de tipus Gompertz per a la predicció a dues setmanes del creixement del nombre d'infectats per COVID-19 a partir de les dades desglossades per país reportades per l'Organització Mundial de la Salut. En aquest capítol, s'analitza la fiabilitat i precisió d'aquests models a partir de diferents tipus de processament per corregir patrons de les sèries de dades deguts a possibles inconsistències en els informes diaris que es duien a terme durant els moments més tensos de la pandèmia.Continuant amb epidemiologia, en aquesta tesi també es realitza un estudi de correlacions entre el creixement de la incidència de la COVID-19 a la societat espanyola, província a província, i dades de mobilitat de diferents fonts, i dades climatològiques. Particularment, s'analitzen dades de mobilitat obtingudes per part del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i de Facebook Data For Good. Emprant eines com l'Anàlisi de Components Principals, determinem quines dades, ja sigui de mobilitat en dies laborables o caps de setmana, temperatura o humitat, correlacionen més amb la propagació de la malaltia. Els resultats indiquen que la mobilitat és, o directament causal, o correlaciona directament amb altres mesures que afecten la propagació, mentre que els patrons meteorològics per si sols resulten menys rellevants.Canviant de tema, aquesta tesi també s'enfoca en el desenvolupament de models computacionals per a l'estudi de la dinàmica del calci en els cardiomiòcits per al seu posterior anàlisi en relació a malalties cardíaques. Per una banda, es desenvolupa un model d'aurícula de conill a partir de dos models, un model previ del mateix autor d'aquesta tesi centrat en la dinàmica espacial del calci, i un altre model, desenvolupat per en Holmes, l'interès del qual estava en les corrents iòniques de la membrana. En el procés, a partir d'un enfoc basat en una població de models, es determinen certs paràmetres incògnita pels corrents de RyR2, NCX i SERCA que donen lloc a models que es comporten segons dades experimentals habitualment observades. A més a més, en el procés, s'obtenen diversos grups amb comportaments variats entre ells, útils per a l'estudi de cèl·lules en condicions més propenses a certes malalties.Finalment, es desenvolupa un altre model a escala submicromètrica per analitzar com es formen ones de calci i de quin tipus són. En particular, s'estudien casos en què la calseqüestrina es troba o no colocalitzada amb els RyR2, o quant afecta la inactivació dels RyR2 per mitjà de la calmodulina a la propagació de les ones. L'estudi demostra que la colocalització de la calseqüestrina i els RyR és clau i vital en la propagació de l'ona. La inactivació del RyR2 per mitjà de la calmodulina permet que l'ona viatgi més ràpidament i dificulta l'aparició d'un estat d'equilibri consistent en un calci al citosol excessivament elevat a canvi d'una càrrega inferior al reticle sarcoplasmàtic.En conclusió, aquesta tesi contribueix a l'estudi de dos àmbits completament diferents de la biologia a partir de diferents tipus de models matemàtics, sempre per entendre i prevenir causes que comporten malaltia.
  
• MIRZAY SHAHIM, MAAHIN: Catalytic Properties of Amorphous Alloys
  
  Autor/a: MIRZAY SHAHIM, MAAHIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/11/2025
  Data de lectura: 16/12/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent, Edifici I planta 0, espai I.0.1, EEBE Campus Besós
  Director/a de tesi: PINEDA SOLER, ELOY | SOLER TURU, LLUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi explora el potencial catalític dels vidres metàl·lics (Metallic Glasses, MG, en anglès) i la seva combinació amb òxid de ceri (CeO2) per a l’oxidació de monòxid de carboni (CO) a baixa temperatura i per a la reacció d’oxidació preferencial de CO (COPrOx). Els vidres metàl·lics, gràcies a la seva estructura no cristal·lina i una composició fàcilment modificable, poden esdevenir una opció prometedora per al disseny de nous materials per a aplicacions de catàlisi. L’estudi es centra en tres sistemes principals de MGs: Ce65Al35, Pd77Si16.5Cu6.5 i Cu48Zr48Al4, examinant-ne les característiques estructurals i el comportament catalític. Els resultats d’aquest treball han mostrat que el vidre metàl·lic Ce65Al35 té una activitat catalítica limitada, fins i tot després de diversos tractaments d’activació com la molta mecànica, la calcinació o la combinació amb CeO2. No obstant això, dopar el sistema binari Ce-Al amb Pd, obtenint l’aliatge Ce61Al35Pd4, va millorar notablement el rendiment, aconseguint una conversió del 100 % de CO a 300 °C després de la molta. Curiosament, barrejar aquest MG ternari amb CeO₂ no va aportar cap millora addicional, indicant que el paper del Pd és dominant i no sinèrgic amb els cristalls de cèria. El vidre metàl·lic Pd77Si16.5Cu6.5 va resultar ser el catalitzador més eficaç per si sol, assolint una conversió completa de CO a només 240 °C, cosa que podria atribuir-se a la presència de Pd i la seva distribució optimitzada dins la matriu amorfa. Experiments de control amb aliatges binaris (Pd77Si23 i Cu6Si94) van destacar la importància tant de la composició com del processament, especialment la necessitat de tècniques de solidificació ràpida, com el melt spinning, i la molta mecànica per generar estructures actives de partícules fines.Una altra contribució rellevant d’aquest treball és el desenvolupament i la caracterització detallada dels materials compostos combinant MGs amb contingut de Cu i CeO2, en particular usant l’aliatge Cu48Zr48Al4. Aquests sistemes van mostrar una elevada activitat catalítica i estabilitat en les reaccions de CO i COPrOx, amb un rendiment millorat mitjançant la molta mecànica. Les anàlisis estructurals in operando (XPS, EXAFS, NEXAFS i XRD) van confirmar una reorganització superficial dels catalitzadors durant la reacció, estabilitzant àtoms de Cu(I) catalíticament actius. La observació d’un fenomen d’envelliment espontani i d’un canvi similar generat per un pretractament de reducció amb hidrogen, suggereixen una evolució dinàmica dels llocs actius en condicions reals d’operació. Aquest estudi demostra que la síntesi mecano-química i el disseny estructural acurat dels compostos MG/CeO2 permeten desenvolupar catalitzadors d’oxidació eficients, estables i de baix cost. Aquests resultats ofereixen noves estratègies per crear materials altament actius per al control de la contaminació i tecnologies de purificació d’hidrogen, obrint el camí a l’ús de metalls amorfs per aplicacions de catàlisi heterogènia.
  

FOTÒNICA

• CHIEN, YING-HAO: Revealing Ultrafast Dynamics in Hexagonal Boron Nitride with Attosecond X-ray Absorption Fine-structure Spectroscopy
  
  Autor/a: CHIEN, YING-HAO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2025
  Data de lectura: 27/01/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: BIEGERT, JENS
  Resum de tesi: Des de la invenció del circuit integrat (CI) a la dècada de 1950, la civilització moderna s’ha construït sobre el seu fonament. A mesura que els CI continuen reduint la seva escala i operant a velocitats més altes, la gestió de la dissipació de calor i del procés de transferència d’energia és crítica per superar les limitacions de rendiment i possibilitar el desenvolupament de CI de nova generació.En els models clàssics, els electrons i els fonons es tracten com a sistemes independents per simplificar els càlculs. Aquesta aproximació descriu amb èxit les estructures de bandes electròniques, el transport de càrrega i les respostes òptiques en molts materials en condicions d’equilibri. Tanmateix, passa per alt el paper crític de l’acoblament electró-fonó, una interacció fonamental de molts cossos que regeix l’intercanvi d’energia no en equilibri entre els graus de llibertat electrònics i de la xarxa. Els avenços recents en l’espectroscòpia d’estructura fina d’absorció de raigs X d’attosegon (atto-XAFS) ofereixen una oportunitat sense precedents per observar la dinàmica de l’acoblament electró-fonó amb resolució temporal d’attosegon i específica d’element.El nitrur de bor hexagonal (hBN), un material prototípic àmpliament estudiat amb diverses aplicacions, encara presenta preguntes no resoltes pel que fa a la seva dinàmica ultraràpida. En aquest treball, investiguem la dinàmica acoblada d’electrons i fonons en hBN massís utilitzant atto-XAFS. Mitjançant diferents condicions d’excitació i aprofitant diverses resolucions temporals, desemboirem les respectives contribucions d’electrons i fonons a la resposta transitòria, demostrant la capacitat única de l’atto-XAFS per sondar dinàmiques de molts cossos en temps real.Per possibilitar futurs estudis de materials nous, vam actualitzar el nostre sistema làser d’amplificació de polsos chirpats (CPA) de safir dopat amb titani (Ti:sapphire), vam integrar un nou amplificador paramètric òptic comercial TOPAS, vam dissenyar un nou objectiu de gas microfluídic combinat amb un sistema de vàlvula de pols piezoelèctrica destinat a reduir el consum d’heli en la generació d’harmònics alts (HHG), vam implementar un suport criogènic per a mesures dependents de la temperatura i vam substituir la xarxa de difracció de l’espectrògraf de raigs X tous per plaques de zona de reflexió amb alta eficiència de difracció i alt poder de resolució. Demostrem el rendiment millorat del sistema actualitzat per a futurs experiments avançats d’atto-XAFS.
  
• KOKABEE, OMID: High-power ultrafast optical parametric oscillators from the visible to mid-infrared
  
  Autor/a: KOKABEE, OMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/07/2025
  Data de lectura: 17/12/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Elements Room
  Director/a de tesi: EBRAHIM-ZADEH, MAJID
  Resum de tesi: La introducció de la il·luminació elèctrica en l’arquitectura va suposar una transformació profunda del seu disseny, en establir la llum artificial com un element fonamental en la configuració de l’espai. A diferència d’altres disciplines artístiques i arquitectòniques, la il·luminació artificial manca d’una Història de l’Art formalitzada. La bibliografia existent se centra majoritàriament en aspectes tècnics i quantitatius, relegant les dimensions qualitatives de la llum en l’espai a un segon pla. En conseqüència, s’observa una notòria absència de vocabulari específic capaç de descriure amb precisió els efectes qualitatius de la il·luminació en arquitectura. Aquesta manca lèxica dificulta la comunicació eficaç dels conceptes espacials vinculats a la llum, perjudicant la pràctica projectual. Davant d’aquesta problemàtica, aquesta investigació proposa l’establiment d’un vocabulari específic per a la il·luminació arquitectònica qualitativa, partint de la hipòtesi que és viable construir un glossari consensuat que permeti expressar amb precisió els atributs formals i espacials dels efectes lumínics en l’àmbit arquitectònic. Per a sustentar aquesta hipòtesi, la investigació planteja dos objectius principals: en primer lloc, identificar els paràmetres que defineixen els aspectes qualitatius de la llum i recopilar els termes associats; en segon lloc, elaborar un diccionari lèxic-visual en què cada terme sigui definit amb claredat i exemplificat visualment, facilitant així la seva comprensió i aplicació en contextos tant acadèmics com professionals, i contribuint a l’estandardització d’un llenguatge específic i operatiu. S’ha adoptat un enfocament metodològic qualitatiu, centrat en l’anàlisi lingüística de textos que descriuen projectes d’il·luminació arquitectònica, publicats en mitjans especialitzats en llengua espanyola. S’ha aplicat una metodologia terminològica rigorosa, sistemàtica i replicable, basada en referents del camp de la Terminologia i en investigacions afins sobre percepció lumínica. El procés inclou mètodes automatitzats d’extracció terminològica, que permeten una gestió eficient de grans volums de dades, i adapta les tècniques lingüístiques a l’anàlisi visual. La investigació identifica com a paràmetres principals que defineixen les qualitats formals de la il·luminació arquitectònica la direcció, el color i la distribució, seguits, en ordre de rellevància, per la quantitat, la luminància, les fonts, la informació, les sensacions i altres. Entre aquests, el paràmetre de distribució és el més citat i, per tant, el més rellevant per configurar i descriure la il·luminació arquitectònica. En conseqüència, el diccionari se centra en els termes més recurrents relacionats amb aquest paràmetre, que ordenats alfabèticament són: il·luminació ambiental, il·luminació composta, il·luminació d’accent, il·luminació difusa, il·luminació directa, il·luminació dirigida, il·luminació dispersa, il·luminació focalitzada, il·luminació general, il·luminació homogènia, il·luminació horitzontal, il·luminació indirecta, il·luminació integrada, il·luminació precisa, il·luminació projectada, il·luminació rasant, il·luminació reflectida, il·luminació uniforme i il·luminació vertical. S’ha demostrat que cadascun d’aquests termes pot ser definit de manera que afavoreixi una comunicació clara, precisa i intel·ligible en el discurs de la il·luminació arquitectònica. Així mateix, és possible identificar representacions visuals corresponents que exemplifiquin cada definició, reforçant-ne l’aplicabilitat tant pedagògica com professional. En conclusió, aquesta investigació confirma la viabilitat de desenvolupar un glossari consensuat de termes que afavoreixi la comunicació dels atributs formals i espacials dels efectes de la llum en la pràctica arquitectònica, la qual cosa constitueix un pas fonamental cap al reconeixement i l’estandardització d’un vocabulari qualitatiu en el seu àmbit disciplinari.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• GONZÁLEZ GUTIÉRREZ, CÉSAR: Analyzing and Leveraging the Structure of Pre-trained Embeddings
  
  Autor/a: GONZÁLEZ GUTIÉRREZ, CÉSAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/11/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: QUATTONI, ARIADNA JULIETA
  Resum de tesi: El desenvolupament de models amb pressupostos d'anotació limitats (aprenentatge amb pocs exemples o few-shot learning) és molt important a causa dels alts costos associats a l'anotació de dades.Els darrers avenços en classificació de text han demostrat que les representacions derivades de models de llenguatge preentrenats (espais embeguts o embeddings) tenen un paper crucial, especialment en contextos de baixa anotació. Aquests nous avenços ens porten naturalment a plantejar dues qüestions fonamentals:1) Quines propietats dels embedding preentrenats aconsegueixen explicar-ne l'eficàcia en escenaris de few-shot learning?2) Podem aprofitar aquestes propietats per millorar el rendiment dels classificadors en condicions d'anotació limitada?A la primera part d'aquest treball, abordem la primera qüestió i mostrem que l'efectivitat de les representacions preentrenades en escenaris de few-shot learning es pot explicar pel grau d'alineament entre les etiquetes de la tasca supervisada il'estructura jeràrquica de l'espai de representacions. A la segona part, proposem un mètode de propagació d'etiquetes dissenyat per explotar aquest alineament, fet que condueix a una millora del rendiment en tasques de classificació amb pocs exemples.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• HASSANKALHORI, MAHDI: From Ion Channels to Industrial Enzymes: Modeling and Modulating Protein Functional Properties
  
  Autor/a: HASSANKALHORI, MAHDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/11/2025
  Data de lectura: 02/02/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA EST C/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona) 934137400 Sala Polivalent Edifici A https://eebe.upc.edu/ca/lescola/com
  Director/a de tesi: TORRAS COSTA, JUAN | LUCAS, MARIA FÁTIMA ASSUNÇAO
  Resum de tesi: Els avenços recents en el modelatge molecular computacional han millorat significativament la nostra comprensió de l'estructura i la funció de les proteïnes, permetent el disseny i l'optimització de biomolècules per a diverses aplicacions, per exemple, en la detecció de bioanalits i la biocatàlisi industrial. Aquesta tesi tenia com a objectiu aprofitar la integració de metodologies computacionals innovadores per investigar i modular les propietats funcionals de quatre dianes proteiques diferents pertanyent a dues famílies de proteïnes: canals iònics, concretament canals iònics humans sensibles a l'acidesa (hASIC1a i hASIC3), i enzims, incloent-hi un enzim artificial basat en l'estructura proteica del Regulador de Resistència Multidroga Lactococcal (LmrR), i la Tirosina Hidroxilasa termofílica Streptomyces sclerotialus (SsTyrH). Depenent del cas d’estudi i dels objectius específics, es va emprar un conjunt integrat de mètodes per a la predicció computacional de l'estructura de les proteïnes. Aquestes inclouen simulacions de dinàmica molecular, anàlisi de la xarxa de residus de proteïnes, una eina especialitzada de predicció de llocs d'unió d'ions i un model basat en l'aprenentatge automàtic per a la predicció de llocs funcionals per identificar posicions clau involucrades en la funció, la regulació i altres propietats rellevants de les proteïnes. Les nostres troballes inclouen el descobriment de nous llocs reguladors funcionals del canal hASIC1a i el disseny de mutacions que confereixen corrents sostinguts a aquest canal, la predicció dels possibles llocs d'unió de calci al canal hASIC3 per guiar la identificació experimental i la caracterització funcional d'aquestes posicions reguladores. A més, els conjunt d’enfocaments computacionals emprats van conduir amb èxit a la predicció de punts calents distals funcionals i variants millorades en el sistema enzimàtic basat en LmrR i SsTyrH, validats experimentalment. Aquesta investigació demostra l'eficàcia d'integrar metodologies computacionals per dissenyar proteïnes amb propietats funcionals personalitzades, proporcionant informació valuosa per al desenvolupament de canals iònics optimitzats per a aplicacions biotecnològiques i biocatalitzadors industrials, així com per avançar en la nostra comprensió de les relacions estructura-funció de les proteïnes.
  
• MINGOT BEJAR, JULIA: Applications of Poly(N-isopropylacrylamide)-based Hydrogels in Chemical Engineering
  
  Autor/a: MINGOT BEJAR, JULIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/11/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARMELIN DIGGROC, ELAINE APARECIDA | LANZALACO, SONIA
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral analitza la versatilitat dels hidrogels basats en poli(N-isopropilacrilamida) (PNIPAAm) com a plataforma adaptable per a aplicacions biomèdiques i mediambientals. Aprofitant les propietats termo-responsives de la PNIPAAm i dels seus copolímers, es mostra com aquest material es pot dissenyar per complir diverses funcions en diferents àmbits tecnològics.En l’àmbit biomèdic, es van modificar malles quirúrgiques de polipropilè, habitualment utilitzades en el tractament de les hèrnies, mitjançant la incorporació de nanopartícules d’or i un marcador Raman, obtenint superfícies actives per a espectroscòpia SERS. L’empelt covalent de copolímers de PNIPAAm sobre aquest substrat plasmònic va conferir al sistema capacitat de resposta tèrmica, generant un dispositiu implantable capaç de combinar la detecció SERS i la resposta tèrmica de manera simultània. Assajos in vitro amb fibroblastos van confirmar la biocompatibilitat i l’estabilitat del dispositiu i evidencia el seu potencial per a diagnòstics mínimament invasius i per al seguiment postoperatori.De manera complementària, amb un enfocament teranòstic, es van modificar esponges tridimensionals de poliuretà, utilitzades en teràpies endoluminals amb aspiració, recobrint-les amb hidrogel de PNIPAAm i nanopartícules metàl·liques. La incorporació de nanopartícules d’or i plata, estabilitzades amb biopolímers, va dotar les esponges de propietats antibacterianes. A més, l’activació fototèrmica sota irradiació de làser Raman va produir una activitat antimicrobiana significativa contra Escherichia coli i Staphylococcus aureus, fet que obri noves possibilitats per a la detecció i el tractament d’infeccions associades a dispositius implantables.En l’àmbit mediambiental, es va aprofitar la resposta tèrmica dels hidrogels de PNIPAAm per a processos de dessalinització d’aigua impulsats per energia solar i per a la generació sostenible d’energia. Un sistema híbrid PNIPAAm-alginat-PEDOT:PSS va mostrar un augment significatiu de l’evaporació gràcies a la contracció superficial de l’hidrogel (“efecte pudding”). D’altra banda, els hidrogels de PNIPAAm-gelatina amb negre de carbó com a absorbent fototèrmic van demostrar un rendiment estable en condicions reals de llum solar, a més de mostrar durabilitat i capacitat de reutilització.Finalment, es van utilitzar matrius de PNIPAAm per a la fabricació de generadors termoelèctrics basats en hidrogel. La integració d’aquest polímer amb materials conductors dopats va permetre convertir energia fototèrmica en energia elèctrica, aprofitant el transport iònic dins de la xarxa polimèrica sota exposició solar.En conjunt, aquesta investigació consolida els hidrogels de PNIPAAm com una plataforma material altament adaptable. La seva resposta tèrmica, en combinació amb funcionalitats plasmòniques i fototèrmiques, ofereix solucions prometedores per afrontar reptes tant en l’àmbit de la salut com en la sostenibilitat dels recursos.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• FERNANDEZ-MOSCOSO LOPEZ-DURAN, EDUARDO: La sustitución como recurso de proyecto. Hormigón armado y madera en la última etapa del Movimiento Moderno
  
  Autor/a: FERNANDEZ-MOSCOSO LOPEZ-DURAN, EDUARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/09/2025
  Data de lectura: 18/12/2025
  Hora de lectura: 12:15
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO | FERRATER ARQUER, BORJA
  Resum de tesi: La tesi parteix d’una observació crítica: la substitució de materials en arquitectura sense alterar la lògica constructiva original, com ocorre en temples dòrics reconstruïts en pedra o en el Pavelló Nòrdic de Sverre Fehn. Aquesta pràctica qüestiona la idea de que cada material ha de ser utilitzat segons les seves propietats físiques. L’autor proposa una suspensió crítica d’aquest paradigma, inspirada en Husserl, per obrir el disseny arquitectònic a una lògica experimental i simbòlica.Des d’una perspectiva interdisciplinària que combina tècnica, història, teoria i filosofia, es defensa que la tècnica no és només funcional, sinó també narrativa. Conceptes com la histèresi projectual o l’encofrat com a memòria material mostren com allò tècnic pot ser interpretatiu. A més, l’ús de materials contemporanis com el CLT permet pensar la substitució des de la sostenibilitat.S’analitzen quatre fites històriques: els temples grecs, les stavekirker noruegues, l’Ironbridge i el sistema Hennebique. En tots aquests casos, la substitució no només manté la forma arquitectònica, sinó que obre noves possibilitats tècniques i expressives. L’anàlisi d’autors com Vitruvi, Wright, Nervi o Arup revela que fins i tot els discursos més normatius han admès ajustos i reinterpretacions materials.La segona part estudia tres casos contemporanis. A la Casa Tremaine, Neutra substitueix la fusta pel formigó per actualitzar la relació entre casa i paisatge. A les oficines de la Prefectura de Kagawa, Tange substitueix estructures tradicionals de fusta per formigó armat, mantenint la lògica formal de l’arquitectura japonesa. Al Pavelló Nòrdic, Fehn empra el formigó com si fos fusta, creant una arquitectura híbrida entre tradició i modernitat.La tesi conclou que la substitució és una operació arquitectònica vàlida, capaç d’enriquir el projecte des del vessant tècnic, simbòlic i cultural. Proposar materials alternatius no debilita una obra, sinó que n’amplia el significat. A més, es planteja que la tècnica s’ha d’entendre com un procés obert i narratiu, i que substituir materials no equival a negar-ne l’origen, sinó a projectar-ne noves lectures.Finalment, es convida a estendre l’estudi de la substitució a altres materials, processos de prefabricació i elements immaterials com les tipologies o els programes, obrint així noves línies d’investigació en el disseny arquitectònic contemporani.
  

SOSTENIBILITAT

• ADAMO, ANGELA: Contribution to the decarbonisation of energy intensive industries in the path of the European Union objectives. Application to the case study of SEAT
  
  Autor/a: ADAMO, ANGELA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 18/11/2025
  Data de lectura: 12/01/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala polivalent, EEBE, Edifici A, Campus Diagonal-Besós
  Director/a de tesi: MARTIN CAÑADAS, MARIA ELENA | DE LA HOZ CASAS, JORGE
  Resum de tesi: L’emergència climàtica està accelerant els esforços globals per descarbonitzar tots els sectors, especialment l’industrial, un dels més complexos degut a les seves altes demandes tèrmiques i operacions intricades. Una de les vies més prometedores és l’electrificació mitjançant bombes de calor d’alta temperatura (HTHPs), sovint combinades amb calderes elèctriques.Aquesta tesi analitza el potencial de descarbonització de les HTHPs en sistemes de cogeneració industrial, emprant com a cas d’estudi real la planta de cogeneració de la fàbrica SEAT a Martorell, Catalunya. Actualment alimentada amb gas natural, la planta subministra aigua sobreescalfada (SHW) i és una font important d’emissions de CO₂, en un context de pressió ambiental i reguladora creixent.A diferència d’altres estudis basats en models idealitzats, es desenvolupa un model termodinàmic híbrid d’alta fidelitat, basat en un any complet de dades operatives i amb restriccions tecnològiques realistes. Es van explorar dos enfocaments: un model purament termodinàmic i un model híbrid amb correlacions empíriques per compensar mancances de dades. El model híbrid, amb menor error, es va utilitzar per a l’anàlisi.El model inclou components clau de la planta: turbines de gas i vapor, caldera de recuperació postcombustió (HRB), refrigeradors per absorció, refrigeradors d’aire i calderes auxiliars. Això permet simular el comportament real de la planta en condicions operatives. Es va estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de substituir la producció tèrmica amb gas per HTHPs i calderes elèctriques, tenint en compte limitacions tecnològiques, fonts tèrmiques disponibles i el mercat elèctric.Una aportació rellevant és l’anàlisi de com el marc regulador actual, que afavoreix la cogeneració amb gas, afecta la competitivitat de les solucions electrificades. La tesi conclou amb el dimensionament òptim de les HTHPs segons escenaris de preu de CO₂, perfils de demanda i dinàmiques de planta.Els resultats mostren que, tot i ser tècnicament viable, l’electrificació depèn fortament del context econòmic i normatiu. Es posa en relleu la importància d’una modelització rigorosa i una estratègia realista. A més, s’identifica una problemàtica general: moltes indústries encara no disposen de la infraestructura ni la planificació per una descarbonització profunda. Aquest treball ofereix una metodologia transferible i eines útils per a enginyers, operadors i responsables polítics.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• IRAWAN, AMIR MUSTOFA: Explainable Artificial Intelligence Applied to Geoscience and Remote Sensing: Development and Application to Wild Fire Forecasting Related to Climate Change
  
  Autor/a: IRAWAN, AMIR MUSTOFA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/11/2025
  Data de lectura: 20/01/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, Edifici B3, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: VALL-LLOSSERA FERRAN, MERCEDES MAGDALENA | LOPEZ MARTINEZ, CARLOS
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta una exploració progressiva de la predicció d’incendis forestals mitjançant la integració del coneixement basat en processos amb tècniques d’aprenentatge automàtic i inferència causal. El Capítol 3 se centra en la importància i sensibilitat de les variables mitjançant intervencions basades en pertorbacions, modificant factors clau com el dèficit de pressió de vapor (VPD), la humitat del sòl (SM) i les mètriques del corrent en jet fins a ±25 % per simular condicions ambientals intensificades i avaluar-ne l’impacte sobre la superfície cremada. En canvi, el Capítol 4 aplica inferència causal formal mitjançant el càlcul do, que permet realitzar anàlisis contrafactuals dins d’un model causal estructural (SCM). A diferència de les intervencions contínues del Capítol 3, aquí els escenaris es generen fent bootstrap de les variables d’entrada i fixant-les als percentils 25, 50, 75 i 100. Això permet simular l’impacte de cada variable en diferents condicions, des de les típiques fins a les extremes, i quantificar els efectes directes i indirectes sobre la superfície cremada, especialment per ∆Z500 i v300.El Capítol 5 amplia el raonament causal a escala global utilitzant grafs derivats de PCMCI com a estructures causals dins un marc d’aprenentatge profund. S’hi introdueixen gràfics acíclics dirigits (DAGs) específics per règim, generats mitjançant agrupament espacial amb l’algoritme DBSCAN, que permeten identificar interaccions terra–atmosfera específiques per regió. Aquests grafs s’integren en Xarxes d’Atenció de Grafs (GAT), fet que permet al model aprendre connexions ponderades guiades per l’estructura causal, millorant tant el rendiment predictiu com la interpretabilitat física.Finalment, el Capítol 6 sintetitza aquests avenços incorporant grafs causals en una GAT per simular intervencions complexes i multiescala. S’hi introdueixen escenaris contrafactuals explícits com un Niño intensificat (duplicant el SOI negatiu) i un reforç del corrent en jet (increment de ∆Z500, v300 i el nucli del jet), mostrant respostes espacials diferenciades del foc. Les diferents estratègies d’intervenció emprades reflecteixen el progrés metodològic: des de l’avaluació de la sensibilitat (Capítol 3), la inferència de mecanismes causals (Capítol 4), la validació de grafs causals per regions (Capítol 5), fins a la quantificació d’escenaris basats en contrafactuals (Capítol 6).Sobre aquesta base, el Capítol 6 presenta una GAT causal capaç de predir la superfície cremada a escala global mitjançant la integració de grafs causals derivats de PCMCI. Aquest enfocament permet que el model segueixi interaccions terra–atmosfera significatives, millorant la interpretabilitat i alineant les prediccions amb processos físics coneguts. Els resultats mostren que la GAT causal supera els models amb grafs completament connectats. L’excés d’enllaços pot provocar un sobre-afinament, un problema habitual en les GNN, on el pas repetit de missatges entre nodes connectats de manera redundant difumina les representacions clau. Això pot ocultar trets predictius importants i reduir el rendiment del model. En eliminar connexions espúries o poc informatives, la GAT causal conserva representacions més nítides i coherents, evitant la pèrdua de precisió causada per estructures sobreparametritzades. En conjunt, aquests avenços mostren que els models basats en correlació no capten les interaccions complexes i no lineals entre fonts d’ignició, dinàmica de la vegetació i retroalimentacions climàtiques, i aposten per models híbrids basats en processos i aprenentatge automàtic que representin millor els mecanismes multifactorials que governen els règims d’incendis en un món en escalfament.
  
• YI, TIEYAN: UAV SAR Interferometry: ARBRES-X Data
  
  Autor/a: YI, TIEYAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/11/2025
  Data de lectura: 20/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula MERIT D5-010, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: MALLORQUI FRANQUET, JORDI JOAN
  Resum de tesi: Els UAV petits són plataformes SAR atractives, però les seves trajectòries inestables i els registres GPS/IMU imperfectes introdueixen errors de moviment significatius que degraden la qualitat de la imatge. El sistema ARBRES-X utilitza adquisicions de feix ample i squint alt que afavoreixen les observacions d'obertura curta, alhora que redueixen la sensibilitat als errors de moviment. Aquesta tesi primer revisa els fonaments de les imatges SAR i la interferometria de trajectòria creuada, i després analitza les característiques del sistema ARBRES-X en detall, amb especial atenció a com les obertures curtes i els feixos amples afecten el processament. Es quantifiquen els requisits de precisió per a l'estat de la plataforma en les imatges SAR i la interferometria de trajectòria creuada, cosa que revela que les solucions INS estàndard són insuficients. Per abordar aquesta mancança, es proposa i valida un algoritme d'estimació d'errors de moviment mitjançant dades simulades. A partir d'aquests resultats, es desenvolupa i s'aplica un marc de processament integral per a les imatges SAR i la interferometria de trajectòria creuada a les dades ARBRES-X. El marc produeix interferogrames altament coherents, i els interferogrames diferencials detecten clarament els canvis de fase PARC induïts per la deformació controlada, en estreta concordança amb les prediccions teòriques. A més, també es demostra un mètode d'optimització de velocitat adequat per a imatges de curta obertura.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• SLIMANI, MEHDI: Computational strategies for time-accurate simulation of part-scale LPBF
  
  Autor/a: SLIMANI, MEHDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2026
  Director/a de tesi: CHIUMENTI, MICHELE | CERVERA RUIZ, LUIS MIGUEL
  Resum de tesi: La qualificació dels processos de fabricació additiva metàllica (MAM) continua sent un repte a causa dels complexos fenòmens termo-mecànics implicats.El procés està governat per una petita font de calor mòbil que genera gradients tèrmics altament localitzats i transitoris, i indueix deformacions tèrmiques.Com que aquestes deformacions estan restringides pel material circumdant, es desenvolupen tensions residuals que provoquen la distorsió de la peça o fins i tot el fracàs de la seva fabricació.El modelatge precís és essencial per comprendre la física subjacent i assolir una qualificació fiable del procés i una optimització dels paràmetres.Tanmateix, aquestes simulacions són computacionalment costoses per la petita mida de la font de calor, que introdueix escales espacials molt dispars, i pel seu moviment continu, que genera escales temporals igualment heterogènies.La necessitat de resoldre simultàniament aquestes escales fa que les simulacions d’alta fidelitat a escala de peça siguin prohibitòriament costoses.Aquesta tesi contribueix al modelatge MAM des dels àmbits aplicat i metodològic.En l’àmbit aplicat, s’investiguen mètodes per mitigar les tensions residuals en processos DED (Directed Energy Deposition) i LPBF (Laser Powder Bed Fusion), incloent-hi una estratègia innovadora de disseny de substrat per a DED que redueix significativament les tensions, així com un marc de modelatge capaç de capturar els errors de construcció induïts pel recoater (corró) en LPBF.En l’àmbit metodològic, la tesi desenvolupa estratègies eficients per a simulacions d’alta fidelitat a escala de peça en LPBF, amb especial èmfasi en superar la disparitat d’escales temporals.Mentre que el refinament de malla adaptatiu (AMR, Adaptive Mesh Refinement) s’ha consolidat com un enfocament habitual per tractar les escales espacials dispars, l’ús de passos de temps uniformes continua sent l’estàndard.Per a peces centimètriques, això pot requerir centenars de milions de passos de temps, fet que les fa computacionalment inviables.Les estratègies emprades per alleujar aquest problema solen implicar simplificacions extremes del model tèrmic, com agrupar diversos passats o capes en un sol pas de temps.A la pràctica, això elimina les petites escales associades a la font de calor mòbil, però compromet la precisió predictiva del model i requereix calibració addicional.Es proposen dos mètodes per abordar la disparitat d’escales temporals sense eliminar les petites escales subjacents: el subdomini advectat (advected subdomain) i un esquema de substepping Robin-Robin, dissenyats per preservar la fidelitat del model i reduir dràsticament el cost computacional.El subdomini advectat acobla una malla mòbil al làser.En resoldre el problema tèrmic en el sistema de referència de la font de calor, la dinàmica transitòria prop del bany de fusió (melt pool) esdevé gairebé estacionària, cosa que permet utilitzar passos de temps molt més grans.El substepping divideix el domini en regions que evolucionen amb diferents passos de temps: s’apliquen passos més fins al voltant de la font de calor mòbil, i més grans a les zones allunyades.L’esquema d’acoblament Robin-Robin desenvolupat és robust i garanteix la convergència del substepping independentment de la malla.Aquests mètodes i components s’han avaluat sistemàticament mitjançant anàlisi numèrica, comparats amb enfocaments estàndard i validats amb dades experimentals.A més, el subdomini advectat i el substepping s’han combinat per potenciar-ne els beneficis respectius.En conjunt, aquestes contribucions fan avançar el modelatge numèric de la MAM, millorant l’eficiència computacional de les simulacions d’alta fidelitat i permetent una qualificació i optimització fiables del procés.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• LANGARITA BENÍTEZ, RUBÉN: Improving performance of genomics workloads through software optimizations and hardware acceleration
  
  Autor/a: LANGARITA BENÍTEZ, RUBÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/01/2026
  Director/a de tesi: ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ | ALASTRUEY BENEDÉ, JESÚS
  Resum de tesi: Les arquitectures multinucli i els acceleradors moderns s'han convertit en la pedra angular per a accelerar moltes càrregues de treball en aplicacions científiques i d'enginyeria. S'han fet molts esforços per a accelerar aplicacions HPC en arquitectures hardware modernes com les CPUs i les GPUs, així com les FPGAs i acceleradors a mida (ASICs) per a càrregues de treball específiques. D'aquí ve que cada vegada es busquin més plataformes HPC per a manejar càrregues de treball a gran escala que explotin els diferents nivells de paral·lelisme disponibles als acceleradors.No obstant això, hi ha una classe emergent de càrregues de treball que no poden explotar plenament les capacitats de paral·lelisme massiu dels acceleradors convencionals. Moltes aplicacions HPC es veuen sovint limitades per execucions seqüencials compostes de petites seccions de càlcul intensiu que inclouen patrons complexos de dependències. Això és especialment notable en les aplicacions de ciències de la vida i de la salut, que implementen llargs fluxos de treball de processament de dades. Sovint basats en càlculs "stencil" i de programació dinàmica, aquests algorismes "dependency-bound" tendeixen a ser d'una mida moderada i implementen patrons complexos de dependències de dades que, en última instància, restringeixen l'aprofitament del paral·lelisme.La medicina de precisió pretén millorar l'assistència sanitària utilitzant dades genòmiques. En els últims anys, la forta reducció dels costos de la seqüenciació genòmica ha impulsat un augment espectacular de la quantitat de dades generades per al seu processament, la qual cosa ha plantejat un important repte computacional i d'emmagatzematge. L'alineació de seqüències, un dels problemes computacionals més exigents abordats en els estudis de seqüenciació, té nombroses aplicacions, entre elles el mapatge de "reads". L'objectiu del mapatge de "reads" és alinear les lectures extretes dels sistemes de seqüenciació contra un genoma de referència. S'utilitza un esquema de programació dinàmica per a assignar una puntuació d'alineament a cadascun dels candidats, la qual cosa condueix a una paral·lelització sub-optima de les dades a causa dels patrons "dependency-bound".L'objectiu principal d'aquest treball és millorar el rendiment de les aplicacions genòmiques mitjançant l'acceleració software i hardware. Presentem quatre contribucions a aquest camp. Les tres primeres són millores software, inclosa la proposta d'un algorisme, optimitzacions software i l'adaptació de diversos algorismes a l'arquitectura ARM. En l'última, ampliem el nostre camp d'estudi i proposem un nou accelerador hardware per a algorismes "dependency-bound", el qual aborda algorismes de programació dinàmica utilitzats en "pipelines" genòmics.
  

COMPUTACIÓ

• NJOKU, UCHECHUKWU FORTUNE: Towards Effective and Interpretable Many-Objective Feature Selection in Machine Learning
  
  Autor/a: NJOKU, UCHECHUKWU FORTUNE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 18/12/2025
  Director/a de tesi: ABELLO GAMAZO, ALBERTO | BILALLI, BESIM | BONTEMPI, GIANLUCA
  Resum de tesi: L’aprenentatge automàtic (ML) eficaç requereix més que models precisos; també requereix la consideració de factors com ara la complexitat del model, l’equitat i altres requisits específics de la tasca. El compliment d’aquests requisits s’ha de tenir en compte de bon principi, a nivell de dades, seleccionant les característiques que contribueixen a resoldre el nostre problema de forma adequada (FS). Això es pot beneficiar d’utilitzar un enfocament d’optimització multi-objectiu per a dur a terme aquesta selecció.Així, aquesta tesi estudia la selecció multi-objectiu de característiques (MOFS) i contribueix al desenvolupament de solucions de ML eficients i responsables. Tanmateix, comporta un nou repte d’interpretabilitat a causa del gran nombre de solucions que obtenim en aplicar MOFS i, per tant, també pretenem proposar una metodologia per fer front a aquesta complexitat de MOFS.Tot i que FS s’ha investigat durant molt de temps, els treballs anterior (tant sobre mètodes tipus filtre com d’embolcall) no han abordat aquest problema i s’han centrat només en un o com a màxim dos objectius. També per a la interpretabilitat dels resultats de FS, no s’ha proposat cap enfocament metodològic i més aviat s’ha utilitzat una representació tabular bàsica.Conseqüentment, proposem un marc de treball que utilitza algorismes genètics d’ordenació no dominada per balancejar objectius rellevants i sovint conflictius per a FS. En particular, amb aquest mètode es podrien considerar més de quatre i fins a quinze objectius. Per a facilitar la interpretabilitat dels resultats, la nostra metodologia consta de sis passos que consideren tres punts de vista: objectius, solucions i variables (és a dir, característiques).Per assolir l’objectiu de la recerca, seguim un enfocament estructurat: primer, una extensa revisió de la literatura per tal d’establir l’estat de l’art i identificar els reptes oberts. A continuació, es realitzen anàlisis empíriques de mètodes de tipus filtre i embolcall d’un sol objectiu, així com de mètodes d’embolcall multi-objectiu, per avaluar-ne els seus punts forts i febles. A continuació, es proposa i s’avalua el nostre marc de MOFS mitjançant múltiples experiments, inclosa la seva aplicació al problema de l’equitat en ML. Finalment, la metodologia d’interpretabilitat s’instancia com un quadre de comandament interactiu, que es valida mitjançant un estudi experimental amb 50 participants, i la conseqüent anàlisi estadísticaper avaluar-ne la seva eficàcia.Les troballes posen de manifest que cap mètode de FS aïllat és universalment òptim; en canvi, el millor enfocament depèn de les característiques del conjunt de dades, els requisits de la tasca i els objectius del problema. Tot i que els mètodes de filtre són computacionalment eficients i els mètodes d’embolcall milloren el rendiment del model en configuracions d’un sol objectiu, el marc de treball MOFS proposat equilibra amb èxit múltiples indicadors conflictius relacionats amb el rendiment, la complexitat i l’equitat. A més, la metodologia d’interpretabilitat va resultar essencial per ajudar els científics de dades a entendre millor els resultats MOFS, permetent la presa de decisions informades en FS.
  

ENGINYERIA CIVIL

• DEHGHANSOURAKI, DANIAL: Modeling Sediment Transport in Rivers and Reservoirs using an Accelerated Model
  
  Autor/a: DEHGHANSOURAKI, DANIAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 18/12/2025
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | LARESE DE TETTO, ANTONIA
  Resum de tesi: La sedimentació als embassaments és un problema crític i continu en la gestió sostenible dels recursos hídrics. Encara que els models bidimensionals (2D) convencionals són computacionalment eficients, ometen processos tridimensionals clau, com ara l'estratificació tèrmica. Els models tridimensionals (3D) proporcionen una representació física més precisa, però requereixen extensos recursos computacionals, fet que els fa inviables per a aplicacions a gran escala. Aquesta recerca desenvolupa un marc computacional que combina Computació d'Alt Rendiment (HPC), Intel·ligència Artificial (IA) i simulació multifísica 3D avançada per a salvar aquesta escletxa.Un model hidromorfodinàmic bidimensional (R-Iber) es va reimplementar per a Unitats de Processament Gràfic (GPUs), aconseguint acceleracions computacionals d'un a dos ordres de magnitud. El model accelerat va permetre l'entrenament d'un model substitut (surrogate) basat en Xarxes Neuronals Profundes (DNN), possibilitant una anàlisi de Monte Carlo de 100.000 execucions per a una calibració robusta del model i la quantificació de la incertesa. En paral·lel, es va desenvolupar un model multifísic tridimensional complet en l'entorn Kratos per a per simular el problema fluid tèrmic tridimensional.L'enfocament integrat es va aplicar al sistema de l'embassament de Riba-roja. Es va avaluar com l'estratificació tèrmica afecta l'eficiència d'atrapament de sediments. Els resultats demostren que la combinació d'HPC, IA i modelatge multifísic condueix a mètodes pràctics i aplicables per a la gestió sostenible d'embassaments.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• ALONSO, MATÍAS: Hydro-mechanical modelling of a sealing concept for a deep geological radioactive waste repository
  
  Autor/a: ALONSO, MATÍAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2026
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: L’Emmagatzematge Geològic Profund (EGP) s’ha consolidat com la solució més viable per a l’eliminació definitiva dels residus radioactius, ja que ofereix el potencial de confinar i aïllar permanentment aquests residus respecte de la biosfera durant períodes de temps molt prolongats. Diversos països han fet avenços significatius en el desenvolupament de conceptes d’EGP per a la gestió final d’aquests materials. La seguretat a llarg termini d’aquestes instal·lacions depèn principalment de la roca hostatgera —la barrera natural que exerceix el paper principal— complementada pels components que conformen el denominat sistema de barreres d’enginyeria (SBE). El SBE inclou els contenidors, els rebliments, els materials d’aïllament i altres estructures dissenyades per garantir condicions favorables a l’aïllament de llarga durada dels residus radioactius. El disseny i l’avaluació de la seguretat d’un EGP —i, en particular, dels seus components del SBE— són, per tant, aspectes essencials per al desenvolupament sostenible de l’energia nuclear, convertint-ne l’estudi en un àmbit clau dins de l’enginyeria geotècnica.En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta investigació és contribuir a la comprensió i avaluació del comportament a llarg termini d’un concepte de segellat de gran diàmetre desenvolupat en el marc del projecte Cigéo, liderat per l’Agència Nacional Francesa per a la Gestió dels Residus Radioactius (Andra). Per assolir aquest objectiu, s’ha adoptat una estratègia de modelització numèrica multiescala i en diverses etapes. L’enfocament combina una caracterització detallada dels materials amb una modelització constitutiva avançada del nucli expansiu, dels materials de rebliment i de la roca hostatgera, tenint en compte aspectes com l’anisotropia inherent i l’estructura doble. El marc de modelització incorpora processos hidromecànics acoblats, que permeten analitzar fenòmens clau com la hidratació natural del nucli de segellat, el desenvolupament de la pressió de cabiment, la resaturació i recompressió de la zona afectada per l’excavació (ZAE), l’equilibri global del sistema de segellat i el possible desconfinament del nucli juntament amb la pèrdua associada de la seva capacitat de cabiment. Les simulacions aborden la complexitat del problema integrant geometries tridimensionals a gran escala, formulacions constitutives avançades i detalls geomètrics crítics a escala decimètrica. Els resultats ofereixen informació valuosa sobre el rendiment i la integritat a llarg termini de les estructures de segellat, establint un marc sòlid i una eina eficaç per millorar la comprensió del comportament d’aquests sistemes de barreres d’enginyeria i, així, contribuir a l’optimització del disseny i la seguretat dels emmagatzematges geològics.
  
• RODRÍGUEZ ROMERO, CARLOS EDUARDO: Analysis of coupled hydro-mechanical processes in double-structure geomaterials for nuclear waste storage
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ ROMERO, CARLOS EDUARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 18/12/2025
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: L’aïllament segur i a llarg termini dels residus radioactius d’alta activitat requereix l’ús de barreres d’enginyeria capaces de mantenir una baixa permeabilitat i una estabilitat mecànica adequada sota condicions termo-hidro-mecàniques (THM) complexes. Entre els materials candidats, la bentonita compactada presenta un comportament característic de doble estructura, governat per la coexistència de dominis micro i macroporosos. Aquesta tesi se centra en l’anàlisi dels processos acoblats hidro-mecànics en geomaterials de doble estructura, amb especial atenció a les mescles de blocs i grànuls de bentonita emprades en els sistemes de barrera dels dipòsits geològics profunds.La recerca revisa primer les bases geomecàniques dels sòls de doble estructura i identifica l’evidència experimental que confirma la seva naturalesa de doble porositat. Posteriorment, es desenvolupa un marc constitutiu THM ampliat, que incorpora: (i) el paràmetre ακ per controlar la deformació microestructural; (ii) una llei d’estructuració dependent de la fàbrica del material per representar la memòria i degradació de compresió; i (iii) la resistència friccional a les interfícies bloc–grànul i bloc–paret.El model es va implementar i calibrar utilitzant dades experimentals de laboratori i de maquetes a escala reduïda provinents del projecte BEACON, incloent-hi els experiments MGR22, MGR23 i MGR27, els assaigs de trajectòries diferents de l’EPFL i l’assaig POSIVA. Les simulacions numèriques van reproduir amb èxit l’evolució de la pressió de dilatació, la relació de buits, la densitat seca, el contingut i l’entrada d’aigua observats experimentalment. Els resultats van confirmar que la fricció té un paper decisiu en la redistribució d’esforços entre blocs i grànuls, mentre que l’evolució microestructural governa el procés d’homogeneïtzació a llarg termini. La formulació millorada va captar la homogeneïtzació parcial de densitat i la persistència de la porositat microestructural, en coherència amb les observacions de laboratori.En conjunt, la tesi aporta una comprensió més profunda del comportament hidro-mecànic acoblat de les bentonites de doble estructura i proposa un marc constitutiu robust capaç de reproduir-ne les característiques essencials sota condicions representatives d’un dipòsit. El treball posa de manifest la necessitat de considerar tant l’evolució microestructural com els efectes de fricció en els models predictius de barreres de bentonita, contribuint així a la fiabilitat de les avaluacions de seguretat a llarg termini dels dipòsits geològics profunds.
  

FOTÒNICA

• ARRÉS CHILLÓN, JAVIER: Application to Sensing, Imaging, and Cooling of Ultra-Thin Metal Films and Derived Nanostructured Glass Surfaces
  
  Autor/a: ARRÉS CHILLÓN, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 18/12/2025
  Director/a de tesi: PRUNERI, VALERIO
  Resum de tesi: La contínua evolució dels sistemes optoelectrònics respon a la demanda de més eficiència, rapidesa i sensibilitat. Una estratègia clau és modificar les dimensions dels materials a escala nanomètrica, fet que altera propietats òptiques, elèctriques i tèrmiques i permet noves funcionalitats. Un exemple destacat són les pel·lícules metàl·liques ultraprimes (UTMFs), amb gruixos <10 nm, que mostren propietats diferents de les capes de metall més gruixes. En aquesta tesi s’estudia l’ús d’UTMFs d’or (Au) sobre capes llavor (seed layers en anglès) d’òxid cúpric (CuO), fabricades amb tècniques industrials com la deposició física en fase vapor (PVD). Aquestes pel·lícules ultraprimes permeten obtenir superfícies contínues i ultrallises, així com propietats ajustables mitjançant processos òptics o elèctrics. En aquesta tesi, es demostra el potencial d’aquestes UTMFs en sensors electroquímics basats en monocapes autoensamblades (de l’anglès, SAMs). Es mostra que les pel·lícules més primes responen més ràpidament a la formació de SAMs, i que la funcionalització amb biotina permet detectar estreptavidina amb canvis de resistència mesurables.També s’analitza la interacció òptica entre UTMFs i fluoròfors, centrant-se en l’extinció de fluorescència per transferència d’energia no radiativa. Els experiments mostren la dependència amb el gruix de les UTMFs i la separació fluoròfor–metall, i confirmen que aquestes pel·lícules poden millorar la relació senyal/soroll en imatges de bacteris tenyits amb fluoròfors. Finalment, es treballa en la nanoestructuració de superfícies de vidre amb nanopilars (NP) generats mitjançant màscares metàl·liques obtingudes per dewetting d’UTMFs i gravat posterior. Aquestes superfícies mostren propietats òptiques úniques: recobriments antireflectants en el visible i emissivitat millorada a l’infraroig. A més, es combinen amb recobriments polimèrics per mantenir la transparència visible i potenciar l’eficiència de la refrigeració radiativa passiva (PRC). Els resultats confirmen que els vidres nanoestructurats poden dissipar més calor que superfícies llises, cosa que obre possibilitats en panells solars, pantalles i finestres. Aquesta tesi, per tant, demostra el potencial dels UTMFs d’Au i de les superfícies de vidre nanoestructurades per al desenvolupament de sensors químics, tècniques de microscòpia òptica avançada i aplicacions de refrigeració radiativa.
  
• TYULNEV, IGOR: Investigation and Control of Phase Transitions by Ultrafast Strong-field Techniques
  
  Autor/a: TYULNEV, IGOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 24/12/2025
  Director/a de tesi: BIEGERT, JENS
  Resum de tesi: Aquest treball presenta els experiments i els resultats sobre l'aplicació de fonts làser de mitjà infraroig a sistemes de matèria condensada per a l'estudi i el control de les interaccions de molts cossos dins de les fases materials i als límits de fase. Mitjançant les dècades de coneixement i desenvolupament de formes d'ona de pocs cicles intenses a altes taxes freqüències de repetició, les aplicacions que es demostren aquí aprofiten les longituds d'ona del mitjà infraroig per a estudiar i controlar fenòmens de camp fort a escales de temps ultraràpides i a través de transicions de fase. Amb aquesta finalitat, s'utilitzen tècniques no lineals per ampliar les capacitats de la font cap a una varietat d'ones de longitud d'ona per a impulsar i sondar, alhora que es modifiquen feixos multicolor d'impuls angular de spin com a camps impulsadors amb patrons únics. Amb la dinàmica impulsada per un camp fort que té lloc a escales de temps subcicle, s'apliquen tècniques com la generació d'harmònics alts (HHG) a una varietat de materials que experimenten transicions electròniques i estructurals. Per als dicalcogenurs de transició de metall en bloc, com el MoS2 investigat, la ruptura de la simetria espacial i temporal induïda per un camp fort modelat en forma de trifoli va permetre la detecció de la polarització de vall, és a dir, un desequilibri de la població de portadors entre els extrems adjacents de la bretxa d'energia. El control específic de les bandes d'energia en aquests llocs, en primer lloc, permet la realització d'un commutador de vall per a la computació òptica i, en segon lloc, realitza un sistema híbrid de llum i matèria amb una topologia de banda similar al model de Haldane, que obre el camí cap a transicions de fase topològiques induïdes i controlades per camp en materials bidimensionals. A més, els corrents induïts pel camp i els harmònics emergents s'utilitzen per sondar el paisatge de potencials de la xarxa i, per tant, detectar simultàniament les signatures de l'estructura cristal·lina i de banda codificades en un espectre estàtic. La interferència dins dels espectres revela encara més la dinàmica i els temps subjacents d'electró-forat. En ceràmiques superconductores a alta temperatura com el YBCO, els canvis induïts per la temperatura en les propietats electròniques també es detecten de manera sensible mitjançant l'HHG, fins i tot en fases materials més elusives. Mentrestant, les transicions d'ordre superior, com la fase de ona de densitat de càrrega correlacionada (CDW), mostren una barreja de canvis electrònics i estructurals en la cristal·lografia de HHG, tal com s'ha investigat en TiSe2. L'enfocament macroscòpic i no lineal produeix canvis importants en els espectres harmònics fins i tot a partir de petits canvis, per exemple, en el desplaçament atòmic, i identifica anisotropies de fase que escapen a les tècniques convencionals o microscòpiques.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• SIFUENTES MUÑOZ, BLANCA CAROLINA: Transformación urbana y movilidad sostenible: construyendo una Barcelona car-free
  
  Autor/a: SIFUENTES MUÑOZ, BLANCA CAROLINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2026
  Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
  Resum de tesi: La configuració de les ciutats contemporànies ha estat profundament condicionada per l’hegemonia de l’automòbil com a eix estructurant del territori, la mobilitat i l’espai públic. Aquest model, consolidat des de mitjans del segle XX, ha generat formes urbanes disperses, excloents i insostenibles, limitant la qualitat de vida i dificultant la construcció d’entorns més equitatius i resilients. Davant d’aquest panorama, emergeixen enfocaments crítics que aposten per un canvi de paradigma cap a ciutats centrades en les persones, el dret a la ciutat i la mobilitat sostenible.En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu construir escenaris prospectius cap a l’any 2050 per a una Barcelona sense cotxes (car-free), mitjançant una anàlisi estructural i multiescalar del seu sistema de mobilitat, la seva planificació urbana i l’ús de l’espai públic. S’adopta un enfocament mixt que integra sis línies metodològiques: (1) recopilació i pretractament de dades de mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); (2) anàlisi factorial exploratòria (AFE) sobre una base de dades longitudinal de l’AMB; (3) anàlisi de tendències amb models de regressió i ARIMA per projectar l’evolució modal; (4) anàlisi comparativa d’Amsterdam i Copenhaguen com a referents de transició car-free; (5) consulta a experts mitjançant el mètode Delphi desagregat; i (6) construcció d’escenaris de futur contrastats.Els resultats permeten identificar estructures latents del sistema de mobilitat, tensions entre les polítiques urbanes i les pràctiques reals de desplaçament, i reptes institucionals associats a la governança multinivell. Els escenaris desenvolupats projecten futurs urbans alternatius, des de models de continuïtat fins a transformacions profundes, i permeten reflexionar sobre les seves implicacions en termes d’equitat, sostenibilitat i dret a la ciutat.La recerca aporta una contribució original en integrar enfocaments de mobilitat sostenible, planificació prospectiva i anàlisi multiescalar. Els seus resultats orienten la formulació de polítiques públiques i estratègies urbanes cap a ciutats postautomobilístiques més justes, saludables i sostenibles. Finalment, proposa eines conceptuals i metodològiques per repensar l’urbanisme en clau de transformació profunda, davant d’un futur marcat per la incertesa climàtica, social i territorial.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• ZHAO, RUI: Improving SAT and Pseudo-Boolean Solving Technology
  
  Autor/a: ZHAO, RUI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 08/01/2026
  Director/a de tesi: OLIVERAS LLUNELL, ALBERT
  Resum de tesi: El problema de la satisfactibilitat Booleana (SAT) ha experimentat un progrés notable, des dels primers mètodes de DPLL i resolució fins al modern paradigma d’Aprenentatge de Clàusules Impulsat per Conflictes (CDCL). No obstant, segueixen existint desafiaments significatius. Problemes teòricament "simples"però estructuralment complexos, com el pigeonhole problem, continuen desafiant els SAT solvers d’avantguarda, revelant limitacions inherents en algoritmes centrals com CDCL. Encara que l’enfocament Pseudo-Booleà (PB) basat en CDCL estén SAT amb restriccions aritmètiques lineals 0-1, permetent una modelització més natural i oferint possibles guanys exponencials, la seva complexitat addicional introdueix colls d’ampolla computacionals en propagació, anàlisi de conflictes i optimització. Aquests desafiaments posen de relleu la necessitat d’obtenir coneixements algorísmics més profunds i tècniques innovadores per avançar en el rendiment dels solvers per a SAT i PB. Aquesta tesi aborda aquestes bretxes mitjançant l’avenç dels algoritmes centrals i les tècniques d’implementació que subjauen als solucionadors moderns de SAT i PB. La tesi està estructurada en dues parts:• Part I: SAT solving – Analitzem les limitacions de CDCL mitjançant perspectives tant teòriques com pràctiques. Les contribucions són: (i) noves perspectives obtingudes de l’anàlisi de múltiples conflictes, amb l’objectiu d’identificar oportunitats per millorar CDCL o d’entendre les raons fonamentals de fracàs d’aquesta idea particular; (ii) un estudi empíric sobre la equivalència entre els CDCL solvers i la resolució, examinant com els solvers reprodueixen proves d’insatisfactibilitat i com interactuen les heurístiques de decisió i les proves per resolució .• Part II: Pseudo-Boolean solving – Introduïm optimitzacions en la propagació unitària i en l’anàlisi de conflictes. La propagació s’accelera mitjançant una tècnica híbrida acuradament dissenyada, mentre que l’anàlisi de conflictes millorat produeix restriccions més fortes per a una poda més efectiva de la cerca. Més enllà de les millores de rendiment, aquest treball ofereix coneixements profunds sobre el raonament amb restriccions booleanes, reduint les bretxes teòriques i obrint noves vies d’investigació en SAT, PB i més enllà.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• BOSCH PADRÓS, MIQUEL: Optogenetic control of force transmission in puripotent epithelia
  
  Autor/a: BOSCH PADRÓS, MIQUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/01/2026
  Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO | TREPAT GUIXER, XAVIER
  Resum de tesi: El desenvolupament necessita una combinació de tres fenòmens: augmentar el nombre de cèl·lules, determinar-ne la identitat i realitzar la morfogènesi, que significa adoptar la forma correcta. La constricció apical és un mecanisme principal per dur a terme aquesta morfogènesi, succeint a escala cel·lular però provocant canvis de forma a nivell tissular. Tot i que la constricció apical està ben estudiada pel que fa a la cèl·lula i és un mecanisme molt conservat en el regne animal, mai s'han descrit ni mesurat les forces generades ni transmeses per a realitzar-la. Per omplir aquest buit, hem emprat una eina optogenètica nova per a provocar constricció apical en cèl·lules mare humanes pluripotents, i ho hem combinat amb microscòpia de forces de tracció per tal de mesurar les forces mecàniques involucrades en el procés. Amb aquesta combinació hem descobert que aquesta constricció crea una petjada petita però consistent en el mapa de traccions, compatible amb un increment de contractilitat apical i conservació del volum cel·lular. Estimulant regions finites de la monocapa hem descobert que el camp de desplaçament cel·lular obeeix una equació de Poisson amb apantallament en dues dimensions, cosa que implica l'existència d'una escala de longitud amb un origen reològic i permet obtenir la funció de Green del teixit. Tot i que les deformacions es poden controlar en l'espai i el temps amb un alt nivell de detall, trobem que la contractilitat apical no pot provocar transicions en l'estat d'embussament d'aquest epiteli pluripotent. Aquests fets revelen aspectes importants de la reologia d'aquestes cèl·lules en escales temporals rellevants per a la morfogènesi, inaccessibles emprant altres mètodes. Ja que aquestes cèl·lules s'utilitzen arreu del món per a generar organoides i embrioides, i també degut al poc coneixement mecànic sobre elles, aquesta tesi estableix un fonament important per a futurs treballs que requereixin control de forces o formes en teixits derivats de cèl·lules mare.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• PUERTAS SEGURA, ANTONIO JESUS: Nano-enabled hydrogel coating for prevention of catheter-associated urinary tract infections
  
  Autor/a: PUERTAS SEGURA, ANTONIO JESUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 09/01/2026
  Director/a de tesi: TZANOV, TZANKO KALOYANOV | CIARDELLI, GIANLUCA
  Resum de tesi: Les infeccions del tracte urinari associades a catèters (CAUTIs) representen un repte crític per a la sanitat, ja que constitueixen una proporció substancial de les infeccions nosocomials arreu del món i imposen càrregues econòmiques significatives als sistemes de salut a causa de l’allargament de les hospitalitzacions, els tractaments addicionals i l’augment dels costos sanitaris. Aquestes infeccions s’inicien principalment amb l’adhesió bacteriana a les superfícies del catèter, seguida de la formació de biofilms estructurats que protegeixen els patògens contra les defenses immunitàries de l’hoste i els tractaments antimicrobians. Els bacteris incrustats en el biofilm presenten una tolerància antibiòtica significativament augmentada i faciliten la transferència horitzontal de gens, accelerant així l’aparició de soques multiresistents. Les estratègies clíniques actuals, que inclouen la substitució del catèter, la teràpia antimicrobiana sistèmica i els recobriments superficials convencionals, sovint resulten inadequades a causa de la seva durada limitada d’eficàcia, la baixa selectivitat o les preocupacions de citotoxicitat. Això posa de manifest la necessitat urgent de solucions innovadores, multifuncionals i biocompatibles capaces de prevenir l’establiment del biofilm alhora que mantenen una excel·lent compatibilitat biològica.La present tesi doctoral aborda aquests reptes mitjançant el disseny i el desenvolupament de recobriments avançats basats en hidrògels potenciats amb nanotecnologia, específicament concebuts per millorar el rendiment dels catèters urinaris. Es van dissenyar recobriments innovadors que incorporen diversos nanomaterials antibacterians i antibiofilm, incloent nanopartícules basades en galat de lauril, plata, ceragenina i lignina, utilitzant metodologies verdes i econòmiques com la deposició sonoquímica i el grefatge enzimàtic. Aquests nanoactius es van incorporar en polímers d’origen biològic i antifouling, com la quitosana, la gelatina modificada amb catecol i els polizwitterions. Els recobriments híbrids resultants van ser dissenyats per combinar mecanismes antimicrobians sinèrgics de contacte i d’alliberament sostingut amb una hidratació superficial millorada i una resistència superior a l’adhesió bacteriana.La caracterització fisicoquímica exhaustiva va confirmar la integració amb èxit dels recobriments amb nanotecnologia en catèters urinaris de permanència, revelant una morfologia superficial adaptada, alta estabilitat i perfils d’alliberament controlats del compost actiu. Els assajos in vitro van demostrar una activitat bactericida potent i una inhibició del biofilm contra uropatògens clínicament rellevants, com Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus, tant en condicions estàtiques com en flux dinàmic que simulen entorns fisiològics. Els estudis de citotoxicitat van revelar una alta biocompatibilitat amb fibroblasts i queratinòcits humans, confirmant la seva seguretat per a aplicacions mèdiques prolongades. És important destacar que els experiments in vivo utilitzant un model de cateterització en conills van mostrar reduccions significatives en la colonització microbiana i una excel·lent biocompatibilitat en els animals equipats amb catèters recoberts, validant el rendiment protector d’aquests dispositius en condicions fisiològiques realistes.Aquesta tesi estableix un marc per al disseny i la implementació de recobriments amb nanotecnologia que combinen sinèrgicament l’eficàcia antimicrobiana, la resistència al biofilm i la compatibilitat amb l’hoste. Els resultats presenten vies prometedores per a l’avanç de les tecnologies de catèters urinaris de nova generació i proporcionen una base sòlida per a la seva translació clínica, amb l’objectiu final de minimitzar la incidència de les CAUTIs i reduir la càrrega global de la resistència antimicrobiana.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• GIL DÍAZ, CRISTINA: Characterization of cirrus clouds and dust aerosols with remote sensing: application of radiative transfer models for the study of their radiative effects
  
  Autor/a: GIL DÍAZ, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 09/12/2025
  Data de FINAL de diposit: 22/12/2025
  Director/a de tesi: SICARD, MICHAEL
  Resum de tesi: Els núvols i els aerosols són moduladors clau del balanç radiatiu terrestre, tot i que les seves interaccions continuen essent una de les principals fonts d’incertesa en les projeccions climàtiques. Aquesta tesi doctoral investiga els processos d’interacció aerosol–núvol–radiació a latituds mitjanes, amb especial atenció als cirrus i a la pols mineral, mitjançant observacions lidar des de superfície i simulacions amb models de transferència radiativa i de clima regional.En primer lloc, s’analitzà un conjunt d’observacions lidar de MPLNET a Barcelona per caracteritzar les propietats geomètriques i òptiques dels cirrus i quantificar-ne l’efecte radiatiu directe. Es trobà una alta freqüència d’ocurrència, amb una marcada variabilitat estacional. S’identificaren comportaments radiatius diferenciats: a la nit, els cirrus escalfen tant l’atmosfera superior com la inferior, mentre que de dia escalfen l’atmosfera superior i refreden majoritàriament la inferior.En segon lloc, s’avaluaren els efectes radiatius semi-directes de la pols durant un episodi acoblat amb una onada de calor mitjançant un model climàtic regional sobre la Península Ibèrica. L’estudi demostrà la importància del spectral nudging per representar amb precisió l’esdeveniment i mostrà que l’absorció de la pols modifica els perfils termodinàmics, la nuvolositat i el balanç energètic en superfície, mitigant parcialment els efectes de l’onada de calor. Aquestes respostes foren espacialment heterogènies, reflectint la forta dependència de les interaccions pols–radiació amb la distribució de la pols i les condicions meteorològiques.En tercer lloc, s’examinà el paper del mode gegant de la pols i la seva influència en les concentracions de nuclis de condensació de núvols (CCN) i de partícules nucleadores de glaç (INP). La inclusió d’un mode gegant sintètic millorà la concordança amb les dades de referència per a l’efecte radiatiu directe, malgrat les incerteses i supòsits associats. A més, es derivaren factors de conversió de la pols a partir de dades d’AERONET i MPLNET lidar, demostrant el potencial del lidar per estudiar els efectes indirectes dels aerosols.