ANÀLISI ESTRUCTURAL

• BORGES CAVALCANTI, DANILO: Finite Element Method with Embedded Strong Discontinuities for Coupled Hydro-Mechanical Problems
  
  Autor/a: BORGES CAVALCANTI, DANILO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 09/03/2026
  Data de lectura: 20/04/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: DE POUPLANA SARDÀ, IGNASI | CAMPOS RAMOS MARTHA, LUIZ FERNANDO | DE MESQUITA ROEHL, DEANE
  Resum de tesi: Els processos hidromecànics (HM) acoblats en medis porosos fracturats governen el rendiment i la seguretat de diverses aplicacions d’enginyeria del subsòl, en què els canvis de tensió i permeabilitat induïts per la pressió poden controlar la injectivitat, les vies de fugida i el potencial de reactivació de falles. Aquesta tesi desenvolupa una formulació d’elements finits robusta i versàtil per a problemes HM transitoris en presència de discontinuïtats fortes preexistents, i que es manté pràctica per a la integració en fluxos de treball estàndard d’elements finits. L’enfocament proposat es formula en el marc del Mètode d’Elements Finits Encabit (E-FEM) i es fonamenta en l’Approach de Discontinuïtat Forta (SDA), cosa que permet una representació implícita de fractures i falles sense requerir conformitat de malla. S’introdueix una descripció unificada per modelar discontinuïtats que actuen tant com a camins preferents de flux com com a barreres hidràuliques, capturant el flux longitudinal al llarg de la discontinuïtat i l’intercanvi transversal amb la matriu porosa en règims estacionari i transitori. La formulació es verifica sistemàticament en comparació amb models de fractura discreta amb elements d’interfície i s’aplica a problemes de referència representatius de condicions de reservoris fracturats, incloent-hi un escenari acoblat de reactivació de falles. A més, la tesi investiga l’aparició d’osci{\lgem}acions espúries en camps de tracció cohesiva al llarg de discontinuïtats encabides i demostra que l’elecció d’una formulació encabida basada en SDA pot millorar de manera notable la suavitat i la fiabilitat de les traccions, reforçant l’ús d’E-FEM per a avaluacions HM que impliquin fractures i falles preexistents.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• DOBLAS FONT, MAX: High-Performance Sequence Alignment: Co-Designing Algorithms and Hardware Architectures for Efficient and Scalable Acceleration
  
  Autor/a: DOBLAS FONT, MAX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: 07/04/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: C6-E106
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | MARCO SOLA, SANTIAGO
  Resum de tesi: Durant la darrera dècada, el creixement exponencial de les dades genòmiques ha impulsat avenços significatius en genòmica i salut, permetent descobriments en estudis genòmics a gran escala, medicina personalitzada i vigilància epidemiològica. No obstant això, aquesta ràpida expansió de dades també ha plantejat reptes computacionals substancials, especialment en l'alineament de seqüències, una pedra angular de l'anàlisi genòmica. L'alineament de seqüències és crític per a aplicacions com el diagnòstic de malalties, la investigació genètica a nivell poblacional i el seguiment de brots, però requereix solucions escalables i eficients per gestionar els volums creixents de dades i els diversos casos d'ús.Aquesta tesi aborda el desequilibri entre eficiència i flexibilitat en l'alineament de seqüències mitjançant tres contribucions clau. En primer lloc, introdueix QuickEd, un nou algorisme d'alineament de seqüències que redueix la complexitat computacional combinant l'acotació heurística amb l'alineament òptim. QuickEd aconsegueix una complexitat de O(nŝ), on n és la longitud de la seqüència i ŝ és un límit superior estimat de la puntuació d'alineament, millorant significativament la complexitat de O(n²) dels algorismes tradicionals de programació dinàmica. Mitjançant l'acotació eficient de la puntuació màxima d'alineament, QuickEd redueix la càrrega computacional mantenint l'exactitud, cosa que el fa adequat per a seqüenciació de lectura larga i altres aplicacions exigents.En segon lloc, aquesta tesi proposa GMX, un conjunt d'extensions de l'arquitectura del conjunt d'instruccions (ISA) dissenyades per millorar l'eficiència dels algorismes d'alineament basats en programació dinàmica. GMX proporciona operacions fonamentals per a càlculs ràpids i en blocs de la matriu de programació dinàmica, reduint la petjada de memòria i la sobrecàrrega computacional. Aquestes extensions permeten una integració fluida en algorismes i eines àmpliament utilitzats, oferint una alternativa eficient als acceleradors específics de domini (DSAs) alhora que aconsegueix millores de rendiment comparables.En tercer lloc, la tesi presenta SMX, una arquitectura heterogènia que equilibra flexibilitat i rendiment per abordar els requisits diversos de les tasques d'alineament de seqüències del món real. SMX integra una extensió ISA (SMX-1D) per a tasques irregulars i seqüencials i un coprocessador especialitzat (SMX-2D) per a tasques regulars i paral·leles, tot orquestrat per un nucli de propòsit general. Aquesta arquitectura admet diverses configuracions per a diferents tipus de seqüències (ADN, proteïnes i text ASCII) i models d'alineament, incloent-hi insercions ponderates i matrius de substitució. Combinant un alt rendiment amb adaptabilitat, SMX permet una acceleració eficient d'una àmplia gamma d'aplicacions d'alineament de seqüències.En conjunt, aquestes contribucions avancen l'estat de l'art en l'alineament de seqüències, proporcionant solucions escalables, flexibles i eficients per satisfer les demandes de l'anàlisi genòmica moderna. Les innovacions presentades en aquesta tesi obren el camí per a anàlisis genòmiques més ràpides i fiables, facilitant aplicacions crítiques com la medicina personalitzada, la seqüenciació a escala poblacional i la vigilància epidemiològica en l'era de les tecnologies de seqüenciació de lectura larga.
  
• VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO: Design, parallelization and acceleration of algorithms to discover three-dimensional patterns in proteins
  
  Autor/a: VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/03/2026
  Data de lectura: 09/04/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL | NUÑEZ VIVANCO, GABRIEL
  Resum de tesi: El ràpid creixement de les bases de dades d'estructura de proteïnes, com el Protein Data Bank (més de 230.000) i AlphaFold (més de 200 milions), requereix algorismes eficients i escalables capaços d'aprofitar les arquitectures de computació d'alt rendiment (HPC) per permetre l'anàlisi estructural a gran escala en temps raonable. Aquesta tesi se centra en el disseny i la implementació d'algorismes optimitzats i paral·lels per descobrir, analitzar i agrupar patrons 3D conservats d'aminoàcids en proteïnes. El treball se centra en Geomfinder (A multi-feature identifier of similar 3D protein patterns: a ligand-independent approach), que compara patrons 3D entre parells de proteïnes, i el nou algorisme 3D-PP (A tool for discovering conserved 3D protein patterns), proposat en aquesta tesi, que descobreix i agrupa patrons 3D comuns dins de conjunts de proteïnes. Ambdós algorismes són independents del lligand i la seqüència i no requereixen patrons predefinits, cosa que permet la identificació de llocs funcionals prèviament desconeguts. Tot i això, les seves implementacions seqüencials originals limiten la seva aplicabilitat a grans conjunts de dades. Per Geomfinder, es van introduir diverses optimitzacions seqüencials per reduir la complexitat algorísmica i les operacions de llarga latència. La incorporació d'una estratègia basada en Merge Join va reduir la complexitat de la puntuació parcial d'O(NxM) a O(N+M), garantint que cada element del descriptor s'avaluï només una vegada. L'estratègia Lazy Evaluation i la reordenació de les trucades a funcions de puntuació parcial van reduir encara més el temps. Aquestes optimitzacions van aconseguir acceleracions entre 6,2x i 19x, segons el rang de cerca. Es van explorar múltiples estratègies de paral·lelització: OpenMP, MPI, híbrid MPI+OpenMP i CUDA. OpenMP, amb descomposició de dades de gra fi que, combinada amb reduccions parcials per fil, mitiga la sobrecàrrega de sincronització, va aconseguir acceleracions gairebé ideals, aconseguint 32,6x amb 64 ​​fils. La paral·lelització basada en MPI va aconseguir una acceleració de fins a 19,4x amb 64 ​​processos, mentre que la combinació híbrida MPI+OpenMP va millorar encara més el rendiment, aconseguint 67,4x amb 1024 fils. L'acceleració amb CUDA va proporcionar acceleracions de fins a 8,6x, amb un augment del rendiment per a càrregues de treball més grans. Després d'aplicar les optimitzacions algorísmiques a la versió seqüencial original, el perfilat va revelar un canvi al coll d'ampolla; es va aplicar una etapa addicional de paral·lelització d'OpenMP, aconseguint una acceleració de fins a 494x respecte a la versió seqüencial original. En un cas pràctic, el temps dexecució es va reduir de més duna hora a ~3,4 segons. Per a 3D-PP, el perfilat va revelar que més del 96% del temps es va dedicar al processament de cadenes de proteïnes. Es van avaluar tres enfocaments OpenMP; la millor solució, basada en tasques explícites i imbricades, va aconseguir una acceleració de 22,3x i va reduir el temps de 1,25 hores a 201,5 segons. Les estratègies amb MPI es van centrar a minimitzar la comunicació mitjançant la reducció primerenca de patrons, aconseguint acceleracions de 32x amb 64 ​​processos. Les implementacions MPI+OpenMP van millorar encara més el rendiment; el millor enfocament va aconseguir una acceleració de 162,5x i va reduir el temps a 27 segons. Aquest enfocament híbrid va mitigar la sobrecàrrega de sincronització inherent a les implementacions pures d'OpenMP i va demostrar una eficiència weak-scaling (90-100%) fins a 8 processos, encara que l'eficiència va disminuir a aproximadament el 72% en utilitzar 16 processos a causa del desequilibri més gran de càrrega i sincronització. Els resultats mostren que el paral·lelisme explícit de tasques i la reducció primerenca de dades milloren substancialment el rendiment i l'escalabilitat de 3D-PP. Totes aquestes millores ens ajudaran a abordar el processament de bases de dades de proteïnes més grans.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN: DATA-DRIVEN MODELLING, STATE ESTIMATION, CELL CONTROL AND MOTION PLANNING FOR PEM FUEL CELL-POWERED VEHICLES
  
  Autor/a: AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HUSAR, ATTILA PETER | ANDRADE CETTO, JUAN
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta nous avenços a les àrees de modelatge, estimació d'estat, planificació de trajectòries i control per millorar l'eficiència energètica i la durabilitat del tren motriu de robots autònoms i vehicles elèctrics propulsats per piles de combustible de membrana d'intercanvi protònic (PEM). L'objectiu principal del present treball és dissenyar i implementar algorismes que, partint d'un coneixement profund dels sistemes en qüestió, millorin les característiques i superin els mètodes més avançats. Es proven els algorismes desenvolupats amb dades de perfils experimentals dinàmics.A l'àmbit de la modelització de piles de combustible tipus PEM, es proposa un model físic computacionalment eficient. A continuació, es desenvolupa i es valida un model amb una estructura basada en xarxes neuronals, construït exclusivament a partir de dades. Aquest model s‟emmarca dins d‟un nou paradigma d‟aprenentatge automàtic, la computació per reservoris. Posteriorment, es construeix un model híbrid, que combina tots dos models mitjançant un algorisme de fusió basat en funcions de base radial. Els tres models es proven amb un conjunt de dades experimentals dinàmiques, i es demostra com l'estructura híbrida proposada supera cadascun dels models per separat.A l'àrea d'estimació d'estats, es desenvolupa un filtre de partícules amb l'objectiu d'estimar els estats interns (o paràmetres) de la pila de combustible, tenint en compte la no-linealitat del sistema i la incertesa en el model. L'algorisme és capaç d'estimar les variables internes d'un sistema no lineal amb distribució probabilística no gaussiana. L'algorisme s'implementa per estimar la densitat de corrent d'intercanvi d'una pila de combustible i es prova amb dos conjunts de dades experimentals, superant dos algorismes d'estimació actuals. A continuació, la variable estimada es fa servir per ajustar un model autoregressiu i predir l'evolució del voltatge de la pila a llarg termini.A l'àmbit del control, es proposa una arquitectura composta per un controlador d'alt nivell que s'encarrega de calcular els valors òptims de temperatura amb l'objectiu de minimitzar la degradació de la capa de catalitzador de la pila de combustible PEM i, alhora, maximitzar-ne el rendiment. Aquests valors òptims són enviats al controlador local del sistema de regulació de temperatura de la pila de combustible. El controlador proposat es basa en el paradigma del control predictiu per models; per fer-ho, es dissenya una funció de costos multiobjectiu, basada en models de l'estat de l'art del procés de degradació del platí que té lloc durant el funcionament de la pila. El controlador es valida en simulació i es mostra com adapta la temperatura en funció de les condicions de càrrega, optimitzant el rendiment del catalitzador i minimitzant-ne la degradació.A l'àrea de la planificació de trajectòries, es desenvolupa un nou algorisme de planificació que pren en compte els mecanismes de degradació al catalitzador causats pel perfil de càrrega. L'algorisme desenvolupat és una extensió de l'algorisme A*, incloent noves funcions de cost i heurístiques basades en els darrers models de degradació disponibles a la literatura. Aquestes funcions incorporen penalitzacions relacionades amb el perfil de càrrega esperat a les rutes més perjudicials per a la integritat del catalitzador. Es fan proves de simulació amb diferents escenaris i es compara el rendiment del planificador de rutes desenvolupat amb l'algorisme A* convencional.En làmbit eficiència energètica, es desenvolupa un control per optimitzar lenergia en un sistema dassistència a la conducció. Es dissenya el controlador, incloent-hi el model del sistema, la funció de cost i restriccions. Es realitzen proves de simulació comparant el controlador proposat amb un covencional.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CORREA GONZÁLEZ, SANDRA: Anaerobic digestion-based biorefineries to advance circularity in the olive oil sector
  
  Autor/a: CORREA GONZÁLEZ, SANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de lectura: 21/04/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, IVET | PASSOS LOPES, FABIANA
  Resum de tesi: Cada any, la indústria de l'oli d'oliva genera grans quantitats de pinyolada, un subproducte que actualment representa un problema ambiental, però amb un gran potencial per a la recuperació de bioproductes i bioenergia dins d'un enfocament de biorefineria.En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser desenvolupar i avaluar estratègies de biorefineria basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada. En concret, es van avaluar les limitacions de la mono-digestió de la pinyolada i es va investigar la co-digestió com a estratègia per a millorar l'estabilitat del procés i la producció de metà. També es van estudiar models de biorefineria per a l'obtenció de bioproductes i biogàs, es va analitzar el potencial agronòmic dels digestats resultants, i finalment es va explorar la fermentació anaeròbia com a via alternativa de valorització.Els resultats van demostrar que la mono-digestió de la pinyolada és inestable a causa de les propietats del substrat (pH àcid, falta d'alcalinitat i nutrients, ràtio C/N elevat, i presència de fenols). Aquestes limitacions van provocar l'acumulació d'àcids grassos volàtils, la inhibició de la metanogènesis i el col·lapse de la comunitat microbiana, donant lloc a rendiments de metà molt baixos.La co-digestió amb co-substrats rics en nitrogen, específicament del sector porcí, va resultar ser una estratègia eficaç per a superar aquestes limitacions. En particular, el purí de porc va aportar alcalinitat, nutrients i aigua, permetent una operació estable, un increment de la diversitat microbiana i un augment del rendiment de metà (145 ml CH₄·g⁻¹ VS). Per part seva, el fem porcí va permetre aconseguir majors rendiments de metà (289 ml CH₄·g⁻¹ VS), però va mostrar una menor resiliència en condicions d'estrès.En aquesta tesi es van desenvolupar dos models de biorefineria basats en digestió anaeròbia. En el primer d'ells es va emprar un pretractament amb un líquid iònic ([Et₃NH][HSO₄], 120 °C, 1 h) per a l'obtenció de nanopartícules de lignina a partir de la pinyolada, i posteriorment es va estudiar la digestió anaeròbia de la fracció residual. L'anàlisi de la pinyolada residual va revelar una superfície menys compacta i major bioaccessibilitat per als microorganismes, donant lloc a majors rendiments de metà durant la co-digestió amb purí de porc en comparació amb la pinyolada sense tractar (173 ml CH₄·g⁻¹ VS). En el segon model de biorefineria, es va utilitzar un procés tèrmic (aigua, 100 °C, 45 min) per a obtenir colorants naturals per a aplicacions tèxtils. La fracció residual de la pinyolada va conservar el 88% del potencial metanogènic inicial. Durant l'operació de reactors semicontinus, la co-digestió d'aquesta fracció amb purí de porc va aconseguir un rendiment de metà de 157 ml CH₄·g⁻¹ VS.Els digestats procedents de la co-digestió de pinyolada sense tractar i residual amb purí de porc van presentar propietats agronòmiques favorables, com un pH gairebé neutre, un contingut equilibrat de nutrients i matèria orgànica parcialment estabilitzada. No obstant això, la fitotoxicitat a altes dosis d'aplicació i l'alta concentració de Hg posen de manifest les limitacions de dites digestats i la necessitat de barrejar-los amb altres fertilitzants orgànics per a garantir una aplicació segura al sòl.La fermentació es va identificar com una via alternativa o complementària per a la valorització de la pinyolada. Es va veure que la temperatura i el temps de retenció hidràulica influeixen de manera important en el rendiment i perfil d'àcids grassos volàtils, així com en la comunitat microbiana present.En conjunt, aquesta tesi demostra el potencial de les biorefineries basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada i l'obtenció bioproductes d'alt valor, energia renovable i fertilitzants orgànics, contribuint al desenvolupament de sistemes agroindustrials circulars i resilients.
  
• SOUSSE VILLA, RUBEN: Dust in the atmosphere: Integrated modeling of heterogeneous chemistry, mineralogy, and optical properties
  
  Autor/a: SOUSSE VILLA, RUBEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 29/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | JORBA CASELLAS, ORIOL
  Resum de tesi: La pols mineral en suspensió és un dels principals aerosols de l’atmosfera i exerceix un paper central en el sistema terrestre mitjançant múltiples interaccions amb altres components atmosfèrics i amb la radiació. Malgrat la seva importància, la seva representació en models atmosfèrics i climàtics continua associada a importants incerteses, especialment pel que fa a la seva química heterogènia. Aquest conjunt de reaccions entre partícules de pols i gasos és especialment rellevant en regions afectades per intrusions de pols, pel seu paper dominant en la formació d’aerosols inorgànics secundaris, com el nitrat, l’amoni i el sulfat particulats, i la seva modelització encara depèn d'importants simplificacions i parametritzacions que condueixen a discrepàncies notables entre models pel que fa als seus impactes atmosfèrics i climàtics.Aquesta Tesi té com a objectiu avançar en la comprensió de la química atmosfèrica de la pols mineral, la seva dependència de la mineralogia i les seves implicacions per a les propietats òptiques dels aerosols. Amb aquesta finalitat, en aquesta Tesi s'implementen i s'avaluen sistemàticament múltiples mecanismes per representar la química heterogènia de la pols i la seva composició mineralògica dins del model de química atmosfèrica MONARCH, avaluant-ne els impactes sobre la composició atmosfèrica, l’acidesa dels aerosols i les propietats òptiques. Cal destacar que aquest treball constitueix la primera integració en un model atmosfèric de mapes mineralògics amb restriccions observacionals de superfícies àrides, a partir de les dades de l’espectròmetre Earth Surface Mineral Dust Source Investigation (EMIT) de la NASA.L'estudi de diferents mecanismes de química heterogènia mostra que la representació de la formació reversible d’aerosols inorgànics secundaris sobre partícules fines i gruixudes, conjuntament amb la representació de l’alcalinitat de la pols i de la sal marina, és necessària per aconseguir nivells consistents de nitrogen, d’acidesa, i reproduir els nivells de nitrat particulat observats.La comparació de diferents atles mineralògics, centrada en la calcita com a principal contribuent a l’alcalinitat de la pols, indica que EMIT proporciona la representació més coherent del seu cicle atmosfèric. L’ús d’una mineralogia que resol geogràficament la composició de les fonts, enfront de l’assumpció habitual d’una mineralogia global mitjana, revela contrastos espacials marcats en l’abundància de calcita, especialment en regions afectades per intrusions de pols, com l’Orient Mitjà, el Sàhara i l’Àsia Oriental, amb un impacte directe sobre l’acidesa dels aerosols i la formació d’aerosols inorgànics secundaris. Els efectes són especialment rellevants durant episodis intensos i de curta durada de formació de nitrat, mentre que els efectes globals i a llarg termini són més moderats.Les implicacions òptiques associades a la química heterogènia i a la representació mineralògica de la pols són, en general, modestes, amb una contribució més important de les partícules fines que de les gruixudes, però que són secundàries en comparació amb el rol de minerals fortament absorbents com els òxids de ferro. Tanmateix, les limitacions en la representació d’aerosols carbonats absorbents i l’absència d’interaccions núvol–aerosol restringeixen l’avaluació dels efectes radiatius.En conjunt, aquesta Tesi demostra que la combinació d’una representació reversible de la química heterogènia de la pols amb una mineralogia resolta geogràficament basada en EMIT millora substancialment la representació de les interaccions pols–gas i dels seus impactes químics i òptics. Les incerteses persistents posen de manifest la necessitat de continuar desenvolupant bases de dades mineralògiques i parametritzacions químiques, d’incorporar fonts de pols antropogèniques i gasos addicionals, així com de dur a terme simulacions d’alta resolució i ampliar la cobertura observacional sobre regions urbanes afectades per pols mineral.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• FUENTES LLANOS, JUDITH: Development of 3D Bioengineered Skeletal Muscle-based Bioactuators for Biorobotic and Biomedical Applications
  
  Autor/a: FUENTES LLANOS, JUDITH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/02/2026
  Data de lectura: 10/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes, Edifici Vèrtex, Campus Diagonal Nord, Vèrtex (VX), Plaça d'Eusebi Güell, 6, 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ ORDÓÑEZ, SAMUEL | GUIX NOGUERA, MARIA
  Resum de tesi: Els sistemes biohíbrids integren materials vius, com cèl·lules o teixits, amb components sintètics, aprofitant capacitats úniques dels materials biològics, autoassemblatge, resposta a estímuls, adaptabilitat i autoregeneració, combinades amb la robustesa de les estructures artificials. Així, emergeixen com a plataformes versàtils capaces d’adaptar-se i actuar en entorns dinàmics. Entre els components biològics emprats, destaca el múscul esquelètic per la seva contracció controlable, el bon ràtio força-pes i la compatibilitat amb tècniques de biofabricació 3D, fet que el converteix en un bioactuador ideal en biorrobòtica i com a plataforma in vitro per a assajos farmacològics.Aquesta tesi se centra en el desenvolupament de bioactuadors 3D basats en múscul esquelètic, abordant la biofabricació, la funcionalitat, el control de l’actuació i la capacitat regenerativa. Primer, s’ha desenvolupat un mètode de bioimpressió coaxial assistida amb Pluronic (PACA-3D), utilitzat per fabricar bioactuadors amb estructures fasciculars biomimètiques més properes al múscul natiu. Aquests presenten una maduració cel·lular superior, millor formació de sarcòmers i més força contràctil que els obtinguts per extrusió convencional.Amb l’objectiu de millorar l’actuació i el control direccional, es va introduir una biotinta magnètica amb ferrofluids per fabricar els anomenats Ferromuscles (amb la Universitat de Waterloo i Aalto). Aquests bioactuadors van mostrar una major alineació cel·lular, més força i actuació guiada magnèticament. Paral·lelament, amb la Universitat de Cagliari es va explorar la integració de sensors de deformació flexibles basats en transistors orgànics d’efecte de camp (OFET), que van permetre monitorar la força en temps real amb sensitivitat ajustable i sense interferències de l’estimulació elèctrica, obrint la porta a estratègies d’estimulació en bucle tancat i a plataformes automatitzades de cribratge de fàrmacs.També es va avaluar la capacitat d’autoregeneració dels bioactuadors després de danys que imiten l’estrès mecànic experimentat durant la manipulació i l’actuació. Amb el temps, es va observar una recuperació parcial o completa de la força i un remodelatge estructural sense intervencions externes, mostrant el seu potencial d’autoreparació, tot i que els mecanismes biològics implicats encara no s’han elucidat completament.Finalment, es presenten diversos treballs col·laboratius que han enriquit aquesta recerca. Entre ells, la integració d’estructures tipus tendó per generar unitats múscul-tendó (ETH Zürich), que han millorat el disseny biomimètic, l’estabilitat i el rendiment dels bioactuadors. També s’inclouen projectes sobre mecanismes flexibles biohíbrids accionats per múscul esquelètic, on es va estudiar com l’arquitectura de l’esquelet i el tipus d’estimulació (voltge o corrent) influeixen en la resposta contràctil (SSA i UniCa).En conjunt, aquesta tesi contribueix al camp de la robòtica biohíbrida combinant tècniques de fabricació avançades, estratègies de control, sensors integrats i l’estudi de la regeneració. Aquests avenços apropen el desenvolupament de màquines biohíbrides robustes, autònomes i funcionals per a aplicacions en robòtica tova, enginyeria de teixits i recerca biomèdica.
  
• PRATS BISBE, ALBA: Nous entorns interactius de realitat virtual immersiva aplicats a la neurorehabilitació de funcions cognitives i sensoriomotores
  
  Autor/a: PRATS BISBE, ALBA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/01/2026
  Data de lectura: 08/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'Institut Guttmann (Carretera de Can Ruti, s/n, 08916 Badalona, Barcelona)
  Director/a de tesi: JANE CAMPOS, RAIMON | OPISSO SALLERAS, ELOY
  Resum de tesi: La recuperació després d’un dany cerebral adquirit (DCA) és un repte que té un gran impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones afectades i que comporta implicacions socioeconòmiques importants. Els millors resultats s’observen avui gràcies als avenços en la medicina i la neurorehabilitació —una pràctica clínica personalitzada que reforça l’autonomia i la participació en la societat. La tecnologia esdevé un pilar essencial d’aquesta evolució, i la realitat virtual (RV) ha emergit com una eina amb potencial per donar suport terapèutic. Les propietats immersives, interaccions ergonòmiques, fidelitat a la realitat i els avantatges intrínsecs de la digitalització, faciliten l’aprenentatge motor i la millora cognitiva. Tanmateix, encara no hi ha evidència concloent sobre els seus efectes clínics rellevants ni la constància del seu ús dins la pràctica hospitalària. La present tesi té com a objectiu estudiar les barreres d’aplicació i definir els requisits mínims necessaris per implementar la tecnologia de la RV com a eina de suport efectiva per a la neurorehabilitació. Per assolir aquest propòsit, en primer lloc s’ha dut a terme una revisió sistemàtica de les aplicacions actuals, per identificar les metodologies i característiques d’aquelles que han mostrat resultats d’eficàcia significativa. Això ha permès constatar la gran heterogeneïtat entre protocols clínics i el tipus de maquinari i programari emprats, posant de manifest la manca d’estàndards i criteris de qualitat que dificulten la generalització de resultats. Seguidament, i com a resposta a aquest buit, s’ha elaborat un nou marc conceptual d’avaluació dels requisits tècnics dels equips, de desenvolupament dels entorns virtuals, funcionals i de seguretat de les eines de RV aplicades en entorns clínics, anomenat Virtual Reality-tools Quality Assessment Framework (VR-tools QAF). Per últim, s’ha desenvolupat una nova metodologia global per al disseny centrat en l’usuari, el desenvolupament iteratiu i la validació clínica d’entorns interactius de RV immersiva, denominada Virtual Reality-tools Design and Development Guide (VR-tools DDG). Amb l’aplicació del model combinat (VR-tools QAF + DDG) s’han desenvolupat onze entorns multimodals de RV enfocats a la rehabilitació de funcions cognitives i sensoriomotores per a pacients que han sofert un DCA, que integren principis de pràctica repetitiva, retroalimentació multisensorial, dificultat adaptativa i mecanismes de personalització. La validació d’aquests entorns s’ha dut a terme en col·laboració amb un hospital de referència en neurorehabilitació i salut cerebral, on s’han realitzat proves d’usabilitat i viabilitat amb professionals assistencials i pacients amb DCA. Els resultats de l’aplicació dels nous entorns de RV en proves de concepte han mostrat una bona acceptació i facilitat d’ús de les eines per part del personal sanitari (n = 26) de diferents especialitats, així com una bona tolerància i absència d’efectes adversos per part dels 20 pacients amb DCA. L’aplicació longitudinal de la RV dins el marc d’un estudi clínic d’eficàcia ha permès validar la viabilitat i seguretat d’una intervenció de 9 hores d’exposició amb 21 pacients amb DCA, distribuïdes en sessions de 20 a 30 minuts, de 2 a 3 cops per setmana, per donar suport a la rehabilitació cognitiva. En conjunt, la recerca en aquest camp ha permès establir un model metodològic complet per a la integració efectiva de la RV immersiva en la neurorehabilitació hospitalària, combinant el rigor científic amb la viabilitat tècnica i assistencial. Els resultats obtinguts consoliden una base per al desenvolupament de futurs estudis d’eficàcia que permetin concretar protocols de tractament per a pacients amb DCA.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• MORALES FLAUZÍN, GERARDO ABEL: Advances in geotechnical experimental techniques for unsaturated and liquefactable soils and tailings under different gravity accelerations (1g-Ng)
  
  Autor/a: MORALES FLAUZÍN, GERARDO ABEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 27/03/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PINYOL PUIGMARTI, NURIA MERCE | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: La licuefacció per flux en materials granulars contractius constitueix un dels mecanismes de fallada més complexos i perillosos de l’enginyeria geotècnica, especialment en preses de relaves. Es caracteritza per una pèrdua sobtada de resistència al tall sota condicions no drenades i per la ràpida mobilització de grans volums de material. Malgrat la seva rellevància pràctica i els nombrosos casos documentats, la comprensió detallada dels processos interns que governen la transició d’un lliscament inicial cap a un moviment de tipus flux continua sent limitada, principalment a causa de la dificultat d’obtenir evidència experimental durant grans deformacions i en les etapes posteriors a la fallada.Aquesta tesi doctoral aborda l’estudi experimental del comportament post-fallada, incloent-hi la localització de deformacions, la fallada retrogressiva i la licuefacció per flux, mitjançant el desenvolupament i l’aplicació de tècniques no invasives de mesura basades en imatges. L’objectiu principal és millorar l’observació, la quantificació i la interpretació dels mecanismes de deformació i dels processos hidromecànics que es desenvolupen sota condicions de grans deformacions, i aplicar aquestes eines a l’estudi experimental de fallades en relaves.Des d’un punt de vista metodològic, la tesi refina el mètode Euleriano–Lagrangià PIV-NP. Se n’analitzen de manera sistemàtica les principals limitacions, amb un èmfasi particular en els errors associats a les regions de vora, i es proposen estratègies específiques de correcció per millorar-ne la robustesa i la precisió. Aquests desenvolupaments es validen mitjançant casos sintètics que impliquen moviments rígids i deformacions controlades. A més, el mètode PIV-NP s’integra amb tècniques d’imatge en l’infraroig d’ona curta (SWIR), permetent la mesura no invasiva de la humitat superficial i del grau de saturació en sòls en moviment. Aquesta metodologia combinada, denominada PIV-NP-Sr, es basa en transformacions homogràfiques que garanteixen una correspondència espacial precisa entre les imatges visibles i infraroges.Les tècniques proposades s’apliquen inicialment a un assaig en 1g que reprodueix la fallada induïda per humectació d’un dic de sorra. Posteriorment, es presenta un ampli programa experimental basat en la modelització en centrífuga geotècnica, desenvolupat en el marc del projecte Geolab–SLIDAM. Aquest programa inclou la caracterització d’un relave miner i l’assaig de set models a petita escala sotmesos a diferents nivells d’acceleració, condicions de saturació i mecanismes d’activació de la fallada. La instrumentació convencional es va mantenir deliberadament al mínim, prioritzant l’ús d’imatges digitals no invasives per capturar l’evolució completa de la fallada sense alterar el comportament del material.Els resultats permeten interpretar amb detall el desenvolupament de bandes de cisallament, l’evolució de les deformacions volumètriques i la transició progressiva des d’un comportament de lliscament cap a un de tipus flux. Com a contribució innovadora, es documenta l’aparició d’erupcions superficials durant les etapes posteriors a la fallada, visualment similars a petits volcans. Es demostra que aquests esdeveniments es localitzen preferentment en zones on es concentren deformacions extensives. A partir del seguiment individual de bombolles de gas i de la seva correlació amb els camps de deformació obtinguts mitjançant PIV-NP, es proposa una interpretació preliminar basada en mecanismes d’atrapament, migració i pressurització del gas dins del medi granular saturat.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• KHOSRAVI, HAMID: Enhancing microfluidic and electrochemical sensors for biological and environmental analysis
  
  Autor/a: KHOSRAVI, HAMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de lectura: 13/04/2026
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Sala de conferències del TR5, ESEIAAT.
  Director/a de tesi: CASALS TERRE, JASMINA
  Resum de tesi: La transició cap a tecnologies analítiques portàtils, de baix cost i ambientalment responsables ha intensificat la recerca d’alternatives sostenibles a la instrumentació de laboratori convencional. Aquesta tesi desenvolupa plataformes de detecció electroquímiques i basades en paper que prioritzen els principis de l’economia circular mitjançant l’ús de materials renovables i derivats de residus. Es van seleccionar fibres de cel·lulosa no llenyosa com a substrat per a dispositius microfluídics analítics de paper (μPADs), mentre que l’escorça de laminació industrial es va valoritzar per sintetitzar nanopartícules de magnetita per a la modificació d’elèctrodes, demostrant que la sostenibilitat i l’alt rendiment analític poden ser sinèrgics.En el primer estudi, es van avaluar μPADs fabricats a partir de fonts alternatives de cel·lulosa. La seva morfologia fibrosa i porositat van influir fortament en el flux capil·lar i en les respostes colorimètriques. En comparació amb els papers de cel·lulosa comercials, els substrats no llenyosos van permetre una absorció molt més ràpida i una reducció significativa del temps de detecció, evidenciant la seva idoneïtat per a diagnòstics ràpids en entorns amb recursos limitats.El segon estudi es va centrar en la detecció de lactat mitjançant elèctrodes modificats amb magnetita. Les nanopartícules de Fe₃O₄ derivades de residus van millorar la transferència electrònica i la immobilització enzimàtica, permetent un rang de detecció excepcionalment ampli juntament amb una alta sensibilitat i un baix límit de detecció. Fins on arriba el nostre coneixement, aquest treball representa la primera demostració d’una plataforma biosensora de lactat capaç d’assolir simultàniament un rang dinàmic tan ampli mantenint una elevada sensibilitat analítica, fent-la adequada per a aplicacions que van des del monitoratge fisiològic fins a entorns alimentaris i de fermentació d’alta concentració.Finalment, es va desenvolupar una nova estratègia electroquímica per a la quantificació de microplàstics de polietilè tereftalat (PET) en aigua. Aprofitant l’afinitat natural entre el PET i les nanopartícules de magnetita, aquest enfocament evoluciona de l’ús tradicional de la magnetita per a la preconcentració magnètica cap a una mesura electroquímica directa i quantitativa, validada amb èxit en mostres d’aigua sintètica i real.En conjunt, aquesta tesi demostra que materials renovables i derivats de residus des de la cel·lulosa no llenyosa fins a la magnetita obtinguda de l’escorça de laminació poden actuar com a components funcionals en plataformes de detecció avançades, impulsant tecnologiesanalítiques sostenibles per a aplicacions biomèdiques i mediambientals.
  
• SABÁN FOSCH, ALEJANDRO: End-to-end design and development of an Autonomous Flight Safety System enabling reusable space missions in Europe
  
  Autor/a: SABÁN FOSCH, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: 14/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ESEIAAT - Aula 3.6
  Director/a de tesi: SORIA GUERRERO, MANUEL | DIEZ LLEDO, EDUARD | SUREDA ANFRES, MIQUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el disseny, desenvolupament i validació d'un Sistema Autònom de Seguretat en Vol (Autonomous Flight Safety System, AFSS), concebut per a respondre a les necessitats operatives i reguladores de llançadors reutilitzables a Europa. Impulsada per la transició de coets d'un sol ús a sistemes reutilitzables i per la necessitat de solucions autònomes, la recerca s'ha situat en la intersecció entre tecnologia, seguretat i certificació.El treball ha seguit un enfocament basat en requisits, alineat amb normativa europea i internacional. La revisió de sistemes actuals i marcs reguladors va permetre derivar requisits estructurats mitjançant enginyeria de sistemes basada en models, implementada a ARCÀDIA i SysML. Es va definir una arquitectura en tres capes que va integrar quatre mòduls: navegació, avaluació de dinàmica de vol, presa de decisions i gestió integrada de l'estat del vehicle (IVHM).Cada mòdul va ser implementat i validat de manera independent. El subsistema de navegació va complir requisits de tolerància a pèrdues i va gestionar interrupcions de dades. La dinàmica de vol va integrar comprovacions 3D i prediccions d'impacte amb baix cost computacional. En llançadors reutilitzables, el IVHM va ser essencial: va classificar anomalies amb precisió, equilibrant enfocaments experts i basats en dades, sensibles a la parametrització. La lògica de decisió va executar regles de terminació en condicions nominals i degradades, confirmant robustesa.Una anàlisi RAMS (Reliability, Availability, Maintainability and Safety) va permetre avaluar la maduresa. La navegació i la presa de decisions van ser identificades com a funcions crítiques: la redundància va mitigar riscos, encara que van persistir vulnerabilitats de mode comú. El maquinari es va seleccionar segons criteris de Nivell de Maduresa Tecnològica (TRL), vàlid per a validació en terra en TRL 7, centrat en programari i arquitectura. El maquinari espacial qualificat va quedar fora de l'abast.Les proves d'integració van garantir el funcionament del prototip abans de la campanya en Kiruna per a aconseguir TRL 7, fita europea en AFSS. El prototip va mostrar coherència en processadors, sincronització eficaç entre cadenes redundants i telemetria en temps real. Encara que les càrregues van aconseguir els límits del maquinari, es va validar la cadena completa de programari. No obstant això, sota unes certes condicions la resiliència va dependre d'eleccions algorítmiques, parametrització i marges d'execució.La recerca va demostrar la viabilitat tècnica i reguladora del AFSS, encara que persisteixen reptes. Entre les línies futures destaquen: escalabilitat amb processadors multinucli i qualificats per a l'espai; reforçar navegació enfront d'interferències i suplantació GNSS; estendre el IVHM cap a funcions de pronòstic; i avaluar arquitectures de navegació (IMU sola enfront de IMU/GNSS integrades). Igualment crucial ha estat el progrés institucional: certificar un AFSS exigeix nous marcs reguladors i programes experimentals conjunts que alineïn validació tècnica i evolució normativa.En combinar consciència reguladora, enginyeria rigorosa i validació fins a TRL 7, aquesta tesi aporta un prototip i un full de ruta. Ha demostrat la viabilitat del AFSS i aclarit reptes pendents, oferint una base sòlida per al desplegament segur de la seguretat autònoma en vol en llançadors reutilitzables europeus.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN: Optimización bayesiana en técnicas machine Learning clásicas: redes neuronales y XGBoost y su aplicación como modelos predictores de diabetes en pacientes ecuatorianos
  
  Autor/a: BORJA ROBALINO, RICARDO STALIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/01/2026
  Data de lectura: 10/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Dia 10 d’ abril de 2026 a les 11h del matí a la Sala de Juntes de la FIB
  Director/a de tesi: MONLEON GETINO, ANTONIO | GIBERT OLIVERAS, CARINA
  Resum de tesi: El machine learning (ML) és una branca de la intel·ligència artificial que permet imitar les capacitats humanes, mitjançant diversos algorismes i tècniques que aprenen de les dades mitjançant processos d'aprenentatge (supervisat, no supervisat o per reforç) per a la presa de decisions amb una mínima intervenció humana. Els models clàssics de ML han generat grans resultats a l'automatització de processos de classificació i regressió en diverses àrees. Dins de la classificació, les xarxes neuronals artificials (ANN) han guanyat rellevància per la capacitat d'aprendre i modelar relacions no lineals complexes. De la mateixa manera, el model XGBoost basat en arbres de decisió ha demostrat una gran eficiència, velocitat, escalabilitat i rendiment, imposant-se en diverses competicions. D'altra banda, la inferència bayesiana ha proporcionat un marc probabilístic i revolucionari en les optimitzacions dels models de machine learning, amb la implementació de la incertesa en el procés d'estimació, combinant l'evidència amb les creences prèvies, amb la finalitat de reduir sobreajustaments i millorar les prediccions ajustant paràmetre.Aquesta investigació té com a objectiu optimitzar dues tècniques clàssiques de machine learning (xarxes neuronals artificials i XGBoost), per al cas de classificació mitjançant inferència bayesiana i construir un model de prevenció de diabetis per a la població equatoriana. L'estudi parteix d'una conceptualització teòrica i matemàtica de cada algorisme, seguida d'una anàlisi dels diversos punts d'intervenció, programació i implementació dels models bayesians amb tècniques d'estimació de cadenes de Markov Monte Carlo (MCMC) i inferència variacional (IV), validació mitjançant bases de dades públiques, implementació d'un sistema client-servidor com a predictors de diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional.Com a resultat, a les xarxes neuronals artificials (ANN) es va implementar un model bayesià en dos punts d'inferència. El primer va ajustar els paràmetres a cada pas de retropropagació; tot i això, es va presentar com una opció amb una sobrecàrrega computacional prohibitiva. Com a segona intervenció es va realitzar un ajustament sobre la funció dactivació a la capa final, obtenint resultats positius i viables computacionalment. Per al cas de XGBoost es van ajustar les prediccions a cada pas boosting abans de la vectorització, evidenciant una alta capacitat predictiva tant en l'ús de la tècnica de MCMC com a IV. La validació amb la base Pima Indians Diabetes i l'ús de diverses funcions de distribució van demostrar la robustesa i sensibilitat dels models implementats, mentre que la generalització i la consistència es va comprovar a través de l'aplicació en diverses bases de dades. En tots els casos, es van obtenir resultats superiors o iguals a lús del model tradicional, depenent de les característiques de les dades.Addicionalment, es va implementar una aplicació web (client-servidor) amb les propostes bayesianes, que permeten a l'usuari interactuar amb els models de forma fàcil i intuïtiva, amb opcions de càrrega de dades, configuració de paràmetres i distribucions de probabilitat, tècniques d'estimació (MCMC o IV), procés d'entrenament-validació o ús de model. L'aplicació de la proposta bayesiana a un cas real com és el cas de la predicció de la diabetis tipus 1, tipus 2 i gestacional, amb dades de pacients equatorians, va presentar resultats encoratjadors (accuracy=99.47%), convertint-se en el primer model predictor dels tres tipus de diabetis a nivell regional i nacional, confirmant que machine learning.
  
• ROGNON, PAUL JORIS DENIS: Improving variable selection properties by leveraging external data.
  
  Autor/a: ROGNON, PAUL JORIS DENIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/03/2026
  Data de lectura: 20/04/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FMECampus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSELL RIBERA, DAVID | ZWIERNIK, PÌOTR
  Resum de tesi: La correcta identificació del conjunt de variables actives en alta dimensió és possible només sota certes condicions sobre el nombre de paràmetres, la mida de la mostra, la força del senyal i l'esparsitat subjacent. Mostro que fer servir informació externa, com és possible integrant diverses fonts de dades o la transferència d'aprenentatge, permet empènyer aquests límits matemàtics. En concret, considero penalitats l0 i mètodes Bayesians de selecció de variables que depenen d'informació externa, mostro que són consistents sota condicions més suaus que els mètodes estàndards, i que també milloren les taxes de convergència. En primer lloc, obtinc resultats per a penalitats i probabilitats d'inclusió prèvies que són oracles, és a dir, que tenen accés a informació perfecta d'esparsitat i de força del senyal. Aquests resultats proporcionen una comprensió de com i quan la informació externa ajuda a la selecció de variables. També ofereixen un punt de referència per avaluar mètodes pràctics de selecció de variables que fan servir informació externa. De seguida, proposo mètodes concrets basats en mètodes bayesians empírics que fan servir informació externa per facilitar la selecció de variables i no requereixen un oracle. Derivo les seves propietats en el cas particular en què la informació externa parteix el conjunt de variables en blocs amb característiques potencialment diferents. Finalment, tracto mètodes computacionals per a la incorporació d'informació externa en la selecció de variables bayesiana amb mètodes bayesians empírics en el cas general.
  

FOTÒNICA

• PUJOL CLOSA, MARIA DEL PILAR: Wave Propagation in Hyperbolic Metamaterial Waveguides
  
  Autor/a: PUJOL CLOSA, MARIA DEL PILAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARTIGAS GARCIA, DAVID
  Resum de tesi: Les guies d’ona de baixa pèrdua són essencials per als circuits fotònics eficients energèticament, comunicacions òptiques i aplicacions de detecció. Durant l’últim segle, s’han descobert dos fenòmens sense pèrdues: els modes de Dyakonov i els estats lligats en el continu (BICs), en guies d’ones anisotròpiques, on les permitivitats difereixen però tenen el mateix signe. Els metamaterials hiperbòlics (HMMs) presenten anisotropia extrema, amb permitivitats ordinàries i extraordinàries de signes oposats, cosa que permet manipular la llum de manera no convencional. Les seves propietats han atret un gran interès per a aplicacions com la imatge de subdifracció, el control de l’emissió espontània i la millora de les interaccions llum-matèria. Això planteja una pregunta fonamental: pot l’anisotropia hiperbòlica sostenir nous règims de confinament sense pèrdues? La recerca prèvia sobre guies hiperbòliques s’ha limitat a models simplificats o a la propagació al llarg dels eixos principals, deixant altres direccions de propagació i fenòmens associats sense explorar.Per fer front a aquest buit, aquesta tesi desenvolupa un marc computacional semianalític que combina una formulació de matrius de transferència amb el mètode de Newton-Raphson per trobar arrels en el pla complex, i permet el seguiment de modes guiats i amb pèrdues per a direccions de propagació arbitràries. Aquesta eina permet l’exploració sistemàtica d’una àmplia gamma de paràmetres i configuracions difícils d’estudiar.Aquesta tesi proporciona la investigació més exhaustiva actualment de la propagació de la llum en guies hiperbòliques planes. Per primera vegada, aquest treball analitza guies hiperbòliques tant de tipus I com de tipus II per totes les direccions de propagació en el pla i amb orientacions arbitràries de l’eix òptic. Així revela com l’anisotropia hiperbòlica influeix fonamentalment en la polarització, el confinament, l’intercanvi de polarització i l’ordenació de modes, així com en els mecanismes de radiació i la llum lenta associada a transicions topològiques. Estableix tendències generals, identifica nous règims guiats i cartografia els fenòmens en aquests sistemes hiperbòlics.Quan es consideren pèrdues, es du a terme un descobriment clau: els punts de Dirac incrustats en el continu (DECs), una nova classe topològica en sistemes no hermítics. Els DECs sorgeixen en la intersecció lineal d’un BIC protegit per simetria i un BIC interferomètric. En aquest punt, el sistema presenta un valor propi real, dos modes ortogonals i pèrdues radiatives nul·les, i és localment hermític malgrat estar en un entorn no hermític. La presència dels dos BICs impedeix l’existència de punts excepcionals (EPs) i l’arc de Fermi col·lapsa en aquest punt. Atès que els DECs sorgeixen d’interaccions universals de BIC i no de propietats del material, aquest fenomen també existeix en medis no hiperbòlics, amb implicacions en els camps de la fotònica topològica i la física no hermítica.Aquesta tesi demostra la generalitat i fiabilitat del marc computacional en guies de cristall líquid, on les prediccions coincideixen amb observacions experimentals de BICs, i en metasuperfícies σ-quasi-zero, on el codi reprodueix amb precisió resultats publicats. Aquestes validacions confirmen la seva aplicabilitat a configuracions no hiperbòliques.Aquesta tesi estableix una comprensió teòrica i computacional completa de la propagació d’ones en guies HMM planes —per a tipus I i tipus II i totes les direccions de propagació— i descobreix els DECs, amb implicacions que s’estenen més enllà dels medis hiperbòlics. En revelar com l’anisotropia extrema permet nous règims de propagació sense pèrdues, aquest treball amplia la comprensió del confinament de la llum en sistemes oberts altament anisotròpics i proporciona noves vies per al disseny de dispositius fotònics de baixa pèrdua.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA: On families of prime ideals with an unbounded minimal number of generators in a three-dimensional power series ring
  
  Autor/a: GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/01/2026
  Data de lectura: 27/03/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
  Director/a de tesi: PLANAS VILANOVA, FRANCESC D'ASSIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l'existència de famílies d'ideals primers en l'anell de sèries de potències k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat.Comencem estudiant en profunditat els resultats de Moh en aquesta àrea. Tornem a provar i generalitzem un resultat de Moh que proporciona una cota inferior per al nombre mínim de generadors d'un ideal a k[[x,y,z]]. En fer-ho, demostrem que el nombre mínim de generadors de l'ideal primer P3 de Moh pot disminuir depenent de la característica del cos k. Aquest resultat contradiu una afirmació prèvia de Sally i deixa com a problema obert la cerca de famílies d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat quan la característica de k és diferent de zero.El resultat principal d'aquesta tesi és la construcció d'una nova família d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat, descrita explícitament, llevat coeficients constants, la qual millora tots els resultats anteriors. La construcció i l'anàlisi d'aquestes famílies depèn de la teoria de semigrups numèrics i de l'estudi de matrius binomials.Primer estudiem el semigrup numèric S generat per tres nombres naturals consecutius, a,a+1,a+2. Definim i caracteritzem el conjunt d'elements les factoritzacions dels quals tenen totes la mateixa longitud, ULF(S). Proporcionem una descripció explícita dels seus conjunts de factorització i una partició natural basada en la longitud i el denumerant. A més, mitjançant l'ús de conjunts d'Apéry i elements de Betti, som capaços d'estendre alguns d'aquests resultats a qualsevol semigrup numèric general G. Aquests resultats vinculen les propietats estructurals de S directament amb els ideals definidors dels anells de semigrup k[t^a,t^b,t^c], connectant la teoria de factorització i els conjunts minimals de generadors dels ideals primers corresponents.A més del nostre estudi concret sobre el semigrup numèric S, treballem amb matrius binomials. Obtenim fórmules tancades per a determinants binomials i calculem bases per als nuclis per l'esquerra de certes matrius binomials. A més, proporcionem una demostració alternativa de la positivitat dels determinants binomials, demostrada originalment per Gessel i Viennot.Finalment, presentem la nostra nova família d'ideals primers amb un nombre mínim de generadors no acotat a k[[x,y,z]], on k és un cos de característica zero. Aquests ideals primers s'obtenen com el nucli d'un homomorfisme d'àlgebres quasi-monomial.Proporcionem una descripció dels seus conjunts minimals de polinomis generadors, llevat coeficients constants. L'avantatge de la nostra família respecte a treballs anteriors és la descripció explícita dels conjunts minimals de generadors i la simplicitat dels exponents de la presentació monomial.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• COLOMBI, SAMUELE: Soft and Conductive Material Architectures for Flexible Electronics: from Hydrogels to Nanomembranes
  
  Autor/a: COLOMBI, SAMUELE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: 14/04/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: EEBE - UPCSala Polivalent, Ed. Ahttps://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL
  Resum de tesi: Els materials tous són facilitadors clau de la pròxima generació de sistemes flexibles i multifuncionals per a aplicacions que abasten la biomedicina, l’energia i les tecnologies mediambientals. Aquesta tesi se centra en el disseny, la fabricació i la implementació de materials polimèrics (nano)enginyeritzats amb propietats ajustades per al seu ús en dispositius electrònics tous, sistemes d’alliberament de fàrmacs, evaporadors d’aigua impulsats per energia solar i bastides funcionals per a enginyeria de teixits. Amb aquest objectiu, es van desenvolupar tres famílies principals de materials: hidrogels compostos basats en alginat (Alg), hidrogels compostos basats en gelatina metacrilada (GelMA) i nanomembranes basades en àcid polilàctic (PLA). Per a cada plataforma de materials, es van investigar de manera sistemàtica les relacions estructura–propietat–funció en diferents escenaris biotecnològics amb la finalitat d’assolir un rendiment millorat. Els hidrogels compostos basats en Alg es van dissenyar com a plataformes versàtils i riques en aigua mitjançant la incorporació de nanomaterials funcionals (com ara nanofibres de PLA i nanopartícules d’or), enzims i polímers conductors (per exemple, PEDOT:PSS). Aquests sistemes es van dissenyar per presentar una robustesa mecànica millorada, porositat controlada i propietats fisicoquímiques i funcionals ajustables, tot mantenint la seva biocompatibilitat intrínseca. Mitjançant la modulació de la composició, els hidrogels basats en Alg es van aplicar amb èxit com a matrius d’alliberament controlat per a l’alliberament sostingut de lactat, com a plataformes electròniques toves per a la detecció de temperatura i H₂O₂, i com a dispositius flexibles d’emmagatzematge d’energia. A més, es va explorar la introducció d’un entrecreuament covalent secundari com a estratègia per millorar l’estabilitat operativa en aplicacions de biosensatge de H₂O₂ i generació de vapor impulsada per energia solar. En paral·lel, es van fabricar nanomembranes bilaminars de PANI–PLA que incorporen nanopilars d’or alineats com a plataformes autoportants, lleugeres, conformables i mecànicament estables per a electrònica cutània. Aquestes nanomembranes van permetre la detecció simultània de pH i NADH no enzimàtic, demostrant la seva idoneïtat per a la monitorització de la fisiologia de la pell i de biomarcadors relacionats amb infeccions. Finalment, els hidrogels de GelMA es van nanoenginyeritzar amb nanomaterials magnetoelèctrics i/o basats en grafè per desenvolupar bastides bioactives destinades a la regeneració del teixit cardíac. La incorporació d’aquests nanomaterials va permetre un ajust precís de les propietats mecàniques, elèctriques, magnètiques i biològiques dels hidrogels. La seva capacitat per afavorir l’adhesió i la proliferació cel·lular, combinada amb la seva aptitud per detectar l’activitat cel·lular, posa de manifest el seu potencial com a bastides multifuncionals per a teixits bioenginyeritzats i interfícies bioelectròniques. En conjunt, aquesta tesi demostra que un disseny racional de materials a múltiples escales de longitud permet el desenvolupament de sistemes de matèria tova amb funcionalitats ajustades i sinèrgiques, obrint el camí cap a dispositius electrònics flexibles de pròxima generació, plataformes terapèutiques controlades i tecnologies sostenibles per al tractament de l’aigua.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL: Proyectos de recuperación de zonas vulnerables con materiales de ciclo cerrado. Casos de estudio, proyectos URBE.
  
  Autor/a: ARIAS CUEVAS, JOSÉ GABRIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: La República Dominicana, especialment la seva capital Santo Domingo, s'enfronta des de fa dècades a la problemàtica de la urbanització no planificada en zones d'alta vulnerabilitat, com les riberes del riu Ozama. Això genera un risc socioambiental intensificat per la sobrepoblació i la manca de polítiques públiques concretes. D'altra banda, l'absència d'un sistema integral per a la gestió dels Residus de la Construcció i Demolició (RCD), disposats habitualment de forma inadequada, provoca impactes mediambientals crítics al país. Aquesta investigació aborda la integració de la gestió dels RCD i els materials de cicle tancat en els projectes de readequació urbana que l'Estat dominicà promou en aquestes àrees crítiques, prenent com a casos d'estudi La Nueva Barquita i Domingo Savio (Projectes URBE), perquè serveixin com a punt de partida per a projectes futurs.L'objectiu central de la tesi és proposar alternatives constructives mitjançant l'ús sistemàtic de materials de cicle tancat i sistemes de valorització dels RCD. Es busca aportar coneixement estratègic perquè aquestes intervencions urbanes esdevinguin possibles "embornals de residus", impulsant un desenvolupament sostenible, socialment compromès i viable.La investigació ha seguit una metodologia mixta que ha combinat: l'estudi documental i anàlisi crítica de la normativa local; referències internacionals; i l'estat de l'art sobre vulnerabilitat i projectes d'intervenció en rius. S'han avaluat els assentaments de cas d'estudi, el sector de la construcció, els seus actors principals i el marc normatiu, a més d'experiències d'èxit en urbanització amb productes reciclats. La recerca de camp ha inclòs visites als projectes i enquestes tant a habitants com a actors clau (stakeholders). Finalment, s'ha realitzat un anàlisi tecnicoeconòmic de partides d'obra utilitzant eines de quantificació com TCQ/BEDEC. Aquest triple enfocament ha permès una comprensió integral de les barreres i oportunitats locals.Els resultats s'han emmarcat en tres vectors de transformació:Vector Normatiu/Institucional: Tot i que existeix un marc legal, es necessiten instruments tècnics i clàusules contractuals que integrin la gestió de RCD com a requisit obligatori en l'obra pública.Vector Socioeconòmic: La investigació ha identificat un mercat informal actiu de reutilització, fet que demostra una demanda latent. La formalització d'aquest sector pot generar un nou teixit econòmic competitiu.Vector Tècnic/Territorial: Es valida la viabilitat de la substitució de materials convencionals per RCD en projectes de readequació, optimitzant la resiliència en riberes mitjançant solucions combinades amb enfocaments basats en la natura (NBS).Les troballes demostren que, si bé l'Estat dominicà té un compromís social en la reubicació de poblacions vulnerables, persisteix una bretxa crítica en l'aplicació de la normativa i la integració tècnica dels RCD. La contribució principal d'aquesta tesi rau en haver integrat un diagnòstic tècnic, normatiu i territorial que valida la hipòtesi que els projectes urbans poden funcionar com a "embornals de residus" en el context dominicà.La investigació estableix les bases perquè el país adopti un model d'economia circular en la construcció. El robust creixement del sector es presenta com una oportunitat excepcional per implementar aquest nou model, atraient inversió sostenible i enfortint la competitivitat internacional. Això converteix el desafiament dels residus en una palanca estratègica per al desenvolupament urbà resilient i la prosperitat econòmica del país.
  
• GONZÁLEZ SÁNCHEZ, BELÉN: Pavimentos de yeso: de la tradición al presente
  
  Autor/a: GONZÁLEZ SÁNCHEZ, BELÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/01/2026
  Data de lectura: 27/03/2026
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: EPSEB (Escuela Politécnica Superior de Edificación BCN) - Sala de GradosAv. Doctor Marañón, 44-50 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: ROSELL AMIGÓ, JUAN RAMON | NAVARRO EZQUERRA, MARIA ANTONIA
  Resum de tesi: L’arquitectura tradicional es caracteritza per la utilització de tècniques adaptades a l’entorn geogràfic, mitjançant l'ús de materials de proximitat. En la meitat est de la Península Ibèrica, trobem que un dels materials més abundants i versàtils per al desenvolupament del seu patrimoni és el guix, en múltiples formes i usos, donant lloc a una arquitectura senzilla i plena de matisos. Malgrat la humilitat del guix com a material tradicional, la seva adaptabilitat ha permès utilitzar-lo en múltiples sistemes constructius com per exemple en la formació de forjats, escales interiors, murs portants, revestiments interiors i exteriors, paviments, decoracions, motllures en cornises, etc.No obstant això, en la construcció del segle XX i principis del segle XXI no sembla que existeixi lloc per a aquesta tradició constructiva tan important, i la seva utilització ha passat a un segon pla en favor dels nous sistemes constructius i materials industrialitzats. En l'actualitat, l'ús més estès per al guix, com a conglomerant, està vinculat a la producció de prefabricats, i a la realització de revestiments interiors i decoracions.De tots els sistemes constructius tradicionals on s’ha pogut evidenciar la utilització del guix com a conglomerant, els paviments, continus o discontinus, són els menys reconeguts. Al llarg de la història, existeixen petites referències sobre la utilització de paviments de guix, algunes d'elles imprecises, que mostren la seva utilització al llarg dels segles i les civilitzacions, però sense arribar a suposar una troballa de gran importància dins del conjunt monumental. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral es aprofundir en el coneixement de l'obtenció del guix tradicional, a partir de l'estudi teoricopràctic del procés de transformació per calcinació de la pedra d’algep, per a poder arribar a proposar una solució constructiva, compatible amb els sistemes tradicionals, per a paviments continus de guix. La metodologia utilitzada parteix d'una revisió bibliogràfica àmplia, on es recull la transformació i obtenció del conglomerant de guix tradicional, a partir de la formació de la pedra d’algep, la incorporació d'additius al conglomerant de guix i la seva aplicació com a paviment. També es recullen les característiques i prestacions que actualment es requereixen per a donar conformitat a un paviment continu. A partir d'aquesta cerca documental, s’han realitzat dues campanyes experimentals. La primera, desenvolupada en camp, ha permès comprendre millor els processos de transformació de la pedra de d’algep a conglomerant en una situació real, a través de la monitorització de 4 forns de guix experimentals, situats a Catalunya i Aragó. Gràcies a aquests treballs, ha estat possible demostrar que la cocció de la pedra d’algep es realitza a alta temperatura, amb valors que oscil·len entre 800 i 1.000 °C encara que poden arribar a superar-se aquests valors de manera puntual. La segona, desenvolupada en laboratori, ha permès reproduir, mitjançant un prototip experimental, un paviment continu de guix, compatible amb els sistemes tradicionals, però constructivament viable amb materials comercials i que compleix les exigències normatives vigents.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• GORT JELMER DIRK, BEREND: AI-Driven Zero-Touch Orchestration of Edge-Cloud Services
  
  Autor/a: GORT JELMER DIRK, BEREND
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ANTONOPOULOS, ANGELOS | UMBERT JULIANA, ANNA
  Resum de tesi: Les xarxes 6G requereixen sistemes d'orquestració capaços de gestionar milers de microserveis distribuïts sota restriccions de latència inferiors al mil·lisegon. Els enfocaments centralitzats tradicionals introdueixen retards inacceptables, generen punts únics de fallada en infraestructures heterogènies edge-cloud, i requereixen atenció constant d'operadors humans. Aquesta tesi aborda tres desafiaments crítics: (1) les restriccions computacionals que impedeixen el desplegament de models predictius en dispositius edge, (2) la manca de generalització de models entre diversos tipus d'aplicacions, i (3) l'absència d'orquestració autònoma validada sense intervenció humana.Per abordar aquests desafiaments, aquesta tesi desenvolupa tres marcs complementaris que combinen aprenentatge automàtic lleuger, aprenentatge profund basat en mecanismes d'atenció, i intel·ligència artificial agèntica per a la gestió zero-touch de serveis en entorns distribuïts 6G edge-cloud.La primera contribució, AERO (Adaptive Edge-cloud Resource Orchestration), aborda el desafiament d'executar prediccions en dispositius edge amb recursos limitats. Els models transformer actuals requereixen milions de paràmetres (p. ex., Pathformer: 2.4M), fent-los impracticables per a desplegament edge. AERO aconsegueix precisió competitiva amb només 599 paràmetres, fent viable el desplegament edge i reduint la dependència de comunicacions amb el núvol quan es prefereix inferència local. Les avaluacions demostren inferència inferior al mil·lisegon (0.38ms), 13% d'estalvi energètic, i 99% menys violacions d'SLA en comparació amb la programació reactiva, que assigna recursos només després que es produeixen canvis en la demanda.La segona contribució, OmniFORE (Framework for Optimization of Resource Forecasts in Edge-cloud networks), aborda el desafiament operacional de mantenir models separats per aplicació. Un únic model OmniFORE generalitza entre càrregues de treball heterogènies sense reentrenament, eliminant la necessitat de models dedicats per aplicació. L'avaluació creuada en benchmarks estàndard de la indústria (traces de producció de Google i Alibaba) demostra 30% millor precisió que ModernTCN mantenint inferència 15× més ràpida que AGCRN.La tercera contribució, AgentEdge, aborda el desafiament de l'orquestració agèntica en entorns distribuïts edge-cloud. Els marcs d'agents existents es dirigeixen a dominis genèrics o infraestructures cloud centralitzades, deixant els entorns 6G distribuïts sense solucions de gestió autònoma. AgentEdge introdueix orquestració multi-agent en aquest domini, traduint intencions en llenguatge natural (p. ex., "desplegar amb baixa latència") en accions d'orquestració validades sobre infraestructura heterogènia. Les avaluacions demostren 78.3% de taxa d'èxit (2.76× superior a línies base d'agent únic), reducció de 10× en variabilitat de crides API, i estalvis de potència fins a 300.8W en desplegaments escalant de 8 a 35 nodes.La recerca ha produït 5 publicacions en revistes, 3 articles en conferències internacionals en venues IEEE, i 1 capítol de llibre d'Elsevier.
  
• KASULURU, VAISHNAVI: AI-Driven Network Service Management for Efficient and Sustainable Open-RAN Systems in 6G and Beyond
  
  Autor/a: KASULURU, VAISHNAVI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de lectura: 15/05/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: ETSETB B3 Teleensenyament, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: BLANCO BOTANA, LUIS | ZEYDAN, ENGIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc sostenible de gestió de recursos basat en Intel·ligència Artificial (IA) per a xarxes d’accés ràdio obertes de nova generació (O-RAN) en el context de l’emergent era de la Sisena Generació (6G). El marc opera dins d’un entorn 6G natiu al núvol i transforma la intel·ligència predictiva en una orquestració fiable i eficient energèticament. Combina models predictius avançats amb control basat en optimització per abordar reptes com la demanda estocàstica, l’alta dimensionalitat de les dades de recursos, la multitenència i la complexitat computacional pròpia d’O-RAN. L’arquitectura de predicció constitueix el nucli del marc, ja que permet quantificar la incertesa i les interdependències entre els recursos de xarxa de múltiples inquilins. Els models de predicció probabilística generen distribucions de les demandes futures de recursos, permetent als proveïdors de serveis dur a terme una orquestració més informada i conscient del risc en entorns multitenant complexos.Inicialment, el marc utilitza estimadors probabilístics univariants, com ara xarxes Simple Feed-Forward (SFF), xarxes recurrents autoregressives profundes (DeepAR) i Transformers, per predir demandes individuals de recursos i donar suport a una provisió eficient en O-RAN. Aquests models proporcionen prediccions àgils, eficients i conscients de la incertesa, que s’integren en una nova estratègia d’orquestració basada en percentils anomenada Enfocament Dinàmic d’Ajust de Percentils (DYNp). La selecció d’un percentil adequat és clau per equilibrar el malbaratament de recursos i la fiabilitat del servei. Tanmateix, els models univariants no capturen les dependències entre recursos, fet que pot conduir a decisions subòptimes. Per superar aquesta limitació, el marc incorpora models de predicció probabilística multivariant. En particular, models com la Vector Autoregressió amb Processos Gaussians (GPVAR) i el Transformer de Fusió Temporal (TFT) processen conjuntament múltiples sèries temporals i proporcionen estimacions robustes de les futures demandes de recursos, aprenent dependències complexes entre diferents recursos, talls de xarxa i inquilins. A més, la introducció d’aproximacions de baix rang en GPVAR millora l’escalabilitat i la robustesa del model.L’objectiu principal d’aquesta tesi és assolir l’eficiència energètica i una compartició efectiva dels recursos. Mitjançant la integració d’intel·ligència predictiva amb un model òptim de consum energètic, el marc optimitza de manera proactiva l’activació i desactivació dels recursos ràdio, reduint significativament el consum energètic sense comprometre l’experiència d’usuari ni les garanties dels Acords de Nivell de Servei (SLA). El marc amplia l’arquitectura cel·lular tradicional d’O-RAN per incloure xarxes Massive MIMO sense cel·les (CF-mMIMO), alineant-se amb l’evolució arquitectònica prevista per a 6G i oferint una solució escalable per a desplegaments ultra densos i energèticament eficients. A més, les funcions de predicció i orquestració s’implementen com a aplicacions modulars natives al núvol. Cada mòdul es conteneïtza amb Docker i exposa la seva funcionalitat mitjançant interfícies REST, permetent una arquitectura de microserveis amb desplegament flexible, execució escalable i integració fluida dins l’entorn O-RAN. En conjunt, la tesi estableix una base matemàtica i arquitectònica per al desplegament d’O-RAN sostenible, optimitzat energèticament i basat en IA amb adaptació a la incertesa, contribuint al desenvolupament de xarxes 6G intel·ligents, autònomes i estables.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• DE SANTIAGO GARCIA, JAVIER NICOLAS: La imagen poética en los procesos de producción, proyectuales y habitar de la vivienda de autoproducción en Lomas del Centinela.
  
  Autor/a: DE SANTIAGO GARCIA, JAVIER NICOLAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/02/2026
  Data de lectura: 08/04/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Técn.Sup.Arquitect.Bcn)-Sala GradosAv. Diagonal, 649-BCNVideoconfer.: https://meet.google.com/qfv-wpcj-hnoInicio conexión: 15:30h local
  Director/a de tesi: USANDIZAGA CALPARSORO, MIGUEL M. | SERRA PERMANYER, MARTA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda la cerca de la imatge poètica en l’habitatge d’autoproducció a la colònia Lomas del Centinela, a Zapopan, Jalisco, Mèxic. Aquesta cerca se centra en alguns dels processos que s’identifiquen amb l’autoproducció de l’habitatge, especialment en els processos de producció, els processos projectuals i el procés d’habitar.El concepte d’imatge poètica es construeix a través dels discursos dels autors Gaston Bachelard, Carlos González y Lobo, Steven Holl, Manuel Martín Hernández, Juhanni Pallasmaa i Alberto Pérez-Gómez. Es pot definir com l’element que resulta d’haver imaginat amb un propòsit en ment. Se’n diu element perquè pot manifestar-se com un pensament, un escrit, una meta, un dibuix propositiu, un mètode per assolir un fi, una manera de viure el lloc, d’apropiar-se’n i de reconèixer-se en aquest camí recorregut.Aquest treball estudia dones de Lomas del Centinela que han autoproduït el seu habitatge a través d’un acostament a la seva història i a les formes de producció que van tenir durant els anys en què, juntament amb la seva família, van emprendre el somni de construir per elles mateixes casa seva.Durant aquesta recerca, se les va entrevistar cercant en els seus discursos elements que es poguessin considerar imatges poètiques, amb l’objectiu de trobar una perspectiva en què s’exploressin els seus processos d’autoproducció sota la imatge poètica. A través d’aquesta cerca, es valora no només la importància de la imaginació, sinó també el fet que els processos d’autoproducció no són espontanis, sinó que, en gran part de la seva ideació, construcció i habitació, responen —més enllà de la gestió d’uns recursos mínims— a un fort component imaginatiu. Això comporta una profunda reflexió sobre el potencial de l’autoproducció d’habitatge en termes d’assoliment creatiu.
  
• ROGER GONCE, JOAN: “El barrio que (nos) construimos” Creixement i desenvolupament urbà del barri de Roquetes de Barcelona, a través del Padró Municipal d’Habitants (1940-1978)
  
  Autor/a: ROGER GONCE, JOAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2026
  Data de lectura: 27/03/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | OYON BAÑALES, JOSE LUIS
  Resum de tesi: Aquest estudi aborda la història urbana del barri de Roquetes de Barcelona durant el període franquista, amb l’objectiu d’analitzar-ne la formació, consolidació i transformació al llarg de més de quaranta anys de dictadura. El treball pretén aportar dades i una reflexió crítica sobre els processos socials, econòmics i urbanístics que van configurar aquest barri obrer i marcadament immigrant, en un context de creixement accelerat, precarietat d’infraestructures i desigualtats territorials.L’anàlisi minuciosa del padró municipal d’habitants, creuat sistemàticament amb altres fonts demogràfiques, laborals i urbanístiques, ha permès aprofundir en qüestions clau per entendre la trajectòria del barri: les xarxes i cadenes migratòries que en van sostenir el creixement; les formes de treball i les oportunitats —o límits— de mobilitat social dels seus residents; les condicions d’habitatge i els models de producció urbana; i, finalment, la construcció del barri com a espai de convivència, identitat i sociabilitat en un marc d’abandonament institucional i respostes veïnals.A través d’aquesta combinació de perspectives i fonts, la recerca aporta una mirada integrada sobre Roquetes que contribueix al debat més ampli sobre les perifèries urbanes, el franquisme soci i les experiències quotidianes dels sectors populars a la Barcelona del segle XX.
  
• ZIAIEBIGDELI, MOHAMMADAMIN: Computing quality in housing: examining the evolution and systematization in computational design in architectural plan design and analysis
  
  Autor/a: ZIAIEBIGDELI, MOHAMMADAMIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/02/2026
  Data de lectura: 10/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc. Técn. Sup. Arquitectura Bcn)-Sala GradosAv. Diagonal, 649-BCNVideoconfer.: https://meet.google.com/uoh-cdjb-mdpInicio conexión: 11:30h
  Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
  Resum de tesi: Aquesta investigació emprèn una exploració meticulosa sobre la sistematització i l’anàlisi dels plànols arquitectònics, tot traçant la seva evolució a través del prisma del pensament de disseny computacional des del segle XX fins a l’actualitat. El context específic són els espais habitables, on la qualitat i la funcionalitat estan intrínsecament lligades a l’extracció sistemàtica i l’aplicació de paràmetres de disseny. Aquesta tesi explora l’evolució del pensament computacional en arquitectura tot establint un pont entre els paradigmes teòrics introduïts pels pioners Alexander Klein, Cedric Price, Christopher Alexander i Nicholas Negroponte, i les pràctiques contemporànies de disseny.Mitjançant una metodologia inductiva, s’analitzen tres estudis de cas per demostrar com les eines i tecnologies computacionals milloren la qualitat espacial, l’adaptabilitat i el compromís de l’usuari. Cada estudi de cas correspon als indicadors clau establerts per aquests pioners —geometria espacial, adaptabilitat temporal, disseny participatiu i computació digital— i il·lustra la seva influència persistent en l’arquitectura moderna. En connectar aquestes idees fundacionals amb pràctiques avançades com la modelació paramètrica, els sistemes intel·ligents i la fabricació digital, aquesta recerca destaca la rellevància pràctica d’aquests paradigmes per afrontar els reptes arquitectònics contemporanis i dissenyar espais innovadors centrats en les persones.El recorregut comença amb el concepte d’*Existenzminimum* d’Alexander Klein a les dècades de 1920 i 1930. El seu enfocament científic del disseny posava èmfasi en l’optimització de l’espai i en la sistematització dels plànols mitjançant paràmetres qualitatius i quantitatius, establint així les bases dels futurs mètodes de disseny computacional. A la dècada de 1960, trobem el “Llenguatge de Patrons” de Christopher Alexander. Alexander va aportar una nova perspectiva a la sistematització del plànol, mitjançant l’ús de regles i sistemes per extreure paràmetres de disseny i analitzar la planificació arquitectònica. Les seves metodologies constitueixen un pilar fonamental del disseny computacional actual.Als anys 70, Cedric Price va introduir un enfocament més dinàmic. La seva visió de l’arquitectura, exemplificada en el projecte *24 Hour Living Toy*, s’adaptava a les necessitats i comportaments canviants dels usuaris. L’èmfasi que va posar en els paràmetres centrats en l’usuari va marcar un punt d’inflexió en el pensament de disseny computacional cap a l’adaptabilitat i la flexibilitat. Actualment, el pensament de disseny computacional en el context dels espais habitables busca sintetitzar les lliçons d’aquestes figures clau, posant èmfasi en l’anàlisi i extracció de paràmetres de disseny. Aquests paràmetres, enriquits pels avenços tecnològics i un enfocament cada vegada més centrat en l’usuari, s’utilitzen per optimitzar i millorar la qualitat dels espais habitables.La trajectòria d’aquesta investigació, des de metodologies del passat fins a pràctiques contemporànies, proporciona una comprensió profunda de com han evolucionat el pensament computacional i l’anàlisi dels plànols. Mitjançant l’extracció i l’estudi dels diversos paràmetres utilitzats al llarg del temps, aquesta recerca pretén enriquir el discurs del disseny computacional i impulsar el disseny d’espais habitables.
  

BIOINFORMÀTICA

• AVIÑÓ ESTEBAN, LAURA: Mouse Limb Bud Skeletal Patterning Description and Modelling
  
  Autor/a: AVIÑÓ ESTEBAN, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: BIOINFORMÀTICA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/04/2026
  Director/a de tesi: SHARPE, JAMES
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga com les xarxes de regulació gènica controlen el desenvolupament de teixits i òrgans, utilitzant les extremitats de vertebrats com a organisme model. El patró esquelètic de les extremitats defineix l’estructura de l’òrgan i comença el seu desenvolupament amb l’expressió del gen Sox9 a les cèl·lules mesènquimes. L’eix central d’aquesta tesi estudia com Sox9 estableix el seu patró espaciotemporal durant les primeres etapes del desenvolupament de l’extremitat. Per abordar-ho, vaig definir dos objectius: (1) generar interpolacions espaciotemporals d’alta qualitat dels patrons d’expressió gènica i (2) desenvolupar models per explicar el patró esquelètic.Per al primer objectiu, vaig crear un algorisme d’interpolació personalitzat i vaig desenvolupar LimbLab, un flux d’anàlisi d’imatges en 3D per produir continus espaciotemporals de l’expressió gènica a partir de dades experimentals de diferents orígens. Aquestes eines permeten l’anàlisi dels patrons de desenvolupament i proporcionen dades d’entrada i de referència per a les tasques de modelatge.Per al segon objectiu, inicialment vaig implementar mètodes d’aprenentatge automàtic que predeien els patrons de Sox9, però mancaven d’informació mecanicista. Després, vaig modificar el model Turing prèviament publicat BMP-SOX9-WNT (BSW) per reproduir els patrons en tota l’extremitat, aconseguint representar els patrons de Sox9 però sense capturar els senyals de WNT i BMP. Per a capturar aquests senyals, vaig dur a terme una anàlisi detallada de les imatges que va revelar que les vies BMP i WNT es comporten de manera diferent segons les regions de l’extremitat i que pSMAD co-expressa amb Sox9 a l’autopod i al zeugopod, però no a la resta de l’extremitat. Això em va portar a desenvolupar un model de portes lògiques que incorpora mecanismes reguladors específics de cada regió, el qual va capturar amb èxit els patrons d’activitat de Sox9 i BMP en etapes posteriors, destacant la modularitat del desenvolupament de l’extremitat, tot i que no va explicar la formació inicial del patró al zeugopod.Per tant, proposo una nova hipòtesi: al zeugopod, la formació de la vascularització podria definir l’espai entre els ossos, suggerint que diferents estratègies de desenvolupament es combinen per donar forma a l’esquelet de l’extremitat.Aquesta tesi proporciona noves eines computacionals per a la biologia del desenvolupament quantitativa, demostra la modularitat mecanicista que sustenta el patró de les extremitats i proposa un vincle entre la vascularització i la morfologia esquelètica, oferint noves perspectives sobre la qüestió fonamental del desenvolupament de les extremitats.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• VASCONCELOS PACELLI, RUBEM: Detection and Characterization of Equatorial Ionospheric Scintillation based on GNSS Observations using Convolutional Neural Networks
  
  Autor/a: VASCONCELOS PACELLI, RUBEM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/04/2026
  Director/a de tesi: ARAGON ANGEL, MARIA ANGELES | DIETER ANTREICH, FELIX
  Resum de tesi: Els receptors de Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS) que operen a la regió equatorial es veuen severament afectats pel centelleig ionosfèric, causat per fluctuacions ràpides en l'amplitud i en la fase de l'ona electromagnètica rebuda. Per tal de monitoritzar l'activitat del centelleig, els receptors comercials solen proporcionar els índexs \(S_4\) i \(\sigma_\phi\), que es calculen mitjançant llindars \textit{ad-hoc} i tècniques d'eliminació de tendència. A més de la limitació intrínseca d'estar restringits a un problema de classificació \(M\)-ari, aquests mètodes de filtratge emmascaren esdeveniments de centelleig. La present tesi proposa un canvi de paradigma en la caracterització del centelleig ionosfèric. En lloc de dependre de tècniques d'eliminació de tendència i llindars preestablerts, s'empren mètodes bayesians recents per separar el senyal centellant de la dinàmica de la línia de visió amb el satèl·lit, i s'investiguen nous algoritmes de xarxes neuronals convolucionals per a la tasca de caracterització. Es deriva un model de senyal simplificat i s'utilitza per generar sèries temporals sintètiques de centelleig basats en dos models: el Cornell Scintillation Model i el model compacte de centelleig basats en pantalla de fase. La contribució principal és un nou marc que combina xarxes neuronals convolucionals i mapes d'activació de classe com a eina d'interpretabilitat \textit{post-hoc} que ressalta les regions d'entrada més rellevants per a la tasca discriminativa. Aquest enfocament permet analitzar les característiques de les quals tendeixen a ser classificades com a centelleig fort en lloc de dèbil, i viceversa, sense establir llindars arbitraris ni recórrer a heurístiques \textit{ad-hoc} definides per obtenir índexs de centelleig. Els resultats mostren una exactitud mitjana superior al \(89\%\), cosa que permet la caracterització de la severitat del centelleig a nivell de mostra i proporciona millores significatives en comparació amb els mètodes tradicionals de classificació basats en llindars utilitzats en aplicacions de monitoratge de la centelleig ionosfèric.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• HERNANDEZ, IVAN: Dispersion and Accumulation of Plastic in Coastal Regions. Application to the Barcelona Coastline.
  
  Autor/a: HERNANDEZ, IVAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/04/2026
  Director/a de tesi: ALSINA TORRENT, JOSE MARIA | ESPINO INFANTES, MANUEL
  Resum de tesi: Les concentracions de residus plàstics a la costa de Barcelona es troben entre les més elevades de la Mediterrània, i són comparables a les registrades als girs subtropicals. La línia de costa barcelonina és altament industrialitzada i densament poblada, i presenta una morfologia complexa que reflecteix la diversitat d’usos i interessos del litoral. Els mecanismes de transport de residus plàstics flotants a les zones costaneres continuen essent poc coneguts a causa de les geometries complexes i de la influència de diversos processos costaners. Per analitzar el transport de deixalles marines a escala costanera al litoral barceloní, es va desenvolupar un model numèric lagrangià (LOCATE). Tanmateix, les simulacions lagrangianes a escala costanera presenten diversos reptes, que es van abordar mitjançant l’ús d’un sistema acoblat de corrents i onatge, juntament amb dades hidrodinàmiques d’alta resolució en una configuració de malles imbricades.El model LOCATE va ser validat amb èxit utilitzant dades de boies de deriva, obtenint valors elevats a la prova de skill score en les zones cobertes per les dades d’alta resolució. Es va desenvolupar un mòdul de beaching (varament de partícules) basat en la distància i utilitzant dades de línia de costa d’alta resolució, que va permetre resoldre amb èxit estructures complexes al llarg del litoral i proporcionar continuïtat entre les diferents resolucions hidrodinàmiques. Els processos costaners, com les corrents induïdes per l’onatge, van continuar a escala submalla, generant incerteses que es van abordar mitjançant el desenvolupament d’un marc probabilístic de beaching. Aquest marc va incloure una escala temporal de beaching de 26,35 h i una condició addicional que requeria una distància mínima de trajecte de les partícules d’1 km. L’anàlisi dels resultats de les simulacions, juntament amb dades observacionals de cabal fluvial, va revelar una associació lleugerament positiva entre el beaching de partícules i l’alçada significativa d’onada. També es va identificar una relació complexa entre l’orientació de la línia de costa i la direcció de l’onatge. La proximitat a la font i la complexitat geomètrica costanera van resultar igualment factors molt influents en el beaching de partícules. Es va desenvolupar un paràmetre de probabilitat de beaching per quantificar la propensió d’una zona a rebre partícules des d’una font, observant-se valors elevats a les àrees adjacents als punts de descàrrega.Les possibles fonts de residus marins a les aigües de les platges de Barcelona es van identificar mitjançant mostres obtingudes a través de ciència ciutadana i simulacions backtracking (retrospectives) emprant el marc probabilístic. La concentració de residus plàstics a les aigües de les platges urbanes es va estimar en 1,78×109 ítems km-2 any-1. Tanmateix, la costa urbana de Barcelona actua com a receptora neta de residus marins, amb un 55,84% procedent de fora del domini d’estudi. Les fonts terrestres de residus plàstics per a les mostres d’aigües de platja urbana van assenyalar clarament el sistema d’aliviadors. A més, les mostres recollides directament a les fonts de descàrrega, com els rius o els aliviadors, es van utilitzar per calcular un pressupost de descàrrega de residus marins amb volums totals de descàrrega per al litoral de Barcelona. Els fluxos es van establir a partir de simulacions lagrangianes de les quantitats descarregades. S’estima que les descàrregues totals de plàstics ascendeixen a 5,96×1010 ítems any-1, dels quals el 97,44% són microplàstics, amb una massa total estimada de 16,96 t any-1, de les quals el 81,70% romanen a la zona costanera. Aquests resultats posen de manifest la necessitat urgent de reduir els residus en origen i d’implementar mesures de mitigació específiques per evitar l’entrada de plàstics al mar.
  
• PAVO FERNÁNDEZ, EVA: Coastal dynamics and resilience in the low-engineered coast of Mozambique
  
  Autor/a: PAVO FERNÁNDEZ, EVA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 07/04/2026
  Director/a de tesi: GRACIA GARCIA, VICENTE | GRIFOLL COLLS, MANUEL
  Resum de tesi: Les zones costaneres són entorns crucials i sensibles que estan cada cop més en risc a causa del canvi climàtic. Tot i això, persisteix una bretxa de recerca significativa en la integració de les diverses escales d'anàlisi costanera, des de contextos geomorfològics a llarg termini fins a curt termini (esdeveniments extrems), en zones amb escassa informació, com és el cas de Moçambic.Aquesta tesi aborda aquesta bretxa mitjançant un enfocament integral i multiescala per estudiar la costa dinàmica i poc investigada de Moçambic.La regió serveix com a cas d'estudi, presentant una geomorfologia diversa i una alta vulnerabilitat als ciclons tropicals dins d'un context d'escassetat de dades.La recerca utilitza imatges de satèl·lit d'alta resolució, dades hidrodinàmiques, cartografia geomorfològica i modelat numèric basat en processos per proporcionar una avaluació holística dels processos costaners.En unir les escales entre la teledetecció, el context geomorfològic i el modelat numèric, aquesta tesi pretén avançar en la comprensió predictiva del canvi costaner a Moçambic. S'espera que els resultats proporcionin una base científica per a una gestió costanera informada, donin suport a la resiliència climàtica i ofereixin una plantilla transferible per estudiar altres costes vulnerables i amb escassetat de dades a nivell mundial.
  
• SÁNCHEZ-ARCILLA ROSANAS, AGUSTÍN: PREDICTIVE MAINTENANCE OF HARBOUR STRUCTURES AND COASTAL SYSTEMS
  
  Autor/a: SÁNCHEZ-ARCILLA ROSANAS, AGUSTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/04/2026
  Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ALTOMARE, CORRADO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral contribueix a la comprensió i gestió dels sistemes costaners, tant mediterranis com atlàntics, davant les pressions creixents del canvi climàtic i l’acció humana. La metodologia proposada combina l’anàlisi morfodinàmica de platges, l’estudi del comportament de les infraestructures a la zona de costa i les rutes i acords per a una adaptació basada en la restauració. Aquesta metodologia considera les barreres per a la restauració de la costa, proposant “activadors” que es recolzen en tècniques d’enginyeria costanera, models basats en processos, tècniques d’aprenentatge automàtic i marcs de governança de l’adaptació per obtenir un enfocament integral del sistema costaner. Així es pot predir y analitzar com una platja típica pot evolucionar sota escenaris climàtics futurs i quines són les respostes socials més adequades.La metodologia d’adaptació climàtica s’ha desenvolupat per dues platges mediterrànies, sistemes dinàmics però caracteritzats per l’escassetat de sediments, la pressió de la urbanització i la reduïda disponibilitat d’espai d’acomodació. Aquests factors, juntament amb la pressió antròpica, incrementen el risc d’erosió i redueixin la resiliència de les platges. La primera contribució d’aquesta tesi desenvolupa, dins l’article “Coastal Adaptation Pathways and Tipping Points for Typical Mediterranean Beaches under Future Scenarios”, una metodologia per a identificar els punts límit per a l’adaptació de platges mediterrànies sota temporals amb períodes de retorn de 50 i 100 anys, combinats amb l’augment projectat del nivell del mar. La recerca quantifica el moment en què mesures convencionals com l’aportació artificial de sorra, el reforç dunar o la protecció estructural perden eficàcia, proposant les trajectòries d’adaptació més adients des d’un punt de vista tècnic, econòmic i social. Els resultats proporcionen una base per a decisions proactives, la qual cosa permet gestionar la costa de manera flexible, tot evitant una protecció reactiva amb alt impacte i empremta de carboni.A partir d’aquesta comprensió sistèmica, la segona contribució de la tesi es presenta en l’article “Morphodynamic Predictions Based on Machine Learning: Performance and Limits for Pocket Beaches near the Bilbao Port”. Aquest treball analitza l’ús de la intel·ligència artificial en la predicció i projecció costanera. A partir de conjunts de dades hidro-morfodinàmiques d’alta resolució, associats a platges encaixades afectades per intervencions portuàries, el rendiment predictiu dels models d’aprenentatge automàtic (ML) es comparen amb metodologies convencionals. Els resultats mostren que els models basats en ML presenten una elevada capacitat predictiva a curt i mitjà termini per capturar respostes complexes de la línia de costa, tot i que el seu rendiment és més limitat sota condicions extrapolades o extremes. Aquest estudi contribueix a integrar l’enginyeria costanera amb la intel·ligència artificial, proporcionant eines escalables per a sistemes d’alerta primerenca i monitoratge costaner adaptatiu.La clau de volta per a una restauració costanera sostenible, tercera contribució de la Tesi, es desenvolupa en l’article “Coastal Restoration Agreements under Climate Change: Barriers and Enablers”. Aquest treball lliga l’anàlisi des dels processos físics amb els mecanismes de governança per a solucionar el dèficit d’adaptació present a les zones costaneres. Fins i tot quan les trajectòries tècniques o físiques d’adaptació són conegudes, la seva implementació es veu condicionada per la fragmentació institucional, la rigidesa normativa i la percepció social. Mitjançant una anàlisi basada en casos, aquesta recerca identifica les principals barreres i factors facilitadors de la restauració costanera sota la incertesa climàtica.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CANO LARROTTA, ANA MARIA JOSE CANDELARIA: VALORISATION OF BIOSOLIDS FROM SLUDGE TREATMENT WETLANDS FOR AGRICULTURAL USE
  
  Autor/a: CANO LARROTTA, ANA MARIA JOSE CANDELARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/03/2026
  Director/a de tesi: UGGETTI, ENRICA
  Resum de tesi: Els aiguamolls de tractament de fangs (sludge treatment wetlands, STWs) són sistemes basats en la natura cada vegada més utilitzats per al tractament i la deshidratació del fang de depuradora, especialment en petites i mitjanes estacions depuradores d’aigües residuals. Mitjançant l’alternança de períodes d’alimentació i repòs, aquests sistemes afavoreixen la deshidratació natural, l’estabilització de la matèria orgànica i l’atenuació parcial de contaminants, generant un subproducte estabilitzat conegut com a biosòlids. Malgrat el seu ús creixent, l’aprofitament agrícola dels biosòlids procedents dels STWs continua sent poc conegut, principalment pel nombre limitat d’estudis agronòmics i la preocupació persistent pels contaminants.En aquest context, aquesta tesi doctoral va analitzar l’estat actual del coneixement sobre l’ús agrícola dels biosòlids derivats dels STWs, identificant una clara manca d’informació en comparació amb els biosòlids produïts mitjançant tecnologies convencionals de tractament de fangs. Aquesta manca s’atribueix principalment a les incerteses sobre la qualitat dels biosòlids, als riscos potencials associats als contaminants i a la manca d’evidència experimental i econòmica que doni suport al seu ús en sistemes agrícoles.L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va ser avaluar la viabilitat de la valorització dels biosòlids procedents dels STWs per a aplicacions agrícoles mitjançant l’anàlisi del procés d’estabilització, la qualitat resultant, la funcionalitat agronòmica i les implicacions econòmiques. Un aspecte clau va ser l’avaluació del període final de repòs necessari abans de la retirada segura dels biosòlids. La caracterització després de diferents períodes de repòs va mostrar que cal una fase adequada d’estabilització, sent necessari un període d’aproximadament sis mesos després de l’últim cicle d’alimentació en condicions mediterrànies. Després d’aquest període, els biosòlids van assolir un grau mitjà de deshidratació proper al 51% de sòlids totals i una estabilització de la matèria orgànica d’aproximadament el 41% (TS/VS), indicant la seva idoneïtat per a l’ús agrícola.La valorització agronòmica va mostrar que, com a esmenes del sòl, els biosòlids derivats dels STWs van incrementar significativament les reserves totals de carboni orgànic i nitrogen del sòl, assolint fins a 18,1 Mg·ha⁻¹ i 1,8 Mg·ha⁻¹, respectivament. Així mateix, van augmentar les fraccions de carboni orgànic estable i recalcitrant fins a un 46% i un 57%, respectivament, i van millorar la fertilitat biològica del sòl, amb un increment del 76% del carboni de la biomassa microbiana respecte al control. En assaigs amb enciam, rave i raigràs, els biosòlids van mostrar efectes fertilitzants comparables als biofertilitzants habituals. En el cas del rave, la biomassa fresca i seca va augmentar un 93% i un 32%, respectivament, i el contingut proteic va superar el control en un 6%, un 9% i un 17% en enciam, raigràs i rave. A més, les pèrdues de nitrogen per lixiviació es van reduir en comparació amb la fertilització amb urea.Finalment, una anàlisi tecnoeconòmica quantitativa va comparar els STWs amb la centrifugació en un horitzó de 20 anys. Tot i que els STWs van requerir una inversió inicial més elevada, els costos d’operació van ser substancialment menors, amb despeses operatives entre 4,6 i 6,6 vegades inferiors. Una anàlisi econòmica addicional va mostrar que la combinació de biosòlids amb fertilitzants inorgànics va reduir els costos de fertilització entre un 29% i un 116% respecte a la fertilització mineral convencional, fins i tot sota escenaris conservadors amb el fòsfor com a nutrient limitant.En conjunt, aquesta tesi demostra que els biosòlids derivats dels STWs poden ser valoritzats de manera eficaç i sostenible en agricultura quan s’apliquen períodes d’estabilització i pràctiques de gestió adequades, afavorint la seva integració en estratègies circulars i sostenibles.
  

ENGINYERIA CIVIL

• FORERO ORTIZ, EDWAR ANDRÉS: Long-term renewal framework for urban water distribution networks: an application in the Barcelona Metropolitan Area
  
  Autor/a: FORERO ORTIZ, EDWAR ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 30/03/2026
  Director/a de tesi: SANCHEZ JUNY, MARTI | MARTÍNEZ GOMARIZ, EDUARDO
  Resum de tesi: Context i antecedentsLa gestió de les infraestructures urbanes d’abastament al segle XXI està marcada per la necessitat de conciliar l’envelliment generalitzat dels actius amb unes exigències de servei cada vegada més elevades i amb l’augment de l’estrès climàtic. En xarxes metropolitanes madures, les polítiques de renovació basades en el manteniment reactiu o en regles simples sustentades únicament en l’edat resulten, cada cop més, insuficients per mitigar els riscos en cascada associats a les avaries de les canonades. Garantir la sostenibilitat de les Xarxes de Distribució d’Aigua requereix avui un canvi cap a marcs de gestió proactiva capaços d’optimitzar l’assignació de capital en horitzons de diverses dècades, incorporant també les interdependències del nexe aigua‑energia i de la mobilitat urbana.Plantejament del problemaPersisteix una desconnexió fonamental entre la modelització estocàstica del deteriorament a escala d’actiu i la planificació estratègica de la renovació a escala de sistema. Els models existents de predicció d’avaries sovint es desenvolupen de manera aïllada respecte dels sistemes operatius de suport a la decisió, i no tradueixen adequadament les seues sortides probabilístiques en polítiques longitudinals accionables. Així mateix, la integritat de les dades d’infraestructura es veu compromesa per la fragmentació administrativa dels registres de canonades i pel biaix de supervivència, fet que pot conduir a una infravaloració significativa del risc d’avaria. Per tant, hi ha una bretxa metodològica crítica a l’hora d’integrar Machine Learning (ML) d’alta fidelitat amb Survival Analysis (SA) per projectar trajectòries de Nivell de Servei (Level‑of‑Service, LoS) que internalitzen externalitats socials i ambientals com a objectius de planificació co‑iguals.Objectius de la recercaL’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és formular i validar un marc computacional multicapa —el simulador (comparador) d’estratègies de renovació “REPIPE”— concebut per avaluar de manera sistemàtica estratègies alternatives de renovació de canonades del sistema de distribució d’aigua potable a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En concret, la tesi persegueix: (i) millorar la classificació d’avaries a curt termini mitjançant una optimització d’hiperparàmetres orientada al negoci; (ii) desenvolupar models de supervivència estratificats que contemplen el doble censurament temporal i els esdeveniments de fallada recurrent; i (iii) dissenyar un marc algorísmic iteratiu que tradueixi pronòstics a escala d’actiu en trajectòries coherents de rendiment de xarxa al llarg d’un horitzó de planificació de 25 anys.MetodologiaLa recerca implementa una cadena unificada “de dades a decisió”, sustentada en tres pilars computacionals. En primer lloc, es va desenvolupar un inventari basat en arbres genealògics per traçar els trams de canonada fins als identificadors de les seues Seccions Originals de Canonada, resolent discontinuïtats històriques de l’inventari d’actius. En segon lloc, es va construir un nucli predictiu híbrid que acobla un algoritme eXtreme Gradient Boosting (XGBoost) per al cribatge tàctic amb un model Cox Proportional Hazards (CPH) estratificat per al pronòstic multidecenal. En tercer lloc, aquests models es van integrar en un motor de simulació que empra funcions de valor basades en MIVES i probabilitats de supervivència condicionals per projectar deu indicadors de Nivells de Servei en sis escenaris d’inversió anual (€0M–€30M).
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• CLARES GARCIA, ANTONI: A Framework for the Digital Twinning of Doubly Curved Masonry Structures
  
  Autor/a: CLARES GARCIA, ANTONI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/04/2026
  Director/a de tesi: CHACÓN FLORES, ROLANDO ANTONIO | LLORENS SULIVERA, MIQUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi proposa un marc de Bessó Digital obert i interoperable per a voltes de fàbrica amb doble curvatura, abordant la creixent necessitat d’una avaluació precisa i d’una gestió a llarg termini d’estructures patrimonials complexes. El marc integra BIM, simulacions estructurals i dades provinents de l’actiu físic dins d’un entorn digital basat en l’estàndard IFC, garantint la continuïtat entre les fases de disseny, construcció i monitoratge.La recerca es valida mitjançant dos casos d’estudi: una volta catalana sotmesa a assaigs de fallada en laboratori i una volta gaussiana analitzada des de la fase de disseny fins a la construcció i l’avaluació estructural. Ambdós casos s’han desenvolupat en el marc d’un doctorat industrial amb la participació conjunta d’acadèmia i indústria. La metodologia combina la modelització geomètrica paramètrica, la caracterització del material mitjançant tècniques destructives i no destructives, l’adquisició de núvols de punts amb fotogrametria i escàner làser, l’anàlisi d’elements finits no lineal i la integració de sensors de monitoratge dins del flux de treball BIM.Mitjançant la connexió entre el disseny computacional, la modelització numèrica i la conservació digital del patrimoni, aquest treball estableix un flux de treball basat en dades per a la digitalització i preservació de voltes de fàbrica complexes i contribueix al desenvolupament de metodologies de Bessó Digital en l’enginyeria estructural.
  
• DELGADO ZHAGUI, ERIKA BEATRIZ: Validation of MEMS Accelerometers for Static and Dynamic Bridge Assessment Integrating Automated Synchronization and Modal Parameter Extraction
  
  Autor/a: DELGADO ZHAGUI, ERIKA BEATRIZ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/04/2026
  Director/a de tesi: TURMO CODERQUE, JOSE | KOMARIZADEHASL, SEYEDMILAD
  Resum de tesi: L’envelliment de les infraestructures de ponts arreu del món afronta reptes creixents derivats de l’augment de la demanda de trànsit, la degradació ambiental i l’acció de càrregues dinàmiques sostingudes, fet que compromet la seva integritat estructural i la seguretat pública. La monitorització de l’estat estructural (SHM) s’ha consolidat com una eina clau per a la gestió proactiva de les infraestructures; tanmateix, la seva implantació generalitzada continua limitada pel cost elevat i la complexitat operativa dels sistemes d’instrumentació comercial. Com a conseqüència, nombrosos ponts, especialment aquells amb recursos limitats, romanen sense monitoritzar, mentre que la viabilitat tècnica d’alternatives de baix cost per a una avaluació estructural fiable encara no ha estat validada científicament.Aquesta recerca doctoral aborda aquesta bretxa mitjançant la primera validació experimental a múltiples escales dels sensors LARA (Low-Cost Adaptive Reliable Accelerometer) aplicats a la monitorització de ponts, contribuint tant a l’avanç teòric com a la implementació pràctica de sistemes SHM de baix cost. El treball presenta quatre contribucions originals.En primer lloc, es desenvolupa i valida una metodologia d’estimació indirecta de deformacions basada en la mesura de rotacions, utilitzant les capacitats de l’inclinòmetre de doble eix de LARA. La metodologia es valida mitjançant proves de càrrega estàtica realitzats en un pont ferroviari (accés a l’Aeroport de Barcelona–El Prat), permetent estimar desplaçaments verticals amb coeficients de correlació superiors a 0.95 respecte a la instrumentació de referència. Aquests resultats demostren que les rotacions poden substituir amb precisió les mesures tradicionals de desplaçament.En segon lloc, es duen a terme proves dinàmiques controlades en què es compara el rendiment de LARA amb acceleròmetres de grau comercial (IOLITEI-3XMEMS-ACC-S). Els resultats mostren que LARA identifica les freqüències fonamentals amb errors inferiors al 2% i estima els ràtios d’amortiment amb desviacions inferiors al 4%. Aquests resultats constitueixen el primer referent quantitatiu sobre l’ús de sensors de baix cost en l’anàlisi dinàmica de ponts, establint nivells de rendiment validats que fins ara no estaven disponibles en la literatura.En tercer lloc, es desenvolupa i valida un procediment automatitzat complet per a la identificació modal, que integra el filtratge de soroll, algorismes de selecció de pics, descomposició en el domini de la freqüència i control de qualitat. Aplicat a un pont isostàtic de formigó armat al País Basc, el procediment va permetre extreure paràmetres modals sota excitació ambiental amb suficient fidelitat per a l’actualització d’un model d’elements finits (MAC>0.90), constituint una de les primeres demostracions de calibratge de models estructurals impulsat per sensors de baix cost en condicions operatives.En quart lloc, la tesi avalua la sostenibilitat del sistema LARA des d’una perspectiva ambiental, econòmica i social. Els resultats indiquen una petjada de carboni reduïda i la possibilitat d’ampliar la cobertura de monitorització a una fracció del cost dels sistemes comercials, contribuint també a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.A partir de dues campanyes experimentals en ponts i múltiples escenaris de càrrega, es confirma que LARA assoleix una precisió operativa comparable a la dels sensors comercials, amb errors de freqüència inferiors al 3% i una correlació modal superior a 0.85, amb un cost aproximat del 8–10%. La contribució principal d’aquesta tesi és la demostració empírica que els sensors de baix cost poden exercir de manera fiable tasques d’identificació estructural tradicionalment reservades a instrumentació costosa, proporcionant una base científica sòlida per a la democratització de la monitorització estructural.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• PINEDO VILCAHUAMÁN, PAUL JOSÉ: Simulation of blast-induced liquefaction with an unconventional elastoplasticity model
  
  Autor/a: PINEDO VILCAHUAMÁN, PAUL JOSÉ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 01/04/2026
  Director/a de tesi: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: La liqüefacció dels sòls és un fenomen que es produeix típicament després dels terratrèmols, tot i que també pot ser desencadenat per càrregues no sísmiques. Durant la liqüefacció, es produeix una reducció ràpida i substancial de la resistència i la rigidesa dels sòls a causa de la generació de pressions intersticials. La liqüefacció dels sòls s'investiga sistemàticament al laboratori mitjançant assajos d'element i models físics; no obstant això, certs aspectes que resulten crítics en la liqüefacció de camp (per exemple, la fàbrica del sòl, la càrrega dinàmica, les condicions de drenatge i els efectes d'envelliment) són difícils de reproduir al laboratori. Això ha impulsat els investigadors a estudiar la liqüefacció directament sobre el terreny mitjançant assajos de voladures, és a dir, experiments en què la liqüefacció és induïda per detonacions explosives controlades.Actualment, la simulació numèrica s'empra amb freqüència per modelitzar l'inici i el desenvolupament de la liqüefacció del sòl. En aquest context, l'objectiu principal d'aquest estudi és la simulació numèrica d'un assaig de liqüefacció induïda per voladura controlada, dut a terme en un emplaçament de sorra llimosa a Bondeno (Ferrara, Itàlia). Amb aquesta finalitat, s'ha implementat un model constitutiu anomenat CASM-SM per reproduir el comportament del sòl sota càrrega cíclica, el qual ha estat reformulat dins d'un marc de plasticitat de subfluència. La modelització del comportament del sòl sota càrregues de voladura resulta complexa a causa de diversos factors, incloent-hi les característiques de la deformació del sòl a prop de l'explosiu, la degradació de la rigidesa del sòl, les altes freqüències en els registres d'acceleració (superiors a 100 Hz) i un augment significatiu de l'excés de pressió intersticial en un curt període de temps (de l'ordre de mil·lisegons). La simulació de l'assaig de voladura de Bondeno ha servit com una excel·lent plataforma per validar el rendiment del model CASM-SM. S'ha prestat especial atenció a la reproducció dels registres d'acceleració, així com a les velocitats, la intensitat d'Arias, els espectres de Fourier i l'acceleració espectral. A més, els excessos de pressió intersticial s'han comparat amb les dades dels transductors de pressió. Els resultats obtinguts a partir de la simulació numèrica proporcionen coneixements rellevants sobre la liqüefacció induïda per voladures dins de l'estrat de sorra llimosa.
  

ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL

• ORTEGA OLIVA, NARCISO: FRONTEX Y LA FRONTERA MEDITERRÁNEA: UN NUEVO MODELO PARA RECUPERAR LA HUMANIDAD EN EL MAR
  
  Autor/a: ORTEGA OLIVA, NARCISO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NÀUTICA, MARINA I RADIOELECTRÒNICA NAVAL
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques (CEN)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/03/2026
  Director/a de tesi: RODRIGO DE LARRUCEA, JAIME
  Resum de tesi: L'informe ofereix una anàlisi crítica i raonada de l'evolució de FRONTEX i de la gestió fronterera europea, combinant aspectes jurídics, polítics, sociològics i operatius. Utilitza una metodologia sòlida amb dades empíriques, treball de camp, anàlisis comparatives internacionals, eines estadístiques avançades com l'anàlisi de correspondència múltiple i les proves de qui-quadrat, així com gràfics i taules que faciliten la comprensió dels resultats. Identifica problemes estructurals com la militarització encoberta, l'externalització de responsabilitats i la crisi de legitimitat de FRONTEX, i proposa solucions concretes i viables per a una reforma estructural cap a un model més ètic, transparent i respectuós amb els drets humans. Pretén contribuir al debat acadèmic i jurídic sobre la gestió fronterera europea amb rigor científic.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• NAVARRO GRANADOS, JORDI: Theoretical and Experimental Study on Cold-Formed Elements for Steel Framing in Seismic Areas
  
  Autor/a: NAVARRO GRANADOS, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 02/04/2026
  Director/a de tesi: CASAFONT RIBERA, MIQUEL | BOVÉ TOUS, ORIOL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi teòric i experimental sobre elements conformats en fred per a sistemes estructurals d’acer resistents als sismes. L’objectiu principal és avaluar la viabilitat d’utilitzar edificis de baixa i mitjana alçada basats en estructures d’acer conformades en fred amb tirants plans com a elements diagonals, i perfils compostos d’acer o seccions d’acer farcides amb formigó com a muntants extrems, per resistir accions sísmiques en zones de sismicitat moderada a elevada. S’han estudiat tres edificis residencials prototip de cinc, set i deu plantes, situats en zones amb acceleracions màximes del terreny (PGA) de 0.2 g, 0.3 g i 0.4 g.Aquest treball consta de sis capítols: el primer és una introducció, el segon descriu l’estat de l’art, i el darrer presenta les conclusions i les línies futures de recerca. Els capítols 3, 4 i 5 constitueixen el cos principal de la tesi, i el seu contingut es descriu a continuació.El capítol 3 presenta una investigació teòrica sobre el comportament a compressió d’elements individuals d’acer conformats en fred (CFS) amb seccions transversals en forma de C, així com diverses configuracions compostes (back-to-back, toe-to-toe, nested i un paquet de quatre muntants) derivades de perfils Ce. L’avaluació inicial es realitza mitjançant expressions analítiques tancades, complementades posteriorment amb dissenys basats en el Mètode de Tires Finetes (FSM) i simulacions addicionals mitjançant la Teoria Generalitzada de Bigues (GBT). Es proporcionen resultats detallats tenint en compte diferents gruixos de secció, qualitats d’acer i longituds de vinclament.El capítol 4 descriu la investigació experimental realitzada sobre el comportament a compressió de seccions compostes d’acer conformades en fred, tant buides com farcides amb formigó. L’estudi inclou el disseny i la preparació dels assaigs, els resultats experimentals, la resistència a compressió estimada i una comparació entre els valors previstos i els observats. Es posa especial èmfasi en l’increment de l’àrea efectiva a causa del farciment amb formigó; avaluada teòricament i validada experimentalment mitjançant modificacions als enfocaments de disseny existents. A més, el capítol 4 analitza la resistència a compressió de dues configuracions compostes farcides amb formigó —anomenades 4-pack CF CFS i 6-pack CF CFS— per a una gamma de classes de resistència del formigó, des de C20/25 fins a C50/60.El capítol 5 desenvolupa el disseny de tres edificis prototip d’estructura d’acer de 5, 7 i 10 plantes, ubicats en regions de sismicitat moderada (PGA 0.2 g) i elevada (PGA 0.3 g i 0.4 g), mitjançant programari basat en el Mètode dels Elements Finits, complementat amb càlculs manuals. L’objectiu principal és obtenir els esforços interns en els elements més crítics dels edificis (concretament els muntants extrems i els tirants diagonals dels panells de paret). Tal com es detalla al capítol 5, les ordenades espectrals, les forces de tall a la base, i la seva distribució al llarg de l’alçada dels edificis s’han determinat mitjançant càlculs manuals d’acord amb les disposicions del segon Eurocodi, ja que aquestes disposicions encara no estan implementades en el programari FEM. Es presenten els resultats de l’anàlisi sísmica per a cada edifici prototip i nivell de sismicitat, així com una proposta de dimensionament dels muntants extrems basada en els esforços interns i el comportament a compressió de les seccions farcides amb formigó estudiades als capítols 3 i 4.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• PERA I FERRERUELA, JORDI: Itinerant ferromagnetism and polarons in SU(N) Fermi gases
  
  Autor/a: PERA I FERRERUELA, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 26/03/2026
  Director/a de tesi: CASULLERAS AMBROS, JOAQUIN | BORONAT MEDICO, JORDI
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi aprofundit de les propietats magnètiques dels gasos de Fermi repulsius en el continu. Antigament eren considerats un tema purament acadèmic, actualment els gasos de Fermi es poden realitzar experimentalment en laboratoris d’àtoms ultrafreds, cosa que fa que una comprensió teòrica del seu comportament sigui oportuna i necessària. La nostra anàlisi se centra principalment en determinar si aquests sistemes afavoreixen una transició cap a un estat ferromagnètic o bé si romanen paramagnètics. Metodològicament, utilitzem un enfocament pertorbatiu que inclou sistemàticament els efectes de termes d’ordre superior, la temperatura i el desequilibri de masses. A la part final de la tesi, també estudiem el problema del polaró fermiònic. En primer lloc, examinem un cas senzill: un gas de Fermi amb masses iguals a temperatura zero fins a segon ordre en teoria de pertorbacions. Com que aquest capítol pot considerar-se una introducció a la fenomenologia magnètica dels gasos de Fermi, comparem els resultats de l’anàlisi de segon ordre amb l’escenari conegut del model de Stoner, que correspon al primer ordre. En ambdós casos, sempre es produeix una transició ferromagnètica. En passar del model de Stoner al de segon ordre, cal destacar dues diferències: la transició de fase contínua que s'observa per S=1/2 esdevé discontínua i la fase ferromagnètica apareix a densitats més baixes. El pas següent consisteix a millorar la descripció de la interacció, i doncs ampliem l’estudi fins a tercer ordre en teoria de pertorbacions. Aquesta millora comporta una major complexitat del problema. Dividim l’anàlisi en dues parts. Primer considerem un potencial d’esferes dures sense interacció d’ona p intraparticular. Observem les mateixes tendències que en el pas de primer a segon ordre, però, importantment, recuperem la transició contínua per S=1/2. Amb les energies de tercer ordre, explorem un ampli ventall de potencials. Sorprenentment, per a cada espín S observem una gran riquesa d’escenaris: transicions contínues, discontínues, combinacions d’ambdues, casos en forma d’escala i fins i tot absència de transició. Tot seguit, introduïm la temperatura com a nova variable. Els efectes tèrmics no eliminen la fase ferromagnètica per a qualsevol potencial, però hi actuen en contra: o bé forcen el sistema a romandre paramagnètic o bé desplacen la transició cap a densitats més altes. No obstant això, els espins més grans resisteixen millor aquests efectes. A més, la temperatura redueix la diversitat del comportament magnètic, de manera que obtenim patrons més universals: transicions contínues per S=1/2 i discontínues per a espins més grans. Fins aquest punt hem suposat que teníem masses iguals. El pas següent és considerar relacions de masses diferents. Aquesta nova variable incrementa la complexitat i, per tant, l’estudiem només a segon ordre i a temperatura zero. Igual que abans, sempre hi ha una transició ferromagnètica, però amb matisos: les partícules més massives són sempre les que es promouen, fins i tot a baixes densitats. Per S=1/2 aquest és simplement l'escenari, però per espins més grans hi ha una gran varietat de configuracions. Finalment, ampliem l’estudi més enllà de les propietats magnètiques per analitzar el problema del polaró fermiònic, ço és, una impuresa immersa en un mar de Fermi. Ens centrem en com les impureses afecten el sistema, i estudiem les propietats principals del polaró fins a tercer ordre i els efectes de la massa. Concretament, el polaró massiu és estable, mentre que el lleuger és inestable. En conjunt, aquest treball ofereix una exploració detallada dels gasos de Fermi, cosa que proporciona tant una comprensió qualitativa com unes prediccions quantitatives rellevants per als esforços experimentals.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER: Artificial Virtuous Agents in water management scenarios
  
  Autor/a: OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/04/2026
  Director/a de tesi: CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES | CORTÉS MARTÍNEZ, ATIA
  Resum de tesi: A mesura que les poblacions humanes continuen creixent, el consum de recursos augmenta inexorablement, el que condueix a un eventual esgotament, com afirma Malthus i especialment la Tragèdia dels comuns de Hardin. Per mantenir la sostenibilitat dels recursos, és necessari coordinar l'acció col·lectiva dels qui busquen beneficiar-se del consum d'aquest recurs. No obstant això, hi ha una petita part de tot el conjunt de participants que poden actuar de manera egoista i ignorar qualsevol norma o convenció social que restringeixi el consum excessiu o reguli la forma en què es consumeix. Això passa perquè l'acció col·lectiva, tal com explica Olson a Logics of Collective Action (Olson, 1971), pot enfrontar-se a dos dilemes socials diferents: El dilema del presoner i el dilema del polissó. El primer explica com l'elecció individual condueix a un òptim local (és a dir, un benefici personal) però a costa d'un mal resultat global (és a dir, el bé comú s'esgota i, finalment, ja ningú es beneficia). Aquest últim explica com els polissons, és a dir, els agents egoistes o deshonestos, poden carregar el manteniment del bé comú a mesura que el grup de consumidors creix, ja que evitar pagar el cost per preservar-lo pot no ser percebut (per exemple, reduir la taxa de consum o pagar impostos) mentre que el bé comú encara es proporciona i els consumidors no poden ser exclosos.Aquesta tesi explora l'ús de l'ètica de la virtut en el procés de presa de decisions dels agents. Les virtuts s'associen normalment amb l'excel·lència moral o una conformitat amb un estàndard de dret. En el nostre cas, l'objectiu és representar, en certa manera, el virtuosisme segons l'ètica clàssica, concretament, les escoles ètiques de pensament de Plató i Aristòtil. En els escrits de Plató i Aristòtil, les virtuts es defineixen normalment com a trets de caràcter que impulsen com un agent ha de comportar-se en el món. En tots dos enfocaments l'objectiu de l'agent és actuar de la manera correcta, d'acord amb les virtuts, per aconseguir un estat d'eudaimonia (tenir una vida abundant i plena). Entenem que la raó d'un agent no només està determinada pel que vol fer, sinó també per com equilibren les seves accions per dur-les a terme (és a dir, actuant d'acord amb els seus valors i virtuts). Volem modelar valors i virtuts per representar, fins a cert punt, una forma platònica i eudaimonista de l'ètica de la virtut. El nostre model de valors i virtuts utilitza l'enfocament centrat en l'objectiu de Swanton a l'ètica de la virtut.En tots dos enfocaments ètics, no només és necessari considerar l'individu, sinó també la societat en la qual viuen aquests individus. Aquestes societats haurien de fomentar que els seus individus siguin virtuosos. Atès que els valors i les virtuts es consideren incommensurables, vam decidir centrar-nos en un context específic al qual és el consum d'aigua. Per aquest motiu, la tesi es divideix en dos capítols principals: un centrat en el consum individual d'aigua dolça a les llars d'una ciutat mediterrània de mida mitjana, i un altre a nivell social, que utilitza un model de gestió d'aigües residuals industrials a la conca del riu Besòs, la captació del qual es troba a Barcelona, i és un exemple típic d'una captació complexa mediterrània. L'àrea de captació és una de les més poblades de Catalunya, amb més de 2 milions de persones connectades, la població activa de les quals està principalment ocupada en activitats industrials i en el sector serveis. Aquestes indústries són de diverses activitats amb una important presència dels sectors químic, metal·lúrgic, plàstic, tèxtil, paperer i alimentari. Cadascun d'aquests sectors té diferents necessitats pel que fa a l'ús de l'aigua.Plantegem la hipòtesi que els agents virtuosos poden tenir un millor rendiment que els agents utilitaris clàssics pel que fa al consum sostenible de recursos comuns.
  
• VILALTA ARIAS, ARMAND: Semantic Embeddings in Deep Convolutional Neural Networks
  
  Autor/a: VILALTA ARIAS, ARMAND
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 10/04/2026
  Director/a de tesi: GARCÍA GASULLA, DARIO | CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES
  Resum de tesi: Una de les preguntes fonamentals en la Intel·ligència Artificial (IA) és com representar el coneixement de manera eficaç. El principal repte rau en dissenyar una representació que pugui ser útil per a realitzar computació “intel·ligent”. Des del 2012, quan les Xarxes Neuronals Profundes (XNP) es van consolidar com l’estat de l’art en visió per computador, el seu ús s’ha expandit ràpidament a una àmplia gamma de camps dins de la IA. Aquest èxit generalitzat prové de la seva naturalesa com a tècniques d’aprenentatge de representacions. Tanmateix, les XNP requereixen grans volums de dades i considerables recursos computacionals per aprendre aquestes representacions, cosa que en limita significativament l’aplicació directa a un conjunt reduït de problemes.En aquesta tesi explorem la possibilitat de reutilitzar el coneixement après per una XNP en un problema específic per resoldre’n un altre diferent, una pràctica coneguda com aprenentatge per transferència. Ens centrem en les representacions apreses per una XNP, codificades en les activacions de les seves neurones com a resposta a una entrada, és a dir, les immersions vectorials.Tot aquest treball parteix d’un primer anàlisi per entendre on s’encapsula la informació valuosa dins de les Xarxes Neuronals Convolucionals (XNC) en el context de l’aprenentatge per transferència. Volem aportar noves perspectives sobre el comportament de les característiques de les XNC, especialment aquelles provinents de capes convolucionals, que no havien estat explorades prèviament en la literatura. Descobrim que totes les característiques de les XNC poden ser utilitzades per representar coneixement. També estudiem la quantitat d’informació irrellevant (soroll) que poden incloure aquestes característiques i proposem una tècnica per descartar-ne la major part.Això ens permet definir una metodologia per millorar la capacitat de generalització de les representacions de XNC, que anomenem Immersió Vectorial de Xarxa Completa (Full-Network Embedding, FNE), que integra amb èxit característiques convolucionals i de capes completament connectades. Per fer-ho, la immersió normalitza les característiques en el context del problema i en discretitza els valors per reduir el soroll i regularitzar l’espai d’immersió. Significativament, això també redueix el cost computacional del processament de les representacions resultants. El mètode proposat supera les immersions vectorials de capa única en diverses tasques de classificació d’imatges, a més de ser més robust davant l’elecció del model pre-entrenat utilitzat per obtenir les característiques inicials. També es redueix la diferència de precisió de classificació entre solucions altament ajustades i la immersió de xarxa completa, convertint l’enfocament proposat en una solució competitiva per a un gran conjunt d’aplicacions. Considerem que el FNE és més semàntic, ja que entén les activacions de XNC com a conceptes semàntics. De manera similar a moltes llengües humanes, considera si una característica de l’entrada és significativa en un context determinat, i si ho és per la seva presència o per la seva absència.Una primera línia de treball és l’ús del FNE com a base per a una representació de graf de coneixements on s’apliquen tècniques de xarxes complexes. Proposem la construcció d’un espai d’immersió en forma de graf, introduint una metodologia per transformar el coneixement codificat dins d’una XNC en un espai topològic.La segona línia empra les mateixes tècniques en el context de les immersions vectorials multimodals que representen text i imatges. El FNE proporciona una representació multiescala de les imatges, que resulta en caracteritzacions més riques alhora que es focalitza en la informació rellevant mitjançant la seva discretització semàntica. Els resultats en tasques d’anotació i recuperació d’imatges mostren una millora constant quan s’aplica a diferents metodologies existents.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• JAMSHIDZADEH, AMIN: Multiobjective optimization and parametric design strategies for steel modular structures in high-rise buildings: a computational approach
  
  Autor/a: JAMSHIDZADEH, AMIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 09/04/2026
  Director/a de tesi: ALBAREDA VALLS, ALBERT
  Resum de tesi: La ràpida urbanització i la creixent demanda d’edificis alts han fet necessària l’evolució dels mètodes de construcció per afrontar els reptes del desenvolupament urbà vertical. La construcció modular sorgeix com una solució prometedora, oferint eficiència, rapidesa i sostenibilitat en projectes d’edificis alts. No obstant això, la integritat estructural continua sent una preocupació crítica, especialment en estructures de gran alçada on l’estabilitat lateral és fonamental. Aquesta investigació analitza l’optimització de l’anàlisi dels marcs d’armat en edificis modulars alts, amb l’objectiu de millorar-ne el rendiment estructural mantenint l’eficiència i la rendibilitat.L’estudi comença amb una revisió exhaustiva de les tècniques de construcció modular, els marcs teòrics del disseny d’edificis alts i els mètodes d’anàlisi estructural dels marcs d’armat. Els marcs teòrics, com la teoria de sistemes, la teoria de la prefabricació i els principis de construcció esvelta (lean construction), proporcionen la base conceptual per comprendre la complexitat de la construcció modular d’edificis alts i l’optimització dels sistemes estructurals.Metodològicament, la recerca adopta un enfocament d’optimització multiobjectiu, utilitzant l’algoritme NSGA-II per explorar els equilibris entre objectius en conflicte en el disseny dels marcs d’armat, com ara l’estabilitat estructural, l’eficiència dels materials i el cost de la construcció. Es realitzen estudis de cas de projectes modulars alts seleccionats per validar el marc d’optimització i avaluar-ne l’eficàcia en la millora del rendiment estructural.Els resultats ofereixen coneixements significatius sobre la integració dels sistemes de marcs d’armat en edificis modulars alts, ressaltant el potencial de l’optimització per millorar l’eficiència i la resistència estructural. L’aplicació de l’algoritme NSGA-II permet identificar solucions òptimes de Pareto, proporcionant als dissenyadors i enginyers un conjunt d’alternatives optimitzades per considerar durant les fases de planificació i construcció.En conclusió, aquesta investigació contribueix a l’avenç del coneixement i la pràctica de la construcció modular en edificis alts mitjançant la proposta d’un innovador marc d’optimització per a l’anàlisi dels marcs d’armat. Els resultats tenen implicacions per a la millora de l’eficiència del disseny estructural, la reducció dels costos de construcció i l’augment de la sostenibilitat de les estructures modulars altes en entorns urbans. Es proposen futures línies de recerca per explorar l’escalabilitat i aplicabilitat del marc d’optimització en projectes de construcció reals.
  
• MARTIN FANJUL, VALENTIN: Arquitectura y autismo: consideraciones acústicas para el desarrollo de espacios específicos
  
  Autor/a: MARTIN FANJUL, VALENTIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 09/04/2026
  Director/a de tesi: LACASTA PALACIO, ANA MARIA | DAUMAL DOMENECH, FRANCESC DE PAULA
  Resum de tesi: La present tesi doctoral uneix l'acústica, l'autisme i l'arquitectura amb una inequívoca vocació pràctica, perquè les conclusions i possibles futures vies d'investigació que es puguin generar siguin emprades en els espais específics per a les persones pertanyents a l'espectre autista.El coneixement existent és recent i exigu, estant sustentat principalment en l'experiència de tècnics que han realitzat espais específics, ja siguin de nova planta o adaptats. Aquest fet s'emfatitza encara més quan el propi trastorn afegeix el concepte d'espectre, cosa que implica condicions molt àmplies i diverses que encara obstaculitzen més poder obtenir solucions generalitzades.Un altre factor que ha influït en aquesta recerca és la dificultat perquè els possibles usuaris puguin transmetre les seves necessitats acústiques, especialment en aquells que el trastorn és més sever, per això la investigació s'ha estructurat en dues vies.La primera és una indagació quantitativa mitjançant una enquesta adreçada a responsables tècnics i cuidadors de persones amb TEA, consistent en un conjunt de 10 preguntes, que va ser enviada a 715 adreces de correu electrònic vàlides de 30 països i en tres idiomes, anglès, francès i castellà. La segona de caràcter qualitatiu s'organitza mitjançant l'estudi de textos científics, les visites realitzades a centres específics, la relació amb persones autistes i les famílies a més de la pròpia experiència professional amb aquest col·lectiu. S'ha justificat que els recintes han de ser dissenyades principalment per a aquells que pateixen hiperacúsia, però els estudis no han estat concloents sobre l'evolució d'aquesta al llarg de les seves vides, per això s'ha recomanat extremar les propietats acústiques durant la infantesa i la joventut on no hi ha dubtes sobre la seva prevalença. Un factor significatiu trobat consisteix que les intervencions acústiques han de prioritzar els sons aguts respecte dels greus en ser els més molestos, per aquest motiu es van mostrar solucions acústiques mitjançant sistemes constructius existents segons les dades obtingudes. A l'estat de l'art es recomanen solucions per millorar els ambients sonors, entre elles la utilització de moquetes, però després de l'estudi d'altres disciplines s'ha pogut comprovar que no han de ser utilitzades malgrat les propietats acústiques.  Durant les visites als centres específics els seus responsables van comunicar problemes acústics pel que fa a les activitats als hivernacles i a les piscines, per això s'han desenvolupat intervencions basades en solucions constructives existents. Els estudis han detectat una anomalia pel que fa a si els sons aguts o greus causen més molèsties, depenent de l'idioma dels parlants. Per a l'anglès i l'espanyol, eren els sons aguts, mentre que per al francès eren tots dos. No obstant això, les limitacions de la mostra obtinguda no permeten que aquests resultats siguin irrefutables, tot i que generen una línia de recerca per considerar l'idioma de les persones amb TEA com a factor en el disseny acústic.S'ha mostrat la complexitat en el disseny acústic per a les persones autistes, prova d'això són les modificacions realitzades als centres específics consultats, cal la col·laboració en el disseny entre tots els intervinents involucrats, familiars, tècnics i el personal responsable de la seva cura. La qualitat acústica no és exclusiva de les persones autistes, les investigacions que millorin els seus ambients sonors també ho faran per a les neurotípiques.Paraules clauAcústica, autisme, arquitectura, TEA, qualitat acústica, ambients sonors, solucions projectuals i constructives.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• NOURMOHAMMADI, FARZANEH: Deep Learning Driven Blocking Prediction in Elastic Optical Networks using Spatio-Temporal Hybrid Neural Network
  
  Autor/a: NOURMOHAMMADI, FARZANEH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/03/2026
  Data de FINAL de diposit: 08/04/2026
  Director/a de tesi: COMELLAS COLOME, JAUME
  Resum de tesi: El creixement explosiu de serveis d’alt consum d’amplada de banda, com l’streaming de vídeo en ultra alta definició, els jocs al núvol i la realitat virtual, està empenyent les xarxes de transport òptic cap a una flexibilitat i una eficiència més grans. Les Xarxes Òptiques Elàstiques (EON, per les seves sigles en anglès) responen a aquestes demandes assignant espectre en ranures de freqüència de mida variable en lloc de canals de graella fixa. Tanmateix, l’establiment i el desmantellament dinàmics de camins de llum heterogenis fragmenten l’espectre òptic, cosa que sovint provoca el bloqueig de connexions fins i tot quan existeix capacitat total suficient. Una predicció primerenca i acurada dels esdeveniments de bloqueig permet als controladors de xarxa activar de manera proactiva la desfragmentació de l’espectre i la reassignació de recursos, millorant la continuïtat del servei i la utilització de la xarxa.Aquesta tesi doctoral investiga enfocaments basats en aprenentatge profund per a la predicció del bloqueig en EON utilitzant informació de l’estat de la xarxa representada com a matrius d’ocupació de l’espectre. En primer lloc, introduïm Xarxes Neuronals Convolucionals unidimensionals i bidimensionals (1D-CNN i 2D-CNN) per extreure automàticament patrons espacials de fragmentació a partir de topologies EON simulades. La 2D-CNN proposada assoleix una precisió de predicció del 92,17\% i supera línies base convencionals d’aprenentatge automàtic com les Màquines de Vectors de Suport i els k-Veins Més Propers. A partir d’això, proposem arquitectures híbrides espaciotemporals que integren l’extracció de característiques per convolució amb unitats de Memòria a Curt i Llarg Termini (LSTM) i LSTM Bidireccional (BiLSTM) per capturar tant els patrons espacials com l’evolució temporal de la fragmentació de l’espectre. El model CNN–BiLSTM aconsegueix una precisió de predicció del 94,1\% mantenint una complexitat computacional raonable, i el model CNN–LSTM ofereix un equilibri favorable entre precisió i velocitat d’entrenament.En unificar tècniques d’aprenentatge profund espacials i temporals, aquest treball proporciona un marc integral per a la predicció primerenca i fiable del bloqueig en entorns EON dinàmics. Els models proposats poden integrar-se en controladors de xarxes òptiques elàstiques per habilitar accions oportunes de desfragmentació, reduint la probabilitat de bloqueig i millorant l’eficiència global de la xarxa. Els resultats fan avançar l’aplicació de la intel·ligència artificial a les xarxes òptiques i estableixen les bases per a una futura integració amb estratègies d’encaminament intel·ligent, assignació d’espectre i automatització de xarxes.