AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• GIL VIYUELA, OSCAR: Robot Navigation Issues and Human-Robot Collaborative Search using Deep Learning Methods
  
  Autor/a: GIL VIYUELA, OSCAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/01/2025
  Data de lectura: 27/02/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME),Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: MONTANO GELLA, LUIS ENRIQUE
       SECRETARI: ANDRADE CETTO, JUAN
       VOCAL: MERINO CABAÑAS, LUIS
  Resum de tesi: Actualment, la Robòtica Social i la Intel·ligència Artificial (IA)són dues àrees que estancomençant a explorar-se juntes gràcies al gran desenvolupament que hanexperimentat en l'última dècada. En concret, els models d'Aprenentatge Profund (DL), basatsen Xarxes Neuronals Artificials (RNA), han avançat enormement en els últims anys. Un avanç queha permès l'ús d'aquesta mena de models en un gran nombre d'aplicacions per a les persones,com a filtres despam, detecció i diagnòstic en medicina, traductors automàtics, mètodes deconversió de text a veu o models de generació d'imatges.En els últims anys, s'han desenvolupat diferents aplicacions de DL en la interacció humà-robot (HRI) ila col·laboració humà-robot (HRC) en diferents camps com la robòtica assistencial, la robòtica deservei, la robòtica industrial, la cerca i rescat (SAR), la robòtica educativa, la robòtica domèstica i altrescamps. La majoria d'aquestes aplicacions requereixen una navegació de robots robusta que tingui encompte als humans. Per aquesta raó, aquesta tesi explora diferents maneres d'aplicar mètodes de DLi Deep Reinforcement Learning (DRL) per a millorar aspectes de la navegació de robots en entorns ambhumans.Els principals aspectes que aquesta tesi explora són la predicció de trajectòria quefaran els humans i com un robot ha d'anticipar-se per a no haver-hi col·lisió. A més,s'estudia la cerca col·laborativa entre un humà i un robot tenint en compte lespreferències de les persones amb un model generatiu de DL. Les simulacions i elsexperiments duts a terme han servit per a testar els mètodes proposats, validar leshipòtesis i comprovar les seves limitacions.En resum, aquesta tesi doctoral proporciona diferents maneres d'aplicar mètodes de DL per a lanavegació de robots en entorns amb humans i la cerca col·laborativa humà-robot incloent-hiuna descripció de l'estat de l'art i explicacions dels mètodes proposats, les eines d'estudi quehan estat usades i les simulacions i experiments realitzats. Finalment, s'exposen les conclusionsde la tesi.
  
• LOPES E SILVA, BRUNO MIGUEL: Artificial Intelligence to Improve Plastic Molding Processes
  
  Autor/a: LOPES E SILVA, BRUNO MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/12/2024
  Data de lectura: 14/02/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Carrer de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | CHARRUA DE SOUSA, JOÃO MIGUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: BRANCO SIMÕES DA SILVA, CATARINA HELENA
       SECRETARI: ÁLVAREZ NAPAGAO, SERGIO
       VOCAL: SORGATO, MARCO
  Resum de tesi: Aquesta tesi avança en el camp dels processos de producció, específicament en el modelatge per injecció, cap a l'objectiu de la Fabricació sense Defectes (ZDM, per les seves sigles en anglès), amb èmfasi en millorar els mètodes de predicció de qualitat a través de la Intel·ligència Artificial. Explora estratègies innovadores per millorar l'eficiència i la qualitat dels processos de manufactura, destacant la importància de minimitzar els defectes en la producció industrial. La investigació comença amb una anàlisi de l'estat actual dels sistemes predictius de qualitat en processos de modelatge per injecció, identificant la necessitat crítica d'avenços per assolir ZDM. Mitjançant la recopilació de dades d'equips antics i moderns, aquest treball estableix una base per a una anàlisi comprensiva, utilitzant protocols estàndard i noves metodologies per a la recopilació de dades. Central en aquesta tesi és l'aplicació d'algoritmes de selecció de característiques, que empren una combinació d'enfocaments de filtre, embolcall, incrustat i híbrid. Aquest marc està dissenyat per identificar amb precisió els paràmetres clau que influeixen en la qualitat del procés de modelatge per injecció, facilitant així un modelatge més efectiu i predictiu dels resultats de manufactura. En abordar la predicció de qualitat, la tesi introdueix models supervisats i no supervisats per predir la qualitat de manufactura. Es centra particularment en enriquir aquests models amb coneixement humà, integrant percepcions expertes en els algoritmes predictius per adaptar-se millor a la complexa dinàmica de l'ambient de manufactura. Aquest enfocament no només millora la precisió de les prediccions sinó que també enriqueix els models amb aplicabilitat pràctica en el món real. A través d'una sèrie de casos d'ús detallats, es demostra l'efectivitat de les metodologies proposades en diversos equips i escenaris de manufactura. Els resultats destaquen millores significatives en la previsibilitat del procés, contribuint a la reducció de defectes i acostant-se a l'ideal de ZDM. La conclusió d'aquesta tesi reitera la importància de les seves contribucions al camp de la intel·ligència artificial utilitzada en processos de producció, amb un enfocament en el modelatge per injecció, proporcionant una base sòlida per a futures investigacions destinades a millorar la integració d'enfocaments centrats en dades i en l'ésser humà en la manufactura. La tesi esbossà camins potencials per a la contínua innovació en digitalització, selecció de característiques i predicció de qualitat, emfatitzant la recerca contínua d'excel·lència en processos de manufactura.
  
• ZHANG, SHUANG: STATE ESTIMATION, DIAGNOSIS AND CONTROL USING SET-BASED APPROACHES FOR LPV SYSTEMS
  
  Autor/a: ZHANG, SHUANG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/01/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | IFQIR, SARA
  Tribunal:
       PRESIDENT: MAMMAR, SAID
       SECRETARI: NEJJARI AKHI-ELARAB, FATIHA
       VOCAL: COMBASTEL, CHRISTOPHE
  Resum de tesi: Tenint en compte que la tècnica de Sistemes Lineals amb Paràmetres Variables (LPV) ha demostrat ser una manera efectiva de representar sistemes no lineals, els resultats relacionats amb el disseny d’observadors i controladors en el marc LPV han estat àmpliament estudiats. Aquesta tesi contribueix a l’estat de l’art en el camp de l’estimació robusta d’estats, el diagnòstic de fallades i el control per a sistemes LPV, especialment en presència de pertorbacions i soroll de mesura.La recerca està motivada per sistemes de seguretat crítica, com els vehicles autònoms, que requereixen esquemes fiables de diagnòstic de fallades per detectar i identificar possibles fallades en actuadors i sensors sota incerteses, i estratègies de control que siguin capaces de gestionar tant les incerteses com les fallades per aconseguir un rendiment òptim i fiable.L’estimació d’estats juga un paper crucial tant en el diagnòstic de fallades com en el disseny de controladors. Per garantir un rendiment robust, es desenvolupa un mètode d’estimació d’estats per conjunts per a sistemes LPV subjectes a pertorbacions i sorolls de mesura. Es considera que aquestes incerteses són desconegudes però acotades per zonòtops. Les estimacions òptimes dels estats s’obtenen minimitzant el radi del zonòtop que acota els estats, formulat com un problema d’optimització en forma de desigualtats matricials lineals (LMIs). A més, el mètode proposat s’estén per gestionar la detecció i estimació de fallades en escenaris més complexos, incloent-hi sistemes LPV commutats i sistemes No Lineals amb Paràmetres Variables (NLPV). A més, es caracteritzen les Fallades Mínimament Detectables (MDF) i les Fallades Mínimament Aïllables (MIF) mitjançant un enfocament d’invariància de conjunts zonotòpics.En l’àrea de control, aquesta tesi desenvolupa un control Zonotòpic Lineal Quadrat (LQZ) per al problema de retroalimentació d’estats en presència d’incerteses, on el llaç de retroalimentació es tanca utilitzant les estimacions òptimes proporcionades per un Filtre de Kalman Zonotòpic (ZKF). El control LQZ proposat és menys conservador, ja que modela les incerteses utilitzant conjunts zonotòpics en lloc de distribucions de probabilitat gaussiana. Aquesta formulació estableix el control LQZ com una contrapart zonotòpica del ben conegut control Lineal Quadrat Gaussià (LQG). A més, en presència d'una fallada en l’actuador, es desenvolupa una estratègia de Control de Seguiment Tolerant a Fallades (FTTC). Aquesta estratègia inclou un ZKF per a l’estimació d’estats i fallades, un mecanisme de compensació de fallades i un controlador de retroalimentació d’estats dissenyat per aconseguir un rendiment $H_\infty$.Les contribucions esmentades anteriorment s’han aplicat a l’estimació d’estats, al diagnòstic de fallades i al control de seguiment de trajectòries en la dinàmica lateral del vehicle. L'aplicació a dades reals enregistrades amb un vehicle prototip equipat demostra la rellevància i eficiència dels enfocaments proposats.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• GONZÁLEZ ÁVALOS, RAÚL ALEXIS: High-Fidelity Modelling of Aquaculture Net Cages in Waves and Currents Using Smoothed Particle Hydrodynamics
  
  Autor/a: GONZÁLEZ ÁVALOS, RAÚL ALEXIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/01/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ALTOMARE, CORRADO | GIRONELLA I COBOS, FRANCESC XAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: CASTRO RODRÍGUEZ, MARIA TERESA
       SECRETARI: MARZEDDU, ANDREA
       VOCAL: ROMANO, ALESSANDRO
  Resum de tesi: A medida que la acuicultura se expande hacia áreas expuestas a condiciones climáticas desfavorables, se vuelve imprescindible desarrollar modelos numéricos capaces de predecir el comportamiento de estos sistemas bajo escenarios ambientales severos. La complejidad de los sistemas de acuicultura, que incluyen redes, estructuras flotantes y líneas de fondeo, representa un desafío significativo para los enfoques numéricos tradicionales de baja y media fidelidad. Estos métodos suelen basarse en suposiciones simplificadoras que no son aplicables en estos contextos. Modelar estos sistemas en mares energéticos requiere resolver problemas de cuerpos múltiples sujetos a cargas no lineales, en los cuales componentes como las redes experimentan deformaciones sustanciales y presentan un comportamiento no lineal. Por lo tanto, los modelos numéricos de alta fidelidad son esenciales para capturar con precisión las complejas interacciones entre el fluido y las estructuras.Esta tesis investiga el uso de la Dinámica de Fluidos Computacional (CFD), basada en el método de Hidrodinámica de Partículas Suavizadas (SPH), como una herramienta de alta fidelidad para el modelado numérico de sistemas de acuicultura marina en entornos ambientales complejos. Una metodología se ha propuesto y desarrollado en la que la red es representada como un conjunto de elementos impulsados por el fluido, conectados a través de amarres dinámicos. En este esquema, las partículas que componen estos elementos interactúan directamente con las partículas que componen el fluido, estableciendo así la interacción fluido-estructura. Este enfoque se diferencia de otros avances recientes en el modelado numérico de estos sistemas al integrar los elementos de la red dentro del mismo dominio de simulación del fluido, lo cual representa un avance importante en el modelado numérico de estas estructuras. Esta tesis se presenta como un compendio de artículos científicos organizados en capítulos, que incluye conclusiones y recomendaciones para futuras investigaciones. En el Capítulo 1, se introduce el contexto y la relevancia del problema de investigación. En el Capítulo 2, se presenta el primer artículo del compendio, en el cual se describe la aplicación y validación de la metodología propuesta para el modelado numérico de redes de acuicultura en corrientes. El Capítulo 3 incluye el segundo artículo, que amplía el enfoque aplicado al modelado de una jaula de acuicultura con redes de aleación de cobre a escala 1:15, sometida a condiciones de corriente representativas de zonas de alta energía, y valida los resultados mediante comparación con datos experimentales. En el Capítulo 4, se presenta un manuscrito en revisión, en el cual se valida el modelado de la jaula de red bajo condiciones de oleaje regular y se extiende su aplicación a un sistema de acuicultura multicomponente (jaula y sistema de fondeo) sometido a la acción combinada de olas y corrientes. Finalmente, en el Capítulo 5, se exponen las discusiones y conclusiones de esta tesis. Los resultados obtenidos demuestran la eficacia del enfoque propuesto como una herramienta de alta fidelidad para el modelado de sistemas acuícolas en entornos marinos desafiantes.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• BERTOL GROS, ANA: Between rigor and imagination. Creativity in structures education
  
  Autor/a: BERTOL GROS, ANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/12/2024
  Data de lectura: 07/03/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Defensa pública Edifici C6 -E101
  Director/a de tesi: LÓPEZ ÁLVAREZ, DAVID | BARDÍ MILÀ, BERTA
  Tribunal:
       PRESIDENT: COUSO LAGARÓN, DIGNA
       SECRETARI: ALIER FORMENT, MARC
       VOCAL: LLORENS LARGO, FARAÓN
  Resum de tesi: La creativitat ha estat definida com una competència del segle XXI.A l'enginyeria, la creativitat és un component vital per a l'èxit i l'avanç de la professió. Permet als enginyers abordar els reptes des de noves perspectives, generar idees originals, plantejar preguntes noves i idear solucions a problemes complexos. Aquesta competència fomenta la interdisciplinarietat, permetent la col·laboració en diversos camps per desenvolupar projectes integrals que compleixin amb normatives sense sacrificar funcionalitat ni estètica. Ensenyar creativitat als enginyers és essencial, ja que els capacita per idear solucions innovadores, adaptar-se a tecnologies emergents, millorar la sostenibilitat i excel·lar en un mercat laboral competitiu.Tradicionalment, l'educació en enginyeria s'ha estructurat amb metodologies centrades en conferències teòriques i exercicis amb respostes úniques. Aquests estudis, organitzats en silos amb currículums rigorosos, deixen poc espai per a l'exploració. Per tant, per promoure la creativitat, les metodologies educatives han d'adaptar-se als processos cognitius dels estudiants i a les demandes de la professió i la societat.Aquesta tesi doctoral se centra en el camp de les estructures, posicionant-se a la intersecció de l'enginyeria i l'arquitectura. Aquest context presenta una oportunitat per explorar la creativitat i contribuir amb idees innovadores per millorar l'educació en enginyeria. L'objectiu és analitzar les teories i metodologies utilitzades en l'ensenyament dels cursos d'estructures per millorar la creativitat. En concentrar esforços en aquesta àrea, la tesi busca aconseguir resultats reproduïbles i aplicables que puguin avançar en el camp educatiu.El treball es basa en un paradigma d'investigació qualitativa i es divideix en tres pilars. El primer és una revisió de la literatura que defineix el marc teòric, sintetitzant resultats de cinc àrees rellevants per a la creativitat. Els resultats mostren que, en l'educació superior, la creativitat efectiva combina habilitats innates amb coneixements específics. En enginyeria, això implica explicar el procés creatiu per resoldre problemes reals. La investigació indica que tothom té potencial creatiu, però cal fomentar-lo a través de l'educació.El segon pilar examina perspectives professionals sobre la creativitat en enginyeria. Entrevistes amb experts revelen opinions sobre la integració de la creativitat en l'educació superior. Hi ha consens en aspectes generals, però les opinions divergeixen en el camp de les estructures. Alguns professors qüestionen la necessitat de creativitat, sovint per limitacions de temps que dificulten l'exploració de noves metodologies.El tercer pilar comprèn experiències de camp. Es van realitzar tres estades de recerca en universitats europees i dos projectes d'innovació docent. Els resultats mostren que millorar el disseny del currículum requereix col·laboració i metodologies diverses, sent la més recomanada pensar amb les mans.Aquesta investigació ha revelat la necessitat de proporcionar pautes accessibles que puguin ser aplicades per educadors, independentment de la seva experiència en creativitat. Els resultatsconvergeixen en la creació de nou pautes pràctiques per guiar el desenvolupament de la creativitat en estructures. En implementar aquests resultats, l'educació en enginyeria pot reformular la percepció de la creativitat i demostrar el seu valor en la pràctica. La creativitat no s'ha de veure com una entitat separada, sinó integrada al llarg del currículum, permeant tots els aspectes del trajecte educatiu. Això requereix un esforç conjunt de tot el personal implicat, on cadascú tingui un paper fonamental en fomentar una cultura de creativitat.Paraules clau: Creativitat; Educació Universitària; Enginyeria; Arquitectura; Estructures; Entrevistes; Estudis de Camp; Pràctica docent; Directrius pràctiques.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• GHODRATI, MOJTABA: NEGATIVE-SEQUENCE VIRTUAL CIRCUIT BREAKER
  
  Autor/a: GHODRATI, MOJTABA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/12/2024
  Data de lectura: 12/02/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública: Aula Master (VGA140), EPSEVG
  Director/a de tesi: CASTILLA FERNANDEZ, MIGUEL | BORRELL SANZ, ÁNGEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCERÁ SANFELIU, GABRIEL
       SECRETARI: GARCIA DE VICUÑA MUÑOZ DE LA NAVA, JOSE LUIS
       VOCAL: FIGUERES AMORÓS, EMILIO
  Resum de tesi: Les microxarxes basades en inversors són essencials per integrar fonts d'energia renovable i mantenir una alta qualitat de potència en els sistemes de generació distribuïda. No obstant això, les fallades desbalancejades poden induir corrents de seqüència negativa i desequilibris de voltatge, que afecten significativament l'estabilitat de la potència i el funcionament de l'equip crític. Els interruptors convencionals i de circuit d'estat sòlid, tot i ser capaços d'aïllar seccions fallades, tenen limitacions per abordar aquests desequilibris, especialment en la gestió de la sincronització i la qualitat de potència durant les pertorbacions.Aquesta tesi introdueix una solució nova: l'Interruptor Virtual de Seqüència Negativa (NSVCB, per les sigles en anglès), dissenyat per prevenir la propagació de components de seqüència negativa en microxarxes illades. A diferència dels interruptors de circuit tradicionals, el NSVCB elimina els corrents i els voltatges de seqüència negativa al punt de connexió comuna (PCC) entre microxarxes sense desconnectar físicament seccions de la xarxa, garantint un subministrament continu de potència i estabilitat de freqüència. El esquema de control proposat per al NSVCB integra compensadors avançats amb funcionalitat plug-and-play, optimitzant la distribució d'energia i millorant la resiliència del sistema.Aquesta tesi està estructurada per abordar de manera integral el problema dels corrents de seqüència negativa i els desequilibris de voltatge en microxarxes basades en inversors, centrant-se en el desenvolupament i validació d'un Interruptor Virtual de Seqüència Negativa (NSVCB). El document comença amb una Introducció, que descriu la importància dels reptes de qualitat de potència en microxarxes, particularment en relació amb fallades i desequilibris, i revisa les limitacions dels interruptors de circuit convencionals i d'estat sòlid.La següent secció, Modelatge de Sistemes de Potència Asimètrics, presenta una metodologia detallada per analitzar fallades asimètriques, amb un exemple il·lustratiu. A continuació, la secció de Proposta de Control defineix tres objectius de control clau: eliminació dels corrents de seqüència negativa, millora de la qualitat de potència al punt de connexió comuna, i manteniment de l'equilibri de potència entre inversors. També s'hi descriu un esquema de control proposat per al NSVCB.A la secció de Disseny de Control, es desenvolupa el model dinàmic del sistema en bucle tancat, amb un enfocament en el disseny de guanys i l'anàlisi d'estabilitat, incorporant tècniques com el criteri de Nyquist. Els Resultats Experimentals validen el sistema de control proposat mitjançant un muntatge de laboratori, comparant el rendiment del NSVCB amb els interruptors de circuit convencionals i demostrant els seus avantatges en la mitigació de corrents de seqüència negativa sense desconnexió. La tesi resumeix els resultats clau i confirma l'efectivitat del NSVCB en mantenir la qualitat de potència i l'estabilitat en microxarxes.
  

ENGINYERIA TÈRMICA

• VERA I FERNÁNDEZ, JORDI: Development of Algorithms for Enhancing Numerical Simulations in CFD & HT: Conjugate Heat Transfer, Moving Bodies, Indoor Air Quality, and Thermal Energy Storage
  
  Autor/a: VERA I FERNÁNDEZ, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
  Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/01/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: OLIVA LLENA, ASENSIO | PEREZ SEGARRA, CARLOS DAVID
  Tribunal:
       PRESIDENT: CORTÉS GRACIA, CRISTÓBAL
       SECRETARI: TRIAS MIQUEL, FRANCESC XAVIER
       VOCAL: FERNÁNDEZ SEARA, JOSÉ
  Resum de tesi: Aquesta tesi consisteix en la millora de simulacions numèriques en CFD i HT (Dinàmica de Fluids Computacional i Transferència de Calor). Els continguts es divideixen en tres blocs: mètodes numèrics per a CFD, qualitat de l'aire interior i emmagatzematge d'energia tèrmica (TES).El primer bloc se centra en els mètodes de simulació per a cossos en moviment. Es presenta un nou enfocament per millorar les simulacions de Transferència de Calor Conjugada (CHT) utilitzant el Immersed Boundary Method (IBM). Aquest algoritme fa servir un sistema de dues malles per eliminar errors numèrics en l'equació d'energia sòlida causats per esquemes convectius que transporten el camp de temperatura del sòlid quan s'utilitza una sola malla. Per a cossos rotatius, s'aplica el Mètode de Sliding Meshes (SMM) i es proposa una millora a l'algoritme d'intersecció de cares. A més, es fa una comparació entre l'IBM i el SMM utilitzant tant un cas de referència com un nou cas de prova proposat.El segon bloc estudia la probabilitat d'infecció i la qualitat de l'aire en espais interiors utilitzant eines de CFD. Es proposa una nova metodologia basada en el model de Wells-Riley per avaluar el risc d'infecció. Aquest nou enfocament avalua diversos escenaris realitzant una permutació de totes les possibles ubicacions tant d'individus infecciosos com susceptibles, generant una matriu de probabilitat d'infecció que ajuda a identificar patrons de flux d'aire amb impactes positius o negatius en les taxes d'infecció. Finalment, aquesta nova metodologia, juntament amb altres estudis de qualitat de l'aire, s'aplica a un cas pràctic en un autobús urbà.El tercer bloc presenta una simulació numèrica avançada d’un sistema d’emmagatzematge tèrmic estructurat amb termoclina integrat a plantes d’energia solar concentrada (CSP). Aquest sistema d’emmagatzematge utilitza una configuració de tanc únic amb un llit de farciment ceràmic estructurat amb canals per a la circulació del fluid de transferència tèrmica (HTF), una sal fosa, per reduir costos i millorar el rendiment tèrmic. Es desenvolupa un model matemàtic detallat per resoldre l’equació de calor 3D no estacionària dins del domini sòlid, combinada amb models 1D per al flux HTC. Aquest model numèric s’utilitza per a un estudi paramètric per avaluar els impactes de les configuracions geomètriques, les condicions operatives i la durada dels cicles en el rendiment del sistema.A més de les seccions esmentades, s'inclouen dos apèndixs. El primer apèndix està estretament relacionat amb el tercer bloc, centrant-se en el disseny d'una unitat experimental per validar els models numèrics presentats en aquesta secció. Proporciona una descripció detallada dels components necessaris, incloent-hi les seves condicions operatives i funcionals. Es realitzen proves experimentals preliminars per avaluar la compatibilitat dels materials de farciment i les propietats de les sals foses. Certs components, com l’intercanviador de calor, s’analitzen amb més detall utilitzant la metodologia descrita al segon apèndix. Aquest segon apèndix compara els resultats de diferents metodologies CHT, incloent-hi un model 1D acoblat i un enfoc CFD multidimensional, per avaluar el comportament dels intercanviadors de calor en condicions estacionàries i transitòries. Es proposa i analitza un nou disseny d’intercanviador de calor utilitzant aquesta metodologia. Finalment, s’ha desenvolupat i preparat un muntatge experimental per provar el disseny proposat.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• BENADOUDA IVARS, SALIM: Exploring dissipative systems with non-Hermitian modulations
  
  Autor/a: BENADOUDA IVARS, SALIM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/01/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HERRERO SIMON, RAMON | STALIUNAS, KESTUTIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: V. GUREVICH, SVETLANA
       SECRETARI: ARTIGAS GARCIA, DAVID
       VOCAL: MAS ARABÍ, CARLOS
  Resum de tesi: L'objectiu d'aquesta tesi és explorar l'efecte de potencials no Hermítics en diferents sistemes no lineals. Concretament, els diferents treballs d'aquesta s'enfoquen en l'estabilització de diversos estats. En la tesi considerem bàsicament dos sistemes degut al seu caràcter universal: l'equació de Ginzburg-Landau i la de Lugiato-Lefever. Aquests dos models corresponen a generalitzacions de l'equació nolinear d'Schrödinger. El primer correspon a l'extensió dissipativa en sistemes amb medi actiu i ha estat extensament estudiada en part per la seua modelització de la turbulència, làsers o condensats de Bose-Einstein. El segon model s'enfoca en sistemes dissipatius amb un medi amb pèrdues, on l'energia és injectada. Recentment, aquest model ha tornat a prendre centralitat degut a la precisa descripció del camp en micro ressonadors i en l'avenç en els processos de la seua fabricació. Per mitjà d'un estudi analític i numèric, investiguem l'estabilització de diverses estructures coherents amb l'ajuda de la introducció de potencials no Hermítics. Pels sistemes de tipus làser que exhibeixen una forta turbulència això resulta en una estabilització i control efectius del sistema mentre que pel cas de microresonadors, aquesta estabilització d'estructures periòdiques porta a la llum un nou mecanisme híbrid de formació de solitons.
  

FOTÒNICA

• ZARRAOA SARDÓN, LAURA: Photon counting with a single neutral atom: quantum efficiency, dark counts, and background rejection
  
  Autor/a: ZARRAOA SARDÓN, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/12/2024
  Data de lectura: 27/02/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: MITCHELL, MORGAN | VEYRON, ROMAIN
  Tribunal:
       PRESIDENT: VON KLITZING, WOLF DIETRICH CARL
       SECRETARI: DE RIEDMATTEN, HUGUES
       VOCAL: HUGBART, MATHILDE
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l’ús d’un sol àtom neutre de Rubidio 87 atrapat com a comptador de fotons. La detecció de salts quàntics (QJs), canvis abruptes entre estats atòmics observables per canvis de fluorescència, es fa servir per inferir l'arribada de fotons únics. A aquesta tècnica l‘anomenem fotodetecció per salts quàntics (QJPD).Aquesta tesi primer situa la QJPD en el context de la fotodetecció. Comparada amb detectors tradicionals, la tècnica QJPD té una menor velocitat i menor eficiència quàntica (QE), però resulta excepcional per ser intrínsecament de banda estreta i per tenir un fort rebuig de fotons fora de banda i molt baixos comptes foscos (DCs). Aquestes característiques fan que sigui interessant per a aplicacions que detecten senyals òptics febles en presència de llum de fons de banda ampla.Els mètodes experimentals consisteixen en carregar un àtom de Rb87 des d'un parany magneto-òptic (MOT) a un parany fora de ressonància (FORT) localitzada al centre de quatre lents ortogonals, co-focals i d'alta obertura numèrica. Aquestes lents creen la FORT, acoblen la llum de prova a l'àtom i recullen la fluorescència atòmica, que és usada per identificar l'estat atòmic. La seqüència de QJPD consisteix a atrapar i refredar un àtom a la FORT, bombar-lo a l'estat fosc, il·luminar-lo amb llum de prova, il·luminar-lo amb llum de lectura i recollir la fluorescència, i comprovar que l'àtom no ha abandonat la FORT. S'introdueixen mètodes estadístics per mesurar la QE i les DC que comparen la distribució de comptes de fluorescència observada amb les distribucions de fluorescència de l'estat hiperfí. Es demostra una QE de (2.4±0.1)×e−3, un rècord per a l'absorció d'un sol fotó per un sol àtom en espai lliure.S’hi mesuren les contribucions dels DC. Per produir DC baixos, la QJPD s'implementa en dos temps: un temps d'exposició per absorció del fotó únic seguit d'un curt temps de fluorescència per llegir l'estat atòmic. Això implica contribucions a les DC diferenciades de adquisició i lectura, com passa als detectors CCD i CMOS. La taxa de salts foscos (anàloga al corrent fosc dels CCD/CMOS) és de (5 ± 10) × e−3 salts/s, compatible amb zero i limitada per les estadístiques de la mesura. La contribució de lectura és de (4.0 ± 0.4) × e−3 salts per ms de fluorescència. Per a una freqüència de lectura de 1 Hz, amb polsos de lectura de 1 ms, es demostra una taxa neta de DC de (15 ± 10) × e−3 comptes\ adquisición, que ja és competitiva amb qualsevol detector no criogènic.Les capacitats de rebuig de llum de Fons (LF) es comproven mesurant la taxa de QJs quan l'àtom és il·luminat amb llum solar directa i amb llum dispersada per l'atmosfera (llum celestial). Es desenvolupa un model d'equacions cinètiques que descriure les probabilitats de QJs en presència de LF de banda ampla, alhora que amb llum de prova feble en ressonància. Aquest model interpreta els experiments en què un feix de senyal feble competeix contra forta LF de banda ampla i es valida utilitzant llum solar directa. Experimentalment, no s'observen QJs induïts per la llum celestial. S’hi mesuren també la brillantor de la llum celestial i les seves fluctuacions, que resulten grans fins i tot en dies majoritàriament clars, factor que augmenta encara més la necessitat de rebutjar la LF.S’hi discuteixen diverses aplicacions extremes de fotodetecció contemporànies com a possibles aplicacions per a la QJPD, incloent comunicacions quàntiques en espai lliure durant el dia, comunicacions clàssiques a l'espai i experiments de física fonamental. Es presenta un escenari en què l'exercic de la QJPD sobrepassen el de detectors comercials.Finalment, s’hi discuteixen millores potencials. Es demostra que tecnologies atòmiques i òptiques existents poden ser aplicades per assolir diferents rangs de longitud d'ona, amples de banda més estrets, eficiència quàntica més alta i comptes foscos més baixos.
  

SOSTENIBILITAT

• AGUDELO VALDERRAMA, VANESSA: Integración de la relación salud humana y cambio climático en el marco de la resiliencia urbana. Propuesta metodológica de evaluación y operacionalización en un contexto Latinoamericano
  
  Autor/a: AGUDELO VALDERRAMA, VANESSA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/11/2024
  Data de lectura: 28/02/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula C1002 -Campus Nord- ETSECCPB
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
  Tribunal:
       PRESIDENT: CORREIA GUEDES, MANUEL
       SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
       VOCAL: MENA NIETO, ÁNGEL ISIDRO
  Resum de tesi: El present estudi aborda la relació entre canvi climàtic i salut humana en el marc de la resiliència urbana sota un context llatinoamericà. El qual va buscar enfortir els components climàtics i de salut mitjançant l'harmonització i integració conceptual, així com la identificació d'indicadors dins dels models de mesurament de resiliència urbana. És així com es presenta la primera proposta d'un model de mesurament de l'índex de resiliència urbana adaptat a ciutats llatinoamericanes, abordant específicament la relació entre canvi climàtic i salut. Aquest model es va validar i operacionalizó mitjançant un estudi de cas en dues comunitats vulnerables en àrees de transició urbà-rural a Santiago de Cali, Colòmbia.L'enfocament va incloure l'estimació de cinc indicadors relacionats amb salut, desastres naturals i variabilitat climàtica, socioeconòmics, governança i satisfacció, on la resiliència presenta una relació negativa respecte a la vulnerabilitat. Donada la limitació en el monitoratge i sistematització d'informació en ciutats llatinoamericanes, es va recopilar gran part de les dades a través d'entrevistes estructurades. Els resultats van revelar patrons característics de comunitats llatines altament vulnerables, com l'alt grau d'autogestió per a resoldre problemes i millorar la qualitat de vida. Aquestes troballes proporcionen elements per a inferir i prioritzar comunitats amb un fort sentit de pertinença, permetent la implementació efectiva de mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic, donada l'alta probabilitat d'apropiació i continuïtat per part d'aquestes.
  
• YAZDIBAHRI, SEYEDEHSARA: Improving Thermal and Visual Comfort by Applying Parametric Design Panels on Adaptive Façade in Refurbishment Educational Building at Mediterranean Climate
  
  Autor/a: YAZDIBAHRI, SEYEDEHSARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/01/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ALIER FORMENT, MARC | SÁNCHEZ RIERA, ALBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: FONSECA ESCUDERO, DAVID
       SECRETARI: LÓPEZ ÁLVAREZ, DAVID
       VOCAL: FERNANDEZ MORALES, ANGELICA
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el paper de les Façanes de Doble Pell en la promoció de pràctiques constructives sostenibles, centrant-se en la seva influència sobre l'eficiència energètica, el confort tèrmic i visual, i les dinàmiques socials, particularment en entorns urbans. Atès que els edificis representen aproximadament el 40% del consum energètic global, les façanes impacten significativament en el rendiment energètic, convertint el seu disseny en una àrea crítica per millorar la sostenibilitat. Aquest estudi empra una combinació d'observacions empíriques, simulacions avançades i eines de disseny paramètric com Rhinoceros i Grasshopper per explorar com les Façanes de Doble Pell poden reduir el consum energètic mentre milloren el confort i el benestar dels ocupants.La investigació s'estructura al voltant d'indicadors clau de rendiment com la Intensitat d'Ús Energètic, el Nombre d'Hores en Confort Tèrmic i l'Autonomia Espacial de l'Enlluernament. Els resultats indiquen que les Façanes de Doble Pell adaptatives, quan estan optimitzades, milloren significativament el rendiment energètic de l'edifici, redueixen les càrregues de refrigeració i calefacció, i proporcionen un control efectiu de l'enlluernament, tot això mentre milloren el confort visual. A més, les Façanes de Doble Pell ajuden a crear entorns socialment dinàmics en millorar l'atractiu estètic de les façanes i fomentar les interaccions socials en àrees urbanes.Un cas d'estudi a Barcelona destaca l'aplicabilitat més àmplia d'aquestes troballes a climes mediterranis, amb implicacions tant per a nova construcció com per a projectes de rehabilitació. Mitjançant la integració d'eines computacionals avançades per a l'optimització multiobjectiu, l'estudi no només identifica configuracions de façana que equilibren l'eficiència energètica i el confort dels ocupants, sinó que també demostra com les façanes poden millorar la participació social en espais urbans densament poblats.En conclusió, la investigació proporciona als arquitectes i urbanistes coneixements pràctics sobre l'ús de Façanes de Doble Pell i eines paramètriques per al disseny sostenible d'edificis, oferint solucions que redueixen el consum energètic, milloren el confort dels ocupants i fomenten la interacció social, aspectes clau per desenvolupar entorns urbans més sostenibles.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• SALAS I BARENYS, BERNAT: Precision Agriculture in Fruit Orchards: Development and Evaluation of a Smart Sprayer for Variable Rate Pesticide Application in 3D crops
  
  Autor/a: SALAS I BARENYS, BERNAT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 09/01/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GIL MOYA, EMILIO | SALCEDO CIDONCHA, RAMON
  Tribunal:
       PRESIDENT: BAPTISTA, FÁTIMA DE JESUS FOLGÔA
       SECRETARI: CAMPOS TOBAJAS, JAVIER
       VOCAL: GIOELLI, FABRIZIO STEFANO
  Resum de tesi: En els últis anys s'han realitzat importants esforços de recerca a Europa centrats en el desenvolupament de tecnologia innovadora per a l'aplicació de PPP. Un exemple va ser el projecte OPTIMA de la UE en el marc del H2020 (Optimised Pest Integrated Management), que estableix el marc del treball de la present tesis doctoral. Més específicament, la part que defineix aquesta tesis, va ser l'adaptació d'un polvoritzador comercial perquè la seva aplicació de productes fitosanitaris s'ajustés a les característiques físiques del cultiu, fins i tot en les diferències presentades en una mateixa parcel·la. Aquest equip va ser dissenyat per tenir la capacitat d'ajustar la quantitat de líquid polvoritzat en funció de l'amplada i densitat de les copes de les pomeres objectiu, evitant així la sobre-dosificació de productes fitosanitaris en la vegetació objectiu. Per fer-ho, el sistema utilitza un conjunt de sensors d'ultrasons per a la detecció del cultiu i un conjunt de vàlvules motoritzades per regular el cabal que flueix a través dels broquets.Amb aquestes directrius, la present tesi engloba, en una primera part, la calibració d'un polvoritzador hidropneumàtic caracteritzant detalladament el seu comportament amb diferents configuracions de broquets i del ventilador. Després es detalla el disseny i la implementació de l'automatització del mateix polvoritzador. Aquest procés, inclou la descripció tant de la caracterització del conjunt de sensors i actuadors seleccionats, el muntatge dels mateixos en l'atomitzador, com la descripció del principi de funcionament de l'algoritme que dirigeix el comportament del prototip. Finalment, l'última part de la tesi realitza una validació amb uns assajos de camp del polvoritzador modificat, comparant-lo amb altres dos polvoritzadors convencionals. En aquests assajos s'avalua el recobriment, deposició i pèrdues dels tres polvoritzadors.Els resultats de la primera part de la tesi van concloure que, en augmentar el volum d'aire del polvoritzador, es marcava més l'asimetria del mateix. D'altra banda, es va veure que, utilitzant broquets de gota gran juntament amb les configuracions del ventilador de major cabal d'aire, la homogeneïtat del recobriment a la copa dels arbres augmenta. Aquests resultats van ajudar a definir la configuració establerta del prototip durant els assajos de validació, tant de l'equip d'aire com del tamany dels broquets utilitzats durant l'aplicació. Pel que fa als resultats de la segona part, es va poder comprovar la capacitat del prototip d'adaptar el cabal a les característiques del cultiu amb suficient rapidesa i bona precisió. Es va avaluar, amb èxit, l'eficiència i robustesa del prototip i els seus components. Cal destacar que es va fer una anàlisi en profunditat de les configuracions dels sensors d'ultrasons, donant unes diferències significatives a l'hora de caracteritzar la vegetació. Tot això va permetre seleccionar la configuració adequada tant dels sensors i actuadors com dels paràmetres introduïts a l'algoritme per poder realitzar l'última part de la tesi, la validació en camp. Els resultats obtinguts en aquesta tesi demostren l'èxit del sistema VRA en aconseguir els seus objectius fonamentals: reduir el volum de productes fitosanitaris i minimitzar l'impacte mediambiental. El sistema intel·ligent de polvorització va permetre una reducció significativa del 45% en l'ús de líquid en comparació amb els atomitzadors convencionals, mantenint nivells òptims de deposició foliar. Aquesta optimització no només millora l'eficiència dels tractaments fitosanitaris, sinó que també redueix les pèrdues directes de producte al sòl, disminuint el risc de contaminació ambiental. Així, la implementació d'aquesta tecnologia contribueix a una agricultura més sostenible, alineant-se amb els principis de la Directiva d'Ús Sostenible de Plaguicides de la Unió Europea i altres marcs normatius que promouen la reducció de la dependència de productes químics en la protecció de cultius.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• NARAYANAN, SUBIN: Access Mechanisms for Massive Internet of Things in 5G and Beyond Networks
  
  Autor/a: NARAYANAN, SUBIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/12/2024
  Data de lectura: 04/03/2025
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: Aula C4-021B, EETAC, Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: MERAKOS, LAZAROS | PASSAS, NIKOLAOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: TRIANTAFYLLOPOULOU, DIONYSIA
       SECRETARI: RUIZ BOQUE, SILVIA
       VOCAL: LIOTOU, EIRINI
  Resum de tesi: L'Internet de les Coses Massiu (MIoT) descriu un escenari de comunicació en què molts dispositius amb bateria realitzen transmissions de dades petites, poc freqüents i principalment orientades a l'enviament. La connectivitat i gestió d'un gran nombre d'aquests dispositius plantegen reptes, i aquesta tesi busca resoldre els problemes relacionats amb el mecanisme d'accés inicial del MIoT en el context de les xarxes 5G i més enllà. La tesi comença amb una anàlisi exhaustiva de les tecnologies de l'espectre llicenciat i no llicenciat per al MIoT i explora diferents bancs de proves i simuladors per a l'anàlisi. En la fase inicial, ens centrem en les tecnologies estandarditzades de MIoT, amb èmfasi especial en el Narrow-Band Internet of Things (NB-IoT) com a component essencial per donar suport al MIoT en xarxes 5G. Analitzem el rendiment del procediment d'accés NB-IoT sota diverses densitats de xarxa i paràmetres de configuració. Els resultats condueixen a un mecanisme d'accés adaptatiu que ajusta els paràmetres d'accés segons la densitat de xarxa anticipada, millorant el rendiment del procediment.En etapes posteriors, analitzem qualitativament solucions de retransmissió basades en xarxa i en dispositius d'usuari (UE) per a aplicacions IoT, ja que donar suport efectiu a l'IoT requereix servei cel·lular en àrees de cobertura profunda. La retransmissió és una opció prometedora per a ampliar la cobertura i satisfer els requisits de bateria dels dispositius IoT. Tot i que han sorgit diverses arquitectures de retransmissió en la investigació i estandardització, encara no queda clar quina és la millor per a aplicacions IoT. Per tant, examinem les arquitectures de retransmissió i avaluem la idoneïtat de les solucions basades en UE i xarxa per a aplicacions IoT. Analitzem les solucions de retransmissió pel que fa a l'establiment de connexions, arquitectura de protocols i assignació de recursos. Els nostres resultats suggereixen que, encara que la solució de retransmissió basada en xarxa de capa-2 estandarditzada (p. ex., xarxes d'accés integrades i de retrocés) pot ser millor per gestionar molts dispositius de baixa complexitat i consum d'energia baix amb una millor gestió de la interferència, qualsevol optimització per donar suport al tràfic IoT impactarà directament les xarxes existents, com la introducció de nous senyals de control a través de la interfície Uu. En canvi, la solució de retransmissió basada en UE de capa-3 es pot optimitzar per gestionar la retransmissió massiva de l'IoT amb un impacte mínim a les xarxes existents, ja que les optimitzacions es poden fer a la interfície PC-5 amb poc efecte sobre la interfície Uu.A partir dels resultats de l’estudi qualitatiu de l’arquitectura de retransmissió, analitzem la idoneïtat de la retransmissió de capa-3 a través de la interfície NR-PC5 per donar suport a aplicacions d’IoT massiu. En particular, estudiem el mecanisme d'establiment de connexions unicast sobre la interfície NR PC5 en un escenari de cobertura parcial. A més, es proposa i analitza un conjunt d'optimitzacions del procediment NR-PC5 per donar suport efectiu a aplicacions de MIoT. Els resultats d’avaluació del rendiment, presentats en termes de probabilitat d'èxit de dades, consum d'energia dels dispositius i sobrecàrrega de senyalització, quantifiquen com la interfície NR-PC5 pot donar suport als requisits de l'IoT en l'era 5G i més enllà. La proposta de transmissió de dades petites mitjançant l'enllaç lateral i accés a nivell de trama ofereix el major guany global i pot reduir el consum d'energia del dispositiu en un 68% de mitjana i la sobrecàrrega de senyalització en un 15%, mantenint una probabilitat d'èxit de dades superior al 90% en un escenari de trànsit IoT definit per les Telecomunicacions Mòbils Internacionals (IMT) -2020.
  

BIOINFORMÀTICA

• FLORES MUÑOZ, PABLO JAVIER: Functional Similarity Between Feature Lists Based on the Joint Enrichment of the Gene Ontology Terms.
  
  Autor/a: FLORES MUÑOZ, PABLO JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: BIOINFORMÀTICA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/01/2025
  Data de FINAL de diposit: 06/02/2025
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ PLA, ÀLEX | OCAÑA REBULL, JORDI
  Resum de tesi: L'adveniment de tecnologies òmiques, com ara els experiments d'alt rendiment, ha revolucionat la biologia moderna. Elles permeten estudiar el comportament de centenars de característiques (com gens, proteïnes o metabòlits) en diferents condicions experimentals. Si bé lobtenció de llistes de característiques a partir daquests experiments suggereix un progrés substancial, és més rellevant proporcionar un significat funcional a aquestes llistes, és a dir, comprendre i avaluar el significat biològic dels seus elements.Aquest treball es concentra en el desenvolupament d‟un mètode per identificar la similitud funcional entre un conjunt de llistes de característiques. El mètode es basa en la premissa que dues o més llistes de característiques revelen similitud biològica si comparteixen una proporció significativa de termes GO enriquits.La mètrica seleccionada per avaluar aquesta proporció s'obté de l'índex de Sorensen-Dice, que demostrem que segueix una distribució asimptòticament normal; en casos de baix enriquiment, però, una distribució basada en l'enfocament Bootstrap és més adequada.Aquesta anàlisi asimptòtica ha portat al desenvolupament d'un test d'hipòtesi estadístic basat en l'enfocament d'equivalència, que permet inferir la similitud biològica entre dues o més llistes quan la dissimilitud de Sorensen és nul·la, llevat d'una desviació irrellevant, definida per un límit d'irrellevància desenvolupat en funció de la raó geomètrica de biodisponibilitat, cosa que evita utilitzar un límit d'irrellevància arbitrari, típicament associat a la majoria dels tests que utilitzen aquest.Aquest test dhipòtesi ha estat provat mitjançant un estudi de simulació, que demostra que funciona de forma eficaç, mantenint una probabilitat derror de tipus I controlada i una potència acceptable.A més, s'ha desenvolupat una matriu de dissimilitud basada en el límit d'irrellevància que fa que les llistes comparades siguin equivalents. Els valors d'aquesta matriu mesuren el grau de similitud funcional entre les llistes comparades. La representació gràfica permet observar una estructura d'agrupament en funció del grau de similitud biològica. A partir d'això, ha estat possible detectar les funcions biològiques associades a aquests agrupaments.El paquet R goSorensen, allotjat a Bioconductor, és una eina computacional validada per gestionar de manera eficaç les nombroses entrades i sortides d'aquesta anàlisi. Aquest paquet R ha estat creat per aplicar el mètode proposat en aquesta tesi.El mètode s'ha implementat a llistes de gens reals. Els resultats van facilitar la visualització de les sortides i van permetre una comparació de la consistència i eficàcia del mètode davant de mètodes alternatius emprats per a fins anàlegs.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CEBOLLA ALEMANY, JOAQUIM: Nanoparticle modeling in industrial settings
  
  Autor/a: CEBOLLA ALEMANY, JOAQUIM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/01/2025
  Data de FINAL de diposit: 06/02/2025
  Director/a de tesi: MACARULLA MARTÍ, MARCEL | VIANA RODRIGUEZ, MARIA DEL MAR
  Resum de tesi: Les nanopartícules (NPs) es generen de manera incidental a la indústria a través de múltiples processos de transformació de materials, especialment en activitats altament energètiques. Aquest tipus d'aerosol, per les seues xicotetes dimensions, representa una amenaça significativa per a la salut humana, especialment per als treballadors exposats a elevades concentracions en entorns industrials. Per això, la preocupació per la predicció, estimació i control de les NPs ambientals ha augmentat en els últims anys. No obstant això, la simulació de concentracions de NPs i l'estimació d'emissions en aplicacions de qualitat d'aire interior continuen presentant problemes com la quantificació de la incertesa, l'efecte d'activitats no modelades que actuen com a pertorbacions i la necessitat de simulacions computacionalment eficients per a gestió i optimització industrials.Aquesta tesi doctoral aborda aquests problemes a través de cinc objectius principals: (I) avaluar i optimitzar els intervals de grandària de partícula en models seccionals; (II) simular concentracions industrials mitjançant modelització estocàstica; (III) dissenyar un mètode per a quantificar els factors d'emissió industrial de NPs incidentals; (IV) incorporar simulacions deterministes de concentracions en problemes multidomini per a facilitar la gestió del risc a usuaris no experts; (V) proposar un marc teòric per a gestionar de manera coordinada la qualitat de l'aire interior i la planificació de la producció industrial per a l'optimització energètica dels sistemes de ventilació mecànica.Amb aquest propòsit, la investigació es divideix en quatre parts. Primer, es va processar dades de concentració per grandària amb un algoritme de clustering k-means aplicat a NPs de combustió en experiments de laboratori. Els resultats van mostrar que el clúster modal contenia més del 80% de la concentració de partícules en tres experiments diferents, suggerint una precisió de models de concentració total superior a la tolerància dels instruments.Com a conseqüència, es van avaluar models d'ordre reduït de concentració total amb tècniques estocàstiques i deterministes en escenaris industrials amb activitats polsants i contínues. El mètode estocàstic va permetre parametritzar, calibrar i validar el model, possibilitant la seua traducció a models deterministes amb coeficients de correlació de Pearson superiors a 0.9 i precisió mitjana superior al 80%.Posteriorment, basant-se en la modelització estocàstica validada, es va dissenyar un mètode sistemàtic per determinar factors d'emissió industrial a partir de models físics a la bibliografia. Aquest mètode es va aplicar a 7 conjunts de dades amb un total de 16 sèries temporals en quatre escenaris diferents, analitzant 79 models per a dos processos de projecció tèrmica i un de cocció de rajoles ceràmiques. Les estimacions van ser consistents amb estudis previs i entre sèries de dades, encara que per a fonts no confinades es va observar una lleugera disminució de la correlació del 0.9 al 0.8 en alguns punts. A més, aquesta investigació va destacar la importància dels processos d’emissió i transport mecànic, mentre que la deposició i l’agregació no van resultar estadísticament significatives en els escenaris monitoritzats.Finalment, es va conceptualitzar un nou marc basat en algoritmes d'intel·ligència artificial i simulacions multidomini per millorar la gestió energètica d'edificis en contextos de producció industrial mitjançant models d'ordre reduït. La seua aplicació es va exemplificar i avaluar en casos pràctics de projecció tèrmica, demostrant flexibilitat per adaptar-se a múltiples escenaris considerant l'autoconsum d'energia fotovoltaica, la flexibilitat energètica i la minimització de costos. Els resultats obtinguts subratllen el potencial d’eines computacionals avançades per gestionar riscos i optimitzar recursos en entorns industrials, proporcionant eines pràctiques i adaptables per a l’aplicació real.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• GARCIA NUÑEZ, LUIS MIGUEL: Evaluación de la resistencia residual. Efecto de la velocidad de corte, temperatura e interacción termo-hidro-mecánica (THM)
  
  Autor/a: GARCIA NUÑEZ, LUIS MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/02/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/02/2025
  Director/a de tesi: LLORET MORANCHO, ANTONIO | PINYOL PUIGMARTI, NURIA MERCE
  Resum de tesi: L’estudi de la resistència residual del sòl i la seva dependència de factors intrínsecs, externs i efectes acoblats ha generat un interès significatiu en la comunitat científica durant les últimes dècades, especialment en contextos on la estabilitat de masses de sòl deformades per tall està compromesa. Aquesta tesi analitza experimentalment la influència de la velocitat de tall, la temperatura i els processos termo-hidro-mecànics (THM) acoblats en la resistència residual dels sòls.Per avaluar l’efecte de la velocitat de tall i la temperatura, es van realitzar 26 assaigs amb increments progressius de velocitat i 70 assaigs amb temperatura controlada en un equip de tall anular tipus Bromhead, adaptat per operar en un rang de velocitats de 0.089 mm/min a 45 mm/min i temperatures de 0 °C a 60 °C amb diferents tensions normals (100, 200 i 300 kPa). Els resultats es van interpretar amb el model de fricció dependent de la velocitat, l’estat i la temperatura (RSTF), complementats amb anàlisis de superfícies de trencament mitjançant imatges interferomètriques i microscòpia electrònica d’escombrada (SEM).Per estudiar els efectes acoblats THM, es van fer 15 assaigs de tall ràpid en argila de Canelles, un material de baixa permeabilitat, utilitzant un prototip de tall anular d’alta velocitat desenvolupat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest equip es va modificar per registrar simultàniament la temperatura i la pressió de porus durant el tall. Els resultats es van interpretar mitjançant un model de compatibilització de deformacions, permetent reproduir els canvis observats en pressió de porus i deformacions en assaigs d’alta velocitat.Es va trobar que l’escalfament redueix la fricció, mentre que el refredament l’incrementa. A temperatura constant (~20 °C) i càrrega normal controlada (100-300 kPa), la resistència va augmentar amb la velocitat de tall en la majoria dels sòls, excepte en l’argila llimosa de Barcelona amb 100 kPa, on l’increment de velocitat va disminuir la resistència. Factors com la tensió normal, el contingut d’argila, l’índex de plasticitat i la fracció d’esmectita també van influir en la resposta mecànica del sòl.Els assaigs de tall ràpid van evidenciar efectes THM significatius. A velocitats superiors a 0.5 km/h, la dilatació tèrmica va generar augments de pressió de porus d’aproximadament 2 kPa/°C per increments menors de 20 °C i 5 kPa/°C per increments superiors a 25 °C. L’anàlisi de compatibilitat de deformacions suggereix que, amb volum constant del sòl, la pressió de porus hauria estat encara més elevada, reduint la tensió efectiva i la resistència residual, a més de l’efecte directe de la temperatura en la fricció.En conclusió, la resistència residual del sòl està influenciada per la velocitat de tall, la temperatura i processos THM acoblats. La comprensió d’aquests factors és essencial per avaluar l’estabilitat de masses de sòl en condicions crítiques.
  

ENGINYERIA TÈRMICA

• SANTOS SERRANO, DANIEL: An unconditionally stable mimetic Finite Volume Method on collocated grids
  
  Autor/a: SANTOS SERRANO, DANIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
  Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/02/2025
  Data de FINAL de diposit: 18/02/2025
  Director/a de tesi: OLIVA LLENA, ASENSIO | PEREZ SEGARRA, CARLOS DAVID | PEREZ SEGARRA, CARLOS DAVID
  Resum de tesi: En aquesta tesi es presenta un Mètode de Volums Finits Mimètic incondicionalment estable per a malles no estructurades col·locades. Els requisits teòrics per al marc mimètic es basen en conceptes de geometria diferencial i topologia algebraica, d'on es van construir els operadors mimètics. A més, les equacions de Navier-Stokes s'escriuen amb formes diferencials amb valors en covectors, respectant la geometria de les equacions i, finalment, es discretitzen. El Métode de Volums Finits Mimètic obtingut en malles col·locades col·lapsa a la formulació de Trias et. al., donant així una sòlida base matemàtica a la teoria de preservació de simetria. A més, la interpolació de cel·les a cares s'estableix com la ponderada per volums mitjançant arguments de conservació del moment (o alternativament, mitjançant la funció de Reconstrucció en la malla "staggered"). A aquest respecte, també es mostra com la interpolació indueix la mètrica de volums "staggered" a les cares. A més, es proposa una nova explicació per a l'ús d'una interpolació en el punt mig en la quantitat escalar del terme convectiu. Es basa en el fet d'observar que la geometria és induïda per la funció de Reducció, implicant així una interpolació topològica a nivell de cocadena. Aquesta interpolació topològica, si s'assumeix local, és el punt mig. També s'estudien les condicions necessàries i suficients perquè el mètode sigui incondicionalment estable, que es basa en la conservació de l'energia cinètica. Preservar les simetries dels operadors diferencials és suficient per a malles "staggered"; tanmateix, en malles col·locades, un terme addicional associat amb el gradient de pressió és responsable d'introduir energia cinètica artificial. Un teorema demostrarà formalment que l'interpolador ponderat per volum és necessari per a convergir els resultats fins i tot per a malles col·locades altament distorsionades, sent l'únic interpolador capaç de fer això, sota algunes restriccions geomètriques de la malla. Finalment, es realitzen proves numèriques per avaluar la precisió d'un interpolador lineal, un de punt mig i un ponderat per volums en malles de baixa i alta distorsió. Es mostra que en el cas de malles de baixa distorsió, els tres donen resultats similars. Quan la malla es distorsiona, l'interpolador lineal comença a introduir energia al sistema, fent divergir les simulacions. La interpolació de punt mig demostra ser inestable en malles altament distorsionades, mentre que l'interpolador ponderat per volum demostra ser incondicionalment estable.
  

FOTÒNICA

• PASCUAL GARCÍA, CARLOS: Continuous Variable Quantum Communications: Technologies and Security
  
  Autor/a: PASCUAL GARCÍA, CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/02/2025
  Data de FINAL de diposit: 14/02/2025
  Director/a de tesi: ACÍN DAL MASCHIO, ANTONIO | BÄUML, STEFAN MARKUS GEORG
  Resum de tesi: En aquesta Tesi, observarem diverses tecnologies així com tècni-ques rellevants per al desenvolupament de sistemes de comunicació segurs basats en la Mecànica Quàntica. Aquest anàlisi teòric implica l'ús de diverses metodologies, les quals representen desafiaments formidables des d'una perspectiva purament analítica, així com des del punt de vista del càlcul numèric. Els continguts d'aquest manuscrit estan dividits segons la naturalesa particular de cadascuna de les tecnologies sota escrutini.Per començar, realitzarem un estudi de la Distribució de Clau Quàntica basada en estats de variable contínua i mesures discretitzades. Aquesta indagació queda dividida en dos capítols. El primer consta d'una descripció detallada del nostre mètode, i també diversos resultats pel que fa a l'addició de tècniques de postselecció; un estudi de l'optimització en dimensions infinites, a més de derivacions en el règim finit sota seguretat col·lectiva. A la segona part, observarem com una discretització completa a les mesures proveeix no només seguretat completa contra tot adversari permès per la Mecànica Quàntica, sinó també un nou formalisme fonamentat en l'acumu-lació de l'entropia que permet l'anàlisi de les fluctuacions estadístiques que sorgeixen quan només es disposa d'una estadística finita.Aquest quòdlibet queda seguit per un estudi de la Generació Quàntica de Números Aleatoris d'acord amb una perspectiva semi-Independent de Dispositius, on els postulats assumits sobre els equips experimentals són limitats. La nostra discussió es basarà doncs en utilitzar una mesura caracteritzada i la imposició d'una cota al seu corresponent valor esperat. Això requereix una adaptació del conegut cas asimptòtic al règim finit per prevenir mancances emergents en termes de seguretat. Aquesta examinació queda completada amb una prova de seguretat contra atacs generals y diversos resultats en el règim finit.Com a colofó, aquesta Tesi acaba amb una avaluació de la Distribució de Clau Quàntica en xarxes grans basada en models del Ciberespai clàssic, la qual cosa proveeix indicacions sobre l'escalabilitat i les condicions òptimes per a les Comunicacions Quàntiques d'acord amb la densitat d'usuaris així com les seves connexions. En particular, aquesta indagació es basa principalment en sistemes de variable contínua, si bé un altre mètode fonamentat en variables discretes també queda afegit al model amb la finalitat de millorar-ne el rendiment.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• PITARCH ABAIGAR, CARLA: Advances towards a robust AI-based glioma grading system
  
  Autor/a: PITARCH ABAIGAR, CARLA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/01/2025
  Data de FINAL de diposit: 06/02/2025
  Director/a de tesi: VELLIDO ALCACENA, ALFREDO | RIBAS RIPOLL, VICENTE JORGE
  Resum de tesi: Els gliomes representen la forma més comuna i agressiva de tumors cerebrals primaris en adults, presentant un desafiament diagnòstic significatiu a causa de la seva heterogeneïtat molecular, histològica i radiològica. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica els gliomes en una escala de quatre estadis, des de benignes fins a malignes. Les últimes edicions dels criteris diagnòstics del Sistema Nerviós Central (SNC) de l'OMS incorporen característiques moleculars i histològiques per a la subtipificació i gradació. Tanmateix, aquest procés és complex, requereix molt de temps i és propens a la variabilitat entre observadors. Encara que l'avaluació histològica continua sent el mètode estàndard per a la caracterització dels gliomes, és invasiva i està limitada en casos on no és factible l'extracció de teixit, cosa que ressalta la necessitat d'alternatives no invasives.Aquest treball investiga l'aplicació d'algoritmes d'aprenentatge profund en imatges de ressonància magnètica (IRM) multisecuencia per a la classificació automàtica dels gliomes. Primer, vam integrar i homogeneïtzar les IRM de tres bases de dades públiques reconegudes, resultant en una base de dades col·lectiva que supera els mil casos. Els esforços inicials es van centrar en comprendre les dades d'IRM multisecuencia, avaluar artefactes i valorar tècniques com la normalització de dades, l'augment de dades, l'aprenentatge per transferència i l'extracció de tumors, per millorar la classificació entre gliomes de grau baix i alt, comparant-los amb l'estat de l'art. En la segona fase, vam ampliar la classificació als graus de gliomes segons els criteris del SNC de l'OMS establerts el 2016. Vam desenvolupar i comparar diferents arquitectures de xarxes neuronals convolucionals basades en talls 2D de plans anatòmics individuals, integracions multiplanares i volums 3D. Reconeguent l'associació forta entre l'agressivitat dels gliomes i característiques genètiques com les mutacions d'IDH i la codeleció 1p/19q, vam desenvolupar una arquitectura multitasca capaç de classificar simultàniament el grau del glioma i aquestes característiques moleculars, permetent que la xarxa aprengui relacions contextuals entre les variables. Per prevenir disparitats en el context clínic i fomentar la fiabilitat i transparència dels nostres resultats, vam avaluar el rendiment del model en diferents poblacions demogràfiques i clíniques, incloent sexe, edat i subgrups moleculars.Els nostres resultats revelen reptes consistents en la classificació precisa dels gliomes de grau 3, cosa que ressalta la necessitat de més investigació, així com de dades més diverses i actualitzades que s'alineïn amb les guies actuals. Encara que la Intel.ligència Artificial (IA) posseeix un immens potencial per assistir en el diagnòstic mèdic, el pronòstic i la planificació terapèutica, la seva adopció completa en el camp mèdic continua sent limitada en gran mesura a causa de la manca de confiança i d'acceptació generalitzada entre els professionals de la salut i els pacients. L'objectiu final d'aquesta tesi és explorar les implicacions i limitacions de la integració d'algoritmes de IA en el context mèdic i fomentar la col·laboració entre clínics i tecnòlegs per aconseguir una IA fiable i centrada en el pacient dins de la pràctica clínica.
  
• UGRINOVIC KEHDY, NICOLAS: Modeling and Reconstruction of 3D Humans under Context
  
  Autor/a: UGRINOVIC KEHDY, NICOLAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/02/2025
  Data de FINAL de diposit: 18/02/2025
  Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO | MORENO NOGUER, FRANCESC D'ASSIS
  Resum de tesi: L'estudi dels humans i el seu comportament mitjançant l'anàlisi d'imatges i vídeos ha estat durant molt de temps un tema central a la visió per ordinador. La reconstrucció i el modelatge del comportament humà han cridat una atenció creixent, a causa de les seves potencials aplicacions en entorns virtuals, com ara AR/VR, esports, moda i la indústria cinematogràfica. Malgrat aquest interès creixent, capturar i generar amb precisió la postura i el moviment en 3D dels humans continua sent un repte important, principalment a causa de la gran diversitat de moviments humans i la complexitat inherent del cos humà. A més, la capacitat de capturar i replicar interaccions humanes subtils, com ara una abraçada, que els humans entenen de manera intuïtiva, continua sent un obstacle important per a les màquines. Aquesta complexitat sorgeix de la necessitat d'una comprensió profunda del món físic, les seves limitacions i les maneres matisades en què els humans interactuen amb ell.Aquesta tesi presenta el desenvolupament de diverses metodologies per reconstruir i modelar diversos aspectes dels humans en 3D, incloent la forma detallada, la postura i el moviment, principalment a partir d'imatges RGB. Es posa un èmfasi clau en capturar o incorporar informació contextual com a informació addicional. En primer lloc, introduïm un mètode per modelar la forma detallada del cos de les persones, que inclou elements com la roba en una àmplia gamma de postures. Posteriorment, el focus es desplaça cap a l'estimació simultània de la postura de múltiples individus, on s'utilitzen restriccions d'escena per millorar la precisió d'aquestes estimacions. Aquest enfocament aborda els reptes fonamentals de l'ambigüitat de profunditat i escala inherents a la reconstrucció 3D. A continuació, el treball s'estén al domini temporal, per reconstruir individus que interactuen, especialment en escenaris que impliquen interaccions properes. Un repte important en aquestes situacions és la falta de compliment de les lleis físiques, com ara els xocs corporals. Per solucionar-ho, integrem un simulador de física amb totes les funcions dins d'una canalització d'estimació de moviment per tenir en compte aquestes inconsistències físiques. Finalment, proposem un mètode capaç de generar moviment humà que interactua amb un entorn virtual. Tots els mètodes proposats han estat sotmesos a una àmplia avaluació.En resum, aquesta tesi introdueix un conjunt d'eines per al modelatge i reconstrucció d'humans en 3D, avançant el camp cap a una captura i recreació més precisa del comportament realista dels humans virtuals, amb un èmfasi particular en les seves interaccions amb el seu entorn.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• COLLANTES VELIZ, RUBEN DARIO: DESARROLLO DE UN SISTEMA DE APOYO A LA TOMA DE DECISIÓN PARA LA EVALUACIÓN CUANTITATIVA DE LOS EQUIPOS DE APLICACIÓN DE PRODUCTOS FITOSANITARIOS EN FUNCIÓN DEL RIESGO MEDIOAMBIENTAL
  
  Autor/a: COLLANTES VELIZ, RUBEN DARIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 24/01/2025
  Data de FINAL de diposit: 06/02/2025
  Director/a de tesi: GIL MOYA, EMILIO | SCHLOSSER, JOSE FERNANDO
  Resum de tesi: Des de l'aprovació de la Directiva de Màquines 2009/127/CE i laimplementació del Nou Reglament de Màquines (UE) 2023/1230 obligatori a partir del 2027, els fabricants de polvoritzadors agrícoles estan obligats agarantir que els seus equips siguin tecnològicament adequats i aptes per a un ús sostenible. La tecnologia és un recurs fonamental que pot contribuirsignificativament a l'augment de la producció agrícola, i permetre l'ús segur i sostenible dels productes fitosanitaris, protegint la salut humana i el mediambient. Les màquines d'aplicació de productes fitosanitaris exerceixen un paper crucial en el sector agrícoles. No obstant això, malgrat la tecnologiadisponible, molts equips encara no compleixen amb els estàndards de disseny exigits per les normatives. A més, els fabricants sovint troben dificultats pera accedir aquestes normatives, la qual cosa afecta el procés de producció. En altres casos, la realització dels assajos necessaris per a certificar laconformitat als seus equips presenta desafiaments addicionals. En aquest context, l'objectiu del present treball va ser desenvolupar un Sistema deSuport a la Presa de decisió per a la quantificació i classificació dels equips d'aplicació de productes fitosanitaris, basant-se en el risc de contaminació iel grau de compliment de la normativa europea. Aquest sistema considera els criteris tècnics establerts en les normes ISO 16119 i ISO 16122 per a avaluari classificar els equips d'aplicació. A més, es busca promoure aquest suport als països d'Amèrica Llatina, on encara no existeix la plena obligatorietat pera realitzar la inspecció de les màquines d'aplicació. Ni de dissenyar-les o fabricar-les amb un enfocament en la protecció de la salut humana i el mediambient. El sistema va ser validat en polvoritzadors de barra i atomitzadors fabricats a Espanya, el Brasil i el Perú, obtenint resultats que indiquen àreesespecífiques de millora, principalment en els sistemes de neteja i en la informació proporcionada en el manual d'instruccions. Aquest sistema pot seruna eina útil per als fabricants, ajudant-los a optimitzar els seus productes i garantint la protecció dels cultius, així com del medi ambient i la saluthumana.