ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES

• SHEN, SHUYI: Chinese Expatriate Employee Perceptions of Talent Management
  
  Autor/a: SHEN, SHUYI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/10/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GALLARDO GALLARDO, EVA | FERNANDEZ ALARCON, VICENÇ
  Resum de tesi: En els darrers anys, l’expansió global de les empreses multinacionals xineses ha comportat una dependència creixent de les assignacions internacionals. Tot i el paper estratègic cada cop més important d’aquests expatriats, se sap poc sobre com perceben el seu estatus dins dels sistemes de gestió del talent. Aquest estudi investiga com els treballadors xinesos expatriats són identificats per les seves organitzacions i com interpreten la seva inclusió —o exclusió— en les iniciatives de gestió del talent a partir de les seves percepcions sobre la justícia organitzativa.A partir d’un disseny de recerca longitudinal, qualitatiu i inductiu, l’estudi es basa en entrevistes en profunditat inicials a 36 expatriats joves en etapes inicials de desenvolupament professional, seguides d’una segona ronda amb 19 participants seleccionats dins d’un període màxim de 12 mesos. Basant-se en teories sobre la construcció de la identitat, el treball identitari i la comparació social, s’explora com evolucionen les percepcions sobre la gestió del talent al llarg del temps i com els expatriats donen sentit al seu estatus de “talent” en diferents destinacions globals.Els resultats revelen incoherències en les pràctiques d’identificació de talent, incloent criteris de selecció diversos segons els canals de captació, i una manca d’alineació entre les definicions organitzatives i les percepcions individuals de talent. Tot i que la classificació com a “talent” per part de la seu central actua com una forma simbòlica de construcció de sentit, els empleats perceben la justícia distributiva principalment a través dels recursos de desenvolupament que reben, més que per l’etiqueta de talent en si mateixa. Per contra, els que són exclosos dels programes de talent adopten estratègies adaptatives que reflecteixen una reconstrucció identitària dinàmica.Altres troballes posen de manifest l’impacte positiu de pràctiques de gestió del talent més inclusives i les tensions generades pels sistemes de gestió duals en les filials de l’estranger. L’estudi també identifica diversos mecanismes que debiliten la construcció de la identitat com a talent i augmenten el risc de rotació, com ara l’ambigüitat excessiva de rols, la construcció de sentit superficial, cultures jeràrquiques rígides i una capacitació intercultural insuficient.Aquest treball ofereix una visió innovadora de les pràctiques de gestió global del talent en les multinacionals xineses, desplaçant el focus analític del rendiment funcional cap a la construcció de la identitat i el desenvolupament de la carrera a llarg termini. Contribueix a la intersecció entre la gestió global del talent i la justícia organitzativa, contextualitzant la gestió del talent en l’entorn organitzatiu xinès. L’estudi reclama sistemes de gestió del talent més transparents, inclusius i orientats al desenvolupament, que reconeguin la complexitat i l’evolució de la identitat i motivació dels expatriats en assignacions internacionals.
  

ANÀLISI ESTRUCTURAL

• VENGHAUS, HENNING: Advanced Finite Element Methods for Metal Forming and Manufacturing Process Simulation: An Application to Friction Stir Welding Analysis.
  
  Autor/a: VENGHAUS, HENNING
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de lectura: 10/11/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus NorthGran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: CHIUMENTI, MICHELE | BAIGES AZNAR, JOAN | JUHRE, DANIEL
  Resum de tesi: Aquest treball explora els beneficis i desafiaments dels mètodes d’elements finits (FEM) avançats aplicats a la conformació de metalls i processos de fabricació. A mesura que aquests processos esdevenen més complexos, el FEM ha emergit com una eina crucial. Permet predir magnituds físiques, ajudant els enginyers en la presa de decisions i millorant l’eficiència de les cadenes de desenvolupament i producció.La conformació de metalls sovint implica un comportament (gairebé) isocòric a causa de les deformacions plàstiques, la qual cosa pot provocar que el mètode d’elements finits estàndard es torni inestable. Per abordar aquest comportament isocòric i assegurar la convergència local de les deformacions i tensions, aquest estudi utilitza formulacions mixtes d’elements finits, incloent les formulacions desplaçament-pressió (u/p), desplaçament-deformació (u/ε) i desplaçament-pressió-deformació desviatòria (u/p/e). Per mitigar l’elevat cost computacional de les formulacions u/ε i u/p/e, es desenvolupa la tècnica de Refinament Adaptatiu de Formulació (AFR). Aquesta tècnica activa selectivament les formulacions millorades basant-se en criteris físics o en l’estimació d’errors. L’exactitud i la taxa de convergència del mètode s’estudien i es comparen favorablement amb solucions de referència. El mètode s’aplica amb èxit a l’anàlisi de fallades estructurals quasi-fràgils.Aquest treball també aborda l’aplicació pràctica de mètodes numèrics avançats a problemes complexos de fabricació, en particular la soldadura per fregament (Friction Stir Welding, FSW), que és una tècnica de soldadura en estat sòlid. La FSW es caracteritza per deformacions isocòriques, taxes de deformació extremadament elevades i un comportament del material altament no lineal i dependent de la temperatura. S’empra un mètode d’elements finits incrustat per simplificar el modelatge de geometries complexes i condicions de frontera mòbils. Aquest mètode utilitza un marc purament eulerià i una funció nivell discret per al modelatge de l’eina, i treballa directament amb geometries CAD de l’eina. Els resultats de la simulació concorden bé amb les dades experimentals. Es realitza un estudi paramètric dels paràmetres de procés per avaluar el seu impacte sobre les forces de soldadura i l’evolució de la temperatura, demostrant la utilitat de l’eina en el suport als processos de desenvolupament.Per millorar la usabilitat, es desenvolupa una interfície gràfica d’usuari (GUI) per a la creació de fitxers d’entrada de simulació i la gestió de les simulacions. A més, s’implementa un algorisme de traçat de partícules per visualitzar el flux de material. Aquest treball pretén reduir la bretxa entre la recerca acadèmica i les aplicacions d’enginyeria pràctica. Proporciona eines numèriques avançades, però robustes i eficients, per simular processos de conformació de metalls i fabricació.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• RODRIGUEZ FERRANDEZ, IVAN: Mixed software/hardware-based fault-tolerance techniques for complex COTS system-on-chip in radiation environments
  
  Autor/a: RODRIGUEZ FERRANDEZ, IVAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 01/12/2025
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: KOSMIDIS, LEONIDAS | TALI, MARIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi, titulada "Mixed Software/Hardware-based Fault-tolerance Techniques for Complex COTS System-on-Chip in Radiation Environments" (Tècniques mixtes de tolerància a fallades basades en programari i maquinari per a sistemes en xip COTS complexos en entorns de radiació) , en concret GPU, en aplicacions espacials. Aquests sistemes d‟ús automotriu ofereixen una gran capacitat de càlcul, però s‟enfronten a reptes únics en els entorns de radiació intensa típics de l‟espai. La investigació analitza aquests reptes i proposa solucions per millorar la fiabilitat dels sistemes esmentats. Un component clau de la tesi consisteix en l‟avaluació exhaustiva de les GPU integrades modernes en condicions similars a les de l‟espai, inclosa l‟exposició a la radiació de protons i ions pesats. Aquesta anàlisi identifica vulnerabilitats com els Single Event Effects (SEE), que poden causar errors com Single Event Upset (SEU), els Single Event Functional Interrupt (SEFI) i Single Event Latch-up (SEL). Per avaluar aquestes condicions, l'autor desenvolupa la suite OBPMark, un benchmark de codi obert dissenyat per avaluar el rendiment i l'eficiència de les GPU en tasques computacionals específiques de l'espai. Per abordar les fallades identificades, la tesi proposa estratègies innovadores de mitigació de fallades basades en programari. Aquestes inclouen el disseny de kernels de GPU tolerants a fallades i solucions de middleware que milloren la detecció i recuperació derrors. L‟eficàcia d‟aquests mètodes es demostra mitjançant simulacions i proves de radiació. A més, la investigació presenta innovacions a nivell de maquinari, com ara el desenvolupament de circuits integrats d'aplicació específica (ASIC) i plaques de circuit imprès (PCB) especialitzades, per millorar la resistència del sistema sense comprometre'n el rendiment. Aquest treball contribueix significativament al camp de la computació espacial en crear un marc sòlid per avaluar i mitigar els efectes de la radiació en complexos SoC COTS. S'estén un pont entre la rendibilitat i el rendiment de les tecnologies comercials i les exigències de fiabilitat de les aplicacions espacials. Els resultats d‟aquesta tesi aplanen el camí per al‟adopció de GPU integrades d‟alt rendiment en futures missions espacials.
  
• SERRACANTA PUJOL, BERTA: Accelerating the Cloud: An Application-Agnostic Approach to Network and Compute Optimization
  
  Autor/a: SERRACANTA PUJOL, BERTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de lectura: 21/11/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala 103 - Aula Teleensenyament - Edif. B3 - Planta 1
  Director/a de tesi: CABELLOS APARICIO, ALBERTO | RODRÍGUEZ NATAL, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi explora com millorar el rendiment de les aplicacions al núvol abordant ineficiències tant a la capa de xarxa com a la capa de computació en sistemes distribuïts moderns. A mesura que les aplicacions natives del núvol es tornen més complexes i es despleguen en infraestructures heterogènies i geogràficament distribuïdes, les abstraccions tradicionals, tot i ser fonamentals per a l'escalabilitat i la modularitat, comencen a limitar les oportunitats de coordinació global i capacitat de resposta. Per superar aquestes limitacions, aquest treball introdueix dues aproximacions complementàries: una que millora la utilització dels recursos de xarxa sense necessitat d'intervenció dels desenvolupadors, i una altra que augmenta l’elasticitat a la banda de computació mitjançant un mecanisme més intel·ligent i proactiu d’autoescalat. Ambdues aproximacions segueixen una filosofia de disseny comuna: introduir intel·ligència sensible al context de manera mínimament disruptiva, mantenint total compatibilitat amb les arquitectures, infraestructures i fluxos de treball de desenvolupament existents.La primera part de la tesi se centra en la Integració Xarxa-Aplicació (NAI), dirigint-se específicament a millorar el rendiment en la comunicació entre centres de dades. Per fer-ho, proposa una solució agnòstica a l’aplicació basada en les tecnologies extended Berkeley Packet Filter (eBPF) i eXpress Data Path (XDP). En identificar dinàmicament i separar fluxos curts i llargs de Transmission Control Protocol (TCP) a l’entrada de la xarxa, el sistema permet un encaminament diferenciat mitjançant túnels de xarxa separats, mitigant així retards en cua i reduint el temps de finalització dels fluxos. Un avantatge clau d’aquesta aproximació és que opera de manera transparent, sense necessitat de modificacions en les aplicacions o anotacions per part dels desenvolupadors, facilitant així el desplegament en entorns existents. Experiments en bancs de proves demostren que aquesta tècnica redueix significativament la latència i millora l'ús de recursos en escenaris híbrids multi-centre de dades.La segona part de la tesi aborda el domini de computació, centrant-se en mecanismes d'autoescalat en entorns de microserveis gestionats per Kubernetes. Reconeixent les limitacions de les estratègies existents d'escalat reactiu, el treball desenvolupa un model teòric de control per al Kubernetes Horizontal Pod Autoscaler (HPA), analitzant formalment la seva estabilitat i capacitat de resposta. Basant-se en aquests coneixements, s'introdueix un nou HPA sensible al context, que incorpora mètriques de CPU provinents de serveis anteriors del graf de l'aplicació per anticipar canvis de càrrega en serveis posteriors. Aquesta estratègia proactiva permet decisions d’escalat més eficients i estables, millorant la resposta i reduint la latència en pics de tràfic. Destaca que s'assoleixen aquestes millores sense recórrer a models complexos de rendiment o aprenentatge automàtic, preservant així la simplicitat i la compatibilitat amb les eines estàndard de Kubernetes.En conjunt, les dues aproximacions presentades en aquesta tesi ofereixen mètodes pràctics per millorar el rendiment i l'eficiència d'aplicacions distribuïdes al núvol, amb un èmfasi en la compatibilitat amb sistemes i fluxos de treball existents. En comptes de proposar canvis arquitectònics disruptius, ambdues solucions amplien les abstraccions actuals per introduir sensibilitat al context allà on pot ser més efectiva. Els resultats suggereixen que millores incrementals i desplegables a les capes d’orquestració i xarxa poden ajudar a abordar els reptes emergents en escalabilitat i capacitat de resposta, fent-les candidates idònies per integrar-se en entorns reals d'aplicacions natives del núvol.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• DALMASSO BLANCH, MARC: Cooperative Planning and Negotiation in Human-Robot Teams
  
  Autor/a: DALMASSO BLANCH, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 10/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO
  Resum de tesi: A mesura que els robots s’integren cada cop més en entorns quotidians, els paradigmes rígids de rols d’interacció i els models de control unilateral resulten insuficients per permetre una col·laboració significativa. Preservar l’autonomia dels humans alhora que es permet als robots contribuir proactivament en tasques de presa de decisions compartida introdueix la necessitat d’alineació i negociació entre agents. La negociació no sorgeix només com una preferència de disseny, sinó com un requisit quan entitats autònomes amb coneixement parcial, capacitats diferents o objectius desalineats han d’actuar conjuntament en entorns reals.Aquesta tesi investiga el repte d’integrar robots en equips humans en entorns no estructurats, amb un enfocament particular en la Navegació Col·laborativa Humà-Robot (HRCN). Pretén capacitar els robots com a agents actius en la presa de decisions, que s’adaptin de manera flexible i crítica a les preferències i necessitats humanes. Aquest desenvolupament tecnològic es planteja com una necessitat social: sense ell, els robots restarien confinats a entorns controlats, o les persones perdrien capacitat d’agència en haver-se d’adaptar a comportaments robòtics rígids.Les contribucions principals de la tesi són tres. En primer lloc, introdueix el model de Fonts de Recompensa Social (SRS), una representació compartida de l’espai i de les tasques per a Equips Humà-Robot (HRT). En segon lloc, presenta un sistema de planificació multiagent que utilitza el model SRS per generar plans col·laboratius per a equips heterogenis. En tercer lloc, proposa un marc teòric de negociació per a la Negociació de Plans Humà-Robot (HRPN), que incorpora un nou model de caracterització de plans, l’espai de cooperativitat. Aquestes i altres contribucions secundàries es validen mitjançant experiments en entorns reals dins del cas d’ús de cerca col·laborativa d’objectes.En conjunt, la tesi ofereix un camí per al desplegament de robots com a agents col·laboratius capaços de negociar, i així donar suport a una interacció humà-robot que preservi l’autonomia de les persones en la presa de decisions en contextos de món obert.
  
• DELGADO GUERRERO, JUAN ANTONIO: Learning latent structures for robotic assistance in daily manipulation tasks
  
  Autor/a: DELGADO GUERRERO, JUAN ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/09/2025
  Data de lectura: 27/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), Campus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: TORRAS GENIS, CARMEN | COLOMÉ FIGUERAS, ADRIÀ
  Resum de tesi: L'assistència robòtica en entorns domèstics presenta reptes significatius a causa de la complexitat de modelar tasques de manipulació quotidianes, especialment aquelles que impliquen objectes deformables com ara la roba. Els enfocaments tradicionals sovint tenen dificultats amb les representacions d'estat d'alta dimensionalitat, les incerteses dinàmiques i la necessitat d'una interacció segura entre humans i robots. Aquesta tesi doctoral aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament de nous mètodes d'aprenentatge automàtic basats en models de variables latents per permetre una manipulació robòtica eficient, adaptable i segura.En primer lloc, proposem un marc basat en Models de Variables Latents amb Processos Gaussians (GPLVM) combinat amb Optimització Bayesiana (BO) per aprendre polítiques de moviment robòtic d'alta dimensió amb la menor quantitat de dades possible. Aquest enfocament redueix la dimensionalitat de l'espai de paràmetres preservant les característiques rellevants per a la tasca, aconseguint una convergència més ràpida que altres alternatives existents sense model.A continuació, estenem aquest marc a l'aprenentatge contextual utilitzant GPLVM amb covariables (c-GPLVM), permetent als robots adaptar-se a canvis ambientals (com preferències d'usuari o posicions d'objectes) sense necessitat de reentrenament. Els experiments en tasques d'alimentació i calçat demostren una millora en la generalització amb menys mostres en comparació amb els mètodes de referència en cerca de polítiques contextuals.Per a la manipulació dinàmica de roba, introduïm el Model Dinàmic de Processos Gaussians Controlat (CGPDM), que incorpora accions de control en un espai latent de baixa dimensió per predir el moviment dels teixits sota la manipulació robòtica. Les avaluacions en simulació i en entorns reals amb manipulació bimanual mostren que el CGPDM generalitza amb precisió davant d'accions no vistes prèviament, fins i tot amb dades d'entrenament limitades.Finalment, abordem la seguretat en la interacció humà-robot mitjançant millores en el control cartesià per a manipuladors redundants, incloent-hi la saturació d'errors, l'evasió de singularitats i l'ajust d'impedàncies. Aquestes mesures minimitzen el risc durant la interacció física, garantint un comportament robòtic estable i flexible.En conjunt, aquestes contribucions impulsen l'avenç en la manipulació de roba mitjançant la combinació d'aprenentatge eficient en termes de dades, adaptació contextual i control segur, obrint el camí per a la seva implementació pràctica en robòtica assistencial i domèstica.
  
• GARCIA CAMACHO, IRENE: Benchmarking cloth manipulation
  
  Autor/a: GARCIA CAMACHO, IRENE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/09/2025
  Data de lectura: 24/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula Capella, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Edifici PI (Pavelló I). Av. Diagonal, 647, Barcelona
  Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | BORRÀS SOL, JÚLIA
  Resum de tesi: Els marcs d'avaluació són eines crucials en la recerca per a assegurar el progrés. L'experimentació i l'avaluació comparativa requereix de marcs de referència normalitzats amb els quals quantificar el rendiment d'un sistema en comparació amb treballs anteriors per a determinar les millores i el l'avanç realitzat. La manipulació robòtica de roba presenta molts reptes a causa de la naturalesa deformable dels objectes tèxtils. Aquesta és una àrea interdisciplinària que integra diversos components, inclosos el control, la percepció i el sistema robòtic, per a resoldre tasques de manipulació tèxtil amb una àmplia varietat de plataformes i pinces robòtiques, objectes i estratègies. Aquesta variabilitat dificulta el disseny de procediments d'avaluació generals que puguin ser adoptats pels investigadors de l'àrea de manipulació i percepció robòtica tèxtil.Aquesta tesi aborda la necessitat d'estandarditzar els mètodes d'experimentació en la manipulació de roba, proporcionant solucions als aspectes clau: descripció del sistema i objectes, descripció de les tasques i mètriques d'avaluació. La tesi comença amb el disseny de punts de referència per a tasques rellevants de manipulació de roba, proposant procediments clars i mètriques per a avaluar el rendiment del sistema. Després es millora l'estandardització dels objectes tèxtils, els quals repercuteixen directament en les manipulacions requerides i els resultats obtinguts, proposant un conjunt definit d'objectes de la llar. A més, es proposa un sistema de caracterització per a descriure objectes tèxtils de manera estàndard a través de les seves propietats físiques i mecàniques, amb la condició de bregar amb el desgast per l'ús dels objectes tèxtils, mantenint l'estandardització i estenent-la a altres categories d'objectes tèxtils. Posteriorment vam proposar una definició de l'estat de les escenes durant la manipulació tèxtil basada en la configuració de la roba, el tipus i ubicació d'agafada, per a representar les tasques de manipulació de tela i crear mètriques d'avaluació més informades. Més tard s'aprofundeix en l'estimació d'estats per a la presa de decisions i avaluació. La tesi culmina amb l'organització de la competició robòtica de manipulació i percepció de teles, realitzada per a unir a grups de recerca en l'avaluació i comparació dels seus sistemes en igualtat de condicions, conscienciant de la importància de dissenyar i adoptar processos d'avaluació estandarditzats per a progressar en l'àrea.En resum, aquesta tesi aborda l'avaluació comparativa, la normalització, la representació de tasques i la presa de decisions en el context de la manipulació de teles.
  
• IZQUIERDO BADIOLA, SILVIA: Hybrid Systems for Human-Centered Robotics: Combining Symbolic and Generative AI for Flexible and Adaptive Plan Generation and Execution
  
  Autor/a: IZQUIERDO BADIOLA, SILVIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2025
  Data de lectura: 18/11/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME), C/ Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | RIZZO, CARLOS ERNESTO
  Resum de tesi: Els robots estan abandonant ràpidament els entorns estructurats de les fàbriques per entrar en espais rics en presència humana com llars, hospitals i llocs de treball compartits. Perquè la col·laboració sigui efectiva i els robots siguin acceptats en entorns dinàmics, és essencial que el desenvolupament del seu comportament tingui un enfocament centrat en les persones. Això implica capacitar els robots per generar plans que s’adaptin de manera contínua a l’entorn canviant i a l’estat dels humans, anticipant i prevenint possibles errors, tot permetent que aquests plans i models es defineixin de forma flexible i comprensible per a les persones. Aquesta tesi avança cap a aquest objectiu mitjançant un enfocament basat en dues estratègies complementàries: (i) tècniques fonamentades de planificació estructurada i modelatge d’agents, i (ii) la seva extensió amb capacitats pròpies de grans models de llenguatge (LLM), donant lloc a sistemes híbrids capaços de comportaments més generals i adaptatius.S’han desenvolupat quatre contribucions principals, cadascuna orientada a un repte específic. En primer lloc, per resoldre la manca d’integració efectiva dels estats humans en la planificació de la col·laboració humà-robot (HRC), sovint origen de fallades, proposem un marc que incorpora un model d’agent en la planificació de tasques mitjançant la modulació del cost de les accions, amb l’objectiu d’anticipar i evitar errors. En segon lloc, per afrontar la dificultat d’estimar els costos d’accions específics d’un agent en entorns amb escassetat de dades, presentem un marc d’aprenentatge basat en simulació. En tercer lloc, per superar la rigidesa i l’esforç de modelatge dels sistemes actuals, desenvolupem un entorn de planificació que tradueix objectius humans i condicions d’agents expressats en llenguatge natural en problemes estructurats de planificació, fent més flexible i intuïtiva la generació de plans. En quart lloc, reconeixent que l’execució d’un pla pot trobar dificultats no previstes durant la seva planificació, presentem un agent per detectar, explicar i resoldre problemes de manera contextual, aprofitant una interacció regulada entre un LLM i eines de percepció i interacció. Conjuntament, aquestes contribucions, sostingudes per resultats publicats, aborden tres objectius centrals: (O1) integrar la planificació de tasques amb el modelatge d’agents per generar plans adaptats a les persones; (O2) proposar tècniques flexibles per definir models de planificació, acció i agents; i (O3) implementar mecanismes de prevenció d’errors en entorns dinàmics centrats en les persones.Aquesta tesi defensa el pas de sistemes rígids i orientats a tasques especifiques cap a una robòtica més adaptativa i generalitzable, combinant mètodes simbòlics estructurats amb IA generativa. S’identifiquen els principals reptes d’aquesta transició i es proposen solucions per orientar i impulsar els avenços futurs en robòtica centrada en les persones. Amb enfocaments híbrids, aquesta recerca permet una generació de plans flexible i natural, els quals s’adapten a les preferències i estats humans, anticipant-se a possibles fallades durant l’execució, i establint les bases per a un futur sistema unificat, capaç de funcionar i adaptar-se eficaçment al món real.
  
• PUERTO SANTANA, CRISTIAN: Design, implementation, and evaluation of novel fault detection methodologies for time varying industrial mechanical systems
  
  Autor/a: PUERTO SANTANA, CRISTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/09/2025
  Data de lectura: 28/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Avinguda Diagonal, 647, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: OCAMPO MARTINEZ, CARLOS AUGUSTO | DÍAZ ROZO, JAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda el desenvolupament de mètodes escalables i robusts de detecció de fallades en sistemes mecànics industrials que operen en condicions complexes, sorolloses i variables. Aquests sistemes, compostos per components com ara rotors, engranatges i estructures, tenen un paper vital en les operacions industrials, i els seus errors poden provocar una degradació substancial del rendiment, riscos de seguretat i un augment dels costos de manteniment. Davant d'aquests reptes, aquesta recerca proposa metodologies basades en dades dissenyades per millorar la precisió, la fiabilitat i l'escalabilitat de la monitorització de condicions en aquests entorns. A diferència dels mètodes tradicionals basats en models, que depenen en gran mesura del coneixement específic del sistema i la simulació, els enfocaments desenvolupats en aquest treball prioritzen l'adaptabilitat, el calibratge mínim i l'aplicabilitat al món real. La tesi comença amb una anàlisi detallada dels sistemes mecànics industrials i una revisió crítica dels mètodes de detecció d'errors existents, en particular els que aborden el desequilibri mecànic, els defectes d'engranatges i la ressonància estructural. Aquesta base destaca les limitacions de les tecnologies actuals i estableix les bases per al desenvolupament de sis contribucions originals.Una innovació central en aquesta investigació és un mètode per identificar automàticament règims transitoris i estacionaris en sistemes multivariables mitjançant eines estadístiques, processament de senyals i geometria de corbes espacials. Aquesta classificació de règims és essencial per segmentar les dades amb precisió i aplicar estratègies adequades de detecció de fallades. Basant-se en aquest mètode, la tesi introdueix dos nous indicadors de condició: un per detectar desequilibris mecànics mitjançant tècniques de processament de senyals no intrusius, i un altre per identificar fallades en engranatges en condicions de velocitat fluctuant mitjançant models de mixtura gaussiana i la divergència de Cauchy-Schwarz. Tots dos indicadors estan dissenyats per funcionar de manera fiable en entorns sorollosos i estan validats en plataformes experimentals que repliquen condicions industrials reals. Una altra contribució important amplia les capacitats de monitorització tant a elements rotordinàmics com a components estructurals dins d'un mateix sistema, com es va demostrar mitjançant una configuració de generació d'energia. Aquest enfocament de monitorització creuada integra el modelatge basat en dades per detectar anomalies que puguin resultar de fallades mecàniques o inestabilitats estructurals, oferint una eina de detecció de fallades més completa.A més de millorar la detecció de fallades en maquinària rotativa, la tesi explora tècniques avançades de monitorització de la salut estructural. Utilitzant dades de ponts a llarg termini, la investigació aplica la perspectiva alternativa de Hankel a l'anàlisi de Koopman per extreure'n característiques significatives i avaluar la sensibilitat dels paràmetres. Això es complementa amb una nova estratègia dextracció de característiques que aprofita la classificació de règims per millorar la resiliència al soroll i reduir els costos computacionals. La contribució final és un mètode de modelatge probabilístic basat en funcions Copula, que permet un modelatge flexible i tolerant al soroll de les distribucions de característiques, incorporant alhora el coneixement previ. Tot plegat, aquestes metodologies conformen un marc unificat capaç d'operar sota les restriccions de les condicions industrials. La investigació no només demostra un alt rendiment en diversos tipus de falles i sistemes, sinó que també impulsa el camp en oferir eines que s'adapten a condicions multivariades, dinàmiques i incertes sense requerir un modelatge exhaustiu del sistema ni configuracions manuals.
  
• VERMA, PARIKSHIT: Control strategies for the traffic management of AGV-based transportation systems
  
  Autor/a: VERMA, PARIKSHIT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 13/11/2025
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: Seminari de l'IOC, Planta 11, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Av. Diagonal 647, 08028, Barcelona
  Director/a de tesi: OLM MIRAS, JOSEP MARIA | SUAREZ FEIJOO, RAUL
  Resum de tesi: La recerca actual en el control de flotes de Vehicles de Guiatge Automàtic (AGVs) se centra en millorar-ne l’eficiència i la integració dins d’entorns industrials tals com plantes de producció i magatzems. Aquests AGVs s’utilitzen principalment per al transport de materials i, quan s’integren eficaçment en els fluxos de treball de les fàbriques, ofereixen avantatges significatius en flexibilitat i escalabilitat. Aquesta integració permet distribuir dinàmicament les estacions de processament i ampliar el sistema afegint nous AGVs o estacions de treball amb una mínima interrupció. Un repte important és gestionar diversos tipus d’AGVs sota un sistema de control unificat per mantenir la fluïdesa operativa davant variacions en la demanda de transport. Així, un dels aspectes fonamentals en la gestió de flotes d’AGVs és el control de trànsit en espais compartits. Normalment, aquests espais interiors estan premapats i tots els AGVs tenen accés compartit a aquest mapa, que inclou la xarxa de camins i Punts d’Interès (POIs), com ara zones de càrrega i descàrrega, estacions de recàrrega i àrees d’aparcament. Com que aquests POIs només poden ser ocupats per un AGV a la vegada, els sistemes de gestió del trànsit han de determinar quin AGV ocupa cada punt, identificar possibles conflictes, programar la sortida dels AGVs dels aparcaments i decidir quin té prioritat en punts compartits. Un altre component clau és l’assignació de tasques —determinar quin AGV ha de realitzar una tasca concreta i quan. Aquesta decisió depèn de múltiples factors dinàmics, com la ubicació actual de l’AGV, l’estat de la bateria, la capacitat de càrrega, les condicions del trànsit i la urgència de la tasca. L’assignació eficient de tasques i el control del trànsit estan profundament interrelacionats; gestionar-ne un implica considerar l’altre. Per exemple, si es decideix el moment òptim per executar una tasca, el sistema pot reduir conflictes i millorar-ne el rendiment global. Tot i que els enfocaments actuals de gestió de flotes aborden molts d’aquests aspectes, encara hi ha molt marge per millorar la coordinació, l’adaptabilitat i l’optimització dels sistemes de transport basats en AGVs.Aquesta tesi explora les diverses funcions d’un sistema de transport basat en múltiples AGVs, oferint una visió general completa dels seus aspectes operatius. Tot i això, les contribucions principals d’aquest treball es centren en tres àrees clau. En primer lloc, es presenta una estratègia eficient de gestió del trànsit dissenyada per millorar el flux d’AGVs dins d’un Sistema de Fabricació Flexible (FMS). Aquest enfocament s’avalua mitjançant una anàlisi comparativa amb mètodes d’última generació, demostrant-ne l’eficàcia per optimitzar el trànsit i minimitzar els retards.En segon lloc, la tesi aprofundeix en l’aplicació pràctica de l’estratègia proposada de gestió del trànsit en entorns industrials reals. S’avalua la discretització espacial de l’espai de treball dels AGVs i els períodes de control en la implementació de l’estratègia, oferint coneixement valuós per salvar la distància entre els models teòrics i la seva aplicació pràctica, assegurant així una integració efectiva als processos industrials existents.Finalment, la recerca investiga l’impacte de diferents criteris d’assignació de tasques en l’eficiència global del sistema AGV. A través de l’anàlisi de diverses estratègies d’assignació de tasques als AGVs, la tesi identifica factors clau que influeixen en el rendiment tant de la gestió del trànsit com del sistema de transport en general. Aquesta anàlisi pretén perfeccionar els mètodes d’assignació per millorar encara més l’eficiència operativa de les flotes d’AGVs, contribuint així a uns fluxos de treball industrials més àgils i productius.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• AL ZEYADI, NOORA TALIB MOHAMMED: 3D printing of aluminum alloys under different extrusion techniques
  
  Autor/a: AL ZEYADI, NOORA TALIB MOHAMMED
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2025
  Data de lectura: 17/11/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: UPC Facultat de Matemàtiques i Estadística Campus Diagonal Sud, Carrer de Pau Gargallo, 14, Distrito de Les Corts, 08028 Barcelona SALA D'ACTES
  Director/a de tesi: CABRERA MARRERO, JOSE MARIA | FENOLLOSA ARTÉS, FELIP
  Resum de tesi: Aquesta investigació doctoral va avaluar la viabilitat d'utilitzar diverses matèries primeres basades en alumini en la fabricació additiva (AM) per desenvolupar alternatives rendibles i respectuoses amb el medi ambient a la fabricació de metalls tradicional. L'estudi va examinar sistemàticament el filament AA6061, els grànuls d'AlSi10Mg (comercials i reciclats) i la pasta de pols d'AlSi10Mg a través de tres tècniques d'AM: Modelatge per Deposició Fusionada (FDM), extrusió basada en cargol i Escriptura Directa amb Tinta (DIW). Els objectius principals eren optimitzar els paràmetres d'impressió, desaglomeració tèrmica i sinterització per a cada matèria primera i tècnica d'AM, i avaluar les propietats mecàniques i microestructures resultants de les peces fabricades. Per a la impressió, el filament AA6061 processat mitjançant FDM va aconseguir resultats òptims amb un diàmetre de broquet de 0,8 mm a 205 °C. Els grànuls d'AlSi10Mg (comercials i reciclats) i la pasta de pols d'AlSi10Mg, utilitzats en l'extrusió basada en cargol i DIW respectivament, van tenir un millor rendiment amb broquets de 0,6 mm i temperatures més baixes. Aquestes optimitzacions van establir unes condicions de referència crítiques per als passos de processament posteriors, emfatitzant els requisits diferents de cada material i tècnica. El desaglomerant tèrmic, essencial per eliminar els aglutinants polimèrics abans de la sinterització, es va optimitzar per a cada matèria primera. Per al filament AA6061, 550 °C amb temps de retenció de fins a 3 hores va ser el més efectiu. Per als grànuls comercials d'AlSi10Mg, 350 °C durant 3 hores va donar resultats òptims, una condició que també va funcionar per a grànuls reciclats i pasta en pols. Aquests paràmetres van minimitzar els defectes i van preparar les peces per a una sinterització reeixida. Els paràmetres de sinterització es van optimitzar rigorosament per garantir la densificació i les propietats mecàniques desitjades. El filament AA6061 es va sinteritzar millor a 635 °C, mentre que els grànuls comercials d'AlSi10Mg i la pasta en pols van aconseguir resultats òptims a 600 °C. Els grànuls reciclats d'AlSi10Mg van assolir el rendiment màxim a 620 °C. Tota la sinterització es va dur a terme durant 3 hores sota una atmosfera de nitrogen amb trampes de buit i oxigen. L'anàlisi SEM va confirmar una densificació més gran i microestructures uniformes en aquestes condicions. Es va introduir una tècnica de premsat preselector per millorar encara més la densificació i reduir la porositat. Aquest pas va millorar significativament la densitat relativa de les peces sinteritzades entre un 19,25 i un 45,55%, i les mostres premsades van assolir densitats de fins al 93,65%. Les proves mecàniques van mostrar que els grànuls d'AlSi10Mg reciclats van proporcionar la resistència a la compressió més alta (168,34 MPa), seguits dels grànuls comercials, el filament AA6061 i la pasta en pols.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• ANGELINI, RICCARDO: Coastal environment monitoring through satellite, terrestrial and airborne remote sensing
  
  Autor/a: ANGELINI, RICCARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 24/11/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Civil and Environmental Engineering Department, University of FlorenceVia di Santa Marta 3, Florence
  Director/a de tesi: MASIERO, ANDREA | LUZI, GUIDO | RIBAS PRATS, FRANCESCA
  Resum de tesi: Les zones costaneres estan cada cop més amenaçades per la pujada del nivell del mar induïda pel canvi climàtic i per pressions antropogèniques, fet que requereix eines de monitoratge robustes i escalables. La primera fase d’aquesta tesi implementa una metodologia integral per a l’extracció semiautomàtica de línies de costa mitjançant imatges satel·litals multiespectrals Sentinel-2 (S2) i PlanetScope (PLN). Les línies de costa extretes es validen mitjançant mesures GNSS in situ i ortomosaics d’alta resolució en tres platges de sorra mediterrànies. L’eina d’extracció utilitza diversos índexs espectrals combinats amb mètodes de segmentació basats en llindars i clustering no supervisat. S’assoleix un alt rendiment amb S2, amb una precisió mitjana subpíxel de 4 m (desviació mitjana absoluta, MAD) a partir de píxels de 10 m, is’obté una precisió mitjana de 2 m amb les imatges de 3 m de resolució de PLN. En la segona fase del treball, les línies extretes s’utilitzen per caracteritzar morfologies costaneres conegudes com a megacusps, undulacions de la línia de costa amb espaiats longitudinals de centenars de metros i amplituds transversals de fins a poques desenes de metros, que poden afectar significativament la usabilitat de les platges. La validació amb dades de referència demostra que les línies derivades per satèl·lit poden descriure amb solidesa i precisió paràmetres com l’amplitud i la longitud d’ona. A més, l’evolució dels megacusps pot caracteritzar-se eficaçment combinant diferents tipus d’imatges (S2 i PLN), permetent identificar fases de creixement, erosió i migració fins i tot a escales setmanals. Això pot ser útil per gestionar el seu impacte en les platges mediterrànies.Una altra fase consisteix a avaluar i corregir les línies extretes segons les excursions de marea i el setup de l’onatge. Les correccions basades en dades de mareògrafs i boies mostren que, tot i que els desplaçaments absoluts són limitats, la seva anàlisi ajuda a eliminar una font potencial d’error, justificant-ne la integració en fluxos de treball d’alta precisió. Això també permetria aplicar la metodologia desenvolupada a platges meso- i macro-mareals.Finalment, la recerca incorpora imatges de radar d’obertura sintètica (SAR) Sentinel-1 (S1) i TerraSAR-X (TSX) per ampliar l’eina d’extracció a periodes sense llum o amb núvols, incloent-hi dues platges mediterrànies addicionals amb sediments de grava. El mòdul SAR empra un filtratge avançat i la detecció de valors atípics, però manté la metodologia bàsica de la primera fase, demostrant la flexibilitat de l’enfocament. Els resultats mostren una excel·lent precisió i estabilitat per a platges de grava (MAD d’uns 6 m) i de sorra (uns 7 m), partint de píxels de 10 m. En una comparació entre dues imatges TSX i la més propera en le temps de S1, la primera aconsegueix una millor precisió (MAD de 2.5 m enfront de 6.5 m), però només en condicions meteorològiques favorables (no diferències en l’altra data). L’estudi també analitza la influència de paràmetres com la polarització, la longitud d’ona, la geometria d’adquisició i les condicions ambientals en la precisió de les línies de costa de SAR. Els resultats indiquen que un contrast més alt entre la retrodispersió produit per la terra i el mar, típic de platges de grava, i un vent moderat milloren la detecció. Per contra, un vent o onatge forts redueixen el contrast i augmenten l’error.En conjunt, aquest treball ofereix eines robustes i escalables per al monitoratge d’alta resolució de la morfologia costanera de platges mediterrànies mitjançant dades satel·litals. Aquestes metodologies podrien estendre’s a platges amb marea i a altres àmbits relacionats com la cartografia d’inundacions. Els algoritmes desenvolupats podrien integrarse en plataformes operatives com sistemes d’alerta primerenca o aplicacions WebGIS interactives, contribuint significativament a les estratègies adaptatives de gestió costanera per part de les autoritats locals.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• SAVADKOOHI, MARJAN: An Advanced Control Strategy for Optimizing HVAC System Performance in Non-Residential Buildings
  
  Autor/a: SAVADKOOHI, MARJAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/09/2025
  Data de lectura: 24/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: CASALS CASANOVA, MIQUEL | MACARULLA MARTÍ, MARCEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda els reptes científics i pràctics en la implementació de sistemes de control avançats (ACS) per optimitzar la climatització (HVAC) en edificis no residencials. Tot i que estratègies com el control predictiu basat en models (MPC) i les xarxes neuronals (NN) han donat bons resultats en recerca, l'aplicació pràctica és encara molt limitada. Les barreres inclouen la manca de dades històriques, limitacions tècniques dels sistemes HVAC, absència d’estàndards en els sistemes de gestió energètica (BEMS) i poca preparació institucional. Per abordar-ho, la tesi adopta un enfocament dual que combina anàlisi empírica i experimentació amb simulació.Primer, es realitza una enquesta a 676 edificis no residencials per avaluar les pràctiques BEMS, centrant-se en el control HVAC, l'emmagatzematge de dades i l'adopció del control predictiu. Tot i que els sensors i comptadors intel·ligents són habituals, només el 0,6 % fa servir control predictiu. Es detecten barreres com la manca de registre ambiental, sistemes HVAC obsolets, poca formació tècnica i manca d'inversió, sobretot al sector públic.Com a resposta, la segona part desenvolupa i avalua controladors predictius basats en NN amb un model energètic calibrat. S’entrenen vuit models amb diferents volums de dades per avaluar-ne la precisió i el rendiment HVAC. Es fan servir indicadors clau (KPIs) sobre confort tèrmic i eficiència energètica. Els resultats indiquen que calen entre 1 i 4 mesos de dades per a un rendiment acceptable, amb un llindar de millora limitada al cap de dos anys. El preprocessament és útil amb pocs casos (<100), però aporta poc amb conjunts grans, indicant un valor condicionat al context. L’anàlisi identifica sensibilitats operatives i climàtiques. En climes freds i després de pauses (com els dilluns), els models fallen per manca de dades similars. El rendiment millora a mitja setmana i en climes càlids, mostrant la importància de dades variades i adaptades al clima. En comparació amb la programació tradicional, els controladors NN milloren de forma consistent el consum i el confort, si disposen de dades i configuració adequada.Aquesta tesi aporta coneixement pràctic per aplicar sistemes intel·ligents de control HVAC. Defineix llindars mínims de dades, aclareix el rol del preprocessament i ofereix guies per adaptar els models al clima i funcionament real. També destaca la necessitat d’estandarditzar la recollida de dades, formar tècnics i impulsar la col·laboració públic-privada. Les conclusions donen suport a la implantació escalable del control predictiu, contribuint a l’eficiència energètica, la gestió intel·ligent i la descarbonització dels edificis.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• JAMES, CHRISTOPHER WILLIAM VINCENT: Biomaterials for Cardiac Regeneration
  
  Autor/a: JAMES, CHRISTOPHER WILLIAM VINCENT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 26/11/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes, Edifici Vèrtex, Campus Diagonal Nord, Vèrtex (VX), Plaça d'Eusebi Güell, 6, 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: ENGEL LOPEZ, ELISABET
  Resum de tesi: Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort al món, i degut a la limitada capacitat regenerativa del cor, el trasplantament continua sent el tractament més efectiu després d’una lesió. L'enginyeria de teixits in situ ha despertat un gran interès com a mètode per promoure la regeneració endògena de les àrees danyades. Dins d’aquest camp, els biomaterials ofereixen múltiples enfocaments gràcies a la seva biocompatibilitat, biodegradació i bioactivitat ajustables. Aquest treball desenvolupa i caracteritza diversos biomaterials injectables per a la regeneració cardíaca.Els hidrogels injectables que proporcionen suport físic al teixit danyat o encapsulen components bioactius han demostrat ser prometedors. Els estudis en humans amb hidrogels de matriu extracel·lular miocàrdica (cECM) han demostrat seguretat i millores clíniques potencials. Aquí, vam aïllar i caracteritzar una cECM porcina, i avaluem el creixement cel·lular associat a la regeneració cardíaca. També vam millorar les propietats viscoelàstiques dels hidrogels amb alginat (ALG), mantenint la seva biocompatibilitat.El lactat, prèviament considerat un residu metabòlic, ha demostrat promoure la cicatrització, l’angiogènesi i la proliferació de cardiomiòcits. Basant-nos en aquesta evidència, vam desenvolupar un injectable amb nanopartícules de PLGA, que permeten alliberar lactat de manera controlada i que han estat associades amb l’estimulació de l’angiogènesi.A més, el potencial terapèutic de les cèl·lules mare per a malalties cardíaques es deu a la secreció de molècules bioactives (secretoma). El secretoma de cèl·lules estromals de medul·la òssia (BMSC) pot protegir el cor lesionat i millorar la contracció cardíaca. Vam avaluar diversos mètodes per millorar el secretoma de BMSC i incorporar-lo, sol o en nanopartícules de PLGA, dins de la plataforma cECM-ALG.En conjunt, aquesta tesi presenta biomaterials injectables prometedors per a la regeneració cardíaca. Els resultats preliminars justifiquen futurs estudis sobre biomaterials, secretomes i l'impacte del lactat en les cèl·lules del cor.
  
• LÓPEZ GÓMEZ, PATRICIA VICTORIA: Multifunctional hydrogels for advanced regenerative therapies
  
  Autor/a: LÓPEZ GÓMEZ, PATRICIA VICTORIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de lectura: 11/12/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Aula A1.13, Edifici A, Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), Av. d'Eduard Maristany, 16, 08019 Barcelona
  Director/a de tesi: MAS MORUNO, CARLOS | MEHWISH, NABILA
  Resum de tesi: Les infeccions associades als implants continuen essent un dels reptes més importants en l’àmbit biomèdic. Malgrat els avenços en les tècniques quirúrgiques asèptiques i les teràpies amb antibiòtics, la persistent colonització bacteriana de les superfícies dels implants —que sovint implica el desenvolupament de biopel·lícules bacterianes— continua comprometent els resultats clínics. Les estratègies de tractament convencionals, que inclouen l’administració d’antibiòtics sistèmics, els sistemes d’alliberament local de fàrmacs i el desbridament quirúrgic, sovint no aconsegueixen eradicar eficaçment les biopel·lícules, especialment les formades per patògens com Staphylococcus aureus i Pseudomonas aeruginosa.Paral·lelament, l’àmbit de l’enginyeria de teixits exigeix materials implantables que no només afavoreixin la regeneració tissular, sinó que també ofereixin una defensa activa contra les infeccions. Tanmateix, la majoria dels materials disponibles actualment no assoleixen aquesta doble funcionalitat. En entorns contaminats o amb alt risc d’infecció, aquesta limitació esdevé especialment crítica. Per abordar-ho, s’ha posat cada vegada més el focus en el desenvolupament de biomaterials de nova generació que deixin de ser bastides passives per convertir-se en sistemes bioactius i dinàmics, capaços d’interactuar amb l’entorn biològic en temps real.En aquest context, la biofuncionalització ha sorgit com una estratègia potent per millorar i potenciar tant les propietats regeneratives com les antimicrobianes dels biomaterials. D’entre les diverses eines bioactives disponibles, els pèptids han demostrat un gran potencial, gràcies a la seva química adaptable, arquitectura modular i elevada especificitat. Aquesta tesi se centra en dos motius peptídics amb bioactivitats complementàries: el RGD, que promou l’adhesió cel·lular, i l’hLf1-11, un pèptid antimicrobià d’ampli espectre derivat de la lactoferrina humana. Junts, aquests pèptids constitueixen una plataforma racional per a l’enginyeria de materials multifuncionals que aborden el doble repte del control d’infeccions i la integració tissular.Concretament, aquest treball investiga la integració dels pèptids RGD i hLf1-11 en tres sistemes materials basats en hidrogels, cadascun dels quals representa un nivell diferent de funcionalitat i complexitat de disseny:• El capítol I examina la modificació de l’alginat, un polímer natural però bioinert, amb RGD-hLf1-11 per avaluar el comportament de les cèl·lules mare i l’activitat antimicrobiana.• El capítol II explora un sistema d’hidrogel totalment sintètic basat en PEG, biofuncionalitzat amb aquests pèptids i incorporant un agent de reticulació sensible a proteases per permetre la bioactivitat i la degradació controlada.• El capítol III se centra en els hidrogels peptídics autoensamblables, en els quals tant l’autoorganització estructural com la funció biològica estan codificades a escala molecular, cosa que permet la formació de materials intrínsecament bioactius sense necessitat de modificacions addicionals.En conjunt, aquestes plataformes ofereixen un enfocament comparatiu i progressiu per al disseny d’hidrogels multifuncionals. Aquest treball no només demostra la viabilitat de la biofuncionalització dual, sinó que també posa en relleu el paper fonamental de l’arquitectura molecular, l’estratègia de reticulació i l’origen dels materials en la configuració de les respostes biològiques.En darrer terme, aquesta tesi contribueix al desenvolupament de biomaterials intel·ligents que són alhora instructius per a les cèl·lules i antibacterians, en línia amb la creixent necessitat clínica de solucions adaptables i multifuncionals en medicina regenerativa i en entorns amb risc d’infecció.
  

ENGINYERIA CIVIL

• ALARCÓN FERNÁNDEZ, DANIEL: A model for the aero‐hydro‐servo‐elastic analysis of floating offshore wind turbines based on a co‐rotational formulation
  
  Autor/a: ALARCÓN FERNÁNDEZ, DANIEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/09/2025
  Data de lectura: 14/11/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edifici C2, Sala Conferències 212, Barcelona
  Director/a de tesi: MOLINS BORRELL, CLIMENT
  Resum de tesi: Actualment hi ha un nombre creixent, tot i que reduït, de models capaços de realitzar simulacions aero‐hidro‐servoelàstiquestotalment acoblades en el domini del temps per a l'anàlisi d'aerogeneradors marins flotants (FOWT).Històricament, en els seus inicis, aquests models van adoptar àmpliament formulacions de sistemes multi‐cossosrígids (RMS) per descriure la resposta dinàmica global del sistema complet. No obstant això, la seva incapacitat perdeterminar l'estat de tensió‐deformació intern dels components hiperestàtics, juntament amb la irrupció deconceptes de plataforma amb una complexitat estructural més alta, van promoure el desenvolupament d'una segonageneració de models que adopten formulacions de sistemes multi‐cossos flexibles (FMS). L'estratègia principal delsquals, donat que eren fonamentalment una evolució dels primers, es basava en descriure la resposta dinàmica delscomponents flexibles superposant una anàlisi deformacional de primer ordre sobre la seva configuració espacial decos rígid. No obstant això, a la vegada que la indústria està ràpidament mostrant una tendència en les últimes dècadescap a aerogeneradors més grans i potents, alguns components del sistema han augmentat en esveltesa i flexibilitat.Com per exemple les pales del rotor o la torre, que comencen a requerir l'adopció d'anàlisis no lineals per avaluaradequadament la seva resposta dinàmica i el seu estat tensional intern.En aquest context, avui dia hi ha un nombre incipient però reduït de models capaços de realitzar anàlisis estructuralsdinàmics no lineals totalment acoblades de FOWTs. No obstant això, la majoria estan estrictament restringits aelements unidimensionals del tipus biga, forçant l'adopció de procediments de mapeig de càrregues locals aproximatsdurant la fase de disseny de detall. Per aquest motiu, en aquesta Tesi es proposa un nou model avançat totalmentacoblat basat en el mètode dels elements finits (FEM). Els principals avantatges del qual resideixen en la capacitat derealitzar anàlisis dinàmiques no lineals en el domini del temps de models estructurals complexos composats permúltiples elements finits de diferent naturalesa. Aquesta característica permet una definició més precisa delcomportament estructural real i, per tant, condueix a una descripció més detallada de l’estat intern tensodeformacionalsense la necessitat d'adoptar tècniques addicionals.Les equacions de balanç subjacents del model s'han derivat a partir del mètode Co‐Rotacional Independent del’Element (EICR), els fonaments del qual es van establir en el treball desenvolupat per C. C. Rankin i F. A. Brogan alsanys 80 i posteriorment readaptat i millorat per C.A. Felippa i B. Haugen als anys 2000. Tanmateix, com que inicialmentel mètode es va centrar principalment en anàlisis estructurals quasi‐estàtics no lineals, en el marc de la present tesis'ha desenvolupat una extensió detallada i consistent a la dinàmica no lineal basada en la teoria de la mecànica demedis continus.Per avaluar el rendiment del model estructural proposat, aquest s'ha verificat a partir d'un conjunt d’exemples dereferència disponibles a la literatura de l’anàlisi dinàmic no lineal de cossos flexibles mitjançant la mecànicacomputacional. Mentre que el model aero‐hidro‐servo‐elàstic totalment acoblat per a l'anàlisi de FOWTs s'ha validata partir de les dades experimentals proporcionades en el marc del projecte internacional Offshore Code Comparison,Collaboration, Continued, with Correlation and unCertainty (OC6) promogut per l'Agència Internacional de l'Energia(IEA).
  
• ARES DE PARGA REGALADO, SEBASTIAN: Reduced order models and machine learning techniques for digital twin applications
  
  Autor/a: ARES DE PARGA REGALADO, SEBASTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de lectura: 05/11/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus NorthGran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | HERNANDEZ ORTEGA, JOAQUIN ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa els models d’ordre reduït intrusius basats en projecció (PROM) com a base escalable i amb consistència física per habilitar bessons digitals industrials amb operació en temps real. En integrar mètodes numèrics d’alta fidelitat amb tècniques sòlides de reducció de models, aborda els colls d’ampolla computacionals que dificulten el desplegament de simulacions a gran escala per a disseny, optimització i monitoratge de l’operació.Estructurada com un compendi d’articles revisats per parells, la tesi presenta tres contribucions metodològiques principals. En primer lloc, es proposa un marc d’hiperreducció per a PROM de Petrov–Galerkin que elimina la necessitat de malles complementàries i permet un mostreig a nivell d’element plenament compatible amb els fluxos de treball estàndard d’elements finits (per exemple, Kratos Multiphysics). En segon lloc, es planteja un flux de treball escalable habilitat per a la computació d’alt rendiment (HPC) per a l’entrenament i el desplegament de PROM, que aprofita la generació paral·lela d’instantànies (snapshots), la descomposició en valors singulars (SVD) distribuïda i una versió paral·lela del mètode de cubatura empírica (ECM), demostrada en un bessó digital tèrmic industrial d’un motor elèctric. En tercer lloc, s’estenen les metodologies PROM a règims no lineals mitjançant estratègies de tancament en l’espai latent, incloses PROM-ANN (xarxes neuronals artificials) i models substituts interpretables basats en kernel, com PROM-GPR (regressió per processos gaussians) i PROM-RBF (funcions de base radial), amb l’objectiu de superar la barrera de l’amplada n de Kolmogórov en fluxos dominats per la convecció. Aquesta extensió incorpora una estratègia d’entrenament informat per la física discreta que alinea les varietats apreses amb xarxes neuronals amb el comportament del residu de l’esquema numèric subjacent i en garanteix la consistència física.Els mètodes desenvolupats es validen de manera sistemàtica en problemes canònics, com l’equació de Burgers unidimensional inviscida, i s’apliquen a configuracions industrials com l’estela del cos d’Ahmed mitjançant l’entorn AERO-F. Així mateix, es revisen tècniques clàssiques, com les varietats lineals a trossos i les quadràtiques, per contextualitzar les limitacions dels subespais lineals globals i motivar les estratègies no lineals proposades.Totes les contribucions s’han implementat en els marcs de codi obert Kratos Multiphysics i AERO-F, cosa que subratlla la seva aplicabilitat pràctica en fluxos de treball d’enginyeria a gran escala. Tot i que aquesta tesi no implementa un bessó digital de bucle tancat, proporciona una base sòlida per a futurs bessons digitals de component i d’actiu, i estableix un pont entre la modelització d’alta fidelitat i les capacitats predictives en temps real.Finalment, la tesi impulsa la transferència tecnològica mitjançant la iniciativa SimTwins, que ofereix ombres digitals i bessons digitals escalables i de codi obert, adaptats a les demandes emergents de la Indústria 4.0 i 5.0. En conjunt, aquestes contribucions situen els PROM intrusius basats en projecció com a eines robustes, interpretables i d’alt rendiment, essencials per als ecosistemes de bessons digitals de pròxima generació.
  
• MARTORELL PONS, LLUÍS: IGA application on crashworthiness CAE analysis including advanced plasticity and ductile fracture
  
  Autor/a: MARTORELL PONS, LLUÍS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | BARBU, LUCIA GRATIELA
  Resum de tesi: En el panorama contemporani de l'enginyeria automotriu, les creixents demandes d'eficiència, seguretat i sostenibilitat han intensificat la pressió sobre els processos de desenvolupament. La reducció de la durada total del desenvolupament d'un nou vehicle és un enfocament clau per als fabricants. Malgrat els avanços significatius tant en tecnologies de Disseny Assistit per Computadora (CAD) com en Enginyeria Assistida per Computadora (CAE), aquests dominis romanen desconnectats, la qual cosa resulta en pèrdua d'informació, ineficiències en el flux de treball i cicles de desenvolupament estesos. Si bé l'Anàlisi Isogeométrico (IGA) ha sorgit com un enfocament prometedor per a tancar aquesta bretxa mantenint l'exactitud geomètrica al llarg de la cadena d'anàlisi, la seva implementació pràctica en contextos industrials continua sent baixa, principalment relegada a la recerca sobre el seu ús però no a la seva aplicació en projectes de producció reals.Aquesta tesi analitza els processos automotrius de CAD i CAE per a identificar les barreres actuals per a la implementació d'IGA, abordant tot l'espectre de desafiaments d'implementació, des de limitacions tècniques fins a la integració en el flux de treball i barreres d'adopció cultural. L'enfocament està en aplicacions de resistència al xoc, però també s'exploren aplicacions de Soroll, Vibració i Aspror (NVH). La metodologia adoptada en aquest treball segueix un enfocament multifacètic. Primer, una anàlisi històrica de l'evolució de CAD i CAE en aplicacions automotrius revela els orígens fonamentals de la seva desconnexió. Segon, s'exploren les proves i modelatge industrial de materials per a simulacions d'impacte, es desenvolupa un marc nou de caracterització de materials, introduint la metodologia d'Avaluació de Plasticitat No Isocòrica (NPA) per a identificar quan els materials es desvien de les suposicions tradicionals de plasticitat, i l'ús de models de plasticitat dependents de la pressió. Tercer, les recerques numèriques identifiquen i analitzen l'"efecte Cross-Talk" en "trimmed" IGA, culminant en el desenvolupament d'un algorisme de detecció. Finalment, els casos d'estudi demostren l'aplicació d'IGA en components automotrius reals, establint pautes de flux de treball per a la implementació industrial.Aquesta recerca té com a objectiu reduir la bretxa entre la recerca acadèmica d'IGA i l'aplicació industrial d'IGA proporcionant idees per a totes dues comunitats. Per als investigadors acadèmics, destaca les barreres tècniques, operatives i culturals que actualment impedeixen una implementació generalitzada. Per als professionals de la indústria, ofereix un full de ruta per a l'adopció incremental d'IGA que respecta els fluxos de treball existents mentre aprofita els avantatges de la tecnologia. En abordar tant les capacitats teòriques com les limitacions pràctiques, aquest treball estableix una base per a processos de desenvolupament automotriu més integrats que poden respondre a la creixent complexitat dels requisits de disseny i rendiment de vehicles.
  
• PERELLÓ RIBAS, RAFEL: Data assimilation for real-time dynamic prediction of wind-induced forces in vehicle platooning
  
  Autor/a: PERELLÓ RIBAS, RAFEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 17/11/2025
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: HUERTA CEREZUELA, ANTONIO | ZLOTNIK MARTINEZ, SERGIO
  Resum de tesi: Considerem el problema del comboi de vehicles des d'un punt de vista aerodinàmic. Això és, el problema multiparamètric de predir les forces aerodinàmiques que actuen en un vehicle que, al seu torn, en segueix un altre. Desenvolupem una metodologia RANS per simular de forma precisa la física que governa el problema i concebem una metodologia multiparamètrica per aproximar el problema emprant tan pocs recursos computacionals com sia possible. En la primera part de la tesi desenvolupem i analitzem la metodologia del model substitut en el context del mètode d'aproximació d'Smolyak. Estenem el mètode de col·locació estocàstica multi-índex (MISC) per resoldre el problema d'una manera més eficient. Això inclou la possibilitat de construir un sol model substitut per una funció vectorial, així com l'ús d'un domini paramètric amb variables categòriques que representen un nombre finit de possibles de vehicles davanters.Per això, formulem el mètode d'aproximació d'Smolyak en una forma més abstracta i l'implementem en C++ amb un enfocament modular emprant algorismes eficients i numèricament estables. També proporcionem algunes desigualtats de convergència originals del mètode que són validades amb exemples numèrics. Encarem el problema de la inestabilitat manifestada en forma d'oscil·lacions en alguns problemes en què MISC ha estat aplicat. Identifiquem irregularitats en les dades de baixa fidelitat com el motiu d'aquestes oscil·lacions i demostrem un teorema en el context general de multifidelitat que demostra que aquestes irregularitats han d'esser evitades per tal d'assegurar la convergència del model substitut.En la segona part de la tesi estudiem diverses metodologies de dinàmica de fluids computacional (CFD) per tal de simular de manera precisa el flux al voltant d'un vehicle en condicions realistes trobades en carretera. Això inclou la presència de vent transversal, així com pertorbacions al flux provocades per la presència d'altres vehicles en maniobres típiques d'avançament i comboi. Finalment, apliquem la metodologia MISC estesa a un problema de comboi de vehicles per construir un model substitut de les tres components de la força aerodinàmica que actua en un vehicle en condicions realistes de comboi.
  
• PRATS PUNTÍ, ARNAU: Estudi experimental de la resistència al flux de la canya americana (Arundo Donax) en condicions de vegetació emergent. Aplicació a rius mediterranis.
  
  Autor/a: PRATS PUNTÍ, ARNAU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/09/2025
  Data de lectura: 18/11/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: FERRER BOIX, CARLES | NUÑEZ GONZÁLEZ, FRANCISCO
  Resum de tesi: La presència de canya americana (Arundo Donax) a les lleres de rius i rieres provoca un increment del risc d’inundació. A les zones de ribera amb clima mediterrani, aquesta planta invasora de gran alçada i densitat espacial suposa un augment important de la resistència al flux ja que colonitza espais prèviament ocupats per vegetació autòctona o sorrals i codolars. La resistència al flux de l'Arundo Donax no estava quantificada i conèixer-la és necessari per calcular la capacitat hidràulica de les lleres on hi és present, millorant així la gestió del risc d'inundació.Les característiques principals de la planta necessàries pel seu estudi s'han obtingut d'un treball de camp realitzat al curs baix del riu Llobregat (proper a Barcelona). Les canyes tenen una alçada mitjana de 6 m i la densitat espacial és molt variable, amb una mitjana de 23 plantes/m2 però amb un màxim de 78 i un mínim de 4. Fins a una alçada de 3 m respecte la base no hi creixen fulles i l’àrea frontal d'oposició per unitat de volum (a) mitjana és de 0.575 m-1 i la fracció sòlida de 0.011.Degut a les grans dimensions de la planta s’ha optat per realitzar un estudi experimental en un canal de laboratori mitjançant un model físic a escala amb semblança de Froude. L’estudi és en condicions de vegetació emergent, és a dir quan el nivell de l’aigua és inferior a l'alçada de les plantes, i així no cal representar la seva flexió. L'escala geomètrica del model és de 8 i les canyes es representen mitjançant cilindres rígids d'acer de 3.4 mm de diàmetre.L'objectiu principal és determinar el coeficient d'arrossegament (CD) dels extensos canyars d'Arundo Donax en condicions de vegetació emergent. Mitjançant aquest coeficient es pot calcular la força d'arrossegament i la resistència al flux dels canyars per qualsevol nivell d'aigua inferior a 3 m, que és el llindar màxim en què són aplicables les hipòtesis assumides.Al canal de laboratori s'hi ha representat la distribució espacial de canyes mesurada a la llera (model heterogeni). Per analitzar l'efecte que té en el flux una distribució espacial dels obstacles molt variable s'ha instal·lat un segon model que serveix de comparació, el qual té les mateixes característiques i nombre de cilindres, però amb la diferència que es col·loquen de forma homogènia seguint una distribució equiespaiada a portell (model homogeni). L'anàlisi de les mesures de velocitat obtingudes amb l’aparell ADV s'ha realitzat aplicant la seva mitjana temporal i espacial (Double-Averaging Method). El balanç de quantitat de moviment, necessari pel càlcul de CD, s'ha realitzat amb les equacions Double-Averaged Navier-Stokes.La mitjana del resultat de CD del model heterogeni és 1.06 i no s'observa una relació clara entre CD i la velocitat del flux pel rang assajat (0.26-0.81 m/s, escala del prototip). El resultat del model homogeni és més elevat (1.34) i suposa que la distribució espacial heterogènia que tenen les canyes provoca que la seva força d'arrossegament i resistència al flux sigui menor respecte si es situessin seguint un patró homogeni. Els perfils verticals de la velocitat longitudinal no tenen una forma logarítmica sinó que són bastant constants. Es proposa la utilització dels resultats en cursos fluvials amb presència massiva d'Arundo Donax mitjançant una equació de resistència al flux vàlida en condicions de vegetació emergent, que fa servir la xifra del producte de les variables CDa igual a 0.61 m-1 obtinguda en aquesta recerca. La resistència al flux dels canyars és monòtona creixent amb el calat i té valors molt superiors respecte els del fons al·luvial o d'altres espècies de ribera, demostrant així el seu gran impacte en el risc d'inundació. L'aplicació dels resultats del model s'ha dut a terme en dos casos reals. Pel cas d’una riera plena de canyars que creua una zona urbana s’ha estimat que aquests suposen una reducció del 60% de la capacitat hidràulica.
  
• RENDON DÁVILA, VÍCTOR OSCAR: COMPORTAMIENTO HIDRÁULICO DE ALIVIADEROS DE PERFIL ESTRICTO EN ZONAS DE GRAN ALTITUD
  
  Autor/a: RENDON DÁVILA, VÍCTOR OSCAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 10/11/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: SANCHEZ JUNY, MARTI
  Resum de tesi: Aquest treball explora la influència de l'altitud sobre la forma dels sobreeixidors de perfil estricte i els seus coeficients de desguàs, camp de pressions i risc de cavitació. S'ha dut a terme una campanya experimental junt a la presa de Condoroma, al Perú, a una alçada de 4075 m s.n.m. i les dades registrades han estat comparades amb les referències existents clàssiques. Inicialment s’ha analitzat la influència de l’altura en el perfil del sobreeixidor. Per fer-ho s’ha analitzat funcionament d’un vessador rectangular de llavi fi, considerant fins a 5 alçades de vessament de 0,05, 0,10, 0,20, 0,30 i 0,35 m i cabals fins a un màxim de 285 l/s. Els perfils clàssics de Creager (1917), Scimemi (1930), Creager et al. (1945), Hager (1987) i WES (1977) mostren diferències respecte al perfil resultant dels experiments de Condoroma per a totes les relacions P⁄Hd .L'equació proposada en base a les dades de Condoroma permet definir el perfil estàndard d'un sobreeixidor a zones d'altitud al voltant dels 4000 m s.n.m. A prop de la cresta 0<x⁄Hd <0.50, per als perfils adimensionalitzats, hi ha la tendència que els valors de Condoroma es solapin amb els perfils clàssics. Per a valors x⁄Hd >1, el perfil obtingut a Condoroma tendeix a separar-se de tots els perfils clàssics donant un perfil més ample. Per avaluar els coeficients de desguàs s’han analitzat fins a cinc altures de sobreeixidor (P) diferents, caracteritzades pel valor adimensional P⁄Hd . Els resultats indiquen que els coeficients de desguàs presenten diferències substancials, amb valors sistemàticament inferiors als obtinguts fins ara, en treballs previs realitzats a altituds inferiors. Pel que fa al camp de pressions i el risc de cavitació en sobreeixidors de perfil estàndard dissenyats amb els criteris de la USBR per a les 5 altures diferents, els resultats es presenten en gràfics normalitzats i es comparen amb estudis anteriors, on es destaca que els rangs de pressions obtinguts són similars. A més, es comparen les recomanacions estructurals per al disseny d’aquests sobreeixidors i es comprova que en la majoria dels casos són més restrictives que en zones de menor altitud. En relació, al risc de cavitació es presenten nous gràfics pel que fa a P⁄Hd d'on es desprèn que hi ha un valor crític de H⁄Hd i sent aquest més limitant que la càrrega de pressió, per a tots els P⁄Hd estudiats.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• BENAVIDES ALCIVAR, JULIO DARIO: Thermo-mechanical performance of steel slag asphalt mixtures and their potential for urban heat mitigation
  
  Autor/a: BENAVIDES ALCIVAR, JULIO DARIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de lectura: 14/11/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: D1-103 defensa de tesis
  Director/a de tesi: APONTE HERNÁNDEZ, DIEGO FERNANDO | LÓPEZ MONTERO, TERESA
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral estudia l’àrid siderúrgic procedent del forn d’arc elèctric com a substitut tècnic i ambientalment viable de l’àrid natural en mescles asfàltiques. Tot i que l’objectiu principal fou avaluar-ne el comportament termo-mecànic i la capacitat per mitigar l’efecte d’illa de calor urbana (UHI), també s’abordaren aspectes clau com la resistència a la humitat, la fatiga, la fissuració i el temps de compactació, per tal de validar-ne l’aplicació real en paviments urbans sostenibles.Mitjançant investigacions experimentals organitzades en capítols complementaris, s’analitzà la influència de l’àrid siderúrgic sobre les propietats fisicoquímiques, mecàniques i tèrmiques de les mescles, així com la seva integració en sistemes de captació solar embeguts (ASC).En primer lloc, es caracteritzaren les propietats físiques, morfològiques i químiques de l’àrid siderúrgic, observant-se que la seva elevada rugositat i composició rica en òxids metàl·lics milloraven la resistència a la humitat (ITSR), fins i tot amb substitucions totals. En una segona fase, s’estudià l’ús parcial en les fraccions fines, mantenint la densitat dins dels rangs acceptables i superant limitacions relacionades amb el pes total de la mescla.També s’analitzaren les propietats mecàniques mitjançant assaigs de tracció indirecta, rigidesa i fatiga, considerant variacions en el contingut de l’escòria i en el gruix de la pel·lícula de betum (TF). S’evidencià un increment de la rigidesa i una reducció en la resistència a la fatiga, atribuïble a la major duresa de l’àrid i a un TF més prim. No obstant això, una mescla optimitzada (HMA_SL*) assolí un rendiment similar al de la mescla control, fins i tot en condicions tèrmiques crítiques.L’assaig Fénix revelà que les mescles amb escòria requerien més energia per fracturar-se, però mostraven un comportament postfractura més fràgil. Tanmateix, la mescla optimitzada presentà millores en tenacitat (IT) i energia de fractura (GF), confirmant la importància de l’ajust del contingut de lligant.Paral·lelament, s’estudiaren les propietats tèrmiques mitjançant assaigs experimentals i simulacions FEM. L’escòria reduí la conductivitat tèrmica, alentint el refredament i ampliant la finestra de compactació. Malgrat que això pot retardar l’obertura al trànsit, les simulacions permeteren predir amb precisió l’evolució tèrmica, millorant el control constructiu.Finalment, s’aplicà l’àrid siderúrgic en paviments solars amb col·lectors embeguts, orientats a mitigar l’UHI i recuperar energia tèrmica. Les mescles denses amb escòria (AC16D + AC22D) reduïren la temperatura superficial fins a 16,3 °C i mostraren una eficiència tèrmica superior a les mescles discontínues amb el mateix material, fet que confirma la seva idoneïtat en entorns urbans sostenibles.En conjunt, els resultats validen l’ús de l’àrid siderúrgic com un material tècnic, funcional i ambientalment competitiu per al desenvolupament de mescles asfàltiques estructurals i funcionals, contribuint a una pavimentació urbana més eficient i sostenible.
  
• LOA CANALES, GUSTAVO JUAN FRANKLIN: Seismic performance and loss assessment of Peruvian RC wall buildings designed under current codes
  
  Autor/a: LOA CANALES, GUSTAVO JUAN FRANKLIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 25/09/2025
  Data de lectura: 05/11/2025
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Pontificia Universidad Católica del Perú (PUCP)
  Director/a de tesi: MURCIA DELSO, JUAN | TARQUE RUIZ, SABINO NICOLA
  Resum de tesi: Als països amb alta sismicitat, com el Perú, Xile i Colòmbia, els edificis de mitjana i gran alçada utilitzen habitualment sistemes de murs de formigó armat, els quals han demostrat en general un comportament sísmic adequat. No obstant això, casos com l’esfondrament de l’edifici Alto Río durant el terratrèmol de Xile de 2010 i els greus danys reportats en altres edificis amb estructures de murs revelen que, sota certes condicions, aquests sistemes poden ser vulnerables. Els edificis moderns de murs de formigó al Perú encara no han estat sotmesos a un terratrèmol sever, per la qual cosa no és clar si els procediments actuals de disseny establerts a les normes peruanes són suficients per garantir la seguretat o aconseguir un estat reparable després d’un gran sisme.Les característiques típiques de disseny i detallat de 20 edificis peruans amb murs de formigó armat construïts entre els anys 2010 i 2023 van ser utilitzades per desenvolupar 20 edificis prototip conformes amb la normativa vigent. Les configuracions dels edificis prototip i el disseny estructural dels murs, pilars i bigues es van obtenir automàticament mitjançant un script de MATLAB, seguint totes les directrius de les normes actuals.Es va desenvolupar i implementar a OpenSees un model computacional eficient basat en elements de biga que considera la interacció axial-tallant-flexió per analitzar sistemes d'edificis complets. El model combina un element de biga basat en forces amb una secció de fibres per capturar la resposta a flexió i un element de longitud zero per a la resposta al tallant. El model té en compte la reducció de la resistència al tallant causada per les deformacions de flexió inelàstiques per reproduir falles per interacció tallant-flexió. El model proporciona bones prediccions, de mitjana, per a la rigidesa efectiva, la resistència lateral i el desplaçament últim en 52 assaigs de murs, amb ràtios mitjanes entre resultats numèrics i experimentals de 1,13, 1,02 i 1,00, respectivament.S’han dut a terme anàlisis no lineals estàtiques i dinàmiques (anàlisi d’història temporal) dels 20 edificis prototip utilitzant el modelatge basat en bigues per als murs. Els resultats de l’anàlisi estàtica mostren valors mitjans d’una deriva màxima de coberta de 1.35%, una ràtio de sobrerresistència de 2.43, i un mode de falla principal corresponent a l’esclafament del formigó als extrems dels murs degut a deformacions de flexió. De mitjana, els desplaçaments màxims de coberta per al terratrèmol de disseny (DBE) obtinguts mitjançant anàlisi no lineal van ser 1.6 vegades superiors a les expectatives del codi i van correspondre a ràtios de demanda/capacitat de desplaçament entre 0.25 i 0.83.Les pèrdues sísmiques esperades de dotze edificis prototip es van avaluar seguint la metodologia FEMA P-58. La capacitat lateral dels edificis baixos era superior a la dels edificis més alts, la qual cosa va generar alguns casos de col·lapse en edificis de 8 a 16 nivells. Els resultats mostren una ràtio mitjana de pèrdua (MLR) per a terratrèmols de nivell de disseny del 28.5%, 31.5%, 33.5% i 32.6% per als edificis de 4, 8, 12 i 16 pisos, respectivament.Es conclou que les demandes de desplaçament en edificis peruans amb murs de formigó armat són superiors a les estimades pels procediments convencionals de les normes peruanes vigents, i que els danys estimats són més severs que els esperats. Per tant, es proposen actualitzacions a les normes peruanes que inclouen: (1) canvis en el càlcul dels desplaçaments sísmics esperats, (2) la classificació dels murs estructurals en ordinàris i especials amb diferents límits de deriva entre pisos, (3) la revisió obligatòria per parells i l’anàlisi d’història temporal no lineal per a determinats edificis, i (4) el càlcul explícit de les acceleracions horitzontals de planta per assegurar el disseny adequat dels components no estructurals.
  
• VALVERDE BURNEO, DAVID ENRIQUE: Desarrollo de nuevos materiales cementicios multifuncionales
  
  Autor/a: VALVERDE BURNEO, DAVID ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/10/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SEGURA PEREZ, IGNACIO | GARCIA TRONCOSO, NATIVIDAD LEONOR
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral s'enfoca en el desenvolupament de materials de ciment multifuncional, integrant resistència estructural amb capacitats d'autodetecció mitjançant la piezoresistividad, a més d'afegir la capacitat de dissipació d'energia de deformació mitjançant els cossos auxètics. La investigació explora la integració de fibres conductores i estructurals en matrius cimentícies, això sumat a l'ús de tècniques de fabricació com la impressió 3D i l'ús de silicones flexibles per obtenir motlles amb arquitectures complexes. L'objectiu és obtenir materials de ciment que, a més de posseir la capacitat estructural, tinguin capacitats de funció afegida. S'espera que aquests materials puguin ser utilitzats en edificis amb automonitorització, per a prevenció de danys, paviments que siguin capaços de detectar esforços, elements estructurals amb més resistència a impacte i capacitat de dissipar energia.El treball comença amb una revisió bibliogràfica exhaustiva, d'on s'han seleccionat els materials més prometedors per assolir els objectius plantejats. S'ha definit la campanya experimental i el tractament/anàlisi de dades. El treball continua amb la realització dels experiments planificats, l'anàlisi dels resultats, l'optimització de la composició i les propietats dels nous materials de ciment, el desenvolupament de prototips testejant les aplicacions potencials.Dels èxits obtinguts en aquesta tesi doctoral es té el següent: s'ha aconseguit abordar en la investigació i publicació d'un compost cementici reforçat amb fibres de carboni reciclades per obtenir un formigó conductor piezoresitivo, el qual presenta una variació de la conductivitat elèctrica respecte a la deformació unitària força evident quan els continguts d'addició. Això ho converteix en un material cimentici sostenible ideal per a detecció de deformacions i/o esforços. Aquesta publicació es troba a la revista Construction and Building Materials.Una altra investigació aborda la caracterització mecànica de compostos cementicis auxètics cel·lulars (els quals aconsegueixen la seva auxeticitat mitjançant la presència de forats el·lipsoïdals a la seva estructura) reforçats amb fibres d'acer reciclat. Aquesta investigació aconsegueix caracteritzar amb èxit la influència del contingut de fibra en la resposta mecànica a compressió i dissipació denergia de deformació, al mateix temps que deixa en evidència la viabilitat de lús de recursos reciclats. Dins aquesta mateixa publicació es va presentar una família de funcions que aconsegueix ajustar-se amb èxit a les corbes de resposta mecànica (Esforç-deformació, Energia dissipada per la deformació) que es van obtenir de forma experimental. Aquesta publicació es troba a Journal of Building Engineering.Un tercer article aconseguit en aquesta tesi aborda el desenvolupament d'un nou tipus de formigó piezoresistiu amb capacitat auxètica. Aquest material, obtingut mitjançant la combinació de compostos cementicis auxètics cel·lulars i fibres de carboni reciclades, és capaç de detectar deformacions des de nivells molt baixos fins a alts. Les seves aplicacions potencials en el monitoratge estructural són prometedores, i els resultats d'aquesta investigació han estat publicats a Case Studies in Construction Materials.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• RODRÍGUEZ ALEGRE, RUBÉN: Wastewater treatments in real case studies: separation & purification in the framework of the circular economy
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ ALEGRE, RUBÉN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 02/10/2025
  Data de lectura: 03/12/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent I - Edifici IEEBE - Campus Diagonal Besòs https://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: PEREZ MOYA, MONTSERRAT | GARCIA MONTAÑO, JULIA | YOU CHEN, XIALEI
  Resum de tesi: Aquesta tesi explora estratègies innovadores per a la recuperació de recursos i la reutilització d’aigua a partir de corrents residuals en tres sectors clau (agroalimentari, industrial i urbà) mitjançant la integració de tecnologies de membrana i processos de precipitació química. Tot i que els tractaments amb membranes i els químics han estat àmpliament estudiats de manera independent, aquest treball és un dels primers que demostra la seva aplicació combinada i sectorial específica en escenaris reals o a escala pilot, dins del marc dels principis de l’economia circular.En el sector agroalimentari, es va utilitzar la fracció líquida del purí porcí com a efluent representatiu. Aquesta tesi és la primera que avalua tant estratègies d’acidificació com de basificació per a la recuperació de nutrients a partir del purí mitjançant un tren de tractament basat en membranes. L’acidificació, combinada amb la microfiltració i l’òsmosi directa, va permetre recuperar més del 80 % dels nutrients NPK. En canvi, la basificació va afavorir la recuperació selectiva de nitrogen mitjançant precipitació i stripping assistit per membrana. A partir d’aquestes estratègies, el tractament bàsic es va validar en condicions reals de granja durant dos anys, demostrant robustesa estacional i recuperacions de nitrogen d’entre el 46 % i el 56 %. La recuperació d’aigua per a reutilització en reg va oscil·lar entre el 39 % i el 75 %, confirmant la viabilitat de sistemes descentralitzats en entorns rurals i marcant un avenç significatiu respecte als enfocaments a escala de laboratori.Pel que fa al sector industrial, aquesta tesi presenta un tren de tractament circular innovador per al drenatge àcid de mina, que integra òsmosi inversa amb electrodiàlisi de membrana bipolar i precipitació química, una combinació no aplicada prèviament a aquesta matriu. Això va permetre la recuperació selectiva de metalls de gran valor (Al, Zn, Cu, Mn, Mg, Ca) amb eficiències superiors al 60 %, juntament amb una recuperació d’aigua del 97 % i la regeneració in situ de NaOH. Aquest enfocament canvia el paradigma de l’eliminació de contaminants a la valorització de recursos, oferint un model replicable per al tractament sostenible d’aigües residuals mineres amb cicles de reutilització de reactius.En el context urbà, es va abordar la contaminació per microplàstics mitjançant el primer estudi sistemàtic sobre com la configuració de les membranes de microfiltració afecta l’eficiència de recuperació. Utilitzant aigües residuals sintètiques i variant les geometries i mides dels espaiadors, es va comprovar que les geometries corrugades o en forma de diamant més petites milloraven significativament el rendiment, amb taxes de recuperació superiors al 99 % i una reutilització d’aigua del 80 %. Aquest treball aporta orientacions pràctiques de disseny per a futures aplicacions en la retenció de microplàstics en condicions reals d’aigües residuals.A més, es van aplicar indicadors de circularitat (recuperació de recursos i d’aigua) en cada cas d’estudi, permetent una avaluació quantitativa del rendiment circular. Tots els productes i aigües recuperats es van analitzar segons la legislació espanyola vigent, confirmant el seu potencial de reutilització en reg, aplicacions industrials i de neteja. En conjunt, aquesta tesi no només demostra la viabilitat tècnica dels sistemes integrats membrana-química, sinó que també estableix el seu paper com a solucions escalables i circulars per al tractament d’aigües residuals en múltiples sectors.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• DAWI, MALIK ALI A: Process-Based Numerical Models to Assess Hydrogeochemical Effects of Microbial Biofilms in Porous Media
  
  Autor/a: DAWI, MALIK ALI A
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SANCHEZ VILA, FRANCISCO JAVIER | STARNONI, MICHELE
  Resum de tesi: La presència i distribució espacial de microorganismes al llarg del temps en medis porosos naturals, com sòls, sediments i aqüífers, exerceix un paper crític en la mediació de processos geoquímics, la influència sobre el destí de contaminants i el manteniment de la funcionalitat dels ecosistemes. En particular, les comunitats microbianes en forma de biopel·lícules medien reaccions complexes de biotransformació, alterant significativament les propietats hidràuliques del sistema porós hoste. Aquestes dinàmiques, juntament amb les interaccions físiques i químiques a múltiples escales, presenten grans reptes per a la modelització predictiva dels processos microbials en medis porosos. Aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar un conjunt de models computacionals que integrin el creixement i l'activitat microbianes dins de marcs de flux i transport. El treball s'estructura al voltant de tres contribucions principals. En primer lloc, es desenvolupa un model híbrid a escala de porus que coupla una representació micro-contínua de les biopel·lícules amb un solucionador de transport basat en partícules, permetent una anàlisi detallada de com la morfologia i estructura de la biopel·lícula influeixen en el transport de soluts conservatius. En segon lloc, aquest marc s’amplia per simular el desenvolupament dinàmic de la biopel·lícula i la seva interacció amb el flux subterrani, introduint un model cohesiu microporós per a biopel·lícules que incorpora el creixement, l’adhesió, l’expansió i el despreniment induït pel flux. S’introdueix un nou nombre adimensional per caracteritzar la interacció entre les forces hidrodinàmiques i la cohesió de la biopel·lícula. En tercer lloc, es revisen les cinètiques de Monod proposant un esquema de reacció mecanicista en dues etapes que linearitza l’expressió de la taxa de creixement, facilitant-ne la integració en models de transport reactiu basats en partícules. Aquesta formulació es valida mitjançant experiments en lots i s’aplica per simular la degradació microbiana en medis porosos. Finalment, la tesi sintetitza aquestes troballes i assenyala direccions futures per al desenvolupament de models i la integració experimental. Combinant coneixements teòrics amb avenços computacionals, aquest treball contribueix a una comprensió més profunda dels processos mediats per microorganismes en medis porosos i proporciona eines de modelització per donar suport tant a la formulació d’hipòtesis com a la recerca experimental en sistemes ambientals i d’enginyeria.
  
• YAZDANI CHERATI, DAVOOD: Hydromechanical Simulation of Argillaceous Rocks for Radioactive Waste Disposal Applications
  
  Autor/a: YAZDANI CHERATI, DAVOOD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/07/2025
  Data de lectura: 14/11/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: Les argil·listes estan compostes principalment per partícules d’argila d’origen sedimentari i contenen una quantitat considerable de ciment precipitat químicament, sovint carbonat de calci, que actua com a agent aglutinant. Gràcies a les seves propietats favorables—com ara baixa permeabilitat, difusió molecular mínima, capacitat d’auto-segellat i elevada capacitat de retenció de radionúclids—es consideren geomaterials hostes adequats per a la disposició geològica profunda de residus radioactius. No obstant això, les fractures dins d’aquests geomaterials, induïdes per excavacions o processos posteriors a la disposició, poden crear vies preferents per a la migració de radionúclids, cosa que pot influir en el rendiment del sistema de disposició. Per aquest motiu, aquests problemes s’han d’avaluar numèricament. Tot i això, a causa del seu comportament complex, la modelització de les roques argiloses presenta un repte important. Sota esforços de cisalla, aquests geomaterials mostren anisotropia, fluència i una fallida quasi-fràgil caracteritzada per un marcat estovament post-pic i localització de deformacions. Aquest estudi té com a objectiu investigar la resposta hidromecànica de les argil·listes del Callovo-Oxfordià (COx) mitjançant assaigs de laboratori, excavacions de camp i processos posteriors a la disposició, emprant els models d’argilita implementats en el programa CODE-BRIGHT. S’adopten aquests models d’argilita perquè poden reproduir de manera eficaç les característiques clau dels materials argilosos. A més, al llarg d’aquesta tesi s’apliquen diversos altres models constitutius per simular el comportament dels materials que interactuen amb el COx, incloent-hi suports tous i rígids, així com materials expansius. Els resultats d’aquesta tesi proporcionen una visió significativa del comportament hidromecànic de les roques argiloses, contribuint així a una avaluació més precisa del procés de disposició.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• CAMÓS VIDAL, ROBERT: Design and characterization of an unobtrusive ECG monitoring system for wheelchairs
  
  Autor/a: CAMÓS VIDAL, ROBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2025
  Data de lectura: 14/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament de l'edifici B3 de l'ETSETB, campus nord
  Director/a de tesi: ROSELL FERRER, FRANCISCO JAVIER | SUDRIA ANDREU, ANTONI
  Resum de tesi: Aquest treball es va dur a terme en el marc del programa “Doctorats Industrials”, en col·laboració amb Regner Engineering S.L., una empresa especialitzada en la fabricació de solucions per a cadires de rodes, i la Universitat Politècnica de Catalunya.Atès que les malalties cardiovasculars (MCV) continuen sent la principal causa de mort a nivell mundial, i que les persones amb discapacitat presenten un risc incrementat, la necessitat de monitoratge cardíac continu i no intrusiu esdevé urgent.Es van analitzar tres mercats amb un alt índex de creixement per la monitoratge d’electrocardiografia (ECG) en cadires de rodes. En primer lloc, el mercat global de cadires de rodes creix de manera constant, amb una forta demanda de models elèctrics. En segon lloc, els mercats de dispositius wearables generals i mèdics s’estan expandint ràpidament, impulsats pels avenços en la integració de sensors i les necessitats sanitàries. Finalment, els sectors de salut mòbil (mHealth) i d’Internet de les coses aplicat a la salut (IoHT) estan experimentant un creixement important a causa de les tendències en salut digital i monitoratge remot. En conjunt, aquests mercats posen de manifest un fort potencial comercial pel sistema proposat.Aquesta tesi doctoral presenta el disseny i la validació d’un sistema innovador de monitoratge ECG no intrusiu, completament integrat en una cadira de rodes i adaptat a les necessitats diàries de persones amb mobilitat reduïda.La solució desenvolupada integra sensors ECG d’una única derivació als reposa-braços de la cadira, utilitzant elèctrodes actius alimentats mitjançant una font flotant (bootstrapped, en angles) per garantir una impedància d’entrada molt elevada i una alta relació de rebuig en mode comú (CMRR), fins i tot davant desajustos d’impedància entre elèctrodes. Aquest disseny permet que el sistema funcioni tant amb contacte directe conductiu (similar als elèctrodes secs) com amb acoblament capacitiu indirecte (a través de la roba), sense necessitat de modificacions en el maquinari.A més, el sensor ECG inclou un circuit de protecció contra descàrregues electrostàtiques (ESD), conforme amb la norma IEC 61000-4-2, precisament dissenyat i simulat per no degradar l’elevada impedància d’entrada. El sistema també incorpora connectivitat Bluetooth i un backend modular, amb la mirada posada en l’escalabilitat futura i l’aplicació industrial.La caracterització del sensor es va dur a terme mitjançant un muntatge experimental original, amb un acoblament en AC del sensor dins d’una gàbia de Faraday, que va permetre mesurar valors molt elevats d’impedància d’entrada a baixes freqüències, com ara 191 fF a 50 Hz, i relacions de rebuig en mode comú (CMRR) de fins a 76,1 dB. Les proves d’adquisició d’un ECG realitzades amb un voluntari vestint una samarreta de cotó van confirmar un registre precisa de la senyal ECG, amb una amplitud RMS de 117 µV i una relació senyal-soroll (SNR) de 31 dB.La investigació va assolir amb èxit els seus objectius, dissenyant i validant un sistema fiable d’ECG no intrusiu per a cadires de rodes, complint tant amb els estàndards clínics com amb els industrials. Estableix una base sòlida per a futurs desenvolupaments en el monitoratge de la salut. La solució proposada estableix les bases per a una futura integració en cadires, llits, seients de vehicles i fins i tot en tecnologies wearables. Representa un avenç important cap a un monitoratge ECG fiable i no intrusiu per a persones amb mobilitat reduïda, amb un enfocament tant cap a la comercialització i l’entorn clínic.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• MASSAROTTI, GIORGIO PAOLO: New Dual Steering System in a Compact Tractor
  
  Autor/a: MASSAROTTI, GIORGIO PAOLO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 28/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes, Ed. TR5, ESEIAAT
  Director/a de tesi: GAMEZ MONTERO, PEDRO JAVIER | CODINA MACIA, ESTEBAN
  Resum de tesi: Per aconseguir una controlabilitat efectiva en un tractor de doble-direcció (un tractor amb rodes isodiamètriques, articulació central i rodes davanteres direccionals equipat amb un sistema de direcció oleohidràulica dual), aquesta tesi proposa un enfocament combinat de treball experimental (amb un tractor agrícola específic) amb l'anàlisi numèrica de tot el vehicle. Després d'una revisió exhaustiva de la literatura científica, es mostra que el tractor compacte amb doble direcció encara no ha estat analitzat en profunditat. A l'inici de la tesi, s'identifiquen les raons que van portar a fer aquest extens treball i els objectius plantejats inicialment. Aquests objectius van sorgir del coneixement de l’estat de l’art de la doble direcció al sector tot terreny, centrant-se especialment en el cas d’un tractor vitivinícola. Tot això, partint dels fonaments bàsics, la maniobrabilitat i bondat de la direcció, així com de les variants disponibles al mercat actual. A partir de la informació sobre la seva construcció i configuració, es presenta el model del tractor estudiat, indagant en la literatura mètodes i models que en descriguin el comportament dinàmic. Primer, es desenvolupa el circuit oleohidràulic seleccionat segons els requisits que es descriuen al capítol corresponent i seguidament se n'introdueix el modelitzat combinat amb el model dinàmic del tractor mitjançant Bond Graph. En paral·lel, es van dur a terme proves experimentals amb un tractor prototip que incorporava el circuit oleohidràulic descrit prèviament, juntament amb el model dinàmic obtingut mitjançant el modelatge físic. L'anàlisi numèrica aporta resultats que concorden significativament amb les dades experimentals i proporcionen l'entrada per comprendre els factors clau que caracteritzen la capacitat de direcció del tractor. En aquest sentit, es pot establir un llindar, relatiu a la velocitat del vehicle, per desactivar el mode de direcció dual en superar una velocitat determinada. Després dels resultats experimentals obtinguts, aquest llindar se situa al voltant dels 8,5 km/h. En conclusió, hi ha oportunitats de desenvolupament futur que portarien el sistema descrit a un nou circuit capaç d'estimar, no sols els factors que determinen la maniobrabilitat del tractor, sinó també de gestionar possibles condicions de perill per a l'usuari.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• MONT I GELI, NIL: Characterization of underground neutron fluxes by experimental measurements, Monte Carlo simulations and improvement of (α,n) nuclear data
  
  Autor/a: MONT I GELI, NIL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de lectura: 17/11/2025
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: Secció d'Enginyeria Nuclear, pavelló C, planta 1, Aula del Màster (porta 31.07)
  Director/a de tesi: CALVIÑO TAVARES, FRANCISCO | TARIFEÑO SALDIVIA, ARIEL
  Resum de tesi: La radiació còsmica ionitzant interactua amb qualsevol material present a la superfície terrestre, en particular amb els detectors de radiació ionitzant que es fan servir en investigacions científiques. El resultat és un fons de radiació que pot ser un dels factors més importants que limiten la nostra capacitat de fer una mesura. Per evitar aquest problema, els experiments on la taxa de detecció és molt baixa, en camps com la física de neutrons, la cerca de matèria fosca o l’astrofísica nuclear, han de fer-se en laboratoris subterranis. En aquest tipus d’instal·lacions l’escorça terrestre absorbeix la major part de la radiació. Tot i això, segueix sent necessari protegir els experiment fent servir blindatges específicament dissenyats per reduir el fons de radiació. Sota terra, aquesta radiació prové majoritàriament de la radioactivitat intrínseca de les parets del laboratori, sobretot neutrons emesos en fissions espontànies i en reaccions induïdes per partícules alfa, també dites reaccions (α,n). Conseqüentment, un bon coneixement sobre els fluxos de radiació als laboratoris subterranis és crucial per molts experiments.Els neutrons són un dels tipus de radiació ironitzant que més impacte té en experiments subterranis. Per caracteritzar-ne el seu flux ja fa anys que es va dissenyar l’espectròmetre HENSA (de l’anglès High Efficiency Neutron Spectrometry Array). Fins avui HENSA s’ha fet servir al Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC), a Espanya, al laboratori subterrani de Felsenkeller, a Alemanya, i al Laboratori Nacional del Gran Sasso (LNGS), a Itàlia.Aquest treball tracta sobretot de la caracterització del flux de neutrons al LSC, en particular dins la sala B de la instal·lació anomenada LAB2400. Per fer-ho, s’han combinat mesures experimentals amb HENSA i simulacions Monte Carlo. Durant més de quatre anys HENSA ha adquirit dades en un lloc fix dins la sala B. Els resultats mostren un flux de neutrons molt estable. Qualsevol possible fluctuació és menor que la resolució mensual de l’espectròmetre. Els resultats, sobretot la intensitat total del flux de neutrons i el seu espectre d’energies, s’han fet servir per estudiar l’impacte que aquests neutrons tenen en l’experiment de matèria fosca ANAIS-112, que es troba a pocs metres del detector HENSA. En col·laboració amb l’equip de l’experiment ANAIS hem vist que l’impacte d’aquests neutrons és negligible. Finalment, s’ha estudiat també l’impacte de les dades nuclears sobre reaccions (α,n) en les simulacions Monte Carlo del flux subterrani de neutrons.En diverses reunions tècniques organitzades recentment per la Organització Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA en anglès) s’ha conclòs que hi ha una necessitat de millorar l’estatus de les dades nuclears sobre reaccions (α,n). Aquest tipus de reaccions, com s’ha mencionat, tenen molt d’interès en la física subterrània. A més a més, les reaccions (α,n) també són d’interès en camps com l’astrofísica nuclear, la física mèdica, les tecnologies nuclears i els assajos no destructius en fuel nuclear. Per tal de millorar-ne les dades disponibles es formà la col·laboració MANY (de l’anglès Measurement of Alpha Neutron Yields and spectra). La col·laboració fa servir els feixos de partícules alfa produïts al Centre de Micro-Anàlisis de Materials (CMAM), a Madrid, i al Centre Nacional d’Acceleradors (CNA), a Sevilla. En el context de la col·laboració MANY, la part final d’aquest treball tracta sobre el disseny i desenvolupament d’un nou detector moderat de neutrons, miniBELEN, per fer-lo servir en mesures de taxes producció de neutrons i seccions eficaç en reaccions (α,n). També es descriu l’anàlisi de la campanya experimental fent servir un blanc d’alumini i se’n presenten els resultats, que són consistents amb els treballs previs ja existents. A més a més, s’han obtingut dades noves per la secció eficaç de la reacció 27Al(α,n)30P a energies de les partícules alfa superiors als 5.5 MeV.
  
• PALLÀS I SOLÍS, MAX: Study of neutron-rich β-delayed emitters relevant for understanding the formation of the r-process rare earth-peak around mass A~160
  
  Autor/a: PALLÀS I SOLÍS, MAX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de lectura: 14/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Secció d'Enginyeria Nuclear, pavelló C, planta 1, Aula del Màster (porta 31.07)
  Director/a de tesi: TARIFEÑO SALDIVIA, ARIEL | TOLOSA DELGADO, ALVARO
  Resum de tesi: El procés r és el responsable de la formació de gairebé la meitat de tots els nuclis més pesants que el ferro. En aquest procés es sintetitzen nous elements, implicant nuclis rics en neutrons que es caracteritzen per l'emissió de neutrons després de la desintegració β. Els càlculs de xarxa precisos són crucials per a la comprensió de les condicions astrofísiques del procés r i per reproduir les distribucions d'abundància observades. Aquests càlculs depenen en gran manera de les dades de l'estructura nuclear, sovint basades en estimacions teòriques per a isòtops que no són accessibles experimentalment. Les dades experimentals d'alta precisió per a isòtops lluny de l'estabilitat tenen un paper crucial en la millora dels models d'estructura nuclear, la qual cosa, al seu torn, augmenta la fiabilitat dels càlculs de xarxa del procés r.En aquest context, la col·laboració β-delayed neutrons at RIKEN (BRIKEN) va realitzar mesures d'alta precisió del període de semidesintegració i les probabilitats d'emissió de neutrons de núclids rics en neutrons. El muntatge experimental consistia en l'Advanced Implantation Detector Array (AIDA), col·locat dins del comptador de neutrons BRIKEN, que és un conjunt de comptadors de neutrons de 3He integrats en una matriu de polietilè. L'experiment es va realitzar al Rare Isotope Beam Factory (RIBF) del RIKEN Nishina center al Japó.Aquesta tesi es centra en l'anàlisi de l'experiment BRIKEN RIBF-148, específicament en els nuclis entre el 146Ba al 162Nd. Aquests isòtops son clau en la nucleosíntesi d'elements que formen part de les terres rares del procés r. Les conclusions d'aquesta recerca inclouen 36 valors de T1/2 que són consistents amb dades experimentals anteriors. D'aquests, 13 mesures proporcionen una reducció en la incertesa en comparació amb els valors publicats prèviament. Pel que fa al P1n, aquest és el primer experiment en aquesta regió. Per tant, 22 dels 24 valors presentats en aquesta tesi són mesures fetes per primer cop.També hem desenvolupat una revisió d’un model RHB+RQRPA d'estructura nuclear, incorporant nombroses millores. Les capacitats predictives del model s'han millorat refinant la seva parametrització amb les dades experimentals presentades en aquesta tesi.Per concloure aquest treball, hem presentat una discussió preliminar de l'impacte astrofísic d'aquestes noves dades experimentals i del model nuclear refinat sobre les abundàncies del procés r a la regió de la REP, mitjançant càlculs de xarxa de reacció nuclear.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• EIXIMENO FRANCH, BENET: High performance computing and artificial intelligence algorithms for dimensionality reduction of turbulent flows
  
  Autor/a: EIXIMENO FRANCH, BENET
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/09/2025
  Data de lectura: 31/10/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes Manuel Martí Recober - Planta 0 - Edifici B6 - Campus Nord UPC
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ PEREZ, IVETTE MARIA | LEHMKUHL BARBA, ORIOL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un conjunt de metodologies per a la reducció de la dimensionalitat de dades de fluxos turbulents, amb un enfocament en simulacions d’alta fidelitat d’aerodinàmica externa en contextos industrials, com ara el flux al voltant d'automòbils simplificats. Aquestes simulacions, normalment realitzades en malles no estructurades amb centenars de milions de graus de llibertat, requereixen eines escalables per a l’anàlisi i la modelització. Tots els desenvolupaments s’han implementat a pyLOM, una biblioteca de Python oberta dissenyada per a reduir dimensionalitat de dades de l'ordre de magnitud de terabytes.El treball avança en quatre etapes principals, totes elles publicades i detallades en el seu corresponent article. En primer lloc, les tècniques clàssiques de reducció basades en la descomposició en valors singulars (SVD), com la descomposició ortogonal pròpia (POD), descomposició en modes dinàmics (DMD) i POD espectral (SPOD), s’han adaptat a la computació d’altes prestacions aprofitant la factorització QR en paral·lel. Les proves d'escalabilitat demostren una alta eficiència, identificant la comunicació durant la factorització QR com el principal coll d’ampolla. Aquests guanys de rendiment, juntament amb les capacitats d’entrada i sortida de dades en paral·lel de pyLOM, han permès aplicar aquests algorismes a conjunts de dades de diversos terabytes, com la simulació numèrica directa del flux en el difusor de Stanford.En segon lloc, s’ha desenvolupat un autoencodificador variacional (VAE) basat en xarxes neuronals convolucionals (CNN) per a la reducció no lineal de la dimensionalitat. Aquesta estratègia és capaç de capturar amb èxit la dinàmica temporal de la pressió posterior del cotxe Windsor amb només dues variables latents. El model comprimeix de manera efectiva instantànies de la pressió a la superfície posterior del vehicle preses a angles de guinyada de 2.5º, 5º i 10º. La projecció del coeficient mitjà de pressió a l’espai latent mostra una evolució lineal creixent de les dues variables latents amb l’angle de guinyada. La distribució del coeficient mitjà de pressió a l’angle de guinyada 7.5º es prediu amb un error mitjà del 3.13% en comparació amb els resultats obtinguts mitjançant simulacions de grans escales amb model de paret (WMLES) després de calcular els valors de l’espai latent mitjançant interpolació lineal.Ambdues metodologies s’han combinat per crear un mètode nou anomenat Geometry-Agnostic Variational-autoencoder Integration (GAVI), substituint el pas SVD per un VAE que opera sobre dades factoritzades amb QR. GAVI proporciona espais latents compactes sense necessitat de malles estructurades, assolint una alta recuperació d’energia en diversos casos de prova: cilindre, cotxe Windsor i fluxos urbans, amb espais latents de 3–6 variables que recuperen més del 90% de l’energia del flux. L’únic pas que requereix computació d'altes prestacions (HPC) en el GAVI és el càlcul de la factorització QR. Aquesta operació es realitza en paral·lel amb pyLOM i el cost econòmic per a tots els casos provats és inferior a 10€. L’ajust del VAE a la matriu R es pot fer amb una GPU que càpiga en un ordinador de sobretaula o portàtil.Finalment, es proposa una estratègia basada en transformers per compensar la pèrdua d’energia en els models reduïts. Mitjançant l’aprenentatge de la distribució espacial de les fluctuacions no resoltes, millora l’exactitud de la reconstrucció en dominis no estructurats complexos, superant els enfocaments basats en xarxes generatives adverses de super resolució (SRGAN) tant en esteles de vehicles com en fluxes urbans. El model transformer aprèn la funció de densitat de probabilitat de les fluctuacions que falten condicionades a les fluctuacions ja recuperades pel model. Afegir aquestes fluctuacions tanca la bretxa energètica entre les dades originals i les reconstruïdes i millora l’exactitud tant dels camps instantanis com del valor quadràtic mitjà de les fluctuacions.
  

FOTÒNICA

• CHIEN, YING-HAO: Revealing Ultrafast Dynamics in Hexagonal Boron Nitride with Attosecond X-ray Absorption Fine-structure Spectroscopy
  
  Autor/a: CHIEN, YING-HAO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: BIEGERT, JENS
  Resum de tesi: Des de la invenció del circuit integrat (CI) a la dècada de 1950, la civilització moderna s’ha construït sobre el seu fonament. A mesura que els CI continuen reduint la seva escala i operant a velocitats més altes, la gestió de la dissipació de calor i del procés de transferència d’energia és crítica per superar les limitacions de rendiment i possibilitar el desenvolupament de CI de nova generació.En els models clàssics, els electrons i els fonons es tracten com a sistemes independents per simplificar els càlculs. Aquesta aproximació descriu amb èxit les estructures de bandes electròniques, el transport de càrrega i les respostes òptiques en molts materials en condicions d’equilibri. Tanmateix, passa per alt el paper crític de l’acoblament electró-fonó, una interacció fonamental de molts cossos que regeix l’intercanvi d’energia no en equilibri entre els graus de llibertat electrònics i de la xarxa. Els avenços recents en l’espectroscòpia d’estructura fina d’absorció de raigs X d’attosegon (atto-XAFS) ofereixen una oportunitat sense precedents per observar la dinàmica de l’acoblament electró-fonó amb resolució temporal d’attosegon i específica d’element.El nitrur de bor hexagonal (hBN), un material prototípic àmpliament estudiat amb diverses aplicacions, encara presenta preguntes no resoltes pel que fa a la seva dinàmica ultraràpida. En aquest treball, investiguem la dinàmica acoblada d’electrons i fonons en hBN massís utilitzant atto-XAFS. Mitjançant diferents condicions d’excitació i aprofitant diverses resolucions temporals, desemboirem les respectives contribucions d’electrons i fonons a la resposta transitòria, demostrant la capacitat única de l’atto-XAFS per sondar dinàmiques de molts cossos en temps real.Per possibilitar futurs estudis de materials nous, vam actualitzar el nostre sistema làser d’amplificació de polsos chirpats (CPA) de safir dopat amb titani (Ti:sapphire), vam integrar un nou amplificador paramètric òptic comercial TOPAS, vam dissenyar un nou objectiu de gas microfluídic combinat amb un sistema de vàlvula de pols piezoelèctrica destinat a reduir el consum d’heli en la generació d’harmònics alts (HHG), vam implementar un suport criogènic per a mesures dependents de la temperatura i vam substituir la xarxa de difracció de l’espectrògraf de raigs X tous per plaques de zona de reflexió amb alta eficiència de difracció i alt poder de resolució. Demostrem el rendiment millorat del sistema actualitzat per a futurs experiments avançats d’atto-XAFS.
  
• KOKABEE, OMID: High-power ultrafast optical parametric oscillators from the visible to mid-infrared
  
  Autor/a: KOKABEE, OMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/07/2025
  Data de lectura: 11/11/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: EBRAHIM-ZADEH, MAJID
  Resum de tesi: The introduction of electric lighting in Architecture marked a profound transformation in its design conception, establishing artificial light as a fundamental element in the configuration of space. Unlike other artistic and architectural disciplines, artificial architectural lighting lacks a formalised Art History. Existing specialist literature remains largely focused on technical and quantitative aspects, frequently relegating the qualitative dimensions of light in space to a secondary status. Consequently, there is a notable absence of a specific vocabulary capable of accurately describing the qualitative effects of lighting in architecture. This lexical gap hampers the effective communication of lighting-related spatial concepts, ultimately to the detriment of architectural practice. In light of these challenges, and with the aim of improving both design and pedagogical methodologies, this research advocates for the establishment of a dedicated vocabulary for qualitative architectural lighting. It is predicated on the hypothesis that it is feasible to construct a consensual glossary that enables the precise articulation of the formal and spatial attributes of lighting effects within architectural environments. To substantiate this hypothesis, the research sets out two principal objectives: first, to identify the parameters that define the qualitative aspects of lighting and to compile the associated terminological corpus; second, to develop a lexical and visual dictionary in which each term is clearly defined and illustrated, thereby facilitating its comprehension and application in both academic and professional contexts, and contributing to the standardisation of a specific and practical language.The study adopts a qualitative methodological framework, centred on the linguistic analysis of texts describing architectural lighting projects, which have been published in specialised Spanish-language media. A rigorous, systematic, and replicable terminology methodology has been employed, drawing upon established principles from the field of Terminology studies and related research on lighting perception. The process integrates automated term extraction methods, enabling efficient handling of large data sets, and applies linguistic techniques adapted to the visual domain. The research identifies the principal parameters defining the formal qualities of architectural lighting as direction, colour, and distribution, followed by quantity, luminance, sources, informational content, perceptual effects, and others. Among these, the distribution parameter emerges as the most frequently cited and, thus, the most critical for both configuring and describing architectural lighting. Accordingly, the dictionary focuses on the most recurrent terms related to distribution, listed alphabetically as follows: accent lighting, ambient lighting, composed lighting, diffuse lighting, direct lighting, directed lighting, dispersed lighting, focalized lighting, general lighting, grazing lighting, homogeneous lighting, horizontal lighting, indirect lighting, integrated lighting, precise lighting, projected lighting, reflected lighting, uniform lighting, and vertical lighting. It has been demonstrated that each of these terms can be defined in a manner that supports clear, precise, and intelligible communication within architectural lighting discourse. Furthermore, it is feasible to identify corresponding visual representations that exemplify each definition, reinforcing their pedagogical and practical applicability. In conclusion, this research affirms the viability of developing a consensual glossary of terms to imporve the communication of the formal and spatial characteristics of lighting effects within architectural practice, which constitutes a foundational step toward the recognition and standardisation of qualitative lighting vocabulary in the discipline.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• BAGHERZADE GHAZVINI, MINA: A Data-driven Intelligent Decision Support Framework for Process Operation Management. An Application to Gas Turbine Process.
  
  Autor/a: BAGHERZADE GHAZVINI, MINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2025
  Data de lectura: 04/11/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FIB, edifici B6, Campus Barcelona Diagonal Nord
  Director/a de tesi: SANCHEZ MARRE, MIQUEL | ANGULO BAHON, CECILIO
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc de treball basat en dades per millorar la gestió i el manteniment de processos industrials, exemplificat a través d’un cas d’estudi que involucra turbines de gas. La recerca se centra en diverses àrees clau: pre-processament de dades d’operació, identificació de modes d’operació, anàlisi de transicions entre aquests modes d’operació i detecció de patrons per manteniment predictiu. La proposta de recerca comença amb un pre-processament detallat de les dades per assegurar-ne la seva qualitat i usabilitat. A continuació, introdueix mètodes per reconèixer automàticament modes d’operació diferents utilitzant un conjunt de tècniques d’agrupament (“clustering”). La recerca també explora el modelatge de transicions entre aquests estats d’operació, tot i capturant la naturalesa dinàmica dels processos industrials. A més a més, es proposa el mètode del “Perfil de Matriu basat en Clústers” per detectar patrons d’operació significatius que indiquen problemes potencials o eficiències, essencial per desenvolupar estratègies de manteniment predictiu. En general, el marc desenvolupat en aquesta tesi ofereix un enfocament sistemàtic per millorar la presa de decisions, la fiabilitat i l’eficiència en la gestió de processos industrials. Encara que inicialment aplicat a turbines de gas, aquest marc té un ampli potencial d’aplicació a diversos sistemes industrials.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• JIN, ANYI: Polyhydroxyalkanoates (PHAs): Processing, Property Modulation, and Biomedical Applications
  
  Autor/a: JIN, ANYI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/10/2025
  Data de lectura: 31/10/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivante A03 - Edici A EEBE - Campus Diagonal Besós https://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un estudi exhaustiu sobre les relacions entre estructura i propietats, el comportament durant el processat i les característiques funcionals dels polihidroxialcanoats (PHAs), amb l’objectiu de millorar la seva aplicabilitat com a alternatives sostenibles als plàstics convencionals. El treball se centra en diversos materials basats en PHA i explora la seva modificació mitjançant estratègies de barreja i la incorporació d’additius funcionals.Es va fer servir una àmplia gamma de tècniques de processat, incloent-hi l’extrusió, injecció, la injecció per ultrasons, la formació de films per evaporació de dissolvent i l’electrofilamentació. Aquests mètodes van permetre la fabricació de formulacions basades en PHA adaptades a aplicacions específiques. La caracterització fisicoquímica es va dur a terme mitjançant espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear (RMN), espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR), calorimetria diferencial d’escaneig (DSC), anàlisi termogravimètrica (TGA), difracció de raigs X (XRD), microscòpia electrònica d’escombratge (SEM), microscòpia òptica de llum polaritzada (POM), assaigs de tracció i microscòpia FTIR basada en radiació de sincrotró (SR-FTIR). Aquestes tècniques van permetre investigar l’estructura molecular, la cinètica de cristal·lització, la morfologia, l’estabilitat tèrmica i les propietats mecàniques.Els resultats demostren que la composició del copolímer juga un paper fonamental en la definició de la cristallinitat, el comportament tèrmic i el rendiment mecànic dels PHAs. La incorporació de comonòmers com el 3-hidroxivalerat (3HV), el 3-hidroxihexanoat (3HHx) i el 4-hidroxibutirat (4HB) va permetre ajustar eficaçment les propietats del material. L’addició d’agents nucleants, com el nitrur de bor (BN) i el poli(3-hidroxibutirat) (PHB), va accelerar significativament la velocitat de cristal·lització del P3HBHHx sense afectar negativament la seva estabilitat molecular ni tèrmica. La barreja de P3HBHHx amb altres biopolímers, com l’àcid polilàctic (PLA), el poli(adipat-co-tereftalat de butilè) (PBAT), el succinat de polibutilè (PBS) i el poli(3-hidroxibutirat-co-4-hidroxibutirat) (P34HB), va permetre modular encara més el seu rendiment, tot i que la compatibilitat continuava essent un repte en algunes formulacions.També es van explorar aplicacions biomèdiques mitjançant electrofilamentació i injecció per ultrasons. Les nanofibres de poli(3-hidroxibutirat-co-3-hidroxivalerat) (PHBV) carregades amb fàrmacs van mostrar cinètiques d’alliberament ajustables i activitat antibacteriana, mentre que el P34HB va demostrar una excel·lent processabilitat i resistència tèrmica sota condicions d’injecció per ultrasons. Finalment, la microscòpia SR-FTIR va revelar patrons d’orientació espacial dins d’esferúlites de PHBV, aportant nous coneixements sobre l’organització molecular dels PHAs.En conjunt, aquesta tesi estableix un marc integral per a l’adaptació dels materials de PHA mitjançant innovacions en formulació i processat. Contribueix a l’avenç científic i tecnològic dels PHAs com a materials sostenibles viables en diversos sectors.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• ALVAREZ BEAUMONT GRAYEB, LORENA DENISSE: Alvar Aalto. Maison Louis Carré. Del concepto a la obra: Procesos compositivos e influencias culturales
  
  Autor/a: ALVAREZ BEAUMONT GRAYEB, LORENA DENISSE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/07/2025
  Data de lectura: 07/11/2025
  Hora de lectura: 12:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Aula PFC2 Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: SAUQUET LLONCH, ROGER JOAN | LINARES SOLER, ALFREDO
  Resum de tesi: Alvar Aalto va ser un dels arquitectes més importants del segle XX i una figura clau en la història del disseny. Va formar part del que s’anomena el Moviment Modern i és considerat un dels grans mestres de l’arquitectura d’aquell període. Tot i que gran part de la seva obra ha estat àmpliament estudiada, la Maison Louis Carré ha rebut menys atenció degut al seu caràcter privat fins a l’any 2007. Construïda entre 1957 i 1959 a Bazoches-sur-Guyonne (Yvelines), prop de París, aquesta casa va ser dissenyada per a Louis Carré, un reconegut marxant i col·leccionista d’art modern francès. Donada la limitada disponibilitat de fonts publicades, tant específiques com generals, aquest estudi pretén ser una aportació que ofereixi noves dades sobre la Maison Louis Carré i l’arquitectura d’Alvar Aalto.La informació continguda en aquesta recerca s’ha anat “construint” principalment a través de la recopilació de documents d’època, visites in situ i entrevistes amb persones vinculades a l’edifici. Té com a objectiu analitzar el procés subjacent en el disseny i la construcció de l’obra, mitjançant la identificació d’estratègies projectuals emprades per l’arquitecte.En primer lloc, s’aborda una aproximació al context històric, social, artístic i arquitectònic tant de l’època de l’arquitecte com anterior; així mateix, s’analitzen algunes influències de diverses tradicions arquitectòniques —particularment de Finlàndia, Grècia, Itàlia i el Japó— la presència de les quals es reconeix en certs elements formals i conceptuals de l’habitatge, cosa que suggereix una possible font d’inspiració en aquestes cultures.A continuació, s’estudia la influència de la relació entre el client i l’arquitecte, que va ser determinant en la definició del programa arquitectònic i les decisions de projecte. També es considera la implicació dels Aalto i de Louis Carré en la realització de l’edifici, ja que es tracta d’una obra de gran complexitat logística que no hauria estat viable sense el compromís sostingut de les tres parts. Igualment, s’examinen els elements finesos i nòrdics incorporats per l’arquitecte, integrats en el disseny en funció de l’estil de vida del client, així com de la cultura i el paisatge francesos, la qual cosa va permetre una síntesi coherent entre ambdues cultures.Finalment, es proposa una anàlisi amb un enfocament més tècnic del procés projectual desenvolupat per l’arquitecte, des de la visita inicial al lloc fins a la finalització de l’obra, abordant aspectes de disseny, estratègies mediambientals, funcionalitat, materialitat i estructura, amb la voluntat d’oferir una visió integral de la realització de la Maison Louis Carré.Aquest edifici és especial dins del repertori d’Alvar Aalto, no només perquè es troba en un context nou com és França, sinó perquè, més enllà de la seva estètica i atemporalitat, pertany a un període en què l’arquitecte ja havia assolit gran part de la seva maduresa professional. Això es fa evident en el seu enfocament projectual i en la intervenció del paisatge, que integren una sèrie de tècniques constructives totalment innovadores que aconsegueixen projectar la cultura i les interpretacions de la seva època, però que, al mateix temps, fan que l’obra encara avui mantingui un llenguatge propi, suggeridor, dinàmic i d’una qualitat i originalitat excepcionals conservades al llarg del temps.Però, què podem aprendre avui d’Alvar Aalto? De quina manera l’arquitectura actual podria assolir aquella qualitat i originalitat reflectides clarament en la bellesa atemporal d’aquesta obra? Respondre aquestes qüestions i demostrar que la vigència dels valors conceptuals, compositius i estètics presents a la Maison Louis Carré podria enriquir la pràctica arquitectònica contemporània si es reinterpreten d’acord amb les possibilitats tècniques i productives actuals, és el que ens porta a desenvolupar aquesta recerca.
  

SOSTENIBILITAT

• LIANG, NA: Design for Sustainability Transitions: Taoist-Inspired Approaches for Systemic Sustainability Transitions
  
  Autor/a: LIANG, NA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de lectura: 06/11/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB - C2 -212 - Sala Conferències
  Director/a de tesi: SEGALAS CORAL, JORDI | LIU, XIN
  Resum de tesi: En els darrers anys, les transicions cap a la sostenibilitat han emergit com un focus de recerca fonamental dins de la ciència de la sostenibilitat. Aquesta recerca doctoral explora les transicions cap a la sostenibilitat des d’una perspectiva inspirada en el taoisme, integrant els coneixements filosòfics orientals amb el pensament sistèmic i la teoria dels punts de palanca. Es desenvolupen dos marcs innovadors —el marc de la Intervenció en Sostenibilitat Profunda i Superficial (DSSI) i el Sistema de Punts d’Intervenció en la Transició (TIP)— per abordar tant els canvis culturals i paradigmàtics profunds com els ajustos operatius superficials en les transicions cap a la sostenibilitat. La recerca avança en tres etapes: establir una fonamentació filosòfica, construir un marc teòric i dissenyar una eina pràctica. En conjunt, aquestes contribucions ofereixen una aproximació holística i estratègica a les transicions cap a la sostenibilitat, enriquint tant la teoria com la pràctica. Els marcs s’estan posant a prova en contextos reals, especialment en un projecte europeu de transformació rural, establint les bases per a futures recerques empíriques i aplicacions.
  
• URIOSTE DAZA, SERGIO ALEJANDRO: Advancing Reform of European Union Plant Variety Registration: Institutional, Empirical, and Policy Insights for Sustainable Agri-Food Governance
  
  Autor/a: URIOSTE DAZA, SERGIO ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2025
  Data de lectura: 12/12/2025
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Grados de la ESAB
  Director/a de tesi: TAGHOUTI, IBTISSEM | GIL ROIG, JOSE MARIA
  Resum de tesi: El registre de varietats vegetals és un procés regulador clau entre el desenvolupament de varietats millorades i la seva adopció a escala de finca. A la Unió Europea, però, aquest sistema està sent superat pels avenços tecnològics i els reptes de sostenibilitat. Actualment, es duu a terme una reforma legislativa per abordar aquestes mancances, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficiència integrant noves tecnologies, incorporant criteris de sostenibilitat en l’avaluació i fomentant una major harmonització entre Estats membres. Malgrat que les reformes són generalment ben rebudes, persisteixen posicions divergents entre els grups d’interès i les institucions europees.Superar aquestes diferències requereix evidències sòlides per guiar les negociacions en curs. Aquesta tesi respon a aquesta necessitat amb una avaluació rigorosa de les ineficiències del sistema actual i proposa vies de reforma realistes per conciliar tensions entre la rigidesa reguladora i la productivitat, els interessos divergents dels actors i la bretxa entre objectius polítics i la realitat al camp. Per a això, la recerca presenta un marc integrat que involucra tots els actors clau en les proves de varietats i combina anàlisi economètrica, modelització de decisions i anàlisi qualitativa.A partir d’un ampli conjunt de dades de panell sobre registre i productivitat de cultius, es realitza una anàlisi d’efectes fixos que demostra l’impacte negatiu dels retards reguladors en els guanys de productivitat, especialment en cultius sotmesos a proves de Valor de Cultiu i Utilització. L’evidència d’actors clau aprofundeix en els factors d'aquests retards i identifica vies per superar ineficiències sistèmiques, com l’adopció de tecnologies habilitadores i l'harmonització dels processos.Posteriorment, s'analitzen les alternatives de política més controvertides integrant l'opinió d'experts i del públic general, amb mètodes de decisió multicriteri. Els resultats mostren un consens clar en la prioritat d'adoptar avenços tecnològics per millorar l'eficiència i precisió del sistema. No obstant això, també s'evidencien desacords sobre els esforços per harmonitzar el sistema i incorporar criteris de sostenibilitat, revelant una notable heterogeneïtat entre els grups d'interès.Per aprofundir en la controvertida addició de criteris de sostenibilitat, un estudi a escala de finca analitza les preferències dels productors de poma a Espanya. Mitjançant un experiment d'elecció discreta, s'examinen les preferències per atributs de sostenibilitat en noves varietats i la seva relació amb el comportament davant el risc. Els resultats mostren una demanda positiva però heterogènia per aquests atributs, amb una disposició a pagar determinada principalment per les característiques de la finca més que per les actituds de risc mesurades.En conjunt, aquestes troballes demostren que reformes basades en dades i participació poden reduir friccions institucionals, establint punts en comú per a la negociació. Les prioritats dels actors i les demandes dels agricultors apunten a la necessitat de prioritzar l'adopció tecnològica i dissenyar mecanismes que facilitin varietats resilients al clima i eficients en recursos. La participació efectiva i l'evidència contínua són essencials per avançar en la via reguladora. En integrar evidència de les dimensions institucional, tecnològica i conductual, aquesta recerca contribueix als objectius del Pacte Verd Europeu i de l'Estratègia “De la Granja a la Taula”, i ofereix un marc transferible per a futures avaluacions de polítiques agrícoles i d’innovació.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• CANO LÓPEZ, ALICIA: Novel strategies to reduce persistent, mobile, and toxic substances in groundwater and wastewater: Impact on agriculture and human health
  
  Autor/a: CANO LÓPEZ, ALICIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/09/2025
  Data de lectura: 07/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'Edifici Vèrtex de la UPC, Plaça d'Eusebi Güell, 6, BarcelonaI a l'espai virtual meet.google.com/hpm-isah-xxy
  Director/a de tesi: MATAMOROS MERCADAL, VÍCTOR | ESCOLÀ CASAS, MÒNICA
  Resum de tesi: L'escassetat d'aigua és un dels reptes globals més urgents, especialment en regions àrides i semiàrides com la conca mediterrània. En països com Espanya, on l'agricultura és un dels principals consumidors dels recursos hídrics, l’us d'aigua regenerada s'ha convertit en essencial per garantir la seguretat hídrica i alimentària. Tanmateix, els efluents d'aigües residuals tractades i fins i tot les aigües subterrànies poden contenir microcontaminants orgànics que els tractaments convencionals eliminen només parcialment. Entre aquests, les substàncies persistents, mòbils i tòxiques (PMT) preocupen per la seva resistència a la degradació, mobilitat en el medi aquàtic i potencial toxicitat ambiental, amb riscos per ecosistemes, cultius i salut humana. Aquesta tesi doctoral estudia la reducció i l'impacte de les substàncies PMT en quatre experiments. Dos sobre tecnologies de tractament, un enfocament químic (procés d'oxidació avançada, AOP) i un sistema biològic (solució basada en la natura, NBS), per eliminar substàncies PMT d'aigües subterrànies i residuals. Els altres dos avaluen els efectes del reg amb aigua contaminada per substàncies PMT en cultius hidropònics i en sòl. El Capítol 3 compara vuit tractaments oxidatius per a l'eliminació de dissolvents clorats en aigües subterrànies contaminades, juntament amb una avaluació del risc per a la salut humana. El Capítol 4 investiga quatre configuracions de NBS per eliminar PFAS de cadena curta i altres substàncies PMT d'aigües subterrànies i residuals, analitzant la influència de factors com material filtrant, mida del gra, vegetació i comunitat microbiana. El Capítol 5 avalua l'absorció i bioacumulació de substàncies PMT en enciams cultivats en hidropònic, juntament amb avaluacions de la salut vegetal, resposta metabolòmica i implicacions per a la seguretat alimentària. El Capítol 7 explora un estudi de reg en sòl que segueix en curs comparant efluent secundari i quaternari, analitzant l’absorció de substàncies PMT, i la qualitat del cultiu, complementant els resultats hidropònics. En conjunt, la tesi aporta nous coneixements sobre les substàncies PMT en recursos hídrics i sistemes agrícoles, oferint avaluacions de tractaments i perspectives basades en riscos que poden orientar futures estratègies de reutilització d'aigua i marcs reguladors.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• BILBAO VILLA, AINARA: Palabras de luz: Herramientas léxicas y gráficas para la definición de los principales términos empleados en la descripción de la distribución lumínica en el espacio arquitectónico.
  
  Autor/a: BILBAO VILLA, AINARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 31/10/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Aula Beta Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: MUROS ALCOJOR, ADRIAN
  Resum de tesi: The introduction of electric lighting in Architecture marked a profound transformation in its design conception, establishing artificial light as a fundamental element in the configuration of space. Unlike other artistic and architectural disciplines, artificial architectural lighting lacks a formalised Art History. Existing specialist literature remains largely focused on technical and quantitative aspects, frequently relegating the qualitative dimensions of light in space to a secondary status. Consequently, there is a notable absence of a specific vocabulary capable of accurately describing the qualitative effects of lighting in architecture. This lexical gap hampers the effective communication of lighting-related spatial concepts, ultimately to the detriment of architectural practice. In light of these challenges, and with the aim of improving both design and pedagogical methodologies, this research advocates for the establishment of a dedicated vocabulary for qualitative architectural lighting. It is predicated on the hypothesis that it is feasible to construct a consensual glossary that enables the precise articulation of the formal and spatial attributes of lighting effects within architectural environments. To substantiate this hypothesis, the research sets out two principal objectives: first, to identify the parameters that define the qualitative aspects of lighting and to compile the associated terminological corpus; second, to develop a lexical and visual dictionary in which each term is clearly defined and illustrated, thereby facilitating its comprehension and application in both academic and professional contexts, and contributing to the standardisation of a specific and practical language.The study adopts a qualitative methodological framework, centred on the linguistic analysis of texts describing architectural lighting projects, which have been published in specialised Spanish-language media. A rigorous, systematic, and replicable terminology methodology has been employed, drawing upon established principles from the field of Terminology studies and related research on lighting perception. The process integrates automated term extraction methods, enabling efficient handling of large data sets, and applies linguistic techniques adapted to the visual domain. The research identifies the principal parameters defining the formal qualities of architectural lighting as direction, colour, and distribution, followed by quantity, luminance, sources, informational content, perceptual effects, and others. Among these, the distribution parameter emerges as the most frequently cited and, thus, the most critical for both configuring and describing architectural lighting. Accordingly, the dictionary focuses on the most recurrent terms related to distribution, listed alphabetically as follows: accent lighting, ambient lighting, composed lighting, diffuse lighting, direct lighting, directed lighting, dispersed lighting, focalized lighting, general lighting, grazing lighting, homogeneous lighting, horizontal lighting, indirect lighting, integrated lighting, precise lighting, projected lighting, reflected lighting, uniform lighting, and vertical lighting. It has been demonstrated that each of these terms can be defined in a manner that supports clear, precise, and intelligible communication within architectural lighting discourse. Furthermore, it is feasible to identify corresponding visual representations that exemplify each definition, reinforcing their pedagogical and practical applicability. In conclusion, this research affirms the viability of developing a consensual glossary of terms to imporve the communication of the formal and spatial characteristics of lighting effects within architectural practice, which constitutes a foundational step toward the recognition and standardisation of qualitative lighting vocabulary in the discipline.
  
• GONZÁLEZ ESPINOSA, VANESSA: Diseño de materiales cementícios reforzados con fibras vegetales impregnadas con materiales de cambio de fase para mejorar el comportamiento térmico de las cubiertas de los edificios.
  
  Autor/a: GONZÁLEZ ESPINOSA, VANESSA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/07/2025
  Data de lectura: 28/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: CLARAMUNT BLANES, JOSE | LACASTA PALACIO, ANA MARIA
  Resum de tesi: En el context actual, la construcció sostenible prioritza materials innovadors que integrin eficiència energètica, resistència mecànica i seguretat enfront de condicions extremes, com el foc, per a abordar els desafiaments del canvi climàtic i les necessitats humanes. Els compostos cementicios reforçats amb fibres i materials de canvi de fase (PCM) es perfilen com una solució prometedora, en particular en paviments elevats de cobertes, on la regulació tèrmica és essencial.L'objectiu principal d'aquesta tesi és desenvolupar una placa de ciment reforçat amb fibres vegetals no teixides i PCM per a paviments elevats de cobertes, determinant el dosatge òptim de ciment, fibres i PCM que maximitzi la resistència mecànica i la capacitat de regulació tèrmica, a més d'analitzar la seva resposta al foc. La recerca busca avançar en la integració de PCM i fibres vegetals en matrius cementicias, proposant millores per a la seva aplicació pràctica en la construcció amb un enfocament mediambiental.La metodologia, de marcat caràcter experimental, es va estructurar en diverses etapes. Primer, es va revisar l'estat de l'art sobre compostos cementicios i PCM, identificant tendències i desafiaments. Posteriorment, es va dissenyar una campanya experimental que va abastar: selecció de materials (ciments comercials, fibres de no teixits i PCM pur i microencapsulados), formulació de mescles amb diferents proporcions de fibres i PCM enfront d'un control sense PCM, avaluació de propietats mecàniques (resistència a flexió), tèrmiques (conductivitat, emmagatzematge i retard tèrmic) i comportament al foc mitjançant assajos normalitzats, i anàlisi estadística per a determinar l'impacte de cada component.Els resultats mostren que la incorporació del PCM RT28 mitjançant impregnació directa en fibres de no teixit en compostos cementicios millora les propietats tèrmiques, aconseguint un retard en els canvis de temperatura comparable al del PCM microencapsulado barrejat en la matriu cementicia. No obstant això, el compost elaborat amb PCM RT28 presenta una resistència mecànica superior, amb un mòdul de ruptura (MOR) aproximadament tres vegades major que el de compost amb microencapsulado, encara que tots dos presenten una disminució en la resistència respecte a mostres sense PCM. Les fibres de no teixit, en impregnar el PCM de manera efectiva, reforcen la cohesió del compost i preserven l'enduriment per deformació, mitigant parcialment la pèrdua de resistència mecànica.Tot i que tant les fibres vegetals com el PCM emprat són d’origen orgànic i, per tant, combustibles, els compostos cimenticis van mostrar un bon comportament davant del foc, amb flames tènues i una elevada capacitat d’extinció en retirar la font de calor. En general, les mostres amb PCM incorporat mitjançant la impregnació de les fibres van presentar un millor comportament al foc que aquelles formulades amb PCM microencapsulat: si bé la ignició es va produir una mica abans, la quantitat total de calor alliberada (THR), mesurada en els assaigs amb calorímetre de con, va ser substancialment més baixa.Aquesta combinació, poc explorada, equilibra eficiència tèrmica i funcionalitat estructural, amb aplicacions directes en edificacions sostenibles. La recerca aporta una anàlisi detallada de la interacció entre fibres vegetals, PCM i la matriu cementicia, proposant dosatges òptims i estratègies per a mitigar riscos associats al foc. Els resultats estableixen les bases per a futures recerques i aplicacions pràctiques, promovent el desenvolupament de materials de construcció més eficients i sostenibles.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• BOUDRIKI SEMLALI, BADR EDDINE: Analysis of Helio-Geo-Ionospheric Proxies for Earthquake Risk Prediction
  
  Autor/a: BOUDRIKI SEMLALI, BADR EDDINE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de lectura: 12/11/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Aula de Graus de l'ETSETB
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK
  Resum de tesi: Els terratrèmols són un dels desastres naturals més destructius, causant un gran dany a la infraestructura i una pèrdua significativa de vides humanes. En les últimes cinc dècades, els terratrèmols han estat constantment la principal causa de mort entre tots els desastres naturals, cosa que destaca la necessitat urgent de desenvolupar mètodes de pronòstic efectius i estratègies de mitigació. Tot i que es produeixen milers de terratrèmols globalment cada any, només una petita proporció és prou forta com per ser detectada pels sistemes de monitoratge o percebuda per les persones. Entre 1998 i 2018, els esdeveniments sísmics van causar aproximadament 846.000 morts i pèrdues econòmiques per un total de 661 mil milions de dòlars, subratllant el seu profund impacte socioeconòmic. Tot i que els terratrèmols no es poden prevenir, s'han fet esforços per reduir les seves conseqüències mitjançant la modelització de riscos, codi de construcció millorats i programes de preparació pública. Malgrat aquests avenços, un sistema d'alerta primerenca fiable per a terratrèmols continua essent difícil. L'absència de precursors consistents i deterministes dels esdeveniments sísmics és un dels principals reptes en el desenvolupament d'aquests sistemes. Tanmateix, la recerca ha identificat anomalies en els senyals geofísics que poden aparèixer entre dies i setmanes abans dels grans terratrèmols. Aquestes anomalies inclouen canvis en les emissions tèrmiques infraroges, alteracions en la ionosfera, canvis en els camps magnètics i emissions de gasos. Tot i que aquestes senyals no estan presents de manera universal, la seva detecció podria millorar les capacitats de pronòstic. Tradicionalment, les anomalies s'han monitoritzat utilitzant sensors terrestres en àrees de gran risc sísmic. Tot i que són valuosos, aquests sensors estan restringits geogràficament i no poden detectar senyals en regions remotes o inaccessibles. En canvi, les tècniques de Teledetecció (RS) ofereixen una alternativa prometedora, proporcionant una àmplia cobertura espacial, alta resolució temporal i la capacitat d'observar àrees inaccessibles, com ara els oceans, els deserts i les muntanyes. Els sistemes de RS permeten un monitoratge continu de la superfície i l'atmosfera de la Terra, cosa que facilita la detecció d'anomalies potencialment relacionades amb terratrèmols a la litosfera, l'atmosfera i la ionosfera. Aquesta tesi doctoral revisa l'ús de tècniques de RS per a la detecció de precursors de terratrèmols i els seus avenços recents. Explora el concepte de l’Acoblament Litosfera-Atmòsfera-Ionosfera (LAIC), com un marc multidisciplinari capaç d’explicar com l'estrès sísmic i la deformació de les roques a la litosfera poden desencadenar efectes en cadena a l'atmosfera i la ionosfera. La tesi també presenta resultats d'investigacions en curs sobre el pronòstic de terratrèmols a curt i mig termini mitjançant dades d'observació de la Terra. La tesi doctoral examina diversos paràmetres derivats de satèl·lits: anomalies en la Temperatura Superficial del Terreny (LST), índexs de centelleig ionosfèric (IS), variacions en el camp geomagnètic i d’altres dades del clima espacial. Aquest treball pretén contribueix a la millor comprensió dels precursors dels terratrèmols i busca desenvolupar eines pràctiques per predir millor els esdeveniments sísmics, millorant els esforços de mitigació i alerta primerenca.
  
• MARTÍNEZ GOST, MARC: The DCT as the Basis for Nonlinear Signal Processing and Task-Oriented Communications
  
  Autor/a: MARTÍNEZ GOST, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2025
  Data de lectura: 06/11/2025
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: C4-001PG, EETAC, Campus Baix Llobregat
  Director/a de tesi: PEREZ NEIRA, ANA ISABEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral aborda dos reptes fonamentals i cada cop més interconnectats en el processament modern de la informació: l’aprenentatge no lineal i les comunicacions orientades a tasques. Ambdós camps requereixen representacions compactes, interpretables i eficients de funcions no lineals. Aquestes representacions són essencials tant per a la construcció de models d’aprenentatge com per a la transmissió d’informació rellevant per a una tasca posterior. Els enfocaments tradicionals, sovint dominats per arquitectures de tipus "caixa negra" i aproximacions basades en grans volums de dades, presenten limitacions en interpretabilitat, escalabilitat i robustesa. Això motiva la recerca d’alternatives estructurades i fonamentades.Al centre d’aquest treball hi trobem la transformada cosinus discreta (DCT), una eina clàssica del processament de senyal que es reinterpreta aquí com un marc unificador per al modelatge no lineal i la comunicació. Aprofitant propietats matemàtiques com l’ortogonalitat, la compactació d’energia i l’estructura oscil·latòria, es demostra que la DCT ofereix avantatges molt més enllà del seu ús tradicional en la compressió d’imatges. La tesi explora com la DCT pot donar suport tant al disseny d’algorismes d’aprenentatge eficients com a l’elaboració d’estratègies de modulació que codifiquen conjuntament dades i computació.L’estudi comença amb la integració de la DCT en algorismes d’aprenentatge adaptatius per a funcions univariables no lineals, on les propietats estructurals de la DCT permeten una convergència ràpida i solucions de baixa complexitat. El mètode s’aplica amb èxit a la compensació de no linealitats en canals de comunicacions. L’enfocament combina l’estructura i interpretabilitat dels blocs clàssics de processament de senyal amb la flexibilitat i el rendiment dels mètodes basats en dades.El treball s’estén posteriorment a entorns multivariable amb la introducció de l'Expressive Neural Network (ENN), un perceptró multicapa que incorpora la DCT dins de les funcions d’activació. Aquesta arquitectura conserva la interpretabilitat de la DCT alhora que permet un modelatge expressiu i escalable. Gràcies a l’estructura proporcionada per la DCT, fins i tot xarxes petites poden aprendre mapes no lineals complexos.En l’àmbit de les comunicacions, la tesi investiga el paradigma emergent de les comunicacions orientades a tasques, on l’objectiu passa a ser la transmissió de dades rellevants per a una tasca computacional. En aquest context, s’utilitza la naturalesa oscil·latòria de la DCT per dissenyar esquemes de modulació que integrin la computació dins la pròpia ona física. Es proposa una nova modulació basada en la DCT, i es revisen modulacions clàssiques des del punt de vista de la DCT, permetent el càlcul de funcions mitjançant modulacions en freqüència. Aquests conceptes s’estenen a sistemes multiusuari, on la DCT guia el disseny d’un nou esquema d’accés múltiple adaptat per a l’aprenentatge federat (FEEL). Aquest enfocament permet una agregació robusta, eficient i de baix consum de dades distribuïdes per a l’aprenentatge col·laboratiu.En conjunt, aquest treball demostra que la DCT, una eina clàssica introduïda fa gairebé 50 anys, pot ser revitalitzada com a pilar fonamental del processament de senyal modern. La seva estructura ofereix una base potent, interpretable i eficient per fer front als reptes contemporanis del processament intel·ligent de la informació. En connectar el processament de senyal clàssic amb els desafiaments actuals de l’aprenentatge automàtic i les comunicacions, la tesi presenta un marc unificat per a la representació, aprenentatge i comunicació de funcions no lineals.
  
• MUTHINENI, KARTHIK: Wireless Infrastructure-Based Indoor Positioning in Controlled Industrial Environments
  
  Autor/a: MUTHINENI, KARTHIK
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/10/2025
  Data de lectura: 20/11/2025
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Aula Teleensenyament, Edifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1
  Director/a de tesi: VIDAL MANZANO, JOSE | ARTEMENKO, ALEXANDER | NAJAR MARTON, MONTSERRAT
  Resum de tesi: Les comunicacions sense fil s'han convertit en el sistema nerviós central de la FoF (Fo de Funció). Segons això, la infraestructura sense fil a les indústries té el doble propòsit de proporcionar connectivitat i posicionar actius industrials com ara els AGV (Vehicles de Seguiment Automatitzat). Els entorns NLoS (No-Local Loan - No-Local Loan) i dominants en múltiples camins, com els que es troben a les indústries, dificulten la propagació del senyal sense fil, cosa que provoca inexactituds en el posicionament basat en infraestructura sense fil. Si bé s'han fet avenços en el desenvolupament d'enfocaments per millorar la precisió del posicionament sense fil en escenaris interiors complexos, és possible que no siguin fàcilment aplicables a entorns industrials sense o amb una mínima modificació. Això motiva l'estudi cap al desenvolupament d'enfocaments de posicionament basats en infraestructura sense fil precisos i precisos, adaptats explícitament per a entorns industrials. Aquesta tesi doctoral pretén abordar els reptes clau en el posicionament sense fil per a entorns industrials i desenvolupar algoritmes per millorar la precisió del posicionament basat en infraestructura sense fil proposant enfocaments basats en models i dades.Aquesta tesi doctoral presenta una anàlisi de simulació i experiments pràctics per validar l'eficiència dels enfocaments proposats utilitzant una gamma d'infraestructures sense fil diferents, incloent-hi la comunicació mòbil 5G, UWB i 6G, incloent-hi ISAC. Aquest treball comença analitzant la precisió de posicionament assolible basada en 5G en bandes de banda C i mmWave dins d'un model específic d'un entorn industrial dens i desordenat, utilitzant simulacions de traçat de raigs d'alta fidelitat per capturar l'impacte de la propagació NLoS i multipath. Les troballes destaquen les limitacions del posicionament 5G i, en general, del posicionament sense fil en entorns industrials complexos i desordenats. Per superar aquestes limitacions, aquest treball avança el SotA desenvolupant nous enfocaments de millora basats en la fusió de sensors i/o dades per a sistemes de posicionament basats en UWB i assistit per ISAC. Aquests enfocaments aprofiten la potència de les DNN, les xarxes LSTM i les GNN per modelar les relacions espacials i temporals de manera més eficaç, produint millores substancials en la precisió del posicionament, la robustesa i l'adaptabilitat a escenaris industrials dinàmics. A més, l'aplicació dels enfocaments proposats s'il·lustra mitjançant un cas d'ús AGV. Aquesta tesi doctoral estableix una base sòlida per avançar en futures investigacions i aplicacions reals, oferint coneixements valuosos que poden donar forma a la propera generació de disseny i desplegament de sistemes de posicionament sense fil industrials.
  
• PENG, JILUN: Development of innovative land applications for ESA's HydroGNSS mission
  
  Autor/a: PENG, JILUN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/09/2025
  Data de lectura: 31/10/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula de teleensenyament de l'ETSETB (Mòdul B3 primera planta, Campus Nord UPC)
  Director/a de tesi: CARDELLACH GALÍ, ESTEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi, basada en articles, se centra en el desenvolupament de productes per a la missió HydroGNSS de l'ESA, incloent l'algoritme de detecció d'inundacions de Nivell 2, l'explotació del canal coherent per al producte L1B i el desenvolupament d’un simulador simplificat del canal coherent.La primera contribució és un algoritme de detecció d’aigua aplicable tant a dades de baixa com d’alta taxa de mostreig. La integració de dos observables derivats de potència de baixa taxa —la reflectivitat i la raó de dispersió de potència— permet una caracterització més completa de les propietats de la superfície. A més, la incorporació d’informació auxiliar redueix l’impacte de l’heterogeneïtat espacial. El classificador de bosc aleatori captura relacions no lineals i assoleix els requisits de precisió, amb falsos positius associats principalment a zones de pantans. També s’incorporen dos observables derivats de senyals complexes d’alta taxa, un dels quals s’introdueix per primera vegada: l’amplitud normalitzada (NA), que es manté estable sobre terra i és poc sensible al temps d’integració coherent. Els resultats indiquen que la NA té una importància superior al coeficient de coherència (CC) per a la classificació d’aigua.La segona contribució analitza l’impacte de la senyal amb polarització circular dreta (RHCP). La raó de dispersió de potència normalitzada en RHCP mostra una separació més clara entre terra i aigua, i major consistència entre diversos tipus de superfície. En canvi, la reflectivitat en RHCP presenta més superposició entre terra i aigua, la qual cosa pot afectar negativament la classificació. En superfícies aquàtiques no interiors, el tipus de superfície contribueix negativament al resultat, indicant que calen indicadors de coherència més elevats per compensar aquest efecte. A més, les probabilitats posteriors, derivades del teorema de Bayes, demostren que la combinació de reflectivitat i raó de dispersió de potència normalitzada millora l’exactitud de la classificació reduint els falsos positius.La tercera contribució se centra en l'explotació del canal coherent d’HydroGNSS. Es va dur a terme una anàlisi per avaluar la sensibilitat dels indicadors de coherència a les superfícies d’aigua. El CC i la NA es van comparar amb la mètrica d’“entropia total” disponible al producte CYGNSS. La NA mostra una sensibilitat similar a la de l’entropia total i és més estable respecte al temps d’integració. En canvi, el CC és més sensible a petits cossos d’aigua però molt afectat pel temps d’integració. També es va desenvolupar una nova variable: la reflectivitat d’alta taxa (HSRR), obtinguda a partir de la NA mitjançant un ajust exponencial per trajecte. La HSRR presenta bona concordança amb la reflectivitat L1 de CYGNSS i amb dades calibrades del producte IF. Es va introduir un llindar de soroll basat en la taxa baixa per millorar-ne la robustesa. L’anàlisi de trajectes adjacents confirma que proporciona una resolució més alta que els productes actuals d’1–2 Hz, millorant la seva aplicabilitat per al monitoratge detallat de característiques de superfície.Finalment, es presenta un simulador simplificat del canal coherent, inclòs com a annex. Fins ara, simular senyals complexes GNSS-R d’alta taxa reflectides sobre terra requeria models costosos. Aquesta versió redueix la complexitat computacional i permet generar dades sintètiques realistes, facilitant la seva aplicació en estudis sobre el canal coherent.
  
• RAFIEIAN, BARDIA: Enhancing Word and Document Embeddings for Natural Language Processing Tasks
  
  Autor/a: RAFIEIAN, BARDIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/10/2025
  Data de lectura: 21/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FIB Manuel Martí Recober
  Director/a de tesi: VÁZQUEZ ALCOCER, PERE PAU
  Resum de tesi: Aquesta tesi aprofundeix en diversos aspectes del processament del llenguatge natural, centrant-se en la traducció automàtica neuronal específica de domini, les incrustacions de paraules especialitzades, l'augment de dades, els sistemes de recomanació, les tècniques d'incrustació de documents i la classificació jeràrquica amb models de llenguatge grans. El treball s'estructura al voltant de contribucions clau.El Capítol 4 introdueix un nou enfocament de preparació de dades i tokenització (Hybrid-BTS) per a la Tècnica de Traducció Automàtica Neuronal (NMT) biomèdica, juntament amb una tècnica de post-especialització que aprofita les GANs de Wasserstein per millorar les incrustacions de paraules amb restriccions multilingües. El Capítol 5 proposa una estratègia d'adaptació de domini per a la traducció biomèdica que implica la traducció directa, l'optimització de BPE i la manipulació de la freqüència de termes. També detalla el desenvolupament de dos sistemes de recomanació de comerç electrònic de moda: un basat en el contingut i un altre col·laboratiu, ambdós integrant regles d'estil pràctiques. Finalment, el Capítol 6 presenta una avaluació dels models d'incrustació de documents (Doc2vec, SciBERT, Longformer, LLaMA-3, GEMMA-2B) per a la classificació de documents llargs, i una pipeline modular dissenyada per a la classificació jeràrquica de patents de múltiples etiquetes utilitzant models basats en transformers, optimitzada per a l'eficiència amb LoRA i quantificació. Col·lectivament, aquestes contribucions impulsen l'estat de l'art tant en aspectes aplicats com teòrics del PNL, proporcionant nous mètodes per augmentar el rendiment, l'adaptabilitat i l'eficiència en tasques a gran escala i específiques de domini.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• LÓPEZ URIBE, CRISTINA: Arquitectura radical al dominio público. Juan O’Gorman, programa escolar, 1932
  
  Autor/a: LÓPEZ URIBE, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/09/2025
  Data de lectura: 07/11/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de Grados Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ | ROVIRA GIMENO, JOSE MARIA
  Resum de tesi: Aquesta investigació se centra en el programa de construcció d'escoles primàries a la Ciutat de Mèxic del 1932 de l'arquitecte Juan O’Gorman (1905-1982). El principal objecte d'estudi d'aquesta tesi és el grup de 26 escoles noves dissenyades per O’Gorman i el seu equip i incloses al llibre oficial Escoles primarias, 1932, publicat el 1933.Tot i que l'obra de Juan O'Gorman sempre ha estat present a la historiografia de l'arquitectura mexicana, el programa escolar ha estat molt poc estudiat. Les escoles marquen un moment mític a la història de l'arquitectura mexicana, en què la responsabilitat social de l'arquitecte va anar més enllà de les expectatives artístiques de la disciplina. Les escoles primàries, de racionalitat extrema i radical, van ser primer rebutjades pels cercles selectes de l'arquitectura i, després, només esmentades superficialment per la historiografia durant dècades i només per assenyalar-les com un greu error. Aquests edificis, però, han adquirit una aura mítica en certs moments de la història de l'arquitectura mexicana. A través d'una anàlisi crítica i minuciosa, la tesi pretén treure a la llum alguns aspectes ignorats de l'arquitectura funcionalista mexicana per obrir altres camins de recerca possibles i construir noves interpretacions sobre un moment específic de la història del segle XX –els anys trenta–.La investigació parteix de l'anàlisi i l'activació de les fonts primàries i dels objectes de l'arxiu —cartes, fotografies, documents burocràtics, trossos d'estuc, memòries governamentals, pigments, fulletons promocionals, etcètera— i de la realitat material dels edificis que es conserven: la meitat de les escoles construïdes. Però, a més, per primera vegada, es parteix d'una sèrie de documents que han sortit a la llum després d'haver estat sistemàticament ocultats per dècades —tot i que altres romanen ocults—.Aquesta anàlisi parteix de la necessitat d'explicar i desentramar la realitat polièdrica en què sorgeixen les escoles primàries el 1932. O’Gorman va implementar diverses estratègies avantguardistes que va utilitzar de forma simultània tant a casa més coneguda com a les escoles. Així mateix, l'anàlisi revela una sèrie de coincidències en el temps que forgen una xarxa de relacions polítiques, artístiques, socials i culturals al voltant de l'objecte d'estudi.La investigació també analitza les raons del rebuig inicial al programa escolar, les quals només es poden explicar en les seves complexes condicions polítiques. D'aquesta manera, el material d'arxiu —i els fenòmens històrics que explica— mostra una història entrellaçada que obliga a sortir de les fronteres nacionals i mostrar les relacions transnacionals diverses. En reconèixer la inqüestionable vitalitat i utilitat social que les escoles mostren després de gairebé un segle a molts dels barris on van ser construïdes, s'intenta recuperar la naturalesa provocadora —d'una arquitectura que va ser percebuda en el seu moment com a massa nova. Les escoles foren l'expressió dels drets pels quals s'havia barallat a Mèxic durant la revolució i foren les dipositàries d'una nova forma comunitària d'entendre l'educació, d'acord amb els principis ètics d'una intel·lectualitat de l'esquerra mexicana.Les estratègies de ruptura de l'arquitectura radical, dissenyades i implementades acuradament per als personatges més sofisticats de l'elit cultural mexicana passarien, a través dels projectes escolars, als projectes socialitzants, a les masses i als personatges “anònims” de la metròpoli. L'objectiu tan acariciat de les avantguardes que les multituds s'apropiessin autènticament de la nova arquitectura potser es va arribar a fer realitat —encara que fos breument— a la Ciutat de Mèxic a principis dels anys trenta.
  
• PEDRAGOSA BATLLORI, GEMMA: Santa Coloma d'Andorra: el projecte d'una església a l'Andorra d'abans del S.XI.
  
  Autor/a: PEDRAGOSA BATLLORI, GEMMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/09/2025
  Data de lectura: 21/11/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta Soterrani - Sala d'Actes Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: GRANELL TRIAS, ENRIQUE | GINER OLCINA, JOSEP
  Resum de tesi: L'església de Santa Coloma d'Andorra pertany a una de les tipologies arquitectòniques més simples i antigues de l'arquitectura religiosa: la de nau única rectangular i absis quadrangular. No obstant això, la simplicitat del tipus no s'ha d'associar necessàriament a una immediatesa constructiva o formal.L'objectiu d'aquest estudi és determinar fins a quin punt l'arquitectura de Santa Coloma respon a una elaboració mètrica complexa, que només es pot concretar des d'un nivell de cultura que a Santa Coloma, a prop de dos centres culturals importants de l'època, la Catedral de la Seu d'Urgell i el Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, és molt probable.En aquest treball s'utilitza l'arquitectura com a material arqueològic per analitzar els elements clau de la composició arquitectònica de l'edifici. S'ha manejat la historiografia, aixecat plànols, trobat la unitat de mesura i estudiat les seves dimensions en relació amb els coneixements de proporció del moment i les descripcions dels edificis bíblics. I resulta que per concebre, elaborar i construir una església aparentment senzilla com aquesta, calia conèixer l'arquitectura representada a la Bíblia i les elaboracions aritmètiques compilades per Boeci i Cassiodor al segle VI.Veurem, per tant, un edifici que tot i ser rural i aparentment senzill, respon a un traçat i unes proporcions resultat d'un llenguatge simbòlic concret, i que reflecteix i documenta uns sabers i una manera d'aplicar-los.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• ALLKA, XHENSILDA: Enhancing Data Quality in IoT Monitoring Sensor Networks
  
  Autor/a: ALLKA, XHENSILDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/11/2025
  Director/a de tesi: BARCELÓ ORDINAS, JOSE MARIA | GARCÍA VIDAL, JORGE
  Resum de tesi: En els darrers anys, el desenvolupament tecnològic i l'augment del nombre de cotxes, entre altres factors, han influït en els nivells de contaminació atmosfèrica. Aquest augment dels nivells també ha augmentat la necessitat de monitoritzar-los, ja que estan directament relacionats amb la salut humana i l'economia. Per controlar la contaminació atmosfèrica, el govern ha desplegat estacions de monitorització precises, que són cares de desplegar i mantenir. A causa del seu cost, no estan àmpliament distribuïdes. Tanmateix, com que la contaminació atmosfèrica pot canviar en distàncies curtes, la distribució d'aquestes estacions pot ser insuficient. Recentment, ha sorgit una solució: l'ús de sensors de baix cost (LCS), que proporcionen una cobertura més àmplia a un cost molt menor. Tanmateix, aquests LCS tenen un inconvenient: la qualitat de les dades que proporcionen és deficient.La recerca actual en aquest camp ha utilitzat models d'aprenentatge automàtic (ML) per calibrar aquests LCS, millorant així la qualitat de les dades que proporcionen. En una xarxa de monitorització de l'Internet de les Coses (IoT), la qualitat de les dades està estretament associada amb els processos de presa de decisions. Aquesta tesi se centra en millorar la qualitat de les dades proporcionades pels LCS des de dues perspectives: millorar el rendiment de calibratge i detectar anomalies i valors atípics. L'objectiu d'ambdues perspectives és garantir la precisió i la fiabilitat de les dades.La primera part de la tesi se centra en la millora de les dades calibrades proporcionades pels LCS i la detecció de la deriva conceptual i l'actualització dels paràmetres del model de calibratge actual de manera que s'adapti a les noves condicions. Estem millorant la qualitat de les dades calibrades implementant un enfocament basat en patrons de model. Els nostres mètodes proposats, Temporal Pattern Based Denoising (TPB-D) i Temporal Pattern Based Calibration (TPB-C), milloren la qualitat de les dades calibrades. Atès que les condicions ambientals estan subjectes a canvis amb el temps, és essencial actualitzar els paràmetres del model de calibratge. Vam proposar Window-based Uncertainty Detection and Recalibration (W-UDDR), un sistema capaç de detectar la presència de deriva conceptual (és a dir, canvis ambientals).La segona part de la tesi se centra en la fiabilitat de les dades. Els sensors, independentment del seu cost, sovint són propensos a irregularitats com ara valors atípics, anomalies o deriva, que poden ser causades per diversos factors. És crític identificar aquestes irregularitats, ja que les dades s'incorporaran a l'entrenament del model relacionat amb altres tasques. En aquesta tesi, s'han examinat tres escenaris diferents. El primer està relacionat amb la detecció de valors atípics a la vora. En aquest cas, hem proposat el marc de treball Edge Streaming Outlier Detection (ESOD). ESOD és un marc de treball senzill i lleuger que pot identificar valors atípics a la vora amb una quantitat limitada de memòria. El sistema ofereix dos enfocaments: en temps real i gairebé en temps real. L'enfocament gairebé en temps real implica retards menors en la presa de decisions. El segon enfocament està relacionat amb la detecció d'irregularitats més complexes, com ara anomalies en un sensor determinat. Aquest escenari es diferencia del primer en què ofereix capacitats de detecció d'anomalies fora de línia. Hem proposat la detecció d'anomalies de l'autocodificador recurrent de correlació espaciotemporal (STC-RAAD), que ha demostrat un rendiment satisfactori. Cal destacar que el tercer escenari es refereix a la detecció i localització d'anomalies en una xarxa de sensors. Això és de particular rellevància en escenaris on la identificació i la ubicació precisa de la font d'una anomalia són crucials. Proposem un mètode de detecció d'anomalies d'autocodificadors recurrents d'atenció basat en patrons (PARAAD) dissenyat per detectar i localitzar anomalies en sensors.
  
• KHABBAZAN, BAHAREH: Improving Memory-centric Architectures for Accelerating Cognitive Computing Workloads
  
  Autor/a: KHABBAZAN, BAHAREH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/11/2025
  Director/a de tesi: RIERA VILLANUEVA, MARC | GONZÁLEZ COLÁS, ANTONIO MARIA
  Resum de tesi: Els ràpids avenços en les xarxes neuronals profundes (DNN) han generat càrregues de treball cada vegada més complexes i intensives en memòria, cosa que planteja reptes importants per a les arquitectures de computació tradicionals. L’excés de moviment de dades, les ineficiències computacionals i les restriccions energètiques limiten l’escalabilitat dels acceleradors de DNN. Aquesta tesi aborda aquests reptes proposant enfocaments centrats en la memòria per optimitzar l’execució de DNN mitjançant una quantització eficient, processament en memòria i reducció del moviment de dades.En primer lloc, presentem DNA-TEQ, un esquema de quantització exponencial adaptatiu que minimitza la petjada de memòria i elimina la necessitat de multiplicadors convencionals, millorant de manera significativa l’eficiència energètica. Els resultats experimentals mostren que DNA-TEQ redueix la petjada de memòria en un 40% de mitjana en comparació amb la referència d’enters de 8 bits. L’accelerador de processament proper a la memòria (PnM), dissenyat per aprofitar DNA-TEQ, millora a més la latència d’inferència en 1,5×, mantenint una precisió comparable als models de precisió completa.A continuació, presentem QeiHaN, un accelerador PnM que empra quantització exponencial en base 2 i una tècnica implícita de desplaçament de bits per reduir els accessos redundants a memòria i optimitzar la inferència de DNN. Les nostres avaluacions demostren que QeiHaN redueix el moviment de dades en un 67%, aconseguint una acceleració de 4,2× en el temps d’execució i una reducció de 3,5× en el consum energètic en comparació amb arquitectures convencionals de referència.Finalment, proposem Lama, un mecanisme lleuger d’accés a memòria que millora les arquitectures de processament en memòria (PuM) basades en taules de consulta (LUT), permetent accessos paral·lels i independents per columna dins de les matrius DRAM, amb suport per a operacions SIMD d’enters de fins a 8 bits en models a gran escala. Els resultats experimentals mostren que Lama redueix de manera significativa les ordres de memòria per a operacions SIMD en comparació amb les tècniques PuM més avançades. A més, aprofitem Lama per dissenyar LamaAccel, un accelerador basat en HBM per a models de llenguatge a gran escala (LLM), que s’executa de manera eficient sense modificar els paràmetres de temporització de la DRAM. LamaAccel supera les GPU fins a 19×, assolint un estalvi energètic notable en capes de baixa precisió.Les tècniques proposades redueixen conjuntament el moviment de dades, optimitzen l’ús de memòria i milloren l’eficiència computacional. Els nostres resultats demostren que els enfocaments centrats en la memòria poden millorar de manera significativa l’acceleració de DNN, oferint solucions escalables i energèticament eficients per als sistemes d’IA de nova generació.
  
• OLIVER SEGURA, JOSÉ: Accelerating SpMV on HBM-equipped FPGAs: Hardware-Software Co-design and Collaboration
  
  Autor/a: OLIVER SEGURA, JOSÉ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 07/11/2025
  Director/a de tesi: AYGUADÉ PARRA, EDUARD | MARTORELL BOFILL, XAVIER
  Resum de tesi: SpMV és un kernel d'àlgebra lineal inclòs en nombrosos algoritmes en múltiples dominis de coneixement. La seva natura, marcada pels accessos a memòria i la seva baixa intensitat aritmètica, fa que la seva implementació sigui un repte. Els mecanismes usualment presents als microprocessadors de propòsit general, com les memòries cau, son inútils sense transformacions addicionals a les dades a mesura que la mida del problema creix més enllà de la capacitat de la cau. La capacitat de les FPGAs de generar lògica i jerarquies de memòria específiques per a cada aplicació dona com a resultat dissenys d'alt rendiment i energèticament eficients. Això les ha convertit en una alternativa interessant per a la implementació d'SpMV. L'esforç dels fabricants per posicionar-les com acceleradores per a HPC i la inclusió d'HBM en les darreres generacions de dispositius ha incrementat aquesta tendència. Moltes implementacions d'SpMV per a FPGAs treballen exclusivament amb aritmètica de coma flotant en simple precisió mentre que, en les aplicacions HPC, usualment es requereix doble precisió. CSR o versions lleugerament modificades d'aquesta representació són usades habitualment com la base per a aquestes implementacions. Això limita el paral·lelisme inter i intra-fila degut a conflictes als accessos a memòria, requerint que la implementació inclogui lògica complexa com arbitratge o mecanismes per aturar/reintentar, o memòries replicades, incrementant l'ús de recursos i limitant l'escalabilitat dels dissenys. Aquesta tesi presenta dues propostes per aprofitar les característiques ofertes per les FPGAs, especialment HBM i les jerarquies de memòria adaptables, per tal de millorar el rendiment assolit i, en el cas de la segona proposta, permetent un disseny agnòstic pel que fa a la precisió del tipus de dades.La primera proposta consisteix en un co-disseny d'accelerador d'SpMV de doble precisió per a FPGA i una representació per a la matriu. En comptes d'utilitzar CSR com la base, aquesta representació i l'accelerador estan definits tenint en compte totes les característiques avançades que les FPGAs ofereixen, en una aproximació basada en el co-disseny. Aquesta aproximació permet maximitzar el paral·lelisme inter-fila i intra-fila permetent el processat simultani de múltiples valors de la matriu per cicle de manera completament segmentada sense requerir lògica complexa ni replicació de memòria. La representació proposada per a la matriu permet particionar fàcilment el treball entre múltiples acceleradors i l'ús eficient de l'ample de banda de l'HBM. L'avaluació mostra que la implementació proposada supera el rendiment d'implementacions considerades estat-de-l'art en termes de rendiment absolut, relatiu a l'ample de banda i relatiu al consum d'energia.La segona proposta es construeix a partir de la primera, incrementant la seva eficàcia aritmètica. Això es realitza mitjançant diferents mètodes. En primer lloc, es millora l'eficiència de la codificació proposada reduint la quantitat de metadades requerides per tal de processar la matriu. En segon lloc, s'incrementa el ràtio de dades útils de la representació al considerar noves abstraccions jeràrquiques dintre de la matriu. En tercer lloc, s'utilitza el padding de zeros, quan aquest és necessari, per actuar com a transport de dades útils. Aquesta proposta és altament parametritzable, incloent la possibilitat de fer-la servir per generar dissenys que treballen amb diferents tipus de dades sense requerir més adaptació que canviar al tipus de dades desitjat en temps de compilació. L'avaluació mostra que aquesta proposta millora significativament la primera en el cas d'aritmètica de doble precisió. Els resultats en simple precisió demostren la seva capacitat per millorar el rendiment assolit per dissenys considerats estat-de-l'art que fan servir un ample de banda molt superior.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• ORTIZ MEMBRADO, LAIA: Nanoindentation mapping of multiphase materials: statistical analysis and machine learning approaches
  
  Autor/a: ORTIZ MEMBRADO, LAIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/11/2025
  Director/a de tesi: JIMENEZ PIQUÉ, EMILIO | MATEO GARCIA, ANTONIO MANUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral se centra en la caracterització micromecànica de materials multifàsics mitjançant mapatge de nanoindentació d’alta velocitat (HSNM), combinant-lo amb tècniques estadístiques i d’aprenentatge automàtic. L’objectiu és extreure i interpretar propietats mecàniques amb resolució espacial a partir de grans conjunts de dades, millorant la comprensió de les relacions microestructura-propietat en sistemes complexos com compostos ceràmic-metall i acers heterogenis.La tècnica HSNM permet adquirir dades locals amb resolució micromètrica sobre grans àrees, però el seu ús presenta diversos reptes: optimització de l’espaiat entre indentacions, interpretació de dades disperses, limitacions de la distribució Gaussiana per representar propietats micromecàniques, i dificultats en la classificació prop d’interfases. A més, hi ha un interès creixent en automatitzar la interpretació mitjançant aprenentatge automàtic.Els objectius d’aquesta tesi inclouen: (i) avaluar materials industrialment rellevants amb HSNM, (ii) aplicar aprenentatge no supervisat per quantificar transicions micromecàniques, (iii) introduir distribucions esbiaixades com alternativa als ajustos Gaussians, i (iv) desenvolupar models supervisats que classifiquin la resposta de nanoindentació segons la forma de la corba completa.Metodològicament, la tesi implementa el model de mescla Gaussiana (GMM) per agrupar propietats mecàniques i identificar fases en materials com WC-Co i acers superdúplex. Aquesta estratègia permet analitzar superfícies àmplies i detectar transicions mecàniques, com gradients d’enduriment en acers avançats d’alta resistència (AHSS) i canvis de propietats produïts per fusió amb feix d’electrons (PBF-EB) en aliatges 316L/V4E.Per abordar dades asimètriques o disperses, s’introdueix l’ajust de distribucions Skew-normal, que ofereix una representació més fidel de la realitat, especialment en zones influïdes per interfases com en metalls durs. Aquest enfocament millora la classificació de fases respecte als ajustos Gaussians tradicionals.La tesi també desenvolupa un model supervisat basat en xarxes neuronals convolucionals (CNNs), entrenat amb corbes de resposta mecànica transformades en imatges bidimensionals que preserven la seva forma. Aquest model permet classificar les respostes en fases conegudes amb alta precisió i proporciona una puntuació de confiança contínua per a cada classificació. Això suposa un canvi de paradigma cap a una classificació basada en similitud, que facilita la construcció de mapes continus capaços de capturar amb més realisme les transicions micromecàniques i el comportament d’interfases.En conjunt, el treball posa de manifest el potencial del HSNM combinat amb tècniques estadístiques i d’aprenentatge automàtic per caracteritzar materials multifàsics complexos. La tesi obre noves vies per millorar la interpretació del comportament mecànic heterogeni i per integrar-lo amb dades microestructurals, contribuint al desenvolupament de metodologies més robustes i automatitzades en la ciència dels materials.
  

COMPUTACIÓ

• PONTÓN MARTINEZ, JOSE LUIS: Learning Data-driven Character Animation for Avatars in Virtual Reality
  
  Autor/a: PONTÓN MARTINEZ, JOSE LUIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 07/11/2025
  Director/a de tesi: ANDUJAR GRAN, CARLOS ANTONIO | PELECHANO GOMEZ, NURIA
  Resum de tesi: La creixent acceleració de la interacció remota, impulsada per la globalització i la comunicació digital, destaca la necessitat d'una col·laboració virtual més rica i immersiva. Mentre les plataformes de vídeo 2D actuals milloren la comunicació, la Realitat Virtual (RV) ofereix un potencial únic per a una interacció 3D natural. Aconseguir-ho, però, depèn fonamentalment de la representació precisa del moviment humà i d’aconseguir presència en entorns virtuals. Aquesta tesi aborda el repte d'aconseguir una animació de self-avatars de cos complet en temps real, d'alta fidelitat i perceptivament natural en entorns de RV utilitzant dispositius de consum general. Una animació precisa de self-avatars és fonamental per aconseguir un fort sentiment de “Embodiment” i permetre una comunicació no verbal efectiva, tot i que els mètodes actuals sovint tenen dificultats amb la inherent escassetat i variabilitat de les dades dels sensors disponibles.Primer abordem aspectes fonamentals de la fidelitat de l'animació i el realisme perceptiu, i introduïm metodologies per a l'ajust precís de l'esquelet de l'avatar, que mitiguen significativament els problemes derivats de desajustos entre les proporcions físiques de l'usuari i la seva representació virtual. També estudiem diverses metàfores d'interacció per minimitzar les discrepàncies visuals entre els controladors reals i les mans virtuals, millorant així el “embodiment” de l'usuari i el rendiment de les tasques. Aquests estudis destaquen la importància de l'animació precisa i estableixen les bases per a enfocaments basats en l'aprenentatge automàtic per aconseguir un moviment natural i temporalment coherent a partir d’escassos sensors d’entrada, superant les limitacions de les tècniques tradicionals.A partir d'aquestes idees, la tesi explora el desenvolupament de mètodes de reconstrucció basats en dades que poden gestionar entrades de sensors diverses i ambigües. Proposem un nou sistema basat en aprenentatge profund que reconstrueix amb precisió les poses de cos complet a partir de pocs dispositius de RV de consum, abordant eficaçment la naturalesa indeterminada d'aquest problema. Reconeixent l’ambigüitat inherent del problema, on una única entrada pot correspondre a múltiples poses plausibles, explorem el potencial de la IA generativa. El nostre treball demostra com els “Variational Autoencoders” poden permetre un control precís i l'adaptabilitat a configuracions de sensors variables mitjançant l'optimització en l'espai latent, mentre que els models de difusió faciliten la reconstrucció multimodal a partir de nous tipus de sensors, com les plantilles sensibles a la pressió.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• MIRÓ MEDIANO, ÀLEX: Defining, Modelling, and Sequencing Complexity in Secondary Mathematics
  
  Autor/a: MIRÓ MEDIANO, ÀLEX
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 05/11/2025
  Director/a de tesi: ALIER FORMENT, MARC | MORA SERRANO, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: Aprendre matemàtiques a l’educació secundària és difícil per a molts estudiants. Al sistema educatiu català, les avaluacions nacionals i internacionals han mostrat una millora escassa o nul·la de la competència matemàtica al final de l’etapa. El disseny de la instrucció té un paper crític en com es produeix aquest aprenentatge. La hipòtesi central d’aquesta tesi és que els resultats en matemàtiques podrien millorar significativament si les tasques d’aprenentatge es seqüencien de les més simples a les més complexes. Tanmateix, determinar què fa que una tasca sigui complexa no és senzill i manca de consens acadèmic. L’objectiu principal ha estat investigar definicions precises, mètodes de mesura fiables i estratègies de seqüenciació efectives de la complexitat en l’aprenentatge de les matemàtiques de secundària.La recerca s’ha emmarcat dins la teoria de la càrrega cognitiva, que estudia les implicacions educatives de l’arquitectura cognitiva humana. Aquesta inclou tres sistemes de memòria —sensorial, de treball i de llarg termini— que processen i emmagatzemen informació. L’aprenentatge comença quan la informació entra a la memòria sensorial, és processada conscientment a la memòria de treball (de capacitat limitada) i s’emmagatzema a la memòria a llarg termini com una xarxa interconnectada d’esquemes (que poden ser recuperats i utilitzats sense sobrecarregar la memòria de treball).Segons la teoria de la càrrega cognitiva, la complexitat de l’aprenentatge depèn de la interacció d’elements (element interactivity, en anglès), concepte central de la tesi. Aquesta interacció fa referència al nombre d’elements d’informació que interactuen o han de ser gestionats alhora en la resolució d'una tasca. Com més gran és aquest nombre, més demanda cognitiva recau sobre la memòria de treball, augmentant el risc de sobrecàrrega i dificultant l’aprenentatge.A partir d’aquesta definició, la recerca va iniciar-se amb el desenvolupament de la Mathematical Knowledge Matrix (MKM), eina per avaluar la complexitat de seqüències i tasques. Les primeres anàlisis van revelar limitacions, ja que no considerava altres fonts de complexitat que també afectaven l’aprenentatge. La revisió de la literatura va mostrar un buit de coneixement sobre els factors de complexitat que influeixen en la interacció d’elements de les matemàtiques. El primer estudi va generar una taxonomia de fonts de complexitat de les matemàtiques i va examinar si la interactivitat d’elements podia explicar-les totes.Tot i que aquest constructe va resultar valuós per explicar diverses formes de complexitat matemàtica, mancaven pautes clares per aplicar-lo a diferents fonts. El segon estudi va desenvolupar mètodes per mesurar la complexitat derivada de múltiples fonts —oferint pautes per usar la interactivitat d’elements amb més precisió— i va comprovar-ne la fiabilitat segons la percepció dels estudiants. Les dades sobre la complexitat percebuda es van utilitzar per avaluar la influència de cada font i com aquestes expliquen conjuntament la complexitat global.Els resultats del segon estudi van mostrar que la interactivitat d’elements derivada del coneixement i de les operacions de les tasques tenia la influència més gran en la complexitat percebuda. Per això, el tercer estudi va dissenyar estratègies de seqüenciació considerant aquestes dues variables per separat, comparades amb un grup de control. Ambdues seqüències van millorar els resultats d’aprenentatge, però només la basada en l’operativitat va obtenir significació estadística.La recerca va concloure que la interactivitat d’elements és un constructe efectiu per mesurar la complexitat matemàtica sempre que es consideri des de múltiples fonts. Pot ser utilitzada per definir seqüències de simple a complex que afavoreixin l’aprenentatge. A més, els resultats del tercer estudi suggereixen que ignorar la complexitat operativa pot reduir els guanys d’aprenentatge, fins i tot en estratègies didàctiques ja demostrades.
  

ENGINYERIA CIVIL

• TARIN TOMAS, JUAN CARLOS: Optimización de dispositivos flexoeléctricos.
  
  Autor/a: TARIN TOMAS, JUAN CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 11/11/2025
  Director/a de tesi: ARIAS VICENTE, IRENE | GRECO, FRANCESCO
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa una estratègia per estudiar l’optimització en dispositius flexoelectrics. Existeixen avui dia molts dispositius electromecànics, sensors, actuadors i recol·lectors d’energia, que es basen en el conegut efecte piezoelèctric, però no tots els materials exhibeixen aquest efecte. Els materials piezoelèctrics més utilitzats mostren limitacions en termes de tenacitat a la fractura, toxicitat, biocompatibilitat i rang de temperatura d’operació. Una alternativa innovadora la proporciona la flexoelectricitat, que, a diferència de la piezoelectricitat, apareix en tots els materials dielèctrics. La flexoelectricitat és un acoblament electromecànic depenent de l’escala que es manifesta a escales submicromètriques i es basa en la generació de gradients de camp dins del material. S’ha demostrat recentment que la resposta flexoelectrica als gradients de camp en els materials pot acumular-se convenientment per produir una resposta macroscòpica efectiva similar a la piezoelèctrica mitjançant l’arquitectura del material. A través de la geometria adequada d’una unitat repetitiva, poden concebre’s metamaterials piezoelèctrics per produir una resposta electromecànica neta fins i tot quan es construeixen a partir de materials base no piezoelèctrics, i per tant mancats d’algunes de les limitacions esmentades anteriorment.El disseny d’aquests metamaterials piezoelèctrics que exploten la flexoelectricitat planteja nombrosos desafiaments tant teòrics com computacionals. La flexoelectricitat és una propietat mediada per gradients, i per tant requereix intuïció física i enginyeril addicional més enllà dels esquemes homogenis de la piezoelectricitat. Les equacions governants de la flexoelectricitat són un sistema acoblat d’EDPs de quart ordre, que requereixen mètodes de solució més enllà dels elements finits estàndard que proporcionen la continuïtat necessària. En treballs recents, aquestes qüestions han estat tractades amb detall, identificant els principals conceptes de disseny per a metamaterials piezoelèctrics i desenvolupant mètodes de solució adequats. En la present tesi, ens centrem en el disseny racional sistemàtic de metamaterials i dispositius piezoelèctrics que exploten l’efecte flexoelectric. Una eina útil cap a aquest objectiu és l’optimització topològica i de forma amb múltiples objectius i possiblement conflictius. Un desafiament important és l’elevat cost computacional de resoldre problemes de valors a la frontera flexoelectrics en geometries generals. Per tant, el nostre objectiu serà idear estratègies d’optimització eficients per reduir el cost computacional, introduint tècniques d’aprenentatge automàtic per alleugerir la necessitat de simulacions detallades i precises per a cada disseny en el procés d’optimització.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• RAMIREZ PEREZ, ALEXIS JOHARIV: Comportamiento a flexión y cortante de un tablero continuo de vigas pretensadas con tendones de polímeros reforzados con fibras (FRP)
  
  Autor/a: RAMIREZ PEREZ, ALEXIS JOHARIV
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 04/11/2025
  Director/a de tesi: OLLER IBARS, EVA MARIA | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
  Resum de tesi: La durabilitat de les estructures de formigó armat es veu compromesa principalment per la corrosió de l’acer, la qual cosa genera costos de manteniment elevats i redueix la seguretat estructural. Els polímers reforçats amb fibres (FRP) constitueixen una alternativa de gran interès, ja que ofereixen una elevada resistència mecànica i no són susceptibles a la corrosió. No obstant això, la seva aplicació com a armadura activa en elements pretensats continus continua sent molt limitada, a causa de la reduïda recerca experimental sobre les seves prestacions estructurals i a l’absència de criteris normatius específics.L’objectiu principal d’aquesta tesi és analitzar el comportament a flexió i tallant d’un pont continu de dos vans a escala 1/3, construït amb bigues prefabricades pretensades i tauler superior formigonat in situ, emprant tendons de polímers reforçats amb fibra de carboni, “CFCC”, com a armadura activa. La investigació es va organitzar en tres fases: (1) caracterització de barres de fibres de carboni (CFRP), fibres de vidre (GFRP) i tendons CFCC, seleccionant-se aquests darrers per la seva idoneïtat per al pretensat; (2) assaig a flexió aplicant una càrrega puntual creixent al centre d’un van, per estudiar el comportament en servei i en estat límit últim; i (3) assaig a tallant al van 2, amb càrrega puntual a 1.6 m del recolzament extrem, per avaluar la resistència a tallant, l’eficàcia de l’armadura transversal de GFRP i la influència del pretensat amb CFCC.Els resultats es van comparar amb simulacions numèriques mitjançant el programa d’elements finits CONS i amb el model analític CCCM adaptat a tendons FRP. Els assaigs van mostrar que els tendons CFCC van assolir tensions del 62–76% de la seva resistència última sense lliscaments als ancoratges en l’assaig a flexió, confirmant-ne la fiabilitat com a armadura activa. La fallada va estar governada per la ruptura a tallant a la interfície biga–tauler. En tallant, es va assolir la càrrega última, després de la fissuració diagonal característica i la redistribució progressiva d’esforços entre vans, evitant-se la fallada a tallant mitjançant un reforç posterior a l’assaig a flexió, previ a l’assaig a tallant.L’aportació global de la tesi consisteix a generar la primera evidència experimental, analítica i numèrica integral sobre un pont continu pretensat amb CFCC. Les troballes reforcen la confiança en l’ús de FRP en estructures de formigó i obren noves línies de recerca cap a l’optimització del reforç transversal i la seva futura incorporació normativa.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• ESPEJO DELGADO, VICENÇ: Analysis and modelling of explosions in gas-fired combustion chambers
  
  Autor/a: ESPEJO DELGADO, VICENÇ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/11/2025
  Director/a de tesi: CASAL FABREGA, JOAQUIM | PLANAS CUCHI, EULALIA
  Resum de tesi: Les cambres de combustió són àmpliament utilitzades en moltes indústries per a l’obtenció de calor a partir de combustibles (per exemple en calderes, forns i altres equips de combustió). Tot i que el perill d’explosió relacionat amb aquest tipus d’equipament és conegut, els accidents es continuen reportant periòdicament a la indústria. Les conseqüències d’aquests esdeveniments poden arribar a ser catastròfiques, provocant danys greus als propis equips, estructures o elements situats a l’entorn, així com danys personals severs que poden arribar a causar fatalitats.Aquesta tesi es centra en l’estudi dels escenaris d’explosió en cambres de combustió de gas, en cas d’acumulació de combustible sense cremar, i posterior ignició. Com a primer pas, s’ha realitzat una anàlisi històrica d’accidents per tal d’identificar les seqüències típiques que poden donar lloc als escenaris perillosos d’interès, i la consideració de la importància de les diferents causes i factors que contribueixen a l’evolució dels esdeveniments perillosos. El principal objectiu de la tesi es correspon amb l’estudi d’aquests esdeveniments perillosos per a un millor coneixement dels mateixos.En la recerca bibliogràfica prèvia realitzada s’han trobat estudis experimentals per explosions en equips amb geometries similars, però de menors dimensions, fins a 64 m3. Tanmateix, les cambres de combustió en aplicacions industrials poden assolir volums de milers de metres cúbics. La realització d’experiments a escala real en aquest tipus d’equips resultaria costosa i requeriria una gran infraestructura per tal de contenir, aïllar i monitoritzar correctament les sobrepressions generades. Com a alternativa, en aquesta recerca s’han utilitzat simulacions amb FLACS, un programari de Dinàmica de Fluids Computacional (CFD), àmpliament validat per a escenaris d’explosió.L’estudi avalua els efectes i evolució de les explosions i la seva relació amb diferents factors com la geometria de l’equip, panells de venteig o elements interns, així com el fuel utilitzat, en el desenvolupament de l’explosió i les pressions màximes assolides. Per a l’avaluació dels efectes de l’explosió sobre l’entorn, s’ha proposat una adaptació del model TNT equivalent per al càlcul d’explosions en forns, a partir de l’ajustament del factor de rendiment del model.Finalment, s’han simulat diferents escenaris de dispersió del combustible dins de la cambra a través dels cremadors, relacionats amb les seqüències d’explosió identificades a l’anàlisi històrica d’accidents. A partir de la dispersió i les concentracions assolides, s’ha considerat la ignició en diferents temps corresponents amb explosions amb diferents quantitats i concentracions de fuel, relacionats amb diferents etapes de l’evolució de l’escenari perillós.Els resultats d’aquesta tesi demostren l’efecte de factors característics de les cambres de combustió. L’evolució dels escenaris van identificar un període crític de “canvi de tendència”, corresponent amb el temps previ a l’assoliment de concentracions perilloses. S’han considerat sensibilitats amb diferents combustibles, premescla amb aire, cremadors o la potència màxima de l’equip per tal d’establir tendències generals aplicables a altres dissenys. En conjunt, les conclusions ofereixen una visió valuosa dels escenaris d’explosió en aquests equips i aporten criteris per al disseny de sistemes més segurs, així com una valoració de l’eficàcia de sistemes de protecció per a la seva consideració en estudis de risc.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• BENHAMMADI, RIMA: Convective mixing in heterogeneous porous media
  
  Autor/a: BENHAMMADI, RIMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 04/11/2025
  Director/a de tesi: DENTZ, MARCO | HIDALGO GONZÁLEZ, JUAN JOSÉ
  Resum de tesi: Aquesta tesi té com a objectiu avançar en la comprensió de la mescla per convecció en mitjans porosos heterogenis, un problema que està relativament poc explorat en comparació amb la seva contrapart homogènia. A través de la combinació de simulacions numèriques d'alta resolució i experiments de laboratori, explorem com la variabilitat espacial en la permeabilitat influeix en l'inici, desenvolupament i eficiència dels processos de mescla per convecció, amb aplicacions a la convecció tèrmica, dissolució de CO$_{2}$ i transport reactiu.En primer lloc, investiguem la convecció tèrmica en la configuració clàssica de Horton-Rogers-Lapwood (HRL), en la qual els camps de permeabilitat es modelen com a camps aleatoris bidimensionlaes amb distribució log-normal, i diferents variàncies i longituds de correlació. Aquests paràmetres serveixen com a mesures quantitatives de l'heterogeneïtat subjacent. L'estudi paramètric mostra que augmentar la variància i/o la longitud de correlació del camp de log-permeabilitat intensifica la segregació, aguditza les interfícies tèrmiques i genera estructures de flux mes irregulars. Si bé el flux de dissolució disminueix amb el número de Rayleigh tant en sistemes homogenis com heterogenis, la seva sensibilitat a la variància de la permeabilitat es torna més marcada per a longituds de correlació majors. En casos altament heterogenis, les zones d'alta permeabilitat prop dels contorns coincideixen amb punts d'estancament que influeixen en la formació de plomalls tèrmics i la taxa de deformació local, mentre que l'amplària de la interfície disminueix, indicant un major estirament i deformació a causa de l'estructura de flux subjacent.A continuació, estudiem la dissolució dominada per convecció de CO$_{2}$ en cel·les de Hele-Shaw heterogènies, mitjançant un enfocament combinat experimental i numèric. L'heterogeneïtat s'introdueix a través de variacions en l'ample de l'espai de la cel·la, corresponent a una distribució log-normal de permeabilitat amb variància i longituds de correlació fixes. Els resultats mostren que l'heterogeneïtat avança l'inici de la inestabilitat, incrementa l'amplitud i la taxa de creixement de les digitacions convectivas i produeix patrons de flux més distorsionats i dispersius. No obstant això, el nombre d'ona adimensional de la inestabilitat roman similar al de les cel·les homogènies. Una comparació entre la funcions d'autocorrelació dels patrons de digitació i del camp de permeabilitat mostra que l'heterogeneïtat incrementa la longitud de correlació adimensional del patró, la qual cosa alenteix el seu creixement una vegada que la grandària de les digitacions es torna comparable amb l'escala de l'heterogeneïtat.Finalment, investiguem la dissolució dominada per convecció en presència d'una reacció química binària \( \A + \B \rightarrow \C \), en quatre configuracions de permeabilitat: homogènia, estratificada horitzontalment, estratificada verticalment i camps log-normals multi-Gaussians. Mètriques clau com la massa del producte, la taxa de reacció, la posició i amplària del front de reacció, i la longitud de mescla es veuen substancialment afectades per l'estructura del camp de permeabilitat. Les configuracions estratificades verticalment i log-normals promouen una mescla més eficient i una progressió del front més ràpid. En general, quan la longitud de correlació horitzontal és petita en relació amb la vertical, es maximitza el transport convectiu i l'eficiència de mescla.En conjunt, aquestes troballes demostren que no és simplement la presència d'heterogeneïtat, sinó l'estructura específica de la permeabilitat, en particular la seva variància i correlació espacial, la qual cosa governa fonamentalment el comportament convectiu. Els conocimentos obtinguts mostren la necessitat d'incorporar heterogeneïtats geològicament realistes en els models predictius.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• DE LA VEGA HERNÁNDEZ, JOAQUÍN: Advanced modelling and forecasting methods for electric vehicle batteries based on data analysis with realistic operating conditions.
  
  Autor/a: DE LA VEGA HERNÁNDEZ, JOAQUÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 04/11/2025
  Director/a de tesi: ORTEGA REDONDO, JUAN ANTONIO | RIBA RUIZ, JORDI ROGER
  Resum de tesi: Aquesta tesis dona resposta als reptes del modelatge, el monitoratge i la predicció del comportament de les bateries d’ió de liti tant per cel·les individuals com per paquets de cel·les, centrant-se especialment en la millora de la seva robustesa sota condicions d’operació reals. Aquest treball es justifica davant la creixent implantació de sistemes de bateries en la mobilitat elèctrica i en sistemes d’emmagatzematge, on paràmetres com el rendiment, vida útil i nivell seguretat depenen fonamentalment de prediccions fiables del seu estat intern i dels mecanismes de degradació.A nivell de cel·la, aquesta tesis introdueix dues aproximacions complementàries de modelatge: un model paramètric tensió-capacitat per a corrent de descàrrega constat, i un model basat en l’aprenentatge profund (deep learning). Aquest mètodes permeten una detecció primerenca i una estimació en temps real de la disminució de capacitat, proporcionat indicadors d'estat de salut de la bateria i prediccions de vida restant (RUL)A nivell de paquets de cel·les, aquesta tesis explora les complexitat addicionals inherents de la variabilitat cel·la-cel·la com el desequilibri i problemes en l’adquisició de dades. Es proposa una metodologia híbrida d’imputació de dades basada en el Unscented Kalman Filter (UKF) per reconstruir els senyals de tensió en les cel·les com en les branques de cel·les, assegurant la continuïtat de les funcions del BMS com el balanceig, estimació de SoC/SoH, i detecció d’errades. Aquest mètode es compara amb un model de xarxes neuronals, destacant el compromís entre la precisió basada en les dades i l’adaptabilitat del model.Partint d’aquesta base, s’aprofundeix en l’anàlisi de l’impacte que té l’ús de senyals reconstruïts com a entrades en la precisió dels models predictius. Per a això, s’han avaluat quatre estratègies de reconstrucció de senyals amb diferents nivells de complexitat: ZOH, ARIMA, UKF i GRU. Els senyals reconstruïts s’han utilitzat posteriorment com a entrada en els models de xarxes neuronals recurrents (LSTM i GRU) desenvolupats per predir el temps restant fins la descàrrega (Remaining Time to Depletion, RTD) de cel·les individuals en condicions de conducció del vehicle. Els resultats obtinguts evidencien que la qualitat de la reconstrucció del senyal impacta de manera directa en el rendiment predictiu dels models. Els models es comparen utilitzant una gran varietat de bancs de dades, incloent repositoris públics (NASA, Sandia National Laboratories) i les dades provinents d’un banc de proves experimental personalitzat capaç d’executar cicles de conducció estandarditzats i protocols de corrent constant (CC) i tensió constant (CV). Tot plegat, aquests bancs de dades proporcionen uns fonaments sòlids per validacions mitjançant diferents químiques i condicions de ciclatge de les bateries.En general, aquesta tesis demostra com la integració del processament i el filtratge de senyals, i l’aprenentatge automàtic poden millorar la fiabilitat dels models de bateries, tant per diagnòstics immediats com per prediccions a llarg termini. Aquestes troballes contribueixen en el camp de sistemes de gestió de bateries més robusts i pràctics, escurçant la distancia entre el món acadèmic i les aplicacions reals en el camp de mobilitat elèctrica i l’emmagatzematge d’energia. 
  
• KUMAR, DILEEP: Deep Learning for Improving Resilience of the Sensors in Mars Exploration Missions
  
  Autor/a: KUMAR, DILEEP
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 04/11/2025
  Director/a de tesi: DOMINGUEZ PUMAR, MANUEL MARIA | PONS NIN, JOAN
  Resum de tesi: Resum En les missions d’exploració espacial, els científics han dedicat esforços per aconseguir objectius científics concrets, com l’estudi ambiental de Mart. En els darrers anys, s’han enviat diverses missions per estudiar l’atmosfera de Mart amb sistemes avançats de detecció. En el procés de desenvolupament dels diversos sistemes de detecció, també es tenen en compte els escenaris més desfavorables i esdevé crucial implementar-hi solucions per fer front a les possibles adversitats. Durant una missió, els components crítics del sistema, com els sensors, poden arribar a patir danys parcials o totals, cosa que pot fer que la missió no aconsegueixi enviar dades a l’estació de monitoratge. És el cas dels sensors de vent dels ròvers Perseverance i Curiosity, desplegats en el marc de la missió Mars 2020, els quals van patir danys parcials. També, en algun moment, el sensor de vent TWINS del mòdul de la missió InSight no va poder proporcionar més dades perquè la missió InSight va tenir problemes de potència a causa de la pols acumulada als panells solars. Aquests fets suposen un impediment en l’estudi científic d’un planeta. Addicionalment, hi ha tota una sèrie d’adversitats que poden afectar els sensors espacials, com ara els remolins de pols de Mart, l’adaptació dels punts d’operació als mateixos sensors i els obstacles que hi pugui haver al voltant dels sistemes de detecció. A tot això s’hi suma la impossibilitat de reparar o substituir un sensor a Mart. Per tant, és crucial abordar els problemes dels sensors espacials amb tècniques compensatòries per aconseguir els objectius establerts.Tenint en compte els problemes que experimenten els sensors de vent de Mart, aquesta tesi se centra en la recerca d’enfocaments basats en dades per millorar la resiliència dels sensors de vent dels instruments desplegats en les dues últimes missions a Mart de la NASA: TWINS (missió InSight, 2018) i MEDA (missió Perseverance, 2020). S’han investigat diversos models d’Machine Learning (ML) i Deep Learning (DL) per millorar la resiliència d’aquests sensors de vent en cas de fallada parcial. Aquests algorismes basats en dades s’han utilitzat per desenvolupar un sensor virtual o de software per als sensors de vents marcians. A més, s’ha estudiat un enfocament basat en Transfer Learning (TL) per afrontar escenaris d’escassetat de dades. Aquestes metodologies han obtingut resultats prometedors en la recuperació de dades en cas de fallada parcial. En la investigació de TWINS, s’ha reduït l’EQM de velocitat en un factor entre 2,43 i 4,78, i el d’angle del vent en un factor entre 1,74 i 4,71, comparat amb el cas en què només funcionen dos transductors de detecció de vent. En el cas de MEDA, el algorismes investigats han permès recuperar variables dels panells de detecció de vent amb errors similars als de l’instrument TWINS i en alguns casos amb uns resultats lleugerament millors. Amb l’aproximació de TL, les prediccions multivariables milloren amb un percentatge d’EQM entre el 10,21 % i el 22 %. En resum, diversos mètodes basats en dades han demostrat l’eficàcia i el potencial per recuperar dades i fer front escenaris adversos relacionats amb els sensors de vent de Mart.
  

ENGINYERIA TELEMÀTICA

• BAZÁN GUILLÉN, ALBERTO: Contribution to smart charging for electric vehicles in urban environments
  
  Autor/a: BAZÁN GUILLÉN, ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/11/2025
  Director/a de tesi: AGUILAR IGARTUA, MONICA | BARBECHO BAUTISTA, PABLO ANDRES
  Resum de tesi: La transició cap a una mobilitat urbana sostenible i la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han situat els vehicles elèctrics (VE) com una peça clau en la transformació cap a un sistema de transport més net, eficient i intel·ligent. L’augment progressiu del nombre de VE fa imprescindible disposar d’una infraestructura de càrrega robusta i flexible, capaç de satisfer la demanda energètica creixent minimitzant alhora l’impacte sobre la xarxa elèctrica. En aquest context, la planificació coordinada de la càrrega esdevé essencial per optimitzar tant el confort dels usuaris com l’eficiència del sistema elèctric i urbà, especialment en entorns densos i en els Centres de Mobilitat.Aquesta tesi aborda dos reptes fonamentals i complementaris dins la mobilitat urbana sostenible: la generació realista de trànsit i la programació òptima de la càrrega dels VE. Per donar suport a la presa de decisions en la planificació urbana, s’ha desenvolupat DesRUTGe (Decentralized Realistic Urban Traffic Generator), un nou marc de simulació que integra tècniques d’Aprenentatge per Reforç Profund (DRL) amb el simulador SUMO, per generar perfils de trànsit d’alta fidelitat i variabilitat temporal durant 24 hores. La seva principal aportació rau en la incorporació de l’Aprenentatge Federat Descentralitzat (DFL), on cada detector de trànsit i la seva zona associada actuen com a nodes autònoms que entrenen models locals amb dades històriques mínimes i intercanvien coneixement amb altres nodes propers. Aquesta estratègia permet obtenir patrons de trànsit més precisos i realistes que els generats per mètodes centralitzats o eines convencionals com RouteSampler, amb una millor reproducció de les variacions diàries i els pics de congestió.A partir d’aquest entorn de simulació realista, la tesi proposa un marc intel·ligent de planificació de càrrega de VE pensat per a Centres de Mobilitat urbans. El planificador té en compte factors essencials com els preus horaris de l’electricitat, les finestres temporals de càrrega dels vehicles, l’estat de càrrega inicial i final (SoC), i la possibilitat d’operació bidireccional (vehicle-to-grid) quan és viable. El treball analitza i compara dos enfocaments principals: la Programació Lineal Mixta Entera (MILP), capaç d’obtenir solucions òptimes en escenaris reduïts però limitada en escalabilitat, i els mètodes de Reinforcement Learning (RL) basats en Proximal Policy Optimization (PPO), que mostren un comportament robust, adaptatiu i eficient en entorns més complexos i dinàmics. A més, s’exploren estratègies de càrrega inversa, en què els VE poden retornar energia a la xarxa durant períodes de màxima demanda, creant incentius econòmics per als conductors i millorant l’estabilitat del sistema elèctric. En conjunt, aquesta recerca fa tres contribucions principals: (i) Introdueix una plataforma de simulació descentralitzada i altament realista per a la generació de perfils de trànsit urbà; (ii) desenvolupa un marc escalable i adaptatiu per a la gestió òptima de la càrrega de vehicles elèctrics, equilibrant els interessos dels usuaris, l’estabilitat de la xarxa i els objectius de sostenibilitat; i (iii) mostra com ambdues metodologies poden integrar-se en la planificació de ciutats intel·ligents, afavorint un disseny coordinat de serveis de mobilitat sostenible i una gestió energètica més eficient. Els resultats obtinguts, validats amb dades reals de la ciutat de Barcelona, demostren la viabilitat i l’impacte potencial d’aquestes solucions per al desenvolupament de sistemes de mobilitat urbana més sostenibles i resilients.
  
• PALOMARES TORRECILLA, JAVIER: Enabling collaborative Intelligence in Heterogeneous Edge to Cloud Continuum.
  
  Autor/a: PALOMARES TORRECILLA, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/11/2025
  Director/a de tesi: CERVELLO PASTOR, CRISTINA | CORONADO CALERO, ESTEFANÍA | SIDDIQUI, MUHAMMAD SHUAIB
  Resum de tesi: La creixent convergència de la Internet industrial de les coses (IIoT, Industrial Internet of Things), la intel·ligència artificial (IA) i la computació perimetral multiaccés (MEC, Multi-access Edge Computing) està transformant l’orquestració de serveis al llarg del continu heterogeni des de la perifèria de la xarxa (edge) al núvol (cloud). Aquests paradigmes permeten aplicacions intel·ligents i flexibles en entorns heterogenis i amb recursos limitats. Un cas representatiu són els sistemes multi-vehicle guiat automàtic (multi-AGV, multi-Automated Guided Vehicle) en fàbriques intel·ligents, on els agents han de prendre decisions en temps real mentre s’adapten a la variabilitat de la connectivitat, les càrregues de treball i la coordinació amb la lògica remota. Aquests escenaris exigeixen mecanismes capaços d’integrar mobilitat, computació i comunicació a través de diferents nivells d’infraestructura. Tanmateix, la mobilitat dels dispositius i la fluctuació de recursos generen reptes per assolir una orquestració escalable, justa i autònoma amb estrictes acords de nivell de servei (SLA, Service-Level Agreement).En resposta a aquestes demandes, la tesi proposa una arquitectura que unifica la Tecnologia de la Informació (IT, Information Technology) i la Tecnologia Operacional (OT, Operational Technology), estenent l’orquestració MEC fins al nivell de planta. S’introdueix un orquestrador MEC millorat (MEO) i descriptors de servei enriquits que consideren restriccions de maquinari, ubicació i factors no computacionals, permetent un posicionament precís de serveis al Continu. L’enfocament es valida amb un cas de coordinació multi-AGV.Per optimitzar el posicionament, es presenten dos mecanismes basats en aprenentatge per reforç profund (DRL, Deep Reinforcement Learning). El primer, la planificació multitasca basada en DRL (DRL-MTS, DRL-based Multi-Task Scheduling), redueix el retard extrem a extrem distribuint tasques entre nodes. El segon, l’algoritme intel·ligent de col·locació (IPA, Intelligent Placement Algorithm), permet desplegaments sensibles al maquinari considerant la granularitat dels recursos i les restriccions espacials. Tots dos integren planificació sensible al context per a un posicionament adaptatiu i eficient.En coordinació descentralitzada, la tesi introdueix estratègies d’aprenentatge multiagent. El Protocol Col·laboratiu Multiagent per a l’Assignació Dinàmica de Recursos (MACP-DRA) garanteix un posicionament just i eficient sota competència i limitacions de recursos. L’entorn multiagent d’ample de banda dinàmic (MACP-DRA) gestiona el repartiment d’ample de banda entre nivells heterogenis amb demandes diverses, adaptant-se en temps real mitjançant especialització de polítiques i agregació contextual. A més, s’incorpora un mecanisme de compressió de gradients basat en Notificació Explícita de Congestió (ECN) per a aprenentatge federat, que redueix la càrrega de xarxa sense comprometre la precisió. En conjunt, aquestes contribucions milloren adaptabilitat, eficiència i equitat, permetent una coordinació robusta al llarg del Continu.La tesi combina modelatge de sistemes, disseny d’algoritmes i avaluació amb simulacions en escenaris industrials realistes amb càrregues dinàmiques, competència entre agents i xarxes variables. Els resultats mostren que el marc supera els enfocaments de referència en latència, ús d’ample de banda, equitat i compliment de SLA. L’arquitectura modular i els descriptors enriquits permeten desplegaments sensibles a restriccions a la perifèria industrial, mentre que el MEO facilita l’orquestració federada i entre dominis. Validat amb simulacions a gran escala i un banc de proves multi-AGV, el marc assoleix una major taxa d’èxit en el posicionament, menor latència, millor ús dels recursos i menys conflictes, establint les bases per a noves recerques en presa de decisions distribuïda, col·laboració entre dominis i automatització industrial impulsada per IA.
  
• TORRES PÉREZ, CLAUDIA: Energy-Aware Service Placement Strategies in Dynamic Edge Environments
  
  Autor/a: TORRES PÉREZ, CLAUDIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/11/2025
  Director/a de tesi: CERVELLO PASTOR, CRISTINA | CORONADO CALERO, ESTEFANÍA | SIDDIQUI, MUHAMMAD SHUAIB
  Resum de tesi: L'evolució de les xarxes més enllà de 5G (B5G) està transforma les comunicacions mòbils, permetent entorns interconnectats i la proliferació de serveis sensibles a la latència, com ara l'anàlisi de la Internet de les Coses (IoT) en temps real, eealitat extesa (XR) inmersiva i la Intel·ligència Artificial (IA) generativa com a servei. A l'avantguarda d'aquesta transformació, la computació perimetral emergeix com un paradigma fonamental que estén els recursos de computació més a prop dels usuaris finals. Dins d'aquest espectre, la computació perimetral multiaccés (MEC) juga un paper central en proporcionar capacitats estandarditzades, similars al núvol, però a la vora de les xarxes d'accés. Tanmateix, el dinamisme i la naturalesa distribuïda de la MEC, especialment en entorns extrems, afegeixen una complexitat significativa. El dinamisme prové dels requisits de servei variables, com ara les càrregues de treball fluctuants, juntament amb la infraestructura dinàmica que inclou nodes heterogenis, requisits de connectivitat i amplada de banda variables i mobilitat a tot el continu Edge-to-Cloud. En conseqüència, la ubicació de serveis en aquests entorns dinàmics s'enfronta a reptes substancials, que exigeixen estratègies adaptatives per optimitzar l’eficiència en el sistema. En aquest context, preocupa la creixent demanda energètica en nodes distribuïts, a causa de les emissions de carboni i l'augment dels costos operatius, la qual cosa podria fer econòmicament inviable el desplegament de computació a la vora a gran escala. Addicionalment, molts dispositius de vora depenen de fonts d'energia limitades, raó per la qual l'eficiència energètica és essencial per allargar la seva vida útil i garantir la fiabilitat del sistema. A mesura que els MEC s'escalen, el cost energètic acumulat esdevé un coll d'ampolla crític per a l'adopció generalitzada i el creixement sostenible. En aquestes condicions volàtils i intensives en recursos, minimitzar el consum i optimitzar l'ús dels recursos ès fonamental. Per tant, les estratègies de ubicació efectives han d'abordar les restriccions dinàmiques dels escenaris de vora i garantir la sostenibilitat. Aquesta tesi proposa mecanismes de ubicació de serveis intel·ligents, adaptatius i energèticament eficients per abordar els reptes emergents de la computació perimetral en entorns distribuïts i de perimetral extrem. En primer lloc, introdueix una nova tècnica d'orquestració distribuïda basada en IA per a la ubicació de serveis dins de Sistemes Multi-MEC Distribuïts (DMMS). La tècnica s'anomena Algorisme de Ubicació de Serveis basat en Aprenentatge de Reforç Profund Distribuït i Conscient de la Disponibilitat (DDRL-SP3A), el seu objectiu és garantir la implementació eficient dels serveis en un sistema coordinat per múltiples orquestradors, optimitzant així l'ús dels recursos minimitzant el nombre de nodes actius. En segon lloc, basant-se en això, la tesi presenta una estratègia basada en IA i conscient de l'energia, introduïda com a Algorisme de Ubicació de Serveis Conscient de l'Energia basat en DDRL (DDRL-EASPA). L'objectiu és reduir significativament el nombre de nodes actius en infraestructures heterogènies i demandes de serveis dinàmiques. Per últim, aquest esforç introdueix un Algorisme de Ubicació de Serveis de Minimització d'Energia (EMSPA), un mètode de ubicació adaptatiu i basat en heurístiques per minimitzar el consum d'energia en entorns de fàbrica intel·ligent d'avantguarda, caracteritzats per una alta mobilitat, connectivitat i restriccions de recursos severes. Les solucions proposades assoleixen un rendiment eficient en escenaris MEC de baixa latència, complint restriccions de servei i infraestructura, optimitzant recursos i minimitzant el consum energètic. Les solucions s'avaluen amb simulacions de xarxes distribuïdes amb nombrosos dispositius, orquestradors i càrregues de treball, i proves en bancs reals, establint un marc robust per a la computació perimetral sostenible i d'alt rendiment.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• CONESA ORTEGA, DAVID: Empirical and Structural Mathematical Models for Biological Systems: Case Studies in COVID-19 and Cardiac Dynamics
  
  Autor/a: CONESA ORTEGA, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 21/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/11/2025
  Director/a de tesi: ALVAREZ LACALLE, ENRIQUE
  Resum de tesi: En un món divers i complex com el que habitem, ens qüestionem com és el funcionament de tot el que ens envolta. Volem entendre què, com, per què, quan, i, en aquest context, es va començar a emprar el llenguatge matemàtic per modelitzar i explicar els successos d'aquest món. La biologia abasta molts temes variats, a multitud d'escales diferents, i els tipus de models emprats per al seu estudi canvien d'un a l'altre.En aquesta tesi s'elaboren models matemàtics empírics i predictius, també mecanístics, per a l'estudi i anàlisi de dues branques de la biologia: epidemiologia, en el context d'una pandèmia com la COVID-19, i dinàmica cardíaca.En primer lloc, s'elaboren models predictius de tipus Gompertz per a la predicció a dues setmanes del creixement del nombre d'infectats per COVID-19 a partir de les dades desglossades per país reportades per l'Organització Mundial de la Salut. En aquest capítol, s'analitza la fiabilitat i precisió d'aquests models a partir de diferents tipus de processament per corregir patrons de les sèries de dades deguts a possibles inconsistències en els informes diaris que es duien a terme durant els moments més tensos de la pandèmia.Continuant amb epidemiologia, en aquesta tesi també es realitza un estudi de correlacions entre el creixement de la incidència de la COVID-19 a la societat espanyola, província a província, i dades de mobilitat de diferents fonts, i dades climatològiques. Particularment, s'analitzen dades de mobilitat obtingudes per part del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i de Facebook Data For Good. Emprant eines com l'Anàlisi de Components Principals, determinem quines dades, ja sigui de mobilitat en dies laborables o caps de setmana, temperatura o humitat, correlacionen més amb la propagació de la malaltia. Els resultats indiquen que la mobilitat és, o directament causal, o correlaciona directament amb altres mesures que afecten la propagació, mentre que els patrons meteorològics per si sols resulten menys rellevants.Canviant de tema, aquesta tesi també s'enfoca en el desenvolupament de models computacionals per a l'estudi de la dinàmica del calci en els cardiomiòcits per al seu posterior anàlisi en relació a malalties cardíaques. Per una banda, es desenvolupa un model d'aurícula de conill a partir de dos models, un model previ del mateix autor d'aquesta tesi centrat en la dinàmica espacial del calci, i un altre model, desenvolupat per en Holmes, l'interès del qual estava en les corrents iòniques de la membrana. En el procés, a partir d'un enfoc basat en una població de models, es determinen certs paràmetres incògnita pels corrents de RyR2, NCX i SERCA que donen lloc a models que es comporten segons dades experimentals habitualment observades. A més a més, en el procés, s'obtenen diversos grups amb comportaments variats entre ells, útils per a l'estudi de cèl·lules en condicions més propenses a certes malalties.Finalment, es desenvolupa un altre model a escala submicromètrica per analitzar com es formen ones de calci i de quin tipus són. En particular, s'estudien casos en què la calseqüestrina es troba o no colocalitzada amb els RyR2, o quant afecta la inactivació dels RyR2 per mitjà de la calmodulina a la propagació de les ones. L'estudi demostra que la colocalització de la calseqüestrina i els RyR és clau i vital en la propagació de l'ona. La inactivació del RyR2 per mitjà de la calmodulina permet que l'ona viatgi més ràpidament i dificulta l'aparició d'un estat d'equilibri consistent en un calci al citosol excessivament elevat a canvi d'una càrrega inferior al reticle sarcoplasmàtic.En conclusió, aquesta tesi contribueix a l'estudi de dos àmbits completament diferents de la biologia a partir de diferents tipus de models matemàtics, sempre per entendre i prevenir causes que comporten malaltia.
  

FOTÒNICA

• BESLIJA, FARUK: Hybrid diffuse optical monitoring and imaging: New approaches and applications in muscle and brain
  
  Autor/a: BESLIJA, FARUK
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/11/2025
  Director/a de tesi: DURDURAN, TURGUT | FERRER URIS, BLAI
  Resum de tesi: La generació d’energia en el cos humà depèn del metabolisme de l’oxigen, determinat pel seu subministrament mitjançant el flux sanguini i la seva extracció a nivell tissular. L’avaluació fiable d’aquests paràmetres és fonamental per comprendre la funció fisiològica i les adaptacions dels teixits davant diversos estímuls. Les eines convencionals de monitoratge del flux sanguini i de la saturació d’oxigen presenten limitacions de cost, portabilitat i tècniques (profunditat, resolució, dinàmica), que en restringeixen l’ús en temps real i en teixits profunds.Aquesta tesi avança en l’òptica difusa, un enfocament no invasiu, segur i escalable basat en la difusió de la llum en medis dispersius, i presenta innovacions metodològiques i instrumentals per monitorar el flux sanguini i l’oxigenació al múscul esquelètic i al cervell adults, dos dels òrgans amb més consum d’oxigen.Part I va investigar les adaptacions fisiològiques a llarg termini als músculs de l’avantbraç d’escaladors avançats en comparació amb controls sans. L’escalada requereix una resistència de presa excepcional, fet que la converteix en un model ideal per estudiar adaptacions neuromusculars i hemodinàmiques localitzades a l’entrenament crònic. Es van aplicar dos protocols: (1) una prova d’oclusió vascular en repòs (VOT) que combina espectroscòpia en l’infraroig proper (NIRS, oxigenació) i espectroscòpia de correlació difusa (DCS, flux sanguini), i (2) una prova de resistència intermitent de presa que mesura força, NIRS i electromiografia (EMG). Els resultats mostraren que els escaladors tenien una recuperació del flux sanguini més ràpida i concentracions més altes d’hemoglobina després de l’oclusió, indicant una resposta vascular millorada. Durant l’exercici van mantenir la força més temps i van utilitzar l’oxigen amb més eficiència. No obstant, les mesures en estat estable no van revelar diferències significatives entre grups, suggerint que les adaptacions es manifesten sota demanda i no en repòs. Aquest estudi és nou per (1) aplicar DCS a la fisiologia de l’escalada i (2) integrar paràmetres mecànics, neuromusculars i hemodinàmics en un mateix marc.Part II es va centrar en el mapatge del flux sanguini cerebral (CBF) d’alta densitat (HD), un marcador clau del metabolisme cerebral. Els sistemes actuals són voluminosos, costosos i restringits a l’àmbit clínic. Vam desenvolupar una nova plataforma d’òptica difusa basada en l’espectroscòpia de contrast de gra (SCOS) i la seva extensió tomogràfica (SCOT), utilitzant tecnologia CMOS rendible per millorar la relació senyal/soroll (SNR) i l’escalabilitat, mantenint la sensibilitat cortical. Un prototip amb fibra va validar la qualitat del senyal i la sensibilitat al flux en proves a l’avantbraç i al front. A partir d’això, vam dissenyar un sistema HD-SCOT a gran escala, proper a la finalització, destinat a mapar en temps real i de manera no invasiva el CBF en àmplies àrees corticals (p. ex., còrtex visual).Contribució final: una extensió de SCOS com a prova de concepte que permet mesurar simultàniament flux sanguini i oxigenació. Utilitzant múltiples longituds d’ona, separacions font-detector i temps d’exposició, ofereix una alternativa simplificada als sistemes NIRS-DCS duals. Proves preliminars a l’avantbraç en van confirmar la viabilitat, amb potencials aplicacions en el monitoratge muscular i cerebral.En resum, aquesta tesi avança en el monitoratge òptic difús mitjançant el desenvolupament de nous instruments i metodologies per a l’hemodinàmica en teixits profunds. Les seves aplicacions en fisiologia de l’esport i neuroimatge destaquen el potencial dels sistemes òptics multimodals i d’alta densitat per aprofundir en la comprensió del metabolisme de l’oxigen en contextos naturalistes i en temps real, obrint la porta a aplicacions fisiològiques i clíniques més àmplies.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• CASADO GÓMEZ, JAIME: 3D Printable Hybrid Acrylate-Epoxy Vitrimer Resins with Improved Compatibility and Reprocessability
  
  Autor/a: CASADO GÓMEZ, JAIME
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 03/11/2025
  Director/a de tesi: FERNANDEZ FRANCOS, XAVIER | KONURAY, ALI OSMAN
  Resum de tesi: Les Xarxes Adaptables Covalents (CANs) fetes de materials polimèrics que utilitzen química covalent dinàmica, cosa que permet que els enllaços es trenquin i reformin quan s'estimulin, combinen les propietats mecàniques dels polímers termoestables amb la capacitat de ser reprocessats i reciclats.La integració de la tecnologia d'impressió 3D amb CANs representa un avanç significatiu en el camp de la fabricació de components polimèrics. Aquest innovador procés ofereix els beneficis funcionals d'un termoestable juntament amb els avantatges de reciclatge d'un termoplàstic, convertint-lo en una solució altament sostenible.En la següent col·lecció d'articles, s'han dissenyat, optimitzat i millorat un grup de nous materials termoestables de curat dual pel que fa a la seva compatibilitat i reprocessabilitat.En el primer article, vam elaborar amb èxit quatre resines genuïnes i vam explorar com el seu comportament i les seves propietats estaven influenciades per les combinacions i proporcions úniques dels seus ingredients de formulació. El sistema original de curat dual es va realitzar mitjançant la barreja homogènia d'una resina epoxi amb un monòmer di-acrilat ric en β-hydroxy ester i hidroxil, un àcid dicarboxílic i un agent d'acoblament en una proporció fixa. L'ús de diferents catalitzadors de transesterificació en proporcions variables, un monòmer de metacrilat i un fotoiniciador completen la formulació. La combinació d'aquests productes químics dona com a resultat la formació d'una xarxa híbrida, que és capaç d'experimentar reaccions de transesterificació.Les peces impreses en 3D i totalment curades d'aquestes quatre resines innovadores han demostrat que les seves propietats termomecàniques estan en línia amb les especificacions dissenyades. Les seves capacitats de reparació i reciclatge són facilitades per una estructura CAN.En el segon article, hem optimitzat les formulacions de resines vitrimèriques imprimibles en 3D amb l'objectiu de millorar el seu processament, propietats mecàniques i reparabilitat/reprocessabilitat. Es va aconseguir una millora de la formulació mitjançant la determinació de les quantitats òptimes d'acrilats i agent d'acoblament. També es va fer una selecció de resines epoxi amb l'objectiu d'identificar l'opció de millor rendiment.Les resines desenvolupades en aquesta part de la recerca han ofert una viscositat més adequada per a la manipulació en la impressora 3D. També s'ha demostrat que les peces impreses d'aquestes resines millorades i posteriorment de curat dual han mostrat una millora en el seu comportament termo-mecànic.En el tercer article, hem continuat la nostra recerca en dues àrees clau. En primer lloc, hem fet un pas més en la facilitació de l'elaboració de la formulació del vitrimer mitjançant la millora de la mesclabilitat dels compostos químics. Aquesta millora implicava la substitució d'un àcid carboxílic en pols per un agent d'acoblament líquid fet a mida.En segon lloc, es va realitzar una avaluació del comportament termomecànic de la resina completament curada, en funció de l'ordre de la seqüència d'etapes de curació tèrmica i UV. Els materials desenvolupats en aquest estudi han demostrat eficàcia en la relaxació efectiva de les tensions internes, atribuïbles al contingut de grups β-hydroxy ester. En conseqüència, s'activen processos com la reparació o el reciclatge complet. A més, les modificacions realitzades a les formulacions de resina van permetre la producció de termoestables amb propietats mecàniques personalitzades. Totes aquestes propietats ofereixen noves possibilitats per a la producció de peces utilitzant tècniques com la impressió 3D i el postcurat tèrmic, proporcionant una alternativa viable, sostenible i més convenient per a la indústria dels materials termoestables.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• TRULLENQUE ORTIZ, MARTÍN: A Cross-Layer Perspective on Radio Resource Management and User Quality of Experience in V2X-Enabled 5G Networks.
  
  Autor/a: TRULLENQUE ORTIZ, MARTÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/11/2025
  Director/a de tesi: SALLENT ROIG, JOSE ORIOL | CAMPS MUR, DANIEL
  Resum de tesi: Les comunicacions vehiculars es troben entre els sectors que més es beneficiaran del desplegament massiu del 5G. Les latències de l'ordre de mil·lisegons, combinades amb el network slicing i la cobertura global de les xarxes cel·lulars públiques proporcionen les condicions necessàries per operar les comunicacions de V2X sobre el 5G. Aquest sector introduirà nous serveis que generaran demandes de trànsit addicionals a la infraestructura ràdio, plantejant desafiaments específics per als operadors de xarxes mòbils. Des de la perspectiva del servei, els serveis V2X requereixen baixa latència i alta fiabilitat. Per exemple, en un intercanvi periòdic de posicionament entre vehicles, la pèrdua d’un sol paquet pot augmentar els errors d’estimació de la posició i posar en perill la seguretat viària. Des de la perspectiva de la xarxa, els serveis vehiculars demanaran recursos de manera diferent als usuaris genèrics d'Internet, cosa que sovint genera altes densitats d'usuaris a les carreteres, on la densitat d'usuaris i del desplegament ràdio acostuma a ser baixa. Així mateix, la mobilitat vehicular pot provocar llargs períodes en què les cel·les atenen molt pocs usuaris, seguits d'altres períodes d'alta demanda que poden comprometre la disponibilitat de recursos, per exemple, durant els embussos. Amb aquest objectiu, aquesta tesi investiga solucions per a les sobrecàrregues de cel·les causades per embussos de trànsit quan els serveis V2X operen sobre xarxes cel·lulars públiques.La primera contribució d'aquesta tesi és una anàlisi de la mobilitat vehicular basada en un conjunt de traces vehiculars realistes, amb l'objectiu de comprendre com la congestió vehicular consumeix recursos ràdio. L'estudi dels fluxos de vehicles entre cel·les revela concentracions d'usuaris en punts específics de la via, cosa que ofereix oportunitats per a mecanismes de control de la congestió. La segona contribució avalua la repetibilitat de situacions de càrrega alta en un desplegament real de 5G. Les mesures sobre una xarxa 5G NSA mostren que la congestió presenta patrons diaris, durada i característiques de càrrega consistents, cosa que motiva estratègies deterministes de control de la congestió. Partint d’aquests coneixements, aquesta tesi proposa i implementa dos enfocaments complementaris. D'una banda, un algorisme de balanceig de càrrega a la capa de xarxa que desvia els vehicles a les vores de les cel·les a cel·les veïnes durant els embussos. D'altra banda, es proposa un mecanisme a la capa d'aplicació que gestiona la degradació del servei per controlar la pèrdua de paquets en condicions de sobrecàrrega. Combinant tots dos enfocaments, aquesta tesi ha concebut, dissenyat, implementat i avaluat FOM-5G, un entorn capaç de trobar la millor estratègia de control de congestió per a cada sobrecàrrega de cel·la. L’entorn aprofita la informació històrica de congestió per optimitzar la prevenció de congestió de les cel·les. A més del disseny i l'avaluació, la tesi també proposa una integració arquitectònica de FOM-5G dins de l'arquitectura O-RAN i l'API definides a la xarxa troncal del 5G. Finalment, l’entorn es valida mitjançant simulacions que utilitzen diferents traces vehiculars que capturen escenaris de congestió urbana. Els resultats confirmen la capacitat de FOM-5G per distingir entre diferents esdeveniments de congestió i seleccionar l’estratègia de mitigació òptima, demostrant la seva eficàcia per garantir comunicacions V2X fiables a través de xarxes cel·lulars públiques.
  

URBANISME

• MARTÍ ELÍAS, JOAN MARIA: Hidrografies urbanes. Cicle de l’aigua, forma urbana i estructura territorial al la Vall Baixa i al Delta del Llobregat
  
  Autor/a: MARTÍ ELÍAS, JOAN MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 31/10/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/11/2025
  Director/a de tesi: CROSAS ARMENGOL, CARLES
  Resum de tesi: La recerca analitza la relació entre morfologia urbana i cicle de l’aigua des d’una perspectiva ecosistèmica que integra components físics, territorials i infraestructurals. L’objectiu és demostrar que la forma urbana condiciona directament el comportament hidrològic i que, per tant, pot esdevenir una eina clau per redefinir estratègies de gestió hídrica en contextos metropolitans. Aquesta tesi parteix de l’exploració intensiva d’un territori concret (la Vall Baixa i el Delta del Llobregat) a través de cinc mirades successives, que aborden el territori des de l’escala metropolitana fins als teixits urbans locals. Es construeix així una lectura multiescalar que posa en relació les condicions físiques, infraestructurals i morfològiques de la ciutat amb el seu comportament hidrològic. L’aproximació territorial es veu enriquida per una dimensió històrica i conceptual que reconstrueix una genealogia del pensament urbanístic en clau ecosistèmica, a partir de figures i projectes que van concebre la ciutat com a un sistema viu, dependent dels seus intercanvis amb el territori. La recerca recupera també els projectes del segle XIX que, amb una mirada higienista, van anticipar visions “protoecològiques”. En aquest sentit, la proposta de sanejament de l’Eixample i desviació del riu Llobregat de Garcia Fària és un cas paradigmàtic que anticipa una lectura territorial integrada, constituint un valuós precedent per a la pràctica contemporània de l’urbanisme. Sobre aquesta base, s’estudia el tram final del riu Llobregat, on el riu es presenta com una infraestructura ecològica i productiva, un espai on la persistència de traces hidràuliques i agrícoles conviu amb la pressió urbanitzadora metropolitana. A partir d’aquí, la investigació s’endinsa en la dimensió subterrània, analitzant l’aqüífer del delta com a element clau per a l’equilibri ambiental. S’estudien les dinàmiques d’infiltració, les alteracions derivades de la urbanització i les oportunitats de reconversió d’espais industrials i logístics a partir de criteris hidrogeològics. La lectura tridimensional del territori permet vincular superfície i subsol i proposar dispositius d’infiltració i regulació que restableixin les funcions naturals.En la part central de la tesi s’apliquen aquests criteris a una escala d’anàlisi intermèdia, plantejant la subconca com a unitat funcional d’anàlisi i projecte, per la seva capacitat de recollir continuïtats topogràfiques, estructures viàries i espais lliures. Amb aquesta base, es desenvolupa una metodologia paramètrica articulada en sis accions (captació, consum, tractament, infiltració, retenció i reutilització) aplicada a diversos teixits metropolitans. Un anàlisi multiescalar permet identificar indicadors hidromorfològics que orienten decisions de projecte segons context i estructura urbana. El resultat és un atles operatiu que proposa rangs d’actuació i criteris adaptatius per a la transformació urbana amb criteris hidrològics. Finalment, la recerca proposa un canvi de paradigma: l’aigua esdevé vector de projecte, no només condicionant tècnic. L’espai públic, la xarxa viària i els buits urbans es reconeixen com a dispositius hídrics multifuncionals, mentre que la dimensió subterrània es considera capa activa i indissociable del sistema urbà. Aquesta visió tridimensional i complexa vincula metabolisme i forma, i articula alhora escala regional i projecte urbà.En conjunt, la tesi contribueix a crear una cultura del projecte urbanístic que integra l’aigua com a vector d’intel·ligibilitat i ordenació, on el terme d’hidrografia no s’entén en el sentit tradicional de descripció dels cursos fluvials, sinó com un instrument crític per cartografiar la presència, el moviment i la capacitat estructurant de l’aigua en totes les seves formes.