Erasmus Mundus en Tecnologies de la Informació per a la Intel·ligència Empresarial (IT4BI – DC) # PROGRAMA EN EXTINCIÓ #
COORDINADOR/A
CONTACTE
Informació general
Perfil de sortida
En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):
a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.
Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:
a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.
Durada dels estudis i règim de dedicació
Durada
La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.
En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.
La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial.
Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmia del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.
A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les situacions d'incapacitat temporal, naixement, adopció i guarda amb finalitat d'adopció, acolliment, risc per embaràs, risc en període de lactància i violència de gènere o qualsevol altra situació prevista en la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar l'Escola de Doctorat.
El doctorand o doctoranda pot sol·licitar períodes de baixa temporal al programa fins a un total de dos anys. La sol·licitud ha de ser justificada i s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica responsable del programa, que ha de resoldre si accepta o no la sol·licitud del doctorand o doctoranda.
Pròrroga dels estudis
Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.
Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:
- La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
- No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
- No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
- Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
- Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
- La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
- No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
- Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.
La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.
Marc normatiu
Organització
COORDINADOR/A:Accés, admissió i matrícula
Requisits d'accés
Amb caràcter general, per a l'accés a un programa oficial de doctorat és necessari estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau o equivalent i de màster universitari o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer).
Així mateix, hi poden accedir els qui estiguin en algun dels supòsits següents:
a) Estar en possessió de títols universitaris oficials espanyols o títols espanyols equivalents, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests estudis, i acreditar un nivell 3 del Marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior.
b) Tenir un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers pertanyents a l'espai europeu d'educació superior (EEES), sense que en calgui l'homologació, que acrediti un nivell 7 del Marc europeu de qualificacions, sempre que aquest títol faculti per a l'accés a estudis de doctorat en el país que l'ha expedit.
c) Ser titular d'un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers aliens a l'EEES, sense que en calgui l'homologació, prèvia comprovació per part de la Universitat que aquest títol acredita un nivell de formació equivalent al del títol oficial espanyol de màster universitari i que habilita en el país d'expedició del títol per a l'accés als estudis de doctorat.
d) Ser titular d'un altre títol de doctor o doctora.
e) Tenir un títol de grau universitari i, després d'obtenir una plaça de formació en la corresponent prova d'accés a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut
Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014).
Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014).
Marc normatiu
Seguiment i avaluació del doctorand
Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca
El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.
Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.
Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.
En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.
Procediment d'assignació de tutor i director de tesi
La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.
El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.
Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.
La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.
El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.
La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.
Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.
El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.
Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.
Permanència
La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.
En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.
Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.
Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:
- La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
- No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
- No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
- Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
- Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
- La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
- No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
- Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.
La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.
Marc normatiu
Recursos d'aprenentage
Tesis Doctorals
Llistat de tesis autoritzades per a defensa
AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
- CALDARELLI, EDOARDO: Learning control from data: Convergence guarantees and applications to robotic cloth manipulationAutor/a: CALDARELLI, EDOARDO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 05/12/2024
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: TORRAS GENIS, CARMEN | COLOMÉ FIGUERAS, ADRIÀ
Tribunal:
PRESIDENT: LEE, DONGHEUI
VOCAL: FORMENTIN, SIMONE
VOCAL: ANDRADE CETTO, JUAN
Resum de tesi: En els últims anys han aparegut nous reptes en l'àmbit de la robòtica, com la manipulació d’objectes deformables com la roba,derivats d’utilitzar robots fora d’escenaris típicament industrials. Les habilitats de manipulació tenen l’objectiu d’ajudar els humansen les seves activitats diàries, amb la finalitat de millorar la seva vida, sobretot en el cas de gent gran o amb discapacitatsfísiques.En aquest context, pot ser necessari programar el comportament d’un robot per part depersones no expertes en robòtica, i considerar paràmetres addicionals a més de lestrajectòries que cal seguir, com la rigidesa o la impedància del manipulador robòtic. En aquest sentit, els mètodes clàssics decontrol poden ser combinats amb algorismes d'aprenentatge automàtic, per obtenir un procés de control basat en dades. Elcomportament desitjat del robot pot ser inferit inductivament a partir d’un conjunt de dades, sense requerir la programació delsmoviments del robot a baix nivell. Específicament, les habilitats requerides per la tasca poden ser apreses de manera prescriptivagravant la seva execució per un expert humà (l’anomenat aprenentatge per demostració); o construint un model aproximat del’entorn del robot, i deixant que el robot decideixi basant-se en el model (en la línia del control predictiu basat en model).Aquesta tesi proposa avenços en el camp del control basat en dades per a la manipulació robòtica, mitjançant tantl’aprenentatge per demostració com l’aproximació basada en un model. La majoria dels mòduls d’aprenentatge usats en aquestatesi es basen en mètodes de funcions nucli (kernel). Encara que són costosos computacionalment, els mètodes de funcions nucligaudeixen de garanties d’optimalitat, i permeten el desenvolupament d’aproximacions ràpides, la precisió de les quals pot serdemostrada.En aquesta tesi, primer estudiem com aprendre perfils de rigidesa variable en el temps a partir de demostracions humanes, idesenvolupem un nou algorisme d’aprenentatge actiu per aconseguir aquest objectiu. A més, investiguem com les demostracionshumanes d’una tasca poden ser processades de manera eficient, per mitjà d’una primitiva de moviment aproximada basada enfuncions nucli. A més, considerant l’escenari basat en un model, comencem proposant l’ús de tècniques eficients de controlpredictiu per a la manipulació de roba. També desenvolupem un algorisme aproximat de regressió per aprendre i controlardinàmiques no lineals, en el context de la regressió de l’operador de Koopman. A banda d’aquestes contribucions algorísmiques,també focalitzem en les propietats teòriques de les aproximacions basades en funcions nucli considerades, connectant tècniquesd’aprenentatge estadístic i de teoria de control. Específicament, demostrem nous resultats de convergència de la nostra eficientrepresentació de primitiva de moviment, i també del model de dinàmica obtingut amb la regressió de l’operador de Koopman.
ENGINYERIA DEL TERRENY
- ENCALADA LÓPEZ, DAVID ALEJANDRO: Soil Deterioration and Crack Formation during Drying. Mitigation StrategiesAutor/a: ENCALADA LÓPEZ, DAVID ALEJANDRO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 29/11/2024
Data de lectura: 20/01/2025
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
Director/a de tesi: LEDESMA VILLALBA, ALBERTO | PRAT CATALAN, PERE
Tribunal:
PRESIDENT: GALLIPOLI, DOMENICO
SECRETARI: ROMERO MORALES, ENRIQUE EDGAR
VOCAL: MENDES, JOAO
Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el comportament de fissuració dels sòls sotmesos a l'intercanvi d'humitat amb l'entorn. La investigació combina enfocaments experimentals i modelatge numèric per entendre les propietats que controlen la fissuració del sòl durant els cicles de dessecació i humectació.El treball experimental abasta: mesura de la deformació, mesura de la succió, avaluació de la interacció sòl-atmosfera i anàlisi de la fissuració del sòl.La deformació del sòl es va avaluar utilitzant: mesura directa, desplaçament de volum i anàlisi d’imatges digitals (DIA). El DIA va resultar efectiu, oferint simplicitat i rapidesa en l’adquisició de corbes de contracció del sòl (SSC), a més de proporcionar informació addicional sobre els canvis de color del sòl a causa del contingut d’aigua. Les dades recollides van validar un model proposat capaç de capturar diverses formes de corbes, incloses les corbes en forma de J i S, amb paràmetres físicament significatius.Les mesures de succió van utilitzar diverses tècniques, incloent-hi tensiòmetres d’alta capacitat (HCT), tensiòmetres convencionals, sensors de potencial hídric, higròmetres i paper de filtre. Els HCT van destacar per la seva àmplia gamma i la seva bona superposició amb mètodes que estimen la succió a partir de la humitat relativa. Aquestes mesures van facilitar la construcció de corbes de retenció d’aigua en el sòl (SWRC) per a diferents mostres de sòl.Les mesures volumètriques i de succió en condicions no confinades, a través de SSC i SWRC, van permetre la construcció d’una part de la superfície d’estat (e-s-p). Aquestes dades milloren els models constitutius per a sòls no saturats en considerar el comportament no lineal de la rigidesa induïda per la succió. Es va derivar una solució analítica per a la corba e-s a partir del model proposat, que té com a objectiu estendre’s a condicions confinades i vincular el comportament deformacional del sòl amb l'inflament confinada i la pressió de l'inflament.Les proves d’interacció sòl-atmosfera es van fer en un ambient obert, en una cambra ambiental i en gran escala. Aquests experiments van avaluar les etapes d’evaporació del sòl i van provar un model que considera la resistència a la difusió i la humitat relativa a la superfície del sòl. L’impacte d’aquests factors va variar segons el tipus de sòl: la resistència a la difusió va afectar significativament els sòls granulars, la humitat relativa va influir les sòl plastics. Es va avaluar una barrera capil·lar utilitzant un geosintètic com a estratègia de mitigació, demostrant la seva efectivitat en la reducció de l’evaporació i la prevenció de la fissuració sota la barrera.La fissuració del sòl es va avaluar utilitzant dos enfocaments: avaluació superficial amb DIA i tomografia computeritzada (CT) de raigs X per a l’anàlisi de profunditat. Els resultats van mostrar una bona concordança amb SSC, revelant que la fissuració representava un percentatge dels canvis de volum durant la contracció induïda, depenent del tipus de sòl i el contingut inicial d’aigua. Les CTs van revelar la influència de defectes preexistents en la formació d’esquerdes i va demostrar un segellat incomplet de les esquerdes durant els cicles d’humectació.Es va provar l’addició de fibres com a mètode de reducció de fissures, mostrant efectivitat en el primer cicle de dessecació però amb eficàcia reduïda en cicles posteriors. Les observacions de la CT de raigs X van destacar la persistència de les esquerdes segellades com a punts febles, cosa que va conduir a la reobertura d’esquerdes al llarg de les trajectòries prèvies.El modelatge numèric es va centrar a simular la deformació del sòl en proves d’interacció sòl-atmosfera. Els models van emfatitzar la importància dels coeficients de transferència de massa i calor, en la representació de les condicions de contorn. Les simulacions van corroborar l'efectivitat dels geosintètics per a la preservació de la humitat i la prevenció de fissures.
ENGINYERIA ELECTRÒNICA
- JIMENEZ ARGUIJO, ALEX: Advanced strategies for the defect management in high efficiency kesterite solar cellsAutor/a: JIMENEZ ARGUIJO, ALEX
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 24/10/2024
Data de lectura: 13/01/2025
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: Defensa pública a la Sala Polivalent del Campus EEBE (Besós)
Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | GIRALDO MUÑOZ, SERGIO
Tribunal:
PRESIDENT: GROSSBERG-KUUSK, MAARJA
SECRETARI: CAZORLA SILVA, CLAUDIO
VOCAL: CALVO BARRIO, LORENZO
Resum de tesi: Les cèl·lules solars basades en kesterita representen una via prometedora cap a la producció d'energia sostenible degut a la seva dependència de materials abundants i no tòxics, alineant-se amb les iniciatives globals per minimitzar l'impacte ambiental i millorar la seguretat energètica. Aquesta tesi contribueix significativament al camp avançant en la comprensió i eficiència de les cèl·lules solars de kesterita a través d'estratègies innovadores de gestió de defectes i el desenvolupament de models de dispositius d'alt rendiment.La recerca inicialment es centra en desenvolupar un model comprensiu i realista de les cèl·lules solars de kesterita, que integra diversos paràmetres de materials, estructures de defectes i configuracions de dispositius. Aquest model és clau per tancar la bretxa entre les prediccions teòriques i les realitats experimentals, proporcionant un marc robust per diagnosticar limitacions d'eficiència i identificar vies per a la seva millora. En incorporar una representació realista de com els defectes influeixen en el rendiment del dispositiu, el model estableix un nou referent per a l'avaluació i optimització de cèl·lules solars de pel·lícula fina.Central en la tesi és l'enfocament innovador per al control de defectes dins dels materials de kesterita. La recerca demostra que mitjançant el dopatge precís amb àtoms petits, com l'hidrogen i el liti, és possible modular significativament els paisatges de defectes dels absorbidors de kesterita. Aquestes modificacions condueixen a la desvinculació de la densitat de portadors majoritaris de la vida útil dels portadors minoritaris, millorant efectivament el rendiment i l'eficiència de les cèl·lules solars. Aquest enfocament no només millora les propietats elèctriques dels materials, sinó que també proporciona un mètode per abordar sistemàticament les limitacions intrínseques dels semiconductors de kesterita.A més, la tesi presenta avanços en la síntesi i processament de cèl·lules solars de kesterita, emprant tècniques com el processament per solució, el dopatge i la passivació d'interfícies. Aquests mètodes han demostrat millorar considerablement la uniformitat compositiva i les propietats optoelectròniques dels materials, portant les eficiències més a prop de les requerides per a la viabilitat comercial. Notablement, el desenvolupament de cèl·lules solars de kesterita processades per solució emergeix com un mètode escalable i ambientalment benigne, indicant un pas significatiu cap a la industrialització d'aquesta tecnologia fotovoltaica.La tesi conclou que les estratègies i metodologies desenvolupades en aquest document milloren substancialment la comprensió i el rendiment de les cèl·lules solars de kesterita. Els descobriments subratllen el potencial d'aquests materials en la transició cap a fonts d'energia renovables, destacant el seu paper en la promoció d'un futur sostenible. Amb més refinament i optimització, les cèl·lules solars de kesterita podrien jugar un paper crucial en el paisatge energètic global, oferint una solució viable, rendible i ambientalment sostenible per satisfer les creixents demandes d'energia.En resum, el treball presentat en aquesta tesi exemplifica un avanç significatiu en el camp de la fotovoltaica, oferint solucions pràctiques i idees noves que obrin el camí per a futures recerques i desenvolupaments cap a l'assoliment de tecnologies d'energia solar sostenibles i d'alta eficiència.
- JIMENEZ GUERRA, MAYKEL: Innovative bulk and interfaces management on Q-1D Sb2Se3 based solar cellsAutor/a: JIMENEZ GUERRA, MAYKEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 31/10/2024
Data de lectura: 24/01/2025
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula A1.08, EEBE, campus Besós
Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | SÁNCHEZ GONZÁLEZ, YUDANIA
Tribunal:
PRESIDENT: SPALATU, NICOLAE
SECRETARI: PLACIDI, MARCEL JOSE
VOCAL: GARCÍA SÁNCHEZ SÁNCHEZ, MARIO FIDEL
Resum de tesi: Aquesta tesi ha investigat cèl·lules solars basades en antimoni (Sb) amb baixa dimensionalitat com una alternativa prometedora per a la generació d'energia sostenible, abordant reptes crítics relacionats amb les propietats dels materials, les interfícies i l'arquitectura dels dispositius. S'han desenvolupat estratègies innovadores per optimitzar les propietats optoelectròniques i millorar l'eficiència de conversió, centrant-se en Sb2Se3 i en els estudis inicials de la solució sòlida Sb2(S,Se)3, així com en noves materials lliures de cadmi (Cd) com a capes de transport selectiu d'electrons (ETL).Un dels assoliments més importants ha estat l'optimització de la interfície Sb2Se3/CdS mitjançant processos químics, com el tractament amb KCN, que va augmentar l'eficiència mitjana de les cèl·lules solars del 4% al 5%, arribant a un 5.3% en la millor sub-cèl·lula. Aquests tractaments no només van millorar la passivació de la superfície, sinó que també van modificar la polaritat superficial, afavorint la formació d'una "unió enterrada" que va incrementar el fill factor i l'eficiència general de conversió.Els tractaments a alta pressió han demostrat ser eficaços per millorar la qualitat cristal·lina, augmentant la mida del gra, afavorint orientacions cristal·lines preferencials i reduint la densitat de defectes, la qual cosa va permetre assolir una eficiència del 5.8% utilitzant un nou mètode de co-evaporació. Aquests resultats evidencien la viabilitat d'aquestes tècniques per millorar el rendiment i la reproductibilitat dels dispositius solars.S'han explorat configuracions amb una reducció significativa o eliminació del Cd, aconseguint una eficiència del 6.6% en dispositius amb configuració superstrat basats en Sb2(S,Se)3, aproximant-se a la referència del 7.6% obtinguda amb CdS. En la configuració substrat, es va aconseguir una eficiència del 5.2% en cèl·lules Sb2Se3 lliures de Cd, superant l'eficiència del 4.8% obtinguda amb CdS, destacant el potencial dels materials alternatius per substituir el cadmi.Malgrat aquests avanços, encara persisteixen reptes importants, com la estabilitat de les interfícies Sb2Se3 sota condicions operatives i l'optimització de nous materials com SbSeI i SbSeBr. També és crucial millorar la escalabilitat dels processos de fabricació i la rendibilitat dels nous tractaments per avançar cap a aplicacions comercials. Els resultats d'aquesta tesi estableixen una base sòlida per al desenvolupament de cèl·lules solars basades en Sb2Se3 més eficients i sostenibles, subratllant la necessitat de continuar innovant en ciència de materials i enginyeria de dispositius per superar els reptes restants i avançar cap a tecnologies fotovoltaiques més escalables i eficients.
- NIKSERESHT, SASAN: Self-Powered Integrated Circuits with Optical CommunicationAutor/a: NIKSERESHT, SASAN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 26/11/2024
Data de lectura: 24/01/2025
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula de Postgrau C5-116, de l'ETSETB
Director/a de tesi: COSP VILELLA, JORDI | FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, DANIEL
Tribunal:
PRESIDENT: URANGA DEL MONTE, ARANTZAZU
SECRETARI: MARTINEZ GARCIA, HERMINIO
VOCAL: MICHALIK, PIOTR JOZEF
Resum de tesi: El ràpid desenvolupament de les tecnologies de l'Internet de les Coses (IoT) està transformant la recollida, l'anàlisi i l'ús de dades en diverses indústries, des d'aplicacions industrials fins a biomèdiques. Una classe especialitzada d'IoT, coneguda com a Smart Dust Motes (SDMs), ha cridat recentment l'atenció. Aquests dispositius ultra-miniaturitzats i autosuficients són capaços de realitzar tasques de detecció, computació i comunicació a escala mil·limètrica. No obstant això, malgrat el seu enorme potencial, les aplicacions SDM i IoT s'enfronten a importants desafiaments, especialment en la gestió de l'energia, la miniaturització i l'eficiència de la comunicació.Un dels principals reptes en la distribució de la tecnologia SDM és la gestió del consum d'energia. A mesura que augmenta el nombre d’SDMs i es despleguen en entorns remots, es necessitaran fonts d'energia sostenibles per a un funcionament autònom durant llargs períodes sense manteniment. Les solucions d'energia tradicionals, com les bateries, són poc pràctiques per a aquests sistemes a causa de les limitacions de mida i les necessitats freqüents de manteniment. A més, la comunicació sense fils, especialment a través de Radiofreqüència (RF), consumeix una quantitat significativa d'energia, cosa que afecta els requeriments d'aquestes aplicacions. Com a resultat, els enfocaments actuals, com les bateries i la comunicació RF, sovint tenen dificultats per oferir solucions sostenibles i a llarg termini per mantenir tant l'eficiència energètica com la de comunicació.Aquesta tesi proposa el disseny d'un Circuit Integrat d'Aplicació Específica (ASIC) autosuficient desenvolupat específicament per a aplicacions SDM i IoT, amb l'objectiu d'abordar aquests reptes. El sistema proposat incorpora diversos components clau, incloent un transceptor híbrid òptic i RF i unitats de captació d'energia. Al cor del sistema hi ha la integració de fotodíodes negatius, que funcionen tant com a captadors d'energia lumínica com a receptors de dades òptiques, minimitzant significativament la mida i el consum d'energia del sistema. Els fotodíodes negatius ofereixen una eficiència superior als fotodíodes positius tradicionals, milloren la conversió d'energia i redueixen tant l'àrea del xip com el cost. L'energia generada pel fotodíode integrat es guarda i es regula mitjançant un convertidor de voltatge integrat, que augmenta de manera eficient l'energia captada per alimentar tot el sistema. Els mètodes de comunicació híbrida proporcionen flexibilitat per a aplicacions SDM, on la comunicació òptica en línia de visió pot ser complementada per transmissió RF per millorar l'abast i la fiabilitat. Un transmissor RF reconfigurable de baix consum, capaç d'operar en múltiples modes de modulació, millora la comunicació fiable fins i tot en condicions en que no hi ha línia de visió directa.Per validar el disseny proposat, es van fabricar tres xips prototips utilitzant tecnologia CMOS de 0.18 µm i es van provar experimentalment. El primer prototip, amb la plataforma de comunicació híbrida òptica/RF, va aconseguir una velocitat de transmissió de dades de 20 kb/s amb un consum d'energia del receptor òptic de 11 pJ/bit i una potència de transmissió RF de −18.65 dBm utilitzant energia captada de la llum. El segon receptor òptic va millorar la sensibilitat a les dades de llum mitjançant la tècnica del bloc comparador amb adaptació de corrent continu. Va consumir 60 nW de potència i 1.5 pJ/bit a una velocitat de transmissió de 40 kb/s amb un voltatge d'alimentació 0.5 V. El sistema de captació d'energia va demostrar una eficiència del 57% i va generar fins a 8.7 µW de potència a partir d'una àrea de fotodíode negatiu de 240 × 480 µm². Aquests resultats demostren la capacitat del sistema per operar de manera autònoma durant períodes prolongats, sense la necessitat de substitució de bateries o fonts d'energia externes.
ENGINYERIA ÒPTICA
- PARRA MARTÍNEZ, ALBERT: Integrating AI with Multiphoton Autofluorescence-Based Hyperspectral Imaging for Enhanced Embryo and Oocyte AnalysisAutor/a: PARRA MARTÍNEZ, ALBERT
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 18/10/2024
Data de lectura: 13/01/2025
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Defensa pública Auditori Joan Salvadó del Centre Universitari de la Visió
Director/a de tesi: OJOSNEGROS MARTOS, SAMUEL
Tribunal:
PRESIDENT: DUOCASTELLA SOLÀ, MARTÍ
SECRETARI: TRULL SILVESTRE, JOSE FRANCISCO
VOCAL: MARTIN BADOSA, ESTELA
Resum de tesi: La infertilitat afecta una de cada set parelles, segons l'Organització Mundial de la Salut, i només al voltant del 30% dels embrions de tractaments de fertilització in vitro aconsegueixen implantar-se a l'úter i desenvolupar-se fins al final de l'embaràs. Com a resultat, sovint es necessiten múltiples cicles de transferència per aconseguir un embaràs reeixit, cosa que pot generar una càrrega emocional, física i econòmica significativa. Per reduir el temps fins a l’'embaràs i l’'estrès dels pacients, és necessari comptar amb una eina diagnòstica que permeti seleccionar millor els embrions i oòcits en funció de la seva fisiologia. Aquesta tesi presenta una metodologia innovadora i no invasiva per millorar la selecció d’embrions i oòcits, i va més enllà de l’'ús estàndard de la imatge de camp clar, que proporciona informació morfològica i, per tant, una comprensió limitada de la seva fisiologia. Utilitzant una combinació de tècniques que inclouen absorció de dos fotons, imatge hiperespectral, anàlisi de fasors i intel·ligència artificial, hem desenvolupat un nou sistema d’'imatge que permet l’'estudi no invasiu dels perfils metabòlics d’embrions i oòcits a través dels seus senyals intrínsecs d’'autofluorescència. Aquesta metodologia no només ofereix una comprensió més àmplia de la viabilitat dels embrions, sinó que també representa un avenç significatiu en el camp de la ciència reproductiva, permetent l’avaluació metabòlica no invasiva de maneres que abans no eren possibles.El treball de prova de concepte realitzat en aquesta tesi ha portat al desenvolupament d’un prototip basat en microscòpia de làmina de llum per avaluar i classificar embrions. Aquesta tecnologia es va triar per la seva capacitat per proporcionar imatges més ràpides i menys invasives, evitant el dany per fototoxicitat, cosa que la fa ideal per a l’'anàlisi no invasiu. Aquest prototip representa el primer pas cap a la creació d’un producte clínic per al seu ús en clíniques de fertilització in vitro. En oferir un mètode per avaluar amb precisió la viabilitat dels embrions de manera no invasiva, esperem millorar l’'eficàcia i l’'experiència dels pacients en el tractament de la infertilitat.
FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
- AKHTER, MOHAMMAD NAYEEM: Non-Hermitian mode management in optical fibers and waveguidesAutor/a: AKHTER, MOHAMMAD NAYEEM
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 29/11/2024
Data de lectura: 20/01/2025
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Sala de Conferencies de l'edifici TR5, C/ Colom 9, Campus de Terrassa - UPC / https://meet.google.com/xyg-wpcb-xsf
Director/a de tesi: STALIUNAS, KESTUTIS | BOTEY CUMELLA, MURIEL
Tribunal:
PRESIDENT: MUSSOT, ARNAUD
SECRETARI: PONS RIVERO, ANTONIO JAVIER
VOCAL: TASOLAMPROU, ANNA
Resum de tesi: Aquesta tesi demostra un nou mètode per la transformació de feixos òptics en fibres multimode (MMF) amb gradient d’índex (GRIN) mitjançant el control no hermític de modes. Recentment, ha augmentat l’interès de les MMF pel seu ús en comunicacions òptiques, làsers d'alta potència, detecció òptica i imatge. Les MMF presenten fenòmens espaciotemporals complexos i un dels seus principals inconvenients és la mala qualitat del feix propagat. Qualsevol feix injectat en aquestes fibres evoluciona espontàniament cap a una configuració multimode, generant speckle a la sortida. Aquesta aleatorietat resulta de les diferents constants de propagació dels modes de la fibra. Això indueix diferències de fase aleatòries durant la propagació. El problema persisteix fins i tot en MMF GRIN parabòliques, dissenyades per tenir constants de propagació equidistants que teòricament produirien una autoimatge periòdica. Malgrat tot, petites imperfeccions alteren l'equidistància d'aquests modes, introduint aleatorietat. Hi ha hagut diversos intents de fer front als problemes de desfasament i aleatorietat basats en l'ajust de fase adaptatiu i la neteja dissipativa del feix d'entrada com a tècniques més habituals. Recentment, per reduir els efectes de l'aleatorietat s'ha proposat l’autoneteja del feix, basada en l'acoblament no lineal de modes, i per tant requerint una elevada potència incident. A més, l'autoneteja redistribueix l'energia entre els modes i manté les propietats integrals del feix, com el moment de segon ordre en l’espai real i en el recíproc i el factor de qualitat del feix. En general, els mètodes convencionals com la modulació d'índex, la dispersió o la no linealitat al llarg de les fibres òptiques, que indueixen l'acoblament de modes, i les inestabilitats paramètriques o de Faraday, no redueixen de manera eficient la turbulència, ja que generalment amplien l’espectre angular del feix. Aquesta tesi proposa un enfoc potencialment transformador que permet una neteja eficaç dels modes reduint-ne la turbulència. La proposta es basa en la introducció d’una modulació periòdica no Hermítica, mitjançant la modulació de l'índex de refracció i el coeficient de guany/pèrdua al llarg de les fibres o guies d'ona, permetent un control precís de l’acoblament de modes. De fet, el camp de la Fotònica no Hermítica s'ha convertit recentment en una plataforma idònia per descobrir nous fenòmens físics exòtics, com la ruptura de la simetria espacial i de la causalitat; amb aplicacions específiques per millorar el rendiment dels làsers o condensar la turbulència òptica utilitzant potencials no hermítics periòdics, per exemple. Així, la tesi pretén controlar l'acoblament de modes en MMF i guies d’ona, utilitzant la unidireccionalitat induïda per potencials no Hermítics. Aquest acoblament unidireccional entre els modes transversals, ja sigui cap a modes d'ordre inferior o cap a modes d'ordre superior, està principalment governat pel desplaçament espacial entre les parts real i imaginària del potencial complex. La principal aplicació potencial d’aquest esquema és la neteja de modes en fibres lineals i fibres no lineals actives reduint els moments de segon ordre en l’espai real i en l’angular. A més, també explorem la generació controlda de modes d'ordre superior en MMF GRIN. Finalment, mostrem que també és possible modelar el perfil del feix en MMF GRIN no lineals, no Hermítiques i actives. És rellevant esmentar que aquestes tècniques ja no requereixen d’alta potència o un ajust manual del feix d'entrada. Presentem prediccions analítiques basades en un model de feix Gaussià simplificat o en la tècnica d'expansió en modes estàndard. Les prediccions son demostrades numèricament resolent l'equació de propagació de l'ona amb el potencial no hermític amb periodicitat longitudinal. S’estudia la robustesa i l'eficàcia dels esquemes proposats i també s’estimen les condicions i els paràmetres per a la realització experimental dels fenòmens predits.
- HU, ZHEYAO: In silico design of inhibitors of RAS oncogenic proteins and strategies for blocking of tumour growthAutor/a: HU, ZHEYAO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 29/11/2024
Data de lectura: 14/01/2025
Hora de lectura: 10:30
Lloc de lectura: Sala de Conferencies de l'edifici TR5, C/ Colom 9, Campus de Terrassa - UPC
Director/a de tesi: MARTÍ RABASSA, JORDI
Tribunal:
PRESIDENT: ROVIRA VIRGILI, CARME
SECRETARI: CANALES GABRIEL, MANEL
VOCAL: CALERO BORRALLO, CARLOS
Resum de tesi: En aquesta tesi hem realitzat simulacions de dinàmica molecular (MD) i metadinàmica ben temperada (WTM) de diversos sistemes d'interacció benzotiadiazina (DBD)-membrana, així com de sarcoma de rata (RAS) i RAS-Son of Sevenless (SOS1). La primera secció està dedicada a analitzar l'estructura local del DBD i els seus derivats incrustats en membranes bicapa. Els llocs més reactius de DBD són els hidrògens "H2" i "H4" i els oxígens, capaços de formar interaccions d'enllaç d'hidrogen (HB) amb els components de la membrana. Les interaccions HB més fortes corresponen a l'associació entre 'H2' de DBD i oxígens de DOPS en absència de colesterol. El colesterol pot debilitar les connexions DBD-lípid HB. A més, els substituents de DBD tenen un fort impacte en les interaccions DBD-membrana. Els substituents donants d'electrons milloraran les interaccions HB entre els grups de lípids DBD i fosfat, mentre que els grups d'acceptació d'electrons debilitaran les interaccions amb els grups fosfat i milloren les interaccions amb els grups èster de lípids. Més endavant, s’ha investigat l'impacte de les mutacions KRAS-G12. Hi ha dues noves butxaques d'aigua dinàmiques, situades al complex ternari KRAS-G12D-GDP-Mg2+. Posteriorment, basant-nos en el procediment de disseny de fàrmacs in silico, es va dissenyar el nou inhibidor potencial de KRAS-G12D anomenat DBD15-21-22, que pot fixar KRAS-G12D en el seu estat "desactivat". A més, les superfícies d'energia lliure del DBD15-21-22 i els seus derivats en solució aquosa també s'han avaluat mitjançant simulacions WTM. Les variables col·lectives potencials proposades per a la investigació de la dinàmica conformacional de molècules petites poden ajudar a facilitar el disseny de fàrmacs in silico mitjançant l'obtenció de les superfícies d'energia lliure corresponents. També s’han estudiat les característiques conformacionals de NRAS i les seves interaccions moleculars subjacents a nivell atòmic mitjançant simulacions MD exhaustives i anàlisi de trajectòries. Les mutacions NRAS Q61 carregades positivament lligades a GTP (Q61R i Q61K) es poden classificar en una categoria, que tenen una petita butxaca orientable entre l'hèlix α 3 i al “switch”-II. Mentre que la mutació no polar NRAS Q61L lligada a GTP cau en una altra classe i la L61 pot ser capturada per la butxaca hidrofòbica situada a l'hèlix α 3. Es va proposar el nou mètode d'iteració de l'estructura d'origen isòmer per dissenyar un inhibidor potencial (HM-387) per orientar la mutació NRAS carregada positivament. L'HM-387 pot unir-se estretament a NRAS-Q61R lligat a GTP i induir gradualment la transició de conformació de proteïnes cap a l'estat "apagat". A més, es van proposar les variables col·lectives que poden caracteritzar amb precisió els canvis conformacionals de les proteïnes NRAS, i després s'han avaluat les estructures locals precises de NRAS i les seves mutacions Q61 en solució aquosa mitjançant simulacions WTM.Finalment, s’ha descrit el procés d'extracció del GDP per SOS1 i les interaccions moleculars subjacents a nivell atòmic. Les regions intrínsecament desordenades (IDRs) 807-818 i els dominis αH de SOS1 participen de manera cooperativa en el procés d'extracció del PIB: αH s'obre i s'insereix al domini SW-I de KRAS de tipus “wild”, mentre que els IDRs807-818 interaccionen amb el grup fosfat de GDP. Entre ells, els residus Lys811, Glu812, Lys939 i Glu942 tenen el paper principal. Pel que fa a la mutació KRAS-G12D, la sinergia bàsica d'IDRs807-818 i αH està ben conservada durant els passos d'extracció del GDP i és crucial tant per als casos de tipus “wild” com per a KRAS-G12D. Tanmateix, amb l'aparició de la mutació G12D, es milloren les interaccions moleculars d'Asp12 amb IDRs807-818, especialment amb els residus Ser807, Trp809, Thr810 i Lys811, i augmenta significativament la taxa d'extracció de GDP.
- PUY CONTRERAS, ANDREU: Dynamic social patterns and information transfer in schooling fishAutor/a: PUY CONTRERAS, ANDREU
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
Departament: Departament de Física (FIS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 26/11/2024
Data de lectura: 21/01/2025
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Sala d'actes Manuel Martí Recobert, Edfici B6 - planta 0, C/ Jordi Girona 1-3 Barcelona, Campus Nord UPC.
Director/a de tesi: PASTOR SATORRAS, ROMUALDO
Tribunal:
PRESIDENT: ZAPPERI, STEFANO
SECRETARI: ALONSO MUÑOZ, SERGIO
VOCAL: REINA, ANDREAGIOVANNI
Resum de tesi: Grups d'animals en moviment, com ara estols d’ocells, bancs de peixos, eixams d’insectes, ramats de mamífers i multituds humanes, poden exhibir comportaments altament intricats i coordinats. Aquesta tesi explora els mecanismes subjacents del moviment col·lectiu analitzant dades experimentals extensives i d'alta resolució de trajectòries de bancs de peixos en un entorn controlat.Primer, introduïm una tècnica de mapa de forces per investigar les forces d'alineament que experimenten els peixos individuals. Després de validar el mètode amb un model basat en agents, l'apliquem en dades experimentals i trobem evidència d'alineament efectiu amb veïns que es mouen més ràpid, així com un inesperat anti-alineament amb veïns que es mouen més lents. Enlloc d'interpretar aquesta observació com un comportament d'anti-alineament explícit, suggerim que prové d'un mecanisme d'atenció selectiva, on els peixos presten menys atenció als veïns més lents. Això implica l'existència de dinàmiques de lideratge temporals basades en velocitats relatives, una hipòtesis que donem suport a través de simulacions basades en agents i l'anàlisi de relacions de lideratge en les dades experimentals. A continuació, examinem com variacions en la percepció de risc influencien el comportament i les interaccions dels peixos dintre el grup. En fusionar dos subgrups de peixos amb diferents nivells d'habituació al tanc experimental, observem que els individus amb més percepció de risc tendeixen a ocupar posicions més centrals i formen grups més cohesionats, d'acord amb la hipòtesis del ramat egoista. A part de posicions espacials, també observem adaptacions de comportament en la coordinació, en les dinàmiques de lideratge i en els patrons d'explosió i frenada en el moviment dels peixos. Per acabar de validar aquests resultats, desenvolupem una eina d'aprenentatge automàtic capaç d'identificar la identitat del subgrup dels peixos individuals a partir del seu comportament.També investiguem cascades de comportament espontani en bancs de peixos a partir d'allaus de gir, on grans canvis direccionals es propaguen a través del grup. Utilitzant eines de la física de la matèria condensada i de sismologia, analitzem diverses mètriques d’allaus i revelem un comportament lliure d'escala a través de distribucions de llei de potència, col·lapses i relacions d'escala. D'aquesta manera confirmem una condició necessària per a la criticalitat en bancs de peixos. També explorem el paper biològic de les allaus de gir, vinculant-les amb processos de presa de decisions col·lectives de canvis de direcció del grup. També identifiquem efectes d'interaccions amb les parets del tanc i rols influents dels individus que ocupen posicions en la perifèria. A més, aplicant la tècnica de declustering de veí més proper, basada en la identificació d’esdeveniments principals i rèpliques, descobrim correlacions espaciotemporals en esdeveniments d'allaus i una llei d'Omori amb un decaïment més ràpid en comparació amb la dinàmica típica dels terratrèmols.Finalment, explorem i extenem la tècnica de declustering del veí més proper per analitzar correlacions en processos puntuals. Mitjançant l'ús de catàlegs de terratrèmols, demostrem que aquest mètode pot, en alguns casos, produir relacions espúries d'Omori-Utsu i productivitat en absència de correlacions reals. No obstant això, avaluant la robustesa dels resultats sota variacions de nous paràmetres, demostrem que el mètode pot distingir de manera fiable rèpliques reals.En resum, aquesta tesi aporta noves perspectives sobre els mecanismes que impulsen el comportament col·lectiu en grups d'animals, destacant el paper de les interaccions socials selectives i les dinàmiques crítiques. El nostre enfocament empíric i basat en dades subratlla la complexitat dels col·lectius animals i posa les bases per a futurs estudis sobre la presa de decisions col·lectives, el lideratge i la transferència d'informació en sistemes biològics.
FOTÒNICA
- ZARRAOA SARDÓN, LAURA: Photon counting with a single neutral atom: quantum efficiency, dark counts, and background rejectionAutor/a: ZARRAOA SARDÓN, LAURA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FOTÒNICA
Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 05/12/2024
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: MITCHELL, MORGAN | VEYRON, ROMAIN
Tribunal:
PRESIDENT: VON KLITZING, WOLF DIETRICH CARL
SECRETARI: DE RIEDMATTEN, HUGUES
VOCAL: HUGBART, MATHILDE
Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l’ús d’un sol àtom neutre de Rubidio 87 atrapat com a comptador de fotons. La detecció de salts quàntics (QJs), canvis abruptes entre estats atòmics observables per canvis de fluorescència, es fa servir per inferir l'arribada de fotons únics. A aquesta tècnica l‘anomenem fotodetecció per salts quàntics (QJPD).Aquesta tesi primer situa la QJPD en el context de la fotodetecció. Comparada amb detectors tradicionals, la tècnica QJPD té una menor velocitat i menor eficiència quàntica (QE), però resulta excepcional per ser intrínsecament de banda estreta i per tenir un fort rebuig de fotons fora de banda i molt baixos comptes foscos (DCs). Aquestes característiques fan que sigui interessant per a aplicacions que detecten senyals òptics febles en presència de llum de fons de banda ampla.Els mètodes experimentals consisteixen en carregar un àtom de Rb87 des d'un parany magneto-òptic (MOT) a un parany fora de ressonància (FORT) localitzada al centre de quatre lents ortogonals, co-focals i d'alta obertura numèrica. Aquestes lents creen la FORT, acoblen la llum de prova a l'àtom i recullen la fluorescència atòmica, que és usada per identificar l'estat atòmic. La seqüència de QJPD consisteix a atrapar i refredar un àtom a la FORT, bombar-lo a l'estat fosc, il·luminar-lo amb llum de prova, il·luminar-lo amb llum de lectura i recollir la fluorescència, i comprovar que l'àtom no ha abandonat la FORT. S'introdueixen mètodes estadístics per mesurar la QE i les DC que comparen la distribució de comptes de fluorescència observada amb les distribucions de fluorescència de l'estat hiperfí. Es demostra una QE de (2.4±0.1)×e−3, un rècord per a l'absorció d'un sol fotó per un sol àtom en espai lliure.S’hi mesuren les contribucions dels DC. Per produir DC baixos, la QJPD s'implementa en dos temps: un temps d'exposició per absorció del fotó únic seguit d'un curt temps de fluorescència per llegir l'estat atòmic. Això implica contribucions a les DC diferenciades de adquisició i lectura, com passa als detectors CCD i CMOS. La taxa de salts foscos (anàloga al corrent fosc dels CCD/CMOS) és de (5 ± 10) × e−3 salts/s, compatible amb zero i limitada per les estadístiques de la mesura. La contribució de lectura és de (4.0 ± 0.4) × e−3 salts per ms de fluorescència. Per a una freqüència de lectura de 1 Hz, amb polsos de lectura de 1 ms, es demostra una taxa neta de DC de (15 ± 10) × e−3 comptes\ adquisición, que ja és competitiva amb qualsevol detector no criogènic.Les capacitats de rebuig de llum de Fons (LF) es comproven mesurant la taxa de QJs quan l'àtom és il·luminat amb llum solar directa i amb llum dispersada per l'atmosfera (llum celestial). Es desenvolupa un model d'equacions cinètiques que descriure les probabilitats de QJs en presència de LF de banda ampla, alhora que amb llum de prova feble en ressonància. Aquest model interpreta els experiments en què un feix de senyal feble competeix contra forta LF de banda ampla i es valida utilitzant llum solar directa. Experimentalment, no s'observen QJs induïts per la llum celestial. S’hi mesuren també la brillantor de la llum celestial i les seves fluctuacions, que resulten grans fins i tot en dies majoritàriament clars, factor que augmenta encara més la necessitat de rebutjar la LF.S’hi discuteixen diverses aplicacions extremes de fotodetecció contemporànies com a possibles aplicacions per a la QJPD, incloent comunicacions quàntiques en espai lliure durant el dia, comunicacions clàssiques a l'espai i experiments de física fonamental. Es presenta un escenari en què l'exercic de la QJPD sobrepassen el de detectors comercials.Finalment, s’hi discuteixen millores potencials. Es demostra que tecnologies atòmiques i òptiques existents poden ser aplicades per assolir diferents rangs de longitud d'ona, amples de banda més estrets, eficiència quàntica més alta i comptes foscos més baixos.
TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
- ORTEGA CASTILLO, IVÁN: Protocol d'anàlisi del sòl urbà consolidat en l'àmbit de la regeneració urbana: el cas de Ca n'Anglada - Terrassa (Barcelona) Autor/a: ORTEGA CASTILLO, IVÁN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 05/12/2024
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: LACASTA PALACIO, ANA MARIA | GIRALDO FORERO, MARIA DEL PILAR
Tribunal:
PRESIDENT: MARTÍNEZ DURAN, ANNA
SECRETARI: MARTI CASANOVAS, MIQUEL
VOCAL NO PRESENCIAL: RIVERA ROGEL, CARMEN ALICIA
Resum de tesi: El propòsit principal d'aquesta tesi és crear un protocol d’anàlisi per als sòls urbans consolidats a través dels indicadors territorials com a part principal de la metodologia, analitzant l'arquitectura urbana contemporània amb factors numèrics que relacionen les temàtiques transversals dels territoris, per poder facilitar la proposta d’intervencions d’actuació en matèria de regeneració urbana. Els assentaments urbans des de mitjans del segle XX han experimentat un creixement demogràfic a causa de l'augment de moviments migratoris del camp a la ciutat, i a conseqüència de l'expansió territorial de la trama urbana. Això ha originat que molts territoris es desenvolupessin de forma abrupta, sense una regulació urbanística, i presentant greus definicions de forma actualment. Una d'aquestes és el barri de Ca n'Anglada, situat al municipi de Terrassa, què serveix com a exemple representatiu d’un sòl urbà consolidat amb fortes problemàtiques interdisciplinàries, i que ha estat objecte d'intervencions per part l'administració pública sense un èxit aparent. Amb la finalitat doncs de poder entendre les problemàtiques actuals, es presenta una anàlisi prèvia que aborda factors interdisciplinaris mitjançant les perspectives sociològiques, territorials i urbanístiques que han conformat la zona d'estudi des dels seus orígens fins a una actualitat marcada per una societat i un territori que es troben fortament dividits.En l’actualitat les operacions de regeneració urbana en sòls urbans consolidats impliquen una gran feina prèvia d’anàlisi. En molts casos implica una gran recerca de dades que es troba en diverses fonts, el que dificulta poder fer-se una idea de la globalitat de les problemàtiques dels territoris. Per aquest motiu, posteriorment amb el desenvolupament d'una recerca sistemàtica de les referències bibliogràfiques existents i de la seva ponderació segons el contingut i fons de cada una, se seleccionen els principals indicadors territorials en matèria urbanística que són utilitzats per analitzar el barri de Ca n'Anglada de manera objectiva. Les referències seleccionades com a vàlides pel protocol, també ajuden a definir un conjunt de valors òptims i rangs de resultats per a cada un dels indicadors territorials que serveixen per a determinar quin és el valor més favorable a obtenir pels territoris en les categories analitzades. L’estudi presenta la idea de tractar tot aquest gran volum de dades procedents de diverses fonts d’informació per a calcular cada un dels indicadors, a través d'una base de dades amb llenguatge estructurat que permeti una gestió més eficaç i simple del conjunt dels valors, així com la posterior representació dels resultats obtinguts amb la geolocalització de les dades.Aquest protocol es presenta amb l'anàlisi de fases diferenciades segons el seu espai temporal des d’un punt de vista objectiu. Una primera que analitza l'estat actual del barri en el seu moment present amb la presentació d'una radiografia en els aspectes reflectits segons els indicadors territorials. Una segona fase que valora els resultats dels indicadors seleccionats en l'estudi de les principals operacions urbanístiques en matèria de regeneració urbana que s'han portat a terme fins al moment i que han tingut un impacte a la zona. I una última on es presenten propostes de regeneració urbana a la zona tenint en compte les seves preexistències i el seu estat actual reflectit pels valors òptims dels indicadors. Observant com aplicant el protocol s’obté una imatge acurada de les problemàtiques i de quines són les seves oportunitats d’actuació per a resoldre-les. Amb l'elaboració d'aquest protocol d'anàlisi dels sòls urbans consolidats prenent com a exemple Ca n'Anglada, es creen un conjunt de metodologies d'anàlisi que ajudaran a poder automatitzar tots els processos actuals, permeten una major agilitat en els fluxos de treball en què els tècnics redactors de les modificacions dels planejaments d'ordenació duen a terme l'anàlisi.
- PERAFERRER PUIGPELAT, JORDI: L’edifici fabril a la Vila de Gràcia al segle XIXAutor/a: PERAFERRER PUIGPELAT, JORDI
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 03/12/2024
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA | DIAZ GOMEZ, CESAR
Tribunal:
PRESIDENT: GRAUS ROVIRA, RAMON
SECRETARI: COSTA GÓMEZ, TÀNIA
VOCAL: URBANO LORENTE, JUDITH
Resum de tesi: Actualment, Gràcia és un dels districtes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. És reconegut el carisma de les seves places i carrers estrets, l’encís dels edificis que van esquivar el desgavellament edificador dels anys seixanta i setanta del s. XX i la idiosincràsia particular dels graciencs i les gracienques.És menys conegut el remarcable passat industrial de la Vila. Durant la segona meitat del segle XIX, aquesta comptava amb centenars de fàbriques que reblien l’aleshores important municipi independent, convertint-lo la tercera població de Catalunya. Aquest fet va influenciar de manera determinant a l’afaiçonament i conformació de la Vila, contribuint tant en la confecció del teixit urbà com en forjar el caràcter revolucionari i associatiu dels seus habitants encara avui en dia, que sovint tenen avantpassats que hi van treballar.L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és documentar, analitzar i transmetre aquestes fàbriques a la societat a partir de la cerca i catalogació. A tal efecte es parteix de la recerca i l’estudi de les dades generals, constructives i urbanístiques del conjunt d’edificis fabrils edificats o ja existents dins del període estudiat delimitat per dos fets cabdals de la història de la Vila: la Revolta de les Quintes l’abril de 1870 i l’annexió a la ciutat de Barcelona el 20 d’abril de l’any 1897. La tesi inclou una anàlisi de l’espai urbà per a determinar els diferents models d’inserció urbana dels edificis, l’estudi dels processos productius per comprovar la seva influència en la conformació de l’espai fabril i la definició de les tipologies edificatòries adoptades per les indústries per a poder trobar un model específic per a la Vila de Gràcia dins d’aquest interval temporal i valorar-ne la posterior evolució i transformació.
TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
- NARAYANAN, SUBIN: Access Mechanisms for Massive Internet of Things in 5G and Beyond NetworksAutor/a: NARAYANAN, SUBIN
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 03/12/2024
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: MERAKOS, LAZAROS | PASSAS, NIKOLAOS
Tribunal:
PRESIDENT: TRIANTAFYLLOPOULOU, DIONYSIA
SECRETARI: RUIZ BOQUE, SILVIA
VOCAL: LIOTOU, EIRINI
Resum de tesi: L'Internet de les Coses Massiu (MIoT) descriu un escenari de comunicació en què molts dispositius amb bateria realitzen transmissions de dades petites, poc freqüents i principalment orientades a l'enviament. La connectivitat i gestió d'un gran nombre d'aquests dispositius plantegen reptes, i aquesta tesi busca resoldre els problemes relacionats amb el mecanisme d'accés inicial del MIoT en el context de les xarxes 5G i més enllà. La tesi comença amb una anàlisi exhaustiva de les tecnologies de l'espectre llicenciat i no llicenciat per al MIoT i explora diferents bancs de proves i simuladors per a l'anàlisi. En la fase inicial, ens centrem en les tecnologies estandarditzades de MIoT, amb èmfasi especial en el Narrow-Band Internet of Things (NB-IoT) com a component essencial per donar suport al MIoT en xarxes 5G. Analitzem el rendiment del procediment d'accés NB-IoT sota diverses densitats de xarxa i paràmetres de configuració. Els resultats condueixen a un mecanisme d'accés adaptatiu que ajusta els paràmetres d'accés segons la densitat de xarxa anticipada, millorant el rendiment del procediment.En etapes posteriors, analitzem qualitativament solucions de retransmissió basades en xarxa i en dispositius d'usuari (UE) per a aplicacions IoT, ja que donar suport efectiu a l'IoT requereix servei cel·lular en àrees de cobertura profunda. La retransmissió és una opció prometedora per a ampliar la cobertura i satisfer els requisits de bateria dels dispositius IoT. Tot i que han sorgit diverses arquitectures de retransmissió en la investigació i estandardització, encara no queda clar quina és la millor per a aplicacions IoT. Per tant, examinem les arquitectures de retransmissió i avaluem la idoneïtat de les solucions basades en UE i xarxa per a aplicacions IoT. Analitzem les solucions de retransmissió pel que fa a l'establiment de connexions, arquitectura de protocols i assignació de recursos. Els nostres resultats suggereixen que, encara que la solució de retransmissió basada en xarxa de capa-2 estandarditzada (p. ex., xarxes d'accés integrades i de retrocés) pot ser millor per gestionar molts dispositius de baixa complexitat i consum d'energia baix amb una millor gestió de la interferència, qualsevol optimització per donar suport al tràfic IoT impactarà directament les xarxes existents, com la introducció de nous senyals de control a través de la interfície Uu. En canvi, la solució de retransmissió basada en UE de capa-3 es pot optimitzar per gestionar la retransmissió massiva de l'IoT amb un impacte mínim a les xarxes existents, ja que les optimitzacions es poden fer a la interfície PC-5 amb poc efecte sobre la interfície Uu.A partir dels resultats de l’estudi qualitatiu de l’arquitectura de retransmissió, analitzem la idoneïtat de la retransmissió de capa-3 a través de la interfície NR-PC5 per donar suport a aplicacions d’IoT massiu. En particular, estudiem el mecanisme d'establiment de connexions unicast sobre la interfície NR PC5 en un escenari de cobertura parcial. A més, es proposa i analitza un conjunt d'optimitzacions del procediment NR-PC5 per donar suport efectiu a aplicacions de MIoT. Els resultats d’avaluació del rendiment, presentats en termes de probabilitat d'èxit de dades, consum d'energia dels dispositius i sobrecàrrega de senyalització, quantifiquen com la interfície NR-PC5 pot donar suport als requisits de l'IoT en l'era 5G i més enllà. La proposta de transmissió de dades petites mitjançant l'enllaç lateral i accés a nivell de trama ofereix el major guany global i pot reduir el consum d'energia del dispositiu en un 68% de mitjana i la sobrecàrrega de senyalització en un 15%, mantenint una probabilitat d'èxit de dades superior al 90% en un escenari de trànsit IoT definit per les Telecomunicacions Mòbils Internacionals (IMT) -2020.
TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
- GRATACÒS BATLLE, RICARD: La Carta de l'hàbitat. Aproximacions etnogràfiques i instruments d’estudi de l’espai habitat en el marc del novè CIAM d'Aix-en-Provence (1953)Autor/a: GRATACÒS BATLLE, RICARD
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 21/11/2024
Data de lectura: 08/01/2025
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Presencial (ETSAB. Sala de Graus)
Director/a de tesi: LLORENTE DIAZ, MARTA
Tribunal:
PRESIDENT: TORRES CUECO, JORGE
SECRETARI: BITRIÁN VAREA, CARLOS
VOCAL: ARDEVOL PIERA, ELISENDA
Resum de tesi: La tesi doctoral pivota al voltant del novè CIAM celebrat a Aix-en-Provence l’any 1953. Se centra en el treball presentat per una sèrie d’arquitectes europeus que treballaven en contextos culturals aliens al propi. Davant la necessitat de conèixer “l’altre cultural” van incorporar a la seva feina dimensions pròpies del treball de camp etnogràfic. La principal hipòtesi de la investigació és que existeix un gir etnogràfic en el treball d’aquests arquitectes moderns com a conseqüència de la necessitat d’acostar-se i conèixer les necessitats vitals d’una societat diferent de la seva.El CIAM IX es va celebrar a la Provença en motiu de la inauguració de la Unité d'Habitation de Marsella l'any anterior i es van commemorar, sobre la seva coberta, els 25 anys d'història dels CIAM. El tema de debat escollit va ser l'hàbitat humà i l'objectiu prioritari de la trobada era la redacció d'una Carta de l'hàbitat que complementés la Carta d'Atenes. Es tractava d’acabar la trobada amb una declaració solemne que proclamés el dret a l’habitatge de tots els éssers humans. La tesi explora, en primer lloc, el moment precís en què va néixer la idea de treballar en una Carta de l’hàbitat i el camí que va emprendre el cercle dels CIAM cap a “l’hàbitat” com a centre de reflexió de l’arquitectura i de la ciutat moderna. La investigació reconstrueix les “grilles” presentades pels grups CIAM d’Alger i del Marroc i tracta de profunditzar en els instruments d’estudi analítics que van utilitzar per reconèixer les realitats construïdes del Magreb. En el marc de les profundes transformacions de la geopolítica internacional acabada la Segona Guerra Mundial, alguns arquitectes i urbanistes que treballaven al Marroc i Algèria van ser sensibles a les realitats socials i culturals amb les que treballaven i van elaborar estudis, polítiques i projectes d'habitatge per a les poblacions musulmanes. Es tracta d'arquitectes que orbitaven els preceptes de la ciutat funcional, però que els van creuar amb les especificitats del context on treballaven. Assumeixen el destí industrialitzat que assoliran el Marroc i Algèria, participant d'una economia d'intercanvi internacional i prenen consciència que treballen amb una societat en plena transformació. És per això que tenen la voluntat de desplegar un hàbitat capaç d'inserir-se en aquesta societat en metamorfosi. Devem a aquests arquitectes haver dirigit la mirada cap a ciutats fetes de bidons i altres residus industrials i al fet que advertissin que, en aquestes formes construïdes, hi havia lliçons per a l’arquitectura i la ciutat moderna. La tesi doctoral també aborda les contribucions presentades al congrés centrades en l'estudi de l'espai habitat de societats no industrialitzades. L'estudi i debat sobre l'espai habitat de “pobles primitius” té representació per part d'un grup de joves estudiants d'arquitectura de l'École de Beaux Arts de París que presenten una documentació extensa realitzada després d'una llarga estada al Camerun. En aquest context, alguns dels arquitectes presents al congrés enalteixen les ensenyances de l'arquitectura realitzada per “societats primitives” que, sense les nostres destreses tècniques industrialitzades, han estat capaces de donar forma al seu hàbitat a través d’una visió del món singular, d’una cultura que per ser tan equilibrada i justa amb les seves necessitats és tan bella a ulls dels arquitectes moderns. El CIAM d’Aix-en-Provence es va acabar sense aconseguir redactar la Carta de l’Hàbitat. El que ens queda de tot aquell temps és un esperit i una energia en què d’una època en què arquitectes i urbanistes van aspirar a resoldre el problema de l’habitatge a gran escala. Eren uns idealistes i van percebre la necessitat de col·laborar amb disciplines diverses. Van temptejar els mètodes propis de l’etnografia sense saber-ne i es van apropar a la sociologia per arribar a restablir la dignitat perduda de l’hàbitat dels éssers humans.
Darrera actualització: 24/12/2024 05:45:21.
Llistat de tesis en dipòsit
AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
- LOPES E SILVA, BRUNO MIGUEL: Artificial Intelligence to Improve Plastic Molding ProcessesAutor/a: LOPES E SILVA, BRUNO MIGUEL
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 17/12/2024
Data de FINAL de diposit: 10/01/2025
Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | CHARRUA DE SOUSA, JOÃO MIGUEL
Resum de tesi: Aquesta tesi avança en el camp dels processos de producció, específicament en el modelatge per injecció, cap a l'objectiu de la Fabricació sense Defectes (ZDM, per les seves sigles en anglès), amb èmfasi en millorar els mètodes de predicció de qualitat a través de la Intel·ligència Artificial. Explora estratègies innovadores per millorar l'eficiència i la qualitat dels processos de manufactura, destacant la importància de minimitzar els defectes en la producció industrial. La investigació comença amb una anàlisi de l'estat actual dels sistemes predictius de qualitat en processos de modelatge per injecció, identificant la necessitat crítica d'avenços per assolir ZDM. Mitjançant la recopilació de dades d'equips antics i moderns, aquest treball estableix una base per a una anàlisi comprensiva, utilitzant protocols estàndard i noves metodologies per a la recopilació de dades. Central en aquesta tesi és l'aplicació d'algoritmes de selecció de característiques, que empren una combinació d'enfocaments de filtre, embolcall, incrustat i híbrid. Aquest marc està dissenyat per identificar amb precisió els paràmetres clau que influeixen en la qualitat del procés de modelatge per injecció, facilitant així un modelatge més efectiu i predictiu dels resultats de manufactura. En abordar la predicció de qualitat, la tesi introdueix models supervisats i no supervisats per predir la qualitat de manufactura. Es centra particularment en enriquir aquests models amb coneixement humà, integrant percepcions expertes en els algoritmes predictius per adaptar-se millor a la complexa dinàmica de l'ambient de manufactura. Aquest enfocament no només millora la precisió de les prediccions sinó que també enriqueix els models amb aplicabilitat pràctica en el món real. A través d'una sèrie de casos d'ús detallats, es demostra l'efectivitat de les metodologies proposades en diversos equips i escenaris de manufactura. Els resultats destaquen millores significatives en la previsibilitat del procés, contribuint a la reducció de defectes i acostant-se a l'ideal de ZDM. La conclusió d'aquesta tesi reitera la importància de les seves contribucions al camp de la intel·ligència artificial utilitzada en processos de producció, amb un enfocament en el modelatge per injecció, proporcionant una base sòlida per a futures investigacions destinades a millorar la integració d'enfocaments centrats en dades i en l'ésser humà en la manufactura. La tesi esbossà camins potencials per a la contínua innovació en digitalització, selecció de característiques i predicció de qualitat, emfatitzant la recerca contínua d'excel·lència en processos de manufactura.
EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
- BERTOL GROS, ANA: Between rigor and imagination. Creativity in structures educationAutor/a: BERTOL GROS, ANA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 13/12/2024
Data de FINAL de diposit: 08/01/2025
Director/a de tesi: LÓPEZ ÁLVAREZ, DAVID | BARDÍ MILÀ, BERTA
Tribunal:
PRESIDENT: COUSO LAGARÓN, DIGNA
SECRETARI: ALIER FORMENT, MARC
VOCAL: LLORENS LARGO, FARAÓN
Resum de tesi: La creativitat ha estat definida com una competència del segle XXI.A l'enginyeria, la creativitat és un component vital per a l'èxit i l'avanç de la professió. Permet als enginyers abordar els reptes des de noves perspectives, generar idees originals, plantejar preguntes noves i idear solucions a problemes complexos. Aquesta competència fomenta la interdisciplinarietat, permetent la col·laboració en diversos camps per desenvolupar projectes integrals que compleixin amb normatives sense sacrificar funcionalitat ni estètica. Ensenyar creativitat als enginyers és essencial, ja que els capacita per idear solucions innovadores, adaptar-se a tecnologies emergents, millorar la sostenibilitat i excel·lar en un mercat laboral competitiu.Tradicionalment, l'educació en enginyeria s'ha estructurat amb metodologies centrades en conferències teòriques i exercicis amb respostes úniques. Aquests estudis, organitzats en silos amb currículums rigorosos, deixen poc espai per a l'exploració. Per tant, per promoure la creativitat, les metodologies educatives han d'adaptar-se als processos cognitius dels estudiants i a les demandes de la professió i la societat.Aquesta tesi doctoral se centra en el camp de les estructures, posicionant-se a la intersecció de l'enginyeria i l'arquitectura. Aquest context presenta una oportunitat per explorar la creativitat i contribuir amb idees innovadores per millorar l'educació en enginyeria. L'objectiu és analitzar les teories i metodologies utilitzades en l'ensenyament dels cursos d'estructures per millorar la creativitat. En concentrar esforços en aquesta àrea, la tesi busca aconseguir resultats reproduïbles i aplicables que puguin avançar en el camp educatiu.El treball es basa en un paradigma d'investigació qualitativa i es divideix en tres pilars. El primer és una revisió de la literatura que defineix el marc teòric, sintetitzant resultats de cinc àrees rellevants per a la creativitat. Els resultats mostren que, en l'educació superior, la creativitat efectiva combina habilitats innates amb coneixements específics. En enginyeria, això implica explicar el procés creatiu per resoldre problemes reals. La investigació indica que tothom té potencial creatiu, però cal fomentar-lo a través de l'educació.El segon pilar examina perspectives professionals sobre la creativitat en enginyeria. Entrevistes amb experts revelen opinions sobre la integració de la creativitat en l'educació superior. Hi ha consens en aspectes generals, però les opinions divergeixen en el camp de les estructures. Alguns professors qüestionen la necessitat de creativitat, sovint per limitacions de temps que dificulten l'exploració de noves metodologies.El tercer pilar comprèn experiències de camp. Es van realitzar tres estades de recerca en universitats europees i dos projectes d'innovació docent. Els resultats mostren que millorar el disseny del currículum requereix col·laboració i metodologies diverses, sent la més recomanada pensar amb les mans.Aquesta investigació ha revelat la necessitat de proporcionar pautes accessibles que puguin ser aplicades per educadors, independentment de la seva experiència en creativitat. Els resultatsconvergeixen en la creació de nou pautes pràctiques per guiar el desenvolupament de la creativitat en estructures. En implementar aquests resultats, l'educació en enginyeria pot reformular la percepció de la creativitat i demostrar el seu valor en la pràctica. La creativitat no s'ha de veure com una entitat separada, sinó integrada al llarg del currículum, permeant tots els aspectes del trajecte educatiu. Això requereix un esforç conjunt de tot el personal implicat, on cadascú tingui un paper fonamental en fomentar una cultura de creativitat.Paraules clau: Creativitat; Educació Universitària; Enginyeria; Arquitectura; Estructures; Entrevistes; Estudis de Camp; Pràctica docent; Directrius pràctiques.
ENGINYERIA ELECTRÒNICA
- GHODRATI, MOJTABA: NEGATIVE-SEQUENCE VIRTUAL CIRCUIT BREAKERAutor/a: GHODRATI, MOJTABA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 11/12/2024
Data de FINAL de diposit: 24/12/2024
Director/a de tesi: CASTILLA FERNANDEZ, MIGUEL | BORRELL SANZ, ÁNGEL
Resum de tesi: Les microxarxes basades en inversors són essencials per integrar fonts d'energia renovable i mantenir una alta qualitat de potència en els sistemes de generació distribuïda. No obstant això, les fallades desbalancejades poden induir corrents de seqüència negativa i desequilibris de voltatge, que afecten significativament l'estabilitat de la potència i el funcionament de l'equip crític. Els interruptors convencionals i de circuit d'estat sòlid, tot i ser capaços d'aïllar seccions fallades, tenen limitacions per abordar aquests desequilibris, especialment en la gestió de la sincronització i la qualitat de potència durant les pertorbacions.Aquesta tesi introdueix una solució nova: l'Interruptor Virtual de Seqüència Negativa (NSVCB, per les sigles en anglès), dissenyat per prevenir la propagació de components de seqüència negativa en microxarxes illades. A diferència dels interruptors de circuit tradicionals, el NSVCB elimina els corrents i els voltatges de seqüència negativa al punt de connexió comuna (PCC) entre microxarxes sense desconnectar físicament seccions de la xarxa, garantint un subministrament continu de potència i estabilitat de freqüència. El esquema de control proposat per al NSVCB integra compensadors avançats amb funcionalitat plug-and-play, optimitzant la distribució d'energia i millorant la resiliència del sistema.Aquesta tesi està estructurada per abordar de manera integral el problema dels corrents de seqüència negativa i els desequilibris de voltatge en microxarxes basades en inversors, centrant-se en el desenvolupament i validació d'un Interruptor Virtual de Seqüència Negativa (NSVCB). El document comença amb una Introducció, que descriu la importància dels reptes de qualitat de potència en microxarxes, particularment en relació amb fallades i desequilibris, i revisa les limitacions dels interruptors de circuit convencionals i d'estat sòlid.La següent secció, Modelatge de Sistemes de Potència Asimètrics, presenta una metodologia detallada per analitzar fallades asimètriques, amb un exemple il·lustratiu. A continuació, la secció de Proposta de Control defineix tres objectius de control clau: eliminació dels corrents de seqüència negativa, millora de la qualitat de potència al punt de connexió comuna, i manteniment de l'equilibri de potència entre inversors. També s'hi descriu un esquema de control proposat per al NSVCB.A la secció de Disseny de Control, es desenvolupa el model dinàmic del sistema en bucle tancat, amb un enfocament en el disseny de guanys i l'anàlisi d'estabilitat, incorporant tècniques com el criteri de Nyquist. Els Resultats Experimentals validen el sistema de control proposat mitjançant un muntatge de laboratori, comparant el rendiment del NSVCB amb els interruptors de circuit convencionals i demostrant els seus avantatges en la mitigació de corrents de seqüència negativa sense desconnexió. La tesi resumeix els resultats clau i confirma l'efectivitat del NSVCB en mantenir la qualitat de potència i l'estabilitat en microxarxes.
ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
- NUÑEZ LABIELLE, ALEJANDRO: Towards shock absorbing hyperelastic metamaterial designAutor/a: NUÑEZ LABIELLE, ALEJANDRO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 19/12/2024
Data de FINAL de diposit: 14/01/2025
Director/a de tesi: CANTE TERAN, JUAN CARLOS | OLIVER OLIVELLA, FRANCISCO JAVIER | CANTE TERAN, JUAN CARLOS | OLIVER OLIVELLA, FRANCISCO JAVIER
Resum de tesi: Aquesta tesis explora les possibilitats i beneficis de les eines computacionals per al seu ús en l’anàlisi i disseny de metamaterials absorbidors de impactes per a aplicacions industrials. La primera part es centra en el modelatge computacional de la propagació dels xocs en materials hiperelàstics, destacant-ne la seva importància en l'anàlisi i el disseny de materials mecànics absorbidors d'energia. Aquest enfocament es classifica com a shock-capturing, ja que pretén captar els efectes de la formació i propagació de xocs en la resposta mecànica del sòlid. La simulació numèrica de l'aparició i la propagació d'ones de deformació discontínues (xocs mecànics) a través d'un sòlid s’aborda d’aquesta manera específica, i s'avalua computacionalment en diferents situacions de càrrega. El concepte de dissipació extrínseca, que sorgeix de la ruptura de les restriccions de policonvexitat en materials hiperelàstics, és recordat i exemplificat a través d'un model hiperelàstic neo-Hookià policonvex de grans deformacions que és pertorbat en una sèrie de diferents formats. Les respostes mecàniques obtingudes, que mostren la propagació de xocs mecànics, i la dissipació extrínseca corresponent, s'exploren juntament amb les qüestions computacionals heretades mitjançant alguns exemples numèrics representatius. A més, s'analitza el problema de l'impacte dinàmic d'un sòlid rígid sobre espècimens absorbidors de xocs de baixa densitat fabricats amb aquests materials hiperelàstics pertorbats, i s'avaluen la quantitat i l'evolució temporal de la dissipació extrínseca resultant per caracteritzar-ne el rendiment a efectes d'absorció impactes. A més, es destaca la propietat exhibida de recuperació de forma després de l'impacte com a característica distintiva davant d'altres alternatives de materials amortidors.La segona part de la tesi explora el potencial dels mètodes computacionals multiescala, en conjunció amb estructures de gelosia amb elements pandejants al nucli del metamaterial (meso/microescala), per proporcionar un marc adequat per al disseny de metamaterials amortidors destinats a aplicacions industrials. En aquest context, es considera un escenari computacional prospectiu sota la hipòtesi que, per a una topologia de microlattice prou complexa, algunes regions localitzades poden pandejar dins del nucli de l'estructura i propagar-se a través d'ell, donant lloc a diferents trajectòries de càrrega. descàrrega, de tal manera que tindrien lloc comportaments estructurals del tipus histerètic, sorgint així comportaments dissipatius, fins i tot si el material base al micro-lattice de vinclament es comporta d'una manera hiperelàstica (per tant intrínsecament no dissipativa). Utilitzant el principi estàndard d'homogeneïtzació de Hill-Mandel, i suposant que es manté la separació d'escales necessària, el cos homogeneïtzat, que ara viu en un entorn clàssic de mecànica de sòlids, mostra un comportament homogeneïtzat no convex que exhibeix dissipació extrínseca i, per tant, es podria utilitzar potencialment (amb un cost computacional reduït) per a l'anàlisi i el disseny de metamaterials amortidors. A continuació, s’ha considerat una aplicació industrial temptativa, consistent en el disseny de la plantilla d’una sabatilla esportiva, com a objectiu del treball per avaluar el marge que ofereix la configuració explorada en el context del disseny de metamaterials d’absorció d’impactes. Finalment, es destaquen les observacions sobre l'abast i les limitacions del treball, així com la importància que tenen per a futurs avenços en aquest camp.
ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
- RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, JULIO: Nonlinear Identification of Underground Seismic Ground Motions From Surface RecordsAutor/a: RODRÍGUEZ SÁNCHEZ, JULIO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 19/12/2024
Data de FINAL de diposit: 14/01/2025
Director/a de tesi: LOPEZ ALMANSA, FRANCISCO | LEDESMA VILLALBA, ALBERTO
Resum de tesi: En enginyeria sísmica, generalment només es disposa de registres superficials; per tant, el moviment de les capes inferiors del sòl s’ha d’estimar mitjançant una anàlisi de despropagació. Els accelerogrames subterrànies són rellevants en el disseny de estructures resistents als terratrèmols que tenen parts enterrades, en terrenys irregulars, en esllavissades desencadenades per terratrèmols i en la interacció sòl-estructura, entre altres situacions. Aquestes consideracions ressalten la rellevància del problema analitzat; pel que fa a la seva formulació matemàtica, si el comportament del sòl és no lineal, és lluny de ser trivial.La pràctica comuna en enginyeria sísmica consisteix en utilitzar un procés de desconvulació per obtenir el moviment del terreny a la base del model numèric utilitzat per a l’anàlisi sísmica de les estructures subterrànies. El desavantatge d’aquest mètode és que, com que es realitza en el domini de la freqüència, no pot simular la variació de les característiques no lineals del sòl durant l'excitació sísmica, sinó que suposa que les propietats mecàniques del sòl són invariants durant tota la seva durada. Això porta a un càlcul inexacte de l'excitació a les capes inferiors del sòl que és especialment crític quan la columna de sòl és dèbil o els terratrèmols són forts.Aquesta tesi presenta un algorisme per estimar amb precisió, a partir de registres superficials, el moviment de les capes inferiors del sòl tenint en compte la no linealitat en el comportament del sòl amb un model de Masing modificat. L'algorisme proposat és 1D i el domini del sòl que s’ha d’analitzar es discretitza en capes; les equacions de moviment resultants es resolen en temps discret utilitzant el mètode de Newmark. Donat que aquest problema és numèricament mal condicionat a causa de la singularitat de la matriu de massa, s’utilitza un mètode de filtre de Kalman de tipus bayesià no lineal per estimar la solució.El programari de propagació del sòl es desenvolupa en llenguatge de programació Python, incorporant consideracions de l'estat de l'art sobre la simulació numèrica del comportament del sòl sota càrrega sísmica. Aquest programa es prova contra solucions exactes per a la vibració de columnes de sòl i l'anàlisi de resposta del lloc realitzada amb el programa DEEPSOIL, àmpliament utilitzat per comprovar la seva precisió en el càlcul del comportament del perfil del sòl en condicions sísmicas amb resultats satisfactoris.Després, el programari de propagació del sòl es connecta amb l'algorisme del filtre de Kalman no acoblat per identificar l'excitació d'entrada a la roca mare donat el registre d'acceleració a la superfície del lloc. S’exploren diverses variacions d’aquest filtre bayesià. Els resultats d'identificació de solucions exactes per a la vibració de columnes de sòl i l'anàlisi de resposta del lloc realitzada amb DEEPSOIL suggereixen que l'algorisme de retroanàlisi proposat per l'obtenció de sèries temporals d'acceleració a la roca mare donades mesures superficials és precís, especialment en comparació amb el procediment de desconvulació.Finalment, una estructura subterrània de mostra modelada a PLAXIS2D és sotmesa a dos moviments sísmics a la base: un és un moviment desconvulat i l'altre és un accelerograma despropagat obtingut mitjançant el procés d’identificació desenvolupat en aquesta investigació. La diferència en les forces estructurals resultants dels dos registres ressalta la importància d'adoptar algorismes no lineals per a la determinació de l'excitació d'entrada a la base per a un disseny adequat i segur d'estructures subterrànies.
ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
- MAUREIRA ALEGRÍA, GRACE KELLY: A Multi-Objective Integer Programming Approach for Synergistic Tenant Mix Optimization in Shopping CentersAutor/a: MAUREIRA ALEGRÍA, GRACE KELLY
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/12/2024
Data de FINAL de diposit: 09/01/2025
Director/a de tesi: HEREDIA CERVERA, FRANCISCO JAVIER
Resum de tesi: La rendibilitat d’un centre comercial està influenciada significativament pel seu Tenant Mix, que fa referència a la combinació i ubicació estratègica de les diferents categories de retail dins del centre. Tradicionalment, la selecció del Tenant Mix òptim s’ha basat en l’experiència i la intuïció, més que en enfocaments basats en dades. Aquest estudi aborda aquesta llacuna desenvolupant un model d’optimització basat en dades, dissenyat per maximitzar la rendibilitat mitjançant la ubicació òptima dels llogaters.La metodologia emprada implica un model de Programació Entera Multiobjectiu, que maximitza tres objectius: ingressos per lloguer, vendes i sinergia entre llogaters. Les restriccions inclouen l’àrea llogable per categoria i configuracions sinèrgiques que influeixen en la ubicació dels llogaters. Les dades analitzades provenen de 27 centres comercials gestionats per CBRE Espanya entre 2015 i 2022, excloent 2020 pel tancament durant la pandèmia de COVID-19.Per incorporar els ingressos per lloguer a la funció objectiu, es va desenvolupar un model de regressió semilogarítmica que considera el lloguer mensual per m² com a variable dependent, i factors com la mida de la botiga, la ubicació, la categoria, les vendes estimades per m², l’estatus de botiga ancorada, la distància a l’ancoratge més proper i el tipus de centre comercial com a variables independents. L’anàlisi va identificar que la mida de la botiga, la ubicació, l’estatus d’ancoratge i la categoria de retail afecten significativament les tarifes de lloguer. Les botigues a les plantes inferiors tendeixen a tenir tarifes més altes, mentre que la distància a l’ancoratge no té un impacte significatiu.Una contribució clau és la incorporació de sinergies entre llogaters al model, capturant interaccions beneficioses entre categories veïnes. A partir de dades històriques, es van identificar configuracions específiques amb potencial per augmentar els ingressos per vendes. Aquestes configuracions es van puntuar segons el seu impacte, maximitzant-se juntament amb els ingressos per lloguer i vendes per assolir un Tenant Mix òptim.El model es va aplicar a sis centres comercials: un per clúster i un analitzat en més profunditat, sota tres escenaris: "Última Configuració", "Només Vacants" i "Des de Zero". En tots els casos, el model va utilitzar 50 combinacions d’objectius ponderats, produint una frontera de Pareto tridimensional. A "Última Configuració", aplicat només a les unitats ocupades en la configuració de desembre de 2022, els centres petits van millorar la sinergia, mentre que els grans van registrar augments generals en ingressos per lloguer, vendes i sinergia.A "Només Vacants", el model va optimitzar unitats desocupades, confirmant que configuracions sinèrgiques històriques van oferir solucions òptimes, demostrant la flexibilitat del model. A "Des de Zero", es va reconfigurar completament el Tenant Mix, amb ingressos estables però més variabilitat en sinergia. Aquest escenari ofereix perspectives estratègiques per als propietaris interessats en reinventar el Tenant Mix i millorar el rendiment financer i les sinergies.Els resultats destaquen la utilitat pràctica i el potencial estratègic del model per gestionar espais comercials, convertint-lo en una eina fiable per optimitzar el Tenant Mix. Els propietaris poden utilitzar aquestes idees per prendre decisions informades sobre la selecció i ubicació de llogaters alineades amb els seus objectius a llarg termini. A més, el model serveix com a referència per a futures investigacions en optimització del Tenant Mix, aportant contribucions valuoses tant a l’acadèmia com a la gestió comercial pràctica.
TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
- FULLANA PONS, AÏDA MAGDALENA: Management strategies of Meloidogyne-resistant plant germplasm to avoid virulence selectionAutor/a: FULLANA PONS, AÏDA MAGDALENA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 16/12/2024
Data de FINAL de diposit: 09/01/2025
Director/a de tesi: SORRIBAS ROYO, FRANCISCO JAVIER | GINÉ BLASCO, ARIADNA
Tribunal:
PRESIDENT: CASTILLO CASTILLO, PABLO
SECRETARI: SERRANO PORTA, LIDIA
VOCAL: MORTON JUANEDA, ANA
VOCAL: HELDER, JOHANNES
VOCAL: PISA MATA DA CONCEIÇÃO, ISABEL LUCI
Resum de tesi: Durant el desenvolupament de la tesi doctoral es van realitzar diversos estudis a fi de conèixer el potencial de la resistència vegetal per a la gestió de Meloidogyne en cultius hortícoles sense afavorir la selecció de poblacions virulentes en els germoplasmes resistents utilitzats. Concretament: i) l'efecte de la rotació de germoplasma resistent durant 3 campanyes agrícoles; ii) l'efecte de Solanum torvum com portaempelt de tomàquet com a mètode d'alternar fonts de resistència en situacions de monocultiu; iii) la capacitat d'induir resistència per mírids zoofitòfags en germoplasma de tomàquet susceptible al nematode per a disminuir la freqüència d'ús de germoplasma resistent; i iv) la resposta de potencials portaempelts de meló i cogombre o síndria enfront d'espècies de quarantena a Espanya com a possible eina de gestió en cas que es trobin i no siguin erradicades. Els resultats obtinguts han mostrat que: i) la seqüència de rotació amb germoplasma resistent (tomàquet empeltat (emp.) en ‘Brigeor’-meló emp. en Cucumis metuliferus- pebrot emp. en ‘Oscos’-síndria emp. en Citrullus amarus-tomàquet resistent cv. Caramba) conreades en parcel·les infestades per una població de M .incognita avirulenta (Avi) o parcialment virulenta (Vi) al gen Mi1.2 de resistència en tomàquet, va reduir la densitat de la població Avi un 94% i la de Vi per sota del nivell de detecció. La producció acumulada va ser d'1.5 i 2.4 vegades major en les parcel·les infestades per Avi i Vi, respectivament, respecte la rotació amb germoplasma susceptible. La població Avi no va adquirir virulència a cap dels germoplasmes resistents utilitzats en la rotació; ii) la severitat de la malaltia i la reproducció del nematode en els tomàquets empeltats en S. torvum es van reduir 8.6 i 56 vegades, respectivament, comparat amb el tomàquet sense empeltar, i la producció va ser de fins a un 87% major a densitats superiors a 1 J2/cm³ de sòl. La resistència de S. torvum es va mantenir inalterada després de tres cultius consecutius; iii) l'exposició del tomàquet susceptible a 15 nimfes/planta de Nesiodiocoris tenuis o Macrolophus pygmaeus durant 24h abans del trasplantament així com el compost volàtil (Z)-3-hexenil propanoat emès per les plantes de tomàquet picades pels mateixos, redueixen la capacitat reproductora del nematode fins un 60, 70 y 45% respectivament; i iv) Cucumis metuliferus va ser immune a M. chitwoodi, molt resistent a M. enterolobii i resistent a M. luci. Citrullus amarus va oscil·lar entre resistent a moderadament resistent a M. chitwoodi i M. enterolobii, i resistent a M. luci.Els resultats d'aquests estudis proporcionen informació valuosa per al control del nematode, fins i tot en escenaris en els quals coexisteixen espècies i/o poblacions virulentes a determinats gens de resistència, els quals són cada vegada més comunes en les àrees de producció.
URBANISME
- FIOL DURAN, VICTÒRIA INMACULADA: A Mallorca, S'Arenal. Dibuixos d'un paisatge encobert. Traçats per a un nou model territorial.Autor/a: FIOL DURAN, VICTÒRIA INMACULADA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: URBANISME
Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 17/12/2024
Data de FINAL de diposit: 10/01/2025
Director/a de tesi: EIZAGUIRRE GARAITAGOITIA, FRANCISCO JAVIER | CORTELLARO, STEFANO
Tribunal:
PRESIDENT: PARCERISA BUNDO, JOSEP
SECRETARI: GALINDO GONZALEZ, JULIAN
VOCAL: SIMÓN ROJO, MARIAN
VOCAL: ANASTASIA, CATERINA
VOCAL: HORRACH ESTARELLAS, GABRIEL PERE
Resum de tesi: La Platja de Palma, Mallorca, és un lloc estratègic per la seva combinació d'atractius naturals i ubicació geogràfica, així com un evident escenari de construcció i transformació de paisatge preexistent. No sols per haver estat uns dels laboratoris d'experimentació de paisatges turístics, sinó també per haver protagonitzat en els últims anys algunes de les principals accions de millora de destinacions turístiques madures.Tot això, amb l'objectiu de regenerar un territori que va ser un lloc paradisíac per a estiuejants i que conserva qualitats emmascarades, amb riscos i amenaces per al futur, però amb capacitat de ser reestructurades.La present tesi doctoral té per objectiu analitzar, descriure, descobrir, identificar, potenciar i classificar el territori de la Platja de Palma a partir dels espais lliures oberts -places, parcs, boscos, espais residuals, sorra, platja...-, des del seu estat original i considerant l'evolució dels elements que persisteixen, els que es transformen, els que desapareixen, els ques'agrupen, els que es disgreguen. És a dir, entendre l'estructura del seu paisatge i trobar un equilibri entre el construït i el no construït. Treballant el concepte de construït en el sentit més literal de la paraula, però en cap moment considerat l'espai no urbà ni urbanitzat com exempt de forma, construcció o ús. De fet, tot el territori és un espai construït en diferents gradients, i es demostra en aquesta investigació: que hi hagi menys densitat i solidesa del construït voldrà dir que té més valor.Amb l'objectiu d'explorar noves maneres de continuar compartint el turisme, que va venir per quedar-se, i el paisatge que el suporta, per oferir un projecte actual.Aquesta investigació també té com a finalitat comprometre la metodologia de zonificació, classificació i nomenclatura de l'espai públic i el seus sistemes, assajat i aplicat en el planejament urbanístic convencional. De tal manera que s'evidencia la singularitat del territori litoral i la necessitat d'oferir especificitats pels nous sistemes dels espais desocupats i les seves dinàmiques dins el territori de s’Arenal, sempre vinculats al seu suport, al seu paisatge.Les particularitats extretes pretenen entendre les particularitats dels espais lliures del territori costaner de Platja de Palma. Aquestes permeten ser la clau per a crear estructures que, junt amb l'estudi de les seves relacions i articulacions sobre el suport analitzat, reajusten el model territorial existent. Actualment, amb nous reptes a atendre i amb l'objectiu intrínsec d'utilitzar la cartografia per a aconseguir-ho.Els mapes i plans són descripcions referides al present i passat de territoris i ciutats. Però també són interpretacions que parlen de la concepció de l'espai i de les relacions que els habitants estableixen amb aquest, deixant de ser només una representació del conegut per a fer aflorar elements, valors i relacions desconegudes, anticipant i induint transformacions en el paisatge. Per tant, aportant “projecte” a futur. Així doncs, condicionaran els desenvolupaments i modificacionsesdevenidores de regeneració per a la Platja de Palma.En definitiva, es reconeix la rellevància del suport biogeofísic que determina el seu desenvolupament. La xarxa abordarà la gestió dels fluxos i la millora de la permeabilitat dels límits actuals, així com la transició entre usos urbans i rurals. I dibuixarà una barreja equilibrada de bosc, agricultura i ciutat, integrada en una seqüència de paisatges articulats fins el mar. Només restablint els cicles metabòlics del sòl i l'aigua, augmentant la biodiversitat i enfortint la seva funcionalitat ecològica, es podrà convertir la Platja de Palma en s'Arenal: un lloc privilegiat que combinarà els valors urbans, rurals i agrícoles restablint un paisatge identitari.
Darrera actualització: 24/12/2024 05:30:27.
Llistat de tesis defensades per any
No hi ha registres per mostrar.
Darrera actualització: 24/12/2024 06:02:17.
Publicacions associades a les tesis
AUTOR/A: | HEWASINGHAGE, MODITHA LAKSHAN DHARMASIRI |
---|---|
Títol: | Physical database design in document stores |
Data lectura: | 12/07/2022 |
Director/a: | ABELLO GAMAZO, ALBERTO |
Codirector/a: | VARGA, JOVAN |
Codirector/a: | ZIMANYI BORRAGEIROS, ESTEBAN |
Menció: | Menció Internacional |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
A cost model for random access queries in document stores Hewasinghage, M.; Abello, A.; Varga, J.; Zimányi, E. VLDB journal, ISSN: 1066-8888 (JCR Impact Factor-2021: 4.243; Quartil: Q2) Data de publicació: 07/2021 Article en revista Managing polyglot systems metadata with hypergraphs Hewasinghage, M.; Abello, A.; Varga, J.; Zimányi, E. Data and knowledge engineering, ISSN: 0169-023X (JCR Impact Factor-2021: 1.5; Quartil: Q4) Data de publicació: 07/2021 Article en revista DocDesign: cost-based database design for document stores 32nd International Conference on Scientific and Statistical Database Management Data de presentació: 09/07/2020 Presentació de treball en congressos On the performance impact of using JSON, beyond impedance mismatch 24th European Conference on Advances in Databases and Information Systems Data de presentació: 26/08/2020 Presentació de treball en congressos | |
AUTOR/A: | ALSERAFI, AYMAN MOUNIR MOHAMED |
Títol: | Dataset proximity mining for supporting schema matching and data lake governance |
Data lectura: | 05/02/2021 |
Director/a: | ABELLO GAMAZO, ALBERTO |
Codirector/a: | CALDERS, TOON |
Codirector/a: | ROMERO MORAL, OSCAR |
Menció: | Menció Internacional |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
Keeping the data lake in form: proximity mining for pre-filtering schema matching Al-serafi, A.; Abello, A.; Romero, O.; Calders, Toon ACM transactions on information systems, ISSN: 1046-8188 (JCR Impact Factor-2020: 4.797; Quartil: Q1) Data de publicació: 05/2020 Article en revista Towards information profiling : data lake content metadata management 3rd Workshop on Data Integration and Applications Data de presentació: 12/2016 Presentació de treball en congressos DS-Prox : dataset proximity mining for governing the data lake The 10th International Conference on Similarity Search and Applications Data de presentació: 06/10/2017 Presentació de treball en congressos Keeping the data lake in form: DS-kNN datasets categorization using proximity mining 9th International Conference on Model and Data Engineering Data de presentació: 29/10/2019 Presentació de treball en congressos | |
AUTOR/A: | MUNIR, RANA FAISAL |
Títol: | Storage Format Selection and Optimization for Materialized Intermediate Results in Data-Intensive Flows |
Data lectura: | 05/12/2019 |
Director/a: | ABELLO GAMAZO, ALBERTO |
Codirector/a: | LEHNER, WOLFGANG |
Codirector/a: | ROMERO MORAL, OSCAR |
Menció: | Menció Internacional |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
Configuring parallelism for hybrid layouts using multi-objective optimization Munir, R.; Abello, A.; Romero, O.; Thiele, M.; Lehner, W. Big data, ISSN: 2167-6461 (JCR Impact Factor-2021: 4.426; Quartil: Q1) Data de publicació: 01/06/2020 Article en revista A framework for assessing the peer review duration of journals: case study in computer science Bilalli, B.; Munir, R.; Abello, A. Scientometrics, ISSN: 1588-2861 (JCR Impact Factor-2021: 3.801; Quartil: Q2) Data de publicació: 01/2021 Article en revista Automatically configuring parallelism for hybrid layouts Conference on Advances in Databases and Information Systems 2019 Data de presentació: 08/09/2019 Presentació de treball en congressos | |
AUTOR/A: | NADAL FRANCESCH, SERGI |
Títol: | Metadata-Driven Data Integration |
Data lectura: | 16/05/2019 |
Director/a: | ABELLO GAMAZO, ALBERTO |
Codirector/a: | ROMERO MORAL, OSCAR |
Codirector/a: | VANSUMMEREN, STIJN |
Menció: | Menció Internacional |
PUBLICACIONS DERIVADES | |
Quarry: A user-centered big data integration platform Jovanovic, P.; Nadal, S.; Romero, O.; Abello, A.; Bilalli, B. Information systems frontiers, ISSN: 1387-3326 (JCR Impact Factor-2021: 5.261; Quartil: Q1) Data de publicació: 02/2021 Article en revista Towards scalable data discovery 24th International Conference on Extending Database Technology Data de presentació: 26/03/2021 Presentació de treball en congressos DocDesign 2.0: Automated database design for document stores with multi-criteria optimization 24th International Conference on Extending Database Technology Data de presentació: 25/03/2021 Presentació de treball en congressos Effective and scalable data discovery with NextiaJD 24th International Conference on Extending Database Technology Data de presentació: 25/03/2021 Presentació de treball en congressos |
Projectes de recerca
DATA INICI | DATA FI | ACTIVITAT | ENTITAT FINANÇADORA |
---|---|---|---|
01/01/2023 | 31/12/2025 | EXPeriment driven and user eXPerience oriented analytics for eXtremely Precise outcomes and decisions | Commission of European Communities |
01/12/2022 | 30/11/2024 | Transición hacia sistemas de software verdes basados en IA: un enfoque centrado en arquitectura | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
12/10/2022 | 11/10/2023 | ODIN - Integració de dades automàtica per anàlisi de dades avançat | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
01/12/2021 | 30/11/2023 | Toma de decisiones automatizada y dirigida por los datos | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
01/09/2021 | 31/08/2025 | Desarrollo, Operativa y Gobernanza de Datos para Sistemas Software Basados en Aprendizaje Automático | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
01/03/2021 | 28/02/2025 | Data Engineering for Data Science | Commission of European Communities |
04/02/2021 | 03/02/2022 | An Automatic Data Discovery Approach to Enhance Barcelona's Data Ecosystem | Ajuntament de Barcelona |
25/01/2021 | 24/01/2024 | Evaluation framework for the Semantic Web technologies | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
01/05/2020 | 31/01/2021 | COVID-19 data exchange among specialized outbreak software suites | Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
01/10/2019 | 13/12/2019 | Design, development and validation of the Forecasting Medical Supplies and Requests components of the WIMEDS | Organització Mundial de la Salut |
01/09/2019 | 31/10/2025 | Erasmus Mundus in Big Data Management and Analytics (renovació) | Education, Audiovisual and Culture Executive Agency, EACEA (Comissió Europea) |
26/06/2019 | 26/07/2019 | Desenvolupament prova de concepte d'arquitectura BIG DATA | FUNDACIÓ i2CAT |
05/06/2019 | 02/09/2020 | I+D Desarrollo Data Lake | ADQUIVER MEDIA, SL |
07/01/2019 | 31/07/2019 | Analytical module and validation of the WISCC-WISCENTD | Organització Mundial de la Salut |
01/01/2019 | 31/12/2021 | Master's Degree in Urban Mobility | European Institute for Innovation and Technology |
01/01/2019 | 31/12/2021 | Summer schools and team building | European Institute for Innovation and Technology |
Professorat i grups de recerca
Grups de recerca
Professorat
Projectes de recerca
DATA INICI | DATA FI | ACTIVITAT | ENTITAT FINANÇADORA |
---|---|---|---|
01/01/2023 | 31/12/2025 | EXPeriment driven and user eXPerience oriented analytics for eXtremely Precise outcomes and decisions | Commission of European Communities |
01/12/2022 | 30/11/2024 | Transición hacia sistemas de software verdes basados en IA: un enfoque centrado en arquitectura | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
12/10/2022 | 11/10/2023 | ODIN - Integració de dades automàtica per anàlisi de dades avançat | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
01/12/2021 | 30/11/2023 | Toma de decisiones automatizada y dirigida por los datos | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
01/09/2021 | 31/08/2025 | Desarrollo, Operativa y Gobernanza de Datos para Sistemas Software Basados en Aprendizaje Automático | AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION |
01/03/2021 | 28/02/2025 | Data Engineering for Data Science | Commission of European Communities |
04/02/2021 | 03/02/2022 | An Automatic Data Discovery Approach to Enhance Barcelona's Data Ecosystem | Ajuntament de Barcelona |
25/01/2021 | 24/01/2024 | Evaluation framework for the Semantic Web technologies | AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
01/05/2020 | 31/01/2021 | COVID-19 data exchange among specialized outbreak software suites | Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC |
01/10/2019 | 13/12/2019 | Design, development and validation of the Forecasting Medical Supplies and Requests components of the WIMEDS | Organització Mundial de la Salut |
01/09/2019 | 31/10/2025 | Erasmus Mundus in Big Data Management and Analytics (renovació) | Education, Audiovisual and Culture Executive Agency, EACEA (Comissió Europea) |
26/06/2019 | 26/07/2019 | Desenvolupament prova de concepte d'arquitectura BIG DATA | FUNDACIÓ i2CAT |
05/06/2019 | 02/09/2020 | I+D Desarrollo Data Lake | ADQUIVER MEDIA, SL |
07/01/2019 | 31/07/2019 | Analytical module and validation of the WISCC-WISCENTD | Organització Mundial de la Salut |
01/01/2019 | 31/12/2021 | Master's Degree in Urban Mobility | European Institute for Innovation and Technology |
01/01/2019 | 31/12/2021 | Summer schools and team building | European Institute for Innovation and Technology |
Qualitat
El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.
Verificació
- Memòria de Verificació (Programa de Doctorat) - 2014
- Resolució de Verificació (MECD)
- Acord del Consell de Ministres (BOE)