ANÀLISI ESTRUCTURAL

• BORGES CAVALCANTI, DANILO: Finite Element Method with Embedded Strong Discontinuities for Coupled Hydro-Mechanical Problems
  
  Autor/a: BORGES CAVALCANTI, DANILO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 09/03/2026
  Data de lectura: 20/04/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: DE POUPLANA SARDÀ, IGNASI | CAMPOS RAMOS MARTHA, LUIZ FERNANDO | DE MESQUITA ROEHL, DEANE
  Resum de tesi: Els processos hidromecànics (HM) acoblats en medis porosos fracturats governen el rendiment i la seguretat de diverses aplicacions d’enginyeria del subsòl, en què els canvis de tensió i permeabilitat induïts per la pressió poden controlar la injectivitat, les vies de fugida i el potencial de reactivació de falles. Aquesta tesi desenvolupa una formulació d’elements finits robusta i versàtil per a problemes HM transitoris en presència de discontinuïtats fortes preexistents, i que es manté pràctica per a la integració en fluxos de treball estàndard d’elements finits. L’enfocament proposat es formula en el marc del Mètode d’Elements Finits Encabit (E-FEM) i es fonamenta en l’Approach de Discontinuïtat Forta (SDA), cosa que permet una representació implícita de fractures i falles sense requerir conformitat de malla. S’introdueix una descripció unificada per modelar discontinuïtats que actuen tant com a camins preferents de flux com com a barreres hidràuliques, capturant el flux longitudinal al llarg de la discontinuïtat i l’intercanvi transversal amb la matriu porosa en règims estacionari i transitori. La formulació es verifica sistemàticament en comparació amb models de fractura discreta amb elements d’interfície i s’aplica a problemes de referència representatius de condicions de reservoris fracturats, incloent-hi un escenari acoblat de reactivació de falles. A més, la tesi investiga l’aparició d’osci{\lgem}acions espúries en camps de tracció cohesiva al llarg de discontinuïtats encabides i demostra que l’elecció d’una formulació encabida basada en SDA pot millorar de manera notable la suavitat i la fiabilitat de les traccions, reforçant l’ús d’E-FEM per a avaluacions HM que impliquin fractures i falles preexistents.
  

BIOINFORMÀTICA

• AVIÑÓ ESTEBAN, LAURA: Mouse Limb Bud Skeletal Patterning Description and Modelling
  
  Autor/a: AVIÑÓ ESTEBAN, LAURA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: BIOINFORMÀTICA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SHARPE, JAMES
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga com les xarxes de regulació gènica controlen el desenvolupament de teixits i òrgans, utilitzant les extremitats de vertebrats com a organisme model. El patró esquelètic de les extremitats defineix l’estructura de l’òrgan i comença el seu desenvolupament amb l’expressió del gen Sox9 a les cèl·lules mesènquimes. L’eix central d’aquesta tesi estudia com Sox9 estableix el seu patró espaciotemporal durant les primeres etapes del desenvolupament de l’extremitat. Per abordar-ho, vaig definir dos objectius: (1) generar interpolacions espaciotemporals d’alta qualitat dels patrons d’expressió gènica i (2) desenvolupar models per explicar el patró esquelètic.Per al primer objectiu, vaig crear un algorisme d’interpolació personalitzat i vaig desenvolupar LimbLab, un flux d’anàlisi d’imatges en 3D per produir continus espaciotemporals de l’expressió gènica a partir de dades experimentals de diferents orígens. Aquestes eines permeten l’anàlisi dels patrons de desenvolupament i proporcionen dades d’entrada i de referència per a les tasques de modelatge.Per al segon objectiu, inicialment vaig implementar mètodes d’aprenentatge automàtic que predeien els patrons de Sox9, però mancaven d’informació mecanicista. Després, vaig modificar el model Turing prèviament publicat BMP-SOX9-WNT (BSW) per reproduir els patrons en tota l’extremitat, aconseguint representar els patrons de Sox9 però sense capturar els senyals de WNT i BMP. Per a capturar aquests senyals, vaig dur a terme una anàlisi detallada de les imatges que va revelar que les vies BMP i WNT es comporten de manera diferent segons les regions de l’extremitat i que pSMAD co-expressa amb Sox9 a l’autopod i al zeugopod, però no a la resta de l’extremitat. Això em va portar a desenvolupar un model de portes lògiques que incorpora mecanismes reguladors específics de cada regió, el qual va capturar amb èxit els patrons d’activitat de Sox9 i BMP en etapes posteriors, destacant la modularitat del desenvolupament de l’extremitat, tot i que no va explicar la formació inicial del patró al zeugopod.Per tant, proposo una nova hipòtesi: al zeugopod, la formació de la vascularització podria definir l’espai entre els ossos, suggerint que diferents estratègies de desenvolupament es combinen per donar forma a l’esquelet de l’extremitat.Aquesta tesi proporciona noves eines computacionals per a la biologia del desenvolupament quantitativa, demostra la modularitat mecanicista que sustenta el patró de les extremitats i proposa un vincle entre la vascularització i la morfologia esquelètica, oferint noves perspectives sobre la qüestió fonamental del desenvolupament de les extremitats.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• VASCONCELOS PACELLI, RUBEM: Detection and Characterization of Equatorial Ionospheric Scintillation based on GNSS Observations using Convolutional Neural Networks
  
  Autor/a: VASCONCELOS PACELLI, RUBEM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARAGON ANGEL, MARIA ANGELES | DIETER ANTREICH, FELIX
  Resum de tesi: Els receptors de Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS) que operen a la regió equatorial es veuen severament afectats pel centelleig ionosfèric, causat per fluctuacions ràpides en l'amplitud i en la fase de l'ona electromagnètica rebuda. Per tal de monitoritzar l'activitat del centelleig, els receptors comercials solen proporcionar els índexs \(S_4\) i \(\sigma_\phi\), que es calculen mitjançant llindars \textit{ad-hoc} i tècniques d'eliminació de tendència. A més de la limitació intrínseca d'estar restringits a un problema de classificació \(M\)-ari, aquests mètodes de filtratge emmascaren esdeveniments de centelleig. La present tesi proposa un canvi de paradigma en la caracterització del centelleig ionosfèric. En lloc de dependre de tècniques d'eliminació de tendència i llindars preestablerts, s'empren mètodes bayesians recents per separar el senyal centellant de la dinàmica de la línia de visió amb el satèl·lit, i s'investiguen nous algoritmes de xarxes neuronals convolucionals per a la tasca de caracterització. Es deriva un model de senyal simplificat i s'utilitza per generar sèries temporals sintètiques de centelleig basats en dos models: el Cornell Scintillation Model i el model compacte de centelleig basats en pantalla de fase. La contribució principal és un nou marc que combina xarxes neuronals convolucionals i mapes d'activació de classe com a eina d'interpretabilitat \textit{post-hoc} que ressalta les regions d'entrada més rellevants per a la tasca discriminativa. Aquest enfocament permet analitzar les característiques de les quals tendeixen a ser classificades com a centelleig fort en lloc de dèbil, i viceversa, sense establir llindars arbitraris ni recórrer a heurístiques \textit{ad-hoc} definides per obtenir índexs de centelleig. Els resultats mostren una exactitud mitjana superior al \(89\%\), cosa que permet la caracterització de la severitat del centelleig a nivell de mostra i proporciona millores significatives en comparació amb els mètodes tradicionals de classificació basats en llindars utilitzats en aplicacions de monitoratge de la centelleig ionosfèric.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• HERNANDEZ, IVAN: Dispersion and Accumulation of Plastic in Coastal Regions. Application to the Barcelona Coastline.
  
  Autor/a: HERNANDEZ, IVAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de lectura: 29/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Room 212.C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: ALSINA TORRENT, JOSE MARIA | ESPINO INFANTES, MANUEL
  Resum de tesi: Les concentracions de residus plàstics a la costa de Barcelona es troben entre les més elevades de la Mediterrània, i són comparables a les registrades als girs subtropicals. La línia de costa barcelonina és altament industrialitzada i densament poblada, i presenta una morfologia complexa que reflecteix la diversitat d’usos i interessos del litoral. Els mecanismes de transport de residus plàstics flotants a les zones costaneres continuen essent poc coneguts a causa de les geometries complexes i de la influència de diversos processos costaners. Per analitzar el transport de deixalles marines a escala costanera al litoral barceloní, es va desenvolupar un model numèric lagrangià (LOCATE). Tanmateix, les simulacions lagrangianes a escala costanera presenten diversos reptes, que es van abordar mitjançant l’ús d’un sistema acoblat de corrents i onatge, juntament amb dades hidrodinàmiques d’alta resolució en una configuració de malles imbricades.El model LOCATE va ser validat amb èxit utilitzant dades de boies de deriva, obtenint valors elevats a la prova de skill score en les zones cobertes per les dades d’alta resolució. Es va desenvolupar un mòdul de beaching (varament de partícules) basat en la distància i utilitzant dades de línia de costa d’alta resolució, que va permetre resoldre amb èxit estructures complexes al llarg del litoral i proporcionar continuïtat entre les diferents resolucions hidrodinàmiques. Els processos costaners, com les corrents induïdes per l’onatge, van continuar a escala submalla, generant incerteses que es van abordar mitjançant el desenvolupament d’un marc probabilístic de beaching. Aquest marc va incloure una escala temporal de beaching de 26,35 h i una condició addicional que requeria una distància mínima de trajecte de les partícules d’1 km. L’anàlisi dels resultats de les simulacions, juntament amb dades observacionals de cabal fluvial, va revelar una associació lleugerament positiva entre el beaching de partícules i l’alçada significativa d’onada. També es va identificar una relació complexa entre l’orientació de la línia de costa i la direcció de l’onatge. La proximitat a la font i la complexitat geomètrica costanera van resultar igualment factors molt influents en el beaching de partícules. Es va desenvolupar un paràmetre de probabilitat de beaching per quantificar la propensió d’una zona a rebre partícules des d’una font, observant-se valors elevats a les àrees adjacents als punts de descàrrega.Les possibles fonts de residus marins a les aigües de les platges de Barcelona es van identificar mitjançant mostres obtingudes a través de ciència ciutadana i simulacions backtracking (retrospectives) emprant el marc probabilístic. La concentració de residus plàstics a les aigües de les platges urbanes es va estimar en 1,78×109 ítems km-2 any-1. Tanmateix, la costa urbana de Barcelona actua com a receptora neta de residus marins, amb un 55,84% procedent de fora del domini d’estudi. Les fonts terrestres de residus plàstics per a les mostres d’aigües de platja urbana van assenyalar clarament el sistema d’aliviadors. A més, les mostres recollides directament a les fonts de descàrrega, com els rius o els aliviadors, es van utilitzar per calcular un pressupost de descàrrega de residus marins amb volums totals de descàrrega per al litoral de Barcelona. Els fluxos es van establir a partir de simulacions lagrangianes de les quantitats descarregades. S’estima que les descàrregues totals de plàstics ascendeixen a 5,96×1010 ítems any-1, dels quals el 97,44% són microplàstics, amb una massa total estimada de 16,96 t any-1, de les quals el 81,70% romanen a la zona costanera. Aquests resultats posen de manifest la necessitat urgent de reduir els residus en origen i d’implementar mesures de mitigació específiques per evitar l’entrada de plàstics al mar.
  
• PAVO FERNÁNDEZ, EVA: Coastal dynamics and resilience in the low-engineered coast of Mozambique
  
  Autor/a: PAVO FERNÁNDEZ, EVA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSETB Sala TeleensenyamentEdifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1Campus Nord Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: GRACIA GARCIA, VICENTE | GRIFOLL COLLS, MANUEL
  Resum de tesi: Les zones costaneres són entorns crucials i sensibles que estan cada cop més en risc a causa del canvi climàtic. Tot i això, persisteix una bretxa de recerca significativa en la integració de les diverses escales d'anàlisi costanera, des de contextos geomorfològics a llarg termini fins a curt termini (esdeveniments extrems), en zones amb escassa informació, com és el cas de Moçambic.Aquesta tesi aborda aquesta bretxa mitjançant un enfocament integral i multiescala per estudiar la costa dinàmica i poc investigada de Moçambic.La regió serveix com a cas d'estudi, presentant una geomorfologia diversa i una alta vulnerabilitat als ciclons tropicals dins d'un context d'escassetat de dades.La recerca utilitza imatges de satèl·lit d'alta resolució, dades hidrodinàmiques, cartografia geomorfològica i modelat numèric basat en processos per proporcionar una avaluació holística dels processos costaners.En unir les escales entre la teledetecció, el context geomorfològic i el modelat numèric, aquesta tesi pretén avançar en la comprensió predictiva del canvi costaner a Moçambic. S'espera que els resultats proporcionin una base científica per a una gestió costanera informada, donin suport a la resiliència climàtica i ofereixin una plantilla transferible per estudiar altres costes vulnerables i amb escassetat de dades a nivell mundial.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• CANO LARROTTA, ANA MARIA JOSE CANDELARIA: VALORISATION OF BIOSOLIDS FROM SLUDGE TREATMENT WETLANDS FOR AGRICULTURAL USE
  
  Autor/a: CANO LARROTTA, ANA MARIA JOSE CANDELARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de lectura: 30/04/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: UGGETTI, ENRICA
  Resum de tesi: Els aiguamolls de tractament de fangs (sludge treatment wetlands, STWs) són sistemes basats en la natura cada vegada més utilitzats per al tractament i la deshidratació del fang de depuradora, especialment en petites i mitjanes estacions depuradores d’aigües residuals. Mitjançant l’alternança de períodes d’alimentació i repòs, aquests sistemes afavoreixen la deshidratació natural, l’estabilització de la matèria orgànica i l’atenuació parcial de contaminants, generant un subproducte estabilitzat conegut com a biosòlids. Malgrat el seu ús creixent, l’aprofitament agrícola dels biosòlids procedents dels STWs continua sent poc conegut, principalment pel nombre limitat d’estudis agronòmics i la preocupació persistent pels contaminants.En aquest context, aquesta tesi doctoral va analitzar l’estat actual del coneixement sobre l’ús agrícola dels biosòlids derivats dels STWs, identificant una clara manca d’informació en comparació amb els biosòlids produïts mitjançant tecnologies convencionals de tractament de fangs. Aquesta manca s’atribueix principalment a les incerteses sobre la qualitat dels biosòlids, als riscos potencials associats als contaminants i a la manca d’evidència experimental i econòmica que doni suport al seu ús en sistemes agrícoles.L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral va ser avaluar la viabilitat de la valorització dels biosòlids procedents dels STWs per a aplicacions agrícoles mitjançant l’anàlisi del procés d’estabilització, la qualitat resultant, la funcionalitat agronòmica i les implicacions econòmiques. Un aspecte clau va ser l’avaluació del període final de repòs necessari abans de la retirada segura dels biosòlids. La caracterització després de diferents períodes de repòs va mostrar que cal una fase adequada d’estabilització, sent necessari un període d’aproximadament sis mesos després de l’últim cicle d’alimentació en condicions mediterrànies. Després d’aquest període, els biosòlids van assolir un grau mitjà de deshidratació proper al 51% de sòlids totals i una estabilització de la matèria orgànica d’aproximadament el 41% (TS/VS), indicant la seva idoneïtat per a l’ús agrícola.La valorització agronòmica va mostrar que, com a esmenes del sòl, els biosòlids derivats dels STWs van incrementar significativament les reserves totals de carboni orgànic i nitrogen del sòl, assolint fins a 18,1 Mg·ha⁻¹ i 1,8 Mg·ha⁻¹, respectivament. Així mateix, van augmentar les fraccions de carboni orgànic estable i recalcitrant fins a un 46% i un 57%, respectivament, i van millorar la fertilitat biològica del sòl, amb un increment del 76% del carboni de la biomassa microbiana respecte al control. En assaigs amb enciam, rave i raigràs, els biosòlids van mostrar efectes fertilitzants comparables als biofertilitzants habituals. En el cas del rave, la biomassa fresca i seca va augmentar un 93% i un 32%, respectivament, i el contingut proteic va superar el control en un 6%, un 9% i un 17% en enciam, raigràs i rave. A més, les pèrdues de nitrogen per lixiviació es van reduir en comparació amb la fertilització amb urea.Finalment, una anàlisi tecnoeconòmica quantitativa va comparar els STWs amb la centrifugació en un horitzó de 20 anys. Tot i que els STWs van requerir una inversió inicial més elevada, els costos d’operació van ser substancialment menors, amb despeses operatives entre 4,6 i 6,6 vegades inferiors. Una anàlisi econòmica addicional va mostrar que la combinació de biosòlids amb fertilitzants inorgànics va reduir els costos de fertilització entre un 29% i un 116% respecte a la fertilització mineral convencional, fins i tot sota escenaris conservadors amb el fòsfor com a nutrient limitant.En conjunt, aquesta tesi demostra que els biosòlids derivats dels STWs poden ser valoritzats de manera eficaç i sostenible en agricultura quan s’apliquen períodes d’estabilització i pràctiques de gestió adequades, afavorint la seva integració en estratègies circulars i sostenibles.
  
• CORREA GONZÁLEZ, SANDRA: Anaerobic digestion-based biorefineries to advance circularity in the olive oil sector
  
  Autor/a: CORREA GONZÁLEZ, SANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de lectura: 21/04/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: FERRER MARTI, IVET | PASSOS LOPES, FABIANA
  Resum de tesi: Cada any, la indústria de l'oli d'oliva genera grans quantitats de pinyolada, un subproducte que actualment representa un problema ambiental, però amb un gran potencial per a la recuperació de bioproductes i bioenergia dins d'un enfocament de biorefineria.En aquest context, l'objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser desenvolupar i avaluar estratègies de biorefineria basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada. En concret, es van avaluar les limitacions de la mono-digestió de la pinyolada i es va investigar la co-digestió com a estratègia per a millorar l'estabilitat del procés i la producció de metà. També es van estudiar models de biorefineria per a l'obtenció de bioproductes i biogàs, es va analitzar el potencial agronòmic dels digestats resultants, i finalment es va explorar la fermentació anaeròbia com a via alternativa de valorització.Els resultats van demostrar que la mono-digestió de la pinyolada és inestable a causa de les propietats del substrat (pH àcid, falta d'alcalinitat i nutrients, ràtio C/N elevat, i presència de fenols). Aquestes limitacions van provocar l'acumulació d'àcids grassos volàtils, la inhibició de la metanogènesis i el col·lapse de la comunitat microbiana, donant lloc a rendiments de metà molt baixos.La co-digestió amb co-substrats rics en nitrogen, específicament del sector porcí, va resultar ser una estratègia eficaç per a superar aquestes limitacions. En particular, el purí de porc va aportar alcalinitat, nutrients i aigua, permetent una operació estable, un increment de la diversitat microbiana i un augment del rendiment de metà (145 ml CH₄·g⁻¹ VS). Per part seva, el fem porcí va permetre aconseguir majors rendiments de metà (289 ml CH₄·g⁻¹ VS), però va mostrar una menor resiliència en condicions d'estrès.En aquesta tesi es van desenvolupar dos models de biorefineria basats en digestió anaeròbia. En el primer d'ells es va emprar un pretractament amb un líquid iònic ([Et₃NH][HSO₄], 120 °C, 1 h) per a l'obtenció de nanopartícules de lignina a partir de la pinyolada, i posteriorment es va estudiar la digestió anaeròbia de la fracció residual. L'anàlisi de la pinyolada residual va revelar una superfície menys compacta i major bioaccessibilitat per als microorganismes, donant lloc a majors rendiments de metà durant la co-digestió amb purí de porc en comparació amb la pinyolada sense tractar (173 ml CH₄·g⁻¹ VS). En el segon model de biorefineria, es va utilitzar un procés tèrmic (aigua, 100 °C, 45 min) per a obtenir colorants naturals per a aplicacions tèxtils. La fracció residual de la pinyolada va conservar el 88% del potencial metanogènic inicial. Durant l'operació de reactors semicontinus, la co-digestió d'aquesta fracció amb purí de porc va aconseguir un rendiment de metà de 157 ml CH₄·g⁻¹ VS.Els digestats procedents de la co-digestió de pinyolada sense tractar i residual amb purí de porc van presentar propietats agronòmiques favorables, com un pH gairebé neutre, un contingut equilibrat de nutrients i matèria orgànica parcialment estabilitzada. No obstant això, la fitotoxicitat a altes dosis d'aplicació i l'alta concentració de Hg posen de manifest les limitacions de dites digestats i la necessitat de barrejar-los amb altres fertilitzants orgànics per a garantir una aplicació segura al sòl.La fermentació es va identificar com una via alternativa o complementària per a la valorització de la pinyolada. Es va veure que la temperatura i el temps de retenció hidràulica influeixen de manera important en el rendiment i perfil d'àcids grassos volàtils, així com en la comunitat microbiana present.En conjunt, aquesta tesi demostra el potencial de les biorefineries basades en digestió anaeròbia per a la valorització de la pinyolada i l'obtenció bioproductes d'alt valor, energia renovable i fertilitzants orgànics, contribuint al desenvolupament de sistemes agroindustrials circulars i resilients.
  
• SOUSSE VILLA, RUBEN: Dust in the atmosphere: Integrated modeling of heterogeneous chemistry, mineralogy, and optical properties
  
  Autor/a: SOUSSE VILLA, RUBEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 29/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | JORBA CASELLAS, ORIOL
  Resum de tesi: La pols mineral en suspensió és un dels principals aerosols de l’atmosfera i exerceix un paper central en el sistema terrestre mitjançant múltiples interaccions amb altres components atmosfèrics i amb la radiació. Malgrat la seva importància, la seva representació en models atmosfèrics i climàtics continua associada a importants incerteses, especialment pel que fa a la seva química heterogènia. Aquest conjunt de reaccions entre partícules de pols i gasos és especialment rellevant en regions afectades per intrusions de pols, pel seu paper dominant en la formació d’aerosols inorgànics secundaris, com el nitrat, l’amoni i el sulfat particulats, i la seva modelització encara depèn d'importants simplificacions i parametritzacions que condueixen a discrepàncies notables entre models pel que fa als seus impactes atmosfèrics i climàtics.Aquesta Tesi té com a objectiu avançar en la comprensió de la química atmosfèrica de la pols mineral, la seva dependència de la mineralogia i les seves implicacions per a les propietats òptiques dels aerosols. Amb aquesta finalitat, en aquesta Tesi s'implementen i s'avaluen sistemàticament múltiples mecanismes per representar la química heterogènia de la pols i la seva composició mineralògica dins del model de química atmosfèrica MONARCH, avaluant-ne els impactes sobre la composició atmosfèrica, l’acidesa dels aerosols i les propietats òptiques. Cal destacar que aquest treball constitueix la primera integració en un model atmosfèric de mapes mineralògics amb restriccions observacionals de superfícies àrides, a partir de les dades de l’espectròmetre Earth Surface Mineral Dust Source Investigation (EMIT) de la NASA.L'estudi de diferents mecanismes de química heterogènia mostra que la representació de la formació reversible d’aerosols inorgànics secundaris sobre partícules fines i gruixudes, conjuntament amb la representació de l’alcalinitat de la pols i de la sal marina, és necessària per aconseguir nivells consistents de nitrogen, d’acidesa, i reproduir els nivells de nitrat particulat observats.La comparació de diferents atles mineralògics, centrada en la calcita com a principal contribuent a l’alcalinitat de la pols, indica que EMIT proporciona la representació més coherent del seu cicle atmosfèric. L’ús d’una mineralogia que resol geogràficament la composició de les fonts, enfront de l’assumpció habitual d’una mineralogia global mitjana, revela contrastos espacials marcats en l’abundància de calcita, especialment en regions afectades per intrusions de pols, com l’Orient Mitjà, el Sàhara i l’Àsia Oriental, amb un impacte directe sobre l’acidesa dels aerosols i la formació d’aerosols inorgànics secundaris. Els efectes són especialment rellevants durant episodis intensos i de curta durada de formació de nitrat, mentre que els efectes globals i a llarg termini són més moderats.Les implicacions òptiques associades a la química heterogènia i a la representació mineralògica de la pols són, en general, modestes, amb una contribució més important de les partícules fines que de les gruixudes, però que són secundàries en comparació amb el rol de minerals fortament absorbents com els òxids de ferro. Tanmateix, les limitacions en la representació d’aerosols carbonats absorbents i l’absència d’interaccions núvol–aerosol restringeixen l’avaluació dels efectes radiatius.En conjunt, aquesta Tesi demostra que la combinació d’una representació reversible de la química heterogènia de la pols amb una mineralogia resolta geogràficament basada en EMIT millora substancialment la representació de les interaccions pols–gas i dels seus impactes químics i òptics. Les incerteses persistents posen de manifest la necessitat de continuar desenvolupant bases de dades mineralògiques i parametritzacions químiques, d’incorporar fonts de pols antropogèniques i gasos addicionals, així com de dur a terme simulacions d’alta resolució i ampliar la cobertura observacional sobre regions urbanes afectades per pols mineral.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• BARRANCO ALTIRRIBA, MARIA: Computational metabolomics to uncover alterations in diabetes mellitus and its complications
  
  Autor/a: BARRANCO ALTIRRIBA, MARIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: 24/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula Capella, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), Av. Diagonal, 647, Planta 0, Campus Sud, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: PERERA LLUNA, ALEXANDRE | MAURICIO PUENTE, DIDAC
  Resum de tesi: La metabolòmica és la disciplina centrada en l'estudi del metaboloma, definit com el conjunt de petites molècules presents en un sistema biològic. Els metabòlits tenen un paper clau en els processos cel·lulars i interactuen amb altres capes òmiques, com el genoma, el transcriptoma i el proteoma. Per aquests motius, la metabolòmica s’ha convertit en una eina eficaç per descobrir nous mecanismes biològics relacionats amb condicions mèdiques o exposicions ambientals. La lipidòmica, subdisciplina de la metabolòmica, se centra en el lipidoma, és a dir, el contingut total de lípids d’un sistema. La metabolòmica ha mostrat un gran potencial per comprendre les malalties metabòliques, un problema creixent de salut pública que inclou tant la diabetis tipus 1 (DT1) com la tipus 2 (DT2). La DT1 és la forma més freqüent de diabetis infantil, mentre que la DT2 s’adquireix amb més freqüència a l’edat adulta i la seva incidència augmenta de manera alarmant. Ambdues poden donar lloc a complicacions microvasculars i macrovasculars greus.Tècniques analítiques com la cromatografia líquida acoblada a l'espectrometria de masses (LC-MS) permeten caracteritzar el metaboloma. La metabolòmica no dirigida busca detectar el màxim nombre possible de metabòlits. Tot i així, les dades resultants són complexes i requereixen un tractament adequat, la qual cosa destaca la importància de la metabolòmica computacional per al preprocessament, filtratge, anàlisi i interpretació. La interpretació continua sent l’etapa més oberta i inclou tant l’anotació de dades de LC-MS com els anàlisis d'enriquiment per a la interpretació biològica. En lipidòmica, la manca de bases de dades específiques sobre rutes lipídiques dificulta encara més aquest pas.Aquesta tesi es divideix en dues parts: una centrada en la metabolòmica computacional i una altra en la lipidòmica computacional. En la primera part, es mostra com la difusió en grafs basats en coneixement biològic pot donar suport a l’anotació de dades de LC-MS prioritzant candidats. A partir d’aquest enfocament, es proposa el paquet R mWISE per a l’anotació de dades LC-MS. Posteriorment, mWISE s’aplica a un conjunt de dades relacionades amb la diabetis, i les anotacions s’utilitzen per fer una anàlisi d’enriquiment de rutes. Aquesta anàlisi permet identificar l'associació entre la incidència de DT2 i la guanina, el sulfat de pregnenolona i la citrulina, així com el metabolisme dels nucleòtids i les rutes dels transportadors ABC.En la part dedicada a la lipidòmica, s’identifica un conjunt ampli de lípids alterats en DT1 i DT2. A més, es detecten lípids associats exclusivament amb la DT2 en dones i altres vinculats només amb la DT1 en homes, que podrien contribuir a les diferències segons el sexe en la prevalença de complicacions diabètiques. En la mateixa població, s’identifica una alteració del perfil lipídic associada a l’aterosclerosi carotídia subclínica exclusivament en persones amb DT2. Es planteja que aquests lípids podrien estar implicats en la progressió més severa de l’aterosclerosi en la DT2 mitjançant mecanismes moleculars específics. A més, aquesta alteració lipídica és més pronunciada en persones amb DT2 que són fumadores actives o exfumadores, així com en aquelles sense tractament hipolipemiant. Finalment, es proposa un algoritme d’enriquiment funcional per a dades de lipidòmica que s’utilitza per interpretar ambdós estudis. L’algoritme es basa en representacions moleculars de lípids generades amb un model de llenguatge avaluat i comparat amb models similars. Els resultats d’enriquiment són consistents amb les interpretacions prèvies i, a més, permeten descobrir una associació entre la DT1 i nivells reduïts d'àcid docosahexaenoic que havia passat desapercebuda.
  

ENGINYERIA CIVIL

• FORERO ORTIZ, EDWAR ANDRÉS: Long-term renewal framework for urban water distribution networks: an application in the Barcelona Metropolitan Area
  
  Autor/a: FORERO ORTIZ, EDWAR ANDRÉS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/03/2026
  Data de lectura: 15/05/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
  Director/a de tesi: SANCHEZ JUNY, MARTI | MARTÍNEZ GOMARIZ, EDUARDO
  Resum de tesi: Context i antecedentsLa gestió de les infraestructures urbanes d’abastament al segle XXI està marcada per la necessitat de conciliar l’envelliment generalitzat dels actius amb unes exigències de servei cada vegada més elevades i amb l’augment de l’estrès climàtic. En xarxes metropolitanes madures, les polítiques de renovació basades en el manteniment reactiu o en regles simples sustentades únicament en l’edat resulten, cada cop més, insuficients per mitigar els riscos en cascada associats a les avaries de les canonades. Garantir la sostenibilitat de les Xarxes de Distribució d’Aigua requereix avui un canvi cap a marcs de gestió proactiva capaços d’optimitzar l’assignació de capital en horitzons de diverses dècades, incorporant també les interdependències del nexe aigua‑energia i de la mobilitat urbana.Plantejament del problemaPersisteix una desconnexió fonamental entre la modelització estocàstica del deteriorament a escala d’actiu i la planificació estratègica de la renovació a escala de sistema. Els models existents de predicció d’avaries sovint es desenvolupen de manera aïllada respecte dels sistemes operatius de suport a la decisió, i no tradueixen adequadament les seues sortides probabilístiques en polítiques longitudinals accionables. Així mateix, la integritat de les dades d’infraestructura es veu compromesa per la fragmentació administrativa dels registres de canonades i pel biaix de supervivència, fet que pot conduir a una infravaloració significativa del risc d’avaria. Per tant, hi ha una bretxa metodològica crítica a l’hora d’integrar Machine Learning (ML) d’alta fidelitat amb Survival Analysis (SA) per projectar trajectòries de Nivell de Servei (Level‑of‑Service, LoS) que internalitzen externalitats socials i ambientals com a objectius de planificació co‑iguals.Objectius de la recercaL’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és formular i validar un marc computacional multicapa —el simulador (comparador) d’estratègies de renovació “REPIPE”— concebut per avaluar de manera sistemàtica estratègies alternatives de renovació de canonades del sistema de distribució d’aigua potable a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En concret, la tesi persegueix: (i) millorar la classificació d’avaries a curt termini mitjançant una optimització d’hiperparàmetres orientada al negoci; (ii) desenvolupar models de supervivència estratificats que contemplen el doble censurament temporal i els esdeveniments de fallada recurrent; i (iii) dissenyar un marc algorísmic iteratiu que tradueixi pronòstics a escala d’actiu en trajectòries coherents de rendiment de xarxa al llarg d’un horitzó de planificació de 25 anys.MetodologiaLa recerca implementa una cadena unificada “de dades a decisió”, sustentada en tres pilars computacionals. En primer lloc, es va desenvolupar un inventari basat en arbres genealògics per traçar els trams de canonada fins als identificadors de les seues Seccions Originals de Canonada, resolent discontinuïtats històriques de l’inventari d’actius. En segon lloc, es va construir un nucli predictiu híbrid que acobla un algoritme eXtreme Gradient Boosting (XGBoost) per al cribatge tàctic amb un model Cox Proportional Hazards (CPH) estratificat per al pronòstic multidecenal. En tercer lloc, aquests models es van integrar en un motor de simulació que empra funcions de valor basades en MIVES i probabilitats de supervivència condicionals per projectar deu indicadors de Nivells de Servei en sis escenaris d’inversió anual (€0M–€30M).
  
• JEBBAD, RAGHDA: Impacts of climate change on the ports of the Southwestern coast of the Alboran Sea
  
  Autor/a: JEBBAD, RAGHDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/02/2026
  Data de lectura: 15/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB, Campus Nord BarcelonaC/ Jordi Girona, edificio B1 aula 005
  Director/a de tesi: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR | SIERRA PEDRICO, JUAN PABLO
  Resum de tesi: El canvi climàtic està alterant les condicions costaneres per a les quals es dissenyen els ports, mitjançant l’augment del nivell del mar i les variacions en els règims d’onatge associats a tempestes. Aquests canvis poden reduir l’operativitat, incrementar els impactes per sobreescolament en estructures exposades i afectar tant l’agitació portuària com el comportament dels dics d’abric. Aquesta tesi desenvolupa un marc aplicat i integrat per traduir projeccions climàtiques en alta mar en indicadors d’impacte a escala portuària i en planificació de vies d’adaptació per als ports mediterranis del Marroc situats al sud-oest del mar d’Alborà.Les condicions d’onatge en alta mar es caracteritzen mitjançant un conjunt de quatre models Med‑CORDEX sota els escenaris RCP4.5 i RCP8.5, i es propaguen cap al litoral amb un model regional SWAN amb anidament a escala portuària. Combinades amb projeccions d’augment del nivell del mar, aquestes forçants s’utilitzen per quantificar quatre indicadors d’impacte portuari: inoperativitat d’atracament basada en la superació del nivell d’aigua en repòs respecte als requisits mínims de francbord; cabal de sobreescolament en estructures exposades; superació de llindars d’agitació dins de la dàrsena; i estabilitat del dic sota forçaments extrems. L’avaluació del sobreescolament s’aplica a vuit ports per establir l’exposició relativa i identificar els més exposats. Es desenvolupen la inoperativitat d’atracament i una estimació indicativa del cost d’elevació de molls per a Tànger‑Med. Per a Al Hoceima es realitza una avaluació multiprocés, juntament amb un estudi aplicat de vies d’adaptació que vincula els nivells d’impacte amb les opcions de resposta al llarg del temps. La tesi també desenvolupa un marc d’avaluació d’incerteses per donar suport a la interpretació de les projeccions d’impactes portuaris induïts per l’onatge.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• CLARES GARCIA, ANTONI: A Framework for the Digital Twinning of Doubly Curved Masonry Structures
  
  Autor/a: CLARES GARCIA, ANTONI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/03/2026
  Data de lectura: 22/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETS Enginyeria de CaminsEdifici C1 Aula 002C. Jordi Girona 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: CHACÓN FLORES, ROLANDO ANTONIO | LLORENS SULIVERA, MIQUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi proposa un marc de Bessó Digital obert i interoperable per a voltes de fàbrica amb doble curvatura, abordant la creixent necessitat d’una avaluació precisa i d’una gestió a llarg termini d’estructures patrimonials complexes. El marc integra BIM, simulacions estructurals i dades provinents de l’actiu físic dins d’un entorn digital basat en l’estàndard IFC, garantint la continuïtat entre les fases de disseny, construcció i monitoratge.La recerca es valida mitjançant dos casos d’estudi: una volta catalana sotmesa a assaigs de fallada en laboratori i una volta gaussiana analitzada des de la fase de disseny fins a la construcció i l’avaluació estructural. Ambdós casos s’han desenvolupat en el marc d’un doctorat industrial amb la participació conjunta d’acadèmia i indústria. La metodologia combina la modelització geomètrica paramètrica, la caracterització del material mitjançant tècniques destructives i no destructives, l’adquisició de núvols de punts amb fotogrametria i escàner làser, l’anàlisi d’elements finits no lineal i la integració de sensors de monitoratge dins del flux de treball BIM.Mitjançant la connexió entre el disseny computacional, la modelització numèrica i la conservació digital del patrimoni, aquest treball estableix un flux de treball basat en dades per a la digitalització i preservació de voltes de fàbrica complexes i contribueix al desenvolupament de metodologies de Bessó Digital en l’enginyeria estructural.
  
• DELGADO ZHAGUI, ERIKA BEATRIZ: Validation of MEMS Accelerometers for Static and Dynamic Bridge Assessment Integrating Automated Synchronization and Modal Parameter Extraction
  
  Autor/a: DELGADO ZHAGUI, ERIKA BEATRIZ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/03/2026
  Data de lectura: 14/04/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB, Sala Tesines C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
  Director/a de tesi: TURMO CODERQUE, JOSE | KOMARIZADEHASL, SEYEDMILAD
  Resum de tesi: L’envelliment de les infraestructures de ponts arreu del món afronta reptes creixents derivats de l’augment de la demanda de trànsit, la degradació ambiental i l’acció de càrregues dinàmiques sostingudes, fet que compromet la seva integritat estructural i la seguretat pública. La monitorització de l’estat estructural (SHM) s’ha consolidat com una eina clau per a la gestió proactiva de les infraestructures; tanmateix, la seva implantació generalitzada continua limitada pel cost elevat i la complexitat operativa dels sistemes d’instrumentació comercial. Com a conseqüència, nombrosos ponts, especialment aquells amb recursos limitats, romanen sense monitoritzar, mentre que la viabilitat tècnica d’alternatives de baix cost per a una avaluació estructural fiable encara no ha estat validada científicament.Aquesta recerca doctoral aborda aquesta bretxa mitjançant la primera validació experimental a múltiples escales dels sensors LARA (Low-Cost Adaptive Reliable Accelerometer) aplicats a la monitorització de ponts, contribuint tant a l’avanç teòric com a la implementació pràctica de sistemes SHM de baix cost. El treball presenta quatre contribucions originals.En primer lloc, es desenvolupa i valida una metodologia d’estimació indirecta de deformacions basada en la mesura de rotacions, utilitzant les capacitats de l’inclinòmetre de doble eix de LARA. La metodologia es valida mitjançant proves de càrrega estàtica realitzats en un pont ferroviari (accés a l’Aeroport de Barcelona–El Prat), permetent estimar desplaçaments verticals amb coeficients de correlació superiors a 0.95 respecte a la instrumentació de referència. Aquests resultats demostren que les rotacions poden substituir amb precisió les mesures tradicionals de desplaçament.En segon lloc, es duen a terme proves dinàmiques controlades en què es compara el rendiment de LARA amb acceleròmetres de grau comercial (IOLITEI-3XMEMS-ACC-S). Els resultats mostren que LARA identifica les freqüències fonamentals amb errors inferiors al 2% i estima els ràtios d’amortiment amb desviacions inferiors al 4%. Aquests resultats constitueixen el primer referent quantitatiu sobre l’ús de sensors de baix cost en l’anàlisi dinàmica de ponts, establint nivells de rendiment validats que fins ara no estaven disponibles en la literatura.En tercer lloc, es desenvolupa i valida un procediment automatitzat complet per a la identificació modal, que integra el filtratge de soroll, algorismes de selecció de pics, descomposició en el domini de la freqüència i control de qualitat. Aplicat a un pont isostàtic de formigó armat al País Basc, el procediment va permetre extreure paràmetres modals sota excitació ambiental amb suficient fidelitat per a l’actualització d’un model d’elements finits (MAC>0.90), constituint una de les primeres demostracions de calibratge de models estructurals impulsat per sensors de baix cost en condicions operatives.En quart lloc, la tesi avalua la sostenibilitat del sistema LARA des d’una perspectiva ambiental, econòmica i social. Els resultats indiquen una petjada de carboni reduïda i la possibilitat d’ampliar la cobertura de monitorització a una fracció del cost dels sistemes comercials, contribuint també a diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.A partir de dues campanyes experimentals en ponts i múltiples escenaris de càrrega, es confirma que LARA assoleix una precisió operativa comparable a la dels sensors comercials, amb errors de freqüència inferiors al 3% i una correlació modal superior a 0.85, amb un cost aproximat del 8–10%. La contribució principal d’aquesta tesi és la demostració empírica que els sensors de baix cost poden exercir de manera fiable tasques d’identificació estructural tradicionalment reservades a instrumentació costosa, proporcionant una base científica sòlida per a la democratització de la monitorització estructural.
  

ENGINYERIA DEL TERRENY

• PINEDO VILCAHUAMÁN, PAUL JOSÉ: Simulation of blast-induced liquefaction with an unconventional elastoplasticity model
  
  Autor/a: PINEDO VILCAHUAMÁN, PAUL JOSÉ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: La liqüefacció dels sòls és un fenomen que es produeix típicament després dels terratrèmols, tot i que també pot ser desencadenat per càrregues no sísmiques. Durant la liqüefacció, es produeix una reducció ràpida i substancial de la resistència i la rigidesa dels sòls a causa de la generació de pressions intersticials. La liqüefacció dels sòls s'investiga sistemàticament al laboratori mitjançant assajos d'element i models físics; no obstant això, certs aspectes que resulten crítics en la liqüefacció de camp (per exemple, la fàbrica del sòl, la càrrega dinàmica, les condicions de drenatge i els efectes d'envelliment) són difícils de reproduir al laboratori. Això ha impulsat els investigadors a estudiar la liqüefacció directament sobre el terreny mitjançant assajos de voladures, és a dir, experiments en què la liqüefacció és induïda per detonacions explosives controlades.Actualment, la simulació numèrica s'empra amb freqüència per modelitzar l'inici i el desenvolupament de la liqüefacció del sòl. En aquest context, l'objectiu principal d'aquest estudi és la simulació numèrica d'un assaig de liqüefacció induïda per voladura controlada, dut a terme en un emplaçament de sorra llimosa a Bondeno (Ferrara, Itàlia). Amb aquesta finalitat, s'ha implementat un model constitutiu anomenat CASM-SM per reproduir el comportament del sòl sota càrrega cíclica, el qual ha estat reformulat dins d'un marc de plasticitat de subfluència. La modelització del comportament del sòl sota càrregues de voladura resulta complexa a causa de diversos factors, incloent-hi les característiques de la deformació del sòl a prop de l'explosiu, la degradació de la rigidesa del sòl, les altes freqüències en els registres d'acceleració (superiors a 100 Hz) i un augment significatiu de l'excés de pressió intersticial en un curt període de temps (de l'ordre de mil·lisegons). La simulació de l'assaig de voladura de Bondeno ha servit com una excel·lent plataforma per validar el rendiment del model CASM-SM. S'ha prestat especial atenció a la reproducció dels registres d'acceleració, així com a les velocitats, la intensitat d'Arias, els espectres de Fourier i l'acceleració espectral. A més, els excessos de pressió intersticial s'han comparat amb les dades dels transductors de pressió. Els resultats obtinguts a partir de la simulació numèrica proporcionen coneixements rellevants sobre la liqüefacció induïda per voladures dins de l'estrat de sorra llimosa.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• FORERO QUINTERO, JOSE FERNANDO: Flexibility Management System with Distributed Energy Resources
  
  Autor/a: FORERO QUINTERO, JOSE FERNANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 19/02/2026
  Data de lectura: 20/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala de Conferències. ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO | MONTESINOS MIRACLE, DANIEL
  Resum de tesi: El repte del canvi climàtic exigeix cada cop més esforços, tant tecnològics com polítics, per fer front adequadament als seus efectes adversos, que podrien posar en risc la vida al planeta. S’han proposat diversos plans per incorporar generació renovable i digitalitzar el sistema elèctric en un marc de transició energètica i descarbonització. Tanmateix, aquests plans no s’estan duent a terme o són insuficients segons l’Acord de París. Al mateix temps, tecnologies emergents com la intel·ligència artificial, la automatització i sensors d’alt rendiment i els sistemes d’informació i comunicació en temps real, entre d’altres, estan transformant les xarxes elèctriques en xarxes intel·ligents, afegint m´es complexitat.Aquesta tesi, basada en un compendi d’articles, examina primer els sistemes de gestió d’energia existents amb recursos energètics distribuïts, aprofundint en la seva configuració, fonts d’energia i flexibilitat, sistemes d’informació i comunicació, anàlisi i indicadors de rendibilitat conjuntament amb els serveis de flexibilitat. Després de revisar l’estat de l’art, aquesta tesi es centra en impulsar els sistemes de gestió cap a l’horitzó del temps real, proposant un sistema de gestió de la flexibilitat. Aquest sistema està compost per tres nivells jerarquics basats en un algorisme d’autoregressió adaptativa, una anàlisi cost-benefici i submòduls de redispatching i reassignació per controlar i gestionar l’energia i les sol·licituds de flexibilitat a curt termini.Per validar el sistema proposat, no només es duen a terme diverses simulacions i anàlisis de sensibilitat, sinó que també es gestionen actius energètics del món real des del laboratori de microxarxes PVZEN a Torí, Itàlia. Els resultats demostren que el sistema pot reduir els sobrecostos de les desviacions de potència en temps real dels recursos distribuïts, aprofitar l’excés d’energia renovable i generar beneficis proporcionant serveis de flexibilitat a la xarxa. Els capítols 2, 3 i 4 mostrenels articles relacionats amb aquesta tesi, començant per la revisió de l’estat de l’art, passant per les simulacions i l’anàlisi, i acabant amb els assajos sobre actius energètics del món real. Les principals conclusions i els possibles futurs treballs es mostren al final del document.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• KHOSRAVI, HAMID: Enhancing microfluidic and electrochemical sensors for biological and environmental analysis
  
  Autor/a: KHOSRAVI, HAMID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/02/2026
  Data de lectura: 13/04/2026
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Sala de conferències del TR5, ESEIAAT.
  Director/a de tesi: CASALS TERRE, JASMINA
  Resum de tesi: La transició cap a tecnologies analítiques portàtils, de baix cost i ambientalment responsables ha intensificat la recerca d’alternatives sostenibles a la instrumentació de laboratori convencional. Aquesta tesi desenvolupa plataformes de detecció electroquímiques i basades en paper que prioritzen els principis de l’economia circular mitjançant l’ús de materials renovables i derivats de residus. Es van seleccionar fibres de cel·lulosa no llenyosa com a substrat per a dispositius microfluídics analítics de paper (μPADs), mentre que l’escorça de laminació industrial es va valoritzar per sintetitzar nanopartícules de magnetita per a la modificació d’elèctrodes, demostrant que la sostenibilitat i l’alt rendiment analític poden ser sinèrgics.En el primer estudi, es van avaluar μPADs fabricats a partir de fonts alternatives de cel·lulosa. La seva morfologia fibrosa i porositat van influir fortament en el flux capil·lar i en les respostes colorimètriques. En comparació amb els papers de cel·lulosa comercials, els substrats no llenyosos van permetre una absorció molt més ràpida i una reducció significativa del temps de detecció, evidenciant la seva idoneïtat per a diagnòstics ràpids en entorns amb recursos limitats.El segon estudi es va centrar en la detecció de lactat mitjançant elèctrodes modificats amb magnetita. Les nanopartícules de Fe₃O₄ derivades de residus van millorar la transferència electrònica i la immobilització enzimàtica, permetent un rang de detecció excepcionalment ampli juntament amb una alta sensibilitat i un baix límit de detecció. Fins on arriba el nostre coneixement, aquest treball representa la primera demostració d’una plataforma biosensora de lactat capaç d’assolir simultàniament un rang dinàmic tan ampli mantenint una elevada sensibilitat analítica, fent-la adequada per a aplicacions que van des del monitoratge fisiològic fins a entorns alimentaris i de fermentació d’alta concentració.Finalment, es va desenvolupar una nova estratègia electroquímica per a la quantificació de microplàstics de polietilè tereftalat (PET) en aigua. Aprofitant l’afinitat natural entre el PET i les nanopartícules de magnetita, aquest enfocament evoluciona de l’ús tradicional de la magnetita per a la preconcentració magnètica cap a una mesura electroquímica directa i quantitativa, validada amb èxit en mostres d’aigua sintètica i real.En conjunt, aquesta tesi demostra que materials renovables i derivats de residus des de la cel·lulosa no llenyosa fins a la magnetita obtinguda de l’escorça de laminació poden actuar com a components funcionals en plataformes de detecció avançades, impulsant tecnologiesanalítiques sostenibles per a aplicacions biomèdiques i mediambientals.
  
• SABÁN FOSCH, ALEJANDRO: End-to-end design and development of an Autonomous Flight Safety System enabling reusable space missions in Europe
  
  Autor/a: SABÁN FOSCH, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 05/03/2026
  Data de lectura: 14/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ESEIAAT - Aula 3.6
  Director/a de tesi: SORIA GUERRERO, MANUEL | DIEZ LLEDO, EDUARD | SUREDA ANFRES, MIQUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el disseny, desenvolupament i validació d'un Sistema Autònom de Seguretat en Vol (Autonomous Flight Safety System, AFSS), concebut per a respondre a les necessitats operatives i reguladores de llançadors reutilitzables a Europa. Impulsada per la transició de coets d'un sol ús a sistemes reutilitzables i per la necessitat de solucions autònomes, la recerca s'ha situat en la intersecció entre tecnologia, seguretat i certificació.El treball ha seguit un enfocament basat en requisits, alineat amb normativa europea i internacional. La revisió de sistemes actuals i marcs reguladors va permetre derivar requisits estructurats mitjançant enginyeria de sistemes basada en models, implementada a ARCÀDIA i SysML. Es va definir una arquitectura en tres capes que va integrar quatre mòduls: navegació, avaluació de dinàmica de vol, presa de decisions i gestió integrada de l'estat del vehicle (IVHM).Cada mòdul va ser implementat i validat de manera independent. El subsistema de navegació va complir requisits de tolerància a pèrdues i va gestionar interrupcions de dades. La dinàmica de vol va integrar comprovacions 3D i prediccions d'impacte amb baix cost computacional. En llançadors reutilitzables, el IVHM va ser essencial: va classificar anomalies amb precisió, equilibrant enfocaments experts i basats en dades, sensibles a la parametrització. La lògica de decisió va executar regles de terminació en condicions nominals i degradades, confirmant robustesa.Una anàlisi RAMS (Reliability, Availability, Maintainability and Safety) va permetre avaluar la maduresa. La navegació i la presa de decisions van ser identificades com a funcions crítiques: la redundància va mitigar riscos, encara que van persistir vulnerabilitats de mode comú. El maquinari es va seleccionar segons criteris de Nivell de Maduresa Tecnològica (TRL), vàlid per a validació en terra en TRL 7, centrat en programari i arquitectura. El maquinari espacial qualificat va quedar fora de l'abast.Les proves d'integració van garantir el funcionament del prototip abans de la campanya en Kiruna per a aconseguir TRL 7, fita europea en AFSS. El prototip va mostrar coherència en processadors, sincronització eficaç entre cadenes redundants i telemetria en temps real. Encara que les càrregues van aconseguir els límits del maquinari, es va validar la cadena completa de programari. No obstant això, sota unes certes condicions la resiliència va dependre d'eleccions algorítmiques, parametrització i marges d'execució.La recerca va demostrar la viabilitat tècnica i reguladora del AFSS, encara que persisteixen reptes. Entre les línies futures destaquen: escalabilitat amb processadors multinucli i qualificats per a l'espai; reforçar navegació enfront d'interferències i suplantació GNSS; estendre el IVHM cap a funcions de pronòstic; i avaluar arquitectures de navegació (IMU sola enfront de IMU/GNSS integrades). Igualment crucial ha estat el progrés institucional: certificar un AFSS exigeix nous marcs reguladors i programes experimentals conjunts que alineïn validació tècnica i evolució normativa.En combinar consciència reguladora, enginyeria rigorosa i validació fins a TRL 7, aquesta tesi aporta un prototip i un full de ruta. Ha demostrat la viabilitat del AFSS i aclarit reptes pendents, oferint una base sòlida per al desplegament segur de la seguretat autònoma en vol en llançadors reutilitzables europeus.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• NAVARRO GRANADOS, JORDI: Theoretical and Experimental Study on Cold-Formed Elements for Steel Framing in Seismic Areas
  
  Autor/a: NAVARRO GRANADOS, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CASAFONT RIBERA, MIQUEL | BOVÉ TOUS, ORIOL
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi teòric i experimental sobre elements conformats en fred per a sistemes estructurals d’acer resistents als sismes. L’objectiu principal és avaluar la viabilitat d’utilitzar edificis de baixa i mitjana alçada basats en estructures d’acer conformades en fred amb tirants plans com a elements diagonals, i perfils compostos d’acer o seccions d’acer farcides amb formigó com a muntants extrems, per resistir accions sísmiques en zones de sismicitat moderada a elevada. S’han estudiat tres edificis residencials prototip de cinc, set i deu plantes, situats en zones amb acceleracions màximes del terreny (PGA) de 0.2 g, 0.3 g i 0.4 g.Aquest treball consta de sis capítols: el primer és una introducció, el segon descriu l’estat de l’art, i el darrer presenta les conclusions i les línies futures de recerca. Els capítols 3, 4 i 5 constitueixen el cos principal de la tesi, i el seu contingut es descriu a continuació.El capítol 3 presenta una investigació teòrica sobre el comportament a compressió d’elements individuals d’acer conformats en fred (CFS) amb seccions transversals en forma de C, així com diverses configuracions compostes (back-to-back, toe-to-toe, nested i un paquet de quatre muntants) derivades de perfils Ce. L’avaluació inicial es realitza mitjançant expressions analítiques tancades, complementades posteriorment amb dissenys basats en el Mètode de Tires Finetes (FSM) i simulacions addicionals mitjançant la Teoria Generalitzada de Bigues (GBT). Es proporcionen resultats detallats tenint en compte diferents gruixos de secció, qualitats d’acer i longituds de vinclament.El capítol 4 descriu la investigació experimental realitzada sobre el comportament a compressió de seccions compostes d’acer conformades en fred, tant buides com farcides amb formigó. L’estudi inclou el disseny i la preparació dels assaigs, els resultats experimentals, la resistència a compressió estimada i una comparació entre els valors previstos i els observats. Es posa especial èmfasi en l’increment de l’àrea efectiva a causa del farciment amb formigó; avaluada teòricament i validada experimentalment mitjançant modificacions als enfocaments de disseny existents. A més, el capítol 4 analitza la resistència a compressió de dues configuracions compostes farcides amb formigó —anomenades 4-pack CF CFS i 6-pack CF CFS— per a una gamma de classes de resistència del formigó, des de C20/25 fins a C50/60.El capítol 5 desenvolupa el disseny de tres edificis prototip d’estructura d’acer de 5, 7 i 10 plantes, ubicats en regions de sismicitat moderada (PGA 0.2 g) i elevada (PGA 0.3 g i 0.4 g), mitjançant programari basat en el Mètode dels Elements Finits, complementat amb càlculs manuals. L’objectiu principal és obtenir els esforços interns en els elements més crítics dels edificis (concretament els muntants extrems i els tirants diagonals dels panells de paret). Tal com es detalla al capítol 5, les ordenades espectrals, les forces de tall a la base, i la seva distribució al llarg de l’alçada dels edificis s’han determinat mitjançant càlculs manuals d’acord amb les disposicions del segon Eurocodi, ja que aquestes disposicions encara no estan implementades en el programari FEM. Es presenten els resultats de l’anàlisi sísmica per a cada edifici prototip i nivell de sismicitat, així com una proposta de dimensionament dels muntants extrems basada en els esforços interns i el comportament a compressió de les seccions farcides amb formigó estudiades als capítols 3 i 4.
  

ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

• ROGNON, PAUL JORIS DENIS: Improving variable selection properties by leveraging external data.
  
  Autor/a: ROGNON, PAUL JORIS DENIS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
  Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/03/2026
  Data de lectura: 20/04/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala d'actes de la FMECampus Diagonal Sud, Edifici U. C. Pau Gargallo, 14 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSELL RIBERA, DAVID | ZWIERNIK, PÌOTR
  Resum de tesi: La correcta identificació del conjunt de variables actives en alta dimensió és possible només sota certes condicions sobre el nombre de paràmetres, la mida de la mostra, la força del senyal i l'esparsitat subjacent. Mostro que fer servir informació externa, com és possible integrant diverses fonts de dades o la transferència d'aprenentatge, permet empènyer aquests límits matemàtics. En concret, considero penalitats l0 i mètodes Bayesians de selecció de variables que depenen d'informació externa, mostro que són consistents sota condicions més suaus que els mètodes estàndards, i que també milloren les taxes de convergència. En primer lloc, obtinc resultats per a penalitats i probabilitats d'inclusió prèvies que són oracles, és a dir, que tenen accés a informació perfecta d'esparsitat i de força del senyal. Aquests resultats proporcionen una comprensió de com i quan la informació externa ajuda a la selecció de variables. També ofereixen un punt de referència per avaluar mètodes pràctics de selecció de variables que fan servir informació externa. De seguida, proposo mètodes concrets basats en mètodes bayesians empírics que fan servir informació externa per facilitar la selecció de variables i no requereixen un oracle. Derivo les seves propietats en el cas particular en què la informació externa parteix el conjunt de variables en blocs amb característiques potencialment diferents. Finalment, tracto mètodes computacionals per a la incorporació d'informació externa en la selecció de variables bayesiana amb mètodes bayesians empírics en el cas general.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• BLANCO CASARES, ANTONIO: A Numerical Framework for Solving Complex Flow Regimes with Continuous Galerkin
  
  Autor/a: BLANCO CASARES, ANTONIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/02/2026
  Data de lectura: 08/05/2026
  Hora de lectura: 10:15
  Lloc de lectura: Sala de Tesines, Edifici C1, Planta baixa, Aula 002, Escola de Camins, Campus Nord - UPC
  Director/a de tesi: LEHMKUHL BARBA, ORIOL | MIRA MARTÍNEZ, DANIEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga una formulació numèrica estable i d'alt ordre per resoldre una varietat de problemes de flux utilitzant el mètode de Galerkin continu, incloent-hi fluxos reactius, compressibles i incompressibles. Disposar d'eines numèriques fiables i precises per a aquests problemes és crucial en moltes aplicacions del món real, que van des de l'aerodinàmica i els processos industrials fins a estudis mèdics, on es requereixen simultàniament alta fidelitat i eficiència computacional. Aconseguir solucions estables en problemes dominats per l'advecció, particularment en malles no uniformes, continua sent un repte fonamental.Per abordar això, la tesi desenvolupa una estratègia d'estabilització adequada per a elements d'alt ordre, com els espectrals, dissenyada per eliminar eficaçment les inestabilitats numèriques introduint al mateix temps una dissipació numèrica mínima per aconseguir una solució d'alta precisió. Basant-nos en la literatura recent, ens hem centrat en mètodes d'estabilització basats en la projecció de gradients, la qual cosa permet detectar les fluctuacions numèriques per estabilitzar el sistema de manera efectiva. L'esquema numèric presenta una combinació d'estabilització d'alt i baix ordre regida per un sensor de suavitat. L'estabilització d'alt ordre s'aplica en regions suaus per mantenir els perfils físics, mentre que l'estabilització de baix ordre s'activa només a prop de gradients forts per suprimir oscil·lacions no físiques. Aquesta metodologia es formula per a una llei de conservació genèrica i es posa a prova en problemes d'advecció lineal, transport escalar en fluxos reactius, i problemes de Navier-Stokes compressibles i incompressibles.Els resultats numèrics mostren que, per a la combustió turbulenta premesclada sota la hipòtesi de baix nombre de Mach, el mètode suporta química tabulada amb el model de flamelet, oferint una representació adequada del front de flama. Per a fluxos compressibles, s'ha desenvolupat un sensor de suavitat basat en el nombre de Mach, gestionant eficaçment característiques de flux complexes com les ones de xoc. Per a fluxos incompressibles, l'algorisme empra un mètode de pas fraccionat amb condicions de contorn ben definides, mantenint els mateixos principis d'estabilització inherents a aquest mètode. En tots els casos, l'estabilització introdueix una dissipació numèrica decreixent en augmentar l'ordre polinòmic, aconseguint una convergència òptima tant amb el refinament de la malla com amb l'augment de l'ordre polinòmic.Aquests desenvolupaments contribueixen a simulacions numèriques pràctiques a gran escala que equilibren l'eficiència computacional amb resultats d'alta fidelitat, permetent la predicció precisa de fenòmens físics del món real. El marc proposat proporciona una eina robusta i escalable per a aplicacions de dinàmica de fluids computacional, amb un impacte potencial en la recerca científica i el modelatge industrial.
  
• PERA I FERRERUELA, JORDI: Itinerant ferromagnetism and polarons in SU(N) Fermi gases
  
  Autor/a: PERA I FERRERUELA, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/03/2026
  Data de lectura: 17/04/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula Graus, Edifici C4, Planta baixa, Campus Nord - UPC
  Director/a de tesi: CASULLERAS AMBROS, JOAQUIN | BORONAT MEDICO, JORDI
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi aprofundit de les propietats magnètiques dels gasos de Fermi repulsius en el continu. Antigament eren considerats un tema purament acadèmic, actualment els gasos de Fermi es poden realitzar experimentalment en laboratoris d’àtoms ultrafreds, cosa que fa que una comprensió teòrica del seu comportament sigui oportuna i necessària. La nostra anàlisi se centra principalment en determinar si aquests sistemes afavoreixen una transició cap a un estat ferromagnètic o bé si romanen paramagnètics. Metodològicament, utilitzem un enfocament pertorbatiu que inclou sistemàticament els efectes de termes d’ordre superior, la temperatura i el desequilibri de masses. A la part final de la tesi, també estudiem el problema del polaró fermiònic. En primer lloc, examinem un cas senzill: un gas de Fermi amb masses iguals a temperatura zero fins a segon ordre en teoria de pertorbacions. Com que aquest capítol pot considerar-se una introducció a la fenomenologia magnètica dels gasos de Fermi, comparem els resultats de l’anàlisi de segon ordre amb l’escenari conegut del model de Stoner, que correspon al primer ordre. En ambdós casos, sempre es produeix una transició ferromagnètica. En passar del model de Stoner al de segon ordre, cal destacar dues diferències: la transició de fase contínua que s'observa per S=1/2 esdevé discontínua i la fase ferromagnètica apareix a densitats més baixes. El pas següent consisteix a millorar la descripció de la interacció, i doncs ampliem l’estudi fins a tercer ordre en teoria de pertorbacions. Aquesta millora comporta una major complexitat del problema. Dividim l’anàlisi en dues parts. Primer considerem un potencial d’esferes dures sense interacció d’ona p intraparticular. Observem les mateixes tendències que en el pas de primer a segon ordre, però, importantment, recuperem la transició contínua per S=1/2. Amb les energies de tercer ordre, explorem un ampli ventall de potencials. Sorprenentment, per a cada espín S observem una gran riquesa d’escenaris: transicions contínues, discontínues, combinacions d’ambdues, casos en forma d’escala i fins i tot absència de transició. Tot seguit, introduïm la temperatura com a nova variable. Els efectes tèrmics no eliminen la fase ferromagnètica per a qualsevol potencial, però hi actuen en contra: o bé forcen el sistema a romandre paramagnètic o bé desplacen la transició cap a densitats més altes. No obstant això, els espins més grans resisteixen millor aquests efectes. A més, la temperatura redueix la diversitat del comportament magnètic, de manera que obtenim patrons més universals: transicions contínues per S=1/2 i discontínues per a espins més grans. Fins aquest punt hem suposat que teníem masses iguals. El pas següent és considerar relacions de masses diferents. Aquesta nova variable incrementa la complexitat i, per tant, l’estudiem només a segon ordre i a temperatura zero. Igual que abans, sempre hi ha una transició ferromagnètica, però amb matisos: les partícules més massives són sempre les que es promouen, fins i tot a baixes densitats. Per S=1/2 aquest és simplement l'escenari, però per espins més grans hi ha una gran varietat de configuracions. Finalment, ampliem l’estudi més enllà de les propietats magnètiques per analitzar el problema del polaró fermiònic, ço és, una impuresa immersa en un mar de Fermi. Ens centrem en com les impureses afecten el sistema, i estudiem les propietats principals del polaró fins a tercer ordre i els efectes de la massa. Concretament, el polaró massiu és estable, mentre que el lleuger és inestable. En conjunt, aquest treball ofereix una exploració detallada dels gasos de Fermi, cosa que proporciona tant una comprensió qualitativa com unes prediccions quantitatives rellevants per als esforços experimentals.
  
• PUCH GINER, IGNASI: Optimization of Monte Carlo and Molecular Dynamics Techniques for Receptor–Ligand Binding Studies
  
  Autor/a: PUCH GINER, IGNASI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/02/2026
  Data de lectura: 16/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala TeleensenyamentEdifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1Campus Nord
  Director/a de tesi: GUALLAR TASIES, VÍCTOR
  Resum de tesi: El descobriment de fàrmacs és un procés complex i amb un alt consum de recursos que requereix la identificació de molècules candidates amb propietats òptimes d’unió a les seves proteïnes corresponents. Les tècniques computacionals tenen un paper essencial en la racionalització d’aquest procés, ja que permeten predir interaccions biomoleculars, optimitzar-ne les propietats i accelerar les primeres etapes del desenvolupament de fàrmacs.Aquesta tesi se centra en l’avanç de les estratègies computacionals per al modelatge biomolecular, integrant eines de mecànica molecular, com ara les simulacions de Monte Carlo i de dinàmica molecular, amb mètodes d’aprenentatge automàtic. L’objectiu és millorar les mètriques d’avaluació, augmentar la precisió de les simulacions i desenvolupar un marc de treball que permeti aplicar aquests mètodes a reptes farmacològics reals.Una de les principals contribucions d’aquest treball és la millora del marc d’utilització de PELE (Protein Energy Landscape Exploration) mitjançant la caracterització dels estimadors d’energia d’unió, així com de la seva capacitat predictiva i eficiència computacional. Aquests estudis comparatius aborden el buit de coneixement existent en les funcions d’avaluació de PELE i faciliten prediccions més precises de les interaccions proteïna–lligand, que ajudaran a prioritzar determinades molècules per a la seva avaluació experimental.Més enllà de les millores metodològiques, aquesta tesi aplica els desenvolupaments computacionals a casos d’estudi de rellevància farmacològica. La caracterització estructural del transportador d’aminoàcids (Asc1/CD98hc) s’ha realitzat mitjançant simulacions computacionals que aporten nova informació sobre els seus mecanismes d’unió i de transport facilitat. D’altra banda, l’estudi dels factors de transcripció Meis1–Hoxb13 explora noves interaccions fàrmac–ADN amb implicacions en teràpies dirigides. Una altra aplicació se centra en la malaltia neurodegenerativa de Charcot–Marie–Tooth, on les simulacions computacionals han contribuït a entendre la disfunció d’unió GDAP1–LAMP1 i les seves possibles vies terapèutiques. Aquests exemples demostren la versatilitat de les estratègies computacionals proposades en diversos contextos biològics.Els resultats d’aquesta recerca proposen un marc pràctic per a la millora de les prediccions d’unió de lligands. Les metodologies explorades reforcen el modelatge molecular combinant tècniques basades en la física amb diferents equilibris entre velocitat i precisió, i estableixen un pont entre els mètodes de simulació tradicionals i les prediccions impulsades per la intel·ligència artificial.Les conclusions d’aquest treball tenen implicacions tant per a la recerca acadèmica com per al descobriment de fàrmacs en la indústria, oferint solucions escalables per al desenvolupament de nous medicaments en diferents fases de la investigació.
  

FOTÒNICA

• PUJOL CLOSA, MARIA DEL PILAR: Wave Propagation in Hyperbolic Metamaterial Waveguides
  
  Autor/a: PUJOL CLOSA, MARIA DEL PILAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/03/2026
  Data de lectura: 15/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: ARTIGAS GARCIA, DAVID
  Resum de tesi: Les guies d’ona de baixa pèrdua són essencials per als circuits fotònics eficients energèticament, comunicacions òptiques i aplicacions de detecció. Durant l’últim segle, s’han descobert dos fenòmens sense pèrdues: els modes de Dyakonov i els estats lligats en el continu (BICs), en guies d’ones anisotròpiques, on les permitivitats difereixen però tenen el mateix signe. Els metamaterials hiperbòlics (HMMs) presenten anisotropia extrema, amb permitivitats ordinàries i extraordinàries de signes oposats, cosa que permet manipular la llum de manera no convencional. Les seves propietats han atret un gran interès per a aplicacions com la imatge de subdifracció, el control de l’emissió espontània i la millora de les interaccions llum-matèria. Això planteja una pregunta fonamental: pot l’anisotropia hiperbòlica sostenir nous règims de confinament sense pèrdues? La recerca prèvia sobre guies hiperbòliques s’ha limitat a models simplificats o a la propagació al llarg dels eixos principals, deixant altres direccions de propagació i fenòmens associats sense explorar.Per fer front a aquest buit, aquesta tesi desenvolupa un marc computacional semianalític que combina una formulació de matrius de transferència amb el mètode de Newton-Raphson per trobar arrels en el pla complex, i permet el seguiment de modes guiats i amb pèrdues per a direccions de propagació arbitràries. Aquesta eina permet l’exploració sistemàtica d’una àmplia gamma de paràmetres i configuracions difícils d’estudiar.Aquesta tesi proporciona la investigació més exhaustiva actualment de la propagació de la llum en guies hiperbòliques planes. Per primera vegada, aquest treball analitza guies hiperbòliques tant de tipus I com de tipus II per totes les direccions de propagació en el pla i amb orientacions arbitràries de l’eix òptic. Així revela com l’anisotropia hiperbòlica influeix fonamentalment en la polarització, el confinament, l’intercanvi de polarització i l’ordenació de modes, així com en els mecanismes de radiació i la llum lenta associada a transicions topològiques. Estableix tendències generals, identifica nous règims guiats i cartografia els fenòmens en aquests sistemes hiperbòlics.Quan es consideren pèrdues, es du a terme un descobriment clau: els punts de Dirac incrustats en el continu (DECs), una nova classe topològica en sistemes no hermítics. Els DECs sorgeixen en la intersecció lineal d’un BIC protegit per simetria i un BIC interferomètric. En aquest punt, el sistema presenta un valor propi real, dos modes ortogonals i pèrdues radiatives nul·les, i és localment hermític malgrat estar en un entorn no hermític. La presència dels dos BICs impedeix l’existència de punts excepcionals (EPs) i l’arc de Fermi col·lapsa en aquest punt. Atès que els DECs sorgeixen d’interaccions universals de BIC i no de propietats del material, aquest fenomen també existeix en medis no hiperbòlics, amb implicacions en els camps de la fotònica topològica i la física no hermítica.Aquesta tesi demostra la generalitat i fiabilitat del marc computacional en guies de cristall líquid, on les prediccions coincideixen amb observacions experimentals de BICs, i en metasuperfícies σ-quasi-zero, on el codi reprodueix amb precisió resultats publicats. Aquestes validacions confirmen la seva aplicabilitat a configuracions no hiperbòliques.Aquesta tesi estableix una comprensió teòrica i computacional completa de la propagació d’ones en guies HMM planes —per a tipus I i tipus II i totes les direccions de propagació— i descobreix els DECs, amb implicacions que s’estenen més enllà dels medis hiperbòlics. En revelar com l’anisotropia extrema permet nous règims de propagació sense pèrdues, aquest treball amplia la comprensió del confinament de la llum en sistemes oberts altament anisotròpics i proporciona noves vies per al disseny de dispositius fotònics de baixa pèrdua.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER: Artificial Virtuous Agents in water management scenarios
  
  Autor/a: OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES | CORTÉS MARTÍNEZ, ATIA
  Resum de tesi: A mesura que les poblacions humanes continuen creixent, el consum de recursos augmenta inexorablement, el que condueix a un eventual esgotament, com afirma Malthus i especialment la Tragèdia dels comuns de Hardin. Per mantenir la sostenibilitat dels recursos, és necessari coordinar l'acció col·lectiva dels qui busquen beneficiar-se del consum d'aquest recurs. No obstant això, hi ha una petita part de tot el conjunt de participants que poden actuar de manera egoista i ignorar qualsevol norma o convenció social que restringeixi el consum excessiu o reguli la forma en què es consumeix. Això passa perquè l'acció col·lectiva, tal com explica Olson a Logics of Collective Action (Olson, 1971), pot enfrontar-se a dos dilemes socials diferents: El dilema del presoner i el dilema del polissó. El primer explica com l'elecció individual condueix a un òptim local (és a dir, un benefici personal) però a costa d'un mal resultat global (és a dir, el bé comú s'esgota i, finalment, ja ningú es beneficia). Aquest últim explica com els polissons, és a dir, els agents egoistes o deshonestos, poden carregar el manteniment del bé comú a mesura que el grup de consumidors creix, ja que evitar pagar el cost per preservar-lo pot no ser percebut (per exemple, reduir la taxa de consum o pagar impostos) mentre que el bé comú encara es proporciona i els consumidors no poden ser exclosos.Aquesta tesi explora l'ús de l'ètica de la virtut en el procés de presa de decisions dels agents. Les virtuts s'associen normalment amb l'excel·lència moral o una conformitat amb un estàndard de dret. En el nostre cas, l'objectiu és representar, en certa manera, el virtuosisme segons l'ètica clàssica, concretament, les escoles ètiques de pensament de Plató i Aristòtil. En els escrits de Plató i Aristòtil, les virtuts es defineixen normalment com a trets de caràcter que impulsen com un agent ha de comportar-se en el món. En tots dos enfocaments l'objectiu de l'agent és actuar de la manera correcta, d'acord amb les virtuts, per aconseguir un estat d'eudaimonia (tenir una vida abundant i plena). Entenem que la raó d'un agent no només està determinada pel que vol fer, sinó també per com equilibren les seves accions per dur-les a terme (és a dir, actuant d'acord amb els seus valors i virtuts). Volem modelar valors i virtuts per representar, fins a cert punt, una forma platònica i eudaimonista de l'ètica de la virtut. El nostre model de valors i virtuts utilitza l'enfocament centrat en l'objectiu de Swanton a l'ètica de la virtut.En tots dos enfocaments ètics, no només és necessari considerar l'individu, sinó també la societat en la qual viuen aquests individus. Aquestes societats haurien de fomentar que els seus individus siguin virtuosos. Atès que els valors i les virtuts es consideren incommensurables, vam decidir centrar-nos en un context específic al qual és el consum d'aigua. Per aquest motiu, la tesi es divideix en dos capítols principals: un centrat en el consum individual d'aigua dolça a les llars d'una ciutat mediterrània de mida mitjana, i un altre a nivell social, que utilitza un model de gestió d'aigües residuals industrials a la conca del riu Besòs, la captació del qual es troba a Barcelona, i és un exemple típic d'una captació complexa mediterrània. L'àrea de captació és una de les més poblades de Catalunya, amb més de 2 milions de persones connectades, la població activa de les quals està principalment ocupada en activitats industrials i en el sector serveis. Aquestes indústries són de diverses activitats amb una important presència dels sectors químic, metal·lúrgic, plàstic, tèxtil, paperer i alimentari. Cadascun d'aquests sectors té diferents necessitats pel que fa a l'ús de l'aigua.Plantegem la hipòtesi que els agents virtuosos poden tenir un millor rendiment que els agents utilitaris clàssics pel que fa al consum sostenible de recursos comuns.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• COLOMBI, SAMUELE: Soft and Conductive Material Architectures for Flexible Electronics: from Hydrogels to Nanomembranes
  
  Autor/a: COLOMBI, SAMUELE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/02/2026
  Data de lectura: 14/04/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: EEBE - UPCSala Polivalent, Ed. Ahttps://eebe.upc.edu/ca/lescola/com-arribar
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL
  Resum de tesi: Els materials tous són facilitadors clau de la pròxima generació de sistemes flexibles i multifuncionals per a aplicacions que abasten la biomedicina, l’energia i les tecnologies mediambientals. Aquesta tesi se centra en el disseny, la fabricació i la implementació de materials polimèrics (nano)enginyeritzats amb propietats ajustades per al seu ús en dispositius electrònics tous, sistemes d’alliberament de fàrmacs, evaporadors d’aigua impulsats per energia solar i bastides funcionals per a enginyeria de teixits. Amb aquest objectiu, es van desenvolupar tres famílies principals de materials: hidrogels compostos basats en alginat (Alg), hidrogels compostos basats en gelatina metacrilada (GelMA) i nanomembranes basades en àcid polilàctic (PLA). Per a cada plataforma de materials, es van investigar de manera sistemàtica les relacions estructura–propietat–funció en diferents escenaris biotecnològics amb la finalitat d’assolir un rendiment millorat. Els hidrogels compostos basats en Alg es van dissenyar com a plataformes versàtils i riques en aigua mitjançant la incorporació de nanomaterials funcionals (com ara nanofibres de PLA i nanopartícules d’or), enzims i polímers conductors (per exemple, PEDOT:PSS). Aquests sistemes es van dissenyar per presentar una robustesa mecànica millorada, porositat controlada i propietats fisicoquímiques i funcionals ajustables, tot mantenint la seva biocompatibilitat intrínseca. Mitjançant la modulació de la composició, els hidrogels basats en Alg es van aplicar amb èxit com a matrius d’alliberament controlat per a l’alliberament sostingut de lactat, com a plataformes electròniques toves per a la detecció de temperatura i H₂O₂, i com a dispositius flexibles d’emmagatzematge d’energia. A més, es va explorar la introducció d’un entrecreuament covalent secundari com a estratègia per millorar l’estabilitat operativa en aplicacions de biosensatge de H₂O₂ i generació de vapor impulsada per energia solar. En paral·lel, es van fabricar nanomembranes bilaminars de PANI–PLA que incorporen nanopilars d’or alineats com a plataformes autoportants, lleugeres, conformables i mecànicament estables per a electrònica cutània. Aquestes nanomembranes van permetre la detecció simultània de pH i NADH no enzimàtic, demostrant la seva idoneïtat per a la monitorització de la fisiologia de la pell i de biomarcadors relacionats amb infeccions. Finalment, els hidrogels de GelMA es van nanoenginyeritzar amb nanomaterials magnetoelèctrics i/o basats en grafè per desenvolupar bastides bioactives destinades a la regeneració del teixit cardíac. La incorporació d’aquests nanomaterials va permetre un ajust precís de les propietats mecàniques, elèctriques, magnètiques i biològiques dels hidrogels. La seva capacitat per afavorir l’adhesió i la proliferació cel·lular, combinada amb la seva aptitud per detectar l’activitat cel·lular, posa de manifest el seu potencial com a bastides multifuncionals per a teixits bioenginyeritzats i interfícies bioelectròniques. En conjunt, aquesta tesi demostra que un disseny racional de materials a múltiples escales de longitud permet el desenvolupament de sistemes de matèria tova amb funcionalitats ajustades i sinèrgiques, obrint el camí cap a dispositius electrònics flexibles de pròxima generació, plataformes terapèutiques controlades i tecnologies sostenibles per al tractament de l’aigua.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• YARASCA AYBAR, CRISTIAN PEDRO: La arquitectura rural en el Qhapaq Ñan del Cusco: paisajes culturales y arquitecturas del borde
  
  Autor/a: YARASCA AYBAR, CRISTIAN PEDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de lectura: 21/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: CUROS VILA, JUAN
  Resum de tesi: El Qhapaq Ñan (Sistema Vial Andino) és la infraestructura prehispànica més gran d'Amèrica amb una extensió estimada de més de 30 mil quilòmetres, i ocupa actualment el territori de sis països sud-americans (Perú, Bolívia, Equador, Xile, Argentina, Equador i Colòmbia). El territori peruà alberga la major part (25 mil km) del total del Sistema Vial Andino. Tot i haver estat edificada al segle XV, durant l'imperi Inca, la funcionalitat d'aquesta gran xarxa caminera continua vigent a moltes comunitats andines peruanes que l'utilitzen per a les seves activitats quotidianes de comunicació, pasturatge i festivitats culturals. Per aquesta raó, el Qhapaq Ñan va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 2014 pel seu excepcional valor cultural transnacional.La regió del Cusco (ubicada a la zona sud dels andes peruans) conté aproximadament la meitat (13 mil quilòmetres) de l'extensió total del Qhapaq Ñan al Perú. Els trams del camí inca a Cusco, es troben en diversos contextos geogràfics, partint des de la ciutat principal fins a connectar diversos assentaments rurals en heterògenis ecosistemes andins. Aquests camins prehispànics en l'àmbit rural formen part del teixit social, cultural i espacial de les comunitats de Cusca conformant paisatges culturals en constant moviment i arquitectures rurals. L'arquitectura immediata del Qhapaq Ñan es compon de calçades, murs laterals, alineaments de pedres, sistemes de drenatge, ponts, escalinates i túnels; que configuren i protegeixen el camí andí. Aquests elements agrupats sota la denominació d'arquitectura de la vora travessen comunitats andines i s'associen a la seva arquitectura rural conformada per habitatges, parcel·les agrícoles, corrals i llocs arqueològics. L'arquitectura de la vora i l'arquitectura rural associada a Qhapaq Ñan s'integren en un paisatge cultural andí amb valor simbòlic, ritual i natural. Tot i això, les dinàmiques modernes com l'atracció turística, el despoblament rural i les construccions contemporànies són part d'aquesta confrontació entre el llegat històric patrimonial i les demandes actuals. Per aquesta raó, la tesi aborda l'anàlisi de l'arquitectura i els paisatges culturals dels Andes peruans, enfocant-se a les interaccions entre les comunitats humanes, l'entorn construït, el medi natural i el Qhapaq Ñan.La tesi pren com a cas d'estudi al tram “Cusco-La Raya” per ser el tram més extens i amb més rellevància cultural a la regió Cusqueña. Dins aquest tram, s'estudia específicament tres seccions declarades patrimoni mundial: Rumiqolqa-Chuspitakana, Santa Creu d'Occobamba i Raqchi-Qquea. Es va emprar l'observació i el registre directe mitjançant el recorregut de vianants sobre els trams estudiats, revisió documental, sistemes d'informació geogràfica i entrevistes. L'arquitectura rural associada al Qhapaq Ñan es presenta com a reflex de processos socioculturals i històrics, destacant-ne la rellevància per a la sostenibilitat territorial en el context contemporani. La tesi presenta els resultats mitjançant una sèrie de diagrames, cartografies, fotografies aèries, disseccions gràfiques i apunts arquitectònics sistematitzats. Els paisatges culturals es presenten com a espais multifuncionals, que combinen activitats agrícoles, habitacionals i simbòliques. La seva preservació és essencial per mantenir lequilibri entre la biodiversitat i les pràctiques sostenibles de les comunitats camperoles. Tot i això, es van identificar importants amenaces, com la urbanització incontrolada, la pèrdua de coneixements tradicionals i la introducció de materials moderns que alteren l'autenticitat de les estructures rurals. L'estudi conclou que la preservació i la revaloració de l'arquitectura i els paisatges culturals andins associats al Qhapaq Ñan és fonamental per promoure la sostenibilitat i la cohesió social davant dels desafiaments actuals als Andes peruans.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• MARTIN FANJUL, VALENTIN: Arquitectura y autismo: consideraciones acústicas para el desarrollo de espacios específicos
  
  Autor/a: MARTIN FANJUL, VALENTIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: LACASTA PALACIO, ANA MARIA | DAUMAL DOMENECH, FRANCESC DE PAULA
  Resum de tesi: La present tesi doctoral uneix l'acústica, l'autisme i l'arquitectura amb una inequívoca vocació pràctica, perquè les conclusions i possibles futures vies d'investigació que es puguin generar siguin emprades en els espais específics per a les persones pertanyents a l'espectre autista.El coneixement existent és recent i exigu, estant sustentat principalment en l'experiència de tècnics que han realitzat espais específics, ja siguin de nova planta o adaptats. Aquest fet s'emfatitza encara més quan el propi trastorn afegeix el concepte d'espectre, cosa que implica condicions molt àmplies i diverses que encara obstaculitzen més poder obtenir solucions generalitzades.Un altre factor que ha influït en aquesta recerca és la dificultat perquè els possibles usuaris puguin transmetre les seves necessitats acústiques, especialment en aquells que el trastorn és més sever, per això la investigació s'ha estructurat en dues vies.La primera és una indagació quantitativa mitjançant una enquesta adreçada a responsables tècnics i cuidadors de persones amb TEA, consistent en un conjunt de 10 preguntes, que va ser enviada a 715 adreces de correu electrònic vàlides de 30 països i en tres idiomes, anglès, francès i castellà. La segona de caràcter qualitatiu s'organitza mitjançant l'estudi de textos científics, les visites realitzades a centres específics, la relació amb persones autistes i les famílies a més de la pròpia experiència professional amb aquest col·lectiu. S'ha justificat que els recintes han de ser dissenyades principalment per a aquells que pateixen hiperacúsia, però els estudis no han estat concloents sobre l'evolució d'aquesta al llarg de les seves vides, per això s'ha recomanat extremar les propietats acústiques durant la infantesa i la joventut on no hi ha dubtes sobre la seva prevalença. Un factor significatiu trobat consisteix que les intervencions acústiques han de prioritzar els sons aguts respecte dels greus en ser els més molestos, per aquest motiu es van mostrar solucions acústiques mitjançant sistemes constructius existents segons les dades obtingudes. A l'estat de l'art es recomanen solucions per millorar els ambients sonors, entre elles la utilització de moquetes, però després de l'estudi d'altres disciplines s'ha pogut comprovar que no han de ser utilitzades malgrat les propietats acústiques.  Durant les visites als centres específics els seus responsables van comunicar problemes acústics pel que fa a les activitats als hivernacles i a les piscines, per això s'han desenvolupat intervencions basades en solucions constructives existents. Els estudis han detectat una anomalia pel que fa a si els sons aguts o greus causen més molèsties, depenent de l'idioma dels parlants. Per a l'anglès i l'espanyol, eren els sons aguts, mentre que per al francès eren tots dos. No obstant això, les limitacions de la mostra obtinguda no permeten que aquests resultats siguin irrefutables, tot i que generen una línia de recerca per considerar l'idioma de les persones amb TEA com a factor en el disseny acústic.S'ha mostrat la complexitat en el disseny acústic per a les persones autistes, prova d'això són les modificacions realitzades als centres específics consultats, cal la col·laboració en el disseny entre tots els intervinents involucrats, familiars, tècnics i el personal responsable de la seva cura. La qualitat acústica no és exclusiva de les persones autistes, les investigacions que millorin els seus ambients sonors també ho faran per a les neurotípiques.Paraules clauAcústica, autisme, arquitectura, TEA, qualitat acústica, ambients sonors, solucions projectuals i constructives.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• GORT JELMER DIRK, BEREND: AI-Driven Zero-Touch Orchestration of Edge-Cloud Services
  
  Autor/a: GORT JELMER DIRK, BEREND
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/03/2026
  Data de lectura: 24/04/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ETSETB B3 Teleensenyament, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: ANTONOPOULOS, ANGELOS | UMBERT JULIANA, ANNA
  Resum de tesi: Les xarxes 6G requereixen sistemes d'orquestració capaços de gestionar milers de microserveis distribuïts sota restriccions de latència inferiors al mil·lisegon. Els enfocaments centralitzats tradicionals introdueixen retards inacceptables, generen punts únics de fallada en infraestructures heterogènies edge-cloud, i requereixen atenció constant d'operadors humans. Aquesta tesi aborda tres desafiaments crítics: (1) les restriccions computacionals que impedeixen el desplegament de models predictius en dispositius edge, (2) la manca de generalització de models entre diversos tipus d'aplicacions, i (3) l'absència d'orquestració autònoma validada sense intervenció humana.Per abordar aquests desafiaments, aquesta tesi desenvolupa tres marcs complementaris que combinen aprenentatge automàtic lleuger, aprenentatge profund basat en mecanismes d'atenció, i intel·ligència artificial agèntica per a la gestió zero-touch de serveis en entorns distribuïts 6G edge-cloud.La primera contribució, AERO (Adaptive Edge-cloud Resource Orchestration), aborda el desafiament d'executar prediccions en dispositius edge amb recursos limitats. Els models transformer actuals requereixen milions de paràmetres (p. ex., Pathformer: 2.4M), fent-los impracticables per a desplegament edge. AERO aconsegueix precisió competitiva amb només 599 paràmetres, fent viable el desplegament edge i reduint la dependència de comunicacions amb el núvol quan es prefereix inferència local. Les avaluacions demostren inferència inferior al mil·lisegon (0.38ms), 13% d'estalvi energètic, i 99% menys violacions d'SLA en comparació amb la programació reactiva, que assigna recursos només després que es produeixen canvis en la demanda.La segona contribució, OmniFORE (Framework for Optimization of Resource Forecasts in Edge-cloud networks), aborda el desafiament operacional de mantenir models separats per aplicació. Un únic model OmniFORE generalitza entre càrregues de treball heterogènies sense reentrenament, eliminant la necessitat de models dedicats per aplicació. L'avaluació creuada en benchmarks estàndard de la indústria (traces de producció de Google i Alibaba) demostra 30% millor precisió que ModernTCN mantenint inferència 15× més ràpida que AGCRN.La tercera contribució, AgentEdge, aborda el desafiament de l'orquestració agèntica en entorns distribuïts edge-cloud. Els marcs d'agents existents es dirigeixen a dominis genèrics o infraestructures cloud centralitzades, deixant els entorns 6G distribuïts sense solucions de gestió autònoma. AgentEdge introdueix orquestració multi-agent en aquest domini, traduint intencions en llenguatge natural (p. ex., "desplegar amb baixa latència") en accions d'orquestració validades sobre infraestructura heterogènia. Les avaluacions demostren 78.3% de taxa d'èxit (2.76× superior a línies base d'agent únic), reducció de 10× en variabilitat de crides API, i estalvis de potència fins a 300.8W en desplegaments escalant de 8 a 35 nodes.La recerca ha produït 5 publicacions en revistes, 3 articles en conferències internacionals en venues IEEE, i 1 capítol de llibre d'Elsevier.
  
• KASULURU, VAISHNAVI: AI-Driven Network Service Management for Efficient and Sustainable Open-RAN Systems in 6G and Beyond
  
  Autor/a: KASULURU, VAISHNAVI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/02/2026
  Data de lectura: 15/05/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: ETSETB B3 Teleensenyament, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: BLANCO BOTANA, LUIS | ZEYDAN, ENGIN
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc sostenible de gestió de recursos basat en Intel·ligència Artificial (IA) per a xarxes d’accés ràdio obertes de nova generació (O-RAN) en el context de l’emergent era de la Sisena Generació (6G). El marc opera dins d’un entorn 6G natiu al núvol i transforma la intel·ligència predictiva en una orquestració fiable i eficient energèticament. Combina models predictius avançats amb control basat en optimització per abordar reptes com la demanda estocàstica, l’alta dimensionalitat de les dades de recursos, la multitenència i la complexitat computacional pròpia d’O-RAN. L’arquitectura de predicció constitueix el nucli del marc, ja que permet quantificar la incertesa i les interdependències entre els recursos de xarxa de múltiples inquilins. Els models de predicció probabilística generen distribucions de les demandes futures de recursos, permetent als proveïdors de serveis dur a terme una orquestració més informada i conscient del risc en entorns multitenant complexos.Inicialment, el marc utilitza estimadors probabilístics univariants, com ara xarxes Simple Feed-Forward (SFF), xarxes recurrents autoregressives profundes (DeepAR) i Transformers, per predir demandes individuals de recursos i donar suport a una provisió eficient en O-RAN. Aquests models proporcionen prediccions àgils, eficients i conscients de la incertesa, que s’integren en una nova estratègia d’orquestració basada en percentils anomenada Enfocament Dinàmic d’Ajust de Percentils (DYNp). La selecció d’un percentil adequat és clau per equilibrar el malbaratament de recursos i la fiabilitat del servei. Tanmateix, els models univariants no capturen les dependències entre recursos, fet que pot conduir a decisions subòptimes. Per superar aquesta limitació, el marc incorpora models de predicció probabilística multivariant. En particular, models com la Vector Autoregressió amb Processos Gaussians (GPVAR) i el Transformer de Fusió Temporal (TFT) processen conjuntament múltiples sèries temporals i proporcionen estimacions robustes de les futures demandes de recursos, aprenent dependències complexes entre diferents recursos, talls de xarxa i inquilins. A més, la introducció d’aproximacions de baix rang en GPVAR millora l’escalabilitat i la robustesa del model.L’objectiu principal d’aquesta tesi és assolir l’eficiència energètica i una compartició efectiva dels recursos. Mitjançant la integració d’intel·ligència predictiva amb un model òptim de consum energètic, el marc optimitza de manera proactiva l’activació i desactivació dels recursos ràdio, reduint significativament el consum energètic sense comprometre l’experiència d’usuari ni les garanties dels Acords de Nivell de Servei (SLA). El marc amplia l’arquitectura cel·lular tradicional d’O-RAN per incloure xarxes Massive MIMO sense cel·les (CF-mMIMO), alineant-se amb l’evolució arquitectònica prevista per a 6G i oferint una solució escalable per a desplegaments ultra densos i energèticament eficients. A més, les funcions de predicció i orquestració s’implementen com a aplicacions modulars natives al núvol. Cada mòdul es conteneïtza amb Docker i exposa la seva funcionalitat mitjançant interfícies REST, permetent una arquitectura de microserveis amb desplegament flexible, execució escalable i integració fluida dins l’entorn O-RAN. En conjunt, la tesi estableix una base matemàtica i arquitectònica per al desplegament d’O-RAN sostenible, optimitzat energèticament i basat en IA amb adaptació a la incertesa, contribuint al desenvolupament de xarxes 6G intel·ligents, autònomes i estables.
  
• NOURMOHAMMADI, FARZANEH: Deep Learning Driven Blocking Prediction in Elastic Optical Networks using Spatio-Temporal Hybrid Neural Network
  
  Autor/a: NOURMOHAMMADI, FARZANEH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: COMELLAS COLOME, JAUME
  Resum de tesi: El creixement explosiu de serveis d’alt consum d’amplada de banda, com l’streaming de vídeo en ultra alta definició, els jocs al núvol i la realitat virtual, està empenyent les xarxes de transport òptic cap a una flexibilitat i una eficiència més grans. Les Xarxes Òptiques Elàstiques (EON, per les seves sigles en anglès) responen a aquestes demandes assignant espectre en ranures de freqüència de mida variable en lloc de canals de graella fixa. Tanmateix, l’establiment i el desmantellament dinàmics de camins de llum heterogenis fragmenten l’espectre òptic, cosa que sovint provoca el bloqueig de connexions fins i tot quan existeix capacitat total suficient. Una predicció primerenca i acurada dels esdeveniments de bloqueig permet als controladors de xarxa activar de manera proactiva la desfragmentació de l’espectre i la reassignació de recursos, millorant la continuïtat del servei i la utilització de la xarxa.Aquesta tesi doctoral investiga enfocaments basats en aprenentatge profund per a la predicció del bloqueig en EON utilitzant informació de l’estat de la xarxa representada com a matrius d’ocupació de l’espectre. En primer lloc, introduïm Xarxes Neuronals Convolucionals unidimensionals i bidimensionals (1D-CNN i 2D-CNN) per extreure automàticament patrons espacials de fragmentació a partir de topologies EON simulades. La 2D-CNN proposada assoleix una precisió de predicció del 92,17\% i supera línies base convencionals d’aprenentatge automàtic com les Màquines de Vectors de Suport i els k-Veins Més Propers. A partir d’això, proposem arquitectures híbrides espaciotemporals que integren l’extracció de característiques per convolució amb unitats de Memòria a Curt i Llarg Termini (LSTM) i LSTM Bidireccional (BiLSTM) per capturar tant els patrons espacials com l’evolució temporal de la fragmentació de l’espectre. El model CNN–BiLSTM aconsegueix una precisió de predicció del 94,1\% mantenint una complexitat computacional raonable, i el model CNN–LSTM ofereix un equilibri favorable entre precisió i velocitat d’entrenament.En unificar tècniques d’aprenentatge profund espacials i temporals, aquest treball proporciona un marc integral per a la predicció primerenca i fiable del bloqueig en entorns EON dinàmics. Els models proposats poden integrar-se en controladors de xarxes òptiques elàstiques per habilitar accions oportunes de desfragmentació, reduint la probabilitat de bloqueig i millorant l’eficiència global de la xarxa. Els resultats fan avançar l’aplicació de la intel·ligència artificial a les xarxes òptiques i estableixen les bases per a una futura integració amb estratègies d’encaminament intel·ligent, assignació d’espectre i automatització de xarxes.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• HOUCHMAND, LAURA JO: Integrated assessment of passive rooftop strategies and photovoltaic on building energy demand and urban heat island effects under current and future Mediterranean climates
  
  Autor/a: HOUCHMAND, LAURA JO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 21/04/2026
  Director/a de tesi: GASSO DOMINGO, SANTIAGO | MACARULLA MARTÍ, MARCEL
  Resum de tesi: La mitigació i adaptació al canvi climàtic són reptes urgents, en particular en les ciutats mediterrànies on l’augment de la temperatura, els creixents efectes d’Illa de Calor Urbana (UHI) que incrementen la demanda de refrigeració i l'escassetat d’aigua intersecten. Les teulades representen una interfície crítica per a la transformació responsiva al clima dels edificis, ja que ofereixen un potencial substancial per a estratègies passives, com teulades fredes i teulades verdes, i tecnologies renovables actives, particularment sistemes fotovoltaics (PV). Malgrat la investigació exhaustiva sobre tecnologies de teulades, persisteixen quatre bretxes clau en el coneixement: (1) la insuficient avaluació durant tot l’any de l’impacte de UHI dels sistemes PV muntats a teulades combinats amb estratègies de coberta passives; (2) la limitada avaluació integrada de teulades verdes amb sistemes PV considerant tots dos la demanda energètica de l’edifici i les implicacions climàtiques urbanes; (3) la falta d’anàlisis comparatives de l’impacte d’estratègies de coberta passives sota els futurs escenaris climàtics mediterranis projectats sobre la demanda energètica dels edificis; i (4) la quantificació insuficient dels impactes de la integració de sistemes fotovoltaics amb estratègies passives de coberta en la demanda energètica dels edificis sota escenaris futurs de canvi climàtic.Aquesta investigació doctoral aborda aquestes bretxes mitjançant un marc metodològic, estructurat i basat en simulacions. El treball comença amb una dirigida revisió de la literatura per establir el context científic de les estratègies de coberta actives i passives en climes mediterranis i definir les qüestions de la investigació.Constituint-se sobre aquestes bretxes, les simulacions dinàmiques energètiques d’edificis són dutes a terme fent servir DesignBuilder amb EnergyPlus com a motor de càlcul.Barcelona (classificació climàtica Csa) serveix com a ubicació del cas d’estudi. Les condicions climàtiques actuals són representades amb dades (1975-2021) d’Any Meteorològic Típic (TMY) d’alta resolució, mentre les condicions futures són avaluades utilitzant arxius TMY transformats basats en la metodologia de l’annex 80 de IEA EBC, sota els escenaris RCP4.5 i RCP8.5 per a horitzons de mitjà termini (2047-2060) i llarg termini (2087-2100).Una teulada mediterrània típica com teulada bàsica (BR) serveix com a cas de referència i és comparat amb estratègies passives, incloent-hi teulada freda (CR), teulada amb substrat sense vegetació (SR) i grans teulades verdes sota diferents regims d’irrigació (EGR, EGRmin, EGRmax), així com les seves integracions amb sistemes PV de teulada. Els indicadors clau de rendiment inclouen fluxos de calor convectiu de les superfícies de PV i teulades (contribució a UHI), fluxos de calor conductiu a través de la teulada, i demanda anual de calefacció i refrigeració (demanda d’energia de l’edifici), així com la generació elèctrica PV.Les troballes d’aquesta tesi destaquen les compensacions entre eficiència energètica, calor urbà, ús d’aigua impactes al clima futur, emfatitzant la necessitat d’estratègies de coberta sensibles al clima i específiques de la tipologia.
  

SOSTENIBILITAT

• LARVOE, NOAH: FROM FARM TO FORK: THE ROLE OF FARMERS AND CONSUMERS IN PESTICIDE REDUCTION IN EUROPEAN VINEYARDS AND OLIVE GROVES
  
  Autor/a: LARVOE, NOAH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/04/2026
  Director/a de tesi: KALLAS CALOT, ZEIN
  Resum de tesi: Les transicions cap a la sostenibilitat en els sistemes agroalimentaris requereixen ajustos coordinats tant pel costat de l’oferta com pel de la demanda de les cadenes de valor alimentàries. Els sectors vitivinícola i oliverer mediterranis continuen depenent majoritàriament dels pesticides químics per controlar plagues i malalties. En aquests sectors, la reducció de l’ús de pesticides sintètics, d’acord amb l’objectiu de la Unió Europea de reduir-ne l’ús a la meitat abans de 2030, depèn tant del suport dels consumidors als productes amb menys ús de pesticides com de la disposició dels agricultors a adoptar les innovacions que ho fan possible. Aquesta tesi examina si és factible, i amb quines condicions, que la demanda del mercat i el comportament dels agricultors puguin afavorir la reducció dels pesticides en els sistemes agrícoles mediterranis mitjançant quatre estudis empírics.El primer estudi analitza les preferències dels consumidors per l’oli d’oliva verge extra elaborat amb un ús reduït de pesticides a partir d’una enquesta de valoració contingent dependent de referència feta a 5.091 consumidors de França, Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya. Aproximadament el 73 % de les persones enquestades estan disposades a pagar un sobrepreu per un oli d’oliva produït amb una reducció del 40 % de pesticides. Els sobrepreus mitjans estimats oscil·len entre el 22 % a Itàlia i el 26 % a França en comparació amb els productes elaborats segons les pràctiques convencionals.El segon estudi examina els consumidors de vi ecològic per estimar la proporció del sobrepreu dels vins ecològics atribuïble al fet de no utilitzar pesticides sintètics. S’hi empra un experiment d’elecció discreta dependent del preu de referència amb una mostra de 1.070 consumidors. Els resultats mostren que la no utilització de pesticides sintètics representa el 74 % del preu mitjà de referència del vi ecològic declarat a l’estudi, que supera la contribució d’altres atributs ecològics, mentre que la certificació per tercers genera un efecte positiu addicional. L’anàlisi de classes latents identifica tres segments de consumidors: els motivats per la consciència ambiental, els motivats per la certificació i els sensibles al preu, que difereixen de manera sistemàtica en actituds, coneixements i experiència de compra.El tercer estudi amplia l’anàlisi del mercat del vi convencional mitjançant un experiment d’elecció discreta dinàmica dependent de referència amb 4.000 consumidors dels mateixos països. Els resultats indiquen que els vins produïts amb una reducció del 40 % de pesticides tenen uns sobrepreus significatius, que oscil·len aproximadament entre el 26 % a França i el 30 % a Itàlia i Portugal. Les actituds mediambientals, el preu de compra anterior i el coneixement subjectiu influeixen de manera considerable en les preferències dels consumidors, tot i que la magnitud d’aquests elements varia entre països.El quart estudi analitza les intencions dels agricultors d’adoptar innovacions per reduir l’ús de pesticides a partir de dades procedents de 16 entrevistes amb experts i d’una enquesta estructurada a 354 fructicultors, dins del marc d’una versió ampliada de la teoria del comportament planificat. Les intencions d’adopció estan impulsades per actituds positives envers la reducció de pesticides i per percepcions favorables de la facilitat d’ús, mentre que els costos percebuts i la impressió que les pràctiques existents tenen un rendiment superior constitueixen barreres significatives. Les normes subjectives i el control conductual percebut no prediuen intencions d’adopció. A partir d’aquests resultats es desenvolupa una eina predictiva que determina la probabilitat que els agricultors adoptin innovacions per reduir l’ús de pesticides.En conjunt, els resultats suggereixen que l’alineació entre els incentius de mercat, les decisions dels agricultors i les estratègies polítiques constitueix un pilar essencial per avançar en la reducció de l’ús de pesticides.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA: Resource Management in Sliced Converged Optical-Wireless 6G Networks: From Strategic Dimensioning to Dynamic Service Provisioning
  
  Autor/a: MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2026
  Data de FINAL de diposit: 23/04/2026
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | VARDAKAS, JOHN
  Resum de tesi: L’evolució cap a les xarxes 6G es basa en infraestructures convergents òptico-sense fils i tecnologies com la Virtualització de Funcions de Xarxa (NFV) per suportar serveis via Network Slicing. Tot i la flexibilitat, aquests paradigmes compliquen la gestió de recursos compartits. Aquesta tesi aborda el repte identificant una dualitat temporal en la gestió: des de la planificació estratègica de capacitat fins a l’aprovisionament tàctic en temps real. Aquesta complexitat s’agreuja per la coexistència de slices amb diferents requisits de Qualitat de Servei (QoS). Per resoldre aquesta dicotomia, es desenvolupen metodologies específiques.Per abordar el domini estratègic, on els Operadors de Xarxes Virtuals (MVNOs) requereixen eines de dimensionament ràpid per a l’arrendament flexible de recursos, aquesta tesi doctoral desenvolupa un marc analític computacionalment eficient basat en cadenes de Markov unidimensionals. De manera única, aquest model captura l’ocupació de recursos en dos nivells: recursos físics que governen la instanciació de Cadenes de Funcions de Servei (SFC), i recursos virtuals que governen l’admissió d’usuaris. Aquest modelatge estratificat evita l’explosió de l’espai d’estats mentre calcula amb precisió les taxes d’admissió, assolint errors relatius típicament inferiors al 2% en comparació amb simulacions. El marc s’aplica per determinar els recursos mínims requerits per assolir taxes d’admissió objectiu sota taxes d’arribada variables, així com per identificar la capacitat necessària per complir amb diferents objectius d’admissió sota càrregues de trànsit constants. Aquesta capacitat permet un dimensionament ràpid fora de línia per garantir llindars de QoS, oferint una alternativa escalable a simulacions que consumeixen molt de temps i enfocaments d’optimització exhaustius en recursos. Complementant això, s’aborda el repte tàctic de la Incrustació de SFC en línia (SFCE). Reconeixent la duresa NP del problema d’incrustació amb l’objectiu de minimitzar conjuntament el consum d’energia holístic i la probabilitat de bloqueig, es desenvolupa HORIZON, una nova heurística holística dissenyada per optimitzar l’eficiència operativa dels MVNO. Utilitza una estratègia de col·locació proactiva cap enrere acoblada amb enrutament segmentat conscient de potència i latència, i integra models de potència integrals tant per a servidors com per a Multiplexors d’Inserció-Extracció Òptica Reconfigurables (ROADMs). En imposar un estricte aïllament entre slices mentre maximitza l’eficiència intra-slice, HORIZON assoleix una eficiència energètica dins del 15% dels límits òptims ILP en escenaris amb recursos limitats. Les avaluacions en quatre topologies realistes demostren temps d’execució de 10–18 ms per sol·licitud (38–67 vegades més ràpid que solucions òptimes), estalvis d’energia de fins al 23.6% comparat amb heurístiques de l’estat de l’art, i baixes taxes de bloqueig, permetent als MVNO minimitzar OPEX mentre s’adhereixen estrictament als SLAs.