Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici

Les raons per fer un doctorat a la UPC

Video Home 1

Per l'excel·lència

La UPC es posiciona als principals rànquings internacionals com una de les principals universitats tecnològiques i de recerca del sud d'Europa i està entre les 40 millors universitats joves del món.

El millor: les persones

La satisfacció amb la tasca del director o directora de la tesi és el tret diferencial més destacat per 7 de cada 10 doctorands UPC. El suport rebut i l’accessibilitat reben les millors valoracions.

La internacionalització

Més de la meitat dels estudiants de l’Escola de Doctorat de la UPC són internacionals i un terç obté la menció internacional al seu títol.

 

Una inserció laboral de qualitat

Els doctors i doctores UPC gaudeixen d'ocupació laboral quasi plena i majoritàriament en posicions corresponents a la seva titulació.

El millor doctorat industrial

La UPC lidera l'oferta amb un terç dels programes del doctorat industrial de Catalunya i un centenar d'empreses implicades.

L'entorn industrial

La ubicació geogràfica de la UPC en un ecosistema industrial, tecnològic i especialment creatiu i innovador és un valor afegit per als doctorats UPC.

Agenda de tesis per a defensa

Data de lectura: 28/09/2021
  • BORDALBA LLABERIA, RICARD: Kinodynamic planning and control of closed-chain robotic systems
    Autor/a: BORDALBA LLABERIA, RICARD
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
    Modalitat: Embargament temporal
    Data de dipòsit: 28/07/2021
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: ROS GIRALT, LLUIS | PORTA PLEITE, JOSE MARIA
    Tribunal:
         PRESIDENT: GONZÁLEZ DE SANTOS, PABLO
         SECRETARI: THOMAS ARROYO, FEDERICO
         VOCAL: LAVALLE, STEVEN
    Resum de tesi: Aquest treball proposa una metodologia per a la planificació cinetodinàmica i el control de trajectòries en robots amb cadenes cinemàtiques tancades. La capacitat de planificar trajectòries és clau en un robot, ja que permet traduir instruccions d'alt nivell com ara ¿mou-te cap aquella posició'' o ¿llença l'objecte amb aquesta velocitat'' en senyals de referència que puguin ser seguits pels actuadors. En comparació amb els planificadors puramentcinemàtics, que només generen camins lliures de col·lisions a l'espai de configuracions, els planificadors cinetodinàmics obtenen trajectòries a l'espai d'estats que són compatibles amb les restriccions dinàmiques i els límits de força del robot. Els moviments que en resulten són més realistes i aprofiten la gravetat, la inèrcia i les forces centrípetes en benefici de la tasca que es vol realitzar. Els planificadors cinetodinàmics actuals són força generals i poden resoldre problemes complexos, però assumeixen que les coordenades d'estat són independents.Per tant, no es poden aplicar a robots amb restriccions de clausura cinemàtica en els quals l'espai d'estats no admeti una parametrització global. Aquestes restriccions defineixen una varietat diferencial sobre la qual cal mantenir les trajectòries, i apareixen en sistemes com ara els robots paral·lels, els braços que manipulen objectes coordinadament o els sistemes amb extremitats en contacte amb l'entorn. En aquest treball, proposem tres passos per generar trajectòries òptimes per a aquests sistemes. En un primer pas, determinem una trajectòria que evita les col·lisions amb els obstacles i satisfà totes les restriccions cinetodinàmiques, incloses les de clausura cinemàtica, les equacions del moviment o els límits en les velocitats i en les forces d'actuació o d'enllaç. Això s'aconsegueix mitjançant un planificador basat en mostratge aleatori que utilitza cartes locals construïdes numèricament, i amb un mètode eficient de navegació local basat en reguladors quadràtics lineals. En un segon pas, la trajectòria s'optimitza segons una funció de cost donada. A tal efecte, introduïm dos nous mètodes de col·locació per a l'optimització de trajectòries. Mentre els mètodes existents violen fàcilment les restriccions cinemàtiques, els que proposem satisfan aquestes restriccions al llarg de les trajectòries obtingudes. Durant l'execució de la tasca, tanmateix, la trajectòria pot veure's afectada per pertorbacions imprevistes o per errors deguts a incerteses en el model dinàmic. És per això que, en un tercer pas, proposem dos mètodes de control de trajectòries per robots amb cadenes tancades. El primer mètode gaudeix d'estabilitat global, però només permet controlar trajectòries que no travessin singularitats directes del robot. El segon mètode, en canvi, té estabilitat local, però permet travessar aquestes singularitats de manera robusta. La combinació d'aquests tres passos amplia el ventall de sistemes en els quals es pot aplicar amb èxit la planificació cinetodinàmica.
  • GÓMEZ KABELKA, PAU: Spinor Bose-Einstein Comagnetometer and Interhyperfine Interactions in Rb87
    Autor/a: GÓMEZ KABELKA, PAU
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 06/07/2021
    Data de lectura: 28/09/2021
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: ICFO - The Institute of Photonic Sciences. Av. Carl Friedrich Gauss, 3
    Director/a de tesi: MITCHELL, MORGAN
    Tribunal:
         PRESIDENT: HIRANO, TAKUYA
         SECRETARI: TARRUELL, LETICIA
         VOCAL: KLEMPT, CARSTEN
    Resum de tesi: Aquesta tesi demostra el primer comagnetòmetre implementat en un sistema d¿àtoms ultrafreds. Els magnetòmetres són altament sensibles a canvis en el camp magnètic. Els comagnetòmetres, en canvi, utlitzen magnetòmetres aparellats diferencialment per a cancel·lar la dependència del camp magnètic extern i discernir camps o interaccions que afecten de forma diferent als seus constituents. En aquest treball, s¿implementa un comagnetòmetre mitjançant una superposició coherent dels estats hiperfins f=1 i f=2 d¿un condensat spinorial de Bose-Einstein de Rb87. Aquests estats tenen fraccions giromagnètiques gairebé oposades, de manera que la suma dels seus angles de precessió no depèn del camp magnètic però es veu doblement afectada per interaccions que roten els dos estats en la mateixa direcció.Col·lisions de relaxació hiperfina f=2 --> f=1 limiten el temps de coherència del comagnetòmetre. En concret, els àtoms que hi participen són expulsats de la trampa òptica degut a l¿energia cinètica alliberada en la col.lisó. Aquest tipus de col.lisó depenen de l¿estat de spin i es cancel·len per a estats que maximitzen el spin a f =2. En aquesta tesis demostrem la cancel·lació de col·lisions de relaxació hiperfina a camps magenètics baixos, on la interacció de spin és la contribució energètica dominant i estabilitza l¿estat a f = 2. Sota aquestes condicions, el temps de coherència del comagnetòmetre s¿exten fins a ~1 s i el soroll de camp magnètic es veu atenuat per 44.0(8) dB. El comagnetòmetre s¿ha usat per caracteritzar la interacció hiperfina en àtoms de Rb87. En compracació a estudis experimentals anteriors, s¿ha aconseguit reduir en un factor tres la incertesa en les longituds de dispersió entre estatshiperfins. També presentem experiments preliminars d¿amplificació paramètrica amb resolució de phase, on l¿amplificació paramètrica té lloc a f=2 i les rotacions magnètiques del sistema de referència són mesurades de forma simultàniaa f=1.Els avenços tècnics es divideixen en millores del control i de la manipulació magnètica, així com en millores del confinament i de la detecció òptica. Els primers inclouen els sistemes de manipulació atòmica mitjançant radiofreqüència i microones, com tambéel desenvolupament d¿una font de radiofreqüència amb control en temps real. Els segons inclouen una tècnica de confinament polsat, la digitalització del sistema d¿estabilització làser i la detecció òptica d¿ambdós estats hiperfins.
  • MAHAJAN, ANKUSH: Machine learning assisted QoT estimation for optical networks optimization
    Autor/a: MAHAJAN, ANKUSH
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
    Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/07/2021
    Data de lectura: 28/09/2021
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala d'Actes - EETAC - Campus Castelldefels - meet.google.com/uyo-reyh-haa
    Director/a de tesi: MARTINEZ RIVERA, RICARDO VICTOR | CHRISTODOULOPOULOS, KONSTANTINOS | MUÑOZ GONZALEZ, RAUL
    Tribunal:
         PRESIDENT: KIRSTADTER, ANDREAS
         SECRETARI: COMELLAS COLOME, JAUME
         VOCAL NO PRESENCIAL: TORNATORE, MASSIMO
    Resum de tesi: Las operadoras están impulsando el concepto de desagregación de red. Dicho concepto permite desacoplar el tradicional hardware de transporte óptico dispuesto de forma monolítica en bloques funcionales independientes que interoperan entre ellos. Como resultado, esta desagregación incentiva un mercado más abierto en el cual los operadores/propietarios de la red pueden elegir los mejores dispositivos de diferentes proveedores, eliminando el conocido como bloqueo/dependencia del proveedor, a precios más competitivos. En este contexto de desagregación con múltiples fabricantes, cada equipo afecta de forma independiente. Por lo tanto, la incertidumbre aumenta al compararlo con el rendimiento obtenido mediante un modelo más tradicional basado en agregación y dependiente de un único proveedor.Para una eficiente planificación y optimización de una red óptica, es necesario estimar la Quality of Transmission (QoT) de las conexiones. Los diseñadores de redes están interesados en una estimación precisa y rápida de la QoT para los servicios que se establezcan. Normalmente, la estimación de la QoT se realiza mediante un Physical Layer Model (PLM) que se incluye en la herramienta de estimación de la QoT o Qtool. Además, se incluye unos márgenes de diseño (design margin) dentro de la herramienta Qtool. Esto permite tener en cuenta las imprecisiones de modelado y de los parámetros y de esta forma asegurar un rendimiento aceptable. La precisión del PLM es muy importante, ya que los errores de modelado se traducen en un mayor design margin que, a su vez, se traduce en una pérdida de capacidad. Recientemente, importantes logros en la definición de PLMs para redes ópticas más precisos y rápidos se han alcanzado. Estos se basan en métodos tradicionales con soluciones analíticas o numéricas. La primera parte de la tesis se centra en las técnicas de estimación precisa de QoT asistidas por machine learning (ML). Se ha desarrollado un modelo que utiliza la información de monitorización de red combinada con técnicas de regresión ML supervisadas para comprender las condiciones de la red. En particular, se han modelado las penalizaciones generadas debido a: i) el efecto de gain ripple del EDFA, y ii) las incertidumbres de la forma espectral del filtro en los nodos ROADM. Además, con el objetivo de mejorar la precisión de la estimación del Qtool en redes que incluyen elementos de diferentes fabricantes (i.e., multi-proveedor), se han propuesto unas extensiones del PLM. Se han introducido cuatro factores de rendimiento dependientes del proveedor del transponder (TP) que capturan las variaciones de rendimiento de los TP de múltiples proveedores. Para verificar la mejora potencial, se han estudiado los siguientes dos casos de uso con el PLM propuesto: i) optimizar la potencia de lanzamiento de los TPs; y ii) reducir el design margin. La última parte de esta tesis ha tenido como objetivo investigar la cuestión de la limitación de la precisión del Qtool en las tareas de optimización dinámica. Para mantener los modelos alineados con las condiciones reales, el concepto de digital twin (DT) está ganando mucha atención. El DT incluye un conjunto de datos en evolución y un medio para ajustar dinámicamente el modelo. Basándonos en los fundamentos del DT, se ha ideado e implementado un proceso iterativo de bucle cerrado de control que, tras varias iteraciones intermedias del algoritmo de optimización, configura la red, supervisa y reentrena el Qtool. Para el reentrenamiento del Qtool, se ha adoptado una técnica de ajuste de regresión no lineal basada en ML. La principal ventaja es que, mientras la red funciona, los parámetros del Qtool se reentrenan según la información monitorizada con el modelo ML adoptado. Por lo tanto, el Qtool sigue los estados proyectados de forma intermedia calculados por el algoritmo. Esto reduce el tiempo de optimización en comparación con el sondeo y la monitorización directa
Data de lectura: 29/09/2021
  • DEUTSCHMANN, INA MARIA: Disentangling ecological networks in marine microbes
    Autor/a: DEUTSCHMANN, INA MARIA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: MATEMÀTICA APLICADA
    Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/07/2021
    Data de lectura: 29/09/2021
    Hora de lectura: 13:30
    Lloc de lectura: FME - UPC CAMPUS SUD - VIDEOCONFERÈNCIA :https://meet.google.com/xom-nyse-ewg
    Director/a de tesi: LOGARES MAURIE, RAMIRO
    Tribunal:
         PRESIDENT: BITTNER, LUCIE
         SECRETARI: CASANELLAS RIUS, MARTA
         VOCAL: LOPEZ, PHILIPPE
    Resum de tesi: Hi ha una infinitat de microorganismes a la Terra que contribueixen als cicles biogeoquímics mundials i les seves interaccions es consideren fonamentals pel funcionament dels ecosistemes. Estudis previs ja han determinat les relacions entre un nombre limitat de microorganismes. Tot i això, encara hem d¿entendre un gran nombre d¿interaccions per augmentar el nostre coneixement dels microbiomes complexos. Això és un repte a causa del gran nombre d'interaccions possibles. Per això, les interaccions microbianes encara són poc conegudes fins ara. Les xarxes són una gran eina per tractar el gran nombre de microorganismes i les seves connexions, explorar interaccions microbianes potencials i dilucidar patrons d¿ecosistemes microbians. Aquesta tesi es sitúa a la intersecció de la inferència de xarxes i l¿anàlisi de la xarxes. La metodologia presentada té com a objectiu donar suport i avançar en investigacions microbianes marines reduïnt el soroll i dilucidant patrons en xarxes d¿associació inferides per a posteriors anàlisis biològiques. La principal contribució d¿aquesta tesi als estudis d¿interaccions microbianes marines és el desenvolupament del programa EnDED (Environmentally-Driven Edge Detection), un marc computacional per identificar associacions impulsades pel medi ambient dins de xarxes d¿associació microbiana, inferides a partir de conjunts de dades òmics. S¿ha aplicat la metodologia a un model d¿ecosistema microbià marí a l¿Observatori Microbià de la Badia de Blanes (BBMO) al mar Mediterrani nord-occidental (deu anys de mostreig mensual). També s¿ha la metodologia a una recopilació de dades que cobreix sis regions oceàniques globals des de la superfície (3 m) fins a l'oceà profund (fins a 4539 m).
  • MARTÍNEZ-DENEGRÍ SÁNCHEZ, GUILLERMO: LIGHT HARVESTING AND ENERGY EFFICIENCY IN PEROVSKITE SOLAR CELLS AND THEIR APPLICATIONS
    Autor/a: MARTÍNEZ-DENEGRÍ SÁNCHEZ, GUILLERMO
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: FOTÒNICA
    Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 23/07/2021
    Data de lectura: 29/09/2021
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ICFO ¿ The Institute of Photonic Sciences - Campus Baix Llobregat - Av. Carl Friedrich Gauss, 3 08860 Castelldefels (Barcelona) - SPAIN
    Director/a de tesi: MARTORELL PENA, JORDI
    Tribunal:
         PRESIDENT: MORANTE LLEONART, JUAN RAMÓN
         SECRETARI: ROYO ROYO, SANTIAGO
         VOCAL: FABREGAT SANTIAGO, FRANCISCO
    Resum de tesi: Los problemas medioambientales asociados al uso de combustibles convencionales requieren del uso de fuentes de energía renovables, así como de la implementación de diseños eficientemente energéticos para reducir el consumo de energía. La tecnología fotovoltaica puede emplearse para cubrir ambas estrategias convirtiendo no sólo la luz natural, sino también la artificial, en electricidad. De entre las diferentes tecnologías fotovoltaicas emergentes, las perovskitas alcanzan la más alta eficiencia en conversión de potencia, al mismo tiempo que proporcionan una banda de energía prohibida ampliamente ajustable con pérdidas mínimas de tensión de circuito abierto. Además, su fabricación usa materiales abundantemente disponibles, y no requiere necesariamente de procesos a alta temperatura ni de técnicas de deposición en vacío. En esta tesis, mejoramos la colección de luz en celdas de perovskitas, a la vez que abordamos el concepto de eficiencia energética a través de una fabricación optimizada y su integración en estructuras selectivas de luz. Esto es conseguido gracias a la implementación de estrategias ópticas y materiales aplicadas a diseños específicos de celdas solares de perovskita. Los resultados demuestran que tales estrategias proporcionan una colección de luz y un rendimiento fotovoltaico mayor aplicable a dispositivos fabricados a baja temperatura, y permiten el reciclaje de luz en electricidad para aplicaciones fotónicas alternativas. Las técnicas presentadas podrían ser utilizadas en procedimientos futuros para disminuir la cantidad de Pb empleado en celdas solares de perovskita, y para reducir el consumo de energía durante su fabricación y el funcionamiento de otros dispositivos optoelectrónicos.La tesis está organizada en cuatro capítulos. El Capítulo 1 sirve como una introducción, donde la actual situación energética y la tecnología fotovoltaica son analizadas junto a una descripción de la recolección de luz y la eficiencia energética en celdas solares de perovskita. En el Capítulo 2, demostramos el uso de una estructura periódica para propagar luz ergódicamente y así aumentar la absorción de luz en las celdas solares de perovskita, de manera equivalente a lo que se obtendría usando superficies aleatoriamente texturizadas. Esta estructura sirve como herramienta para reducir el contenido de Pb empleado en celdas solares de perovskita, ya que se puede utilizar 30% menos de material para obtener una celda solar con un rendimiento equivalente. En el Capítulo 3, la misma configuración periódica con una estructura de capa fina depositada en su superficie es empleada como guía de luz, la cual es, además, capaz de transmitir luz polarizada. Además, dos celdas de perovskita integradas en sus laterales reciclan la luz no transmitida en electricidad, incrementando la eficiencia energética del proceso óptico, lo cual podría tener futura aplicación en pantallas de cristal líquido. Finalmente, en el Capítulo 4, demostramos la aplicación de una bicapa de nanopartículas hecha de una capa de SnO2 y otra de TiO2 como materiales de tipo n en celdas solares perovskita. Este tipo de dispositivos, basados en procesos a baja temperatura, funcionan mejor que los que integran un único tipo de nanopartículas, especialmente en dispositivos semitransparentes. En tales dispositivos conseguimos un funcionamiento hasta 30% mejor para celdas solares basadas en capas activas extremadamente finas.

L'Escola de Doctorat avui

  • 45programes de doctorat
  • 1969doctorands/des 20/21
  • 1378directors/es de tesi 20/21
  • 283tesis llegides 2020
  • 93tesis doctorals 2020 amb M.I. i/o D.I.
  • 214projectes  D.I. (29% del total de la G.C.)

M.I.: Menció Internacional, D.I.: Doctorat Industrial, G.C.: Generalitat de Catalunya