Autor/a: ARIAS DUART, ANNA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 18/10/2023
Data de lectura: 11/12/2023
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FIB, Edifici B6, planta 1
Director/a de tesi: CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES | GARCÍA GASULLA, DARIO
Tribunal:
     PRESIDENT: GIANNOTTI, FOSCA
     SECRETARI: BÉJAR ALONSO, JAVIER
     VOCAL: PADGET, JULIAN
Resum de tesi: El camp de l'aprenentatge automàtic i, més concretament, el de l'aprenentatge profund han anat creixent en els últims anys. Aquests sistemes intel·ligents han demostrat un rendiment extraordinari en diversos àmbits, incloent-hi àrees sensibles com la medicina i la justícia. No obstant això, aquests models continuen sent opacs, no tenim una comprensió completa del seu procés intern. Per tant, el desplegament d'aquests models, que també s'anomenen models de caixa negra, pot plantejar nombrosos riscos. En primer lloc, podria no complir la legislació actual. En segon lloc, podria tenir conseqüències greus. Considerem un escenari en el qual un model utilitzat en una aplicació mèdica que presenta biaix de gènere, produeix prediccions diferents depenent del gènere de la persona. Aquest fet perpetuaria la discriminació contra determinades parts de la població i exacerbaria les desigualtats existents.Per entendre millor el comportament del model i així, permetre la detecció i la mitigació de biaixos i aconseguir models més fiables, sorgeix el camp de la IA eXplicable (en anglés, XAI). Es tracta d'un domini actiu de recerca que està creixent i rebent cada vegada més atenció. Tot i que en la literatura s'han proposat diversos enfocaments, els més utilitzats són els mètodes post-hoc. Aquestes tècniques es poden aplicar una vegada que el model està entrenat, preservant així el rendiment original del model. Utilitzant aquests mètodes d'explicabilitat post-hoc per obtenir informació sobre el model i identificar biaixos dins dels conjunts de dades i models, ens vam adonar que sorgeixen uns altres dos biaixos: biaixos de l'explicabilitat i biaixos humans.Tot i que existeixen diferents mètodes d'explicabilitat, el fet d'avaluar-ne la fidelitat esdevé un repte a causa de l'absència d'una veritat fonamental que determine quina és l'explicació correcta. La incertesa sobre si l'explicació reflecteix amb precisió el comportament del model pot conduir al que anomenem biaixos XAI. El model està esbiaixat o és el mètode d'explicabilitat que no reflecteix el comportament del model?El biaix humà és un altre dels biaixos que sorgeixen quan s'apliquen aquests mètodes d'explicabilitat. La manera en què mostrem aquestes explicacions als humans pot portar a conclusions enganyoses. D'una banda, això pot ser degut a biaixos de confirmació o automatització. D'altra banda, quan es demana als professionals del domini que revisen totes les explicacions, aquest procés pot demanar molt de temps i fer-los passar per alt els possibles biaixos en les dades i els models.L'objectiu principal d'aquesta tesi és mitigar la influència d'aquestes dues noves fonts de biaixos (XAI i humans) quan s'utilitza l'explicabilitat per detectar biaixos en conjunts de dades i models. En primer lloc, ens centrem a mitigar els biaixos XAI. Per a això, proposem una metodologia per avaluar la fiabilitat dels mètodes d'explicabilitat. Tot i que el nostre objectiu principal era utilitzar aquesta metodologia dins de la disciplina de la visió per ordinador, també en demostrem l'aplicabilitat en altres àmbits, com el camp del processament del llenguatge natural. Després de seleccionar el mètode d'explicabilitat més fiable segons la tècnica proposada, ens centrem a mitigar els biaixos humans. Amb aquest objectiu a la ment, presentem metodologies per semiautomatitzar la detecció de biaixos en les dades i el model, i reduir així el soroll introduït pels humans. L'adopció d'aquest enfocament limita la intervenció experta solament al pas final, en què s'avalua si els biaixos trobats són perjudicials o inofensius.

Autor/a: OLEAS SERRANO, DIEGO PATRICIO
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 13/11/2023
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: FERNANDEZ SALAS, MARIA ELENA | LINARES SOLER, ALFREDO
Tribunal:
     PRESIDENT: RAVETLLAT MIRA, PEDRO JUAN
     SECRETARI: BARDÍ MILÀ, BERTA
     VOCAL: GRITTI, ANDREA
     VOCAL: ALBORNOZ GARCÉS, DIEGO
     VOCAL: PEREIRA FINURAS DE CARVALHO, RICARDO MANUEL
Resum de tesi: Esta tesis de doctorado examina el proceso de adaptación de la Arquitectura Moderna en Quito durante un período de veinte años (1960 -1980). La ubicación de la ciudad en la latitud 0 a 2850 msnm determina la luz solar particular que incide en los contextos natural y artificial.No existen estudios sobre la luz en estas condiciones, ni uno que compile las referencias más importantes para quienes se interesan en la arquitectura en Quito, especialmente los estudiantes. Otra motivación es destacar los esfuerzos de la generación más influyente de arquitectos en el país, desconocidos para la mayoría de los jóvenes, un aspecto que este trabajo busca abordar.La metodología incluye una amplia fuente bibliográfica, visitas de campo, entrevistas y recursos fotográficos, además del redibujo de todos los proyectos (38) para establecer una base común de análisis mediante recursos técnicos actuales de visualización y modelado.El estudio comienza con una descripción de la Cordillera de los Andes en general, la Cordillera en Ecuador y finaliza con la Hoya de Guayllabamba, donde se ubica la ciudad de Quito y su volcán, el Pichincha. Esta primera parte se completa con las investigaciones de Alexander von Humboldt, quien en el siglo XIX dirigió una expedición para estudiar la flora y fauna de varios países latinoamericanos, incluyendo Ecuador.La segunda parte de la tesis presenta a la ciudad de Quito en tres momentos: la ciudad precolombina, la ciudad colonial y la ciudad moderna.En la tercera parte, se retoma la influencia de Humboldt en la pintura paisajista, seguida del paisajismo en Ecuador y la pintura en la mitad del siglo XX. La pintura, junto con la fotografía y la acuarela, contribuyen a comprender la luz de Quito, así como las descripciones particulares de esta en la literatura.La siguiente sección organiza aspectos específicos de la luz en términos de principios, espacios y elementos lumínicos relevantes en el entorno urbano de Quito.En el cuarto apartado, se aborda el proceso de aprendizaje y adaptación de la arquitectura moderna en Quito.El análisis de tres obras seleccionadas por su relación con el paisaje revela el valor del estudio. Como complemento y contexto de estas obras, se presenta el análisis sistemático de 38 obras consideradas en este trabajo, una referencia muy útil.En conclusión, esta tesis doctoral resalta la importancia de un enfoque integral en la arquitectura, centrado en la luz y el entorno. Los hallazgos de este trabajo proporcionan información valiosa para una arquitectura en armonía con el entorno de Quito, que promueva la identidad y sugiera posibles direcciones para futuras investigaciones.

Autor/a: OCKOVA, JANA
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: FOTÒNICA
Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 06/11/2023
Data de lectura: 13/12/2023
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: ICFO, Mediterranean Technology Park, Avinguda Carl Friedrich Gauss, 3, 08860 Castelldefels, Barcelona
Director/a de tesi: VAN HULST, NIEK
Tribunal:
     PRESIDENT: GARCÍA PARAJO, MARÍA
     SECRETARI: WIENTJES, INA EMILIA
     VOCAL: POTMA, ERIC OLAF
Resum de tesi: La llum és una eina no invasiva de gran utilitat per a investigar la matèria fins a les seves propietats moleculars més fonamentals. En les últimes tres dècades, hem vist l'aparició de nanoantenes metàl·liques dissenyades per a concentrar llum en punts calents, i amplificar així les propietats òptiques dels emissors propers en molts ordres de magnitud. Això ha augmentat les possibilitats que ens ofereix la microscòpia òptica i ha permès d¿interrogar, fins i tot, sistemes extremadament tènues al nivell de molècula única. La capacitat de concentrar la llum localment també ha anat acompanyada d¿aplicacions de detecció fins a concentracions zeptomolars, que poden revolucionar el control ambiental, el diagnòstic clínic i la medicina personalitzada. Més enllà de la detecció, les nanopartícules metàl·liques poden millorar l'eficiència dels dispositius fotovoltaics i dels catalitzadors verds de nova generació. El repte actual per a la implementació pràctica a gran escala és la manca de comprensió i control dels processos a nanoescala implicats. En aquesta tesi, utilitzem la microscòpia òptica i nanoantenes metàl·liques per a dur a terme experiments de molècula i partícula única per a estudiar el mecanisme fonamental de la fotosíntesi, analitzar paràmetres a nanoescala crucials per a la detecció i la fotoquímica subjacent en punts calents de nanoantenes rellevants per a la catàlisi.En primer lloc, utilitzem nanorods d'or i criomicroscòpia per a estudiar la transferència d'energia d'excitació en el complex fotosintètic de Fenna Matthews Olson. En experiments a temperatura ambient i a 77 K, mesurem aquesta transferència entre les seves subunitats, on ambdós enfocaments experimentals constitueixen el primer d'aquest tipus en aquest sistema extremadament tènue. A més, mostrem que maximitzar l¿amplificació del nanorod produeix una transferència d'energia més eficient cap a ell que no pas entre les subunitats del complex, fent que funcionin independentment. Els nostres resultats aporten nous coneixements sobre la transferència d'excitació i aniquilació en la regulació de la fotosíntesi.A continuació, avaluem l¿amplificació en la dispersió Raman d'una col·lecció de deu nanopartícules mitjançant un microscopi Raman automatitzat construït a al nostre laboratori. Enregistrant un conjunt de traces espectrals de punts discrets a nanoescala, podem discernir l¿amplificació Raman de diferents tipus de nanopartícules que semblarien idèntiques en les mesures clàssiques a nivell macroscòpic. A més a més, amb un sistema de detecció de camp fosc podem classificar les mesures entre nanopartícules simples i múltiples i copsar directament la variabilitat en l¿amplificació de partícula única. Aquest és un paràmetre crucial per a les aplicacions de detecció i la visió a nanoescala proporcionada per la nostra plataforma de mesura es pot utilitzar per al disseny de noves nanopartícules per a detecció quantitativa.Finalment, emprem el microscopi Raman automatitzat per a estudiar reaccions químiques induïdes amb llum en nanocavitats metàl·liques. Concretament, enregistrem la dispersió Raman amplificada en superfície d'unes quantes molècules de blau de metilè situades entre un mirall d'or i una nanopartícula d'or. Hem desenvolupat un nou muntatge compatible amb la immersió en oli que produeix un augment de 150 vegades en el senyal molecular que els muntatges en aire publicats anteriorment. Utilitzem un làser polsat per induir una transformació química de les molècules de blau de metilè. Interpretant els resultats en el context de les propietats plasmòniques de la nanounió d'or obtinguda a partir de mesures i simulacions de camp fosc, podem descartar l'escalfament de la xarxa i reduir el mecanisme subjacent a un procés sub-picosegon induït pel plasmó. A més, proposem que l'espectroscòpia Raman de picosegon espontània és adequada per estudiar

Autor/a: RAMÍREZ SANTOS, ANA GLADYS
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: SOSTENIBILITAT
Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 02/10/2023
Data de lectura: 13/12/2023
Hora de lectura: 09:00
Lloc de lectura: Sala Conferencias TR1, ESEIAAT, Campus de Terrassa
Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | RIVERA FERRE, MARTA GUADALUPE
Tribunal:
     PRESIDENT: CALVET-MIR, LAURA
     SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
     VOCAL NO PRESENCIAL: LÓPEZ-GARCÍA, DANIEL
Resum de tesi: Aquest treball de recerca doctoral desenvolupa l'anàlisi de la temàtica de les transicions agroecològiques justes dins dels sistemes agroalimentaris, i analitza el gènere i els coneixements tradicionals ressaltant la seva importància com a elements imprescindibles en els processos de transició. Entre els marcs desenvolupats per a analitzar les transicions sostenibles,es troba el marc teòric de la perspectiva multi-nivell (MLP per les seves sigles en anglès), que és sens dubte un dels marcs d'anàlisis més utilitzades per a comprendre la complexitat multidimensional de les transicions en diferents sectors, inclòs l'agroalimentari. Sobre la base del MLP les transicions es defineixen com el canvi d'un Règim a un altre, com a resultat de la interacció de tres nivells d'acció: Nínxols-Règim-Paisatge. A partir d'aquest enfocament MLP, s'han desenvolupat treballs que aborden les transicions justes, és a dir, l'anàlisi de com el canvi promogut per les transicions d'un sistema a un altre pot generar un profund canvi social i al mateix temps noves injustícies i vulnerabilitats. Sobre la base del MLP, també es desenvolupa l'enfocament de les transicions agroecològiques, des d'on s'ofereix una integració de coneixements, combinant ciència, moviment i pràctica per a aconseguir sistemes alimentaris sostenibles, equitatius i justos. En totes dues propostes teòriques s'observa que convergeixen elements en relació al rol dels coneixements agroecològics tradicionals (justícia epistèmica) i enfocaments de gènere (justícia de gènere) per a una transició justa. Per al cas d'aquesta tesi doctoral, considerem aquestsdos elements com a indispensables i fonamentals a integrar en l'anàlisi dels processos encaminats a transformar els sistemes alimentaris feia uns més sostenibles, saludables i justos. Per a això, amb la finalitat de comprendre i identificar com s'han explorat les dinàmiques entre el gènere i el coneixement tradicional, es desenvolupa una revisió bibliogràfica.A més, s'aborden dos casos d'estudi al Nord i el Sud Global. El primer es localitza en el Municipi de Santa Isabel Cholula, Pobla, Mèxic, el Sud Global, on s'identifiquen els coneixements tradicionals i les seves característiques en funció del gènere, i s'exploren les principals problemàtiques i habilitadors d'una transició agroecològica justa dins delssistemes agroalimentaris de la zona. El segon cas d'estudi es localitza a la ciutat de Barcelona, Nord Global, on s'explora com interactuen els Nínxols-Règim-Paisatge de la ciutat per a la transformació del sistema alimentari, així com la manera en la qual s'aborda la perspectiva de gènere, i el feminisme, dins de les actuacions entre els Nínxols i el Règim.Paraules clau: Sistema alimentari, sistemes agroalimentaris sostenibles, transició sostenible, transició agroecològica, transició justa, coneixements agroecològics tradicionals, justícia epistèmica, justícia de gènere, feminisme.

Autor/a: SIDKI RIUS, NOR
Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
Departament: Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 02/11/2023
Data de lectura: 13/12/2023
Hora de lectura: 11:30
Lloc de lectura: Sala d'Actes EPSEM (Av.Bases de Manresa, 61-73, 08242 Manresa)
Director/a de tesi: SANMIQUEL PERA, LLUIS | BASCOMPTA MASSANÈS, MARC
Tribunal:
     PRESIDENT: RODRÍGUEZ DÍEZ, RAFAEL
     SECRETARI: OLIVA MONCUNILL, JOSEP
     VOCAL: CASTAÑÓN GARCÍA, ANA
Resum de tesi: La potassa és essencial per a la vida en el planeta Terra, ja que és necessària per a tots els éssers vius que hi habiten,com les plantes, els animals o els éssers humans. A Europa, aquest mineral es produeix principalment a Alemanya i aEspanya, la seva producció consisteix fins al 10% de l'oferta mundial. A causa de l'increment de la població mundial, éspossible que sigui necessària una major demanda de potassa, fet que podria conduir a què les activitats minereshaguessin d'arribar a profunditats majors per tal d'extreure aquest recurs essencial, incrementant la inestabilitat d'aquestesinfraestructures així com la pos s ibilitat de generar impactes ambientals i socials, com és el cas de la s ubs idènciasuperficial. L'objectiu principal d'aquesta recerca és aproximar models innovadors que puguin descriure el comportamentgeomecànic del dipòsit de la Conca Potàssica Catalana, així com, de la subsidència superficial, les altes deformacions queactuen en la zona, amb l'objectiu final de millorar les condicions de treball actual i mitigar els impactes ambientals. S'handefinit quatre objectius específics; (1) La creació d'un model per predir la subsidència basada en els paràmetresgeomecànics del dipòsit de mineral. (2) La caracterització geoquímica de la fase pelítica i insoluble detectada entre els llitssalins i dins d'ells. (3) La caracterització de la conca de subsidència superficial, incloent-hi l'angle crític de subsidència i ladistància d'influència. (4) L'avaluació de les deformacions en les instal·lacions mineres subterrànies. Per aconseguiraquests objectius, predir la subsidència i aconseguir una millor caracterització del comportament geomecànic, s'han utilitzatuna combinació de tècniques analítiques, anàlisis FEM, InSAR, GPS, làser escàner i algunes tècniques geoquímiques quehan donat lloc a quatre resultats principals. En primer lloc, s'ha establert un modelatge numèric 2D, aquesta és una eina útilper a la planificació de la gestió del terreny i les operacions mineres, que proporciona la previsió i flexibilitat necessàries pergestionar grans superfícies i reduir les conseqüències mediambientals. Aquest enfocament és adaptable a altres tipusd'infraestructura subterrània. En segon lloc, les capes pelítiques amb mineralogia insoluble dins de les litologies saliness'han examinat geoquímicament amb èxit. No obstant això, per ampliar l'àrea d'estudi, així incloure tota la mineralogia dedipòsit, serà necessari un examen addicional. En tercer lloc, s'ha caracteritzat amb èxit la part oriental del dipòsit de laConca Potàssica Catalana, s'ha avaluat un conjunt extens de dades i identificat quatre zones úniques, incloent-hi una àreaamb subsidència residual. En quart lloc, la tècnica de l'escàner làser ha estat aplicada satisfactòriament, ha donatinformació important sobre els desplaçaments que es produeixen durant l'obertura inicial d'una galeria minera subterrània,confirmant que és una tècnica adequada per ser implementada per avaluar les deformacions que succeeixen en laproducció diària d'una mina subterrània. No obstant això, és necessari mantenir un control topogràfic precís de lesubicacions on es localitzen les dianes necessàries per a georeferenciar correctament els núvols de punts produïts peraquesta tècnica. Gràcies a la visió pràctica i precisió dels mètodes i resultats aconseguits, les empreses mineres podenoptar en utilitzar aquests mètodes flexibles i eficaços i aplicar-los a altres estudis de subsidència. Addicionalment, basantseen els resultats i objectius assolits en l'estudi, s'han proposat suggeriments per continuar avançant en el coneixementd'aquesta línia de recerca.