Escola de Doctorat

Data de lectura: 22/05/2026

• BRUERA MÉNDEZ, RENZO: Stable solutions to some local and nonlocal elliptic problems
  
  Autor/a: BRUERA MÉNDEZ, RENZO
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 16:30
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus SudEnllaç videoconferència: https://meet.google.com/faf-egfq-rsq
  Director/a de tesi: CABRE VILAGUT, XAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi tracta sobre les solucions estables d'algunes equacions en derivades parcials i integro-diferencials el·líptiques de tipus variacional. Les solucions estables són punts crítics del funcional d'energia associat a l'equació en els quals la segona variació de l'energia és no negativa. És a dir, essencialment, són minimitzants locals del funcional d'energia. Com a tals, les solucions estables constitueixen habitualment l'estat observat de molts sistemes físics. Des d'una perspectiva matemàtica, gaudeixen de propietats interessants que no comparteixen les solucions generals. La tesi es divideix en dues parts. A la primera part, abordem la qüestió de la regularitat de les solucions estables per a una classe d'equacions de reacció-difusió el·líptiques semilineals amb no-linearitats singulars (és a dir, no-linearitats que no estan acotades). Aquestes s'anomenen habitualment equacions de tipus MEMS. La nostra contribució principal és demostrar que les solucions estables d'aquests problemes són suaus fins a la dimensió òptima n = 6 sempre que la no-linearitat f satisfaci una hipòtesi de convexitat. A més, demostrem, per primera vegada a la literatura, estimacions a priori interiors per a les solucions d'aquests problemes que es compleixen independentment de la condició de contorn que satisfaci la solució. També donem estimacions globals per al problema de Dirichlet amb condició de contorn nul·la. A la segona part, primer estudiem l'existència de superfícies de revolució periòdiques de curvatura mitjana anisotròpica no local constant, que anomenem superfícies de Delaunay no locals anisotròpiques. Demostrem que aquestes superfícies sorgeixen com a minimitzants d'una versió periòdica del perímetre no local anisotròpic, i també les construïm com a pertorbacions de cilindres rectes en el pla (que anomenem quasi-cilindres). Finalment, a l'últim capítol, caracteritzem l'estabilitat d'aquests quasi-cilindres en el cas homogeni i isotròpic, i demostrem que els únics minimitzants a R2 del perímetre periòdic no local que són propers a cilindres rectes són, tal vegada, els mateixos cilindres rectes.
  

• OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER: Artificial Virtuous Agents in water management scenarios
  
  Autor/a: OLIVA FELIPE, LUIS JAVIER
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: FIB Sala d'actes Manuel Martí Recober B6-planta 0Campus Nord
  Director/a de tesi: CORTÉS GARCÍA, CLAUDIO ULISES | CORTÉS MARTÍNEZ, ATIA
  Resum de tesi: A mesura que les poblacions humanes continuen creixent, el consum de recursos augmenta inexorablement, el que condueix a un eventual esgotament, com afirma Malthus i especialment la Tragèdia dels comuns de Hardin. Per mantenir la sostenibilitat dels recursos, és necessari coordinar l'acció col·lectiva dels qui busquen beneficiar-se del consum d'aquest recurs. No obstant això, hi ha una petita part de tot el conjunt de participants que poden actuar de manera egoista i ignorar qualsevol norma o convenció social que restringeixi el consum excessiu o reguli la forma en què es consumeix. Això passa perquè l'acció col·lectiva, tal com explica Olson a Logics of Collective Action (Olson, 1971), pot enfrontar-se a dos dilemes socials diferents: El dilema del presoner i el dilema del polissó. El primer explica com l'elecció individual condueix a un òptim local (és a dir, un benefici personal) però a costa d'un mal resultat global (és a dir, el bé comú s'esgota i, finalment, ja ningú es beneficia). Aquest últim explica com els polissons, és a dir, els agents egoistes o deshonestos, poden carregar el manteniment del bé comú a mesura que el grup de consumidors creix, ja que evitar pagar el cost per preservar-lo pot no ser percebut (per exemple, reduir la taxa de consum o pagar impostos) mentre que el bé comú encara es proporciona i els consumidors no poden ser exclosos.Aquesta tesi explora l'ús de l'ètica de la virtut en el procés de presa de decisions dels agents. Les virtuts s'associen normalment amb l'excel·lència moral o una conformitat amb un estàndard de dret. En el nostre cas, l'objectiu és representar, en certa manera, el virtuosisme segons l'ètica clàssica, concretament, les escoles ètiques de pensament de Plató i Aristòtil. En els escrits de Plató i Aristòtil, les virtuts es defineixen normalment com a trets de caràcter que impulsen com un agent ha de comportar-se en el món. En tots dos enfocaments l'objectiu de l'agent és actuar de la manera correcta, d'acord amb les virtuts, per aconseguir un estat d'eudaimonia (tenir una vida abundant i plena). Entenem que la raó d'un agent no només està determinada pel que vol fer, sinó també per com equilibren les seves accions per dur-les a terme (és a dir, actuant d'acord amb els seus valors i virtuts). Volem modelar valors i virtuts per representar, fins a cert punt, una forma platònica i eudaimonista de l'ètica de la virtut. El nostre model de valors i virtuts utilitza l'enfocament centrat en l'objectiu de Swanton a l'ètica de la virtut.En tots dos enfocaments ètics, no només és necessari considerar l'individu, sinó també la societat en la qual viuen aquests individus. Aquestes societats haurien de fomentar que els seus individus siguin virtuosos. Atès que els valors i les virtuts es consideren incommensurables, vam decidir centrar-nos en un context específic al qual és el consum d'aigua. Per aquest motiu, la tesi es divideix en dos capítols principals: un centrat en el consum individual d'aigua dolça a les llars d'una ciutat mediterrània de mida mitjana, i un altre a nivell social, que utilitza un model de gestió d'aigües residuals industrials a la conca del riu Besòs, la captació del qual es troba a Barcelona, i és un exemple típic d'una captació complexa mediterrània. L'àrea de captació és una de les més poblades de Catalunya, amb més de 2 milions de persones connectades, la població activa de les quals està principalment ocupada en activitats industrials i en el sector serveis. Aquestes indústries són de diverses activitats amb una important presència dels sectors químic, metal·lúrgic, plàstic, tèxtil, paperer i alimentari. Cadascun d'aquests sectors té diferents necessitats pel que fa a l'ús de l'aigua.Plantegem la hipòtesi que els agents virtuosos poden tenir un millor rendiment que els agents utilitaris clàssics pel que fa al consum sostenible de recursos comuns.
  

• PAVO FERNÁNDEZ, EVA: Coastal dynamics and resilience in the low-engineered coast of Mozambique
  
  Autor/a: PAVO FERNÁNDEZ, EVA
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSETB Sala TeleensenyamentEdifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1Campus Nord Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: GRACIA GARCIA, VICENTE | GRIFOLL COLLS, MANUEL
  Resum de tesi: Les zones costaneres són entorns crucials i sensibles que estan cada cop més en risc a causa del canvi climàtic. Tot i això, persisteix una bretxa de recerca significativa en la integració de les diverses escales d'anàlisi costanera, des de contextos geomorfològics a llarg termini fins a curt termini (esdeveniments extrems), en zones amb escassa informació, com és el cas de Moçambic.Aquesta tesi aborda aquesta bretxa mitjançant un enfocament integral i multiescala per estudiar la costa dinàmica i poc investigada de Moçambic.La regió serveix com a cas d'estudi, presentant una geomorfologia diversa i una alta vulnerabilitat als ciclons tropicals dins d'un context d'escassetat de dades.La recerca utilitza imatges de satèl·lit d'alta resolució, dades hidrodinàmiques, cartografia geomorfològica i modelat numèric basat en processos per proporcionar una avaluació holística dels processos costaners.En unir les escales entre la teledetecció, el context geomorfològic i el modelat numèric, aquesta tesi pretén avançar en la comprensió predictiva del canvi costaner a Moçambic. S'espera que els resultats proporcionin una base científica per a una gestió costanera informada, donin suport a la resiliència climàtica i ofereixin una plantilla transferible per estudiar altres costes vulnerables i amb escassetat de dades a nivell mundial.
  

• SÁNCHEZ-ARCILLA ROSANAS, AGUSTÍN: PREDICTIVE MAINTENANCE OF HARBOUR STRUCTURES AND COASTAL SYSTEMS
  
  Autor/a: SÁNCHEZ-ARCILLA ROSANAS, AGUSTÍN
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/03/2026
  Data de lectura: 22/05/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: SANCHEZ-ARCILLA CONEJO, AGUSTIN | ALTOMARE, CORRADO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral contribueix a la comprensió i gestió dels sistemes costaners, tant mediterranis com atlàntics, davant les pressions creixents del canvi climàtic i l’acció humana. La metodologia proposada combina l’anàlisi morfodinàmica de platges, l’estudi del comportament de les infraestructures a la zona de costa i les rutes i acords per a una adaptació basada en la restauració. Aquesta metodologia considera les barreres per a la restauració de la costa, proposant “activadors” que es recolzen en tècniques d’enginyeria costanera, models basats en processos, tècniques d’aprenentatge automàtic i marcs de governança de l’adaptació per obtenir un enfocament integral del sistema costaner. Així es pot predir y analitzar com una platja típica pot evolucionar sota escenaris climàtics futurs i quines són les respostes socials més adequades.La metodologia d’adaptació climàtica s’ha desenvolupat per dues platges mediterrànies, sistemes dinàmics però caracteritzats per l’escassetat de sediments, la pressió de la urbanització i la reduïda disponibilitat d’espai d’acomodació. Aquests factors, juntament amb la pressió antròpica, incrementen el risc d’erosió i redueixin la resiliència de les platges. La primera contribució d’aquesta tesi desenvolupa, dins l’article “Coastal Adaptation Pathways and Tipping Points for Typical Mediterranean Beaches under Future Scenarios”, una metodologia per a identificar els punts límit per a l’adaptació de platges mediterrànies sota temporals amb períodes de retorn de 50 i 100 anys, combinats amb l’augment projectat del nivell del mar. La recerca quantifica el moment en què mesures convencionals com l’aportació artificial de sorra, el reforç dunar o la protecció estructural perden eficàcia, proposant les trajectòries d’adaptació més adients des d’un punt de vista tècnic, econòmic i social. Els resultats proporcionen una base per a decisions proactives, la qual cosa permet gestionar la costa de manera flexible, tot evitant una protecció reactiva amb alt impacte i empremta de carboni.A partir d’aquesta comprensió sistèmica, la segona contribució de la tesi es presenta en l’article “Morphodynamic Predictions Based on Machine Learning: Performance and Limits for Pocket Beaches near the Bilbao Port”. Aquest treball analitza l’ús de la intel·ligència artificial en la predicció i projecció costanera. A partir de conjunts de dades hidro-morfodinàmiques d’alta resolució, associats a platges encaixades afectades per intervencions portuàries, el rendiment predictiu dels models d’aprenentatge automàtic (ML) es comparen amb metodologies convencionals. Els resultats mostren que els models basats en ML presenten una elevada capacitat predictiva a curt i mitjà termini per capturar respostes complexes de la línia de costa, tot i que el seu rendiment és més limitat sota condicions extrapolades o extremes. Aquest estudi contribueix a integrar l’enginyeria costanera amb la intel·ligència artificial, proporcionant eines escalables per a sistemes d’alerta primerenca i monitoratge costaner adaptatiu.La clau de volta per a una restauració costanera sostenible, tercera contribució de la Tesi, es desenvolupa en l’article “Coastal Restoration Agreements under Climate Change: Barriers and Enablers”. Aquest treball lliga l’anàlisi des dels processos físics amb els mecanismes de governança per a solucionar el dèficit d’adaptació present a les zones costaneres. Fins i tot quan les trajectòries tècniques o físiques d’adaptació són conegudes, la seva implementació es veu condicionada per la fragmentació institucional, la rigidesa normativa i la percepció social. Mitjançant una anàlisi basada en casos, aquesta recerca identifica les principals barreres i factors facilitadors de la restauració costanera sota la incertesa climàtica.
  

Data de lectura: 27/05/2026

• RUIZ CARREGAL, GERARD: High-Resolution Drone-Based Repeat-pass SAR Interferometry for 3D displacement estimation
  
  Autor/a: RUIZ CARREGAL, GERARD
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/04/2026
  Data de lectura: 27/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala D4 012, UPC Campus Nord.
  Director/a de tesi: LOPEZ MARTINEZ, CARLOS | IGLESIAS GONZÁLEZ, RUBÉN | LORT CUENCA, MARC
  Resum de tesi: La caracterització precisa dels processos de deformació del terreny és essencial per a l’avaluació del risc i les aplicacions d’alerta precoç, ja que el desplaçament sovint és un precursor de col·lapses catastròfics. Durant les darreres dues dècades, el Radar d’Obertura Sintètica (SAR) i la Interferometria SAR Diferencial Multi-Temporal (MT-DInSAR) han permès l’estimació de desplaçaments mil·limètrics sobre àrees grans i amb una densitat espacial alta. En aquest context, el SAR satel·lital ofereix una cobertura global regular i a llarg termini, mentre que el SAR Terrestre (GBSAR) proporciona monitoratge gairebé en temps real, adequat per a processos de deformació ràpida i localitzada. Malgrat aquests avantatges, ambdós sistemes presenten limitacions inherents. El SAR satel·lital no pot mesurar desplaçaments ràpids a causa dels intervals de revisita de diversos dies i no és sensible als desplaçaments orientats en la direcció Nord-Sud (NS) a causa de les seves òrbites quasi polars. El GBSAR ofereix una resolució temporal excel·lent, però el seu desplegament és limitat en zones d’accés difícil i la seva geometria fixa sovint condueix a una subestimació del desplaçaments.Els sistemes SAR aerotransportats mitiguen diverses d’aquestes limitacions oferint temps de revisita controlats i mesures des de punts de vista múltiples, permetent recuperar el vector de desplaçament tridimensional (3D). En aquest context, els drons multirotor han sorgit com una plataforma aerotransportada econòmica i adaptable. El SAR embarcat en dron hereta reptes relacionats amb el moviment de la plataforma i les incerteses de navegació, es veu afectat per restriccions addicionals com limitacions de càrrega útil, i requereix l’adaptació dels algorismes MT-DInSAR a plataformes de baixa altitud i temps de revisita irregulars.L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és demostrar la capacitat dels sistemes SAR embarcats en dron per estimar sèries temporals de desplaçament del terreny mitjançant conjunts de dades interferomètriques multi-temporals en escenaris operacionals reals. Amb aquesta finalitat, la tesi desenvolupa un marc integral que inclou el desenvolupament del sensor, el processament interferomètric i metodologies MT-DInSAR. Es desenvolupa un radar de banda Ku de doble canal amb modulació de freqüència contínua (FMCW) i s’integra en una plataforma multirotor. A més, es proposa una cadena de processament interferomètric per generar interferogrames de passada múltiple calibrats en fase, combinant el refinament del Model Digital d’Elevacions (DEM) mitjançant interferometria de passada única amb una estratègia específica de coregistrat, on s’introdueix l’algorisme MTCD-MSQ com un nou mètode de coregistrat dissenyat per a SAR aerotransportat d’alta freqüència. Així mateix, es proposen dos fluxos de treball MT-DInSAR complementaris per abordar diferents règims de deformació. El mètode SD-MT-DInSAR recupera sèries temporals de desplaçament acumulat quan la coherència interferomètrica es preserva entre adquisicions consecutives, mentre que el mètode SDVEL-MT-DInSAR explota la flexibilitat dels drons per realitzar vols intra-diaris repetits i estimar sèries temporals de velocitat de desplaçament en zones amb deformació ràpida, on la decorrelació es produeix en poques hores. Finalment, la tesi empra adquisicions multi-geometria per recuperar el vector complet de desplaçament 3D.El marc es valida mitjançant experiments controlats amb Reflectors de Cantonada (CR) i en condicions operacionals reals sobre una mina a cel obert activa, demostrant sensibilitat submil·limètrica, el monitoratge de desplaçaments de l’ordre d’un metre durant diversos dies i la recuperació de vectors de desplaçament 3D en escenaris complexos.La tesi confirma que la interferometria SAR embarcada en dron és una eina fiable per al monitoratge de deformacions que complementa els sistemes satel·litals i GBSAR, obrint noves oportunitats en geotècnia, mineria i avaluació de riscos naturals.