Les raons per fer un doctorat a la UPC
Per l'excel·lència
La UPC es posiciona als principals rànquings internacionals com una de les principals universitats tecnològiques i de recerca del sud d'Europa i està entre les 40 millors universitats joves del món.
El millor: les persones
La satisfacció amb la tasca del director o directora de la tesi és el tret diferencial més destacat per 7 de cada 10 doctorands UPC. El suport rebut i l’accessibilitat reben les millors valoracions.
La internacionalització
Més de la meitat dels estudiants de l’Escola de Doctorat de la UPC són internacionals i un terç obté la menció internacional al seu títol.
Una inserció laboral de qualitat
Els doctors i doctores UPC gaudeixen d'ocupació laboral quasi plena i majoritàriament en posicions corresponents a la seva titulació.
El millor doctorat industrial
La UPC lidera l'oferta amb un terç dels programes del doctorat industrial de Catalunya i un centenar d'empreses implicades.
L'entorn industrial
La ubicació geogràfica de la UPC en un ecosistema industrial, tecnològic i especialment creatiu i innovador és un valor afegit per als doctorats UPC.
Notícies
- Noves bases reguladores dels Ajuts a Doctorats Industrials - DI 2026 Pla DI Generalitat de Catalunya
- La UPC lliura els Premis Extraordinaris de Doctorat 2026 en el marc de la Welcome Ceremony
- 13a Convocatòria per a doctorands de la DTN de l'EIT Urban Mobility
- La UPC dona la benvinguda als nous doctorands i doctorandes amb la Welcome Ceremony 2026
- Convocatòria d'Ajuts per a contractes predoctorals per a la Formació de Doctors 2026 (FD 2026)
Agenda de tesis per a defensa
Data de lectura: 18/11/2026
- BERNÈ ARTIEDA, LUIS JAVIER: Energy Auditing of In-Service Hydraulic Systems: Methodology and Loss Diagnosis for Side-Loader Refuse Collection VehiclesAutor/a: BERNÈ ARTIEDA, LUIS JAVIER
Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 01/10/2026
Data de lectura: 18/11/2026
Hora de lectura: 12:00
Lloc de lectura: Sala de Conferències TR5, ESEIAAT
Director/a de tesi: RAUSH ALVIACH, GUSTAVO ADOLFO | CODINA MACIA, ESTEBAN
Resum de tesi: La legislació sobre consum i emissions ha desplaçat el focus del disseny hidràulic de la maquinària mòbil cap a l'eficiència. L'arquitectura més estesa continua sent el load-sensing amb bomba de cilindrada variable, que subministra només el cabal requerit a una pressió lleugerament superior a la de la càrrega. Tanmateix, manté dues fonts principals d'ineficiència: el cabal es regula per estrangulament i, quan diversos moviments s'alimenten simultàniament des d'una única bomba, la secció més carregada fixa la pressió de subministrament i la resta n'estrangula la diferència. A més, les càrregues que poden embalar el moviment requereixen vàlvules overcenter, que introdueixen noves pèrdues al sistema.Aquesta tesi estudia el mecanisme de càrrega d'un vehicle recol·lector de residus de càrrega lateral, un sistema multiactuador amb càrregues accelerants i arquitectura load-sensing. Amb centenars de recollides diàries, unes pèrdues petites en cada operació poden ser significatives a escala de flota.En aquest context, les pèrdues deriven de la interacció entre l'arquitectura multiactuador load-sensing i les vàlvules overcenter, i cap component les explica per si sol. La literatura ofereix principalment quantificacions globals i rarament separa aquests mecanismes en balanços experimentals sobre màquines reals. A més, l'acoblament overcenter–load-sensing és poc estudiat, i els vehicles recol·lectors són dels menys analitzats dins de la maquinària mòbil.L'objectiu és donar resposta a aquesta mancança mitjançant una descomposició energètica completa que identifiqui experimentalment els mecanismes, components i fases del cicle on es dissipa l'energia, distingint la part reduïble de la inevitable. L'enfocament és deliberadament aplicat: les mesures es realitzen sobre un vehicle en servei, fet que condiciona la instrumentació. La pressió es mesura amb transductors, però el cabal de cada actuador no es pot obtenir directament, entre altres motius per manca d'espai, i es reconstrueix a partir de la posició i la geometria dels actuadors, amb un únic cabalímetre a la sortida de la bomba per al tancament del balanç del sistema. Aquesta derivació amplifica el soroll dels sensors i esdevé una font significativa d'incertesa. Per resoldre-ho, una referència sintètica de cinemàtica coneguda permet seleccionar el filtre objectivament i eliminar moviments espuris. Amb els senyals processats es construeix un balanç de potència quasiestàtic que quantifica les pèrdues per mecanisme i es valida mitjançant el seu tancament. El mètode s'aplica a diferents condicions de càrrega.La conclusió principal és que el dèficit d'eficiència té un origen estructural: rau en l'arquitectura del sistema i en la interacció entre els seus components i actuadors. La simultaneïtat és el mecanisme de pèrdua dominant, i la substitució de components per altres de més eficients només permet recuperar una fracció limitada de l'energia dissipada. L'anàlisi mostra també que una visió centrada exclusivament en els components pot conduir a conclusions errònies. Tot i utilitzar la mateixa vàlvula, els circuits de gir i elevació presenten comportaments oposats: en el gir, la dissipació és elevada però majoritàriament reduïble a escala de component; en l'elevació, la dissipació directa és menor, però el seu cost real és arquitectònic, ja que fixa la pressió de subministrament al seu valor màxim.Més enllà dels resultats obtinguts, la tesi estableix un marc de diagnòstic i desenvolupa una metodologia reproduïble, independent de la màquina analitzada i aplicable a altres màquines del sector maquinària mòbil i off-road. Aquest marc permet identificar i quantificar l'origen de les pèrdues energètiques i valorar alternatives de millora abans d'abordar-ne el redisseny.
- GARCIA SALANOVA, ANTONIO: Arquitectura amb propòsit per a una gestió sostenible dels equipaments públicsAutor/a: GARCIA SALANOVA, ANTONIO
Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 09/09/2026
Data de lectura: 18/11/2026
Hora de lectura: 10:30
Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta -1 - Aula C-B11Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
Director/a de tesi: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
Resum de tesi: ARQUITECTURA AMB PROPÒSIT PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS EQUIPAMENTS PÚBLICSAquesta investigació analitza, formula i contrasta raonadament un model integral de gestió sostenible dels equipaments públics al llarg del seu cicle de vida, des de la planificació i el disseny fins a l’explotació i el desmuntatge i incorpora una governança basada en dades orientada a facilitar una presa de decisions col·laborativa entre els diferents agents implicats. Parteix de la hipòtesi que l'adopció d'un model integral de gestió sostenible, basat en metodologies digitals col·laboratives —especialment el Building Information Modeling (BIM)—, en criteris de sostenibilitat i en l'anàlisi del cicle de vida (ACV), permet superar les limitacions dels models tradicionals de gestió dels equipaments públics, caracteritzats per la fragmentació dels processos, la manca de traçabilitat de la informació i la baixa optimització de la fase d'explotació. El treball adopta un enfocament metodològic mixt que combina revisió sistemàtica de la literatura, anàlisi comparativa entre models de gestió, entrevistes a experts del sector públic i privat, validació quantitativa i el desenvolupament d'un instrument metodològic original: un marc metodològic de 100 criteris tècnics sostenibles aplicables al conjunt del cicle de vida, que operativitza el model de gestió proposat. A diferència d'aproximacions predominantment teòriques, la recerca es desenvolupa en un context real de gestió pública d'equipaments educatius i incorpora dades i experiències professionals recents (2024–2025), especialment en relació amb la implantació del BIM en la fase d'explotació.La recerca desenvolupa també un cas pràctic, un hipotètic Institut d'FP de l'Audiovisual de Catalunya, ubicat al recinte de les Tres Xemeneies del Besòs, que actua com a prova de concepte del model integral de gestió proposat. Aquest cas permet contrastar la coherència i la viabilitat del model, així com la seva traducció arquitectònica en relació amb els requeriments pedagògics dels ensenyaments professionalitzadors.Els resultats evidencien positivament les tres hipòtesis formulades. En primer lloc, el model integral de gestió basat en BIM–ACV millora l’eficiència, la qualitat i la sostenibilitat dels processos. En segon lloc, la seva aplicació determina una nova tipologia arquitectònica flexible, modular i orientada al manteniment eficient. En tercer lloc, el model integral s’adapta de manera coherent als requeriments funcionals i pedagògics de la Formació Professional, reforçant la connexió entre arquitectura, gestió, innovació educativa i processos de governança participativa. Especial rellevància té l’aportació en l’àmbit de l’explotació digital, encara poc desenvolupat en la pràctica institucional actual.Finalment, la tesi planteja línies futures orientades a l'explotació basada en dades, la integració de sistemes intel·ligents i el desenvolupament de nous professionals vinculats a la gestió del cicle de vida.
- LAGE JULIÀ, ARTAI: Process engineering development strategies for the enhancement of PHB production by cyanobacteria.Autor/a: LAGE JULIÀ, ARTAI
Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 12/10/2026
Data de lectura: 18/11/2026
Hora de lectura: 10:30
Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
Director/a de tesi: GARCIA SERRANO, JOAN | GONZALEZ FLO, EVA
Resum de tesi: Els plàstics convencionals derivats del petroli causen un dany ambiental greu i persistent. El polihidroxibutirat (PHB) és una alternativa d’origen biològic i completament biodegradable, ja que els cianobacteris el poden sintetitzar fotoautotròficament a partir de llum solar i CO₂, evitant els costos dels substrats orgànics que limiten la competitivitat dels bioplàstics. Tot i això, diversos colls d’ampolla impedeixen que el PHB cianobacterià arribi a escala industrial. Aquesta tesi els aborda mitjançant una estratègia integrada que combina selecció de soques, formació de microbiomes, metodologies d’alt rendiment i una arquitectura de producció contínua desacoblada.Es van aïllar cinc soques de cianobacteris d’entorns aquàtics naturals, obtenint poblacions estables amb acumulacions de PHB molt divergents malgrat la seva similitud genètica. Dues soques de Synechocystis i una de Leptolyngbya van destacar com a productores, mentre que Synechococcus i una segona Leptolyngbya mostraren acumulació mínima. L’efluent secundari va ser perjudicial per a la inducció, ja que els nutrients residuals interferien en el procés, però seguia sent adequat per al creixement de biomassa.Les dues millors soques (Synechocystis sp. AP i Leptolyngbya sp. R) es van avaluar en monocultiu, mentre que un microbioma artificial combinant Synechocystis sp. AP amb Synechococcus sp. AP va permetre explorar sinergies comunitàries. La cocultivació va millorar el rendiment de PHB en ambdues espècies i va generar un microbioma més robust en condicions no estèrils, mantenint operació estable durant cicles consecutius. El sistema mostrà redundància funcional: sota condicions divergents (baix fòsfor amb pH >10 no controlat, versus medi nutritiu amb pH controlat a ~8,25), les abundàncies relatives van canviar, però el potencial global de PHB es va mantenir. Les diferències en contingut de PHB es van atribuir principalment als paràmetres operatius: el control estricte de pH i nutrients suficients durant el creixement van permetre fins a 36,3% dcw, en comparació amb només 17% amb pH no controlat.Per accelerar el cribratge, es va desenvolupar una plataforma fluoromètrica basada en la tinció amb Nile Blue, validada per a 124 condicions sense quantificació cromatogràfica. L'absència de nitrogen es va confirmar com el principal desencadenant d’inducció, mentre que el fòsfor actuava com un interruptor llindar. El control estricte de pH (~8,25), condicions de foscor i anoxia, i una dosi única de 600 mg/L d’acetat es van identificar com a òptims i es van validar en escala de reactor, confirmant la síntesi directa de PHB a partir d’acetat sense necessitat d'una fase prèvia d’acumulació de glicogen.A partir d’aquest microbioma, ampliat amb Leptolyngbya sp. R fins a una comunitat de tres soques, es va dissenyar un reactor de dues etapes que desacobla el creixement fotoautotròfic de l’acumulació de PHB en foscor i anòxia. Operant durant 125 dies en condicions no estèrils, va assolir ~23 mgPHB/L/d, més de quatre vegades superior als millors sistemes d’un sol reactor, amb fins a 26% dcw. Aquests resultats mostren que la disponibilitat contínua de biomassa, i no el contingut màxim de PHB, és el factor decisiu de la productivitat volumètrica.En conjunt, la tesi destaca el valor de la prospecció ambiental i el cribratge de soques, ja que els microbiomes es van assemblar exclusivament a partir d’aïllats ambientals. També demostra que els paràmetres operatius, i no la composició poblacional, governen els resultats de PHB, i subratlla el paper de la configuració del reactor en la traducció de la biologia en guanys industrials. L’efluent secundari com a suport per al creixement de biomassa ofereix evidència inicial que les aigües residuals poden ser un substrat viable per al PHB, apuntant a la integració del tractament d’aigües amb la producció de biopolímers.
- ZHANG, XU: Urban expansion and its environmental consequences: Green space, thermal environment, and climate responses from a remote sensing perspectiveAutor/a: ZHANG, XU
Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 30/07/2026
Data de lectura: 18/11/2026
Hora de lectura: 10:30
Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Téc.Sup.Arquit.Bcn)-Pl. Baja-Aula A-BetaAv. Diagonal, 649 Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/hpj-hwmu-cciConnexión 10:00h
Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
Resum de tesi: En el context de la urbanització global i de l'agreujament dels riscos climàtics, l'expansió urbana s'ha convertit en un procés clau que transforma l'estructura espacial i el funcionament ambiental de les regions metropolitanes. Aquesta expansió no només modifica els usos del sòl i els límits urbans, sinó que també afecta l'entorn tèrmic, la qualitat ecològica i la biodiversitat mitjançant la reorganització de l'estructura espacial urbana. No obstant això, molts estudis analitzen aquests processos des d'enfocaments parcials i sense integrar adequadament escales, regions i mecanismes ambientals.Aquesta tesi desenvolupa un marc integrat per analitzar la relació entre expansió urbana, estructura espacial i respostes ambientals. Basant-se en dades de teledetecció multiorigen, s'integren dades de llum nocturna, índexs espectrals, temperatura superficial terrestre, vegetació i biodiversitat per identificar l'expansió urbana i delimitar les àrees urbanitzades de manera coherent entre regions. Mitjançant indicadors d'ecologia del paisatge es quantifiquen la morfologia, la connectivitat i la fragmentació de l'espai urbà. Paral·lelament, s'analitzen les relacions entre configuració espacial, distribució de l'energia superficial, intensitat de les onades de calor i estabilitat ecològica.Les àrees d'estudi inclouen regions de ràpida urbanització a la Xina i àrees metropolitanes madures d'Europa, fet que permet comparar diferents contextos climàtics i etapes d'urbanització. Els resultats mostren que els impactes ambientals de l'expansió urbana no depenen únicament de la quantitat de sòl urbanitzat, sinó principalment de la configuració espacial i del grau de connectivitat dels espais verds. La fragmentació espacial altera la relació entre calor sensible i latent, modifica les rutes de difusió de la refrigeració urbana i afecta la connectivitat ecològica, generant respostes diferenciades de l'entorn tèrmic i dels ecosistemes.En fases d'urbanització accelerada, l'augment de superfícies impermeables i la fragmentació dels espais verds amplifiquen els riscos tèrmics i redueixen la resiliència ecològica. En regions metropolitanes més madures, els efectes ambientals tendeixen a ser més heterogenis i localitzats, encara que continuen condicionats per l'estructura espacial. A més, fins i tot amb variacions reduïdes en la superfície verda total, la fragmentació pot provocar una degradació progressiva de les xarxes ecològiques i de la biodiversitat.La comparació entre regions confirma que la intensitat de l'expansió, el context climàtic i l'etapa d'urbanització influeixen en el ritme i l'expressió espacial de les respostes ambientals, però no alteren els mecanismes estructurals fonamentals que connecten expansió urbana i canvi ambiental.Com a aportació teòrica, aquesta tesi proposa que els impactes ambientals de l'expansió urbana són essencialment efectes sistèmics derivats de la reorganització de l'estructura espacial. Mitjançant la integració de l'anàlisi de l'expansió urbana, l'estructura del paisatge, l'entorn tèrmic i les funcions ecològiques, l'estudi construeix un marc multiescalar i transferible per comprendre les conseqüències ambientals de la urbanització i proporcionar suport científic a la planificació urbana sostenible i a les estratègies d'adaptació climàtica.
Data de lectura: 19/11/2026
- CARO ROCA, MARTÍ: Efficient Tailoring of AI-based Solutions for Safety-Critical SystemsAutor/a: CARO ROCA, MARTÍ
Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 10/09/2026
Data de lectura: 19/11/2026
Hora de lectura: 10:15
Lloc de lectura: C6-E101
Director/a de tesi: ABELLA FERRER, JAIME
Resum de tesi: El creixent rendiment de les plataformes de computació permet l’ús de Xarxes Neuronals Profundes (DNNs, de l’anglès) de dimensions més grans, capaces d’assolir la precisió requerida per aplicacions en temps real com la Detecció d’Objectes Basada en Càmeres (CBOD, de l’anglès) en Conducció Autònoma (AD, de l’anglès). Tot i que una elevada precisió d’inferència és essencial en Sistemes Encastats Crítics de Temps Real (CRTES, de l’anglès), l’amplada de banda de memòria i el consum energètic també són factors determinants, ja que limiten el rendiment assolible i condicionen el compliment dels requisits de l’aplicació. Per aquest motiu, alguns models DNN molt precisos han de ser optimitzats per operar sota aquestes restriccions.A més, les aplicacions d’automoció amb requisits de seguretat han de complir estàndards com l’ISO 26262, que exigeixen redundància diversa per al nivell més alt d’integritat (ASIL-D) amb l’objectiu de mitigar fallades de causa comuna, és a dir, fallades aleatòries del hardware que poden afectar de la mateixa manera a components redundants i podrien no ser detectats. La Redundància Modular Dual (DMR, de l’anglès), també coneguda com a "Dual-Core LockStep" (DCLS) en processadors, i la Redundància Modular Triple (TMR, de l’anglès), habitualment combinada amb algun tipus de diversitat, s’utilitzen àmpliament per proporcionar detecció i tolerància a fallades. Tanmateix, implementar de manera eficient la redundància diversa en tasques basades en DNNs relacionades amb la seguretat, com la detecció d’objectes, continua sent un repte obert, ja que aquestes aplicacions poden aprofitar redundància semàntica en lloc d’equivalència a nivell de bits.En aquesta tesi primer fem una avaluació a gran escala de diverses tècniques d’aproximació per optimitzar models DNN. En particular, ens centrem en models CBOD, fonamentals per detectar els objectes que envolten el vehicle. Analitzem de manera individual i conjunta tècniques com l’aritmètica de precisió reduïda, la computació aproximada i l’operació a baix voltatge, amb l’objectiu d’avaluar com es poden combinar per reduir significativament l’àrea, la latència i el consum energètic de sistemes d’IA. Així mateix, estudiem l’impacte de l’agrupament de pesos ("weight clustering") en diferents representacions aritmètiques, proporcionant informació útil per al desenvolupament d’acceleradors CBOD de baix consum amb un impacte mínim en la precisió.A continuació, dissenyem un esquema eficient de redundància diversa per a aplicacions d’IA basat en precisió reduïda. L’esquema proposat descarta determinats bits de les dades llegides per l’accelerador principal per generar una versió redundant més eficient. D’aquesta manera, permet mitigar fallades aleatòries de maquinari reduint simultàniament la latència, l’àrea i el consum energètic respecte a implementacions DCLS tradicionals, sense pèrdues apreciables de precisió.També proposem una segona tècnica de redundància diversa amb un cost similar al de les solucions de tipus DCLS, però amb una millora significativa de la precisió gràcies a la mitigació de les inexactituds dels models d’IA i sense requerir suport específic de hardware. Aquest esquema aplica transformacions sobre les dades d'entrada i utilitza algorismes de fusió per combinar les deteccions generades pels components redundants. A més, n’avaluem la capacitat per mitigar atacs adversaris, cosa que permet que un únic mecanisme afronti simultàniament fallades aleatòries de maquinari, inexactituds dels models DNN i atacs adversaris. Finalment, demostrem la seva generalització a altres models i tasques d’IA.En conjunt, aquesta tesi estudia tècniques d’aproximació per optimitzar models d’IA en CRTES i proposa dos esquemes avançats de redundància diversa: un orientat a l’eficiència energètica i un altre enfocat a millorar la precisió del sistema redundant amb un cost afegit mínim.
Qui sóc?
L'Escola de Doctorat avui
- 46programes de doctorat
- 2284doctorands/es al curs 24/25
- 1748directors/es de tesi al curs 23/24
- 330tesis llegides l'any 2025
- 110tesis amb M.I. i/o D.I. llegides l'any 2025
- 354projectes D.I. (27% del total de la G.C.)
M.I.: Menció Internacional, D.I.: Doctorat Industrial, G.C.: Generalitat de Catalunya