Escola de Doctorat

Data de lectura: 08/09/2026

• BELLAFIORE, GASPARE: Résidence Le Parc à Meudon-la-Forêt. Tectónica y decoro urbano en la obra de Fernand Pouillon.
  
  Autor/a: BELLAFIORE, GASPARE
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta investigació examina la relació entre els procediments compositius i els mètodes constructius en l'arquitectura de Fernand Pouillon, prenent com a cas d'estudi paradigmàtic el conjunt de la Résidence Le Parc a Meudon-la-Forêt (1959-1962). L'estudi parteix d'un diagnòstic sobre la condició de l'arquitectura contemporània, marcada per la fractura creixent entre l'acte de projectar i l'acte de construir. S'observa una deriva cap a una producció que confia la seva expressivitat a la imatge, al gest autoral o a la sofisticació tècnica abans que a les raons internes de l'obra. Davant d'aquest desplaçament, la investigació recupera el concepte de tectònica —no com a categoria estilística ni com a sinònim de tecnicitat, sinó com la sintaxi mitjançant la qual la construcció esdevé llenguatge arquitectònic— i sosté que l'obra de Pouillon a Meudon-la-Forêt constitueix una verificació material privilegiada d'aquesta hipòtesi. El marc teòric articula dues tradicions crítiques que la literatura sol tractar per separat: l'analítica tectònica de matís anglogermànic (Bötticher, Semper, Sekler, Frampton) i la teoria llatina del decorum analògic desenvolupada a França per Quatremère de Quincy i Julien Guadet. La investigació argumenta que la conjunció de totes dues és necessària per llegir l'obra de Pouillon, i reconstrueix la genealogia del racionalisme constructiu francès —de Philibert de l'Orme a Auguste Perret— com l'horitzó cultural que fa intel·ligibles les seves eleccions. Pouillon emergeix, en aquesta lectura, no com una excepció dins de la modernitat de postguerra, sinó com un "continuador transformador": un arquitecte que reactiva la tradició clàssica francesa i la tradueix a les condicions operatives de la reconstrucció i l'habitatge social massiu. L'estructura del treball s'organitza en tres parts. La primera reconstrueix el marc teòric de la tectònica. La segona traça la genealogia cultural del pensament de Pouillon i analitza el context operatiu del París de postguerra. La tercera part desenvolupa l'anàlisi multiescalar de la Résidence Le Parc, recorrent els problemes del mur entramat, de la pedra com a nucli tectònic i ètic, de la travée com a dispositiu d'ordre. L'estudi assoleix quatre tesis principals:Primera: El sistema constructiu híbrid de Meudon —pedra portant de Fontvieille articulada amb forjats de formigó armat— no constitueix un compromís tècnic, sinó una nova síntesi tectònica que reactiva la lògica de la massa portant en condicions de prefabricació industrial. Segona: La travée funciona a Meudon com a "operador total" del projecte, coordinant simultàniament la lògica constructiva, la composició de la façana i l'organització de l'espai interior, fins a projectar-se a l'escala urbana com a ritme de l'espai públic. Tercera: El decorum en Pouillon no respon a la veritat estricta de l'armazó perretià, sinó a una "versemblança lítica" (vraisemblance) —una adequació expressiva entre forma, construcció i caràcter civil— que reformula el principi quatremèrià del decorum analògic per a les condicions de la modernitat. Quarta: La dimensió cívica de l'obra no és un suplement ètic afegit a les decisions formals, sinó l'efecte directe de la pròpia gramàtica constructiva assumida com a llenguatge compartit. La investigació es basa en bibliografia crítica especialitzada (Lucan, Bonillo, Ferlenga, Sayen), en fonts primàries de l'arxiu de Pouillon, en la documentació patrimonial publicada pel Ministeri de Cultura francès i en mesuraments directes presos als arxius municipals de Meudon-la-Forêt. La seva aportació principal consisteix a articular dins d'un mateix dispositiu analític l'analítica tectònica i la teoria del decorum, a proposar una lectura sistemàtica de la travée com a àtom sintàctic del projecte, i a defensar la pertinença de la lliçó lítica de Pouillon per al debat contemporani sobre l'arquitectura cívica i l'habitatge col·lectiu.
  

• MONTERO VEGA, MARIANA: Joint Operations of Autonomous Delivery Robots and Mobile Micro Hubs: A Continuous-Approximation and Game-Theoretic Assessment for Urban E-Commerce Logistics
  
  Autor/a: MONTERO VEGA, MARIANA
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/07/2026
  Data de lectura: 08/09/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edific C2, Sala 212 (Sala Conferències), Barcelona
  Director/a de tesi: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: La logística d’última milla és un dels segments que genera un major consum de recursos i més externalitats dins dels sistemes urbans de distribució de mercaderies. Tot i això, les forces del mercat sovint no aconsegueixen alinear els incentius privats amb els objectius socials. Aquesta tesi investiga les condicions sota les quals els Robots Autònoms de Repartiment (ADR) poden actuar com a catalitzadors d’un model logístic urbà més sostenible i equitatiu, mitjançant el marc Desitjabilitat-Factibilitat-Viabilitat i quatre estudis interconnectats. En l’àmbit de la desitjabilitat, una enquesta global a 1.344 usuaris de comerç electrònic d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord mostra que l’acceptació dels ADR és real, però desigual. Factors com el gènere, l’edat i el grau d’urbanització condicionen les preferències de lliurament i tenen implicacions directes per al disseny d’infraestructures i les estratègies de desplegament. Les taquilles de paqueteria apareixen com la modalitat preferida a escala global, fet que justifica la seva incorporació com a actor rellevant en l’anàlisi de viabilitat. A més, un estudi multiregional basat en models d’equacions estructurals i un model logit ordenat identifica la competència percebuda com el principal factor que impulsa la intenció d’ús. La sensibilitat al risc i les barreres de preu només resulten significatives en mercats on els ADR encara no han assolit una implantació comercial. En l’àmbit de la factibilitat, s’introdueix el concepte de Microhub Mòbil, un sistema de dos nivells que combina Vehicles Hub Autònoms i ADR. Mitjançant un model d’aproximació contínua aplicat a diversos escenaris urbans, es demostra que aquest sistema redueix els costos de lliurament entre un 40 % i un 55 % respecte a les alternatives convencionals, alhora que disminueix significativament el potencial d’escalfament global. La capacitat de càrrega dels ADR emergeix com el principal determinant dels costos, mentre que la velocitat operativa té un impacte reduït. Les preferències dels usuaris identificades en els estudis de desitjabilitat, com l’alçada del robot, el disseny multicompartiment o les finestres de lliurament fora de les hores punta, s’incorporen directament als paràmetres operatius del sistema, establint un vincle quantitatiu entre les necessitats dels usuaris i el rendiment logístic. En l’àmbit de la viabilitat, un model de teoria de jocs en dues etapes demostra que la cooperació entre operadors tradicionals, operadors de Microhub Mòbil i operadors de taquilles de paqueteria no emergeix espontàniament en condicions de mercat. Els resultats mostren que la subvenció pública constitueix una necessitat estructural per assolir l’estabilitat de la coalició. Una capa reguladora basada en un model de Stackelberg evidencia que els impostos pigouvians i diferenciats poden aconseguir una estabilitat gairebé lliure de subvencions amb un esforç fiscal molt inferior al dels peatges uniformes, alhora que generen una distribució més equitativa dels beneficis i preserven la viabilitat dels tres operadors. A més, es demostra que la subvenció mínima requerida és inferior als estalvis derivats de la reducció d’externalitats, fet que converteix el suport públic en una eina fiscalment eficient per promoure la sostenibilitat urbana. En conjunt, els resultats indiquen que el futur de la logística d’última milla no dependrà únicament de la tecnologia. Els ADR són operativament viables i ambientalment beneficiosos, però el seu potencial transformador requereix reguladors capaços d’internalitzar les externalitats, dissenyadors que alineïn els sistemes amb les necessitats reals dels usuaris i responsables polítics que entenguin que la cooperació estable entre operadors heterogenis és, sobretot, un repte de governança i no un resultat natural del mercat.
  

Data de lectura: 10/09/2026

• COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA: Hot deformation behaviour of WC–Co cemented carbides
  
  Autor/a: COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de lectura: 10/09/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)EDIFICI A planta 0, SALA D'ACTEShttps://meet.google.com/pcm-czdv-rxr
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL | GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un enfoc sistemàtic per descriure i modelar el comportament en calent dels carburs cimentats—materials compostos basats en carbur de tungstè (WC) i cobalt (Co)–en condicions properes a les de servei. L’objectiu principal és superar les limitacions dels estudis a temperatura ambient i abordar les exigències mecàniques a temperatures elevades. Aquests materials s’utilitzen en aplicacions d’alt rendiment, com eines de tall, mineria i conformació. La recerca s’ha centrat tradicionalment en propietats a temperatura ambient, fet que ha permès optimitzacions, però sense capturar el comportament complex a alta temperatura, on la deformació plàstica domina.Els estudis previs s’han basat sobretot en assaigs de termofluència (creep) a taxes molt baixes i esforços constants. Tot i revelar règims de deformació i mecanismes com el lliscament de límits de gra i la infiltració de cobalt, no representen les condicions dinàmiques del mecanitzat. De manera similar, la duresa en calent mostra que el WC de gra fi és més dur a baixa temperatura però perd aquesta avantatge més ràpidament en escalfar-se, evidenciant la necessitat d’entendre millor els efectes microestructurals sota sol·licitacions tèrmiques.Aquesta tesi aborda aquest buit mitjançant l’estudi del comportament en calent dels metalls durs en condicions representatives de servei, amb taxes de deformació entre 0.0005 i 0.1 s⁻¹ i temperatures de 700–1000 °C. En primer lloc, s’analitza el cobalt sinteritzat, aglutinant metàl·lic dels compostos WC–Co. Els assaigs de compressió mostren un exponent de fluència n = 5 i una energia d’activació coherent amb l’autodifusió en cobalt, indicant que el lliscament i l’escalada de dislocacions governen la deformació.Amb aquests resultats es desenvolupa una equació constitutiva física que expressa la tensió màxima com la suma de la contribució de l’aglutinant, la fase ceràmica i la interacció entre fases. El WC presenta una energia d’activació de 585 kJ/mol, atribuïda a la difusió per límit de gra del tungstè, i un exponent n = 19, propi de materials ceràmics poc sensibles a temperatura i taxa de deformació. El terme d’interacció es modela a partir de paràmetres microestructurals com el camí lliure de l’aglutinant i la rigidesa de l’esquelet ceràmic.Finalment, s’incorpora la mida de gra del WC al model. Els resultats mostren que els grans fins incrementen la resistència a baixa temperatura per efecte Hall–Petch, però aquest benefici disminueix amb la temperatura, on dominen el lliscament de límits i la infiltració de l’aglutinant. Els grans gruixuts, tot i ser menys resistents a temperatura ambient, mantenen millor la integritat estructural en condicions tèrmiques. L’anàlisi via EBSD confirma el paper dels límits de gra, les transformacions de fase i les interficies en la plasticitat a alta temperatura.En conjunt, la tesi estableix un marc predictiu per optimitzar el comportament mecànic dels metalls durs a alta temperatura. La integració de la caracterització microestructural amb el model físic representa un avenç respecte als enfocaments basats en condicions ambientals o de termofluència i proporciona eines per al disseny de materials capaços de suportar entorns de mecanitzat i útils d’alt rendiment amb càrregues termomecàniques severes.
  

• MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE: COASTAL HAZARDS, RISKS AND ADAPTATION IN THE BARRA DE SALAMANCA (COLOMBIA)
  
  Autor/a: MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: Les barres de sorra costaneres són relleus generalment allargades que brinden protecció als ecosistemes ambientals, soci econòmics i infraestructura d'esdeveniments extrems, però molt sensibles a canvis en la seva superfície impulsats per processos naturals i antròpics. L'anterior, es fa més complex amb la incertesa de l'augment del nivell de la mar esperada per als pròxims anys. Aquestes dinàmiques generen pressions i motiven als gestors del territori, a conèixer la gènesi de la seva evolució morfològica, agents físics que la modulen, riscos associats a la diversitat dels seus ecosistemes exposats amb un límit de tolerància i proposar mesures d'adaptació sostenibles cap al futur.Aquest treball reconstrueix l'evolució morfològica de la barra costanera de Salamanca (Colòmbia), situada en un parc natural de conservació nacional i internacional en els últims 40 anys, els agents físics presents a escala decennal i episòdica, la valoració de les amenaces associades a l'erosió, inundacions. Entenent el passat i amb les projeccions d'augment de nivell de la mar a 2050, es va generar una àrea de projecció susceptible a sofrir danys on es va avaluar les condicions d'exposició i vulnerabilitat dels elements exposats i que a l'integrés amb les amenaces, van permetre estimar els riscos ambientals, a l'estructura física i soci econòmica. Sent conscients que el risc no pot desaparèixer perquè és intrínsec al desenvolupament costaner, hem plantejat un model de nivell de risc tolerable, un llistat de mesures d'adaptació agrupades en estratègies segons les implicacions en la zona costanera. Els resultats van mostrar que la barra està disminuint les seves taxes de transport de sediments indicant la cerca d'un equilibri morfològic, no obstant això les taxes d'erosió al voltant dels -20 m/a, en els punts més crítics, deterioren els serveis ambientals que sumat als impactes de tempesta i la creixent instal·lació d'obres dures han empitjorat i augmentat l'exposició de la infraestructura terrestre principal que comunica les poblacions més importants de la regió amb l'interior del País, posant en risc les activitats de comerç i turisme principalment. Les poblacions situades es troben en condicions soci econòmiques d'alta vulnerabilitat, generant una pressió sobre el litoral d'urgent intervenció. El risc tolerable en les tipologies ambiental, d'infraestructura física i soci econòmica va ser construït acord el grau d'afectació de l'element exposat, la seva perduda de valor natural amb repercussions en la qualitat de vida dels pobladors. Aquest criteri facilita l'equilibri de desenvolupament sostenible entre els pobladors i el seu entorn. Les estratègies per a la reducció del risc van evidenciar que actuant soles no s'aconsegueixen els riscos tolerables i només una estratègia integral permet acostar-nos als objectius proposats. Es necessita actuar amb promptitud per a disminuir la incertesa i augmentar l'objectivitat sobre el futur esperat. Concloem que, la metodologia desenvolupada ens va permetre entendre que ha passat, perquè, en quines condicions han evolucionat les amenaces, l'evolució morfològica, les tipologies de risc, que podria succeir i com disminuir la probabilitat per a disminuir els canvis esperats. Aquest procés metodològic, creiem pot ser replicat i adaptat a qualsevol zona costanera amb les particularitats que es requereixin. Paraules Clau: Morfologia, riscos, mesures d'adaptació.
  

• PLANA RIU, JOSEP: Marching faster in time: advanced time-integration for incompressible flows
  
  Autor/a: PLANA RIU, JOSEP
  Programa: ENGINYERIA TÈRMICA
  Departament: Departament de Màquines i Motors Tèrmics (MMT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/07/2026
  Data de lectura: 10/09/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències de TR5
  Director/a de tesi: PEREZ SEGARRA, CARLOS DAVID
  Resum de tesi: El cost computacional de les simulacions de fluxos incompressibles que resolen les escales turbulentes, com la Simulació Numèrica Directa (DNS) de la turbulència i el mètode Large-Eddy Simulation (LES), està dictat en gran mesura per la integració temporal de les equacions de Navier-Stokes incompressibles. Les estratègies tradicionals d'avanç temporal sovint depenen de criteris d'estabilitat conservadors, com la condició estàndard de Courant-Friedrichs-Lewy (CFL), que típicament subestima el pas de temps màxim estable en ignorar la complexa interacció entre les escales convectives i difusives. Aquesta tesi aborda el desafiament d'"avançar més ràpid en el temps" mitjançant el desenvolupament d'un marc que integra un pas de temps adaptatiu basat en l'estabilitat amb tècniques d'àlgebra lineal dispersa optimitzades per al maquinari.La primera part d'aquesta tesi se centra en el desenvolupament i l'extensió de mètodes d'integració temporal autoadaptatius basats en l'anàlisi espectral dels operadors que governen les equacions. En implementar algorismes com AlgEigCD en malles staggered, es demostra que el pas de temps màxim estable es pot determinar amb precisió analitzant l'evolució dels valors propis dels operadors, en lloc de dependre de la condició conservadora CFL. Aquest enfocament permet passos de temps significativament majors sense comprometre l'estabilitat o la precisió del mètode, la qual cosa porta a reduccions substancials en el temps computacional per a les simulacions de fluxos incompressibles, sense sacrificar la precisió dels resultats.Així mateix, aquesta tesi estén aquests conceptes a l'àmbit del modelatge d'ordre reduït (ROM, per les seves sigles en anglès). Utilitzant el teorema de separació de Poincaré per a valors singulars, s'estableix una base teòrica per demostrar que els límits d'estabilitat dels operadors convectius reduïts estan acotats pels del sistema d'ordre complet. L'algorisme RedEigCD resultant permet als ROM sostenir passos de temps més grans, aprofitant de manera efectiva la seva menor dimensionalitat per reduir encara més el temps total d'execució.Finalment, la investigació aborda el coll d'ampolla a nivell de maquinari inherent als solvers de CFD moderns, que freqüentment es veuen limitats per l'ample de banda de la memòria durant les operacions algebraiques disperses. En explotar l'estructura matricial repetida que es troba simulant múltiples estats de flux simultàniament en el temps, els productes matriu esparsa-vector es reemplacen per productes matriu esparsa-matriu. Aquesta transformació augmenta la intensitat aritmètica dels càlculs, permetent un major rendiment en les arquitectures de maquinari modernes. L'efectivitat d'aquestes estratègies matemàtiques i computacionals combinades es valida a través d'una sèrie de casos de prova acadèmics i industrials, demostrant que es poden aconseguir acceleracions significatives sense comprometre la precisió o l'estabilitat de les simulacions. Aquest treball proporciona un camí pràctic per accelerar les simulacions CFD en aplicacions del món real, al mateix temps que contribueix a la comprensió teòrica de l'estabilitat en els mètodes numèrics per a fluxos incompressibles.