Escola de Doctorat

Data de lectura: 11/11/2026

• PONS RECASENS, GERARD: Evolving Knowledge Graphs: Continuous Knowledge Acquisition, Adaptation, and Exploitation
  
  Autor/a: PONS RECASENS, GERARD
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/10/2026
  Data de lectura: 11/11/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes FIB - Edifici B6 Campus Nord
  Director/a de tesi: QUERALT CALAFAT, ANNA | BILALLI, BESIM
  Resum de tesi: Els sistemes moderns generen contínuament grans quantitats de dades heterogènies. Tot i que aquestes dades contenen informació valuosa, el seu potencial complet continua sent difícil d’assolir quan es tracten com una col·lecció d’observacions aïllades sense significat ni context. Per tant, extreure’n el valor total requereix enriquir les dades amb una semàntica explícita que capti conceptes, relacions i informació contextual, transformant les observacions aïllades en coneixement estructurat. Aquesta tesi sosté que aquest enriquiment semàntic constitueix un pas fonamental cap a la construcció de sistemes intel·ligents més eficaços. En aquest context, els grafs de coneixement (KGs) proporcionen un marc natural per representar i organitzar aquest coneixement, mentre que les seves representacions vectorials, anomenades Knowledge Graph Embeddings (KGEs), permeten aprendre representacions latents que poden ser explotades de manera flexible pels mètodes moderns d’aprenentatge automàtic (ML) per donar resposta a les necessitats analítiques canviants.Atès que el coneixement no és estàtic, fer realitat aquesta visió requereix abordar reptes que abasten tot el seu cicle de vida. En primer lloc, les dades procedents de fonts heterogènies i no estructurades s'han d'incorporar a una estructura de coneixement en evolució contínua, on s’enriqueixen amb semàntica. En segon lloc, a mesura que aquesta estructura de coneixement evoluciona, les seves representacions latents s'han d'actualitzar contínuament alhora que es preserva el coneixement adquirit prèviament. Finalment, l'estructura de coneixement en evolució i les seves representacions latents s'han d'explotar eficaçment per donar suport a comportaments adaptatius en els sistemes intel·ligents.Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant KGs evolutius. Per a l'adquisició de coneixement a partir de fonts no estructurades, se centra en la informació textual i proposa un mètode de desambiguació d’entitats que combina grans models de llenguatge (LLMs) amb l'estructura jeràrquica dels KGs, millorant l'adaptabilitat entre dominis sense requerir el reentrenament del model. Per mantenir les representacions latents al llarg del temps, s'investiga l’adaptació contínua dels KGEs. En aquest context, s’identifica un fenomen prèviament passat per alt que afecta la pèrdua de coneixement obtingut anteriorment i es proposa un protocol d'avaluació adaptat per capturar-lo correctament. A més, s’introdueix una estratègia d'inicialització per a les representacions de noves entitats que millora l'adquisició de coneixement alhora que mitiga la pèrdua de coneixement. Finalment, per a l'explotació del coneixement, es demostra com els KGs en evolució contínua i les seves representacions latents poden donar suport a la recomanació adaptativa en entorns d’anàlisi de dades basats en l’experimentació. En conjunt, aquests avenços contribueixen a fer possible que els KGs evolutius adquireixin, adaptin i explotin coneixement de manera contínua.
  

Data de lectura: 12/11/2026

• BENÍTEZ COLOMINAS, POL: Modeling Lattice-Mediated Optoelectronic Response in Anharmonic Semiconductors: A First-Principles and Machine Learning Study
  
  Autor/a: BENÍTEZ COLOMINAS, POL
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/10/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent, Edifici A, Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), Campus Diagonal Besos
  Director/a de tesi: CAZORLA SILVA, CLAUDIO | SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR
  Resum de tesi: El ràpid desenvolupament d'una nova generació de tecnologies per a aplicacions energètiques, com poden ser les tecnologies fotovoltaiques, necessita el descobriment de materials amb unes propietats optoelectròniques que siguin modificables i resilients. Aquesta tesi investiga el rol de la dinàmica de la xarxa d'ions en l'estabilització estructural i la renormalització optoelectrònica de materials amb un gran grau de vibració anharmònica i grans interaccions electró-fonó, mitjançant l'ús combinat de simulacions quàntiques de primers principis i algorismes d'aprenentatge automàtic.En la primera part d'aquest treball estudiem amb detall una família de materials coneguda com a antiperovskites, amb la fórmula química Ag3BC (B: S, Se; C: Cl, Br, I), molt interessants des del punt de vista fonamental i molt rellevants per a aplicacions d'energia i optoelectròniques. Fent ús de càlculs de predicció d'estructures cristal·lines i d'energia lliure, demostrem que o bé la fase cúbica observada en experiments s'estabilitza amb la temperatura o bé és atrapada cinèticament en estats metaestables. A continuació quantifiquem una renormalització tèrmica gegant de la banda prohibida, revelant que els desplaçaments fonònics de llarga amplitud poden reduir la banda prohibida en més d'un 50%. Aquest descobriment no solament reconcilia la teoria i els experiments, sinó que a la vegada revela la connexió crucial entre les distorsions polars de la xarxa i la hibridització electrònica. Utilitzant aquest fet, proposem un nou paradigma per a modificacions “electro-optoelectròniques”, demostrant que un camp elèctric extern pot replicar els efectes tèrmics per tal de proporcionar un control de la banda prohibida en semiconductors centrosimètrics.Per tal d'escalar aquestes troballes a sistemes més complexos, en la segona part d'aquesta tesi ens centrem en el desenvolupament de fluxos de treball d'intel·ligència artificial (IA) basats en física. Demostrem que les xarxes neuronals de grafs entrenades amb dades generades a partir de les dispersions fonòniques obtenen uns millors resultats que aquelles que han estat entrenades amb dades generades aleatòriament. A partir d'eines d'interpretabilitat som capaços de demostrar que aquests models aprenen la importància relativa específica dels enllaços químics en determinar la resposta electrònica. Finalment, implementem un flux de treball basat en IA per tal de calcular la correcció tèrmica en solucions sòlides (Ag3SBr(x)I(1-x)), simulant amb èxit aquests sistemes que prèviament eren computacionalment difícils de tractar amb mètodes estàndard. En resum, aquesta recerca estableix que la inclusió de la dinàmica de la xarxa d'ions és essencial per tal de donar una descripció acurada dels materials anharmònics, i proposa un flux de treball robust basat en IA per tal d'accelerar el disseny de semiconductors amb resposta tèrmica.
  

• DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN: Optimal Metrics in Odd-Dimensional Geometry: Reeb Dynamics and Applications in Fluid Mechanics
  
  Autor/a: DYHR, SØREN ISTVÁN ADORJÁN
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 11/09/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 13:00
  Lloc de lectura: Sala de juntes Facultat de Matemàtiques i Estadística, Campus Sud - UPC
  Director/a de tesi: MIRANDA GALCERÁN, EVA | GONZÁLEZ PRIETO, ÁNGEL
  Resum de tesi: Les partícules descrites mitjançant la mecànica hamiltoniana solen romandre en hipersuperfícies de dimensió senar de varietats simplèctiques. En aquesta tesi s'estudia una generalització de les estructures geomètriques que apareixen en aquest tipus de subvarietats. Totes aquestes estructures admeten un camp vectorial de Reeb i, en dimensió tres, coincideixen amb les estructures hamiltonianes estables, una classe que engloba tant les estructures cosimplèctiques com les estructures de contacte. En aquest context, s'aborden dos problemes relatius a mètriques compatibles amb aquestes estructures.En primer lloc, es consideren les equacions de Navier-Stokes, que descriuen la dinàmica de fluids viscosos incompressibles. Es demostra que els camps vectorials de Reeb associats a estructures cosimplèctiques són solucions estacionàries d'aquestes equacions per a tota mètrica compatible. A partir d'una construcció de Cardona, Miranda, Peralta-Salas i Presas, que representa màquines de Turing utilitzant camps vectorials, s'elabora un plug cosimplèctic. La construcció original es va usar en geometria de contacte per estendre aquests camps vectorials a solucions estacionàries de les equacions d'Euler tridimensionals, que modelitzen fluids ideals (no viscosos). En aquesta tesi s'amplia aquest resultat mitjançant l'encaix del plug, obtenint camps de Reeb cosimplèctics i, en conseqüència, solucions estacionàries de les equacions de Navier-Stokes tridimensionals, capaces de simular qualsevol màquina de Turing.En segon lloc, s'estudia un funcional d'energia definit en l'espai de mètriques compatibles, que, originalment, tant Blair com Chern i Hamilton van considerar per a varietats de contacte. En dimensió tres, les mètriques d'energia mínima per a varietats de contacte ja han estat classificades. En aquesta tesi es generalitzen tant el funcional com aquesta classificació al context de les estructures hamiltonianes estables tridimensionals, i es demostra que les mètriques crítiques d'energia positiva corresponen als fluxos d'Anosov algebraics.Finalment, en dimensió superior s'obté un resultat anàleg quan existeixen determinades primeres integrals que satisfan una condició de no-degeneració. Així mateix, es classifica una família d'exemples de mètriques crítiques en dimensió cinc, incloent-ne alguns que no satisfan la condició de no-degeneració.
  

• ESCOBAR ESCOBAR, KEVIN ISAAC: Strengthening of existing reinforced concrete structures with textile reinforced mortars
  
  Autor/a: ESCOBAR ESCOBAR, KEVIN ISAAC
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ETSECCPB. UPC, Campus Nord- Edifici C1. Sala: 002C/Jordi Girona, 1-3 , 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: OLLER IBARS, EVA MARIA | MURCIA DELSO, JUAN
  Resum de tesi: L'envelliment de les infraestructures de formigó armat (HA) ha impulsat el desenvolupament de mètodes eficients de reparació i reforç per prolongar-ne la vida útil. Els sistemes de polímers reforçats amb fibres (FRP) han estat àmpliament utilitzats gràcies a la seva elevada resistència i lleugeresa; tanmateix, les seves limitacions pel que fa a la resistència al foc, la compatibilitat amb el substrat i les condicions d'aplicació han motivat el desenvolupament de solucions alternatives. Entre aquestes destaca el morter reforçat amb tèxtils (TRM), també conegut com a matriu cimentosa reforçada amb teixit (FRCM), format per una malla oberta de fibres d'alta resistència embeguda en una matriu inorgànica.Aquesta tesi investiga l'ús del TRM per al reforç i la rehabilitació d'estructures de HA, des de la caracterització mecànica fins a la seva aplicació en elements estructurals, incloent-hi elements afectats per corrosió. La recerca contribueix a la comprensió del comportament a tracció i adherència dels sistemes TRM, així com a cobrir buits de coneixement relacionats amb l'ús de combinacions alternatives de tèxtil i morter i amb l'aplicació del TRM per a la reparació i el reforç d'elements de formigó armat deteriorats per corrosió.Durant la caracterització mecànica es van dur a terme assajos de tracció i adherència en sistemes TRM de carboni, basalt i cànem amb morters de ciment Portland (OPC), OPC amb fibres sintètiques, OPC amb fibres de vidre i ciment sulfoaluminat de calci (CSAC). Mitjançant la correlació digital d'imatges (DIC) es van analitzar la fissuració, les deformacions i els mecanismes de fallada. Els resultats van mostrar que el tèxtil, la quantia de reforç i el morter influeixen significativament en el comportament a tracció i adherència. Els sistemes de carboni i basalt amb CSAC van assolir prestacions a tracció comparables a les de l'OPC, mentre que l'adherència depenia del tèxtil. A més, es va desenvolupar un model d'adherència trilineal capaç de reproduir la resposta força-lliscament i d'identificar una longitud òptima d'adherència. Els TRM de cànem van assolir el millor comportament amb un 1 % de reforç i morter OPC (845 MPa i un 2,1 % de deformació última). El mode de fallada predominant va ser el despreniment matriu-tèxtil, amb longituds efectives d'adherència entre 109 i 125 mm.Posteriorment, el TRM es va aplicar al reforç a flexió de bigues de HA. Els assajos de flexió en tres punts realitzats sobre bigues reforçades amb TRM de carboni i cànem, incloent-hi una configuració amb ancoratges tipus *spike*, van mostrar que el mode de fallada dominant era l'aixafament del formigó, acompanyat d'un despreniment parcial del TRM. Els resultats experimentals i les anàlisis numèriques mitjançant elements finits van evidenciar que el comportament a flexió depèn en gran mesura de la qualitat de l'adherència i de la relació entre l'àrea de l'armadura interna d'acer i la del reforç extern de TRM.La recerca va ampliar l'aplicació del TRM al reforç de lloses de HA afectades per corrosió. Quatre lloses es van sotmetre a corrosió accelerada fins a assolir una pèrdua de massa objectiu del 8 % a les armadures longitudinals. Dues d'aquestes es van reparar i reforçar posteriorment amb dues capes de TRM de carboni utilitzant morter amb fibres curtes de vidre i ancoratges tipus *spike* en dues configuracions diferents. Els assajos de flexió van mostrar increments de la càrrega màxima d'entre el 32 % i el 39 % respecte de les lloses corroïdes sense reforç. Ambdues configuracions d'ancoratges van permetre arribar a la ruptura del tèxtil. Les anàlisis paramètriques mitjançant elements finits van confirmar l'eficàcia del sistema per a diferents nivells de corrosió i diversos nombres de capes de TRM. En conjunt, els resultats mostren que el TRM constitueix una solució prometedora per al reforç i la rehabilitació d'estructures de formigó armat, tant sanes com afectades per corrosió.
  

• PONS LANAU, ROGER: Single-Molecule Spatiotemporal Dynamics of Protein Export from the Endoplasmic Reticulum
  
  Autor/a: PONS LANAU, ROGER
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/10/2026
  Data de lectura: 12/11/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: GARCÍA PARAJO, MARÍA | CAMPELO AUBARELL, FELIX
  Resum de tesi: La via secretora és un procés essencial per a l'homeòstasi cel·lular, i és responsable de la síntesi, el processament, i el transport d’aproximadament un terç de totes les proteïnes. Les proteïnes acabades de sintetitzar s’introdueixen al reticle endoplasmàtic (RE) i, després del seu correcte plegament, són distribuïdes i exportades des de subdominis específics de sortida del RE. Com a primer pas del transport, l’exportació des del RE juga un paper crucial per garantir el correcte flux de proteïnes a compartiments posteriors, i defectes resulten en una varietat de condicions patològiques. Elucidar-ne l’organització en l’espai i el temps és essencial per entendre els seus mecanismes. Tot i que els orígens d’aquest camp d’investigació daten de finals dels 1960s, no ha estat fins l’àmplia adopció de tècniques de microscòpia de fluorescència al llarg de les últimes tres dècades que s’ha avançat ràpidament en la comprensió de l’exportació de proteïnes del RE en cèl·lules vives. Tot i així, fins avui en dia, els investigadors s’han basat en mesures de mitjanes poblacionals, que només ofereixen informació limitada sobre l’heterogeneïtat inherent en biologia. Coneixements sobre la dinàmica molecular, interaccions transitòries, estats de curta durada, o la distribució nanomètrica de proteïnes de la via secretora han quedat en gran part ocults. Desenvolupar una visió completa requereix caracteritzar el procés a escala de molècules individuals.En aquesta tesi, desenvolupem i apliquem un marc quantitatiu basat en microscòpia de fluorescència de molècules individuals per desxifrar l’organització dinàmica de la via secretora primerenca a nivell molecular. Aprofitant avenços tècnics recents en fluoròfors, assajos funcionals, edició genòmica i mètodes d’aprenentatge automàtic, la nostra estratègia permet la detecció, el seguiment, i l’anàlisi de molècules individuals de proteïnes exportades des del RE amb elevada precisió espacial (~20-30 nm) i resolució temporal (~10 ms). La nostra caracterització aporta nous coneixements sobre la coordinació de la via secretora, permetent-nos reevaluar idees contradictòries dins del camp. En conjunt, les principals aportacions d’aquesta tesi són una metodologia generalitzable i una visió actualitzada i més exacta d’un procés fonamental de transport intracel·lular.