Escola de Doctorat

Data de lectura: 19/10/2026

• BERTINI, RICCARDO: Optoelectronic probes of quantum geometry and out-of-equilibrium phenomena in graphene moiré superlattices
  
  Autor/a: BERTINI, RICCARDO
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de lectura: 19/10/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium and online https://teams.microsoft.com/meet/37702063406311?p=EhmAHeAf87Czedf9Gy
  Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | KRISHNA KUMAR, ROSHAN
  Resum de tesi: Els materials bidimensionals de moiré han inaugurat una nova era en els materials quàntics, en oferir una plataforma versàtil per dissenyar bandes electròniques i accedir a fases correlacionades i topològiques. Les seves minibandes intrínsecament estretes, obtingudes mitjançant la rotació o l'alineació de cristalls bidimensionals de gruix atòmic, afavoreixen les interaccions electròniques fortes. A més, el control electrostàtic mitjançant elèctrodes permet ajustar in situ la densitat de portadors, l'amplada de banda i els gaps, estabilitzant una àmplia varietat de fases quàntiques, entre les quals hi ha la superconductivitat, els estats aïllants correlacionats, el ferromagnetisme, i els aïllants de Chern i de Chern fraccionari.La major part del coneixement experimental sobre aquests sistemes prové d'experiments de transport quàntic, sondes locals o òptics, en el règim de resposta lineal. Aquest treball amplia la caixa d'eines experimental mitjançant mètodes optoelectrònics no lineals criogènics. En aplicar aquestes tècniques a materials moiré de grafè, explorem dos règims de difícil accés amb experiments convencionals: la geometria quàntica de bandes planes i els estats fora de l'equilibri generats per grans corrents en el pla.Utilitzant radiació de terahertzs ressonant amb les bandes planes del grafè bicapa d'angle màgic (MATBG, per les seves sigles en anglès), observem un fotocorrent resolt en polarització l'eix principal del qual rota abruptament quan la densitat de portadors assoleix un ompliment enter de la zona de Brillouin moiré. Identifiquem aquesta resposta com una "shift current", un fotocorrent de segon ordre governat per la geometria quàntica interbanda. Microscòpicament, l'efecte sorgeix de la interacció entre la ruptura extrínseca de simetria del cristall moiré, atribuïda a l'alineació amb nitrur de bor hexagonal o a la deformació mecànica, i la reconstrucció de les bandes planes del MATBG induïda pel potencial de Hartree. Així mateix, es presenten mesures preliminars de fotocorrent en el mig infraroig orientades a resoldre la distribució espacial d'aquests estats de simetria trencada.La segona part d'aquest treball estudia la resposta no lineal corrent–tensió del grafè bicapa alineat amb nitrur de bor hexagonal sota gran corrent elèctric en el material. Mapegem la dependència amb la densitat i el camp de desplaçament de la transició crítica fora de l'equilibri que té lloc quan el transport d'una única banda es trenca, acompanyada de conductància diferencial negativa (NDC). El corrent crític escala amb l'amplada de banda de la minibanda, relació verificada en múltiples dispositius i sistemes moiré. Combinant mesures dependents de la temperatura amb simulacions de transport de Boltzmann, trobem evidència d'un fort sobreescalfament electrònic en la transició, seguit de la formació d'un plasma d'electrons i forats en què les col·lisions entre ells dominen la resposta de transport. La microscòpia de fotocorrent a 4 K revela que la transició es localitza en un punt calent en el material; prop del llindar biestable del règim NDC, aquest punt calent actua també com la regió activa per a la detecció de fotons individuals.En conjunt, aquests resultats demostren el valor de les tècniques optoelectròniques per investigar materials quàntics de moiré i obren múltiples direccions per a estudis futurs. L'espectroscòpia de fotocorrent de terahertzs resolta en polarització permet accedir a la geometria quàntica de les bandes moiré correlacionades, mentre que el transport a alt voltatge ofereix un control directe sobre la dispersió electrònica del material i la dinàmica de portadors fora de l'equilibri. Aquestes tècniques són directament aplicables a una àmplia gamma de materials. A més, els nostres resultats obren el camí cap a nous dispositius optoelectrònics basats en materials moiré que operen a longituds d'ona llargues.
  

• VIDES PRADO, ANDRÉS DAVID: Estrategia sostenible para proyectos de suministro eléctrico en comunidades rurales. Caso de estudio La Guajira.
  
  Autor/a: VIDES PRADO, ANDRÉS DAVID
  Programa: CADENA DE SUBMINISTRAMENT I DIRECCIÓ D'OPERACIONS
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 30/07/2026
  Data de lectura: 19/10/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Videoconferència
  Director/a de tesi: DOMÉNECH LÉGA, BRUNO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral desenvolupa una estratègia integral per a la planificació de programes d’electrificació rural en comunitats aïllades, prenent com a cas d’estudi el departament de La Guajira, Colòmbia. Emmarcats en el procés de transició energètica, molts projectes de generació i transmissió pretenen enfortir el Sistema Interconnectat Nacional (SIN); tanmateix, no sempre contemplen l’accés a l’energia de les comunitats indígenes, particularment en zones no interconnectades (ZNI). Aquesta tesi reconeix l’energia elèctrica com un dinamitzador del desenvolupament humà i proposa abordar-ne la planificació com un procés sostenible en què convergeixen les dimensions tècnica, econòmica, ambiental, social i institucional. El marc metodològic incorpora eines de decisió multicriteri, simulació tècnica i mecanismes de participació comunitària perquè la presa de decisions reflecteixi les prioritats locals, la cosmovisió indígena i les capacitats de les comunitats, alhora que considera les expectatives dels aliats. Els resultats constitueixen aportacions metodològiques i empíriques que aborden de manera integral la planificació de l’electrificació rural sostenible. En primer lloc, mitjançant una revisió de la literatura especialitzada, es van identificar quatre buits de coneixement que limiten els programes d’electrificació rural. En segon lloc, es va desenvolupar un diagnòstic sociocultural de la població indígena Wayuu a La Guajira mitjançant treball de camp. En tercer lloc, es va construir un model d’avaluació multicriteri que integra quinze criteris en cinc dimensions, amb ponderacions assignades per comunitats, experts i líders del govern local, per a la selecció de l’alternativa més apropiada per a l’electrificació. En quart lloc, es va proposar una metodologia de redisseny de quatre etapes que permet l’avaluació de projectes existents i el desenvolupament d’estratègies d’expansió que millorin el subministrament i aprofitin la infraestructura actual. En cinquè lloc, es proposa una metodologia per a l’avaluació multidimensional dels impactes de l’electrificació que, mitjançant un procés de cinc etapes, recull els beneficis percebuts per les comunitats mentre identifica accions de millora basades en l’evidència. Finalment, es va formular un programa pilot d’electrificació rural susceptible de finançament que articula els productes d’aquest projecte de recerca en una intervenció real per a la regió. En conjunt, les aportacions d’aquesta recerca busquen contribuir a la planificació de programes d’electrificació més robustos i apropiats, oferint estratègies replicables i adaptables a altres regions del món.Paraules clau: Electrificació rural, sostenibilitat, transició energètica, presa de decisions multicriteri, participació comunitària.
  

Data de lectura: 20/10/2026

• BELLAFIORE, GASPARE: Résidence Le Parc à Meudon-la-Forêt. Tectónica y decoro urbano en la obra de Fernand Pouillon.
  
  Autor/a: BELLAFIORE, GASPARE
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 20/10/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta investigació examina la relació entre els procediments compositius i els mètodes constructius en l'arquitectura de Fernand Pouillon, prenent com a cas d'estudi paradigmàtic el conjunt de la Résidence Le Parc a Meudon-la-Forêt (1959-1962). L'estudi parteix d'un diagnòstic sobre la condició de l'arquitectura contemporània, marcada per la fractura creixent entre l'acte de projectar i l'acte de construir. S'observa una deriva cap a una producció que confia la seva expressivitat a la imatge, al gest autoral o a la sofisticació tècnica abans que a les raons internes de l'obra. Davant d'aquest desplaçament, la investigació recupera el concepte de tectònica —no com a categoria estilística ni com a sinònim de tecnicitat, sinó com la sintaxi mitjançant la qual la construcció esdevé llenguatge arquitectònic— i sosté que l'obra de Pouillon a Meudon-la-Forêt constitueix una verificació material privilegiada d'aquesta hipòtesi. El marc teòric articula dues tradicions crítiques que la literatura sol tractar per separat: l'analítica tectònica de matís anglogermànic (Bötticher, Semper, Sekler, Frampton) i la teoria llatina del decorum analògic desenvolupada a França per Quatremère de Quincy i Julien Guadet. La investigació argumenta que la conjunció de totes dues és necessària per llegir l'obra de Pouillon, i reconstrueix la genealogia del racionalisme constructiu francès —de Philibert de l'Orme a Auguste Perret— com l'horitzó cultural que fa intel·ligibles les seves eleccions. Pouillon emergeix, en aquesta lectura, no com una excepció dins de la modernitat de postguerra, sinó com un "continuador transformador": un arquitecte que reactiva la tradició clàssica francesa i la tradueix a les condicions operatives de la reconstrucció i l'habitatge social massiu. L'estructura del treball s'organitza en tres parts. La primera reconstrueix el marc teòric de la tectònica. La segona traça la genealogia cultural del pensament de Pouillon i analitza el context operatiu del París de postguerra. La tercera part desenvolupa l'anàlisi multiescalar de la Résidence Le Parc, recorrent els problemes del mur entramat, de la pedra com a nucli tectònic i ètic, de la travée com a dispositiu d'ordre. L'estudi assoleix quatre tesis principals:Primera: El sistema constructiu híbrid de Meudon —pedra portant de Fontvieille articulada amb forjats de formigó armat— no constitueix un compromís tècnic, sinó una nova síntesi tectònica que reactiva la lògica de la massa portant en condicions de prefabricació industrial. Segona: La travée funciona a Meudon com a "operador total" del projecte, coordinant simultàniament la lògica constructiva, la composició de la façana i l'organització de l'espai interior, fins a projectar-se a l'escala urbana com a ritme de l'espai públic. Tercera: El decorum en Pouillon no respon a la veritat estricta de l'armazó perretià, sinó a una "versemblança lítica" (vraisemblance) —una adequació expressiva entre forma, construcció i caràcter civil— que reformula el principi quatremèrià del decorum analògic per a les condicions de la modernitat. Quarta: La dimensió cívica de l'obra no és un suplement ètic afegit a les decisions formals, sinó l'efecte directe de la pròpia gramàtica constructiva assumida com a llenguatge compartit. La investigació es basa en bibliografia crítica especialitzada (Lucan, Bonillo, Ferlenga, Sayen), en fonts primàries de l'arxiu de Pouillon, en la documentació patrimonial publicada pel Ministeri de Cultura francès i en mesuraments directes presos als arxius municipals de Meudon-la-Forêt. La seva aportació principal consisteix a articular dins d'un mateix dispositiu analític l'analítica tectònica i la teoria del decorum, a proposar una lectura sistemàtica de la travée com a àtom sintàctic del projecte, i a defensar la pertinença de la lliçó lítica de Pouillon per al debat contemporani sobre l'arquitectura cívica i l'habitatge col·lectiu.
  

• FACCIOTTI, BENEDETTA: Groupoids of local systems and decorated representations on marked bordered surfaces
  
  Autor/a: FACCIOTTI, BENEDETTA
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 20/10/2026
  Hora de lectura: 18:00
  Lloc de lectura: Sala 327 SYMCREA, planta 3 de l'EPSEB, Campus Sud Join Zoom Meetinghttps://us06web.zoom.us/j/85064553889?pwd=hlFbcaUadWq4QQLS7FYGpUhbVNbUhH.1
  Director/a de tesi: MAZZOCCO, MARTA | NIKOLAEV, NIKITA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia, fins a isomorfisme, representacions de grupoides fonamentals de superfícies $\Sigma$ amb vora, amb valors en $G:=\operatorname{GL}_n(\mathbb C)$. Quan no hi ha punts marcats a la vora, els objectes corresponents admeten diverses descripcions equivalents: com a sistemes locals lineals sobre $\Sigma$, com a representacions del grupoide fonamental $\Pi_1(\Sigma)$, com a dades de monodromia i com a punts de la varietat de caràcters associada. La introducció de punts marcats a la vora, motivada per la necessitat de codificar singularitats irregulars de connexions meromorfes, ha donat lloc en la literatura a diverses generalitzacions d’aquesta descripció de tipus Betti. Tot i que generalment s’entén que aquests enfocaments descriuen essencialment els mateixos objectes matemàtics, la relació precisa entre ells encara no ha estat formulada explícitament. Motivats pel programa més ampli d’establir una relació precisa i conceptualment coherent entre els enfocaments existents de la descripció en termes de representacions de les singularitats irregulars de connexions meromorfes, en aquesta tesi desenvolupem un marc categòric per a la definició d’objectes de Betti decorats associats a superfícies amb vora marcades que codifiquen pols d’ordre superior, en una forma dissenyada per especialitzar-se als diferents punts de vista presents en la literatura.
  

Data de lectura: 21/10/2026

• GÜEMES PALAU, CARLOS: Performance Modeling of Computing Infrastructure Through Deep Learning
  
  Autor/a: GÜEMES PALAU, CARLOS
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de lectura: 21/10/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala C6-E106
  Director/a de tesi: CABELLOS APARICIO, ALBERTO | BARLET ROS, PERE
  Resum de tesi: Els models de rendiment de xarxes d'ordinadors, els quals poden predir el rendiment esperat d’un conjunt de traces de trànsit en xarxes existents i hipotètiques, són una ferramenta fonamental per als administradors. Aquests models ajuden a operar xarxes en producció, i amb l'avaluació del disseny de xarxes per construir.Tradicionalment, el rendiment d'una xarxa s'avalua mitjançant l'ús de simuladors d'esdeveniments discrets (DES). Aquesta metodologia descriu xarxa detalladament, i captura com el seu estat evoluciona paquet a paquet. La seva completesa i precisió fan que els simuladors de DES siguin els preferits pels administradors de xarxes, però també els causa problemes en tractar amb xarxes més grans. Alternativament, el rendiment d'una xarxa pot ser estimat mitjançant l'ús de mètodes analítics, com la teoria de cues (QT) i el càlcul de xarxes (NC). Aquests mètodes generen prediccions amb un cost computacional bastant menor, però les seues limitacions condicionen la seua utilitat.Recentment, s'ha popularitzat l'ús de models d'aprenentatge profund (DL) per al modelatge de rendiment de xarxes. Una vegada entrenats, aquests models produeixen prediccions precises amb un baix cost computacional. Noves arquitectures de DL, com les xarxes neuronals gràfiques (GNNs), busquen millorar la qualitat de les prediccions i resoldre limitacions existents d’aquests models. No obstant això, actualment la majoria de models de DL tendeixen a rendir pitjor de l'esperat quan s'apliquen a xarxes en producció. Això és a causa que aquests models tendeixen a ser dissenyats, entrenats i avaluats amb dades simulades. D'una banda, el disseny d’aquests models poden dependre en observacions i supòsits sobre les dades simulades que després no corresponen en xarxes reals. D'altra banda, els simuladors, encara que generalment precises, continuen tenint un petit marge d'error que esbiaixa les prediccions dels models entrenats amb aquestes dades.A causa d'això, en esta tesi solucionem els desafiaments existents a l'hora de desplegar models de rendiment de xarxes de DL en xarxes en producció. Per a això, hem desplegat la nostra pròpia xarxa que usarem per a entrenar i avaluar els nostres models amb dades més afins a ells que es capturarien d'una xarxa real. Particularment, ens centrem en els següents tres factors que limiten l'efectivitat dels models de DL:1. Com modelar patrons de trànsit desconeguts: La majoria dels models de DL assumeixen que el trànsit en una xarxa pot ser descrita per una de diverses distribucions paramètriques conegudes. Així i tot, en la pràctica el comportament del trànsit sol ser més complex, ja que segueix una distribució possiblement desconeguda. En aquesta tesi proposem una nova manera de modelar les traces de trànsit mitjançant l'ús de tècniques de processament de senyals, sense necessitar suposar quina distribució els descriu millor i de forma compatible amb les arquitectures de DL existents.2. Com modelar situacions de trànsit dinàmic: La majoria dels models de DL ignoren com una xarxa i el seu trànsit poden evolucionar a mesura que passa el temps. En el seu lloc, solen assumir que les condicions del trànsit i la xarxa romanen immutables, i es limiten a predir el rendiment mitjà. Aquest supòsit impedeix als models a descriure correctament situacions complexes amb trànsit dinàmic. En aquesta tesi proposem un model basat una xarxa neuronal gràfica espai-temporal (STGNN), capaç de modelar eficientment i correctament el rendiment de la xarxa al llarg del temps.3. Abordant l'escassetat de dades reals: La raó principal de per què s'utilitzen dades simulades per a l'entrenament de models és l'escassetat de dades provinents de xarxes reals. En aquesta tesi proposem un nou procés d'entrenament que aprofita l’abundància de dades simulades per a complementar l'escassetat de dades reals, mentre al mateix temps es minimitza l'impacte que té el biaix del simulador sobre la qualitat de les precisions del model entrenat.