Escola de Doctorat

Data de lectura: 20/10/2026

• BELLAFIORE, GASPARE: Résidence Le Parc à Meudon-la-Forêt. Tectónica y decoro urbano en la obra de Fernand Pouillon.
  
  Autor/a: BELLAFIORE, GASPARE
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 20/10/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta investigació examina la relació entre els procediments compositius i els mètodes constructius en l'arquitectura de Fernand Pouillon, prenent com a cas d'estudi paradigmàtic el conjunt de la Résidence Le Parc a Meudon-la-Forêt (1959-1962). L'estudi parteix d'un diagnòstic sobre la condició de l'arquitectura contemporània, marcada per la fractura creixent entre l'acte de projectar i l'acte de construir. S'observa una deriva cap a una producció que confia la seva expressivitat a la imatge, al gest autoral o a la sofisticació tècnica abans que a les raons internes de l'obra. Davant d'aquest desplaçament, la investigació recupera el concepte de tectònica —no com a categoria estilística ni com a sinònim de tecnicitat, sinó com la sintaxi mitjançant la qual la construcció esdevé llenguatge arquitectònic— i sosté que l'obra de Pouillon a Meudon-la-Forêt constitueix una verificació material privilegiada d'aquesta hipòtesi. El marc teòric articula dues tradicions crítiques que la literatura sol tractar per separat: l'analítica tectònica de matís anglogermànic (Bötticher, Semper, Sekler, Frampton) i la teoria llatina del decorum analògic desenvolupada a França per Quatremère de Quincy i Julien Guadet. La investigació argumenta que la conjunció de totes dues és necessària per llegir l'obra de Pouillon, i reconstrueix la genealogia del racionalisme constructiu francès —de Philibert de l'Orme a Auguste Perret— com l'horitzó cultural que fa intel·ligibles les seves eleccions. Pouillon emergeix, en aquesta lectura, no com una excepció dins de la modernitat de postguerra, sinó com un "continuador transformador": un arquitecte que reactiva la tradició clàssica francesa i la tradueix a les condicions operatives de la reconstrucció i l'habitatge social massiu. L'estructura del treball s'organitza en tres parts. La primera reconstrueix el marc teòric de la tectònica. La segona traça la genealogia cultural del pensament de Pouillon i analitza el context operatiu del París de postguerra. La tercera part desenvolupa l'anàlisi multiescalar de la Résidence Le Parc, recorrent els problemes del mur entramat, de la pedra com a nucli tectònic i ètic, de la travée com a dispositiu d'ordre. L'estudi assoleix quatre tesis principals:Primera: El sistema constructiu híbrid de Meudon —pedra portant de Fontvieille articulada amb forjats de formigó armat— no constitueix un compromís tècnic, sinó una nova síntesi tectònica que reactiva la lògica de la massa portant en condicions de prefabricació industrial. Segona: La travée funciona a Meudon com a "operador total" del projecte, coordinant simultàniament la lògica constructiva, la composició de la façana i l'organització de l'espai interior, fins a projectar-se a l'escala urbana com a ritme de l'espai públic. Tercera: El decorum en Pouillon no respon a la veritat estricta de l'armazó perretià, sinó a una "versemblança lítica" (vraisemblance) —una adequació expressiva entre forma, construcció i caràcter civil— que reformula el principi quatremèrià del decorum analògic per a les condicions de la modernitat. Quarta: La dimensió cívica de l'obra no és un suplement ètic afegit a les decisions formals, sinó l'efecte directe de la pròpia gramàtica constructiva assumida com a llenguatge compartit. La investigació es basa en bibliografia crítica especialitzada (Lucan, Bonillo, Ferlenga, Sayen), en fonts primàries de l'arxiu de Pouillon, en la documentació patrimonial publicada pel Ministeri de Cultura francès i en mesuraments directes presos als arxius municipals de Meudon-la-Forêt. La seva aportació principal consisteix a articular dins d'un mateix dispositiu analític l'analítica tectònica i la teoria del decorum, a proposar una lectura sistemàtica de la travée com a àtom sintàctic del projecte, i a defensar la pertinença de la lliçó lítica de Pouillon per al debat contemporani sobre l'arquitectura cívica i l'habitatge col·lectiu.
  

• FACCIOTTI, BENEDETTA: Groupoids of local systems and decorated representations on marked bordered surfaces
  
  Autor/a: FACCIOTTI, BENEDETTA
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de lectura: 20/10/2026
  Hora de lectura: 18:00
  Lloc de lectura: Sala 327 SYMCREA, planta 3 de l'EPSEB, Campus Sud Join Zoom Meetinghttps://us06web.zoom.us/j/85064553889?pwd=hlFbcaUadWq4QQLS7FYGpUhbVNbUhH.1
  Director/a de tesi: MAZZOCCO, MARTA | NIKOLAEV, NIKITA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia, fins a isomorfisme, representacions de grupoides fonamentals de superfícies $\Sigma$ amb vora, amb valors en $G:=\operatorname{GL}_n(\mathbb C)$. Quan no hi ha punts marcats a la vora, els objectes corresponents admeten diverses descripcions equivalents: com a sistemes locals lineals sobre $\Sigma$, com a representacions del grupoide fonamental $\Pi_1(\Sigma)$, com a dades de monodromia i com a punts de la varietat de caràcters associada. La introducció de punts marcats a la vora, motivada per la necessitat de codificar singularitats irregulars de connexions meromorfes, ha donat lloc en la literatura a diverses generalitzacions d’aquesta descripció de tipus Betti. Tot i que generalment s’entén que aquests enfocaments descriuen essencialment els mateixos objectes matemàtics, la relació precisa entre ells encara no ha estat formulada explícitament. Motivats pel programa més ampli d’establir una relació precisa i conceptualment coherent entre els enfocaments existents de la descripció en termes de representacions de les singularitats irregulars de connexions meromorfes, en aquesta tesi desenvolupem un marc categòric per a la definició d’objectes de Betti decorats associats a superfícies amb vora marcades que codifiquen pols d’ordre superior, en una forma dissenyada per especialitzar-se als diferents punts de vista presents en la literatura.
  

Data de lectura: 21/10/2026

• GÜEMES PALAU, CARLOS: Performance Modeling of Computing Infrastructure Through Deep Learning
  
  Autor/a: GÜEMES PALAU, CARLOS
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de lectura: 21/10/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala C6-E106
  Director/a de tesi: CABELLOS APARICIO, ALBERTO | BARLET ROS, PERE
  Resum de tesi: Els models de rendiment de xarxes d'ordinadors, els quals poden predir el rendiment esperat d’un conjunt de traces de trànsit en xarxes existents i hipotètiques, són una ferramenta fonamental per als administradors. Aquests models ajuden a operar xarxes en producció, i amb l'avaluació del disseny de xarxes per construir.Tradicionalment, el rendiment d'una xarxa s'avalua mitjançant l'ús de simuladors d'esdeveniments discrets (DES). Aquesta metodologia descriu xarxa detalladament, i captura com el seu estat evoluciona paquet a paquet. La seva completesa i precisió fan que els simuladors de DES siguin els preferits pels administradors de xarxes, però també els causa problemes en tractar amb xarxes més grans. Alternativament, el rendiment d'una xarxa pot ser estimat mitjançant l'ús de mètodes analítics, com la teoria de cues (QT) i el càlcul de xarxes (NC). Aquests mètodes generen prediccions amb un cost computacional bastant menor, però les seues limitacions condicionen la seua utilitat.Recentment, s'ha popularitzat l'ús de models d'aprenentatge profund (DL) per al modelatge de rendiment de xarxes. Una vegada entrenats, aquests models produeixen prediccions precises amb un baix cost computacional. Noves arquitectures de DL, com les xarxes neuronals gràfiques (GNNs), busquen millorar la qualitat de les prediccions i resoldre limitacions existents d’aquests models. No obstant això, actualment la majoria de models de DL tendeixen a rendir pitjor de l'esperat quan s'apliquen a xarxes en producció. Això és a causa que aquests models tendeixen a ser dissenyats, entrenats i avaluats amb dades simulades. D'una banda, el disseny d’aquests models poden dependre en observacions i supòsits sobre les dades simulades que després no corresponen en xarxes reals. D'altra banda, els simuladors, encara que generalment precises, continuen tenint un petit marge d'error que esbiaixa les prediccions dels models entrenats amb aquestes dades.A causa d'això, en esta tesi solucionem els desafiaments existents a l'hora de desplegar models de rendiment de xarxes de DL en xarxes en producció. Per a això, hem desplegat la nostra pròpia xarxa que usarem per a entrenar i avaluar els nostres models amb dades més afins a ells que es capturarien d'una xarxa real. Particularment, ens centrem en els següents tres factors que limiten l'efectivitat dels models de DL:1. Com modelar patrons de trànsit desconeguts: La majoria dels models de DL assumeixen que el trànsit en una xarxa pot ser descrita per una de diverses distribucions paramètriques conegudes. Així i tot, en la pràctica el comportament del trànsit sol ser més complex, ja que segueix una distribució possiblement desconeguda. En aquesta tesi proposem una nova manera de modelar les traces de trànsit mitjançant l'ús de tècniques de processament de senyals, sense necessitar suposar quina distribució els descriu millor i de forma compatible amb les arquitectures de DL existents.2. Com modelar situacions de trànsit dinàmic: La majoria dels models de DL ignoren com una xarxa i el seu trànsit poden evolucionar a mesura que passa el temps. En el seu lloc, solen assumir que les condicions del trànsit i la xarxa romanen immutables, i es limiten a predir el rendiment mitjà. Aquest supòsit impedeix als models a descriure correctament situacions complexes amb trànsit dinàmic. En aquesta tesi proposem un model basat una xarxa neuronal gràfica espai-temporal (STGNN), capaç de modelar eficientment i correctament el rendiment de la xarxa al llarg del temps.3. Abordant l'escassetat de dades reals: La raó principal de per què s'utilitzen dades simulades per a l'entrenament de models és l'escassetat de dades provinents de xarxes reals. En aquesta tesi proposem un nou procés d'entrenament que aprofita l’abundància de dades simulades per a complementar l'escassetat de dades reals, mentre al mateix temps es minimitza l'impacte que té el biaix del simulador sobre la qualitat de les precisions del model entrenat.
  

Data de lectura: 23/10/2026

• BAJIC, PETAR: Assessment of structural performance of fibre-reinforced concrete under chloride-induced corrosion
  
  Autor/a: BAJIC, PETAR
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de lectura: 23/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: CAMPUS NORD - Carrer de Jordi Girona, Les Corts, 08034 Barcelona - Edifici B1-003
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | TOSIC, NIKOLA
  Resum de tesi: La corrosió induïda per clorurs és un dels principals factors que contribueixen a la degradació dels productes d'acer estandarditzats aprovats per al reforç de structures de formigó. Concretament, els clorurs, si són presents en concentracions suficients, degraden la capa d'òxid protectora que es forma al voltant dels productes d'acer en entorns alcalins. En la reacció electroquímica resultant, el diàmetre de les barres d'armadura es redueix i, en conseqüència, se'n veu afectada la seva prestació estructural (en termes de capacitat de càrrega i ductilitat).S'ha demostrat àmpliament que les fissuracions, una característica inherent del formigó armat, afecten negativament la durabilitat i, per extensió, el rendiment estructural global. En canvi, es reconeix que l'addició de fibres a una matriu de formigó millora el comportament post-fissuració en controlar eficaçment — sempre que el tipus i la quantitat de fibres siguin adequats — la propagació de les fissures. En conseqüència, investigar fins a quin punt el reforç amb fibres pot mitigar la degradació de la durabilitat és una qüestió important que mereix més recerca, amb la finalitat de fer recomanacions per a la seva futura incorporació als codis de disseny i a les directrius.Amb l'objectiu d'avaluar el comportament estructural de diferents tipus de formigó (amb i sense l'ús de fibres en combinació amb barres d'armadura tradicionals), en aquest estudi es va dur a terme un programa experimental exhaustiu. Es van considerar tres tipus de formigó: formigó armat convencional (RC) i dues variants de formigó armat amb fibres d'acer (RR-FRC). Concretament, formigó armat amb barres d'acer i fibres (RR-SFRC) i formigó armat amb barres d'acer i fibres de polipropilè (RR-PPFRC). Es van dur a terme proves tenint en compte: tres condicions de càrrega diferents (descàrrega, descàrrega i elements sotmesos a càrregues de flexió sostingudes), dos estats de fisuració (amb/sense fisures) i dues condicions d'exposició (no exposat i exposat a clorurs). La investigació es va dur a terme tant en provetes a petita escala com en provetes amb dimensions representatives d'estructures reals.Els resultats mostren cinètiques de corrosió comparables en tots els tipus de formigó considerats, caracteritzats per períodes similars per a l'inici i la propagació de la corrosió. No obstant això, tot i que el tipus de fibres va resultar ser un paràmetre invariant en relació amb les cinètiques de corrosió, els elements RR-FRC van presentar un comportament estructural superior en comparació amb els fabricats amb formigó armat (RC) tradicional. Cal destacar que, en certs casos, el comportament mecànic dels elements de RR-FRC corroïts també va superar el dels elements de control de formigó armat (RC) no corroïts. A més, els elements de RR-FRC van demostrar un comportament superior sota càrregues sostingudes a llarg termini, mostrant la capacitat de recuperar una part significativa de la seva deformació en desgravar-los.Aquest conjunt de resultats contribueix a la – força limitada – bibliografia sobre la durabilitat del formigó armat amb fibres, i en particular sobre la corrosió en entorns amb clorurs. Després d'una anàlisi conjunta exhaustiva, aquests resultats permetran la formulació de recomanacions de disseny per a elements de formigó amb armadura híbrida que comprèn fibres i barres d'acer.
  

• MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE: COASTAL HAZARDS, RISKS AND ADAPTATION IN THE BARRA DE SALAMANCA (COLOMBIA)
  
  Autor/a: MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2026
  Data de lectura: 23/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: Les barres de sorra costaneres són relleus generalment allargades que brinden protecció als ecosistemes ambientals, soci econòmics i infraestructura d'esdeveniments extrems, però molt sensibles a canvis en la seva superfície impulsats per processos naturals i antròpics. L'anterior, es fa més complex amb la incertesa de l'augment del nivell de la mar esperada per als pròxims anys. Aquestes dinàmiques generen pressions i motiven als gestors del territori, a conèixer la gènesi de la seva evolució morfològica, agents físics que la modulen, riscos associats a la diversitat dels seus ecosistemes exposats amb un límit de tolerància i proposar mesures d'adaptació sostenibles cap al futur.Aquest treball reconstrueix l'evolució morfològica de la barra costanera de Salamanca (Colòmbia), situada en un parc natural de conservació nacional i internacional en els últims 40 anys, els agents físics presents a escala decennal i episòdica, la valoració de les amenaces associades a l'erosió, inundacions. Entenent el passat i amb les projeccions d'augment de nivell de la mar a 2050, es va generar una àrea de projecció susceptible a sofrir danys on es va avaluar les condicions d'exposició i vulnerabilitat dels elements exposats i que a l'integrés amb les amenaces, van permetre estimar els riscos ambientals, a l'estructura física i soci econòmica. Sent conscients que el risc no pot desaparèixer perquè és intrínsec al desenvolupament costaner, hem plantejat un model de nivell de risc tolerable, un llistat de mesures d'adaptació agrupades en estratègies segons les implicacions en la zona costanera. Els resultats van mostrar que la barra està disminuint les seves taxes de transport de sediments indicant la cerca d'un equilibri morfològic, no obstant això les taxes d'erosió al voltant dels -20 m/a, en els punts més crítics, deterioren els serveis ambientals que sumat als impactes de tempesta i la creixent instal·lació d'obres dures han empitjorat i augmentat l'exposició de la infraestructura terrestre principal que comunica les poblacions més importants de la regió amb l'interior del País, posant en risc les activitats de comerç i turisme principalment. Les poblacions situades es troben en condicions soci econòmiques d'alta vulnerabilitat, generant una pressió sobre el litoral d'urgent intervenció. El risc tolerable en les tipologies ambiental, d'infraestructura física i soci econòmica va ser construït acord el grau d'afectació de l'element exposat, la seva perduda de valor natural amb repercussions en la qualitat de vida dels pobladors. Aquest criteri facilita l'equilibri de desenvolupament sostenible entre els pobladors i el seu entorn. Les estratègies per a la reducció del risc van evidenciar que actuant soles no s'aconsegueixen els riscos tolerables i només una estratègia integral permet acostar-nos als objectius proposats. Es necessita actuar amb promptitud per a disminuir la incertesa i augmentar l'objectivitat sobre el futur esperat. Concloem que, la metodologia desenvolupada ens va permetre entendre que ha passat, perquè, en quines condicions han evolucionat les amenaces, l'evolució morfològica, les tipologies de risc, que podria succeir i com disminuir la probabilitat per a disminuir els canvis esperats. Aquest procés metodològic, creiem pot ser replicat i adaptat a qualsevol zona costanera amb les particularitats que es requereixin. Paraules Clau: Morfologia, riscos, mesures d'adaptació.