Les raons per fer un doctorat a la UPC

Per l'excel·lència

La UPC es posiciona als principals rànquings internacionals com una de les principals universitats tecnològiques i de recerca del sud d'Europa i està entre les 40 millors universitats joves del món.

El millor: les persones

La satisfacció amb la tasca del director o directora de la tesi és el tret diferencial més destacat per 7 de cada 10 doctorands UPC. El suport rebut i l’accessibilitat reben les millors valoracions.

La internacionalització

Més de la meitat dels estudiants de l’Escola de Doctorat de la UPC són internacionals i un terç obté la menció internacional al seu títol.

 

Una inserció laboral de qualitat

Els doctors i doctores UPC gaudeixen d'ocupació laboral quasi plena i majoritàriament en posicions corresponents a la seva titulació.

El millor doctorat industrial

La UPC lidera l'oferta amb un terç dels programes del doctorat industrial de Catalunya i un centenar d'empreses implicades.

L'entorn industrial

La ubicació geogràfica de la UPC en un ecosistema industrial, tecnològic i especialment creatiu i innovador és un valor afegit per als doctorats UPC.

Agenda de tesis per a defensa

Data de lectura: 23/11/2026

  • COLOM BARCELONA, EMMA: Les remuntes en edificis residencials històrics a l'Eixample de Barcelona
    Autor/a: COLOM BARCELONA, EMMA
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 23/09/2026
    Data de lectura: 23/11/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ETSAB (Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta baixa - Sala de grausAvda. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
    Director/a de tesi: DIAZ GOMEZ, CESAR | CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
    Resum de tesi: La uniformitat del teixit urbà del Plà d'Ildefons Cerdà per a l'Eixample de Barcelona ha experimentat una transformació constant des dels seus inicis, per les diferents dificultats, interessos privats i una reinterpretació des de la pròpia ciutat. Les diferents variants volumètriques en les edificacions a l’Eixample i les variades alçades de les línies de les cornises o de la coronació dels edificis són fruit d’una evolució en la història, dels nombrosos canvis normatius (progressiu augment de l’alçada reguladora i de la profunditat edificable), i de la progressiva densificació de la ciutat. Davant d’un parc edificat deformat o distorsionat, l’objectiu principal de la tesi és aportar coneixement de les remuntes sobre els edificis històrics residencials a l’Eixample de Barcelona. A tal efecte es parteix d’una mostra representativa del seu recompte en el conjunt de la trama que prové principalment de fonts primàries, llicències d’obres majors consultades a l’Arxiu Municipal Contemporani i l’Arxiu Municipal de Districte. La mostra conté tant edificis situats en banda com en xamfrà.L’estudi investiga sobre la construcció de les remuntes a l’Eixample de Barcelona des del seu origen fins als nostres dies, amb el reconeixement del marc normatiu de referència i les possibilitats de creixement, així com també el seu grau de protecció, doncs gran part d’aquestes són volums disconformes. A partir de la mostra es realitza una classificació tipològica de les variacions morfològiques que presenten les remuntes i es caracteritzen en relació a les possibilitats de creixement que tenia l’edifici original en el moment de la construcció, i es detecta el model volumètric representatiu. D’aquesta també s’estudien els aspectes funcionals i constructius, els materials utilitzats, així com les diferents solucions de contacte o trobada amb l’edificació existent. Finalment, analitza les característiques estilístiques i compositives de la remunta, i el seu impacte en el paisatge. Es defineixen les seves singularitats i principals modificacions. El seu anàlisi permet una avaluació més objetiva del valor patrimonial i una major apreciació del grau de sensibilitat de les actuacions arquitectòniques realitzades fins a l’actualitat, proporcionant eines per a futures intervencions.Les conclusions i aportacions de la tesi doctoral abasten els següents àmbits: coneixement del marc normatiu, grau de protecció de l’edificació històrica, mostratge, anàlisi tipològica i concreció del número de remuntes existents, estudi volumètric, caracterització funcional, reconeixement constructiu i característiques estilístiques, compositives i patrimonials. Aportacions transversals que aprofundeixen en el coneixement de les remuntes de l’Eixample de Barcelona i que aporten reflexions finals, així com una base de coneixement i futures línies de recerca.
  • DOLZ RIPOLLÉS, MONTSERRAT: NUMERICAL MODELLING AND SIMULATION OF ADDITIVELY MANUFACTURED COMPOSITE MATERIALS. APPLICATION TO KIRIGAMI STRUCTURES
    Autor/a: DOLZ RIPOLLÉS, MONTSERRAT
    Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 30/10/2026
    Data de lectura: 23/11/2026
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edifici C1, Sala 002, Barcelona
    Director/a de tesi: MARTÍNEZ GARCÍA, JAVIER | TURON PUJOL, FRANCESC
    Tribunal:
         PRESIDENT: BLANCO VILLAVERDE, NORBERT
         SECRETARI: DIALAMISHABANKAREH SOLTANI, NARGES
         VOCAL: PEREZ MARTINEZ, MARCO ANTONIO
    Resum de tesi: La fabricació additiva (AM) basada en processos de filament fos permet obtenir components estructurals lleugers i personalitzats, però presenta una anisotropia marcada derivada de l’orientació dels filaments, l’apilament de capes, la porositat i les interfícies. Aquesta tesi desenvolupa un marc numèric predictiu i validat experimentalment per modelitzar el comportament mecànic d’estructures impreses en 3D, integrant modelització constitutiva, identificació de paràmetres, homogeneïtzació multiescala i anàlisi orientada a aplicacions. En primer lloc, una revisió de l’anisotropia en fabricació additiva, les aplicacions estructurals i els sistemes desplegables basats en kirigami estableix la motivació i els requeriments de modelització. El nucli del treball proposa una formulació d’elements finits que incorpora trajectòries d’impressió importades, sistemes locals de referència del material, lleis constitutives ortòtropes amb formulacions elastoplàstiques i modelització cohesiva de les interfícies entre capes i filaments. Es defineix un protocol de calibratge mitjançant assaigs de tracció, cisallament, flexió i cíclics, que permet identificar els paràmetres elàstics, plàstics i de fractura. El model es valida en provetes i panells, reproduint el comportament força-desplaçament i l’evolució de la rigidesa. S’introdueix un mòdul multiescala per relacionar els descriptors microestructurals i mesoestructurals, com l’arquitectura dels filaments, la porositat i les interfícies, amb propietats ortòtropes efectives mitjançant volums elementals representatius sotmesos a condicions periòdiques. Això permet transferir els paràmetres del material a l’escala macroscòpica i mostra l’efecte de l’orientació d’impressió sobre la rigidesa. Finalment, el marc s’aplica a estructures basades en kirigami per a sistemes desplegables lleugers en entorns navals. Un programa experimental específic, amb assaigs de desplegament i compressió, i els corresponents models numèrics permeten avaluar la capacitat portant, la histèresi i els mecanismes de deformació. A partir dels resultats, es deriven regles de disseny relatives a l’amplada del reforç, l’orientació d’impressió, els radis mínims de plec i els patrons de farciment. La tesi conclou quantificant la precisió predictiva, resumint les contribucions i identificant limitacions i línies futures de recerca, com la fatiga d’alt cicle, els efectes ambientals i l’extensió a sistemes avançats de polímer-fibra.
  • FERNÁNDEZ LANGA, SERGI: Future Immersive and Interactive Media Experiences: Multiparty Holoportation in Social Virtual Reality (VR) Scenarios
    Autor/a: FERNÁNDEZ LANGA, SERGI
    Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 29/09/2026
    Data de lectura: 23/11/2026
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: aula VGB107 de l'edifici Aulari (VGB) del Campus de Vilanova
    Director/a de tesi: RINCON RIVERA, DAVID | MONTAGUD CLIMENT, MARIO
    Resum de tesi: La promesa de la Realitat Virtual (VR) és la d'un mitjà que et fa sentir com si estiguessis en un lloc on no hi ets i explorar-lo lliurement, potencialment immers en una història, a més d'interactuar amb qualsevol element en ell. Més enllà d'això, la Social VR té com a objectiu proporcionar la sensació d'estar junts (togetherness), impactant el sentit de presència dels usuaris, també a través de l'encarnació (embodiment), i donar la possibilitat de portar a múltiples persones a la mateixa història o context, al mateix VE, per a que l'experiència no només sigui immersiva sinó també compartida entre un grup de persones.Aquesta tesi té com a objectiu principal dissenyar, desenvolupar i avaluar noves contribucions tecnològiques per a l'aplicació i escalabilitat de l'holoportació multiusuari en escenaris de Social VR, amb l'objectiu general de millorar la qualitat de les experiències immersives compartides. En altres paraules, aquest treball té com a objectiu evolucionar i millorar les solucions de Social VR d'avantguarda, en permetre la integració de múltiples usuaris remots en VEs compartits, representats com a hologrames volumètrics en 3D, capturats i reconstruïts a temps real.La tesi gira al voltant de quatre hipòtesis principals: la primera és que els VEs resultants d'una hibridació estratègica d'elements sintètics 3D i elements basats en vídeo 2D poden proporcionar nivells satisfactoris d'immersió, interacció i versemblança a baix cost; la segona hipòtesi és que les configuracions de captura volumètrica de cos sencer de baix cost poden habilitar l'holoportació multiusuari en viu, mentre proporcionen nivells satisfactoris d'interacció, presència i proximitat; la tercera hipòtesi és que les configuracions de captura volumètrica d'una sola càmera poden resultar en experiències grupals agradables (per exemple, reunions virtuals) en escenaris on els usuaris teletransportats no estan destinats a moure's significativament; i la quarta hipòtesi és que els colls d'ampolla que sorgiran en augmentar el nombre d'usuaris volumètrics teletransportats a un sol VE poden mitigar-se aplicant optimitzacions de processament de continguts media en servidor.Els resultats d'aquesta tesi han donat lloc a tres contribucions d'investigació principals: una plataforma completa d'holoportació VR; un conjunt d'entorns VR a través dels quals es poden demostrar i avaluar els components tècnics desenvolupats; i un component de servidor per optimitzar l'holoportació o les comunicacions multiusuari basades en vídeo volumètric.
  • GONZALEZ VIROS, MARIA ITZIAR: El rescat de "Les Rambles" de Barcelona. Arquitectura Social i Cooperació Ciutadana en l'espai urbà
    Autor/a: GONZALEZ VIROS, MARIA ITZIAR
    Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
    Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/09/2026
    Data de lectura: 23/11/2026
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta -1 - Sala d'ActesAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
    Director/a de tesi: MÀRIA SERRANO, MARIA MAGDALENA
    Resum de tesi: Aquesta Tesi Doctoral endreça els coneixements teòrics i l’experiència pràctica d’un projecte continuat de recerca-acció al llarg de trenta anys. El resultat és una metodologia per a la Cooperació Ciutadana en l’espai urbà i l’Arquitectura Social que, a través d’ eines diagramàtiques, dialògiques i processuals, concreta l’acció de transformació que té l’acceptació unànime de tots els agents que hi han intervingut. Aquesta metodologia és transferible a totes aquelles persones que, des de diverses posicions i rols, intervenen en els processos de definició i disseny de transformacions sociourbanes.Davant la complexitat d’agents que intervenen en aquests escenaris en transformació, i de l’actual distanciament de la ciutadania respecte els polítics i l’administració, és urgent proveir d’eines als professionals responsables de la materialització dels projectes, que els ajudin a promoure dinàmiques de confiança i cooperació entre totes les parts i situïn la definició de l’interès general com el bé comú i un espai de confluència.El cas d’estudi que es descriu amb detall és el Procés Cooperatiu que vaig fer amb la UTE Km-Zero per a la definició de les Estratègies d’Actuació i l’Avantprojecte per a la Intervenció Integral a la Rambla de Barcelona (2017-2018). El que es vol demostrar és:1) La necessitat d’un mètode que permeti legitimar la presa de decisions col·lectiva i estableixi en què consisteix per les comunitats concretes l’interès general en detriment dels interessos particulars o clientelismes d’uns pocs. 2) El major impacte de cohesió social dels processos de cooperació ciutadana respecte la participació formal en matèria de projectes urbans i urbanisme a l’aconseguir al mateix temps, la concreció del projecte i la construcció de la comunitat ciutadana que la reivindicarà davant les institucions i els interessos particulars i vetllarà al llarg del temps per la bona execució del mateix.Més enllà de la cooperació ciutadana en el planejament i l’espai urbà, les altres aplicacions del mètode són: l’Arquitectura Social per a la regeneració integral dels barris , la coproducció de polítiques públiques, la prevenció de la corrupció en l’urbanisme, la democratització de la presa de decisions i la millora de la governança, una nova especialitat disciplinària d’Arquitectura Social en els estudis universitaris , una metodologia científica per als processos de participació en la recerca, algunes aportacions legislatives a la llei d’urbanisme Llei 3/2012 i la creació d’observatoris i l’empoderament ciutadà. La inspiració i les bases teòriques de les que veu aquesta proposta són: l’urbanisme llibertari i les propostes de decreixement i transició eco-social; la tradició fortament aplicada i connectada amb la realitat social de nombroses investigadores, arquitectes i pensadores ; els teòrics de les ciències socials, polítiques i del dret a la ciutat ; les pràctiques de participació i urbanisme de nous col·lectius professionals i acadèmics i les propostes dels artistes que han treballat en la construcció del teixit relacional en indrets urbans en transformació.
  • RAJAGANESAN, PRAJEET: On the modelling assumptions for the simulation of pantograph-catenary interaction for rigid catenary systems
    Autor/a: RAJAGANESAN, PRAJEET
    Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
    Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 03/11/2026
    Data de lectura: 23/11/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala de conferències del TR5 de l'ESEIAAT.
    Director/a de tesi: ARCOS VILLAMARÍN, ROBERT | CLOT RAZQUIN, ARNAU
    Resum de tesi: Els sistemes de catenària rígida són la solució preferent per al subministrament d’energia elèctrica als trens de les xarxes ferroviàries soterrades, a causa de la seva geometria compacta i els baixos requeriments de manteniment associats als mateixos. Malgrat la seva àmplia implantació, el seu comportament dinàmic ha rebut considerablement menys atenció a la literatura científica que el de les catenàries flexibles convencionals. En particular, les hipòtesis de modelització adoptades en la simulació de la interacció entre el pantògraf i la catenària rígida rarament han estat objecte d’estudi. L’omissió dels efectes de característiques geomètriques com la deformació estàtica entre suports i el descentrament en zig-zag simplifica el model numèric de la catenària i redueix l’esforç computacional. Desgraciadament, existeixen molts pocs estudis dedicats a determinar en quines condicions es poden ometre aquestes característiques en el model sense comprometre la bondat de la predicció de la força de contacte. Aquesta tesi aborda aquesta qüestió avaluant la influència de la deflexió estàtica i el zig-zag, així com d’altres particularitats com les unions de la catenària, l’efecte de múltiples pantògrafs i la complexitat del model dels mateixos sobre la resposta dinàmica simulada. L’anàlisi es duu a terme per a un ampli rang de longituds de vano i rigideses dels suports, amb l’objectiu d’avaluar aquests efectes per a diferents configuracions del sistema i extreure conclusions el més generals possibles.En primer lloc, la catenària rígida s’estudia de forma aïllada, sense considerar el pantògraf. L’estudi s’inicia amb una anàlisi de propagació lliure de ones a la catenària. Es mostra que ni la deflexió de la catenària ni les unions de la mateixa alteren significativament les seves característiques com a guia d’ones, mentre que la longitud del vano i la rigidesa dels suports hi tenen una influència clara. En canvi, una anàlisi de la resposta a una força mòbil d’un tram finit de catenària revela una sensibilitat apreciable a la deflexió de la mateixa. Aquesta sensibilitat és més acusada per a vanos llargs, suports rígids i velocitats elevades. La discrepància entre els dos enfocaments s’atribueix a tres factors presents en l’anàlisi de força mòbil però absents en l’estudi de propagació lliure d’ones: el canvi en l’orientació de la càrrega introduït per la geometria deformada; l’acumulació de petites diferències a mesura que l’ona es propaga a través de vanos consecutius; i les reflexions d’ones als extrems del tram finit. Per la seva banda, el zig-zag té un efecte negligible en tots els casos esmentats anteriorment. A continuació, l’anàlisi s’estén al marc dels problemes d’interacció acoblada pantògraf-catenària. L’anàlisi acoblada utilitza un model numèric propi amb una formulació de contacte basada en el penalty method, verificat respecte el programari de referència PACDIN tant per a un tram de catenària ideal com per a un de real. Amb un model de pantògraf de tres graus de llibertat, es determina una influencia de la deflexió i el zig-zag similar a la obtinguda a l’anàlisi de força mòbil. En canvi, no considerar el zig-zag quan s’utilitza un model de pantògraf no lineal que inclou la flexibilitat i la rotació del capçal col·lector produeix diferències de fins al 40 %. Les simulacions amb múltiples pantògrafs mostren que les fluctuacions de la força de contacte també es poden veure influïdes per la interacció pantògraf-catenària-pantògraf. Tots aquests resultats proporcionen criteris per seleccionar el nivell de detall de modelització que permeti equilibrar la precisió numèrica i l’eficiència computacional.

Més tesis autoritzades per a defensa

 

 

L'Escola de Doctorat avui

  • 46programes de doctorat
  • 2284doctorands/es al curs 24/25
  • 1748directors/es de tesi al curs 23/24
  • 330tesis llegides l'any 2025
  • 110tesis amb M.I. i/o D.I. llegides l'any 2025
  • 354projectes D.I. (27% del total de la G.C.)

M.I.: Menció Internacional, D.I.: Doctorat Industrial, G.C.: Generalitat de Catalunya