Les raons per fer un doctorat a la UPC
Per l'excel·lència
La UPC es posiciona als principals rànquings internacionals com una de les principals universitats tecnològiques i de recerca del sud d'Europa i està entre les 40 millors universitats joves del món.
El millor: les persones
La satisfacció amb la tasca del director o directora de la tesi és el tret diferencial més destacat per 7 de cada 10 doctorands UPC. El suport rebut i l’accessibilitat reben les millors valoracions.
La internacionalització
Més de la meitat dels estudiants de l’Escola de Doctorat de la UPC són internacionals i un terç obté la menció internacional al seu títol.
Una inserció laboral de qualitat
Els doctors i doctores UPC gaudeixen d'ocupació laboral quasi plena i majoritàriament en posicions corresponents a la seva titulació.
El millor doctorat industrial
La UPC lidera l'oferta amb un terç dels programes del doctorat industrial de Catalunya i un centenar d'empreses implicades.
L'entorn industrial
La ubicació geogràfica de la UPC en un ecosistema industrial, tecnològic i especialment creatiu i innovador és un valor afegit per als doctorats UPC.
Notícies
- Obert el termini d'inscripció als Premis Enrique Fuentes Quintana de Tesis Doctorals 2025-2026
- Unite!Energy 2026: Impulsant l'energia sostenible i l'educació STEM inclusiva
- L'Institut Eduardo Torroja (CSIC) convoca una beca predoctoral de 3 anys per al projecte de sostenibilitat urbana TMAX
- Ja estan obertes les inscripcions a la Hackató LabORA 2026 de Robòtica Assistencial!
- La UPC participa en la reunió de l’Agrupació Catalana d’Escoles de Doctorat celebrada el 9/7/26 a la Universitat de Barcelona
Agenda de tesis per a defensa
Data de lectura: 24/09/2026
- ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO: Modelo de gestión para la restauración del suelo dedicados a la actividad ganadera en el departamento de Córdoba, Colombia. Un aporte de la ganadería regenerativa al desarrollo sostenible del territorio- estudios de casos comparativosAutor/a: ACEVEDO ROCHA, ALFONSO DARÍO
Programa: SOSTENIBILITAT
Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 04/06/2026
Data de lectura: 24/09/2026
Hora de lectura: 16:00
Lloc de lectura: Sala de Conferències, Campus ESEIAAT C/ Colom 1. Edifici TR1 Planta 0 Porta 085. 08222. Terrassa.
Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI
Resum de tesi: S'ha discutit àmpliament la incidència de la ramaderia en la deterioració del sòl, atribuint-se a la producció bovina un impacte significatiu tant a nivell mundial com local. Aquesta recerca, titulada “Model de gestió per a la restauració del sòl dedicat a l'activitat ramadera en el departament de Còrdova, Colòmbia. Una aportació de la ramaderia regenerativa al desenvolupament sostenible del territori - Estudis de casos comparatius”, analitza l'evolució de la ramaderia regenerativa, especialment a Amèrica Llatina, i adapta una metodologia per a avaluar l'eficiència d'aquest model sobre el sòl mitjançant indicadors biològics i espacials, comparant amb un model convencional en finques de Còrdova. També avalua la contribució d'aquests models als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i proposa un model conceptual per a la gestió i restauració sostenible de sòls ramaders.Es va realitzar una anàlisi sobre l'avanç de la ramaderia regenerativa a nivell mundial i a Amèrica Llatina, trobant un augment significatiu en la seva adopció des de 2018, especialment en 2019, quan es va començar a valorar la preservació de la biodiversitat, l'aigua i la salut del sòl.Es van definir macroindicadors de l'estat del sòl i es van seleccionar 12 finques per a analitzar els models de producció convencional i regeneratiu. Es va avaluar la macro i mesofauna edàfica, es van analitzar imatges satel·litàries i es va recopilar informació sobre la cobertura vegetal, utilitzant indicadors biològics i espacials per a mesurar la capacitat restaurativa dels models. També es va realitzar una anàlisi DOFA (Febleses, Oportunitats, Fortaleses i Amenaces), concloent que el model regeneratiu és més eficient en pràctiques de pasturatge, rendibilitat i biodiversitat, permetent una restauració passiva de l'ecosistema.Es va desenvolupar una metodologia per a analitzar l'eficiència de la ramaderia regenerativa, establint mètodes per a recol·lectar dades biòtiques i espacials, la qual cosa facilita un diagnòstic i monitoratge continu del sòl. Es van definir l'àrea d'estudi, la durada de l'anàlisi, les fases del procés, els indicadors i l'anàlisi multitemporal del component vegetal mitjançant tecnologies de teledetecció i SIG, proporcionant les dades necessàries per a una anàlisi detallada. Es va concloure que la ramaderia regenerativa és un model econòmic i sostenible amb baix cost, que millora la productivitat sense agroquímics i evita processos erosius, promovent la restauració de sòls mitjançant pràctiques sostenibles.Aquest model també contribueix al compliment dels ODS, especialment en seguretat alimentària, acció climàtica i restauració d'ecosistemes, promovent major biodiversitat biològica i cobertura vegetal en les zones d'estudi. Els resultats mostren un impacte positiu en la salut del sòl, el desenvolupament de la vegetació i la macrofauna, amb un creixement notable d'arrels i absència de sòls degradats. La ramaderia regenerativa treballa en harmonia amb la naturalesa, millorant les condicions de vida i salut del bestiar.La ramaderia regenerativa es presenta com una eina clau per a enfrontar els desafiaments ambientals, socials i productius de la ramaderia, restaurant sòls i ecosistemes, revertint el mal causat per la sobrepastura i l'ús d'agroquímics en els models convencionals. Recupera la fertilitat del sòl, promou un cicle natural de regeneració i facilita la recuperació d'espècies natives de flora i fauna, augmentant la resistència de l'ecosistema enfront de pertorbacions externes.En relació a l'abundància d'espècies, es van quantificar 763 individus en total entre tots dos sistemes, distribuïts en 19 ordres taxonòmics, amb 630 individus en el model regeneratiu i 133 en el convencional. L'Índex de Shannon-*Wiener (H') sota el model regeneratiu va ser de 2,06, la qual cosa reflecteix una alta diversitat biològica i eficiència en la restauració i sostenibilitat a llarg termini.
Data de lectura: 25/09/2026
- FARAHPOOR, MOHAMMADALI: Secure and Auditable Data Management for IoT-Driven Smart TransportationAutor/a: FARAHPOOR, MOHAMMADALI
Programa: ENGINYERIA TELEMÀTICA
Departament: Departament d'Enginyeria Telemàtica (ENTEL)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 28/07/2026
Data de lectura: 25/09/2026
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3, campus nordhttps://meet.google.com/spx-zvbe-tbw
Director/a de tesi: ESPARZA MARTIN, OSCAR
Resum de tesi: L'adopció creixent de l'Internet de les Coses (IoT) en el transport industrial ha permès la monitorització contínua, el manteniment predictiu i la presa de decisions basada en dades en entorns com la mineria, la construcció i altres operacions amb maquinària pesada. Tanmateix, aquests mateixos sistemes generen grans volums de dades crítiques el valor de les quals va més enllà del seu ús en temps real. Quan aquestes dades es comparteixen entre múltiples parts interessades, els reptes relacionats amb la confiança, la integritat, la confidencialitat, la recuperabilitat i l'auditabilitat esdevenen centrals. Aquesta tesi aborda aquest problema mitjançant dues línies de recerca connectades.En primer lloc, presenta TrackTruck, una infraestructura de gestió de flotes basada en IoT per a vehicles industrials. TrackTruck demostra com la sensorització embeguda, la comunicació flexible, l'analítica al núvol i el suport a la presa de decisions operatives es poden integrar en una plataforma pràctica de transport intel·ligent per a flotes heterogènies en condicions de camp exigents. Els resultats mostren que aquesta arquitectura pot millorar la visibilitat operativa, el suport al manteniment, l'eficiència del despatx i la productivitat global.En segon lloc, aquesta tesi presenta FileTrust, un marc de còpies de seguretat auditables basat en blockchain i dissenyat per a entorns IoT multiagent amb baix nivell de confiança. FileTrust combina un Algorisme de Dispersió de la Informació (IDA), l'InterPlanetary File System (IPFS), contractes intel·ligents en blockchain, compartició verificable de secrets, generació distribuïda de claus i xifratge llindar per protegir les metadades que habiliten l'accés i permetre la recuperació verificable i governada per polítiques de dades crítiques. El seu disseny preserva l'eficiència de l'emmagatzematge fora de la cadena, alhora que afegeix auditabilitat en cadena i control d'accés governat per llindars.En conjunt, aquestes contribucions mostren que un IoT industrial fiable requereix més que telemetria i analítica eficients. També requereix una governança segura de les dades a llarg termini. Per això, aquesta tesi proposa una perspectiva més àmplia en què el transport intel·ligent basat en IoT s'estudia com un cicle de vida complet de les dades, que inclou la seva generació, transmissió, ús operatiu, preservació, accés controlat i recuperació. Els resultats aporten tant un cas d'estudi aplicat d'IoT industrial com un marc segur de còpies de seguretat descentralitzades, establint una base per a futures arquitectures de transport intel·ligent fiables.
- SOLER CAMPRECIÓS, JORDI: AVALUACIÓ DELS REQUERIMENTS REPRODUCTIUS I DEL CONTROL QUÍMIC DE L’AILANT (AILANTHUS ALTISSIMA), COM A ESPÈCIE INVASORA D’ESPAIS NATURALS Autor/a: SOLER CAMPRECIÓS, JORDI
Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 13/07/2026
Data de lectura: 25/09/2026
Hora de lectura: 10:00
Lloc de lectura: Sala Syngenta de l'EEABB. Edifici D4, Campus del Baix Llobregat de la UPC. C. Esteve Terradas 8, Castelldefels
Director/a de tesi: IZQUIERDO FIGAROLA, JORDI
Resum de tesi: Les plantes invasores, com l’Ailanthus altissima, tenen una gran capacitat d’expansió i establiment i causen danys a la biodiversitat dels espais naturals. És essencial conèixer bé els requeriments per a la germinació i quins són els millors mètodes i matèries actives per al seu control per poder elaborar estratègies d’erradicació efectives.Les llavors d’A. altissima posseeixen una alta dormició. Durant la revisió bibliogràfica no s’ha trobat prou informació sobre com trencar la latència de les llavors mitjançant mètodes químics. Alguns estudis han determinat que els règims de temperatures alternes afavoreixen la germinació d’algunes espècies. Tanmateix, aplicar temperatures alternes per determinar la temperatura base de les llavors dificulta l’estimació d’aquest paràmetre. No s’ha determinat mai la temperatura base de les llavors ni de les arrels d’ailant, i només existeixen alguns estudis relacionats amb el potencial hídric base de les llavors, però realitzats lluny de la nostra regió. Conèixer la temperatura base permet elaborar models predictius de germinació a partir de dades climàtiques. Ambdues tasques, temperatura base i models predictius, s’han inclòs en aquest estudi per desenvolupar eines que ajudin a planificar futures accions de gestió sobre aquesta planta invasora. Els resultats obtinguts amb diversos tractaments mostren una resposta baixa en el trencament de la latència, aconseguint-se la millor germinació mitjançant una estratificació freda a 10 °C durant 21 dies. La temperatura base de llavors i arrels estimada va ser molt similar (9,6 i 9 °C respectivament) i, sota condicions d’estrès hídric, tant la germinació de llavors com la brotació d’arrels van disminuir significativament.Per altra banda hem avaluat l’eficàcia d’herbicides comercials que estaven disponibles en el moment de realitzar la tesi. Es va avaluar l’eficàcia en diferents èpoques de l’any, herbicides i tècniques d’aplicació. Alguns herbicides van proporcionar un control molt bo, com el triclopir combinat amb 2,4-D i/o aminopiralid. La tècnica més efectiva va ser la injecció a la soca tallada a la tardor. Afegir que es va avaluar per primera vegada l’efecte de la matèria activa flazasulfuron sobre A. altissima amb resultats satisfactoris.Hem identificat per primera vegada a Catalunya l’àcar eriòfid Aculus taihagensis, una espècie que ja ha estat reportada en altres països com a possible agent de control biològic contra l’arbre.En conclusió, l’Ailanthus altissima pot ser erradicat si s’utilitzen els mètodes adequats, mentre que els models predictius ajuden els gestors a organitzar les erradicacions.
Data de lectura: 28/09/2026
- FREIRE SILVA, MARÍA JOSÉ: Trazando la ciudad más allá del damero. Estudio histórico-morfológico de las ciudadelas o nuevos barrios en la primera expansión urbana de Quito (1908 - 1942)Autor/a: FREIRE SILVA, MARÍA JOSÉ
Programa: URBANISME
Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 20/07/2026
Data de lectura: 28/09/2026
Hora de lectura: 16:00
Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Téc.Sup.Arquit.Bcn)-Pl. Baja-Sala GradosAv. Diagonal, 649Enlace a videoconferencia: https://meet.google.com/uyr-iion-imtConnexión 15:30h
Director/a de tesi: MARTI CASANOVAS, MIQUEL | PESOA MARCILLA, MELISA
Resum de tesi: Entre el segle XIX i les primeres dècades del segle XX, les primeres manifestacions de la modernitat llatinoamericana van impulsar un procés d'expansió urbana que va transformar profundament l'estructura de moltes ciutats. Tot i que aquest fenomen s'ha estudiat àmpliament des d'una perspectiva sociocultural, l'anàlisi de les seves dimensions espacials i morfològiques ha rebut menys atenció, especialment en el cas de les ciutats andines. Aquest estudi examina el cas de Quito (Equador) amb l'objectiu d'analitzar com els primers projectes de subdivisió urbana, coneguts localment com a «ciudadelas» (ciutadelles), van contribuir a l'expansió de la ciutat durant la primera meitat del segle XX.La recerca es basa en una revisió sistemàtica d'arxius històrics i fonts de premsa relacionades amb aquests projectes de parcel·lació de terres. La informació recollida es va georeferenciar i analitzar en relació amb l'entorn físic (topografia i hidrografia) i les seves característiques preexistents (carreteres i edificis). A partir d'això, es va dur a terme una anàlisi morfològica de les plantilles urbanes i els seus components (carrers, illes, solars, edificis, espais i equipaments públics), tenint en compte la seva forma, dimensions i organització. Paral·lelament, es va examinar el material promocional d'aquests projectes mitjançant un estudi semiòtic del discurs promocional trobat a la premsa de l'època, amb l'objectiu d'identificar els actors i els imaginaris urbans associats a aquest procés d'expansió urbana.Els resultats mostren que les condicions geogràfiques de la vall andina on es va establir Quito van tenir una influència significativa en la distribució dels primers barris sorgits durant l'expansió de la ciutat, la qual cosa va comportar adaptacions específiques en els plànols viaris i en l'organització resultant de les parcel·les de terreny. A més, demostren que les ciutadelles van constituir una forma important de creixement urbà mitjançant el parcel·lament i la subdivisió de terres, la promoció de les quals es va fonamentar en imaginaris urbans associats a la modernitat, l'exclusivitat, la higiene i la proximitat al camp i a la natura. Aquests resultats ens ajuden a entendre com l'expansió urbana de Quito no va ser impulsada únicament per dinàmiques socials o econòmiques, sinó també per la interacció entre les condicions territorials, les estratègies d'urbanització i els discursos que legitimen les noves perifèries.La recerca proposa un enfocament metodològic que integra un estudi històric-morfològic mitjançant l'anàlisi espacial i l'examen dels discursos promocionals, i que ofereix eines replicables per a l'anàlisi comparativa dels processos d'expansió urbana en altres ciutats andines o llatinoamericanes que han experimentat una expansió en un territori similar amb característiques fragmentades.
Data de lectura: 30/09/2026
- DURÁN CABALLERO, DIEGO ENRIQUE: Applications of the Geotechnical Particle Finite Element Method to CPTu and Statnamic Pile Load test interpretationAutor/a: DURÁN CABALLERO, DIEGO ENRIQUE
Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
Modalitat: Normal
Data de dipòsit: 04/09/2026
Data de lectura: 30/09/2026
Hora de lectura: 11:00
Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
Director/a de tesi: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS | MONFORTE VILA, LLUÍS
Resum de tesi: Aquesta tesi utilitza i estén el Mètode de Partícules i Elements Finits en Geotècnia (G-PFEM) per a modelar problemes acoblats complexos en enginyeria geotècnica, especialment aquells relacionats amb la inserció d’objectes sòlids en el terreny, com l’assaig de penetració de con (CPTu) o la instal·lació de pilots. La inserció d’objectes sòlids en el terreny constitueix el principi de funcionament de diversos assajos in situ, les mesures dels quals s’utilitzen posteriorment per a inferir paràmetres geotècnics de disseny. Aquests mètodes d’inversió continuen essent en gran part empírics i presenten una incertesa significativa, especialment quan s’apliquen fora de les condicions per a les quals van ser desenvolupats originalment. Aquesta incertesa es transfereix directament al disseny geotècnic i pot, en alguns casos, conduir a dissenys insegurs. Part d’aquesta incertesa es deu a la complexitat del mateix procés d’inserció, que mobilitza simultàniament diversos mecanismes del sòl i que, per tant, només queda parcialment representat per les anàlisis simplificades en què es basen les correlacions existents.Aquest problema s’estudia reproduint la mecànica completa de dos assajos in situ: el CPTu i l’assaig de càrrega Statnamic en pilots. Tots dos s’analitzen per a diferents tipus de sòl, condicions de drenatge i velocitats de càrrega. En cada aplicació, el model constitutiu es selecciona en funció de les característiques que governen la resposta: SCLAY-1 s’utilitza per a representar l’anisotropia de fàbrica en argiles, CASM i SIMSAND per a descriure el comportament en estat crític de sorres i sorres llimoses, i CASM-Visco per a capturar la resposta viscosa mobilitzada durant la càrrega ràpida.Per a la penetració de con no drenada en argiles, l’estudi identifica el mode de cisallament que governa la resposta sota la punta del con i determina quina resistència al cisallament no drenada s’ha d’utilitzar com a referència per a normalitzar la resistència de punta. També s’avalua com l’anisotropia de fàbrica afecta els factors de con resultants. Per a l’assaig Statnamic, es realitza una retroanàlisi del programa experimental dut a terme a la Universitat de Sheffield, reproduint la seqüència completa de penetració del pilot, consolidació i càrrega ràpida, cosa que permet comprendre els mecanismes que governen la resposta mesurada durant l’assaig. Per al CPTu en sorres, l’estudi analitza com l’ús d’una representació log-lineal de la línia d’estat crític afecta la inferència del paràmetre d’estat. Per a les sorres llimoses, s’investiga la influència de les condicions parcialment drenades i del contingut de fins sobre la resposta del con, incorporant-ne els efectes al comportament constitutiu d’una sorra neta de referència.En resum, la tesi estén l’aplicació de G-PFEM a la interpretació del CPTu i dels assajos de càrrega Statnamic en pilots sota diferents condicions. Els resultats permeten aclarir els mecanismes del sòl que controlen la resposta mesurada i contribueixen a l’avaluació i al desenvolupament de procediments d’interpretació més precisos.
Qui sóc?
L'Escola de Doctorat avui
- 46programes de doctorat
- 2284doctorands/es al curs 24/25
- 1748directors/es de tesi al curs 23/24
- 330tesis llegides l'any 2025
- 110tesis amb M.I. i/o D.I. llegides l'any 2025
- 354projectes D.I. (27% del total de la G.C.)
M.I.: Menció Internacional, D.I.: Doctorat Industrial, G.C.: Generalitat de Catalunya
