Escola de Doctorat

Data de lectura: 26/10/2026

• FREIXANET DE LA IGLESIA, MARIA JOSEP: Teaching statistics through environmental inquiries: the problematisation process
  
  Autor/a: FREIXANET DE LA IGLESIA, MARIA JOSEP
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2026
  Data de lectura: 26/10/2026
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes FIB (híbrida amb GMeet)
  Director/a de tesi: ALSINA AUBACH, MONTSERRAT | BOSCH CASABÒ, MARIANNA
  Resum de tesi: En el context del paper creixent de les dades i dels problemes socialment rellevants i del món real en l'educació estadística, aquesta tesi doctoral investiga l'ensenyament i l'aprenentatge de l'estadística mitjançant formats d'ensenyament basats en la indagació als nivells de secundària i universitari, amb un focus específic en el procés de problematització: la transició d'una qüestió generatriu àmplia i vaga cap a qüestions d'investigació estadística precises i, a partir d'aquestes, cap al disseny de la recollida de dades. La recerca s'emmarca dins de la Teoria Antropològica del Didàctic (TAD) i de la proposta dels recorreguts d'estudi i investigació (REI) per facilitar el canvi de paradigma educatiu, de la visita de les obres al qüestionament del món.La tesi s'articula a través de tres estudis. El primer analitza el pas de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) tradicional a la proposta dels REI i les seves conseqüències en la reorganització de les responsabilitats (topogènesi) de professors i estudiants, alhora que examina els seus efectes en les percepcions i la implicació dels estudiants. El segon estudi aborda el problema de la gestió per part del professorat del procés de problematització al nivell de secundària, distingint el pas de la qüestió generatriu a la qüestió d'investigació i el pas de la qüestió d'investigació a l'instrument de recollida de dades. El tercer estudi es trasllada al nivell terciari, on examina com es desplega el procés de problematització amb dades reals de sostenibilitat, diferenciant dues maneres d'iniciar la indagació: quan es proporcionen les dades o quan cal trobar-les per respondre una qüestió. També identifica les pràctiques docents i els dispositius d'ensenyament que el professorat mobilitza per sostenir la indagació.Els estudis es basen en cinc implementacions empíriques organitzades al voltant de temàtiques ambientals i de sostenibilitat. Tres es van dur a terme al nivell de secundària — una activitat inicial basada en projectes sobre la contaminació acústica, un primer REI sobre la separació de residus i un REI col·laboratiu intercursos sobre la contaminació de l'aire —, mentre que dues es van desenvolupar dins d'un curs d'estadística de primer any per a estudiants d'enginyeria, tractant el consum d'aigua i d'electricitat de l'edifici a partir de conjunts de dades institucionals reals.A través dels diferents nivells educatius, els resultats convergeixen a mostrar que la problematització és una competència “ensenyable” però no espontània, que ha de ser dissenyada i enginyada de manera explícita, i que el desplaçament de la responsabilitat del professor cap als estudiants depèn de condicions habilitadores com ara una organització externa legitimadora, un medi inicial deliberadament insuficient, moments estructurats per classificar i refinar les qüestions, i l'enriquiment progressiu del medi. També identifica restriccions originades majoritàriament per la persistència del paradigma de la visita de les obres i per la manca d'infraestructures pedagògiques i didàctiques adequades per sostenir la gestió dels processos d'indagació. Un resultat central i transversal és una caracterització inicial de les praxeologies docents que ajuden a gestionar diferents tipus de processos de problematització i, més enllà d'aquests, les dialèctiques de la indagació, parant una atenció especial al desplaçament de responsabilitats entre professors i estudiants. En fer-ho, la tesi ofereix una descripció didàctica concreta, dins de la TAD, de com la responsabilitat de plantejar i refinar qüestions estadísticament estudiables pot ser transferida als estudiants, contribuint als esforços actuals per connectar l'aprenentatge de l'estadística amb una indagació autèntica, socialment i ambientalment rellevant, i amb el desenvolupament de la consciència cívica dels estudiants.
  

• GOUMEIDA, KENZA: Consumer and Citizen Preferences Towards Sustainability Attributes and Practices
  
  Autor/a: GOUMEIDA, KENZA
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/09/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA | RAHMANI MEDDOUR, DJAMEL
  Resum de tesi: La transició cap a sistemes alimentaris sostenibles és un dels grans reptes del nostre temps, que afecta la producció, la transformació, la comercialització i el consum d'aliments. Hi ha una literatura extensa sobre les dimensions socials, ambientals i econòmiques d'aquesta transició des de la perspectiva de l'oferta, però se sap força menys sobre la perspectiva de la demanda: com els consumidors i la ciutadania valoren i actuen davant els atributs de sostenibilitat en els productes alimentaris i les pràctiques dietètiques. Aquesta tesi aborda aquest buit analitzant les preferències dels consumidors i de la ciutadania envers aquests atributs i pràctiques en tres punts de la cadena de valor alimentària: producció, producte/distribució, i consum. Se'n deriven tres objectius: i) estimar la disposició de la ciutadania a donar suport als beneficis ambientals, socials i econòmics d'una producció porcina més sostenible; ii) analitzar la valoració dels consumidors pels envasos sostenibles i biodegradables i com evoluciona amb la informació disponible, identificant els segments subjacents; i iii) identificar els factors latents i els segments d'adherència a un patró alimentari saludable i sostenible a Espanya, el Marroc i Turquia, amb els factors que els expliquen.Per a l'objectiu de producció, es va dur a terme un experiment d'elecció discreta (DCE) mitjançant enquesta en línia, analitzat amb un model logit condicional (CLM) per estimar la disposició a pagar (WTP) per atributs de serveis ecosistèmics. Els resultats mostren un suport significatiu a dietes porcines amb menys proteïna bruta, que redueixen emissions i ús de soja tot millorant el benestar animal. El suport és més elevat per a la millora ambiental més gran i varia segons el gènere i la residència rural/periurbana, indicant que el suport als canvis en producció és real però condicionat.Per a l'objectiu de producte i distribució, es va dur a terme una subhasta experimental no hipotètica i compatible amb incentius, presencial, amb un disseny de divulgació seqüencial d'informació i un model híbrid de classes latents. Els resultats mostren que la disposició a pagar per envasos sostenibles augmenta acumulativament a mesura que la informació avança des d'un missatge ambiental abstracte fins a la interacció física i la presentació comercial completa, suggerint que la informació ambiental i sensorial es reforcen mútuament. Emergeixen dos segments: els «participants amb baixa implicació» i els «adoptants verds disposats a pagar un sobrepreu», que difereixen en l'adopció de l'opció sostenible i en com la informació modifica la seva valoració.Per a l'objectiu de consum, es va analitzar una enquesta transversal en línia a Espanya, Turquia i el Marroc, mitjançant models híbrids de classes latents per país i regressions d'efectes directes agrupades, per contrastar diferències entre països en l'adherència a la dieta mediterrània (AMD). En cada país s'identifiquen dos segments, «adherència alta» i «adherència moderada», amb el coneixement nutricional com a únic determinant comú. La resta de factors psicosocials, familiars i sociodemogràfics varien entre països, demostrant que el comportament alimentari sostenible no s'explica per un conjunt únic i universal de factors.En conjunt, els tres capítols indiquen que la sostenibilitat es valora de manera condicionada, i no uniforme, al llarg de la cadena de valor alimentària. El seu valor depèn de la magnitud dels beneficis en joc, de com es comunica la informació, i de qui és la persona que decideix. La integració d'aquestes tres perspectives en una narrativa coherent aporta coneixement conceptual, metodològic i empíric sobre com funciona la resposta de la demanda davant la sostenibilitat al sistema alimentari, amb implicacions per a productors, distribuïdors, consumidors i responsables de polítiques públiques, per dissenyar intervencions més eficaces i ben orientades.
  

• LEYVA SANTES, NEIEL ISRAEL: High Performance Network-on-Chip Designs for Open Manycore Systems
  
  Autor/a: LEYVA SANTES, NEIEL ISRAEL
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de lectura: 26/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala C6-E106
  Director/a de tesi: ÁLVAREZ MARTÍ, LLUC | VALLEJO GUTIÉRREZ, ENRIQUE
  Resum de tesi: La transició de les arquitectures multicore a manycore és una conseqüència directa de les limitacions de l’escalat de freqüència i de la necessitat de sostenir el creixement del rendiment mitjançant el paral·lelisme. Com a resultat, els processadors moderns integren un nombre creixent de nuclis dins d’un únic xip, fet que incrementa significativament les exigències sobre els sistemes de comunicació i memòria en xip.Paral·lelament, arquitectures de conjunt d’instruccions obertes com RISC-V han permès l’aparició d’ecosistemes de maquinari obert, on plataformes de sistema complet poden dissenyar-se i explorar-se a nivell de Register-Transfer Level (RTL). Amb el temps, les plataformes manycore obertes han evolucionat des de dissenys educatius simples cap a infraestructures més completes i escalables, incorporant jerarquies de memòria coherents i interconnexions Network-on-Chip (NoC). Aquesta evolució les ha posicionat com a candidats prometedors no només per a la recerca arquitectònica reproduïble, sinó també com a bases realistes per al disseny i l’avaluació de futurs sistemes de computació d’alt rendiment. Tanmateix, assolir aquest nivell d’aplicabilitat requereix millores addicionals en escalabilitat i eficiència, particularment en els subsistemes de comunicació i memòria.En aquest context, aquesta tesi se centra a avançar la maduresa d’una plataforma manycore oberta per donar suport tant a la recerca arquitectònica com al desenvolupament de sistemes de computació d’alt rendiment. L’objectiu és proporcionar una infraestructura flexible i escalable que permeti una avaluació detallada a nivell RTL mentre continua essent representativa de càrregues de treball realistes d’HPC i dona suport al disseny del sistema. Per aconseguir-ho, la tesi se centra en la millora dels subsistemes de comunicació i memòria, ja que tenen un paper clau en la determinació de l’escalabilitat del sistema i del rendiment global. L’enfocament proposat combina contribucions metodològiques i arquitectòniques per reduir el cost d’avaluació, millorar el rendiment del sistema i ampliar la configurabilitat de la plataforma. La tesi està estructurada al voltant de tres contribucions principals.En primer lloc, presenta SynFull-RTL, una metodologia per avaluar dissenys NoC RTL utilitzant models de trànsit derivats del comportament real de les aplicacions. Aprofitant un mostreig ponderat per probabilitat de macrofases d’execució, aquest enfocament redueix significativament el temps de simulació mentre preserva la representativitat, aconseguint fins a una reducció de 40x en el temps per obtenir resultats.En segon lloc, la tesi introdueix OpenPiton4HPC, un conjunt d’extensions arquitectòniques que milloren l’amplada de banda de memòria, redueixen la latència de comunicació i incrementen la configurabilitat del sistema. Aquestes millores inclouen suport per a múltiples controladors de memòria, optimitzacions de NoC com router bypassing i enllaços més amples, i una jerarquia de memòria cau configurable, donant lloc a millores de rendiment de fins a 7.2x respecte a la configuració base.Finalment, la tesi proposa GS-NoC, un mecanisme hardware dissenyat per millorar l’eficiència de comunicació en patrons irregulars d’accés a memòria en càrregues de treball vectorials. Mitjançant la coalescència de sol·licituds de memòria en diferents nivells del sistema, GS-NoC redueix el nombre de paquets NoC en un 52% de mitjana respecte a la configuració Bypass i aconsegueix una acceleració mitjana geomètrica d’1.18x en comparació amb una configuració base de NoC.Totes les contribucions estan implementades a nivell RTL sintetitzable i validades mitjançant simulació cycle-accurate, assegurant una avaluació realista i aplicabilitat pràctica. En conjunt, aquest treball avança el disseny de plataformes manycore obertes, millorant-ne l’escalabilitat i l’efectivitat com a infraestructures de recerca i desenvolupament per a futurs sistemes de computació.
  

• MINI DAS, APARNA: Investigation of Dynamic Catalyst -Electrolyte Interfaces in Electrochemical Systems for Establishing Activity Correlations.
  
  Autor/a: MINI DAS, APARNA
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/09/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ARQUER, FRANCISCO PELAYO
  Resum de tesi: L’augment dels nivells de CO2 atmosfèric, impulsat principalment per emissions antropogèniques, constitueix un dels principals factors del canvi climàtic global i de la inestabilitat ambiental. En aquest context, les reaccions electrocatalítiques ofereixen una via prometedora per a la reducció d’emissions de CO2 mitjançant la conversió, impulsada per electricitat, de CO2 i/o aigua en productes químics i combustibles de valor afegit. Tradicionalment, els catalitzadors han estat reconeguts com els principals determinants del rendiment. Tanmateix, aquesta tesi amplia aquesta perspectiva en examinar com, en determinades reaccions, no només el catalitzador en si, sinó també l’entorn que l’envolta, esdevé crucial per definir les mètriques de rendiment. En particular, s’investiguen les interfícies dinàmiques catalitzador-electròlit en l’electròlisi de l’aigua i la reducció directa de bicarbonat, amb un èmfasi especial en la dinàmica interfacial i la seva correlació amb l’activitat.La tesi comença exposant els aspectes fonamentals de l’electròlisi de l’aigua i la reducció de bicarbonat, i posteriorment presenta nous conceptes i resultats sobre el paper de les interfícies dinàmiques catalitzador-electròlit en aquests sistemes. Per a això, s’empren diverses tècniques in situ i operando, entre les quals hi ha l’espectroscòpia Raman, l’espectroscòpia d’absorció de raigs X, l’espectroscòpia d’impedància electroquímica i l’anàlisi quantitativa de bombolles, complementades amb altres mètodes electroquímics per establir correlacions amb el rendiment.En el cas de l’electròlisi de l’aigua, la tesi se centra en la reacció d’evolució d’oxigen, que representa la major penalització energètica del sistema. S’identifiquen correlacions que abasten des de l’escala atòmica fins a la microescala, configurant conjuntament el paisatge de rendiment de la reacció. Mitjançant sondes complementàries in situ, es demostra que aquestes correlacions van més enllà d’una simple relació causa-efecte, i es subratlla la importància de desentrellar els mecanismes subjacents en lloc de basar-se únicament en mètriques de rendiment.En la reducció directa de bicarbonat, el rendiment està fortament influït per la disponibilitat de CO2 a la interfície, la qual al seu torn està relacionada amb el pH local. Mitjançant espectroscòpia Raman operando, s’identifica un descriptor de l’estat d’amortiment interfacial, que proporciona una visió indirecta de la disponibilitat instantània de CO2. Aquesta hipòtesi es valida a més mitjançant l’enginyeria de la interfície catalitzador-electròlit per ajustar activament aquest descriptor, cosa que condueix a una millora del rendiment de tres vegades. Això demostra com la comprensió mecanística de la interfície catalitzador-electròlit pot guiar hipòtesis fonamentades que resulten ser determinants, reduint l’espai experimental de paràmetres i millorant l’eficiència de l’optimització.En conjunt, la tesi posa l’accent en la importància d’entendre per què millora el rendiment, en lloc d’atribuir simplement el progrés a “millors catalitzadors”. Una comprensió més profunda d’aquests sistemes, especialment a altes densitats de corrent, pot conduir a principis de disseny més coherents i qüestionar els supòsits existents sobre els factors principals que governen el rendiment electroquímic. Els resultats mostren que la superfície del catalitzador no pot considerar-se una entitat estàtica, sinó un sistema dinàmic la estructura i la reactivitat del qual són contínuament modulades per factors externs. Aquestes conclusions proporcionen una visió mecanística més detallada de les interfícies electroquímiques i identifiquen descriptors clau per al disseny de catalitzadors.
  

Data de lectura: 28/10/2026

• GARATACHEA SOLÉ, ROGER: Domestic and Transboundary Air Pollution across European countries: health impacts and policy implications
  
  Autor/a: GARATACHEA SOLÉ, ROGER
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/09/2026
  Data de lectura: 28/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | JORBA CASELLAS, ORIOL
  Resum de tesi: La contaminació atmosfèrica continua sent un dels principals problemes ambientals i de salut pública a Europa, malgrat dècades de regulació i millores en la qualitat de l'aire. Les partícules fines (PM2.5) i l'ozó troposfèric (O3) segueixen sent dos dels contaminants més nocius. La seva formació, transport i impactes responen a interaccions complexes entre les emissions locals, la contaminació transfronterera, les fonts naturals, la química atmosfèrica i la meteorologia. Aquesta complexitat dificulta determinar quines fonts són responsables dels nivells de contaminació observats.Aquesta tesi estudia els orígens geogràfics de l'O3, així com els orígens geogràfics i sectorials del PM2.5 a Europa, i n'avalua les implicacions per a la salut i per a les polítiques de qualitat de l'aire. Mitjançant el sistema regional de modelització CALIOPE, s'aplica un mètode d'etiquetatge per quantificar les contribucions nacionals, transfrontereres, marítimes i hemisfèriques a les concentracions d'O3 i a la mortalitat associada a curt termini. Pel que fa al PM2.5, es combina un mètode basat en pertorbacions amb una metodologia d'ajust a partir d'observacions per quantificar les diferents contribucions i els seus impactes en la mortalitat; a més, aquestes contribucions es desagreguen per sectors econòmics i fonts naturals. La tesi també avalua la viabilitat d'assolir els valors límit de PM2.5 l'any 2030 sota dos escenaris d'emissions: la legislació vigent (CLE) i la màxima reducció factible (MFR).Els resultats mostren que la contaminació atmosfèrica a Europa està fortament condicionada per fonts situades més enllà de la jurisdicció on es produeix l'exposició. En el cas de l'O3, les contribucions hemisfèriques i transfrontereres són les fonts principals, fet que posa de manifest la importància del transport a llarga distància. Els impactes sobre la salut també estan dominats per la contaminació importada, la qual representa el 88% de les morts atribuïbles a l'O3 a Europa. Ara bé, durant els episodis d'altes concentracions d'O3, les contribucions locals guanyen pes, i reduccions en les emissions nacionals poden ser especialment rellevants. Pel que fa al PM2.5, els impactes sobre la mortalitat a curt termini també estan fortament influïts pel transport transfronterer i per la composició sectorial de les emissions. Les emissions antropogèniques expliquen el 55% de les morts atribuïbles al PM2.5, de les quals el 35% correspon al transport transfronterer dins d'Europa. El sector residencial és la principal font antropogènica, tot i que l'agricultura, el transport per carretera, la indústria i la generació d'energia també hi poden fer contribucions importants segons la regió i l'estació de l'any.L'anàlisi del compliment normatiu del PM2.5 mostra que les reduccions d'emissions previstes haurien de millorar substancialment la qualitat de l'aire de cara al 2030. El CLE permetria que moltes zones de qualitat de l'aire europees complissin els valors límit de PM2.5, amb millores encara més grans sota el MFR. Tanmateix, bona part de les zones que assoleixen el compliment sota el CLE continuen depenent de la cooperació internacional. Si s'exclouen les contribucions de fonts naturals, el compliment augmenta encara més, fet que subratlla el pes de fonts que no es poden controlar mitjançant polítiques nacionals. Així, l'incompliment no reflecteix únicament la insuficiència o límits de les polítiques estatals, sinó també la importància de les contribucions transfrontereres i naturals. En conjunt, aquesta tesi demostra que la modelització amb desagregació per fonts és clau per entendre la contaminació atmosfèrica, estimar-ne els impactes en la salut i dissenyar estratègies de mitigació. Assolir els estàndards europeus de qualitat de l'aire exigirà no només reduccions ambicioses de les emissions, sinó també una acció internacional coordinada i marcs reguladors que tinguin en compte el caràcter transfronterer de la contaminació atmosfèrica.