Les raons per fer un doctorat a la UPC

Per l'excel·lència

La UPC es posiciona als principals rànquings internacionals com una de les principals universitats tecnològiques i de recerca del sud d'Europa i està entre les 40 millors universitats joves del món.

El millor: les persones

La satisfacció amb la tasca del director o directora de la tesi és el tret diferencial més destacat per 7 de cada 10 doctorands UPC. El suport rebut i l’accessibilitat reben les millors valoracions.

La internacionalització

Més de la meitat dels estudiants de l’Escola de Doctorat de la UPC són internacionals i un terç obté la menció internacional al seu títol.

 

Una inserció laboral de qualitat

Els doctors i doctores UPC gaudeixen d'ocupació laboral quasi plena i majoritàriament en posicions corresponents a la seva titulació.

El millor doctorat industrial

La UPC lidera l'oferta amb un terç dels programes del doctorat industrial de Catalunya i un centenar d'empreses implicades.

L'entorn industrial

La ubicació geogràfica de la UPC en un ecosistema industrial, tecnològic i especialment creatiu i innovador és un valor afegit per als doctorats UPC.

Agenda de tesis per a defensa

Data de lectura: 19/11/2026

  • CARO ROCA, MARTÍ: Efficient Tailoring of AI-based Solutions for Safety-Critical Systems
    Autor/a: CARO ROCA, MARTÍ
    Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
    Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 10/09/2026
    Data de lectura: 19/11/2026
    Hora de lectura: 10:15
    Lloc de lectura: C6-E101
    Director/a de tesi: ABELLA FERRER, JAIME
    Resum de tesi: El creixent rendiment de les plataformes de computació permet l’ús de Xarxes Neuronals Profundes (DNNs, de l’anglès) de dimensions més grans, capaces d’assolir la precisió requerida per aplicacions en temps real com la Detecció d’Objectes Basada en Càmeres (CBOD, de l’anglès) en Conducció Autònoma (AD, de l’anglès). Tot i que una elevada precisió d’inferència és essencial en Sistemes Encastats Crítics de Temps Real (CRTES, de l’anglès), l’amplada de banda de memòria i el consum energètic també són factors determinants, ja que limiten el rendiment assolible i condicionen el compliment dels requisits de l’aplicació. Per aquest motiu, alguns models DNN molt precisos han de ser optimitzats per operar sota aquestes restriccions.A més, les aplicacions d’automoció amb requisits de seguretat han de complir estàndards com l’ISO 26262, que exigeixen redundància diversa per al nivell més alt d’integritat (ASIL-D) amb l’objectiu de mitigar fallades de causa comuna, és a dir, fallades aleatòries del hardware que poden afectar de la mateixa manera a components redundants i podrien no ser detectats. La Redundància Modular Dual (DMR, de l’anglès), també coneguda com a "Dual-Core LockStep" (DCLS) en processadors, i la Redundància Modular Triple (TMR, de l’anglès), habitualment combinada amb algun tipus de diversitat, s’utilitzen àmpliament per proporcionar detecció i tolerància a fallades. Tanmateix, implementar de manera eficient la redundància diversa en tasques basades en DNNs relacionades amb la seguretat, com la detecció d’objectes, continua sent un repte obert, ja que aquestes aplicacions poden aprofitar redundància semàntica en lloc d’equivalència a nivell de bits.En aquesta tesi primer fem una avaluació a gran escala de diverses tècniques d’aproximació per optimitzar models DNN. En particular, ens centrem en models CBOD, fonamentals per detectar els objectes que envolten el vehicle. Analitzem de manera individual i conjunta tècniques com l’aritmètica de precisió reduïda, la computació aproximada i l’operació a baix voltatge, amb l’objectiu d’avaluar com es poden combinar per reduir significativament l’àrea, la latència i el consum energètic de sistemes d’IA. Així mateix, estudiem l’impacte de l’agrupament de pesos ("weight clustering") en diferents representacions aritmètiques, proporcionant informació útil per al desenvolupament d’acceleradors CBOD de baix consum amb un impacte mínim en la precisió.A continuació, dissenyem un esquema eficient de redundància diversa per a aplicacions d’IA basat en precisió reduïda. L’esquema proposat descarta determinats bits de les dades llegides per l’accelerador principal per generar una versió redundant més eficient. D’aquesta manera, permet mitigar fallades aleatòries de maquinari reduint simultàniament la latència, l’àrea i el consum energètic respecte a implementacions DCLS tradicionals, sense pèrdues apreciables de precisió.També proposem una segona tècnica de redundància diversa amb un cost similar al de les solucions de tipus DCLS, però amb una millora significativa de la precisió gràcies a la mitigació de les inexactituds dels models d’IA i sense requerir suport específic de hardware. Aquest esquema aplica transformacions sobre les dades d'entrada i utilitza algorismes de fusió per combinar les deteccions generades pels components redundants. A més, n’avaluem la capacitat per mitigar atacs adversaris, cosa que permet que un únic mecanisme afronti simultàniament fallades aleatòries de maquinari, inexactituds dels models DNN i atacs adversaris. Finalment, demostrem la seva generalització a altres models i tasques d’IA.En conjunt, aquesta tesi estudia tècniques d’aproximació per optimitzar models d’IA en CRTES i proposa dos esquemes avançats de redundància diversa: un orientat a l’eficiència energètica i un altre enfocat a millorar la precisió del sistema redundant amb un cost afegit mínim.

Data de lectura: 20/11/2026

  • ALAZETTA, PASCALE ISABELLE: Quartiers anciens en déshérence - pratiques et expérimentations du neutre
    Autor/a: ALAZETTA, PASCALE ISABELLE
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
    Modalitat: Conveni Cotutela
    Data de dipòsit: 29/09/2026
    Data de lectura: 20/11/2026
    Hora de lectura: 09:00
    Lloc de lectura: Sala de Actos del Institut d’Urbanisme et de Géographie Alpine. Grenoble.
    Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | SANTAMARIA, FREDERIC SEBASTIEN | SCARNATO, ALESSANDRO
    Resum de tesi: Al litoral mediterrani francès, alguns barris centrals de ciutats mitjanes han vist, en els darrers anys, com la seva població es transformava, desapareixia la barreja de classes socials i tancaven els comerços. Alguns s’han convertit en espais de relegació social on s’instal·len situacions d’insalubritat. S’han intentat diverses respostes per tal de revertir aquest procés. Sovint, aquestes actuacions són satisfactòries a les zones actives de les ciutats, on la rehabilitació dels espais públics i dels equipaments, combinada amb la renovació d’edificis de qualitat, contribueix a revalorar aquests nuclis històrics i a generar una certa dinàmica comercial, cultural i social.Les dificultats es concentren, però, als barris antics d’habitatge popular, on els serveis i els comerços rarament s’hi implanten, on els espais públics reben poques intervencions i on els habitatges, de construcció modesta, són difícils d’adaptar als estàndards actuals de confort a causa de la seva elevada densitat edificatòria, les dimensions reduïdes dels espais interiors, la manca de llum natural, ventilació, espais exteriors privats, accessibilitat, aparcament, etc. Tanmateix, aquests barris estan formats per estructures urbanes i edificis antics que presenten grans qualitats espacials, estètiques i socials, així com una notable adaptació a les condicions topogràfiques, climàtiques i constructives.Sovint, les respostes aportades tendeixen a banalitzar l’espai, ja que les intervencions es limiten a solucions estrictament funcionals que deixen de banda els aspectes sensibles i compositius de la ciutat i dels edificis. L’arquitectura contemporània també pot ser objecte de controvèrsia a causa de les restriccions patrimonials. A més, quan la rehabilitació d’aquests barris és reeixida, sovint comporta processos de gentrificació.Per això, és necessari reflexionar sobre les possibles adaptacions d’aquests conjunts urbans als modes de vida i d’habitar contemporanis, en una època en què les preocupacions ambientals han de guiar necessàriament les solucions adoptades. També cal qüestionar els instruments i les polítiques públiques destinades als barris antics degradats, el seu contingut, la seva implementació, les seves complementarietats, la seva articulació i les formes de governança que les sustenten.Aquest projecte proposa analitzar algunes d’aquestes situacions i cercar respostes que permetin intervenir-hi i oferir unes condicions de confort per a una població diversa, evitant alhora els mecanismes de gentrificació. Aquest treball es desenvoluparà a partir del cas particular de quatre barris situats en ciutats mitjanes franceses amb un ric patrimoni urbà i arquitectònic: Béziers, Narbonne i Perpinyà, que en els darrers anys han experimentat una degradació notable de la qualitat de vida en una part dels seus centres històrics. Malgrat presentar indicadors de precarització creixents i superiors a les mitjanes nacionals, aquestes ciutats es diferencien d’altres nuclis urbans en dificultat perquè, gràcies a la seva situació a l’arc litoral mediterrani, registren un creixement demogràfic, un augment dels preus immobiliaris i una elevada atractivitat turística.Com a contrapunt Girona, que des de la dècada de 1980 ha estat objecte d’un ambiciós pla de renovació que ha conduït a una revalorització indiscutible del seu centre històric, sembla afrontar actualment problemes relacionats amb la gentrificació i la proliferació d’allotjaments turístics, factors que han modificat la vida dels seus habitants.Com a resposta a una excessiva especialització dels procediments, dels programes i de les solucions espacials, es podria explorar un treball basat en pràctiques neutres en urbanisme i arquitectura. El concepte de neutralitat, tal com l’entén Roland Barthes, es pot interpretar aquí com la voluntat de mantenir espais oberts, resistents a les interpretacions teòriques i a les intencions subjectives que predeterminen el sentit i limiten les possibilitats d’habitar.
  • CUESTA ARRILLAGA, JOKIN: Physics-integrated artificial intelligence prognostics for wind turbine components under uncertainty and data scarcity
    Autor/a: CUESTA ARRILLAGA, JOKIN
    Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 11/09/2026
    Data de lectura: 20/11/2026
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: EEBE. CAMPUS BESOSEdifici ASala PolivalentAvinguda d'Eduard Maristany, 16, 08019 Barcelona / Sant Adrià de Besòs
    Director/a de tesi: VIDAL SEGUI, YOLANDA | LETURIONDO ZUBIZARRETA, URKO | POZO MONTERO, FRANCESC
    Resum de tesi: L'energia eòlica exerceix un paper fonamental en la transició global cap a sistemes energètics sostenibles. No obstant això, els costos d'operació i manteniment associats als aerogeneradors continuen sent un desafiament important a causa de les fallades inesperades dels seus components i de la dificultat de predir amb precisió la seva vida útil romanent. En aquest context, la gestió de la salut i el pronòstic de fallades constitueix una eina clau per al manteniment predictiu. Tanmateix, els enfocaments de pronòstic actuals presenten limitacions relacionades amb l'escassetat i la qualitat de les dades, la limitada observabilitat dels processos de degradació, la manca de coherència física i una quantificació insuficient de la incertesa.Aquesta tesi aborda aquests desafiaments mitjançant el desenvolupament de metodologies adaptatives de pronòstic informades per la física per a components d'aerogeneradors sota incertesa i amb dades de degradació escasses. Es proposa un marc unificat de pronòstic que integra coneixement físic en models basats en dades segons el nivell d'observabilitat de la degradació. Per a escenaris en els quals la degradació és directament observable, es desenvolupen arquitectures de xarxes neuronals informades per la física, basades en transformers per a sèries temporals, que incorporen lleis de degradació en l'aprenentatge. Per a escenaris en els quals la degradació no és directament observable, s'introdueix un marc guiat per la física que permet construir indicadors de salut a partir de dades operatives mitjançant residus del comportament saludable.Les metodologies proposades es validen mitjançant una estratègia experimental de dos nivells. En primer lloc, es dissenya un banc d'assajos específic per generar dades de desgast controlades fins a la fallada. En segon lloc, el marc desenvolupat s'avalua amb dades SCADA reals de casos de degradació de caixes multiplicadores d'aerogeneradors per demostrar la seva aplicabilitat en entorns operatius.En tots dos escenaris s'investiguen i comparen múltiples tècniques de quantificació de la incertesa per caracteritzar la confiança en les prediccions i donar suport a la presa de decisions en manteniment. Els resultats demostren que la integració de coneixement físic en arquitectures avançades d'aprenentatge profund millora la precisió i la robustesa de la predicció de la degradació i de l'estimació de la vida útil romanent, en comparació amb enfocaments exclusivament basats en dades. Així mateix, el marc proposat proporciona estimacions fiables de la confiança associada a les prediccions, millorant-ne la interpretabilitat i la utilitat operativa. En conjunt, els resultats contribueixen al desenvolupament de sistemes híbrids de pronòstic fiables per a l'energia eòlica, afavorint l'optimització del manteniment i la disponibilitat dels parcs eòlics.
  • MARTIN LLOPIS, ALVARO: Discrete Schrödinger Operators for Random Walks on Networks.
    Autor/a: MARTIN LLOPIS, ALVARO
    Programa: MATEMÀTICA APLICADA
    Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/10/2026
    Data de lectura: 20/11/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Sala d’Actes de la EEBE. Edifci A, planta 0, Campus Diagonal Besòs
    Director/a de tesi: CARMONA MEJIAS, ANGELES | JIMÉNEZ JIMÉNEZ, MARIA JOSE
    Resum de tesi: Aquesta tesi explora les connexions entre la teoria espectral de grafs, la teoria del potencial discreta i els processos estocàstics, utilitzant l’operador de Schrödinger discret, en la seva forma matricial, per tal d’analitzar camins aleatoris en xarxes. Els enfocaments clàssics per a la dinàmica de xarxes sovint es basen en el laplacià combinatori o probabilístic estàndard. Per contra, aquest treball generalitza aquests mètodes introduint una matriu de Schrödinger discreta, Lq , que incorpora un vector de potencial q. Aquesta extensió proporciona un marc flexible i robust per modelar camins aleatoris en xarxes no homogènies, permetent la inclusió de pesos intrínsecs als nodes, costos d’absorció o penalitzacions locals.Des d’una perspectiva analítica, la metodologia central es basa en gran mesura en l’ús d’inverses generalitzades; de manera específica, en la matriu de Green ortogonal; és a dir, la inversa de grup de la matriu laplaciana. Mostrem que la inversa de grup conté informació tant de l’estructura com de la dinàmica de la xarxa.Les principals contribucions d’aquesta recerca són la derivació d’expressions matricials per a dos paràmetres fonamentals de la xarxa, el Mean First Passage Time (MFPT, que mantenim en la forma anglesa) i la constant de Kemeny. Presentem unes fórmules explícites deduïdes a partir de les propietats dels operadors associats.En darrer terme, aquesta tesi proporciona eines analítiques per calcular paràmetres globals de transport, obrint noves vies per comprendre la difusió, la navegabilitat i la vulnerabilitat en xarxes.

Data de lectura: 23/11/2026

  • COLOM BARCELONA, EMMA: Les remuntes en edificis residencials històrics a l'Eixample de Barcelona
    Autor/a: COLOM BARCELONA, EMMA
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 23/09/2026
    Data de lectura: 23/11/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ETSAB (Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta baixa - Sala de grausAvda. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
    Director/a de tesi: DIAZ GOMEZ, CESAR | CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
    Resum de tesi: La uniformitat del teixit urbà del Plà d'Ildefons Cerdà per a l'Eixample de Barcelona ha experimentat una transformació constant des dels seus inicis, per les diferents dificultats, interessos privats i una reinterpretació des de la pròpia ciutat. Les diferents variants volumètriques en les edificacions a l’Eixample i les variades alçades de les línies de les cornises o de la coronació dels edificis són fruit d’una evolució en la història, dels nombrosos canvis normatius (progressiu augment de l’alçada reguladora i de la profunditat edificable), i de la progressiva densificació de la ciutat. Davant d’un parc edificat deformat o distorsionat, l’objectiu principal de la tesi és aportar coneixement de les remuntes sobre els edificis històrics residencials a l’Eixample de Barcelona. A tal efecte es parteix d’una mostra representativa del seu recompte en el conjunt de la trama que prové principalment de fonts primàries, llicències d’obres majors consultades a l’Arxiu Municipal Contemporani i l’Arxiu Municipal de Districte. La mostra conté tant edificis situats en banda com en xamfrà.L’estudi investiga sobre la construcció de les remuntes a l’Eixample de Barcelona des del seu origen fins als nostres dies, amb el reconeixement del marc normatiu de referència i les possibilitats de creixement, així com també el seu grau de protecció, doncs gran part d’aquestes són volums disconformes. A partir de la mostra es realitza una classificació tipològica de les variacions morfològiques que presenten les remuntes i es caracteritzen en relació a les possibilitats de creixement que tenia l’edifici original en el moment de la construcció, i es detecta el model volumètric representatiu. D’aquesta també s’estudien els aspectes funcionals i constructius, els materials utilitzats, així com les diferents solucions de contacte o trobada amb l’edificació existent. Finalment, analitza les característiques estilístiques i compositives de la remunta, i el seu impacte en el paisatge. Es defineixen les seves singularitats i principals modificacions. El seu anàlisi permet una avaluació més objetiva del valor patrimonial i una major apreciació del grau de sensibilitat de les actuacions arquitectòniques realitzades fins a l’actualitat, proporcionant eines per a futures intervencions.Les conclusions i aportacions de la tesi doctoral abasten els següents àmbits: coneixement del marc normatiu, grau de protecció de l’edificació històrica, mostratge, anàlisi tipològica i concreció del número de remuntes existents, estudi volumètric, caracterització funcional, reconeixement constructiu i característiques estilístiques, compositives i patrimonials. Aportacions transversals que aprofundeixen en el coneixement de les remuntes de l’Eixample de Barcelona i que aporten reflexions finals, així com una base de coneixement i futures línies de recerca.

Més tesis autoritzades per a defensa

 

 

L'Escola de Doctorat avui

  • 46programes de doctorat
  • 2284doctorands/es al curs 24/25
  • 1748directors/es de tesi al curs 23/24
  • 330tesis llegides l'any 2025
  • 110tesis amb M.I. i/o D.I. llegides l'any 2025
  • 354projectes D.I. (27% del total de la G.C.)

M.I.: Menció Internacional, D.I.: Doctorat Industrial, G.C.: Generalitat de Catalunya