Escola de Doctorat

Data de lectura: 07/10/2026

• SANCHEZ RUIZ, EDUARDO ALONSO: Governance for Sustainable Water Resources Management in Semi-Arid Regions: Evidence from Piura, Peru
  
  Autor/a: SANCHEZ RUIZ, EDUARDO ALONSO
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de lectura: 07/10/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: CREMADES OLIVER, LAZARO VICENTE
  Resum de tesi: Les regions semiàrides afronten una pressió creixent sobre els recursos hídrics a causa de la variabilitat climàtica, les desigualtats en l’accés al servei, la fragmentació institucional i la necessitat d’informació fiable per a la presa de decisions. Aquesta tesi doctoral analitza la gestió sostenible dels recursos hídrics (WRM) des d’una perspectiva de capacitat de governança, utilitzant la regió de Piura, Perú, com a cas empíric. La tesi es presenta com un compendi de tres publicacions revisades per parells que aborden les desigualtats en l’accés a l’aigua potable, la vulnerabilitat hídrica territorial i l’adopció de tecnologies intel·ligents per a la WRM.L’objectiu general és analitzar com la capacitat de governança pot donar suport a la WRM sostenible mitjançant la integració del diagnòstic territorial, l’avaluació multidimensional de la vulnerabilitat i la gestió orientada a l’adopció tecnològica. La primera publicació desenvolupa un diagnòstic territorial i institucional de les desigualtats en l’accés a l’aigua potable a Piura. La segona avalua la vulnerabilitat hídrica territorial mitjançant un marc multidimensional basat en factors estructurals, climàtics i institucionals a escala provincial. La tercera sintetitza evidència científica sobre tecnologies intel·ligents per a la WRM en contextos semiàrids d’Amèrica Llatina, considerant resultats operatius, barreres de governança, condicions habilitadores i requisits d’adopció.Els resultats mostren que les desigualtats en l’accés a l’aigua potable a Piura estan determinades per disparitats territorials, problemes de fiabilitat del servei, limitacions de monitoratge i arranjaments de governança fragmentats. Així mateix, la vulnerabilitat hídrica territorial sorgeix de la interacció entre condicions estructurals, climàtiques i institucionals, fet que exigeix una planificació espacialment diferenciada. Les tecnologies intel·ligents poden reforçar la WRM millorant l’observabilitat, la predicció, els sistemes d’alerta primerenca, la vigilància de la qualitat de l’aigua, la detecció de fuites, el control de l’assignació i els processos de presa de decisions. Tanmateix, el seu valor a llarg termini depèn de la interoperabilitat, el finançament, la capacitat tècnica, l’operació i el manteniment, la governança de les dades i les rutines institucionals.La tesi contribueix a la WRM sostenible en emmarcar l’accés, la vulnerabilitat i l’adopció tecnològica com a dimensions connectades de la capacitat de governança. La perspectiva proposada aporta coneixement per a Piura i per a regions semiàrides comparables que afronten estrès hídric, desigualtat en el servei, variabilitat hidroclimàtica i sistemes de governança fragmentats.
  

• VILÀ INSA, MARC: Noncoherent detection and spatial cyclostationarity with massive arrays
  
  Autor/a: VILÀ INSA, MARC
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/09/2026
  Data de lectura: 07/10/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament ETSETB, Edifici B3, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: RIBA SAGARRA, JAUME
  Resum de tesi: Des de l'aparició de les tecnologies digitals de comunicació, els sistemes sense fils han depès del coneixement precís i regularment actualitzat del medi físic, anomenat informació de l'estat del canal (CSI). Aquest recurs ha jugat un paper central en el desplegament de les xarxes sense fils modernes, fent possible el creixement sense precedents en les velocitats de transmissió i la cobertura de dades que exigeix l'era de la informació actual. En els darrers temps, però, diversos casos d'ús emergents estan revelant escenaris pràctics en els quals l'adquisició d'una CSI fiable esdevé espectralment ineficient o fins i tot inviable. Se'n poden trobar exemples clars en l'internet industrial de les coses (IIoT), on la comunicació es realitza mitjançant petits paquets de dades i els requisits de latència superen les necessitats de cabal. Aquestes característiques semblen antagòniques a la detecció coherent basada en pilots, discrepància també present en sistemes amb alta mobilitat, caracteritzats per blocs de coherència molt curts. Això ha portat alguns autors a replantejar-se si els enfocaments coherents són les solucions més adequades per implementar aquestes aplicacions, previstes per als sistemes sense fils de nova generació.Aquest canvi en els desenvolupaments recents de la teoria de la comunicació ha revifat l'interès per enfocaments alternatius a la transmissió de dades sense fils; en particular, la detecció incoherent. Els sistemes que operen incoherentment són aquells que no necessiten CSI instantània i es basen en canvi en una descripció estadística de l'esvaniment i el soroll. És precisament en aquest context on s'emmarca la present tesi. Aquest treball contribueix al corpus de la comunicació incoherent explorant les limitacions fonamentals dels sistemes sense fils basats en agrupacions massives d'antenes. En particular, s'hi deriven les condicions necessàries i suficients per assolir una comunicació asimptòticament lliure d'errors augmentant la potència transmesa i el nombre d'antenes en recepció, que es relacionen amb terres d'error presents en la literatura. Aquests resultats s'obtenen a partir de principis bàsics de la teoria de la detecció, de tal manera que siguin interpretables i reveladors a l'hora d'investigar el disseny de codis.Posteriorment, la teoria desenvolupada s'aplica per delinear sistemes incoherents basats en l'energia que utilitzen agrupacions massives d'antenes per millorar la fiabilitat de la comunicació. Ens centrem especialment en un problema de detecció de tir únic i concebem una família de receptors subòptims basats en estadístics quadràtics de les dades. Aquestes tècniques s'utilitzen a continuació com a peces fonamentals d'un esquema de modulació per índex sobre multiplexatge per divisió ortogonal de freqüència (OFDM). La solució obtinguda mostra resultats prometedors, amb un rendiment proper a l'òptim en diversos escenaris i a un cost computacional molt inferior al del detector de màxima versemblança.Paral·lelament, estudiem la teoria espectral dels processos estocàstics periòdicament correlats, que apareixen de manera natural en alguns problemes incoherents sota esvaniment espacialment estacionari. Desenvolupem un tractament nou fonamentat en la representació de Karhunen-Loève dels processos cicloestacionaris i el relacionem amb enfocaments clàssics temps-freqüència sota un marc comú. Com a aplicació d'interès, utilitzem aquestes tècniques per establir límits essencials en una selecció de problemes de filtratge de Wiener des d'una perspectiva unificada. Finalment, fem servir aquest conjunt d'eines en l'anàlisi de problemes de detecció incoherent i per implementar receptors de baixa complexitat que aprofiten aproximacions espectrals de les dades.
  

Data de lectura: 08/10/2026

• AGUILERA VIDAL, MARIA: Compound Rainfall-Wave Extremes in the Spanish Mediterranean: dependence structure, spatio-temporal variability, and climate change attribution
  
  Autor/a: AGUILERA VIDAL, MARIA
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/09/2026
  Data de lectura: 08/10/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: La inundació costanera composta al llarg de la costa mediterrània espanyola està determinada principalment per la interacció entre precipitacions intenses i temporals d'onatge, que constitueixen, respectivament, els principals forçaments terrestre i marí en un ambient micromareal. Aquesta tesi desenvolupa un marc metodològic integrat per a caracteritzar els esdeveniments composts pluja-onatge mitjançant la combinació de dades instrumentals, reanàlisi d'onatge, anàlisi de dependència basat en còpules, classificació sinòptica de situacions meteorològiques i tècniques d'atribució mitjançant models climàtics. Aquest enfocament permet analitzar com els esdeveniments composts varien espacialment, evolucionen temporalment, responen al canvi climàtic i generen impactes connectats a escala regional.Els resultats revelen una marcada organització espacial de la perillositat composta. El nord de Catalunya i la Comunitat Valenciana central emergeixen com els principals punts crítics, on els esdeveniments composts ocorren amb major freqüència, presenten una dependència estadística més intensa i aconsegueixen magnituds sistemàticament superiors a les dels esdeveniments associats a un únic forçament. L'anàlisi temporal mostra, a més, que la dependència entre precipitacions extremes i temporals d'onatge s'ha intensificat durant les últimes dècades en les conques més al nord de la costa catalana, incrementant-se la sincronització entre tots dos processos i la probabilitat d'ocurrència d'esdeveniments extrems conjunts. Aquesta evolució va acompanyada d'un augment en la probabilitat de precipitacions extremes i està associada a una major freqüència de determinades configuracions sinòptiques, en particular ciclons mediterranis i situacions de bloqueig anticiclònic sobre el nord de la Península Ibèrica, que afavoreixen la ocurrència conjunta de pluges intenses i onatge energètic.Les anàlisis d'atribució climàtica demostren així mateix que els esdeveniments composts més severs ja presenten un senyal detectable del canvi climàtic antropogènic a través de la intensificació de les precipitacions extremes, augmentant de manera significativa la probabilitat d'ocurrència dels esdeveniments composts més excepcionals sota les condicions climàtiques actuals. Més enllà de la ocurrència conjunta local dels forçaments, aquesta tesi demostra que la perillositat composta presenta també un marcat caràcter espacial. Les mateixes configuracions atmosfèriques responsables dels esdeveniments composts més intensos són capaços de generar impactes simultanis al llarg de múltiples sectors del litoral, des de Catalunya fins a la Comunitat Valenciana central, sent el temporal Gloria un exemple representatiu d'aquest règim sinòptic.En conjunt, aquesta tesi demostra que la perillositat associada a la inundació costanera composta en el Mediterrani occidental no pot comprendre's adequadament mitjançant enfocaments basats en un únic forçament, hipòtesi de estacionarietat o anàlisis exclusivament locals. Per contra, una avaluació robusta requereix considerar explícitament la interacció multivariant entre els diferents forçaments, l'evolució temporal de la seva dependència estadística, el paper de la circulació atmosfèrica i la connectivitat espacial dels esdeveniments extrems. El marc metodològic desenvolupat constitueix una eina transferible per a millorar l'avaluació de la inundació costanera composta, donar suport a la planificació de l'adaptació al canvi climàtic i avançar en el coneixement dels riscos costaners composts en ambients mediterranis i altres litorals micromareals dominats per l'onatge.
  

• GARCIA SALANOVA, ANTONIO: Arquitectura amb propòsit per a una gestió sostenible dels equipaments públics
  
  Autor/a: GARCIA SALANOVA, ANTONIO
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/09/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: REDONDO DOMINGUEZ, ERNEST
  Resum de tesi: ARQUITECTURA AMB PROPÒSIT PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE DELS EQUIPAMENTS PÚ­BLICSAquesta investigació analitza, formula i contrasta raonadament un model integral de gestió sostenible dels equipaments públics al llarg del seu cicle de vida, des de la planificació i el disseny fins a l’explotació i el desmuntatge i incorpora una governança basada en dades orientada a facilitar una presa de decisions col·laborativa entre els diferents agents implicats. Parteix de la hipòtesi que l'adopció d'un model integral de gestió sostenible, basat en metodologies digitals col·laboratives —especialment el Building Information Modeling (BIM)—, en criteris de sostenibilitat i en l'anàlisi del cicle de vida (ACV), permet superar les limitacions dels models tradicionals de gestió dels equipaments públics, caracteritzats per la fragmentació dels processos, la manca de traçabilitat de la informació i la baixa optimització de la fase d'explotació. El treball adopta un enfocament metodològic mixt que combina revisió sistemàtica de la literatura, anàlisi comparativa entre models de gestió, entrevistes a experts del sector públic i privat, validació quantitativa i el desenvolupament d'un instrument metodològic original: un marc metodològic de 100 criteris tècnics sostenibles aplicables al conjunt del cicle de vida, que operativitza el model de gestió proposat. A diferència d'aproximacions predominantment teòriques, la recerca es desenvolupa en un context real de gestió pública d'equipaments educatius i incorpora dades i experiències professionals recents (2024–2025), especialment en relació amb la implantació del BIM en la fase d'explotació.La recerca desenvolupa també un cas pràctic, un hipotètic Institut d'FP de l'Audiovisual de Catalunya, ubicat al recinte de les Tres Xemeneies del Besòs, que actua com a prova de concepte del model integral de gestió proposat. Aquest cas permet contrastar la coherència i la viabilitat del model, així com la seva traducció arquitectònica en relació amb els requeriments pedagògics dels ensenyaments professionalitzadors.Els resultats evidencien positivament les tres hipòtesis formulades. En primer lloc, el model integral de gestió basat en BIM–ACV millora l’eficiència, la qualitat i la sostenibilitat dels processos. En segon lloc, la seva aplicació determina una nova tipologia arquitectònica flexible, modular i orientada al manteniment eficient. En tercer lloc, el model integral s’adapta de manera coherent als requeriments funcionals i pedagògics de la Formació Professional, reforçant la connexió entre arquitectura, gestió, innovació educativa i processos de governança participativa. Especial rellevància té l’aportació en l’àmbit de l’explotació digital, encara poc desenvolupat en la pràctica institucional actual.Finalment, la tesi planteja línies futures orientades a l'explotació basada en dades, la integració de sistemes intel·ligents i el desenvolupament de nous professionals vinculats a la gestió del cicle de vida.
  

• TANOK, MERVE TUBA: Feminist political ecology of the right to the city: production of space in Istanbul (2000–2020)
  
  Autor/a: TANOK, MERVE TUBA
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/09/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MUXI MARTINEZ, ZAIDA | HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID
  Resum de tesi: ResumAquesta tesi examina la producció de l’espai urbà a Istanbul entre 2000 i 2020 des de la perspectiva de l’ecologia política feminista i el dret a la ciutat. L’estudi defensa que els processos de transformació urbana a Istanbul durant el període analitzat han estat modelats per polítiques urbanes neoliberals i neoconservadores, juntament amb relacions de poder patriarcals i masculines hegemòniques. En conseqüència, l’espai urbà s’aborda no com un entorn físic neutral, sinó com una estructura socioespacial generitzada que reprodueix desigualtat, exclusió i destrucció ecològica.El marc teòric de l’estudi es fonamenta en el feminisme, l’ecologia política feminista i el concepte del dret a la ciutat. En aquest sentit, la tesi analitza la relació entre gènere, poder, ecologia i urbanització centrant-se en com l’organització espacial reflecteix i materialitza estructures ideològiques. L’estudi també discuteix la producció d’espai fàl·lic i examina com els processos de transformació urbana normalitzen jerarquies de gènere a través de l’arquitectura, les polítiques de planejament i les pràctiques de la vida quotidiana.Metodològicament, la recerca està dissenyada com un estudi qualitatiu basat principalment en una revisió crítica de la literatura i una anàlisi urbana interpretativa. S’analitzen diversos materials qualitatius, incloent-hi literatura acadèmica, informes institucionals, estadístiques, diaris, materials visuals, fotografies i entrevistes, per tal d’investigar les dinàmiques socioespacials de la transformació urbana d’Istanbul. Dins d’aquest marc, la tesi se centra especialment en grans projectes urbans i desenvolupaments residencials neoconservadors com a casos representatius de la producció d’espai urbà generitzat.Els resultats de l’estudi demostren que la producció de l’espai urbà a Istanbul ha operat cada vegada més mitjançant la mercantilització, la segregació socioespacial, la destrucció ecològica i l’organització espacial patriarcal. Els megaprojec¬tes, les comunitats tancades i les polítiques urbanes neoliberals han contribuït a la transformació de la ciutat en una estructura urbana fragmentada i desigual. Simultàniament, aquests processos han reconfigurat la vida quotidiana, la mobilitat, l’espai públic i les relacions amb la natura d’acord amb les prioritats ideològiques i econòmiques dominants.Finalment, la tesi aborda perspectives futures sobre la recuperació de la ciutat a través de la consciència ecològica, la igualtat, la participació col·lectiva i una praxi urbana emancipadora. En aquest sentit, l’estudi defensa la necessitat de formes alternatives de producció urbana que prioritzin la cura, la participació democràtica, la sostenibilitat ecològica i la justícia socioespacial.