Les raons per fer un doctorat a la UPC

Per l'excel·lència

La UPC es posiciona als principals rànquings internacionals com una de les principals universitats tecnològiques i de recerca del sud d'Europa i està entre les 40 millors universitats joves del món.

El millor: les persones

La satisfacció amb la tasca del director o directora de la tesi és el tret diferencial més destacat per 7 de cada 10 doctorands UPC. El suport rebut i l’accessibilitat reben les millors valoracions.

La internacionalització

Més de la meitat dels estudiants de l’Escola de Doctorat de la UPC són internacionals i un terç obté la menció internacional al seu títol.

 

Una inserció laboral de qualitat

Els doctors i doctores UPC gaudeixen d'ocupació laboral quasi plena i majoritàriament en posicions corresponents a la seva titulació.

El millor doctorat industrial

La UPC lidera l'oferta amb un terç dels programes del doctorat industrial de Catalunya i un centenar d'empreses implicades.

L'entorn industrial

La ubicació geogràfica de la UPC en un ecosistema industrial, tecnològic i especialment creatiu i innovador és un valor afegit per als doctorats UPC.

Agenda de tesis per a defensa

Data de lectura: 27/03/2026

  • GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA: On families of prime ideals with an unbounded minimal number of generators in a three-dimensional power series ring
    Autor/a: GONZALEZ HERNANDEZ, LAURA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: MATEMÀTICA APLICADA
    Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/01/2026
    Data de lectura: 27/03/2026
    Hora de lectura: 16:00
    Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
    Director/a de tesi: PLANAS VILANOVA, FRANCESC D'ASSIS
    Resum de tesi: Aquesta tesi estudia l'existència de famílies d'ideals primers en l'anell de sèries de potències k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat.Comencem estudiant en profunditat els resultats de Moh en aquesta àrea. Tornem a provar i generalitzem un resultat de Moh que proporciona una cota inferior per al nombre mínim de generadors d'un ideal a k[[x,y,z]]. En fer-ho, demostrem que el nombre mínim de generadors de l'ideal primer P3 de Moh pot disminuir depenent de la característica del cos k. Aquest resultat contradiu una afirmació prèvia de Sally i deixa com a problema obert la cerca de famílies d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat quan la característica de k és diferent de zero.El resultat principal d'aquesta tesi és la construcció d'una nova família d'ideals primers a k[[x,y,z]] amb un nombre mínim de generadors no acotat, descrita explícitament, llevat coeficients constants, la qual millora tots els resultats anteriors. La construcció i l'anàlisi d'aquestes famílies depèn de la teoria de semigrups numèrics i de l'estudi de matrius binomials.Primer estudiem el semigrup numèric S generat per tres nombres naturals consecutius, a,a+1,a+2. Definim i caracteritzem el conjunt d'elements les factoritzacions dels quals tenen totes la mateixa longitud, ULF(S). Proporcionem una descripció explícita dels seus conjunts de factorització i una partició natural basada en la longitud i el denumerant. A més, mitjançant l'ús de conjunts d'Apéry i elements de Betti, som capaços d'estendre alguns d'aquests resultats a qualsevol semigrup numèric general G. Aquests resultats vinculen les propietats estructurals de S directament amb els ideals definidors dels anells de semigrup k[t^a,t^b,t^c], connectant la teoria de factorització i els conjunts minimals de generadors dels ideals primers corresponents.A més del nostre estudi concret sobre el semigrup numèric S, treballem amb matrius binomials. Obtenim fórmules tancades per a determinants binomials i calculem bases per als nuclis per l'esquerra de certes matrius binomials. A més, proporcionem una demostració alternativa de la positivitat dels determinants binomials, demostrada originalment per Gessel i Viennot.Finalment, presentem la nostra nova família d'ideals primers amb un nombre mínim de generadors no acotat a k[[x,y,z]], on k és un cos de característica zero. Aquests ideals primers s'obtenen com el nucli d'un homomorfisme d'àlgebres quasi-monomial.Proporcionem una descripció dels seus conjunts minimals de polinomis generadors, llevat coeficients constants. L'avantatge de la nostra família respecte a treballs anteriors és la descripció explícita dels conjunts minimals de generadors i la simplicitat dels exponents de la presentació monomial.
  • GONZÁLEZ SÁNCHEZ, BELÉN: Pavimentos de yeso: de la tradición al presente
    Autor/a: GONZÁLEZ SÁNCHEZ, BELÉN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
    Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 27/01/2026
    Data de lectura: 27/03/2026
    Hora de lectura: 12:30
    Lloc de lectura: EPSEB (Escuela Politécnica Superior de Edificación BCN) - Sala de GradosAv. Doctor Marañón, 44-50 - 08028 - Barcelona
    Director/a de tesi: ROSELL AMIGÓ, JUAN RAMON | NAVARRO EZQUERRA, MARIA ANTONIA
    Resum de tesi: L’arquitectura tradicional es caracteritza per la utilització de tècniques adaptades a l’entorn geogràfic, mitjançant l'ús de materials de proximitat. En la meitat est de la Península Ibèrica, trobem que un dels materials més abundants i versàtils per al desenvolupament del seu patrimoni és el guix, en múltiples formes i usos, donant lloc a una arquitectura senzilla i plena de matisos. Malgrat la humilitat del guix com a material tradicional, la seva adaptabilitat ha permès utilitzar-lo en múltiples sistemes constructius com per exemple en la formació de forjats, escales interiors, murs portants, revestiments interiors i exteriors, paviments, decoracions, motllures en cornises, etc.No obstant això, en la construcció del segle XX i principis del segle XXI no sembla que existeixi lloc per a aquesta tradició constructiva tan important, i la seva utilització ha passat a un segon pla en favor dels nous sistemes constructius i materials industrialitzats. En l'actualitat, l'ús més estès per al guix, com a conglomerant, està vinculat a la producció de prefabricats, i a la realització de revestiments interiors i decoracions.De tots els sistemes constructius tradicionals on s’ha pogut evidenciar la utilització del guix com a conglomerant, els paviments, continus o discontinus, són els menys reconeguts. Al llarg de la història, existeixen petites referències sobre la utilització de paviments de guix, algunes d'elles imprecises, que mostren la seva utilització al llarg dels segles i les civilitzacions, però sense arribar a suposar una troballa de gran importància dins del conjunt monumental. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral es aprofundir en el coneixement de l'obtenció del guix tradicional, a partir de l'estudi teoricopràctic del procés de transformació per calcinació de la pedra d’algep, per a poder arribar a proposar una solució constructiva, compatible amb els sistemes tradicionals, per a paviments continus de guix. La metodologia utilitzada parteix d'una revisió bibliogràfica àmplia, on es recull la transformació i obtenció del conglomerant de guix tradicional, a partir de la formació de la pedra d’algep, la incorporació d'additius al conglomerant de guix i la seva aplicació com a paviment. També es recullen les característiques i prestacions que actualment es requereixen per a donar conformitat a un paviment continu. A partir d'aquesta cerca documental, s’han realitzat dues campanyes experimentals. La primera, desenvolupada en camp, ha permès comprendre millor els processos de transformació de la pedra de d’algep a conglomerant en una situació real, a través de la monitorització de 4 forns de guix experimentals, situats a Catalunya i Aragó. Gràcies a aquests treballs, ha estat possible demostrar que la cocció de la pedra d’algep es realitza a alta temperatura, amb valors que oscil·len entre 800 i 1.000 °C encara que poden arribar a superar-se aquests valors de manera puntual. La segona, desenvolupada en laboratori, ha permès reproduir, mitjançant un prototip experimental, un paviment continu de guix, compatible amb els sistemes tradicionals, però constructivament viable amb materials comercials i que compleix les exigències normatives vigents.
  • MORALES FLAUZÍN, GERARDO ABEL: Advances in geotechnical experimental techniques for unsaturated and liquefactable soils and tailings under different gravity accelerations (1g-Ng)
    Autor/a: MORALES FLAUZÍN, GERARDO ABEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
    Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 16/02/2026
    Data de lectura: 27/03/2026
    Hora de lectura: 15:00
    Lloc de lectura: ETSECCPB.UPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
    Director/a de tesi: PINYOL PUIGMARTI, NURIA MERCE | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
    Resum de tesi: La licuefacció per flux en materials granulars contractius constitueix un dels mecanismes de fallada més complexos i perillosos de l’enginyeria geotècnica, especialment en preses de relaves. Es caracteritza per una pèrdua sobtada de resistència al tall sota condicions no drenades i per la ràpida mobilització de grans volums de material. Malgrat la seva rellevància pràctica i els nombrosos casos documentats, la comprensió detallada dels processos interns que governen la transició d’un lliscament inicial cap a un moviment de tipus flux continua sent limitada, principalment a causa de la dificultat d’obtenir evidència experimental durant grans deformacions i en les etapes posteriors a la fallada.Aquesta tesi doctoral aborda l’estudi experimental del comportament post-fallada, incloent-hi la localització de deformacions, la fallada retrogressiva i la licuefacció per flux, mitjançant el desenvolupament i l’aplicació de tècniques no invasives de mesura basades en imatges. L’objectiu principal és millorar l’observació, la quantificació i la interpretació dels mecanismes de deformació i dels processos hidromecànics que es desenvolupen sota condicions de grans deformacions, i aplicar aquestes eines a l’estudi experimental de fallades en relaves.Des d’un punt de vista metodològic, la tesi refina el mètode Euleriano–Lagrangià PIV-NP. Se n’analitzen de manera sistemàtica les principals limitacions, amb un èmfasi particular en els errors associats a les regions de vora, i es proposen estratègies específiques de correcció per millorar-ne la robustesa i la precisió. Aquests desenvolupaments es validen mitjançant casos sintètics que impliquen moviments rígids i deformacions controlades. A més, el mètode PIV-NP s’integra amb tècniques d’imatge en l’infraroig d’ona curta (SWIR), permetent la mesura no invasiva de la humitat superficial i del grau de saturació en sòls en moviment. Aquesta metodologia combinada, denominada PIV-NP-Sr, es basa en transformacions homogràfiques que garanteixen una correspondència espacial precisa entre les imatges visibles i infraroges.Les tècniques proposades s’apliquen inicialment a un assaig en 1g que reprodueix la fallada induïda per humectació d’un dic de sorra. Posteriorment, es presenta un ampli programa experimental basat en la modelització en centrífuga geotècnica, desenvolupat en el marc del projecte Geolab–SLIDAM. Aquest programa inclou la caracterització d’un relave miner i l’assaig de set models a petita escala sotmesos a diferents nivells d’acceleració, condicions de saturació i mecanismes d’activació de la fallada. La instrumentació convencional es va mantenir deliberadament al mínim, prioritzant l’ús d’imatges digitals no invasives per capturar l’evolució completa de la fallada sense alterar el comportament del material.Els resultats permeten interpretar amb detall el desenvolupament de bandes de cisallament, l’evolució de les deformacions volumètriques i la transició progressiva des d’un comportament de lliscament cap a un de tipus flux. Com a contribució innovadora, es documenta l’aparició d’erupcions superficials durant les etapes posteriors a la fallada, visualment similars a petits volcans. Es demostra que aquests esdeveniments es localitzen preferentment en zones on es concentren deformacions extensives. A partir del seguiment individual de bombolles de gas i de la seva correlació amb els camps de deformació obtinguts mitjançant PIV-NP, es proposa una interpretació preliminar basada en mecanismes d’atrapament, migració i pressurització del gas dins del medi granular saturat.
  • ROGER GONCE, JOAN: “El barrio que (nos) construimos” Creixement i desenvolupament urbà del barri de Roquetes de Barcelona, a través del Padró Municipal d’Habitants (1940-1978)
    Autor/a: ROGER GONCE, JOAN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 13/01/2026
    Data de lectura: 27/03/2026
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
    Director/a de tesi: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL | OYON BAÑALES, JOSE LUIS
    Resum de tesi: Aquest estudi aborda la història urbana del barri de Roquetes de Barcelona durant el període franquista, amb l’objectiu d’analitzar-ne la formació, consolidació i transformació al llarg de més de quaranta anys de dictadura. El treball pretén aportar dades i una reflexió crítica sobre els processos socials, econòmics i urbanístics que van configurar aquest barri obrer i marcadament immigrant, en un context de creixement accelerat, precarietat d’infraestructures i desigualtats territorials.L’anàlisi minuciosa del padró municipal d’habitants, creuat sistemàticament amb altres fonts demogràfiques, laborals i urbanístiques, ha permès aprofundir en qüestions clau per entendre la trajectòria del barri: les xarxes i cadenes migratòries que en van sostenir el creixement; les formes de treball i les oportunitats —o límits— de mobilitat social dels seus residents; les condicions d’habitatge i els models de producció urbana; i, finalment, la construcció del barri com a espai de convivència, identitat i sociabilitat en un marc d’abandonament institucional i respostes veïnals.A través d’aquesta combinació de perspectives i fonts, la recerca aporta una mirada integrada sobre Roquetes que contribueix al debat més ampli sobre les perifèries urbanes, el franquisme soci i les experiències quotidianes dels sectors populars a la Barcelona del segle XX.

Data de lectura: 01/04/2026

  • AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN: DATA-DRIVEN MODELLING, STATE ESTIMATION, CELL CONTROL AND MOTION PLANNING FOR PEM FUEL CELL-POWERED VEHICLES
    Autor/a: AGUILAR PLAZAOLA, JOSÉ AGUSTÍN
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
    Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 05/03/2026
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: HUSAR, ATTILA PETER | ANDRADE CETTO, JUAN
    Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta nous avenços a les àrees de modelatge, estimació d'estat, planificació de trajectòries i control per millorar l'eficiència energètica i la durabilitat del tren motriu de robots autònoms i vehicles elèctrics propulsats per piles de combustible de membrana d'intercanvi protònic (PEM). L'objectiu principal del present treball és dissenyar i implementar algorismes que, partint d'un coneixement profund dels sistemes en qüestió, millorin les característiques i superin els mètodes més avançats. Es proven els algorismes desenvolupats amb dades de perfils experimentals dinàmics.A l'àmbit de la modelització de piles de combustible tipus PEM, es proposa un model físic computacionalment eficient. A continuació, es desenvolupa i es valida un model amb una estructura basada en xarxes neuronals, construït exclusivament a partir de dades. Aquest model s‟emmarca dins d‟un nou paradigma d‟aprenentatge automàtic, la computació per reservoris. Posteriorment, es construeix un model híbrid, que combina tots dos models mitjançant un algorisme de fusió basat en funcions de base radial. Els tres models es proven amb un conjunt de dades experimentals dinàmiques, i es demostra com l'estructura híbrida proposada supera cadascun dels models per separat.A l'àrea d'estimació d'estats, es desenvolupa un filtre de partícules amb l'objectiu d'estimar els estats interns (o paràmetres) de la pila de combustible, tenint en compte la no-linealitat del sistema i la incertesa en el model. L'algorisme és capaç d'estimar les variables internes d'un sistema no lineal amb distribució probabilística no gaussiana. L'algorisme s'implementa per estimar la densitat de corrent d'intercanvi d'una pila de combustible i es prova amb dos conjunts de dades experimentals, superant dos algorismes d'estimació actuals. A continuació, la variable estimada es fa servir per ajustar un model autoregressiu i predir l'evolució del voltatge de la pila a llarg termini.A l'àmbit del control, es proposa una arquitectura composta per un controlador d'alt nivell que s'encarrega de calcular els valors òptims de temperatura amb l'objectiu de minimitzar la degradació de la capa de catalitzador de la pila de combustible PEM i, alhora, maximitzar-ne el rendiment. Aquests valors òptims són enviats al controlador local del sistema de regulació de temperatura de la pila de combustible. El controlador proposat es basa en el paradigma del control predictiu per models; per fer-ho, es dissenya una funció de costos multiobjectiu, basada en models de l'estat de l'art del procés de degradació del platí que té lloc durant el funcionament de la pila. El controlador es valida en simulació i es mostra com adapta la temperatura en funció de les condicions de càrrega, optimitzant el rendiment del catalitzador i minimitzant-ne la degradació.A l'àrea de la planificació de trajectòries, es desenvolupa un nou algorisme de planificació que pren en compte els mecanismes de degradació al catalitzador causats pel perfil de càrrega. L'algorisme desenvolupat és una extensió de l'algorisme A*, incloent noves funcions de cost i heurístiques basades en els darrers models de degradació disponibles a la literatura. Aquestes funcions incorporen penalitzacions relacionades amb el perfil de càrrega esperat a les rutes més perjudicials per a la integritat del catalitzador. Es fan proves de simulació amb diferents escenaris i es compara el rendiment del planificador de rutes desenvolupat amb l'algorisme A* convencional.En làmbit eficiència energètica, es desenvolupa un control per optimitzar lenergia en un sistema dassistència a la conducció. Es dissenya el controlador, incloent-hi el model del sistema, la funció de cost i restriccions. Es realitzen proves de simulació comparant el controlador proposat amb un covencional.

Més tesis autoritzades per a defensa

 

 

L'Escola de Doctorat avui

  • 46programes de doctorat
  • 2203doctorands/es al curs 23/24
  • 1748directors/es de tesi al curs 23/24
  • 346tesis llegides l'any 2024
  • 101tesis amb M.I. i/o D.I. llegides l'any 2024
  • 319projectes D.I. (28% del total de la G.C.)

M.I.: Menció Internacional, D.I.: Doctorat Industrial, G.C.: Generalitat de Catalunya