Escola de Doctorat

Data de lectura: 12/01/2026

• ADAMO, ANGELA: Contribution to the decarbonisation of energy intensive industries in the path of the European Union objectives. Application to the case study of SEAT
  
  Autor/a: ADAMO, ANGELA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 18/11/2025
  Data de lectura: 12/01/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Sala polivalent, EEBE, Edifici A, Campus Diagonal-Besós
  Director/a de tesi: MARTIN CAÑADAS, MARIA ELENA | DE LA HOZ CASAS, JORGE
  Resum de tesi: L’emergència climàtica està accelerant els esforços globals per descarbonitzar tots els sectors, especialment l’industrial, un dels més complexos degut a les seves altes demandes tèrmiques i operacions intricades. Una de les vies més prometedores és l’electrificació mitjançant bombes de calor d’alta temperatura (HTHPs), sovint combinades amb calderes elèctriques.Aquesta tesi analitza el potencial de descarbonització de les HTHPs en sistemes de cogeneració industrial, emprant com a cas d’estudi real la planta de cogeneració de la fàbrica SEAT a Martorell, Catalunya. Actualment alimentada amb gas natural, la planta subministra aigua sobreescalfada (SHW) i és una font important d’emissions de CO₂, en un context de pressió ambiental i reguladora creixent.A diferència d’altres estudis basats en models idealitzats, es desenvolupa un model termodinàmic híbrid d’alta fidelitat, basat en un any complet de dades operatives i amb restriccions tecnològiques realistes. Es van explorar dos enfocaments: un model purament termodinàmic i un model híbrid amb correlacions empíriques per compensar mancances de dades. El model híbrid, amb menor error, es va utilitzar per a l’anàlisi.El model inclou components clau de la planta: turbines de gas i vapor, caldera de recuperació postcombustió (HRB), refrigeradors per absorció, refrigeradors d’aire i calderes auxiliars. Això permet simular el comportament real de la planta en condicions operatives. Es va estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de substituir la producció tèrmica amb gas per HTHPs i calderes elèctriques, tenint en compte limitacions tecnològiques, fonts tèrmiques disponibles i el mercat elèctric.Una aportació rellevant és l’anàlisi de com el marc regulador actual, que afavoreix la cogeneració amb gas, afecta la competitivitat de les solucions electrificades. La tesi conclou amb el dimensionament òptim de les HTHPs segons escenaris de preu de CO₂, perfils de demanda i dinàmiques de planta.Els resultats mostren que, tot i ser tècnicament viable, l’electrificació depèn fortament del context econòmic i normatiu. Es posa en relleu la importància d’una modelització rigorosa i una estratègia realista. A més, s’identifica una problemàtica general: moltes indústries encara no disposen de la infraestructura ni la planificació per una descarbonització profunda. Aquest treball ofereix una metodologia transferible i eines útils per a enginyers, operadors i responsables polítics.
  

• RAMIREZ PEREZ, ALEXIS JOHARIV: Comportamiento a flexión y cortante de un tablero continuo de vigas pretensadas con tendones de polímeros reforzados con fibras (FRP)
  
  Autor/a: RAMIREZ PEREZ, ALEXIS JOHARIV
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/10/2025
  Data de lectura: 12/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C1-002
  Director/a de tesi: OLLER IBARS, EVA MARIA | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
  Resum de tesi: La durabilitat de les estructures de formigó armat es veu compromesa principalment per la corrosió de l’acer, la qual cosa genera costos de manteniment elevats i redueix la seguretat estructural. Els polímers reforçats amb fibres (FRP) constitueixen una alternativa de gran interès, ja que ofereixen una elevada resistència mecànica i no són susceptibles a la corrosió. No obstant això, la seva aplicació com a armadura activa en elements pretensats continus continua sent molt limitada, a causa de la reduïda recerca experimental sobre les seves prestacions estructurals i a l’absència de criteris normatius específics.L’objectiu principal d’aquesta tesi és analitzar el comportament a flexió i tallant d’un pont continu de dos vans a escala 1/3, construït amb bigues prefabricades pretensades i tauler superior formigonat in situ, emprant tendons de polímers reforçats amb fibra de carboni, “CFCC”, com a armadura activa. La investigació es va organitzar en tres fases: (1) caracterització de barres de fibres de carboni (CFRP), fibres de vidre (GFRP) i tendons CFCC, seleccionant-se aquests darrers per la seva idoneïtat per al pretensat; (2) assaig a flexió aplicant una càrrega puntual creixent al centre d’un van, per estudiar el comportament en servei i en estat límit últim; i (3) assaig a tallant al van 2, amb càrrega puntual a 1.6 m del recolzament extrem, per avaluar la resistència a tallant, l’eficàcia de l’armadura transversal de GFRP i la influència del pretensat amb CFCC.Els resultats es van comparar amb simulacions numèriques mitjançant el programa d’elements finits CONS i amb el model analític CCCM adaptat a tendons FRP. Els assaigs van mostrar que els tendons CFCC van assolir tensions del 62–76% de la seva resistència última sense lliscaments als ancoratges en l’assaig a flexió, confirmant-ne la fiabilitat com a armadura activa. La fallada va estar governada per la ruptura a tallant a la interfície biga–tauler. En tallant, es va assolir la càrrega última, després de la fissuració diagonal característica i la redistribució progressiva d’esforços entre vans, evitant-se la fallada a tallant mitjançant un reforç posterior a l’assaig a flexió, previ a l’assaig a tallant.L’aportació global de la tesi consisteix a generar la primera evidència experimental, analítica i numèrica integral sobre un pont continu pretensat amb CFCC. Les troballes reforcen la confiança en l’ús de FRP en estructures de formigó i obren noves línies de recerca cap a l’optimització del reforç transversal i la seva futura incorporació normativa.
  

Data de lectura: 14/01/2026

• RODRÍGUEZ ROMERO, CARLOS EDUARDO: Analysis of coupled hydro-mechanical processes in double-structure geomaterials for nuclear waste storage
  
  Autor/a: RODRÍGUEZ ROMERO, CARLOS EDUARDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | GENS SOLE, ANTONIO
  Resum de tesi: L’aïllament segur i a llarg termini dels residus radioactius d’alta activitat requereix l’ús de barreres d’enginyeria capaces de mantenir una baixa permeabilitat i una estabilitat mecànica adequada sota condicions termo-hidro-mecàniques (THM) complexes. Entre els materials candidats, la bentonita compactada presenta un comportament característic de doble estructura, governat per la coexistència de dominis micro i macroporosos. Aquesta tesi se centra en l’anàlisi dels processos acoblats hidro-mecànics en geomaterials de doble estructura, amb especial atenció a les mescles de blocs i grànuls de bentonita emprades en els sistemes de barrera dels dipòsits geològics profunds.La recerca revisa primer les bases geomecàniques dels sòls de doble estructura i identifica l’evidència experimental que confirma la seva naturalesa de doble porositat. Posteriorment, es desenvolupa un marc constitutiu THM ampliat, que incorpora: (i) el paràmetre ακ per controlar la deformació microestructural; (ii) una llei d’estructuració dependent de la fàbrica del material per representar la memòria i degradació de compresió; i (iii) la resistència friccional a les interfícies bloc–grànul i bloc–paret.El model es va implementar i calibrar utilitzant dades experimentals de laboratori i de maquetes a escala reduïda provinents del projecte BEACON, incloent-hi els experiments MGR22, MGR23 i MGR27, els assaigs de trajectòries diferents de l’EPFL i l’assaig POSIVA. Les simulacions numèriques van reproduir amb èxit l’evolució de la pressió de dilatació, la relació de buits, la densitat seca, el contingut i l’entrada d’aigua observats experimentalment. Els resultats van confirmar que la fricció té un paper decisiu en la redistribució d’esforços entre blocs i grànuls, mentre que l’evolució microestructural governa el procés d’homogeneïtzació a llarg termini. La formulació millorada va captar la homogeneïtzació parcial de densitat i la persistència de la porositat microestructural, en coherència amb les observacions de laboratori.En conjunt, la tesi aporta una comprensió més profunda del comportament hidro-mecànic acoblat de les bentonites de doble estructura i proposa un marc constitutiu robust capaç de reproduir-ne les característiques essencials sota condicions representatives d’un dipòsit. El treball posa de manifest la necessitat de considerar tant l’evolució microestructural com els efectes de fricció en els models predictius de barreres de bentonita, contribuint així a la fiabilitat de les avaluacions de seguretat a llarg termini dels dipòsits geològics profunds.
  

Data de lectura: 15/01/2026

• DEHGHANSOURAKI, DANIAL: Modeling Sediment Transport in Rivers and Reservoirs using an Accelerated Model
  
  Autor/a: DEHGHANSOURAKI, DANIAL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de lectura: 15/01/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB Edificio C2 -212 - Sala Conferencias Campus Nord Barcelona
  Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | LARESE DE TETTO, ANTONIA
  Resum de tesi: La sedimentació als embassaments és un problema crític i continu en la gestió sostenible dels recursos hídrics. Encara que els models bidimensionals (2D) convencionals són computacionalment eficients, ometen processos tridimensionals clau, com ara l'estratificació tèrmica. Els models tridimensionals (3D) proporcionen una representació física més precisa, però requereixen extensos recursos computacionals, fet que els fa inviables per a aplicacions a gran escala. Aquesta recerca desenvolupa un marc computacional que combina Computació d'Alt Rendiment (HPC), Intel·ligència Artificial (IA) i simulació multifísica 3D avançada per a salvar aquesta escletxa.Un model hidromorfodinàmic bidimensional (R-Iber) es va reimplementar per a Unitats de Processament Gràfic (GPUs), aconseguint acceleracions computacionals d'un a dos ordres de magnitud. El model accelerat va permetre l'entrenament d'un model substitut (surrogate) basat en Xarxes Neuronals Profundes (DNN), possibilitant una anàlisi de Monte Carlo de 100.000 execucions per a una calibració robusta del model i la quantificació de la incertesa. En paral·lel, es va desenvolupar un model multifísic tridimensional complet en l'entorn Kratos per a per simular el problema fluid tèrmic tridimensional.L'enfocament integrat es va aplicar al sistema de l'embassament de Riba-roja. Es va avaluar com l'estratificació tèrmica afecta l'eficiència d'atrapament de sediments. Els resultats demostren que la combinació d'HPC, IA i modelatge multifísic condueix a mètodes pràctics i aplicables per a la gestió sostenible d'embassaments.
  

• GIESEN LEÓN, JEREMY JENS: Modeling and Optimization of Timing Interference for Time Critical Systems on Multicore COTS Platforms
  
  Autor/a: GIESEN LEÓN, JEREMY JENS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/11/2025
  Data de lectura: 15/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: MEZZETTI, ENRICO | CAZORLA ALMEIDA, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: Els sistemes empotrats de temps real crítics són essencials en sectors com l’automoció, l’aeronàutica, etc. Han de garantir un comportament determinista i certificable en les pitjors condicions. A mesura que la funcionalitat creix (fusió de sensors, IA, etc.), els uniprocessadors esdevenen insuficients, fet que impulsa l’adopció de multinuclis comercials. Tanmateix, els recursos compartits introdueixen interferències temporals que amenacen la previsibilitat i compliquen la certificació, especialment en dissenys heterogenis amb travessers, ponts i memòria jeràrquica.Aquesta tesi fa avançar la previsibilitat temporal en multinuclis complexos mitjançant tres pilars: observabilitat estandarditzada del maquinari, modelització de la contenció i optimització a nivell de sistema. Junts formen un camí coherent i auditable des de mesures de baix nivell fins a decisions de disseny.Primer, s’introdueixen marcs d’observabilitat que combinen comptadors locals amb traçat a nivell de sistema. Correlacionen esdeveniments de maquinari amb fases de tasques, reconstrueixen la planificació i la contenció entre nuclis i interconnexions, i estandarditzen configuració i interpretació entre dispositius heterogenis. Les mesures s’atribueixen a tasques (excloent l’activitat del sistema operatiu), tenen sobrecàrrega limitada i generen seqüències d’accés ordenades que conserven l’estructura temporal. Amb taules de latència per a memòries i ponts, aquests artefactes fan mesurables els fenòmens temporals i permeten calibrar models conservadors.Segon, es desenvolupen models de contenció basats en traces reals. Les tècniques tradicionals de recompte d’accessos són massa conservadores per a interconnexions paral·leles. Les tècniques sensibles a la seqüència aprofiten l’ordre de les peticions per eliminar solapaments inviables i ajustar marges. Es proposa ASCOM, un marc escalable que equilibra precisió i eficiència mitjançant aparellament compositiu i segmentació de traces llargues. Es deriven límits superiors i inferiors per quantificar marges, i s’hi afegeix consciència de pont per capturar travessies entre clústers i asimetries de memòria remota. En sistemes amb un o més travessers, l’anàlisi sensible a la seqüència ofereix límits més ajustats i fiables, mantenint-se viable a escala industrial.Tercer, s’analitza com la modelització orienta la col·locació de codi i dades en memòries heterogènies. La viabilitat considera capacitat i compatibilitat; la localitat i les latències no uniformes es capten amb models calibrats. L’exploració mostra gran sensibilitat a la col·locació: amb càrregues i calendaris idèntics, un canvi de mapeig pot duplicar la contenció del temps de referència per travessies de pont, asimetries o efectes de port. Els factors arquitectònics determinen la interferència en el pitjor cas, fent de la col·locació un paràmetre de disseny clau.Un flux de treball complet aplica aquestes idees. Les traces es capturen sobre maquinari industrial, es processen en seqüències d’accés ordenades i alimenten l’anàlisi sensible a la seqüència. Les campanyes empíriques construeixen taules de latència per a memòries i ponts. Amb aquestes dades calibrades, el model estima la contenció i el retard total per a diferents col·locacions.Els resultats mostren que una anàlisi de contenció robusta en multinuclis comercials és factible quan: (i) s’observen els senyals adequats amb instrumentació estandarditzada i poc intrusiva; (ii) els models tenen consciència de seqüència i pont amb marges explícits; i (iii) els resultats guien la col·locació amb coherència entre localitat i capacitat. Combinant instrumentació conscient del maquinari, modelatge realista i mapatge basat en contenció, la tesi ofereix un marc pràctic per millorar la previsibilitat temporal i reduir la bretxa entre les expectatives de certificació —traçabilitat, explicabilitat i repetibilitat— i el comportament de les interconnexions i memòries heterogènies en multinuclis actuals.