Autor/a: RESTREPO MESA, MARIA DEL PILAR
Tesi completa: (contacteu amb
l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
Programa: SOSTENIBILITAT
Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
Modalitat: Compendi de publicacions
Data de dipòsit: 06/05/2025
Data de lectura: pendent
Hora de lectura: pendent
Lloc de lectura: pendent
Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | CADENA GAITÁN, CARLOS
Resum de tesi: Aquest treball de recerca, iniciat el 2018, planteja una metodologia d'articulació d'actors públics, privats, acadèmia i ciutadania com a esquema de governança de l'aigua a conques hídriques llatinoamericanes. Combina el saber tècnic, amb el coneixement local de les comunitats assentades al territori, transcendint les limitacions dels períodes governamentals i fomentar l'apropiació dels actors mitjançant exercicis de cocreació per aconseguir accions sostenibles que millorin les condicions del recurs hídric, enfortint la confiança, la reciprocitat i la cooperació.La metodologia es va aplicar a les conques de les falltes La Iguaná, Doña María i Santa Elena, ubicades a la Vall d'Aburrá, el municipi nucli de la qual és Medellín, Colòmbia. Aquest procés es va emmarcar dins de l'Aliança per l'emergència climàtica i Sanitària a la Vall d'Aburrá, en la qual van participar entitats com CORANTIOQUIA i Àrea Metropolitana de la Vall d'Aburrá, autoritats ambientals, Districte de Medellín, Institut Tecnològic Metropolità, Universitat Politècnica de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, EPM com a Empresa privat) i les comunitats assentades. Set anys després, les accions a les conques es dinamitzen de forma articulada i les comunitats s'han cohesionat a la Xarxa SOS Conca, on intercanvien sabers i lliçons apreses. Això demostra que és possible consolidar un full de ruta mitjançant exercicis de cocreació que es puguin implementar a curt, mitjà i llarg termini. Seguint les idees d'Ostrom (1997) i Scharmer (2024), el procés inclou conèixer els límits i l'oferta natural del territori, establir un diàleg amb petits grups per liderar des del futur emergent en termes de regeneració d'ecosistemes, homologar conceptes, mirades i interessos, conèixer les accions realitzades en el passat, mobilitzar els recursos de comú. Això contribueix a consolidar la governança de l'aigua, cosa que es traduirà en la seguretat hídrica necessària per a la població.Els observatoris ambientals són eines clau de cocreació entre els actors de la conca. És necessari identificar el tipus d'observatori més adequat per a cada conca i implementar un esquema d'actualització permanent per a orientar la presa de decisions, mitjançant esquemes de cocreació amb tots els actors, prioritzant les accions més urgents. La democratització de la informació, la participació activa de la ciutadania, la diversitat d'actors involucrats, el monitoratge continu, i els marcs reguladors, són aspectes claus que ha de tenir un observatori ambiental parell consolidar la Governança de l'aigua. Els grups focals i el taller sobre Barreres que limiten la Governança de l'Aigua, van evidenciar que les principals barreres són; alts nivells de desconfiança entre els diferents actors, dificultat per a treballar per un objectiu comú, interessos particulars, limitacions jurídiques per a potenciar el treball col·laboratiu, desconeixement sobre el que és una conca hidrogràfica i la falta d'informació precisa per a prendre decisions que millorin les condicions ambientals i socials de les conques cap a la seguretat hídrica. La metodologia integra el saber local amb el rigor tècnic a través de diàlegs on tots valorin l'aportació de cadascun, visualitzant junts les prioritats en cada conca. Això constitueix un exercici de lideratge conscient que busca transcendir en el temps els mecanismes implementats, motivant processos sostinguts i incloents. S'espera que, donada la similitud de contextos socioambientals a Amèrica Llatina, pugui replicar-se en altres regions, enfortint els esquemes de governança de l'aigua i la justícia ambiental, destacant la importància de l'aigua dins del nexe aigua-energia-aliments, com un element vital per a la supervivència humana