Escola de Doctorat

Data de lectura: 08/04/2026

• DE SANTIAGO GARCIA, JAVIER NICOLAS: La imagen poética en los procesos de producción, proyectuales y habitar de la vivienda de autoproducción en Lomas del Centinela.
  
  Autor/a: DE SANTIAGO GARCIA, JAVIER NICOLAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/02/2026
  Data de lectura: 08/04/2026
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Esc.Técn.Sup.Arquitect.Bcn)-Sala GradosAv. Diagonal, 649-BCNVideoconfer.: https://meet.google.com/qfv-wpcj-hnoInicio conexión: 15:30h local
  Director/a de tesi: USANDIZAGA CALPARSORO, MIGUEL M. | SERRA PERMANYER, MARTA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda la cerca de la imatge poètica en l’habitatge d’autoproducció a la colònia Lomas del Centinela, a Zapopan, Jalisco, Mèxic. Aquesta cerca se centra en alguns dels processos que s’identifiquen amb l’autoproducció de l’habitatge, especialment en els processos de producció, els processos projectuals i el procés d’habitar.El concepte d’imatge poètica es construeix a través dels discursos dels autors Gaston Bachelard, Carlos González y Lobo, Steven Holl, Manuel Martín Hernández, Juhanni Pallasmaa i Alberto Pérez-Gómez. Es pot definir com l’element que resulta d’haver imaginat amb un propòsit en ment. Se’n diu element perquè pot manifestar-se com un pensament, un escrit, una meta, un dibuix propositiu, un mètode per assolir un fi, una manera de viure el lloc, d’apropiar-se’n i de reconèixer-se en aquest camí recorregut.Aquest treball estudia dones de Lomas del Centinela que han autoproduït el seu habitatge a través d’un acostament a la seva història i a les formes de producció que van tenir durant els anys en què, juntament amb la seva família, van emprendre el somni de construir per elles mateixes casa seva.Durant aquesta recerca, se les va entrevistar cercant en els seus discursos elements que es poguessin considerar imatges poètiques, amb l’objectiu de trobar una perspectiva en què s’exploressin els seus processos d’autoproducció sota la imatge poètica. A través d’aquesta cerca, es valora no només la importància de la imaginació, sinó també el fet que els processos d’autoproducció no són espontanis, sinó que, en gran part de la seva ideació, construcció i habitació, responen —més enllà de la gestió d’uns recursos mínims— a un fort component imaginatiu. Això comporta una profunda reflexió sobre el potencial de l’autoproducció d’habitatge en termes d’assoliment creatiu.
  

• PRATS BISBE, ALBA: Nous entorns interactius de realitat virtual immersiva aplicats a la neurorehabilitació de funcions cognitives i sensoriomotores
  
  Autor/a: PRATS BISBE, ALBA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/01/2026
  Data de lectura: 08/04/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'Institut Guttmann (Carretera de Can Ruti, s/n, 08916 Badalona, Barcelona)
  Director/a de tesi: JANE CAMPOS, RAIMON | OPISSO SALLERAS, ELOY
  Resum de tesi: La recuperació després d’un dany cerebral adquirit (DCA) és un repte que té un gran impacte en la salut i la qualitat de vida de les persones afectades i que comporta implicacions socioeconòmiques importants. Els millors resultats s’observen avui gràcies als avenços en la medicina i la neurorehabilitació —una pràctica clínica personalitzada que reforça l’autonomia i la participació en la societat. La tecnologia esdevé un pilar essencial d’aquesta evolució, i la realitat virtual (RV) ha emergit com una eina amb potencial per donar suport terapèutic. Les propietats immersives, interaccions ergonòmiques, fidelitat a la realitat i els avantatges intrínsecs de la digitalització, faciliten l’aprenentatge motor i la millora cognitiva. Tanmateix, encara no hi ha evidència concloent sobre els seus efectes clínics rellevants ni la constància del seu ús dins la pràctica hospitalària. La present tesi té com a objectiu estudiar les barreres d’aplicació i definir els requisits mínims necessaris per implementar la tecnologia de la RV com a eina de suport efectiva per a la neurorehabilitació. Per assolir aquest propòsit, en primer lloc s’ha dut a terme una revisió sistemàtica de les aplicacions actuals, per identificar les metodologies i característiques d’aquelles que han mostrat resultats d’eficàcia significativa. Això ha permès constatar la gran heterogeneïtat entre protocols clínics i el tipus de maquinari i programari emprats, posant de manifest la manca d’estàndards i criteris de qualitat que dificulten la generalització de resultats. Seguidament, i com a resposta a aquest buit, s’ha elaborat un nou marc conceptual d’avaluació dels requisits tècnics dels equips, de desenvolupament dels entorns virtuals, funcionals i de seguretat de les eines de RV aplicades en entorns clínics, anomenat Virtual Reality-tools Quality Assessment Framework (VR-tools QAF). Per últim, s’ha desenvolupat una nova metodologia global per al disseny centrat en l’usuari, el desenvolupament iteratiu i la validació clínica d’entorns interactius de RV immersiva, denominada Virtual Reality-tools Design and Development Guide (VR-tools DDG). Amb l’aplicació del model combinat (VR-tools QAF + DDG) s’han desenvolupat onze entorns multimodals de RV enfocats a la rehabilitació de funcions cognitives i sensoriomotores per a pacients que han sofert un DCA, que integren principis de pràctica repetitiva, retroalimentació multisensorial, dificultat adaptativa i mecanismes de personalització. La validació d’aquests entorns s’ha dut a terme en col·laboració amb un hospital de referència en neurorehabilitació i salut cerebral, on s’han realitzat proves d’usabilitat i viabilitat amb professionals assistencials i pacients amb DCA. Els resultats de l’aplicació dels nous entorns de RV en proves de concepte han mostrat una bona acceptació i facilitat d’ús de les eines per part del personal sanitari (n = 26) de diferents especialitats, així com una bona tolerància i absència d’efectes adversos per part dels 20 pacients amb DCA. L’aplicació longitudinal de la RV dins el marc d’un estudi clínic d’eficàcia ha permès validar la viabilitat i seguretat d’una intervenció de 9 hores d’exposició amb 21 pacients amb DCA, distribuïdes en sessions de 20 a 30 minuts, de 2 a 3 cops per setmana, per donar suport a la rehabilitació cognitiva. En conjunt, la recerca en aquest camp ha permès establir un model metodològic complet per a la integració efectiva de la RV immersiva en la neurorehabilitació hospitalària, combinant el rigor científic amb la viabilitat tècnica i assistencial. Els resultats obtinguts consoliden una base per al desenvolupament de futurs estudis d’eficàcia que permetin concretar protocols de tractament per a pacients amb DCA.
  

Data de lectura: 09/04/2026

• JENÉ VINUESA, MARC: Data-Driven and Generative Methodologies for Enhanced Grid-Edge Visibility in Distribution Grids
  
  Autor/a: JENÉ VINUESA, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA | SUMPER, ANDREAS
  Resum de tesi: El ràpid desplegament de recursos energètics distribuïts (DERs), com ara instal\textperiodcentered lacions fotovoltaiques (PV) residencials, bombes de calor i vehicles elèctrics, està accelerant la transició energètica alhora que transforma les xarxes elèctriques de distribució. Malgrat que aquestes tecnologies permeten la descarbonització i aporten flexibilitat a la xarxa, la seva s'instal\textperiodcentered lació darrere del comptador (BTM), juntament amb la granularitat de mesura limitada, l’accés restringit a les dades i l’absència de sistemes de mesura dedicats, genera punts cecs que dificulten l’operació fiable, la planificació i la supervisió de la xarxa en escenaris d’alta penetració de DERs. Aquesta tesi doctoral aborda la visibilitat limitada als extrems de la xarxa mitjançant el desenvolupament de metodologies per inferir fenòmens no observats a nivell de distribució a partir de dades de baixa resolució obtingudes mitjançant comptadors intel\textperiodcentered ligents sota restriccions operatives realistes. La visibilitat als extrems de la xarxa es defineix com la capacitat de reconstruir tant els intercanvis de potència lícits com els il\textperiodcentered lícits, incloent-hi el comportament dels recursos energètics distribuïts darrere del comptador i les pèrdues no tècniques. Les contribucions proposades tenen com a objectiu ddonar suport a la presa de decisions operatives i de planificació dels operadors de xarxa en sistemes de distribució cada vegada més descentralitzats.La primera part de la tesi se centra en la detecció i caracterització de les pèrdues no tècniques. Es proposa un sistema integral per identificar pèrdues anòmales mitjançant balanços energètics i tècniques d’aprenentatge automàtic utilitzant mesures de potència activa a nivell de transformador i de client final. La metodologia permet la detecció i classificació de fraus, mentre que un mòdul no supervisat d'identificació de clients sospitosos dona suport a estratègies d’inspecció dirigides. La validació amb dades reals de xarxes de distribució de Catalunya demostra un rendiment robust sota condicions realistes de dades pel que fa a disponibilitat i desequilibri de classes. La segona part aborda la desagregació de PV a nivell de client. S’introdueix una metodologia híbrida determinista i adaptativa per detectar sitemes fotovoltaics, estimar-ne la potència instal\textperiodcentered lada i desagregar la generació a partir de mesures de consum net. Mitjançant la combinació de models basats en dades, models físics i tècniques de processament de senyals, la metodologia captura variacions específiques del sistema i de l'estació, tot mantenint la seva practicitat. Diversos cas d'estudi demostren la seva solidesa davant el volum de dades, la variabilitat estacional i el monitoreig agregat, i en en demostren la capacitat de generalitzar entre dominis. Finalment, la tesi explora la desagregació probabilístic mitjançant intel\textperiodcentered ligència artificial generativa. Es proposa una metodologia basad en models condicionals de difusió per modelar la distribució de la generació PV condicionada al consum net i a variables exògenes. La metodologia proporciona estimacions probabilístiques calibrades i precises, i s’estén per desagregar conjuntament múltiples DERs, com ara les bombes de calor. La validació amb conjunts de dades reals demostra que la metodologia és capaç de capturar fiablement la incertesa i pot generalitzar amb dades d’entrenament limitades.
  

• MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA: Geothermal Potential Assessment in Catalonia, Spain: Innovative AI-Powered 3D Mapping using Advanced Hybrid Multitask and Semi-Supervised Learning Frameworks
  
  Autor/a: MIRFALLAH LIALESTANI, SEYED POORYA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/03/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: HIMI BENOMAR, MAHJOUB
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un marc interdisciplinari innovador que fusiona la intel·ligència artificial amb l'optimització metaheurística per avançar en l'exploració de l’energia geotèrmica a Catalunya, Espanya. Integrant tècniques d’aprenentatge automàtic com l’aprenentatge profund, les xarxes neuronals i els arbres de decisió amb mètodes d’optimització avançats, com l’Algorisme de la Cuca de Llum i un nou Algorisme Ratpenat Modificat Multiobjectiu (MoBA), l’estudi millora significativament la precisió en la predicció de temperatures subterranies, redueix els costos d’exploració i optimitza l’avaluació i la gestió dels recursos geotèrmics.La recerca genera mapes geotèrmics tridimensionals d’alta resolució a profunditats de 50, 120, 150 i 180 metres, cobrint una àrea extensa d’aproximadament 7.942 km². El MoBA va demostrar un rendiment excepcional en la predicció de temperatures subterranies, superant els mètodes convencionals gràcies a la seva capacitat d’adaptació a condicions geològiques complexes i variables, minimitzant la intervenció manual i equilibrant múltiples objectius d’optimització. Aquest enfocament va permetre identificar zones d’alt potencial, especialment al Vallès i el Penedès, la Selva, l’Empordà, la Fossa d’Olot, la Plana de Vic i la Depressió Central.Les troballes clau revelen que el potencial geotèrmic augmenta significativament amb la profunditat, amb capacitats mitjanes estimades que passen de 15.408,5 MWh/any a 50 metres a 19.260,6 MWh/any a 150 metres. Aproximadament el 24% de les localitzacions estudiades van ser classificades com a “molt bones”, indicant una forta idoneïtat per a sistemes geotèrmics a petita i mitjana escala. Els resultats també van confirmar una correlació feble entre la conductivitat tèrmica i el gradient geotèrmic (r² = 0,02), posant de manifest l’heterogeneïtat geològica de la regió i la importància de realitzar avaluacions específiques per a cada lloc.Els models basats en intel·ligència artificial es van alinear estretament amb investigacions prèvies (per exemple, Colmenar-Santos et al., 2016), validant la fiabilitat d’aquest enfocament i oferint alhora un nivell més alt de detall i resolució espacial. Les prediccions basades en MoBA i els mapes de distribució espacial proporcionen informació aplicable per a responsables polítics i planificadors energètics, identificant zones adequades per a calefacció urbana, sistemes híbrids i integració d’energies renovables descentralitzades.Malgrat reptes com la disponibilitat de dades i la demanda computacional, la integració d’intel·ligència artificial amb algorismes metaheurístics representa un mètode escalable, rendible i precís per a l’exploració geotèrmica. Aquest treball no només aporta una eina potent per a l’explotació sostenible de recursos a Catalunya, sinó que també ofereix un model transferible per millorar les estratègies d’energies renovables en altres regions geològicament diverses.
  

• VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO: Design, parallelization and acceleration of algorithms to discover three-dimensional patterns in proteins
  
  Autor/a: VALDÉS JIMÉNEZ, ALEJANDRO MAURICIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/03/2026
  Data de lectura: 09/04/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: JIMENEZ GONZALEZ, DANIEL | NUÑEZ VIVANCO, GABRIEL
  Resum de tesi: El ràpid creixement de les bases de dades d'estructura de proteïnes, com el Protein Data Bank (més de 230.000) i AlphaFold (més de 200 milions), requereix algorismes eficients i escalables capaços d'aprofitar les arquitectures de computació d'alt rendiment (HPC) per permetre l'anàlisi estructural a gran escala en temps raonable. Aquesta tesi se centra en el disseny i la implementació d'algorismes optimitzats i paral·lels per descobrir, analitzar i agrupar patrons 3D conservats d'aminoàcids en proteïnes. El treball se centra en Geomfinder (A multi-feature identifier of similar 3D protein patterns: a ligand-independent approach), que compara patrons 3D entre parells de proteïnes, i el nou algorisme 3D-PP (A tool for discovering conserved 3D protein patterns), proposat en aquesta tesi, que descobreix i agrupa patrons 3D comuns dins de conjunts de proteïnes. Ambdós algorismes són independents del lligand i la seqüència i no requereixen patrons predefinits, cosa que permet la identificació de llocs funcionals prèviament desconeguts. Tot i això, les seves implementacions seqüencials originals limiten la seva aplicabilitat a grans conjunts de dades. Per Geomfinder, es van introduir diverses optimitzacions seqüencials per reduir la complexitat algorísmica i les operacions de llarga latència. La incorporació d'una estratègia basada en Merge Join va reduir la complexitat de la puntuació parcial d'O(NxM) a O(N+M), garantint que cada element del descriptor s'avaluï només una vegada. L'estratègia Lazy Evaluation i la reordenació de les trucades a funcions de puntuació parcial van reduir encara més el temps. Aquestes optimitzacions van aconseguir acceleracions entre 6,2x i 19x, segons el rang de cerca. Es van explorar múltiples estratègies de paral·lelització: OpenMP, MPI, híbrid MPI+OpenMP i CUDA. OpenMP, amb descomposició de dades de gra fi que, combinada amb reduccions parcials per fil, mitiga la sobrecàrrega de sincronització, va aconseguir acceleracions gairebé ideals, aconseguint 32,6x amb 64 ​​fils. La paral·lelització basada en MPI va aconseguir una acceleració de fins a 19,4x amb 64 ​​processos, mentre que la combinació híbrida MPI+OpenMP va millorar encara més el rendiment, aconseguint 67,4x amb 1024 fils. L'acceleració amb CUDA va proporcionar acceleracions de fins a 8,6x, amb un augment del rendiment per a càrregues de treball més grans. Després d'aplicar les optimitzacions algorísmiques a la versió seqüencial original, el perfilat va revelar un canvi al coll d'ampolla; es va aplicar una etapa addicional de paral·lelització d'OpenMP, aconseguint una acceleració de fins a 494x respecte a la versió seqüencial original. En un cas pràctic, el temps dexecució es va reduir de més duna hora a ~3,4 segons. Per a 3D-PP, el perfilat va revelar que més del 96% del temps es va dedicar al processament de cadenes de proteïnes. Es van avaluar tres enfocaments OpenMP; la millor solució, basada en tasques explícites i imbricades, va aconseguir una acceleració de 22,3x i va reduir el temps de 1,25 hores a 201,5 segons. Les estratègies amb MPI es van centrar a minimitzar la comunicació mitjançant la reducció primerenca de patrons, aconseguint acceleracions de 32x amb 64 ​​processos. Les implementacions MPI+OpenMP van millorar encara més el rendiment; el millor enfocament va aconseguir una acceleració de 162,5x i va reduir el temps a 27 segons. Aquest enfocament híbrid va mitigar la sobrecàrrega de sincronització inherent a les implementacions pures d'OpenMP i va demostrar una eficiència weak-scaling (90-100%) fins a 8 processos, encara que l'eficiència va disminuir a aproximadament el 72% en utilitzar 16 processos a causa del desequilibri més gran de càrrega i sincronització. Els resultats mostren que el paral·lelisme explícit de tasques i la reducció primerenca de dades milloren substancialment el rendiment i l'escalabilitat de 3D-PP. Totes aquestes millores ens ajudaran a abordar el processament de bases de dades de proteïnes més grans.