Escola de Doctorat

Data de lectura: 23/10/2026

• BAJIC, PETAR: Assessment of structural performance of fibre-reinforced concrete under chloride-induced corrosion
  
  Autor/a: BAJIC, PETAR
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/09/2026
  Data de lectura: 23/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: CAMPUS NORD - Carrer de Jordi Girona, Les Corts, 08034 Barcelona - Edifici B1-003
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | TOSIC, NIKOLA
  Resum de tesi: La corrosió induïda per clorurs és un dels principals factors que contribueixen a la degradació dels productes d'acer estandarditzats aprovats per al reforç de structures de formigó. Concretament, els clorurs, si són presents en concentracions suficients, degraden la capa d'òxid protectora que es forma al voltant dels productes d'acer en entorns alcalins. En la reacció electroquímica resultant, el diàmetre de les barres d'armadura es redueix i, en conseqüència, se'n veu afectada la seva prestació estructural (en termes de capacitat de càrrega i ductilitat).S'ha demostrat àmpliament que les fissuracions, una característica inherent del formigó armat, afecten negativament la durabilitat i, per extensió, el rendiment estructural global. En canvi, es reconeix que l'addició de fibres a una matriu de formigó millora el comportament post-fissuració en controlar eficaçment — sempre que el tipus i la quantitat de fibres siguin adequats — la propagació de les fissures. En conseqüència, investigar fins a quin punt el reforç amb fibres pot mitigar la degradació de la durabilitat és una qüestió important que mereix més recerca, amb la finalitat de fer recomanacions per a la seva futura incorporació als codis de disseny i a les directrius.Amb l'objectiu d'avaluar el comportament estructural de diferents tipus de formigó (amb i sense l'ús de fibres en combinació amb barres d'armadura tradicionals), en aquest estudi es va dur a terme un programa experimental exhaustiu. Es van considerar tres tipus de formigó: formigó armat convencional (RC) i dues variants de formigó armat amb fibres d'acer (RR-FRC). Concretament, formigó armat amb barres d'acer i fibres (RR-SFRC) i formigó armat amb barres d'acer i fibres de polipropilè (RR-PPFRC). Es van dur a terme proves tenint en compte: tres condicions de càrrega diferents (descàrrega, descàrrega i elements sotmesos a càrregues de flexió sostingudes), dos estats de fisuració (amb/sense fisures) i dues condicions d'exposició (no exposat i exposat a clorurs). La investigació es va dur a terme tant en provetes a petita escala com en provetes amb dimensions representatives d'estructures reals.Els resultats mostren cinètiques de corrosió comparables en tots els tipus de formigó considerats, caracteritzats per períodes similars per a l'inici i la propagació de la corrosió. No obstant això, tot i que el tipus de fibres va resultar ser un paràmetre invariant en relació amb les cinètiques de corrosió, els elements RR-FRC van presentar un comportament estructural superior en comparació amb els fabricats amb formigó armat (RC) tradicional. Cal destacar que, en certs casos, el comportament mecànic dels elements de RR-FRC corroïts també va superar el dels elements de control de formigó armat (RC) no corroïts. A més, els elements de RR-FRC van demostrar un comportament superior sota càrregues sostingudes a llarg termini, mostrant la capacitat de recuperar una part significativa de la seva deformació en desgravar-los.Aquest conjunt de resultats contribueix a la – força limitada – bibliografia sobre la durabilitat del formigó armat amb fibres, i en particular sobre la corrosió en entorns amb clorurs. Després d'una anàlisi conjunta exhaustiva, aquests resultats permetran la formulació de recomanacions de disseny per a elements de formigó amb armadura híbrida que comprèn fibres i barres d'acer.
  

• MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE: COASTAL HAZARDS, RISKS AND ADAPTATION IN THE BARRA DE SALAMANCA (COLOMBIA)
  
  Autor/a: MURILLO GOMEZ, NELSON ENRIQUE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2026
  Data de lectura: 23/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: Les barres de sorra costaneres són relleus generalment allargades que brinden protecció als ecosistemes ambientals, soci econòmics i infraestructura d'esdeveniments extrems, però molt sensibles a canvis en la seva superfície impulsats per processos naturals i antròpics. L'anterior, es fa més complex amb la incertesa de l'augment del nivell de la mar esperada per als pròxims anys. Aquestes dinàmiques generen pressions i motiven als gestors del territori, a conèixer la gènesi de la seva evolució morfològica, agents físics que la modulen, riscos associats a la diversitat dels seus ecosistemes exposats amb un límit de tolerància i proposar mesures d'adaptació sostenibles cap al futur.Aquest treball reconstrueix l'evolució morfològica de la barra costanera de Salamanca (Colòmbia), situada en un parc natural de conservació nacional i internacional en els últims 40 anys, els agents físics presents a escala decennal i episòdica, la valoració de les amenaces associades a l'erosió, inundacions. Entenent el passat i amb les projeccions d'augment de nivell de la mar a 2050, es va generar una àrea de projecció susceptible a sofrir danys on es va avaluar les condicions d'exposició i vulnerabilitat dels elements exposats i que a l'integrés amb les amenaces, van permetre estimar els riscos ambientals, a l'estructura física i soci econòmica. Sent conscients que el risc no pot desaparèixer perquè és intrínsec al desenvolupament costaner, hem plantejat un model de nivell de risc tolerable, un llistat de mesures d'adaptació agrupades en estratègies segons les implicacions en la zona costanera. Els resultats van mostrar que la barra està disminuint les seves taxes de transport de sediments indicant la cerca d'un equilibri morfològic, no obstant això les taxes d'erosió al voltant dels -20 m/a, en els punts més crítics, deterioren els serveis ambientals que sumat als impactes de tempesta i la creixent instal·lació d'obres dures han empitjorat i augmentat l'exposició de la infraestructura terrestre principal que comunica les poblacions més importants de la regió amb l'interior del País, posant en risc les activitats de comerç i turisme principalment. Les poblacions situades es troben en condicions soci econòmiques d'alta vulnerabilitat, generant una pressió sobre el litoral d'urgent intervenció. El risc tolerable en les tipologies ambiental, d'infraestructura física i soci econòmica va ser construït acord el grau d'afectació de l'element exposat, la seva perduda de valor natural amb repercussions en la qualitat de vida dels pobladors. Aquest criteri facilita l'equilibri de desenvolupament sostenible entre els pobladors i el seu entorn. Les estratègies per a la reducció del risc van evidenciar que actuant soles no s'aconsegueixen els riscos tolerables i només una estratègia integral permet acostar-nos als objectius proposats. Es necessita actuar amb promptitud per a disminuir la incertesa i augmentar l'objectivitat sobre el futur esperat. Concloem que, la metodologia desenvolupada ens va permetre entendre que ha passat, perquè, en quines condicions han evolucionat les amenaces, l'evolució morfològica, les tipologies de risc, que podria succeir i com disminuir la probabilitat per a disminuir els canvis esperats. Aquest procés metodològic, creiem pot ser replicat i adaptat a qualsevol zona costanera amb les particularitats que es requereixin. Paraules Clau: Morfologia, riscos, mesures d'adaptació.
  

Data de lectura: 26/10/2026

• FREIXANET DE LA IGLESIA, MARIA JOSEP: Teaching statistics through environmental inquiries: the problematisation process
  
  Autor/a: FREIXANET DE LA IGLESIA, MARIA JOSEP
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2026
  Data de lectura: 26/10/2026
  Hora de lectura: 17:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes FIB (híbrida amb GMeet)
  Director/a de tesi: ALSINA AUBACH, MONTSERRAT | BOSCH CASABÒ, MARIANNA
  Resum de tesi: En el context del paper creixent de les dades i dels problemes socialment rellevants i del món real en l'educació estadística, aquesta tesi doctoral investiga l'ensenyament i l'aprenentatge de l'estadística mitjançant formats d'ensenyament basats en la indagació als nivells de secundària i universitari, amb un focus específic en el procés de problematització: la transició d'una qüestió generatriu àmplia i vaga cap a qüestions d'investigació estadística precises i, a partir d'aquestes, cap al disseny de la recollida de dades. La recerca s'emmarca dins de la Teoria Antropològica del Didàctic (TAD) i de la proposta dels recorreguts d'estudi i investigació (REI) per facilitar el canvi de paradigma educatiu, de la visita de les obres al qüestionament del món.La tesi s'articula a través de tres estudis. El primer analitza el pas de l'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) tradicional a la proposta dels REI i les seves conseqüències en la reorganització de les responsabilitats (topogènesi) de professors i estudiants, alhora que examina els seus efectes en les percepcions i la implicació dels estudiants. El segon estudi aborda el problema de la gestió per part del professorat del procés de problematització al nivell de secundària, distingint el pas de la qüestió generatriu a la qüestió d'investigació i el pas de la qüestió d'investigació a l'instrument de recollida de dades. El tercer estudi es trasllada al nivell terciari, on examina com es desplega el procés de problematització amb dades reals de sostenibilitat, diferenciant dues maneres d'iniciar la indagació: quan es proporcionen les dades o quan cal trobar-les per respondre una qüestió. També identifica les pràctiques docents i els dispositius d'ensenyament que el professorat mobilitza per sostenir la indagació.Els estudis es basen en cinc implementacions empíriques organitzades al voltant de temàtiques ambientals i de sostenibilitat. Tres es van dur a terme al nivell de secundària — una activitat inicial basada en projectes sobre la contaminació acústica, un primer REI sobre la separació de residus i un REI col·laboratiu intercursos sobre la contaminació de l'aire —, mentre que dues es van desenvolupar dins d'un curs d'estadística de primer any per a estudiants d'enginyeria, tractant el consum d'aigua i d'electricitat de l'edifici a partir de conjunts de dades institucionals reals.A través dels diferents nivells educatius, els resultats convergeixen a mostrar que la problematització és una competència “ensenyable” però no espontània, que ha de ser dissenyada i enginyada de manera explícita, i que el desplaçament de la responsabilitat del professor cap als estudiants depèn de condicions habilitadores com ara una organització externa legitimadora, un medi inicial deliberadament insuficient, moments estructurats per classificar i refinar les qüestions, i l'enriquiment progressiu del medi. També identifica restriccions originades majoritàriament per la persistència del paradigma de la visita de les obres i per la manca d'infraestructures pedagògiques i didàctiques adequades per sostenir la gestió dels processos d'indagació. Un resultat central i transversal és una caracterització inicial de les praxeologies docents que ajuden a gestionar diferents tipus de processos de problematització i, més enllà d'aquests, les dialèctiques de la indagació, parant una atenció especial al desplaçament de responsabilitats entre professors i estudiants. En fer-ho, la tesi ofereix una descripció didàctica concreta, dins de la TAD, de com la responsabilitat de plantejar i refinar qüestions estadísticament estudiables pot ser transferida als estudiants, contribuint als esforços actuals per connectar l'aprenentatge de l'estadística amb una indagació autèntica, socialment i ambientalment rellevant, i amb el desenvolupament de la consciència cívica dels estudiants.
  

• GOUMEIDA, KENZA: Consumer and Citizen Preferences Towards Sustainability Attributes and Practices
  
  Autor/a: GOUMEIDA, KENZA
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/09/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GIL ROIG, JOSE MARIA | RAHMANI MEDDOUR, DJAMEL
  Resum de tesi: La transició cap a sistemes alimentaris sostenibles és un dels grans reptes del nostre temps, que afecta la producció, la transformació, la comercialització i el consum d'aliments. Hi ha una literatura extensa sobre les dimensions socials, ambientals i econòmiques d'aquesta transició des de la perspectiva de l'oferta, però se sap força menys sobre la perspectiva de la demanda: com els consumidors i la ciutadania valoren i actuen davant els atributs de sostenibilitat en els productes alimentaris i les pràctiques dietètiques. Aquesta tesi aborda aquest buit analitzant les preferències dels consumidors i de la ciutadania envers aquests atributs i pràctiques en tres punts de la cadena de valor alimentària: producció, producte/distribució, i consum. Se'n deriven tres objectius: i) estimar la disposició de la ciutadania a donar suport als beneficis ambientals, socials i econòmics d'una producció porcina més sostenible; ii) analitzar la valoració dels consumidors pels envasos sostenibles i biodegradables i com evoluciona amb la informació disponible, identificant els segments subjacents; i iii) identificar els factors latents i els segments d'adherència a un patró alimentari saludable i sostenible a Espanya, el Marroc i Turquia, amb els factors que els expliquen.Per a l'objectiu de producció, es va dur a terme un experiment d'elecció discreta (DCE) mitjançant enquesta en línia, analitzat amb un model logit condicional (CLM) per estimar la disposició a pagar (WTP) per atributs de serveis ecosistèmics. Els resultats mostren un suport significatiu a dietes porcines amb menys proteïna bruta, que redueixen emissions i ús de soja tot millorant el benestar animal. El suport és més elevat per a la millora ambiental més gran i varia segons el gènere i la residència rural/periurbana, indicant que el suport als canvis en producció és real però condicionat.Per a l'objectiu de producte i distribució, es va dur a terme una subhasta experimental no hipotètica i compatible amb incentius, presencial, amb un disseny de divulgació seqüencial d'informació i un model híbrid de classes latents. Els resultats mostren que la disposició a pagar per envasos sostenibles augmenta acumulativament a mesura que la informació avança des d'un missatge ambiental abstracte fins a la interacció física i la presentació comercial completa, suggerint que la informació ambiental i sensorial es reforcen mútuament. Emergeixen dos segments: els «participants amb baixa implicació» i els «adoptants verds disposats a pagar un sobrepreu», que difereixen en l'adopció de l'opció sostenible i en com la informació modifica la seva valoració.Per a l'objectiu de consum, es va analitzar una enquesta transversal en línia a Espanya, Turquia i el Marroc, mitjançant models híbrids de classes latents per país i regressions d'efectes directes agrupades, per contrastar diferències entre països en l'adherència a la dieta mediterrània (AMD). En cada país s'identifiquen dos segments, «adherència alta» i «adherència moderada», amb el coneixement nutricional com a únic determinant comú. La resta de factors psicosocials, familiars i sociodemogràfics varien entre països, demostrant que el comportament alimentari sostenible no s'explica per un conjunt únic i universal de factors.En conjunt, els tres capítols indiquen que la sostenibilitat es valora de manera condicionada, i no uniforme, al llarg de la cadena de valor alimentària. El seu valor depèn de la magnitud dels beneficis en joc, de com es comunica la informació, i de qui és la persona que decideix. La integració d'aquestes tres perspectives en una narrativa coherent aporta coneixement conceptual, metodològic i empíric sobre com funciona la resposta de la demanda davant la sostenibilitat al sistema alimentari, amb implicacions per a productors, distribuïdors, consumidors i responsables de polítiques públiques, per dissenyar intervencions més eficaces i ben orientades.
  

• LEYVA SANTES, NEIEL ISRAEL: High Performance Network-on-Chip Designs for Open Manycore Systems
  
  Autor/a: LEYVA SANTES, NEIEL ISRAEL
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/09/2026
  Data de lectura: 26/10/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala C6-E106
  Director/a de tesi: ÁLVAREZ MARTÍ, LLUC | VALLEJO GUTIÉRREZ, ENRIQUE
  Resum de tesi: La transició de les arquitectures multicore a manycore és una conseqüència directa de les limitacions de l’escalat de freqüència i de la necessitat de sostenir el creixement del rendiment mitjançant el paral·lelisme. Com a resultat, els processadors moderns integren un nombre creixent de nuclis dins d’un únic xip, fet que incrementa significativament les exigències sobre els sistemes de comunicació i memòria en xip.Paral·lelament, arquitectures de conjunt d’instruccions obertes com RISC-V han permès l’aparició d’ecosistemes de maquinari obert, on plataformes de sistema complet poden dissenyar-se i explorar-se a nivell de Register-Transfer Level (RTL). Amb el temps, les plataformes manycore obertes han evolucionat des de dissenys educatius simples cap a infraestructures més completes i escalables, incorporant jerarquies de memòria coherents i interconnexions Network-on-Chip (NoC). Aquesta evolució les ha posicionat com a candidats prometedors no només per a la recerca arquitectònica reproduïble, sinó també com a bases realistes per al disseny i l’avaluació de futurs sistemes de computació d’alt rendiment. Tanmateix, assolir aquest nivell d’aplicabilitat requereix millores addicionals en escalabilitat i eficiència, particularment en els subsistemes de comunicació i memòria.En aquest context, aquesta tesi se centra a avançar la maduresa d’una plataforma manycore oberta per donar suport tant a la recerca arquitectònica com al desenvolupament de sistemes de computació d’alt rendiment. L’objectiu és proporcionar una infraestructura flexible i escalable que permeti una avaluació detallada a nivell RTL mentre continua essent representativa de càrregues de treball realistes d’HPC i dona suport al disseny del sistema. Per aconseguir-ho, la tesi se centra en la millora dels subsistemes de comunicació i memòria, ja que tenen un paper clau en la determinació de l’escalabilitat del sistema i del rendiment global. L’enfocament proposat combina contribucions metodològiques i arquitectòniques per reduir el cost d’avaluació, millorar el rendiment del sistema i ampliar la configurabilitat de la plataforma. La tesi està estructurada al voltant de tres contribucions principals.En primer lloc, presenta SynFull-RTL, una metodologia per avaluar dissenys NoC RTL utilitzant models de trànsit derivats del comportament real de les aplicacions. Aprofitant un mostreig ponderat per probabilitat de macrofases d’execució, aquest enfocament redueix significativament el temps de simulació mentre preserva la representativitat, aconseguint fins a una reducció de 40x en el temps per obtenir resultats.En segon lloc, la tesi introdueix OpenPiton4HPC, un conjunt d’extensions arquitectòniques que milloren l’amplada de banda de memòria, redueixen la latència de comunicació i incrementen la configurabilitat del sistema. Aquestes millores inclouen suport per a múltiples controladors de memòria, optimitzacions de NoC com router bypassing i enllaços més amples, i una jerarquia de memòria cau configurable, donant lloc a millores de rendiment de fins a 7.2x respecte a la configuració base.Finalment, la tesi proposa GS-NoC, un mecanisme hardware dissenyat per millorar l’eficiència de comunicació en patrons irregulars d’accés a memòria en càrregues de treball vectorials. Mitjançant la coalescència de sol·licituds de memòria en diferents nivells del sistema, GS-NoC redueix el nombre de paquets NoC en un 52% de mitjana respecte a la configuració Bypass i aconsegueix una acceleració mitjana geomètrica d’1.18x en comparació amb una configuració base de NoC.Totes les contribucions estan implementades a nivell RTL sintetitzable i validades mitjançant simulació cycle-accurate, assegurant una avaluació realista i aplicabilitat pràctica. En conjunt, aquest treball avança el disseny de plataformes manycore obertes, millorant-ne l’escalabilitat i l’efectivitat com a infraestructures de recerca i desenvolupament per a futurs sistemes de computació.