Erasmus Mundus en Tecnologies de la Informació per a la Intel·ligència Empresarial (IT4BI – DC) # PROGRAMA EN EXTINCIÓ #

COORDINADOR/A

CONTACTE

Informació general

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.

En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial.

Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmia del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les situacions d'incapacitat temporal, naixement, adopció i guarda amb finalitat d'adopció, acolliment, risc per embaràs, risc en període de lactància i violència de gènere o qualsevol altra situació prevista en la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar l'Escola de Doctorat.

El doctorand o doctoranda pot sol·licitar períodes de baixa temporal al programa fins a un total de dos anys. La sol·licitud ha de ser justificada i s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica responsable del programa, que ha de resoldre si accepta o no la sol·licitud del doctorand o doctoranda.

Pròrroga dels estudis
Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
  • Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
  • Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
  • La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
  • No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
  • Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.

Marc normatiu

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
    UNITATS ESTRUCTURALS:
      CONTACTE:

      Accés, admissió i matrícula

      Requisits d'accés

      Amb caràcter general, per a l'accés a un programa oficial de doctorat és necessari estar en possessió dels títols oficials espanyols de grau o equivalent i de màster universitari o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer).

      Així mateix, hi poden accedir els qui estiguin en algun dels supòsits següents:

      a) Estar en possessió de títols universitaris oficials espanyols o títols espanyols equivalents, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests estudis, i acreditar un nivell 3 del Marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior.
      b) Tenir un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers pertanyents a l'espai europeu d'educació superior (EEES), sense que en calgui l'homologació, que acrediti un nivell 7 del Marc europeu de qualificacions, sempre que aquest títol faculti per a l'accés a estudis de doctorat en el país que l'ha expedit.
      c) Ser titular d'un títol obtingut d'acord amb sistemes educatius estrangers aliens a l'EEES, sense que en calgui l'homologació, prèvia comprovació per part de la Universitat que aquest títol acredita un nivell de formació equivalent al del títol oficial espanyol de màster universitari i que habilita en el país d'expedició del títol per a l'accés als estudis de doctorat.
      d) Ser titular d'un altre títol de doctor o doctora.
      e) Tenir un títol de grau universitari i, després d'obtenir una plaça de formació en la corresponent prova d'accés a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut

      Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014).

      Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014).

      Marc normatiu

      Seguiment i avaluació del doctorand

      Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

      El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

      Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

      Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

      En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

      Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

      La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

      El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

      Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

      La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

      El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

      La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

      Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

      El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

      Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

      Més informació a la secció de tesis doctorals

      Permanència

      La durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de quatre anys a temps complet, a comptar de la data de la primera matrícula del doctorand o doctoranda en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de set anys des de la data de la primera matrícula en el programa fins a la data del dipòsit de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, es considera que la data del dipòsit és la de l'inici del període d'exposició pública de la tesi.

      En cas que el doctorand o doctoranda tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33 %, la durada dels estudis de doctorat és d'un màxim de sis anys a temps complet i de nou anys a temps parcial.

      Abans que finalitzi el darrer any, si no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa.

      Baixa del programa de doctorat
      Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

      • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
      • No haver formalitzat la matrícula anual en un curs acadèmic ni haver-ne sol·licitat la interrupció transitòria.
      • No haver formalitzat la matrícula anual en la data següent a la data en què ha finalitzat l'autorització d'interrupció transitòria o baixa acreditada.
      • Obtenir una reavaluació negativa després del termini fixat per la CAPD per a esmenar les mancances que van donar lloc a una avaluació negativa.
      • Tenir un expedient disciplinari amb una resolució de desvinculació parcial o definitiva de la UPC.
      • La denegació de la sol·licitud de pròrroga per part de la Comissió Acadèmica del programa.
      • No haver presentat el pla de recerca en el termini establert a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.
      • Haver exhaurit el termini màxim per finalitzar els estudis de doctorat, d'acord amb el que regula la normativa acadèmica dels estudis de doctorat.

      La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

      La baixa per l'exhauriment del termini màxim de permanència i la baixa com a conseqüència de l'avaluació no satisfactòria impliquen que el doctorand o doctoranda no pugui accedir al mateix programa de doctorant fins que no hagin transcorregut un mínim de dos anys a comptar de la data en què és baixa.

      Marc normatiu

      Recursos d'aprenentage

      Tesis Doctorals

      Llistat de tesis autoritzades per a defensa

      AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

      • PÉREZ I GONZALO, RAÜL: End-to-end learning for wind turbine blades: from imagery data to defect repair recommendations
        Autor/a: PÉREZ I GONZALO, RAÜL
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
        Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 26/02/2025
        Data de lectura: 02/04/2025
        Hora de lectura: 11:00
        Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME) de la Universitat Politècnica de Catalunya, C/de Pau Gargallo, 14, 08028 Barcelona
        Director/a de tesi: AGUDO MARTÍNEZ, ANTONIO
        Resum de tesi: La dependència de la Unió Europea (UE) a fonts d'energia externes subratlla la urgència de garantir la seguretat i assequibilitat energètica, destacant la transició cap a energies renovables com l'energia eòlica com una solució clau. No obstant això, els alts costos del manteniment de turbines eòliques a causa de la seva exposició a condicions adverses, que representen el 30% del cost de producció, limiten la seva eficiència. Les inspeccions i reparacions actuals requereixen detenir les turbines, la qual cosa incrementa el temps d'inactivitat i els costos operatius. És per això que és crucial desenvolupar solucions innovadores que permetin detectar i reparar defectes de manera primerenca.Aquesta tesi proposa un sistema integral per a avaluar les pales de turbines eòliques, abastant des de la detecció de defectes i la seva gravetat fins a la planificació de reparacions i l'anàlisi del seu impacte en la generació d'energia. El sistema automatitza i optimitza les tasques de manteniment mitjançant tècniques avançades d'anàlisis d'imatges. En particular, se centra en la transmissió eficient d'imatges que preservin la seva qualitat i la generació d'avaluacions detallades per a dissenyar estratègies de reparació consistents i efectives.És per això que es desenvolupen un conjunt d'algoritmes especialitzats a segmentar imatges de pales capturades sota diverses condicions ambientals, identificant amb precisió les regions d'interès i, així, simplificant les tasques posteriors de compressió i detecció de defectes. Primerament, es presenta el model Blade U-Net, que incorpora una regularització basada en camps aleatoris condicionals densos, així com un postprocessament iteratiu mitjançant l'algoritme de farciment de forats i els boscos aleatoris no supervisats. També s'implementen dos marcs d'anàlisis de discriminant profund per a millorar la separabilitat de les regions, juntament amb el modelatge probabilístic d'arquitectures no lineals per a obtenir límits precisos i robustos de les pales. Finalment, s'integren algoritmes complementaris amb un enfocament de classificació modular per creixement de regions per a condicions d'escassetat de dades i models generatius preentrenats basats en difusió amb augment de dades tant en els espais latents com en els d'imatges. Aquestes eines garanteixen una detecció robusta i generalitzable, fins i tot, per a imatges amb textures complexes i en diferents condicions d'inspecció adverses. A més, demostrem el seu rendiment significativament superior en comparació amb les tècniques existents.La segona part de la tesi aborda la gestió eficient de grans volums de dades d'alta resolució mitjançant la compressió adaptativa. A diferència dels mètodes tradicionals, que tendeixen a sacrificar detalls crucials, el nostre enfocament aprofita la segmentació per a realitzar una compressió selectiva d'alta fidelitat a les regions d'interès, mentre comprimeix de manera més agressiva les àrees no rellevants. Entre les contribucions principals destaquen models de codificació de variables latents niades i un esquema de codificació bits-back paral·lelitzable, dissenyat específicament per a aplicacions industrials, aconseguint un rendiment d'última generació mentre es redueix substancialment el cost computacional. A més, la integració d'aquest enfocament amb el model multitasca de detecció de defectes permet realitzar diagnòstics més precisos i ràpids, minimitzant l'impacte en les operacions de les turbines i reduint la interrupció de la producció d'energia.En conjunt, aquesta tesi presenta una jerarquia integral d'algoritmes, des de nivells baixos fins a alts, dissenyats per a agilitzar el diagnòstic i la reparació de turbines eòliques. Aquests desenvolupaments permeten automatitzar la localització, classificació i priorització de defectes en les pales, optimitzant els cronogrames de manteniment i reduint significativament el temps d'inactivitat i els costos operatius.

      INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

      • UGRINOVIC KEHDY, NICOLAS: Modeling and Reconstruction of 3D Humans under Context
        Autor/a: UGRINOVIC KEHDY, NICOLAS
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
        Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 05/02/2025
        Data de lectura: 04/04/2025
        Hora de lectura: 15:00
        Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FME
        Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO | MORENO NOGUER, FRANCESC D'ASSIS
        Resum de tesi: L'estudi dels humans i el seu comportament mitjançant l'anàlisi d'imatges i vídeos ha estat durant molt de temps un tema central a la visió per ordinador. La reconstrucció i el modelatge del comportament humà han cridat una atenció creixent, a causa de les seves potencials aplicacions en entorns virtuals, com ara AR/VR, esports, moda i la indústria cinematogràfica. Malgrat aquest interès creixent, capturar i generar amb precisió la postura i el moviment en 3D dels humans continua sent un repte important, principalment a causa de la gran diversitat de moviments humans i la complexitat inherent del cos humà. A més, la capacitat de capturar i replicar interaccions humanes subtils, com ara una abraçada, que els humans entenen de manera intuïtiva, continua sent un obstacle important per a les màquines. Aquesta complexitat sorgeix de la necessitat d'una comprensió profunda del món físic, les seves limitacions i les maneres matisades en què els humans interactuen amb ell.Aquesta tesi presenta el desenvolupament de diverses metodologies per reconstruir i modelar diversos aspectes dels humans en 3D, incloent la forma detallada, la postura i el moviment, principalment a partir d'imatges RGB. Es posa un èmfasi clau en capturar o incorporar informació contextual com a informació addicional. En primer lloc, introduïm un mètode per modelar la forma detallada del cos de les persones, que inclou elements com la roba en una àmplia gamma de postures. Posteriorment, el focus es desplaça cap a l'estimació simultània de la postura de múltiples individus, on s'utilitzen restriccions d'escena per millorar la precisió d'aquestes estimacions. Aquest enfocament aborda els reptes fonamentals de l'ambigüitat de profunditat i escala inherents a la reconstrucció 3D. A continuació, el treball s'estén al domini temporal, per reconstruir individus que interactuen, especialment en escenaris que impliquen interaccions properes. Un repte important en aquestes situacions és la falta de compliment de les lleis físiques, com ara els xocs corporals. Per solucionar-ho, integrem un simulador de física amb totes les funcions dins d'una canalització d'estimació de moviment per tenir en compte aquestes inconsistències físiques. Finalment, proposem un mètode capaç de generar moviment humà que interactua amb un entorn virtual. Tots els mètodes proposats han estat sotmesos a una àmplia avaluació.En resum, aquesta tesi introdueix un conjunt d'eines per al modelatge i reconstrucció d'humans en 3D, avançant el camp cap a una captura i recreació més precisa del comportament realista dels humans virtuals, amb un èmfasi particular en les seves interaccions amb el seu entorn.

      TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

      • HERNÁNDEZ CHULDE, CARLOS EFRÉN: Software defined networking for autonomous and secure optical networks
        Autor/a: HERNÁNDEZ CHULDE, CARLOS EFRÉN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
        Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 04/03/2025
        Data de lectura: 31/03/2025
        Hora de lectura: pendent
        Lloc de lectura: pendent
        Director/a de tesi: CASELLAS REGI, RAMON | MARTINEZ RIVERA, RICARDO VICTOR
        Resum de tesi: La creixent complexitat i les demandes de les xarxes de telecomunicacions modernes requereixen el desenvolupament de sistemes autònoms i segurs per garantir comunicacions eficients, fiables i segures. La integració de tecnologies avançades com la intel·ligència artificial (IA) i l'aprenentatge automàtic (ML) juntament amb la distribució de claus quàntiques (QKD) a les xarxes òptiques respon a aquestes necessitats. Aquesta integració permet la creació de xarxes que poden automatitzar de manera eficient les seves operacions alhora que garanteixen els més alts estàndards de seguretat. En aquest context, aquesta tesi explora l'ús de les xarxes definides per programari (SDN) per a l'avenç de xarxes òptiques autònomes i segures, en particular les xarxes òptiques elàstiques (EON). La investigació se centra a millorar l'eficiència i la seguretat de la xarxa per satisfer la creixent complexitat i les demandes de comunicacions d'alta capacitat, baixa latència i seguretat.La tesi doctoral investiga l'aplicació de l'ML, concretament l'aprenentatge de reforç profund (DRL) i les xarxes neuronals de gràfics (GNN) per abordar reptes clau en la gestió i optimització dels EON. L'objectiu principal és desenvolupar solucions autònomes i intel·ligents per al subministrament de serveis dinàmics, l'assignació de recursos i la gestió de l'espectre. Una contribució significativa d'aquest treball és el desenvolupament de nous enfocaments basats en DRL per a l'assignació d'encaminament i espectre (RSA). Aquests mètodes estan dissenyats per gestionar de manera adaptativa els recursos de la xarxa en temps real, superant les limitacions dels algorismes RSA tradicionals i estàtics. En considerar la latència com un factor clau, el mecanisme RSA basat en DRL garanteix el subministrament eficient d'aplicacions sensibles a la latència i millora les mètriques generals de rendiment de la xarxa, com ara la latència i el rendiment. La tesi també examina l'aprovisionament dinàmic i la col·locació òptima de les funcions de xarxa virtual (VNF) mitjançant DRL i GNN. Aquesta combinació de tecnologies permet un mapeig més eficient dels requisits de recursos a la infraestructura física, facilitant sistemes de gestió de xarxa escalables i flexibles.La investigació també inclou una validació experimental de les solucions proposades. Es va implementar una prova de concepte (PoC) per demostrar la integració de models DRL dins d'un marc de pla de control SDN. Això va implicar externalitzar el càlcul de la ruta a una entitat dedicada que ajuda el controlador SDN en la funció de selecció de ruta i espectre. Els resultats experimentals van confirmar l'aplicabilitat pràctica de l'enfocament DRL per donar suport a funcions de control seleccionades en infraestructures EON operatives.A més, la investigació explora la coexistència de la distribució de claus quàntiques variables contínues (CV-QKD) i els canals clàssics dins dels EON, que és essencial per garantir comunicacions segures a l'era de la informàtica quàntica. Per abordar el repte de la interferència de soroll de canals clàssics d'alta potència en canals quàntics sensibles, la tesi introdueix estratègies d'assignació dinàmica de l'espectre aprofitant SDN. Aquestes estratègies optimitzen l'ús dels recursos de l'espectre i minimitzen les interferències de soroll, garantint un funcionament segur i eficient de la xarxa integrada.En resum, aquesta tesi aporta avenços significatius en el camp de les xarxes òptiques autònomes i segures mitjançant la integració de tècniques avançades de ML, contribuint al desenvolupament d'EONs àgils, d'alta capacitat, fiables i segurs per a futures telecomunicacions.

      TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

      • LIZÁRRAGA SÁNCHEZ, SALVADOR: Bacardí Tultitlán, México. Mies van der Rohe
        Autor/a: LIZÁRRAGA SÁNCHEZ, SALVADOR
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
        Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 03/03/2025
        Data de lectura: 11/04/2025
        Hora de lectura: 11:00
        Lloc de lectura: ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta Baixa - Sala de GrausAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
        Director/a de tesi: GARCIA ESTEVEZ, CAROLINA BEATRIZ | ROVIRA GIMENO, JOSE MARIA | ROVIRA GIMENO, JOSE MARIA
        Resum de tesi: Aquesta tesi se centra en l'Edifici d'oficines per a Bacardí i Cía S. A. a Tultitlán, Mèxic, que Mies van der Rohe i el seu equip van dissenyar i construir del 1958 al 1961. En el procés van estar involucrades diverses companyies mexicanes –Knoll Internacional de Mèxic SA, Constructora Maya, Campos hermanos i SACMAG de México–. Per a la seva construcció, els arquitectes de Mies –Gene Summers, Jan Lippert i Friedrich Wagner– van fer desenes de viatges des de Chicago fins a Tultitlán, mentre que Mies va visitar Mèxic només una vegada. La tesi té dos objectes d’estudi principals. El primer és l'arxiu, que conté al voltant de mil documents relatius a l'edifici mexicà arrecerats a l'arxiu Mies van der Rohe del MoMA –cents de cartes, telegrames, fotografies, croquis i plànols–. El segon és l'arquitectura mateixa, la materialitat peculiar de la qual és contrastada amb la informació de l’arxiu.L'edifici de Tultitlán es situar als marges de la història de l'arquitectura mexicana, de la de Mies i, per tant, de la de l'arquitectura occidental. No obstant això, en extreure l'objecte d'aquesta posició marginal i forçar-lo a prendre una posició central, arrossega tota una cultura arquitectònica i obliga els discursos hegemònics d'aquelles històries a reconstruir-se, o almenys a ser qüestionats. La dissecció sense prejudicis de l'arxiu i del seu edifici posa a prova la frase de l’historiador Manfredo Tafuri que diu que posicionar-se en “un angle d'observació particular permet forçar fets muts en ells mateixos a tornar-se eloqüents”. Entre altres, l'arxiu ens obliga a col·locar-nos en el particular angle de visió dels seus personatges secundaris per entendre'ls com a principals i eloqüents; al biaix d'una ciutat marginal per a la història de l'arquitectura occidental que ens demostra que en realitat va esdevenir un centre internacional; i el d'una realitat tecnològica i constructiva que permetia la materialització d'un edifici de Mies, però amb mètodes diferents dels d'un país ric; entre molts altres.La investigació no amaga un conflicte inevitable entre la “paraula històrica” del nostre present i la dels documents d'una altra època –perquè les cartes, els plànols, les publicacions i les pel·lícules utilitzades en aquesta investigació van ser creats en una realitat que va deixar d'existir–. Dit d'una altra manera, per una banda, es va forçar els documents a parlar en un idioma desconegut per a ells –el nostre– i, alhora, se'ls va deixar parlar amb tota llibertat, sense intentar ocultar les seves contradiccions per tal d'una suposada congruència històrica o científica acceptable pel present. Aquesta col·lisió de temps va obligar a buscar suport en altres llenguatges, disciplines i personatges -des de Florence Schust Knoll i Lina Bo, fins al cinema popular d'oficines- per fer intel·ligibles el context transnacional que van permetre l'existència dels objectes d'estudi d'aquesta tesi: l'arxiu de les oficines de Bacardí a Tultitlán i la seva arquitectura.

      Darrera actualització: 31/03/2025 04:45:15.

      Llistat de tesis en dipòsit

      ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

      • PUJOL TORRAMORELL, ROGER: Improving Real-Time Guarantees of Cache Coherence and Advanced Interconnections in Real-Time Systems
        Autor/a: PUJOL TORRAMORELL, ROGER
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
        Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 18/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 31/03/2025
        Director/a de tesi: CAZORLA ALMEIDA, FRANCISCO JAVIER | ABELLA FERRER, JAIME
        Resum de tesi: La dissertació aborda la investigació per millorar la previsibilitat temporal i el rendiment en Critical Real-Time Embedded Systems (CRTES), centrada en Multi-Processor Systems on Chip (MPSoCs). Els CRTES són essencials en àmbits crítics com l’automoció i l’aeronàutica, on es requereixen funcionalitats complexes i alt rendiment per a tasques com la intel·ligència artificial i el processament de dades multisensor. Tanmateix, els MPSoCs enfronten grans reptes de verification and validation (V&V) temporal, especialment en recursos compartits com caches i interconnexions, que generen retards imprevisibles. Aquesta tesi se centra en tres àrees clau per millorar la previsibilitat en CRTES: coherència de les cache, predictibilitat en interconnexions i rendiment d'aplicacions mitjançant vector extensions.Coherència de les Cache: Als MPSoCs, els protocols de coherència garanteixen la consistència de dades entre nuclis, però les caches compartides generen contenció que afecta la previsibilitat. Modificar protocols sol ser costós i complex. Aquesta tesi proposa l’ús de hardware event monitors (HEMs) per observar la contenció en caches, proporcionant dades clau per a la V&V temporal sense modificar els protocols existents. Aquesta metodologia s’aplica a MPSoCs comercials com NXP T1040 i T2080. També s’introdueix el mètode Remote Protocol-Contention Tracking (RPCT) per a un seguiment detallat dels retards causats per la contenció inter-core, oferint informació clau per optimitzar el programari. A més, el mètode Multiple HEM Validation (MHV) millora la precisió validant les relacions entre HEMs, mitigant errors coneguts en les mesures individuals.Interconnexions: Els MPSoCs depenen de protocols com AXI4 per transferir dades entre nuclis, però l’estàndard AXI no inclou restriccions temporals, fent imprevisible el seu ús en temps real. Per abordar-ho, es proposa AXI4 Real-Time (AXI4RT), una extensió del protocol AXI que defineix paràmetres temporals per controlar la durada de les transaccions entre interfícies. Això assegura una comunicació previsible i millora la fiabilitat per a aplicacions en temps real. A més, es presenten passos inicials per rastrejar la contenció en interconnexions AXI5 utilitzant HEMs actuals i es proposen nous HEMs per millorar aquest seguiment.Rendiment d'aplicacions amb Vector Extensions: Per satisfer les demandes de rendiment en CRTES, els MPSoCs usen GPUs i acceleradors personalitzats, que presenten reptes de certificació per la seva complexitat i temps imprevisible. Aquesta tesi explora vector extensions (VExt) com a alternativa. Les Single Instruction Multiple Data (SIMD) units, presents en molts processadors incrustats, fan operacions paral·leles en múltiples elements de dades, millorant la velocitat de processament. A diferència de les GPUs, les VExt estan integrades en els processadors i compleixen amb estàndards d'alta integritat com MISRA-C, facilitant-ne la certificació. L’anàlisi de les VExt en processadors COTS com NVIDIA AGX Xavier mostra el seu potencial per millorar el rendiment sense comprometre la certificació.En resum, aquesta tesi presenta avenços en la previsibilitat dels CRTES, oferint solucions per garantir temps fiables en sistemes incrustats complexos. En abordar cache coherence, interconnexions i altres millores de rendiment d'aplicacions, aquesta tesi proporciona eines i metodologies que milloren l’anàlisi temporal, i això permet als MPSoCs complir garanties en temps real.

      AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

      • TIAN, YI: Bio-inspired Event-driven Intelligence for Motion Estimation
        Autor/a: TIAN, YI
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
        Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 18/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 31/03/2025
        Director/a de tesi: ANDRADE CETTO, JUAN
        Resum de tesi: Els problemes d’estimació de moviment poden anar des de l’estimació de moviment propi (ego-motion) amb pocs graus de llibertat (GdL) fins a moviments complexos amb un nombre de GdL elevat, com ara el desplaçament dens de píxels o el flux òptic. Aquesta informació és essencial perquè els robots puguin percebre i navegar pel seu entorn. No obstant això, els sistemes de visió actuals per a l'estimació de moviment són menys robusts i eficients que els sistemes biològics, principalment a causa de les limitacions en la tecnologia dels sensors i els mètodes de processament. Aquesta tesi es basa en un sensor inspirat en la biologia —la càmera d'esdeveniments— i un enfocament de computació inspirat en el cervell —les xarxes neuronals polsades (SNNs)—, oferint una solució prometedora que cobreix aquestes mancances. Les càmeres basades en esdeveniments tenen una alta resolució temporal, baixa latència, poca redundància de dades i són energèticament eficients. Aquestes capacitats úniques les fan especialment adequades per a entorns i tasques on les càmeres tradicionals basades en fotogrames tenen dificultats. Aquestes càmeres mostren un gran potencial per resoldre problemes d’estimació de moviment en una àmplia gamma d’aplicacions, com proporcionar estimacions de moviment precises i de baixa latència per a vehicles autònoms o robots aèries. Les SNNs s’inspiren en la forma com les neurones del cervell humà es comuniquen a través de sinapsis utilitzant polses, que són senyals elèctrics breus i discrets que permeten un processament d’informació altament eficient i robust.La recerca comença amb l'estimació del moviment propi de 3-GdL, progressa cap al flux òptic escàs i finalment aborda el flux òptic dens. En el primer pas, la tesi tracta l'estimació de moviment propi basada en esdeveniments integrant els enfocaments de SNN amb tècniques d'optimització tradicionals. Explora el problema de l'estimació de moviment a partir del flux òptic inferit obtingut per una SNN i proposa un mètode d'agrupació per abordar el problema d’obertura que es troba en el flux normal escàs i sorollós produït per la SNN. En el següent pas, s’aprofiten les arquitectures modernes de xarxes neuronals artificials (ANN) per millorar l’estimació del flux òptic basat en esdeveniments. Aquest pas proposa una arquitectura basada en el transformador U-Net amb una xarxa neuronal recurrent com a base. En la fase final d’aquesta investigació, s’estén l’arquitectura del transformador visual a codificadors de flux, incorporant atenció espaciotemporal per millorar l’extracció de la informació temporal. Això va portar al desenvolupament d’un model ANN basat en el transformador swin i la seva contrapartida amb polses. Destacant que aquest treball és el primer ús dels “spikeformers” en l’estimació del flux òptic basat en esdeveniments, demostrant el potencial de combinar arquitectures de transformadors amb SNNs per a tasques de regressió.En conclusió, aquesta tesi avança en la comprensió de l’estimació de moviment utilitzant càmeres d’esdeveniments i prepara el camí per a la seva aplicació en escenaris del món real, com el seguiment d’objectes d’alta velocitat i la localització i el mapatge simultanis (SLAM). Els mètodes inspirats biològicament desenvolupats en aquesta tesi ofereixen vies prometedores per equilibrar el rendiment i l’eficiència dels sistemes de visió per ordinador i robòtica, obrint camí a futures innovacions en aquest camp.

      ENGINYERIA CIVIL

      • , DUOLAN: Integration of Spatial and Temporal Patterns for ecological environment management in River-Riparian System
        Autor/a: , DUOLAN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA CIVIL
        Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
        Modalitat: Compendi de publicacions
        Data de dipòsit: 18/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 31/03/2025
        Director/a de tesi: BLADE CASTELLET, ERNEST | SANCHEZ JUNY, MARTI
        Resum de tesi: Els rius són transportadors essencials de recursos hídrics i components fonamentals dels ecosistemes. En algunes regions, els rius han estat artificialment estrets, les zones riberenques han estat envaïdes, els recursos riberenques han estat sobreexplotats i s’han imposat restriccions artificials en els llits fluvials. Això ha provocat la pèrdua de la capacitat dels rius per rebre i emmagatzemar aigües d’inundació, causant el col·lapse de les ribes i la destrucció de les defenses fluvials, afectant greument l’estabilitat del riu, amenaçant la seguretat de ponts, embornals i altres infraestructures crítiques relacionades amb els rius, i posant en perill l’entorn ecològic.La definició de les zones riberenques és especialment important per a la gestió i protecció dels rius. En la implementació de polítiques per promoure la gestió fluvial en diversos països, s'ha posat èmfasi en el reforç de la gestió de les zones riberenques, garantint la seguretat en el control d'inundacions i aprofitant plenament els beneficis ecològics integrals dels rius. En els darrers anys, diversos països han proposat lleis i regulacions principalment per controlar la sobreexplotació, restaurar el creixement de la vegetació natural a les zones riberenques, protegir els hàbitats i millorar el control d'inundacions.A més, amb el progrés del desenvolupament social vinculat a l’aigua, es reforça l’equilibri entre impacte ambiental i beneficis ecològics. Els canvis en la forma dels rius, els llits artificials i la construcció de ribes afecten la vida aquàtica i destrueixen hàbitats terrestres. La regulació fluvial també pot alterar l’ecosistema. Per reduir aquests efectes, les agències governamentals introdueixen protocols per avaluar i monitorar les zones riberenques, com l’anàlisi de l’hàbitat físic, la hidromorfologia i els canvis en el règim hidrològic.La investigació comença amb una anàlisi retrospectiva com a punt de partida per entendre com les lleis i regulacions existents sobre desenvolupament i restauració manquen d’una integració efectiva i presenten una adaptabilitat limitada. Es desenvolupa un model riu-ribera basat en un modelatge hidràulic bidimensional integrat amb modelatge numèric, utilitzant dades topogràfiques, hidrològiques, de vegetació i de sòl per analitzar el cicle hidroecològic dins de la zona riberenques i delinear-ne els límits. El model pretén proporcionar un enfocament específic per a la delimitació de la zona riberenques. A més, es proposa un sistema de paràmetres per avaluar l’estat ecològic, centrat en les principals contradiccions entre la conservació ambiental i els serveis ecosistèmics de les zones riberenques. Per tal de desenvolupar i analitzar estratègies per assolir un bon estat ecològic dels cossos d’aigua i les zones riberenques, la metodologia de delimitació proporcionarà eines per millorar la coordinació entre les necessitats del desenvolupament de recursos riberenques i la protecció i ús dels ecosistemes, mentre que el sistema d’avaluació del medi ecològic avaluarà la qualitat hidromorfològica i promourà un desenvolupament saludable del medi ambient ecològic.Els resultats d’aquesta recerca proposen un mètode pràctic i efectiu per delimitar zones riberenques amb aplicació gairebé universal. Destaca per la seva utilitat en la gestió de pràctiques riberenques i com a referència per al desenvolupament de polítiques estratègiques. El mètode d’avaluació quantitativa cobreix els aspectes clau de la qualitat hidromorfològica, eliminant la subjectivitat en l’assignació de pesos i la classificació de nivells d’avaluació, evitant així càlculs complexos. El mètode d’avaluació permet als responsables de presa de decisions analitzar fàcilment els problemes a partir dels resultats obtinguts i assentar les bases per a solucions futures.

      ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

      • DOMINGO TARANCON, MAGÍ: Structural Behavior of Fiber Reinforced Concrete Bridges
        Autor/a: DOMINGO TARANCON, MAGÍ
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 20/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 02/04/2025
        Director/a de tesi: RAMOS SCHNEIDER, GONZALO
        Resum de tesi: L'aplicació del formigó reforçat amb fibres (FRF) en ponts representa un avenç significatiu en el seu rendiment estructural, en l'optimització de l'armat i en la millora de la funcionalitat. Aquesta investigació analitza l'impacte del FRF en el disseny de ponts, centrant-se en la seva capacitat per reduir les exigències d'armat, millorar el control de la fissuració i permetre la redistribució d'esforços interns. Malgrat aquests avantatges, les dificultats relacionades amb la distribució i orientació de les fibres, així com el risc potencial de trencaments fràgils, requereixen una consideració acurada tant en el disseny com en la construcció.La integració del FRF en viaductes en U per a trens lleugers, com s’ha demostrat en el viaducte de la Línia 2 de Metrorrey, posa de manifest el seu potencial per substituir parcialment o totalment l'armat convencional en seccions amb baixos ràtios d’armat. En particular, el FRF millora la resistència al tall en les lloses inferiors i en les ànimes, fet que permet reduir les necessitats de l'armat transversal i simplificar la disposició de les barres. Mentre que en seccions amb reduïts esforços interns, el FRF, per si sol, pot resistir les càrregues en l'estat límit últim (ELU), en seccions més sol·licitades la seva principal contribució rau en la millora del comportament en l'estat límit de servei (ELS), gràcies a un millor control de la fissuració i una reducció de la necessitat d’armat. Els viaductes posttesats transversalment amplifiquen encara més els beneficis del FRF, ja que la reducció dels esforços interns facilita disminucions significatives en la quantitat d'armat. No obstant això, malgrat la possibilitat teòrica d'eliminar el reforç, les bandes d'armat continuen sent necessàries per garantir la robustesa, facilitar la col·locació de tendons i millorar la constructibilitat.A partir d'aquests resultats, s'ha avaluat la substitució de l'armat de pell en les ànimes per FRF en un pont de carretera. S'han desenvolupat diversos models numèrics que han demostrat que aquest reforç es podia eliminar. No obstant això, la seva eliminació ha resultat en una fallada potencial amb una baixa capacitat de deformació. Depenent del cas estructural, permetre que les fibres es deformin més enllà de l'amplada de fissura última pot permetre assolir redistribucions i majors capacitats de deformació. No obstant això, el risc de trencament fràgil en elements continus amb grans seccions transversals planteja un desafiament. Per abordar aquests riscos, cal dur a terme més investigacions per validar experimentalment els mecanismes de redistribució i desenvolupar metodologies de disseny calibrades que tinguin en compte la fallada de les fibres.Addicionalment, dues campanyes experimentals van posar de manifest la variabilitat en la distribució de les fibres i les seves implicacions en el comportament mecànic. Sota pràctiques constructives estàndard es van observar variacions significatives en la concentració de fibres, especialment en el formigó autocompactant (FAC), on la segregació va ser més pronunciada. A més, la mala orientació de les fibres en els elements prefabricats va provocar reduccions substancials en la resistència, fet que fa necessari reconsiderar les suposicions d'orientació quasi-isòtropa de les fibres en les normatives de disseny. Aquests resultats subratllen la importància de controlar els mètodes de formigonat per garantir distribucions i orientacions de fibra estables i, així, un comportament fiable del material en aplicacions de ponts.En general, encara que el FRF ofereix avantatges destacables en la reducció de les necessitats d'armat, la millora del control de la fissuració i la facilitació de redistribucions, la seva implementació exitosa en estructures de ponts depèn de metodologies constructives rigoroses i de consideracions de disseny refinades.
      • ORTIZ BERNAL, GALO FABIÁN: Comportamiento de estructuras de hormigón pretensado con armaduras pretesas de polímeros reforzados con fibras (FRP).
        Autor/a: ORTIZ BERNAL, GALO FABIÁN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 20/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 02/04/2025
        Director/a de tesi: OLLER IBARS, EVA MARIA | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
        Resum de tesi: L'efecte de la corrosió de les armadures en la reducció de la vida útil de les infraestructures existents de formigó armat i pretensat ha portat a la recerca d'alternatives a l'acer convencional que proporcionin una major durabilitat. En aquest context, les armadures de polímers reforçats amb fibres (FRP) són una bona alternativa, ja que no presenten susceptibilitat a la corrosió, però la seva implementació com a armadura activa en el sector de la construcció és escassa a causa de la investigació encara molt limitada i perquè el seu ús no està contemplat en la major part de normatives tècniques i guies de disseny actuals, que només la consideren com a armadura passiva.Aquesta tesi té com a objectiu principal estudiar el comportament estructural d'elements de formigó pretensat amb armadures actives de FRP, amb la finalitat de contribuir a l'establiment de recomanacions de disseny en el futur que garanteixin la seva funcionalitat, seguretat i durabilitat. Per a això, s'ha dut a terme una campanya experimental amb 20 bigues isostàtiques de 4,50 m de llum, realitzant-se 10 assajos a flexió amb càrrega puntual simètrica i 18 assajos a tallant (9 bigues) amb càrrega puntual aplicada a una distància de tres vegades el cantell útil des d’un dels suports. Addicionalment, s'han realitzat assajos de caracterització de les propietats mecàniques dels materials, d'adherència dels tendons pretensats de FRP i de comprovació del funcionament dels sistemes d'ancoratge de cadascun dels materials utilitzats.S'han emprat barres de fibra de vidre i resina termoestable (GFRP), de fibra de vidre i resina termoplàstica (TP-GFRP), de fibra de carboni (CFRP), cordons de fibra de carboni (CFCC) i cordons d'acer (control), amb diferents nivells de pretesat. L’exhaustiva instrumentació disposada ha permès registrar la càrrega aplicada, els desplaçaments en diversos punts, els girs als suports, les deformacions de l'armadura activa i passiva i els lliscaments de l'armadura activa respecte del formigó, al llarg de tot l'assaig. El sistema de correlació d'imatges digitals (DIC) ha permès captar la formació i evolució de fissures al llarg de cada assaig.Les bigues assajades a flexió van fallar després de l'esgotament a tracció de l'armadura longitudinal, fet que va provocar la pèrdua de la força de pretesat i la formació d'una fissura inclinada. En les bigues assajades a tallant, el mode de fallida va ser l’esperat, però més fràgil i sobtat que en les bigues pretesades amb acer. En alguns casos, la ruptura per tallant es va produir acompanyada de l'esgotament per tracció de l'armadura a la secció d'inici de la fissura, a causa de l'increment de tracció produït pel tallant. Les prediccions analítiques realitzades permeten obtenir els valors de càrrega última de manera força aproximada i les modelitzacions numèriques (mitjançant el programa ABAQUS) reprodueixen bé el comportament en servei, però en alguns casos no són capaces de captar la càrrega de ruptura.
      • VINTIMILLA MOLINA, CARLA TERESA: Optimize use of Recycled Aggregate in High-Durability Structural Concrete: An Experimental Study
        Autor/a: VINTIMILLA MOLINA, CARLA TERESA
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Compendi de publicacions
        Data de dipòsit: 20/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 02/04/2025
        Director/a de tesi: ETXEBERRIA LARRAÑAGA, MIREN
        Resum de tesi: Actualment, la indústria de la construcció s'enfronta al repte d'adoptar pràctiques més sostenibles, destacant-se l'ús d'àrids reciclats en la producció de formigó estructural com a estratègia clau. Aquesta investigació doctoral avalua la viabilitat i eficàcia del formigó estructural que incorpora elevats volums d'àrids reciclats fins i gruixuts, específicament àrids reciclats de formigó (RCA-tipus A) i àrids mixtos reciclats (MRA-tipus B). Els formigons reciclats van ser sotmesos a condicions d'exposició que abasten des de les classes XC1 a XC4, estenent-se a condicions ambientals més severes com ara XS1. L'estudi es va desenvolupar en diverses fases experimentals. En la primera fase, es van avaluar les característiques físiques, químiques i mecàniques dels àrids reciclats. Totes les mescles de formigó es van dissenyar amb una resistència a compressió de 30/37 MPa i un contingut de ciment CEM II A/L 42.5R de 300 kg/m³. La segona fase va involucrar una anàlisi exhaustiva de les propietats físiques, mecàniques i de durabilitat de les mescles de formigó amb proporcions variables de RCA-tipus A i MRA-tipus B, utilitzant relacions aigua-ciment efectives de 0.48 i 0.52. Aquesta fase va tenir com a objectiu determinar el percentatge màxim de reemplaçament d'àrids reciclats que es podria incorporar sense comprometre el rendiment mecànic del formigó. Els resultats van confirmar la viabilitat d'integrar fins a un 60% de RCA gruixut (CRCA) i un 20% de RCA fi (FRCA) en mescles de formigó estructural, assolint propietats mecàniques comparables a les del formigó amb àrids naturals (NAC). L'anàlisi es va estendre a l'ús de MRA-tipus B, validant un bon rendiment mecànic amb fins a un 40% de MRA gruixut (CMRA) i un 15% de MRA fi (FMRA), sense comprometre el desempenyament estructural. Les fases tercera i quarta van ampliar l'estudi, centrant-se en els efectes sobre la durabilitat del formigó utilitzant els límits establerts en les fases anteriors. Es van produir mescles de formigó amb àrids reciclats (RAC) i NAC amb resistències a la compressió similars utilitzant relacions aigua-ciment efectives de 0.47 i 0.51, respectivament. Aquestes fases van utilitzar diferents tipus de ciment, com CEM II A/L 42,5 R, CEM II A/S 42,5 N/SRC i CEM III/B 42,5 N-LH/SR, per avaluar la retracció per assecat, la permeabilitat als clorurs i la carbonatació accelerada de les diverses mescles i la influència del tipus de ciment. Després de validar que les mescles amb fins a un 50% d'CRCA i un 20% d'FRCA mantenen la seva integritat estructural en condicions susceptibles a la carbonatació i a la corrosió induïda per clorurs, en la fase final, amb estudis addicionals sobre carbonatació natural i perfils de clorurs, es va validar el formigó produït amb fins a un 60% d'CRCA i un 20% d'FRCA.Les troballes d'aquesta recerca indiquen que les mescles de formigó amb alts percentatges d'àrids reciclats, RCA i MRA, no només compleixen amb les normes regulatòries actuals, sinó que, en alguns casos, exhibeixen propietats millorades en comparació amb les del NAC. Aquests resultats donen suport a la seva aplicació en estructures amb expectatives de vida útil prolongada. A més, es conclou que el formigó reciclat exhibeix propietats similars al NAC quan es treballa amb les mateixes resistències a la compressió. Aquest treball doctoral subratlla la sostenibilitat del formigó reciclat com una alternativa viable, promovent pràctiques de construcció ambientalment responsables sense comprometre la integritat estructural en entorns exigents.

      ENGINYERIA DEL TERRENY

      • ZHANG, SHENG: Study on rock fragmentation mechanism and ball loading parameter matching in ball mill
        Autor/a: ZHANG, SHENG
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 28/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 10/04/2025
        Director/a de tesi: RODRIGUEZ DONO, ALFONSO
        Resum de tesi: ResumLa fragmentació de roques en molins de boles és un tema clau en la mecànica de roques amb gran rellevància científica i tècnica. No obstant això, la comprensió dels mecanismes mecànics i l'optimització de la càrrega de boles basada en principis dinàmics i estàtics segueix sent incompleta. Els canvis dinàmics en les mides de les roques i les boles durant el procés de moleta afegeixen complexitat, ja que el procés implica múltiples mecanismes de fractura, incloent l'abrasió, la compressió i l'impacte. Aquest estudi analitza les característiques i els mecanismes de la fragmentació de roques sota la influència d'aquests tres tipus de forces.(1) S'ha estudiat la indentació d'un indentador esfèric sobre la roca mitjançant experiments de laboratori i simulacions numèriques CODE_BRIGHT, revelant la transició del fallament de la roca d'un mode "tipus salt" a un mode de deformació plàstica sota la influència de la mida de l'indentor. Els mecanismes mecànics de la fragmentació de roques durant la indentació esfèrica s'han analitzat en termes de les característiques de fractura i els camps de tensió.(2) S'han analitzat les característiques de la fragmentació de la roca sota l'impacte d'indentadors esfèrics de diferents mides, i s'ha establert un model d'energia per a la fragmentació per impacte d'indentadors basat en la teoria de fractals. El mecanisme mecànic de la fragmentació induïda per l'indentor esfèric s'explica des d'una perspectiva mecànica.(3) S'ha analitzat la variació escalonada de les característiques multifractals de la mida de partícula en la moleta de boles sota la influència de l'abrasivitat de les roques. A partir de proves d'abrasivitat i simulacions numèriques PFC2D, s'han descrit quantitativament les característiques de desgast i els patrons d'evolució de les boles d'acer en el procés de moleta.Posteriorment, s'ha proposat un mètode de càlcul dels paràmetres de càrrega de boles basat en les lleis de consum d'energia de la indentació esfèrica, tant per impacte com per compressió. A partir d'aquesta base, s'ha desenvolupat i validat una estratègia de reposició de boles basada en la teoria de cadenes de Markov mitjançant estudis de cas en laboratori.

      ENGINYERIA ELÈCTRICA

      • ARÉVALO SOLER, JOSEP: Control of a grid of multiple AC and DC sub-systems interconnected with power converters
        Autor/a: ARÉVALO SOLER, JOSEP
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 28/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 10/04/2025
        Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | PRIETO ARAUJO, EDUARDO
        Resum de tesi: L’Alta Tensió de Corrent Continu (HVDC) ofereix avantatges clars per a la transmissió elèctrica a llargues dist`ancies. Per això, la seva implementació està augmentant en la interconnexió d’energies renovables remotes i en la interconnexió entre xarxes de corrent altern (AC) aïllades, com és el cas d’Europa. La majoria d’aquests sistemes actualment es desenvolupen com a sistemes punt a punt. Tanmateix, s’espera que aviat es despleguin sistemes Multiterminal d’Alta Tensió de Corrent Continu (MT-HVDC). L’element crític en aquests sistemes són els Convertidors de Potència d’Interconnexió (IPC) que permeten la transformació entre AC i DC. Aquests convertidors utilitzen principalment la tecnologia Modular Multilevel Converter (MMC), que es pot controlar aprofitant l’energia emmagatzemada dins de les seves cel·les per assolir els seus objectius de control.L’estratègia de control d’aquests convertidors és diversa, i es poden implementar diferents objectius de control. Hi ha dos subgrups: l’estratègia grid forming (GFM) i la grid following (GFL). L’objectiu principal de la primera és generar la xarxa (AC i/o DC), mentre que la segona suposa una xarxa estable (AC i/o DC) amb la qual intercanviar energia. L’estratègia de control aplicada per ser GFM o GFL no és única, i diferents arquitectures de control ja han estat proposades a la literatura. Per tant, és crucial estudiar l’efecte de combinar aquestes arquitectures de control en l’estabilitat i el rendiment del mateix sistema.L’objectiu principal és resoldre la qüestió de com assignar i combinar adequadament aquests rols en les xarxes MT-HVDC emergents per garantir l’estabilitat i una resposta adequada del sistema. Primerament, s’estudia l’estabilitat dels enlla¸cos punt a punt. Això inclou un estudi sobre la interacci´o entre els costats AC i DC quan els convertidors AC-GFM i AC-GFL es troben en el mateix enllaç punt a punt. Es veu com els diferents nivells de capacitat d’emmagatzematge d’energia afecten el nivell d’interaccions entre els costats AC i DC. Després, s’estudia l’extensió dels enllaços punt a punt als sistemes MT-HVDC. En aquest cas, el control DC-GFM tú un paper crucial. Així, s’estudia l’estabilitat dels sistemes HVDC quan s’apliquen dues estratègies de control DC-GFM diferents.En segon lloc, s’estudien els sistemes MT-HVDC. Aquests sistemes introdueixen complexitats addicionals. Un repte clau en aquests sistemes és l’assignació òptima de rols de control als IPCs. Un dels estudis presenta una nova metodologia per optimitzar l’assignació de rols de control dels IPCs tenint en compte tant l’estabilitat en petit senyal com el rendiment de control. Aquesta metodologia considera m´ultiples escenaris de flux d’energia i analitza les desviacions en estat estacionari i l’estabilitat en petit senyal després d’esdeveniments seleccionats. Els resultats d’aquest estudi destaquen la importància de l’assignació de rols de control per millorar l’estabilitat i el rendiment del sistema.A partir dels resultats extrets de l’estudi esmentat anteriorment, es proposa una assignació dinàmica de rols de control per resoldre els problemes identificats anteriorment. Tradicionalment, el rol de control dels IPCs ha estat estàtic, amb poca consideració per canviar dinàmicament el mode de control d’aquests convertidors en operacions en temps real. Tanmateix, aquest estudi defensa un enfocament dinàmic per a l’assignació de rols de control dels IPCs, suggerint que permetre als operadors del sistema de transmissió ajustar els rols de control en resposta a condicions variables pot conduir a un millor rendiment del sistema, una major estabilitat i una flexibilitat operativa superior.Finalment, la recerca també aborda els avantatges del control dual-port GFM en sistemes híbrids AC/DC. A diferència dels controls GFM i GFL tradicionals, que han de ser assignats acuradament a terminals IPC individuals, el control dual-port GFM imposa una tensió estable als terminals AC i DC.
      • SALDAÑA GONZÁLEZ, ANTONIO EMMANUEL: Supervised Learning for Optimal Investment Planning in Active Distribution Networks
        Autor/a: SALDAÑA GONZÁLEZ, ANTONIO EMMANUEL
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 28/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 10/04/2025
        Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA
        Resum de tesi: A causa del creixement exponencial dels vehicles elèctrics i de la generació distribuïda a les xarxes de distribució, s'espera que la congestió potencial en les línies elèctriques, els transformadors i les desviacions de tensió augmenti en els pròxims anys. Per aquest motiu, cal estudiar el desenvolupament d'estratègies de planificació de distribució modernes per reforçar la infraestructura de la xarxa, tenint en compte la seva dinàmica i els seus impactes.Aquesta tesi proposa un model d'optimització basat en simulació per a l'expansió de xarxes de distribució activa, capturant les complexitats no lineals a través de fluxos de potència en corrent altern (AC), estabilitat de tensió i restriccions operatives. La formulació inclou una funció objectiu, restriccions i accions de planificació tradicionals i flexibles, amb un enfocament en la determinació de la potència i la capacitat òptimes de les bateries en horitzons projectats per posposar inversions en infraestructures.Aquesta tesi també revisa i compara dispositius de mesura de xarxes intel·ligents segons les seves especificacions tècniques i les aplicacions potencials en l'operació i planificació de xarxes de distribució. A més, es presenta un model de xarxa neuronal recurrent per a la previsió de càrrega a mitjà i llarg termini, utilitzant dades històriques de consum d'estacions transformadores de mitjana tensió. Posteriorment, aquest model de previsió es va integrar amb un model de planificació d'inversions per comparar accions de reforç passives i flexibles en un cas d'estudi real a Espanya. Finalment, es van entrenar models d'aprenentatge supervisat (Random Forest, XGBoost, LSTM i SVM) amb el model d'optimització proposat per predir i minimitzar els costos d'inversió, identificant així l'enfocament més efectiu per a aplicacions de planificació de DSO. Aquesta metodologia es va provar en una xarxa CINELDI sota diversos escenaris d'expansió de càrrega de vehicles elèctrics i està destinada a ser utilitzada en aplicacions de sol·licitud de connexió.

      ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

      • RABOST GARCIA, GENÍS: Microfluidics for sweat monitoring
        Autor/a: RABOST GARCIA, GENÍS
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
        Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 28/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 10/04/2025
        Director/a de tesi: CASALS TERRE, JASMINA | FARRÉ LLADÓS, JOSEP
        Resum de tesi: Aquesta tesi va començar amb l'objectiu de revolucionar el monitoratge continu mitjançant l'ús de la suor. Al llarg d'aquesta investigació, el camp de la mesura en suor ha evolucionat significativament, consolidant-se com l'alternativa no invasiva més convenient a l'ànalisi de sang. Aquesta tesi recull els coneixements adquirits durant aquests anys en diferents àmbits relacionats amb el disseny d'una plataforma microfluídica.Inicialment, es va desenvolupar un model de sudoració per un muntatge experimental in vitro que permeti provar plataformes de suor microfluídiques de forma ràpida i efectiva. S'han replicat les dimensions i estructures de les glàndules sudorípares mitjançant soft lithography en el pla, superant els reptes associats a la fabricació. Es va aconseguir operar un prototip funcional amb característiques adequades de la superfície de la pell, demostrant la seva viabilitat per a l'ús amb dispositius microfluídics adherits.Es va desenvolupar una plataforma microfluídica amb sensors electroquímics personalitzats per a la mesura del volum de suor, la conductivitat de la suor i el lactat en suor. Es va demostrar el monitoratge continu durant períodes prolongats (superiors a 1 hora) amb robustesa i reproductibilitat. Aquest sistema es va integrar en un dispositiu wearable complet amb comunicació remota i càlcul integrat, convertint-se en una eina innovadora per al monitoratge esportiu. El dispositiu es va validar en assajos in vivo per avaluar l'exactitud dels seus paràmetres de sortida, incloent-hi variables relacionades amb la suor (pèrdua de suor, concentració de sodi i pèrdua de sodi) i prediccions d'equivalència amb biomarcadors sanguinis (lactat).A més, es va explorar un nou disseny microfluídic per al mostreig cronològic de la suor in vitro. Aquest sistema combina una vàlvula i una bomba passives, que permeten la renovació cíclica del volum dins d'una cambra de detecció. Es va observar que el desajust entre la velocitat d'absorció de la bomba passiva i la generació de suor a l'entrada provocava una desconnexió temporal del líquid, restaurant la funció de la vàlvula passiva un cop superat el llindar. Les característiques del sistema es poden ajustar segons diferents requisits modificant l'amplada de la vàlvula i les propietats de la bomba passiva. No obstant això, la fabricació d'aquest disseny requereix una alta resolució, cosa que pot limitar el rendiment i dificultar les proves a gran escala en humans. Per solucionar-ho, es van explorar nous materials i tècniques de fabricació per reduir el temps de disseny a experiment i millorar la capacitat de producció.En resum, la idea inicial d'una nova plataforma microfluídica wearable capaç de proporcionar mesuraments no invasius i en temps real de diversos biomarcadors s'ha aconseguit amb èxit. A més, han sorgit diverses línies de recerca prometedores, incloent-hi millores en la modelització de la pell, el disseny microfluídic, l'escalabilitat de fabricació i el desenvolupament d'algoritmes. Finalment, aquesta investigació ha donat lloc a un producte comercialment disponible, demostrant que el monitoratge continu mitjançant la suor ja és una tecnologia llesta per al mercat.

      ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

      • PRATS BELLA, FERRAN: Análisis y propuesta de calificación sísmica de elementos no estructurales
        Autor/a: PRATS BELLA, FERRAN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
        Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 20/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 02/04/2025
        Director/a de tesi: GONZALEZ DRIGO, JOSE RAMON | PUJADES BENEIT, LUIS GONZAGA
        Resum de tesi: En la industria nuclear, los equipos y componentes relacionados con la seguridad deben diseñarse para resistir terremotos sin perder funcionalidad. Un método clave para su calificación sísmica es el espectro de respuesta del suelo (FRS), que sirve como paso previo a dos procedimientos fundamentales: a) análisis dinámico y b) pruebas en mesa vibrante con espectros de respuesta. El FRS también es esencial en sectores convencionales, como lo demuestran su inclusión en ASCE 7-2022, el futuro IBC-2024 y el borrador del Eurocódigo EC8. Estos estándares utilizan el FRS para definir las demandas sísmicas en el diseño de elementos no estructurales, consolidando su importancia tanto en la ingeniería nuclear como en la convencional.El estudio de la respuesta sísmica de los elementos no estructurales mediante el FRS se basa en un análisis desacoplado, en el que primero se evalúa sísmicamente el sistema primario (por lo general, un edificio), obteniendo las respuestas dinámicas en distintos niveles. A partir de estos datos, se derivan espectros de respuesta en cada planta para caracterizar las demandas sísmicas de los elementos no estructurales instalados en ellas. Este enfoque, que ignora la masa del elemento no estructural y su interacción con el edificio, es generalmente válido, especialmente para equipos ligeros. Sin embargo, si se realizara un análisis acoplado y la masa del elemento no estructural se redujera progresivamente hasta cero, teóricamente su respuesta debería coincidir con la obtenida mediante el FRS desacoplado. No obstante, la evidencia empírica de terremotos reales muestra discrepancias en sistemas de muy baja masa, cuyo comportamiento no se ajusta a las demandas sísmicas estimadas con el FRS. La tesis busca explicar esta inconsistencia.Para ello, se revisa la experiencia sísmica en estructuras, sistemas y componentes, con énfasis en el sector nuclear. Se analiza el concepto de FRS, junto con los códigos sísmicos convencionales y las metodologías propuestas en la literatura. Además, se estudian ensayos sísmicos, incorporando la experiencia del autor en calificación sísmica de equipos nucleares.Se desarrolla un método propio para calcular la respuesta sísmica exacta de un elemento no estructural con masa nula. Dado que no debería interactuar con el edificio, su respuesta debería coincidir con el FRS. Sin embargo, los resultados muestran lo contrario: en lugar de un espectro con amplificaciones, el resultado es completamente plano, sin variaciones con la frecuencia. La respuesta es constante y equivale solo a la aceleración máxima del piso donde se encuentra el elemento. Esto cuestiona la validez del FRS para elementos no estructurales y su uso en calificación sísmica.En respuesta a estos hallazgos, se propone una nueva metodología alternativa que respalda tanto los resultados teóricos como los experimentales. En particular, se establece que las demandas sísmicas para elementos no estructurales muy ligeros —o aquellos con una masa insignificante en comparación con la del piso donde están instalados— deberían estimarse con la aceleración máxima del piso (que representa la respuesta exacta en el caso teórico de masa nula). Para garantizar la compatibilidad con los resultados empíricos, se recomienda aplicar un factor de amplificación entre 2 y 3, dependiendo de la intensidad del terremoto.Como conclusión, la tesis plantea una recomendación clave: instrumentar elementos no estructurales en edificios que ya dispongan de sensores sísmicos. Esto permitiría monitorizar en tiempo real su respuesta sísmica durante terremotos, registrando su aceleración máxima, la aceleración del piso y los acelerogramas del suelo. Con esta información, se mejoraría la comprensión del comportamiento sísmico de los elementos no estructurales y su futura calificación sísmica.

      ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA

      • PACHÓN GARCIA, CRISTIAN: Contributions on dimensionality reduction and interpretable machine learning
        Autor/a: PACHÓN GARCIA, CRISTIAN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: ESTADÍSTICA I INVESTIGACIÓ OPERATIVA
        Departament: Departament d'Estadística i Investigació Operativa (EIO)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 28/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 10/04/2025
        Director/a de tesi: DELICADO USEROS, PEDRO FRANCISCO
        Resum de tesi: Aquesta tesi es divideix en dues parts. La primera se centra en el camp de la reducció de la dimensió, mentre que la segona està dedicada a estudiar el camp de la interpretabilitat de models d’aprenentatge automàtic. Part del treball que es presenta s’ha publicat o bé en revistes o bé en publicacions derivades de congressos. Concretament, el text original del Capítol 1 està publicat a Delicado i Pachón-García (2024a). D’altra banda, el treball original en què està basat el Capítol 3 està publicat a Pachón-García et al. (2024), mentre que el text del Capítol 4 es pot trobar a Hernández-Pérez et al. (2024). Finalment, el Capítol 5 s’enviarà a una revista, però una versió preliminar es pot trobar a Delicado i Pachón-García (2024b).Aquesta tesi comença presentant un conjunt d’algorismes que implementen l’escalat multidimensional (MDS, per les seves inicials en anglès) per a conjunt de dades amb un elevat nombre d’observacions. L’MDS és una família de tècniques que usen com input una matriu de distàncies n × n, essent n el nombre d’individus, per obtenir una configuració de baixa dimensió: una nova matriu n × r, amb r << n. Quan n és elevat, els algorismes clàssics d’MDS no poden ser utilitzats perquè els recursos que necessiten (memòria i temps) són extremadament elevats. En aquest treball, comparem sis algorismes que estan dissenyats amb l’objectiu de solucionar aquests problemes. Tots ells estan basats en la idea de dividir el conjunt de dades en parts més petites de manera que els algorismes clàssics es poden usar. Dos d’aquests són propostes originals nostres. Per tal d’estudiar el comportament d’aquests algorismes, emprem un estudi basat en simulacions. A més a més, hem implementat una llibreria en obert basada en R que conté la implementació dels sis algorismes.En relació amb el camp de l’aprenentatge automàtic, presentem la llibreria SurvLIMEpy, un paquet en obert basat en Python que implementa l’algorisme de SurvLIME. Aquest mètode permet obtenir importància de covariables per models d’aprenentatge automàtic en el camp de l’anàlisi de supervivència. La implementació que presentem es basa en càlculs matricials, cosa que permet un guany en temps de computació. A més a més, SurvLIMEpy incorpora funcionalitats per visualitzar els resultats. El paquet s’integra molt fàcilment amb una àmplia varietat de models de supervivència, així pot gestionar des de models com el de Cox a models d’aprenentatge automàtic, com DeepHit o DeepSurv. Per tal d’estudiar el comportament de l’algorisme, realitzem un estudi de simulació.Amb la finalitat d’usar SurvLIMEpy en un cas pràctic, entrenem i comparem tres tipus de models d’aprenentatge automàtic per l’anàlisi de supervivència: Random Survival Forest, DeepSurv i DeepHit, on hem usat la base de dades en obert SEER. L’objectiu de l’estudi és estudiar el melanoma maligne cutani. El treball ajuda a obtenir coneixement sobre els aspectes més importants que estan relacionats amb aquest tipus de càncer.D’altra banda, ens situem en el camp de l’anàlisi de dades funcionals per tal de desenvolupar eines d’interpretabilitat dins aquest camp. Dissenyar mètodes d’interpretabilitat per dades funcionals implica treballar amb dades que viuen en un espai de dimensió infinita. En el context de regressor funcional i resposta escalar, proposem un mètode que es basa en el valor de Shapley, una teoria matemàtica que permet distribuir el guany en un joc en el qual juguen infinits jugadors. La proposta que fem s’estudia mitjançant un conjunt d’experiments basats en dades simulades així com en dades reals. A més a més, també es presenta ShapleyFDA, un paquet en obert de Python que implementa la nostra proposta.

      FOTÒNICA

      • HEITHOFF, MAXIMILIAN: Exciton engineering for quantum confinement in an electrostatically defined PN-junction
        Autor/a: HEITHOFF, MAXIMILIAN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: FOTÒNICA
        Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 26/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 08/04/2025
        Director/a de tesi: KOPPENS, FRANK | RESERBAT-PLANTEY, ANTOINE
        Resum de tesi: En aquesta tesi investiguem la física dels excitons confinats a nivell quàntic en una unió PN definida electrostàticament. Aquesta unió PN es pot generar en una monocapa encapsulada de \MoSe{} al llarg de la vora de la porta superior d’un elèctrode que mostra un patró. L'aplicació d'un gradient de tensió entre les portes superior i inferior dóna lloc a la formació d'un gradient de camp elèctric al pla a la regió d'esgotament i forts gradients de dopatge a les regions dopades P i N de la unió PN. L'excitó experimenta una força atractiva dins del gradient del camp elèctric i la repulsió de les interaccions amb els portadors de càrrega. Els efectes combinats són prou forts per quantificar el nombre d'estats excitònics disponibles dins del potencial. En aquest treball mostrem mesures d'aquests excitons confinats al nivell quàntic en espectroscòpia de contrast de reflexió i de fotoluminescència. A més, demostrem com el confinament quàntic dona lloc a la divisió de l'estructura fina amb estats polaritzats linealment al llarg o perpendiculars a la vora de la porta superior. Els estats es poden ajustar gradualment entre la polarització lineal i circular mitjançant un camp magnètic fora del pla. La particularitat de la geometria de la nostra mostra, on la formació de la unió PN aïlla elèctricament la mostra de terra, ens permet investigar el model electroestàtic d'una unió PN foto-polaritzada, amb la tensió de polarització com a paràmetre d'ajust addicional del potencial de confinament. La tensió de polarització es modificat per la pròpia mesura i varia amb la ubicació de la mesura. Així demostrem com l'impacte combinat de la dissociació de l'excitó i el túnel de forat calent assistit per Auger modifica la tensió de polarització en una escala de temps de fins a $\qty{100}{\s}$. La tensió de polarització es pot controlar encara més mitjançant un segon làser, que permet ajustar l'energia dels estats quantificats en el rang de $\qty{15}{\meV}$.En última instància, aquestes troballes ens permeten simular la forma exacta del potencial de confinament i investigar com el camp elèctric en el pla modifica l'estructura interna de l'excitó, afectant la força, el temps de vida i la dissociació de l'excitó. Els resultats d'aquesta tesi il·lustren les possibilitats de dissenyar patrons personalitzats de potencials d'excitons per a tecnologies fotòniques i quàntiques.

      GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

      • PÉREZ CAMBRA, MARIA DEL MAR: Mitigation of compound events in Barcelona: urban water scarcity, flood risk and reduction of surface temperatures through WSUD.
        Autor/a: PÉREZ CAMBRA, MARIA DEL MAR
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
        Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
        Modalitat: Compendi de publicacions
        Data de dipòsit: 20/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 02/04/2025
        Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | MARTINEZ SANTAFE, MARIA DOLORS
        Resum de tesi: El canvi climàtic comporta situacions en què les sequeres coexisteixen amb períodes de precipitacions extremes en moltes regions del món. Les temperatures superficials estan augmentant a causa de la major freqüència dels períodes de sequera. superficials també contribueix a aquest efecte illa de calor.En aquest context, aquesta tesi explora l‟aplicació d‟un disseny urbà sensible al‟aigua, que ajudi a mitigar l‟escassetat d‟aigua, reduir les temperatures superficials i disminuir l‟escorrentia de les aigües pluvials a la ciutat de Barcelona.L'estudi aprofundeix en una metodologia per donar resposta a la mitigació de l'efecte d'esdeveniments compostos a través del WSUD. Per fer-ho, es determina la conductivitat hidràulica dels materials característics d'infiltració dels WSUD i el seu comportament tèrmic. zones destudi diferents amb diferents tipologies dedificis, espais oberts i canons de carrers, centrant-se en els paràmetres més crítics. van comparar la reducció del consum d'aigua, la gestió de l'aigua de pluja i la temperatura de la superfície per al moment actual i per a un futur proper, segons la darrera previsió de canvi climàtic per a la ciutat de Barcelona.

      PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

      • GORDILLO BEL, DIDAC: De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya.
        Autor/a: GORDILLO BEL, DIDAC
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
        Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 28/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 10/04/2025
        Director/a de tesi: ONECHA PEREZ, ANA BELEN | SÁNCHEZ RIERA, ALBERTO
        Resum de tesi: La tesi se composa, apart de la introducció general, de quatre capítols interconnectats però que podrien ser independents. El primer és una visió general sobre l’evolució de la fortificació des de l’antiguitat fins a mitjans del segle XX. El segon és el desenvolupament de la fortificació en recintes defensius des de mitjans del segle XIX, tenint en compte les cortines i els baluards que es van fent baixos fins a convertir-se en caponeres cobertes, baluards que en principi són petits forts que són part d’un conjunt però que podrien ser independitzables en forts aïllats, amb galeries espitllerades, troneres amb peces d’artilleria o plans protegits només per parapets per a situar canons per disparar a barbeta, i al darrere de tot la torre dividida en pisos on se situen les troneres amb les peces per tirar a llarga distància, tant en troneres a cobert com peces situades a barbeta en el punt més alt. Tortosa es pren com a excusa, perquè el seu cas es extrapolable a altres de Catalunya. La quarta part és la concreció de la figura del búnquer. Aquí sí hi ha prou casos perquè per desgràcia Catalunya, com la resta de l’Estat, va patir una guerra civil. Se veu en aquesta part com els búnquers se van preveure i com se van anar materialitzant amb uns models normalitzadors que ja venien d’abans. Finalment la darrera part és l’explicació concreta de l’evolució de la caponera en búnquer i com ha anat fent-se cada cop més camuflada i més blindada a l’augmentar el poder destructor de l’armament, com ha desaparegut la fortificació tradicional.

      TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

      • PÉREZ PORTERO, ADRIÁN: Contributions to RFI detection, mitigation, and excision for GNSS receivers and spaceborne microwave radiometers
        Autor/a: PÉREZ PORTERO, ADRIÁN
        Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
        Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
        Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
        Modalitat: Normal
        Data de dipòsit: 24/03/2025
        Data de FINAL de diposit: 04/04/2025
        Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE | PARK, HYUK
        Resum de tesi: La Interferència de Radiofreqüència (RFI) representa un repte significatiu per als sistemes de teledetecció, afectant particularment la Reflectometria del Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GNSS-R) i la radiometria de microones. Aquesta tesi avança en dues àrees interconnectades de la teledetecció: la recuperació de paràmetres geofísics utilitzant senyals d'oportunitat i l'avaluació de l'impacte RFI en els sistemes de Posicionament, Navegació i Temporització (PNT). La recerca desenvolupa nous algorismes per a la detecció, mitigació i excisió d'RFI en múltiples plataformes de teledetecció, amb èmfasi particular en sistemes qualificats per a l'espai.La primera part d'aquest treball avança en la instrumentació GNSS-R mitjançant el desenvolupament d'un banc de proves experimental i un simulador. Les mesures de laboratori en entorns controlats van proporcionar informació crítica sobre les característiques dels senyals GNSS-R, permetent la validació sistemàtica d'algorismes de processament de senyals. La recerca demostra la viabilitat de l'observació contínua de la Terra mitjançant plataformes oportunistes, específicament integrant instruments GNSS-R en l'aviació comercial per a aplicacions incloent la predicció meteorològica immediata i l'optimització de rutes marítimes. L'anàlisi de dades polarimètriques va revelar limitacions significatives en les arquitectures actuals dels receptors, particularment en el processament de senyals de Polarització Circular Esquerra (LHCP) i la reconstrucció dels paràmetres de Stokes. Això va continuar amb el treball realitzat al JPL el 2023, analitzant dades de la missió SMAP-R que va modificar la seva càrrega útil de radar per a la recepció GNSS-R. La capacitat dual per a mesures de dispersió cap endavant i cap enrere des de la mateixa plataforma va permetre l'anàlisi comparativa dels mecanismes de dispersió. Aprofitant les mesures de reflectometria completament polarimètriques de SMAP-R, vam investigar les característiques de dispersió radar bistàtica en diverses condicions superficials. L'anàlisi es va centrar en dos aspectes: comparar els comportaments del règim de dispersió en diferents terrenys i desenvolupar un model de predicció que deriva les característiques de retrodispersió a partir de mesures de dispersió cap endavant. Aquest treball amplia la comprensió teòrica dels mecanismes de dispersió bistàtica proporcionant validació mitjançant mesures espacials.La segona part aborda els reptes RFI mitjançant tres enfocaments complementaris: sistemes de monitoratge de l'espectre, algorismes eficients en hardware i mètodes de detecció polarimètrics. Una contribució clau és el desenvolupament d'un sistema automàtic de Detecció, Localització i Classificació RFI (RFIDLC) per a bandes GNSS, utilitzant un disseny d'array d'antenes de sis sectors per al processament en temps real entre 1525 i 1625 MHz. Per a aplicacions de Radar d'Obertura Sintètica (SAR), nous algorismes operant amb senyals quantificats d'1 bit van permetre la mitigació RFI malgrat els severs efectes de quantificació. La implementació en FPGA va aconseguir una reducció significativa de recursos mitjançant tècniques innovadores de sobreclocking i serialització, mantenint els requisits de qualificació espacial.Un avenç important és el desenvolupament del detector de Kurtosis Polarimètric per a radiometria de microones, estenent la detecció basada en kurtosis convencional al domini completament polarimètric mitjançant una mesura quadridimensional derivada dels paràmetres de Stokes. Aquesta tècnica demostra una sensibilitat millorada als senyals d'interferència polaritzats, particularment en escenaris on els mètodes de detecció convencionals mostren limitacions. La recerca valida aquests enfocaments mitjançant proves experimentals tant en plataformes terrestres com espacials, establint una base per a futurs sistemes de mitigació RFI en missions d'observació terrestre basades en l'espai.

      Darrera actualització: 31/03/2025 04:30:19.

      Llistat de tesis defensades per any

      Loading...

      No hi ha registres per mostrar.

      Darrera actualització: 31/03/2025 05:00:26.

      Publicacions associades a les tesis

      AUTOR/A:HEWASINGHAGE, MODITHA LAKSHAN DHARMASIRI
      Títol:Physical database design in document stores
      Data lectura:12/07/2022
      Director/a:ABELLO GAMAZO, ALBERTO
      Codirector/a:VARGA, JOVAN
      Codirector/a:ZIMANYI BORRAGEIROS, ESTEBAN
      Menció:Menció Internacional
      PUBLICACIONS DERIVADES
      A cost model for random access queries in document stores
      Hewasinghage, M.; Abello, A.; Varga, J.; Zimányi, E.
      VLDB journal, ISSN: 1066-8888 (JCR Impact Factor-2021: 4.243; Quartil: Q2)
      Data de publicació: 07/2021
      Article en revista

      Managing polyglot systems metadata with hypergraphs
      Hewasinghage, M.; Abello, A.; Varga, J.; Zimányi, E.
      Data and knowledge engineering, ISSN: 0169-023X (JCR Impact Factor-2021: 1.5; Quartil: Q4)
      Data de publicació: 07/2021
      Article en revista

      DocDesign: cost-based database design for document stores
      32nd International Conference on Scientific and Statistical Database Management
      Data de presentació: 09/07/2020
      Presentació de treball en congressos

      On the performance impact of using JSON, beyond impedance mismatch
      24th European Conference on Advances in Databases and Information Systems
      Data de presentació: 26/08/2020
      Presentació de treball en congressos

      AUTOR/A:ALSERAFI, AYMAN MOUNIR MOHAMED
      Títol:Dataset proximity mining for supporting schema matching and data lake governance
      Data lectura:05/02/2021
      Director/a:ABELLO GAMAZO, ALBERTO
      Codirector/a:CALDERS, TOON
      Codirector/a:ROMERO MORAL, OSCAR
      Menció:Menció Internacional
      PUBLICACIONS DERIVADES
      Keeping the data lake in form: proximity mining for pre-filtering schema matching
      Al-serafi, A.; Abello, A.; Romero, O.; Calders, Toon
      ACM transactions on information systems, ISSN: 1046-8188 (JCR Impact Factor-2020: 4.797; Quartil: Q1)
      Data de publicació: 05/2020
      Article en revista

      Towards information profiling : data lake content metadata management
      3rd Workshop on Data Integration and Applications
      Data de presentació: 12/2016
      Presentació de treball en congressos

      DS-Prox : dataset proximity mining for governing the data lake
      The 10th International Conference on Similarity Search and Applications
      Data de presentació: 06/10/2017
      Presentació de treball en congressos

      Keeping the data lake in form: DS-kNN datasets categorization using proximity mining
      9th International Conference on Model and Data Engineering
      Data de presentació: 29/10/2019
      Presentació de treball en congressos

      AUTOR/A:MUNIR, RANA FAISAL
      Títol:Storage Format Selection and Optimization for Materialized Intermediate Results in Data-Intensive Flows
      Data lectura:05/12/2019
      Director/a:ABELLO GAMAZO, ALBERTO
      Codirector/a:LEHNER, WOLFGANG
      Codirector/a:ROMERO MORAL, OSCAR
      Menció:Menció Internacional
      PUBLICACIONS DERIVADES
      Configuring parallelism for hybrid layouts using multi-objective optimization
      Munir, R.; Abello, A.; Romero, O.; Thiele, M.; Lehner, W.
      Big data, ISSN: 2167-6461 (JCR Impact Factor-2021: 4.426; Quartil: Q1)
      Data de publicació: 01/06/2020
      Article en revista

      A framework for assessing the peer review duration of journals: case study in computer science
      Bilalli, B.; Munir, R.; Abello, A.
      Scientometrics, ISSN: 1588-2861 (JCR Impact Factor-2021: 3.801; Quartil: Q2)
      Data de publicació: 01/2021
      Article en revista

      Automatically configuring parallelism for hybrid layouts
      Conference on Advances in Databases and Information Systems 2019
      Data de presentació: 08/09/2019
      Presentació de treball en congressos

      AUTOR/A:NADAL FRANCESCH, SERGI
      Títol:Metadata-Driven Data Integration
      Data lectura:16/05/2019
      Director/a:ABELLO GAMAZO, ALBERTO
      Codirector/a:ROMERO MORAL, OSCAR
      Codirector/a:VANSUMMEREN, STIJN
      Menció:Menció Internacional
      PUBLICACIONS DERIVADES
      Quarry: A user-centered big data integration platform
      Jovanovic, P.; Nadal, S.; Romero, O.; Abello, A.; Bilalli, B.
      Information systems frontiers, ISSN: 1387-3326 (JCR Impact Factor-2021: 5.261; Quartil: Q1)
      Data de publicació: 02/2021
      Article en revista

      Towards scalable data discovery
      24th International Conference on Extending Database Technology
      Data de presentació: 26/03/2021
      Presentació de treball en congressos

      DocDesign 2.0: Automated database design for document stores with multi-criteria optimization
      24th International Conference on Extending Database Technology
      Data de presentació: 25/03/2021
      Presentació de treball en congressos

      Effective and scalable data discovery with NextiaJD
      24th International Conference on Extending Database Technology
      Data de presentació: 25/03/2021
      Presentació de treball en congressos

      Projectes de recerca

      DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
      01/01/202331/12/2025EXPeriment driven and user eXPerience oriented analytics for eXtremely Precise outcomes and decisionsCommission of European Communities
      01/12/202230/11/2024Transición hacia sistemas de software verdes basados en IA: un enfoque centrado en arquitecturaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      12/10/202211/10/2023ODIN - Integració de dades automàtica per anàlisi de dades avançatAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/12/202130/11/2023Toma de decisiones automatizada y dirigida por los datosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      01/09/202131/08/2025Desarrollo, Operativa y Gobernanza de Datos para Sistemas Software Basados en Aprendizaje AutomáticoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      01/03/202128/02/2025Data Engineering for Data ScienceCommission of European Communities
      04/02/202103/02/2022An Automatic Data Discovery Approach to Enhance Barcelona's Data EcosystemAjuntament de Barcelona
      25/01/202124/01/2024Evaluation framework for the Semantic Web technologiesAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/05/202031/01/2021COVID-19 data exchange among specialized outbreak software suitesCentre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC
      01/10/201913/12/2019Design, development and validation of the Forecasting Medical Supplies and Requests components of the WIMEDSOrganització Mundial de la Salut
      01/09/201931/10/2025Erasmus Mundus in Big Data Management and Analytics (renovació)Education, Audiovisual and Culture Executive Agency, EACEA (Comissió Europea)
      26/06/201926/07/2019Desenvolupament prova de concepte d'arquitectura BIG DATAFUNDACIÓ i2CAT
      05/06/201902/09/2020I+D Desarrollo Data LakeADQUIVER MEDIA, SL
      07/01/201931/07/2019Analytical module and validation of the WISCC-WISCENTDOrganització Mundial de la Salut
      01/01/201931/12/2021Master's Degree in Urban MobilityEuropean Institute for Innovation and Technology
      01/01/201931/12/2021Summer schools and team buildingEuropean Institute for Innovation and Technology

      Professorat i grups de recerca

      Grups de recerca

      Professorat

      Projectes de recerca

      DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
      01/01/202331/12/2025EXPeriment driven and user eXPerience oriented analytics for eXtremely Precise outcomes and decisionsCommission of European Communities
      01/12/202230/11/2024Transición hacia sistemas de software verdes basados en IA: un enfoque centrado en arquitecturaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      12/10/202211/10/2023ODIN - Integració de dades automàtica per anàlisi de dades avançatAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/12/202130/11/2023Toma de decisiones automatizada y dirigida por los datosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      01/09/202131/08/2025Desarrollo, Operativa y Gobernanza de Datos para Sistemas Software Basados en Aprendizaje AutomáticoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
      01/03/202128/02/2025Data Engineering for Data ScienceCommission of European Communities
      04/02/202103/02/2022An Automatic Data Discovery Approach to Enhance Barcelona's Data EcosystemAjuntament de Barcelona
      25/01/202124/01/2024Evaluation framework for the Semantic Web technologiesAGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
      01/05/202031/01/2021COVID-19 data exchange among specialized outbreak software suitesCentre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC
      01/10/201913/12/2019Design, development and validation of the Forecasting Medical Supplies and Requests components of the WIMEDSOrganització Mundial de la Salut
      01/09/201931/10/2025Erasmus Mundus in Big Data Management and Analytics (renovació)Education, Audiovisual and Culture Executive Agency, EACEA (Comissió Europea)
      26/06/201926/07/2019Desenvolupament prova de concepte d'arquitectura BIG DATAFUNDACIÓ i2CAT
      05/06/201902/09/2020I+D Desarrollo Data LakeADQUIVER MEDIA, SL
      07/01/201931/07/2019Analytical module and validation of the WISCC-WISCENTDOrganització Mundial de la Salut
      01/01/201931/12/2021Master's Degree in Urban MobilityEuropean Institute for Innovation and Technology
      01/01/201931/12/2021Summer schools and team buildingEuropean Institute for Innovation and Technology

      Qualitat

      El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

      Verificació

            Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

            Indicadors