ANÀLISI ESTRUCTURAL

• GONÇALVES JUNIOR, LUIS ANTONIO: Modeling the influence of manufacturing processes on the fatigue behavior of metallic materials through a continuum damage-based constitutive framework
  
  Autor/a: GONÇALVES JUNIOR, LUIS ANTONIO
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/06/2026
  Data de lectura: 07/09/2026
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: BARBU, LUCIA GRATIELA | OLLER MARTINEZ, SERGIO HORACIO
  Resum de tesi: Des de mitjan segle XIX, l’estudi de la fatiga en metalls s’ha consolidat com un camp d’interès fonamental per als científics dels materials i els enginyers estructurals, principalment perquè la fatiga representa un dels principals mecanismes de fallada en les estructures metàl·liques d’enginyeria. Inicialment basades en enfocaments empírics, com les corbes tensió–vida (S–N) derivades dels estudis pioners de Wöhler, les capacitats de predicció de la fatiga han evolucionat considerablement fins al desenvolupament de sofisticats models numèrics capaços de predir no només la vida a fatiga, sinó també el deteriorament progressiu de les propietats del material associat al fenomen de la fatiga, incloent-hi la iniciació i propagació d’esquerdes fins a la fallada completa del component.Malgrat aquests avenços, la incorporació sistemàtica dels efectes dels processos de fabricació —com el mecanitzat, la conformació, el retallat o el punxonat— dins les formulacions de fatiga continua essent limitada. La majoria dels enfocaments actuals encara es basen en simples modificacions de les corbes S–N mitjançant factors reductors, fet que restringeix la seva aplicabilitat principalment a provetes de laboratori i impedeix predir adequadament patrons d’iniciació i propagació d’esquerdes.En aquest context, la present tesi proposa un marc constitutiu per incorporar els efectes induïts pels processos de fabricació en la resposta a fatiga dels metalls en règim de gran nombre de cicles. El model es formula de manera general, permetent considerar diferents processos de fabricació mitjançant especialitzacions adequades basades en dades rellevants del procés, com tensions residuals, rugositat superficial, porositat o fracció volumètrica de defectes.Per desenvolupar aquest marc, s’analitzen diversos enfocaments de modelatge de fatiga, amb especial èmfasi en la mecànica de la fractura, la mecànica del dany continu i les formulacions de camp de fase, habitualment implementades mitjançant mètodes numèrics com el mètode dels elements finits i el mètode dels elements finits estesos. Entre aquests enfocaments, es selecciona un model de fatiga de gran nombre de cicles basat en la mecànica del dany continu com a marc base, a causa de la seva elevada eficiència computacional i de la seva capacitat per modelar estats tensio-deformacionals complexos durant el procés de degradació del material, des de la condició intacta fins a la fallada completa.El marc constitutiu es millora inicialment mitjançant la introducció d’una nova corba tensió-deformació amb enduriment–estovament per al dany. A més, es proposa una metodologia per convertir dades S–N basades en valors mitjans obtingudes d’assajos normalitzats en informació local a nivell de punt material, assegurant una calibració coherent dels paràmetres de fatiga amb la naturalesa local de la formulació. El model millorat es valida amb dades experimentals obtingudes d’assajos ràpids de fatiga basats en rigidesa i d’assajos de durabilitat sobre components reals de vehicles lleugers, demostrant una sòlida capacitat predictiva tant a escala de proveta com de component, mantenint una elevada eficiència computacional.Finalment, el marc s’estén per incorporar explícitament els efectes induïts pels processos de fabricació. Es proposa un model de relaxació de tensions residuals i una formulació per considerar l’efecte d’entalles associades a determinades operacions de fabricació. El model resultant es particularitza per a operacions de cisallament i tall, com el retallat i el punxonat, utilitzant tensions residuals obtingudes de simulacions de procés i mesures de rugositat superficial com a dades d’entrada. La formulació es valida mitjançant assajos de fatiga uniaxial sobre provetes d’acers de fase complexa retallades i punxonades, demostrant la seva capacitat per predir amb precisió la vida a fatiga i les localitzacions d’iniciació d’esquerdes.
  
• GUO, ZHIMING: Study on HTPB propellant passivation, mixing, casting and curing processes by experiment and simulation
  
  Autor/a: GUO, ZHIMING
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 11/05/2026
  Data de lectura: 04/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | FU, XIAOLONG
  Resum de tesi: Aquest estudi investiga els aspectes físics clau implicats en els quatre passos de producció de propel·lent (passivació, pastat, fosa i curat) mitjançant una combinació de simulacions experimentals i numèriques.En aquest estudi experimental que utilitza ingredients de propel·lent HTPB com a matèries primeres, primer investiguem la passivació i la deshidratació (similar a la microebullició a pressió reduïda) d'aquesta matèria primera (N-butilnitroxietilnitramina (BuNENA)). A continuació, afegim altres materials (inclosos líquids i grànuls) a la matèria primera passivada i els barregem en una amassadora vertical. La suspensió de propel·lent resultant es fosa en un motlle específic. Finalment, investiguem la solidificació de les mostres de propel·lent formades al motlle.En aquest estudi de simulació numèrica, primer es va estudiar el procés de passivació (generació i moviment de bombolles) del material BuNENA mitjançant simulació numèrica. A continuació, es va investigar el procés de barreja del propel·lent en una amassadora vertical. Es van estudiar les característiques d'uniformitat i flux del material propulsor HTPB en condicions d'agitació. Finalment, es va simular el procés de colada en suspensió i, finalment, es va simular el curat del model propulsor colat.Aquest article conté els següents continguts de recerca:(1) Es va establir un dispositiu experimental de passivació i es van dur a terme experiments utilitzant un principi similar a la microebullició a pressió reduïda; en el model de simulació de dinàmica de fluids, es va aplicar el marc lagrangià per rastrejar la formació i el moviment de bombolles, i les bombolles en si es van modelar com a esferes rígides sotmeses a forces de flotabilitat i viscoses. Es va utilitzar el marc d'Euler basat en multiescala variacional (VMS) per simular el fluid al voltant de les bombolles. Es va analitzar el moviment de les bombolles. Combinant mètodes experimentals i de simulació, es va analitzar en detall el procés de passivació de BuNENA, cosa que té una importància substancial en el camp de la passivació de propulsors sòlids compostos.(2) Es va utilitzar un mètode de dinàmica de fluids computacional (CFD) per establir un model de simulació digital del procés de mescla de l'amassadora vertical. Es van analitzar els canvis en diverses característiques relacionades amb el camp de flux de l'amassadora vertical. Es va estudiar el rendiment de mescla de la suspensió de propel·lent a l'amassadora establint un mètode d'anàlisi de l'índex d'uniformitat de mescla. La precisió dels resultats de la simulació es va verificar mitjançant experiments reals d'amassat, SEM-EDS i experiments de densitat.(3) El procés de colada al buit es va optimitzar combinant experiments i simulacions numèriques. En primer lloc, es va revelar el comportament d'aprimament per cisallament mitjançant proves reològiques, i els paràmetres del model Herschel-Bulkley van confirmar les característiques del fluid no newtonià. Es va utilitzar el mètode d'elements finits multiescala variacional per simular i analitzar el procés de colada al buit de la suspensió de propel·lent HTPB. En segon lloc, es van estudiar el cabal i la força d'impacte de les gotes sota diferents pressions de buit combinant el reconeixement d'imatges en temps real amb la visió artificial i el filtratge de Kalman.(4) Finalment, es va estudiar el model cinètic de la reacció de curat del propel·lent HTPB mitjançant el mètode DSC no isotèrmic. Es va analitzar la distribució i l'evolució de la temperatura interna i el grau de temperatura del propel·lent durant el procés de modelat mitjançant un model termoquímic. El gradient de temperatura i la variació del temps de curació del propel·lent es van explorar mitjançant el mètode integrat de termopar.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• ÁLVAREZ ROBERT, DAVID: On the co-design of runtimes, systems and programming interfaces for HPC
  
  Autor/a: ÁLVAREZ ROBERT, DAVID
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/06/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la FIB, Edifici B6, planta 0, Campus Nord UPC
  Director/a de tesi: BELTRAN QUEROL, VICENÇ
  Resum de tesi: Les plataformes de Computació d'Altes Prestacions (HPC) estan evolucionant cap a arquitectures cada cop més complexes: processadors amb grans quantitats de nuclis i amb jerarquies de memòria d'accés no uniforme (NUMA) multi-nivell, heterogeneïtat en els sistemes amb múltiples tipus d'acceleradors, i interconnexions de més capacitat. L'increment de complexitat i la varietat de recursos en aquestes màquines complica la feina d'utilitzar-les de forma eficient i efectiva, la qual recau en les persones que les programen. El resultat és que, als centres de dades moderns, molts recursos acaben sent infrautilitzats, empitjorant la seva eficiència energètica i limitant la seva capacitat.Aquesta tesi proposa abordar aquests reptes mitjançant el disseny conjunt de components a totes les capes del programari, anant des dels mecanismes d'execució i les interfícies de programació fins al programari de sistema de baix nivell. Primerament, estudiem els mecanismes d'execució basats en tasques i identifiquem oportunitats per reduir el cost computacional associat a la gestió de tasques i millorar l'escalabilitat en sistemes amb molts nuclis, introduint noves tècniques de planificació i gestió de dependències que mantenen el rendiment fins i tot en nivells extrems de concurrència. A continuació, abordem els problemes de programabilitat i rendiment en sistemes heterogenis, proposant noves interfícies i sistemes d'execució per superposar de manera més efectiva el moviment de dades, l'execució en acceleradors i el càlcul al processador principal.També argumentem a favor d'un disseny conjunt entre aplicacions i models de programació mitjançant l'estudi d'una classe d'aplicacions cada vegada més habituals: els càlculs iteratius basats en dependències de dades, utilitzats sovint en simulacions, mètodes matemàtics iteratius i intel·ligència artificial. A partir d'aquest estudi, proposem optimitzacions específiques per a aquesta classe d'aplicacions, mostrant com el disseny conjunt pot conduir a millores de rendiment significatives.Finalment, presentem el programari de gestió de tasques nOS-V amb l'objectiu de millorar la utilització global del sistema mitjançant la coplanificació d'aplicacions, i posteriorment apliquem la mateixa metodologia per aconseguir models de programació realment interoperables, permetent que diversos models i biblioteques paral·leles convisquin dins d'una mateixa aplicació minimitzant la interferència mútua.En conjunt, les contribucions d'aquesta tesi proporcionen tècniques d'execució, abstraccions de programació i mecanismes de sistema que, de manera conjunta, milloren el rendiment global, l'eficiència i la composabilitat dels sistemes HPC de nova generació.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• HAUBENSAK, LUKAS: Optimization and control of multiple fuel cell systems
  
  Autor/a: HAUBENSAK, LUKAS
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/05/2026
  Data de lectura: 21/07/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula Capella, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB),Planta Baixa, Av. Diagonal, 647 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: COSTA CASTELLO, RAMON | STRAHL, STEPHAN
  Resum de tesi: La descarbonització del transport pesant és un repte urgent en la mitigació del canvi climàtic. Els vehicles elèctrics de pila de combustible ofereixen una solució prometedora de zero emissions que combina l'autonomia estesa dels combustibles químics amb les capacitats de recàrrega ràpida que requereix la indústria del transport de mercaderies. Els camions comercials adopten cada vegada més sistemes de piles de combustible multi-stack per satisfer les demandes de potència i redundància. No obstant això, la viabilitat comercial d'aquests vehicles depèn de la minimització del cost total de propietat. Aquesta mètrica econòmica reflecteix directament el consum d'hidrogen i la degradació de totes les piles de combustible i la bateria de tracció.Minimitzar aquest cost total de propietat requereix estratègies de control òptimes que equilibrin l'economia de combustible amb la longevitat dels components. Aquest problema de control és complex a causa de les dinàmiques de sistema rígides amb escales de temps àmpliament distribuïdes. Les estratègies de control convencionals basades en regles reaccionen a les condicions presents i no aconsegueixen anticipar càrregues futures. Consegüentment, planifiquen deficientment les transicions d'arrencada i parada, tenen dificultats per prevenir la reducció de potència per motius tèrmics (thermal derating), i no es poden adaptar a un estat de salut (state-of-health) decreixent.Per superar aquestes limitacions, aquesta tesi desenvolupa un marc de control predictiu de model (model predictive control) jeràrquic, computacionalment tractable i adaptatiu al temps de vida. Una Capa de Planificació resol un problema d'enters mixts multi-horitzó per optimitzar el repartiment de potència entre piles, la planificació d'arrencada i parada, i la gestió tèrmica al llarg de la ruta de conducció restant. Simultàniament, una Capa Operacional de mostreig ràpid gestiona les dinàmiques restringides del sistema d'aire per satisfer les demandes de potència mentre equilibra l'eficiència del combustible amb la pèrdua de superfície electroquímica. Un esquema d'estimació en llaç tancat monitora la degradació de les piles i reajusta automàticament els models de predicció interns per mantenir la precisió del controlador.Les simulacions en cicles de conducció estandarditzats demostren que aquest controlador jeràrquic s'aproxima a l'òptim global. Consumeix només un 1,3% més d'hidrogen que una referència retrospectiva (in-hindsight benchmark) mentre manté la viabilitat en temps real. La gestió tèrmica i energètica integrada precondiciona el circuit de refrigeració per prevenir la reducció de potència tèrmica i permet un dimensionament menys conservador dels components. A més, el controlador adaptatiu proposat canvia la seva estratègia operativa al llarg de la vida útil de la pila de combustible. A l'inici de la vida útil (Begin-of-Life), el controlador minimitza la degradació de la pila de combustible i redueix la pèrdua de superfície electroquímica fins a un 96,8%. A mesura que la pila envelleix i les sensibilitats de voltatge disminueixen, l'estratègia transita cap a la minimització del consum d'hidrogen.Aquest marc tradueix els mecanismes de degradació física directament en un objectiu de control econòmic, integrant l'estat de salut electroquímic en la gestió del tren de potència a nivell de sistema. Demostra que el control predictiu i integrat de les dinàmiques tèrmiques, de fluids i de potència és un requisit previ per explotar tot el potencial del maquinari dels trens de potència híbrids multi-stack. Resoldre aquests conflictes entre l'economia de combustible, la longevitat dels components i els límits computacionals redueix les barreres econòmiques per a l'adopció generalitzada dels vehicles elèctrics de pila de combustible.
  
• URBANIAK, DOMINIK: Autonomous and Collaborative Robotic Systems in 5G Smart Factories
  
  Autor/a: URBANIAK, DOMINIK
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/06/2026
  Data de lectura: 22/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)Campus Diagonal Sud, Av. Diagonal, 647, 08028 Barcelona
  Director/a de tesi: ROSELL GRATACOS, JOAN | SUAREZ FEIJOO, RAUL | ROSELL GRATACOS, JOAN | SUAREZ FEIJOO, RAUL | SUPPA, MICHAEL
  Resum de tesi: S'espera que els manipuladors mòbils autònoms i col·laboratius tinguin un paper central en les fàbriques intel·ligents del futur, en permetre una producció flexible i centrada en l'ésser humà. Per assolir aquesta visió calen sistemes robòtics que puguin reaccionar de manera segura al comportament humà dinàmic, alhora que executen de forma eficient tasques de manipulació complexes. Aquests requisits imposen altes demandes computacionals a la percepció, la planificació i el control, les quals poden superar les capacitats de les plataformes robòtiques mòbils. Les arquitectures de control distribuït que aprofiten el processament en el límit de la xarxa i la comunicació sense fils ofereixen una solució prometedora en permetre la delegació de càrrega computacional. No obstant això, la seva eficàcia depèn de factors estretament vinculats i interdisciplinaris que abasten la comunicació, la visió per computador i el control. Més enllà de la delegació de càlcul, els sistemes de control distribuït també permeten la percepció distribuïda mitjançant la integració de sensors visuals externs, ampliant el camp perceptiu del robot més enllà de les limitacions dels sensors a bord.Aquesta tesi investiga com es poden dissenyar arquitectures de control distribuït per a manipuladors mòbils autònoms i col·laboratius per aprofitar de manera segura i eficient la comunicació sense fils i el processament en el límit (edge computing) en entorns industrials. Es desenvolupen i avaluen dues arquitectures complementàries que difereixen fonamentalment en la ubicació de la percepció, l'estratègia de control i el paper de la latència de la comunicació.La primera arquitectura, un sistema habilitat per a la vora (Edge-Enabled), està orientada a escenaris col·laboratius de seguretat crítica que utilitzen sensors RGB-D a bord amb una càrrega lateral opcional a la vora. S'implementa un bucle complet de percepció i control distribuït sobre xarxes 5G privades, que integra comunicació sense fils, processament d'imatges basat en la vora i control de velocitat cartesiana en bucle tancat. Amplis experiments simulats i reals analitzen com la velocitat de captació, la resolució i la compressió d'imatges, la latència de càlcul, la tecnologia de comunicació i la configuració de la qualitat de servei afecten conjuntament el temps de reacció de principi a fi. Els resultats mostren que la computació en el límit només redueix la latència en condicions específiques i que un comportament de seguretat robust requereix mecanismes explícits per gestionar la variància i els errors de percepció.La segona arquitectura, un sistema dependent de l'edge (Edge-Dependent), aborda la manipulació deliberativa sota restriccions distribuïdes fixes, on la percepció i la planificació es duen a terme externament. Es presenta un marc de planificació de moviments basat en l'aprenentatge que genera trajectòries 3D suaus, gairebé òptimes i lliures de col·lisions amb un temps de computació en línia baix, utilitzant dades visuals externes. Les simulacions i els experiments amb robots reals demostren la generalització a través de configuracions d'obstacles i un rendiment competitiu en comparació amb línies de base de planificació establertes.En conjunt, aquestes contribucions aclareixen quan la computació edge sense fils millora el rendiment robòtic i quan introdueix limitacions fonamentals, proporcionant dissenys de sistema pràctics i perspectives conceptuals per al control robòtic distribuït en entorns industrials de nova generació.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA: Hot deformation behaviour of WC–Co cemented carbides
  
  Autor/a: COLLADO CIPRÉS, VERÓNICA
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/06/2026
  Data de lectura: 10/09/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: ESCOLA D'ENGINYERIA BARCELONA ESTC/Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)EDIFICI A planta 0, SALA D'ACTEShttps://meet.google.com/pcm-czdv-rxr
  Director/a de tesi: LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL | GARCÍA, JOSÉ LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral presenta un enfoc sistemàtic per descriure i modelar el comportament en calent dels carburs cimentats—materials compostos basats en carbur de tungstè (WC) i cobalt (Co)–en condicions properes a les de servei. L’objectiu principal és superar les limitacions dels estudis a temperatura ambient i abordar les exigències mecàniques a temperatures elevades. Aquests materials s’utilitzen en aplicacions d’alt rendiment, com eines de tall, mineria i conformació. La recerca s’ha centrat tradicionalment en propietats a temperatura ambient, fet que ha permès optimitzacions, però sense capturar el comportament complex a alta temperatura, on la deformació plàstica domina.Els estudis previs s’han basat sobretot en assaigs de termofluència (creep) a taxes molt baixes i esforços constants. Tot i revelar règims de deformació i mecanismes com el lliscament de límits de gra i la infiltració de cobalt, no representen les condicions dinàmiques del mecanitzat. De manera similar, la duresa en calent mostra que el WC de gra fi és més dur a baixa temperatura però perd aquesta avantatge més ràpidament en escalfar-se, evidenciant la necessitat d’entendre millor els efectes microestructurals sota sol·licitacions tèrmiques.Aquesta tesi aborda aquest buit mitjançant l’estudi del comportament en calent dels metalls durs en condicions representatives de servei, amb taxes de deformació entre 0.0005 i 0.1 s⁻¹ i temperatures de 700–1000 °C. En primer lloc, s’analitza el cobalt sinteritzat, aglutinant metàl·lic dels compostos WC–Co. Els assaigs de compressió mostren un exponent de fluència n = 5 i una energia d’activació coherent amb l’autodifusió en cobalt, indicant que el lliscament i l’escalada de dislocacions governen la deformació.Amb aquests resultats es desenvolupa una equació constitutiva física que expressa la tensió màxima com la suma de la contribució de l’aglutinant, la fase ceràmica i la interacció entre fases. El WC presenta una energia d’activació de 585 kJ/mol, atribuïda a la difusió per límit de gra del tungstè, i un exponent n = 19, propi de materials ceràmics poc sensibles a temperatura i taxa de deformació. El terme d’interacció es modela a partir de paràmetres microestructurals com el camí lliure de l’aglutinant i la rigidesa de l’esquelet ceràmic.Finalment, s’incorpora la mida de gra del WC al model. Els resultats mostren que els grans fins incrementen la resistència a baixa temperatura per efecte Hall–Petch, però aquest benefici disminueix amb la temperatura, on dominen el lliscament de límits i la infiltració de l’aglutinant. Els grans gruixuts, tot i ser menys resistents a temperatura ambient, mantenen millor la integritat estructural en condicions tèrmiques. L’anàlisi via EBSD confirma el paper dels límits de gra, les transformacions de fase i les interficies en la plasticitat a alta temperatura.En conjunt, la tesi estableix un marc predictiu per optimitzar el comportament mecànic dels metalls durs a alta temperatura. La integració de la caracterització microestructural amb el model físic representa un avenç respecte als enfocaments basats en condicions ambientals o de termofluència i proporciona eines per al disseny de materials capaços de suportar entorns de mecanitzat i útils d’alt rendiment amb càrregues termomecàniques severes.
  

CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS

• SHAHBAZI, SAEEDEH: Differential Deformation Maps Using EGMS Data
  
  Autor/a: SHAHBAZI, SAEEDEH
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: 23/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Parc Mediterrani de la Tecnologia, Castelldefels, sala C4-001PG.
  Director/a de tesi: CROSETTO, MICHELE | BARRA, ANNA
  Resum de tesi: La investigació de la deformació dels edificis deguda a assentaments diferencials és una tasca complexa, especialment en àrees extenses; tanmateix, amb l’avanç de les tècniques de teledetecció, aquest tipus d’estudis s’ha tornat actualment viable. L’European Ground Motion Service (EGMS), com a part del Copernicus Land Monitoring Service, representa el major servei d’Interferometria SAR (InSAR) a gran escala desenvolupat fins ara. Gràcies a les seves característiques tècniques i a la disponibilitat oberta i gratuïta dels seus productes, l’EGMS facilita l’accés a mapes de desplaçament. El repte ara rau en desenvolupar metodologies i eines adequades per aprofitar eficaçment aquesta gran quantitat d’informació i generar mapes fàcils d’interpretar, orientats a l’avaluació del dany en edificis i a la mitigació del risc urbà.Aquesta tesi doctoral aborda aquest repte mitjançant la proposta d’una metodologia i una eina de programari innovadora que transformen les dades de desplaçament derivades d’InSAR en mapes geoespacials complets, a través d’una anàlisi de deformació diferencial espacial a escala d’edifici. Això permet la identificació i classificació d’edificis urbans susceptibles de patir danys a causa de moviments diferencials. En particular, es posa el focus en la deformació diferencial espacial (és a dir, el gradient espacial de deformació) a nivell individual d’edifici, ja que la majoria dels danys significatius en estructures i infraestructures estan associats a gradients espacials de deformació. El resultat final de la metodologia proposada és l’anomenat “Mapa de Deformació Diferencial d’Edificis” (BDD). Aquesta metodologia és innovadora perquè, a diferència d’estudis previs centrats principalment en àrees reduïdes, permet la cartografia sobre àrees extenses mantenint una anàlisi detallada a nivell d’edifici. La metodologia requereix únicament dos tipus de dades d’entrada: mapes de desplaçament derivats d’InSAR, independentment de la font de dades, i un mapa vectorial de la petjada dels edificis.Aquest treball il·lustra l’ús dels productes bàsics de l’EGMS per realitzar una anàlisi multiescala, incloent l’àrea metropolitana de Barcelona, la regió de Catalunya i, finalment, el mapa BDD de tota Espanya. Aquest mapa inclou 2.958 edificis vulnerables a patir danys a causa d’assentaments diferencials. Donada la gran extensió espacial d’aquest mapa, s’ha desenvolupat una plataforma web per facilitar-ne la visualització i millorar l’accessibilitat de la informació per a tots els usuaris. Com a pas addicional per millorar l’anàlisi, s’han integrat dades complementàries. El mapa BDD s’ha combinat amb la velocitat de deformació, l’antiguitat dels edificis (considerada com un indicador de vulnerabilitat) i dades de població, amb la finalitat de proporcionar una primera avaluació de l’impacte potencial sobre els residents. Aquesta integració ha donat lloc al desenvolupament d’un “Mapa d’Impacte Potencial”, que permet identificar àrees que requereixen atenció prioritària i recursos per a una mitigació eficaç del risc.La robustesa de la metodologia proposada s’ha avaluat mitjançant un procediment específic de validació. Aquesta avaluació ha analitzat tant la metodologia com els seus resultats sota diferents geometries d’adquisició, demostrant que el gradient espacial de deformació és independent de la geometria, així com sota diferents intervals temporals. Així mateix, la validació s’ha complementat amb campanyes de camp per avaluar els danys en edificis, centrant-se en indicadors de deformació diferencial, com esquerdes i fissures en parets i al voltant de finestres.
  

ENGINYERIA CIVIL

• GARCIA RIVERA, JUAN PABLO: ESTUDIO EXPERIMENTAL DE LA CONFLUENCIA DE LOS RÍOS TOLTÉN Y ALLIPÉN (CHILE): RESULTADOS HIDRODINÁMICOS
  
  Autor/a: GARCIA RIVERA, JUAN PABLO
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/05/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edificio C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: MARTÍN VIDE, JUAN PEDRO | FERRER BOIX, CARLES
  Resum de tesi: Aquesta tesi va ser motivada per la necessitat de comprendre el comportament hidrodinàmic de la confluència dels rius Toltén i Allipén (Xile), on l'any 2013 per espai de 90 dies es va realitzar una campanya de mesurament de càrrega de fons utilitzant un mostrador Helley-Smith. En aquesta campanya es va registrar transport de graves i sorres amb una distribució espacial transversal no uniforme a la secció de mesurament (transecte), denominada en aquesta tesi com a secció 9. No obstant això, l'absència de mesuraments hidrodinàmics simultànies va impedir establir relacions causa-efecte entre el flux i la distribució del transport sòlid.Durant la campanya de camp també es van registrar cabals individuals i totals, amb valors entre 180 i 900 m³/s, informació que va servir de base per al plantejament descenaris experimentals en el model físic.L'objectiu general de la tesi va ser comprendre el comportament hidrodinàmic (camp tridimensional de velocitats) d'aquesta confluència per identificar patrons que puguin ser generalitzables a confluències amb característiques similars.El model físic va ser construït al Laboratori d'Hidràulica de la Universitat de Piura (Perú), definint-se una escala geomètrica de 1:57.9 condicionada per restriccions espacials de la platja de models. El rang de cabals assajats al model va variar entre 7.7 i 32.8 l/s.Els experiments es van dissenyar considerant diferents combinacions de cabal, caracteritzades mitjançant una relació de cabals Q_tributari/Q_principal, els valors dels quals van oscil·lar entre 0.33 i 3.97.La campanya experimental va incloure el calibratge d'abocadors triangulars per a control de cabal i la definició de condicions de contorn mitjançant modelació unidimensional, utilitzant informació del prototip.Es van mesurar 16 seccions transversals, amb un èmfasi especial en les seccions 6, 8, 9 i 11, properes al transsecte de referència. En total es van realitzar 1641 mesuraments tridimensionals de velocitat (u, v, w), registrats a 25 Hz durant 120 segons per punt, generant més de 3000 dades per mesurament.El processament de dades es va realitzar a Matlab mitjançant algoritmes propis que van incloure filtratge per correlació i soroll (AADV i CADV), aplicació del mètode Space-Phase Thresholding i descomposició Wavelet. Aquesta darrera va permetre separar el senyal en components de baixa freqüència (pulsacions) i alta freqüència (fluctuacions turbulentes), facilitant una anàlisi més profunda de l'estructura temporal del flux.Addicionalment, es van identificar pulsacions de baixa freqüència que es presentaven a cada mesurament, a l'espai de temps de 2 minuts es va poder apreciar que es repetien 6 vegades. L'aplicació de tints va confirmar visualment aquests patrons periòdics de mescla.A partir del camp tridimensional de velocitats es van estimar diferents components de tensió: tensió de Reynolds, tensió de baixa freqüència, tensió total, tensions creuades i tensions properes al fons. Es van comparar les tensions obtingudes amb la tensió crítica d'inici de moviment per a un paràmetre adimensional de Shields de 0,03 (sorres i graves), permetent identificar zones potencials de mobilització del llit.Finalment, la principal aportació d'aquesta tesi rau en la caracterització experimental detallada del camp hidrodinàmic tridimensional en una confluència amb discordança morfològica, mitjançant el mesurament directe de les tres components instantànies de la velocitat i l'anàlisi de les fluctuacions. Els resultats obtinguts proporcionen criteris físics i metodològics transferibles a lestudi de confluències de rius amb característiques geomètriques i hidràuliques similars.
  
• KALLINGER, MAGNUS DANIEL: Layout Optimization in Floating Offshore Wind with Focus on Subsea Components
  
  Autor/a: KALLINGER, MAGNUS DANIEL
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS | TRUBAT CASAL, PAU
  Resum de tesi: El vent flotant en alta mar és considerat com una tecnologia clau per explotar els recursos eòlics d'aigües profundes on els fonaments fixos de fons es tornen econòmicament poc competitius. No obstant això, els desplegaments de vent flotant a gran escala es mantenen limitats per un alt cost, una maduresa limitada i un fort acoblament multidisciplinari entre subsistemes que determinen conjuntament la viabilitat i el rendiment de la granja. Els components del subsol són centrals per a aquest acoblament: els sistemes de manteniment d'estació i els cables d'energia dinàmic/estàtic governen no només la resposta estructural i el rendiment elèctric, sinó que també imposen restriccions de primer ordre en el disseny de la granja de vent (col·locació de les torbines, ancoratges de petjades, topologia del cable i corredors d'encaminament). A més, la limitada practicitat de la instrumentació submarina motiva estratègies de monitoratge que poden reduir la càrrega d'O&M i donar suport al funcionament basat en condicions. En aquest context, aquesta tesi aborda l'optimització de la disposició per al vent flotant amb un enfocament en els components del subsol. La tesi s'organitza al voltant de tres línies de recerca, alineades amb els capítols de contribució posteriors. En primer lloc, desenvolupa un marc d'optimització en etapes primerenques per al disseny de manteniment d'estació que combina simulacions computacionalment eficients de domini de freqüència amb l'optimització personalitzada de l'eixam de partícules per a vigilar espais de disseny grans (disposicions, materials i components auxiliars). El marc s'aplica tant a plataformes de vent flotant convencionals com a un concepte de meteorologia amarrada d'un sol punt. En segon lloc, investiga la detecció virtual per a les turbines eòliques flotants per estimar l'amarratge crític i les càrregues estructurals a partir de mesures accessibles, motivades per l'alt esforç d'instal·lació i manteniment dels sensors submarins i per la necessitat de monitoratge escalable. En tercer lloc, avança el disseny interarray de vent flotant a través de (i) optimització de topologia a nivell de granja que incorpora efectes de longitud de cable específics flotants i rendiment tecno-econòmic, i (ii) enrutament informat físicament que explica explícitament compensacions de flotadors, restriccions d'interacció d'amarratge-cable, viabilitat de touchdown i batimetria tridimensional. Els resultats mostren, en primer lloc, que l'optimització de l'estació en etapes primerenques es pot dur a terme de manera eficient mentre es produeixen dissenys tècnicament significatius i rendibles, i posa en relleu la importància de la funcionalitat específica de la línia, el tipus de subestructura i les opcions dependents del lloc. En segon lloc, els estudis de detecció virtual demostren que les càrregues crítiques es poden estimar amb precisió útil i millorar la robustesa quan l'estructura física s'insereix en el procés d'aprenentatge, permetent una dependència reduïda de la instrumentació submarina. En tercer lloc, en el domini elèctric, la topologia i els mètodes d'encaminament proposats milloren la consistència física i la viabilitat de les disposicions de cables de vent flotant i produeixen reduccions mesurables en la longitud del cable i el cost d'inversió, que es propaguen a un cost d'energia anivellat més baix. Les millores relatives són modestes, però l'estalvi absolut es fa significatiu a escala agrícola.
  
• MONTERO VEGA, MARIANA: Joint Operations of Autonomous Delivery Robots and Mobile Micro Hubs: A Continuous-Approximation and Game-Theoretic Assessment for Urban E-Commerce Logistics
  
  Autor/a: MONTERO VEGA, MARIANA
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
  Resum de tesi: La logística d’última milla és un dels segments que genera un major consum de recursos i més externalitats dins dels sistemes urbans de distribució de mercaderies. Tot i això, les forces del mercat sovint no aconsegueixen alinear els incentius privats amb els objectius socials. Aquesta tesi investiga les condicions sota les quals els Robots Autònoms de Repartiment (ADR) poden actuar com a catalitzadors d’un model logístic urbà més sostenible i equitatiu, mitjançant el marc Desitjabilitat-Factibilitat-Viabilitat i quatre estudis interconnectats. En l’àmbit de la desitjabilitat, una enquesta global a 1.344 usuaris de comerç electrònic d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord mostra que l’acceptació dels ADR és real, però desigual. Factors com el gènere, l’edat i el grau d’urbanització condicionen les preferències de lliurament i tenen implicacions directes per al disseny d’infraestructures i les estratègies de desplegament. Les taquilles de paqueteria apareixen com la modalitat preferida a escala global, fet que justifica la seva incorporació com a actor rellevant en l’anàlisi de viabilitat. A més, un estudi multiregional basat en models d’equacions estructurals i un model logit ordenat identifica la competència percebuda com el principal factor que impulsa la intenció d’ús. La sensibilitat al risc i les barreres de preu només resulten significatives en mercats on els ADR encara no han assolit una implantació comercial. En l’àmbit de la factibilitat, s’introdueix el concepte de Microhub Mòbil, un sistema de dos nivells que combina Vehicles Hub Autònoms i ADR. Mitjançant un model d’aproximació contínua aplicat a diversos escenaris urbans, es demostra que aquest sistema redueix els costos de lliurament entre un 40 % i un 55 % respecte a les alternatives convencionals, alhora que disminueix significativament el potencial d’escalfament global. La capacitat de càrrega dels ADR emergeix com el principal determinant dels costos, mentre que la velocitat operativa té un impacte reduït. Les preferències dels usuaris identificades en els estudis de desitjabilitat, com l’alçada del robot, el disseny multicompartiment o les finestres de lliurament fora de les hores punta, s’incorporen directament als paràmetres operatius del sistema, establint un vincle quantitatiu entre les necessitats dels usuaris i el rendiment logístic. En l’àmbit de la viabilitat, un model de teoria de jocs en dues etapes demostra que la cooperació entre operadors tradicionals, operadors de Microhub Mòbil i operadors de taquilles de paqueteria no emergeix espontàniament en condicions de mercat. Els resultats mostren que la subvenció pública constitueix una necessitat estructural per assolir l’estabilitat de la coalició. Una capa reguladora basada en un model de Stackelberg evidencia que els impostos pigouvians i diferenciats poden aconseguir una estabilitat gairebé lliure de subvencions amb un esforç fiscal molt inferior al dels peatges uniformes, alhora que generen una distribució més equitativa dels beneficis i preserven la viabilitat dels tres operadors. A més, es demostra que la subvenció mínima requerida és inferior als estalvis derivats de la reducció d’externalitats, fet que converteix el suport públic en una eina fiscalment eficient per promoure la sostenibilitat urbana. En conjunt, els resultats indiquen que el futur de la logística d’última milla no dependrà únicament de la tecnologia. Els ADR són operativament viables i ambientalment beneficiosos, però el seu potencial transformador requereix reguladors capaços d’internalitzar les externalitats, dissenyadors que alineïn els sistemes amb les necessitats reals dels usuaris i responsables polítics que entenguin que la cooperació estable entre operadors heterogenis és, sobretot, un repte de governança i no un resultat natural del mercat.
  
• MOODE, SESHADRI NAIK: Platooning of Connected Autonomous Vehicles on Freeways: Microscopic Modelling and Management Strategies
  
  Autor/a: MOODE, SESHADRI NAIK
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/07/2026
  Data de lectura: 29/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edifici C1, Sala 002, Barcelona
  Director/a de tesi: SORIGUERA MARTÍ, FRANCESC
  Resum de tesi: La formació de combois (platooning) de Vehicles Connectats i Autònoms (CAV) mitjançant comunicacions V2X és una estratègia transformadora. Els trens de carretera coordinats amb distàncies de separació curtes augmenten la capacitat, harmonitzen el trànsit i redueixen emissions. Aconseguir aquests beneficis en trànsit mixt requereix integrar la dinàmica microscòpica de combois amb la gestió macroscòpica del corredor. Aquesta tesi desenvolupa nous models a nivell de vehicle i estratègies de gestió d'autopistes per abordar-ho.Microscòpicament, la tesi introdueix el Control de Creuer Adaptatiu per a Combois (PACC), un marc de seguiment basat en espais segurs. El PACC optimitza eficiència, estabilitat i seguretat, mantenint estabilitat asimptòtica en diversos contextos. Davant d'incidents greus, la seva frenada d'emergència evita col·lisions per a desacceleracions instantànies de fins a 1g. En escenaris extrems, les col·lisions residuals es localitzen estrictamente en els seguidors immediats, demostrant que el PACC millora substancialment la seguretat respecte a la conducció humana.Macroscòpicament, s'avaluen quatre polítiques de gestió de carrils per a combois de CAV en trànsit mixt (penetració 0–75%): dedicació estricta del carril esquerre (D1), carril esquerre compartit (S1), híbrida dedicada-més-compartida (D1S1) i dos carrils compartits (S2). Usant una arquitectura híbrida PACC/CACC, els beneficis en capacitat depenen de la política. El control dedicat (D1) assoleix els fluxos màxims més alts, però indueix desequilibri entre carrils, combois a ràfegues, col·lapse esglaonat i turbulència. Les polítiques compartidas (S1, S2) generen un trànsit compacte i predictible. La política híbrida (D1S1) equilibra capacitat i estabilitat a penetracions intermèdies, però mostra combois erràtics a penetracions altes, requerint un ajust per etapes.Els impactes ambientals s'avaluen mitjançant potència de tracció física i VT-Micro. Normalitzant respecte a les línies base del 0% de CAV per aïllar els efectes de l'automatització, la tesi demostra que els beneficis ambientals depenen de la formació local real de combois (r = -0.92 per a energia respecte a taxa de formació), no de la penetració nominal. L'ús compartit de dos carrils (S2) assoleix reduccions robustes de fins a 14,6% en energia/CO2 i 68,3% en NOx. En contrast, la dedicació estricta (D1) amplifica les maniobres agressives d'atrapament; ocupant un 3–6% de la distància, aporten fins al 43% de les emissions de NOx, produint un benefici energètic del 8,6% i un augment de l'1,8% en NOx.Per integrar dinàmicament els CAV, es proposa un marc de control òptim jeràrquic per a canvis de carril discrecionals en trànsit mixt no cooperatiu. La capa tàctica utilitza un planificador de Programació Dinàmica (DP) informat per la física que penalitza ones de xoc incipients i desajustos de velocitat. La capa operativa empra un Problema de Control Òptim (OCP) longitudinal amb marges d'incertesa adaptatius, juntament amb un filtre de seguretat de Funcions de Barrera de Control (CBF) en temps continu. Operant sense negociació V2V, l'arquitectura DP+OCP+CBF maximitza el rendiment i minimitza les ones de xoc. Tot i ser viable en línia, les mètriques revelen un compromís entre eficiència i confort.En conjunt, la tesi demostra que els beneficis sistèmics dels combois de CAV depenen fonamentalment del disseny conjunt d'un control robust del vehicle, polítiques adaptatives de carrils i la distribució local de CAV, no només de la seva penetració. Aquests marcs ofereixen un full de ruta per al desplegament segur i sostenible dels CAV.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• DENIA BERROCOSO, ANGEL: Towards characterization improvement and design optimization of steel fibre reinforced concrete elements for underground structures: experimental study and non-linear analysis
  
  Autor/a: DENIA BERROCOSO, ANGEL
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/06/2026
  Data de lectura: 23/07/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Sala B1-005 ( UPC Campus Nord - Barcelona)
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | MONSERRAT LOPEZ, ANDREA
  Resum de tesi: La creixent demanda de transport urbà eficient ha convertit les infraestructures subterrànies en un component central de l'enginyeria civil moderna. L'excavació mecanitzada mitjançant tuneladores (TBM) s'ha consolidat com a mètode constructiu predominant, i el revestiment de dovelles prefabricades com a solució estructural principal. El disseny d'aquests revestiments no està governat únicament pel comportament global de l'anell: els efectes localitzats a les juntes radials, incloent la transferència de càrregues concentrades durant l'empenta de la TBM i en servei, el confinament en zones d'entrada de càrrega parcial, i la redistribució d'esforços sota accions accidentals com el foc, determinen amb freqüència el comportament estructural.El formigó reforçat amb fibres (FRF) està ben consolidat com a material estructural per a revestiments, amb una base normativa sòlida i una àmplia aplicació pràctica. Els seus avantatges més rellevants són: la ductilitat post-fissuració per al control del hendiment a les juntes, la limitació de l'obertura de fissura sota esforços circumferencials en servei, i la capacitat resistent residual sota el desconxament induït pel foc. A les juntes radials, la resposta sota càrrega concentrada està governada per dos mecanismes de confinament diferenciats: una contribució geomètrica associada a l'estat biaxial de compressió sota la placa de càrrega, i una contribució material impulsada pel pont i tenacitat de les fibres que estabilitza la branca post-pic i retarda la localització de fissures. La translació d'aquests mecanismes a un disseny consistent i optimitzat continua sent un problema obert, amb potencial significatiu de millora en eficiència, però amb necessitat de metodologies validades que vinculin la caracterització material amb la resposta estructural.Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant un programa experimental i numèric integrat. El component experimental caracteritza ambdues contribucions de confinament sota condicions de càrrega parcial representatives de les juntes radials, quantificant la seva dependència del contingut de fibres i l'excentricitat de càrrega. Aquests resultats proporcionen la base constitutiva per a models d'elements finits no lineals calibrats mitjançant anàlisi invers i validats a escala de proveta i estructural. Aquest marc s'aplica en un context de disseny basat en fiabilitat per avaluar l'eficiència estructural assolible quan el comportament post-fissuració i els efectes de confinament es modelen de forma explícita. El component de foc estén aquest marc mitjançant una anàlisi termo-mecànica seqüencialment acoblada amb modelització explícita de juntes i estudi paramètric de la profunditat de desconxament, proporcionant els esforços a les juntes radials sota la combinació accidental i contribuint a un procediment de verificació per a aquest escenari de disseny.
  
• KOMARIZADEH ASL, SEYED MAHYAD: Real-Time Temperature-Compensated Atmospheric Corrosion Monitoring at Low Cost: The CORTEX System and a Validated IoT Framework for Structural Health Monitoring
  
  Autor/a: KOMARIZADEH ASL, SEYED MAHYAD
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/07/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, edific C2, Sala 212 (Sala Conferències), Barcelona
  Director/a de tesi: TOSIC, NIKOLA | TURMO CODERQUE, JOSE
  Resum de tesi: La infraestructura civil constitueix el substrat físic de l'activitat econòmica contemporània, però els components metàl·lics del seu esquelet resistent es deterioren contínuament sota atac atmosfèric, amb un cost anual que s'aproxima al 3 o 4 per cent del producte interior brut en qualsevol economia industrialitzada. Tot i aquesta magnitud, aproximadament el 98 per cent de l'inventari mundial de ponts s'avalua exclusivament mitjançant inspecció visual periòdica en lloc de monitoratge instrumentat continu. La mesura de la resistència elèctrica (ER) ha estat l'estàndard reconegut per al monitoratge de corrosió en servei a la indústria del petroli durant dècades, però la seva adaptació a la infraestructura civil s'ha vist obstaculitzada pel cost dels sistemes comercials dedicats d'adquisició de dades necessaris per interrogar les sondes, amb preus entre 1.800 i 11.700 dòlars americans per canal.Aquesta tesi desenvolupa i valida una alternativa de baix cost i codi obert. El sistema Low-cost Electrical Resistance Ohm analYzer (LEROY), desenvolupat en la fase inicial del programa doctoral, va assolir una resolució pràctica de 7 a 30 microohms en maquinari tipus Arduino i es va validar contra la pèrdua de massa gravimètrica amb un marge del 3,31 per cent al llarg d'un assaig accelerat de 125 dies. El programa LEROY també va quantificar les raons per les quals el maquinari Arduino bàsic no pot gestionar la dependència amb la temperatura de la resistència sota condicions contínues de camp, la qual cosa restringeix aquest maquinari a lectures estàtiques.Pràcticament tots els instruments comercials ACM aborden el problema de la temperatura per maquinari, afegint una sonda de referència recoberta. L'estratègia és estructuralment fràgil perquè la massa tèrmica i les característiques de transferència de calor superficial de la sonda de referència difereixen de les de la sonda activa exposada, produint errors de compensació dependents de la fase precisament quan la temperatura canvia amb major rapidesa. La decisió científica central va ser abordar el problema de la temperatura algorítmicament: eliminar completament la sonda de referència i reformular la compensació com una operació firmware en temps real fonamentada en la física de l'estat sòlid de la resistivitat metàl·lica. D'aquí sorgeix el sistema CORrosion Temperature EXpert (CORTEX), contribució tècnica central de la tesi i objecte de la sol·licitud de patent europea EP25382628.CORTEX integra un ADC delta-sigma de 18 bits codissenyat amb una font de corrent de precisió de 156,23 mA, de manera que el bit menys significatiu correspon a 0,1 mil·liohms, un canal Kelvin de quatre fils, i un sensor digital de temperatura SHT35 col·locat al costat de la sonda. Un pipeline firmware autònom de 12 etapes executa un algoritme de compensació de temperatura en temps real derivat de primers principis i validat en un programa de 30 assajos. El coeficient de temperatura es va confirmar com a propietat material estable de l'AISI 1010 (mitjana 0,448 ± 0,007 per cent per grau Celsius); el retard tèrmic va resultar dependent de l'entorn. L'anàlisi d'Allan segons IEEE Std 952-1997 va establir un límit de detecció en camp de 0,038 ± 0,009 μm (3σ). La plataforma va completar 22,4 dies de desplegament autònom IoT a Barcelona amb neutralitat energètica mitjançant un panell solar de 100 W.La tesi conclou amb una campanya accelerada de cicles humit i sec segons ASTM G44 durant 11 dies, en la qual sondes AISI 1010 van ser sotmeses a immersió alternada en electròlit NaCl al 3,5 per cent en pes. La mesura de la progressió de la corrosió obtinguda amb l'algoritme, després de la correcció de la geometria d'immersió parcial i un escalat de temps d'humectació, es va reconciliar amb la mesura gravimètrica ASTM G1 amb un marge del 2,0 per cent sota exposició ISO 9223 Categoria CX.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• MONTALÀ PALAU, MONTSERRAT: Resilience in Power Systems: From Technology to System-Level Perspectives
  
  Autor/a: MONTALÀ PALAU, MONTSERRAT
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula Capella - ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | CHEAH MAÑÉ, MARC
  Resum de tesi: La present tesi s’articula al voltant d’un concepte que recentment s’ha vinculat als sistemes elèctrics: la resiliència. Aquests sistemes han esdevingut fonamentals per al funcionament de les societats actuals i, per aquest motiu, cal continuar transformant-los tot garantint-ne el correcte funcionament.Aquesta tesi aborda el concepte de resiliència en els sistemes elèctrics des de dos vessants complementaris. La primera es focalitza en el desenvolupament d’una metodologia, que permet quantificar la resiliència del sistema elèctric i analitzar com la implantació de diferents tecnologies la pot modificar. La segona se centra en tecnologies específiques i s’articula al voltant del concepte de límit de rampa.Pel que fa a la primera part, el concepte de resiliència en els sistemes elèctrics és relativament recent i ha emergit amb l’objectiu de superar les limitacions del concepte tradicional de fiabilitat. La resiliència pretén considerar un ampli ventall d’esdeveniments que poden afectar el sistema elèctric, inclosos aquells de baixa probabilitat però d’alt impacte, i quantificar-ne les conseqüències en termes energètics, socials i econòmics. Tot i que el concepte de resiliència s’ha incorporat en noves polítiques, fulls de ruta i desenvolupaments tecnològics, la seva mesura i quantificació continuen essent un repte.En aquest context, el desenvolupament de sistemes elèctrics resilients requereix tant la recopilació de dades sobre els sistemes actuals com la identificació dels possibles esdeveniments futurs que els poden afectar. Això fa necessari disposar de metodologies capaces d’integrar i avaluar aquesta informació de manera coordinada. Per donar resposta a aquest repte, la tesi proposa una metodologia que combina eines tradicionals d’anàlisi dels sistemes elèctrics, com els Fluxos de Potència Òptims, amb Sistemes d’Informació Geogràfica. En aquesta aproximació, la resiliència es quantifica a partir de l’energia que un sistema elèctric posa en risc a causa de l’exposició a un conjunt de perills específics. Aquesta metodologia ha estat implementada en una eina que té com a objectiu facilitar-ne l’ús amb coneixements elèctrics bàsics, de manera que pugui ser utilitzada per un ampli ventall d’usuaris.En relació amb la segona part, el límit de rampa es defineix com una estratègia per controlar la velocitat de les variacions de potència activa de les centrals generadores, principalment plantes eòliques i solars fotovoltaiques. A més, com que les plantes d’energies renovables poden operar encara avui sota un factor de potència constant i sense un control actiu de la tensió. Així, limitar les variacions de potència activa es tradueix també en una limitació de les variacions de potència reactiva.Malgrat la seva rellevància, l’aplicació dels límits de rampa continua representant un repte per als diferents agents del sistema elèctric. En aquest sentit, la tesi proposa una metodologia que permet als operadors del sistema determinar el valor requerit del límit de rampa segons característiques tècniques del sistema, com ara la inèrcia, l’amortiment o les constants de temps. Així mateix, es presenta una metodologia dirigida als desenvolupadors de plantes d’energies renovables per tal de dissenyar instal·lacions que compleixin aquests requisits. Atès que això sovint implica la incorporació de sistemes d’emmagatzematge, la metodologia proposada és flexible i permet explorar l’ús de diverses tecnologies d’emmagatzematge.Cada part inclou casos d’estudi que han permès validar la robustesa de les metodologies i eines desenvolupades, mostrant com les diferents estratègies i tecnologies afecten la resiliència i l’estabilitat del sistema elèctric.En conjunt, la present tesi doctoral aporta una contribució significativa al desenvolupament de sistemes elèctrics resilients, amb l’objectiu de garantir-ne el correcte funcionament i, amb això, sostenir la vida i les activitats essencials de les societats contemporànies.
  
• MOSHARI MAMAGHANI, VAHID: Grid-forming converter control for modern high-voltage transmission networks
  
  Autor/a: MOSHARI MAMAGHANI, VAHID
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: 27/07/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 Sala de Conferències. ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | PRIETO ARAUJO, EDUARDO
  Resum de tesi: El convertidor de font de tensió (VSC) que opera en mode de grid-forming (GFM) és un dels enfocaments de control més prometedors per a la integració de fonts d'energia renovable en els futurs sistemes elèctrics. La tecnologia GFM ofereix nombrosos avantatges a causa del seu comportament inherent de font de tensió, la qual cosa permet una estabilitat del sistema millorada, així com el suport als serveis de restabliment de la xarxa. Les tecnologies capaces de proporcionar funcionalitats GFM inclouen els sistemes d'alta tensió en corrent continu (HVDC), els sistemes de transmissió flexibles de corrent altern (FACTS), els mòduls de parc energètic (PPM) i els sistemes d'emmagatzematge d'energia en bateries (BESS).En els darrers anys, el concepte de control GFM ha guanyat una atenció significativa a causa dels seus beneficis potencials en l'estabilització de la xarxa i els serveis auxiliars. Diversos fabricants ja ofereixen actius amb capacitats de control GFM; no obstant això, les estratègies de control, les limitacions i les interaccions a nivell de sistema associades encara no s'han abordat de manera exhaustiva en la bibliografia. Aquest treball se centra en l'aplicació del control GFM a un sistema HVDC i a un compensador síncron estàtic (STATCOM) integrat amb emmagatzematge d'energia.En primer lloc, es presenten models detallats de transitoris electromagnètics (EMT) i implementacions de control de STATCOMs que operen tant en mode de control de freqüència i fase (GFM) com en mode de seguiment de la xarxa (GFL), juntament amb un model genèric de condensador síncron per a la comparació. S'analitzen diferents configuracions de bucles de control de tensió i corrent. S'ha desenvolupat i ajustat un esquema de control de convertidor complet, que inclou controladors d'energia interns i de la banda de la xarxa per a la topologia MMC, d'acord amb els requisits GFM de TransnetBW, incloent-hi funcions de limitació de corrent altern i de tensió contínua.El rendiment a nivell de sistema s'avalua mitjançant una xarxa de referència de 9 busos desenvolupada basada en la xarxa de TransnetBW. Es duen a terme simulacions inicials en el domini temporal per a millorar i refinar el control del GFM-STATCOM. S'analitza i es compara l'impacte de diferents ubicacions de fallades en el rendiment de la fault ride-through (FRT) del GFM-STATCOM, utilitzant tant simulacions en el domini temporal com mètodes d'escanneig.Finalment, basant-se en l'experiència i els resultats obtinguts de la modelització amb PSCAD, la sintonització del control i el desenvolupament del banc de proves de 9 busos, es proposa un conjunt de proves de conformitat per als GFM-STATCOM.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• BATET XAUS, GERARD: Contributions to Acoustic Biotelemetry Technologies for Tracking Underwater Species
  
  Autor/a: BATET XAUS, GERARD
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/06/2026
  Data de lectura: 24/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: aula VGE202 - Sala Polivalent ( Neàpolis)
  Director/a de tesi: DEL RIO FERNANDEZ, JOAQUIN | MASMITJÀ RUSIÑOL, IVAN
  Resum de tesi: A causa dels creixents impactes del canvi climàtic i de les activitats humanes, les Àrees Marines Protegides (MPA) s'han establert com a zones d'alt valor que requereixen un monitoratge continu per preservar els hàbitats marins i avaluar els canvis ecològics. Per avaluar amb precisió l'estat de conservació dins d'aquestes MPA, hi ha una necessitat crítica de fer un seguiment de les espècies marines i observar-ne els comportaments. No obstant això, els sistemes de marcatge acústic d'última generació actuals s'enfronten a limitacions operatives, ja que tradicionalment es restringeixen a mecanismes de detecció simples que només proporcionen dades bàsiques sobre l'absència o presència d'un individu dins del radi del receptor.Actualment, el càlcul de la posició estimada d'aquestes espècies marcades depèn, en gran mesura, del desplegament de grans matrius de receptors i d'una infraestructura fixa extensa. La implementació d'un sistema bidireccional garanteix un procés de càlcul de la posició més fàcil i precís. Quan es combina amb diferents tecnologies de recepció d'última generació, el seguiment d'una etiqueta acústica bidireccional, BTAG per les seves sigles en anglès, esdevé altament dinàmic i es pot aconseguir amb una infraestructura significativament menor.Per abordar les mancances identificades en els marcs de monitoratge actuals, aquesta tesi proposa un nou sistema, el BTAG. La contribució presenta tant el disseny de la topologia electrònica de l'etiqueta com la seva arquitectura de firmware centrada en un baix consum d'energia. A més, el sistema proposat està dissenyat per maximitzar la interoperabilitat, assegurant la plena conformitat i integració funcional amb els equips comercials de biotelemetria acústica existents.Finalment, per validar la usabilitat operativa del sistema BTAG proposat, es duen a terme avaluacions exhaustives. El dispositiu i les seves capacitats de comunicació es proven mitjançant experiments controlats de laboratori, proves de camp operatives i campanyes oceanogràfiques on s'integen vehicles autònoms, demostrant amb èxit la viabilitat del BTAG per a la biotelemetria marina moderna.
  
• GAMEL, MANSUR MOHAMMED ALI: Development of Epitaxial-free c-Ge Thermophotovoltaic Devices: from Double-Side Towards Interdigitated Back Contacted Structures
  
  Autor/a: GAMEL, MANSUR MOHAMMED ALI
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: 23/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament, edifici B3
  Director/a de tesi: MARTIN GARCIA, ISIDRO | GARIN ESCRIVA, MOISES
  Resum de tesi: Satisfer la demanda mundial d’electricitat i mitigar el canvi climàtic requereix tecnologies que superin la intermitència de les energies renovables. La conversió termofotovoltaica (TPV) és una solució prometedora d'estat sòlid per a aplicacions com l'emmagatzematge tèrmic i la recuperació de calor residual. Els dispositius TPV recents superen el 40% d'eficiència, rivalitzant amb els motors Stirling i Brayton, però depenen de semiconductors III-V cars i amb tecnologia epitaxial, cosa que en limita la viabilitat econòmica.Aquesta tesi se centra en el germani cristal·lí (c-Ge) com a absorbidor alternatiu de baix cost i desenvolupa mètodes de fabricació sense epitaxia (PECVD, ALD, processat amb làser) per a dispositius TPV de c-Ge, progressant des de contactes de doble cara fins a estructures de contacte interdigitat a la part posterior (IBC).Primer, es desenvolupen contactes selectius per a substrats de c-Ge tipus p. Per al contacte selectiu de forats, s'utilitza un contacte òhmic nou amb una passivació dielèctrica (a-SiCₓ/Al₂O₃/a-SiC) i processat amb làser UV (355 nm), aconseguint contactes puntuals amb radis de ~6µm, una velocitat de recombinació de 1,7×10³ cm/s, una resistivitat de contacte de 0,057 mΩ·cm² i una reflectivitat sub-gap superior al 90%. Per al contacte selectiu d'electrons, desenvolupem capes nanocristal·lines de silici tipus n (nc-Si(n)) sobre c-Ge(p) amb alta conductivitat (42 Ω⁻¹cm⁻¹), baixa energia d'activació (0,013 eV) i un dopatge de ~1×10²⁰cm-3. Una capa interfacial prima de silici amorf millora la passivació, però dificulta significativament el transport de portadors; per tant, es tria el nc-Si(n) sense aquesta capa per a la integració al dispositiu.Després del desenvolupament i la caracterització dels contactes selectius d'electrons i forats, la segona part d'aquesta tesi se centra en la fabricació de dispositius TPV basats en c-Ge. Es realitza un estudi sistemàtic que compara substrats de c-Ge amb nivells de dopatge alt (2 × 10¹⁶ cm⁻³) i baix (2 × 10¹⁵ cm⁻³), cadascun integrat amb una arquitectura de contacte del darrere completamente metal·litzat (FRC) o de contacte puntual (PERC). Es va caracteritzar el rendiment elèctric i òptic de cada disseny i els resultats demostren que un dopatge alt del substrat és essencial per minimitzar la resistència en sèrie. Tot i això, el reciclatge de fotons habilitat per l'arquitectura PERC sorgeix com el factor dominant per a la millora de l'eficiència, aconseguint el dispositiu PERC amb alt dopatge una una eficiència de conversió màxima estimada màxima del 8,41 % a una temperatura d'emissor de 1500 K.Finalment, es va dissenyar un procés de fabricació i es va finalitzar el primer lot d'estructures IBC amb resultats prometedors. Per millorar els dispositius TPV IBC, proposem incorporar germani negre nanotexturitzat (b-Ge) a la superfície frontal. Per això, vam resoldre el desafiament crític de passivació del b-Ge sobre substrats altament dopats, permetent la seva integració en dispositius TPV IBC. Mentre que la passivació estàndard amb Al₂O₃ es degrada en els nivells de dopatge requerits (>10¹⁵ cm⁻³), una combinació de capes a-SiCₓ(i)/Al₂O₃ proporciona tant passivació química com de camp, aconseguint velocitats de recombinació superficial molt per sota de 100 cm/s. Les simulacions de dispositius que incorporen la superfície frontal de b-Ge passivada indiquen una alta densitat de potència, superant els dispositius TPV de c-Ge de l'estat de l'art.En conjunt, els resultats obtinguts en aquesta tesi demostren el primer dispositiu TPV basat en c-Ge amb heterounió no epitaxial, contribuint significativament cap a una tecnologia TPV rendible.
  
• GARCÍA LIMÓN, JOSÉ ALBERTO: Diseño e implementación de un sistema de medida no invasiva de parámetros cardiovasculares en calzado
  
  Autor/a: GARCÍA LIMÓN, JOSÉ ALBERTO
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 29/06/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CASANELLA ALONSO, RAMON | ALVARADO SERRANO, CARLOS
  Resum de tesi: Les malalties cardiovasculars constitueixen la principal causa de mortalitat a escala mundial, fet que ha impulsat el desenvolupament de tecnologies de monitorització contínua. Entre els biomarcadors més rellevants es troben la freqüència cardíaca (FC), la seva variabilitat (VFC) i el temps de trànsit del pols (PTT), aquest últim estretament relacionat amb la rigidesa i la pressió arterial. Tanmateix, l'estimació precisa del PTT en dispositius wearable continua sent un repte, especialment a causa de la dificultat d'obtenir referències proximals que no estiguin afectades pel període de preejecció cardíaca (PEP).Aquesta tesi proposa una nova aproximació a la monitorització cardiovascular basada en l'adquisició plantar de senyals fisiològics mitjançant la integració de sensors en una plantilla de calçat. Es va desenvolupar un sistema basat en un sensor piezoelèctric situat a la zona del taló, capaç de registrar el balistocardiograma (BCG), un senyal mecànic associat a l'ejecció sanguínia. Els models fisiològics relacionen la seva morfologia amb els gradients de pressió a l'aorta, la qual cosa permet obtenir informació tant proximal com distal del segment aòrtic. El sistema va ser validat davant del BCG estàndard de bàscula i es va emprar per a l'estimació de diferents paràmetres cardiovasculars.Així mateix, es va validar un algorisme basat en la transformada wavelet contínua (TWC) per a la detecció robusta del pic J del BCG. El mètode va ser avaluat utilitzant múltiples bases de dades amb diferents sensors, posicions i interfícies mecàniques, obtenint els següents valors de sensibilitat (Se) i predictivitat positiva (P+): cadira (99.87% i 98.48%), llit (99.64% i 97.60%) i bàscula (99% i 88%) sobre un total de 9266 batecs, demostrant un rendiment robust per a l'estimació de la FC. Aquest comportament també es va observar en els registres del BCG plantar proposat, obtenint en bipedestació i sedestació valors de P+ i Se de (97.07% i 84.85%) i (98.20% i 93.42%), respectivament, amb factors de cobertura superiors al 95%. D'altra banda, es va obtenir una estimació robusta de la VFC en posició asseguda i es va observar una relació significativa (r = 0.8, p < 0.001) entre l'interval I–J del BCG plantar i el temps de trànsit carotidofemoral, fet que suggereix el seu potencial com a marcador indirecte de la rigidesa arterial.Com a complement, es va explorar l'ús de la pletismografia per impedància (IPG) per obtenir el temps d'arribada de pols (PAT) distal al peu. Els resultats mostren que, tot i que la fotopletismografia sol proporcionar una major qualitat de senyal, és més sensible a la pressió de contacte i a la vasoconstricció. En contrast, la IPG permet una detecció robusta en condicions d'ús reals, incloent-hi la presència de materials tèxtils, cosa que la converteix en una alternativa especialment adequada per a sistemes integrats en calçat.Finalment, la combinació dels senyals BCG i IPG va permetre l'estimació del temps de trànsit del pols de cos complet (wb-PTT), obtenint una relació significativa (r = 0.72, p = 0.001) respecte al sistema de referència basat en tonometria carotídia i fotopletismografia. Aquesta aproximació supera les limitacions dels wearables convencionals basats en trajectòries curtes i possibilita una monitorització contínua, no invasiva i compatible amb les activitats quotidianes. En conjunt, els resultats obtinguts demostren la viabilidad d'una nova generació de plantilles intel·ligents. La integració de BCG i IPG en una única plataforma permet una caracterització més completa de l'estat cardiovascular i obre noves oportunitats en salut digital, medicina preventiva i seguiment clínic remot.
  
• VILELLA VEGA, MANEL: Enhanced modulation strategies for a high-efficiency energy conversion system for electric vehicles
  
  Autor/a: VILELLA VEGA, MANEL
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 22/04/2026
  Data de lectura: 28/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Conferències (TR1-085), campus de Terrassa
  Director/a de tesi: ZARAGOZA BERTOMEU, JORDI | BERBEL ARTAL, NÉSTOR
  Resum de tesi: La transició global cap als vehicles elèctrics (VE) ha intensificat la demanda d’electrònica de potència d’alta eficiència. Els carregadors embarcats On-Board Chargers (OBC) i els sistemes de conversió d’energia bidireccionals són essencials per gestionar el flux d’energia entre la xarxa elèctrica i la bateria del vehicle. Aquests sistemes han de ser compactes, lleugers i capaços d’oferir una alta densitat de potència per satisfer els requisits de l’automoció moderna. En aquest context, la conversió DC-DC bidireccional aïllada, i en particular el convertidor DAB, ha emergit com una tecnologia clau gràcies al seu aïllament galvànic inherent i al seu alt rendiment. Per assolir una elevada densitat de potència i eficiència, aquesta recerca utilitza semiconductors de banda ampla (WBG), concretament dispositius de Nitrur de Gal·li (GaN), que permeten freqüències de commutació més elevades en comparació amb el silici tradicional.L’objectiu principal d’aquest treball doctoral és optimitzar les tècniques de control i modulació per explotar tot el potencial dels semiconductors de GaN, tot mitigant els reptes associats al funcionament a alta freqüència, com ara els efectes paràsits, la gestió tèrmica i les interferències electromagnètiques (EMI). La recerca s’estructura al voltant de quatre contribucions principals.En primer lloc, la tesi avalua experimentalment un convertidor DAB no ressonant basat en GaN, analitzant els compromisos entre la freqüència de commutació, l’eficiència i les EMI. Es demostra que amb l’augment de la freqüència de commutació fins a 200 kHz es manté una alta eficiència, alhora que permet una reducció significativa de la mida dels components passius sense comprometre la compatibilitat electromagnètica.En segon lloc, s’introdueix una quantificació matemàtica del corrent DC en règim estacionari en convertidors DAB no ressonants. La formulació, que té en compte les variacions de la resistència dels semiconductors i els desajustos temporals, es valida experimentalment i s’acobla a una estratègia de control de compensació de tensió en bucle tancat per mitigar de manera efectiva aquests corrents DC paràsits.En tercer lloc, es desenvolupa una modulació de freqüència variable per reduir els corrents de pic transitoris durant l’arrencada i les variacions de càrrega.Finalment, la tesi explora la connexió modular en sèrie-paral·lel de convertidors per escalar el sistema a diferents tensions de bateria dels VE.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• CHÁVEZ PEREDA, ERICK DAVID: Study and identification of mechanical parameters while cutting tissues with vibrating hypodermic needles
  
  Autor/a: CHÁVEZ PEREDA, ERICK DAVID
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/06/2026
  Data de lectura: 21/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Biblioteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
  Director/a de tesi: SÁNCHEZ EGEA, ANTONIO JOSÉ
  Resum de tesi: La inserció d’agulles assistida per robot es troba actualment en desenvolupament per a la seva aplicació en procediments percutanis mínimament invasius, pel seu potencial per oferir alta precisió i repetibilitat. Malgrat això, la interacció entre l’agulla i el teixit tou produeix de manera inherent dany tissular, fet que pot comprometre la precisió del posicionament i el rendiment global del procediment. La fricció en la interfície agulla–teixit és el principal factor que determina el grau de dany. Per tant, aquesta tesi investiga i modela el paper de la fricció en la interacció agulla–teixit amb l’objectiu d’identificar les condicions d’inserció que minimitzen el dany tissular.Els factors que influeixen en la fricció i el dany tissular considerats en aquest estudi van ser la velocitat d’inserció i el moviment vibratori relatiu de l’agulla. Per avaluar-ne els efectes en pit de gall dindi ex vivo, seleccionat com a teixit model, es van utilitzar dos criteris de dany tissular: la mida de l’orifici permanent al teixit després de l’extracció i la força de fricció mesurada durant la retirada. Es va desenvolupar un model dinàmic de fricció de la interacció agulla–teixit, basat en el model de Dahl, utilitzant aquests dos criteris. En primer lloc, es va investigar la influència de la velocitat d’inserció en el dany tissular mitjançant experiments controlats a velocitats constants. Els paràmetres del model es van identificar a partir de les dades experimentals utilitzant el mètode dels mínims quadrats. Posteriorment, es va dur a terme una optimització basada en el model per determinar la velocitat d’inserció que minimitza el dany tissular, obtenint-se un valor òptim de 4,4 mm/s. En segon lloc, es va analitzar l’efecte de la inserció amb vibració assistida en el dany tissular utilitzant els mateixos criteris de dany. Es va desenvolupar un actuador vibratori dissenyat a mida per generar oscil·lacions axials durant la inserció de l’agulla. El model dinàmic de fricció es va estendre per tenir en compte el moviment vibratori relatiu, i els paràmetres corresponents es van identificar mitjançant el mètode dels mínims quadrats. Posteriorment, es va dur a terme una optimització basada en el model estès per determinar la freqüència de vibració òptima, donant un rang òptim de 800–1100 Hz. Aquesta optimització es va realitzar mantenint fixa la velocitat d’inserció òptima. En conjunt, la combinació d’una velocitat d’inserció de 4,4 mm/s i una freqüència de vibració de 800–1100 Hz va ser identificada com la condició òptima per minimitzar el dany tissular en pit de gall dindi ex vivo.Aquesta tesi proposa una metodologia per optimitzar els paràmetres d’inserció d’agulla en teixits tous, basada en els principis fonamentals de la interacció agulla–teixit. El model dinàmic de fricció desenvolupat es pot estendre a altres teixits tous mitjançant l’aplicació del mateix procediment experimental per identificar els paràmetres d’interacció corresponents. Això permet utilitzar un marc d’optimització basat en el model desenvolupat per determinar les condicions òptimes d’inserció en diversos casos d’estudi.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL: ANÁLISIS DE LA INFORMACIÓN INSTITUCIONAL Y EL TRATAMIENTO DE LA PRENSA DE LOS INCIDENTES NUCLEARES ESPAÑOLES (1989-2009)
  
  Autor/a: TOBAJAS ASENSIO, LUIS MIGUEL
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/06/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula I 28.8 de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, ETSEIB
  Director/a de tesi: REVENTOS PUIGJANER, FRANCESC-JOSEP | PONT SORRIBES, CARLES
  Resum de tesi: L’objectiu general d’aquesta investigació és analitzar la seguretat del parc nuclear a Espanya en el període comprès entre els anys 1989 i 2009, mitjançant una anàlisi exhaustiva de la informació institucional i del tractament de la premsa dels incidents nuclears. La metodologia emprada inclou un model mixt qualitatiu i quantitatiu. S’ha analitzat la producció científica sobre incidents nuclears mitjançant bases de dades d’informació tècnica, bases de dades acadèmiques (Wos i Scopus) i recursos hemerogràfics. L’elecció dels diaris ABC, La Vanguardia i El País s’ha fet en base al criteri de ser alguns dels diaris amb més seguidors a Espanya en el període estudiat, considerant la premsa com el millor mitjà de seguiment dels incidents a finals dels anys vuitanta.L’any 1990, després de l’accident de Txernòbil, apareix l’Escala INES creada per l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) i l’Agència d’Energia Nuclear, amb l’objectiu de facilitar la comunicació internacional al públic i als mitjans. En aquest treball s’analitzen els incidents classificats com a nivell dos o superior seguint els criteris de l’OIEA.Els resultats del treball contemplen la utilització de l’Escala INES en la informació institucional i en els mitjans de comunicació.Les conclusions permeten aprofundir en el tractament de la informació al públic i determinar el tractament dels mitjans dels incidents nuclears. L’anàlisi de les lliçons apreses dels quatre incidents estudiats i el seu seguiment permeten concloure avenços en la seguretat nuclear i en la informació institucional i al públic amb la consolidació de l’Escala INES en matèria de comunicació nuclear a Espanya. Tanmateix, es determina que la finalització de les accions correctores no arriba a l’opinió pública malgrat la seva rellevància.La investigació aporta propostes de millora amb l’objectiu de promoure en el futur la millora de la comunicació incloent-hi la participació dels experts.La comunicació és una de les qüestions més rellevants en les crisis nuclears i ha de ser clara, oportuna, precisa, transparent i proactiva.
  

ENGINYERIA ÒPTICA

• EL GHARBI EL AOUFI, MARIAM: Análisis de los parámetros biométricos oculares en escolares de 8 a 11 años: Influencia de los factores refractivos, sociodemográficos antropométricos y perinatales. Proyecto CISViT
  
  Autor/a: EL GHARBI EL AOUFI, MARIAM
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VILA VIDAL, NÚRIA | GUISASOLA VALENCIA, LAURA
  Resum de tesi: La miopia és un dels trastorns visuals més prevalents a escala mundial i un problema emergent de salut pública, especialment en la població infantil, on l'aparició primerenca s'associa amb una progressió més ràpida i un risc major de complicacions en l'edat adulta. En aquest context, resulta clau disposar d'eines que permetin anticipar el desenvolupament de la miopia abans de la seva manifestació clínica.Aquesta tesi aborda aquesta problemàtica mitjançant l'anàlisi de la biometria ocular en una cohort d'escolars de 8 a 11 anys del sud d'Europa (projecte CISViT), avaluant l'evolució de la longitud axial (LA), el radi corneal (RC) i la ratio LA/RC, així com la seva associació amb factors refractius, sociodemogràfics, antropomètrics i perinatals.A través d'un seguiment longitudinal, s'han identificat patrons de creixement ocular i perfils de risc específics en aquesta població. Els resultats demostren que els canvis en la biometria ocular són detectables abans de l'aparició clínica de la miopia. En particular, la ratio LA/RC emergeix com un indicador robust i consistent, capaç d'integrar la informació biomètrica i d'identificar subgrups amb major vulnerabilitat. Així mateix, s'ha trobat que, mentre la longitud axial i el radi de curvatura corneal es veuen influenciats pels factors sociodemogràfics, antropomètrics i perinatals, la ratio LA/RC no es veu afectada per aquests factors individuals i, per tant, emergeix com un paràmetre predictiu universal.
  
• GALDÓN FLORES, ALBA: Estudio de la evolución del error refractivo y su asociación con factores protectores y de riesgo en una cohorte infantil (CISViT).
  
  Autor/a: GALDÓN FLORES, ALBA
  Programa: ENGINYERIA ÒPTICA
  Departament: Departament d'Òptica i Optometria (OO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/06/2026
  Data de lectura: 24/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Auditorio del Centro Universitario de la Visión (CUV). Paseo 22 de Julio, 660. 08222 TerrassaMEET: meet.google.com/vnf-vxhz-tev
  Director/a de tesi: VILA VIDAL, NÚRIA | GUISASOLA VALENCIA, LAURA
  Resum de tesi: Aquest estudi longitudinal va seguir una cohort d'1.189 escolars de 8-9 anys a Terrassa (Barcelona) durant un i tres anys per analitzar l'evolució del error refractiu, la incidència i progressió de la miopia, així com els factors de risc i les desigualtats socioeconòmiques en salut visual. Els resultats mostren un augment progressiu de la miopia amb l'edat, passant del 12,3% a l'inici al 28,7% als 11-12 anys, acompanyat d'una disminució de l'emetropia i la hipermetropia, sense diferències significatives per sexe en la prevalença.La incidència anual de miopia va ser del 5,4% i va assolir el 15,8% als tres anys. La progressió de l'equivalent esfèric no va ser lineal, sinó que es va accelerar amb l'edat, especialment a partir dels 9-10 anys, amb un pendent mitjà de -0,29 dioptries per any. Els nens miops des de l'inici van mostrar una progressió contínua, mentre que els no miops van romandre estables en edats primerenques i posteriorment van tendir cap a la miopia. La identificació d'un punt d'inflexió en +0,75 dioptries va permetre comprendre millor el procés d'emetropització i destacar la rellevància clínica de la premiopía com a fase de risc previ al desenvolupament de la miopia.Entre els factors de risc, la miopia parental, especialment la materna, va destacar com el predictor més potent, juntament amb condicions com ara un nivell socioeconòmic més baix, un nivell d'educació matern més baix, l'ètnia no caucàsica i l'estrabisme en visió llunyana. En canvi, l'augment del temps a l'aire lliure i de les hores de son es va confirmar com els principals factors protectors modificables de la miopia. No es van trobar associacions significatives entre les activitats en visió propera i la progressió i incidència miòpica.L'astigmatisme refractiu va ser freqüent però inestable, mentre que el corneal va resultar més prevalent i estable, reflectint així la seva base anatòmica. L'anisometropia va presentar una baixa prevalença, tot i que es va associar a errors refractius elevats. L'estudi també va evidenciar desigualtats socioeconòmiques, ja que els nens d'entorns més desfavorits van presentar pitjor agudesa visual corregida, especialment les nenes, la qual cosa suggereix barreres en l'accés o ús de la correcció òptica. En conjunt, les troballes indiquen que la miopia infantil a Espanya està augmentant i que la franja d'edat entre els 8 i els 10 anys constitueix una finestra clau per a la prevenció, especialment mitjançant intervencions dirigides a augmentar el temps a l'aire lliure i detectar precoçment la premiopia.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• ALVAREZ GALERA, EDGAR: HELIUM NUCLEATION IN LIQUID ALKALI METALS AND LEAD–LITHIUM ALLOYS
  
  Autor/a: ALVAREZ GALERA, EDGAR
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/06/2026
  Data de lectura: 22/07/2026
  Hora de lectura: 09:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FIB, Edifici B6, planta 1, Campus Nord UPC
  Director/a de tesi: MARTÍ RABASSA, JORDI | BATET MIRACLE, LLUIS
  Resum de tesi: En aquesta tesi s’estudia la barreja d’heli amb metalls líquids mitjançant el mètode de dinàmica molecular clàssica. L’objectiu principal és comprendre els mecanismes microscòpics que governen la nucleació de l’heli en diversos metalls líquids, amb èmfasi en l’eutèctic de plom--liti.Els resultats obtinguts contribueixen a una millor comprensió dels processos en sistemes metall--gas, amb aplicacions en ciència de materials i enginyeria nuclear. Aquestes mescles són relativament exòtiques i escassament estudiades, a causa de la dificultat de tractar-les experimentalment. El treball compilat en aquesta tesi respon a la necessitat de caracteritzar les mantes reproductores de triti dels futurs reactors de fusió, basades en la col·lisió de neutrons lliures amb àtoms de liti presents en l’aliatge eutèctic de plom--liti. Aquest procés produeix triti i allibera heli com a subproducte. La coneguda baixa solubilitat de l’heli en diversos metalls líquids suggereix una forta tendència a la formació de nanobombolles dins dels mòduls reproductors. Per tant, comprendre aquests mecanismes és essencial per millorar l’eficiència i la seguretat dels sistemes de fusió.Mitjançant simulacions numèriques, es van analitzar les interaccions entre els àtoms d’heli i de metall, així com els mecanismes físics responsables de la segregació del gas noble. Al llarg d’aquesta tesi, es van investigar els efectes de les condicions termodinàmiques, és a dir, de la temperatura i de la composició del dissolvent. Tot i que el focus principal es va situar en el sistema eutèctic plom--liti, l’estudi no es va limitar a aquesta composició. Es van estudiar diverses proporcions de plom i liti, així com altres metalls alcalins líquids purs.En la primera part de la tesi, es van proposar models d’interacció per als metalls líquids i les seves mescles amb heli. En aquesta etapa, com a primera aproximació, es van negligir els efectes del triti durant el procés de nucleació. Els camps de forces que descriuen totes les interaccions dins de les mescles es van adaptar a partir de potencials interatòmics disponibles en la literatura. Els models de metall líquid incorporaven la contribució efectiva dels núvols electrònics, i el seu rendiment es va avaluar mitjançant l’estudi de propietats termodinàmiques, estructurals i volumètriques.Com a segona aproximació, l’heli es va tractar sense contribucions electròniques explícites. Diverses propietats termofísiques es van reproduir satisfactòriament, proporcionant així una validació parcial del model proposat. En conseqüència, els camps de forces resultants es basaven en la hipòtesi de transferibilitat dels potencials interatòmics a les condicions termodinàmiques investigades en aquest treball.En la segona part de la tesi, es van presentar els estudis més innovadors. Aquests corresponen a l’estudi de la solubilitat de l’heli (constants de Henry) en metalls alcalins i aliatges de plom--liti, així com de la tensió interfacial i les inhomogeneïtats de pressió entre fases. Sota la hipòtesi que aquests processos estan governats per la teoria clàssica de la nucleació, aquests estudis permeten determinar les contribucions volumètrica i interfacial a la formació de bombolles. La primera està determinada pel grau de sobresaturació d’una mescla en què l’heli es troba inicialment dissolt i està intrínsecament lligada a la solubilitat. La segona és proporcional a l’àrea de la superfície divisòria, amb la tensió interfacial actuant com a factor multiplicatiu.Finalment, per obtenir una representació més acurada de les mescles, es va incloure el triti mitjançant models de potencial desenvolupats en aquest treball, amb l’objectiu de predir els efectes de l’isòtop de l’hidrogen sobre els resultats anteriors.
  
• GANCIO VAZQUEZ, JUAN: Characterizing and detecting changes in complex multidimensional data with permutation entropy
  
  Autor/a: GANCIO VAZQUEZ, JUAN
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 25/06/2026
  Data de lectura: 30/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de conferencias, Edificio TR5, puerta 1.41, Campus Terrassa
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: L'anàlisi de senyals obtingudes de sistemes dinàmics complexos és molt important, no només des de el punt de vista de moltes aplicacions pràctiques interdisciplinàries, sinó també des del punt de vista de la ciència fonamental, per elucidar els mecanismes subjacents que generen comportaments complexos. D'una banda, grans quantitats de dades són utilitzades actualment amb propòsits que tenen un impacte significatiu per la societat, per example, per la detecció i predicció del contagi de malalties, per l'anàlisi de tendències de mobilitat i xarxes de transport, i pel pronòstic meteorològic, entre altres. D'altre banda, molts dels esforços científics més retadors pretenen desentranyar molts d'aquests sistemes complexos, com el clima global i el cervell humà, depenen del anàlisi de les senyals que poden obtenir-se d'ells. L'anàlisi de aquestes senyals, fins i tot fent ús de les tècniques més modernes com l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, es basa en l'extracció de característiques que contenen la informació rellevant que un necessita per un fi específic.Una de les possibles tècniques utilitzades per l'extracció de característiques és l'anàlisi ordinal, proposat més de 20 anys enrere i que mira l'ordre relatiu de les dades per determinar diferents aspectes dels sistemes, com quan predictibles, complexos o eficient són. Tot i que ha sigut extensament aplicada a una gran varietat de sistemes, i generalitzada per incloure aspectes addicionals de les dades, així com també per extreure característiques temporals i espacials, encara existeixin aspectes de la seva implementació que resten per ser investigats. L'objectiu principal d'aquesta tesi és demostrar noves aplicacions de l'anàlisi de patrons ordinals per revelar les estructures temporals i espacials en les dades de sistemes reals i complexos. Específicament, analitzo dades experimentals obtinguts durant l'encesa d'un làser multimode complexo, senyals d'EEG provinents de subjectes sans en diferents condicions experimentals (ulls oberts o ulls tancats), i analitzo i comparo dos conjunts de dades climàtics molt coneguts de la temperatura de la superfície de la mar, en dues regions geogràfiques importants (El Niño i la corrent del Golf).En el primer capítol de la secció de resultats, presento l'anàlisi experimental d'un làser de semiconductor amb una cavitat llarga, amb el fi d'anticipar i identificar la bifurcació de llindar que ocorre durant l'encesa. En el segon capítol de la secció de resultats, presento l'anàlisi de dades d'activitat cerebral obtinguts per electroencefalogrames (EEG): gravacions de la activitat elèctrica del cervell des del cuir cabellut en dues condicions, els subjectes mantenint el seus ulls oberts (EO) o tancats (EC). Aquí mostro com de bé les característiques temporals i espacials funcionen per classificar els dos estats EO i EC, i com, per les característiques espacials, avaluar les correlacions amb orientacions especifiques pot millorar aquest funcionament.Finalment, en el últim capítol de aquesta secció de resultats, analitzo dos conjunts de dades de la anomalia de la temperatura de la superfície de la mar, i mostro com les característiques espacials permeten detectar transicions causades per canvis en la adquisició i processament de aquestes dades, mostrant també com el seu acord millora amb el temps. Tots junts, els estudis realitzats en aquesta tesi demostren que l'anàlisi ordinal ofereixi gran flexibilitat, permetent la selecció de diferents escales temporals i espacials, o diferents formes i orientacions dels patrons, el que permet obtenir característiques rellevants que encapsulen informació complementària per caracteritzar dades espai-temporalment complexes.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• HARO GUTIERREZ, PILAR ADRIANA: CONDUCTIVE AND INTERACTIVE MULTIFUNCTIONAL PLATFORMS FOR BIOMEDICAL APPLICATIONS
  
  Autor/a: HARO GUTIERREZ, PILAR ADRIANA
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/06/2026
  Data de lectura: 27/07/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Barcelona East School of Engineering (EEBE)C/ Eduard Maristany, 16 (08019 Barcelona)(Aula Polivalent del edifici A (A0.03)
  Director/a de tesi: ALEMAN LLANSO, CARLOS ENRIQUE | PÉREZ MADRIGAL, MARIA DEL MAR
  Resum de tesi: Malgrat els avenços recents en el desenvolupament de biomaterials intel·ligents per a l'enginyeria de teixits i l'administració controlada de fàrmacs, encara hi ha limitacions significatives pel que fa a la integració de les propietats electroactives, la resposta a estímuls externs i la biocompatibilitat adequada dins de plataformes biodegradables i estructuralment estables. En aquest context, aquesta tesi doctoral es va centrar en el desenvolupament i la caracterització de biomaterials electroactius i electrosensibles basats en polímers biodegradables, principalment àcid polilàctic (PLA), àcid hialurònic (HA) i policaprolactona (PCL), destinats a aplicacions en enginyeria de teixits, medicina regenerativa i sistemes d'administració controlada de fàrmacs. Es van dissenyar i fabricar bastides i membranes multifuncionals capaces de respondre a estímuls elèctrics externs per modular l'alliberament sostingut de compostos bioactius, com el lactat i el cloramfenicol, amb possibles aplicacions en la regeneració cardíaca i la cicatrització de ferides. Els materials desenvolupats van incorporar polímers conductors i partícules magnètiques híbrides, permetent la producció d'estructures biocompatibles amb propietats electroactives, magnètiques i mecàniques millorades adequades per interactuar amb teixits biològics i respondre dinàmicament a estímuls externs. Per optimitzar el rendiment d'aquests sistemes, es van implementar modificacions estructurals i superficials, incloent-hi tractaments amb plasma, immobilització enzimàtica i recobriments de PCL, que van permetre la regulació de la degradació del material, la modificació de la porositat i l'ajust dels perfils d'alliberament de compostos terapèutics. En particular, les bastides desenvolupades van demostrar la capacitat d'alliberar lactat de manera sostinguda durant períodes prolongats, assolint diferents concentracions segons la temperatura i les condicions d'electroestimulació aplicades. Així mateix, les membranes carregades de cloramfenicol van permetre l'alliberament tant passiu com induït elèctricament, preservant alhora l'activitat antimicrobiana de l'antibiòtic contra bacteris com ara Escherichia coli i Staphylococcus aureus.Els resultats obtinguts van demostrar que l'aplicació d'estímuls elèctrics promou l'alliberament controlat, progressiu i prolongat de molècules bioactives, mentre que la integració de components conductors i magnètics millora la funcionalitat i la versatilitat dels biomaterials. En general, aquest treball demostra que la combinació de materials multifuncionals, estratègies de modificació estructural i sistemes electrosensibles constitueix un enfocament innovador i prometedor per al desenvolupament de plataformes intel·ligents capaces de respondre amb precisió a requisits terapèutics específics, obrint així noves oportunitats per al disseny de dispositius biomèdics avançats en medicina regenerativa i administració localitzada de fàrmacs.Com a perspectives futures, els estudis desenvolupats en aquesta tesi obren la possibilitat d'explorar noves estratègies d'estimulació electroactiva utilitzant senyals elèctrics més complexos i dinàmics, així com avançar encara més en la validació biològica dels materials mitjançant models cel·lulars avançats i fins i tot estudis in vivo. A més, pot ser d'interès avaluar l'escalabilitat i la reproductibilitat d'alguns dels sistemes més prometedors amb vista a la seva transferència tecnològica i el desenvolupament de prototips clínics.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• MULERO JIMÉNEZ, LORENA: Bosc i Sostenibilitat: proposta educativa a l’entorn dels serveis ecosistèmics del bosc i els ODS amb pedagogia de ciència oberta a secundària
  
  Autor/a: MULERO JIMÉNEZ, LORENA
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/06/2026
  Data de lectura: 03/09/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de l'EPSEM
  Director/a de tesi:
  Resum de tesi: Vivim en una societat que normalitza les crisis. Les crisis afecten els pilars de la civilització i l’educació és el motor que mou el món. I que seria de la societat i l’educació de les noves generacions sense tenir cura del medi ambient, de la natura?En aquesta tesi s’han desenvolupat un seguit d’accions relacionades amb el bosc i la seva contribució a la sostenibilitat mitjançant la seva vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest és un procés de conscienciació dels estudiants de secundària, del seu paper essencial en el camí cap a una societat sostenible i respectuosa. Així mateix, s’analitza l’impacte de la implementació del Projecte Bosc i Sostenibilitat, aplicant la innovadora metodologia d’ensenyament anomenada Open Science Schooling en la presa de consciència dels estudiants de secundària i del seu paper com a element clau per canviar la societat i dirigir-la cap a la sostenibilitat.Es realitza un estudi de cas amb material docent creat i desenvolupat en la mateixa tesi. Les activitats s’implementen en instituts de secundària d’arreu de Catalunya. També es duen a terme activitats dins del programa de l’Exploratori dels Recursos de la Natura que té per objectiu incentivar la ciència i la tècnica en els joves i que porta a terme activitats adreçades al professorat de secundària i als propis joves.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• CASTILLO DE LEON DE ROMERO, ROSNERY NAYARITH: Desarrollo de un módulo de celosía para envolvente en clima húmedo tropical (Panamá), mediante hormigón con árido de reciclado de Residuo mixto de la Construcción y Demolición (RCD) y Neumáticos Fuera de Uso (NFU).
  
  Autor/a: CASTILLO DE LEON DE ROMERO, ROSNERY NAYARITH
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 22/06/2026
  Data de lectura: 21/07/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT | PARIS VIVIANA, ORIOL
  Resum de tesi: La present tesi doctoral investiga el desenvolupament d’un mòdul de gelosia per a envolvents en clima humit tropical, elaborat amb microformigó que incorpora àrids reciclats procedents de residus mixts de construcció i demolició (CDW) i pneumàtics fora d’ús (ELT), en forma de cautxú granulat (CR).L’estudi aborda dues línies de recerca complementàries: 1) el desenvolupament i la caracterització d’un microformigó amb incorporació d’àrid reciclat procedent de CDW i ELT, amb potencial d’aplicació en mòduls de gelosia de petit format per a façana; i 2) l’anàlisi i el desenvolupament del mòdul i del sistema de gelosia com a estratègia passiva de l’envolupant.La metodologia integra una revisió bibliomètrica i sistemàtica de la utilització de l’ELT en el desenvolupament de formigons; dues campanyes experimentals de caracterització física, mecànica, tèrmica i de reacció al foc del material; el desenvolupament d’una taxonomia per parametritzar gelosies amb eines de modelatge energètic d’edificis (BEM); un estudi del comportament tèrmic de gelosies a Panamà mitjançant monitoratge in situ i simulació dinàmica; i, finalment, l’avaluació d’una gelosia de petit format fabricada amb el microformigó desenvolupat, comprovant-ne el comportament tèrmic.Els resultats obtinguts en aquest estudi indiquen que les dosificacions amb àrids reciclats poden ser utilitzades en l’envolupant mitjançant sistemes autoportants. En el cas de la gelosia, es va seleccionar la dosificació que va presentar les prestacions més favorables dins del conjunt de resultats obtinguts. També es constata que el comportament tèrmic de la gelosia està condicionat no només per les característiques intrínseques dels materials emprats, sinó també per la seva geometria, el percentatge d’obertura, la configuració de l’envolvent i la ventilació natural de l’espai entre les dues pells.La tesi conclou que és possible avançar cap a solucions de façana més sostenibles des de la perspectiva de l’economia circular, integrant alts percentatges de residus amb el disseny de components passius adaptats al clima.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• CARRINO, CASIMIRO PIO: Multilingual and Cross-Lingual Machine Reading Comprehension in Few-Resource Settings: Synthetic Data, Cross-Lingual Transfer, and Domain-Specific Evaluation
  
  Autor/a: CARRINO, CASIMIRO PIO
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/07/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN
  Resum de tesi: La comprensió lectora màquina (MRC) és una mètrica clau per avaluar els sistemes de comprensió del llenguatge natural. Malgrat els avenços en les arquitectures basades en transformadors i els models de llenguatge a gran escala (LLMs), encara hi ha reptes en entorns multilingües i interlingüístics, especialment en condicions de recursos limitats i específics d'un domini. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant tres contribucions principals, que abasten des de la comprensió lectora màquina extractiva fins a la generativa, i cobreixen règims de dades des de la supervisió a gran escala en el mateix idioma fins a la transferència interlingüística sense entrenament previ en dominis específics.La primera contribució presenta la metodologia Translate-Align-Retrieve (TAR), que preserva l'alineació dels intervals de resposta durant la traducció de conjunts de dades de preguntes i respostes extractives. TAR integra la traducció automàtica neuronal, l'alineació de paraules no supervisada i la recuperació de respostes basada en l'alineació, la qual cosa permet la construcció de dades d'entrenament multilingües d'alta qualitat per a llengües amb pocs recursos. Aquest enfocament va donar lloc a SQuAD-es v1.1, el primer conjunt de dades extractiu a gran escala (87.599 parells) en espanyol. Els models entrenats igualen o superen els models de l'estat de l'art en els benchmarks en espanyol, la qual cosa demostra l'eficàcia de la traducció basada en l'alineació per mitigar l'escassetat de dades.La segona contribució desenvolupa un marc de distil·lació de coneixement propi amb mostreig multilingüe per millorar l'aprenentatge per transferència amb recursos limitats i dades paral·leles. El mètode aborda la transferència interlingüística (XLT) i la transferència interlingüística generalitzada (G-XLT), integrant la mostreig multilingüe com a tècnica d'augment de dades i introduint un coeficient de precisió mitjana a k (mAP@k) per modular la pèrdua de destil·lació. Les avaluacions en MLQA, XQuAD i TyDiQA-GoldP demostren millores constants respecte a l'entrenament fin (fine-tuning) estàndard, i ofereixen una alternativa robusta a l'augment basat en la traducció automàtica.La tercera contribució presenta una metodologia semiautomatitzada per crear bancs de proves multilingües de preguntes i respostes que preserven la privacitat en dominis sensibles, il·lustrada amb JobResQA en el domini de recursos humans (RRHH). La metodologia combina la desidentificació de dades, la síntesi basada en LLM, la traducció assistida per humans i les anotacions MQM. JobResQA comprèn 105 parells sintètics de currículums i descripcions de llocs de treball i 581 parells de preguntes i respostes en cinc idiomes i quatre tipus de preguntes. L'avaluació mitjançant G-Eval LLM-as-judge en nou models de codi obert revela reptes interlingüístics persistents, i només els models més grans aconsegueixen una alta precisió en tots els idiomes.En conjunt, aquestes contribucions demostren que l'escassetat de dades, la transferència interlingüística i l'especificitat de domini continuen sent reptes fonamentals en tots els paradigmes arquitectònics. Tots els recursos es publiquen com a codi obert. La metodologia TAR ha estat àmpliament adoptada, amb més de 100 citacions, generant conjunts de dades per a diverses llengües i scripts. Tot i que el rendiment ha millorat amb els LLM, els reptes tractats en aquesta tesi continuen sent clau per avançar en la comprensió de textos multilingües i interlingües.
  
• TSIAMAS, IOANNIS: Robust and Data-Efficient End-to-End Speech Translation: Segmentation, Cross-Modal Alignment, and Prosody-Aware Evaluation
  
  Autor/a: TSIAMAS, IOANNIS
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2026
  Data de lectura: 18/09/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: Aula MERIT D5010, Campus Nord UPC, Barcelona
  Director/a de tesi: RODRIGUEZ FONOLLOSA, JOSE ADRIAN | RUIZ COSTA-JUSSA, MARTA
  Resum de tesi: La traducció de la parla (ST, per les seves sigles en anglès) d'extrem a extrem (E2E) ofereix una alternativa optimitzada als sistemes tradicionals en cascada, prometent una menor latència i una reducció en la propagació d'errors. No obstant això, la seva adopció en escenaris del món real es veu actualment obstaculitzada per tres colls d'ampolla crítics: els reptes en el processament d'entrada (el desajust entre les dades estàtiques i l'àudio continu), l'escassetat de dades d'entrenament i les limitacions d'avaluació pel que fa a la informació paralingüística.Aquesta tesi aborda aquestes limitacions a través d'un conjunt cohesiu d'innovacions metodològiques i arquitectòniques. En primer lloc, abordem el repte de la segmentació i el processament de l'entrada. Presentem la “Supervised Hybrid Audio Segmentation” (SHAS), un mètode que redueix eficaçment la bretxa entre la segmentació manual d'entrenament i la segmentació automàtica d'inferència, permetent als models E2E processar fluxos d'àudio continus amb una pèrdua de rendiment mínima. A partir d'això, proposem SEGAUGMENT, una estratègia d'augment de dades que utilitza la resegmentació de les dades d'entrenament per maximitzar la utilitat dels conjunts de dades existents, millorant significativament el rendiment en entorns de baixos recursos.En segon lloc, abordem l'escassetat de dades desenvolupant mètodes per a la traducció de la parla zero-shot a través de l'alineació intermodal. Introduïm ZEROSWOT, que aprofita el Transport Òptim per alinear codificadors de veu amb models de traducció automàtica massivament multilingües a nivell de subparaula, la qual cosa permet la traducció sense dades d'ST aparellades. Posteriorment, perfeccionem aquest enfocament amb CHARSONAR, demostrant que el modelatge a nivell de caràcter millora significativament la transferència interlingüística i intermodal, aconseguint resultats de l'estat de l'art, tot i ser un mètode zero-shot.Finalment, investiguem la riquesa semàntica de les traduccions E2E. Presentem una avaluació centrada en la prosòdia, la qual revela que, tot i que les arquitectures E2E actuals posseeixen la capacitat interna de representar característiques paralingüístiques com l'entonació i l'accent, sovint fallen a l'hora de manifestar-les en la traducció final.En conjunt, aquestes contribucions suposen un avanç en l'estat de l'art mitjançant la creació de sistemes d'ST E2E que són més robustos davant d'entrades no segmentades i més eficients en l'ús de dades, alhora que proporcionen informació sobre les limitacions dels sistemes E2E actuals per preservar els matisos de la comunicació oral.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• BRAU, GRAZIANO: Alejandro Zohn: Vivienda colectiva como proyecto urbano. Valores arquitectónicos en la construcción de lo social
  
  Autor/a: BRAU, GRAZIANO
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/06/2026
  Data de lectura: 27/07/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona) - Planta Baja - Sala de GradosAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: HERNÁNDEZ FALAGÁN, DAVID | MONTANER MARTORELL, JOSE MARIA
  Resum de tesi: L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és analitzar l’aportació de l’arquitecte mexicà Alejandro Zohn Rosenthal al camp de l’habitatge col·lectiu. A través de l’estudi dels seus projectes, s’identifiquen els valors arquitectònics, urbans i socials presents en la seva producció residencial.En un context contemporani caracteritzat per la producció massiva desvinculada del seu entorn urbà i de les necessitats dels seus habitants, aquesta recerca recupera una sèrie de criteris projectuals presents en l’obra de Zohn, la vigència dels quals permet reconsiderar alternatives per a la construcció d’entorns urbans més integrats, equitatius i inclusius.La tesi s’estructura en cinc grans parts que permeten reconstruir, analitzar i projectar críticament el pensament i l’obra d’Alejandro Zohn entorn de l’habitatge col·lectiu:La primera part correspon a la introducció metodològica, en la qual s’estableixen l’objecte d’estudi, els recursos, l’enfocament multiescalar i els resultats esperats, definint així les bases conceptuals i operatives del treball.La segona part construeix el marc històric, biogràfic i disciplinari de la recerca, abordant la trajectòria de l’arquitecte, l’oficina AZA i el context de l’habitatge col·lectiu en diferents escales i períodes.La tercera part aprofundeix en la dimensió intel·lectual i operativa de la producció de Zohn, a través de l’anàlisi de projectes, escrits i accions vinculades a l’habitatge social i a la difusió teòrica.La quarta part constitueix el nucli analític, on es desenvolupa l’estudi comparatiu de sis conjunts d’habitatge, permetent identificar estratègies projectuals i formes d’habitar.Finalment, la tesi conclou amb una síntesi dels resultats obtinguts i una reflexió crítica sobre el procés de recerca i les seves projeccions futures.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• MURILLO GOMEZ, NELSON: COASTAL HAZARDS, RISKS AND ADAPTATION IN THE BARRA DE SALAMANCA (COLOMBIA)
  
  Autor/a: MURILLO GOMEZ, NELSON
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 29/07/2026
  Director/a de tesi: JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
  Resum de tesi: Les barres de sorra costaneres són relleus generalment allargades que brinden protecció als ecosistemes ambientals, soci econòmics i infraestructura d'esdeveniments extrems, però molt sensibles a canvis en la seva superfície impulsats per processos naturals i antròpics. L'anterior, es fa més complex amb la incertesa de l'augment del nivell de la mar esperada per als pròxims anys. Aquestes dinàmiques generen pressions i motiven als gestors del territori, a conèixer la gènesi de la seva evolució morfològica, agents físics que la modulen, riscos associats a la diversitat dels seus ecosistemes exposats amb un límit de tolerància i proposar mesures d'adaptació sostenibles cap al futur.Aquest treball reconstrueix l'evolució morfològica de la barra costanera de Salamanca (Colòmbia), situada en un parc natural de conservació nacional i internacional en els últims 40 anys, els agents físics presents a escala decennal i episòdica, la valoració de les amenaces associades a l'erosió, inundacions. Entenent el passat i amb les projeccions d'augment de nivell de la mar a 2050, es va generar una àrea de projecció susceptible a sofrir danys on es va avaluar les condicions d'exposició i vulnerabilitat dels elements exposats i que a l'integrés amb les amenaces, van permetre estimar els riscos ambientals, a l'estructura física i soci econòmica. Sent conscients que el risc no pot desaparèixer perquè és intrínsec al desenvolupament costaner, hem plantejat un model de nivell de risc tolerable, un llistat de mesures d'adaptació agrupades en estratègies segons les implicacions en la zona costanera. Els resultats van mostrar que la barra està disminuint les seves taxes de transport de sediments indicant la cerca d'un equilibri morfològic, no obstant això les taxes d'erosió al voltant dels -20 m/a, en els punts més crítics, deterioren els serveis ambientals que sumat als impactes de tempesta i la creixent instal·lació d'obres dures han empitjorat i augmentat l'exposició de la infraestructura terrestre principal que comunica les poblacions més importants de la regió amb l'interior del País, posant en risc les activitats de comerç i turisme principalment. Les poblacions situades es troben en condicions soci econòmiques d'alta vulnerabilitat, generant una pressió sobre el litoral d'urgent intervenció. El risc tolerable en les tipologies ambiental, d'infraestructura física i soci econòmica va ser construït acord el grau d'afectació de l'element exposat, la seva perduda de valor natural amb repercussions en la qualitat de vida dels pobladors. Aquest criteri facilita l'equilibri de desenvolupament sostenible entre els pobladors i el seu entorn. Les estratègies per a la reducció del risc van evidenciar que actuant soles no s'aconsegueixen els riscos tolerables i només una estratègia integral permet acostar-nos als objectius proposats. Es necessita actuar amb promptitud per a disminuir la incertesa i augmentar l'objectivitat sobre el futur esperat. Concloem que, la metodologia desenvolupada ens va permetre entendre que ha passat, perquè, en quines condicions han evolucionat les amenaces, l'evolució morfològica, les tipologies de risc, que podria succeir i com disminuir la probabilitat per a disminuir els canvis esperats. Aquest procés metodològic, creiem pot ser replicat i adaptat a qualsevol zona costanera amb les particularitats que es requereixin. Paraules Clau: Morfologia, riscos, mesures d'adaptació.
  

ENGINYERIA BIOMÈDICA

• RIVERA TORRES, PEDRO JUAN: Complex Engineering Systems: Expanding the Bioengineering Toolset with Biomimetic and Complexity Science-Based Solutions to Engineering Problems.
  
  Autor/a: RIVERA TORRES, PEDRO JUAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 24/07/2026
  Director/a de tesi: KANAAN IZQUIERDO, SAMIR
  Resum de tesi: Aquesta tesi té com a propòsit l'expansió del grup d'eines disponibles per a la solució de problemes en enginyeria a través de l'ús de les xarxes booleanes probabilístiques, amb el propòsit de validar els seus beneficis com a mecanismes de solucionar problemes en enginyeria; per a aprenentatge automàtic (incloent aprenentatge reforçat) i detecció de fallades en fabricació industrial. L'ús de Xarxes Booleanes Probabilístiques (PBN, utilitzades en la simulació i modelització de xarxes de regulació genètica) ha estat comprovat com a mecanisme de sistemes de potència elèctrica intel·ligents. La modelació de sistemes amb PBN permet construir models de dispositius dissenyats, com ara metges i científics, conèixer els seus diferents modes de fallada, i incrementar la robustesa dels mateixos usant aprenentatge automàtic per reaccionar predictivament fallades i avaries. Presentarem a més l'ús de Xarxes Booleanes Probabilístiques com a mecanisme constructor de models per determinar la confiança diferents processos, i el control de la seva evolució utilitzant Aprenentatge per Reforç. Els models ens permetran estudiar com evadir estats on poguessin trobar-se en mode de fallada o avaria, millorant la confiança dels sistemes i produint es presenta un sistema de fabricació i un sistema de xarxa intel·ligent de potència elèctrica modelat com a Red Booleanes Probabilístiques que a les quals se li ensenya a evitar fallades i avaries similar a com ho faria una xarxa neuronal artificial, però sense l'entrenament que aquestes requereixen, permetent que el sistema eviti fallades i modes d'operació -parcial en avaria.
  

ENGINYERIA ELECTRÒNICA

• HUSSAIN, TAUSEEF: Metamaterial-inspired Flexible Microwave Resonant Structures for RFID Sensing and Shielding
  
  Autor/a: HUSSAIN, TAUSEEF
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 20/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 31/07/2026
  Director/a de tesi: GIL GALI, IGNACIO | FERNANDEZ GARCIA, RAUL
  Resum de tesi: Els metamaterials són estructures electromagnètiques dissenyades artificialment que permeten interaccions ona–matèria més enllà de les assolibles amb materials naturals. Quan s’implementen en formes flexibles i compatibles amb tèxtils, les estructures ressonants inspirades en metamaterials ofereixen avantatges únics per a tecnologies vestibles, com ara conformabilitat mecànica, baix pes i respostes electromagnètiques altament sintonitzables. Aquestes característiques les fan especialment atractives per a plataformes de sensat vestible basades en identificació per radiofreqüència (RFID), on la sensibilitat, la robustesa i la seguretat de l’usuari s’han d’abordar de manera simultània. Aquesta tesi investiga el disseny i la integració d’estructures ressonants flexibles inspirades en metamaterials amb sistemes RFID per habilitar sensors amb prestacions millorades i una major seguretat electromagnètica.Els sensors RFID convencionals solen basar-se exclusivament en la deformació de l’antena o en pertorbacions del substrat per transduir estímuls físics o bioquímics. Tot i que són eficaços en entorns controlats, aquests enfocaments presenten una sensibilitat limitada i una forta dependència de les condicions de càrrega ambiental en escenaris vestibles. En bandes d’ultra alta freqüència (UHF), la proximitat al cos humà provoca desadaptació d’impedància i una reducció de la fiabilitat de l’abast de lectura, mentre que en freqüències de microones, la major absorció electromagnètica en els teixits biològics genera preocupacions relacionades amb la taxa d’absorció específica (SAR). Aquestes limitacions motiven l’ús d’estructures ressonants dissenyades que proporcionen un major confinament de camp i un millor control de la interacció antena–entorn.En primer lloc, aquesta tesi investiga el sensat passiu RFID en banda UHF assistit per ressonadors per a la monitorització biomecànica i bioquímica. S’explota l’acoblament electromagnètic entre antenes RFID UHF impreses i elements ressonants compactes per millorar la sensibilitat més enllà dels enfocaments convencionals basats únicament en l’antena. Així mateix, s’integren ressonadors de línia meandrada amb etiquetes RFID per habilitar el sensat de desplaçament, demostrant una monitorització fiable de la respiració i de la flexió del genoll. Aquest enfocament s’estén posteriorment al sensat bioquímic mitjançant la integració d’un ressonador d’anell partit complementari (CSRR) acoblat capacitativament a una antena RFID de tipus H-slot, permetent la monitorització sense fils passiva de la concentració de glucosa mitjançant la modulació de l’abast de lectura.Posteriorment, la tesi aborda l’estabilitat electromagnètica i la seguretat de l’usuari en sistemes RFID que operen en freqüències de microones, on les longituds d’ona més curtes permeten la realització de matrius compactes de ressonadors en forma de metasuperfícies. Es desenvolupa un conductor magnètic artificial de tipus reixeta (GG-AMC) transpirable per mitigar la desadaptació induïda pel cos, suprimir la radiació cap enrere i reduir significativament la SAR, preservant alhora la comoditat de l’usuari. A més, s’introdueixen absorbedors metamaterials acoblats en camp proper com a estructures de doble funcionalitat, capaces de proporcionar simultàniament apantallament electromagnètic i modulació ressonant sensible a la deformació, permetent la monitorització de la respiració en banda de microones.Les contribucions científiques fonamentals d’aquesta recerca es documenten en cinc articles publicats en revistes indexades al JCR i en dues publicacions en congressos IEEE revisats per parells, i la tesi es presenta en forma de compendi d’articles.Paraules clau – Sensat RFID, sensors vestibles, ressonadors de microones, metasuperfícies, monitorització biomecànica, sensat bioquímic, conductor magnètic artificial, absorbedor metamaterial, blindatge electromagnètic.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• BANDARRINHA MONTEIRO, CARLOS ALEXANDRE: Pseudo-Boiling Wall-Bounded Turbulence in Supercritical Flows: Direct Numerical Simulation & Flow Physics
  
  Autor/a: BANDARRINHA MONTEIRO, CARLOS ALEXANDRE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 14/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 27/07/2026
  Director/a de tesi: JOFRE CRUANYES, LLUÍS
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta el desenvolupament i l’aplicació d’una metodologia computacional d’alta fidelitat per a la simulació numèrica directa (DNS) de fluxos turbulents transcrítics a alta pressió. Aquests fluxos, caracteritzats per variacions intenses de les propietats termofísiques a les proximitats de la regió de pseudoebullició, presenten interaccions complexes entre la turbulència, la termodinàmica i els processos de transport, que no poden ser reproduïdes adequadament mitjançant enfocaments de modelització clàssics. L’objectiu principal d’aquest treball és avançar tant en l’eina de simulació numèrica com en la comprensió física necessària per simular i analitzar de manera fiable aquest tipus de règims. Amb aquest propòsit, el solver multifísic RHEA (Reproducible Hybrid-architecture flow solver Engineered for Academia) es redissenya per donar lloc a una versió resident en GPU, denominada RHEA-X. El solver combina discretitzacions espacials de baixa dissipació amb esquemes temporals de Runge–Kutta amb preservació forta de l’estabilitat, així com models avançats de termodinàmica i transport, incloent-hi equacions d’estat per a fluids reals. El seu disseny modular i orientat a objectes permet tractar, dins d’un marc unificat, fluxos compressibles, transcrítics a alta pressió, carregats amb partícules i amb fronteres immerses. La implementació es basa en MPI i OpenACC per mantenir les dades de manera persistent a la GPU i permetre la comunicació directa entre dispositius, fet que possibilita una execució eficient en sistemes moderns de computació d’altes prestacions amb arquitectures heterogènies. Les anàlisis de rendiment mostren una escalabilitat forta i feble propera a la ideal, així com reduccions substancials del temps de càlcul respecte d’implementacions basades en CPU, fins i tot per a un nombre elevat de GPUs.A partir d’aquesta metodologia computacional, la tesi investiga en primer lloc els requisits de resolució de malla per a la DNS de turbulència transcrítica a alta pressió en fluxos confinats per parets. Es demostra que els criteris clàssics de resolució, desenvolupats per a fluxos incompressibles, resulten insuficients en presència de forts gradients termofísics. En particular, la regió de pseudoebullició indueix una amplificació localitzada de la intensitat turbulenta i de la dissipació d’energia, fet que exigeix una resolució més refinada per capturar amb precisió estadístiques fins a segon ordre. Sobre aquesta base, es proposen noves directrius de resolució fonamentades en arguments d’escalat hidrodinàmic i termodinàmic. A continuació, s’analitza el comportament físic dels fluxos transcrítics en configuracions microconfinades de conducte quadrat, abastant des de règims subcrítics fins a supercrítics. Els resultats mostren que, sota condicions transcrítiques, el flux pot passar d’un estat laminar a un estat amb característiques turbulentes sense modificar la geometria ni les escales globals de velocitat. Aquesta transició és impulsada pels forts gradients de densitat associats a la regió de pseudoebullició, i dona lloc a una amplificació significativa de les fluctuacions de velocitat, a una intensificació dels moviments secundaris i a un augment substancial de la transferència de calor.Finalment, s’estudia el paper de la flotabilitat en fluxos turbulents transcrítics en conductes quadrats. Es demostra que la flotabilitat influeix en el flux principalment mitjançant la modulació dels moviments secundaris, els quals actuen com el mecanisme dominant de redistribució del moment i de reorganització de la turbulència. La interacció, dependent de cada configuració, entre flotabilitat, gradients termofísics i fluxos secundaris genera una marcada heterogeneïtat espacial, un comportament turbulent fora de l’equilibri i, en conseqüència, variacions pronunciades de la tensió tallant a la paret i dels processos de transport.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• GARÍ GALÍNDEZ, JON: Developing Artificial Intelligence Strategies to Accelerate Scientific Research: Application to Thin-Film Photovoltaic Technologies
  
  Autor/a: GARÍ GALÍNDEZ, JON
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 24/07/2026
  Director/a de tesi: IZQUIERDO ROCA, VICTOR | GUC, MAXIM
  Resum de tesi: El cicle de desenvolupament de noves tecnologies basades en materials normalment triga entre 15-25 anys degut a la constant creixent complexitat dels processos de recerca experimentals. Accelerar aquest procés és essencial per permetre la implementació a gran escala de tecnologies sostenibles que donin suport a la transició energètica i garanteixin l’electrificació de la societat. Les tecnologies fotovoltaiques (PV) tenen un paper central en aquesta transició, en particular les noves tecnologies fotovoltaiques de capa fina (TFPV), que prometen ampliar significativament l’aplicació de mòduls solars en el nostre dia a dia. Per tant, accelerar el seu desenvolupament i transferència és clau per assolir aquest objectiu. En aquest context, els recents avenços en intel·ligència artificial (IA), intel·ligència artificial explicable (XAI), robòtica, i automatització han establert un nou paradigma: la ciència de materials basada en dades, capaç d’accelerar el descobriment i l’optimització de materials. No obstant això, malgrat el creixent ús de l’aprenentatge automàtic (ML) en la ciència de materials, l’aplicació d’enfocaments XAI a conjunts de dades (datasets) experimentals reals de caracterització segueix sent limitada, i la traducció de les sortides dels models de ML en informació amb significat físic continua sent un repte important.Aquest treball aborda aquest repte mitjançant l’exploració i el desenvolupament d’estratègies basades en IA per analitzar i interpretar dades experimentals de caracterització, seguint un marc d’interpretabilitat proposat en aquesta tesi, orientat tant a accelerar la recerca com a millorar l’explicabilitat dels models de ML. El treball comença amb la implementació i optimització de diferents estratègies d’entrenament per màquines de Boltzmann restringides (RBMs) utilitzant datasets de referència. Aquest estudi està alineat amb el primer nivell del marc d’interpretabilitat (Nivell 1: Utilitzant IA) i estableix les bases per la implementació d’algoritmes de ML en datasets experimentals de caracterització. Posteriorment, es desenvolupa un primer enfocament basat en XAI per extraure informació rellevant de dades experimentals de caracterització de dispositius TFPV basats en kesterita (Nivell 2: Utilitzant XAI), demostrant el potencial dels models de ML interpretables per identificar correlacions entre les propietats fisicoquímiques dels materials i el rendiment fotovoltaic dels dispositius.Finalment, aquesta progressió culmina en la implementació d’una metodologia integrada basada en XAI per analitzar datasets multimodals obtinguts a partir d’una caracterització holística de cèl·lules solars de kesterita. Aquesta metodologia integra completament el cicle de recerca, des de la síntesi i la caracterització fins a l’anàlisi de les dades, la interpretació, i l’extracció d’informació rellevant per continuar optimitzant la tecnologia. Es posa especial èmfasis en la interpretabilitat, on la combinació de models de XAI intrínsecs amb tècniques de XAI post-hoc permet la identificació de les propietats fisicoquímiques que governen el rendiment i la reproductibilitat dels dispositius, relacionant les regions espectrals rellevants amb les seves corresponents propietats físiques. Aquesta estratègia assoleix el tercer nivell del marc d’interpretabilitat (Nivell 3: Utilitzant XAI+) i proporciona informació significativa per guiar els posteriors cicles de recerca. Aquesta informació es validada mitjançant la modificació de diversos processos de fabricació, donant lloc a una millora en el rendiment fotovoltaic dels nous dispositius. A més, redueix substancialment els temps del cicle de recerca, accelerant l’optimització de materials des d’escales superiors a un any fins a menys d’una setmana. Aquests resultats contribueixen al desenvolupament d’estratègies de laboratoris autònoms (SDLs) i al avenç de la ciència de materials basada en dades, impulsant així la transició energètica.
  

FOTÒNICA

• PINILLA SANCHEZ, ADRIAN: Advanced Catalytic Interface Analysis Through In Situ Studies and Automated Experimental Platforms
  
  Autor/a: PINILLA SANCHEZ, ADRIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 21/07/2026
  Director/a de tesi: GARCÍA DE ARQUER, FRANCISCO PELAYO
  Resum de tesi: Les tecnologies electroquímiques poden descarbonitzar sectors claus (energia, química i fertilitzants) convertint compostos abundants com el CO₂ i el nitrat en combustibles i matèries primeres amb electricitat renovable. Fer-ho possible exigeix electrocatalitzadors amb viabilitat tecnoeconòmica, relacionats amb activitat, selectivitat i estabilitat; la seva implantació topa amb la comprensió incompleta d’interfícies electroquímiques dinàmiques i amb fluxos de treball manuals lents que impedeixen explorar espais de disseny d’alta dimensionalitat. En reaccions electrocatalítiques, el rendiment emergeix de la interacció dinàmica entre l’estructura del catalitzador i l’entorn local en interfícies polaritzades; calen eines que revelin i permetin controlar aquesta interfície en operació. Aquesta tesi combina SERS operando, marcs automàtics d’anàlisi de dades i laboratoris autònoms per accelerar el desenvolupament d’electrocatalitzadors en condicions rellevants per a la reducció de CO₂ i de nitrat.SERS operando estudia la CO₂RR en medi àcid sobre elèctrodes de difusió de gas de coure fins a 0,2 A cm⁻², mostrant com evolucionen amb el potencial i el pH espècies interfacials (sulfat, hidròxid, CO i intermedis carbonats). Observem que el sulfat fortament adsorbit bloqueja llocs actius i retarda l’inici de la reacció a baixos sobrepotencials, mentre que l’hidròxid i el carboni coadsorbits en superfícies reconstruïdes estabilitzen cobertures de *CO que afavoreixen l’acoblament C-C i la formació de productes multicarboni; els anions de l’electròlit i l’alcalinització local són, per tant, palanques clau de l’inici, l’estabilització d’intermedis i la selectivitat.Per gestionar la complexitat experimental s’introdueix SERSFlow, un marc modular per a dades SERS operando i pipelines reutilitzables; implementat com a servei Python local amb interfície web, integra preprocessament, extracció de característiques i anàlisi multivariant en fluxos deterministes que reprodueixen tendències expertes i redueixen l’anàlisi d’hores a minuts. L’avaluació comparativa mostra que la substracció de la línia base pot canviar entre un 40 i un 100% les àrees ajustades de pics febles o solapats, i el mapatge espaciotemporal revela heterogeneïtat micromètrica en adsorbats i en la doble capa.Autoammonia és un laboratori autònom distribuït per a la reducció de nitrat a amoníac amb dos nodes en institucions diferents; integra electrodeposició in situ, cel·les de flux per la reducció i quantificació automatitzada d’amoníac en un bucle tancat gestionat per programari d’orquestració, planificació i seguretat. Campanyes autònomes amb catalitzadors de coure demostren la viabilitat de l’experimentació autònoma en cel·les de flux realistes i electròlits complexos amb maquinari accessible i programari de codi obert.En conjunt, la tesi mostra que la caracterització mecanística operando, els fluxos de dades reproduïbles i l’experimentació autònoma es reforcen mútuament, i proporcionen una base per a enfocaments més sistemàtics, rics en dades i escalables per al disseny i optimització d’electrocatalitzadors i interfícies electroquímiques per a una producció química electrificada i sostenible.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• FACCIOTTI, BENEDETTA: Groupoids of local systems and decorated representations on marked bordered surfaces
  
  Autor/a: FACCIOTTI, BENEDETTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 24/07/2026
  Director/a de tesi: MAZZOCCO, MARTA | NIKOLAEV, NIKITA
  Resum de tesi: Aquesta tesi estudia, fins a isomorfisme, representacions de grupoides fonamentals de superfícies $\Sigma$ amb vora, amb valors en $G:=\operatorname{GL}_n(\mathbb C)$. Quan no hi ha punts marcats a la vora, els objectes corresponents admeten diverses descripcions equivalents: com a sistemes locals lineals sobre $\Sigma$, com a representacions del grupoide fonamental $\Pi_1(\Sigma)$, com a dades de monodromia i com a punts de la varietat de caràcters associada. La introducció de punts marcats a la vora, motivada per la necessitat de codificar singularitats irregulars de connexions meromorfes, ha donat lloc en la literatura a diverses generalitzacions d’aquesta descripció de tipus Betti. Tot i que generalment s’entén que aquests enfocaments descriuen essencialment els mateixos objectes matemàtics, la relació precisa entre ells encara no ha estat formulada explícitament. Motivats pel programa més ampli d’establir una relació precisa i conceptualment coherent entre els enfocaments existents de la descripció en termes de representacions de les singularitats irregulars de connexions meromorfes, en aquesta tesi desenvolupem un marc categòric per a la definició d’objectes de Betti decorats associats a superfícies amb vora marcades que codifiquen pols d’ordre superior, en una forma dissenyada per especialitzar-se als diferents punts de vista presents en la literatura.
  
• ORTEGA SÁNCHEZ COLOMER, MIQUEL: Arithmetic patterns in unstructured sets
  
  Autor/a: ORTEGA SÁNCHEZ COLOMER, MIQUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 30/07/2026
  Director/a de tesi: SERRA ALBO, ORIOL | RUE PERNA, JUAN JOSÉ
  Resum de tesi: El principal objectiu d'aquesta tesi és presentar un seguit de resultats extremals dins la combinatòria additiva. En termes planers, s'estudien qüestions relacionades amb l'aparició de certs patrons aritmètics en un determinat conjunt només a partir de la seva mida. Més concretament, es centra en dos patrons, els productes i les progressions aritmètiques. En el primer cas, es resol el problema de densitat per a conjunts lliures de productes al grup lliure, i s'estudien diferents problemes quantitatius en relació amb una versió multiplicativa del teorema de Schur. En el segon cas, es demostra un teorema de van der Waerden canònic en conjunts aleatoris d'enters, i es milloren els resultats de comptatge existents sobre el nombre de conjunts d'enters lliures de progressions aritmètiques d'una determinada longitud. Dos temes recurrents són l'ús d'arguments probabilístics i del mètode de contenidors en hipergrafs.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• BELLAFIORE, GASPARE: Résidence Le Parc à Meudon-la-Forêt. Tectónica y decoro urbano en la obra de Fernand Pouillon.
  
  Autor/a: BELLAFIORE, GASPARE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 24/07/2026
  Director/a de tesi: PEÑIN LLOBELL, ALBERTO
  Resum de tesi: Aquesta investigació examina la relació entre els procediments compositius i els mètodes constructius en l'arquitectura de Fernand Pouillon, prenent com a cas d'estudi paradigmàtic el conjunt de la Résidence Le Parc a Meudon-la-Forêt (1959-1962). L'estudi parteix d'un diagnòstic sobre la condició de l'arquitectura contemporània, marcada per la fractura creixent entre l'acte de projectar i l'acte de construir. S'observa una deriva cap a una producció que confia la seva expressivitat a la imatge, al gest autoral o a la sofisticació tècnica abans que a les raons internes de l'obra. Davant d'aquest desplaçament, la investigació recupera el concepte de tectònica —no com a categoria estilística ni com a sinònim de tecnicitat, sinó com la sintaxi mitjançant la qual la construcció esdevé llenguatge arquitectònic— i sosté que l'obra de Pouillon a Meudon-la-Forêt constitueix una verificació material privilegiada d'aquesta hipòtesi. El marc teòric articula dues tradicions crítiques que la literatura sol tractar per separat: l'analítica tectònica de matís anglogermànic (Bötticher, Semper, Sekler, Frampton) i la teoria llatina del decorum analògic desenvolupada a França per Quatremère de Quincy i Julien Guadet. La investigació argumenta que la conjunció de totes dues és necessària per llegir l'obra de Pouillon, i reconstrueix la genealogia del racionalisme constructiu francès —de Philibert de l'Orme a Auguste Perret— com l'horitzó cultural que fa intel·ligibles les seves eleccions. Pouillon emergeix, en aquesta lectura, no com una excepció dins de la modernitat de postguerra, sinó com un "continuador transformador": un arquitecte que reactiva la tradició clàssica francesa i la tradueix a les condicions operatives de la reconstrucció i l'habitatge social massiu. L'estructura del treball s'organitza en tres parts. La primera reconstrueix el marc teòric de la tectònica. La segona traça la genealogia cultural del pensament de Pouillon i analitza el context operatiu del París de postguerra. La tercera part desenvolupa l'anàlisi multiescalar de la Résidence Le Parc, recorrent els problemes del mur entramat, de la pedra com a nucli tectònic i ètic, de la travée com a dispositiu d'ordre. L'estudi assoleix quatre tesis principals:Primera: El sistema constructiu híbrid de Meudon —pedra portant de Fontvieille articulada amb forjats de formigó armat— no constitueix un compromís tècnic, sinó una nova síntesi tectònica que reactiva la lògica de la massa portant en condicions de prefabricació industrial. Segona: La travée funciona a Meudon com a "operador total" del projecte, coordinant simultàniament la lògica constructiva, la composició de la façana i l'organització de l'espai interior, fins a projectar-se a l'escala urbana com a ritme de l'espai públic. Tercera: El decorum en Pouillon no respon a la veritat estricta de l'armazó perretià, sinó a una "versemblança lítica" (vraisemblance) —una adequació expressiva entre forma, construcció i caràcter civil— que reformula el principi quatremèrià del decorum analògic per a les condicions de la modernitat. Quarta: La dimensió cívica de l'obra no és un suplement ètic afegit a les decisions formals, sinó l'efecte directe de la pròpia gramàtica constructiva assumida com a llenguatge compartit. La investigació es basa en bibliografia crítica especialitzada (Lucan, Bonillo, Ferlenga, Sayen), en fonts primàries de l'arxiu de Pouillon, en la documentació patrimonial publicada pel Ministeri de Cultura francès i en mesuraments directes presos als arxius municipals de Meudon-la-Forêt. La seva aportació principal consisteix a articular dins d'un mateix dispositiu analític l'analítica tectònica i la teoria del decorum, a proposar una lectura sistemàtica de la travée com a àtom sintàctic del projecte, i a defensar la pertinença de la lliçó lítica de Pouillon per al debat contemporani sobre l'arquitectura cívica i l'habitatge col·lectiu.
  

TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA

• SOLER CAMPRECIÓS, JORDI: AVALUACIÓ DELS REQUERIMENTS REPRODUCTIUS I DEL CONTROL QUÍMIC DE L’AILANT (AILANTHUS ALTISSIMA), COM A ESPÈCIE INVASORA D’ESPAIS NATURALS
  
  Autor/a: SOLER CAMPRECIÓS, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA AGROALIMENTÀRIA I BIOTECNOLOGIA
  Departament: Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 13/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 24/07/2026
  Director/a de tesi: IZQUIERDO FIGAROLA, JORDI
  Resum de tesi: Les plantes invasores, com l’Ailanthus altissima, tenen una gran capacitat d’expansió i establiment i causen danys a la biodiversitat dels espais naturals. És essencial conèixer bé els requeriments per a la germinació i quins són els millors mètodes i matèries actives per al seu control per poder elaborar estratègies d’erradicació efectives.Les llavors d’A. altissima posseeixen una alta dormició. Durant la revisió bibliogràfica no s’ha trobat prou informació sobre com trencar la latència de les llavors mitjançant mètodes químics. Alguns estudis han determinat que els règims de temperatures alternes afavoreixen la germinació d’algunes espècies. Tanmateix, aplicar temperatures alternes per determinar la temperatura base de les llavors dificulta l’estimació d’aquest paràmetre. No s’ha determinat mai la temperatura base de les llavors ni de les arrels d’ailant, i només existeixen alguns estudis relacionats amb el potencial hídric base de les llavors, però realitzats lluny de la nostra regió. Conèixer la temperatura base permet elaborar models predictius de germinació a partir de dades climàtiques. Ambdues tasques, temperatura base i models predictius, s’han inclòs en aquest estudi per desenvolupar eines que ajudin a planificar futures accions de gestió sobre aquesta planta invasora. Els resultats obtinguts amb diversos tractaments mostren una resposta baixa en el trencament de la latència, aconseguint-se la millor germinació mitjançant una estratificació freda a 10 °C durant 21 dies. La temperatura base de llavors i arrels estimada va ser molt similar (9,6 i 9 °C respectivament) i, sota condicions d’estrès hídric, tant la germinació de llavors com la brotació d’arrels van disminuir significativament.Per altra banda hem avaluat l’eficàcia d’herbicides comercials que estaven disponibles en el moment de realitzar la tesi. Es va avaluar l’eficàcia en diferents èpoques de l’any, herbicides i tècniques d’aplicació. Alguns herbicides van proporcionar un control molt bo, com el triclopir combinat amb 2,4-D i/o aminopiralid. La tècnica més efectiva va ser la injecció a la soca tallada a la tardor. Afegir que es va avaluar per primera vegada l’efecte de la matèria activa flazasulfuron sobre A. altissima amb resultats satisfactoris.Hem identificat per primera vegada a Catalunya l’àcar eriòfid Aculus taihagensis, una espècie que ja ha estat reportada en altres països com a possible agent de control biològic contra l’arbre.En conclusió, l’Ailanthus altissima pot ser erradicat si s’utilitzen els mètodes adequats, mentre que els models predictius ajuden els gestors a organitzar les erradicacions.
  

URBANISME

• FREIRE SILVA, MARÍA JOSÉ: Trazando la ciudad más allá del damero. Estudio histórico-morfológico de las ciudadelas o nuevos barrios en la primera expansión urbana de Quito (1908 - 1942)
  
  Autor/a: FREIRE SILVA, MARÍA JOSÉ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/07/2026
  Data de FINAL de diposit: 31/07/2026
  Director/a de tesi: MARTI CASANOVAS, MIQUEL | PESOA MARCILLA, MELISA
  Resum de tesi: Entre el segle XIX i les primeres dècades del segle XX, les primeres manifestacions de la modernitat llatinoamericana van impulsar un procés d'expansió urbana que va transformar profundament l'estructura de moltes ciutats. Tot i que aquest fenomen s'ha estudiat àmpliament des d'una perspectiva sociocultural, l'anàlisi de les seves dimensions espacials i morfològiques ha rebut menys atenció, especialment en el cas de les ciutats andines. Aquest estudi examina el cas de Quito (Equador) amb l'objectiu d'analitzar com els primers projectes de subdivisió urbana, coneguts localment com a «ciudadelas» (ciutadelles), van contribuir a l'expansió de la ciutat durant la primera meitat del segle XX.La recerca es basa en una revisió sistemàtica d'arxius històrics i fonts de premsa relacionades amb aquests projectes de parcel·lació de terres. La informació recollida es va georeferenciar i analitzar en relació amb l'entorn físic (topografia i hidrografia) i les seves característiques preexistents (carreteres i edificis). A partir d'això, es va dur a terme una anàlisi morfològica de les plantilles urbanes i els seus components (carrers, illes, solars, edificis, espais i equipaments públics), tenint en compte la seva forma, dimensions i organització. Paral·lelament, es va examinar el material promocional d'aquests projectes mitjançant un estudi semiòtic del discurs promocional trobat a la premsa de l'època, amb l'objectiu d'identificar els actors i els imaginaris urbans associats a aquest procés d'expansió urbana.Els resultats mostren que les condicions geogràfiques de la vall andina on es va establir Quito van tenir una influència significativa en la distribució dels primers barris sorgits durant l'expansió de la ciutat, la qual cosa va comportar adaptacions específiques en els plànols viaris i en l'organització resultant de les parcel·les de terreny. A més, demostren que les ciutadelles van constituir una forma important de creixement urbà mitjançant el parcel·lament i la subdivisió de terres, la promoció de les quals es va fonamentar en imaginaris urbans associats a la modernitat, l'exclusivitat, la higiene i la proximitat al camp i a la natura. Aquests resultats ens ajuden a entendre com l'expansió urbana de Quito no va ser impulsada únicament per dinàmiques socials o econòmiques, sinó també per la interacció entre les condicions territorials, les estratègies d'urbanització i els discursos que legitimen les noves perifèries.La recerca proposa un enfocament metodològic que integra un estudi històric-morfològic mitjançant l'anàlisi espacial i l'examen dels discursos promocionals, i que ofereix eines replicables per a l'anàlisi comparativa dels processos d'expansió urbana en altres ciutats andines o llatinoamericanes que han experimentat una expansió en un territori similar amb característiques fragmentades.