ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• BERTRAN FERRER, MARTA: New approaches for resource management and job scheduling for HEP Grid computing
  
  Autor/a: BERTRAN FERRER, MARTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 08/05/2025
  Data de lectura: 25/06/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala C6-E106
  Director/a de tesi: BADIA SALA, ROSA MARIA | BETEV, LATCHEZAR
  Resum de tesi: L'experiment ALICE («A Large Ion Collider Experiment») del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) utilitza computació en grid per al seu extens processament i anàlisi de dades. La Grid d'ALICE està composta per 48 centres de computació distribuïts arreu del planeta que proporcionen accés a més de 300.000 nuclis de CPU. Aquest entorn divers presenta reptes únics, ja que els nodes de càlcul són molt heterogenis en termes de maquinari, disponibilitat de recursos i protocols de gestió.Aquesta tesi es centra en optimitzar la utilització de recursos i l'execució de tasques dins la Grid d'ALICE en el context del paradigma emergent del càlcul multinucli. La transició de slots individuals a slots multinucli, combinada amb l'augment de la prevalença de fluxos de treball multiprocés i multifil, exigeix noves aproximacions en la gestió de recursos.La tesi presenta una anàlisi de caixa negra del marc de programari de l'experiment multinucli, rastrejant l'ús de recursos i les crides del sistema. S’han identificat múltiples fonts de sobrecàrrega, especialment en relació a la gran quantitat de processos curts generats per alguns fluxos de treball. Per abordar això, s’ha ampliat i millorat el sistema de monitoratge del middleware JAliEn, el middleware de la Grid d'ALICE. Les observacions han conduït a modificacions en el flux de treball intern, que s’han traduït en una reducció del 47% en el nombre de processos desplegats i en una disminució del 35% del temps total d'execució.Per ajustar les sol·licituds de treball a les característiques específiques dels sistemes d'execució, es proposa un model per estimar les durades de les tasques. Aquest model utilitza factors de proporcionalitat dels temps d'execució en diferents models de CPU de la Grid i els utilitza per escalar dinàmicament les sol·licituds de treball.Per assegurar una utilització coherent i controlada dels recursos de CPU, es proposen dues aproximacions. La primera utilitza la seleccio i assignació dels nuclis de CPU, adaptant la selecció de nuclis a l'arquitectura del processador, i optimitzant així l'assignació de recursos per a càrregues de treball específiques. La segona utilitza les funcions de subparticionament de cgroups v2 per establir límits en l'ús de CPU. La tesi fa contribucions significatives als sistemes habituals de lot de la Grid en permetre el suport per a cgroups v2. Aquesta tesi presenta un mòdul dins de JAliEn que assegura una distribució equitativa dels recursos de memòria entre els treballs que s'executen simultàniament. Aquest mòdul implementa una preempció dirigida de treballs amb un consum més elevat per prevenir la sobreconsumició del slot i per assegurar que els treballs es mantinguin dins dels límits de memòria assignats.La tesi explora les assignacions de slot de node sencer on JAliEn gestiona tots els recursos d'un node. Per maximitzar l'ús de recursos en slots de node sencer, s’ha introduït la sobresubscripció de CPU per permetre l'execució de treballs addicionals quan els recursos de CPU disponibles no estan sent totalment utilitzats.Per explotar les assignacions de node sencer i maximitzar l'ús de recursos, la tesi proposa l'extensió de les decisions d'assignació de treballs als nodes de computació en considerant no només la disponibilitat de CPU, sinó també la memòria i l'espai de disc. A més, la sintaxi de definició de treball s’ha equipat amb nous paràmetres per a que els usuaris puguin tenir un major control sobre les sol·licituds de recursos.En resum, aquesta tesi presenta un conjunt de contribucions que milloren substancialment l'eficiència i el rendiment del càlcul en Grid dins de l'experiment ALICE. La tesi aborda els reptes emergents de l'entorn multinucli en evolució, optimitzant l'ús de recursos i millorant la fiabilitat i l'observabilitat del middleware. Totes aquestes contribucions han introduït avenços significatius en les capacitats de la Grid d'ALICE, i permeten així una anàlisi de dades més eficient per a l'experiment LHC.
  
• KHARE, PRASUNIKA: Simulation and Modeling of C+L+S Multiband Optical Transmission for the OCATA Time Domain Digital Twin
  
  Autor/a: KHARE, PRASUNIKA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/05/2025
  Data de lectura: 09/07/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala C6-220
  Director/a de tesi: VELASCO ESTEBAN, LUIS DOMINGO | SIMOES DA COSTA, NELSON MANUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi se centra en la implementació d'estratègies de control i gestió més robustes, com les basades en l'aprenentatge automàtic, per millorar la intel·ligència i impulsar l'operació autònoma és crucial per al futur de les comunicacions òptiques. En aquest sentit, aquesta tesi té com a objectiu tres objectius específics: El primer objectiu és desenvolupar un simulador de transmissió òptica multibanda. Pot ser difícil realitzar simulacions en un sistema MB completament carregat amb centenars de canals. A més, en la transmissió òptica MB, la dispersió Raman estimulada entre canals (ISRS) es converteix en un efecte important, que afegeix més complexitat. En vista d'això, el mètode Runge-Kutta in Interaction Picture (RK4IP) s'avalua com una alternativa per reduir la complexitat del temps, que es complementa amb un algorisme adaptatiu de mida de pas per reduir encara més el temps de càlcul. Mostrem que RK4IP proporciona una precisió comparable a la de SSFM amb un temps de càlcul reduït, la qual cosa permet la seva aplicació per a la simulació de transmissió òptica MB. El segon objectiu se centra en el desenvolupament de models per a sistemes de transmissió òptica multibanda C+L+S En aquest objectiu d'aquesta tesi, ens centrem en modelar la transmissió òptica MB per proporcionar una estimació ràpida i precisa de la QoT i proposem enfocaments d'aprenentatge automàtic (ML) basats en xarxes neuronals, que es poden integrar fàcilment en una solució de bessó digital de capa òptica (DT). Comencem considerant enfocaments que es poden utilitzar per a un modelatge precís de propagació del senyal. Tot i que solucions com el mètode de Fourier de Splitstep (SSFM) per resoldre l'equació de Schrödinger no lineal (NLSE) no es poden utilitzar per a l'estimació de QoT a causa de la seva complexitat temporal molt alta. Per tant, es considera que els enfocaments de modelització ML estan integrats en OCATA DT, on els models prediuen la propagació del senyal òptic en el domini del temps. Ser capaç de predir el senyal òptic en el domini del temps, tal com es rebrà després de la propagació, obre oportunitats per automatitzar el funcionament de la xarxa, inclòs l'aprovisionament de connexions i la gestió de fallades.El tercer objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar un model semianalític per mesurar el perfil de guany d'amplificadors tant en condicions de càrrega com de càrrega parcial de la xarxa d'accés metro. El desequilibri de poder és un dels problemes associats amb la transició a una xarxa fusionada d'accés al metro. A més, mantenir aquestes dues xarxes separades (metro i accés) és complicat i costós. El node que interconnecta les dues xarxes ha de realitzar conversions O-E-O en les dades que travessen entre elles. El sistema de xarxa actual utilitza ROADM en nodes, que és tot òptic i no requereix conversió O-E-O. Per tant, aquest objectiu se centra principalment en caracteritzar els paràmetres d'EDFA presents en multiplexors òptics reconfigurables (ROADM) amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri entre flexibilitat, complexitat i cost. Aquests nodes s'han de caracteritzar a fons pel que fa a les pèrdues òptiques, el consum d'energia i altres mètriques. Un cop avaluat, es pot modelar el rendiment d'aquests nodes per permetre que el controlador SDN els incorpori a la xarxa.
  
• LAUT TURÓN, SERGI: Architecture-aware Sparse Patterns to Accelerate Inverse Preconditioning
  
  Autor/a: LAUT TURÓN, SERGI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de lectura: 05/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala C6-E101
  Director/a de tesi: CASAS GUIX, MARC | BORRELL POL, RICARD
  Resum de tesi: Aquest treball es centra en millorar l'eficiència dels mètodes iteratius per resoldre sistemes lineals grans i dispersos.Aquests problemes sorgeixen en molts camps, com ara la modelització del clima, la dinàmica molecular i de fluids, entre d'altres.Per resoldre'ls, s'utilitzen mètodes iteratius com el Gradient Conjugat (CG) i el Residu Mínim Generalitzat (GMRES).La seva eficiència depèn en gran mesura de l'elecció dels precondicionadors, que acceleren la convergència millorant les propietats numèriques del sistema.Els precondicionadors "Sparse Approximate Inverse" (SAI) i la seva variant factoritzada (FSAI) per a sistemes simètrics i definits positius són atractius per la seva naturalesa paral·lela i aplicació senzilla mitjançant productes Matriu-Vector dispersos (SpMV).Els SAI i FSAI d'última generació defineixen els seus patrons de dispersió basant-se principalment en aspectes numèrics.Aquest treball presenta nous precondicionadors considerant l'arquitectura on s'executen, dissenyats per millorar el rendiment optimitzant el procés de selecció de patrons de dispersió.La primera contribució presenta el precondicionador "Factorized Sparse Approximate Inverse with Pattern Extension" (FSAIE), una versió optimitzada de FSAI adaptada a arquitectures de CPU de memòria compartida.FSAIE introdueix un algorisme que amplia els patrons de dispersió considerant els accessos a la memòria cau, millorant tant l'eficàcia numèrica de FSAI com la seva eficiència computacional.A més, es proposa una estratègia de filtratge per eliminar les entrades numèricament insignificants, reduint el cost computacional sense comprometre la convergència.Aquestes tècniques milloren la localitat de les dades a l'SpMV, assegurant que els patrons de dispersió ampliats s'alineen amb els patrons d'accés a la memòria cau.La segona contribució amplia FSAIE als entorns de CPU de memòria distribuïda, introduint el precondicionador "Communication-aware FSAIE" (FSAIE-Comm).FSAIE-Comm considera els costs de la comunicació entre processos per garantir que l'extensió del patró de dispersió no introdueix una sobrecàrrega innecessària.Per evitar desequilibris, es desenvolupa una estratègia innovadora per distribuir la càrrega de treball computacional.La tercera contribució es centra en l'execució a la GPU amb la introducció del precondicionador "GPU-aware Factorized Sparse Approximate Inverse" (GFSAI).Mitjançant l'estructuració del patró de dispersió, s'optimitzen els accessos de memòria coalescents i s'exploten les característiques arquitectòniques específiques de la GPU.La contribució final generalitza les noves estratègies de precondicionament més enllà de FSAI amb la introducció del precondicionador "Communication-aware Sparse Approximate Inverse with Pattern Extension" (SAIE-Comm).Aquest mètode optimitza SAI per a entorns de memòria distribuïda, però s'adapta per a sistemes lineals generals on GMRES és preferible a CG.SAIE-Comm destaca la versatilitat i flexibilitat de les optimitzacions proposades, demostrant que les noves extensions de patrons es poden integrar eficaçment en diferents estratègies de precondicionament i solucionadors.Aquest treball avança l'estat de l'art en solucionadors iteratius i contribueix al desenvolupament de mètodes numèrics escalables i d'alt rendiment.Els mètodes proposats aconsegueixen millores substancials en el temps de solució a diverses arquitectures de computació d'alt rendiment (HPC), amb reduccions del 12,94% al 26,43% en cinc arquitectures de CPU diferents—Intel Skylake, Power9, Zen 2, A64FX i Intel Sapphire Rapids—i del 23,83% al 26,07% en dues arquitectures de GPU—Volta i Vega20—quan s'apliquen casos representatius de matriu dispersa.Aquests resultats destaquen l'impacte de les estratègies de precondicionament que consideren l'arquitectura en les aplicacions HPC modernes, obrint el camí per a solucionadors iteratius més eficients i escalables.
  
• SEYGHALY, RASOOL: A Federated Learning Approach to Smart Advertising
  
  Autor/a: SEYGHALY, RASOOL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/03/2025
  Data de lectura: 12/06/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala VGE205 - NEÀPOLIS Building
  Director/a de tesi: GARCÍA ALMIÑANA, JORDI | MASIP BRUIN, XAVIER
  Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un sistema de publicitat intel·ligent basat en l’aprenentatge federat, dissenyat per millorar la interacció de l’usuari, optimitzar l’eficiència de la xarxa i garantir la privacitat de les dades en la publicitat digital. Els sistemes publicitaris tradicionals afronten desafiaments significatius a l’hora d’equilibrar la personalització amb la privacitat, gestionar la càrrega de la xarxa i escalar eficientment. Aquest estudi aborda aquestes qüestions mitjançant la integració de l’Edge Computing i l’Aprenentatge Federat (FL), permetent una segmentació publicitària descentralitzada en temps real mentre es mantenen segures les dades dels usuaris.El sistema proposat consta d’un motor de recomanació descentralitzat, on els models locals s’entrenen als dispositius dels usuaris i es combinen mitjançant tècniques d’optimització metaheurística, en particular l’Algorisme d’Optimització de la Balena (WOA). Els resultats experimentals demostren que el WOA supera altres tècniques d’agregació, com l’Algorisme del Cuca de Llum (FA) i l’Algorisme del Ratpenat (BA), en termes de velocitat de convergència i eficiència global. A més, el sistema utilitza tècniques de verificació formal, incloent-hi la comprovació de models, per garantir la correcció, la seguretat i el compliment de les regulacions de privacitat.L’avaluació exhaustiva mitjançant estudis de cas simulats i reals (com el sistema AROUND) mostra que l’arquitectura proposada redueix el trànsit de xarxa, minimitza la càrrega computacional i millora significativament les taxes de clics (CTR) i la interacció de l’usuari en comparació amb els models centralitzats tradicionals. Aquest sistema és especialment beneficiós per a aplicacions en museus, centres comercials i cadenes de venda al detall, proporcionant seguiment en temps real, cartografia interior i lliurament personalitzat de contingut.Les conclusions subratllen el potencial de l’Aprenentatge Federat i l’Edge Computing en la publicitat intel·ligent respectuosa amb la privacitat, oferint una solució escalable, rendible i centrada en l’usuari per al futur del màrqueting digital.
  

CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS

• RIU PERDRIX, GUIOMAR: Dry-electropolishing of WC-Co cemented carbides: Chemical, microstructural and mechanical characterization
  
  Autor/a: RIU PERDRIX, GUIOMAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS
  Departament: Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 06/05/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ROA ROVIRA, JOAN JOSEP | LLANES PITARCH, LUIS MIGUEL
  Resum de tesi: Els carburs cimentats de WC-Co s’utilitzen àmpliament en la indústria, especialment per a eines de tall, gràcies a la seva excepcional combinació de propietats mecàniques. Aquests compostos estan formats per partícules de carbur de tungstè (WC) incrustades en un aglutinant metàl•lic de cobalt (Co), aconseguint una combinació única de duresa, resistència al desgast i tenacitat a la fractura. No obstant això, aquestes propietats poden degradar-se a temperatures elevades (>500 °C) a causa de la seva sensibilitat a la corrosió. Per mitigar aquest problema, s’apliquen recobriments protectors com el nitrur de titani i alumini (TiAlN) o el nitrur de titani i silici (TiSiN), els quals en milloren el rendiment sota càrregues tèrmiques altes.El rectificat és la tècnica de postprocessat més comuna per obtenir la geometria final i les toleràncies dimensionals dels components de WC-Co. Tanmateix, afecta la integritat superficial, induint defectes com esquerdes, buits, alta rugositat (0.2 - 0.6 µm), transformació de fase del Co i tensions residuals de compressió que s’estenen fins a 10 - 20 µm de profunditat. Per aquest motiu, és habitual eliminar la capa danyada mitjançant un procés de polit.Recentment, ha sorgit l’electropolit en sec per a aliatges metàl•lics, que en redueix els defectes i en millora la qualitat superficial. A diferència de l’electropolit convencional, que utilitza electròlits líquids, aquesta tecnologia empra partícules polimèriques poroses (resines d’intercanvi iònic) amb capacitat d’absorbir un medi electrolític. Aquest mètode elimina material de les irregularitats superficials capa a capa, reduint la rugositat i millorant la qualitat de la superfície.Aquesta tesi desenvolupa un nou electròlit sec específicament per a l’electropolit de WC-Co mitjançant la tecnologia DryLyte®. S’investiguen els mecanismes del procés, s’optimitzen els paràmetres elèctrics i s’identifiquen les reaccions químiques clau. Els resultats demostren que aquest procés elimina defectes superficials, redueix la rugositat i preserva la microestructura del WC-Co, evitant la lixiviació del Co i la fragilització del WC.S’ha realitzat una anàlisi comparativa microestructural i mecànica que ha avaluant mètodes com el rectificat, l’electroerosió, el polit convencional i l’electropolit en sec. Tot i que el rectificat i l’electroerosió són comuns, generen defectes com microesquerdes, porositat i òxids perjudicials. El polit convencional millora la rugositat, però elimina centenars de micres de material, i per tant redueix les tensions residuals de compressió, i conseqüentment el rendiment mecànic. En canvi, l’electropolit en sec elimina la capa deformada amb precisió, n’allisa la superfície entre fases constitutives i en conserva les tensions residuals beneficioses.També s’han explorat aplicacions industrials com la preparació del radi de tall en eines de fresat de WC-Co. Estudis previs confirmen que una preparació òptima del tall incrementa la vida útil de l’eina. Aquest treball demostra que l’electropolit en sec afina el radi de tall i els paràmetres microgeomètrics, redueix la rugositat i elimina defectes de fabricació. S’estableix una correlació directa entre el temps de polit i els paràmetres microgeomètrics, amb canvis ràpids inicials (tres primers minuts), seguits d’una estabilització.A més, s’ha investigat l’eliminació de recobriments de TiAlN/TiSiN en substrats de WC-Co per prolongar-ne la vida útil i reduir costos. Aquest procés elimina el recobriment amb precisió, deixant una capa superficial d’òxid sense comprometre la microestructura del substrat. S’observa una relació lineal entre el temps de polit i el gruix del recobriment restant, garantint un mètode controlable, homogeni i eficaç.
  

CIÈNCIES DEL MAR

• LÓPEZ MILLÁN, MARILYN: La reconversión de los espacios portuarios, en el puerto de Balboa en el pacífico de Panamá. Propuesta de mejora de la operativa mediante un modelo de optimización.
  
  Autor/a: LÓPEZ MILLÁN, MARILYN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/05/2025
  Data de lectura: 18/06/2025
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntas de la Facultat de Nautica de BarcelonaPla de Palau, 1808003 Barcelona, Espanya
  Director/a de tesi: MARTINEZ DE OSÉS, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: La convivència dels ports al Pacífic panameny amb el seu entorn es basa en el fet que tothom tingui l'accessibilitat de poder circular d'una manera organitzada i de manera espontània. El Port de Balboa, un dels centres de més rellevància a la cadena logística de Panamà i el comerç internacional, enfronta una sèrie de desafiaments operatius a causa de l'alta demanda i la complexitat del seu flux de treball. El maneig eficient dels temps d'espera i l'assignació de cites per als transportistes és una de les àrees crítiques que impacten directament la productivitat i la satisfacció dels usuaris.Per desenvolupar els estudis s'han realitzat diverses enquestes i entrevistes amb l'objectiu de poder conèixer els temps de mobilització fora i dins de la terminal, com també com es desenvolupa l'arribada i les aproximacions de les embarcacions a la terminal.En base a aquest diagnòstic, es va desenvolupar una fórmula matemàtica d'optimització que tingués en compte diversos factors, com el volum de càrrega, el tipus de transport, les característiques dels camions i la disponibilitat dels recursos portuaris. La fórmula buscava reduir els temps d'espera dels transportistes en assignar cites de manera més eficient i d'acord amb les capacitats reals del port. Per aconseguir això, es va recórrer a tècniques d'optimització i de programació matemàtica, que van permetre establir una metodologia més precisa per a la gestió de cites.En aquest context, aquesta investigació es va enfocar a desenvolupar una solució matemàtica, amb els resultats es va desenvolupar un model matemàtic fet a la mesura en Python extrapolable a altres terminals, que busca generar una eficiència en les operacions i minimitzar les llargues esperes fora de les instal·lacions. Aconseguint que hi hagi una bona convivència amb la comunitat dels voltantsAquesta investigació demostra la viabilitat d'aplicar mètodes d'optimització i eines tecnològiques avançades en el context de ports i terminals logístiques, contribuint a millorar la gestió de cites i optimitzar els temps d'espera. La implementació amb èxit d'aquesta fórmula al Port de Balboa podria ser replicada en altres ports i punts logístics, oferint una solució escalable per optimitzar l'atenció als transportistes, reduir els costos operatius i millorar l'eficiència en el comerç internacional.Les conclusions destaquen que establint un flux adequat per atendre els camioners donant-los una ordre mitjançant cites per minimitzar els temps d'espera, que mitjançant aquest procés es minimitza tant el temps mitjà d'atenció als camions com el total d'atenció a tots els camions durant el dia. I s'elimina la fila i les aglomeracions als voltants de les instal·lacions portuàries.
  
• SÁNCHEZ ARTÚS, XAVIER: Morphodynamic modelling for coastal hazard mitigation
  
  Autor/a: SÁNCHEZ ARTÚS, XAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/04/2025
  Data de lectura: 17/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C1. Classroom: 002C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: GRACIA GARCIA, VICENTE | ESPINO INFANTES, MANUEL
  Resum de tesi: Les platges sorrenques mediterrànies estan sotmeses a impactes creixents, una situació que es veurà agreujada a causa del canvi climàtic. Aquesta tesi es focalitza en l'anàlisi de la inundació i l'erosió sota condicions presents i futures. L'anàlisi es realitza utilitzant el model hidro-morfodinàmic XBeach. Es desenvolupa un sistema operacional accessible, intuitiu i d'alta resolució que permet predir aquests impactes i ajuda a que les autoritats responsables siguin capaces de prendre mesures preventives per minimitzar els efectes. També es prova una estratègia de mitigació basada en la natura en una zona correctament validada per provar la seva eficàcia en reduïr el perill costaner. Finalment, s'utilitza l'estratègia de modelat per simular diferents arquetips costaners per condicions presents i futures, juntament amb la incorporació d'escenaris d'augment del nivell del mar degut al canvi climàtic. A través de l'estudi d'aquests tres camps, es presenta una revisió complerta de les capacitats del modelat hidromorfodinàmic. Per tant, l'anàlisi fa llum sobre el coneixement de la resposta de les platges a través de diferents escales temporals i demostra la necesitat d'incorporar solucions basades en la natura (NbS) i sistemes d'alerta primerenca (EWS) per mitigar els impactes costaners sota esdeveniments de tempesta.
  

COMPUTACIÓ

• FLORES HERRERA, JAVIER DE JESÚS: A Framework to Operationalize and Automate the Data Integration Lifecycle
  
  Autor/a: FLORES HERRERA, JAVIER DE JESÚS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2025
  Data de lectura: 16/06/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes Martí Recober FIB
  Director/a de tesi: ROMERO MORAL, OSCAR | NADAL FRANCESCH, SERGI
  Resum de tesi: Les dades tenen un paper fonamental en el món actual. Moltes organitzacions recopilen i emmagatzemen grans volums de dades procedents de diverses fonts. Aquestes fonts poden variar tant en l’estructura com en la modelització de conceptes i van creixent i evolucionant a mesura que s’hi afegeixen noves fonts de dades. Això posa a prova els mètodes clàssics de gestió de dades, que depenen d’estructures fixes i condicions estables. Avui, ja no n’hi ha prou de reunir dades i emprar eines convencionals. Cal replantejar la manera d’integrar les dades per gestionar-ne la gran varietat, tractar grans volums i incorporar noves fonts a mesura que s’integren.Aquesta tesi proposa tècniques per automatitzar el cicle de vida de la integració de dades. Primer, mostrem com representar i estandarditzar les fonts mitjançant esquemes basats en graf. Aquests esquemes serveixen de fonament sòlid per a cada pas de la integració. Tot seguit, presentem un mètode que aprofita aquests esquemes per afegir noves fonts de manera incremental sense alterar les estructures existents, tot mantenint flexibilitat i escalabilitat a mesura que les organitzacions creixen. També fem més àgil la cerca de conjunts de dades que valgui la pena integrar. En centrar-nos en el descobriment de dades, reduïm el temps destinat a explorar fonts irrellevants i proposem les més adequades. Per fer-ho, introduïm una mètrica qualitativa i fem servir perfils de dades i models d’aprenentatge per decidir quins atributs cal unir. A més, incorporem un prefiltrat contextual que detecta els conjunts de dades més prometedors abans d’aplicar eines de descobriment, cosa que millora la precisió i redueix la càrrega computacional. En resum, aquesta tesi escurça la distància entre els mètodes tradicionals i els entorns moderns de dades. Ofereix solucions escalables i automatitzades que s’adapten a les necessitats canviants de la integració de dades.
  

ENGINYERIA AMBIENTAL

• PASTOR LÓPEZ, EDWARD JAIR: Nature-based solutions to reduce the spread of antibiotics and antimicrobial resistance genes in aquatic ecosystem
  
  Autor/a: PASTOR LÓPEZ, EDWARD JAIR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 14/04/2025
  Data de lectura: 05/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Place: ETSECCPBUPC, Campus NordBuilding C2. Classroom: 212C/Jordi Girona, 1-308034 Barcelona
  Director/a de tesi: MATAMOROS MERCADAL, VÍCTOR | ESCOLÀ CASAS, MÒNICA
  Resum de tesi: Els antibiòtics (ABs) són agents antimicrobians al quals la seva producció i el consum han augmentat exponencialment des del descobriment de la penicil·lina el 1929. L’ús excessiu d’ABs ha impulsat l’aparició de resistència als antibiòtics, provocant la detecció freqüent d’ABs i gens de resistència als antimicrobians (ARGs) en entorns aquàtics, principalment degut els efluents de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), malgrat els esforços regulatoris. A més, les condicions metereològiques extremes prolongades, com les sequeres, intensifiquen aquest problema al reduir la disponibilitat d’aigua, amenaçant els ecosistemes aquàtics i la salut humana. Tot i que s’han desenvolupat tecnologies avançades de tractament d’aigua, com l’ozonització o els sistemes basats en membranes, poden eliminar aquests contaminants de l’aigua residual, el seu elevat cost de construcció i manteniment ha limitat la seva implementació generalitzada. Alternativament, les Solucions basades en la Natura (SbN) han sorgit com una opció potencial gràcies a la seva rendibilitat i capacitat per eliminar una àmplia varietat de contaminants. No obstant això, els estudis sobre la reducció d’ABs i ARGs a escala real mitjançant NBS aplicades al tractament d’aigües residuals o als cursos fluvials continuen sent limitats.Aquesta tesi doctoral es presenta com un compendi de publicacions i avalua l’eficiència de les SbN en la reducció d’ABs i ARGs de les aigües residuals. En primer lloc, es va realitzar un estudi de revisió per analitzar la capacitat de les SbN per reduir la presència d’ABs, ARGs i patògens en diversos entorns aquàtics, des del tractament secundari fins a zones estuarianes i maresmes salines (Capítol II – DOI: 10.1016/j.scitotenv.2024.174273). En segon lloc, es va monitoritzar el rendiment de dues configuracions d’aiguamolls construïts (AC) a escala real com sistemes terciaris durant les estacions d’estiu i hivern per avaluar la reducció d’ABs i ARGs. La seva eficiència es va comparar amb un sistema convencional de tractament terciari d’aigües residuals (Capítol III – DOI: 10.1016/j.watres.2024.122038). En tercer lloc, es va analitzar l’impacte de les aigües residuals en rieres renaturalitzades en la reducció d’ABs i ARGs al llarg de les variacions estacionals, mitjançant el monitoreig de rieres amb més i menys vegetació durant el període càlid i fred (Capítol IV – DOI: 10.1016/j.envres.2025.120910).Els descobriments presentats en aquest projecte de recerca doctoral demostren que les SbN són alternatives rellevants per a la gestió del tractament d’aigua en conques fluvials. Els AC com a sistemes terciaris han demostrat la seva capacitat de millorar els paràmetres generals de qualitat de l’aigua i eliminar ABs i ARGs. A més, a diferència dels sistemes convencionals, aquests sistemes afavoreixen un canvi en la composició microbiana cap a un perfil més natural i redueixen més els riscos ecotoxicològics i de selecció de resistències que una planta convencional de tractament terciari d’aigües residuals. A més, les rieres amb vegetació i meandres han demostrat augmentar la velocitat de degradació dels ABs i l’atenuació dels ARGs, promou canvis graduals en les estructures de les comunitats bacterianes i disminueixen els riscos ecotoxicològics i de selecció de resistència, especialment durant el període càlid. Les investigacions futures haurien de centrar-se en l’avaluació de noves configuracions de SbN a escala real, la identificació dels productes de transformació (PTs) i d’altres microcontaminants aquàtics, la quantificació de diversos ARGs i l’avaluació de l’estat ecològic.
  

ENGINYERIA CIVIL

• BRAVO MARTÍNEZ, JOSÉ RAÚL: Development of Hyperreduced Order Models for Multiphysics Numerical Simulations: a Noninvasive Approach
  
  Autor/a: BRAVO MARTÍNEZ, JOSÉ RAÚL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/04/2025
  Data de lectura: 16/07/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: UPC Campus NordETSECCPBC/ Jordi Girona 1-3Edifici C1, Sala 002Barcelona
  Director/a de tesi: ROSSI BERNECOLI, RICCARDO | HERNANDEZ ORTEGA, JOAQUIN ALBERTO
  Resum de tesi: Els models d'ordre reduït (ROMs, per les sigles en anglès) són eines poderoses per accelerar simulacions numèriques en identificar i explotar estructures subjacents en sistemes complexos. En aproximar problemes d'alta dimensionalitat mitjançant representacions de baixa dimensionalitat, els ROM permeten prediccions ràpides i precises mentre redueixen significativament els costos computacionals. Aquesta tesi se centra en els ROM basats en projecció, els quals són particularment atractius per la seva capacitat per oferir solucions basades en la física que mantenen consitència amb les equacions de govern dels solvers originals d'alta dimensionalitat. Tot i això, la seva adopció generalitzada es veu obstaculitzada per una sèrie de desafiaments. Aquest treball identifica i aborda aquests desafiaments mitjançant el desenvolupament duna plataforma per a ROMs que tanca la bretxa entre els avenços teòrics i la implementació pràctica. L'enfocament proposat minimitza les modificacions necessàries per integrar els ROMs en solvers multifísics existents, fent que la tecnologia sigui més accessible per a desenvolupadors i usuaris. Això es complementa amb una interfície fàcil dutilitzar que automatitza la construcció de ROMs i permet als professionals de simulacions aprofitar aquestes eines per a les seves aplicacions específiques.Aquest treball avança en la tecnologia d'hiperreducció mitjançant la introducció de formulacions contínues i els mètodes adaptats a múltiples subespais. Es presenten nous algorismes d'hiperreducció que milloren significativament l'eficiència i la precisió dels ROMs. Aquestes innovacions amplien l'aplicabilitat dels ROMs a problemes complexos, no lineals i multifísics, alhora que senten les bases per a investigacions futures.Per abordar els desafiaments computacionals en la construcció de ROMs, aquest treball incorpora capacitats de computació d'alt rendiment (HPC, per les sigles en anglès), aprofitant tècniques de computació paral·lela, estratègies eficients de gestió de dades i fluxos de treball optimitzats. Això garanteix la viabilitat de construir ROMs per a problemes a gran escala.L'aplicabilitat pràctica de l'esquema es demostra a través de la implementació en dos projectes de recerca europeus: EdgeTwinsHPC i eFlows4HPC. Aquests projectes mostren el desenvolupament de ROMs per a aplicacions pràctiques, amb demostradors desplegats en dispositius de bord per validar la viabilitat de bessons digitals basats en ROMs en escenaris del món real.D'aquesta manera, aquesta tesi avança en el camp de la modelització d'ordre reduït en introduir un marc robust, escalable i accessible que facilita l'adopció de ROMs en aplicacions industrials i enginyers, alhora que estableix una base sòlida per a investigacions futures.
  
• SETIEN UGALDE, IÑAKI: Enhanced Inherent Strain Modelling for Powder-Based Metal Additive Manufacturing
  
  Autor/a: SETIEN UGALDE, IÑAKI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de lectura: 05/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Campus Nord - UPCCIMNE - Edifici C1 C/ Gran Capità,s/nSala OCZ (Zienkiewicz)08034, Barcelona https://meet.google.com/nvd-fqgp-gsc
  Director/a de tesi: CHIUMENTI, MICHELE | SAN SEBASTIÁN ORMAZABAL, MARÍA
  Resum de tesi: La fabricació additiva de metalls, en particular la fusió de llit de pols mitjançant làser (\textit{PBF-LB, per les seves sigles en anglès, Powder Bed Fusion - Laser Beam}), ha revolucionat la manufactura industrial en permetre la fabricació directa de components metàl·lics complexos i optimitzats a partir de models digitals. Aquest procés ofereix diversos avantatges clau, com una major eficiència en l’ús del material, flexibilitat geomètrica i la capacitat de produir peces amb dissenys avançats. No obstant això, els ràpids cicles tèrmics inherents a la fabricació additiva capa per capa generen alts gradients tèrmics. Això dona lloc a tensions residuals i distorsions que comprometen la precisió dimensional i la integritat estructural de les peces, limitant-ne l’adopció a nivell industrial. Les simulacions termo-mecàniques basades en el mètode dels elements finits (MEF) permeten predir aquests efectes amb alta fidelitat, però el seu elevat cost computacional en restringeix l’aplicabilitat en entorns industrials. Com a alternativa, el mètode de la deformació inherent (\textit{ISM, per les seves sigles en anglès, Inherent Strain Method}) simplifica el problema en condensar els efectes termo-mecànics en un tensor de deformacions aplicable en simulacions elàstiques. No obstant això, la determinació precisa d’aquest tensor continua sent un repte, fet que afecta la fiabilitat de les seves prediccions en geometries industrials complexes. Aquesta tesi presenta un mètode millorat de deformació inherent (\textit{EISM, per les seves sigles en anglès, Enhanced Inherent Strain Method}), que millora la capacitat predictiva de l’ISM integrant una anàlisi tèrmica a escala macro amb l’ISM original. Així, el tensor de deformació inherent es modifica dinàmicament en funció de l’evolució tèrmica global de la peça. Aquesta millora permet incorporar els efectes tèrmics específics de la geometria i les condicions de contorn. D’altra banda, s’han desenvolupat dues estratègies complementàries per a la determinació del tensor de deformació inherent: (1) una estratègia empírica, basada en la calibració amb cupons de doble mènsula on les distorsions mesurades després d’un tall parcial permeten la determinació del tensor mitjançant enginyeria inversa, i (2) una metodologia numèrica basada en models termo-mecànics locals detallats que apliquen tècniques d’homogeneïtzació dins d’un marc multiescala. La calibració i validació experimental de les metodologies es va realitzar mitjançant components de Ti-6Al-4V fabricats amb \textit{PBF-LB}. Es van dur a terme mesures de temperatura mitjançant termoparets embeguts, així com mesures de distorsions i tensions residuals utilitzant màquines de mesura per coordenades (MMC), escaneig 3D i perforació incremental (\textit{HD, per les seves sigles en anglès, Hole Drilling}). Es van analitzar diferents geometries, incloent-hi bigues de doble mènsula, un pont no simètric i un component aeroespacial industrial (\textit{Steady Blowing Actuator}). Els resultats van demostrar que l’EISM millora significativament la predicció de distorsions respecte a l’ISM convencional, reduint l’error a menys de la meitat i amb un cost computacional assumible. En conclusió, aquesta tesi presenta dos mètodes per calcular el tensor de deformació inherent (empíric i numèric) i introdueix la metodologia EISM per a la predicció de distorsions, millorant la precisió en la predicció de distorsions en PBF-LB. D’aquesta manera, es redueix la dependència d’assajos experimentals basats en prova i error, avançant cap a un disseny optimitzat basat en simulació i facilitant l’adopció industrial de la fabricació additiva de metalls.
  

ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS

• BARBERO DEL RÍO, MANUEL: Estudio de los principales contaminantes en lavandería industrial y diseño de un sistema de reutilización de agua
  
  Autor/a: BARBERO DEL RÍO, MANUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2025
  Data de lectura: 27/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Campus Diagonal Besòs, Edifici A (EEBE)Sala Polivalent, Edifici A,Av. Eduard Maristany, 16 08019 Barcelonahttps://eebe.upc.edu/ca/lescola/com
  Director/a de tesi: DE PABLO RIBAS, JOAN | CASAS GARRIGA, SANDRA
  Resum de tesi: Mitjançant aquesta tesi doctoral s’ha aconseguit desenvolupar una solució tecnològica de reutilització d’aigua per al sector de la bugaderia industrial. A més, s’ha estudiat l’emissió de microplàstics i contaminants emergents associats a aquesta activitat, centrant-se en estratègies que minimitzin les problemàtiques associades per aquests.El sistema de reutilització, la tecnologia principal de la qual és la ultrafiltració ceràmica, i utilitza el fraccionament d’escuma i l’oxidació química com post-tractament, aconsegueix una taxa de reutilització d’aigua del 86% en processos de rentat unitaris sense afectar la qualitat final d’aquests. El procés de disseny s’ha dut a terme en diferents fases incloent anàlisis de viabilitat de les tecnologies, assajos al laboratori i validacions a escala pilot i real.El fraccionament d’escuma es va testat utilitzant una columna d’aireig mitjançant les quals es van aconseguir taxes de separació de tensioactius de l’aigua de fins un 70% i a conseqüència d’això, un corrent concentrat en tensioactius la reintroducció dels quals en subseqüents processos de rentat va millorar l’eliminació d’unes certes taques patró fins a un 20%.Els assajos preliminars de membranes d’ultrafiltració van permetre generar models explicatius de la qualitat del permeat i flux transmembrana a partir d’una matriu d’iteracions de la pressió de treball per a grandàries de tall molecular des d’1 fins a 1400 kDa.Per a la validació a escala pilot de la tecnologia d’ultrafiltració amb membrana ceràmica, es va combinar un procés de tractament-reutilització directa i es van utilitzar únicament 23L d’aigua de xarxa en cada rentat. Això va ser implementat en una rentadora de 13 kg de capacitat al llarg de 10 processos i va demostrar una major eficàcia de les membranes de 15 sobre les de 50 kDa per a separació de tensioactiu aniònics (+9%) i DQO (+13%). L’anàlisi de l’eficiència dels aclarits va mostrar resultats més estables amb la utilització de les membranes de 15 kDa, fet associat a la major eliminació de tensioactius al llarg dels cicles de reutilització, per la qual cosa es va escollir aquest grandària de porus per a la validació finals el sistema.Finalment, es va combinar la ultrafiltració i amb el fraccionament d’escuma i l’oxidació química mitjançant ozó. Aquestes dues últimes tècniques van coexistir en un reactor cilíndric construït a aquest efecte i situat a posteriori de la ultrafiltració amb el qual es va aconseguir augmentar els rendiments d’eliminació de tensioactius aniònics fins a un 91% després de 15 minuts de tractament. A més, es va comprovar una completa eliminació del color desprès per les peces, evitant així la transferència d’aquest a processos de rentat següents.L’emissió de microplàstics durant el rentat de les peces al llarg de la seva vida útil, es va xifrar en 7.957.942 microfibres per kg de roba rentat. El 44% d’aquestes micropartícules s’emeten durant els primers 5 rentats i la seva emissió es pot reduir de manera substancial amb programes de rentat amb baixa acció mecànica.L’estudi de contaminants emergents en bugaderia industrial ha evidenciat la presència d’aquest tipus de compostos en les aigües residuals generades. Aquests, migrarien des dels teixits on es troben dipositats o impregnats, cap a l’aigua utilitzada en el procés de rentat i, a continuació, serien abocats a la xarxa de sanejament. En total, s’han detectat 27 compostos de diferents tipus com desinfectants, medicaments, antibiòtics, drogues d’abús, pesticides i repel·lents d’insectes. S’ha descobert que, la bugaderia hospitalària es el subsector en les aigües del qual s’han detectat les concentracions més altes i una major varietat de microcontaminants, seguida de la bugaderia hotelera i de roba laboral. L’eliminació d’aquest tipus de contaminants s’ha pogut validar amb un sistema de tractament aconseguint rendiments superiors al 98% per a la majoria de compostos estudiats.
  
• PACHECO LÓPEZ, ADRIAN: Integrating modeling, synthesis, and knowledge management to support strategic decision-making toward the Circular Economy paradigm
  
  Autor/a: PACHECO LÓPEZ, ADRIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2025
  Data de lectura: 16/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: EEBE - Sala Polivalent, edifici I, planta 0, espai I.0.1Campus Diagonal BesòsAv. Eduard Maristany, 16, 08019 BARCELONA
  Director/a de tesi: GRAELLS SOBRE, MOISES | SOMOZA TORNOS, ANA
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda problemes urgents com l’acumulació de residus, l’escassetat de recursos i el canvi climàtic, proposant l’adopció de models sostenibles com la Simbiosi Industrial (SI) i l’Economia Circular (EC). Els models econòmics lineals tradicionals han arribat a un límit, i aquesta investigació proposa un Sistema de Suport a la Decisió (SSD) per millorar l’ús dels recursos i gestionar millor els residus, amb especial focus en els plàstics, però amb aplicacions per a altres materials.El Capítol 1 analitza com les tendències demogràfiques i industrials agreugen problemes com els residus i el canvi climàtic, ressaltant la necessitat urgent de models com l’EC i la SI per reduir el consum de materials i els residus. Tot i els reptes d’implantar l’EC, l’objectiu és crear eines per prendre decisions informades, com el SSD, que facilita una millor gestió sostenible dels recursos.El Capítol 2 explora les eines i mètodes utilitzats per crear el SSD, destacant l’Enginyeria de Sistemes de Processos (ESP), una disciplina que utilitza el modelatge, la simulació i l’optimització per dissenyar processos productius més sostenibles. Aquestes eines són clau per resoldre els reptes de l’EC i millorar l’eficiència dels processos.El Capítol 3 presenta una prova de concepte (PoC) per a l’EC, amb un enfocament en els combustibles alternatius obtinguts de residus plàstics. Mitjançant una avaluació tècnicoeconòmica i ambiental, es compara l’oli de piròlisi derivat de residus plàstics amb els combustibles tradicionals com el dièsel i la gasolina. Els resultats mostren que l’oli de piròlisi té un menor impacte ambiental i de salut, així com costos de producció més baixos. Tot i això, els substituts de la gasolina com el bioetanol mostren costos de producció més alts i un impacte reduït en l’escassetat de recursos. Això ressalta el potencial de convertir residus plàstics en combustibles, tot i que cal més recerca per millorar la qualitat del combustible.El Capítol 4 aborda la generació i avaluació de noves rutes per a la transformació de residus, enfocant-se en els plàstics. Mitjançant un enfocament ontològic per a la gestió del coneixement, es crea un sistema per identificar, generar i classificar alternatives de recuperació de residus, que ajuda a tancar els cicles materials. Es destaca l’ús del reciclatge químic com una opció viable per reduir l’impacte ambiental dels residus plàstics.El Capítol 5 presenta la integració d’eines per al disseny, modelatge i optimització dels processos de conversió de residus. S’utilitzen mètodes com la teoria de grafos, l’optimització de xarxes i la presa de decisions multi-criterio per avaluar les millors rutes de tractament de residus. Es presenta un estudi de cas sobre els residus plàstics, concloent que el reciclatge químic pot ser una opció prometedora tant econòmica com ambientalment.El Capítol 6 conclou amb la validació del SSD, destacant la seva eficàcia per tancar els cicles materials dins de l’economia circular. La tesi demostra que el sistema desenvolupat és aplicable i efectiu per implementar pràctiques més sostenibles, especialment en la recuperació de residus plàstics, i valida la seva aplicabilitat mitjançant casos d’estudi.
  
• ROA TORRES, ALEXANDRA: Acidic Mining Waters as Resource Recovery for Sustainable Supply of Raw and Critical Materials
  
  Autor/a: ROA TORRES, ALEXANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 05/05/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS | LÓPEZ RODRÍGUEZ, JULIO
  Resum de tesi: Durant els últims anys, el tractament d’aigües àcides de mines (AMW) ha adquirit un nou interès, ja que es poden utilitzar com a font secundaria de matèries primeres crítiques i estratègiques (CRM i SRM, respectivament). Això, juntament amb el fet que la Unió Europea està impulsant enfocaments circulars per avançar cap a una economia verda, ha desplaçat l’aplicació dels tractaments tradicionals cap al desenvolupament i implementació d’un esquema circular per a la valorització de les AMW. L'esquema del tractament proposat consta de quatre etapes principals. Una primera etapa de pretractament, que consisteix en l’eliminació de metalls de transició. Aquesta es basa en dues etapes, la primera centrada en l’eliminació de Fe i Al com hidròxids, seguida d’una altra per a l’eliminació de metalls com a sulfurs. Ambdós passos van aconseguir eliminacions de metalls >90% per Fe, Al, Zn, Cd i Cu.La segona etapa es centra en la recuperació d’elements de terrers rares (REEs). Per extreure-les i concentrar-les selectivament es va aplicar intercanvi iònic (IX). En aquest pas, es van avaluar dues resines comercials com la TP272 (impregnada) i la S930 (quelant) per al fraccionament de REE en pesades (HREEs) i lleugeres (LREEs). Després de la regeneració, les REEs es van recuperar cristal·litzant-les com a oxalats per evitar la precipitació d’altres ions alcalins i de transició. Per això es va utilitzar àcid oxàlic i NH3, aconseguint recuperacions >95% de l’eluat i els sòlids eren una barreja de REE, amb pureses >90%. A més, es va realitzar una optimització de la solució utilitzada durant el procés de regeneració de resines IX per millorar els factors de concentració i reduir el consum químic durant la cristal·lització. La tercera etapa es va centrar en la recuperació de l’aigua. Per això, s’han utilitzat diferents membranes polimèriques de nanofiltració (NF) (dnF40 en configuració de fibra buida i NF270, NFX i PRO-XS2 en configuració plana) per avaluar la recuperació de l’aigua amb diferents nivells d’eliminació de duresa. Això va consistir en l’eliminació de Mn i Mg com a hidròxids, seguida de l’eliminació de Ca com a carbonat. Durant l’eliminació de Mg, es van fer esforços per optimitzar la seva cristal·lització mitjançant l’ús de diferents concentracions de NaOH. Els experiments de NF van mostrar rebuig >96%, excepte la dnF40. No obstant això, quan es treballava en mode de concentració, durant les proves es va observar la formació de descamació, que estava relacionada amb la precipitació de sulfat de calci. Es va realitzar un esforç addicional per avaluar l’ús de membranes de NF amb diferents propietats químiques a la capa activa (per exemple, amides semi-aromàtiques (Desal DL), sulfamida (Desal KH) i poliestersulfonades (AMS3012 i AMS3014)) per a la recuperació de CRM d’altres corrents àcides com lixiviats de bateries de liti (LIBs). Per aquest motiu es van avaluar aspectes com el tipus d’àcid per la lixiviació (H2SO4 i HCl) i l’àlcali utilitzat per neutralitzar l’excés d’acidesa (NaOH versus Mg(OH)2(s)). Els resultats mostren que la química de la dissolució té un alt impacte en els processos de NF per al reciclatge de LIBs, ja que quan es va utilitzar Mg(OH)2(s) en medis de HCl el Li va ser rebutjat un -77%, mentre que en medi H2SO4 el rebuig va ser de -14%. L’última etapa de l’esquema proposat per al tractament d’AMW es va centrar en la valorització de salmorres de residus per produir àcids i bases per Electrodiàlisi amb Membranes Bipolars (EDBM) que posteriorment es podries utilitzar en la resta de fases del tractament. A partir d’aquesta etapa, es van aconseguir dissolucions de 0,5 mol/L de NaOH i 0,45 mol/L de H2SO4 així com una reducció de la salinitat de 58%. Aquestes proves van destacar l’EDBM com un enfocament sostenible per a la valorització d’AMW, ja que promou la recuperació de recursos, reduint l’abocament de sulfats i residus perillosos, a la vegada que es proporciona un enfocament circular a les indústries mineres.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• GADELHA TEIXEIRA FILHO, VINICIUS: Conceptualization, Design and Optimal Operation of Hybrid AC-DC Power Router Grids
  
  Autor/a: GADELHA TEIXEIRA FILHO, VINICIUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | BULLICH MASSAGUÉ, EDUARD
  Resum de tesi: Impulsada per uns objectius climàtics cada cop més estrictes, la necessitat de modernitzar el sistema elèctric s’ha intensificat en els darrers anys. La transició cap a un sistema energètic intel·ligent distribuït i descarbonitzat requereix modernitzar les xarxes elèctriques per a adaptar-se a l’adopció generalitzada de fonts d’energia renovable (RES), vehicles elèctrics (EVs) i recursos energètics distribuïts (DERs). Un factor clau per permetre això són els avenços en l'electrònica de potència i el seu desplegament generalitzat. La tecnologia del Router de Potència (Power Router, PR) és crucial per a aquesta transició, ja que facilita una gestió flexible i eficient de l’electricitat, així com la integració entre xarxes de corrent altern (CA) i corrent continu (CC). Es tracta d’un dispositiu compost per múltiples ports que proporciona una interfície integrada entre diferents elements d’una xarxa elèctrica controlant la potència entre els ports.A la primera part d’aquesta tesi, s’investiguen diferents tipus de conceptes de PR i es defineix un nou concepte de xarxa basat en PRs, anomenat Xarxa de Routers de Potència (Power Router Grid, PRG). El concepte de PR adoptat consisteix en l’acoblament d’un conjunt de convertidors de font de tensió a un bus de corrent continu comú, on cada convertidor actua com un port d’entrada o sortida diferent. El model de convertidor utilitzat és el Convertidor Modular Multinivell (MMC), adaptable per a PRs amb qualsevol nombre de ports i qualsevol nivell de potència. Posteriorment, es presenta la teoria darrere del PRG. Primer, es proposa un conjunt de regles per assegurar la configuració i operació correctes del PRG. En segon lloc, es defineixen els rols de cada PR basant-se en les seves tasques dins del PRG. Finalment, en combinació amb mètodes de teoria de grafs, s’introdueix un nou concepte anomenat arbre slack (Slack Tree, ST). L’ST és l’estructura que regula i assegura l’equilibri de potència i la viabilitat operativa del PRG, i és un camí de connexió entre tots els ports que operen com a element slack.A la segona part, tots aquests conceptes innovadors del PRG es combinen amb models de flux de potència òptim (Optimal Power Flow, OPF), tècniques de convexitat i modelització de pèrdues dels convertidors. L’objectiu és crear una formulació OPF convexa basada en Python adequada per a qualsevol xarxa híbrida AC-DC basada en PRs. La formulació matemàtica es basa en una relaxació de segon ordre de les equacions tradicionals de flux de potència aplicades a xarxes radials. Tanmateix, el PRG-OPF desenvolupat, gràcies a les característiques de desacoblament dels PRs, es demostra adequat per a qualsevol xarxa interconnectada a través de PRs. A l’última part de la tesi, aquesta formulació s’amplia per incloure els efectes de les pèrdues dels convertidors. El model de pèrdues desenvolupat es defineix com un conjunt de restriccions lineals escalables i fàcils d’implementar dins d’un OPF. Addicionalment, es desenvolupen i integren altres restriccions relacionades amb línies CC i la integració de xarxes CA. La formulació OPF proposada és conscient de les pèrdues i utilitza tot el potencial dels PRs per integrar diferents sistemes.Al llarg d’aquesta tesi doctoral, es presenten set estudis de cas per demostrar la validesa dels conceptes proposats. Concretament, les anàlisis de flux de potència mostren la viabilitat del disseny altament flexible del PRG. Es realitzen diverses anàlisis de sensibilitat per avaluar l’impacte de les pèrdues dels convertidors i també la selecció de l’ST en l’operació òptima del PRG. Entre les conclusions clau, els resultats demostren que l’elecció de l’ST no afecta significativament les pèrdues en les línies i que, malgrat les pèrdues addicionals dels convertidors, el PRG és més eficient que una xarxa tradicional en la majoria d’escenaris, especialment quan es consideren càrregues amb factors de potència baixos.
  
• SALDAÑA GONZÁLEZ, ANTONIO EMMANUEL: Supervised Learning for Optimal Investment Planning in Active Distribution Networks
  
  Autor/a: SALDAÑA GONZÁLEZ, ANTONIO EMMANUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/03/2025
  Data de lectura: 16/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula Capella - ETSEIB
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA
  Resum de tesi: A causa del creixement exponencial dels vehicles elèctrics i de la generació distribuïda a les xarxes de distribució, s'espera que la congestió potencial en les línies elèctriques, els transformadors i les desviacions de tensió augmenti en els pròxims anys. Per aquest motiu, cal estudiar el desenvolupament d'estratègies de planificació de distribució modernes per reforçar la infraestructura de la xarxa, tenint en compte la seva dinàmica i els seus impactes.Aquesta tesi proposa un model d'optimització basat en simulació per a l'expansió de xarxes de distribució activa, capturant les complexitats no lineals a través de fluxos de potència en corrent altern (AC), estabilitat de tensió i restriccions operatives. La formulació inclou una funció objectiu, restriccions i accions de planificació tradicionals i flexibles, amb un enfocament en la determinació de la potència i la capacitat òptimes de les bateries en horitzons projectats per posposar inversions en infraestructures.Aquesta tesi també revisa i compara dispositius de mesura de xarxes intel·ligents segons les seves especificacions tècniques i les aplicacions potencials en l'operació i planificació de xarxes de distribució. A més, es presenta un model de xarxa neuronal recurrent per a la previsió de càrrega a mitjà i llarg termini, utilitzant dades històriques de consum d'estacions transformadores de mitjana tensió. Posteriorment, aquest model de previsió es va integrar amb un model de planificació d'inversions per comparar accions de reforç passives i flexibles en un cas d'estudi real a Espanya. Finalment, es van entrenar models d'aprenentatge supervisat (Random Forest, XGBoost, LSTM i SVM) amb el model d'optimització proposat per predir i minimitzar els costos d'inversió, identificant així l'enfocament més efectiu per a aplicacions de planificació de DSO. Aquesta metodologia es va provar en una xarxa CINELDI sota diversos escenaris d'expansió de càrrega de vehicles elèctrics i està destinada a ser utilitzada en aplicacions de sol·licitud de connexió.
  

ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA

• SENDER, PIOTR GRZEGORZ: Surveillance and prediction of machining results in honing and grinding processes using sound signal analysis method
  
  Autor/a: SENDER, PIOTR GRZEGORZ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA MECÀNICA, FLUIDS I AERONÀUTICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/04/2025
  Data de lectura: 03/07/2025
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: aula I-28.8 ETSEIB
  Director/a de tesi: BUJ CORRAL, IRENE
  Resum de tesi: Els processos de mecanització amb abrasius se solen aplicar després dels processos de tornejament o fresatge per millorar la precisió dimensional i reduir la rugositat superficial de les peces mecanitzades. El senyal de so conté informació sobre els processos de mecanització, i és possible utilitzar-lo per monitoritzar-los i controlar-los mitjançant l'anàlisi de les dades obtingudes directament del senyal de so durant la mecanització en curs.En aquesta tesi es van fer proves de brunyit i rectificat tangencial, i es va mesurar i examinar el senyal de l'emissió acústica. Es van realitzar proves experimentals per verificar la correlació dels paràmetres de mecanització seleccionats amb els resultats obtinguts quant a paràmetres de rugositat superficial i errors de forma de la peça mecanitzada. A les proves es va registrar el senyal d'emissió acústica per comprovar la possibilitat d'implementar la supervisió de la conducció del mecanitzat abrasiu a la pràctica del taller. Per recollir els senyals acústics, es va fer servir un micròfon de condensador unidireccional i es van utilitzar els programes Matlab i Audacity.En els processos de brunyiment es van fer diferents experiments. Es van variar la velocitat de rotació de la peça i els valors de velocitat d'avanç del capçal de brunyiment, juntament amb la mida de gra i la densitat de les pedres de brunyir, així com el valor de pressió de les pedres abrasives sobre la superfície brunyida. Les respostes seleccionades van ser la rugositat superficial, l'error de cilindricitat i la taxa d'arrencada de material. Pel que fa al rectificat tangencial, es van variar tres paràmetres: profunditat de tall, velocitat d'avanç i avanç transversal. Les respostes del procés de rectificació van ser la rugositat superficial i la taxa d'arrencada de material.En tots dos casos, tant per a brunyiment com per a rectificat, es van buscar models de regressió lineal per a la rugositat i taxa d'arrencada de material i es va fer una optimització multiobjectiu mitjançant la funció d'utilitat de Derringer-Suich.És possible supervisar el procés de mecanització per abrasius, tant de rectificat com de brunyit, mentre la mecanització està en curs i sense interrompre-la. El mètode proposat consisteix a fer proves de mecanització, mesurar diverses respostes com la rugositat o la taxa d'arrencada de material i supervisar els senyals acústics obtinguts. Posteriorment, serà possible realitzar anàlisis comparatives del senyal acústic en base a senyals previs.Es va confirmar que és possible predir els paràmetres de resultat de la mecanització abrasiva realitzada (inclosos els paràmetres del perfil de rugositat superficial) mitjançant l'anàlisi del senyal acústic enregistrat.
  

ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS

• MARTÍN GIL, KEVIN: Thermal-hydraulic Scaling Distortions in Pressurized Water Reactors
  
  Autor/a: MARTÍN GIL, KEVIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA NUCLEAR I DE LES RADIACIONS IONITZANTS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FREIXA TERRADAS, JORDI | MARTÍNEZ QUIROGA, VÍCTOR MANUEL
  Resum de tesi: Garantir la seguretat a les Centrals Nuclears (NPPs) requereix un coneixement profund de la seva fenomenologia en el context de l'anàlisi determinista de seguretat. L'escala juga un paper clau, ja que cal reduir els complexos sistemes termo-hidràulics de les NPPs a l'escala d'Instal·lacions de Proves Integrals (ITFs) per a la investigació. Construir una NPP a escala real per a l'experimentació no és econòmicament viable, per la qual cosa la reducció d'escala és essencial. Aconseguir una ITF a escala perfecta és impossible, ja que ni el disseny científic ni l'enginyeria poden satisfer completament tots els requisits d'escala per preservar els fenòmens en diferents escales.Aquesta tesi investiga les distorsions d'escala en diversos escenaris d'accidents, incloent-hi l'Accident per Trencament Intermedi de Pèrdua de Refrigerant (IBLOCA), la Ruptura de Tub del Generador de Vapor (SGTR) i la Ruptura de la Canonada Principal de Vapor (MSLB) en un Reactor d'Aigua a Pressió (PWR). S'analitza l'impacte de preservar les pèrdues de calor ambientals i el nombre de Froude en trams horitzontals, ja que aquest últim és crucial per a l'estratificació, que influeix en l'arrossegament de gotes i la reinundació en escenaris LOCA. A més, les pèrdues de calor ambientals són clau per a replicar el balanç energètic de la planta, afectant la descàrrega de refrigerant a través de la ruptura. L'estudi també avalua l'efecte de dos enfocaments d'escalat sobre les pèrdues de calor i les seves distorsions associades. Així mateix, es proposen metodologies per quantificar, reduir i mitigar aquestes distorsions.En aquesta tesi, l'eina Power-to-Volume Scaling Tool (PVST), basada en la metodologia Power-to-Volume, va ser modificada per automatitzar el processament d'entrades i sortides, permetent també capacitats de reducció d'escala. Juntament amb scripts de pre i postprocessament, aquesta modificació va permetre la generació automàtica en lot de nodalitzacions híbrides i escalades validades per a RELAP5 en qualsevol escala. Aquestes nodalitzacions es van utilitzar per simular els escenaris esmentats i processar els resultats. Les nodalitzacions es basen en el projecte OECD/NEA ROSA-2 a la Large-Scale Test Facility (LSTF). Apliquen múltiples enfocaments d'escalat, variant el tractament de trams horitzontals i pèrdues de calor, preservant o no el nombre de Froude i les pèrdues de calor ideals.Es va aplicar per primera vegada la metodologia Best Estimate Plus Uncertainty Plus Scale (BEPU-PS), basada en BEPU GRS amb la incorporació de consideracions d'escalat a la Prova 2. Es van preservar les pèrdues de calor ideals i el nombre de Froude en trams horitzontals per quantificar distorsions d'escala en un ampli rang i comparar-les amb les incerteses inherents de l’ITF i RELAP5.Es va analitzar la fenomenologia principal dels escenaris estudiats en múltiples escales i enfocaments d'escalat. En IBLOCA, es van observar distorsions quan el nombre de Froude no es va preservar en trams horitzontals i quan les pèrdues de calor ideals no es van mantenir, generant variacions en la Temperatura Màxima de Vaina (PCT) i canvis en la distribució del refrigerant en el sistema primari del disseny híbrid escalat del PWR. A més, els enfocaments que van preservar les pèrdues de calor ideals i el nombre de Froude van reduir distorsions relacionades amb la PCT, la distribució de massa i els temps d'injecció del sistema de refrigeració d'emergència. Les bandes d’escala BEPU-PS i els coeficients de correlació de Spearman van revelar que els principals contribuents a l'ampliació de les bandes BEPU van ser el coeficient de descàrrega, mentre que el nombre d'escala va tenir una menor rellevància estadística segons Spearman.Pel que fa als escenaris SGTR-MSLB, l'estudi va mostrar que els escenaris SGTR no presentaven distorsions d'escala significatives quan la relació L/Dh es va mantenir. A més, no es va trobar evidència de distorsions d'escala en l'escenari MSLB.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• FLÁVIO DORNELAS, RAMON GUILHERME: Cerámicas ferroeléctricas libres de plomo basadas en BaTiO3 para almacenamiento de energía y otras aplicaciones relacionadas
  
  Autor/a: FLÁVIO DORNELAS, RAMON GUILHERME
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 12/05/2025
  Data de lectura: 18/07/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Aula de Graus C4-002
  Director/a de tesi: GARCIA GARCIA, JOSE EDUARDO | DE LOS SANTOS GUERRA, JOSE
  Resum de tesi: En aquest treball, es van sintetitzar i investigar ceràmiques ferroelèctriques lliures de plom basades en titanat de bari (BaTiO₃) amb l’objectiu d’avaluar-ne l’aplicabilitat en dispositius d’emmagatzematge d’energia. Per a això, es va considerar la inclusió de l’ió estany (Sn) en l’estructura perovskita del BaTiO₃ (BT) per estudiar la influència del dopant en les propietats físiques del sistema BaTi1–xSnₓO₃ (BTS), amb x = 0,03; 0,06; 0,09; 0,12; 0,15 i 0,20. Les mostres es van obtenir mitjançant el mètode de reacció en estat sòlid, utilitzant reactius (òxids i carbonats) d’alta puresa. Les propietats estructurals, investigades mitjançant difracció de raigs X i espectroscòpia Raman, van confirmar la formació de l’estructura perovskita en tots els casos, revelant una coexistència de fases segons la composició analitzada. Les composicions amb concentracions d’estany en l’interval de 0,03 ≤ x ≤ 0,09 van mostrar una coexistència de fases ferroelèctriques amb simetries ortoròmbica i tetragonal. D’altra banda, les composicions 0,12 i 0,15 van evidenciar la coexistència de fases ferroelèctrica i paraelèctrica, amb simetries romboèdrica i cúbica, respectivament, mentre que la composició 0,20 va resultar ser monofàsica amb una característica paraelèctrica cúbica. Els resultats revelen, per tant, una forta influència del catió Sn⁴⁺ en les característiques estructurals i vibracionals del sistema BT. D’altra banda, les propietats dielèctriques van mostrar una disminució de la temperatura de transició de fase ferroelèctrica-paraelèctrica (a altes temperatures) amb l’augment del contingut d’estany, mentre que les temperatures de transició entre fases ferroelèctriques (a baixes temperatures) van augmentar amb la concentració de Sn. Aquest canvi pot estar associat a la influència de la variació i coexistència de fases a mesura que s’incrementa el contingut del dopant. L’augment del contingut d’estany també va induir un eixamplament del pic de màxima permissivitat, fet que indica un augment en la difusivitat de la transició de fase promogut pel desordre catiònic en el lloc B de l’estructura perovskita. A més, les propietats ferroelectricques van permetre estimar el rendiment del sistema per a l'emmagatzematge d'energia i la refrigeració en estat sòlid, revelant una optimització dels valors d'emmagatzematge per a x = 0,15, amb ~45 mJ/cm² d'energia recuperable i un 77 % d'eficiència, així com un coeficient d'intensitat electrocalòrica de 0,40 K mm/kV per a la composició 0,09, essent aquests valors superiors als reportats a la literatura per a altres sistemes similars lliures de plom.
  

FOTÒNICA

• AMUAH, EMMANUEL BAFFU: Probing structural coherence across a light-induced double phase transition
  
  Autor/a: AMUAH, EMMANUEL BAFFU
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/04/2025
  Data de lectura: 11/06/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: WALL, SIMON ELLIOT | JOHNSON, ALLAN STEWART
  Resum de tesi: Els materials fortament correlacionats han sorgit com una de les àrees de recerca més actives en la Física de la Matèria Condensada. L’interès en aquests materials sorgeix principalment de la flexibilitat de les seves propietats, oferint la possibilitat d’adaptar aquests materials per a aplicacions específiques. Això es deu, al seu torn, a la rica interacció entre els graus de llibertat electrònics, orbitals i de xarxa. Tanmateix, aquest acoblament complex entre els diferents graus de llibertat fa que els materials fortament correlacionats siguin difícils d'entendre.L’espectroscòpia ultraràpida ofereix la possibilitat de resoldre aquest coll d’ampolla i proporcionar una visió més profunda d’aspectes crucials dels materials correlacionats per millorar la nostra comprensió d’aquests. Un d’aquests aspectes és la transició de fase fotoinduïda, on la llum provoca un canvi de simetria en un material. Fins ara, la recerca s’ha centrat a utilitzar la llum per forçar els materials a travessar una única transició estructural. En aquest treball, investiguem la possibilitat de realitzar múltiples salts de fase amb un sol pols de llum. Un sistema adequat per a aquest estudi és el manganit Pr0.5Ca1.5Mn04, que malgrat el seu potencial, segueix estant poc explorat. Aquest manganit en capes exhibeix múltiples transicions de fase d’origen electrònic, orbital i estructural en funció de la temperatura. La presència de més d’una transició de fase en el Pr0.5Ca1.5Mn04 ens permet examinar la possibilitat i el mecanisme de la transició de fase múltiple, un aspecte de la transició de fase fotoinduïda que fins ara no ha rebut molta atenció. La física dels manganits està fortament dictada per la dinàmica dels fonons de Jahn-Teller, que es produeixen a una freqüència molt alta (>15 THz). Per tant, els estudis que impliquen aquests fonons requereixen configuracions amb una resolució temporal molt alta.Aquesta tesi primer discuteix la construcció d'un nou sistema que fa ús de polsos de pocs cicles des de la regió visible fins a la del infraroig proper. Després, aprofitant les capacitats d'aquest sistema, realitzem mesures ultraràpides sobre Pr0.5Ca1.5Mn04 en dues parts: els règims de bombeig lineal i no lineal. En el règim lineal, realitzem mesures de baixa fluència de banda ampla per caracteritzar la mostra. A partir d'aquestes, identifiquem canvis estructurals i electrònics clau que es produeixen durant la via de transició tèrmica, la qual cosa ens permet mapejar la mostra en diferents regions de simetria, d'acord amb la literatura. En el règim de bombeig no lineal, estudiem la dependència dels canvis identificats en el règim lineal amb la fluència. Analitzant la resposta coherent de la xarxa, trobem indicis de transicions de fase simples i dobles.
  

GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA

• MORALES FLORES, PALOMA: La incidencia de las actuaciones de pacificación viaria en la consolidación del capital social. La experiencia de la Supermanzana de Sant Antoni en Barcelona
  
  Autor/a: MORALES FLORES, PALOMA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/04/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MARMOLEJO DUARTE, CARLOS RAMIRO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral explora la intricada relació entre el disseny urbà i la formació de capital social (CS), utilitzant com a cas d'estudi la pacificació viària de l'espai públic de la Superilla de Sant Antoni a Barcelona. Partint de la premissa que les interaccions socials són fonamentals per al desenvolupament comunitari, s'adopta el CS com a marc conceptual, reconeixent-ne l'impacte en el benestar individual i col·lectiu. En aquest sentit, el CS es configura com una eina preventiva de gran potencial per afrontar els desafiaments actuals d'una societat en procés d'envelliment, caracteritzada per un augment de llars unipersonals i un increment de situacions de dependència, així com per una creixent sensació de soledat. El caràcter progressivament multicultural de la societat, impulsat per l'augment sostingut de la migració necessària per satisfer les demandes del mercat laboral, exigeix el desenvolupament de xarxes de suport que, d'una banda, complementin la tasca dels serveis socials públics i, de l'altra, contribueixin a enfortir la cohesió social.Segons la literatura, el CS no és un atribut individual, sinó una propietat emergent de les estructures socials, arrelat en les relacions interpersonals. Per això, l'administració pública té un rol essencial en la provisió i gestió dels espais, especialment de titularitat pública, que actuen com a catalitzadors de les relacions intersubjectives que donen forma al CS. No obstant això, més enllà de la mera provisió d'equipaments, el disseny de l'espai públic adquireix una rellevància crítica en influir en els patrons d'activitat humana i en la qualitat de vida de les persones.Enfront de l'enfocament tradicional d'estudis a macro escala basats predominantment en enquestes, aquesta investigació proposa una anàlisi complementària a micro escala, centrada en l'observació directa de patrons de comportament en l'espai públic com a indicis de CS. És a dir, considerem les manifestacions socials en l'espai públic com a símptomes d'una condició més complexa: el CS. D'aquesta manera es busca comprendre com el disseny i la gestió de l'espai públic influeixen en les interaccions socials a nivell micro, contribuint a una comprensió més profunda i granular del CS en el context urbà.S'empra una metodologia mixta que integra: 1) revisió bibliogràfica, 2) anàlisi urbanística, 3) observació del comportament de les persones en l'espai públic i 4) anàlisi d'indicadors de CS.Es consideren diversos atributs del disseny urbà amb l'objectiu de dilucidar-ne l'impacte en la promoció del CS, com ara: la naturalesa tàctica i estructurant, tipologies espacials (places, patis, passatges), connectivitat, proximitat, nivell de vianantització, personalització i permeabilitat de paraments edificis en planta baixa, entre altres característiques de l'entorn.Els resultats revelen que les intervencions urbanes, tant estructurants com tàctiques, augmenten l'activitat social en comparació amb el disseny urbà tradicional. No obstant això, les intervencions estructurants de naturalesa permanent i caracteritzades per emprar materials duradors i de poc manteniment com el formigó, generen més diversitat d'usos i atrauen un públic més ampli, en contraposició amb les tàctiques de naturalesa efímera i modular, que empren elements més assequibles com la pintura i la fusta. Aquest estudi ofereix valuoses lliçons per a futures intervencions urbanes, emfatitzant la importància d'un disseny sensible al context, l'equilibri entre els diferents usuaris, la cohesió social i el manteniment a llarg termini com a elements clau per a la creació d'espais inclusius que fomentin el capital social.
  
• PIASEK VINOCUR, GONZALO: Vulnerabilidad + regeneración = población en peligro de expulsión. Aprendizajes para una regeneración urbana inclusiva
  
  Autor/a: PIASEK VINOCUR, GONZALO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 13/05/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: GARCIA ALMIRALL, MARIA PILAR | MUXI MARTINEZ, ZAIDA
  Resum de tesi: Aquesta tesi s'emmarca dins del projecte de recerca "Indicadors socioespacials per a la millora del parc habitacional a zones vulnerables. Criteris d'actuació en els casos de les Àrees Metropolitanes de Barcelona i Bilbao" (RE-INHABIT RTI2018-101342-B -I00), finançat per l'Agència Estatal de Recerca (AEI). Aquest té per hipòtesi que les ciutats espanyoles i europees més denses s'enfronten a la problemàtica creixent d'escassetat de sòl urbà, fent necessària la millora del parc d'habitatge existent.Emmarcada en el Programa de Doctorat en Gestió i Valoració Urbana i Arquitectònica (DGVUA) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la tesi es proposa estudiar el fenomen de la regeneració urbana en zones d'alta vulnerabilitat des d'una perspectiva àmplia, és a dir, tenint en compte tant el component físic com el social dels barris. Partint de la hipòtesi segons la qual els barris més organitzats són els més intervinguts per la política pública, derivada d'una sèrie d'entrevistes, el principal objectiu és estudiar l'impacte de les polítiques de regeneració urbana a zones vulnerables de Barcelona a nivell social, fisicourbanístic i socioeconòmic, en els seus vincles amb el component organitzatiu dels territoris.Si els barris més organitzats són aquells que reben més ajuts, interessa preguntar-nos, què vol dir ser un barri més organitzat; també preguntar-nos pels condicionants perquè determinades àrees de la ciutat promoguin més nivells d'interacció entre els seus habitants. Així, a partir de la construcció d'un índex de vulnerabilitat socioresidencial, i la posada en relació amb un índex de capital social (retratant els nivells d'interacció social) i un altre d'infraestructura social (enfocat a les característiques dels espais de trobada) aplicats a la ciutat de Barcelona, es busca aportar coneixement sobre les maneres d'estudiar i intervenir amb polítiques integrals focalitzades a les àrees més desafavorides de les nostres ciutats. Així mateix, es realitza un mapeig i anàlisi crítica dels instruments de regeneració urbana existents, amb la intenció d'estudiar-ne l'impacte, posant èmfasi en els conceptes de gentrificació i la potencial expulsió de persones residents. A partir de la utilització de tècniques de recerca quantitatives, qualitatives i la triangulació, es busca identificar els impactes reals de la regeneració urbana al territori, alhora que captar les representacions tant de persones residents com d'actors d'entitats locals i de l’administració pública.En resum, a partir de l'anàlisi centrada en una sèrie de casos d'estudi de la ciutat comtal, es busca identificar bretxes, espais per a la millora i alternatives innovadores tant per a l'estudi com per a la intervenció en regeneració urbana orientada a barris vulnerats, vetllant per accions que tendeixin a la mitigació dels efectes adversos de les intervencions, l'arrelament de la població resident, la contenció de les rendes, i un desenvolupament local sostenible. Alhora, recalcar el lloc de les persones beneficiàries dels programes i vetllar per una major incidència d'aquestes en els processos de millora dels seus propis entorns, aconseguint una major apropiació i participació en els instruments de regeneració. S'espera que aquest treball pugui ser potencialment extrapolable a altres processos de millora urbana de barris vulnerables en contextos europeus, o programes de reurbanització de barris informals a països del Sud Global.Els resultats han permès, a grans trets, donar compte del lloc de la infraestructura social a la generació de capital social, i com tots dos elements són clau a l'hora d'abordar la millora de barris vulnerats. Així mateix, la necessitat de proposar enfocaments integrats (tant en les tècniques de recerca com en les maneres d'intervenir el territori), si la intenció és regenerar per integrar i no per expulsar.
  

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

• GUTIÉRREZ MONDRAGÓN, MARIO ALBERTO: Exploring the Dynamics of the beta2-Adrenergic Receptor: Insights from Explainable AI in GPCR Research
  
  Autor/a: GUTIÉRREZ MONDRAGÓN, MARIO ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VELLIDO ALCACENA, ALFREDO | KÖNIG, CAROLINE LEONORE
  Resum de tesi: Els receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) són proteïnes transmembrana que actuen com a mediadors crítics entre els senyals extracel·lulars i les respostes intracel·lulars. Aquestes entitats altament dinàmiques orchestren una àmplia varietat de processos cel·lulars en resposta a diversos estímuls, incloent-hi hormones, neurotransmissors i senyals ambientals. A causa de la seva versatilitat i del seu paper central en la comunicació cel·lular, els GPCRs són objectius farmacològics prioritaris per al tractament d'un ampli espectre de malalties, que va des de la diabetis i l'Alzheimer fins a diverses formes de càncer. Tot i els avenços significatius en la comprensió dels seus paisatges conformacionals dinàmics, els mecanismes moleculars precisos que subjauen a les seves transicions transitòries i complexes, especialment després de la unió de lligands, segueixen sent en gran part desconeguts a causa de la complexitat de les seves estructures. Això suposa un repte important per a la elucidació dels processos que regulen els seus mecanismes de senyalització.En aquesta tesi, aprofitem la gran quantitat d'informació generada per les simulacions de Dinàmica Molecular mitjançant models avançats d'Aprenentatge Automàtic per ajudar a descodificar el complex paisatge conformacional dels GPCRs. Un pas clau en el nostre enfocament consisteix a transformar les dades brutes de MD en formats estructurats més adequats per a l'anàlisi. Les Xarxes Neuronals Profundes, conegudes per la seva capacitat per capturar relacions complexes dins de grans conjunts de dades, constitueixen l'eix metodològic d'aquesta tesi. Combinades amb tècniques d'explicabilitat d'última generació, aquests models no només produeixen classificacions precises, sinó que també revelen mecanismes moleculars que impulsen el comportament dels GPCRs.El nostre objectiu va més enllà de construir models de classificació fiables. Pretenem descobrir patrons crítics i informació que aprofundeixin en la comprensió de la dinàmica dels GPCRs. Centrant-nos en el receptor beta2-adrenèrgic, aspirem a millorar la interpretació del comportament del receptor i a establir un marc sòlid per a aplicacions més àmplies en proteòmica.
  

MATEMÀTICA APLICADA

• LAMAS RODRÍGUEZ, JOSÉ: Oscillatory motions, parabolic orbits and collision orbits in the planar circular restricted three-body problem.
  
  Autor/a: LAMAS RODRÍGUEZ, JOSÉ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Facultat de Matemàtiques i Estadística (FME)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/05/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MARTINEZ-SEARA ALONSO, MARIA TERESA | GUARDIA MUNARRIZ, MARCEL
  Resum de tesi: El problema circular restringit dels tres cossos modela el moviment d’un cos sense massa sota l’atracció dels altres dos, els primaris, que descriuen òrbites circulars al voltant del seu centre de massa comú. En un sistema de coordenades adequat, aquest és un sistema hamiltonià de dos graus de llibertat. Les òrbites d’aquest sistema estan definides ja sigui per a tot temps (futur o passat) o finalment van cap a una col·lisió amb un dels primaris. Per a les òrbites definides per tot temps, Chazy va proporcionar una classificació de tots els possibles comportaments asimptòtics, sovint anomenats moviments finals.Considerant un quocient de masses prou petit entre els primaris, analitzem la interacció entre les òrbites de col·lisió i els diversos moviments finals i construïm diversos tipus de dinàmiques.En particular, mostrem que existeixen òrbites corresponents a qualsevol combinació de moviments finals passats i futurs que passen arbitràriament a prop de qualsevol dels primaris. És a dir, establim moviments oscil·latoris tant en posició com en velocitat, òrbites tals que, a mesura que el temps tendeix a l’infinit, el límit superior de la posició i velocitat és infinit mentre que el límit inferior de la distància a un dels primaris és zero. A més, construïm òrbites d’ejecció-col·lisió arbitràriament grans (òrbites que experimenten col·lisió tant en el passat com en el futur) i òrbites periòdiques que són arbitràriament grans i s’aproximen arbitràriament a qualsevol dels primaris. Combinant aquests resultats, construïm també òrbites d’ejecció-col·lisió que connecten ambdós primaris.
  

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS

• GORDILLO BEL, DIDAC: De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya.
  
  Autor/a: GORDILLO BEL, DIDAC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, CIVIL, URBANÍSTIC I REHABILITACIÓ DE CONSTRUCCIONS EXISTENTS
  Departament: Departament de Representació Arquitectònica (RA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/03/2025
  Data de lectura: 06/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta Baixa - Aula C-B4Av. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: ONECHA PEREZ, ANA BELEN | SÁNCHEZ RIERA, ALBERTO
  Resum de tesi: La tesi se composa, apart de la introducció general, de quatre capítols interconnectats però que podrien ser independents. El primer és una visió general sobre l’evolució de la fortificació des de l’antiguitat fins a mitjans del segle XX. El segon és el desenvolupament de la fortificació en recintes defensius des de mitjans del segle XIX, tenint en compte les cortines i els baluards que es van fent baixos fins a convertir-se en caponeres cobertes, baluards que en principi són petits forts que són part d’un conjunt però que podrien ser independitzables en forts aïllats, amb galeries espitllerades, troneres amb peces d’artilleria o plans protegits només per parapets per a situar canons per disparar a barbeta, i al darrere de tot la torre dividida en pisos on se situen les troneres amb les peces per tirar a llarga distància, tant en troneres a cobert com peces situades a barbeta en el punt més alt. Tortosa es pren com a excusa, perquè el seu cas es extrapolable a altres de Catalunya. La quarta part és la concreció de la figura del búnquer. Aquí sí hi ha prou casos perquè per desgràcia Catalunya, com la resta de l’Estat, va patir una guerra civil. Se veu en aquesta part com els búnquers se van preveure i com se van anar materialitzant amb uns models normalitzadors que ja venien d’abans. Finalment la darrera part és l’explicació concreta de l’evolució de la caponera en búnquer i com ha anat fent-se cada cop més camuflada i més blindada a l’augmentar el poder destructor de l’armament, com ha desaparegut la fortificació tradicional.
  

POLÍMERS I BIOPOLÍMERS

• DOROST, POROCHISTA: Nanoparticles made of poly(gamma-glutamic acid) derivatives for drug delivery systems
  
  Autor/a: DOROST, POROCHISTA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: POLÍMERS I BIOPOLÍMERS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/03/2025
  Data de lectura: 10/06/2025
  Hora de lectura: 11:30
  Lloc de lectura: Aula de audiovisuales del DEQ en la ETSEIB (Planta G-2)Campus Diagonal Sud, Edifici PIAvda. Diagonal, 64708028 Barcelonahttps://etseib.upc.edu/ca
  Director/a de tesi: MARTINEZ DE ILARDUYA SAEZ DE ASTEASU, DOMINGO | GARCIA ALVAREZ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: Els polímers s'han convertit en una de les principals opcions en l'àmbit biomèdic gràcies a les seves diverses propietats, funcionalitats i aplicacions. Característiques com la resistència mecànica, la biocompatibilitat i la biodegradabilitat els fan molt atractius per a diverses aplicacions mèdiques. Una de les aplicacions més destacades és l’alliberament controlat de fàrmacs. Els polímers i copolímers biodegradables són els materials principals per a la producció de dispositius mèdics i farmacèutics temporals. Aquests polímers poden ser sintetitzats químicament o produïts de forma natural. Els polímers biotecnològics obtinguts mitjançant processos biotecnològics han atret molta atenció per dues avantatges principals: primer, es deriven de recursos renovables; segon, produïts biològicament, solen ser biocompatibles, biodegradables i bioabsorbibles. Per tant, modificar aquests polímers per ajustar-ne les propietats o funcionalitats és una estratègia eficaç per al desenvolupament de materials biomèdics.El poli(γ-àcid glutàmic) (PGGAH) és un poli-γ-pèptid biocompatible i biodegradable amb grups carboxil en la seva cadena lateral que poden ser substituïts per modificar les propietats del polímer. En aquest estudi, el PGGAH va ser modificat hidrofòbicament i catiónicament. Mitjançant modificacions hidrofòbiques i alteracions en les propietats hidrofíliques, es van produir copolímers amfifílics capaços d'autoassemblar-se en sistemes de nanopartícules per a l'encapsulació i alliberament controlat de fàrmacs. Aquesta modificació es va fer mitjançant l'esterificació parcial dels grups carboxilat laterals amb bromur de 4-fenil-butil (4-PhBBr). Es va aconseguir una funcionalització addicional per produir nanopartícules protegides del sistema immunitari i dirigides mitjançant la reacció d’alguns grups carboxilat restants amb polietilenglicol amino-terminal (NH₂-PEG) i NH₂-PEG derivat amb àcid fòlic.La modificació catiónica d’aquest polímer biodegradable va permetre la formació de nanopoliplecs amb ADN. Aquesta modificació es va fer mitjançant l’esterificació dels grups carboxilat laterals amb bromur de 2-bromoetil trimetilamoni (BrETABr). Els derivats obtinguts es van utilitzar per preparar nanopartícules mitjançant tècniques d’emulsió/evaporació o nanoprecipitació per diàlisi. Es van obtenir nanopartícules de mida aproximada de 100 a 380 nm, demostrant el seu potencial com a sistemes d’alliberament de fàrmacs capaços d’encapsular el fàrmac anticancerigen doxorrubicina. L'estructura química dels derivats va ser caracteritzada mitjançant RMN de protó i carboni-13, i les seves propietats fisicoquímiques analitzades mitjançant GPC i anàlisi TGA. L’anàlisi de grups funcionals es va dur a terme amb FT-IR.La degradació hidrolítica es va monitoritzar amb RMN de ¹H, mentre que l’aparença de les nanopartícules es va observar amb SEM. La mida i càrrega superficial es van determinar mitjançant DLS i mesures de potencial zeta. Per a la sèrie de copolímers hidrofòbics, es van realitzar assaigs de citotoxicitat, confirmant la baixa toxicitat dels derivats sintetitzats. L’encapsulació i alliberament de fàrmacs es va avaluar inicialment en condicions fisiològiques, revelant una major taxa d’alliberament en pH àcid i influenciada pel grau de modificació del polímer. Les proves d’encapsulament cel·lular de les nanopartícules van demostrar que aquestes penetraven amb èxit en cèl·lules cancerígenes.Els resultats indiquen que el polímer biotecnològic PGGAH és un material prometedor per al disseny i desenvolupament de sistemes biodegradables d’alliberament de fàrmacs amb aplicacions terapèutiques en el tractament de malalties difícils de manejar farmacològicament.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• SANMARTI MARTINEZ, CLAUDIA: La volta de maó de pla tibada, element essencial de l'arquitectura de Domènech i Montaner
  
  Autor/a: SANMARTI MARTINEZ, CLAUDIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/05/2025
  Data de lectura: 16/06/2025
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) - Planta Baixa - Sala de GrausAv. Diagonal, 649-651 - 08028 - Barcelona
  Director/a de tesi: ONECHA PEREZ, ANA BELEN | GRAUS ROVIRA, RAMON
  Resum de tesi: Domènech i Montaner, un arquitecte culte i al dia de l’actualitat europea, trobà en la construcció una aliada per donar forma a la seva arquitectura. En això no s’allunyava massa dels dictats de Viollet-le-Duc: només una arquitectura nova sorgiria si s’utilitzessin principis estructurals nous. Però els suggeriments de Viollet esperonen noves recerques en Domènech, i l’evolució de la seva arquitectura s’acaba allunyant d’alguns d’aquests principis.En els inicis de la seva carrera professional Domènech deixant el ferro estructural ostentosament vist, en la millor tradició del racionalisme estructural que s’està estenent per Europa. En el magne projecte no construït de les Institucions Provincials, la gran estructura reticulada de l’Editorial Montaner i Simon, en algunes obres menors i sobretot els grans arcs diafragma del Cafè-Restaurant.Però per ell la construcció no és quelcom neutre, també té una dimensió política, com la lluita per la llengua catalana o la defensa del dret civil català. La construcció amb maó serà identificada com la construcció pròpiament catalana i així serà mitificada per l’Escola Moderna Catalana. L’ús de l’arc diafragma, el conreu de la paret prima de maó i l’exaltació de la volta s’han de llegir també des d’aquesta aproximació. Si bé la volta de maó de pla era una tècnica d’origen medieval i estava estesa per gran part de països de l’arc del Mediterrani, a Catalunya des de mitjans del segle XIX comença una gran expansió, combinada amb tirant metàl·lics, sobretot en l’arquitectura industrial. S’importen els model de fàbrica anglesos, però es milloren i s’adapten amb la tradició constructiva del país.Les primeres obres de Domènech combinen el saber constructiu del cos professional de paletes del país i la seva «construcció a la catalana» amb aquesta introducció del ferro com element estructural. Però la tècnica del maó de pla, en revoltons, galeries i escales, s’utilitza per llums molt petites: ajuden a construir la seva arquitectura, però no la configuren d’una manera especial.En canvi, a partir de l’ambiciós projecte de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, l’element essencial de l’arquitectura de Domènech i Montaner és la volta tibada. La volta configura tots els seus espais (de canó, bufada, de creueria, amb nervis entrellaçats, amb petxines, enrajolada, enguixada...) i està tibada per el seu extradós per estructures molt sofisticades de ferro, que mai no queden visibles. La volta és la unitat d’agregació, l’element de resignificació dels espais representatius i l’instrument funcional més adequat per als espais de serveis. Domènech no està sol en aquest camí. Abans, alguns dels seus companys de professió de prestigi també estan treballant amb les possibilitats constructives que ofereix la tècnica del maó de pla, com Guastavino, que està triomfant als Estats Units, i Gaudí que experimenta amb la seva expressivitat geomètrica i estructural. I al voltant de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona hi ha una presa de consciència col·lectiva de la importància d’aquesta tècnica com a definidora del caràcter de l’arquitectura catalana.És tal el convenciment de Lluís Domènech i de la primera etapa del seu fill Pere Domènech en la potencialitat d’aquest sistema que l’apliquen a tot tipus d’edificació: hospitals, cases de renda, teatres, magatzems i fàbriques. Experimenten amb les seves possibilitats de combinació amb el ferro, porten les llums fins als límits optimitzant el material estructural a utilitzar. Arriba a tal extrem que, fins i tot, allunya els tirants i els cèrcols de l’alçada de col·locació més eficaç, per tal de sotmetre el ferro al protagonisme espacial dels arcs, voltes i cúpules.Però quan arriba el moment en que es començava a introduir el formigó armat i l’acer com a retícula estructural en l’arquitectura, Domènech ja no arriba a temps de canviar d’estratègia. Per a ell el conreu de la «construcció catalana», i tot el que representava, va ser i fou el seu camí de descoberta.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• CARREÑO MEGIAS, XAVIER: Ground-based GEOSAR system using DVB-S/S2 signals of opportunity and FPGA based correlators
  
  Autor/a: CARREÑO MEGIAS, XAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: BROQUETAS IBARS, ANTONI
  Resum de tesi: Les missions SAR de satèl·lits en òrbites geoestacionàries (GEOSAR) ofereixen temps de revisita curts, de menys de 24 hores, la qual cosa és essencial per monitoritzar fenòmens de ràpida evolució. Una primera missió s'ha llançat recentment a la Xina, i altres missions estan sent estudiades o proposades a Europa i als Estats Units, amb aplicacions que van des del monitoratge del cicle de l'aigua fins a l'avaluació de l'estabilitat del terreny. Totes aquestes missions comparteixen la necessitat d'una determinació precisa de l'òrbita en òrbites geoestacionàries (GEO) per permetre la formació d'imatges SAR ben enfocades.Mitjançant l'ús de la tecnologia FPGA (Field-Programmable Gate Array), s'han dissenyat correladors digitals per ser utilitzats en un sistema interferomètric de determinació d'òrbita. El sistema ha estat validat per obtenir estimacions orbitales utilitzant observacions de fase de les sortides del correlador, que es poden utilitzar per determinar la trajectòria del satèl·lit. El sistema implementat segueix satèl·lits de telecomunicacions de radiodifusió de televisió, utilitzant les transmissions com a senyals d'oportunitat (SoOp). Els reflectors urbans es fan servir per formar grans línies de base interferomètriques respecte al receptor desenvolupat.La determinació precisa de l'òrbita és crucial per als Radars d'Apertura Sintètica (SAR). Es van realitzar estudis de simulació per a una configuració monostàtica i una configuració bistàtica basada a terra per avaluar l'impacte dels errors d'estimació dels paràmetres orbitales en l'enfocament de les imatges SAR. S'ha estudiat una tècnica d'autoenfocament basada en l'optimització de la minimització de l'entropia per millorar l'enfocament de les imatges GEOSAR afectades per errors orbitales residuals, permetent relaxar els requisits de precisió orbital a l'ordre de centenars de metres. Utilitzant els mateixos transmissors d'oportunitat que al sistema interferomètric, s'ha dissenyat i implementat un sistema passiu SAR basat a terra (GB-GEOSAR). S'ha utilitzat un receptor coherent multicanal per capturar dades d'eco d'una escena urbana propera. S'ha utilitzat un mòdul de compressió de range, basat en el disseny dels correladors interferomètrics, per processar les dades d'eco correlant-les amb el senyal principal del satèl·lit, que actua com a referència per al procés de filtre adaptat. A continuació, s'aplica una compressió d'azimut, basada en les dades orbitales del sistema interferomètric, per obtenir imatges SAR enfocades. Aquestes imatges es poden utilitzar per estudiar els conceptes de GEOSAR i servir com a prova de concepte de les capacitats d'un sistema passiu, que podria ser emprat per monitoritzar regions locals amb baixos costos de desplegament.Es poden aplicar tècniques interferomètriques i polarimètriques a les imatges de GB-GEOSAR, les quals podrien ser utilitzades en la cartografia topogràfica o de deformació de la terra i en la classificació de tipus de superfície. Una avaluació experimental basada en imatges d'àrees urbanes i muntanyoses properes al campus universitari ha permès identificar els reptes, els potencials i les limitacions del sistema desenvolupat.
  
• DÍEZ GARCÍA, RAÚL: New Methods for Radio Frequency Interference Mitigation in Microwave Radiometry
  
  Autor/a: DÍEZ GARCÍA, RAÚL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 24/04/2025
  Data de lectura: 20/06/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala de Graus, edifici C4-002, ETSETB, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: CAMPS CARMONA, ADRIANO JOSE
  Resum de tesi: La Interferència de Radiofreqüència (RFI, per les seves sigles en anglès) s’ha convertit en un desafiament crític per a l’ús efectiu de l’espectre de microones en l’observació de la Terra. La RFI consisteix en emissions no naturals que oculten els senyals radiomètrics mesurats pels radiòmetres de microones, degradant la precisió i la integritat de les dades. Aquest problema és especialment evident en la missió Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) de l’Agència Espacial Europea (ESA), que, tot i operar en la banda L protegida, es veu significativament afectada per interferències.Aquesta tesi doctoral presenta propostes innovadores per mitigar la RFI, amb un èmfasi específic en els Radiòmetres Interferomètrics d’Obertura Sintètica, una àrea que ha estat insuficientment estudiada en el context de la RFI. S’hi introdueixen diverses tècniques innovadores de detecció i mitigació, incloent-hi la detecció basada en autocorrelació, la descomposició no lineal mitjançant la Descomposició Modal Empírica (EMD) i la mitigació adaptativa de dades utilitzant la Transformada de Karhunen-Loève (KLT). Aquests mètodes aborden les limitacions dels enfocaments existents i han estat avaluats amb dades simulades mitjançant mètriques de rendiment estàndard.A més, aquest treball proporciona una nova interpretació algebraica de la mitigació, establint un pont entre els mètodes de detecció de RFI i les tècniques de transformació de senyals, alhora que introdueix noves mètriques d’avaluació del rendiment. Més enllà de les contribucions teòriques, la tesi inclou una validació experimental de les tècniques proposades utilitzant dades reals. Es demostra la viabilitat pràctica i el rendiment de la detecció basada en l'autocorrelació i la mitigació basada en KLT en escenaris realistes. Així mateix, la recerca analitza l’impacte de la quantificació de senyals en les tècniques de mitigació, un aspecte clau per a la seva implementació en radiòmetres digitals.
  
• GARRIDO ATIENZA, ALEJANDRA: Qualitative Algorithm for Microwave Colonoscopy
  
  Autor/a: GARRIDO ATIENZA, ALEJANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/04/2025
  Data de lectura: 12/06/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament (Edifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1, Campus Nord)
  Director/a de tesi: ROMEU ROBERT, JORDI | GUARDIOLA GARCIA, MARTA
  Resum de tesi: Aquesta tesi desenvolupa i valida un algoritme innovador per a la detecció del càncer colorectal (CRC) mitjançant microones, integrant-lo en endoscòpies. La validació inclou proves ex-vivo, in-vivo i assaigs clínics. L’algoritme millora la detecció de pòlips aprofitant el contrast dielèctric entre teixits sans i cancerosos, superant les limitacions de la colonoscòpia. Per fer-ho, normalitza senyals, calibra artefactes, reconstrueix imatges i aplica detecció automàtica per augmentar la sensibilitat i especificitat.Les estratègies de calibratge inclouen First Frame Subtraction, Similar Frame Subtraction, Antenna-Pair Subtraction i Previous Frames Averaging per aïllar la dispersió dels pòlips. Els mètodes Exponential Smoothing i Target-to-Clutter Ratio Thresholding permeten la detecció automàtica independentment de l’anatomia. L’algoritme es prova en estudis preclínics amb models fantasma, teixits ex-vivo i assaigs in-vivo en porcs, avaluant sensibilitat, especificitat i desajust. Un assaig clínic pilot valida la seva aplicació en endoscòpies reals.L’optimització se centra en desenvolupar un model físic al laboratori que reprodueixi millor una colonoscòpia i ajustar els paràmetres per a un segon assaig clínic. Aquests avenços posicionen la detecció amb microones com una alternativa prometedora per al cribratge del CRC, millorant el diagnòstic en temps real i l’eficiència sanitària.
  
• SARMIENTO CALDERÓ, MANUEL: Contextualization of Spatio-temporal Action Localization Systems and Media Content Applications
  
  Autor/a: SARMIENTO CALDERÓ, MANUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/04/2025
  Data de lectura: 13/06/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula Merit, edifici D5-010, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: MARQUES ACOSTA, FERNANDO | VARAS GONZÁLEZ, DAVID
  Resum de tesi: La localització espaciotemporal d'accions és un camp de la visió per ordinador que determina tant la ubicació espacial com temporal de les accions que tenen lloc en un vídeo. Aquesta tasca en particular és una de les pedres angulars de la comprensió de vídeo degut a la seva complexitat inherent. Els impressionants avanços científics en la indústria de la intel·ligència artificial i la visió per ordinador han donat lloc a un augment significatiu del rendiment.No obstant això, fins i tot els sistemes més avançats tenen dificultats per a reconèixer accions que impliquen algun tipus d'interacció entre persones, objectes o amb l'escena. Aquesta limitació es deu al fet que els models actuals de localització espaciotemporal d'accions no tenen en compte la informació contextual a l'hora d'identificar les accions d'una persona. La incorporació específica de pistes contextuals en aquests models pot ajudar a abordar aquest repte.A més, la integració de sistemes de localització espaciotemporal d'accions en aplicacions de continguts multimèdia presenta diversos reptes. Les principals dificultats resideixen a trobar casos d'ús ètics i pràctics i abordar els requisits computacionals per a executar aquests models en producció.L'objectiu d'aquest doctorat industrial és resoldre els problemes anteriors. La falta d'informació contextual s'aborda de diferents formes. Aquesta tesi se centra en dos enfocaments diferents. En primer lloc, es proposa un nou sistema per a modelar explícitament les relacions dels diferents actors i objectes d'una escena, que inclou una estructura nova per a modelar la informació temporal a llarg termini. En segon lloc, s'introdueix un innovador mètode multimodal per a combinar característiques específiques de la tasca amb la finalitat de millorar el reconeixement de l'acció. Aquests sistemes de contextualització desenvolupats s'avaluen en diferents conjunts de dades. Els resultats demostren l'eficàcia dels sistemes proposats. Quant a les aplicacions, aquest doctorat se centra en trobar, implementar i explotar aplicacions específiques del sistema de localització espaciotemporal per a continguts multimèdia. Les aplicacions desenvolupades consisteixen en un sistema millorat de cerca i recomanacions sobre continguts de vídeo, un mètode de retallada intel·ligent per a generar imatges i vídeos de qualsevol relació d'aspecte desitjada a partir d'un altre vídeo, i la millora d'un sistema per a generar fotogrames clau de destaqui de partits de futbol.
  
• WOODWARD RIQUELME, ALEJANDRO BENJAMÍN: Contextual Speech Recognition
  
  Autor/a: WOODWARD RIQUELME, ALEJANDRO BENJAMÍN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/04/2025
  Data de lectura: 18/06/2025
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament (Edifici B3 - Ricardo Valle Sala 103 Planta 1, Campus Nord)
  Director/a de tesi: MARQUES ACOSTA, FERNANDO | VARAS GONZÁLEZ, DAVID
  Resum de tesi: Encara que la tecnologia de Reconeixement Automàtic de Parla (RAP) ha aconseguit millores remarcables en la precisió de la transcripció els darrers anys, encara té dificultats per transcriure correctament certes paraules. En particular, els noms propis sovint presenten una precisió més baixa a causa de les seves pronunciacions úniques i ortografies alternatives. Per adreçar aquests reptes, la contextualització s'integra habitualment en els models RAP per millorar la transcripció de noms propis rars i desambiguar entre noms propis que sonen semblant.Aquesta tesi de doctorat industrial es centra en el desenvolupament de sistemes de contextualització per a models RAP. La tecnologia RAP utilitzada en aquesta tesi s'utilitza per generar transcripcions automàtiques de contingut de podcasts. L'objectiu del sistema de contextualització és millorar la precisió dels noms propis; per exemple, els noms dels programs de podcasts, presentadors i convidats.El sistema de contextualització desenvolupat en aquesta tesi està composta de dues parts. Primer, un procés d'ingestió cerca noms propis rellevants per a l'episodi de podcast que s'ha de transcriure. Aquest procés d'ingestió té un component automatitzat que extreu noms propis de les metadades de cada episodi de podcast, com el títol i la descripció, utilitzant eines com un reconeixedor automàtic d'entitats. A més, s'ha desenvolupat un mòdul que permet afegir manualment noms propis a programes de podcasts concrets.La segona part, que representa la contribució més rellevant d'aquesta tesi, és un nou algoritme de contextualització RAP basat en xarxes neuronals profundes. El model RAP contextualitzat utilitza els noms propis, donant com a resultat una millora de la precisió en comparació amb el mateix model sense capacitats de contextualització.La precisió del sistema RAP desenvolupat en aquesta tesi s'avala i analitza utilitzant episodis de programes de podcasts públics populars. Aquesta avaluació compara la qualitat de les transcripcions del sistema del model RAP amb les que proporcionen públicament els creadors de contingut de podcasts. Els resultats mostren que el sistema desenvolupat en aquesta tesi produeix transcripcions que contenen quatre vegades menys errors que les transcripcions oferides pels proveïdors d'allotjament de podcasts.El mètode de contextualització també s'avala en un conjunt de dades públic i es compara amb els mètodes d'estat de l'art. Els resultats mostren que el mètode de contextualització proposat en aquesta tesi supera significativament els sistemes existents.
  

URBANISME

• LUZURIAGA TORRES, MARÍA FERNANDA: Ecologías [des]tejidas. Un discurso sobre la 'relación'.
  
  Autor/a: LUZURIAGA TORRES, MARÍA FERNANDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/05/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: SOTOCA GARCIA, ADOLFO
  Resum de tesi: Aquesta investigació tracta sobre el tema de la coexistència, un concepte cada cop més rellevant en el context actual, marcat per les crisis econòmiques, socials i mediambientals que s'han estat manifestant a escala global des de principis d'aquest segle. Aquestes crisis han qüestionat les visions fragmentades del pensament urbà de la modernitat occidental, que divideixen la realitat en dicotomies com ara: naturalesa-cultura, centre-perifèria, subjecte-objecte, públic-privat o masculinitat-feminitat, interpel·lant-nos a adoptar noves maneres de pensar l'espai i el seu projecte. En aquest context, l''ecologia' i el 'cos' s'han convertit en nocions clau per a repensar la coexistència entre 'diferents': éssers humans i no humans, desitjos, intencions, economies, ecosistemes. L'Amazònia, al ser un lloc on convergeixen diversos actors, pobles i nacionalitats, formes de producció espacial, conflictes territorials per l'extracció de recursos naturals i imaginaris sobre l'espai, és un lloc on el projecte de la coexistència esdevé rellevant.No obstant això, tradicionalment l'Amazònia ha estat representada a través d'enfocaments occidentals que, de manera implícita, reprodueixen valors de matriu colonial i visions homogeneïtzadores de la regió. Aquesta investigació, que se centra en el cantó Tena, al peu de muntanya de l'Amazònia equatoriana, proposa un doble objectiu. D'una banda, busca desenvolupar una nova mirada que reconegui els cossos invisibilitzats i les seves múltiples formes de relació amb el territori, superant les visions reduccionistes. I, d'altra banda, aquesta investigació pretén repensar la coexistència en un espai fragmentat: l'Amazònia no és una selva primigènia ni un espai purament rural, sinó un territori dislocat on conviuen 'diferents': pobles i nacionalitats, intencions, formes de vida que produeixen una multiplicitat d''ecologies'.Per a complir aquest doble objectiu, ha estat necessari desenvolupar una metodologia pròpia d'interpretació, que s'ha anat redefinint en el transcurs de la investigació. No es tracta, doncs, de l'aplicació rígida d'un protocol preestablert. Si bé, s'ha requerit recopilar i analitzar dades, tant quantitatives com qualitatives, així com reconstruir l'estat de l'art sobre l'Amazònia en els estudis urbans. No obstant això, a partir de les limitacions i problemes d'insuficiència identificats en aquesta primera etapa, ens vam adonar que era necessari determinar una forma d'investigació coherent, amb els caràcters de "vacil·lació" i "inestabilitat" de l'espai amazònic. Per això, ha estat fonamental una aproximació a altres camps disciplinaris com l'antropologia i la sociologia. El que ens ha permès combinar eines, recursos, discursos i conceptes, obrint-nos camí per a entrar en 'relació' amb aquestes complexes realitats, des de la pròpia experiència corporal. Així doncs, travessant els territoris i atenta als personatges construïts en la singularitat de les seves vides quotidianes, ha sigut possible establir una relació entre dos elements clau: l'anàlisi socioespacial i l'ús d'eines conceptuals decolonials com el "pensar caníbal" d'Eduardo Viveiros de Castro i el "ch'ixi" de Silvia Rivera Cusicanqui. L'anàlisi socioespacial es realitza mitjançant la construcció d'una sèrie de "microhistòries", analitzant les dinàmiques de "poder", "resistència" i "canibalització" en l'espai amazònic, posant especial atenció a la relació entre el "cos" i el "territori". La hipòtesi postulada és que les dinàmiques de relació poden ser interpretades com a resultat dels sabers dels cossos, que són patrons propis de resistència que fan possible la coexistència. Resistència entesa com a defensa activa a la vida humana i no humana, superant els discursos de matriu occidental.
  

ARQUITECTURA DE COMPUTADORS

• LÓPEZ PARADÍS, GUILLEM: Efficient Data Movement in Large-Scale Heterogeneous Systems
  
  Autor/a: LÓPEZ PARADÍS, GUILLEM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/06/2025
  Data de FINAL de diposit: 16/06/2025
  Director/a de tesi: MORETÓ PLANAS, MIQUEL | ARMEJACH SANOSA, ADRIÀ
  Resum de tesi: Els sistemes informàtics moderns s'han tornat universalment heterogenis. Els arquitectes de maquinari han abordat la desacceleració de la Llei de Moore i el final de l'escalat de Dennard mitjançant la incorporació de diversos tipus de nuclis, incloent-hi dissenys multinúcli i manycore, i més recentment, mitjançant la integració de components de maquinari especialitzats tant dins com fora del xip. Mentre que les CPU comercials actuals ofereixen centenars de nuclis en el mercat de servidors, les CPU dissenyades per a portàtils i dispositius mòbils incorporen arquitectures manycore juntament amb una gran varietat d’acceleradors per a tasques com el processament d’àudio, la descodificació de vídeo, la seguretat i l’aprenentatge automàtic (ML).L’era actual, sovint anomenada l’edat d’or de l’arquitectura de computadores, ha estat impulsada pel disseny d’acceleradors orientats a aconseguir el màxim rendiment. Un dels factors clau d’aquesta tendència ha estat la ISA de codi obert RISC-V. En eliminar els costos de llicència, RISC-V ha democratitzat el disseny de maquinari i ha facilitat la col·laboració entre la indústria i l’àmbit acadèmic. Això ha donat lloc a una proliferació de propostes de noves CPU, GPU i acceleradors, i els dissenys basats en RISC-V comencen a veure una adopció comercial creixent.Tanmateix, aquesta heterogeneïtat creixent del maquinari ha incrementat de manera considerable la complexitat del programari a tots els nivells, des dels controladors de dispositius i sistemes operatius fins a les biblioteques i aplicacions finals. Per optimitzar el programari de manera eficient, els enginyers han d’entendre detalladament les plataformes de maquinari on s’executarà el codi. Aquestes plataformes poden integrar CPU, GPU, FPGA i acceleradors específics de domini, fet que complica la gestió de la memòria, la compatibilitat del programari i les estratègies de moviment de dades. Tot i que hi ha frameworks madurs per a la programació en GPU, especialment en l’àmbit de ML, els acceleradors emergents encara manquen de solucions genèriques robustes.Les aplicacions d’aprenentatge automàtic, en particular, han generat demandes sense precedents en càlcul, memòria, emmagatzematge i xarxa. Empreses com Google, AWS i Meta han desenvolupat acceleradors dedicats per a ML, solucions avançades d’interconnexió i fins i tot superordinadors personalitzats per satisfer els requisits d’escala i rendiment. A més, els conjunts de dades a escala de petabytes s’han tornat habituals, no només en ML, sinó també en l’anàlisi de grans volums de dades, la genòmica i les simulacions físiques. A aquesta escala, el moviment eficient de dades és fonamental — no només entre centres de dades, sinó també dins dels mateixos xips — per garantir una comunicació ràpida i fiable entre els components de sistemes heterogenis.En aquesta tesi, caracteritzem i desenvolupem noves eines per a la recerca en sistemes heterogenis, l’escalat i la millora de simulacions RTL, la comunicació flexible entre acceleradors dins del xip i, finalment, proposem una solució innovadora per al moviment de dades en l’àmbit del centre de dades.
  

AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ

• FANG, XIN: FAULT DIAGNOSIS AND PROGNOSIS APPROACH USING DATA-DRIVEN STRUCTURALLY GENERATED RESIDUALS
  
  Autor/a: FANG, XIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 06/06/2025
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | BLESA IZQUIERDO, JOAQUIN
  Resum de tesi: En aquesta tesi, proposarem mètodes per combinar tècniques d'anàlisi estructural i mètodes basats en dades, ampliant l'aplicabilitat dels mètodes de diagnòstic convencionals basats en models i proposant una extensió per al pronòstic. Alguns investigadors ja han explorat idees similars: per exemple, alguns han intentat utilitzar tècniques com les xarxes neuronals recurrents de caixa grisa per generar residus amb la finalitat de desenvolupar mètodes híbrids de diagnòstic de fallades. Una altra investigació destacada és la combinació de xarxes neuronals d'espai d'estats i mètodes de descomposició de models per al diagnòstic de fallades. No obstant això, aquests estudis se centren més en la part de diagnòstic sense considerar l'extensió al pronòstic. A més, la majoria dels enfocaments de pronòstic existents es basen en mètodes dependents de l'aplicació que extreuen característiques de les variables mesurades.En aquesta dissertació, aplicarem la idea d'estendre l'anàlisi de residus o relacions de redundància analítica (ARRs) des de la part de diagnòstic fins a la part de pronòstic, incloent diverses millores, com evitar la necessitat de tenir el model matemàtic del sistema i considerar la incertesa del modelatge utilitzant mètodes d'intervals. En aquesta tesi, s'utilitzaran alguns residus generats estructuralment basats en dades amb finalitats d'anàlisi. Donada una descripció gràfica (o textual) del sistema i les mesures d'entrada/sortida disponibles, l'estructura de les ARRs entre algunes entrades i sortides es pot determinar amb l'ajuda de l'Anàlisi Estructural (AE) del sistema. Després, utilitzant un enfocament basat en dades d'aprenentatge automàtic aplicat a dades històriques no defectuoses, es poden obtenir relacions analítiques entre entrades i sortides. D'aquesta manera, en lloc de trobar ARRs a partir d'un model matemàtic físic, les ARRs s'obtenen combinant l'AE i enfocaments basats en dades.Per a sistemes lineals, s'utilitzaran funcions calibrades mitjançant la caixa d'eines d'identificació de sistemes (System Identification Toolbox™) de MATLAB®. I per tractar amb sistemes no lineals en general, s'utilitza l'enfocament basat en dades del sistema d'inferència difusa adaptativa (ANFIS) per implementar el sistema de diagnòstic. Un cop s'ha identificat el model ANFIS, es reformula en forma de paràmetres variables lineals (LPV). Després, es desenvolupa un esquema de detecció de fallades basat en un filtre de Kalman LPV zonotòpic i un mètode de col·locació de pols. Finalment, es proposa un esquema d'aïllament de fallades basat en un enfocament millorat de raonament de Dempster-Shafer.Els residus s'utilitzen per a finalitats de detecció de fallades, activant senyals de fallada quan els valors dels residus assolixen valors anòmals. A més, és possible predir fallades futures mitjançant la detecció de desviacions anòmales en els residus. Un cop es detecta un canvi anòmal en la tendència del residu, es procedeix a estimar quan aquesta desviació del residu resultarà en una detecció de fallada i, per tant, quin serà el temps de vida útil restant (RUL) del sistema. Per a aquest propòsit, l'evolució futura del residu s'estima mitjançant una funció de regressió. Els paràmetres nominals i d'interval de la funció de regressió s'estimen amb les dades de residu disponibles, proporcionant valors nominals i d'interval del RUL del sistema.Al llarg d'aquesta dissertació, s'han utilitzat dos casos d'estudi: un motor de corrent continu sense escombretes (BLDC) i un cas d'estudi conegut basat en un sistema de quatre tancs per il·lustrar l'efectivitat dels mètodes i algoritmes proposats.
  

EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA

• GABRIEL CERNA, PEDRO VICTOR: Sistema Adaptativo de Aprendizaje Utilizando Motores de Machine Learning Aplicado a la Enseñanza de la Ingeniería Gráfica
  
  Autor/a: GABRIEL CERNA, PEDRO VICTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2025
  Director/a de tesi: PEREZ POCH, ANTONI | TORNER RIBE, JORDI
  Resum de tesi: Un dels grans reptes a l'educació sempre ha estat la diversitat de característiques individuals de cada estudiant, en contrast amb un sistema educatiu que busca estandarditzar l'aprenentatge per arribar a la majoria. Aquest enfocament genera frustració en alumnes amb altes capacitats, el ritme d'aprenentatge dels quals no és adequat, i en aquells que no poden seguir el ritme accelerat dels temaris.Històricament, models ideals com el sistema confucià d'“un alumne, un mestre” han estat valorats, però la seva aplicació a la societat actual és gairebé inviable. A més, la ràpida evolució de la tecnologia i els canvis globals, com ara la pandèmia de COVID-19, han evidenciat la necessitat d'adaptar l'educació a noves realitats i necessitats diverses.Aquest treball desenvolupa un sistema de recomanació de continguts web que sʻajusta a les necessitats específiques de cada estudiant. Utilitza una interfície gràfica gamificada per fer l'aprenentatge més atractiu i ofereix una varietat d'activitats, com puzles, botoneres, motors de comprensió lectora entre d'altres, els exercicis estan dissenyats per a sessions de no més de 17 minuts diaris.Després de cada activitat, el sistema prescriu continguts per a la propera sessió basant-se en una avaluació inicial i en un motor de machine learning, és específic un algorisme d'anàlisi de k-veí més proper (KNN) que compara l'exercici de l'estudiant amb altres de característiques similars. A més, un motor heurístic identifica dificultats en submatèries relacionades, ajustant les recomanacions no només en la matèria principal, sinó també en àrees connexes.El sistema ha estat provat en tres experiments, evolucionant fins a convertir-se en una plataforma web gamificada que adapta la complexitat de les preguntes a temps real.Actualment el sistema s'està implementant en educació primària amb més de 20.000 usuaris a Espanya i Llatinoamèrica, demostrant el seu potencial per ser aplicat a altres nivells educatius, no només universitaris.
  

ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ

• LIU, GUANZHI: Recycled Polypropylene Fibre-Reinforced Concrete: From Recyclability and Recoverability to Materials and Application.
  
  Autor/a: LIU, GUANZHI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2025
  Data de FINAL de diposit: 17/06/2025
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | TOSIC, NIKOLA
  Resum de tesi: En les darreres dècades, el formigó armat amb fibres (FRC) ha tingut un paper significatiu en la construcció gràcies a la seva resistència a tracció residual millorada en comparació amb el formigó convencional. No obstant això, amb l’augment de l’ús del FRC, el desmantellament d'estructures construïdes amb aquest material s’ha convertit en un repte important. A diferència del formigó convencional i el formigó armat amb barres, el reciclatge del FRC genera dos subproductes principals: fibres reciclades i àrids reciclats amb fibres incrustades. Malgrat la seva rellevància, s’ha dut a terme una recerca limitada sobre la reutilització d’aquests subproductes en nous formigons. Per abordar aquest buit en la investigació, aquesta tesi se centra en el formigó armat amb fibres de polipropilè (PPFRC) com a cas d’estudi i examina el procés de reciclatge i la reutilització dels materials reciclats resultants.Inicialment, es va produir PPFRC (formigó original) i es va reciclar analitzant la quantitat i la morfologia de les fibres i els àrids reciclats recuperats. Aquests materials reciclats es van utilitzar per produir un nou formigó (amb àrids reciclats i fibres reciclades), que es va caracteritzar, i els resultats es van comparar amb les propietats mecàniques del formigó original. Els resultats van revelar que les propietats del formigó amb materials reciclats es reduïen en diferents graus en comparació amb el formigó original.No obstant això, quan es van incorporar diferents proporcions de fibres reciclades al formigó, les propietats mecàniques van mostrar una millora significativa en comparació amb l'ús exclusiu de fibres recuperades, especialment amb un contingut de fibres de 3 kg/m³. A més, els formigons híbrids —amb fibres verges i reciclades— van superar els produïts exclusivament amb fibres verges. Per tant, sota certes condicions, és factible substituir les fibres verges per fibres recuperades mantenint o fins i tot millorant el rendiment mecànic.A més, aquesta tesi compara les propietats mecàniques i la microestructura dels nous FRC produïts amb àrids reciclats de FRC amb formigons elaborats amb àrids naturals i àrids reciclats convencionals. El formigó que incorpora àrids reciclats de FRC va demostrar avantatges en la distribució de fibres a baixos continguts de fibra. No obstant això, a alts continguts de fibra, les fibres incrustades van tenir un efecte perjudicial. Les micrografies i els mapes químics puntuals van revelar característiques úniques a la interfície entre els àrids reciclats i la pasta de ciment fresca, destacant canvis en la hidratació i la porositat en comparació amb mostres elaborades amb àrids naturals i àrids reciclats convencionals.Futures línies de recerca sobre el FRC reciclat podrien incloure l’exploració de la durabilitat i l’estabilitat a llarg termini del material, així com la investigació del potencial d’aplicació dels àrids fins reciclats en nous formigons.
  

ENGINYERIA ELÈCTRICA

• GIRONA BADIA, JAUME: Grid-forming strategies for Renewable Energy Sources
  
  Autor/a: GIRONA BADIA, JAUME
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2025
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | PRIETO ARAUJO, EDUARDO
  Resum de tesi: Els sistemes elèctrics de potència cada vegada inclouen una proporció més gran de recursos renovables per tal de mitigar el canvi climàtic. Aquests recursos renovables substitueixen progressivament les plantes de generació convencionals, les quals utilitzen màquines síncrones per generar electricitat. Els generadors síncrons es comporten com a font de tensió gràcies a les seves dinàmiques electromecàniques. A més, disposen d’una inèrcia intrínseca que contribueix a estabilitzar la freqüència de la xarxa. En canvi, les fonts d'energia renovables generalment es connecten a la xarxa mitjançant convertidors d'electrònica de potència. El comportament d’aquests convertidors està determinat pel control implementat, ja que les seves dinàmiques físiques són molt més ràpides.Actualment, l'estratègia de control més estesa en electrònica de potència és el control grid-following. Aquesta estratègia fa que els convertidors actuïn com a fonts de corrent. El problema és que les xarxes elèctriques requereixen de fonts de tensió per garantir-ne l'operació i l'estabilitat. Per tant, la integració de convertidors grid-following desplaça generadors que actuen com a fonts de tensió per dispositius que actuen com a fonts de corrent, fet que pot comprometre l’estabilitat i les dinàmiques del sistema.Amb l'objectiu d'incrementar l'estabilitat de la xarxa, es presenta el control grid-forming. Els convertidors amb control grid-forming es comporten com a fonts de tensió i poden incorporar inèrcia virtual. Aquesta inèrcia és emulada, ja que l'electrònica de potència no disposa de massa rotatòria. Gràcies al comportament com a font de tensió, els convertidors grid-forming contribueixen positivament a l'estabilitat del sistema elèctric.Aquesta tesi es presenta de manera fonamental tant el control grid-following com el control grid-forming. Primer, s’estudien els controls interns dels convertidors grid-following i se’n defineixen els components clau. A continuació, s’exploren diferents implementacions dels controls interns dels convertidors grid-forming, concretament el control de sincronització i el control de tensió, avaluant quina configuració és la més adequada en diferents capítols.En particular, es presenta una metodologia de sintonització del control de tensió que té en compte les limitacions del convertidor. S'aprofita aquesta metodologia per definir l'estructura de control més adient en funció del filtre que s'ha utilitzat. Seguidament, s'analitzen els controls de sincronització d'ús industrial, centrant-se en el seu comportament quan s'hi incorpora un estimador de freqüència. Posteriorment, s'aborden les limitacions dels recursos renovables a l'hora d'operar amb el control grid-forming. Per tal de permetre que aquests recursos operin en mode grid-forming, la tesi presenta un control grid-forming que és conscient del recurs renovable (RAGFM). El RAGFM maximitza la resposta freqüencial tenint en compte les restriccions del recurs. Aquesta estratègia de control s'ha validat amb diversos estudis analítics i simulacions. El control RAGFM també s'ha simulat amb una planta fotovoltaica d'etapa única. Aquesta topologia presenta una relació no lineal entre la tensió del bus de corrent continu i la generació de potència, cosa que introdueix reptes de control significatius. Així, l’operació del RAGFM s’ha validat en aquestes condicions específiques. Finalment, el RAGFM també ha estat validat mitjançant resultats experimentals.Aquest treball contribueix a la integració dels recursos renovables mitjançant el control grid-forming, donant suport a la transició cap a un futur energètic més sostenible.
  
• HERNÁNDEZ MATHEUS, ALEJANDRO: Machine Learning Methods for Smart Grid Operation with LECs
  
  Autor/a: HERNÁNDEZ MATHEUS, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 10/06/2025
  Director/a de tesi: ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA | BULLICH MASSAGUÉ, EDUARD
  Resum de tesi: Els aven¸cos tecnològics recents en energies renovables han permès un canvi en la capacitat de generació d’energia mès proper del consum. Aquesta evolució ha donat lloc a un procès de descentralització que ès necessari per a la coordinació de generació i demanda en sistemes eléctrics. En conseqüència, el sector energètic està en transició cap a un control més descentralitzat gràcies a aquests prosumidors i consumidors actius, que cooperen per a la gestió i control dels sistemesd’emmagatzematge elèctric i la demanda flexible. Un possible marc ó per resoldre els reptes associats a aquesta descentralització és el que representen les comunitats energétiques locals (LEC). Entitats locals, autoorganitzades, que operen de manera autònoma o semiautènoma dins d’una xarxa elèctrica. Al mateix temps, la digitalització ha convertit l’aprenentatge automatic en una eina clau per millorar els processos en diversos sectors, com ès el cas dels sistemes elèctrics. Aquesta tesi comen¸ca analitzant les LECs i la seva integració a xarxes de distribució inteligents, desenvolupant una definició per a aquestes entitats. A continuaci, s’avalua una anàlisi sobre l’aprenentatge automátic per generar una comprensió de les seves capacitats, amb l’objectiu de descobrir una relació entre l’operació dels LECs i algorismes d’aprenentatge automàtic existents. Finalment, amb aquest coneixement, es desenvolupa un marc per predicció de congestions línies amb aprenentatge automàtic en distribució intelligent amb presència de comunitats d’energia renovable i local, mostrant les capacitats que pot tenir l’aprenentatge automàtic en sistemes el`ectrics complexos.
  
• RAAB, SEBASTIAN: DC-side differential mode filtering for voltage source converters
  
  Autor/a: RAAB, SEBASTIAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Elèctrica (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/06/2025
  Director/a de tesi: MONTESINOS MIRACLE, DANIEL | ACKVA, ANSGAR
  Resum de tesi: Quan s'utilitzen convertidors de font de tensió (VSC) per controlar el flux de càrrega entre un circuit de corrent continu (DC) i els consumidors/generadors de corrent altern (AC) de n fases, es produeixen distorsions en corrents i tensions a causa de la pròpia estratègia de modulació i la commutació. La distorsió del corrent que es produeix al costat AC del VSC correspon a la desviació de la tensió generada pel convertidor. Al costat DC es superposen aquestes amb les de commutació i fa necessari l’ús de grans filtres capacitius per mitigar-les.En el marc d'aquest treball, es discuteix l'aparició dels corrents de distorsió del costat DC, causats pel mode de commutació del VSC, basant-se en fonts de la literatura. La consideració aquí es limita als components de mode diferencial dels corrents esmentats, no es realitza una consideració de mode comú. Es deriven criteris per descriure els corrents de distorsió del costat DC i factors per influir en aquests criteris a partir dels resultats de les investigacions realitzades.Per a un sistema i rang de funcionament determinats, l'estrès del corrent de distorsió causat pel VSC es pot variar adaptant el mètode de control utilitzat. Amb aquest propòsit, es seleccionen diferents mètodes de control trobats a la literatura i es determina analíticament l'estrès del corrent de distorsió dependent del punt de funcionament causat per ells.Per verificar els resultats, es desenvolupa un model de simulació i es realitzen proves en un muntatge experimental. El VSC es fa funcionar amb un mètode de control basat en modulador així com amb un mètode de control de corrent continu. Els resultats es comparen pel que fa al corrent de distorsió del costat DC. Concretament, els mètodes de control utilitzats són la Modulació de Vector Espacial (SVM) i el Control de Histèresi Escalar (SHC). Aquest últim va ser desenvolupat a la Universitat Tècnica de Ciències Aplicades de Wuerzburg-Schweinfurt.Si es coneix l'estrès del corrent de distorsió del costat DC causat pel VSC, es pot dissenyar un filtre que redueixi l'emissió d'interferències del VSC a un nivell especificat. Com a nivell per a l'emissió d'interferències restant, normalment s'utilitza l'ondulació de tensió restant al punt de connexió del costat DC del filtre en especificacions regulatives. Per a aquest propòsit, normalment s'utilitzen filtres passius que consisteixen en un o més condensadors del mateix o diferent tipus. Aquesta estructura de filtre es descriu a continuació com a estructura convencional. Les diferents variants es presenten en conseqüència i el condensador del filtre es dissenya analíticament/numèricament en un exemple concret per al DUT operat amb SHC així com SVM.En la segona part del treball, es dissenya un filtre híbrid no lineal que consisteix en un convertidor de quatre quadrants controlat activament i dues etapes de filtre passiu, i es desenvolupa una metodologia per al disseny dels components. A més, es desenvolupa un esquema de modulació amb control superposat per a l'ús del convertidor de quatre quadrants com a filtre actiu. També es presenta la metodologia per dissenyar el filtre s'aplica al DUT utilitzat en aquest treball com a exemple. La verificació dels resultats calculats es realitza utilitzant un model de simulació i un muntatge experimental. Finalment, es comparen les variants de filtre passiu presentades i més detallades així com el filtre híbrid no lineal desenvolupat pel que fa al volum de construcció i la immunitat a les interferències. Això mostra que el filtre híbrid no lineal presentat té una immunitat a les interferències significativament millor i una menor tendència a oscil·lar en comparació amb els filtres passius. Com a resultat, es pot esperar un efecte de filtre més estable, especialment quan s'utilitza en sistemes dinàmics o sistemes amb comportament dinàmic desconegut.
  

ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL

• REYES CANCINO, JUAN: LESSONS LEARNED FROM THE SURVEY OF DAMAGE TO SCHOOL BUILDINGS BY THE MW = 8.4 ILLAPEL EARTHQUAKE (CHILE, SEPTEMBER 2015)
  
  Autor/a: REYES CANCINO, JUAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA SÍSMICA I DINÀMICA ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/06/2025
  Director/a de tesi: LOPEZ ALMANSA, FRANCISCO | VALDEBENITO MONTENEGRO, GALO
  Resum de tesi: L’elevada perillositat sísmica del territori xilè exigeix que els edificis essencials, com ara els centres educatius, siguin dissenyats sota criteris rigorosos de comportament estructural. Tanmateix, esdeveniments recents com el terratrèmol d’Illapel (Mw = 8.4), ocorregut el 15 de setembre de 2015, han evidenciat que, malgrat els avenços normatius, persisteixen vulnerabilitats significatives tant en el disseny com en la construcció d’aquest tipus d’infraestructura.En aquest context, sorgeix la necessitat de dur a terme un estudi in situ amb l’objectiu d’identificar les causes i els mecanismes del dany estructural. Per aquest motiu, un equip d’investigadors liderat per un dels directors d’aquesta tesi doctoral, pertanyent a la Universitat Austral de Xile amb seu a Valdivia, es va desplaçar a la zona afectada per realitzar un reconeixement estructural centrat en la inspecció de quatre escoles situades prop de l’epicentre.Es desenvolupa una revisió crítica de les problemàtiques conceptuals que poden aparèixer durant la fase de disseny dels edificis. Aquesta revisió inclou mètodes d’avaluació sísmica relacionats amb l’atenuació i la propagació d’ones en el terreny, així com metodologies d’anàlisi sísmica numèrica no lineal.Tot seguit, es contextualitza el terratrèmol d’Illapel mitjançant una revisió històrica de la sismicitat de la zona centre-nord de Xile i es descriuen les característiques del sisme principal ocorregut el 15 de setembre de 2015 a Illapel, Regió de Coquimbo, Xile.A continuació, s’efectua una anàlisi crítica dels danys estructurals i no estructurals causats pel sisme en estudi als quatre establiments educatius inspeccionats durant el treball de camp.Per a l’edifici que presenta el grau de dany més elevat, l’escola San Rafael de Rozas, es realitza una anàlisi dinàmica no lineal per identificar les causes del nivell de dany observat i la seva evolució temporal al llarg de l’esdeveniment. Per dur a terme aquesta anàlisi, ha estat necessari calibrar una llei d’atenuació sísmica (GMPE) específica per al lloc d’estudi, atès que el terratrèmol d’Illapel va mostrar patrons atípics de propagació, amb acceleracions més altes registrades cap a l’interior respecte del litoral. En conseqüència, l’aplicació directa de lleis d’atenuació subestima la demanda sísmica real al lloc d’anàlisi.Per a la validació del model numèric, es comparen els seus resultats amb els patrons de dany observats i amb les freqüències obtingudes a partir de l’anàlisi modal operacional (OMA) realitzada durant la inspecció en terreny. Els resultats numèrics, per tant, permeten comprendre amb més claredat el comportament sísmic de l’edifici i formular recomanacions per al disseny sísmic i l’avaluació d’edificacions danyades.
  

FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA

• SALVATORI, ALEJANDRO: EFECTOS BAROCALÓRICOS EN CRISTALES PLÁSTICOS ORGÁNICOS Y FERROELÉCTRICOS
  
  Autor/a: SALVATORI, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/06/2025
  Director/a de tesi: LLOVERAS MUNTANE, POL MARCEL | ROMANINI, MICHELA
  Resum de tesi: La refrigeració artificial és un dels grans assoliments tecnològics, essencial en els sectors industrials i domèstics per a la conservació d'aliments, medicaments i la climatització d'espais. S'espera que la demanda de refrigeració augmenti a causa del creixement de la població, la riquesa global i el canvi climàtic. No obstant això, la tecnologia de refrigeració actual té una eficiència moderada i depèn de fluids que perjudiquen el medi ambient, cosa que representa un repte científic i tecnològic. A més, aquests sistemes s'utilitzen cada vegada més en bombes de calor que substitueixen els ineficients cremador de gas.Els efectes calòrics induïts per camps externs en materials sòlids, com els efectes barocalòrics, emergeixen com una solució prometedora per a una refrigeració més sostenible. Tot i els avenços recents, encara persisteixen reptes. Els cristalls plàstics s'han destacat com a materials barocalòrics ecològics i molt prometedors per a aplicacions en refrigeració i calefacció en estat sòlid, gràcies als seus grans canvis isotèrmics d'entropia i variacions de temperatura induïdes per la pressió. A més, molts d'aquests cristalls plàstics, pel seu elevat calor latent, podrien ser utilitzats per a l'emmagatzematge d'energia tèrmica en la gestió de la calor residual.Aquesta tesi investiga els efectes barocalòrics en dos tipus de compostos: (i) cristalls plàstics orgànics derivats de l'adamantà i el neopentà, com 1-adamantanol, 2-adamantanol, 2-metil-2-adamantanol, 2-Br-adamantano i 2-metil-2-nitro-1-propanol; i (ii) cristalls plàstics ferroelèctrics, com el perrenat de quinuclidini i el tetracloroferrato de tetrametilamonio. S'han emprat tècniques experimentals per caracteritzar les propietats barocalòriques d'aquests materials, com la calorimetria convencional, calorimetria i dilatometria a alta pressió, i espectroscòpia dielèctrica sota pressió i camp elèctric, complementades amb mesures de difracció realitzades per membres del grup de recerca o col·laboradors externs.L'objectiu de la tesi és ampliar la gamma de compostos sòlids amb aplicacions en refrigeració, tant industrial com domèstica, i caracteritzar les seves propietats termodinàmiques i la seva resposta barocalòrica. També es vol entendre l'origen dels calors latents i la seva relació amb el desordre que sorgeix en cada transició. Pel que fa als compostos adequats per a cicles reversibles de refrigeració, el 2-Br-adamantano és el més adequat per a refrigeració domèstica prop de la temperatura ambient. El 1-adamantanol, 2-adamantanol i 2-metil-2-adamantanol són adequats per a aplicacions a temperatures superiors a l'ambiental, en l'àmbit industrial, i tenen gran potencial en la gestió de calor residual, a causa de les transicions endotèrmiques d'aquests compostos. D'altra banda, el 2-metil-2-nitro-1-propanol presenta efectes barocalòrics irreversibles colossals, però en la seva fase plàstica pot oferir efectes reversibles, cosa que suggereix el seu ús en cicles de refrigeració reversibles. Aquest compost també podria ser útil en la gestió de calor residual a temperatures superiors a l'ambiental gràcies a la seva gran entalpia de transició.Els cristalls plàstics ferroelèctrics, que combinen una fase plàstica a alta temperatura amb una fase ferroelèctrica a baixa temperatura, són una novetat. Aquest treball és el primer en estudiar els seus efectes barocalòrics, observant efectes grans, tot i que no comparables als dels cristalls plàstics orgànics. Tanmateix, aquests materials obren la porta a possibles efectes multicalòrics sota pressió i camp elèctric. No obstant això, es requereixen camps elèctrics molt grans per observar efectes electrocalòrics en els casos estudiats.
  

FOTÒNICA

• LO GERFO MORGANTI, GIULIA: Excitons in Motion: Linking Structure and Transport in Energy Materials
  
  Autor/a: LO GERFO MORGANTI, GIULIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 06/06/2025
  Director/a de tesi: VAN HULST, NIEK
  Resum de tesi: L'augment de la demanda energètica global, juntament amb la necessitat de reduir les emissions de CO₂, destaca la urgència de desenvolupar solucions energètiques sostenibles. Tot i el seu enorme potencial, l'energia solar continua infrautilitzada a causa de diversos reptes tecnològics. La majoria de les tecnologies solars, incloent-hi la fotovoltaica (PV), l'energia solar concentrada i la fotosíntesi artificial, es basen en tres processos fonamentals: l'absorció de llum, la conversió d'energia i el transport d'energia. Comprendre com es converteix i es transmet la llum, principalment mitjançant la difusió d'excitons, en materials que van des de semiconductors fins a sistemes biomimètics i biològics, és essencial per millorar el rendiment tant dels dispositius optoelectrònics com de la fotosíntesi natural.Aquesta tesi examina com la dimensionalitat, els defectes i la geometria molecular afecten la difusió d'excitons, amb l'objectiu de revelar relacions estructura-funció que regeixen el transport energètic en materials aplicats a l'energia. Mitjançant tècniques avançades de microscòpia espaciotemporal, com la Microscòpia de Recompte de Fotons Únics Correlacionats en el Temps, la Microscòpia de Reflexió Transitòria i una tècnica innovadora desenvolupada pel meu grup, la Transferència d’Energia per Excitació Estructurada (StrEET), aquesta recerca estudia la difusió d'excitons en semiconductors orgànics, perovsquites 2D, dicalcogenurs de metalls de transició (TMDCs) i sistemes bioinspirats.Els resultats clau mostren que la dimensionalitat influeix de manera crítica en la mobilitat dels excitons. En pel·lícules orgàniques de Y6, un aceptor no-ful·lerè de referència en fotovoltaica orgànica, vaig dur a terme les primeres mesures directes de difusió d'excitons, evidenciant que el confinament n'incrementa la mobilitat; a més, el control morfològic mitjançant additius permet augmentar els coeficients de difusió en més d'un 50%. En perovsquites 2D, l’increment de gruix millora tant la difusió com l'anisotropia, amb longituds de difusió que superen àmpliament les dels sistemes orgànics convencionals.Els estudis amb TMDCs revelen que, més enllà de la dimensionalitat, els defectes i les interaccions amb el substrat també afecten significativament la mobilitat excitònica. En monocapes suspeses s'observen diversos règims de transport, difusió ràpida, negativa i lenta, tots limitats per estats trampa i sensibles a canvis estructurals i ambientals.Aquest treball també explora com l'empaquetament molecular i la geometria influeixen en el transport d'excitons en sistemes bioinspirats com pel·lícules de porfirines i xarxes bacterianes LH2. Gràcies a la tècnica StrEET, vaig realitzar les primeres mesures directes d’aquest tipus en sistemes fotosintètics, demostrant que un empaquetament més dens millora la difusió, tot i reduir la vida mitjana dels excitons; la longitud de difusió òptima, comparable a la dels millors semiconductors orgànics, resulta d'un equilibri entre aquests efectes oposats.En conjunt, aquesta recerca demostra que el transport excitònic es pot dissenyar ajustant propietats com la dimensionalitat, la densitat de defectes i l'organització molecular. Aquests resultats ofereixen directrius valuoses per al desenvolupament de tecnologies optoelectròniques i bioinspirades més eficients, contribuint a avançar cap a solucions energètiques sostenibles.
  

PROJECTES ARQUITECTÒNICS

• MARTÍNEZ MOLINA, IGNACIO: Los edificios residenciales urbanos de José Antonio Coderch, 1964-1969. Las plantas bajas como construcción de espacio público.
  
  Autor/a: MARTÍNEZ MOLINA, IGNACIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: PROJECTES ARQUITECTÒNICS
  Departament: Departament de Projectes Arquitectònics (PA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2025
  Data de FINAL de diposit: 17/06/2025
  Director/a de tesi: GARCIA ESCUDERO, DANIEL | BARDÍ MILÀ, BERTA
  Resum de tesi: Aquesta investigació analitza els edificis residencials urbans projectats per J.A. Coderch entre 1964 i 1969, explorant específicament la seva relació amb la ciutat. L'estudi utilitza com a eina analítica les plantes baixes, enteses com el pla de terra, punt crucial d'intersecció entre edificació i entorn urbà.La carrera professional de Coderch va abastar aproximadament des de 1940 fins al seu traspàs el 1984. Durant aquest temps va construir 12 edificis urbans, majoritàriament a Barcelona, a més d'altres projectes no materialitzats.El període estudiat comença el 1964 amb l'encàrrec de l'edifici Girasol. En els tres anys següents va desenvolupar gairebé simultàniament tres obres emblemàtiques: l'edifici Girasol (1964-1967), les Torres Trade (1965-1969) i el conjunt d'habitatges del Banc Urquijo (1967-1971), premi FAD 1972. Aquests projectes li van facilitar l'accés a l'encàrrec de les Cotxeres de Sarrià (1968-1975). Durant aquest temps també va realitzar altres projectes rellevants com el concurs per al Banc Sabadell, l'edifici per a la Fundació Roviralta i l'edifici Monitor.En només cinc anys s'observa una evolució significativa en l'escala i complexitat dels seus projectes urbans, avançant des de petites actuacions semipúbliques fins a grans projectes amb àmplies àrees per a vianants públiques. Aquesta progressió li va permetre desenvolupar una investigació i evolució tant tipològica com urbana.Tot i que la fragmentació de volums i façanes característica de la seva obra pot dificultar la comprensió de la seva proposta urbana, una anàlisi lliure de judicis formals revela que els seus projectes, lluny d'aïllar-se de la ciutat, expressen una clara intenció d'integració i continuïtat urbana, enriquint els entorns on s'insereixen.Aquesta voluntat es materialitza en quatre estratègies conceptuals presents en tots els seus projectes:1. Permeabilitat: Els seus dissenys afavoreixen l'accés i interacció amb l'entorn mitjançant l'eliminació de tancaments, creació de porxos i passadissos coberts, i incorporació de sòcols permeables.2. Cessió de parcel•la com a espai públic: En endarrerir l'edificació respecte als límits de la parcel•la, els espais lliures generats es conceben com a extensions de l'espai públic.3. Creació de jardins i àrees verdes públiques: Element clau que adopta tres formes principals: jardins públics integrats en projectes privats, carrers-jardí i plantes-jardí.4. Articulació vertical de la planta baixa: El pla de terra adquireix una configuració dinàmica i complexa en la seva secció.Tot i que sovint s'ha considerat Coderch un arquitecte antiurbà, suposadament desinteressat en la ciutat, aquest estudi demostra el contrari. El seu rebuig no era cap a la ciutat, sinó cap als dos models urbans predominants al segle XX: el tradicional (alineació al carrer, illa tancada, patis de ventilació) i l'urbanisme modern (funcionalitat, edificació aïllada en altura, discontinuïtat urbana). Davant aquestes limitacions, Coderch va desenvolupar alternatives híbrides que transcendien aquesta classificació.Aquest treball sosté que les seves propostes mantenen la seva vigència en el debat contemporani sobre arquitectura i ciutat. Seguint al professor Manuel de Solà-Morales, qui afirmava que construir ciutat implica generar espais cívics, col•lectius i comuns a través del projecte arquitectònic, podem considerar J.A. Coderch un arquitecte profundament urbà, compromès amb una arquitectura que dialoga amb la ciutat i potencia la qualitat de l'espai públic.
  

RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT

• RIDOLFO, SHARON: Ultrafine particles characterization from different transport sources
  
  Autor/a: RIDOLFO, SHARON
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2025
  Director/a de tesi: AMATO, FULVIO | QUEROL CARCELLER, XAVIER
  Resum de tesi: Les partícules ultrafines (UFP), definides com partícules en suspensió amb un diàmetre aerodinàmic < 100 nm, es distingeixen per la seva capacitat de penetrar profundament en el sistema respiratori i d'arribar directament al cervell a través del bulb olfactiu, amb alt potencial d’efectes adversos sobre la salut. En resposta a l'evidència científica creixent sobre els riscos per a la salut associats a les UFP, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat recentment directrius de bones pràctiques que destaca la necessitat d'incorporar la concentració numèrica de partícules (PNC) en els sistemes de monitoratge de la qualitat de l'aire existents (OMS, 2021). Conformement amb aquestes recomanacions, la nova Directiva de Qualitat de l'Aire de la Unió Europea (AQD; 2024/2881/EC) requereix l'obligatorietat de monitoritzar tant la PNC com la distribució de la mida numèrica de partícules (PNSD) en superestacions urbanes, i la PNC en superestacions rurals i punts crítics de contaminació, com ara zones de trànsit, ports, aeroports i zones industrials, entre d’altres (EU, 2024). En aquest context, la present tesi doctoral investiga concentracions, mida de partícules i fonts de UFP en entorns associats al transport, mitjançant una revisió de la literatura sobre PNC-PNSD, així com a través d'estudis experimentals realitzats en un aeroport, un port, una zona de trànsit rodat i de fons urbà (UB) a Barcelona (NE Espanya), i al metro de València (E Espanya).La revisió va tenir com a objectiu avaluar els instruments emprats, analitzar els resultats i identificar les llacunes de coneixement sobre PNC-PNSD en els entorns de transport. Es van destacar àrees poc estudiades que requereixen una investigació més profunda i es va aportar informació clau per a les campanyes. Els resultats van identificar el trànsit rodat com el principal contribuent a la PNC a les zones urbanes, amb els modes de transport afectats per la proximitat al trànsit i les condicions meteorològiques. També es va fer èmfasi en la necessitat d'harmonitzar els protocols de mesura a causa de les variacions significatives en els mètodes emprats, particularment en els límits inferiors (més fins) de detecció de la mida de les partícules.Els estudis experimentals van revelar una variabilitat considerable en la PNC i la PNSD, impulsada per les diferències en les fonts d'emissió i les condicions específiques de cada lloc. L'aeroport va registrar la PNC més alta, dominada per l'activitat dels avions, especialment el rodatge i el enlairament, mentre que el metro va presentar la més baixa. Les partícules del mode de nucleació (<25 nm) van ser especialment elevades a l'aeroport i al lloc de trànsit, indicant influència d’emissions i formació secundària. En contrast, el port va mostrar un mode de Aitken (25-100 nm) dominant, associat a les emissions dels vaixells. Les tendències diürnes van reflectir l'activitat de fonts locals, amb pics distintius observats en funció de les operacions de transport, excepte al metro, on la PNC es va mantenir relativament estable. La PNSD va ser unimodal per sota de 20 nm a l'aeroport i el trànsit, unimodal entre 20-30 nm al port, i més plana al metro, cosa que suggereix una absència de fonts locals significatives d'UFP. És destacable que no es va observar un segon mode (40-90 nm), comunament associat a emissions primàries de vehicles dièsel, al lloc de trànsit rodat, indicant possible disminució de partícules dièsel grans deguda a la implementació de les normatives EURO 5/6 i la Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Barcelona. Els anàlisis de la contribució de fonts van confirmar que les activitats dels avions i dels vaixells van ser els principals contribuïdors d'UFP a l'aeroport i al port, respectivament, mentre que la caracterització química va revelar traçadors específics com l'alumini (aeroport), el crom i el bari (trànsit), el vanadi i el níquel (port), i el coure (metro), entre d'altres.
  

SOSTENIBILITAT

• MISSAOUI, SAMEH: Drivers of public participation in ecological restoration: evidence from Tunisia
  
  Autor/a: MISSAOUI, SAMEH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 30/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 13/06/2025
  Director/a de tesi: RAHMANI MEDDOUR, DJAMEL | THABET, CHOKRI
  Resum de tesi: Els desafiaments (reptes) que afronten els ecosistemes de llacunes i aqüífers al nord d’Àfrica ressalten la necessitat crítica de solucions sostenibles per a la seva restauració, preservació i gestió. Aquesta tesi examina tant els aspectes socioeconòmics com els ambientals de les iniciatives de restauració a Tunísia, fent èmfasi en les preferències, els valors culturals i la disposició financera de les comunitats locals per involucrar-se en aquests esforços. Es tracten dos estudis de cas significatius: la restauració de la llacuna de Bizerta i les actituds públiques envers la seva millora, així com la restauració de l’aqüífer de la regió de Djeffara.El Capítol 2 explora la importància cultural i econòmica de la llacuna de Bizerta i el port de Manzel Abderrahmen per als pescadors locals. Per avaluar la seva disposició a donar suport a la restauració d’ambdós, es van realitzar enquestes presencials als pescadors del port de Manzel Abderrahmen, incorporant un Experiment d’Elecció Discreta. Els resultats indiquen que els pescadors estan disposats a pagar impostos més alts (fins a un 13%) per preservar la seva profunda connexió amb la regió i el seu patrimoni cultural, a més de millorar l’organització del port. Aquest capítol destaca que els pescadors prioritzen el port per sobre de la llacuna, malgrat reconèixer-ne el paper fonamental de la llacuna. La integració dels valors culturals heretats en la presa de decisions ambientals és clau per garantir que les polítiques s’alineïn amb les prioritats locals.El Capítol 3 analitza les preferències del públic en general sobre la restauració de la llacuna a tot Tunísia. Per fer-ho, es va dur a terme una enquesta presencial amb ciutadans a Bizerta, incorporant un Experiment d’Elecció Discreta (DCE) per avaluar la demanda social de restauració dels serveis ecosistèmics de la llacuna de Bizerta. Els resultats van identificar dos grups contrastants: aquells que donen suport a la restauració i aquells que manifesten dubtes sobre la seva viabilitat. Els resultats indiquen que, si bé la majoria dels ciutadans es posiciona a favor d’estratègies de restauració d’alt impacte, alguns expressen preocupacions que no estan directament relacionades amb els beneficis ecològics. Aquest capítol subratlla la necessitat de millores substancials i una comunicació clara per justificar la inversió pública en projectes de restauració de la Llacuna.El Capítol 4 examina la restauració de l’aqüífer a la regió de Djeffara, centrant-se en les preferències ciutadanes entre esquemes de pagament voluntari i obligatori. Es va dur a terme una enquesta presencial a Medenine, aplicant dos enfocaments de pagament—obligatori i voluntari—per avaluar la disposició dels ciutadans a donar suport a la restauració de l’aqüífer i determinar si el mecanisme de pagament influeix en la seva decisió. Els resultats ressalten la forta importància de la disponibilitat d’aigua i una clara preferència per les contribucions voluntàries, fet que reflecteix les tradicions culturals de responsabilitat social a la regió. A més, aquest capítol explora els possibles desavantatges dels pagaments obligatoris en contextos de baixa confiança pública i inestabilitat política.En conjunt, aquests estudis amplien la comprensió de les interconnexions entre la restauració ecològica, els beneficis socioeconòmics i el vincle comunitari amb el territori i la seva cultura. En integrar elements culturals, econòmics i participatius, aquesta tesi proporciona perspectives valuoses per als responsables de la formulació de polítiques que busquen desenvolupar programes de restauració ambiental eficaços i inclusius a Tunísia i en contextos comparables.
  
• UGUET, JOSEPH: From chaos to cohesion: Urban Antifragility Model and Post-Crisis Sustainable Evolution Strategies
  
  Autor/a: UGUET, JOSEPH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: SOSTENIBILITAT
  Departament: Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat (IS.UPC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 03/06/2025
  Data de FINAL de diposit: 17/06/2025
  Director/a de tesi: MORATO FARRERAS, JORDI | TOLLIN, NICOLA
  Resum de tesi: Les crisis urbanes revelen la veritable essència de les nostres ciutats: la seva capacitat per col·lapsar o, per contra, sublimar-se en l’adversitat. Inundacions, xocs econòmics, pandèmies — totes són sacsejades que exposen cada fragilitat però que, paradoxalment, també poden desencadenar un potencial transformador. Mentre la resiliència treballa per restaurar un statu quo fràgil (Davoudi, 2012), l’antifragilitat (Taleb, 2012) és més agosarada: extreu energia en brut de cada crisi per reinventar-se i elevar-se a un nivell superior d’evolució.Aquesta recerca demostra com aquest paradigma, quan s’aplica al teixit urbà, pot esdevenir una nova palanca estratègica operativa: en lloc de suportar la crisi, la ciutat l’explota, la tritura i n’extreu una nova força, un “combustible” per a la mutació i el creixement sostenible.Després d’una anàlisi crítica dels enfocaments existents de gestió postcrisi, es van identificar quinze principis teòrics fonamentals i es van confrontar empíricament amb la realitat de vint-i-set ciutats que han viscut crisis importants. Sis d’elles van demostrar una trajectòria urbana exemplar, revelant com es poden articular mecanismes clau (diversitat estratègica, innovació proactiva, anticipació sistèmica, prevenció activa, resiliència sostenible) per metabolitzar la incertesa.Descomponent les estructures i dinàmiques en joc, aquesta recerca revela l’“ADN” de l’antifragilitat urbana i condueix a la formalització d’un marc conceptual dotat d’una caixa d’eines operativa construïda al voltant de dinàmiques provades i quantificables. Aquesta eina proporciona: (i) un diagnòstic precís basat en 75 indicadors de rendiment, que permet avaluar rigorosament la capacitat de les ciutats per adaptar-se i transformar-se davant de les crisis; (ii) una fulla de ruta estratègica per “reprogramar” la trajectòria urbana, articulada al voltant d’eixos prioritaris i accions concretes que facilitin una evolució òptima; (iii) un registre de bones pràctiques, empíricament provades en ciutats antifràgils, utilitzades per reforçar les polítiques públiques i guiar les directrius d’implementació.L’experiment a gran escala realitzat a Tel Aviv va permetre confrontar el model amb la realitat sobre el terreny. Es va desplegar un sistema d’enquestes multinivell, combinant entrevistes en profunditat, taules rodones estratègiques i enquestes dirigides a agents locals. Aquesta avaluació va validar la solidesa conceptual i la rellevància operativa del marc proposat, destacant la seva capacitat per proporcionar un diagnòstic precís, una orientació estratègica coherent i palanques d’acció concretes per accelerar la transformació de la ciutat. L’anàlisi de les dades in situ va conduir a un perfeccionament del model, consolidant-ne l’aplicabilitat i facilitant-ne la transposició a altres contextos urbans.Aquest marc conceptual i la seva caixa d’eines estratègica estableixen una dinàmica evolutiva on cada pertorbació es converteix en una palanca de transformació. Reintegrant la incertesa com a motor d’adaptació i innovació, estan reconfigurant profundament les estratègies urbanes, proporcionant a les ciutats els mitjans per anticipar, absorbir i transcendir les crisis. Aquest enfocament obre el camí cap a una urbanitat antifràgil, on l’inesperat deixa de ser una limitació i esdevé un vector de creixement sostenible i diferencial.
  

TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME

• ZHANG, RUIJIE: Spatial Form, Urban Governance, and People’s Experience: A Study on the Regeneration of Historic Environments in China from a Public Value Perspective (2000-2020)
  
  Autor/a: ZHANG, RUIJIE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 12/06/2025
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT | MARTI CASANOVAS, MIQUEL
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral, basada en la teoria del valor públic, explora la influència de la forma espacial, el govern urbà i l'experiència de les persones en la realització del valor públic en la regeneració del medi històric (HER) de la Xina entre el 2000 i el 2020. Abordant el dilema de la "construcció destructiva" enfront de la "preservació congelada" que enfronten actualment els districtes històrics a la Xina, aquest estudi subratlla el paper crucial d'integrar el valor públic en el procés de HER per promoure un desenvolupament urbà sostenible. La tesi té com a objectiu proporcionar un marc teòric i una guia pràctica per a la renovació urbana orientada al valor públic mitjançant un estudi en profunditat de les pràctiques de regeneració de districtes històrics a la Xina. A través d'un anàlisi multidimensional i multicapa, la investigació busca descobrir els factors complexos que influeixen en la regeneració de districtes històrics i oferir solucions viables per promoure l'equitat social i la preservació del patrimoni cultural. Els principals objectius inclouen: avaluar la creació de valor públic mitjançant la realització de la "publicitat" de la forma espacial; examinar el paper del govern urbà en l'equilibri dels interessos de les parts interessades al proposar estratègies sostenibles i centrades en les persones per a una regeneració equitativa; i desenvolupar un marc multidimensional que integri la forma espacial, el govern urbà i l'experiència de les persones per explorar el seu impacte en el valor públic en la regeneració del medi històric de la Xina. Emprant mètodes com ara estudis de cas, enquestes per qüestionari i modelatge d'equacions estructurals (SEM), aquesta investigació analitza les relacions entre la forma espacial, el govern urbà i l'experiència de les persones des de la perspectiva de la percepció pública, construint un model hexagonal de valor públic. Els resultats ofereixen una referència per als gestors i planificadors urbans en l'equilibri entre la preservació històrica, el desenvolupament econòmic i els interessos públics.
  

TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS

• PINA BENAGES, OSCAR: From Pixels to Graphs: Cell-based Digital Pathology Image Analysis
  
  Autor/a: PINA BENAGES, OSCAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 02/06/2025
  Data de FINAL de diposit: 16/06/2025
  Director/a de tesi: VILAPLANA BESLER, VERONICA
  Resum de tesi: La histopatologia és el mètode de referència per al diagnòstic del càncer, on els patòlegs examinen mostres de teixit per avaluar la morfologia cel·lular, l’arquitectura del teixit i l’expressió de biomarcadors. La digitalització de les làmines histològiques (WSI) ha permès aplicar tècniques d’intel·ligència artificial per donar suport a aquest procés. Tot i això, l’ús de models d’aprenentatge profund en patologia continua sent complex a causa de la mida gegantina de les WSI, la variabilitat introduïda pels protocols de tinció i la morfologia del teixit, així com l’escassetat d’anotacions de qualitat.Aquesta tesi se centra en el desenvolupament de metodologies d’aprenentatge profund per a la identificació i caracterització de cèl·lules en WSIs, tot abordant aquests reptes. Inspirant-se en la manera com els patòlegs avaluen les làmines, els mètodes proposats tenen com a objectiu tant les cèl·lules individuals com la seva organització espacial dins del teixit. Primer, es presenta CellNuc-DETR, un model eficient basat en transformers per a la detecció i classificació de nuclis cel·lulars, que assoleix un rendiment d’última generació alhora que redueix considerablement el temps d’inferència. Per afrontar l’escassetat d’anotacions en mostres d’immunohistoquímica, el model s’adapta mitjançant tècniques d’adaptació de domini no supervisada, cosa que permet transferir coneixement des de làmines tenyides amb hematoxilina i eosina sense necessitat d’anotacions específiques.Per incorporar un context espacial més ampli en la classificació cel·lular, la tesi explora representacions del texit histologic basades en grafs. Es proposa una nova estratègia de construcció de grafs que integra nodes a nivell cel·lular i de fragment d'imatge (patch), que permet combinar característiques cel·lulars amb informació visual i de context d’una manera escalable. Per facilitar l’aprenentatge eficient amb poques anotacions, la tesi introdueix Regularized Graph Infomax, un algorisme d’aprenentatge autosupervisat dissenyat per a l’aprenentatge de representacions en grafs sense anotacions manuals. Aquest algorisme s’aplica als grafs cèl·lula–patch per permetre una classificació cel·lular eficient i amb gran context, però amb supervisió mínima.Finalment, la tesi fa valdre la rellevància clínica d’aquests mètodes mitjançant un estudi sobre carcinoma endometrial. Es forma un classificador de WSI amb aprenentatge feblement supervisat per predir subtipus moleculars, i les eines desenvolupades per a la detecció i classificació de cèl·lules s’utilitzen per extreure biomarcadors cel·lulars a partir de les regions d’interès identificades. Aquests biomarcadors permeten quantificar diferències en l’organització espacial de les cèl·lules segons el subtipus, connectant les prediccions computacionals amb característiques biològiques interpretables.Integrant transformers, representacions de grafs i aprenentatge autosupervisat, aquesta tesi proposa metodologies escalables i eficients en l’ús d’anotacions per a la patologia computacional. Aquestes aportacions milloren l’eficiència, la robustesa i la capacitat de generalització dels models d’intel·ligència artificial, i contribueixen al desenvolupament d’eines clínicament rellevants per al diagnòstic i la caracterització del càncer.
  

TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA

• GHAFFARI POUR JAHROMI, NEGIN: The geometry of vision: A comparative study of Persian architecture and miniature painting as a unified system (Ilkhanid and Timurid periods)
  
  Autor/a: GHAFFARI POUR JAHROMI, NEGIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
  Departament: Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/05/2025
  Data de FINAL de diposit: 06/06/2025
  Director/a de tesi: AZARA NICOLAS, PEDRO
  Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral explora els fonaments geomètrics compartits entre l'arquitectura persa i la pintura en miniatura durant el període comprès entre els anys 1256 i 1550, que abasta les èpoques ilkànida, timúrida i l’inici del període safàvida. L’estudi defensa que ambdues formes artístiques es regeixen per un sistema visual i simbòlic unificat, arrelat en la cosmologia persa i les tradicions intel·lectuals islàmiques.Mitjançant una metodologia interdisciplinària que combina la recerca històrica, l’anàlisi visual i la reconstrucció geomètrica amb eines com AutoCAD, Illustrator i Rhino, l’estudi examina paral·lelament estructures arquitectòniques (cúpules, iwans, patis) i composicions pictòriques. Les fonts analitzades inclouen plànols arquitectònics, tractats de matemàtics com Buzjani, Al-Biruni i Al-Kashi, així com manuscrits il·lustrats conservats en col·leccions com la de la Bibliothèque nationale de France.La tesi demostra que tant l’arquitectura com la pintura en miniatura utilitzen estratègies espacials similars: composicions en capes, profunditat simbòlica i ordre geomètric, evitant la perspectiva lineal per construir espais contemplatius i immersius. Es posen de manifest elements recurrents com la geometria ornamental, els motius de jardí i els símbols arquitectònics en ambdós àmbits.Els estudis de cas comparatius alineen representacions miniades amb edificis reals, revelant correspondències formals i conceptuals. Aquests resultats suggereixen que la cultura visual persa funcionava com un sistema coherent, on la geometria operava tant com a principi estètic com a reflex de l’harmonia divina.Tot establint ponts entre les tradicions artístiques i arquitectòniques, la recerca proposa un nou model interdisciplinari per a l’estudi de l’art islàmic i posa en relleu la continuïtat cultural entre les pràctiques intel·lectuals, visuals i espacials dins la civilització persa. La geometria de la visió ofereix una nova mirada per comprendre com la cultura visual persa articula una geometria unificada de l’espai, el símbol i l’esperit.