Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per fer una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Prats Menendez, Xavier

• Prats Menendez, Xavier
• Rojas Gregorio, Jose Ignacio
• Rovira Garcia, Adrià

• Departament de Física (PROMOTORA)
• Departament d'Arquitectura de Computadors
• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament d'Enginyeria Mecànica
• Departament de Ciència i Enginyeria de Materials
• Departament de Matemàtiques
• Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria
• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions

Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Expedient acadèmic (ponderació: 50%).
• Motivació (ponderació: 30-40%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 10-20%). En el cas de no parlar espanyol, un bon nivell d’anglès és imprescindible sense que això sigui un mèrit addicional per a l’admissió (és prerequisit).

Altres aspectes no exigibles però que es tindran en compte en les anteriors forquilles de ponderacions:
• Experiència de recerca
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic o entrevistes presencials.
• Beca de país d’origen (estudiants estrangers).
• Dedicació exclusiva o no a la confecció de la tesi.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els estudiants del programa han de cursar complements de formació en temes generals d’aeronavegació en cas que el seu perfil d’entrada no cobreixi aquests continguts. Aquests coneixements són base fonamental del programa; no s’entendria que hi hagués un futur doctor o doctora sortit d’aquest programa sense aquests coneixements generalistes i específics. Exemple d’això serien estudiants que orientin la seva tesi a aspectes d’aplicació a les aeronaus (p. ex., materials o subsistemes d’aviònica), per als quals un coneixement parcial seria suficient. Aquest coneixement parcial s’hauria de complementar, doncs, amb altres de més generals sobre fonaments d’aeronàutica.

En el cas d’estudiants excepcionals que ingressessin amb un previ i notori currículum de recerca, o que fins i tot sense ingressar amb un màster en aeronàutica (o similar) el seu títol d’entrada fos pròxim als continguts del programa, es pot establir que estiguin exempts d’aquest requisit, sempre que l’opció de tesi sigui de clar contingut aeronàutic o aeroespacial (s’entén que llavors ja adquiririen els continguts generalistes mínims amb l’elaboració mateixa de la tesi).

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.

Núm. d’hores: 288.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Publicacions.

Núm. d’hores: 300.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Mobilitat.

Núm. d’hores: 480.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.

Núm. d’hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Núm. d’hores: 1,5.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.

Núm. d’hores: 12.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.

Núm. d’hores: 8.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Núm. d’hores: 18.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Cursos i seminaris.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

• Activitat: ’Workshops’.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• ANGELATS COMPANY, EDUARD: On hybrid positioning using non-semantic image information
  
  Autor/a: ANGELATS COMPANY, EDUARD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2023
  Data de lectura: 04/10/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: CTTC, parc Mediterrani de la Tecnologia ¿ Edifici B6 Av. Carl Friedrich Gauss 7 08860 ¿ Castelldefels Barcelona, Sala de la defensa: Auditori Edifici B6
  Director/a de tesi: COLOMINA FOSCH, ISMAEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR
       SECRETARI: DELGADO GARCIA, JORGE
       VOCAL NO PRESENCIAL: MARTÍNEZ SÁNCHEZ, JOAQUIN
  Resum de tesi: El posicionament híbrid o multisensorial ha estat un tema de recerca molt estudiat durant la darrera dècada. En aquest context, la possibilitat d'utilitzar informació extreta de sensors d'imatge per al posicionament és molt prometedora per mitigar els problemes que presenten les trajectòries basades en GNSS o INS/GNSS en termes de robustesa i precisió. D'altra banda, els diferents fluxos de treball durant el processament, la qualitat dels sensors utilitzats per al posicionament o els errors de calibratge del sistema, també poden produir, fins i tot en condicions favorables de visibilitat de satèl·lits GNSS, que múltiples conjunts de dades geoespacials no estiguin correctament co-registrats. Aquesta tesi proposa l¿ús d¿informació no semàntica, és a dir, l¿ús d¿un conjunt d¿entitats o característiques geomètriques, per millorar l¿estimació de la trajectòria en un enfocament multisensorial. Aquesta tesi aborda el modelatge matemàtic de la informació no semàntica, implementa diverses aproximacions híbrides per a l'estimació de trajectòria basada en aquest tipus d'informació i també explora l'ús de característiques no semàntiques per modelar l'error d'una trajectòria. La implementació de models combinats que permeten utilitzar observacions de càmeres o sensors LiDAR és la primera contribució d'aquesta tesi. Els models han permès millorar la determinació de trajectòries tant en entorns urbans, com en aerotransportats amb una bona precisió (nivell centimètric). La modelització de l¿error de les trajectòries INS/GNSS implementada és relativament senzilla, però ha demostrat ser eficient. Els models combinats s'han provat, en post procés, utilitzant un ajust de xarxes, amb dades reals de càmeres mètriques i de sistemes LiDAR tant aerotransportats com embarcats en sistemes de cartografia mòbil terrestre (TMM).La segona contribució d¿aquesta tesi és la caracterització dels errors de les trajectòries TMM en escenaris urbans poc propicis per al GNSS. La informació no semàntica extreta de les imatges ha permès, utilitzant una orientació integrada, modelitzar aquests errors en aquest entorn, i ha obert la porta al desenvolupament de nous models d¿error més avançats.La determinació de trajectòries en temps real fent servir característiques no semàntiques, en entorns poc propicis per a GNSS, també s'explora en aquesta tesi. Per a això s'ha implementat una aproximació basada en mínims quadrats seqüencials no lineals acoblats profundament, i que utilitza posicions GNSS, coordenades d'imatge i mesures inercials. L¿enfocament proposat es basa en una tècnica d¿ajust de xarxes utilitzant les coordenades imatge dels punts d¿enllaç i les posicions i actituds derivades de les últimes èpoques, per determinar els paràmetres de posició i actitud de l¿època més recent. L¿aproximació s¿ha avaluat utilitzant dades reals i simulades d¿una campanya de cartografia mòbil sobre una zona urbana amb llargs períodes d¿interrupció del senyal GNSS, amb resultats prometedors.Aquesta tesi també presenta una aproximació per millorar la determinació de les trajectòries dels vehicles aeris no tripulats (RPAS) utilitzant dades aèries d'accés obert, obtingudes en el marc d'un projecte cartogràfic nacional (PNOA). El desenvolupament d¿aquesta metodologia busca garantir la coherència geoespacial entre les ortofotos i els models digitals d¿elevació obtinguts amb un RPAS i les ortofotos i els models digitals del PNOA. Els resultats, utilitzats per la documentació arqueològica multitemporal i multisensorial d'alta resolució, mostren que es poden generar productes fotogramètrics amb una precisió similar (precisió a nivell de cm) als generats amb aproximacions més complexes.
  
• IBÁÑEZ SEGURA, DEIMOS: Contributions to multi-purpose GNSS positioning to support multi-frequency and multi-constellation with high accuracy and integrity
  
  Autor/a: IBÁÑEZ SEGURA, DEIMOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/07/2023
  Data de lectura: 23/10/2023
  Hora de lectura: 14:00
  Lloc de lectura: Edifici B3, Planta -2, Sala de Juntes, Barcelona, Campus Nord UPC, ETSETB
  Director/a de tesi: ROVIRA GARCIA, ADRIÀ | SANZ SUBIRANA, JAIME
  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCIA FERNANDEZ, MIQUEL
       SECRETARI: ARAGON ANGEL, MARIA ANGELES
       VOCAL: LOPEZ MARTINEZ, MANUEL
  Resum de tesi: El Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GNSS) ha revolucionat les tecnologies de localització gràcies al seu baix cost i àmplia disponibilitat. Inicialment, els GNSS es limitaven al Sistema de Posicionament Global (GPS) americà i al Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GLONASS) rus, però en els últims anys s'han desplegat nous GNSS com el Sistema Europeu de Navegació Global per Satèl·lit (Galileo), el Sistema de Navegació per Satèl·lit BeiDou (BDS) xinès, el Sistema de Satèl·lits Quasi Zenital (QZSS) japonès i el Sistema Regional Indi de Navegació per Satèl·lit (IRNSS). Aquests sistemes ofereixen múltiples freqüències i senyals que han deixat obsolet el processament actual de dades GNSS de doble freqüència i una constel·lació.Per a abordar aquest problema, el grup de Recerca en Astronomia i Geomàtica (gAGE) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va desenvolupar l'eina GNSS-Lab Tool suite (gLAB). gLAB es va dissenyar inicialment per a suportar només GPS en el marc d'un contracte amb l'Agència Espacial Europea (ESA) i posteriorment es va actualitzar per a convertir-se en una eina de referència per a estudis científics. gLAB ha demostrat les seves capacitats de recerca en el marc de contractes de l'ESA i de l'Agència de la Unió Europea per al Programa Espacial (EUSPA).gLAB té un gran impacte en la comunitat GNSS de tot el món, amb 222.526 descàrregues en 147 països diferents, el qual demostra la demanda d'una eina amb aquestes capacitats. En quant als algorismes de posicionament codificats originalment en gLAB, Posicionament de Punt Estàndard (SPP) i Posicionament de Punt Precís (PPP), aquests han estat actualitzats per a treballar amb totes les noves senyals. A més a més, es van implementar algorismes avançats, com el PPP no combinat, el PPP Ràpid (Fast-PPP) i el Sistema de Augmentació Basat en Satèl·lits (SBAS) Multi Constel·lació de Freqüència Dual (DFMC). Aquestes capacitats addicionals han requerit l'optimització del codi i la implementació de multifil per a reduir el temps de processament.La recerca realitzada en aquest doctorat ha aportat diverses contribucions significatives. En primer lloc, s'ha realitzat una avaluació del Sistema Europeu de Navegació per Complement Geoestacionari (EGNOS), inicialment desenvolupat per a aviació civil, per a la seva aplicació amb finalitats marítims, demostrant que EGNOS és vàlid per a aquest ús, on es milloren, fins i tot, les figures de continuïtat. Així mateix, s'ha desenvolupat una metodologia per a l'avaluació diària del Senyal a l'Espai (SIS) de EGNOS, la qual s'ha implementat en un Sistema de Monitoratge Global (GMS) basat en gLAB.En segon lloc, s'ha analitzat l'impacte de l'activitat ionosfèrica i el seu correcte modelatge en la navegació, especialment en sistemes SBAS. En aquest àmbit s'ha mostrat la importància de tenir un índex global, la Variació del contingut electrònic total en un arc (AATR), per a mesurar l'activitat ionosfèrica i s'ha analitzat la seva correlació amb la degradació de la qualitat de servei del sistema EGNOS.En tercer lloc, s'ha estudiat l'efecte de les anomalies en el posicionament (tant de la SIS com en el receptor), proposant metodologies per a la seva detecció basades en els residus dels pseudorangs o mitjançant combinacions de diversos senyals. Qualsevol d'aquests mètodes, requereix un alt grau de preprocessament de les dades, per al que gLAB és una eina molt adequada.En quart lloc, s'ha desenvolupat un mètode per a la gestió de les mesures en gLAB. Es tracta d'una algorítmica complexa, que permet processar qualsevol combinació d'observables (simples, dobles, triples o quàdruples) per satèl·lit, així com proporcionar una selecció de mesures manual o automàtica (també per als detectors de salt de cicle).En conclusió, la present tesi doctoral ha aplanat el camí cap al processament modern de dades GNSS més enllà de l'estat
  

Darrera actualització: 27/09/2023 04:45:27.

Llistat de tesis en dipòsit

• SKOROBOGATOV, GEORGY: Optimizing workspace division for multi-UAV systems
  
  Autor/a: SKOROBOGATOV, GEORGY
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 20/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: BARRADO MUXI, CRISTINA | SALAMI SAN JUAN, ESTHER
  Tribunal:
       PRESIDENT: COLOMINA FOSCH, ISMAEL
       SECRETARI: PASTOR LLORENS, ENRIQUE
       VOCAL: DELAHAYE, DANIEL
  Resum de tesi: Amb l'avenç de la tecnologia relacionada amb UAVs, l'ús de múltiples drons en el context d'una única missió és cada cop més habitual. Com a resultat apareixen nous problemes i reptes.Analitzant els treballs de recerca sobre l'ús de sistemes de múltiples UAVs, vam observar que la majoria dels autors proporcionaven pocs detalls sobre com s'havia realitzat la planificació de la trajectòria o la divisió de l'àrea de treball. D'aquells investigadors que ho esmentaven, alguns van assenyalar que la planificació o la partició de l'àrea es feia a mà. Altres investigadors presentaven idees breus d'algorismes, però informació insuficient per implementar-los. En altres treballs de recerca es van donar llistes molt breus d'algorismes que podrien resoldre el problema. I fins i tot en aquells casos en què es va proporcionar la informació sobre els algorismes, els mateixos algorismes no tenien cap implementació disponible lliurement.L'objectiu d'aquesta tesi és omplir el buit en l'àrea de divisió de l'espai de treball per tal de facilitar l'ús de sistemes formats per múltiples UAVs.Per tal d'aconseguir l'objectiu esmentat, en aquesta tesi, hem realitzat una anàlisi de la literatura sobre el tema de la descomposició de l'espai de treball entre múltiples robots i UAV en particular. Com es mostrarà, pràcticament no hi ha treballs de recerca publicats en aquest àmbit.Hem implementat dos algorismes d'última generació i hem compartit informació sobre com ho hem aconseguit i quins eren els aspectes que calia aclarir o es podrien millorar. Hem analitzat a fons els resultats produïts i hem proposat millores a l'algorisme que han donat millors resultats. Finalment, vam proposar, implementar i analitzar dos algorismes alternatius basats en l'experiència obtinguda. Aquests algorismes van superar l'algoritme de la literatura en termes de qualitat de la partició resultant. Un algorisme resol el problema de partició per a polígons convexos i l'altre soluciona el problema de partició per a polígons no convexos. Finalment, hem resumit un conjunt de problemes oberts que es podrien resoldre en el futur.
  

Darrera actualització: 27/09/2023 04:30:23.

Llistat de tesis defensades per any

• ALONSO ALONSO, MARIA TERESA: Galileo broadcast ephemeris and clock errors, and observed fault probabilities for ARAIM
  
  Autor/a: ALONSO ALONSO, MARIA TERESA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 31/03/2023
  Director/a de tesi: SANZ SUBIRANA, JAIME | ROVIRA GARCIA, ADRIÀ
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ORUS PEREZ, RAUL
       SECRETARI: ARAGON ANGEL, MARIA ANGELES
       VOCAL NO PRESENCIAL: TA, TUNG HAI
  Resum de tesi: La caracterització dels errors de Rellotge i Efemèrides dels satèl·lits GNSS és un element clau per validar els supòsits per a l'anàlisi d'integritat dels sistemes d'augmentació GNSS "Safety-of-life" (SoL). Específicament, les mètriques de rendiment de les aplicacions SoL requereixen la caracterització dels errors nominals de rang d'usuari (URE), així com el coneixement de la probabilitat de fallada dels satèl·lits, Psat, o de les constel·lacions, Pconst, és a dir quan un o més satèl·lits no es troben en estat nominal. En particular, els resultats d'aquest treball s'apliquen a les tècniques avançades per al monitoratge autònom de la integritat de receptor (Advanced RAIM o ARAIM).En aquesta Tesi s'ha realitzat una caracterització i anàlisi d'extrem a extrem dels satèl·lits Galileu i GPS per a ARAIM. Això ha comportat dos objectius principals. En primer lloc, la caracterització dels errors les efemèrides i els errors de rellotge dels satèl·lits Galileo i GPS, per determinar les probabilitats de fallada Psat i Pconst, i la determinació dun límit superior de la precisió nominal en rang dels senyals de els satèl·lits (sURA). En segon lloc, la utilització dels resultats experimentals obtinguts per avaluar el rendiment de l¿ARAIM a nivell d¿usuari.Pel que fa al primer objectiu, la contribució principal d'aquesta tesi ha estat l'extensió dels algorismes ja desenvolupats per a GPS a la constel·lació Galileu. Tenint en compte les característiques particulars dels satèl·lits Galileo, s'han desenvolupat i implementat algorismes complexos per consolidar els missatges de navegació dels satèl·lits recollits per un gran conjunt de receptors individuals. Un cop consolidats, s'han desenvolupat monitors automàtics per avaluar el comportament nominal dels satèl·lits i detectar esdeveniments anòmals. La metodologia s'ha aplicat a més de 5 anys de dades de Galileo (des que es va declarar el servei obert el 15 de desembre de 2016 --Galileo IS OS--) i a més de 10 anys de dades GPS. Gràcies a aquesta anàlisi s'han identificat les anomalies en òrbites i rellotges dels satèl·lits i se n'ha estimat la probabilitat de fallada. A més, s'ha estimat un límit superior per a la User Range Accuracy (sURA).Els llindars Not-to-Exceed (NTE) dels compromisos de Galileu s'han utilitzat per identificar les fallades de satèl·lits i estimar les probabilitats observades Psat i Pconst. Usant el NTE = 39.78 m, després d'excloure el primer període de sis mesos de Galileu IS OS, l'anàlisi durant l'última finestra de cinc anys, des de l'1 d'agost del 2017 fins al 31 de juliol del 2022, mostra resultats molt prometedors . Només s'han trobat dos errors de satèl·lit. Aquests dos únics errors durant aquest període de cinc anys han donat com a resultat una probabilitat de fallada Psat= 3 × 10-6/sat.Pel que fa al segon objectiu, s'ha avaluat la cobertura global d'H-ARAIM per a diferents configuracions (amb Galileu sol o Galileu més GPS), en base als resultats experimentals obtinguts prèviament. La mètrica adoptada per a aquesta avaluació de H-ARAIM és el percentil 99.5 de disponibilitat per a la Performance de Navegació Requerida (RNP) amb precisió lateral de 0.1 Milles Nàutiques (RNP-0.1). Els resultats mostren una cobertura global de gairebé el 100% per a totes les configuracions analitzades, excepte per a la navegació en una sola freqüència amb Galileo usant E1 o E5, o amb Galileo més GPS amb E5 i L5. Això és quan es fa servir la constel·lació bàsica, amb 24 satèl·lits per constel·lació, o l'optimista, amb 27 satèl·lits per constel·lació. Amb una constel·lació degradada, de 23 satèl·lits, la RNP-0.1 únicament s'assoleix amb multiconstel·lació i doble freqüència [Galileo E1/E5 més GPS L1/L5]. La tesi inclou una anàlisi de la sensibilitat de l'algorisme ARAIM en funció del Missatge de Suport d'Integritat (ISM).
  

• BOTH, AMBRUS: High-fidelity numerical simulations of reacting flows with tabulated chemistry
  
  Autor/a: BOTH, AMBRUS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 29/06/2023
  Director/a de tesi: MIRA MARTÍNEZ, DANIEL | LEHMKUHL BARBA, ORIOL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MOUREAU, VINCENT
       SECRETARI: VENTOSA MOLINA, JORDI
       VOCAL: GIUSTI, ANDREA
  Resum de tesi: En la transició cap a tecnologies de zero emissions de carboni, es preveu que la combustió turbulenta mantingui un paper important en diverses aplicacions. En el cas de la indústria de l'aviació, s'espera un ús ampli de biocombustibles i combustibles basats en l'hidrogen en les properes dècades, mentre que les regulacions relatives a les emissions de contaminants no CO2 es tornen més estrictes. Aquesta transició implica tant l'evolució gradual de les tecnologies de combustió existents com l'exploració de nous conceptes revolucionaris. L'aplicació de la tècnica de 'large-eddy simulation' per simular aquests sistemes de combustió proporciona informació valuosa dels fenòmens dinàmics complexos, com l'estabilitat de la flama i la formació de contaminants, convertint-se cada vegada en una part més important del procés de desenvolupament del motor. Aquest tipus de simulacions d'alta fidelitat segueixen encara en desenvolupament, buscant millorar la seva fiabilitat i explorant les seves limitacions, tenint en compte la complexitat dels recursos de computació d'alt rendiment disponibles. Aquesta tesi presenta el desenvolupament d'eines computacionals per l'estudi de fluxos reactius multifàsica i la seva aplicació en models de combustors de motors d'aviació. En concret, aquest estudi aplica mètodes de química tabulada per a la modelització de la combustió, que permeten la representació de fenòmens químics complexos, al mateix temps que mantenen un cost computacional factible. Les gotes de combustible líquid són modelades de manera Lagrangiana, donant una representació intuïtiva dels esprais. Eines computacionals són creades per facilitar el càlcul i la tabulació de 'flamelets' d'una manera senzilla, i per augmentar la confiança en els models d'evaporació de gotes. Al mateix temps, un mètode de simulació de alta fidelitat s'implementa en el codi de simulació multifísica Alya, utilitzant els diversos elements de codi preexistents i aprofitant els esforços d'un gran equip de programadors. En concret, el mòdul de Navier-Stokes de baixa dissipació d'Alya s'adapta aquí a fluxos de densitat variable en condicions de baix número de Mach. Aquest codi està acoblat amb taules termoquímiques en un nou marc de treball. Els codis desenvolupades en aquest treball s'utilitzen per analitzar el comportament de gotes, i per explorar 'flamelets' estables i evolutius, així com la seva aplicabilitat a la tabulació química. El nou marc de treball d'Alya s'ha validat àmpliament i s'ha utilitzat en l'anàlisi de mètodes de tabulació química. El procés de combustió turbulent en motors d'aviació ha estat estudiat amb el mètode desenvolupat a pressió atmosfèrica. El fenomen d'estabilització de la flama s'ha analitzat en un cremador pre-mesclat d'hidrogen que s'apropa a les condicions de retrocés de flama. Aquesta flama d'hidrogen turbulent s'ha estudiat tan assumint una pre-mescla perfecta com considerant estratificacions de fracció de mescla. Posteriorment, s'ha estudiat el cremador de Cambridge tipus 'swirl bluff-body', en diferents condicions. S'han simulat una flama de metà no pre-mesclat i dues flames de pulverització utilitzant combustibles de n-heptà i n-dodecà, estudiant l'extinció localitzada amb detall. La predicció d'aquest efecte de química de taxa finita és una tasca difícil per als mètodes de tabulació química aplicats, però s'obté una idea sobre l'aplicabilitat de diferents mètodes i sobre l'efecte del comportament del combustible líquid. En general, el mètode d'elements finits de baixa dissipació implementat és capaç de predir fenòmens de combustió complexos, malgrat la simplicitat dels mètodes de tabulació química. El treball presentat s'ha publicat en dos articles de revistes revisades per experts i en diverses contribucions a conferències. El marc de simulació desenvolupat permetrà ampliar l'estudi de sistemes de combustió industrialment rellevant
  

• ÇETIN, ENDER: Counter a drone via deep reinforcement learning
  
  Autor/a: ÇETIN, ENDER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 30/08/2023
  Director/a de tesi: BARRADO MUXI, CRISTINA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RAMOS GONZALEZ, JUAN JOSÉ
       SECRETARI: SALAMI SAN JUAN, ESTHER
       VOCAL: BRONZ, MURAT
  Resum de tesi: Els vehicles aeris no tripulats, també coneguts com a drons, s'han utilitzat per una gran varietat de tasques, com ara vigilància, reconeixement, lliurament de paquets, etc. i s'espera que el creixement del mercat de drons arribi a nivells notables en un futur proper. Tot i això, els drons poden violar accidentalment o intencionadament les rutes aèries d'aeroports, volar massa a prop d'avions comercials o envair la privacitat de les persones. Per evitar que succeeixin aquestes situacions, cal tecnologia contra-drons capaç d'eliminar les amenaces dels drons maliciosos i deixar els altres integrar-se a l'espai aeri de manera segura. Un sistema contra-drons recolzat per la intel·ligència artificial (IA) pot ser una forma eficient de lluitar contra els drons ilegals, sense necessitat d'intervenció humana. Tenint en compte els avenços recents a la IA, els sistemes contra-drons poden arribar a ser molt precisos i el temps requerit molt menor comparat amb enderrocar-lo amb, per exemple, una pistola làser operada a mà. A més, la IA pot identificar i classificar un dron objectiu amb una alta precisió i evitar un error en neutralitzar un objectiu equivocat. La tecnologia contra-drons amb IA brindarà avantatges importants a les amenaces que suposen alguns drons i ajudarà que el cel es torni més segur. Especialment, un drone pot ser controlat per mètodes d'aprenentatge profund per reforç (DRL) i eventualment arribar a ser completament autònom. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és desenvolupar una solució contra-drons controlada per intel·ligència artificial i basada en aprenentatge profund per reforç, per contrarrestar els drons que poden representar una amenaça per a la seguretat. Aquesta solució consisteix en un altre dron, que anomenem agent intel·ligent. Un agent basat en IA pot aprendre i adaptar-se contínuament a un entorn canviant. Un dels avantatges més importants d'aquesta solució és la presa de decisions autònoma i, per tant, mes econòmica. D'aquesta manera, les amenaces dels drons es poden contrarestar de manera ràpida i eficaç, fins i tot en entorns complexos. Aquests agents intel·ligents s'entrenen amb simulacions, cosa que permet una experimentació, prova i validació segures abans de la implementació. En primer lloc, s'ensenya el dron a comportar-se de manera autònoma en un entorn de barri suburbà. En segon lloc, s'estén l'aprenentatge per convertir-se en una solució contra-drons. Aquest segon pas es recolza en un algorisme de detecció d¿objectes d¿última generació, modificat per a la detecció de drons. En la construcció de models de detecció de drons es fa servir l'aprenentatge per transferència per accelerar l'aprenentatge. Després de l'aprenentatge l'agent pot evitar obstacles de l'entorn i alhora és capaç de neutralitzar un dron en un espai 2D, és a dir, amb el dron agent i el dron objectiu volant a la mateixa altura. Finalment, es desenvolupa un model d'aprenentatge profund per reforç per contrarestar un dron també en un espai 3D, un entorn de complexitat desafiant. Per això el dron agent ha d'aprendre a canviar d'alçada per capturar el dron maliciós. DRL és un enfocament prometedor per a tasques contra-drons. Implica entrenar models d'IA, cosa que requereix molta potència computacional. A més, és important assegurar-se que els agents intel·ligents estiguin degudament capacitats i validats perquè puguin prendre decisions segures i responsables. Sense les proves i la validació adequades, hi ha el risc que els agents intel·ligents, en àrees sensibles, com ara aeroports o infraestructura crítica, puguin fer accions que podrien ser perilloses en violar les normes establertes. En aquesta tesi també s'aborda el desafiament de l'explicabilitat de l'AI perquè les solucions contra-drons basades en DRL puguin ser més pràctiques, eficients i segures per al seu ús en el futur.
  

• DUAN, XUN: Impulse maneuver design for a solar sail spacecarft in the restricted three-body problem framework
  
  Autor/a: DUAN, XUN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 10/05/2023
  Director/a de tesi: MASDEMONT SOLER, JOSEP JOAQUIM | GOMEZ MUNTANÉ, GERARD | YUE, XIAOKUI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BAOYIN, HEXI
       SECRETARI: PAN, BINFENG
       VOCAL: QIAO, DONG
       VOCAL: YU, XIAOZHOU
       VOCAL: XIN, NING
  Resum de tesi: Una vela solar és un procediment de propulsió de naus espacials que només utilitza la pressió de radiació solar (SRP). Té avantatges pel que fa al consum de combustible ja que proporciona un impuls específic elevat, una càrrega útil elevada i, a petita escala, una empenta constant. El principal tema de la tesi és l'estudi del moviment d'una nau espacial proveïda d'una vela solar al voltant de punts i òrbites de libració artificialment creats. Es proposa una estratègia per realitzar maniobres impulsives canviant els paràmetres de la vela. Els principals resultats són:1. Càlcul dels punts de libració artificials en funció dels paràmetres de la vela solar (angle de con, angle de rellotge, nombre de lleugeresa)La SRP és una acceleració repulsiva addicional a la del CR3BP, en consequència els punts d'equilibri CR3BP (L1, L2¿...L5) es desplacen de les seves posicions en el CR3BP. En un sistema de referència giratori, els nous punts SL1, SL2¿...SL5 corresponen a posicions on les forces gravitatòries, centrífugues i degudes a la SRP estan equilibrades. Aquests punts es poden representar com a funcions dels paràmetres de vela . Determinació i ajust dels paràmetres de la vela solar per al càlcul de maniobres impulsives i la seva aplicació a transferències heteroclíniques entre òrbites de Lissajous. El procediment per a fer maniobres amb veles solars és conceptualment diferent del de les maniobres de control clàssiques, que es basen només en canvis impulsius de la velocitat. Les òrbites de les veles solars són contínues tant en posició com en velocitat en un camp vectorial variable, la qual cosa obre la possibilitat de l'existència de connexions heteroclíniques canviant el camp vectorial mitjançant una maniobra de la vela. A partir d'una anàlisi acurada de la geometria de l'espai de fases de les equacions lineals de moviment al voltant dels punts d'equilibri, els punts clau són la identificació dels principals paràmetres dinàmics i la representació de les solucions mitjançant les variables d'acció-angle. S'han identificat les propietats dinàmiques bàsiques de les famílies de connexions, presentant de forma sistemàtica noves opcions per a l'anàlisi de missió al voltant dels punts de libració.A partir del mètode proposat per les maniobres, s'ha dut a terme un estudi exhaustiu dels següents problemes: (1) Determinació d'una maniobra d'un sol impuls tal que dues naus espacials amb diferents fases inicials arribin a la mateixa òrbita de Lissajous final. (2) Fixant els paràmetres inicials i finals de la vela solar, determinació d'una estratègia de transferència mitjançant maniobres amb multiimpuls. (3) Determinació de maniobres amb multiimpuls per fer salts d'anada i tornada entre òrbites inicials i finals fixades al voltant d'un punt de libració artificial. 2. Evitar zones prohibides mitjançant maniobres d'impuls.Al voltant de l'eix Sol-Terra, hi ha una zona semblant a un cilindre on la radiació electromagnètica solar és especialment forta. El punt de libració L1 es troba sobre aquest eix i entre els dos cossos celestes. L'ombra de la Terra a la regió al voltant de L2 també pot impedir que una nau espacial obtingui energia solar i la vela SRP. Tots dos problemes es poden modelar definint una zona d'exclusió, al pla YZ (al voltant del punt de libració), que no s'ha de creuar. Per simplificar, visualitzar i evitar el moviment en les zones prohibides, aquesta tesi projecta les zones prohibides, així com l'òrbita de transferència heteroclínica tridimensional, en l'anomenat pla de fases efectiu (EPP), que té dimensió dos. 3. Estacionament d'una vela solar que es mou al llarg d'una òrbita de Lissajous. El procediment de manteniment de l'estació dissenyat realitza una maniobra periò-dicament per evitar que la nau espacial s'escapi d'una determinada òrbita de Lissajous. La maniobra es calcula de manera que anul·li el component inestable de l'esta
  

• MAS PUJOL, SERGI: Deep learning techniques for demand-capacity balancing
  
  Autor/a: MAS PUJOL, SERGI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 12/05/2023
  Director/a de tesi: SALAMI SAN JUAN, ESTHER | PASTOR LLORENS, ENRIQUE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PIERA EROLES, MIGUEL ANGEL
       SECRETARI: PRATS MENENDEZ, XAVIER
       VOCAL: DALMAU CODINA, RAMON
  Resum de tesi: Actualment, els proveïdors de serveis de navegació aèria han de gestionar i acomodar una demanda de tràfic aeri en constant creixement en un escenari que s'espera que sigui més eficient en temps i costos. Ajustar la demanda a la capacitat de l'espai aeri disponible és un dels problemes més complexos als quals s'enfronta la gestió del trànsit aeri. Aquest procés col·laboratiu de gestió de la capacitat sovint acaba imposant regulacions quan la capacitat no es pot ajustar. Assignant retards a l'aeroport de sortida, el trànsit es distribueix i les arribades es regulen a la infraestructura congestionada. Tot i això, decidir on i quan es necessita una regulació requereix temps i es basa en gran manera en el coneixement i l'experiència. Això porta a regulacions subòptimes i innecessàriament llargues, cosa que es tradueix en retards innecessaris i una no òptima utilització de la capacitat.Al llarg dels anys, molts investigadors han estudiat noves tècniques per estimar millor la complexitat d'un sector aeri ¿ volum aeri ¿ o com quantificar la càrrega de treball dels controladors aeris amb l'objectiu d'identificar les regulacions necessàries per a una correcta gestió del trànsit aeri. A causa del gran impacte que provoquen els retards a la xarxa, es poden trobar una gran varietat de treballs tractant d'optimitzar, millorar, minimitzar o predir l'evolució dels retards. La literatura mostra tres tendències principals: propostes sense intel·ligència artificial, enfocaments utilitzant aprenentatge automàtic supervisat o treballs explorant tècniques d'aprenentatge per reforç. Tot i això, hi ha una mancança de treballs que se centrin concretament en la identificació de les regulacions necessàries, i els mètodes proposats per suavitzar la demanda pateixen problemes d'escalabilitat.La finalitat principal d'aquesta tesi és investigar l'ús de tècniques d'intel·ligència artificial per identificar i resoldre desequilibri entre la demanda i la capacitat que requereixen la implementació de regulacions durant la fase pretàctica. És a dir, quan no hi ha informació disponible de l'administrador de la xarxa sobre regulacions requerides i quan els nivells d'incertesa són molt més alts.Primer, s'ha estudiat la identificació de regulacions a escala de sector aeri, fent servir tècniques supervisades i prototipant eines per l'entitat que gestiona l'espai aeri. S'estudien els dos tipus de regulacions més freqüents per a les regions més congestionades a Europa. Els resultats revelen que l'arquitectura proposada és capaç d'identificar gairebé totes les regulacions durant l'estiu, probablement la temporada més congestionada. Segon, s'investiguen tècniques d'aprenentatge per reforç en la resolució de les regulacions prèviament identificades, centrant-se en l'escalabilitat del sistema gràcies a l'ús d'imatges. Finalment, s'investiguen els potencials beneficis d'identificar les regulacions a escala de vol. En aquest últim cas, els resultats també mostren que és possible predir les característiques de les regulacions fent servir tècniques supervisades. A més, la integració dels models permet avaluar l'impacte i la gravetat de les regulacions emeses, anticipant possibles retards reaccionaris.En general, els resultats mostren que és possible predir amb precisió regulacions, les seves característiques i automatitzar el procés per suavitzar el tràfic quan es vol resoldre desequilibri entre la demanda i la capacitat. Hi ha alguns factors a tenir en compte que poden limitar els beneficis de les solucions proposades, començant pels problemes de disponibilitat de dades i el nombre d'estudis realitzats. No obstant això, les eines desenvolupades han estat provades en les regions europees més complexes. Finalment, desplegar les diferents eines desenvolupades seria clau per estudiar els beneficis i l'impacte de les solucions proposades. Per tant, s'han creat diferents eines per a la visualitz
  

• MELGOSA FARRÉS, MARC: Enhanced air traffic flow and capacity management under trajectory based operations considering traffic complexity
  
  Autor/a: MELGOSA FARRÉS, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 22/03/2023
  Director/a de tesi: PRATS MENENDEZ, XAVIER | VIDOSAVLJEVIC, ANDRIJA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RANIERI, ANDREA
       SECRETARI: XU, YAN
       VOCAL: ZERROUKI, LEÏLA
  Resum de tesi: La gestió dels fluxos de trànsit i de la capacitat (ATFCM) té com a objectiu mantenir la demanda de trànsit prevista per sota de la capacitat estimada dels aeroports i els sectors de l¿espai aeri. Actualment, les iniciatives de gestió de la demanda i de gestió de la capacitat es duen a terme separadament. Donada una previsió de trànsit, els diferents proveïdors de serveis de navegació aèria assignen els seus recursos proporcionant les sectoritzacions de l¿espai aeri. Després l¿administrador de la xarxa tracta les sobrecàrregues restants mitjançant l¿assignació de retards utilitzant l'algoritme CASA, basat en l'ordenació per ordre d¿arribada. A alguns vols també se¿ls pot canviar la ruta o se¿ls pot restringit l¿altitud del creuer per tal d¿evitar zones congestionades requerint la presentació d¿un nou pla de vol. Així doncs, les sectoritzacions prèviament escollides poden ser no òptimes una vegada s¿implementin les iniciatives de gestió de la demanda. A més, la flexibilitat dels usuaris de l¿espai aeri és limitada ja que no poden expressar les seves preferències. Altrament, la demanda i la capacitat es mesuren actualment comptant el nombre d¿arribades com a proxy de la càrrega de treball del control del trànsit aeri. No obstant això, aquesta mètrica no pot evaluar la dificultat de gestionar diferents patrons de trànsit dins els sectors, la qual cosa condueix a la utilització de marges de capacitat.Aquest PhD es centra en superar les limitacions de l¿actual sistema d¿ATFCM indicades anteriorment mitjançant la introducció de mètrics de complexitat (en lloc del número d¿arribades) per a mesurar el trànsit, la millor consideració de les preferències dels usuaris de l¿espai aeri permetent la possibilitat d¿utilitzar trajectories alternatives per a evitar la congestió de l¿espai aeri, i la integració holística de la gestió de la demanda i de la capacitat en el mateix problema d¿optimització. Primer, s¿estudia la integració de dues iniciatives de gestió de la capacitat: DAC i FCA. S¿obtenen beneficis quan la integració és dinàmica. Després, es proposa un nou concepte operacional on els usuaris de l¿espai aeri tenen l'opció de proposar trajectories alternatives i l¿administrador de la xarxa és el responsable de la gestió de la demanda (assignació de retards i elecció de la trajectòria utilitzada) i de la capacitat (selecció de la sectorització de l¿espai aeri) considerant l¿optimització de tota la xarxa. Aquest concepte operacional es formula amb dos models de DCB que aborden només la gestió de la demanda i tres models holístics on la gestió de la demanda i de la capacitat es consideren conjuntament en el mateix problema d¿optimització.Un primer model es centra en escollir la millor trajectòria i assignació de retard per vol, mentre que el trànsit s'avalua mitjançant el número d¿arribades als volums de trànsit. Es resol un cas d¿estudi realista on s¿utilitzen les regulacions històriques aconseguint un 76.84% menys de retard a l'arribada si es compara amb els sistema actual.Un dels tres models holístics de s¿estudia en detall, en concret el que utilitza mètriques de complexitat i optimitza les sectoritzacions de l¿espai aeri escollint entre un seguit de configuracions disponibles. Aquest model es tracta amb un nou mètode híbrid presentat en aquest PhD i que combina la simulació del recuit i la programació dinàmica. En un primer cas d'estudi, aquest nou mètode es compara amb el mètode exacte resolt amb Gurobi proporcionant un millor rendiment principalment quan la dificultat del problema augmenta. En un segon cas d¿estudi es realitza un estudi de sensibilitat del paràmetre que modela una penalització per a diferents configuracions consecutives. Finalment, es resol un escenari a gran escala amb el mètode híbrid proporcionant un 74.01% menys de retard a l'arribada i un 28.47% menys en
  

• TIMOTE BEJARANO, CRISTHIAN CAMILO: Contributions to real-time monitoring of the ionosphere using GNSS signals
  
  Autor/a: TIMOTE BEJARANO, CRISTHIAN CAMILO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 27/03/2023
  Director/a de tesi: GONZÁLEZ CASADO, GUILLERMO | ESCUDERO ROYO, MIGUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCIA FERNANDEZ, MIQUEL
       SECRETARI: ARAGON ANGEL, MARIA ANGELES
       VOCAL: NIE, WENFENG
  Resum de tesi: Este documento se centra en la implementación de herramientas para monitorizar la ionosfera terrestre por medio del uso de señales GNSS. Si bien se puede encontrar una literatura bastante amplia sobre el modelado de la ionosfera, son reducidos los trabajos relacionados con aplicaciones en tiempo real, particularmente si se busca cumplir con requerimientos específicos vinculados con la precisión, el rendimiento, el cubrimiento y la certidumbre de los productos generados. La principal contribución de esta tesis doctoral es la generación en tiempo real de productos para monitorizar el estado de la ionosfera.Las primeras dos publicaciones se centran en el desarrollo de una nueva metodología fundamentada en un detector de Fulguraciones Solares (SF) basado en mediciones GNSS para la confirmación de los efectos de un SF (SFe) detectados por sensores geomagnéticos. En el primer artículo, se expone el procedimiento para el diseño y ajuste del detector GNSS de SF (GNSS-SF), empleando para ello un periodo de once años de datos con los cuales correlacionar estadísticamente SF detectados por medio del detector GNSS y los eventos SFe detectados en magnetismo. Los resultados demuestran que el detector GNSS-SF es capaz de confirmar eventos SFe cuando estos últimos no son categóricamente validados por los instrumentos magnéticos. La segunda publicación detalla el enfoque metodológico desarrollado para definir el detector GNSS-SF que se propone en el artículo.La tercera publicación emplea señales GNSS para detectar la presencia de perturbaciones de escala media que se desplazan en la ionosfera (MSTID) en una red de estaciones GNSS fijas que brindan servicios de posicionamiento muy preciso (NRTK). Los efectos de una MSTID pueden ser caracterizados por medio de la fluctuación en el contenido electrónico de la ionosfera, experimentado de manera diferente por cada una de las estaciones GNSS usadas como referencia dentro del servicio NRTK, ocasionando una degradación en el posicionamiento de cualquier usuario del servicio. Se propone entonces el índice MSTIDidx con el objetivo de advertir a los usuarios NRTK de la presencia de efectos ocasionados por MSTID, implementando para ello una metodología basada en la determinación de ambigüedades en observaciones sin diferenciar, basadas en la fase de la portadora de la señal GNSS. Los resultados tras la implementación del índice MSTIDidx demuestran ser eficientes en términos de reducir los errores en el posicionamiento de los usuarios, descartando observaciones GNSS afectadas por los efectos de MSTID. La cuarta publicación presenta el contenido central de mi tesis doctoral, fundamentado en la implementación en tiempo real de un sistema de correcciones para la ionosfera basado en la técnica de posicionamiento preciso rápido (FPPP), adecuado para satisfacer los requerimientos HAS del sistema de navegación por satélite Galileo. El sistema de correcciones ionosféricas expuesto destaca las características de la técnica FPPP, tales como la fijación entera de las ambigüedades en la fase de la portadora de la señal GNSS para obtener mediciones sin ambigüedad, de manera que puedan servir como dato de entrada para la generación de las correcciones ionosféricas obtenidas por el modelo FPPP. Adicionalmente, este artículo resalta las características tanto del modelo geométrico implementado como del conjunto de datos usado. En términos de evaluar los errores de las correcciones generadas, el 99% los errores en GPS y Galileo están por debajo de 1 TECU, en zonas de notable densidad de estaciones GNSS localizadas en media latitud. Estos resultados corresponden con los requerimientos exigidos por el servicio HAS de Galileo para correcciones de ionósfera. Adicionalmente, se presentan algunos productos adicionales generados por la misma Unidad de Procesamiento de Central (CPF) que genera las correcciones ionósfericas, calculados en tiempo real y con niveles de precis
  

• WASSIE, YISMAW ABERA: Spatio-temporal quality metrics for satellite SAR interferometric data
  
  Autor/a: WASSIE, YISMAW ABERA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 24/07/2023
  Director/a de tesi: CROSETTO, MICHELE | MONSERRAT HERNANDEZ, ORIOL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GILI RIPOLL, JOSE ANTONIO
       SECRETARI: MRÓZ, MAREK
       VOCAL NO PRESENCIAL: RUIZ ARMENTEROS, ANTONIO MIGUEL
  Resum de tesi: La creciente disponibilidad de imágenes RADAR para monitorear la superficie de la Tierra y sus cambios a lo largo del tiempo ha impulsado el desarrollo de varios algoritmos y metodologías de SAR (Synthetic Aperture Radar) interferométrico (InSAR). Las conocidas técnicas Multi-temporales InSAR (MT-InSAR) tienen como objetivo extraer la evolución temporal de los desplazamientos de puntos medidos. Esto se realiza sobre blancos con un comportamiento coherente en una pila de adquisiciones SAR sobre la misma área. Debido a la naturaleza compleja de las mediciones SAR, abordar todos los parámetros posibles del modelo de manera integral sigue siendo un desafío y es una fuente de error. Como una técnica geodésica bien establecida, la precisión de los productos MT-InSAR es importante y, por lo tanto, se deben mitigar las posibles fuentes de error. Cualquier incertidumbre en la precisión de los productos MT-InSAR compromete su fiabilidad en aplicaciones sensibles. En línea con esto, en esta tesis se han desarrollado herramientas para detectar, identificar y clasificar las mediciones interferométricas que se ven particularmente afectadas por los errores de desarrollo de fase, con el objetivo de identificar y mitigar posibles errores en los datos, mejorando entonces la calidad de las mediciones de MT-InSAR. Estas herramientas utilizan residuos de fase estimados derivados de una red redundante de interferogramas enrollados para formular índices de calidad basados en umbrales como indicadores de la fiabilidad de los puntos de medición, de las imágenes en una serie temporal, en imágenes y en interferogramas. Las técnicas se aplicaron píxel por píxel en el espacio y en el tiempo para asociar índices de fiabilidad que resaltaran la influencia de los errores de desarrollado de fase globales y locales. Los experimentos corroboran la estrategia propuesta. Otro aspecto importante de la tesis es el uso de la herramienta de índice de fiabilidad como técnica de selección de píxeles. La metodología proporciona información cuantitativa sobre el porcentaje de píxeles fiables inmediatamente después del desarrollo de fase. En general, los resultados demostraron que las técnicas propuestas mejoraron significativamente la calidad de los datos InSAR, por ejemplo, al excluir puntos erróneos automáticamente a partir de millones de puntos de medición. Además, se han justificado las implicaciones para varias aplicaciones que se basan en conjuntos de datos MT-InSAR, como los que se utilizan para monitorizar áreas e infraestructuras mineras y aquellas deformaciones delsuelo inducidas por fenómenos naturales o antropogénicos. Se prevén posibles vías de investigación futura para mejorar aún más las cualidades de los productos interferométricos.
  

Darrera actualització: 27/09/2023 05:01:46.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• DF-Dinamica de Fluids: formacio d'estructures i aplicacions geofisiques
• GAA-Grup d'Astronomia i Astrofisica
• gAGE-Grup d'Astronomia i Geomatica
• GCM-Grup de Caracteritzacio de Materials
• ICARUS-Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems
• IonSAT-Grup de determinacio Ionosferica i navegacio per SAtel·lit i sistemes Terrestres
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• MNT-Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions

Professorat

• Barrado Muxi, Cristina
• Bertran Alberti, Eduard
• Bruna Escuer, Pere
• Bugeda Castelltort, Gabriel
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Cela Espin, Jose M.
• Crespo Artiaga, Daniel
• Gil Pons, Pilar
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Gonzalez Casado, Guillermo
• Gonzalez Cinca, Ricard
• Gutierrez Cabello, Jordi
• Hernandez Pajares, Manuel
• Huerta Cerezuela, Antonio
• Juan Zornoza, Jose Miguel
• Masdemont Soler, Josep Joaquim
• Mateo Garcia, Antonio
• Mellibovsky Elstein, Fernando Pablo
• Montoro Lopez, Gabriel
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Pineda Soler, Eloi
• Pino Gonzalez, David
• Prats Menendez, Xavier
• Robuste Anton, Robus
• Rodriguez Ferran, Antonio
• Rojas Gregorio, Jose Ignacio
• Rovira Garcia, Adrià
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Sanz Subirana, Jaime
• Vazquez, Mariano
• Villardi de Montlaur, Adeline