Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per fer una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Prats Menendez, Xavier

• Juan Zornoza, Jose Miguel
• Mellado Gonzalez, Juan Pedro
• Prats Menendez, Xavier

• Departament de Física (PROMOTORA)
• Departament d'Arquitectura de Computadors
• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament d'Enginyeria Mecànica
• Departament de Ciència i Enginyeria de Materials
• Departament de Matemàtiques
• Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria
• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions

Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Expedient acadèmic (ponderació: 50%).
• Motivació (ponderació: 30-40%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 10-20%). En el cas de no parlar espanyol, un bon nivell d’anglès és imprescindible sense que això sigui un mèrit addicional per a l’admissió (és prerequisit).

Altres aspectes no exigibles però que es tindran en compte en les anteriors forquilles de ponderacions:
• Experiència de recerca
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic o entrevistes presencials.
• Beca de país d’origen (estudiants estrangers).
• Dedicació exclusiva o no a la confecció de la tesi.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els estudiants del programa han de cursar complements de formació en temes generals d’aeronavegació en cas que el seu perfil d’entrada no cobreixi aquests continguts. Aquests coneixements són base fonamental del programa; no s’entendria que hi hagués un futur doctor o doctora sortit d’aquest programa sense aquests coneixements generalistes i específics. Exemple d’això serien estudiants que orientin la seva tesi a aspectes d’aplicació a les aeronaus (p. ex., materials o subsistemes d’aviònica), per als quals un coneixement parcial seria suficient. Aquest coneixement parcial s’hauria de complementar, doncs, amb altres de més generals sobre fonaments d’aeronàutica.

En el cas d’estudiants excepcionals que ingressessin amb un previ i notori currículum de recerca, o que fins i tot sense ingressar amb un màster en aeronàutica (o similar) el seu títol d’entrada fos pròxim als continguts del programa, es pot establir que estiguin exempts d’aquest requisit, sempre que l’opció de tesi sigui de clar contingut aeronàutic o aeroespacial (s’entén que llavors ja adquiririen els continguts generalistes mínims amb l’elaboració mateixa de la tesi).

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.

Núm. d’hores: 288.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Publicacions.

Núm. d’hores: 300.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Mobilitat.

Núm. d’hores: 480.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.

Núm. d’hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Núm. d’hores: 1,5.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.

Núm. d’hores: 12.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.

Núm. d’hores: 8.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Núm. d’hores: 18.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Cursos i seminaris.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

• Activitat: ’Workshops’.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• SÁEZ GARCÍA, RAÚL: Traffic synchronization with controlled time of arrival for cost-efficient trajectories in high-density terminal airspace
  
  Autor/a: SÁEZ GARCÍA, RAÚL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/09/2021
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: PRATS MENENDEZ, XAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: SCHULTZ, MICHAEL
       SECRETARI: ZEGHAL, KARIM
       VOCAL NO PRESENCIAL: ITOH, ERI
  Resum de tesi: L¿increment de tràfic aeri ha portat a una major sensibilitat mediambiental en l¿aviació, motivant la recerca en mètodes per aconseguir un transport aeri més ecològic. En aquest context, les operacions de descens continu (CDOs) permeten a les aeronaus seguir una trajectòria que aporta grans beneficis econòmics i ambientals, donant com a resultat descensos amb els motors al ralentí des de l¿altitud de creuer fins just abans d¿aterrar. Aquestes trajectòries redueixen el consum de combustible, les emissions contaminants i el soroll generat per les aeronaus. No obstant això, aquest tipus d¿operacions té un gran desavantatge: la pèrdua de predictibilitat des del punt de vista del controlador aeri (ATC) en termes de temps de pas als diferents punts de la ruta. Com a conseqüència, l¿ATC necessita assignar una major separació entre les aeronaus, la qual cosa comporta una reducció en la capacitat de l¿aeroport. Estudis previs investigant aquest problema han demostrat que la capacitat de complir amb un temps controlat d¿arribada (CTA) a un punt de la ruta (utilitzat per seqüenciar les aeronaus) podria habilitar les CDOs tot mantenint la capacitat de l¿aeroport. En aquest context, es necessita investigar més en com els gestors d¿arribades (AMANs)¿i els gestors d¿arribades ampliats (E-AMANs)¿podrien donar suport en la selecció de la CTA més adequada. L¿ATC seria l¿encarregat d¿enviar la CTA al pilot, el qual, per tal de complir amb la CTA, faria servir la capacitat de gestió de trajectòries d¿un sistema de gestió de vol (FMS) de quatre dimensions (4D). Una transformació clau per aconseguir una gestió més eficient del tràfic d¿arribada és l¿ús de nous paradigmes de gestió del tràfic aeri (ATM), com per exemple el concepte d¿operacions basades en trajectòries (TBO). Aquest concepte té com a objectiu eliminar completament de les trajectòries la vectorització en ¿bucle obert¿ i les restriccions estratègiques. Per aconseguir-ho, es proposa implementar de manera eficient una negociació de la trajectòria 4D, amb l¿objectiu de sincronitzar l¿equipament de terra amb el de l¿aeronau, maximitzant d¿aquesta manera l¿eficiència dels vols i la capacitat del sistema. El principal objectiu d¿aquest doctorat és desenvolupar mètodes per gestionar aeronaus de manera eficient en espai aeri terminal, juntament amb conceptes d¿operacions que compleixin amb el concepte de TBO. Les trajectòries d¿arribada simulades per tots els experiments definits en aquesta tesi doctoral, en la mesura que s¿ha pogut, són CDOs d¿energia neutral. D¿aquesta manera, la idea és reduir el màxim possible l¿impacte mediambiental de les operacions aèries al sistema ATM. En definitiva, l¿objectiu d¿aquest doctorat és aconseguir una gestió del tràfic d¿arribada més eficient, obtenint una major predictibilitat i capacitat, i assegurant que la seguretat de les operacions es manté. Els experiments dissenyats consideren una situació on el concepte de TBO és present, el que comporta una sincronització elevada entre tots els actors implicats en el sistema ATM. Així mateix, s¿esperen nivells majors d¿automatització i de compartició d¿informació, juntament amb una modernització de les eines de suport en terra a l¿ATC i dels FMSs de les aeronaus, tot amb l¿objectiu de complir amb el nou paradigma de TBO.
  

Darrera actualització: 28/09/2021 04:47:06.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 28/09/2021 04:31:08.

Llistat de tesis defensades per any

• CHEN, JIANLIN: Spacecraft state propagation and orbit determination using jet transport
  
  Autor/a: CHEN, JIANLIN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672118
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 23/04/2021
  Director/a de tesi: MASDEMONT SOLER, JOSEP JOAQUIM | GOMEZ MUNTANÉ, GERARD | YUAN, JIANPING
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LI, HENGNIAN
       SECRETARI: ZHENG, ZIXUAN
       VOCAL: BAOYIN, HEXI
       VOCAL: LIU, GUIZHONG
       VOCAL: YUE, XIAOKUI
  Resum de tesi: El moviment de satel.lits és altament no lineal ja que no només està afectat pel camp gravitatiori Keplerià sinó que a més està sotmès a moltes pertorbacions. Expressions analítiques o solucions numèriques, precises i eficientsm són difícils d'obtenir per les característiques de la dinàmica. Com alternativa, històricament s'han desenvolupat mètodes útils basats en l'anàlisi de la covariança i transformacions no biaxades (unscented) al preu de perdre precisió. Els estimadors d'òrbita Bayesians, basats en mètodes de transició d'estat, hereden aquestes febleses. Això fa que el problema, plantejat en aquests termes, pateixi de poca precisió en la predicció, o d'una eficiència computacional baixa.Per a alleugerir aquest dilema s'han desenvolupat un conjunt d'integradors i estimadors no lineals. En particular la tesi proposa un sofware específic (el de jet transport (JT)) basat en àlgebra polinomial, que permet implementacions basades en expansions de Taylor o Txebyshev aplicades als problemes de propagació i estimació.Es proposa una eina d'openracions polinomials eficient. L'eina defineix una sèrie de manipulacions algebràiques adaptades a ordinadors moderns i incloent, enmaguetzematge de polinomis, adició, substracció, multiplicació, divisió, diferenciació, integració, composició i avaluacions. En resum, es proveeix una manera pràctica, eficient i precisa per a calcular expansions de Taylor o de Txebyshev a ordre arbitrari, per a problemes definits per funcions no lineals o per equacions diferencials ordinàries en vàries variables.Es presenten propagadors eficients i precisos i es construeix una metodologia de Montecarlo al combinar-los amb una avaluació eficient de vectors. És a dir, s'usen expansions de Taylor o Txebyshev per a aproximar el flux de la dinàmica i el transport dels vectors d'estat en un entorn d'un punt base per a determinar distribucions estadístiques mitjançant avaluacions polinòmiques. Es proveeix un filtre de Kalman augmentat d'ordre elevat (JT-AHEKF). Aquest filtre, basat en les expansions anteriors, permet extreure més informació no lineal dels models, de tal forma que, la trajectòria i al mateix temps diferents paràmetres associats, es poden estimar de manera precisa, inclús en casos de desviacions grans respecte de l'estat inicial o amb mesures escasses. El filtre de Kalman clàssic /EKF) es pot veure com un cas particular dels filtres de Kalman a ordre alt (JT-HEKF) desenvolupats, degradant-los a primer ordre. Mentre que la família JT-HEKF l'entendrem com els JT-AHEKF sense tenir en compte l'estimació de paràmetres adicionals.Per a evitar la pol.lució del filtre o mesures fallides per a filtres JT-HEKF, es presenten tres estatègies robustes, basades en la detecció i rebuitg de la mesura fallida, i en un escalat adaptatiu de les matrius que mesuren la covariança del soroll usant un únic factor d'escala.Es desenvolupa també una estratègia adaptativa de control d'ordre per la família JT-HEKF, anomenada JT-OSHEKF. Malgrat que els filtres JT-HEKF assoleixen nivells ja prou bons d'eficiència respecte el cost computacional, l'ús continu d'un filtre d'ordre elevat no es l'òptim, sobretot en etapes estacionàries. Per això s'h dissenyat un algorisme específic que ajusta l'ordre de manera dinàmica dins el mateix cicle de funcionament, fent així el procés encara més eficient.En resum, la tesi proposa un conjunt d'integradors i estimadors basats en tècniques d'expansions polinomials, l'eficiència i precisió de les quals s'ha testejat en problemes relacionats amb òrbites geosíncrones. Cal notar però que tots els propagadors i filtres desenvolupats no només es poden aplicar a la pràctica de missions espacials, sinó que també es poden usar per a la predicció d'estat en problemes molt generals d'enginyeria.
  

• PARÉS CALAF, MARIA EULÀLIA: A geodetic approach to precise, accurate, available and reliable navigation
  
  Autor/a: PARÉS CALAF, MARIA EULÀLIA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671498
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 14/01/2021
  Director/a de tesi: COLOMINA FOSCH, ISMAEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CASAS PIEDRAFITA, JAIME OSCAR
       SECRETARI: MARTÍN FURONES, ANGEL E.
       VOCAL: WIS GIL, MARIANO
  Resum de tesi: La determinació de la posició, la velocitat i l'actitud d'un objecte o èsser és el propòsit de les tècniques de navegació. Els sistemes de navegació més estesos (INS/GNSS), com qualsevol altre sistema HW i SW, proporcionen trajectòries precises i exactes en les condicions adequades. Però quan aquest sistema es fa servir en entorns desfavorable, la solució pateix errors inacceptables. Des de la fundació del grup de Geodèsia i Navegació de l'antic Institut de Geomàtica, ara al CTTC, els seus investigadors han hagut de fer front a tres aspectes fonamentals: la qualitat de la solució (precisió-precisió) per a sistemes de baix cost, la disponibilitat d'una solució en qualsevol entorn i la seva abilitat. L'objectiu d'aquesta tesi, a nivell general, és contribuir a l'adopció del mètode geodèsic per a la navegació. El mètode geodèsic es basa en una abstracció correcte del problema, en criteris d'estimacó òptims, en una modelització matemàtica rigorosa, en l'us de dades redundants i en l'ús de dades heterogènies . Atès que la comunitat de navegació ha utilitzat àmpliament la modelització rigorosa, la redundància i les dades heterogènies, aquesta tesi se centra en una abstracció adequada del problema, així com en criteris òptims d'estimació. El primer pas per demostrar aquesta idoneitat ha estat dissenyar, implementar i validar el sistema GEMMA. El sistema GEMMA és un conjunt de mòduls SW que permeten la validacii d'algorismes de determinació de la trajectòria. El sistema està format per generadors de mesures, filtres i analitzadors de senyal, així com generadors i analitzadors de trajectòries i, com a component principal, una plataforma genèrica per a la determinació òptima de trajectòries (NAVEGA). El propòsit principal dels generadors i filtres de senyals i trajectòries és proporcionar dades per provar i validar nous algoritmes de navegació. Els analitzadors de senyals i trajectòries s'utilitzen per caracteritzar l'error dels conjunts de dades. NAVEGA és una plataforma de programari per a la determinació òptima de trajectòries impulsades per les observacions i els seus models dinàmics o estàtics associats. El segon pas ha estat el disseny d'un nou algoritme d'estimació òptim que maximitzi els beneficis dels sistemes redundants. Redundància en el nombre de satèl·lits disponibles però també redundència en el nombre de sensors. La disponibilitat de diversos sensors permet reduir el soroll i detectar possibles errors. En aquesta tesi es presenta un nou filtre bayesià anomenat Simultaneous Prediction and Filtering, que proporciona accés als residus de les mesures redundants. Aquest enfocament permet aplicar les eines geodèsiques d'anàlisis de qualitat a la determinació de la solució de navegació. Els avantatges de les eines anteriors, juntament amb l'acceptació estesa dels beneficis de la redundància, la modelització rigorosa i l'heterogeneïtat, ens permeten concloure que l'enfocament geodèsic és un enfoc adequat per fer front el problema de la navegació i millorar el seu rendiment, la seva disponibilitat i la seva fiabilitat.
  

Darrera actualització: 28/09/2021 05:10:27.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• DF-Dinamica de Fluids: formacio d'estructures i aplicacions geofisiques
• GAA-Grup d'Astronomia i Astrofisica
• gAGE-Grup d'Astronomia i Geomatica
• GCM-Grup de Caracteritzacio de Materials
• ICARUS-Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems
• IonSAT-Grup de determinacio Ionosferica i navegacio per SAtel·lit i sistemes Terrestres
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• MNT-Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions

Professorat

• Barrado Muxi, Cristina
• Bertran Alberti, Eduard
• Bruna Escuer, Pere
• Bugeda Castelltort, Gabriel
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Cela Espin, Jose M.
• Crespo Artiaga, Daniel
• Gil Pons, Pilar
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Gonzalez Casado, Guillermo
• Gonzalez Cinca, Ricard
• Gutierrez Cabello, Jordi
• Hernandez Pajares, Manuel
• Huerta Cerezuela, Antonio
• Juan Zornoza, Jose Miguel
• Masdemont Soler, Josep Joaquim
• Mateo Garcia, Antonio
• Mellibovsky Elstein, Fernando Pablo
• Montoro Lopez, Gabriel
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Pineda Soler, Eloi
• Pino Gonzalez, David
• Prats Menendez, Xavier
• Robuste Anton, Robus
• Rodriguez Ferran, Antonio
• Rojas Gregorio, Jose Ignacio
• Rovira Garcia, Adrià
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Sanz Subirana, Jaime
• Vazquez, Mariano
• Villardi de Montlaur, Adeline