Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per fer una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Prats Menendez, Xavier

• Prats Menendez, Xavier
• Rojas Gregorio, Jose Ignacio
• Rovira Garcia, Adrià

• Departament de Física (PROMOTORA)
• Departament d'Arquitectura de Computadors
• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament d'Enginyeria Mecànica
• Departament de Ciència i Enginyeria de Materials
• Departament de Matemàtiques
• Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria
• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions

Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Expedient acadèmic (ponderació: 50%).
• Motivació (ponderació: 30-40%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 10-20%). En el cas de no parlar espanyol, un bon nivell d’anglès és imprescindible sense que això sigui un mèrit addicional per a l’admissió (és prerequisit).

Altres aspectes no exigibles però que es tindran en compte en les anteriors forquilles de ponderacions:
• Experiència de recerca
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic o entrevistes presencials.
• Beca de país d’origen (estudiants estrangers).
• Dedicació exclusiva o no a la confecció de la tesi.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els estudiants del programa han de cursar complements de formació en temes generals d’aeronavegació en cas que el seu perfil d’entrada no cobreixi aquests continguts. Aquests coneixements són base fonamental del programa; no s’entendria que hi hagués un futur doctor o doctora sortit d’aquest programa sense aquests coneixements generalistes i específics. Exemple d’això serien estudiants que orientin la seva tesi a aspectes d’aplicació a les aeronaus (p. ex., materials o subsistemes d’aviònica), per als quals un coneixement parcial seria suficient. Aquest coneixement parcial s’hauria de complementar, doncs, amb altres de més generals sobre fonaments d’aeronàutica.

En el cas d’estudiants excepcionals que ingressessin amb un previ i notori currículum de recerca, o que fins i tot sense ingressar amb un màster en aeronàutica (o similar) el seu títol d’entrada fos pròxim als continguts del programa, es pot establir que estiguin exempts d’aquest requisit, sempre que l’opció de tesi sigui de clar contingut aeronàutic o aeroespacial (s’entén que llavors ja adquiririen els continguts generalistes mínims amb l’elaboració mateixa de la tesi).

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.

Núm. d’hores: 288.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Publicacions.

Núm. d’hores: 300.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Mobilitat.

Núm. d’hores: 480.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.

Núm. d’hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Núm. d’hores: 1,5.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.

Núm. d’hores: 12.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.

Núm. d’hores: 8.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Núm. d’hores: 18.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Cursos i seminaris.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

• Activitat: ’Workshops’.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• ALONSO ALONSO, MARIA TERESA: Galileo broadcast ephemeris and clock errors, and observed fault probabilities for ARAIM
  
  Autor/a: ALONSO ALONSO, MARIA TERESA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 01/03/2023
  Data de lectura: 31/03/2023
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala de Teleensenyament, Edifici B3, Planta1. Barcelona Campus Nord UPC
  Director/a de tesi: SANZ SUBIRANA, JAIME | ROVIRA GARCIA, ADRIÀ
  Tribunal:
       PRESIDENT: ORUS PEREZ, RAUL
       SECRETARI: ARAGON ANGEL, MARIA ANGELES
       VOCAL NO PRESENCIAL: TA, TUNG HAI
  Resum de tesi: La caracterització dels errors de Rellotge i Efemèrides dels satèl·lits GNSS és un element clau per validar els supòsits per a l'anàlisi d'integritat dels sistemes d'augmentació GNSS "Safety-of-life" (SoL). Específicament, les mètriques de rendiment de les aplicacions SoL requereixen la caracterització dels errors nominals de rang d'usuari (URE), així com el coneixement de la probabilitat de fallada dels satèl·lits, Psat, o de les constel·lacions, Pconst, és a dir quan un o més satèl·lits no es troben en estat nominal. En particular, els resultats d'aquest treball s'apliquen a les tècniques avançades per al monitoratge autònom de la integritat de receptor (Advanced RAIM o ARAIM).En aquesta Tesi s'ha realitzat una caracterització i anàlisi d'extrem a extrem dels satèl·lits Galileu i GPS per a ARAIM. Això ha comportat dos objectius principals. En primer lloc, la caracterització dels errors les efemèrides i els errors de rellotge dels satèl·lits Galileo i GPS, per determinar les probabilitats de fallada Psat i Pconst, i la determinació dun límit superior de la precisió nominal en rang dels senyals de els satèl·lits (sURA). En segon lloc, la utilització dels resultats experimentals obtinguts per avaluar el rendiment de l¿ARAIM a nivell d¿usuari.Pel que fa al primer objectiu, la contribució principal d'aquesta tesi ha estat l'extensió dels algorismes ja desenvolupats per a GPS a la constel·lació Galileu. Tenint en compte les característiques particulars dels satèl·lits Galileo, s'han desenvolupat i implementat algorismes complexos per consolidar els missatges de navegació dels satèl·lits recollits per un gran conjunt de receptors individuals. Un cop consolidats, s'han desenvolupat monitors automàtics per avaluar el comportament nominal dels satèl·lits i detectar esdeveniments anòmals. La metodologia s'ha aplicat a més de 5 anys de dades de Galileo (des que es va declarar el servei obert el 15 de desembre de 2016 --Galileo IS OS--) i a més de 10 anys de dades GPS. Gràcies a aquesta anàlisi s'han identificat les anomalies en òrbites i rellotges dels satèl·lits i se n'ha estimat la probabilitat de fallada. A més, s'ha estimat un límit superior per a la User Range Accuracy (sURA).Els llindars Not-to-Exceed (NTE) dels compromisos de Galileu s'han utilitzat per identificar les fallades de satèl·lits i estimar les probabilitats observades Psat i Pconst. Usant el NTE = 39.78 m, després d'excloure el primer període de sis mesos de Galileu IS OS, l'anàlisi durant l'última finestra de cinc anys, des de l'1 d'agost del 2017 fins al 31 de juliol del 2022, mostra resultats molt prometedors . Només s'han trobat dos errors de satèl·lit. Aquests dos únics errors durant aquest període de cinc anys han donat com a resultat una probabilitat de fallada Psat= 3 × 10-6/sat.Pel que fa al segon objectiu, s'ha avaluat la cobertura global d'H-ARAIM per a diferents configuracions (amb Galileu sol o Galileu més GPS), en base als resultats experimentals obtinguts prèviament. La mètrica adoptada per a aquesta avaluació de H-ARAIM és el percentil 99.5 de disponibilitat per a la Performance de Navegació Requerida (RNP) amb precisió lateral de 0.1 Milles Nàutiques (RNP-0.1). Els resultats mostren una cobertura global de gairebé el 100% per a totes les configuracions analitzades, excepte per a la navegació en una sola freqüència amb Galileo usant E1 o E5, o amb Galileo més GPS amb E5 i L5. Això és quan es fa servir la constel·lació bàsica, amb 24 satèl·lits per constel·lació, o l'optimista, amb 27 satèl·lits per constel·lació. Amb una constel·lació degradada, de 23 satèl·lits, la RNP-0.1 únicament s'assoleix amb multiconstel·lació i doble freqüència [Galileo E1/E5 més GPS L1/L5]. La tesi inclou una anàlisi de la sensibilitat de l'algorisme ARAIM en funció del Missatge de Suport d'Integritat (ISM).
  
• DUAN, XUN: Impulse maneuver design for a solar sail spacecarft in the restricted three-body problem framework
  
  Autor/a: DUAN, XUN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de dipòsit: 08/03/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MASDEMONT SOLER, JOSEP JOAQUIM | GOMEZ MUNTANÉ, GERARD | YUE, XIAOKUI
  Tribunal:
       PRESIDENT: BAOYIN, HEXI
       SECRETARI: PAN, BINFENG
       VOCAL: QIAO, DONG
       VOCAL: XIN, NING
       VOCAL: YU, XIAOZHOU
  Resum de tesi: Una vela solar és un procediment de propulsió de naus espacials que només utilitza la pressió de radiació solar (SRP). Té avantatges pel que fa al consum de combustible ja que proporciona un impuls específic elevat, una càrrega útil elevada i, a petita escala, una empenta constant. El principal tema de la tesi és l'estudi del moviment d'una nau espacial proveïda d'una vela solar al voltant de punts i òrbites de libració artificialment creats. Es proposa una estratègia per realitzar maniobres impulsives canviant els paràmetres de la vela. Els principals resultats són:1. Càlcul dels punts de libració artificials en funció dels paràmetres de la vela solar (angle de con, angle de rellotge, nombre de lleugeresa)La SRP és una acceleració repulsiva addicional a la del CR3BP, en consequència els punts d'equilibri CR3BP (L1, L2¿...L5) es desplacen de les seves posicions en el CR3BP. En un sistema de referència giratori, els nous punts SL1, SL2¿...SL5 corresponen a posicions on les forces gravitatòries, centrífugues i degudes a la SRP estan equilibrades. Aquests punts es poden representar com a funcions dels paràmetres de vela . Determinació i ajust dels paràmetres de la vela solar per al càlcul de maniobres impulsives i la seva aplicació a transferències heteroclíniques entre òrbites de Lissajous. El procediment per a fer maniobres amb veles solars és conceptualment diferent del de les maniobres de control clàssiques, que es basen només en canvis impulsius de la velocitat. Les òrbites de les veles solars són contínues tant en posició com en velocitat en un camp vectorial variable, la qual cosa obre la possibilitat de l'existència de connexions heteroclíniques canviant el camp vectorial mitjançant una maniobra de la vela. A partir d'una anàlisi acurada de la geometria de l'espai de fases de les equacions lineals de moviment al voltant dels punts d'equilibri, els punts clau són la identificació dels principals paràmetres dinàmics i la representació de les solucions mitjançant les variables d'acció-angle. S'han identificat les propietats dinàmiques bàsiques de les famílies de connexions, presentant de forma sistemàtica noves opcions per a l'anàlisi de missió al voltant dels punts de libració.A partir del mètode proposat per les maniobres, s'ha dut a terme un estudi exhaustiu dels següents problemes: (1) Determinació d'una maniobra d'un sol impuls tal que dues naus espacials amb diferents fases inicials arribin a la mateixa òrbita de Lissajous final. (2) Fixant els paràmetres inicials i finals de la vela solar, determinació d'una estratègia de transferència mitjançant maniobres amb multiimpuls. (3) Determinació de maniobres amb multiimpuls per fer salts d'anada i tornada entre òrbites inicials i finals fixades al voltant d'un punt de libració artificial. 2. Evitar zones prohibides mitjançant maniobres d'impuls.Al voltant de l'eix Sol-Terra, hi ha una zona semblant a un cilindre on la radiació electromagnètica solar és especialment forta. El punt de libració L1 es troba sobre aquest eix i entre els dos cossos celestes. L'ombra de la Terra a la regió al voltant de L2 també pot impedir que una nau espacial obtingui energia solar i la vela SRP. Tots dos problemes es poden modelar definint una zona d'exclusió, al pla YZ (al voltant del punt de libració), que no s'ha de creuar. Per simplificar, visualitzar i evitar el moviment en les zones prohibides, aquesta tesi projecta les zones prohibides, així com l'òrbita de transferència heteroclínica tridimensional, en l'anomenat pla de fases efectiu (EPP), que té dimensió dos. 3. Estacionament d'una vela solar que es mou al llarg d'una òrbita de Lissajous. El procediment de manteniment de l'estació dissenyat realitza una maniobra periò-dicament per evitar que la nau espacial s'escapi d'una determinada òrbita de Lissajous. La maniobra es calcula de manera que anul·li el component inestable de l'esta
  
• TIMOTE BEJARANO, CRISTHIAN CAMILO: Contributions to real-time monitoring of the ionosphere using GNSS signals
  
  Autor/a: TIMOTE BEJARANO, CRISTHIAN CAMILO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 03/03/2023
  Data de lectura: 27/03/2023
  Hora de lectura: 08:00
  Lloc de lectura: Aula de Teleensenyament de la ETSETB UPC. Campus Nord, edifici B3- Enlace a la videollamada: https://meet.google.com/kwc-adhs-vdq
  Director/a de tesi: GONZÁLEZ CASADO, GUILLERMO | ESCUDERO ROYO, MIGUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCIA FERNANDEZ, MIQUEL
       SECRETARI: ARAGON ANGEL, MARIA ANGELES
       VOCAL: NIE, WENFENG
  Resum de tesi: Este documento se centra en la implementación de herramientas para monitorizar la ionosfera terrestre por medio del uso de señales GNSS. Si bien se puede encontrar una literatura bastante amplia sobre el modelado de la ionosfera, son reducidos los trabajos relacionados con aplicaciones en tiempo real, particularmente si se busca cumplir con requerimientos específicos vinculados con la precisión, el rendimiento, el cubrimiento y la certidumbre de los productos generados. La principal contribución de esta tesis doctoral es la generación en tiempo real de productos para monitorizar el estado de la ionosfera.Las primeras dos publicaciones se centran en el desarrollo de una nueva metodología fundamentada en un detector de Fulguraciones Solares (SF) basado en mediciones GNSS para la confirmación de los efectos de un SF (SFe) detectados por sensores geomagnéticos. En el primer artículo, se expone el procedimiento para el diseño y ajuste del detector GNSS de SF (GNSS-SF), empleando para ello un periodo de once años de datos con los cuales correlacionar estadísticamente SF detectados por medio del detector GNSS y los eventos SFe detectados en magnetismo. Los resultados demuestran que el detector GNSS-SF es capaz de confirmar eventos SFe cuando estos últimos no son categóricamente validados por los instrumentos magnéticos. La segunda publicación detalla el enfoque metodológico desarrollado para definir el detector GNSS-SF que se propone en el artículo.La tercera publicación emplea señales GNSS para detectar la presencia de perturbaciones de escala media que se desplazan en la ionosfera (MSTID) en una red de estaciones GNSS fijas que brindan servicios de posicionamiento muy preciso (NRTK). Los efectos de una MSTID pueden ser caracterizados por medio de la fluctuación en el contenido electrónico de la ionosfera, experimentado de manera diferente por cada una de las estaciones GNSS usadas como referencia dentro del servicio NRTK, ocasionando una degradación en el posicionamiento de cualquier usuario del servicio. Se propone entonces el índice MSTIDidx con el objetivo de advertir a los usuarios NRTK de la presencia de efectos ocasionados por MSTID, implementando para ello una metodología basada en la determinación de ambigüedades en observaciones sin diferenciar, basadas en la fase de la portadora de la señal GNSS. Los resultados tras la implementación del índice MSTIDidx demuestran ser eficientes en términos de reducir los errores en el posicionamiento de los usuarios, descartando observaciones GNSS afectadas por los efectos de MSTID. La cuarta publicación presenta el contenido central de mi tesis doctoral, fundamentado en la implementación en tiempo real de un sistema de correcciones para la ionosfera basado en la técnica de posicionamiento preciso rápido (FPPP), adecuado para satisfacer los requerimientos HAS del sistema de navegación por satélite Galileo. El sistema de correcciones ionosféricas expuesto destaca las características de la técnica FPPP, tales como la fijación entera de las ambigüedades en la fase de la portadora de la señal GNSS para obtener mediciones sin ambigüedad, de manera que puedan servir como dato de entrada para la generación de las correcciones ionosféricas obtenidas por el modelo FPPP. Adicionalmente, este artículo resalta las características tanto del modelo geométrico implementado como del conjunto de datos usado. En términos de evaluar los errores de las correcciones generadas, el 99% los errores en GPS y Galileo están por debajo de 1 TECU, en zonas de notable densidad de estaciones GNSS localizadas en media latitud. Estos resultados corresponden con los requerimientos exigidos por el servicio HAS de Galileo para correcciones de ionósfera. Adicionalmente, se presentan algunos productos adicionales generados por la misma Unidad de Procesamiento de Central (CPF) que genera las correcciones ionósfericas, calculados en tiempo real y con niveles de precis
  

Darrera actualització: 25/03/2023 05:45:14.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 25/03/2023 05:30:23.

Llistat de tesis defensades per any

• MELGOSA FARRÉS, MARC: Enhanced air traffic flow and capacity management under trajectory based operations considering traffic complexity
  
  Autor/a: MELGOSA FARRÉS, MARC
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 22/03/2023
  Director/a de tesi: PRATS MENENDEZ, XAVIER | VIDOSAVLJEVIC, ANDRIJA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RANIERI, ANDREA
       SECRETARI: XU, YAN
       VOCAL: ZERROUKI, LEÏLA
  Resum de tesi: La gestió dels fluxos de trànsit i de la capacitat (ATFCM) té com a objectiu mantenir la demanda de trànsit prevista per sota de la capacitat estimada dels aeroports i els sectors de l¿espai aeri. Actualment, les iniciatives de gestió de la demanda i de gestió de la capacitat es duen a terme separadament. Donada una previsió de trànsit, els diferents proveïdors de serveis de navegació aèria assignen els seus recursos proporcionant les sectoritzacions de l¿espai aeri. Després l¿administrador de la xarxa tracta les sobrecàrregues restants mitjançant l¿assignació de retards utilitzant l'algoritme CASA, basat en l'ordenació per ordre d¿arribada. A alguns vols també se¿ls pot canviar la ruta o se¿ls pot restringit l¿altitud del creuer per tal d¿evitar zones congestionades requerint la presentació d¿un nou pla de vol. Així doncs, les sectoritzacions prèviament escollides poden ser no òptimes una vegada s¿implementin les iniciatives de gestió de la demanda. A més, la flexibilitat dels usuaris de l¿espai aeri és limitada ja que no poden expressar les seves preferències. Altrament, la demanda i la capacitat es mesuren actualment comptant el nombre d¿arribades com a proxy de la càrrega de treball del control del trànsit aeri. No obstant això, aquesta mètrica no pot evaluar la dificultat de gestionar diferents patrons de trànsit dins els sectors, la qual cosa condueix a la utilització de marges de capacitat.Aquest PhD es centra en superar les limitacions de l¿actual sistema d¿ATFCM indicades anteriorment mitjançant la introducció de mètrics de complexitat (en lloc del número d¿arribades) per a mesurar el trànsit, la millor consideració de les preferències dels usuaris de l¿espai aeri permetent la possibilitat d¿utilitzar trajectories alternatives per a evitar la congestió de l¿espai aeri, i la integració holística de la gestió de la demanda i de la capacitat en el mateix problema d¿optimització. Primer, s¿estudia la integració de dues iniciatives de gestió de la capacitat: DAC i FCA. S¿obtenen beneficis quan la integració és dinàmica. Després, es proposa un nou concepte operacional on els usuaris de l¿espai aeri tenen l'opció de proposar trajectories alternatives i l¿administrador de la xarxa és el responsable de la gestió de la demanda (assignació de retards i elecció de la trajectòria utilitzada) i de la capacitat (selecció de la sectorització de l¿espai aeri) considerant l¿optimització de tota la xarxa. Aquest concepte operacional es formula amb dos models de DCB que aborden només la gestió de la demanda i tres models holístics on la gestió de la demanda i de la capacitat es consideren conjuntament en el mateix problema d¿optimització.Un primer model es centra en escollir la millor trajectòria i assignació de retard per vol, mentre que el trànsit s'avalua mitjançant el número d¿arribades als volums de trànsit. Es resol un cas d¿estudi realista on s¿utilitzen les regulacions històriques aconseguint un 76.84% menys de retard a l'arribada si es compara amb els sistema actual.Un dels tres models holístics de s¿estudia en detall, en concret el que utilitza mètriques de complexitat i optimitza les sectoritzacions de l¿espai aeri escollint entre un seguit de configuracions disponibles. Aquest model es tracta amb un nou mètode híbrid presentat en aquest PhD i que combina la simulació del recuit i la programació dinàmica. En un primer cas d'estudi, aquest nou mètode es compara amb el mètode exacte resolt amb Gurobi proporcionant un millor rendiment principalment quan la dificultat del problema augmenta. En un segon cas d¿estudi es realitza un estudi de sensibilitat del paràmetre que modela una penalització per a diferents configuracions consecutives. Finalment, es resol un escenari a gran escala amb el mètode híbrid proporcionant un 74.01% menys de retard a l'arribada i un 28.47% menys en
  

Darrera actualització: 25/03/2023 06:00:21.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• DF-Dinamica de Fluids: formacio d'estructures i aplicacions geofisiques
• GAA-Grup d'Astronomia i Astrofisica
• gAGE-Grup d'Astronomia i Geomatica
• GCM-Grup de Caracteritzacio de Materials
• ICARUS-Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems
• IonSAT-Grup de determinacio Ionosferica i navegacio per SAtel·lit i sistemes Terrestres
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• MNT-Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions

Professorat

• Barrado Muxi, Cristina
• Bertran Alberti, Eduard
• Bruna Escuer, Pere
• Bugeda Castelltort, Gabriel
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Cela Espin, Jose M.
• Crespo Artiaga, Daniel
• Gil Pons, Pilar
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Gonzalez Casado, Guillermo
• Gonzalez Cinca, Ricard
• Gutierrez Cabello, Jordi
• Hernandez Pajares, Manuel
• Huerta Cerezuela, Antonio
• Juan Zornoza, Jose Miguel
• Masdemont Soler, Josep Joaquim
• Mateo Garcia, Antonio
• Mellibovsky Elstein, Fernando Pablo
• Montoro Lopez, Gabriel
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Pineda Soler, Eloi
• Pino Gonzalez, David
• Prats Menendez, Xavier
• Robuste Anton, Robus
• Rodriguez Ferran, Antonio
• Rojas Gregorio, Jose Ignacio
• Rovira Garcia, Adrià
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Sanz Subirana, Jaime
• Vazquez, Mariano
• Villardi de Montlaur, Adeline