Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per fer una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Prats Menendez, Xavier

• Juan Zornoza, Jose Miguel
• Mellado Gonzalez, Juan Pedro
• Prats Menendez, Xavier

• Departament de Física (PROMOTORA)
• Departament d'Arquitectura de Computadors
• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament d'Enginyeria Mecànica
• Departament de Ciència i Enginyeria de Materials
• Departament de Matemàtiques
• Departament de Resistència de Materials i Estructures a l'Enginyeria
• Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions

Perfil d'acces

Els títols amb què es pot accedir al Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Aeroespacial són diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés serà la dels titulats que hagin cursat el màster del mateix nom (Ciència i Tecnologia Aeroespacial) o un màster afí a l’àmbit científic del programa, especialment en enginyeria aeronàutica o en temes de física de l’espai.

Un perfil d’entrada alternatiu és el dels titulats superiors que demostrin un currículum de recerca ja avançat o una especialització en algun àmbit científic del programa, a més d’un coneixement bàsic d’aspectes de aeronavegació (cas de no tenir-ne, se’ls pot orientar perquè segueixin un mínim de complements de formació).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren també molt importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa i constància, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de manera oral i escrita. En el cas d’estudiants estrangers de parla no hispana, el seu nivell d’anglès ha de ser avançat, de manera que els permeti tant el desenvolupament dels treballs de recerca com participar en presentacions, seguir cursos i redactar correctament la tesi doctoral i els informes associats.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

• Expedient acadèmic (ponderació: 50%).
• Motivació (ponderació: 30-40%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 10-20%). En el cas de no parlar espanyol, un bon nivell d’anglès és imprescindible sense que això sigui un mèrit addicional per a l’admissió (és prerequisit).

Altres aspectes no exigibles però que es tindran en compte en les anteriors forquilles de ponderacions:
• Experiència de recerca
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic o entrevistes presencials.
• Beca de país d’origen (estudiants estrangers).
• Dedicació exclusiva o no a la confecció de la tesi.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està prevista modificar-la per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al Doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els estudiants del programa han de cursar complements de formació en temes generals d’aeronavegació en cas que el seu perfil d’entrada no cobreixi aquests continguts. Aquests coneixements són base fonamental del programa; no s’entendria que hi hagués un futur doctor o doctora sortit d’aquest programa sense aquests coneixements generalistes i específics. Exemple d’això serien estudiants que orientin la seva tesi a aspectes d’aplicació a les aeronaus (p. ex., materials o subsistemes d’aviònica), per als quals un coneixement parcial seria suficient. Aquest coneixement parcial s’hauria de complementar, doncs, amb altres de més generals sobre fonaments d’aeronàutica.

En el cas d’estudiants excepcionals que ingressessin amb un previ i notori currículum de recerca, o que fins i tot sense ingressar amb un màster en aeronàutica (o similar) el seu títol d’entrada fos pròxim als continguts del programa, es pot establir que estiguin exempts d’aquest requisit, sempre que l’opció de tesi sigui de clar contingut aeronàutic o aeroespacial (s’entén que llavors ja adquiririen els continguts generalistes mínims amb l’elaboració mateixa de la tesi).

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.
Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de matrícula (segones matrícules i successives): s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.

Núm. d’hores: 288.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Publicacions.

Núm. d’hores: 300.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Mobilitat.

Núm. d’hores: 480.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.

Núm. d’hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Núm. d’hores: 1,5.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.

Núm. d’hores: 12.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.

Núm. d’hores: 8.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Núm. d’hores: 18.

Caràcter: optativa.

• Activitat: Cursos i seminaris.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

• Activitat: ’Workshops’.

Núm. d’hores: 50.

Caràcter: optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 19/08/2022 04:45:23.

Llistat de tesis en dipòsit

• KRISHNAKUMAR, VRINDA: Sentinel-1 data exploitation for terrain deformation monitoring
  
  Autor/a: KRISHNAKUMAR, VRINDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/07/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MONSERRAT HERNANDEZ, ORIOL
  Tribunal:
       PRESIDENT: BEJAR PIZARRO, MARTA
       SECRETARI: NUÑEZ ANDRES, MARIA AMPARO
       VOCAL: GALVE ARNEDO, JORGE PEDRO
       VOCAL NO PRESENCIAL: LUZI, GUIDO
  Resum de tesi: KRISHNAKUMARLa técnica Persistent Scatterer Interferometry (PSI) es un grupo de técnicas avanzadas de radar de apertura sintética interferométrica diferencial (SAR) que se utiliza para medir y monitorear losmovimientos del terreno. Sentinel-1 ha mejorado sensiblemente la adquisición de datos y, en comparación con los sensores SAR anteriores, ha aumentado considerablemente el potencial uso de la interferometría diferencial SAR y del PSI para medir y monitorizar desplazamientos del terreno. El efecto de la atmósfera sobre la fase interferométrica y la naturaleza ambigua de esta son dos cuestiones críticas de InSAR. Además, la baja densidad de Persistent Scatterer (PSs) en áreas no urbanas, es otro tema crítico que ha inspirado el desarrollo de enfoques alternativos y el refinamiento de las cadenas PS existentes. Junto con los esfuerzos por desarrollar métodos para mitigar los tres problemas antes mencionados, el trabajo presentado en esta tesis también aborda la presencia de una nueva señal en interferogramas multilooked que no puede explicarse por cambios de ruido, atmosféricos o topográficos de la superficie terrestre. Esta tesis describe un método para la estimación de la fase atmosférica utilizando datos meteorológicos adquiridos in-situ y tres aproximaciones diferentes basadas en datos Sentinel-1 para obtener mapas de deformación del terreno. Estos enfoques tienen como objetivo explotar los interferogramas altamente coherentes proporcionados por Sentinel-1 gracias a su corto tiempo de revisita. El primer método llamado división hace uso de filtros en el dominico frecuencial de los interferogramas para dividir las señales en alta y baja frecuencia, y siguiendo una cadena de procesamiento consecutiva independiente para cada clase. Este enfoque ha dado como resultado una mejora substancial de PS minimizando los errores debidos al desenrollado de fase. El segundo enfoque, llamado Integración Directa (DI), tiene como objetivo proporcionar un enfoque muy rápido y sencillo para examinar áreas amplias y detectar fácilmente áreas activas. Este enfoque aprovecha al máximo los interferogramas coherentes de las imágenes consecutivas proporcionadas por Sentinel-1, lo que da como resultado una densidad de muestreo muy alta. Sin embargo, carece de robustez y su usabilidad depende de la experiencia del operador. El tercer método, llamado PSIG (Persistent Scatterer Interferometry Geomatics) de línea de base temporal corta, proporciona una aplicación restringida de la cadena PSIG, el enfoque CTTC para el PSI. Utiliza interferogramas de línea base temporales cortos y no asume ningún modelo de deformación para la selección de puntos. Su uso es complementario al enfoque de integración directa proporcionando robustez en las zonas. Mejora el rendimiento del enfoque estándar de PSIG, aumentando la densidad de PS y proporcionando mediciones robustas. La efectividad de los enfoques se ilustra a través de análisis realizados en diferentes sitios de prueba.BARCELONA26
  

Darrera actualització: 19/08/2022 04:30:22.

Llistat de tesis defensades per any

• AYATS LÓPEZ, ROGER: Exact coherent structures in the transitional regime of shear and centrifugal flows
  
  Autor/a: AYATS LÓPEZ, ROGER
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674410
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 22/04/2022
  Director/a de tesi: MESEGUER SERRANO, ALVARO | MELLIBOVSKY ELSTEIN, FERNANDO PABLO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: AVILA CAÑELLAS, MARC
       SECRETARI: ALONSO MALETA, MARIA ARANZAZU
       VOCAL: ORTÍN RULL, JORDI
  Resum de tesi: La turbulència és una de les principals preocupacions per a la majoria de problemes tecnològics relacionats amb el moviment de fluids. Especialment en el cas de l'aeronàutica, una capa límit turbulenta produeix tensions estructurals, vibracions i una major força d'arrossegament de l'aeronau que resulten en un increment significatiu del consum de combustible. Per tant, intentar comprendre l'origen de la turbulència, tot estudiant-ne les rutes de transició més habituals, és un primer pas indispensable cap al seu control efectiu.La transició a la turbulència d'un flux homogeni sovint es caracteritza per visites transitòries a estructures coherents, laminars i altament no-lineals, que acostumen a trobar-se al llindar entre la laminaritat i la turbulència. Des del punt de vista dels sistemes dinàmics, aquestes estructures són conjunts invariants en l'espai de fase infinit-dimensional de les equacions de Navier-Stokes, que aquí es pretén identificar en diferents fluxos canònics. Mitjançant la integració temporal de les equacions, resolutors de Newton-Krylov i el mètode iteratiu d'Arnoldi per a l'anàlisi d'estabilitat lineal, els diferents conjunts invariants siguin equilibris, equilibris relatius o òrbites periòdiques són acuradament calculats i continuats al llarg de l'espai de paràmetres per tal d'entendre els mecanismes involucrats en la transició. Des d'una perspectiva matemàtica, els sistemes dinàmics i la teoria de bifurcacions proporcionen el marc adequat per a comprendre les inestabilitats hidrodinàmiques i la transició a la turbulència des d'un punt de vista determinista. A més, l'ús de mètodes espectrals per a la discretització espaial resulta particularment convenient degut a la convergència exponencial de les solucions numèriques.En el primer treball, s'analitza l'inici de la transició del flux bidimensional de Poiseuille pla. En aquest cas, una nova família d'ones de Tollmien-Schlichting, que trenca la clàssica simetria de translació i reflexió, ha estat identificada i continuada al llarg de l'espai de paràmetres. A més, s'ha aclarit el rol d'una vella família d'ones viatgeres que en estudis previs no participava dels mecanismes de localització.A continuació, s'analitza la competició entre modes no lineals en el flux purament hidrodinàmic i també hidromagnètic de Taylor-Couette. Branques de solucions d'amplitud finita, en forma de modes mixtes, han estat identificades sorgint d'inestabilitats purament hidrodinàmiques i magnètiques. Aquestes interaccions de modes no lineals són eficientment calculades mitjançant dominis computacionals inclinats, enlloc dels clàssics ortogonals, permetent una reducció significativa dels recursos computacionals necessaris.Finalment, s'analitza la generalització dels fluxos extensibles entre plaques paral·leles que s'estiren i s'encongeixen biortogonalment. Sota la hipòtesi d'autosimilitud, s'identifiquen fluxos estacionaris tridimensionals de les equacions de Navier-Stokes i s'estenen al llarg de l'espai de paràmetres, tot estudiant totes les possibles configuracions d'acceleració de les plaques i trobant totes les bifurcacions existents. En finalitzar les exploracions s'han identificat un total de set famílies de solucions, algunes d'elles relacionades per simetries. La complexitat de la topologia d'aquests equilibris creix notablement en incrementar l'acceleració de les plaques, quan les diferents branques de solucions interaccionen per mitjà de bifurcacions de node-sella i punts de codimensió-2 en forma de bifurcacions de cúspide.Al marge de l'interès específic de cada un dels tres problemes estudiats, aquests també han servit com a demostració conceptual de l'aplicabilitat i idoneïtat dels mètodes i eines desenvolupats en el transcurs d'aquesta tesi, que poden ajudar a abordar un ampli ventall de problemes en una gran varietat de disciplines de la física il'enginyeria.
  

• CAAMAÑO ALBUERNE, MARÍA: Network-based ionospheric gradient monitoring to support ground based augmentation systems
  
  Autor/a: CAAMAÑO ALBUERNE, MARÍA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674794
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 12/07/2022
  Director/a de tesi: SANZ SUBIRANA, JAIME | JUAN ZORNOZA, JOSE MIGUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PULLEN, SAMUEL PHILLIP
       SECRETARI: ROVIRA GARCIA, ADRIÀ
       VOCAL: SOKOLOVA, NADEZDA
  Resum de tesi: El Sistema d'augmentació basat en terra (GBAS per les sigles en anglès) és un sistema d'àrea local que s'instal·la als aeroports. GBAS augmenta els senyals dels Sistemes de Navegació Globals per Satèl·lit (GNSSs) i proporciona a les aeronaus la informació necessària per fer aproximacions de precisió. El seu objectiu principal és millorar el rendiment de GNSS en termes d'integritat, continuïtat, exactitud i disponibilitat, mitjançant la transmissió de correccions diferencials i paràmetres d'integritat. Les correccions diferencials permeten a l'aeronau millorar la exactitud de la seva posició. Els paràmetres d'integritat permeten calcular límits per als errors residuals de la posició. Addicionalment, l'estació GBAS monitoritza i exclou els satèl·lits afectats per qualsevol tipus de fallida del sistema per tal de garantir la integritat i la seguretat dels usuaris.Entre les fonts d'error de GNSS, la ionosfera és la més important i més impredictible. En condicions ionosfèriques anormals, grans gradients ionosfèrics poden produir una diferència significativa entre l'error ionosfèric observat per l'estació GBAS i l'aeronau. Si aquesta diferència no es detecta i mitiga, pot provocar grans errors en la posició de l'aeronau. Les solucions GBAS convencionals per mitigar aquesta amenaça assumeixen que sempre és present el gradient ionosfèric més gran mai observat a la regió pertinent, la qual cosa constitueix una suposició molt conservadora. Aquest enfocament, basat en els models conservadors d'amenaça ionosfèrica derivats per a GBAS, maximitza la integritat, sovint a costa de la disponibilitat i la continuïtat del sistema, especialment en zones geogràfiques amb una ionosfera molt activa.Per solucionar aquest problema, aquesta tesi proposa el concepte de ¿Network-GBAS¿, en què diverses estacions de referència col·laboren per monitoritzar els gradients ionosfèrics. Aquest concepte consta de dos passos. Primer, la xarxa detecta els gradients ionosfèrics, estima els seus paràmetres i transmet aquesta informació a les estacions GBAS instal·lades a la seva zona de cobertura. Tot seguit, les estacions GBAS substitueixen el valor del gradient basat en el model d'amenaça per la informació del gradient proporcionada per la xarxa. Aquest enfocament redueix el conservadorisme i condueix a una millora de la disponibilitat del sistema sense comprometre la integritat de l¿usuari.Aquesta tesi valida el rendiment dels algorismes de detecció i estimació amb gradients ionosfèrics simulats i reals de dos llocs diferents coneguts pels alts nivells d'activitat ionosfèrica. Un dels llocs és Alaska, on els gradients anòmals reals analitzats són de petit tamany, però es mouen a altes velocitats; l'altre lloc és Brasil, on els gradients característics són de grans dimensions, però lents.L'avaluació del concepte de ¿Network-GBAS¿ compara en simulacions la disponibilitat d'una estació GBAS de categoria I (CAT I) situada a la ubicació del Brasil en dos casos: assumint el model conservador d'amenaça ionosfèrica, i utilitzant la informació del gradient proporcionada per la xarxa. En un dia nominal, seleccionat per a aquest estudi, la disponibilitat del sistema va millorar del 79,5% al 94,6% durant la nit. En un dia actiu, la disponibilitat va millorar del 68,7% al 89,5% durant la nit. Durant el dia, la disponibilitat va assolir el 100% en tots dos dies.Els resultats demostren que el concepte de ¿Network-GBAS¿ millora significativament la disponibilitat d'una estació GBAS CAT I en regions ionosfèriques actives sense comprometre la integritat de l'usuari. A més, en incorporar la informació proporcionada per la xarxa en les solucions existents, el ¿Network-GBAS¿ és compatible amb els algorismes i el "hardware" existents, per la qual cosa seria certificable si s'adapta a les característiques de cada regió on s'instal·li GBAS.
  

• COMA COMPANY, MARTÍ: Optimization on industrial problems focussing on multi-player strategies
  
  Autor/a: COMA COMPANY, MARTÍ
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/675067
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/07/2022
  Director/a de tesi: BUGEDA CASTELLTORT, GABRIEL | PONS PRATS, JORDI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VALERO, EUSEBIO
       SECRETARI: PRATS MENENDEZ, XAVIER
       VOCAL: GREINER SÁNCHEZ, DAVID
  Resum de tesi: Els Algoritmes Evolutius (EA) són mètodes d'optimització útils per a l'exploració de l'espai de cerca, però solen tenir problemes de lentitud per explotar-ne el mínim i convergir amb precisió. D'altra banda, els mètodes basats en gradients convergeixen més ràpidament als mínims locals, encara que no són tan robusts (per exemple, les àrees planes i les discontinuïtats poden causar problemes) i no tenen capacitats d'exploració.Aquesta tesi presenta i analitza quatre versions d'un mètode d'optimització híbrid que intenta combinar les virtuts dels Algoritmes Evolutius (EA) i els algoritmes basats en gradients, i superar-ne els inconvenients corresponents. Els Mètodes Híbrids proposats permeten treballar amb N algoritmes d'optimització (anomenats jugadors), múltiples funcions objectiu i variables de disseny, i definir-les de manera diferent per a cada jugador. El rendiment dels mètodes híbrids es compara amb un mètode basat en gradient, dos Algoritmes Genètics (GA) i un mètode d'optimització d'eixam de partícules (PSO).S'han fet proves amb problemes matemàtics de referència (proves sintètiques dissenyades per provar específicament mètodes d'optimització) i una aplicació d'enginyeria amb recursos computacionals molt exigents, un actuador de jet sintètic per a control de flux actiu (AFC) sobre un perfil aerodinàmic 2D Selig -Donovan 7003 (SD7003) al número de Reynolds 6 x 104 i un angle d'atac de 14 graus. El problema de control de flux actiu s'ha utilitzat en un problema d'optimització monoobjectiu i en un problema d'optimització de dos objectius.
  

• GAO, CHEN: Dynamics and control for continuous low-thrust spacecraft near collinear libration points
  
  Autor/a: GAO, CHEN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674387
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 18/05/2022
  Director/a de tesi: MASDEMONT SOLER, JOSEP JOAQUIM | GOMEZ MUNTANÉ, GERARD | YUAN, JIANPING
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BAOYIN, HEXI
       SECRETARI: DAI, HONGHUA
       VOCAL: LI, HENGNIAN
       VOCAL: YU, XIAOZHOU
       VOCAL: YUE, XIAOKUI
  Resum de tesi: La memòria està dedicada a l'estudi de la dinàmica i el control de satèl.lits artificials en entorns de libració colineal considerant impuls feble. Els resultats més importants són els seguents:1. Determinació i anàlisi del desplaçament de l'òrbita d'un satèl.lit híbrid amb vela situat al voltant del punt L2 en el model Terra-Lluna el.liptic. Aquest model dinàmic inclou les excentricitats orbitals dels sistemes Terra-Lluna i Sol-Terra/Lluna, així com l'acceleració deguda a la pressió de radiació solar on la inclinació del pla orbital de la Lluna respecte de l'eclíptica es té en compte. El problema es formula usant la dinàmica lineal al voltant del punt L2, mentre que la propulsió elèctrica auxiliar s'utilitza per a estabilitzar l'òrbita. En el trebsall, el problema de la generació d'órbites desplaçades es transforma en el càlcul de solucions d'unes equacions algebraiques. Les solucions analítiques aproximades de les equacions són bàsicament òrbites quasi periòdiques desplaçades, amb la distància fora del pla determinada per la reflectivitat de la vela i l'atitud. Es proposa també un controlador backstep que assegura un seguiment precís, mentre que la reflectivitat i orientació de la vela híbrida s'optimitza minimitzant la part de propulsió elèctrica.2. Càlcul, manteniment en estació i control d'atitud d'òrbites periòdiques de libració resonant en el RTBP circular Terra-Lluna. S'estableix l'òrbita i la dinàmica d'atitud d'un satèl.lit amb vela híbrida d'alta fidelitad, amb control per reflectivitat. Mitjançant tir paral.le i continuació respecte l'acceleració induïda a la vela solar, s'investiguen famílies d'òrbites Lyapunov i halo resonants. Degut a l'entorn tan pertorbat del sistema Terra-Lluna, cal un sistema auxiliar de propulsió elèctrica pel manteniment en estació. Per a aconseguir-hi precisió i per a minimitzar el consum de propulsor es proposa una estratègia acoblada de control orbital i d'atitud. Té tres parts: un controlador orbital periodic optimal, una optimització d'acceleració provinent de la propulsió elèctrica i un controlador backstep robust per a l'atitud. En particular, a les simulacions s'hi han incorporat pertorbacions en les observacions i en les forces i moments pel control d'atitud, la qual cosa resalta la robustesa del mètode.3. Estudi de la influència de la pressió de radiació solar en la dinàmica dels substituts dinàmics de L1 i L2 en el problema quasi-bicircular Terra-Lluna. Aquest model és una pertorbació periòdica del RTBP que inclou l'efecte gravitacional del Sol i l'acceleració de la pressió de radiació solar en la vela del satel.lit. Començant pells substituts dinàmics dels dos punts d'equilibri, així com órbites periòdiques resonants d'orbre baix amb el període sinòdic del Sol, s'investiga l'evolució d'aquestes òrbites variant dos paràmetres de la vela que defineixen la seva orientació i eficiència. L'estudi mostra una intricada teranyina de connexions entre les famílies. També s'ha trobat que, per certs valors dels parametres existeixen òrbites periòdiques estables amb la pressió de radiació.4. Manteniment en estació d'òrbites de libració usant propulsió feble contínua. Usant propietats dinàmiques de l'espai de fases prop de les órbites de libració es desenvolupen dos procediments de control per aquesta propulsió. La primera família s'obté com a límit de maniobres impulsives i la segona mitjançant la remodelació dels modes de Floquet. Tot i seguir diferents idees, l'anàlisi geomètrica dels dos procediments mostra que les estratègies poden remodelar les estructures dinàmiques al voltant de les òrbites de libració i estabilitzar el moviment. Usant tècniques de transport del jet, les lleis de control es poden escriure explícitament com a polinomis en termes de les desviacions entre l'estat del satèl.lit i el seu punt nominal a l'òrbita de referència, obrint la possi
  

• LIU, QI: GNSS-based Global Ionospheric Maps: real-time combination, time resolution and applications on space weather monitoring
  
  Autor/a: LIU, QI
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674222
  Programa: CIÈNCIA I TECNOLOGIA AEROESPACIALS
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 14/04/2022
  Director/a de tesi: HERNANDEZ PAJARES, MANUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BELEHAKI, ANNA
       SECRETARI: NUÑEZ ANDRES, MARIA AMPARO
       VOCAL: LI, ZISHEN
  Resum de tesi: La investigación de esta tesis doctoral se centra en los Mapas Ionosféricos Globales (GIMs) basados en el Sistema Global de Navegación por Satélite (GNSS), incluyendo la combinación en tiempo real, la validación, la resolución temporal y su aplicación. La novedad de los trabajos presentados puede resumirse como sigue:La primera contribución consiste en conectar los métodos de evaluación de los GIM en modo de posprocesamiento y en tiempo real, incluyendo la evaluación VTEC gracias a las medidas de los altímetros Jason, la evaluación del contenido total de electrones diferencial (dSTEC) y la evaluación dSTEC en tiempo real (RT-dSTEC). Con la evaluación RT-dSTEC, podemos evaluar la precisión y calcular el peso de diferentes GIM en tiempo real para su combinación también en tiempo real. La evaluación VTEC del altímetro Jason y la evaluación dSTEC pueden utilizarse para evaluar los GIM sobre los océanos y las regiones continentales, respectivamente. Además, los GIM precisos mostrados en los métodos de evaluación de GIM pueden considerarse como representaciones fiables del contenido total de electrones vertical global (VTEC).La segunda contribución consiste en aplicar la evaluación RT-dSTEC en tiempo real para la combinación de diferentes GIM del Servicio Internacional GNSS (IGS), todo ello en tiempo real. El GIM IGS combinado resultante proporciona correcciones ionosféricas robustas para el posicionamiento GNSS en tiempo real y una distribución global de VTEC fiable para las observaciones terrestres. Se resume y compara el estado actual de los GIM en tiempo real de diferentes centros IGS. La evaluación de VTEC respecto de los altímetros Jason y la evaluación de dSTEC en modo de posprocesamiento también se utilizan para la validación de los GIM en tiempo real del IGS. Y se verifica la sensibilidad de la técnica de ponderación en tiempo real mediante la evaluación RT-dSTEC.La tercera contribución consiste en proponer una nueva forma de estimar las componentes espaciales y temporales del gradiente VTEC. La determinación de los grados de perturbación ionosférica puede ser útil para garantizar el nivel de seguridad de los servicios del Sistema de Aumento Basado en Satélites (SBAS) y del Sistema de Aumento Basado en Tierra (GBAS). Para estimar los componentes espaciales y temporales del gradiente de VTEC a escala global, se selecciona el GIM UQRG debido a su exactitud y resolución temporal. Los índices de gradiente VTEC derivados de los GIM de UQRG (VgUG) permiten a los usuarios obtener valores completos (no relativos) de gradientes espaciales de VTEC y de las variaciones temporales por separado. Los índices de gradiente espacial VTEC regional, basados en UQRG (RVGU) y el índice de perturbación ionosférica regional basado en UQRG (RIDU), se proponen para estimar el grado de perturbación ionosférica regional sobre zonas de interés. Además también se introducen los componentes espaciales y temporales del gradiente VTEC en los puntos de la cuadrícula con valores proporcionados por UQRG a escala global.La cuarta contribución consiste en definir una nueva escala de tormentas ionosféricas. La respuesta ionosférica a la alta actividad geomagnética, la tormenta ionosférica, puede aumentar los errores de posicionamiento del GNSS por el aumento de la densidad de electrones ionosféricos e inhabilitar las comunicaciones de alta frecuencia por la disminución y en general rápida variación de la densidad de electrones ionosféricos. Para caracterizar el estado de la ionosfera a escala global, es esencial contar con una distribución global fiable de VTEC. Según estudios anteriores, el UQRG es uno de los GIM más precisos. En este sentido se propone la nueva Escala de tormentas ionosféricas basada en UQRG, IsUG.
  

Darrera actualització: 19/08/2022 05:01:02.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• DF-Dinamica de Fluids: formacio d'estructures i aplicacions geofisiques
• GAA-Grup d'Astronomia i Astrofisica
• gAGE-Grup d'Astronomia i Geomatica
• GCM-Grup de Caracteritzacio de Materials
• ICARUS-Intelligent Communications and Avionics for Robust Unmanned Aerial Systems
• IonSAT-Grup de determinacio Ionosferica i navegacio per SAtel·lit i sistemes Terrestres
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• MNT-Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies
• RSLAB-Grup de Recerca en Teledeteccio
• SPCOM-Grup de Recerca de Processament del Senyal i Comunicacions

Professorat

• Barrado Muxi, Cristina
• Bertran Alberti, Eduard
• Bruna Escuer, Pere
• Bugeda Castelltort, Gabriel
• Camps Carmona, Adriano Jose
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Cela Espin, Jose M.
• Crespo Artiaga, Daniel
• Gil Pons, Pilar
• Gilabert Pinal, Pere Lluis
• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Gonzalez Casado, Guillermo
• Gonzalez Cinca, Ricard
• Gutierrez Cabello, Jordi
• Hernandez Pajares, Manuel
• Huerta Cerezuela, Antonio
• Juan Zornoza, Jose Miguel
• Masdemont Soler, Josep Joaquim
• Mateo Garcia, Antonio
• Mellibovsky Elstein, Fernando Pablo
• Montoro Lopez, Gabriel
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Pineda Soler, Eloi
• Pino Gonzalez, David
• Prats Menendez, Xavier
• Robuste Anton, Robus
• Rodriguez Ferran, Antonio
• Rojas Gregorio, Jose Ignacio
• Rovira Garcia, Adrià
• Salan Ballesteros, M. Núria
• Sanz Subirana, Jaime
• Vazquez, Mariano
• Villardi de Montlaur, Adeline