Perfil d'acces

Sense complements de formació:
Màster en Enginyeria Química, màster en Enginyeria de Processos Químics, màster en Enginyeria Industrial, en l’especialitat de Química.

Amb complements de formació:
Màster en Química, màster en Biotecnologia, màster en Enginyeria Alimentària, altres màsters en àmbits relacionats.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands i doctorandes han de demostrar les competències següents:

a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a escala internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Els alumnes del programa tindran experiència en diferents camps d’R+D+I relacionats amb l’enginyeria de processos químics que cobreixen un ampli ventall de situacions.

Els àmbits en què es desenvoluparà poden incloure:

• Experiència en el camp dels productes alimentaris: durabilitat, traçabilitat, optimització, higiene i enginyeria alimentària. Disseny i construcció de nous equips o instal·lacions en empreses alimentàries, etc.

• Capacitat d’integració i intensificació de processos, gestió i valorització de residus i control de la contaminació.

• Formació en diversos camps relacionats amb el risc i la seguretat. Principalment, hauran adquirit formació en anàlisi de risc en la indústria de procés, en l’avaluació de risc ambiental i en episodis d’incendis forestals i d’interior.

• En l’àmbit de la nanotecnologia, hauran adquirit, entre d’altres, la capacitat de dissenyar, desenvolupar, caracteritzar i assajar nous catalitzadors basats en nano- i microestructures, per exemple per a la generació i purificació d’hidrogen. O desenvolupar fotocatalitzadors i reactors fotocatalítics per generar hidrogen a partir d’aigua i llum solar, etc.

• Podran aplicar diferents tecnologies de separació, per exemple, per eliminar contaminants d’aigües, o desenvoluparan nous sensors com a mètodes analítics per a la monitorització de paràmetres fisicoquímics d’interès en entorns naturals o industrials. En el camp dels residus, seran capaços d’elaborar l’estudi i la caracterització per al tractament adequat de residus de diferents procedències.

En qualsevol de les línies en què desenvolupin les seves tesis, s’espera que tindran capacitat per concebre, dissenyar, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca. El programa també es proposa dotar-los de mitjans perquè puguin contribuir a l’ampliació de les fronteres del coneixement a través d’una recerca original. També estaran capacitats per portar a terme una anàlisi crítica i d’avaluació i síntesi d’idees noves i complexes, alhora que obtindran les habilitats necessàries per a l’exposició en contextos acadèmics i professionals de les idees i els coneixements adquirits.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Planas Cuchi, Eulalia

• Garcia Gomez, Sonia
• Gibert Agullo, Oriol
• Graells Sobre, Moises
• Planas Cuchi, Eulalia
• Sastre Requena, Ana Maria

• Departament d'Enginyeria Química (PROMOTORA)

UTG Campus Diagonal - Besòs
Edifici A
Av. Eduard Maristany, 16
08019 Barcelona

934 011 792
E-mail: doctorat.eebe@upc.edu

Convenis amb altres institucions

Convenis:

Col·laboracions:

El Departament d’Enginyeria Química disposa d’una àmplia xarxa de contactes amb universitats i centres de recerca de conegut prestigi establerts en altres països. El contingut d’aquestes col·laboracions es pot descriure en cotuteles, en l’intercanvi de professorat i d’estudiants de doctorat, en participacions recíproques en tribunals de tesis i en el desenvolupament de projectes conjunts de recerca. A títol d’exemple poden citar-se:

Amirkabir University of Technology (IR)
Bremen University (DE)
Brookhaven National Laboratories (US)
Carnegie Mellon University (US)
Catholic University of Leuven (BE)
Chalmers University of Technology (ES)
Cornell University (US)
Cranfield University (UK)
Delft Technical University (NL)
École des Mines d’Alès (IMT Mines d’Alès) (FR)
ETH Zürich (CH)
Imperial College (UK)
Institut de Recherches sur la Catalyse et l’Environnement de Lió (FR)
Institute of Chemical Technology, TU Bergakademie Freiberg (DE)
JRC Karlsruhe (DE)
Politecnico di Torino (IT)
Poznan Institute of Technology (PL)
Tecnológico de Monterrey (MX)
Universidad de San Luis (AR)
Universidad de Tarapacá (CL)
Universidad Nacional del Litoral (AR)
Universidade Nova de Lisboa, UNL (PT)
Università degli Studi di Palermo (IT)
Università degli Studi di Udine (IT)
Università della Calabria (IT)
Università di Bologna (IT)
Sapienza Università di Roma (IT)
Universitat de Barcelona (ES)
Université des Sciences et de la Technologie d’Oran Mohamed-Boudiaf, USTOMB (DZ)
Université Oran 1 (DZ)
University of Edinburgh (UK)
University of Helsinki (FI)
University of Plymouth (UK)
University of Reading (UK)
Wageningen University (NL)

Perfil d'acces

Sense complements de formació:
Màster en Enginyeria Química, màster en Enginyeria de Processos Químics, màster en Enginyeria Industrial, en l’especialitat de Química.

Amb complements de formació:
Màster en Química, màster en Biotecnologia, màster en Enginyeria Alimentària, altres màsters en àmbits relacionats.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Ponderació
1. Currículum del candidat o candidata: tipus de formació i qualificacions obtingudes, així com l’experiència en recerca i professional (70%)
2. Contacte personalitzat a través d’entrevistes telemàtiques o presencials (15%).
3. Coneixement recognoscible de l’idioma anglès (15%)

Òrgan d’admissions
El programa té una Comissió Acadèmica que valora les sol·licituds dels estudiants i les estudiants. La Comissió revisa, mensualment, les sol·licituds que arriben per l’aplicació informàtica de preinscripció.

El programa de doctorat té un formulari específic on el doctorand o doctoranda expressa els seus interessos cientificotècnics. Amb aquesta informació, la Comissió Acadèmica del programa canalitza les sol·licituds admeses en relació amb les necessitats i capacitat dels diferents grups de recerca a fi d’assignar tutors/directors o tutors/directores.

Aquesta comissió estableix a més els complements de formació que ha de portar a terme cada candidat o candidata, si es consideren necessaris per la seva formació d’accés, a fi de garantir les seves capacitats, coneixements i aptituds, fins a un màxim de 60 ECTS.

Complements formatius

Assignatures obligatòries del màster
• Biotech Processes and Polymer Industry (6 crèdits ECTS)
• Chemical and Catalytic Reaction Engineering (6)
• Sustainability and Circular Economy (6)
• Polymer Physics (6)
• Waste Resource Technologies (6)
• Nanotechnology (6)
• Risk and Safety, and Chemical Industry (6)

Assignatures de l’especialitat en Green Chemical Process Engineering (GCPE)
• Membrane Processes and Technologies (6)
• Industrial Water Technologies (6)
• Process Integration (6)
• Advanced Catalytic Reactors (6)
• Computational Fluid Dynamics (6)
• Circular Process Engineering (6)

Període de matrícula dels nous doctorands

El període ordinari de matrícula comença al setembre i acaba el dia 15 d’octubre de cada curs, tot i que la data de matrícula depèn de la resolució d’admissió.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

S’estableix un període entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: elaboració i defensa inicial del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter: obligatori.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• FAZLIKESHTELI, SHIVA: Partial oxidation of methane into syngas at low temperature
  
  Autor/a: FAZLIKESHTELI, SHIVA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2023
  Data de lectura: 27/10/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent de l'Edifici I, planta baixa, Campus Diagonal-Besòs
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | VENDRELL VILLAFRUELA, XAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: MESTRES VILA, LOURDES
       SECRETARI: SOLER TURU, LLUIS
       VOCAL: GANDÍA PASCUAL, LUIS MARÍA
  Resum de tesi: El gas de síntesi (una barreja d¿H2 i CO) és una matèria primera versàtil que es pot utilitzar per produir una àmplia gamma de productes químics i combustibles. Per aquesta raó, hi ha un gran interès per optimitzar i explorar noves vies per a la seva producció. Els mètodes més comuns per a la producció de gas de síntesi són la reformació amb vapor de metà (SRM), l¿oxidació parcial del metà (POM) i la reformació seca del metà (DRM). En aquesta tesi, s'han preparat una sèrie de catalitzadors monometàl·lics de Pd, Ru i Ni i bimetàl·lics de Pd-Ni, Ru-Ni i Ru-Pd sobre un suport de CeO2 mitjançant mètodes de mòlta en sec (BM) i impregnació a humitat incipient convencional (IWI). Els resultats van mostrar que la tècnica de mòlta en sec pot ser utilitzada per preparar espècies metàl·liques altament disperses que interactuen fortament amb el suport de cèria. L'ús d'aquesta tècnica va portar a una millora en l'activitat catalítica de POM, especialment a baixa temperatura, en comparació amb el mètode IWI convencional. Aquest projecte contribueix a del augmentar el coneixement sobre la influència de l'ordre d'addició dels metalls, la relació metàl·lica, l'energia de mòlta i el temps de molta per a mostres preparades pel mètode mecanoquímic en la conversió de metà i el rendiment a gas de síntesi. Per determinar la durabilitat dels catalitzadors, es van dur a terme proves de resistència durant més de 100 hores. S'ha utilitzat l¿espectroscòpia Raman, la reducció tèrmica programada (H2-TPR), l¿espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X (XPS), la difracció de raigs X (XRD) i la microscòpia electrònica de transmissió d'alta resolució (HRTEM) per caracteritzar els catalitzadors abans i després de la reacció.
  

Darrera actualització: 04/10/2023 04:45:29.

Llistat de tesis en dipòsit

• MAYOR PILLADO, ÁLVARO: Evaluation of Nutrient Recovery from Urban Wastewater for Sustainable Fertilizer Production
  
  Autor/a: MAYOR PILLADO, ÁLVARO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VALDERRAMA ANGEL, CESAR ALBERTO | BASSET OLIVÉ, NÚRIA | CORTINA PALLAS, JOSE LUIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: BARAT BAVIERA, RAMÓN
       SECRETARI: DE PABLO RIBAS, JOAN
       VOCAL: ASTALS GARCIA, SERGI
  Resum de tesi: La introducción del proceso de fijación de nitrógeno Haber-Bosch en el siglo XX perturbó el ciclo del nitrógeno (N) en los ecosistemas, agravando problemas ambientales y pérdida de nutrientes. La dependencia de fertilizantes inorgánicos, especialmente en China, América y Oceanía, agrava el problema. España, antes exportador neto de productos agrícolas, ahora depende de importaciones, destacando la necesidad de fuentes alternativas de recuperación de nutrientes. El análisis del flujo de elementos y el método de huella de carbono ayudan en las estrategias de gestión. La recuperación de nutrientes puede lograr la sostenibilidad, seguridad alimentaria y protección ambiental. La población mundial alcanzará 9.8 mil millones en 2050, aumentando la demanda de nitrógeno y fósforo en la agricultura. La recuperación de estos de aguas residuales es vital para abordar los desafíos de agotamiento de recursos y contaminación, aunque las prácticas actuales limitan la recuperación al centrarse en la eliminación.Se hizo un análisis del flujo de nitrógeno (AFN) para España en 2016. Se evaluaron interacciones y flujos de N, considerando submodelos de agricultura y residuos. Se usaron datos específicos del país para flujos de alimentos y otros.Considerando estos sectores: producción de cultivos (CP), producción animal (AP), procesamiento de alimentos (FP), producción no alimentaria (NF) y consumo humano (HC), se obtuvieron relevantes resultados: importación anual de 2142 kt de N, 43 % acumulado en suelos y agua (913 kt de N). Pérdidas: emisiones de agricultura (724 kt de N a cuerpos de agua y 132 kt de N en suelos), emisiones industriales a la atmósfera (122 kt de N). Plantas de tratamiento de aguas residuales (WWTPs) recibieron 67 kt de N, eliminando 26 % como lodos y recuperando 20 % como fertilizantes.Además, se evaluó un sistema híbrido con zeolitas y contactores de membrana (LLMC) para recuperar NH3 de aguas residuales. La zeolita demostró una efectiva desorción de amonio con NaOH al 2 % en circuito cerrado, logrando recuperar más del 95 % de NH3 con LLMCs de polipropileno.La planta piloto trató efluentes de EDAR mediante un pretratamiento con ultrafiltración, eliminando más del 90 % de sólidos y 60-65 % de DQO. Las salmueras de regeneración de NaOH al 2 % fueron tratadas en el LLMC, produciendo corrientes de N del 10-15 % para usar como fertilizantes.Se evaluó la recuperación de nitrato de amonio y estruvita en agricultura mediante el uso de ACV (análisis del ciclo de vida) y ATE (análisis tecno económico). El esquema incluyó cristalización de estruvita para recuperar fósforo e intercambio iónico combinado con LLMC para recuperar N. El ACV mostró que la solución de fertilizante con nutrientes recuperados fue mejor ambientalmente, meintras que el TEA demostró potencial viabilidad de la recuperación de nutrientes en toda la cadena de valor en el caso de haber un incremento dle valor de mercado de los fertilizantes producidos.Con esto, España puede avanzar hacia la sostenibilidad en la agricultura, disminuir su dependencia de importaciones y proteger el medio ambiente. La recuperación de nutrientes es esencial para enfrentar los desafíos futuros y garantizar una agricultura sostenible.
  
• SHEIKH, MAHDI: Nitrogen Recovery from wastewater treatment effluents by liquid-liquid membrane contactor for fertilizers production
  
  Autor/a: SHEIKH, MAHDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 29/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS | VALDERRAMA ANGEL, CESAR ALBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: SEREJO GOULAO CRESPO, JOAO PAULO
       SECRETARI: FARRAN MARSA, ADRIANA
       VOCAL: DOSTA PARRAS, JOAN
  Resum de tesi: Cambiar las plantas de tratamiento de aguas residuales por instalaciones de recuperación de aguas residuales y recursos representa un cambio de paradigma en la gestión de aguas residuales. Recursos como el agua, la energía y los nutrientes son cada vez más escasos, lo que hace necesario este cambio. Las aguas residuales a menudo se tratan como un producto de desecho en las plantas de tratamiento de aguas residuales tradicionales, desperdiciando recursos valiosos. Podemos extraer y reutilizar estos recursos cuando cambiamos a instalaciones de recuperación de recursos, lo que hace que nuestro enfoque sea más sostenible y eficiente. Alternativamente, mediante la transición a instalaciones de recuperación de recursos y aguas residuales, las desventajas graves como el alto consumo de energía, la recuperación limitada de recursos, los altos costos operativos y la falta de tratamiento de las aguas residuales pueden abordarse mediante la promoción de la eficiencia de los recursos, la reducción del impacto ambiental, la promoción de la economía circular, y sustentable el proceso actual de manejo de aguas residuales.Los vertidos de aguas residuales domésticas/urbanas contienen diversas sustancias, entre las que se incluyen materia orgánica, nutrientes como nitrógeno y fósforo, y oligoelementos. La próxima generación de instalaciones de tratamiento de aguas residuales se transformará en instalaciones ecológicas, incluidas las instalaciones de recuperación de recursos. Al enfatizar fuertemente la recuperación y reutilización de estas sustancias en lugar de tratarlas como contaminantes, desempeñarán un papel importante en las Ciudades Inteligentes. Esta estrategia cierra el círculo al promover la economía circular y garantizar que las sustancias se utilicen por completo.Al integrar tecnologías de membrana con características superiores, las plantas de tratamiento de aguas residuales pueden mejorar la eficiencia de recuperación de nitrógeno y proporcionar agua potable. Este trabajo examina y valida una tecnología híbrida que utiliza contactores de membrana líquido-líquido de fibra hueca y zeolita natural de intercambio iónico como un sistema de tratamiento innovador y bien establecido para la eliminación/recuperación de amonio/amoníaco de corrientes de aguas residuales urbanas/domésticas para reducir el consumo de agua. escasez y contaminación de nutrientes, lo que resulta en fertilizantes N-líquidos. Con este sistema híbrido de membrana, se pudieron producir y concentrar fertilizantes líquidos para alcanzar los niveles comerciales estándar en el mercado de N según la Comisión Europea, y también se produjo agua limpia, que cumplió con los objetivos de descarga de nitrógeno de la OMS y la UE.
  

Darrera actualització: 04/10/2023 04:30:30.

Llistat de tesis defensades per any

• CHEN, YUFEN: Mechanochemical preparation of TiO2-based photocatalysts for hydrogen production
  
  Autor/a: CHEN, YUFEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/05/2023
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | SOLER TURU, LLUIS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CONCEPCION HEYDORN, PATRICIA
       SECRETARI: MACANAS DE BENITO, JORGE
       VOCAL: DE LA PEÑA O\'SHEA, VICTOR A.
  Resum de tesi: Els clústers metal·lics i els atoms a"illats són cocatalitzadors efica,;:os per millorar la producció fotocatalítica d'H2 a causa de les seves estructures geometriques, propietats electróniques i reactivitat úniques. To! i aixó, el disseny d'un metode sintetic simple pera aquestes especies metal·liques ultrapetites és una tasca complexa. En aquesta tesi, hem sintetitzat fotocatalitzadors basats en TiO2 amb especies monometal·liques (Au, Pd i Pt) i bimetal·liques (PdAu) mitjan,;:ant un procés mecanoquimic (molí de boles) d'una sola etapa pera l'evolució de H2 sota llum UVi visible. Els parametres de mólta, com ara el temps de mólta, la freqüencia i la relació bola/pols, es van ajustar acuradament per optimitzar les condicions de m ólta i aconseguir la majar producció d'H2. En aquest conlext, les principals linies de recerca s'estructuren en quatre capítols: en primer lloc, es van sintetitzar i caracteritzar clúslers monometal·lics (Au, Pd) dispersats sobre TiO2 i se'n va investigar l'eficiencia fotocatalítica; després es van preparar cocatalitzadors bimetal·lics de PdAu sobre TiO2 per integrar-ne les propietats apliques i fotocatalitiques; finalment, vam estudiar la fotoestabilitat de les especies d'Au, Pd i PI suportades sobre nanopartícules d'anatasa que exposen preferentment les cares cristal·lines {001} i {101}.Al Capítol 3, es van sintetitzar i es van dispersar especies d'Au a la superfície de TiO2 mitjan,;:ant malta mecanoquim ica d'una sola etapa a partir de TiO2 P90 i precursors d'acetat d'or. Els clústers d'Au obtinguts interactuen fortament amb el suport de TiO2, i els fotocatalitzadors resultants presenten un comportament fotocatalític excepcional pera la producció d'H2 sota llum UVi visible, que duplica els obtinguts amb Au/TiO2 preparats de manera convencional i que contenen nanopartícules d'Au. L'arquitectura particular creada durant el procés mecanoquímic condueix a una separació efectiva de les carregues fotogenerades, una fotocorrent alta i una baixa resistencia de transferencia de carrega.Al Capítol 4, es van sintetitzar fotocatalitzadors de TiO2 am b especies de Pd altament disperses a la seva superfície mitjan,;:ant una sola etapa mecanoquímica. Els clústers es !roben principalment en esta! metal·lic i formen una interacció particular entre Pd i TiO2. Duran! el procés fotocatalític de producció d'H2, les petites especies de Pd es converteixen en nanopartícules de Pd, mantenint una activitat fotocatalítica estable duran! 100 hores. A més, la interacció única entre les especies de Pd i el suport de TiO2 nom és es va aconseguir a la mostra molla, i es va perdre després d'un tractament de calcinació.Al Capital 5, fem servir la mecanoquímica per preparar cocatalitzadors bimetál·lics (PdAu/TiO2) pera la fotoproducció d'H2. La relació Pd/Au es va ajustar amb cura per aconseguir la integració óptima de les seves propietats catalítiques i plasmaniques. Més interessantencara, les mostres preparades mitjan,;:antmólta en una sola etapa van mostrar un comportament superior respecte de les obtingudes mitjanc;ant mólta seqüencial. Es van aplicar espectroscópies DRX, Raman i UV-vis per com prendre les propietats deis fotocatalitzadors sintetitzats.Al Capital 6, s'estudia l'eslabilitat duran! la fotogeneració de H2 de les especies d'Au, Pd i PI preparades mitjan,;:ant mólta de boles i suportades sobre nanopartícules d'anatasa que exposen preferentment les cares {001} i {101}. S'ha observat que la mostra de Pt/TiO2 presenta una estabilitat superior al Pd/TiO2 i Au/TiO2, i que els fotocatalitzadors basats en cares {001} són sempre més estables que els seus analegs {101} independentmentdel metall suportat. Hem demostratque la perdua d'estabilitat va associada ambla sinterització deis clústers, i que aquesta és facilitada perla transferencia de portadors fotoexcitats de les especies metal·liques als atoms de Ti i O, afectant perjudicialment la fotoa
  

• CIFUENTES LÓPEZ, ALEJANDRO: Simulación y desarrollo de reactores catalíticos de membrana para la tecnología del hidrógeno
  
  Autor/a: CIFUENTES LÓPEZ, ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/01/2023
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | TORRES CAMARA, RICARDO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RUIZ REINA, EMILIO
       SECRETARI: HUSAR, ATTILA PETER
       VOCAL: GUILERA SALA, JORDI
  Resum de tesi: Esta tesis se centra en el estudio de la producción catalítica de hidrógeno a partir de metanol y agua.La producción catalítica se realiza en un reactor catalítico de membrana el cual logra producir y purificar el hidrógeno. El uso final del hidrógeno producido es alimentar pilas de combustible para aplicaciones portátiles y móviles. En esta tesis se ha desarrollado un catalizador compuesto por PdZn/ZnAl2O4/Al2O3 en forma de pellets con soporte de alúmina. El catalizador se ha caracterizado y probado en un reactor de flujo de pistón. A continuación, se ha construido una planta piloto con un reactor catalítico de membrana. Este catalizador se ha probado en la planta piloto en condiciones operativas reales.Además, se han realizado modelos mediante elementos finitos del reactor de flujo de pistón y del reactor catalítico de membrana. Estos modelos han validado los resultados experimentales. Finalmente, se ha realizado un controlador PI que actúa sobre la bomba de líquido de metanol y agua para producir de manera controlada y regulada el hidrógeno de alta pureza en el reactor catalítico de membrana
  

• LAPO CALDERÓN, BYRON GONZALO: Lignocellulosic wastes and chitosan composites applied to recover rare earth elements by liquid-solid separation
  
  Autor/a: LAPO CALDERÓN, BYRON GONZALO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 12/07/2023
  Director/a de tesi: SASTRE REQUENA, ANA MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS
       SECRETARI: ALGUACIL PRIEGO, FRANCISCO JOSÉ
       VOCAL: REGEL-ROSOCKA, MAGDALENA
  Resum de tesi: Los elementos de tierras raras (ETR) son elementos cruciales para el futuro de la tecnología, especialmente en los campos de la generación de energía y transporte terrestre. Uno de los procesos sustentables aplicados a la recuperación de ETR es la bioadsorción. En el presente trabajo, dos materiales adsorbentes, basados en residuos lignocelulósicos y quitosano fueron desarrollados y evaluados en la recuperación de ETRs. Los materiales lignocelulósicos incluyeron tres residuos de banano (raquis, pseudo-tallo y cáscara de banano) y un residuo proveniente de un proceso de sacarificación usando raquis de banano como material base. Mientras que los materiales basados en quitosano incluyeron tres materiales, incluidos un composite en forma de perlas basado en quitosano-hidróxido férrico, perlas de quitosano con manganeso-ferrita y una emulsión estabilizada por partículas de quitosano y Cyanex 923 (Cy923) encapsulado.Los residuos de banano fueron evaluados sin previa modificación. La capacidad de adsorción obtenida por el raquis de banano fue de alrededor 100 mg/g para las cinco ETRs críticas evaluadas (Nd, Eu, Y, Dy y Tb). Los mecanismos de adsorción mostraron que los grupos funcionales oxigenados, especialmente los grupos carboxílicos fueron los responsables de la adsorción de ETRs. Adicionalmente, el raquis de banano presentó cinética de reacción de 8 minutos. En una siguiente investigación, el residuo de raquis de banano luego de ser sometido a un proceso de sacarificación basado en hidrólisis enzimática con polietilenglicol (BR-PEG) y evaluado en la recuperación de Nd. La cinética de adsorción mostrada por el material BR-PEG resultó en 20 min, presentando una máxima capacidad de adsorción de 44.11 mg/g. El material fue reusado por cinco veces durante la evaluación de la desorción de Nd, usando HNO3 0.1 M.Respecto a los materiales basados en quitosano, perlas de quitosano- hidróxido férrico (ChiFer(III)) fueron obtenidas y aplicadas a la recuperación de Nd. La capacidad de adsorción de las perlas liofilizadas mostró una capacidad de adsorción de 13.8 mg/g a pH 4, lo cual significó una mejora de la capacidad de adsorción de 4 veces, comparado con quitosano puro. Adicionalmente, fue llevada a cabo una evaluación dinámica en columnas, en las cuales fueron testeadas soluciones Nd-B, confirmando la selectividad a los iones neodimio. Un segundo material basado en perlas de quitosano magnético, consistentes en nanopartículas magnéticas de manganeso-ferrita (MnFe2O3) incrustadas en quitosano fueron obtenidas y aplicadas en la recuperación de Nd. Los experimentos de adsorción mostraron una capacidad máxima de adsorción de 44.29 mg/g a pH 4. Este material pudo ser reusado hasta por 4 ciclos de adsorción-desorción. Finalmente, un nuevo material de tipo emulsión, que consistió en el encapsulamiento de Cy923 en nanopartículas de quitosano mediante síntesis de ultrasonido de alta frecuencia. El material mostro su mejor desempeæo de adsorción a pH 2, equilibrio cinético de menos que cinco minutos y capacidad de adsorción de 90 mg/g. El material mostró excelente selectividad a ETRs en tres sistemas que contenían tierras raras, incluyendo Y/Ca, Gd/Ca y La/Ni. Comparado con la extracción líquido-líquido, el material obtenido mostró varias ventajas, tales como menor uso de Cy923 y no necesidad de diluyentes orgánicos.En general, la presente tesis muestra varias alternativas de materiales sustentables para la recuperación de tierras raras mediante separación líquido-sólida, contribuyendo con alternativas de ingeniería verde para la recuperación de tierras raras y la valorización de varios materiales considerados residuos. En total fueron evaluados cinco materiales, los cuales son presentados en cinco publicaciones científicas por separado.
  

• TORRES RIVERO ANDRADE, KARINA VICTORIA ALEJANDRA: Nano-enabled screen-printed electrodes for the determination of trace elements in aqueous environmental samples
  
  Autor/a: TORRES RIVERO ANDRADE, KARINA VICTORIA ALEJANDRA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 12/07/2023
  Director/a de tesi: FLORIDO PEREZ, ANTONIO | MARTI GREGORIO, VICENÇ
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: DIAZ CRUZ, JOSE MANUEL
       SECRETARI: DE PABLO RIBAS, JOAN
       VOCAL: BAEZA LABAT, MARIA DEL MAR
  Resum de tesi: El drenaje acido de mina (AMD) es un agua residual originada a partir de procesos complejos de oxidación convirtiéndose en uno de los mayores desafíos que enfrenta la industria minera mundial, debido a su acidez, alto contenido de S042- y de metales como Cu, Ni, Zn, Co, Cr, Cd, Pb y metaloides como As. Debido a que las AMDs pueden representar una amenaza importante para la calidad del agua superficial y subterránea, se requieren sistemas de detección temprana para metales y metaloides, y técnicas efectivas de tratamiento de agua y de bajo costo para prevenir y gestionar el daño ambiental asociado a este problema. En la presente Tesis, se utilizó la síntesis química de nanopartículas de plata (Ag-NPs) a través del método de semilla para modificar electrodos serigrafiados de nanofibras de carbono (SPCNFE), usando diferentes métodos de deposición como in situ, drop-casting y spin-coating. Posteriormente, se evaluó el electrodo modificada con NPs de plata para la determinación de Pb(II) y Cd(II) mediante DPASV. Los LODs fueron 2. 8 y2.1 ug L-1, para Pb(II) y Cd(II), respectivamente. Además, se utilizaron dos tamaños diferentes de Ag-NPs para modificar los SPCNFEs y se realizó la determinación directa de As(V). Se utilizó EIS para estudiar el efecto de la incorporación de Ag-NPs en la superficie del electrodo de trabajo, confirmando una mayor respuesta electrocatalítica para el electrodo modificada en comparación con el sensor sin modificar. El sensor propuesto se probó en una muestra de agua de grifo enriquecida con As(V), obteniendo resultados que concuerdan con las mediciones de ICP-MS. Además, para evaluar el efecto del mismo tipo de NPs en la respuesta del electrodo, se realizó un estudio de los SPCNFEs con nanosemillas de Ag para la determinación de diferentes analitos, Pb(II), Cd(II) y As(V) utilizando DPASV. Se concluyó, que los analitos se detectaron a niveles muy bajos de concentración de (ug L-1), exhibiendo rangos lineales más amplios para Pb(II) y Cd(II), pero valores de sensibilidad más bajos en comparación con el As(V). En el último enfoque relacionada con SPCNFEs, se investigó la síntesis verde de NPs, de Ag y Au. Las NPs metálicas se obtuvieron utilizando extracto de raspo de uva que actúa como agente reductor. Además, utilizando la metodología de deposición spin-coating, las nanopartículas verdes de Au y Ag se utilizaron para funcionalizar SPCNFEs. El electrodo modificado se utilizó para determinar Cd(II), Pb(II) y U(V1); este último por su importancia en la industria de la seguridad nuclear. El mejor LOD se obtuvo con el SPCNFE basada en NPs verdes de Ag (G-AgNPs-SPCNFE), 0.12 ug L-1. Se evaluó la idoneidad del G-AgNPs-SPCNFE para la determinación de U(VI) en muestras de agua del grifo enriquecidas obteniendo resultados comparables con la técnica de ICP-MS con buena reproducibilidad. Esta Tesis también ha explorado la valorización de AMD y/o residuos de AMD en un contexto de circularidad. Por lo tanto, los enfoques probados consistieron en el uso de AMD como fuente para sintetizar nanopartículas para electrodos serigrafiados y el tratamiento de residuos de AMD como adsorbente de arsénico. Hoy en día, los tratamientos activos para AMD implican el uso de productos químicos alcalinos para neutralizar y precipitar metales y sulfatos. En consecuencia, se obtuvieron dos precipitados del tratamiento AMD con cal y calcita. Dichos sólidos se caracterizaron confirmándose la presencia de hidróxido de hierro, yeso y jurbanita. Luego, se utilizaron como potencial adsorbente de As, obteniendo una eficiencia de remoción de As similar a adsorbentes como el Bayoxíde® sonicado y la nanohematita. En conclusión, se exploraron dos enfoques de economía circular. En primer lugar, un residuo producido en grandes cantidades de la industria del vino, como el raspo de uva, que se usó posteriormente en la síntesis de NPs metálicas, y en segundo lugar el precipitado de AMD que
  

• VACCA, PASCALE: Fire risk analysis framework at the wildland-urban interface
  
  Autor/a: VACCA, PASCALE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 20/07/2023
  Director/a de tesi: PASTOR FERRER, ELSA | PLANAS CUCHI, EULALIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RESZKA, PEDRO
       SECRETARI: ÁGUEDA COSTAFREDA, ALBA
       VOCAL: PEREZ RAMIREZ, YOLANDA
  Resum de tesi: Els incendis forestals que arriben a la frontera entre les zones amb vegetació i les àrees urbanes, definides com la Interfície Urbana-Forestal (IUF), s'han expandit ràpidament en freqüència i severitat durant les últimes dècades, i el nombred'estructures perdudes cada any ha augmentat significativament. Com que els incendis IUF suposen grans desafiaments a nivell de gestió en termes de protecció civil i mitigació d'incendis, l'autoprotecció s'ha convertit en una necessitat creixent i cal centrar l'atenció en la creació de comunitats adaptades al foc que puguin coexistir amb els incendis forestals de manerasegura.A nivell micro-escala de la IUF (és a dir, al nivell del propietari de l¿habitatge), la susceptibilitat d'una casa als incendis forestals depèn de la gestió dels seus voltants i de la resistència de l'estructura en si mateixa. L'objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar un marc d'anàlisi de riscos basat en l'anàlisi del perill d'incendi que presenten els combustibles situats als voltants d'un edifici i en la identificació de les vulnerabilitats pròpies dels edificis per als escenaris de la IUF mediterrània. Per complir aquest objectiu, s'analitzen els diferents tipus de combustibles presents en una propietat i els elements vulnerables dels edificis, i es seleccionen tres escenaris per a una anàlisi més detallada amb estratègies basades en prestacions. Es defineixen criteris de prestacions per a cada un dels escenaris seleccionats i es presenta una anàlisi de la informació disponible sobre les característiques d'incendi dels diferents tipus de combustibles situats al micro-escala, la qual mostra que hi ha una manca de coneixement quantitatiu sobre els perills dels incendis a la IUF. Per tant, s'han realitzat proves a escala real de quatre conjunts d¿elements que contenen combustibles artificials i que solen estar presents en entorns de la IUF. Els resultats obtinguts es facilitaran l'anàlisi d'escenaris d'incendi de la IUF.Es presenta i s'aplica una metodologia per a l'anàlisi quantitativa de la vulnerabilitat dels sub-sistemes d'edificis i propietats basada en l'abordatge del disseny basat en prestacions (PBD) als tres escenaris IUF seleccionats. La metodologia inclou la modelització de l'escenari amb l¿eina de dinàmica de fluids computacional FDS (Fire Dynamics Simulator). Els resultats obtinguts d'aquesta modelització són comparables amb els criteris de prestacions establerts anteriorment.Pel que fa a la vulnerabilitat dels edificis, s'ha desenvolupat una Eina d'Avaluació de la Vulnerabilitat (Vulnerability Assessment Tool - VAT) per a les estructures IUF mediterrànies, basada en els resultats obtinguts de l'anàlisi dels escenaris de sub-sistemes i en una extensa revisió bibliogràfica. L'eina es presenta en forma de llista de verificació i està destinada a ser utilitzada pels propietaris de les cases, amb l'objectiu d'identificar la vulnerabilitat dels habitatges de manera quantitativa, analitzant l'edifici i el seu entorn, el que permet identificar els principals problemes de la propietat. L'aplicació de la VAT es presenta per a tres casos pràctics diferents situats en zones mediterrànies .Finalment, es presenta una guia específica per a IUF-PBD per a l'anàlisi de riscos quantitatius en escenaris IUF. Dins de la guia, es presenten criteris de prestacions per a la seguretat dels ocupants i la protecció dels béns, i s'ofereixen suggeriments sobre selecció dels escenaris d¿incendi de disseny per als entorns IUF. La metodologia presentada a la guia s'aplica a un exemple pràctic, que es modela en FDS, basat en les estratègies identificades per a l'anàlisi dels escenaris de sub-sistemes. L'aplicació de la metodologia a l¿exemple pràctic mostra com es pot quantificar la seguretat contra incendis a la IUF i mostra les estratègies que es poden implementar per a aconseguir el nivell desitjat de seguretat contra incendis.
  

Darrera actualització: 04/10/2023 05:01:11.

Grups de recerca

• CEPIMA-Center for Process and Environment Engineering
• CERTEC-Centre d'Estudis del Risc Tecnologic
• CRESCA-Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari
• NEMEN-Nanoenginyeria de materials aplicats a l'energia
• R2EM-Resource Recovery and Environmental Management

Professorat

• Almajano Pablos, Maria Pilar
• Casal Fabrega, Joaquim
• Casas Pons, Ignasi
• Cortina Pallas, Jose Luis
• Espuña Camarasa, Antonio
• Farran Marsa, Adriana
• Fortuny Sanroma, Agustí
• Gibert Agullo, Oriol
• Graells Sobre, Moises
• Llorca Pique, Jordi
• Marti Gregorio, Vicenç
• Pablo Ribas, Joan de
• Pastor Ferrer, Elsa
• Perez Moya, Montserrat
• Planas Cuchi, Eulalia
• Ruiz Planas, Montserrat
• Sastre Requena, Ana Maria
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Yaroshchuk, Andriy

• Soler Turu, Lluis