Perfil d'acces

El Programa de Doctorat de Matemàtica Aplicada està dissenyat per acollir estudiants amb capacitat per al raonament abstracte i interès en la resolució de problemes, a més d’hàbit de treball, dedicació a l’estudi i gust per les matemàtiques. És imprescindible disposar d’una sòlida formació matemàtica. En aquest sentit, els principals títols de grau i de màster que donen accés a aquest Doctorat són els següents:

Títols de grau:
• Llicenciatura/Grau en Matemàtiques
• Llicenciatura/Grau en Física
Enginyeries:
• Llicenciatura/Grau en Informàtica
• Llicenciatura/Grau en Estadística

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera de el coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda, detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins el seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.
g) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de fer avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Ventura Capell, Enric

• Burillo Puig, Pep
• Fuste Pratdesaba, Jaume
• Guardia Rubies, Jordi
• Huguet Casades, Gemma
• Martin de la Torre, Pau
• Muñoz Romero, Jose Javier
• Saludes Closa, Jordi
• Serra Albo, Oriol
• Ventura Capell, Enric

• Facultat de Matemàtiques i Estadística (PROMOTORA)
• Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación
• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental
• Departament de Matemàtiques
• Institut de Robòtica i Informàtica Industrial

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat de Matemàtica Aplicada està dissenyat per acollir estudiants amb capacitat per al raonament abstracte i interès en la resolució de problemes, a més d’hàbit de treball, dedicació a l’estudi i gust per les matemàtiques. És imprescindible disposar d’una sòlida formació matemàtica. En aquest sentit, els principals títols de grau i de màster que donen accés a aquest Doctorat són els següents:

Títols de grau:
• Llicenciatura/Grau en Matemàtiques
• Llicenciatura/Grau en Física
Enginyeries:
• Llicenciatura/Grau en Informàtica
• Llicenciatura/Grau en Estadística

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

En el procés d’admissió es tindran en compte els elements següents, amb els pesos indicats:

• Expedient acadèmic en el grau i el màster (70%).

• Currículum (10%).

• Carta de motivació i/o entrevista personal (10%).

• Dues cartes de recomanació de professors/investigadors (10%).

Aquests criteris es publicaran al web del programa. La puntuació final es farà servir com a criteri d’admissió en el cas que la demanda superi l’oferta.

No està prevista la realització d’exàmens o altres proves específiques d’admissió. Si la formació matemàtica prèvia i la temàtica de tesi doctoral ho fan recomanable, es requerirà que els estudiants cursin complements de formació en el Master in Advanced Mathematics and Mathematical Engineering (MAMME), el màster oficial ofert per la Facultat de Matemàtiques i Estadística vinculat a aquest Programa de Doctorat.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada. Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

A més, els estudiants que ho necessitin, en funció de la seva formació prèvia i de la seva temàtica de tesi, cursaran assignatures del Master in Advanced Mathematics and Mathematical Engineering (MAMME) que ofereix la mateixa Facultat de Matemàtiques i Estadística. Una llista detallada de l’oferta d’assignatures és la següent:

Període de matrícula dels nous doctorands

Tota la informació pot trobar actualitzada a la pàgina web de l’FME a l’enllaç https://fme.upc.edu/ca/curs-actual/matricula/estudiants-de-doctorat

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Tota la informació pot trobar actualitzada a la pàgina web de l’FME a l’enllaç https://fme.upc.edu/ca/curs-actual/matricula/estudiants-de-doctorat

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• FINOGINA, TAMARA: Coercion-resistant cast-as-intended verifiability in electronic voting systems
  
  Autor/a: FINOGINA, TAMARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 26/07/2023
  Data de lectura: 02/10/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de la Facultat de Matemàtiques i Estadística, Edifici U, Campus Sud
  Director/a de tesi: HERRANZ SOTOCA, JAVIER
  Tribunal:
       PRESIDENT: RONNE, PETER BROWNE
       SECRETARI: VILLAR SANTOS, JORGE LUIS
       VOCAL: HAENNI, ROLF
  Resum de tesi: Una de les preocupacions més comunes pel que fa al vot electrònic és que el dispositiu de votació no tingui en compte la intenció del votant i emeti un vot diferent. Un atac com aquest, si no fos detectable, a gran escala permetria a l'adversari controlar completament el resultat electoral. Per tant, és crucial permetre la propietat de verificació de la intenció del vot emès, la qual garanteix que la papereta contingui la intenció del votant i no una altra cosa. Una altra preocupació és la coacció, que engloba una varietat de maneres que el coaccionador pot utilitzar per obligar que els votants expressin la seva voluntat. La prevenció de la coacció també és una propietat valuosa del vot electrònic .Una tasca especialment difícil és trobar un compromís entre assegurar que un votant no pot ser coaccionat i, al mateix temps, evitar que un dispositiu de vot compromès faci trampes. Aquesta tesi analitza aquesta problemàtica; les contribucions de la tesi es poden dividir en tres parts: (1) estudi de les configuracions d¿escenaris de vot estàndards, (2) exploració de la criptografia post-quàntica i (3) construccions pràctiques i cerca de les limitacions d'ambdues propietats. A la primera part, donem una visió general de l'estat actual de la literatura sobre el vot electrònic relacionada a aquestes propietats. A continuació, proposem dues definicions formals per assolir una verificació resistent a la coacció de la intenció del vot emès, en escenaris on no existeix un intercanvi de dades previ. Després, presentem dues propostes pràctiques i demostrem la seva seguretat sota les definicions proposades. També mostrem l'eficàcia de les nostres propostes implementant proves de concepte A la segona part, canviem a l¿escenari post-quàntic amb matemàtiques basades en reticles i identifiquem els problemes d'usabilitat que afectarien ambdues solucions proposades en aquest nou escenari. Per solucionar-los, presentem una transformació genèrica que parteix d'un sistema interactiu de coneixement nul (que podria requerir múltiples re-execucions per completar el protocol) i que obté un sistema de coneixement nul de 3 moviments (sense re-execucions). La transformació combina la coneguda tècnica Fiat-Shamir amb diversos missatges intercanviats inicialment. A la part final, ens centrem en els aspectes pràctics de la verificació resistent a la coacció de la intenció del vot emès. En primer lloc, presentem el cas d'un votant limitat computacionalment, que considerem el més realista. Mostrem que fins i tot un votant amb limitacions computacionals pot gaudir d'una verificació resistent a la coacció de la intenció del vot emès, però requereix l'ajuda d'un dispositiu senzill per a la generació d¿una prova. A més, demostrem que la nostra definició genèrica s'adapta fàcilment a les limitacions del votant. Després d'això, presentem un treball recent que se centra en els casos de coacció extrema basats en mecanismes nous i poc explorats com ara el xifrat amb retard i la cadena de blocs. Mostrem un atac coercitiu avançat a la nostra primera proposta genèrica i descrivim una millora de la segona que redueix el nombre d'interaccions a tres rondes òptimes. Com a resum, comencem estudiant la verificació resistent a la coacció de la intenció del vot emès en entorns criptogràfics estàndard, que dóna lloc a definicions formals i dues solucions pràctiques. Aleshores ens movem al món de la criptografia post-quàntica, on cal un pas addicional per preservar la usabilitat de les dues solucions proposades anteriorment: una transformació genèrica per evitar repeticions del protocol. Després d'això, ens concentrem en un votant computacionalment limitat, que condueix a una altra solució senzilla i mostra l'adaptabilitat de les nostres definicions originals. Finalment, explorem les amenaces de coacció extremes, que donen lloc a un nou atac de coerció a la primera solució i a una actualitza
  
• MARTÍNEZ PINILLA, RAMIRO: Lattice-Based Zero-Knowledge Proofs of Knowledge
  
  Autor/a: MARTÍNEZ PINILLA, RAMIRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 14/07/2023
  Data de lectura: 29/09/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala d'Actes de l'FME, Edifici U, Campus Sud
  Director/a de tesi: MORILLO BOSCH, MARIA PAZ
  Tribunal:
       PRESIDENT: RÀFOLS SALVADOR, CARLA
       SECRETARI: HERRANZ SOTOCA, JAVIER
       VOCAL: GUASCH CASTELLÓ, SANDRA
  Resum de tesi: El objetivo principal de esta tesis es obtener nuevos esquemas criptográficos basados en retículos. La mayoría de los protocolos criptográficos que usamos a diario son únicamente seguros bajo la hipótesis de que el problema del logaritmo discreto en curvas elípticas y la factorización de productos de dos primos son computacionalmente difíciles. Se cree que esto es cierto para los ordenadores clásicos, pero los ordenadores cuánticos podrían resolver estos problemas de forma mucho más eficiente, acabando con las bases sobre las que se fundamenta una multitud de construcciones criptográficas. Esto evidencia la importancia de las alternativas poscuánticas, cuya seguridad se basa en problemas diferentes que sean inasumibles tanto para los ordenadores clásicos como los cuánticos. Los problemas de retículos son los candidatos más prometedores, puesto que se considera que son problemas difíciles para los ordenadores cuánticos. Presentamos nuevas herramientas basadas en retículos con unas Pruebas de Conocimiento Nulo para el problema Ring Learning With Errors (RLWE), seguramente el problema de retículos más popular. Las pruebas de Conocimiento Nulo son protocolos entre un probador y un verificador en los que el primero convence al segundo de la validez de una proposición, sin revelar ninguna información adicional relevante. Nuestras pruebas se basan en el protocolo de Stern, siguiendo sus técnicas presentadas en 1994. Su idea original involucraba un problema de códigos, pero se ha mejorado y generalizado reiteradamente para poder aplicarse a retículos. Ilustramos nuestra propuesta definiendo una variante del esquema de compromiso, una primitiva criptográfica que nos permite asegurar que un mensaje fue determinado en cierto momento sin revelarlo hasta pasado un tiempo, definido por Benhamouda et al. en ESORICS 2015, y probando que conocemos una apertura válida. Además mostramos cómo probar que el mensaje comprometido es una combinación lineal, con coeficientes públicos, de los mensajes comprometidos en otros dos compromisos. Finalmente también presentamos una prueba de Conocimiento Nulo análoga a la anterior pero para relaciones multiplicativas, algo mucho más laborioso que nos permite realizar circuitos aritméticos. Todo esto sin revelar ninguna información adicional sobre los mensajes. Mostramos tanto una versión interactiva como una no interactiva. Probamos que tanto el compromiso como las pruebas de Conocimiento Nulo que le acompañan son seguras bajo la hipótesis de que el problema de retículos subyacente sea difícil. Además planteamos estas pruebas específicamente con el objetivo de que las condiciones que surjan puedan ser utilizadas directamente para calcular los parámetros que las satisfagan. De esta forma proporcionamos un método genérico para instanciar nuestro compromiso y pruebas con cualquier nivel de seguridad. Gracias a este enfoque práctico hemos podido implementar todos los esquemas propuestos y evaluar el rendimiento con parámetros seguros, lo que nos permite obtener resultados relevantes que poder comparar con las alternativas existentes. Por otra parte, dado que la multiplicación de polinomios en el anillo cociente Z¿[x]/<xn+1>, con p primo y n una potencia de 2, es la operación más utilizada al trabajar con retículos ideales, estudiamos de forma exhaustiva cuáles son las condiciones suficientes y necesarias para aplicar (una versión generalizada de) la Transformada Rápida de Fourier (FFT, por sus siglas en inglés) para obtener algoritmos de multiplicación eficientes en anillos cociente Z¿[x]/<xn-a> (considerando cualquier m positiva y generalizando el cociente), de interés por sí mismo. Creemos que este análisis teórico es fundamental para determinar cuándo puede diseñarse un algoritmo eficiente de multiplicación si la FFT no está definida para el anillo considerado. Es el caso de los anillos que utilizamos en el compromiso y las pruebas descrita
  

Darrera actualització: 27/09/2023 04:45:27.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 27/09/2023 04:30:23.

Llistat de tesis defensades per any

• APARICIO ESTREMS, GUILLERMO: Metric-aware optimization of high-order meshes for curved adaptivity
  
  Autor/a: APARICIO ESTREMS, GUILLERMO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/04/2023
  Director/a de tesi: ROCA NAVARRO, FRANCISCO JAVIER | GARGALLO PEIRO, ABEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MOXEY, DAVID
       SECRETARI: SARRATE RAMOS, JOSE
       VOCAL: MITTAL, KETAN
  Resum de tesi: Per tal de preservar la fidelitat d'una simulació on la solució presenta característiques corbes pronunciades, la comunitat de mètodes d'alt ordre ha començat a corbar no només la vora sinó també l'interior de malles d'alt ordre no estructurades. Algunes d'aquestes tècniques contribueixen a l'adaptabilitat corba d'alt ordre basada en estimadors de l'error. Els estimadors de l'error determinen una mètrica discreta que s'utilitza per modificar la malla corba d'alt ordre. Desafortunadament, tot i que tots aquests mètodes han de modificar les coordenades de la malla, no hi ha cap mètode que consideri l'optimització d'acord amb la mètrica de malles corbes d'alt ordre per a un grau polinòmic elevat. A més, els mètodes existents no forcen mesures Riemannianes unitàries per a totes les entitats de la malla ni dissenyen particularment un optimitzador específic del problema per a característiques corbes pronunciades. Per abordar aquests problemes, aquesta tesi pretén mostrar l'optimització, d'acord amb una mètrica, de malles d'alt ordre en geometria corba amb les coordenades com a variables de disseny. Per aquest motiu, es proposen les següents contribucions. Primer, per tal de verificar i optimitzar la desviació d'escorçament i alineament entre una malla i una mètrica analítica, definim una mesura diferenciable de distorsió de forma per a malles corbes d'alt ordre. Segon, per forçar mesures Riemannianes unitàries de les entitats de la malla, definim una mesura diferenciable de distorsió de tamany-forma per a malles corbes d'alt ordre. Tercer, per tal de minimitzar eficientment, amb toleràncies estrictes, una mesura de distorsió que varia punt a punt d'acord amb una mètrica per a malles corbes d'alt ordre, dissenyem un optimitzador específic del problema. Quart, per tal d'aplicar el mètode de Newton a la minimització de la distorsió en malles equipades amb una mètrica discreta, derivem fins a segon ordre les derivades per a una interpolació mètrica d'alt ordre. Finalment, per aconseguir que les vores corbes siguin simultàniament satisfetes, derivem fins a segon ordre les derivades d'una representació CAD implícita.En conclusió, aquesta tesi mostra l'optimització de malles d'alt ordre d'acord amb una mètrica i en geometria corba. Per aquest motiu, es proposa un nou mètode d'optimització de malla d'acord amb mètrica i geometria, així com un optimitzador de problema específic. Aquestes novetats contribuiran a l'adaptabilitat corba d'alt ordre basada en estimadors de l'error, i per tant ajudaran a millorar la precisió de les simulacions per a solucions que presentin característiques corbes pronunciades.
  

• BARCELÓ MERCADER, JORDI: Mathematical and computational modeling of flexoelectricity at fixed and moving interfaces, fracture surfaces and contact
  
  Autor/a: BARCELÓ MERCADER, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 08/09/2023
  Director/a de tesi: ARIAS VICENTE, IRENE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: RÓDENAS GARCÍA, JUAN JOSÉ
       SECRETARI: RODRIGUEZ FERRAN, ANTONIO
       VOCAL: PANDOLFI, ANNA MARINA
  Resum de tesi: ResumenLa flexoelectricidad es un acoplamiento bidireccional entre el gradiente de tensión y la polarización o entre la tensión y el gradiente de polarización. Aprovechar la flexoelectricidad como una propiedad funcional requiere ingeniería de gradientes. Este es un gran paso desde las configuraciones de campo uniforme de los dispositivos piezoeléctricos, ya que la piezoelectricidad acopla tensiones y polarización. Los gradientes pueden generarse por deformación no uniforme, como flexión y torsión, o mediante distribuciones de materiales no uniformes, configuraciones de electrodos y geometrías complejas. Por lo tanto, la ingeniería de gradientes requiere herramientas precisas de modelado cuantitativo capaces de manejar de manera eficiente todos estos elementos con alta fidelidad física para construir herramientas de ingeniería para el diseño de dispositivos flexoeléctricos. Desde un punto de vista matemático, la flexoelectricidad se modela como un sistema de EDPs acopladas de alto orden. Esto plantea desafíos importantes para resolver computacionalmente problemas de condición de frontera en muestras generales de múltiples materiales con geometrías complejas y configuraciones de electrodos. En esta tesis, se ha desarrollado e implementado un modelo teórico y computacional para flexoelectricidad en presencia de interfaces en el contexto del enfoque de B-spline jerárquicas en problemas de condición de frontera. Este marco se ha utilizado para estudiar interfaces de materiales físicos, así como interfaces ficticias como los límites de celdas de unidades de periodicidad generalizadas. El primero se ha utilizado en arreglos multimateriales que rompen la simetría aumentando la flexoelectricidad en dispositivos electromecánicos. Para el último caso, se ha derivado y utilizado una implementación elegante y eficiente que hace uso de la periodicidad de las funciones de las bases B-spline para el diseño y análisis de metamateriales flexoeléctricos con arquitectura periódica. Las interfaces móviles, como las grietas y los límites de los dominios ferroeléctricos, también se han estudiado mediante el acoplamiento de modelos de campo de fase para fracturas y microestructuras ferroeléctricas que representan la flexoelectricidad. Finalmente, se ha demostrado que la flexoelectricidad es una causa plausible de la tribología asimétrica observada en los ferroeléctricos en estrecha colaboración con experimentalistas.
  

• CHAHARE, NIMESH RAMESH: Mechanics of Epithelial tissue subjected to controlled pressure
  
  Autor/a: CHAHARE, NIMESH RAMESH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 20/06/2023
  Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO | TREPAT GUIXER, XAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TRIVEDI, VIKAS
       SECRETARI: MUÑOZ ROMERO, JOSE JAVIER
       VOCAL: SUZANNE, MAGALI
  Resum de tesi: Les làmines epitelials formen estructures 3D especialitzades adequades als seus rols fisiològics, com ara alvèols ramificats als pulmons, tubs al ronyó i vellositats a l'intestí. Per generar i mantenir aquestes estructures, els epitelis han de patir deformacions 3D complexes en longitud i temps. La manera en què la forma epitelial sorgeix de tensions actives, viscoelàsticitat i pressió luminal encara és poc entesa. Per abordar aquesta qüestió, hem desenvolupat un xip microfluídic i un marc computacional per dissenyar teixits epitelials 3D amb forma i pressió controlades. En aquest sistema, una monocapa epitelial es cultiva sobre una superfície porosa amb zones circulars de baixa adhesió. En aplicar pressió hidrostàtica, la monocapa es delamina i forma una estructura esfèrica a la zona circular. Aquesta forma simple ens permet calcular la tensió epitelial utilitzant la llei de Laplace. A través d'aquest enfocament, sotmetem la monocapa a una gamma de pressions luminals a diferents velocitats i, per tant, sondegem la relació entre deformació i tensió en diferents règims mentre seguim computacionalment la dinàmica de l'actina i el seu efecte mecànic a escala de teixit. Canvis de pressió lents en relació amb la dinàmica de l'actina permeten que el teixit acomodi grans variacions de deformació. No obstant això, sota reduccions sobtades de pressió, el teixit desenvolupa patrons de vinclament i plecs amb diferents graus de trencament de simetria per emmagatzemar l'àrea de teixit sobrant. Aquestes idees ens permeten modelar plecs epitelials a través d'uns plegaments dirigits racionalment. El nostre estudi estableix una nova estratègia per dissenyar esdeveniments morfogenètics epitelials.
  

• COLTRARO IANNIELLO, FRANCO: Robotic manipulation of cloth: mechanical modeling and perception
  
  Autor/a: COLTRARO IANNIELLO, FRANCO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/688226
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 30/03/2023
  Director/a de tesi: AMOROS TORRENT, JAUME | ALBERICH CARRAMIÑANA, MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZALEZ DIAZ, ROCIO
       SECRETARI: SUSIN SANCHEZ, ANTONIO
       VOCAL: BRIOT, SEBASTIEN
  Resum de tesi: En este trabajo estudiamos varios problemas matemáticos relacionados con la manipulación robótica de textiles. En primer lugar, desarrollamos un modelo continuo libre de 'locking' para la simulación física de textiles inextensibles. Presentamos una novedosa discretización usando 'elementos finitos' de nuestras restricciones de inextensibilidad resultando en un tratamiento unificado de mallados triangulares y cuadrangulares de la tela. A continuación, explicamos cómo incorporar contactos, autocolisiones y fricción en las ecuaciones de movimiento, de modo que las fuerzas de fricción y las restricciones de inextensibilidad y colisiones puedan integrarse implícitamente y sin ningún desacoplamiento. Desarrollamos un 'solver' de tipo 'conjunto-activo' adaptado a nuestro problema no lineal que tiene en cuenta las restricciones activas pasadas para acelerar la resolución de los contactos no resueltos y, además, puede inicializarse desde cualquier punto no necesariamente factible. Posteriormente, nos embarcamos en la validación empírica del modelo desarrollado. Grabamos en un entorno de laboratorio -con cámaras de profundidad y sistemas de captura de movimiento- los movimientos de siete tipos de textiles (entre los que se incluyen, por ejemplo, algodón, tela vaquera y poliéster) de varios tamaños y a diferentes velocidades, terminando con más de 80 grabaciones. Los escenarios considerados son todos dinámicos e implican sacudidas y torsiones rápidas de los textiles, colisiones con obstáculos e incluso golpes con una varilla cilíndrica. Finalmente, comparamos las grabaciones con las simulaciones dadas por nuestro modelo inextensible, y encontramos que, de media, el error es del orden de 1 cm incluso para las telas más grandes (DIN A2) y los escenarios más complicados. Además, también abordamos otros problemas relevantes para la manipulación robótica de telas, como son la percepción y la clasificación de sus estados. Presentamos un algoritmo de reconstrucción basado en la teoría de Morse que procede directamente de una nube de puntos para obtener una descomposición celular de una superficie con o sin borde: los resultados son una parametrización a trozos de la superficie de la tela como una unión de celdas de Morse. A partir de la descomposición celular puede deducirse inmediatamente la topología de la superficie. Por último, estudiamos el espacio de configuración de un trozo de tela: dado que el estado original de la tela es plano, el conjunto de estados posibles bajo la hipótesis de inextensibilidad es el conjunto de superficies desarrollables isométricas a una fija. Demostramos que una curva genérica simple, cerrada y regular a trozos en el espacio puede ser el borde de un número finito de superficies desarrollables con curvatura media no nula. Inspirándonos en este resultado, introducimos las coordenadas dGLI, una representación de dimensión baja del estado de un pedazo de tela basada en una derivada direccional de la integral de enlazamiento de Gauss. Estas coordenadas -calculadas a partir de la posición del borde de la tela- permiten distinguir cambios cualitativos clave en distintas secuencias de plegado.
  

• FONT I REVERTER, JORDI: Mathematical and computational modeling of active cellular flows
  
  Autor/a: FONT I REVERTER, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 08/06/2023
  Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ETIENNE, JOCELYN
       SECRETARI: SAEZ VIÑAS, PABLO
       VOCAL: HERNÁNDEZ MACHADO, AURORA
  Resum de tesi: Durant el seu desenvolupament, els teixits cel·lulars pateixen reconfiguracions dramàtiques a causa de fluxos organitzats, impulsats per forces actives. Depenent del sistema, els fluxos cel·lulars i les forces actives poden ser entesos des d'una perspectiva contínua que considera els teixits com fluids actius, les propietats efectives dels quals depenen de processos a escala cel·lular. En aquesta tesi, desenvolupem un marc de model matemàtic i computacional per simular i entendre els fluxos cel·lulars de les capes d'un teixit prim impulsades per densitats de forces actives, camps de tensió a l'interior, tensions de línia a la vora i patrons de proliferació/extrusió. Aquest marc és capaç de descriure fluids actius interfacials en geometries corbes o en dominis deformables. Primer de tot, descrivim els models matemàtics, presentem la discretització a través d'elements finits, verifiquem la nostra implementació amb solucions analítiques i examinem les dinàmiques del teixit sota patrons actius prototípics. A continuació, apliquem aquest marc per entendre dos fluxos cel·lulars morfogenètics. En primer lloc, examinem la migració cel·lular per fluxos de fonts dins de clústers cel·lulars plans. Aquest mode de moviment supracel·lular és força prevalent, però la seva capacitat per impulsar migracions eficients no està clara pel conflicte entre fluxos retrògrads i anterògrads, organitzats al voltant de dos vòrtexs, ambdós en contacte amb el substrat. Descobrim que la migració eficient s'aconsegueix mitjançant la fricció i/o l'autopropulsió cel·lular, ambdues com a conseqüència natural del mecanisme d'inhibició de locomoció per contacte. En segon lloc, fem servir el nostre marc per inferir les forces actives que impulsen els fluxos morfogenètics sobre una superfície esfèrica durant la gastrulació dels embrions del peix zebra. A partir de les dades del seguiment individual de cèl·lules, estimem els camps de densitat i velocitat. Utilitzant un mètode hidrodinàmic invers, inferim primer la densitat de força activa i després el camp de tensió actiu, no mapejat prèviament en la major part del teixit interfacial. Finalment, aportem conclusions i proposem idees per continuar des d'aquí.
  

• GUTIÉRREZ TERRADILLOS, ARMANDO: Theta correspondences and arithmetic intersections
  
  Autor/a: GUTIÉRREZ TERRADILLOS, ARMANDO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/05/2023
  Director/a de tesi: ROTGER CERDÀ, VICTOR | FREIXAS I MONTPLET, GERARD
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MOLINA BLANCO, SANTIAGO
       SECRETARI: RIO DOVAL, ANA
       VOCAL: LEMMA, FRANCESCO
  Resum de tesi: Esta tesis está principalmente dividida en dos partes. En esencia, la primera parte es una extensión de la publicación [Ter22]. Gracias a la formula de Siegel-Weil regularizada de [GQT14], obtenemos una expresión explicita para la integral truncada de la función theta de Siegel. La principal aplicación de este resultado es una formula explicita para la integral del logaritmo del producto de Borcherds. El resultado obtenido consiste en valores de funciones zeta y coeficientes de series de Eisentein, completando el trabajo de [Kud03]. Además de usar la formula para la integral de la función theta anteriormente mencionada, el resultado requiere de un análisis de la función theta de Siegel cerca del infinito. El capítulo dos es una extensión del trabajo con Antonio Cauchi en [CT]. Esta parte tiene dos objetivos. Por una parte, bajo ciertas condiciones, obtenemos que la multiplicidad del modelo de Shalika para representaciones no ramificadas del grupo GU(2,2) es uno. Usando este resultado y siguiendo las ideas de [Sak06], encontramos una expresión para el funcional de Shalika usando el parámetro de Satake de una representación de GSp4. Por otra parte, usamos este resultado para establecer una relación entre una integral zeta para el grupo GU(2,2) y la función L twisted standard de GSp4, donde la relación entre las representaciones automorfas implicadas es dada por la correspondencia theta.
  

• JIMÉNEZ RAMOS, ALBERT: Nodal distributions on the high-dimensional simplex for high-order interpolation and integration
  
  Autor/a: JIMÉNEZ RAMOS, ALBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 28/06/2023
  Director/a de tesi: ROCA NAVARRO, FRANCISCO JAVIER | GARGALLO PEIRO, ABEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PERSSON, PER-OLOF
       SECRETARI: FERNANDEZ MENDEZ, SONIA
       VOCAL: RAPETTI GABELLINI, FRANCESCA
  Resum de tesi: Per tal de simular fenòmens no estacionaris en geometria complexa en moviment, els científics i enginyers computacionals s'han interessat en discretitzacions de l'espai-temps no estructurades. Aquestes discretitzacions de l'espai-temps tenen com a objectiu resoldre alguns problemes dels mètodes estàndards d¿integració temporal per passes considerant una única malla que discretitzi la geometria espai-temps estacionària descrita per la geometria espacial en moviment. Desafortunadament, aquestes discretitzacions no s'han adoptat de forma extensa per simulacions no estacionàries d'alta fidelitat en 3D perquè moltes capacitats fonamentals relacionades amb l'aproximació d'alt ordre de la geometria i de la solució no han estat encara desenvolupades en 4D. Aquestes capacitats inclouen dur a terme interpolació i integració numèrica d'alt ordre en geometria espai-temps complexa.Per tal de resoldre aquests problemes, aquesta tesi té com a objectiu demostrar l'optimització de distribucions nodal en el símplex d'altes dimensions tenint en compte la interpolació i restringida a satisfer o interpolació o integració factible amb les coordenades dels punts com a variables de disseny. Amb aquesta finalitat, aquesta tesi proposa les següents contribucions. Primer, per interpolar un model de subdivisió corb obtingut a partir d'una malla lineal de triangles, ideem un mètode de representació de geometria fent servir distribucions de punts equiespaiats. Segon, per addicionalment preservar la intenció de simulació, ideem un mètode de modelatge nodal. Tercer, per estimar l'error d'interpolació d'una distribució nodal, proposem un mètode de refinament de punts. Quart, per explorar les distribucions nodals que, de manera heurística, són els millors mínims locals d'una aproximació de l'error d'interpolació, proposem un mètode d'optimització de finalitat específica. Cinquè, per minimitzar l'error d'interpolació d'una distribució de nodes inicial, proposem un mètode d'optimització amb restriccions. Finalment, per forçar errors d'interpolació petits i integració exacta, proposem un mètode d'optimització amb restriccions.En conclusió, aquesta tesi demostra l'optimització de distribucions nodals tenint en compte la interpolació en el símplex d'altes dimensions per interpolació i integració factible. Amb aquesta finalitat, aquesta tesi proposa nous mètodes nodals per modelar i representar la intenció de simulació i per explorar i optimitzar distribucions de nodes. Aquestes novetats contribuiran a dur a terme interpolació i integració numèrica d'alt ordre en geometria complexa en 4D. Així, ajudaran a explotar els beneficis de la simulació espai-temps 4D d'alta fidelitat per geometries complexes 3D en moviment.
  

• LARRAURI BORROTO, LÁZARO ALBERTO: First Order Logic of Random Sparse Structures
  
  Autor/a: LARRAURI BORROTO, LÁZARO ALBERTO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 03/03/2023
  Director/a de tesi: NOY SERRANO, MARCOS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: DAWAR, ANUJ
       SECRETARI: ATSERIAS PERI, ALBERT
       VOCAL: FERAY, VALENTIN
  Resum de tesi: Este trabajo está dedicado al estudio de varios modelos de estructuras aleatorias desde el punto de vista de la lógica de primer orden. Demostramos que las probabilidades asintóticas de las propiedades de primer orden convergen en un modelo general de estructuras aleatorias con densidade linear, generalizando resultados previos de Lynch. Damos también una aplicación de este resultado al estudio de instancias aleatorias del problema SAT. Además, inspeccionamos el conjunto de probabilidades límite relacionadas con las sentencias de primer orden en el régimen esparso de los grafos binomiales, hipergrafos d-uniformes y grafos con secuencias de grados dadas. En particular, caracterizamos las situaciones en las que este conjunto de probabilidades límite es denso en el intervalo [0,1]. Por último, introducimos la pregunta sobre si los teoremas de preservación de la lógica de primer orden, concretamente los teoremas de Los-Tarski y de Lyndon, se cumplen en varios modelos de grafos aleatorios. Obtenemos múltiples resultados positivos para diferentes régimenes de grafo aleatorio binomial y para grafos aleatorios de clases sumables cerradas por menores.
  

• MIRZA, WALEED AHMAD: A theoretical and computational study of the active self-organization of nematic patterns in thin cytoskeleton layers and their effect on curvature.
  
  Autor/a: MIRZA, WALEED AHMAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 16/02/2023
  Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TURLIER, HERVÉ
       SECRETARI: ORIOLA SANTANDREU, DAVID
       VOCAL: ERZBERGER, ANNA
  Resum de tesi: L¿estructura i dinàmica de sistemes biològics importants, des de gels citoesquelètics fins a teixits, estan controlades per la interacció entre activitat, dissipació, ordre nemàtic, densitat i geometria. En concret, el citoesquelet d¿actina és remarcablement adaptable i versàtil i s¿autoorganitza en diverses arquitectures, notablement en estructures de nemàtica densa. Alguns exemples d¿aquestes estructures són anells contràctils per assolir divisió cellular i cicatrització de ferides, o fibres estressades amb un rol essencial pel que fa a propagació cel·lular, generació de forces i migració. Tanmateix, els mecanismes que condueixen a aquests farcells de nemàtica densa encara no estan ben compresos i, fins on saben, no existeix cap teoria prèvia que expliqui la seva autoorganització a escala mesoscòpica. Enfocaments hidrodinàmics previs per a sistemes nemàtics actius s¿han centrat en cristalls líquids incompressibles. No obstant això, aquests models no són pertinents pel que fa a gels d¿actina, els quals tenen una gran porositat i mostren una gran variació de densitats que controlen gradients d¿activitat i fluxos actius. A més, les xarxes d¿actina porosa poden mostrar extensos estats isotròpics sense defectes, i l¿ordre nemàtic està induït presumptament per fluxos i mecanismes actius que no pas per amuntegament. Finalment, no s¿ha parat gaire atenció a la formulació d¿actius nemàtics en superfícies deformables i a un marc general computacional per fer front a aquesta mena de problemes complexos. Finalment, ens falta una entesa uniforme del polimorfisme de xarxes d¿actina, específicament dels mecanismes físics que permeten a un sol material actiu d¿adoptar diferents arquitectures de xarxes amb diversitat de funcions cellulars.Per fer front a aquests desafiaments, desenvolupem una varietat de models teòrics i computacions per gels actius nemàtics. A la part I de la tesi, ens centren en gels actius nemàtics confinats al pla. Desenvolupem un marc transparent de delització per hidrodinàmiques actives nemàtiques amb dependència de la densitat basades en el formalisme variacional d¿Onsager, segons el qual les dinàmiques sorgeixen d¿una competició entre l¿alliberament d¿energia lliure, dissipació i activitat. També hem desenvolupat un mètode numèric d¿elements finits basat en la versió d¿increment temporal del formalisme d¿Onsager, el qual hereta l¿estabilitat no linear i la consistència termodinàmica del principi continu. Fem servir aquest enfocament numèric per estudiar el muntatge d¿anells contràctils durant la cicatrització i les dinàmiques de defectes en una colònia confinada de cèl·lules contràctils. Després estudiem l¿automuntatge actiu de patrons nemàtics d¿un gel uniforme i quiescent fen servir teoria linealitzada i simulacions no linears. Establim les condicions per a la formació de farcells nemàtics i com els paràmetres del gel actiu controlen l¿arquitectura, connectivitat i dinàmiques de patrons autoorganitzats de farcells nemàtics. Finalment, fent servir xarxes de simulacions discretes, justifiquem els requisits majors per a una autoorganització activa i nemàtica d¿acord amb la nostra teoria. També posem a la disposició un marc per poder entendre el sorgiment i dinàmics d¿organitzacions nemàtiques a escala mesoscòpiques en xarxes d¿actina.A la part II de la tesi, desenvolupem un model general per gels nemàtics i actius sobre superfícies deformables. Un altre cop, el formalisme no lineal d¿Onsager proporciona un mètode simple per desenvolupar transparentment models complexos. El sistema resultant s¿ajusta a la dinàmica de la forma de les parelles, la dinàmica nemàtica, la dinàmica de densitat i la hidrodinàmica interfacial. Exercitem aquest model per entendre l¿autoorganització de l¿anell citocinètic mitjançant una formulació numèrica axisimètrica. Finalment, proveïm un
  

• MOHAMMADI, HOSSEIN: Mathematical and computational modeling of geometrically nonlinear electromechanical
  
  Autor/a: MOHAMMADI, HOSSEIN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 16/06/2023
  Director/a de tesi: ARIAS VICENTE, IRENE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LATORRE FERRUS, MARCOS
       SECRETARI: RODRIGUEZ FERRAN, ANTONIO
       VOCAL: SHARMA, PRADEEP
  Resum de tesi: El efecto flexoeléctrico, el acoplamiento lineal bidireccional entre el gradiente de deformación y la polarización eléctrica (flexoelectricidad directa) o el gradiente de campo eléctrico y la deformación (flexoelectricidad inversa) universalmente presente en cualquier dieléctrico, ha dado lugar a una nueva área de investigación denominada ingeniería de gradiente de deformación. En contraste con la sabiduría convencional que considera que los gradientes de tensión son indeseables, los investigadores buscan movilizar los gradientes de tensión de una manera inteligente para diseñar sensores, actuadores y dispositivos de recolección de energía para sistemas electromecánicos micro/nano de próxima generación. Los cristales iónicos con alta dielectricidad, como las perovskitas ferroeléctricas en su fase paraeléctrica, logran las mejores propiedades flexoeléctricas y, por lo tanto, han sido los favoritos para explorar el efecto flexoeléctrico. Sin embargo, se requieren grandes gradientes de deformación para que el efecto flexoeléctrico sea perceptible. En estos materiales, los gradientes de deformación lo suficientemente grandes solo se logran a escalas muy pequeñas. Los materiales blandos y deformables, por otro lado, pueden soportar grandes tensiones a escalas mayores antes de fallar, lo que los convierte en candidatos adecuados para el desarrollo de dispositivos electromecánicos. El enfoque de esta tesis es doble. Por un lado, explora nuevas formas de generar electricidad en materiales blandos, incluidos elastómeros dieléctricos no piezoeléctricos, bajo campos no homogéneos. En particular, se exploran en profundidad las inestabilidades superficiales en la película flexoeléctrica/sustrato dieléctrico. Por otro lado, se exploran las manifestaciones de la flexoelectricidad sobre el comportamiento de los materiales, en particular en torno a singularidades de tensión.
  

• OKS LEVIS, DAVID: High-performance computing fluid-structure interaction model of bioprosthetic aortic valve replacements
  
  Autor/a: OKS LEVIS, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 17/07/2023
  Director/a de tesi: SAMANIEGO, CRISTOBAL | HOUZEAUX, GUILLAUME PASCAL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ARZAMENDI AIZPURUA, DABIT
       SECRETARI: SOUDAH PRIETO, EDUARDO
       VOCAL: PALMER, MARK
  Resum de tesi: El modelado y simulación computacional (CM&S por sus siglas en inglés) proporciona una poderosa herramienta para acceder a información mecanística detallada de problemas biomédicos, a la que no se puede acceder mediante imágenes clínicas o estudios in-vitro. Esto permite eficientemente evaluar el funcionamiento de dispositivos médicos en una amplio rango de parámetros de diseño y condiciones de trabajo, determinadas por las características específicas del paciente, como la edad, el sexo, el origen étnico o las comorbilidades. Además, los modelos computacionales se pueden utilizar para simular no solo pacientes individuales o configuraciones de prueba de banco, sino también poblaciones de pacientes virtuales, ya sea a partir de bases de datos clínicos o generados sintéticamente para obtener estadísticas informativas. Estos estudios, conocidos como ensayos clínicos in-silico, se pueden utilizar para reducir, refinar y aumentar las pruebas en animales y de banco. De este modo, CM&S permite reducir costos y acelerar los tiempos de comercialización de dispositivos médicos, al mismo tiempo mejorando su seguridad y eficacia antes de la primer implantación en un humano.En esta tesis, se desarrolló un modelo computacional predictivo de interacción fluido-estructura (FSI por sus siglas en inglés) de reemplazos de válvulas cardíacas bioprotésicas, diseñado para ser ejecutado eficientemente en superordenadores. Este modelo fue aplicado a problemas de interés biomédico y clínico. El objetivo final es proporcionar un marco para probar y optimizar diseños de prótesis de la válvula aórtica. Dado que los reemplazos de válvula aórtica transcatéter (TAVR por sus siglas en inglés) se están implantando en pacientes más jóvenes y de menor riesgo, los efectos a largo plazo, como la trombosis valvular, se han convertido en un problema crítico para pacientes, médicos y fabricantes de dispositivos. Este trabajo se centra en la predicción del riesgo trombogénico y el rendimiento hemodinámico general de los reemplazos bioprostéticos de la válvula aórtica. Motivados por minimizar el desajuste entre el paciente y el dispositivo, las principales preguntas de interés abordadas involucran la evaluación del efecto de múltiples parámetros geométricos y materiales sobre el desempeño de la prótesis. Algunos de estos parámetros incluyen la excentricidad del anillo aórtico, el diámetro de la unión sinotubular, la alineación coronaria y la rigidez de las valvas. En esta tesis se modelaron escenarios tanto in-vitro como paciente-específicos, según la aplicación de interés. Para que el modelo se ejecute en tiempos computacionales prácticos, el método FSI de elementos finitos inmersos fue diseñado para cumplir con los estándares de computación de alto rendimiento (HPC por sus siglas en inglés) y se implementó en el código multifísico interno de Barcelona Supercomputing Center, Alya. El método numérico se validó contra pruebas de referencia de FSI, y su rendimiento se analizó utilizando herramientas de HPC. El modelo resuelve el acoplamiento bidireccional entre la mecánica de fluidos y sólidos, junto con la dinámica de fluidos y partículas para modelar el riesgo de activación de plaquetas. La integridad y la eficiencia de la herramienta abren la puerta a una serie de posibilidades para predecir el rendimiento de los dispositivos en entornos específicos del paciente. Por lo tanto, esta tesis representa un paso para que la medicina in-silico se convierta en el estándar en I+D de nuevos dispositivos, procesos de aprobación regulatoria y en planificación clínica.
  

• OUZERI, ADAM AMINE: Theory and computation of multiscale epithelial mechanics : from active gels to vertex models
  
  Autor/a: OUZERI, ADAM AMINE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 14/06/2023
  Director/a de tesi: ARROYO BALAGUER, MARINO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: JOANNY, JEAN FRANÇOIS
       SECRETARI: SAEZ VIÑAS, PABLO
       VOCAL: FOUCHARD, JONATHAN
  Resum de tesi: Les monocapes epitelials realitzen diverses funcions mecàniques, que inclouen el manteniment d'una barrera cohesionada o el desenvolupament de formes 3D, mentre es sotmeten a estiraments en una àmplia gamma de magnituds i taxes de càrrega. Per dur a terme aquestes funcions, es basen en una organització jeràrquica, que abasta molècules, xarxes citoesquelètiques, complexos d'adhesió i xarxes d'unió fins a l'escala dels teixits. Tot i que la comprensió molecular i la capacitat de manipular components citoesquelètics dins de les cèl·lules augmenta ràpidament, com s'integren aquests components per controlar la mecànica dels teixits s'entén molt menys, en part a causa de la desconnexió entre els models teòrics de dinàmica subcel·lular i els a escala de teixits. Per omplir aquest buit, aquí proposem un formalisme que uneix models de gel actiu de l'escorça d'actomiosina i models semblants a vèrtex 3D a escala de teixit. Mostrem que aquest marc unificat recapitula una sèrie de fenomenologies epitelials aparentment desconnectades que depenen del temps, inclosa la relaxació de l'estrès després de les maniobres d'estirament/desestirament, l'aplanament actiu després del pandeig, les contraccions pulsàtils no afins, l'encrespament o la superelasticitat activa. A més, apliquem el marc de modelització proposat per entendre i predir la mecànica i la remodelació de l'epiteli 3D en el context de les cúpules epitelials. Més específicament, examinem l'efecte de la mida, la forma i la taxa de deformació sobre la mecànica de les monocapes de cèl·lules a pressió. Mostrem com la viscoelasticitat activa de l'escorça d'actomiosina permet el plegament dirigit de cúpules que es desinflan ràpidament en patrons de pany predefinits. En general, el marc proposat connecta sistemàticament la dinàmica cortical subcel·lular i la mecànica dels teixits, i lliga una varietat de fenomenologies epitelials a un origen subcel·lular comú.
  

• PARADELA DIAZ, JAIME: Unstable motions in the Three Body Problem
  
  Autor/a: PARADELA DIAZ, JAIME
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 30/06/2023
  Director/a de tesi: GUARDIA MUNARRIZ, MARCEL | MARTINEZ-SEARA ALONSO, MARIA TERESA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TERRACINI, SUSANNA
       SECRETARI: DELSHAMS I VALDES, AMADEU
       VOCAL: FEJOZ, JACQUES
  Resum de tesi: El problema de 3 cuerpos (3BP) describe el movimiento de tres cuerpos que interactúan mediante gravitación Newtoniana. Se llama restringido cuando un cuerpo tiene masa nula y los otros dos, los primarios, tienen masas estrictamente positivas. En la región del espacio de fases en que un cuerpo está lejos de los otros dos (los primarios en el caso restringido) ambos modelos pueden estudiarse como un Hamiltoniano cercano a integrable. Este es el llamado régimen jerárquico.Esta tesis trata sobre la existencia de inestabilidades en el 3BP y/o en sus versiones restringidas. En particular, analizamos la existencia de inestabilidad topológica, conjuntos hiperbólicos y movimientos oscilatorios (órbitas completas no acotadas pero que vuelven infinitas veces a una región acotada). Por un lado, la existencia de (una forma fuerte) de inestabilidad topológica en el problema de N cuerpos fue considerada por Herman "la pregunta más antigua en sistemas dinámicos". Por otro lado, los movimientos oscilatorios son el único tipo de movimientos completos para el 3BP que no existen en la aproximación integrable. Su conexión con la existencia de conjuntos hiperbólicos no triviales ha dado lugar a la formulación de conjeturas fundamentales, aún abiertas, sobre su abundancia.Establecemos la existencia de difusión de Arnold, un mecanismo robusto que da lugar a inestabilidad topológica, en el problema restringido para cualquier valor de las masas de los primarios. La cadena de transición que da lugar a la difusión de Arnold está contenida en la región jeraárquica. Extendemos un resultado previo de Kaloshin, Delshams, De la Rosa y Seara, válido para ratio de masas arbitrariamente pequeño. Su setting, que explota el truco, usado por Arnold en su artículo original, de hacer uso de dos parámetros perturbativos, da lugar a un modelo a priori inestable. En nuestro setting, nos enfrentamos a algunas de las difcultades presentes en sistemas a priori estables.Presentamos varios resultados sobre la existencia de movimientos oscilatorios y conjuntos hiperbólicos no triviales en el 3BP y versiones restringidas. Por un lado, desarrollamos nuevas herramientas, que mezclan ideas geométricas con técnicas variacionales para probar que existen movimientos oscilatories en un régimen no cercano a integrable del problema restringido. Por otro lado, probamos la existencia de conjuntos hiperbólicos no triviales y movimientos oscilatorios en el 3BP para cualquier valor de las masas. El conjunto hiperbólico, contenido en un subsconjunto de la región jerárquica, está asociado a una intersección transversal entre las variedades estable e inestable de una variedad normalmente hiperbólica. La existencia de direcciones centrales complica de manera considerable tanto el análisis de la existencia de intersecciones transversales entre estas variedades invariantes como la construcción del conjunto hiperbólico. La contribución del autor ha consistido en completar el primero de estos dos pasos.Finalmente, estudiamos la existencia de difusión de Arnold en el 3BP para cualquier valor de las masas. Como el mecanismo utilizado para probar la existencia de difusión de Arnold en el problema restringido es robusto, la cadena de transición admite una continuación al 3BP si una masa es sucientemente pequeña. La gran diferencia es que cuando las masas están fijadas, es posible construir una cadena de transición a lo largo de la cual hay un intercambio signifcativo de momento entre los cuerpos internos y el exterior, resultando en un cambio grande en la excentricidad de los cuerpos internos. Esto requiere un trabajo considerablemente mayor que en la construcción de la cadena de transición en el problema restringido y nuestra construcción de conjuntos hiperbólicos en el 3BP. El primer paso hacia establecer este resultado, que constituye el último capítulo de esta tesis, es el análisis de la aproximación de Melnikov asociada a la cadena de tra
  

• URTIAGA ERNETA, IÑIGO: Elliptic problems: regularity of stable solutions and a nonlocal Weierstrass extremal field theory
  
  Autor/a: URTIAGA ERNETA, IÑIGO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: MATEMÀTICA APLICADA
  Departament: Departament de Matemàtiques (MAT)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 04/07/2023
  Director/a de tesi: CABRE VILAGUT, XAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: DE PHILIPPIS, GUIDO
       SECRETARI: SAARI, OLLI
       VOCAL: SERRA MONTOLÍ, JOAQUIM
  Resum de tesi: imos una calibración para funcionales de energía no locales, bajo el supuesto de que el punto crítico está embebido en una familia de sub/supersoluciones cuyas gráficas producen una foliación. Como consecuencia, deducimos que la solución es un mínimo respecto a competidores tomando valores en la región foliada. Nuestro resultado extiende, por primera vez, la teoría clásica de campos extremales de Weierstrass del Cálculo de Variaciones a un marco no local. Encontrar una calibración para el funcional fraccionario más básico, la seminorma de Gagliardo-Sobolev, era un importante problema abierto que hemos resuelto.
  

Darrera actualització: 27/09/2023 05:01:46.

Grups de recerca

• ACES-Control Avancat de Sistemes d'Energia
• ALBCOM-Algorismia, Bioinformatica, Complexitat i Metodes Formals
• CoDAlab-Control, Modelitzacio, Identificacio i Aplicacions
• COMBGRAPH-Combinatoria, Teoria de Grafs i Aplicacions
• DAMA-UPC-Data Management Group
• DCG-Discrete and Combinatorial Geometry
• gAGE-Grup d'Astronomia i Geomatica
• GEOMVAP-Geometria de Varietats i Aplicacions
• GIES-Geofisica i Enginyeria Sismica
• GNOM-Grup d'Optimitzacio Numerica i Modelitzacio
• GRAA-Grup de Recerca en Analisi Aplicada
• GREC-Grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement
• GRHCT-Grup de Recerca d'Historia de la Ciencia i de la Tecnica
• GRTJ-Grup de Recerca en Teoria de Jocs
• INSIDE-Innovacio en Sistemes per al Disseny i la Formacio a l'Enginyeria
• KEMLG-Grup d'Enginyeria del Coneixement i Aprenentatge Automatic
• L'AIRE-Laboratori Aeronautic i Industrial de Recerca i Estudis
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• LARCA-Laboratori d'Algorismia Relacional, Complexitat i Aprenentatge
• MAK-Matematica Aplicada a la Criptografia
• MAPTHE-Analisi matricial i Teoria Discreta del Potencial
• SAC-Sistemes Avancats de Control
• SARTI-MAR-Sistemes d'Adquisicio Remota de dades i Tractament de la Informacio en el Medi Mari
• TN-Grup de Recerca en Teoria de Nombres
• VIS-Visio Artificial i Sistemes Intel·ligents

Professorat

• Alberich Carramiñana, Maria
• Alvarez Montaner, Josep
• Amoros Torrent, Jaume
• Arias Vicente, Irene
• Arroyo Balaguer, Marino
• Balbuena Martinez, M.Camino
• Baldoma Barraca, Inmaculada
• Barja Yañez, Miguel Angel
• Batlle Arnau, Carles
• Burillo Puig, Pep
• Cabre Vilagut, Xavier
• Carmona Mejias, Angeles
• Casanellas Rius, Marta
• Comellas Padro, Francesc de Paula
• Delshams i Valdes, Amadeu
• Diez Mejia, Pedro
• Encinas Bachiller, Andres Marcos
• Fabrega Canudas, Josep
• Farre Cirera, Rafel
• Fernandez Mendez, Sonia
• Fernandez Sanchez, Jesus
• Ferrer Biosca, Alberto
• Ferrer Llop, Josep
• Fiol Mora, Miguel Angel
• Franch Bullich, Jaume
• Freixas Bosch, Josep
• Garcia Planas, Maria Isabel
• Gargallo Peiró, Abel
• Giacomini, Matteo
• Gimenez Pradales, Jose Miguel
• Gracia Sabate, Xavier
• Guardia Munarriz, Marcel
• Guillamon Grabolosa, Antoni
• Herranz Sotoca, Javier
• Huerta Cerezuela, Antonio
• Huguet Casades, Gemma
• Lario Loyo, Joan C.
• Lazaro Ochoa, Jose Tomas
• Magret Planas, M. Dolors
• Martí Farré, Jaume
• Martin de la Torre, Pau
• Martinez-Seara Alonso, Maria Teresa
• Masdemont Soler, Josep Joaquim
• Miranda Galceran, Eva
• Mitjana Riera, Margarida
• Molina Blanco, Santiago
• Mora Gine, Mercè
• Morillo Bosch, Maria Paz
• Muñoz Lecanda, Miguel Carlos
• Muñoz Romero, Jose Javier
• Myers, Timothy
• Noy Serrano, Marc
• Olle Torner, Maria Mercedes
• Palacios Quiñonero, Francisco
• Pascual Gainza, Pere
• Pozo Montero, Francesc
• Puente del Campo, Maria Albina
• Quer Bosor, Jordi
• Ramirez Ros, Rafael
• Rio Doval, Anna
• Rodellar Benede, Jose
• Rodriguez Ferran, Antonio
• Roman Roy, Narciso
• Rotger Cerdà, Victor
• Rubio Massegu, Josep
• Rue Perna, Juan Jose
• Saez Viñas, Pablo
• Sainz Sapera, Luis
• Sanchez Soler, Mónica
• Sarrate Ramos, Jose
• Serra Albo, Oriol
• Silveira Isoba, Rodrigo Ignacio
• Sola-Morales Rubio, Joan
• Soler Villanueva, Jaume
• Susin Sanchez, Antonio
• Vazquez, Mariano
• Ventura Capell, Enric
• Vidal Segui, Yolanda
• Villar Santos, Jorge Luis