Tribunal:
     PRESIDENT: MOURA BERODIA, JOSE LUIS
     SECRETARI: MARTÍNEZ DÍAZ, MARGARITA
     VOCAL NO PRESENCIAL: DE OÑA, ROCÍO
Resum de tesi: Reconèixer la bicicleta com a clau en el transport urbà destaca el seu potencial per millorar la mobilitat, la qualitat de vida i mitigar diversos reptes urbans. Aquesta tesi explora el seu potencial, emfatitzant la necessitat de crear infraestructuresciclistes, implicar la comunitat en la planificació de la mobilitat i promoure polítiques per aprofitar els seus beneficis. L'estudi utilitza un enfocament dual per investigar les complexitats d'integrar la bici en els sistemes de transport urbà. Aplicauna perspectiva sociològica per identificar i avaluar les barreres a l'ús de la bici i la seva relació amb les característiques urbanes. A partir de l'ús de models de pròbit ordenats, es destaquen factors com la inseguretat viària, vinculada a la manca d'infraestructures ciclistes adequades, i la topografia. Al mateix temps, una perspectiva d'enginyeria guia el disseny de xarxes ciclistes per satisfer la demanda variada, els tipus d'usuaris (diferenciats per la propietat de la bici i el tipus de vehicle), i les topografies, que reflecteixen les condicions del món real. La xarxa ciclista òptima resulta de minimitzar els costos generals del sistema (costos d'agència + costos d'usuari). Per als terrenys plans, s'utilitzen tècniques d'aproximació contínua per optimitzar l'eficiència i l'accessibilitat de la xarxa, considerant la demanda heterogènia i els diversos tipus d'usuaris. En canvi, per a les ciutats amb topografies variades, els enfocaments discrets incorporen elements topogràfics al model. El rendiment i l'estructura de la xarxa s'avaluen a partir de dos criteris de selecció de rutes en funció del tipus de vehicle: minimitzar l'energia per als usuaris de bicis mecàniques i minimitzar el temps per als usuaris de bicis elèctriques.Aquesta perspectiva d'enginyeria té com objectiu desenvolupar xarxes ciclistes que siguin pràctiques i responguin a lesdiverses necessitats dels habitants. Les metodologies es validen empíricament a través d'estudis de casos a Quito iGuayaquil, Equador, demostrant la seva eficàcia en el desenvolupament de xarxes ciclistes adaptatives a contextos urbansdiversos, millorant significativament la mobilitat ciclista en entorns variats.Els resultats de l'estudi indiquen que l'estructura de la xarxa, incloent l'espaiat entre carrils i les ubicacions de les estacions,està principalment influenciada per la concentració d'orígens i destinacions del viatge en lloc de la topografia. Tanmateix, latopografia sí afecta la selecció de rutes, que al seu torn influeix en la distribució del flux i la utilització de la infraestructura. Amés, la variació en la distribució de viatges entre diferents tipus d'usuari té un impacte mínim en la configuració de la xarxa,però afecta significativament el nombre d'estacions i la mida de la flota. La necessitat d'un estoc de seguretat a cada estaci ócomporta una flota de grans dimensions, augmentant els costos d'agència. Tot i ser un mitjà de transport individual, l'estudidestaca que els sistemes de bicis compartides es beneficien d'economies d'escala. A mesura que la demanda creix i esconcentra més, el cost per usuari disminueix, donant lloc a xarxes més denses i eficients. Les e-bikes sorgeixen com unasolució viable per superar les barreres topogràfiques, oferint un avantatge significatiu en zones amb forts desnivells. Perexemple, quan els usuaris de bicis tradicionals necessiten caminar, augmentant així els temps total de viatge, els usuarisde e-bikes experimenten temps de viatge i esforç físic reduïts.Es proposen futures direccions de recerca i recomanacions de polítiques públiques, destacant la importància d'unenfocament holístic i adaptatiu per a la planificació de la mobilitat en bici. Això inclou la integració de diverses variablesrelacionades amb el temps (per exemple, la pluja o la velocitat del vent), l'exploració d'altres vehicles de mobilitat personal(VMP) i l'ús de conjunts de dades sòlids per dissenyar estratègies per al transport urbà sostenible.

Tribunal:
     PRESIDENT: ROCA ROSELL, ANTONI-MARIA CLARET
     SECRETARI: LAVIÑA GÓMEZ, FRANCISCO JAVIER
     VOCAL: TORO CALDERÓN, JOSÉ JAVIER
Resum de tesi: Es va desenvolupar en aquesta tesi doctoral l'anàlisi del que fa que una comunitat sigui sostenible, les seves característiques particulars, els valors que comparteix, la manera de vida i les interaccions amb els sistemes naturals, categoritzant el concepte de comunitats sostenibles com un sistema socioecològic complex i adaptatiu, amb característiques de resiliència socioecològica. La investigació es va enfocar en els factors o elements estructurals i funcionals que condicionen i influeixen de manera directa i indirecta la vida de les persones i dels sistemes socials, econòmics i ambientals que conformen. La tesi va abordar un estudi de cas real representat per la comunitat rural de Monquentiva als límits del Pàram de Guatavita Colòmbia, com a element empíric sobre el qual es va construir la investigación. L'objectiu principal fou establir les característiques d'un model teòric per a l'anàlisi de la sostenibilitat d'una comunitat que configurarà el comportament del sistema socioecològic i els factors que en poden afectar la sostenibilitat. L'estudi sobre les característiques que fan a una comunitat sostenible, es va realitzar a partir de la revisió sistemàtica de la literatura científica, amb aquesta informació el següent va ser analitzar aquestes característiques en una comunitat real que per la seva història i forma de vida exhibís elements de una comunitat sostenible. Aplicant la teoria de sistemes es va estudiar la comunitat rural com un sistema socioecològic complex i adaptatiu, fent èmfasi en les interaccions entre els actors humans i no humans (entitats ecològiques), no entre variables o sistemes (els fenòmens sociològics).Es van adaptar dues propostes metodològiques per desenvolupar la investigació doctoral, la primera, l'anàlisi de prospectiva i la segona, el marc de situació d'acció. La informació obtinguda amb la participació activa dels actors socials de la comunitat als diferents nivells del sistema, es va representar gràficament en un model teòric per donar compte de les característiques que condicionen la sostenibilitat o insostenibilitat del sistema, la seva resiliència socioecològica, la coordinació entre el sistema d'actors i les respostes assumides per enfrontar els fenòmens emergents que poden portar a la comunitat bé sigui adaptar-se o transformar-se. Es va concloure que el model sí que és apropiat per descriure i analitzar l'organització i el funcionament del sistema d'actors de SSE comunitat lletera de Monquentiva i les seves característiques de resiliència com la modularitat, la diversitat, els mecanismes de retroalimentació, eficiència i els recursos que afavoreixen la resiliència socioecològica. El model proporciona informació sobre el context actual de la comunitat i la seva activitat econòmica productiva principal, ajuda a conèixer on orientar les intervencions i generar resiliència. Ha de ser vist com una contribució per observar sistemes socioecològics resilients, a més, té el potencial de contribuir amb models de sostenibilitat més amplis per a SSE rurals i pot informar de la planificació estratègica d'adaptació davant de diferents pertorbacions i dinàmiques socioecològiques pròpies dels espais rurals

Tribunal:
     PRESIDENT: ÁLVAREZ DÁVILA, ESTEBAN
     SECRETARI: ALVAREZ DEL CASTILLO, JAVIER
     VOCAL NO PRESENCIAL: RAMIREZ HERNÁNDEZ, WILSON ARIEL
Resum de tesi: El present treball indaga per la relació d'interdependència de les ciutats, com a expressió del procés d'urbanització i aglomeració humana, així com de totes les seves dinàmiques espacials, polítiques, socials, econòmiques i ambientals, amb les regions que les proveeixen de diferents serveis ecosistèmics i sense els quals no podrien subsistir.A partir d'identificar clarament la manera d'analitzar aquesta dependència, es poden construir propostes d'incorporació de la valoració (no únicament una valoració econòmica) d'aquests serveis ecosistèmics en les polítiques que tradicionalment coneixem com a polítiques urbanes o de les ciutats, així com dels diferents instruments de planificació com són, en el cas de Colòmbia, els plans de desenvolupament i els plans d'ordenament territorial, els quals, per a efectes d'aquest treball, s'analitzen amb major profunditat en una escala metropolitana i regional.La proposta que es presenta avança des del conceptual i el metodològic a través de tres exercicis pràctics, que permeten incorporar els serveis ecosistèmics com a prioritats de les polítiques de sostenibilitat d'aquests territoris, els quals no haurien de ser analitzats i gestionats de manera aïllada sinó que, per contra, haurien d'analitzar-se com a entorns urbà•regionals, ja que permanentment existeix un intercanvi o flux de serveis que la naturalesa proporciona i que en la majoria de polítiques i visions del desenvolupament dels territoris poques vegades són identificats, valorats i incorporats.Com a cas d'estudi s'analitza la ciutat de Medellín, la seva àrea metropolitana també coneguda com la vall de Aburrá, conformada per altres nou municipis conurbats física i funcionalment, i la seva relació d'interdependència amb el seu entorn urbà•regional, és a dir la regió central del departament de Antioquia (també denominada regió metropolitana) que abasta almenys 50 municipis.Paraules clau: Serveis Ecosistèmics, Valoració Plural, Sostenibilitat, Planificació, Polítiques, Entorns Urbà•Regionals, Enfocament ISE, Amplitud d'Inclusió, Mètode Delphi.

Tribunal:
     PRESIDENT: DILLMAN, KEVIN
     SECRETARI: DE PABLO RIBAS, JOAN
     VOCAL: MAYOR PILLADO, ÁLVARO
Resum de tesi: Un dels principals reptes de la humanitat al segle XXI és la transformació cap a una societat sostenible. La crisi ecològica, incloent el canvi climàtic, amenaça amb alterar els cicles naturals del planeta fins a un punt de no retorn, comprometent així tant els ecosistemes naturals com la vida humana al planeta. Aquesta degradació del medi natural va començar amb la revolució industrial i s’ha incrementat a causa de l’activitat humana des de llavors. Al llarg de les últimes dècades, els esforços per mitigar aquesta crisi han sigut palpables en el govern de la societat humana a nivell global, però fins avui han fracassat en mostrar perspectives reals de millora.Aquesta tesi doctoral reconeix la situació d’emergència i explora alguns dels diferents camins a través dels quals la ciència de la sostenibilitat pot contribuir a mitigar la crisi. L’objectiu final de la tesi és contribuir al desenvolupament de paràmetres quantificats de la sostenibilitat que ajudin a millorar l’eficiència en la presa de decisions a nivell públic. Donada l’heterogeneïtat, interdisciplinarietat i amplitud del camp de la sostenibilitat, l’assoliment de la fita final requereix un procés previ de definició dels marcs contextual i conceptual a través d’una revisió de la literatura en vàries temàtiques així com un procés de focalització en el què, on i com quantificar previ a desenvolupar el mètode de quantificació. El procés de definició inclou una clarificació sobre la sostenibilitat i la societat sostenible, així com una revisió de la literatura en l’estat de l’art dels plans públics per a la sostenibilitat a nivell intergovernamental, donat l’impacte global de la crisi. Addicionalment, inclou una aproximació a discussions econòmiques sobre el creixement així com al camp de la filosofia en les reflexions històriques sobre el rol de la societat humana. El procés de focalització es defineix de la següent manera: el què es centra en l’impacte climàtic de les activitats productives, l’on es centra en el sector agrícola i el com es centra en millorar l’holisticitat i la comprensió dels resultats. El procés consecutiu a aquest és la definició i aplicació del nou mètode de quantificació de la sostenibilitat.Els resultats d’aquesta tesi inclouen un model conceptual d’una societat sostenible, un anàlisi de la sostenibilitat mediambiental dels plans de transformació inclosos en el Pacte Verd Europeu (‘European Green Deal’), el desenvolupament d’un nou mètode per a quantificar l’impacte climàtic de sistemes productius i assessorar el seu camí cap a la neutralitat climàtica, així com l’aplicació d’aquest mètode en les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la producció, transport i ús agrícola de fertilitzants-N a Espanya durant el període 1960-2100. Donats els aprenentatges en la revisió de la literatura i en els diferents estudis del doctorat, els resultats d’aquests es discuteixen en relació amb la influència del model econòmic global i, específicament, del creixement econòmic, en la consecució d’una societat sostenible.Les principals conclusions d’aquest treball remarquen que la crisi ecològica té arrels més profundes en la societat humana de les que s’estan adreçant actualment pels seus plans transformadors. Per tal d’assolir una societat sostenible, incloent la neutralitat climàtica, és necessari transformar el model econòmic i abandonar els axiomes industrials de la societat, incloent una revisió del creixement econòmic il·limitat, del tecno-optimisme irracional i del materialisme insatisfactori. Es recomana explorar el camp del post-creixement econòmic com a una possible clau en la persecució del benestar humà en equilibri amb un planeta finit.

Tribunal:
     PRESIDENT: GIL ROIG, JOSE MARIA
     SECRETARI: BRUGAROLAS MOLLA-BAUZA, MARGARITA MARÍA
     VOCAL: DE MAGISTRIS, TIZIANA
Resum de tesi: En l'actualitat, la major part de l'agricultura mundial continua basant-se en l'agricultura convencional a causa de les seves característiques d'alt rendiment, proporcionant aliments per a una població mundial de consumidors en creixement. No obstant això, aquest sistema agrari contribueix simultàniament a la pèrdua de biodiversitat i al canvi climàtic, per la qual cosa resulta insostenible ambientalment. Com els consumidors estan cada vegada més preocupats per les possibles repercussions dels aliments en el medi ambient i la salut, s'estan començant a estudiar i desenvolupar pràctiques de gestió agràries més sostenibles. Tant la Unió Europea (UE) com la Xina estan fent esforços en aquest sentit. En aquest context, l'objectiu general d'aquesta tesi és explorar, des de la perspectiva del consumidor, les preferències, la disposició a pagar (DAP), els factors que afecten la DAP per productes alimentaris sostenibles i el comportament relacionat amb l'alimentació sostenible en dues regions diferents: la UE i la Xina.En primer lloc, es va dur a terme un meta-anàlisi de 80 estudis globals que abastaven una àmplia gamma d'atributs sostenibles. L'anàlisi de subgrups i els resultats de la meta-regressió van mostrar que, a nivell mundial, la prima mitjana de la DAP dels consumidors pels productes alimentaris sostenibles en termes percentuals era del 29,5%. Cal assenyalar que les estimacions de la DAP que es van mesurar amb mètodes hipotètics van ser normalment superiors a les dels enfocaments no hipotètics a causa del biaix hipotètic. A més, l'atribut ecològic va presentar valors de DAP significativament superiors als d'altres atributs sostenibles. La categoria de fruites i verdures va exhibir el valor més alt de DAP, mentre que la categoria de mariscos va mostrar el valor més baix. El percentatge de DAP d'Àsia va superar al d'Amèrica del Nord i va ser similar al d'Europa.En segon lloc, les pautes de compra i consum d'aliments dels consumidors s'han vist modificades per la crisi mundial de salut pública (la pandèmia COVID-19). Per tant, es van explorar els canvis del comportament de compra i consum d'aliments dels consumidors a Espanya i la Xina durant el confinament de la COVID-19, especialment pel que fa al comportament sostenible. L'estudi realitzat a Espanya va analitzar tres variables dependents principals: el consum total d'aliments, la despesa i les compres sostenibles d'aliments. Es van recollir dades de 1.203 enquestats mitjançant una enquesta semiestructurada en línia. En l'estudi xinès, es va dissenyar un qüestionari semiestructurado i es van recopilar dades de 1.006 participants. Es van mesurar tres variables dependents, a saber, el comportament de compra d'aliments en funció d'atributs sostenibles, les dietes sostenibles i saludables i el desaprofitament d'aliments. En aquests dos estudis, les característiques sociodemogràfiques, les emocions, el coneixement sobre COVID-19, les actituds de risc i les percepcions de risc van influir en el comportament alimentari sostenible dels consumidors durant el confinament.En tercer lloc, es va estudiar l'agricultura circular com a sistema agrari sostenible. Utilitzant la metodologia Open-*Ended Choice Experiment (OECE), realitzem una enquesta mitjançant qüestionari a 5.591 consumidors a sis països de la Unió Europea, amb l'objectiu d'explorar el seu DAP i la seva demanda de productes alimentaris produïts mitjançant agricultura circular. Ens centrem en tres productes: carn de porc, llet i pa. Entre aquests sis països, els consumidors d'Espanya estaven disposats a pagar la prima més alta, de més del 26%, mentre que els consumidors d'Hongria mostraven una DAP relativament baixa per aquests productes. Les característiques sociodemogràfiques dels consumidors, les seves actituds mediambientals i el preu van influir en les seves compres de productes alimentaris circulars.

Tribunal:
     PRESIDENT NO PRESENCIAL: ARRANZ ARRANZ, BEATRIZ
     SECRETARI: ROCA BOSCH, ELISABETH
     VOCAL NO PRESENCIAL: ALAPONT RAMON, LUIS
Resum de tesi: La tesi doctoral següent presenta una investigació sobre l'aplicació i l'efectivitat dels Urban Living Labs (ULLs) com a estratègies educatives transformadores dins de les Institucions d'Educació Superior (IES) per promoure l'Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS). Mitjançant l'aplicació d'un marc metodològic divers que inclou revisions exhaustives de la literatura, validacions d'experts i amplies anàlisis d'estudis de cas, amb un enfocament al Projecte Delta de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de Guayaquil, aquesta investigació avança significativament en la comprensió de com els ULL es poden integrar en els plans destudi de leducació superior.La tesi està estructurada en set capítols amb la part central composta per 3 articles científics. La primera part presenta una revisió de la literatura i el marc conceptual. Aquesta secció proporciona una revisió exhaustiva de la literatura sobre EDS dins de les IES, detallant la conceptualització i operacionalització dels ULL. Explora les teories i pràctiques fonamentals de l'EDS, emfatitzant el paper de les IES a l'hora de liderar iniciatives de sostenibilitat. La revisió també cobreix les característiques i tipologies dels ULL, ubicant-les dins del context més ampli del desenvolupament urbà sostenible i la innovació educativa.A la segona part, la tesi presenta una eina d'avaluació innovadora (E-ULL-HEIs), dissenyada per mesurar l'impacte i l'eficàcia de les ULL a la promoció de pràctiques sostenibles dins l'entorn acadèmic. Aquesta eina avalua les ULL a través de tres constructes: Sinergia, Estratègia i Pedagogia, que descriuen interaccions clau per a l'EDS. Sinergia emfatitza la cooperació intersectorial i disciplinària; Estratègia aborda la claredat dobjectius i resultats duradors; i Pedagogia combina la incorporació de nous coneixements amb limpacte en aprenentatge i recerca.Aquests conceptes es desenvolupen en set indicadors clau que cobreixen els elements essencials de laprenentatge permanent, lEDS i les institucions deducació superior. En aplicar aquesta eina d'avaluació a cinquanta casos d'estudi, la investigació valida la confiança i la consistència d'aquests indicadors. Els resultats d'aquests estudis, confirmats mitjançant anàlisi factorial exploratòria i el coeficient alfa de Cronbach, demostren la solidesa de l'eina per capturar els impactes matisats de la ULL a les estratègies educatives i la participació comunitària. Aquest marc d‟avaluació no només facilita l‟avaluació de les contribucions dels ULL a la sostenibilitat, sinó que també garanteix la seva alineació amb els resultats de l‟aprenentatge educatiu i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) més amplis.A la tercera part, aquesta eina d'avaluació és aplicada al Projecte Delta, un ULL a la Universitat de Guayaquil, Equador. Aquesta eina va ser crucial per identificar tant les fortaleses com les debilitats del projecte. Les troballes destaquen l'impacte en la diversitat i la participació dels interessats, la interdisciplinarietat, la integració curricular, l'aprenentatge i la investigació. Tot i això, també va identificar reptes en termes de col·laboració intersectorial i participació dels estudiants, proporcionant valuoses lliçons sobre la importància de la planificació estratègica i l'adaptabilitat.Els resultats d'aquesta investigació doctoral ressalten el potencial transformador de les ULL a les IES, destacant-les com a fonamentals per promoure transicions urbanes sostenibles. Tot i això, la tesi també identifica els desafiaments existents en la col·laboració intersectorial i la participació dels estudiants, que brinden informació crítica sobre la planificació estratègica necessària per a l'adaptació i replicació reeixida dels models ULL en diferents contextos culturals i acadèmics.

Tribunal:
     PRESIDENT: TOLLIN, NICOLA
     SECRETARI: MORATO FARRERAS, JORDI
     VOCAL: LAVIÑA GÓMEZ, FRANCISCO JAVIER
Resum de tesi: Les transformacions tècniques, ecològiques, territorials i culturals en diferents nivells i espais de la societat on hi ha projectes hidroelèctrics sovint impliquen conflictes, nous règims de coneixement, pràctiques locals diferents, marcs globals de mitigació i gestió de recursos hídrics.Per això, el fet que la hidroelectricitat no depengui de l'ús de combustibles fòssils no ha de relacionar que no hi ha efectes adversos sobre l'ambient de fet el seu desenvolupament i construcció requereix preses, infraestructura de concret, obertura de carreteres, canals hídrics, torres elèctriques de transmissió i altres instal·lacions que no són una novetat, però que si ubiquen particularitats, beneficis i desavantatges.Globalment la producció d'hidroenergia presenta una visió macro dels avantatges, però es discuteix poc dels desavantatges i problemes que es desenvolupen per la construcció d'aquestes estructures i els seus sistemes propers, per això la investigació va buscar analitzar la producció hidroelèctrica en base a implicacions en la sostenibilitat energètica. Per això, mitjançant una metodologia analítica – experimental d'enfocament quantitativa s'investiga diversos eixos.A l'anàlisi, en primer lloc, la tesi va consistir en visites a diversos projectes hidroelèctrics a l'Equador principalment i comunitats limítrofes per tal de verificar l'entorn, infraestructura, operació, generar la recol·lecció de mostres d'aigua i aixecament d'informació amb enquestes a persones que viuen en aquestes àrees, els quals van facilitar elements investigatius i dades dels canvis contrastats des de la construcció de centrals hidroenergètiques.Addicional, a la investigació es va executar, 183 enquestes per a l'aixecament d'informació i perspectives en comunitats properes al projecte més gran de l'Equador, es va col·lectar 10 mostres d'aigua per a una anàlisi física química hídrica en cinc projectes hidroenergètics, es va establir una relació entre la producció hidroelèctrica de variables tècniques, socials i ambientals, i desenvolupament una relació entre la hidroelectricitat i la sostenibilitat.De la investigació, es conclou que l'energia hidroelèctrica es presenta com una tecnologia renovable que brinda beneficis com a subministrament d'aigua a comunitats, control d'inundacions, reducció dels gasos d'efecte hivernacle i energia neta com a opció disponible d'energia baixa en carboni. no obstant això, hi ha alguns problemes emergents a causa de la seva explotació desordenada, i infraestructures a gran escala amb preses que produeixen canvis al seu entorn, cosa que determina que aquesta font no sigui completament sostenible.D'altra banda, hi ha paràmetres que impacten la hidroelectricitat; a manera social es va verificar els canvis de costums i moviments de persones dels llocs dorigen; a manera ambiental hi ha paràmetres com a modificació de la qualitat de l'aigua, mort de la vida silvestre limítrofa, reducció de la quantitat de peixos de rius, erosió, i canvis estacionals, i tècnicament es va verificar que els paràmetres són l'ús de l'aigua necessari per generar , tipus de construcció, i variacions hídriques que redueixen l'eficiència de les centrals.És concloent que hi ha impactes emmascarats per cada mega watt que es produeix amb hidroelectricitat, i que la seva estructura de generació no és altament neta, a causa de la gran quantitat de recurs hídric per cada kWh. Tot i això, la hidroelectricitat contribueix significativament a la mitigació del canvi climàtic a relació de la producció energètica mitjançant fonts fòssils, però varia la disponibilitat dels recursos hídrics el que canvia ecosistemes i requereix una atenció acurada perquè augmenta els costos no visibles, moltes vegades intangibles com els paràmetres ambientals, socials i tècnics que es produeixen.

Tribunal:
     PRESIDENT: SÁNCHEZ GARCÍA, M. MERCEDES
     SECRETARI: RAHMANI MEDDOUR, DJAMEL
     VOCAL: IGLESIAS MARTÍNEZ, EVA
Resum de tesi: L'adaptació del sistema agroalimentari cap a models més sostenibles és una necessitat urgent, per garantir la seguretat alimentària de les actuals i futures generacions, davant del creixement poblacional, els escassos recursos naturals i elcanvi climàtic. Els sistemes de producció circular redueixen el consum de nous insums externs i la generació de residus, disminuint els efectes ambientals adversos i permeten la recuperació de nutrients. A través de la present tesi s'aborda dues de les baules primordials de la cadena de valor més curta del sistema agroalimentari “el productor i el consumidor” i la seva resposta cap a la incorporació d'enfocaments de sostenibilitat com la circularitat. L'objectiu plantejat és analitzar si les pràctiques d'agricultura circular identificades com a més sostenible són acceptades pels productors agrícoles i els factors que influeixen en la seva adopció, així com la preferència dels consumidors i la seva disposició a pagar per aquestesinnovacions de producció circular. intentar convertir els resultats obtinguts en evidències que puguin servir de base per generar polítiques públiques adequades i coherents. En relació amb això, es va dissenyar un qüestionari semiestructurataplicat a productors agropecuaris d'Espanya, Àustria, República Txeca i Itàlia, en què es van incloure el mètode d'anàlisi jeràrquic (AHP) per mesurar les preferències i l'escala del Nou paradigma ecològic NEP, per mesurar les actitudsambientals. Els resultats van donar una disposició d'adopció del 48,24%, mostrant que l'acceptació de les innovacions circulars proposades està relacionada estretament amb els objectius ambientals, el nivell d'educació, l'experiènciad'adopció prèvia i les actituds ambientals dels agricultors. El suport institucional té un paper important en les decisions d'adopció. Pel que fa als consumidors, a través d'una enquesta a 5,246 consumidors d'Alemanya, Països Baixos, Itàlia,República Txeca i Espanya, es va analitzar la seva disposició a pagar pel filet de cap de bestiar produït en un sistema de ramaderia circular, utilitzant el mètode de experiments delecció. S'hi va incloure l'anàlisi dels comportaments que influeixen en les seves preferències, segons la teoria del comportament planificat (TPB). Els resultats van permetre observar hi ha un mercat potencial per al filet de res circular. Tot i que les preferències són heterogènies, en general els consumidors estan disposats a pagar una prima més alta pel filet de res circular que pel convencional i més baixa que per la carn de res ecològica. Dels components de la teoria del comportament planificat, les normes socials i la percepci ó de control conductual augmenten les preferències de filet de res de producció circular, mentre que les actituds mediambientals augmenten les preferències pel filet de res ecològic, i van reduir la preferència del filet de res convencional. Posteriorment es van analitzar les preferències de 5,591 consumidors d'Espanya, Polònia, Itàlia, Hongria, Croàcia i Bèlgica i la seva disposició a pagar per la carn de porc, llet i pa etiquetats com a circulars i presentats com a més sostenibles, en termes de reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i optimització de nutrients. En aquesta anàlisi es va incloure el comportament de consum sostenible, enfocat en hàbits de compra, ús i reciclatge. Els resultats van mostrar que al voltant del 27% dels consumidors participants van preferir els aliments de sistemes circulars. Tots els resultats anteriors sobre els consumidors, ens permeten suggerir als responsables pol ítics i altres sectors implicats en la producció d'aliments, l'estandardització de les etiquetes dels aliments obtinguts a través de sistemes d'agricultura circular i el disseny de programes educatius per augmentar el coneixement sobre els problemes generats pels hàbits de consum insostenibles.

Tribunal:
     PRESIDENT: AGUILERA BENAVENTE, FRANCISCO
     SECRETARI: ALCARAZ SENDRA, OLGA
     VOCAL: GUAITA PRADAS, INMACULADA
Resum de tesi: L'escassetat d'informació que permeti entendre la importància dels recursos naturals des d'un enfocament econòmic és un limitant per a establir paràmetres relacionats amb la inversió ambiental en plans de conservació. Aquesta recerca proposa una metodologia que permet modelar la variabilitat dels usos del sòl de l'erm i la Valoració Ecosistèmica (VEU) de la subcuenca Chambo-l'Equador a partir d'un monitoratge bioeconómico que vincula la renda econòmica dels usos del sòl de l'erm amb eines de teledetecció i sistemes d'informació geogràfica. Els principals resultats de la metodologia van determinar que el monitoratge temporal de les cobertures terrestres és essencial per a identificar les àrees de major vulnerabilitat a la degradació de la VEU. Els llindars, funcions i interrelacions determinats en els models de Cart Decision Tree (CDT), Percepció multicapa (MLP), multivariant Adaptative Regression Splines (MARS) i Màquines de Vectors Suport (SVM) per al reconeixement de les cobertures terrestres van ser eficients; els models van tenir un rendiment del 88%, 85%, 83% i 81% respectivament. La hibridació dels models, cadenes de Màrkov i autómas cel·lulars va ser apropiada per a predir futurs canvis de cobertura de la terra en les zones andines en relació amb la seva VEU, els mètodes van aconseguir una precisió acceptable per a reconèixer els usos de la terra de l'erm. Les variables triades per a la classificació de les cobertures terrestres van ser adequades per a identificar les particularitats de les cobertures terrestres.Els mètodes de cost d'oportunitat i transferència de beneficis proposats, van obtenir un bon rendiment en l'avaluació de les trajectòries de producció d'aliments vinculades als serveis ambientals (SA) d'aprovisionament i concentració de carboni associades als SA indirectes i de suport, per la qual cosa es va determinar que la informació provinent de la dinàmica dels serveis ambientals és un indicador important per a entendre l'estat real del recurs i conseqüentment permet comprendre les estratègies necessàries per a emprendre accions sustentables de maneig ecològic.La cartografia generada va permetre determinar que l'erm va disminuir un 13% entre 2000-2010 i un 19% entre 2010-2020. Es va estimar que la pèrdua de l'ecosistema entre 2000 i 2030 augmentarà a 28%. Des del primer any de l'estudi fins a l'últim considerat en el treball, l'erm passarà d'ocupar el 92% al 64% de l'àrea estudiada. Els canvis de la VEU revelen que les categories amb activitat antropogènica analitzades mantenen un creixement constant que impacta directament en la VEU de l'erm. Les zones més afectades són les compreses fins als 3500 msnm. La VEU de la Subcuenca Chambo del 2000 al 2020 passarà de 2.86×108 USD a 2.59×108 USD i s'estima que per al 2030 la VEU disminuirà a 2.48×108 USD, la qual cosa ens porta a reconèixer que, si bé la pèrdua de la VEU del recurs natural no és crítica, la seva degradació va en augment.A través d'aquesta metodologia serà possible obtenir, de manera pràctica, dades sobre l'estat de conservació del recurs al llarg del temps, permetent resoldre problemes relacionats amb l'escassetat de dades i conduint a la comprensió dels canvis en la zona des d'un enfocament socioecològic, és a dir, abastant els impactes ambientals de les activitats humanes sobre els sistemes naturals. La base del mètode desenvolupat permet replicar la metodologia.La informació generada per aquest estudi serà de vital importància per a entendre les causes dels canvis en els sistemes andins en termes monetaris i ambientals, la qual cosa permetrà el desenvolupament de plans de maneig i polítiques de conservació orientades a la protecció i maneig sostenible des d'un enfocament econòmic.

Tribunal:
     PRESIDENT: DE PABLO RIBAS, JOAN
     SECRETARI: SANCHÍS SANDOVAL, JOSEP ÀNGEL
     VOCAL: DÍAZ CRUZ, SILVIA
Resum de tesi: L'ús ampli i creixent de les nanopartícules de plata (AgNPs) en diversos productes està provocant el seu alliberament en diferents compartiments ambientals, especialment en el mitjà aquàtic. Aquestes partícules poden entrar en aquest mitjà per diferents vies, per exemple, gradualment a través d'efluents d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) o bé de manera accidental per abocaments sobre sòl o el riu.Aquesta tesi presenta una anàlisi detallada sobre el transport (advección-dispersió) i dispersió de nanopartícules de plata (AgNPs) tant en aigües superficials com subterrànies, considerant balanços de massa, diversos models matemàtics i factors que influeixen en la seva mobilitat i retard.Per a les aigües superficials, es consideren abocaments continus i puntuals, i s'utilitza un model analític per a representar el comportament de les AgNPs en el riu. Per a les aigües subterrànies, es consideren abocaments puntuals. També es té en compte la interacció de les AgNPs amb els mitjans porosos en l'aigua subterrània (procés de retard), la qual cosa permet calcular la concentració màxima de AgNPs en l'aigua subterrània.Inicialment, es desenvolupa un model de Lògica Difusa per a avaluar el risc ambiental en ecosistemes aquàtics sobre la base de la concentració i de la toxicitat de AgNPs. S'aconsegueix determinar la toxicitat amb una gran adaptabilitat, en incloure variables com la forma, la grandària i el recobriment de les nanopartícules, permetent una avaluació més precisa del risc. Aquest model s'aplica a un abocament de AgNPs al riu procedent dels efluents d'una EDAR o bé d'un accident. Els resultats mostren que, en tots els casos, el risc de les AgNPs a causa de l'abocament accidental directe al riu suposa un major risc que el de la EDAR.Posteriorment, es desenvolupa un model híbrid que integra la simulació de Montecarlo (per al càlcul de concentracions) amb el model desenvolupat de Lògica Difusa. Aquesta integració proporciona una eina que permet avaluar el risc ambiental de AgNPs a causa d'un abocament en el sòl. Es plantegen dos escenaris després l'abocament: descàrrega de l'aigua de l'aqüífer amb AgNPs al riu i ús d'aquesta aigua de l'aqüífer per a recàrrega en aiguamoll. La distribució de concentració de AgNPs per descàrrega en els rius està per sota del límit legal proposat, mentre que en l'escenari d'ús en aiguamolls no es compleixen els límits legals en cap cas, la qual cosa indica un major risc associat a aquest últim ús.Després de realitzar una anàlisi de sensibilitat, es demostra que el model híbrid desenvolupat, que en l'avaluació de riscos combina les tècniques de Lògica Difusa i Montecarlo, demostra ser una eina útil i versàtil per a gestionar la incertesa.