Tribunal:
     PRESIDENT: GAUSA NAVARRO, MANUEL
     SECRETARI: LÓPEZ LÓPEZ, DAVID
     VOCAL: NEILA GONZÁLEZ, FRANCISCO JAVIER
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral es centra en el desenvolupament d'una tècnica de Fabricació Additiva per a la producció d'Elements Constructius Ceràmics amb densitat variable controlada. L'objectiu principal és proporcionar una alternativa als elements constructius convencionals mitjançant la manipulació de la porositat.La hipòtesi plantejada sosté que les tecnologies de Fabricació Additiva poden ser emprades per produir materials ceràmics amb densitat variable controlada, la qual cosa podria substituir els sistemes tradicionals compostos per ceràmica i capes complementàries de diferents materials. Una contribució original d'aquest treball radica en la capacitat d'establir la mida i la connectivitat dels porus.La metodologia emprada es divideix en dues parts complementàries. En primer lloc, es centra en el desenvolupament dels mitjans de fabricació, incloent maquinari i programari. En segon lloc, s'estudia el producte resultant, és a dir, la ceràmica impresa amb densitat variable. El procés abarca diferents etapes, com ara l'estudi de l'estat de l'art en fabricació additiva i materials amb funció gradient, la selecció i construcció d'una impressora 3D, el desenvolupament d'un sistema d'extrusió d'argiles adaptat a la màquina, la calibració del procés de fabricació, la definició de límits de porositat, la creació d'estratègies de disseny i la fabricació de peces de demostració.Els resultats d'aquesta investigació tindran implicacions significatives en el camp de l'arquitectura i la construcció. La tècnica de fabricació additiva amb densitat variable controlada permetrà la creació de sistemes mono-materials amb propietats millorades, obrint noves possibilitats en el disseny i la construcció d'elements constructius. A més, l'ús d'un sol material amb variacions de densitat pot contribuir a l'optimització de la gestió de residus de construcció i reduir l'impacte ambiental de la indústria. Així mateix, aquesta investigació pot impulsar l'avanç de la fabricació additiva en la producció de materials amb funció gradient en diversos sectors, com ara l'aeronàutica i l'enginyeria de materials.En resum, aquesta tesi doctoral busca desenvolupar una tècnica de Fabricació Additiva per a la producció d'Elements Constructius Ceràmics amb densitat variable controlada. La metodologia es basa en la investigació, disseny i construcció dels mitjans de fabricació, així com en l'estudi del producte resultant. Els resultats obtinguts tindran implicacions en el disseny i la construcció d'elements constructius, així com en l'avanç de la fabricació additiva en altres sectors industrials.

Tribunal:
     PRESIDENT: ARMENGOU ORÚS, JAUME
     SECRETARI: CASANOVAS RUBIO, MARIA DEL MAR
     VOCAL: COMA ARPON, JULIÀ
Resum de tesi: La protecció del medi ambient és un principi dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i del desenvolupament sostenible, cosa que evidencia qüestions crítiques com els gasos d'efecte hivernacle, l'escalfament global i la contaminació de l'aire. Aquesta contaminació atmosfèrica és un desafiament global amb greus conseqüències per al medi ambient. Per tant, els gestors de les ciutats s'enfronten a una necessitat urgent d'explorar les solucions viables per mitigar-la.Aquesta tesi doctoral aborda la reducció de la contaminació de l'aire a partir del potencial sense explotar dels terrats, centrant-se en reductors de contaminants i considerant les característiques específiques dels edificis urbans. L'estudi segueix cinc fases: investigació inicial, estudi de viabilitat, exploració de solucions, avaluació de sostenibilitat i optimització a escala ciutat.El mètode de recerca proposat en aquesta tesi es valida per primer cop en el context de Teheran, una megaciutat densament poblada i altament contaminada. Els èxits clau d'aquesta aplicació capdavantera abasten: alternatives viables, avaluació de la sostenibilitat, solucions òptimes, grups d’edificis, i impacte a escala de ciutat. Primer, tenint en compte la sostenibilitat, l'eficàcia i la viabilitat, l'estudi identifica els terrats verds (GR) i els sistemes fotovoltaics (PV) com a alternatives viables als terrats. En segon lloc, es desenvolupen nous models d'avaluació de la sostenibilitat, que combinen mètodes com el Model Integrat de Valor per a una Avaluació Sostenible (MIVES), Fortaleses-Oportunitats-Debilitats-Amenaces (FODA), Procés Analític Jeràrquic (AHP), Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) simplificat i anàlisi de sensibilitat. Aquests models permeten avaluar els reductors de contaminants en termes de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Els resultats revelen que els tipus més adequats de GR i PV són els terrats verds semiintensius (SIGR) i l'energia fotovoltaica integrada en edificis (BAPV). L'anàlisi de quantificació revela que SIGR és capaç de reduir 4,8 kg/m2 de CO2 i 52,4 g/m2 matèria particulada (PM), i BAPV té el potencial de mitigar 211 kg/m2 de CO2 i 1,2 g/m2 de PM a l'any. En tercer lloc, es proposa una alternativa composta (CA), que combina GR i PV, com a solució òptima, i supera les deficiències individuals d'aquestes tecnologies. L'optimització, mitjançant patrons matemàtics, revela una idoneïtat més gran de l'energia fotovoltaica en comparació amb l'energia renovable per al cas de Teheran. En aquest sentit, la relació més efectiva per a la fase d’execució se simplifica a 3:1 (PV:GR). En quart lloc, s'adopta una estratègia sinèrgica per considerar simultàniament reductors de contaminants optimitzats i edificis objectiu. Utilitzant el sistema d'informació geogràfica (GIS), l'estudi recomana centrar-se en edificis residencials de mitjana altura i mitjana escala de superfície. En cinquè i darrer lloc, la implementació de la CA optimitzada en edificis objectiu ofereix un potencial significatiu per reduir més del 9% del total de les emissions de PM i CO2 de totes les fonts i sectors a Teheran. A més, l'estudi revela la possibilitat de transformar grups seleccionats d'edificis residencials en edificis Zero-PM a la fase operativa.Aquesta dissertació proporciona informació valuosa sobre com abordar les tecnologies de reducció de contaminants de l'aire situades en terrats i també ofereix un enfocament sistemàtic que es pot adaptar a diversos contextos urbans. El marc desenvolupat, els models i els treballs futurs proposats poden ajudar els prenedors de decisions a seleccionar les estratègies més apropiades, contribuint a entorns urbans més nets, més sostenibles i resilients a tot el món.Keywords: Canvi climàtic; Avaluació de sostenibilitat; Contaminació de l´aire urbà; Edificis residencials; Terrats

Tribunal:
     PRESIDENT: DE MOURA FERREIRA DANILEVICZ, ANGELA
     SECRETARI: KAMPOUROPOULOS, KONSTANTINOS
     VOCAL: CÓSTOLA, DANIEL
Resum de tesi: El camp de l'arquitectura i l'enginyeria està experimentant actualment canvis significatius a causa dels avenços tecnològics i del paper creixent de la Intel·ligència Artificial. Aquest canvi es deu en gran mesura a la creixent urgència de promoure edificis més eficients, sobretot tenint en compte el seu impacte substancial en les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle i l'ús d'energia. En conseqüència, s'està tornant important centrar-se en les opcions pràctiques de disseny i utilitzar estratègies efectives per millorar l'eficiència energètica i el rendiment global de l'edifici. Aquesta tesi presenta un enfocament integral per optimitzar la forma, l'orientació solar i la configuració de l'envoltant d'edificis residencials socials en un clima subtropical humit (classificació de Koppen: Cfa) a la regió sud del Brasil. L'objectiu principal és minimitzar simultàniament les demandes de calefacció i refrigeració, i presentar un disseny de rendiment òptim i rangs de paràmetres per millorar l'eficiència energètica en edificis plurifamiliars. Per aconseguir-ho, l'estudi utilitza tècniques d'optimització multi-objectiu amb el suport d'un algorisme genètic de classificació no dominat (NSGA-II). Les simulacions es realitzen mitjançant l'EnergyPlus mentre que el procés d'optimització s'implementa mitjançant la programació Python. Aquest ampli esforç computacional implica un total de 480.000 simulacions. Els resultats del procés d'optimització demostren que seleccionant acuradament l'orientació solar òptima, es poden aconseguir reduccions significatives de la demanda d'energia. Per exemple, l'optimització de l'orientació solar sola pot comportar reduccions de la demanda d'energia de fins a un 5% per als edificis lineals i un 11% per als edificis H, quan estan vinculats a l'entorn. A més, quan s'aborda correctament l'embolcall, la demanda d'energia entre formes aconsegueix gairebé el mateix valor. A més, l'optimització de la configuració de l'envoltant de l'edifici millora encara més l'eficiència energètica, donant lloc a reduccions notables de la demanda total d'energia. En particular, els edificis lineals poden aconseguir una reducció de fins a un 60% de la demanda energètica, mentre que els edificis H aconsegueixen una reducció de fins a un 63%. Aquestes troballes posen de manifest els beneficis potencials de tenir en compte l'orientació solar, les ombres circumdants i el disseny de l'embolcall simultàniament durant les primeres etapes de disseny d'un projecte. El marc d'optimització en tres fases proposat avalua diferents alternatives de paràmetres i presenta pautes pràctiques per prendre decisions informades sobre les configuracions més eficients energèticament.

Tribunal:
     PRESIDENT NO PRESENCIAL: DELGADO MENDEZ, LUIS
     SECRETARI: DIAZ GOMEZ, CESAR
     VOCAL NO PRESENCIAL: CARDENAS HARO, XAVIER RICARDO
Resum de tesi: Aquesta investigació va encaminada a aprofundir en l'avaluació de l'adherència als revestiments enrajolats arquitectònics al sector de l'edificació; malgrat la millora dels nous adhesius cimentosos i de les noves rajoles ceràmiques, encara es produeixen falles de despreniment en els revestiments enrajolats que poden ser: per forces externes (cops, sismes, vibracions, etc.), per la inadequada prescripció del adhesiu de ciment, per l'errònia posada en obra o per la manca de preparació del suport. Com reconèixer en una inspecció l'estat defectuós d'adherència d'un revestiment d'aquest tipus per prevenir el despreniment?En l'actualitat se sol fer l'avaluació d'aquesta adherència al laboratori mitjançant sistemes d'assajos destructius per tracció en superfície horitzontal descrits a la normativa vigent sobre adhesius de ciment. No s'han descrit sistemes no destructius per utilitzar a peu d'obra a qualsevol disposició. L´objectiu d´aquesta investigació està orientat a desenvolupar un procediment no destructiu d´avaluació de l´estat d´adherència d´un revestiment enrajolat arquitectònic que sigui d'ús pràctic a peu de l´obra.A la investigació s'han estudiat diverses tècniques alternatives ja existents, com la termografia o els ultrasons, però finalment s'ha optat per centrar-se en l'anàlisi del senyal acústic que s'obté en percudir de forma normalitzada un revestiment enrajolat a l'obra. Aquesta tècnica de percussió té antecedents a la pràctica tradicional de l'arquitecte experimentat que percudia manualment l'enrajolat amb els artells de la mà i que, a partir de la seva experiència, establia la manca d'adherència com un defecte associat a un so “a buit i més” vibrant”, en comparació amb el de les rajoles ben adherides. L'anàlisi del registre digital de percussions és una tècnica que ja s'està desenvolupant a l'àmbit de la mecànica per avaluar l'estat de les fixacions.La metodologia que es desenvolupa en aquesta investigació es basa en successives campanyes experimentals en què l'arquitecte doctorand ha pogut participar evolucionant des de l'entesa dels diferents fenòmens de vibració d'una rajola lliure en funció dels vincles de suport, passant per l'avaluació de la freqüència principal de vibració d'un enrajolat percutit fins a l'anàlisi de la correlació existent entre diversos paràmetres proposats relacionats amb l'energia, el temps i la freqüència respecte dels valors assolits en assaigs normalitzats pull-off, abans i després de processos d'envelliment accelerat.Es conclou que els resultats assolits són molt prometedors encara que cal continuar avançant en la seva aprofundiment per centrar-se en com es modifica el senyal acústic emès per la percussió quan travessa no tan sols la rajola i l'adhesiu de ciment que l'uneix al suport, sinó especialment quan travessa la interfície de contacte entre tots dos.

Tribunal:
     PRESIDENT: DE ANDRADE SILVA, FLAVIO
     SECRETARI: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
     VOCAL: SANZ ARAUZ, DAVID
Resum de tesi: Aquesta tesi investiga la viabilitat i les possibles aplicacions de morters de calç reforçats amb fibra de lli en la construcció de maçoneria, centrant-se especialment en la consolidació sísmica d'edificacions de maçoneria sense reforç (URM). El material compost, que presenta una estructura no teixida de capes de fibra de lli dins de la matriu de morter de calç, se sotmet a un examen exhaustiu amb un èmfasi particular a les propietats mecàniques, durabilitat i consistència.Estructurada com a col·lecció d'articles, la tesi abasta diverses dimensions per proporcionar una comprensió holística de les capacitats i aplicacions del material. El primer article se submergeix en la caracterització mecànica dels morters de calç reforçats amb fibra de lli. Això implica una avaluació rigorosa de propietats com a resistència a la tracció, resistència a la compressió, resistència a la flexió i tenacitat. Aquests atributs mecànics són crucials per determinar la integritat estructural del material i la seva potencial eficàcia en aplicacions de consolidació. A més de les propietats mecàniques, la tesi explora la durabilitat dels morters de calç reforçats amb fibra de lli. Les proves de durabilitat estan dissenyades per simular l'exposició a llarg termini a condicions ambientals, incloent-hi humitat, canvis de temperatura i altres factors d'estrès possibles. Avaluar la resistència del material a aquests factors és essencial per garantir-ne el rendiment i la longevitat en aplicacions del món real.Una part integral de la investigació implica investigar la configuració òptima de les capes de fibra de lli dins del morter de calç. Aquest aspecte busca optimitzar la flexibilitat, resistència a esquerdes i compatibilitat química del compost. La composició en capes és una consideració crítica per assolir millores estructurals desitjades alhora que es manté la compatibilitat del material amb estructures històriques. A més, la tesi contribueix a la comprensió de l'adhesió entre els morters de calç reforçats amb fibra de lli i els materials de maçoneria. Les característiques d'adhesió tenen un paper fonamental en la determinació de l'eficàcia del material com a solució de consolidació per a edificacions d'URM. L'estudi cerca proporcionar idees valuoses sobre les propietats mecàniques, durabilitat i adhesió per garantir una comprensió integral de la idoneïtat del material per a estructures històriques de maçoneria.En conclusió, aquesta investigació, presentada en una sèrie d'articles, ofereix una exploració exhaustiva dels morters de calç reforçats amb fibra de lli per a la construcció de maçoneria. L'èmfasi en propietats mecàniques, durabilitat i adhesió posiciona el material com a possible solució innovadora per a la consolidació d'edificacions URM. Això no sols s'alinea amb els objectius de sostenibilitat, sinó que també garanteix la preservació del patrimoni cultural. Mirant cap al futur, la tesi proporciona una base per a investigacions addicionals, suggerint enfocaments com la modelització numèrica i la fabricació additiva per a una comprensió més precisa i aplicacions pràctiques dels materials desenvolupats a la indústria de la construcció.

Tribunal:
     PRESIDENT: GRAUS ROVIRA, RAMON
     SECRETARI: CHAMORRO TRENADO, MIGUEL ÁNGEL
     VOCAL: VEGAS LOPEZ-MANZANARES, FERNANDO
Resum de tesi: El ciment natural, és en l’àmbit de l’arquitectura i la construcció, el gran desconegut dels conglomerants tradicionals. La majoria de professionals del sector, interessats pels conglomerants, coneixen abastament els dos tipus de calçs i potser també el guix tradicional, però és poc habitual que estiguin al corrent del ciment natural. Aquesta tesi pretén precisament, donar a conèixer aquest tipus de ciment, per una banda, com d’important va ser la seva indústria a Catalunya, i per l’altre quina és la seva significació en el dia d’avui. Amb aquesta idea, hem estructurat la recerca en dues parts; una primera d’estudi històric del material; les primeres referències escrites que ens van arribar aquí, molt abans que es comencés a fabricar, quan i on va produir-se el primer ciment natural, com i on es va difondre aquesta indústria arreu del país, quins tipus de ciments naturals es van fabricar, les seves característiques i propietats, com i on es comercialitzava, les primeres normatives reguladores del material, usos, etc. Una producció anònima, però que ha estat rellevant, amb més de cent cinquanta anys d’història, des dels seus inicis a mitjan segle XIX fins a l’actualitat, i repartida en diverses regions del país: el Gironès, l’Alt Empordà, el Ripollès, el Berguedà, entre moltes altres. La segona part, que hem anomenat l’avui, emmarcat des de l’etapa transitòria de la guerra civil i la postguerra, fins arribar a l’estudi dels ciments naturals fabricats en l’actualitat, en total quatre ciments naturals d’adormiment ràpid, i que n’hem descobert les seves propietats, característiques i particularitats, fent una valoració final de les seves fortaleses i debilitats.

Tribunal:
     PRESIDENT: WADEL RAINA, GERARDO FABIAN
     SECRETARI: ROSET CALZADA, JAIME
     VOCAL: ZABALZA BRIBIAN, IGNACIO
Resum de tesi: Aquesta recerca s'enfoca en l'estudi i l'anàlisi comparatiu d'edificis construïts amb sistemes de prefabricació industrialitzada, partint de la premissa que la industrialització implica optimització de recursos, innovació tecnològica i sostenibilitat ambiental. L'anàlisi es basarà en la metodologia: Anàlisi de Cicle de Vida, (Life Cycle Assessment, LCA) en casos seleccionats sota criteris paramètrics, aprofitant el marc regulador europeu en aquesta temàtica, a més s'aplicarà la metodologia a edificis de la regió centreamericana, que encara no tenen un marc consolidat per a la regulació d'estratègies de sostenibilitat ambiental, i que és idònia atès l'ús creixent de noves tecnologies industrialitzades per a l'edificació a la regió, immersa en un context d'amenaça sísmica. Atès que l'Organització Internacional de Normalització ISO, va produir una sèrie de normes d'Anàlisi de Cicle de Vida centrades en els aspectes tècnics i organitzatius d'un edifici, però, en termes pragmàtics, els estudis es fan sota enfocaments diferents i no hi ha prou claredat sobre si les troballes són comparables entre si o, si són útils per informar en la presa de decisions del procés de disseny i en la posterior avaluació de l'edifici. Molts autors coincideixen que és difícil fer una comparació significativa entre els resultats i per tant, obtenir conclusions per informar a la presa de decisions de projecte. Suposadament hi ha diverses raons com les diferències metodològiques, les discrepàncies a l'abast de l'avaluació, les incerteses de les dades, les diferències en la localització i les diferències entre unitats d'anàlisi. Tot i això en aquesta investigació s'han superat aquestes barreres en gran mesura, mitjançant el desenvolupament d'un model de càlcul amb base de dades oberta, que permet introduir el mateix tipus de dades per a tots els casos, fent possible l'anàlisi comparativa i la verificació dels paràmetres que incideixen en la petjada de carboni al llarg del cicle de vida.Amb aquesta finalitat aquesta Tesi està estructurada en tres parts: La part I: Introducció, que conté els apartats de l'I al VI. La part II: Estat de l'Art, que conté els capítols de l'1 al 8. I la part III: Anàlisi, que conté els capítols 9, 10 i 11. En conjunt conforma una investigació qualitativa i quantitativa sobre la sostenibilitat ambiental a l'edificació i els paràmetres que incideixen, entre ells; l'optimització, la prolongació de la vida útil, la circularitat i la independència energètica. Entre les principals troballes podem afirmar que la descarbonització en el cicle de vida d'un edifici, tot i no haver optimitzat els sistemes constructius, en etapa operativa pot ser neutral en carboni, gràcies al superàvit de la generació energètica renovable (solar fotovoltaica) associat a l'assolellament segons la latitud, sent al tròpic un terç més gran que a la zona mediterrània.Es comprova la hipòtesi inicial que la prefabricació industrialitzada contribueix a la sostenibilitat ambiental, tot i que els sistemes estructurals especialitzats dissenyats per al desmuntatge requereixen d’altes prestacions mecàniques, aconseguides només amb la hibridació de materials; la seva recuperació al final de vida comporta una disminució mitjana del 60% de la petjada de carboni. D'altra banda, l'optimització de les edificacions es pot iniciar reduint-ne el pes, especialment en el cas de terrenys amb poca capacitat de càrrega, atès que les fonamentacions poden representar fins al 50% del carboni incorporat, influint considerablement en la petjada de carboni total; a més en ser la fonamentació monolítica, la seva no recuperació al final de vida de l'edificació redunda en pèrdua de matèries primeres. Aquests fets deixen un aprenentatge important sobre realitzar LCA previ a l'enderrocament d'una edificació i no només a l'inici del projecte.

Tribunal:
     PRESIDENT: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL
     SECRETARI: PAREJA EASTAWAY, MONTSERRAT
     VOCAL: ATZENI, CARLO
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral tracta els vincles entre habitatge i vulnerabilitat a través de l'estudi de les condicions d'habitabilitat en dos barris desafavorits de Barcelona, en el marc de debat sobre les polítiques de rehabilitació i regeneració urbana. Malgrat que hi ha una llarga tradició d'actuacions amb un abast cada vegada més integral, persisteix la dificultat de millorar les condicions espacials sense deixar els col·lectius vulnerables enrere.La recerca parteix de la premissa que l'espai juga un paper important en la vulnerabilitat i en les desigualtats, quelcom que no s'ha descrit prou específicament. Una mirada propera, situada en el context local i a petita escala pot contribuir a reduir la distància entre les anàlisis aportades pels estudis sociourbans geogràfics i els estudis arquitectònics que habitualment informen el disseny i la implementació dels programes de rehabilitació.L'objectiu principal és analitzar la incidència de les característiques espacials en l'habitabilitat en àmbits desafavorits, i posar-les en relació amb altres factors estructurals de la vulnerabilitat socioresidencial. Així mateix, es vol discutir les limitacions i les oportunitats de les polítiques de rehabilitació orientades a la millora de les condicions de vida de les persones més vulnerables. La metodologia emprada consisteix en l'anàlisi experimental de les condicions d'habitabilitat en quatre petits sectors desafavorits als barris del Raval i del Besòs-Maresme. Partint de les unitats més petites de convivència (els habitatges i els espais comunitaris), es planteja un abordatge multiescalar basat en un extens treball de camp per descriure i avaluar l'espai residencial tenint en compte les persones que l'habiten.La discussió del paper de l'espai s’aborda a través de tres aproximacions:I. L'anàlisi de les condicions d'habitabilitat i la detecció de les mancances més esteses i més greus, amb indicació de la seva escala i oportunitats de millora.II. La detecció i localització de microdesigualtats i de casos crítics, i la descripció de la seva distribució espacial i geogràfica.III. La contextualització de resultats per sector en relació amb les característiques morfotipològiques, l'historial de polítiques i intervencions implementades, així com aspectes no espacials com les formes de propietat i de tinença i altres característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques.Els principals resultats obtinguts descriuen, localitzen i contextualitzen la falta general de condicions d'habitabilitat adequades i la proporció important de casos crítics en els àmbits d'estudi. Destaca la falta global d'accessibilitat, de confort ambiental i de prestacions dels espais compartits interiors (vestíbuls, escales i replans). Es donen deficiències greus més localitzades com la falta de dimensió de l'espai interior i exterior (privat i comú), entre d'altres. S'identifiquen microdesigualtats de diferent intensitat segons el context, que adopten patrons d'espacialització que només es poden observar a petita escala, sovint entre edificis o, fins i tot, entre habitatges veïns. Més enllà de les característiques espacials i materials, les condicions inadequades d'habitabilitat, el seu abast i la seva localització tenen relació amb altres vectors d'exclusió residencial marcats per la propietat, la tinença i l'ocupació. L'habitatge inadequat està molt relacionat amb la falta de seguretat en la tinença i amb les dificultats d'accés a un habitatge assequible.Els diferents resultats apunten a la necessitat de plantejar intervencions multisectorials, d'abast multiescalar i específiques per a cada sector, coordinades entre les polítiques de rehabilitació, d'habitatge i de drets socials. Les conclusions de la tesi confirmen el paper rellevant de l'espai residencial, conjuntament amb aspectes socioespacials i no espacials que també hauria d'afrontar una intervenció pública de rehabilitació dirigida a fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat per a tothom.