Tribunal:
     PRESIDENT: MUÑOZ HERAS, OLVIDO
     SECRETARI: SIERRA GARRIGA, CARLOS
     VOCAL: VALERO UBIERNA, IGNACIO
Resum de tesi: La introducció de la il·luminació elèctrica en l’arquitectura va suposar una transformació profunda del seu disseny, en establir la llum artificial com un element fonamental en la configuració de l’espai. A diferència d’altres disciplines artístiques i arquitectòniques, la il·luminació artificial manca d’una Història de l’Art formalitzada. La bibliografia existent se centra majoritàriament en aspectes tècnics i quantitatius, relegant les dimensions qualitatives de la llum en l’espai a un segon pla. En conseqüència, s’observa una notòria absència de vocabulari específic capaç de descriure amb precisió els efectes qualitatius de la il·luminació en arquitectura. Aquesta manca lèxica dificulta la comunicació eficaç dels conceptes espacials vinculats a la llum, perjudicant la pràctica projectual. Davant d’aquesta problemàtica, aquesta investigació proposa l’establiment d’un vocabulari específic per a la il·luminació arquitectònica qualitativa, partint de la hipòtesi que és viable construir un glossari consensuat que permeti expressar amb precisió els atributs formals i espacials dels efectes lumínics en l’àmbit arquitectònic. Per a sustentar aquesta hipòtesi, la investigació planteja dos objectius principals: en primer lloc, identificar els paràmetres que defineixen els aspectes qualitatius de la llum i recopilar els termes associats; en segon lloc, elaborar un diccionari lèxic-visual en què cada terme sigui definit amb claredat i exemplificat visualment, facilitant així la seva comprensió i aplicació en contextos tant acadèmics com professionals, i contribuint a l’estandardització d’un llenguatge específic i operatiu. S’ha adoptat un enfocament metodològic qualitatiu, centrat en l’anàlisi lingüística de textos que descriuen projectes d’il·luminació arquitectònica, publicats en mitjans especialitzats en llengua espanyola. S’ha aplicat una metodologia terminològica rigorosa, sistemàtica i replicable, basada en referents del camp de la Terminologia i en investigacions afins sobre percepció lumínica. El procés inclou mètodes automatitzats d’extracció terminològica, que permeten una gestió eficient de grans volums de dades, i adapta les tècniques lingüístiques a l’anàlisi visual. La investigació identifica com a paràmetres principals que defineixen les qualitats formals de la il·luminació arquitectònica la direcció, el color i la distribució, seguits, en ordre de rellevància, per la quantitat, la luminància, les fonts, la informació, les sensacions i altres. Entre aquests, el paràmetre de distribució és el més citat i, per tant, el més rellevant per configurar i descriure la il·luminació arquitectònica. En conseqüència, el diccionari se centra en els termes més recurrents relacionats amb aquest paràmetre, que ordenats alfabèticament són: il·luminació ambiental, il·luminació composta, il·luminació d’accent, il·luminació difusa, il·luminació directa, il·luminació dirigida, il·luminació dispersa, il·luminació focalitzada, il·luminació general, il·luminació homogènia, il·luminació horitzontal, il·luminació indirecta, il·luminació integrada, il·luminació precisa, il·luminació projectada, il·luminació rasant, il·luminació reflectida, il·luminació uniforme i il·luminació vertical. S’ha demostrat que cadascun d’aquests termes pot ser definit de manera que afavoreixi una comunicació clara, precisa i intel·ligible en el discurs de la il·luminació arquitectònica. Així mateix, és possible identificar representacions visuals corresponents que exemplifiquin cada definició, reforçant-ne l’aplicabilitat tant pedagògica com professional. En conclusió, aquesta investigació confirma la viabilitat de desenvolupar un glossari consensuat de termes que afavoreixi la comunicació dels atributs formals i espacials dels efectes de la llum en la pràctica arquitectònica, la qual cosa constitueix un pas fonamental cap al reconeixement i l’estandardització d’un vocabulari qualitatiu en el seu àmbit disciplinari.

Tribunal:
     PRESIDENT: SAVASTANO JUNIOR, HOLMER
     SECRETARI: NAVARRO EZQUERRA, MARIA ANTONIA
     VOCAL: FORMOSA MITJANS, JOAN
Resum de tesi: En el context actual, la construcció sostenible prioritza materials innovadors que integrin eficiència energètica, resistència mecànica i seguretat enfront de condicions extremes, com el foc, per a abordar els desafiaments del canvi climàtic i les necessitats humanes. Els compostos cementicios reforçats amb fibres i materials de canvi de fase (PCM) es perfilen com una solució prometedora, en particular en paviments elevats de cobertes, on la regulació tèrmica és essencial.L'objectiu principal d'aquesta tesi és desenvolupar una placa de ciment reforçat amb fibres vegetals no teixides i PCM per a paviments elevats de cobertes, determinant el dosatge òptim de ciment, fibres i PCM que maximitzi la resistència mecànica i la capacitat de regulació tèrmica, a més d'analitzar la seva resposta al foc. La recerca busca avançar en la integració de PCM i fibres vegetals en matrius cementicias, proposant millores per a la seva aplicació pràctica en la construcció amb un enfocament mediambiental.La metodologia, de marcat caràcter experimental, es va estructurar en diverses etapes. Primer, es va revisar l'estat de l'art sobre compostos cementicios i PCM, identificant tendències i desafiaments. Posteriorment, es va dissenyar una campanya experimental que va abastar: selecció de materials (ciments comercials, fibres de no teixits i PCM pur i microencapsulados), formulació de mescles amb diferents proporcions de fibres i PCM enfront d'un control sense PCM, avaluació de propietats mecàniques (resistència a flexió), tèrmiques (conductivitat, emmagatzematge i retard tèrmic) i comportament al foc mitjançant assajos normalitzats, i anàlisi estadística per a determinar l'impacte de cada component.Els resultats mostren que la incorporació del PCM RT28 mitjançant impregnació directa en fibres de no teixit en compostos cementicios millora les propietats tèrmiques, aconseguint un retard en els canvis de temperatura comparable al del PCM microencapsulado barrejat en la matriu cementicia. No obstant això, el compost elaborat amb PCM RT28 presenta una resistència mecànica superior, amb un mòdul de ruptura (MOR) aproximadament tres vegades major que el de compost amb microencapsulado, encara que tots dos presenten una disminució en la resistència respecte a mostres sense PCM. Les fibres de no teixit, en impregnar el PCM de manera efectiva, reforcen la cohesió del compost i preserven l'enduriment per deformació, mitigant parcialment la pèrdua de resistència mecànica.Tot i que tant les fibres vegetals com el PCM emprat són d’origen orgànic i, per tant, combustibles, els compostos cimenticis van mostrar un bon comportament davant del foc, amb flames tènues i una elevada capacitat d’extinció en retirar la font de calor. En general, les mostres amb PCM incorporat mitjançant la impregnació de les fibres van presentar un millor comportament al foc que aquelles formulades amb PCM microencapsulat: si bé la ignició es va produir una mica abans, la quantitat total de calor alliberada (THR), mesurada en els assaigs amb calorímetre de con, va ser substancialment més baixa.Aquesta combinació, poc explorada, equilibra eficiència tèrmica i funcionalitat estructural, amb aplicacions directes en edificacions sostenibles. La recerca aporta una anàlisi detallada de la interacció entre fibres vegetals, PCM i la matriu cementicia, proposant dosatges òptims i estratègies per a mitigar riscos associats al foc. Els resultats estableixen les bases per a futures recerques i aplicacions pràctiques, promovent el desenvolupament de materials de construcció més eficients i sostenibles.

Tribunal:
     PRESIDENT: MARTÍNEZ DURAN, ANNA
     SECRETARI: MARTI CASANOVAS, MIQUEL
     VOCAL NO PRESENCIAL: RIVERA ROGEL, CARMEN ALICIA
Resum de tesi: El propòsit principal d'aquesta tesi és crear un protocol d’anàlisi per als sòls urbans consolidats a través dels indicadors territorials com a part principal de la metodologia, analitzant l'arquitectura urbana contemporània amb factors numèrics que relacionen les temàtiques transversals dels territoris, per poder facilitar la proposta d’intervencions d’actuació en matèria de regeneració urbana. Els assentaments urbans des de mitjans del segle XX han experimentat un creixement demogràfic a causa de l'augment de moviments migratoris del camp a la ciutat, i a conseqüència de l'expansió territorial de la trama urbana. Això ha originat que molts territoris es desenvolupessin de forma abrupta, sense una regulació urbanística, i presentant greus definicions de forma actualment. Una d'aquestes és el barri de Ca n'Anglada, situat al municipi de Terrassa, què serveix com a exemple representatiu d’un sòl urbà consolidat amb fortes problemàtiques interdisciplinàries, i que ha estat objecte d'intervencions per part l'administració pública sense un èxit aparent. Amb la finalitat doncs de poder entendre les problemàtiques actuals, es presenta una anàlisi prèvia que aborda factors interdisciplinaris mitjançant les perspectives sociològiques, territorials i urbanístiques que han conformat la zona d'estudi des dels seus orígens fins a una actualitat marcada per una societat i un territori que es troben fortament dividits.En l’actualitat les operacions de regeneració urbana en sòls urbans consolidats impliquen una gran feina prèvia d’anàlisi. En molts casos implica una gran recerca de dades que es troba en diverses fonts, el que dificulta poder fer-se una idea de la globalitat de les problemàtiques dels territoris. Per aquest motiu, posteriorment amb el desenvolupament d'una recerca sistemàtica de les referències bibliogràfiques existents i de la seva ponderació segons el contingut i fons de cada una, se seleccionen els principals indicadors territorials en matèria urbanística que són utilitzats per analitzar el barri de Ca n'Anglada de manera objectiva. Les referències seleccionades com a vàlides pel protocol, també ajuden a definir un conjunt de valors òptims i rangs de resultats per a cada un dels indicadors territorials que serveixen per a determinar quin és el valor més favorable a obtenir pels territoris en les categories analitzades. L’estudi presenta la idea de tractar tot aquest gran volum de dades procedents de diverses fonts d’informació per a calcular cada un dels indicadors, a través d'una base de dades amb llenguatge estructurat que permeti una gestió més eficaç i simple del conjunt dels valors, així com la posterior representació dels resultats obtinguts amb la geolocalització de les dades.Aquest protocol es presenta amb l'anàlisi de fases diferenciades segons el seu espai temporal des d’un punt de vista objectiu. Una primera que analitza l'estat actual del barri en el seu moment present amb la presentació d'una radiografia en els aspectes reflectits segons els indicadors territorials. Una segona fase que valora els resultats dels indicadors seleccionats en l'estudi de les principals operacions urbanístiques en matèria de regeneració urbana que s'han portat a terme fins al moment i que han tingut un impacte a la zona. I una última on es presenten propostes de regeneració urbana a la zona tenint en compte les seves preexistències i el seu estat actual reflectit pels valors òptims dels indicadors. Observant com aplicant el protocol s’obté una imatge acurada de les problemàtiques i de quines són les seves oportunitats d’actuació per a resoldre-les. Amb l'elaboració d'aquest protocol d'anàlisi dels sòls urbans consolidats prenent com a exemple Ca n'Anglada, es creen un conjunt de metodologies d'anàlisi que ajudaran a poder automatitzar tots els processos actuals, permeten una major agilitat en els fluxos de treball en què els tècnics redactors de les modificacions dels planejaments d'ordenació duen a terme l'anàlisi.

Tribunal:
     PRESIDENT: GRAUS ROVIRA, RAMON
     SECRETARI: COSTA GÓMEZ, TÀNIA
     VOCAL: URBANO LORENTE, JUDITH
Resum de tesi: Actualment, Gràcia és un dels districtes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. És reconegut el carisma de les seves places i carrers estrets, l’encís dels edificis que van esquivar el desgavellament edificador dels anys seixanta i setanta del s. XX i la idiosincràsia particular dels graciencs i les gracienques.És menys conegut el remarcable passat industrial de la Vila. Durant la segona meitat del segle XIX, aquesta comptava amb centenars de fàbriques que reblien l’aleshores important municipi independent, convertint-lo la tercera població de Catalunya. Aquest fet va influenciar de manera determinant a l’afaiçonament i conformació de la Vila, contribuint tant en la confecció del teixit urbà com en forjar el caràcter revolucionari i associatiu dels seus habitants encara avui en dia, que sovint tenen avantpassats que hi van treballar.L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és documentar, analitzar i transmetre aquestes fàbriques a la societat a partir de la cerca i catalogació. A tal efecte es parteix de la recerca i l’estudi de les dades generals, constructives i urbanístiques del conjunt d’edificis fabrils edificats o ja existents dins del període estudiat delimitat per dos fets cabdals de la història de la Vila: la Revolta de les Quintes l’abril de 1870 i l’annexió a la ciutat de Barcelona el 20 d’abril de l’any 1897. La tesi inclou una anàlisi de l’espai urbà per a determinar els diferents models d’inserció urbana dels edificis, l’estudi dels processos productius per comprovar la seva influència en la conformació de l’espai fabril i la definició de les tipologies edificatòries adoptades per les indústries per a poder trobar un model específic per a la Vila de Gràcia dins d’aquest interval temporal i valorar-ne la posterior evolució i transformació.

Tribunal:
     PRESIDENT: EICKER, URSULA
     SECRETARI: ROSET CALZADA, JAIME
     VOCAL: SHAHROUZ TEHRANI, IRAG
Resum de tesi: Aquesta tesi presenta un estudi exhaustiu sobre la integració de sistemes fotovoltaics (PV) en entorns urbans, amb un enfocament en la ciutat de Barcelona com a cas d’estudi. Explora enfocaments innovadors per avançar cap a una major adopció d’energia renovable mitjançant una metodologia centrada en l’energia fotovoltaica, millorada amb estratègies de clustering. La recerca posa èmfasi en la interrelació entre el disseny arquitectònic, les tècniques de construcció i la planificació urbana per optimitzar l’eficiència i l’aprofitament energètic, abordant reptes ambientals crítics com les emissions de CO₂ i la contaminació de l’aire.Mitjançant la integració de simulacions per ordinador, revisions bibliogràfiques i anàlisis empíriques, l’estudi avalua el potencial solar de Barcelona i l’impacte d’indicadors morfològics —com la densitat, l’alçada dels edificis i l’orientació— sobre el rendiment energètic. Els resultats ofereixen recomanacions útils per a urbanistes i arquitectes, proposant dissenys avançats de xarxes solars que minimitzen la dependència dels combustibles fòssils i promouen un desenvolupament urbà sostenible.Un marc basat en SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) integra dades espacials urbanes per avaluar el potencial solar i la viabilitat financera, incorporant paràmetres com la densitat edificatòria, l’alçada i l’orientació en cinc barris representatius de Barcelona, amb una anàlisi detallada d’una zona específica dins de cada barri. Mitjançant la modelització de característiques específiques de cada districte i l’optimització de les trames urbanes, l’estudi identifica factors clau que influeixen en l’eficiència energètica, incloent-hi la forma urbana i la dinàmica de captació i dissipació d’energia. Una estratègia de clustering organitza les instal·lacions fotovoltaiques en funció de la proximitat i la uniformitat de l’energia solar utilitzant algoritmes com K-means i la proximitat 3D, equilibrant producció energètica, cost i impacte ambiental.S’avaluen diversos escenaris d’optimització per als paràmetres dels sistemes fotovoltaics —com les dimensions dels mòduls, la inclinació, l’orientació i l’espaiat— assumint tecnologia de silici multicristal·lí (mc-Si) amb una eficiència del 20%. Es tenen en compte limitacions clau com l’ocupació de cobertes, la cobertura màxima del sòl i la reducció d’ombres per tal de maximitzar la producció d’energia, l’eficiència i la rendibilitat. L’algoritme evolutiu del component Galapagos de Grasshopper perfecciona els dissenys analitzant mètriques com el Cost Nivellat de l’Energia (LCOE), la producció energètica i les emissions de CO₂.La recerca introdueix el concepte de “barris solars”, destacant la integració d’un consum energètic reduït i una producció energètica maximitzada mitjançant el disseny urbà estratègic. Els resultats subratllen el paper fonamental de la geometria, l’orientació i la compacitat del barri en l’optimització de la col·locació dels panells fotovoltaics i la millora del rendiment ambiental. En reduir la cobertura del sòl, millorar la producció d’energia i garantir la viabilitat financera, aquestes estratègies contribueixen al desenvolupament de paisatges urbans més sostenibles i resilients.Aquest estudi estableix un pont entre la recerca teòrica i les aplicacions pràctiques, oferint una guia per a urbanistes i responsables de polítiques públiques per integrar sistemes fotovoltaics i solucions d’energia renovable en el desenvolupament de la ciutat. Les recomanacions inclouen l’optimització de la disposició urbana, l’adaptació de les geometries edificatòries i la millora de l’exposició solar per fer front als reptes energètics i ambientals. En alinear consideracions financeres, ambientals i operatives, la recerca ofereix un marc integral per fomentar el desenvolupament urbà sostenible i la resiliència, traçant el camí cap a ciutats globals més verdes i eficients energèticament.

Tribunal:
     PRESIDENT: DOMÈNECH I GIRBAU, LLUIS
     SECRETARI: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
     VOCAL: SALA GARCIA, TERESA MONTSERRAT
     VOCAL: FREIXA SERRA, MIREIA DEL RIPOLL
     VOCAL: VEGAS LOPEZ-MANZANARES, FERNANDO
Resum de tesi: Domènech i Montaner, un arquitecte culte i al dia de l’actualitat europea, trobà en la construcció una aliada per donar forma a la seva arquitectura. En això no s’allunyava massa dels dictats de Viollet-le-Duc: només una arquitectura nova sorgiria si s’utilitzessin principis estructurals nous. Però els suggeriments de Viollet esperonen noves recerques en Domènech, i l’evolució de la seva arquitectura s’acaba allunyant d’alguns d’aquests principis.En els inicis de la seva carrera professional Domènech deixant el ferro estructural ostentosament vist, en la millor tradició del racionalisme estructural que s’està estenent per Europa. En el magne projecte no construït de les Institucions Provincials, la gran estructura reticulada de l’Editorial Montaner i Simon, en algunes obres menors i sobretot els grans arcs diafragma del Cafè-Restaurant.Però per ell la construcció no és quelcom neutre, també té una dimensió política, com la lluita per la llengua catalana o la defensa del dret civil català. La construcció amb maó serà identificada com la construcció pròpiament catalana i així serà mitificada per l’Escola Moderna Catalana. L’ús de l’arc diafragma, el conreu de la paret prima de maó i l’exaltació de la volta s’han de llegir també des d’aquesta aproximació. Si bé la volta de maó de pla era una tècnica d’origen medieval i estava estesa per gran part de països de l’arc del Mediterrani, a Catalunya des de mitjans del segle XIX comença una gran expansió, combinada amb tirant metàl·lics, sobretot en l’arquitectura industrial. S’importen els model de fàbrica anglesos, però es milloren i s’adapten amb la tradició constructiva del país.Les primeres obres de Domènech combinen el saber constructiu del cos professional de paletes del país i la seva «construcció a la catalana» amb aquesta introducció del ferro com element estructural. Però la tècnica del maó de pla, en revoltons, galeries i escales, s’utilitza per llums molt petites: ajuden a construir la seva arquitectura, però no la configuren d’una manera especial.En canvi, a partir de l’ambiciós projecte de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, l’element essencial de l’arquitectura de Domènech i Montaner és la volta tibada. La volta configura tots els seus espais (de canó, bufada, de creueria, amb nervis entrellaçats, amb petxines, enrajolada, enguixada...) i està tibada per el seu extradós per estructures molt sofisticades de ferro, que mai no queden visibles. La volta és la unitat d’agregació, l’element de resignificació dels espais representatius i l’instrument funcional més adequat per als espais de serveis. Domènech no està sol en aquest camí. Abans, alguns dels seus companys de professió de prestigi també estan treballant amb les possibilitats constructives que ofereix la tècnica del maó de pla, com Guastavino, que està triomfant als Estats Units, i Gaudí que experimenta amb la seva expressivitat geomètrica i estructural. I al voltant de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona hi ha una presa de consciència col·lectiva de la importància d’aquesta tècnica com a definidora del caràcter de l’arquitectura catalana.És tal el convenciment de Lluís Domènech i de la primera etapa del seu fill Pere Domènech en la potencialitat d’aquest sistema que l’apliquen a tot tipus d’edificació: hospitals, cases de renda, teatres, magatzems i fàbriques. Experimenten amb les seves possibilitats de combinació amb el ferro, porten les llums fins als límits optimitzant el material estructural a utilitzar. Arriba a tal extrem que, fins i tot, allunya els tirants i els cèrcols de l’alçada de col·locació més eficaç, per tal de sotmetre el ferro al protagonisme espacial dels arcs, voltes i cúpules.Però quan arriba el moment en que es començava a introduir el formigó armat i l’acer com a retícula estructural en l’arquitectura, Domènech ja no arriba a temps de canviar d’estratègia. Per a ell el conreu de la «construcció catalana», i tot el que representava, va ser i fou el seu camí de descoberta.

Tribunal:
     PRESIDENT: CAMPOS SANCHEZ, FRANCISCO SERGIO
     SECRETARI: AQUILUÉ JUNYENT, INÉS
     VOCAL: WEILI, YANG
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral, basada en la teoria del valor públic, explora la influència de la forma espacial, el govern urbà i l'experiència de les persones en la realització del valor públic en la regeneració del medi històric (HER) de la Xina entre el 2000 i el 2020. Abordant el dilema de la "construcció destructiva" enfront de la "preservació congelada" que enfronten actualment els districtes històrics a la Xina, aquest estudi subratlla el paper crucial d'integrar el valor públic en el procés de HER per promoure un desenvolupament urbà sostenible. La tesi té com a objectiu proporcionar un marc teòric i una guia pràctica per a la renovació urbana orientada al valor públic mitjançant un estudi en profunditat de les pràctiques de regeneració de districtes històrics a la Xina. A través d'un anàlisi multidimensional i multicapa, la investigació busca descobrir els factors complexos que influeixen en la regeneració de districtes històrics i oferir solucions viables per promoure l'equitat social i la preservació del patrimoni cultural. Els principals objectius inclouen: avaluar la creació de valor públic mitjançant la realització de la "publicitat" de la forma espacial; examinar el paper del govern urbà en l'equilibri dels interessos de les parts interessades al proposar estratègies sostenibles i centrades en les persones per a una regeneració equitativa; i desenvolupar un marc multidimensional que integri la forma espacial, el govern urbà i l'experiència de les persones per explorar el seu impacte en el valor públic en la regeneració del medi històric de la Xina. Emprant mètodes com ara estudis de cas, enquestes per qüestionari i modelatge d'equacions estructurals (SEM), aquesta investigació analitza les relacions entre la forma espacial, el govern urbà i l'experiència de les persones des de la perspectiva de la percepció pública, construint un model hexagonal de valor públic. Els resultats ofereixen una referència per als gestors i planificadors urbans en l'equilibri entre la preservació històrica, el desenvolupament econòmic i els interessos públics.

Tribunal:
     PRESIDENT: MARAT-MENDES, TERESA
     SECRETARI: ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
     VOCAL: COLL PLA, SERGIO
Resum de tesi: L’aigua sempre ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament urbà, especialment en zones amb recursos abundants. Millora els espais urbans, creant entorns memorables per als ciutadans. No obstant això, en el clima de l’Iran, la importància de l’aigua sovint s’ha ignorat en la planificació urbana moderna. Històricament, l’aigua ha donat forma a l’estructura i al significat de les ciutats iranianes, però avui la seva rellevància no es reconeix ni en la teoria ni en la pràctica. La ràpida urbanització ha provocat la pèrdua del paper de l’aigua en les infraestructures urbanes. És essencial reavaluar-ne el rol en les ciutats iranianes contemporànies, tant a nivell físic com conceptual, aprofitant les lliçons històriques com a fonts valuoses d’inspiració. Aquesta recerca estudia la integració d’infraestructures blau-verdes dins de la infraestructura urbana grisa de Teheran per afrontar els reptes de la gestió de l’aigua, com l’escassetat, la contaminació i la mala gestió dels recursos, agreujats per la urbanització accelerada. Posarà èmfasi en la rellevància històrica dels sistemes tradicionals, com els qanats, i proposarà la seva recuperació juntament amb fonts alternatives, com l’aprofitament de l’aigua de pluja, per reforçar la resiliència i la sostenibilitat urbanes. S’analitzarà la gestió actual de les aigües superficials i la xarxa de séquies, identificant-ne ineficiències sistèmiques i el seu impacte en la dinàmica hidrològica. Mitjançant l’anàlisi dels marcs existents, la identificació d’ineficiències i l’ús de qüestionaris a experts, l’estudi oferirà recomanacions basades en evidències per a urbanistes i responsables polítics. En defensar la integració d’infraestructures blau-verdes amb els sistemes urbans actuals, aquesta investigació pretén millorar les pràctiques de gestió de l’aigua a Teheran, fomentant un enfocament equilibrat que millori la sostenibilitat ambiental i la qualitat de vida dels seus habitants. Aquest marc integral té com a objectiu crear un futur urbà resilient, barrejant la saviesa històrica amb solucions modernes.