Perfil d'acces

Perfil d’ingrés principal:

• Arquitectes
• Arquitectes tècnics
• Enginyers del sector de la construcció: civils, de camins, canals i ports, industrials, etc.

Perfil d’ingrés secundari:

• Arqueòlegs
• Historiadors
• Economistes
• Advocats
• Científics

Els màsters de referència d’aquest Programa de Doctorat són els màsters universitaris de la UPC en l’àmbit de l’arquitectura i l’edificació. En el cas que els aspirants provinguin d’altres estudis oficials de màster d’aquesta o una altra universitat que ofereixin una formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari, que estiguin orientats a la capacitació en l’activitat de recerca i la pràctica professional i que tinguin reconeguda capacitat per donar pas a estudis de doctorat, se’ls requerirà que aportin informació sobre el corresponent pla d’estudis amb l’objectiu d’establir, quan calgui, algun complement de formació dins dels límits vigents (vegeu l’apartat ‘Complements formatius’).

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context investigador en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

12

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Lacasta Palacio, Ana Maria

• Claramunt Blanes, Jose
• Cornado Bardon, Cossima
• Garcia Carrera, David
• Lacasta Palacio, Ana Maria
• Muros Alcojor, Adrian
• Onecha Perez, Ana Belen
• Rosell Amigo, Joan Ramon
• Zamora Mestre, Joan Lluis

• Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (PROMOTORA)

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Perfil d'acces

Perfil d’ingrés principal:

• Arquitectes
• Arquitectes tècnics
• Enginyers del sector de la construcció: civils, de camins, canals i ports, industrials, etc.

Perfil d’ingrés secundari:

• Arqueòlegs
• Historiadors
• Economistes
• Advocats
• Científics

Els màsters de referència d’aquest Programa de Doctorat són els màsters universitaris de la UPC en l’àmbit de l’arquitectura i l’edificació. En el cas que els aspirants provinguin d’altres estudis oficials de màster d’aquesta o una altra universitat que ofereixin una formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari, que estiguin orientats a la capacitació en l’activitat de recerca i la pràctica professional i que tinguin reconeguda capacitat per donar pas a estudis de doctorat, se’ls requerirà que aportin informació sobre el corresponent pla d’estudis amb l’objectiu d’establir, quan calgui, algun complement de formació dins dels límits vigents (vegeu l’apartat ‘Complements formatius’).

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Per poder cursar ensenyaments de doctorat en un programa, és imprescindible que la Comissió Acadèmica del programa admeti els doctorands. Els requisits específics d’admissió són:

Complements formatius

Els complements de formació, que es defineixen en funció de cada un dels perfils d’accés, seran:

Perfil principal: professionals universitaris que intervenen habitualment en els processos tècnics de materialització de l’arquitectura, de l’edificació i de l’urbanisme, com arquitectes, aparelladors i enginyers del sector de la construcció.

Aquests professionals no requeriran cap complement si han cursat prèviament algun dels màsters de referència d’aquest Programa de Doctorat, i en cas contrari, aquells que prescrigui de manera justificada la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat dins de l’oferta docent dels màsters universitaris.

Perfil secundari: professionals universitaris que col·laboren de forma específica i puntual en els processos de materialització de l’arquitectura, com arqueòlegs, historiadors, economistes, advocats i científics.

Aquests professionals no necessiten cap complement si han cursat prèviament algun dels màsters de referència d’aquest Programa de Doctorat, i en cas contrari, aquells que prescrigui de manera justificada la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat dins de l’oferta docent dels màsters universitaris.

Per a aquells doctorands que al llarg del desenvolupament del seu pla de recerca presentin deficiències específiques de formació instrumental, el seu tutor/director o tutora/directora els podrà prescriure activitats formatives d’entre l’oferta que en cada curs ofereix la Universitat per a la formació de doctorands d’acord amb l’Escola de Doctorat de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula es realitza en el curs i termini que s’indiqui en la resolució d’admissió.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.

Viatges d’estudis.
Núm. d’hores: 80.
Optativa.

Activitat: Estades en empreses o ens col·laboradors.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.

Activitat: Assistència a congressos.
Núm. d’hores: 288.
Optativa.

Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Optativa.

Activitat: Metodologia de la investigació.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: ’Workshops’.

Activitat: Publicacions.
Núm d’hores: 80.
Obligatòria.
Abans de dipositar la tesi dels estudiants de doctorat han de tenir almenys una publicació.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 04/10/2023 04:45:29.

Llistat de tesis en dipòsit

• CRISPI BRILLAS, ALBERT: La innovació tecnològica en l'arquitectura per a la indústria durant els anys 40, 50 i 60 del segle XX a l'àrea de Barcelona
  
  Autor/a: CRISPI BRILLAS, ALBERT
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ZAMORA MESTRE, JOAN LLUIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: FERRÉS PADRÓ, FRANCISCO JAVIER
       SECRETARI: GARCÍA CARRERA, DAVID
       VOCAL: PÉREZ LUQUE, GABRIEL
  Resum de tesi: La construcció de l'arquitectura per a la indústria entre els anys 1939 i 1969 a l'àrea de Barcelona, va suposar un repte per a tots els que hi van intervenir, ja que en un entorn de postguerra amb greus limitacions econòmiques, tècniques i culturals, va sorgir la necessitat de construir nous edificis industrials a Barcelona amb nous programes com ara la química, l'alimentació, l'electrònica o el motor i amb noves necessitats d'espais de grans dimensions, diàfans, lluminosos i ben ventilats.Barcelona es va convertir en un centre de producció estratègic per a la recuperació industrial local, però l'aïllament econòmic i cultural internacional, així com la deficient indústria de la construcció que havia alterat la guerra civil, va afectar especialment la producció dels productes més bàsics per la construcció, i per tant va limitar les possibilitats tecnològiques per a la construcció d'aquests nous espais pel treball, que van requerir ofici, professionalitat i sobretot d'esperit innovador als seus arquitectes per tal d'afrontar els nous reptes.Es presenta a continuació una recerca sobre algunes aportacions tècniques rellevants en la construcció d'aquests edificis que es va desenvolupar en una situació excepcional, de la que es pretén analitzar els protagonistes, les circumstàncies, els motors de la innovació, el context material i les limitacions normatives.
  
• GATTI, FABIO: Marcelo Cortés arquitecto. El desafío sísmico de las técnicas con tierra armada
  
  Autor/a: GATTI, FABIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT | ROSELL AMIGÓ, JUAN RAMON
  Tribunal:
       PRESIDENT: MILETO, CAMILLA
       SECRETARI: CLARAMUNT BLANES, JOSE
       VOCAL: JOVÉ SANDOVAL, FÉLIX ANTONIO
  Resum de tesi: La investigación tiene como objetivo principal aportar un avance en el conocimiento tecnológico de la arquitectura y de la construcción con tierra en territorio sísmico, profundizando en el tema de los sistemas de construcción en tierra sismoresistentes tradicionales y contemporáneos, a través de la obra del arquitecto chileno Marcelo Cortés. Investigar y conocer las claves del funcionamiento de los sistemas constructivos, permite plantear las vías de mejora de aquellos que se utilizan hoy en día, para así poder desarrollar, a partir de estos, nuevas soluciones. El arquitecto chileno puede considerarse un pionero a este respecto y un experto en la vanguardia a nivel internacional. Treinta y cinco años de investigación y, sobre todo, de obra construida le han permitido actualizar las técnicas de construcción tradicional en tierra cruda sismoresistentes en una amplia gama de obras realizadas. Entre sus proyectos existen algunos en los que la tierra experimenta por primera vez su libertad formal manteniendo una estructura sismoresistente.La actualización de la quincha tradicional le dio acceso a un sistema completo de estructuras que ha explorado a lo largo de los años, con una gran diversidad de variantes y sistemas constructivos, que han surgido en un amplio espectro de posibilidades formales y disposiciones estructurales, demostrando cómo la combinación de tierra y acero permite realizar una arquitectura contemporánea sismoresistente. Este proceso de intuición constructiva y de aprendizaje a través del sistema empírico ¿prueba y error¿, ha generado otros sistemas constructivos como la quincha metálica con malla plegada y el tecnobarro. Este interés por el material tierra, y sobre todo su simbiosis entre proyectista, investigador y constructor, lo llevará a investigar otros sistemas de construcción como el adobe y el tapial. La elección de una metodología heurística deriva del empirismo de la misma obra de Cortés, en la cual la falta de un modelo matemático que demuestre la validez científica de sus sistemas constructivos constituye la manera según la cual el autor de esta tesis responde a la pregunta: ¿Por qué la construcción con tierra de Cortés se comportó adecuadamente al sismo 27F de 2010? La tesis responde a la hipótesis planteada definiendo un método del estudio según el concepto de amenaza sísmica como topología y el concepto de vulnerabilidad como tipología y tectónica. Respecto a esta clasificación, en el campo de la vida que abarca el entorno propio del arquitecto y el entorno sociocultural, se identifican las variables de vulnerabilidad sísmica como las configuraciones de diseño tipológicas y tectónicas de su obra. El contexto, se refiere al paisaje y su topografía, al emplazamiento y su entorno sísmico. El principal factor que caracteriza su entorno son las características del sismo del 2010, los tipos de suelos, las características geofísicas/geomorfológicas del terreno y las normas vigentes. El estudio de las variables indicadas anteriormente se ha realizado en base a criterios heurísticos de diseño sismoresistente y configuraciones estructurales de tierra simple y armada. La tesis analiza los aspectos más importantes de algunas de sus obras más significativas mediante una selección de lo que él mismo considera su mejor trabajo, ya que la mayoría de los proyectos analizados fueron seleccionados por el propio arquitecto. En relación con la selección de los casos de estudio, analizados para el estudio de las variables de contexto y diseño, se ha investigado un edificio por cada técnica constructiva con tierra empleada en la obra de Cortés. Por último, el estudio de la obra de Cortés analiza los determinantes de las relaciones entre los sismos, la vida del arquitecto y la técnica constructiva empleada. La conclusión contiene las consideraciones finales del estudio comparativo de las variables de vulnerabilidad y amenaza, así como las consi
  
• GUZMÁN HERNÁNDEZ, IGNACIO ALEJANDRO: Estrategias de diseño bioclimático para una vivienda popular en clima cálido-húmedo de México. Protección solar, ventilación y técnicas de deshumidificación
  
  Autor/a: GUZMÁN HERNÁNDEZ, IGNACIO ALEJANDRO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 29/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FRANCO GONZALEZ, FIDEL | ZAMORA MESTRE, JOAN LLUIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: MORALES RAMÍREZ, JOSÉ DIEGO
       SECRETARI: ROSET CALZADA, JAIME
       VOCAL NO PRESENCIAL: ALPUCHE CRUZ, MARIA GUADALUPE
  Resum de tesi: La vivienda popular en zonas cálidas y húmedas de México a menudo enfrenta desafíos en términos de eficiencia energética y confort debido a las condiciones climáticas extremas. La humedad es uno de los principales problemas que afectan la habitabilidad de estas viviendas.En esta tesis, se analizan estrategias de diseño bioclimático que pueden ayudar a reducir la humedad en estas viviendas, prestando especial atención a la protección solar, ventilación y técnicas específicas de deshumidificación, como la presurización, la geotermia somera y la utilización de paneles de gel de silicio. La investigación se basa en el análisis de diferentes materiales y tecnologías, mediante simulaciones y modelos matemáticos, para evaluar de su impacto en la calidad de vida de las habitantes de un caso de estudio cercano a la ciudad de Villahermosa, Tabasco.Los resultados de esta investigación demuestran que las estrategias y modificaciones propuestas pueden ser efectivas en la reducción de temperatura y humedad relativa, sin embargo, ninguna estrategia por sí sola, o combinada, puede garantizar niveles adecuados de confort higrotérmico en climas extremos, como el considerado en esta investigación. Estas recomendaciones, sin embargo, podrían ayudar a mejorar significativamente la calidad de vida de los habitantes de estas viviendas, al mejorar no solo su comodidad, sino también a su salud.Se concluye que ninguna estrategia individual garantiza niveles adecuados de confort, pero la combinación de varias puede acercarse a estos niveles. Algunas estrategias incluyen aumentar la altura de la cubierta, utilizar falso techo con cámara de aire, implementar aislamiento térmico, modificar las proporciones de las ventanas, brindar protección solar, favorecer la ventilación constante y cruzada, emplear geotermia somera, presurización deshumidificante y usar paneles de gel de sílice.Estas estrategias tienen efectividades parciales y sus mejoras no se acumulan linealmente. Se señala la importancia de analizar las condiciones específicas de cada ubicación para determinar la combinación óptima de estrategias. Se menciona también un cálculo del aprovechamiento del agua y cómo estas estrategias podrían beneficiar a poblaciones vulnerables en todo el mundo. A pesar de los avances, se reconoce la dificultad de reducir la humedad relativa en climas cálidos y húmedos y la necesidad de investigación continua en este campo.
  

Darrera actualització: 04/10/2023 04:30:30.

Llistat de tesis defensades per any

• HABIBI, SAEID: Low-cost intelligent refurbishment of façades. A study of Barcelona public school building façades
  
  Autor/a: HABIBI, SAEID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 01/02/2023
  Director/a de tesi: PONS VALLADARES, ORIOL | PEÑA VILLAMIL, DIANA MARITZA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ARMENGOU ORÚS, JAUME
       SECRETARI: HAURIE IBARRA, LAIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: SAELI, MANFREDI
  Resum de tesi: La construcció, el manteniment i funcionament de edificis consumeixen quasi el 40% de l'energia actual, així que els arquitectes tenen un paper fonamental en la reducció del consum energètic. Les façanes poden tenir un impacte significatiu i mesurable en el rendiment econòmic, mediambiental i social dels edificis, i la rehabilitació es considera una solució clau per al problema de l'envelliment del parc immobiliari actual. Pel que fa al sobreescalfament i possible pèrdua de calor interna, les parts transparents de les façanes tenen un gran efecte en el consum energètic de l'edifici. Així, es poden satisfer les demandes actuals amb l'ús de sistemes intel·ligents a envolupants arquitectòniques, com ara solucions prometedores en eficiència energètica, emissions o grau de contacte visual en entorns construïts.A Espanya, els períodes d'apogeu de la construcció han donat lloc a nombrosos edificis educatius envellits que corren el risc de quedar obsolets. Tot i la manca d'aïllament, problemes d'infiltracions d'aire i guany solar, molts d'aquests edificis dels anys 70-80 segueixen en ús avui dia. A més a més, la majoria d'aquests edificis continuaran en ús el 2050, si es té en compte que la taxa de substitució anual dels edificis espanyols és del 3%, segons la Comissió Europea.¿L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és analitzar, desenvolupar i promoure serveis intel·ligents per a façanes existents per optimitzar les prestacions de sostenibilitat econòmica, mediambiental i social dels seus edificis mitjançant un model holístic i innovador d'avaluació de la sostenibilitat¿.Per això, les primeres fases d'aquesta tesi, van investigar en profunditat més de 800 articles científics sobre sistemes de façanes intel·ligents, avenços en l'enginyeria de materials, demandes dels usuaris, automatitzacions i el seu rendiment global en matèria de sostenibilitat, seguint els ítems preferits per a la presentació d'informes de revisions sistemàtiques i metaanàlisi.Considerant investigacions preliminars, s'han creat prototips de façanes dinàmiques de baix cost i respectuoses amb el medi ambient en el context dels col·legis públics espanyols, l'objectiu dels quals és el progrés acadèmic dels alumnes mitjançant l'optimització dels nivells d'il·luminació i confort tèrmic. Aquests prototips han estat desenvolupats amb residus sòlids municipals durant tallers participatius amb els alumnes d¿escoles. S'espera que aquest concepte promogui conscienciació crítica i una millor gestió dels residus de la nostra societat, tornant els residus al cicle de reutilització.A partir de les dades recollides, s¿ha comprovat que el disseny i aplicació de façanes intel·ligents són fruit d'un complex procés de presa de decisions. El cost i naturalesa de la inversió a llarg termini fan que la decisió sobre la façana sigui estratègica. La fase següent va examinar l'actualitat dels projectes de façanes intel·ligents a la pràctica mitjançant metodologies i eines exploratòries per a l'anàlisi, avaluació i disseny en profunditat amb la incorporació d'experts interdisciplinaris. La darrera fase va supervisar i provar experimentalment els prototips desenvolupats.Els resultats mostren que el procés de rehabilitació de façanes que compleix en funcionament, rendiment energètic, emissions, costos i aparença de l'escola requereix l'àmbit de la professió. Els participants a la rehabilitació d'edificis de primària van haver de prendre principalment decisions inicials sobre el disseny de la façana basades en idees resultants de la cognició i experiència.Aquesta tesi i el seu marc conceptual proporcionen una nova visió de la construcció basada en residus i la seva introducció en el desenvolupament de tecnologies de façanes intel·ligents, a través d'índexs científics que poden ser útils per a què ocupants, constructors, arquitectes i responsables polítics tinguin u
  

• MILAN, CAIO CESAR: Estudio numérico y comparativo del comportamiento de columnas tubulares mixtas con un pretensado inicial de uno de los componentes. Aproximación experimental del comportamiento de secciones CFST pretensadas, sometidas a compresión cíclica.
  
  Autor/a: MILAN, CAIO CESAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 23/03/2023
  Director/a de tesi: MARISTANY CARRERAS, JORDI | ALBAREDA VALLS, ALBERT
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ROMERO GARCIA, MANUEL LUIS
       SECRETARI: RETAMALES SAAVEDRA, RODRIGO ALFONSO
       VOCAL NO PRESENCIAL: IGLESIAS TOQUERO, GORKA
  Resum de tesi: El uso de estructuras mixtas de distintos tipos y tipologías, principalmente en acero-hormigón, ha experimentado un aumento creciente durante las últimas décadas. Las mejoras mecánicas que ofrecen estas estructuras en comparación con las estructuras de hormigón armado y acero convencionales, permite aprovechar de forma optimizada las características de los dos materiales.De entre las tipologías más habituales de estructuras mixtas, esta tesis se centra en el estudio de columnas mixtas de perfiles tubulares circulares de acero rellenados con hormigón (CFST). Los CFST se utilizan cada vez más gracias a su gran rendimiento mecánico, especialmente sometidos a compresión. Esto se debe básicamente al efecto de confinamiento proporcionado por el tubo exterior, que generalmente mejora la ductilidad y resistencia del relleno de hormigón. Del proceso constructivo de estas secciones, principalmente, derivan una serie de cuestiones significativas, como el hecho de cargar el tubo antes del hormigonado en etapas constructivas preliminares, efecto que provoca un esfuerzo de precarga que deriva en una respuesta de la sección diferente a la esperada. Estos problemas deben ser considerados en el proceso de diseño y acaban produciendo efectos de precarga no deseados en uno de los dos componentes derivados del propio proceso.Existen varios estudios que tratan la precarga como un método de diseño en sí mismo, aplicando dichas cargas antes de que la sección entre en servicio (métodos activos) para mejorar las capacidades de las secciones CFST. Por ello, esta investigación empieza analizando y comparando 4 metodologías diferentes (2 métodos de precarga pasivos y 2 métodos activos) describiendo los beneficios potenciales y las problemáticas de cada uno de ellos en toda la sección; mientras que a veces una pre-tensión en un componente puede mejorar la respuesta mecánica global, a veces se vuelve incluso perjudicial. La relación del efecto de confinamiento sobre el núcleo y, especialmente, saber en qué momento éste se activa, revela el grado de mejora real de la respuesta a compresión de la sección en términos de ductilidad y resistencia.Finalmente, se ha realizado una campaña experimental en base al método de precarga que se ha considerado el más eficiente para poder validar las hipótesis hechas durante la fase numérica.
  

• VALENCIA BARBA, YOVANNA ELENA: Análisis de ciclo de vida de particiones interiores en la vivienda plurifamiliar de España. Análisis comparativo de los sistemas permutables usuales
  
  Autor/a: VALENCIA BARBA, YOVANNA ELENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 19/07/2023
  Director/a de tesi: GOMEZ SOBERON, JOSE MANUEL VICENTE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CORRAL HIGUERA, RAMON
       SECRETARI: CABRERA COVARRUBIAS, FRANCISCA GUADALUPE
       VOCAL NO PRESENCIAL: VALDERRAMA ULLOA, CLAUDIA ALEJANDRA
  Resum de tesi: El crecimiento y desarrollo del sector de la construcción posee un potencial significativo para las estrategias del desarrollo sostenible, ya que consume considerables cantidades de recursos, materiales y energía a nivel mundial, además de ser uno de los sectores con mayor generación de residuos. Asimismo, se ha establecido que los gases de efecto invernadero asociados a la construcción, podrían ser disminuidos si se integrase el enfoque circular en el manejo de los recursos. En la búsqueda de atender la problemática y mitigar el impacto ambiental generado, se han desarrollado diversas metodologías para identificar, cuantificar y evaluar el impacto ambiental de los sistemas y productos, entre ellos el análisis de ciclo de vida (ACV). El objetivo principal de la tesis es el de evaluar y valorar la idoneidad de la integración del ACV dentro de los criterios de selección durante la etapa de diseño en la edificación. Con enfoque en establecer y equiparar el perfil ambiental de diversos sistemas constructivos utilizados como particiones interiores en la vivienda plurifamiliar en España. En la presente tesis se generaron tres artículos, en los cuales se analizaron cuatro sistemas constructivos de particiones interiores horizontales (forjados) con un enfoque ¿de la cuna a la entrega¿, incluyendo etapas adicionales que tienen potencial de generación de residuos (como la etapa de mantenimiento, reemplazo y fin de vida). Se comparó su rendimiento ambiental en dos escenarios de unidad funcional, uno con un metro cuadrado homogéneo y otro con un metro cuadrado compuesto. Además, se evaluaron 44 sistemas constructivos de particiones interiores verticales: primero, combinando los requerimientos técnicos con la evaluación del impacto ambiental incorporado de los sistemas con un enfoque ¿de la cuna a la entrega¿; y segundo, extendiendo el enfoque de análisis a ¿de la cuna a la tumba¿ e incorporando parámetros dinámicos en el ACV. Los artículos que conforman la tesis fueron realizados siguiendo los lineamientos establecidos por los estándares ISO 14044-15804 para la elaboración del ACV y con enfoque en el impacto ambiental incorporado establecido en el Anexo 57. Las bases de datos utilizadas fueron BEDEC y CYPE ingenieros para la cuantificación de los sistemas constructivos; y Ecoinvent como base de datos relativa a las emisiones e impacto ambiental de los sistemas. Las metodologías de impacto ambiental utilizadas fueron CML 2001, Eco-indicador 99 y ReCiPe. Y, los programas utilizados para la evaluación ambiental de ACV fueron LCA manager y Brightway 2, en conjunto con hojas de cálculo como complemento en el procesamiento de datos. Entre los resultados obtenidos se destaca que la etapa con mayor contribución al impacto ambiental es la de producción de los materiales. Además, se observó que las emisiones generadas en esta etapa serán determinantes cuando el enfoque del análisis es extendido a las etapas de reparación, sustitución y renovación. Entre los elementos que integran los sistemas constructivos, la contribución al impacto ambiental varía dependiendo de la naturaleza de los materiales, siendo los derivados de hormigón los que presentan mayor impacto ambiental. Además, se observó que la contribución al impacto ambiental de cada componente del sistema constructivo mantiene una dependencia directa con la vida útil del sistema analizado. El desarrollo de la tesis permite concluir la importancia de evaluar el perfil ambiental del conjunto de materiales que integran los sistemas constructivos y de considerar la vida útil de los elementos y del edificio, a fin de obtener resultados de mayor representatividad y fiabilidad. Además, los hallazgos de la tesis permiten corroborar el potencial y la idoneidad de utilizar el ACV para establecer el perfil ambiental de los sistemas constructivos, a fin de incorporar los resultados de la evaluación como criterios de análisis sostenible, en el
  

• VELÁZQUEZ ROBLES, JANI FERNANDA: Resilient incremental social housing design: Mexico City, Mexico
  
  Autor/a: VELÁZQUEZ ROBLES, JANI FERNANDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/06/2023
  Director/a de tesi: COLOMA PICÓ, ELOI | HOSSEINI, SEYED MOHAMMAD AMIN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ZAMORA MESTRE, JOAN LLUIS
       SECRETARI: COSTA JUTGLAR, GONÇAL
       VOCAL NO PRESENCIAL: ALBINO GERVACIO, FELIPE
  Resum de tesi: El rápido crecimiento de la población urbana de México y la vulnerabilidad altamente expuesta del país a los peligros naturales y el riesgo climático son aspectos que deben considerarse para la adaptación de la infraestructura y garantizar la seguridad y el bienestar de todos los residentes. La década pasada, empresas constructoras privadas y la administración pública en México construyeron diferentes proyectos de vivienda social de gran escala para ocupantes de bajos ingresos y en algunos consideraron en el diseño los peligros naturales de las diferentes zonas. La calidad de estas edificaciones va empeorando con el tiempo provocando problemas de salubridad, espacios no inclusivos, poca flexibilidad arquitectónica, mantenimiento constante debido a la precaria calidad de los materiales, un pobre desempeño ambiental, entre otros. Dicho esto, la pregunta principal de este estudio es: ¿Cómo diseñar una vivienda social incremental más sostenible y resiliente en la Ciudad de México considerando aspectos sociales, ambientales y económicos? La principal limitación de esta propuesta es respetar el presupuesto de la administración pública mexicana destinado a este tipo de desarrollos de vivienda. Para hacer frente a las restricciones económicas de la administración pública mexicana, la estrategia de vivienda incremental, es propuesta en este estudio.Esta estrategia podría usarse para: (1) responder a las necesidades actuales de vivienda para la mayoría de las familias de ingresos bajos en la Ciudad de México, (2) proporcionar una vivienda básica inicial asequible con flexibilidad espacial para la futura expansión, (3) proporcionar un diseño de vivienda social más sostenible ambientalmente en todo su ciclo de vida considerando el consumo de energía y agua, y las emisiones de CO2 . Dicho esto, esta investigación presenta una metodología, que en combinación de BIM (Building Information Modelling) y MIVES (Modelo Integrado de Valor para una Evaluación Sostenible), evalúa los tres pilares principales de la sostenibilidad en el diseño de vivienda social incremental. Para validar esta metodología, está se aplica a tres casos de vivienda incremental existentes, que son los casos de estudio A, B y C, y que comparten características similares como área de construcción, costo de construcción por m2 y localización en una zona de alto riesgo de inundación en economías en desarrollo, entre otras. Asimismo, esta metodología es aplicada a un diseño elaborado por el autor, para encontrar las mejores soluciones arquitectónicas para la vivienda social incremental en la Ciudad de México. Los resultados muestran que la nueva metodología propuesta de BIM-MIVES es útil para la toma de decisiones para mejorar la sustentabilidad del diseño de vivienda social en la Ciudad de México. En este estudio, el diseño de la propuesta (MICASA) muestra un 45% menos de emisiones de CO2 , un 38% menos de consumo de energía y un 68% menos de residuos sólidos que el escenario A. MICASA es 2,5 veces más caro por m2 que el escenario A, sin embargo, MICASA respeta el límite de costo asignado por la administración pública para la construcción de una vivienda de interés social en la Ciudad de México con un costo de construcción de 546,45 euros/m2 . Teniendo en cuenta los requisitos sociales y ambientales, MICASA es el estudio de caso más sostenible en comparación con los escenarios A, B y C. Finalmente, este estudio sugiere que es factible diseñar desarrollos de vivienda social más sostenibles en la Ciudad de México considerando la reducción del impacto ambiental, el costo del ciclo de vida y la aceptación social respetando las limitaciones del presupuesto de construcción.
  

Darrera actualització: 04/10/2023 05:01:11.

Grups de recerca

• AIEM-Arquitectura, energia i medi ambient
• FORM+-Grup de recerca FORM+
• GAT-Grup d'Arquitectura i Tecnologia
• GICITED-Grup Interdiciplinari de Ciencia i Tecnologia en l'Edificacio
• LiTA-Laboratori d'Innovacio i Tecnologia en l'Arquitectura
• REARQ-Rehabilitacio i Restauracio Arquitectonica
• TECTEX-Grup de Recerca en Tecnologia Textil

Professorat

• Albareda Valls, Albert
• Bosch Gonzalez, Montserrat
• Claramunt Blanes, Jose
• Coloma Picó, Eloi
• Cornado Bardon, Cossima
• Crespo Sanchez, Eva
• Curos Vila, Joan
• Fernandez Carrasco, Lucia
• Franco Gonzalez, Fidel
• Garcia Carrera, David
• Gimferrer Vilaplana, Xavier
• Gomez Soberon, Jose Manuel
• Haurie Ibarra, Laia
• Lacasta Palacio, Ana Maria
• Moya Ferrer, Luis
• Muñoz Blanc, Carlos
• Muros Alcojor, Adrian
• Navarro Ezquerra, Antonia
• Nikolic, Jelena
• Onecha Perez, Ana Belen
• Palumbo Fernandez, Mariana
• Pardal March, Cristina
• Pons Valladares, Oriol
• Rodriguez Cantalapiedra, Inmaculada
• Rosell Amigo, Joan Ramon
• Zamora Mestre, Joan Lluis

• Avellaneda Diaz-Grande, Jaume
• Bernat Maso, Ernest
• Boixader Ibañez, Dionis
• Botton Halfon, Jocelyne Mireille de
• Casas Portet, Anna
• Daumal Domenech, Francesc de Paula
• Diaz Gomez, Cèsar
• Garcia Almirall, Maria Pilar
• Giraldo Forero, Maria del Pilar
• Gomez Serrano, Jose
• Gonzalez Barroso, Josep Maria
• Gonzalez Moreno-Navarro, Jose Luis
• Graus Rovira, Ramon
• Llorens Duran, Josep Ignasi de
• Lopez Almansa, Francisco
• Maristany Carreras, Jordi
• Marti Casanovas, Miquel
• Masseck, Torsten
• Moya Sala, Joaquim Narcis
• Paricio Ansuategui, Ignacio de L.
• Paris Viviana, Oriol
• Ramos Galino, Fernando Juan
• Ravetllat Mira, Pere Joan
• Roca Blanch, Estanislau
• Roset Calzada, Jaime
• Sastre Sastre, Ramon