Tribunal:
     PRESIDENT: GAUSA NAVARRO, MANUEL
     SECRETARI: LÓPEZ LÓPEZ, DAVID
     VOCAL: NEILA GONZÁLEZ, FRANCISCO JAVIER
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral es centra en el desenvolupament d'una tècnica de Fabricació Additiva per a la producció d'Elements Constructius Ceràmics amb densitat variable controlada. L'objectiu principal és proporcionar una alternativa als elements constructius convencionals mitjançant la manipulació de la porositat.La hipòtesi plantejada sosté que les tecnologies de Fabricació Additiva poden ser emprades per produir materials ceràmics amb densitat variable controlada, la qual cosa podria substituir els sistemes tradicionals compostos per ceràmica i capes complementàries de diferents materials. Una contribució original d'aquest treball radica en la capacitat d'establir la mida i la connectivitat dels porus.La metodologia emprada es divideix en dues parts complementàries. En primer lloc, es centra en el desenvolupament dels mitjans de fabricació, incloent maquinari i programari. En segon lloc, s'estudia el producte resultant, és a dir, la ceràmica impresa amb densitat variable. El procés abarca diferents etapes, com ara l'estudi de l'estat de l'art en fabricació additiva i materials amb funció gradient, la selecció i construcció d'una impressora 3D, el desenvolupament d'un sistema d'extrusió d'argiles adaptat a la màquina, la calibració del procés de fabricació, la definició de límits de porositat, la creació d'estratègies de disseny i la fabricació de peces de demostració.Els resultats d'aquesta investigació tindran implicacions significatives en el camp de l'arquitectura i la construcció. La tècnica de fabricació additiva amb densitat variable controlada permetrà la creació de sistemes mono-materials amb propietats millorades, obrint noves possibilitats en el disseny i la construcció d'elements constructius. A més, l'ús d'un sol material amb variacions de densitat pot contribuir a l'optimització de la gestió de residus de construcció i reduir l'impacte ambiental de la indústria. Així mateix, aquesta investigació pot impulsar l'avanç de la fabricació additiva en la producció de materials amb funció gradient en diversos sectors, com ara l'aeronàutica i l'enginyeria de materials.En resum, aquesta tesi doctoral busca desenvolupar una tècnica de Fabricació Additiva per a la producció d'Elements Constructius Ceràmics amb densitat variable controlada. La metodologia es basa en la investigació, disseny i construcció dels mitjans de fabricació, així com en l'estudi del producte resultant. Els resultats obtinguts tindran implicacions en el disseny i la construcció d'elements constructius, així com en l'avanç de la fabricació additiva en altres sectors industrials.

Tribunal:
     PRESIDENT: ARMENGOU ORÚS, JAUME
     SECRETARI: CASANOVAS RUBIO, MARIA DEL MAR
     VOCAL: COMA ARPON, JULIÀ
Resum de tesi: La protecció del medi ambient és un principi dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i del desenvolupament sostenible, cosa que evidencia qüestions crítiques com els gasos d'efecte hivernacle, l'escalfament global i la contaminació de l'aire. Aquesta contaminació atmosfèrica és un desafiament global amb greus conseqüències per al medi ambient. Per tant, els gestors de les ciutats s'enfronten a una necessitat urgent d'explorar les solucions viables per mitigar-la.Aquesta tesi doctoral aborda la reducció de la contaminació de l'aire a partir del potencial sense explotar dels terrats, centrant-se en reductors de contaminants i considerant les característiques específiques dels edificis urbans. L'estudi segueix cinc fases: investigació inicial, estudi de viabilitat, exploració de solucions, avaluació de sostenibilitat i optimització a escala ciutat.El mètode de recerca proposat en aquesta tesi es valida per primer cop en el context de Teheran, una megaciutat densament poblada i altament contaminada. Els èxits clau d'aquesta aplicació capdavantera abasten: alternatives viables, avaluació de la sostenibilitat, solucions òptimes, grups d’edificis, i impacte a escala de ciutat. Primer, tenint en compte la sostenibilitat, l'eficàcia i la viabilitat, l'estudi identifica els terrats verds (GR) i els sistemes fotovoltaics (PV) com a alternatives viables als terrats. En segon lloc, es desenvolupen nous models d'avaluació de la sostenibilitat, que combinen mètodes com el Model Integrat de Valor per a una Avaluació Sostenible (MIVES), Fortaleses-Oportunitats-Debilitats-Amenaces (FODA), Procés Analític Jeràrquic (AHP), Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) simplificat i anàlisi de sensibilitat. Aquests models permeten avaluar els reductors de contaminants en termes de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Els resultats revelen que els tipus més adequats de GR i PV són els terrats verds semiintensius (SIGR) i l'energia fotovoltaica integrada en edificis (BAPV). L'anàlisi de quantificació revela que SIGR és capaç de reduir 4,8 kg/m2 de CO2 i 52,4 g/m2 matèria particulada (PM), i BAPV té el potencial de mitigar 211 kg/m2 de CO2 i 1,2 g/m2 de PM a l'any. En tercer lloc, es proposa una alternativa composta (CA), que combina GR i PV, com a solució òptima, i supera les deficiències individuals d'aquestes tecnologies. L'optimització, mitjançant patrons matemàtics, revela una idoneïtat més gran de l'energia fotovoltaica en comparació amb l'energia renovable per al cas de Teheran. En aquest sentit, la relació més efectiva per a la fase d’execució se simplifica a 3:1 (PV:GR). En quart lloc, s'adopta una estratègia sinèrgica per considerar simultàniament reductors de contaminants optimitzats i edificis objectiu. Utilitzant el sistema d'informació geogràfica (GIS), l'estudi recomana centrar-se en edificis residencials de mitjana altura i mitjana escala de superfície. En cinquè i darrer lloc, la implementació de la CA optimitzada en edificis objectiu ofereix un potencial significatiu per reduir més del 9% del total de les emissions de PM i CO2 de totes les fonts i sectors a Teheran. A més, l'estudi revela la possibilitat de transformar grups seleccionats d'edificis residencials en edificis Zero-PM a la fase operativa.Aquesta dissertació proporciona informació valuosa sobre com abordar les tecnologies de reducció de contaminants de l'aire situades en terrats i també ofereix un enfocament sistemàtic que es pot adaptar a diversos contextos urbans. El marc desenvolupat, els models i els treballs futurs proposats poden ajudar els prenedors de decisions a seleccionar les estratègies més apropiades, contribuint a entorns urbans més nets, més sostenibles i resilients a tot el món.Keywords: Canvi climàtic; Avaluació de sostenibilitat; Contaminació de l´aire urbà; Edificis residencials; Terrats

Tribunal:
     PRESIDENT: DE MOURA FERREIRA DANILEVICZ, ANGELA
     SECRETARI: KAMPOUROPOULOS, KONSTANTINOS
     VOCAL: CÓSTOLA, DANIEL
Resum de tesi: El camp de l'arquitectura i l'enginyeria està experimentant actualment canvis significatius a causa dels avenços tecnològics i del paper creixent de la Intel·ligència Artificial. Aquest canvi es deu en gran mesura a la creixent urgència de promoure edificis més eficients, sobretot tenint en compte el seu impacte substancial en les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle i l'ús d'energia. En conseqüència, s'està tornant important centrar-se en les opcions pràctiques de disseny i utilitzar estratègies efectives per millorar l'eficiència energètica i el rendiment global de l'edifici. Aquesta tesi presenta un enfocament integral per optimitzar la forma, l'orientació solar i la configuració de l'envoltant d'edificis residencials socials en un clima subtropical humit (classificació de Koppen: Cfa) a la regió sud del Brasil. L'objectiu principal és minimitzar simultàniament les demandes de calefacció i refrigeració, i presentar un disseny de rendiment òptim i rangs de paràmetres per millorar l'eficiència energètica en edificis plurifamiliars. Per aconseguir-ho, l'estudi utilitza tècniques d'optimització multi-objectiu amb el suport d'un algorisme genètic de classificació no dominat (NSGA-II). Les simulacions es realitzen mitjançant l'EnergyPlus mentre que el procés d'optimització s'implementa mitjançant la programació Python. Aquest ampli esforç computacional implica un total de 480.000 simulacions. Els resultats del procés d'optimització demostren que seleccionant acuradament l'orientació solar òptima, es poden aconseguir reduccions significatives de la demanda d'energia. Per exemple, l'optimització de l'orientació solar sola pot comportar reduccions de la demanda d'energia de fins a un 5% per als edificis lineals i un 11% per als edificis H, quan estan vinculats a l'entorn. A més, quan s'aborda correctament l'embolcall, la demanda d'energia entre formes aconsegueix gairebé el mateix valor. A més, l'optimització de la configuració de l'envoltant de l'edifici millora encara més l'eficiència energètica, donant lloc a reduccions notables de la demanda total d'energia. En particular, els edificis lineals poden aconseguir una reducció de fins a un 60% de la demanda energètica, mentre que els edificis H aconsegueixen una reducció de fins a un 63%. Aquestes troballes posen de manifest els beneficis potencials de tenir en compte l'orientació solar, les ombres circumdants i el disseny de l'embolcall simultàniament durant les primeres etapes de disseny d'un projecte. El marc d'optimització en tres fases proposat avalua diferents alternatives de paràmetres i presenta pautes pràctiques per prendre decisions informades sobre les configuracions més eficients energèticament.

Tribunal:
     PRESIDENT: ROCA BLANCH, ESTANISLAO
     SECRETARI: SIMÓ I SOLSONA, MONTSERRAT
     VOCAL: ASPRILLA LARA, YEFER
Resum de tesi: En els darrers anys, la participació ciutadana ha emergit com un pilar fonamental en la construcció de ciutats sostenibles. Aquesta investigació aborda aquest fenomen centrant-se en l'avaluació d'iniciatives ciutadanes (IICC). L´objectiu principal és desenvolupar un sistema d´indicadors homogeni que permeti mesurar integralment l´impacte d´aquestes iniciatives en els tres àmbits de la sostenibilitat, que inclouen aspectes socials, econòmics i ambientals, contribuint així a la creació d´un model urbà més complet i destacant la importància de la participació activa del teixit social a l'espai urbà. La metodologia adoptada segueix un enfocament de millora contínua, i inclou una exploració documental inicial, una revisió dels sistemes d'avaluació existents, el disseny de l'eina, la validació a través d'experts i casos pràctics i, finalment, l'elaboració d'una proposta millorada del sistema d’avaluació. El resultat és un sistema d’avaluació millorat, dissenyat per mesurar la contribució de les IICC a la millora de la sostenibilitat d’un barri o entorn urbà. La innovació rau en la inclusió de la dimensió espacial i l'adaptabilitat per a autoavaluacions d'IICC, ja que els sistemes actuals només s'enfoquen en aspectes mediambientals, econòmics i a menor escala, en aspectes socials, sense tenir en compte el component espacial. Aquesta metodologia espiral permet una millora contínua de la proposta, assegurant-ne la rellevància i la qualitat. La investigació contribueix no només a la comprensió teòrica de la relació entre participació ciutadana i sostenibilitat, sinó que també ofereix una eina pràctica per avaluar i fomentar el rol de les iniciatives en la millora de la sostenibilitat de les ciutats des d'una perspectiva holística.

Tribunal:
     PRESIDENT: ÜSTÜNDAG, CENK
     SECRETARI: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
     VOCAL NO PRESENCIAL: LIU, PENG
Resum de tesi: Aquesta tesi investiga el comportament de l'adhesió entre morter projectat i substrats d’obra de fàbrica, centrant-se en la influència de la resistència a la compressió, l'edat del morter i la rugositat de la superfície sobre la resistència de l'adhesió. A través d'experiments detallats i una anàlisi exhaustiva, es busca entendre millor aquests factors i el seu impacte en les tècniques de rehabilitació d'estructures d’obra de fàbrica. Els resultats d'aquesta investigació amplien el coneixement teòric sobre el comportament de l'adhesió entre morter i maçoneria, i proporcionen recomanacions pràctiques per millorar la durabilitat i efectivitat de les intervencions de retrofitting.Els experiments es van realitzar en mostres amb diferents resistències a la compressió (15 MPa, 30 MPa i 45 MPa) per avaluar com aquests factors afecten la resistència a la tracció i al tall de l'adhesió. Es va observar que la resistència a la tracció de l'adhesió disminueix amb l'augment de la resistència a la compressió de l’obra de fàbrica a causa de la naturalesa fràgil dels materials d'alta resistència. En particular, l‘obra de fàbrica amb una resistència a la compressió de 15 MPa va mostrar una resistència a la tracció que varia entre 0,2 i 1 MPa, mentre que l’obra de fàbrica amb 40 MPa de resistència va mostrar valors concentrats entre 0 i 0,1 MPa. Aquest comportament es deu al fet que l’obra de fàbrica d'alta resistència tendeix a fallar de manera més abrupta, reduint la seva capacitat per mantenir adhesions sota tensió.D'altra banda, la resistència al tall de l'adhesió va mostrar una correlació positiva amb la resistència a la compressió. Els substrats de major resistència a la compressió proporcionaven una major capacitat de tall a causa del millor encaix mecànic facilitat per la rugositat en la interfície. Els resultats experimentals van demostrar que la resistència al tall de l'adhesió era gairebé el doble que la resistència a la tracció, subratllant la importància de la textura superficial en el rendiment de l'adhesió.L'edat del morter també és un factor crucial. Es van realitzar proves als 7 dies i als 28 dies per avaluar el desenvolupament de la resistència de l'adhesió amb el temps. Als 7 dies, la resistència de l'adhesió era relativament baixa a causa del procés d'hidratació en curs i el desenvolupament incomplet de les propietats mecàniques del morter. No obstant això, als 28 dies, la resistència de l'adhesió va augmentar significativament a mesura que el morter assolïa nivells més alts d'hidratació i propietats mecàniques millorades. Això destaca la importància de permetre un temps de curat adequat en aplicacions pràctiques per assegurar la longevitat i efectivitat de les estructures reforçades.La rugositat de la superfície és un factor determinant en la resistència de l'adhesió. Vam mesurar la rugositat utilitzant el Coeficient de Rugositat de la Junta (JRC) i la desviació mitjana aritmètica (Ra) per quantificar el seu impacte. Es va trobar que superfícies més rugoses facilitaven un millor encaix mecànic, millorant la resistència de l'adhesió. Aquesta troballa subratlla la importància de la preparació de la superfície en aplicacions de rehabilitació, on augmentar la rugositat del substrat pot millorar significativament el rendiment de l'adhesió.Els experiments van revelar tres modes típics de fallada: desconnexió de l'adhesió, fractura de l'espècimen i fractura del material d'adhesió. La desconnexió de l'adhesió va ocórrer quan la resistència de l'adhesió era més dèbil que les resistències individuals del morter i l’obra de fàbrica, resultant en una separació neta en la interfície sense danys significatius. La fractura de l'espècimen es va observar principalment en mostres amb una capa superficial fràgil desenvolupada durant el curat del morter. La fractura del material d'adhesió va involucrar la ruptura del propi material d'adhesió, destacant l'impacte de l'esforç tallant sobre la integritat de l'adhesió.

Tribunal:
     PRESIDENT NO PRESENCIAL: DELGADO MENDEZ, LUIS
     SECRETARI: DIAZ GOMEZ, CESAR
     VOCAL NO PRESENCIAL: CARDENAS HARO, XAVIER RICARDO
Resum de tesi: Aquesta investigació va encaminada a aprofundir en l'avaluació de l'adherència als revestiments enrajolats arquitectònics al sector de l'edificació; malgrat la millora dels nous adhesius cimentosos i de les noves rajoles ceràmiques, encara es produeixen falles de despreniment en els revestiments enrajolats que poden ser: per forces externes (cops, sismes, vibracions, etc.), per la inadequada prescripció del adhesiu de ciment, per l'errònia posada en obra o per la manca de preparació del suport. Com reconèixer en una inspecció l'estat defectuós d'adherència d'un revestiment d'aquest tipus per prevenir el despreniment?En l'actualitat se sol fer l'avaluació d'aquesta adherència al laboratori mitjançant sistemes d'assajos destructius per tracció en superfície horitzontal descrits a la normativa vigent sobre adhesius de ciment. No s'han descrit sistemes no destructius per utilitzar a peu d'obra a qualsevol disposició. L´objectiu d´aquesta investigació està orientat a desenvolupar un procediment no destructiu d´avaluació de l´estat d´adherència d´un revestiment enrajolat arquitectònic que sigui d'ús pràctic a peu de l´obra.A la investigació s'han estudiat diverses tècniques alternatives ja existents, com la termografia o els ultrasons, però finalment s'ha optat per centrar-se en l'anàlisi del senyal acústic que s'obté en percudir de forma normalitzada un revestiment enrajolat a l'obra. Aquesta tècnica de percussió té antecedents a la pràctica tradicional de l'arquitecte experimentat que percudia manualment l'enrajolat amb els artells de la mà i que, a partir de la seva experiència, establia la manca d'adherència com un defecte associat a un so “a buit i més” vibrant”, en comparació amb el de les rajoles ben adherides. L'anàlisi del registre digital de percussions és una tècnica que ja s'està desenvolupant a l'àmbit de la mecànica per avaluar l'estat de les fixacions.La metodologia que es desenvolupa en aquesta investigació es basa en successives campanyes experimentals en què l'arquitecte doctorand ha pogut participar evolucionant des de l'entesa dels diferents fenòmens de vibració d'una rajola lliure en funció dels vincles de suport, passant per l'avaluació de la freqüència principal de vibració d'un enrajolat percutit fins a l'anàlisi de la correlació existent entre diversos paràmetres proposats relacionats amb l'energia, el temps i la freqüència respecte dels valors assolits en assaigs normalitzats pull-off, abans i després de processos d'envelliment accelerat.Es conclou que els resultats assolits són molt prometedors encara que cal continuar avançant en la seva aprofundiment per centrar-se en com es modifica el senyal acústic emès per la percussió quan travessa no tan sols la rajola i l'adhesiu de ciment que l'uneix al suport, sinó especialment quan travessa la interfície de contacte entre tots dos.

Tribunal:
     PRESIDENT: ESCOFET ROIG, ANNA MARIA
     SECRETARI: DAUMAL DOMENECH, FRANCESC DE PAULA
     VOCAL: HIGUERA TRUJILLO, JUAN LUIS
Resum de tesi: Vivim en un entorn visualment exigent. La majoria dels nostres estímuls cognitius provenen de la percepció visual. En aquest entorn de dependència generalitzada del sentit de la vista, l'estudi del vincle entre la llum artificial i les tasques cognitives és clau per interactuar amb la nostra memòria i atenció, cada cop més acostumades a entorns dinàmics.L'objectiu d'aquesta investigació és fer una anàlisi de les disciplines que més poden condicionar l'aprenentatge: ciències cognitives, arquitectura i educació, per:En primer lloc, analitzar com poden influir alguns dels paràmetres de la llum en l'aprenentatge, prestant especial atenció a la incidència de la llum en la percepció i l'atenció humanes i en com aquestes condicionen la memòria.Després, analitzar les metodologies docents innovadores i com s'han inclòs les tecnologies de comunicació i aprenentatge a l'aula.I, finalment, analitzar quina ha estat l'evolució dels espais educatius a través de l'estudi de casos d'escoles de tot el món al llarg de les darreres dècades, aprofundint en les maneres com s'han incorporat les tecnologies d'il·luminació i control segons les necessitats dels mètodes educatius dins de l'aula.De l'anàlisi de les implicacions de la llum en l'atenció i la memòria, obtindrem les possibilitats que ens ofereix treballar diferents paràmetres de llum a l'aula; de l'anàlisi de les metodologies docents, obtindrem les necessitats reals de l'aula actual; i de l'anàlisi dels casos d’estudi, obtindrem capacitat d'innovació a l'aula amb noves estratègies d'il·luminació.La intersecció d'aquestes tres disciplines origina tres usos alternatius de la il·luminació en espais educatius, que se sotmeten a un anàlisi experimental comparant el rendiment en una tasca en les escenes proposades amb el rendiment en condicions de llum tradicionals, per concloure noves solucions a l'aula i futures línies de recerca.S'ha utilitzat una metodologia de revisió narrativa àmplia per als casos d’estudi que permet donar una visió general de la problemàtica d'adaptació de la il·luminació a l'ús i a l'usuari dins dels centres escolars. Per això, s'han revisat fonts publicades en revistes d'arquitectura i exemples significatius amb espais educatius que desenvolupen metodologies docents innovadores, i s'han establert criteris d'anàlisi d'il·luminació natural i artificial considerats al llarg d'aquests casos.S'ha utilitzat una metodologia experimental que analitza la incidència de tres propostes d'il·luminació alternatives basades en situacions no considerades fins al moment. En els tres casos es consideren un grup de control i un grup d'estudi de dues escoles públiques de la província de Barcelona. Aquestes propostes neixen de l'observació d'una falta de consideració d'un paràmetre de la llum important en la transmissió d'informació d'un entorn visual: el color.Finalment, els resultats reflecteixen la necessitat d'adaptar i flexibilitzar les aules segons les diferents necessitats d'aprenentatge dins de l'aula i la possibilitat de fer-ho amb propostes no considerades fins ara de paràmetres de color i dinamisme.

Tribunal:
     PRESIDENT: RINCÓN VILLARREAL, LÍDIA
     SECRETARI: BOSCH GONZÁLEZ, MONTSERRAT
     VOCAL NO PRESENCIAL: COMPTE GUERRERO, FLORENCIO ANTONIO
Resum de tesi: Els habitatges vernacles a l'Equador han anat, progressivament, caient en desús tot i ser construccions assequibles, de construcció ràpida i perfectament integrades amb l'entorn, a causa de diversos factors socials, econòmics i culturals. Es proposa analitzar les condicions d'habitabilitat i materialitat dels habitatges rurals construïts amb tècniques vernacles a la regió Costa del país. Tot i que el 37% de la població resideix en àrees rurals, els habitatges rurals han rebut poca atenció. La manca d'informació sobre models d'habitatges adequats per a aquesta població és evident, per això aquest estudi té com a objectiu analitzar les característiques més rellevants dels habitatges rurals tradicionals en relació amb la seva ubicació i els materials disponibles a l'entorn. S'examinen les condicions habitacionals del país, considerant tant els factors naturals que influeixen a l'arquitectura com les característiques socioeconòmiques de les comunitats, destacant la interacció entre l'entorn natural i les estructures construïdes. A través d'un aixecament minuciós de noranta habitatges i l'organització de la informació recopilada per mitjà de fitxes, es pretén reflectir l'univers detallat dels habitatges a les diferents zones i posar en relleu la diversitat de tipus arquitectònics i tècniques constructives utilitzades a cada àrea , així com la riquesa arquitectònica de la regió. A més, s'exploren les restriccions i els desafiaments associats a l'ús de materials d'origen natural davant de l'adopció predominant de materials industrialitzats. Per al procés de la informació obtinguda, es va desenvolupar una eina d'identificació i anàlisi que permet plantejar estratègies de construcció i conservació específiques, i a partir dels resultats, millorar les tècniques d'aplicació i els materials tradicionals que permetin superar la percepció negativa que hi ha ells i promoure'n l'ús sostenible a l'arquitectura contemporània.A més d'abordar la producció nacional de l'àmbit d'estudi, també s'analitzen casos d'altres regions del planeta amb característiques similars amb el propòsit d'extreure lliçons aplicables al context equatorià mitjançant la interpretació dels resultats obtinguts, permetent desenvolupar estratègies per a la preservació i promoció de l'arquitectura vernacla en un context canviant i globalitzat. Finalment, es discuteixen les implicacions de la recerca i s'ofereixen conclusions fonamentals sobre l'arquitectura vernacla a la regió Costa d'Equador reflexionant sobre la importància de preservar la identitat cultural i el coneixement ancestral en la construcció d'habitatges sostenibles i socialment integradors, promovent pràctiques constructives que respectin i celebrin la diversitat cultural i ambiental de l'Equador. No es pretén proposar un model d'habitatge específic, sinó més aviat oferir estratègies que permetin considerar aquests aspectes en el desenvolupament de models d'habitatge sostenibles, funcionals i acords amb el seu context.

Tribunal:
     PRESIDENT: ONECHA PEREZ, ANA BELEN
     SECRETARI: JURINA, LORENZO
     VOCAL: THEODOSSOPOULOS, DIMITRIOS
Resum de tesi: L'Arquitectura gòtica es va originar, en la Île-de-France, a mitjan segle XII i va assolir el seu ple desenvolupament al llarg del segle XIII. L'arcbotant ha estat definit com un dels seus elements constructius característics i la seva contribució es considera imprescindible per a la consecució dels desafiaments estructurals que plantejava el nou Estil.A partir del segle XIX es desenvolupa la teoria de la recuperació i la intervenció sobre els edificis gòtics. Des de llavors, la diversitat de les aproximacions a l'estudi de l'Arquitectura gòtica ha generat debats oposats i, sovint, manifestament enfrontats. Com a element singular, l'estudi dels arcbotants ha estat abordat per nombrosos autors. No obstant això, no s'ha realitzat, fins a l'actualitat, cap descripció de la solució global de l'equilibri de les grans catedrals gòtiques que, alhora, defineixi correcta i completament el funcionament dels arcbotants en el seu si.Mitjançant l'anàlisi crítica de les aportacions científic-acadèmiques realitzades, en el present estudi, s'han determinat les mancances existents en el coneixement de la funció dels arcbotants i s'han formulat un conjunt d'incògnites que, una vegada dilucidades mitjançant una nova aproximació, han permès descriure-la precisa i exhaustivament. S'ha desenvolupat un mètode d'estudi específic, englobat en el marc teòric unificador de l'Anàlisi Límit o Plàstic, mitjançant el qual s'han realitzat models representatius d'un grup prou extens d'edificis. Per a aquesta finalitat s'han utilitzat eines de càlcul i gràfiques, específiques, que permetessin una fàcil manipulació i interpretació, qualitativa, dels resultats.Com a conseqüència de l'aplicació d'aquest mètode als casos d'estudi, s'han pogut matisar, completar i corregir afirmacions anteriors i, mitjançant aportacions originals, demostrar: qüestions relatives a la funció dels arcbotants, la seva contribució -i la naturalesa d'aquesta- a l'equilibri dels edificis, i a la seva geometria i posició. S'ha pogut verificar el caràcter no unívoc de la funció dels arcbotants i la seva versatilitat en la contribució a l'equilibri dels grans temples del primer Gòtic francès.Malgrat no haver estat l'objectiu final d'aquesta tesi obtenir conclusions sobre aspectes materials ni cronològics dels arcbotants que s'han estudiat, no hi ha dubte que els resultats aconseguits són de gran utilitat per a possibles recerques posteriors que aprofundeixin en el coneixement d'aquests elements constructius, des d'altres aproximacions i disciplines científiques.

Tribunal:
     PRESIDENT: DE ANDRADE SILVA, FLAVIO
     SECRETARI: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
     VOCAL: SANZ ARAUZ, DAVID
Resum de tesi: Aquesta tesi investiga la viabilitat i les possibles aplicacions de morters de calç reforçats amb fibra de lli en la construcció de maçoneria, centrant-se especialment en la consolidació sísmica d'edificacions de maçoneria sense reforç (URM). El material compost, que presenta una estructura no teixida de capes de fibra de lli dins de la matriu de morter de calç, se sotmet a un examen exhaustiu amb un èmfasi particular a les propietats mecàniques, durabilitat i consistència.Estructurada com a col·lecció d'articles, la tesi abasta diverses dimensions per proporcionar una comprensió holística de les capacitats i aplicacions del material. El primer article se submergeix en la caracterització mecànica dels morters de calç reforçats amb fibra de lli. Això implica una avaluació rigorosa de propietats com a resistència a la tracció, resistència a la compressió, resistència a la flexió i tenacitat. Aquests atributs mecànics són crucials per determinar la integritat estructural del material i la seva potencial eficàcia en aplicacions de consolidació. A més de les propietats mecàniques, la tesi explora la durabilitat dels morters de calç reforçats amb fibra de lli. Les proves de durabilitat estan dissenyades per simular l'exposició a llarg termini a condicions ambientals, incloent-hi humitat, canvis de temperatura i altres factors d'estrès possibles. Avaluar la resistència del material a aquests factors és essencial per garantir-ne el rendiment i la longevitat en aplicacions del món real.Una part integral de la investigació implica investigar la configuració òptima de les capes de fibra de lli dins del morter de calç. Aquest aspecte busca optimitzar la flexibilitat, resistència a esquerdes i compatibilitat química del compost. La composició en capes és una consideració crítica per assolir millores estructurals desitjades alhora que es manté la compatibilitat del material amb estructures històriques. A més, la tesi contribueix a la comprensió de l'adhesió entre els morters de calç reforçats amb fibra de lli i els materials de maçoneria. Les característiques d'adhesió tenen un paper fonamental en la determinació de l'eficàcia del material com a solució de consolidació per a edificacions d'URM. L'estudi cerca proporcionar idees valuoses sobre les propietats mecàniques, durabilitat i adhesió per garantir una comprensió integral de la idoneïtat del material per a estructures històriques de maçoneria.En conclusió, aquesta investigació, presentada en una sèrie d'articles, ofereix una exploració exhaustiva dels morters de calç reforçats amb fibra de lli per a la construcció de maçoneria. L'èmfasi en propietats mecàniques, durabilitat i adhesió posiciona el material com a possible solució innovadora per a la consolidació d'edificacions URM. Això no sols s'alinea amb els objectius de sostenibilitat, sinó que també garanteix la preservació del patrimoni cultural. Mirant cap al futur, la tesi proporciona una base per a investigacions addicionals, suggerint enfocaments com la modelització numèrica i la fabricació additiva per a una comprensió més precisa i aplicacions pràctiques dels materials desenvolupats a la indústria de la construcció.

Tribunal:
     PRESIDENT: GRAUS ROVIRA, RAMON
     SECRETARI: CHAMORRO TRENADO, MIGUEL ÁNGEL
     VOCAL: VEGAS LOPEZ-MANZANARES, FERNANDO
Resum de tesi: El ciment natural, és en l’àmbit de l’arquitectura i la construcció, el gran desconegut dels conglomerants tradicionals. La majoria de professionals del sector, interessats pels conglomerants, coneixen abastament els dos tipus de calçs i potser també el guix tradicional, però és poc habitual que estiguin al corrent del ciment natural. Aquesta tesi pretén precisament, donar a conèixer aquest tipus de ciment, per una banda, com d’important va ser la seva indústria a Catalunya, i per l’altre quina és la seva significació en el dia d’avui. Amb aquesta idea, hem estructurat la recerca en dues parts; una primera d’estudi històric del material; les primeres referències escrites que ens van arribar aquí, molt abans que es comencés a fabricar, quan i on va produir-se el primer ciment natural, com i on es va difondre aquesta indústria arreu del país, quins tipus de ciments naturals es van fabricar, les seves característiques i propietats, com i on es comercialitzava, les primeres normatives reguladores del material, usos, etc. Una producció anònima, però que ha estat rellevant, amb més de cent cinquanta anys d’història, des dels seus inicis a mitjan segle XIX fins a l’actualitat, i repartida en diverses regions del país: el Gironès, l’Alt Empordà, el Ripollès, el Berguedà, entre moltes altres. La segona part, que hem anomenat l’avui, emmarcat des de l’etapa transitòria de la guerra civil i la postguerra, fins arribar a l’estudi dels ciments naturals fabricats en l’actualitat, en total quatre ciments naturals d’adormiment ràpid, i que n’hem descobert les seves propietats, característiques i particularitats, fent una valoració final de les seves fortaleses i debilitats.

Tribunal:
     PRESIDENT: PONS VALLADARES, ORIOL
     SECRETARI: COSTA JUTGLAR, GONÇAL
     VOCAL: LIÉBANA CARRASCO, ÓSCAR
Resum de tesi: Els patrons geomètrics islàmics representen una forma d'art única i intricada dins de l'art i l'arquitectura islàmica. Utilitzen precisos principis geomètrics per teselar superfícies. A causa de les seves característiques repetitives, ofereixen una solució econòmica per decorar superfícies com parets, sòls, sostres i objectes, a més d'un atractiu estètic. Aquests patrons han estat significatius en la història de l'art en diverses regions des d'Orient fins a Occident, amb un pic de creixement entre els segles VIII i XIV. En l'era digital, presenten desafiaments en el seu modelatge a causa de la seva estructura multifacètica. La complexitat geomètrica i cultural exigeix càlculs precisos i una profunda comprensió del seu context cultural per ser representats amb precisió en format digital, en cas contrari, els patrons resultants poden ser inacceptables o incorrectes.Per abordar aquests desafiaments, aquesta investigació pionera usa un mètode computacional basat en gramàtica formal, conegut com Sistemes de Reescriptura de Cadenes (SRS), per a la simulació en entorns virtuals de patrons geomètrics islàmics. Aquest mètode utilitza principis lingüístics com símbols i caràcters alfabètics, juntament amb comandes de sintaxi i regles gramaticals, representant i manipulant sistemes complexos de manera anàloga al processament del llenguatge. SRS ha estat utilitzat en lingüística, lògica i gràfics per computadora. En el disseny assistit per ordinador, un patró pot ser generat mitjançant la conversió pas a pas d'una forma inicial simple a l'estructura final. L'ús de cadenes i símbols, en lloc de formes o fórmules matemàtiques, proporciona un enllaç directe entre la geometria i el llenguatge de les màquines, facilitant la seva comunicació i oferint nous potencials que no son disponibles en mètodes convencionals.La metodologia va implicar la recollida de mostres de patrons geomètrics islàmics històrics (IGPs) i l'examen de tècniques de dibuix existents. Aquestes entrades van ser analitzades i comparades amb els requisits per aplicar SRS per modelar patrons, la qual cosa va portar al desenvolupament d'un nou enfocament morfològic per a IGPs, utilitzat per crear un algoritme que construeix IGPs amb SRS. El resultat és una solució integral per generar i manipular patrons geomètrics islàmics en un entorn digital. Es va desenvolupar un conjunt d'eines CAD com add-on per a Grasshopper, un plug-in per a RHINO3D, accessible per a arquitectes i dissenyadors. Elimina la necessitat de dissenyar una nova plataforma i permet combinar aquest conjunt d'eines amb altres existents dins del programari principal, ampliant les seves aplicacions potencials.Per avaluar l'efectivitat del mètode, es van dissenyar tallers experimentals, demostrant l'impacte de la metodologia amb una taxa d'èxit del 85% en la producció de patrons comparat amb el 55% de mètodes convencionals. La retroalimentació dels participants va validar l'eficàcia de SRS, assenyalant prometedors camins per a futures investigacions. Es van restaurar i modelar amb èxit 22 IGPs, ara disponibles públicament en l'eina desenvolupada. Aquest mètode tanca la bretxa entre les tecnologies digitals i el patrimoni tradicional, oferint un enfocament sistemàtic per al modelatge digital de IGPs, facilitant i accelerant el modelatge de nombrosos patrons mantenint-se fidel als dissenys originals, sense comprometre els detalls geomètrics.

Tribunal:
     PRESIDENT: WADEL RAINA, GERARDO FABIAN
     SECRETARI: ROSET CALZADA, JAIME
     VOCAL: ZABALZA BRIBIAN, IGNACIO
Resum de tesi: Aquesta recerca s'enfoca en l'estudi i l'anàlisi comparatiu d'edificis construïts amb sistemes de prefabricació industrialitzada, partint de la premissa que la industrialització implica optimització de recursos, innovació tecnològica i sostenibilitat ambiental. L'anàlisi es basarà en la metodologia: Anàlisi de Cicle de Vida, (Life Cycle Assessment, LCA) en casos seleccionats sota criteris paramètrics, aprofitant el marc regulador europeu en aquesta temàtica, a més s'aplicarà la metodologia a edificis de la regió centreamericana, que encara no tenen un marc consolidat per a la regulació d'estratègies de sostenibilitat ambiental, i que és idònia atès l'ús creixent de noves tecnologies industrialitzades per a l'edificació a la regió, immersa en un context d'amenaça sísmica. Atès que l'Organització Internacional de Normalització ISO, va produir una sèrie de normes d'Anàlisi de Cicle de Vida centrades en els aspectes tècnics i organitzatius d'un edifici, però, en termes pragmàtics, els estudis es fan sota enfocaments diferents i no hi ha prou claredat sobre si les troballes són comparables entre si o, si són útils per informar en la presa de decisions del procés de disseny i en la posterior avaluació de l'edifici. Molts autors coincideixen que és difícil fer una comparació significativa entre els resultats i per tant, obtenir conclusions per informar a la presa de decisions de projecte. Suposadament hi ha diverses raons com les diferències metodològiques, les discrepàncies a l'abast de l'avaluació, les incerteses de les dades, les diferències en la localització i les diferències entre unitats d'anàlisi. Tot i això en aquesta investigació s'han superat aquestes barreres en gran mesura, mitjançant el desenvolupament d'un model de càlcul amb base de dades oberta, que permet introduir el mateix tipus de dades per a tots els casos, fent possible l'anàlisi comparativa i la verificació dels paràmetres que incideixen en la petjada de carboni al llarg del cicle de vida.Amb aquesta finalitat aquesta Tesi està estructurada en tres parts: La part I: Introducció, que conté els apartats de l'I al VI. La part II: Estat de l'Art, que conté els capítols de l'1 al 8. I la part III: Anàlisi, que conté els capítols 9, 10 i 11. En conjunt conforma una investigació qualitativa i quantitativa sobre la sostenibilitat ambiental a l'edificació i els paràmetres que incideixen, entre ells; l'optimització, la prolongació de la vida útil, la circularitat i la independència energètica. Entre les principals troballes podem afirmar que la descarbonització en el cicle de vida d'un edifici, tot i no haver optimitzat els sistemes constructius, en etapa operativa pot ser neutral en carboni, gràcies al superàvit de la generació energètica renovable (solar fotovoltaica) associat a l'assolellament segons la latitud, sent al tròpic un terç més gran que a la zona mediterrània.Es comprova la hipòtesi inicial que la prefabricació industrialitzada contribueix a la sostenibilitat ambiental, tot i que els sistemes estructurals especialitzats dissenyats per al desmuntatge requereixen d’altes prestacions mecàniques, aconseguides només amb la hibridació de materials; la seva recuperació al final de vida comporta una disminució mitjana del 60% de la petjada de carboni. D'altra banda, l'optimització de les edificacions es pot iniciar reduint-ne el pes, especialment en el cas de terrenys amb poca capacitat de càrrega, atès que les fonamentacions poden representar fins al 50% del carboni incorporat, influint considerablement en la petjada de carboni total; a més en ser la fonamentació monolítica, la seva no recuperació al final de vida de l'edificació redunda en pèrdua de matèries primeres. Aquests fets deixen un aprenentatge important sobre realitzar LCA previ a l'enderrocament d'una edificació i no només a l'inici del projecte.

Tribunal:
     PRESIDENT: ROSSELLO NICOLAU, MARÍA ISABEL
     SECRETARI: PAREJA EASTAWAY, MONTSERRAT
     VOCAL: ATZENI, CARLO
Resum de tesi: Aquesta tesi doctoral tracta els vincles entre habitatge i vulnerabilitat a través de l'estudi de les condicions d'habitabilitat en dos barris desafavorits de Barcelona, en el marc de debat sobre les polítiques de rehabilitació i regeneració urbana. Malgrat que hi ha una llarga tradició d'actuacions amb un abast cada vegada més integral, persisteix la dificultat de millorar les condicions espacials sense deixar els col·lectius vulnerables enrere.La recerca parteix de la premissa que l'espai juga un paper important en la vulnerabilitat i en les desigualtats, quelcom que no s'ha descrit prou específicament. Una mirada propera, situada en el context local i a petita escala pot contribuir a reduir la distància entre les anàlisis aportades pels estudis sociourbans geogràfics i els estudis arquitectònics que habitualment informen el disseny i la implementació dels programes de rehabilitació.L'objectiu principal és analitzar la incidència de les característiques espacials en l'habitabilitat en àmbits desafavorits, i posar-les en relació amb altres factors estructurals de la vulnerabilitat socioresidencial. Així mateix, es vol discutir les limitacions i les oportunitats de les polítiques de rehabilitació orientades a la millora de les condicions de vida de les persones més vulnerables. La metodologia emprada consisteix en l'anàlisi experimental de les condicions d'habitabilitat en quatre petits sectors desafavorits als barris del Raval i del Besòs-Maresme. Partint de les unitats més petites de convivència (els habitatges i els espais comunitaris), es planteja un abordatge multiescalar basat en un extens treball de camp per descriure i avaluar l'espai residencial tenint en compte les persones que l'habiten.La discussió del paper de l'espai s’aborda a través de tres aproximacions:I. L'anàlisi de les condicions d'habitabilitat i la detecció de les mancances més esteses i més greus, amb indicació de la seva escala i oportunitats de millora.II. La detecció i localització de microdesigualtats i de casos crítics, i la descripció de la seva distribució espacial i geogràfica.III. La contextualització de resultats per sector en relació amb les característiques morfotipològiques, l'historial de polítiques i intervencions implementades, així com aspectes no espacials com les formes de propietat i de tinença i altres característiques sociodemogràfiques i socioeconòmiques.Els principals resultats obtinguts descriuen, localitzen i contextualitzen la falta general de condicions d'habitabilitat adequades i la proporció important de casos crítics en els àmbits d'estudi. Destaca la falta global d'accessibilitat, de confort ambiental i de prestacions dels espais compartits interiors (vestíbuls, escales i replans). Es donen deficiències greus més localitzades com la falta de dimensió de l'espai interior i exterior (privat i comú), entre d'altres. S'identifiquen microdesigualtats de diferent intensitat segons el context, que adopten patrons d'espacialització que només es poden observar a petita escala, sovint entre edificis o, fins i tot, entre habitatges veïns. Més enllà de les característiques espacials i materials, les condicions inadequades d'habitabilitat, el seu abast i la seva localització tenen relació amb altres vectors d'exclusió residencial marcats per la propietat, la tinença i l'ocupació. L'habitatge inadequat està molt relacionat amb la falta de seguretat en la tinença i amb les dificultats d'accés a un habitatge assequible.Els diferents resultats apunten a la necessitat de plantejar intervencions multisectorials, d'abast multiescalar i específiques per a cada sector, coordinades entre les polítiques de rehabilitació, d'habitatge i de drets socials. Les conclusions de la tesi confirmen el paper rellevant de l'espai residencial, conjuntament amb aspectes socioespacials i no espacials que també hauria d'afrontar una intervenció pública de rehabilitació dirigida a fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat per a tothom.