Perfil d'acces

Perfil d’ingrés principal:

• Arquitectes
• Arquitectes tècnics
• Enginyers del sector de la construcció: civils, de camins, canals i ports, industrials, etc.

Perfil d’ingrés secundari:

• Arqueòlegs
• Historiadors
• Economistes
• Advocats
• Científics

Els màsters de referència d’aquest Programa de Doctorat són els màsters universitaris de la UPC en l’àmbit de l’arquitectura i l’edificació. En el cas que els aspirants provinguin d’altres estudis oficials de màster d’aquesta o una altra universitat que ofereixin una formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari, que estiguin orientats a la capacitació en l’activitat de recerca i la pràctica professional i que tinguin reconeguda capacitat per donar pas a estudis de doctorat, se’ls requerirà que aportin informació sobre el corresponent pla d’estudis amb l’objectiu d’establir, quan calgui, algun complement de formació dins dels límits vigents (vegeu l’apartat ‘Complements formatius’).

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context investigador en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

12

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Lacasta Palacio, Ana Maria

• Claramunt Blanes, Jose
• Cornado Bardon, Cossima
• Garcia Carrera, David
• Lacasta Palacio, Ana Maria
• Muros Alcojor, Adrian
• Onecha Perez, Ana Belen
• Rosell Amigo, Joan Ramon
• Zamora Mestre, Joan Lluis

• Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (PROMOTORA)

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Perfil d'acces

Perfil d’ingrés principal:

• Arquitectes
• Arquitectes tècnics
• Enginyers del sector de la construcció: civils, de camins, canals i ports, industrials, etc.

Perfil d’ingrés secundari:

• Arqueòlegs
• Historiadors
• Economistes
• Advocats
• Científics

Els màsters de referència d’aquest Programa de Doctorat són els màsters universitaris de la UPC en l’àmbit de l’arquitectura i l’edificació. En el cas que els aspirants provinguin d’altres estudis oficials de màster d’aquesta o una altra universitat que ofereixin una formació avançada de caràcter especialitzat o multidisciplinari, que estiguin orientats a la capacitació en l’activitat de recerca i la pràctica professional i que tinguin reconeguda capacitat per donar pas a estudis de doctorat, se’ls requerirà que aportin informació sobre el corresponent pla d’estudis amb l’objectiu d’establir, quan calgui, algun complement de formació dins dels límits vigents (vegeu l’apartat ‘Complements formatius’).

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Per poder cursar ensenyaments de doctorat en un programa, és imprescindible que la Comissió Acadèmica del programa admeti els doctorands. Els requisits específics d’admissió són:

Complements formatius

Els complements de formació, que es defineixen en funció de cada un dels perfils d’accés, seran:

Perfil principal: professionals universitaris que intervenen habitualment en els processos tècnics de materialització de l’arquitectura, de l’edificació i de l’urbanisme, com arquitectes, aparelladors i enginyers del sector de la construcció.

Aquests professionals no requeriran cap complement si han cursat prèviament algun dels màsters de referència d’aquest Programa de Doctorat, i en cas contrari, aquells que prescrigui de manera justificada la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat dins de l’oferta docent dels màsters universitaris.

Perfil secundari: professionals universitaris que col·laboren de forma específica i puntual en els processos de materialització de l’arquitectura, com arqueòlegs, historiadors, economistes, advocats i científics.

Aquests professionals no necessiten cap complement si han cursat prèviament algun dels màsters de referència d’aquest Programa de Doctorat, i en cas contrari, aquells que prescrigui de manera justificada la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat dins de l’oferta docent dels màsters universitaris.

Per a aquells doctorands que al llarg del desenvolupament del seu pla de recerca presentin deficiències específiques de formació instrumental, el seu tutor/director o tutora/directora els podrà prescriure activitats formatives d’entre l’oferta que en cada curs ofereix la Universitat per a la formació de doctorands d’acord amb l’Escola de Doctorat de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula es realitza en el curs i termini que s’indiqui en la resolució d’admissió.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Durant la primera quinzena del mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.

Viatges d’estudis.
Núm. d’hores: 80.
Optativa.

Activitat: Estades en empreses o ens col·laboradors.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.

Activitat: Assistència a congressos.
Núm. d’hores: 288.
Optativa.

Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Optativa.

Activitat: Metodologia de la investigació.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: ’Workshops’.

Activitat: Publicacions.
Núm d’hores: 80.
Obligatòria.
Abans de dipositar la tesi dels estudiants de doctorat han de tenir almenys una publicació.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 19/08/2022 04:45:23.

Llistat de tesis en dipòsit

• ARIAS HOLGUÍN-VERAS, PALOMA MAGDALENA: Reconocimiento y evaluación de la superficie de los vidrios smalti usados en revestimientos de trencadís
  
  Autor/a: ARIAS HOLGUÍN-VERAS, PALOMA MAGDALENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 25/07/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ZAMORA MESTRE, JOAN LLUIS
  Tribunal:
       PRESIDENT: GÓMEZ RAMIÓ, JÚLIA
       SECRETARI: OLONA CASAS, JOAN
       VOCAL: IGLESIAS CAMPOS, MANUEL ÁNGEL
  Resum de tesi: Esta tesis doctoral profundiza en el conocimiento del vidrio veneciano conocido como smalti, un material singular y con un amplio recorrido histórico cuya aplicación principal ha sido como tesela de revestimientos de mosaico. Durante el período del Modernismo la arquitectura prestó un gran interés a los revestimientos discontinuos; técnicas como el mosaico tuvieron un renacer que vino de la mano con un interés por los materiales que tradicionalmente lo componían, así el smalti se introduce en este contexto y, además, se adapta a las nuevas técnicas que surgieron en este período como el trencadís.Los objetivos principales de esta tesis fueron: realizar un estudio que permita comprender las características superficiales del material, revisar su comportamiento como parte del conjunto del trencadís y comprender el envejecimiento superficial del material. Se desarrolla en dos grandes partes para abordar el tema desde una perspectiva global. La primera se hizo posible mediante el estudio de un conjunto de muestras actuales de vidrio provenientes de uno de los talleres de referencia para la fabricación del smalti; basándose en esas muestras se realizó un estudio de sus anomalías superficiales primarias y una caracterización del color. Este material, que aún se fabrica hoy en día de forma artesanal, se caracteriza por permitir una amplia variación de tonalidades; con el uso de un espectrocolorímetro portátil se hizo un catálogo de color, utilizando los espacios de color CIE L*C*hº y CIE L*a*b*, como una herramienta que permite la posterior identificación y comparación de colores en materiales no industrializados.En una segunda parte, con la utilización de probetas de trencadís realizadas con teselas de smalti, se identificaron y clasificaron las nuevas anomalías secundarias y terciarias generadas posteriormente durante el proceso de elaboración del revestimiento. Posteriormente, se llevaron a cabo estudios de durabilidad de estas probetas con ensayos de envejecimiento acelerado que permitieron hacer un seguimiento periódico de la progresión de los daños en las probetas y la identificación de las anomalías cuaternarias que se presentaron en esta fase. El smalti ha demostrado ser un material artesanal capaz de cumplir con los requerimientos del revestimiento de trencadís; para su correcta selección, conservación o restauración se necesita comprender a fondo las ventajas y limitaciones que ofrece. Se confirmó que la durabilidad de este vidrio depende de una adecuada protección de su superficie, que es crucial realizar una correcta selección inicial de las piezas que presentan una menor cantidad de anomalías primeras y utilizar como cara vista la cara de mayor calidad del vidrio.Palabras clave: smalti, revestimiento, trencadís, color, CIELCh, CIELab, superfície
  

Darrera actualització: 19/08/2022 04:30:22.

Llistat de tesis defensades per any

• TORRES LONDOÑO, NATALIA PAOLA: Domos Desplegables. Método geométrico a partir de polígonos regulares
  
  Autor/a: TORRES LONDOÑO, NATALIA PAOLA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674741
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/06/2022
  Director/a de tesi: SASTRE SASTRE, RAMON
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: STEVENSON, CAROLINA MARGARITA
       SECRETARI: LACASTA PALACIO, ANA MARIA
       VOCAL NO PRESENCIAL: COCHO BERMEJO, ANA
  Resum de tesi: Esta investigación propone un método de diseño para domos desplegables a partir del sistema tipo tijera, partiendo de la base geometría de polígonos regulares para su configuración.La geometría de los polígonos regulares inscritos en una circunferencia, permite determinar la forma general de un arco en el estado final del despliegue, definiendo la cantidad de barras necesarias, el posicionamiento de los agujeros, las distancias de los puntos de articulación, la longitud de la barra y el ángulo necesario de apertura para obtener una geometría específica. Tomando el arco como el principal componente estructural para la configuración de domos, el método propuesto permite implementar un diseño correlacionado con plataformas de suelo plegables y cubiertas textiles desplegables para lograr un despliegue simultáneo entre estructura y cerramientos. El estudio desarrolla como parte de la viabilidad constructiva, un proceso de montaje basado en el sistema tradicional para erigir arcos y domos, es decir, a través de la aproximación progresiva de semiarcos desde el suelo, los cuales se encontraran en un punto medio, a una altura específica. De esta forma se pretende aprovechar la ventaja de las estructuras desplegables para elevar los arcos, optimizando los tiempos de montaje y desmontaje, facilitando el método de ejecución en estructuras desplegables.La viabilidad y demostración del método, se comprueba a través de la construcción de varios prototipos a escala desarrollados durante la investigación que exponen su validez constructiva, arquitectónica y estructural. El gran interés sobre estas tipologías de estructuras se fundamenta en la búsqueda de la forma para obtener un movimiento acertado de sus componentes sin incompatibilidades y lograr diferentes configuraciones espaciales estructuralmente estables, principalmente configurar una posición plegada para su transporte o almacenamiento y una posición desplegada para su uso arquitectónico en aplicaciones temporales.El objetivo es proponer nuevas alternativas espaciales de domos desplegables, a través de una tabla interactiva que implementa el método geométrico propuesto y permite al usuario explorar diferentes geometrías de arcos formados con el sistema tipo tijera y aplicados a un recinto con requerimientos específicos de altura, radio o longitud de barras.
  

• ZOLFAGHARI, SEYYED MOHAMMADREZA: Sustainability Assessment Model of Mass Housing's Interior Rehabilitation. Economic, environmental, and social impacts of interior rehabilitation scenarios in Iranian MHs. The case of Ekbatan, Tehran, Iran
  
  Autor/a: ZOLFAGHARI, SEYYED MOHAMMADREZA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/07/2022
  Director/a de tesi: PONS VALLADARES, ORIOL | NIKOLIC, JELENA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SIMÓ I SOLSONA, MONTSERRAT
       SECRETARI: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
       VOCAL: HOSSEINI, SEYED MOHAMMAD AMIN
  Resum de tesi: La construcción de vivienda masiva (VM) resolvió las grandes demandas de vivienda en las zonas urbanas de los años sesenta y setenta en todo el mundo. Tras décadas de uso continuado y un mantenimiento inadecuado, esta VM ha sido mayoritariamente censurada por sus impactos negativos sociales, económicos y ambientales. Estas deficiencias citadas de los VMs piden la rehabilitación interior de los VM. En Irán esta rehabilitación se basa actualmente principalmente en tecnologías y técnicas de construcción tradicionales y convencionales, la mayoría de las cuales no siguen los requisitos de sostenibilidad ni los estándares de construcción contemporáneos. En este sentido, selección de los procedimientos adecuados de rehabilitación interior de los VM, desde el punto de vista de la sostenibilidad, es un tema crucial que se enfrenta a varios retos, puesto que se trata de un proceso multidisciplinar y multicriterio. Para superar este reto, varios estudios han aplicado distintos métodos y herramientas de evaluación de la sostenibilidad del edificio (BSA). La mayoría de BSA tienen varios déficits, como (i) carencia de un enfoque holístico, (ii) descuidar la satisfacción de las partes interesadas implicadas y (iii) utilizar algunos indicadores de sostenibilidad predefinidos, algunos de los cuales no son relevantes ni aplicables a todos los proyectos. Estas carencias de los BSA llevan a numerosos investigadores a desarrollar modelos individuales basados en métodos de MCDM. Esta tesis pretende desarrollar un nuevo modelo MCDM basado en los métodos MIVES y Delphi para la evaluación holística de la sostenibilidad de la rehabilitación interior de VM. Este modelo MIVES-Delphi se basa en una revisión exhaustiva de la literatura, encuestas in situ, BIM, cuestionarios basados en usuarios y expertos, reducción de sesgos y análisis de sensibilidad. El modelo se aplicó por primera vez al caso de estudio de VM de Ekbatan, que es el mayor VM de Irán. Además, el autor ha aplicado este nuevo modelo para evaluar la sostenibilidad de cuatro escenarios distintos de rehabilitación interior, incluidos tres escenarios de rehabilitación comunes más un innovador. En consecuencia, se ha validado el nuevo modelo y seleccionado el escenario de rehabilitación más sostenible. Esta validación demuestra que el modelo desarrollado puede cuantificar objetivamente la evaluación holística de sostenibilidad de la rehabilitación de interiores en VM en Irán, teniendo en cuenta las preferencias de las partes interesadas implicadas. Además, este modelo tiene flexibilidad, adaptabilidad y aplicabilidad para cualquier tipo de de rehabilitación de interiores en VM en distintos contextos geográficos. Los resultados específicos sobre la evaluación de los escenarios de rehabilitación revelaron que ninguno de los tres escenarios de rehabilitación convencionales comunes estudiados podía alcanzar el valor mínimo del objetivo de sostenibilidad ni servir como soluciones adecuadas para la rehabilitación interior. Por su parte, el cuarto escenario, con un índice de sostenibilidad global de 0,71, podría cumplir el objetivo mínimo estándar. Esto ofrece la posibilidad de que los procesos de rehabilitación innovadores tengan efectos positivos en el aumento del rendimiento de sostenibilidad en los edificios de VM. Esta tesis tiene por objetivo contribuir a avanzar hacia técnicas de rehabilitación más sostenibles para la rehabilitación de interiores en VM. Además, esta tesis abre oportunidades para futuras perspectivas de investigación que podrían ser (i) la adaptación e implementación del modelo desarrollado a otros VM más allá de Teherán para consolidar y reforzar el modelo propuesto, y (ii) la combinación del modelo desarrollado con lógica Fuzzy para alcanzar una mayor metodología. Palabras clave: Rehabilitación interior de vivienda masiva, Técnicas convencionales de rehabilitación existentes, Técnicas de rehabilitació
  

Darrera actualització: 19/08/2022 05:01:02.

Grups de recerca

• AIEM-Arquitectura, energia i medi ambient
• FORM+-Grup de recerca FORM+
• GAT-Grup d'Arquitectura i Tecnologia
• GICITED-Grup Interdiciplinari de Ciencia i Tecnologia en l'Edificacio
• LiTA-Laboratori d'Innovacio i Tecnologia en l'Arquitectura
• REARQ-Rehabilitacio i Restauracio Arquitectonica
• TECTEX-Grup de Recerca en Tecnologia Textil

Professorat

• Albareda Valls, Albert
• Bosch Gonzalez, Montserrat
• Claramunt Blanes, Jose
• Coloma Picó, Eloi
• Cornado Bardon, Cossima
• Fernandez Carrasco, Lucia
• Franco Gonzalez, Fidel
• Garcia Carrera, David
• Gomez Soberon, Jose Manuel
• Gonzalez Barroso, Josep Maria
• Haurie Ibarra, Laia
• Lacasta Palacio, Ana Maria
• Lopez Almansa, Francisco
• Moya Ferrer, Luis
• Muros Alcojor, Adrian
• Navarro Ezquerra, Antonia
• Onecha Perez, Ana Belen
• Palumbo Fernandez, Mariana
• Pardal March, Cristina
• Pons Valladares, Oriol
• Rodriguez Cantalapiedra, Inmaculada
• Rosell Amigo, Joan Ramon
• Zamora Mestre, Joan Lluis

• Andre Sanchez, Michel
• Avellaneda Diaz-Grande, Jaume
• Boixader Ibañez, Dionis
• Botton Halfon, Jocelyne Mireille de
• Casas Portet, Anna
• Crespo Sanchez, Eva
• Daumal Domenech, Francesc de Paula
• Diaz Gomez, Cèsar
• Garcia Almirall, Maria Pilar
• Gimferrer Vilaplana, Xavier
• Giraldo Forero, Maria del Pilar
• Gomez Serrano, Jose
• Gonzalez Moreno-Navarro, Jose Luis
• Graus Rovira, Ramon
• Llorens Duran, Josep Ignasi de
• Maristany Carreras, Jordi
• Marti Casanovas, Miquel
• Masseck, Torsten
• Moya Sala, Joaquim Narcis
• Muñoz Blanc, Carlos
• Nikolic, Jelena
• Paricio Ansuategui, Ignacio de L.
• Ramos Galino, Fernando Juan
• Ravetllat Mira, Pere Joan
• Roca Blanch, Estanislau
• Rosell Amigo, Joan Ramon
• Roset Calzada, Jaime
• Sastre Sastre, Ramon