Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Teoria i Història de l'Arquitectura

Teoria i Història de l'Arquitectura

El Programa de Doctorat està dirigit a arquitectes o llicenciats en humanitats, arqueologia o belles arts, i que disposin d’un màster en arquitectura, arqueologia o humanitats, idèntic o equivalent al màster del Departament, que vulguin fer una tesi doctoral d’història o teoria de les arts i l’arquitectura, tutoritzada o dirigida per professors doctors del Departament. La realització d’aquesta tesi pot necessitar complements de formació obtinguts del programa de màster, tota vegada que el Programa de Doctorat no ofereix cursos.

La tesi, sobre un tema o un enfocament nou, recolzada en fonts primàries i secundàries, redactada en espanyol o anglès, sobre un tema d’història o teoria de l’art o l’arquitectura, es durà a terme en dues fases: una primera, d’un any de durada, durant la qual els doctorands redactaran un pla de recerca, sotmès a un tribunal, després de l’aprovació del qual, en una segona fase, hauran de confeccionar la tesi pròpiament dita. Els directors de la tesi i la Comissió de Doctorat, juntament amb dos informes externs, hauran d’avaluar i acceptar l’esmentada tesi abans de presentar-la davant d’un tribunal.

El Departament ha de facilitar l’accés a la biblioteca i a les bases de dades de l’Escola.

COORDINADOR/A

Montaner Martorell, Jose M.

CONTACTE

Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Pàgina web pròpia

Informació general

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.

En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.

Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.

També s’estableixen els requisits següents:

• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins del seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupin a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tota mena de públics.

Nombre de places

8

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació (PROMOTORA)
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://etsab.upc.edu/ca/estudis/copy_of_doctorado

CONTACTE:
Secretaria de Doctorat d’Arquitectura
Tel.: 934 011 875
Secretariadoctorat.utgab@upc.edu

Convenis amb altres institucions

A nivell internacional, el programa ha col·laborat de manera sostinguda, des de fa més de deu anys, amb professors de diferents programes de doctorat dels organismes següents: Politecnico di Torino, Politecnico di Milà, Facoltà d’Architettura de la Università di Ferrara, Università di Roma La Sapienza, Università di Bologna, Università di Venezia (IUAV), Università degli Studi di Trieste, Università degli Studi dell’Aquila, Instituto Superior Técnico, UTL Lisboa, Facultat d’Arquitectura de la Universidad de Oporto, École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais, Hafen City Universität Hamburg, Aristotle University of Thessaloniki. També amb professors de diferents universitats d’Amèrica Llatina, molts d’ells sortits del mateix programa, com per exemple: Universidad del Litorial (Santa Fe, l’Argentina), Universidade Presbiteriana Mackenzie (Sao Paulo, Brasil), Universidad Federal de Bahia (Salvador de Bahia, Brasil), Universidad de Palermo (Buenos Aires, l’Argentina), Universidad Nacional de la Plata, UNC (Córdoba, Argentina), Facultat d’Arquitectura de la Universidad Nacional Autónoma (Mèxic)…

En raó de les línies de recerca vinculades al programa, aquest ha mantingut una estreta relació amb diferents institucions, com són l’Arxiu Històric del COAC, el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Art Santa Mònica i el Museo Centro de Arte Nacional Reina Sofía de Madrid. Pel que es preveu en el nou Decret, s’ha arribat a acords amb algunes d’aquestes institucions perquè s’integrin com a aliats externs del programa. Les dues primeres institucions, en funció de la col·laboració habitual i per sintonitzar amb algunes de les missions estratègiques de recerca del programa, seran l’Arxiu Històric del COAC i el Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA).

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols amb què s’hi pot accedir al programa són molt diversos.

En general, el programa està dirigit a tots els interessats que, a més de complir els requisits de crèdits cursats, tinguin una preparació i uns interessos de recerca en àmbits que puguin desenvolupar-se amb l’ajuda dels professors del programa. En aquest sentit, es valorarà que s’hagi portat a terme prèviament un programa de màster universitari pròxim a aquests temes, així com l’afinitat amb les línies de recerca que es desenvolupen en el programa i la maduresa, claredat expositiva i experiència en recerca dels candidats.

Requisits específics d’admissió
De manera més detallada, el perfil acadèmic dels candidats ha de reunir els requisits següents:
Els candidats han d’haver portat a terme un grau i un màster universitaris en les àrees de coneixement d’arquitectura, geografia, història, història de l’art o humanitats (o àrees menys pròximes com arqueologia, periodisme, turisme, etc.) i han d’estar interessats a desenvolupar una recerca doctoral sobre els àmbits vinculats a la teoria i la història de l’arquitectura, l’art i la ciutat. El compliment dels requisits es mesurarà a través de la ponderació dels eixos següents:
• L’adequació de la formació prèvia en el nivell de grau i de màster universitari, en termes de continguts i de rendiment acadèmic.
• El grau de maduresa, mesurat a través de l’explicació dels candidats sobre la seva trajectòria prèvia, interessos de recerca i motivació.
• L’experiència en recerca, a través de les col·laboracions i publicacions que el candidat hagi realitzat.
• L’afinitat amb les línies de treball de professors i grups de recerca del programa.
És important que existeixi una correspondència de les intencions i interessos acadèmics dels sol·licitants amb els àmbits i línies de recerca que desenvolupen els professors del Programa de Doctorat.
A l’adreça següent es pot consultar aquest màster: https://www.upc.edu/es/masteres/estudios-avanzados-en-arquitectura-barcelona-mbarch.

També s’estableixen els requisits següents:

• És condició necessària el domini de l’espanyol i de l’anglès, i es valorarà molt positivament el coneixement d’altres idiomes que habiliti accedir a un camp bibliogràfic ampli.
• Per establir els complements de formació necessaris per ingressar en el programa, es prendrà en consideració la formació prèvia dels sol·licitants i es valorarà l’experiència dels sol·licitants en l’àmbit de la recerca.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

És molt important un bon coneixement previ dels candidats a ser admesos, per a la valoració adequada i perquè completin amb èxit i en el temps requerit la seva recerca de tesi.
• Expedient acadèmic (ponderació: 15%).
• Contacte personalitzat a través de correu electrònic i entrevistes telefòniques (ponderació: 30%).
• Carta de motivació (ponderació: 30%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació: 15%). Valor que pot veure’s alterat segons la mena de recerca que es vulgui emprendre.
• Experiència en recerca (ponderació: 10%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa podrà exigir que hagin de superar-se complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

En el moment de l’admissió, la Comissió Acadèmica assignarà un tutor o tutora a cada nou admès al Doctorat i, per a aquells que no provinguin del Màster Universitari en Teoria i Història de l’Arquitectura o del MBArch Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona, línia d’especialització en Teoria, Història i Cultura, s’establirà la formació complementària mitjançant assignatures d’aquest màster.

En funció de la formació prèvia dels sol·licitants i de les expectatives descrites en la seva carta d’intencions, es determinarà el nombre i tipus d’assignatures idònies per complementar la seva formació.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula es fa després de la resolució d’admissió, si aquesta es produeix amb posterioritat al període general de matrícula.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

La matrícula, habitualment, es fa al mes d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm. d’hores: 288.
Obligatòria.

Activitat: Publicacions.
Núm. d’hores: 200.
Està previst que es portin a terme en la fase de redacció de la tesi.
Optativa.

Activitat: Participació en projectes de recerca vinculats al Programa de Doctorat.
Núm. d’hores: 120.
La dedicació dependrà de l’afinitat entre temes de recerca, però convé que sigui d’un mínim de 10 hores a la setmana durant almenys un període de tres mesos.
Optativa.

Activitat: Mobilitat.
Núm. d’hores: 480.
Optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Núm. d’hores: 4.
Obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Núm. d’hores: 1,5.
Obligatòria.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Núm. d’hores: 12.
Optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Núm. d’hores: 8.
Optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm. d’hores: 18.
Optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
Núm. d’hores: 50.
Està previst que es portin a terme al començament de la formació.
Optativa.

Activitat: ‘Workshops’.
Núm. d’hores: 15.
Optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

En matèria de recursos, és important per al nostre programa el suport de l’àrea de serveis universitaris i biblioteques de la UPC, que permet comptar amb experts en recursos informacionals i documentació per a la formació dels doctorands en tècniques i eines d’informació i documentació específiques.


Parts fonamentals d’aquests aprenentatges es desenvolupen als espais següents:

• A les aules informàtiques que estan a la disposició dels doctorands.
• A l’aula seminari de la biblioteca de l’ETSAB, on es treballen directament els fons bibliogràfics i documentals.

Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • JAIMES BOTÍA, SAMUEL: La vivienda en Bucaramanga (1948 - 1962): Una crítica a la modernidad en Colombia
    Autor/a: JAIMES BOTÍA, SAMUEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 26/11/2020
    Data de lectura: 04/03/2021
    Hora de lectura: 16:30
    Lloc de lectura: Sala de Graus ETSAB - UPC Campus Sud - Av Diagonal 649 - videoconferència: meet.google.com/twb-xuus-tie
    Director/a de tesi: GUARDIA BASSOLS, MANUEL | RAMÍREZ NIETO, JORGE VICENTE
    Tribunal:
         PRESIDENT: MUNTAÑOLA THORNBERG, JOSE
         SECRETARI: MONCLUS FRAGA, FRANCISCO-JAVIER
         VOCAL NO PRESENCIAL: DIAZ GUERRERO, RUTH MARCELA
    Resum de tesi: La vivienda realizada en Bucaramanga durante el período de estudio de los años cincuenta no solo muestra la transferencia de conocimientos técnicos mediante la cooperación internacional, sino también, el frenesí capitalista por el consumo de la tecnología como forma de contención ideológica, el entusiasmo de empresarios e industriales por la innovación y el desarrollo de nuevas técnicas y materiales que expresan un ¿nuevo estilo de vida modernizada¿. El experimentalismo formal en busca de este ¿estilo de vida¿ por los arquitectos locales, estuvo más ligado al ¿vinculo corporativo¿ interinstitucional de intereses particulares, en la exploración de rendimientos de la construcción de proyectos habitacionales junto a una planificación burocrática y de financiación extranjera, que a la búsqueda de la accesibilidad de la vivienda a las clases bajas de obreros y campesinos migrados a la ciudad para disminuir el déficit real. Particularmente, los cambios espaciales de la vivienda en cocinas, cuartos de costura, bibliotecas, patios, jardines interiores, antejardines, vías y espacios públicos urbanos dieron distinción y exclusividad expresando el ¿ascenso social¿ de las clases medias y el ¿progreso¿ de una emergente sociedad empresarial, industrial y comercial bumanguesa. Esta modernización ideológica de grandes ¿expectativas de progreso¿ se sintetizan en las actuaciones urbanas de Bucaramanga, las casas realizadas en el piedemonte de los barrios de Sotomayor (Bolarquí), El Prado y Cabecera del Llano para la emergente sociedad empresarial, industrial y comercial, las casas realizadas en las pequeñas mesetas de la periferia sur en los barrios de La Victoria, La Salle y Conucos para las clases trabajadoras y, las realizadas por autoconstrucción en los archipiélagos de la periferia norte y la escarpa occidental de los barrios Arenales (Kennedy), Las Olas, La Joya y Campo Hermoso de trabajadores y obreros con el fin de contener el avance comunista y cubrir medianamente el déficit de la vivienda en Bucaramanga.La finalidad de esta tesis es la reflexión crítica de los intereses interinstitucionales de cooperación que determinaron el desarrollo urbano y arquitectónico de la meseta de Bucaramanga, un aporte académico a la modernización de la ciudad, que recupera la información dispersa y poco valorada en archivos desaparecidos, aprovechar su conocimiento en su reconstrucción y desarrollar las ideas a partir de las evidencias encontradas, un trabajo dispendioso pero indispensable para la comprensión de la hoy área metropolitana de la ciudad contemporánea. Precisamente, por ser este, el caso de una ciudad intermedia como Bucaramanga, es innegable su contribución a posibles aproximaciones comparadas, pues ofrece múltiples referencias a nivel Latinoamericano especialmente a los estados miembros de la OEA.

Darrera actualització: 27/02/2021 06:03:59.

Llistat de tesis en dipòsit

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 27/02/2021 06:03:16.

Llistat de tesis defensades per any

  • VILLA CARRERO, JUAN MANUEL: Obra Seminal de Anne Griswold Tyng (1951-1953) y su relación con Louis Isadore Kahn: La búsqueda por integrar espacio y estructura a partir de la geometría de la materia
    Autor/a: VILLA CARRERO, JUAN MANUEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: TEORIA I HISTÒRIA DE L'ARQUITECTURA
    Departament: (THATC)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 08/01/2021
    Director/a de tesi: PIZZA DE NANNO, ANTONIO

    Tribunal:
         PRESIDENT: DIAS SANTOS PEDROSA, PATRÍCIA ALEXANDRA
         SECRETARI: SANZ ESQUIDE, JOSE ANGEL
         VOCAL NO PRESENCIAL: BERTOLA DUARTE, ROVENIR
    Resum de tesi: La emergencia de los fenómenos complejos en nuestro tiempo ha obligado a los creadores a reconectar conocimientos en el diseño, ya que, actualmente, muchos presentan una inercia fragmentaria e hiperespecializada. En razón a esto, en la arquitectura se ha despertado hoy día el interés por las figuras históricas ocultas o poco conocidas, próximas a la ciencia y a la tecnología, que por años buscaron respuestas de diseño en la interconexión de distintas dimensiones de lo real, especialmente en conexión con modelos de sistemas generativos.Esta condición o problemática en el quehacer investigativo nos permite aproximarnos a temas más generales en torno a la forma en que el hombre entra en contacto con las ideas y cómo las materializa. En este caso, el interés específico radica en cómo sucede esto en la arquitectura del noreste norteamericano, más exactamente en las derivaciones norteamericanas de las teorías europeas, alrededor de la mitad del siglo XX; esto es, el momento en el cual sobrevino un tráfico de figuras de la ciencia y la tecnología entre Europa y Norteamérica, que nutrió la arquitectura. De manera puntual, este documento se interesa en la figura de la arquitecta Tyng quien mantuvo una fuerte relación profesional y personal con Kahn, una de las figuras más notables de la arquitectura del siglo XX. De esta manera, la inquietud inicial fue: ¿Cómo reconectó ella conocimientos y cómo materializó su obra seminal entre 1951 y 1953? Luego, el objetivo de esta tesis es descifrar el conjunto de normas y reglas que conforman el mundo teórico práctico de Tyng ¿a través de la exégesis de su obra seminal entre 1951 y 1953¿ y su especial relación con Kahn. La respuesta a esta pregunta de investigación fue construida a partir de una visión cualitativa descriptiva-critica, en la que primaron las inferencias inductivas, la abducción y el empirismo metodológico. La descripción física fue privilegiada en este documento, gracias a su existencia en el presente, lo que permitió enfrentar la teoría y el fenómeno manifiesto, así como su comprensión y la de sus leyes internas. Aunado a lo anterior, es importante resaltar que esta tesis abordó un enfoque distinto al habitual y a la vez abrió un espacio de experimentación historiográfica en el que las hipótesis de esas grandes historias fueron puestas a prueba. Los resultados del estudio indicaron cómo el ideal de progreso, unido a la ciencia y a la tecnología en los Estados Unidos de mediados del siglo XX, alimentaron un tráfico de ideas entre el mundo profesional y educativo. Este generó un reajuste en los modelos arquitectónicos reductivos y totalizantes, dominantes en ese tiempo, hecho que dirigió a Tyng en el proceso de articular los conocimientos fragmentados en disciplinas o campos de saber hacia modelos reflexivos interdisciplinarios y transdisciplinarios cercanos a los sistemas generativos. A saber, la ayudó en su búsqueda de las estructuras del mañana. En conclusión, este proceso contribuyó en la construcción de un camino crítico nuevo para la arquitectura y aportó pruebas para reacomodar la historia de Kahn, una de las grandes figuras de la arquitectura. Así mismo, nos mostró las bases de las visionarias teorías de Tyng, lo que representa un acervo invaluable para las investigaciones interesadas por la afinidad al número y por su similitud con las lógicas de diseño asistido por ordenador o por su semejanza con el diseño, cercano al paradigma científico o al pensamiento complejo. Palabras Clave: Tyng, Kahn, Obra seminal, Geometría, Ciencia y Tecnología, Estructura.

Darrera actualització: 27/02/2021 06:02:46.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:BITRIÁN VAREA, CARLOS
Títol:Espacio y memoria: Un viaje por las ruinas de la guerra civil española
Data lectura:14/09/2020
Director/a:LLORENTE DIAZ, MARTA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Pedragosa, G. (2020). Santa Coloma d'Andorra:El projecte d'una església a l'Andorra d'abans del S XI.

AUTOR/A:RODRÍGUEZ PEDRET, MARÍA CARMEN
Títol:El vademécum de la ciudad. París y Barcelona en las guías y descripciones urbanas. 1750 - 1920.
Data lectura:25/01/2018
Director/a:LLORENTE DIAZ, MARTA
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Rodriguez, C. (2018). Arquitectura. Balanç per activitats 2017.

Rodriguez, C. (2019). Arquitectura 2018: Balanç per activitats.

Auban, M. (2018). El mito de la ciudad informal.Afectos negativos en la producción y vivencia del barrio de La Mina.

Tanok Yegin, Merve Tuba (2018). FEMINIST POLITICAL ECOLOGY OF RIGHT TO THE CITY. MASCULINE PRODUCTION OF SPACE IN ISTANBUL (2000-2017) AND DIALECTICS OF FEMINIST PRODUCTION OF SPACE.

Rodriguez, C. (2019). Hombres de condición inquieta y despegada: el fascinante espectáculo de la precariedad.

AUTOR/A:BORDAS EDDY, MARTA
Títol:Universal Accessibility: On the need of an empathy-based architecture.
Data lectura:10/02/2017
Director/a:USANDIZAGA CALPARSORO, MIGUEL M.
Codirector/a:HEDMAN, MARKKU
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
AUTOR/A:GRANELL TRIAS, ENRIQUE
Títol:EL PAPEL DE LAS ASOCIACIONES, SINDICATOS Y COLEGIOS PROFESIONALES DE ARQUITECTOS EN LA CULTURA ARQUITECTÓNICA CATALANA 1874-1977
Data lectura:05/07/2016
Director/a:RAMON GRAELLS, ANTONI
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Granell, E. (2016). Francesc Català-Roca y la fotografía de arquitectura.

Lopez Dorado, Alba (2016). Coderch abans de Coderch. l'obre de Coderch a Sitges (1942-1951).

Rafart Degracia, Rosa (2016). Materials Ideas.

Valls Torregrosa, Irene (2016). El campus de la ciutat universitària de Mèxix: amb els peus a Mesoamarica i la mirada sobre Europa.

Domènech García, Paula (2016). Formalització d'espais de transició. L'espai col-lectiu en blocs d'habitatge i la crisi dels anys cinquanta.

Vargas Segura, Juan Jose (2016). ARQUITECTURA POSTINDUSTRIAL A SABADELL.

Fruitós Trubat, Marçal (2016). NOU EQUIPAMENT AL BARRI DE ST. MARTÍ PROVENÇALS ( BARCELONA).

Mas Garcia, Francesc (2016). DE CAP A L'AIGUA - CERDANYOLA DEL VALLÈS.

Ortiz Nakamura, Jordi (2017). RESIDÈNCIA PER A LA 3ª EDAT AL CARRER COMPTAL. BARCELONA.

Giral Garcia, Jordi (2017). Gótico en l'Eixample.

Salvatierra Falque, Lide (2017). Reintegración del tejido industrial Can Feu & Hostafrancs, Sabadell.

Prat Trallero, Sandra (2017). La llar del bany a la plaça. c/ Pere IV amb c/ de Fluvià. Barcelona.

Noé Pereira, Lidia (2017). Escola de permacultura a Can Monmany, Valldoreix.

Granell, E. (2016). Cuatro notas para un centenario. - Años diez - Revista de poesía, ISSN: 2341-4219

Granell, E. (2017). Los confines de la casa.

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
01/09/201931/08/2022A CANON of Theatre Technical HistoryCommission of European Communities
14/01/201928/02/2019Redacció d’un guió per a un vídeo d’uns 8’ de durada sobre la història de l’arquitectura de Barcelona per al Museu d’Història de Barcelona. Localització i selecció del material gràfic amb el qual es pINSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
07/01/201931/01/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el Diseño de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museo ICO, dentro del programa de actividades del área de arte para el año 2019FUNDACION ICO
07/01/201931/03/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el comisariado de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museu ICO, dentro del programa de actividades del área de arte en el 2019FUNDACION ICO
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O031 Proyecto de fortalecimiento de la comunidad refugiada en el asentamiento informal situado en el exterior del Centro de Detención de Moria, mejora y adecuación de las infrastructures.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/01/201831/12/2020La revolución del entorno cotidiano obrero y popular: vivienda y espacio urbano en el distrito de Nou Barris de Barcelona, 1950-1975AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020La arquitectura española en los medios de comunicación internacionales: publicaciones, exposiciones, congresos (Primera parte: 1940-1975)AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
16/11/201729/12/2017Ideació d’una producció videogràfica sobre els mercats de ferro i BarcelonaAjuntament de Barcelona
14/11/201731/12/2018Actualització del Pla d'acció cultural d'Esparraguera: Teatre de La Passió d'Esparreguera.Diputació de Barcelona
01/11/201731/10/2019DIAGNOSIS Innovating a crucial profession in Building and construction sectorEuropean Commission
26/10/201730/04/2018Realització d'un treball tècnic sobre l'estat actual de les sales privades de Catalunya excepte de Barcelona.INSTITUT CATALA DE LES EMPRESES
27/07/201731/03/2018Els teatres privats: anàlisis de l'estat actual i propostes d'intervencio en matèria d'accessibilitat, seguretat i dotació d'equipament.CONSORCI DEL PLA DE REHABILITACIO I
04/04/201730/09/2017Modificació i adaptació normativa del projecte bàsic de rehabilitació, reforma i ampliació del teatre de les RoquetesAJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES
29/03/201711/05/2017Ponència/'Fer ciutat a través dels mercats/' el 31 de març de 2017INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
30/01/201730/04/2017Estudi històric del Teatre ArnauAjuntament de Barcelona
01/01/201731/12/2019ARQUITECTURA, CIUTAT I CULTURA. UNA PERSPECTIVA INTERDISCIPLINÀRIA I ANTROPOLÒGICA: CULTURA I PENSAMENT FRONT L'ESPAI URBÀAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)
30/12/201631/12/2020Observatorio de Espacios Escénicos: Cartografía teatral: EspañaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
22/06/201631/12/2016Comissariat de l'exposició/'Mercat i Ciutat: memòria del Born/'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
01/10/201530/11/2015Flexibilitat i jerarquies de gènere a les tipologies residencials del Patronat Municipal de l'Habitatge de BarcelonaAjuntament de Barcelona; Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona
12/03/201513/11/2015Redacció d'un llibre sobre/'L'arquitectura del mercat del Born i la seva restauració/'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
27/01/201531/03/2015Tasques de redactor d'un article a l'obra Homenatge a la RepúblicaARA LLIBRES, Sccl
01/01/201531/12/2018Topología del espacio urbano: reconocimiento, análisis y cartografía de espacios frágiles en la ciudad contemporáneaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD

Professorat i grups de recerca

Grups de recerca

Grups de la UPC:

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
01/09/201931/08/2022A CANON of Theatre Technical HistoryCommission of European Communities
14/01/201928/02/2019Redacció d’un guió per a un vídeo d’uns 8’ de durada sobre la història de l’arquitectura de Barcelona per al Museu d’Història de Barcelona. Localització i selecció del material gràfic amb el qual es pINSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
07/01/201931/01/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el Diseño de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museo ICO, dentro del programa de actividades del área de arte para el año 2019FUNDACION ICO
07/01/201931/03/2020Contrato de servicios entre la Fundación ICO y la UPC para el comisariado de la Exposición Ideas de casas mediterráneas en el Museu ICO, dentro del programa de actividades del área de arte en el 2019FUNDACION ICO
01/01/201931/12/2021Indicadores socio-espaciales para la mejora del parque habitacional en zonas vulnerables. Criterios de actuación en los casos de las Áreas Metropolitanas de Barcelona y BilbaoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/03/201828/02/2019CCD 2018-O031 Proyecto de fortalecimiento de la comunidad refugiada en el asentamiento informal situado en el exterior del Centro de Detención de Moria, mejora y adecuación de las infrastructures.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/01/201831/12/2020La revolución del entorno cotidiano obrero y popular: vivienda y espacio urbano en el distrito de Nou Barris de Barcelona, 1950-1975AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020La arquitectura española en los medios de comunicación internacionales: publicaciones, exposiciones, congresos (Primera parte: 1940-1975)AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
16/11/201729/12/2017Ideació d’una producció videogràfica sobre els mercats de ferro i BarcelonaAjuntament de Barcelona
14/11/201731/12/2018Actualització del Pla d'acció cultural d'Esparraguera: Teatre de La Passió d'Esparreguera.Diputació de Barcelona
01/11/201731/10/2019DIAGNOSIS Innovating a crucial profession in Building and construction sectorEuropean Commission
26/10/201730/04/2018Realització d'un treball tècnic sobre l'estat actual de les sales privades de Catalunya excepte de Barcelona.INSTITUT CATALA DE LES EMPRESES
27/07/201731/03/2018Els teatres privats: anàlisis de l'estat actual i propostes d'intervencio en matèria d'accessibilitat, seguretat i dotació d'equipament.CONSORCI DEL PLA DE REHABILITACIO I
04/04/201730/09/2017Modificació i adaptació normativa del projecte bàsic de rehabilitació, reforma i ampliació del teatre de les RoquetesAJUNTAMENT SANT PERE DE RIBES
29/03/201711/05/2017Ponència/'Fer ciutat a través dels mercats/' el 31 de març de 2017INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
30/01/201730/04/2017Estudi històric del Teatre ArnauAjuntament de Barcelona
01/01/201731/12/2019ARQUITECTURA, CIUTAT I CULTURA. UNA PERSPECTIVA INTERDISCIPLINÀRIA I ANTROPOLÒGICA: CULTURA I PENSAMENT FRONT L'ESPAI URBÀAgència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (Agaur)
30/12/201631/12/2020Observatorio de Espacios Escénicos: Cartografía teatral: EspañaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
22/06/201631/12/2016Comissariat de l'exposició/'Mercat i Ciutat: memòria del Born/'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
01/10/201530/11/2015Flexibilitat i jerarquies de gènere a les tipologies residencials del Patronat Municipal de l'Habitatge de BarcelonaAjuntament de Barcelona; Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona
12/03/201513/11/2015Redacció d'un llibre sobre/'L'arquitectura del mercat del Born i la seva restauració/'INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA
27/01/201531/03/2015Tasques de redactor d'un article a l'obra Homenatge a la RepúblicaARA LLIBRES, Sccl
01/01/201531/12/2018Topología del espacio urbano: reconocimiento, análisis y cartografía de espacios frágiles en la ciudad contemporáneaMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

    Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

    Indicadors

    Amunt