Escola de Doctorat

Data de lectura: 27/05/2026

• RUIZ CARREGAL, GERARD: High-Resolution Drone-Based Repeat-pass SAR Interferometry for 3D displacement estimation
  
  Autor/a: RUIZ CARREGAL, GERARD
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 15/04/2026
  Data de lectura: 27/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala D4 012, UPC Campus Nord.
  Director/a de tesi: LOPEZ MARTINEZ, CARLOS | IGLESIAS GONZÁLEZ, RUBÉN | LORT CUENCA, MARC
  Resum de tesi: La caracterització precisa dels processos de deformació del terreny és essencial per a l’avaluació del risc i les aplicacions d’alerta precoç, ja que el desplaçament sovint és un precursor de col·lapses catastròfics. Durant les darreres dues dècades, el Radar d’Obertura Sintètica (SAR) i la Interferometria SAR Diferencial Multi-Temporal (MT-DInSAR) han permès l’estimació de desplaçaments mil·limètrics sobre àrees grans i amb una densitat espacial alta. En aquest context, el SAR satel·lital ofereix una cobertura global regular i a llarg termini, mentre que el SAR Terrestre (GBSAR) proporciona monitoratge gairebé en temps real, adequat per a processos de deformació ràpida i localitzada. Malgrat aquests avantatges, ambdós sistemes presenten limitacions inherents. El SAR satel·lital no pot mesurar desplaçaments ràpids a causa dels intervals de revisita de diversos dies i no és sensible als desplaçaments orientats en la direcció Nord-Sud (NS) a causa de les seves òrbites quasi polars. El GBSAR ofereix una resolució temporal excel·lent, però el seu desplegament és limitat en zones d’accés difícil i la seva geometria fixa sovint condueix a una subestimació del desplaçaments.Els sistemes SAR aerotransportats mitiguen diverses d’aquestes limitacions oferint temps de revisita controlats i mesures des de punts de vista múltiples, permetent recuperar el vector de desplaçament tridimensional (3D). En aquest context, els drons multirotor han sorgit com una plataforma aerotransportada econòmica i adaptable. El SAR embarcat en dron hereta reptes relacionats amb el moviment de la plataforma i les incerteses de navegació, es veu afectat per restriccions addicionals com limitacions de càrrega útil, i requereix l’adaptació dels algorismes MT-DInSAR a plataformes de baixa altitud i temps de revisita irregulars.L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és demostrar la capacitat dels sistemes SAR embarcats en dron per estimar sèries temporals de desplaçament del terreny mitjançant conjunts de dades interferomètriques multi-temporals en escenaris operacionals reals. Amb aquesta finalitat, la tesi desenvolupa un marc integral que inclou el desenvolupament del sensor, el processament interferomètric i metodologies MT-DInSAR. Es desenvolupa un radar de banda Ku de doble canal amb modulació de freqüència contínua (FMCW) i s’integra en una plataforma multirotor. A més, es proposa una cadena de processament interferomètric per generar interferogrames de passada múltiple calibrats en fase, combinant el refinament del Model Digital d’Elevacions (DEM) mitjançant interferometria de passada única amb una estratègia específica de coregistrat, on s’introdueix l’algorisme MTCD-MSQ com un nou mètode de coregistrat dissenyat per a SAR aerotransportat d’alta freqüència. Així mateix, es proposen dos fluxos de treball MT-DInSAR complementaris per abordar diferents règims de deformació. El mètode SD-MT-DInSAR recupera sèries temporals de desplaçament acumulat quan la coherència interferomètrica es preserva entre adquisicions consecutives, mentre que el mètode SDVEL-MT-DInSAR explota la flexibilitat dels drons per realitzar vols intra-diaris repetits i estimar sèries temporals de velocitat de desplaçament en zones amb deformació ràpida, on la decorrelació es produeix en poques hores. Finalment, la tesi empra adquisicions multi-geometria per recuperar el vector complet de desplaçament 3D.El marc es valida mitjançant experiments controlats amb Reflectors de Cantonada (CR) i en condicions operacionals reals sobre una mina a cel obert activa, demostrant sensibilitat submil·limètrica, el monitoratge de desplaçaments de l’ordre d’un metre durant diversos dies i la recuperació de vectors de desplaçament 3D en escenaris complexos.La tesi confirma que la interferometria SAR embarcada en dron és una eina fiable per al monitoratge de deformacions que complementa els sistemes satel·litals i GBSAR, obrint noves oportunitats en geotècnia, mineria i avaluació de riscos naturals.
  

Data de lectura: 28/05/2026

• GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR: Comportamiento Ético: Identidad Moral, Atención Moral y su papel en la Construcción del Liderazgo Ético
  
  Autor/a: GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/04/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: OLIVELLA NADAL, JORGE | GIROTTO, MICHELE
  Resum de tesi: Quan un líder actua sense ètica, tota l’organització es veu sacsejada; quan exerceix el lideratge amb integritat, inspira cultures sostenibles i reforça la confiança social. Aquesta tesi doctoral aborda el repte de comprendre com els líders perceben i exerceixen el seu propi comportament ètic, posant el focus en dos motors interns fonamentals: la identitat moral i l’atenció moral. Aquests factors, sovint invisibles en el discurs quotidià de les organitzacions, diferencien un lideratge formal d’un lideratge autèntic, capaç de generar legitimitat, resiliència i compromís en contextos complexos.La recerca parteix d’un diagnòstic clar: els escàndols financers, les males pràctiques corporatives i les creixents exigències socials de transparència han situat l’ètica al centre de l’agenda empresarial. Tanmateix, la majoria dels estudis previs han analitzat el lideratge ètic des de la perspectiva dels subordinats o en contextos anglosaxons, deixant de banda el punt de vista del propi líder i l’anàlisi de realitats culturals específiques, com ara el context espanyol. Aquesta és la bretxa que la tesi pretén abordar.L’estudi es desenvolupa en dues fases. La primera presenta una anàlisi bibliomètrica i una revisió sistemàtica de més de trenta anys de literatura científica, que identifica tres pilars teòrics del lideratge ètic: les teories basades en valors, la teoria del desenvolupament moral cognitiu i la teoria de l’aprenentatge social. Aquesta revisió posa de manifest la fragmentació dels enfocaments existents i l’escassetat d’estudis empírics centrats en l’autopercepció dels líders, així com la necessitat d’incorporar variables com el gènere, l’edat i el nivell jeràrquic.La segona fase construeix un model empíric aplicat al context espanyol. Amb aquesta finalitat, l’escala clàssica de lideratge ètic es valida i s’adapta psicomètricament a l’autopercepció dels líders mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries, proves de fiabilitat i models d’equacions estructurals. El procés inclou la revisió per part d’experts, proves pilot i l’administració de qüestionaris a una mostra de directius de diferents sectors. El resultat és una escala robusta i adaptada al context que identifica tres dimensions del lideratge ètic autopercbut: la presa de decisions integradora, el reforç dels comportaments ètics i l’exemple personal del líder com a model de conducta.Els resultats mostren que la identitat moral i l’atenció moral influeixen de manera significativa en aquestes dimensions, tot i que de forma diferenciada. La internalització de la identitat moral prediu la integració de principis ètics en la presa de decisions, mentre que la simbolització de la identitat moral i l’atenció moral reflexiva expliquen la tendència a reforçar els comportaments ètics. A més, variables com el gènere, l’edat, l’experiència directiva i la posició jeràrquica actuen com a moderadores, indicant que el lideratge ètic emergeix de la interacció entre característiques personals i professionals.En conjunt, aquesta tesi demostra que el lideratge ètic no és un codi abstracte ni un discurs superficial, sinó una pràctica arrelada en la coherència interna del líder, reflectida en la presa de decisions i projectada en la cultura organitzativa, contribuint al desenvolupament d’organitzacions més justes i sostenibles.
  

• JURADO ROMERO, ARNAU: Self-Propulsion of Molecular Swimmers
  
  Autor/a: JURADO ROMERO, ARNAU
  Programa: FÍSICA COMPUTACIONAL I APLICADA
  Departament: Departament de Física (FIS)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 28/04/2026
  Data de lectura: 28/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala de Juntes de la FIB
  Director/a de tesi: REY ORIOL, ROSENDO | CALERO BORRALLO, CARLOS
  Resum de tesi: Els sistemes de matèria activa tenen la capacitat d'exhibir autopropulsió mitjançant el consum d'energia per produir treball mecànic, mantenint-se fora d'equilibri. Ocorren en una àmplia gamma d'escales, des de mamífers ramaders i aus en bandada fins a bacteris. La comprensió d'aquests sistemes requereix l'estudi dels mecanismes que condueixen el sistema fora d'equilibri i els fenòmens col·lectius emergents que resulten de l'activitat. Totes dues qüestions requereixen un enfocament multidisciplinari, l'aplicació innovadora de la física clàssica del no equilibri, així com el desenvolupament de nous marcs teòrics.Un objectiu important en aquest camp és el desenvolupament de partícules artificials a micro i nanoescala capaços d'autopropulsió, els anomenats "nedadors". Aquests nedadors tenen potencial en aplicacions innovadores, com el lliurament dirigit de fàrmacs, la microcirurgia no invasiva i la purificació d'aigua.Aquest objectiu tecnològic global es troba amb una sèrie de reptes teòrics i pràctics, dels quals la recerca de mecanismes de propulsió viables a nanoescala és un d'ells. Aconseguir propulsió a escales tan petites està limitat pel règim hidrodinàmic característic d'aquestes escales, en les quals les deformacions recíproques no poden produir propulsió neta. A més, la difusió rotacional, que dificulta la capacitat d'autopropulsió d'un nedador, augmenta ràpidament amb la disminució de la mida. Aquesta tesi demostra un mecanisme de propulsió per a una molècula petita, el nitrometà, mitjançant simulacions de dinàmica molecular. La molècula està sotmesa a una excitació vibracional d'alta energia que després s'allibera anisotròpicament a l’aigua circumdant. Això dóna lloc a pics de velocitat de propulsió que són capaços d’augmentar la difusió translacional de la molècula. La propulsió s'explica mecanísticament i en termes d'autotermoforesi, un mecanisme comú en els col·loides micromètrics autopropulsats. El model de nitrometà constitueix així l'exemple més petit d'una partícula autopropulsada.Motivats per aquests descobriments, s'investiga la dinàmica de les partícules autopropulsades sota velocitats de propulsió periòdiques dependents del temps. Ampliant el popular model de partícules Brownianes actives, obtenim la difusió translacional sota una propulsió en exponencials decreixents. Els resultats mostren que els pics d'activitat estrets i intensos, prou espaiats en el temps, són capaços d’incrementar en gran mesura la difusió del nedador. Aquesta estratègia ofereix noves vies per mitigar l'efecte negatiu de la difusió rotacional a mesura que es redueix la mida del nedador.També s'investiga la dinàmica col·lectiva d'un sistema de partícules autopropulsades sota una activitat periòdica. Un fenomen col·lectiu ben conegut en matèria activa és l'aparició de la separació de fases induïda per la mobilitat. La inclusió de la modulació temporal en el sistema dona com a resultat una alteració significativa del diagrama de fases, que s'ha caracteritzat en detall. En alguns casos, la separació de fases es suprimeix severament, permetent que el sistema romangui com una sola fase homogènia mentre es mantenen partícules d'alta mobilitat. Finalment, s’ha presentat una classe de potencials interatòmics d'aprenentatge automàtic, basats en xarxes neuronals, per a l'estudi de la termoforesis, un fenomen estretament relacionat amb el mecanisme de propulsió del nitrometà i amb una marcada sensibilitat a les interaccions entre el solut i el solvent. Els potencials de la xarxa neuronal permeten explorar sistemes a gran escala amb una precisió que rivalitza amb els càlculs quàntics a partir de primers principis. Aquest camp de recerca s'està desenvolupant a un ritme ràpid i permeten la caracterització cada cop més precisa dels sistemes de matèria condensada, un ingredient crític en el desenvolupament de partícules autopropulsades funcionalitzades.
  

Data de lectura: 29/05/2026

• MALLA, ADITYA JAGADEESH: COLLOIDAL QUANTUM DOT EMITTERS IN THE SHORTWAVE INFRARED REGION
  
  Autor/a: MALLA, ADITYA JAGADEESH
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: KONSTANTATOS, GERASIMOS
  Resum de tesi: Les fonts de llum infraroja d'ona curta (SWIR) són indispensables per a aplicacions de visió, espectroscòpia i detecció; tanmateix, la seva adopció generalitzada es veu obstaculitzada per l'elevat cost i la limitada escalabilitat de les tecnologies de semiconductors epitaxials com l'InGaAs. Els punts quàntics col·loidals (QDs) ofereixen una alternativa atractiva gràcies al seu alt rendiment quàntic de fotoluminescència, l'emissió sintonitzable segons la mida i la compatibilitat amb fabricacions de baix cost basades en solucions líquides. Aquesta tesi es centra en dues tecnologies complementàries basades en QDs de sulfur de plom: els díodes emissors de llum (QLEDs), excitats elèctricament, i els convertidors descendents (DCs), bombejats òpticament.La primera part aborda la millora del rendiment dels QLEDs (que emeten a 1380 nm) mitjançant enginyeria de dispositius sistemàtica. Atès que el desequilibri de càrrega limita l’eficiència i la radiància, es va modular la injecció d’electrons mitjançant l’optimització de la capa de transport de ZnO ajustant la temperatura de recuit, assolint una eficiència quàntica externa (EQE) del 20%. A més, optimitzant l’espessor de la capa emissiva per equilibrar les càrregues, la radiància màxima va augmentar de 5 a 17,5 W.sr-1.m.-2. A partir d'aquí, es va implementar una arquitectura de doble capa de transport d'electrons per desacoblar la qualitat interfacial i el transport d'electrons, permetent una millora addicional de la radiància màxima fins als 30 W.sr-1.m.-2, mantenint una EQE comparable.L’extracció de llum i l’escalfament per efecte Joule representen un factor limitant en el desenvolupament de QLEDs d’alt rendiment. Per mitigar les pèrdues òptiques substancials en els modes del substrat, inherents als bottom-emission QLED convencionals, s’han investigat arquitectures de QLED de top-emission. Aquestes ofereixen una millor extracció de llum i permeten l’ús de substrats de silici opacs d’alta conductivitat tèrmica per gestionar la dissipació de la calor. Mitjançant l’ús d’una arquitectura optimitzada amb espaiadors òptics d’ITO integrats i un elèctrode superior de tipus dielèctric/metall/dielèctric, s’ha configurat una microcavitat de baix factor Q. Aquesta estructura ha modificat el patró de radiació de camp llunyà cap a un perfil dirigit frontalment, estrenyent l’amplada de banda d’emissió. La sinergia entre aquest disseny òptic ressonant i la dissipació tèrmica millorada ha permès assolir una radiància rècord superior a 100 W.sr-1.m.-2, tot possibilitant la primera demostració d’imatge activa en l’infraroig d’ona curta transparent, il·luminada únicament amb QLEDs.Els QD-DCs pateixen una degradació del rendiment en ser sotmesos a altes densitats de potència d'excitació, a causa de la generació de calor durant l'absorció de llum. En conseqüència, en aquest treball s'ha desenvolupat DCs de SWIR de banda estreta i banda ampla (1000 nm- 1600 nm) d'alta potència, estables i sintonitzables espectralment. Explotant el fenomen de transferència d’energia per ressonància de Förster i la reabsorció de fotons en mescles de QDs de diferents mides, es va obtenir un sistema binari amb un rendiment quàntic de fotoluminiscència del 35%. La incorporació dels QDs en una matriu de polimetilmetacrilat mitiga l'estrès tèrmic local, aconseguint DCs autoportants amb una alta densitat de potència d'emissió (EmPD) de 110 mW.cm-2 a 1380 nm. Així mateix, introduint un reflector de Bragg distribuït espectralment selectiu per millorar l'extracció de llum i un substrat de safir per a una dissipació de calor més eficient, es va arribar a una EmPD rècord de 385 mW.cm-2 a 1380 nm amb una eficiència de conversió de potència òptica del 10% i una estabilitat operativa superior a les 230 hores a una EmPD de 190 mW.cm-2. Aquests resultats demostren una via escalable cap a fonts de llum SWIR de baix cost, reduint la bretxa de rendiment entre els DCs processats en solució i els semiconductors epitaxials convencionals.
  

• MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA: Resource Management in Sliced Converged Optical-Wireless 6G Networks: From Strategic Dimensioning to Dynamic Service Provisioning
  
  Autor/a: MOSAHEBFARD, MOHAMMADREZA
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/04/2026
  Data de lectura: 29/05/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Room C4-021B at the Castelldefels Campus
  Director/a de tesi: VERIKOUKIS, CHRISTOS | VARDAKAS, JOHN
  Resum de tesi: L’evolució cap a les xarxes 6G es basa en infraestructures convergents òptico-sense fils i tecnologies com la Virtualització de Funcions de Xarxa (NFV) per suportar serveis via Network Slicing. Tot i la flexibilitat, aquests paradigmes compliquen la gestió de recursos compartits. Aquesta tesi aborda el repte identificant una dualitat temporal en la gestió: des de la planificació estratègica de capacitat fins a l’aprovisionament tàctic en temps real. Aquesta complexitat s’agreuja per la coexistència de slices amb diferents requisits de Qualitat de Servei (QoS). Per resoldre aquesta dicotomia, es desenvolupen metodologies específiques.Per abordar el domini estratègic, on els Operadors de Xarxes Virtuals (MVNOs) requereixen eines de dimensionament ràpid per a l’arrendament flexible de recursos, aquesta tesi doctoral desenvolupa un marc analític computacionalment eficient basat en cadenes de Markov unidimensionals. De manera única, aquest model captura l’ocupació de recursos en dos nivells: recursos físics que governen la instanciació de Cadenes de Funcions de Servei (SFC), i recursos virtuals que governen l’admissió d’usuaris. Aquest modelatge estratificat evita l’explosió de l’espai d’estats mentre calcula amb precisió les taxes d’admissió, assolint errors relatius típicament inferiors al 2% en comparació amb simulacions. El marc s’aplica per determinar els recursos mínims requerits per assolir taxes d’admissió objectiu sota taxes d’arribada variables, així com per identificar la capacitat necessària per complir amb diferents objectius d’admissió sota càrregues de trànsit constants. Aquesta capacitat permet un dimensionament ràpid fora de línia per garantir llindars de QoS, oferint una alternativa escalable a simulacions que consumeixen molt de temps i enfocaments d’optimització exhaustius en recursos. Complementant això, s’aborda el repte tàctic de la Incrustació de SFC en línia (SFCE). Reconeixent la duresa NP del problema d’incrustació amb l’objectiu de minimitzar conjuntament el consum d’energia holístic i la probabilitat de bloqueig, es desenvolupa HORIZON, una nova heurística holística dissenyada per optimitzar l’eficiència operativa dels MVNO. Utilitza una estratègia de col·locació proactiva cap enrere acoblada amb enrutament segmentat conscient de potència i latència, i integra models de potència integrals tant per a servidors com per a Multiplexors d’Inserció-Extracció Òptica Reconfigurables (ROADMs). En imposar un estricte aïllament entre slices mentre maximitza l’eficiència intra-slice, HORIZON assoleix una eficiència energètica dins del 15% dels límits òptims ILP en escenaris amb recursos limitats. Les avaluacions en quatre topologies realistes demostren temps d’execució de 10–18 ms per sol·licitud (38–67 vegades més ràpid que solucions òptimes), estalvis d’energia de fins al 23.6% comparat amb heurístiques de l’estat de l’art, i baixes taxes de bloqueig, permetent als MVNO minimitzar OPEX mentre s’adhereixen estrictament als SLAs.