Escola de Doctorat

Data de lectura: 22/01/2026

• ALONSO, MATÍAS: Hydro-mechanical modelling of a sealing concept for a deep geological radioactive waste repository
  
  Autor/a: ALONSO, MATÍAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VAUNAT, JEAN | OLIVELLA PASTALLE, SEBASTIAN
  Resum de tesi: L’Emmagatzematge Geològic Profund (EGP) s’ha consolidat com la solució més viable per a l’eliminació definitiva dels residus radioactius, ja que ofereix el potencial de confinar i aïllar permanentment aquests residus respecte de la biosfera durant períodes de temps molt prolongats. Diversos països han fet avenços significatius en el desenvolupament de conceptes d’EGP per a la gestió final d’aquests materials. La seguretat a llarg termini d’aquestes instal·lacions depèn principalment de la roca hostatgera —la barrera natural que exerceix el paper principal— complementada pels components que conformen el denominat sistema de barreres d’enginyeria (SBE). El SBE inclou els contenidors, els rebliments, els materials d’aïllament i altres estructures dissenyades per garantir condicions favorables a l’aïllament de llarga durada dels residus radioactius. El disseny i l’avaluació de la seguretat d’un EGP —i, en particular, dels seus components del SBE— són, per tant, aspectes essencials per al desenvolupament sostenible de l’energia nuclear, convertint-ne l’estudi en un àmbit clau dins de l’enginyeria geotècnica.En aquest context, l’objectiu principal d’aquesta investigació és contribuir a la comprensió i avaluació del comportament a llarg termini d’un concepte de segellat de gran diàmetre desenvolupat en el marc del projecte Cigéo, liderat per l’Agència Nacional Francesa per a la Gestió dels Residus Radioactius (Andra). Per assolir aquest objectiu, s’ha adoptat una estratègia de modelització numèrica multiescala i en diverses etapes. L’enfocament combina una caracterització detallada dels materials amb una modelització constitutiva avançada del nucli expansiu, dels materials de rebliment i de la roca hostatgera, tenint en compte aspectes com l’anisotropia inherent i l’estructura doble. El marc de modelització incorpora processos hidromecànics acoblats, que permeten analitzar fenòmens clau com la hidratació natural del nucli de segellat, el desenvolupament de la pressió de cabiment, la resaturació i recompressió de la zona afectada per l’excavació (ZAE), l’equilibri global del sistema de segellat i el possible desconfinament del nucli juntament amb la pèrdua associada de la seva capacitat de cabiment. Les simulacions aborden la complexitat del problema integrant geometries tridimensionals a gran escala, formulacions constitutives avançades i detalls geomètrics crítics a escala decimètrica. Els resultats ofereixen informació valuosa sobre el rendiment i la integritat a llarg termini de les estructures de segellat, establint un marc sòlid i una eina eficaç per millorar la comprensió del comportament d’aquests sistemes de barreres d’enginyeria i, així, contribuir a l’optimització del disseny i la seguretat dels emmagatzematges geològics.
  

• ARRÉS CHILLÓN, JAVIER: Application to Sensing, Imaging, and Cooling of Ultra-Thin Metal Films and Derived Nanostructured Glass Surfaces
  
  Autor/a: ARRÉS CHILLÓN, JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: FOTÒNICA
  Departament: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 04/12/2025
  Data de lectura: 22/01/2026
  Hora de lectura: 15:00
  Lloc de lectura: ICFO Auditorium
  Director/a de tesi: PRUNERI, VALERIO
  Resum de tesi: La contínua evolució dels sistemes optoelectrònics respon a la demanda de més eficiència, rapidesa i sensibilitat. Una estratègia clau és modificar les dimensions dels materials a escala nanomètrica, fet que altera propietats òptiques, elèctriques i tèrmiques i permet noves funcionalitats. Un exemple destacat són les pel·lícules metàl·liques ultraprimes (UTMFs), amb gruixos <10 nm, que mostren propietats diferents de les capes de metall més gruixes. En aquesta tesi s’estudia l’ús d’UTMFs d’or (Au) sobre capes llavor (seed layers en anglès) d’òxid cúpric (CuO), fabricades amb tècniques industrials com la deposició física en fase vapor (PVD). Aquestes pel·lícules ultraprimes permeten obtenir superfícies contínues i ultrallises, així com propietats ajustables mitjançant processos òptics o elèctrics. En aquesta tesi, es demostra el potencial d’aquestes UTMFs en sensors electroquímics basats en monocapes autoensamblades (de l’anglès, SAMs). Es mostra que les pel·lícules més primes responen més ràpidament a la formació de SAMs, i que la funcionalització amb biotina permet detectar estreptavidina amb canvis de resistència mesurables.També s’analitza la interacció òptica entre UTMFs i fluoròfors, centrant-se en l’extinció de fluorescència per transferència d’energia no radiativa. Els experiments mostren la dependència amb el gruix de les UTMFs i la separació fluoròfor–metall, i confirmen que aquestes pel·lícules poden millorar la relació senyal/soroll en imatges de bacteris tenyits amb fluoròfors. Finalment, es treballa en la nanoestructuració de superfícies de vidre amb nanopilars (NP) generats mitjançant màscares metàl·liques obtingudes per dewetting d’UTMFs i gravat posterior. Aquestes superfícies mostren propietats òptiques úniques: recobriments antireflectants en el visible i emissivitat millorada a l’infraroig. A més, es combinen amb recobriments polimèrics per mantenir la transparència visible i potenciar l’eficiència de la refrigeració radiativa passiva (PRC). Els resultats confirmen que els vidres nanoestructurats poden dissipar més calor que superfícies llises, cosa que obre possibilitats en panells solars, pantalles i finestres. Aquesta tesi, per tant, demostra el potencial dels UTMFs d’Au i de les superfícies de vidre nanoestructurades per al desenvolupament de sensors químics, tècniques de microscòpia òptica avançada i aplicacions de refrigeració radiativa.
  

• GIL DÍAZ, CRISTINA: Characterization of cirrus clouds and dust aerosols with remote sensing: application of radiative transfer models for the study of their radiative effects
  
  Autor/a: GIL DÍAZ, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: TEORIA DEL SENYAL I COMUNICACIONS
  Departament: Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (TSC)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 09/12/2025
  Data de lectura: 22/01/2026
  Hora de lectura: 10:30
  Lloc de lectura: Sala de Juntas, Edificio D4, Campus Nord, Barcelona
  Director/a de tesi: SICARD, MICHAEL
  Resum de tesi: Els núvols i els aerosols són moduladors clau del balanç radiatiu terrestre, tot i que les seves interaccions continuen essent una de les principals fonts d’incertesa en les projeccions climàtiques. Aquesta tesi doctoral investiga els processos d’interacció aerosol–núvol–radiació a latituds mitjanes, amb especial atenció als cirrus i a la pols mineral, mitjançant observacions lidar des de superfície i simulacions amb models de transferència radiativa i de clima regional.En primer lloc, s’analitzà un conjunt d’observacions lidar de MPLNET a Barcelona per caracteritzar les propietats geomètriques i òptiques dels cirrus i quantificar-ne l’efecte radiatiu directe. Es trobà una alta freqüència d’ocurrència, amb una marcada variabilitat estacional. S’identificaren comportaments radiatius diferenciats: a la nit, els cirrus escalfen tant l’atmosfera superior com la inferior, mentre que de dia escalfen l’atmosfera superior i refreden majoritàriament la inferior.En segon lloc, s’avaluaren els efectes radiatius semi-directes de la pols durant un episodi acoblat amb una onada de calor mitjançant un model climàtic regional sobre la Península Ibèrica. L’estudi demostrà la importància del spectral nudging per representar amb precisió l’esdeveniment i mostrà que l’absorció de la pols modifica els perfils termodinàmics, la nuvolositat i el balanç energètic en superfície, mitigant parcialment els efectes de l’onada de calor. Aquestes respostes foren espacialment heterogènies, reflectint la forta dependència de les interaccions pols–radiació amb la distribució de la pols i les condicions meteorològiques.En tercer lloc, s’examinà el paper del mode gegant de la pols i la seva influència en les concentracions de nuclis de condensació de núvols (CCN) i de partícules nucleadores de glaç (INP). La inclusió d’un mode gegant sintètic millorà la concordança amb les dades de referència per a l’efecte radiatiu directe, malgrat les incerteses i supòsits associats. A més, es derivaren factors de conversió de la pols a partir de dades d’AERONET i MPLNET lidar, demostrant el potencial del lidar per estudiar els efectes indirectes dels aerosols.
  

• SIFUENTES MUÑOZ, BLANCA CAROLINA: Transformación urbana y movilidad sostenible: construyendo una Barcelona car-free
  
  Autor/a: SIFUENTES MUÑOZ, BLANCA CAROLINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA I ARQUITECTÒNICA
  Departament: Departament de Tecnologia de l'Arquitectura (TA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 15/12/2025
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ROCA CLADERA, JOSE NICASIO | ARELLANO RAMOS, BLANCA ESMARAGDA
  Resum de tesi: La configuració de les ciutats contemporànies ha estat profundament condicionada per l’hegemonia de l’automòbil com a eix estructurant del territori, la mobilitat i l’espai públic. Aquest model, consolidat des de mitjans del segle XX, ha generat formes urbanes disperses, excloents i insostenibles, limitant la qualitat de vida i dificultant la construcció d’entorns més equitatius i resilients. Davant d’aquest panorama, emergeixen enfocaments crítics que aposten per un canvi de paradigma cap a ciutats centrades en les persones, el dret a la ciutat i la mobilitat sostenible.En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu construir escenaris prospectius cap a l’any 2050 per a una Barcelona sense cotxes (car-free), mitjançant una anàlisi estructural i multiescalar del seu sistema de mobilitat, la seva planificació urbana i l’ús de l’espai públic. S’adopta un enfocament mixt que integra sis línies metodològiques: (1) recopilació i pretractament de dades de mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); (2) anàlisi factorial exploratòria (AFE) sobre una base de dades longitudinal de l’AMB; (3) anàlisi de tendències amb models de regressió i ARIMA per projectar l’evolució modal; (4) anàlisi comparativa d’Amsterdam i Copenhaguen com a referents de transició car-free; (5) consulta a experts mitjançant el mètode Delphi desagregat; i (6) construcció d’escenaris de futur contrastats.Els resultats permeten identificar estructures latents del sistema de mobilitat, tensions entre les polítiques urbanes i les pràctiques reals de desplaçament, i reptes institucionals associats a la governança multinivell. Els escenaris desenvolupats projecten futurs urbans alternatius, des de models de continuïtat fins a transformacions profundes, i permeten reflexionar sobre les seves implicacions en termes d’equitat, sostenibilitat i dret a la ciutat.La recerca aporta una contribució original en integrar enfocaments de mobilitat sostenible, planificació prospectiva i anàlisi multiescalar. Els seus resultats orienten la formulació de polítiques públiques i estratègies urbanes cap a ciutats postautomobilístiques més justes, saludables i sostenibles. Finalment, proposa eines conceptuals i metodològiques per repensar l’urbanisme en clau de transformació profunda, davant d’un futur marcat per la incertesa climàtica, social i territorial.
  

Data de lectura: 23/01/2026

• BARRERA HERRERA, JAVIER ENRIQUE: Improving Time Predictability and Code Coverage of Embedded GPUs for Real-Time Systems
  
  Autor/a: BARRERA HERRERA, JAVIER ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ARQUITECTURA DE COMPUTADORS
  Departament: Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/11/2025
  Data de lectura: 23/01/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: C6-E101
  Director/a de tesi: CAZORLA ALMEIDA, FRANCISCO JAVIER | KOSMIDIS, LEONIDAS
  Resum de tesi: Aquesta Tesi aborda reptes existents en l'adopció de GPUs en sistemes encastat crítics (CES), concretament la predictibilitat temporal i la cobertura de codi. Els diferents camps que implementen CES afegeixen constantment funcions basades en intel·ligència artificial (IA), com la conducció autònoma, que exigeixen un alt rendiment. Els sistemes en xip multiprocessador (MPSoC) són utilitzats per a proveir aquest rendiment en estar equipats amb acceleradors, sent les unitats de processament gràfic (GPUs) una opció habitual. No obstant això, els CES han de superar un rigorós procés de verificació i validació (V&V), garantint un cert nivell de determinisme del temps d'execució (ETD). L'ús de diverses tasques per a augmentar la utilització general introdueix conflictes en els recursos compartits, la qual cosa introdueix variabilitat. Per a garantir ETD, la variabilitat del temps ha de mitigar-se o rastrejar-se i controlar-se. Un altre repte per a l'adopció de GPU en CES és que el procés de V&V exigeix proves de l'exhaustivitat de la fase de proves, per a això s'utilitza la cobertura de codi com a indicador de qualitat. No obstant això, la cobertura de codi, tal com s'entén tradicionalment per a CES seqüencials, no cobreix tots els escenaris possibles en els quals podria executar-se un fil de GPU.Per a CES de baixa criticitat i criticitat mixta, sostenim que les tasques poden compartir la cache d'últim nivell (LLC) si es proveeix de suport maquinari per al rastreig de conflictes. Entendre com les tasques competeixen entre si permet als desenvolupadors de CES equilibrar el rendiment i la predictibilitat. En el cas dels CES d'alta criticitat, és comú utilitzar particionament de LLC, permetent a les tasques accedir a LLC sense sofrir conflictes; no obstant això, les tasques poden sofrir una pèrdua de rendiment per falta de recursos. En aquesta Tesi proposem els comptadors de degradació, una tècnica que realitza un rastreig exhaustiu de quant s'ha degradat cada tasca fins a la seva expulsió de la LLC, quantificant el seu impacte en el CES. Finalment, avaluem l'ús de la funció Multi-Instance GPU (MIG) de NVIDIA com a mitjà per a millorar el ETD en CES d'alta criticitat.La cobertura de codi s'utilitza com a indicador de qualitat de les proves per a demostrar l'exhaustivitat requerida pel procés de V&V. No obstant això, el concepte tradicional ignora la dimensió de fils de les GPU. Els fils tenen regions privades de memòria, així com regions compartides a diferents nivells. Això implica que els errors que són innocus per a un fil són potencialment perjudicials per a un altre, per la qual cosa no cobreix tots els casos possibles en els quals poden executar-se els fils de la GPU. En aquesta tesi, proposem l'ús de la cobertura de sentències per fil (PTSC), que realitza un rastreig de la cobertura de codi a nivell de fil. Amb la finalitat de mitigar les sobrecàrregues causades per PTSC, també es proposen variants que apliquen diferents optimitzacions ortogonals. Finalment, avaluem els possibles beneficis d'utilitzar suport maquinari per a PTSC, mitigant el consum de memòria de PTSC, així com l'impacte en el temps d'execució en la fase de desplegament.En resum, aquesta tesi avança en l'estat de l'art en l'adopció de GPUs en CES. La proposta de suport maquinari per al rastreig de conflictes i l'avaluació de MIG de NVIDIA, com a mitjans per a millorar ETD, afronta de manera eficaç el desafiament de la predictibilitat en LLC compartida. La proposta de PTSC en programari proporciona als dissenyadors de CES una visió completa de l'execució per a GPUs disponibles en el mercat. L'ús de suport maquinari per a PTSC mitiga les sobrecàrregues de PTSC en la fase de desplegament, mentre que les diferents tècniques de compressió redueixen el volum de la informació durant la fase de prova sense pèrdua de dades. Per tant, aquesta tesi proporciona mitjans per a afrontar els reptes de la predictibilitat temporal i la cobertura de codi en GPUs en CES.