Escola de Doctorat

Data de lectura: 07/10/2024

• GONZALEZ ROMERO, ADOLFO: Understanding sediment formation processes, properties and dust emission potential in desert dust hotspot regions
  
  Autor/a: GONZALEZ ROMERO, ADOLFO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 16/07/2024
  Data de lectura: 07/10/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: UPC, Campus Nord Building C1. Classroom: 002 C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: QUEROL CARCELLER, XAVIER | PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: DE LA ROSA DÍAZ, JESÚS DAMIAN
       SECRETARI: CASTILLO FERNÁNDEZ, SONIA
       VOCAL: DI BIAGIO, CLAUDIA
  Resum de tesi: La po!s desértica (PO), principalment partícules minerals de regions 8.rides i semi8.rides, ímpacten en I8.tmosfera, e! clima, els ecosistemes i !a salut humana. Per avaluar millar aquests impactes, els models de PO han de reduir les seves incerteses, que en part provenen dllna inadequada caracterització de les propietats del sediment En aquest estudi, es van recollir mostres de quatre regions {Marroc, Islandia, el Desert de Mojave i Jordania), incloent crostes {sediments de !a superffcle de !lacs efímers), sediments pavimentats (crostes erosionades per processos eólics), sediments i dunes eóliques (transportadas pe! vent). Aquestes mostres es van analitzar per determinar la seva mida de partículas, IElstat dagregació, mineralogía i formes dbcurréncia del Fe. E!s resultats es resumeixen en quatre models conceptuals (MC) pera la formació de sediments emissors de PO, destacant les seves propietats fisicoquímiques. Aquests MC poden guiar futurs estudis per obtenir informació rellevant d8.ltres arees fonts de PD i així mil!orar els mode!s de PO. Abans de mostrejar, és crucial caracteritzar !a regió utilitzant diversos enfocaments, incloent geologia, sedimentologia í teledetecció, per identificar amb precisió les arees fonts de PD. Les depressions, les més emissores, han de ser prioritzades, prenent mostres deis pocs cm superiors del sól. L0stat d8.gregació de les partículas pot avaluar-se comparant !es distribucions de partículas completa i mínimament disperses, crític per als rnodels dE!missió de PD. Les crostes estan enriquides en minerals més fins, minera!s preclpitats i contingut total de Fe. Aquesta caracterització detallada assegura un rnostreig representatiu de les arees fonts de PD. El primer MC se centra en els punts crltics de PD de latitud mitjana (MLDH}, on els llacs efímers i les planes dlnundació són les prlncipals fonts de PO. Aquestes arees exhibeixen fluxos dElmissió de PO inlciats per sa!tació de partícules, trencant les crostes, caracterítzades per una alta agregació de partícu[es, mida de partícules més fina i majors continguts d8.rgi1a i Fe íntercanviable en comparació amb les muntanyes. Una variació da.quest MC, també per a MLDH, inclou crostes en depressions amb alta precipitació de minarais carbonatats i sa!ins, com en el Wh!te Desert de Jordania, L0stat dagregació en aquestes 8.rees depén de si els processos de precipitació sacumulen com a ciment o com a partícules minerals individuals, amb el contingut total de Fe dilun per la precipitació mineral. Una altra variant es refereix a sediments eólics dipositats en depressions per tempestes de PO, com en el Black Oesert. Aquí, les crostes es formen per deposició eólica i acumulació durant les escasses pluges en petites depressions dins del camp de lava. La seva mineralogia indica que aquests sediments provenen del transport eólic des d􀇯rees font de PO vernes en !loe de la meteorització local del substrat, amb una baixa-mitjana agregació de partícules. LElmissió de PO en aquestes regions és limitada a causa del terreny accidental deis camps de lava i labséncia de dunes eóliques. El MC final es refereix a una área font de PD dalta latitud (HLDH}, com Islandia. Aquest MC es caracteritza per una combinació única de geología volcc1nica i un entorn glacial. Les aigües de desglac; glacial al!iberen grans volums de cendra paleo-vo!canica, emmagatzemada en el gel del glaciar durant mil·lennis, en els sistemas ftuvials_ Una recent erupció volcc3nica va formar un llac efímer on es dipositen cendres fines i sediments. La mineralogla és predominantment vidre volc8.nic, amb un contlngut total de Fe significativament més altlfes vegades el deis MLDHi-Hna alta abundáncia de magnetita. Labséncia de carbonats, sals i argiles contribueix al baix estat dagregació d8questes part!cules. Aquests sediments són altament propensos a emissions de PO per saltació i potencialment per emissió aerodinc1mica.
  

Data de lectura: 09/10/2024

• CAÑO PRADES, IVAN: New synthesis methodologies to develop emerging chalcogenides and chalcohalides for photovoltaic applications
  
  Autor/a: CAÑO PRADES, IVAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELECTRÒNICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Electrònica (EEL)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 05/09/2024
  Data de lectura: 09/10/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Defensa pública a l'Aula A0.01 del Campus Diagonal-Besòs (EEBE)
  Director/a de tesi: SAUCEDO SILVA, EDGARDO ADEMAR | PLACIDI, MARCEL JOSE
  Tribunal:
       PRESIDENT: PÉREZ RODRÍGUEZ, ALEJANDRO
       SECRETARI: VOZ SANCHEZ, CRISTOBAL
       VOCAL: HOYE, ROBERT LIANQI ZHAO
  Resum de tesi: Els materials calcogenurs han estat protagonistes d’alguns dels esdeveniments més significatius en la història de l’energiafotovoltaica, incloent la fabricació de la primera cel·la solar l’any 1883, basada en el seleni. Tanmateix, el ràpid desenvolupamentde les cel·les de silici cristal·lí a partir de 1954, i el desconeixement de les seves propietats més atractives, va fer que diversosmaterials basats en calcogenurs es passessin per alt en els esforços tecnològics per impulsar l’energia solar a partir de la dècadade 1960, i només en els últims 10 a 20 anys han despertat un renovat interès en la comunitat científica, impulsat pels nousprogressos en matèria de simulació d’estructures, i tècniques de caracterització avançades en el camp de la ciència de materials.En particular, els calcogenurs d’antimoni i bismut han generat molt d’interès, ja que estan formats per elements abundants o quees poden extreure fàcilment a partir del refinat d’altres minerals, són innocus a la salut humana i al medi ambient, presentenpropietats òptimes per a la tecnologia fotovoltaica (com ara coeficient d’absorció alt i banda prohibida en el rang de l’espectrevisible), i la possibilitat d’ajustar aquestes propietats mitjançant estratègies de dopatge, substitució química o fabricació desolucions sòlides. També exhibeixen característiques estructurals i electròniques similars a les d’altres compostos fotoactius d’altrendiment fotovoltaic (ex. perovskites híbrides), i la seva estructura cristal·lina quasi-1D basada en cadenes unides covalentmentque es connecten mitjançant enllaços de Van der Waals dona lloc a propietats anisotròpiques úniques, millorant el transportelectrònic en la direcció de les cintes covalents. Per tant, ajustant l’estructura, orientació cristal·lina i composició, és possibledesenvolupar nous materials amb un clar potencial per a les tecnologies fotovoltaiques de nova generació. Així mateix, el seuelevat coeficient d’absorció i la banda prohibida ajustable obren la porta a explorar noves vies d’aplicació, com ara en cel·lessolars flexibles, semi-transparents, o compatibles amb la Internet de les coses.En el context d’aquest esforç dirigit al desenvolupat de compostos calcogenurs per a fotovoltaica, en aquesta tesis s’estudien tresgrups de materials calcogenurs i calcohalurs (és a dir, que inclouen anions calcogenur i/o halur), els quals presenten els següentstrets comuns: exhibeixen propietats anàlogues a les perovskites híbrides – ja sigui a nivell estructural o electrònic –, unaestructura cristal·lina de baixa dimensionalitat, estan formats per elements abundants, sense risc de toxicitat, i s’han estudiatescassament, de manera que encara romanen moltes incògnites per resoldre entorn a la seva naturalesa química, el seucomportament com a semiconductors, i el seu rendiment en prototips fotovoltaics.El treball té diversos objectius. Primer, estudiar els efectes de sintetitzar Sb2Se3 en condicions fora de l’estequiometria, així comd’ajustar les seves propietats òptiques mitjançant la incorporació de bismut en processos d’evaporació tèrmica. En segon lloc,desenvolupar una metodologia innovadora i versàtil per a la fabricació de calcohalurs d’antimoni (SbSeI i SbSeBr), basada en unacombinació de co-evaporació i recuit a temperatura i pressió altes, gràcies a la qual és possible fabricar un ampli ventall decompostos que fins ara no es podien sintetitzar eficaçment amb les tècniques vigents. Finalment, investiguem un nou mètode dedipòsit de solucions moleculars que permet obtenir anti-perovskites de calcohalur (Ag3SBr) a temperatura molt baixa, obrint laporta a que aquests compostos també es puguin sintetitzar mitjançant tècniques químiques adaptables i de baix cost. Tots elsmaterials s’han estudiat aplicant tècniques de caracterització estructural i optoelectrònica, confirmant el seu potencial comabsorbidors fotovoltaics, i demostrant que els calcogenurs encara tenen molt a dir en el camp de l’energia solar
  

• ETXANDI SANTOLAYA, MAITE: A new approach for End of Life Estimations in Electric Vehicle Batteries: Maximizing Battery Usage
  
  Autor/a: ETXANDI SANTOLAYA, MAITE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 16/07/2024
  Data de lectura: 09/10/2024
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Aula Màster (Building A3) C/Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: CORCHERO GARCIA, CRISTINA | CANALS CASALS, LLUC
  Tribunal:
       PRESIDENT: BENVENISTE PÉREZ, GABRIELA
       SECRETARI: DÍAZ GONZÁLEZ, FRANCISCO
       VOCAL: REDONDO IGLESIAS, EDUARDO
  Resum de tesi: L'aposta pel Vehicle Elèctric (VE) requereix una gestió acurada de les seves bateries, que són intensives en recursos, per assegurar que la transició no tingui un elevat impacte ambiental. Els avanços tecnològics i les reduccions de costos han donat lloc a un augment de les capacitats de les bateries i a un valor residual substancial esperat en bateries retirades, el que destaca la importància de pràctiques d’economia circular com compartir i reutilitzar.La presa de decisions al llarg del cicle de vida de les bateries requereix una estimació precisa del final de la seva vida útil (EoL). Els mètodes actuals utilitzen un criteri universal del 70-80% d'Estat de Salut (SoH) per definir l’'EoL, però això ignora les individualitats de cada conductor i la capacitat de la bateria del seu vehicle.La primera part de la tesi avalua la validesa del criteri universal d'EoL. Primer es valora el rendiment dels vehicles elèctrics durant la conducció per identificar nous criteris per determinar l'EoL funcional basat en necessitats específiques de conducció. Posteriorment, s’obtenen els llindars d'EoL per a diversos casos d’ús realistes utilitzant perfils de conducció derivats d’un model proposat de cicle de conducció sintètic. Els resultats indiquen que les limitacions de rendiment estan influenciades per factors com la capacitat de la bateria, la freqüència de càrrega i els temps de conducció, ressaltant les deficiències de les estimacions actuals d'EoL.Tenint en compte aquestes limitacions, la segona part de la tesi presenta un nou enfocament per a l’estimació de l'EoL utilitzant l'Estat de Funció (SoF). Aquest enfocament considera els requisits històrics de conducció per definir llindars d'EoL individualitzats i un algorisme basat en dades per predir el SoH en condicions d’ús realistes (càrregues parcials). Ambdós aspectes, els requisits d'EoL i la degradació, s’inclouen en la definició proposada de SoF, mesurant fins a quin punt la bateria està prop de presentar un baix rendiment.Els resultats de la tesi defensen substituir el criteri del 70-80% de SoH pel SoF per millorar les estimacions d'EoL. A més, entendre l'EoL funcional permet explorar alternatives com el Vehicle to Grid (V2G) i la segona vida per maximitzar l’ús de la bateria, reduir el valor residual al arribar al reciclatge i minimitzar l’impacte ambiental.
  

• MASSAGUÉ OBRADORS, JORDI: Tendencias y dinámica de los episodios de contaminación por ozono troposférico en España.
  
  Autor/a: MASSAGUÉ OBRADORS, JORDI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: RECURSOS NATURALS I MEDI AMBIENT
  Departament: Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC (EMIT)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 12/09/2024
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: QUEROL CARCELLER, XAVIER | ESCUDERO TELLECHEA, MIGUEL
  Tribunal:
       PRESIDENT: DOS ANJOS ALVES, CÉLIA
       SECRETARI: GAMISANS NOGUERA, XAVIER
       VOCAL: MUÑOZ CINTAS, AMALIA
  Resum de tesi: L'ozó (O3) troposfèric és un contaminant secundari gasós fotoquímic amb efectes adversos en la salut, els ecosistemes i els materials, i que contribueix a l'efecte hivernacle. El 94% de la població urbana europea està exposada a nivells nocius d'O3, especialment al sud i a països mediterranis com Espanya, on se superen sistemàticament els valors normatius. La reducció dels nivells d'O3 és complexa a causa de les reaccions no lineals entre els seus precursors clau - òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COVs)- , i a la influència de la meteorologia i dels processos de transport atmosfèric a diferents escales. L'objectiu d'aquesta tesi és ampliar el coneixement de la dinàmica de l'O3 a Espanya i contribuir al futur Pla Nacional d'Ozó, destinat a reduir-ne els nivells. La investigació es basa en l'anàlisi de dadesexperimentals de qualitat de l'aire i meteorològiques. S'ha proposat una regionalització del territori segons la severitat de la contaminació per O3. Les zones crítiques (hotspots) registren els nivells més alts d'O3 i, per tant, són les àrees a prioritzar en la implementació de polítiques de reducció. Aquestes inclouen: la conca de Madrid, el nord de Barcelona (NdB), la conca tancada de Puertollano, l'interior de la Comunitat Valenciana i la conca del Guadalquivir (CdG). En aquests hotspots, les contribucions d'O3 externes a Espanya i Europa se sumen a la considerable producció d'O3 generat a partir d'emissions locals/regionals intenses de precursors, causant superacions dels valors normatius. La gestió adequada d'aquestes emissions podria reduir marcadament els nivells d'O3 durant episodis.S'han estudiat dos hotspots en profunditat: (i) la CdG, on s'han estimat algunes contribucions d'O3. El control d'emissions locals/regionals tindria un potencial de reducció de fins al ~50% dels nivells d'O3 durant episodis aguts. (ii) Eix Barcelona- NdB, on s'han analitzat tres episodis excepcionals d'O3 a la ciutat, identificant-ne les causes (majoritàriament comunes): acumulació prèvia d'O3, efecte cap de setmana, condicions meteorològiques específiques, amb Tramuntana en altura i temperatures molt altes, i convergència multiregional de masses d'aire. S'ha analitzat l'evolució dels nivells d'O3 durant tres fases: abans (2008- 2019), durant (2020- 2021) i després (2022- 2023) de la pandèmia de COVID-19, a causa del seu impacte en l'emissió de precursors. Entre 2008- 2019, els nivells d'O3 als hotspots van mostrar tendències divergents. A la conca de Madrid, van augmentar de forma generalitzada, degut a la meteorologia, la reducció d'emissions de NOx del trànsit rodat, i al lleu augment de COVs, en un règim de formació d'O3 COV-limitat. En contrast, Sevilla va registrar descensos d'O3, atribuïts a un règim de formació d'O3 urbà atípic (més limitat per NOx). Altres hotspots no van mostrar tendències clares, a causa de variacions lleus en les emissions de precursors i a l'absència de variacions meteorològiques. Durant la pandèmia, els nivells d'O3 van decréixer àmpliament al país, especialment al litoral Mediterrani, on per primera vegada no es van superar valors normatius, degut a la reducció sense precedents de les emissions de precursors a diverses escales (local, regional, europea i hemisfèrica), i a condicions meteorològiques desfavorables per a la producció/acumulació d'O3. En post-pandèmia, els nivells d'O3 van augmentar respecte a la pandèmia, encara que generalment no van assolir els nivells de pre-pandèmia, malgrat les múltiples i intenses onades de calor, propícies per a l'O3. En els tres períodes, els nivells d'O3 van augmentar en zones urbanes afectades per emissions de trànsit, indicant diverses causes. Els resultats suggereixen una convergència a llarg termini entre els nivells d'O3 en entorns rurals i urbans. A més, destaquen la importància d'analitzar la dinàmica d'O3 a escala local/regional i d'aplicar una gestió diferenciada per als diferents hotspots.
  

• TSIOUTI, ANDRI: Generando patrimonio a partir de los escombros. La recuperación de los paisajes mineros en España
  
  Autor/a: TSIOUTI, ANDRI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: URBANISME
  Departament: Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 10/07/2024
  Data de lectura: 09/10/2024
  Hora de lectura: 16:00
  Lloc de lectura: Defensa pública presencial (ETSAB. Sala de Graus)
  Director/a de tesi: SABATE BEL, JOAQUIN | PESOA MARCILLA, MELISA
  Tribunal:
       PRESIDENT: LLOP TORNE, CARLOS JUAN
       SECRETARI: SALVÀ MATAS, CATALINA
       VOCAL: ARRIBAS NAVARRO, LUIS DIEGO
       VOCAL: ROMÁN LÓPEZ, MARIA EMILIA
       VOCAL: MATIAS RODRIGUEZ, ROBERTO
  Resum de tesi: El propòsit d’aquesta investigació és analitzar els processos de recuperació de les àrees mineres a Espanya. Una revisió sistemàtica de la bibliografia sobre aquesta recuperació ens porta a comprovar que, malgrat les nombroses publicacions que expliquen diferents maneres d'intervenir, ens parlen de propostes aïllades, sense parar atenció als canvis al llarg del temps, als factors que hi han incidit, o al pas del rebuig a l'estima pel paisatge miner. Per això, a la tesi pretenem desvetllar els processos que ha seguit la recuperació d'espais miners i analitzar quins canvis s'han anat produint.En explorar les idees principals que han marcat el recorregut cap a la recuperació d'espais miners, convé destacar quant s'ha trigat a Espanya a entendre el paisatge miner com a patrimoni cultural. El seu reconeixement arriba fa tot just tres o quatre dècades, en les quals es produeixen avenços i projectes singulars.Volem demostrar com s'han anat incorporant diferents dimensions als processos de recuperació a partir de casos pioners, que antecedeixen els més comuns exigits per la legislació. Analitzem els processos per desvetllar els avenços, des de les primeres reivindicacions per recuperar unes condicions ambientals adequades, fins a la consideració del patrimoni miner i la valorització de les empremtes de la mineria. Ens fixem especialment en com s'ha anat integrant la dimensió cultural en els processos de recuperació minera, des de les primeres intervencions d'escala relativament petita, fins a projectes de major envergadura, que integren nombrosos vestigis relacionats amb l'activitat minera i arriben a configurar parcs territorials. Remarquem el moment en què la recuperació dels àmbits miners, que fins aleshores s'ha produït per imperatiu legal, o per voluntat de les empreses, esdevé reivindicació social, buscant alimentar el desenvolupament local. Considerem així mateix la posada en valor dels talls geològics en moltes explotacions.Hem escollit casos d'estudi que, tot i ser excepcionals, tenint en compte les nombroses mines abandonades, acaben marcant una clara tendència, alhora que són representatius dels processos de recuperació que es podrien aplicar en àmbits similars. Analitzem els seus components, i els patrons comuns en molts d'ells, marcant pautes per a futurs projectes, i oferint lliçons sobre els factors que incideixen perquè les debilitats no impedeixin la recuperació dels paisatges de la mineria, sinó que n'afavoreixin la revaloració i la posada al servei de l’interès comú.