Escola de Doctorat

Data de lectura: 24/06/2026

• ERBS, FLORENCE AMANDINE: AI-enhanced Passive Acoustic Monitoring of Tropical Freshwater Environments
  
  Autor/a: ERBS, FLORENCE AMANDINE
  Programa: CIÈNCIES DEL MAR
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 28/05/2026
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ANDRE SANCHEZ, MICHEL
  Resum de tesi: Els ecosistemes tropicals d'aigua dolça, especialment a la conca de l'Amazones, es troben entre els entorns més vulnerables del món i s'enfronten a pressions creixents derivades d'activitats humanes com la sobreexplotació, la contaminació i la degradació de l'hàbitat. L'eficàcia dels esforços de conservació es veu limitada per l'escassetat de dades de monitoratge a llarg termini, ja que els mètodes tradicionals de mostreig visual solen ser inadequats a causa de l'alta turbiditat de l’aigua de l’Amazones i els complexos mosaics d'hàbitats de les planes inundables, on els llacs, canals i boscos inundats estacionalment dificulten la detecció d'espècies. Aquesta tesi aborda aquests reptes mitjançant el desenvolupament d'un marc de monitoratge innovador i escalable que utilitza el Monitoratge Acústic Passiu (PAM, per les seves sigles en anglès) optimitzat amb Intel·ligència Artificial (IA), centrat en tres espècies indicadores: el dofí rosat (Inia geoffrensis), el tucuxi (Sotalia fluviatilis) i el manatí amazònic (Trichechus inunguis).La investigació es presenta com un compendi de dues publicacions científiques que integren el monitoratge acústic autònom a llarg termini amb tècniques d'aprenentatge profund (Deep Learning), específicament xarxes neuronals convolucionals (CNN), per automatitzar la detecció d'espècies en paisatges sonors d'aigua dolça complexos i sorollosos. El primer estudi es centra en els dofins de riu amazònics, aprofitant la seva producció gairebé contínua de clics d'ecolocalització per a la detecció de presència. El classificador CNN desenvolupat va assolir una precisió mitjana alta de 0,95 i va discriminar amb èxit entre els clics dels dofins i les interferències impulsives, com la pluja i el soroll dels motors de les embarcacions. Aquesta automatització va permetre el seguiment dels moviments estacionals sincronitzats cap a les badies de les planes inundables i els canals dels rius seguint el pols d'inundació anual. Així mateix, l'estudi va aportar dades inèdites sobre l'ús estacional dels boscos inundats, revelant una presència regular de dofins durant els períodes d'aigües altes. A més, es va quantificar el solapament espai-temporal entre els dofins i el trànsit d'embarcacions, establint una base de referència per avaluar l'exposició al soroll antropogènic en hàbitats clau.El segon estudi va aplicar un enfocament similar basat en IA per a la detecció del manatí amazònic, una espècie críptica caracteritzada per un comportament de superfície imperceptible i un repertori vocal prèviament poc descrit en estat salvatge. Mitjançant l'entrenament d'un model CNN amb vocalitzacions salvatges, la investigació va proporcionar la primera caracterització detallada del repertori vocal del manatí amazònic en llibertat, identificant quatre tipus de crides diferents i aportant noves perspectives sobre el comportament vocal de l'espècie a les planes inundables. L'anàlisi dels paràmetres vocals, incloses les taxes de repetició i les característiques de freqüència, va revelar que el llac Mamirauá, on es presumia que l'espècie era absent, funciona com un hàbitat de cria crític.Aquesta tesi demostra que la integració del PAM i l'aprenentatge automàtic ofereix una eina no invasiva, rendible i eficaç per al monitoratge de la biodiversitat en entorns remots d'aigua dolça tropical. La transició de l'anàlisi acústica manual al processament automatitzat permet la conversió eficient de grans conjunts de dades acústiques en coneixement ecològic, tot facilitant la identificació d'hàbitats crítics, el suport a la comprensió dels processos ecològics de les planes al·luvials i avançant en l'avaluació dels impactes antropogènics i la salut dels ecosistemes. Aquestes troballes proporcionen una base sòlida per a un marc de monitoratge estandarditzat a l'Amazònia que doni suport a una conservació basada en l'evidència per a aquestes espècies en perill d'extinció i els seus ecosistemes.
  

Data de lectura: 25/06/2026

• GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR: Comportamiento Ético: Identidad Moral, Atención Moral y su papel en la Construcción del Liderazgo Ético
  
  Autor/a: GAMARRA GAMARRA, MARÍA DEL PILAR
  Programa: ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES
  Departament: Departament d'Organització d'Empreses (OE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 30/04/2026
  Data de lectura: 25/06/2026
  Hora de lectura: 15:30
  Lloc de lectura: Seminari 1 DOE - Planta 7 de l'ETSEIB-UPCDefensa, acte públic: meet.google.com/afg-drtc-azc
  Director/a de tesi: OLIVELLA NADAL, JORGE | GIROTTO, MICHELE
  Resum de tesi: Quan un líder actua sense ètica, tota l’organització es veu sacsejada; quan exerceix el lideratge amb integritat, inspira cultures sostenibles i reforça la confiança social. Aquesta tesi doctoral aborda el repte de comprendre com els líders perceben i exerceixen el seu propi comportament ètic, posant el focus en dos motors interns fonamentals: la identitat moral i l’atenció moral. Aquests factors, sovint invisibles en el discurs quotidià de les organitzacions, diferencien un lideratge formal d’un lideratge autèntic, capaç de generar legitimitat, resiliència i compromís en contextos complexos.La recerca parteix d’un diagnòstic clar: els escàndols financers, les males pràctiques corporatives i les creixents exigències socials de transparència han situat l’ètica al centre de l’agenda empresarial. Tanmateix, la majoria dels estudis previs han analitzat el lideratge ètic des de la perspectiva dels subordinats o en contextos anglosaxons, deixant de banda el punt de vista del propi líder i l’anàlisi de realitats culturals específiques, com ara el context espanyol. Aquesta és la bretxa que la tesi pretén abordar.L’estudi es desenvolupa en dues fases. La primera presenta una anàlisi bibliomètrica i una revisió sistemàtica de més de trenta anys de literatura científica, que identifica tres pilars teòrics del lideratge ètic: les teories basades en valors, la teoria del desenvolupament moral cognitiu i la teoria de l’aprenentatge social. Aquesta revisió posa de manifest la fragmentació dels enfocaments existents i l’escassetat d’estudis empírics centrats en l’autopercepció dels líders, així com la necessitat d’incorporar variables com el gènere, l’edat i el nivell jeràrquic.La segona fase construeix un model empíric aplicat al context espanyol. Amb aquesta finalitat, l’escala clàssica de lideratge ètic es valida i s’adapta psicomètricament a l’autopercepció dels líders mitjançant anàlisis factorials exploratòries i confirmatòries, proves de fiabilitat i models d’equacions estructurals. El procés inclou la revisió per part d’experts, proves pilot i l’administració de qüestionaris a una mostra de directius de diferents sectors. El resultat és una escala robusta i adaptada al context que identifica tres dimensions del lideratge ètic autopercbut: la presa de decisions integradora, el reforç dels comportaments ètics i l’exemple personal del líder com a model de conducta.Els resultats mostren que la identitat moral i l’atenció moral influeixen de manera significativa en aquestes dimensions, tot i que de forma diferenciada. La internalització de la identitat moral prediu la integració de principis ètics en la presa de decisions, mentre que la simbolització de la identitat moral i l’atenció moral reflexiva expliquen la tendència a reforçar els comportaments ètics. A més, variables com el gènere, l’edat, l’experiència directiva i la posició jeràrquica actuen com a moderadores, indicant que el lideratge ètic emergeix de la interacció entre característiques personals i professionals.En conjunt, aquesta tesi demostra que el lideratge ètic no és un codi abstracte ni un discurs superficial, sinó una pràctica arrelada en la coherència interna del líder, reflectida en la presa de decisions i projectada en la cultura organitzativa, contribuint al desenvolupament d’organitzacions més justes i sostenibles.
  

• JULIAN TRUJILLO, EDWIN CRISTIAN: Modelización Flexible y actividad matemática en Ingeniería: análisis de la interpretación, simulación y validación de sistemas dinámicos no lineales
  
  Autor/a: JULIAN TRUJILLO, EDWIN CRISTIAN
  Programa: EDUCACIÓ EN ENGINYERIA, CIÈNCIES I TECNOLOGIA
  Departament: Institut de Ciències de l'Educació (ICE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 12/05/2026
  Data de lectura: 25/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula ferroviària. 2.08. Edifici VGA. EPSEVGAvda. Victor Balaguer 108800 Vilanova i la Geltrú
  Director/a de tesi: GOMEZ URGELLES, JOAN VICENÇ
  Resum de tesi: L’ensenyament de les equacions diferencials en enginyeria continua marcat per una dissociació entre el rigor procedimental i la necessitat d’interpretar, simular i validar sistemes dinàmics en escenaris professionals. Aquesta tesi examina com un enfocament de Modelització Flexible transforma l’activitat matemàtica d’estudiants d’enginyeria quan el treball amb equacions diferencials deixa de centrar-se en la resolució aïllada i s’orienta cap a l’exploració, el contrast i la defensa del model.Des d’un disseny longitudinal, mixt i situat, la recerca va articular unitats didàctiques, laboratoris computacionals i projectes d’especialitat, analitzats mitjançant la triangulació de productes acadèmics, auditoria d’intel·ligència artificial, treball de laboratori i defenses tècniques. L’anàlisi revela un desplaçament consistent cap a formes d’activitat matemàtica centrades en la sensibilitat paramètrica, la lectura dinàmica del sistema i la validació tècnica dels resultats.En particular, la simulació es va configurar com un entorn de contrast epistemològic, mentre que l’auditoria de respostes automatitzades va reforçar la capacitat de qüestionar resultats incompatibles amb el jacobià, el pla de fases i la plausibilitat física del fenomen. Es conclou que la Modelització Flexible desplaça l’eix de l’ensenyament des de l’execució algorísmica cap a la interpretació, la validació i la justificació tècnica de decisions, tot i que aquest procés presenta una apropiació desigual segons la base matemàtica prèvia dels estudiants. D’aquesta manera, es redefineix el paper de la matemàtica com a llenguatge de diagnosi i auditoria en l’era de l’automatització.Paraules clau: modelització flexible; activitat matemàtica; equacions diferencials; sistemes dinàmics; simulació computacional; auditoria d’intel·ligència artificial; pensament crític.​
  

• TANGIRALA, SRI KALYAN: Understanding coupled processes in Unconventional Geothermal Systems for enhancing safety and longevity
  
  Autor/a: TANGIRALA, SRI KALYAN
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 27/05/2026
  Data de lectura: 25/06/2026
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: UPC Campus Nord, ETSECCPB, C/ Jordi Girona 1-3, Building C1, Room 002, Barcelona
  Director/a de tesi: VILARRASA RIAÑO, VÍCTOR
  Resum de tesi: Per ampliar l'electrificació mitjançant energia geotèrmica, cal un desplegament generalitzat de sistemes no convencionals, com els Sistemes Geotèrmics Millorats (EGS), fins i tot en regions situades lluny dels punts calents tectònics. Aquesta tesi investiga els processos acoblats que governen aquests sistemes, centrant-se especialment en (i) l'estimulació hidràulica i la sismicitat induïda associada dels EGS basats en fractures naturals, (ii) l'intercanvi de calor i la viabilitat econòmica dels Sistemes Geotèrmics de Circuit Tancat (CLGS), (iii) la circulació a llarg termini en EGS basats en fractures hidràuliques i (iv) l'optimització dels Dispositius de Control de Flux (FCD) per mitigar l'irrupció tèrmica en EGS basats en fractures hidràuliques i garantir una generació d'electricitat consistent durant la vida útil d'aquests sistemes.Inicialment, la tesi descriu com el camp de l'energia geotèrmica ha evolucionat al llarg de les dècades pel que fa a la seva capacitat de generació d'electricitat, des dels sistemes hidrotermals tradicionals fins als desenvolupaments recents en EGS basats en fractures hidràuliques. Per explorar la influència del volum total d'aigua injectada sobre el terratrèmol de magnitud màxima en EGS, s'han dut a terme models hidromecànics (HM) acoblats d'estimulació per cisallament d'una sola fractura preexistent utilitzant un conjunt de protocols d'injecció i taxes d'injecció. Els resultats de la simulació indiquen que no hi ha cap protocol d'injecció en particular millor (més segur) que la resta pel que fa a la sismicitat induïda i la millora de la permeabilitat. Els resultats suggereixen que el protocol d'injecció emprat té un efecte més fort sobre el terratrèmol de magnitud màxima que el volum total d'aigua injectada.Aquesta tesi avalua el rendiment pràctic del CLGS mitjançant models termohidràulics (TH) acoblats. L'avaluació se centra en la disminució de la temperatura de producció i la capacitat de generació d'electricitat d'aquests sistemes durant la circulació a llarg termini, juntament amb la seva rendibilitat econòmica. Els resultats demostren que els cabals de circulació elevats, necessaris per generar nivells de MW d'electricitat, condueixen a una ràpida caiguda de la temperatura de producció i la capacitat de generació d'electricitat. Quan es combinen amb costos de perforació molt elevats, aquests factors fan que el CLGS sigui econòmicament no rendible en regions fora dels gradients geotèrmics elevats, desafiant les afirmacions d'escalabilitat universal.Finalment, es modelen les complexitats dels processos termohidromecànics (THM) acoblats en EGS basats en fractures hidràuliques durant la circulació a llarg termini. El refredament de la matriu rocosa indueix un augment termoelàstic en les obertures de les fractures, cosa que redueix eficaçment la potència de bombament, però que, al seu torn, també pot conduir a un augment de la no uniformitat del flux i la ruptura tèrmica si no es gestiona adequadament. També s'han estudiat mesures per prevenir la ruptura tèrmica, com ara l'ús de FCD. Si bé els FCD augmenten la potència de bombament necessària al sistema, restringeixen la no uniformitat del flux durant la circulació i eviten eficaçment la ruptura tèrmica, garantint una tendència constant en la generació neta d'electricitat durant la vida útil prolongada del projecte EGS. En resum, aquesta tesi reitera la importància de comprendre els processos acoblats en els sistemes d'energia subterrània per millorar tant la seguretat com la longevitat de les operacions geotèrmiques. En identificar les limitacions clau i proposar estratègies físicament fonamentades per reduir els seus impactes, aquest treball contribueix a allargar la vida útil dels sistemes geotèrmics no convencionals durant dècades més enllà del període estàndard de 30 anys.
  

• TORRES LERMA, JOSE ANTONIO: Additive manufacturing constraints in topology optimization using a perimeter functional and a null space algorithm
  
  Autor/a: TORRES LERMA, JOSE ANTONIO
  Programa: ANÀLISI ESTRUCTURAL
  Departament: Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 19/05/2026
  Data de lectura: 25/06/2026
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala Zienkiewich (CIMNE) Building C1, UPC - Campus North Gran Capitan S/N 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: FERRER FERRE, ALEX | OTERO GRUER, FERMÍN ENRIQUE
  Resum de tesi: En el marc del disseny d'estructures lleugeres, aquesta tesi aborda la incorporació de restriccions de fabricació additiva en l’optimització topològica de manera simple, general i computacionalment eficient. En particular, el treball es centra en dues limitacions clau pròpies dels processos de fabricació additiva: mínim gruix i restriccions de voladís. Els mètodes existents sovint es basen en modificacions complexes de la física o en la introducció de restriccions mecàniques, cosa que comporta un augment del cost computacional i de la complexitat d’implementació.Per tal de superar aquestes limitacions, en aquest treball es proposa un marc unificat basat en restriccions de perímetre regularitzat, aplicable de manera consistent tant a formulacions basades en densitat com en mètodes de level-set. Fins on arriba el coneixement de l’autor, aquest enfocament representa la primera extensió dels mètodes basats en perímetre a la imposició local de restriccions de fabricació additiva. S’introdueixen extensions de suavitzat no lineal per abordar les restriccions de voladís, mentre que la restricció de mínim gruix es defineix per analogia amb la desigualtat isoperimètrica. Així mateix, es desenvolupa una estratègia de discretització dual per garantir el control local de les restriccions.Paral·lelament, es proposa l'extensió d'un algorisme d’optimització basat en l’espai nul, capaç de tractar de manera eficient problemes amb múltiples restriccions i amb un nombre reduït de paràmetres d’ajust. Es demostra que el mètode és aplicable a mètodes basats en densitat, optimització de forma i mètodes de level-set amb derivades topològiques. A més, s’investiguen dues estratègies d’acceleració - un enfocament basat en subiteracions i un mètode quasi-Newton - que mostren una millora en el comportament de convergència mitjançant la incorporació de no linealitats en els funcionals geomètrics.Els resultats obtinguts mostren que la metodologia proposada proporciona un marc eficaç i computacionalment eficient per a la imposició de restriccions de fabricació additiva, mantenint alhora flexibilitat en diferents representacions del disseny. La combinació de restriccions basades en el perímetre i un algorisme d’optimització robust constitueix una alternativa prometedora als enfocaments existents, especialment en aplicacions de gran escala i alta complexitat.