Perfil d'acces

Com a títols d’accés es consideren idonis els màsters que cobreixin àrees directament relacionades amb els temes del programa: automàtica, robòtica i visió per computador (el nom dels màsters varia amb freqüència depenent del país i la universitat d’origen de cada candidat). Els candidats que hagin finalitzat el Màster Universitari en Automàtica i Robòtica per la Universitat Politècnica de Catalunya tenen accés directe al programa d’ARV. També hi poden accedir persones amb enginyeries o llicenciatures de ciències, com ara: enginyeria industrial, electrònica, mecànica, electromecànica o informàtica, i en aquest cas se’ls exigiran els corresponents complements de formació fixats per la Comissió Acadèmica del programa quan aquesta ho consideri oportú.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats a la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Suarez Feijoo, Raul

• Casals Gelpi, Alicia
• Catala Mallofre, Andreu
• Griño Cubero, Roberto
• Pastor Moreno, Rafael
• Puig Cayuela, Vicenç
• Rosell Gratacos, Jan
• Sanfeliu Cortes, Alberto
• Suarez Feijoo, Raul

• Institut d'Organització i Control de Sistemes Industrials (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial
• Institut de Robòtica i Informàtica Industrial

Àrea de Doctorat - UTG Àmbit Enginyeria Industrial de Barcelona (UTGAEIB)
Av. Diagonal, 647
08028 Barcelona

Tel.: 934 016 654
Correu electrònic: doctorat.arv@upc.edu

Convenis amb altres institucions

• IMT Lille Douai, de França (http://imt-lille-douai.fr/)
• Instituto Tecnológico de Buenos Aires, d’Argentina (https://www.itba.edu.ar/)
• Instituto Tecnológico de Tuxtla Gutiérrez, de Mèxic (https://www.tuxtla.tecnm.mx/)
• Normandie Université, de França (http://www.normandie-univ.fr/)
• Universidad de los Andes, de Colòmbia (https://uniandes.edu.co/)

• Aigües de Barcelona (https://www.aiguesdebarcelona.cat/)
  
• Aingura IIoT (http://www.ainguraiiot.com/)
• BROSE (https://www.brose.com/de-en/)
• FICOSA (https://www.ficosa.com/es/)
  
• INLOC Robotics, SL (https://inlocrobotics.com/es/)
• KIVNON (http://agvkivnon.com/)
• Pal Robotics (http://pal-robotics.com/es/)
• Rücker Lypsa (https://www.rueckerlypsa.es/)
• SEAT (https://www.seat.es/)
• Wide Eyes Technologies (https://wideeyes.ai/)
  

• Universidad Nacional, de Colòmbia (https://unal.edu.co/). Facilitar la mobilitat de professors que participin en activitats conjuntes de recerca. Facilitar la mobilitat d’estudiants de mestratge i/o doctorat. Any d’inici: 2009 durada: 2009-2013
  
• Benemérita Universidad Autonónoma de Puebla, de Mèxic (https://www.buap.mx/). Facilitar la mobilitat de docents i estudiants graduats de la BUAP a la UPC. Any d’inici:  2011. Durada: 2011-2014.
  
• Universidad de Guadalajara, de Mèxic (http://www.udg.mx/). Formació de doctors i investigadors. Mobilitat d’estudiants i professors entre les dues institucions. Any d’inici: 2010. Durada: 2010-2013.
• Università degli Studi di Napoli Federico II, d’Itàlia (http://www.unina.it). Mobilitat d’estudiants i professorat per a la realització del doctorat en el marc del Programa Erasmus. Any d’inici: 2011. Durada: 2011-2013.
• University of Split, de Croàcia (https://www.unist.hr/en/) Mobilitat d’estudiants i professorat per a la realització del doctorat en el marc del Programa Erasmus.  Any d’inici: 2011. Durada: 2011-2013.

Perfil d'acces

Com a títols d’accés es consideren idonis els màsters que cobreixin àrees directament relacionades amb els temes del programa: automàtica, robòtica i visió per computador (el nom dels màsters varia amb freqüència depenent del país i la universitat d’origen de cada candidat). Els candidats que hagin finalitzat el Màster Universitari en Automàtica i Robòtica per la Universitat Politècnica de Catalunya tenen accés directe al programa d’ARV. També hi poden accedir persones amb enginyeries o llicenciatures de ciències, com ara: enginyeria industrial, electrònica, mecànica, electromecànica o informàtica, i en aquest cas se’ls exigiran els corresponents complements de formació fixats per la Comissió Acadèmica del programa quan aquesta ho consideri oportú.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

El programa d’ARV no imposa requisits específics d’admissió més enllà dels requerits per la legislació vigent. No obstant això, s’ha de destacar que els expedients de totes les sol·licituds d’admissió són revisats per la Comissió Acadèmica del programa, que valora l’ajustament del perfil de candidat en relació amb els perfils d’ingrés idonis abans esmentats. Els candidats han de tenir una formació equivalent a l’aconseguida en el Màster Universitari en Automàtica i Robòtica de la UPC. Els titulats d’aquest màster tenen accés directe al Doctorat en ARV.

Al programa d’ARV els membres de la Comissió Acadèmica emeten la seva avaluació de les sol·licituds d’admissió considerant, fonamentalment, els criteris següents:

a) Rellevància dels estudis previs fets i expedient acadèmic del candidat o la candidata (50%).
b) Altres mèrits que aporti el candidat o la candidata (experiència en treball de recerca, publicacions si n’hi ha, domini d’idiomes, motivació o raons per seguir el doctorat) (50%).

La Comissió Acadèmica del programa pot requerir complements de formació quan ho consideri oportú en l’admissió.

Complements formatius

En el programa d’ARV, l’assignació de la formació complementària per als candidats la fixa la Comissió Acadèmica del programa. Quan els candidats sol·licitin l’admissió sota la tutela d’un professor o professora del programa que exercirà de director o directora de tesi, aquest o aquesta pot suggerir a la Comissió Acadèmica la formació complementària que consideri oportuna per orientar els doctorands específicament cap a la temàtica prevista per al seu treball de tesi doctoral.

La formació complementària es porta a terme fonamentalment mitjançant assignatures del Màster Universitari en Automàtica i Robòtica de la UPC, tot i que, si es justifica adequadament, poden obtenir-se d’altres programes de màster o d’altres cursos de postgrau si hi hagués assignatures d’alt interès per al treball de tesi que han de realitzar els candidats (quan aquests treballs estiguin fixats en el moment d’accedir al programa). Els candidats que hagin finalitzat el Màster Universitari en Automàtica i Robòtica per la UPC tenen accés directe al programa d’ARV i no se’ls exigirà cap complement de formació addicional.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: tutoria.
Hores: 288.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Mobilitat.
Hores: 480.
Caràcter: optativa.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
Hores: 1,5.
Caràcter: optativa.

Activitat: Metodologia de la recerca.
Hores: 12.
Caràcter: optativa.

Activitat: Innovació i creativitat.
Hores: 8.
Caràcter: optativa.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Hores: 18.
Caràcter: optativa.

Activitat: Cursos i seminaris.
Hores: 30.
Caràcter: optativa.

Activitat: Publicacions.
Hores: 80.
Caràcter: optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• ALCALÁ BASELGA, EUGENIO: Advances in planning and control for autonomous vehicles
  
  Autor/a: ALCALÁ BASELGA, EUGENIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 24/03/2020
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | QUEVEDO CASIN, JOSEBA-JOKIN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MARTENSSON, JONAS
       SECRETARI: SANFELIU CORTES, ALBERTO
       VOCAL: LINIGER, ALEXANDER
  Resum de tesi: Esta tesis presenta algunos avances en los campos de la estimación de estados, el control automático y la planificación de trayectorias aplicados a vehículos autónomos.Tales contribuciones comparten un particular aspecto a lo largo de la tesis, todas ellas son técnicas basadas en modelos. La teoría de Variación Lineal de Parámetros (VLP) y Takagi-Sugeno (TS) se utilizan para generar modelos orientados al control mediante el uso de enfoques de inclusión no lineal y de no linealidad sectorial. Se proponen diferentes modelos de vehículos según la aplicación y la técnica de estimación-control-planificación . Primero, se presentan los modelos de vehículos en la formulación no lineal. Más tarde, dichos modelos se reformulan como VLP .En el área de control y estimación, la tesis muestra diferentes enfoques para diferentes aplicaciones: modos de conducción normal y de carreras. Primero, para la conducción normal, se desarrollan técnicas de retroalimentación de estado VLP de programación de ganancia (PG). En primera instancia, un diseño de Regulador Cuadrático Lineal (RCL) VLP a través de la formulación de Desigualdad de Matriz Lineal (DML) se establece para el control del vehiculo a bajas velocidades. Más tarde, se presenta un esquema en cascada que incluye capas de control cinemático y dinámico para mejorar el último diseño . Aquí, ambos diseños de controlador se realizan utilizando el diseño VLP-LQR a través de la formulación LMI y un Observador de Entrada Desconocida (OED) VLP está preestablecido para estimar los estados del vehículo , así como la fuerza de fricción que actúa sobre el vehículo . Segundo , para la conducción en carreras, se exploran técnicas óptimas que conducen a introducir la técnica de Control de Modelo Predictivo (CMP) como base para los comportamientos de carrera. En primera instancia, el esquema en cascada se mantiene donde la capa de control externa está gobernada por un controlador TS-CMP . En este punto, se presenta una técnica de estimación avanzada, el TS-Moving Horizon Estimator-UIO (TS-MHE-OED) . Se demuestra que al usar la formulacion TS, tanto el controlador como el estimador óptimos reducen en gran medida el esfuerzo computacional en comparación con su formualción no lineal. Luego, la idea de diseñar un controlador único se explora a través de la técnicaVLP-CMP . En este caso, se muestra el potencial de esta estrategia para poder ejecutarse en tiempo real en pequeñas plataformas integradas para controlar el vehículo en situaciones de carrera. Finalmente, se considera un CMP robusto en línea que tiene como objetivo mejorar la carga computacional utilizando la teoría de zonótopos mientras preserva altos niveles de robustez y rendimiento en escenarios de carreras.En el área de planificación, la tesis se centra en los enfoques de planificación de trayectorias desde el punto de vista óptimo . Primero, el CMP no lineal se formula como un planificador (NL-MPP) en el dominio espacial donde el objetivo es la minimización del tiempo de vuelta total. Más tarde, se explora una solución innovadora en tiempo real que conduce a un VLP-MPP. El método sigue la estructura de la estrategia óptima de modelo predictivo donde el objetivo principal es maximizar la velocidad mientras se cumplen las limitaciones dinámicas del vehiculo. En particular, el objetivo es reformular el problema original no lineal en un problema pseudo-lineal convexificando la función objetivo y haciendo uso de la formulación del vehículo VLP.
  

• CANAL CAMPRODON, GERARD: Adapting robot behavior to user preferences in assistive scenarios
  
  Autor/a: CANAL CAMPRODON, GERARD
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669799
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 09/03/2020
  Director/a de tesi: ALENYÀ RIBAS, GUILLEM | TORRAS GENIS, CARMEN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ANGULO BAHON, CECILIO
       SECRETARI: DEMIRIS, YIANNIS
       VOCAL: LEE, DONGHEUI
  Resum de tesi: Els assistents robòtics han inspirat nombrosos llibres i pel·lícules de ciència-ficció al llarg de la història. Però tornant al món real, aquest tipus de dispositius s'estan tornant una necessitat per a una societat que envelleix a un ritme ràpid i que, per tant, requerirà més i més assistència. Mentre l'esperança de vida augmenta, la qualitat de vida no necessàriament ho fa. Per tant, ens podem trobar a nosaltres mateixos i als nostres estimats en una situació de dependència, necessitant una altra persona per poder fer les tasques més bàsiques, cosa que té un gran impacte psicològic. En conseqüència, els robots assistencials poden ser l'eina definitiva per proporcionar una millor qualitat de vida empoderant els usuaris i allargant la seva capacitat de viure independentment.L'assistència a persones per realitzar tasques diàries requereix adaptar-se a elles i les seves necessitats, donat que aquests usuaris no poden adaptar-se al robot. En aquesta tesi, abordem el problema de l'adaptació i la personalització d'un robot mitjançant preferències de l'usuari. Ens centrem en tasques físiques, que involucren contacte amb la persona, per les seves dificultats i importància per a l'usuari. Per aquest motiu, la tesi utilitzarà principalment tres tasques com a exemple: donar menjar, posar una sabata i vestir una jaqueta. Comencem definint un marc (framework) per a la personalització del comportament del robot que defineix com s'han de personalitzar els robots per usuaris i pels seus assistents. Amb aquest marc, usuaris sense coneixements tècnics són capaços de definir com s'ha de comportar el robot.Posteriorment definim el concepte de preferència per a robots assistencials i establim una taxonomia que inclou jerarquies i grups de preferències, els quals fonamenten les definicions i conceptes. Després mostrem com les preferències de la taxonomia s'utilitzen amb sistemes planificadors amb IA per adaptar el comportament del robot a les preferències de l'usuari, que s'obtenen mitjançant preguntes simples. Els nostres algorismes permeten l'adaptació a llarg termini, així com fer front a models d'usuari mal inferits. Aquests mètodes són integrats amb primitives a baix nivell que proporcionen una adaptació i comportament més robusts a la mateixa vegada que disminueixen el nombre d'accions i demostracions necessàries. També fem una anàlisi més profunda de l'ús de les preferències amb planificadors amb la introducció de nous algorismes per fer suggeriments de preferències en dominis de planificació. La tesi conclou amb un estudi amb usuaris que avalua l'ús de les preferències en les tres tasques assistencials. Els experiments demostren un clar enteniment de les preferències per part dels usuaris, que van ser capaços de discernir quan les seves preferències eren utilitzades.En resum, proporcionem eines i algorismes per dissenyar els assistents robòtics del futur. Uns assistents que haurien de ser capaços d'adaptar-se a les preferències i necessitats de l'usuari que assisteixen, tal com els assistents humans fan avui en dia.
  

• DÍAZ CASTAÑEDA, JENNY LORENA: Advanced Energy Management/Control Strategies for Smart Manufacturing Systems
  
  Autor/a: DÍAZ CASTAÑEDA, JENNY LORENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 27/03/2020
  Director/a de tesi: OCAMPO MARTINEZ, CARLOS AUGUSTO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: NÚÑEZ VICENCIO, ALFREDO ANTONIO
       SECRETARI: TORNIL SIN, SEBASTIAN
       VOCAL NO PRESENCIAL: TEDESCO, FRANCESCO
  Resum de tesi: Esta tesis se basa en el estudio de las técnicas de control basadas en optimización para el diseño de estrategias de control que mejoren la eficiencia energética de los sistemas de manufactura inteligentes. La industria de manufactura se está transformando hacia sistemas de manufactura inteligentes, flexibles y eficientes energéticamente, que requiere de estructuras modulares y reconfigurables para poder responder a los cambios en la programación de la producción y la demanda de piezas. Así, se deben diseñar sistemas de control que cumplan los requerimientos de dicha transformación mientras minimizan el consumo de energía y maximizan la rentabilidad de la planta. En este sentido, los controladores basados en optimización son adecuados para el diseño de sistemas de control que minimicen el consumo de energía de dichos sistemas mientras mantienen su productividad teniendo en cuenta los factores que los afectan.Primero, se presentan como las técnicas de control basadas en optimización pueden contribuir a hacer frente a los desafíos impuestos por la industria de manufactura. Con base en esta revisión, la industria manufacturera se clasifica por niveles, nivel de máquina, línea de proceso, y planta, para el diseño de controladores basados en optimización. Además, para diseñar estrategias de control que no afecten la productividad de la planta, se propone una clasificación para estos sistemas en función de las operaciones realizadas. Con base en estas clasificaciones, se diseñan estrategias de control que minimicen el consumo de energía de los sistemas de manufactura o los costos asociados a dicho consumo. A los niveles de maquina y línea, se diseñaron estrategias de control para minimizar el consumo de energía de los sistemas de manufactura con base en el enfoque de control predictivo basado en modelo. Las estrategias propuestas se basan en la gestión independiente de aquellos dispositivos que no están directamente relacionados con las operaciones de mecanizado. Por lo tanto, modelos de consumo de energía fueron necesarios para predecir el perfil del consumo de energía de estos sistemas y, a partir de esto, seleccionar los instantes de activación/desactivación de los dispositivos manipulados que minimicen el consumo de energía y garanticen el correcto funcionamiento de dichos sistemas. Dado que al nivel de línea el tamaño y la complejidad de estos sistemas aumenta, se propone a una estrategia de control basada en dos modos de control para reducir la carga computacional mediante la conmutación de un modo de control basado en optimización a un modo autónomo que no requiere optimización. Dada la necesidad de sistemas de manufactura flexibles y reconfigurables, estrategias de control no centralizadas se proponen para minimizar el consumo de dichos sistemas a los niveles más altos. Para este fin, los sistemas de manufactura se dividieron en subsistemas, y se diseñaron controladores locales de tipo cooperativo y no cooperativo usando métodos alternativos de dirección de multiplicadores para resolver los problemas de optimización. Además, debido a la naturaleza de los objetivos de control propuesto, se propuso una forma de establecer el consenso entre los controladores locales con dinámicas acopladas. Finalmente, a nivel de planta, se diseñan estrategias de control con base en el enfoque control predictivo basado en modelo económico para maximizar la rentabilidad de la planta. A este nivel, los objetivos de control se centran en determinar la programación de la producción óptima que deberán seguir las estrategias de control diseñadas a niveles más bajos. Así, la programación de la producción de la planta se determina teniendo en cuenta la demanda de piezas, el consumo de energía total, y el mercado energético con sus fluctuaciones. Las estrategias de control propuestas en esta tesis se probaron en simulación considerando diferentes escenarios diseñados con base en la o
  

• KARIMI POUR, FATEMEH: Health-aware Predictive Control Schemes Based on Industrial Processes
  
  Autor/a: KARIMI POUR, FATEMEH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 24/07/2020
  Director/a de tesi: PUIG CAYUELA, VICENÇ | CEMBRANO GENNARI, M.GABRIELA ELENA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: STANCU, ALEXANDRU STELIAN
       SECRETARI: NEJJARI AKHI-ELARAB, FATIHA
       VOCAL: PONSART, JEAN-CHRISTOPHE
  Resum de tesi: Esta tesis pretende proporcionar contribuciones teóricas y prácticas sobre seguridad y control de sistemas industriales, especialmente en la forma maten ática de sistemas inciertos. La investigación está motivada por aplicaciones reales, como la planta de pasteurización, las redes de agua y el sistema autónomo, cada uno de los cuales requiere un sistema de control específico para proporcionar una gestión adecuada capaz de tener en cuenta sus características particulares y limites o de operación en presencia de incertidumbres relacionadas con su operación y fallas de averías de componentes. De acuerdo con que la mayoría de los sistemas reales tienen comportamientos no lineales, puede aproximarse a ellos mediante modelos inciertos lineales politopicos como los modelos de Lineal Variación de Parámetros (LPV) y Takagi-Sugeno (TS). Por lo tanto, se propone un nuevo enfoque de Control Predictivo del Modelo (MPC) económico basado en modelos LPV/TS y la estabilidad del enfoque propuesto se certifica mediante el uso de una restricción de región en el estado terminal. Además, la estrategia MPC-LPV se extiende en función del sistema con diferentes demoras que afectan los estados y las entradas. El enfoque de control permite al controlador acomodar los parámetros de programación y retrasar el cambio. Al calcular la predicción de las variables de estado y el retraso a lo largo de un horizonte de tiempo de predicción, el modelo del sistema se puede modificar de acuerdo con la evaluación del estado estimado y el retraso en cada instante de tiempo. Para aumentar la confiabilidad del sistema, anticipar la aparición de fallas y reducir los costos operativos, se debe considerar el monitoreo del estado del actuador. Con respecto a varios tipos de fallas del sistema, se estudian diferentes estrategias para obtener fallas del sistema. Primero, el da?no se evalúa con el algoritmo de conteo de flujo de lluvia que permite estimar la fatiga del componente y el objetivo de control se modifica agregando un criterio adicional que tiene en cuenta el da?no acumulado. Además, se presentan dos estrategias diferentes de control predictivo económico que tienen en cuenta la salud y tienen como objetivo minimizar el da?no de los componentes. Luego, se desarrolla un controlador MPC económico con conciencia de salud para calcular los componentes y la confiabilidad del sistema en el modelo MPC utilizando un enfoque de modelado LPV y maximiza la disponibilidad del sistema mediante la estimación de la confiabilidad del sistema. Además, otra mejora considera la programación de restricción de posibilidades para calcular una política ´optima de reposición de listas basada en un nivel de aceptabilidad de riesgo deseado, logrando designar dinámicamente existencias de seguridad en redes basadas en flujo para satisfacer demandas de flujo no estacionarias. Finalmente, un enfoque innovador de control consciente de la salud para vehículos de carreras autónomos para controlarlo simultáneamente hasta los límites de conducción y seguir el camino deseado basado en la maximización de la bacteria RUL. El diseño del control se divide en dos capas con diferentes escalas de tiempo, planificador de ruta y controlador. El enfoque propuesto está formulado como un MPC robusto en línea optimo basado en LMI impulsado por la estabilidad de Lyapunov y la síntesis de ganancia del controlador resuelta por el problema LPV-LQR en la formulación de LMI con acción integral para el seguimiento de la trayectoria.
  

• PÉAN, THIBAULT QUENTIN: Heat pump controls to exploit the energy flexibility of building thermal loads
  
  Autor/a: PÉAN, THIBAULT QUENTIN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669805
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 24/01/2020
  Director/a de tesi: COSTA CASTELLO, RAMON | SALOM TORMO, JAUME
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: HEISELBERG, PER KVOLS
       SECRETARI: OCAMPO MARTINEZ, CARLOS AUGUSTO
       VOCAL: MOIÀ POL, ANDREU ANTONI
  Resum de tesi: Para aprovechar todo el potencial de flexibilidad energética de las cargas térmicas en los edificios equipados con bombas de calor se requiere de sistemas de control inteligente. Una revisión bibliográfica ha revelado que la mayoría de las estrategias de gestión utilizadas para esta finalidad pueden ser clasificadas en dos categorías: control en base a reglas (RBC en inglés) o predictivo (MPC en inglés), basado en optimización y en el uso de modelos. Tanto RBC como MPC pueden utilizar señales externas de penalización para fundamentar sus decisiones. El precio de la electricidad es utilizado a este fin de forma habitual en estrategias de reducción de coste. Una nueva señal de emisiones marginales de CO2 fue también creada como alternativa.Se han desarrollado un controlador RBC y un MPC para sistemas de bombas de calor aire-agua que cubren las demandas de climatización y agua caliente en el ámbito residencial. El RBC modula las consignas de temperatura, y el MPC minimiza las penalizaciones totales del sistema, al mismo tiempo que se consideran restricciones operativas y de confort. En particular, el MPC ha requerido el desarrollo de nuevos modelos simplificados, para predecir la demanda del edificio y el rendimiento de la bomba de calor, tanto en modo calefacción como en modo refrigeración. Otras novedades añadidas en la configuración del MPC son la formulación entera mixta, y la consideración del retraso debido al tiempo de cómputo.Los controladores fueron testeados, primeramente en un entorno experimental ¿hardware-in-the-loop¿, con una bomba de calor real instalada en el laboratorio y conectada a unos bancos térmicos que emulan las cargas térmicas del edificio. El entorno experimental ha permitido poner de manifiesto algunos retos prácticos tales como la discrepancia en el modelo del MPC y conflictos de conexión con el controlador local de la bomba de calor. En segundo lugar, un entorno de simulación ha sido creado para testear diversas configuraciones, usando TRNSYS acoplado con MATLAB. Para ello, se ha desarrollado un modelo detallado de la bomba de calor, basado en ensayos realizados en laboratorio, que reproduce el comportamiento dinámico de la bomba de calor con alta fidelidad.Tanto los resultados experimentales como los simulados han revelado la capacidad de los dos tipos de control de desplazar las cargas del edificio hacia periodos donde la electricidad era más barata o había menos emisiones de CO2, estos dos objetivos presentando de hecho impactos contradictorios. En los casos donde el control de referencia presentaba un amplio margen de mejora, los controladores RBC y MPC han demostrado la capacidad de actuar eficientemente y proveer ahorros importantes: alrededor de un 15% de emisiones en modo calefacción, y de un 30% de coste en modo frío. En aquellos casos en el que el control de referencia actuaba de forma cercana a la óptima, los controladores RBC no han sido capaces de aportar mejoras significativas, mientras que el MPC ha demostrado la capacidad de conseguir ahorros de un 5% de coste en modo calefacción y de un 10% de emisiones en modo frío.La investigación realizada en esta tesis ha abarcado amplios aspectos de la flexibilidad energética en los edificios: la generación de señales de penalización, la representación gráfica del potencial de flexibilidad, el ajuste de modelos simplificados, el desarrollo de controladores, el ensayo en entorno experimental y de simulación, con la consecuente evaluación de su rendimiento comparado en periodos de invierno y de verano, así como una discusión de las barreras que dificultan la implementación de controladores MPC y RBC a gran escala. Finalmente, la tesis ha demostrado el potencial de los controladores desarrollados para el desplazamiento del consumo eléctrico residencial: pueden ser elementos muy valiosos para favorecer la necesaria flexibilidad de la demanda térmica en la edificación y posibilitar la integr
  

• RAVEENDRAN NAIR, UNNIKRISHNAN: Control and management of energy storage systems in microgrids
  
  Autor/a: RAVEENDRAN NAIR, UNNIKRISHNAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 23/07/2020
  Director/a de tesi: COSTA CASTELLO, RAMON
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VIDAL IDIARTE, ENRIQUE
       SECRETARI: GRIÑO CUBERO, ROBERTO
       VOCAL: GROS, SÉBASTIEN
  Resum de tesi: La integración de las fuentes de energía renovables en las redes modernas ha aumentado significativamente en la última década. Estas fuentes renovables, aunque muy convenientes para el medio ambiente son de naturaleza intermitente, y son no panificables, cosa que genera problemas en la red de distribución. Esto se debe precisamente a los problemas relacionados con la congestión de la red y la regulación del voltaje. En este escenario, el uso de sistemas de almacenamiento de energía (ESS) en redes eléctricas está siendo ampliamente propuesto para superar estos problemas. Sin embargo, la integración de sistemas de almacenamiento de energía por sí solos no compensará el problema creado por la generación renovable. El control y la gestión del ESS deben realizarse de manera óptima, de modo que se aprovechen al máximo sus capacidades para superar los problemas en las redes eléctricas, garantizar un coste de inversión razonable y prolongar la vida útil del ESS minimizando su degradación.Motivado por esta problemática, esta tesis doctoral se centra en desarrollar una estrategia de control y gestión eficiente para los ESS integrados en una microrred, especialmente cuando se trata de ESS de naturaleza. El trabajo de doctorado propone un esquema de control jerárquico compuesto por un control de bajo nivel y una parte de gestión de energía operando a más alto nivel. El trabajo realiza aportaciones en los dos campos.En el control de bajo nivel, este trabajo se centra en mejorar aspectos del control en tiempo real de los convertidores que interconectan el ESS con la red y el sistema de micro red en su conjunto. El trabajo propone sistemas de control con comportamiento dinámico mejorado para convertidores de potencia desarrollados en el marco del control de tipo reset. En el control de microrred, el trabajo presenta un esquema de control primario y uno secundario con un rendimiento de regulación de voltaje mejorado bajo perturbaciones, utilizando un observador. Además, el trabajo plantea estrategias de reparto del flujo de potencia entre los diferentes ESS. Durante el diseño de estos algoritmos de control se tienen en cuenta los mecanismos de degradación de los diferentes ESS. Los algoritmos diseñados se validarán mediante simulaciones y trabajos experimentales.En el apartado de gestión de energía, la contribución de este trabajo se centra en la aplicación del un control predictivo económico basado en modelo (EMPC) para la gestión de ESS en microrredes. El trabajo aborda específicamente los problemas de mitigar la congestión de la red a partir de la alimentación de energía renovable, minimizando la degradación de ESS y maximizando el autoconsumo de energía renovable generada. Se ha realizado una revisión de los métodos de predicción del consumo/generación que pueden usarse en el marco del EMPC y se ha desarrollado un mecanismo de predicción basado en el uso de las redes neuronales. Se ha abordado el análisis del efecto del error de predicción sobre el EMPC y el impacto que la toma de decisiones conservadoras produce en el rendimiento del sistema. La mejora en el rendimiento del esquema de gestión energética propuesto se ha cuantificado.
  

• ROSERO CHANDI, CARLOS XAVIER: Active power sharing and frequency regulation in inverter-based islanded microgrids subject to clock drifts, damage in power links and loss of communications
  
  Autor/a: ROSERO CHANDI, CARLOS XAVIER
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668863
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 06/02/2020
  Director/a de tesi: VELASCO GARCIA, MANUEL | MARTI COLOM, PAU
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GARCIA DE VICUÑA MUÑOZ DE LA NAVA, JOSE LUIS
       SECRETARI: FIGUERES AMORÓS, EMILIO
       VOCAL: BLASCO GIMÉNEZ, RAMÓN MANUEL
  Resum de tesi: Las microredes (MG) son sistemas de energía a pequeña escala que contienen elementos de almacenamiento, cargas y generadores distribuidos que están conectados con la red eléctrica a través de inversores de potencia. Cuando una MG está en modo aislado, su dinámica no está dominada por la red principal. Así, los inversores, comandados por procesadores digitales que pueden intercambiar información a través de comunicaciones digitales, deben actuar como fuentes de voltaje para ejecutar acciones coordinadas que garanticen el suministro de energía.Esta tesis se enmarca dentro de estrategias de control de última generación para compartir potencia activa y regular frecuencia en MG aisladas basadas en inversores. Su enfoque se centra en analizar estas políticas cuando las condiciones de operación no son ideales. En particular, la tesis cubre el efecto que a) desviaciones del reloj de los procesadores digitales, b) daños en las líneas de transmisión de energía, y c) fallas en las comunicaciones digitales, provocan en el rendimiento de control. El trabajo se presenta como un compendio que incluye publicaciones de revistas y de conferencias internacionales, donde se pueden distinguir dos temas principales de investigación.El primer tema comprende el análisis del efecto que tienen las desviaciones de reloj sobre la regulación de frecuencia y la compartición de potencia activa. Los procesadores de los inversores están equipados con osciladores que funcionan a frecuencias no necesariamente idénticas. Como consecuencia, los relojes locales en los inversores distribuidos físicamente, pueden diferir. Esta parte, descrita a través de dos artículos de conferencia y uno de revista, analiza el comportamiento de las políticas de control cuando los relojes de los dispositivos computacionales se desvían.Las contribuciones relacionadas con este tema son a) reformulación de las políticas de control de última generación en términos de desviaciones de reloj, b) análisis de estado estacionario de estas estrategias que ofrece expresiones analíticas para cuantificar el impacto que las desviaciones de reloj tienen sobre los puntos de equilibrio de frecuencia y potencia activa, c) modelo de lazo cerrado adaptable a todas las políticas, d) análisis de estabilidad de los puntos de equilibrio, y e) resultados experimentales.El segundo tema hace frente al análisis del efecto que las fallas eléctricas y de comunicaciones tienen sobre la regulación de frecuencia y el uso compartido de potencia activa. Esta parte se centra en políticas de control distribuido/cooperativo donde cada acción de control del inversor se calcula utilizando medidas locales y datos recibidos de otros inversores de la MG. Esta parte, descrita a través de un artículo de conferencia y dos de revista, investiga dos políticas de control cuando particiones en la MG son provocadas por daños en los enlaces de alimentación y/o por pérdida de comunicación entre inversores. Las contribuciones relacionadas con este tema son a) formulación de la MG como dos grafos correspondientes a las redes eléctrica y de comunicación donde ambos tipos de fallas conducen a sub-grafos eléctricos/comunicacionales desconectados, llamados particiones, que coexisten dentro de la MG, b) modelo de lazo cerrado que integra las matrices Laplacianas de los dos grafos, c) análisis de estabilidad que identifica las particiones que pueden conducir a inestabilidad en la MG, d) análisis de estado estacionario para calcular puntos de equilibrio cuando la dinámica es estable, e) nueva estrategia basada en principios de control conmutado para evitar el escenario de inestabilidad, y f) resultados experimentales.Con el fin de verificar el rendimiento operativo de los resultados analíticos, se han realizado diversos experimentos sobre una microred de laboratorio, los mismos que se discuten en términos de los objetivos de la tesis. El trabajo finaliza con las conclusion
  

• TREJO RAMÍREZ, KARLA ANDREA: 3D Partial Scans Models for People Recognition With A RGB-D Sensor
  
  Autor/a: TREJO RAMÍREZ, KARLA ANDREA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 22/01/2020
  Director/a de tesi: ANGULO BAHON, CECILIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CASAS PLA, JOSEP RAMON
       SECRETARI: RADUCANU, BOGDAN
       VOCAL NO PRESENCIAL: SHIMADA, ATSUSHI
  Resum de tesi: La investigación desarrollada en esta tesis está motivada por una visión de futuro donde las actividades sociales y los servicios personalizados se realizan en entornos inteligentes, entrando en una nueva era de interacciones humano-máquina más naturales e íntegras. Cuando las personas se mueven libremente dentro de estos entornos, éstas deben ser reconocidas por un agente artificial a través de una amplia gama de tareas diversas: detección, identificación, re-identificación y seguimiento. En este contexto, el uso de características faciales no es suficiente y, por lo tanto, aparece la necesidad de encontrar nuevas fuentes de información humana descriptiva para respaldar esas acciones.En esta memoria se presentan nuevos enfoques en el reconocimiento de personas que utilizan la forma del cuerpo humano como elemento principal de obtención de información. Nuestras propuestas pretenden explotar al máximo las capacidades que permiten el uso de un único dispositivo, independientemente de si la tecnología explotada es 2D (cámara simple) o 3D (sensor RGB-D). Este enfoque favorece el uso efectivo de recursos mínimos y combina formas de procesado menos intensivas. Las aplicaciones desarrolladas inicialmente refieren al etiquetado automático de la forma del cuerpo humano mediante el aprendizaje de un pequeño conjunto de datos, actualizado mediante seguimiento de contorno en forma de cuerpo 3D en línea con un sensor RGB-D; luego, se exponen los desarrollos realizados sobre categorización y rastreo de grupos de personas en un espacio público, los cuales son estudiados como una emulación cognitiva del comportamiento humano hacia las relaciones generadas a través de interacciones espaciales y de movimiento; finalmente, se crea una interfaz de usuario natural con un sensor RGB-Dpara la identificación y re-identificación de individuos en la escena en tiempo real.Mediante el empleo de técnicas prácticas de visión por computador y aprendizaje automático, la evaluación experimental mostrará un rendimiento equilibrado y adecuado de los sistemas presentados, comparable a otros más complejos. Toda esta implementación se lleva a cabo con el debido respeto por la percepción humana y la calidad de su interacción con los agentes inteligentes, siempre teniendo en cuenta que su aplicación va de la mano con la idea de eventualmente incorporarlos en entornos inteligentes y plataformas robóticas.
  

• VAQUERO GÓMEZ, VÍCTOR: Lidar-Based Scene Understanding for Autonomous Driving Using Deep Learning
  
  Autor/a: VAQUERO GÓMEZ, VÍCTOR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: AUTOMÀTICA, ROBÒTICA I VISIÓ
  Departament: Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 25/02/2020
  Director/a de tesi: SANFELIU CORTES, ALBERTO | MORENO NOGUER, FRANCESC D'ASSIS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LOPEZ PENA, ANTONIO MANUEL
       SECRETARI: ANGULO BAHON, CECILIO
       VOCAL: SANTOS VÍCTOR, JOSÉ
  Resum de tesi: Con más de 1,35 millones de muertes por accidentes de tráfico en el mundo, a principios de siglo se predijo que la conducción autónoma sería una solución viable para mejorar la seguridad en nuestras carreteras. Además la conducción autónoma está destinada a cambiar nuestros paradigmas de transporte, permitiendo reducir la congestión del tráfico, la contaminación y el coste, a la vez que aumentando la accesibilidad, la eficiencia y confiabilidad del transporte tanto de personas como de mercancías. Aunque algunos avances, como el control de crucero adaptativo, la detección de puntos ciegos o el estacionamiento automático, se han transferido gradualmente a vehículos comerciales en la forma de los Sistemas Avanzados de Asistencia a la Conducción (ADAS), la tecnología aún no ha alcanzado el suficiente grado de madurez. Se necesita una comprensión completa de la escena para que los vehículos puedan entender el entorno, detectando los elementos presentes, así como su movimiento, intenciones e interacciones.En la presente tesis doctoral, exploramos nuevos enfoques para comprender escenarios de conducción utilizando nubes de puntos en 3D capturadas con sensores LiDAR, para lo cual empleamos métodos de aprendizaje profundo. Con este fin, en la Parte I analizamos la escena desde una perspectiva estática para detectar vehículos. A continuación, en la Parte II, desarrollamos nuevas formas de entender las dinámicas del entorno. Finalmente, en la Parte III aplicamos los métodos previamente desarrollados para lograr desafíos de nivel superior, como segmentar obstáculos dinámicos a la vez que estimamos su vector de movimiento sobre el suelo.Específicamente, en el Capítulo 2 detectamos vehículos en 3D creando una arquitectura de aprendizaje profundo de dos ramas y proponemos una vista frontal (FR-V) y una vista de pájaro (BE-V) como representaciones 2D de la nube de puntos 3D que sirven como entrada para entrenar nuestros modelos. Más adelante, en el Capítulo 3 aplicamos y probamos aún más este método en dos casos de uso reales, tanto para filtrar obstáculos en movimiento previamente a la creación de mapas sobre los que poder localizarnos mejor en los días posteriores, como para el seguimiento de vehículos. Desde la perspectiva dinámica, en el Capítulo 4 aprendemos de la nube de puntos en 3D una característica dinámica novedosa que se asemeja al flujo óptico sobre imágenes RGB. Para ello, desarrollamos un nuevo enfoque que aprovecha el flujo óptico RGB como pseudo muestras reales para entrenamiento, usando solo information 3D durante la inferencia. Además, en el Capítulo 5 exploramos los beneficios de combinar los aprendizajes de problemas de clasificación y regresión para la tarea de estimación de flujo óptico de manera conjunta. Por último, en el Capítulo 6 reunimos los métodos anteriores y demostramos que con estas tareas independientes podemos guiar el aprendizaje de problemas de más alto nivel, como la segmentación y estimación del movimiento de vehículos desde nuestra propia perspectiva.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• ACES-Control Avancat de Sistemes d'Energia
• CoDAlab-Control, Modelitzacio, Identificacio i Aplicacions
• CS2AC-UPC-Supervisio, Seguretat i Control Automatic
• GREC-Grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement
• GRINS-Grup de Recerca en Robotica Intel·ligent i Sistemes
• ROBiri-Grup de Robotica de l'IRI
• SAC-Sistemes Avancats de Control
• SCOM-Cadena de Subministrament i Direccio d'Operacions
• SEPIC-Sistemes Electronics de Potencia i de Control
• SIR-Robotica Industrial i Servei
• VIS-Visio Artificial i Sistemes Intel·ligents

Professorat

• Alenyà Ribas, Guillem
• Alquezar Mancho, René
• Andrade Cetto, Juan
• Angulo Bahon, Cecilio
• Aranda Lopez, Joan
• Basañez Villaluenga, Luis
• Batlle Arnau, Carles
• Benitez Iglesias, Raul
• Biel Sole, Domingo
• Blesa Izquierdo, Joaquim
• Bolea Monte, Yolanda
• Casals Gelpi, Alicia
• Catala Mallofre, Andreu
• Cembrano Gennari, M.Gabriela Elena
• Climent Vilaro, Joan
• Costa Castello, Ramon
• Doria Cerezo, Arnau
• Escobet Canal, Teresa
• Fossas Colet, Dr. E.
• Grau Saldes, Antoni
• Griño Cubero, Roberto
• Jimenez Schlegl, Pablo
• Marti Colom, Pau
• Morcego Seix, Bernardo
• Moreno Noguer, Francesc d'Assis
• Nejjari Akhi-Elarab, Fatiha
• Ocampo Martinez, Carlos
• Olm Miras, Josep Maria
• Pastor Moreno, Rafael
• Peña Pitarch, Esteban
• Perez Magrane, Ramon
• Porta Pleite, Jose Maria
• Puig Cayuela, Vicenç
• Quevedo Casin, Joseba
• Rodellar Benede, Jose
• Ros Giralt, Lluis
• Rosell Gratacos, Jan
• Ruiz Vegas, Francisco Javier
• Sanfeliu Cortes, Alberto
• Sarrate Estruch, Ramon
• Serra Prat, Maria
• Suarez Feijoo, Raul
• Thomas Arroyo, Federico
• Tornil Sin, Sebastian
• Torras Genis, Carme
• Velasco Garcia, Manel