Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Ciències del Mar

Ciències del Mar

Les ciències de la mar, com tants altres àmbits científics i tècnics, estan immerses en un ràpid procés de canvi relacionat amb la seva pròpia naturalesa (hi ha qui les defineix com “un lloc de trobada de totes les disciplines científiques”), però també amb l’elevat nivell de desenvolupament i innovació inherent a la majoria de les seves activitats. Per tant, es fa necessari completar, actualitzar i aprofundir la formació dels alumnes de màster, tant en l’àmbit de les ciències de la mar en si com en les disciplines que hi convergeixen (enginyeria civil, enginyeria naval, geologia, biologia, física, química, matemàtiques). Aquesta és la millor via per assegurar una formació adequada dels futurs professionals en aquest àmbit, del qual sorgeixen contínuament activitats emergents, com l’explotació d’energies renovables marines (inexistent fins fa ben poc al nostre país) o la prospecció de recursos minerals i energètics en aigües profundes i ultraprofundes.
El Doctorat en Ciències del Mar de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC, coordinadora) combina elements formatius avançats i flexibles amb una massa crítica d’investigadors i tècnics reconeguts, un conjunt d’infraestructures de primer nivell (tant de laboratori com al mar), una activitat científica rellevant i una activitat socioeconòmica lligada al mar altament significativa. Per això, constitueix el millor marc per guiar i dirigir els alumnes interessats a completar la seva formació confeccionant una tesi doctoral en aquest àmbit.
La tradició de col·laboració fructífera i eficaç entre les dues institucions que ofereixen conjuntament aquest doctorat des de 1985, així com el nombre de tesis presentades, les seves qualificacions i les publicacions internacionals associades, avalen la fortalesa i el grau de compenetració assolits en els seus plantejaments formatius i científics i la seva capacitat per continuar formant adequadament els futurs doctors en aquest àmbit. En el marc espanyol, la UB gaudeix d’una posició de lideratge en ciències experimentals, mentre que la UPC destaca en el camp de l’enginyeria. Les dues universitats, i en particular els centres i grups de recerca que donen suport aquest programa, ocupen una posició destacada en els rànquings internacionals de manera sistemàtica. La UB és la primera d’Espanya en física, química, enginyeria química, ciències biològiques, ciències de la terra i mediambientals. La UPC és la primera en enginyeria i la segona en matemàtiques. En els rànquings internacionals com el de Xangai, les dues universitats ocupen llocs destacats, en concret la UB, primera a nivell nacional. Així mateix, cal destacar la inclusió de la UPC en el rànquing 50 under 50, que inclou les 50 millors universitats joves a nivell mundial. Els projectes d’investigació conjunts (tant nacionals com europeus) de les dues institucions en l’àmbit de les ciències del mar es troben a la frontera del coneixement. Aquesta circumstància queda clarament il·lustrada pel reconeixement ben aviat del Barcelona Knowledge Campus (BKC) com a campus internacional d’excel·lència conjunt, en el si del qual les disciplines que convergeixen en l’àmbit de les ciències de la mar són dominants. Es demostra així l’alt grau de competitivitat (també en projectes amb una baixa taxa d’èxit, com els europeus) de les dues universitats que donen suport a aquest Doctorat i dels seus investigadors. La UB i la UPC i els seus departaments i grups implicats ofereixen a l’alumnat l’enfocament pluridisciplinari necessari per assegurar la seva formació en les diferents branques de les ciències de la mar (biologia, geologia, física, química, enginyeria i gestió), circumstància que ve afavorida per l’oportunitat que se’ls ofereix d’implicar-se en projectes i contractes de recerca actius. Així mateix, l’extensa xarxa de col·laboracions externes, que inclouen el CSIC, l’IEO i altres organismes públics i privats de recerca, es concreta també en oportunitats addicionals que permeten als doctorands trobar el millor acomodament i referència científica en funció de la línia temàtica escollida. Es dona la circumstància que a Catalunya, i especialment a Barcelona, hi ha una de les més grans i més riques concentracions d’universitats i centres de recerca en l’àmbit marí d’Espanya, el caràcter complementari dels quals es revela tant en les infraestructures disponibles com en el capital humà. Tant l’oferta, com l’enfocament i les capacitats són com a mínim comparables, i sovint superiors, a les dels programes de doctorat en ciències del mar d’universitats europees i nord-americanes. En concret, la situació de Barcelona, amb les universitats promotores d’aquest Doctorat, els centres del CSIC i el Port de Barcelona, a més d’altres factors rellevants, només té equivalent a Europa en la Universitat de Southampton i el National Oceanography Centre (NOC), l’eix Kiel-Bremen (Geomar i Marum) i Brest (IFREMER i Universitat de Bretanya Occidental).
La UB i la UPC mantenen col·laboracions estretes amb els centres esmentats, així com amb molts altres a Europa, tant en el marc de projectes d’investigació com en els formatius (p. ex., Màster Erasmus Mundus COMEM amb les universitats de Delft, Trondheim i Southampton, o el Research Training Network EURODOM sobre European Deep Ocean Margins, ja finalitzades). Per part de la UB, són particularment sòlides les col·laboracions en investigació marina de frontera amb el NOC, l’IFREMER, l’Institut Holandès per a l’Estudi del Mar (NIOZ), el Hellenic Centre for Marine Research (HCMR), GEOMAR, l’Institut per les Ciències Marines Italià (Ismar), l’Institut Alfred Wegener, la Universitat de Tromso, la Universitat Nacional d’Irlanda, l’Institut Hidrogràfic de Portugal, la Universitat de Gant, l’Institut Max Plank i la Universitat de Bremen, per citar-ne només uns pocs. Per part de la UPC, assenyalem les col·laboracions amb el NOC i la HR Wallingford del Regne Unit, Deltares dels Països Baixos, DHI de Dinamarca i IFREMER, el Servei Hidrogràfic i Oceanogràfic de la Marina (Shom) i Météo France de França. Aquesta àmplia xarxa de col·laboracions amb institucions europees en projectes de recerca, activitats formatives i altres activitats permet contrastar de manera contínua el nivell i la competitivitat del Programa de Doctorat ofert amb els que es realitzen en institucions i aliances similars de la Unió Europea, i, addicionalment, establir relacions de cooperació concretes intercanviant tant professors (habitualment en el marc dels ajuts de mobilitat) com investigacions i doctorands, amb una tendència creixent cap a la realització de tesis cotutelades conjuntes i, en tot cas, amb beneficis clars i un marc de referència internacional per a tots els doctorands.
Dins d’aquest marc, el principal objectiu del Doctorat en Ciències del Mar, de caràcter interuniversitari, és mantenir dins dels millors estàndards internacionals la formació dels alumnes provinents de màsters relacionats amb aquest àmbit. Entre aquests, cal esmentar explícitament el de Ciències del Mar, Oceanografia i Gestió del Medi Marí (també conjunt entre UB i UPC). Tots dos títols són la més recent plasmació d’un esforç formatiu de llarg recorregut, iniciat als anys vuitanta amb l’oferiment conjunt de cursos de doctorat i que culmina amb la participació en la docència del Màster Interuniversitari que la UB i la UPC ofereixen també conjuntament des fa ja sis anys. Com a resultat, tant el Màster com el Programa de Doctorat han rebut des de la seva implantació les etiquetes de qualitat ministerials. El Doctorat, en concret, gaudeix de la Menció cap a l’Excel·lència des de l’any 2010 (MEE2011-0703: 2011, 2012, 2013) i ha estat distingit anteriorment amb la Menció de Qualitat des de l’any 2003 (MCD2003-00141: 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009).
El Programa de Doctorat permet als doctorands endinsar-se en els últims avenços en ciències del mar a través de professors i investigadors propis i visitants (per mobilitat o amb motiu dels projectes d’investigació que es desenvolupen en les dues institucions). Això permet a l’alumnat una actualització i un contrast permanent de la seva formació i dels progressos en la realització de la tesi, entesa com el seu primer, i per això més important, projecte de recerca, que ha de saber conduir i portar a bon terme amb el suport del seu director o directora i tutor o tutora assignats. També s’ofereixen a l’alumnat la riquesa i beneficis de la interdisciplinarietat dels departaments i grups de les dues institucions que donen suport al Doctorat. A títol il·lustratiu, destaca la participació en campanyes oceanogràfiques amb grans vaixells (observacions, mesuraments, mostrejos in situ, adquisició de dades geofísiques); els seminaris de presa de mesures de camp a la zona costanera i a la plataforma continental; l’aprenentatge del processament i visualització de grans volums de dades (batimètrics, geofísics, oceanogràfics o d’una altra índole); el desenvolupament de models numèrics (onatge, transport de sediment) o les anàlisis de gestió integrada (zones costaneres, llit marí), de manera que els usos del llit marí, el coneixement i explotació sostenible dels recursos marins, l’avaluació de la qualitat de les aigües i l’ecosistema, i la gestió dels àmbits costaner i marí estan en el nucli del Programa de Doctorat. Tot això comporta naturalment l’ús de fonts d’informació i tipologies de dades i mostres molt diverses (des d’imatges de satèl·lit fins a microorganismes i partícules sedimentàries) i a escales espacials i temporals altament diversificades, si bé cada doctorand o doctoranda es centrarà en els més apropiats per al desenvolupament de la seva tesi.
Tot això convergeix en una caracterització de la dinàmica i la salut de la nostra costa, tant a la zona terrestre com a la marina, que s’ha convertit en una necessitat imperiosa per a Catalunya i, per extensió, per a Espanya, ja que ambdues depenen de la franja costanera tant pel que fa a percentatge del producte interior brut que aquesta genera, com al volum de població que acull. Igualment, el coneixement de les variables (naturals o antropogèniques) que influeixen en el rendiment pesquer és altament rellevant des d’un punt de vista tant social com de gestió, atès l’impacte causat per les activitats pesqueres i les amenaces de futur que pengen sobre el sector. Per això, la formació en la dinàmica de poblacions i la caracterització genètica d’organismes, explotats i no explotats és altament necessària. El nostre país també necessita experts formats en els riscos marins, com els generats pels recents tsunamis i temporals catastròfics. Finalment, tampoc es pot prescindir d’especialistes en la prospecció de la llera i el subsòl marins, font cada vegada més important d’hidrocarburs i reservori de recursos potencials extraordinàriament importants, com els hidrats de gas. A tot això cal afegir-hi la presència creixent d’infraestructures rígides al nostre litoral, les quals en modifiquen les característiques i produeixen un ampli ventall d’impactes.
Els exemples anteriors (així com molts altres que es podrien citar) posen en relleu la conveniència de desenvolupar un plantejament formatiu i investigador que prepari especialistes doctors en l’àmbit de les ciències del mar, de manera que ofereixi a les poblacions costaneres, i a la societat en general, els resultats d’aquestes investigacions mitjançant tesis i articles científics, entesos com a elements imprescindibles per millorar l’eficiència (i, per tant, la sostenibilitat) del desenvolupament dels nostres mars i costes. Per exemple, cal mantenir platges “suficients” sense generar costos econòmics o un impacte ambiental excessiu i generar valor afegit mitjançant les eines pròpies de l’oceanografia operacional per a la gestió de riscos a la zona costanera, per a l’extracció de recursos minerals i energètics del llit i el subsòl marí, per a la prevenció de riscos o per a la gestió de pesqueries.
El teixit social i industrial de Catalunya i Espanya necessita incorporar aquest coneixement avançat per assolir uns nivells d’eficiència que permetin enfrontar-se als desafiaments d’aquesta època econòmica tan convulsa i en un ecosistema marí sotmès a un alt nivell d’estrès, de manera que es puguin mitigar els impactes naturals i antropogènics a la zona costanera. Cal pensar, si no, en els contaminants orgànics persistents o en els microplàstics que han penetrat fins als llocs més remots de l’oceà global i en la seva cadena tròfica.
Aquest Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències del Mar abasta sis de les àrees prioritàries de recerca establertes a Catalunya. Més concretament:
• Medi ambient (on la zona costanera i les aigües marines properes a la costa representen una de les productivitats biològiques més grans i una de les concentracions de població i valor socioeconòmic més grans, en particular a la conca mediterrània);
• Sensibilitat al clima i la seva variació (atesa la importància i el paper equilibrador de la frontera mar-terra enfront dels impulsors climàtics, tant marins com terrestres); i
• L’espai (ja que en l’actualitat i en els anys vinents la major part de les observacions de variables ambientals a la franja costanera i al mar es faran a partir d’imatges i dades remotes, ja siguin d’avió, globus sonda o satèl·lit, tal com estableixen també les prioritats de recerca a la Unió Europea).
Així mateix, les ciències de la mar inclouen les àrees de:
• Transport (en el qual el marítim és un dels més energèticament eficients),
• materials (ja que la construcció de tot tipus de noves estructures mar endins requereix una anàlisi diferenciada de què es porta a terme per a construccions en terra ferma), i
• energies no renovables i renovables (a causa del gran impuls que aquestes últimes han experimentat en els últims anys en l’àmbit marí).
Així mateix, el Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències del Mar manté una íntima relació d’interès mutu amb el desenvolupament tecnològic en sentit ampli. En particular, en relació amb el disseny, construcció, verificació i ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), de vehicles dirigits i autònoms capaços de penetrar a l’interior de l’oceà, i de sistemes per a la realització de mesuraments i operacions ‘in situ’ al llit marí i el seu subsòl, fins a grans profunditats. Així, l’aplicació avançada de les TIC en el medi marí respon a la necessitat de transmetre informació a distància, tant per a la seva observació com per a la quantificació de riscos i processos diversos que hi tenen lloc. Serveixin com a exemple els LIDAR de boies oceanogràfiques de recent desenvolupament i els sistemes de detecció i alerta primerenca de tempestes i altres fenòmens geofísics.
Les àrees d’actuació abans esmentades són també prioritàries dins dels plans de desenvolupament estratègic de la UB i la UPC, com ho il·lustren infraestructures de recerca consolidades (p. ex., El canal d’onatge de la UPC o el ‘pool’ d’instruments de monitorització de l’entorn marí profund de la UB) i altres en desenvolupament (pàg. ex., el laboratori d’anàlisi no destructiva de mostres geològiques de la UB, pensat de manera molt particular per a l’estudi de testimonis de sediment extrets del fons marí).
El potencial de la UB i la UPC s’observa, en fi, en el nombre de projectes d’investigació competitius aconseguits en les últimes convocatòries i de contractes amb empreses, consorcis i administracions, en el reconeixement de la Generalitat de Catalunya als respectius grups de recerca consolidats (p. ex., els dels dos coordinadors d’universitat, vigents ininterrompudament des de 1994) o en el fet d’oferir als doctorands l’accés a grans instal·lacions, tant de la Unió Europea com instal·lacions cientificotècniques singulars (ICTS) espanyoles, per a la realització de treballs relacionats amb les seves tesis. En aquest sentit, podem esmentar com a exemples el ja al·ludit canal d’onatge de la UPC o els vaixells oceanogràfics de gran port gestionats per diferents organismes dels quals UB i UPC són usuaris principals. La creació de centres mixtos entre el CSIC, la UPC i la UB, o entre aquestes universitats i la Generalitat (tots ells vinculats a aquest Doctorat), mostra encara més el potencial de les institucions promotores i dels seus investigadors, així com l’existència de sinergies adequades per a la formació d’especialistes doctors en aquest àmbit. L’estratègia de recerca, desenvolupament i innovació de les dues institucions, i de les administracions i empreses que col·laboren amb ells, es beneficia d’aquest Programa de Doctorat (mitjançant la generació de nous especialistes i de resultats d’investigació transferibles) i, al revés, el Doctorat es beneficia de l’existència de l’entramat científic, social i econòmic que facilita la generació de noves idees i genera interaccions fructíferes per a la investigació i, en algunes ocasions, per al seu finançament.
Els resultats obtinguts en els més de vint anys de doctorat conjunt en Ciències del Mar entre les dues institucions, tant en termes de tesis, articles i projectes de recerca com en termes de valor formatiu afegit i retorn a la societat, justifiquen de sobres la present proposta, avalada a més per unes ràtios de tesis per nombre d’alumnes matriculats, de beques aconseguides i de nombre de publicacions en revistes amb factor d’impacte molt notable. Aquestes fortaleses han estat reconegudes, entre d’altres, per països llatinoamericans com el Brasil, Xile o Mèxic, que prioritzen o atorguen caràcter excloent a aquest programa a la concessió de beques per a la realització de tesis doctorals en ciències del mar a Espanya pels seus ciutadans, fet que mostra també la molt positiva percepció exterior d'aquest en el món hispanoparlant.

Altres Universitats

Universitat de Barcelona

COORDINADOR/A

Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin

CONTACTE

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.CMAR.camins@upc.edu

https://deca.upc.edu/ca/doctorat-recerca/doctorat/ciencies-mar

Informació general

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat en Ciències del Mar està dirigit a estudiants amb una sòlida formació a nivell de grau i màster, d’acord amb el que especifica el Reial decret 99/2011, en l’àmbit de les ciències del mar o en àmbits relacionats.

Està, per tant, dirigit també a estudiants provinents de titulacions en els àmbits de la biologia, la geologia, les ciències ambientals, la física, la química, les matemàtiques, la geografia i àmbits afins. És també un programa concebut i dissenyat per i per a enginyers, preferentment de l’àmbit de les enginyeries civil i naval, obert igualment als enginyers industrials, de telecomunicacions i arquitectes. També hi són benvinguts els estudiants amb una titulació equivalent atorgada per una universitat estrangera.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostraran les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats a la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per a realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en el qual es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, si s’escau, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

El Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències del Mar està en relació amb algunes de les institucions que concedeixen beques internacionals, europees o espanyoles. Per a qualsevol informació addicional, els doctorands poden contactar directament amb el seu director o directora de tesi i, si no, amb el tutor o la tutora que se’ls assigni a l’inici de la seva formació de doctorat. Més precisions sobre aquest tema es poden sol·licitar a les escoles de doctorat de les dues universitats o a través d’un contacte directe amb els responsables administratius del programa.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
Altres Universitats:

Universitat de Barcelona


UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
  • Laboratori d'Enginyeria Marítima
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://deca.upc.edu/ca/doctorat-recerca/doctorat/ciencies-mar

CONTACTE:
Olea Sanchis, Rosa Maria

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.CMAR.camins@upc.edu


Convenis amb altres institucions

Convenio colaboración_UB_UPC Ciencias del Mar.pdf

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat en Ciències del Mar està dirigit a estudiants amb una sòlida formació a nivell de grau i màster, d’acord amb el que especifica el Reial decret 99/2011, en l’àmbit de les ciències del mar o en àmbits relacionats.

Està, per tant, dirigit també a estudiants provinents de titulacions en els àmbits de la biologia, la geologia, les ciències ambientals, la física, la química, les matemàtiques, la geografia i àmbits afins. És també un programa concebut i dissenyat per i per a enginyers, preferentment de l’àmbit de les enginyeries civil i naval, obert igualment als enginyers industrials, de telecomunicacions i arquitectes. També hi són benvinguts els estudiants amb una titulació equivalent atorgada per una universitat estrangera.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

El principal criteri d'admissió és una formació de títol oficial espanyol de grau, o equivalent, més màster, o equivalent, que permetin seguir amb aprofitament el plantejament formatiu de recerca del Programa de Doctorat en Ciències del Mar.

Per aquest motiu es consideraran preferentment:

• Qualificacions acadèmiques i pla docent del màster, o equivalent, dels sol·licitants.
• Qualificacions acadèmiques i pla docent del grau, o equivalent, dels sol·licitants.
• Altres mèrits acreditats documentalment, com estades en centres relacionats amb l’àmbit de les ciències del mar, publicacions o experiència professional prèvia.

El procés d’admissió es concreta en els passos següents:

I. S’examina el títol d’accés de tots els sol·licitants i es preadmet de manera automàtica els que provenen de titulacions plenament compatibles amb el Programa de Doctorat, en concret:

a) Ciències del Mar i Oceanografia;
b) Enginyeria Civil i Naval;
c) Biologia, Geologia, Química, Física, Ciències Ambientals i Matemàtiques.

Per a altres estudis, la Comissió del programa analitza el pla d’estudis del sol·licitants i eleva una proposta a la universitat on aquest hagi de fer la seva matrícula.

En tots els casos, la Secretaria del Programa de Doctorat en Ciències del Mar fa una comprovació d’ofici, en la qual verifica que el pla d’estudis seguit inclogui les assignatures més relacionades amb les quatre branques bàsiques de les ciències de la mar. D’aquesta comprovació en podria desprendre la necessitat de fer complements formatius per part de l’alumne o l’alumna, la qual es concretaria amb una entrevista prèvia individualitzada amb aquest o aquesta.

II. Amb el conjunt d’estudiants preadmesos es portarà a terme una priorització en la qual es consideren, amb les ponderacions que s’indiquen entre parèntesis, els elements següents:

a) les notes d’estudis previs (55%);
b) treballs d’iniciació a la recerca (p. ex., en màsters), publicacions i contribucions a congressos i reunions científiques esmentats en el CV (30%);
c) beques i ajuts obtinguts (10%);
d) altres mèrits (5%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics, que estaran lligats a crèdits de recerca. Aquests crèdits tindran caràcter obligatori per als estudiants que hagin cursat un grau de 300 ECTS o més que doni accés al Programa de Doctorat i que no inclogui crèdits d’aquesta naturalesa. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai no podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la UPC figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst que es modifiquin per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els complements de formació s’estableixen en el Programa de Doctorat en Ciències de la Mar a partir de la proposta de tutor o la tutora i amb el vistiplau de la comissió interuniversitària del Programa de Doctorat en Ciències de la Mar. Es procurarà sempre evitar complements per als alumnes procedents del Màster Interuniversitari en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí, conjunt entre la UB i la UPC, o títols assimilables.

Per als alumnes la trajectòria anterior dels quals suggereixi al tutor o la tutora la necessitat d’una formació addicional, es plantejaran crèdits basats en el màster conjunt en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí. El criteri general que utilitzaran els tutors serà seleccionar els mòduls d’especialitat del màster de manera que signifiquin un valor afegit per a la formació de l’alumnat. Per exemple, als alumnes que accedeixin al Programa de Doctorat en Ciències del Mar i mostrin deficiències en el camp de la química o el de l’enginyeria, se’ls recomanaran mòduls de formació corresponents

Període de matrícula dels nous doctorands

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Febrer (matrícula extraordinària) per a alumnes en espera de visats i beques principalment.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

- Activitat: Tutories.

Hores: 432.

Caràcter: obligatòria.

- Activitat: Cursos.

Hores: 72.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Seminaris.

Hores: 25.

Caràcter: optativa.

- Activitat: ‘Workshops’.

Hores: 10.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Estades de recerca.

Hores: 480.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Hores: 8.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Metodologia de la recerca.

Hores: 12.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Innovació i creativitat.

Hores: 8.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Hores: 18.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Avaluació del seguiment del DAD y del pla de recerca.

Hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

El Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències de la Mar compta amb els recursos que aportaran les dues institucions implicades (UPC i UB), a les quals s’afegeixen els de les altres institucions col·laboradores, sobretot els centres del CSIC a Catalunya que donen suport a aquesta activitat conjunta. Per aquest motiu, els estudiants tenen accés a:

• Equips d’investigació, tant de camp i mar com de laboratori, que constitueixen una de les infraestructures tecnicocientífiques més potents dedicades a aquest camp en l’àmbit de les ciències del mar a Espanya.

Entre els equips disponibles destaquen els següents:

• Canal d’Investigació i Experimentació Marítima (CIEM)

• Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM)

• ’Pool’ d’instrumentació per a fondejos (UB)

• Laboratoris del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (UPC)

• Laboratoris del Departament d’Ecologia (Facultat de Biologia, UB)

• Laboratoris del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines (Facultat de Geologia

UB)

• Laboratoris del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC)

• Laboratoris de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC)

• Laboratoris de l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC)

• Laboratoris de l’Institut de Química Avançada de Catalunya

• Accés a vaixells oceanogràfics de l’IEO, del CSIC i de la SEGEMAR i a embarcacions de port mitjà i petit de la Generalitat de Catalunya, la UB, la UPC i privades, així com a bucs oceanogràfics i perforadores d’altres països

• Boia oceanogràfica del CEAB

• Facilitats numèriques que inclouen tant els diferents models desenvolupats pels grups de recerca participants com les llibreries i recursos de màquina que hi ha a les institucions implicades i col·laboradores. Val la pena destacar que es pot utilitzar el Centre de Supercomputació de Barcelona i l’ordinador Mare Nostrum (recentment actualitzat i modificat)

• Programari específic de processament i visualització de grans volums de dades sota llicència (UB, UPC i institucions col·laboradores)

• Els estudiants també compten amb accés a les diferents biblioteques de les dues universitats i dels organismes col·laboradors. Mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), els estudiants poden accedir en línia a tots els fons de Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), amb més de 9 milions de documents. A més, per al seu treball específic poden accedir als fons documentals dels diferents grups de recerca implicats en el Programa de Doctorat, els quals contenen informes, mapes i altres tipus de documents englobables en el concepte de bibliografia anomenada ’grisa’, sovint necessaris per al desenvolupament eficient de les tasques d’investigació. Tot plegat facilita als alumnes encara més, si és possible, l’enfocament i el desenvolupament de la seva tesi.


Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • LABARRE, AURELIE: GENOME BASIS FOR FUNCTIONAL DIFFERENTIATION IN UNCULTURED LINEAGES OF MARINE BACTERIVORES
    Autor/a: LABARRE, AURELIE
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de dipòsit: 06/10/2020
    Data de lectura: pendent
    Hora de lectura: pendent
    Lloc de lectura: pendent
    Director/a de tesi: MASSANA MOLERA, RAMON
    Tribunal:
         PRESIDENT: RUIZ TRILLO, IÑAKI
         SECRETARI: VAQUÉ VIDAL, DOLORS
         VOCAL NO PRESENCIAL: PIGANEAU, GWENAËL
    Resum de tesi: En la vasta y compleja red del océano, los microbios son abundantes y están desigualmente distribuidos. Como uno de los componentes microbianos importantes, los protistas juegan un papel clave en los ciclos biogeoquímicos globales y contribuyen al reciclado de nutrientes necesarios para mantener la vida en la Tierra. Estos eucariotas unicelulares funcionan como productores primarios (realizando la fotosíntesis), descomponedores, parásitos o conectores tróficos en las redes tróficas acuáticas. Las especies fagotróficas, que adquieren nutrición al alimentarse de otros organismos, han sido poco estudiadas debido a la dificultad de cultivarlas. Sin embargo, la reciente caracterización de su diversidad genómica y metabólica comienza a desvelar su gran relevancia ecológica en los océanos. En esta tesis doctoral, me he centrado en los flagelados heterótrofos, considerados los principales depredadores de bacterias en los sistemas marinos, y especialmente en los linajes MArine STramenopiles (MAST) que muestran numerosas especies no cultivadas y, por lo tanto, indefinidas. El objetivo es dilucidar su importancia ecológica en las redes tróficas marinas mediante la comprensión de su estrategia trófica: la fagocitosis, un proceso bien caracterizado únicamente en animales como una respuesta del sistema inmunológico. Primero intentamos proporcionar nuevos genomas de referencia de especies MAST utilizando secuenciación genómica de una sola célula (¿single cell genomics¿) y un enfoque de ensamblaje conjunto. En el primer capítulo preparamos 15 genomas parciales de diferentes linajes MAST y predecimos su repertorio de genes con el objetivo de caracterizar genes específicos relacionados con su estrategia trófica. Nuestro análisis de genómica comparativa indicó que todas las especies de MAST eran fagótrofas. Después nos focalizamos en las peptidasas involucradas en la digestión de las presas, asé como en las bombas de protones necesarias para la acidificación de las vacuolas, pero no encontramos genes preferenciales específicos para la mencionada fagocitosis. Asimismo, este estudio reveló la presencia relevante de proteínas de rodopsina que pueden contribuir a la acidificación del fagolisosoma. En el segundo artículo realizamos un estudio funcional de los MAST utilizando metatranscriptómica para poder acceder a su expresión génica dentro del entorno natural. Para ello, iniciamos un experimento de bacterivoría con una muestra natural del Mediterráneo: en un enriquecimiento controlado en la oscuridad, seguimos el crecimiento celular de una comunidad natural donde pretendíamos incrementar la abundancia de flagelados heterotróficos y, por tanto, de fagocitosis. Mostramos un aumento en la abundancia relativa de heterótrofos, en comparación con los fotótrofos, cuando ocurrió la fagocitosis. Utilizando la colección de genomas de referencia previamente establecida de algunos MAST, pudimos extraer las secuencias de MAST en el metatranscriptoma y analizar la expresión de genes involucrados en la fagocitosis para un par de especies de MAST-4. Las catepsinas y otras enzimas digestivas fueron altamente expresadas durante el consumo bacteriano. Finalmente, se llevó a cabo un experimento similar con un organismo cultivado, Cafeteria burkhardae, un flagelado heterotrófico cosmopolita que demostró ser un buen modelo para estudiar la bacterivoría dentro de los Estramenópilos. Los resultados mostraron distintos perfiles de expresión génica dependiendo de la fase de crecimiento. Los genes regulados al alza en la fase exponencial estaban relacionados con la duplicación, transcripción, traducción y fagocitosis, mientras que los genes regulados al alza en la fase estacionaria estaban involucrados en la transducción de señales, la adhesión celular y el metabolismo lipídico.
  • ROCA SANS, JOSEP-MIQUEL: Els fluxos d'energia en el sistema acoblat oceà-atmosfera i el seu impacte en el clima de la Terra.
    Autor/a: ROCA SANS, JOSEP-MIQUEL
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 29/09/2020
    Data de lectura: 12/11/2020
    Hora de lectura: 11:00
    Lloc de lectura: Institut de Ciències del Mar - De fensa per videoconferència (COVOD-19) https://meet.google.com/scq-dxhg-net
    Director/a de tesi: PELEGRÍ LLOPART, JOSE LUIS
    Tribunal:
         PRESIDENT: GOMIS BOSCH, DAMIA
         SECRETARI: GARCIA OLIVARES, ANTONIO
         VOCAL NO PRESENCIAL: ROGET ARMENGOL, ELENA
    Resum de tesi: L¿objectiu d¿aquesta tesi és desenvolupar models senzills que permetin avaluar la rellevància dels paràmetres principals que condicionen els fluxos d¿energia en el sistema oceà-atmosfera, i com els canvis d¿aquests paràmetres afecten el clima del planeta.El primer model estudia la circulació meridional oceànica (Meridional Overturning Circulation, MOC, en anglès) dins d¿un hemisferi,utilitzant un sistema de dues caixes (de baixa i alta latitud) que s¿aplica àmpliament en oceanografia i meteorologia. Cada caixa té un comportament específic, les latituds altes actuen com a estuari negatiu i les latituds equatorials i tropicals com a estuari positiu.El flux d¿energia condicionant és la pèrdua de calor latent a latituds altes i el mateix guany de calor a latituds baixes. Aquest intercanvi de calor entre l¿atmosfera i l¿oceà comporta canvis en l¿energia interna, així com en la salinitat i la massa a causa delmecanisme d¿evaporació-precipitació. Aquests escenaris ajuden a identificar en quines condicions es mantindrà la circulació meridional oceànica tal com la coneixem avui ¿en direcció sud-nord a les capes superiors de l¿oceà i en direcció nord-sud a lesseves capes profundes¿ i què seria necessari perquè aquests fluxos s¿invertissin.El segon model consta de tres bandes latitudinals interconnectades, establertes en termes del signe de la diferència entre la radiació d¿ona curta que arriba a la Terra i la radiació d¿ona llarga emesa a l¿espai. Aquestes bandes representen les regionsclimàtiques equatorials-tropicals, temperades i subpolars-polars. Les variables són la temperatura de cada zona i els seus límits latitudinals. El balanç energètic de cada zona es deriva de les radiacions d¿ona curta i llarga i de l¿intercanvi entre els compartiments adjacents, i és en gran mesura determinat tant per l¿albedo com per l¿efecte hivernacle. El sistema d'equacions es tanca amb el requisit de maximitzar el flux d'energia latitudinal. Aquesta hipòtesi segueix els principis de la teoria constructiva, i és àmpliament aplicada a l'estudi dels éssers vius i sistemes físics o mecànics. Apliquem el model a tres moments climàtics del nostre planeta:l¿últim màxim glacial, l¿època moderna i el futur previsible a finals d¿aquest segle. Els resultats ens permeten visualitzar lestendències de l¿evolució del nostre clima, des del passat glacial fins als temps moderns i per a l¿any 2100. Els resultats mostren que el futur comportarà un eixamplament de les zones de baixa i alta latitud, amb un escalfament important (fins a 20 ºC) de les zones d¿alta latitud.El tercer model, basat en els mateixos conceptes radiatius del treball anterior, considera l'equilibri de calor a cada anell latitudinal tant per l¿atmosfera com per l¿oceà. El model es desenvolupa com una única equació diferencial de segon ordre per a latemperatura terrestre i que es resol establint unes condicions de frontera adequades a l'equador. El model requereix establir els valors de l¿efecte hivernacle i de l¿albedo. El model s¿ajusta per reproduir l'estat actual del clima. Després d'aquest ajust, el model s'utilitza per explorar (a) les contribucions oceàniques i atmosfèriques difusives i advectives al flux total de calor latitudinal i (b) comla temperatura i aquestes aportacions canviaran des del darrer màxim glacial fins al final del segle XXI. Se seleccionen, mantenintse inalterats els coeficients difusius horitzontals i els temps de decaïment friccional, però es modifiquen l'albedo i l¿efectehivernacle. Els resultats mostren un escalfament progressiu de tot el planeta. El model també revela que tant l'advecció com especialment la difusió representen un dissipador de calor a latituds baixes mentre que la difusió és l'única font de guany de calor en latituds mitjanes i altes. Aquestes contribucions tenen tendències oposades des de l¿última glaciació

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

  • RODRÍGUEZ ROS, PABLO: Modelling of isoprene distribution and cycling in the ocean.
    Autor/a: RODRÍGUEZ ROS, PABLO
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669297
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 16/07/2020
    Director/a de tesi: SIMÓ MARTORELL, RAFAEL | VALLINA FERNÁNDEZ, SERGIO MANUEL

    Tribunal:
         PRESIDENT: HUERTAS, ISABEL EMMA
         SECRETARI: PELEJERO I BOU, CARLES
         VOCAL NO PRESENCIAL: MARANDINO, CHRISTA
    Resum de tesi: isopreno (C5H8) es el carbono orgánico volátil biogénico (BVOC) más ampliamente emitido. Se produce en la biosfera tanto en tierra como en el océano, y en la atmósfera actúa como precursor de aerosoles orgánicos secundarios. El isopreno tiene un origen eminentemente biológico en el fitoplancton; pero sus agentes, mecanismos de producción y reciclado, incluida la fotoquímica, son muy poco conocidos. Todavía hay grandes discrepancias en las estimaciones de la emisión oceánica global de isopreno (0.1 - 11.6 Tg C año-1). A pesar de que las emisiones marinas son más bajas que las terrestres, juegan un papel clave en la formación y brillo de las nubes en regiones remotas de los océanos. Debido a la inviabilidad de obtener mediciones sinópticas de las emisiones de isopreno sobre el océano global, deben calcularse con modelos numéricos que utilicen variables que se puedan medir utilizando datos de detección remota de satélites o generados a través de modelos de ecosistemas. Para poder predecir la distribución y emisión de isopreno en el océano superficial en el tiempo y el espacio, en esta tesis se utilizaron herramientas computacionales para el tratamiento estadístico de datos y para el diagnóstico/pronóstico. Por lo tanto, se probaron diferentes enfoques para predecir y estudiar el isopreno en aguas superficiales, incluidos el modelado estadístico, el modelado biogeoquímico-ecológico y la detección remota.Con respecto al Océano Antártico (OA), los niveles de concentración de isopreno son controlados por la abundancia de fitoplancton sobre los descriptores ambientales o físicos. Se desarrollaron modelos estadísticos simples basados en clorofila-a que muestran diferentes pendientes e intersecciones por encima y por debajo de un umbral de temperatura de la superficie del mar de 3.4ºC. La fuerte relación entre el isopreno y los pigmentos fotoprotectores aportó nuevas pruebas del papel potencial del isopreno marino como respuesta fotoprotectora en el fitoplancton. Los niveles de concentración de isopreno se calcularon para aguas OA utilizando un nuevo algoritmo de detección remota basado en productos de clorofila-a y temperatura de la superficie del mar de MODIS-Aqua. Los valores de concentración de isopreno y emisiones alcanzan su punto máximo en la temporada de verano, en las zonas costeras de la Antártida, en las zonas productivas cercanas a las islas y alrededor de los 40ºS. Los resultados sugirieron un valor de emisión total de 0.063 Tg C año-1, que respalda el rango de estimaciones anteriores del tipo "bottom-up". Estimamos nuevos valores de producción de isopreno y tasas de degradación a partir de experimentos lagrangianos durante la campaña PEGASO. Estas tasas, se implementaron en el modelo ROMS-BEC, un modelo ecológico regional para el OA. Las diatomeas dominaron la producción de isopreno en aguas OA y se calculó un valor de emisión total de isopreno de 0.071 Tg C año-1, que se encuentra en el rango de los valores estimados mediante detección remota de la concentración de isopreno.En cuanto al océano global, las tasas de producción de isopreno se implementaron en el modelo DARWN, que incluye 35 PFT que se agrupan en 6 grupos. Según los resultados, las diatomeas fueron el PFT más importante en términos de producción de isopreno a escala mundialFinalmente, se estudió el recambio de isopreno en la superficie del océano a partir de experimentos de incubación realizados en diferentes regiones oceánicas. La producción de isopreno normalizado a clorofila-a aumentó con la temperatura hasta 23ºC y dismunye drásticamente en aguas más cálidas. Las constantes de la tasa de degradación biológica dependían de la concentración de clorofila-a y generalmente eran similares o más rápidas que las constantes de la tasa de ventilación, y mucho más rápidas que la mezcla vertical. Los resultados sugieren que el reciclado del isopreno en la superficie del océano

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:RÀFOLS BUNDÓ, LAURA
Títol:Analysis of the ocean dynamics in a wind-jet region using high-resolution models.
Data lectura:13/09/2018
Director/a:ESPINO INFANTES, MANEL
Codirector/a:GRIFOLL COLLS, MANUEL
Menció:Doctorat Industrial
PUBLICACIONS DERIVADES
Rafols, L. (2018). Analysis of the ocean dynamics in a wind-jet region using high-resolution models..

Rafols, L.; Grifoll, M.; Espino, M. (2019). Wave–current interactions in a wind-jet region. (JCR Impact Factor-2017: 2.289; Quartil: Q2)

AUTOR/A:CUNHA MONTEIRO BERNARDI, MARCELA
Títol:Natural and anthropogenic control of water quality of an amazon estuary. The Caeté estuary (Brazil).
Data lectura:04/04/2017
Director/a:JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
Codirector/a:CAJUEIRO CARNEIRO PEREIRA, LUCI
Menció:No
PUBLICACIONS DERIVADES
Cunha, M. (2017). Natural and anthropogenic control of water quality of an amazon estuary. The Caeté estuary (Brazil)..

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
19/06/202025/09/2020ELABORACIÓ D'UN MODEL DE DISPERSIÓ PER LES AIGÜES QUE DESEMBOQUEN PER CANAL D'ILLA DE MAR A LA BADIA DEL FANGARINST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
24/03/202023/07/2021Elaborar un plan de adaptación a los efectos del cambio climático de los Puertos adscritos a la Comunidad Autónoma de las Illes BalearsPORTS DE LES ILLES BALEARS
01/02/202031/01/2024Joint European Research Infrastructure of Coastal Observatories: Science, Service, SustainabilityCommission of European Communities
31/01/202031/03/2020Servei de redacció de l'estudi de propagació de l'onatge i la seva interacció amb el dic de recer al port de BlanesPORTS DE LA GENERALITAT
31/01/202030/04/2020ESTUDI PER AL REFORÇ I REPARACIÓ DEL DIC DE RECER DEL PORT DE BLANES (TEMPORAL GLORIA)Ports de la Generalitat
01/01/202031/05/2022MEDIOS DE EVALUACIÓN Y ATENUACIÓN DE LOS RIESGOS COSTEROS LOCALES DEBIDOS A LOS IMPACTOS DE LOS TEMPORALESCommission of European Communities
18/12/201931/12/2019Experiències pilot per realitzar tracking de bobines de cable carregades en camionsTOP-CABLE, SA
01/11/201931/12/2023Improving and Integrating European Ocean Observing and Forecasting Systems for Sustainable use of the OceansCommission of European Communities
02/10/201931/12/2019Support Activities for A1 HydrophoneSITEP ITALIA S.P.A
18/09/201930/04/2020Conveni únic per encàrrecs a CARNET per a la realització d'un projecte sobre/'MARITIME SHUTTLE”FUNDACIO C INNOVACIO I TEC CIT UPC
09/09/201908/10/2019Assessorament tècnic per a l'estudi i disseny de mesures al problema d'erosió costanera del municipi de GavàBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
20/05/201931/10/2020 The main objective is to give support during the entire project live until October 2020, in the creation of a web-based SensorML generator, allowing users to create their own SensorMLs, describing inCYPRUS SUBSEA CONSULTING AND SERVIC
01/04/201931/03/2022Hydraulic Collector for Polymetallic Nodules from the DeepseaEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/04/201901/04/2022KIC RM BLUE HARVESTING-PA 18138 - Hydraulic Collector for Polymetallic Nodules from the DeepseaEuropean Commission
27/03/201924/12/2019Col.laboració LIM-UPC i METEOSIM per al desenvolupament de la investigació referent a l'aplicació de la eina Coastal Hazard Wheel (CHW) en diversos països costaners d'Àfrica Occidental i CamerunMETEOSIM SL
22/03/201921/03/2020SUBCONTRATACIÓ PER A LA INSTAL.LACIÓ DE DOS CORRENTÒMETRES ADCP A LA BADIA DEL FANGAR DURANT 1,5 MESOS EN EL PRIMER SEMESTRE DEL 2019, LES DADES RECOLLIDES S'UTILITZARAN EN EL MARC DEL PROJECTE SOBREINST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
01/03/201904/04/2021amending the Design criteria of URban defences in LECZs through Composite-modelling of WAVE overtopping under climate change scenariosCommission of European Communities
01/03/201928/02/2020Execució de la segona campanya de mesures hidrodinàmiques a la Badia d’Inhambane (Moçambic) en el marc d’un projecte de col•laboració inter-universitària amb la UP-MaxixeCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Desplegament d'una xarxa LORA per a la mesura de la hidrodinàmica dels rius de la badia d'InhambaneCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/02/201931/01/2023Potential and Validation of Sustainable Natural & Advance Technologies for Water & Wastewater Treatment, Monitoring and Safe Water Reuse in IndiaCommission of European Communities
01/01/201930/09/2019Diseño, optimización y validación de impresión de piezas 3D.ALSTOM TRANSPORTE, S.A.
01/01/201931/07/2019Formación especializada sobre el uso y explotación de los equipos e instrumentos de National Instruments.NATIONAL INSTRUMENTS
01/01/201931/12/2021Joint Framework for Ocean Noise in the Atlantic SeasCommission of European Communities
01/01/201931/12/2021Producción sostenible de bioproductos a partir de microalgas y agua regeneradaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021Morfodinamica de playas protegidas en el Mediterraneo frente el cambio climatico: ModeladoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201901/01/2022INTERREG-EAPA_52/2018-JONAS - Joint Framework for Ocean Noise in the Atlantic SeasEuropean Commission
01/01/201901/01/2022H2020-688975-Blue Nodules - Breakthrough solutions for the sustainable harvesting and processing of deep sea polymetallic nodulesEuropean Commission
01/01/201931/12/2022ENVironmental Research Infrastructures building Fair services Accessible for society, Innovation and ResearchCommission of European Communities
05/11/201831/12/2019 Wave flume experiments on sand transport processes and beach morphodynamicsUNIVERSITY OF TWENTE
16/10/201815/04/2019Redacció d'un dictamen/Informe tècnic exhaustiu i detall de l'afectació (per elements naturals i per infraestructures)AJUNTAMENT DE SALOU
01/10/201823/11/2018Large scale experiments for an alternative erosion control measure using sand-filled GEOSystemsEuropean Union Horizon 2020
10/09/201809/09/2021Servicios para el desarrollo y puesta en marcha de nuevos sistemas de predicción de corrientes de muy alta resolución en el interior de los puertos en el marco de Proyecto SAMOA2ORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
01/09/201830/09/2021Achieve Good Environmental Status for Coastal Infrastructures Construction - AGESCICEURCOM-D.G.FOR THE ENVIRONMENT
01/09/201801/09/2021LIFE17 ENV/FR/000233 - Achieve Good Environmental Status for Coastal Infrastructures Construction - AGESCICEuropean Commission
17/07/201816/07/2021Servicios para la realización de campañas de medidas de parametros climáticos, en puertos para la caracterización climática y validación de modelos de predicción en el marco del proyecto SAMOA2ORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
17/07/201816/07/2021Apoyo a las actividades de Puertos del Estado en materia de oceanografía operacionalORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
01/07/201831/12/2020CGL2017-90733-REDTAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
07/06/201830/06/2020Aplicaciones Labview para evaluar las prestaciones climáticas de unas unidades de metro y calibración de sensoresALSTOM TRANSPORTE, S.A.
19/05/201828/05/2018Contrato entre la Universitat Politècnica de Catalunya y la empresa Triton Submarines EMEA S.L. para la validación de los controladores de los prpulsores del sumergible tripulado/'Triton LF/'TRITON SUBMARINES EMEA SL
01/05/201831/03/2019Development of a ship weather routing software for academic purposesInternational Association of Maritime Universities
01/04/201831/03/2020Coastal Unstructured Resolution for Aquatic EnvironmentsMERCATOR OCÉAN
24/03/201823/09/2018Propuesta de medidas generales en el ámbito del Delta incluidas en el informe-síntesis sobre la problemática y la vulnerabilidad del Delta del EbroM AGRIC PESCA ALIM Y MEDIO AMBIENTE
12/03/201831/12/2018Proyecto Dique Puerto San Antonio. Supervisión ensayos en instalaciones de Laboratorio UKSENER INGENIERIA Y SISTEMAS CHILE
01/03/201830/03/2022Tracking of Plastic in Our SeasEuropean Research Council (ERC)
01/03/201831/12/2020Donació per a despeses de personal, viatges i compres de material del projecte SEA LICE.SONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
01/03/201828/02/2019CCD 2018-U013 Formació en navegació sostenible i avaluació dels usos energètics i la sostenibilitat ambiental de la població rural de Isla Saboga (Panamà)Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
14/02/201830/09/2018Curs de formació a mida en programació de sistemes d'instrumentació i Modbus amb LabviewJOHNSON CONTROLS-HITACHI AIR CONDIT
01/01/201831/12/2020Redes de sensores submarinos autónomos y cableados aplicados a la monitorización remota de indicadores biológicosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020 Soluciones basadas en la naturaleza para la gestión costeraAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020Enfoque y criterios para observacion y simulación integrada de soluciones transdisciplinares para ecosistemas marinos en bahias costerasAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020Rutas de adaptación al Cambio Climático en la zona costera Mediterránea. Superando los límites de la adaptabilidadAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/12/201728/02/2021Multi-purpose/Multi-sensor Extra Light Oceanography ApparatusCommission of European Communities
01/09/201731/07/2018Mantenimiento, calibración y ampliación de las aplicaciones embarcadas de adquisición de datos.SUMINISTROS ARSAM, SA
01/09/201731/12/2020Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) Litoral Besòs Territori Sostenible. Operació Recerca per la sostenibilitat. Actuació Sensòrica. Monitorització de la qualitat de l’aigua del riu BesòsFondos FEDER
03/08/201731/12/2018Desarrollo de un sistema de enrutamiento de datos para sensores marinos y oceanográficosSENSORLAB, SL
11/07/201711/03/2018Sistema d’adquisició remot de dades per la mesura, visualització i gestió del consum d’aigua i temperatura del sector porcíMANTENIMENTS TERMENS SL
07/07/201731/12/2017Redacció de la memòria d'un sistema d'aiguamolls construïts per al tractament de les aigües residuals al refugi de l'Estany LlongPARC NACIONAL AIGÜESTORTES I ESTANY
30/06/201725/09/2017Model de circulació de la Badia del Fangar per a la gestió de les activitats d'aqüicultura i Marisqueig (Fase 1) en Deltebre i l'Ampolla.INST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
07/06/201706/11/2017Análisis de ciclo de vida y estudio multicriterio utilizando el método MIVES para la caracterización de residuos de la planta de Vic.URBASER SA
16/05/201731/12/2021Improvement of data management, interoperability and data access infrastructure of a European Marine Observation and Data networkETT S.p.A
01/05/201731/12/2017Proyecto de prubea nuevo modelo de gestión: 4 contenedores: p/c-v-b-seco - continuaciónUrbaser S.A.
01/03/201731/08/2020European multidisciplinary seafloor and water column-European research infrastructure consortiumCommission of European Communities
01/02/201715/06/2017Estudi del comportament evolutiu de les platges de BarcelonaBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
01/01/201731/03/2020KIC RM INNOLOGEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/01/201731/12/2018Manteniment d'aplicacions informàtiques, gestió de servidors, pàgines web i serveis de hostingCONSELL REGULADOR DEL CAVA
01/12/201630/11/2019Preparatory phase for the pan-European research infrastructure DANUBIUS-RI: the international center for advanced studies on river-sea systemsCommission of European Communities
01/12/201631/01/2020Monitorització de la biodiversitat, mitjançant la creació i la instal·lació d’una xarxa sense fils de sensors distribuïts per tot l’AmazonesTHE SENSE OF SILENCE FOUNDATION
09/11/201608/11/2017Desenvolupament de sistemes de instrumentació i test per a la calibració dels sistemes d'adquisició utilitzats en els assajos de les unitats de tren.ALSTOM TRANSPORTE, S.A.
03/11/201602/11/2017Pilot wetland wastewater system treatment of Brompuri and Green ValleySTB HOLDINGS, LTD
01/11/201631/10/2019Copernicus Evolution and Aplications with Sentinel Enhancements and Land Effluents for Shores and Seas (CEASELESS)Commission of European Communities
01/11/201631/10/2018Actividades especializadas de formación relacionadas con la instrumentación virtual.NATIONAL INSTRUMENTS
27/07/201627/07/2020El servicio de asistencia técnica para el seguimiento ambiental del proyecto de extracción de arenas en el sector norte de la zona n de la autoridad portuaria de BilbaoUTE FUN.AZTI Y U.POLITÈCNICA CATAL.
01/07/201630/06/2019Proyecto de cooperación transnacional para promover la conservación y la protección del patrimonio natural del sector vitivinícola en la zona SUDOECommission of European Communities
09/06/201615/07/2016Asistencia Técnica en la redacción del proyecto de un sistema de humedales construidos de tratamiento de aguas para la mejora de la calidad de la laguna de la Manga del Mar MenorEDINART CONSULTING SLP
07/06/201631/12/2020Desenvolupament de projectes i serveis pel manteniment del registre de Vinyes del Consell Regulador del Cava (CRC)CONSELL REGULADOR DEL CAVA
01/06/201631/07/2019Innovative Eco-Technologies for Resource Recovery from WastewaterCommission of European Communities
01/06/201631/07/2016Suport tècnic per a la integració del sistema de mesures de corrents i meteorologia en boia de balissamentINNOVA OCEANOGRAFIA LITORAL, SL
26/04/201625/04/2017Desenvolupament de sistemes de instrumentació i test per al control de qualitat dels productesGATES P.T. SPAIN, S.A.
13/04/201613/04/2017Disseny i fabricació de sensors, automatització de sistemes per al test i caracterització de motors electrònicsDOGA, S.A.
13/04/201614/04/2017Disseny i fabricació de sensors i automatització de sistemes per al test i caracterització de motors electrònics.DOGA GESTIO, S.L.U.
01/03/201628/02/2020Sustainable Product, Energy and Resource Recovery from Wastewater — SuPER-WCommission of European Communities
02/02/201630/09/2016Millores en l'aplicació QUALIFO de PRYSMIAN, desenvolupada per SARTIPRYSMIAN SPAIN, SA
01/02/201631/07/2020Breakthrough solutions for the sustainable harvesting and processing of deep sea polymetallic nodulesCommission of European Communities
01/02/201601/02/2020Blue nodulesUnión Europea
01/01/201631/12/2019Morfodiámica de costas: interacción de patrones en diferentes escalasMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201630/06/2019Propulsión de Ferries: Simulación y Monitorización para pronóstico de la erosión en ámbitos portuariosMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
03/12/201520/06/2017Desenvolupament d'eines de tractament i procés acústic per el control de la contaminació marina.SONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
01/12/201530/11/2017Instrumentación y tecnologías aplicadas al estudio, caracterización y explotación sostenible del medio marinoMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/12/201530/11/2017Modelo Avanzado de gestión integrada para la Red de INfraestructuras hidráulicas MARHISMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
30/11/201531/12/2016Estudio sobre la sensibilidad acústica de la plaga del Salmon NorwayNORWEGIAN QUALITY SEFFOD AS
14/10/201513/04/2016Estudio sensibilidad acústica del cargol de poma como medida para la lucha de la plaga en el Delta del Ebro.FORESTAL CATALANA, S,A,
01/10/201531/03/20192015 DI 004AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
01/10/201530/09/2016BEQUES DOCTORAT FUND.LA CAIXA 2015-3FUNDACIO LA CAIXA
29/09/201531/12/2015Donació SONSETC al Grup de Recerca LABSONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
21/09/201531/12/2015Medición del campo electromagnético en la zona donde se instalará la plataforma oceanográfica de Canarias.PLOCAN
01/09/201530/09/2019Joint European Research Infrastrcture network for Coastal Observatory - Novel European eXpertise for coastal observaToriesCommission of European Communities
01/09/201531/08/2019HYDRALAB+ Adapting to climate changeCommission of European Communities
01/09/201531/08/2019EMSO implementation and operation: DEVelopment of instrumnent modeCommission of European Communities
28/07/201528/11/2015Elaboració de la cartografia de perillositat a la línea de costa causada per la dinàmica litoral. Aplicació als fulls 1:25.000: 78-26 (Palamós), 78-27 (Sant Feliu de Guíxols), 77-27 (Llagostera), 77-28 (Lloret de Mar)Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge
06/07/201530/06/2017Revisió aplicació informàtica/'CALIBRAO/', sistema desenvolupat pel calibratge de acceleròmetres.A.N.A ASCO-VANDELLOS II A.I.E.
15/06/201501/02/2016Servei per a l'elaboració de la cartografia de la perillositat a la línia de costa causada per la dinàmica litoral.Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
15/06/201515/09/2015Diseño de un sistema de adquisición de datos para sensar el consumo eléctrico de un vagon de tren. Software para el registro, procesado y generación de informes.ALSTOM TRANSPORTE, S.A.
10/05/201531/12/2015Manteniment de les aplicacions pel regisre de vinyesCONSELL REGULADOR DEL CAVA
01/05/201531/12/2015Proyecto de prueba nuevo modelo de gestión: 4 contenedores: p/c-v-b-secoUrbaser S.A.
15/04/201530/06/2016Actuacions Locals Emblemàtiques en la Reutilització d'AiguaAJUNTAMENT GRANOLLERS
16/01/201502/03/2015Servicio para la caracterización preliminar del remonte del oleaje en el camping la LagunaCamping la Laguna
01/01/201530/04/2018El Paisaje del Riesgo Costero en el litoral catalán. La influencia del cambio climáticoMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201531/12/201610th International Society of Environmental Biotechnology ConferenceMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD

Professorat i grups de recerca

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
19/06/202025/09/2020ELABORACIÓ D'UN MODEL DE DISPERSIÓ PER LES AIGÜES QUE DESEMBOQUEN PER CANAL D'ILLA DE MAR A LA BADIA DEL FANGARINST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
24/03/202023/07/2021Elaborar un plan de adaptación a los efectos del cambio climático de los Puertos adscritos a la Comunidad Autónoma de las Illes BalearsPORTS DE LES ILLES BALEARS
01/02/202031/01/2024Joint European Research Infrastructure of Coastal Observatories: Science, Service, SustainabilityCommission of European Communities
31/01/202031/03/2020Servei de redacció de l'estudi de propagació de l'onatge i la seva interacció amb el dic de recer al port de BlanesPORTS DE LA GENERALITAT
31/01/202030/04/2020ESTUDI PER AL REFORÇ I REPARACIÓ DEL DIC DE RECER DEL PORT DE BLANES (TEMPORAL GLORIA)Ports de la Generalitat
01/01/202031/05/2022MEDIOS DE EVALUACIÓN Y ATENUACIÓN DE LOS RIESGOS COSTEROS LOCALES DEBIDOS A LOS IMPACTOS DE LOS TEMPORALESCommission of European Communities
18/12/201931/12/2019Experiències pilot per realitzar tracking de bobines de cable carregades en camionsTOP-CABLE, SA
01/11/201931/12/2023Improving and Integrating European Ocean Observing and Forecasting Systems for Sustainable use of the OceansCommission of European Communities
02/10/201931/12/2019Support Activities for A1 HydrophoneSITEP ITALIA S.P.A
18/09/201930/04/2020Conveni únic per encàrrecs a CARNET per a la realització d'un projecte sobre/'MARITIME SHUTTLE”FUNDACIO C INNOVACIO I TEC CIT UPC
09/09/201908/10/2019Assessorament tècnic per a l'estudi i disseny de mesures al problema d'erosió costanera del municipi de GavàBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
20/05/201931/10/2020 The main objective is to give support during the entire project live until October 2020, in the creation of a web-based SensorML generator, allowing users to create their own SensorMLs, describing inCYPRUS SUBSEA CONSULTING AND SERVIC
01/04/201931/03/2022Hydraulic Collector for Polymetallic Nodules from the DeepseaEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/04/201901/04/2022KIC RM BLUE HARVESTING-PA 18138 - Hydraulic Collector for Polymetallic Nodules from the DeepseaEuropean Commission
27/03/201924/12/2019Col.laboració LIM-UPC i METEOSIM per al desenvolupament de la investigació referent a l'aplicació de la eina Coastal Hazard Wheel (CHW) en diversos països costaners d'Àfrica Occidental i CamerunMETEOSIM SL
22/03/201921/03/2020SUBCONTRATACIÓ PER A LA INSTAL.LACIÓ DE DOS CORRENTÒMETRES ADCP A LA BADIA DEL FANGAR DURANT 1,5 MESOS EN EL PRIMER SEMESTRE DEL 2019, LES DADES RECOLLIDES S'UTILITZARAN EN EL MARC DEL PROJECTE SOBREINST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
01/03/201904/04/2021amending the Design criteria of URban defences in LECZs through Composite-modelling of WAVE overtopping under climate change scenariosCommission of European Communities
01/03/201928/02/2020Execució de la segona campanya de mesures hidrodinàmiques a la Badia d’Inhambane (Moçambic) en el marc d’un projecte de col•laboració inter-universitària amb la UP-MaxixeCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Desplegament d'una xarxa LORA per a la mesura de la hidrodinàmica dels rius de la badia d'InhambaneCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/02/201931/01/2023Potential and Validation of Sustainable Natural & Advance Technologies for Water & Wastewater Treatment, Monitoring and Safe Water Reuse in IndiaCommission of European Communities
01/01/201930/09/2019Diseño, optimización y validación de impresión de piezas 3D.ALSTOM TRANSPORTE, S.A.
01/01/201931/07/2019Formación especializada sobre el uso y explotación de los equipos e instrumentos de National Instruments.NATIONAL INSTRUMENTS
01/01/201931/12/2021Joint Framework for Ocean Noise in the Atlantic SeasCommission of European Communities
01/01/201931/12/2021Producción sostenible de bioproductos a partir de microalgas y agua regeneradaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021Morfodinamica de playas protegidas en el Mediterraneo frente el cambio climatico: ModeladoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201901/01/2022INTERREG-EAPA_52/2018-JONAS - Joint Framework for Ocean Noise in the Atlantic SeasEuropean Commission
01/01/201901/01/2022H2020-688975-Blue Nodules - Breakthrough solutions for the sustainable harvesting and processing of deep sea polymetallic nodulesEuropean Commission
01/01/201931/12/2022ENVironmental Research Infrastructures building Fair services Accessible for society, Innovation and ResearchCommission of European Communities
05/11/201831/12/2019 Wave flume experiments on sand transport processes and beach morphodynamicsUNIVERSITY OF TWENTE
16/10/201815/04/2019Redacció d'un dictamen/Informe tècnic exhaustiu i detall de l'afectació (per elements naturals i per infraestructures)AJUNTAMENT DE SALOU
01/10/201823/11/2018Large scale experiments for an alternative erosion control measure using sand-filled GEOSystemsEuropean Union Horizon 2020
10/09/201809/09/2021Servicios para el desarrollo y puesta en marcha de nuevos sistemas de predicción de corrientes de muy alta resolución en el interior de los puertos en el marco de Proyecto SAMOA2ORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
01/09/201830/09/2021Achieve Good Environmental Status for Coastal Infrastructures Construction - AGESCICEURCOM-D.G.FOR THE ENVIRONMENT
01/09/201801/09/2021LIFE17 ENV/FR/000233 - Achieve Good Environmental Status for Coastal Infrastructures Construction - AGESCICEuropean Commission
17/07/201816/07/2021Servicios para la realización de campañas de medidas de parametros climáticos, en puertos para la caracterización climática y validación de modelos de predicción en el marco del proyecto SAMOA2ORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
17/07/201816/07/2021Apoyo a las actividades de Puertos del Estado en materia de oceanografía operacionalORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
01/07/201831/12/2020CGL2017-90733-REDTAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
07/06/201830/06/2020Aplicaciones Labview para evaluar las prestaciones climáticas de unas unidades de metro y calibración de sensoresALSTOM TRANSPORTE, S.A.
19/05/201828/05/2018Contrato entre la Universitat Politècnica de Catalunya y la empresa Triton Submarines EMEA S.L. para la validación de los controladores de los prpulsores del sumergible tripulado/'Triton LF/'TRITON SUBMARINES EMEA SL
01/05/201831/03/2019Development of a ship weather routing software for academic purposesInternational Association of Maritime Universities
01/04/201831/03/2020Coastal Unstructured Resolution for Aquatic EnvironmentsMERCATOR OCÉAN
24/03/201823/09/2018Propuesta de medidas generales en el ámbito del Delta incluidas en el informe-síntesis sobre la problemática y la vulnerabilidad del Delta del EbroM AGRIC PESCA ALIM Y MEDIO AMBIENTE
12/03/201831/12/2018Proyecto Dique Puerto San Antonio. Supervisión ensayos en instalaciones de Laboratorio UKSENER INGENIERIA Y SISTEMAS CHILE
01/03/201830/03/2022Tracking of Plastic in Our SeasEuropean Research Council (ERC)
01/03/201831/12/2020Donació per a despeses de personal, viatges i compres de material del projecte SEA LICE.SONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
01/03/201828/02/2019CCD 2018-U013 Formació en navegació sostenible i avaluació dels usos energètics i la sostenibilitat ambiental de la població rural de Isla Saboga (Panamà)Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
14/02/201830/09/2018Curs de formació a mida en programació de sistemes d'instrumentació i Modbus amb LabviewJOHNSON CONTROLS-HITACHI AIR CONDIT
01/01/201831/12/2020Redes de sensores submarinos autónomos y cableados aplicados a la monitorización remota de indicadores biológicosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020 Soluciones basadas en la naturaleza para la gestión costeraAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020Enfoque y criterios para observacion y simulación integrada de soluciones transdisciplinares para ecosistemas marinos en bahias costerasAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2020Rutas de adaptación al Cambio Climático en la zona costera Mediterránea. Superando los límites de la adaptabilidadAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/12/201728/02/2021Multi-purpose/Multi-sensor Extra Light Oceanography ApparatusCommission of European Communities
01/09/201731/07/2018Mantenimiento, calibración y ampliación de las aplicaciones embarcadas de adquisición de datos.SUMINISTROS ARSAM, SA
01/09/201731/12/2020Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) Litoral Besòs Territori Sostenible. Operació Recerca per la sostenibilitat. Actuació Sensòrica. Monitorització de la qualitat de l’aigua del riu BesòsFondos FEDER
03/08/201731/12/2018Desarrollo de un sistema de enrutamiento de datos para sensores marinos y oceanográficosSENSORLAB, SL
11/07/201711/03/2018Sistema d’adquisició remot de dades per la mesura, visualització i gestió del consum d’aigua i temperatura del sector porcíMANTENIMENTS TERMENS SL
07/07/201731/12/2017Redacció de la memòria d'un sistema d'aiguamolls construïts per al tractament de les aigües residuals al refugi de l'Estany LlongPARC NACIONAL AIGÜESTORTES I ESTANY
30/06/201725/09/2017Model de circulació de la Badia del Fangar per a la gestió de les activitats d'aqüicultura i Marisqueig (Fase 1) en Deltebre i l'Ampolla.INST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
07/06/201706/11/2017Análisis de ciclo de vida y estudio multicriterio utilizando el método MIVES para la caracterización de residuos de la planta de Vic.URBASER SA
16/05/201731/12/2021Improvement of data management, interoperability and data access infrastructure of a European Marine Observation and Data networkETT S.p.A
01/05/201731/12/2017Proyecto de prubea nuevo modelo de gestión: 4 contenedores: p/c-v-b-seco - continuaciónUrbaser S.A.
01/03/201731/08/2020European multidisciplinary seafloor and water column-European research infrastructure consortiumCommission of European Communities
01/02/201715/06/2017Estudi del comportament evolutiu de les platges de BarcelonaBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
01/01/201731/03/2020KIC RM INNOLOGEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/01/201731/12/2018Manteniment d'aplicacions informàtiques, gestió de servidors, pàgines web i serveis de hostingCONSELL REGULADOR DEL CAVA
01/12/201630/11/2019Preparatory phase for the pan-European research infrastructure DANUBIUS-RI: the international center for advanced studies on river-sea systemsCommission of European Communities
01/12/201631/01/2020Monitorització de la biodiversitat, mitjançant la creació i la instal·lació d’una xarxa sense fils de sensors distribuïts per tot l’AmazonesTHE SENSE OF SILENCE FOUNDATION
09/11/201608/11/2017Desenvolupament de sistemes de instrumentació i test per a la calibració dels sistemes d'adquisició utilitzats en els assajos de les unitats de tren.ALSTOM TRANSPORTE, S.A.
03/11/201602/11/2017Pilot wetland wastewater system treatment of Brompuri and Green ValleySTB HOLDINGS, LTD
01/11/201631/10/2019Copernicus Evolution and Aplications with Sentinel Enhancements and Land Effluents for Shores and Seas (CEASELESS)Commission of European Communities
01/11/201631/10/2018Actividades especializadas de formación relacionadas con la instrumentación virtual.NATIONAL INSTRUMENTS
27/07/201627/07/2020El servicio de asistencia técnica para el seguimiento ambiental del proyecto de extracción de arenas en el sector norte de la zona n de la autoridad portuaria de BilbaoUTE FUN.AZTI Y U.POLITÈCNICA CATAL.
01/07/201630/06/2019Proyecto de cooperación transnacional para promover la conservación y la protección del patrimonio natural del sector vitivinícola en la zona SUDOECommission of European Communities
09/06/201615/07/2016Asistencia Técnica en la redacción del proyecto de un sistema de humedales construidos de tratamiento de aguas para la mejora de la calidad de la laguna de la Manga del Mar MenorEDINART CONSULTING SLP
07/06/201631/12/2020Desenvolupament de projectes i serveis pel manteniment del registre de Vinyes del Consell Regulador del Cava (CRC)CONSELL REGULADOR DEL CAVA
01/06/201631/07/2019Innovative Eco-Technologies for Resource Recovery from WastewaterCommission of European Communities
01/06/201631/07/2016Suport tècnic per a la integració del sistema de mesures de corrents i meteorologia en boia de balissamentINNOVA OCEANOGRAFIA LITORAL, SL
26/04/201625/04/2017Desenvolupament de sistemes de instrumentació i test per al control de qualitat dels productesGATES P.T. SPAIN, S.A.
13/04/201613/04/2017Disseny i fabricació de sensors, automatització de sistemes per al test i caracterització de motors electrònicsDOGA, S.A.
13/04/201614/04/2017Disseny i fabricació de sensors i automatització de sistemes per al test i caracterització de motors electrònics.DOGA GESTIO, S.L.U.
01/03/201628/02/2020Sustainable Product, Energy and Resource Recovery from Wastewater — SuPER-WCommission of European Communities
02/02/201630/09/2016Millores en l'aplicació QUALIFO de PRYSMIAN, desenvolupada per SARTIPRYSMIAN SPAIN, SA
01/02/201631/07/2020Breakthrough solutions for the sustainable harvesting and processing of deep sea polymetallic nodulesCommission of European Communities
01/02/201601/02/2020Blue nodulesUnión Europea
01/01/201631/12/2019Morfodiámica de costas: interacción de patrones en diferentes escalasMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201630/06/2019Propulsión de Ferries: Simulación y Monitorización para pronóstico de la erosión en ámbitos portuariosMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
03/12/201520/06/2017Desenvolupament d'eines de tractament i procés acústic per el control de la contaminació marina.SONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
01/12/201530/11/2017Instrumentación y tecnologías aplicadas al estudio, caracterización y explotación sostenible del medio marinoMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/12/201530/11/2017Modelo Avanzado de gestión integrada para la Red de INfraestructuras hidráulicas MARHISMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
30/11/201531/12/2016Estudio sobre la sensibilidad acústica de la plaga del Salmon NorwayNORWEGIAN QUALITY SEFFOD AS
14/10/201513/04/2016Estudio sensibilidad acústica del cargol de poma como medida para la lucha de la plaga en el Delta del Ebro.FORESTAL CATALANA, S,A,
01/10/201531/03/20192015 DI 004AGAUR. Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca
01/10/201530/09/2016BEQUES DOCTORAT FUND.LA CAIXA 2015-3FUNDACIO LA CAIXA
29/09/201531/12/2015Donació SONSETC al Grup de Recerca LABSONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
21/09/201531/12/2015Medición del campo electromagnético en la zona donde se instalará la plataforma oceanográfica de Canarias.PLOCAN
01/09/201530/09/2019Joint European Research Infrastrcture network for Coastal Observatory - Novel European eXpertise for coastal observaToriesCommission of European Communities
01/09/201531/08/2019HYDRALAB+ Adapting to climate changeCommission of European Communities
01/09/201531/08/2019EMSO implementation and operation: DEVelopment of instrumnent modeCommission of European Communities
28/07/201528/11/2015Elaboració de la cartografia de perillositat a la línea de costa causada per la dinàmica litoral. Aplicació als fulls 1:25.000: 78-26 (Palamós), 78-27 (Sant Feliu de Guíxols), 77-27 (Llagostera), 77-28 (Lloret de Mar)Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge
06/07/201530/06/2017Revisió aplicació informàtica/'CALIBRAO/', sistema desenvolupat pel calibratge de acceleròmetres.A.N.A ASCO-VANDELLOS II A.I.E.
15/06/201501/02/2016Servei per a l'elaboració de la cartografia de la perillositat a la línia de costa causada per la dinàmica litoral.Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
15/06/201515/09/2015Diseño de un sistema de adquisición de datos para sensar el consumo eléctrico de un vagon de tren. Software para el registro, procesado y generación de informes.ALSTOM TRANSPORTE, S.A.
10/05/201531/12/2015Manteniment de les aplicacions pel regisre de vinyesCONSELL REGULADOR DEL CAVA
01/05/201531/12/2015Proyecto de prueba nuevo modelo de gestión: 4 contenedores: p/c-v-b-secoUrbaser S.A.
15/04/201530/06/2016Actuacions Locals Emblemàtiques en la Reutilització d'AiguaAJUNTAMENT GRANOLLERS
16/01/201502/03/2015Servicio para la caracterización preliminar del remonte del oleaje en el camping la LagunaCamping la Laguna
01/01/201530/04/2018El Paisaje del Riesgo Costero en el litoral catalán. La influencia del cambio climáticoMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD
01/01/201531/12/201610th International Society of Environmental Biotechnology ConferenceMIN DE ECONOMIA Y COMPETITIVIDAD

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

    Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

    Indicadors

    Amunt