Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Programes de doctorat / Ciències del Mar

Ciències del Mar

El Doctorat en Ciències del Mar és un Programa Interuniversitario en el que hi participen la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, i també per 3 centres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el Institut de Ciències del Mar (ICM), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i el Centre d'Investigació i Desenvolupament (CID). El programa ha estat verificat positivament per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) (juliol de 2013) i pel Consejo de Universidades (setembre de 2013).

Les ciències de la mar, com tants altres àmbits científics i tècnics, estan immerses en un ràpid procés de canvi relacionat amb la seva pròpia naturalesa (hi ha qui les defineix com “un lloc de trobada de totes les disciplines científiques”), però també amb l’elevat nivell de desenvolupament i innovació inherent a la majoria de les seves activitats. Per tant, es fa necessari completar, actualitzar i aprofundir la formació dels alumnes de màster, tant en l’àmbit de les ciències de la mar en si com en les disciplines que hi convergeixen (enginyeria civil, enginyeria naval, geologia, biologia, física, química, matemàtiques). Aquesta és la millor via per assegurar una formació adequada dels futurs professionals en aquest àmbit, del qual sorgeixen contínuament activitats emergents, com l’explotació d’energies renovables marines (inexistent fins fa ben poc al nostre país) o la prospecció de recursos minerals i energètics en aigües profundes i ultraprofundes.

El Doctorat en Ciències del Mar de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC, coordinadora) combina elements formatius avançats i flexibles amb una massa crítica d’investigadors i tècnics reconeguts, un conjunt d’infraestructures de primer nivell (tant de laboratori com al mar), una activitat científica rellevant i una activitat socioeconòmica lligada al mar altament significativa. Per això, constitueix el millor marc per guiar i dirigir els alumnes interessats a completar la seva formació confeccionant una tesi doctoral en aquest àmbit.

La tradició de col·laboració fructífera i eficaç entre les dues institucions que ofereixen conjuntament aquest doctorat des de 1985, així com el nombre de tesis presentades, les seves qualificacions i les publicacions internacionals associades, avalen la fortalesa i el grau de compenetració assolits en els seus plantejaments formatius i científics i la seva capacitat per continuar formant adequadament els futurs doctors en aquest àmbit. En el marc espanyol, la UB gaudeix d’una posició de lideratge en ciències experimentals, mentre que la UPC destaca en el camp de l’enginyeria. Les dues universitats, i en particular els centres i grups de recerca que donen suport aquest programa, ocupen una posició destacada en els rànquings internacionals de manera sistemàtica. La UB és la primera d’Espanya en física, química, enginyeria química, ciències biològiques, ciències de la terra i mediambientals. La UPC és la primera en enginyeria i la segona en matemàtiques. En els rànquings internacionals com el de Xangai, les dues universitats ocupen llocs destacats, en concret la UB, primera a nivell nacional. Així mateix, cal destacar la inclusió de la UPC en el rànquing 50 under 50, que inclou les 50 millors universitats joves a nivell mundial. Els projectes d’investigació conjunts (tant nacionals com europeus) de les dues institucions en l’àmbit de les ciències del mar es troben a la frontera del coneixement. Aquesta circumstància queda clarament il·lustrada pel reconeixement ben aviat del Barcelona Knowledge Campus (BKC) com a campus internacional d’excel·lència conjunt, en el si del qual les disciplines que convergeixen en l’àmbit de les ciències de la mar són dominants. Es demostra així l’alt grau de competitivitat (també en projectes amb una baixa taxa d’èxit, com els europeus) de les dues universitats que donen suport a aquest Doctorat i dels seus investigadors. La UB i la UPC i els seus departaments i grups implicats ofereixen a l’alumnat l’enfocament pluridisciplinari necessari per assegurar la seva formació en les diferents branques de les ciències de la mar (biologia, geologia, física, química, enginyeria i gestió), circumstància que ve afavorida per l’oportunitat que se’ls ofereix d’implicar-se en projectes i contractes de recerca actius. Així mateix, l’extensa xarxa de col·laboracions externes, que inclouen el CSIC, l’IEO i altres organismes públics i privats de recerca, es concreta també en oportunitats addicionals que permeten als doctorands trobar el millor acomodament i referència científica en funció de la línia temàtica escollida. Es dona la circumstància que a Catalunya, i especialment a Barcelona, hi ha una de les més grans i més riques concentracions d’universitats i centres de recerca en l’àmbit marí d’Espanya, el caràcter complementari dels quals es revela tant en les infraestructures disponibles com en el capital humà. Tant l’oferta, com l’enfocament i les capacitats són com a mínim comparables, i sovint superiors, a les dels programes de doctorat en ciències del mar d’universitats europees i nord-americanes. En concret, la situació de Barcelona, amb les universitats promotores d’aquest Doctorat, els centres del CSIC i el Port de Barcelona, a més d’altres factors rellevants, només té equivalent a Europa en la Universitat de Southampton i el National Oceanography Centre (NOC), l’eix Kiel-Bremen (Geomar i Marum) i Brest (IFREMER i Universitat de Bretanya Occidental).

La UB i la UPC mantenen col·laboracions estretes amb els centres esmentats, així com amb molts altres a Europa, tant en el marc de projectes d’investigació com en els formatius (p. ex., Màster Erasmus Mundus COMEM amb les universitats de Delft, Trondheim i Southampton, o el Research Training Network EURODOM sobre European Deep Ocean Margins, ja finalitzades). Per part de la UB, són particularment sòlides les col·laboracions en investigació marina de frontera amb el NOC, l’IFREMER, l’Institut Holandès per a l’Estudi del Mar (NIOZ), el Hellenic Centre for Marine Research (HCMR), GEOMAR, l’Institut per les Ciències Marines Italià (Ismar), l’Institut Alfred Wegener, la Universitat de Tromso, la Universitat Nacional d’Irlanda, l’Institut Hidrogràfic de Portugal, la Universitat de Gant, l’Institut Max Plank i la Universitat de Bremen, per citar-ne només uns pocs. Per part de la UPC, assenyalem les col·laboracions amb el NOC i la HR Wallingford del Regne Unit, Deltares dels Països Baixos, DHI de Dinamarca i IFREMER, el Servei Hidrogràfic i Oceanogràfic de la Marina (Shom) i Météo France de França. Aquesta àmplia xarxa de col·laboracions amb institucions europees en projectes de recerca, activitats formatives i altres activitats permet contrastar de manera contínua el nivell i la competitivitat del Programa de Doctorat ofert amb els que es realitzen en institucions i aliances similars de la Unió Europea, i, addicionalment, establir relacions de cooperació concretes intercanviant tant professors (habitualment en el marc dels ajuts de mobilitat) com investigacions i doctorands, amb una tendència creixent cap a la realització de tesis cotutelades conjuntes i, en tot cas, amb beneficis clars i un marc de referència internacional per a tots els doctorands.

Dins d’aquest marc, el principal objectiu del Doctorat en Ciències del Mar, de caràcter interuniversitari, és mantenir dins dels millors estàndards internacionals la formació dels alumnes provinents de màsters relacionats amb aquest àmbit. Entre aquests, cal esmentar explícitament el de Ciències del Mar, Oceanografia i Gestió del Medi Marí (també conjunt entre UB i UPC). Tots dos títols són la més recent plasmació d’un esforç formatiu de llarg recorregut, iniciat als anys vuitanta amb l’oferiment conjunt de cursos de doctorat i que culmina amb la participació en la docència del Màster Interuniversitari que la UB i la UPC ofereixen també conjuntament des fa ja sis anys. Com a resultat, tant el Màster com el Programa de Doctorat han rebut des de la seva implantació les etiquetes de qualitat ministerials. El Doctorat, en concret, gaudeix de la Menció cap a l’Excel·lència des de l’any 2010 (MEE2011-0703: 2011, 2012, 2013) i ha estat distingit anteriorment amb la Menció de Qualitat des de l’any 2003 (MCD2003-00141: 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009).

El Programa de Doctorat permet als doctorands endinsar-se en els últims avenços en ciències del mar a través de professors i investigadors propis i visitants (per mobilitat o amb motiu dels projectes d’investigació que es desenvolupen en les dues institucions). Això permet a l’alumnat una actualització i un contrast permanent de la seva formació i dels progressos en la realització de la tesi, entesa com el seu primer, i per això més important, projecte de recerca, que ha de saber conduir i portar a bon terme amb el suport del seu director o directora i tutor o tutora assignats. També s’ofereixen a l’alumnat la riquesa i beneficis de la interdisciplinarietat dels departaments i grups de les dues institucions que donen suport al Doctorat. A títol il·lustratiu, destaca la participació en campanyes oceanogràfiques amb grans vaixells (observacions, mesuraments, mostrejos in situ, adquisició de dades geofísiques); els seminaris de presa de mesures de camp a la zona costanera i a la plataforma continental; l’aprenentatge del processament i visualització de grans volums de dades (batimètrics, geofísics, oceanogràfics o d’una altra índole); el desenvolupament de models numèrics (onatge, transport de sediment) o les anàlisis de gestió integrada (zones costaneres, llit marí), de manera que els usos del llit marí, el coneixement i explotació sostenible dels recursos marins, l’avaluació de la qualitat de les aigües i l’ecosistema, i la gestió dels àmbits costaner i marí estan en el nucli del Programa de Doctorat. Tot això comporta naturalment l’ús de fonts d’informació i tipologies de dades i mostres molt diverses (des d’imatges de satèl·lit fins a microorganismes i partícules sedimentàries) i a escales espacials i temporals altament diversificades, si bé cada doctorand o doctoranda es centrarà en els més apropiats per al desenvolupament de la seva tesi.

Tot això convergeix en una caracterització de la dinàmica i la salut de la nostra costa, tant a la zona terrestre com a la marina, que s’ha convertit en una necessitat imperiosa per a Catalunya i, per extensió, per a Espanya, ja que ambdues depenen de la franja costanera tant pel que fa a percentatge del producte interior brut que aquesta genera, com al volum de població que acull. Igualment, el coneixement de les variables (naturals o antropogèniques) que influeixen en el rendiment pesquer és altament rellevant des d’un punt de vista tant social com de gestió, atès l’impacte causat per les activitats pesqueres i les amenaces de futur que pengen sobre el sector. Per això, la formació en la dinàmica de poblacions i la caracterització genètica d’organismes, explotats i no explotats és altament necessària. El nostre país també necessita experts formats en els riscos marins, com els generats pels recents tsunamis i temporals catastròfics. Finalment, tampoc es pot prescindir d’especialistes en la prospecció de la llera i el subsòl marins, font cada vegada més important d’hidrocarburs i reservori de recursos potencials extraordinàriament importants, com els hidrats de gas. A tot això cal afegir-hi la presència creixent d’infraestructures rígides al nostre litoral, les quals en modifiquen les característiques i produeixen un ampli ventall d’impactes.

Els exemples anteriors (així com molts altres que es podrien citar) posen en relleu la conveniència de desenvolupar un plantejament formatiu i investigador que prepari especialistes doctors en l’àmbit de les ciències del mar, de manera que ofereixi a les poblacions costaneres, i a la societat en general, els resultats d’aquestes investigacions mitjançant tesis i articles científics, entesos com a elements imprescindibles per millorar l’eficiència (i, per tant, la sostenibilitat) del desenvolupament dels nostres mars i costes. Per exemple, cal mantenir platges “suficients” sense generar costos econòmics o un impacte ambiental excessiu i generar valor afegit mitjançant les eines pròpies de l’oceanografia operacional per a la gestió de riscos a la zona costanera, per a l’extracció de recursos minerals i energètics del llit i el subsòl marí, per a la prevenció de riscos o per a la gestió de pesqueries.

El teixit social i industrial de Catalunya i Espanya necessita incorporar aquest coneixement avançat per assolir uns nivells d’eficiència que permetin enfrontar-se als desafiaments d’aquesta època econòmica tan convulsa i en un ecosistema marí sotmès a un alt nivell d’estrès, de manera que es puguin mitigar els impactes naturals i antropogènics a la zona costanera. Cal pensar, si no, en els contaminants orgànics persistents o en els microplàstics que han penetrat fins als llocs més remots de l’oceà global i en la seva cadena tròfica.

Aquest Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències del Mar abasta sis de les àrees prioritàries de recerca establertes a Catalunya. Més concretament:

• Medi ambient (on la zona costanera i les aigües marines properes a la costa representen una de les productivitats biològiques més grans i una de les concentracions de població i valor socioeconòmic més grans, en particular a la conca mediterrània);
• Sensibilitat al clima i la seva variació (atesa la importància i el paper equilibrador de la frontera mar-terra enfront dels impulsors climàtics, tant marins com terrestres); i
• L’espai (ja que en l’actualitat i en els anys vinents la major part de les observacions de variables ambientals a la franja costanera i al mar es faran a partir d’imatges i dades remotes, ja siguin d’avió, globus sonda o satèl·lit, tal com estableixen també les prioritats de recerca a la Unió Europea).

Així mateix, les ciències de la mar inclouen les àrees de:

• Transport (en el qual el marítim és un dels més energèticament eficients),
• materials (ja que la construcció de tot tipus de noves estructures mar endins requereix una anàlisi diferenciada de què es porta a terme per a construccions en terra ferma), i
• energies no renovables i renovables (a causa del gran impuls que aquestes últimes han experimentat en els últims anys en l’àmbit marí).

Així mateix, el Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències del Mar manté una íntima relació d’interès mutu amb el desenvolupament tecnològic en sentit ampli. En particular, en relació amb el disseny, construcció, verificació i ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), de vehicles dirigits i autònoms capaços de penetrar a l’interior de l’oceà, i de sistemes per a la realització de mesuraments i operacions ‘in situ’ al llit marí i el seu subsòl, fins a grans profunditats. Així, l’aplicació avançada de les TIC en el medi marí respon a la necessitat de transmetre informació a distància, tant per a la seva observació com per a la quantificació de riscos i processos diversos que hi tenen lloc. Serveixin com a exemple els LIDAR de boies oceanogràfiques de recent desenvolupament i els sistemes de detecció i alerta primerenca de tempestes i altres fenòmens geofísics.

Les àrees d’actuació abans esmentades són també prioritàries dins dels plans de desenvolupament estratègic de la UB i la UPC, com ho il·lustren infraestructures de recerca consolidades (p. ex., El canal d’onatge de la UPC o el ‘pool’ d’instruments de monitorització de l’entorn marí profund de la UB) i altres en desenvolupament (pàg. ex., el laboratori d’anàlisi no destructiva de mostres geològiques de la UB, pensat de manera molt particular per a l’estudi de testimonis de sediment extrets del fons marí).

El potencial de la UB i la UPC s’observa, en fi, en el nombre de projectes d’investigació competitius aconseguits en les últimes convocatòries i de contractes amb empreses, consorcis i administracions, en el reconeixement de la Generalitat de Catalunya als respectius grups de recerca consolidats (p. ex., els dels dos coordinadors d’universitat, vigents ininterrompudament des de 1994) o en el fet d’oferir als doctorands l’accés a grans instal·lacions, tant de la Unió Europea com instal·lacions cientificotècniques singulars (ICTS) espanyoles, per a la realització de treballs relacionats amb les seves tesis. En aquest sentit, podem esmentar com a exemples el ja al·ludit canal d’onatge de la UPC o els vaixells oceanogràfics de gran port gestionats per diferents organismes dels quals UB i UPC són usuaris principals. La creació de centres mixtos entre el CSIC, la UPC i la UB, o entre aquestes universitats i la Generalitat (tots ells vinculats a aquest Doctorat), mostra encara més el potencial de les institucions promotores i dels seus investigadors, així com l’existència de sinergies adequades per a la formació d’especialistes doctors en aquest àmbit. L’estratègia de recerca, desenvolupament i innovació de les dues institucions, i de les administracions i empreses que col·laboren amb ells, es beneficia d’aquest Programa de Doctorat (mitjançant la generació de nous especialistes i de resultats d’investigació transferibles) i, al revés, el Doctorat es beneficia de l’existència de l’entramat científic, social i econòmic que facilita la generació de noves idees i genera interaccions fructíferes per a la investigació i, en algunes ocasions, per al seu finançament.

Els resultats obtinguts en els més de vint anys de doctorat conjunt en Ciències del Mar entre les dues institucions, tant en termes de tesis, articles i projectes de recerca com en termes de valor formatiu afegit i retorn a la societat, justifiquen de sobres la present proposta, avalada a més per unes ràtios de tesis per nombre d’alumnes matriculats, de beques aconseguides i de nombre de publicacions en revistes amb factor d’impacte molt notable. Aquestes fortaleses han estat reconegudes, entre d’altres, per països llatinoamericans com el Brasil, Xile o Mèxic, que prioritzen o atorguen caràcter excloent a aquest programa a la concessió de beques per a la realització de tesis doctorals en ciències del mar a Espanya pels seus ciutadans, fet que mostra també la molt positiva percepció exterior d'aquest en el món hispanoparlant.

Altres Universitats

Universitat de Barcelona

COORDINADOR/A

Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin

CONTACTE

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.CMAR.camins@upc.edu

Pàgina web pròpia

Informació general

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat en Ciències del Mar està dirigit a estudiants amb una sòlida formació a nivell de grau i màster, d’acord amb el que especifica el Reial decret 99/2011, en l’àmbit de les ciències del mar o en àmbits relacionats.

Està, per tant, dirigit també a estudiants provinents de titulacions en els àmbits de la biologia, la geologia, les ciències ambientals, la física, la química, les matemàtiques, la geografia i àmbits afins. És també un programa concebut i dissenyat per i per a enginyers, preferentment de l’àmbit de les enginyeries civil i naval, obert igualment als enginyers industrials, de telecomunicacions i arquitectes. També hi són benvinguts els estudiants amb una titulació equivalent atorgada per una universitat estrangera.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostraran les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats a la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per a realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en el qual es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, si s’escau, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

El Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències del Mar està en relació amb algunes de les institucions que concedeixen beques internacionals, europees o espanyoles. Per a qualsevol informació addicional, els doctorands poden contactar directament amb el seu director o directora de tesi i, si no, amb el tutor o la tutora que se’ls assigni a l’inici de la seva formació de doctorat. Més precisions sobre aquest tema es poden sol·licitar a les escoles de doctorat de les dues universitats o a través d’un contacte directe amb els responsables administratius del programa.

Organització

COORDINADOR/A:
COMISSIÓ ACADÈMICA DEL PROGRAMA:
Altres Universitats:

Universitat de Barcelona


UNITATS ESTRUCTURALS:
  • Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
  • Laboratori d'Enginyeria Marítima
Direcció URL específica del programa de doctorat:
https://deca.upc.edu/ca/doctorat-recerca/doctorat/ciencies-mar

CONTACTE:

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.CMAR.camins@upc.edu


Convenis amb altres institucions

Convenio colaboración_UB_UPC Ciencias del Mar.pdf

Accés, admissió i matrícula

Perfil d'acces

El Programa de Doctorat en Ciències del Mar està dirigit a estudiants amb una sòlida formació a nivell de grau i màster, d’acord amb el que especifica el Reial decret 99/2011, en l’àmbit de les ciències del mar o en àmbits relacionats.

Està, per tant, dirigit també a estudiants provinents de titulacions en els àmbits de la biologia, la geologia, les ciències ambientals, la física, la química, les matemàtiques, la geografia i àmbits afins. És també un programa concebut i dissenyat per i per a enginyers, preferentment de l’àmbit de les enginyeries civil i naval, obert igualment als enginyers industrials, de telecomunicacions i arquitectes. També hi són benvinguts els estudiants amb una titulació equivalent atorgada per una universitat estrangera.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

  • Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
  • Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
  • Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
  • Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
  • Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.
  • Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

    Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

El principal criteri d'admissió és una formació de títol oficial espanyol de grau, o equivalent, més màster, o equivalent, que permetin seguir amb aprofitament el plantejament formatiu de recerca del Programa de Doctorat en Ciències del Mar.

Per aquest motiu es consideraran preferentment:

• Qualificacions acadèmiques i pla docent del màster, o equivalent, dels sol·licitants.
• Qualificacions acadèmiques i pla docent del grau, o equivalent, dels sol·licitants.
• Altres mèrits acreditats documentalment, com estades en centres relacionats amb l’àmbit de les ciències del mar, publicacions o experiència professional prèvia.

El procés d’admissió es concreta en els passos següents:

I. S’examina el títol d’accés de tots els sol·licitants i es preadmet de manera automàtica els que provenen de titulacions plenament compatibles amb el Programa de Doctorat, en concret:

a) Ciències del Mar i Oceanografia;
b) Enginyeria Civil i Naval;
c) Biologia, Geologia, Química, Física, Ciències Ambientals i Matemàtiques.

Per a altres estudis, la Comissió del programa analitza el pla d’estudis del sol·licitants i eleva una proposta a la universitat on aquest hagi de fer la seva matrícula.

En tots els casos, la Secretaria del Programa de Doctorat en Ciències del Mar fa una comprovació d’ofici, en la qual verifica que el pla d’estudis seguit inclogui les assignatures més relacionades amb les quatre branques bàsiques de les ciències de la mar. D’aquesta comprovació en podria desprendre la necessitat de fer complements formatius per part de l’alumne o l’alumna, la qual es concretaria amb una entrevista prèvia individualitzada amb aquest o aquesta.

II. Amb el conjunt d’estudiants preadmesos es portarà a terme una priorització en la qual es consideren, amb les ponderacions que s’indiquen entre parèntesis, els elements següents:

a) les notes d’estudis previs (55%);
b) treballs d’iniciació a la recerca (p. ex., en màsters), publicacions i contribucions a congressos i reunions científiques esmentats en el CV (30%);
c) beques i ajuts obtinguts (10%);
d) altres mèrits (5%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics, que estaran lligats a crèdits de recerca. Aquests crèdits tindran caràcter obligatori per als estudiants que hagin cursat un grau de 300 ECTS o més que doni accés al Programa de Doctorat i que no inclogui crèdits d’aquesta naturalesa. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.

Els complements seran de formació investigadora, però mai no podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS (a la normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la UPC figura que els complements podran ser també de formació transversal, però està previst que es modifiquin per associar aquests complements exclusivament a crèdits de recerca, especialment per al cas en què estigui previst l’accés al doctorat amb un grau de 300 ECTS).

Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix la normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Els complements de formació s’estableixen en el Programa de Doctorat en Ciències de la Mar a partir de la proposta de tutor o la tutora i amb el vistiplau de la comissió interuniversitària del Programa de Doctorat en Ciències de la Mar. Es procurarà sempre evitar complements per als alumnes procedents del Màster Interuniversitari en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí, conjunt entre la UB i la UPC, o títols assimilables.

Per als alumnes la trajectòria anterior dels quals suggereixi al tutor o la tutora la necessitat d’una formació addicional, es plantejaran crèdits basats en el màster conjunt en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí. El criteri general que utilitzaran els tutors serà seleccionar els mòduls d’especialitat del màster de manera que signifiquin un valor afegit per a la formació de l’alumnat. Per exemple, als alumnes que accedeixin al Programa de Doctorat en Ciències del Mar i mostrin deficiències en el camp de la química o el de l’enginyeria, se’ls recomanaran mòduls de formació corresponents

Període de matrícula dels nous doctorands

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Febrer (matrícula extraordinària) per a alumnes en espera de visats i beques principalment.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Seguiment i avaluació del doctorand

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

- Activitat: Tutories.

Hores: 432.

Caràcter: obligatòria.

- Activitat: Cursos.

Hores: 72.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Seminaris.

Hores: 25.

Caràcter: optativa.

- Activitat: ‘Workshops’.

Hores: 10.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Estades de recerca.

Hores: 480.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Formació en habilitats informacionals.

Hores: 8.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Metodologia de la recerca.

Hores: 12.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Innovació i creativitat.

Hores: 8.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.

Hores: 18.

Caràcter: optativa.

- Activitat: Avaluació del seguiment del DAD y del pla de recerca.

Hores: 4.

Caràcter: obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

  • La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
  • L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
  • No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
  • Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
  • Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Recursos d'aprenentage

El Programa de Doctorat Interuniversitari en Ciències de la Mar compta amb els recursos que aportaran les dues institucions implicades (UPC i UB), a les quals s’afegeixen els de les altres institucions col·laboradores, sobretot els centres del CSIC a Catalunya que donen suport a aquesta activitat conjunta. Per aquest motiu, els estudiants tenen accés a:

• Equips d’investigació, tant de camp i mar com de laboratori, que constitueixen una de les infraestructures tecnicocientífiques més potents dedicades a aquest camp en l’àmbit de les ciències del mar a Espanya.

Entre els equips disponibles destaquen els següents:

• Canal d’Investigació i Experimentació Marítima (CIEM)

• Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics (XIOM)

• ’Pool’ d’instrumentació per a fondejos (UB)

• Laboratoris del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (UPC)

• Laboratoris del Departament d’Ecologia (Facultat de Biologia, UB)

• Laboratoris del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines (Facultat de Geologia

UB)

• Laboratoris del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC)

• Laboratoris de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC)

• Laboratoris de l’Institut de Ciències de la Mar (CSIC)

• Laboratoris de l’Institut de Química Avançada de Catalunya

• Accés a vaixells oceanogràfics de l’IEO, del CSIC i de la SEGEMAR i a embarcacions de port mitjà i petit de la Generalitat de Catalunya, la UB, la UPC i privades, així com a bucs oceanogràfics i perforadores d’altres països

• Boia oceanogràfica del CEAB

• Facilitats numèriques que inclouen tant els diferents models desenvolupats pels grups de recerca participants com les llibreries i recursos de màquina que hi ha a les institucions implicades i col·laboradores. Val la pena destacar que es pot utilitzar el Centre de Supercomputació de Barcelona i l’ordinador Mare Nostrum (recentment actualitzat i modificat)

• Programari específic de processament i visualització de grans volums de dades sota llicència (UB, UPC i institucions col·laboradores)

• Els estudiants també compten amb accés a les diferents biblioteques de les dues universitats i dels organismes col·laboradors. Mitjançant el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), els estudiants poden accedir en línia a tots els fons de Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), amb més de 9 milions de documents. A més, per al seu treball específic poden accedir als fons documentals dels diferents grups de recerca implicats en el Programa de Doctorat, els quals contenen informes, mapes i altres tipus de documents englobables en el concepte de bibliografia anomenada ’grisa’, sovint necessaris per al desenvolupament eficient de les tasques d’investigació. Tot plegat facilita als alumnes encara més, si és possible, l’enfocament i el desenvolupament de la seva tesi.


Tesis Doctorals

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

  • QUIRÓS COLLAZOS, LUCÍA: Estudio paleoclimático del afloramiento ecuatorial del Océano Pacífico durante los últimos 160.000 años a partir de biomarcadores moleculares.
    Autor/a: QUIRÓS COLLAZOS, LUCÍA
    Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de dipòsit: 22/04/2022
    Data de lectura: 27/06/2022
    Hora de lectura: 10:00
    Lloc de lectura: ETSECCPB - Saló d'Actes Ramon Margalef de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.
    Director/a de tesi: CALVO COSTA, EVA | PELEJERO I BOU, CARLES
    Tribunal:
         PRESIDENT: FLORES VILLAREJO, JOSE-ABEL
         SECRETARI: CERMEÑO AÍNSA, PEDRO
         VOCAL: VILLANUEVA ALVAREZ, LAURA
    Resum de tesi: La presente tesis doctoral se centra en la reconstrucción de las condiciones paleoclimáticas del afloramiento ecuatorial del Océano Pacífico, al este de las Islas Galápagos, a lo largo de los últimos 160.000 años. Esta región es de gran interés para comprender las dinámicas del clima dentro del contexto de cambio global actual. Se trata de una región que juega un papel clave en los ciclos biogeoquímicos globales, en especial el del carbono, pues es una de las zonas que presenta mayor flujo de CO2 del océano a la atmósfera, además de ejercer un papel clave en el clima global regulando la transferencia de energía térmica de las bajas a las altas latitudes.Este estudio se ha realizado a partir del análisis de biomarcadores moleculares en el testigo sedimentario ODP 1240, obtenido durante la campaña 202 del Ocean Drilling Program. Los principales compuestos analizados son las cetonas de cadena larga (alquenonas C37), el 24-metilcolesta-5,22-dien-3ß-ol (brasicasterol), n-alcanos de cadena larga, tetraéteres de glicerol dialquil glicerol (GDGTs) y alquil dioles 1,14.A partir de estos biomarcadores se han obtenido los índices UK¿37 y TEXH86 y se ha evaluado su utilidad como indicadores de temperatura para reconstruir las condiciones de las aguas superficiales del afloramiento del Pacífico oriental a escala glacial-interglacial. Éstos reflejan las variaciones en la temperatura superficial media anual de la zona y registran el calentamiento y enfriamiento típicos de las variaciones glacial-interglacial, aunque con ciertos matices asociados con cada indicador. El registro derivado del UK¿37 muestra sensibilidad a los períodos con unas condiciones de estacionalidad similares a las de La Niña, cuando el afloramiento fue más intenso y las temperaturas superficiales del mar en esta zona fueron más frías. Por otro lado, se ha observado que, durante los glaciales, el índice TEXH86 tiende a sobreestimar el enfriamiento de las aguas superficiales, tal y cómo se ha observado en reconstrucciones similares de ésta y otras regiones tropicales. Esto se debería a la influencia combinada de los cambios en la temperatura superficial y las variaciones en las tasas de oxidación de amonio sobre las Thaumarchaeotas que sintetizan los GDGTs y que proliferan en la parte superficial de la columna de agua.La información paleoclimática aportada por otros registros de la zona indica que los cambios en la desnitrificación oceánica vinculados al aporte de oxígeno a través de las aguas subsuperficiales e intermedias pudo tener un efecto regulador sobre la disponibilidad de amonio en superficie. Esto, a su vez, habría provocado cambios en la abundancia relativa de los GDGTs sintetizados por las Thaumarchaeotas, causando una sobreestimación del enfriamiento estimado durante los glaciales por parte del índice TEXH86.La alta resolución que caracteriza al testigo ODP 1240 ha permitido estudiar las variaciones climáticas de esta región a escala milenaria. En concreto, se han estudiado los cambios en la productividad primaria ocurridos durante la penúltima deglaciación, la Terminación II, un período que resulta interesante como laboratorio para conocer las dinámicas del clima en períodos de rápido calentamiento global. Los resultados muestran que la producción de fitoplancton se vio favorecida por la creciente influencia de aguas procedentes del Océano Austral ricas en nutrientes y por un aumento de las deposiciones de polvo atmosférico que habrían aportado hierro a la zona de estudio. Estos procesos experimentaron su mayor expresión durante el desarrollo del Evento Heinrich 11 en el Atlántico Norte, cuando en el afloramiento del Pacífico ecuatorial se registró el mayor aumento de productividad primaria de la Terminación II. Los resultados de esta tesis ponen de manifiesto la relación que existe entre las dinámicas globales de los ciclos biogeoquímicos y las del Pacífico ecuatorial oriental, y el p

Darrera actualització: 24/06/2022 04:45:26.

Llistat de tesis en dipòsit

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 24/06/2022 04:30:20.

Llistat de tesis defensades per any

  • BALSELLS FERNÀNDEZ-PEDRERA, MARTA: LINKING HYDRODYNAMIC AND BIOLOGICAL PROCESSES IN A SHALLOW AND MICRO TIDAL ESTUARY: THE CASE OF FANGAR BAY (EBRO DELTA)
    Autor/a: BALSELLS FERNÀNDEZ-PEDRERA, MARTA
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674357
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de lectura: 24/05/2022
    Director/a de tesi: ESPINO INFANTES, MANUEL | GRIFOLL COLLS, MANUEL

    Tribunal:
         PRESIDENT: DIOGENE FADINI, JORGE
         SECRETARI: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR
         VOCAL: LLORET ROMAÑACH, JOSEP
    Resum de tesi: Esta tesis analiza las relaciones entre la hidrodinámica (y sus forzamientos) y variables biológicas en la bahía del Fangar a partir de observaciones in situ, modelos numéricos y datos satélite. La bahía del Fangar es una bahía relativamente pequeña, somera y micro mareal y es de vital importancia para la biodiversidad de la región y la economía local ya que en ella se practican tanto actividades de acuicultura como de ocio náutico.Desde un punto de vista hidrodinámico, la bahía del Fangar está predominantemente influenciada por el viento y los flujos de agua dulce presentando problemas de renovación del agua, así como altas temperaturas en verano que llegan a afectar a los cultivos de bivalvos presentes en ella. Para analizar la hidrodinámica se ha utilizado el modelo numérico ROMS y medidas de dos campañas de campo donde se obtuvieron datos de corrientes, nivel del mar, viento y salinidad y temperatura en la columna del agua. Durante los períodos de calma, las corrientes observadas muestran una circulación de agua compleja en la parte interior del estuario debido a su poca profundidad y una circulación estuárica positiva en la bocana. Los experimentos numéricos realizados han permitido investigar la circulación de agua inducida por el viento local. Para condiciones intensas de viento en la bahía, se produce unaestructura transversal axialmente simétrica con flujo de salida en el eje del canal central y entrada en las zonas laterales poco profundas. Estos resultados numéricos explican la circulación de agua observada durante episodios de viento donde la columna de agua tiende a homogeneizarse rápidamente.Posteriormente se investigó el efecto del viento en la evolución de la concentración de Clorofila a (Chl a) en superficie con datos de campo e imágenes satélite. El análisis reveló que episodios de viento intensos tanto del NW (off-shore, up-wind) como SE-E (onshore, down-wind) provoca un aumento en la concentración de Chl a superficial. Los mecanismos responsables son la dispersión horizontal de nutrientes proveniente de los canales de agua dulce y la mezcla vertical (también vinculada a la rotura de laestratificación) que presumiblemente resuspende Chl a y / o incorpora nutrientes en toda la columna de agua. Por otro lado, la brisa no es capaz de romper la estratificación, por lo que la concentración de Clorofila a no cambia significativamente durante estos episodios. En conclusión, la mezcla producida por los fuertes vientos favorece una acumulación de Chl a en la bahía mientras que la estratificación asociada a la circulación estuárica tiende a reducir dicha acumulación.Para completar el análisis observacional de la distribución de producción primaria en la bahía se han realizado simulaciones numéricas con un modelo numérico NPZD acoplado al ROMS. Los resultados numéricos muestran como el viento tiene un efectoprimordial en la distribución de nutrientes provenientes de los canales de descarga y en consecuencia sobre la distribución de la biomasa de fitoplancton en el interior de la bahía. Las simulaciones idealizadas demuestran que la biomasa de fitoplancton tiende a redistribuirse en toda la columna de agua (debido a la rotura de la estratificación) cuando soplan vientos intensos del NW y del ESE.Aunque los resultados de la tesis han permitido profundizar en el conocimiento de la relación de los procesos hidrodinámicos y biológicos aún existen aspectos por explorar como el efecto de la resuspensión por fondo o la relación entre procesos a diferenteescala temporal. La implementación de modelos numéricos más complejos, análisis de imágenes satélite de alta resolución y campañas de adquisición de datos más intensas en espacio y tiempo puede ser un punto de partida para futuros estudios.

  • MARTINEZ VARELA, ALICIA: Biodegradation of polycyclic aromatic hydrocarbons in the surface ocean.
    Autor/a: MARTINEZ VARELA, ALICIA
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674247
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Compendi de publicacions
    Data de lectura: 29/04/2022
    Director/a de tesi: VILA COSTA, MARIA | PIÑA CAPÓ, BENJAMIN

    Tribunal:
         PRESIDENT: SEBASTIÁN CAUMEL, MARTA
         SECRETARI: ORTEGA RETUERTA, EVA
         VOCAL: BANYERAS VIVES, LLUIS
    Resum de tesi: Quantitats creixents de contaminants orgànics (CO) s¿alliberen al medi ambient, cosa que suposa una amenaça per al sistema de vida de la Terra. En el medi marí, la contaminació causada per vessaments de petroli accidentals rep molta atenció tant acadèmica com social. No obstant això, la magnitud de la contaminació per CO semi-volàtils que arriba als oceans de manera difusa és ordres de magnitud més gran en comparació als vessaments accidentals. Actualment hi ha poca informació sobre el cicle d'aquests CO a la columna d¿aigua i sobre quins són els efectes que causen sobre els ecosistemes marins. Es creu que un destí important dels CO al medi marí són els processos de biodegradació per part dels microorganismes, ja que és àmpliament reconeguda la seva capacitat per consumir molts CO. Tanmateix, no es coneix ni la magnitud de la biodegradació ni la identitat dels principals degradadors, ni tampoc els efectes dels CO als microorganismes. Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) i altres hidrocarburs semi-volàtils es troben entre els CO més abundants en el medi marí. L¿ampli espectre de propietats fisicoquímiques dels HAP els converteixen en un model ideal per estudiar la biogeoquímica dels CO a l'aigua de mar. Aquesta tesi es centra en les activitats de biodegradació sota concentracions ambientals realistes de HAP a les aigües marines superficials i les respostes microbianes concomitants a aquesta exposició. Els objectius d'aquest treball són: 1) explorar la biodegradació microbiana de HAP en condicions realistes en diferents entorns d¿aigües superficials marines mitjançant tècniques biogeoquímiques, moleculars i genòmiques, 2) identificar els principals actors de la degradació i descriure els principals metabolismes que coexisteixen juntament amb la biodegradació mitjançant mesures fisiològiques i tècniques metatranscriptòmiques i 3) localitzar ¿punts calents¿ de biodegradació de HAP en hàbitats marins i descriure alguns dels principals factors fisicoquímics que influeixen en la biodegradació. Per tal d¿assolir els objectius, hem realitzat incubacions de curta durada amb aigua superficial marina amb nivells de HAP ambientals, imitant les concentracions que es troben a l'oceà superficial en diverses províncies oceàniques i amb condicions fisicoquímiques contrastades. En particular, el treball de camp es va desenvolupar a l'Antàrtida Marítima, al NE del Pacífic subàrtic i al NO del Mediterrani. Es va utilitzar tècniques de química analítica i biologia molecular per obtenir les taxes de biodegradació i avaluar els canvis en la composició i els perfils d'expressió gènica de les comunitats microbianes exposades a nivells ambientals de HAP. Els resultats indiquen que la capacitat microbiana de biodegradació dels HAP és un tret estès a l'oceà superficial a escala global, tot i que les taxes de biodegradació dels HAP tenen una gran variabilitat. Aquestes troballes suggereixen el paper fonamental de la biodegradació microbiana com a un del principals processos que modulen el destí dels HAP a l'oceà superficial. En els experiments d¿incubació vam observar que les exposicions a curt termini (24-48 hores) amb concentracions ambientals de HAP tenen un impacte en la composició i la funcionalitat de les comunitats microbianes. Els principals tàxons responsables de la biodegradació dels HAP a concentracions ambientals variaven segons el lloc i l'hàbitat, i inclouen molts grups diferents. Durant els experiments de curta exposició les poblacions de bacteris hidrocarbonoclàstics (BHC), és a dir, els bacteris especialitzats en l'ús d'hidrocarburs com a font de carboni i energia, van esdevenir actors clau en la biodegradació. La bateria de gens expressats durant l'exposició als HAP inclou gens de degradació de HAP, a banda d¿altres gens implicats en donar resposta a l'estrès i altres estratègies de desintoxicació.

  • SANTIN MURIEL, ANDREU: Exploration and Discovery of Sponge Assemblages on the Continental Shelf and Slope of the Catalano-Balearic Sea by means of non-Invasive Techniques.
    Autor/a: SANTIN MURIEL, ANDREU
    Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673567
    Programa: CIÈNCIES DEL MAR
    Departament: (DECA)
    Modalitat: Normal
    Data de lectura: 24/01/2022
    Director/a de tesi: GILI SARDÁ, JOSEP MARIA | GRINYÓ ANDREU, JORDI

    Tribunal:
         PRESIDENT: RIOS LOPEZ, MARIA PILAR
         SECRETARI: GEROVASILEIOU, VASILEIOS
         VOCAL NO PRESENCIAL: PALACÍN CABAÑAS, CREU
    Resum de tesi: Las comunidades de esponjas dominan multitud de entornos de fondo duros, siendo uno de los organismos estructurales dominantes en varias áreas del mundo. Aunque la fauna de esponjas mediterráneas se encuentra entre las más estudiadas del mundo, la información disponible actualmente es mínima para las esponjas que se encuentran en las zonas más profundas del mediterráneo en comparación con sus aguas más someras, y la mayoría de los datos disponibles han sido obtenidos mediante métodos de muestreo indirectos o de capturas accidentales por pesquerías de fondo. Aprovechando el metraje y material recogido durante los proyectos Life + INDEMARES, ABIDES y ABRIC, la presente tesis pretende arrojar luz, mediante métodos no invasivos, sobre las comunidades de esponjas que se dan en dos áreas destacadas del Mar Catalano-Balear (mar Mediterráneo noroccidental): el Sitio de Interés Comunitario (SCI) del Canal de Menorca (archipiélago balear), que se convertirá en un futuro Área Marina Protegida (AMP), y las comunidades de corales de agua fría recientemente descubiertas en el cañón de Blanes.En cuanto al SIC del Canal de Menorca, esta tesis caracterizó, mediante análisis cuantitativos de video-transectos, las principales comunidades de esponjas de la zona, con especial énfasis en la distribución geográfica, batimétrica y estructural de las especies formadoras de hábitat más relevantes. El análisis cuantitativo de 85 video-transectos (una distancia lineal total de 75 km), junto con el análisis de especímenes para confirmar la identificación de especies, permitió discriminar seis comunidades principales, que correspondían principalmente a diferencias en el tipo de sustrato y profundidad. Las mayores densidades y abundancias de esponjas se concentraron en áreas de alto hidrodinamismo, a saber, las zonas rocosas frente a la costa del Cabo Formentor y la cabecera del Cañón de Menorca. También se observó un patrón claro de zonificación en profundidad, que va desde la plataforma continental interior hasta el talud superior. Al mismo tiempo, la plataforma continental albergaba la presencia de diversas morfologías, pero las formas más grandes ocurrieron en el borde de la plataforma y el talud. A su vez, la mayoría de las especies estudiadas estaban dominadas por individuos de tamaño pequeño a mediano, lo que sugiere eventos de reclutamiento a pulsos. En cuanto a las comunidades de esponjas identificadas, en la plataforma continental interior dominaban axinélidos semiesciáfilos que se localizaban sobre afloramientos rocosos. A su vez, los lechos de maërl en la plataforma continental interior estaban dominados por Haliclona (Reniera) mediterranea, mientras que la esponja córnea Aplysina cavernicola y varios haliclonidos dominaban principalmente los lechos de maërl y los sustratos rocosos de la plataforma exterior. Los sedimentos blandos en el borde de la plataforma albergaban una comunidad monoespecífica de Thenea muricata, mientras que los sustratos rocosos del borde de la plataforma se caracterizaron por una mezcla de esponjas incrustantes, columnares y en forma de abanico. Finalmente, la vertiente superior del talud continental estaba dominada por Hamacantha (Vomerula) falcula y la hexactinélida Tetrodictyum reiswigi. Así pues, esta tesis pone en valor la presencia de densas poblaciones de esponjas en el Canal de Menorca y proporciona la base científica para su futuro seguimiento una vez que se declare el área como AMP, pudiendo servir a su vez los datos generados como referencia para otras comunidades de esponjas que se encuentren en la región atlántico-mediterránea.En cuanto al cañón de Blanes, la presente tesis proporciona los primeros datos sobre la fauna de esponjas asociada a las comunidades de corales de agua fría (`CWC provinces¿, del inglés cold water corals) recientemente descubiertas en el área, al tiempo que revisa el conocimiento actual de la fauna de esponjas que

Darrera actualització: 24/06/2022 05:01:07.

Publicacions associades a les tesis

AUTOR/A:BALSELLS FERNÀNDEZ-PEDRERA, MARTA
Títol:LINKING HYDRODYNAMIC AND BIOLOGICAL PROCESSES IN A SHALLOW AND MICRO TIDAL ESTUARY: THE CASE OF FANGAR BAY (EBRO DELTA)
Data lectura:24/05/2022
Director/a:ESPINO INFANTES, MANUEL
Codirector/a:GRIFOLL COLLS, MANUEL
Menció:Sense menció
PUBLICACIONS DERIVADES
Artificial upwelling using offshore wind energy for mariculture applications
Viúdez, Á.; Balsells, M.; Rodríguez-Marroyo, R.
Scientia marina, ISSN: 0214-8358 (JCR Impact Factor-2018: 1.252; Quartil: Q3)
Data de publicació: 30/09/2016
Article en revista

Assessing nature based solutions for managing coastal bays
Balsells, M.; Mestres, M.; Fernández, M.; Cerralbo, P.; Espino, M.; Grifoll, M.; Sanchez-arcilla, A.
Journal of coastal research, ISSN: 0749-0208 (JCR Impact Factor-2020: 0.854; Quartil: Q4)
Data de publicació: 05/2020
Article en revista

Wind-Driven hydrodynamics in the shallow, micro-tidal estuary at the Fangar Bay (Ebro Delta, NW Mediterranean Sea)
Balsells, M.; Grifoll, M.; Cerralbo, P.; Sanchez-arcilla, A.; Espino, M.
Applied sciences (Basel), ISSN: 2076-3417 (JCR Impact Factor-2020: 2.679; Quartil: Q2)
Data de publicació: 04/10/2020
Article en revista

Short-term response of chlorophyll a concentration due to intense wind and freshwater peak episodes in estuaries: The case of fangar Bay (Ebro Delta)
Balsells, M.; Grifoll, M.; Espino, M.; Fernandez-Tejedor, M.
Water (Switzerland), ISSN: 2073-4441 (JCR Impact Factor-2019: 3.0
Data de publicació: 05/03/2021
Article en revista

Cálculo de tiempos de residencia para la gestión de la calidad de aguas en una bahía costera mediterránea (Bahía dels Alfacs)
XIV Jornadas españolas de Ingeniería de Costas y Puertos
Data de presentació: 24/05/2017
Presentació de treball en congressos

Water exchange processes in a Mediterranean coastal bay (Fangar, Ebro delta).
V Encuentro Oceanografía Física
Data de presentació: 20/06/2018
Presentació de treball en congressos

Sub-tidal hydrodinamic wind response in a small and shallow coastal bay
MONGOOS General Assembly & Modelling and Observations Workshop
Data de presentació: 03/12/2019
Presentació de treball en congressos

Hydrodynamics wind response in a small, shallow and subtidal environment
Eight MonGOOS Meeting & Workshop
Data de presentació: 03/12/2019
Presentació de treball en congressos

Nature-based strategies for water renewal in micro-tidal coastal bays: application to the Ebre delta in the NW Mediterranean
9th EUROLAG Conference on Coastal Lagoons and Transitional Environments
Data de presentació: 23/01/2020
Presentació de treball en congressos

Assessing nature based solutions for managing coastal bays.
16th International Coastal Symposium
Data de presentació: 04/05/2021
Presentació de treball en congressos

Influence of the hydrodynamics in spatio-temporal variability of clorophyll a in a small-scale and Influence of the hydrodynamics in spatio-temporal variability of clorophyll a in a small-scale and microtidal bay: Fangar Bay case (Ebro Delta)bay: Fangar Bay case (Ebro Delta)
Gather Online
Data de presentació: 29/04/2021
Presentació de treball en congressos

WIND-DRIVEN HYDRODYNAMICS IN THE SHALLOW, MICRO-TIDAL ESTUARY AT THE FANGAR BAY (EBRO DELTA, NW MEDITERRANEAN SEA)
VI Expanding Ocean Frontiers Conference
Data de presentació: 05/07/2021
Presentació de treball en congressos

High-resolution hydrodynamic modelling for pollutant discharge in a small-size bay (the case of Fangar Bay)
VI Expanding Ocean Frontiers Conference
Data de presentació: 05/07/2021
Presentació de treball en congressos

AUTOR/A:MARTINEZ VARELA, ALICIA
Títol:Biodegradation of polycyclic aromatic hydrocarbons in the surface ocean.
Data lectura:29/04/2022
Tutor/a:ESPINO INFANTES, MANUEL
Director/a:VILA COSTA, MARIA
Codirector/a:PIÑA CAPÓ, BENJAMIN
Menció:Sense menció
PUBLICACIONS DERIVADES
Biodegradation as an important sink of aromatic hydrocarbons in the oceans
González-Gaya, B.; Martinez-Varela, A.; Vila-Costa, M.; Casal, P.; Cerro, E.; Berrojalbiz, N.; Lundin, D.; Vidal Barcelona, Montse; Mompeán, M.; Bode, A.; Jiménez, B.; Dachs Marginet, Jordi
Nature geoscience, ISSN: 1752-0894 (JCR Impact Factor-2020: 16.908; Quartil: Q1)
Data de publicació: 02/2019
Article en revista

Large Enrichment of Anthropogenic Organic Matter Degrading Bacteria in the Sea-Surface Microlayer at Coastal Livingston Island (Antarctica)
Martinez-Varela, A.; Casas , G.; Piña Capó, Benjamin; Dachs Marginet, Jordi; Vila-Costa, M.
Frontiers in microbiology, ISSN: 1664-302X (JCR Impact Factor-2020: 5.64; Quartil: Q1)
Data de publicació: 11/09/2020
Article en revista

Anthropogenic dissolved organic carbon and marine microbiomes
Vila-Costa, M.; Cerro, E.; Martinez-Varela, A.; Casas, G.; Dachs Marginet, Jordi
ISME journal, ISSN: 1751-7362 (JCR Impact Factor-2020: 10.302; Quartil: Q1)
Data de publicació: 10/2020
Article en revista

Enrichment of perfluoroalkyl substances in the sea-surface microlayer and sea-spray aerosols in the Southern Ocean
Casas , G.; Martinez-Varela, A.; Roscales, J.; Vila-Costa, M.; Dachs Marginet, Jordi; Jiménez , B.
Environmental pollution, ISSN: 0269-7491 (JCR Impact Factor-2020: 8.071; Quartil: Q1)
Data de publicació: 12/2020
Article en revista

Bacterial responses to background organic pollutants in the northeast subarctic Pacific Ocean
Martinez-Varela, A.; Cerro, E.; Auladell, A.; Sharma, S.; Moran, M.; Kiene, R.; Piña Capó, Benjamin; Dachs Marginet, Jordi; Vila-Costa, M.
Environmental microbiology, ISSN: 1462-2912 (JCR Impact Factor-2019: 9.1
Data de publicació: 24/06/2021
Article en revista

Rain Amplification of Persistent Organic Pollutants
Casas, G.; Martinez-Varela, A.; Vila-Costa, M.; Jimenez, B.; Dachs Marginet, Jordi
Environmental science and technology, ISSN: 0013-936X (JCR Impact Factor-2020: 9.028; Quartil: Q1)
Data de publicació: 23/09/2021
Article en revista

AUTOR/A:SANTIN MURIEL, ANDREU
Títol:Exploration and Discovery of Sponge Assemblages on the Continental Shelf and Slope of the Catalano-Balearic Sea by means of non-Invasive Techniques.
Data lectura:24/01/2022
Tutor/a:MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR
Director/a:GILI SARDÁ, JOSEP MARIA
Codirector/a:GRINYÓ ANDREU, JORDI
Menció:Sense menció
PUBLICACIONS DERIVADES
Sponge assemblages on the deep Mediterranean continental shelf and slope (Menorca Channel, Western Mediterranean Sea)
Santin, A.; Grinyó, J.; Ambroso, S.; Uriz, M. J.; Gori, A.; Domínguez-Carrió, C.; Gili Sardá, Josep Maria
Deep-sea research. Part I, oceanographic research papers, ISSN: 0967-0637 (JCR Impact Factor-2019: 4.8
Data de publicació: 01/2018
Article en revista

Distribution patterns and demographic trends of demosponges at the Menorca Channel (Northwestern Mediterranean Sea)
Santin, A.; Grinyó, J.; Ambroso, S.; Uriz, M. J.; Domínguez-Carrió, C.; Gili Sardá, Josep Maria
Progress in oceanography, ISSN: 0079-6611 (JCR Impact Factor-2019: 5.6
Data de publicació: 04/2019
Article en revista

First report of the carnivorous sponge Lycopodina hypogea (Cladorhizidae) associated with marine debris, and its possible implications on deep-sea connectivity
Santin, A.; Grinyó, J.; Bilan, M.; Ambroso, S.; Puig Alenyà, P.
Marine pollution bulletin, ISSN: 0025-326X (JCR Impact Factor-2020: 5.553; Quartil: Q1)
Data de publicació: 10/2020
Article en revista

First deep-sea Hamigera (Demospongiae: Porifera) species associated with Cold-Water Corals (CWC) on antipodal latitudes of the world
Santin, A.; Grinyó, J.; Uriz Lespe, Maria Jesus; Gili Sardá, Josep Maria; Puig Alenyà, P.
Deep-sea research. Part I, oceanographic research papers, ISSN: 0967-0637 (JCR Impact Factor-2020: 2.955; Quartil: Q2)
Data de publicació: 10/2020
Article en revista

Mediterranean Coral Provinces as a Sponge Diversity Reservoir: Is There a Mediterranean Cold-Water Coral Sponge Fauna?
Santin, A.; Grinyó, J.; Uriz, M. J.; Lo Iacono, C.; Gili Sardá, Josep Maria; Puig Alenyà, P.
Frontiers in marine science, ISSN: 2296-7745 (JCR Impact Factor-2019: 3.661; Quartil: Q1)
Data de publicació: 15/06/2021
Article en revista

Megafaunal assemblages in deep-sea ecosystems of the Gulf of Cadiz, northeast Atlantic ocean
Grinyó, J.; Francescangeli, M.; Santin, A.; Ercilla, G.; Estrada, F.; Mecho, A.; Fanelli, E.; Costa, C.; Danovaro, R.; Company Claret, Joan Baptista; Sobrino, I.; Valencia, J.; Aguzzi, J.
Deep-Sea Research Part I: Oceanographic Research Papers, ISSN: 09670637
Data de publicació: 01/05/2022
Article en revista

AUTOR/A:VALLÈS CASANOVA, IGNASI
Títol:Retroflections in the tropical Atlantic Ocean
Data lectura:19/11/2021
Tutor/a:GRACIA GARCIA, VICENTE
Director/a:PELEGRÍ LLOPART, JOSE LUIS
Menció:Menció Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
The gulf nutrient stream
Data de publicació: 04/2019
Capítol en llibre

Subtropical-tropical transfer in the South Atlantic Ocean
Cabré, A.; Pelegrí, J.; Vallès, I.
Journal of geophysical research-oceans, ISSN: 2169-9275 (JCR Impact Factor-2019: 3.559; Quartil: Q1)
Data de publicació: 07/2019
Article en revista

Temperature Spatiotemporal Correlation Scales in the Brazil-Malvinas Confluence from High-Resolution In Situ and Remote Sensing Data
Castellanos, P.; Sans, J.; Emelianov, M.; Vallès, I.; Pelegrí, J.
Geophysical research letters, ISSN: 0094-8276 (JCR Impact Factor-2019: 7.7
Data de publicació: 28/11/2019
Article en revista

On the Spatiotemporal Diversity of Atlantic Niño and Associated Rainfall Variability Over West Africa and South America
Vallès, I.
Geophysical research letters, ISSN: 0094-8276 (JCR Impact Factor-2020: 4.72; Quartil: Q1)
Data de publicació: 28/04/2020
Article en revista

Dataset on the RETRO-BMC cruise onboard the R/V Hespérides, April 2017, Brazil-Malvinas Confluence
Pelegrí, J.; Castellanos, P.; Paniagua, G.; Peña-Izquierdo, J.; Rodriguez-Fonseca, B.; Roget, E.; Rosell-Fieschi, M.; Salat, J.; Salvador, J.; Vallès, I.; Viúdez, Á.
Data in brief, ISSN: 2352-3409 (JCR Impact Factor-2020: 0.0
Data de publicació: 06/2020
Article en revista

A view of the Brazil-Malvinas confluence, March 2015
García-Olivares, A.; Piola, A.; Vallès, I.
Deep-sea research. Part I, oceanographic research papers, ISSN: 0967-0637 (JCR Impact Factor-2019: 4.8
Data de publicació: 06/2021
Article en revista

Anàlisi comparatiu entre velocitats inferides a partir de les boies argo i derivadors
Planeta Oceà
Presentació de treball en congressos

Detection of drogue loss from drifter positioning data
IV Encuentro Oceanografía Fisica Española
Data de presentació: 2016
Presentació de treball en congressos

High-resolution Argo float deployments during regional cruises
Euro Argo Users Meeting
Presentació de treball en congressos

Lagrangian stream-functions and transit times
International Workshop on Marine Pollution and Maritime Safety 2017
Presentació de treball en congressos

Circulation patterns in South Atlantic Intermediate Waters as seen from Argo inferred velocities
Euro Argo Users Meeting
Data de presentació: 2017
Presentació de treball en congressos

Taking the Pulse of the Ocean
5a Jornada d'Investigadors Predoctorals Interdisciplinària
Presentació de treball en congressos

Multi-scale products from Argo float deployments during regional cruises
7th Euro-Argo Science Meeting
Presentació de treball en congressos

Adapting the existing coastal patí a vela fleet for scientic purposes
8th International Conference on Maritime Transport
Data de presentació: 09/2020
Presentació de treball en congressos

From weekly to seasonal variability of the North Brazil-Equatorial Undercurrent retroflection
EGU 2021
Presentació de treball en congressos

A Lagrangian view of the transfer of Southern waters to the South Atlantic Ocean
EGU 2021
Presentació de treball en congressos

AUTOR/A:DE VREESE, STEFFEN
Títol:MORPHO-FUNCTIONALITY of the TOOTHED WHALE EXTERNAL EAR CANAL
Data lectura:17/06/2021
Director/a:ANDRE SANCHEZ, MICHEL
Codirector/a:MAZZARIOL, SANDRO
Menció:Menció Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Marine mammal acoustic detections in the Greenland and Barents Sea, 2013 – 2014 seasons
De Vreese, S.; Van Der Schaar, M.; Weissenberger, J.; Erbs, F.; Kosecka, M.; Sole, M.; Andre, M.
Scientific reports, ISSN: 2045-2322 (JCR Impact Factor-2018: 4.011; Quartil: Q1)
Data de publicació: 01/12/2018
Article en revista

Morphology of the external ear canal in toothed whales
De Vreese, S.; Andre, M.; Mazzariol, S.
Proceedings of meetings on acoustics, ISSN: 1939-800X (JCR Impact Factor-2017: 0.18
Data de publicació: 07/2019
Article en revista

Morphological evidence for the sensitivity of the ear canal of odontocetes as shown by immunohistochemistry and transmission electron microscopy
De Vreese, S.; Andre, M.; Cozzi, B.; Centelleghe, C.; Van Der Schaar, M.; Mazzariol, S.
Scientific reports, ISSN: 2045-2322 (JCR Impact Factor-2020: 4.38; Quartil: Q1)
Data de publicació: 06/03/2020
Article en revista

The follicle-sinus complex of the bottlenose dolphin (Tursiops truncatus). Functional anatomy and possible evolutional significance of its somato-sensory innervation
Gerussi, T.; Graïc, J.; De Vreese, S.; Grandis, A.; Tagliavia, C.; de Silva, M.; Huggenberger, S.; Cozzi, B.
Journal of anatomy, ISSN: 0021-8782 (JCR Impact Factor-2020: 2.61; Quartil: Q2)
Data de publicació: 24/10/2020
Article en revista

Pathology of coronavirus infections : a review of lesions in animals in the One-Health perspective
Zappulli, V.; Ferro, S.; Bonsembiante, F.; Brocca, G.; Calore, A.; Cavicchioli, L.; Centelleghe, C.; Corazzola, G.; De Vreese, S.; Mazzariol, S.
Animals, ISSN: 2076-2615 (JCR Impact Factor-2020: 2.752; Quartil: Q1)
Data de publicació: 11/12/2020
Article en revista

Seagrass Posidonia is impaired by human-generated noise
Sole, M.; Lenoir, M.; Durfort, M.; Fortuño, J.M.; Van Der Schaar, M.; De Vreese, S.; Andre, M.
Communications Biology, ISSN: 2399-3642 (JCR Impact Factor-2019: 2.0
Data de publicació: 15/06/2021
Article en revista

Sea lice are sensitive to low frequency sounds
Sole, M.; Lenoir, M.; Fortuño, J.M.; De Vreese, S.; Van Der Schaar, M.; Andre, M.
Journal of marine science and engineering, ISSN: 2077-1312 (JCR Impact Factor-2019: 1.8
Data de publicació: 12/07/2021
Article en revista

Multilevel contributions to the study of the fin whale in the Garraf marine area, a foraging hotspot in the North-western Mediterranean
31st Annual Conference of the European Cetacean Society: Conservation in the Light of Marine Spatial Use
Data de presentació: 01/05/2017
Presentació de treball en congressos

La Percezione Uditiva nei Cetacei: Ruolo del sistema nervoso periferico
II Workshop Nazionale Cre.Di.Ma.
Data de presentació: 05/04/2018
Presentació de treball en congressos

Preliminary findings on the morphology of the peripheral nervous system of the external ear canal in odontocetes
32nd Annual European Cetacean Society Conference
Data de presentació: 09/04/2018
Presentació de treball en congressos

Comparative morphology of the external ear canal in several species of odontocetes
AN2019
Data de presentació: 10/07/2019
Presentació de treball en congressos

The unprecedented sensitivity of the external ear canal of odontocetes, evolutionary adaptation, functional morphology, and histopathology
World Marine Mammal Conference 2019
Data de presentació: 07/12/2019
Presentació de treball en congressos

AUTOR/A:LOPEZ-DORIGA SANDOVAL, UXIA
Títol:The influence of Climate Change on the coastal Risk Landscape of the Catalan coast.
Data lectura:18/12/2020
Director/a:JIMENEZ QUINTANA, JOSE ANTONIO
Menció:Menció Internacional
PUBLICACIONS DERIVADES
Impact of sea-level rise on the tourist-carrying capacity of Catalan beaches
López-Dóriga, U.; Jimenez, J.A.; Valdemoro, H.; Nicholls, R.J.
Ocean and coastal management, ISSN: 0964-5691 (JCR Impact Factor-2019: 2.482; Quartil: Q2)
Data de publicació: 03/2019
Article en revista

Financing and implementation of adaptation measures to climate change along the Spanish coast
López-Dóriga, U.; Jimenez, J.A.; Bisaro, A.; Hinkel, J.
Science of the total environment, ISSN: 0048-9697 (JCR Impact Factor-2020: 7.963; Quartil: Q1)
Data de publicació: 04/2020
Article en revista

Impact of relative sea-level rise on low-lying coastal areas of Catalonia, NW Mediterranean, Spain
López-Dóriga, U.; Jimenez, J.A.
Water (Switzerland), ISSN: 2073-4441 (JCR Impact Factor-2020: 3.103; Quartil: Q2)
Data de publicació: 11/2020
Article en revista

The economic impact of sea level rise-induced decrease in the carrying capacity of Catalan beaches (NW Mediterranean, Spain)
Garola, A.; López-Dóriga, U.; Jimenez, J.A.
Ocean and coastal management, ISSN: 0964-5691 (JCR Impact Factor-2020: 3.284; Quartil: Q1)
Data de publicació: 03/2022
Article en revista

La gestión costera ante los escenarios de cambio climático: un análisis de percepción social
Conama Local València 2017: Las ciudades conectan naturalmente
Data de presentació: 27/11/2017
Presentació de treball en congressos

“ The impacts of sea-level rise on the recreational use of Catalan beaches: Application in the Costa Brava”.
Young Coastal Scientist and Engineers
Data de presentació: 11/04/2017
Presentació de treball en congressos

Adaptation measures to climate change along the Spanish coast. How are we doing?
European Climate Change Adaptation Conference
Data de presentació: 28/05/2019
Presentació de treball en congressos

Relative sea-level rise induced changes in habitat distribution in the Ebro Delta: implications for adaptation strategies
ICE Coastal Management 2019
Data de presentació: 24/09/2019
Presentació de treball en congressos

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
28/04/202227/04/2023Contrato para el apoyo técnico al/'Análisis de datos de la boya ANTEIA situada junto al primer quiebro del Dique de Zierbena. Año 2022/'AUTORIDAD PORTUARIA DE BILBAO
19/04/202218/07/2022Contrato de apoyo técnico para la redacció del/'Informe técnico sobre los efectos de determinados elementos rígidos en la costa exterior del hemidelta norte del río Ebro, en el término municipal de DeSERVICIO PROVINCIAL DE COSTAS EN TA
01/12/202130/11/2024Sistema Inteligente para el mantenimiento predictivo de diques (PI-BREAK)AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/12/202130/11/2024Plataforma de Larga Duración para la Observación de los Ecosistemas MarinosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
18/11/202121/08/2022Gemelo dIgital de centRAles SOLares Fotovoltaicas - GIRASOLMIN. INDUSTRIA ENERGIA TURISMO
01/11/202131/10/2024Adquirir conocimientos sobre el riesgo de rebase para las zonas costeras urbanizadasAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/10/202131/03/2026Large scale RESToration of COASTal ecosystems through rivers to sea connectivityCommission of European Communities
01/10/202130/06/2024iCIEM 2.0: Hacia un Simulador Ambiental Integral (Lab y Obs)MINISTERIO DE CIENCIA E INNOVACION
29/09/202113/12/2021ESTUDIO DE DINAMICA LITORAL PARA ANALIZAR LA INFLUENCIA DEL PORT DE COMA·RUGA EN LA ESTABILIDAD DE LAS PLAYA A PONIENTEENIGEST S.L.
01/09/202131/08/2024Riesgos naturales compuestos y conectados en la costa Mediterránea española ante el cambio climático - MarAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/202131/08/2024Environmental Computations and Observations for BAY SustainabilityAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/202131/08/2024Evaluación del rol de protección costera de las acumulaciones de plantas marinas en la playaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/202131/08/2025Esfuerzo conjunto entre BIología y TEcnología para monitorear y recuperar especies y ecosistemas impactados por la pesca: plataformasAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
16/07/202115/08/2022Contrato de colaboración en I+D entre la Autoridad Portuaria de Baleares y la UPC para el DESARROLLO DE UN PLAN DE ADAPTACIÓN AL CAMBIO CLIMATICO PARA LOS PUERTOS DE LA AUTORIDAD PORTUARIA DE BALEARESAUTORIDAD PORTUARIA DE BALEARES
01/06/202131/05/2025HARNESSING THE POWER OF NATURE THROUGH PRODUCTIVE MICROBIAL CONSORTIA IN BIOTECHNOLOGY- MEASURE, MODEL, MASTERCommission of European Communities
01/06/202131/05/2025Developing Optimal and Open Research Support for the Black Sea (DOORS)Commission of European Communities
01/06/202130/06/2022CONTRACTE DE DONACIÓ ENTRE LA FUNDACIÓ PRIVADA SENSE OF SILENCE FOUNDATION per a proporcionar suport al desenvolupament de tècniques acústiques en el projecte PROVIDENCE, projecte que té com a objectiTHE SENSE OF SILENCE FOUNDATION
24/05/202121/12/2022Serveis tècnicsWAICONT SYSTEMS, S.L.
16/04/202131/12/2021Análisis del comportamiento de las playas metropolitanas al sur de Barcelona y propuesta de medidas de actuación en las playas metropolitanas.BARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
01/04/202131/03/2025Metrology for Integrated Marine Management and Knowledge-Transfer NetworkCommission of European Communities
29/03/202130/09/2021Treballs per a l’adaptació als impactes del canvi climàtic dels ports i alguns passejos marítimsOficina Catalana del Canvi Climàtic
01/02/202131/01/2025Solutions @ Underwater Radiated Noise Projecte europeu Call H2020-MG-2020-SingleStage-INEACommission of European Communities
25/01/202112/03/2021Ensayos a escala reducida en el canal CIEM para determinar el comportamiento de un nuevo tipo de diques hinchables desarrollados por CIMNE como elemento disipador de energía.CENTRE INTERNACIONAL DE METODES NUM
30/12/202015/04/2021Prestació d’assistència per a la millora de l’agitació de l’avantport i clota petita del Club Nàutic de L’Escala. Avaluació de l’impacte sobre la platja de RiellsClub Nàutic l'Escala
16/12/202015/12/2021Realització d'un assaig físic al canal CIEM per a l'estudi mitjançant model físic reduït dels esforços generats per l'acció de l'onatge en situació de temporal en el Pont del Petroli de Badalona (EncàAJUNTAMENT BADALONA
01/12/202030/11/2022H2020-101004275- MObiLIty sERvices Enhanced by GALILEO & Blockchain’ — ‘MOLIERECommission of European Communities
26/10/202025/06/2021Realització d'escwenaris d'inundació de costa i erosió de platges pel projecte PIMA ADAPTA COSTASExped. S-689/20 (ICGC-2020-00045)Durada 8 mesosInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
26/10/202025/06/2021Realització d’escenaris d’inundació de costa i erosió de platges pel projecte PIMA ADAPTA COSTASInstitut Cartografic de Catalunya (ICC)
01/07/202028/12/2020Análisis del impacto costero asociado a la possible ampliación de Port BalísClub Nàutic El Balís
19/06/202025/09/2020ELABORACIÓ D'UN MODEL DE DISPERSIÓ PER LES AIGÜES QUE DESEMBOQUEN PER CANAL D'ILLA DE MAR A LA BADIA DEL FANGARINST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
19/06/202018/11/2020Anàlisi de les problemàtiques i primeres alternatives de solució de les platges dels municipis de Sant Adrià, Badalona i MontgatBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
24/03/202023/07/2021Elaborar un plan de adaptación a los efectos del cambio climático de los Puertos adscritos a la Comunidad Autónoma de las Illes BalearsPORTS DE LES ILLES BALEARS
24/03/202030/09/2020Boia Dinàmica Monitoritzada: Boies de senyalització costera amb tecnologia IoTONA SAFE & CLEAN SL
24/03/202030/09/2020SmartLaser: Tecnologia IoT aplicada als capc¸als la`sersMONOCROM, S.L.
24/03/202030/09/2020IP-Buoy link: Prova de concepte per la implementacio´ del control de les boies d’amarre amb tecnologia IoTIP BUOYS, S.L.
01/03/202028/02/2021Development of a low-cost and do-it-yourself hydrodynamic measurement device for monitoring oceanographic variables in developing countries.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/02/202031/01/2024Joint European Research Infrastructure of Coastal Observatories: Science, Service, SustainabilityCommission of European Communities
31/01/202031/03/2020Servei de redacció de l'estudi de propagació de l'onatge i la seva interacció amb el dic de recer al port de BlanesPORTS DE LA GENERALITAT
31/01/202030/04/2020ESTUDI PER AL REFORÇ I REPARACIÓ DEL DIC DE RECER DEL PORT DE BLANES (TEMPORAL GLORIA)Ports de la Generalitat
23/01/202023/01/2020Aparato de captación de imágenes hiperespectrales para la exploración del subsuelo
01/01/202031/05/2022MEDIOS DE EVALUACIÓN Y ATENUACIÓN DE LOS RIESGOS COSTEROS LOCALES DEBIDOS A LOS IMPACTOS DE LOS TEMPORALESCommission of European Communities
01/01/202030/06/2021Monitorització de la biodiversitat, mitjançant la creació i la instal·lació d’una xarxa sense fils de sensors distribuïts per tot l’AmazonesSONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
18/12/201931/12/2019Experiències pilot per realitzar tracking de bobines de cable carregades en camionsTOP-CABLE, SA
01/11/201931/12/2023Improving and Integrating European Ocean Observing and Forecasting Systems for Sustainable use of the OceansCommission of European Communities
02/10/201931/12/2019Support Activities for A1 HydrophoneSITEP ITALIA S.P.A
18/09/201930/04/2020Conveni únic per encàrrecs a CARNET per a la realització d'un projecte sobre/'MARITIME SHUTTLE”FUNDACIO C INNOVACIO I TEC CIT UPC
09/09/201908/10/2019Assessorament tècnic per a l'estudi i disseny de mesures al problema d'erosió costanera del municipi de GavàBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
03/09/201903/09/2019SYSTEM AND METHOD FOR REDUCING SEA LICE EXPOSURE IN MARINE FISH FARMING
02/09/201931/12/2021Conveni que regula la col·laboració habitual entre SARTI-UPC i MONOCROM S.L. Cada encàrrec es formalitzarà a través dels documents d'ofertes i comandes, que indicaran la durada i pressupost de l'encàrMONOCROM, S.L.
01/06/201931/12/2020Noise influence for cuttlefish invertebrate - St Brieuc Wind Farm Site. (Ref. CPCS – 771596)IBERDROLA S. A.
20/05/201931/10/2020 The main objective is to give support during the entire project live until October 2020, in the creation of a web-based SensorML generator, allowing users to create their own SensorMLs, describing inCYPRUS SUBSEA CONSULTING AND SERVIC
01/04/201930/06/2022Hydraulic Collector for Polymetallic Nodules from the DeepseaEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/04/201901/04/2022KIC RM BLUE HARVESTING-PA 18138 - Hydraulic Collector for Polymetallic Nodules from the DeepseaEuropean Commission
27/03/201924/12/2019Col.laboració LIM-UPC i METEOSIM per al desenvolupament de la investigació referent a l'aplicació de la eina Coastal Hazard Wheel (CHW) en diversos països costaners d'Àfrica Occidental i CamerunMETEOSIM SL
22/03/201921/03/2020SUBCONTRATACIÓ PER A LA INSTAL.LACIÓ DE DOS CORRENTÒMETRES ADCP A LA BADIA DEL FANGAR DURANT 1,5 MESOS EN EL PRIMER SEMESTRE DEL 2019, LES DADES RECOLLIDES S'UTILITZARAN EN EL MARC DEL PROJECTE SOBREINST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
01/03/201904/04/2021amending the Design criteria of URban defences in LECZs through Composite-modelling of WAVE overtopping under climate change scenariosCommission of European Communities
01/03/201924/09/2022Joint Framework for Ocean Noise in the Atlantic SeasCommission of European Communities
01/03/201928/02/2020Execució de la segona campanya de mesures hidrodinàmiques a la Badia d’Inhambane (Moçambic) en el marc d’un projecte de col•laboració inter-universitària amb la UP-MaxixeCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Desplegament d'una xarxa LORA per a la mesura de la hidrodinàmica dels rius de la badia d'InhambaneCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Desplegament d’una xarxa LORA per a la mesura de la hidrodinàmica dels rius de la badia d’Inhambane.Centre Cooperació per al Desenvolupament
01/03/201928/02/2020Implementació d'una xarxa de comunicacions acadèmica a la Universidad Pedagógica de Maxixe a Moçambic.Centre Cooperació per al Desenvolupament
01/02/201931/01/2023Potential and Validation of Sustainable Natural & Advance Technologies for Water & Wastewater Treatment, Monitoring and Safe Water Reuse in IndiaCommission of European Communities
01/01/201930/09/2019Diseño, optimización y validación de impresión de piezas 3D.ALSTOM TRANSPORTE, S.A.
01/01/201931/07/2019Formación especializada sobre el uso y explotación de los equipos e instrumentos de National Instruments.NATIONAL INSTRUMENTS
01/01/201931/12/2021Producción sostenible de bioproductos a partir de microalgas y agua regeneradaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021Morfodinamica de playas protegidas en el Mediterraneo frente el cambio climatico: ModeladoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201901/01/2022INTERREG-EAPA_52/2018-JONAS - Joint Framework for Ocean Noise in the Atlantic SeasEuropean Commission
01/01/201901/01/2022H2020-688975-Blue Nodules - Breakthrough solutions for the sustainable harvesting and processing of deep sea polymetallic nodulesEuropean Commission
01/01/201931/12/2022ENVironmental Research Infrastructures building Fair services Accessible for society, Innovation and ResearchCommission of European Communities
01/01/201931/12/2021Master's Degree in Urban MobilityEuropean Institute for Innovation and Technology
01/01/201931/12/2022ENVironmental Research Infrastructures buildingFair services Accessible for society, Innovation and Research’PLOCAN
05/11/201831/07/2020 Wave flume experiments on sand transport processes and beach morphodynamicsUNIVERSITY OF TWENTE
16/10/201815/04/2019Redacció d'un dictamen/Informe tècnic exhaustiu i detall de l'afectació (per elements naturals i per infraestructures)AJUNTAMENT DE SALOU
01/10/201823/11/2018Large scale experiments for an alternative erosion control measure using sand-filled GEOSystemsEuropean Union Horizon 2020
10/09/201809/09/2021Servicios para el desarrollo y puesta en marcha de nuevos sistemas de predicción de corrientes de muy alta resolución en el interior de los puertos en el marco de Proyecto SAMOA2ORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
01/09/201830/09/2021Achieve Good Environmental Status for Coastal Infrastructures Construction - AGESCICEURCOM-D.G.FOR THE ENVIRONMENT
01/09/201801/09/2021LIFE17 ENV/FR/000233 - Achieve Good Environmental Status for Coastal Infrastructures Construction - AGESCICEuropean Commission
17/07/201816/07/2021Servicios para la realización de campañas de medidas de parametros climáticos, en puertos para la caracterización climática y validación de modelos de predicción en el marco del proyecto SAMOA2ORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
17/07/201816/07/2021Apoyo a las actividades de Puertos del Estado en materia de oceanografía operacionalORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
01/07/201831/12/2020CGL2017-90733-REDTAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
07/06/201830/06/2020Aplicaciones Labview para evaluar las prestaciones climáticas de unas unidades de metro y calibración de sensoresALSTOM TRANSPORTE, S.A.
19/05/201828/05/2018Contrato entre la Universitat Politècnica de Catalunya y la empresa Triton Submarines EMEA S.L. para la validación de los controladores de los prpulsores del sumergible tripulado/'Triton LF/'TRITON SUBMARINES EMEA SL
01/05/201831/03/2019Development of a ship weather routing software for academic purposesInternational Association of Maritime Universities
01/04/201831/03/2020Coastal Unstructured Resolution for Aquatic EnvironmentsMERCATOR OCÉAN
24/03/201823/09/2018Propuesta de medidas generales en el ámbito del Delta incluidas en el informe-síntesis sobre la problemática y la vulnerabilidad del Delta del EbroM AGRIC PESCA ALIM Y MEDIO AMBIENTE
12/03/201831/12/2018Proyecto Dique Puerto San Antonio. Supervisión ensayos en instalaciones de Laboratorio UKSENER INGENIERIA Y SISTEMAS CHILE
01/03/201830/03/2022Tracking of Plastic in Our SeasEuropean Research Council (ERC)
01/03/201831/12/2021Donació per a despeses de personal, viatges i compres de material del projecte SEA LICE.SONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
01/03/201828/02/2019CCD 2018-U013 Formació en navegació sostenible i avaluació dels usos energètics i la sostenibilitat ambiental de la població rural de Isla Saboga (Panamà)Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
14/02/201830/09/2018Curs de formació a mida en programació de sistemes d'instrumentació i Modbus amb LabviewJOHNSON CONTROLS-HITACHI AIR CONDIT
01/01/201831/12/2021Redes de sensores submarinos autónomos y cableados aplicados a la monitorización remota de indicadores biológicosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/09/2021 Soluciones basadas en la naturaleza para la gestión costeraAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/06/2021Enfoque y criterios para observacion y simulación integrada de soluciones transdisciplinares para ecosistemas marinos en bahias costerasAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/09/2021Rutas de adaptación al Cambio Climático en la zona costera Mediterránea. Superando los límites de la adaptabilidadAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2021An acoustic and Bioacoustic solution to sea lice infestation on salmonSeasel Solutions AS
01/12/201728/02/2021Multi-purpose/Multi-sensor Extra Light Oceanography ApparatusCommission of European Communities
01/10/201730/09/2018Desenvolupament d'eines de tractament i procés acústic per el control de la contaminació marina.SONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
01/09/201731/07/2018Mantenimiento, calibración y ampliación de las aplicaciones embarcadas de adquisición de datos.SUMINISTROS ARSAM, SA
03/08/201731/12/2018Desarrollo de un sistema de enrutamiento de datos para sensores marinos y oceanográficosSENSORLAB, SL
11/07/201711/03/2018Sistema d’adquisició remot de dades per la mesura, visualització i gestió del consum d’aigua i temperatura del sector porcíMANTENIMENTS TERMENS SL
07/07/201731/12/2017Redacció de la memòria d'un sistema d'aiguamolls construïts per al tractament de les aigües residuals al refugi de l'Estany LlongPARC NACIONAL AIGÜESTORTES I ESTANY
01/07/201731/12/2021PECT LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLEGENCAT-DEP.GOVERN.I ADMIN.PÚBLIQUES
30/06/201725/09/2017Model de circulació de la Badia del Fangar per a la gestió de les activitats d'aqüicultura i Marisqueig (Fase 1) en Deltebre i l'Ampolla.INST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
07/06/201706/11/2017Análisis de ciclo de vida y estudio multicriterio utilizando el método MIVES para la caracterización de residuos de la planta de Vic.URBASER SA
16/05/201731/12/2021Improvement of data management, interoperability and data access infrastructure of a European Marine Observation and Data networkETT S.p.A
01/05/201731/12/2017Proyecto de prubea nuevo modelo de gestión: 4 contenedores: p/c-v-b-seco - continuaciónUrbaser S.A.
14/03/201714/03/2017A method for inducing lethal lesions in sensory organs of undesirable aquatic organisms by the use of sound
01/03/201731/08/2020European multidisciplinary seafloor and water column-European research infrastructure consortiumCommission of European Communities
01/02/201715/06/2017Estudi del comportament evolutiu de les platges de BarcelonaBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
01/01/201731/12/2020KIC RM INNOLOGEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/01/201731/12/2018Manteniment d'aplicacions informàtiques, gestió de servidors, pàgines web i serveis de hostingCONSELL REGULADOR DEL CAVA

Professorat i grups de recerca

Grups de recerca

Grups de la UPC:Grups externs:

- Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC)

- Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC)

- Empresa Oceans CAT

- Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)

- Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)

- Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners

- Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO)

- Grup de Recerca en Biologia i Ecologia Bentòniques (Bentonic)

- Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB)

- Centre de Recerca i Desenvolupament (CID)

- Grup de Recerca en Geociències Marines (Geociema)

Línies d’investigació:

• Oceanografia física i química
• Geociències marines
• Biologia marina
• Ecologia marina
• Enginyeria marítima
• Gestió de la zona costanera i de les àrees marines

Projectes de recerca

DATA INICIDATA FIACTIVITATENTITAT FINANÇADORA
28/04/202227/04/2023Contrato para el apoyo técnico al/'Análisis de datos de la boya ANTEIA situada junto al primer quiebro del Dique de Zierbena. Año 2022/'AUTORIDAD PORTUARIA DE BILBAO
19/04/202218/07/2022Contrato de apoyo técnico para la redacció del/'Informe técnico sobre los efectos de determinados elementos rígidos en la costa exterior del hemidelta norte del río Ebro, en el término municipal de DeSERVICIO PROVINCIAL DE COSTAS EN TA
01/12/202130/11/2024Sistema Inteligente para el mantenimiento predictivo de diques (PI-BREAK)AGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/12/202130/11/2024Plataforma de Larga Duración para la Observación de los Ecosistemas MarinosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
18/11/202121/08/2022Gemelo dIgital de centRAles SOLares Fotovoltaicas - GIRASOLMIN. INDUSTRIA ENERGIA TURISMO
01/11/202131/10/2024Adquirir conocimientos sobre el riesgo de rebase para las zonas costeras urbanizadasAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/10/202131/03/2026Large scale RESToration of COASTal ecosystems through rivers to sea connectivityCommission of European Communities
01/10/202130/06/2024iCIEM 2.0: Hacia un Simulador Ambiental Integral (Lab y Obs)MINISTERIO DE CIENCIA E INNOVACION
29/09/202113/12/2021ESTUDIO DE DINAMICA LITORAL PARA ANALIZAR LA INFLUENCIA DEL PORT DE COMA·RUGA EN LA ESTABILIDAD DE LAS PLAYA A PONIENTEENIGEST S.L.
01/09/202131/08/2024Riesgos naturales compuestos y conectados en la costa Mediterránea española ante el cambio climático - MarAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/202131/08/2024Environmental Computations and Observations for BAY SustainabilityAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/202131/08/2024Evaluación del rol de protección costera de las acumulaciones de plantas marinas en la playaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/09/202131/08/2025Esfuerzo conjunto entre BIología y TEcnología para monitorear y recuperar especies y ecosistemas impactados por la pesca: plataformasAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
16/07/202115/08/2022Contrato de colaboración en I+D entre la Autoridad Portuaria de Baleares y la UPC para el DESARROLLO DE UN PLAN DE ADAPTACIÓN AL CAMBIO CLIMATICO PARA LOS PUERTOS DE LA AUTORIDAD PORTUARIA DE BALEARESAUTORIDAD PORTUARIA DE BALEARES
01/06/202131/05/2025HARNESSING THE POWER OF NATURE THROUGH PRODUCTIVE MICROBIAL CONSORTIA IN BIOTECHNOLOGY- MEASURE, MODEL, MASTERCommission of European Communities
01/06/202131/05/2025Developing Optimal and Open Research Support for the Black Sea (DOORS)Commission of European Communities
01/06/202130/06/2022CONTRACTE DE DONACIÓ ENTRE LA FUNDACIÓ PRIVADA SENSE OF SILENCE FOUNDATION per a proporcionar suport al desenvolupament de tècniques acústiques en el projecte PROVIDENCE, projecte que té com a objectiTHE SENSE OF SILENCE FOUNDATION
24/05/202121/12/2022Serveis tècnicsWAICONT SYSTEMS, S.L.
16/04/202131/12/2021Análisis del comportamiento de las playas metropolitanas al sur de Barcelona y propuesta de medidas de actuación en las playas metropolitanas.BARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
01/04/202131/03/2025Metrology for Integrated Marine Management and Knowledge-Transfer NetworkCommission of European Communities
29/03/202130/09/2021Treballs per a l’adaptació als impactes del canvi climàtic dels ports i alguns passejos marítimsOficina Catalana del Canvi Climàtic
01/02/202131/01/2025Solutions @ Underwater Radiated Noise Projecte europeu Call H2020-MG-2020-SingleStage-INEACommission of European Communities
25/01/202112/03/2021Ensayos a escala reducida en el canal CIEM para determinar el comportamiento de un nuevo tipo de diques hinchables desarrollados por CIMNE como elemento disipador de energía.CENTRE INTERNACIONAL DE METODES NUM
30/12/202015/04/2021Prestació d’assistència per a la millora de l’agitació de l’avantport i clota petita del Club Nàutic de L’Escala. Avaluació de l’impacte sobre la platja de RiellsClub Nàutic l'Escala
16/12/202015/12/2021Realització d'un assaig físic al canal CIEM per a l'estudi mitjançant model físic reduït dels esforços generats per l'acció de l'onatge en situació de temporal en el Pont del Petroli de Badalona (EncàAJUNTAMENT BADALONA
01/12/202030/11/2022H2020-101004275- MObiLIty sERvices Enhanced by GALILEO & Blockchain’ — ‘MOLIERECommission of European Communities
26/10/202025/06/2021Realització d'escwenaris d'inundació de costa i erosió de platges pel projecte PIMA ADAPTA COSTASExped. S-689/20 (ICGC-2020-00045)Durada 8 mesosInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
26/10/202025/06/2021Realització d’escenaris d’inundació de costa i erosió de platges pel projecte PIMA ADAPTA COSTASInstitut Cartografic de Catalunya (ICC)
01/07/202028/12/2020Análisis del impacto costero asociado a la possible ampliación de Port BalísClub Nàutic El Balís
19/06/202025/09/2020ELABORACIÓ D'UN MODEL DE DISPERSIÓ PER LES AIGÜES QUE DESEMBOQUEN PER CANAL D'ILLA DE MAR A LA BADIA DEL FANGARINST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
19/06/202018/11/2020Anàlisi de les problemàtiques i primeres alternatives de solució de les platges dels municipis de Sant Adrià, Badalona i MontgatBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
24/03/202023/07/2021Elaborar un plan de adaptación a los efectos del cambio climático de los Puertos adscritos a la Comunidad Autónoma de las Illes BalearsPORTS DE LES ILLES BALEARS
24/03/202030/09/2020Boia Dinàmica Monitoritzada: Boies de senyalització costera amb tecnologia IoTONA SAFE & CLEAN SL
24/03/202030/09/2020SmartLaser: Tecnologia IoT aplicada als capc¸als la`sersMONOCROM, S.L.
24/03/202030/09/2020IP-Buoy link: Prova de concepte per la implementacio´ del control de les boies d’amarre amb tecnologia IoTIP BUOYS, S.L.
01/03/202028/02/2021Development of a low-cost and do-it-yourself hydrodynamic measurement device for monitoring oceanographic variables in developing countries.Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/02/202031/01/2024Joint European Research Infrastructure of Coastal Observatories: Science, Service, SustainabilityCommission of European Communities
31/01/202031/03/2020Servei de redacció de l'estudi de propagació de l'onatge i la seva interacció amb el dic de recer al port de BlanesPORTS DE LA GENERALITAT
31/01/202030/04/2020ESTUDI PER AL REFORÇ I REPARACIÓ DEL DIC DE RECER DEL PORT DE BLANES (TEMPORAL GLORIA)Ports de la Generalitat
23/01/202023/01/2020Aparato de captación de imágenes hiperespectrales para la exploración del subsuelo
01/01/202031/05/2022MEDIOS DE EVALUACIÓN Y ATENUACIÓN DE LOS RIESGOS COSTEROS LOCALES DEBIDOS A LOS IMPACTOS DE LOS TEMPORALESCommission of European Communities
01/01/202030/06/2021Monitorització de la biodiversitat, mitjançant la creació i la instal·lació d’una xarxa sense fils de sensors distribuïts per tot l’AmazonesSONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
18/12/201931/12/2019Experiències pilot per realitzar tracking de bobines de cable carregades en camionsTOP-CABLE, SA
01/11/201931/12/2023Improving and Integrating European Ocean Observing and Forecasting Systems for Sustainable use of the OceansCommission of European Communities
02/10/201931/12/2019Support Activities for A1 HydrophoneSITEP ITALIA S.P.A
18/09/201930/04/2020Conveni únic per encàrrecs a CARNET per a la realització d'un projecte sobre/'MARITIME SHUTTLE”FUNDACIO C INNOVACIO I TEC CIT UPC
09/09/201908/10/2019Assessorament tècnic per a l'estudi i disseny de mesures al problema d'erosió costanera del municipi de GavàBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
03/09/201903/09/2019SYSTEM AND METHOD FOR REDUCING SEA LICE EXPOSURE IN MARINE FISH FARMING
02/09/201931/12/2021Conveni que regula la col·laboració habitual entre SARTI-UPC i MONOCROM S.L. Cada encàrrec es formalitzarà a través dels documents d'ofertes i comandes, que indicaran la durada i pressupost de l'encàrMONOCROM, S.L.
01/06/201931/12/2020Noise influence for cuttlefish invertebrate - St Brieuc Wind Farm Site. (Ref. CPCS – 771596)IBERDROLA S. A.
20/05/201931/10/2020 The main objective is to give support during the entire project live until October 2020, in the creation of a web-based SensorML generator, allowing users to create their own SensorMLs, describing inCYPRUS SUBSEA CONSULTING AND SERVIC
01/04/201930/06/2022Hydraulic Collector for Polymetallic Nodules from the DeepseaEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/04/201901/04/2022KIC RM BLUE HARVESTING-PA 18138 - Hydraulic Collector for Polymetallic Nodules from the DeepseaEuropean Commission
27/03/201924/12/2019Col.laboració LIM-UPC i METEOSIM per al desenvolupament de la investigació referent a l'aplicació de la eina Coastal Hazard Wheel (CHW) en diversos països costaners d'Àfrica Occidental i CamerunMETEOSIM SL
22/03/201921/03/2020SUBCONTRATACIÓ PER A LA INSTAL.LACIÓ DE DOS CORRENTÒMETRES ADCP A LA BADIA DEL FANGAR DURANT 1,5 MESOS EN EL PRIMER SEMESTRE DEL 2019, LES DADES RECOLLIDES S'UTILITZARAN EN EL MARC DEL PROJECTE SOBREINST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
01/03/201904/04/2021amending the Design criteria of URban defences in LECZs through Composite-modelling of WAVE overtopping under climate change scenariosCommission of European Communities
01/03/201924/09/2022Joint Framework for Ocean Noise in the Atlantic SeasCommission of European Communities
01/03/201928/02/2020Execució de la segona campanya de mesures hidrodinàmiques a la Badia d’Inhambane (Moçambic) en el marc d’un projecte de col•laboració inter-universitària amb la UP-MaxixeCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Desplegament d'una xarxa LORA per a la mesura de la hidrodinàmica dels rius de la badia d'InhambaneCentre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
01/03/201928/02/2020Desplegament d’una xarxa LORA per a la mesura de la hidrodinàmica dels rius de la badia d’Inhambane.Centre Cooperació per al Desenvolupament
01/03/201928/02/2020Implementació d'una xarxa de comunicacions acadèmica a la Universidad Pedagógica de Maxixe a Moçambic.Centre Cooperació per al Desenvolupament
01/02/201931/01/2023Potential and Validation of Sustainable Natural & Advance Technologies for Water & Wastewater Treatment, Monitoring and Safe Water Reuse in IndiaCommission of European Communities
01/01/201930/09/2019Diseño, optimización y validación de impresión de piezas 3D.ALSTOM TRANSPORTE, S.A.
01/01/201931/07/2019Formación especializada sobre el uso y explotación de los equipos e instrumentos de National Instruments.NATIONAL INSTRUMENTS
01/01/201931/12/2021Producción sostenible de bioproductos a partir de microalgas y agua regeneradaAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201931/12/2021Morfodinamica de playas protegidas en el Mediterraneo frente el cambio climatico: ModeladoAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201901/01/2022INTERREG-EAPA_52/2018-JONAS - Joint Framework for Ocean Noise in the Atlantic SeasEuropean Commission
01/01/201901/01/2022H2020-688975-Blue Nodules - Breakthrough solutions for the sustainable harvesting and processing of deep sea polymetallic nodulesEuropean Commission
01/01/201931/12/2022ENVironmental Research Infrastructures building Fair services Accessible for society, Innovation and ResearchCommission of European Communities
01/01/201931/12/2021Master's Degree in Urban MobilityEuropean Institute for Innovation and Technology
01/01/201931/12/2022ENVironmental Research Infrastructures buildingFair services Accessible for society, Innovation and Research’PLOCAN
05/11/201831/07/2020 Wave flume experiments on sand transport processes and beach morphodynamicsUNIVERSITY OF TWENTE
16/10/201815/04/2019Redacció d'un dictamen/Informe tècnic exhaustiu i detall de l'afectació (per elements naturals i per infraestructures)AJUNTAMENT DE SALOU
01/10/201823/11/2018Large scale experiments for an alternative erosion control measure using sand-filled GEOSystemsEuropean Union Horizon 2020
10/09/201809/09/2021Servicios para el desarrollo y puesta en marcha de nuevos sistemas de predicción de corrientes de muy alta resolución en el interior de los puertos en el marco de Proyecto SAMOA2ORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
01/09/201830/09/2021Achieve Good Environmental Status for Coastal Infrastructures Construction - AGESCICEURCOM-D.G.FOR THE ENVIRONMENT
01/09/201801/09/2021LIFE17 ENV/FR/000233 - Achieve Good Environmental Status for Coastal Infrastructures Construction - AGESCICEuropean Commission
17/07/201816/07/2021Servicios para la realización de campañas de medidas de parametros climáticos, en puertos para la caracterización climática y validación de modelos de predicción en el marco del proyecto SAMOA2ORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
17/07/201816/07/2021Apoyo a las actividades de Puertos del Estado en materia de oceanografía operacionalORG.PÚBLICO PUERTOS DEL ESTADO
01/07/201831/12/2020CGL2017-90733-REDTAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
07/06/201830/06/2020Aplicaciones Labview para evaluar las prestaciones climáticas de unas unidades de metro y calibración de sensoresALSTOM TRANSPORTE, S.A.
19/05/201828/05/2018Contrato entre la Universitat Politècnica de Catalunya y la empresa Triton Submarines EMEA S.L. para la validación de los controladores de los prpulsores del sumergible tripulado/'Triton LF/'TRITON SUBMARINES EMEA SL
01/05/201831/03/2019Development of a ship weather routing software for academic purposesInternational Association of Maritime Universities
01/04/201831/03/2020Coastal Unstructured Resolution for Aquatic EnvironmentsMERCATOR OCÉAN
24/03/201823/09/2018Propuesta de medidas generales en el ámbito del Delta incluidas en el informe-síntesis sobre la problemática y la vulnerabilidad del Delta del EbroM AGRIC PESCA ALIM Y MEDIO AMBIENTE
12/03/201831/12/2018Proyecto Dique Puerto San Antonio. Supervisión ensayos en instalaciones de Laboratorio UKSENER INGENIERIA Y SISTEMAS CHILE
01/03/201830/03/2022Tracking of Plastic in Our SeasEuropean Research Council (ERC)
01/03/201831/12/2021Donació per a despeses de personal, viatges i compres de material del projecte SEA LICE.SONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
01/03/201828/02/2019CCD 2018-U013 Formació en navegació sostenible i avaluació dels usos energètics i la sostenibilitat ambiental de la població rural de Isla Saboga (Panamà)Centre de Cooperació per al Desenvolupament , UPC
14/02/201830/09/2018Curs de formació a mida en programació de sistemes d'instrumentació i Modbus amb LabviewJOHNSON CONTROLS-HITACHI AIR CONDIT
01/01/201831/12/2021Redes de sensores submarinos autónomos y cableados aplicados a la monitorización remota de indicadores biológicosAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/09/2021 Soluciones basadas en la naturaleza para la gestión costeraAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/06/2021Enfoque y criterios para observacion y simulación integrada de soluciones transdisciplinares para ecosistemas marinos en bahias costerasAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201830/09/2021Rutas de adaptación al Cambio Climático en la zona costera Mediterránea. Superando los límites de la adaptabilidadAGENCIA ESTATAL DE INVESTIGACION
01/01/201831/12/2021An acoustic and Bioacoustic solution to sea lice infestation on salmonSeasel Solutions AS
01/12/201728/02/2021Multi-purpose/Multi-sensor Extra Light Oceanography ApparatusCommission of European Communities
01/10/201730/09/2018Desenvolupament d'eines de tractament i procés acústic per el control de la contaminació marina.SONSETC, MAKING SENSE OF SOUNDS
01/09/201731/07/2018Mantenimiento, calibración y ampliación de las aplicaciones embarcadas de adquisición de datos.SUMINISTROS ARSAM, SA
03/08/201731/12/2018Desarrollo de un sistema de enrutamiento de datos para sensores marinos y oceanográficosSENSORLAB, SL
11/07/201711/03/2018Sistema d’adquisició remot de dades per la mesura, visualització i gestió del consum d’aigua i temperatura del sector porcíMANTENIMENTS TERMENS SL
07/07/201731/12/2017Redacció de la memòria d'un sistema d'aiguamolls construïts per al tractament de les aigües residuals al refugi de l'Estany LlongPARC NACIONAL AIGÜESTORTES I ESTANY
01/07/201731/12/2021PECT LITORAL BESÒS TERRITORI SOSTENIBLEGENCAT-DEP.GOVERN.I ADMIN.PÚBLIQUES
30/06/201725/09/2017Model de circulació de la Badia del Fangar per a la gestió de les activitats d'aqüicultura i Marisqueig (Fase 1) en Deltebre i l'Ampolla.INST.RECERCA I TECNOLOGI.AGROALIMEN
07/06/201706/11/2017Análisis de ciclo de vida y estudio multicriterio utilizando el método MIVES para la caracterización de residuos de la planta de Vic.URBASER SA
16/05/201731/12/2021Improvement of data management, interoperability and data access infrastructure of a European Marine Observation and Data networkETT S.p.A
01/05/201731/12/2017Proyecto de prubea nuevo modelo de gestión: 4 contenedores: p/c-v-b-seco - continuaciónUrbaser S.A.
14/03/201714/03/2017A method for inducing lethal lesions in sensory organs of undesirable aquatic organisms by the use of sound
01/03/201731/08/2020European multidisciplinary seafloor and water column-European research infrastructure consortiumCommission of European Communities
01/02/201715/06/2017Estudi del comportament evolutiu de les platges de BarcelonaBARCELONA REG. A.M.D.U.I., S.A.
01/01/201731/12/2020KIC RM INNOLOGEUROPEAN INST OF INNOV.& TECHNOL.
01/01/201731/12/2018Manteniment d'aplicacions informàtiques, gestió de servidors, pàgines web i serveis de hostingCONSELL REGULADOR DEL CAVA

Qualitat

El Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació dels títols oficials (MVSMA) vincula aquests processos d'avaluació de la qualitat (verificació, seguiment, modificació i acreditació), que se succeeixen al llarg de la vida dels ensenyaments, amb l'objectiu d'establir uns lligams coherents entre tots ells i de promoure una major eficiència en la seva gestió, sempre amb l'objectiu de la millora dels ensenyaments.

Verificació

Seguiment

Acreditació

    Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT)

    Indicadors

    Amunt