Perfil d'acces

Els perfils d’ingrés estan descrits a partir dels perfils docents dels títols de màster que proporcionen la preparació necessària per desenvolupar recerca dins dels grups de recerca que participen en el programa.

1. Algorítmia i Programació. El PD preveu aquí dues vies d’accés amb un perfil formatiu informàtic, Màster MIRI, especialització en Advanced Computing, o amb un perfil més matemàtic, Màster MAMME, especialitat en Matemàtica Discreta i Algorítmia. Aquest perfil està lligat a línies de recerca dels grups de recerca ALBCOM i LOGPROG.
2. Visualització i Realitat Virtual. Aquest perfil d’accés es correspon amb el dels titulats del Màster MIRI amb especialització en Computer Graphics and Visualization. El perfil està lligat a línies de recerca dels grups GIE i ViRVIG.
3. Ciències de Dades. Aquest perfil d’accés es correspon amb l’esperat en els titulats del Màster MIRI amb especialització en Data Science. El perfil està lligat a línies de recerca dels grups de recerca ALBCOM i LARCA.
   

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les següents competències:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement .
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat, dins del seu context científic específic, que són capaços de fer avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

25

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

Organització

• Serna Iglesias, Maria Jose

• Andujar Gran, Carlos
• Cortadella Fortuny, Jordi
• Gavalda Mestre, Ricard
• Serna Iglesias, Maria Jose

• Departament de Ciències de la Computació (PROMOTORA)

Unitat de Doctorat - UTGCNTIC. C. Jordi Girona, 1-3. Edifici B4-003 (Campus Nord)
Tel: 934 137 836
Correu electrònic: doctorat.computacio@upc.edu

Perfil d'acces

Els perfils d’ingrés estan descrits a partir dels perfils docents dels títols de màster que proporcionen la preparació necessària per desenvolupar recerca dins dels grups de recerca que participen en el programa.

1. Algorítmia i Programació. El PD preveu aquí dues vies d’accés amb un perfil formatiu informàtic, Màster MIRI, especialització en Advanced Computing, o amb un perfil més matemàtic, Màster MAMME, especialitat en Matemàtica Discreta i Algorítmia. Aquest perfil està lligat a línies de recerca dels grups de recerca ALBCOM i LOGPROG.
2. Visualització i Realitat Virtual. Aquest perfil d’accés es correspon amb el dels titulats del Màster MIRI amb especialització en Computer Graphics and Visualization. El perfil està lligat a línies de recerca dels grups GIE i ViRVIG.
3. Ciències de Dades. Aquest perfil d’accés es correspon amb l’esperat en els titulats del Màster MIRI amb especialització en Data Science. El perfil està lligat a línies de recerca dels grups de recerca ALBCOM i LARCA.
   

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Criteri: perfil acadèmic i investigador que permeti desenvolupar recerca dins de les línies dels grups de recerca implicats en el programa.

El programa valorarà els candidats que compleixin amb aquest requisit a partir de la ponderació dels criteris següents:
• Expedient acadèmic de totes les titulacions universitàries cursades pel candidat (fins a 10 punts).
• Publicacions en revistes o en actes de congressos científics (fins a 4 punts).
• Experiència de recerca (fins a 2 punts).
• Currículum vitae (2 punts).
• Adequació de l’àrea de recerca d’interès a les línies del programa i al perfil del candidat (fins a 6 punts).
• Altres mèrits (fins a 1 punt).

Els candidats han de tenir en compte que les entrevistes, les propostes de projecte de recerca i les cartes de recomanació poden formar part procés d’admissió com a mesura complementària d’obtenció d’informació durant el procés de selecció.

Es demanarà que tots els admesos en el Programa de Doctorat siguin capaços d’entendre textos tècnics escrits en anglès i de seguir sense dificultat cursos i conferències impartides en anglès. Els doctorands hauran de mostrar un nivell de coneixement de l’idioma anglès equivalent al nivell B2 en el Marc de Referència de Coneixements d’Idiomes del Consell d’Europa, tant en la comprensió oral com en l’escrita, en la forma i terminis que determini la Comissió Acadèmica.

Complements formatius

En el cas que la formació acadèmica no cobreixi les matèries fonamentals, obligatòries comunes i obligatòries de la corresponent especialització del màster UPC afí a la línia de recerca seleccionada, la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat podrà establir complements formatius.

Aquests complements formatius seran assignatures dels màsters impartits a la UPC que s’han citat anteriorment (o altres) i que es considerin necessaris per cobrir les mancances formatives detectades i en qualsevol cas com a màxim 60 ECTS.

Període de matrícula dels nous doctorands

La primera matrícula al Programa de Doctorat s’haurà de fer dins del termini especificat en la resolució d’admissió.

Excepte que s’indiqui expressament el contrari, les matrícules corresponents a les resolucions d’admissió emeses amb posterioritat a la segona quinzena d’abril hauran de ser fetes dins del període ordinari de matrícula de l’any acadèmic en curs.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Període ordinari de segones matrícules i successives: s’hauran de fer durant la primera quinzena d’octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Interacció i discussió amb els directors.
Hores: 180.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Assistència a seminari de computació.
Hores: 6.
Caràcter: obligatòria.

Activitat: Assistència i participació en seminaris organitzats pels grups de recerca que donen suport al programa.
Hores: 30.
Caràcter: optativa.

Activitat: Cursos intensius.
Hores: 30.
Caràcter: optativa.

Activitat: Assistència a un congrés científic d’àmbit internacional.
Hores: 36.
Caràcter: optativa.

Activitat: Cursos de formació transversal.
Hores: 10.
Caràcter: optativa.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 24/06/2022 04:45:26.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/06/2022 04:30:20.

Llistat de tesis defensades per any

• COMA PUIG, BERNAT: Human-aware application of data science techniques
  
  Autor/a: COMA PUIG, BERNAT
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673979
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 02/03/2022
  Director/a de tesi: CARMONA VARGAS, JOSEP
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BUGARÍN DIZ, ALBERTO JOSÉ
       SECRETARI: VELLIDO ALCACENA, ALFREDO
       VOCAL NO PRESENCIAL: ANGUITA, DAVIDE
  Resum de tesi: En els últims anys s'ha produït un augment de l'ús de la intel·ligència artificial i altres tècniques basades en dades per automatitzar la presa de decisions en les empreses, i descobrir nous coneixements en la recerca. En molts casos, tot això s'ha realitzat utilitzant algorismes molt complexos (anomenats algorismes de caixa negra), que són capaços de detectar patrons molt complexos, però, per desgràcia, continuen sent gairebé ininterpretables.Recentment, molts investigadors i institucions reguladores han començat a conscienciar sobre el seu ús. D'una banda, els subjectes que depenen d'aquestes decisions estan qüestionant cada vegada més el seu ús, ja que poden ser víctimes de prejudicis o prediccions errònies. D'altra banda, les empreses i institucions que utilitzen aquests algoritmes volen entendre el que fa el seu algorisme, extreure nous coneixements i prevenir errors i millorar les seves prediccions en general. Tot això ha fet que els investigadors hagin començat a centrar-se en la interpretació dels seus algorismes (per exemple, mitjançant algorismes explicables), i les institucions reguladores han començat a regular l'ús de les dades per garantir aspectes ètics com la rendició de comptes o la justícia.Aquesta tesi reuneix tres projectes de ciència de dades en els quals s'ha implementat aprenentatge automàtic amb algorismes de caixa negra per fer prediccions:- El desenvolupament d'un sistema de detecció de NTL (Non-Technical Losses, pèrdues d'energia no tècniques) per a una empresa internacional del sector de l'energia d'Espanya (Naturgy). Aquest sistema combina un algorisme de caixa negra i un algorisme explicatiu per garantir la precisió, la transparència i la robustesa del nostre sistema. A més, centrem els nostres esforços en la capacitació dels treballadors de l'empresa (els "stakeholders") per a exercir un paper actiu en el procés de formació dels models.- Una col·laboració amb la Universitat de Padova per proporcionar l'explicabilitat a un sistema KPI basat en Deep Learning actualment implementat per l'empresa MyInvenio.- Una col·laboració de l'autor de la tesi amb la Universitat de Barcelona per implementar una solució d'AI (un algorisme de caixa negra combinat amb un algorisme explicatiu) a un problema de ciències socials.Les característiques úniques de cada projecte ens permeten oferir en aquesta tesi una anàlisi exhaustiva dels reptes i problemes que existeixen per a aconseguir un ús just, transparent, imparcial i generalitzable de les dades en un projecte de ciència de dades. Amb el feedback obtingut de la recerca realitzada per a oferir solucions satisfactòries a aquests tres projectes, el nostre objectiu és:- Entendre les raons per les quals un model de predicció pot considerar-se injust o poc fiable, fent que el model no sigui generalitzable, i les conseqüències des d'un punt de vista tècnic en termes de baixa precisió del model, però també com pot afectar-nos com a societat.- Determinar i corregir (o almenys mitigar) les situacions que causen els problemes en termes de robustesa i imparcialitat de les nostres dades.- Avaluar la diferència entre els algorismes interpretables i els algorismes de caixa negra. A més, avaluar com els algorismes explicatius poden explicar les prediccions fetes pels algorismes predictius.- Ressaltar el paper de les parts interessades ("Stakeholders") per a garantir un model robust i com convertir un enfocament únicament basat en les dades per resoldre un problema predictiu en un enfocament basat en les dades però complementat amb altres coneixements, on els patrons de dades i el coneixement humà es combinen per maximitzar els beneficis.
  

• HAKONIEMI, TUOMAS ANTERO: Size bounds for algebraic and semialgebraic proof systems
  
  Autor/a: HAKONIEMI, TUOMAS ANTERO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674118
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 25/03/2022
  Director/a de tesi: ATSERIAS PERI, ALBERT
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: THAPEN, NEIL
       SECRETARI: ALVAREZ FAURA, MARIA DEL CARME
       VOCAL NO PRESENCIAL: BERKHOLZ, CHRISTOPH
  Resum de tesi: Aquesta tesi tracta de la complexitat de les proves en els sistemes deprova algebraics i semialgebraics Càlcul Polinomial (PolynomialCalculus), Sumes de Quadrats (Sums of Squares), i Sherali-Adams.La mesura de complexitat més estudiada per a aquests sistemes és elgrau dels polinomis. Aquesta tesi se centra en altres possiblesmesures de complexitat d'interès per a la complexitat de proves: elnombre de monomis i la longitud de representació en nombre debits. Pretenem demostrar que aquestes mesures admeten una teoriacomparable i complementària a la teoria del grau com a mesura decomplexitat.En primer lloc, establim una relació entre les mesures de grau i denombre de monomis demostrant una propietat d'intercanvi (trade-off)entre les dues mesures per als sistemes Sumes de Quadrats iSherali-Adams. Demostrem que si hi ha una refutació amb com a màxim smonomis, aleshores hi ha una refutació el grau de la qual és d'ordrede l'arrel quadrada de n.log(s) més k, on k és el grau màxim de lesrestriccions i n és el nombre de variables. Per al Càlcul Polinomial,una propietat d'intercanvi similar va ser obtinguda per Impagliazzo,Pudlák i Sgall.En segon lloc, demostrem que els tres sistemes admeten la propietatd'interpolació eficient. Mostrem que, per a cadascun dels sistemes, hiha un algorisme de temps polinomial que, donat dos conjunts P(x,z) iQ(y,z) de restriccions polinomials en successions disjuntes devariables x, y i z, donada una refutació de la unió de lesrestriccions de P(x,z) i Q(y,z), i donada una assignació per a lesvariables z, troba una refutació de P(x,a) o una refutació de Q(y,a).Finalment considerem la relació entre el nombre de monomis i lalongitud de representació en bits per al Càlcul Polinomial i per aSumes de Quadrats. Mostrem que hi ha un conjunt insatisfactible derestriccions polinomials que admet refutacions tant en CàlculPolinomial com en Sumes de Quadrats amb un nombre polinòmic demonomis, però per a les quals qualsevol refutació en Càlcul Polinomialo en Sumes de Quadrats requereix complexitat en nombre de bitsexponencial.A més de l'èmfasi en les mesures de complexitat diferents del grau, unaltre tema unificador en els tres resultats és l'ús de certescaracteritzacions semàntiques de proves i refutacions limitades enrecursos. Tots els resultats fan un ús clau de la propietat decompletesa d'aquestes caracteritzacions. Amb tot, el treball sobreaquestes caracteritzacions semàntiques es presenta com la quartaaportació central d'aquesta tesi.
  

• PAZ ORTIZ, ALEJANDRO IVÁN: On-the-fly synthesizer programming with rule learning
  
  Autor/a: PAZ ORTIZ, ALEJANDRO IVÁN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674347
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 03/05/2022
  Director/a de tesi: NEBOT CASTELLS, MARIA ANGELA | MUGICA ALVAREZ, FRANCISCO JOSÉ
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: XAMBÓ SEDÓ, ANNA
       SECRETARI: ALQUEZAR MANCHO, RENATO
       VOCAL NO PRESENCIAL: PADILLA LONGORIA, PABLO
  Resum de tesi: Aquest manuscrit explora la programació automàtica d¿algorismes de síntesi de so dins del context de la pràctica artística performativa coneguda com a live coding.L'escriptura improvisada de codi font per crear música o visuals es va convertir en un instrument en el moment en què els ordinadors van poder realitzar síntesis de so en temps real amb llenguatges que mantenien el seu intèrpret en funcionament.D'aleshores ençà, el live coding comporta la programació en temps real d¿algorismes de síntesi de so.Per a aquest propòsit, una possibilitat és tenir un algorisme que creï automàticament variacions a partir d'alguns presets seleccionats.No obstant, la necessitat de retroalimentació en temps real i la petita mida dels conjunts de dades són restriccions que fan que els programadors automàtics de sintetitzadors de so i els algorismes d¿aprenentatge no siguin factibles d¿utilitzar. A més, el seu disseny no està orientat a crear variacions d'un so, sinó a trobar els paràmetres del sintetitzador que aplicats a l'algorisme de síntesi produeixen un so determinat (target).Altres enfocaments creen representacions de l'espai de sons possibles, per permetre a l'usuari explorar-lo mitjançant l'evolució interactiva, però requereixen temps més llargs.Aquesta tesi investiga l'aprenentatge inductiu de regles per a la programació on-the-fly de sintetitzadors.Aquest enfocament és conceptualment diferent dels que es troben a la literatura.Els models de regles ofereixen interpretabilitat i permeten treballar amb els valors dels paràmetres dels algorismes de síntesi, sense processament previ.RuLer, l'algorisme d'aprenentatge proposat, rep dades amb combinacions etiquetades per l'usuari dels valors dels paràmetres d'un algorisme de síntesi.A continuació, analitza els patrons, basats en la dissimilitud, entre les combinacions de cada etiqueta. Aquests patrons es descriuen com un model de regles IF-THEN.Els paràmetres de l'algorisme proporcionen control per definir el que es considera un patró. Llavors, controlen el grau de consistència dels nous paràmetres de síntesi induïts respecte a les dades d'entrada originals.A continuació, es presenta un algorisme (FuzzyRuLer) capaç d¿estendre les regles IF-THEN a hiperrectangles, que al seu torn s¿utilitzen com a nuclis de funcions de pertinença. El model de regles difuses resultant crea un mapa complet de l'espai de la funció d'entrada. Per això, l'algorisme generalitza les regles lògiques seguint una heurística de volum màxim.Al llarg del manuscrit es discuteix com, quan s¿utilitzen algorismes d¿aprenentatge automàtic com a eines creatives, de vegades són desitjables glitches, errors o imprecisions produïdes pels models resultants, ja que poden oferir nous resultats imprevisibles.L'avaluació dels algorismes segueix dos camins. El primer es centra en proves d'usuari.El segon, que respon al fet que aquest treball es va dur a terme dins del departament de ciències de la computació, pretén proporcionar una avaluació més àmplia, no específica d'un domini, del rendiment dels algorismes mitjançant benchmarks extrinsecs utilitzats per cross-validation i minority oversampling.En tasques d'oversampling, mitjançant imbalanced data sets, l'algorisme proporciona resultats equiparables als de l'estat de l'art. A més, els punts sintètics produïts són significativament diferents als creats pels altres algorismes i realitzen exploracions (controlades) de regions més llunyanes.
  

• RÍOS JEREZ, ALEJANDRO: Walking with virtual humans: Understanding human response to virtual humanoids' appearance and behaviour while navigating in immersive VR
  
  Autor/a: RÍOS JEREZ, ALEJANDRO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673736
  Programa: COMPUTACIÓ
  Departament: Departament de Ciències de la Computació (CS)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 17/02/2022
  Director/a de tesi: PELECHANO GOMEZ, NURIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ARGELAGUET SANZ, FERNANDO
       SECRETARI: ANDUJAR GRAN, CARLOS ANTONIO
       VOCAL: PATOW, GUSTAVO ARIEL
  Resum de tesi: En aquesta tesi, es presenta un conjunt d'estudis els resultats dels quals ens han permès analitzar com millorar el realisme, la navegació i el comportament dels avatars en un entorn de realitat virtual immersiu. En les nostres simulacions, els participants han de realitzar una sèrie de tasques i hem analitzat dades perceptives i de comportament mentre les feien. Els resultats dels estudis ens han permès deduir quines millores són necessàries per a ser incorporades a les simulacions originals, amb la finalitat de millorar la percepció del realisme, la tècnica de navegació, la representació dels avatars, el seu comportament o les seves animacions.La tècnica més fiable per simular el comportament dels avatars en un entorn de realitat virtual hauria de basar-se en l'estudi de com es comporten els humans dins de l¿entorn virtual. Per a aquest propòsit, és necessari construir entorns virtuals on els participants poden navegar amb seguretat i comoditat amb una metàfora adequada i, si l¿entorn està poblat amb avatars, simular el seu comportament amb precisió. Tots aquests aspectes junts fan que els participants es comportin d'una manera més pròxima a com es comportarien en el món real. A més, la integració d'aquests conceptes podria proporcionar una plataforma ideal per desenvolupar diferents tipus d'aplicacions amb i sense realitat virtual col·laborativa com simulacions d'emergència, ensenyament, arquitectura o disseny.En la primera contribució d'aquesta tesi, vam realitzar un experiment per estudiar la presa de decisions durant una evacuació. Estàvem interessats a avaluar en quina mesura el comportament d'una multitud virtual pot afectar les decisions dels participants. A partir de la segona contribució, en la qual estudiem la percepció del realisme amb robots i humans que realitzen només una animació de caminar o bé realitzen diverses animacions, vam arribar a la conclusió que la combinació de tenir avatars semblants als humans amb animacions variades pot augmentar la percepció del realisme general de la simulació de la multitud, les seves trajectòries i animacions. L'estudi preliminar presentat en la tercera contribució d'aquesta tesi va demostrar que la representació realista de l¿entorn i dels avatars no semblen augmentar la percepció del realisme en els participants, que és coherent amb treballs presentats anteriorment. Els resultats preliminars de la nostra contribució de walk-in-place van mostrar una transició suau i natural entre les metàfores de walk-in-place i caminar normal. El nostre sistema va proporcionar una funció de mapatge de velocitat que s'assembla molt al caminar natural. Hem observat a través d'un estudi pilot que el sistema redueix amb èxit el motion sickness i millora la immersió. Finalment, els resultats de la contribució relacionada amb locomoció en realitat virtual col·laborativa van mostrar que el sincronisme de l'animació i el so dels avatars que representen els participants no semblen tenir un fort impacte en termes de presència i sensació de control de l'avatar. No obstant això, en el nostre experiment, la incorporació d'animacions naturals i el so de passos va donar lloc a valors de clearance més petits en RV que treballs anteriors ja publicats. L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat millorar els diferents factors relacionats amb experiències de realitat virtual immersiva per fer que els participants se sentin més còmodes en l'entorn virtual. Aquests factors inclouen el comportament i l'aparença dels avatars i la navegació a través de l'entorn virtual. En augmentar el realisme dels avatars i facilitar la navegació, s'aconsegueixen altes puntuacions en presència durant les simulacions. Això proporciona un marc ideal per desenvolupar aplicacions col·laboratives de realitat virtual o simulacions d'emergència que requereixen que els participants se sentin com si estiguessin en la vida real
  

Darrera actualització: 24/06/2022 05:01:07.

Grups de recerca

• ALBCOM-Algorismia, Bioinformatica, Complexitat i Metodes Formals
• GIE-Grup d'Informatica a l'Enginyeria
• LARCA-Laboratori d'Algorismia Relacional, Complexitat i Aprenentatge
• LOGPROG-Logica i Programacio
• ViRVIG-Grup de Recerca en Visualitzacio, Realitat Virtual i Interaccio Grafica

Professorat

• Alvarez Faura, Maria del Carme
• Andujar Gran, Carlos
• Arias Vicente, Marta
• Arratia Quesada, Argimiro
• Atserias Peri, Albert
• Ayala Vallespi, Maria Dolors
• Balcazar Navarro, Jose Luis
• Blesa Aguilera, Maria Josep
• Carmona Vargas, Jose
• Chica Calaf, Antonio
• Cortadella Fortuny, Jordi
• Diaz Cort, Josep
• Duch Brown, Amalia
• Fairen Gonzalez, Marta
• Gabarro Valles, Joaquin
• Gavalda Mestre, Ricard
• Joan Arinyo, Robert
• Martinez Parra, Conrado
• Messeguer Peypoch, Xavier
• Navazo Alvaro, Isabel
• Nieuwenhuis, Robert Lukas Mario
• Oliveras Llunell, Albert
• Orejas Valdes, Fernando
• Pelechano Gomez, Nuria
• Petit Silvestre, Jordi
• Rodriguez Carbonell, Enric
• Serna Iglesias, Maria Jose
• Susin Sanchez, Antonio
• Tost Pardell, Dani
• Valiente Feruglio, Gabriel
• Vazquez Alcocer, Pere Pau
• Vinacua Pla, Alvaro

• Ayala Martinez, Claudia Patricia
• Baixeries Juvilla, Jaume
• Dadvand, Pooyan
• Farre Tost, Carles
• Franch Gutierrez, Xavier
• Gomez Seoane, Cristina
• Padro Cirera, Lluis
• Soria Guerrero, Manel
• Valero Garcia, Miguel