Perfil d'acces

Atesa la vocació d’incrementar la internacionalització i les exigències de qualitat definides per la Menció cap a l’Excel·lència del Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental, el perfil d’ingrés adequat dels candidats seria amb una formació prèvia en màsters relacionats amb l’enginyeria ambiental, les ciències ambientals o títols afins (enginyeria, química, física, etc.), amb un nivell acadèmic alt que els asseguri una formació sòlida per abordar amb rigor i qualitat la temàtica de tesi proposada, a més de tenir una bona capacitat de comunicació tant oral com escrita, específicament en llengua anglesa, i saber manifestar i concretar els seus principals interessos de recerca en el camp de l’enginyeria ambiental.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per fer una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de fer avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Espino Infantes, Manolo

• Casals Casanova, Miquel
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Díaz Cruz, Silvia
• Espino Infantes, Manolo
• Ferrer Marti, Ivet
• Gibert Agullo, Oriol
• Gutierrez Bouzan, Maria Carmen
• Querol Carceller, Xavier
• Romeu Garbi, Jordi
• Sanchez Vila, Xavier

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia
• Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció
• Departament d'Enginyeria Mecànica
• Departament d'Enginyeria Química
• Departament de Matemàtiques
• Departament de Mecànica de Fluids
• Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa
• Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat

Convenis amb altres institucions

1. BSC
2. GIRO
3. Mediterranean Office for Youth Label: MOY Mobility Grant
4. Conveni de cooperació amb la Universidade de Aveiro (UA, Portugal)
5. Conveni de cooperació amb la Universitat Aristòtil de Tessalònica (AUTH, Grècia)
   

Perfil d'acces

Atesa la vocació d’incrementar la internacionalització i les exigències de qualitat definides per la Menció cap a l’Excel·lència del Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental, el perfil d’ingrés adequat dels candidats seria amb una formació prèvia en màsters relacionats amb l’enginyeria ambiental, les ciències ambientals o títols afins (enginyeria, química, física, etc.), amb un nivell acadèmic alt que els asseguri una formació sòlida per abordar amb rigor i qualitat la temàtica de tesi proposada, a més de tenir una bona capacitat de comunicació tant oral com escrita, específicament en llengua anglesa, i saber manifestar i concretar els seus principals interessos de recerca en el camp de l’enginyeria ambiental.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

La Comissió Acadèmica, a més dels requisits generals d’admissió establerts, considera també els criteris addicionals següents, valorats sobre una puntuació de 200:

Criteri: A. Títol d’accés

Descripció: Màsters relacionats amb l’enginyeria ambiental, les ciències ambientals o títols afins (enginyeria, química, física, etc.).
És convenient que el títol d’accés permeti als sol·licitants tenir una formació i especialització que els faciliti el desenvolupament de les temàtiques específiques de recerca del Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental

Ponderació: màxim 10.

Criteri: B. Expedient acadèmic

Descripció: Comptar amb un expedient acadèmic amb una nota mitjana igual o superior a 1,60 punts, obtinguda per l’aplicació de l’escala 1-4 segons el barem següent: 

Aprovat = 1. 

Notable = 2.

Excel·lent = 3. 

Matrícula d’Honor = 4, de conformitat amb el que estableix el Reial decret 1497/1987, modificat parcialment pel Reial decret 1044/2003, d’1 d’agost

Ponderació: màxim 25 (mínim 7).

Criteri: Valoració de les institucions d’obtenció del títol d’accés

Descripció: Qualitat de les institucions en què s’hagi cursat el títol de grau i/o de màster que els doni accés al Programa de Doctorat (segons la llista de rànquing publicada al lloc web http://www.webometrics.info)

Ponderació: màxim 10.

Criteri: D. Nivell d’anglès

Descripció: Si els sol·licitants no són nadius de Països de parla anglesa (llistats a la web següent: http://www.purdue.edu/OEPP/Englishspeaking.html), hauran d’acreditar un coneixement d’aquest idioma: (p. ex., IELTS, mín. 6.0; TOEFL, mín. 170 CBT, 500 PBT, 60 iBT; Cambridge, mín. FCE, ISE Mid Intermediate o nivells equivalents).
El Programa de Doctorat es desenvolupa en un context internacional en què es requereix que els doctorands tinguin capacitats de comunicació oral i escrita en llengua anglesa.

Ponderació: màxim 15 (mínim: 5).


Criteri: E. Motivació i temàtica d’interès

Descripció: Avaluació de la motivació dels sol·licitants per fer els estudis de doctorat i de l’encaix dels seus temes d’interès amb les línies de recerca i projectes que es duen a terme en el programa.

Ponderació: màxim 7.


Criteri: F. Altres aspectes del CV

Descripció: Experiència prèvia en recerca, qualificacions professionals, altres títols, altres idiomes, etc.

Ponderació: màxim 4.

Criteri: G. Recomanacions

Descripció: Avaluacions dels sol·licitants realitzades per altres professors o investigadors que justifiquin haver tingut una relació acadèmica o professional amb els sol·licitants.

Ponderació: màxim 4.


Criteri: H. Disponibilitat de beca o fons de finançament per a la confecció de la tesi

Descripció: Es pretén prioritzar aquells sol·licitants que disposin de recursos o fons de finançament per a la completa realització dels estudis de doctorat: beques o ajudes atorgades per organismes nacionals o internacionals, universitats de procedència dels sol·licitants, acords de cooperació, projectes d’investigació, etc.

Ponderació: 25 (si disposen de fons).


Criteri: I. Entrevista amb els sol·licitants

Descripció: L’entrevista es centrarà sobre els interessos dels sol·licitants en l’elaboració de la tesi, sobre les temàtiques d’interès que manifestades i a demanar informació sobre aspectes reflectits en el CV. Serà realitzada com a mínim per un membre de la Comissió Acadèmica, de forma presencial o utilitzant mitjans de connexió remota en cas que la presencialitat no fos possible, a fi de valorar les capacitats i adequació dels sol·licitants amb les temàtiques de recerca programa.

Ponderació: màxim 100 (mínim 75).

Els candidats faran la seva sol·licitud per via telemàtica a https://www.upc.edu/preinscripcio/home_candidat.php?idioma=2 i hauran d’adjuntar la documentació següent:
• Una carta de motivació, en què s’haurà d’indicar la temàtica o línia de recerca d’interès.
• Cartes de referència (com a mínim 2).
• Fotocòpia del passaport o DNI.
• Fotocòpies dels títols universitaris que donen accés al Doctorat.
• Fotocòpia de l’expedient acadèmic (certificat acadèmic oficial amb les notes obtingudes).
• Documentació que justifiqui el nivell d’anglès o d’altres llengües (si se’n disposa).
• Documentació que acrediti la font de finançament per a la confecció de la tesi (si es disposa).
Totes les sol·licituds rebudes seran avaluades prèviament abans de cada període de matrícula (dues vegades durant el curs acadèmic). La Comissió Acadèmica prendrà una decisió sobre els candidats admesos i comunicarà als sol·licitants la seva decisió a través de la mateixa intranet de sol·licitud. L’admissió només es considera vàlida per a l’any acadèmic en què s’hagi sol·licitat.

Avaluació i selecció
El procés d’avaluació i selecció s’efectuarà en dues etapes:
1. L’avaluació i qualificació per part de la Comissió Acadèmica dels criteris d’A a H, amb una qualificació màxima de 100 punts: els sol·licitants que obtinguin una puntuació inferior a 75 punts no passaran a l’etapa següent i es consideraran no admesos en el Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental

2. La segona etapa consistirà en la realització de l’entrevista (criteri I), amb una puntuació màxima de 100 punts: els sol·licitants amb una puntuació inferior a 75 punts no seran admesos al programa.
A la fi del procés de selecció, els sol·licitants amb una puntuació igual o superior a 150 punts sobre 200 es consideraran elegibles per ser admesos en el Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental. La llista dels sol·licitants elegibles es publicarà ordenada segons la puntuació obtinguda.
Els sol·licitants seran admesos en el Programa de Doctorat segons l’ordre en què apareguinn a la llista d’elegibles, fins a completar el nombre de places disponibles. Amb la resta de sol·licitants no admesos que figurin a la llista d’elegibles es generarà una llista de reserva respectant l’ordre de puntuació obtingut. Aquests tindran la possibilitat de ser admesos en el programa en cas de renúncia de sol·licitants admesos.

Complements formatius

Els candidats que tinguin formació prèvia en màsters relacionats amb l’enginyeria ambiental, les ciències ambientals o títols afins (enginyeria, química, física, etc.) no necessiten cursar complements de formació.
Per als estudiants procedents d’altres titulacions que puguin tenir accés al programa, la Comissió Acadèmica, en funció del currículum individual de cada estudiant, requerirà la superació de complements específics a cursar dins de l’oferta d’assignatures del Màster en Enginyeria Ambiental. Els complements poden ser de formació en recerca o de formació transversal, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS. En aquest cas, la Comissió Acadèmica farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.
Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió Acadèmica podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.
Tal com s’ha indicat a l’inici d’aquest apartat, al Programa de Doctorat en Enginyeria Ambiental, els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats i definits per a cada estudiant, en funció del seu perfil d’accés, per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat, en el moment de l’admissió. Aquests complements de formació es duran a terme a través d’assignatures del Màster universitari vinculat al programa: Màster universitari en Enginyeria Ambiental de la UPC.

Els directors de tesi, com a resultat de l’observació de carències en la preparació de l’estudiant, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral, també podran requerir als estudiants la realització de complements de formació específics. Aquests complements es duran a terme mitjançant l’assistència a cursos especialitzats, seminaris, ’workshops’ o estades en centres de recerca que permetin completar la formació dels doctorands en aspectes concrets relacionats amb la temàtica de la seva tesi.
El límit temporal per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementaria sigui requerida per la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat com a condició per a l’admissió. La Comissió Acadèmica podrà dictaminar la desvinculació de l’estudiant si aquest exhaureix els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.
En cas de formació complementària requerida pels directors o tutors, el límit temporal és de 12 mesos a partir del moment en què aquests expressin la necessitat als estudiants. Els directors o tutors podran sol·licitar a la Comissió Acadèmica la desvinculació de l’estudiant si aquest no compleix el requeriment de formació en aquest termini.

Període de matrícula dels nous doctorands

Dates a concretar cada curs entre els mesos de setembre i octubre. Període extraordinari al mes de febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Dates a concretar cada curs entre els mesos de setembre i octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

a) Tutoria

• 288 hores.

Caràcter: obligatòria.

b) Seminaris i ’workshops’ específics del programa

• 18 hores.

Caràcter: optativa.

c) Publicacions

• 280 hores.

Caràcter: optativa.

d) Estades

• 480 hores.

Caràcter: optativa.

e) Formació en habilitats informacionals

• 1,5 hores.

Caràcter: optativa.

f) Metodologia de la recerca

• 12 hores.

Caràcter: optativa.

g) Innovació i creativitat

• 8 hores.

Caràcter: optativa.

h) Habilitats lingüístiques i de comunicació

• 18 hores.

Caràcter: optativa.

i) Congressos

• 48 hores.

Caràcter: optativa.

j) Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca

• 4 hores.

Caràcter: obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 30/11/2023 05:45:31.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 30/11/2023 05:30:26.

Llistat de tesis defensades per any

• GONZÁLEZ FLÓREZ, CRISTINA: Understanding size-resolved dust emission from field measurements in Morocco
  
  Autor/a: GONZÁLEZ FLÓREZ, CRISTINA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/10/2023
  Director/a de tesi: PEREZ GARCIA-PANDO, CARLOS | KLOSE, MARTINA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MAHOWALD, NATALIE
       SECRETARI: COMERON TEJERO, ADOLFO
       VOCAL: MARTICORENA, BÉATRICE
  Resum de tesi: La pols atmosfèrica està composta per partícules minerals de diversa composició, forma i mida. L¿àmplia gamma dediàmetres de les partícules de pols, determina en part els seus efectes en el Sistema Terra. Aquesta tesi es centra enl'emissió de pols i, més concretament, en la distribució de tamanys de les partícules emes es (¿PSD¿) i la seva variabilitat.S'ha realitzat dins del projecte ERC FRAGMENT, que busca comprendre millor la composici ó global de la pols i els seusefectes en el clima. La pols es genera a través del bombardeig per saltació, la desintegració d'agregats i, en menor mesura,mitjançant l'arrossegament aerodinàmic. Determinar la PSD de la pols en emissió és crucial, ja que afecta els seusimpactes, temps de vida i distribució global. No obstant això, la nostra comprensió de la PSD de la pols emesa, incloent-hila seva possible variabilitat, les causes subjacents i la fracció de pols amb diàmetre >10¿m és limitada.Aquesta tesi ofereix noves perspectives sobre la PSD de la pols emesa i la seva variabilitat a partir de les observacionsmeteorològiques i mesures de concentració de pols i de saltació d'una campanya de FRAGMENT a Marroc el 2019. Lasaltació i l'emissió de pols van ser freqüents al lloc triat, tot i que l'eficiència de saltació va ser inferior a altres estudis,probablement a causa del sediment compactat de la superfície. Durant la campanya es van identificar dos tipusd'esdeveniments de pols: els regulars, associats al cicle diari del vent causat per l'escalfament solar, i els haboobs, formatsper corrents descendents d'aire en esdeveniments convectius. Les PSDs de la concentració i el flux difusiú mostrendependències estadísticament significatives en funció de la velocitat de fricció (u*), la direcció del vent, i el tipusd'esdeveniment. En particular, s'observa un desplaçament cap a PSDs més fines en el flux difusiu a mesura que augmentala u*, atribuït principalment a l'efecte de la deposició seca, modulada per l'extensió de la font (¿fetch¿) i la u*. No obstant això,una major fragmentació d'agregats a mesura que augmenta la u* podria també jugar un paper secundari.El flux de deposició seca es va estimar mitjançant un model de res is tències calibrat amb observacions i, a partir d'aquest,s'ha estimat també el flux de pols emesa. S'ha demostrat que la deposició podria representar fins a un ¿ 90% del flux emèsper a partícules amb diàmetres >10¿m i fins a ¿ 65% per a partícules ¿ 5¿m. Això implica que la PSD de la pols emesa ésmés gruixuda i menys variable que la PSD del flux difusiu. Aquesta és la primera vegada que s'identifica i quantificaexperimentalment l'efecte de la deposició seca en els fluxos difusius, recolzant resultats recents obtinguts amb modelitzaciónumèrica. Aquest descobriment té implicacions en l'avaluació dels esquemes d'emissió de pols i la seva implementació enels models de transport de pols, ja que l'assumpció típica que les PSD del flux difusiú i emès són equivalents podria no servàlida.Una altra característica destacable són les diferències de PSD entre els esdeveniments regulars i els haboobs. Elshaboobs mostren una menor proporció de partícules submicròniques per a intervals de u* iguals o majors, i una majordeposició seca i variabilitat en les fraccions de massa >3¿m. Els mecanismes proposats per explicar aquesta variabilitatinclouen un ¿fetch¿ efectiu més petit i variable durant els haboobs, i/o una major resistència dels agregats del sòl a lafragmentació, associada a l'augment observat en la humitat relativa al llarg del flux de sortida del haboob.En comparació amb la PSD del flux de pols emès que proposa la teoria de fragmentació de materials fràgils, els nostresresultats del flux de pols mostren una proporció substancialment més gran de partícules supermicròniques. Aquestsresultats indiquen que la depos ició s eca ha de s er cons ider
  

• MOREY GUAL, LLUÍS: Closing loops in intensive livestock systems: Innovative strategies for nutrient recycling and emissions reduction
  
  Autor/a: MOREY GUAL, LLUÍS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela
  Data de lectura: 17/11/2023
  Director/a de tesi: RIAU, VÍCTOR | TERRÉ TRULLÀ, MARTA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BONMATÍ BLASI, AUGUST
       SECRETARI: MARTINEZ AVILA, OSCAR MAURICIO
       VOCAL: DE SMET, STEFAAN
  Resum de tesi: El creixement exponencial de la població mundial està portant a una gran demanda de productes alimentaris i, en conseqüència, al desenvolupament de sistemes agrícoles i ramaders intensius. En aquest sentit, els fertilitzants sintètics s'estan utilitzant de manera no sostenible per produir aliments i matèries primeres, que requereixen quantitats massives d'energia i esgoten els recursos minerals, amb una fluctuació volàtil dels seus preus per conflictes geopolítics. Al mateix temps, la ramaderia intensiva és encara ineficient pel que fa a l'ús de nutrients i contribueix a la meitat de la quantitat de gasos d'efecte hivernacle i a la majoria de les emissions d'amoníac de l¿agricultura.En aquest context, la recuperació de fertilitzants biològics i de bioenergia a partir de dejeccions animals per substituir parcialment els fertilitzants minerals sintètics i els combustibles fòssils, així com les estratègies per reduir les emissions al llarg de la cadena de gestió de les dejeccions, s'haurien de considerar com un enfocament clau per avançar cap a un sistema més sostenible, i una agricultura i una producció ramadera resilients. Aquesta tesi doctoral ha volgut contribuir a aquest objectiu desenvolupant diferents estratègies innovadores a dos nivells principals:(i) A nivell de producció animal, s'han utilitzat eines d'alimentació de precisió per ajustar les dietes de les vaques lleteres en funció de les necessitats individuals dels animals, reduint la quantitat de nitrogen present a les excretes i la possible volatilització de l'amoníac. El nitrogen es va reduir en l'orina i les dejeccions en un 28% i un 19%, respectivament, sense afectar la producció de llet, i es va observar una tendència de reducció de les emissions d'amoníac del 20% durant l'emmagatzematge de les dejeccions.A més, es van obtenir mostres de líquid ruminal de vaques lleteres per aïllar i identificar bacteris híper-productors d¿amoníac que contribueixen substancialment a la producció d'amoníac en el metabolisme de les vaques. Després de la identificació de Clostridium sporogens, Terrisporobacter glycolicus (Clostridium glycolicum), Megasphaera elsdenii, Clostridium argentinense, Streptococcus sp., Prevotella ruminicola i Acidaminococcus fermentans, es va fer un estudi in vitro en el que es va inocular bacteriòfags del mateix líquid ruminal com a estratègia de reducció de població. Malauradament, cap dels bacteriòfags presents al nostre rumen va poder interactuar amb els bacteris.(ii) A nivell de tractament i valorització de les dejeccions, es van assecar digestat agroindustrial, la fracció sòlida del digestat i una barreja de la fracció sòlida amb una corrent baixa en nitrogen procedent d¿una unitat de stripping en un sistema d¿assecat solar, en alguns casos combinats amb acidificació amb àcid sulfúric, per produir fertilitzants orgànics NPK, alhora que es reduïen les emissions d¿amoníac i gasos d¿efecte hivernacle durant el procés. Tots els productes secs, tant acidificats com no acidificats, compliren amb el Reglament europeu vigent per a fertilitzants sòlids NPK amb algunes excepcions pel contingut de zinc. A més, l¿acidificació va demostrar reduir fins a un 94% les emissions d¿amoníac durant el procés en comparar els productes acidificats amb els no acidificats. Els productes resultants van ser provats amb un experiment de germinació i assajos en test amb enciam per determinar la seva fitotoxicitat. Excepte el digestat sec acidificat, la resta de productes no van produir cap efecte de toxicitat en la germinació, i el digestat sec acidificat va mostrar un efecte bioestimulador (índex de germinació > 120%). Durant les proves en test, els fertilitzants van mostrar un rendiment eficient, sempre inferior al sintètic, però similar en el cas dels productes acidificats, i millor que el control negatiu. Tots ells s¿ajustaren a la normativa vigent sobre metalls pesants i element
  

• SOLARAJU MURALI, BALAKRISHNAN: On the use of decadal predictions for agricultural climate services: bridging the gap between service providers and users
  
  Autor/a: SOLARAJU MURALI, BALAKRISHNAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA AMBIENTAL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 26/01/2023
  Director/a de tesi: GONZALEZ REVIRIEGO, NUBE | CARON, LOUIS-PHILIPPE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PRODHOMME, CHLOE
       SECRETARI: MATAMOROS, RAUL MARCOS
       VOCAL: TURCO, MARCO
  Resum de tesi: Los fenómenos climáticos desfavorables y extremos, como la sequía y el estrés térmico, tienen un fuerte impacto en el sector agrario y la seguridad alimentaria a nivel mundial. Se espera que el impacto de estos eventos aumente en los próximos años (o décadas) a causa del cambio climático antropogénico. Las predicciones decadales tienen como objetivo proporcionar información climática de los próximos 10 años. Dichas predicciones representan un potencial de mejora en la gestión de los riesgos asociados al clima y el desarrollo de estratégias de adaptación al cambio climático. En este contexto, esta tesis estudia la capacidad de dichas predicciones en reproducir fenómenos climáticos extremos a una escala temporal plurianual. En primer lugar, se han utilizado métricas de verificación deterministas para evaluar la calidad de las predicciones climáticas decadales prediciendo condiciones de sequía durante la estación de verano, sobre la región europea, y en el pasado reciente. Dicha evaluación se considera un paso fundamental en el proceso de verificación, ya que permite determinar si se puede confiar en los sistemas de predicción al pronosticar de forma fiable eventos de gran impacto. Los resultados obtenidos revelan que las predicciones decadales son capaces de predecir las condiciones de sequía estival en la mayor parte de Europa, utilizando dos índices de sequía relevantes para el usuario: el Índice de Precipitación Estandarizado (SPI, en sus siglas en inglés) y el Índice Estandarizado de Precipitación y Evapotranspiración (SPEI, en sus siglas en inglés). En segundo lugar, se han utilizado métricas de verificación probabilística para estimar la calidad de la predicción de sequía y estrés térmico en aquellas zonas donde se cultiva trigo de todo el mundo. Se ha elegido este cultivo, ya que es el cereal más cosechado en el mundo y es clave para la seguridad alimentaria local de muchos países. Los resultados obtenidos demuestran que las predicciones decadales presentan un valor añadido frente a las elaboradas a partir de la climatología observada, concretamente, en la predicción por terciles de las medias plurianuales, y paralos índices de sequía y de estrés térmico en varias regiones productoras de trigo. Además, la inicialización del sistema de predicción decadal tiene un efecto de mejora en la calidad de las predicciones de ambos índices sobre las regiones productoras de dicho cereal. Esto implica nuevas oportunidades para la mejora en los procesos de toma de decisiones del sector, así como en el desarrollo, la aplicación y la evaluación de políticas agrarias en una escala temporal plurianual.A partir de estos resultados, se ha explorado el potencial de las predicciones decadales en el desarrollo de servicios climáticos, estableciendo interacciones y colaboraciones con usuarios del sector agrario. El objetivo principal de este ejercicio fué entender cuál es la mejor forma de transmitir la información climática decadal a los usuarios con el objetivo de potenciar su usabilidad en el contexto de la toma de decisiones. Con tal fin, se diseñó un producto de servicio climático que muestra la predicción global de las condiciones de sequía para los próximos cinco años en las regiones productoras de trigo. Este producto fue presentado a usuarios de diferentes sectores agrícolas (trigo, uva y algodón, entre otros) y expertos en seguridad alimentaria. Durante las sesiones de interacción, los usuarios mostraron interés en recibir información climática decadal para su uso en la toma de decisiones, comprobando que ésta puede ser de gran valor para una amplia gama de usuarios. En particular, las predicciones decadales pueden servir de apoyo a la planificación de actividades que requieren varios años en ser implementadas,como la elección de nuevas variedades y áreas de cultivos, entre otras.
  

Darrera actualització: 30/11/2023 06:01:54.

Grups de recerca

• ENMA-Enginyeria del Medi Ambient
• EScGD-Ciencies de l'Enginyeria i Desenvolupament Global
• GEMMA-Grup d'Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• LEAM-Laboratori d'Enginyeria Acustica i Mecanica
• LIM/UPC-Laboratori d'Enginyeria Maritima
• R2EM-Resource Recovery and Environmental Management

Professorat

• Alfranca Burriel, Oscar
• Amante Garcia, Beatriz
• Andre Sanchez, Michel
• Baldasano Recio, Jose M.
• Barra Bizinotto, Marilda
• Canals Casals, Lluc
• Candela Lledo, Lucila
• Casals Casanova, Miquel
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Casas Pons, Ignasi
• Cortina Pallas, Jose Luis
• Crespi Rosell, Marti
• Diez Montero, Ruben
• Escalas Cañellas, Antoni
• Espino Infantes, Manolo
• Ferrer Marti, Ivet
• Flotats Ripoll, Xavier
• Folch Sancho, Albert
• Gangolells Solanellas, Marta
• Garcia Almiñana, Jordi
• Garcia Carrillo, Agueda
• Garcia Serrano, Joan
• Garfi, Marianna
• Gasso Domingo, Santiago
• Gimenez Izquierdo, Francisco Javier
• Gonçalves Ageitos, Maria
• Grifoll Colls, Manuel
• Gutierrez Bouzan, Maria Carmen
• Lopez Grimau, Victor
• Macanás de Benito, Jorge
• Macarulla Marti, Marcel
• Marti Gregorio, Vicenç
• Masdemont Soler, Josep Joaquim
• Miralles Esteban, Nuria
• Pablo Ribas, Joan de
• Perez Foguet, Agusti
• Prenafeta Boldú, Francesc Xavier
• Puigagut Juarez, Jaume
• Riba Ruiz, Jordi
• Riva Juan, M Carmen
• Roca Ramon, Xavier
• Romeu Garbi, Jordi
• Sanchez Vila, Xavier
• Segalas Coral, Jordi
• Sierra Pedrico, Juan Pablo
• Uggetti, Enrica
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Vidal Lopez, Eva