Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l'àmbit científic del programa, els títols de grau de procedència són molt diverses. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Enginyeria Biomèdica correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria Biomèdica o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats a la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

25

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Jane Campos, Raimon

• Casals Gelpi, Alicia
• Ginebra Molins, Maria Pau
• Ginjaume Egido, Merce
• Jane Campos, Raimon
• Riu Costa, Pere Joan
• Tost Pardell, Dani

• Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament de Ciència i Enginyeria de Materials
• Departament de Ciències de la Computació
• Institut de Tècniques Energètiques

Convenis amb altres institucions

• Universidad de Zaragoza (https://estudios.unizar.es/estudio/ver-doct?id=7098): conveni interuniversitari Públic.
• Universitat Politècnica de Madrid (http://www.upm.es/): intercanvi de professors, col·laboració en continguts, mobilitat d'estudiants. Inici al gener de 2005, durada il·limitada.
Públic

Els grups de recerca implicats en el programa tenen una àmplia xarxa de col·laboracions que l’afavoreixen, ja que moltes estades de doctorands es duen a terme gràcies a aquestes col·laboracions. Es manté una col·laboració consolidada amb diversos centres en què els doctorands han fet estades de recerca per a la confecció de la seva tesi doctoral i l’obtenció de la Menció Europea.
La col·laboració està acreditada en la sol·licitud de les beques de mobilitat d’aquests estudiants, en la qual es compta amb l’acceptació dels centres col·laboradors. La llista dels centres col·laboradors és la següent:
• MIT, EUA
• Politecnico di Milano, Itàlia
• Oxford University
• Lund University
• Albert-Ludwigs Universität Freiburg, Alemanya
• Kingston University, Regne Unit
• Politecnico di Torino, Itàlia
• Porto University, Portugal
• Centre for Online Health, Austràlia
• Universidad de Buenos Aires, Argentina
• Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), Barcelona
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Barcelona
• CIBER Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN)
• University of Ljubljana-Eslovènia
• University of Michigan, EUA
• Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA)
• Institut de Biomecànica de València, Universitat Politècnica de València (IBV-UPV)
• Institut de Bioenginyeria, Universitat Miguel Hernández, Elx.
• Unité de Chronobiologie Théorique, Université Libre de Bruxelles, Bèlgica
• Institute of Vienna University of Technology, Institute for Mechanics of Materials and Structures
• Facultat de Medicina, Departament d’Anatomia i Biologia Cel·lular, Technion Institute of Technology, Israel
• Universidad de Valladolid
• Departamento de Bioingeniería, Instituto de Automática Industrial, CSIC Madrid
• Trinity College, Dublín, Irlanda
• KTH - Reial Institut de Tecnologia, Suècia
• Departament of Medical Engineering and Biotechnology, University of Applied Sciences, Jena, Alemanya
• Istituto ortopèdic Galeazzi, Milà, Itàlia
• Instituto Tecnológico de Monterrey (TEC de Monterrey), Mèxic
• Laboratori d’Enginyeria per al Sistema Neuromuscular i la Rehabilitació Motora (ISIN) / Politecnico di Torino, Itàlia
• Université de Technologie de Compiègne, França
• Faculty of Computing, Information Systems and Mathematics, Kingston University, Regne Unit
• LTSI, Université de Rennes 1, França
• Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l'àmbit científic del programa, els títols de grau de procedència són molt diverses. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Enginyeria Biomèdica correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria Biomèdica o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Els criteris d’admissió al programa inclouen els aspectes següents:

• Es valorarà especialment el contacte personalitzat previ amb l’estudiant, mitjançant entrevistes, qüestionaris o exercicis, per valorar la seva adequació al programa i la seva motivació.
• Es valoraran altres aspectes, com el coneixement d’idiomes o l’experiència prèvia en recerca.

Criteris de selecció i ponderació
Amb l’objectiu de prioritzar i seleccionar els estudiants que compleixin tots els requisits d’accés, s’estableix la següent ponderació dels criteris d’admissió:
• Expedient acadèmic: 50%.
• Contacte personalitzat i entrevista: 25%.
• Motivació: 5%.
• Coneixement d’idiomes: 10%.
• Experiència en recerca: 10%.
L’òrgan responsable de l’admissió dels estudiants és la Comissió d’Estudis del Programa Conjunt de Doctorat en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad de Zaragoza. D’acord amb el conveni de col·laboració entre ambdues universitats, aquesta Comissió pot autoritzar la funció de l’admissió als coordinadors del programa de cada universitat.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada. Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS. L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster en Enginyeria Biomèdica, els estudiants del qual no requeriran la realització de complements de formació.

Els estudiants que accedeixin al programa des d’altres màsters, segons la formació acadèmica prèvia, poden necessitar complements de formació d’assignatures del Màster en Enginyeria Biomèdica, amb un nombre inferior a 60 ECTS. Els complements seran, en tots els casos, de formació en recerca i seran proposats per la Comissió d’Estudis, en funció del currículum dels estudiants.

L’òrgan responsable d’establir els complements de formació dels estudiants, de manera semblant a l’admissió, és la Comissió d’Estudis del Programa Conjunt de Doctorat en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad de Zaragoza.

La Comissió d’Estudis establirà els complements de formació a cursar per cada estudiant, en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència i de la línia de recerca triada per a la tesi. La Comissió d’Estudis del programa farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.
A continuació s’indiquen les possibles assignatures del Màster en Enginyeria Biomèdica a cursar en funció de la formació obtinguda prèviament:
• Fonaments de Biologia Molecular i Cel·lular
• Fonaments de Biofísica
• Fonaments de Fisiologia
• Fonaments de Fisiopatologia
• Fonaments d’Informàtica i Comunicacions
• Fonaments Matemàtics
• Fonaments Físics
• Fonaments de Teoria de Circuits, Electrònica i Automàtica
• Bioelectricitat i Bioelectromagnetismo
• Models i Sistemes de Control Fisiològic
• Biomaterials
• Dispositius Biomèdics
• Imatges Biomèdiques
• Instrumentació Biomèdica
• Mètodes de Modelització i Simulació de Biosistemes
• Senyals Biomèdiques
• Anàlisi Estadística de Dades Biomèdics
• Anàlisi i Processament Avançat de Senyals Biomèdiques
• Anàlisi i Visualització d’Imatges Mèdiques en 2D i 3D
• Biomecànica
• Dosimetria de les Radiacions Ionitzants
• Enginyeria Clínica i Models Sanitaris
• Enginyeria de Teixits
• Enginyeria Hospitalària
• Microsistemes i Nanobioenginyeria
• Projecte i Disseny d’Equips i Sistemes Biomèdics
• Radiacions i Salut Humana
• Robòtica Mèdica
• Bioinformàtica
• Fonaments i Tècniques d’Anàlisi Instrumental
• Informàtica Mèdica i Telemedicina
• Radiofísica Mèdica
• Tècniques de Simulació Wireless/FDTD/FEM per a Aplicacions Biomèdiques
Les assignatures del màster vinculat al programa compten amb objectius, metodologies i processos d’avaluació ben definits que permetran preparar els doctorands per a l’adquisició de les competències definides en apartats anteriors.

En qualsevol cas, en funció del currículum dels estudiants, la Comissió d’Estudis podrà ajustar els complements de formació a cursar.
Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió d’Estudis del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Nom de l’activitat: Tutoria.
Hores: 288.
Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Nom de l’activitat: Cursos complementaris impartits per professors visitants.
Hores: 18.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Seminaris sobre temes de recerca molt específics o conferències impartides per professors o investigadors convidats.
Hores: 3.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: ’Workshops’ o tallers de treball per a la formació en eines científiques de l’àmbit de l’enginyeria biomèdica.
Hores: 3.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Mobilitat internacional.
Hores: 480.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Formació en habilitats informacionals.
Hores: 1,5.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Metodologia de la recerca.
Hores: 12.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Innovació i creativitat.
Hores: 8.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Hores: 18.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• CASTILLO ESCARIO, YOLANDA: Biomedical signal interpretation and smartphone sensors for the assessment of trunk function and sleep disorders in patients with spinal cord injury
  
  Autor/a: CASTILLO ESCARIO, YOLANDA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 30/05/2022
  Data de lectura: 27/06/2022
  Hora de lectura: 10:00
  Lloc de lectura: Sala Actes de l'Escola d'Enginyeria Barcelona Est (EEBE), Campus Diagonal Besòs, Av. d'Eduard Maristany, 16, 08019 Barcelona
  Director/a de tesi: JANE CAMPOS, RAIMON
  Tribunal:
       PRESIDENT: REILLY, RICHARD
       SECRETARI: VALLVERDU FERRER, MARIA MONTSERRAT
       VOCAL: CARRAULT, GUY
  Resum de tesi: La lesió medul·lar (LM) és una de les primeres causes de discapacitat al món. La LM causa dèficit motor i sensitiu, però també molts altres problemes de salut, com l'afectació dels músculs del tronc i els trastorns del son. Una funció del tronc malmesa compromet el control postural i l'equilibri, crítics per a les activitats del dia a dia. Els trastorns del son sovint provoquen fatiga, somnolència i diverses comorbiditats, empitjorant l'estat i la recuperació del pacient. Malgrat tot, a causa de les múltiples complicacions de la LM i les limitacions de les eines diagnòstiques actuals, el tronc i el son rarament s'examinen en aquests pacients. L'adquisició no invasiva i anàlisi de senyals biomèdics pot ajudar a adreçar aquest problema, proveint mesures quantitatives per a l'avaluació dels pacients. Els telèfons mòbils poden contribuir a aquest repte, gràcies a la seva gran disponibilitat i potents sensors.L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és proposar noves eines mòbils i tècniques d'anàlisi de senyals biomèdics per a l'avaluació quantitativa de la funció del tronc i els trastorns del son en pacients amb LM. La dissertació es divideix en dues parts i inclou quatre articles de revista. La primera part conté la caracterització de la funció del tronc en subjectes sans i pacients amb LM cervical (LMC) i toràcica (LMT). La segona part aborda el desenvolupament d'un sistema mHealth basat en senyals d'àudio d'un mòbil per al diagnòstic de l'apnea obstructiva del son (AOS) i la detecció i monitoratge de l'AOS en pacients amb LM. La primera part de la tesi introdueix una nova metodologia per avaluar quantitativament la funció del tronc, combinant electromiografia (EMG) i l'acceleròmetre d'un mòbil. Al primer estudi, vam caracteritzar el moviment i activitat muscular de la flexió de tronc en humans sans i vam investigar si un estímul acústic de sobresalt (SAS, per les sigles en anglès) n'afecta l'estabilitat. Vam trobar que el SAS reduïa notablement el temps de resposta (RespT) i les latències de tots els músculs (l'anomenat efecte StartReact), tant impulsors del moviment com músculs posturals. Al segon estudi, vam mesurar la funció del tronc i els efectes d'un SAS en pacients amb LMC i LMT. Els resultats indiquen dèficits al control postural i estratègies compensatòries emprades pels pacients amb LM, com ara respostes retardades i grans desviacions laterals, amb possibles conseqüències per a la rehabilitació. Aquest és el primer estudi sobre l¿efecte StartReact en músculs del tronc en pacients amb LM. El SAS va reduir significativament el RespT al grup amb LMT, però no amb LMC, suggerint un major control cortical en LMC.La segona part de la tesi presenta eines mHealth per monitorar trastorns del son i investigar-ne l'impacte en pacients amb LM. Al primer estudi d'aquesta part, vam dissenyar un dispositiu mòbil i nous algoritmes basats en l'anàlisi de senyals acústics per al cribratge de l'AOS. El sistema va mostrar una gran concordança amb un equip comercial per diagnosticar l'AOS a domicili, permetent una correcta detecció i estratificació de tots els pacients. Al darrer article, vam fer estudis de son amb el mòbil en individus amb LM, trobant una prevalença molt alta d'AOS moderada o severa en aquesta població. Aquest estudi remarca el problema de l'AOS en la LM i aporta eines senzilles i eficients per millorar la detecció i gestió dels trastorns del son.En conjunt, la tesi avala l'ús de mòbils i l'anàlisi de senyals biomèdics per a l'avaluació de la funció del tronc i l'AOS en pacients amb LM. Els mètodes proposats ofereixen mesures quantitatives i objectives per a la valoració i seguiment dels pacients, de manera fàcil i no invasiva. A més a més, s'ha pogut aprofundir en els mecanismes del control postural, la funció respiratòria durant el son i els canvis que es produeixen amb la LM. Així doncs, els resultats obren el camí per millorar la ges
  

Darrera actualització: 24/06/2022 04:45:26.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/06/2022 04:30:20.

Llistat de tesis defensades per any

• BONANY MARIÑOSA, MAR: Nanotechnology-based Approaches for Bone Tissue Engineering
  
  Autor/a: BONANY MARIÑOSA, MAR
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: (CEM)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 04/03/2022
  Director/a de tesi: GINEBRA MOLINS, MARIA PAU | ESPAÑOL PONS, MONTSERRAT
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PEGUEROLES NEYRA, MARTA
       SECRETARI: PÉREZ ANTOÑANZAS, ROMÁN
       VOCAL: SARDA, STÉPHANIE
  Resum de tesi: En els últims anys s'han fet un gran esforç de recerca en el camp de l'enginyeria de teixits per tal de superar les limitacions de regeneració òssia del cos humà, això com per tractar patologies relacionades amb l'os com és l'osteosarcoma. La nanotecnologia ofereix múltiples maneres de millorar la regeneració òssia i de lluitar contra el càncer d'os, gràcies a l'ús de nanopartícules d'hidroxiapatita (NPs HA) i a través del disseny de molècules orgàniques molt petites amb capacitat per desencadenar reaccions biològiques específiques. En aquesta tesi, s'estudia la implementació d'aquestes molècules en la teràpia anti-càncer i en el camp de la regeneració òssia, així com la seva interacció amb els sistemes biològics. El Capítol 1 ofereix una perspectiva general del tema i introdueix l'estat de l'art amb les estratègies pel tractament del càncer d'os i la regeneració òssia més comunes reportades en la literatura. En el Capítol 2 s'explora l'ús de les nanopartícules d'hidroxiapatita com a teràpia pel càncer d'os amb la intenció d'investigar-ne el mecanisme de citotoxicitat subjacent. A més, les tècniques més utilitzades per a l'estudi de la internalització cel·lular d'aquests materials es comparen amb alternatives de caracterització més innovadores. D'aquesta manera, la implementació de la crio-tomografia de raigs X tous es presenta com a una eina clau pel seguiment i monitorització del destí d'aquestes NPs internalitzades, ja que permet la visualització de dipòsits de calci en estat sòlid i líquid, que deriven de la dissolució del nanomaterial. En el Capítol 3 s'investiga l'ús de microesferes (MS) de gelatina com a portadores de NPs HA per a regeneració òssia. S'estudia el dopatge iònic de les NPs amb Mg2+, Zn2+ i Sr2+, que són ions molt implicats en el procés de remodelació òssia, i es quantifica la seva cinètica d'alliberació en medi de cultiu cel·lular. Tot i que hi ha processos de dissolució i precipitació simultanis, les MS demostren ser un mètode efectiu per alliberar els ions terapèutics carregats. El Capítol 4 i el Capítol 5 es centren en el disseny de biotintes en el camp de l'enginyeria de teixits ossis. S'escull l'alginat com a matriu, donat el seu procés d'entrecreuament simple i suau per a les cèl·lules, així com per la seva alta capacitat de modificació i les seves propietats reològiques. Es proposen dues estratègies diferents per a solucionar la falta de bioactivitat d'aquest polímer, i donar així funcionalitats biològiques a les cèl·lules incorporades a les biotintes. En el Capítol 4 s'estudia la incorporació de diferents tipus de MS (gelatina, gelatina amb NPs HA, i HA deficient en calci) per a la formulació d'aquestes biotintes. També es comparen dos protocols d'entrecreuament. Tant la incorporació de MS com l'entrecreuament usant medi de cultiu suplementat amb Ca2+ resulten en un increment en la rigidesa de les biotintes. També s'aprecia com la capacitat de migració de les cèl·lules cap a les MS en la formulació de les biotintes afecta el comportament cel·lular. En el cas de les tintes carregades amb MS que contenen gelatina, s'observa una promoció de la migració, adhesió i proliferació cel·lular dins les biotintes. D'altra banda, tot i la major capacitat de diferenciació osteogènica de les MS minerals quan les cèl·lules s'hi sembren a sobre, aquests altres fenòmens no s'hi veuen. Finalment, en el Capítol 5 s'explora l'ús de dos peptidomimètics amb activitat selectiva per a les integrines a5ß1 i avß3, que s'han vist molt implicades en la ruta osteogènica. El polímer d'alginat es funcionalitza amb aquestes molècules abans de preparar-ne biotintes. L'aplicació d'aquests dos lligands no peptídics resulta en una millor diferenciació osteogènica de les cèl·lules mare mesenquimals incorporades en les biotintes. A part, aquest estímul de l'osteodiferenciació és més important que en els hidrogels
  

• MATEU SANZ, MIGUEL: Cold Plasma-Derived Oxidative Stress for Osteosarcoma Therapy
  
  Autor/a: MATEU SANZ, MIGUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 13/06/2022
  Director/a de tesi: CANAL BARNILS, CRISTINA | TORNIN CAVIELLES, JUAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MORA GRAUPERA, JAUME
       SECRETARI: MAS MORUNO, CARLOS
       VOCAL: PRIVAT MALDONADO, ANGELA
  Resum de tesi: Aquest tesi s'emmarca en el projecte ERC Starting Grant ¿Atmospheric Pressure plAsma meets biomaterials for bone Cancer HEaling (APACHE)¿. El projecte APACHE té com a objectiu avaluar la tecnologia de plasmes com a teràpia per al càncer d'os. Actualment, els sarcomes d'os són un dels càncers amb pitjor pronòstic i tractament més difícil. Entre els diferents tipus de sarcomes d'os, l'osteosarcoma (OS) és el que presenta major incidència. Les teràpies actuals per l'OS, basades en cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia, no són completament efectives i presenten efectes adversos indesitjables. S'ha demostrat que els plasmes atmosfèrics freds (CAP), que consisteixen en gasos ionitzats altament reactius, indueixen efectes letals en diferents tipus de càncer sense danyar els teixits circumdants. Els CAP són una font de gran quantitat d'espècies reactives d'oxigen i nitrogen (RONS) que afecten les cèl·lules cancerígenes mitjançant processos bioquímics complexos. Es creu que les RONS són els principals responsables dels efectes del plasma en les cèl·lules cancerígenes, que són més sensibles a aquestes que les cèl·lules no malignes. Aquestes RONS poden induir des de la detenció del cicle cel·lular a dosis de plasma baixes, fins a l'apoptosi a dosis més altes, tal com s'ha descrit per altres càncers en models in vitro i in vivo. Malgrat el coneixement dels efectes dels plasmes en diferents tipus de càncer, els estudis disponibles sobre els mecanismes implicats en l'efecte anti-tumoral a l'OS encara són limitats. Els CAP es pot utilitzar per produir RONS en líquids, coneguts com a líquids condicionats per plasma (PCL), que s'han demostrat que produeixen efectes comparables al tractament directe amb CAP. Conseqüentment, l'objectiu d'aquesta tesi és investigar l'aplicació d'aquesta nova teràpia per al OS mitjançant l'ús de PCL com a teràpia potencial per fer un tractament local. Amb aquest propòsit, en aquesta Tesi Doctoral en el Capítol 1 primer s'investiga la generació de RONS per CAP en medis de cultiu condicionats per plasma (PCM) i es relaciona amb els efectes citotòxics induïts en cèl·lules OS i precursors ossis no malignes. En el Capítol 2, s'avaluen els efectes citotòxics del PCL constituït per la solució salina de Ringer en condicions selectives en diferents línies cel·lulars d'OS i precursors ossis no malignes, així com en teixits tumorals de ratolí ex vivo. En el Capítol 3 es revisen els coneixements existents sobre CAP en OS i es discuteixen els reptes actuals a superar. Finalment, a el Capítol 4 s'estudia l'efecte dels dos PCL en diferents cultius de OS i models 3D de tumor i en models in vivo de ratolí, centrant-se en l'avaluació de les defenses antioxidants, vies moleculars i l'impacte en les subpoblacions de OS amb propietats de cèl·lula mare. Com a principal conclusió, podem confirmar que els PCL constitueixen agents eficients contra l'OS mitjançant la producció de RONS de llarga vida, que determinen l'efecte citotòxic selectiu entre cèl·lules d'OS i les cèl·lules no malignes. Els PCL són capaços d¿induir mort cel·lular per apoptosi i senyalització anti-tumorigènica en cèl·lules d'OS mitjançant la inducció d'estrès oxidatiu. Tanmateix, els nivells insuficients de RONS poden induir factors de supervivència com a resposta a l'estrès in vitro i ser pro-tumorigènics in vivo. Concretament, les cèl·lules canceroses amb una capacitat antioxidant elevada, com les cèl·lules mare cancerígenes, mostren una major resistència als PCL. Mitjançant el bloqueig del factor de transcripció STAT3, es pot inhibir l¿expressió de les defenses antioxidants i millorar l'efecte citotòxic dels PCL, induint la mort cel·lular en cèl·lules d'OS resistents als PCL i cèl·lules mare cancerígenes in vitro i reduint de manera efectiva el volum del tumor in vivo.
  

• PALMIERI, FLAVIO: Serum Potassium Concentration Monitoring by ECG Time Warping Analysis on the T wave
  
  Autor/a: PALMIERI, FLAVIO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674440
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 31/05/2022
  Director/a de tesi: GOMIS ROMAN, PEDRO | LAGUNA LASAOSA, PABLO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CORSI, CRISTIANA
       SECRETARI: ROMERO PEREZ, DANIEL
       VOCAL: MAROZAS, VAIDOTAS
  Resum de tesi: Los pacientes con enfermedad renal en etapa terminal (ESRD) demuestran una mayor incidencia de muerte cardíaca súbita (SCD) tras el deterioro del funcionamiento renal como consecuencia del desequilibrio del potasio ([K+]) en sangre. Este último se restablece mediante la terapia de hemodiálisis (HD). El desequilibrio de [K+] se diagnostica a través del análisis de sangre, un procedimiento invasivo y costoso que limita la monitorización de los pacientes con ESRD. Se necesita un índice ambulatorio no invasivo, capaz de cuantificar los cambios en el nivel de [K+] (¿[K+]). En este contexto, se ha demostrado que el electrocardiograma (ECG) y en particular la onda T (TW), están correlacionados con ¿[K+]. El objetivo de esta tesis es evaluar marcadores derivados de la TW capaces de monitorizar ¿[K+] en pacientes con ESRD sometidos a HD. Para ello, se aplicó el análisis time warping, una técnica que permite la comparación de dos formas diferentes de TW. En primer lugar, se evalúa la aplicación de marcadores basados en el time warping para el seguimiento de ¿[K+] así como la derivación de un marcador corregido por la frecuencia cardíaca, comparando los marcadores con respecto a dos índices basados en TW bien establecidos y relacionados con ¿[K+]. Todos los marcadores se evalúan en las derivaciones independientes y después de haber enfatizado el contenido de energía de TW a través del Análisis de Componentes Principales (PCA). Los resultados demuestran mejores prestaciones de los marcadores time warping respecto a los ya propuestos y que el uso de PCA genera marcadores con una correlación más alta con ¿[K+] respecto a las derivaciones independientes. A continuación, se explora la posibilidad de mejorar la robustez de los marcadores en el caso de ECG con una relación señal/ruido baja, maximizando la periodicidad de TW latido a latido mediante el Análisisde Componentes Periódicos (pCA). Los marcadores basados en pCA muestran un rendimiento superior durante y después de la HD que los obtenidos por PCA, lo que sugiere una estabilidad mejorada para el seguimiento continuo de ¿[K+]. Luego, se evalúan modelos de regresión para cuantificar [K+] a partir de marcadores basados en pCA. La precisión de los modelos de regresión se evalúa mediante el error de estimación entre valores reales de ¿[K+] y los correspondientes estimados por el modelo. Con el error de estimación más pequeño, el modelo cuadrático es el más adecuado para la cuantificación de [K+].Siendo el análisis time warping sensible a los errores de delineación de los límites de TW, lo que supone un riesgo para su poder pronóstico, se investigan las ventajas de usar una etapa de ponderación para el cálculo de marcadores time warping. El rendimiento de dos funciones de ponderación (WF) se prueba y se compara con respecto al caso de control sin ponderación, en escenarios simulados y en escenarios reales (para el seguimiento de [K+] y la estratificación del riesgo de SCD). No se encontraron mejoras en la monitorización de [K+] debido a los considerables cambios morfológicos de TW inducidos por ¿[K+]. Por otro lado, tanto las pruebas de simulación como el análisis de estratificación de riesgo de SCD muestran que los WF propuestos pueden mejorar la robustez del análisis time warping de TW contra los errores dedelineación de TW. En conclusión, esta tesis doctoral confirma la hipótesis de que se puede lograr un mejor seguimiento y cuantificación de ¿[K+] mediante el análisis de la morfología de TW mediante el análisis time warping. La simplicidad de la tecnología, junto con su bajo costo y facilidad de adquisición del ECG, debería brindar una nueva oportunidad para que el análisis de TW en la práctica clínica rutinaria. Además, el uso de WF para minimizar los efectos no deseados de errores de delineación de TW en el cálculo de los marcadores time warping reveló una mejora del poder de estratificación del riesg
  

• RUBÍ SANS, GERARD: Development of an in vitro three-dimensional colorectal cancer model using cell-derived extracellular matrices
  
  Autor/a: RUBÍ SANS, GERARD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: (CEM)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 10/06/2022
  Director/a de tesi: ENGEL LOPEZ, ELISABET | MATEOS TIMONEDA, MIGUEL ÁNGEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ALCARAZ CASADEMUNT, JORDI
       SECRETARI: MAS MORUNO, CARLOS
       VOCAL: VENTOSA RULL, NORA
  Resum de tesi: Les malalties oncològiques són actualment la segona causa de mort a nivell mundial, només precedides per les malalties cardiovasculars. S'estima que al 2030, el nombre de pacients diagnosticats s'incrementarà en un 70%,sumant 21 milions de casos anuals. D'aquests, només el 35% de tots els pacients supera la malaltia. Les patologies cancerígenes són de naturalesa heterogènia i presenten un desenvolupament difícil de pronosticar. Amb l'objectiu de d'afrontar la complexitat d'aquesta malaltia, nombroses estratègies innovadores han aparegut durant els darrers anys, no només per estudiar les cèl·lules malignes, sinó per entendre les interaccions entre les subpoblacions cel·lulars del microambient tumoral (TME) i amb la matriu extracel·lular que les envolta.Durant els últims 10-20 anys, els esforços científics s'han centrat en mimetitzar diverses propietats dels tumors per tal d'entendre els diferent processos que hi tenen lloc. Els tradicionals cultius en 2D han estat reemplaçats per estructures 3D que reprodueixen l'arquitectura, composició i propietats mecàniques dels tumors. D'aquesta manera, la senyalització bioquímica i mecanoinductiva que les cèl·lules perceben resulta en un comportament més proper al existent en masses tumorals.Basant-nos en la idea de produir models in vitro d'alta complexitat per estudiar el desenvolupament i progressió del càncer, en aquesta tesi he desenvolupat una bastida 3D basada en matriu extracel·lular dipositada per les pròpies cèl·lules, el que s'anomenen matrius derivades de cèl·lules (CDMs). En concret, cultivant cèl·lules a la superície de micropartícules d'àcid poli-làctic he proporcionat un ambient 3D a les cèl·lules per què puguin generar bastides de CDMs.La caracterització de les matrius descel·lularitzades i sense micropartícules ha revelat una estructura de composició fibril·lar proteica. A més, modificant les condicions d'obtenció de les CDMs, he aconseguit produir estructures amb diferències tan en composició com en propietats mecàniques. Posteriorment, he repoblat les CDMs amb cèl·lules de càncer colorectal per generar un model tumoral in vitro. Assajos de citotoxicitat utilitzant fàrmacs de quimioteràpia han revelat la reducció de mortalitat en cèl·lules cultivades en les matrius generades, mimetitzant la resistència cel·lular invivo proporcionada per una complexa estructura 3D, tan a nivell bioquímic, com biomecànic.Les cèl·lules de l'estroma, i en particular els fibroblasts, són una subpoblació clau en el TME, per la seva interacció amb cèl·lules malignes. Els fibroblasts associats al càncer (CAFs) juguen un paper clau en la remodelació i enduriment de la matriu extracel·lular que envolta el tumor. En aquesta tesi, he estudiat el rol de l'enduriment progressiu de la matriu extracel·lular en fibroblasts sans i associats al càncer. Els resultats obtinguts mostren que, tot i que l'enduriment de la matriu no és suficient per activar els fibroblasts, sí que juga un paper important en la desregulació de la ruta metabòlica Hippo, la qual està involucrada en la proliferació cel·lular descontrolada i la remodelació i creixement anormal de teixits.Finalment, les CDMs han estat repoblades amb CAFs i cèl·lules de càncer colorectal per estudiar les interaccions entre aquestes, i entre cèl·lules i matriu extracel·lular. Els resultats obtinguts ressalten de nou el potencial de remodelació per part dels fibroblasts associats al càncer degut a la seva interacció amb les cèl·lules tumoral i a la desregulació de la ruta metabòlica ¿hippo¿.En resum, aquesta tesi emfatitza el futur prometedor de les CDMs com a models in vitro per estudiar el desenvolupament i progressió del càncer, degut a l'habilitat per mimetitzar el TME. La continuació d'aquest estudi pot establir les bases per al desenvolupament d'una eina clau per al cribratge de fàrmacs i el descobriment de dianes terapèutiques per
  

Darrera actualització: 24/06/2022 05:01:07.

Grups de recerca

• B2SLab-Senyals i Sistemes Biomedics
• BBT-Biomaterials, Biomecanica i Enginyeria de Teixits
• BIOSPIN-Biomedical Signal Processing and Interpretation
• DRM-Dosimetria i Radiofisica Medica
• GIE-Grup d'Informatica a l'Enginyeria
• GREC-Grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement
• GRINS-Grup de Recerca en Robotica Intel·ligent i Sistemes
• GRUP ISI-Grup d'Instrumentacio, Sensors i Interficies
• IEB-Instrumentacio Electronica i Biomedica
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• VIS-Visio Artificial i Sistemes Intel·ligents

Professorat

• Amat Girbau, Josep
• Aranda Lopez, Joan
• Ayala Vallespi, Maria Dolors
• Aymerich Martinez, F. Xavier
• Benitez Iglesias, Raul
• Bragos Bardia, Ramon
• Caminal Magrans, Pere
• Canal Barnils, Cristina
• Casals Gelpi, Alicia
• Casas Piedrafita, Jaime Oscar
• Duch Guillen, M. Amor
• Engel Lopez, Elisabet
• Español Pons, Montserrat
• Fernandez Chimeno, Mireya
• Fonollosa Magrinya, Jordi
• Font Llagunes, Josep Maria
• Frigola Bourlon, Manel
• Garcia Gonzalez, Miquel A.
• Ginebra Molins, Maria Pau
• Ginjaume Egido, Merce
• Giraldo Giraldo, Beatriz F.
• Gomis Roman, Pedro
• Jane Campos, Raimon
• Manero Planella, Jose M.
• Mañanas Villanueva, Miguel Angel
• Mas Moruno, Carlos
• Millan Garcia Varela, Maria Sagrario
• Montseny Masip, Eduard
• Nescolarde Selva, Lexa Digna
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Pallàs Areny, Ramon
• Perera Lluna, Alexandre
• Pla Garcia, Nuria
• Ramos Castro, Juan Jose
• Riu Costa, Pere Joan
• Rodellar Benede, Jose
• Rodriguez Rius, Daniel
• Rosell Ferrer, Javier
• Sobrevilla Frison, Pilar
• Sola Soler, Jordi
• Soudah Prieto, Eduardo
• Torres Cebrian, Abel
• Tost Pardell, Dani
• Vallverdu Ferrer, Maria Montserrat
• Vigo Anglada, Marc