Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l'àmbit científic del programa, els títols de grau de procedència són molt diverses. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Enginyeria Biomèdica correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria Biomèdica o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats a la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

25

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Jane Campos, Raimon

• Casals Gelpi, Alicia
• Ginebra Molins, Maria Pau
• Ginjaume Egido, Merce
• Jane Campos, Raimon
• Riu Costa, Pere Joan
• Tost Pardell, Dani

• Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament de Ciència i Enginyeria de Materials
• Departament de Ciències de la Computació
• Institut de Tècniques Energètiques

Convenis amb altres institucions

• Universidad de Zaragoza (https://estudios.unizar.es/estudio/ver-doct?id=7098): conveni interuniversitari Públic.
• Universitat Politècnica de Madrid (http://www.upm.es/): intercanvi de professors, col·laboració en continguts, mobilitat d'estudiants. Inici al gener de 2005, durada il·limitada.
Públic

Els grups de recerca implicats en el programa tenen una àmplia xarxa de col·laboracions que l’afavoreixen, ja que moltes estades de doctorands es duen a terme gràcies a aquestes col·laboracions. Es manté una col·laboració consolidada amb diversos centres en què els doctorands han fet estades de recerca per a la confecció de la seva tesi doctoral i l’obtenció de la Menció Europea.
La col·laboració està acreditada en la sol·licitud de les beques de mobilitat d’aquests estudiants, en la qual es compta amb l’acceptació dels centres col·laboradors. La llista dels centres col·laboradors és la següent:
• MIT, EUA
• Politecnico di Milano, Itàlia
• Oxford University
• Lund University
• Albert-Ludwigs Universität Freiburg, Alemanya
• Kingston University, Regne Unit
• Politecnico di Torino, Itàlia
• Porto University, Portugal
• Centre for Online Health, Austràlia
• Universidad de Buenos Aires, Argentina
• Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), Barcelona
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Barcelona
• CIBER Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN)
• University of Ljubljana-Eslovènia
• University of Michigan, EUA
• Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA)
• Institut de Biomecànica de València, Universitat Politècnica de València (IBV-UPV)
• Institut de Bioenginyeria, Universitat Miguel Hernández, Elx.
• Unité de Chronobiologie Théorique, Université Libre de Bruxelles, Bèlgica
• Institute of Vienna University of Technology, Institute for Mechanics of Materials and Structures
• Facultat de Medicina, Departament d’Anatomia i Biologia Cel·lular, Technion Institute of Technology, Israel
• Universidad de Valladolid
• Departamento de Bioingeniería, Instituto de Automática Industrial, CSIC Madrid
• Trinity College, Dublín, Irlanda
• KTH - Reial Institut de Tecnologia, Suècia
• Departament of Medical Engineering and Biotechnology, University of Applied Sciences, Jena, Alemanya
• Istituto ortopèdic Galeazzi, Milà, Itàlia
• Instituto Tecnológico de Monterrey (TEC de Monterrey), Mèxic
• Laboratori d’Enginyeria per al Sistema Neuromuscular i la Rehabilitació Motora (ISIN) / Politecnico di Torino, Itàlia
• Université de Technologie de Compiègne, França
• Faculty of Computing, Information Systems and Mathematics, Kingston University, Regne Unit
• LTSI, Université de Rennes 1, França
• Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l'àmbit científic del programa, els títols de grau de procedència són molt diverses. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Enginyeria Biomèdica correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria Biomèdica o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Els criteris d’admissió al programa inclouen els aspectes següents:

• Es valorarà especialment el contacte personalitzat previ amb l’estudiant, mitjançant entrevistes, qüestionaris o exercicis, per valorar la seva adequació al programa i la seva motivació.
• Es valoraran altres aspectes, com el coneixement d’idiomes o l’experiència prèvia en recerca.

Criteris de selecció i ponderació
Amb l’objectiu de prioritzar i seleccionar els estudiants que compleixin tots els requisits d’accés, s’estableix la següent ponderació dels criteris d’admissió:
• Expedient acadèmic: 50%.
• Contacte personalitzat i entrevista: 25%.
• Motivació: 5%.
• Coneixement d’idiomes: 10%.
• Experiència en recerca: 10%.
L’òrgan responsable de l’admissió dels estudiants és la Comissió d’Estudis del Programa Conjunt de Doctorat en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad de Zaragoza. D’acord amb el conveni de col·laboració entre ambdues universitats, aquesta Comissió pot autoritzar la funció de l’admissió als coordinadors del programa de cada universitat.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada. Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS. L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster en Enginyeria Biomèdica, els estudiants del qual no requeriran la realització de complements de formació.

Els estudiants que accedeixin al programa des d’altres màsters, segons la formació acadèmica prèvia, poden necessitar complements de formació d’assignatures del Màster en Enginyeria Biomèdica, amb un nombre inferior a 60 ECTS. Els complements seran, en tots els casos, de formació en recerca i seran proposats per la Comissió d’Estudis, en funció del currículum dels estudiants.

L’òrgan responsable d’establir els complements de formació dels estudiants, de manera semblant a l’admissió, és la Comissió d’Estudis del Programa Conjunt de Doctorat en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad de Zaragoza.

La Comissió d’Estudis establirà els complements de formació a cursar per cada estudiant, en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència i de la línia de recerca triada per a la tesi. La Comissió d’Estudis del programa farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.
A continuació s’indiquen les possibles assignatures del Màster en Enginyeria Biomèdica a cursar en funció de la formació obtinguda prèviament:
• Fonaments de Biologia Molecular i Cel·lular
• Fonaments de Biofísica
• Fonaments de Fisiologia
• Fonaments de Fisiopatologia
• Fonaments d’Informàtica i Comunicacions
• Fonaments Matemàtics
• Fonaments Físics
• Fonaments de Teoria de Circuits, Electrònica i Automàtica
• Bioelectricitat i Bioelectromagnetismo
• Models i Sistemes de Control Fisiològic
• Biomaterials
• Dispositius Biomèdics
• Imatges Biomèdiques
• Instrumentació Biomèdica
• Mètodes de Modelització i Simulació de Biosistemes
• Senyals Biomèdiques
• Anàlisi Estadística de Dades Biomèdics
• Anàlisi i Processament Avançat de Senyals Biomèdiques
• Anàlisi i Visualització d’Imatges Mèdiques en 2D i 3D
• Biomecànica
• Dosimetria de les Radiacions Ionitzants
• Enginyeria Clínica i Models Sanitaris
• Enginyeria de Teixits
• Enginyeria Hospitalària
• Microsistemes i Nanobioenginyeria
• Projecte i Disseny d’Equips i Sistemes Biomèdics
• Radiacions i Salut Humana
• Robòtica Mèdica
• Bioinformàtica
• Fonaments i Tècniques d’Anàlisi Instrumental
• Informàtica Mèdica i Telemedicina
• Radiofísica Mèdica
• Tècniques de Simulació Wireless/FDTD/FEM per a Aplicacions Biomèdiques
Les assignatures del màster vinculat al programa compten amb objectius, metodologies i processos d’avaluació ben definits que permetran preparar els doctorands per a l’adquisició de les competències definides en apartats anteriors.

En qualsevol cas, en funció del currículum dels estudiants, la Comissió d’Estudis podrà ajustar els complements de formació a cursar.
Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió d’Estudis del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Nom de l’activitat: Tutoria.
Hores: 288.
Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Nom de l’activitat: Cursos complementaris impartits per professors visitants.
Hores: 18.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Seminaris sobre temes de recerca molt específics o conferències impartides per professors o investigadors convidats.
Hores: 3.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: ’Workshops’ o tallers de treball per a la formació en eines científiques de l’àmbit de l’enginyeria biomèdica.
Hores: 3.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Mobilitat internacional.
Hores: 480.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Formació en habilitats informacionals.
Hores: 1,5.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Metodologia de la recerca.
Hores: 12.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Innovació i creativitat.
Hores: 8.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Hores: 18.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• ORDOÑO FERNÁNDEZ, JESÚS: Lactate: unraveling the regenerative potential for cardiac tissue engineering
  
  Autor/a: ORDOÑO FERNÁNDEZ, JESÚS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: (CEM)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de dipòsit: 29/09/2020
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ENGEL LOPEZ, ELISABET | PEREZ AMODIO, SOLEDAD GRACIELA
  Tribunal:
       PRESIDENT: SEMINO MARGRETT, CARLOS EDUARDO
       SECRETARI: CANAL BARNILS, CRISTINA
       VOCAL: MORONI, LORENZO
  Resum de tesi: La tendencia creciente de las enfermedades cardiovasculares y su elevado impacto sanitario y socioeconómico urgen al desarrollo de nuevas terapias eficientes para el restablecimiento de la función cardíaca. El corazón tiene una capacidad regenerativa muy limitada y la pérdida de cardiomiocitos provoca daños permanentes. Estas células experimentan diferentes cambios metabólicos durante su desarrollo, cruciales para su maduración y función adulta. Durante la fase fetal, las células cardíacas proliferan y residen en un ambiente bajo en oxígeno con concentraciones elevadas de lactato. Sin embargo, tras el nacimiento, los cardiomiocitos cesan su proliferación y cambian su metabolismo a la oxidación de ácidos grasos. En este trabajo, evaluamos la respuesta de las células cardiacas a la presencia de lactato, imitando así el ambiente metabólico de las primeras etapas del desarrollo.Los cardiomiocitos primarios de ratón expuestos a lactato, así como los cardiomiocitos humanos derivados de células madre pluripotentes inducidas, adquieren rápidamente un fenotipo desdiferenciado con mayor actividad proliferativa, determinada por la expresión de efectores de ciclo celular (Ki67) y de citoquinesis (AurB). Caracterizamos dicha desdiferenciación a través de secuenciación de ARN y el análisis de la expresión génica, e identificamos una mayor expresión de BMP10 (implicado en la proliferación e inmadurez de los cardiomiocitos embrionarios), LIN28 (importante regulador del fenotipo y metabolismo de las células madre) y otros genes asociados a la regulación de células madre (P63, GATA4 o TCIM). Por otro lado, se observa también una menor expresión de genes asociados a la maduración cardiaca, relacionados con el metabolismo lipídico (DGKK) o la regulación del impulso eléctrico (GRIK1). Un análisis más detallado de los resultados sugiere la activación señales de hipoxia, indicando que el lactato actúa como elemento clave en las respuestas regenerativas del corazón en situaciones de falta de oxígeno.Los cardiomiocitos sólo representan un 30 o 40% de la población total de células cardíacas. El resto se compone de fibroblastos y células endoteliales, cuyas interacciones contribuyen en gran medida a la reparación del corazón y homeostasis del tejido. Nuestros resultados muestran que el lactato no afecta a la proliferación de fibroblastos, la producción de colágeno, la migración o la activación de miofibroblastos, factores perjudiciales para una regeneración cardíaca eficaz. Se ha demostrado también que el lactato reduce la expresión de citoquinas inflamatorias implicadas en el fallo cardíaco y la muerte de cardiomiocitos (Fas, Fractalquina o IL-12p40) y promueve la producción de señales protectoras y regenerativas (IL-13 y SDF1a). Además, las células precursoras endoteliales demostraron ser capaces de utilizar el lactato como fuente de energía para su supervivencia y proliferación. En conjunto, la respuesta sinérgica de las principales células cardíacas es capaz de mejorar la regeneración cardiaca en presencia de lactato, promoviendo el crecimiento y la supervivencia de nuevos cardiomiocitos en la lesión isquémica.El uso de lactato en constructos 3D de tejido cardiaco y corazones neonatos resulta en un comportamiento electromecánico más inmaduro, con funciones cardiacas prolongadas y mejoras en la proliferación y en la integridad del tejido. Finalmente exploramos la utilización de andamios liberadores de lactato utilizando distintos biomateriales, como PLA, PLGA, alginato o polímeros conductores, así como diferentes técnicas de fabricación, como el electrohilado. Estos andamios demuestran ser una terapia muy atractiva y simple para promover una regeneración eficaz del tejido cardíaco.En conjunto, el uso de lactato como modulador metabólico es capaz de activar in situ los programas endógenos de regeneración cardíaca y revolucionar así el diseño de nuevas terapias
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

• FEBRER NAFRÍA, MIRIAM: Optimal control prediction of assisted walking using torque-driven models
  
  Autor/a: FEBRER NAFRÍA, MIRIAM
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria Mecànica (EM)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de dipòsit: 22/10/2020
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: FONT LLAGUNES, JOSEP MARIA | FREGLY, BENJAMIN J.
  Tribunal:
       PRESIDENT: TAVARES DA SILVA, MIGUEL
       SECRETARI: BARJAU CONDOMINES, ANA
       VOCAL: GONZÁLEZ VARELA, FRANCISCO JAVIER
  Resum de tesi: El deteriorament de la marxa després d'una lesió medul·lar disminueix la qualitat de vida, i porta com a conseqüència altres limitacions de salut i un alt cost sanitari. És per això que el restabliment de la marxa és una prioritat per totes les persones amb lesió medul·lar. Aquest restabliment pot ser assolit parcialment utilitzant exoesquelets o ortesis actives, amb l'ajuda d'algun suport extern per mantenir l'equilibri, com crosses o un caminador. La personalització del algorismes de control de les ortesis actives per tal de maximitzar el rendiment de la marxa de cada pacient actualment es fa a través de mètodes de prova i error. Això fa que sigui difícil (si no pràcticament impossible) identificar els millors paràmetres de control per cada pacient. Un mètode objectiu basat en simulació i que tingui en compte les necessitats específiques de cada pacient podria portar-nos cap a un procés de desenvolupament de dispositius d'assistència personalitzats al pacient. La dinàmica de sistemes multisòlid s'ha utilitzat durant bastants anys per a l'anàlisi biomecànica i la simulació del moviment humà. A més, s'estan utilitzant mètodes de control òptim per predir el moviment humà, i s'estan investigant altres mètodes per desenvolupar models neuro-musculo-esquelètics adaptats al pacient. Hi ha estudis publicats que mostren el potencial que tenen les simulacions que utilitzen models personalitzats al pacient de millorar els tractaments de rehabilitació i l'adaptació de dispositius d'assistència a pacients concrets. Tot i així, els investigadors no han demostrat encara l'efectivitat d'aquests mètodes usant un nombre gran de pacients i una varietat més gran de tractaments.En aquesta tesi, hem investigat l'ús de formulacions de control òptim per a predir marxa assistida amb crosses i ortesis actives mitjançant models dinàmics multisòlid a nivell esquelètic. L'objectiu principal ha estat desenvolupar una eina de simulació per tal de predir marxa assistida amb crosses i ortesis actives que pugui servir en el futur com a base per donar suport al disseny i el control d'una ortesi activa de genoll. La metodologia utilitzada inclou el desenvolupament d'un model adaptat al subjecte a nivell esquelètic basant en un model disponible en OpenSim, al qual se li han afegit les crosses i les ortesis. Les interaccions entre els peus i el terra i entre les crosses i el terra s'han modelat amb elements visco-elàstics. Els diferents problemes de control òptim s'han resolt utilitzant un mètode de col·locació directa utilitzant el programari de control òptim GPOPS-II.En primer lloc, s'han desenvolupat i comparat vuit formulacions de control òptim diferents, per tal de fer un seguiment de marxa normal i assistida amb crosses. Després, s'han desenvolupat i calibrat els models de contacte peu-terra i crossa-terra, i s'han utilitzat per obtenir cicles de la marxa sencers dinàmicament consistents, per mitjà d'un problema de control òptim de seguiment de dades experimentals. A més, s'ha implementat un entorn de simulació amb control òptim per a la predicció de marxa normal i assistida amb crosses. S'han predit cicles de marxa normals usant diferents criteris d'optimalitat, i els resultats s'han analitzat i comparat. També s'han predit cicles de marxa amb crosses usant diferents criteris d'optimalitat, seguint diferents patrons de marxa amb crosses (de quatre punts, de dos punts i d'oscil·lació), i a diferents velocitats de marxa. Finalment, s'han realitzat prediccions de marxa assistida amb crosses i ortesis actives per un subjecte sa i un subjecte amb lesió medul·lar, i els resultats s'han avaluat amb dades experimentals utilitzant unes ortesis actives reals. Aquestes simulacions representen un pas endavant cap al desenvolupament d'una eina predictiva per a la personalització d'ortesis actives a pacients específics, que podria maximitzar el rendiment de la marxa de cada pacient.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• IGLESIAS FERNÁNDEZ, JELISA MARIA: Enrichment of virtual screening results using induced-fit techniques
  
  Autor/a: IGLESIAS FERNÁNDEZ, JELISA MARIA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/668826
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 16/01/2020
  Director/a de tesi: GUALLAR TASIES, VÍCTOR | ESTRADA COLLADO, JORGE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FERNÁNDEZ RECIO, JUAN
       SECRETARI: GELPI BUCHACA, JOSE LUIS
       VOCAL: CORTÉS MASTRAL, JUAN
  Resum de tesi: Esta tesis explica el diseño, desarrollo, testeo en el dataset de referencia DUD-e y la aplicación en un proyecto industrial de cribado virtual de la plataforma PELE VS.Las herramientas más rápidas usadas en campañas de cribado virtual no tienen en cuenta el efecto de ajuste inducido, y aunque hay metodologías capaces de reproducir este efecto o bien requieren de mucho tiempo de computación o son muy limitadas en cuanto a qué transformaciones pueden realizar.sobre la proteina. El objetivo de esta tesis es que gracias al desarrollo de la plataforma PELE VS podamos aplicar el programa de simulación PELE (Protein Energy Landscape Exploration) para reproducir el efecto del ajuste inducido.El programa de simulación PELE utiliza una combinación de un algoritmo de monte y una minimización energética para modelar la proteína. Esta aproximación nos permite realizar tanto grandes cambios conformacionales como pequeños ajustes locales de la proteina, a la vez que nos proporciona un buen muestreo conformacional del ligando. Esta combinación nos permite reproducir el efecto del ajuste inducido con una rápida simulación.Tradicionalmente PELE ha sido usado con éxito en el campo de la ingeniería de enzimas donde solo unos pocos compuestos por proteina son estudiados y probados. Para poder aplicar el programa al campo del cribado virtual, donde miles de compuestos son testeados in silico, el primer paso ha realizar es la automatización de todo el proceso de preparación, lanzamiento y análisis de las simulaciones. Es por eso que durante el transcurso de esta tesis la plataforma PELE VS ha sido desarrollada, junto con otros programas auxiliares.Una vez desarrollada la plataforma, quisimos comprobar el compportamiento de PELE en un conocido datase the referencia, así que lo probamos en el dataset DUD-e. Dado que este dataset contiene más de 100 proteinas, seleccionamos solo unas pocas proteinas de cada una de las familias que forman el dataset, reduciendo el numero de proteínas a 21 receptors. A continuación, probamos un protocolo de simulación genérico sobre los receptores seleccionados con el objetivo de mejorar los resultados de funciones de puntuacións utilizadas actualmente en el campo. Después de estudiar las simulaciones y probar diferentes protocolos de simulaciones en el subset seleccionado, concluimos que cada proteina (o al menos familia de proteínas) que deseemos estudiar requiere de un protocolo de simulación específico para porder reproducir correctamente el efecto del ajuste inducido y así mejorar los resultados de la función de puntuación más usada:: glide de Schrodinger.Finalmente, aplicamos la plataformar y nuestra hipóstesis previa a una campaña industrial de cribado virtual, como parte del proyecto RETOS colaborativo: SilicoDerm. En este caso trabajamos solo son una proteína y diversos compuestos. Durante esta apliación pudimos confirmar la necesidad de un protocolo de simulación adaptado al receptor que se quiere estudiar, para así poder mejorar los resultados de las metodologías actuales.
  

• PICART ARMADA, SERGIO: Statistical Normalisation of Network Propagation Methods for Computational Biology
  
  Autor/a: PICART ARMADA, SERGIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 23/07/2020
  Director/a de tesi: PERERA LLUNA, ALEXANDRE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VALENCIA HERRERA, ALFONSO
       SECRETARI: TOST PARDELL, DANIELA
       VOCAL: CASTELO VALDUEZA, JUAN ROBERTO
  Resum de tesi: Las tecnologías experimentales de alto rendimiento han propiciado un entorno rico de bases de datos públicas con todo tipo de anotaciones moleculares. El reto principal de la biología computacional ha virado hacia la interpretación de dicho volumen de datos, para comprender los procesos subyacentes a la enfermedad. Para ello, es fundamental aprovechar la herencia de conocimiento previo y minarlo en busca de nuevos patrones e hipótesis. Los algoritmos más extendidos para extraer conocimiento de las redes biológicas se denominan métodos de propagación y difusión. En esencia, dichos algoritmos aprovechan las conexiones conocidas para predecir propiedades de nodos (por ejemplo genes, proteínas o metabolitos) usando las propiedades de sus interactores.Existe evidencia de que la estructura topológica de las redes sesga los algoritmos de propagación. Los nodos peor descritos quedan en desventaja, escondiendo su implicación en nuevos experimentos y perpetuando así nuestro pobre conocimiento sobre ellos. Aunque algunos estudios normalizan dicho efecto, no existe una caracterización de las propiedades intrínsecas del sesgo y el beneficio real de dicha normalización.Esta tesis tiene dos vertientes. Primero, la estadística del sesgo en los algoritmos de propagación, la concepción de normalizaciones estadísticas y su implementación. Segundo, la aplicación de dicha normalización en problemas clásicos de biología computacional: el análisis de vías metabólicas y la predicción de dianas terapéuticas en el desarrollo de fármacos.En el primer bloque, se corrobora la existencia del sesgo y su dependencia no sólo de la estructura de la red, sino de los nodos en los que se define la propagación. Se demuestran equivalencias matemáticas entre ciertas variaciones en la definición de la propagación, facilitando así su elección. Se proporcionan los dos primeros momentos estadísticos exactos de la difusión y se halla una conexión con las propiedades espectrales de las redes. La normalización no siempre ayuda, y su aplicabilidad dependerá de cada instancia y de las hipótesis sobre las propiedades de los nodos a descubrir. Para ello, esta tesis deja como resultado diffuStats, un software público para calcular y comparar variantes de la propagación con y sin normalización.En el segundo bloque, se aborda el análisis de vías en metabolómica, dada la difícil interpretación de sus resultados. Esta tesis propone un objeto de conocimiento que relaciona los metabolitos con las vías a través de entidades intermedias, como reacciones y enzimas. Se aplican algoritmos de propagación en dicha red para identificar las entidades más relacionadas con los metabolitos de interés. La normalización estadística es necesaria, dada la estructura y las características de la red. Se demuestra no sólo la coherencia de las vías metabólicas propuestas, sino también la de los metabolitos y las reacciones. La comunidad científica puede usar el software FELLA para construir el objeto de conocimiento y aplicar el algoritmo de difusión. Por otro lado, se aborda el problema de predicción de genes como dianas terapéuticas a través de redes biológicas. Además de evaluar el efecto de la normalización estadística, se pone énfasis en estimar el desempeño real esperado en un escenario de desarrollo de fármacos. Las dianas terapéuticas no se suelen conocer al nivel de proteína sino al de complejo o familia de proteínas, una consideración importante para no sobrestimar el desempeño. Aquí se propone un estudio exhaustivo que corrige el efecto de los complejos de proteínas, compara algoritmos de propagación con distintas métricas de desempeño según su utilidad y explora el rol de la red biológica y de la enfermedad en cuestión. La normalización estadística tiene un efecto ligero pero perjudicial. En general, se demuestra la validez de los métodos de propagación en el desarrollo de fármacos aun consi
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• B2SLab-Senyals i Sistemes Biomedics
• BBT-Biomaterials, Biomecanica i Enginyeria de Teixits
• BIOSPIN-Biomedical Signal Processing and Interpretation
• DRM-Dosimetria i Radiofisica Medica
• GIE-Grup d'Informatica a l'Enginyeria
• GREC-Grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement
• GRINS-Grup de Recerca en Robotica Intel·ligent i Sistemes
• GRUP ISI-Grup d'Instrumentacio, Sensors i Interficies
• IEB-Instrumentacio Electronica i Biomedica
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• VIS-Visio Artificial i Sistemes Intel·ligents

Professorat

• Amat Girbau, Josep
• Aranda Lopez, Joan
• Ayala Vallespi, Maria Dolors
• Aymerich Martinez, F. Xavier
• Benitez Iglesias, Raul
• Bragos Bardia, Ramon
• Caminal Magrans, Pere
• Canal Barnils, Cristina
• Casals Gelpi, Alicia
• Casas Piedrafita, Jaime Oscar
• Duch Guillen, M. Amor
• Engel Lopez, Elisabet
• Español Pons, Montserrat
• Fernandez Chimeno, Mireya
• Font Llagunes, Josep Maria
• Frigola Bourlon, Manel
• Garcia Gonzalez, Miquel A.
• Ginebra Molins, Maria Pau
• Ginjaume Egido, Merce
• Giraldo Giraldo, Beatriz F.
• Gomis Roman, Pedro
• Jane Campos, Raimon
• Manero Planella, Jose M.
• Mañanas Villanueva, Miguel Angel
• Mas Moruno, Carlos
• Millan Garcia Varela, Maria Sagrario
• Montseny Masip, Eduard
• Nescolarde Selva, Lexa Digna
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Pallàs Areny, Ramon
• Perera Lluna, Alexandre
• Pla Garcia, Nuria
• Ramos Castro, Juan Jose
• Riu Costa, Pere Joan
• Rodellar Benede, Jose
• Rodriguez Rius, Daniel
• Rosell Ferrer, Javier
• Sobrevilla Frison, Pilar
• Torres Cebrian, Abel
• Tost Pardell, Dani
• Vallverdu Ferrer, Maria Montserrat
• Vigo Anglada, Marc