Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l'àmbit científic del programa, els títols de grau de procedència són molt diverses. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Enginyeria Biomèdica correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria Biomèdica o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats a la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

25

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Jane Campos, Raimon

• Casals Gelpi, Alicia
• Ginebra Molins, Maria Pau
• Ginjaume Egido, Merce
• Jane Campos, Raimon
• Riu Costa, Pere Joan
• Tost Pardell, Dani

• Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Electrònica
• Departament de Ciència i Enginyeria de Materials
• Departament de Ciències de la Computació
• Institut de Tècniques Energètiques

Convenis amb altres institucions

• Universidad de Zaragoza (https://estudios.unizar.es/estudio/ver-doct?id=7098): conveni interuniversitari Públic.
• Universitat Politècnica de Madrid (http://www.upm.es/): intercanvi de professors, col·laboració en continguts, mobilitat d'estudiants. Inici al gener de 2005, durada il·limitada.
Públic

Els grups de recerca implicats en el programa tenen una àmplia xarxa de col·laboracions que l’afavoreixen, ja que moltes estades de doctorands es duen a terme gràcies a aquestes col·laboracions. Es manté una col·laboració consolidada amb diversos centres en què els doctorands han fet estades de recerca per a la confecció de la seva tesi doctoral i l’obtenció de la Menció Europea.
La col·laboració està acreditada en la sol·licitud de les beques de mobilitat d’aquests estudiants, en la qual es compta amb l’acceptació dels centres col·laboradors. La llista dels centres col·laboradors és la següent:
• MIT, EUA
• Politecnico di Milano, Itàlia
• Oxford University
• Lund University
• Albert-Ludwigs Universität Freiburg, Alemanya
• Kingston University, Regne Unit
• Politecnico di Torino, Itàlia
• Porto University, Portugal
• Centre for Online Health, Austràlia
• Universidad de Buenos Aires, Argentina
• Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB), Barcelona
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Barcelona
• CIBER Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN)
• University of Ljubljana-Eslovènia
• University of Michigan, EUA
• Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA)
• Institut de Biomecànica de València, Universitat Politècnica de València (IBV-UPV)
• Institut de Bioenginyeria, Universitat Miguel Hernández, Elx.
• Unité de Chronobiologie Théorique, Université Libre de Bruxelles, Bèlgica
• Institute of Vienna University of Technology, Institute for Mechanics of Materials and Structures
• Facultat de Medicina, Departament d’Anatomia i Biologia Cel·lular, Technion Institute of Technology, Israel
• Universidad de Valladolid
• Departamento de Bioingeniería, Instituto de Automática Industrial, CSIC Madrid
• Trinity College, Dublín, Irlanda
• KTH - Reial Institut de Tecnologia, Suècia
• Departament of Medical Engineering and Biotechnology, University of Applied Sciences, Jena, Alemanya
• Istituto ortopèdic Galeazzi, Milà, Itàlia
• Instituto Tecnológico de Monterrey (TEC de Monterrey), Mèxic
• Laboratori d’Enginyeria per al Sistema Neuromuscular i la Rehabilitació Motora (ISIN) / Politecnico di Torino, Itàlia
• Université de Technologie de Compiègne, França
• Faculty of Computing, Information Systems and Mathematics, Kingston University, Regne Unit
• LTSI, Université de Rennes 1, França
• Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l'àmbit científic del programa, els títols de grau de procedència són molt diverses. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés al Programa de Doctorat en Enginyeria Biomèdica correspondrà, en un futur pròxim, a graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria Biomèdica o un màster afí a l’àmbit científic del programa. A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència seu treball, i tenir capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Els criteris d’admissió al programa inclouen els aspectes següents:

• Es valorarà especialment el contacte personalitzat previ amb l’estudiant, mitjançant entrevistes, qüestionaris o exercicis, per valorar la seva adequació al programa i la seva motivació.
• Es valoraran altres aspectes, com el coneixement d’idiomes o l’experiència prèvia en recerca.

Criteris de selecció i ponderació
Amb l’objectiu de prioritzar i seleccionar els estudiants que compleixin tots els requisits d’accés, s’estableix la següent ponderació dels criteris d’admissió:
• Expedient acadèmic: 50%.
• Contacte personalitzat i entrevista: 25%.
• Motivació: 5%.
• Coneixement d’idiomes: 10%.
• Experiència en recerca: 10%.
L’òrgan responsable de l’admissió dels estudiants és la Comissió d’Estudis del Programa Conjunt de Doctorat en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad de Zaragoza. D’acord amb el conveni de col·laboració entre ambdues universitats, aquesta Comissió pot autoritzar la funció de l’admissió als coordinadors del programa de cada universitat.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada. Els complements seran de formació en recerca, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS. L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster en Enginyeria Biomèdica, els estudiants del qual no requeriran la realització de complements de formació.

Els estudiants que accedeixin al programa des d’altres màsters, segons la formació acadèmica prèvia, poden necessitar complements de formació d’assignatures del Màster en Enginyeria Biomèdica, amb un nombre inferior a 60 ECTS. Els complements seran, en tots els casos, de formació en recerca i seran proposats per la Comissió d’Estudis, en funció del currículum dels estudiants.

L’òrgan responsable d’establir els complements de formació dels estudiants, de manera semblant a l’admissió, és la Comissió d’Estudis del Programa Conjunt de Doctorat en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad de Zaragoza.

La Comissió d’Estudis establirà els complements de formació a cursar per cada estudiant, en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència i de la línia de recerca triada per a la tesi. La Comissió d’Estudis del programa farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada.
A continuació s’indiquen les possibles assignatures del Màster en Enginyeria Biomèdica a cursar en funció de la formació obtinguda prèviament:
• Fonaments de Biologia Molecular i Cel·lular
• Fonaments de Biofísica
• Fonaments de Fisiologia
• Fonaments de Fisiopatologia
• Fonaments d’Informàtica i Comunicacions
• Fonaments Matemàtics
• Fonaments Físics
• Fonaments de Teoria de Circuits, Electrònica i Automàtica
• Bioelectricitat i Bioelectromagnetismo
• Models i Sistemes de Control Fisiològic
• Biomaterials
• Dispositius Biomèdics
• Imatges Biomèdiques
• Instrumentació Biomèdica
• Mètodes de Modelització i Simulació de Biosistemes
• Senyals Biomèdiques
• Anàlisi Estadística de Dades Biomèdics
• Anàlisi i Processament Avançat de Senyals Biomèdiques
• Anàlisi i Visualització d’Imatges Mèdiques en 2D i 3D
• Biomecànica
• Dosimetria de les Radiacions Ionitzants
• Enginyeria Clínica i Models Sanitaris
• Enginyeria de Teixits
• Enginyeria Hospitalària
• Microsistemes i Nanobioenginyeria
• Projecte i Disseny d’Equips i Sistemes Biomèdics
• Radiacions i Salut Humana
• Robòtica Mèdica
• Bioinformàtica
• Fonaments i Tècniques d’Anàlisi Instrumental
• Informàtica Mèdica i Telemedicina
• Radiofísica Mèdica
• Tècniques de Simulació Wireless/FDTD/FEM per a Aplicacions Biomèdiques
Les assignatures del màster vinculat al programa compten amb objectius, metodologies i processos d’avaluació ben definits que permetran preparar els doctorands per a l’adquisició de les competències definides en apartats anteriors.

En qualsevol cas, en funció del currículum dels estudiants, la Comissió d’Estudis podrà ajustar els complements de formació a cursar.
Tenint en compte el document d’activitats dels doctorands, la Comissió d’Estudis del programa podrà proposar mesures complementàries a les que estableix aquesta normativa que condueixin a la desvinculació dels doctorands que no assoleixin els criteris establerts.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Nom de l’activitat: Tutoria.
Hores: 288.
Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Nom de l’activitat: Cursos complementaris impartits per professors visitants.
Hores: 18.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Seminaris sobre temes de recerca molt específics o conferències impartides per professors o investigadors convidats.
Hores: 3.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: ’Workshops’ o tallers de treball per a la formació en eines científiques de l’àmbit de l’enginyeria biomèdica.
Hores: 3.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Mobilitat internacional.
Hores: 480.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Formació en habilitats informacionals.
Hores: 1,5.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Metodologia de la recerca.
Hores: 12.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Innovació i creativitat.
Hores: 8.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Hores: 18.
Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

Nom de l’activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 16/10/2021 04:47:07.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 16/10/2021 04:30:36.

Llistat de tesis defensades per any

• KONKA, JOANNA MAGDALENA: 3D-Printed Biomimetic Bone
  
  Autor/a: KONKA, JOANNA MAGDALENA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: (CEM)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 01/10/2021
  Director/a de tesi: GINEBRA MOLINS, MARIA PAU | ESPAÑOL PONS, MONTSERRAT
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, PÍO MANUEL
       SECRETARI: CANAL BARNILS, CRISTINA
       VOCAL: TAMIMI MARIÑO, FALEH AHMAD
  Resum de tesi: Cada año se realizan más de 2 millones de procedimientos de injertos óseos. Resultados especialmente prometedores se han obtenido con la hidroxiapatita biomimética deficiente en calcio (CDHA), que se obtiene a partir de la hidrólisis del fosfato tricálcico a (a-TCP) a temperatura fisiológica en una reacción de autoendurecimiento. La presente tesis se divide en dos partes, dedicadas a: (i) la investigación de los cambios fisicoquímicos que experimenta la CDHA después de la incubación en medio de cultivo durante largos períodos de tiempo, (ii) el diseño y la fabricación de injertos óseos de 3D de CDHA mediante tecnologías de robocasting con propiedades biológicas mejoradas por medio de dos estrategias, (a) la incorporación de iones, y (b) la introducción de porosidad cóncava en los filamentos impresos. La parte experimental va precedida de una introducción, en el Capítulo 1, donde se presenta una descripción general de la composición y biología ósea, los diversos tipos de injertos óseos, así como estrategias para mejorar sus respuestas biológicas. En el Capítulo 2 se investigan los cambios fisicoquímicos que ocurren en la CDHA después de la incubación en un fluido fisiológico, medio de cultivo celular, durante períodos de tiempo prolongados, dependiendo de la morfología de los cristales (con morfología de placa o acicular) y la superficie específica (SSA). El estudio se centra en cambios estructurales como la evolución de la cristalinidad, cambios químicos como el gradiente local de carbonatación (mapeo por microscopía confocal Raman) e incorporación iónica. Por último, se estudian las diferencias en la cantidad y patrón de adsorción de proteínas (análisis proteómico LC-MS / MS) en función del tipo de muestra. En general, se observó una mayor carbonatación, incorporación iónica y capacidad y selectividad de adsorción de proteínas en las muestras "fine", con morfología de cristales aciculares que en las muestras "coarse", con cristales en forma de placa. En el Capítulo 3 y el Capítulo 4 se exploran dos estrategias independientes para mejorar las propiedades biológicas de la CDHA impresa por 3D. En el Capítulo 3 se investiga la incorporación de diferentes iones (Sr, Mg y Si) durante el fraguado biomimético de estructuras impresas de a-TCP a temperaturas fisiológicas en soluciones iónicas. Esta sencilla estrategia de modificación química de los andamios se evalúa mediante difracción de rayos X (DRX), microscopía electrónica de barrido (SEM), plasma acoplado inductivamente por emisión espectroscópica (ICP-OES) y espectroscopía infrarroja de transformada de Fourier (IR-TF). Además, se evaluó la concentración iónica durante el estudio de liberación mediante ICP-OES. Se realizó una comparación entre los andamios antes y después de la liberación mediante caracterización FTIR para obtener información sobre la cristalinidad mineral y la evolución de la capa hidratada. En el Capítulo 4 se propone el uso de microesferas de gelatina para introducir macroporos cóncavos en los filamentos impresos de los andamios 3D de CDHA. Ni la transformación de fase responsable del endurecimiento de los andamios ni la formación de la red característica de cristales de hidroxiapatita en forma de aguja se vieron afectados por la adición de microesferas de gelatina. La disolución parcial de la gelatina dio como resultado la creación de poros esféricos tanto en el interior de los filamentos como expuestos en la superficie, aumentando la porosidad del filamento del 0,2% al 67,9%. Además, la presencia de gelatina retenida afectó las propiedades mecánicas, reduciendo la resistencia mecánica, pero al mismo tiempo dando a los andamios un comportamiento elástico, a pesar del alto contenido de cerámica como fase continua. A pesar de la dificultad inherente de los cultivos in vitro con este material altamente reactivo, se demostró que la presencia de gelatina retenid
  

• LÓPEZ DEL RÍO, ÁNGELA: Data preprocessing and quality diagnosis in deep learning-based in silico bioactivity prediction
  
  Autor/a: LÓPEZ DEL RÍO, ÁNGELA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672385
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 23/06/2021
  Director/a de tesi: PERERA LLUNA, ALEXANDRE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MARCO COLÁS, SANTIAGO
       SECRETARI: GIBERT OLIVERAS, CARINA
       VOCAL: PUJADAS ANGUIANO, GERARD
  Resum de tesi: El descubrimiento de fármacos es un proceso costoso en tiempo y recursos. Consiste en la identificación de una diana y la exploración de fármacos candidatos apropiados para ella. Las técnicas computacionales optimizan este proceso, ayudando a identificar las mejores moléculas candidatas mediante el modelado de sus interacciones con la diana. Estas técnicas están en constante mejora gracias al desarrollo de algoritmos, al incremento del poder computacional y al aumento de bases de datos moleculares públicas. Particularmente, el aprendizaje automático proporciona modelos predictivos de distintas propiedades bioquímicas. El deep learning (aprendizaje profundo) es una aproximación del aprendizaje automático basada en las redes neuronales multicapa. Durante los últimos diez años el deep learning ha superado a los modelos predictivos clásicos en la mayoría de dominios, incluído el descubrimiento de fármacos. Algunas de sus aplicaciones son la predicción de propiedades moleculares, la generación de nuevos compuestos, la predicción de la estructura secundaria de proteínas y la predicción de unión entre compuestos y dianas. Sin embargo, algunos estudios apuntan a que el rendimiento reportado por los modelos de deep learning de predicción de unión entre dianas y compuestos podría deberse más al sesgo de los datos que a su capacidad de generalización, dando más peso a la novedad que a la valoración crítica. Además, la flexibilidad del deep learning da pie a una falta de consenso en la representación de sus entradas, dificultando su comparación en un marco común. Los datos de bioactividad tienen una disponibilidad limitada debido a su coste y suelen estar desbalanceados, lo cual puede dificultar el proceso de aprendizaje del modelo. El diagnóstico de estos problemas no es sencillo porque los modelos de deep learning son considerados cajas negras. El objetivo de esta tesis es mejorar los modelos de deep learning para el descubrimiento computacional de fármacos, centrándose en la representación de la entrada, el control del sesgo de los datos, la corrección de su desbalance y el diagnóstico de los modelos. Primero, esta tesis evalúa el efecto de diferentes estrategias de validación en los modelos de clasificación de la unión diana-compuesto para encontrar las estimaciones de rendimiento más realistas. La estrategia basada en el agrupamiento de las moléculas demostró ser la más parecida a una validación prospectiva y por tanto, más consistente que la validación cruzada aleatoria (demasiado optimista) o que un conjunto de test externo proveniente de otra base de datos (demasiado pesimista).Segundo, esta tesis se centra en el relleno de las secuencias de entrada, utilizado para establecer una longitud común de las mismas. Este relleno consiste normalmente en añadir ceros al final de cada secuencia, sin una justificación formal detrás esta decisión. Aquí, se compararon estrategias de relleno novedosas y clásicas en una tarea de clasificación de enzimas. Los resultados mostraron que la posición del relleno tiene un efecto sobre el rendimiento de los modelos de aprendizaje profundo, por lo que se le debería dar más atención. Tercero, esta tesis estudia el efecto del desbalance de los datos en los modelos de clasificación de actividad diana-compuesto y su atenuación mediante técnicas de remuestreo. Se evaluó el rendimiento de un modelo para diferentes combinaciones de sobremuestreo de la clase minoritaria y agrupamiento de las moléculas. Los resultados demostraron que el agrupamiento de los datos, seguido por su remuestreo en los conjuntos de entrenamiento y validación, es la estrategia con mejor rendimiento. Por último, esta tesis proporciona una forma sistemática de diagnosticar modelos de deep learning, identificando los factores que rigen sus predicciones. Estos modelos lineales explicativos permitieron la toma de decisiones informadas y cuantitativas en cada uno
  

• NOLLA COLOMER, CARME: Anàlisi de patrons funcional i estructurals en la regulació del calci en les cèl·lules cardíaques
  
  Autor/a: NOLLA COLOMER, CARME
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA BIOMÈDICA
  Departament: Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial (ESAII)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 28/05/2021
  Director/a de tesi: BENITEZ IGLESIAS, RAUL | MADSEN, LEIF HOVE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MARTI BONMATI, JOAN
       SECRETARI: RODELLAR BENEDE, JOSE JULIAN
       VOCAL: GUERRA RAMOS, JOSÉ MARÍA
  Resum de tesi: Segons les dades publicades per l'Organització Mundial de la Salut el 2019, la isquèmia cardíaca és la causa de mortalitat que ocupa el primer lloc a nivell mundial. Aquesta patologia és deguda a irregularitats en el funcionament del mecanisme contràctil, començant a nivell cel·lular, fins arribar a nivell d'òrgan. Per arribar a l'arrel d'aquestes disfuncions, en aquesta tesi es realitzarà un estudi a nivell cel·lular i molecular. Els petits canvis en aquest nivell poden arribar a escalar cap a una electrofisiologia cardíaca anòmala.Durant els darrers anys, els estudis de fisiologia cardíaca han relacionat les arítmies amb l'augment de l'activitat espontània de calci global a nivell cel·lular. Els principals encarregats de regular el calci en les cèl·lules dels miòcits cardíacs són els receptors de rianodina, que alliberen el calci emmagatzemat al reticle sarcoplasmàtic al citosol. Aquest s'uneix a l'actina i la miosina de la cèl·lula produint la contracció mecànica. Les irregularitats en l'activitat de calci han estat relacionades amb la fosforilació d'aquests canals, ja que un cop fosforil·lats la probabilitat d'obertura dels receptors augmenta.Als laboratoris de biologia i fisiologia es treballa amb volums relativament grans dades experimentals, que posteriorment s'han de caracteritzar, agrupar i donar un sentit als canvis obser vats. En vista d'aquest fet, s'ha volgut realitzar una tesi interdisciplinària, adquirint dades amb el microscopi confocal al laboratori i creant noves eines de processament d'imatges per facilitar una anàlisi interpretable de les dades experimentals.L'objectiu principal del projecte és caracteritzar l'activitat espontània del calci mitjançant tècniques de processament d¿imatge i observar les variacions d'aquesta amb diferents condicions fisiològiques, com ara la fosforilaci ó dels receptors de rianodina o amb cèl·lules de pacients amb arítmia. Veure com les m odificacions en l'activitat de calci afecten a la propagació d'aquest al llarg de la cèl·lula i caracteritzar la perillositat de les variacions a l¿hora d'induir un mal funcionament elèctric i contràctil i, per tant, donar a lloc arítmies.En motiu d'assolir aquest objectius la tesis es divideix en tres grans apartats o hipòtesis:1. Obtenció de dades experimentals, definició del millor mètode per realitzar els estudis de les imatges de calci i proposta d¿un mètode de detecció i quantificació d'estructures cel·lulars i esdeveniments de calci.2. Estudi de la subestructura dels esdeveniments de calci i els clústers de receptors de rianodina involucrats. Comparació de les propietats de l'activitat de calci de les cèl·lules a nivell basal i sota condicions d'arítmia o fosforilació.3. Estudi dels canvis electrofisiològics en l¿activitat del calci emprant diferents vies de fosforilació dels canals de receptors de rianodina.Els resultats obtinguts expliquen la distribució dels receptors de rianodina en les cèl·lules, permeten tenir una visió de les activacions d'aquests canals durant l'activitat espontània de calci i mostren detalls rellevants, com ara l'augment de la durada, l'augment en el volum de calci alliberat i l'augment del nombre de clústers receptors de rianodina activats. Aquestes modificacions provoquen esdeveniments més grans i, per tant, més potencialment perillosos, ja que poden arribar a despolaritzar cèl·lules veïnes. Aquests paràmetres reflecteixen la relació entre la fosforilació dels receptors de rianodina i l'alliberament espontani de calci durant el procés d'aritmogènesi.
  

Darrera actualització: 16/10/2021 05:11:51.

Grups de recerca

• B2SLab-Senyals i Sistemes Biomedics
• BBT-Biomaterials, Biomecanica i Enginyeria de Teixits
• BIOSPIN-Biomedical Signal Processing and Interpretation
• DRM-Dosimetria i Radiofisica Medica
• GIE-Grup d'Informatica a l'Enginyeria
• GREC-Grup de Recerca en Enginyeria del Coneixement
• GRINS-Grup de Recerca en Robotica Intel·ligent i Sistemes
• GRUP ISI-Grup d'Instrumentacio, Sensors i Interficies
• IEB-Instrumentacio Electronica i Biomedica
• InSup-Grup de Recerca en Interaccio de Superficies en Bioenginyeria i Ciencia dels Materials
• VIS-Visio Artificial i Sistemes Intel·ligents

Professorat

• Amat Girbau, Josep
• Aranda Lopez, Joan
• Ayala Vallespi, Maria Dolors
• Aymerich Martinez, F. Xavier
• Benitez Iglesias, Raul
• Bragos Bardia, Ramon
• Caminal Magrans, Pere
• Canal Barnils, Cristina
• Casals Gelpi, Alicia
• Casas Piedrafita, Jaime Oscar
• Duch Guillen, M. Amor
• Engel Lopez, Elisabet
• Español Pons, Montserrat
• Fernandez Chimeno, Mireya
• Font Llagunes, Josep Maria
• Frigola Bourlon, Manel
• Garcia Gonzalez, Miquel A.
• Ginebra Molins, Maria Pau
• Ginjaume Egido, Merce
• Giraldo Giraldo, Beatriz F.
• Gomis Roman, Pedro
• Jane Campos, Raimon
• Manero Planella, Jose M.
• Mañanas Villanueva, Miguel Angel
• Mas Moruno, Carlos
• Millan Garcia Varela, Maria Sagrario
• Montseny Masip, Eduard
• Nescolarde Selva, Lexa Digna
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Pallàs Areny, Ramon
• Perera Lluna, Alexandre
• Pla Garcia, Nuria
• Ramos Castro, Juan Jose
• Riu Costa, Pere Joan
• Rodellar Benede, Jose
• Rodriguez Rius, Daniel
• Rosell Ferrer, Javier
• Sobrevilla Frison, Pilar
• Torres Cebrian, Abel
• Tost Pardell, Dani
• Vallverdu Ferrer, Maria Montserrat
• Vigo Anglada, Marc

• ALESANCO IGLESIA, ALVARO
• ALMEIDA, RUTE
  
• ALTANKOV, GEORGE PETROV
• BAILON, RAQUEL
• BALDASSARRI, SANDRA
• BURDÍO PINILLA, FERNANDO
• CALVO CALZADA, BEGOÑA
• DOBLARE CASTELLANO, MANUEL
• FALCO BOUDET, JORGE
• GARCIA AZNAR, JOSE MANUEL
• GARCIA MOROS, JOSE
• GIL MUR, XAVIER
• GRACIA VILLA, LUIS
• LACROIX, DAMIEN
• LAGUNA LASAOSA, PABLO
• LLEIDA SOLANO, EDUARDO
• MAINARDI, LUCA
• MARTINEZ CORTES, JUAN PABLO
• MARTINEZ MONTIEL, JOSE MARIA
• MARTINEZ RUIZ, IGNACIO
• MATEOS TIMONEDA, MIGUEL ANGEL
  
• MINGUEZ ZAFRA, JAVIER
• NOAILLY, JEROME
• OLMOS GASSO, SALVADOR
• ORRITE URUÑUELA, CARLOS
• PLANELL ESTANY, JOSEP A.
• PUEYO PAULES, ESTHER
• SANZ MOLINA, ALFREDO