Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols que hi donen accés són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés el Programa de Doctorat en Enginyeria Civil correspondrà, en un futur pròxim, a la dels graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, el Màster en Enginyeria Civil o un màster afí a l’àmbit científic del programa (en alguna de les àrees següents: enginyeria d’estructures i construcció, enginyeria del terreny i sísmica, enginyeria de l’aigua i medi ambient, enginyeria marítima, enginyeria del transport, enginyeria computacional).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Així, per accedir al Programa de Doctorat en Enginyeria Civil en el període de recerca serà necessari que el candidat aporti:
• Títol oficial de màster universitari en l’àmbit de l’enginyeria civil. Excepcionalment, es podrà considerar un màster en una àrea afí.
• Títol equivalent al màster universitari, expedit per un país membre de l’EEES.*
• Títol expedit per un país aliè a l’EEES, prèvia comprovació d’equivalència.*

* Aquests títols han de facultar al país d’origen per a l’accés als estudis de postgrau.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda, detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits investigadors.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins el seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.
g) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.

Nombre de places

15

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Cervera Ruiz, Miguel

• Casas Rius, Joan Ramon
• Cervera Ruiz, Miguel
• Chiumenti, Michele
• Jimenez Quintana, Jose Antonio
• Ledesma Villalba, Alberto
• Robuste Anton, Robus
• Rodriguez Ferran, Antonio

• Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 017 094
Correu electrònic: doctorat.ec.camins@upc.edu

Convenis amb altres institucions

Centres d'investigació

Desenvolupen també recerca i transferència de tecnologia en l'àmbit de l'enginyeria civil i el medi ambient diversos centres i laboratoris de recerca aplicada d'alt nivell científic i de prestigi reconegut

- Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)
- Centre d'Innovació del Transport (CENIT)
- Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC)

Perfil d'acces

Atès el caràcter multidisciplinari de l’àmbit científic del programa, els títols que hi donen accés són molt diversos. La formació prèvia més adequada per a l’ingrés el Programa de Doctorat en Enginyeria Civil correspondrà, en un futur pròxim, a la dels graduats amb perfils científics i tecnològics i que hagin cursat el Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, el Màster en Enginyeria Civil o un màster afí a l’àmbit científic del programa (en alguna de les àrees següents: enginyeria d’estructures i construcció, enginyeria del terreny i sísmica, enginyeria de l’aigua i medi ambient, enginyeria marítima, enginyeria del transport, enginyeria computacional).

A més d’aquest perfil acadèmic, es consideren importants determinades característiques personals, com són l’interès pels projectes de recerca que es desenvolupen en el programa, la capacitat crítica i analítica, tenir iniciativa, constància i persistència en el seu treball, i la capacitat per treballar en equip i per comunicar-se adequadament de forma oral i escrita.

Així, per accedir al Programa de Doctorat en Enginyeria Civil en el període de recerca serà necessari que el candidat aporti:
• Títol oficial de màster universitari en l’àmbit de l’enginyeria civil. Excepcionalment, es podrà considerar un màster en una àrea afí.
• Títol equivalent al màster universitari, expedit per un país membre de l’EEES.*
• Títol expedit per un país aliè a l’EEES, prèvia comprovació d’equivalència.*

* Aquests títols han de facultar al país d’origen per a l’accés als estudis de postgrau.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

L’admissió al Programa de Doctorat en Enginyeria Civil és competència de la Comissió del Programa de Doctorat a la vista del currículum de cada candidat o candidata i de l’adequació del projecte de tesi doctoral a les línies de recerca del programa. L’admissió dels estudiants pot quedar condicionada a la realització d’una sèrie de complements formatius personalitzats del mateix programa oficial de postgrau o d’altres programes oficials.

En qualsevol cas, és requisit imprescindible per a la presentació de la tesi haver superat els complements de formació que s’hagin establert com a condicionants en el procés d’admissió.

L’admissió al Programa de Doctorat en Enginyeria Civil significarà adscripció a una de les línies de recerca previstes en el programa i l’assignació oficial del director o la directora de tesi doctoral.

A la vista del currículum dels candidats (considerant en particular el seu expedient en el període de formació i la seva capacitat de treball en equip, així com la seva possible participació en projectes d’investigació, congressos i publicacions), l’adequació del projecte de tesi doctoral a les línies de recerca del programa i el compromís de finançament del treball de tesi per part d’un grup de recerca, decidirà sobre la seva admissió.

Tots els tràmits relatius a la gestió acadèmica es regiran per la Normativa Acadèmica General dels Estudis de Doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya que aprova el Vicerectorat de Recerca.

Criteris d’admissió i ponderació
Títols que donen accés directe (no requereixen complements de formació):
• Màster en Enginyeria de Camins, Canals i Ports
• Màster en Enginyeria Civil
• Màster afí a l’àmbit científic del programa

Títols que tenen accés amb la superació prèvia de complements de formació:
No hi ha un col·lectiu de títols predeterminat per al qual es puguin definir uns complements formatius específics. En el cas que la Comissió del programa decideixi admetre un determinat perfil de màster diferent dels que donen accés directe, establirà els complements formatius adequats.

Amb caràcter general, l’òrgan responsable de l’admissió fonamentarà la seva resolució d’admissió o no admissió d’acord amb els criteris següents:
• Expedient acadèmic (ponderació del 60%).
• Motivació (ponderació del 20%).
• Coneixement d’idiomes (ponderació del 10%).
• Experiència investigadora (ponderació del 10%).

Complements formatius

Període de matrícula dels nous doctorands

Matrícula ordinària: mesos de setembre i octubre.

Matrícula extraordinària: febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Mesos de setembre i octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Núm d’hores: 288.
Caràcter: obligatori.

Activitat: Cursos i seminaris (organitzats en cada grup de recerca, setmanalment).
Núm d’hores: 30.
Caràcter: optatiu.

Activitat: ’Workshops’ (vinculats a projectes de recerca en què s’emmarqui el doctorand o doctoranda, amb una mitjana d’1 per any).
Núm d’hores: 60.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Publicacions (en acabar el Doctorat es recomana disposar d’uns tres articles en revista amb índex d’impacte.)
Núm d’hores: 120.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Mobilitat.
Núm d’hores: 480.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Pla de recerca, elaboració del document, preparació de la defensa pública.
Núm d’hores: 40.
Caràcter: obligatori.

activitat: Metodologia de la investigació.
Núm d’hores: 12.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
Núm d’hores: 18.
Caràcter: optatiu.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla d’investigació.
Núm d’hores: 4.
Caràcter: obligatori.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• BOIX COTS, DAVID: SISTEMA DE EVALUACIÓN Y PRIORIZACIÓN DE INVERSIONES PÚBLICAS
  
  Autor/a: BOIX COTS, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 06/11/2023
  Data de lectura: 15/12/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: Sala D1-103 - Edifici D1 Campus Nord UPC C/ Jordi Girona 1-3, 08034 Barcelona
  Director/a de tesi: PUJADAS ÁLVAREZ, PABLO | PARDO BOSCH, FRANCESC
  Tribunal:
       PRESIDENT: ARMENGOU ORÚS, JAUME
       SECRETARI: CUERVA CONTRERAS, EVA
       VOCAL NO PRESENCIAL: BLANCO ÁLVAREZ, ANA
  Resum de tesi: En aquesta Tesi Doctoral s'afronta un dels desafiaments més significatius de l'administració espanyola: la selecció i gestió eficient de les inversions públiques. Amb aquest objectiu, s'ha desenvolupat i presentat el "Sistema d'Avaluació i Priorització d'Inversions Públiques" (SEPIP), dissenyat específicament per a satisfer les necessitats de l'administració pública. Amb això es pretén contribuir a obrir el camí definitiu de l'ús de mètodes científics de presa de decisions com a suport a la selecció d'inversions i actuacions públiques, superant, d'aquesta manera, les barreres que existeixen en l'actualitat.Per a donar inici al disseny del SEPIP, s'han exposat i analitzat les principals tècniques de priorització d'alternatives, amb l'objectiu de seleccionar un mètode que serveixi com a base de càlcul per als índexs de sostenibilitat de les inversions. En aquest context, s'ha triat el mètode multicriteri MIVES, les propietats i les característiques del qual han estat analitzades i comparades amb les necessitats de l'administració pública, trobant-se així cinc propietats a desenvolupar per al SEPIP.La primera propietat es refereix a la presa de decisions en grup, un aspecte crític donat el context de l'administració pública. Després d'una anàlisi exhaustiva dels mètodes d'agregació d'opinions existents, s'ha arribat a la conclusió que cap satisfà completament les necessitats de l'administració. Per tant, s'ha desenvolupat el mètode HIVES, un enfocament innovador fonamentat en conceptes de matemàtica estadística i consideracions socials. Aquest nou mètode ha permès augmentar la correlació entre els actors de decisió i els resultats finals, assegurant una agregació justa, objectiva i ètica.La segona propietat aborda la gestió de la incertesa. S'han presentat diverses tècniques per a manejar aquesta incertesa i seleccionat un conjunt d'elles per a formar el sistema de gestió d'incertesa del SEPIP. Aquest sistema, que inclou els mètodes d'atributs de base lingüística, atributs de base lingüística amb filiació i simulació de Montecarlo, garanteix l'aplicabilitat del SEPIP en tots els escenaris que podrien ser rellevants per a l'administració pública. A més, davant la incertesa en les opinions dels decisores, s'ha estès el mètode HIVES a HIVES Intervals.La tercera i quarta propietat s'enfoquen en la gestió de resultats, adaptant-los a les necessitats de l'administració pública. En primer lloc, s'ha abordat la classificació, que implica l'assignació de grups o etiquetes a cada inversió segons els seus índexs de sostenibilitat. Amb aquest objectiu, s'ha desenvolupat MIVES Sorting, un nou mètode de classificació d'alternatives. En segon lloc, s'ha estudiat l'optimització, que es refereix a la selecció òptima d'inversions dins d'un pressupost limitat. En aquest context, s'ha optat per implementar el mètode Knapsack en el SEPIP.La cinquena i última propietat estudia als efectes adversos en els indicadors. Donada la rellevància que alguns indicadors adquireixen en les licitacions públiques, on alguns projectes poden sacrificar uns certs indicadors a la recerca d'un millor rendiment global, s'ha desenvolupat MIVES Estès. Aquest mètode té la capacitat d'incorporar funcions negatives, la qual cosa permet la generació d'índexs negatius per a minimitzar el resultat final agregat.Com a últim pas, el SEPIP ha estat aplicat a un cas real d'estudi a la ciutat de Manresa, la qual cosa ha permès analitzar i validar els components desenvolupats al llarg de tota aquesta Tesi Doctoral.
  
• BOTEY BASSOLS, JOAN: Exploring the potential of satellite InSAR in Geological Engineering: new opportunities in land monitoring and hydrogeological characterisation.
  
  Autor/a: BOTEY BASSOLS, JOAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 17/11/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: VÁZQUEZ SUÑÉ, ENRIC | CROSETTO, MICHELE | GERARD, PIERRE
  Tribunal:
       PRESIDENT: GIARDINA, GIORGIA
       SECRETARI: HURLIMANN ZIEGLER, MARCEL
       VOCAL: ROSSETTO, RUDY
  Resum de tesi: La interferometria amb radar d'obertura sintètica (InSAR) és una tècnica de teledetecció que mesura desplaçaments de la superfície observada, sigui el terreny o qualsevol estructura situada a sobre. Tot i que l'adquisició sistemàtica de dades SAR des de satèl·lit va començar a la dècada del 1990, l¿InSAR és una tècnica encara en desenvolupament. Les constel·lacions de satèl·lits SAR successives van millorant en termes de fiabilitat, temps de revisita, resolució espacial i accessibilitat de les dades, com també ho fan les tècniques de processament de les dades SAR en l'estimació del desplaçament de la superfície. Com a resultat, les prestacions de l'InSAR van millorant, de manera que l¿objectiu d¿aquesta tesi és explorar les noves oportunitats que l'InSAR ofereix avui en dia. Concretament, els objectius són (i) explorar noves aportacions de l'InSAR en l¿enginyeria geològica, més específicament en el monitoratge i la caracterització hidrogeològica del terreny, i (ii) fer-ho tot cobrint aplicacions tant qualitatives com quantitatives a escales tant regionals com locals. Aquests objectius s'aborden a través de quatre preguntes. La primera investiga si la resolució espacial i la precisió de l'InSAR són suficients avui per a monitorar deformacions del terreny a una escala tan local i en entorns tan canviants com obres d¿enginyeria civil. Aplicada a la deformació del terreny associada al drenatge d'unes obres, l¿InSAR aporta una visió i una comprensió dels fenòmens observats molt més completes que les tècniques alternatives més habituals com l'anivellació topogràfica. Tanmateix, l¿anivellació proporciona mesures generalment més precises. Així, la combinació d'ambdues tècniques pot millorar i augmentar la fiabilitat del monitoratge d¿obres d'enginyeria civil. La segona pregunta explora si, per la seva densitat espacial de dades i la seva precisió, l¿InSAR és apta per a la modelització numèrica de deformacions extensives del terreny. Els resultats obtinguts gràcies a les dades InSAR en la modelització numèrica hidromecànica de subsidència regional i a llarg termini relacionada amb la sobreexplotació d'aqüífers confinats resulten significativament millors que els que s¿obtenen amb altres fonts de dades. En primer lloc, l¿InSAR pot cobrir tota l'extensió del sistema aqüífer i identificar-hi diferents fenòmens de deformació i, en segon lloc, pot millorar el disseny dels models numèrics i el calibratge dels paràmetres del sòl, de manera que s¿aconsegueix una reproducció i una comprensió significativament millors de la subsidència observada i es poden dissenyar polítiques més adequades i efectives per a la planificació territorial i la gestió de recursos hídrics (subterranis). La tercera pregunta s¿enfoca a una nova tècnica InSAR: la detecció de canvis de coherència (CCD), un mètode per a detectar i cartografiar, en determinades condicions, canvis en la superfície observada. Concretament, la pregunta és si la coherència InSAR és capaç de detectar remotament episodis de transport de sediments per torrentades en zones de clima àrid. La conclusió és que no només ho és, sinó que presenta una capacitat de detecció més gran que les dades meteorològiques, alhora que és molt més operativa i econòmica que les campanyes de camp. Finalment, la quarta pregunta analitza si la coherència InSAR pot cartografiar aquests episodis, amb l'objectiu d'avaluar la incertesa que altres factors que també poden afectar la coherència introdueixen en els mapes CCD. La comparació de diversos mètodes de cartografia amb una sensibilitat diferent a cadascuna de les components dels canvis de coherència mostra que els mètodes CCD són capaços de localitzar les zones afectades per aquests fenòmens, tot i que les zones abruptes requereixen una anàlisi detinguda i la delimitació precisa de les zones afectades continua presentant certa incertesa.
  
• HUANG, DONG: Multi-port container traffic analysis using Data Science tools: an application to Yangtze River Delta (China)
  
  Autor/a: HUANG, DONG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 17/11/2023
  Data de lectura: 19/12/2023
  Hora de lectura: 11:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB, sala C1-002 (C/Jordi Girona 1-3, mòdul C1, Campus Nord, Barcelona).
  Director/a de tesi: GRIFOLL COLLS, MANUEL | ZHENG, PENGJUN
  Tribunal:
       PRESIDENT: DUCRUET, CESAR
       SECRETARI: ESTRADA ROMEU, MIGUEL ANGEL
       VOCAL: MARTÍNEZ MARÍN, JESÚS EZEQUIEL
  Resum de tesi: Com a node crucial del transport marítim, els ports transporten més del 90% del comerç mundial. Tenint en compte la complexitat d'un sistema portuari, fins i tot una lleugera millora als nivells de decisió estratègica i operativa conduirà a una millora considerable de l'eficiència. En els darrers anys, el ràpid augment de la ciència de dades està provocant una nova revolució en el paradigma de la investigació científica en l'àmbit portuari, és a dir, la investigació basada en dades, que ha tingut un impacte particularment significatiu en el camp de la investigació de sistemes complexos. Per tant, per prendre decisions més fiables, cal parar atenció a les eines de ciència de dades utilitzades al trànsit portuari. L'objectiu d'aquesta tesi és investigar el benefici de les eines de ciència de dades al transport marítim i l'operació portuària. Com una de les regions més desenvolupades de la Xina, el sistema multiport del delta del riu Yangtze (YRDP) ha atret cada vegada més atenció en els darrers anys a causa de la seva rellevància i el seu pes econòmic específic en el comerç mundial. Aquesta tesi combina per primera vegada el mètode d'agrupament jeràrquic amb tècniques de dades composicionals per explorar l'evolució temporal i espacial de l'YRDP del 1992 al 2019. Aquesta eina exploratòria permet trobar i explorar característiques temporals i espacials simultàniament. L'anàlisi indica que el desenvolupament d'YRDP ha passat per quatre etapes i l'evolució d'YRDP es caracteritza per una tendència cap a un desenvolupament multi-nucli amb un patró diferenciat als ports perifèrics.Una relació clara d¿acoblament dinàmic port-ciutat pot ser un actiu essencial per a les autoritats portuàries i les parts interessades. Per explorar l'efecte d'inter-lagging i la relació d'acoblament dinàmic en un sistema portuari, l'última part de la tesi va proposar un marc complet basat en l'Auto-Regression Distribute Lag model (ARDL) i ARDL-Error Correction Model (ARDL- ECM), i la seva aplicació posterior en el marc de l'YRDP. Les conclusions indiquen que aquest exemple és útil per explorar la relació d'acoblament dinàmic i els efectes de retard entre el port i la ciutat portuària i que diferents ports tenen relacions port-ciutat diferents i diferents efectes d'inter-lagging.La previsió precisa del trànsit de contenidors és fonamental pel desenvolupament de polítiques i decisions en autoritats portuàries, especialment en el context d'esdeveniments anòmals (per exemple, la pandèmia de COVID-19 o la crisi financera del 2008). Per tant, la segona part d¿aquesta tesi proposa un model híbrid (basats amb models estadístics i d'intel·ligència artificial) per al tràfic de contenidors per millorar la precisió de la predicció i alhora eliminar la no linealitat i les limitacions multivariades. L¿anàlisi de mètriques d¿error suggereix que els models híbrids tenen un millor rendiment en comparació amb altres models. Alhora, aquest model híbrid també pot predir millor el trànsit de contenidors en el context d'anomalies. Finalment, els resultats també revelen que, amb un augment en l'extensió del conjunt de dades d'entrenament, la precisió dels models millora, particularment en comparació dels models estadístics estàndard (és a dir, model tipus SARIMA).Per abordar comportaments anòmals, la tercera part d'aquesta tesi proposa un mètode basat en el Coeficient de Correlació de Pearson i Xarxa Complexa per explorar els canvis de cooperació i els canvis de connectivitat i accessibilitat als sistemes portuaris sota la influència d'esdeveniments anòmals. En aquest sentit es va fer una anàlisi del principal sistema portuari xinès: YRDP. La investigació d'aquesta tesi ha demostrat que les eines de ciència de dades són útils per interpretar i examinar l'evolució del trànsit portuari, la connectivitat i l'accessibilitat portuària, la competència i la cooperació portuà
  

Darrera actualització: 06/12/2023 05:45:36.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 06/12/2023 05:30:20.

Llistat de tesis defensades per any

• AIASH, AHMAD: Urban Mobility Safety in Barcelona: An evaluation of risk factors and techniques to achieve Vision Zero
  
  Autor/a: AIASH, AHMAD
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 27/10/2023
  Director/a de tesi: ROBUSTÉ ANTÓN, FRANCESC
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: STUDER, LUCA
       SECRETARI: MARTÍNEZ DÍAZ, MARGARITA
       VOCAL: PÉREZ ZURIAGA, ANA MARÍA
  Resum de tesi: Per a convergir cap al concepte Visió Zero en seguretat viària, convé estudiar els accidents de trànsit detalladament. Aquesta tesi està enfocada a aquest objectiu, aplicat a l'entorn urbà i metropolità de Barcelona. La tesi està organitzada com un compendi de vuit articles, cadascun dels quals tracta un factor de risc de seguretat específic.Utilitzem diferents tècniques segons els objectius i les dades: models estadístics tradicionals, anàlisi de sèries temporals i tècniques d'aprenentatge automàtic. Models d'utilitat aleatòria, el detector d'interacció automàtica de txi-quadrat, les xarxes bayesianes i l'agrupament de Kohonen. La metodologia és genèrica extrapolable a d¿altres ciutats, regions/països i dades.Quant a factors de risc de lesions greus o mortals, amb les dades de 47.153 accidents de trànsit ocorreguts a Barcelona entre el 2016 i el 2019, trobem les pitjors probabilitats de lesionar-se per a homes i persones majors de 65 anys, vianants i conductors, caps de setmana, i horaris de tarda i nit. L'horari de treball i la temporada (estiu) també influeixen en el nombre d'accidents greus.Durant la pandèmia de COVID-19, tots els nivells de lesions que van resultar d'accidents de trànsit han mostrat una reducció d'aproximadament 39% (lleu), 30% (greu) i 36% (mortal) per a les lesions. Els barris amb nivells de soroll més alts poden donar lloc a més accidents de trànsit com a possible factor de distracció, però cal més investigació sobre això (els nivells de soroll i trànsit estan correlacionats).Barcelona tenia una població total de 1.636.762 habitants el 2019, repartits en 10 districtes. Eixample (projectat per l'enginyer de camins Ildefons Cerdà el 1856), que és el districte amb més població, més ús del transport privat i més densitat de turismes/km2, té el risc més gran de tenir tot tipus d'accidents de trànsit.Els vianants d'edat avançada tenen més probabilitats de patir lesions greus o fatals, especialment durant el període matutí. En avaluar la seguretat dels carrils bici i les estacions, els ciclistes més vulnerables són els de 26 a 50 anys durant l'horari del matí i la tarda. Per descomptat, a les zones que tenen un límit de velocitat restringit a 30 km/h, es va trobar una taxa de lesions per xoc més baixa.Les lesions per accidents de moto tenen valors elevats a Barcelona, ciutat de motos. L'alcoholisme i el paviment en condicions dolentes poden augmentar la probabilitat de tenir diferents nivells de lesions. Els motociclistes joves (25-40 anys) tenen més probabilitats de patir lesions per accidents, a diferència dels usuaris d'edat avançada.Després d'analitzar tots aquests factors detalladament amb les metodologies adequades i les dades disponibles, el document conclou amb recomanacions i futures línies de recerca.
  

• CABRERA VÉLEZ, ESTEBAN: Metodología para estimación del daño sísmico en edificios en base a modelos numéricos avanzados y monitorizaciones RAR
  
  Autor/a: CABRERA VÉLEZ, ESTEBAN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/689328
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 16/02/2023
  Director/a de tesi: GONZALEZ DRIGO, JOSE RAMON | LUZI, GUIDO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ROCA ADROVER, ANTONI
       SECRETARI: PUJADES BENEIT, LUIS GONZAGA
       VOCAL: NAVARRO BERNAL, MANUEL
  Resum de tesi: En escenarios post-sísmicos, la evaluación rápida y segura del daño estructural es esencial para desarrollar una respuesta eficaz durante las etapas de recuperación, rehabilitación y reconstrucción. Es prometedor el desarrollo de nuevas herramientas de inspección basadas en el uso de sensores remotos que hacen innecesario el acceso al interior de los edificios dañados, salvaguardando de este modo, la vida de los técnicos.Este trabajo de tesis investiga la viabilidad de utilizar vibraciones naturales para detectar el estado de salud estructural de los edificios, con el objeto de distinguir estados estructuralmente inseguros o inestables de configuraciones seguras. La base teórica que sustenta la investigación es que las propiedades modales de los edificios cambian con la acumulación de daño. Tres ejes estructuran la propuesta para desarrollar nuevas herramientas de inspección seguras y de rápida aplicación: i) La modelización numérica avanzada de los edificios en tres dimensiones (3D); ii) La aplicación de metodologías avanzadas de evaluación de la vulnerabilidad, la fragilidad y el daño sísmico de las estructuras; iii) La utilización de tecnología original y novedosa basada en la interferometría de microondas y empleando un radar de apertura real (RAR), para la medición remota de vibraciones en estructuras excitadas por ruido ambiente. El objeto de estudio han sido construcciones habitacionales de altura media pertenecientes a una de las tipologías constructivas más comunes en España como son los edificios de hormigón armado con forjados reticulares o unidireccionales y con un sistema de cerramientos construidos con fábrica de ladrillo cerámico hueco. Como casos de estudio, se han seleccionado dos edificios afectados por el sismo (Mw 5,1), ocurrido en Lorca el 11 de mayo de 2011, y un edificio sano y en servicio situado en Barcelona. La metodología utilizada para estimar la vulnerabilidad y los estados de daño observados en estos edificios, son los considerados como estándares en los programas avanzados de análisis del riesgo sísmico. Los cálculos necesarios para evaluar el comportamiento modal, así como el desempeño estructural frente a demandas sísmicas específicas, son el método del espectro de capacidad y los análisis dinámicos incrementales aplicados utilizando modelos numéricos avanzados de los edificios y tomando en consideración la direccionalidad de la acción sísmica. En base al software de análisis de estructuras utilizado, se propone una metodología original y práctica para la obtención del índice de daño de la estructura evaluable en cada paso del análisis por empuje lateral incremental (pushover). Esta metodología obtiene un índice de daño en base a los resultados almacenados por la aplicación de cálculo en cada etapa del análisis pushover. Los resultados de esta propuesta han sido contrastados con los índices de daño obtenidos utilizando otras metodologías avanzadas con resultados muy satisfactorios.Otros resultados destacables se han obtenido con el estudio la variación de los parámetros modales con la acumulación de daño. Las variaciones de los períodos fundamentales han demostrado ser un buen indicador de la acumulación de daño. También se ha explorado la variación de los factores de participación de masas con el incremento de daño. Se han generado modelos numéricos de un mismo edificio con diferentes acumulaciones de daño por sismo. Esto ha permitido comparar las configuraciones de daño con la configuración del edifico sano e identificar y cuantificar la aportación de los cerramientos no estructurales en el comportamiento dinámico y en la capacidad resistente del edificio. Una conclusión general es que la tecnología RAR, no invasiva y a distancia, puede contribuir a reducir sustancialmente los tiempos de inspección y mitigar el riesgo para inspectores y equipos técnicos durante las evaluaciones de edificios en escenar
  

• CASTAÑAR PÉREZ, INOCENCIO: Topology optimization of incompressible structures for fluid-structure interaction problems
  
  Autor/a: CASTAÑAR PÉREZ, INOCENCIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 24/07/2023
  Director/a de tesi: BAIGES AZNAR, JOAN | CODINA ROVIRA, RAMON
  

  Tribunal:
       PRESIDENT NO PRESENCIAL: HACHEM, ELIE
       SECRETARI: BONET CARBONELL, JAVIER
       VOCAL NO PRESENCIAL: ORTIGOSA MARTÍNEZ, ROGELIO
  Resum de tesi: L'optimització topològica d'estructures incompressibles, en què les càrregues sobre l'estructura provenen de les tensions exercides per un fluid que l'envolta, és un problema d'alta complexitat. Aquest treball presenta una recopilació de la investigació realitzada per reproduir aquests fenòmens complexos. En primer lloc, es desenvolupen dos mètodes d'elements finits estabilitzats per estudiar problemes de deformació finita en dinàmica de sòlids. Aquests mètodes són estables per qualsevol espai d'interpolació de les incògnites. Per una banda, es presenta una formulació mixta de dos camps, on les incògnites són desplaçaments i pressions. Aquesta formulació és capaç de tractar amb materials hiperelàstics que presenten un comportament quasi o totalment incompressible. Per l'altra banda, per ser capaços d'arribar al límit incompressible i, alhora, obtenir una major precisió en la computació del camp de tensions, una formulació mixta de tres camps és desenvolupada on afegim el camp de tensions desviadores com una incògnita més del problema. Anàlisis d'estabilitat, de convergència de malla i de convergència de les iteracions no-lineals són estudiades junt amb l'estudi d'exemples numèrics per ambdues formulacions. Es demostra que ambdues formulacions tracten de forma apropiada la restricció d'incompressibilitat, però, la formulació de tres camps mostra una major precisió en el camp de tensions, inclús per malles molt grolleres.En segon lloc, algoritmes per problemes d¿optimització topològica basats en el concepte de la derivada topològica són desenvolupats. Per ser capaços de tractar amb materials incompressibles, hem de considerar no només formulacions mixtes, sinó també, una descomposició del tensor de Polarització en elasticitat lineal. En el cas de la hipòtesi de materials hiperelàstics en deformació finita, requerim d¿una aproximació de la derivada topològica en combinació amb les formulacions mixtes prèviament presentades. Es presenten i es discuteixen diversos exemples numèrics per avaluar la robustesa dels algoritmes proposats i la seva aplicabilitat a problemes d¿optimització topològica per a sòlids elàstics incompressibles. Seguidament, analitzem la simulació numèrica de la interacció entre fluids viscoelàstics i sòlids hiperelàstics. El problema d¿interacció fluid-estructura es resol seqüencialment. Les equacions del flux s¿aproximen utilitzant formulacions d¿elements finits estabilitzats de dos camps i tres camps. Per abordar fluxos on l¿elasticitat és dominant, una reformulació logarítmica de les equacions constitutives és emprada. Es presenten i es discuteixen diversos exemples numèrics per avaluar la robustesa de l¿esquema proposat i la seva aplicabilitat a problemes amb fluids viscoelàstics, en els quals l¿elasticitat domina la interacció amb sòlids hiperelàstics.Finalment, totes les eines numèriques es combines per reproduir el problema d¿optimització topològica d¿estructures incompressibles sotmeses a la interacció amb un fluid circumdant.
  

• JIMÉNEZ MEROÑO, ENRIQUE: Design, management, and simulation of vehicle-sharing systems
  
  Autor/a: JIMÉNEZ MEROÑO, ENRIQUE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/11/2023
  Director/a de tesi: SORIGUERA MARTÍ, FRANCESC
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TIRACHINI HERNÁNDEZ, ALEJANDRO ANDRÉS
       SECRETARI: MARTÍNEZ DÍAZ, MARGARITA
       VOCAL: DURAN RODAS, DAVID TELMO
  Resum de tesi: Aquesta tesi proveeix d'eines, basades en la modelització matemàtica, per a l'anàlisi, optimització i simulació de sistemes de vehicles compartits. La tesi tracta diversos nivells d'implementació d'aquests sistemes, des de la seva fase de planificació i disseny fins a la seva gestió operativa.Concretament, els problemes tractats es poden agrupar en dos blocs. El primer bloc posa focus en el disseny estratègic de sistemes de vehicle compartit. És a dir, la planificació a llarg termini i dimensionament dels seus elements fonamentals: flota, infraestructura, i personal. El segon bloc considera els problemes operacionals del dia a dia de sistemes ja posats en funcionament i els principals elements del qual són coneguts. Específicament, es tracta el problema de l'assignació òptima de tasques de reposicionament.La tesi desenvolupa solucions per als problemes esmentats tractant de trobar un equilibri adequat entre la complexitat matemàtica del model i el nivell de detall i encert de les solucions. Per a trobar aquestes solucions, s'han utilitzat models parsimoniosos amb l'objectiu de facilitar la seva implementació en sistemes reals amb recursos limitats. Els models parsimoniosos requereixen simplificacions com a preu a pagar al modelitzar sistemes complexos i avançats. Però a canvi aquesta filosofia de modelització ha guiat cap a la contribució més significativa de la tesi: la introducció de models de disseny i optimització per a sistemes mixtos de vehicles compartits, en els quals es contemplen tant vehicles de flota lliure com en estacions i que funcionen indistintament i es complementen. La modelització d'aquests sistemes mixtos suposa un important assoliment en la recerca de la planificació estratègica de sistemes de vehicles compartits.Per al cas de l'optimització del disseny estratègic del sistema, la simplificació s'ha aconseguit implementant la metodologia de les aproximacions contínues. Això permet l'estimació del cost i efectes de les variables de decisió del sistema sense necessitat de resoldre models computacionalment costosos. Aquesta simplificació ha ofert resultats prou exactes i robustos, i a més ens ha permès desenvolupar un model de disseny fins ara inexplorat per a sistemes mixtos de vehicle compartit, en el qual vehicles de flota lliure i en estacions s'usen indistintament. L'optimització d'aquest model i la seva posterior anàlisi de resultats ens indica sota quines circumstàncies és més convenient optar per un sistema de flota lliure, amb estacions, o mixt.Respecte als problemes d'operativa diària del segon bloc de la tesi, la simplificació s'aconsegueix evitant les solucions comunes d'optimització de rutes basades en models de programació mixta lineal i sencera. La solució proposada en la tesi es basi en canvi en l'aparellament òptim en temps real de tasques i recursos. La idea és obtenir una estratègia menys dependent de les prediccions de demanda. Això evita la necessitat d'estimar el nivell d'inventari de les estacions a futur. Els resultats obtinguts mitjançant simulació mostren que l'estratègia d'aparellament òptim funciona millor per regla general, tret que l'encert de les prediccions sigui altíssim, la qual cosa és poc freqüent. Aquests resultats han estat obtinguts gràcies al desenvolupament ad hoc d'un simulador basat en agents de sistemes de vehicle compartit, capaç d'emular les operacions complexes dels sistemes mixtos, i incloent la possibilitat d'usar vehicles elèctrics. El simulador també ha permès establir diferents nivells de prioritat per a les operacions de reposicionament (p. ex. recàrrega i recol·locació). Aquest simulador culmina el segon bloc de la tesi.Amb tot això, aquesta tesi presenta un marc complet d'eines que ajudaran en l'optimització del disseny i operació de sistemes mixtos de vehicles compartits, sent la primera vegada que aquest tipus de sistemes són tractats a aquest nivell en la literatura acadèmica.
  

• LARRIVA VILLARREAL, HERNÁN JAVIER: SEDIMENTACIÓN FINA Y CORRIENTES DE TURBIEDAD EN EMBALSES. CASO DE ESTUDIO: EMBALSE AMALUZA (ECUADOR)
  
  Autor/a: LARRIVA VILLARREAL, HERNÁN JAVIER
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 06/11/2023
  Director/a de tesi: SANCHEZ JUNY, MARTI
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PUERTAS AGUDO, JERÓNIMO
       SECRETARI: BLADE CASTELLET, ERNEST
       VOCAL NO PRESENCIAL: BERMÚDEZ PITA, MARÍA
  Resum de tesi: Els corrents de turbietat embassaments són de gran interès científic pel fet que aquestes poden ser la responsable de l'aportació de grans quantitats de sediments fins que poden provocar el rebliment anticipat dels embassaments. El cas d'estudi correspon a l'embassament Amaluza de l'Equador de 120 Hm³ i que genera 1100 MW, aquest embassament és considerat un dels més importants del país.El present estudi es presenta en tres grans blocs. Inicialment es caracteritzen els aspectes conceptuals fonamentals sobre els corrents de turbietat i el seu modelatge numèric. Es descriuen els següents aspectes: la hidrodinàmica dels corrents de turbietat els principals tipus de models numèrics que serveixen per a simular desplaçaments de delta i corrents de turbietat, així com aspectes específics de la modelització i consideracions teòriques sobre esforç tallant en el llit ¿b.A continuació, es descriu el cas d'estudi que serveix de fil conductor en la present tesi doctoral corresponent a l'Embassament Amaluza a l'Equador. Es caracteritzen les seves formes fluvials i es descriu la informació de camp disponible que permet analitzar el seu comportament morfodinàmic (formes fluvials, formació i desplaçament del delta, etc.).L'estudi continua posant a punt el model hidrodinàmic de l'embassament Amaluza, procedint al seu calibratge, en un inici, sense considerar transport de sediments pel que es construeix el model computacional amb la seva respectiva malla estructuradaconsiderant la seva relació d'aspecte, ortogonalitat de l'emmallat, suavitat de la malla i es determina el pas de temps ¿t adequat. Es modela sota tres escenaris: en règim permanent uniforme, en règim permanent no uniforme i en règim no permanent i no uniforme. En aquests tres escenaris es calculen les velocitats i esforços tallants sobre el llit ¿b en les zones considerades més rellevants dins de l'embassament Amaluza. Una vegada calibrat el model queda llest per a la següent etapa de modelatge sedimentològic. Així doncs, es procedeix a establir els principals paràmetres sedimentològics, aquesta informació servirà com a punt de partida del model computacional. Es determina així l'escala de grandària del gra, la velocitat de caiguda en aigua quieta (ws,0), la grandària de sediment suspès, la velocitat de caiguda final de partícules ws i floculació, la seva densitat aparent (Bulk density) i es realitza el càlcul de l'esforç tallant crític (¿cr) per a llits fins feblement consolidats.Finalment se simula i calibra el corrent de turbietat per a un esdeveniment mesurat de l'any 1984 per a diferents escenaris i batimetries, obtenint-se els perfils de concentració i dels principals paràmetres hidràulics del corrent de turbietat.Una vegada ajustada aquesta simulació s'analitzaran les eficiències de desallotjament del corrent sota diferents escenaris (obertura de desguassos de fons, preses de càrrega, etc.)
  

• MARÍN ESTEVE, BLANCA: Experimental velocity profile distribution characterization of mountain rivers
  
  Autor/a: MARÍN ESTEVE, BLANCA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 18/05/2023
  Director/a de tesi: BATEMAN PINZON, ALLEN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SOLÉ, AURELIA
       SECRETARI: DE MEDINA IGLESIAS, VICENTE CÉSAR
       VOCAL: LA ROCCA, MICHELE
  Resum de tesi: Tot i que fa més d¿un segle que s¿investiga la morfologia dels rius, l¿estudi ha estat centrat principalment en el curs baix d¿aquests. De manera que la majoria de les teories en el camp de la hidràulica fluvial s¿han desenvolupat en rius amb pendent baixa. Aquesta tesi tracta sobre les formulacions utilitzades en la gestió del risc d¿inundacions en rius de muntanya i busca millorar la comprensió del comportament d¿aquest tipus de rius, per poder predir el seu funcionament morfològic. Més concretament, aquesta tesi té com a objectiu abordar el buit existent en hidràulica fluvial en rius de muntanya investigant si es pot aplicar, i de quina manera, l¿equació de la llei logarítmica per descriure la distribució del perfil de velocitat en rius d¿alta pendent amb llits porosos. Concretament, busca determinar quins paràmetres de la distribució del perfil de velocitat estan influenciats pel pendent del riu, la submersió relativa i el cabal intersticial.Per dur a terme aquest estudi, es va dur a terme una campanya experimental en un canal rectangular utilitzant un llit de grava de 14,5 mm de diàmetre mitjà, amb pendents d¿entre un 2% i un 10%, submersions relatives d¿entre 0.7 i 3.7, i sempre mantenint les condicions del flux per sota de l¿inici de moviment. Les mesures de velocitat es van prendre amb un Acoustic Doppler Velocimeter i es van complementar amb la tècnica de Particle Tracking Velocimetry. S¿han analitzat diversos paràmetres per a la construcció del perfil de velocitat utilitzant una regressió normalitzada de mínims quadrats.Els resultats demostren que els perfils experimentals de velocitat adimensionals col·lapsen a la formulació de la llei logarítmica una vegada aplicats els procediments d¿optimització. S¿ha vist que la definició del nivell de referència és una variable a tenir en compte, que s¿ha de situar per sota de les crestes dels elements del llit, i que s¿ha de desplaçar endins del llit a mesura que augmenta el pendent del canal. El paràmetre de Von Karman s¿ha mantingut constant a 0.4, independentment del pendent del canal, el cabal i la submersió relativa. També s¿ha vist que la velocitat mínima del perfil, que és diferent de zero a la superfície del llit degut al cabal intersticial, depèn del pendent del canal però no de la submersió relativa. D¿aquesta manera, el perfil de velocitat logarítmic de Karman¿Prandtl està validat per a perfils de velocitat en fluxos hidràulicament rugosos en condicions de submersió relativa baixa.La importància del nostre estudi rau en la seva contribució a la comprensió teòrica de la predicció de la resistència al flux, centrant-se en la distribució de velocitats sobre llits porosos amb pendent pronunciat, reduint les incerteses en la creació de mapes de risc d¿inundació a les regions de muntanya i contribuint a l¿extensió de la base de dades per a l¿anàlisi dels rius de muntanya. D¿aquesta manera, les nostres troballes tenen implicacions importants per a l¿anàlisi i la gestió dels rius de muntanya.
  

• MELENDEZ LANDAVERDE, ERIKA ROXANA: A Methodology for the Design, Implementation and Evaluation of Community and Impact-based Flood Warnings
  
  Autor/a: MELENDEZ LANDAVERDE, ERIKA ROXANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 13/11/2023
  Director/a de tesi: SEMPERE TORRES, DANIEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SPEIGHT, LINDA
       SECRETARI: BERENGUER FERRER, MARC
       VOCAL: RODRÍGUEZ GIRALT, ISRAEL
  Resum de tesi: La present Tesi doctoral s'enfoca a desenvolupar, implementar i avaluar un marc de sistema d'alertes primerenca (SAP) enfocat a les comunitats i basat en impactes per donar suport a les accions de protecció de les autoritats i ciutadans en llocs vulnerables durant les emergències per inundacions. Amb aquesta finalitat, aquesta investigació aprofundeix en diversos aspectes dels SAPs centrats en les persones i basats en impactes com el monitoreu i pronòstic meteorològic; l'avaluació de perills; l¿anàlisi d¿impactes; les eines i les aplicacions mòbils per a la difusió d'alertes; i el rol de la comunitat. Mitjançant la integració d¿aquests components, el marc de SAP desenvolupat en aquesta tesi (Site-Specific Early Warning Systems; SS-EWS) té com a objectiu proporcionar informació rellevant a nivell local per capacitar i empoderar als individus i a les comunitats perquè prenguin les accions d'autoprotecció adequades en funció de les capacitats de resposta i els impactes locals.Gran part d¿aquesta Tesi doctoral es dedica a avaluar el marc SS-EWS, els seus components i l'aplicació mòbil desenvolupada per a la difusió d'alertes (A4alerts) mitjançant l¿ús d¿una àmplia gamma d'estratègies. Des de l¿analisi de les alertes emeses basades en impactes activats en comparació amb els impactes observats, la utilitat d'A4alerts i les seves funcionalitats, el contingut dels missatges d'alerta i la seva influència en la percepció del risc, aquestes estratègies pretenen proporcionar una comprensió global del marc SS-EWS , de la seva utilitat i de l¿eficàcia a nivell local. A més, per identificar les dificultats, les àrees d'èxit i les millores futures, aquesta investigació presenta les experiències socials i tècniques de la implementació del marc SS-EWS basat en la comunitat i l'impacte dins les àrees d'estudi de cas seleccionades a Catalunya, EspanyaLes troballes d'aquesta Tesi doctoral contribueixen al coneixement existent sobre SAT basats en impactes proporcionant metodologies innovadores i recomanacions pràctiques per al seu desenvolupament i implementació en un context comunitari. Finalment, el treball presentat en aquest estudi i els resultats ofereixen l'oportunitat per expandir els SS-EWS i impulsar estratègies basades en l'impacte a comunitats vulnerables que necessiten orientació i suport per millorar la seva capacitat de resposta per mitigar els impactes causats inundacions.
  

• MORELL VILLALONGA, MARIANO NICOLÁS: NOVEL TOOLS FOR PORT ENVIRONMENTAL MANAGEMENT SYSTEMS
  
  Autor/a: MORELL VILLALONGA, MARIANO NICOLÁS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 24/11/2023
  Director/a de tesi: GRIFOLL COLLS, MANUEL | ESPINO INFANTES, MANUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PIERA FERNANDEZ, JAIME
       SECRETARI: MÖSSO ARANDA, OCTAVIO CESAR
       VOCAL: FERRER RODRÍGUEZ, LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi aborda el desenvolupament i avaluació de noves eines i estratègies per a la implementació de Sistemes de Gestió Ambiental (SGA) en ports per a la qualitat de l'aigua. Integrant sistemes basats en la Visió per Computadora (VC) amb models operatius meteorològics i hidrodinàmics, la recerca té com a objectiu proporcionar eines eficients i personalitzades per al monitoratge i la gestió de la contaminació. Es presenten tres estudis de cas que exploren la viabilitat de l'ús de serveis operatius meteo-oceanogràfics com SAMOA, en conjunció amb experiments de Monte Carlo, per a l'anàlisi de riscos ambientals; desenvolupament de sistemes robustos de VC per al monitoratge de vessaments i residus; i avaluant la fiabilitat dels sistemes de VC sota diferents condicions operatives. Els resultats demostren el potencial dels serveis operatius meteo-oceanogràfics i la VC per a les tasques de monitoratge de la contaminació marina, posant de manifest la importància de la implementació progressiva en els SGA portuaris, aprofitant la recopilació de dades i l'adopció d'un enfocament adaptatiu. La recerca recolza pràctiques sostenibles i conscients del medi ambient en la gestió portuària per protegir les aigües costaneres i els ecosistemes marins.
  

• MUÑOZ LA RIVERA, FELIPE: Framework for an eXtended Reality (XR) solution for holistic safety management in construction
  
  Autor/a: MUÑOZ LA RIVERA, FELIPE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 28/03/2023
  Director/a de tesi: OÑATE IBAÑEZ DE NAVARRA, EUGENIO | MORA SERRANO, FRANCISCO JAVIER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GONZÁLEZ GARCÍA, MARÍA DE LAS NIEVES
       SECRETARI: FORCADA MATHEU, NURIA
       VOCAL: FONSECA ESCUDERO, DAVID
  Resum de tesi: Los ciclos del sector de la construcción emparejados con los ciclos económicos disfrazan lo que parecen avances en prevención de riesgos laborales cuando, desafortunadamente, el sector AECO mantiene unos muy altos índices de accidentabilidad. El objetivo de cero accidentes es el indicador más garantista de una robusta implementación de seguridad contra accidentes. Este objetivo implica que las organizaciones y trabajadores cubran todo el espectro de circunstancias, desde medidas reactivas hasta prácticas proactivas de diseño y desarrollo de una cultura para la prevención. La renovación tecnológica y metodológica de la industria mediante paradigmas tales como el Modelado de información de construcción (BIM) y el despliegue de la Construcción 4.0 supone una oportunidad única para trabajar la seguridad laboral en profundidad, como una dimensión clave integrada en proceso constructivo, y no como un anexo complementario al proyecto y a la ejecución de la obra.La realidad extendida (XR), entendida como la tecnología que proporciona la interface de usuario para la visualización, inmersión e interacción con los contenidos digitales de proyectos constructivos, constituye un elemento central para cubrir soluciones formativas, de diseño y monitorización de la obra para la nueva generación de trabajadores que deba emplear las tecnologías de la Construcción 4.0. Existen diversos desarrollos, tanto académicos como comerciales, que muestran el potencial del uso de experiencias XR para la seguridad en construcción. Sin embargo, los procesos de adopción de las tecnologías requieren de una reflexión y marco tecnológico que faciliten su uso y masificación, diseñando flujos de trabajo flexibles y automatizables que permitan la generación ágil de contenidos XR para desplegar la cultura y el diseño para la prevención antes mencionados.Esta tesis doctoral tiene como propósito desarrollar un marco para la generación de soluciones de realidad extendida para la gestión holística de la seguridad en la construcción, que incluya tanto prestaciones tecnológicas interoperables con la información, datos y dimensiones BIM, como metodológicas, incorporando estructuras narrativas esenciales para dotar las soluciones con la dimensión cultural y humana. Este objetivo se desglosa en otros cuatros de carácter específico: (a) Identificar el contexto metodológico-tecnológico del sector; (b) Identificar y caracterizar los factores que afectan a la seguridad en la construcción; (c) Analizar los mecanismos XR para abordarlos; (d) Proponer un marco de trabajo tecnológico y funcional para una solución de realidad extendida (XR) para seguridad en la construcción y demostrar el marco propuesto a través de ejemplos de implementación.Como resultado, se presenta: (a) Un marco de referencia metodológico-tecnológico para la Construcción 4.0 con una cincuentena de tecnologías asociadas, componentes y desafíos; (b) La identificación, descripción y clasificación de un centenar de factores que influyen en la seguridad de los proyectos de construcción (fSCPs), así como su vínculo con precedentes de experiencias XR que los consideran. Destaca la baja integración con BIM y un tratamiento arbitrario para cubrir las necesidades dadas por los fSCPs; (c) un marco para la generación de soluciones de realidad extendida con los fundamentos para la gestión holística de la seguridad en la construcción, considerando los antecedentes en (a) y (b); (d) Un análisis de los factores para la automatización de experiencias de VR para la seguridad en la construcción; y (e) tres ejemplos de desarrollos específicos de contenidos XR sobre tal marco para evaluar y demostrar su aplicabilidad.Palabras clave: Gestión de la seguridad en construcción, realidad extendida, realidad virtual, realidad aumentada, realidad mixta, Building information modeling, Construcción 4.0, Narrativas.
  

• PARADA BUSTELO, SAMUEL: Development of fractional step methods for compressible flow solvers using Variational Multi-Scale finite element formulations
  
  Autor/a: PARADA BUSTELO, SAMUEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 27/01/2023
  Director/a de tesi: CODINA ROVIRA, RAMON | BAIGES AZNAR, JOAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PEIRÓ, JOAQUÍN
       SECRETARI: PRINCIPE RUBIO, RICARDO JAVIER
       VOCAL: HAUKE BERNARDOS, GUILLERMO
  Resum de tesi: Esta tesis se centra en la aplicación del método de elementos finitos a problemas de flujo compresible, unas de las ramas más importantes dentro de la mecánica de fluidos computacional (CFD, por sus siglas en inglés), y cuya aplicación es amplia en distintas áreas de ciencia e ingeniería. A pesar del aumento de los recursos computacionales que se ponen a disposición de la comunidad científica, la solución numérica de problemas complejos de flujo compresible para distintas aplicaciones prácticas es aún un reto. Este tipo de problemas de flujo son extremadamente exigentes en lo que se refiere al cálculo numérico y los requisitos de memoria computacionales. En particular, en esta tesis se estudia la posibilidad de resolver los sistemas algebraicos que subyacen tras la aplicación del método de elementos finitos de una forma desacoplada, una técnica que usualmente se denomina de paso fraccionado o método de segregación. Aunque las técnicas de segregación han sido ampliamente estudiadas y analizadas para el problema incompresible de Navier-Stokes, lo que permite un cálculo separado de las variables velocidad y presión, poco se ha explorado su aplicación a problemas de flujo compresible. El interés en este tipo de técnicas radica no solo en el hecho de que permite un cálculo segregado de las incógnitas del problema (generalmente dando lugar además a sistemas algebraicos mejor condicionados), sino también en la reducción de coste computacional que ofrecen. Se estudian tres problemas distintos dentro de la rama de investigación en CFD de flujos compresibles: las ecuaciones isentrópicas de Navier-Stokes, el problema compresible de Navier-Stokes escrito en variables primitivas (velocidad, presión y temperatura) y el problema compresible de Navier-Stokes planteado de manera clásica en variables conservativas (momento, densidad y energía total). Para cada uno de estos casos, primero se propone una formulación de elementos finitos, estabilizada bajo el marco de trabajo de las multiescalas variacionales (VMS, por sus siglas en inglés), lo que en la práctica permite utilizar la misma interpolación para las variables del problema. En segundo lugar, y una vez las discretizaciones en tiempo y espacio han sido seleccionadas, se proponen métodos de paso fraccionado para cada problema de hasta segundo orden en tiempo. Finalmente, todos los algoritmos se implementan en una plataforma de código paralelo para problemas multifísicos y se llevan a cabo simulaciones representativas con el fin de analizar el rendimiento de las técnicas propuestas.
  

• SALEHI SIAVASHANI, NAFISEH: Assessment of groundwater hydrology of the Quaternary aquifer of Lake Chad Basin
  
  Autor/a: SALEHI SIAVASHANI, NAFISEH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 07/07/2023
  Director/a de tesi: CANDELA LLEDO, LUCILA CARLOTA CONCEPCION | GOMEZ VALENTIN, MANUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MOLINA GONZÁLEZ, JOSÉ LUIS
       SECRETARI: SANCHEZ JUNY, MARTI
       VOCAL NO PRESENCIAL: CABRERA SANTANA, MARIA DEL CARMEN
  Resum de tesi: La Cuenca del Lago Chad, con una superficie de 2,381,000 km² en África occidental central, abarca tres tipos climáticos: desierto cálido, semiárido cálido-húmedo y tropical seco. Esta región árida-semiárida tiene poca disponibilidad de datos hidrológicos y la información existente se limita a estudios realizados entre 2004 y 2008.La Chad Aquifer Formation (CAF), parte del graben chadiano en Chad, es uno de los acuíferos transfronterizos más grandes del mundo, compartido por Chad, Nigeria, Níger, Camerún y República Centroafricana. Compuesta por los sistemas acuíferos Cuaternario, Plioceno Inferior y Continental Terminal, la CAF es de vital importancia para el desarrollo socioeconómico de la región, siendo la mayor fuente de agua dulce en la cuenca.El objetivo de esta tesis es mejorar el modelo conceptual del acuífero Cuaternario de la Cuenca del Lago Chad mediante la incorporación de nueva información hidrogeológica. Se recopiló y evaluó información hidrológica, hidrogeológica, geológica y meteorológica, proveniente de publicaciones científicas, informes y datos locales en formato digital.La CAF está compuesta por diferentes unidades hidroestratigráficas, desde el acuífero freático superior hasta el acuífero profundo del Terminal Continental. Se utilizó información de registros litológicos de pozos para actualizar la geometría tridimensional del modelo conceptual en toda la cuenca.La superficie piezométrica establecida para el periodo 2008-2011 indica un flujo regional hacia la zona central y norte de la cuenca, aunque existe escasa información en esta última área. Los niveles de agua subterránea disminuyen hacia el lago Chad y la parte norte superior de la cuenca. El lago Chad funciona como un sistema hidrológicamente abierto, pero la conexión hidráulica con el acuífero Cuaternario es limitada.La recarga natural del acuífero Cuaternario es controlada principalmente por la precipitación en el sur de la cuenca y en los sistemas de dunas del norte. Durante los periodos de inundación, hay interacción entre el agua superficial y el agua subterránea en los sistemas fluviales. La descarga del acuífero ocurre a través de pozos de bombeo, principalmente en la cuenca fluvial y en la parte norte de la cuenca.La investigación también cuantifica la tasa de recarga natural diaria del acuífero Cuaternario utilizando un modelo numérico distribuido para el período 2005-2014. Se encontró que el flujo ascendente desde el nivel piezométrico del acuífero es limitado bajo las condiciones climáticas actuales.En resumen, esta tesis busca mejorar el modelo conceptual del acuífero Cuaternario de la Cuenca del Lago Chad mediante la incorporación de nueva información hidrogeológica. Los resultados obtenidos son de gran importancia para la gestión y uso sostenible de los recursos hídricos subterráneos en la región.
  

• WU, HAIQING: Quick assessment through analytical solutions of induced seismicity in geo-energy applications
  
  Autor/a: WU, HAIQING
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA CIVIL
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 28/07/2023
  Director/a de tesi: VILARRASA RIAÑO, VÍCTOR
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SANTILLÁN SÁNCHEZ, DAVID
       SECRETARI: LEDESMA VILLALBA, ALBERTO
       VOCAL: SPIERS, CHRISTOPHER JAMES
  Resum de tesi: Comprendre els mecanismes desencadenants de la sismicitat induïda continua sent un dels desafiaments més crítics en les aplicacions de geoenergia. Aquesta Tesi té com a objectiu avaluar (1) l'estabilitat de la falla i el potencial de sismicitat induïda en diversos entorns geològics en el marc de la poromecànica, i (2) els efectes poromecànics en el procés de nucleació sísmica. Proposem dues solucions de manera tancada per a l'estrès poromecànic i el desplaçament degut als canvis de pressió intersticial en el jaciment amb la teoria d'inclusió i la funció de Green. Les solucions són vàlides per a diverses compensacions de falles, angles de buzamiento, longituds de jaciments i falles permeables i impermeables. El potencial de sismicitat induïda de les falles impermeables és sempre major que el de les falles permeables. El desplaçament del sòl augmenta amb el buzamiento de la falla i disminueix amb l'augment del desplaçament de la falla; en contrast, la geometria del jaciment mostra un efecte més fort que la geometria de la falla. L'aplicació de les solucions analítiques al terratrèmol de Pohang Mw5.5 aconsegueix anàlisi poromecànics tant deterministes com estocàstics, la qual cosa proporciona un mecanisme desencadenant consistent del sisme principal. Els resultats també mostren que una petita sobrepressió pot desencadenar un terratrèmol nociu quan les falles preexistents se sotmeten inicialment a una tensió crítica. La incorporació de la solució de tensió analítica en el model de lliscament interfacial revela que incloure la poroelasticitat afecta dràsticament el procés de nucleació, trobant nous règims de lliscament i reduint la magnitud de la sismicitat induïda en alguns règims. En analitzar el mapa del règim de lliscament i el mapa de la magnitud del terratrèmol, es troben les condicions favorables i desfavorables en funció de les propietats de la roca, la tensió de fons i els paràmetres d'injecció per a implementar projectes de geoenergia. Menyspreant els efectes poroelàstics no es poden reconèixer moltes de tals condicions.
  

Darrera actualització: 06/12/2023 06:02:13.

Grups de recerca

• (MC)2-UPC-Mecànica de Medis Continus i Computacional
• ANiComp-Analisi numerica i computacio cientifica
• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• BIT-Barcelona Innovacio en Transport
• CRAHI-Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia
• EC-Enginyeria de la Construccio
• EGEO-Enginyeria Geomatica
• EnGeoModels-Monitoratge i Modelitzacio en Enginyeria Geologica
• EScGD-Ciencies de l'Enginyeria i Desenvolupament Global
• FLUMEN-Dinamica Fluvial i Enginyeria Hidrologica
• GEMMA-Grup d'Enginyeria i Microbiologia del Medi Ambient
• GHS-Grup d'Hidrologia Subterrania
• GIES-Geofisica i Enginyeria Sismica
• GMNE-Grup de Metodes Numerics en Enginyeria
• LACAN - UPC-Metodes Numerics en Ciencies Aplicades i Enginyeria
• LESEC-Laboratori d'Estudis Socials de l'Enginyeria Civil
• LIM/UPC-Laboratori d'Enginyeria Maritima
• MATCAR-Materials de Construccio i Carreteres
• MECMAT-Mecanica de Materials
• MSR-Mecanica del Sols i de les Roques
• RMEE-Grup de Resistencia de Materials i Estructures en Enginyeria

Professorat

• Aguado de Cea, Antonio
• Alarcon Fernandez, Daniel
• Arias Vicente, Irene
• Arroyo Balaguer, Marino
• Bateman Pinzon, Allen
• Blade Castellet, Ernest
• Casas Rius, Joan Ramon
• Cervera Ruiz, Miguel
• Chiumenti, Michele
• Codina Rovira, Ramon
• Diez Mejia, Pedro
• Espino Infantes, Manolo
• Estrada Romeu, Miquel
• Fernandez Garcia, Daniel
• Garcia Gonzalez, Alberto
• Gens Sole, Antonio
• Gomez Valentin, Manuel
• Grifoll Colls, Manuel
• Jimenez Quintana, Jose Antonio
• Ledesma Villalba, Alberto
• Martin Vide, Juan Pedro
• Molins Borrell, Climent
• Mujica Delgado, Luis Eduardo
• Olivella Pastalle, Sebastià
• Oñate Ibañez de Navarra, Eugenio
• Perez Foguet, Agusti
• Poblet Puig, Jordi
• Prat Catalan, Pere
• Robuste Anton, Robus
• Rodellar Benede, Jose
• Rodriguez Ferran, Antonio
• Rossi, Riccardo
• Sanchez Juny, Marti
• Sanchez Vila, Xavier
• Sanchez-Arcilla Conejo, Agustin
• Sarrate Ramos, Jose
• Sempere Torres, Daniel
• Soriguera Marti, Francesc
• Zlotnik Martinez, Sergio

• Badia Rodriguez, Santiago
• Baiges Aznar, Joan
• Berenguer Ferrer, Marc
• Campos Cacheda, Magin
• Candela Lledo, Lucila
• Carreño Tibaduiza, Martha Liliana
• Dadvand, Pooyan
• de Medina Iglesias, Vicente Cesar
• de Pouplana Sarda, Ignasi
• Folch Sancho, Albert
• Garcia Espinosa, Julio
• Garcia Gonzalez, Alberto
• Giacomini, Matteo
• Gironella i Cobos, Xavi
• Gomez Soberon, Jose Manuel
• Gracia Garcia, Vicente
• Hurlimann Ziegler, Marcel
• Lantada Zarzosa, Nieves
• Martinez Reguero, Adriana
• Mora Serrano, Francisco Javier
• Mora Serrano, Javier
• Mösso Aranda, Cesar
• Principe Rubio, Ricardo Javier
• Pujadas Alvarez, Pablo
• Romero Morales, Enrique
• Russo, Beniamino
• Saaltink, Maarten W.
• Sauri Marchan, Sergi
• Sierra Pedrico, Juan Pablo
• Soudah Prieto, Eduardo
• Trubat Casal, Pau
• Turro Calvet, Mateu
• Ubach de Fuentes, Pere Andreu
• Vaunat, Jean
• Vazquez, Mariano
• Zarate Araiza, Jose Francisco