Perfil d'acces

L’entrada natural al Programa de Doctorat és per a aquells estudiants que hagin cursat i superat el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció (d’ara endavant, MEEC-UPC) impartit a la Universitat Politècnica. Per a aquells estudiants que provinguin d’altres màsters, és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit tecnològic de la construcció, és a dir: formigó estructural, estructures metàl·liques i mixtes, materials de construcció, durabilitat, manteniment i gestió d’estructures i obres civils. És aconsellable que els estudiants disposin de certs coneixements de programació i utilització de paquets informàtics d’anàlisi i càlcul d’estructures.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

20

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Ramos Schneider, Gonzalo

• Casals Casanova, Miquel
• Casas Rius, Joan Ramon
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Oller Ibars, Eva
• Ramos Schneider, Gonzalo
• Roca Fabregat, Pedro

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)
• Departament d'Enginyeria de Projectes i de la Construcció

Despatx 202 - Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 016 497
Correu electrònic: doctorat.ECO.camins@upc.edu

Perfil d'acces

L’entrada natural al Programa de Doctorat és per a aquells estudiants que hagin cursat i superat el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció (d’ara endavant, MEEC-UPC) impartit a la Universitat Politècnica. Per a aquells estudiants que provinguin d’altres màsters, és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit tecnològic de la construcció, és a dir: formigó estructural, estructures metàl·liques i mixtes, materials de construcció, durabilitat, manteniment i gestió d’estructures i obres civils. És aconsellable que els estudiants disposin de certs coneixements de programació i utilització de paquets informàtics d’anàlisi i càlcul d’estructures.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Els títols amb accés directe que no requereixen complements de formació són els següents:

• Màster Universitari en Enginyeria Estructural i Construcció (MIEC-UPC)
• Màster Universitari en Enginyeria Civil
• Màster Universitari en Enginyeria de Camins, Canals i Ports
• Màster Universitari en Enginyeria Industrial

Hi ha la possibilitat que la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat reconegui l’equivalència d’altres ‘masters of science’ (procés de Bolonya) o fins i tot d’altres estudis. Per reconèixer-ne l’equivalència, la Comissió valorarà la correspondència amb el nombre de crèdits i les matèries del MIEC-UPC, així com l’excel·lència de la institució acadèmica on s’hagi impartit. En el cas de màsters o estudis reconeguts com a equivalents al MIEC-UPC, l’admissió serà automàtica.

L’admissió d’estudiants que no compleixin aquesta condició podrà ser considerada i analitzada per part de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat d’Enginyeria de la Construcció. En general, la disposició d’un títol de màster de perfil acadèmic o científic adaptat a les directrius del procés de Bolonya serà una condició imprescindible per a l’accés al Doctorat. En aquest cas, la Comissió decidirà l’acceptació en cada cas particular. Per a això, la Comissió valorarà els aspectes següents, d’acord amb la ponderació que s’indica entre parèntesis:

• Les característiques dels estudis previs (en particular, grau d’equivalència amb el Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció - intensificació científica) (25%).
• Disposició de beques o ajuts (5%).
• Expedient acadèmic (20%).
• Possibilitat de tutoria per part de professors de Departament (30%).
• Experiència investigadora prèvia (15%).
• Coneixement d’idiomes (5%).

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del programa pot exigir que hagin de superar complements de formació específics. En aquest cas, realitzarà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar la seva durada.

Els complements de formació seran de formació investigadora, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Els requisits de formació metodològica o científica complementària poden ser formulats, per a cada estudiant, per:

1. La Comissió Acadèmica, com a condició per a l’admissió o bé, després de l’admissió, com a condició per a la continuació del Doctorat dins el límit temporal que s’especifica a continuació.
2. El tutor o la tutora o el director o la directora de tesi, com a conseqüència de l’observació de deficiències en la preparació o el rendiment de l’estudiant.
3. El director o directora de la tesi, com a resultat de l’observació de deficiències en la preparació de l’alumne o l’alumna, o com a necessitat addicional de formació avançada en el tema o temes de la tesi doctoral.

La Comissió definirà les necessitats de formació complementària en el moment de l’admissió. El tutor o la tutora i el director o la directora les podran identificar i definir durant el primer any.

La decisió sobre els complements formatius a cursar per l’alumne es pren de comú acord entre el tutor o la tutora i els responsables acadèmics del programa. Aquesta decisió és posteriorment ratificada per la Comissió Acadèmica.

Complements a cursar

La Comissió definirà en cada cas el conjunt de crèdits i les matèries, en general pertanyents al Màster en Enginyeria Estructural i de la Construcció de la UPC, que consideri necessari que els estudiants cursin per aconseguir un nivell inicial adequat. La Comissió, per a cada estudiant, podrà definir dos tipus de formació complementària:

1. Requisits de formació prèvia a l’accés al Doctorat. L’admissió quedarà condicionada a la superació d’aquestes matèries.

2. Requisits de formació metodològica, en recerca, tècniques de comunicació oral i escrita.

El límit per dur a terme els complements de formació és d’un any i mig (18 mesos) en el cas que la formació complementària sigui requerida per la Comissió Acadèmica com a condició per a l’admissió definitiva. La Comissió podrà dictaminar la desvinculació de qualsevol estudiant si aquest o aquesta exhaureix els primers 18 mesos sense haver superat la formació complementària requerida.

Període de matrícula dels nous doctorands

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Febrer (matrícula extraordinària) per a alumnes en espera de visats i beques principalment.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Aproximadament des de mitjan setembre a mitjan octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria (obligatòria).
Hores: 375.

Activitat: Seminaris (optativa).
Hores: 2.

Activitat: Estades a l’estranger i mobilitat (optativa).
Hores: 480.

Activitat: Formació en habilitats informacionals (optativa).
Hores: 1,5.

Activitat: Metodologia de la recerca (obligatòria).
Hores: 12.

Activitat: Innovació y creativitat (optativa).
Hores: 8.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació (obligatòria).
Hores: 18.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca (optativa).
Hores: 4.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 30/11/2023 05:45:31.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 30/11/2023 05:30:26.

Llistat de tesis defensades per any

• BALOOCHI, HANI: Use of alternative materials in soil stabilization: mechanical and environmental aspects.
  
  Autor/a: BALOOCHI, HANI
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 17/03/2023
  Director/a de tesi: BARRA BIZINOTTO, MARILDA | APONTE HERNÁNDEZ, DIEGO FERNANDO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VAZQUEZ RAMONICH, ENRIC
       SECRETARI: LÓPEZ GAYARRE, FERNANDO
       VOCAL: FORMOSA MITJANS, JOAN
  Resum de tesi: En la actualidad, las dos industrias con mayor demanda de materias primas son la ingeniería civil y la industria de la pasta y el papel. Al mismo tiempo, estos sectores se enfrentan a fuertes criticas debido al impacto ambiental que generan. Adicionalmente, debido al incremento en regulaciones más restrictivas sobre la disposición de los residuos de la pulpa y el papel en vertederos, la Unión Europea está buscando salidas al posible uso, en diferentes aplicaciones, de este tipo de residuos.Esta tesis doctoral se enmarca dentro del proyecto europeo PaperChain, en el cual participan más de 20 socios europeos (España, Portugal, Suecia, Eslovenia y Francia), entre los que se encuentran empresas del sector de la construcción, empresas papeleras, centros de investigación y universidades.Esta tesis se propone estudiar la posibilidad de utilizar las cenizas volantes (WPFA por sus siglas en ingles) y de fondo (WPBA) provenientes de la quema de residuos de papel en una planta de valorización energética. El objetivo es utilizar las cenizas volantes y de fondo como materiales cementantes para estabilizar suelos sin incorporación adicional de ningún otro cementante tradicional. En este sentido, se realiza una caracterización profunda de los dos tipos de cenizas (WPFA y WPBA) para determinar su proceso de hidratación y ganancia de resistencia. Cuando se mezclan con suelos, para su estabilización, se estudian diferentes cantidades de aglomerante, agua y tiempos de retraso para la compactación de las muestras.La determinación del impacto ambiental de las cenizas es un paso esencial para el uso seguro de este residuo como aglomerante. Por lo tanto, en primer lugar, se llevo a cabo un análisis de la composición química, mineralógica y distribución de tamaño de partícula de las cenizas, durante un año. También se estudia la liberación de contaminantes, por medio de ensayos de lixiviación, de suelos estabilizados con cenizas tanto en laboratorio como en campo.El cemento Portland y la cal, utilizados en la estabilización de suelos, son propensos a expandir cuando entran en contacto con una fuente se sulfatos. Debido a las similitudes entre el cemento y las cenizas (WPA), el suelo estabilizado con estos materiales se puso en contacto con diferentes concentraciones de sulfato para medir la expansión y conocer la posible expansión generada y, así, garantizar su uso seguro. Finalmente, como la mayoría de los experimentos se realizaron en el laboratorio, se realizaron tramos experimentales de campo para verificar el desempeño de las cenizas.La variabilidad química y mineralógica de las muestras recogidas durante un año mostró que hay pocos cambios en las cenizas volantes (WPFA), como en las cenizas de fondo (WPBA). La hidratación en los dos tipos de cenizas es similar, cuando se mezclan con agua, se generan silicatos de calcio hidratados (SCH), portlandita y, en algunos casos, sal de Friedel. Este proceso es más lento en las cenizas de fondo (WPBA) y por lo tanto su desempeño mecánico es menor en comparación con las cenizas volantes (WPFA).La cantidad de agua juega un papel importante en el hinchamiento inicial y en la resistencia final de los suelos estabilizados. Para lograr una mejor trabajabilidad y reducir al máximo el hinchamiento es importante añadir un tiempo de retraso de 30 minutos después de mezclar el suelo, las cenizas y el agua. Además, para obtener la mayor trabajabilidad, la reducción del contenido de agua en un punto del valor Proctor mejora significativamente la resistencia a compresión.En relación a los resultados de durabilidad. las diferentes concentraciones de sulfato y temperaturas no tuvieron efecto en la expansión del suelo estabilizado con ceniza volantes (WPFA). A largas edades se observa la formación de etringita, en muy bajas cantidades, posiblemente por el consumo de todo el aluminio en el sistema.
  

• CABANÉ CAÑAS, ALBERT: Mechanical characterisation of masonry in existing structures by means of laboratory and in-situ experimental techniques.
  
  Autor/a: CABANÉ CAÑAS, ALBERT
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/689032
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 17/05/2023
  Director/a de tesi: ROCA FABREGAT, PEDRO | PELA, LUCA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: LOMBILLO, IGNACIO
       SECRETARI: CORNADÓ BARDÓN, CÒSSIMA
       VOCAL: TARQUE RUIZ, SABINO NICOLA
  Resum de tesi: Las estructuras de obra de fábrica de ladrillo se hayan entre los tipos constructivos más abundantes a escala mundial, habiendo sido comúnmente construidas hasta la segunda mitad del siglo XX. La determinación de las propiedades mecánicas de estas estructuras conlleva dificultades significativas dada la intrínseca complejidad de la mampostería como material compuesto. Por este motivo, la evaluación estructural precisa de los edificios de obra de fábrica ante acciones verticales y horizontales requiere el desarrollo de técnicas para la caracterización de las propiedades mecánicas de la obra de fábrica y de sus componentes.Esta tesis presenta un extenso programa experimental relativo a la caracterización de ladrillos macizos de arcilla cocida, incluyendo tanto el caso de ladrillos fabricados a mano como de ladrillos fabricados por extrusión. La tesis también ha comprendido extensas campañas relativas a la caracterización de ladrillos y mortero en edificios históricos existentes de la ciudad de Barcelona (España) mediante ensayos moderadamente destructivos (MDT). El objetivo principal de las campañas experimentales desarrolladas in-situ ha sido la comparación, validación y calibración de las técnicas MDT con resultados de los ensayos destructivos (DT) obtenidos en laboratorio.Las campañas experimentales conllevaron el estudio y mejora de técnicas existentes y el desarrollo de nuevas técnicas para la caracterización mecánico-resistente de los materiales componentes de la obra de fábrica. La investigación se ha centrado en la medida de parámetros mecánicos de ladrillos macizos, tales como la resistencia a compresión y el módulo de elasticidad. El estado del conocimiento muestra falta de unanimidad entre las propuestas de la comunidad científica y entre las diferentes normativas vigentes en relación a cómo medir la resistencia a compresión, lo cual en cualquier caso requiere un gran número de probetas y la utilización de diversas herramientas y técnicas. El estado del conocimiento también muestra la inexistencia de estándares de referencia para la determinación del módulo de elasticidad, siendo necesaria la propuesta de una metodología estandarizable para esta finalidad.A pesar de los retos hallados en la caracterización experimental de ladrillos, la presente investigación ha propuesto distintos métodos propuestos para su caracterización mecánica.
  

• DIMOVSKA, SARA: METHODOLOGY FOR SEISMIC VULNERABILITY ASSESSMENT OF EXISTING MASONRY BUILDINGS IN URBAN CENTRES. APPLICATION TO THE EIXAMPLE DISTRICT IN BARCELONA.
  
  Autor/a: DIMOVSKA, SARA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/688449
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/05/2023
  Director/a de tesi: ROCA FABREGAT, PEDRO | PELA, LUCA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: APRILE, ALESSANDRA
       SECRETARI: GIL ESPERT, LLUIS
       VOCAL: SANDOVAL MANDUJANO, CRISTIAN
  Resum de tesi: Los edificios de obra de fábrica no armada (URM), abundantes en muchos centros urbanos históricos, resultan frecuentemente vulnerables ante las acciones sísmicas, incluso en zonas de baja o moderada peligrosidad sísmica, debido a sus características constructivas y estructurales. Por lo general, estas estructuras fueron diseñadas teniendo en cuenta únicamente las cargas gravitatorias y sin verificar su comportamiento sísmico. Ante un terremoto, dichas estructuras pueden sufrir graves consecuencias debido a varias fuentes específicas de vulnerabilidad estructural, como son la limitada capacidad resistente y limitada ductilidad del material, la altura de los edificios, los presencia de muros de carga muy esbeltos, forjados flexibles o semiflexible, las configuraciones de planta, frecuentemente irregulares, la presencia de extensiones verticales (remontas) y la frecuente presencia de grandes aberturas de fachada, entre otras.Como consecuencia del desafío que supone la evaluación de la vulnerabilidad sísmica de los edificios existentes a gran escala, en la literatura científica actual se han propuesto una gran variedad de métodos orientados hacia su caracterización. La selección del método más adecuado viene determinada por varios factores, entre los cuales se hallan el propósito y la naturaleza del estudio, la cantidad de datos y de recursos disponibles, las tipologías de los edificios investigados, el esfuerzo computacional requerido para el análisis y el coste de la investigación.El objetivo del presente trabajo reside en contribuir a la evaluación de la vulnerabilidad sísmica de los edificios de obra de fábrica existentes en el distrito del Eixample de Barcelona. Ello se lleva a cabo mediante la elaboración de una metodología general basada principalmente en la simulación numérica debido a la ausencia de observaciones, en el caso investigado, relativas a daños sísmicos producidos terremotos ocurridos en el pasado. Esta metodología podría aplicarse, con las modificaciones necesarias, a casos similares relativos a la evaluación de la vulnerabilidad de centros urbanos históricos en regiones de sismicidad baja a moderada. El primer paso de la metodología propuesta consiste en elaborar una taxonomía detallada de los edificios de obra de fábrica del distrito del Eixample en función de las características estructurales, materiales y geométricas que resultan relevantes para la caracterización de comportamiento sísmico. Los tipos de edificios más representativos se han seleccionado en base a dicha taxonomía, utilizando para ello datos estadísticos disponibles sobre sus características estructurales. El siguiente paso ha consistido en desarrollar modelos numéricos avanzados de los edificios seleccionados. Para este fin se ha utilizado el Método de los Elementos Finitos (MEF) por su simulación eficiente y realista de la respuesta sísmica. Se han realizado análisis estáticos no lineales (pushover) para las dos direcciones principales (paralela y perpendicular a la fachada) de los edificios, con el fin caracterizar su comportamiento sísmico global en términos de capacidad y mecanismos de fallo. Además, se han realizado análisis paramétricos con la finalidad de investigar la influencia de diferentes parámetros estructurales en el comportamiento sísmico. Se ha aplica el método N2 para la evaluación del comportamiento sísmico de los edificios para distintos escenarios de peligrosidad sísmica en Barcelona. Finalmente, se han propuesto unos formularios modificados para la aplicación del Método del Índice de Vulnerabilidad (VIM) según las dos direcciones principales, de los edificios. Ello ha comportado una definición de las clases de vulnerabilidad y la calibración de los pesos de los parámetros específicos de vulnerabilidad. La metodología se aplica finalmente al distrito del Eixample, considerando dos casos particulares:,un conjunto amplio de edificios existentes y un bl
  

• DUARTE GÓMEZ, NOEMÍ: Estudio teórico y experimental sobre el comportamiento no lineal de estructuras continuas parcialmente pretensadas.
  
  Autor/a: DUARTE GÓMEZ, NOEMÍ
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 12/05/2023
  Director/a de tesi: BAIRÁN GARCÍA, JESÚS MIGUEL | MARI BERNAT, ANTONIO RICARDO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ROCA FABREGAT, PEDRO
       SECRETARI: SANTOS FERREIRA, DENISE CARINA
       VOCAL: RECUPERO, ANTONINO
  Resum de tesi: El proyecto basado en prestaciones (PBP) es una filosofía de diseño de estructuras que pone el énfasis en la estimación realista del comportamiento de final de la estuctura y su relación con los objetivos del usuario. Esto contrasta con los métodos de proyecto tradicionales, cuyo énfasis está en el método de comprobación yen indicadores indirectos de obligado cumplimiento. El PBP abre un amplio campo de posibilidades, aún por explotar, a técnicas y métodos que permitan aprovechar al máximo las propiedades de los materiales ytjpología estuctural. Una de estas técnicas es el hormigón parcialmente pretensado (HPP), que es aquél en el que se permiten tensiones de tracción o fisuras controladas en situación de servicio.En esta tesis, se plantean nuevas estrategies de diseño de elementos HPP basadas en el confrol de la fisuración y prestaciones de servicio, a la vez que se pretende aprovechar su ductilidad ycapacidad de redistribución de esfuerzos en estructuras continuas. El método de carácter totalmente prestacional permitirá el proyecto de estructuras con un grado y esquema de redistribución tales que satisfagan las prestaciones de seguridad y aptitud al servicio.Para estudiar el comportamiento real de las estructuras proyectadas de esta forma y, a su vez, validar la metodología propuesta, se diseña una campaña experimental de siete elementos hiperestáticos, con sección en doble-T, que simulan un segmento a escala de un tablero de puente típico donde es aplicable el hormigón parcialmente pretensado. En el diseño de la serie de especímenes, se definió un objetivo de fisuración en servicio y se dimensionaron los elementos considerando diferentes grados de redistribución ytraados de pretensado. Durante et ensayo se consideró un protocolo de carga representativo de la xida de serücio, incluyendo ciclos de carga en el rango de servicio y otros en fase rotura.La campaña permite validar el criterio general de proyecto de elementos hiperestáticos parcialmente pretensados, así como profundiar en aspectos del comportamiento en servicio y rotura relevantes para un adecuado diseño basado en las prestaciones a lo largo de la vida de serücio. Se observa como el diseño empleando el espacio de soluciones pretensadas no lineales permite reducir las cuantías de armado ytambién las dimensiones de las secciones. El diseño realiado mostró gran ductilidad y capacidad de redistribución.Adicionalmente, el amplio sistema de instrumentación utilizda permitió analiar la evolución del daño, dando traabilidad a la formación y desarrollo de las rótulas plásticas para diversas hipótesis de carga. Asimismo, se pudo estudiar en detalle la variación tenso-deformacional de las secciones críticas con los procesos de carga y analizr y los complejos patrones de fisuración desarrollados en los elementos.Tras el desarrollo de esta tesis se han podido identificar diferentes aspectos sobre el comportamiento de elementos parcialmente pretensado y su proyecto prestacional que soportan una serie de recomendaciones de proyecto y conclusiones específicas.
  

• GARCÍA DÍAZ, YINETH PAOLA: ACTIVACIÓN ALCALINA DE RESIDUOS URBANOS E INDUSTRIALES PARA LA CONSTRUCCIÓN DE PIEZAS PREFABRICADAS.
  
  Autor/a: GARCÍA DÍAZ, YINETH PAOLA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 27/09/2023
  Director/a de tesi: DE LA FUENTE ANTEQUERA, ALBERTO | SEGURA PEREZ, IGNACIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FORMOSA MITJANS, JOAN
       SECRETARI: TOSIC, NIKOLA
       VOCAL NO PRESENCIAL: PICOLO SALVADOR, RENAN
  Resum de tesi: En la recerca del contexte d'aquesta tesis doctoral, es va dur a terme una avaluació química de diversos subproductes industrials iurbans per tal d'establir-ne el potencial com a precursors en la producció de materials activats alcalinament (MAA) a Espanya. Esvan identificar més de 15 subproductes que podrien emprar-se com a precursors, els quals es van classificar segons la sevanaturalesa química, diferenciant-se en quatre tipologies: vidres, ceràmics, escòries d'acer i catalitzadors de craqueig catalític. Per acadascun d'aquests materials, es van aplicar diverses tècniques d'anàlisis químiques per tal de determinar-ne la composició, lacapacitat de dissolució en mitjans alcalins, així com anàlisis mecàniques per avaluar-ne la seva capacitat mecànica.Els resultats posen de manifest que alguns subproductes no tenien reactivitat a causa de les característiques físiques i la sevacomposició química, els quals requerien condicions d'activació molt específiques, però en el marc del programa experimental de latesi doctoral, calia establir criteris generals que permetessin la comparació de la major quantitat possible de subproductes. Tot ique no s'ha aconseguit l'activació de tots els subproductes, s'ha aconseguit establir les condicions d'activació requerides per acadascun d'aquests.Van destacar especialment els subproductes de vidre, en particular la fracció no reciclable de vidre de contenidor denominada (VC+P), així com els subproductes ceràmics de maó vermell (RDC) i testillo cuit (TC), els quals van mostrar un major potenciald'activació. Després d'una sèrie d'avaluacions experimentals, en les quals es van definir les condicions d'activació òptimes, el VC+P va exhibir un rendiment excel·lent. Per a aquest material en particular, es van establir les condicions d'activació òptimessegüents en matrius de pasta, morter i formigó: una relació activador/precursor de 0,30, una solució activadora de NaOH 4M ambun 1% de silicat de sodi en pes, un període de curat de 48 hores a una temperatura de 70°C, una mida mitjana de partícula mínimade 0,3 mm o una superfície específica de 54 cm²/g. Prèviament a l'obtenció d'aquests valors, es va aconseguir quantificar laimportància de la finor, la capacitat de dissolució, la influència real del percentatge amorf i la limitada eficàcia dels superplastificantstradicionals als MAA.A través d'anàlisis químiques i mecàniques de diverses pastes elaborades amb V-C+P, sota diferents concentracions d'activador irelacions activador/precursor, es va determinar que els principals productes de reacció van ser el C-S-H i el N-A-S-H, arribant arepresentar fins a un 28 % de la massa total. Aquestes transformacions químiques es van caracteritzar per la conversiópredominant d'enllaços Si-O-Si a Si-O-Na, i és possible que a llarg termini es detecti la presència d'un compost que contribueix a laresistència, tal com s'evidencia a les anàlisis FT-IR i possiblement a DRX.A partir dels resultats obtinguts, es va definir una formulació millorada de MAA mitjançant l'addició del 10% de ciment, que va ser labase per a l'anàlisi dels elements prefabricats. Com a última optimització, es presenta una formulació addicional que combinasubproductes ceràmics amb un 30% de V-C+P, obtenint resultats altament favorables.El MAA obtingut, mitjançant la implementació d'un escalat industrial adequat i un procés de mòlta i curat optimitzat, mostra unpotencial destacat per a la fabricació de prefabricats de baixa empremta de carboni. En conclusió, aquesta investigació corroboraque el MAA obtingut a partir de la fracció no reciclable de vidre compleix els requisits tècnics establerts, tot i que la normativa actualrestringeix la seva implementació com a cimentant únic en elements prefabricats per a construcció.
  

• GONZÁLEZ DE LEÓN, ISABEL: Structural behaviour of stainless steel frames. Safety against accidental seismic actions.
  
  Autor/a: GONZÁLEZ DE LEÓN, ISABEL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/05/2023
  Director/a de tesi: ARRAYAGO LUQUIN, ITSASO | REAL SALADRIGAS, ESTHER
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ROCA FABREGAT, PEDRO
       SECRETARI: CASHELL, KATHERINE
       VOCAL: AFSHAN, SHEIDA
  Resum de tesi: El acero inoxidable es uno de los materiales de construcción más prometedores debido a su larga vida útil, escasa necesidad de mantenimiento, excelentes propiedades mecánicas y alto valor residual. Sin embargo, para un diseño eficiente con acero inoxidable, es fundamental tener en cuenta los efectos no lineales del material en todos los niveles estructurales. Los códigos de diseño del acero inoxidable han mejorado notablemente en las últimas décadas, aunque aún distan mucho de ser tan exhaustivos como los del acero al carbono, en los que suelen basarse. Se ha avanzado poco en el proyecto de sistemas estructurales de acero inoxidable sometidos a cargas estáticas, y menos aún en el diseño sísmico de estructuras de acero inoxidable, para el que no existe ninguna norma en Europa ni en los Estados Unidos. Esta tesis constituye un avance significativo hacia la comprensión del comportamiento de los sistemas de acero inoxidable bajo diferentes tipos de carga, abordando aspectos del comportamiento global de las estructuras de acero inoxidable bajo cargas estáticas y sísmicas con el objetivo de proponer expresiones de cálculo que garanticen estructuras más optimizadas y seguras.Así, esta tesis presenta el primer programa experimental conocido sobre sistemas de acero inoxidable sometidos a cargas verticales y horizontales, y ofrece una explicación detallada de los diferentes problemas encontrados en el proceso de planificación y ensayo. Los resultados obtenidos permitieron validar, con pruebas experimentales, las prescripciones de cálculo incluidas en el Eurocódigo para la consideración de los efectos de segundo orden teniendo en cuenta la influencia de la respuesta no lineal del material a través de la amplificación de las fuerzas horizontales.Además, se presenta un método de cálculo alternativo para el diseño de estructuras de acero inoxidable bajo cargas estáticas. El método se basa en la realización de un análisis estructural de segundo orden, y las no linealidades del material y las diferentes imperfecciones estructurales se consideran reduciendo la rigidez de los elementos mediante un conjunto de factores propuestos, requiriendo únicamente la comprobación de la sección transversal.En cuanto al comportamiento cíclico de las estructuras de acero inoxidable, esta tesis investiga experimental y numéricamente el comportamiento de los elementos de acero inoxidable de sección hueca rectangular conformados en frío bajo cargas cíclicas, centrándose en las capacidades de rotación. La estimación correcta de la capacidad de rotación es de suma importancia porque permite establecer la capacidad real de la estructura. A partir de los resultados obtenidos, se propone una formulación sencilla para estimar la capacidad de rotación en términos de la esbeltez local, que se calibra para las tres principales familias de acero inoxidable, y que permite describir las curvas momento-rotación completas. Además, esta tesis estudia el comportamiento sísmico de pórticos resistentes a momento de acero inoxidable diseñados según las nuevas normas europeas de cálculo para sistemas de acero al carbono. Se proponen adaptaciones de las normas y una nueva fórmula para considerar la no linealidad del material en el diseño sísmico de estas estructura. También se evalúan los factores de comportamiento reales de los pórticos de acero inoxidable a partir de una serie de casos estudiados, y se recomiendan nuevos valores de estos factores en los marcos de diseño europeo y estadounidense.Por último, esta tesis investiga el comportamiento de los aceros inoxidables bajo cargas monotónicas después de alcanzar su resistencia última, y propone valores preliminares para los parámetros clave de dos modelos comunes de fractura dúctil. Una posible aplicación de dichos modelos sería en la simulación del fallo de uniones, que puede implementarse en nuevos enfoques de cálculo que estudian las estructuras en
  

• SEGURA VALDIVIESO, GUILLERMO: STRUCTURAL BEHAVIOUR AND PLASTIC DESIGN OF CARBON AND STAINLESS STEEL FRAMES IN FIRE
  
  Autor/a: SEGURA VALDIVIESO, GUILLERMO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 22/09/2023
  Director/a de tesi: MIRAMBELL ARRIZABALAGA, ENRIQUE | ARRAYAGO LUQUIN, ITSASO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: VILA REAL, PAULO
       SECRETARI: ESPINOS CAPILLA, ANA
       VOCAL: KUCUKLER, MERIH
  Resum de tesi: Aquesta tesi investiga la resposta de pòrtics d'acer al carboni i inoxidable a foc, i proposa nous enfocaments més eficients per al seu disseny. L'estudi es centra principalment en pòrtics simples, conformats per seccions rectangulars buides classificades com a Classe 1 (és a dir, seccions plàstiques) i unions soldades de resistència completa. Amb l'objectiu d'avaluar el comportament dels pòrtics d'acer al carboni i inoxidable en situació d'incendi s'han desenvolupat models numèrics avançats basats en els elements finits amb l'objectiu de reproduir tant el comportament a escala global com local d'aquestes estructures a elevades temperatures, a més de ser capaces de discretitzar de manera explicita unions soldades.A partir d'aquests models numèrics, es presenta un estudi paramètric preliminar, en el qual s'avalua el comportament dels pòrtics d'acer al carboni i inoxidable a elevades temperatures, i s'identifiquen els principals factors que condicionen la resposta dels pòrtics. A partir d'aquests resultats preliminars, s'identifiquen un conjunt de mancances de coneixement, que posteriorment s'aborden al llarg dels diferents capítols d'aquesta tesi.En primer lloc, es realitza un exhaustiu estudi paramètric centrat en unions soldades d'elements tubulars en acer al carboni i en acer inoxidable sotmeses a moment flector, que permet avaluar la precisió de la formulació prescrita en la normativa europea vigent, i a partir del qual es presenta una nova formulació per a estimar la resistència a moment flector d'unions soldades entre elements rectangulars buits.Posteriorment, es duu a terme un extens estudi paramètric centrat en pòrtics d'acer al carboni i inoxidable amb seccions plàstiques i unions soldades de resistència completa considerant diferents tècniques per a modelitzar les unions. A partir del qual s'analitza la influència de les unions soldades en la resposta del pòrtic, tant a temperatura ambient com en situació d'incendi.Basant-se en els resultats anteriors, es duu a terme un estudi numèric per a analitzar la capacitat de redistribució dels pòrtics d'acer al carboni i inoxidable a temperatura ambient i en condicions d'incendi. Els resultats obtinguts a partir de l'extens estudi paramètric basat en els elements finits confirmen la capacitat de redistribució d'esforços dels pòrtics de carboni i inoxidable amb seccions plàstiques i unions de resistència completa a temperatura ambient, i demostren que aquestes estructures presenten una capacitat de redistribució suficient per a fallar mitjançant el desenvolupament de mecanismes de col·lapse plàstic també en situació d'incendi.Finalment, es presenten dos nous mètodes per a determinar el temps de resistència al foc de les estructures d'acer al carboni i inoxidable: per a quan es dissenya basat en models numèrics avançats i un nou enfocament plàstic analític. Per al primer mètode de disseny basat en anàlisi d'elements finits, es presenta un conjunt de criteris de fallada; el col·lapse es defineix de manera objectiva limitant el desplaçament i la velocitat de desplaçament descrites pels pòrtics. El segon mètode proposat és un nou enfocament de disseny analític basat en l'anàlisi global plàstic; aquesta metodologia és capaç de tenir en compte la capacitat de redistribució de les estructures d'acer al carboni i inoxidable en cas d'incendi, així com els efectes de segon ordre derivats de desplaçament horitzontal dels pòrtics i la sobreresistencia proporcionada per l'enduriment per deformació en les estructures d'acer inoxidable. A més, s'ha demostrat que els dos mètodes proposats milloren significativament la precisió de les resistències al foc estimades en el temps, la qual cosa demostra que és possible una forma nova i més eficaç de dissenyar estructures d'acer.
  

• SU, HANG: Structural Performance of Continuous Composite Bridges with Partial Shear Connection and Double Composite Action.
  
  Autor/a: SU, HANG
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Conveni Cotutela + Compendi de publicacions
  Data de lectura: 19/06/2023
  Director/a de tesi: CASAS RIUS, JUAN RAMON | SU, QINGTIAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: WU, CHONG
       SECRETARI: SHAO, CHANGYU
       VOCAL NO PRESENCIAL: YANG, GUOTAO
  Resum de tesi: La solución mixta acero-hormigón se ha utilizado ampliamente en la construcción de puentes simplemente apoyados, ya que en esta configuración longitudinal es como mejor se aprovecha la alta resistencia a compresión del hormigón junto con la alta resistencia a tracción del acero. Sin embargo, la solución se vuelve contraproducente en la zona de flexión negativa de puentes continuos, donde la fisuración a tracción del hormigón y la abolladura del acero son fenómenos probables. Los puentes mixtos adoptan ua solución de conexión completa (CC) debido a la facilidad constructiva y respuesta estructural. Para reducir las tensiones de tracción en la zona de flexión negativa, una solución alternativa es la conexión parcial (CP), que ayuda a reducir la interacción entre la losa de hormigón y la viga de acero, reduciendo la fisuración en el hormigón aunque manteniendo la resistencia y la rigidez global de la estructura. Por otro lado, colocar un recrecido de hormigón en la zona inferior de la zona de apoyos (doble acción mixta) puede prevenir la abolladura de las chapas metálicas y mejorar la respuesta de los puentes mixtos continuos. Con el objetivo de estudiar el comportamiento estructural de puentes mixtos continuos con conexión parcial y doble acción mixta, en esta tesis se desarrolla un estudio completo combinando experimentación con soluciones numérica y analíticas con el siguiente contenido: (1) Estudiar las propiedades mecánicas del conector enfundado en neopreno (CEN), mediante el ensayo push-out en laboratorio de 5 grupos de 15 muestras y establecer modelos numéricos de su comportamiento estructural. Los resultados experimentales y estudios numéricos han puesto de manifiesto que este tipo de conector reduce de manera efectiva la rigidez transversal sin variar la capacidad de carga. (2) Estudiar el desempeño de vigas mixtas con conexión parcial, mediante el ensayo en laboratorio de 4 vigas simplemente apoyadas y dos vigas continuas mixtas, cargadas estáticamente hasta rotura. Mediante la comparación de la respuesta estructural en la zona de flexion negativa de cada viga se han obtenido conclusiones en relación a la aplicación práctica de la conexión parcial en puentes mixtos continuos. (3) Analizar la posibilidad de la solución de puentes mixtos semi-continuos y conexión parcial a través de la construcción del puente Qiwu en la provincia de Jiangxi (China). Mediante un modelo de elementos finitos (ABAQUS) del puente se ha simulado la respuesta estructural, analizando los efectos de la conexión parcial en varios parámetros de diseño. Al mismo tiempo, se ha llevado a cabo la monitorización durante las fases de construcción y servicio para verificar los resultados del estudio. (4) Se ha hecho un estudio experimental y teórico de la doble acción mixta, lo cual ha permitido obtener unos criterios de diseño para puentes continuos con este tipo de solución.
  

Darrera actualització: 30/11/2023 06:01:54.

Grups de recerca

• ATEM-Analisi i Tecnologia d'Estructures i Materials
• EC-Enginyeria de la Construccio
• GRIC-Grup de Recerca i Innovacio de la Construccio
• MATCAR-Materials de Construccio i Carreteres

Professorat

• Aponte Hernandez, Diego Fernando
• Arrayago Luquin, Itsaso
• Bairan Garcia, Jesus Miguel
• Barra Bizinotto, Marilda
• Casals Casanova, Miquel
• Casanova Hormaechea, Ignasi
• Casas Rius, Joan Ramon
• Cervera Ruiz, Miguel
• Chacon Flores, Rolando Antonio
• de la Fuente Antequera, Albert
• Etxeberria Larrañaga, Miren
• Fernandez Carrasco, Lucia
• Forcada Matheu, Nuria
• Gangolells Solanellas, Marta
• Lopez Almansa, Francisco
• Mari Bernat, Antonio
• Mirambell Arrizabalaga, Enrique
• Molins Borrell, Climent
• Murcia Delso, Juan
• Oller Ibars, Eva
• Pelà, Luca
• Pons Valladares, Oriol
• Ramos Schneider, Gonzalo
• Real Saladrigas, Esther
• Roca Fabregat, Pedro
• Roca Ramon, Xavier
• Segura Perez, Ignacio
• Turmo Coderque, Jose
• Valls del Barrio, Susanna
• Villalba Herrero, Sergi