Perfil d'acces

Sense complements de formació:
Màster en Enginyeria Química, màster en Enginyeria de Processos Químics, màster en Enginyeria Industrial, en l’especialitat de Química.

Amb complements de formació:
Màster en Química, màster en Biotecnologia, màster en Enginyeria Alimentària, altres màsters en àmbits relacionats.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Finalment, els doctorands i doctorandes han de demostrar les competències següents:

a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a escala internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Els alumnes del programa tindran experiència en diferents camps d’R+D+I relacionats amb l’enginyeria de processos químics que cobreixen un ampli ventall de situacions.

Els àmbits en què es desenvoluparà poden incloure:

• Experiència en el camp dels productes alimentaris: durabilitat, traçabilitat, optimització, higiene i enginyeria alimentària. Disseny i construcció de nous equips o instal·lacions en empreses alimentàries, etc.

• Capacitat d’integració i intensificació de processos, gestió i valorització de residus i control de la contaminació.

• Formació en diversos camps relacionats amb el risc i la seguretat. Principalment, hauran adquirit formació en anàlisi de risc en la indústria de procés, en l’avaluació de risc ambiental i en episodis d’incendis forestals i d’interior.

• En l’àmbit de la nanotecnologia, hauran adquirit, entre d’altres, la capacitat de dissenyar, desenvolupar, caracteritzar i assajar nous catalitzadors basats en nano- i microestructures, per exemple per a la generació i purificació d’hidrogen. O desenvolupar fotocatalitzadors i reactors fotocatalítics per generar hidrogen a partir d’aigua i llum solar, etc.

• Podran aplicar diferents tecnologies de separació, per exemple, per eliminar contaminants d’aigües, o desenvoluparan nous sensors com a mètodes analítics per a la monitorització de paràmetres fisicoquímics d’interès en entorns naturals o industrials. En el camp dels residus, seran capaços d’elaborar l’estudi i la caracterització per al tractament adequat de residus de diferents procedències.

En qualsevol de les línies en què desenvolupin les seves tesis, s’espera que tindran capacitat per concebre, dissenyar, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca. El programa també es proposa dotar-los de mitjans perquè puguin contribuir a l’ampliació de les fronteres del coneixement a través d’una recerca original. També estaran capacitats per portar a terme una anàlisi crítica i d’avaluació i síntesi d’idees noves i complexes, alhora que obtindran les habilitats necessàries per a l’exposició en contextos acadèmics i professionals de les idees i els coneixements adquirits.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

El programa no disposa d’ajudes específiques per a matrícula. Excepcionalment, els grups de recerca poden establir ajudes puntuals.

Organització

• Planas Cuchi, Eulalia

• Casas Pons, Ignasi
• Garcia Gomez, Sonia
• Graells Sobre, Moises
• Perez Campdepadros, Irene
• Planas Cuchi, Eulalia
• Sastre Requena, Ana Maria

• Departament d'Enginyeria Química (PROMOTORA)

UTG Campus Diagonal - Besòs
Edifici A
Av. Eduard Maristany, 16
08019 Barcelona

934 011 792
E-mail: doctorat.eebe@upc.edu

Convenis amb altres institucions

Convenis:

Col·laboracions:

El Departament d’Enginyeria Química disposa d’una àmplia xarxa de contactes amb universitats i centres de recerca de conegut prestigi establerts en altres països. El contingut d’aquestes col·laboracions es pot descriure en cotuteles, en l’intercanvi de professorat i d’estudiants de doctorat, en participacions recíproques en tribunals de tesis i en el desenvolupament de projectes conjunts de recerca. A títol d’exemple poden citar-se:

Amirkabir University of Technology (IR)
Bremen University (DE)
Brookhaven National Laboratories (US)
Carnegie Mellon University (US)
Catholic University of Leuven (BE)
Chalmers University of Technology (ES)
Cornell University (US)
Cranfield University (UK)
Delft Technical University (NL)
École des Mines d’Alès (IMT Mines d’Alès) (FR)
ETH Zürich (CH)
Imperial College (UK)
Institut de Recherches sur la Catalyse et l’Environnement de Lió (FR)
Institute of Chemical Technology, TU Bergakademie Freiberg (DE)
JRC Karlsruhe (DE)
Politecnico di Torino (IT)
Poznan Institute of Technology (PL)
Tecnológico de Monterrey (MX)
Universidad de San Luis (AR)
Universidad de Tarapacá (CL)
Universidad Nacional del Litoral (AR)
Universidade Nova de Lisboa, UNL (PT)
Università degli Studi di Palermo (IT)
Università degli Studi di Udine (IT)
Università della Calabria (IT)
Università di Bologna (IT)
Sapienza Università di Roma (IT)
Universitat de Barcelona (ES)
Université des Sciences et de la Technologie d’Oran Mohamed-Boudiaf, USTOMB (DZ)
Université Oran 1 (DZ)
University of Edinburgh (UK)
University of Helsinki (FI)
University of Plymouth (UK)
University of Reading (UK)
Wageningen University (NL)

Perfil d'acces

Sense complements de formació:
Màster en Enginyeria Química, màster en Enginyeria de Processos Químics, màster en Enginyeria Industrial, en l’especialitat de Química.

Amb complements de formació:
Màster en Química, màster en Biotecnologia, màster en Enginyeria Alimentària, altres màsters en àmbits relacionats.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Ponderació
1. Currículum del candidat o candidata: tipus de formació i qualificacions obtingudes, així com l’experiència en recerca i professional (70%)
2. Contacte personalitzat a través d’entrevistes telemàtiques o presencials (15%).
3. Coneixement recognoscible de l’idioma anglès (15%)

Òrgan d’admissions
El programa té una Comissió Acadèmica que valora les sol·licituds dels estudiants i les estudiants. La Comissió revisa, mensualment, les sol·licituds que arriben per l’aplicació informàtica de preinscripció.

El programa de doctorat té un formulari específic on el doctorand o doctoranda expressa els seus interessos cientificotècnics. Amb aquesta informació, la Comissió Acadèmica del programa canalitza les sol·licituds admeses en relació amb les necessitats i capacitat dels diferents grups de recerca a fi d’assignar tutors/directors o tutors/directores.

Aquesta comissió estableix a més els complements de formació que ha de portar a terme cada candidat o candidata, si es consideren necessaris per la seva formació d’accés, a fi de garantir les seves capacitats, coneixements i aptituds, fins a un màxim de 60 ECTS.

Complements formatius

Assignatures obligatòries del màster
• Biotech Processes and Polymer Industry (6 crèdits ECTS)
• Chemical and Catalytic Reaction Engineering (6)
• Sustainability and Circular Economy (6)
• Polymer Physics (6)
• Waste Resource Technologies (6)
• Nanotechnology (6)
• Risk and Safety, and Chemical Industry (6)

Assignatures de l’especialitat en Green Chemical Process Engineering (GCPE)
• Membrane Processes and Technologies (6)
• Industrial Water Technologies (6)
• Process Integration (6)
• Advanced Catalytic Reactors (6)
• Computational Fluid Dynamics (6)
• Circular Process Engineering (6)

Període de matrícula dels nous doctorands

El període ordinari de matrícula comença al setembre i acaba el dia 15 d’octubre de cada curs, tot i que la data de matrícula depèn de la resolució d’admissió.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

S’estableix un període entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: elaboració i defensa inicial del pla de recerca.
Hores: 4.
Caràcter: obligatori.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• GARCIA DE ANDRÉS, XÈNIA: In situ studies of catalytic processes by Near Ambient X-ray Photoelectron Spectroscopy
  
  Autor/a: GARCIA DE ANDRÉS, XÈNIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 18/07/2022
  Data de lectura: 25/10/2022
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Sala Polivalent, Edifici I, planta baixa, Campus Diagonal-Besos (EEBE).
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | ESCUDERO RODRÍGUEZ, CARLOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: BUENO LÓPEZ, AGUSTÍN
       SECRETARI: JIMÉNEZ DIVINS, NÚRIA
       VOCAL: FRAXEDAS CALDUCH, JORDI
  Resum de tesi: Els nanomaterials han rebut malta atracció com a catalitzadors no només perla seva elevada relació superfície-volum, sinó també perla capacitat de sintetitzar-los en diferents dimensions i formes, les quals poden influir en els processos catalítics tot exposant plans cristal·lográfics específics. Degut al caracter superficial de la catalisi, l'ús de técniques sensibles a la superfície és clau, peró la investigació de sistemes catalítics s'ha de fer en les condicions més realistes possibles (en condicions de reacció) per poder identificar i comprendre el comportament de les espécies actives en condicions de treball. Aquest tipus destudis són possibles mitjançant la lespectroscópia fotoelectrónica de raigs-X en pressions properes a lambient (NAP-XPS). En aquest context, les principals línies d'investigació d'aquesta tesi, dividida entres capitols, s'han centrat en el disseny, síntesi i caracterització fisicoquímica de catalitzadors basats en cèria i deis seus centres actius, especialment mitjançant espectroscopia fotoelectrónica de raigs-X en condicions operando, en dues reaccions especifiques: la oxidació del sutge i la oxidació del CO.La primera part esta dedicada a la síntesi de múltiples catalitzadors doxid de ceri amb diferent nanoforma (cubs, bastonets, octaedres i poliedres, així com cubs i bastonets microestructurats amb plans {111}) per estudiar la influéncia deis plans exposats en la seva activitat catalítica per la reacció dbxidació del sutge. S'ha avaluat la seva activitat catalítica per l'oxidació del sutge, i els nanocubs i bastonets de céria (amb domini de cares {100} i {110}) mostren la millar activitat específica d'oxidació del sutge. Les mesures NAP-XPS han demostrat que les cares {100} i {11O} presenten la quantitat més elevada de Celll i de vacants d'oxigen durant el seu escalfament en atmosfera d'argó, i que la preséncia de sutge ha promogut altament la formació de Celll, confirmat també mitjançant ex-situ i operando Raman.La segona partes focalitza en l'estudi de la reacció d'oxidació de CO sobre un catalitzador policristal·lí de Pd/CeO2 per investigar la interacció entre el pal·ladi i el suport de céria i determinar la seva morfología i la composició química i estructura electrónica deis diferents elements en la superfície de la mostra. S'ha preparat i caracteritzat fisicoquímicament un catalitzador convencional en pols (Pd/CeO2) abans d'estudiar la seva activitat per l'oxidació de CO amb NAP-XPS. Les mesures operando han permés la identificació de dues especies de Pd diferents en condicions d'oxidació de CO, essent PdxCe1-xO2--0 la fase activa. Aquesta part també inclou una analisi no destructiu del perfil de profunditat tot utilitzant energies d'excitació de sincrotró variables, dut a terme per esclarir la ubicació i el paper d'aquestes espécies de pal·ladi en la reacció d'estudi.La tercera i última partes basa en el disseny i preparació de catalitzadors inversos céria/Pd mitjançant la deposició de capa atómica (ALD) per investigar la reacció d'oxidació de CO en condicions operando. S'ha preparat i caracteritzat morfológicament un sistema model Pd/CeO2/Si i diversos sistemes inversos CeO2/Pd per investigar el rol de les diferents interfícies formades en l'activitat de la reacció esmentada. La optimització del disseny del sistema invers céria/Pd ha comportat un estudi de la influéncia de la temperatura i del nombre de cicles de deposició sobre l'estructura i l'activitat d'aquests sistemes, i s'ha establert una relació entre la rugositat superficial deis sistemes i el nombre de cicles de deposició. També s'ha fet un seguiment de l'efecte de la temperatura sobre la uniformitat i continüitat de les capes fines deis sistemes. Les mesures de NAP-XPS han permés concloure que 100 cicles d'ALD són el valor óptim que permet estudiar les fases de Ce i Pd deis sistemes, i que la preséncia de la fase activa PdxCe1-xO
  

Darrera actualització: 06/10/2022 04:45:23.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 06/10/2022 04:30:28.

Llistat de tesis defensades per any

• ECHEVARRÍA DÍEZ-CANEDO, CARLOS: Integration of advanced wastewater treatment and reclamation technologies for organic micropollutants removal and promote water reuse
  
  Autor/a: ECHEVARRÍA DÍEZ-CANEDO, CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 14/07/2022
  Director/a de tesi: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS | VALDERRAMA ANGEL, CESAR ALBERTO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: SASTRE REQUENA, ANA MARIA
       SECRETARI: IBAÑEZ MENDIZABAL, RAQUEL
       VOCAL: TEIXIDO PLANES, MARC
  Resum de tesi: La situación climática actual y la sobrepoblación localizada son los principales responsables de un desajuste en los balances hídricos territoriales. El principal impacto es una mayor frecuencia de sequías y una mayor variabilidad de lluvias, generando una mayor presión en la explotación de agua superficial y subterránea. La introducción de recursos hídricos alternativos como puede ser el agua regenerada resulta una estrategia más atractiva que la desalación de agua de mar desde un punto de vista económico y ambiental; sin embargo, su actual implementación territorial dista de su potencial, existiendo barreras como pueden ser la percepción pública o la gobernanza. La presencia de nuevos microcontaminantes orgánicos (OMP) en el ciclo integral del agua, específicamente en los efluentes de agua regenerada y reutilizada, genera preocupación en las administraciones públicas y en las operadoras, siendo actualmente inciertos los efectos que pueden tener sobre la salud humana o el medio ambiente. Durante las últimas décadas, se han reportado en la literatura eficiencias de eliminación bajas (<20%) para algunos de estos compuestos en los procesos de depuración y regeneración convencionales. De esta manera, es necesario recurrir a la innovación para el desarrollo de nuevas soluciones que permitan desbloquear esta barrera. Nuevos procesos avanzados de regeneración de aguas deben ser demostrados en escalas relevantes para garantizar una eliminación coste-efectiva de estos compuestos, así como proveer soluciones para la gestión de salmueras o su valorización. Además, es necesaria la propuesta de iniciativas ligadas a la educación y a la comunicación, así como abordar nuevos modelos de gobernanza que permitan alcanzar la viabilidad económica de los proyectos de reutilización. El objetivo de esta tesis doctoral es aportar conocimiento para superar las barreras identificadas en la reutilización de aguas y contribuir a una mayor importación. A través de tres artículos publicados (Capitulo 3-5), esta tesis doctoral evalúa y compara desde un punto de vista tecno-económico distintos esquemas coste-efectivos de regeneración avanzada. Distintos pilotajes a escala industrial se realizaron en la Estación Regeneradora de Aguas del Baix Llobregat (Barcelona, España) para evaluar eficiencias de eliminación, costes de inversión y de operación, incluyendo tecnologías como pueden ser el PAC-MBR, procesos de oxidación avanzada (O3+UV), PAC-UF, UF-OI y un innovador adsorbente de alto rendimiento (CNM). Por otor lado, es necesario desarrollar herramientas de ayuda a la decisión que ayuden a una rápida estimación de costes. Se han calculado curvas de costes, incluyendo costes de inversión (CAPEX) y costes de operación (OPEX) para distintos trenes de tratamiento, para su validación en tres casos de estudio en el área de Barcelona (España).
  

• MONTENEGRO LANDIVAR, MARIA FERNANDA: Recovery of polyphenols by extraction and purification technologies from orange and spinach processing residues
  
  Autor/a: MONTENEGRO LANDIVAR, MARIA FERNANDA
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/675544
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 21/09/2022
  Director/a de tesi: VALDERRAMA ANGEL, CESAR ALBERTO | SAURINA PURROY, XAVIER | VECINO BELLO, XANEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: DE PABLO RIBAS, JOAN
       SECRETARI: MARGUI GRABULOSA, EVA
       VOCAL: BARBOSA PEREIRA, LETRICIA
  Resum de tesi: Los residuos resultantes del procesamiento de naranjas y espinacas, compuestos principalmente por piel y semillas; y hojas, respectivamente, contienen cantidades relevantes de polifenoles, por lo que pueden ser utilizados como materia prima para la recuperación de antioxidantes naturales. La recuperación de polifenoles a partir de residuos de naranja y espinaca se ha llevado a cabo utilizando tecnologías convencionales e innovadoras. El etanol y el agua, son disolventes compatibles con aplicaciones alimentarias, nutracéuticas y farmacéuticas, aptos para la extracción de compuestos polares como los polifenoles. En esta tesis se utiliza como tecnología convencional la extracción con agitación mecánica (MSE); además, la extracción asistida por ultrasonidos (UAE), la extracción asistida por microondas (MAE) y la extracción con líquidos presurizados (PLE) son enfoques innovadores para la extracción de polifenoles usando etanol como solvente. UAE fue seleccionada para las dos matrices, debido a su sencillez y bajo costo, entre otras razones que favorecen su escalamiento industrial. Las mejores condiciones para la matriz de naranja con UAE fueron etanol/agua/HCl en proporción 60/39,9/0,1 (v/v/v) como solvente a 25 ºC por un tiempo de extracción de 30 min, proporcionando 0,4 mg de ácido gálico equivalente (GAE) por gramo de peso fresco (fw); y para la matrix de espinaca fueron etanol/agua/HCl en proporción 80/19,9/0,1 (v/v/v) como solvente a 25 ºC por un tiempo de extracción de 30 min, proporcionando 0,82 mg GAE/G fw. Sin embargo, se comparó UAE con MSE, utilizando agua como solvente para la última tecnología. Los resultados obtenidos fueron que MSE sería la técnica de extracción más adecuada ya que es más económica que UAE. Las condiciones seleccionadas para la extracción de los residuos de naranja y espinaca fueron 70 ºC, tiempo de contacto de 15 min, relación sólido/solvente 1:100 y pH 4 sin ajuste para el residuo de naranja; y 50 ºC, 5 min, 1:50 y pH 6 sin ajuste, para el residuo de espinaca. Bajo estas condiciones, el contenido fenólico total (TPC) fue de 1 mg GAE/g fw y 0,8 mg GAE/g fw para naranja y espinaca, respectivamente. Para la caracterización de polifenoles se utilizó cromatografía líquida de alta presión (HPLC). La técnica de HPLC también se utilizó para el análisis de los principales polifenoles de los desechos de naranja (por ejemplo, ácido 4-hidroxibenzoico, hesperidina) y espinaca (por ejemplo, ácido ferúlico, rutina) y para el estudio de las condiciones óptimas de extracción con las técnicas de extracción antes mencionadas. La actividad antioxidante de los extractos de MSE se evaluó mediante ensayos basados en 2,2-difenil-1-picrilhidrazilo (DPPH), poder antioxidante reductor férrico (FRAP) y ácido 2,2`-azino-bis (3-etilbenzotiazolina-6sulfónico) (ABTS). Como resultado se obtuvieron extractos ricos en polifenoles, con actividad antioxidante de 2,27 mg Trolox equivalente (TE)/g para naranja y 0,4 mg TE/g para espinaca. Además, los extractos de naranja y espinaca de MSE, fueron tratados mediante tecnología de membranas para su purificación. Se concluyó que el flujo transmembrana dependía del caudal de alimentación para MF, UF, NF y OI. La recuperación y la eficiencia de la concentración se evaluaron en términos de TPC y por familias de polifenoles (ácidos hidroxibenzoicos, ácidos hidroxicinámicos y flavonoides), mediante análisis HPLC. Para las matrices de naranja y espinaca, se podría utilizar MF para la clarificación del extracto; NF podría usarse para preconcentrar polifenoles; y las membranas de OI podrían usarse para concentrar polifenoles. Finalmente, se realizó una revisión bibliográfica enfocada en las propiedades antivirales de algunos polifenoles y su mecanismo de acción frente a diferentes tipos de virus.
  

• SERAFIN, JAROSLAW: Titanium dioxide and nanoshaped ceria for solar hydrogen production
  
  Autor/a: SERAFIN, JAROSLAW
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674230
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 21/04/2022
  Director/a de tesi: LLORCA PIQUE, JORDI | PARDO SOTO, LUIS CARLOS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MOLINS GRAU, ELIES
       SECRETARI: CAZORLA SILVA, CLAUDIO
       VOCAL: VENDRELL VILLAFRUELA, XAVIER
  Resum de tesi: Aquest treball se centra en l'estudi d'aquests processos sobre Ti02 i Ce02, respectivament. Tot i que el desenvolupament de la investigació fotocatalítica amb l'ús de fotocatalitzadors semiconductors no té més d'uns 40 anys, aquest camp de coneixement esta guanyant cada cop més interés, tant de la ciencia com de la indústria. La descomposició fotocatalítica de l'aigua o la desintoxicació fotocatalítica de les aigües residuals industrials és actualment objecte de recerca a molts centres. Com s'explica a l'introducció, el potencial ús de la radiació solar com a font d'energia primaria en processos fotocatalitics és un avantatge inqüestionable d'aquest métode. Malauradament, la investigació de nous fotocatalitzadors actius en radiació visible, que s'ha fet durant anys, ha donat lloc a un progrés mediocre en aquest camp. Encara hi ha escassetat de fotocatalitzadors eficaços, especialment per a la descomposició fotocatalítica de l'aigua. En condicions estrictament anaeróbiques, els rendiments quantics són molt baixos. Per tant, el treball a molts laboratoris se centra en augmentar l'eficiéncia fotocatalítica, preparar nous fotocatalitzadors o dissenyar sistemes híbrids. El Compendi d'articles descriu la preparació de catalitzadors per a la producción fotocatalítica d'hidrogen. Per aixó, s'han preparat catalitzadors basats en materials de carboni (graté redu'il/carbó activa!} i dióxid de titani dopa! amb nanopartícules metal·liques (Au/Pt) (Objectiu 1). A més, s'ha investigat l'ús de microreactors de silici macroporós per fotogenerar hidrogen després de recobrir els microcanals amb fotocatalitzadors d'Au/Ti02 i Pt/Ti02 (Objectiu 2). El desenvolupament de tecnologies solars per convertir C02 en combustible ha esdevingut un gran desafiament energétic, ja que completa el cicle antropogénic del carboni i condueix a la producció de combustibles de transport sostenibles a escala mundial. Tanmateix, la conversió massa baixa, la selectivitat deficient o !'eficiencia energética baixa deis enfocaments actuals en dificulten l'aplicació industrial. L'apartat Annex presenta la descomposició termoquímica de C02 (un procés analeg a la descomposició de l'aigua en hidrogen) en diferents formes de catalitzador d'oxid de ceri dopa! amb metalls (PI, Au, Ni, Ru, Pd). A més, s'ha estudiat la influencia del métode de preparació del catalitzador (malta de boles vs. impregnació humida a sequedat incipient) (Objectius 3, 4 i 5). Per comprendre millor el mecanisme de funcionament del catalitzador d'óxid de ceri, s'han realitzat simulacions de dinamica molecular de catalitzadors immersos amb molécules d'aigua. (Objectiu 6). En el darrer capítol explicaré les Conclusions d'aquesta tesi doctoral. En general, els objectius específics d'aquesta tesi són: Objectiu 1: Sintetitzar i caracteritzar compostos de dióxid de litani-carboni com a fotocatalitzadors per produir hidrogen a partir de barreges d'aigua/alcohol. Objectiu 2: Explorar l'ús d'estructures macroporoses de silici per fotogenerar hydrogen després de recobrir els microcanals amb fotocatalitzadors d'Au/Ti02 i Pt/Ti02. Objectiu 3: Síntetitzar i caracteritzar céria amb diferents formes exposant diferents planols cristal·lografics pera la conversió termoquímica de C02. Objectiu 4: Estudiar la influencia de nanopartícules metal·liques (Au, Ni, Pd, Pt, Ru) a la céria pera la conversió termoquimica de C02. Objectiu 5: Estudiar la influencia deis métodes de preparació de catalitzadors mitjançant impregnació humida a sequedat incipient (IWI) i mólta de boles (BM). Objectiu 6: Utilitzar la dinamica molecular per estudiar la interacció entre les molécules d'H20 i l'octaédric de ceria [111] examinant l'efecte a la superficie
  

Darrera actualització: 06/10/2022 05:01:04.

Grups de recerca

• CEPIMA-Center for Process and Environment Engineering
• CERTEC-Centre d'Estudis del Risc Tecnologic
• CRESCA-Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari
• NEMEN-Nanoenginyeria de materials aplicats a l'energia
• R2EM-Resource Recovery and Environmental Management

Professorat

• Almajano Pablos, Maria Pilar
• Casal Fabrega, Joaquim
• Casas Pons, Ignasi
• Cortina Pallas, Jose Luis
• Espuña Camarasa, Antonio
• Farran Marsa, Adriana
• Fortuny Sanroma, Agustí
• Gibert Agullo, Oriol
• Graells Sobre, Moises
• Llorca Pique, Jordi
• Marti Gregorio, Vicenç
• Pablo Ribas, Joan de
• Pastor Ferrer, Elsa
• Perez Moya, Montserrat
• Planas Cuchi, Eulalia
• Ruiz Planas, Montserrat
• Sastre Requena, Ana Maria
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Yaroshchuk, Andriy