Perfil d'acces

Principals títols d’accés (per ordre de prioritat):

Enginyeria Química
Enginyeria Industrial
Llicenciatura en Química
Enginyeria Alimentària

Sense complements de formació:
Màster en Enginyeria Química, Màster en Enginyeria de Processos Químics, Màster en Enginyeria Industrial (esp. Química).

Amb complements de formació:
Màster en Química, Màster en Biotecnologia, Màster en Enginyeria Alimentària, altres màsters en àmbits relacionats.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la investigació científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la investigació científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte d’investigació amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per a realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context investigador en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Els alumnes del programa tindran experiència en diferents camps de R+D+I relacionats amb l’enginyeria de processos químics que cobreixen un ampli ventall de situacions.

Els àmbits en què es desenvoluparà poden incloure:

Experiència en el camp dels productes alimentaris: durabilitat, traçabilitat, optimització, higiene i enginyeria alimentària. Disseny i construcció de nous equips o instal·lacions en empreses alimentàries, etc.

Capacitat d’integració i intensificació de processos, gestió i valorització de residus i control de la contaminació.

Formació en diversos camps relacionats amb el risc i la seguretat. Principalment, hauran adquirit formació en anàlisi de risc en la indústria de procés, en l’avaluació de risc ambiental i en episodis d’incendis forestals i d’interior.

En l’àmbit de la nanotecnologia, hauran adquirit, entre d’altres, la capacitat de dissenyar, desenvolupar, caracteritzar i assajar nous catalitzadors basats en nano- i microestructures, per exemple per a la generació i purificació d’hidrogen. O desenvolupar fotocatalitzadors i reactors fotocatalítics per generar hidrogen a partir d’aigua i llum solar, etc.

Podran aplicar diferents tecnologies de separació, per exemple, per eliminar contaminants d’aigües. O desenvoluparan nous sensors com a mètodes analítics per a la monitorització de paràmetres fisicoquímics d’interès en entorns naturals o industrials. En el camp dels residus, seran capaços de realitzar l’estudi i la caracterització per al tractament adequat de residus de diferents procedències.

En qualsevol de les línies en què desenvolupin les seves tesis, s’espera que tindran capacitat per concebre, dissenyar, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca. El programa també es proposa dotar-los de mitjans perquè puguin contribuir a l’ampliació de les fronteres del coneixement a través d’una recerca original. També estaran capacitats per fer una anàlisi crítica i d’avaluació i síntesi d’idees noves i complexes, alhora que obtindran les habilitats necessàries per a l’exposició en contextos acadèmics i professionals de les idees i coneixements adquirits.

Nombre de places

10

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Ajuts de matrícula

El programa no disposa d’ajudes específiques per a matrícula. Excepcionalment, els grups de recerca poden establir ajudes puntuals.

Organització

• Casas Pons, Ignasi

• Casas Pons, Ignasi
• Garcia Gomez, Sonia
• Graells Sobre, Moises
• Perez Campdepadros, Irene
• Planas Cuchi, Eulalia
• Sastre Requena, Ana Maria

• Departament d'Enginyeria Química (PROMOTORA)

UTG Campus Diagonal - Besòs
Edifici A
Av. Eduard Maristany, 16
08019 Barcelona

934 011 792

Convenis amb altres institucions

Convenis:

The China Scholarship Council (CSC)
University of Tunis El Manar (Tunísia)
Universidad de los Andes (Colòmbia)
Universidad Nacional de Colòmbia (CO)

Col·Laboracions:

El Departament d’Enginyeria Química disposa d’una àmplia xarxa de contactes amb universitats i centres de recerca de conegut prestigi radicats en altres països, amb els quals hi ha un actiu programa d’intercanvi d’estudiants i investigadors. A títol d’exemple poden citar-se:

Amirkabir University of Technology (IR)
Bremen University (DE)
Brookhaven National Laboratories (US)
Carnegie Mellon University (US)
Catholic University of Leuven (BE)
Chalmers University of Technology (ES)
Cornell University (US)
Cranfield University (UK)
Delft Technical University (NL)
École des Mines d’Alès (IMT Mines d’Alès) (FR)
ETH Zürich (CH)
Imperial College (UK)
Institut de Recherches sur la Catalyse et l’Environnement de Lió (FR)
Institute of Chemical Technology, TU Bergakademie Freiberg (DE)
JRC Karlsruhe (DE)
Politecnico di Torino (IT)
Poznań Institute of Technology (PL)
Tecnológico de Monterrey (MX)
Universidad de San Luis (AR)
Universidad de Tarapacá (CL)
Universidad Nacional del Litoral (AR)
Universidade Nova de Lisboa - UNL (PT)
Università degli Studi di Palermo (IT)
Università degli Studi di Udine (IT)
Università della Calabria (IT)
Università di Bologna (IT)
Università La Sapienza (IT)
Universitat de Barcelona (ES)
Université des Sciences et de la Technologie Mohamed Boudiaf (DZ)
Université Oran 1 (DZ)
University of Edinburgh (UK)
University of Hèlsinki (FI)
University of Plymouth (UK)
University of Reading (UK)
Wageningen University (NL)

Perfil d'acces

Principals títols d’accés (per ordre de prioritat):

Enginyeria Química
Enginyeria Industrial
Llicenciatura en Química
Enginyeria Alimentària

Sense complements de formació:
Màster en Enginyeria Química, Màster en Enginyeria de Processos Químics, Màster en Enginyeria Industrial (esp. Química).

Amb complements de formació:
Màster en Química, Màster en Biotecnologia, Màster en Enginyeria Alimentària, altres màsters en àmbits relacionats.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

Ponderació
1. Currículum acadèmic del candidat: tipus de formació i qualificacions obtingudes (ponderació: 60%).
2. Experiència de recerca (ponderació: 15%).
3. Beques i/o ajudes de què disposa el candidat o la candidata (ponderació: 20%).
4. Altres mèrits (5%).


Òrgan d’admissions
El Programa té una Comissió Acadèmica que valora les sol·licituds dels estudiants. Aquesta Comissió està composta per quatre representants dels professors del programa, el coordinador o la coordinadora (que la presideix), un representant dels estudiants i un administratiu o administrativa (sense vot). La Comissió revisa, mensualment, les sol·licituds que arriben per diferents vies (aplicació informàtica de preinscripció, correu electrònic, en persona). El Programa de Doctorat té un formulari específic on els doctorands expressen els seus interessos cientificotècnics. Amb aquesta informació, la Comissió Acadèmica del programa canalitza les sol·licituds admeses en relació amb les necessitats i capacitat dels diferents grups de recerca a fi d’assignar tutors/directors o tutores/directores.
Aquesta Comissió estableix a més els complements de formació que han de fer els candidats, si es consideren necessaris per la seva formació d’accés, a fi de garantir les seves capacitats, coneixements i aptituds, fins a un màxim de 60 ECTS.

Complements formatius

La Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat podrà exigir, en funció del perfil d’ingrés dels doctorands, que hagin de superar-se complements de formació específics. En aquest cas, farà un seguiment dels complements de formació cursats i establirà els criteris convenients per limitar-ne la durada. Els complements podran ser de formació investigadora o de formació transversal, però mai podrà exigir-se als doctorands la matrícula d’una quantitat igual o superior a 60 ECTS.

Aquesta formació complementària es realitza en el marc del Màster’s Degree in Chemical Engineering - Smart Chemical Factories, ofert per l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) o en els cursos transversals programats per la UPC.

El Màster’s Degree in Chemical Engineering (recentment verificat) és el que es considera vinculat al Programa de Doctorat en Enginyeria de Processos Químics.

La formació complementària que eventualment els doctorands hagin de cursar la determina la Comissió Acadèmica d’entre les matèries del màster, en funció dels seus perfils i manques.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període ordinari de matrícula comença al setembre i finalitza el dia 15 d’octubre de cada curs, encara que la data de matrícula depèn de la resolució d’admissió.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

S’estableix un període entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de cada curs.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria.
Hores: 288.
Caràcter: obligatòria.
Activitat: Cursos.
Hores: 30.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• CANUDAS VENTURA, MIQUEL: Resines acríliques modificades com a nous productes de readobament i/o adobament sense formol ni fenol
  
  Autor/a: CANUDAS VENTURA, MIQUEL
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669322
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Embargament temporal
  Data de lectura: 24/07/2020
  Director/a de tesi: DE PABLO RIBAS, JOAN | MORERA PRAT, JOSEP MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MANICH BOU, ALBERT M.
       SECRETARI: DEL VALLE MENDOZA, LUIS JAVIER
       VOCAL: BARTOLÍ SOLER, ESTHER
  Resum de tesi: El procés d¿elaboració del cuir consisteix en una seqüència de reaccions químiques complexes i processos mecànics que permeten convertir la pell natural, un subproducte de la indústria càrnica altament putrescible per l¿atac d¿enzims proteolítics, en cuir, un producte estable, amb bona resistència hidrotèrmica i d¿alt valor afegit.Durant els darrers anys, la indústria de la pell ha evolucionat cap a una indústria més respectuosa amb el medi ambient gràcies a l¿aparició de nous productes i processos que han permès reduir les emissions tant d¿aigües residuals com atmosfèriques. Und¿aquests productes han estat les resines acríliques lineals convencionals que en la actualitat s¿utilitzen àmpliament com a agents de readobatge. Ara bé, presenten una sèrie d¿inconvenients en les propietats finals del cuir readobat que fan que en la majoria de casos s¿hagin d¿emprar de forma conjunta amb diferents productes clàssics base formaldehid, fenol, naftalina, etc., que presenten un cert grau de toxicitat i de possible carcinogenicitat.L¿encara ús de certs productes químics amb constituents tòxics que no s¿han pogut substituir per d¿altres més renovables o menys contaminants, la obtenció de subproductes de reacció difícils de reciclar o reutilitzar durant les diferents etapes del procés i, les baixes propietats del cuir tractat amb les resines acríliques convencionals, deriva en un ampli marge de millora per reduir l¿impacte mediambiental de la manufactura del cuir.En aquesta tesi doctoral s¿han sintetitzat resines acríliques modificades conegudes com a policarboxilats (PCEs) i s¿han estudiat com a possibles nous agents de readobament més respectuosos amb el medi ambient en substitució de les resines acríliques convencionals i dels productes clàssics.La síntesi dels PCEs s¿ha realitzat en dues fases mitjançant la polimerització per radicals lliures seguida de l¿esterificació de Fischer. D¿aquesta forma s¿han obtingut polímers ramificats formats per cadenes backbones, de naturalesa acrílica, que estan esterificades amb cadenes laterals, de naturalesa polialcohòlica. La caracterització d¿aquests productes s¿ha dut a terme a nivell estructural a través d¿espectroscopia d¿infraroig (IR) i a nivell de pes molecular mitjançant cromatografia d¿exclusió per mida (SEC). Ambdós mètodes han permès identificar productes d¿idèntica naturalesa química però amb diferències respecte el pes molecular de les cadenes backbone i/o de les cadenes laterals.Els assajos de readobatge s¿han dut a terme comparant-ne les propietats com a agents de readobatge amb una resina acrílica lineal convencional d¿ús comercial contrastat. Els cuirs obtinguts s¿han analitzat mitjançant assajos físics i de forma organolèptica. Els resultats han evidenciat que tots els productes PCE rendeixen una alta intensitat de color en els cuirs readobats, un dels principals inconvenients de les acríliques convencionals. A més, han permès realitzar una selecció de l¿estructura del PCE idònia en relació a l¿ús aplicatiu com a agent readobant. La validació dels resultats obtinguts s¿ha realitzat mitjançant microscòpia electrònica de rastreig (SEM).Per evaluar l¿impacte mediambiental del producte s¿ha realitzat un assaig de biodegradabilitat que ha permès determinar que els productes PCEs presenten un major grau de biodegradabilitat en comparació a les resines acríliques convencionals.Conseqüentment, al ser productes amb un alt grau de biodegradabilitat i que en el readobatge no necessiten de l¿ús complementari de productes clàssics tòxics, es poden considerar com productes altament respectuosos amb el medi ambient que poden ajudar a disminuir l¿impacte mediambiental del cicle de vida de la indústria del cuir.Aquest projecte conclou que, en comparació a les resines acríliques convencionals, els PCEs són una alternativa real d¿agents
  

• FERNÁNDEZ DE LABASTIDA VENTURA, MARCOS: Development of novel techniques of advanced transport characterization of membranes
  
  Autor/a: FERNÁNDEZ DE LABASTIDA VENTURA, MARCOS
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669832
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 01/10/2020
  Director/a de tesi: YAROSHCHUK, ANDRIY
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: COMPAÑ MORENO, VICENTE
       SECRETARI: DE PABLO RIBAS, JOAN
       VOCAL: GERNJAK, WOLFGANG
  Resum de tesi: L'optimització dels processos de separació amb membranes depèn d'una combinació de factors relacionats amb les propietats fisicoquímiques, l'estructura o la morfologia. Per tant, una caracterització acurada és fonamental en la investigació i desenvolupament de membranes. Aquesta tesi aborda dos problemes específics dels processos de separació amb membranes: la distribució de l'abast de la polarització per concentració (PC) sobre la superfície de la membrana als mòduls de membrana on la força impulsora és la pressió i l'obtenció d'informació diferenciada de les propietats cinètiques i d'equilibri en membranes de bescanvi iònic per a una millor comprensió dels mecanismes de transport d'ions.Les conseqüències de la inhomogeneïtat de la PC a l'hora d'interpretar les mesures del rebuig del solut es van il·lustrar qualitativament mitjançant un senzill model que descriu la PC localment en 1D combinat amb una distribució de probabilitats pel gruix de la capa límit. Ignorar la distribució a la PC subestima la PC dels soluts rebutjats positivament i sobreestima la PC per als rebutjats negativament. Aquest fet és especialment important en la nanofiltració, on es poden produir simultàniament rebuigs positius i negatius pronunciats per a soluts de diferents càrregues. Per tant, és desitjable reduir al màxim la inhomogeneïtat de la distribució de la PC als mòduls de membrana.Es va desenvolupar un nou disseny de mòdul per membranes basat en la clàssica configuració de disc rotatiu. Simulacions de dinàmics de fluids van demostrar que la PC es homogènia a la major part de la superfície de la membrana mentre que es van obtenir algunes desviacions esperables a prop de la vora de la membrana. A més, es va validar experimentalment estudiant la dependència del rebuig observat amb la velocitat de rotació i demostrant que el rebuig intrínsec es pràcticament independent. Posteriorment, es van obtenir les permeances iòniques mitjançant el model "Solution-diffusion-electro-migration" realitzant diferents estudis amb salts dominants (NaCl, MgCl2, Na2SO4 i MgSO4) més ions traça (Na+, NH4+, Cl- i NO3-) i amb mescles binàries de NaCl i MgCl2. D'altra banda, alguns experiments amb una cel·la de flux tangencial van demostrar que hi ha una filtració al llarg del suport porós de la membrana, fins i tot si aquesta esta recolzada per una superfície impermeable. Això es produeix a les zones perifèriques de la membrana, a causa de la pressurització del mòdul i contribueix a la inhomogeneïtat de la PC.Finalment, es va desenvolupar un nou mètode basat en la difusió no estacionària en condicions de diferències de concentració relativament petites per determinar la difusió i els coeficients de partició, a més de la permselectivitat iònica, que és l'únic paràmetre disponible a partir de les mesures convencionals del potencial de membrana en estat estacionari. Una membrana de bescanvi iònic recolzada per un suport relativament gruixut i porós es col·loca en una cel·la agitada de dos compartiments. La concentració de sal en un compartiment es manté estacionària durant l'experiment mentre que a l'altre compartiment, la solució inicial és substitueix ràpidament per una solució de concentració diferent. Així, hi ha una resposta elèctrica depenent de temps a causa d'una redistribució progressiva de la diferència de concentració aplicada entre la membrana i el suport porós degut a les diferents selectivitats iòniques entre ambdós medis. Les dades experimentals es van ajustar a un model matemàtic que descriu els fenòmens de transport en estat transitori, incloent la osmosis, ja que es va observar que contribueix significativament en les mesures. La permeabilitat osmòtica es va determinar paral·lelament. La velocitat de relaxació de la senyal obtinguda està controlada principalment per la difusió de la membrana, tot i que també es veu afectada pel coeficient de partició
  

• JAVADIAN, HAMEDREZA: Study on adsorption behavior of rare earth elements onto magnetic nanocomposites of carboxymethyl chitosan, alginate and novel biodegradable polyamide
  
  Autor/a: JAVADIAN, HAMEDREZA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 16/07/2020
  Director/a de tesi: SASTRE REQUENA, ANA MARIA | RUIZ PLANAS, MONTSERRAT
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ALGUACIL PRIEGO, FRANCISCO JOSÉ
       SECRETARI: CORTINA PALLAS, JOSE LUIS
       VOCAL: GUIBAL, ERIC
  Resum de tesi: Las tierras raras (REE) son metales que forman parte componentes utilizados en las nuevas tecnologías. Se utilizan en ingeniería química, imanes permanentes, iluminación fluorescente, sensores, teléfonos celulares, láser, electrónica, baterías recargables, etc., debido a sus propiedades fisicoquímicas únicas. Para suministrar las cantidades requeridas de estos metales y satisfacer sus crecientes demandas, una de las opciones es su recuperación de fuentes secundarias. A pesar de los muchos esfuerzos que se han realizado en este sentido, solo se recicla menos del 1% de REE, debido en parte a problemas como son la recolección de diferentes productos finales y la separación de REE de otros componentes y metales.Entre las diferentes técnicas utilizadas para la separación y purificación de REEs de disoluciones acuosas, la biosorción ha recibido gran atención en las últimas décadas. En este sentido, los biopolímeros se han utilizado ampliamente para el tratamiento de soluciones que contienen metales. El alginato y el quitosano son dos tipos de biopolímeros que han sido utilizados por muchos investigadores debido a que son ecológicos y efectivos.El propósito de este trabajo fue estudiar la adsorción de iones Nd+3, Tb+3 y Dy+3 de disoluciones acuosas mediante el uso de nuevos nanocompuestos magnéticos basados en alginato de calcio (CA) y biopolímeros de carboximetil quitosano (CMC), así como una nueva poliamida sintética biodegradable, la poli (pirimidina-tiofeno-amida) (P (PTA)) y nanopartículas magnéticas (Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4).La síntesis de la P(PTA) se realizó en dos etapas. En primer lugar, se sintetizó el monómero de diamina-fenol (TMAPD). En segundo lugar, el polímero se obtuvo por policondensación de TMAPD en el líquido iónico de bromuro de 1,3 -dipropil imidazolio como disolvente, para evitar el uso del trifenilfosfito / N-metilpirrolidona / piridina / LiCl, compuesto tóxico que se requiere en la policondensación directa convencional.Las nanopartículas magnéticas (Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4) se sintetizaron mediante la técnica hidrotérmica. Los nanocompuestosmagnéticos obtenidos han sido CA/CMC/Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4, CA/P(PTA)/Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4, y CMC/PPTA)/Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4; y se sintetizaron mediante el método de gelación. El compuesto y P(PTA)/Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4 se sintetizó mediante el método hidrotérmico.Para la caracterización de los compuestos sintetizados, se utilizaron diferentes técnicas. Para confirmar la formación de Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4 y determinar el tamaño de partícula de utilizó XRD. La composición de P(PTA) se confirmó por análisis de RMN. La morfología de Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4 y de los nanocompuestos magnéticos se determinó mediante FE-SEM y la estabilidad térmica del P(PTA) y de los nanocompuestos magnéticos, se realizó mediante TGA. EDX se utilizó para el análisis elemental de Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4, P(PTA) y de los nanocompuestos magnéticos. El análisis por VSM se aplicó para determinar las propiedades magnéticas del Ni0.2Zn0.2Fe2.6O4 y los nanocompuestos magnéticos, mientras que para la determinación de los grupos funcionales de todos los compuestos se aplicó el análisis FT-IR.Finalmente, se estudió en batch y en columna, la adsorción de Nd+3, Tb+3 y Dy+3 en muestras individuales y ternarias de metales. Para los experimentos en batch, se analizó el efecto de los parámetros principales como el pH, tiempo de contacto, cantidad de adsorbente,concentración inicial, fuerza iónica y temperatura sobre la adsorción de los REE. Además, sedeterminaron ¿G¿, ¿H¿, ¿S¿ como parámetros termodinámicos. En el sistema ternario, se utilizó la metodología de superficie de respuesta basada en el diseño central compuesto (RSM-CCD) para predecir la eficiencia de adsorción de los REE y las interacciones entre diferentes parámetros. Los datos experimentales de adsorción de REE se ajustaron a modelos de isotermas y cinéticos y de adsorción, para los e
  

• SOMOZA TORNOS, ANA: Decision support strategies for the efficient implementation of circular economy principles in process systems
  
  Autor/a: SOMOZA TORNOS, ANA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DE PROCESSOS QUÍMICS
  Departament: Departament d'Enginyeria Química (EQ)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 26/03/2020
  Director/a de tesi: ESPUÑA CAMARASA, ANTONIO | GRAELLS SOBRE, MOISES
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CABALLERO SUÁREZ, JOSÉ ANTONIO
       SECRETARI: MONTASTRUC, LUDOVIC
       VOCAL: MANENTI, FLAVIO
  Resum de tesi: El crecimiento económico a cualquier precio ha dejado de ser una opción viable. Tener conciencia sobre nuestra creciente huella ambiental es clave para afrontar los problemas que el empobrecimiento de los ecosistemas está causando y causará en el futuro. Uno de los desafíos clave para abordarlo es avanzar hacia técnicas que permitan una gestión de recursos más sostenible. En esta línea, la economía circular es una estrategia con gran potencial para mejorar la vida útil de los recursos mediante el cierre de ciclos de materiales y energía.Desde finales de los años ochenta, la investigación en Ingeniería de Procesos y Sistemas (PSE) ha permitido generar métodos y herramientas para el desarrollo sostenible de productos, procesos y cadenas de suministro. Sin embargo, su aplicación en economía circular requiere consideraciones especiales al evaluar la introducción de nuevas tecnologías para el reciclaje de materiales. Esta Tesis tiene como objetivo proporcionar un conjunto de modelos y herramientas para apoyar el proceso de toma de decisiones sobre el aprovechamiento de materiales a través de la lente de la economía circular mediante la implementación de tecnologías de conversión de residuos en recursos.La primera parte presenta una visión general de los enfoques de sostenibilidad, lista los desafíos que la economía circular y la simbiosis industrial plantean en PSE, e introduce el alcance metodológico e industrial de la Tesis. La segunda parte tiene como objetivo evaluar los beneficios ambientales y económicos que se pueden obtener mediante la aplicación de los principios de la economía circular en la industria química. Con este propósito, se desarrolla un método sistemático basado en el análisis del ciclo de vida, el rendimiento económico y el nivel de madurez tecnológica para caracterizar las tecnologíasde recuperación y facilitar la comparación entre técnicas tradicionales y en desarrollo.La tercera parte describe las tareas previas al desarrollo de los modelos de optimización. Se presenta una metodología para la generación sistemática de una lista de posibles tecnologías de conversión de residuos en recursos utilizando en un marco ontológico para estructurar la información. Además, se expone un método para acotar la transformación de residuos y la externalización de recursos, que permite explorar una nueva dimensión de destinos potenciales para los residuos, extendiendo así el grado de recuperación de materiales.Por último, la cuarta parte incluye el desarrollo de modelos de toma de decisiones a nivel estratégico y táctico. A nivel estratégico, se presenta un marco para la detección de tecnologías de reciclaje de residuos en el diseño de redes de procesos. Tras sintetizar la red, a nivel táctico se construye un modelo de optimización para el diseño detallado de los procesos individuales seleccionados en el mismo.Las metodologías desarrolladas han sido ilustradas y validadas a través de su aplicación en un caso de estudio con diferentes perspectivas sobre el reciclaje químico de residuos plásticos. A pesar del bajo nivel de madurez tecnológica de los procesos de reciclaje químico, los resultados de esta Tesis permiten identificar el gran potencial económico y ambiental de la pirolisis de residuos plásticos para cerrar su ciclo de materiales.En conjunto, los resultados demuestran las ventajas de desarrollar herramientas para integrar sistemáticamente los procesos de reciclaje de residuos en el ciclo de vida de los materiales. La adaptación a las necesidades de este cambio de perspectiva de métodos bien establecidos en la comunidad PSE ofrece grandes oportunidades para fomentar la economía circular y la simbiosis industrial. Esta tesis pretende ser un paso adelante hacia un futuro con ciclos de vida de materiales económica y ambientalmente más eficientes.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• CEPIMA-Center for Process and Environment Engineering
• CERTEC-Centre d'Estudis del Risc Tecnologic
• CRESCA-Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari
• NEMEN-Nanoenginyeria de materials aplicats a l'energia
• R2EM-Resource Recovery and Environmental Management

Professorat

• Almajano Pablos, Maria Pilar
• Casal Fabrega, Joaquim
• Casas Pons, Ignasi
• Cortina Pallas, Jose Luis
• Darbra Roman, Rosa Maria
• Espuña Camarasa, Antonio
• Farran Marsa, Adriana
• Florido Perez, Antonio
• Gibert Agullo, Oriol
• Graells Sobre, Moises
• Llorca Pique, Jordi
• Marti Gregorio, Vicenç
• Pablo Ribas, Joan de
• Pastor Ferrer, Elsa
• Perez Moya, Montserrat
• Planas Cuchi, Eulalia
• Ruiz Planas, Montserrat
• Sastre Requena, Ana Maria
• Valderrama Angel, Cesar Alberto
• Yaroshchuk, Andriy