Perfil d'acces

Donant per descomptat que ens referim als àmbits científics i tecnològics propis de l’enginyeria del terreny, el perfil d’ingrés dels estudiants es pot resumir mitjançant tres paraules:
1) coneixement,
2) capacitat, i
3) motivació.

És a dir:
1) Han de disposar del bagatge formatiu suficient que els permeti accedir a la frontera del coneixement en l’àmbit d’una temàtica pròpia del programa.
2) Han de tenir una maduresa acadèmica i capacitats suficients per anar més enllà, de manera que els permetin realitzar una aportació original i nova a l’estat del coneixement o de la tecnologia en l’àmbit de la tesi doctoral. En conseqüència, han de ser capaços d’investigar, desenvolupar i crear, han de tenir capacitat d’anàlisi i síntesi, esperit crític, capacitat de treball i capacitat i habilitats per al treball en equip i per a la comunicació oral i escrita, i així mateix és imprescindible un cert domini de la llengua anglesa. També és important disposar d’una bona font de finançament.
3) Han d’estar realment motivats i preparats per a un treball de llarg recorregut, han de ser ambiciosos però realistes, amb maduresa personal i intel·ligència emocional i amb un projecte de futur que els permeti rendibilitzar l’esforç i el cost que comporten uns estudis de doctorat.
Històricament la majoria dels estudiants del nostre Programa de Doctorat ha respost a aquest perfil. Molts són en l’actualitat professors o investigadors en universitats, institucions de servei i centres de recerca d’Espanya, Iberoamèrica i la resta de món.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster Universitari en Enginyeria del Terreny de la UPC. En aquest cas no cal cursar assignatures addicionals de màster (complements de formació).

Aquells estudiants que provinguin d’altres màsters és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit de l’enginyeria del terreny. Si no disposen d’aquests coneixements, hauran de fer complements de formació en assignatures del Màster Universitari en Enginyeria del Terreny de la UPC per obtenir-los. La Comissió Acadèmica del programa estipularà les assignatures a cursar per a cada estudiant en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència.

Principals títols d’accés:
Enginyers o graduats superiors, preferentment en els àmbits d’enginyeria de camins, canals i ports, enginyeria civil, enginyeria geològica i arquitectura. Cal, a més, tenir un màster en l’àrea d’enginyeria civil, ciències de la terra o àrees afins. Altres currículums i perfils formatius seran avaluats per la Comissió del programa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat investigadora amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de realitzar avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat investigadora a tot tipus de públics.

Nombre de places

15

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Olivella Pastalle, Sebastià

• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Olivella Pastalle, Sebastià
• Pinyol Puigmarti, Nuria Merce
• Sanchez Vila, Xavier

• Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental (PROMOTORA)

Edifici C2 (Campus Nord)
Tel.: 934 011 784
Correu electrònic: doctorat.ET.camins@upc.edu

Perfil d'acces

Donant per descomptat que ens referim als àmbits científics i tecnològics propis de l’enginyeria del terreny, el perfil d’ingrés dels estudiants es pot resumir mitjançant tres paraules:
1) coneixement,
2) capacitat, i
3) motivació.

És a dir:
1) Han de disposar del bagatge formatiu suficient que els permeti accedir a la frontera del coneixement en l’àmbit d’una temàtica pròpia del programa.
2) Han de tenir una maduresa acadèmica i capacitats suficients per anar més enllà, de manera que els permetin realitzar una aportació original i nova a l’estat del coneixement o de la tecnologia en l’àmbit de la tesi doctoral. En conseqüència, han de ser capaços d’investigar, desenvolupar i crear, han de tenir capacitat d’anàlisi i síntesi, esperit crític, capacitat de treball i capacitat i habilitats per al treball en equip i per a la comunicació oral i escrita, i així mateix és imprescindible un cert domini de la llengua anglesa. També és important disposar d’una bona font de finançament.
3) Han d’estar realment motivats i preparats per a un treball de llarg recorregut, han de ser ambiciosos però realistes, amb maduresa personal i intel·ligència emocional i amb un projecte de futur que els permeti rendibilitzar l’esforç i el cost que comporten uns estudis de doctorat.
Històricament la majoria dels estudiants del nostre Programa de Doctorat ha respost a aquest perfil. Molts són en l’actualitat professors o investigadors en universitats, institucions de servei i centres de recerca d’Espanya, Iberoamèrica i la resta de món.

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster Universitari en Enginyeria del Terreny de la UPC. En aquest cas no cal cursar assignatures addicionals de màster (complements de formació).

Aquells estudiants que provinguin d’altres màsters és imprescindible que demostrin un coneixement bàsic en matèries fonamentals en l’àmbit de l’enginyeria del terreny. Si no disposen d’aquests coneixements, hauran de fer complements de formació en assignatures del Màster Universitari en Enginyeria del Terreny de la UPC per obtenir-los. La Comissió Acadèmica del programa estipularà les assignatures a cursar per a cada estudiant en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència.

Principals títols d’accés:
Enginyers o graduats superiors, preferentment en els àmbits d’enginyeria de camins, canals i ports, enginyeria civil, enginyeria geològica i arquitectura. Cal, a més, tenir un màster en l’àrea d’enginyeria civil, ciències de la terra o àrees afins. Altres currículums i perfils formatius seran avaluats per la Comissió del programa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

L’adequació al perfil es valorarà d’acord amb els criteris següents:

a) Adequació del perfil acadèmic dels estudiants (matèries cursades) a les disciplines del programa.

L’adequació del perfil dels estudiants es valora en els termes següents:
a1) Perfil acadèmic adequat.
a2) Perfil acadèmic adequat amb complements de formació.
a3) Perfil inadequat.
Les valoracions a1 i a2 indiquen que poden ser admesos al programa sense necessitat i amb necessitat de cursar complements de formació, respectivament, mentre que la valoració a3 indica que no són admesos.

Complements formatius

L’entrada natural al Programa de Doctorat és a través del Màster en Enginyeria del Terreny i Enginyeria Sísmica de la UPC. En aquest cas no cal cursar complements de formació.

Els estudiants que hi accedeixin des d’altres màsters hauran de fer complements de formació (un màxim de 60 ECTS) en assignatures del Màster en Enginyeria del Terreny i Enginyeria Sísmica de la UPC. La Comissió Acadèmica del programa estipularà les assignatures a cursar per cada estudiant en funció de les matèries cursades en el seu màster de procedència i de la línia de recerca que segueixi la tesi. A continuació s’indiquen les assignatures del màster de referència en funció de la línia de recerca.

Per als estudiants que segueixin línies de recerca en l’àmbit de mecànica de terra i de les roques i mecànica i nanotecnologia de materials d’enginyeria, els complements formatius se seleccionaran d’entre la llista següent d’assignatures procedents del Màster en Enginyeria del Terreny de la UPC (o similars):
• Mecànica de Roques
• Excavacions Subterrànies
• Flux d’Aigua i Calor en Medis Porosos Deformables
• Mecànica de Sòls No Saturats
• Models Numèrics en Enginyeria Geotècnica
• Tècniques Modernes de Monitorització de Moviments del Terreny
• Comportament dels Sòls i Modelatge Avançat
• Equacions Constitutives de Materials
• Modelatge de Flux i Transport en Medis Porosos
• Sistemes d’Informació Geogràfica
• Geomecànica i Enginyeria del Terreny
• Projecte i Construcció Geotècnics
• Geomecànica de Trencaments
• Geologia del Quaternari
• Estabilitat de Talussos

Per als estudiants que segueixin línies de recerca en l’àmbit de la hidrologia subterrània, els complements formatius es seleccionaran d’entre la llista següent d’assignatures del Màster en Enginyeria del Terreny de la UPC (o similars):
• Recursos Hídrics i Infraestructures Hidràuliques
• Mecànica de Sòls
• Flux d’Aigua i Calor en Medis Porosos Deformables
• Tècniques Isotòpiques Ambientals en Hidrologia Subterrània
• Recàrrega i Balanç d’Aqüífers
• Transport Reactiu
• Mètodes Estadístics en Hidrologia Subterrània
• Modelització Hidrogeoquímica
• Aigües Subterrànies i Medi Ambient
• Sistemes d’Informació Geogràfica
• Modelació i ’Upscaling’ de Transports de Soluts al Subsòl
• Mecànica d’Aqüífers
• Hidrogeologia i Obra Civil
• Flux de Densitat Variable i Multifase
• Geologia del Quaternari

El desenvolupament de les assignatures del Màster en Enginyeria del Terreny, vinculat al programa, cadascuna de les quals compta amb objectius, metodologies i processos d’avaluació concrets, permetrà preparar l’alumnat per a l’adquisició de les competències. S’adjunta l’enllaç del programa: https://camins.upc.edu/ca/estudis/master/met

Període de matrícula dels nous doctorands

Dates a concretar cada curs entre els mesos de setembre i octubre. Període extraordinari al mes de febrer.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

Dates a concretar cada curs entre els mesos de setembre i octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

Activitat: Tutoria (obligatòria).
- 288 hores.

Activitat: Cursos i seminaris.
- 60 hores.

Activitat: ‘Workshops’.
- 30 hores.

Activitat: Publicacions.
- 30 hores.

Activitat: Mobilitat.
- 480 hores.

Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- 1,5 hores.

Activitat: Metodologia de la recerca.
- 12 hores.

Activitat: Innovació i creativitat.
- 8 hores.

Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- 18 hores.

Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- 4 hores.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• BARRA, ANNA: Advanced exploitation of Sentinel-1 data for supporting landslide risk analysis
  
  Autor/a: BARRA, ANNA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 06/04/2022
  Data de lectura: 31/05/2022
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: ETSECCPB- Auditorium (Sala d'Actes), Edificio B6, CTTC, Avinguda Carl Friedrich Gauss 11, 08860, Castelldefels, Barcelona
  Director/a de tesi: MONSERRAT HERNANDEZ, ORIOL | HERRERA GARCIA, GERARDO
  Tribunal:
       PRESIDENT: ZEZERE, JOSÉ LUÍS
       SECRETARI: GUINAU SELLES, MARTA
       VOCAL: ZUCCA, FRANCESCO
  Resum de tesi: La interferometría satelital radar (InSAR) y la interferometría de dispersores persistentes (PSI) son herramientas consolidadas para la detección y el monitoreo de movimientos de la superficie de la Tierra. Sentinel-1 (S1) es el primer satélite que proporciona acceso gratuito a los datos y garantiza una adquisición regular en todo el mundo, cada 6 días, aumentando su potencial para aplicaciones de monitoreo a largo plazo. Varios Ground Motion Services regionales y nacionales ya están activos, proporcionando productos basados en datos S1. Pronto, en 2022, el primer servicio europeo (European Ground Motion Service - EGMS) estará disponible y facilitará libremente un mapa de movimientos de toda Europa, con actualizaciones anuales. Esto implica un aumento de la disponibilidad de mapas de movimientos basados en PSI y un fácil acceso para cualquier persona, con un interés creciente entre una amplia gama de usuarios, incluyendo instituciones públicas o gubernamentales, academias, industrias y ciudadanos. El análisis e interpretación de esta cantidad de datos es difícil y consume mucho tiempo, mayormente para usuarios no expertos en la técnica. El objetivo de este trabajo es desarrollar metodologías para simplificar el uso operativo de los mapas de desplazamiento PSI, generando productos derivados con un mensaje claro, fácil de interpretar, y rápido de leer. Se propone un método para detectar rápidamente las Áreas de Deformación Activas (ADAs) más significativas, a partir de mapas de desplazamiento PSI de escala regional. El mapa de las ADAs es un primer producto que permite un enfoque rápido en las áreas activas, útil para priorizar el análisis y las investigaciones adicionales. A partir de las ADAs, se propone una interpretación preliminar basada en datos auxiliares, que atribuye a cada área el fenómeno que está detrás del movimiento, generando el Geohazard Activity Map (GAM). Después, se propone una metodología para incluir la información de las ADAs en las actividades de protección civil, generando los Vulnerable Element Activity Maps (VEAM), a través de su aplicación en las Islas Canarias. Además, el mapa de las ADAs se utiliza en la región de Valle D'Aosta (norte de Italia) para generar mapas de vulnerabilidad y posibles pérdidas económicas. Finalmente, se propone una metodología para obtener mapas de daños potenciales de los edificios expuestos, basados en los gradientes espaciales de movimiento, y se aplica en un área costera de la provincia de Granada (España). A partir de los métodos propuestos para extraer y clasificar las ADAs, y de otros métodos de análisis existentes, se ha desarrollado un paquete de herramientas, los ADAtools, de acceso abierto, fáciles de usar y rápidas, que optimizan la explotación operativa de los mapas de desplazamiento de escala regional. Todas las metodologías se han desarrollado en el marco de varios proyectos europeos (Safety, U-Geohaz, MOMIT y RISKCOAST), y están dirigidos a apoyar las actividades de gestión territorial y análisis de riesgos, con un enfoque específico a los deslizamientos de tierra.
  
• COLLICO, STEFANO: Optimazation of marine sediments characterization via statistical analysis
  
  Autor/a: COLLICO, STEFANO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA DEL TERRENY
  Departament: (DECA)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 09/04/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: ARROYO ALVAREZ DE TOLEDO, MARCOS
  Tribunal:
       PRESIDENT: JIMENEZ RODRIGUEZ, RAFAEL
       SECRETARI: LEDESMA VILLALBA, ALBERTO
       VOCAL NO PRESENCIAL: URGELES ESCLASANS, ROGER
  Resum de tesi: La caracterización geotécnica de un emplazamiento incluye la definición de la disposición de las unidades de suelo y el establecimiento de sus propiedades de ingeniería relevantes. Es una actividad en la que siempre están presentes incertidumbres y en la que la cantidad y las caracteristicas de los datos disponibles son muy variables. Para evaluar y gestionar las incertidumbres se aplican metodologías probabilísticas. Una perspectiva bayesiana de la probabilidad es muy adecuada para la caracterización geotécnica, ya que tiene flexibilidad para manejar incertidumbres y datos muy variables. Esta tesis aborda diferentes temas de caracterización geotécnica desde una perspectiva probabilística, con énfasis en la investigación en alta mar, en el ensayo de penetración de cono (CPTu) y en las metodologías bayesianas El primer tema aborda la delineación de la capa de suelo basada en los datos CPT(u). El punto de partida es el reconocimiento de que la delineación de capas tiene un fuerte componente subjetivo. Proponemos una novedosa metodología de análisis de registros CPTu que tiene como objetivo: a) expresar la heurística que interviene en la delineación de capas, facilitando la comunicación en la su interpretación b) facilitar la caracterización probabilística de las capas identificadas c) uso sencillo e intuitivo. El método se basa en el ajuste de distribuciones secuenciales en espacios de clasificación (tablas de comportamiento del suelo). La técnica propuesta se aplica en diferentes emplazamientos, ilustrando cómo puede relacionarse con sondeos, cómo se compara con metodologías alternativas y cómo puede ampliarse para crear perfiles entre emplazamientos. El segundo tema aborda las correcciones de la velocidad de deformación de los datos del CPTu dinámico (que impactan en el fondo marino y son herramientas de caracterización muy ágiles). Sin embargo, requieren una transformación a resultados equivalentes que puedan ser interpretados convencionalmente. Hasta ahora las correcciones necesarias son vagas o requieren la adquisición de CPTu dinámicos y cuasi-estáticos emparejados. Se aplica una metodologia bayesiana para derivar los coeficientes de velocidad de deformación en un entorno más general, en el que se dispone de algunos registros de CPTu cuasi­estáticos en la zona de estudio, pero no es necesario emparejarlos con ningún CPTu dinámico convertido. La aplicación a un estudio de caso en el mar de Niza muestra que los resultados coinciden con los obtenidos mediante pruebas emparejadas. El tercer tema abordado es la optimización de la predicción del peso unitario del suelo a partir de las lecturas del CPTu. Se aplica un análisis de mezclas bayesiano a una base de datos global para identificar las clases de suelo ocultas en ella. El objetivo es mejorar la precisión de las regresiones entre los parámetros geotécnicos obtenidos explotando la base de datos. El método se aplica a la predicción del peso unitario del suelo a partir de los datos del CPTu. Los resultados destacan una disminución de la incertidumbre sistemática de la transformación y una mejora de la precisión de la predicción del peso unitario del suelo a partir de CPTu en nuevos sitios. En una aplicación final presentamos un mapa probabilistico de susceptibilidad a los deslizamientos de tierra inducidos por terremotos en el margen suroeste de la Península Ibérica. Se considera un modelo geotécnico simplificado de estabilidad de laderas basado en píxeles para toda el área de estudio, dentro del cual los parámetros clave del modelo de estabilidad se tratan como variables aleatorias. La caracterización a escala regional combina una base de datos global con los datos geotécnicos disponibles mediante un esquema bayesiano. Mapas de susceptibilidad a los corrimientos de tierra se derivan de un procedimiento de diseño basado en la fiabilidad que proporciona una predicción robusta de la susceptibilidad a los co
  

Darrera actualització: 19/05/2022 04:45:30.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 19/05/2022 04:30:24.

Llistat de tesis defensades per any

No hi ha registres per mostrar.

Darrera actualització: 19/05/2022 05:01:04.

Grups de recerca

• GHS-Grup d'Hidrologia Subterrania
• MECMAT-Mecanica de Materials
• MSR-Mecanica del Sols i de les Roques

Professorat

• Alonso Perez de Agreda, Eduardo
• Arroyo Alvarez de Toledo, Marcos
• Buill Pozuelo, Felipe
• Carol Vilarasau, Ignacio
• Corominas Dulcet, Jordi
• Fernandez Garcia, Daniel
• Folch Sancho, Albert
• Gens Sole, Antonio
• Gili Ripoll, Jose Antonio
• Hurlimann Ziegler, Marcel
• Josa Garcia-Tornel, Alejandro
• Lantada Zarzosa, Nieves
• Ledesma Villalba, Alberto
• Lloret Morancho, Antonio
• Lopez Garello, Carlos Maria
• Moya Sanchez, Jose
• Nuñez Andres, M. Amparo
• Olivella Pastalle, Sebastià
• Pinyol Puigmarti, Nuria Merce
• Prat Catalan, Pere
• Puig Polo, Càrol
• Romero Morales, Enrique
• Saaltink, Maarten W.
• Sanchez Vila, Xavier
• Sempere Torres, Daniel
• Vaunat, Jean