Perfil d'acces

Es considera que qualsevol estudiant que hagi cursat un màster en enginyeria (o els 60 ECTS corresponents) té la capacitat suficient per emprendre un doctorat en el nostre programa. No obstant això, es donarà preferència als estudiants els coneixements dels quals estiguin directament relacionats amb l’enginyeria elèctrica, i per a aquells que provinguin d’altres màsters es considerarà els que puguin demostrar uns coneixements bàsics en matèries fonamentals en l’àmbit elèctric (electrotècnia, màquines elèctriques…). En general, per a aquests últims estudiants quedarà a criteri de la Comissió del programa (i del seu futur tutor o tutora) la possibilitat de fer algun complement de formació per desenvolupar els estudis en el programa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

30

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Villafafila Robles, Roberto

• Galceran Arellano, Samuel
• Gomis Bellmunt, Oriol
• Montaña Puig, Joan
• Montesinos Miracle, Daniel
• Villafafila Robles, Roberto

• Departament d'Enginyeria Elèctrica (PROMOTORA)

Convenis amb altres institucions

El Programa de Doctorat manté llaços importants amb els professors d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Girona. Atès que no hi ha programa de doctorat d’Enginyeria Elèctrica en aquesta universitat, la UPC és la universitat més propera en què es pot fer el doctorat, i així ha succeït en alguns casos. No hi ha un conveni específic.
El Programa de Doctorat també manté llaços importants amb els professors d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Igualment, atès que no hi ha programa de doctorat d’Enginyeria Elèctrica en aquesta universitat, la UPC és la universitat més propera en què es pot fer el doctorat, i així ha succeït en alguns casos. No hi ha un conveni específic.
Hi ha una col·laboració tant en projectes de recerca com en activitats docents amb Cardiff University, Imperial College London i la Universitat de Leuven (KUL).
El grup de recerca CITCEA manté importants contactes amb l’IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya).
El UPC Lightning Research Group té des de fa anys relacions amb el grup del Dr. Horaci Torres de la Universidad Nacional de Colòmbia, cosa que possibilita estades recíproques d’estudiants.

Perfil d'acces

Es considera que qualsevol estudiant que hagi cursat un màster en enginyeria (o els 60 ECTS corresponents) té la capacitat suficient per emprendre un doctorat en el nostre programa. No obstant això, es donarà preferència als estudiants els coneixements dels quals estiguin directament relacionats amb l’enginyeria elèctrica, i per a aquells que provinguin d’altres màsters es considerarà els que puguin demostrar uns coneixements bàsics en matèries fonamentals en l’àmbit elèctric (electrotècnia, màquines elèctriques…). En general, per a aquests últims estudiants quedarà a criteri de la Comissió del programa (i del seu futur tutor o tutora) la possibilitat de fer algun complement de formació per desenvolupar els estudis en el programa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

1a) Els estudiants que hagin cursat un màster universitari d’enginyeria relacionat directament amb l’àmbit elèctric tindran l’accés directe.
2a) Els estudiants que hagin cursat un màster universitari d’enginyeria no relacionat amb l’àmbit elèctric hauran de fer uns complements de formació en matèries d’aquest àmbit, els quals seran definits per la Comissió del programa i pels seus tutors en funció dels seus coneixements previs i de l’àrea de recerca on es prevegi que confeccionaran la seva tesi.

Els aspectes que es tindran en compte per a l’admissió, així com els criteris de selecció i ponderació dels candidats de cara a la priorització dels estudiants que compleixin els requisits d’accés i admissió, són els següents:
• Estudis afins a l’enginyeria elèctrica (75%).
• Expedient acadèmic (20%).
• Experiència investigadora i/o coneixement d’idiomes (5%).

Complements formatius

Els estudiants que hagin cursat un màster d’enginyeria no relacionat amb l’àmbit elèctric hauran de fer uns complements de formació en matèries d’aquest àmbit, els quals seran definits per la Comissió Acadèmica del PD i pels seus tutors, en funció dels seus coneixements previs i de l’àrea de recerca on es prevegi que confeccionaran la seva tesi.

Aquests complements tenen caràcter bàsic (electrotècnia, màquines elèctriques…) o més específic (electrotècnia avançada, operació i gestió dels sistemes elèctrics de potència, disseny, simulació i control de màquines elèctriques, càlcul, supervisió i control de sistemes elèctrics, qualitat del subministrament elèctric…) en funció del CV dels candidats. Per a aquests complements, els estudis de referència seran els propis del Màster en Enginyeria de l’Energia (especialitat en Enginyeria Elèctrica) de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

• Activitat: Cursos, seminaris i 'workshops'.
- Hores: 6.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- Hores: 1,5.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.
- Hores: 12.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- Hores: 18.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- Hores: 4.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

• FUENTES RUIZ, SERGIO: Energy Security in Power Systems within the Frame of Energy Transitions
  
  Autor/a: FUENTES RUIZ, SERGIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 07/07/2021
  Data de lectura: 22/10/2021
  Hora de lectura: 12:00
  Lloc de lectura: Aula 28.8 - ETSEIB-UPC
  Director/a de tesi: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO
  Tribunal:
       PRESIDENT: VILLA ARRIETA, MANUEL RICARDO
       SECRETARI: DÍAZ GONZÁLEZ, FRANCISCO
       VOCAL: CABRERA TOBAR, ANA KARINA
  Resum de tesi: El cambio climático es real. La población humana global está creciendo como nunca antes. Los recursos naturales son limitados. Estos factores han llevado a los distintos países a adoptar distintas rutas encaminadas a satisfacer las necesidades energéticas de su población, entendiendo a la energía como un instrumento fundamental para alcanzar el desarrollo sostenible. Debido a que cada economía decide, de acuerdo a sus necesidades, posibilidades e intereses, su propio cambio en producción y consumo de energía, esta tendencia ha recibido el nombre de transiciones energéticas. Estas, a través de la digitalización, descentralización y descarbonización del sistema energético, han colocado al sistema eléctrico como el centro de las infraestructuras modernas, haciendo imperativo el procurar su seguridad en el largo plazo.La presente tesis está enfocada en la seguridad de los sistemas eléctricos, para lo que, luego de una exhaustiva revisión de políticas energéticas de distintas economías, se presenta un índice multidimensional como herramienta para los encargados de la elaboración de políticas orientadas a procurar la seguridad de los sistemas eléctricos. El índice compuesto es posteriormente aplicado a diferentes naciones desde dos perspectivas distintas: el seguimiento temporal del desarrollo de un país y la evaluación, comparación y jerarquización de diferentes economías en un tiempo específico.La herramienta diseñada representa un marco integral para la evaluación y mejoramiento de la seguridad energética de los sistemas eléctricos, siento precisamente esta la mayor contribución de la presente tesis: el desarrollo y propuesta de un instrumento que contribuya, a través del mejoramiento de los sistemas energéticos, haciéndolos más seguros, a alcanzar el desarrollo sostenible.
  

Darrera actualització: 16/10/2021 04:47:07.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 16/10/2021 04:30:36.

Llistat de tesis defensades per any

• EL MARIACHET CARREÑO, JORGE: New Approach of Power Calculation for droop-controled inverters supplying nonlinear loads
  
  Autor/a: EL MARIACHET CARREÑO, JORGE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 08/09/2021
  Director/a de tesi: MATAS ALCALA, JOSE | MARTIN CAÑADAS, MARIA ELENA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PÉREZ DONSIÓN, MANUEL
       SECRETARI: BARGALLO PERPIÑA, RAMON
       VOCAL: TAPIA SANCHEZ, ROBERTO
  Resum de tesi: El marc d¿aquesta tesi és el control local d¿inversors monofàsics en microxarxes de corrent altern (AC). En aquest context, els inversors de font de tensió presenten dificultats per fer front als problemes de qualitat de potència derivats de càrregues no lineals amb elevada distorsió harmònica. Quan aquestes microxarxes operen en mode aïllat, el comportament dinàmic es veu degradat en termes d¿estabilitat i de velocitat responent a canvis bruscos de la demanda de potència. Aquest fet és encara més destacable quan el control local dels inversors es basa en el decaiment de la freqüència i amplitud de la tensió respecte de la potència activa i reactiva (conegut com a P-¿ i Q-V o ¿droop-principles¿, en anglès). En aquesta situació concreta, la presència de càrregues no lineals afecta al comportament dinàmic del bloc especialitzat en calcular les necessàries referències de potència activa i reactiva (P-Q). A més, la compartició de potència entre inversors monofàsics paral.lelitzats necessita que aquest càlcul de P-Q sigui precís. Per tant, una obtenció ràpida i precisa de P-Q esdevé essencial per a l¿estabilitat de sistemes amb inversors de font de tensió amb control basat en ¿droop-principles¿. Motivat per això, s¿ha dut a terme una recerca amb l¿objectiu de mitigar el problemes de qualitat de potència esmentats. Aquest treball ha proveeix d¿un nou enfocament per al càlcul de P-Q en pressència de càrregues no lineals amb elevada pol.lució harmònica en corrent. El resultat ha estat una reducció del temps de la resposta transistòria del sistema davant de canvis abruptes de càrrega, aconseguint un càlcul de P-Q més precís en règim estacionari. Aquest nou enfocament s¿ha evaluat i validat per mitjà de tests tipus ¿Hardware-in-Loop¿ i experimentals, duts a terme a les instal.lacions del ¿Centre of Research on Microgrids¿ de la Universitat d¿Aalborg i del laboratori E3PACS de l¿EEBE-UPC. Aquest treball s'organitza com segueix: a la Secció 1 es delimiten els objectius de la recerca i, a la Secció 2 es disposa d'una introducció i estat de l'art. A la Secció 3 es mostra de manera sucinta els principals productes d'aquesta recerca, per mitjà dels articles publicats a revista indexada JCR Q2, als quals els resultats han estat validats. La Secció 4 descriu la metodología seguida pel desenvolupament de la recerca. La Secció 5 es comenten i analitzen els resultats obtinguts i la Secció 6 resumeix les principals contribucions d'aquest treball, així com les conclusions generals. A la Secció 7 es detallen les futures línies de treeball i la Secció 8 conté les referències utilitzades per aquest document. Finalment, l'Apèndix I descriu el funcionament de dos integradors generals de segon ordre en cascada (DSOGI) i és seguit de l'Apèndix II i l'Apèndix III on s'han llistat tots els treballs publicats en relació amb aquesta recerca, tant en revistes indexades JCR Q2 com a Conferències, both JCR ranked journals and Conference Proceedings.
  

• MUNNÉ COLLADO, ÍNGRID: Flexibility services for distribution network operation
  
  Autor/a: MUNNÉ COLLADO, ÍNGRID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 01/10/2021
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS | ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MELENDEZ FRIGOLA, JOAQUIM
       SECRETARI: MONTESINOS MIRACLE, DANIEL
       VOCAL: FARAHMAND, HOSSEIN
  Resum de tesi: En el camí cap a un sistema elèctric amb baixes emissions de carboni, la flexibilitat s'ha convertit en una de les principals fonts per aconseguir-ho. La flexibilitat es pot entendre com la capacitat d'un sistema de reaccionar davant la variabilitat i la incertesa provocades per la demanda i la generació. Tant la part de la generació com el costat de la demanda tenen actius per a poder proporcionar-ho. La recerca presentada en aquest manuscrit està enfocada en el paper de la flexibilitat oferta per la demanda, per a proporcionar un servei a l'operador del sistema de distribució, que gestiona les xarxes de mitja i baixa tensió. Gràcies a l'activació de la flexibilitat de la demanda, l'operador de les xarxes de distribució pot evitar o mitigar la congestió de la xarxa i evitar-ne les inversions per a reforçar-la, així com el seu impacte ambiental. Aquesta tesi comença amb l'anàlisi de l'estat de l'art en el camp dels mercats d'electricitat locals, establint-ne la línia base per a la definició dels productes de flexibilitat en els sistemes elèctrics. Com a resultat de l'estudi anterior, la definició de flexibilitat es desenvolupa més específicament, considerant els actius flexibles que han de controlar-se, el client final que utilitza aquesta flexibilitat i l'horitzó temporal per a aquesta disposició de flexibilitat.A continuació es desenvolupa un model de predicció de flexibilitat agregada, considerant una cartera de flexibilitat basada en diferents actius flexibles, com ara vehicles elèctrics, calderes d'aigua i escalfadors elèctrics, gestionats per la figura de l¿agregador. El senyal es modela sota un enfocament orientat al sistema per proporcionar un servei a l'operador de la xarxa de distribució, per un horitzó temporal corresponent a l'operació de la xarxa de mitja i baixa tensió. El resultat és un model de la flexibilitat que pot oferir l¿agregador.Una vegada desenvolupat el model de flexibilitat pel costat de l¿agregador, la tesi s¿enfoca al càlcul de la flexibilitat requerida per l¿operador de la xarxa de distribució. Això es desenvolupa mitjançant un problema d'optimització, tenint en compte els costos d'activació de la flexibilitat, la localització dels punts on s¿injectarà la flexibilitat i les restriccions de flux de potència de la xarxa de distribució. Finalment, atès que aquest escenari pretén reduir l'impacte mediambiental del sistema elèctric, la seva sostenibilitat s'avalua considerant tot el cicle de vida de les tecnologies que hi participen, i avaluant-la en termes d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. L'ús d'aquest enfocament millora l'anàlisi del potencial paper de la flexibilitat en el sistema elèctric, quantificant si, en tots els casos, hi ha una reducció de les emissions traslladant el consum de les hores punta a hores vall.
  

• RAZMJOO SHESHDEH, ALI: Measuring Energy Sustainability by Using Energy Sustainability Indicators
  
  Autor/a: RAZMJOO SHESHDEH, ALI
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/671796
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/02/2021
  Director/a de tesi: SUMPER, ANDREAS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: CANALS GUINAND, VICENTE JOSE
       SECRETARI: ALCARAZ SENDRA, OLGA
       VOCAL: VILLA ARRIETA, MANUEL RICARDO
  Resum de tesi: El objetivo principal de esta tesis es investigar la sostenibilidad energética en los países en desarrollo utilizando indicadores efectivos. Como es sabido, problemas como el calentamiento global y el consumo ineficiente de energía conducirán a serios problemas en el futuro del mundo y en particular en los países en desarrollo. Aquellos países que cuentan con políticas adecuadas y acciones efectivas por parte de los legisladores y expertos en energía pueden prevenir estos problemas con confianza. Por estas razones, la presente tesis se ha centrado en desarrollar indicadores que puedan medir el grado de sostenibilidad energética para lograr la sostenibilidad energética que los países analizaron. En este sentido, la tesis comienza a investigar el método del Índice de Desarrollo de Energía Sostenible (SEDI) y mejora este método al encontrar y evaluar los indicadores efectivos para mejorar y completar la metodología SEDI. En este sentido, se realizó un análisis numérico de 12 países. Siguiendo la metodología, se proponen nuevos indicadores asociados con la energía en línea con el Hábitat III y los ODS de la ONU. Además, se analizan las estrategias apropiadas para combinar los diferentes objetivos de las Naciones Unidas y se eligen los indicadores para proporcionar el mejor rendimiento del índice. Para esta investigación, es necesario analizar muchos datos relacionados y encontrar nuevos indicadores basados en estos datos que puedan ser obtenidos y aplicados por los formuladores de políticas y expertos en energía para su aplicación en los países en desarrollo debido al alto porcentaje del sector de consumo de energía en estas comunidades. Por lo tanto, los principales hallazgos de esta tesis son indicadores propuestos para mejorar la calidad de vida de los habitantes de diferentes áreas del mundo con respecto a los diferentes aspectos de la energía, como el acceso a la energía, la energía asequible y el ahorro de energía. Para alcanzar estos objetivos, se necesita corregir las políticas, la evaluación de la sostenibilidad energética basada en los sistemas energéticos de un país, la estrecha colaboración de los encargados de formular políticas con los expertos en energía, utilizando indicadores efectivos, el equilibrio del suministro de energía, la equidad en el acceso a sostenibilidad energética y ambiental de las zonas urbanas y remotas. Estas acciones conducirán a lograr la sostenibilidad energética con confianza.
  

• REY FERNÁNDEZ, JOSE ANTONIO: Aportación al análisis de la distribución de corriente del rayo en palas de aerogenerador equipadas con fibra de carbono
  
  Autor/a: REY FERNÁNDEZ, JOSE ANTONIO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/672458
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 04/08/2021
  Director/a de tesi: MONTAÑA PUIG, JUAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MARCH NOMEN, VICTOR
       SECRETARI: LÓPEZ TRUJILLO, JESÚS ALBERTO
       VOCAL: YOUNES VELOSA, CAMILO
  Resum de tesi: La presente tesis doctoral investiga la distribución de corriente en una pala de un aerogenerador cuando esta es impactada por un rayo. La tesis se centra en el problema de la distribución de corriente en palas con vigas de fibra de carbono. En la primera parte de la tesis se desarrolla un código para la simulación de la distribución de corriente a partir de la resolución de las ecuaciones de Maxwell mediante el método de las diferencias finitas en el dominio del tiempo (FDTD). Con el fin de poder modelar una pala de una aerogenerador con una viga de fibra de carbono (CFRP) de 25 metros, se ha modificado el método estándar de la FDTD. En particular se ha implementado el mallado no uniforme de la geometría a simular y la posibilidad de simular materiales con propiedades eléctricas anisótropicas. El código se ha implementado combinado los lenguajes de programación Matlab y Fortran, aprovechando las facilidades que aporta Matlab para la creación de geometrías 3D, asignación de propiedades y posprocesado. La resolución del problema electromagnético es realizada en Fortran reduciendo significativamente los tiempos de simulación. Con el código realizado se ha estudiado la distribución de corriente entre el conductor bajante del sistema de protección contra el rayo y un laminado de CFRP de la viga. También las diferencias de potencial eléctrico que se producen entre varios puntos del sistema de protección contra el rayo y el CFRP. Los resultados se han publicado en la revista Electric Power Systems Research (EPSR). Los resultados obtenidos de la distribución de corriente muestran el efecto significativo debido a la resistencia de contacto entre los elementos que forman parte del camino de las corrientes del rayo. En particular, aquellos contactos entre conductores metálicos del sistema de protección y los componentes de CFRP. La segunda parte de la tesis trata el modelado de estos contactos. En primer lugar se comprueba si se pueden aplicar las fórmulas analíticas de resistencia de contacto cuando uno de los electrodos es de CFRP. Para ello se han realizado experimentos con electrodos simulando contactos puntuales a un laminado de CFRP. Se ha estudiado el caso uno y dos contactos puntuales en la misma dirección de las fibras de carbono y en la dirección perpendicular. De los experimentos se concluye que puede aplicarse la expresión de Holm a un contacto puntual pero no al total de un electrodo convencional. En este caso se debe tener en cuenta la resistividad del CFRP entre los puntos de contacto puntual que forman el contacto global. Tras el estudio analítico y experimental, se verifica que los métodos como el método de los elementos finitos (FEM) o la FDTD producen errores muy significativos en la simulación del contacto entre un medio de alta conductividad (p.e. cobre) y uno de baja conductividad como el CFRP. Para solventar este problema, se proponen dos modelos de contacto eléctrico donde el primero de ellos identifica las zonas de contacto entre el electrodo y el material de CFRP mediante el uso de termografía para posteriormente discretizar la zona de contacto. En la discretización cada uno de los contactos puntuales que forman la conexión es modelado con la resistencia obtenida de la expresión de Holm. Esta metodología es aplicada a métodos como FEM y FDTD. El segundo modelo de conexión es para la aplicación a un modelo de teoría de circuitos formado por una red de resistencias. El modelo, además de representar la conexión, permite obtener de una manera sencilla el valor resistivo total de la probeta de CFRP así como poder investigar el efecto de las conductividades eléctricas del CFRP en los ejes longitudinales y perpendiculares a las fibras.
  

Darrera actualització: 16/10/2021 05:11:51.

Grups de recerca

• CITCEA-Centre d'Innovacio Tecnologica en Convertidors Estatics i Accionaments
• GAECE-Grup d'Accionaments Electrics amb Commutacio Electronica
• LRG-Grup de Recerca de Llamps i Alta Tensio de la UPC
• QSE-Qualitat del Subministrament Electric

Professorat

• Andrada Gascon, Pere
• Aragüés Peñalba, Mónica
• Bargallo Perpiña, Ramon
• Bergas Jane, Joan Gabriel
• Blanque Molina, Balduino
• Bogarra Rodriguez, Santiago
• Boix Aragones, Oriol
• Bosch Tous, Ricard
• Casals Torrens, Pau
• Corcoles Lopez, Felipe
• de la Hoz Casas, Jordi
• Diaz Gonzalez, Francisco
• Doria Cerezo, Arnau
• Galceran Arellano, Samuel
• Garcia Espinosa, Antoni
• Gomis Bellmunt, Oriol
• Martin Cañadas, Maria Elena
• Matas Alcala, Jose
• Mesas Garcia, Juan Jose
• Montaña Puig, Joan
• Montesinos Miracle, Daniel
• Mujal Rosas, Ramon Maria
• Pedra Duran, Joaquin
• Riba Ruiz, Jordi
• Rull Duran, Joan
• Sainz Sapera, Luis
• Sudria Andreu, Antoni
• Sumper, Andreas
• Torrent Burgues, Marcel
• Villafafila Robles, Roberto