Perfil d'acces

Es considera que qualsevol estudiant que hagi cursat un màster en enginyeria (o els 60 ECTS corresponents) té la capacitat suficient per emprendre un doctorat en el nostre programa. No obstant això, es donarà preferència als estudiants els coneixements dels quals estiguin directament relacionats amb l’enginyeria elèctrica, i per a aquells que provinguin d’altres màsters es considerarà els que puguin demostrar uns coneixements bàsics en matèries fonamentals en l’àmbit elèctric (electrotècnia, màquines elèctriques…). En general, per a aquests últims estudiants quedarà a criteri de la Comissió del programa (i del seu futur tutor o tutora) la possibilitat de fer algun complement de formació per desenvolupar els estudis en el programa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

30

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Villafafila Robles, Roberto

• Galceran Arellano, Samuel
• Gomis Bellmunt, Oriol
• Monjo Mur, Lluís
• Montesinos Miracle, Daniel
• Villafafila Robles, Roberto

• Departament d'Enginyeria Elèctrica (PROMOTORA)

Convenis amb altres institucions

El Programa de Doctorat manté llaços importants amb els professors d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Girona. Atès que no hi ha programa de doctorat d’Enginyeria Elèctrica en aquesta universitat, la UPC és la universitat més propera en què es pot fer el doctorat, i així ha succeït en alguns casos. No hi ha un conveni específic.
El Programa de Doctorat també manté llaços importants amb els professors d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Igualment, atès que no hi ha programa de doctorat d’Enginyeria Elèctrica en aquesta universitat, la UPC és la universitat més propera en què es pot fer el doctorat, i així ha succeït en alguns casos. No hi ha un conveni específic.
Hi ha una col·laboració tant en projectes de recerca com en activitats docents amb Cardiff University, Imperial College London i la Universitat de Leuven (KUL).
El grup de recerca CITCEA manté importants contactes amb l’IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya).
El UPC Lightning Research Group té des de fa anys relacions amb el grup del Dr. Horaci Torres de la Universidad Nacional de Colòmbia, cosa que possibilita estades recíproques d’estudiants.

Perfil d'acces

Es considera que qualsevol estudiant que hagi cursat un màster en enginyeria (o els 60 ECTS corresponents) té la capacitat suficient per emprendre un doctorat en el nostre programa. No obstant això, es donarà preferència als estudiants els coneixements dels quals estiguin directament relacionats amb l’enginyeria elèctrica, i per a aquells que provinguin d’altres màsters es considerarà els que puguin demostrar uns coneixements bàsics en matèries fonamentals en l’àmbit elèctric (electrotècnia, màquines elèctriques…). En general, per a aquests últims estudiants quedarà a criteri de la Comissió del programa (i del seu futur tutor o tutora) la possibilitat de fer algun complement de formació per desenvolupar els estudis en el programa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

1a) Els estudiants que hagin cursat un màster universitari d’enginyeria relacionat directament amb l’àmbit elèctric tindran l’accés directe.
2a) Els estudiants que hagin cursat un màster universitari d’enginyeria no relacionat amb l’àmbit elèctric hauran de fer uns complements de formació en matèries d’aquest àmbit, els quals seran definits per la Comissió del programa i pels seus tutors en funció dels seus coneixements previs i de l’àrea de recerca on es prevegi que confeccionaran la seva tesi.

Els aspectes que es tindran en compte per a l’admissió, així com els criteris de selecció i ponderació dels candidats de cara a la priorització dels estudiants que compleixin els requisits d’accés i admissió, són els següents:
• Estudis afins a l’enginyeria elèctrica (75%).
• Expedient acadèmic (20%).
• Experiència investigadora i/o coneixement d’idiomes (5%).

Complements formatius

Els estudiants que hagin cursat un màster d’enginyeria no relacionat amb l’àmbit elèctric hauran de fer uns complements de formació en matèries d’aquest àmbit, els quals seran definits per la Comissió Acadèmica del PD i pels seus tutors, en funció dels seus coneixements previs i de l’àrea de recerca on es prevegi que confeccionaran la seva tesi.

Aquests complements tenen caràcter bàsic (electrotècnia, màquines elèctriques…) o més específic (electrotècnia avançada, operació i gestió dels sistemes elèctrics de potència, disseny, simulació i control de màquines elèctriques, càlcul, supervisió i control de sistemes elèctrics, qualitat del subministrament elèctric…) en funció del CV dels candidats. Per a aquests complements, els estudis de referència seran els propis del Màster en Enginyeria de l’Energia (especialitat en Enginyeria Elèctrica) de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

• Activitat: Cursos, seminaris i 'workshops'.
- Hores: 6.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- Hores: 1,5.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.
- Hores: 12.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- Hores: 18.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- Hores: 4.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 27/09/2023 04:45:27.

Llistat de tesis en dipòsit

• FONTANES MOLINA, POL: Influence of Electrostatic Charge on Lightning Interactions with Aircraft and Wind turbines: An Experimental Approach to a Charge Control System Application
  
  Autor/a: FONTANES MOLINA, POL
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 26/09/2023
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MONTAÑA PUIG, JUAN | GUERRA GARCÍA, CARMEN
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARCH NOMEN, VICTOR
       SECRETARI: ROMERO DURÁN, DAVID
       VOCAL: MÉNDEZ HERNÁNDEZ, YARÚ
  Resum de tesi: Els llamps a aeronaus i turbines eòliques poden comportar despeses de reparació substancials. Aquestes estructures sovint desencadenen llamps, en forma de líders bidireccionals en el cas dels avions i caps ascendents en el cas dels aerogeneradors.Per als avions i les pales específiques d'aerogeneradors, l'aïllament del terra permet l'acumulació d'una càrrega electrostàtica, que es pot millorar encara més pel seu moviment.Aquesta tesi estudia la influència de la càrrega electrostàtica en les interaccions del llamp amb aeronaus i aerogeneradors. L'estudi revela una col·laboració entre dos grups de recerca i la indústria, millorant de manera sinèrgica les capacitats de recerca. El resultat és el desenvolupament del sistema Hammer, un sistema actiu de control de càrrega electrostàtica dissenyat específicament per a aeronaus i aerogeneradors.S'examina l'electrificació de pales d'aerogeneradors i aeronaus en condicions meteorològiques favorables, juntament amb tècniques de compensació de càrrega artificial per mitigar-ne els efectes. Això implica crear mètodes de camp per estudiar els corrents induïts a les pales dels aerogeneradors i realitzar estudis experimentals sobre l'alliberament d'ions de les aeronaus per controlar la càrrega electrostàtica.El sistema Hammer controla inal·lambricament la càrrega neta d'un conductor flotant. A través d'un generador d'alta tensió connectat a un elèctrode de corona flotant, el sistema captura o allibera ions a l'ambient. L'èxit d'implementació del sistema esdemostra aconseguint l'emissió d'ions bipolars de la superfície d'una aeronau durant el vol. La durada de l'estat transitori d'emissió d'ions està relacionada amb la velocitat de l'aire i la seva interacció amb l'advecció iònica i l'atracció electrostàtica.Pel que fa a les pales de les turbines eòliques, la polarització electrostàtica de les pales aïllades elèctricament en condicions de laboratori revela un procés de dos passos: polarització ràpida del conductor de baixada seguida d'una acumulació gradual de càrrega al recinte de fibra de vidre. El sistema Hammer neutralitza eficaçment el gradient potencial a l'arrel de la fulla quan s'exposa a camps elèctrics intensos.La investigació també explora l'aplicació de conductors verticals amb drons per mesurar els efectes de l'electricitat atmosfèrica, simulant la inducció de corrent a les turbines eòliques. Es proposa un model validat que combina descàrrega parcial i contribucions de moviment vertical a la inducció actual, adaptable per a l'ús de turbines eòliques. Aquest model s'alinea bé amb les mesures de camp dels corrents reals de les turbines eòliques en temps bons.La investigació va més enllà del seu abast immediat considerant la transferibilitat dels resultats a altres camps com la geoenginyeria.En resum, aquesta investigació aprofundeix en la intricada relació entre la càrrega electrostàtica, la connexió de llamps i els mecanismes de protecció per a aeronaus i aerogeneradors. L'esforç col·laboratiu dóna com a resultat el sistema Hammer, queofereix una solució pionera per mitigar riscos i millorar la seguretat i l'eficiència d'aquestes estructures.
  

Darrera actualització: 27/09/2023 04:30:23.

Llistat de tesis defensades per any

• ALONSO TRAVESSET, ALEXANDRE: Contribution to Optimal Microgrid Design and Management in Uncertain and Regulated Environments
  
  Autor/a: ALONSO TRAVESSET, ALEXANDRE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 14/07/2023
  Director/a de tesi: DE LA HOZ CASAS, JORGE | MARTIN CAÑADAS, MARIA ELENA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PALACIN FARRE, PEDRO
       SECRETARI: MONJO MUR, LLUÍS
       VOCAL: SOMOZA TORNOS, ANA
  Resum de tesi: L¿auge dels sistemes de generació distribuïda (SGD) és crucial per complir amb els objectius de la transició energètica. La reducció en els costos de les energies renovables i la creixent introducció de polítiques ambientals estan afavorint la creació d¿un model energètic descentralitzat. Aquest nou model, no obstant, és molt més complex de dissenyar i d¿operar. Els models d¿optimització han sorgit per a aquest propòsit, i la recerca actualment està enfocada a integrar-ne les variables incertes. No obstant, s¿ha trobat que la incertesa associada a la regulació dels actius energètics només ha estat abordada qualitativament. Consegüentment, aquesta tesi emfatitza la necessitat d¿incloure els marcs reguladors (MR) en models dedicats al disseny i gestió d¿SGD. Per atendre aquest problema, aquesta tesi primer realitza una extensa cerca en l¿estat de l¿art. La cerca ha donat com a resultat un sistema de classificació dels articles que permet diferenciar cadascun dels elements dels models d¿optimització. Aquests són: arquitectura de la microxarxa, fonts d¿incertesa, tècniques d¿incertesa, formulacions del problema, funcions objectiu i algoritmes resolutius. La classificació mostra que les incerteses econòmiques i de regulació són alhora les menys considerades i les més preponderants. Després de la cerca, s¿han realitzat tres models per validar l¿ús dels MR en models d¿optimització per SGD. El primer model s¿enfoca en les particularitats del Reial Decret 900/2015, criticat per entorpir el desenvolupament de les energies renovables a Espanya. El segon model compara la gestió de l¿energia sota tres MR: ¿feed-in tariff¿, balanç net, i el marc espanyol mencionat anteriorment. Les restriccions del MR s¿han expressat matemàticament en un programa mixt-enter lineal. Els resultats demostren que la viabilitat d¿una comunitat energètica es veu fortament influenciada pel MR, i posa de relleu la necessitat d¿incloure els aspectes reguladors dins dels models matemàtics per SGD.El tercer model compara els resultats econòmics derivats de la gestió òptima de l¿energia entre consumidors individuals i consumidors associats en una comunitat energètica, sota MR diferents. Com abans, un programa mixt-enter lineal incorpora els tres MR i un anàlisi d¿hipòtesis compara diferents paràmetres econòmics i perfils de consum. Els resultats indiquen que els beneficis mitjans per consumidor milloren dins d¿una comunitat energètica, excepte sota el ¿feed-in tariff¿ i alguns casos del marc espanyol. El model destaca les diferències entre MR i la seva idoneïtat per promoure instal·lacions col·lectives i descentralitzades. Addicionalment, un quart model considera la incertesa en la producció renovable, el consum elèctric, i els preus de l¿energia per optimitzar el disseny i la gestió d¿una microxarxa. El model és capaç de generar dades sintèticament i obtenir escenaris plausibles per cadascuna de les variables. Els resultats confirmen la superioritat d¿emprar una formulació estocàstica en front d¿una determinista. Finalment, aquesta tesi debat alguns aspectes rellevants en optimització d¿SGD: com es poden millorar els models, quines són les variables més importants, i futures línies d¿investigació. Les conclusions emfatitzen la necessitat d¿emprar mètodes actualment poc presents per modelar incerteses de regulació, promouen la integració de formulacions existents, i recomanen canvis substancials en les polítiques ambientals per promocionar les comunitats energètiques de forma més efectiva.
  

• BARJA MARTÍNEZ, SARA: Energy management systems for smart homes and local energy communities based on optimization and artificial intelligence techniques
  
  Autor/a: BARJA MARTÍNEZ, SARA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 07/07/2023
  Director/a de tesi: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO | ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FARAHMAND, HOSSEIN
       SECRETARI: MONTESINOS MIRACLE, DANIEL
       VOCAL: DEBUSSCHÈRE, VINCENT
  Resum de tesi: L'avanç ràpid de la digitalització, combinat amb la implementació de generació renovable i el desenvolupament de tecnologies de la informació i la comunicació dins la xarxa de distribució, està accelerant la transició cap a sistemes energètics intel·ligents distribuïts, digitalitzats i descarbonitzats. Malgrat el paper crucial de les dades en aquesta transformació, encara es subtilitzen. La tecnologia d'intel·ligència artificial (IA) té el potencial d'extreure informació valuosa d'aquestes dades, permetent serveis energètics innovadors i millorant el rendiment dels existents.Aquesta tesi explora primer el potencial de la IA en serveis energètics impulsats per dades per als sistemes de distribució de potència a través d'un estudi exhaustiu. Després de revisar l'estat de l'art, el següent pas se centra en els sistemes de gestió energètica en l'àmbit domèstic. Aquesta tesi desenvolupa un sistema de gestió energètica multiobjectiu que minimitza simultàniament les emissions de gasos d'efecte hivernacle i les despeses d'electricitat, considerant tot el cicle de vida dels actius de generació utilitzats per proporcionar energia, incloent-hi la xarxa. Els resultats demostren que aquesta metodologia pot reduir significativament les emissions de gasos d'efecte hivernacle sense incórrer en despeses d'electricitat elevades. El capítol següent amplia aquesta aproximació innovadora basada en l'entorn al nivell de les comunitats energètiques locals amb PV i bateria centralitzats.Finalment, l'últim capítol se centra en la tecnologia d'aprenentatge federat aplicada als sistemes de gestió energètica dels habitatges. A causa de la creixent digitalització de la xarxa de baixa tensió i la implementació de comptadors intel·ligents, la protecció de dades s'ha tornat cada vegada més important. Per tant, aquest estudi busca preservar la privacitat de l'usuari entrenant models de predicció de manera distribuïda.A més, la metodologia d'aprenentatge federat personalitzat proposada per a la previsió de la demanda d'HEMS incorpora una funció de pèrdua orientada al cost per minimitzar els costos d'equilibri mentre es preserva la privacitat del client. L'estudi compara les funcions de pèrdua orientades al cost i les tradicionals i revela que l'aproximació d'aprenentatge federat personalitzat amb funció de pèrdua orientada al cost obté el cost d'equilibri més baix per a l'optimització d'HEMS. A més, l'estudi demostra que les noves llars sense dades de consum històriques rellevants encara poden aconseguir resultats satisfactoris.
  

• LI, MINGSHEN: Power Calculation Algorithm under Nonlinear Loads and Hopf Oscillator-based Synchronization Controller for Grid-forming Inverters in a Microgrid
  
  Autor/a: LI, MINGSHEN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 23/01/2023
  Director/a de tesi: MATAS ALCALA, JOSE | GUERRERO ZAPATA, JOSEP MARIA
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GUAN, YAJUAN
       SECRETARI: MARTIN CAÑADAS, MARIA ELENA
       VOCAL NO PRESENCIAL: GOLESTAN, SAEED
  Resum de tesi: En el control per la formació de microxarxes, es fa servir àmpliament el control droop per la paral·lelització d'inversors de potència. No obstant, aquest tipus de control, encara es caracteritza per tenir una dinàmica lenta i un repartiment imprecís de les potències entre convertidors. En primer lloc, en el control droop, el càlcul de les potències activa i reactives determina la velocitat a la qual el control és capaç de compartir càrregues lineals i no lineals. Per tant, aquesta tesi s'enfoca primer en el disseny de filtres avançats per la millora de la resposta dinàmica dels convertidors que fan servir aquest mètode, proposant un nou mètode de càlcul per obtenir, de forma ràpida i precisa, aquestes potències per inversors trifàsics, fent servir una doble estructura combinada de filtres SOGI (Second Order Generalized Integrator), capaç d'obtenir les potències promitjades activa i reactives, necessàries per al sistema. Pel disseny es fa servir un model en petit senyal d'un sistema paral·lelitzat de dos inversors trifàsics, que mostra ser més ràpid que el mètode convencional, considerant les mateixes condicions operatives. La proposta millora l'estabilitat i la resposta transitòria del sistema.En segon lloc, es presenta un mètode innovador de sincronització basat en oscil·ladors de tipus Andronov-Hopf per aconseguir la paral·lelització de convertidors de potència monofàsics i trifàsics, que mostra resultats amb menys harmònics, resposta transitòria més ràpida, i major velocitat de sincronització que l'aconseguida pels oscil·ladors no lineals de Van der Pol. Els oscil·ladors Hopf es caracteritzen pel seu llaç local de realimentació del corrent de sortida, que és capaç de sincronitzar els inversors paral·lelitzats sense fer servir comunicacions. L'oscilador Hopf està constituït per unes equacions que inclouen els corrents de l'inversor i proporcionen les tensions de referència que han de seguir els inversors de potència i que formen un llaç de control dual que es dissenya en el domini estàtic de referència. L'oscil·lador Hopf contempla una part de pre-sincronització per assegurar una connexió suau dels convertidors addicionals a la xarxa de convertidors operant en paral·lel. Aquí també es desenvolupa un model en petit senyal d'un sistema de convertidors en paral·lel que es compara amb el model droop estàndard. L'anàlisi de les arrels en el domini de Laplace mostra que el sistema d'oscil·ladors aconsegueix un millor marge de fase, millora l'estabilitat i té menor sensibilitat paramètrica. Finalment, l'oscil·lador Hopf es dissenya per donar suport a la xarxa (grid-forming) amb la capacitat de sincronitzar i tenir un seguiment acurat de les consignes de referència. Aquest control fa servir una estructura PI dins del llaç de potència reactiva per regular l'amplitud del voltatge, fent servir la relació natural Q - V de l'oscil·lador.Es presenten simulacions amb Matlab i resultats experimentals per inversors monofàsics i trifàsics per contrastar l'anàlisi teòric fet. Els resultats de la proposta pel càlcul de les potències mostren ser més ràpids i precisos en el compartiment de càrregues no lineals que els obtinguts per l'estàndard mètode droop. En el cas de l'oscil·lador Hopf, les simulacions i resultats experimentals mostren també una resposta transitòria més ràpida i més robustesa que els obtinguts pel control estàndard droop, a més d'un major marge d'operació en contrast amb el mètode de Van der Pol.Aquesta tesi està organitzada en cinc seccions: la secció 1 introdueix l'estat de l'art, els objectius, la metodologia, les contribucions i limitacions; la secció 2 descriu el mètode de càlcul de les potències basat en l'estructura combinada de filtres SOGI; la secció 3 descriu el control amb l'oscil·lador Hopf operant dins una microxarxa en mode illa; la secció 4 descriu el disseny del control Hopf dissenyat per als inversors g
  

• MIGUEL ESPINAR, CARLOS: Enhanced Flux-Weakening Control Algorithm for Permanent Magnet Synchronous Machines
  
  Autor/a: MIGUEL ESPINAR, CARLOS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/05/2023
  Director/a de tesi: MONTESINOS MIRACLE, DANIEL | HEREDERO PERIS, DANIEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: MÜLLER, BERNHARD
       SECRETARI: GALCERAN ARELLANO, SAMUEL
       VOCAL: GARCÍA FERNÁNDEZ, PABLO
  Resum de tesi: EspinarAquesta tesi presenta l'estat general de l'art dels vehicles elèctrics pel que fa a la tecnologia dels principals conceptes d'un motor elèctric: bateries, inversors de tracció, màquines elèctriques i estratègies de control. Es presenta la característica parell-velocitat d'una màquina elèctrica per a vehicles elèctrics i es justifica la penetració al mercat de vehicles elèctrics de les màquines síncrones d'imants permanents. Aquest treball també descriu el model matemàtic de les màquines síncrones d'imants permanents en els marcs de referència de l'estator i el rotor. Depenent del rang de velocitat, es descriurà i categoritzarà el rendiment característic d'una màquina síncrona d'imants permanents en les zones de baixa força electromotriu i de debilitament del flux, justificant la necessitat d'estratègies de debilitament del flux per als vehicles elèctrics. S'estudien les diferents trajectòries de les màquines síncrones d'imants permanents pel que fa a la velocitat mecànica, diferenciant-se de les màquines síncrones d'imants permanents de superfície i les màquines sincròniques d'imants permanents interiors amb diferents ràtios de rellevància. Es presenta un sistema per unitat basat en els paràmetres característics de les màquines síncrones d'imants permanents per simplificar el model matemàtic. A més, s'analitza un estat de l'art complet de les estratègies de de debilitament de camp, centrant-se en la regió de debilitament de camp profunda. Aquesta tesi presenta un algorisme de control millorat per augmentar la característica de parell-velocitat de les màquines síncrones d'imants permanents, centrat en la regió profunda de debilitament del flux. S'analitzen els diferents llaços de control, centrant-se en el llaç de control de debilitament de camp, mitjançant una anàlisi de sensibilitat del sistema. A més, es proporciona una solució analítica dels controladors PID pel que fa a les especificacions transitòries i els paràmetres característics de la màquina síncrona d'imants permanents. Les simulacions i els resultats experimentals verifiquen l'eficàcia del mètode proposat en un motor elèctric de baixa tensió. En altres termes, aquest estudi presenta un mètode per determinar la velocitat elèctrica i la posició de la màquina elèctrica a partir de sensors de posició d'efecte Hall descol·locats. Aquest mètode per determinar la velocitat i la posició elèctrica s'integra amb l'estratègia de debilitament de camp. Les simulacions i els resultats experimentals comproven l'eficàcia de la metodologia suggerida en comparació amb altres algorismes d'última generació.
  

• SONG, JIE: Computational Analysis of Modern Power Systems with Power Electronics
  
  Autor/a: SONG, JIE
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/05/2023
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | CHEAH MAÑÉ, MARC
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: FORTMANN, JENS
       SECRETARI: SUMPER, ANDREAS
       VOCAL: VERBOOMEN, JODY
  Resum de tesi: Los sistemas eléctricos de potencia modernos han sido y seguirán siendo penetrados cada vez más con electrónica de potencia a diferentes niveles de tensíon. Esta alta penetración de elementos electrónicos de potencia cambia el carácter de los sistemas eléctricos de potencia modernos, ya que pueden funcionar en diferentes modos de control, lo que introduce características de operación no lineal en la red. Además, los convertidores de electrónica de potencia saturan la corriente en caso de sobrecarga o cortocircuito, lo que da como resultado varios estados de saturación de corriente en la operación de los convertidores. En tal contexto, se necesita una metodología diferente para el análisis computacional en estado estacionario de sistemas eléctricos de potencia con alta penetración de electrónica de potencia.Esta tesis se desarrolla en relación al reto del análisis computacional de sistemas de potencia con electrónica de potencia. Se ha propuesto un metodología sistemática para el cálculo de cortocircuitos de sistemas de potencia con una penetración significativa de convertidores de electrónica de potencia.Primeramente, se ha presentado una formulación basada en elementos para modelar el sistema estudiado en el análisis estacionaria incluyendo la operación de convertidores de potencia. En particular, la saturación de corriente de convertidores se modela en varios estados representados con diferentes ecuaciones. Luego, se han propuesto dos metodologías diferentes para buscar puntos de equilibrio que pueden satisfacer los límites de operación de los convertidores resolviendo los sistemas de ecuaciones correspondientes a los estados de saturación de corriente de varios convertidores. En particular, una metodología detallada atraviesa todas las combinaciones posibles de estados de saturación de corriente de los convertidores y podría identificar todos los puntos de equilibrio posibles. Una metodología eficiente pasa iterativamente solo por combinaciones seleccionadas e identifica solo un punto de equilibrio. Se han presentado casos de estudio con sistemas trifásicos equilibrados, sistemas trifásicos desequilibrados y sistemas híbridos AC/DC con una conexión VSC-HVDC.Finalmente, se ha propuesto un nuevo equivalente de red basado en la característica tensión-corriente (U-I) como alternativa al equivalente convencional de Thévenin. La representación equivalente a la red podría capturar precisamente características complicadas de operación del convertidor de electrónica de potencia y es adecuada tanto para sistemas de potencia equilibrados como desequilibrados.
  

• STEFANIDOU VOZIKI, PASCHALIA: Advanced data-driven fault diagnosis schemes for active distribution grids
  
  Autor/a: STEFANIDOU VOZIKI, PASCHALIA
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 10/01/2023
  Director/a de tesi: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO | DOMÍNGUEZ GARCÍA, JOSÉ LUIS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: BESSA, RICARDO JORGE
       SECRETARI: ARAGÜÉS PEÑALBA, MÒNICA
       VOCAL: COMECH MORENO, MARIA PAZ
  Resum de tesi: Un suministro eléctrico fiable es crucial para las actividades de la sociedad moderna. Par lo tanto, la minimización de las cortes de energía y su duración es una prioridad para los operadores de sistemas eléctricos. Esta tesis pretende contribuir a los esfuerzos para aumentar la velocidad de restablecimiento de la energía proponiendo soluciones automatizadas para el proceso de diagnóstico de averías aplicado en las redes de distribución. Este proceso comprende la detección, la clasificación y la localización de esta. Cada una de estas etapas son estudiadas en esta tesis.Los métodos tradicionales de diagnóstico de averías que se aplican actualmente en las redes eléctricas se están quedando obsoletas debido a la transición a las redes inteligentes. Las energías renovables, los vehículos eléctricos (VE) y otros dispositivos inteligentes pueden suponer un problema para las técnicas convencionales de diagnóstico de fallos, pero por otro lado ofrecen oportunidades para la aplicación y desarrollo de soluciones tecnológicas avanzadas. Para aprovechar la digitalización de la red y la consiguiente disponibilidad de datos, en la tesis se desarrollan y presentan nuevos procesos basados en datos y su tratamiento, con énfasis en el uso del aprendizaje automático (ML). Primera, el método de detección de fallos presentado en esta tesis se centra en las redes eléctricas de baja tensión (BT) activas y, en concrete, a las redes que incluyen renovables y sistemas de carga rápida y ultrarrápida de VE. El algoritmo propuesto, basado en ML, utiliza un CatBoostClassifier para la detección de fallos y consigue entrenar eficientemente el modelo con datos de simulaci6n. Estos datos se corresponden con el funcionamiento normal y defectuoso de la red cuando las cargas funcionan a la potencia nominal y se ignora la carga del VE, es decir, al estado de carga estática de la red. De este modo, el algoritmo es independiente de la carga del VE y de los estados de funcionamiento intermedios. Cuando se validó considerando datos de casos con estados intermedios, el algoritmo alcanzo una precisión del 97,61%.En la clasificación de fallos, se presenta una versión adaptada y mejorada basada en datos de las técnicas convencionales y basadas en umbrales. El método incluye un algoritmo que estudia los valores de corriente de la red antes y después de una falta, bajo diferentes resistencias de falla, y emite los valores de umbral más adecuados para los criterios que describen cada tipo de falta eléctrica. De este modo, combina una gran precisión con una gran adaptabilidad a cualquier red de distribución. La técnica propuesta logra una precisión de casi el 100%, independientemente de la resistencia de la falta. Esto constituye una precisión aproximadamente un 20% mayor en comparación con técnicas tradicionales basadas en umbrales con criterios determinados.Por último, en esta tesis se propone un método complete y practico de localización de fallos basado en ML para redes activas de BT. El método identifica primero la rama con falta a través del uso de un clasificador Random Forest (RF) y luego localiza el punto de avería mediante un modelo de regresión. Dado que la segunda parte del proceso es la mas crucial y complicada, aquí se prueban dos modelos de predicción basados en árboles, un regresor RF y un regresor XGBoost. Para mejorar el rendimiento de las modelos y del método se incluye en el algoritmo una estrategia de gestión de datos. Esto incluye entre otras cosas, la aplicación de una estrategia inteligente de almacenamiento de datos, la comparación de dos enfoques de minimización de datos y un esquema eficiente de reentrenamiento. Ambos modelos conducen a errores medios absolutos (MAE) de menos de 2m, sin embargo, el XGBoost resulta ser el modelo más adecuado para esta aplicación. Cuando se combina con el algoritmo SelectFromModel, se obtiene un MAE de 0,49 m yes robusto frente a los principales
  

Darrera actualització: 27/09/2023 05:01:46.

Grups de recerca

• CITCEA-Centre d'Innovacio Tecnologica en Convertidors Estatics i Accionaments
• GAECE-Grup d'Accionaments Electrics amb Commutacio Electronica
• LRG-Grup de Recerca de Llamps i Alta Tensio de la UPC
• QSE-Qualitat del Subministrament Electric

Professorat

• Andrada Gascon, Pere
• Aragüés Peñalba, Mónica
• Bargallo Perpiña, Ramon
• Bergas Jane, Joan Gabriel
• Blanque Molina, Balduino
• Bogarra Rodriguez, Santiago
• Boix Aragones, Oriol
• Bosch Tous, Ricard
• Casals Torrens, Pau
• Corcoles Lopez, Felipe
• de la Hoz Casas, Jordi
• Diaz Gonzalez, Francisco
• Doria Cerezo, Arnau
• Galceran Arellano, Samuel
• Garcia Espinosa, Antoni
• Gomis Bellmunt, Oriol
• Martin Cañadas, Maria Elena
• Matas Alcala, Jose
• Mesas Garcia, Juan Jose
• Montaña Puig, Joan
• Montesinos Miracle, Daniel
• Mujal Rosas, Ramon Maria
• Pedra Duran, Joaquin
• Riba Ruiz, Jordi
• Rull Duran, Joan
• Sainz Sapera, Luis
• Sudria Andreu, Antoni
• Sumper, Andreas
• Torrent Burgues, Marcel
• Villafafila Robles, Roberto