Perfil d'acces

Es considera que qualsevol estudiant que hagi cursat un màster en enginyeria (o els 60 ECTS corresponents) té la capacitat suficient per emprendre un doctorat en el nostre programa. No obstant això, es donarà preferència als estudiants els coneixements dels quals estiguin directament relacionats amb l’enginyeria elèctrica, i per a aquells que provinguin d’altres màsters es considerarà els que puguin demostrar uns coneixements bàsics en matèries fonamentals en l’àmbit elèctric (electrotècnia, màquines elèctriques…). En general, per a aquests últims estudiants quedarà a criteri de la Comissió del programa (i del seu futur tutor o tutora) la possibilitat de fer algun complement de formació per desenvolupar els estudis en el programa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

30

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Villafafila Robles, Roberto

• Galceran Arellano, Samuel
• Gomis Bellmunt, Oriol
• Montaña Puig, Joan
• Montesinos Miracle, Daniel
• Villafafila Robles, Roberto

• Departament d'Enginyeria Elèctrica (PROMOTORA)

Convenis amb altres institucions

El Programa de Doctorat manté llaços importants amb els professors d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Girona. Atès que no hi ha programa de doctorat d’Enginyeria Elèctrica en aquesta universitat, la UPC és la universitat més propera en què es pot fer el doctorat, i així ha succeït en alguns casos. No hi ha un conveni específic.
El Programa de Doctorat també manté llaços importants amb els professors d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Igualment, atès que no hi ha programa de doctorat d’Enginyeria Elèctrica en aquesta universitat, la UPC és la universitat més propera en què es pot fer el doctorat, i així ha succeït en alguns casos. No hi ha un conveni específic.
Hi ha una col·laboració tant en projectes de recerca com en activitats docents amb Cardiff University, Imperial College London i la Universitat de Leuven (KUL).
El grup de recerca CITCEA manté importants contactes amb l’IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya).
El UPC Lightning Research Group té des de fa anys relacions amb el grup del Dr. Horaci Torres de la Universidad Nacional de Colòmbia, cosa que possibilita estades recíproques d’estudiants.

Perfil d'acces

Es considera que qualsevol estudiant que hagi cursat un màster en enginyeria (o els 60 ECTS corresponents) té la capacitat suficient per emprendre un doctorat en el nostre programa. No obstant això, es donarà preferència als estudiants els coneixements dels quals estiguin directament relacionats amb l’enginyeria elèctrica, i per a aquells que provinguin d’altres màsters es considerarà els que puguin demostrar uns coneixements bàsics en matèries fonamentals en l’àmbit elèctric (electrotècnia, màquines elèctriques…). En general, per a aquests últims estudiants quedarà a criteri de la Comissió del programa (i del seu futur tutor o tutora) la possibilitat de fer algun complement de formació per desenvolupar els estudis en el programa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

1a) Els estudiants que hagin cursat un màster universitari d’enginyeria relacionat directament amb l’àmbit elèctric tindran l’accés directe.
2a) Els estudiants que hagin cursat un màster universitari d’enginyeria no relacionat amb l’àmbit elèctric hauran de fer uns complements de formació en matèries d’aquest àmbit, els quals seran definits per la Comissió del programa i pels seus tutors en funció dels seus coneixements previs i de l’àrea de recerca on es prevegi que confeccionaran la seva tesi.

Els aspectes que es tindran en compte per a l’admissió, així com els criteris de selecció i ponderació dels candidats de cara a la priorització dels estudiants que compleixin els requisits d’accés i admissió, són els següents:
• Estudis afins a l’enginyeria elèctrica (75%).
• Expedient acadèmic (20%).
• Experiència investigadora i/o coneixement d’idiomes (5%).

Complements formatius

Els estudiants que hagin cursat un màster d’enginyeria no relacionat amb l’àmbit elèctric hauran de fer uns complements de formació en matèries d’aquest àmbit, els quals seran definits per la Comissió Acadèmica del PD i pels seus tutors, en funció dels seus coneixements previs i de l’àrea de recerca on es prevegi que confeccionaran la seva tesi.

Aquests complements tenen caràcter bàsic (electrotècnia, màquines elèctriques…) o més específic (electrotècnia avançada, operació i gestió dels sistemes elèctrics de potència, disseny, simulació i control de màquines elèctriques, càlcul, supervisió i control de sistemes elèctrics, qualitat del subministrament elèctric…) en funció del CV dels candidats. Per a aquests complements, els estudis de referència seran els propis del Màster en Enginyeria de l’Energia (especialitat en Enginyeria Elèctrica) de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

• Activitat: Cursos, seminaris i 'workshops'.
- Hores: 6.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- Hores: 1,5.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.
- Hores: 12.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- Hores: 18.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- Hores: 4.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 24/09/2022 04:45:16.

Llistat de tesis en dipòsit

• CORONAS HERRERO, SERGIO: Aportació a l¿anàlisi i gestió tècnica-econòmica dels sistemes de generació distribuïda amb energies renovables i microxarxes. Introducció a la presa de decisions en el context normatiu actual.
  
  Autor/a: CORONAS HERRERO, SERGIO
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de dipòsit: 21/09/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: DE LA HOZ CASAS, JORGE | MARTIN CAÑADAS, MARIA ELENA
  Tribunal:
       PRESIDENT: PALACIN FARRE, PEDRO
       SECRETARI: MONJO MUR, LLUÍS
       VOCAL: TERMES RIFÉ, MONTSERRAT
  Resum de tesi: En les últimes dècades, el desenvolupament d¿un parc de generació basat en energies renovables s¿ha convertit en l¿eix vertebrador de les polítiques energètiques de gran part dels països del mon en la cerca de la descarbonització del sector energètic per tal de contenir l¿escalfament global del planeta. El destacable progrés assolit en la reconversió del sector de la generació d¿electricitat a nivell mundial cap a un model renovable s¿ha adquirit en gran part per les polítiques de suport públic a les tecnologies de producció renovables implementades.Espanya no ha estat una excepció, sinó un cas d¿estudi especialment rellevant pels nombrosos canvis legislatius experimentats en la regulació de les energies renovables en les darreres dues dècades. En concret, Espanya va passar de ser un dels països líders mundials en la promoció de les fonts d¿energia renovable, especialment la solar i la eòlica, mitjançant la implementació de marcs juridicoeconòmics amb altes rendibilitats econòmiques associades durant la primera dècada dels anys 2000, a ser un dels primers països en aplicar retroactivament mesures de contenció per reduir els costos de promoció desproporcionats que posaven en risc la sostenibilitat financera del sector elèctric espanyol, donant lloc a unes condicions molt desfavorables per als actius renovables en la segona dècada dels anys 2000.En aquest sentit, aquesta tesi, presentada com a compendi d¿articles, es desenvolupa dins la línia de recerca centrada en l¿anàlisi i síntesi dels marcs reguladors per optimitzar la presa de decisions en el disseny i la gestió d¿actius energètics, contribuint en l¿estat de l¿art a partir de tres articles publicats en revistes indexades.En primer lloc, aquest projecte pretén aportar a l¿acadèmia una revisió exhaustiva de l'evolució de la política d'energia solar a Espanya durant el període 1998¿2020, a través del primer article de revisió. En concret, aquest estudi es focalitza en la tecnologia de generació solar (fotovoltaica i termosolar) que té el potencial de convertir-se en el recurs energètic més abundant del món, posseint Espanya el recurs solar més abundant de tota la Unió Europea. Aquesta revisió de la literatura acadèmica integra i avalua tota la informació rellevant de treballs de recerca publicats, així com de la regulació vigent durant el període 1998¿2020, permetent als lectors copsar la importància de les polítiques energètiques de promoció d¿aquests actius solars.En aquesta línia, i en relació a l¿anàlisi econòmic d¿aquests actius en funció dels marcs reguladors aplicats, el present projecte a través del segon article analitza l¿impacte de la retroactivitat regulatoria en la valoració econòmica dels actius termosolars espanyols a mig i llarg termini mitjançant un model estocàstic, en la cerca de millorar la presa de decisions relatives al disseny i la gestió d¿aquests actius i reduir l¿impacte en el risc d¿inversió.Finalment, un cop constatada la importància dels marcs reguladors sobre els resultats econòmics dels actius energètics, aquest treball aborda en el tercer article la definició d'una metodologia orientada a l'obtenció de models simplificats que incorporin totes les variables associades al problema en el model de gestió energètica dels actius renovables de llarga vida operativa sota un alt gra d¿incertesa. En aquest sentit, es busca resoldre un problema real facilitant la presa de decisions operatives i la gestió dels actius renovables a mig i llarg termini, per tal d¿optimitzar els seus resultats econòmics.La línia de treball definida i mostrada amb aquest compendi d¿articles demostra clarament la importància dels marcs reguladors i la necessitat de la seva incorporació en la presa de decisions tant econòmiques com energètiques. La metodologia i resultats de la tesi són d¿aplicació actual sobre els actius termosolar
  
• GARCÍA MUÑOZ, FERNANDO ESTEBAN: Mathematical programming-based models for the distribution networks' decarbonization
  
  Autor/a: GARCÍA MUÑOZ, FERNANDO ESTEBAN
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/09/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: CORCHERO GARCIA, CRISTINA | DÍAZ GONZÁLEZ, FRANCISCO
  Tribunal:
       PRESIDENT: SPERTINO, FILIPPO
       SECRETARI: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO
       VOCAL: MELENDEZ FRIGOLA, JOAQUIM
  Resum de tesi: El cambio climático está obligando a descarbonizar las economías de todo el mundo forzando a los sistemas de energía basados en combustibles fósiles a evolucionar hacia sistemas de energía basados principalmente en fuentes de energía renovables (FER). Así, incrementar la energía generada a partir de renovables en el mix energético está implicando retos transversales a nivel operativo, de mercado, político y social debido a la estocasticidad asociada a estas tecnologías y su capacidad de generar electricidad a pequeña escala cerca al punto de consumo. En este sentido, la incertidumbre en la generación de energía eléctrica puede ser manejada a través de sistemas de almacenamiento en baterías (BSS) que se han vuelto competitivos en los últimos años debido a una importante reducción de precios y son una potencial alternativa para mitigar los problemas técnicos de red asociados a la intermitencia de las renovables, proporcionando flexibilidad para almacenar/suministrar energía cuando sea necesario. Por otro lado, la capacidad de generación a bajo costo a partir de sistemas eléctricos de pequeña escala (generación distribuida o descentralizada (GD)) representa una oportunidad tanto para los clientes como para los operadores del sistema eléctrico. Es decir, los clientes pueden generar su energía, reducir su dependencia de la red y participar activamente en eventuales mercados locales de energía (MLE), mientras que el operador del sistema eléctrico puede reducir las pérdidas del sistema y aumentar la calidad del sistema eléctrico frente a fallas externas inesperadas. Sin embargo, incorporar estas estructuras y marcos operativos en las redes de distribución (RD) requiere desarrollar herramientas sofisticadas para apoyar la toma de decisiones relacionadas con la integración óptima de los recursos energéticos distribuidos (RED) y evaluar el desempeño de las nuevas RD con alta penetración de RED bajo diferentes escenarios de operación.Esta tesis aborda el desafío de la descarbonización de las redes de distribución mediante el desarrollo de algoritmos novedosos y la aplicación de diferentes técnicas de optimización a través de tres dimensiones. El primer eje aborda el dimensionamiento y localización óptimos de GD y BSS en una RD desde enfoques determinísticos y estocásticos, considerando la limitación técnica de la red, la presencia de vehículos eléctricos (VE), la capacidad de los usuarios para modificar su consumo de carga y la capacidad de GD para generar potencia reactiva para la estabilidad del voltaje. Además, se desarrolla un algoritmo novedoso para resolver los modelos determinísticos y estocásticos para múltiples escenarios proporcionando una capacidad precisa de RED que debe instalarse para disminuir la dependencia de la red externa. El segundo subtema evalúa la capacidad de la RD para enfrentar escenarios improbables como fallas en la red primaria o desastres naturales que impidan el suministro de energía, a través de un modelo determinista que modifica la topología de la RD desequilibrada en múltiples microrredes virtuales (MV) balanceadas, considerando la potencia suministrada por GD y la flexibilidad proporcionada por los dispositivos de almacenamiento y respuesta a la demanda (DR). El tercer eje abordalos esquemas emergentes de energía transactiva en RDs con alta penetración de RED a nivel residencial a través de dos enfoques estocásticos para modelar un comercio de energía Peer-to-peer (P2P). Para ello, se evalúa la capacidad de un esquema de comercialización de energía P2P para operar en diferentes mercados como el mercado diario, intradiario, de flexibilidad y de servicios complementarios, a la vez que se desarrolla un algoritmo para gestionar la información de los usuarios bajo un esquema descentralizado.
  
• ROMERO DURAN, DAVID: Comportamiento eléctrico de los compuestos de carbono (CFRP). Implicaciones para el modelado y fabricación de palas de aerogenerador con elementos estructurales que incorporan compuestos de CFRP
  
  Autor/a: ROMERO DURAN, DAVID
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/09/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MONTAÑA PUIG, JUAN | VAN DER VELDE, OSCAR ARNOUD
  Tribunal:
       PRESIDENT: MARCH NOMEN, VICTOR
       SECRETARI: BOSCH TOUS, RICARDO
       VOCAL: HERMOSO ALAMEDA, BLAS
  Resum de tesi: Los materiales compuestos con refuerzo de fibras de carbono (CFRP) se han introducido de manera muy significativa en todos los ámbitos de la industria y el sector de la energía eólica no ha sido una excepción. Este sector, por las dimensiones que están tomando las turbinas eólicas actuales y por el entorno de funcionamiento donde se suelen encontrar, se enfrenta a un gran reto y es el de proteger estas estructuras frente a las descargas atmosféricas. Las palas de los aerogeneradores (WTB) son los elementos más expuestos a estos fenómenos y, dadas las dimensiones actuales y lo que se espera que sigan creciendo, cada vez es más habitual que incorporen materiales compuestos de CFRP. El comportamiento eléctrico de este tipo de materiales y ver cómo integrarlos en el sistema de protección contra el rayo (LPS) todavía tienen muchos aspectos resolver.Esta tesis presenta un amplio estudio experimental a través del cual se desea aportar conocimiento en esta dirección, en la de entender mejor el comportamiento de este tipo de materiales tanto para su posterior modelado como para su integración en el LPS de una WTB. Así que en los capítulos centrales (Capítulos 4 y 5) de esta tesis se van a mostrar un gran número de ensayos y unos procedimientos muy detallados que permitirán, posteriormente, ser reproducidos y comparados.La primera parte de la experimentación se orienta hacia la determinación y caracterización del material, dado su comportamiento anisotrópico. Todos los ensayos y resultados aquí mostrados permiten conocer las dificultades en la caracterización este tipo de materiales desde el punto de vista eléctrico y se propone un procedimiento que, dados los resultados obtenidos, se entiende permite alcanzar una información de mejor calidad. A su vez, dada la dependencia que muestran todos estos ensayos de las conexiones eléctricas con este tipo de materiales, también se realiza un estudio detallado sobre el efecto de las conexiones.La segunda parte experimental de este trabajo se orienta hacia el estudio de las conexiones superficiales sobre los materiales compuestos con el fin de equipotencializarlos e integrarlos con el LPS. En este caso se tienen en cuenta la dependencia del tamaño de las probetas y el tipo de corriente inyectada, ya que no sólo se trabaja en corriente continua, sino que también se inyectan impulsos de corriente tipo rayo. De esta forma se puede extraer conclusiones más amplias del comportamiento de este tipo de conexiones con los materiales compuestos de CFRP.Esta tesis se completa con una introducción y motivación para el desarrollo de la misma (Capítulo 1), sigue con una revisión detallada de la estructura de las WTB, de los materiales compuestos utilizados para su fabricación, un repaso de la normativa de protección y de las técnicas de modelado (Capítulo 2). El Capítulo 3 se dedica a la revisión de los materiales utilizados, de las técnicas aplicadas para la preparación del material para los ensayos y de los métodos de medida para obtener las características del material.Después de todo el estudio experimental y de su análisis, se muestran algunas aportaciones y trabajos realizados en torno a esta tesis (Capítulo 6) y se finaliza con las conclusiones y propuestas de trabajos futuros (Capítulo 7)
  
• ZIEGLER, ANDREAS: Possibilities and Limitations of Active Battery Management Systems for Lithium-Ion Batteries
  
  Autor/a: ZIEGLER, ANDREAS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de dipòsit: 23/09/2022
  Data de lectura: pendent
  Hora de lectura: pendent
  Lloc de lectura: pendent
  Director/a de tesi: MONTESINOS MIRACLE, DANIEL | ACKVA, ANSGAR
  Tribunal:
       PRESIDENT: ARNDT, BERNHARD
       SECRETARI: DÍAZ GONZÁLEZ, FRANCISCO
       VOCAL: BOHN, GUNTHER
  Resum de tesi: Les bateries d¿ions de liti (Lithium Ion Batteries, en anglès) s¿usen en més aplicacions. Al mateix temps, la seva composició química i dissenys estan en evolució constant. Els sistemes de gestió del bateries (Battery Management Systems, en anglès), que són essencials per l¿operació de les LIB, també estan en constant evolució. El focus principal està en la distribució intel·ligent de càrrega elèctrica entre cel·les individuals, l¿anomenat balanceig actiu (Active Balancing, en anglès). Un assaig empíric, de llarga durada, com el dut a terme en aquest treball, dona molt informació en el procés d¿envelliment de les cel·les durant tota la seva vida.El principal objectiu d¿aquest treball és demostrar les influències encara desconegudes en el procés d¿envelliment de les cel·les. L¿estudi de la literatura mostra que el treball previ en aquesta àrea està sovint basat en aproximacions teòriques i estranyament ensenya resultats empírics que ho corroborin. En aquest treball s¿examinen la majoria de presumpcions que es poden trobar a la literatura. Aquestes inclouen l¿increment en la capacitat, l¿eficiència energètica i la vida útil associada a un balanceig actiu de les cel·les, així com la reducció de la variació dels paràmetres de cada cel·la en una bateria.Abans de procedir amb l¿experiment empíric, es revisa l¿estat de l¿art en els aspectes fonamentals per aquest estudi. També se selecciona una tipologia de sistema de balanceig actiu per tal de realitzar l¿experiment. El treball detalla el procediment d¿operació així com l¿algoritme de balanceig actiu implementat per tal d¿entendre els fenòmens que influencien la degradació de les cel·les durant la seva vida.L¿experiment d¿envelliment és una comparació entre un sistema de balanceig passiu (Passive Balancing, en anglès) i un de balanceig actiu. Per això s¿escullen dues bateries idèntiques, però gestionades diferentment per dos sistemes de gestió diferents. Al final de l¿assaig, les bateries es desmunten i s¿analitza cada cel·la de forma individual per tal de determinar-ne els seus paràmetres i el seu envelliment.La principal contribució d¿aquest treball es el demostrar els efectes del balanceig actiu , sobretot en bateries amb una càrrega elevada. El treball demostra que el balanceig actiu millor gla capacitat de la bateria i la vida útil. El treball també mostra com la variació dels paràmetres de les cel·les es pot fer visible durant la seva operació. També presenta nous mètodes de diagnosi i càlcul d¿aquests paràmetres. L¿eficiència energètica de les bateries no es pot augmentar degut al consum propi i les pèrdues del sistema de balanceig actiu basat en electrònica de potencia. Si que augmental¿eficiència global de la bateria, ja que augmenta la seva capacitat i la vida útil. El treball també mostra que en bateries sotmeses a baixa càrrega, el balanceig actiu no aporta cap avantatge respecte el balanceig passiu. Fins i tot en algunes situacions, els efectes del balanceig actiu són negatius. En aquestes aplicacions, es recomana l¿ús d¿un sistema de balanceig passiu. Els resultats obtinguts durant l¿assaig de la bateria queden reforçats quan es fa l¿anàlisi de cada cel·la de forma individual.Al final del treball, es resumeixen tots els resultats a més de proporcionar suggerències per la optimització així com possibles línies de futures investigacions.
  

Darrera actualització: 24/09/2022 04:30:26.

Llistat de tesis defensades per any

• ABDALI NEJAD, SAJAD: Enhance OF SOGI-FLL and SOGI-PLL response to voltage sags and swells perturbations
  
  Autor/a: ABDALI NEJAD, SAJAD
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/675078
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 19/07/2022
  Director/a de tesi: MATAS ALCALA, JOSE | DE LA HOZ CASAS, JORGE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GOLESTAN, SAEED
       SECRETARI: FILLET CASTELLA, SERGI
       VOCAL: SHAHPARASTI, MAHDI
  Resum de tesi: L'abast d'aquesta tesi està relacionat amb la millora del funcionament dels generadors distribuïts (DG, distributed generation en anglès) basats en energies renovables quan es connecten a la xarxa elèctrica convencional. La sincronització d'aquests DG amb la xarxa és fonamental per injectar energia a aquesta, especialment quan es tracta d'inversors de potència. Els llaços de control interns dels inversors de font de tensió (VSI, Voltage Source Inverters en anglès) controlen paràmetres com ara la fase, l'amplitud i la freqüència de la tensió de la xarxa per aconseguir una sincronitzaciórequerida. Per tant, es necessita una estimació adequada dels paràmetres del bus de tensió per assolir els objectius esmentats. Les diferents tècniques de monitorització existents encara s'enfronten a reptes tècnics a l'hora d'aparèixer fallades a la xarxa, especialment caigudes i augments abruptes de tensió ("Voltage sags" i "Voltage swells" en anglès, respectivament). En el cas dels inversors, les tècniques basades en estructures SOGI-FLL i SOGI-PLL estan àmpliament esteses i, en les esmentades condicions de fallada, es produeix una degradació dels paràmetres estimats a causa de l'impacte dels defectes de la xarxa en el seu comportament dinàmic . A la literatura, no es van trobar contribucions rellevants per mitigar aquests problemes. Aquesta investigació pretén doncs contribuir proporcionant una detecció ràpida i precisa de les fallades, donant una resposta dinàmica robusta de l'estructura de control dels VSI davant d'aquestes pertorbacions, gràcies a una estimació ràpida i precisa dels paràmetres de la xarxa. Aquesta estratègia de detecció de fallades s'acompanya de la minimització de la deriva dels paràmetres monitoritzats a causa de la contaminació harmònica inherent de les fallades. Així doncs, una primera contribució ha estat el disseny i la implementació d'una màquina d'estats finits en una estructura de sincronització coneguda com SOGI-PLL i en SOGI-FLL, millorant la seva resposta dinàmica pel que fa al temps transitori i la resposta en estat estacionari davant les caigudes de tensió. Una segona aportació ha estat la implementació de l'estratègia per afrontar amb resultats satisfactoris els problemes derivats de les pujades de tensió (voltage swells). La investigació es va dur a terme a les instal·lacions del laboratori E3PACS de l'EEBE-UPC. Aquest treball s'organitza de la següent manera: A l'apartat 1 es contextualitza l'estudi. La secció 2 descriu el la referenciació dels índexs de qualitat de l'energia per avaluar el problema a resoldre i els resultats obtinguts. A continuació, segueix la Secció 3, on s'analitza la resposta SOGI-FLL contra les caigudes i les inflors de tensió. Per tant, la Secció 4 resumeix els diferents enfocaments i resultats per mitigar les falles de la xarxa estudiades. La secció 5 està dedicada a mostrar la millora SOGI-PLL aplicant l'algorisme SOGI basat en errors. Finalment, l'apartat 6 resumeix les principals aportacions d'aquest treball, juntament amb les conclusions generals. La secció 7 enumera els treballs futurs, a la secció 8 s'enumeren els articles indexats JCR publicats.
  

• BAKKAR, MOSTAFA AHMED AHMED MAHMOUD AHMED: Sag effects on protection system in distributed generation grids
  
  Autor/a: BAKKAR, MOSTAFA AHMED AHMED MAHMOUD AHMED
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673721
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 07/02/2022
  Director/a de tesi: BOGARRA RODRIGUEZ, SANTIAGO | CORCOLES LOPEZ, FELIPE
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GUERRERO ZAPATA, JOSEP MARIA
       SECRETARI: SAINZ SAPERA, LUIS
       VOCAL: BOLZONI, ALBERTO
  Resum de tesi: El objetivo inicial de este estudio es emplear diferentes estrategias de control posibles para un inversor conectado a la red segun el código de red español y analizar el comportamiento de la tensión de salida durante caídas de tensión simétricas y asimétricas. El desarrollo analítico de las estrategias propuestas muestra los impactos de los huecos de tensión en las corrientes, tensiones, potencias activas y reactivas.Otro objetivo de esta investigación es proponer una estrategia de protecclón basada en lnteligencia Artificial para una red del Sistema de Distribución, radial o en anillo, con elevada penetración de Generación Distribuida. La estrategia de protección se basa en tres algoritmos diferentes para desarrollar un sistema de protección más seguro, redundante, y fiable, que asegure la continuidad de suministro durante perturbaciones en redes radiales o en anillo sin comprometer la estabilidad del sistema. Para clasificar, localizar y distinguir entre faltas permanentes o transitorias, se proponen en este trabajo nuevos algoritmos de protección basados en inteligencia artificial, permitiendo la mejora de la disponibilidad de la red, al desconectar sólo la parte del sistema en falta. Esta investigación introduce la innovación del uso del rele direccional basado en un sistema de comunicación y Redes Neuronales Artificiales (ANN). El primer algoritmo, Algoritmo Central (CE), recibe los datos de todos los PDs de la red en un control central. Este algoritmo detecta la dirección de flujo de cargas y calcula la corriente de secuencia positiva de todos los PDs de la red. El entrenamiento de ANNs incluye variaciones en la corriente de cortocircuito y la dirección del flujo de potencia en cada PD. Los beneficios mas significativos de este sistema son que concentra la seguridad total del sistema en un único dispositivo, lo que puede facilitar el control de la seguridad del sistema. Sin embargo, el CE no determinara con precisión la localización exacta de la falta si hay alguna perdida de información debida a una pobre comunicación. Por lo tanto, la redundancia del sistema se puede mejorar cooperando con un segundo algoritmo, el algoritmo de Zona (ZO). El algoritmo ZO se basa en un control de zona usando la conectividad entre dispositivos de protección de una misma línea. La línea en falta en esa zona puede identificarse combinando los datos de los dos PDs de la misma línea.. La ventaja mas relevante de este algoritmo es su flexibilidad para adaptarse a cualquier modificación de la red o perturbación, incluso si sólo son temporales, a diferencia del CE, que se ha adaptado para la configuración de la red existente. El tercer algoritmo de protección, algoritmo Local (LO), ha sido propuesto sin dependencia de la comunicación entre PDs; por lo tanto, el sistema de protección puede operar correctamente en el caso de una pérdida total de comunicación. Cada PD debe poder detectar si la falta esta ubicada en la línea protegida o en otra línea, utilizando sóIo la información local del PD. Según el tipo de falta, y en base a medidas locales en cada PD, de tensiones y corrientes abc, se aplican diferentes algoritmos en función del cálculo de las componentes simétricas. La principal ventaja de este algoritmo es la actuación por separado de cada PD, evitando los problemas de comunicación.En el caso de las redes radiales, se utilizan tanto interruptores mecánicos como réles de estado sóIido (SSR) para verificar las estrategias de protección, y en el caso de las redes en anillo se utilizan interruptores mecánicos, debido a las limitaciones de tensión para su conexión.Los algoritmos de protección propuestos se comparan con protecciones convencionales (Sobrecorriente y Diferencial) para validar la contribución de los algoritmos propuestos, especialmente en redes inteligentes reconfigurables.
  

• CANDELO ZULUAGA, CARLOS ANDRES: DESIGN OPTIMIZATION AND PERFORMANCE ANALYSIS METHODOLOGY FOR PMSMS TO IMPROVE EFFICIENCY IN HYDRAULIC APPLICATIONS
  
  Autor/a: CANDELO ZULUAGA, CARLOS ANDRES
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673521
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 11/01/2022
  Director/a de tesi: RIBA RUIZ, JORDI ROGER | GARCIA ESPINOSA, ANTONIO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PEREIRA FERNANDES, JOÃO FILIPE
       SECRETARI: BOGARRA RODRIGUEZ, SANTIAGO
       VOCAL: URRESTY BETANCOURT, JULIO CÉSAR
  Resum de tesi: En los últimos años, el bombeo de agua, entre otras aplicaciones hidráulicas, exige cada vez más motores capaces de operar en diferentes condiciones de trabajo, incluyendo las demandas variables de presión y caudal volumétrico. Además,la evolución técnica de los componentes de bombeo está cada vez más minimizando el tamaño ofreciendo unidades hidráulicas compactas y adaptables. De ahí la necesidad de optimizar la parte del motor eléctrico para reducir el volumende acuerdo con esta tendencia, maximizando la eficiencia, disminuyendo los costos de material y fabricación, reduciendo el ruido y mejorando la disipación térmica. Todos estos factores han creado el campo de investigación sobre el cual se desarrolla este proyecto.Hasta ahora las metodologías se han centrado en diseñar las máquinas eléctricas considerando unos pocos aspectos técnicos, como las condiciones nominales con algunas limitaciones de tamaño. Además, las estrategias de optimización se han basado en condiciones de operación única, mejorando múltiples aspectos sin considerar el rendimiento general de la máquina y su influencia en el sistema de trabajo.Esta investigación cambia el paradigma de diseño y optimización centrándose en definir de antemano el rendimiento deseado de la máquina eléctrica en relación con el sistema de aplicación. La personalización no se limita a un punto de funcionamiento sino a todo el espacio de operación, que en este caso se expresa en el espacio par-velocidad. Así, el diseñador tiene libertad para estudiar el sistema, definir el rendimiento deseado del motor estableciendo el tamaño, limitaciones térmicas y mecánicas desde el inicio del proceso.Además, a la hora de diseñar y optimizar máquinas eléctricas, la validación experimental es de gran importancia. En el ámbito industrial hasta ahora, las metodologías de ensayo han sido enfocadas a evaluar punto por punto la máquinaeléctrica, siendo una forma robusta y confiable de medir y validar sus características. Sin embargo, este método requiere mucho tiempo para preparar la configuración experimental y evaluar el motor en toda su zona de operación. Por esta razón,existe un interés especial en mejorar la estimación de parámetros y las técnicas de evaluación de la operación de las máquinas eléctricas reduciendo tiempo, complejidad y aumentando el número de magnitudes físicas a medir teniendo más información sobre la máquina. Esta investigación también desarrolla metodologías para extender la validación experimental de la máquina eléctrica proporcionando información para evaluar el rendimiento del motor.Esta tesis doctoral ha sido desarrollada con un convenio de colaboración entre la Universidad Politécnica de Cataluña UPC y la empresa MIDTAL TALENTOS S.L. La tesis se engloba dentro del plan de Doctorados Industriales 2018 DI 019 impulsado por la Generalitat de Catalunya.
  

• LLEDÓ PONSATI, TOMÀS: Modular platform for research in microgrids
  
  Autor/a: LLEDÓ PONSATI, TOMÀS
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 15/07/2022
  Director/a de tesi: MONTESINOS MIRACLE, DANIEL | GALCERAN ARELLANO, SAMUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ACKVA, ANSGAR
       SECRETARI: SUMPER, ANDREAS
       VOCAL: DIETZ, ARMIN
  Resum de tesi: La present tesi doctoral s'ha dut a terme seguint un programa de doctorat industrial. La tesi exposa el desenvolupament d'un equip comercial per a teknoCEA, una spin-off del CITCEA-UPC. La tesi es centra en el desenvolupament d'emuladors basats en electrònica de potència per recerca en el camp de les microxarxes. Darrerament, l'ús d'emuladors s'ha estès ja que les seves característiques faciliten molt la recerca en laboratoris.En primer lloc, s'analitza la idoneïtat de diferents topologies per implementar una plataforma d'emulació. El focus recau en la capacitat de diferents topologies per ajustar-se a la implementació de múltiples sistemes d'emulació. L'anàlisi determina el número òptim de branques. Un anàlisi comparatiu entre topologies dos nivells i multinivell permet determinar-ne la idoneïtat en funció de diferents aspectes.A continuació, es proposa una estructura de control juntament amb la seva implementació en un microcontrolador de baix cost a partir d'una arquitectura de programari modular. L'estratègia de control basada en controladors FPR (fractional proportional resonant) per a emuladors de corrent altern, proporciona un sistema de control amb un gran ample de banda amb un baix cost computacional. L'estratègia de control proposada per emuladors de corrent continu proporciona una resposta transitòria ràpida i elevada immunitat a pertorbacions, aspecte clau per a una bona emulació de sistemes elèctrics.L'arquitectura de programari modular proporciona un marc de programari fàcilment ajustable a les necessitats de múltiples emuladors. Això permet la implementació de les múltiples estratègies de control amb canvis mínims. A més, ofereix una representació gràfica de l'arquitectura del programari tant des d'un punt de vista estàtic com dinàmic.Finalment, s'avalua la fiabilitat de la plataforma a partir de les corbes de fiabilitat disponibles a la bibliografia científica. L'anàlisi es centra en els semiconductors i condensadors i proporciona evidència que els corrents i les tensions típics en emuladors afecten la seva fiabilitat. Per a l'avaluació de la fiabilitat dels condensadors, es proposa una metodologia de modelització tèrmica que permet superar les limitacions de les metodologies emprades típicament en la bibliografia científica. La metodologia es basa en el modelatge del bobinat del condensador com un element anisòtrop. Per últim, l'anàlisi de fiabilitat estableix les pautes per avaluar la fiabilitat de la plataforma en el cas que es proporcioni un perfil d'operació determinat.
  

• MARTÍNEZ REYES, JIMMY ARTURO: Remaining useful life and fault detection models for high voltage electrical connectors focused on predictive maintenance
  
  Autor/a: MARTÍNEZ REYES, JIMMY ARTURO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/675002
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 08/07/2022
  Director/a de tesi: RIBA RUIZ, JORDI ROGER | MORENO EGUILAZ, JUAN MANUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: ESTEVE PUJOL, JOAN
       SECRETARI: BOGARRA RODRIGUEZ, SANTIAGO
       VOCAL: CAPELLI, FRANCESCA
  Resum de tesi: En los últimos años, la industria ha optado por invertir en tecnología con el objetivo de hacer más eficientes sus procesos y así ofrecer al mercado productos de mayor calidad. Hoy en día es muy habitual que las empresas utilicen sistemas especiales parapredecir fallos y evitar retrasos inesperados, reducción de costes, etc. SBI connectors, junto con la Universitat Politècnica de Catalunya, colaboran para desarrollar proyectos de investigación desde hace más de 10 años. Fruto de la colaboración con launiversidad se han generado patentes y publicaciones internacionales, que han ayudado a situar y reforzar el liderazgo de SBI Connectors en el mercado internacional, al tiempo que ofrece una imagen de credibilidad científico-técnica. Esta tesis doctoral se realiza con la colaboración de SBI connectors y la Universitat Politècnica de Catalunya, para desarrollar el proyecto Smartconnector(dentro del marco de investigación Retos de Colaboración). La tesis propuesta por el autor está dedicada a desarrollar y validar modelos de RUL (Remaining Useful Life) y detección de fallos para conectores de subestaciones eléctricas enfocador almantemiento predictive. El enfoque RUL propuesto en este trabajo se basa en un modelo simple y preciso de la degradación de la resistencia eléctrica del conector respecto al tiempo (indicador principal de salud), el cual tiene dos parámetros cuyos valores se identifican a partir de datos adquiridos en línea. A continuación, el capítulo de detección de fallos se divide en dos partes. En la primera parte se presenta un método de monitoreo en línea de condición para predecir fallos tempranos en conectores de potencia a partir de datos adquiridos en línea en conjunto con otro modelo paramétrico de degradación de la resistencia del conector, cuyosparámetros son identificados por medio del algoritmo de Markov Chain Monte Carlo. La segunda parte presenta, analiza y compara las prestaciones de tres métodos simples y efectivos para la determinación en línea del Estado de Salud (SoH) de conectores de potencia con bajos requerimientos computacionales. Los enfoques propuestos se basan en el seguimiento de la evolución de la resistencia eléctrica de los conectores, que determina la trayectoria de degradación. Además, este trabajo incluye un estudio en profundidad de la dependencia de la temperatura de la resistencia eléctrica de contacto (ECR). Para analizar y validar todo el trabajo presentado, se adquieren datos en tiempo real, incluyendo parámetros principales como la corriente eléctrica y la caída de tensión en los terminales del conector, la temperatura del conductor y del conector, estimando así el desfase entre la caída detensión y la tensión eléctrica, forma de onda de corriente y la resistencia de contacto por medio de ensayos de envejecimiento acelerado (ADT).
  

• ROJAS DUEÑAS, GABRIEL ESTEBAN: MODELING AND IDENTIFICATION OF POWER ELECTRONIC CONVERTERS
  
  Autor/a: ROJAS DUEÑAS, GABRIEL ESTEBAN
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673581
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 11/01/2022
  Director/a de tesi: RIBA RUIZ, JORDI ROGER | MORENO EGUILAZ, JUAN MANUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: DA COSTA BRANCO, PAULO JOSÉ
       SECRETARI: GARCIA ESPINOSA, ANTONIO
       VOCAL: VALDERRAMA BLAVI, HUGO
  Resum de tesi: En la actualidad, el uso de sistemas y componentes eléctricos complejos se extiende a múltiples sectores industriales.Esto se hace con el propósito de mejorar su eficiencia y, en consecuencia, ser más sostenibles y amigables con el medio ambiente. Por tanto, el desarrollo de sistemas electrónicos de potencia es uno de los puntos más importantes de esta transición. Muchos fabricantes han mejorado sus equipos y procesos para satisfacer las nuevas necesidades de las industrias (aeronáutica, automotriz, aeroespacial, telecomunicaciones, etc.). Para el caso particular de los aviones más eléctricos (MEA, por sus siglas en inglés), existen varios convertidores de potencia, inversores y filtros que suelen adquirirse a diferentes fabricantes. Se trata de convertidores de potencia de modo conmutado que alimentan múltiples cargas, siendo un elemento crítico en los sistemas de transmisión. En algunos casos, estos fabricantes no proporcionan la información suficiente sobre la funcionalidad de los dispositivos como convertidores de potencia DC-DC, rectificadores, inversores o filtros. En consecuencia, existe la necesidad de modelar e identificar el desempeño de estos componentes para permitirque las industrias mencionadas desarrollan modelos para la etapa de diseño, para el mantenimiento predictivo, para la detección de posibles modos de fallas y para tener un mejor control del sistema eléctrico.Así, el principal objetivo de esta tesis es desarrollar modelos que sean capaces de describir el comportamiento de un convertidor de potencia, cuyos parámetros y/o topología se desconocen. Los algoritmos deben ser replicables y deben funcionar en otro tipo de convertidores que se utilizan en el campo de la electrónica de potencia. La tesis se divide en dos núcleos principales, que son la identificación de parámetros de los convertidores y el modelado de caja negra (black-box) de dispositivos electrónicos de potencia. Los enfoques propuestos se basan en algoritmos de optimización y técnicas de aprendizaje profundo que utilizan mediciones no intrusivas de las tensiones y corrientes de los convertidores para obtener un conjunto de parámetros o generar un modelo, respectivamente. En ambos casos, los algoritmos se entrenan y prueban utilizando datos reales recopilados de convertidores utilizados en aviones y vehículos eléctricos. Esta tesis también presenta cómo las metodologías propuestas se pueden aplicar a sistemas eléctricos más complejos y para tareas dediagnóstico. En conclusión, esta tesis tiene como objetivo proporcionar algoritmos que permitan a las industrias obtener modelos realistas y precisos de los componentes que están utilizando en sus sistemas eléctricos.
  

• SAURA PERISÉ, JAIME: Contribucions a l'estudi de rectificadors no controlats m-fàsics en condicions no equilibrades per unitats TRUs o ATRUs multi polsos
  
  Autor/a: SAURA PERISÉ, JAIME
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674647
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 22/06/2022
  Director/a de tesi: BOGARRA RODRIGUEZ, SANTIAGO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GUASCH PESQUER, LUIS
       SECRETARI: MONJO MUR, LLUÍS
       VOCAL: HERRAIZ JARAMILLO, SERGIO
  Resum de tesi: Aquesta Tesi doctoral ha estat elaborada amb l¿ objectiu d¿ aportar una nova visió i un nou enfocament a l¿ anàlisi i a l¿ estudi de rectificadors en pont no controlats. La metodologia desenvolupada s¿ha generalitzat per tal d¿estendre l¿ estudi a un sistema m-fàsic, essent aplicable tant per sistemes equilibrats com per sistemes no equilibrats.És possible obtenir amb una formulació analítica càlcular la tensió mitja per a sistemes equilibrats, però hi ha múltiples formulacions per als sistemes desequilibrats, i en general d¿ aplicació complexa. És per aquest motiu que s¿ha determinat una formulació de fàcil aplicació que permet determinar la tensió mitja amb el perímetre del polígon convex definit pels extrems de les tensions de fase de les fonts d¿ alimentació dividit pe ¿ pi¿. La condició de convexitat és necessària, i s¿'ha vist que aquest plantejament té relació amb una de les fórmules de Cauchy. Aquesta formula determina l¿ amplada mitja d¿ un cos convex, i s¿ha relacionat l¿ amplada mitja amb el voltatge mig, i el cos convex amb el polígon convex definit per les tensions màximes.També s¿ ha observat la relació que té amb els sistemes de visió, i com a partir de les projeccions i amplades mitges en una rotació es pot determinar per exemple la secció dels ossos, venes i muscles, que és la base del TAC. S¿ha de destacar la relació estreta que hi ha amb la fòrmula de Cauchy i l¿ aplicació al TAC. No obstant, el mètode plantejat presenta algunes diferències amb el de Cauchy. Mentre que la formulació de Cauchy s¿ aplica a un cos que ha de ser derivable en tots els punts, la formulació que s¿'ha desenvolupat s¿ aplica a un polígon convex que no té igual derivada en els vèrtex, ja que són diferents des de la dreta que des de l¿ esquerra del vèrtex. Aquest nou mètode que s'ha denominat ¿ Phasorial Convex Hull Method¿ ha estat publicat a l¿ article titulat: ¿Average value of the DC-link output voltage in multi-phase uncontrolled bridge rectifiers under supply voltage balance and unbalance conditions¿.En la demostració s¿'ha observat que en pas previ a obtenir la tensió mitja del bus de continua, s¿ obté la tensió instantània, i per tant la signatura de la tensió a la sortida del rectificador, el que obre les portes a estudis del comportament davant de sots de tensió, desequilibris, faltes, etc. Aquesta nova metodologia per obtenir la tensió instantània s¿'ha titulat com ¿ Shadow Projection¿, que ha estat presentada en el article, "New Methodology to Calculate DC Voltage Signature in N-Phases TRUs Under Supply Voltage Sags".Els rectificadors acostumen a anar acoblats a transformadors (TRUs) o a autotransformadors (ATRUs), pel que s'¿ha fet un estudis de patents, analitzant com la indústria ha anat evolucionat amb l¿ aplicació de diferents configuracions. En aquesta Tesi s'¿han proposat formulacions per configuracions tant sèrie com paral·lel, i/o bobina d¿ acoblament. L¿ estudi conjunt de les unitats rectificadores amb el transformador o amb l¿ autotransformador permet determinar tant el corrent CC com els corrents de línia CA. Com a exemple s¿'ha fet un estudi detallat de rectificadors de 12 polsos en TRUs de tres debanats, i també ATRUs Delta-poligonal. Aquest estudi, pendent de publicació, permet l¿ obtenció de circuits equivalents senzills per sistemes complexos.També s¿ ha estudiat l¿ efecte sobre la tensió de CC quant hi ha díodes fosos produint una falta de circuit obert, el mètode proposat permet determinar el díode o díodes que estan en falta. En aquest cas s¿ ha publicat l¿ article titulat ¿ Open-Circuit fault diagnosis and maintenance in multi-pulse parallel and series TRU topologies¿, en el que es mostra el mètode d¿identificació de díodes en circuit obert, basat en la signatura de la tensió de CC a la sortida del rectificador, per a config
  

• SOUSA ARCANJO, MARCELO AUGUSTO: Corona discharges from grounded rods and 337/777 nm emissions of laboratory long sparks
  
  Autor/a: SOUSA ARCANJO, MARCELO AUGUSTO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/673993
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Compendi de publicacions
  Data de lectura: 04/03/2022
  Director/a de tesi: MONTAÑA PUIG, JUAN
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: REGLERO VELASCO, VICTOR
       SECRETARI: SOULA, SERGE
       VOCAL: CHANRION, OLIVIER
  Resum de tesi: Esta tesis presenta una investigación sobre las huellas de descargas de corona en pararrayos durante tormentas eléctricas y en el laboratorio, con detecciones ópticas en las longitudes de onda de 337/777 nm para descargas de alto voltaje. Este proyectode doctorado se contextualiza en el programa europeo: Science and Innovation with thunderstorms (SAINT), financiado por la Acción Horizon 2020 / Marie Sklodowska Curie (Acuerdo de subvención ID: 722337).En condiciones de electrificación, las nubes cargadas producen un aumento del campo eléctrico a nivel del suelo. Eso, a su vez, puede ocasionar descargas de corona que producen una capa de carga espacial en las proximidades de las estructurasconectadas a tierra. El estudio de este fenómeno es útil para comprender los procesos y la conexión de los canales de los rayos. Además de la corriente eléctrica obtenida de las descargas, otra variable importante es la huella óptica (las señalesópticas a lo largo del tiempo) generada por los canales de plasma. Las emisiones en muchas líneas espectrales asociadas con reacciones de streamers y líderes con los componentes principales de la atmósfera son relevantes para las observacionesvisuales.Este trabajo presenta un capítulo de revisión de la literatura actual sobre los procesos asociados a las descargas atmosféricas y los principales conceptos aplicados. A continuación, se realiza una descripción detallada de la instrumentación disponible para las pruebas realizadas en laboratorio y en campo.El primer artículo de este compendio presenta datos obtenidos con experimentos de una varilla puesta a tierra sujeta a un campo eléctrico de fondo elevado en laboratorio y en campo. Un número limitado de trabajos en la literatura han presentadodichos datos. Un análisis que correlaciona la frecuencia del pulso, el nivel del campo eléctrico y la velocidad media del viento es la principal novedad del artículo. Un artículo presentado en congreso adjunto a la tesis complementa los resultados y realiza una comparación de las descargas observadas en otros dos sitios experimentales.El segundo artículo presenta una recopilación de resultados obtenidos en el laboratorio para la investigación de la huella óptica en dos líneas específicas de los espectros (337 nm y 777 nm), las que tienen emisiones más intensas en los rayos. Existe una relevancia especial de dichos experimentos para respaldar las observaciones de rayos basadas en satélites por el Monitor de Interacciones Atmosfera-Espacio (ASIM) que realiza mediciones ópticas en los mismos rangos de longitud de onda y los generadores de imágenes de rayos operacionales como Geostationary Lightning Mapper (GLM) y el futuro Meteosat ThirdGeneration Lightning Imager (MTG-LI).Se presentan las conclusiones, junto con las perspectivas de trabajo futuro siguiendo los resultados originales alcanzados con este doctorado. Esta tesis finaliza con una descripción detallada de las actividades de difusión (presentación en seminarios ycongresos, publicaciones en coautoría en revistas y congresos) y actividades formativas recibidas a lo largo de este proyecto.Finalmente, el apéndice presenta desarrollos y aplicaciones adicionales del sensor desarrollado durante este doctorado, que comprende experimentos realizados durante período de prácticas de dos meses en la Universidad Tecnológica de Eindhoven (TU/e), y un apartado con resultados para el uso de fotómetros para determinar la iniciación de un líder ascendente. Estos experimentos son particularmente interesantes para comprender la producción de cargas espaciales y en la validación de pararrayos. Los conceptos aplicados al desarrollo del sensor de corriente de descarga corona fueron patentados junto con Dena Desarrollos, empresa donde se llevaron a cabo las investigaciones durante este doctorado.
  

• WESTERMAN SPIER, DANIEL: Optimal operation and design of modular multilevel converter for HVDC applications
  
  Autor/a: WESTERMAN SPIER, DANIEL
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/674747
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 30/06/2022
  Director/a de tesi: GOMIS BELLMUNT, ORIOL | PRIETO ARAUJO, EDUARDO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: TEDESCHI, ELISABETTA
       SECRETARI: CEBALLOS RECIO, SALVADOR
       VOCAL: TEIXEIRA PINTO, RODRIGO
  Resum de tesi: Els convertidors multinivells modulars (MMC) són un tipus de convertidor de font de tensió (VSC) que s'han convertit en l'opció de topologia preferida per a les aplicacions de corrent continu d'alta tensió (HVDC). En comparació amb els seus predecessors convertidors HVDC, com ara el convertidor de commutació de línia (LCC), l'MMC pot controlar la potència activa i reactiva de manera independent, requereix reactors de filtre més petits i té capacitats d'arrencada en negre. Pel que fa als VSC clássics de dos i tres nivells, l'MMC té una eficiència millorada, una escalabilitat més fàcil a nivells de tensió més alts i un millor contingut harmònic de voltatge CA. Tanmateix, necessiten una estratègia de regulació mès complexa a causa del seu major nombre de graus de llibertat (DOF). No obstant això, quan aquests DOFs exploten completament, l'MMC pot proporcionar millors respostes que els convertidors clàssics, especialment en condicions de xarxa desequilibrades.En primer lloc, es realitza una anàlisi matemàtica en estat estacionari en profunditat del convertidor per identificar tots els seus DOF. A partir dels DOF i dels corrents imposats per aquests, s'obtenen les equacions de la transferència de potència entre les xarxes DC/AC i la transferència de potència interna, entre els braços superior i inferior i entre les potes de fase. Les expressions resultants indiquen interaccions potencials entre diferents DOF. Aprofitant aquestes interaccions, és possible millorar el mètode de càlcul de referència de corrent circulant existent. En fer-ho, es pot millorar el rendiment de l'MMC en condicions desequilibrades i amb errors.El rendiment de l'MMC es pot millorar encara més quan s'utilitzen algorismes d'optimització per calcular les seves referències. A la proposta inicial, es presenta un càlcul de referència actual basat en l'optimització en el marc de referència natural abc. Considera els requisits de l'operador del sistema de transmissió (TSO) durant les caigudes de tensió de la xarxa de CA en forma de punts de consigna de corrent actiu/reactiu per proporcionar la capacitat de transmissió de fallades (FRT) i les limitacions del convertidor. Tanmateix, a causa de les seves característiques altament no lineals, presenta una gran càrrega de càlcul que no permet resoldre'l en aplicacions en temps real. Per fer front a aquest problema, es realitzen modificacions en la seva formulació i s'utilitzen técniques de linealització. A continuació, el càlcul de referència basat en l'optimització linealitzada resultant s'integra amb un control basat en energia per a MMC i s'analitzen diferents casos pràctics per validar el seu rendiment en comparació amb els enfocaments clàssics.Finalment, es proposa una metodologia basada en l'optimització per dissenyar els condensadors de submòduls (SM). L'algorisme considera tots els DOF de l'MMC per tal de dimensionar el condensador SM alhora que compleix els requisits del TSO i les limitacions de disseny del convertidor. El mètode suggerit es compara amb els enfocaments clàssics per a diferents punts de funcionament, i s'aprofita encara més tenint en compte les condicions de caiguda de la tensió de la xarxa de CA.
  

Darrera actualització: 24/09/2022 05:01:10.

Grups de recerca

• CITCEA-Centre d'Innovacio Tecnologica en Convertidors Estatics i Accionaments
• GAECE-Grup d'Accionaments Electrics amb Commutacio Electronica
• LRG-Grup de Recerca de Llamps i Alta Tensio de la UPC
• QSE-Qualitat del Subministrament Electric

Professorat

• Andrada Gascon, Pere
• Aragüés Peñalba, Mónica
• Bargallo Perpiña, Ramon
• Bergas Jane, Joan Gabriel
• Blanque Molina, Balduino
• Bogarra Rodriguez, Santiago
• Boix Aragones, Oriol
• Bosch Tous, Ricard
• Casals Torrens, Pau
• Corcoles Lopez, Felipe
• de la Hoz Casas, Jordi
• Diaz Gonzalez, Francisco
• Doria Cerezo, Arnau
• Galceran Arellano, Samuel
• Garcia Espinosa, Antoni
• Gomis Bellmunt, Oriol
• Martin Cañadas, Maria Elena
• Matas Alcala, Jose
• Mesas Garcia, Juan Jose
• Montaña Puig, Joan
• Montesinos Miracle, Daniel
• Mujal Rosas, Ramon Maria
• Pedra Duran, Joaquin
• Riba Ruiz, Jordi
• Rull Duran, Joan
• Sainz Sapera, Luis
• Sudria Andreu, Antoni
• Sumper, Andreas
• Torrent Burgues, Marcel
• Villafafila Robles, Roberto