Perfil d'acces

Es considera que qualsevol estudiant que hagi cursat un màster en enginyeria (o els 60 ECTS corresponents) té la capacitat suficient per emprendre un doctorat en el nostre programa. No obstant això, es donarà preferència als estudiants els coneixements dels quals estiguin directament relacionats amb l’enginyeria elèctrica, i per a aquells que provinguin d’altres màsters es considerarà els que puguin demostrar uns coneixements bàsics en matèries fonamentals en l’àmbit elèctric (electrotècnia, màquines elèctriques…). En general, per a aquests últims estudiants quedarà a criteri de la Comissió del programa (i del seu futur tutor o tutora) la possibilitat de fer algun complement de formació per desenvolupar els estudis en el programa.

Perfil de sortida

En finalitzar els estudis el doctorand o doctoranda haurà adquirit les competències i habilitats següents, necessàries per dur a terme una recerca de qualitat (Reial Decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat):

a) Comprensió sistemàtica d'un camp d'estudi i domini de les habilitats i mètodes de recerca relacionats amb aquest camp.
b) Capacitat de concebre, dissenyar o crear, posar en pràctica i adoptar un procés substancial de recerca o creació.
c) Capacitat per contribuir a l'ampliació de les fronteres del coneixement a través d'una recerca original.
d) Capacitat de realitzar una anàlisi crítica i d'avaluació i síntesi d'idees noves i complexes.
e) Capacitat de comunicació amb la comunitat acadèmica i científica i amb la societat en general quant als seus àmbits de coneixement en els modes i idiomes d'ús habitual en la seva comunitat científica internacional.
f) Capacitat de fomentar, en contextos acadèmics i professionals, l'avenç científic, tecnològic, social, artístic o cultural dins d'una societat basada en el coneixement.

Així mateix, l'obtenció del títol de doctor ha de proporcionar una alta capacitació professional en àmbits diversos, especialment en els que requereixen creativitat i innovació. Els doctors han adquirit, almenys, les següents capacitats i habilitats personals per a:

a) Desenvolupar-se en contextos on hi ha poca informació específica.
b) Trobar les preguntes clau que és necessari respondre per resoldre un problema complex.
c) Dissenyar, crear, desenvolupar i emprendre projectes nous i innovadors en el seu àmbit de coneixement.
d) Treballar tant en equip com de manera autònoma en un context internacional o multidisciplinari.
e) Integrar coneixements, enfrontar-se a la complexitat i formular judicis amb informació limitada.
f) La crítica i defensa intel·lectual de solucions.

Per finalitzar, els doctorands hauran de demostrar les competències següents:
a) Haver adquirit coneixements avançats en la frontera del coneixement i demostrat, en el context de la recerca científica reconeguda internacionalment, una comprensió profunda detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia científica en un o més àmbits de recerca.
b) Haver fet una contribució original i significativa a la recerca científica en el seu àmbit de coneixement i que aquesta contribució hagi estat reconeguda com a tal per la comunitat científica internacional.
c) Haver demostrat que són capaços de dissenyar un projecte de recerca amb el qual dur a terme una anàlisi crítica i una avaluació de situacions imprecises on aplicar les seves contribucions i els seus coneixements i metodologia de treball per realitzar una síntesi d’idees noves i complexes que produeixin un coneixement més profund del context de recerca en què es treballi.
d) Haver desenvolupat l’autonomia suficient per iniciar, gestionar i liderar equips i projectes de recerca innovadors i col·laboracions científiques, nacionals o internacionals, dins del seu àmbit temàtic, en contextos multidisciplinaris i, quan calgui, amb un alt component de transferència de coneixement.
e) Haver mostrat que són capaços de desenvolupar la seva activitat de recerca amb responsabilitat social i integritat científica.
f) Haver demostrat dins el seu context científic específic que són capaços de portar a terme avenços en aspectes culturals, socials o tecnològics, així com de fomentar la innovació en tots els àmbits en una societat basada en el coneixement.
g) Haver justificat que són capaços de participar en les discussions científiques que es desenvolupen a nivell internacional en el seu àmbit de coneixement i de divulgar els resultats de la seva activitat de recerca a tot tipus de públics.

Nombre de places

30

Durada dels estudis i règim de dedicació

Durada
La durada dels estudis de doctorat a temps complet és d'un màxim de tres anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. La comissió acadèmica del programa de doctorat pot autoritzar que es duguin a terme els estudis de doctorat a temps parcial. En aquest cas, els estudis tenen una duració màxima de cinc anys des de l'admissió al programa fins a la presentació de la tesi doctoral. A l'efecte del còmput d'aquests terminis, el moment d'admissió es considera que és la primera matrícula de tutoria i el de presentació, el moment en què l'Escola de Doctorat formalitza el dipòsit de la tesi doctoral.

La duració mínima del doctorat és de dos anys, a comptar des de l'admissió del doctorand o doctoranda al programa fins al dipòsit de la tesi doctoral per als doctorands i doctorandes a temps complet, i de quatre anys per als doctorands i doctorandes a temps parcial. Es pot sol·licitar l'exempció d'aquest termini a la comissió acadèmica del programa de doctorat, amb l'autorització del director o directora i del tutor acadèmic o tutora acadèmica de la tesi, sempre que hi concorrin motius justificats.

A l'efecte del còmput dels períodes anteriors, no es tenen en compte les baixes per malaltia, embaràs o qualsevol altra causa prevista per la normativa vigent. L'estudiant que es trobi en qualsevol de les situacions especificades ha de comunicar-ho a la comissió acadèmica del programa de doctorat, la qual n'ha d'informar, si escau, l'Escola de Doctorat. El doctorand o doctoranda pot sol·licitar la baixa temporal del programa per a un període màxim d'un any, ampliable fins a un any més. La sol·licitud, justificada, s'ha d'adreçar a la comissió acadèmica del programa de doctorat, que ha de resoldre si es concedeix la baixa temporal sol·licitada. Cada programa ha d'establir les condicions de readmissió al doctorat.

Pròrroga dels estudis
En el cas dels estudis a temps complet, si una vegada transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que s'hagin establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment i mitjançant la sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Baixa del programa de doctorat
Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (excepte que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l‘expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Organització

• Villafafila Robles, Roberto

• Galceran Arellano, Samuel
• Gomis Bellmunt, Oriol
• Montaña Puig, Joan
• Montesinos Miracle, Daniel
• Villafafila Robles, Roberto

• Departament d'Enginyeria Elèctrica (PROMOTORA)

Convenis amb altres institucions

El Programa de Doctorat manté llaços importants amb els professors d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat de Girona. Atès que no hi ha programa de doctorat d’Enginyeria Elèctrica en aquesta universitat, la UPC és la universitat més propera en què es pot fer el doctorat, i així ha succeït en alguns casos. No hi ha un conveni específic.
El Programa de Doctorat també manté llaços importants amb els professors d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Igualment, atès que no hi ha programa de doctorat d’Enginyeria Elèctrica en aquesta universitat, la UPC és la universitat més propera en què es pot fer el doctorat, i així ha succeït en alguns casos. No hi ha un conveni específic.
Hi ha una col·laboració tant en projectes de recerca com en activitats docents amb Cardiff University, Imperial College London i la Universitat de Leuven (KUL).
El grup de recerca CITCEA manté importants contactes amb l’IREC (Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya).
El UPC Lightning Research Group té des de fa anys relacions amb el grup del Dr. Horaci Torres de la Universidad Nacional de Colòmbia, cosa que possibilita estades recíproques d’estudiants.

Perfil d'acces

Es considera que qualsevol estudiant que hagi cursat un màster en enginyeria (o els 60 ECTS corresponents) té la capacitat suficient per emprendre un doctorat en el nostre programa. No obstant això, es donarà preferència als estudiants els coneixements dels quals estiguin directament relacionats amb l’enginyeria elèctrica, i per a aquells que provinguin d’altres màsters es considerarà els que puguin demostrar uns coneixements bàsics en matèries fonamentals en l’àmbit elèctric (electrotècnia, màquines elèctriques…). En general, per a aquests últims estudiants quedarà a criteri de la Comissió del programa (i del seu futur tutor o tutora) la possibilitat de fer algun complement de formació per desenvolupar els estudis en el programa.

Requisits d'accés

Per accedir a un programa oficial de doctorat cal tenir els títols oficials espanyols de grau, o equivalent, i de màster universitari, o equivalent, sempre que s'hagin superat, com a mínim, 300 crèdits ECTS en el conjunt d'aquests dos ensenyaments. (Reial decret 43/2015, de 2 de febrer)

Així mateix, hi poden accedir aquelles persones que es troben en algun d'aquests altres supòsits:

• Tenir un títol universitari oficial espanyol o d'un altre país integrant de l'EEES que habiliti per a l'accés a estudis de màster, d'acord amb el que estableix l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, i haver superat un mínim de 300 crèdits ECTS en el conjunt d'estudis universitaris oficials, dels quals com a mínim 60 han de ser d'estudis de màster.
• Tenir un títol oficial espanyol de graduat o graduada, la durada del qual, d'acord amb les normes de dret comunitari, sigui, com a mínim, de 300 crèdits ECTS. Aquestes persones han de cursar amb caràcter obligatori els complements de formació, llevat que el pla d'estudis del títol de grau corresponent inclogui crèdits de formació en recerca equivalents quant a valor formatiu als crèdits en recerca procedents d'estudis de màster.
• Tenir un títol universitari i, amb l'obtenció prèvia d'una plaça en formació en la prova d'accés corresponent a places de formació sanitària especialitzada, haver superat amb una avaluació positiva com a mínim dos anys de formació d'un programa per a l'obtenció del títol oficial d'alguna de les especialitats en ciències de la salut.
• Haver obtingut un títol de sistemes educatius estrangers, sense que en sigui necessària l'homologació, amb la comprovació prèvia de la UPC que aquest acredita un nivell de formació equivalent a la del títol oficial espanyol de màster universitari i que faculta al país expedidor del títol per a l'accés a estudis de doctorat. Aquesta admissió no implica, en cap cas, l'homologació del títol previ que té la persona interessada ni el seu reconeixement a cap altre efecte que el de l'accés a ensenyaments de doctorat.
• Tenir un altre títol espanyol de doctor o doctora obtingut d'acord amb ordenacions universitàries anteriors.

Nota 1: Normativa d'accés als estudis de doctorat per a les persones titulades de llicenciatura, enginyeria o arquitectura conforme al sistema anterior a l'entrada en vigor de l'EEES (CG 47/02 2014)

Nota 2: Acord núm. 64/2014 del Consell de Govern pel qual s'aprova el procediment i els criteris de valoració dels requisits acadèmics d'admissió al doctorat amb estudis estrangers no homologats (CG 25/03 2014)

Criteris d'admissió i valoració de mèrits

1a) Els estudiants que hagin cursat un màster universitari d’enginyeria relacionat directament amb l’àmbit elèctric tindran l’accés directe.
2a) Els estudiants que hagin cursat un màster universitari d’enginyeria no relacionat amb l’àmbit elèctric hauran de fer uns complements de formació en matèries d’aquest àmbit, els quals seran definits per la Comissió del programa i pels seus tutors en funció dels seus coneixements previs i de l’àrea de recerca on es prevegi que confeccionaran la seva tesi.

Els aspectes que es tindran en compte per a l’admissió, així com els criteris de selecció i ponderació dels candidats de cara a la priorització dels estudiants que compleixin els requisits d’accés i admissió, són els següents:
• Estudis afins a l’enginyeria elèctrica (75%).
• Expedient acadèmic (20%).
• Experiència investigadora i/o coneixement d’idiomes (5%).

Complements formatius

Els estudiants que hagin cursat un màster d’enginyeria no relacionat amb l’àmbit elèctric hauran de fer uns complements de formació en matèries d’aquest àmbit, els quals seran definits per la Comissió Acadèmica del PD i pels seus tutors, en funció dels seus coneixements previs i de l’àrea de recerca on es prevegi que confeccionaran la seva tesi.

Aquests complements tenen caràcter bàsic (electrotècnia, màquines elèctriques…) o més específic (electrotècnia avançada, operació i gestió dels sistemes elèctrics de potència, disseny, simulació i control de màquines elèctriques, càlcul, supervisió i control de sistemes elèctrics, qualitat del subministrament elèctric…) en funció del CV dels candidats. Per a aquests complements, els estudis de referència seran els propis del Màster en Enginyeria de l’Energia (especialitat en Enginyeria Elèctrica) de la UPC.

Període de matrícula dels nous doctorands

El període de matrícula dels nous doctorands té lloc durant el mes de setembre.

Més informació a la secció de matrícula per a nous doctorands

Període de matrícula

El període de matrícula dels doctorands amb matrícules successives té lloc durant el mes de setembre i fins a mitjan octubre.

Més informació a la secció general de matrícula

Procediment per l'elaboració i defensa del pla de recerca

El doctorand o doctoranda ha d'elaborar un pla de recerca, abans de finalitzar el primer any, que s'inclourà en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Aquest pla, que podrà ser millorat durant els estudis de doctorat, ha de ser avalat pel tutor o tutora i pel director o directora, i ha d'incloure la metodologia que s'utilitzarà, així com els objectius que es vulguin aconseguir amb la investigació.

Com a mínim una de les avaluacions anuals ha de preveure una exposició i defensa pública del pla de recerca i de l'estat del treball realitzat davant un tribunal compost per tres doctors o doctores, d'acord amb el que determini cada comissió acadèmica. Aquest tribunal emet una acta amb la qualificació de satisfactori o no satisfactori. L'avaluació positiva del pla de recerca és un requisit indispensable per continuar en el programa de doctorat. Si l'avaluació és no satisfactòria, el doctorand o doctoranda disposa d'un termini de sis mesos per elaborar i presentar un nou pla de recerca, que avalua la comissió acadèmica del programa de doctorat.

Aquesta mateixa comissió s'encarrega d'avaluar anualment el pla de recerca, així com la resta d'evidències incloses en el document d'activitats del doctorand o doctoranda. Dues avaluacions consecutives no satisfactòries del pla de recerca comporten la baixa definitiva del programa.

En cas que el doctorand o doctoranda canviï de tema de tesi, haurà de presentar un nou pla de recerca.

Activitats formatives del programa

• Activitat: Tutoria.
- Hores: 288.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

• Activitat: Cursos, seminaris i 'workshops'.
- Hores: 6.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Mobilitat.
- Hores: 480.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Formació en habilitats informacionals.
- Hores: 1,5.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Metodologia de la recerca.
- Hores: 12.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Innovació i creativitat.
- Hores: 8.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Habilitats lingüístiques i de comunicació.
- Hores: 18.
- Caràcter (obligatòria/optativa): optativa.

• Activitat: Avaluació derivada del seguiment del DAD i del pla de recerca.
- Hores: 4.
- Caràcter (obligatòria/optativa): obligatòria.

Procediment d'assignació de tutor i director de tesi

La comissió acadèmica del programa assigna un director o directora de tesi a cada doctorand o doctoranda en el moment de l'admissió o en la primera matrícula, atès el compromís de direcció de la resolució d'admissió al programa.

El director o directora de tesi és la persona responsable de la coherència i idoneïtat de les activitats de formació, de l'impacte i la novetat en el seu camp de la temàtica de la tesi doctoral i de la guia en la planificació i la seva adequació, si n'hi ha, a la d'altres projectes i activitats on s'inscrigui el doctorand o doctoranda. Amb caràcter general, el director o directora de la tesi és un professor o professora o un investigador o investigadora membre de la Universitat Politècnica de Catalunya amb el títol de doctor o doctora i experiència investigadora acreditada. Aquest concepte inclou el personal doctor de les entitats vinculades, segons la decisió del Consell de Govern, i d'instituts de recerca adscrits a la UPC, d'acord amb els convenis de col·laboració i d'adscripció corresponents. Quan el director o directora és personal de la UPC també actua com a tutor o tutora.

Els doctors o doctores a qui, per raó de la seva relació contractual o l'entitat d'adscripció, no els són aplicables els conceptes anteriors, han de rebre un informe positiu de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC per poder formar part del programa de doctorat com a investigador o investigadora amb recerca acreditada.

La comissió acadèmica del programa de doctorat pot aprovar la designació d'un doctor o doctora expert que no pertanyi a la UPC com a director o directora. En aquest cas, cal l'autorització prèvia de la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat de la UPC, així com la proposta d'un doctor o doctora amb experiència investigadora acreditada de la UPC, que actua com a codirector o codirectora o, si no n'hi ha, com a tutor o tutora.

El director o directora de tesi pot renunciar a la direcció de la tesi doctoral, sempre que hi concorrin raons justificades apreciades per la comissió. En aquest cas, la comissió acadèmica del programa de doctorat ha d'assignar al doctorand o doctoranda un nou director o directora.

La comissió acadèmica del programa de doctorat, una vegada ha escoltat el doctorand o doctoranda, pot modificar el nomenament del director o directora de tesi en qualsevol moment del període de realització del doctorat, sempre que hi concorrin raons justificades.

Si hi ha motius acadèmics que ho justifiquen (interdisciplinarietat temàtica, programes conjunts o internacionals, etc.) i la comissió acadèmica del programa ho acorda, es pot assignar un codirector o codirectora de tesi addicional. El director o directora i el codirector o codirectora tenen les mateixes competències i el mateix reconeixement acadèmic.

El nombre màxim de supervisors que pot tenir una tesi doctoral és de dos: un director o directora i un codirector o codirectora.

Per a tesis en règim de cotutela i de doctorat industrial, si és necessari i ho estableix el conveni, es pot acordar no aplicar-hi aquest màxim. No obstant això, el nombre màxim de directors o directores que poden pertànyer a la UPC és de dos.

Més informació a la secció de tesis doctorals

Permanència

En el cas dels estudis a temps complet, si un cop transcorregut el termini de tres anys no s'ha presentat la sol·licitud de dipòsit de la tesi doctoral, la comissió acadèmica del programa pot autoritzar una pròrroga d'aquest termini d'un any més en les condicions que la Normativa acadèmica dels estudis de doctorat de la Universitat Politècnica de Catalunya hagi establert en el programa. En el cas dels estudis a temps parcial, es pot autoritzar una pròrroga de dos anys més. Tant en el cas dels estudis a temps complet com en el dels estudis a temps parcial, excepcionalment, i a sol·licitud motivada de la comissió acadèmica del programa de doctorat, la Comissió Permanent de l'Escola de Doctorat pot ampliar la pròrroga un altre any addicional.

Són motiu de baixa d'un programa de doctorat:

• La sol·licitud motivada del doctorand o doctoranda de la baixa del programa.
• L'exhauriment del termini màxim de permanència i de les pròrrogues corresponents que s'hagin autoritzat.
• No haver formalitzat la matrícula anual en cada curs (llevat que s'hagi autoritzat una baixa temporal).
• Obtenir dues avaluacions consecutives no satisfactòries.
• Tenir expedients disciplinaris amb una resolució de desvinculació de la UPC.

La baixa del programa implica que el doctorand o doctoranda no hi pot continuar i el tancament de l'expedient acadèmic. No obstant això, pot sol·licitar la readmissió a la comissió acadèmica del programa, que, d'acord amb els criteris establerts a la normativa, n'ha de tornar a valorar l'accés.

Menció Internacional

El títol de doctor o doctora pot incloure la menció internacional. En aquest cas, el doctorand o doctoranda haurà de complir els requisits següents:

a) Al llarg de l'etapa formativa necessària per obtenir el títol de doctor o doctora, el doctorand o doctoranda ha d'haver fet una estada mínima de tres mesos en una institució d'ensenyament superior o centre de recerca de prestigi fora d'Espanya, per cursar-hi estudis o fer-hi treballs de recerca. L'estada i les activitats han d'estar avalades pel director o directora i han d'estar autoritzades per la comissió acadèmica del programa, i cal acreditar-les amb el certificat corresponent expedit per la persona responsable del grup de recerca de l'organisme o els organismes on s'ha realitzat. Aquesta informació s'incorpora al document d'activitats.
b) Una part de la tesi, com a mínim el resum i les conclusions, s'ha d'haver redactat i presentat en una de les llengües habituals per a la comunicació científica en el seu camp de coneixement i diferent de les que són oficials a Espanya. Aquesta norma no s'aplica si l'estada, els informes i els experts provenen d'un país de parla hispana.
c) La tesi ha de tenir l'informe previ, acreditat oficialment, d'un mínim de dos doctors o doctores experts que pertanyin a alguna institució d'ensenyament superior o centre de recerca no espanyol.
d) Com a mínim un doctor o doctora expert, pertanyent a una institució d'ensenyament superior o de recerca no espanyol i que no sigui la persona responsable de l'estada (apartat a), ha d'haver format part del tribunal d'avaluació de la tesi.
e) La defensa de la tesi s'ha d'haver fet a les instal·lacions de la UPC o, en el cas de programes conjunts, al lloc que s'especifica en el conveni de col·laboració.

Llistat de tesis autoritzades per a defensa

Darrera actualització: 24/10/2020 05:09:06.

Llistat de tesis en dipòsit

Darrera actualització: 24/10/2020 05:08:01.

Llistat de tesis defensades per any

• KADECHKAR, AKASH: Development of the future generation of smart high voltage connectors and related components for substations, with energy autonomy and wireless data transmission capability.
  
  Autor/a: KADECHKAR, AKASH
  Tesi completa: (contacteu amb l'Escola de Doctorat per confirmar que sou un doctor acreditat i obtenir l'enllaç a la tesi)
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Confidencialitat
  Data de lectura: 01/10/2020
  Director/a de tesi: RIBA RUIZ, JORDI ROGER | MORENO EGUILAZ, JUAN MANUEL
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: PALLARÈS MARZAL, JOSEP
       SECRETARI: ORTEGA REDONDO, JUAN ANTONIO
       VOCAL: JORDÀ I SUNUY, XAVIER
  Resum de tesi: La mayor dependencia de la electricidad de la sociedad moderna hace que la fiabilidad de los sistemas de transmisión de energía sea un punto clave. Este objetivo se puede lograr mediante la supervisión continua de los parámetros de la red eléctrica, por lo que los posibles modos de fallo se pueden predecir de antemano. Se puede hacer utilizando las tecnologías existentes de Tecnologías de la Información y la Comunicación (1CT) e Internet de las cosas (lo T) que incluyen sistemas de instrumentación y comunicación inalámbrica, formando así una red de sensores inalámbricos (WSN). Los conectores eléctricos se encuentran entre las partes más críticas de cualquier sistema eléctrico y, por lo tanto, pueden actuar como nodos de dicho VVSN. Por lo tanto, el objetivo fundamental de esta tesis es el diseño, desarrollo y validación experimental de una solución IOT autoalimentada para la supervisión en tiempo real del estado de salud de un conector de subestación de alta tensión y componentes relacionados de la subestación eléctrica. Esta nueva familia de conectores de alimentación se llama SmartConnector e incorpora un sistema de recolección de energía térmica que alimenta un microcontrolador que controla un transmisor y varios sensores electrónicos para medir la temperatura, la corriente y la resistencia del contacto eléctrico (ECR) del conector. Esta nueva familia de conectores de alimentación se llama SmartConnector e incorpora un sistema de recolección de energía térmica que alimenta un microcontrolador que controla un transmisor y varios sensores electrónicos para medir la temperatura, la corriente y la resistencia al contacto eléctrico (ECR) del conector. De esta manera, después del procesamiento de datos adecuado, el estado de salud del conector puede estar disponible en tiempo real, permitiendo diferentes funciones atractivas, como evaluar la correcta instalación del conector, el estado de salud actual o su vida útil restante (RUL) en tiempo real. El mismo principio también se puede utilizar para otros componentes de la subestación como espaciadores, aislantes, conductores, etc. Por lo tanto, para demostrar la universalidad de este enfoque novedoso, se aplica una estrategia similar a un espaciador, que es capaz de medir la distribución de corriente desigual en tres conductores estrechamente situados. Hay que tener cuidado de que este desarrollo técnico y científico tenga que sea compatible con las barras y "busbars" de subestación existentes, y sobre todo para ser compatible con las altas tensiones de funcionamiento, es decir, de decenas a cientos de kilovoltios (kV), y con corrientes en el orden de algunos kilo-Amperes (kA). Aunque algunas empresas eléctricas y fabricantes han progresado en el desarrollo de este tipo de tecnologías, incluidos medidores inteligentes y sensores inteligentes, los fabricantes de dispositivos eléctricos, como los fabricantes de conectores de subestación, aún no han emprendido el avance tecnológico necesario para el desarrollo de una nueva familia de componentes inteligentes que participan en la transmisión de energía, que están diseñados para satisfacer las necesidades futuras.
  

• OLIVELLA ROSELL, POL: Local electricity markets design and operation in distribution power systems
  
  Autor/a: OLIVELLA ROSELL, POL
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669803
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 31/01/2020
  Director/a de tesi: VILLAFÁFILA ROBLES, ROBERTO | SUMPER, ANDREAS
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: KORPAS, MAGNUS
       SECRETARI: GOMIS BELLMUNT, ORIOL
       VOCAL: PINSON, PIERRE
  Resum de tesi: En el context d'expansió de generadors d'electricitat renovable i distribuïda, les xarxes de distribució podrien presentar problemes d'operació. A més a més, en un context de desplegament de la xarxa elèctrica intel·ligent, les companyies distribuïdores tindran un millor coneixement de l'estat de la xarxa per prendre decisions d'operació en el dia a dia tant a nivell de mitja com en baixa tensió. Els mercats locals constitueixen una possible solució per a la resolució de congestions a les xarxes de distribució d'electricitat i reduir els sobre costos del sistema elèctric . Aquests mercats també permetrien incrementar el poder de negociació dels consumidors d'electricitat a petita escala amb capacitat de flexibilitat.Primerament s'analitza el potencial perill que poden suposar els vehicles elèctrics per a les xarxes de distribució en cas de no haver-hi gestió intel·ligent deis processos de carrega ja que podrien aparèixer nous pics de consum.Alhora, els vehicles elèctrics podrien ser part de la solució desplaçant el seu consum a la nit. El present treball inclou un algorisme de gestió de vehicles elèctrics a nivell d'edifici per a reduir el cost d'electricitat i els pics de consum. No obstant, les companyies distribuïdores necessiten una solució per als problemes de la xarxa que podrien ser diferents segons la zona o l'època de l'any. Es per això que aquest treball inclou dues propostes de mercat local per a aquests problemes.El primer mercat local esta dissenyat per a aprofitar l'avantatge deis productors d'energia renovable abans i després del mercat diari majorista sense comprometre l'operació de la xarxa de distribució. Tot i aixó, aquesta proposta de mercat local requeriria diversos canvis en matèria de regulació ja que l'operador del mercat local hauria de prendre algunes de les actuals responsabilitats de les companyies distribuïdores.Seguidament, la tesi presenta un segon mercat local per gestionar una cartera de consumidors , productors i prosumidors, com una activitat més dins de les activitats de les companyies comercialitzadores o agregadors de flexibilitat. El present document inclou una descripció dels rols, contractes i interaccions, i tres algorismes d'optimització des del més simple fins al més complex. El primer assumeix una limitació en la informació disponible de cada membre de la cartera, el segon inclou més informació però presenta limitacions d'escalabilitat, i finalment el tercer presenta un algorisme de descomposició per optimitzar la flexibilitat de manera distribuïda i així reduir el temps de computació i la complexitat de càlcul.
  

• SERRANO FONTOVA, ALEJANDRO: A Novel Assessment of Unintentional Islanding operations in Distribution Networks
  
  Autor/a: SERRANO FONTOVA, ALEJANDRO
  Enllaç a la tesi: http://hdl.handle.net/10803/669187
  Programa: ENGINYERIA ELÈCTRICA
  Departament: (DEE)
  Modalitat: Normal
  Data de lectura: 09/06/2020
  Director/a de tesi: BOSCH TOUS, RICARDO | CASALS TORRENS, PABLO
  

  Tribunal:
       PRESIDENT: GÓMEZ EXPÓSITO, ANTONIO
       SECRETARI: RIBA RUIZ, JORDI ROGER
       VOCAL: MARTÍNEZ SALAMERO, LUIS
  Resum de tesi: Aquesta tesi te com a objectiu investigar una operació en illa no intencional, que ha set identificada en una xarxa de distribució real. El procés de registre i processament de les dades obtingudes a partir de les mesures de camp en la xarxa de distribució, ha estat el punt de partida d¿aquesta investigació. Cal subratllar que aquesta operació en illa va plantejar un problema i es va convertir en un repte important per l¿operador de distribució. Per tant, l'objectiu d'aquesta tesi és doble; resoldre un problema real, així com millorar els estudis de recerca actuals sobre les illes no intencionals en xarxes de distribució elèctrica. El fenomen de les illes dins una xarxa elèctrica, han estat objecte d¿estudi durant els darrers anys a causa de la ràpida proliferació de la generació distribuïda. Habitualment, la potència d¿aquests recursos distribuïts oscil·la entre centenars de kW i pocs MW i s¿assignen a nivells de baixa tensió o mitja tensió. Una de les qüestions importants que plantegen aquests recursos és, sens dubte, les illes. Aquestes situacions es produeixen quan una part de la xarxa elèctrica funciona en paral·lel amb la xarxa principal després d¿una desconnexió. Per això, les illes no intencionals es donen quan la generació distribuïda energitza la xarxa després de la obertura d¿un interruptor. Principalment, l¿objectiu es identificar aquesta situació i desconnectar dites fonts en el mínim temps possible. En el cas de que això no succeeixi, els següents disturbis poden produir-se; pertorbacions de la qualitat de potència (PQ) (per exemple, freqüència i tensió fora del rang), un perill per a la seguretat del personal de la xarxa o bé reconnexions fora de fase. Aquesta és la raó per la qual la investigació vers els mètodes de protecció ¿anti-islanding¿ han despertat un gran interès.Essencialment, la millora substancial d¿aquesta tesi rau en el fet que, en aquesta illa, no hi ha recursos energètics distribuïts, sinó grans motors d¿inducció. Així, la xarxa elèctrica continua energitzada després de la desconnexió del interruptor a causa dels motors d¿inducció, que actuen de forma transitòria com a generadors. L¿illa comença amb l¿obertura del interruptor i finalitza quan aquest tanca el circuit per restablir el subministrament elèctric. Aquesta operació de reconnexió ràpid es freqüent en xarxes de distribució per evitar operacions manuals en faltes temporals i generalment oscil·la entre 0,5 i 1s. Tenint en compte que generalment les illes tenen l'origen en presència de generació distribuïda , realment, la illa elèctrica objecte d¿aquesta tesi és inesperada per l¿operador de distribució.A causa del fenomen esmentat anteriorment, els objectius específics d'aquesta tesi es descriuen a continuació:1. El primer objectiu d'aquesta tesi se centra a desenvolupar un model adequat per la validació. Per fer una validació adequada del model, es compararan els resultats de les simulacions obtinguts amb aquest model amb els obtinguts de les mesures de camp. Així, un cop validat el model, es durà a terme una investigació completa sobre els factors més influents.2. El segon objectiu d'aquesta tesi entra dins de l'àmbit d'aplicació del PQ. Durant l¿esmentada illa, s¿observa una nova topologia de forat de tensió. En conseqüència, els esforços se centraran en modelar aquest nou tipus de forat.3. El tercer objectiu d'aquesta tesi s¿emmarca en el punt de vista de proteccions. Un cop definida i caracteritzada l¿illa, la necessitat d¿identificar-la i prevenir-la esdevé la principal preocupació. D¿aquesta manera, el tercer pilar de la tesi té com a objectiu la implementació d¿una eina adequada per prevenir aquesta particular illa. A més, es compararà aquesta nova eina amb els actuals mètodes utilitzats per a identificar les illes en escenaris amb generació distribuïda.
  

Darrera actualització: 24/10/2020 05:07:30.

Grups de recerca

• CITCEA-Centre d'Innovacio Tecnologica en Convertidors Estatics i Accionaments
• GAECE-Grup d'Accionaments Electrics amb Commutacio Electronica
• LRG-Grup de Recerca de Llamps i Alta Tensio de la UPC
• QSE-Qualitat del Subministrament Electric

Professorat

• Andrada Gascon, Pere
• Aragüés Peñalba, Mónica
• Bargallo Perpiña, Ramon
• Bergas Jane, Joan Gabriel
• Blanque Molina, Balduino
• Bogarra Rodriguez, Santiago
• Boix Aragones, Oriol
• Bosch Tous, Ricard
• Casals Torrens, Pau
• Corcoles Lopez, Felipe
• de la Hoz Casas, Jordi
• Diaz Gonzalez, Francisco
• Doria Cerezo, Arnau
• Galceran Arellano, Samuel
• Garcia Espinosa, Antoni
• Gomis Bellmunt, Oriol
• Martin Cañadas, Maria Elena
• Matas Alcala, Jose
• Mesas Garcia, Juan Jose
• Montaña Puig, Joan
• Montesinos Miracle, Daniel
• Mujal Rosas, Ramon Maria
• Pedra Duran, Joaquin
• Riba Ruiz, Jordi
• Rull Duran, Joan
• Sainz Sapera, Luis
• Sudria Andreu, Antoni
• Sumper, Andreas
• Torrent Burgues, Marcel
• Villafafila Robles, Roberto